ORIENTACIONS PER A LA MILLORA DE LEXPRESSI ESCRITA

Educaci secundria obligatria Juny de 2012

INDEX

1. Introducci 2. Competncia comunicativa lingstica. L'expressi escrita 3. El procs de l'expressi escrita 4. Tipus de text i models

Annexos I Qestionaris per a la millora de lexpressi escrita II Criteris d'avaluaci de lexpressi escrita de les proves externes de competncies bsiques III Gui per escriure un text en les diferents matries de lESO IV Mtodes per a la planificaci del text V El resum, l'exposici i l'argumentaci a 3r i 4t cursos VI Rbrica valorativa de l'elaboraci d'un text argumentatiu a 4t curs VII Bibliografia

1. Introducci
Aquest curs 2011-2012 sha dut a terme la primera edici de les proves davaluaci de competncies bsiques de quart curs de leducaci secundria obligatria per a lalumnat de tots els centres educatius de Catalunya. La prova sobre la competncia comunicativa lingstica ha avaluat especialment la competncia lectora i la competncia escrita. Els resultats daquesta prova sn indicadors molt importants que han dajudar els centres educatius a valorar fins a quin punt lalumnat ha adquirit les competncies relatives a la lectura i a lescriptura i qu cal fer, en endavant, per millorar-ne els resultats. Un cop analitzats els resultats de les proves (de catal i de castell), sobserva que cal posar ms mfasi en la millora de lexpressi escrita de lalumnat, a fi que pugui acabar letapa de secundria obligatria amb el mxim nivell de competncia escrita. La Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha elaborat el present document dorientacions especfiques per a la millora de lexpressi escrita de lalumnat al llarg de letapa dESO amb la finalitat dajudar els centres a lhora de treballar-la en les matries de lmbit de llenges, per tamb en les altres matries. Treballar lexpressi escrita des de totes les matries esdev fonamental perqu lalumnat assoleixi la competncia comunicativa escrita i ladquisici dels coneixements lingstics (ortografia, lxic, morfosintaxi) indispensables. Les orientacions fixen com a objectiu prioritari la prctica duna metodologia descriptura que contempli el procs de la producci escrita en els seus tres moments fonamentals: planificaci, producci i revisi. La presentaci final de la producci escrita de lalumnat en suport paper o digital acaba de donar forma a aquest procs. Com hem dit, les orientacions per a la millora de lescriptura volen contribuir en el procs danlisi dels resultats de les proves externes de competncies bsiques de leducaci secundria obligatria, tant de la prova davaluaci de quart curs dESO com de la prova diagnstica de 2n curs. Lanlisi de resultats de les proves permet fer-se preguntes com ara: qu es pot fer per millorar? Qu millorar? En qu obtenim bons resultats? Respondre aquestes preguntes demana la reflexi i el dileg en el si de lequip docent de centre i sha dabordar no solament des de protocols o tcniques merament quantitatius, sin que requereix revisar la comprensi dels processos educatius i les metodologies emprades pel professorat. Els diferents nivells de dificultat de les activitats dexpressi escrita vnen condicionats per: - El domini que es t del procs descriptura. - El tipus de text que sha de produir i la seva complexitat. - Els suports que lescriptor rep, ja sigui directament pel modelatge duna persona experta o per lorganitzaci dactivitats didctiques del tipus reescriptura o escriptures intermdies, o b mitjanant recursos com correctors i documents de consulta. - El coneixement que es t sobre el tema.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

1/32

- La formalitat del text que sha de produir. - El grau delaboraci prpia que comporta el text escrit. - El tipus de tasca. No s el mateix reescriure un conte que crear-ne un, ni escriure un text del no res que refondre informacions proporcionades per diferents vies.

Les orientacions daquest document volen ajudar, doncs, al desenvolupament de la competncia comunicativa escrita de lalumnat, i van acompanyades duns annexos que ofereixen instruments per a la presa de decisions i propostes de millora en el procs densenyament i daprenentatge de lescriptura, i enforteixen tamb el treball de la llengua de manera transversal: Tres qestionaris per ajudar a lautoavaluaci i recollida sistemtica dinformaci sobre lexpressi escrita. Criteris davaluaci de lexpressi escrita de les proves externes de competncies bsiques. Gui per escriure un text adaptable a qualsevol matria dESO. Exemples de mtodes per a la planificaci del text. Estratgies descriptura del resum, lexposici i largumentaci a 3r i 4t cursos. Rbrica valorativa de lelaboraci dun text argumentatiu a 4t curs. Referncies bibliogrfiques sobre lexpressi escrita.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

2/32

2. Competncia comunicativa lingstica. Lexpressi escrita

Abans de referir-nos a la millora de lexpressi escrita, conv emfasitzar sobre el fet que la competncia comunicativa lingstica s leina bsica per vehicular tots els aprenentatges i, per tant el seu desenvolupament s responsabilitat de totes les matries del currculum, ja que en totes elles shan dutilitzar els llenguatges com a instruments de comunicaci per fer possible: Laccs i la gesti de la informaci. La construcci i la comunicaci de coneixements. La representaci, la interpretaci i la comprensi de la realitat. Lorganitzaci i lautoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.

Per tant, cal una atenci focalitzada en com sutilitza aquesta competncia en les diverses activitats densenyament i aprenentatge de totes i cadascuna de les matries curriculars de lESO. De manera general, els coneixements, les habilitats i les actituds propis daquesta competncia han de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada: Expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies i argumentacions. Gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingstics i no lingstics. Aprofundir en la interpretaci i comprensi de la realitat que ens envolta.

La competncia comunicativa s essencial en la construcci de coneixements i pensament social crtic. En el tractament de la informaci i el domini dels recursos comunicatius especfics de les diverses matries, ha de facilitar la comunicaci del coneixement i compartir-lo: descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenmens que es plantegen en els projectes destudi a les aules. Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexi sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius especfics de cada matria curricular, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte dobservaci, anlisi i creaci. En sntesi, si es tracta de comprendre i saber comunicar, leix dels continguts cal situar-lo en els usos i situacions comunicatives que es produeixen en les activitats educatives de totes les matries que sensenyen al centre educatiu. Respecte a la millora de lexpressi escrita, el primer que sha de tenir present s la necessitat destablir un programa de prctica habitual de lescriptura que contempli el treball de diferents tipologies textuals. Caldr, doncs, que els departaments didctics adoptin les mesures adequades perqu lescriptura estigui present de manera articulada en la tasca

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

3/32

pedaggica a desenvolupar i formi part activa de lavaluaci. En aquest sentit, fra convenient que en les programacions de les matries de llengua i literatura figurs de manera explcita la tasca escrita a desenvolupar segons les caracterstiques de lalumnat, aix com tamb prendre acords a nivell dequips docents per tenir en compte les tasques dexpressi escrita que es plantegen des daltres matries del curs. El segon aspecte a tenir en compte s ladopci per part de lalumne/a duna metodologia que li permeti desenvolupar la competncia escrita. En aquest sentit, i dins les dimensions de la competncia comunicativa, lexpressi escrita implica un procs que es desenvolupa en tres moments principals: la planificaci, la producci i la revisi. Cal treballar cadascun daquest moments perqu lalumne/a arribi a ser competent en lexpressi escrita, aix com tenir cura de la presentaci textual. Lexpressi escrita implica tamb el coneixement dels diferents tipus destructura textual que organitzen les idees, els quals responen a diferents objectius. Juntament amb aix, implica tamb un coneixement aprofundit del lxic i de les estructures morfosintctiques. Conv tenir present que els textos escrits poden tenir finalitats diferents i van dirigits a un receptor/a que pot ser la mateixa persona que escriu, per que sovint n's una altra o un grup. Aix implica que lalumne/a ha de ser conscient que lescriptura sha dajustar a la persona que lha de llegir.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

4/32

3. El procs de lexpressi escrita

Per aconseguir una millora en lexpressi escrita de lalumnat cal fomentar, com hem dit abans, la prctica habitual de lescriptura, adoptar les mesures adequades perqu estigui present de manera articulada en la tasca pedaggica a desenvolupar i formi part activa davaluar per aprendre. El procs dexpressi escrita presenta moments ben definits: un primer moment de planificaci, desprs un moment de producci i finalment la revisi del text. Tot i aix, durant la realitzaci del text es pot revisar i reescriure, s a dir, que si b es poden diferenciar aquests tres moments, tamb es poden treballar alhora. A lhora de procedir a la redacci de textos, els procs segueix, doncs, lesquema segent:

Procs de lexpressi escrita

Planificaci

Producci

Revisi

generaci didees

organitzaci didees

redacci del text

lectura del text

redacci definitiva

Tot seguit, es para atenci a les parts daquest procs, tenint en compte que cadascuna delles determina una competncia concreta dins la dimensi comunicativa de lexpressi escrita i que, finalment, el text sha de presentar de manera correcta en format paper o en format digital.

1. La planificaci del text

La situaci comunicativa determina lescrit. Al comenament, doncs, cal plantejar-se quin s lobjectiu de lexpressi escrita i a qui sadrea. Aix proporciona la pista de la tipologia de text que utilitzarem, aix com el registre lingstic adient. En aquest estadi previ de lescriptura resulta fonamental la generaci didees i la seva organitzaci. Un cop hem aplicat els mtodes adients per a lobtenci de les idees dins aquesta primera fase de planificaci, cal organitzar-les. Es pot fer tenint en compte grups i subgrups, cosa que permet ajuntar per afinitats conceptuals i jerarquitzar per importncia. Els mtodes per aconseguir-ho sn diversos i sen recullen alguns a lannex IV.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

5/32

2. La producci del text

Un cop realitzada la planificaci comena la producci de lesborrany o primera redacci del text. La textualitzaci suposa laplicaci dels coneixements lingstics de lalumne/a. Per tal daconseguir un escrit ben fet, parlem de lassoliment dunes qualitats en el text. De manera grfica, podem resumir-les en quatre grans nuclis conceptuals: adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica. Si b les tres primeres remeten a la competncia discursiva, la darrera mostra la competncia lingstica de lalumnat. Qualitats del text

coherncia

adequaci

Qualitats del text

cohesi

correcci lingstica

A. Competncia discursiva Adequaci Ladequaci es relaciona amb lajust del nivell de llengua utilitzat per lescriptor/a, pensant en el destinatari del text. Implica ls correcte dun registre lingstic. Per exemple: segons el lloc i la persona a qui va dirigit, el text pot adoptar un to ms formal o b, contrriament, ms colloquial. Per el registre no noms depn de la formalitat, sin que tamb est influt pel tema: cientfic, potic, etc; pel propsit: informar, convncer, divertir; pels usos ms objectius o ms subjectius; i tamb depn del canal utilitzat per a la comunicaci. Coherncia La coherncia es refereix a lestructura del text i, per tant, t a veure amb la seva tipologia. Un text ser coherent quan segueixi una estructura adequada. Per exemple: comenar-lo amb una introducci, seguida dun desenvolupament i acabarlo amb una conclusi. Cohesi La cohesi comporta la uni entre les idees que exposa el text i, per tant, n'implica el lligam, amb connectors, i les relacions anafriques -que quedi clar de qui sest parlant en cada moment sense necessitat de repetir paraules- s a dir, usant sinnims, pronoms, girs, etc. Tamb implica el manteniment del temps i la persona

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

6/32

verbal duna manera lgica al llarg de tot el text. La puntuaci posa de manifest el valor expressiu del text. Es regeix per unes normes, per exemple, posar un punt i a part quan es canvia didea, usar comes en les enumeracions, etc.

B. Competncia lingstica Correcci lingstica La correcci lingstica suposa el respecte per les regles morfosintctiques, lxiques i ortogrfiques establertes per la normativa de la llengua. En la morfosintaxi destaca lescriptura amb frases ben ordenades i amb sentit, aix com ls correcte de les concordances i el de les preposicions i els pronoms. Igualment, hi ha dhaver absncia dinterferncies amb altres llenges. El lxic sha dadequar al tema i mostrar-se variat i correcte. Per resoldre dubtes, conv consultar diccionaris normatius, de sinnims i antnims, de frases fetes, etc. Cal fer especial esment a laplicaci de les normes ortogrfiques en el text. En tant que la persona que escriu tingui una competncia lingstica ms mplia, sabr utilitzar de manera automtica lortografia en el moment de la producci. Amb tot, conv en el procs posterior de revisi efectuar una lectura atenta del propi text per tal danar corregint les falles i resolent els dubtes, per la qual cosa ser imprescindible ls dun diccionari normatiu. En el cas que la producci es realitzi informticament, els correctors lingstics esdevenen fonamentals, alhora que els suports en lnia ofereixen una eina molt cmode i til per treballar amb cura. En aquest sentit, conv aturar-se davant els subratllats en vermell de les paraules que el corrector informtic detecta com a possibles errades i observar la naturalesa de lerror per tal devitar-lo en el futur. Des de totes les matries sha de vetllar per la correcci ortogrfica dels escrits elaborats per lalumnat. En aquest sentit, cal tenir cura de revisar ls dels accents, ats el gran nombre derrades que se solen cometre (obert/tancat; agut, pla i esdrixol; accent diacrtic, diresi), aix com ls correcte de les vocals a/e i o/u i del consonantisme (b/v, s/ss/c/, g/j, tx/ig, b/p, t/d, c/g).

3. La revisi textual
Un cop sha planificat el text i sha produt, sentra en la darrera fase competencial de la dimensi escrita: la revisi textual. De la mateixa manera que sha de fer pedagogia a lentorn de la planificaci en el procs de lescriptura, cal fer-la tamb en relaci amb la revisi, tant pel que fa a la competncia discursiva (adequaci, coherncia i cohesi) com pel que fa a la competncia lingstica (morfosintaxi, lxic i ortografia). Lescriptor/a expert fa la revisi del text posteriorment a la redacci, per molt sovint, ja comena a fer modificacions durant el redactat. El fet descriure amb ordinador ho facilita, ja que permet inserir text o eliminar-ne, millorant-ne el resultat, sense que aix impliqui tornar a escriure-ho tot de nou. En qualsevol cas, lalumnat ha de dedicar un temps de revisi global abans de la presentaci final de lescrit. Tot seguit, relacionem algunes tcniques per fer efectiva la revisi textual.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

7/32

Lectura objectiva

El primer que cal fer a lhora de revisar el text s tractar-lo com una lectura. Aix implica un punt de vista objectivat que permet detectar tota mena derrors lingstics, formals i conceptuals. Lectura en veu alta

Una variant de lanterior s fer-ho en veu alta, ja que la veu ajuda a objectivar lescrit. Correcci collaborativa

Desprs de la correcci individual, i depenent del tipus dexercici, es pot realitzar una correcci collaborativa a partir del criteri dun company o companya. Fonamentalment, es tracta dintercanviar els textos per dur a terme sense autoria la lectura objectiva. Cal tenir en compte que lobservaci de ms duna persona resulta clau en la qualitat textual de ledici. Subratllat

La tcnica del subratllat es pot aplicar a la correcci de lescrit, sobretot pel que fa als aspectes conceptuals: expressi de les idees principals i secundries, ordre dexposici, etc. Tamb pot ser de molta utilitat per destacar paraules i expressions amb la finalitat devitar repeticions, cercar sinnims, etc. Correctors informtics

Avui dia els diferents aparells informtics inclouen correctors lingstics. Poden ser de gran ajuda per evitar errors, sobretot aquells que poden passar desapercebuts a lull hum. Millora destil

Sempre s possible millorar el propi estil expressiu. Per aix, cal efectuar una reflexi sobre el material que sha escrit i explorar vies expressives alternatives de major claredat o bellesa esttica. En resum, per tal que l'alumnat aprengui a escriure posant en joc tot el control que aix implica s molt adequat escriure i revisar textos individualment i tamb de manera collectiva o en parelles.

Revisi de textos escrits

individual
a partir de

collectiva

coneixements previs

nous coneixements

models

professor/a i alumnat

entre iguals (alumnes)

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

8/32

4. La presentaci
La correcci de lexpressi escrita sestn als aspectes de presentaci formal. Aix, sha de tenir cura dels marges adoptats, de la presentaci grfica de les idees, de les imatges emprades, etc. A ms, en el cas del manuscrit, cal atendre la claredat de la calligrafia. El text es pot presentar tant en paper com en pantalla, tenint en compte que ambds suports tenen unes caracterstiques diferents.

Qu cal tenir en compte en presentar un text En paper Digital

netedat marges

format: estils, tipologies de lletres inserci de taules, imatges finalitat: impressi o pantalla.

Presentaci

separaci entre lnies lletra llegible

revisi ortogrfica i gramatical diccionaris

corrector ortogrfic i gramatical diccionaris reescriure sobre loriginal

Contingut
tornar a escriure el text modificat o millorat

Pel que fa a la presentaci en suport paper, lescrit ha de tenir un mnim de netedat, marges i separaci entre lnies. Igualment la lletra sha de poder llegir sense esfor. En la presentaci digital, el treball amb el processador de text de lordinador permet una planificaci i revisi del text ms flexible i constant. La presentaci del text es treballa a partir destils i plantilles (tipus de lletra, formatat, interlineat, subttols, etc.) i no cal passar-lo a net, per aix es far a partir destratgies de treball diferents que en lescriptura manual. Les funcions del processador serveixen per organitzar el text, per gestionar-lo, per modificarlo, corregir els errors i millorar-lo. Lesborrany es converteix en el text definitiu. El correctors canvien el procs de revisi textual. Equivocar-se forma part del procs daprenentatge. Les presentacions multimdia permeten donar suport a lexpressi oral i treballar de forma funcional la lectura i lescriptura des de les diverses matries.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

9/32

4. Tipus de text i models

1. Els tipus de text
Dacord amb la necessitat comentada abans destablir un programa de prctica habitual de lescriptura, s important que al llarg de letapa, lalumnat produeixi textos de tipologia diversa, ja que aquests impliquen una estructura i una organitzaci diferent. Esquemticament, segons si pertanyen a la dimensi comunicativa (prpia de totes les matries) o a la dimensi esttica i literria (prpia de les matries de lmbit de llenges: catal, castell i llenges estrangeres), podem relacionar-los com figura en el quadre segent:

Tipologia de textos escrits

Dimensi comunicativa

Dimensi esttica i literria

narratiu descriptiu explicatiu argumentatiu instructiu predictiu conversacional

Textos retrics narraci conte poema conversacional (teatre)

Cadascun daquest tipus de text t unes caracterstiques determinades: Narratiu: es caracteritza per lexplicaci de fets reals o ficticis. Predomina un ordre cronolgic. Hi ha abundncia de connectors temporals (conjuncions, adverbis...). Descriptiu: el seu contingut fa referncia a les caracterstiques duna persona, paisatge, objecte, etc. Sol utilitza els verb ser i oracions amb adjectius, adverbis de lloc i comparacions. Explicatiu: es caracteritza per lexposici ordenada didees al voltant dun tema. s un text molt estructurat en qu predominen lorganitzaci lgica i jerrquica de les idees. Sovint va

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

10/32

acompanyat de grfics, esquemes i imatges. s freqent en totes les matries de lmbit escolar perqu constitueix el tpic text destudi. Argumentatiu: el seu contingut gira al voltant de les opinions i la seva defensa o justificaci. Instructiu: el seu objectiu s donar ordres, suggeriments o consells per realitzar una acci. Dna informaci objectiva i precisa. Utilitza el mode imperatiu o b verbs que indiquen obligaci. Predictiu: es caracteritza per fer previsions de futur. Predomina el verb en futur i els adverbis de temps. Conversacional: es caracteritza per una alternana de torns. Hi intervenen diferents personatges. s ms propi de la situaci de conversaci i de ls de la llengua oral. Com a exemples es poden citar el teatre o les entrevistes. Pot contenir caracterstiques daltres tipologies textuals. Retric: es caracteritza per la importncia de lesttica i el joc amb el llenguatge (metfores, jocs de paraules...). s el propi de la dimensi esttica i literria.

Cal tenir en compte que a travs dels mitjans digitals sorgeixen noves escriptures --nolineals (hipertext), interactives i en format multimdia--, amb signes ideogrfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci de textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per al seu aprenentatge. Produir i publicar textos a Internet, a partir de noves aplicacions interactives en xarxes socials, s cada vegada ms fcil i significatiu per a lalumnat. Segons el format, es distingeixen quatre tipus de textos: Textos continus Inclouen diferent tipus de prosa, tal com la narraci, lexposici i largumentaci. Textos discontinus Inclouen grfics, taules, llistats, etc. Textos mixtos En format continu o discontinu. Textos mltiples Sn textos independents juxtaposats, tamb anomenats hipertext.

2. Els models
Cal utilitzar eines i estratgies que ajudin a superar les diferents dificultats que es plantegen durant lescriptura de textos, ja siguin elements de consulta o models. En aquest sentit lelaboraci de murals collectius amb referents ortogrfics, comentats i compartits entre tots, laprenentatge de ls de diccionaris i de correctors ortogrfics, la utilitzaci de pautes

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

11/32

de correcci tipus qestionari, igualment compartides i comentades entre tots, sn activitats molt adequades. Per tal danar realitzant textos ms complets i complexos, s ptim que a classe es llegeixin i comentin escrits que serveixin de model. Cal focalitzar latenci en diferents aspectes successivament: qu diuen, com ho diuen, com estan organitzats, quines expressions i paraules es fan servir, quins recursos sutilitzen per evitar la repetici de paraules, etc.

Escriure textos a partir de models

qu diuen

com ho diuen

organitzaci i estructura

paraules i expressions que es fan servir

recursos per no repetir paraules

s dels signes de puntuaci

s dels connectors

s convenient que les activitats es plantegin sistemticament i amb un nivell progressiu de dificultat. Les activitats que es desenvolupen en situacions diferents i amb materials diversos sn ms riques que les montones, tot i que comparteixin uns mateixos objectius daprenentatge. Les activitats que es plantegen de forma recurrent i variada, de manera que permetin treballar el lxic, les estructures morfosintctiques i textuals en diferents contextos comunicatius, amb diferents registres i objectius descriptura, sn ms educatives que les propostes allades. Lobjectiu final de lexpressi escrita s lautonomia de lalumnat durant lescriptura de tot tipus de text. En aquest sentit s til, a ms de proporcionar eines i recursos, compartir amb ells els objectius daprenentatge i els criteris davaluaci.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

12/32

Sempre que sigui possible, lescriptura ha de ser funcional, partint de situacions reals amb objectius i destinataris reals, la qual cosa proporcionar una motivaci fonamental per iniciar un procs tan complex com s lescriptura dun text, i sobretot permetr valorar lajustament del text a la situaci i al destinatari. La reescriptura

Una alternativa a la producci espontnia i sense models s la reescriptura. Els projectes de reescriptura es recolzen en la interacci entre lectura i escriptura, en lanlisi de textos dautors que permeten observar el procs de producci i les estructures prpies del text. Lobservaci de textos consagrats (narrativa clssica de la literatura juvenil, documents informatius, textos expositius, etc.) dna lloc a lelaboraci dinstruments i de criteris per a la redacci i ajuda ms tard a la producci ms creativa. La incorporaci de la reescriptura com a procediment densenyana i aprenentatge dels textos escrits es basa en la capacitat de reformular discursos com a conseqncia del contacte amb textos escrits. Aquesta capacitat es desenvolupa com un efecte de latenci sobre el llenguatge, sobre la forma dexpressi en els textos. Inclou operacions lingstiques com ara la citaci, la imitaci o la parfrasi. Es tracta duna activitat que utilitza el vincle entre la lectura i lescriptura. Les escriptures intermdies

En moltes ocasions sha vist que ajudar lalumnat a produir escrits intermedis, per exemple en el cas de textos documentals o periodstics (com ara llistes, resums, quaderns de lector o descriptor, reflexions de tota mena) t un valor heurstic que ajuda a pensar la llengua i el contingut de la redacci. Daquesta manera es contribueix a elaborar regularment textos que serveixen per enriquir les redaccions finals. Aquesta proposta considera que lexpressi escrita t un component comunicatiu, i per aix la importncia de considerar el lector com un altre de si mateix (experincia dalteritat), per tamb t un component de relaci amb el mn en el doble sentit daprendre el mn i de situar-shi (Garcia-Debanc, 2007). s per aquesta ra que la proposta descrits intermedis sha desenvolupat en la redacci dinformes i textos en disciplines com les cincies naturals i socials, tot i que poden desenvolupar-se en diverses disciplines. Constitueixen un bons instruments per elaborar les redaccions finals.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

13/32

Annexos I. Qestionaris per a la millora de lexpressi escrita

Els tres qestionaris segents pretenen ajudar a lautoavaluaci i recollida sistemtica dinformaci de diferents aspectes de lexpressi escrita. Saborda el procs dexpressi escrita; la participaci de lalumnat en el procs dexpressi escrita i ajustament, i el coneixement sobre el funcionament de la llengua i el seu aprenentatge. Es recomana que cada professor/a respongui aquest qestionari individualment i que desprs, en una segona fase, es faci una posada en com i es discuteixi en els departaments i en els equips docents a fi darribar a acords de millora. Per aix, una vegada estudiats els resultats dels qestionaris, els departaments i els equips docents poden plantejar- se preguntes i arribar a acords sobre:

quines de les propostes es treballen a les aules? com es treballen? fins a quin punt les diferents metodologies emprades per cada departament faciliten laprenentatge? quines no es treballen prou? quines es consideren prioritries? des de quines matries es poden treballar? en quins aspectes es pot incidir ms adequadament, tenint presents les caracterstiques especfiques de cadascuna de les assignatures implicades?

Es recomana triar-ne algunes entre les que es considerin prioritries, ordenar-les i planificarne laplicaci. En la planificaci cal incloure com savaluaran? (quan, qui i amb quins criteris savaluaran).

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

14/32

EXPRESSI ESCRITA A LESO QESTIONARI 1

A classe: 1. Sescriuen textos en gran grup i en petit grup comentant els diferents passos (planificar, redactar i revisar) i consideracions a tenir en compte (qu volem explicar, a qui va dirigit el text). 2. Abans de redactar el text, es proposa ls de diferents recursos i estratgies per planificar-lo: pensar en quin tipus de text cal escriure, quina s la seva estructura, a qui va dirigit, pensar sobre qu volem escriure (pluja didees, comentari). 3. Es demana que elaborin esborranys abans de realitzar el text definitiu. 4. Es proposa la revisi formal i de contingut del text abans de donar-lo per acabat. 5. Es llegeixen i comenten textos escrits per tal de tenir models correctes (estructura del text, lxic, expressions, s danfores). 6. En el moment de programar, es t en compte que shan dutilitzar diferents tipologies textuals. 7. Es proposen produccions dun mateix tipus de text en diferents situacions i amb diferents registres. 8. Es demana que utilitzin diferents suports per realitzar un text escrit (paper, suport digital). 9. Es realitzen correccions tant de la forma com del contingut (informaci que es dna, com sorganitza) dels textos escrits.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

Molt sovint Sovint Alguna vegada Gaireb mai

15/32

El procs dexpressi escrita

EXPRESSI ESCRITA A LESO QESTIONARI 2

Participaci de lalumnat en el procs dexpressi escita i ajustament Molt sovint Sovint Alguna vegada Gaireb mai A classe: 1. Saprofiten diferents situacions de la vida a lescola (revista escolar, pgines web interactives, biblioteca, concurs literari) i de la vida quotidiana (un succs al barri, una visita) per fer activitats d expressi escrita. 2. Es tenen en compte les aportacions i experincies de lalumnat. 3. Es plantegen activitats descriptura en les quals sha de collaborar, ja sigui per parelles o en petit grup, per produir-les. 4. Es realitzen correccions de textos escrits de manera individual o collectiva. 5. Es proporcionen diferents pautes o qestionaris per fer lautoavaluaci. 6. Es proporcionen diferents recursos per consultar dubtes durant la realitzaci de lescriptura (diccionaris i altres llibres de consulta, murals, correctors ortogrfics). 7. Es posa de manifest lobjectiu daprenentatge que pretenen les diferents produccions escrites. 8. Safavoreix la reflexi sobre els propis aprenentatges. 9. Sutilitza lexpressi escrita com a eina i font de reflexi per als propis aprenentatges (elaboraci desquemes, resums, mapes conceptuals, qestionaris davaluaci). 10. Es gradua la dificultat de les activitats oferint suports diferents segons les caracterstiques de cada alumne/a. 11. Es retiren progressivament els suports externs per tal que lalumne/a adquireixi un major domini i autonomia en els seus escrits. 12. Es realitzen activitats que permeten la resoluci duna mateixa activitat a ms dun nivell.
Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat 16/32

EXPRESSI ESCRITA A LESO QESTIONARI 3

A classe: 1. Es realitzen activitats per ampliar el lxic, tant orals com escrites. 2. Sajuda a diferenciar el lxic de les diferents llenges que coneix lalumne/a, o que est aprenent. 3. Es plantegen situacions per usar vocabulari dels diferents camps i es relacionen amb continguts daltres matries. 4. Sanalitzen textos que serveixin de model per veure diferents usos del lxic i expressions amb lobjectiu de tenir recursos per escriure correctament. 5. Es proporcionen recursos per utilitzar el lxic adient al tipus de text i al receptor al qual va dirigit. 6. Es plantegen activitats que afavoreixen la reflexi sobre les estructures gramaticals, la seva correcci i adequaci. 7. Sajuda a evitar les interferncies estructurals de les diferents llenges que coneix lalumnat o que est aprenent. 8. Es proposen activitats que afavoreixin lexpansi de les frases (amb noves idees, connectors) 9. Sanalitzen textos que serveixin de model per veure les estratgies (com organitza el text, com el puntua) emprades per lautor per tal de poder aplicar aquests tipus de recursos posteriorment. 10. Es demana la mxima correcci ortogrfica en relaci amb els aprenentatges fets, abans de donar un text per acabat. 11. Es demana que es tingui en compte laspecte formal dels escrits (nets, amb bona lletra, ben presentats, sense abs amb les diferents tipologies de lletres). 12. Sutilitzen diferents fonts de consulta per millorar la correcci dels textos: diccionaris, correctors, textos model.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

Molt sovint Sovint Alguna vegada Gaireb mai

17/32

Coneixements sobre el funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

II. Criteris davaluaci de lexpressi escrita de les proves externes de competncies bsiques
La taula segent ofereix els descriptors que shan fet servir per avaluar la competncia discursiva, la correcci lingstica i la presentaci dun escrit en les proves externes de competncies bsiques (proves diagnstiques i proves de 4t dESO) del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu.

1. COMPETNCIA DISCURSIVA 1.1. Adequaci (A) El text aconsegueix lobjectiu comunicatiu i t tota la informaci que es demana. El registre 4 lingstic i el tipus de text sn adequats. Situaci intermdia. 3 Punts

El text no aconsegueix del tot lobjectiu comunicatiu (hi manca informaci demanada). El 2 registre i el tipus de text no sn gaire adequats. Tot i la confusi, el lector pot entendre lobjectiu comunicatiu, el registre i el tipus de text. Situaci intermdia. 1

El text no aconsegueix lobjectiu comunicatiu o b el registre i el tipus de text no sn adequats. 0 El text no t la informaci que es demana. 1.2. Coherncia (R) El text est ben organitzat. Lexplicaci de les idees s clara. No repeteix ni inclou informaci 4 irrellevant. Situaci intermdia. 3

El text no est ben organitzat. Es percep alguna confusi. Lexplicaci s una mica confusa, tot 2 i que sen pot seguir el desenvolupament. Hi ha alguna repetici innecessria i inclou informaci irrellevant. Situaci intermdia. 1

El text presenta greus errades dorganitzaci. Les idees costen de seguir. Hi ha presncia de 0 repeticions i inclou informaci irrellevant que fa perdre el fil de lescrit. 1.3. Cohesi (S) Enllaa b les idees (connectors, recursos anafrics...). La puntuaci s correcta. Situaci intermdia. 4 3

Els errors de puntuaci dificulten la comprensi dalgunes parts del text. La manca de 2 connectors o la repetici de connectors fan la lectura bastant incomprensible. Situaci intermdia 1

Abunden els connectors no adequats. Labsncia de puntuaci o els abundants errors de 0 puntuaci dificulta greument la comprensi del text.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

18/32

2. CORRECCI LINGSTICA 2.1. Lxic (L) Vocabulari adequat al tema, variat i correcte. Situaci intermdia. El vocabulari s poc precs i hi ha fins a 4 errades. Situaci intermdia. El vocabulari s molt pobre i hi ha ms de 6 errades. 2.2. Ortografia (O) No hi ha cap errada o noms nhi ha una. Situaci intermdia. Hi ha un mxim de 5 errades. Situaci intermdia. El text t ms de 10 errades. 2.3. Estructures morfosintctiques (M) Frases ordenades i amb sentit complet. Concordances correctes. s correcte de preposicions i 4 pronoms. Absncia dinterferncies amb altres llenges. Situaci intermdia. Hi ha fins a 4 errades. Situaci intermdia. Hi ha ms de 6 errades. 3. PRESENTACI (P) La presentaci i la grafia sn satisfactries: lescrit t un mnim de netedat, marges i separaci 1 entre lnies. La lletra s llegible sense esfor. Lescrit t una presentaci descuidada i una grafia difcil de llegir. PUNTUACI TOTAL (Mxim 25) 0 3 2 1 0 4 3 2 1 0 4 3 2 1 0

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

19/32

III. Gui per escriure un text en les diferents matries de lESO

Aquest annex proporciona un gui prctic i genric per escriure un text adaptable a qualsevol matria dESO.

1. Planificaci
Anlisi de la situaci comunicativa 1. El tema. - Sobre quin tema sescriur? ............................................................ 2. El propsit. a. Quina informaci es vol transmetre? ................................................................................................................... b. Quin sentiment o opini es vol expressar? .................................................................................................................... 3. El tipus de text. Quin tipus de textos sutilitzar? Narratiu Expositiu Instructiu Conversacional 4. Els registres. El registre del text que sutilitzar ser: a. Lestndard. b. Lespecialitzat o culte (cientificotcnic, literari...) c. El colloquial. Descriptiu Argumentatiu Predictiu Altres: ......................

Pluja didees 1. Quins coneixements previs es tenen sobre el tema? .......................................................................................................................... 2. Quina informaci es necessita consultar? .......................................................................................................................... 3. Sobre quines idees es vol escriure? a. Shan apuntat mots solts o frases curtes per recordar cada idea? b. Shan fet servir llista de paraules, ratlles, fletxes? c. Shan agrupat les idees per subtemes? Lesquema del text Quina estructura tindr el text?

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

20/32

2. Producci
Redacci de lesborrany 1. Quins models consultats poden ajudar a redactar el text? .................................................................................................................... 2. Primera versi de lescrit, tot aplicant els elements que defineixen la competncia discursiva i la competncia lingstica, i que es revisen posteriorment.

3. Revisi
Revisi de lesborrany En la revisi de la primera versi de lescrit, shan tingut en compte els aspectes segents? 1. Adequaci a. El registre utilitzat, s apropiat al tema i a la situaci comunicativa? b. Hi ha algun mot o construcci que no sadeqi al registre utilitzat? 2. Coherncia a. Sha fet una selecci adequada de la informaci? b. Hi ha alguna idea repetida? c. Shan organitzat convenientment les idees? d. Lestructura s adequada al tema i al propsit del text? e. El text es comprn amb facilitat? 3. Cohesi a. Les frases sn excessivament llargues o massa curtes? b. Les frases sentenen b o sn confuses? c. Hi ha errors de concordana? d. Els temps verbals estan ben utilitzats? e. Sha fet un bon s dels sinnims? f. Sha fet un bon s dels pronoms? g. Els connectors entre frases sn adequats i variats? h. Sn clares les relacions temporals, espacials, de causa-efecte, etc., entre les diferents parts del text? i. Hi ha un s abusiu de la conjunci i? j. Sempren correctament els signes de puntuaci?: coma, punt, punt i coma, parntesi ... 4. Correcci lingstica Sha revisat? a. Lortografia: laccentuaci (accent obert/tancat; accent agut, pla i esdrixol; accent diacrtic, diresi); el vocalisme: a/e, o/u...; el consonantisme: b/v; s/ss/c/; j/g; tx/ig; b/p, t/d, c/g... b. La morfosintaxi: masculins i femenins; plurals, temps i terminacions verbals, concordances; preposicions, pronoms... c. El lxic: vocabulari adequat, precs i variat

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

21/32

4. Presentaci del text

1. 2. 3. 4. 5. 6. Hi ha ttol i apartats? La presentaci formal del text s correcta? Si sha escrit a m, hi ha bona calligrafia i les lnies sn rectes? Shan destacat els pargrafs? Els marges sn suficients? Els diferents tipus de lletra shan usat correctament?

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

22/32

IV. Mtodes per a la planificaci del text

Aquest annex recull mtodes adients per a lobtenci didees per a la planificaci del text escrit. La pluja didees Consisteix a anotar de manera rpida les idees que vnen a la ment. La llista resultant ajuda a recuperar idees de la memria i a generar-ne de noves a partir de les seves associacions conceptuals. No s el moment de valorar-les, per s dagrupar-les. Exemple: La biblioteca de la meva ciutat Pluja didees en format de llistat: . Espai . Fons bibliogrfics . Internet . Discos . Revistes . Videoteca

. Diccionaris . Enciclopdies . Horaris . Carnet dusuari

Lestrella de preguntes A travs de les preguntes qui, qu, quan, on, com, per qu, sestableix una estrella que permet generar un feix didees per guiar la redacci. Tema: La invenci dI-Tunes. qui qu quan

on per qu

com

Steve Jobs inventa I-Tunes lany 2003

a Estats Units

a travs de la xarxa

per crear una botiga musical en lnia

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

23/32

Extreure idees de la bibliografia Per al desenvolupament del text, depenent de la seva naturalesa i finalitat, pot ser necessria la documentaci de carcter bibliogrfic. Ens serveix per recopilar dades i per generar noves idees a partir de lestmul de les precedents. Lesquema s una jerarquitzaci didees segons un ordre dimportncia. Ens permet distingir les idees principals de les secundries i terciries. No s un moment de redacci encara, sin un mapa conceptual organitzat a partir de paraules o sintagmes. Tema: Desenvolupar una redacci sobre Andorra. Exemple desquema ordenat amb nombres:

1.- El medi fsic 1.1. Orografia 1.2. Hidrografia 1.3. Recursos naturals 2.- Geografia humana 2.1. Dades demogrfiques 2.2. Principals poblacions 2.3. Moviments migratoris

3.- Economia 3.1. Els sectors productius 3.2. El comer 3.3. La indstria del turisme 4.- Poltica i histria 4.1. Els orgens histrics 4.2. El parlament i el govern 4.3. Andorra en el mn

Exemple desquema amb claus: ANDORRA Medi Fsic

Orografia

Hidrografia

Recursos naturals (...)

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

24/32

V. El resum, lexposici i largumentaci a 3r i 4t cursos

Aquest annex ofereix estratgies per elaborar resums, textos expositius i argumentatius de 3r i 4t cursos dacord amb els continguts i els criteris davaluaci de lESO. 1. Estratgies per resumir textos a) Primera lectura global: captar el significat global del text; captar lestructura bsica: narraci, descripci, dileg, exposici, argumentaci... b) Anlisi: determinar el tema del text. Localitzar les idees principals i les idees secundries, i subratllar les paraules clau de cada idea principal. Captar les relacions lgiques de les idees que es presenten: de causa, conseqncia, finalitat, oposici... c) Sntesi: redactar ttols per a cada una de les parts del textredactar frases breus per a cada idea principal o rellevant; relacionar les diferents idees i ordenar-les jerrquicament. Esquematitzar el contingut i reproduir lorganitzaci del text. d) Elaboraci del resum: articular les frases redudes de manera coherent, amb la puntuaci adequada i mantenint lestructura inicial del text.. Evitar que el resum es converteixi en la cpia de frases del text original. Respectar el contingut del text i ser clar i precs. e) Revisi i redacci final. Llegir el resum elaborat i, si conv, introduir les correccions que calguin. 2. Estratgies per elaborar textos expositius En tant que lexposici consisteix a explicar i desenvolupar un tema amb la finalitat que el lector lentengui, haur de ser objectiva i informativa. Lexposici escrita es pot comenar de dues maneres: abordant directament el tema i destacant la seva actualitat o inters; o comenant amb una introducci que expliqui els antecedents o les diferents opinions que existeixen sobre el tema. Desprs ve la part central de lexposici, s a dir, les idees principals sobre el tema. Les idees shan dexpressar de manera organitzada i clara. Finalment, lexposici pot acabar-se de dues maneres: amb les conclusions a qu sarriba; o sense conclusions.

3. Estratgies per elaborar textos argumentatius A vegades una exposici pot ser argumentativa, s a dir, que el seu objectiu no s solament exposar un tema, sin que pretn tamb defensar una teoria o una opini per mitj dun conjunt de raonaments o arguments a favor o en contra. En aquest sentit, s ms subjectiva. Les opinions han de ser exposades amb ordre, claredat i senzillesa.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

25/32

Es poden distingir tres parts en els textos argumentatius: a) Introducci: sexposa la tesi o opini que es pretn defensar o combatre. b) Raonaments: sexposen els fets i els arguments o contraarguments que es pretn defensar o combatre. Aquesta segona part es pot estructurar de dues maneres: 1) exposant els arguments a favor o en contra i defensant-los amb exemples; 2) o b exposant nicament els arguments que justifiquen la tesi o opini que es defensa. c) Conclusi: s un resum breu dels arguments anteriors que confirma la tesi o opini inicial.

Cal tenir en present que sovint llegim o escrivim textos que combinen lexposici i largumentaci, ats que a vegades lobjectiu del text no s simplement exposar el tema, sin defensar o refusar una opini .

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

26/32

VI. Rbrica valorativa delaboraci dun text argumentatiu a 4t curs

Aquesta rbrica ha estat elaborada per lInstitut Marta Mata de Montorns del Valls, per valorar la producci escrita dun text argumentatiu breu a 4t curs. Sadjunten tamb els dos documents previs que han condut a la rbrica. Aquesta eina didctica ha estat dissenyada durant el curs 2011-12 dins un pla de millora de la competncia de lexpressi escrita del centre i ha estat presentada el mes de maig de 2012 en el marc duna jornada de la Xarxa de les Competncies Bsiques del Departament dEnsenyament. A. Aprenem a escriure textos argumentatius breus. Procs daprenentatge a laula Sessi prvia 1. Lalumnat elabora un text argumentatiu inicial, previ a lensenyament-aprenentatge, i es guarda per poder-lo comparar amb un altre text un cop shagi fet tot el procs. Sessi presentaci (modelatge) 2. El professor/a mostra un text argumentatiu tipus a lalumnat i se nanalitza lestructura per ensenyar qu ha de tenir un bon text argumentatiu. 3. Es presenta la base dorientaci del text argumentatiu a lalumnat i sexplica qu vol dir cada tem per desfer confusions. 4. Es presenta la rbrica del text argumentatiu i sexplica com lhan dutilitzar. Sessi redacci (una hora cada setmana) 5. Es comena la classe presentant un text motivador del tema que es vulgui tractar, que sigui proper a lalumnat i que pugui suscitar posicionament o opinions discordants (conte, notcia, article...). 6. Es fa un debat amb lalumnat per fer una pluja didees. 7. Lalumne/a fa la planificaci i la redacci del text argumentatiu amb el suport del professor/a, i lacompanyament de la base dorientaci. Tamb disposa duna llista de connectors per poder enriquir lxicament la cohes del text. 8. Fase de revisi: Lalumne/a revisa el text utilitzant la rbrica. Aix es pot autovaluar abans de lliurar el text al professor/a. Una alternativa s revisar el text per parelles i fer coavaluaci. 9. El professor/a llegeix en veu alta el text que ell mateix ha escrit durant la sessi de redacci, mentre els seus alumnes tamb escrivien. 10. En la mateixa sessi o en una de posterior, segons si hi ha hagut temps o no, es comparteixen els textos de lalumnat i sen trien dos, que seran publicats en un blog dexpressi escrita (aix permet conixer els textos dels altres grups classe parallels) 11. Es lliuren els textos al professor/a. Sessi correcci 12. El professor/a retorna el text corregit a partir de la rbrica de criteris davaluaci. 13. Lalumne/a revisa novament la seva correcci amb les anotacions/correccions del professor/a i la rbrica per detectar qu ha de millorar.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

27/32

B. Base dorientaci. Redacci dun text argumentatiu de 10 a 15 lnies

1. Aspectes previs a la redacci. PLANIFICACI. 1.1. Tinc clar qu vull dir. 1.2. S a qui madreo. 1.3. He fet una pluja didees del que vull incloure en lescrit. 1.4. He organitzat les idees en un gui. 2. Inici de la REDACCI. 2.1. Presento del tema. 2.2. Em posiciono a favor o en contra. 2.3. Tinc conscincia del receptor/a. 2.4. El meu jo escriptor s present. 2.5. Utilitzo verbs dopini. 2.6. Utilitzo lxic subjectiu. 2.7. Apunto els arguments que justifiquen la meva postura. 2.8. Utilitzo connectors causals. 2.9. Utilitzo connectors doposici. 2.10. Faig una breu conclusi. 2.11. Utilitzo connectors consecutius. 3. Aspectes posteriors a la redacci. REVISI. 3.1. Reviso lestructura del text. 3.2. Reviso lortografia. 3.3. Reviso la puntuaci. 3.4. Reviso la presentaci. 4. Autoavaluaci / Coavaluaci a partir de la rbrica segent.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

28/32

C. Rbrica per a lelaboraci dun text argumentatiu de 10 a 15 lnies

APRENENT/A NOVELL/A

BASE DORIENTACI

EXPERT/A

PLANIFICACI: Tinc clar qu vull dir He intentat pensar b quina s la meva postura per no mhe acabat daclarir.

Mhe posat a escriure directament i no he sabut posicionar-me sobre el tema. No sc conscient del nivell de registre. No he fet una pluja didees. No he sabut ordenar les idees. Inicio la redacci sense presentar clarament quin s el tema.

S a qui madreo

He fet una pluja didees que vull incloure en lescrit He organitzat les idees en un gui REDACCI: Presento el tema He presentat el tema, per sense seguir lestructura bsica demanada.

Abans de posar-me a escriure, mhe parat a pensar quina s la meva postura o opini sobre el tema o, com a mnim, quina posici decideixo defensar. Sc conscient del nivell de registre que el meu interlocutor requereix i el mantinc durant tot el text. He estat capa dapuntar una srie didees que em serviran de cara a argumentar amb coherncia la meva posici. He sabut ordenar de manera lgica les idees que he tingut. Sc conscient del nivell de registre per no encerto el tractament. No he apuntat suficients idees per argumentar amb propietat. No he aconseguit un ordre lgic prou coherent.

Em posiciono a favor o en contra

He presentat el tema que s motiu de debat en una sola frase. Aquesta frase cont els mots clau fonamentals. El dilema queda plantejat. Davant la disjuntiva / el dilema... Pel que fa... Sobre el tema de... Si mhe de posicionar... Comenar amb la paraula clau del tema: la supervivncia dels llops... En la segona frase, exposo clarament la postura que defensar en el text. La meva posici no queda prou clara. Hi ha ambigitats. No he encertat el tractament adequat.

Tinc conscincia del receptor/a

Mantinc el tractament que correspon al receptor/a del (vost, vs, Sr./Sra., segons escaigui)

No exposo clarament la postura que defensar en el text o presenta contradiccions. Tractament alternat, que va canviant.

El meu jo escriptor s present

Expressi poc definida del jo escriptor.

No utilitzo la primera persona en cap moment. No hi ha presncia dels verbs dopini. No hi ha presncia de lxic subjectiu.

Utilitzo verbs dopini

Utilitzo lxic subjectiu

La primera persona del singular queda expressada obertament a partir de la segona frase del text amb pronoms personals com ara: jo, a mi, em. A partir de la segona frase del text, hi ha la presncia dalgun verb del tipus: crec, penso, opino, em sembla, estic convenut, etc. A partir de la segona frase del text, apareixen adjectius i adverbis del tipus: bo, millor, perfecte, incorrecte, decebedor, interessant, etc.

Mal s daquest tipus de text: repetici, poca varietat. Mal s del lxic: repetici, poca varietat.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

29/32

Apunto els arguments BASE DORIENTACI justifiquen la meva postura Hi ha poca varietat en els connectors, o b He intentat pensar b quina s la meva utilitzo sempre els mateixos. No hi ha presncia dels connectors.

que

A partir de la tercera frase del text, exposo les raons per les quals estic EXPERT/A a favor o en contra del dilema plantejat.

Hi ha un o APRENENT/A dos arguments/raons que justifiquen la meva postura

No hi ha arguments/raons NOVELL/A que justifiquin la resposta.

PLANIFICACI: Utilitzo connectors causals Tinc clar qu vull dir postura per no mhe acabat daclarir.
Hi ha poca varietat en els connectors, o b Sc conscient del nivell de registre per no utilitzo sempre els mateixos.

Per introduir els arguments a favor utilitzo connectors del tipus: ja que, Abans de posar-me a escriure, mhe parat a pensar quina s la perqu, donat que, a causa de, etc...

Utilitzo connectors doposici

S a qui madreo

Faig unauna breu pluja conclusi He fet didees que

meva postura o opini sobre el tema o, com a mnim, quina posici decideixo defensar.en contra utilitzo connectors del tipus: Per introduir els arguments Sc del nivell de registre per, conscient en canvi, com a contrapartida, etc... que el meu interlocutor requereix i el mantinc durant tot el text. En frase dapuntar del text recullo la idea principal que plantejar: He lultima estat capa una srie didees que emvull serviran de largument amb el qual justifico la meva postura a favor o en contra del cara a argumentar amb coherncia la meva posici. tema plantejat. He sabut ordenar de manera lgica les idees que he tingut. encerto el tractament. No clara la suficients conclusi o idees b hi per ha No queda he apuntat confusions. argumentar amb propietat. No he aconseguit un ordre lgic prou coherent.
Utilitzo connectors per no de manera prou encertada.

Mhe posat a escriure directament i no he sabut posicionar-me sobre el tema. No hi ha presncia dels connectors. No sc conscient del nivell de registre. No ha conclusi. No hi he fet una pluja didees. No he sabut ordenar les idees.
No hi ha presncia dels connectors.

vull incloure en lescrit He organitzat les idees en un gui Utilitzo connectors consecutius REDACCI: Presento el tema REVISI: He presentat el tema, per sense seguir lestructura demanada. He revisat la bsica base dorientaci sense fixar-te en
tots els apartats.

Introdueixo la conclusi amb connectors del tipus: aix doncs, per tant, etc.

Reviso el contingut del text

Inicio la redacci sense presentar clarament quin s el tema. No he revisat la base dorientaci.

Reviso lortografia

He revisat lortografia, per no detalladament.

No he revisat lortografia.

Reviso la puntuaci

He revisat la puntuaci, per no detalladament.

No he revisat la puntuaci.

Em posiciono a favor o en Reviso la presentaci contra

He presentat el tema que s motiu de debat en una sola frase. Aquesta cont els clau fonamentals. El dilema queda Abans de frase passar a net el mots text, he revisat la base dorientaci per tal plantejat. dassegurar-me que compleixo amb els trets principals dun text Davant la disjuntiva / el dilema... argumentatiu coherent. Pel que fa... Abans passar a net el text, he revisat tots elements ortogrfics, des Sobre de el tema de... de majscules, fins a temps verbals, plurals, etc. Si mhe de posicionar... Comenar amb la paraula clau del tema: la supervivncia dels He revisat lestructura dels pargrafs i de les frases i mhe assegurat llops... que la puntuaci s ladequada. En la segona frase, exposo clarament la postura que defensar He revisat els marges, l'interliniat, el tipus de lletra, la polidesa del text. en el text.
No he encertat el tractament adequat.

La meva posici no queda prou clara. Hi ha He revisat els marges i la polidesa. ambigitats.

No exposo clarament la postura que No he revisat la puntuaci. defensar en el text o presenta contradiccions.
Tractament alternat, que va canviant.

Tinc conscincia del receptor/a

Mantinc el tractament que correspon al receptor/a del (vost, vs, Sr./Sra., segons escaigui)

El meu jo escriptor s present

Expressi poc definida del jo escriptor.

No utilitzo la primera persona en cap moment. No hi ha presncia dels verbs dopini. No hi ha presncia de lxic subjectiu.

Utilitzo verbs dopini

Utilitzo lxic subjectiu

La primera persona del singular queda expressada obertament a partir de la segona frase del text amb pronoms personals com ara: jo, a mi, em. A partir de la segona frase del text, hi ha la presncia dalgun verb del tipus: crec, penso, opino, em sembla, estic convenut, etc. A partir de la segona frase del text, apareixen adjectius i adverbis del tipus: bo, millor, perfecte, incorrecte, decebedor, interessant, etc.

Mal s daquest tipus de text: repetici, poca varietat. Mal s del lxic: repetici, poca varietat.

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

30/32

VII. Bibliografia
Sobre expressi escrita Amadeo, I. I Sol, J. (1996). Curs prctic de redacci. Columna. Barcelona. Bjrk, L. y Blomstand, I. (2000). La escritura en la enseanza secundaria. Gra. Barcelona. Camps, A. et al. (2003). Seqncies didctiques per aprendre a escriure. Gra. Barcelona. Cassany, Daniel (1987). Descriure escriure. Com saprn a escriure. Empries. Barcelona. Cassany, Daniel (1993). La cuina de lescriptura. Ed. Empries. Barcelona. Cassany, Daniel (2003). La escritura electrnica. Tema monogrfico: Gneros electrnicos y aprendizaje lingstico. Cultura y Educacin, 15 /3. Cassany, Daniel; Garca del Toro, Antonio (1999). Recetas para escribir. San Juan (Puerto Rico): Plaza Mayor. Garcia-Debanc, C. (2007). Place et fonctions de l'criture au collge : dvelopper un regard d'artisan. Les journes de lONL, crire des textes, lapprentissage et le plaisir. Paris: ONL. Hayes, J.R., & Flower, L.S. (1980). Identifying the organization of writing processes. En L.W. Gregg & E.R. Steinberg (Eds.), Cognitive processes in writing. Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum. Marina, J.A. i Vlgoma, Mara de la (2007). La mgia descriure. Rosa dels Vents. Barcelona. Onieva Morales, Juan Luis. (1995) Curso superior de redaccin. Madrid: Coleccin Cervantes. Editorial Verbum. Rib, Carles. (1996) Aprendre a escriure. La composici del text. Barcelona: Castellnou Edicions. Serafini, Maria Teresa. (1992) Come si scrive. Miln: Bompiani. Versi castellana: Cmo se escribe. Barcelona: Paids. Scardamalia, M. & Bereiter, C. (1987). Knowledge telling and knowledge transforming in written composition. En S. Rosenberg (Ed.), Reading, writing, and languiage learning. Cambridge, MA : Cambridge University Press. Sunyol, Vctor (1992). Mquines per a escriure. Recursos per a lanimaci a la creativitat escrita. Eumo Editorial. Vic.

Sobre comprensi lectora i expressi escrita Cassany, Daniel (2006). Taller de textos. Leer, escribir y comentar en el aula. Paids. Barcelona. Competncies i didctica de la llengua (2010). Articles, 51. Gra. Barcelona Hernndez, A y Quintero, A. (2001). Comprensin y composicin escrita. Editorial Sntesis. Madrid. Snchez, Emilio (1998). Comprensin y redaccin de textos. Edeb. Barcelona

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

31/32

Altres documents dinters en lnia - mbit de llenges a lESO dins Orientacions per al desplegament del currculum, ps 31-46. Departament dEnsenyament, 2009: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b2016c4a-f098-4566-aa2bf720e53626a0/llengues_1.pdf

- Orientacions per a la millora de la comprensi lectora i lexpressi escrita. Departament dEnsenyament, 2010: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/1b472552-71f5-48e9-86b4cdae1fd8e9ec/millora_lectura_escriptura_eso_11-2010.pdf - Prova diagnstica: http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.2a476b330bb21681c65d3082b0c0e1 a0/?vgnextoid=471f544045922310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=471f544045 922310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default - Prova davaluaci de 4t dESO: http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.d9cf94acff010a2b74f751dab0c0e1a0/ ?vgnextoid=98ffa279dcbea210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=98ffa279dcbea2 10VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Orientacions per a la millora de lexpressi escrita Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

32/32