Història de Catalunya

DIARI DE MATAR.
CAT
www.diaridemataro.cat
DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
HISTRIA DE CATALUNYA
Extret del web de Histries de Catalunya www.historiesdecatalunya.com- (CRTCatalunya Interactiva) Compilaci, edici, disseny i ndex: scar Batet (DIARI DE MATAR.CAT) (www.diaridemataro.cat) (abril-2005) (octubre-2007)
NDEX PERSONATGES ....................................................................... 06 DOCUMENTS .......................................................................... 14
HISTRIA
ELS TEMPS ANTICS FINS AL SEGLE VII L'arribada de fenicis i grecs .............................................. 21 Els ibers ........................................................................ 21 La conquesta romana ...................................................... 22 La romanitzaci .............................................................. 22 El Baix Imperi Rom ....................................................... 23 Els visigots .................................................................... 24 LA FORMACI DE LA CATALUNYA FEUDAL I EL SORGIMENT DE LA CORONA CATALANO-ARAGONESA (S.VIII-XII) L'expansi de l'islam ....................................................... 25 La desintegraci del poder musulm a Catalunya ................ 26 L'imperi carolingi i la Marca Hispnica ............................... 26 L'origen dels comtats catalans .......................................... 27 La independitzaci dels comtats ....................................... 27 Un sol territori: Catalunya ............................................... 28 El feudalisme ................................................................. 28 La submissi dels pagesos ............................................... 29 La creaci de la corona catalanoaragonesa ........................ 29 L'expansi occitana ......................................................... 30 Els ctars i la desfeta de Muret ......................................... 31
L'EXPANSI MEDITERRNIA I LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (S. XIII-XV) El pactisme i els orgens de la Generalitat .......................... 32 El desenvolupament dels municipis ................................... 32 L'Esglsia i els ordes religiosos i militars ............................ 33 La violncia contra els jueus ............................................ 34 La indstria i els gremis .................................................. 34 L'expansi comercial ....................................................... 35 DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
3
La conquesta de Mallorca................................................. 36 La fi del regne de Mallorca ............................................... 37 La conquesta de Valncia ................................................ 37 El problema de Siclia ...................................................... 38 La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gnova .......... 38 Els almogvers ............................................................... 39 La crisi del segle XIV ....................................................... 40 El comproms de Casp (1412) .......................................... 40 La qesti remena......................................................... 41 Justes i trobadors ........................................................... 42 Les ciutats a la fi de l'edat mitjana .................................... 42 La Guerra Civil ............................................................... 43
LA DECADNCIA POLTICA I LA REPRESA ECONMICA A L'EDAT MODERNA (S.XVI-XVIII) Absolutisme i castellanitzaci ........................................... 45 Lestancament econmic dels segles XVI i XVII .................. 45 La inquisici ................................................................... 46 Lexpulsi dels moriscos .................................................. 47 Bandolers i corsaris......................................................... 48 La Guerra dels Segadors.................................................. 49 La Guerra de Successi ................................................... 49 Locupaci de Catalunya .................................................. 50 Lexpansi de la vinya i laiguaardent ................................ 50 Hispanoamrica al segle XVIII .......................................... 51 La represa del comer i la indstria de les indianes ............. 51 Els rebomboris del pa ...................................................... 52
EL LIBERALISME I LA INDUSTRIALITZACI DEL SEGLE XIX (1793-1897) Les guerres contra el francs ........................................... 54 La Catalunya liberal ........................................................ 55 Les guerres carlines ........................................................ 55 Les forces poltiques espanyoles del segle XIX .................... 56 La burgesia rural entre el segle XVIII i el XIX ..................... 57 La industrialitzaci i l'expansi del vapor ........................... 58 El creixement i l'eixample de les ciutats ............................. 58 La Catalunya republicana ................................................. 59 L'organitzaci del moviment obrer .................................... 60 La Renaixena i els orgens del catalanisme ....................... 60 La Febre d'Or ................................................................. 61 La Filloxera i la crisi agrria finisecular ............................. 61 De l'anarquisme al terrorisme .......................................... 62
EL CATALANISME I LES DIFICULTATS DE LA DEMOCRATITZACI AL SEGLE XX (1898-1975) El desastre del 1898 i la consolidaci del catalanisme .......... 63 Regionalistes, lerrouxistes i solidaris ................................. 64 Modernisme i noucentisme............................................... 64 DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
4
La diversificaci industrial ................................................ 65 La violncia poltica a la Barcelona del segle XIX ................. 65 La Setmana Trgica ........................................................ 66 L'auge de la CNT i el pistolerisme ..................................... 67 La Mancomunitat de Catalunya ......................................... 67 L'Assemblea de Parlamentaris .......................................... 68 La dictadura de Primo de Rivera ....................................... 68 La Generalitat republicana ............................................... 69 Els fets del 6 d'octubre .................................................... 70 L'esclat de la Guerra i la revoluci .................................... 71 Els fets de maig de 1937 ................................................. 71 La dona abans i desprs de la Guerra Civil ......................... 72 La repressi franquista .................................................... 73 El creixement dels anys 60 .............................................. 73 La immigraci ................................................................ 74 La resistncia interior ...................................................... 74
LA TRANSICI DEMOCRTICA I L'AUTONOMIA POLTICA La transici a la democrcia ............................................. 76 La recuperaci de l'autogovern ......................................... 77 L'Estatut d'Autonomia ..................................................... 77
PERSONATGES
JAUME I BLANQUINA DE CASAFRANCA Jaume i Blanquina de Casafranca, segons els testimonis que ens n'han quedat dels judicis de la Inquisici, eren un matrimoni barcelon de jueus conversos que van ser condemnats per la Inquisici. ABAT OLIBA (971-1046) (?,971-Cuix,1046) s una de les figures eclesistiques cabdals de la Catalunya feudal. Va nixer l'any 971 i va morir el 1046 a Cuix. Va ser abat de Sant Miquel de Cuix i de Santa Maria de Ripoll. ABD TERRADAS I PAUL (Figueres 1812 - Medina Sidonia 1856) Poltic republic. Va ser un veritable home d'acci que va prendre part en tots els moviments poltics i revolucionaris que hi va haver a Catalunya de 1830 a 1850. ABU BAKR AL-TURTUSI (1059-1126) (Tortosa, 1059- Alexandria, 1126) Erudit tortos del segle XI. Va ser un experten dret i un intellectual que va viatjar per les principals ciutats musulmanes de l'poca. AGUST VIL I GAR (1922) Lloret de Mar, 1922 Nascut al si d'una famlia d'antiga tradici marinera, Agust Vil ha pogut reconstruir-ne detalladament la seva vinculaci amb el mar grcies a un copis arxiu familiar. AGUSTN DE BETHENCOURT Y MOLINA (1758-1824) (Puerto de la Cruz, Tenerife, 1758-Sant Petersburg, 1824) Enginyer espanyol establert a Rssia, on va crear l'Escola de Cincies Exactes i va organitzar el Cos d'Enginyers Hidrulics. Va dirigir la construcci de moltes obres, com l'esglsia de Sant Isaac, a Sant Petersburg. ALMODIS DE LA MARCA (? - Barcelona 1071) Filla del comte occit Bernat I i d'Amlia de Rass. ANDREU MALLA Moliner que vivia a Barcelona a mitjans del segle XIV. ANTON BALDRIC I JANER (1731 1802) Anton Baldric va nixer a Valls i era fill d'un candeler de cera, activitat que ben aviat va abandonar per dedicar-se a destillar i exportar aiguardent. ANTONI M. ALCOVER (1862-1932) Prevere i escriptor prolfic, que va escriure primer en castell, i en catal a partir del 1879. Va combatre la premsa liberal i obrerista, i va destacar per la seva germanofilia durant la Primera Guerra Mundial. Avui el considerem el fundador de la dialectologia catalana. El seu gran objectiu era fer un inventari lexicogrfic. En el Diccionari Catal-Valenci-Balear (1930-1962), Alcover hi va abocar la seva vida. ANTONI MART GATELL Ardenya, 1729 Altafulla, 1794. Comerciant catal. Va ser un dels impulsors de la societat "Prat, Mart, Baldric i Fuster" el 1764, que va comenar exportant aiguardent i important teixits de llana, per acabaria tenint la seva prpia fbrica d'indianes. ANTONI TRAVI I MONTAGUT (Puigcerd 1621 - Gorguja 1677) Descendent d'una famlia de comerciants originria de Gnova que a finals del segle XV es va installar al Vallespir. Vivien de l'explotaci de fargues entre el Vallespir, el Conflent i la Cerdanya. ANTONI VIL I BALMANY (1814-1893) (Lloret, 1814-1893) Membre d'una nissaga que arriba a Lloret cap al 1730. El seu avi era traginer, baixava a la costa carregat de troncs de la comarca de la Selva. L'Antoni, poc desprs de casar-se amb la Teresa Conill, filla de navegants, va continuar la carrera del seu sogre com a mar i es va dedicar a comerciar amb Amrica. ANTONIA VALLE (1917-) Histrica militant comunista, nascuda a Pedro Martnez, a Granada. Va ser una de les primeres emigrants que van deixar el poble i se'n van anar cap a Catalunya.
ARNAU DE SOLSONA (Lleida 1218 - 1297) Va ser un dels grans mercaders de la Lleida del segle XIII. Tractava amb teixits i un dels destins habituals de comer per la Mediterrnia era Tunis. ARNAU MASS (s. XIV) Venedor d'esclaus a la Barcelona del segle XIV ARSENDA D'GER (-1068) ARSENDA s una dona noble, filla i muller de cavaller. Sembla que venia de Taltell, al Rossell, de la famlia de Bernat de Fluvi. Es va casar amb ARNAU MIR DE TOST, un cavaller del comtat d'Urgell, que actuava a la frontera contra els musulmans al servei del comte d'Urgell, del de Barcelona, o de tots dos alhora. El seu testament, dictat el 1068, s una font important per comprendre la vida quotidiana a l'edat mitjana. ARTAU I (?- 1081) (?- 1081) Va ser comte del Pallars des del 1049 fins al 1081. Va ser un senyor feudal molt violent i que va tenir molts conflictes amb altres senyors feudals i, sobretot, amb el bisbat d'Urgell, fets pels quals va ser excomunicat. ARXIDUC CARLES D'USTRIA (1685-1740) Emperador dels territoris de l'imperi austrac, del 1711 al 1740. Aquest imperi incloa, desprs del 1713, els territoris d'ustria, Hongria, Siclia, Npols i els territoris de la Corona d'Arag (1705-1725). Durant la guerra de Successi va encapalar el bndol austriacista, enfrontat als Borbons de Felip V. AURORA BERTRANA (Girona 1892 - Berga 1974) Escriptora. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana i de Neus Salazar. AURORA DAZ-PLAJA (1913-) Amb 20 anys va aconseguir el ttol de l'Escola de Bibliotecries de la Generalitat de Catalunya. A Palma de Mallorca va dirigir la Biblioteca de La Caixa de Pensions. Va ser l'nica dona de la redacci del diari Solidaridad Nacional. Va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil. BERNAT CADIRETA Pregoner de la ciutat de Barcelona que va viure a cavall dels segles XIV i XV. BERNAT METGE (Barcelona 1340/1346 - 1413) Escriptor i secretari reial. El 1371 ja era notari en la cancelleria de la reina Elionor, l'esposa del rei Pere III. Quan va morir la reina, va passar a formar part de la cancelleria de l'infant Joan i quan aquest va esdevenir rei, el van ascendir a secretari l'any 1390. BORRELL II (? - La Seu d'Urgell, 922) Comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell. CARLES II (1661-1700) (Madrid 1661 1700) Carles II de Castella i d'Arag va ser l'ltim rei hispnic de la dinastia dels ustria. En morir sense descendncia, va esclatar la Guerra de Successi, una guerra europea que va enfrontar els partidaris dels dos pretendents: Felip d'Anjou, de la dinastia borbnica, i Carles d'ustria. Aquesta guerra va acabar el 1714 amb l'ocupaci de Barcelona pels exrcits borbnics. CARLES IV (1748-1819) (Portici, Npols 1748 - Roma 1819) Rei d'Espanya del 1788 al 1808. Durant el seu regnat va esclatar la Revoluci Francesa, a qu es van oposar les monarquies conservadores. Catalunya va collaborar amb entusiasme en la guerra entre la Frana revolucionria i Espanya. CARROSSA DE VILARAGUT (? 1356 - Valncia 1433) Va entrar al servei de Violant de Bar cap al 1380, quan encara era duquessa de Girona. CASA DE MONTCADA Una de les famlies feudals ms importants de Catalunya. Aquesta nissaga t els seus orgens en el procs de feudalitzaci de les terres catalanes. El primer membre d'aquest llinatge va ser Sunifred, vescomte de Girona (?-1007).
CTARS Nom amb qu es designen els creients de l'esglsia ctara, que seguien la doctrina del catarisme. Els seus orgens els situen en el moviment hertic dels bogomils blgars. Es van estendre per Europa occidental durant els segles XII i XIII. CEFER TRESSERRA I VENTOSA (Barcelona 1830 - la Corunya 1880) Caixista d'impremta, poltic i escriptor. Va ser un incondicional del partit democrtic des de la seva fundaci. DOLORS ALEU I RIERA (1857-1913) (Barcelona, 1857-1913)Va ser la primera dona que va aconseguir a l'estat espanyol el ttol de doctora en Medicina (1882). Va exercir la medicina durant 25 anys; es va especialitzar en ginecologia i medicina infantil. ELISABET CRISTINA DE BRUNSVIC WOLFENBTTEL (Brunsvic 1691 - Viena 1750) Es va casar l'any 1708 amb el rei Carles III, que en aquells moments havia establert la cort a Barcelona. La seva arribada a la ciutat es va celebrar amb nombrosos actes festius. ENRIQUE O'DONELL Y ANETHAN (Sant Sebasti 1776 - Montpeller 1834) Militar castell d'origen irlands. ERMESSENDA DE CARCASSONA (975-1058) (975-Girona, 1058) Ermessenda de Carcassona va tenir un paper destacadssim en la poltica catalana del segle XI. Va dirigir els afers comtals de Barcelona, primer com a esposa de Ramon Borrell i desprs com a tutora de Berenguer Ramon I i de Ramon Berenguer I. El seu sepulcre, que s a la catedral de Girona, s un dels llocs on apareixen per primera vegada les quatre barres de de l'escut comtal. ESTEFANIA DE REQUESENS Aristcrata catalana, casada amb l'aristcrata castell Juan de Ziga, que va viure durant el segle XVI. El seu marit i el seu fill van ser personatges importants a les corts de Carles I i Felip II. Les cartes que enviava a la seva mare, que vacontinuar vivint a Barcelona, sn una font molt interessant per conixer la vida quotidiana de l'edat moderna. ESTEVETA DE MANLLEU Mestressa de casa d'una famlia benestant barcelonina de tombant de segle XV. Esposa del mercader Ramon de Manlleu i mare de dos fills i una filla. FELIP V (1683-1746) (Versalles 1683 - Madrid 1746) Felip V de Castella, i IV d'Arag, va ser el vencedor de la Guerra de Successi i reconegut com a rei d'Espanya a partir del Tractat d'Utrecht (1713). FLIX PRAT (1737-1802) Castellfollit del Boix, 1737 Barcelona, 1802. Fill fadristern d'una famlia rural benestant, va ser un dels protagonistes de la posada en marxa de la societat "Prat, Mart, Baldric i Fuster". Exportant aiguardent, va prosperar fins a tenir una fbrica d'indianes. FERRAN II EL CATLIC (1452-1516) (Sos, 1452-Madrigalejo, 1516) Rei de la Corona d'Arag des del 1479, es va casar amb Isabel de Castella i d'aquesta manera es va produir la uni dinstica dels dos regnes, tot i que es van respectar les institucions de cadascun. FRANCESC CASTELLV I OBANDO (Montblanc 1682 - Viena 1757) Militar i historiador. Austriacista, va tenir una participaci activa en la guerra de Successi. FRANCESC DE PAULA CUELLO I PRATS (Barcelona 1824 - 1851) Poltic. Va militar en el partit democrtic. Seguidor d'Abd Terrades, va participar en les Bullangues barcelonines (1840-42). FRANCESC MACI (1859-1933) (Vilanova i la Geltr, 1859 - Barcelona, 1933) Primer president de la Generalitat durant la II Repblica Espanyola.
FRANCESC PALLARS (Barcelona ? - 1462) Alt funcionari municipal, membre del Consell de Cent que va ser condemnat a mort i executat acusat de conspiraci. FRANCESC SALV I CAMPILLO (1751-1828) (Barcelona 1751-1828) Metge i fsic que va ingressar el 1773 a l'Acadmia de Medicina Prctica i el 1786 a la de Cincies, totes dues a Barcelona. Va guanyar dos premis i un accssit convocats per l'Acadmia de Medicina de Pars els anys 1787, 1789 i 1792, respectivament. Pel que fa a la medicina, cal presentar-lo com a defensor de la inoculaci i la vacunaci contra la verola. FRANCESC SAVALLS I MASSOT (la Pera 1817 - Nia 1885) Militar. Va ser el cabdill ms popular i polmic de la tercera guerra carlina a Catalunya. Es va enfrontar amb Alfons Carles de Borb i amb altres caps carlins catalans, era indisciplinat i poc exigent en la instrucci dels seus homes. FRANCESCO DI MARCO DATINI (1335-1410) (1335 aprox., Prato-1410, Prato) Va ser un mercader i banquer molt important a la Mediterrnia del seu temps. La seva companyia comercial va tenir seus a ciutats com Barcelona i Valncia i a altres enclavaments comercials de l'poca. La documentaci de la seva companyia s una font importantssima per estudiar l'economia medieval. GASPAR DE PORTOL I DE ROVIRA (Balaguer 1717 - Lleida 1786) Militar. Va ser governador i explorador de Califrnia i el fundador de San Diego i de Monterrey. GASPAR SALA I BERART (Bujaraloz s XVI - Perpiny 1670) Escriptor i poltic. Va ser un dels mxims portaveus de la revoluci catalana del 1640. Es va mostrar contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenci francesa. GAST DE FOIX (? 1423 - Roncesvalls 1472) Comte de Foix i de Bigorra , vescomte de Bearn , de Castellb, de Narbona, de Marsan, Gabard, Vilamur i Lautrec. GERMANS TPIES (s. XVII) Sn tres germans occitans que havien immigrat a Catalunya a principis del segle XVII. Els coneixem grcies a la "Matrcula dels francesos", encarregada per la monarquia per tal d'identificar i controlar els immigrants francesos en comenar la guerra contra Frana. Aquest document ens situa els germans Tpies a Matar l'any 1637. GINEBR SERRA (Petra, Mallorca 1713 - Califrnia 1784) Frare francisc ms conegut amb el nom de Junpero Serra. GIULIO RAIMONDO MAZZARINO (Pescina 1602 - Vincennes 1661) Governant d'origen itali al servei de la monarquia francesa. Va exercir el seu poder en els primers anys del regnat de Llus XIV. GUIFR I EL PELS (840-897) (?, 840-Navs, 897) Comte de Barcelona, Urgell i Cerdanya, conegut amb el sobrenom de "el pels". Se'l considera el fundador de la dinastia comtal del casal Barcelona. GUILHEM BELIBASTA (?-1321) ltim perfecte ctar que va fugir d'Occitnia i va refugiar-se a Morella. Perseguit per la inquisici, va ser capturat, jutjat i cremat a la fogueral'any 1321. GUILLEM DE MONT-RODON (?-1230) (Taradell, ?- 1230) Mestre de l'orde del Temple, es va ocupar de la custdia de l'infant Jaume, al castell de Monts, fins que es va convertir en Jaume I. HUG II DE CARDONA (?-1400) Hug II va ser el primer comte de Cardona. El ttol de comte li va atorgar el rei Pere III l'any 1375, i el seu govern es va caracteritzar per l'ampliaci del territori amb l'annexi del vescomtat de Vilamur.
IGNASITA BURGUS Girona 1763 - 1840) Jove d'una famlia benestant de Girona, filla de Josep de Burgus i de Coromines, cavaller de Girona, i de Francesca de Caramany. JACQUES FOURNIER (?-1342) (Saverdun, Pas de Foix ? - Aviny, Provena, 1342) Religis francs de l'orde del Cster que va ser abat del monestir de Fontfreda, al Llenguadoc, i bisbe i inquisidor de Pmies, al Pas de Foix, Occitnia. Va ser papa a Aviny, del 1334 al 1342, amb el nom de Benet XII. JAUME D'AGRAMUNT Metge lleidat del segle XIV i catedrtic de la Universitat de Lleida que va escriure un llibre en qu tractava de l'epidmia de pesta que va assolar Catalunya el 1348. JAUME FERRAN I CLUA (1852-1929) Corbera de Terra Alta (Tarragona), 1852(1851?)-Barcelona, 1929 Jaume Ferran i Clua va ser un bileg de gran renom pels seus treballs d'investigaci bacteriolgica. La seva vacuna contra el clera es va provar a Valncia el 1885. Aleshores la seva fama es va escampar per tot Espanya. JAUME I EL CONQUERIDOR (1208-1276) Jaume I va ser rei de la corona d'Arag entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort.. Va ser conegut amb el sobrenom d'"el Conqueridor" perqu durant el seu regnat la corona d'Arag va incorporar Mallorca i Valncia, on va fundar els regnes respectius. JAUME JOAN COLL (s. XVI) Jaume Joan Coll era el notari resident a Pineda el 1545, quan aquesta poblaci va viure una incursi corsria de grans proporcions. Era el quart membre d'una dinastia notarial, que encara ho va ser durant dos segles ms. JAUME PERDIG Membre del Consell de Cent, del partit de la Busca i un dels sabaters de Barcelona ms importants de mitjans del segle XV. JERONI TARRS (Barcelona ? - Wad-Ras 1860) Cap de la ronda de vigilncia coneguda per ronda d'en Tarrs. JOAN DE CANYAMARS (?-1492) (Canyamars ?-Barcelona, 1492) Pags del Maresme, nascut a Canyamars, a Dosrius. No sabem la data en qu va nixer, perqu de fet solament el coneixem pel seu intent de matar el rei Ferran II, d'una ganivetada, el 1492. JOAN I (Perpiny 1350 - Foix 1396) Va ser el penltim rei de la corona catalanoaragonesa, entre els anys 1387 i 1396. Fill del rei Pere III, el Cerimonis i d'Elionor de Siclia. Mentre regnava el seu pare, ell, com a infant, va ser nomenat duc de Girona. JOAN MIRET I TERRADA (1812-1891) (Tarragona, 1812-Barcelona, 1891). Advocat i propietari agrcola. Era soci de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre, que el va nomenar delegat per estudar la filloxera a l'estranger. JOAN SALA FERRER, LIES SERRALLONGA (1594-1634) (Viladrau, 1594 - Barcelona, 1634) Bandoler nascut d'una famlia pagesa benestant de Viladrau. Les dificultats econmiques, en temps de crisi, el van empnyer a delinquir. Joan Sala va prendre aquest cognom arran del casament el 1618 amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Quers. JOANA MASSISSA La Joana va ser l'ltima de les companyes del bandoler Joan Sala, "Serrallonga". Els van capturar junts, a Santa Coloma de Farners, l'estiu del 1635. Al voltant de la seva relaci, en va nixer una llegenda, que t una base histrica. JOS PATIO ROSALES (1666-1736) (Mil 1666-La Granja de San Ildefonso, 1736) Quan Barcelona va ser ocupada, Patio va ser president inter de la Junta de Justcia i Govern del
10
Principat (1714-1716), crrec des del qual es va convertir en un dels inspiradors del decret de Nova Planta. Ms endavant seria l'organitzador tamb del nou sistema fiscal de Catalunya, el fams cadastre. JOSEP ANTONI DE CASTELLARNAU I DE MAGRINY (Tarragona 1763 - 1845) Noble i financer JOSEP BONAPLATA (1759-1843) (Barcelona, 1795 Bunyol, 1843) Empresari industrial nascut en una famlia de teixidors establerta a Sallent. El seu Vapor, al carrer Tallers de Barcelona, va ser una de les primeres fbriques que va mecanitzar tot el procs de producci. JOSEP ESPASA (1840-1911) (La Pobla de Crvoles, 1840- Barcelona, 1911) Fundador a Barcelona, el 1860, de l'empresa que fins al 1877 es va dir Espasa Hermanos. Va comenar la publicaci de l'Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, coneguda popularment com l'"enciclopdia Espasa". JOSEP TEIXID (? 1722) (?- Barcelona, 1722) Els Teixid eren una famlia d'impressors que el 1716 van obtenir el privilegi d'edici de la Gazeta de Barcelona. JULI ANICETI Grcies a les troballes arqueolgiques d'unes mfores amb la inscripci "IVLI ANICETI" sabem que era un habitant del Barri Antic de Sant Boi de la primera meitat del segle I de la nostra era. JULI CARSALADE DU PONT (1847-1932) (Simorra, Gascunya, 1847- Perpiny, 1932) Bisbe de la dicesi d'Elna-Perpiny, del 1899 al 1932. D'origen gasc, des del seu nomenament a la seu rossellonesa va voler arrelar-se al pas. Per aix va aprendre el catal, i va establir el seu s per a la predicaci i la catequesi dels infants. Ell mateix va predicar i va escriure en catal, i es va convertir ben aviat en un dels punts de referncia de la Renaixena a la Catalunya Nord. LLOP IBN MUHAMMAD (?-908) (? - ?, 908) Va ser el senyor musulm a Lleida entre el 890 i el 908. Va derrotar Guifr el Pels a la batalla de Navs, a l'actual Solsons, el 897. LLUC BORRASS (?-1434) (?-Sller, Mallorca, 1434) Esclau trtar comprat el 1393 pel mestre Llus Borrass per tal de reforar el seu taller a Barcelona. El jove tenia uns 18 anys quan va ser venut per un fuster mallorqu. Va aprendre l'ofici a Barcelona i, una vegada alliberat a causa de la mort del seu amo, va exercir la nova feina a Mallorca. LLCIA DE LA MARCA (?-1090) Comtessa del Pallars Sobir i germana d'Almodis. Va ser la dona del comte Artau I del Pallars i posteriorment del comte Ermengol d'Urgell. LLUS BONIFA I MASS (1730-1786) L'obra d'aquest escultor de Valls representa el pas del barroc a l'academicisme. Va ser acceptat a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1763, desprs d'enviar-hi un relleu de Sant Sebasti, d'alabastre. LLUS BORRASS (1360-1425) (Girona, 1360- Barcelona, 1425) Pintor catal nascut a Girona cap al 1360. El 1383 es va establir a Barcelona, on el seu taller va tenir molta feina. De fet, li coneixem uns 40 retaules. Va introduir l'estil gtic internacional a Catalunya i ens va deixar algun retaule molt important. LOPE CALANDA (Villafranca, regne d'Arag 1589 - ?) De nom moro, Grahim. Va ser expulsat de la pennsula juntament amb milers d'altres moriscos l'any 1609. LUCA DEL SERA (s.XIV) Mercader i soci de Francesco di Marco Datini a la seu comercial que l'empresa Datini tenia a Barcelona des de l'any 1393.
11
LUCI MINICI NATAL QUADRONI VER (segle II dC) Luci Minici Natal Quadroni Ver va ser un important patrici rom a la Barcino (Barcelona) del seu temps. Va participar en la 227 Olimpada dels Jocs Hellnics i va guanyar la cursa de quadrigues. LUIS MNDEZ DE HARO Y GUZMN (Valladolid 1598 - Madrid 1661) Poltic espanyol. Era nebot del comteduc d'Olivares, va succeir el seu oncle com a favorit de Felip IV. El rei el va nomenar primer ministre i va exercir el seu poder tant en el govern com en les relacions diplomtiques. MART BURGUS Girona 1759 - 1809) Exmilitar. Membre de la petita noblesa gironina, fill de Narcs de Burgus i de Font, cavaller de Girona, i d'Isabel de Coromines, va ser regidor perpetu de l'ajuntament de Girona. MIQUEL BIADA I BUNYOL (Matar 1789 - 1848) Armador i empresari. NARCS FAGES I DE ROM (1813-1884) (Figueres, 1813-1884) Advocat i agrnom. Va fundar la Societat d'Agricultura de l'Empord l'any 1845. Al cap de quatre anys va ser nomenat comissari d'agricultura de la provncia de Girona. NUNO SAN (1190-?- 1241) Va ser comte de Rossell i Cerdanya. Era fill de San I de Provena i Rossell-Cerdanya i Sana Nuez de Lara. Va participar amb el rei Jaume I en la conquesta de Mallorca i Valncia. ORDE DEL TEMPLE Orde militar i religis creat a Jerusalem pel cavaller francs Hugues de Payens per protegir els pelegrins. Amb el temps va arribar a ser un orde molt poders i ric, fet que va causar que fos perseguit i abolit pel papat. Aquest orde va ser l'encarregat de custodiar l'infant Jaume, al castell de Monts, abans de convertir-se en el rei Jaume I. PERE ANTON VECIANA I RABASSA (Sarral v.1677 - Valls 1736) Durant la guerra de Successi es va establir a Valls, on es va mostrar partidari de Felip V. PERE DESTORRENT (Barcelona v. 1415 - 1462) Ciutad i poltic barcelon. Membre del Consell de Cent del partit de la Busca. Va ser condemnat a mort acusat de conspiraci. PERE I EL CATLIC (1177-1213)(?, 1177-Muret 1213) Rei de la corona d'Arag i comte de Barcelona. El seu regnat va estar marcat pel conflicte dels ctars a Occitnia i les seves desavinences amb el papa Innocenci III per qestions matrimonials. Va morir a la batalla de Muret el 1213. PERE III EL CERIMONIS (1319-1387) (Balaguer, 1319-Barcelona, 1387) El rei Pere III d'Arag, dit el Cerimonis, va incorporar definitivament el regne de Mallorca a la Corona d'Arag i va vncer Pere I de Castella, el Cruel, en la guerra coneguda com la dels dos Peres. Tamb va dotar la Diputaci del General de la facultat de recaptar els impostos coneguts com a generalitats. PERE JOAN BARCEL I ANGUERA, EL CARRASCLET (Capanes 1682 - Breisach el Vell 1743) Guerriller. Va emprendre accions contra l'exrcit borbnic tant durant la guerra de Successi com desprs. PERE JOAN SALA (?-1485) (?-1485) Pere Joan Sala va ser el cabdill dels remences radicals que va encapalar la segona guerra remena, que comena amb l'alament de Mieres el 1484. PERE MARTELL (?-1244) Pere Martell era un navegant expert que coneixia la importncia de les illes Balears en l'entramat comercial mediterrani. Va participar en les conquestes de Mallorca i Valncia. PERE SACOMA (segle XIV) Pere Sacoma va ser mestre major d'obres de la catedral de Girona del 1368 al 1393, any en qu va morir.
12
PEROT DE VILANOVA (s. XVI) Membre d'una nissaga de la petita noblesadel segle XVI. La famlia era orinda de Flix, a la Ribera d'Ebre. A l'esglsia de Sant Francesc, de Flix, es troben les despulles familiars. Aquests nobles de la vila tamb formaven part de l'oligarquia barcelonina que participava dels crrecs poltics del Consell de Cent. RAFAEL D'AMAT I DE CORTADA I DE SENJUST, BAR DE MALD (Barcelona 1746 - 1819) Pertanyia a la petita noblesa catalana i s autor d'un extens dietari que ell mateix va titular Calaix de Sastre. RAFAEL FIGUER I JOLIS (1669-1751) (Barcelona, 1669-1751) Els Figuer eren una famlia d'impressors que va estar especialment vinculada als austriacistes durant la Guerra de Successi, fins al punt que tenien la categoria d'impressors del rei. Aix va provocar que, en acabar la guerra, se'ls retiressin tots els privilegis d'impressi de les gasetes. RAMON BERENGUER I (? 1023 - Barcelona 1076) Comte de Barcelona i de Girona, comte d'Osona i comte de Carcassona i Rass. RAMON BERENGUER IV (1113-1162) (?-1113-Borgo San Dalmazzo, Itlia, 1162) Comte de Barcelona i prncep d'Arag. Es va casar amb la princesa Peronella, filla del rei d'Arag, i aquesta uni va significar l'entroncament del casal de Barcelona amb els reis d'Arag. Durant el seu regnat va conquerir places importants de la Catalunya Nova, com Lleida i Tortosa. RAMON DE MANLLEU Mercader de la ciutat de Barcelona del tombant de segle XV. RAMON MUNTANER (1265-1336) (Peralada 1265-Eivissa 1336)Cronista, funcionari de la cort i soldat. El 1303 va acompanyar Roger de Flor com a mestre racional en la Gran Companyia Catalana fins a l'any 1307. ROGER DE LLORIA (1250-1305) Roger de Lloria va ser un cavaller d'origen calabrs que va participar en l'expansi de la Corona d'Arag. Pere II el va nomenar gran almirall de la flota catalana. SANTIAGO RUSIOL (1861-1931) Aquest pintor i escriptor procedia d'una famlia industrial. El 1887 es va establir a Pars, on va viure enmig dels ambients de la bohmia literria i artstica. De tornada a Barcelona, la darrera dcada del segle, es va afirmar com a pintor animador del moviment modernista i va formar part de les famoses tertlies de la cerveseria "Els Quatre Gats". SEMPRONIUS CAMPANUS FIDENTINUS Ciutad rom d'Empries que coneixem per mitj dels lapidaris de la ciutat. Els seus cognoms permeten deduir que era plebeu i que ell o els seus avantpassats directes venien de la Campnia. TERESA CLARAMUNT (1862-1931) (Sabadell, 1862-Barcelona, 1931) Obrera txtil i destacada dirigent sindicalista i activista anarquista. Va organitzar grups anarquistes a Sabadell i va ser detinguda arran dels atemptats anarquistes que van conduir al Procs de Montjuc (1897). Va ser deportada a Anglaterra aquell any, per va residir a Frana i el 1898 va tornar a Barcelona. TUDILLA Era una pobladora de Vallformosa, al territori de la Marca, al segle X.
13
DOCUMENTS
ACTA DEL GREMI DE TEIXIDORS (1402) Reglamentaci dictada pel gremi de teixidors. Es tracta d'un document sobre paper que es troba a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, dintre el registre d'ordenacions del Consell de Cent. ACTES DE CONVOCATRIA DE CORTS A MONTS (1362-1363) Actes de les corts celebrades en temps de la guerra dels Dos Peres. s un document que est molt ben conservat i que es guarda en format de llibre. Van ser convocades pel rei de la Corona d'Arag Pere III el Cerimonis i van ser molt importants perqu van consolidar els impostos anomenats generalitats. ACTES DE LES REUNIONS DELS ARQUITECTES DE LA CATEDRAL DE GIRONA Documents que recullen els debats i les conclusions de les reunions dels arquitectes convocats pel captol de la catedral de Girona, per tal de decidir si la nova esglsia gtica en construcci hauria de tenir una o tres naus. Sn dos documents que deixen constncia de les dues reunions, la del 1386 i la del 1416. Es tracta de testimonis de valor excepcional per al coneixement teric de l'arquitectura gtica catalana. ACTES DE NOMENAMENT D'ABD TERRADAS Documents guardats al Manual d'Acords que hi ha a l'Arxiu de l'Ajuntament de Figueres en qu queden reflectides les vegades que l'Abd Terradas va prendre possessi com a alcalde primer de Figueres. ACTES DEL PROCS CONTRA JAUME I BLANQUINA DE CASAFRANCA Actes del procs inquisitorial fet a Barcelona el segle XV que va condemnar Jaume i Blanquina de Casafranca per prctiques judaiques. ARXIU DE CAN PRAT Petit arxiu particular que es troba a la vella masia de Can Prat, a Castellfollit del Boix, comarca del Bages. ARXIU DE LA FAMLIA TRAVI Conjunt de documents particulars de la famlia Travi que es guarda a l'Arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpiny. ARXIU DE LA FAMLIA VECIANA Collecci de documents dipositats a l'Arxiu Histric de Valls. ASSEMBLEA DE PAU I TREVA Les assemblees de pau i treva es van constituir com a institucions eclesistiques que van pretendre limitar la violncia dels senyors feudals durant l'alta edat mitjana. CALAIXERA DE MOSSN ANTONI M. ALCOVER Aquesta calaixera, que es guarda actualment a l'Arxiu del Regne de Mallorca des d'abril de 2002, s el lloc on mossn Antoni Maria Alcover va guardar les fitxes amb les paraules recollides en les eixides filolgiques que va fer pels Pasos Catalans i que van servir per redactar el Diccionari CatalValenci-Balear. CARTA DE CONCESSI DE LLICNCIA DEL REI JOAN I Aquest document, que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Arag, s la concessi d'una llicncia del rei Joan I d'Arag a una tal Francesca per assistir els parts i preparar remeis i medicaments. CARTA DE JOAN I DEL 28 D'AGOST DE 1387 Carta enviada per Joan I el 1387 i que es guarda juntament amb la documentaci de Joan I a l'Arxiu de la Corona d'Arag. CARTA DE POBLAMENT DE CERVERA, 1026 Carta de poblament de Cervera i les seves terres atorgada per la comtessa Ermessenda, el seu fill Berenguer Ramon I i la seva dona Sana a favor de Guinedilda, els seus fills i altres repobladors i repobladores. El document es troba a l'Arxiu de la Corona d'Arag. CARTA DELS CONSELLERS AL REI PERE III Document que es guarda a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona.
14
CARTES DE JOAN I A LA SEVA ESPOSA, VIOLANT DE BAR Recull de cartes del rei Joan guardades a l'Arxiu de la Corona d'Arag. CARTES DE LA FAMLIA BURGUS Recull de bona part de les cartes que va rebre Mart Burgus entre el 1799 i el 1802, que es guarda a l'Arxiu Dioces de Girona. CARTES D'ESTEFANIA DE REQUESENS Epistolari privat, de carcter ntim, que conservem fragmentriament al Centre Borja, de Sant Cugat del Valls perqu els descendents indirectes de la famlia Requesens el van cedir a la Companyia de Jess. Sn plecs doblegats que feien a la vegada de sobres i abracen el perode que va de 1533 a 1540. CONTRACTE ENTRE LLUS BORRASS I LA CONFRARIA DE SANT ANTONI DE MANRESA Document que es troba a l'Arxiu de Protocols de Barcelona i que recull les condicions de contractaci del pintor Llus Borrass per part de la Confraria de Sant Antoni de Manresa. Est signat el 21 de novembre de 1410 i vol que s'encarregui d'una part d'un retaule de la Seu de Manresa dedicat a Sant Antoni Abat. CRNICA DE RAMON MUNTANER La crnica de Ramon Muntaner s un dels textos historiogrfics medievals ms importants de la cultura catalana. La seva narraci explica, entre d'altres, les peripcies de la Companyia Catalana d'Orient DECRET DE NOVA PLANTA (1716) En sentit estricte, el decret de Nova Planta es publica al gener de 1716 al Principat de Catalunya, per en sentit ampli s'aplica tamb amb el decret d'abolici dels furs d'Arag i Valncia proclamat quan, desprs de la batalla d'Almansa (1707), aquests regnes van caure en mans de Felip V. Tamb es parla de "decrets de Nova Planta" per referir-se al conjunt de disposicions dictades per Felip V entre 1707-16, per les quals abolia l'antiga organitzaci constitucional dels pasos que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d'una manera ms o menys completa, l'organitzaci poltica prpia de Castella. DECRETS DE LA JUNTA DE GOBIERNO (1714-1716) Aquest lligall de documents, que es guarden a l'Arxiu d'Histria de la Ciutat de Barcelona, cont els decrets que va anar publicant la Junta Superior de Gobierno y Justicia, la instituci encarregada de governar el pas desprs de la desfeta de 1714, fins a la normativitzaci del Decret de Nova Planta, el 1716. DESFILADA DELS ALMOGVERS DAVANT L'EMPERADOR DE BIZANCI Quadre d'inspiraci romntica pintat al segle XIX per Jos Moreno Carbonero i que es troba al Palau del Senat de Madrid. Recull l'episodi histric de la desfilada dels almogvers de Roger de Flor davant l'emperador bizant Andrnic II. DEVOCIONARI MUDJAR I MORISC Manuscrit (1420) que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. DIARIS DE L'EXPEDICI DE PORTOL Hi ha dos diaris de l'expedici. D'una banda hi ha el "Diario de Viajes" de Gaspar de Portola. D'altra banda hi ha el diari de Miquel Constans amb el ttol original "Diario del Viage de Tierra hecho al Norte de California". Del diari de Constans se'n guarda una cpia manuscrita dins el diari de Gaspar de Portol, a l'arxiu del Museu Naval de Madrid. DICCIONARI CATAL-VALENCI-BALEAR Els deu volums del Diccionari catal-valenci-balear constitueix un recull del vocabulari utilitzat arreu dels Pasos Catalans. Aquesta empresa va ser iniciativa de mossn Alcover i va comptar amb l'ajut de Francesc de Borja Moll. Per aix, popularment, se'l coneix com el "Diccionari Alcover-Moll". DIETARI DE L'ANTIC CONSELL BARCELON El nom correcte d'aquest fons documental s "Llibre Dietari del Antich Consell Barcelon", o Manual dels Novells ardits. Es troba a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. s un dietari en qu es recullen les anotacions del mestre racional del dia a dia de la ciutat. DOCUMENT D'ARNAU SOLSONA s un gran pergam de l'any 1297 que es guarda a l'Arxiu Municipal de Lleida. Est escrit en llat i explica com s'ho va fer Arnau de Solsona per obtenir el Sant Drap, un objecte sagrat que va guardar en secret durant tota la vida.
15
DOCUMENT SOBRE L'ACTA DE CONSAGRACI DE SANT PERE DE LES PUELLES Aquest document, datat del 945, s escrit en llat i s considerat l'acta fundacional del convent femen de Sant Pere de les Puelles. El document es troba a la sala de documents del monestir actual, al carrer d'Angl de Barcelona. DONACI ESPONSALCIA DE RAMON BERENGUER I A ALMODIS DE LA MARCA Pergam que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Arag, juntament amb tota la resta de documentaci del comte Ramon Berenguer I. EL DECAMER El Decamer s una de les obres clssiques de la literatura medieval universal. Va ser escrita per Giovanni Boccaccio entre els anys 1349 i 1351. "EL DESPERTADOR DE CATALUNYA " (1713) Opuscle poltic editat a Barcelona el 1713, a finals de la Guerra de Successi. En un moment en qu els catalans havien quedat abandonats pels aliats, "El Despertador de Catalunya" volia combatre el desnim i la propaganda borbnica, justificant les raons d'aquella resistncia contra Felip V. EL CALAIX DE SASTRE Immens dietari recopilat en 73 volums manuscrits que Rafael Amat i de Cortada, bar de Mald, va escriure entre 1769 i 1819. Se'n guarda una cpia manuscrita a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. "EL POBLE CATAL" Diari poltic republic que va aparixer l'11 de maig de 1906 a Barcelona com a rgan central del Centre Nacionalista Republic. Va tancar el 1918. EL SANT DRAP Suposadament s el drap amb qu Maria va embolcallar el nen Jess quan va nixer. ELS PREGONS Comunicacions que es fan en veu alta en un lloc pblic perqu tothom en tingui coneixement. FONS CASTELLARNAU El Fons Castellarnau es troba dividit entre dos arxius: l'Arxiu Histric de Tarragona i Arxiu Histric del Port de Tarragona. FONS NARCS OLLER Gran fons documental que podem trobar a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. Cont 5.973 documents d'aquest escriptor catal, que va ser un dels intellectuals ms destacats del moment. HOMILIES D'ORGANY Les Homilies d'Organy sn un recull fragmentari de sermons escrits en catal que van ser trobats a Organy, a l'Alt Urgell, l'any 1904. s un dels primers textos catalans en prosa, que podem datar a finals del segle XII o principis del XIII. "ABAJO LAS MURALLAS!!!" Memria escrita per l'higienista Pere Felip Monlau en qu argumenta per qu s'havien d'enderrocar les muralles de Barcelona. Aquest article es va premiar al ple de l'Ajuntament del 30 de setembre de 1841. DE LA MUJER Y SUS DERECHOS "De la mujer y sus derechos en las sociedades modernas" s el ttol d'un article publicat per Pompeu Gener "Peius" al diari La Vanguardia el 26 de febrer de 1889. DE LADRN A POLICA Aventuras del jefe de ronda Gernimo Tarrs Conjunt de fulletons en qu es narren les histries de la ronda d'en Tarrs. "GESTA COMITUM BARCINONENSIUM ET REGNUM ARAGONUM" s una crnica escrita en llat pels monjos del monestir de Ripoll a partir del segle XII. En aquesta crnica s'explica la vida i les gestes dels comtes de Barcelona i dels reis d'Arag. Totes les versions que avui es conserven, a l'Arxiu de la Corona d'Arag i a la Biblioteca de Catalunya, sn cpies posteriors, ja que no se'n guarda la versi original. La cpia ms antiga que se'n coneix s la de Pere de Marca, un francs, que va publicar-la el 1688. "IL PI BEL NOME" pera que es va representar a la Llotja de Mar de Barcelona el dia 2 d'agost de 1708 dins el marc de festes que es van fer per celebrar l'arribada de l'Elisabet Cristina, esposa de Carles III, a Barcelona. LA CAMPANA Himne revolucionari i patritic amb lletra d'Abd Terradas i msica atribuda a Anselm Clav.
16
LIBER FEODORUM MAIOR Conjunt de documents referents al dominis dels comtes de Barcelona que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Arag. LO REY MICOMIC Obra teatral d'Abd Terrades MEMRIES D'AURORA BERTRANA Llibre en dos volums que es va publicar els anys 1973 i 1975 "NARRACIONES HISTRICAS DESDE EL AO 1700 HASTA EL AO 1725" Obra manuscrita de Francesc Castellv sobre els esdeveniments de la guerra de Successi. PROCLAMACIN CATLICA Obra de Gaspar de Sala i de Berart que va publicar annimament a Barcelona, l'any 1640. Est adreada a Felip IV de Castella i a l'opini pblica, desprs dels fets del Corpus de Sang. El ttol complet s Proclamacin Catlica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande. RAZONAMIENTO DE LA IMPORTANCIA DE LA LENGUA ESPAOLA EN EL EJERCICIO DE LAS ESCUELAS Discurs inaugural del curs dels Escolapis de Puigcerd, el 1780, publicat per la impremta de Carlos Gibert y Tut amb el ttol Academia de Latinidad, Retrica y Poesia que ofrecen al pblico los discpulos de las Escuelas Pas del Colegio de Puigcerd. RECUERDOS DE UNA MAANA TERRIBLE" Document manuscrit que es guarda a l'Arxiu Municipal de Sabadell. s un relat d'un escrivent de l'Ajuntament, Joan Torras Serra, dels fets que van passar als voltants de l'Ajuntament el dia 28 de juliol de 1909. VITAE PETRI URSEOLI Aquest document escrit en llat relata la vida de Pere Orsol, dux de Vencia, que va retirar-se a Cuix. El van escriure monjos del monestir de Sant Miquel de Cuix cap a la fi del segle XI i hi trobem una de les primeres referncies a l'existncia de la llengua catalana. LA "HOJA TERRADAS" Full volant a travs del qual l'Abd Terradas difonia l'ideari republic. "LA PUBLICITAT" Diari publicat des del 1878 a Barcelona i que des del 1922 es va editar en catal. s una de les publicacions que simbolitza el desenvolupament de la premsa de masses. LA TAULA DE JULI ANICETI L'pat principal dels romans s el sopar, que comena quan encara no s'ha fet fosc, per com que no entra gaire llum de fora han de posar llnties d'oli. LA TAULA DEL BAR DE MALD Avui s el diumenge 1 de mar de 1789. El bar, que s viudo, avui seu a taula amb un dels seus fills, una amiga marquesa i, com gaireb sempre, un capell. Durant el dinar no parlen d'altra cosa, segueixen amb preocupaci els esdeveniments que passen al carrer per la manca de pa, per aix no els priva pas de fer un bon tiberi. LA TAULA D'UNA FAMLIA BARCELONINA DEL 1400 s una taula sense luxes tot i que es tracta d'una famlia benestant. Els Manlleu tenen dos fills i una filla i per ajudar en les feines domstiques tenen una esclava i un esclau. Dels tres fills del matrimoni noms el ms gran menja amb el matrimoni. Quan els nens sn petits se'ls fa menjar a part perqu es considera que sn bruts i fan massa enrenou. L'ATLES DE CRESQUES (SEGLE XIV) Aquest important mapa cartogrfic data del 1375. Tamb es coneix com a Atles catal. Est guardat a la Biblioteca Nacional de Pars. Els autors sn els jueus mallorquins Abraham Cresques i el seu fill Jafud. L'ESQUELLA DE LA TORRATXA. Setmanari satric, republic i anticlerical, fundat a Barcelona el 6 de maig de 1872. Inicialment va substituir La Campana de Grcia, quan va ser suspesa governativament. LLEI MOYANO (1857) Llei d'Instrucci Pblica, decretada el 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano. Aquesta llei, que va estar vigent fins a la Segona Repblica, va establir l'obligatorietat de l'ensenyament primari i, alhora, l'obligatorietat de la gramtica espanyola com a llengua nica.
17
LLIBRE DEL REPARTIMENT (segle XIII) Els llibres de repartiment eren els volums en qu s'escripturaven els nous propietaris de les terres conquerides als musulmans. El "Llibre del Repartiment de Mallorca" es guarda a l'Arxiu del Regne de Mallorca, a la ciutat de Palma. Es tracta, en realitat, de dos volums: un de bilinge, en llat i rab, i un altre en catal. LLIBRE DELS FEITS (Segle XIII) Document manuscrit del s. XIII, dictat pel rei Jaume I, que explica les peripcies del seu regnat. L'original va desaparixer i la cpia ms antiga es guarda avui a la Sala de Llibres Antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. LLIBRE DELS MIRACLES DE NOSTRA SRA. DEL ROSER Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Roser y del modo de dir lo Rosari de aquella s un llibre de devoci que va ser successivament reeditat durant l'edat moderna. La cpia ms antiga que en tenim s obra de Jeroni Taix, del 1592. LLISTA D'EXILIATS AUSTRIACISTES A VIENA Documents guardats a l'arxiu estatal d'ustria, a Viena (Haus- Hof- und Staatsarchiv). LLISTA D'EXILIATS AUSTRIACISTES AL BANAT Documents guardats a l'arxiu de la cambra imperial d'ustria, a Viena (Hofkammerarchiv). MATRCULA DELS FRANCESOS La "Matrcula dels francesos domiciliats a Matar", que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Arag, s un material estadstic complet sorgit d'un encrrec fet des de la Cort de Madrid per tal de tenir controlats els francesos que residien a Catalunya. Es va encarregar l'any 1637, dos anys desprs que comencs la guerra oberta amb Frana, emmarcada en la Guerra dels Trenta Anys (16181648). MEMRIES DE CAN BELLSOLELL Document manuscrit sobre les incidncies del mas de la famlia Bellsolell, als afores d'Arenys de Munt, que actualment es conserva a l'Arxiu Histric Fidel Fita, d'Arenys de Munt. Comprn de l'any 1666 al 1838, ja que una part en va ser destruda durant la Guerra Civil. MEMRIES D'EN PEROT Les "Memries de Perot" sn un diari manuscrit del segle XVI d'un notable de Flix, Pere de Vilanova, que es guarda a la Biblioteca de Catalunya. MEMRIES D'EN SEBASTI CASANOVAS Document manuscrit que conserva en els seus arxius particulars ngel Torr, a Roses, a l'Alt Empord. Consisteix en les memries de Sebasti Casanovas, un pags de Palau-saverdera que va viure al s. XVIII. s una font interessant per comprendre els efectes del cadastre en l'economia catalana del set-cents. MEMRIES D'IRENE ROCAS Document molt valus per a la histria de les dones, ja que aporta una mirada femenina sobre els esdeveniments i la societat dels seu temps. Est dipositat a l'Arxiu Municipal de Palafrugell i explica en primera persona la vida d'aquesta dona nascuda a Llofriu, que va quedar viuda als 45 anys, amb set fills, i va marxar a Barcelona el 1908. PLA CERD Projecte de l'enginyer, urbanista i poltic Ildefons Cerd (1815-1876) per a la reforma i l'eixample de Barcelona. Va ser aprovat pel Ministeri de Foment el 1859, malgrat que l'Ajuntament de la ciutat havia convocat un concurs de projectes que va guanyar l'arquitecte Antoni Rovira i Tries. PLACA DE LUCI MINICI DEL MUSEU ARQUEOLGIC DE CATALUNYA Aquesta placa de marbre blanc de gra fi consta de dos fragments i es troba al Museu Arqueolgic de Catalunya. Fa referncia a les termes pbliques que van fer construir els senadors barcelonesos Luci Minici Natal, pare i fill. PRAT, MART, BALDRIC I FUSTER Escriptura de constituci d'una societat signada al setembre de 1764, que es conserva a l'Arxiu Histric de Valls. En un primer moment es van concentrar a exportar aiguardent cap al nord d'Europa i a importar, com a contrapartida, teixits per vendre al mercat catal. PREG D'EN PERE TERRADES Text llegit a Matar el 6 de maig de 1637 per anunciar l'obligaci que tenien els francesos d'apuntarse a la matrcula encarregada per la monarquia. L'objectiu era tenir-los controlats un cop va esclatar la guerra amb Frana.
18
PRIVILEGI REIAL DE FUNDACI DEL GREMI D'ESCULTORS Document que es troba a la secci de gremis de l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. El rei Carles II donava perms als escultors, l'any 1680, per constituir la seva prpia associaci, sortint del gremi de fusters. PROCS DEL CONSELL DE JOAN I Procs que es va iniciar el 2 de juny del 1396, al cap d'un mes de la mort del rei Joan I. La documentaci d'aquest gran procs est guardada en els arxius de la Cancelleria Reial a l'Arxiu de la Corona d'Arag. PROCS D'EN SERRALLONGA El procs judicial contra el bandoler Joan Sala i Ferrer, el fams Serrallonga, s una font molt interessant per estudiar el bandolerisme catal del Barroc. Es troba a la Biblioteca Museu Vctor Balaguer, a Vilanova i la Geltr, i s un dels pocs que es conserva sencer. RECORDS DE MOLINS DE REI Document manuscrit signat a Molins de Rei a l'agost de 1894 per Josep Mas. L'objectiu de l'autor s que no es perdin algunes dades que els seus avis li havien transms "per si algun dia fos possible escriure la histria de la vila". RECULL DE GUERAU ESGLEYES Document del segle XV que es guarda a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. s un recull de les queixes dels presos de la pres del Veguer de Barcelona. "REGIMENT DE PRESERVACI A EPIDMIA O PESTILNCIA E MORTALDATS", DE JAUME D'AGRAMUNT Aquest llibre, que es guarda a l'Arxiu Parroquial de Verd, el va escriure Jaume d'Agramunt l'any 1348 i s un tractat sobre les mesures que cal prendre per evitar i tractar l'epidmia de pesta que aquell any assolava tot Europa. RELLEU DE SANT SEBASTI (LLUS BONIFA) Petita obra en forma de medalla de pedra blanca amb qu Llus Bonifa va aconseguir ser anomenat acadmic a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, el 1763. RETAULE DEL SANT ESPERIT El retaule del Sant Esperit, a la Seu de Manresa, s una obra mestre de Pere Serra, fill d'una important nissaga de pintors barcelonins, que va renovar la pintura gtica del segle XIV tot adaptant les influncies italianes. La part de baix del retaule s posterior, del segle XV, obra de Llus Borrass. SENTNCIA ARBITRAL Document que es guarda a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona amb data de 26 de novembre de 1400 en qu un llicenciat en lleis, Hug d'Ubach, fa d'rbitre davant les desavinences que hi entre l'Esteveta i el seu marit, en Ramon de Manlleu, a causa de les despeses familiars. SENTNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE (1486) Disposicions adoptades per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar soluci als conflictes entre els pagesos de remena i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues guerres remences. SENTNCIA DE LOPE CALANDA Document guardat a l'Arxiu Histric Nacional de Madrid a la Secci Inquisici. TESTAMENT D'ARSENDA Document guardat a l'Arxiu de la Corona d'Arag que recull les darreres voluntats dictades per Arsenda d'ger. Com que veu propera la mort, l'esposa d'Arnau Mir de Tost dicta el testament el 23 de maig del 1068. TESTAMENT D'ELISENDA DE PUIGARNOLF Document notarial que es troba en un arxiu de protocols. s una de les moltes fonts que ens poden parlar del dret i la vida quotidiana de finals de l'edat mitjana. Es tracta de la dona d'un ciutad de Girona que fa testament el 1390. TESTIMONIS ORALS DELS IMMIGRANTS DE TORRE- ROMEU Aquests testimonis orals dels immigrants de Torre-romeu, de Sabadell, estan enregistrats en unes cintes magnetofniques que avui es guarden a l'arxiu de Comissions Obreres, a Barcelona. Sn el resultat d'una srie d'entrevistes fetes per la historiadora Angelina Puig per a la seva tesi doctoral, escrita el 1980, sobre els immigrants provinents de Pedro Martnez.
19
TRACTAT DELS PIRINEUS Pau signada a l'illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Arag, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Llus XIV de Frana, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posava fi a la guerra entre les dues corones comenada l'any 1635. USATGES DE GIRONA Normes jurdiques de l'poca feudal que eren font de dret en les disputes i querelles senyorials. Recollien els usos i costums i agrupaven molts cops textos de diversa procedncia normativa. Un cdex d'aquests usatges es troba al monestir de San Lorenzo de El Escorial.
20
ELS TEMPS ANTICS FINS AL SEGLE VII L'arribada de fenicis i grecs Els ibers La conquesta romana La romanitzaci El Baix Imperi Rom Els visigots
L'arribada de fenicis i grecs Les primeres fonts escrites de qu disposem per conixer el passat de les actuals terres catalanes sn del temps que fenicis i grecs van arribar a la pennsula Ibrica. Uns i altres procedien de la Mediterrnia oriental i els hem d'agrair, tant la introducci de la producci i comercialitzaci del vi i l'oli, com la cermica feta amb torn. Al segle VIII aC, els fenicis ja s'havien establert a diverses localitats del sud de la pennsula Ibrica. A partir del segle segent, les colnies fencies van anar passant a mans de Cartago, una poderosa ciutat d'origen fenici situada al nord de l'frica. Els cartaginesos, que volien controlar l'accs dels grecs al sud de la pennsula, es van dirigir aleshores cap al nord-est. A Ibusim (Eivissa), van fundar una important colnia i a la costa peninsular van establir algunes factories com la d'Alovesta, a la vall de l'Ebre. Els grecs van arribar a la pennsula Ibrica poc desprs dels fenicis. Tot i aix, el comer regular dels grecs a la pennsula no es va desenvolupar fins al segle VI aC i va estar representat pels foceus, fundadors de Masslia (Marsella). A la costa de l'actual Catalunya, la colnia ms destacada va ser la d'Emporion (Empries). El primer establiment emporit es va situar sobre un petit illot a la badia de Roses, per el seu creixement va obligar a traslladar-lo a terra ferma. All, la colnia grega va mantenir relacions comercials amb els indgenes. A pocs quilmetres d'Emporion, es va fundar Rhode (Roses). Els emporitans van desenvolupar l'agricultura i el comer. Tant a Emporion com a Rhode es va encunyar moneda de plata. Tamb destaca la fabricaci d'una cermica prpia, que va aconseguir una difusi important. Els ibers Els pobles ibers van ocupar les costes del sud i de l'est de la pennsula Ibrica des del segle V aC. Al nord de l'Ebre, aquests pobles tenien algunes caracterstiques culturals en com, com la llengua i l'escriptura, el domini de la metallrgia del ferro i del torn de terrissaire i l'economia bsicament agrcola. La base de l'organitzaci social dels ibers era la tribu, encapalada per la monarquia i l'aristocrcia guerrera. Els ibers van situar els seus poblats en llocs elevats per facilitar-ne la defensa i els van organitzar com a ciutats. Tenim testimonis del seu ritual d'enterrament grcies als cementiris que ens han quedat, on s'han trobat peces ibriques a les tombes. Entre els pobles ibers situats en el territori de l'actual Catalunya, van destacar els DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
21
laietans, assentats a la zona compresa entre el Garraf i la Tordera. Al nord dels laietans, hi van habitar els indigets, que van tenir com a capital dos nuclis urbans a l'entorn de l'antic estany d'Ullastret. Per el poble iber ms poders va ser el dels ilergets, assentats entre les valls del Cinca i el Segre, i quan tenien com a capitals Iltirda (Lleida) i Atanagrum. Els ilergets van participar en l'enfrontament bllic entre romans i cartaginesos, que donaria pas a la conquesta romana. Amb la victria romana a la Segona Guerra Pnica, els ibers van ser incorporats a l'imperi rom. La conquesta romana La lluita que sostenien romans i cartaginesos pel control de la Mediterrnia a finals del segle III aC va donar lloc a la Segona Guerra Pnica. L'any 218 aC l'escipi rom Gneu va desembarcar a Emporion per mirar de tallar el pas al general cartagins Hannbal, que volia atacar Itlia utilitzant Hispnia com a base d'avituallament. Durant la lluita, tant cartaginesos com romans van intentar atraure's els pobles ibrics. Partint de Tarraco, les tropes romanes aviat van controlar tota la costa de la Catalunya actual. Tot i aix, van haver de fer front a la revolta dels ilergets, dirigits per Indbil i Mandoni. L'any 206 aC va ser expulsat de la pennsula Ibrica l'ltim general cartagins. Quatre anys ms tard, finalitzada la Segona Guerra Pnica, tot el llevant i el sud de la pennsula es trobaven sota domini de Roma. Els pobles sotmesos van ser obligats a pagar tributs i les seves mines i terres van passar a propietat de l'estat rom. Pocs anys ms tard, els romans van dividir la pennsula en dues provncies, la ulterior i la citerior. Aquesta darrera comprenia els territoris de l'actual Catalunya i, tamb, una part de l'Arag i de la franja de la costa del Pas Valenci i de Mrcia. El segle I aC va estar marcat polticament pels conflictes poltics interns a Itlia, que es van reflectir a la pennsula Ibrica en enfrontaments on va participar la poblaci local. Tanmateix, cap a mitjan segle, Pompeu, qui havia organitzat un poder oposat a la metrpolis romana, va ser definitivament venut a Ilerda. La victria de Csar va obrir un perode de pau de gaireb tres segles, que va fer possible la difusi de la cultura romana.
La romanitzaci Un cop conquerida i pacificada Hispnia, els romans hi van imposar la seva organitzaci poltica i administrativa, social i econmica. El llat vulgar va eliminar les llenges ibriques i es va imposar el culte a l'emperador. Alhora, el dret rom, que tindria una gran influncia en el futur, va substituir l'indgena. Al camp, es van confiscar les terres als indgenes i es van repartir a colons, soldats i indgenes amics. Es van crear latifundis de propietat privada, que utilitzaven m d'obra esclava com a sistema de treball. De tota manera, els propietaris rics tendien a viure a les ciutats i a deixar el treball de la terra en mans d'administradors. Aquests van introduir noves tcniques de conreu i l's del regadiu. Les unitats de treball agrcola es van organitzar a semblana de les villes romanes i s'hi conreava, sobretot, vinya, olivera, blat i conreus d'horta. Les villes disposaven tamb d'un petit bosc i s'hi practicava la ramaderia. A Catalunya, les primeres villes van aparixer cap al segle II aC a les planes del Valls, el Maresme, el DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
22
Peneds i el Camp de Tarragona, i a la vall inferior del Segre, al voltant d'Ilerda. La seva mxima expansi va ser durant el temps d'August. La costa catalana va destacar per la producci i comercialitzaci de vi, que va impulsar tamb la producci i comercialitzaci d'mfores. Els romans van introduir millores molt importants en l'organitzaci de les ciutats. La ciutat es va convertir a l'poca romana en un centre de producci i comer de primer ordre. En la compra i venda de productes, la utilitzaci de moneda romana era habitual. El desenvolupament d'una important xarxa de camins i la unificaci de la moneda van contribuir a expandir el comer. L'organitzaci de la ciutat es va adaptar a les necessitats del comer, de l'administraci i del nombre creixent de ciutadans. Aix es va reflectir en la construcci d'importants obres pbliques com ara frums, teatres, amfiteatres, circs i basliques (com a Tarragona), temples (com el de Vic), termes (com les de Caldes de Montbui), aqeductes i ponts (com el de Martorell), etc. L'eix principal de la xarxa de camins romana el constitua la via Augusta. Aquesta via, que seguia la costa mediterrnia des de Cartago Nova fins a Valncia, arribava a l'Ebre per Dertosa. Un cop a Tarraco, amb l'arc de Ber com a lmit oriental, entrava cap a l'interior fins a Martorell, on es conserva l'anomenat pont del Diable sobre el Llobregat. Desprs, tornava cap a la costa per Barcino i continuava pel Maresme fins a Gerunda. Des d'aqu, anava cap al Pirineu i penetrava a la Gllia per la zona de la Jonquera. Cap al 27 aC, August va convertir les dues provncies d'Hispnia en tres. La citerior, tamb anomenada Tarraconense, va incorporar els territoris des de la costa catalana fins a Galcia a travs de la vall de l'Ebre, i es va convertir aix en la provncia ms extensa. La capital de la provncia Tarraconense esdevingu la prspera colnia de Tarraco, amb unes 70 hectrees d'extensi i un nombre destacat d'edificis monumentals de fora valor. De tota manera, la crisi poltica i econmica que va viure l'Imperi rom des del segle III, va afectar la ciutat de forma irreversible. El Baix Imperi Rom Al segle III, l'Imperi Rom va iniciar un perode de decadncia. Les usurpacions de poder d'uns emperadors per altres van anar acompanyades de revoltes a les provncies i tamb van comenar les invasions brbares a la frontera de l'Imperi. En l'mbit de l'economia, el sistema esclavista ja feia temps que es mostrava incapa d'augmentar la producci. A ms hi va haver un importat increment dels preus, que va perjudicar el comer. La crisi va incidir molt especialment a les ciutats romanes. A l'actual territori de Catalunya, Tarraco i Emporion van patir invasions des de mitjan segle III, de les quals ja no es van recuperar, i Gerunda i Barcino aviat es van emmurallar. Alhora, el comer amb Roma va decaure. La crisi econmica i comercial, la inseguretat i la creixent pressi fiscal van impulsar moltes famlies a fugir al camp. Parallelament, al camp, la por a les invasions brbares va tenir com a conseqncia una disminuci del nombre de propietats petites i mitjanes. El resultat va ser que van sorgir grans dominis on la m d'obra esclava va ser substituda per colons, pagesos a qui els grans propietaris cedien temporalment l's de la terra a canvi d'un cens. Un fenomen caracterstic d'aquesta etapa va ser la difusi del cristianisme. A Catalunya, disposem de diversos testimonis de martiris, com el de Fructus, Auguri DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
23
i Eulogi, de Tarraco; el de Cugat, de Barcino, o el de Feliu, de Gerunda. Les reformes que van introduir els emperadors Diocleci i Constant I des de finals del segle III van permetre un perode de certa estabilitat. En aquesta etapa, la Tarraconense es va dividir en quatre provncies: Balearica, Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis, la darrera de les quals comprenia el territori de l'actual Catalunya. Per cap a finals del segle IV, desprs de la mort de Teodosi, l'Imperi rom es va dividir definitivament en dos, el d'Orient i el d'Occident. A occident, el buit de poder deixat pels romans el van ocupar els regnes germnics, que a comenaments del segle V es van establir a Hispnia.
Els visigots La tribu germnica dels visigots va arribar a la pennsula Ibrica cap al 411 com a aliada dels romans per expulsar els altres pobles germnics. Quatre anys ms tard, Atalf, un comandant visigot casat amb Galla Placdia, germana de l'emperador Honori, va entrar a Barcelona. Tot i que Atalf va ser assassinat poc desprs, els visigots ja no van abandonar el territori peninsular. Durant anys, Barcelona fins i tot va arribar a ser capital dels visigots establerts a la pennsula. Els visigots tamb van aconseguir ocupar Tarragona, tot i la resistncia dels seus habitants. Cap al darrer quart del segle V, acabat de desaparixer l'Imperi d'Occident, l'emperador d'Orient va reconixer la Tarraconense com un dels territoris d'assentament del poble visigot. A la primera dcada del segle VI, els visigots van ser expulsats de gran part de la Gllia. Aleshores van establir el regne d'Hispnia amb capital a Toledo. Per, tot i l'existncia de relacions de poder, la influncia al territori catal del regne visigot, amb una cultura molt pobre, va ser molt feble. En aquesta etapa, el sistema del colonat, s a dir, la fixaci del pags a la terra, va continuar avanant; les villes es van emmurallar i es va estendre la construcci de castells i monestirs. Pel que fa a les restes arquitectniques visigtiques ms destacades que ens han quedat a Catalunya, hi ha les d'una baslica de tres naus a Barcelona, al subsl de l'actual catedral; el presbiteri trobat al claustre del monestir de Sant Cugat i alguns elements de l'esglsia de Sant Miquel a Terrassa. A finals del segle VII, el duc Pau, d'origen grec, va ser enviat pel rei visigot Vamba a reprimir una revolta a la Septimnia, al sud de la Gllia. En arribar a la Tarraconense, el duc va trair el rei i es va proclamar rei. Aleshores, l'exrcit de Wamba va ocupar Barcino i Gerunda i va avanar sobre la Septimnia. Finalment, la invasi musulmana a la pennsula Ibrica, a comenaments del segle VIII, va posar fi a la monarquia visigtica. Amb l'aven carolingi al sud dels Pirineus, es comenaria a configurar la Catalunya feudal.
24
LA FORMACI DE LA CATALUNYA FEUDAL I EL SORGIMENT DE LA CORONA CATALANO-ARAGONESA (S.VIII-XII) L'expansi de l'islam La desintegraci del poder musulm a Catalunya L'imperi carolingi i la Marca Hispnica L'origen dels comtats catalans La independitzaci dels comtats Un sol territori: Catalunya El feudalisme La submissi dels pagesos La creaci de la corona catalanoaragonesa L'expansi occitana Els ctars i la desfeta de Muret
L'expansi de l'islam Els musulmans que van arribar a Catalunya al segle VIII eren soldats d'origen rab i berber procedents del nord-d'frica, on havien fundat un imperi. Des d'all van decidir conquerir la Pennsula Ibrica i l'any 711 van derrotar l'afeblit rei visigot Roderic, a Guadalete. Un cop arribades a Saragossa, les tropes islmiques van iniciar la conquesta del territori de l'actual Catalunya. Els musulmans van aconseguir ben aviat dominar el territori de l'antiga provncia romana de la Tarraconense. Algunes poblacions les sotmetien per la fora militar, per en altres en tenien prou amb la signatura de tractats de submissi. Quan conquerien una ciutat, els musulmans en respectaven la manera de viure i d'organitzar-se. Tamb toleraven la religi dels habitants, i s per aix que als territoris de Catalunya sota poder musulm hi van conviure musulmans, jueus i cristians. Per controlar les poblacions sota el seu poder, els musulmans hi deixaven un destacament de soldats i cobraven impostos als habitants. Les poblacions de les valls de l'Ebre, del Segre, del Cinca i de la plana de Lleida van adoptar les formes de vida i els avenos agrcoles i urbans aportats pels musulmans. Algunes de les ciutats musulmanes ms destacades en territori catal van ser Lleida, Balaguer o Tortosa. Aquestes ciutats s'organitzaven al voltant d'un espai central o medina, que incloa la mesquita, la seu del govern local i de l'administraci de justcia. Tamb s'hi localitzaven el mercat o soc i els habitatges, obradors i tallers artesanals. En algunes poblacions musulmanes hi havia un oratori a l'aire lliure, anomenat musall, per a grans concentracions de fidels i, de vegades, com a Tortosa, una fortalesa militar o suda situada dalt d'un tur. El comer tenia molta importncia en l'economia musulmana. El port de Tortosa exportava fusta i galena. Fora dels murs de les ciutats hi havia, a ms de ravals i cementiris, un gran nombre de masos i alqueries, que eren propietats familiars. Els musulmans van cultivar frtils hortes i plantacions fruiteres utilitzant la tcnica del regadiu. Tamb van cultivar l'olivera i la vinya, que els servien per produir oli i panses. Durant el califat de Crdova, ja al segle X, els musulmans van estabilitzar la frontera del nord. Lleida i Tortosa, les dues ciutats ms importants, eren, tamb, els principals nuclis defensius. En aquest perode, molts dels habitants dels territoris fronterers musulmans, fins aleshores poblats principalment per cristians (anomenats mossrabs), es van convertir a l'islam.
25
s en aquesta poca que alguns comtes catalans van comenar a enviar ambaixades a Crdova per tal de sollicitar tractats de pau i hi van establir relacions comercials i culturals. Tot i aix, les rtzies entre uns i altres eren habituals. L'any 985, el visir Almansor va saquejar Barcelona, on va fer milers de captius, i a comenaments del segle XI hi va haver diverses rtzies sobre Manresa. La desintegraci del poder musulm a Catalunya Des de comenaments del segle XI, les lluites pel poder dins el califat de Crdova el van sumir en la decadncia i el 1031 va ser enderrocat l'ltim califa. Aleshores, diversos caps territorials es van proclamar en estats autnoms o taifes. Les taifes de la costa mediterrnia eren regides per caps esclaus, clients o familiars d'Almansor. Les que feien frontera amb els comtats catalans eren les de Saragossa, Lleida i Tortosa. Aquestes taifes van ser governades per la noblesa local i els comtes catalans van optar per mantenir-hi relacions pacfiques a canvi del cobrament d'impostos. A la segona meitat del segle XI, a les taifes musulmanes hi va haver un gran nombre de canvis de fronteres i molts territoris van perdre la seva autonomia. El darrer taifa de Lleida va lliurar la ciutat a Ramon Berenguer IV i a Ermengol VI d'Urgell el 1149, un any desprs de la rendici de Tortosa. A les ciutats conquerides, els terrenys es van repartir i la poblaci musulmana va ser arraconada. Una part important d'aquesta poblaci, sotmesa a un tracte jurdic diferenciat, es refugi a la vall del Segre-Ebre, on s'hi mantingu fins al segle XVIII. A Tortosa i Lleida, que aviat van assumir un gran pes socioeconmic, l'aristocrcia militar musulmana va ser substituda per la noblesa feudal. Totes dues ciutats van rebre cartes de poblaci amb estatuts jurdics semblants al de Barcelona i van formar dos marquesats independents del comtat de Barcelona. Els nobles van adquirir grans extensions de terreny i els monjos del nou orde del Cister es van establir a la Conca de Barber -monestir de Poblet, Santes Creus. L'imperi carolingi i la Marca Hispnica Els monarques carolingis van comenar a organitzar el territori conquerit. En aquest context, els castells construts prop de la frontera carolngia, a ms de tenir una funci defensiva, es van convertir en el nucli entorn del qual s'agrupava la poblaci. Els monarques carolingis concedien diplomes als pobladors atorgant-los terres, drets o privilegis en els impostos. Des del segle X, els beneficis i privilegis van anar a parar, sobretot, als homes de confiana del monarca i a l'Esglsia. Els reis carolingis tamb van reorganitzar els bisbats catalans sota la dependncia de l'arquebisbe de Narbona, ja que Tarragona era encara en zona musulmana. Els lmits de les dicesis -que en gran part coincidien amb els dels comtats- es van anar ampliant amb les terres de nova conquesta. La parrquia era la demarcaci territorial ms petita dins de cada dicesi. A la xarxa parroquial s'hi van afegir alguns monestirs, que van anar acceptant la regla benedictina, com Sant Pere de Roda, Cuix, Ripoll, Tavrnoles, Gerri, Sant Benet de Bages o Sant Cugat. Caracterstic del territori dels comtats catalans van ser els estrets lligams entre les dicesis i els monestirs. Durant els segles XI i XII, diversos abats, principalment de monestirs gironins, van ser nomenats bisbes de les diferents dicesis catalanes. Parallelament, els reis carolingis van organitzar els territoris de la Marca Hispnica en comtats i van investir ells mateixos els comtes. L'any 814, a la mort de Carlemany, hi havia vuit comtats: Ribagora, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rossell, DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
26
Empries, Girona i Barcelona. Els comtes, el crrec dels quals era per un temps i es podia revocar, feien funcions polticoadministratives, judicials i, sobretot, militars. Tanmateix, al segle X, els comtats catalans van iniciar un procs d'independncia respecte de l'imperi Carolingi. L'origen dels comtats catalans Quan Llus el Piads va morir, a mitjan segle IX, l'imperi Carolingi va entrar en decadncia. Aleshores, els comtes van intentar convertir en seves les terres concedides pels monarques francs. En aquesta situaci, Carles el Calb, successor de Llus, va preferir nomenar un representant de la noblesa del pas, Guifr I el Pels, com a comte d'Urgell i Cerdanya. La seva fidelitat a la monarquia carolngia li va valer, poc desprs, l'afegit dels comtats de Barcelona i Girona. D'aquesta manera, la majoria dels comtats de la Marca Hispnica van quedar unificats sota una mateixa famlia comtal, amb el predomini del comtat de Barcelona. Uns quants anys ms tard, la corona dels francs va ser ocupada per un personatge que no fou reconegut pels comtes catalans. Aleshores, Guifr va prendre la iniciativa de repoblar els territoris de la vall de Lord, el Bergued, part del Ripolls, Osona i el Bages. A la seva mort, els seus fills es van repartir els seus dominis, donant pas a una successi hereditria de la dignitat comtal, primer pas cap a la independncia dels comtats. Governats per descendents de Guifr, els comtats d'Urgell, la Cerdanya, Besal i, sobretot, Barcelona es van anar estenent. A ms d'aix, els comtes van intentar independitzar els seus bisbats de l'arquebisbat de Narbona. Alguns monestirs, com els de Cuix, Sant Benet de Bages o Sant Pere de Rodes, van passar a dependre directament de Roma. El saqueig d'Almansor a Barcelona, el 985, va accelerar el procs d'independitzaci dels comtats catalans. Aleshores, l'ajut franc, que s'havia sollicitat, no va arribar, i el comte de Barcelona Borrell II reaccion trencant els llaos de dependncia.
La independitzaci dels comtats Quan Llus el Piads va morir, a mitjan segle IX, l'imperi Carolingi va entrar en decadncia. Aleshores, els comtes van intentar convertir en seves les terres concedides pels monarques francs. En aquesta situaci, Carles el Calb, successor de Llus, va preferir nomenar un representant de la noblesa del pas, Guifr I el Pels, com a comte d'Urgell i Cerdanya. La seva fidelitat a la monarquia carolngia li va valer, poc desprs, l'afegit dels comtats de Barcelona i Girona. D'aquesta manera, la majoria dels comtats de la Marca Hispnica van quedar unificats sota una mateixa famlia comtal, amb el predomini del comtat de Barcelona. Uns quants anys ms tard, la corona dels francs va ser ocupada per un personatge que no fou reconegut pels comtes catalans. Aleshores, Guifr va prendre la iniciativa de repoblar els territoris de la vall de Lord, el Bergued, part del Ripolls, Osona i el Bages. A la seva mort, els seus fills es van repartir els seus dominis, donant pas a una successi hereditria de la dignitat comtal, primer pas cap a la independncia dels comtats. Governats per descendents de Guifr, els comtats d'Urgell, la Cerdanya, Besal i, sobretot, Barcelona es van anar estenent. A ms d'aix, els comtes van intentar independitzar els seus bisbats de l'arquebisbat de Narbona. Alguns monestirs, com DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
27
els de Cuix, Sant Benet de Bages o Sant Pere de Rodes, van passar a dependre directament de Roma. El saqueig d'Almansor a Barcelona, el 985, va accelerar el procs d'independitzaci dels comtats catalans. Aleshores, l'ajut franc, que s'havia sollicitat, no va arribar, i el comte de Barcelona Borrell II reaccion trencant els llaos de dependncia.
Un sol territori: Catalunya A partir del segle XI, la casa comtal de Barcelona va establir lligams amb la majoria dels altres comtats catalans, que sovint comportaven una certa submissi. El predomini del comte de Barcelona es va refermar en temps de Ramon Berenguer III, que va absorbir de nou els antics comtats de Besal i la Cerdanya i va estendre la seva influncia sobre Occitnia. Durant el seu govern s'aconsegu tamb la restauraci de la seu metropolitana de Tarragona, assolint la independncia religiosa de l'arquebisbat de Narbona. Des del principi del segle XII, el nom de Catalnia comen a aparixer en algun poema i en els documents de cort. Ja en temps de Ramon Berenguer IV, la conquesta de Tortosa i Lleida concret el territori de Catalunya. La posici com a principal poder del pas que va assolir el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, el principal protagonista d'aquestes dues conquestes, va ser refermada pels seus successors.
El feudalisme Els primers que s'establiren a les planes deshabitades dels territoris conquerits pels francs van ser pagesos pobres de les muntanyes, que buscaven millors terres. La majoria d'aquests pagesos va crear petites propietats o alous. Per, com que no disposaven de documents de propietat, aviat van comenar a tenir problemes amb les autoritats comtals. Aquestes, adduint la representaci dels monarques carolingis, s'atribuen la propietat de les terres. Per repoblar els llocs de frontera especialment perillosos, els comtes van atorgar cartes de franquesa, com la que el comte Borrell conced a la ciutat castell de Cardona. Aquestes cartes garantien als pagesos la llibertat individual, la seguretat dels bns, no haver de pagar determinades contribucions i la immunitat davant les autoritats comtals. Els comtes tamb van fer donacions de terres a l'Esglsia. Sn conegudes les de Guifr el Pels als monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Grcies a aquestes i altres donacions, compres o confiscacions, l'Esglsia es va convertir en un gran latifundista. Les autoritats eclesistiques van desenvolupar activitats militars, judicials i diplomtiques. s en aquest perode que a Catalunya s'expand l'art romnic, que va caracteritzar l'arquitectura religiosa als comtats catalans. Per exercir el poder, els comtes comptaven amb els veguers i els vescomtes com a representants. Els veguers delimitaven les terres ocupades entorn d'un castell termenat i les administraven. Els lloctinents dels comtes eren els vescomtes, que residien majoritriament a les ciutats i duien a terme les missions encarregades pel comte. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
28
Ja entrat el segle XI, els veguers van lluitar per sotmetre els pagesos a la seva autoritat. Aleshores, el feude que administraven com a funcionaris comtals es convert en senyoria, on s'adjudicaren drets per manar -anomenats banals o jurisdiccionals-, pels quals van comenar tamb a cobrar rendes. En aquesta etapa, els nobles van intentar tamb sotmetre les terres de l'Esglsia, que es defens de la violncia nobiliria mitjanant la instituci de pau i treva, amb intervenci del bisbe abat Oliba i el suport dels comtes de Barcelona. Parallelament, per augmentar el seu poder, algunes famlies vescomtals i nobles es van enfrontar al comte de Barcelona, per van fracassar. El resultat va ser la submissi de la noblesa als comtes de Barcelona en temps de Ramon Berenguer I. Aquest comte va estatuir aleshores un nou sistema polticosocial, el feudalisme, basat en el vassallatge, i estructurat segons un codi, els Usatges, que seria completat posteriorment. Els Usatges s'ha considerat el primer codi feudal europeu -si b la versi oficial data de 1413. La submissi dels pagesos El funcionament de la societat feudal es va caracteritzar per unes classes dominants, els nobles i la jerarquia eclesistica, que explotaven la resta de la poblaci, formada bsicament per pagesos. Per afermar la seva autoritat, els nobles van formar clienteles armades amb les quals establien relacions de dependncia basades en l'homenatge o jurament de fidelitat i en el deure de prestar ajut militar en canvi de la concessi d'un feu o castellania. El castl o cap de castell i els seus cavallers es declaraven vassalls del bar o noble i rebien censos dels pagesos que depenien de la castellania. Al final del procs, els pagesos havien perdut la llibertat i, sovint, la propietat de l'alou. Des del segle XI, la majoria dels pagesos va acabar jurant fidelitat als senyors i molts van ser sotmesos a servitud. Aix els obligava a residir obligatriament al mas, que no podien abandonar sense el perms del senyor, a qui havien de pagar una quantitat determinada, la redimena. A ms, els pagesos havien de pagar als nobles i a l'Esglsia censos o tributs, normalment en productes, que podien ser una quantitat fixa o proporcional, com ara el delme, entre molts altres. El pags tamb es veia sotms a obligacions i serveis en treball, als quals es van afegir els anomenats mals usos. Igualment, els senyors van imposar el monopoli en l's de molins, fargues i ferreries. La creaci de la corona catalanoaragonesa Al regne d'Arag, la mort del rei Alfons I a comenaments del segon ter del segle XII va provocar una forta crisi poltica, perqu el monarca, que no tenia fills, va deixar com a hereus els ordes religiosos militars. Per superar aquesta situaci, es va recrrer a nomenar rei el germ d'Alfons, Ramir, que era aleshores bisbe de Roda-Barbastre. Per aquesta soluci no agrad ni al papat ni al rei de Castella, que optaren per ocupar militarment territori aragons. Ramir es va refugiar a Besal, on es feu amic de Ramon Berenguer IV. De retorn a Arag, la noblesa aragonesa va preferir l'aliana amb el comte de Barcelona enfront del ms poders rei de Castella. Peronella, la filla de Ramir, va ser promesa en matrimoni, quan tenia un any, al comte Ramon Berenguer IV. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
29
L'enlla matrimonial del comte de Barcelona i Peronella va donar pas el 1137 a la creaci de la corona catalanoaragonesa. Tot i estar governada per un sol monarca, la corona catalanoaragonesa va respectar les particularitats dels pasos que amb el temps arrib a aplegar. Ramon Berenguer IV va iniciar aleshores una poltica d'apropament a Castella. El comte de Barcelona i el rei castell es van repartir els dominis sobre Al-Andalus. Als catalans els va correspondre Valncia i Mrcia, tot i que els drets sobre aquesta ltima es perdrien uns quants anys ms tard pel Tractat de Cazola. Ja en temps de Pere el Catlic, aquest comte va participar amb els reis de Castella i Navarra en la victria sobre els musulmans a Las Navas de Tolosa (1211), cosa que li va valer un gran prestigi. A partir d'Alfons el Cast, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, els ttols de comte de Barcelona i rei d'Arag es van unir en una sola persona. Des d'aleshores, la denominaci oficial dels territoris sota el seu poder va ser la de regnes i terres del rei d'Arag. La noblesa dels dos regnes va intervenir en l'expansi d'aquests dominis, primer en territori occit i musulm i, posteriorment, per la Mediterrnia. Amb tot, Catalunya i Arag, polticament independents, van tenir un protagonisme diferent en el si de la corona catalanoaragonesa. Arag va desenvolupar-hi un paper poltic important en tant que hi aport el ttol reial. Per va ser Catalunya la que, com a nucli econmic i institucional, va configurar l'expansi, primer cap a Occitnia i desprs per la Mediterrnia. L'expansi occitana Des de mitjans del segle XI, els comtes de Barcelona van obtenir prou tributs de les taifes musulmanes per finanar l'expansi en terres occitanes. Aix va permetre a Ramon Berenguer I comprar els drets feudals sobre els comtats de Carcassona i Rass. Aquesta costosa operaci, tanmateix, va perillar arran de l'assassinat del comte Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes, pel seu germ. Aleshores, el poder efectiu sobre els comtats occitans va passar als vescomtes de Besiers, amistanats amb els comtes de Tolosa. A partir d'aquell moment, els comtes catalans van optar per establir relacions matrimonials amb les cases comtals occitanes. L'enlla ms significatiu va ser el de Ramon Berenguer III amb Dola de Provena. Dola va aportar com a dot el comtat de Provena i les terres de Gavald, Millau i Carlads. Aquesta poltica matrimonial va agreujar el conflicte d'interessos amb els comtes de Tolosa, ja que aquests territoris havien estat sota la seva influncia. El 1123 el comte de Tolosa va ser derrotat per Ramon Berenguer III. La pau que se sign dos anys ms tard va partir l'antic regne de Provena en tres territoris. Al nord, es va crear el marquesat de Provena, que va quedar en mans dels tolosans. Al sud, es va delimitar el comtat de Provena sota el domini dels comtes de Barcelona. Entremig dels dos va quedar el territori dels comtes de Forcalquier, d'ascendncia urgellesa. El testament de Ramon Berenguer III va trencar momentniament la unitat poltica directa dels comtes de Barcelona amb Occitnia. Per la branca del llinatge barcelon que va quedar a Provena va mantenir l'enfrontament amb els comtes de Tolosa. Quan Ramon Berenguer IV va acudir en defensa dels interessos del seu nebot, aquest li va permetre iniciar una poltica expansiva molt ambiciosa contra Tolosa. Les constants lluites dels catalans contra Tolosa i els interessos de la Repblica de Gnova no van impedir que s'establissin lligams comercials entre els ports catalans DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
30
i els provenals, especialment amb Marsella. Els mercaders catalans estaven interessats a controlar el comer de la sal i la reducci de drets de duanes. Per l'expansi de l'heretgia ctara al segle XII va complicar la situaci d'enfrontament entre els comtes reis catalans i Tolosa.
Els ctars i la desfeta de Muret Els ctars o albigesos eren els integrants d'una heretgia partidria del retorn a les essncies primitives del cristianisme. Aquest moviment es va expandir des del nord d'Itlia i per la Provena fins a Occitnia. A comenaments del segle XIII, el consentiment massa benvol de les autoritats occitanes impuls el papa Innocenci III a predicar una croada contra els ctars, a la qual s'adher el rei de Frana. Els croats, comandats per Sim de Montfort, van conquerir violentament les ciutats de Besiers i Carcassona. Els comtes occitans van buscar una soluci pacfica, per els concilis eclesistics van establir unes condicions tan dures que es van decidir a reclamar ajut al comte rei Pere el Catlic, de qui eren vassalls. Pere, que estava casat amb Maria de Montpeller, va optar per intervenir-hi militarment i va assetjar Sim de Montfort al castell de Muret, prop de Tolosa, l'octubre de 1213. El rei Pere va morir en la batalla i la derrota va significar la fi de la influncia del llinatge de Barcelona a les terres d'Occitnia. En endavant, els comtes reis catalanoaragonesos dirigirien la seva expansi cap a la Mediterrnia. A Occitnia, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els ctars van patir una dura persecuci, duta a terme per la inquisici i dirigida pels monjos dominicans. Els darrers nuclis de ctars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerd, Prades o Morella es van convertir en centres de ctars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers ctars coneguts, Guilhem Belibasta. L'EXPANSI MEDITERRNIA I LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (S. XIII-XV) El pactisme i els orgens de la Generalitat El desenvolupament dels municipis L'Esglsia i els ordes religiosos i militars La violncia contra els jueus La indstria i els gremis L'expansi comercial La conquesta de Mallorca La fi del regne de Mallorca La conquesta de Valncia El problema de Siclia La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gnova. Els almogvers La crisi del segle XIV El comproms de Casp (1412) La qesti remena Justes i trobadors Les ciutats a la fi de l'edat mitjana La Guerra Civil DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
31
El pactisme i els orgens de la Generalitat S'ha anomenat pactisme la peculiar forma com els monarques de la corona catalanoaragonesa es van repartir el poder amb els grups ms privilegiats. En un principi, aquests grups eren constituts per la noblesa i el clergat, per des de l'inici del segle XIII s'hi van afegir els burgesos rics de les ciutats, sobretot de Barcelona. Mitjanant el pactisme es va buscar un equilibri entre l'autoritarisme dels reis i la defensa dels privilegis econmics de noblesa, clergat i burgesia rica. L'instrument ms important de qu es va disposar per aconseguir aquest equilibri van ser les corts, on no hi eren representats ni camperols ni menestrals. Els grups privilegiats van aprofitar els moments en qu el rei necessitava el seu ajut monetari per forar-lo a aprovar acords que reforaven els seus privilegis. A finals del segle XIII, durant el regnat de Pere el Gran, les corts van rebre un impuls important. El monarca, que desprs de la conquesta de Siclia havia estat excomunicat pel papa i temia que el rei de Frana envairia militarment Catalunya, va demanar ajut monetari a les corts. Aleshores, els representants a les corts van forar el rei Pere a convocar cort general cada any, a compartir amb les corts l'elaboraci de les lleis, a respectar els Usatges, cosa que significava refermar la remena, a fer concessions en els impostos i a reconixer els privilegis de la noblesa, l'Esglsia i els municipis. Un altra pas cabdal en la consolidaci del pactisme va ser la creaci de la diputaci del general a mitjan segle XIV, durant el regnat de Pere el Cerimonis. Aquest organisme va sorgir com una delegaci permanent de les corts destinada a controlar l'actuaci dels funcionaris reials en el cobrament d'impostos. En els seus orgens, la diputaci del general no funcionava de manera permanent i noms representava les corts mentre aquestes no es tornaven a reunir. Tanmateix, des de les Corts de Monts, la diputaci del general va poder cobrar impostos permanents, anomenats generalitats, i poc desprs, les Corts de Barcelona van fixar la seva residncia a la ciutat comtal. Ja al segle XV, durant el regnat del primer Trastmara, es va aprovar la reglamentaci definitiva de la diputaci del general, que la convertia en un organisme independent de les corts. Aleshores, la diputaci del general va esdevenir el principal poder de Catalunya i tamb l'instrument dels grups ms poderosos a l'hora de defensar els seus interessos. El desenvolupament dels municipis Des del segle XII, les ciutats s'havien convertit en els centres on nobles, Esglsia i pagesos portaven els seus guanys i els feien crixer. A ms, la ciutat oferia serveis que tamb es van fer necessaris per a la gent del camp. L'atracci dels privilegis urbans va fer que cada vegada ms pagesos marxessin cap a la ciutat. Aviat el municipi va exercir de capital de tota una regi al seu voltant. Coincidint amb el desenvolupament de l'artesania i el comer, van adquirir cada vegada ms fora els burgesos, els homes lliures que vivien a la ciutat protegits pels privilegis reials. L'xit econmic va permetre als burgesos pressionar i obtenir dels senyors cada vegada ms privilegis, que els garantien governar autnomament a les localitats i, tamb, avantatges fiscals i jurdics. A la ciutat de Barcelona i a altres ciutats de Catalunya, la burgesia es va agrupar DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
32
formant diferents grups o mans. La m major reunia els ciutadans honrats o prohoms, que obtenien la seva riquesa de la banca, el comer d'ultramar o la possessi de naus i ocupaven crrecs importants al govern municipal. La m mitjana era constituda per mercaders, artistes i artesans, que tenien poca representaci a les institucions de poder de la ciutat. La m menor era la dels menestrals. Aquesta m era la ms nombrosa i va experimentar un gran desenvolupament durant el segle XIII, tot i la seva escassa fora al govern municipal. Per sota de les mans hi havia el poble menut, amb una vida molt miserable. Els documents mostren que des de mitjan segle XIII hi va haver lluites entre els diferents grups que s'havien constitut a la ciutat. Amb el temps, els funcionaris reials van perdre cada vegada ms funcions. El funcionament i l'administraci de la ciutat van passar a mans dels consellers i del Consell de Cent. Barcelona va iniciar aleshores una gran expansi. La ciutat es va configurar com a centre de poder i capital econmica del territori. Lleida i Girona van ser, desprs de Barcelona i Perpiny, les principals ciutats catalanes. Si b Lleida a partir del segle XIV va caure en una llarga crisi, Girona va reforar la seva influncia. L'Esglsia i els ordes religiosos i militars Durant tota l'etapa medieval, l'Esglsia va formar part dels grups privilegiats. Els crrecs ms elevats de l'Esglsia, com el de bisbe, arquebisbe o abat, van ser retinguts per membres de la famlia reial i els fills no hereus de la noblesa (els fadristerns o cabalers). En general, l'Esglsia va donar sempre suport a la monarquia. Com a contrapartida, aquesta li va concedir terres i privilegis. Els monestirs de l'Esglsia van acumular censos, drets i terres, sobretot grcies a donacions. Tamb van participar en l'expansi del sistema feudal, assumint drets que els facultaven per exercir la justcia als territoris sota el seu domini (drets jurisdiccionals), sobretot al segle XIV. Un bon exemple d'aix s el monestir de Poblet, que manava sobre uns 600 focs. L'organitzaci territorial de l'Esglsia en bisbats i parrquies va esdevenir un marc de referncia per a tota la poblaci, i fins i tot va entrar en competncia amb les vegueries. Tanmateix, l'Esglsia va haver de suportar enfrontaments, tant al camp com a la ciutat. Al camp, es va veure sotmesa a agressions per part dels nobles poderosos. Tamb va patir violncies populars contra clergues i bns de l'Esglsia. A la ciutat, va encarar-se amb els governs municipals, que no volien pagar-li els censos. Parallelament, l'Esglsia va contribuir a l'extensi dels ordes militars, com els templers i hospitalers. Aquests ordes recaptaven fons per participar a les croades en defensa de Terra Santa. El fracs de les croades a Orient va donar arguments als opositors dels ordes militars. L'orde del Temple va ser suprimit al segle XIV i, al segle segent, els hospitalers van entrar en decadncia. Els segles XIV i XV es va desenvolupar a Catalunya l'art i la cultura gtics, que s'havien iniciat en una etapa de transici als monestirs de Poblet i Santes Creus. La volta de creueria i els arcbotants van permetre aixecar altes naus, com les de les catedrals de Barcelona, Lleida, Tarragona o a Santa Maria del Mar. Tamb van DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
33
dominar les plantes d'una sola nau, com les de la catedral de Girona o a Santa Maria del Pi. Alhora, les influncies dels pintors italians, primer, i dels flamencs, ms tard, van inspirar les pintures i retaules d'artistes catalans, com Ferrer Bassa, Llus Borrass, Bernat Martorell, i les famlies Serra o Huguet.
La violncia contra els jueus A l'edat mitjana, els tres principals grups socials marginats a Catalunya van ser el dels esclaus, el dels mudjars i el dels jueus. Els esclaus, en general, eren captius, sobretot musulmans, encara que tamb n'hi havia de turcs, eslaus i negres. Els mudjars eren els musulmans que es van quedar a Catalunya un cop conquerits pels comtes els territoris en mans musulmanes. Les comunitats mudjars, sotmeses a un tracte jurdic diferenciat, es trobaven sobretot a Valncia, Arag i Mallorca. Per, d'aquestes tres minories marginades, la que va ser ms nombrosa a Catalunya va ser la dels jueus. Catalunya rebia jueus des de finals del segle XII, per va ser desprs de la conquesta de Mallorca i Valncia quan la immigraci jueva va ser ms destacada. El rei Jaume I va oferir protecci als jueus que s'establissin a Mallorca, Valncia i a Catalunya. A molts llocs de Catalunya, com a Perpiny, Barcelona o Girona, es van crear calls i a Vic es va aixecar una sinagoga. Tamb van sorgir comunitats jueves a Tortosa i Lleida. Les principals activitats dels jueus de la corona catalanoaragonesa eren la de comerciants prestadors i la de funcionaris reials. El rei Jaume II va concedir llicncies als nobles perqu acollissin famlies jueves en els seus dominis. Al segle XIV tamb van arribar a Catalunya jueus procedents de Frana i Provena. La primera meitat del segle XIV va ser el moment de mxima expansi dels jueus a Catalunya i hi ha testimonis de comunitats jueves a centenars de poblacions. Tanmateix, la crisi econmica de mitjan segle XIV va comportar un increment de les restriccions i prohibicions. A partir de la pesta de 1348, els jueus van comenar a concentrar-se als calls de les ciutats sota protecci reial. A finals de segle, la majoria dels calls de Catalunya van ser destruts i els jueus van ser obligats a batejar-se. Va ser aleshores quan va aparixer el fenomen del convers. A comenaments del segle XV, a Catalunya noms quedava una quarta part dels jueus que hi havia abans de les pesta. Molts havien emigrat. A finals de segle, la implantaci de la Inquisici va provocar la fugida de molts conversos i d'altres van ser eliminats. Pocs anys ms tard, el decret d'expulsi de Ferran el Catlic va significar la desaparici definitiva dels jueus tamb del territori catal.
La indstria i els gremis Al segle XIII, les indstries catalanes ms importants eren les de la metallrgia i el ferro. La indstria metallrgica estava localitzada principalment al Pirineu i es dedicava, sobretot, a la fabricaci d'armes, que desprs s'exportaven. Una mica ms endavant es va comenar a desenvolupar la indstria txtil, els nuclis principals de la qual van ser Barcelona, Perpiny, Lleida, Girona, Vic i Tortosa. La conquesta de Siclia per Pere el Gran cap al final del segle XIII va donar DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
34
un impuls decisiu a la indstria del teixit catalana. La conquesta va comportar que deixessin d'arribar a Catalunya els teixits i draps francesos i flamencs que els mercaders catalans comercialitzaven amb el nord d'frica. Aleshores, els catalans, amb el suport de les institucions, van reaccionar establint a Catalunya una artesania de draps que aviat va agafar volada. El primers nuclis de la draperia catalana es van establir a Perpiny i Barcelona, i tamb a Banyoles i Girona. Aviat la draperia es va convertir en la principal activitat artesanal de la Catalunya interior. El paper ms destacat el va jugar Barcelona, que va esdevenir el principal mercat i tamb centre distribudor de moneda. Aix mateix, Barcelona es va convertir en el principal port des d'on s'exportaven els draps cap a Sardenya, Siclia i el nord d'frica. Alhora, amb el desenvolupament de la draperia, es van difondre per tot el territori catal filadors, teixidors, paraires i tintorers. Tamb es van desenvolupar altres oficis, que s'establien en carrers determinats de les ciutats. Aquests treballadors artesanals es van organitzar molt aviat en gremis. Els gremis vigilaven la producci i els preus de mercat i procuraven evitar la competncia. Els associats als gremis es dividien en tres categories: els mestres artesans o menestrals, que eren els amos del taller, de la marca i de les eines; els oficials o fadrins, que havien superat l'aprenentatge per no s'havien pogut establir pel seu compte, i, finalment, els aprenents, que aprenien l'ofici durant un perode que oscillava entre 3 i 6 anys i sense sou a casa del mestre on vivien. Dins de cada gremi, els prohoms o cnsols supervisaven el funcionament i distribuen les primeres matries, controlaven l'acabat de la feina i examinaven els aspirants a mestre. Les regulacions dels teixidors de comenaments del segle XIV van establir totes les normes de treball de l'ofici.
L'expansi comercial Durant els segles XIII i XIV, el comer catal es va desenvolupar extraordinriament i es considera que va ser el darrer mbit de l'economia catalana que va entrar en decadncia al segle XV. El comer martim es va convertir en el principal motor de l'expansi territorial catalana. La flota catalana era prou gran per fer un comer intens i portar a terme expedicions militars. Algunes de les famlies catalanes ms destacades de l'poca eren armadors de naus, que es construen a les drassanes, sobretot de Barcelona. En els seus inicis, el comer martim es va desenvolupar al llarg de la costa de la Pennsula Ibrica i del migdia de Frana. Posteriorment, va abraar el nord d'frica. El domini de les Balears, Siclia i, ms tard, Sardenya va obrir als catalans el comer a la Mediterrnia. A aquesta ruta, s'hi va afegir la de llevant per Sria, Xipre i Alexandria. Especialment conflictives van ser les rutes per les costes italianes, les illes gregues i Constantinoble, a causa de la competncia de venecians i genovesos. Aquesta competncia va originar lluites que van afectar molt negativament l'economia catalana. Una altra ruta dels catalans va ser la de l'Atlntic, cap a Flandes i els ports anglesos, amb escales a Sevilla i Lisboa. Els mercaders catalans van establir consolats als principals nuclis de les seves rutes comercials. El cnsol es va convertir en el representant de la Corona d'Arag per defensar els interessos dels mercaders catalans. Barcelona i la Corona d'Arag van arribar a tenir ms de cinquanta consolats per tot el Mediterrani, a Orient i a ciutats DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
35
de Flandes. Durant el regnat de Jaume I, a ms, es va donar forma al llibre del Consolat de Mar, que es convertiria en un codi martim comercial del Mediterrani. El comer catal de l'etapa es va dedicar principalment a la compravenda de port a port (cabotatge) i a la reexportaci de productes estrangers (comprar en un lloc per vendre en un altre ms car). Tamb es va desenvolupar el comer d'esclaus. Aix mateix, el del blat, que es comprava a Siclia i Sardenya per revendre'l o per al consum de les ciutats catalanes. Els mercaders catalans exportaven armes de ferro, vaixells, oli, fruits secs i vi. Ms endavant, van reexportar objectes de luxe dels mercats del Prxim Orient i teles de qualitat de Flandes, Frana o Itlia. Moltes vegades, el comer catal era de cors, proper a la pirateria. L'almirall Roger de Lloria pagava les seves tripulacions amb una part del bot aconseguit. Jaume I va protegir els mercaders barcelonins assegurant-los que les importacions i exportacions es farien en vaixells de la ciutat si n'hi havia de disponibles. Tamb va concedir als mercaders barcelonins el monopoli del comer del vi. Amb tot, a finals del segle XIII i comenaments del XIV, cal considerar la competncia dels mallorquins a les costes del nord d'frica, on van crear una xarxa de consolats prpia. L'augment del comer va fer que s'increments el nombre de mercats i fires a les localitats. Jaume I va establir disposicions que protegien les fires. Tamb va iniciar un procs d'unificaci de les diverses monedes que circulaven als mercats catalans. Per va ser Pere II qui va dotar el comer catal de la moneda prpia que necessitava. Amb l'increment de circulaci de moneda, canvistes i banquers van establir taules de canvi.
La conquesta de Mallorca Al segle XIII, l'illa de Mallorca era un centre econmic important situat a la ruta cap als ports del nord d'frica. Per aquest motiu, l'illa era desitjada pels mercaders catalans, italians i provenals. Jaume I va plantejar conquerir-la a les corts de Barcelona de 1228, on en presncia de Pere Martell i altres mercaders i membres de la burgesia barcelonina es va decidir finanar-ne la conquesta i les recompenses posteriors. La noblesa aragonesa es va desentendre de l'expedici. En canvi, la noblesa catalana i l'Esglsia van proporcionar una part important dels recursos i dels elements militars. Poc desprs, una flota de ms de 150 vaixells va salpar dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils i va desembarcar a Santa Pona. Derrotades les tropes musulmanes al coll de sa Batalla i a Portop, els soldats catalans es van dirigir a la ciutat de Mallorca. La ciutat, que s'havia provet, va resistir un llarg setge, per va acabar capitulant. La conquesta de l'illa va ser rpida. L'any 1231 es va dominar tota la plana i poc desprs es va posar fi a la resistncia d'alguns grups musulmans a les muntanyes de la serra de Tramuntana. Desprs de la conquesta, la poblaci musulmana de Mallorca va ser desposseda dels seus bns i, la que es qued, sotmesa a servitud. Jaume I va cedir una meitat de la ciutat de Mallorca i de tot el territori de l'illa a la noblesa catalana que l'havia acompanyat en la conquesta, a les poblacions que hi havien collaborat (la majoria de la Catalunya Vella, l'Empord i viles costaneres), a les ordes militars i a diverses institucions religioses, com tamb a alts funcionaris i alguns jueus. L'altra meitat es va repartir entre els quatre grans senyors que havien participat en la conquesta: Nun San, comte del Rossell, Pon Hug III, comte d'Empries, Berenguer de Palol, bisbe de Barcelona, i Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. Aquests DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
36
grans senyors van poblar els territoris amb els seus propis fidels i vassalls. La repoblaci de l'illa es va fer seguint el sistema emfitutic, s a dir, que el senyor cedia al repoblador l's de la terra a canvi d'un cens i d'altres prestacions. Aix va afavorir una gran afluncia de repobladors, l'origen dels quals es va recollir en el Llibre de Repartiment. La fi del regne de Mallorca En el seu testament, Jaume I va constituir el regne de Mallorca, que incloa les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera (Menorca no va ser conquerida fins al 1287). A aquestes, hi va afegir els comtats de la Cerdanya i el Rossell amb el Conflent i el Vallespir, la senyoria de Montpeller i les baronies de Carlads i Omelads. La creaci del regne es derivava del model de la uni de Catalunya i Arag, que descartava la simple annexi dels territoris conquerits. Per la dispersi dels territoris que constituen el regne de Mallorca el van fer molt difcil de governar. El primer rei del regne de Mallorca ve ser el fill segon de Jaume I, Jaume II. Ben aviat, el seu germ Pere el Gran, rei de la corona catalanoaragonesa, va obligar-lo a prestar-li vassallatge. Tot i aix, quan, en el marc de les guerres dels catalans amb Siclia, el rei de Frana va envair territori catal, Jaume II va deixar-li pas lliure pel Rossell. En resposta a aquesta acci, Pere el Gran va ocupar Mallorca. El regne qued en mans catalanoaragoneses fins a la Pau d'Agnani de finals del segle XIII, que oblig a retornar-lo a Jaume II de Mallorca. A pesar de la rivalitat comercial, durant el primer ter del segle XIV les relacions entre el regne de Mallorca i la corona catalanoaragonesa van ser pacfiques. Tot i aix, a mitjans de segle, el rei catalanoaragons Pere el Cerimonis va acusar Jaume III, rei de Mallorca, d'incomplir les obligacions de vassallatge i altres greuges fiscals. Aix serv de pretext a Pere per ocupar l'illa de Mallorca i el Rossell. La mort de Jaume III a la batalla de Llucmajor el 1349 va posar fi al regne de Mallorca. La conquesta de Valncia En temps de Jaume I, la noblesa aragonesa i el bisbe de Tortosa van pressionar perqu el rei ataqus el port de Penscola, per aquesta empresa va fracassar. El rei es va veure forat a concedir privilegis a la noblesa aragonesa i a repartir-se zones d'influncia amb els dominis musulmans. Poc ms tard, Jaume I va planificar a Alcanys, amb nobles aragonesos, la conquesta. Un d'aquests nobles, tanmateix, s'avan a conquerir Morella. Aix va fer tmer a Jaume I la prdua del control sobre la noblesa aragonesa i el decid a emprendre la conquesta. Havent aconseguit Jaume I del papa butlla de croada, els exrcits catalanoaragonesos van prendre Valncia l'any 1238. Amb posterioritat, els catalanoaragonesos van pactar amb els castellans la delimitaci de la frontera entre els regnes de Valncia i el de Mrcia i, ja a comenaments del segle XIV, els acords d'Elx van fixar la frontera sud del regne de Valncia. Desprs de la conquesta, Valncia va mantenir una presncia important de poblaci musulmana. En canvi, el nombre de repobladors cristians, d'origen aragons i catal, va ser molt limitat. Les terres conquerides es van repartir entre els que havien participat en la conquesta: eclesistics, noblesa catalanoaragonesa, ordes militar del Temple i de l'Hospital, guerrers de ciutats de la Corona, i alguns navarresos, castellans i occitans. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
37
La manca de pobladors cristians va conduir al fet que, desprs de les concessions inicials, es fessin dos tipus de repartiment. A la costa i a les hortes properes als nuclis urbans, on es va concentrar la poblaci catalana, va predominar un repartiment basat en la plena propietat o en la concessi al repoblador de l's de la terra a canvi d'un cens i d'altres prestacions (emfiteusi). En canvi, a l'interior del pas, va ser habitual un repartiment de tipus feudal, dominat per senyors aragonesos, sobre grans extensions poblades per musulmans autctons. Les revoltes de la poblaci musulmana localitzada al sud del Xquer van culminar amb la seva expulsi.
El problema de Siclia L'illa de Siclia, especialment les terres del sud de la costa que va de Sicata a Terranova, era rica en cereals que interessaven als mercaders barcelonins. L'any 1282, el poble de Palerm es va aixecar contra el domini de Carles d'Anjou en les anomenades Vespres Sicilianes. La revolta es va estendre rpidament i gaireb tots els francesos van ser morts o expulsats de l'illa. Aleshores, Pere el Gran va acceptar l'oferta de convertir-se en rei de Siclia si jurava els privilegis de l'illa. Desprs de desembarcar a Trpena i ocupar Messina, va aconseguir el domini sobre tota l'illa i va derrotar la flota dels angevins. Arran d'aquesta acci, el papa, aliat dels Anjou, va excomunicar Pere el Gran i va oferir la Corona d'Arag a un dels fills de Felip III de Frana. Les victries navals de Roger de Lloria a Malta i al golf de Npols van aturar l'atac dels angevins. L'avan de la flota catalana cap al sud d'Itlia es va interrompre perqu Lloria va haver de marxar a defensar Catalunya de la invasi francesa. Poc desprs, els angevins, amb el suport dels francesos i el papa, van intentar envair Siclia, per Roger de Lloria els va derrotar davant Npols. La conquesta de l'illa es va consolidar amb la coronaci de Jaume, fill del rei Pere, com a rei de Siclia. En endavant, per tal de mantenir els interessos sobre l'illa, els reis de la Corona catalanoaragonesa van fer diversos pactes, que culminaren amb el Tractat d'Agnani a finals del segle XIII. Amb aquest tractat, Jaume II renunciava a la corona siciliana, per es confirmava la permanncia de Siclia sota influncia catalana. Els catalans van establir nombrosos consolats per tota la geografia de l'illa i en van dominar l'exportaci de cereals. Amb tot, a mitjan segle XIV, les guerres amb Gnova, la pesta de 1347-48 i les males collites van provocar la crisi. Un altre motiu de recessi van ser les lluites internes sicilianes, que, juntament amb el sentiment anticatal d'alguns grups de l'illa, van ocasionar una disminuci de la presncia de mercaders catalans que hi residien. La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gnova. El Tractat d'Agnani va compensar Jaume II de la seva renncia a la corona siciliana amb la concessi del reialme de Crsega i Sardenya. Jaume II va ser investit de seguida, per va tardar ms de 25 anys a fer servir els seus drets. El 1323 la flota catalana va desembarcar a Sardenya i va assetjar Esglsies i Cller. L'ocupaci de l'illa es va fer com a conquesta. Els recursos es van repartir entre una minoria catalanoaragonesa, que va monopolitzar els crrecs de l'administraci. Les terres de l'interior es van distribuir en rgim d'explotaci feudal. El DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
38
descontentament de la poblaci aviat es va transformar en revolta. Els genovesos van influir en les oligarquies locals perqu es rebellessin contra les autoritats catalanes. En temps de Pere el Cerimonis, es va planejar d'estendre el domini catal sobre l'illa de Crsega. Aleshores, el llinatge dels Dria, des de l'Alguer, va derrotar el governador de l'illa, va prendre Ssser i va aixecar contra els catalans part del nord de l'illa. La revolta es va aturar grcies als jutges d'Arborea. Per, uns quants anys desprs, va esclatar una nova rebelli a l'Alguer, que l'aband de la causa catalana per part dels Arborea va agreujar. Des d'aleshores, ni l'aliana dels catalans amb Vencia ni la seva victria naval davant l'Alguer no van fer desistir els genovesos de donar suport als rebels sards. Tampoc no van resoldre la situaci les victries catalanes, la repoblaci de l'Alguer per catalans endegada per Pere el Cerimonis, ni les Corts Generals del Regne convocades pel mateix rei el 1355. Justament aquest any, la pau de Sanluri va fixar la partici de l'illa i les limitacions del domini catal. Amb tot, hi va haver noves insurreccions i el conflicte no es va acabar fins al 1386, quan es va signar la pau amb Gnova.
Els almogvers Els almogvers eren unes companyies de soldats mercenaris, sobretot catalans i aragonesos, que s'havien constitut lluitant al servei de la corona catalanoaragonesa a la Pennsula Ibrica contra els sarrans. Ms endavant, van participar en les Guerres de Siclia al servei del rei Frederic II. En aquella poca eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, per en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la poblaci pagesa. A comenaments del segle XIV, la Pau de Caltabellota va obligar Frederic II de Siclia a dissoldre el seu exrcit, integrat, principalment, per mercenaris almogvers. Entre els comandants, sobresortia Roger de Flor, guerrer de fortuna, corsari i antic templer, que va optar per entrar al servei de l'emperador bizant Andrnic II, interessat a frenar l'avan turc. Roger de Flor es va dirigir a Constantinoble amb ms de 6.000 almogvers i un bon nombre de cavallers. Entre aquests hi havia Ramon Muntaner, que va escriure una crnica de l'expedici. Desprs d'aconseguir diverses victries a l'sia Menor, tot despertant alhora l'odi popular pels abusos dels seus homes, Roger de Flor va morir vctima de les intrigues de la cort imperial bizantina. Aleshores, els almogvers van formar la Companyia Catalana d'Orient, amb base a Gallpoli, que va saquejar ferotgement la costa del nord del mar de Mrmara i la del Bsfor, en una acci que es va conixer com la "venjana catalana". Posteriorment, els almogvers van passar al servei de diversos senyors, fins que van ocupar el ducat d'Atenes i s'hi van establir. Ms tard, van conquerir el sud de Tesslia, on van crear el ducat de Neoptria. La Companyia va organitzar aquests ducats com una repblica militar. Hi va crear les institucions i va elegir els propis governants, si b reconeixent la sobirania dels reis de Siclia. Tot i que els catalans van mantenir la presncia als ducats, aquests no van quedar units formalment a la Corona d'Arag fins al 1380, poc abans que els ducats desapareguessin. S'ha afirmat que l'actuaci dels almogvers va oferir pocs beneficis, i que ms aviat va empitjorar el comer catal amb l'Imperi Bizant.
39
La crisi del segle XIV L'inici del perode de crisi s'ha fixat en l'any 1333, anomenat "lo mal any primer", quan una mala collita de blat va provocar una gran pujada dels preus i la fam. Es calcula que Barcelona aquest any va perdre uns 10.000 habitants i que molts pagesos pobres van morir. Quinze anys ms tard, el 1348, va arribar procedent d'Orient la Pesta Negra. La malaltia era generalment mortal, molt contagiosa i no se'n coneixia cap remei efica. Els anys segents i fins a la fi del segle XV, epidmies i males collites es van anar alternant. Les epidmies van afectar especialment les ciutats, per la concentraci de la gent i la manca d'higiene. Catalunya va perdre en aquesta etapa la meitat de la poblaci. Les crisis dels segles XIV i XV van frenar el creixement de l'activitat econmica. Al camp, va disminuir la producci d'aliments i l'increment abusiu de la pressi dels senyors sobre els pagesos va impulsar l'emigraci cap a les ciutats. A la indstria, la pujada dels preus i dels salaris va treure competitivitat als productes catalans. Els mercaders i els artesans catalans van demanar mesures proteccionistes per evitar l'entrada de manufactures estrangeres, sobretot draps, i la devaluaci de la moneda per fer competitius els productes catalans. Parallelament, a moltes poblacions catalanes, la banca va fer fallida. El gran comer va comenar a caure. La poltica de croada al Mediterrani oriental en temps d'Alfons el Magnnim va fer tancar el comer de les espcies. El comproms de Casp (1412) En morir el rei Mart l'Hum sense haver nomenat successor, la diputaci del general de Catalunya va establir un govern provisional amb un parlament al qual es van presentar com a candidats Jaume d'Urgell i Llus d'Anjou, duc de Calbria. Els aragonesos, desprs de diverses lluites internes, van proposar el trastmara Ferran d'Antequera. Aleshores, el papa, que recolzava Ferran, va aconseguir aprovar el projecte de nomenar nou compromissaris, tres de cada un dels regnes de la Corona d'Arag (Mallorca en va quedar al marge), que, reunits a Casp, examinarien els drets dels candidats al tron i elegirien el nou sobir. En el moment de la votaci, els representants dels catalans es van mostrar indecisos, mentre que aragonesos i valencians, ms vinculats al comer de la llana i a altres interessos econmics castellans, van optar per Ferran. Aix doncs, el Comproms de Casp va portar a l'elecci d'un nou rei en la persona de Ferran d'Antequera, amb el qual es va introduir la dinastia castellana dels Trastmara a la corona catalanoaragonesa. El carcter de monarquia pactada de la corona catalanoaragonesa va obligar el nou monarca a acceptar les peticions dels estaments a la Cort de Barcelona: la redacci en catal dels Usatges, Constitucions i Captols de Cort de Catalunya, l'aprovaci de regulacions repressives contra la pagesia, o la conversi de la Diputaci del General en instituci poltica. El fill de Ferran, Alfons IV el Magnnim, va mantenir discrepncies amb les corts de Catalunya i va residir una gran part del seu regnat al regne de Npols, que havia conquerit.
40
La qesti remena El camp, durant els segles XIII i els primers decennis del XIV va estar molt poblat. A la Catalunya Vella, on predominaven els masos dispersos, es conreava qualsevol terreny. La producci es va mantenir abundant i estable. Els nobles, l'Esglsia i alguns burgesos van invertir diners en la creaci de masos i van dividir les unitats de producci per tal d'aconseguir ms masovers o parcers. Tanmateix, la crisi que es va iniciar al segle XIV va provocar una davallada de la poblaci al camp, a causa de la mort o de l'emigraci cap a la ciutat. Aix va comportar que la terra conreada disminus i que es multipliquessin els masos abandonats, anomenats masos rnecs. Alguns d'aquests masos passaven a mans de pagesos ms rics, que havien pogut resistir la crisi. Ben aviat, els senyors van notar la prdua de guanys i van reaccionar forant la retenci de les terres i els pagesos que les treballaven mitjanant la remena, s a dir, obligant el pags a satisfer una redempci per deslliurar-se de l'adscripci a la terra. Tamb van imposar els mals usos i ms censos i van lluitar per quedar-se els masos rnecs. Davant d'aquesta situaci, els pagesos van reaccionar de manera diferent. Els ms pobres, que predominaven a la muntanya (Guilleries), eren partidaris de la lluita armada. En canvi, els benestants o grassos, majoritaris a la Plana de Vic, l'Empord, o el Valls, es conformaven amb l'abolici dels mals usos i eren partidaris de negociar amb l'ajut del monarca. Els monarques van dur a terme una poltica favorable als remences perqu volien dominar els privilegiats i es van mostrar favorables a convertir els mals usos en censos perpetus i evitar d'aquesta manera les revoltes camperoles. Aix, a mitjans del segle XV, Alfons el Magnnim va permetre que els pagesos formessin un sindicat remena per mantenir litigis contra els senyors i va proclamar la Sentncia interlocutria, que donava llibertat als pagesos remences i suspenia els mals usos. L'oposici a la Sentncia del bisbe de Girona i els senyors feudals de la Catalunya Vella, amb el suport de la Generalitat, va ser molt forta. La Generalitat encapalava en aquells moments l'oposici antimonrquica. Finalment, Alfons va deixar en suspens la Sentncia interlocutria. Tanmateix, el seu successor, Joan II, es va mostrar decidit a fer-la complir. Aix va portar al trencament entre l'oligarquia barcelonina i el monarca. Pel maig de 1461, la pagesia es va declarar favorable al rei. La primera revolta remena va esclatar l'any 1462, coincidint amb la guerra civil entre Joan II i la Generalitat. Els pagesos, dirigits per Verntallat des d'Hostoles, van fer costat al rei i van actuar preferentment a la muntanya. Tot i aix, quan, deu anys ms tard, Joan II va guanyar la guerra, no va abolir ni les servituds ni els mals usos. El 1485 va esclatar una segona revolta remena encapalada pel remena radical Pere Joan Sala. Esclafada aquesta revolta, Ferran II va dictar la Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486). Aquesta sentncia redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini til del mas, per havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitutics i feudals. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
41
Justes i trobadors Durant el segle XII es va estendre per terres d'Occitnia un important moviment potic en llengua vulgar, conegut amb el nom de poesia trobadoresca. Els trobadors, poetes i compositors alhora, van desenvolupar una nova actitud esttica ("l'amor corts"), que s'expressava a travs de diversos gneres fortament reglamentats: el sirvents, de contingut satric i violent; el plany, lament fnebre per la mort d'una persona estimada; la pastorella, o dileg amors; l'alba, que descriu el desvetllar dels amants clandestins a l'albada; o la dansa i la ballada, canons aptes per ser ballades. Els trobadors van disposar d'una important requesta a les corts feudals. Al seu voltant van nixer justes i tornejos, en qu els trobadors rivalitzaven en enginy potic i havien d'improvisar noves composicions al voltant de temtiques i formes suggerides pels jurats. El moviment trobadoresc assenyala l'inici de la literatura en llengua vulgar, que va assolir la plenitud amb els poetes toscans del Trecento. Catalunya va viure des del primer moment l'influx de la literatura trobadoresca, desenvolupada en terres que tamb pertanyien als comtes de Barcelona. s possible documentar, ja aleshores, diversos trobadors catalans, com Guillem de Bergued. Per la influncia del nou gnere va crixer desprs de la batalla de Muret (1213), quan molts trobadors provenals van refugiar-se en terres del Principat. A ms, cal esmentar tamb trobadors catalans, com Cerver de Girona. D'altra banda, des del segle XIV, si ms no, es van fer diversos certmens potics anuals en diversos indrets de la Corona d'Arag, com Lleida, on ja s esmentat el 1338, Barcelona, on Joan I va instituir una festa de la Gaia Cincia el 1393, Valncia o Palma. Justament al febrer de 1474 es va organitzar a Valncia un certamen que va donar lloc a una de les primeres obres impreses a la Pennsula Ibrica, Les obres e trobes davall scrites, les quals tracten de lahors de la sacratssima Verge Maria, amb poemes de Joan Ros de Corella, Bernat Fenollar, Jordi Centelles i altres autors. La tradici trobadoresca va perpetuar-se, doncs, en terres de la Corona d'Arag. Fins i tot els nostres grans poetes del segle XV, com Jordi de Sant Jordi i Ausis March, fan servir una mtrica trobadoresca i un lxic no exempt de provenalismes. Els certmens potics d'arrel trobadoresca van continuar durant el segle XVI, ja amb un regust fortament arcatzant. Encara el 1572, el gremi de fusters de Ciutat de Mallorca en convoc un en honor de sant Josep. Pocs anys abans, el 1538, el mallorqu Francesc d'Olesa havia compost un Art de trobar, un dels darrers tractats de preceptstica trobadoresca. La tradici trobadoresca va endarrerir l'arribada dels nous models literaris italians en terres catalanes. Tamb va donar lloc a una forta vindicaci d'Ausis March, presentat en les edicions barcelonines del segle XVI com un autor de caracterstiques no menors a Francesco Petrarca.
Les ciutats a la fi de l'edat mitjana A mitjan segle XIV, Barcelona va assolir la xifra de 40.000 habitants. La seguien en importncia Perpiny, amb uns 13.000, i Lleida, amb 12.000. Entre els 6.000 i els 7.000 pobladors se situaven Tortosa, Tarragona, Girona, Puigcerd i Cervera. En conjunt, la poblaci urbana es trobava per sota del 20 % de la poblaci total de Catalunya, ja que la majoria dels catalans eren pagesos que vivien en nuclis rurals. La crisi baixmedieval, iniciada amb la pesta negra de 1348, va reduir de manera significativa el nombre d'habitants de les ciutats. Tanmateix, els nuclis urbans van poder recuperar poblaci grcies a una immigraci rural molt activa, atreta pels alts salaris. Per la crisi demogrfica, econmica i social de les ciutats no es va resoldre del tot fins a la primera meitat del segle XVI. Durant els darrers segles medievals s'inicia el procs d'urbanitzaci de la noblesa: DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
42
moltes famlies nobiliries es desplacen vers les ciutats, on construeixen palaus. D'altra banda, els nous ordes mendicants franciscans, dominicans i agustinsfunden convents en moltes localitats. Tanmateix, les classes prpiament urbanes aquelles que donen color a les ciutats i participen del seu govern- s'inclouen dins l'estament popular, amb l'nica excepci dels anomenats titulats (metges i advocats), que, en molts sentits, participen dels privilegis de la noblesa. Es divideixen, per, en tres collectius, o mans. Aix, la m major s formada pels ciutadans honrats, alta burgesia que viu de rendes, sobretot rstiques, i que tendeix a imitar els models de comportament de la noblesa. La m mitjana s formada per mercaders (comerciants a l'engrs) i artistes (artesans d'oficis prestigiosos). Finalment, la m menor s formada pels artesans o menestrals; aquest s el collectiu ms nombrs a les ciutats. Els artesans, aplegats en gremis, coneixen un ofici i sn propietaris d'un negoci familiar, en qu treballen, sovint amb la collaboraci d'oficials i aprenents. Per sota se situen els collectius socialment inferiors jornalers o bracers, s a dir, treballadors sense ofici reconegut, marginats, captaires, etc.-. Aquests darrers sn controlats des de diverses institucions benfiques hospitals, pia almoina, hospicis-, organitzades conjuntament pels municipis i bisbats. D'altra banda, en moltes ciutats hi ha una presncia de jueus molt important, que viuen en un barri a part (el call), i fins i tot, a l'rea de l'Ebre, de mudjars, que habiten les moreries. Des de mitjan segle XIV, la crisi demogrfica i econmica va generar importants conflictes socials. Cal destacar l'assalt als calls de 1391, i tamb la divisi de la poblaci urbana en dos bndols o partits, que a Barcelona van prendre el nom de Busca i Biga. La Biga va aplegar ciutadans honrats i mercaders. La Busca, per la seva banda, la componien bsicament artistes i menestrals; va defensar la democratitzaci del govern municipal i la devaluaci de la moneda, que havia d'afavorir les exportacions i, per tant, la producci artesanal. Tot i que la Busca va arribar a assolir el poder municipal durant un breu perode, els sectors dirigents van acabar consolidant-se amb les reformes del govern municipal realitzades durant el regnat de Ferran II. La Guerra Civil En el marc de la lluita pel control del poder municipal, durant el segle XV es van formar a Barcelona dos estaments antagnics: la Biga i la Busca. En el primer s'agrupaven els ciutadans honrats i els grans mercaders. En el segon, els mestres dels oficis. En la segona meitat del segle XV, els buscaires van aconseguir, amb la protecci reial, el govern de la ciutat, des d'on van impulsar mesures proteccionistes per a la fabricaci local i van intentar ampliar l'accs als crrecs municipals. Aix no va agradar als grups ms privilegiats de la ciutat, com tampoc les mesures de suspensi dels mals usos empreses per la monarquia. Amb posterioritat, l'empresonament del prncep de Viana, fill de Joan II, a conseqncia del litigi que pare i fill mantenien per la corona de Navarra, va provocar l'oposici dels grups privilegiats barcelonins, que consideraven vulnerats els privilegis i constitucions dels Principat. El conflicte es va resoldre transitriament amb la capitulaci de Vilafranca, que sotmetia la sobirania reial a Catalunya a la diputaci del general i del recentment creat Consell del Principat. Tanmateix, la mort del prncep de Viana i l'actuaci dels qui eren favorables a Joan II van precipitar la guerra quan la Diputaci va aixecar un exrcit per sufocar la rebelli dels pagesos de remena de les comarques de Girona el 1462. L'ajut militar que Joan II va demanar als francesos, oferint-los com a contrapartida els comtats del Rossell i la Cerdanya (tractat de Baiona), va ser considerat alta traci pels estaments del Principat. Les institucions catalanes van declarar Joan II DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
43
enemic i el van desposseir de la Corona, que van oferir a diferents candidats. La guerra, que va durar deu anys, va acabar amb la victria del rei i la rendici de Barcelona. Per la capitulaci de Pedralbes, Joan II va tornar a ser rei dels catalans. La guerra civil catalana va acabar d'arrunar econmicament i polticament Catalunya i va comportar la prdua de la supremacia de Catalunya dins de la Corona d'Arag.
44
LA DECADNCIA POLTICA I LA REPRESA ECONMICA A L'EDAT MODERNA (S.XVI-XVIII) Absolutisme i castellanitzaci Lestancament econmic dels segles XVI i XVII La inquisici Lexpulsi dels moriscos Bandolers i corsaris La Guerra dels Segadors La Guerra de Successi Locupaci de Catalunya Lexpansi de la vinya i laiguaardent Hispanoamrica al segle XVIII La represa del comer i la indstria de les indianes Els rebomboris del pa
Absolutisme i castellanitzaci A la mort de Ferran el Catlic, la Corona d'Arag va recaure en mans del seu nt Carles I, que era emperador d'ustria i rei de Castella. Amb aix, Catalunya va passar a formar part d'un imperi ja enorme, al qual es van afegir els territoris conquerits a Amrica. Tanmateix, la feblesa demogrfica i territorial de Catalunya enfront de Castella va fer que la influncia dels catalans a l'administraci reial fos poca. El rei, que gaireb sempre era absent de Catalunya, va crear la figura del lloctinent o virrei, com a representant seu. Les corts, que havien constitut la base del pactisme, es van convocar cada vegada menys. Aix va conduir a conflictes entre la monarquia i les institucions catalanes. Alhora, en aquest perode es va iniciar la decadncia del catal. Els estaments privilegiats catalans van optar per castellanitzar-se i van establir lligams familiars amb els grans llinatges de la noblesa castellana, com els Cardona, que es van vincular amb els ducs de Medinaceli. Tamb l'Esglsia es va castellanitzar. El monarca va nomenar bisbes castellans i els monestirs, incls Montserrat, van ser ocupats per monjos procedents de Castella. Amb tot, la Generalitat i els Consells municipals van subsistir i, fins i tot, van incrementar les seves atribucions. A ms, grcies a l'absentisme de la noblesa, van poder accedir a aquestes institucions alguns mercaders i pagesos benestants.
L'estancament econmic dels segles XVI i XVII La sentncia arbitral de Guadalupe de finals del segle XV havia consolidat el rgim feudal a Catalunya. Aix doncs, els segles segents, noblesa i Esglsia van continuar dominant dues terceres parts de la terra. Durant el segle XVI i la major part del XVII, les innovacions tcniques al camp van ser poques. Al mateix temps, les diferncies socials entre els camperols i els pagesos
45
benestants, que havien pogut incorporar a les seves terres els masos rnecs, van tendir a incrementar-se. Cada mala collita provocava una fam, que afeblia la poblaci i feia ms fcil la difusi d'epidmies. En aquesta etapa, va collaborar a la recuperaci demogrfica de Catalunya la immigraci de poblaci del sud de Frana, que es va dedicar, sobretot a l'agricultura, per tamb a altres molts oficis. Un canvi important en l'agricultura catalana no es va produir fins al darrer ter del segle XVII, quan es va comenar un procs d'especialitzaci en els cultius. Aleshores, a les comarques de la costa catalana es va difondre el cultiu de la vinya, que, ja al segle segent, obriria les portes al negoci d'exportaci d'aiguardent. Pel que fa al comer, al segle XVI, Catalunya va deixar de ser la gran potncia comercial i martima dels segles anteriors. Els catalans no es van beneficiar del comer amb Amrica, que va ser monopolitzat pels comerciants de la Corona de Castella. Valncia va reemplaar Barcelona com a primer port peninsular. A la indstria, l'activitat ms important va seguir sent la fabricaci de teixits de llana o draperia i la sederia. Algunes fases de la producci es van traslladar al camp. Amb tot, la producci va continuar sent controlada pels gremis d'oficis, dirigits pels amos dels tallers ms importants. Per, tamb van sorgir algunes empreses ms grans que escapaven del control dels gremis. A les valls del Pirineu, es va desenvolupar la farga. Quan, a finals del segle XVII, l'economia catalana es va comenar a redrear, es va crear la Junta de Comer amb la finalitat d'impulsar les activitats industrials i mercantils del Principat.
La inquisici La Inquisici era un tribunal eclesistic encarregat de vetllar per la puresa de la fe i reprimir les heretgies. A la Corona d'Arag es va institucionalitzar al segle XIII una Inquisici, sota control papal, per reprimir els progressos de les heretgies valdesa i ctara. Tanmateix, aquest tribunal va esdevenir prcticament inoperant des de la fi del segle XIV. El 1478, els Reis Catlics van obtenir del papa Sixt IV una butlla que els va permetre organitzar el tribunal del Sant Ofici, o Inquisici, a la Corona de Castella. La Inquisici castellana, sota control directe dels reis, va adrear les seves actuacions contra els cristians nous (jueus conversos), que eren acusats de judatzar, s a dir, de mantenir en privat el culte de la religi hebraica. Des dels seus inicis, el nou tribunal es va caracteritzar pels seus mtodes contundents i poc respectuosos amb les garanties processals: mantenia en secret els noms dels delators, no es comunicava als detinguts els crrecs pels quals eren processats, es recorria de manera habitual a la tortura, els bns dels condemnats eren confiscats pel tribunal, les sentncies s'executaven en grans actes pblics (actes de fe), els "reconciliats" (o penedits) eren objecte d'un tracte degradant que suposava de fet la seva mort civil, etc. Fins al 1498, ms de 3.000 persones van ser condemnades a mort. El 1483, Ferran II va decidir estendre la Inquisici castellana als regnes de la Corona d'Arag. Aquest fet va provocar una important resistncia per part de les institucions catalanes, que temien que el nou tribunal esdevindria una eina al servei de l'autoritarisme monrquic i que, a ms, veien amb preocupaci l'afebliment del collectiu convers, en un context de crisi econmica. Cal tenir en compte que, al DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
46
Principat, jueus i conversos eren collectius poc nombrosos, i que aquests darrers es trobaven en una fase molt avanada d'assimilaci cultural. Tanmateix, el monarca va aconseguir imposar-se, i el 1487, els inquisidors castellans van entrar a Barcelona. Entre aquesta data i el 1505, el tribunal de Barcelona va processar ms de mil persones, ms de la meitat de les quals ja s'havien exiliat en els anys anteriors; noms vint-i-cinc van ser absoltes. L'oposici de les institucions al nou tribunal es va prolongar, per, en els segles segents. Ja a la segona meitat del segle XVI, en el context de la Contrareforma, Felip II va reorientar la Inquisici, que va esdevenir una eina poderosssima contra el protestantisme, i, ms en general, contra qualsevol dissidncia religiosa o fins i tot poltica. Es va imposar la censura prvia de llibres, es van multiplicar els processos judicials (fins i tot contra autoritats de l'Esglsia com l'arquebisbe de Toledo, Bartolom de Carranza), es va utilitzar la Inquisici en els enfrontaments entre la monarquia i les institucions forals detenci dels diputats de la Generalitat (1569), revolta d'Arag (1591), etc. L'ofensiva inquisitorial va ser acompanyada per altres mesures, com la prohibici d'estudiar a l'estranger. Tot plegat va suposar el tancament dels regnes hispnics en un moment de forta efervescncia ideolgica i cultural a Europa (Revoluci Cientfica). Ja al segle XVIII, la Inquisici va actuar contra l'extensi de les noves idees illustrades i liberals. Durant la Guerra del Francs, el tribunal va ser abolit per les Corts de Cadis. El 1820, durant el Trienni Liberal, la Inquisici va ser novament abolida i la seu de Barcelona va ser saquejada. La mesura va ser confirmada definitivament el 1834.
L'expulsi dels moriscos Els moriscos eren els descendents de la poblaci autctona que, en el moment de la conquesta cristiana, va aconseguir restar al territori mitjanant capitulacions. A comenament del segle XVII, a Catalunya constituen un collectiu d'unes 8.000 persones, concentrades a l'rea de l'Ebre i el Segre. Al Pas Valenci eren unes 135.000 persones, prop d'un ter dels habitants del regne, i a l'Arag, uns 60.000 (un 20 % de la poblaci total), concentrats tamb a les zones meridionals. A la Corona de Castella eren poc ms de 100.000, amb una presncia important a Andalusia, Castella-la Manxa i Mrcia. Aquest collectiu va ser obligat a batejar-se al segle XVI, i van esdevenir cristians nous. A la Corona d'Arag, els moriscos vivien majoritriament en localitats diferenciades i es dedicaven a l'agricultura. Tot i que formalment cristianitzats, els pobles moriscos mantenien molts senyals identitaris propis llengua, costums, vestits, etc. Tanmateix, s probable que al Principat, i fins i tot al Regne d'Arag, es trobessin en un procs fora avanat d'assimilaci cultural. Defensats pels seus senyors cristians, que n'obtenien importants rendes, van ser vctimes de diverses explosions xenfobes durant el segle XVI, en especial al Pas Valenci. A la Corona de Castella havien estat dispersats desprs de la revolta de las Alpujarras (1568-1570); all, els moriscos, diluts en mbits urbans on eren clarament minoritaris, treballaven majoritriament com a artesans o traginers. L'expulsi dels moriscos va ser decretada per Felip III el 9 d'abril de 1609. La mesura obea a motivacions de tipus religis i social, per tamb estratgic. En particular, els seus principals instigadors van argumentar la real o suposada collaboraci dels moriscos amb el cors islmic i amb el mateix Imperi Otom, el principal enemic de la monarquia hispnica al Mediterrani. En una primera fase, el mateix any 1609, es va produir l'expulsi dels moriscos valencians, que van ser prviament concentrats als diversos ports del regne. Ja el 1610 es va fer l'expulsi dels moriscos dels altres territoris. Els moriscos catalans van ser embarcats al port dels Alfacs, juntament amb una gran part dels aragonesos; alguns dels moriscos DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
47
d'aquest regne, per, van ser conduts directament a la frontera francesa. A Catalunya, es va permetre que la major part dels moriscos del bisbat de Tortosa restessin al territori; el nombre total de moriscos catalans expulsats va ser de prop de 5.000. Per al conjunt peninsular es dna la xifra de 273.000. La seva sort va ser diversa. Molts moriscos valencians van ser abandonats a les portes del presidi d'Or (de titularitat hispnica) i van ser saquejats per tribus locals. En la segona fase de l'expulsi, els moriscos dels altres regnes van ser enviats inicialment als ports de la Provena, on consta que alguns van ser robats per mariners provenals. Molts, per, van obtenir finalment una bona acollida a Tunis i en altres mbits de Barbaria. Sn conegudes les aportacions tecnolgiques i culturals de diverses comunitats morisques establertes al Magrib. Per als regnes hispnics, l'expulsi dels moriscos va suposar la definitiva imposici de l'ortodxia catlica, en un context caracteritzat pel triomf de la Contrareforma. Al Regne de Valncia, per, la mesura va provocar una greu crisi econmica, que no es va poder superar plenament fins a la fi del segle. La repoblaci del regne va consolidar un model social fortament feudalitzat. Paradoxalment, la noblesa va confirmar el seu poder econmic, mentre la burgesia de les ciutats en va resultar molt afeblida. Les contradiccions de la societat valenciana es van expressar en la revolta de la Segona Germania (1693).
Bandolers i corsaris Catalunya va ser en aquesta etapa una terra de bandolers. En el bandolerisme, hi va participar la noblesa, a les ordres de la qual actuaven els bandolers. Aquests bandolers, moltes vegades, per no sempre, procedien de les classes populars. Perot Rocaguinarda i Joan Sala, lies Serrallonga, han estat els dos bandolers ms mitificats per la literatura. La xarxa de collaboradors (o fautors), dels bandolers travessava totes les classes socials i incloa, tamb, les autoritats i el clergat. Algunes masies van afegir torres de defensa per resistir possibles atacs de bandits. Durant el primer ter del segle XVII, els bandolers van ser durament perseguits. Alguns van ser condemnats a mort, com Serrallonga. Per, en altres casos, com en el de Perot Rocaguinarda, les autoritats els indultaven a canvi que s'enrolessin als exrcits. Un altre fenomen caracterstic de l'etapa va ser el corsarisme. Els corsaris eren una mena de pirates, per que tenien el suport d'un estat, a qui concedien una part dels guanys. Els catalans, a vegades, van organitzar el seu propi cors. Tamb a Mallorca, el cors va esdevenir un gran negoci durant la segona meitat del segle XVII. Alhora, durant aquest perode, diverses poblacions de la costa catalana i de les illes van patir violents atacs de corsaris que, sovint, procedien del nord d'frica o de l'imperi turc. En la redempci dels captius i la satisfacci de l'import del rescat, hi van participar els ordes religiosos, les confraries i germandats o intermediaris privats.
48
La Guerra dels Segadors L'any 1640, el rei va obligar la pagesia catalana a allotjar uns 10.000 soldats del seu exrcit, que havien de lluitar contra els francesos. Els abusos d'aquests soldats a les cases i poblacions van provocar que els pagesos organitzessin avalots. A la vegada, aquests avalots eren contestats per accions cada cop ms violentes dels exrcits. Quan el comte-duc d'Olivares, favorit del rei Felip IV, va fer empresonar dos consellers de Barcelona i el diputat militar de la Generalitat, un grup de camperols armats els van alliberar. Uns quants dies ms tard, desprs que un segador results ferit, una muni de camperols es va dirigir a Barcelona a la casa del lloctinent, comte de Santa Coloma. Com que els van prohibir l'entrada, els camperols van saquejar diverses cases de funcionaris reials. Ms tard, es van dirigir a les Drassanes, on s'amagava el lloctinent, i el van matar en una acci que s'ha anomenat el Corpus de Sang. Hi va haver entre 12 i 20 morts. La Generalitat, encapalada pel canonge Pau Claris, es va posar al costat dels revoltats i va demanar protecci als francesos. Les negociacions de la Generalitat amb els francesos van acabar amb la signatura d'un pacte pel qual Catalunya proclamaria comte de Barcelona el rei de Frana a canvi de l'ajut militar francs contra les tropes espanyoles. S'iniciava aix, la Guerra dels Segadors. La mala actuaci dels soldats francesos, la pesta i algunes concessions per part de Felip IV, van anar augmentant el nombre dels catalans partidaris de retornar a la monarquia hispnica. Finalment, a la tardor de 1652, Barcelona es va rendir desprs d'un llarg setge. El Tractat dels Pirineus, que espanyols i francesos van signar set anys ms tard, va suposar per a Catalunya la prdua del comtat del Rossell i part del de la Cerdanya.
La Guerra de Successi A comenaments del segle XVIII, va morir sense successi el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successi a la monarquia hispnica. El rei, en el testament, havia designat Felip d'Anjou com a successor, i aquest va jurar les constitucions catalanes. Per, tot i aix, entre la burgesia i la baixa noblesa de Catalunya predominaven les simpaties per un altre candidat, l'arxiduc Carles d'ustria. Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i, poc ms tard, van proclamar l'arxiduc Carles, rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la pennsula, es va convertir en guerra civil. La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d'ustria herets la corona de l'imperi austrac, van conduir les potncies europees a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successi espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya. A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final felipista a la ciutat.
49
La Guerra de successi va significar l'ocupaci de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparici de totes les institucions catalanes, que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.
L'ocupaci de Catalunya Desprs de la derrota de 1714, les corts, la Generalitat i els consells municipals es van abolir. El Palau de la Generalitat va ser ocupat per la Reial Audincia, nomenada pel rei, i molts oficials i soldats austriacistes van ser empresonats o es van haver d'exiliar. A Barcelona, es va construir la Ciutadella militar per controlar la ciutat, cosa que va implicar l'enderroc de 1.200 habitatges del barri de la Ribera. Tots els estudis universitaris de Catalunya es van tancar i en el seu lloc es va crear una nova universitat a Cervera. Dos anys ms tard, el decret de Nova Planta va abolir les constitucions de Catalunya i va imposar les lleis de Castella. El govern del Principat va quedar en mans d'un capit general, que comandava l'exrcit del rei a Catalunya, presidia la Reial Audincia, i disposava de 12 corregidors amb seu a les principals ciutats catalanes. Els municipis van ser dissolts i es va imposar el sistema de nomenament reial d'alcaldes i regidors. A ms, es va establir un nou impost, el cadastre, que significava la incorporaci del Principat al rgim impositiu castell. Des d'aleshores, molts alts crrecs van anar a parar a vassalls de la corona de Castella sense vinculacions amb Catalunya. Molts felipistes o botiflers, van ser recompensats amb crrecs intermedis i subalterns, com els de corregidor, alcalde o regidor. Per perseguir els guerrillers rebels, com el Carrasclet, es van crear el mossos d'esquadra. El decret de Nova Planta va iniciar tamb la persecuci poltica de la llengua catalana, que al llarg del segle es va estendre a tots els mbits pblics. El volum de llibres editats en catal al segle XVIII, el segle de la Illustraci, va ser molt pobre.
L'expansi de la vinya i l'aiguardent Durant el segle XVIII, la poblaci de Catalunya es va duplicar fins arribar al mili d'habitants. Aquest augment de la poblaci va fer que al camp s'increments la superfcie conreada. Tamb es van introduir noves tcniques, com el regadiu o la rotaci de cultius. A diferents llocs de Catalunya, els pagesos van poder dedicar una part de la seva producci a la venda i es van especialitzar en el cultiu del blat, l'olivera o la fruita seca. A les comarques de la costa, com el Maresme, el Peneds i el Camp de Tarragona, la vinya va ocupar les zones fins llavors destinades als conreus tradicionals i, tamb, els vessants de les muntanyes. Al pags, li sortia a compte elaborar vins i aiguardents perqu hi havia una forta demanda d'aquests productes des de la mar del Nord i des d'Amrica, que feia que els preus fossin elevats. La destillaci es va difondre i l'aiguardent va passar a ser el primer producte d'exportaci de Catalunya. Els comerciants de Reus i Valls organitzaven la producci per tota la comarca i en controlaven la comercialitzaci local i l'exportaci a partir dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils.
50
En les zones on es cultivava la vinya, es van generalitzar els contractes de rabassa morta, que duraven fins a la mort dels ceps plantats, s a dir, uns cinquanta anys. Aix, va permetre la consolidaci d'una classe mitjana pagesa, amb possibilitats de consum, cosa que, a la vegada, va impulsar del desenvolupament industrial. Hispanoamrica al segle XVIII Amb l'ocupaci de Califrnia (1769), l'imperi espanyol a Amrica va assolir la seva mxima extensi. Abastava els territoris compresos entre Califrnia, Texas i la Florida, al nord, i l'extrem sud del continent, a ms de la major part de les illes del Carib. Les altres potncies colonials amb presncia a Amrica eren Portugal (que dominava el Brasil), la Gran Bretanya, Frana i els Pasos Baixos. L'Amrica hispana s'organitzava polticament a travs dels virregnats, governats per un virrei. Els ms antics eren els de Nova Espanya (Mxic), fundat el 1535, i el Per (1543). Ja al segle XVIII es van crear els virregnats de Nova Granada, amb seu a Santa Fe de Bogot (1717) i Riu de la Plata, amb seu a Montevideo (1776). Altres mbits de govern de menor rang eren les audincies i les capitanies generals. Els virreis eren funcionaris d'origen peninsular, i el seus anys de govern eren limitats. Durant el darrer ter del segle, va augmentar el control de la monarquia sobre tots els mbits de govern americans. La societat americana s'estructurava sobre una base racial. Els alts funcionaris i els comerciants amb Espanya eren d'origen peninsular. Els criolls, descendents dels colonitzadors, disposaven de grans propietats i constituen la minoria dirigent. Per sota seu se situaven mestissos, indis, mulats i negres, majoritriament esclaus. El seu repartiment territorial era divers: en aquells mbits en qu la poblaci indgena havia estat fortament delmada pels efectes de la conquesta, com al Carib, ben aviat va ser substituda per m d'obra esclava d'origen afric; per contra, en les zones on va mantenir un fort pes demogrfic, com als altiplans de Mxic i el Per, indis i mestissos constituen els grups ms nombrosos. Cap al 1700, la poblaci total d'Hispanoamrica era de poc ms de deu milions d'habitants, 500.000 dels quals eren d'origen europeu. Al llarg del segle augment considerablement, per. Aix, cap al 1825, la poblaci hispanoamericana se situava al voltant dels vint-i-tres milions d'habitants ; poc ms de tres milions eren blancs. L'economia colonial americana es va fonamentar, en una primera fase, en l'exportaci de metalls preciosos (sobretot plata) a la pennsula. Tanmateix, el progressiu esgotament de les grans mines (com Potos i Zacatecas), va obligar a reorientar l'economia del continent cap a l'agricultura i la ramaderia. Aquest procs es va consolidar al llarg del segle XVII. Aix, Hispanoamrica es va convertir en la principal exportadora a la pennsula de productes tropicals (canya de sucre, cacau, cot i tabac), matries tintries i medicinals i cuirs no treballats. Els impostos sobre el comer colonial constituen una de les principals fonts d'ingressos de la corona. La liberalitzaci del comer amb Amrica (1778) va permetre el comer directe des dels ports catalans. Les exportacions catalanes no van parar de crixer en els anys segents. Catalunya exportava productes agraris (sobretot vins i aiguardents, per tamb oli i fruita seca) i manufacturats (estampats de cot, teixits de llana i seda, paper i productes metallrgics). El control poltic i econmic per part de la metrpoli va generar un fort malestar entre la minoria criolla. Aquest collectiu va encapalar la lluita per la independncia durant el primer quart del segle XIX.
La represa del comer i la indstria de les indianes Al segle XVIII es va produir un canvi molt important per al comer catal, l'obertura del mercat americ (1778). Els navegants catalans van crear companyies DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
51
comercials per exportar a Amrica des de Barcelona, Salou o Matar, sobretot, aiguardents i teixits, i importar aliments com el cacau o el sucre. Des de final del segle XVIII, els anomenats indianos, catalans que emigraven a Amrica per fer-hi negocis (incls el trfic d'esclaus), i retornar enriquits, es van multiplicar. Els navegants catalans tamb van comerciar amb els grans ports de la mar del Nord, com Londres i Amsterdam. Aquest comer va impulsar el desenvolupament interior de Catalunya. Els ramblers o negociants de mules i els traginers es van convertir en factors molt importants per assegurar la circulaci de les mercaderies per camins de trnsit molt difcil. La companyia ms important de ramblers i traginers de l'poca va ser la dels Cortadelles de Calaf. A les localitats ms importants, tamb es va convertir en una instituci imprescindible la botiga, on es venien els productes regionals, els estrangers i els colonials. Pel que a la indstria, la del paper, la del ferro i la de la construcci de vaixells van prosperar. Tamb es va reanimar la draperia, que a Sabadell, Terrassa o Igualada es va renovar. Per, pel que fa a la indstria txtil cal destacar, sobretot, el desenvolupament dels teixits de cot estampats o indianes. Aquestes fbriques eren ms modernes que les anteriors perqu no estaven sotmeses als privilegis dels gremis, es podien establir a les ciutats i agrupar els treballadors. Primer les fbriques d'indianes noms estampaven els teixits, que importaven de fora. Per, desprs, van anar abraant la producci de teixit i la filatura i noms havien d'importar el cot. Les primeres fbriques es van concentrar a Barcelona i Matar. Aquestes empreses es van anar fent grans i es van mecanitzar impulsades pel mercat americ. A finals de segle, l'inici de la prdua dels mercats americans, conseqncia de les guerres colonials, va exigir de la indstria txtil catalana un important esfor d'inversi i adaptaci.
Els rebomboris del pa El 1789, el mateix any en qu es va iniciar la Revoluci Francesa, Barcelona va viure una revolta popular molt important, causada per una crisi de subsistncies i per l'augment dels preus del blat. Fets similars es van produir en altres localitats, com Vic i Matar. La repressi aplicada per les autoritats va ser extremament dura. La revolta es va iniciar el 28 de febrer a la nit, desprs d'haver anunciat que, l'endem, el preu del pa havia de sofrir un encariment significatiu. La multitud va assaltar, saquejar i incendiar el pastim, o fleca municipal, que havia estat privatitzat el 1767, malgrat l'oposici de les tropes enviades pel capit general de Catalunya, Francisco Gonzlez y de Bassecourt, comte d'El Asalto. L'endem, 1 de mar, diumenge, la multitud es va manifestar al mat al pla de Palau i va obtenir garanties per escrit que el preu del blat no augmentaria; tamb va assolir la llibertat dels detinguts de la nit anterior. A la tarda, per, van continuar els aldarulls, que reivindicaven la reducci del preu d'altres aliments bsics, com la carn, el vi i l'oli; alguns avalotats van ocupar la catedral i van tocar a sometent. Tanmateix, els regidors i les classes dirigents van organitzar patrulles ciutadanes, amb l'objectiu de restablir l'ordre, i van detenir uns quants insurgents. L'endem, 2 de mar, noms es van produir incidents allats. Les patrulles es van fer crrec de l'ordre pblic a la ciutat, i la majoria d'establiments van tornar a obrir. Tanmateix, els sectors dirigents de la ciutat es van comprometre a mantenir el preu DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
52
del blat i a garantir-ne la qualitat. La revolta havia acabat. Les conseqncies van ser, per, importants. El capit general va ser substitut pel comte de Lacy. Es van sentenciar set condemnes a mort a Barcelona, i tamb d'altres a Vic i Matar. D'altres revoltats van ser desterrats. L'exrcit es va tornar a fer crrec de l'ordre pblic al cap i casal. Els rebomboris del pa sn una expressi de la ira popular davant l'augment del preu del que aleshores era el primer producte bsic de la dieta alimentria. Entre els factors que el van provocar cal esmentar les males collites dels anys 1787 i 1788, la liberalitzaci del comer de cereals i, sobretot, l'extensi del proletariat a Barcelona, que en va ser l'autntica classe protagonista. Els fets van evidenciar la feblesa de l'exrcit i les autoritats borbniques, per alhora la fermesa de les classes dirigents barcelonines, que no estaven disposades a acceptar la generalitzaci de la revolta. Sense ideari, organitzaci ni dirigents propis, la revolta no va assolir les condicions bsiques per esdevenir una autntica revoluci. Malgrat la violncia uns quants episodis, no va superar el carcter d'avalot popular provocat per una crisi de subsistncies.
53
EL LIBERALISME I LA INDUSTRIALITZACI DEL SEGLE XIX (1793-1897) Les guerres contra el francs La Catalunya liberal Les guerres carlines Les forces poltiques espanyoles del segle XIX La burgesia rural entre el segle XVIII i el XIX La industrialitzaci i l'expansi del vapor El creixement i l'eixample de les ciutats La Catalunya republicana L'organitzaci del moviment obrer La Renaixena i els orgens del catalanisme La Febre d'Or La Filloxera i la crisi agrria finisecular De l'anarquisme al terrorisme
Les guerres contra el francs A Catalunya, les guerres, les revoltes i revolucions, els cops d'estat i altres episodis diversos de violncia van ser prcticament permanents al llarg de tot el segle XIX. Una part important dels episodis bllics i violents d'aquest segle van estar vinculats a l'enfrontament entre absolutistes i liberals. Els primers veien l'absolutisme com una garantia del manteniment dels privilegis feudals de la noblesa i l'Esglsia. Els liberals, en canvi, volien ampliar la participaci poltica i eliminar els privilegis feudals establint com a principi rector de l'economia la propietat privada. Podem dir, que els primers episodis de l'enfrontament entre absolutisme i liberalisme a Catalunya es van desenvolupar ja a finals del segle XVIII. Aix, la Guerra Gran, que va tenir lloc entre la Frana revolucionria i Espanya de 1793 a 1795, va ser presentada per l'Esglsia i l'aristocrcia espanyoles com una guerra santa. Durant aquesta guerra, els catalans, amb un record agre de les seves anteriors relacions amb Frana, van posar-se al costat de la reialesa espanyola, sense atendre, ni les idees revolucionries, ni les promeses d'una repblica catalana fetes pels francesos. Als inicis del segle XIX, Catalunya va viure un nou enfrontament bllic amb els francesos, la Guerra del Francs, que s'allarg de 1808 fins a 1814. En aquesta guerra, els catalans tamb van lluitar al costat dels espanyols contra l'invasor francs. Tanmateix, aleshores, les idees que defensava l'anomenat "bndol patritic" catal ja s'havien diferenciat. Alguns seguien lluitant pel manteniment de l'absolutisme i el feudalisme. Per, en molts d'altres, les idees liberals i revolucionries havien comenat a fer impacte. A Catalunya, la Guerra del Francs va tenir elements de revolta popular contra l'invasor, per tamb contra unes ineficaces autoritats establertes responsables d'haver obert als francesos les portes del pas. De fet, la Guerra del Francs va ser la darrera vegada que a Catalunya i a Espanya la lluita entre absolutisme i liberalisme es va presentar com un enfrontament del pas contra una fora estrangera. Des de llavors, totes les guerres que s'han desenvolupat en territori catal han estat guerres civils.
54
La Catalunya liberal El buit de poder que es va produir a Espanya durant la Guerra del Francs va impulsar la convocatria, per primera vegada, d'unes corts representatives a Cadis. La Constituci de Cadis elaborada per aquestes Corts, no va arribar a entrar en vigor, per es va convertir en un smbol de les reivindicacions liberals. Expulsats els francesos, el regnat de Ferran VII (1814-1833) es va caracteritzar pel retorn a l'absolutisme i la repressi dels liberals. Amb tot, la monarquia va buscar el suport dels absolutistes ms moderats introduint mesures de caire centralista, concessions a l'exrcit o no restablint la inquisici. Aix, a Catalunya, va provocar la revolta dels reialistes Malcontents. D'altra banda, els liberals, mancats de canals de representaci, van acudir als pronunciaments militars per accedir al poder, una prctica que arribaria a caracteritzar la vida poltica de la Catalunya i l'Espanya contempornies. El pronunciament ms reeixit d'aquests anys va obrir pas al Trienni Liberal de 1820-1823, que va acabar esclafat per tropes franceses en ajut del monarca espanyol. El regnat d'Isabel II (1833-1868), va significar el trencament definitiu entre els absolutistes i la monarquia espanyola, simbolitzat en l'esclat de la Primera Guerra Carlina. El liberalisme isabel, tanmateix, va ser censatari i summament restrictiu. Noms una minoria de grans propietaris podia participar en el sistema poltic. Des de 1844 fins a 1868, exceptuant del Bienni Progressista de 1854-1856, els governs a Espanya van ser moderats. En canvi, en aquest perode, Catalunya, que avanava en la industrialitzaci i necessitava modernitzar l'estat, va ser majoritriament liberal progressista i va protagonitzar la majoria de revoltes liberals i populars, com el mateix Bienni Progressista. Tot i aix, al camp catal hi havia tamb partidaris del carlisme, que van prendre part amb convenciment en les tres guerres carlines que hi va haver al segle XIX a Catalunya. Entre els carlins catalans, hi havia membres de la noblesa, per tamb pagesos decepcionats d'un capitalisme liberal que ni ampliava llibertats ni redua les desigualtats socials.
Les guerres carlines Ja durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecci va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827). A la mort de Ferran VII es va iniciar la Primera Guerra Carlina (1833-1839). Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinstics de Carles Maria Isidre, germ del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla Isabel (Isabel II), com a resultat de la proclamaci de la Pragmtica Sanci (1830), que havia abolit la llei slica dels Borbons, segons la qual la successi havia de ser sempre masculina. Carles Maria Isidre va aplegar al voltant seu els sectors absolutistes, partidaris del manteniment de l'Antic Rgim. Per contra, la reina regent Maria Cristina va obtenir el suport per a la seva filla Isabel de la majoria dels sectors que havien collaborat amb Ferran VII, i tamb de l'oposici liberal, que havia patit fins aleshores la repressi i l'exili. La vinculaci entre la causa isabelina i el liberalisme va ser evident a partir de l'agost de 1836, quan els collectius revolucionaris van assolir el poder i van imposar una Constituci liberal (1837). La causa isabelina va ser majoritria en la burgesia urbana, per tamb en amplis sectors privilegiats noblesa terratinent i jerarquia eclesistica-, i entre els principals cossos de l'estat exrcit i administraci-. Per contra, la causa carlina va disposar d'un ampli suport popular al Pas Basc i Navarra, i tamb a les comarques d'interior de Catalunya, el Pas Valenci i Arag. Aquest fet s'explica per les reticncies que van generar entre DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
55
els camperols del nord peninsular els canvis de la revoluci liberal, i tamb, en el cas del Pas Basc i Navarra, pel desig de mantenir els furs davant el projecte centralitzador del liberalisme espanyol. Els carlins no van assolir, per, crear un exrcit regular ni ocupar de manera permanent cap gran ciutat. El conflicte va esdevenir una guerra de guerrilles, amb episodis de gran crueltat. El conveni de Bergara (1839) va suposar la fi de la guerra al front basconavarrs, a canvi del manteniment dels furs i de la inclusi de les tropes carlines a l'exrcit estatal. El conflicte dinstic es va reprendre a Catalunya amb la guerra dels Matiners, o segona guerra Carlina (1846-1849). Ja en el context del Sexenni Democrtic (1868-1874), va comenar la tercera guerra Carlina (1872-1876), durant la qual les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior i del Pas Basc i en qu el pretendent carl, Carles VII, va arribar a prometre el restabliment dels furs de l'antiga Corona d'Arag. Ja durant la Restauraci, un important sector del carlisme va abandonar la causa dinstica i form el Partit Integrista (1888), de carcter tradicionalista i ultracatlic. Des d'aleshores, el carlisme va mantenir un cert suport popular a Navarra, i tamb entre els sectors ms reaccionaris, tamb a Catalunya, i organitz diversos grups de carcter paramilitar (requets). En la darrera Guerra Civil (1936-39), el carlisme va donar suport al bndol insurrecte. Molts dels seus membres es van adherir a la Falange Espanyola Tradicionalista (FET de las JONS), institucionalitzada per Franco el 1937.
Les forces poltiques espanyoles del segle XIX Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es van alternar en el govern els dos grans corrents del liberalisme: moderats i progressistes. Els moderats representaven els interessos de l'aristocrcia terratinent i de l'alta burgesia. El model d'estat es fonamentava en el manteniment de l'ordre, el paper hegemnic de la Corona, el pes de l'Esglsia i un sufragi censatari molt redut. Per contra, els progressistes representaven els interessos de la petita i mitjana burgesia i, en una primera fase, de les classes populars urbanes. Els progressistes subratllaven l'afany d'una mplia llibertat poltica i econmica, el protagonisme de les Corts, el carcter laic de l'estat i un sufragi tamb censatari, per de carcter ms ampli. Les etapes progressistes i moderades van posar l'accent en les seves sensibilitats especfiques, per no van ser ni de bon tros contradictries. Unes i altres van acabar definint la Revoluci liberal a Espanya, caracteritzada pel seu contingut conservador i centralista i pel suport de les velles classes dirigents noblesa i jerarquia eclesistica- i de la nova classe emergent la burgesia terratinent i financera-. Aix, els progressistes van dur a terme la desamortitzaci de les terres eclesistiques i comunals, mentre els moderats van crear una policia professionalitzada (la gurdia civil) i van signar un Concordat amb l'Esglsia. Entre uns i altres va sorgir la Uni Liberal. Cal remarcar que no eren encara partits poltics consolidats, i que uns i altres van buscar el suport de caps de l'exrcit, anomenats aleshores espadones. L'oposici absolutista es va organitzar al voltant del carlisme, que va tenir un important suport popular al Pas Basc i Navarra, i tamb a les comarques interiors de Catalunya i el Pas Valenci. L'oposici d'esquerres es va estructurar al voltant del Partit Demcrata i del republicanisme incipient, que va tenir un ampli suport entre les classes populars urbanes, en especial a Catalunya i a tot l'arc mediterrani. El carcter restrictiu i autoritari del sistema impedia que cap d'aquestes forces tingus cap possibilitat d'incidir en la vida poltica. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
56
Durant els primers anys del Sexenni Democrtic (1868-1873), unionistes, progressistes i demcrates van intentar crear una monarquia de nou encuny, fonamentada en el sufragi universal, el pes de les Corts i un ampli rgim de llibertats. La I Repblica (1873-1874) va fracassar, entre altres motius, per l'enfrontament entre republicans federals i unitaris. La Restauraci (1874-1931) va conformar dos grans partits dinstics: els conservadors, liderats inicialment per Antonio Cnovas del Castillo, i els liberals fusionistes, dirigits per Prxedes Mateo Sagasta. Tots dos partits van pactar l'alternana al poder, cosa que suposava el frau electoral permanent, un fenomen que es va fonamentar tamb en el caciquisme. Mentre els republicans, marginats pel nou sistema, afrontaven una llarga etapa de divisi, van sorgir aleshores noves forces poltiques, que havien de jugar un important protagonisme en el primer ter del segle XX: el catalanisme poltic (que va donar lloc a la Lliga Regionalista el 1901), el basquisme (Partit Nacionalista Basc, fundat el 1895) i el socialisme (Partit Socialista Obrer Espanyol, fundat el 1879).
La burgesia rural entre el segle XVIII i el XIX Durant els segles moderns (XVI-XVIII), la pagesia de Catalunya va viure un important procs de polaritzaci social. D'una banda, es va consolidar una pagesia benestant, que va construir masies de pedra i es va confirmar com a classe dirigent al si de les comunitats rurals. D'altra banda, es va estendre una mplia capa de pagesos pobres, sotmesa a contractes temporals i ms onerosos o b obertament proletaritzada jornalers i mossos de mas, segadors, etc. Els factors que van abocar a aquesta situaci sn diversos: l'augment de la dimensi dels masos com a conseqncia de la crisi baixmedieval (els masos del segle XVI eren tres vegades ms grans que els seus precedents medievals); la generalitzaci de la figura de l'hereu, esdevinguda a partir del segle XV i legalitzada per les Constitucions, que va evitar la fragmentaci de les heretats; la seguretat que suposaven els contractes d'emfiteusi (contracte de quasipropietat perpetu), que va ser confirmada per la Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486); la generalitzaci d'altres figures contractuals, a partir del segle XVI, amb condicions fora ms dures i precries per als pagesos, com els contractes de parceria, masoveria i rabassa morta; la crisi de les rendes feudals, etc. Els pagesos benestants, anomenats "pagesos grassos", van ser els grans beneficiats de l'expansi agrria del segle XVI, enfront de la noblesa per tamb enfront de la pagesia pobra. Tamb van protagonitzar el creixement agrari del darrer ter del segle XVII i de la divuitena centria. En aquest darrer segle hi va haver la revoluci agrria, caracteritzada pel pas de la producci per a l'autoconsum a la producci per a la venda. Les comarques litorals es van especialitzar en el conreu de la vinya (vins i aiguardents), l'olivera i la fruita seca i en van destinar la producci a l'exportaci. Les comarques d'interior ho van fer en la producci de cereals, que disposaven d'una gran demanda al litoral. La revoluci agrria va anar acompanyada de l'extensi de les terres cultivades, amb la construcci de bancals a les muntanyes i la dessecaci d'aiguamolls, i de diverses millores tcniques rotaci triennal i reducci de les terres de guaret, extensi de la mula, ampliaci de les rees de regadiu-. La revoluci liberal del segle XIX va consolidar la propietat pagesa, ja que molts emfiteutes es van convertir en propietaris. L'expansi demogrfica va generalitzar els contractes de conreu de caire ms oners, en especial la rabassa morta, que va beneficiar la pagesia benestant. Tot plegat va contribuir a la consolidaci d'una burgesia rural, que vivia de les rendes de les terres arrendades. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
57
En termes generals, es pot afirmar que la burgesia agrria litoral es va adherir a la causa liberal, mentre que alguns pagesos grassos de les comarques interiors, menys beneficiats pels canvis, van liderar les partides carlistes. A la fi del segle XIX, la crisi motivada per l'extensi de la filloxera va tornar a enfrontar els grans propietaris agraris i els camperols rabassaires. Aquest enfrontament va caracteritzar el camp catal durant les quatre primeres dcades del segle XX.
La industrialitzaci i l'expansi del vapor Durant el primer ter del segle XIX, moltes manufactures catalanes fins llavors dedicades a la seda o a la llana es van anar passant al cot. Aquesta expansi de la indstria del cot va impulsar la seva mecanitzaci. Aix, als inicis del segon ter del segle XIX, a la fbrica de Bonaplata a Barcelona es va introduir la primera mquina de vapor a Catalunya. Des de Barcelona, les mquines de vapor es van anar difonent per tota la costa catalana i van donar lloc al sorgiment de les primeres ciutats industrials. El creixement de la indstria cotonera va continuar imparable fins als anys 60, quan la guerra civil nord-americana va ocasionar la suspensi de les importacions de cot, de les quals el txtil cotoner catal n'era depenent. Parallelament, la demanda de vapors va fer que alguns industrials catalans n'emprenguessin la fabricaci. Aviat, als tallers Nuevo Vulcano, de Barcelona, es va construir el primer vaixell de vapor de tot l'Estat espanyol. Una mica ms tard, a mitjan segle XIX, La Maquinista Terrestre i Martima es va convertir en l'empresa metallrgica catalana ms important. Amb tot, podem dir que durant el segle XIX la metallrgia a Catalunya noms va jugar un paper secundari enfront del txtil. La prdua de la major part dels territoris espanyols a Amrica durant les primeres dcades del segle XIX, la manca d'un mercat peninsular per al txtil catal, vinculat a l'endarreriment permanent de l'agricultura en una Espanya majoritriament agrria, i la poltica agrarista i antiindustrialista dels governs de l'estat, va limitar el desenvolupament de la indstria catalana. Els industrials catalans van reaccionar davant d'aquesta situaci amb la demanda de mesures proteccionistes per als seus productes, poc competitius a nivell internacional.
El creixement i l'eixample de les ciutats La industrialitzaci va provocar que a Catalunya les ciutats, ja des de la primera meitat del segle XIX, incrementessin molt rpidament la poblaci. Molts nuclis de ciutats industrials van esdevenir massa petits per acollir la poblaci arribada des del camp, i es va haver de pensar a ampliar-los. A Barcelona, aquest problema era especialment greu, perqu els governs, conscients que es tractava d'una ciutat especialment conflictiva, no permetien enderrocar les muralles. L'enderrocament de les muralles va ser una demanda permanent dels barcelonins durant la primera meitat del segle XIX. Finalment, durant el Bienni Progressista aquesta demanda va ser atesa i, pocs anys ms tard, el govern va autoritzar l'enginyer i urbanista Idelfons Cerd perqu projects l'eixample i reforma de la ciutat. Desprs d'algunes polmiques amb l'Ajuntament i el seu candidat, l'arquitecte Antoni Rovira, el projecte de Cerd va ser aprovat pel govern el 1859 i es va comenar a implantar[?]. L'Exposici Universal de 1888, va DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
58
oferir a les autoritats barcelonines una nova oportunitat per ampliar la ciutat, que durant el segle XIX va multiplicar per cinc la poblaci i va arribar al mig mili d'habitants. Tamb altres ciutats catalanes van crixer de manera espectacular durant aquest segle, com Tarragona, que va multiplicar gaireb per tres la poblaci. A mitjan segle XIX, aquesta ciutat va enderrocar les muralles i va projectar un eixample. Lleida en el segle XIX va multiplicar per dos el nombre d'habitants. Aquest creixement de les ciutats va comportar noves demandes de serveis i equipaments per millorar les condicions de vida dels ciutadans, que, en molts casos, eren molt precries. Aix, es va haver d'introduir l'enllumenat pblic, primer amb gas i ms endavant elctric, construir la xarxa de tramvies o el clavegueram, etc. Tamb es van haver de modernitzar els mercats, les escoles, els hospitals, les presons, etc.
La Catalunya republicana Als liberals conservadors catalans, durant molt de temps, ja els estava b que les llibertats poltiques al pas fossin molt restringides. No tenien cap inters que les classes mitjanes, que evolucionaven cap a un liberalisme cada vegada ms radical, participessin del poder. Els feien molta por demandes com ara l'ampliaci del cens, la defensa de les llibertats individuals, de culte o de premsa, la llibertat d'associaci, o la reestructuraci de l'administraci, sobretot en el context d'un obrerisme emergent, que els darrers anys havia protagonitzat revoltes populars i que se sentia atret per aquestes idees. Tanmateix, les exigncies econmiques d'una Catalunya cada vegada ms industrialitzada van portar els conservadors catalans a reivindicar dels governs moderats espanyols reformes que no van arribar mai. Finalment, malgrat els temors, una part dels conservadors catalans no va veure cap altra sortida que acabar donant suport a un pronunciament militar que canvis els homes al capdavant dels governs isabelins espanyols. Per, tal com havien temut els conservadors, la Revoluci de 1868, que don pas al Sexenni revolucionari i va culminar amb la Primera Repblica, va anar molt ms enll d'all que per a ells era desitjable i tolerable. Expulsada la reina Isabel II del pas i instaurat, per primera vegada, el sufragi universal mascul, a Catalunya, es pos en evidncia que la majoria de la poblaci donava suport a les idees dels republicans federals, partidaris del sufragi universal, del respecte a les llibertats individuals, d'introduir reformes socials i, tamb, d'estructurar territorialment l'estat seguint esquemes federals. De tota manera, aquestes idees eren minoritries en el conjunt de l'estat, on predominaven els liberals progressistes, que van restablir la monarquia i, cada vegada ms, es van mostrar favorables a retornar a un rgim poltic de cens restringit. El desacord entre les diferents forces liberals, la conflictivitat obrera, la guerra amb Cuba i l'esclat de la Tercera Guerra Carlina van desestabilitzar la nova monarquia d'Amadeu I de Savoia, que acab abdicant. La proclamaci de la Primera Repblica (1873-1874), va obrir moltes esperances entre els republicans catalans. Cal considerar que en aquesta breu etapa dos catalans van arribar a presidir un govern espanyol, cosa que amb posterioritat no es repetiria. Tanmateix, l'esperada aprovaci de la constituci federal no va arribar mai. Conservadors de dins i de fora de Catalunya es van posar d'acord per
59
enderrocar la Primera Repblica, novament amb l'ajut dels militars, i restaurar la monarquia en la persona del fill d'Isabel II, Alfons XII.
L'organitzaci del moviment obrer La industrialitzaci de Catalunya va anar acompanyada del rpid creixement d'un nou grup social, els obrers de fbrica, que a mitjan segle XIX significaven ja ms d'una tercera part dels habitants de Barcelona. Aquests treballadors estaven sotmesos a condicions de treball molt dures, amb salaris molt baixos, encara ms per als nens i les dones, llargues jornades de treball de fins a 14 hores, amb males condicions de salubritat i higiene, sense cap mena d'assegurana per malaltia o atur, i sense dret de vaga ni, la major part del temps, llibertat d'associaci. Les primeres manifestacions de protesta dels obrers es van fer contra la mecanitzaci de les fbriques, que veien com una font d'atur. Aquest va ser el motiu de l'incendi de la fbrica Bonaplata a comenaments del segon ter del segle XIX. Pocs anys desprs, va sorgir la Societat de Teixidors de Barcelona, que va fomentar l'associacionisme obrer arreu de Catalunya i va participar en les revoltes populars de l'etapa. Ms endavant, sobretot entre els republicans catalans, es van difondre les idees dels socialistes utpics. Des de 1844 fins a l'esclat de la Revoluci de 1868, tanmateix, i exceptuant el breu parntesi del Bienni Progressista de 185456, quan a Catalunya es va crear la Junta Central de Directors de la Classe Obrera i es va convocar la primera vaga general, les associacions obreres van estar prohibides. El Sexenni revolucionari, entre 1868 i 1874, va portar la llibertat d'associaci i, amb aix, el moviment obrer es va poder reorganitzar. En aquesta etapa, a ms, es van introduir en l'obrerisme catal les idees de la Primera Internacional i de l'anarquisme. L'any 1870 es va celebrar a Barcelona el Primer Congrs Obrer Espanyol, en qu es va constituir la Federaci Regional Espanyola de l'Associaci Internacional de Treballadors. Desprs del pronunciament de 1874, que va posar fi a la Primera Repblica, una de les primeres mesures dels nous governants va ser prohibir l'Associaci Internacional de Treballadors.
La Renaixena i els orgens del catalanisme A finals del primer ter del segle XIX, alguns representants de la burgesia intellectual catalana van comenar a reivindicar, si b de manera tmida, una reaparici del catal en l'mbit de la literatura i la cultura en general. S'ha vist en l' Oda a la Ptria d'Aribau el primer exponent d'aquest moviment cultural, que es va expressar amb sentiments nostlgics envers el passat histric de Catalunya. En el desenvolupament de la Renaixena, hi va jugar un paper clau la restauraci dels Jocs Florals des de 1859. Un dels gneres ms apreciats pels autors de la Renaixena va ser la poesia, el representant ms destacat de la qual va ser Jacint Verdaguer. Entre els autors dramtics sobresurt ngel Guimer. Pel que fa a la narrativa, el punt culminant el va representar Narcs Oller. Parallelament, des dels inicis de la Restauraci monrquica de 1875, alguns DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
60
sectors de la societat catalana van comenar a propugnar el reconeixement poltic de Catalunya. Aquest moviment catalanista, molt heterogeni, lentament, es va organitzar i va anar concretant les seves demandes. Una fita important en aquest procs va ser la celebraci del Primer Congrs Catalanista el 1880. Cinc anys desprs, una comissi de personalitats catalanes va presentar a Alfons XII un Memorial de Greuges signat per diverses entitats, en qu, entre d'altres mesures, es defensava el dret civil catal. El 1892, la Uni Catalanista, que agrupava diferents associacions catalanistes conservadores, va convocar una reuni a Manresa, on es van aprovar unes Bases per a la Constituci Regional Catalana. Aquestes bases reivindicaven un govern autonmic per a Catalunya.
La Febre d'Or El darrer quart del segle XIX, la indstria cotonera catalana va viure un nou perode d'expansi grcies a l'increment del mercat espanyol i, tamb, a mesures proteccionistes que li atorgaven l'exclusiva per abastar el mercat de les Antilles i les Filipines. Tamb van progressar altres indstries vinculades al txtil, com la de la llana a Sabadell i Terrassa. En aquesta etapa, la indstria txtil catalana va canviar la seva localitzaci. Moltes fbriques van abandonar el nucli urb i es van establir a les conques dels rius Llobregat i Ter, dels quals aprofitaven l'aigua com a font d'energia per moure les mquines, ms barata que el carb importat d'Anglaterra. Moltes d'aquestes fbriques es van organitzar com a colnies industrials, que oferien als obrers habitatge, esglsia, botigues i altres serveis. D'aquesta manera, alhora, els obrers estaven ms controlats pels propietaris i n'eren ms depenents. Amb tot, a finals de segle, els conflictes socials tamb van arribar a les colnies. Els bons resultats al txtil i el creixement de les ciutats van donar impuls al desenvolupament d'altres indstries, com l'elctrica, til com a fora motriu i per a l'enllumenat. La primera central trmica es va construir a Barcelona el 1875, i ms endavant, es convertiria en la Companyia Barcelonesa d'Electricitat. Tamb van sorgir empreses vinculades a l'expansi del ferrocarril i els transports en general com Material per a Ferrocarrils i Construccions de la famlia Girona. Aquests mateixos anys, Francesc Lacambra va fundar a Torell la foneria de coure ms important de Catalunya. El creixement industrial va anar acompanyat del sorgiment de noves entitats de crdit, com el Banc Hispano-Colonial i de l'expansi de la borsa. Els guanys aconseguits van induir les classes dominats de la primera meitat dels anys 80, que s'han anomenat els de la "febre d'or", a fer inversions borsries cada vegada ms especulatives. La febre d'or va culminar amb la fallida d'importants institucions financeres catalanes, que ja no es van recuperar i, de rebot, va portar la indstria a la crisi.
La Filloxera i la crisi agrria finisecular Durant el segle XIX, l'agricultura catalana va continuar el procs d'especialitzaci iniciat el segle anterior. Una d'aquestes especialitzacions era la viticultura. A mitjan segle, el progrs en la fabricaci i exportaci de vins i aiguardents va fer que el cultiu de la vinya s'estengus. Aquest aven de la vinya es va veure especialment potenciat quan, als anys 60, les vinyes franceses van comenar a patir la plaga de la filloxera, un insecte procedent d'Amrica, que atacava les arrels dels ceps i en DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
61
provocava la mort. Aleshores la producci vincola de Frana va disminuir i les exportacions catalanes van comenar a crixer. A comarques com el Peneds, el Priorat o el Valls i d'altres la vinya va ocupar tots els racons. Fins i tot en terres poc productives, els elevats preus assolits pel vi feien rendible plantar vinya. Les advertncies de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre, agrupaci de propietaris agraris, que calia preveure l'arribada de la filloxera a Catalunya, no van poder evitar els estralls causats per aquest insecte als ceps catalans a partir de 1879. Desprs de moltes recerques, la soluci es va trobar en la replantaci de les vinyes amb peus americans, que eren immunes a la plaga, i s'empeltaven amb les espcies tradicionals del pas. La filloxera no solament va arrunar molts productors, i va reduir de manera important la superfcie dedicada a la vinya, sin que va evidenciar els problemes jurdics vinculats a la rabassa morta, el contracte habitual a la vinya, que es fixava fins a la mort dels ceps plantats. Com que a causa de la filloxera els ceps havien mort, els propietaris van considerar els contractes extingits, cosa que va provocar una llarga lluita dels pagesos, que qestionaven la propietat de la vinya. Finalment, a les darreries del segle XIX, es va acordar permetre la continutat dels conreadors, per no sota el rgim de rabassa morta, sin mitjanant un nou contracte temporal, per normalment de renovaci automtica, que no qestionava el dret del propietari. D'altra banda, a finals de segle, l'arribada a Europa de cereals dels Estats Units, va provocar una baixada dels preus d'aquest producte, que va arrunar els productors catalans. La crisi agrria de finals de segle tamb va repercutir en la indstria catalana, ja que va reduir el consum pags.
De l'anarquisme al terrorisme A partir dels anys 80 del segle XIX, el moviment obrer catal, clandest des de la fi del Sexenni revolucionari, va comenar a reorganitzar-se. Aleshores, es va constituir la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola, que agrupava els sindicalistes contraris a les prctiques violentes. D'altra banda, va ressorgir Les Tres Classes de Vapor, el sindicat tradicional del txtil de posicions moderades. Tot i que aquests anys es va fundar a Barcelona el Partido Socialista Obrero Espaol i la Uni General de Treballadors, dins el moviment obrer catal va continuar predominant l'anarquisme. El 1890 l'obrerisme catal va aconseguir una fita important, la celebraci per primera vegada a Catalunya del Primer de Maig, la festa dels treballadors. Amb tot, amb la crisi finisecular i l'augment de l'atur, la conflictivitat social es va agreujar i es va iniciar una onada d'accions terroristes contra objectius de la burgesia, l'anomenada "propaganda pel fet". Actes com l'explosi d'una bomba al Liceu amb desenes de vctimes o d'una altra durant la process de Corpus al carrer de Canvis Nous, van fer que Barcelona arribs a ser coneguda com "la ciutat de les bombes". La resposta de la patronal catalana i les autoritats governamentals contra aquests actes va ser extremar les mesures repressives contra el moviment obrer, com es va evidenciar al fams procs de Montjuc de 1897, que van colpejar durament l'organitzaci del sindicalisme catal. En aquest context de crisi econmica i social, el desastre colonial de 1898, convenceria una part de la burgesia catalana de la necessitat de reformar polticament el sistema de la Restauraci per modernitzar l'Estat. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
62
EL CATALANISME I LES DIFICULTATS DE LA DEMOCRATITZACI AL SEGLE XX (1898-1975) El desastre del 1898 i la consolidaci del catalanisme Regionalistes, lerrouxistes i solidaris Modernisme i noucentisme La diversificaci industrial La violncia poltica a la Barcelona del segle XIX La Setmana Trgica L'auge de la CNT i el pistolerisme La Mancomunitat de Catalunya L'Assemblea de Parlamentaris La dictadura de Primo de Rivera La Generalitat republicana Els fets del 6 d'octubre L'esclat de la Guerra i la revoluci Els fets de maig de 1937 La dona abans i desprs de la Guerra Civil La repressi franquista El creixement dels anys 60 La immigraci La resistncia interior
El desastre del 1898 i la consolidaci del catalanisme A les acaballes del segle XIX, Espanya va perdre a mans dels Estats Units les ltimes colnies, Cuba i Puerto Rico a les Antilles i les Filipines al continent asitic. Amb aix, la indstria catalana perdia un important mercat per als seus productes. En conseqncia, amplis sectors de la societat catalana es van sentir insatisfets amb el sistema econmic, social i poltic de la Restauraci. Una part important dels grups dominants catalans va optar per donar suport a les iniciatives regeneracionistes espanyoles, com la del general Polavieja. Per aquestes iniciatives van fracassar. El fracs dels governs reformistes espanyols va brindar als sectors ms possibilistes del catalanisme a l'entorn de la Uni Catalanista, una oportunitat nica per conduir els sentiments de frustraci d'amplis sectors de les classes mitjanes i altes de Catalunya cap al catalanisme. El centralisme es va situar aleshores en primer pla com un dels causants de la desfeta i, conseqentment, la descentralitzaci es va convertir en un element ineludible de la reforma de l'Estat. Iniciatives com el tancament de caixes del 1899, contra els nous impostos establerts per l'Estat amb la finalitat de sufragar el deute originat per la guerra colonial, van reforar les posicions dels catalanistes. A les eleccions generals del 1901, un grup de corporacions burgeses catalanes destacades va donar suport a una candidatura catalanista que es va anomenar "dels quatre presidents". La candidatura catalanista va obtenir una mplia victria que va comportar la descomposici del sistema poltic de la Restauraci, que s'havia basat en l'alternana en el poder dels dos partits dinstics, el conservador i el liberal, i en el caciquisme.
63
Regionalistes, lerrouxistes i solidaris La victria de la candidatura "dels quatre presidents" va obrir les portes a la fundaci de la Lliga Regionalista, partit defensor d'un catalanisme possibilista i socialment conservador, que va esdevenir hegemnic a Catalunya entre el 1901 i el 1923. Els dos homes que van encapalar el partit durant aquesta etapa hegemnica van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Camb. Enfront de la Lliga, es va crear a Catalunya un nou partit republic, el Partido Republicano Radical encapalat per Alejandro Lerroux. En els seus abrandats discursos, Lerroux defensava l'anticlericalisme militant, l'espanyolisme agressiu i un radicalisme social anarquitzant. Desprs de la fracassada vaga general del 1902, el lerrouxisme va aconseguir acaparar amplis sectors desencisats del moviment obrer i popular i va tenir un especial ress entre els treballadors immigrants de Barcelona. El partit Republic Radical va esdevenir, en aquesta etapa, la principal fora d'esquerres a Catalunya, on va establir una mplia xarxa d'entitats, entre les quals les populars casas del pueblo. L'assalt per militars del setmanari "Cu-Cut" va impulsar una de les iniciatives ms cohesionadores del catalanisme, tot i que noms passatgera. Els grups i partits catalanistes van organitzar el moviment de Solidaritat Catalana, que va presentar una candidatura unitria a les eleccions del 1907. Noms els lerrouxistes se'n van desentendre. La candidatura solidria va obtenir un espectacular xit electoral. Tanmateix, les importants diferncies entre els integrants del moviment i els efectes de la Setmana Trgica, van portar a la seva dissoluci.
Modernisme i noucentisme El modernisme va ser el moviment cultural ms caracterstic que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i durant la primera dcada del XX. Els seus inspiradors volien transformar la cultura de la Renaixena en una cultura moderna i nacional. La burgesia catalana va acollir de bon grat el modernisme perqu, grcies a les seves manifestacions en mbits tan diversos com l'arquitectura, l'escultura, la pintura, els mobles o les joies, li permetia inserir l'art en la seva vida quotidiana. D'aquesta manera, el modernisme es va convertir en un smbol del poder econmic i del nou cosmopolitisme de la burgesia catalana. A comenaments del segle XX, el modernisme marcava la moda en la indumentria, el disseny, la decoraci o les arts plstiques. El modernisme tamb va tenir un vessant musical i literari. Amb tot, l'activitat ms destacada del corrent modernista va ser l'arquitectura i els seus complements decoratius, i el seu representant ms conegut Antoni Gaud. Barcelona es va convertir en una de les ciutats amb ms edificis modernistes del mn. Alhora, durant l'etapa modernista, la ciutat va esdevenir un important centre artstic, on als pintors els agradava fer vida bohmia. Entre els pintors modernistes que es reunien al local d'Els Quatre Gats, hi havia Ramon Casas i Santiago Rusiol. A partir del 1906, el modernisme va comenar a ser rellevat pel noucentisme, que l'acusava de ser un art anrquic i decadent. Enfront del "caos romntic" modernista, els noucentistes proposaven la recerca de l'ordre, la claredat, l'harmonia, la mesura i la racionalitat. En temps de Prat de la Riba, la Mancomunitat de Catalunya va fer costat al Noucentisme, que va tenir en Eugeni d'Ors el ms destacat dels idelegs.
64
La diversificaci industrial La indstria catalana va iniciar el segle XX amb una profunda crisi, sobretot al sector del txtil, que va acusar particularment la prdua de les colnies. La resposta de la indstria catalana davant d'aquesta situaci decadent va ser intensificar el procs de diversificaci iniciat a finals del segle anterior. D'aquest procs en van sortir particularment beneficiats els sectors qumic, metallrgic i hidroelctric, que, a ms, van gaudir de protecci aranzelria. Tamb es van desenvolupar les construccions mecniques, amb l'aparici d'empreses automobilstiques. Amb tot, podem dir que el fenomen ms representatiu de la indstria catalana durant el primer ter del segle XX va ser la rpida electrificaci. Des de la primera dcada del segle, es va accelerar la construcci de centrals hidruliques i companyies hidroelctriques. D'aquesta manera, cap al 1930, gaireb una quarta part del consum d'energia a Catalunya era ja d'origen hidroelctric. La Canadenca va ser la companyia que va acabar assolint el monopoli de la distribuci de l'energia elctrica a Catalunya. L'electrificaci va suposar importants avantatges per a la indstria catalana, que es va alliberar de la dependncia del carb i de les limitacions de l'energia hidrulica. L'electrificaci va anar acompanyada de la proliferaci de centrals elctriques a les conques dels rius i de la construcci dels primers grans embassaments i de les xarxes de distribuci de fluid elctric. La Primera Guerra Mundial (1914-1918), en qu Espanya no va participar, va obrir oportunitats de fer grans beneficis a la indstria catalana, que havia de cobrir la demanda dels pasos belligerants. Per, acabada la guerra, la indstria catalana, que no era competitiva a nivell internacional, va quedar sotmesa a una nova crisi. Aquesta crisi, noms es va poder superar durant el perode de la dictadura de Primo de Rivera, que va ajudar el creixement industrial amb la introducci d'aranzels proteccionistes i la repressi dels sindicats. L'Exposici Universal del 1929 havia de ser una mostra del bon moment que passava l'economia catalana. Tanmateix, pocs mesos desprs, es va produir el crac bancari mundial, que va afectar tamb l'economia catalana.
La violncia poltica a la Barcelona del segle XIX La revoluci liberal es va dur a terme a Catalunya en un clima generalitzat de violncia. Juntament amb les tres guerres carlines, que van colpejar una bona part del territori, cal esmentar la violncia organitzada o tutelada des de l'estat, i les diverses revolucions populars, algunes de les quals van prendre tamb un caire inusitadament/sorprenentment violent. Ja al Trienni Liberal (1820-23) es va fundar la Milcia Nacional, un cos armat de voluntaris, amb la finalitat de garantir l'ordre i consolidar les conquestes de la revoluci. Durant la Dcada Moderada (1843-1856), la Milcia Nacional va ser definitivament dissolta i es va fundar la Gurdia Civil (1844), el primer cos professionalitzat de policia, amb un estatus d'institut militar. Tanmateix, fins al 1868 van ser freqents els estats d'excepci, que atorgaven al capit general uns poders extraordinaris i deixaven la repressi en mans de l'exrcit. Barcelona va ser bombardejada en diverses ocasions des del castell de Montjuc. Amb la Restauraci (1874-1931), l'estat va desplegar diversos cossos policials i parapolicials, de funcionament opac i, en general, impune, per l'exrcit va tornar a jugar un paper repressiu de primera lnia, en especial a partir de 1899. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
65
Les revoltes populars, anomenades bullangues, tamb van ser freqents. La primera (1835) es va saldar amb la crema de convents i de la fbrica Bonaplata, la primera que havia introdut la mquina de vapor a Catalunya. Altres bullangues van ser la de 1842, reprimida des de Montjuc ; la de 1843, coneguda amb el nom de la Jamncia, que es va resoldre de la mateixa manera ; i les de 1845, 1854 i 1856. Entre els factors que van atiar aquestes revoltes cal esmentar la concentraci a la ciutat d'un proletariat inestable, la decepci de les classes populars davant el carcter conservador que anava prenent la revoluci burgesa i l'extensi de les idees republicanes. Durant el decenni de 1890, en plena Restauraci borbnica, l'extensi de l'ideari violent en el moviment anarquista va donar lloc a diversos grans atemptats. El 1893 es van fer catorze atemptats amb bomba a Barcelona, entre els quals destaquen l'atemptat fallit contra el capit general Martnez Campos i l'explosi de dues bombes al Liceu. El 1896 hi va haver un atemptat amb bomba contra la process de Corpus al carrer de Canvis Nous, que va provocar una gran mortaldat. La repressi, sota jurisdicci militar, va ser indiscriminada. El procs de Montjuc (1897), que es va saldar amb cinc execucions, va aixecar una onada de protestes, tant a Catalunya com a nivell internacional. Tanmateix, la repressi va desorganitzar momentniament el moviment llibertari. Encara el 1909, l'oposici a la guerra del Marroc va provocar un nou alament de carcter anticlerical i violent, la Setmana Trgica, que va ser seguida per una repressi durssima i indiscriminada. Per tots aquests motius, Barcelona es va guanyar la trista etiqueta de "la ciutat de les bombes".
La Setmana Trgica L'origen de la Setmana Trgica del 1909 s'ha de buscar en la poltica colonial espanyola al nord de l'frica, concretament a la zona del Rif. Els governs espanyols s'havien capficat a mantenir ocupat aquest territori malgrat les repetides revoltes locals, cosa que va tenir com a conseqncia un seguit de derrotes militars amb molts morts. Aix, alhora, va forar el govern a mobilitzar ms homes per enviarlos a lluitar al Marroc. Bona part d'aquests homes eren reservistes catalans, molts d'ells casats i amb fills. A aquesta circumstncia s'ha d'afegir el carcter injust del sistema de reclutament, que permetia la redempci per diners i, per tant, feia recaure sobre les classes populars tot el pes de la lleva. L'embarcament dels reservistes catalans cap al Marroc va provocar una reacci popular de rebuig, que va culminar amb una vaga general i una insurrecci espontnia. Les agrupacions poltiques que haurien pogut dirigir els esdeveniments, com els republicans federals, els nacionalistes o els lerrouxistes, van renunciar a encapalar-los. Sense objectius poltics concrets ni control de cap mena, el moviment popular va degenerar en un anticlericalisme primitiu, que va cremar esglsies i convents. L'anticlericalisme, alimentat des del darrer ter del segle XIX pel federalisme i l'anarquisme, era una de les banderes que enarboraven les classes populars a l'etapa. El discurs demaggic del republicanisme lerrouxista havia contribut a l'arrelament de l'anticlericalisme popular. Aquest anticlericalisme es fundava en els privilegis que el rgim de la Restauraci mantenia a l'Esglsia, especialment en el camp de l'ensenyament, com tamb en la vinculaci de l'alta burgesia amb els cercles socials i benfics eclesials, a travs de patronats i parrquies. La revolta de la Setmana Trgica va ser finalment esclafada per l'exrcit, i se'n va fer responsables els cercles anarquistes. La forta repressi subsegent va afectar DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
66
tota la classe obrera i, tamb, intellectuals llibertaris com Francesc Ferrer i Gurdia, que va ser afusellat sense proves com a instigador.
L'auge de la CNT i el pistolerisme El fracs de la vaga general de 1902 va afeblir de manera molt important l'obrerisme catal. La reorganitzaci del moviment obrer no es va iniciar fins al 1907, quan amb la creaci de Solidaritat Obrera es va aconseguir reagrupar bona part dels sindicats obrers. Solidaritat Obrera va ser la matriu de la CNT, central sindical de tendncia anarcosindicalista fundada el 1911, que esdevindria hegemnica a Catalunya fins a la Guerra Civil de 1936-1939. La CNT va dirigir a Catalunya la vaga general revolucionria de l'estiu de 1917, quan en els enfrontaments entre exrcit i vaguistes a Barcelona hi va haver 33 morts i a Sabadell 10. Aleshores, el govern va ofegar el moviment revolucionari amb el suport de la fora militar i la CNT va ser perseguida. L'any segent, la CNT va celebrar el Congrs de Sants, on es van fixar dos punts bsics de la seva nova orientaci: el sindicat nic i l'acci directa. L'xit de la tctica de sindicat nic va quedar demostrat en un seguit de vagues, com la de La Canadenca, que van paralitzar prcticament l'activitat econmica del Principat i van demostrar la fora de la CNT. El protagonisme d'aquests anys va proporcionar a la CNT un creixement espectacular. Es va iniciar aleshores una etapa de confrontaci social que la crisi econmica de la postguerra va agreujar. Dins la CNT, la divisi entre els elements possibilistes i els partidaris de la revoluci es va accentuar. Uns quants homes armats que actuaven en nom de la CNT van comenar a atemptar contra patrons i elements obrers. Els patrons, per la seva banda, van organitzar bandes de pistolers per atemptar contra els lders sindicals i, ms tard, els Sindicats Lliures, que van mantenir la tctica terrorista. Els pistolers de la patronal actuaven amb el suport dels governadors civils i amb la connivncia de la policia. Tot plegat va culminar en una intensa repressi contra el moviment obrer i els dirigents sindicals. Aquesta clima d'extrema conflictivitat social va impulsar els grups dominants catalans a donar suport al cop d'estat de Primo de Rivera el 1923.
La Mancomunitat de Catalunya El fracs de la Solidaritat Catalana va portar la Lliga Regionalista a buscar un pacte amb el govern de Madrid per tal d'aconseguir un mnim d'autogovern catal. Finalment, i malgrat les reticncies, la Lliga va assolir del govern un reial decret, que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius. La Mancomunitat responia a una llarga demanda histrica dels catalans, la federaci de les quatre diputacions catalanes. Tot i que la seva funci havia de ser purament administrativa, i les seves competncies no anaven ms enll de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importncia poltica: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat de Catalunya des del 1714. DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
67
Presidida primer per Prat de la Riba i desprs per Puig i Cadafalch, tots dos homes de la Lliga, la Mancomunitat va dur a terme una important tasca de creaci d'infrastructures de camins i ports, obres hidruliques, ferrocarrils, telfons, beneficncia o sanitat. Tamb va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrcoles i forestals introduint millores tecnolgiques, de serveis i educatives. Aix mateix, va potenciar els ensenyaments tecnolgics necessaris per a la indstria catalana. La Mancomunitat va crear o consolidar un conjunt d'institucions culturals i cientfiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada ms gran. Entre aquestes institucions, es troben l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, l'Escola Superior d'Alts Estudis Comercials o l'Escola del Treball. Prat va crear, tamb, l'Escola d'Administraci Local, d'on havia de sorgir un cos de funcionaris catalans. Un dels fets ms transcendents de l'obra cultural de la Mancomunitat va ser la protecci decidida de l'obra de Pompeu Fabra, qui va normalitzar la llengua catalana.
L'Assemblea de Parlamentaris La crisi econmica i la pujada de preus que es va iniciar a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, va radicalitzar la conflictivitat social i va conduir el sistema de la Restauraci a una crisi poltica. El govern es va negar a tractar sobre les problemtiques que afectaven l'estat i va optar per suspendre les garanties constitucionals i tancar les corts. Aquesta actuaci va incitar la Lliga Regionalista a convocar una Assemblea de Parlamentaris, primer catalans i desprs espanyols, amb la finalitat d'aconseguir per via parlamentria les reformes administratives i poltiques que l'Estat necessitava. Per, l'Assemblea va ser declarada sediciosa pel govern i va ser dissolta per la policia. La coincidncia de l'Assemblea amb la vaga general obrera d'aquell any i el carcter massa avanat de les propostes dels parlamentaris, van inclinar la Lliga a acostarse al govern, en qu va participar per primer cop a finals del 1917. Aquesta participaci va acabar en un fracs que va costar a la Lliga l'hegemonia a Catalunya. Els anys 20, quan la Lliga de Camb va entrar en decadncia, es va produir un procs de radicalitzaci del catalanisme. Va sorgir, aleshores, l'Estat Catal, de Francesc Maci, que defensava l'independentisme lligat a un projecte social de signe progressista. Alhora, una part dels militants de la Lliga Regionalista i del PSOE van configurar, respectivament, dos partits nacionalistes, Acci Catalana, que va vncer la Lliga en les eleccions provincials del 1923, i la Uni Socialista de Catalunya.
La dictadura de Primo de Rivera La conflictivitat social de l'etapa, les derrotes militars en la impopular guerra del Marroc i la crisi poltica de l'estat de la Restauraci van impulsar part dels sectors dominants catalans a donar suport al cop d'estat protagonitzat pel Capit General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 1923. Aquest cop d'estat va donar pas a DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
68
una dictadura militar que es va allargar durant set anys. La Dictadura va suspendre tots els drets pblics i va prohibir els partits poltics. Tamb va prohibir les organitzacions sindicals i va dur a terme una forta repressi del moviment obrer. Aix mateix, van ser prohibides la llengua i la bandera catalanes, i, desprs d'un perode d'inactivitat, la Mancomunitat va ser liquidada. Durant la Dictadura, homes vinculats a Estat Catal, liderat per Maci, van participar en l'atemptat contra Alfons XIII, conegut com el Complot del Garraf, i, ms tard, van intentar envair Catalunya des de Prats de Moll, per van ser descoberts. Cap al 1929, la dictadura havia perdut el suport de les classes dominants, de l'exrcit i de la mateixa monarquia i era objecte de protestes estudiantils. L'any segent, Primo de Rivera va dimitir i el monarca va nomenar un nou general, que havia de retornar la legalitat constitucional i convocar eleccions. Per la monarquia havia perdut la legitimitat pel seu comproms amb la dictadura. Aleshores, forces poltiques socialistes i republicanes espanyoles i catalanes van acordar crear un comit amb l'objectiu de liquidar el rgim, instaurar la Repblica i reconixer a Catalunya el seu dret a l'autogovern. Va ser el Pacte de Sant Sebasti. Les eleccions municipals de 1931 es van convertir en un plebiscit antimonrquic amb el triomf de les candidatures republicanes en totes les capitals provincials de l'estat. Dos dies desprs, Llus Companys va proclamar la Repblica des del balc de l'Ajuntament de Barcelona.
La Generalitat republicana La proclamaci de la Repblica feta per Companys des de l'Ajuntament de Barcelona va provocar un clima d'eufria republicana. Poques hores desprs, Francesc Maci va proclamar la Repblica Catalana dins la Federaci de Repbliques Ibriques des de l'edifici de la Diputaci. El nou govern provisional que s'havia constitut a Madrid, tanmateix, va obligar Maci a retirar la Repblica Catalana. Com a contrapartida, per, va acceptar la creaci d'un govern autnom, la Generalitat, i l'elaboraci d'un estatut que preciss el seu marc de llibertat i autonomia. Aviat es va reunir a Nria una comissi per redactar un projecte d'Estatut. Les Corts van aprovar l'estatut la primavera-estiu de 1932, si b es tractava d'una versi retallada pactada entre els representants de l'esquerra catalana i la coalici republicanosocialista que governava a Madrid. Poc desprs, es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, que van donar la victria a Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Francesc Maci, que presidiria la Generalitat fins a la seva mort, el 1933. Esquerra defensava el reconeixement de la nacionalitat catalana, la democrcia, el federalisme, el lacisme i la distribuci social de la riquesa. Tenia el suport, sobretot, de la petita i la mitjana burgesia, per tamb de part de les classes populars. Malgrat la limitada capacitat d'autofinanament, l'aplicaci de l'Estatut va comportar una transformaci de l'estructura poltica, administrativa i econmica de Catalunya. La labor de la Generalitat republicana va ser especialment important en l'mbit de l'ensenyament i la cultura. Aix, malgrat que l'ensenyament pblic era competncia de l'estat central, la Generalitat va desenvolupar un ensenyament DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
69
pblic catal, basat en les tendncies pedaggiques ms modernes. Fruit d'aquesta poltica va ser la creaci de l'Institut Escola, d'ensenyament secundari, de l'Escola Normal, de les escoles d'estiu i colnies escolars o de noves biblioteques. Aix mateix, cal destacar importants iniciatives urbanstiques i d'ordenaci del territori, basades en propostes d'urbanistes i arquitectes racionalistes.
Els fets del 6 d'octubre Durant l'anomenat Bienni Reformista de 1931-1933, el govern de Madrid va estar constitut per una coalici formada per republicans d'esquerra i socialistes. Aquest govern va emprendre mesures democratitzadores, com la promulgaci de la constituci, que separava l'Esglsia de l'estat i deixava oberta la porta a la descentralitzaci del poder poltic, la reforma militar, la Llei de reforma agrria o la introducci, per primera vegada, del dret poltic de les dones al vot. Tanmateix, la intensificaci dels conflictes socials i poltics, en un context internacional de crisi dels sistemes parlamentaris i d'auge del feixisme, va hipotecar la labor reformadora d'aquests anys. D'una banda, els sectors ms esquerrans de l'obrerisme consideraven insuficient la tasca republicana. Aix, a Catalunya, els anarquistes, sota el control de la FAI, van protagonitzar diverses insurreccions obreres a diferents llocs. A la vegada, els sectors dretans no podien tolerar la prdua de determinats privilegis. L'estiu de 1932 hi va haver ja un primer intent de cop d'estat contra la Repblica. Les eleccions que se celebraren a les acaballes de 1933 van donar la victria a la coalici formada pel Partit Republic Radical, de Lerroux, i a la dretana i antirepublicana CEDA. S'iniciava aleshores l'anomenat Bienni Negre. El govern format per Lerroux va representar una reacci en contra de l'orientaci reformista de la Repblica. En aquesta conjuntura, l'aprovaci per part de la Generalitat de la Llei de Contractes de Conreu el 1934 va produir una situaci conflictiva al camp catal. Aquesta llei respectava el dret dels propietaris, per millorava la situaci econmica i social dels rabassaires catalans. Propietaris i homes de la Lliga Regionalista es van oposar a la llei i van aconseguir que el Tribunal Constitucional la denegus allegant la manca de competncies de la Generalitat. Coincidint amb aquestes actuacions, van entrar al govern de la Repblica tres ministres de la CEDA. Aleshores, el nou president de la Generalitat, Llus Companys, va reaccionar proclamant l'Estat Catal de la Repblica Federal Espanyola. Parallelament, arreu de l'estat es va proclamar la vaga general i a Astries hi va haver una insurrecci obrera. La repressi que va seguir a aquests fets, amb l'empresonament del govern de la Generalitat i la suspensi de l'Estatut i la majoria d'Ajuntaments i el manteniment de l'estat d'excepci fins al 1935, va preparar la Guerra Civil. A comenaments de 1936, la contrarevoluci governamental va impulsar que les esquerres s'unissin en el Front Popular, que triomfaria en les eleccions generals. Aix va permetre que a Catalunya, on va guanyar el Front d'Esquerres, es restabls l'Estatut. Durant l'etapa de govern del Front Popular es va reiniciar el procs reformista en un ambient molt radicalitzat. Finalment, el Govern no va poder aturar la conspiraci militar que va provocar l'esclat de la Guerra Civil i l'inici de la revoluci.
70
L'esclat de la Guerra i la revoluci L'estiu de 1936, un nou cop d'estat militar contra la Repblica encapalat pel general Franco va ser l'inici d'una Guerra Civil que va durar gaireb tres anys. A Catalunya, on la rebelli militar va fracassar, va comenar una etapa revolucionria que va anar acompanyada d'accions violentes contra persones de dretes i de l'esglsia. En aquesta conjuntura, la Generalitat va perdre l'hegemonia i va ser el moviment obrer representat per la CNT-FAI el que va passar a controlar la situaci. Arran de l'alament, molts patrons d'empreses van fugir, i els treballadors van intentar posar en marxa la producci. Es va iniciar, aleshores, un procs de collectivitzacions i les empreses van passar a ser controlades per les organitzacions obreres i camperoles i els sindicats. Per a les dones, la revoluci va significar un cert alliberament. L'avortament es va legalitzar i es va parlar d'amor lliure. A ms d'ocupar-se de la supervivncia a les llars, les dones van collaborar en l' organitzaci de la lluita antifeixista i van participar en la producci. Parallelament, a iniciativa de la CNT-FAI, es va crear un Comit Central de Milcies Antifeixistes, que va dirigir la revoluci collectivista mitjanant el Consell Suprem de l'Economia de Catalunya. El Comit va organitzar, tamb les primeres columnes de voluntaris cap al front. Voluntaris milicians, mal armats, mal organitzats i mal dirigits, van sortir cap al front d'Arag. El Comit Central de Milcies Antifeixistes va durar fins a la tardor de 1936, quan la CNT va acceptar formar part d'un govern d'unitat de la Generalitat. La CNT tamb va participar en el govern de l'Estat.
Els fets de maig de 1937 Des de la tardor de 1936, el nou govern d'unitat de la Generalitat va intentar controlar la situaci. Les empreses collectivitzades es van regular a travs d'un decret de collectivitzacions i es van crear consells generals d'indstria per organitzar la producci. Amb tot, en general, el ritme de producci va baixar espectacularment, cosa que va provocar l'empitjorament de la situaci econmica i l'increment de la conflictivitat social. La Generalitat tamb va intentar reassumir l'ordre pblic a travs de la Junta de Seguretat Interior de Catalunya. Aix mateix, va organitzar nous ajuntaments, va militaritzar les milcies i va instituir tribunals populars. Altres tasques empreses per la Generalitat van ser la creaci del Consell General de la Sanitat, la constituci del Consell de l'Escola Nova Unificada o la creaci del Servei de Biblioteques al Front. En el marc d'aquest procs d'assumpci de poders, al maig de 1937, la Generalitat va intentar recuperar la Telefnica, sota el control dels anarcosindicalistes. Aleshores, la CNT i el POUM, que donaven preeminncia a la revoluci, es van enfrontar amb la Generalitat, que tenia el suport del PSUC i Esquerra Republicana, partidaris de donar prioritat a la guerra. Durant tres dies, a Barcelona hi va haver enfrontaments armats i persecucions, fins que l'enviament de reforos per part del govern va fer cedir CNT i POUM. Tamb hi va haver enfrontaments a altres ciutats catalanes. Tot i que la Generalitat va semblar que sortia enfortida de la lluita, ben aviat el govern central va reassumir l'ordre pblic i la defensa, i va quedar marginada. Alhora, el PSUC va aconseguir l'hegemonia enfront de la CNT, i el POUM DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
71
va ser illegalitzat. Mentrestant, el front d'Arag, on lluitaven molts catalans, es va mantenir estable fins a la primavera del 1938, quan Catalunya va quedar allada de la resta de territori republic. La societat catalana va haver de fer front a la manca de subsistncies i als bombardeigs A l'estiu, va tenir lloc la batalla de l'Ebre, que va ocasionar moltes prdues de persones i bns. L'ofensiva franquista final contra Catalunya es va comenar per Nadal. La fi de la guerra va significar la derrota de Catalunya, la fi de la Repblica i de l'autonomia i l'inici d'una llarga dictadura militar.
La dona abans i desprs de la Guerra Civil La Revoluci Industrial del segle XIX va comportar importants canvis socials en la condici de les dones que, tanmateix, no van tenir conseqncies en l'mbit juridicopoltic fins a la formaci de la Segona Repblica (1931). Les dones van tenir un important pes en la indstria txtil des del comenament mateix. Ja el 1856, les dones constituen el 40 % de la poblaci obrera de Barcelona. Tamb tenien una important presncia en el servei domstic. A ms, moltes dones casades i amb fills treballaven a casa treballs per a les fbriques i cobraven a tant la pea (sistema domicilari). Les dones assalariades compartien amb els homes unes condicions laborals molt dures, per, a ms, cobraven sous ms baixos i se situaven majoritriament en els collectius laborals considerats inferiors. La primera reglamentaci del treball femen i infantil no es va aprovar fins al 1901. Per contra, les dones de classe mitjana i alta no treballaven fora de casa. Des del punt de vista legal, la dona era considerada inferior a l'home, al qual devia obedincia. El 1900, el 80 % de la poblaci femenina de la provncia de Barcelona era analfabeta. Ja durant el primer ter del segle XX les dones van eixamplar els seus camps d'activitat en mbits com el comer, l'educaci, la sanitat i, en general, els serveis. Algunes van poder accedir als estudis universitaris; aix, el curs 1927-28 n'hi havia 229 de matriculades a la Universitat de Barcelona. Tamb es van constituir entitats femenines, com l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (1909). La Constituci republicana de 1931 va concedir el dret de vot a les dones. Aquesta mesura va ser precedida per un important debat, en qu les posicions de principi, favorables a la igualtat de la dona (defensades per la diputada radical Clara Campoamor), es van acabar imposant als arguments de tipus conjuntural, que consideraven que la dona espanyola encara no estava preparada per exercir el dret de vot (punt que va ser defensat per l'altra diputada de les Corts constituents, la radicalsocialista Victria Kent). La Constituci republicana va reconixer, a ms, el matrimoni civil i el dret al divorci. Tamb la legislaci del Parlament de Catalunya va promoure mesures a favor de la igualtat de gnere. Victria Kent va ser nomenada directora general de presons i es va convertir, doncs, en la primera dona que exercia un crrec poltic d'importncia. Comenada la Guerra Civil (1936-39), les dones van jugar un paper importantssim en el bndol republic, tant al front (com a milicianes i en els serveis sanitaris), com tamb, i especialment, a la rereguarda, on es van incorporar de manera massiva a la indstria. L'anarquista Frederica Montseny es va fer crrec de la cartera de Sanitat al govern republic (1936-37), i es va convertir en la primera dona ministra de l'estat espanyol. D'altra banda, el govern de la Generalitat va aprovar el dret a l'avortament al desembre de 1936. Per contra, al bndol franquista es va imposar el retorn a la condici social tradicional de la dona, caracteritzat per la desigualtat jurdica, l'obedincia al marit, el retorn a les tasques de la llar i una forta moral catlica. La Falange Espaola va DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
72
crear la Seccin Femenina, dirigida per Pilar Primo de Rivera, i la jerarquia de l'Esglsia va imposar una censura moral frria. Aquestes condicions es van perpetuar durant la dictadura franquista, i noms van viure alguna modificaci a partir de la dcada de 1960, en el context d'un fort creixement econmic i d'una tmida obertura a l'exterior.
La repressi franquista Amb la victria franquista, una part molt important de la poblaci catalana, poltics, dirigents i militants de partits obrers i republicans, quadres sindicals i intellectuals van haver de marxar a l'exili. Es calcula que durant els primers mesos de 1939 van travessar la frontera entre Catalunya i Frana mig mili de persones, que fugien dels exrcits franquistes sota bombardejos. La majoria, un cop a Frana, van ser internats en camps de refugiats. A dins el pas, tota activitat de caire poltic o sindical fora del rgim va quedar prohibida i, per tant, era penada judicialment. L'exrcit d'ocupaci va iniciar una dura repressi i les execucions sumries van ser habituals. Es calcula que uns 150.000 catalans van anar a parar a camps de concentraci i a presons i que uns 4.000 van ser afusellats per motius poltics, entre ells Llus Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Molts van ser depurats. Per el triomf militar no solament va comportar la repressi poltica i social, sin tamb la lingstica i cultural. Es va prohibir l's pblic del catal, tant escrit com parlat, en els mitjans de comunicaci i en l'ensenyament, aix com en qualsevol organisme o instituci pblica o privada. Tot smbol de catalanitat va ser durament perseguit. A partir de la dcada dels seixanta, el regim va tolerar, fins i tot a la televisi, una mnima presncia de la llengua catalana en aspectes folklrics, i en publicacions o espais clarament marginals. La bandera catalana, tanmateix, va continuar prohibida.
El creixement dels anys 60 En el terreny econmic, la poltica autrquica del primer franquisme va ser negativa per a la indstria catalana. El carcter tancat del rgim suposava la manca de primeres matries i de bns d'equipament per a l'economia catalana, que es basava en la indstria de transformaci i de bns de consum. Els nivells de producci i de salaris reals d'abans de la guerra no es van aconseguir fins ben entrats els anys 50. L'aprovaci del Pla d'estabilitzaci l'any 1959 va significar l'aband del model econmic autrquic i l'adopci de l'economia de lliure mercat. Aix va permetre que a Catalunya s'inicis una etapa de gran creixement industrial, que la va convertir en provedora de bns de consum per al conjunt del mercat espanyol. En aquesta etapa, la indstria txtil va ser definitivament superada per altres sectors ms dinmics, com el siderometallrgic i, en menor mesura, el qumic. L'arribada de capital estranger va impulsar el desenvolupament d'aquestes indstries. Tamb es va iniciar la construcci de centrals nuclears, com la de Vandells. Parallelament, l'agricultura es va mecanitzar i es va consolidar el DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
73
turisme de masses, que va comportar un desenvolupament del sector dels serveis. Tot plegat va incrementar els beneficis dels empresaris, per tamb els salaris dels treballadors. Un smbol de la millora de les condicions de vida dels habitants de Catalunya aquests anys es troba en la difusi de l'autombil.
La immigraci La millora de les condicions econmiques va anar acompanyada d'una autntica allau immigratria sense precedents de treballadors aragonesos, murcians, andalusos i extremenys. Ms de la meitat del creixement de l'etapa 1960-1975 va ser degut a la immigraci. Fins al 1970, a Catalunya el creixement migratori va ser superior al creixement natural. Els immigrants es van assentar, principalment, a les rees urbanes de la costa, entre el Tarragons i l'Alt Empord. L'rea metropolitana de Barcelona va ser el principal nucli d'atracci de la immigraci, la qual cosa va comportar canvis demogrfics, infraestructurals i urbanstics. L'augment de m d'obra va ser un element clau de l'expansi econmica. L'arribada de noves famlies va incrementar la demanda de bns, com els habitatges. La producci d'aquests bns, a la vegada, va generar nova demanda de m d'obra. Amb tot, l'expansi va presentar greus desequilibris. La concentraci de poblaci va tenir lloc sense cap mena de planificaci urbana ni territorial i amb una nulla sensibilitat ecolgica i protectora dels recursos naturals. Ciutats i barris perifrics van crixer de manera anrquica, ja que es feien prevaler els interessos privats especulatius. La presncia del barraquisme i la manca absoluta d'infraestructures van ser habituals. A aix s'ha d'afegir que el bandejament de la llengua i la cultura catalanes va fer la integraci ms difcil. Tot plegat, va multiplicar els conflictes socials. El resultat va ser una economia catalana amb un mediocre nivell de tecnologia, amb uns treballadors amb poca formaci i amb unes tcniques empresarials poc modernes. Aquestes deficincies es van posar de relleu quan, a inicis dels anys setanta, es va comenar a notar la crisi econmica internacional. Les associacions de vens, sovint vinculades a la resta del moviment obrer antifranquista, van reivindicar davant l'administraci la soluci dels dficits i es van convertir en un punt de trobada entre catalans i immigrants.
La resistncia interior La primera resistncia interior contra el franquisme la van protagonitzar petits grups clandestins del Front Nacional de Catalunya, el POUM, i la CNT, que era el ms fort. Aviat s'hi van sumar el PSUC i altres organitzacions, com Esquerra Republicana o Uni Democrtica de Catalunya. A mitjans dels anys 40, els guerrillers del maquis van organitzar una fracassada ocupaci de la Vall d'Aran. Tamb es va crear el Front Universitari de Catalunya, que va impulsar propaganda antifranquista. Tanmateix, acabada la Segona Guerra Mundial, quan en el context de la Guerra Freda es va fer evident que els aliats no intervindrien contra Franco i el franquisme va ser legitimat pel Vatic, els EUA i l'ONU, la resistncia poltica, objecte d'una DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
74
dura repressi, es va desintegrar. S que hi va haver un sector confessional que va fomentar la resistncia cultural emparat per institucions eclesistiques. Aquesta oposici es va esforar per donar a conixer la realitat catalana durant celebracions amb suport oficial com l'entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat o el Congrs Eucarstic. La vaga de tramvies de 1951, una protesta contra la pujada de tarifes que va culminar en vaga general, va ser el primer acte de masses important contra el rgim. A mitjans dels anys cinquanta hi va haver una segona vaga de tramvies, en qu va adquirir relleu el moviment universitari de protesta. Els anys segents, el moviment universitari va crear la seva prpia organitzaci, integrada pel PSUC, el Moviment Socialista de Catalunya i altres formacions clandestines. Ja a mitjans dels anys seixanta es va constituir el Sindicat Democrtic d'Estudiants, que va aportar dirigents al moviment democrtic antifranquista. Alhora, el creixement econmic iniciat a finals dels anys cinquanta va brindar la base per al desenvolupament d'un nou tipus de moviment obrer, fortament influenciat pel PSUC, el grup antifranquista ms ben implantat a Catalunya. Tamb van sorgir corrents sindicals opositors d'orientaci cristiana. A mitjans anys seixanta, es van fundar les anomenades Comissions Obreres, que es transformarien en sindicat de classe i serien molt actives en la lluita obrera. En aquesta etapa van aparixer en l'espai socialista catal nous corrents ms radicals, entre els quals el Front Obrer de Catalunya. Aix mateix, activistes nacionalistes catlics, conjuntament amb altres independents, van preparar la campanya contra Galinsoga, el director de La Vanguardia, i els fets del Palau de la Msica, on es va cantar el "Cant de la Senyera" davant els ministres de Franco. Parallelament, es va desenvolupar un moviment cvic ampli i divers, incloses les associacions de vens, que abastava des de campanyes de sensibilitzaci ciutadana a moviments de resistncia passiva. Les campanyes de "Volem bisbes catalans" i la de "Catal a l'escola" van tenir gran ress popular. Tamb es va avanar en la recuperaci cultural. Van aparixer publicacions en catal, es va crear Omnium Cultural i els Setze Jutges van impulsar la Nova Can. Als inicis dels anys 70, les diferents forces democrtiques es van unir en l'Assemblea de Catalunya, que, amb el lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", va protagonitzar bona part de les mobilitzacions populars d'aquesta etapa. En els darrers anys de la dictadura es van configurar noves formacions poltiques, que serien l'embri dels partits de la democrcia. Tamb es va convocar un Congrs de Cultura Catalana.
75
LA TRANSICI DEMOCRTICA I L'AUTONOMIA POLTICA La transici a la democrcia La recuperaci de l'autogovern L'Estatut d'Autonomia
La transici a la democrcia Els darrers anys de la dictadura, la lluita per les llibertats democrtiques i nacionals era cada vegada ms mplia. Tot i aix, el rgim franquista va mantenir el seu carcter repressiu fins a l'ltim moment. Encara el 1974, es va executar l'anarquista Puig Antich i l'ltim any de la dictadura hi va haver ms execucions. Finalment, la mort de Franco, a finals de 1975, va obrir un perode difcil i contradictori de transici cap a la democrcia. Les previsions successries es van complir, i el prncep Joan Carles va jurar com a rei d'Espanya. El primer govern de la monarquia, tot i incorporar ministres aperturistes, va conservar una filiaci clarament franquista. Durant els primers mesos de l'any 1976, hi va haver un seguit de manifestacions a les principals ciutats espanyoles. Comissions Obreres va organitzar grans vagues que van paralitzar tot el pas. L'increment de la protesta popular en demanda de llibertats va ser contestada amb violncia. Per, l'estiu de 1976, aquest govern va dimitir i el rei va nomenar cap de govern Adolfo Surez, fins aleshores ministre secretari general del Movimiento. Surez va elaborar una Llei per a la Reforma Poltica. L'oposici, que preferia una ruptura democrtica, va defensar l'abstenci en el referndum popular que havia de ratificar aquesta llei. Tanmateix, aquesta consigna va fracassar, i la llei va ser ratificada amb una participaci notable a Catalunya. La reforma es va imposar a la ruptura. A continuaci, les Corts franquistes es van dissoldre i es va iniciar un perode de recuperaci de llibertats en el curs del qual es van anar legalitzant els partits i els sindicats i es van convocar eleccions lliures per a unes Corts Constituents. A Catalunya, la convocatria de les eleccions va impulsar la realitzaci d'aliances electorals, que va simplificar la multiplicitat de sigles poltiques existent. El Partit Socialista de Catalunya (Congrs) va formalitzar, en el Pacte d'Abril amb la Federaci Catalana del PSOE, la coalici Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Convergncia Democrtica de Catalunya esva aliar amb el PSC-Reagrupament per formar el Pacte Democrtic, al qual se sumarien Esquerra Democrtica i el Front Nacional. Uni Democrtica de Catalunya esva aliar amb el Centre Catal per formar la coalici Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya. Esquerra Republicana, que no estava encara legalitzada, es va haver de coalitzar amb el Partit del Treball de Catalunya. Tamb s'hi va presentar el PSUC, que havia estat legalitzat feia tot just unes setmanes. Al Senat, socialistes, comunistes i Esquerra Republicana van formar l'Entesa dels Catalans, Les primeres eleccions democrtiques es van celebrar a la primavera de 1977 i a Espanya les va guanyar la UCD, el partit de Surez. Aix refermava l'objectiu dels grups dirigents de l'estat d'aconseguir una transici poltica sense ruptures. En canvi, a Catalunya la fora vencedora va ser la coalici PSC-PSOE i la resta de forces no continustes i favorables a la consecuci de les llibertats democrtiques juntament amb un autogovern catal. El PSUC va ser la segona formaci ms votada i, al Senat, l'Entesa va obtenir un gran xit. Com a conseqncia del resultat de les eleccions, hi va haver canvis en les aliances poltiques. L'xit de Socialistes de Catalunya va impulsar la constituci del PSC (PSC-PSOE), on es va integrar tamb el PSC-R. CDC i UDC van formar la coalici Convergncia i Uni. El pas segent era aconseguir un pacte constitucional que organitzs la vida poltica de l'Estat dins d'unes normes de democrcia parlamentria. La Constituci DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
76
democrtica va ser redactada per una comissi parlamentria formada per membres dels diversos partits amb representaci parlamentria, els anomenats "Pares de la Constituci". La Constituci, que reconeixia el dret de les nacionalitats i les regions a assolir l'autonomia, es va aprovar en referndum el 1978.
La recuperaci de l'autogovern A Catalunya, l'inici de la transici va obrir una etapa reivindicativa, tant per la crisi econmica, com per motius poltics. A comenaments de 1976, l'Assemblea de Catalunya va cridar els ciutadans a la mobilitzaci. Aquell hivern, hi va haver manifestacions a Barcelona amb demandes de "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia". A l'estiu, es va organitzar la Marxa de la Llibertat, que, malgrat la repressi policial, va recrrer zones mplies de Catalunya. La concentraci de l'Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat va ser la primera que es va poder celebrar fora de la clandestinitat des de 1938. Alhora, la mobilitzaci en favor de l's pblic del catal va augmentar la presncia del catal als mitjans de comunicaci, a l'ensenyament i a la vida ciutadana, com van posar de manifest els actes de cloenda del Congrs de Cultura Catalana de 1977. El protagonisme adquirit per la reivindicaci de l'autogovern en aquesta etapa va ser reforat pels resultats de les eleccions generals de la primavera de 1977. A Catalunya, els partits i coalicions que incloen als seus programes el restabliment de les institucions i principis recollits a l'Estatut de 1932 van obtenir ms del 75% dels vots. Es va formar, aleshores, una Assemblea de Parlamentaris, integrada per tots els diputats i senadors catalans, que va exigir el restabliment de la Generalitat i el retorn del seu president a l'exili, Josep Tarradellas. L'Assemblea es va veure ratificada per la manifestaci de l'Onze de Setembre de 1977, on van participar un mili de ciutadans que reivindicaven l'autogovern. A conseqncia de la pressi generalitzada, el govern de Surez va promulgar un decret que restablia provisionalment la Generalitat. Al cap d'un mes, Tarradellas va arribar a Barcelona, aclamat per la ciutadania. Aquest va ser l'nic acte de restauraci de la legitimitat republicana en tota la transici democrtica espanyola. Dissolta l'Assemblea de Catalunya, Tarradellas va nomenar un Consell Executiu de la Generalitat, on eren representades totes les forces parlamentries. La Generalitat provisional va actuar sense competncies i sense infraestructura prpia, disposant noms dels recursos de la Diputaci de Barcelona.
L'Estatut d'Autonomia Aprovada la Constituci de 1978, que dissenyava un Estat de les Autonomies, es va iniciar l'elaboraci d'un Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'Estatut va ser redactat a Sau per una assemblea de diputats i senadors catalans. Retallat notablement en el curs de les discussions al Parlament espanyol, va ser aprovat en referndum pels ciutadans catalans el 1979. L'Estatut defineix Catalunya com a "nacionalitat" i la Generalitat com la "instituci en qu s'organitza polticament l'autogovern de Catalunya". Reconeix el catal com a llengua prpia de Catalunya i com a idioma oficial juntament amb el castell. Concedeix a la Generalitat ms poders que el de 1932 en matria d'ensenyament i cultura i mitjans de comunicaci, per menys en l'ordre pblic i la justcia. Els aspectes de finanament de l'autonomia es deixen en una situaci d'ambigitat, que posteriorment ha comportat problemes. La primavera de 1980, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, on la minoria ms votada va ser la coalici establerta per Convergncia i Uni. Aquestes eleccions van significar la fi de la Generalitat provisional i l'inici de DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat
77
l'etapa autonmica. El govern de la Generalitat que va sorgir de les eleccions va ser presidit per Jordi Pujol. Desprs de les eleccions al Parlament, es va iniciar un procs complex de trasps de competncies, que va perillar desprs de l'intent de cop d'estat contra la democrcia de 1981, el qual va impulsar una poltica de frenada als processos autonmics que es va concretar en la Llei Orgnica d'Harmonitzaci del Procs Autonmic. Amb tot, l'aplicaci de l'Estatut d'Autonomia va reobrir a Catalunya una estructura poltica i unes eines de reconstrucci nacional que li havien estat negades durant ms de quatre dcades. La normalitzaci del catal, malgrat els conflictes i debats que es van haver de superar, va permetre un important avan en el coneixement i l's social d'aquesta llengua entre la poblaci de Catalunya. La catalanitzaci va progressar tamb als mitjans de comunicaci. Van sorgir ms diaris i revistes redactats en catal, si b amb una difusi limitada. Tamb es va incrementar la publicaci de llibres en catal. La presncia del catal a la rdio i la televisi va augmentar considerablement amb l'inici de les emissions de les cadenes pbliques, Catalunya Rdio i Televisi de Catalunya.
78

Història de Catalunya

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Història de Catalunya

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

DIARI DE MATAR.

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

NDEX PERSONATGES ....................................................................... 06 DOCUMENTS .......................................................................... 14

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

DIARI DE MATAR.CAT www.diaridemataro.cat

Anda mungkin juga menyukai