Contextualitzaci historicocultural

Antecedents histrics
Durant el segle I abans de Crist es produeix un fet transcendental que marcar la histria cultural i lingstica de prcticament tota la pennsula: la romanitzaci. El llat es va imposar a tota la pennsula excepte en un xicoteta franja del nord, per aix es conserva una llengua preromnica: el basc. En eixa poca l'Imperi rom comenava a debilitar-se. Al segle V (any 476 desprs de Crist) es va confirmar amb la caiguda de limperi rom doccident, conseqncia de la invasi germnica que va patir tot limperi. Les llenges romniques sn, doncs, el resultat de l evoluci del llat, per no del llat clssic, sin del llat vulgar, aquell que es parlava a les diferents zones de l imperi. L aparici de les llenges romniques la podem situar entre aquesta data i el segle IX. Una prova d aix s el Concili de Tours (813), convocat per Carlemany. Es una mostra de lemancipaci de les llenges romniques d eixa zona ( francs i roman)

Un altre esdeveniment que marc la nostra histria poltica i, per tant lingstica, va tenir lloc en aquest perode, concretament en el segle VIII. Ens referim a l ocupaci sarrana. Els rabs ocuparen i dominaren gran part de la pennsula Ibrica i hi imposaren la seua llengua i els seus costums, excepte a la franja del nord, i s precisament a partir d aquesta franja on es formen les principals llenges romniques peninsulars que anaren estenent-se cap al sud a mesura que els regnes cristians conquerien territoris.

Els inicis d un estat

Frenada la invasi musulmana per Carlemany, els comtats catalans del nord sn governats per comtes indgenes que es troben sota sobirania dels reis francs fins que Borrell II, al 986 sen declar independent. Tamb destaca la integraci que amb Guifr el Pils seguiren les terres de la Catalunya Vella. Del 888 al 1162 es produeix l afermament de lautoritat de la casa de Barcelona a tota Catalunya vella, lextensi cap als territoris dominats pels rabs i lintervencionisme catal a Occitnia.

Ramon Berenguer I adquir els comtats de Carcassona i Rass (1065), i en lpoca de Ramon Berenguer III, amb el casament amb Dola de Provena (1112),sannexion la Provena martima a la Casa de Barcelona. Aix va constituir la Corona d'Arag. Aquesta uni fou noms de tipus dinstic, ja que cadascun dels regnes va conservar la prpia personalitat i les institucions. s en aquest segle quan trobem els primers documents escrits en catal. Amb el regnat dels seus hereus, Alfons el Cast. Sota el regnat d'Alfons II dArag foren conquistades ms terres cap al sud arribant fins Terol, i amb els tractats de Tudiln (1151) i Cazorla (1179), la Corona fixavala seua lnia d expansi peninsular sobre els regnes musulmans de Valncia i Dnia. i Pere el Catlic, comen una poca de relacions molt estretes entre la Corona d Arag i la Gallia meridional. Pere va intentar expandir-se cap al nord, per va fracassar a la batalla de Muret (1213). Per aix, finalment, va expandir-se cap al sud de la Pennsula.

Les grans conquestes

Un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I es van reunir a casa del mercader Pere Martell, a Tarragona, per preparar la conquesta de Mallorca (1228). La conquesta de Valncia va comenar el 1232. El 1238, tropes catalanes i aragoneses entren a la ciutat de Valncia. Aquestes dues regions van ser incorporades com a regnes independents i amb institucions prpies. La mort de Jaume I va suposar la fragmentaci de la Corona d Arag que es va repartir les possessions entre el seus fills, Pere i Jaume. Al primer li va correspondre Catalunya, Valncia i Arag. Al segon, les Balears (excepte Menorca, en poder dels sarrans). El Rossell, la Cerdanya i Montpeller La incorporaci de Siclia es va produir quan Pere el Gran, es va casar sent encara encara un infant (1262), amb Constana Hohenstaufen, princesa siciliana. Durant el regnat d aquests monarques va comenar l intent de reunificar tots el territoris per part de Pere el Gran, primognit de Jaume I, continuats pel seu fill Alfons II i Jaume II. Aquestos intents de reunificaci van ser culminats durant el regne de Pere III el Cerimonis ( net de Jaume I). Pere II es va annexionar Sardenya, i va arribar fins Atenes i Neoptria. Pere va reorganitzar la Cancelleria real, factor important pel que fa al model de llengua que seguiran tots el usuaris. Tot i que l hegemonia de Catalunya es va fer incontestable al segle XIV, a meitat del segle va entrar en crisi per la pesta negra i durant tot el segle XV l hegemonia va passar a Arag i Valncia.

Lextinci de la dinastia catalana i el Comproms de Casp

La fi del segle XIV marca el final de la dinastia catalana i lentronitzaci de la dinastia castellana dels Trastmara. Pere III fou succet pel seu fill Joan I, que va instaurar a Catalunya la festa dels Jocs Florals, i aquest el va succeir el seu germ Mart lHum, que va morir el 1410 sense deixar cap hereu legtim. Aquest fet provoc un interregne de dos anys fins que finalment es reuniren les corts dArag, Catalunya i Valncia, quedant el regne de Mallorca excls. Naix la Concrdia d'Alcaiz, en la qual sestableixen que nou compromissaris distributs en tres grups ordenats en tres graus, amb tres membres en cada grau, representarien els interessos de tota la Corona, reunits a la localitat aragonesa de Casp, deliberen sota els drets dels pretendents i faran lelecci dels candidats. El candidat ocuparia el tron sempre i quan obtinguera un mnim de sis vots i almenys un de cada grau. Les corts elegiren tres compromissaris per regne, que hagueren de resoldre el conflicte amb un pacte, ja que hi havia diversos aspirants, dos dells amb ms possibilitats: Jaume dUrgell (de nissaga Catalana) i Ferran dAntequera (de la dinastia castellana de Trastmara). Van fer unes votacions on el mes aclamat va ser Ferran de Trastmara (amb 6 vots), el segon Jaume dUrgell (amb 2 vots) i desprs, Alfons de Gandia el Jove i Federic Luna no van obtindre vots. Aix les coses, els compromissaris, reunits a la ciutat aragonesa de Casp, elegiren Ferran dAntequera successor al tron. Des del punt de vista de la histria de la llengua, aquest fet tingu una conseqncia important: per primera vegada el castell sintrodueix en la cort, comena a ser usat per alguns cortesans i adquireix lestatus de llengua de prestigi. Quan Ferran va rebre la notcia era a Conca, i es va posar en cam. Com que ja era rei, va obrir unes Corts per Arag. El resultat del Comproms havia estat el resultat de la guerra, i en aquelles mateixes Corts foren reprimides les ltimes veus resistents.

Com que Ferran de Trastmara no feia mes que enfrontar-se a les lleis, Jaume II va aprofitar per revoltar-se al 1413. La gent no va ajudar i la revolta no tingu xit. Ms endavant, fou jutjat pels seus propis enemics i el condemnaren a pres perptua. A partir de llavors Jaume va passar la resta de la seua vida en presons castellanes sota condicions durssimes. Ferran I noms va regnar durant cinc anys, i en aquest curt perode va aconseguir afermar el domini de la Corona dArag sota Sardenya i Siclia i consolid una presncia activa en la Mediterrnia (que era el centre econmic en el moment) que seria seguida pel seu successor Alfons el Magnnim. Alfons IV el Magnnim, fill de Ferran de Trastmara, va fer-se crrec de Jaume en els seus dominis, mentre aquest complia condemna a la pres. Aquest aferm el domini sota Sardenya i fins i tot intentar conquistar Crsega, per sense xit. El seu regnat es caracteritz per una constant aventura mediterrnia. Va assolir el regne de Npols. Des del punt de vista cultural, lhumanisme d'Itlia importava un exemple per als autors catalans. Mentre ell era a Npols, deix el regne dArag en mans de la seua dona, Maria de Castella. En lltima part del regnat dAlfons el Magnnim, Catalunya visqu un fort empitjorament de la crisi que condu a una revoluci i a la consegent guerra civil, elements que caracteritzaren el regnat del successor, el seu germ Joan II. Joan II emprengu una hbil poltica daliances amb els enemics histrics de Frana, s a dir, Anglaterra, Borgonya i Npols. En aquesta etapa es va a donar a terme el casament del fill de Joan II, Ferran II, amb la princesa castellana Isabel (possible hereva del regne de Castella). Joan II jur les Constitucions Catalanes, cosa que pos fi al conflicte amb una terica victria de la Generalitat de Catalunya. Desprs d'aquesta crisi, Catalunya es va enfonsar econmicament.

El successor de Joan II, seria el seu fill Ferran II casat amb Isabel de Castella. El matrimoni daquests monarques es coneix com Reis Catlics, i comport la uni dinstica entre les corones de Castella i Arag. (Arbre genealgic Comproms de Casp)

La uni dinstica i el segle XV a la Corona dArag: poca de contradiccions.

Uni dinstica El matrimoni entre Ferran II dArag i Isabel I de Castella -coneguts com els Reis Catlics- en 1469 comport la uni dinstica entre les corones de Castella i dArag. La uni va suposar el trasllat de la cort al complet a Castella, tot i que les dues corones van conservar els propis sistemes d'organitzaci, independents i clars. Al Regne de Castella es va remodelar el Consell Reial en les Corts de Toledo, es va formar lAudincia de Granada, i es va instituir la Santa Hermandad per controlar el bandolerisme. A la Corona dArag el ms important va ser el major poder que es va donar als lloctinents de la zona i l'establiment dun sorteig electoral peculiar. Quant a la
5

poltica religiosa, una butlla del Papa Sixt IV de 1478 va crear la Inquisici a Castella per a un control de la puresa de la fe, i ms tard a Arag. La Inquisici va ser l'nica instituci comuna per als dos regnes. Cal destacar la presncia de Toms de Torquemada com a Inquisidor General. El 1492 es va expulsar als jueus, de gran poder econmic, d'ambds regnes hispans fet que provoc una forta crisi econmica. El resultat d'aquesta acci de neteja religiosa va ser la creaci d'un pas de civilitzaci cristiana i el comenament de la identificaci de ptria i religi. L'expulsi dels jueus va suposar una gran prdua econmica per als dos regnes. Socialment i econmicament es va afavorir a l'alta noblesa, que va augmentar el seu poder econmic amb els senyorius granadins. La Conquesta de Granada (1484 - 1492) va significar l'aparici d'un exrcit estructurat i professional, l'aportaci de grans recursos econmics i el repartiment dels territoris granadins entre senyors de la noblesa. El 1512 Ferran el Catlic va demanar perms a Navarra, aliada natural de Frana, perqu les tropes castellanes passaren per Navarra per a atacar a Frana. La resposta negativa per part del rei navarrs va ser motiu suficient perqu Ferran el Catlic ordens al duc d'Alba l'ocupaci de Navarra, demanant aix ajuda als seus partidaris (els beamontesos) i, en menys d'un any, l'Alta Navarra es va incorporar a la Monarquia Catlica. Noms es va trobar certa resistncia en alguns punts del sud, i la ciutat de Pamplona, la capital, va caure noms en tres dies. Les illes Canries per, no serien totalment sotmeses fins a la conquesta de Tenerife el 1496.

Es van dur a terme altres expansions extrapeninsulars: a Itlia, amb el Rossell i la Cerdanya, al nord dfrica, amb la presa de Melilla per Pere dEstorpiny el 1497 i a latlntic, amb el viatge al 1492 de Cristfol Colom amb el qual els Reis es van annexionar el Patronat dndies. Segle XV a la Corona dArag El segle XV representa un moment de contradiccions en la nostra histria poltica i cultural. El territori valenci visqu una poca desplendor tant en lmbit social com en leconmic, i en el cultural, en el qual una srie dautors i textos va justificar lapellatiu de Segle dOr. Tamb van comenar a formar-se elements que donarien lloc a la crisi posterior, com la prdua dels mercats dOrient i la concessi del monopoli del comer a Sevilla amb les terres conquistades d'Amrica, de manera que els territoris de la Corona dArag quedaren exclosos durant ms de dos segles. Des del punt de vista cultural, el segle XV marca les darreres manifestacions de la cultura medieval que anticipen el Renaixement.

La societat medieval estava basada en una estructura piramidal, liderada per la noblesa i la clerecia, per davall dels reis o el papa, els quals, com ja sabem, mantenien tot un seguit de privilegis. La part inferior de la pirmide estava formada pel poble pla. La crisi daquest model culmin al segle XV, per diversos factors i laparici de la burgesia. Tamb va sorgir el moviment cultural anomenat Humanisme i simpos la idea de lsser hum com a creador i com a entitat capa dinfluir en el seu dest. Al mateix temps, es proposava la idea dun possible ascens social. Fou tamb en aquest segle que Valncia assol la seua poca de mxima expansi econmica i es consolid com a centre econmic i cultural de la Mediterrnia, amb construccions com les Torres de Serrans, la Llotja o el campanar major de la Seu. A part, van triomfar autors com ara Ausis March, Joanot Martorell o Jaume Roig.

ANTECEDENTS: ELS POETES ARABIGOVALENCIANS

Els segles d'ocupaci rab deixaren fortes empremtes en el nostre territori, fonamentalment en l'ordenament del territori, l'organitzaci del sistema de reg i la importaci de certs cultius. Per a ms, cal destacar la seua civilitzaci, molt ms desenvolupada que la dels pobles que els envoltaven, els quals serien qui ens expulsarien. Del mn rab hi ha dos aspectes que ms ens interessa: d'una banda l'impressionant floriment cultural afavorit per la seua poltica tolerant i per una altra el gran inters pel coneixement de la llengua, provocat per l'atenci que feien al llibre sagrat, l'Alcor. La producci literria que hi va haver al nostre territori, la zona oriental d'Al Andalus coneguda tamb com la Xarquia, s abundosa i molt important. Com ja he dit , un dels pilars de la cultura rab s la formaci lingstica i com a conseqncia daquesta, la literria. Per comenar a parlar dels poetes arabigovalencians cal dir que no pertanyen en propietat a la nostra histria literria, per s'ha cregut convenient incloure'ls en aquest recull per dues raons: 1. per la seua temtica, molt arrelada al nostre territori 2. perqu es tracta de la manifestaci literria ms important abans de les llenges romniques. Tres sn els eixos ms importants de la lrica rab: 1. l'amor corts, com mostren els dos primers poemes antologats El viatge de les mans i Escena damor d'Ibn Khafaja d'Alzira . 2. l'exaltaci de la natura, com es pot comprovar en el poema El jard. La seua prosa i poesia destaca per la seua naturalitat, sensualitat i sofisticaci . 3. Altre tema que tamb podem trobar s el plany per la prdua del territori, que podem apreciar en els poemes d'Al-Russafi de Valncia. Aquest poeta escriu probablement des de Mlaga, on mor el 1177, canta a la seua terra perduda (Valncia). El mateix tema tamb el t el poema de d'Ibn al-Abbar de Valncia, que plora la prdua com a conseqncia de la definitiva conquesta cristiana i fa un prec al rei de Tunsia perqu els ajude a recuperar-la. s considerat com uns del escriptors ms illustrats del segle VI. Els poetes que he anomenat exerciren una influncia notable sobre la poesia posterior en llengua roman, fonamentalment en els trobadors, ja que la idea d'amor corts est directament relacionada amb la lrica rab.

Ibn Khafaja dAlzira

Ibn Khafaja (Alzira, 1058-1138) va ser un poeta hispanorab d'esta ciutat de la Taifa de Valncia. Va ser un dels ms importants poetes del perode almorvit. Va cultivar un estil manierista amb qu recreava ambients exquisits. Va nixer en poca dels regnes de Taifes i va viure l'poca almorvit. Va estar al servici del segon governador almorvit de Saragossa. El seu estil va exercir tal influncia en els poetes andalusins posteriors que va ser el model de tots ells fins al final del Regne de Granada. Ibn Khafaja va gaudir de la fama en vida i els seus versos van ser reproduts de seguida pels arabfons. Va ser considerat el poeta andalus per excellncia segons Al-Maqqari de Tlemcen (1591-1631) , un dels ms famosos historiadors i compiladors del mn rab. La prosa i poesia d'Ibn khafaja destaca per la seua naturalitat, sensualitat i sofistificaci. I a pesar de la seua fama, va triar viure en la seua ciutat natal, sense deixar-se seduir pels avantatges que hauria pogut obtindre com a poeta de cort.

COMENTARI DEL POEMA

ESCENA DAMOR- IBN KHAFAJA DALZIRA. Amb llambrecs de gasela i el coll quin coll! talment de crvol blanc; els seus llavis rojos com el vi roig; i les dents ah, les dents! quina bromera. Com el estels,lluents,entrellacen la lluna, dembriaguesa llanguia dins la tnica dor. La m damor ens visitar en la nit, vestit dabraades que laurora esgarrava. Ibn Khafaja. L'autor esta descrivint a la seua amada, com si fora una preciosa gasela, utilitzant metfores com crvol blanc, referint-se al seu coll, donant a entendre que la seua pell s molt blanca; o com els seus llavis rojos com el vi roig i les seues dents que sn tan blancs com la bromera(espuma en castell). Descriu la nit davall de les estreles, brillants, vctimes de l'embriaguesa, on el contacte no falta i els abraos tpics dels enamorats no falten, en una nit d'aurora.

AL-RUSSAF DE VALNCIA
Al-Russafi va nixer cap a l'any 1117 en l'actual barri de Russafa, que en aquell moment era un poble ve a la ciutat de Valncia, rodejat de frondoses hortes i jardins. Al-Russafi es va sentir des de xicotet atret pel mn de la poesia. Fill de pare sastre, es va traslladar a Mlaga, centre de la moda en eixa poca, on va triomfar plenament com a modista i com a poeta. La seua categoria va ser reconeguda per grans mecenes que van voler contractar-lo, per sempre va mantindre la seua independncia creativa. I tamb el seu amor a la seua terreta, sent seus alguns dels ms bells poemes patritics que s'han dedicat al Regne de la Taifa de Valncia. Va morir en 1177 lluny de la terra que li va veure nixer. Per noms fsicament, ja que, segons es conta, va morir mentre escrivia un poema sobre la grandesa valenciana".

COMENTARI DEL POEMA

-Elegia Valenciana Amics, qu t el desert que sha amerat de perfum? Qu tenen els genets que els caps tomben com borratxos? Sha desfet lalmesc pel cam del zfir o s que alg ha dit el nom de Valncia? Amics, atureu-vos de gust i assacieu-vos la set, la pluja ha de vindre a regar la Russafa i el Pont. s la meua terra i enll, essent un ocellet, vaig emplomar les ales i vaig tindre el meu niu. No permeta Du que oblide que em sudu adolescent. Enll ens mudvem les robes, precioses de juventut, i ara anem nus dornaments tot i que ella duga flocs. Ai la llar dels anys primers! Com de lluny ens hem quedat! Al pas que ara recorde xop de llgrimes vermelles! Ser la ptria dun infant obliga a estimar-la sempre? Cap terra no hi ha semblant, plena dalmesc i jardins; els rierols, les ribes teixides dor i argent

que sn flors, tarsides del blanc cam de la nit. Bella com all millor duna vida que fou dola, alegre com linstant tendre de la joventut perduda. Diuen: el parads ens descrius. Jo els conteste: i com preteneu que siga laltre parads denll?. Valncia s la maragda per on corre un riu de perles. s bellssima dama que Du fu jove i eterna. Valncia t matins lluents, pel sol que juga amb el mar i corre per lAlbufera. Els vents arquen les estrelles amb llurs flors i cap dimoni, per por, no sacosta molt prop della. Tot i la separaci que ens fa distants i tan lluny Valncia s la perla blanca que em du llum per all on vaig. (...)

Com ja sabem una elegia es un poema de lament, que consisteix en lamentar qualsevol cosa que es perd,en aquest poema Al-Russafi dedica esta meravillosa elegia a Russafa i Valncia, la va escriure originariament en rab, el poeta enyorava la terra on va nixer quan es va haver de desplaar a viure a Mlaga on va treballar de sastre mentre escrivia aquest poema, fa ja mes de 900 anys.

Ibn al-Abbar de Valncia

Muhammad ibn al-Abbar va nixer a Balansiya, l'any 1199. Era un ulema que es va traslladar a Valncia per completar els seus coneixements. Ibn al-Abbar va rebre la millor educaci de son pare i va tenir de mestres a alguns dels ms importants intellectuals andalusins. Fou ulema, historiador de la vida intellectual d'al-ndalus i literat, poeta i prosista, i aix se li obriren les portes de l'administraci. L'any 1229, Zayyan ibn Mardanix es revolta contra els Almohades i Abu Zayd va haver de fugir amb el seu secretari Ibn al-Abbar a terres cristianes sota la protecci de Jaume I perqu l'ajudara a recuperar Valncia . El mateix any, Ibn al-Abbar torna a terres andalusines.

Ibn al-Abbar escrigu 45 llibres, dels que noms es conserven sis. Tract en la seva obra diversos camps: Biografies, crtica literria, poesia, teoria religiosa, assaigs.

COMENTARI DEL POEMA

En aquest poema el teme principal s el desterrament que va sofrir Ibn Al-Abbar de Valncia, quan Jaume I va ocupar Valncia. El contingut s clar, el poeta vol transmetre el dolor que sent en veure els diferents canvis religiosos i culturals, que es duen a

terme a mans de Jaume I, i els presenta en frases com A les mesquites, ara esglsies o Noms sn que runes els collegis on tothom recitava lAlcora. Transmetent sentiments com la nostlgia de la seua terra, la tristesa per veure els canvis que hi ha i la frustraci de no poder fer res. La metfora que he trobat ha sigut quan parla dels jardins, perqu vol donar a entendre que els carrers ja no hi sn el mateix, la gent ha canviat, etc... Per ltim he de dir que, per a lautor, la prdua de la seua ptria era una motivaci ms per a escriure.

LA POESIA TROBADORESCA. ORGENS

La poesia trobadoresca va nixer a les corts occitanes al segle XII, una poesia expressada en una llengua romnica ( que desprs parlarem ms), de temtica profana (lamor corts). Ben aviat, aquesta manifestaci literria es va estendre a Catalunya i al nord dItlia. Cal fer una diferncia entre els poetes, que escrivien en llat, i els trobadors, que escrivien poesies en occit i, a ms, componien la msica. Les composicions del trobadors eres difoses pels joglars, amb acompanyament dinstruments musicals.

CARACTERSTIQUES
La poesia trobadoresca: molt lligada a la societat que la va crear ( la societat feudal). Reflectia les lluites de lpoca, els seus ideals (lhonor, la guerra..) i la seva religiositat. poesia culta: poesia artificiosa, textos molt elaborats. poesia lrica: expressi del sentiments de lautor, pel que fa a lamor, a la mort i a la religi. poesia en llengua occitana: llengua literria comuna acceptada tamb pels trobadors catalans i pels trobadors del nord dItlia.

LLENGUA DE LA POESIA TROBADORESCA

Les primeres obres potiques dautors catalans utilitzaven el roman provenal o occit (que avui en dia se segueix utilitzant en el sud de l'actual Frana), perqu va ser la primera llengua romnica que havia desenvolupat un estndard literari per lexpressi potica. I tamb hi influ la proximitat geogrfica i lingstica entre Occitnia i Catalunya.

ESTIL DE LA POESIA TROBADORESCA.

Destaquen dos estils, segons ls del llenguatge i dels recursos retrics: -El trobar lleu: estil potic senzill i clar. -El trobar clus : estil potic mes retric, ple de paraules de gran dificultat.

ELS GNERES TROBADORESCOS

-La can: gnere amors per excellncia. Les seves estrofes o cobles (entre cinc i set) expressaven el procs denamorament i fidelitat del trobador vers la dama. La tornada solia presentar el senyal (pseudnim que amagava el nom de la dama). -La dansa i la balada: gneres de temtica amorosa per a ser ballades, amb un refrany breu, que sanava repetint, cantat pel cor. -Lalba o Lalbada: gnere que expressava amb tristesa el comiat del enamorats desprs dhaver passat la nit junts. -La pastorella: dileg amors entre un cavaller i una pastora, ambientat, generalment, al mn rural. -El sirvents: poema de tema moral o poltic que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge o per fer-ne la stira. -El plany: elogi fnebre en record del senyor o dun amic mort. -La ten o joc partit: debat literari entre trobadors.

ELS TROBADORS CATALANS.

La potica dels trobadors, que sorgeix al sud de Frana a finals del segle XI, afecta tamb a Catalunya i al nord d'Itlia, conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment en qu les diferncies entre el provenal, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catal, eren relativament poc importants. Aquesta situaci perviu fins Ausis March, tot i que la tradici literria dels trobadors encara s important.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedncia social molt diversa, la informaci que ens ha arribat prov dels Canoners que sn documents que constaven de dues parts: en la primera s'explicava la vida del trobador i en la segona, les raons per les quals lhavia escrit.

.
(aix tenim lexemple dun canoner per fora, i per dins.)

Habitualment, no eren els trobadors els que recitaven o cantaven les seves composicions, sin que aquesta era una feina encomanada als joglars. El trobador era l'autor i el joglar l'intrpret. Un nombre redut dels trobadors, una vintena, eren d'origen catal i van n a Cerver de Girona i 31 a Guillem de Bergued.contribur a l'esplendor del corpus potic. S'han rescatat unes 200 composicions, de les quals 120 correspone CEVER DE GIRONA: Estava vinculat a Jaume I. La seua obra la podem agrupar en: Obra popular, Obra amorosa, Obra religiosa, Obra moral, Obra narrativa i finalment "Els proverbis" que els dedica als seus fills.

GUILLEM DE BERGUED: s un dels trobadors ms importants. Al llarg de la seua vida va cometre molts delictes, el van empresonar i va fugir i va amagar-se. Durant la dcada dels 80 es torna a trobar documentaci sobre el trobador. La seua obra es pot agrupar en tres cicles de sirventesos: -Contra Pere de Berga -Contra Arnau de Preixens

-Contra Pon de Mataplana La resta sn canons, tenons i partiments.

LES TROBAIRITZ
Les trobairitz eren senyores feudals ms o menys riques que crearen i dirigiren les corts damor, i sovint, composaren i cantaren elles mateixes una poesia exquisida, acompanyades de joglars i de joglaresses. Les trobairitz varen dirigir, sense lleis, les qestions amoroses de les corts i cantaven per al gust propi per la bellesa o directaments als seus estimats. Utilitzaven la seua llengua materna per a escriure i cantar que era loccit (llengua romnica). El seu comproms era amb lamor i amb la llengua. Entenien que lamor s la substncia de les relacions humanes i socials. Mitjanant lamor i la cortesia, intentaren canviar i canviaren, civilitzant-les, les relacions entre dones i homes El seu treball consistia en que els i les amants en crisis hi acudien perqu una trobadora reconeguda per la seva capacitat mediadora, els ajuds a resoldre-ho. Ella estudiava la situaci concreta, sospesava els possibles avantatges i inconvenients de la seva intervenci per als amants i per a ella, i si feia el cas, actuava per resoldre el conflicte o la crisi. Tres factors hi van ser determinants per a explicar per qu hi va haver trobairitz. Aquets factors sn: Les croades, les lleis d'herncia i el comer. Les croades:la primera croada va ser un estrepitos fracs i oblig el papa a prohibir que anaren les dones i els xiquets i a procurar que els soldats foren gent ms preparada.Van haver-hi cinc croades ms que van pedre i la reducci tan gran d'homes va ser enorme especialment a Occitnia aleshores les dones van haver de prendre el control dels feus. El comer i les lleis d'herncia:En Occitnia les lleis d'herncia incloen les dones i no solament els fill barons, aquestes podien heretar i aix els donava poder poltic. Aquest poder va millorar la situaci de les dones i aquestes pogueren ser una mica ms lliures que en altres llocs d'Europa.Moltes dones lluitaven i desitjaven per poder viure amb llibertat ja que la major llibertat poltica va propiciar la llibertat artstica i esperon aquestes a escriure poesia, com ho feien els seus companys barons.

LA COMTESSA DE DIA Fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, per de la seva vida se'n sap molt poc.Fou filla del Comte Isoard II de Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provena. I fou esposa de Guillem comte de Viennois, tot i que sembla que estava enamorada de Raimbaut d'Aurenja. La seva can "A chantar m'er de so qu'eu no volria", s l'nica pea trobadoresca d'autoria femenina la msica de la qual sobreviu intacta Aix, la idea que l'amor corts expressava un sentiment platnic no s del tot certa, car les canons de les trobairitz eren ben explcites, com per exemple els poemes de Beatriu de Dia. POEMA COMENTAT
Ara haur cantar del que no voldria, Tant em lament del que no sc amiga, Doncs l'estimo ms que a qualsevol cosa al mn Per no valen davant ell ni la pietat ni la cortesia Ni la meva bellesa ni el meu valor ni el meu judici, Perqu sc enganyada i trada Com succeiria si fos poc agraciada. Em conforto pensant que mai i de cap manera Cometria equvoc cap vs, amic, Sin que us estimo ms del que Segui estimar Valensa, I m'agrada venceros en amor, Amic meu, perqu sou el millor; Sou orgulls amb mi en les paraules i en les maneres, Mentre que us mostreu amables amb tots. Em sorprn com cap a mi el vostre cor es mostra dur, Amic, pel que tinc ra per fer-me mal; No s just en absolut que un altre amor us a part de mi, Sigui el que sigui el que us digui o concedeixi; I recordeu quin va ser l'inici del nostre amor! El Senyor Du no vulgui Que sigui meva la culpa de la separaci. La noble virtut que habita en el vostre cor I l'alt valor que posseu em intimiden, Doncs no conec dama propera o llunyana, Que, disposada a estimar, no sigui atreta per vs. Per vs, amic, teniu tant judici Que b heu de conixer la ms perfecta; I recordeu del vostre pacte. Han ajudar mrit i noblesa I la bellesa i encara ms la sinceritat d'nim, Per aix us envio all on habiteu Aquesta can, que sigui el meu missatgera; I vull saber, la meva gentil i bell amic, Per qu sou tan altiu i cruel amb mi: No s si per orgull o mala lluna. Encara vull que us digui el missatger: Per massa orgull molta gent ha patit gran dany.

Ens trobem davant d'una can de dolor doncs reflecteix l'amor no correspost, el rebuig que pateix la trobairitz per part del seu amor, encara que durant tot el poema, aquest es mant en un to contingut, ja que la trobairitz no volia causar llstima ni autocompassi, sin expressar el seu buit, la seva decepci. Estem davant d'una can en forma epistolar, mitjanant la qual, la trobairitz es dirigeix directament al seu amor. Es compon de cinc cobles de set versos en el que els ltims versos la trobairitz els utilitza per a despedirse del seu amor.La rima de les cinc estrofes seguix el segent esquema: I aaaabab, II ccccbcb, III ffffbfb, IV ggggbgb i V hhhhbhb, el comiat les dues ltimes rimes de l'ltima estrofa: hb. En el primer vers del poema, s'observa el fet dramtic del qual la "trobairitz" ens fa confidents: "ara haur cantar del que no voldria". I continua la seua declaraci d'amor "doncs l'estimo ms que a qualsevol cosa al mn" seguidament, esmenta les qualitats que posseeix com a dama i que es correspon amb l'arquetip corts: "bellesa, valor i judici" per aquestes qualitats no sn suficient per al seu amor. Moltes vegades les trobairitz, havien de llanar flors sobre la seva persona per cridar l'atenci. En la segent estrofa, es dirigeix directament al seu estimat usant una variant de l'estructura tipificada que usaven les trobairitzs: (adjectiu) + vocatiu ("amic" o senyal) + resta de l'oraci. El adjectiu i el vocatiu no se situa a l'inici de l'oraci, sin al final: "em conforto pensant que mai i de cap manera / comets equvoc cap vs, amic", d'aquesta manera s'excusa de qualsevol error que possibilits el final de la relaci, i afirma amb rotunditat l'amor que encara segueix sentint. Adems compara el seua amor amb la de dos herois d'una novel la perduda. Utilitza "Tant m'abellis", de manera que amb aquesta comparaci, engrandeix el seu amor i la situa com a dama culta i corts. En els dos ltims versos d'aquesta estrofa, no dubta expressar amb cert despit cap a ell, el tracte injust que rep d'ell, "orgulls" amb ella i "amable" amb els altres. En els sis versos segents, s'expressa davant quin tipus de dona estem: les que lluiten sense tmer per la derrota, les que lluiten amb totes les seves "armes", per satisfer els seus desitjos. A la tercera estrofa diu: "el vostre cor es mostra dur", simbolitzant la inaccessibilitat de sentiments de l'estimat. "Amic, pel que tinc ra per fer-me mal", aquest vers s un dels pocs on al ludeix explcitament al moment dolors pel qual travessa justificant el seu seu estat anmic. "no s just en absolut que un altre amor us a part de mi", ja que es declara el fet que ha originat la ruptura dels amants, una tercera persona que allunya a la trobairitz del seu amor.Conclou l'estrofa implorant a Du, en una splica que evidencia l'acte mateix de exculpar de qualsevol error que hagi pogut acabar amb la relaci. La trobairitz presenta al seu "amic" com un senyor virtus i noble, reconegut, i que causa un efecte d'atracci gaireb irrefrenable a les dones e intenta fer-li recordar al seu estimat, el comproms al qual van arribar.

En la propera estrofa, se'ns deixa veure entre lnies, una dona desolada, que no sap aixecar la seva ombra, ja que afirma: "han ajudar mrit i noblesa / i la bellesa i encara ms la sinceritat d'nim", per ella s massa orgullosa per mostrar-se com una dama que s'arrossega i que t penes d'amors. Els dos versos segents "per aix us envio all on habiteu / aquesta can que sigui el meu missatgera", aix sabem que efectivament hi ha una correspondncia mitjanant un missatger.Conclou l'estrofa, adreant-se de nou al seu amor "per qu sou tan altiu i cruel amb mi: / no s si per orgulls o mala lluna ", com apreciem, la trobairitz se'ns mostra ms que mai com una dona ferma, decidida, llanada, que tot i tenir el seu ego esgarrapat per les urpes del desamor, ella conserva la seva tarann, el seu domini de si mateixa, i no dubta a increpar, a desafiar ia demanar explicacions al que abans, li havia regalat moments de goig. La "tornada" conclou amb un consell que gaireb sembla una advertncia: "ms encara vull que us digui el missatger: / per massa orgull molta gent ha patit gran mal". per que malgrat tot, decideix enviar un ltim missatge , una nova lli agnica, un nou intent de saltar el "orgull" i salvar el que sembla que est ja apagat.

Comentari del poema.

La joia em dna alegria (Comtessa de Dia )
La joia em dna alegria: per aix canto alegrement i no tinc malenconia i tampoc mal pensament. Car jo s que tant me fa fals, hipcrita i tru i els seus mots ben poc m'espanten; ans al contrari, m'encanten. No em mereix cap garantia l'adulador maldient, ni pot tenir bonhomia qui l'assenteix somrient. Qui sn d'aquest tarann semblen un nvol lluny que els raigs de sol amaga i aquesta gent no m'agrada. Ai gelosos malparlats, envejosos, despistats,

l'amor ser ma alegria i la vostra malaltia. Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de qui n'han pervingut alguns poemes, per de la seva vida se'n sap molt poc, ja que no sn diversos els personatges histrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz. Fou filla del Comte Isoard II de Dia, en una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provena. I fou esposa de Guillem o Gilhem de Peiteu o Poitiers, comte de Viennois, tot i que sembla que estava enamorada de Raimbaut d'Aurenja. Aquest poema s una can de felicitat, on sexpressa la felicitat de la trobairitz, i la seua defensa per la seua passi amorosa. s un poema senzill i simple, ja en la primera estrofa es veu la felicitat que t la trobairitz, La joia em dna alegria i aquesta alegria, com ella diu, aquest amor no li causa cap preocupaci, el ser infidel, encara que en aquella poca es comdemnava als infidels. Utilitza una metfora preciosa quan comenta que la gent que parla mal deixe amor sn com els nvols que tapen el sol, com lombra que tapa la felicitat dun amor despreocupat i fort com el Sol. En tot el poema
es dirigix cap als gelosos maldients com la gent que no accepta el seu amor; dient que tota la gent que pense com ells no es honrada i els fa veure en lultima estrofa que ella no dubta ni de lalegria ni de la joventut, ja que sn els fruits que pensa assaborir perqu ella s una dama culta, que ama obertament i que no sinfravalora, ella lluita per lamor lliure, un amor carnal que done felicitat, sense por al que pensen els envejosos. Aquest tema, el de parlar de lamor carnal, un amor jois i infidel, es molt com en molts del seus poemes, ja que com he comentat abans, ella estava casada amb un home, per desitjava a un altre cavaller, quasi tots els poemes que parlen de lamor lliure, on parla dun cavaller o dun amor carnal sense preocupacions, estan basats en eixe cavaller, el seu amor secret.

Guillem de Bergued
Guillem de Bergued (Segle XII) . Trobador i senyor feudal, fill del vescomte de Bergued. La seua obra conservada consta de trenta-un poemes en occit que seguixen de forma reeixida l'estil trobadoresc provenal. Predominen els sirventesos, plens de sarcasme i crueltat, dedicats amb malvolena a personalitats destacades de la seua poca, com el vescomte Ramon Folc de Cardona, a qui assassina per trador, el bisbe d'Urgell o Pon de Mataplana, que una vegada mort pels sarrans rep un sentit lament del nostre trobador (Consiros cant e planc e plor) . La relaci de Guillem de Bergued amb el rei Alfons I t moments de lleialtat i altres d'enfrontament tal com es desprn d'algun dels sirventesos (Be m volria om saubes dir) . La majoria d'estes poesies seguixen la msica de les canons populars del seu temps. Tamb s autor d'elegants poemes amorosos. Estos versos van ser molt famosos durant l'Edat Mitjana. Guillem de Bergued s un trobador morda i corrosiu que defuig els eufemismes i mostra clarament les seues passions. Els seus versos sn d'una gran expressivitat. Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar si es pot en cicles de canons de lloana a determinades dames. En el cas de Guillem de Bergued s impossible fer-ho aix, d'acord amb l'amor, s que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi. Aix podem parlar de tres cicles de sirventesos: 3 contra Pere de Berga. Ve seu, amb el qual tingu problemes pels lmits de les terres i d'altres tipus dels quals es difcil determinar l'origen. Canta la seva dona mentre ridiculitza i l'ataca a ell, a qui tracta d'avar, trador, cornut...: 4 contra Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell. Aquest prelat estava enemistat amb Arnau de Castellb, amic del trobador. Guillem de Bergued fa servir en aquestes composicions el vocabulari ms cru i obsc de tota la literatura trobadoresca, sense eufemismes ni retrica de cap tipus, sense gaireb ironia sin amb l'insult directe acusa el bisbe de violador, tamb l'acusa d'homosexual i eunuc. Tot plegat, com es pot veure, ens mostra un odi en qu qualsevol paraula i argumentaci s vlida per acabar amb el bon nom de l'eclesistic, sense que la lgica sigui un entrebanc a tenir en compte; i per si l'exposici dels fets no fos suficient, tamb demana a l'arquebisbe de Tarragona que el deposi del seu crrec. 4 contra Pon de Mataplana, personatge d'una famlia de la qual els Bergued depenien per ra de certs feus. Malgrat els insults dels sirventesos, centrats majoritriament en l'aspecte fsic i la suposada homosexualitat del personatge, en la mort de Mataplana li dedica un plany que es considera dels ms sincers de la poesia dels trobadors. La resta de la seva obra la componen diversos sirventesos: contra el rei Alfons I, R. Folch de Cardona, etc.; i, a ms, altres composicions com canons, tenons, partiments. Es considera un trobador d'estrofisme fora original, imitat pels trobadors posteriors, i d'un domini important del vers. Amb motiu de la mort de Pon de Mataplana el 1185, Guillem de Bergued li va dedicar un plany que es considera dels ms sincers que es poden trobar en la literatura trobadoresca. Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgulls Bergued s'acusa i no en tenia necessitat d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu

dest sigui una mena de parads terrenal molt diferent del concepte de cel ortodox en qu Mataplana es trobi amb els amics del trobador que ja sn morts i amb aquells herois inqestionables a l'poca, i sense que faltin unes "dames gentils" perqu la felicitat sigui completa. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retrica? Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de mostrar la seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans havia causat al seu enemic?
I Consirs cant e planc e plor pel dol qe.m a sasit et pres al cor per la mort Mon Marqes, En Pons, lo pros de Mataplana, qi era francs, larcs e cortes, e an totz bos captenimens, e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Tors tro...et la terra plana. II Loncs consiriers ab greu dolor a laisat e nostre paes ses conort, qe no.i a ges En Pons, lo pros de Mataplana; paians l'an mort, mais Dieu l'a pres a sa part, qe.l sera garens dels grans forfatz et dels menors qe.ls angels li foron auctors, car mantenc la lei cristiana. III Marqes, s'eu dis de vos follor, ni motz vilans ni mal apres, de tot ai mentit e mespres c'anc, pos Dieu basti Mataplana, no.i ac vassal qe tan valges, ni qe tant fos pros ni valens ni tan onratz sobre.ls aussors; jas fosso ric vostr'ancesors; e non o dic ges per ufana. IV Marqes, la vostra desamor e la ira qu'e nos dos se mes volgra ben, se a Dieu plages, ans qu'eissisetz de Mataplana, fos del tot pais per bona fes; qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens I Consirs canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marqus, En Pon, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i corts i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagu de S. Mart de Tours a [Lleida] i la terra plana. II Grans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre pas sense consol, car ja no existeix Pon el noble de Mataplana: pagans l'han mort, per Du se l'ha endut al seu costat i li ser indulgent dels pecats, grans i petits, perqu els ngels li foren testimoni que mantingu la llei cristiana. III Marqus, si vaig dir de vs follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des que Du bast Mataplana, no hi hagu vassall que tant valgus ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els ms elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats; i no ho dic gens per ufana. IV Marqus, el vostre desamor i la ira que es mesclaren entre nosaltres dos

car no fui al vostre socors qe ja no m'en tengra paors no.us valges de la gent truffana. V E paradis el luoc melhor, lai o.l bon rei de Fransa es prop de Rolan, sai qe l'arm'es de Mon Marqes de Mataplana; e mon joglar de Ripoles, e mon Sabata eisamens, estan ab las domnas gensors sobr'u pali cobert de flors, josta N'Olivier de Lausana.

b voldria, si a Du hagus plagut, que abans que eixssiu de Mataplana s'haguessin convertit en completa pau i bona fe; ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit perqu no vaig acudir al vostre auxili; car la por no m'hauria impedit ajudar-vos contra la gent enganyosa. V Del parads al millor lloc, all on el bon rei de Frana es troba prop de Rotll, s que l'nima est de mon Marqus de Mataplana; i el meu joglar del Ripolls i tamb el meu Sabata junts, sn amb les dames gentils, sobre una catifa coberta de flors, al costat d'Olivier de Lausana.

BERNAT DE VENTADORN
Bernat de Ventadorn. Es tracta dun popular trobador occit. La data de naixement no s exacta, sestima que va nixer entre 1130-1145 i va morir entre 1190-1200. Daquest autor noms tenim dades ms o menys fiables. El trobador Hug de Sant Circ, assegurava que Bernat era fill dun forner del castell de Ventadorn, a Corres, al Llemos. En un poema satric escrit per un contemporani ms jove, Pire dAlvernha, sindica que era fill dun criat, un soldat o un forner, i la seua mare era criada o fornera. En el poema juvenil que va escriure Bernat El temps vai i veuen i vire , sevidencia que va aprendre lart de cantar i escriure del seu protector, el vescomte Eble III de Ventadorn. En resum, es tracta dun poema tpic i tpic sobre els temes i lestil trobadorescos, per amb belles referncies a la tradici cultural europea, grega i artrica, i algunes figures retriques embelleixen i donen plasticitat al conjunt. Sexpressa el sentiment de pena de lautor a tEls seus primers poemes varen ser composats per a lesposa del seu patr, Margarida de Turena. Aquesta, que era molt bonica, es meravell de les canons de Bernat i ambds es varen enamorar. Quan el seu senyor de Ventadorn i laltra gent es varen adonar, Bernat es va veure forat a deixar Ventadorn, per a viatjar a

Montluon i Tolosa de Llenguadoc, va seguir eventualment Elionor dAquitnia a Anglaterra i a la cort dels Plantagenet. A ho dedum de les seues composicions. Posteriorment, Bernat torn a Tolosa de Llenguadoc, on Ramon V de Tolosa, el va acollir; finalment marx a Dordonya, al monestir cistercenc de Dalon, on possiblement va morir. Respecte a la seua obra, Ventadorn destaca entre els compositors seculars del segle XII per la quantitat de de la seua msica que ha sobreviscut: de 45 poemes, 18 tenen la seua msica intacta, circumstncia que resulta inusual per als trobadors. La seua obra data probablement dentre 1147 i 1180, escrita en occit. Bernat s reconegut per la seua influncia en el desenvolupament de la tradici de trobadors en el nord de Frana, ja que el coneixien b, i les seues melodies van circular extensament i els primers compositors trobadors semblen imitar-lo. La gran majoria dels seus poemes sn amorosos, com es demostra en el poema que us mostrarem a continuaci. Per a diferencia daltres autors de lpoca, Bernat mostra duna forma ms personal els seus sentiments. La seua obra no va ser reconeguda fins al romanticisme. Dins de la lrica trobadoresca, Bernat de Ventadorn pertany al trobar lleu, que es caracteritza per un estil senzill, lleuger, directe i de comprensi ms fcil.

POEMA El poema sanomena Can vei la Lauzeta mover Es tracta dun dels poemes ms famosos de la poesia trobadoresca occitana, perqu mostra molts dels tpics temtics i les normes mtriques del gnere, on es mostra el trobar lleu de Bernat. El poema es pot definir com una CAN DAMOR i a ms un MALDIT COMIAT, on el trobador est trist per la prdua del favor de la dama, que decideix acomiadar-se de tothom i deixar de cantar. En quant a la mtrica, el poema presenta set estrofes de 8 versos octosllabs, amb rima consonant.

 Can vei la Lauzeta mover

Jaufr Rudel
Jaufr Rudel (1113-1170) fou un trobador occit prncep de Blaia.Va treballar sempre per la Noblesa cantant l'Amor irrealitzable, a l'estimada llunyana.No se'n sap gaireb cosa d'ell abans del 1125, per se sap que el 1148 particip en la segona creuada en l'expedici de Guillem VI d'Angulema i que, potser, va morir a Terra Santa Hi ha una llegenda que diu que aquest s'enamor de la comtessa de Trpoli, sense veure-la, per tot el que en sent dir als pelegrins vinguts d'Antioquia. I va fer sobre ella moltes canons, amb belles melodies i paraules simples. I per voluntat de veure-la, va fer-se croat, i va embarcar i una malaltia el prengu en la nau, i el portaren , com mort, a un hostal de Trpoli. I ho van fer saber a la comtessa i ella an cap al seu costat, al seu llit, i el prengu entre els seus braos. I ell va saber que era la comtessa i va recuperar l'oda i la respiraci, i va lloar Du perqu li havia conservat la vida fins a haver-la vista; i aix mor entre els seus braos. I ella el fu enterrar amb gran honor a la casa del Temple; i desprs, aquell mateix dia, es va fer monja, pel dolor que tingu per la mort d'ell. Segons una biografia seva escrita en el segle XIII la dama era Melisenda, filla de Raimon II, comte de Trpoli, un estat cristi de Terra Santa situat a l'actual Lban. Altres afirmen que la dama era la seva mare, Odierna. En teoria, la llegenda diu que tots els poemes del trobador Rudel van dedicats a la comtessa aquesta de Trpoli, a qui mai havia vist. Era el seu amor de lluny D'aquest autor, noms es conserven sis canons d'amor molt naturals i en un llenguatge molt clar sense comparacions ni imatges POEMA El ttol daquest poema s Pel maig, que el jorn es tan llarguer. Es el poema ms conegut de Rudel. En ell tracta el lament d'aquest de viure tan lluny de la seua amada, la qual mai ha vista , com ja he dit abans. Com hem pogut veure, el tema d'aquest poema s l'amor lluny. Tamb podem observar com les paraules o formules lluny i amor de lluny es repeteixen diverses vegades al llarg del poema. Quant a la mtrica, el poema est format per vuit estrofes de set versos, a excepci de l'ltima estrofa, que est formada per tres versos. Tots els versos sn octosllabs amb rima consonant.

ANSELM TURMEDA
BIOGRAFIA

Anselm Turmeda va nixer a Mallorca cap al 1355 probablement fill d'una famlia d'artesans. A Mallorca s'instrueix en gramtica, lgica i teologia, i ingressa a l'ordre dels franciscans. Ms tard es trasllada a Bolonya, on resideix durant deu anys i coneix al seu professor Nicolau Martel, qui li confessa, en privat, que la vertadera religi, l'nica a travs de la qual es pot assolir la salvaci, s la religi musulmana. Colpit per aquesta revelaci, el mallorqu abandona la vida de frare francisc i es trasllada a Tunis, on en algun moment entre 1384 i 1389 i a travs d'un metge musulm d'origen europeu, es converteix a l'islamisme. All es casa i sintegra plenament en la societat que el va acollir, en la qual fu servir un nom rab. La seva conversi es pot entendre com a un exemple de la crisi espiritual que viu la societat medieval de finals de l'Edat Mitjana. Durant la seva vida com a musulm, rep diverses cartes de personalitats cristianes com el governador de Mallorca, el papa Benet XIII d'Aviny, i el rei Alfons V el Magnnim, que el conviden a tornar al cristianisme i el perdonen. Alguns estudiosos han apuntat que aquestes cartes podrien haver estat promogudes per ell mateix, en un intent per tornar a la seua illa natal. Ell, per, mai ms es mou de Tunis, on mor en una data desconeguda desprs de 1423. Escrigu en catal i en rab i curiosament, Anselm Turmeda fou reconegut i admirat per aquests dos mons antagnics i les seues obres foren molt divulgades en les dues societats desprs de la seua mort; fins i tot sarrib a estendre la idea que finalment shavia penedit de la seua conversi i que per aix va patir martiri.

Tota la seua obra va ser escrita a Tunis. En poesia escrigu el Llibre de bons amonestaments probablement la ms coneguda i difosa de les seues composicions, s un conjunt de bons consells i Cobles de la divisi del Regne de Mallorques poema allegric sobre el regne de Mallorca de carcter poltic. A ms va escriure Llibre de tres. En aquest llibre, Turmeda, utilitza molta varietat de refranys, i intenta divertir els seus lectors. En 1417 va escriure La disputa de lase del que no es conserva cap exemplar en catal: l'edici s feta sobre una traducci francesa. Es tracta duna obra formada per un extens dileg entre fra Anselm i diversos animals, especialment un ase, el qual amb un to irnic i sorneguer va rebatent les idees daquell i intenta demostrar la superioritat dels animals tot ridiculitzant les actuacions humanes. En 1420 va escriure tamb L'obsequi de l'home illustrat per a atacar els partidaris de la Creu. Es una obra en rab i les dues primeres parts sn biogrfiques: a la primera explica la seva formaci i la seva conversi a l'islamisme; a la segona, parla sobretot de les obres del sold. La tercera part s la part programtica de l'obra.

POEMA: ELOGI DELS DINERS

Vulles prendre un bon castic: no faces brega ab hom ric si tu est pobre e menic; lo plet perdries Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat, savi fan tornar l'home orat, pus que d'ells haja. Diners fan b, diners fan mal, diners fan l'home infernal e fan-lo sant celestial segons que n'usa Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar precadors Beati quorum. Diners alegren los infants e fan cantar los capellans e los frares carmelitans a les grans festes Diners magres fan tornar gords e tornen ledesmes los bords si dirs "jas" a hmens sords tantost se giren. Diners tornen los malalts sans, moros, jueus e cristians leixant a Du e tots los sants diners adoren. Diners fan vui al mn lo joc e fan honor a molt badoc, a qui diu "no" fan-li dir "oc", vejats miracle! Diners, doncs, vulles aplegar, sils pots haver nols leixs anar; si molts n'haurs pors tornar Papa de Roma. Si vols haver b e no dan per advocat t Sent "Jo-ha'n". Totes coses per ell se fan en esta vida.

Aquest text est escrit amb una clara intenci didctica El tema s com influeixen els diners en la nostra vida, els Diners poden capgirar el mn i qui en t pot fer i desfer al seu gust i al marge de les lleis. Ens poden fer canviar la vida, ens poden ajudar o ens poden perjudicar. Per uns quants d'aquests la gent fa de tot, tant si est b com malament. Fan tornar envejs a la persona que no els usa amb precauci. Es tractra dun poema dart menor que consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 sl.labes i 4 sl.labes. Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, s de rima lliure

LA LRICA ENTRE ELS TROBADORS I EL SEGLE DOR

Tots els grans avanos que shavien produt en el camp de la prosa, no tingueren el seu corresponent en el camp de la poesia. All llarg del segle XV la poesia continua amb la tradici potica iniciada al segle XII i amb la tradici trobadoresca, que afectar el contingut i la llegua que shi usa. Els nostres poetes es mantindran al marge de la nova manera de fer poesia que sinicia en Europa. Una de les caracterstiques ms importants, ser la manca devoluci de lexpressi potica, pel fet dusar una llengua forana i per lencarament en laspecte formal que continua amb la rigidesa dels clixs trobadorescos.I sobretot perqu la poesia durant aquest segle continua sent cortesana. Una altra caracterstica important s que, la llengua que trobem en la poesia a poc a poc passar de ser un occit amb catalanismes a ser un catal amb occitanismes. Una altra modificaci la trobem en les destinatries de les poesies, que ja no hauran de ser dones casades, sin que podran ser fadrines, vdues... i ja no tindran pseudnim sin que apareixen amb el seu propi nom. Dels autors daquesta poca podem dir que constitueixen el nexe entre la poesia enterament trobadoresca i la poesia ja plenament nostra que siniciar amb Ausis March. El Segle d'Or correspon a un perode histric que comprn prcticament tot el segle XV i s un fenomen exclusiu de la capital del Tria. Es considera un gran moviment cultural, que comprn totes les cincies de l'poca i aporta les millors obres literries en valenci escrites en el regne de Valncia. La major part dels grans escriptors d'aquesta poca sn valencians o escriuen en valenci. Desprs de la mort de Mart l'Hum i l'absncia d'un successor directe, seguixen uns anys d'inestabilitat. Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans s'aconseguixen frenar al triar com a successor Ferran I d'Arag. Els conflictes en els Comtats catalans i en el Regne d'Arag fan que la burgesia fuja de les ciutats al camp o al Regne de Valncia. Barcelona entr en decadncia i al contrari la ciutat de Valncia va crixer fins a aconseguir els 75.000 habitants, per la qual cosa era la segona ciutat ms gran de la pennsula desprs de la Granada nassarita. La capital valenciana era el centre econmic, poltic i social de la Corona d'Arag i d'ac el floriment intellectual que la va convertir en un focus literari d'importncia. La majoria dels granas escritors daquesta poca eren valencians o escrivien en valenci. Aquest gran resorgir del Regne de Valncia finalitzar amb el descobriment dAmrica. Durant el Segle dOr es troben autors tan reconeguts com Ausias March, Joanot Martorell, Jaume Roig o Sor Isabel de Villena.

PERE MARCH
Pere March va ser un poeta medieval que va nixer al 1338 i va morir en una missi en la ciutat de Balaguer al 1413. Va lluitar al costat del seu germ Jaume March II , tamb poeta, contra Pere I el Cruel i va ser fet presoner a la batalla de Njera en 1367 pel Prncep Negre d Anglaterra. Es va establir a Valncia i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni va nixer Ausis March, que va ser anomenat pel seu pare fill primognit en el seu testament. L any segent de la mort de Pere March, el seu cos va ser traslladat i soterrat al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Noms ens han arribat dotze dels poemes que compongu, que sn de temtica diversa: nhi ha dos damorosos i els altres sn de tipus reflexiu i moralitzant, com el fragment antologat en qu reflexiona sobre la mort. Tamb compongu lArns del cavaller , que s una descripci minuciosa de tots els elements que integraven larmadura dels cavallers i explica les seues virtuts. En les seues poesies breus la reflexi moral s la caractersitica principal encara que no les desenvolupa amb tanta fora i personalitat com ho far el seu fill Ausis March.

Anlisi del poema

AL PUNT QUE HOM NAIX COMENA DE MORIR Al punt que hom naix comena a morir, e, morint, creix, e, creixent, mor tot dia, que un pauc moment no cessa de far via, ne per menjar ne jaser ne dormir, tro per edat mor e descreix a massa, tant que aix vai al terme ordenat ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat, mas pus avant del terme null hom passa. Trop s cert fait que no podem gandir a la greu mort, e que no hi val metgia, fora ne geny, ricat ne senyoria, e trop incert lo jorn que deu venir, com, quan ne on, que tot arns traspassa, e no hi t prou castell, mur ne fossat, e tan lleu pren lo neci col senat, car tots som uns e forjats duna massa. (...) Oh, vell poirit, e qu pors tu dir, qui et veus nafrat tot jorn de malaltia? Missatge cert s que la mort tenvia, e tu no vols entendre ne-z ausir, mas, com a porc qui jats en la gran bassa de fang pudent, tu et bolques en pecat,

disent, tractant, fasent molt mal barat ab lo cor fals e la m trop escassa. (...) Dieus sap per qu lleixa mal hom regir, o foll, o pec, e los bons calumnia, que tal s bo, com no t gran bailia, que s fer e mal, si ho pot aconseguir; e tan humil, quan s monge de Grassa, que s ergulls, quan ha gran dignitat; e tal regeix una granda ciutat, fra millor a porquer de Terrassa. (...) Eu, Peires March, pregui Dieu que la lui plaa donar-me cor e voler esforat, que-z ab plaser prenda ladversitat e sens ergull lo b qui breument passa. El tema principal daquest poema s la mort igualadora de tots els estaments socials, s a dir, que afecta a tots per igual. Aix queda constant quan diu: amb tanta llestesa pren al neci com a lhome assenyat, perqu tots som uns i forjats de la mateixa pasta. Apareixen comparacions com per exemple: com el porc es rebolca en la gran bassa de fang pudent, tu et rebolques en el pecat En aquest poema presenciem la importancia de la religi en aquesta poca ja apareix Du com lnic coneixedor de la veritat ( Du sap per qu deixa governar lhome dolent ) Tamb apareix el jo lric en lltima estrofa quan diu: Jo, Pere March, pregue a Du ) Per ltim anomenar una metfora molt bonica que s: el b que passa breument que s lltima frase del poema i es refereix a la vida.

Gilabert de Prixita
Poeta dorigen itali, visqu la major part de la seua vida a Valncia i va morir a Gnova el 1405. Fill de Nicolau de Prixita i dElvira Centelles, fou membre duna familia originria de Napols que va donar suport a Pere el Gran durant la conquesta de Siclia. Es conserven vint-i-una poesies seues, totes de temtica amorosa, que segueixen totalment els cnons de la lrica trobadoresca. Aquests poemes es conserven tots al Canoner Vega-Aguil, de la biblioteca de Catalunya. Es pot afirmar que s lautor que amb ms fidelitat mantigu aquesta tradici potica, tant en la temtica com en la forma, amb un estil molt ric i un occit ms acurat que el dels seus contemporanis, encara que no exempt de catalanismes.

Comentari del poema

Amant llanguisc i llanguint passe gran pena
Amant llanguesc e llanguint pas gran pena, E penant muir e morint vau perdent Gauig e sola,conquistant marrimen; E fa-ho midons: com plus vai,plus mestrena dira crusel fent-me d`ergull semblana. E mai no el fi per qu em desgus alcir, Si doncs en dir que s la millor e pus valent que sia; e si per o nenguns homs deu morir, eu siu aicell que s dret que ella m`alcia. Per mig dels ulls mentre la cremant flama don ss mon cor en fina amor encs, que mai no vi causa que aix em plagus com labeutats daicella qui em desama. Can vera amor vai frent de sa llana, No sai conhort li puixa contradir, don vull grasir lhonor molt gran que em dna xascun dia, quan per la res que s pus bella que es mir mha fait entrar dins lamorosa via. Dona gentils e de gran excel.lena T lomeu cor tan fort en son poder que e lsieu coman regira mon voler e fai de ms segons sa coneixena. Ab mon cor sui ensems duna acordana Que anar amar la vull,honrar e car tenir. Mas acollir Mos presc no vol;pro si li plaica que la posqus ab son voler servir, daltre jamai no la sopleiaria, !Ah,dona pros,de valor coronada, Que us faits pel mn a totes gens llausar!: e per qu us plai malvolena mostrar vas ms,qui sui de la vostra mainada? Desesperats en la vostra esperana, De gran tristor faits ma vida finir. Vs e desir mestrenyets;lu em combat,lautre em llia,

!Ah,com val pauc de merc requerir Lo cor altiu quan damor se desvia! Sovent mav que assajar demprende Que sopleiant de merc lenquers; Mas quan la vei,fa s col basals: Ab son esguard malciu e em fai reprende Tan que lladoncs sui en major dubtana: Que remirant sa fa blanxa com llir, cuit defallir, e torn com folls e no sai com mestia; Que enaix em pren un amors desir Que els cinc senys perd e ma fa se canvia. Dona ses par, vs me faits mal sofrir e conquerir De jorn en jorn ira,dols e feunia; Mas ges per o no vulla presumir Dona del mn que mhagus,si em volia s un poema de temtica amorosa. En aquest cas el poeta es declara a la seua amada pero aquesta li rebutja. El poeta diu que la seua senyora s la millor i la mes valuosa que exiteix i que cada dia que pasa es troba ms trist i no troba cap consol. El poeta parla en el jo liric per a adrear-se al lector i conseguir que es posse dins del poema (aquest soc jo, no conec, vaig perdent, t el meu cor).

Andreu Febrer
Andreu Febrer (1375-1440) grcies a una bona formaci en lescriptura va entrar a la Cancelleria Reial i exerc diversos crrecs dimportncia, com escrivent del rei Joan I i posteriorment com a com a cambrer reial de Mart lhum. Gracies a aquest rei va viatjar per Itlia i Frana com a diplomatic, i daquest viatge va portar influencies potiques noves. Febrer es va iniciar a les lletres en lepoca de Joan I i el Consistori de Barcelona, on estava molt de moda lestil dels trobadors, i ell ser un continuador fervent. Ens han arribat dotze poesies originals, totes de temtica amorosa, que probablement foren escrites en la seua joventut i seguint les ms estrictes frmules trobadoresques. Hi trobem tamb el tema recurrent de la mort per amor, com en la balada. Andreu Febrer s lautor duna traducci de la Divina Comdia de Dant, la primera que es va fer en una llengua europea, que mostra un alt grau de fidelitat a loriginal. La va tradur amb una gran exactitud de llengua i metre. Hagu dadaptar lhendecasillab itali al decasllab catal , amb la diferent posici ritmica que tenen i adaptar els tercets encadenats a la poesia catalana ja que no existien. El ms remarcable s la llengua que fa servr perqu el va tradur en catal i no en aquell catal aprovenalitzat que feien servir els poetes lrics, com ell mateix, i aix es deu a la voluntat de traduir i perqu van apareixent idees noves a la lrica.Encara que semble estrany que, tot i haver tradut Dant, la seua poesia original no deixe veure la influncia daquest autor, hem de tenir en compte que la seua obra potica fou escrita abans del 1400

mentre que la traducci data del 1429, la qual cosa explicaria que els nous corrents potics italians no hi apareguen reflectits.

LITERATURA al SEGLE XV

Jordi de Sant Jordi

La literatura del segle XV suposa una transici entre la literatura medieval i la renaixentista, excepte a Itlia, si b no tots els pasos evolucionen al mateix temps en l'art i les obres dels autors ms importants del perode poden mostrar moltes diferncies segons la tradici cultural a qu pertanyin. El segle XV s tamb un segle de transici pel que fa al consum de llibres: l'aparici de la impremta i l'auge de la burgesia augmentaran els llibres i els lectors disponibles i popularitzaran la lectura, fet que accelera la implantaci de les llenges vernacles com a instruments literaris a Europa en detriment del llat. A la literatura valenciana del segle XV correspon a l'anomenat segle d'or valenci (per l'origen de la majoria d'autors reeixits). Suposa un perode d'esplendor literria on

encara predominen els cnons medievals, amb petites influncies del renaixement a travs dels italians. A la lrica, es consolida la poesia dels trobadors i els cants amorosos, amb figures com Ausis March, mentre en prosa fa fortuna la novella cavalleresca, especialment amb Tirant lo Blanc, considerada una de les primeres novelles de la modernitat pel retrat hum de l'heroi i la combinaci dels aspectes bllics i amorosos. En el camp de la no ficci, dominen els sermons religiosos. Si tota la tradici potica anterior havia estat ancorada en la tradici trobadoresca, durant el segle XV la nostra poesia trenca definitivament els vincles que mantenia amb la tradici occitana i adopta elements, temtiques i recursos propis, que la individualitzen, dins de la poesia coetnia. Aquesta tasca ser comenada per Jordi de Sant Jordi i completada per Ausis Marc. El segle XV es coneix com el segle dor valenci. Els escriptors valencians ms coneguts sn: Ausis Marc, Jaume Roig, Joanot Martorell, Ros de Corella, Isabel de Villena i Jordi de Sant Jordi. En lmbit poltic i social a lany 1410 Mart lHum havia mort sense descendcia i sense designar un successor. Tres representants de Catalunya, Valncia i Arag es van reunir a Casp i van nomenar rei Ferran I dAntequera. La crisi social i poltica dels segles XIV i XV fan que els capitals barcelonins vnen a invertir a Valncia. Aix Valncia va aconseguir un gran desenvolupament i es va convertir en un empori comercial. Des dun punt de vista sociocultural Valncia s el centre dirradiaci cultural, lalfabetitzaci sestn entre la burgesia i rep un gran impuls amb la difusi de la impremta. La llengua de Ramon Llul, va esdevindre en el model de referncia per als escriptors cultes de la prosa literria del moment. Al segle XV ja shavia produt la fixaci i la unificaci definitives de la llengua catalana escrita. La potica trobadoresca escrita en occit continua fins a la primera meitat del segle XV. Al final del segle XV, a tot Europa, es van intentar dignificar les llenges romniques i per aix calia normativitzar-les. La majoria daquestes llenges van escriure les seues gramtiques entre els segles XV i XVI.La poesa del segle XV t els seus orgens en autors com: Andreu Febrer Gilabert de Prixita Pere i Jaume Marc Jordi de Sant Jordi En prosa laportaci ms interessant s en el terreny de la narrativa de ficci. Els dos grans monuments de la novella cavalleresca de tots els temps i de la literatura valenciana sn el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. La novella cavalleresca t la trama ms realista, els sentiments i la ra guanyen protagonisme i la visi del mn s ms humana El primer llibre imprs en Espanya va ser escrit en valenci i es titula Obres o trobes en lahors de la Verge Maria, a lany 1474.

JORDI DE SANT JORDI

Jordi de Sant Jordi va nixer a Valncia al final del S. XIV i va morir el 18 de juny de 1424, probablement amb menys de 30 anys. Considerat com un dels autors ms importants de la literatura catalana abans dAusis March, va viure com un cavaller de la cort dAlfons el Magnnim i aquest va afavorir lesperit emprenedor del poeta. Els documents de lpoca el situen sempre on es decidia la sort del regne. Aix ens el trobem en viatges a Frana o al front de missions comercials entre Siclia i Arag. Alfons el Magnnim va reunir al seu voltant els joves poetes de lpoca i tamb es tenen notcies de la predisposici del rei vers Andreu Febrer i igo Lpez de Mendoza, entre altres. Els fets millor documentats de la seva vida van tindre lloc quan lexpedici del Magnnim a Crsega i Sardenya. El rei li va atorgar durant aquell viatge lalcaidia de la Vall dUix i tamb el va anomenar cavaller. Durant els anys posteriors va viatjar tamb a Siclia i Npols. En aquesta ltima ciutat va caure pres de lexrcit de Francesco Sforza, experincia que donar lloc al poema Presoner. La contnua presncia dintellectuals i homes de cincia que va viure la cort li va permetre de conixer el Marqus de Santillana, qui va lloar la seva poesia a ms de destacar les seves capacitats musicals. El Marqus diu de Jordi de Sant Jordi que era cavallero prudente i msico exellente, destacant la compilaci de canons antigues que sn lorigen de la Passin de Amor. Els seus poemes neixen de la reflexi amorosa, per vista sempre des de lideal cavalleresc. Sovint exalta figures femenines del seu entorn, com ara la seva germana Isabel o Margarida de Prades, vdua de Mart lHum. Riquer i Badia, els estudiosos que ms i millor shan ocupat de la seva obra, opinen que lxit del poeta, tot i tenir lloc en una cort que traspuava modernitat, es van generar, sobretot, per la seva atenci als ritmes i formes clssiques. Es diu que laportaci ms important de Jordi de Sant Jordi sn els estramps, versos sense rima agrupats en diverses estrofes, de les quals les tres primeres expressen la idea central i la resta i la tornada es dediquen a lloar la dona estimada i a mostrar-nos-en les virtuts. Lobra que sha conservat fins la data de Jordi de Sant Jordi son divuit poemes: Aix com son sus lespera los signes, Ajustat vey dAmor tot lo poder, Ara hojats, dompnas, que us fau sauber, Daver lo nom e lo dret tall daymia, Deserts damichs, de bens e de senyor, Dompna, tot jorn vos vau preyan , En mal poders, enqueres en mal loch, enuig, enemich de jovent, enyorament, enuig, dol e desir, jus lo front port vostra bella semblana, no masalt dom quen tots afars no sia, No pot ren dir ne far que be estia Pus que tan be sabetz de cambiar, Cant vey li temps camgar e nbrunusir Sovint sospir, dona, per vos, de luny Tant es li mals quem fayts soffrir Tots jorns aprench e desaprench ensemps Un cors gentil ma tant enamorat

Presoner Desert d'amics, de bns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot b, fart d'enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsms, no veig alg que de me s'haja cura e soi guardats encls, ferrats e pres, de qu en fau grat a ma trista ventura. Eu hai vist temps que no em plasia res, ara em content de o qui em fai tristura, e los grillons lleugers ara preu ms que en lo passat la bella bordadura. Fortuna vei que ha mostrat son voler sus me, volent que en tal punt vengut sia; per no em cur, pus hai fait mon dever ab tots los bons que em trob en companyia. Car prenc conhort de com sui presoner per mon senyor, servint tant com podia, d'armes sobrat e per major poder, no per defaut gens de cavalleria. E prenc conhort quan no puc conquerir haver en res sens que treball no senta, mas d'altra part cuid de tristor morir com vei que el mn del revers se contenta.

Tots aquests mals no em sn res de sofrir en esguard d'u qui el cor me destenta e em fai tot jorn d'esperana partir: com no vei res que ens avan d'una espenta, en acunar nostre deslliurament, e ms que vei o que ens demana Sfora que no sofrir alg raonament, de qu llangueix ma virtut e ma fora. Per qu no sai ni vei res al present que em puixa dar en valor d'una escora, mas Du tot sol, de qui prenc fundament e de qui fiu, i-z ab qui mon cor s'esfora; e d'altra part del bon rei liberal, qui em socorrec per gentilesa granda, lo qui ens ha ms del tot en aquest mal, que ell me'n traur, car soi jus sa comanda TORNADA Rei virtus, mon senyor natural, tots al present no us fem altra demanda, mas que us record que vostra sang reial mai defall al qui fos de sa banda.

Introducci i tema del qual parla lobra Jordi de Sant Jordi va a ser condemnat a pres per Francesco Sforza, que lluitava contra el rei Alfons el Magnnim, rei de la Corona dArag. Una vegada en pres, en la seua masmorra va escriure este poema on expressa el seu estat de pena i de turment i tamb s com una petici adreada al monarca perqu intercedisca en el seu lliberament. Lautor ens explica la sensaci i lexperiencia de sentir-se presoner. Sant Jordi a ms de manifestar la seua soledat, tamb expressa la seua confiana en el rpid alliberament i la seua confiana en la reialesa. Este poema est narrat en primera persona del singular, on el narrador no s un mer espectador, sin que s el protagonista de lobra.

A continuaci, analitzarem lestructura: En quant a lestructura de lobra, podra dividir-se en quatre parts i tamb hi ha una tornada apart de les quatre parts. 1.La primera part, seria una xicoteta introducci a lobra, esta part, comprn la primera estrofa. Mostra comportaments caracterstiques dun empresonat, com son: soledat, tristesa, enyorana...etc. 2.La segona part, parla del passat, abans destar encarcerat, per tant lenyorana cobra molt protagonisme. Esta part cont la segona estrofa solament. 3.En la tercera part, inclourem la tercera i la quarta estrofa. En la tercera estrofa el ms destacable seria quan el poeta diu que est a punt de morir de tristesa. En la quarta estrofa, el protagonista indica que ha perdut lesperana amb tot el que els mals que sent i penes que patix. 4.En la quarta part, que s lltima a banda de la tornada, lautor ens parla mostrant la esperana que t posada en Deu i en la reialesa, s a dir, en el rei per aconseguir la llibertat i deixar la pres arrere. En lltim apart, anomenat tornada, Sant Jordi proclama e implora que el sobir no li abandone perqu el sempre ha estat amb ell. Els recurs lingstics: Daltra banda, el recurs lingstic ms important del text es la personificaci de la paraula Fortuna, que lautor li posa la inicial en majscula, aix s una caracterstica de ledat mitjana que representa un personatge allegric. Anlisi mtrica del poema El poema consta de cinc estrofes, amb huit versos en cada estrofa. Els versos sn decasllabs. A part, hi ha una conclusi final, que sanomena tornada, que est composta de quatre versos. La rima s consonant i de la manera segent: ABAB

Relaci amb altres texts, pellcules, canons.. Este poema, mant una estreta relaci amb la pellcula Shutter Island, que s molt coneguda, en qu tamb es tracta sobre un home que est en la pres i el seu objectiu s eixir, en qu sent la soledat, tristesa i falta de llibertat. Tamb li trobe relaci amb la falta de llibertat de la pellcula El xiquet amb el pijama de ratlles

AUSIS MARCH
Ausis March(1397-1459) va nixer a Gandia, fill del tamb poeta Pere March. Desprs de la mort del seu pare, esdevingu el cap de la famlia a Valncia i sembla que el 1419 ja havia estat fet cavaller. Es va casar dues vegades, la primera amb Isabel Martorell, germana de lautor del Tirant lo Blanc, que mor al cap de tres anys sense donar-li descendncia. Es torn a casar al cap de cinc anys amb Joana Escorna, de la qual no tingu tampoc cap fill. S que se li coneixen, grcies als seus testaments, com a mnim cinc fills bastards.

Obra dAusis March

Ausis March s lautor, o com a mnim el poeta, ms important de la nostra histria literria. Amb ell es trenquen de manera definitiva els vincles amb els antics trobadors i el mn medieval i sentra en la modernitat. Aquest trencament s fonamentalment un canvi de llengua. March escriu ja tota la seua obra en catal, per encara mantindr els recursos trobadorescos pel que fa a la forma- estructura, mtrica, rima...etc. Amb tot, el tema bsic en la poesa marquiana s lamor, amor que el poeta vol espiritual i intel.lectual, per que sovint s bandejat i cau en lamor carnal, i aquesta contradicci- la fina amor i la folla amor- torbar lnim del poeta en una lluita que ser motiu i motor dels seus personalssims versos. Lobra es classifica en quatre blocs: cants damor, cants de mort, cants morals i cant espiritual.

CANTS DAMOR Dins dels cants damor trobem diferents cicles marcats pels diversos senyals. 1. El cicle de plena de seny est adreat a una dona desconeguda a qui proposa trencar les formes clssiques de lart . March planteja lamor com una lluita entre els dos aspectes de la naturalesa humana, lesperit i la carn. Per aquest procs implica una resposta positiva per part de la dona, i labsncia daquesta resposta marca el fracs del poeta. 2. Un altre cicle important s el dedicat a una dona anomenada Teresa, per la qual usa el senyal llir entre cards; en aquest cicle en qu el poeta proclama una amor total i, davant la possible negativa de la dona, apareix lobsessi per la mort. 3. El cicle damor, el poeta ja no sadrea directament a una dona, com el cicles anteriors, sin que ho fa amb la personificaci de lamor. Uns altres cicles sn els de mon darrer b i el doh, foll amor, que ha fet pensar en uns episodis amorosos del poeta que ja no tindrien per destinatari una dama, sin amics seus.

CANTS DE MORT El cants de mort son dedicats al traps de la seua dama, sembla ser que a la segona esposa, Joana Escorna, i hi trobem tant el plany per la prdua de lamada i el temor dhaver sigut ell la causa de la perdici, com la manifestaci del poder de lamor que pot arribar ms enll de la mort. CANTS MORALS Sn unes quantes composicions en qu el to moral s la tnica dominant, s la part ms dificultosa de la seua poesia. CANT ESPIRITUAL s una llarga oraci formada per 224 versos on lautor sadrea a Du en segona persona i li demana ajut per a salvar-se, s una de les confessions ms sinceres dun home que se sap pecador.

Estil
En la poesia dAusis March podem trobar una gran quantitat delements caracterstics. Duna banda les imatges i les comparacions que hi apareixen, preses sobretot del mn mariner, com podem veure en el poema de Veles e vents, format per una llarga comparaci. Anttesis, hiprboles, hiprbatons, expressions colloquials... Per altra banda, Una caracterstica important s la sinceritat: el poema sens presenta nu a travs de les seues composicions.

AIX COM CELL QUI EN LO SOMNI ES DELITA...

Aix com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me t limaginar, que altre b no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps davenir en negun b em pot caure; aquell passat en mi s lo millor. Del temps present no em trobe amador, mas del passat, que s no res e finit. Daquest pensar me sojorn e em delit, mas, quan lo perd, sesfora ma dolor s com aquell qui s jutjat a mort e de llong temps la sap e saconhorta e creure el fan que li ser estorta

e el fan morir sens un punt de record. Plagus a Du que mon pensar fos mort e que passs ma vida en durment! Malament viu qui t son pensament per enemic, fent-li denuigs report, e com lo vol dalgun plaer servir lin pren aix com dona ab son infant, que si ver li demana plorant ha tan poc seny que no el sap contradir. Fra millor ma dolor soferir que no mesclar poca part de plaer entre aquells mals qui em giten de saber com del passat plaer me cov eixir. Llas, mon delit dolor se converteix, doble s lafany aprs dun poc reps, s co el malalt qui per un plasent mos tot son menjar en dolor se nodreix. Com lermit qui enyorament no el creix daquells amics que tenia en lo mn e essent llong temps que en lo poblat no fon per fortuit cas un dells se li apareix qui los passats plaers li renovella, s que el passat present li fa tornar, mas, com sen part, ls forat congoixar: lo b, com fuig, ab grans crits mal apella. Plena de seny, quan amor s molt vella, absena s lo verme que la gasta, si fermetat durament no contrasta, e creure poc, si lenvejs consella. Els poemes amorosos d'Ausis March anaven dirigits a dones concretes, que anomena en els poemes mitjanant un senyal, seguint l'estil dels trobadors: Plena de seny, Amor, amor, Llir entre cards i Oh folla amor. La resta de poemes de temtica amorosa que sn reflexions generals sobre l'amor s'anomenem Cants d'Amor. Una caracterstica principal dels Cants d'amor , Plena de seny. s una senyal que encobreix el nom d'una dama desconeguda. Trenca una mica l'estructura de la poesia trobadoresca pel que t de meditaci personal i d'intimisme. Fins aleshores , la poesia havia estat l'expresi de l'amor corts, en canvi, en l'obra de March, el poeta mateix reflecteix les seves virtuts i els seus defectes, amb els seus dubtes i les seves certeses, disposat a parlar d'all que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Du, la mort, el problema tic.

El poema consta de cinc estrofes de vuit versos i una tornada de quatre, sn cobles capcaucades Ausis March no s un poeta preocupat per la rima o pel metre, li interessa ms el que diu, que com ho diu. Per aquesta ra trobem algunes irregularitats en la seva mtrica. El tema principal d'aquest poema s principalment els sentiments de l'autor ja que no pot estar amb la seva dama, ja sigui perqu ella no li fa cas o perqu ja est casada. Durant el poema l'autor utilitza moltes comparacions, comparant una situaci personal amb una altre de general ms amplia. El ms sorprenent d'aquest poeta s que tots els seus plantejaments potics els fa coincidir amb un nic ''jo'', s a dir utilitza el ''jo lric'' en el qual es troba implicada l'experincia amorosa i l'inevitable conscincia de labsurd. Aix es troba molt lluny de l'amor corts que va inspirar la poesia trobadoresca.

LLEIXANT A PART LESTIL DELS TROBADORS...

Lleixant a part lestil dels trobadors qui, per escal, trespassen veritat e sostraent mon voler afectat perqu no em torb, dir el que trob en vs. Tot mon parlar, als qui no us hauran vista res no valr, car fe no hi donaran, e los veents que dins vs no veuran, en creure a mi llur arma ser trista. Lull de lhom pec no ha tan fosca vista que vostre cos no jutge per gentil; no el coneix tal com lo qui s subtil: hoc la color, mas no sap de la llista. Quant s del cos menys de participar ab lesperit, coneix b lo grosser: vostra color i el tall pot b saber, mas ja del gest no por b parlar. Tots som gossers en poder explicar o que mereix un bell cos e honest: jvens gentils, bons sabents, lhan request e, famejants, los cov endurar. Lo vostre seny fa o que altre no basta, que sap regir la molta subtilea.

En fer tot b sadorm vostra perea. Verge no sou perqu Du ne volc casta. Sol per a vs bast la bona pasta que Du retenc per fer singulars dones: fetes nha assats molt svies e bones; mas, compliment, dona Teresa el tasta, havent en si tan gran coneiximent que res no el fall que tota no es conega: a lhom devot sa bellesa encega, past dentenents s son enteniment. Venecians no han lo regiment tan pacific com vostre seny regeix subtilitats que lentendre us nodreix e del cos bell sens colpa el moviment. Tan gran delit tot hom entenent ha e ocupat se troba en vs entendre que lo desig del cos no es pot estendre a lleig voler, ans com a mort est. Llir entre cards, lo meu poder no fa tant que pogus fer corona invisible. Meriu-la vs, car la qui s visible no es deu posar lla on miracle est. Aquest poema es de Cants d'amor, marcat pel cicle del senyal llir entre cards, t una mtrica de versos decasllabs i agrupats en estrofes de huit versos. En aquest poema, Ausis March, fa explcita la seua aposta potica i diu que deixa de banda l'estil dels trobadors com diuen els primers versos (Lleixant a part lestil dels trobadors qui, per escal, trespassen veritat...). Desprs comena a parlar de la seua dona, a la que nombra amb el seny de llir entre cards i encara que utilitza aquest seny, Ausis trenca el precepte trobadoresc de no dir mai el nom de la destinatria de les composicions i l'anomena com dona Teresa qui es pensa que es Teresa dHxar, una dona casada y amb fills, la personificaci de l'ideal femen de Ausis i una de les seves amants. Ausis March s'allunya dels aspectes fsics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplaci, com l'nica possibilitat d'assolir l'amor pur i aix el separa de la resta d'hmens (Tot mon parlar, als qui no us hauran vista res no valdr, car fe no hi donaran, e los veents que dins vs no veuran, en creure a mi llur arma ser trista). En aquest cicle fa un pas endavant i descriu l'amor com un culte que el far acostar-se mes a Deu (Sol per a vos basta la bona pasta que Deu retenc per fer singulars dones), el dest de l'amant s arribar a no ser ell mateix per estar en la persona estimada, que el desig del cos no es convertisca en un plaer carnal (Que el desig del cos no pot convertir-se en un voler baix).

Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i el du a una obsessi per la mort, que esdev un tema constant en aquest cicle.

Veles e vents han mos desigs complir...

Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar: mestre i ponent contra dells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullir el mar com la cassola en forn, mudant color e lestat natural, e mostrar voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on sn nudrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Los pelegrins tots ensems votaran e prometran molts dons de cera fets, la gran paor traur al llum los secrets que al confs descuberts no seran, e en lo perill no em caureu de lesment, ans votar al Du qui ens ha lligats de no minvar mes fermes voluntats e que tots temps me sereu de present. Jo tem la mort per no ser-vos absent, perqu amor per mort s anullats, mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo s gels de vostre escs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del mn delit, car, ns vivint, no creu se pusca fer: aprs ma mort, damar perdau poder e sia tost en ira convertit. E jo forat daquest mn ser eixit, tot lo meu mal ser vs no veer.

Oh Du! per qu terme no hi ha en amor, car prop daquell jo em trobara tot sol? Vostre voler sabera quant me vol, tement, fiant de tot lavenidor! Jo son aquell pus extrem amador aprs daquell a qui Du vida tol: puix jo son viu, mon cor no mostra dol tant com la mort, per sa extrema dolor. A b o mal damor jo s dispost, mas per mon fat fortuna cas no em porta: tot esvetlat, ab desbarrada porta me trobar, faent humil respost. Jo desig o que em por ser gran cost i aquest esper de molts mals maconhorta; a mi no plau ma vida ser estorta dun cas molt fer, qual prec Du sia tost. Lladoncs les gents no els calr donar fe al que amor fora mi obrar: lo seu poder en acte es mostrar e los meus dits ab los fets provar. Amor, de vs, jo en sent ms que no en s, de qu la part pitjor men romandr, e de vs sap lo qui sens vs est. A joc de daus vos acomparar. Aquest s un dels poemes ms important dAusis March. Est compost per versos de 10 sllabes amb accentuaci en lltima paraula i utilitza l'anomenat decasllab ausiasmarqui, d'estructura 4+6. Per tant, sn versos d'art major i de rima consonant. Trobem algunes sinalefes (io en, no en, si atur...), hiats (sia, faent), rimes (complir, armar, jorn, forn, retorn...). El poema est escrit en primera persona, parla dell mateix, de la seua histria... Utilitza molt el jo lric: Veles e vent han mos desigs complir, E en lo perill no em caureu de lesment, E que tots cinc complesquen mon retorn... En aquest poema lautor, Ausis March, parla dun viatge en vaixell en busca de la seua amada. Ell lestima, per no sap si el seu amor s correspost. En aquest viatge corre grans perills i demanar ajuda als vents per arribar a terra. El xaloc i el llevant, amb lajuda del gregal i el migjorn demanen al vent de tramuntana que els siga favorable, per a que ell puga tornar a casa. Per el contrari, el mestral i el ponent lallunyen del seu dest. Te por de morir en el cam de tornada, per diu que encara que aix fora, ell seguira amant-la, perqu el seu amor es ms fort que la mort. Desitja una cosa que li pot costar molt cara, i per aconseguir-ho sest jugant la vida en aquest viatge.

Lautor parla de la incertesa, de la por... Es troba en una lluita contra el mar, amb totes les adversitats que est trobant en el viatge, per tornar a sa casa amb la seua amada, i te por de que el seu amor no siga correspost i trobar-se sol al final del cam. Els motius secundaris daquest poema sn elements com el mar, els peixos, la mort, la por... i ell mateix. Estos temes serveixen per donar-li fora al poema, ja que utilitza la mar per a donar un punt dintensificaci important, aix com la conversaci que mant amb ell mateix debatent-se amb lamor, la fortuna... Personalment, lltima frase, A joc de daus vos acomparar.,es la que ms mha agradat, ja que diu que compara a la seua amada amb un joc de daus. Vol dir que en lamor mai es pot saber el que succeir, i que per a obtenir el que es vol, cal arriscar moltes coses.

ALT E AMOR, DON GRAN DESIG SENGENDRA,...

Alt e amor, don gran desig sengendra, e esper, vinent per tots aquests graons, me sn delits, mas dnam passions la por del mal, qui em fa magrir carn tendra, e port al cor sens fum contnuu foc e la calor no em surt a part de fora. Socorreu me dins los trmens duna hora car mos senyals demostren viure poc. Metge escient no t lo cas per joc com la calor no surt a part extrema. Lignorant veu que lo malalt no crema e jutjal sa, puix que mostra bon toc. Lo pacient no por dir son mal, tot afeblit, ab llengua mal diserta: gests e color assats fan descuberta part de lafany, que tant com lo dir val. Plena de seny, dir-vos que us am no cal, puix crec de cert que us ne teniu per certa, si b mostrau que us est molt cuberta cella per qu amor s desegual.

COMENTARI Aquest poema gira a lentorn de lefecte extrem de lamor en impossibilitar que lamant es declari a lamada. Alhora que el seu estat denamorat li aporta plaer, es troba apoderat pel neguit, tement un mal que entenem ser el rebuig de la dama. Veu en si mateix els smptomes de la malaltia de lamor - prdua de pes, el cor encs - que afirma ser senyals (en el sentit hipocrtic) de la seva mort imminent. Aquesta hiprbole mdica es desenvolupa als vers. 9-16 en la llarga metfora de lamant malalt que noms un metge savi sabr diagnosticar correctament. Mitjanant aquesta analogia, sembla dirigir a la dama una acusaci implcita de culpa. Ella shauria dadonar dall que ell, incapacitat per lamor, no pot dir-li: que lama. La tornada tracta d'un home que est enamorat d'una dona casada o que t algun lligam amb un altre home, per ell segueix fent-li saber que l'estima i la noia ho sap. Per com que ella t alguna histria d'amor amb un altre home, no estima al que li est dedicant la seva poesia, ell es queix de l'amor entre la seva estimada i l'altre home expressa la fe del poeta que la dama sabria interpretar el senyals del seu amor si ella volgus, i que en realitat fingeix no veurels: Plena de seny, dir-vos que us am no cal, puix crec de cert que us ne teniu per certa, si b mostrau que us est molt cube cella per qu amor s desegual. Mtrica: Cobles croades capcaudades.

Aix com cell qui desitja vianda

Aix com cell qui desitja vianda per apagar sa perillosa fam e veu dos poms de fruit en un bell ram e son desig egualment los demanda, no el complir fins part haja elegida s que el desig vers lun fruit se decant, aix mha pres, dues dones amant, mas elegesc per haver damor vida. S com la mar se plany greument e crida com dos forts vents la baten egualment, u de llevant e altre de ponent, e dura tant fins lun vent ha jaquida sa fora gran per lo ms poders,

dos grans desigs han combatut ma pensa, mas lo voler vers u seguir dispensa. Jo el vos public: amar dretament vs. E no cuideu que tan ignocent fos que no ves vostre avantatge gran: mon cos no cast estava congoixant de perdre lloc qui lera delits. Una ra fon ab ell de sa part dient que en ell se pren aquesta amor, sentint lo mal o lo delit major, s que, ell content, casc pot esser fart. Lenteniment a parlar no venc tard e planament desfu esta ra dient que el cos, ab sa complexi, ha tal amor com un llop o renard, qui llur poder damar s limitat, car no s pus que apetit brutal, e si lamant veeu dins la fornal, no ser plant e molt menys defensat. Ell s qui ven la sensualitat. Si b no s en ell prim moviment, en ell est de tot lo jutjament: cert guiador s de la voluntat. Qui s aquell qui en contra dell reny? Que voluntat, per qui el fet sexecuta, latorg senyor e, si ab ell disputa, a la perf se guia per son seny. Diu ms avant al cos, ab gran endeny: Vanament vols e vans sn tos desigs, car dins un punt tos delits sn fastigs, romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny. Ab tu mateix delit no pots haver: tant est grosser que amor no ns servit. Volenters acte de b s dit e daquest b tu no saps lo carrer. Si b complit lo mn pot retener,

per mi s lhom en tan sobiran b e qui sens mi esperana el ret s foll o pec e terrible grosser. Aitant com s lenteniment pus clar s gran delit lo que per ell se pren e son pillard s subtil pensament, qui de fins pasts no el jaqueix endurar. Plena de seny, no pot Du a mi dar, fora de vs, que descontent no camp: tots mos desigs sobre vs los escamp; tot s dins vs lo que em fa desitjar.

Aquest text titulat aixi com cell qui desitja viandaest escrit per Ausis March durant lpoca de decadncia de la poesia trobadoresca, base de la nostra poesia culta fins el Segle XV. Poc a poc sesdev un procs de desprovenalitzaci que passa progressivament de ls de la llengua occitana a ls del catal lliure doccitanismes. Lobra dAusis March est dividida en cants damor, cants de mort, cants morals i cant espiritual, encara que en el seus poemes sempre parla dels seus amors. Aquest text en concret pertany al cicle Lir entre Cards. TEMA Morir per amor. Morir per no poder gaudir de la companyia de la seua amada. RESUM A Ausis se li presenten dos dones que desitja, per ha de decidir-se per un de les dos. Amors totalment contrariats i diferents. El cos li diu que desitja a una delles, per no s amor sin atracci. Si estimes alg pel seu cos has de pensar que no durar sempre, en canvi si lestimes per com es, et pot durar molt de temps tota la vida. ESTRUCTURA s argumentatiu perqu tracta de convncer a la seua amada. Lestructura que segueix aquest text est composta per plantejament (1-8), nus (9-56) i desenlla (57-60). LLENGUATGE Pocs occitanismes (ab, cell, elegesch,...), que apareixen sobretot en frases fetes. Passa a un catal ms prxim a dels nostres dies. A ms, el ritme del text s la estrofa catalana clssica o octava reial, composada de vuit versos decasllabs en art major i desena sllaba, i de ritme consonant. Nivell morfosintctic Pel que fa a el tipus doracions que es troba al text hi ha un s de causals, adversatius i comparatives, recursos que utilitza molt Ausis March per aconseguir el seu propsit, convncer la seua amada. Nivell lexicosemntic

Assenyalem que el camp lxic que ms sutilitza al text s el referent lamor, amb paraules com amant, voler, amor,... En quant a les figures retriques que apareixen al text trobem hiprboles (si com la mar se plany greument e crida) , personificacions (latorch senyor, e si ab ell disputa), i comparacions (entre el cos i lenteniment), ironia (ha tal amor com hun lop o renart). Es pot dir en conclusi que el text titulat Aixi com cell qui desitja vianda tracta de lamor i ladmiraci que t per la seua estimada.

JAUME ROIG

No se sap si va nixer a la ciutat de Valncia o va arribar a ella amb pocs anys. La seua famlia procedia de Matar i va immigrar al Regne de Valncia, com tantes famlies catalanes que emigraven al sud a repoblar (com la famlia d'Ausis March). Com el seu pare, va estudiar Medicina i Arts en l'Estudi General de Lleida, ciutat que esmenta diverses vegades en la seva novella Espill. Va ampliar estudis a la Sorbona de Pars, ciutat a la qual far viatjar, viure i enriquir el protagonista de la seua novella. Es va installar definitivament a Valncia, on es va convertir en un metge prestigis i prsper, treballant en diversos hospitals i convents. Va ser elegit conseller de la llavors gran ciutat de Valncia l'any 1456. Va ser tamb metge personal de la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnnim. Roig es va casar amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills, tres nois i tres noies. La seva esposa va morir abans de 1460, ja que en l'Espill parla d'ella com difunta. La valoraci professional del metge Jaume Roig i el seu xit social i econmic sn un exemple ms del triomf que va obtenir entre tots els estaments socials la nova medicina escolstica, que es va implantar per tota l'Europa llatina a partir del segle XIII. Obra Jaume Roig va ser un metge i escriptor valenci pertanyent al Segle d'Or de les lletres valencianes. s autor d'una de les grans obres de la literatura valenciana medieval, titulada Espill novella tamb coneguda com El Llibre de les Dones ntegrament escrita en versos de quatre sllabes. L'obra t aspectes contradictoris, medievals i moderns, tant en la seva forma com en el seu contingut.

Es tracta en part d'una reacci contra la idealitzaci de la dona per part de la novella de cavalleries, tot i que sn arquetips que formen part del tpic medieval i bblic. D'altra banda, l'obra proporciona una descripci dels complexos estrats socials de l'poca: els burgesos i els cavallers detentors del poder poltic i, per tant, classe dominant.

Fragment comentat de LEspill

[...]
Jo s moss panisseria Salom, rei inenarrable, dantiga llei, cosa mirable grab sabidor tantes hostilles, rei e senyor torques, manilles, molt ric, potent. colls, vestits, En mon jovent tants llits fornits mulls prengu orfebreries, jon replegu fins en setcentes tapisseries! e ben trecentes Nos pot asmar, drudes, amigues; menys estimar, mil enemigues. los artificis, En qum meteren, nils edificis qu fer me feren dels meus palaus, no hu cal dir ara. ab quantes claus Quant me fou cara eren tancades llur messi, e ben guardades la raci per caponats; de museria, altres armats carnisseria deforal clos, cert infinida, entorn del fos e sense mida de jorn guardaven; botelleria, altres vetlaven, e tot valia lo que podia; altres servien. Or despenien innumerable; fon la despesa per mi malmesa, mal esmerada, del tot llanada. Sols mha valgut quhe ben sabut llur calitat; sn vanitat de vanitats, diniquitats inquietat, e pravitat de pravietats. Per llurs pecats lo general diluvi qual prec No de cert vingu, car se lliuraven dones is daven als seus diables; cossos palpables alsos prenien e subcombien furtant, prenent daltri sement ab diablica art no catlica ells engendraven e semprenyaven de fills malvats. [...]

LEspill s una narraci de lpoca medieval escrita per Jaume Roig. Valncia es va convertir en unes de les ciutats ms importants de la Corona dArag i dEuropa. L'autor

tenia relacions directes amb la Itlia del Renaixement, cosa que va provocar la introducci de lHumanisme. Les obres literries de lpoca conformaren el Segle dOr de les lletres valencianes. La literatura daquest perode es caracteritzava pel realisme de les narracions, pel llenguatge colloquial amb el qual criticava la societat de lpoca i lEsglsia. La concepci de lamor passa a donar ms importncia a l'erotisme i la misognia, i ms importncia en ladquisici econmica que en altres valors morals. La forma de fer els poemes tamb era diferent: els autors valencians ho feien amb intenci dentretindre, de divertir, s a dir, com a passatemps. La temtica de les composicions retraten la forma de vida urbana, sobretot centrat en lerotisme i la ironia dels comportaments femenins. Llibre tercer - De la lli de Salom (primera part) Parlarem del fragment de LEspill que hem triat per a comentar. Lobra a la qual pertany s una ironia de la societat de lpoca que narra la biografia del protagonista, el qual no t sort amb les dones. Aquest fragment tracta dun rei anomenat Salom, el qual, descriu el seu palau i la seua riquesa, i a la dona com un objecte, comparant-la tamb amb un diable i gens catlica. Un dels aspectes ms destacats en lobra s la misognia (molt freqent en la literatura medieval). LEspill parla dels tpics antifeministes de lEdat Mitjana i els exagera. Com ja hem dit en el pargraf anterior, el tema del fragment s la misognia. Aquest tracta tal com havem dit abans a la introducci, la utilitzaci dun llenguatge colloquial fa que siga fcil comprendre aquest poema, perqu no t dificultat en el vocabulari ni en les estructures. Podem veure l'actitud misognica de l'autor, el qual parla de la dona com un sser malvat, malgastadora i que no mereix cap respecte. Es veu al poema en versos com: jon replegu fins en setcentes, e ben trecentes drudes, amigues; mil enemigues.

Respecte a lestructura del fragment, podem veure que es tracta de noves rimades comediades, s a dir, partides: versos tetrasllabs apariats que rimen de dos en dos i amb igual nombre de sllabes (4a 4a, 4b 4b, 4c 4c...). Lautor exagera els defectes de la dona i la compara amb el dimoni, aquest tamb expressa un poc de contradicci perqu a la vegada que no vol estar amb la dona, tamb la necessita i pel fet que sempre ha tingut les dones al seu costat i totes les que ell ha volgut per la seua riquesa. Podem veure una continutat entre el fragment de LEspill treballat a classe i este fragment, perqu els dos parlen de la dona com un ser inferior i amb una actitud molt misgina. En conclusi, totes les caracterstiques que es veuen reflectides al llarg del comentari estan relacionades amb la situaci histrica, cultural, social i comercial de la Valncia en lpoca medieval (S.XV). En la meua opini crec que se'n passa molt amb la dona perqu lhome i la dona sn iguals i si aquest fragment haguera estat escrit a lactualitat, seria molt criticat. Per aix no mha agradat, encara que mha sigut fcil de llegir.

Joan Ros de Corella

1.INTRODUCCI Joan Ros de Corella va nixer a Gandia entre el 1433 i el 1434 i sembla que visqu la major part de la seua vida a Valncia. Fill primognit duna famlia noble,hauria dhaver sigut cavaller i dedicar-se a la milcia o a la diplomcia,per segurament cap de les dues opcions li atreien i, per aix, es dedic a la Teologia;arrib a ser sacerdot,no tant per vocaci, sin perqu era lnica eixida que li quedava. Per les notcies que tenim, tingu una intensa vida amorosa,que es veu reflectida en la seua obra literria. Va morir en 1497 i deix dos fills que tingu amb Isabel Martnez de Vera, amb la qual no es va casar, per la seua condici eclesistica. Ros de Corella s considerat el mxim representant de lhumanisme renaixentista a la Corona d'Arag i fou l'ltim escriptor important de renom fins a la Renaixena. L'amor es convertir en el centre temtic de tota la seva producci. Els elements autobiogrfics i sentimentals sn les caracterstiques ms importants de la seua obra literria, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressi completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tcniques d'un gnere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions. Corella s tamb el mxim exponent de la valenciana prosa: la prosa corelliana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions retriques. Prosa que connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasllab amb lleus variacions, per Corella aconsegueix en els versos un ritme ms gil i suau que els anteriors poetes medievals; d'aquesta manera, s'acosta a la poesia italiana. La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. Tamb va escriure poesia religiosa. Jaume no va aconseguir tindre una gran fama ja que els aristcrates van decantar-se per la poesia castellana. 2.Obres ms importants:
En prosa: Psalteri Religiosa: Lo Cartoix Tractat de la concepcio de la Sacratissima Verge Maria, Mare de Deu, senyora nostra. La vida de la gloriosa santa Anna Histria de la santa Magdalena

Histria de Josf fill del gran patriarca Jacob Filosfiques Triumf de les dones Letra que honestat escriu a les dones. Mitlogiques Historia de Jeson i Medea Historia de Leander i Hero Raonament de Telamo e Ulises Lo plant de la Reyna Ecuba Lo Jardi de Amor Lamentacio de Biblis Letres de Archiles e Policena Amoroses: Tragedia de Caldesa Epistolari ab el Princpe de Viana Lletres a Yolant Durdela. Poesies Les Lahors de la Verge Maria Oracio a la Verge Maria Poesies a Caldesa La sepultura o plant d'amor La mort per amor Flors del saber Balada de la garsa i lesmerla.

3.TIPUS D'OBRES Ros de Corella s autor duna extensa obra religiosa, tot i que la majoria daquestes textos no tenen lalada textos que caldria esperar en un mestre de Teologia. Noms destaca en les poesies marianes que foren escrites en una edat molt avanada i en les quals utilitza els mateixos recursos que en les poesies amoroses. Daquesta obra religiosa cal destacar La vida de la gloriosa santa Anna; Histria de la gloriosa santa Magdalena; Oraci a la santssima verge Maria tenint a son fill; Du Jess, en la falda, davall de la creu, coneguda popularment com lOraci, i la Histria de Josef, fill del gran patriarca Jacob; i les traduccions de Psalteri i de la Vita Christi de Ludolf de Saxnia, coneguda amb el nom dEl Cartoix. De la producci profana destaca la de temtica amorosa, dins daquesta la Tragdia de Caldesa una ntegra obra narrativa breu que explica lengany a qu lha sotms el seu amant, a qui tamb dedica una srie de poesies. Unes altres obres de carcter amors ens ha arribat a travs de diversos canoners, com sn: La sepultura i la Balada de la garsa i lesmerla, considerat un del millors virolais (gnere poeticomusical) de la literatura catalana. Com a bon seguidor de lhumanisme, Corella intent acostar-se a lantiguitat clssica i fruit daquest acostament sn les seues obres mitolgiques, entre les quals podem esmentar Histria de Biblis, Jason e Medea i Leandre i Hero. Tamb cal recordar una obra col.lectiva, el Parlament en casa de Berenguer Mercader, en qu desprs dun

sopar a casa de diversos escriptors componen diferents faules extretes de la tradici clssica, amb una introducci de Ros de Corella. Corella tamb participa en la gran polmica de lpoca a favor i en contra de les dones amb la seua obra Triumfo de les dones, que constitueix un fort allegat en defensa del sexe femen. Com a conclusi, Corella no aconsegu ser un model perqu el procs de castellanitzaci literria a la Valncia del seu temps va fer impossible aquesta continutat.

LA SEPULTURA (Ros de Corella)

En lletres dor, tendreu en lo sepulcre la mia mort per excellent trimfo, on clar veuran mhaveu llanat del segle, ab honestat matant ma vida morta. E jo, esculpit als vostres peus en marbre, agenollat, mostrar gest tan simple, que tots diran, ab los ulls corrents aigua: Cruel virtut, que no la pogu venre gest tan humil daquest, qui fon un fnix en vera amor, ms amant que tot altre! Estareu vs dalabaust en figura, treta del viu; imatge de Elena, en lo quart dit tenint un esmaragde, e en laltra m un ram de agnus castus, sobre lo qual planyer una tortra; e dir el mot, escrit sobre verds lliris: Si per alg virtut se degus perdre, Sol per a vs jo la volguera rompre; per lo mal no es deu jams concebre per esperar algun b en puga nixer. Si no pogu restaurar-vos lo viure sol per temor de honestat ofendre,

no us vull negar com aprengu de doldre: a Du pregant guards del fondo carre vostre esperit, que al meu era conforme. Mudar el gest la mia forma en pedra, quan llegiran aquest mot en la tomba: Pensant per mi, haveu aprs a plnyer. E no em doldr la mia vida trista, que sol per vs la pogu b despendre.

COMENTARI:
Aquest poema s un missatge que el poeta dirigeix a sa enamorada relatant-li un esdeveniment. El narrador situa la seua histria en un escenari, la sepultura de sa enamorada. Apareixen en el discurs del relat uns personatges, dos dels quals hi sn tamb descrits com formant part de lescenari: 1- La figura del poeta esculpida en marbre. 2-La figura dalabastre della, esculpida del natural i semblant a Helena per la seua bellesa capa dinspirar una trgica passi. 3- Uns altres personatges, collectius, indeterminats i exteriors a lescenari. El poema explica lamor que noms el temor d'honestat, ofendre, li havia impedit atorgar-li en vida. Per ltim ell soposa a la consumaci de lamor total que el poeta desitja quan viu. Noms desprs de la mort, alliberat de les exigncies carnals, apareix el desig de lamor descarnat, pur i espiritual. Els versos que ms mhan cridat latenci han sigut : Mudar el gest la mia forma en pedra Quan llegiran aquest mot en la tomba: Pensant per mi haveu aprs de plnyer. E no em doldr la mia vida trista, Que sol per vs la pogu b despendre. En lactualitat em recorda a la can R. Kelly - Trapped In The Closetoset.

LEscola Satrica Valenciana

Quan es parla de poesia satrica i burlesca s corrent referir-se a un tipus de literatura on predomina un component crtic i un altre component humorstic com trets comuns a ambdues manifestacions. A la Valncia del segle XV hi hagu un grup descriptors de procedncia burgesa que conrearen un tipus de literatura que podem anomenar de consum i que es caracteritzava per ser: sarcstica, burlesca, satrica i per no tenir massa pretensions literries, al costat de la qual hi havia la literatura darrel aristocrtica representada per autors com Joan Ros de Corella. Aquest grup burgs constituiria el que es coneix com escola satrica valenciana. La poesia satrica, que ja shavia comenat a crear al segle XIV, va assolir la seua esplendor al segle XV entre els cercles intellectuals burgesos de Valncia. Si volem entendre aquest tipus de literatura, hem de partir del fet que el pblic lector en bona part, ara al final del segle XV, ha canviat, i que les obres ja no van adreades fonamentalment als clergues o a la noblesa, sin que estan adreats a la burgesia, amb lobjectiu de passar lestona. La major part daquesta literatura sha dentendre en el context que eren les tertlies literries de la Valncia de lpoca, cenacles freqentats per escriptors dextracci burgesa, que competien sobre qui tenia ms enginy i ms grcia a lhora delaborar teories o de rebatre-les, fet que explica que moltes de les seues obres tinguen ms dun autor i que el rerefons siga un debat o una justa potica sobre un tema plantejat. Lescola Satrica Valenciana es coneix com un corrent poltic actiu a la ciutat de Valncia, entre lltim ter del segle XV i mitjan del segle XVI, integrat pels autors que compartien una certa visi ldica de la creaci literria. Els autors que ms hi destacaren foren, entre altres: -Bernat Fenollar. -Jaume Gassull. -Narcs Vinyoles. -Francesc Castellv. -Joan Moreno. Una gran quantitat de composicions satriques tenen com a tema central: el sexe. I podem qualificar la major part de les composicions dertiques i en alguns casos fins i tot descatolgiques, en les quals es fan servir els: -Els jocs de paraules. -Les representacions allegriques. Els valors ms destacables sn loriginalitat i la brillant capacitat de creaci lingstica; aquests debats o narracions en vers sn un enfilall de metfores i altres imatges en qu es recorre al malents i a la complicitat amb el lector. Es considera que aquesta vena satrica ha perdurat durant segles en la nostra literatura.

Algunes de les millors obres sn debats duna mena de dilegs potics en qu lautor proposa una qesti que un altre ha de respondre i aix successivament. Les obres ms importants del cercle dautors citat abans sn: -Scachs damor, escrita per: Francesc Castellv, Narcs Vinyoles i Bernat Fenollar. -Lo procs de les olives, escrita per: de Bernat Fenollar i Joan Moreno. -El somni de Joan Joan, (una espcie de continuaci de Lo procs de les olives), escrita per: de Bernat Fenollar, Joan Moreno i dos autors ms. Altres obres tracten temes referits a la Llengua (de lpoca) com: -La brama dels llauradors, escrita per: Jaume Gassull, on es posa en boca dels llauradors una crtica ferotge sobre els intents de foragitar de la llengua culta termes considerats vulgars. -Les Regles desquivar vocables o mots grossers o pagesvols, un treball escrit per Bernat Fenollar i continuat per lautor barcelon Jeroni Pau. I daltres obres de carcter religis com: -Lo passi en cobles, un text collectiu en qu participaren: Bernat Fenollar, Joan Escriv, Pere Martines i Joan Ros de Corella. -Les cobles fetes per Mossn Fenollar e per Mossn Escriva, cavaller, contemplant en Jesucrist crucificat. Per ltim, una caracterstica important que trobem en alguns daquests autors que pertanyen a Lescola Satrica Valenciana, s que la totalitat de les seues obres escrites en vers, no estaran escrites en la nostra llengua, sin que molts daquests autors ja usen la llengua castellana en algunes de les seues composicions. Cosa que ens demostra, duna banda, que el castell no s una llengua desconeguda en la Valncia del segle XV i de laltra, que ls del castell es considerava normal en certs mbits.

LO PROCS DE LES OLIVES

"Bernat Fenollar: De vos i de mi, lo temps assegura a l'home cels de mal sospirar: car tot nostre fet est en parlar, cercant lo descans d'enuig e tristura. Per qu vull saber, menjant vs olives, lo com de aquelles traeu lo pinyol, ni com, de la closca, lo txic caragol; que fer io no ho puc sens dents ab genives.

Joan Moreno: D'olives lo past s fina pastura: molt ms que lo sucre se pot desitjar; io no s en temps de renunciar, car fort en mi sent rebrotar natura, e tinc gran desig de dolces olives que, ab gran sabor, llans lo pinyol, menjant per lo gust d'un bell caragol que tinc molt guardat per fregar genives. Bernat Fenollar Puix tan b glosau la mia textura, i ab seny equvoc voleu postillar, io em dubte que el brot que us veu rebrotar retinga virtut, ni menys la verdura; i ab tan flac rotllo, de tan forts olives, no crec que mai oli tragau del pinyol; si banya no trau vostre caragol, doncs, com poreu mai fregar-ne genives?

Joan Moreno Io no em maravell de vostra pintura, ni de la tenor de vostre cantar, que vs me vullau com a vs jutjar: segons vostre text vs feu la lectura. Si vs no podeu menjar les olives, io tinc fermes dents per traure el pinyol, i, treta la banya, lo viu caragol fa crixer saliva per boca i genives. Bernat Fenollar Fengir de potncia edat tan madura, aquesta ra no vull decretar; consell tan lloat no es deu oblidar: Cognosce te ipsum, car s gran cordura. I aix jutjareu ab tendres olives lo quant poc campeja lo corcat pinyol, i el calapatenc, mstiu caragol, si pot fer boc que uomple genives. Joan Moreno Segons vostra fe i per conjectura, resurrecci no es deu gens dubtar:

demostren virtut de ressucitar la vista i el toc de bella figura. Tal propietat tenen les olives: que fan gros boc d'esmortit pinyol, i alar lo cap al fluix caragol, cercant aquell lloc on sn les genives. Bernat Fenollar Alar pot lo cap, mas no ser dura la carn que de aquell per abarrinar l'esmortit pinyol; pot vida cobrar, mas fora no pas d'obrir tancadura. Deixau, doncs, als jvens aqueixes olives, i vs, com a vell, salvau lo pinyol; reclam s de guatlles vostre caragol, tan fluix com dieu per rompre genives.

Joan Moreno D'aquestes olives feta feixadura, gens vs no dubteu que fa revivar: que ab medicina aix singular, lo vell b por llimar la clausura. Vs feu mal ju contra les olives, de l'arbre d'amor bell fruit sens pinyol, car fan escalfar lo fred caragol i entrar sens empatx de dures genives. Bernat Fenollar Del llibre d'amor s llei i escriptura que, tan tost que l'hom se coneix passar lo punt i lo terme del seixantenar, se deixe d'amors, ni en prenga procura. Inhbil s fet per a tals olives, ni per a mai traure d'aquelles pinyol, la vella virtut de tal caragol, e, doncs, avorrir deuen tals genives. Joan Moreno Aquell gran esplet que molts desnatura en la juventut, per molt praticar, a la velledat no dexia plegar virtut natural, mas fa que poc dura;

doncs, si em so guardat per a tals olives, sembrant sens excs llavors del pinyol, miracle no s al vell caragol restar-li virtut d'entrar per genives.

En aquesta poesia parlen Mossn Fenollar i Joan Moreno. Es tracta d'un debat (per aix es diu que s un procs) en qu Mossn Fenollar defn que els vells no han de gaudir de fer lacte sexual, en canvi Joan Moreno pensa que els vells encara poden gaudir da. La forma estrfica que utilitza sn les octaves de decasllabs amb rima creuada, cesura a la cinquena sllaba, com comena a ser habitual en el segle XV, i amb els mots rima olives, pinyol, caragol i genives. La ironia i els dobles sentits omplen l'obra des de bon comenament, generen figures retriques com ara hiprboles, metfores, ltotes, oxmorons, etc., de manera que resulta un text ric i, per aix s difcil d'interpretar en algunes ocasions. Es tracta d'una composici de carcter culte escrita en la variant valenciana de la segona meitat del segle XV i revela un model lingstic acurat i homogeni. El tema tractat, les imatges i els dobles sentits que contnuament apareixen en el text no modifiquen aquesta opci lingstica. s una obra obra collectiva que cont el nom de diferents autors de l'poca. Les 21 cobles del debat inicial corresponen a Bernat Fenollar i a Joan Moreno. Ms tard intervenen, Jaume Gassull, un personatge que es fa nomenar Lo sndic del com dels pescadors, Narcs Vinyoles i Baltasar Portell. El debat inicial entre Moreno i Fenollar s'allarga en les intervencions successives dels altres autors .

Jaume Gassull
Les dades biogrfiques conegudes de Jaume Gassull sn escassssimes i, en alguns punts, errades. Desconeixem el lloc i la data del seu naixement i de la seua mort, aix com si es va casar o va romandre fadr. Encara que s s quasi cert que sa mare es deia Isabel i son pare Andreu Gassull, que va treballar com a secretari dAlfons el Magnnim. A ms, tenia tres germans: Andreu, Beatriu i Tecla. Fins avui, la data documental ms endarrerida que es coneixia de Jaume Gassull era la del 28 de juny del 1487, quan la ciutat el nomena, entre altres cavallers, per a tenir cura de la porta de Quart, davant el perill de contagi de pesta. Podem saber que pertanyia a la petita noblesa urbana de Valncia. Gassull freqentava els diversos cercles dintellectuals burgesos de lpoca i va participar en obres literries collectives. Les seues obres ms conegudes pertanyen a lescola satrica valenciana. Aix, va escriure La brama dels llauradors de lhorta de Valncia, com a defensa de la llengua popular en contra del purisme idiomtic defensat per Bernat Fenollar. Ms tard, amb Fenollar i altres quatre autors va escriure Lo procs de les olives. El debat que es va causar sobre la capacitat sexual humana amb aquesta ltima obra va fer que redacts Lo somni de Joan Joan.

LO SOMNI DE JOAN JOAN

[...] I, aprs dinar, segons que sacostuma entre elles fer de vesites esmena, jo viu venir de dones tan gran suma, que no es pot fer neng pense i presuma en quant poc temps ne fon la cambra plena. [...] volent parlar de tot lo mn, en tot se meten; i, si callau, vos acometen per traure noves; i tostemps fan contres i proves sobre tothom: -I vs, qu feu? I laltre com se troba hui?-.

I dir-los mals de son ve, de sa vena. I ara, parlant de medicina, donen remeis; i, allegant los furs i lleis, en tot se posen; i en tota res dien i glosen lo parer seu. Parlar del cel les oireu i de la terra; ara de pau, ads de guerra, i de linfern, i de lestiu i de lhivern. [...] I, aix parlant, li torn a dir, prest replicant: -Quan vos veur estar al llit del mal que t

vostra cosina?-.
-Si mhi sabeu vs medicina, dir-lam podeu -respongu laltra-; i si ho feu, tendr-us per mestra, puix jo fin ara en s maldestra, puix no ho he fet-. -Deveu tenir ron lluquet, que en vs la esca bona la veig, gentil i fresca; mas aix ho fa... I, escoltau, feu-vos en, digau lo ver: ha-us acertat o fet coster vostre marit? Si envidau, t-us mai lenvit? Jo crec que no. Digau-mho, doncs. Dir-vos he jo tamb del meu. Puix sospirant me reponeu,

mal guany hi ha. Del meu vos dic que tostemps fa grans bancalades. Dos mesos ha que estic debades, que del meu hort tinc ja mig sec lo morritort i el julivert. Tot est erm, i tot se perd, tan tard hi plou!-Prou mal son grat, senyora, es mou lo meu tamb, -respongu laltra-i, per ma fe!, ell deixaria tots quants envits jo fer poria, abans de llan. [...] Salt una altra al travs, ab tal ra: -Ahir o jo lo serm de la Croada: ja la tenim altra vegada per dos reals. Quin temps tenim, per sser mals! Si ho volem ser! Lo temps de sent Vincent Ferrer par que sacosta; i a que es diu que hi ha en la costa tantes galeres-. Resps una altra:-Va de veres, o s falsia?-. -Senyora, ver crec jo que sia, segons han dit hui los jurats, que mon marit fon a la Sala i els encontr, pujant lescala, que devallaven-.[...]

COMENTARI DEL POEMA:

Lo somni de Joan Joan s l'obra ms ampla de Gassull que ha estat conservada. Es tracta duna continuaci de Lo procs de les olives. Es compon de 3089 versos i t una modalitat mtrica ms tradicional, encara que ja est escrit en valenci. En aquesta obra, un home qualsevol, Joan, somia que sintrodueix a la cambra duna dama partera; arribat el marit, sha damagar sota el llit i des daquest amagatall va explicant tot el que escolta, com les converses de la dama amb el seu amic i amb les altres dames que van a visitar-la, part en la qual posa en manifest les grans dosis dobservaci que t i caracteritza molt b els xafardejos, les murmuracions i les disputes daquestes. Tamb podem dir que aquesta obra t un carcter ertic, que podem observar, sobretot, als versos 56-59 Dos mesos ha que estic debades, / del meu hort / tinc ja mig sec lo morritort / i el julivert. .Encara que aquest carcter ja es pot observar a partir del vers 38, on sesmenta la paraula lluquet i hi ha tot un seguit dimatges ertiques.