EL BORN CENTRE CULTURAL

Inauguraci 11 de setembre de 2013

NDEX

1.- Els fets de 1714 i la Diada de Catalunya 2.- Qu vol oferir El Born CC 3.- Un Centre Cultural per rodar el mn i tornar al Born 4.- Leix del temps histric i leix de lespai pblic 5.- Espais:
- Planta Baixa: Exposicions Permanent i Temporal - Jaciment

6.- Projecte durbanitzaci dels entorns del Mercat del Born

7.- Situaci setembre 2012 i calendaris 8.- Equip de Projecte

1.- Els fets de 1714 i la Diada de Catalunya

El Born Centre Cultural de Barcelona sinaugurar l11 de setembre de 2013, data dinici de la celebraci del tricentenari dels fets de 1714. ntimament lligat a aquest episodi cabdal en la nostra histria, serigeix com el gran testimoni de la Barcelona del 1700, una ciutat dinmica i oberta, plena de llum, de vida i de comer i prspera, atacada i mutilada per la defensa de les llibertats de Catalunya. Amb aquesta ciutat dins dun mercat, que permet una aproximaci mgica i gaireb tellrica a lnima dun poble a travs dels segles, sobre la porta a un mn democi, pica i creaci.

2.- Qu vol oferir El Born CC?

Una exposici permanent i un jaciment Amb milers de peces trobades al jaciment, maquetes i vdeos, el visitant sadonar, en paraules dAlbert Garcia Espuche, que sacaba el tpic de la decadncia catalana dels segles XVI i XVII, fins ara qualificats dobscurs, aix com de laltssima qualitat de vida quotidiana de la societat barcelonina del 1700 en els mbits dels interiors domstics, de la indumentria, de lartesania, del joc, de la dansa, de la msica, de la llengua... Una reflexi sobre el passat, el present i el futur El Born Centre Cultural s un espai pblic singularment excepcional; un lloc de memria viva, un equipament histric i patrimonial sense precedents. Arrelats en els fonaments del passat, per plantejarnos la complexitat de lavui i els somnis del dem. Els mateixos somnis a qu els catalans del 1700 no van voler renunciar mai: prosperitat i llibertat. Una programaci ambiciosa Amb motiu de la inauguraci, la primera exposici temporal planificada ser El setge, que combina lpica de les batalles amb la vida quotidiana dels assetjats. A ms, es portar a terme una programaci ambiciosa dactivitats contempornies: msica, cinema, titelles, mercats, seminaris, conferncies i jornades.

3.- Un Centre Cultural per rodar el mn i tornar al Born

Des de la funci primordial de capital de Catalunya, Barcelona s alhora un smbol de ciutat oberta al mn, punt de sortida i punt d'arribada de mltiples iniciatives. El Born Centre Cultural ha de convertir-se en un dels espais de referncia sobre la cultura a Catalunya i arreu dels Pasos Catalans, afavorint que sigui un punt de trobada entre els agents dels diferents mbits que la promouen: la literatura, la can, la histria, la llengua, la comunicaci, etc. Especialment, en aquells mbits en qu la llengua i la histria catalanes juguen un paper fonamental. Barcelona ha de complir sense complexos la funci de capital cultural dels Pasos Catalans i pot desenvolupar el seu lideratge, entre daltres, des d'aquest nou equipament, tenint en compte la seva centralitat geogrfica en un espai d'un gran potencial turstic, la seva incardinaci en un barri que histricament ha estat protagonista dels episodis ms emblemtics de la defensa de la identitat nacional i la seva tradici com a punt de mxima expressi del cosmopolitisme de Barcelona. Aquests sn alguns dels debats que el Born Centre Cultural ha d'afavorir a travs de simposis i jornades que el situn com un equipament on conflueixi la construcci al segle XXI de l'imaginari collectiu d'una cultura catalana potent, desacomplexada, moderna, oberta, universal i fidel a la identitat nacional.

4.- Leix del temps histric i leix de lespai pblic

El Born t, en especial, dues caracterstiques, alhora fsiques i conceptuals, que el conformen de forma diferent a daltres espais de cultura en tot el mn. El Born est, en efecte, travessat per dos eixos que li donen una personalitat prpia: Leix del temps histric

- Al Born hi s present un eix del temps que el travessa en vertical i fa visible la idea de palimpsest urb, s a dir, la superposici de les diverses capes histriques que han anat formant la ciutat i la seva cultura. Aquest dileg, temporal i plstic, conceptual i fsic, constitueix una singularitat extraordinria del Born. s la seva primera qualitat, una qualitat ara esdevinguda universal, per ser nica. - s evident que el gran episodi daquest palimpsest urb que s el Born s el jaciment. I, ats que aquest no s un jaciment de pedres, sin de persones i de les seves activitats, relacions i emocions, laportaci primera del Born s lanlisi de la societat barcelonina de cap a 1700. - Shan desenvolupat una gran quantitat de nous coneixements sobre la societat catalana de cap a 1700, en els mbits de la cincia, leconomia, la msica, la dansa, les festes, etc: amb ells acaba el tpic de la decadncia catalana dels segles XVI i XVII, fins ara qualificats dobscurs. - Aquest eix del temps que travessa lequipament invita a reflexionar, a crear i a difondre contemporniament duna manera singular.

Leix de lespai pblic

- Lequipament ser del tot permeable, estar obert a tothom que el vulgui visitar o simplement travessar. Aix, quedar del tot integrat als espais pblics que lenvolten. - Aquesta permeabilitat urbana cont i mostra, de forma inequvoca, una vocaci dintegraci del Born al seu entorn social, econmic i cultural.

5.- Espais
- Planta Baixa, Les 4 cantonades: Exposici permanent, Exposici temporal, Sala Cafeteria i Sala Polivalent - Jaciment
El fet de deixar visible el jaciment en les dues terceres parts de la superfcie del vell mercat permetr la visi simultnia del jaciment i de ledifici. Alhora, aix far que es disposi de prou espais a la planta baixa com per generar una activitat contempornia important.

10

Divisi de la Planta Baixa: les 4 cantonades

11

Lexposici permanent
Lexposici permanent, que ocupa una de les quatre naus de cantonada del Born, explicar la societat barcelonina de cap a 1700, partint, sobretot, dels objectes trobats al jaciment. Una gran vitrina, tractada com a objecte nic i expressiu del contingut, mostrar 1.500 dels objectes trobats al jaciment. Ja noms la possibilitat de poder fer aix explica netament una de les tesis fonamentals dels continguts histrics: si shan pogut rescatar, en poc ms de cinquanta cases i tractant-se de material de rebuig, una tal quantitat dobjectes, alguns dells de molta qualitat, molts altres arribats des de tot Europa i fins de llocs tan allunyats com la Xina, s perqu aquella societat de cap a 1700 ni era endarrerida econmicament o socialment, ni estava allada del mn. Era, senzillament, una ciutat normal del perode, com ho eren Gnova, Li o Marsella. La Ciutat Atacada, on es projectar un vdeo sobre l11 de setembre, i La Ciutat Refeta, que explica la transformaci de lespai en Mercat, sn les altres grans idees en les que es basa lexposici.

12

Lexposici permanent

13

Alguns dels objectes ms singulars trobats al jaciment sexposaran en vitrines temtiques que permetran apreciar la seva qualitat i aprofitaran les seves enormes capacitats explicatives.

14

15

Lexposici temporal : El Setge - Donec Perficiam! (Fins aconseguir-ho!)

Sota el marc pic de les batalles i les grans gestes heroiques de la jornada de l11 de setembre (el general Villarroel, comandant lltim contraatac de lexrcit catal, va caure ferit a pocs metres del jaciment), es vol tamb explicar el setge dels assetjats, la vida quotidiana dels barcelonins en una ciutat en guerra. Aquesta ambiciosa exposici ser comissionada pels professors Francesc Xavier Hernndez i Albert Garcia Espuche. DONEC PERFICIAM: Fins aconseguir-ho! Lema present en les banderes d'unitats militars austriacistes. Es tracta d'un lema amb triple sentit. Primer, d'homenatge als combatents que el van utilitzar; segon, perqu la defensa de Barcelona perseguia una voluntat inequvoca d'aconseguir el manteniment de les llibertats; i en tercer lloc, perqu assenyala el cam a les noves generacions en el sentit que s'ha de continuar el combat per les llibertats fins aconseguir-les. Sinaugurar el desembre de 2013.

16

Sala Cafeteria, Llibreria i dActivitats de petit format i Sala Polivalent

Sala de Cafeteria, Llibreria i dActivitats de petit format, situada a la nau de cantonada que dna a la faana principal del Born, a la banda del carrer de la Ribera: llibreria, cafeteria i una gran sala destar, oberta a tothom. Sala Polivalent, situada a laltra nau de cantonada de la faana principal del Born, costat muntanya, ser de vegades daccs lliure i daltres vegades de pagament, i acollir concerts, dansa, teatre de petit format, conferncies, seminaris... sempre amb la intenci de prioritzar el carcter innovador i experimentador al qual incita la singularitat del Born. Dos grans vestbuls i un mirador al voltant del forat que dna a les restes arqueolgiques: en tots aquests mbits es podran portar a terme activitats de format divers i des dells es podr contemplar el jaciment i entendre, en un primer nivell daproximaci, els seus continguts.

17

Sala Cafeteria, Llibreria i dActivitats de petit format

18

El jaciment
La visita al jaciment ha de proporcionar coneixement, tot i aprofitant lemoci que provoca la seva singularitat. No tan sols lemoci que transmeten els episodis de la Histria, amb majscula, que all tingueren lloc i que generaren lexistncia mateixa del jaciment, sin aquella que ve donada pel fet dentendre el global a partir de la micro-histria, per lacostament a la vida de les persones, amb nom i cognom, i a les seves activitats, produccions i aspiracions. El visitant recorrer el jaciment caminant pels carrers del fragment de ciutat en qesti, ara recuperat, i accedint a diversos patis interiors de les cases ms destacades.

Que els visitants del segle XXI trepitgin els carrers del segle XVII s un fet molt ms que important. El jaciment no ha de ser noms vist, com es veu un objecte. El jaciment ha de ser ents i recorregut amb la disposici mental i la lgica dun vianant que recorre els seus carrers. Aix permetr entendre la Barcelona de cap a 1700 de la mateixa manera que sentn lactual: fent propis els espais pblics i descobrint des dells les altres dimensions de la ciutat (personals, productives, econmiques, culturals, ...).

19

Itineraris pel jaciment

20

6.- Projecte durbanitzaci dels entorns del Mercat del Born

Un altre aspecte important de les actuacions al Mercat del Born sn les encetades pel que fa a la urbanitzaci de lentorn. Lmbit de lactuaci est delimitat pels carrers Comer, passeig Picasso, Princesa i lavinguda del Marqus de lArgentera amb una superfcie de 9.897 m2.

21

Com a objectiu aquest projecte planteja potenciar la connectivitat entre el passeig del Born i el parc de la Ciutadella, tot creant un nou espai de vianants. De fet, persegueix dotar ledifici del mercat del Born dun espai exterior circumdat de qualitat. Tot lespai rep un tractament unitari. Un dels aspectes destacats del projecte durbanitzaci s la recreaci mitjanant ls i la combinaci de diferents tipus de llamborda del dibuix de la trama urbana que existia al 1700 en aquest indret. Aquesta proposta busca recuperar la memria de les estances i de les edificacions que hi havia just en aquest indret i que entrant al Born es redescobreixen. s com un taps de la realitat que va quedar soterrada.

En el projecte, els carrers de la Ribera i Fusina tenen un tractament ms tradicional. Es preveu installar-hi mobiliari (bancs) i verd urb (fileres darbres). Sinstallar un nou enllumenat pblic en tot el sector, amb fanals dotats amb llums led, de 6 metres dalada.

22

7.- Situaci setembre 2012 i calendaris:

Durant lany 2012, el Projecte del Born ha avanat en les segents lnies bsiques: Recuperaci del Patrimoni. Les obres de restauraci de ledifici del Mercat van acabar-se el novembre de 2011. Desprs dun any de linici de les obres darquitectura interior i installacions, a data davui dos mduls de la Planta Baixa ja estan acabats i els altres dos acabaran aquest 2012. Projecte executiu de museografia. Comencen les obres a mitjans de setembre, fins al 31 de juliol de 2013. Obres de reurbanitzaci de lentorn. Van comenar lagost de 2012 i acabaran el juliol de 2013. Recerca. A loctubre es presentar un nou volum de la collecci La Ciutat del Born. Barcelona 1700: Poltica, economia i guerra. Amb treballs dels professors i historiadors: Albert Garcia Espuche, Joaquim Albareda, Eduard Puig, Eduard Mart, Rosa M. Alabrs Iglesias, Agust Alcoberro, Neus Ballb, Francesc Miralpeix Vilamala, Miquel Gea, Laia Santanach i Juan lvaro Gonzlez. Creaci. Shan iniciat collaboracions amb diverses entitats catalanes i de fora del pas, per dissenyar programes en els mbits de la msica, la dansa, la festa, la literatura, aix com del programa ms especfic relacionat amb el Tricentenari de 1714 (Exposici El Setge, conferncies, rutes per Barcelona, etc.). El calendari dactivitats es presentar en els propers mesos.

La inversi total estimada, des de 2005, ser de 84 milions deuros.

23

8.- Equip del projecte: (a data setembre 2012)

Josep Llus Alay Quim Torra Albert Garcia Espuche Director de Patrimoni, Museus i Arxius Director del Projecte Born Comissari Cientfic

Enric Sria Dani Freixas Varis Arquitectes Josep Bohigas Estudi BOPBAA BIMSA

Arquitecte interior Projecte Museogrfic Projecte Museogrfic Operador de les obres

Integrants de lequip del Projecte Born: Eugnia Bort, Laia Colomer, Jess Luzn, Llusa Maosa, Anna Molina, Rosa Pons, Lourdes Solana i Begoa Zarras.

24

Institut de Cultura de Barcelona Oficina de premsa La Rambla, 99. 08002 Barcelona Telfon 933 161 069 Correu electrnic premsaicub@bcn.cat

25