N0' 49
C.I.D.O.
BZIERS
l de Julhet 1917
99 FILHOU
Canta lou
e lou
15
de chaca mes
sssoun, mscresequ'es lou rebous que se proudus... l se prenoun mal: vesoun trop un souldat dins l'ome, e pas prou l'ome dins lou souldat...
DELPON-DELASCABRAS. Blouca de la Cerna, 27 de mai 1917.
s'es lou sotige ou la michantisa que i'an ditat aquel escritu antimiejournau. Ac's pas noste afaire. Ce que nous arregarda, pr esemple, es lou ft brutal, es la doubla ensulta facha l'ounou de nosla lenga e la libertat de nostes coumpairiotas. Rai pr la lenga, aprs tout: sa fora e sa butat la portoun -m-una aussada ounte ges d'espicis, mmes quilhats sus sas caissas de sabou e sas boutas de sucre, rescoun pas d'agandi... Ms lous Miejournaus, omes e fennas, que pr un pessuc de mouneda logoun soun tems e sous brasses -m-un palroun francimand, avn lou deb de lous apar conlra de fantasis e de bachoucadas que digus, aujourd'ioi, suporla pas pus sans coulra, e que deman se pagaran chr belu... Aqul mounde sound'tras libres : permetren pas que lous traloun couma d'esclavas. An lou drech de parl pertout, au magasin couma Vouslau e dins la carriira, sa lenga mairala, soun pa~ ious miejournau que vu be voste jargot champagnu ou picard, Messis de la Semeuse. Se coumprens pas vosles emplegats ou voslas praticas, es lant pis pr vautres e pas pr eles. An aprs dos lengas: avs pas qu' n'en faire autant franc que scgus trop feniants ou trop bstias... Ms coumts pas nous mal pr la fora: sn d'una raa que se gimbla pas couma ac ; nimai nous gagn pr l'argent : tout l'or dau mounde vu pas lou cle noste sourel. E se laclau d'or doubris perlout, barra pas toujour la bouca das quaimoun la lenga de soun pas. S'hou coumprens, tanl milhou. S'hou vouls pas coumprene, vosta plaa es pulu Rerlin qu'au Claps. I se.ris bcn ressachuts, em voslas marchandisas e vosla pancarla : lous Alemands gardarin la boustifalha pr eles, ese scrvirin de l'escritu pr lous Poulouneses ou lous Alsacians .. Lou CHIVALI.
Le
Avs ben legit ? avs ben coumprs E, sustout, avs ben deguslat la finessa d'aquela pancarta qu'oublija pas en res, que fora pas digus, ms que prga lou mounde de francimandej, que lous pr'cga aqui, douamenet, ben ounstament ... sous peine de renvoi immdiat! Se la vos maip..., couma dis lou prouvrbe, vai... ounte sabes! Ms, no ! es pas la pena de i'an : troubaren pas pus fort en lioc; car aquela, verilablament, passa l'osca ! Vouln pas saupre las rasous, ou lous prelstes, que lous engrepiaires dau Nord deguisals en Semenaires dau Sudpodoun bail pr sa desencusa. Youln ignour
Lu, en suplement:
TABLUS DE GUERRA
R. A. S.
Ah ! couma fasi bon e dous pr aquela nioch de printems ! Tout dins l'r ra siau. Pr milhouns las estellas traucavoun lou cil negre de sas belugas. La luna ra pas 'ucara levada e un vent laugi e fl, couma lou labeeli de nosta Mietcrrana, fasi balans penela la tsta de las erbas en avans de la tranchada. Jan de l'Ansalada e Mouncsli roun costa costa e joussin dau ben-slre d'aquela nioch siava. Demouravoun cnclausils davans lou tnblu que fasi la natura endourmida, dins un rdou ounte la mort ra chaca pas. Jan de l'Ansalada espas fach pr pens trop longlems. Aima ben de quil pr un moument soun Miejour e soun Frounlignan benaimat pr desrouvilh sa lenga amai i'age pas ges dc rouvil, car... Acha ! disi Mounesti, s'es pas malurousde perdre de lanl bellasniochs! s'em'un tcms couma ac, serin pas milhou la Plaja ou nosta barraqueta de la Gardiola. Fasi pas mai bon, i'a cinq ans, lou jour de ls ajustas de SantLouvis, Ceta. Las ajustas! Ah ! couma aquel moL n'en fasi reviure de souvenis dins lou sicap de Jan! Era bu veire quand countava as Xourmands de sa coumpani lous cabusses qu'avi fach prene as milhous ajuslaircs tle Bouzigas, dc Balaruc, de Ccla ou dc Palavas. S'enfioucava lout soul c se revesi fir c arquetat sus la tintina de sa barca blua e blanca, que douge ramaircs garruts enlevavoun. E Jan de l'Ansalada sautava de joia en countant ac e s'acoumpagnava en cantant lou celbre refrin : Maridats, tens-vous ben... Jan es ioi un pialut couma n'i'a tant. A gardat soun imou galoia e sas reflcssiouns risouliiras. A remplaat soulament pr: T'en fagues pas, lous auren , soun espressioun favourida d'autres cops : Vai t'en Vic pr sanj d'r. Ms ioi, l'oura tardiira ounte ra santinla em Mounesti, se quitava gagn pr lou charme d'una tant bella nioch ! Mounesti, serious couma un papa (anave dire couma un ancian president dauSenatou un general dePort-Arthur), l'escoutava parl. e aproubava pr un sinne de tsta la descricioun que soun amic i fasi. Oi, fasi pas mai bon i'a cinq ans Ceta. T ! regarda aquela fusada que lou sarjant Barbagnassa, qu'es de quart, vn de mand. Regarda couma monla ben dins l'r. Quita darris ela una longa queta dc belugas roujns que davaloun en se damoussant. Regarda couma ac 's bu, nra que la fusada cs alumada. A doubrit sh parasolet de scda blanca e lou lum qu'cs penjnt pr qunlrc ficellas nous bila aqula clartat. Lou vent douament la bula, couma se vouli i fairc segui, ccnt mcstres en l'r, toutas las tranchadas bochas. N'ai pas jamai vist couma ac dins ges de fioc d'artifice, pr lou quatorze Julhet. Ve, se damoussa. Ce que brulla encara, es la boula dc cartou, ounte i'avi lou fioc de Ia fusada. Ara qu'cs counsumida tomba en pichots moucls de brasa rouja e jauna e se pcrd dins lou negre de la nioch. Ouanta salletat! disi Mounesti,
i vese pns pus res. On i vci couma en plen jour, pioi on i vei pas pus e me semblava veire quicon que boulegava, couma un bchou embuscat qu'esperari una palroulha. Bota, l'anan desembusc, fagul Jan. Toutes dous ajustroun sous fusils e, dins la direcioun endicada, dous cops parliguroun. Las balas siblroun e anroun tusL lion, dins la terra, faguent un pichot bruch sourd que res empacht pas d'enlendre. Autant lu, una bala nlamanda passt en dcssus d'eles, en brounzigucnt couma un voun-voun d'abelha. Pioi, d'un mojmenet, pas res. Ln nioch rcvengut siava, e soul lou vent, que bufava un pauc pusfort, boulegava lous fius de ferre couma auri boulegat las brancas d'un berts. Au milnn d'aquel silence de mort, s'entendi pnmens lous couic-couic d'un balalhoun dc rats, que procha de las santinlas semblavoun slrc de grandas manobras. Aqueles nouvls batalhaires fugigurun lu. S'ausissi lou pas de l'oufici dc round', qu'acoumpagnava un capournl. Tcms nutre quichava lou boutou dc sa lampcla eletrica e un rai de lum, viu e blanc, fasi taca dins la tranchada soumbra. Las santinlas alamandas semblavoun segui aqueles ilhaus, car darris l'oufici, on ausissi toujour lou mmc voun-voun d'abelha, que fasin las balas en siblant dins Iou vouide. Lion, ben lion, s'entcnd lou bruch de las carretas dau ravitalhament e tout procha lous cops de massa dc dous sapurs qu'enfounsoun de piqucLs. Lous cscous pounchuts alabc esclairoun lou tcrren. Duvoun s'apresl quicon. Em'una fusada que s'aluma cn partiguent de la tranchada, monta dins l'r una autra garba dc fioc. Es un minen. On ausis lu soun rounflament terrible. Chacun seguis lou cami que fai, prdevign ounte pot toumb. Savitessa s'aumenta ara que davala e tout lou mounde s'es amagat. Pioi un bruch sourd de quicon que s'enfounsa dins de terra umida. Ralat! vengut Jan. Ms pena acabava soun mot, qu'una detounacioun fourmidabla se fagut entendre, seguida d'una ploja de molas... E mija-ourada aprs, dins la cagn ounte roun couchats, Jan de l'Ansalada disi Mounesti : Vcses, s'es pertout pari, legirs sus lou coumunicnt de dcman: Nuit calme sur l'ensemble du front, rien signaler.
FILHOU.
lous journals an calat. Antau i'es restal mai de large pr celebr las vertuts de nostes dous apouticris renoumals : l'amourous e lou poupulri... Lous escoubilhaires. Amai eles an vougut se faire aument, e sc crous lous brasses enesperant l'aumentacioun. Lous malurouses'. Dessoublidavoun quc Nous vivons sons iin maire amoureux de ihygine, couma disi l'autre, lou prope patr de las
pesetas. Pulu qu de yeire Sas flholas abandounadas noste prmi casu (qu'es pas lou prumi cnsou vcngut : n'i' a fossa que soun arrir bats auv Claps avans cl) las a fachs vouid pr de souldats. Counouissian lous souldats-bouchs ; ara i'a lous souldats escoubilhaires. A la caserna on aprend toutes lous meslis. E lou prouvrbe apas torf: Douge mestis, trege misras. Nostas carriiras. Lous Clapassis dinnes d'aquel noura aimaiin d'avdre una vila perfta. Suportoun sans paciena las berrugs que sinnalaven Fatitre cop, sans coumt las autras e se proumetoun de faire soun poussible pr las suprim. A-m-aquel sujt remarcan em regrt l'inercia de noste counsel e lou pauc de cas que fai dau poulidige de nosta vila. Demandan perdequ an pas 'ncara enlevat lous rals das trams que passavoun autres cops pr lou boulevard Victor-IIugo, que s'agandissin la gara de Palavas, ou que rejougnen l'avenguda Bouisson-Dei'lrand e loi boulevard Pasteur en travessant lou plan de l'Espitau. Aurin enlevat em lous rals toutes lous ourribles poutus que fh de Mount-Peli una Oi, couvila bc de gaz.:.. Es la guerra! van nous dire. sansogna.
En Julhel jusqu'au darni Mes tour blad dins lou grani Vu mai sus qhf Irambl
nouissn lou refrin, qu'es mma devengut una La verilat es pulu qu'es dificijle d'avudre un counsel munieipal <[ue sigue au cop: clapassi, amourous d'estetica e... trayalhaire. Autra cansou sus lou mma r. Nous enquieten bateja pas trop pamens: noste Counse carriiras es pus e desbateja las
coumode que de las entretnc... Discutan pas lou talant dau pintre FredericBazille, e marcandejan pas un loc de carriira Washington (amai sigue un pauc tard pr dessout l'America). Ms proutestan contra la supressioun dau noum bcn loncal e tradiciounal de l'Oubservana. Avian pas de besoun, pr proub noste patrioutisme, de faire aquel sacriflce Verdun. Pioi, duri estre entendut, pr la carriira de Verdun couma pr toutes lous noums de guerra, que vu tant esper la finicioun de la guerra e [lou retour das pialuts. Sus aquelas questiouns, eles an dous mots dire: lou prumi e lou darni. ~~ De brave mounde que i'entendoun pas soun : Place de Plaa de
ia Belyique, lou Plan qu'es tant poulit pas vrai'? dempioi que i'a pas pus la las Conlounas. Anen, pr veire ! Lous Belges
an dej soun plan : lou das Quatre-Segious, e countents n'en sount. La Belgicpourr avudre lou siu, ms pas aqui, aucordau vil Claps, ounte i'a de noums qu'esistoun dej, e que s'impausoun: Plan dau Counsulat ou Plan das Estats-de-Lengadoc . E lous qu'aqueles noums i disoun pas res an pas lou drech de lev lenga : sount de trop trassas Clapassis. En jardiniira... sn estats Palavas. Sus
3 de Mai 1917.
La Vida au Claps
Pr stre ransegnats... cau pas legi lnus grands joui'nals, qu'an tout juste lou drech de public lous chis escracliats, lous couraunicals pr lou sucre e lou raconte das councerts spitals. Er un asard qu'agssoun parlat de las grvas clapassiiras : ms n'an pas parlat longtems. Pr patrioutisme, ou pr ordre, an lu croumpat un bn cliut sus la boulegadissa de las grisetas que poudi pas evit, coumprens, que de pourt tort la Defensa naciounala... Pamens seri 'stat pas que juste e rasounable de dire ce que n'ra, de rendre oumage as patrouns pourtats de bona voulountat, e de faire vergougna la pichota cola das chi-boulits e das raliina-sardas. Seri 'stat trop rasounable e trop juste ; e
la routa
negra d'oumbra,
ounte tomboun,
travs Ias plalanas, quauques dcgouts de sourel blound, seri 'n cliarme de se passej se... Oi, se ra ua pauc mjlhou entretenguda. Es unavergougna de la veire, es una Passioun de i pass, falament es pas que traucs e bossas, talament demanda d'stre empeirada. Pamens nous diran pas que lous cantounis sount moubilists: toutes lous cantounis qu'avn totljour vistes roun d'un age ounte on es pas pus suldats. Alors, es nautres que sn trop atissouses, sus que poudn pas vcire lous noun-moubilisats deniour immoubiles...
Lou
Lou Gal fai pas lev km sourel, ms manda jaire lous tarnagasses.
M. Tailhade sap escriure, dise pas de no ; lou malur es que sap pas dous mots de ce qu'escriu. Soun article poulit, brilhanl, laugi, ms pas soulide ni serious, es ben un arlicle de Paris , una merchandisa de bazar... Lou raprouchament das noums Enric Fabre-Fcrdinnnd Fnbrc l'a ravit... e l'a cnganat. A pres Scrignan dins Vau-clusa, pr Serignan dins 1 Eraut, que n'es au mens 40 lgas... Tout ac 's dins lou Miejour, pas vrai ? Alors! un journalista parisenc i regarda pas de tant proche...
Sona Fabre: le naluralisle de l'Hraull, e pioi dis : Provenal rus . Se fass remarc qu'un manit de douge ans sap que l'Eraut es pas en Prouvena, M. Tailhade vous rebecar : Primaire!. Es lou mot que respond tout. Fabre n'ra un, ce que conta M. Tailhade.
Hors de ses mouches. de ses coloptres, de ses arachnides, Henri Fabre est unprimaire sans plus. Le qualifer d'crivain... c'est prendre pour un sot le benot lecteur.
Aub ! ms M. Tailhade ignora (ou fai semblanl) que Fabre segut, en lenga prouvenala, un cscrivan e un pouta de prumiira. Es vrai que la lenga d'oc M. Tailhade s'enchauta ! vn be lou drech de nous 'nchaut, nautres, de l'oupinioun trop mau ransegn'ada d'aquel prince de as letras l'rancimandas. E nous estounan pas pus de soun desbalelage contra Mistral, pauc de lems aprs la mort dau Mstre de Malhana. Lou Moussu que counfound lous dous Serignans avi belu counfoundut las dos Mirias : lou pouma mistralenc e l'ouper-coumic (ali! oi, coumic.) de Gounod e Carrc...
BRAFAMIL.
JS
_W\
fllhas. Regretcn, -m-aquela aucasioun, que ges de councurrentas ajoun pas cantat l'r celbre de Mignon : lou pas o fleurit l'oranger seri 'stat de circounstena... Es M. Dumazert (Gaston), de l'Odon que legigut lou palmars; quand anouncit: Classe de Dclamation. Professeur: M. Dumazert ajustt, em'un pichot gste ad hoc : ii C'est moi! . Eoi! es el. El qu'escrivi, en agoust 1914 : I! me serail pnible de rester inactif landis que lous mes camarades uoni se ruer vers la fronlire . Tout iou mounde snp de quante biais a despendut soun alivitat patrioutica; empacha pas qu'au Counservatri, couma resultat, a pas trop lusit. Pamens,
quauques-uns de sous elvas avin pres la precaucioun de faire segui lou flascoulet de lachou e las pastilhas de goudroun. "^" Mma Monteux a milhou ressit em las manidas. Sans parl de Ceta, ounte las recoumpensas se ramassoun em'un toumbarl, a desencroucat 2 prumis prises de declamacioun : Mllas Pascal e Castel. Aquel succs l'encourajar, saique, a cre las lious de cinedrama couma quaucun i'hou a counselhat. La superiouritat de las fennas sus lous omes (dequ vouls ? es la guerra !) se retroba pr lou cant. Vess M. Monteux (oustau Mount-Peli, sucursala Ceta, pr escai-noum lou Troubaire de vous : D'une baladeuse je fais une falcon, d'un chiffonnier un tnor d'oprette, d'un rtameur une basse nobe. Pamens, de sous escoulans, pas unque s'amerite l'ounou d'stre noumat, e ac se coumprend : s'roun pas trop jouines ou trop gamats serin souldats... Au countrri Mma Michel triounfa : las fennas soun pas moubilisadas; dous ls prises : Mllas Pellat-Vallors e Jana Riou. Enc de Mlla Pellat la raa raceja, se pot dire, e soun succs es estat una douarecoumpensa pr lou simpatic baritoun soun paire, permissiounri dau front. Mlla Riou es estada dinna de sa reputacioun, e aientendut quaucun de la jurada barbouti entre dents : Quelle voix pure ! c'est de l'or, c'esl de l'or ~w^. 'fout comte fach e rabatut, lou gros succs en soulfge es pas estat pr la classa de M. lou Diretou, ms pr noste Justamand de familha, mastro de cinom, autou de Ptrolinette e autres cap-d'obras... Retenguen la Hou. E saluden M. e Mma Sausse, que fan lou cours de soulfge elementri dous, e soun pagats pas que pr un. On pot pas dire que lous Sausse costoun mai que lou peis au pres ounte es lou peis... >~ M. Servel es un proufessou bravs, gentil, ounste e tranquille : s'es pas em' ac qu'on fai d'artistas, n'i'a tant que cau pr fabric de pianistas couma n'i'a tant... Amai sigue passat la classa Berard (interim fach pr Mlla Laussel e M. Andr), M.Louvis Marty a gardat la marca de soun prumi mstre emprimada dinslou... cervl. Em'el a rempourtat unprumi pris MllaBlanc.tropmoudsta, toujour au founs de la sala... ~~.~~. M. Louvis Marty (dej noumat) a couleciounat lous prises : tant milhou pr el. Sas qualitats n'en meritavoun quauques-uns ; ms saique pas lou pris Bounet-Capmarty que i'an bailat, crese, sustout pr amor de faire una rima richa (richa de 250 francs). Fantasi de la jurada: Oh .' fantaisie...aux ailes d'or ! ~>~v Pamens la jurada, quand vu, sap stre sevra. Lou flahutaire Naud es estat recoumpensat 3 ou 4 ans ader. L'an passat encara, agt un segound pres quo i'an rapelat aqueste an. Un rapelat a pas ges de pu, e ac s'endevn belu em la trepanacioun de M. Naud. Empacha pas qu'una blassura reachuda au camp d'ounou es un titre que n'en vu un autre, au tems que sn. En bailant pas un prumi pres M. Naud la jurada a perdut l'oucasioun de faire un poulit gste : aquela palma se seri ben apariada la de sa crous de guerra... M. Maliet, l pres de clarineta, fai ounou soun mstre e cs dinne d'el. Pr lous que counouissoun ce que vu mstre Caisso, aquel franc Miejournau qu'hou fai pas la pausa, n'i'a prou d'un coumpliment antau. ~~~v Parlen pas dau pistoun : es daumage, ms d'aqueste moument i'a trop de mounde que voudrin veire d'alusiouns ounte n'i' auri pas ges. Apuguenpas mai sus la flahuta : lou proufessou a lou malur de s'apell Guilhaume. Alors... Dins la classa d'alt i'a quicon de curious : M. Dirch (35 ans) fai l'interim de M. Ball (lOans), moubilisat... Ball a quitat lou genia pr la jandarmari, e fai respet la li en quicon, Frountignan ou Mza ; crida : Alto-la I as ibrougnas e as contrabands. D'aquel tems Dirch joga lous Lazaras : Le Belge sorlant da lombeau... ~ La distribucioun s'es pas passada sans quaucas pichotas manifestaciouns. A part ls proutestaciouns e lous roundinaments pati pata pars... i'agt una ouvacioun estrambourdanta enl'ounoud'un jouine viulounista de grand talant (on pot pas pus dire de genia ).
Sabe pas couma lous grosses legums troubroun lou boulhoun; ms el avi l'rcountent. Belu ra sustout eountent de soun succs... la coumissioun de reforma !
L'UBOISSAIRE DE FlGAIROLAS.
La Blanqueta d'Agnl
Lous que soun estats cn Macetlounia saboun que las gens d'aquel pas aimoun pas gaire de veire lou estrangs chs eles; ms couma sii desempioi quauque lems dins lou mma vilajou, sii devengut l'amic dau mouflar. Cau que vous digue d'abord que lou mouftar es quicon couma lou mairc dau pas ; es el, emb lou hodja (capelan musulman), qu'an un pauc d'autouritat sus lous abitants. Mai d'una fes, lou mouftar que s'apella Tefic Nashif, m'avi counvidat bure de lach de sas vacas e manj un iu de sas galinas. Me reabi dins soun ouslau, ms avi la precaucioun d'embarr sa fenna dins una pa au coustat, perdcquc Allah defend la fenna musulmana de faire veire soun mourre, poulit ou no, au crestian. Un jour, emb dous coulgas, Jan N... e Jous A..., avian croumpatun agnl e mounlren la partida d'an lou frel enc de Tefic Nashif. El vougut ben e fricassren noste agnl en blanqueta. Tefic avi mes la taula au su, seloun la moda, e s'aclatt au couslat de soun paire qu'avian envilat aussi, ms agt l'atencioun de nous bail de caissas emb de couvertas pr nous asset. I'avi un grand platat de blanqueta e lou passren au vil emb'un culh pr que se servigusse. Sans faire dc maniiras, prcngut quauques talhous d'agnl, un pauc de saussa, pioi regardt lou culh emplastrat de saussa. Aust pas lou remctre salle dins louplat e bravament lou lequt soun aise, pioi lou passt emb lou plat soun vesi qu'ra Tefic. En vegent faire soun paire, Tefic avi frounzit lou nas, ms digut pas res, se servigut, paust lou plat susla taula ; pioi, sourtiguent un moucadou pas trop linde e ple de brisas de fabat, frett lou culh emb'un rde saLisfacioun e me lou passt emb la blanqucta. Nautres tres brounqurcn pas de pu de Ious fach, faguren pas la pichota bouca e netejren lou plat de blanqueta. Una fes defora nous espelren dau rire, franc Jous A... que jurt de pas pus manj jamais de blanqueta de sa vida, tant que seri en Macedounia. Dequ'es d'strc d'un bon oustau ! Pr iu, chaca fes que i pense, me mele rire loul soul... Lou BOUSSAHD.
Armada d'Ourient, lou 2 de mai 1917.
l'armada rend oumage sa courajousa evasioun d'Alemagna. Coumplimentan em plesi tres valhents Clapassis, tres fraires : lous medecis-ajudamajor Marc e Andriu Romieu e Iou joutlioctenent d'artilhari Jrdi Romieu, qu'an meritat chacun un parel de citaciouns. Vnoun tamben d'stre citnts pr lou segound cop : lou marechal-das-lougis Pire Le Roy de Boiseaumari, de Mount-Peli, pilota aviatou : l'ajudant Pire Bonnier, de Cournou, ousservatou en baloun ; lou brancardi Pau Bonnet, de Vilamanda. Noutan em gau las citaciouns l'ordre de Jous Maffre, Iou medeci-aussiliri Andriu Guibal, Gustava Robert, lou telefounista Ramound de Carrre, e lou capoural telegrafsta Emila Courrire, toutes deMountPeli. Das fraires Vitor Bonnet, jout-lioctenent, e Pau Bonnet, medeci-ajuda-major, de Jous Grs, lou mitralhaire Nicoulau Guisl, l'aspirant Carles Beaufort, lou canouni Maurice Rouanne, e lou jout-lioctenent Enric Vaill, toutes de Ceta. Amai las de : Fernand Carrire, joutlioctenent d'artilhari, e lou brancardi Marius Coste, de Bezis ; Frederic Favier, serjant au 122ma territourial, e lou capoural telefounista Emila Sambussy, de St-Andriu-do-Sangnis ; lou sapur brancardi Carles Boissier, de Soumire ; lou serjant Louvis Laporte, de Valergues ; lou ciclista Jous Vallat, de Loudeva; Odon Valette, de C.ournou : lou serjant Enric Bonnet, de Mounlbazenc ; Flis Rostant, dau 65ma, de Lansargues. E tambcn Ias de : Michu Laval, dau Pont-d'Orb, serjant au 22ma ; l'ussard Jous Daud, de Cela-Nova ; Antni Ribeyrolles, de St-Drezri, serjant au 122ma territourial; lou mitralhaire Jous Negrou, de La Bouissiira; lou serjant alpin Filipe Verrier, de Miraval ; lou brancardi Louvis Bardou, de Serignan ; Roug Gontier, dau Pouget (3ma zouavas); l'ajudant-chf Jan Daud, de St-Marti-de-Loundres ; lou lioclenent Justi Combalat, de Gijan. Felicitaciouns au Clapassi d'adoucioun Jan Carrras, dau 281ma, dej citat mantun cop, que vn de reaupre la medalha militria. Noste amic lou bon felibre Jan Reille, jout-lioctenent au 38ma coulounial, es estat blassat, dins lous darnis afaires d'Ourient. I mandan nostes vots afeciounats d'urousa garisou. Avn reachut de bonas nouvellas das amics : Leoupold Cauqnil, lou capoural Pau Calmetto, lou piouni Ramound Cordeillan, Edouard Gardes, lou capoural sapur Fernand Jonquet, toutes dau 4ma coulounial ; e dau serjant Deshons (2ma genia) que s'atroba dins lou mmes parages qu'eles. Vnoun de remouut au front nostes bons coulabouraires Filhou e Caussou de l'Oulivi, quo ai roun aquestes jours en permissioun, e que sn estats urouses de reveire en toujour galharda santat.
L'AGENT DE LIASOU.
Nostes Souldats
Sn urouses de felicit nostescoumpatriotas: Lucian Jambert, de Loudva, jout-lioctenent dau genia que vn d'slre citat pr lou 4ma cop ; lou medeci-aussiliri Jrdi Combalat, de Gijan, lou jout-lioctenent Enric Vaissade e lou marechal-das-lougis Louvis Pags, de Mounl-Peli, que n'en sount sa3ma citacioun. Felicitaciouns encara nostes amics Emound Fedire, capoural sapur jau 142ma, citat pr lou segound cop, e soun fraire, lou capoural Jous Fedire, qu'una bella citacioun
Das Mount-Peliirencs : Batiste Lagaly, iput-lioctenent au 146; Louvis Lyon (65ma nf.); JanDedouches (24 coulunial); Edouard Roux (lm Bat. d'Africa); Carles Estoul (251ma inf.) ; Albert Gay (81ma inf.) ; Pau Roland (85ma inf.) ; Edouard Morato (163ma inf.) ; Gastoun Daviaz (6ma Bat. alpin) ; Eugna Nolin (121ma inf.) ; Pire Affre (17ma inf.) : Michu Gavanon, g. ajudant mitralhaire au 67maalpin; Pire Desmuliez (49ma nf.); Maurice Roy (46ma inf.): Pire Huc (2ma coulounial) ; Marcel Cambon, bregadi telefounista au l lGma A. L. ; Ferdinand Cabrol (51 ma inf.); Marius Capol (163ma inf.) ; Jrdi Goliard jout-lioctenent au 153ma. Das CtHs : Francs Cadilhac, J, serjant-fourri au 8ma coulounial ; Edouard Boudon ; Carles Guilhon J ; Andriu Gravil, telefounista au 2ma zouavas. De Francs Servire, de Niana, $, serjant au 3nia bis de zouavas ; Jan Roussille, de StJust (409ma inf.); lou serjant mitralhaire Artur Naval, de Vilanoveta ; Gastoun Amadou, de St-Pau-e-Valmala ; lou jout-lioctenent Pau Gros, de Clar-Mnt, > ; Jous Prier, de Murvil (17ma dragouns). Lou felibre Albert Bertrand, de Nimes, vn ile toumb au camp d'ounou 26 ans. Pr la plouma e la paraula avi fait counouisse e estim l'escai-noum d'Abel-Brart. Pregan sa jouina vusa.que porta un noum ara doubament glourious, e touta sa familha, d'agrad nostes grands regrts e nosta respetousa simpatia.
Chaca
dimcres
tout
l'aprs-dinn lous magasis Quercy demoroun barrats per bail au persounl un repaus ben meritat.
Ecole "REMINGTON"
STNO-DACTYLOGRAPHIE
VILLE DE MONTPELLIER
ATHE
13, Rue Boussairolles, 13 9*" TOUS LES SOIRS (Sauf le Mardi)
PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur march que les plus grandes Maisons de Paris.
LUNETTERIE MONDIALE
Paul RAMOND
4, Rue Maguelone MONTPELLIER
Gros dbit. Peu de Frais Concurrence impossible Matriel lectrique pour rparation et montage de toutes sortes de pince-nez et de lunettes
8 ZIE
Lou Gerent:
MILA-OMES.