Anda di halaman 1dari 2

TEMES DHISTRIA DESPANYA La Segona Repblica Espanyola (1931-1936)

La proclamaci de la Segona Repblica i la seva conjuntura


Eleccions municipals el 12 dabril de 1931, convocades pel govern de lalmirall Aznar. Victria dels partits republicans (signants del Pacte de Sant Sebasti), als principals municipis de tota Espanya, i dERC a Catalunya. El 14 dabril de 1931 es proclam la II Repblica Espanyola Es va formar un Govern provisional, els membres del qual foren alliberats hores abans de la pres, i presidit pel catlic Alcal Zamora.

El Rei Alfons abdic de la Corona i sexili a Frana. El primer problema fou convncer a Maci que renuncis a la proclamaci de lEstat Catal a canvi de la instituci de la Generalitat.

mplia victria de la coalici republicana i socialista (54 %) liderada pel republic Manuel Azaa sobre els partits del centre i de la dreta. - ERC va obtenir 30 escons a les Corts espanyoles (64 %)

Decret dEstatut Jurdic Provisional de la Repblica. Decret dAmnistia poltica general Decret de protecci contra lexpulsi de pagesos de les terres CONVOCATRIA DELECCIONS GENERALS per al 28 de juny de 1931

Es constitu un govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Maci (ERC), que inici dimmediat la redacci dun projecte dEstatut dAutonomia. Es convoc un referndum per al dia 2 dagost de 1931, que va obtenir un gran suport (99% sobre el 75 % de votants del cens total), unit a un document amb ms de 400.000 signatures de dones (encara sense dret a vot).

El mes de juny de 1931, la comissi que redactava el projecte a Nria (lEstatut de Nria) el va presentar al Govern catal.

LEstatut de Nria va quedar en suspens fins que saprovs la Constituci Espanyola i es defins quin era el model dEstat per al conjunt dEspanya.

TEMES DHISTRIA DESPANYA La Segona Repblica Espanyola (1931-1936)

Les repercussions econmiques i socials de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola

Va crear grans expectatives entre les classes socials populars urbanes i pageses sobre una distribuci ms justa de la riquesa i de la terra i duna legislaci laboral favorable.

Va provocar un clima de temor i desconfiana entre les classes ms benestants, que van contraure les seves inversions i van mostrar sovint una actitud dhostilitat.

La situaci econmica de la Hisenda espanyola el 1931 Situaci de dficit pressupostari acumulat degut als deutes heretats de la dictadura de Primo de Rivera Herncia nefasta duna economia desfasada i sense competitivitat, amb un alt nivell datur al camp, mancada dinfrastructures, sense un sistema financer competent ni una classe empresarial emprenedora, i un mercat intern feble, degut al baix nivell adquisitiu mitj de la poblaci espanyola. Retrament de la inversi pel clima de incertesa envers el nou rgim, o directament com a sabotatge a la poltica laboral i fiscal del La conjuntura econmica internacional dels anys 30 Crack de loctubre de 1929 de la Borsa de Nova York.

Inici de lpoca de la Gran Depressi als Estats Units i a tot el mn occidental. Les economies capitalistes ms avanades es van veure greument afectades per la caiguda de la inversi i del consum, el tancament empresarial i laugment de latur. Caiguda de les exportacions (vi, oli, ctrics i altres sectors dinmics), forta devaluaci de la pesseta i retirada de les inversions.

Espanya, amb una economia allunyada del gran capitalisme internacional, es va veure relativament poc afectada per les conseqncies de la crisi.

Anda mungkin juga menyukai