Anda di halaman 1dari 6

ACTIVITATS DE SEGUIMENT DE LA LECTURA (BTX) TTOL: Aiges encantades AUTOR: Joan Puig i Ferreter EDITORIAL: Edicions 62. El cangur.

Teatre. 1. Fes un resum de largument de lobra. L'obra est situada en un poble de la muntanya tarragonina, a principis de segle XX. En aquest poble no plovia des de feia molt de temps i cada poc es feien processons a la Verge. En una d'aquestes processons, una noia anomenada Cecilia, estava a casa seva i Vergs, el professor del poble, es va apropar a veure-la. En Vergs no creia massa en la religi. Aix de fer processons a la Verge per que aix plogus li semblava una perdua de temps. Tots dos van parlar una estona del tema fins que va arribar la Juliana, la mare de Cecilia a casa seva. Aquesta va demanar explicacions a la seva filla de perqu no havia anat a la process de la Verge, ja que era obligatori. Poc desprs va arribar Amat, el pare de Cecilia, molt emprenyat per la mateixa ra. L'Amat va arribar molt ms lluny en la discusi, fins i tot vola fer fora de casa a la seva filla Cecilia. Vergs impotent e indignat va marxar de casa d'Amat. Vergs no estava gens d'acord amb les idees del pare de Cecilia, de sobte va entrar Joan per la porta i molt sorprs va anunciar l'arribada d'un foraster al poble, aquest fet no hagus estat tant important si no fos perqu el foraster tena la soluci de la sequera al poble. Amat va pensar que un fet tan important com aquest es tena que comunicar de seguida al mossen del poble, aix que van marxar tots els homes junts en busca del mossen per comunicar-li la nova noticia. Desprs d'una estona el mossen va maldir al foraster ja que s'hava informat de que aquest vena al poble a canviar la seva forma de pensar i el seu catolicisme, per que de totes formes el rebra en el seu despatx per parlar del tema. Amat ja molt furis es va asabentar de que s'havia vist al foraster donant un pet a la seva filla, aix el va envoltar en clera. Romanill era a casa seva quand van arribar Mans, Bartolomeu i Vicen, aquests van comenar a parlar sobre el tema del foraster, la poltica i la manera de viure de cadascun, en mig de la conversa van arribar Amat i Joan per comunicar-los el problema que hi tenen amb el foraster. Desprs de parlar entre tots van decidir fer una reuni a la posada de Romanill i aix es va fer, all es va reunir tot el poble per parlar amb el Foraster, aquest va explicar tot el que pensava sobre la seva sequera, per quand va dir que els gorgs sagrats no eren ms que un mite i que la soluci estava en profanar-los tot

el poble es va posar en contra seva i els unics que el van defensar van ser Verges i Romanilla, milogrosament es va posar a ploure cosa que va augmentar la fidelitat del poble aix que van perseguir al foraster i apedrejar-lo fins que ho van ferir. Mentres tant estaven a casa barallant-se Amat amb la seva dona sobre la conducta de la seva filla, per va arribar Joan per dir a Amat que aquest Foraster estava sufrint una pedregada i que cala ajudar-li perqu el Foraster tena rao i que la pluja en veritat no era sagrada. Desprs de que s'acabara tot va arribar a casa Cecilia, el seu pare va tornar a discutir amb ella per en aquest cas la seva mare la va perdonar mentres que el seu pare vola tancarla a casa amb clau i aix no sorts de casa, el mossen va tancar la discusi dient que cala anar a l'esglesia amb tot el poble i es van quedar sols a casa la Cecilia i el Vergs, en aquest moment Vergs va declarar el seu amor a Cecilia per el cor de Cecilia ja estava ocupat per el foraster aix que Cecilia va fugir del seu llar per anar amb el foraster altra vegada a la ciutat. 2. Explica el significat del ttol. El ttol de la novella es refereix a uns gorgs que hi ha a prop del poble on hi ha aigua subterrnia que, segons una llegenda, est encantada i seria sacrilegi utilitzar-la. 3. Explica lestructura de lobra. Respon a algun criteri? En el primer acte hi ha una introducci dels personatges s presenta Ceclia, una noia de poble que se'n va a la cuitat i que al tornar vol canviar, o si ms no, no vol ser, i no s, com la gent del poble. La gent del poble, com la seva famlia estan arrelats a la tradici i a la religi. Acte segon: Cau la primera gota d'aigua. Es posa a ploure desprs de tants anys. El foraster ve en senyal de pau i intenta parla de la seva proposta per al poble com a enginyer per tal de portar aigua al poble, per el poble de seguida mal interpreta la seva manera de pensar i la seva proposta i ofs comena a burxar-lo i a apedregar-lo ( el batlle al senti parla al foraster obre els ulls i se'n adona de que t ra). Acte tercer: El pare i la mare de Ceclia estan tristos, preocupats, per la seva filla, i es senten culpables de la seva actitud i de la seva manera de pensar i actuar. Al cap d'una estona arriba el batlle ( la seva dona Trinitat estava a casa els Amat (famlia Ceclia)) que es vol canviar i li comenta al mossn que perqu no ha fet sonar les campanes. Passada una curta estona comencen a sonar, el batlle es va a canviar i desprs decideix que no anir a missa si no a veure el ferit.

4. Aquesta obra presenta lenfrontament de lartista modernista amb la societat que lenvoltava. Explica com hi queda reflectida aquesta lluita. Lartista modernista es planteja en termes regeneracionistes la lluita contra la tradici supersticiosa i la defensa de la modernitat transformadora i voluntarista. En aquesta obra, queda clarament reflectida la lluita de lartista modernista, en aquest cas, el foraster i Ceclia, contra la societat. Aquesta lluita la provoca la forma de pensar de tots dos grups. Duna banda hi ha el foraster i Ceclia de manera voluntria sofereixen a lluitar per la defensa de la modernitat, que aqu a lobra consistiria en transformar el poble cap a una societat millor de manera que els pagesos poguessin fer servir laigua dels gorgs per regar les seves collites. I daltra banda, es troben amb loposici de la majoria del poble que per davant de tot creuen en la tradici supersticiosa i les creences imposa des pel mossn, fet que dificulta moltssim la tasca de lartista modernista. 5. Quina visi dna Puig i Ferrater de la societat de lpoca?

La societat daquesta poca ens mostra que sn tradicionalistes i que no volen acceptar els nous moviments modernistes, amb avenos tecnolgics i cientfics. Ja que ells creuen en la fe i la religi. Tamb cal esmentar que volia canviar lactitud del poble com per exemple, lactitud de la dona davant dun home dominant, lsser hum i la natura 6. 7. 8. Quins personatges representen el convencionalisme social i la rebellia? Quines reaccions provoca la presencia del Foraster? Quin s el final de lartista modernista que presenta lobra?

Amb qui sidentificaria lartista modernista?

El Foraster, a causa de la seva actitud transformadora, busca, duna manera voluntria, la soluci per combatre la sequera. Aquest fet origina que tot el poble se li giri en contra contra, tret de la Ceclia i alguna petita minoria que li dna suport. Es perseguit per tot el poble vom a conseqncia de tot aix i, com s normal, al ser una obra modernista, tot acaba amb un final trgic. Potser que en aquesta novella no sarribi a un punt tan trgic com s la mort per, al final, tot el poble acaba perseguint el Foraster amb la intenci dapedregar-lo. 9. Justifica la inclusi daquesta obra en el corrent regeneracionista del teatre modernista.

10.

Cita un fragment de lobra que consideris exemplar en la presentaci del

conflicte entre lartista i la societat. El fragment de lobra que considero exemplar en la presentaci del conflicte entre lartista i la societat s lActe I, escena VII, on la sequera ha arribat al poble i tothom ha anat a lesglsia a pregar per la pluja. En tornar, la Juliana i lAmat, els pares de la Ceclia, li retreuen a la seva filla que no hi hagi anat. Per ella t una altra idea de com sha de combatre aquest mal: 11. CECLIA ( sortint decidida pel fons ): Pare, mare, escolteu: jo no puc ser com vosaltres, no puc creure el que vosaltres creieu. M's impossible. Si no fssiu els meus pares, no em podria estar aqu... ara, vull respectar la vostra manera de veure. Us respecto perqu... AMAT: Mentida! No ens respectes. JULIANA: I si ens respectes, no ens estimes. CECLIA: S, mare... AMAT: Quan s'estima se fa lo que els pares volen i es pensa com ells. CECLIA: Aix no. Se pot estimar una persona i pensar i obrar de diferent manera que ella. AMAT: Una persona qualsevol, s. Amb els pares, no. L'amor als pares s obedincia, si no...[...] CECLIA: Respectem-nos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tan desptica de la vostra autoritat! Una filla, veieu?, no est obligada a pensar ni a fer-ho tot com els seus pares... Vs mateixa, quant no m'heu fet patir per coses tan petites com el vestir i el pentinar! JULIANA: Jo ja no et dic res, callo perqu tu estiguis contenta... AMAT: Callar perqu estigui contenta! Mal fet! CECLIA: La mare sap estimar ms que vs... Amb ella podria ser ditxosa, amb vs, mai! JULIANA: Filla, el teu pare t'estima molt. CECLIA: Per s un amor que em lliga i em redueix a ser una esclava de totes les seves voluntats. I aix no ho vull. Sc filla vostra, s, per el meu esperit s ben meu, lliure. Si no em compreneu, respecteu-me o deixeu-me estar a ciutat guanyant-me la vida sola. Qu hi faig tamb aqu...? Us faig mal sense voler i vosaltres me'n feu a mi... El pare est contnuament irritat... AMAT: S, contnuament, perqu no et comprenc. No comprenc que una filla

pugui dir lo que tu dius als teus pares. On ho has aprs? Aquest s el teu saber? Saber del dimoni! I en quant a obeir..., a qui obeeixes? CECLIA: No puc. No m'he proposat no obeir, s que no puc.[...] CECLIA: Pare, el mn est fent un gran canvi. Vosaltres, aqu dalt, no ho sentiu, no ho veieu. Jo ja no puc ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en altres fonts... AMAT: A les fonts del mal! CECLIA: Ho judiqueu aix, per no s cert. El mal no s el que vosaltres creieu. El mal s una altra cosa: la ignorncia. JULIANA: Vet aqu tot lo que ens saps dir, filla: ignorants. CECLIA: No dic aix, jo.[...] CECLIA: Sin que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre la ignorncia i tot lo que la fomenti, per sense orgull, sense fer la svia, com vs dieu. Som tota una creuada de joves; potser no tots tindrem el mateix coratge, per s la nostra obra, de tots... La ignorncia s la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misria, tot s fill de la ignorncia. I nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacutics... i la combatrem amb totes les nostres forces; sigui all on sigui, la combatrem. AMAT: Aqu no intentis fer res. CECLIA: Oh...! No ens aturar la famlia, ni l'autoritat, ni cap poder de la terra, ning que trobi la seva fora en la ignorncia. JULIANA: Ai filla! AMAT ( contenint la seva fria ): Deixa-la estar. Est molt b tot aix. Per que em digui lo que s la ignorncia per ella...la religi, la nostra fe, els nostres costums...? CECLIA: I moltes altres coses... i aix tamb. AMAT: Has fet b de parlar tan clar. Molt b! I perqu vegis que t'ho agraeixo, escolta: l'any que et manca per acabar la carrera, dna'l per cursat... CECLIA: Que s bstia, aix! AMAT ( rpid i amenaador ): Una vegada vas dir salvatge... CECLIA: I ara ho voleu ser...? No pas amb mi! AMAT: Llibres, papers, tot anir al foc...

CECLIA ( enrgica i dolorosament ): Mai! Mai! Me voleu esguerrar la vida! [...]

Anda mungkin juga menyukai