Lpoca de Felipe Gonzlez. El PSOE al poder.

(1982 1996)
Loctubre de 1982, el govern de lUCD presidit per Leopoldo Calvo Sotelo havia convocat unes noves eleccions generals al Parlament dEspanya. El PSOE va obtenir una mplia victria electoral, amb ms del 46 % dels vots i la seva campanya Por el cambio. La UCD prcticament desapareixia del mapa poltic. La segona posici la va obtenir Coalicin Democrtica, liderada per lAlianza Popular de Fraga Iribarne, que obtingu ms del 26% dels vots. A Catalunya, tamb la victria fou pel PSC, mentre el PSUC i la UCD tenien un fort desgavell electoral. Dies desprs, Felipe Gonzlez era investit com a Cap del Govern, amb un gabinet format sobretot per lala moderada del Partit Socialista.

obra de govern del primer mandat socialista (1982 1986)

Poltica antiterrorista xits policials en la lluita contra ETA i acords de lluita antiterrorista amb Frana Inici de les poltiques de reinserci amb els refugiats bascos Aparici de la guerra bruta contra ETA: els GAL Poltica autonmica Aprovaci dels Estatuts dautonomia pendents, i victria socialista a les comunitats creades per larticle 143 de la Constituci (1983) Victria de CiU a Catalunya i del PNB a Euskadi (1984), on el mes de desembre del 84 el lehendakari Karlos Garaikoetxea dimiteix i s substitut per Jos Antonio Ardanza. Victria de CD (AP) a les eleccions gallegues de 1985. Poltica social Llei de despenalitzaci parcial de lavortament (1985) Llei Orgnica del Dret a lEducaci (LODE) (1985).

Poltica militar i internacional Procs de modernitzaci i professionalitzaci de lExrcit, que aconsegueix eliminar lamenaa colpista. Referndum per a la permanncia i plena integraci dEspanya a lOTAN (hi havia ingressat el 1982). La victria a favor fou molt ajustada (el 51% dels vots). Poltica econmica Reconversi industrial, poltica de contenci salarial, incentivaci de les inversions productives i lluita contra la inflaci. Es va prioritzar en general les accions per sanejar leconomia espanyola. Especial ress de lexpropiaci del hlding RUMASA (1983) propietat de lindustrial Ruiz Mateos. Va continuar laugment en el nombre daturats, que lany 1984 super el 22 % de la poblaci activa. EL JUNY DE 1986 es sign el Tractat per a lAdhesi dEspanya a la Comunitat Econmica Europea. L

a segona legislatura socialista (1986 1989)

El PSOE va tornar a guanyar amb majoria absoluta les eleccions del juny de 1986, amb un 44 % dels vots. Els socialistes van revalidar el seu domini electoral en les segents eleccions autonmiques andaluses (1986), a les municipals i autonmiques de 1987, i a les europees de 1889. Mentre, a Euskadi el PNB va tornar a guanyar les eleccions autonmiques de 1986, per va haver de formar govern de coalici amb el PSE-PSOE. A Catalunya, CiU va guanyar per tercer cop les eleccions autonmiques el 1988, amb majoria absoluta. Poltica antiterrorista. Sinici una etapa destreta collaboraci amb Frana, que comen a extraditar terroristes dETA refugiats al pas cap a Espanya. 1897 14 grups del Parlament espanyol, entre ells tots els partits principals, signaren el Pacte Antiterrorista. El 1989 siniciaren converses entre el Govern i ETA a Alger, que acabaren fracassant.

Poltica econmica La poltica econmica del Govern aconsegueix reduir la inflaci i un rpid creixement econmic en aquesta etapa. Manteniment dun elevat ndex datur. (entorn el 20 %) Forta conflictivitat social (vagues destudiants, serveis pblics, metges i pagesos el 1986, vaga destudiants del 1988, vaga general del 1988, etc.) En un congrs del partit, la coalici denominada Alianza Popular passa a tenir el nom de Partido Popular, que inicia un procs de renovaci i un important creixement.