Solucionari Exercicis Llibre Catala Text-La Galera

ESO
Guia didctica
Llengua catalana i literatura 1
EQUIP DAUTORS Josep Camps Imma Farr ngels Jubany Lloren Soldevila M. Roser Trilla
EQUIP DE TEXT-LA GALERA

EDICI
Clara Ametller Cass Montserrat Estvez Anna Canals
DIRECCI DART COORDINACI DE MAQUETACI
COORDINACI PEDAGGICA DIRECCI
Xavier Carrasco Jess Giralt
DIRECCI EDITORIAL
Projecte ESO
Recursos
PROGRAMACIONS
Objectius de lrea i criteris davaluaci del curs. Continguts i objectius de les unitats didctiques.
Continguts de les guies didctiques
PROJECTE DESO
Presentaci i caracterstiques, materials, contribuci de cada rea al desenvolupament de les competncies bsiques i estructura didctica de les unitats del llibre de lalumne.
AVALUACI
Indicacions per a lavaluaci inicial i final i tamb fulls de seguiment.
RECURSOS DIDCTICS
Orientacions metodolgiques, activitats complementries per explotar el llibre de lalumne, ms material per al professorat.
SOLUCIONS
Solucions de les activitats del llibre de lalumne.
ATENCI A LA DIVERSITAT
Fitxes imprimibles i fotocopiables de refor i dampliaci.
per al professorat
CD
Guies en format PDF
Projecte ESO Avaluacions Programacions (tamb en word) Solucions Recursos Atenci a la diversitat
CD de tecnologia
Activitats interactives i recursos
Pissarra activa
Arxius multimdia de suport al professorat
Activitats interactives Enllaos dinters
DVD deducaci per a la ciutadania

Documents audiovisuals
Psters
Lmines de cincies socials, matemtiques i tecnologia.
www.text-lagalera.cat
Catleg de publicacions Guies didctiques Ms recursos Activitats interactives Enllaos dinters
Primera edici: juliol de 2007 Disseny de la coberta: Cass Disseny de linterior: Endora disseny Maquetaci: Oriol Cabrero
2007, Enciclopdia Catalana, SAU Josep Pla, 95. 08019 Barcelona www.enciclopedia-catalana.com www.text-lagalera.cat text-lagalera@grec.cat Impressi: Reinbook Imprs, SL Mrcia, 36 08830 Sant Boi de Llobregat ISBN: 978-84-412-1517-7 Dipsit Legal: B-35296-07
La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informtic, com tamb la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec, resten rigorosament prohibides sense lautoritzaci escrita de leditor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei. Tots els drets reservats.
ndex
El projecte dESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
rea de Llengua catalana i literatura. . . . . . . . . . . . . . . . 10

Contribuci de lrea a les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . Estructura didctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lavaluaci en la LOE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lavaluaci en el projecte dESO de Text-La Galera . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluaci inicial i full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluaci final i full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Objectius detapa i criteris davaluaci de curs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10 12 19 20 21 25 30 31
El treball unitat a unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Programaci de continguts i objectius didctics Orientacions i recursos didctics Solucions
Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Unitat 5 Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8 Unitat 9
................................................................. ................................................................. ................................................................. ................................................................. ................................................................. ................................................................. .................................................................
31 41 51 67 79 89 99
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Atenci a la diversitat - Refor Atenci a la diversitat - Ampliaci
Presentaci
Avui, a principi dun segle nou, ens trobem amb una societat que ha canviat radicalment en els darrers anys, i amb uns alumnes que tenen uns interessos i unes necessitats diferents. Lany 2007, amb la implantaci de la LOE, sinicia una poca de canvis. Des de Text-La Galera ens proposem donar resposta a aquestes noves necessitats dels alumnes, de lescola i la societat i hem preparat amb illusi un nou projecte basat en els postulats de la nova llei. Volem oferir als professors una eina til i efica perqu puguin desenvolupar la seva tasca docent, uns materials que puguin adequar-se a cada situaci daprenentatge i a les necessitats educatives de cada centre, de cada aula i, en definitiva, de cada alumne o alumna. Esperem haver-ho aconseguit.
El projecte dESO
El projecte de Text-La Galera per a lEducaci Secundria
Mantenint el comproms de renovaci pedaggica i qualitat de leducaci, Text-La Galera ofereix per a aquest nou curs una proposta trencadora, una nova lnia de materials didctics per a lEducaci Secundria Obligatria. Els canvis socials, pedaggics i legislatius han marcat el nou plantejament didctic dels nostres materials. Els alumnes de secundria, amb els nostres llibres aprendran... a saber fer a tenir criteri propi a ser autnoms a reflexionar sobre el seu procs daprenentatge a verbalitzar i comunicar els seus aprenentatges a tenir iniciativa En definitiva, aprendran a aprendre, a preparar-se per aconseguir desenvolupar les capacitats bsiques i les competncies que regeixen les relacions personals, socials i professionals de la societat actual.
ESO El projecte
Aspectes didctics del projecte
Respectant la LOE, apostem per... La temporitzaci trimestral dacord amb els perodes avaluatius escolars. Els llibres dels alumnes tenen 9 unitats, temporitzables en dos trimestres de tres unitats cada un i un ltim trimestre de dues unitats de treball i una final de sntesi. Una estructura didctica coherent de les unitats en funci de la seqncia lgica daprenentage: 1 Presentaci i sondeig dels coneixements previs. 2 Treball mitjanant la informaci i les activitats i les diferents seccions segons lrea i atenent a la diversitat. 3 Avaluaci al final de cada unitat. Una atenci especial a la diversitat de ritmes daprenentatge. Les activitats estan marcades segons si sn de refor o ampliaci. La guia didctica va acompanyada de ms activitats de refor i dampliaci per atendre aquesta diversitat dalumnat. Les activitats sn intencionadament diverses i de treball de les competncies bsiques proposades des dels currculums del Departament dEducaci: dirigides obertes en grup i individuals orals i escrites ds de les TIC de treball dels eixos transversals procedimentals i manipulatives de reflexi de sntesi Sha fet mfasi en lexplicitaci de la transversalitat i el tractament de la llengua especfica de cada rea, dedicant esforos a pautar b la verbalitzaci i autoreflexi del treball dels alumnes.
ESO El projecte
rea de Llengua catalana i literatura
Aportaci de lrea a les competncies bsiques
En lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el desenvolupament integral i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica ocupa un lloc preferent. Lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i castell s la garantia que lescola proporciona als alumnes la competncia que els cal per tenir les mateixes oportunitats. La primera competncia que cal considerar, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en essncia, s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aix suposa conixer i valorar la diversitat de cultures, respectar altres maneres de veure el mn i estar obert a tothom.
El projecte ESO de llengua catalana treballa perqu lalumnat assumeixi el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa en una societat democrtica i participativa. Per aix el llibre Llengua catalana i literatura 1 presenta una proposta dactivitats orals que sindentifiquen amb el pictograma .
En el llibre Llengua catalana i literatura 1 del projecte ESO aquesta competncia queda recollida en el tractament de temes com ara la valoraci i el respecte per la diversitat cultural que deriven dalgunes activitats de reflexi per treballar en el grup classe de manera transversal.
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i diversos, per aix conv motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenmens del mn i la cincia.
En relaci directa amb aquesta competncia ms global, hi ha una segona, la competncia comunicativa, que en totes les rees esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan de fer en totes les llenges. Els aspectes parcials de la competncia comunicativa sn: la competncia oral i la competncia escrita. La competncia oral, facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacci, lintercanvi de missatges, la de lescolta i la producci, i la de la mediaci, en gran grup o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i a la possibilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms ls reflexiu de la parla s leina ms efica per a laprenentatge.
El projecte ESO treballa aquesta competncia duna manera progressiva partint de la lectura i comprensi del text, amb un treball posterior de manipulaci, una proposta de producci del text dirigida i, finalment la producci lliure del text escrit. Aquest procs segueix una progressi de dificultat.
La competncia literria pren com a referncia la competncia escrita fent que els nois i les noies puguin comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional.
10
ESO Competncies bsiques
El llibre del projecte ESO de llengua catalana i literatura de primer curs facilita el desenvolupament de lhbit lector i permet que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos, i aprecin textos literaris de gneres diversos (narratiu, potic i teatral), recollits en el programa de "Lectura", com tamb altres formes esttiques de la cultura que ens envolta (refranys, dites i frases fetes, etc.).
Amb tot aix els nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crtic. Els processos de la llengua escrita sn una de les claus en la competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a lelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges cosa facilitada amb ls de les TIC aporta una nova dimensi als processos de tractament de la informaci; i la diversitat de punts de vista i de manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic.
Les activitats que es plantegen en els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura estan pensades per facilitar als alumnes les estratgies per demanar aclariments, per comunicar-se i expressar-se amb gestos, per fer servir diccionaris, per identificar alguns aspectes personals que ajudin a adquirir estratgies daprenentatge, en definitiva, per aprendre a aprendre. Ladquisici daquestes capacitats proporciona als alumnes el desenvolupament de la seva autonomia i iniciativa personal. Tot aquest aspecte queda reforat amb el plantejament dactivitats dirigides que progressivament es van decantant cap a activitats ms obertes i de reflexi. La lectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia artstica i cultural; s per aix que en els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura sinclou en cada una de les unitats un text literari, acompanyat de tot un seguit dactivitats de comprensi lectora i dampliaci de vocabulari.
Daltra banda, la presncia de textos de temes de salut, de sostenibilitat o relatius al medi natural contribueixen tamb al desenvolupament de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
En els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura sinclouen al llarg de totes les unitats unes activitats (identificades amb el pictograma ) amb qu sinicia els alumnes al coneixement de lordinador i la recerca dinformaci a Internet, amb tot de propostes diverses de pgines web de diferents mbits i temes dinters.
La verbalitzaci i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la prpia activitat amb progressiva autonomia.
ESO Competncies bsiques
11
Estructura didctica
Com s aquest llibre?

Aquest s el llibre de primer dESO de Llengua catalana i literatura. T 9 unitats, 8 unitats de programaci i una final de recapitulaci, a ms dunes pgines dannexos.
Quins programes t cada unitat?

DIMENSI COMUNICATIVA DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
Comprensi i expressi (tipus de textos) Estudi de la llengua Gramtica Ortografia Lxic
Lectura Literatura
Dimensi comunicativa
Comprensi i expressi
6
R 1
Comprensi del text
Estudi de la llengua
6
El text descriptiu (III)

El text que llegirs a continuaci descriu el port de Felanitx, Portocolom, en una de les poques de lany ms tranquilles. Lautor ens convida a acompanyar-lo en un recorregut plaent per camins que serpentegen, enmig dun paisatge de postal, fins a arribar a aquest port de caracterstiques tan singulars. Les revistes de decoraci, les guies de viatges, les agncies immobiliries, etc., publiquen textos que contenen descripcions despais destinats a les persones que tenen inters per conixer aquests llocs. A lhora de descriure un espai segueix aquests passos: Tria i observa amb atenci all que vols descriure: una casa, un dormitori, un estudi, un jard, una terrassa, un paisatge rural, urb, costaner... Fixat en la situaci del lloc, la distribuci dels elements, els colors, les olors, el tacte i les sensacions que aquest espai produeix. Selecciona les caracterstiques, els trets ms rellevants que singularitzen lespai que vols descriure i fes-ne una llista. Anota els adjectius que qualifiquen cada substantiu. Tamb pots utilitzar comparacions. Estructura i ordena la llista que has fet. Lliga les oracions amb connectors que ajudin a organitzar els elements en lespai: adverbis (dins, fora, davant, darrere), expressions de lloc (ms endavant, a dalt de tot, baixant les escales, etc.). Redacta el text segons lordre que hagis decidit: de dins a fora o a linrevs, de dalt a baix, desquerra a dreta... s important exposar les idees amb frases curtes, fent servir enumeracions i adjectius perqu el text sigui ms clar, objectiu i precs. Pots acompanyar lescrit amb la fotografia de lespai. Pensa en un ttol adient. Revisa el que has escrit. Comprova lordre de la descripci i els recursos lingstics que has fet servir. Corregeix els errors i esmena tot all que sigui millorable.
Mallorca. Portocolom
R 2
Busca en el diccionari el significat de cada una daquestes paraules del text i escriu-lo en la teva llibreta:
ambre bocana esquer inconfusible punyent salabror spid
Busca la lmina sobre el vocabulari del port en la pgina web www.grec.cat/home/cel/didac/lamines/g08b.jsp. Fes un clic a sobre de cada element i tapareixer el nom. Desprs, classifica els mots que hi has trobat en una taula com la segent:
tipus de vaixells parts del vaixell installacions altres
Relaciona cada una daquestes locucions o frases fetes amb les seves expressions sinnimes:
fer enveja a plom de dalt a baix desplomat fer delir sser una bassa doli aplomat fer babarotes verticalment fer denteta sser quiet sser encalmat cotxes esquer de quitr inconfusible laberntics pasturadors podrida quadrada
R 7
Relaciona cada un daquests substantius amb ladjectiu o el sintagma preposicional corresponent segons el text de la lectura i escriu-los en la teva llibreta:
alga camins columna aparcats corromput de color ambre
Que qu hi faig al port de Felanitx en plena tardor? Doncs he anat a Mallorca per feina i al port per plaer, i ara us escric aquesta postal per fer-vos denteta perqu, quan hi he arribat el port estava meravells, amb una pau que mai no hi he vist als estius. La tarda queia amb placidesa, el mar, el quasi llac del port, era una bassa doli, com se sol dir, el sol ponent el tenyia de color de rosa i els llaguts shi balancejaven com en cmera lenta. Fa estrany danar a un lloc que noms has vist en ple estiu, amb el sol caient a plom sobre els carrers i els teulats, sobre el mar, amb els velers i els llaguts moventshi daqu dall i el soroll dels motors i la gent a les terrasses dels bars a sa Duana, i a la part de sa Capella plena i es Rivet amb tot de cotxes aparcats, i trobar-lo buit i callat, com en un somni. Per saps que no s un somni perqu el mar, la m, com diuen els mallorquins, fa fins i tot ms olor de lhabi-
tual, aquella olor inconfusible de salabror i quitr i una mica desquer corromput i alga podrida, tan reconfortant i que fa tanta companyia perqu et ve des del fons de tot de la memria olfactiva segurament la ms punyent i evocadora amb les seves bases a la ms inicial i inicitica infantesa. Camins laberntics emmarcats amb murets de pedra seca Hi hem vingut amb en Biel, s clar, i una amiga seva, na Maria Magdalena, des de Ciutat, i ja en acostar-nos a Felanitx, quan ja viem la torre quadrada i daurada de Sant Salvador, poders dalt de la seva muntanya, hem tombat a la dreta i ens hem ficat per camins laberntics, emmarcats alguns amb murets de pedra seca, altres noms amb ullastres o alzines. Camps, ara en espera, garrofers, figueres amb alguna resta de la passada esplendor sucosa, unes palmeres datileres que maduren lenta-
ment els seus rams de color dambre. Uns xais aqu, uns all, lents, pasturadors, buscant amb el morro, entre lherba, el brot ms verd i spid. Calma idllica en un paisatge clssic, imatges i sons i olors que sn els mateixos de dos mil anys enrere. Mallorca t aix, que hi pots trobar encara racons sostrets al temps, la meravella dunes zones sense histria. Desprs de la sequedat daquest territori sota mateix de Sant Salvador camps i garriga i alguns fora vila escampats, arribar al port, Portocolom, s, malgrat la tranquillitat que shi respira, un retorn a la vida contempornia. I ara estic disposat a fer-vos ms denteta encara perqu na Maria Magdalena consumada marinera ens va convidar a la seva barca i ens va dur a rebre la fosca des de la bocana, sArenal enll, sota mateix de la inconfusible columna amb pell de zebra de la torre del far.
Narcs Comadira, Descobrir Catalunya, nm. 104 (desembre 2006).
Respon cada una de les preguntes segents sobre la lectura:

a Qu s Portocolom? b Per qu el narrador ha anat a Mallorca? c Qui lha acompanyat a Portocolom? d En quines ocasions el narrador diu que ens vol fer denteta? e En quin moment del dia van en barca? f Per qu Mallorca t, segons lautor, un paisatge clssic i sembla que no hi hagi passat el temps? g Com anomenen el mar els mallorquins? h Qu tenen al costat dels camins per on passen?
8
olor rams torre xais
Converteix els sintagmes nominals anteriors en oracions atributives, amb els verbs ser, estar o semblar en qualsevol temps de passat.
Indica quin tipus de determinants tenen aquests sintagmes de la lectura:

Article Demostratiu Possessiu Numeral Quantitatiu Indefinit
Escriu el significat dels sintagmes subratllats en aquest fragment de la lectura:

Camps, ara en espera, garrofers, figueres amb alguna resta de la passada esplendor sucosa, unes palmeres datileres que maduren lentament els seus rams de color dambre.
dos mil anys alguna resta els llaguts en Biel tanta companyia
Imagina que el narrador vol tornar a Ciutat (Palma de Mallorca) pel mateix cam que lha dut a Portocolom. Ordena els llocs i els elements del paisatge que trobar a la tornada:
arbres camps ciutat Felanitx figueres garrofers murs palmeres Portocolom Sant Salvador xais
els seus rams aquesta postal una amiga seva
140
141
142
Presentaci del tipus de text que es treballar en la unitat
Text no literari
Activitats de comprensi, destudi de la llengua, danlisi del text i dexpressi
Dimensi esttica i literria

Lectura
Anticipaci a la lectura
Lectura 6 6
R 1
Creus que el noi del dibuix pertany a un pas europeu? Quin et sembla que pot ser el seu ofici? Saps qu shi pot trobar a linterior duna ostra?
Les aventures de Kip Parvati

Miguel Larrea
A en Kip li agradava navegar i pescar amb curric, per tamb li interessava molt un tipus de pesca diferent: la pesca dostres i, naturalment, no per les ostres en si, sin per la possibilitat de trobar-hi perles. Somniava de reunir-ne unes quantes per poder deixar de treballar durant alguns anys i tornar a lescola. De vegades, quan en Rum no el necessitava per anar a vendre el peix que sobrava, ell aprofitava per anar a veure els bussejadors dostres. El gran mestre daquests pescadors, conegut en tots els pobles de la costa, era en Iung, que shavia fet ric grcies a les perles que havia trobat al llarg de la seva vida. Calb, amb els ulls allargats com els xinesos, era fort com una tonyina, i era capa de resistir cinc minuts sota laigua. Li mancava un dit de la m esquerra, que li havia arrencat una morena quan era jove per ficar la m on no lhavia de ficar , contestava quan alg li preguntava sobre aix. Tot i que la feina de pescador de perles s arriscada i que ell ja era prou ric, en Iung continuava baixant fins a profunditats on cap altre bussejador no arribava, all on noms hi havia fred i foscor, i peixos enormes i invisibles que li passaven a frec del cos. Era bon amic den Kip, i de vegades li indicava on hi havia les colnies dostres. Quan trobis una perla li deia tacompanyar a vendre-la a Orgal. En traurs uns bons diners. En Rum coneixia el somni den Kip de fer-se ric amb les perles per poder tornar a lescola, per opinava que era massa perills, i sempre que en tenia loportunitat mirava de treure-li aquella idea del cap. Aquell mat que van sortir a pescar, xerraven tranquillament tot esperant que piqus alguna cosa. La setmana passada comentava en Rum, un taur enorme va atacar un pescador de Kabaixi. Estava bussejant a la roca de les Mil Puntes i va aparixer la bstia. El va atacar, s clar, per tot i aix va tenir sort, noms li va arrencar el bra. Segurament perqu tot just acabava de menjar. Per si a la roca de les Mil Puntes no hi ha ostres!, aix ho sap tothom. Noms hi ha morenes, garotes i algun taur va dir en Kip. Qu hi podia estar buscant? Bah, deu ser un guillat, aquest. Diuen que potser anava al darrere de la Lluna Rosa. Buscava la lluna al fons del mar? S que devia estar una mica boig, o simplement borratxo va comentar en Kip, burleta. No, no s aix. La Lluna Rosa, segons expliquen alguns fantasiaires, s una perla que hi ha a la gruta on aquell taur t el seu
Respon de manera breu cada una de les qestions segents:

a b c d e f g h i j Per qu a en Kip li interessa la pesca dostres? Per qu a en Iung li manca un dit de la m dreta? Quin s el somni den Kip? Qu s la Lluna Rosa? Qu pensa en Rum de la Lluna Rosa? On viu el pescador a qui va atacar el taur? Quines sn les caracterstiques fsiques den Iung? A qu es dedica en Rum? Qu shi troba a la roca de les Mil Puntes? Per qu en Kip decideix anar a Kabaixi?
amagatall. La llegenda explica que fa uns trenta anys, el taur va matar el bussejador que havia trobat lostra, tan gran com la m dun home oberta, imaginat quin disbarat. Per rematar el conte, diuen que un altre bussejador que lacompanyava va veure com lostra queia a la boca de la cova quan el taur senduia a dins la seva vctima. Els ulls den Kip van brillar en sentir aquesta histria. Com deu ser de gran aquesta perla? Si fa trenta anys lostra era com una m oberta, ara deu ser com una coca de blat de moro! va exclamar. No exageris! va objectar en Rum. A ms, tot plegat s un conte, una llegenda i res ms. Ja han mort uns quants ingenus en lintent de recuperar aquesta perla fantasma. I per qu ha de ser una llegenda? Si laltre bussejador tamb la va veure, podria ser veritat. No diguis bestieses! La perla no existeix, s una estpida llegenda. A ms, el bussejador que va dir que la va veure caure al fons mai no va intentar anar a buscar-la. Aix demostra que no existeix va raonar en Rum emmurriat. Aix no demostra res , va pensar en Kip. Es va passar la resta de la jornada en silenci, fins i tot quan van trobar la petita mola de sardines, ja avanada la tarda. Pensava en la Lluna Rosa, i en com es faria de ric si laconsegus de trobar. I si em fes ric, podria tornar a estudiar, i potser fins i tot podrem comprar un vaixell ms gran que L Impacient. Algun dia anir a Kabaixi a buscar el pescador a qui va atacar el taur va cavillar. Ho haig de saber tot, sobre aquesta perla.
Vocabulari
cavillar Pensar, reflexionar. curric Estri de pesca que consisteix en una corda resistent i llarga a la qual es fixa un ham gros. emmurriat Que est irritat, enutjat. garota Eri de mar. ingenu Persona molt innocent. mola Gran quantitat de peixos que van plegats. morena Peix de pell gruixuda i sense escata amb la boca grossa i les dents agudes.
De ben segur que coneixes alguna llegenda del teu poble o ciutat. Escriu-la i, desprs, presenta-la a la resta de la classe.
Per parelles, busqueu informaci sobre els animals marins que surten en la lectura. A partir del material que hgiu recollit, elaboreu una fitxa com la segent:
Nom com: ___________________________ Nom cientfic: _________________________ Descripci: ____________________________ Alimentaci: __________________________ Hbitat/Localitzaci: ____________________ Observacions: _________________________
Fotografia de lanimal
Assenyala quins daquests adjectius fan referncia a en Kip:

a coratjs b valent c mandrs d poruc e atrevit f guillat g aventurer h boig
10
Relaciona cada un dels mots de la primera columna amb lexplicaci corresponent de la segona columna:
a b c d e Rum Orgal L Impacient Morenes Iung 1 2 3 4 5 Peixos que habiten a la roca de les Mil Puntes Un bon amic den Kip Pescador dostres de gran fortalesa Nom dun vaixell Poblaci on es venen les ostres
Llegeix aquest fragment que descriu la casa humil on vivia en Kip Parvati. Fes un dibuix amb tots els elements que es descriuen en el text:
La casa on vivia en Kip Parvati amb la seva mare i els seus tres germans petits era al capdamunt dun daquells turons, abrigada per latapeda capada dun mango centenari. Era una casa senzilla: blanca, duna planta, duna sola estana. Des de la porta es dominaven els terrats del poble que sescampava tur avall, el petit port a la vora de la platja esquitxada dalts cocoters i la immensitat blava de loce. A un costat de la casa, la seva mare treballava un petit hort que produa blat de moro, tomquets i cebes.
Miguel Larrea (Madrid, 1966) Les aventures de Kip Parvati va ser la primera novella de Miguel Larrea. Rebutjada per onze editorials, perqu sobrepassava les 400 pgines, avui dia porta venuts ms de 10.000 exemplars. El 2006 Larrea va publicar Kip Parvati i lombra del caador, la segona part de la novella sobre aquest personatge adolescent que viu a les costes de lOce ndic durant el primer quart del segle XX. Les aventures de Kip Parvati narra la histria dun jove que desprs de la mort del seu pare va haver de deixar lescola i posar-se a pescar amb el seu oncle per dur diners a casa. Per el seu somni s ser capit de vaixell i per aconseguir-ho mirar de guanyar prou diners per a la seva famlia i per als seus estudis. Quan comena a investigar sobre una fabulosa perla, una srie de fets provocaran un gran canvi en la vida del jove pescador i el portaran a viure unes extraordinries aventures.
Indica quins sn els arguments que dna en Rum per evitar que en Kip vagi a buscar la Lluna Rosa. Desprs, explica quines sn les proves que dna en Kip per defensar lexistncia de la Lluna Rosa.
11
En grups, representeu a classe cada una de les situacions segents:

a En Kip intenta vendre al mercat una tonyina gegant al millor preu. Personatges: en Kip i dos compradors. b En Kip sofereix com a grumet en un vaixell, per no el volen perqu s massa jove. Personatges: en Kip i el capit del vaixell.
Recorda que la comparaci serveix per fer evidents les semblances entre dos objectes o persones, per exemple vermell com un tomquet . Resol, ara, les qestions segents:
a Busca quatre comparacions en la lectura. b Escriu-ne dues de noves: una que faci referncia a en Kip i laltra, a en Rum.
12
Redacta la possible entrevista que duran a terme a Kabaixi en Kip i el pescador que va ser atacat per un taur.
Escolliu, per parelles, un personatge de cada una de les columnes segents. Desprs, inventeu-vos una llegenda relacionada amb el mar en qu intervinguin els personatges que heu triat. El text ha de seguir lestructura narrativa (plantejament, nus i desenlla):
Un jove pescador La reina de les perles Un dof mgic Dues gavines que parlen Un amulet mgic Un governador Un avi garrepa Un mariner Mariners porucs Una peixatera Una noia Un capit pirata
Cerca informaci a Internet sobre els buscadors de perles. A partir de la informaci que hagis trobat, redacta un text dunes deu lnies.
156
157
158
Biografia de lautor i contextualitzaci de la lectura
Vocabulari de la lectura
Activitats sobre la lectura
activitats
159
activitats
143
Nmero dunitat
Pgines dentrada
Nmero de la unitat
Tipus dactivitats
TIC oral
R refor A ampliaci
140 COMUNICACI El text descriptiu (III) 148 GRAMTICA Els altres determinants. El pronom 152 ORTOGRAFIA Consonants (I): les grafies de la essa sorda i de la essa sonora 156 LECTURA Les aventures de Kip Parvati, Miguel Larrea 160 LITERATURA La narrativa
Unitat
ndex i continguts de la unitat
Estudi de la llengua
Programa i continguts
Gramtica Els altres determinants. Els pronoms
R 1
Ortografia Consonants (I)

R 1
6
Pronuncia correctament cada una de les paraules segents tenint en compte els sons de la s:
metgessa dicesi divisor Brusselles zona excessiu emissora asil topazi lesi frontissa expressi amazona magnsia bsic
activitats
Assenyala els determinants que trobis en aquest text i indica de quin tipus sn:
I vaig sentir com menvaa lodi per aquells homes que pilotaven els avions que havien deixat caure sense misericrdia el contingut de les seves entranyes damunt duna poblaci indefensa. Marribava com ho fan les onades del mar amb aquell que mig dorm a la platja. A cada moviment, aquell sentiment, que fins aquell moment mera absolutament desconegut, sanava apoderant de mi. Em xopava per dins i per fora. Aquell odi em va ajudar a resistir els dies que van venir desprs, com un blsam que em suavitzs la cossor terrible de la ferida. Laltre blsam va ser en Jordi, que es va convertir en la meva ombra, que no em va deixar sol ni un segon. Vam saber compartir llgrimes i silencis. Sobretot els llargs silencis de la nit, quan el mn semblava ms ali que mai als sofriments dels homes i de les dones de la meva terra.
Jaume Cela, Silenci al cor. Editorial La Galera.
Els altres determinants

A ms darticles, demostratius i possessius, hi ha altres maneres de determinar el substantiu, per exemple, indicant-ne la quantitat, de manera precisa o imprecisa.
En els determinants cardinals sescriu un guionet entre les desenes i les unitats (quaranta-vuit) i entre les unitats i les centenes (cinc-centes). La frmula D-U-C (desenes-unitatscentenes) tajudar a recordar quan es fa servir el guionet. A ms, els numerals des del 21 fins al 29 intercalen una -i- entre la desena i les unitats: vint-i-tres.
Essa sorda i essa sonora

La lletra s representa dos sons fricatius: un de sord (les cordes vocals no vibren): sal, pols, cansat. un de sonor (les cordes vocals vibren): casa, cervesa, enfonsament. Posat la m al coll mentre pronuncies cada una daquestes esses i notars quina s sorda i quina s sonora. No sha de confondre el so de la essa sorda [s] amb el de la essa sonora [z]. Sn dos sons diferents que ens permeten diferenciar, quan llegim en veu alta, paraules com: rossa rosa pea pesa caa casa els sastres els astres
3 R 2
Els determinants numerals expressen un nombre i es classifiquen en cinc grups: Cardinals: expressen una quantitat exacta. Tots els numerals cardinals sn invariables, excepte un, dos i cent (que tenen les formes una, dues i cents i centes). Ordinals: indiquen ordre de successi, de prioritat o de collocaci. Tenen gnere i nombre (sis, sisena, sisens i sisenes). Partitius: indiquen les fraccions o parts duna unitat (mig, ter, des, cntim). Multiplicatius: expressen els mltiples (doble, triple, qudruple). Collectius: indiquen quantitats diverses (parell, centenar, miler). Els determinants quantitatius expressen una quantitat imprecisa, sense arribar a concretar-la. Nhi ha dinvariables (massa, prou, fora); nhi ha que noms admeten una forma per al singular i una altra per al plural (gaire, gaires, bastant, bastants), i nhi ha altres que presenten les quatre formes (molt, poc, quant, tant). Els determinants indefinits indiquen un coneixement inconcret o imprecs del substantiu. Poden ser variables en gnere i nombre (un, algun, altre, tot) o invariables (cap, gens, res, cada). Els determinants interrogatius i exclamatius (quin, quina, quins, quines, que) sutilitzen en oracions interrogatives i exclamatives. De vegades, el substantiu pot estar determinat per un grup de paraules o sintagma determinatiu: un grapat de, un reguitzell de, una pila de, etc.
R 3 2
Assenyala en cada srie quina paraula cont un so de la essa diferent de la resta:

a zero, frase, gasos, dansa, tesi. b discussi, transistor, salsitxa, cinc. c pinzell, enciam, catorze, riquesa.
Marges amb informaci complementria
Essa sonora Sescriu Exemples cosa, masia enfonsar, endinsar, transistor zona, zero alzina, esmorzar amazona, bizant
Aprn de memria un daquests embarbussaments i anota quins sons shi repeteixen: A

Un rus que s ros t un ris i est al ras sense fer res.
B
Duc pa sec al sac, massec on sc i el suco amb suc.
Les fraccions de les hores sindiquen en quarts dhora: 13.15: un quart duna 18.30: dos quarts de set 10.45: tres quarts donze 22.37: dos quarts i mig donze
Classifica els numerals de les frases segents en cardinals, ordinals, partitius, multiplicatius i collectius:
a b c d e f Sha comprat dos parells de mitjons. Avui tenim el doble de feina que ahir. Sempre veu el got mig ple daigua. Ha resolt vint problemes en deu minuts. Desprs de lamanida, voldr un quart de pollastre? Pots menjar la desena part del pasts.
S Z
Entre vocals. En els derivats de fons-, dins-, trans-. A comenament de mot. Darrere consonant. Entre vocals en una paraula dorigen grec.
En les frases negatives i interrogatives, lindefinit cap determina substantius comptables, mentre que el quantitatiu gens determina substantius no comptables: No tinc cap ampolla de llet. No queda gens de llet.
Completa amb s o amb z cada una de les paraules segents i escriu un mot de la mateixa famlia:
po__ar endin__ar at__ar __odac pe__ar sen__ill pin__ell tran__igir ga__s dot__e
Essa sorda Sescriu A principi i a final de mot. Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal. Entre vocals (desprs dun prefix o en mots compostos). Exemples savi, fals astre, dansa sotasignat, ecosistema
5
Escriu en lletres aquestes adreces:

C/ de Mart I lHum, 255, 7, 11a C/ de lOnze de Setembre, 674, 3r, 1a C/ de Joan XXIII, 328, 4t, 3a C/ del Doctor Trueta, 68, 1r, 2a
S SS C SC
152
Completa els versos daquest poema amb les consonants que hi falten. Desprs, resol les activitats:
Drap de la pol__, e__combra, e__polsadors, plomall, ra__pall, fregall de__part, camu__a, __ab de tall, baieta, lleixiu, sorra i __ab en pol__, blauet, netol, galleda. Co__i, cubell, i picamatala__os, e__ponja, pala de plegar e__combraries, gibrell i __endra, __alfumant, capanes. __urt el guerrer ver__ el camp de batalla.
M. Merc Maral, Cau de llunes. Editorial Aym.
Els pronoms
Els pronoms sn paraules que equivalen a un substantiu o a un sintagma nominal. Sn elements buits de significat, ja que noms es pot saber a qu es refereixen a partir del context, i sn molt tils per no haver de repetir paraules.
4
Completa les oracions segents amb els quantitatius que hi ha a continuaci:

cap tanta fora prou gaire unes quantes molta massa a Hem anat __ vegades a lAuditori. b __ geperut es veu el gep. c Teniu __ material per a aquest treball? d No hi ha __ gent que vulgui treballar en canvi de res: no tenim __ voluntaris. e __ roba i tan poc sab, i tan neta que la volen. f Tinc __ gana. g Ens hem equivocat __ vegades: aix no ha de tornar a passar.
Entre vocals. Davant e, i en qualsevol posici menys a final de mot. Davant a, o, u en qualsevol posici. En els sufixos -ana, -ena.
tassa, pissarra
Quadres gramaticals
148
Pronoms personals tnics

singular jo mi tu ell/ella vost plural nosaltres vosaltres vs ells/elles vosts
Hi ha pronoms de molts tipus. Els pronoms demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits tenen les mateixes formes que els determinants corresponents, per en lloc dacompanyar el substantiu (aquell cotxe s nou), el substitueixen (aquell s nou). Els pronoms personals representen les tres persones gramaticals (jo, ens, et, vosaltres, ell, ella, els, etc.). Nhi ha de tnics (jo, tu) i dtons (em, et, el, li). Tamb hi ha pronoms interrogatius (qu, qui, on, quan, quant, quin) i relatius (que, qu, qui, on, el qual).
cera, ciri
fora, can, forut, feli enyorana, temena adolescent, ascensor, escena, fascicle, piscina
a Quines grafies del so de la essa sorda hi has trobat? b Consulta en el diccionari el significat del mots del poema que no coneguis.
En determinades paraules.
149
Pgina dinformaci
Exercicis per treballar els continguts
Quadre amb la normativa ortogrfica
Activitats
Literatura
Literatura La narrativa
1
Reps
6
Llegeix aquests tres contes de Pere Calders. Desprs, resol les qestions:
Judici precipitat Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaa o el testimoni delicat duna admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb aix darrer (perqu vaig ms curt denamorades que denemics), i ja em feia tot de clculs felios a base dentrevistes deliqescents, quan va trucar a la porta i aparegu un missatger daquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Per no: el noi em va dir que shavia equivocat de pis i em va demanar que li torns la flor. Lhora en punt La mort es present quan no se lesperava, i ell li digu que no li havia donat hora. s que lhora la dono jo va respondre-li la mort. No sempre, no sempre... replic ell. Ara, per exemple, tinc lagenda plena i a vs no us ve dun dia. Per a mi s. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per a una data. s irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments digu la gran senyora. Apa, bah! es defens ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu dun difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables. I la mort sen va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-sen avenir. No li havia passat mai. Meteorologia aplicada Fa temps, van pagar-me amb un tal sense fons dun Banc de Boira. Grcies al fet de no haverlo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.
Pere Calders, De teves a meves. Edicions 62.
Autoavaluaci
autoavaluaci
Digues si les afirmacions segents sn correctes o no. En cas que no ho siguin, esmena-les i justifica la resposta:
1 Assenyala els connectors espacials dels fragments descriptius i apuntals en la teva llibreta.
1
El nom de novella prov del terme itali novella, diminutiu de nova, s a dir, notcia , que, al segle XV, designava un tipus de narraci curta, en prosa, que va popularitzar Giovanni Boccaccio amb el seu Decamer (1471) i, desprs, Miguel de Cervantes amb les Novelas ejemplares (1513).
El conte i la novella
Sota el terme de narrativa shi inclou tota aquella literatura escrita en prosa que conta o narra histries amb lnim dinteressar el lector. De fet, les narracions poden ser ms o menys llargues; reben el nom de conte, si sn ms aviat curtes, o de novella, si sn llargues. Originriament, els contes sescrivien majoritriament en vers i eren els coneguts poemes pics. Desprs, el gnere va evolucionar i es van escriure en prosa. De novelles, nhi ha de molts tipus segons la temtica que tracten: daventures, amoroses, de cincia-ficci, fantstiques, policaques, gtiques o de terror, psicolgiques, etc. El conte literari El conte literari modern es caracteritza per una srie de trets: T un autor conegut. Els contes amb autor conegut han rebut al llarg dels segles diferents noms segons lpoca: faula, allegoria, balada, exemple i apleg. Ara b, den del romanticisme, al segle XIX, el conte modern ha anat prenent forma sobretot de la m dun dels pioners, el nord-americ Edgar Allan Poe. Utilitza una llengua i uns temes moderns i sescriu en prosa. Sol ser breu. Per aix lautor ha de compondre rpidament una histria amb esdeveniments, misteri, tensi... que capti latenci del lector, de tal manera que la histria comenci i acabi sense interrupcions i sense que linters minvi. Tot conte ha de tenir un motiu que porta el personatge protagonista a fer una determinada acci; una trama o argument, que sol ser una histria que es pot resumir, i, finalment, el tema, que no s expressat clarament per lautor, sin que s la idea que aquest vol transmetre a travs de la trama. Segons els temes, els contes poden ser de diferents tipus: Realistes: tracten fets ordinaris, probables i versemblants. Ldics: tracten de fets extraordinaris, improbables, sorprenents i inversemblants. Misteriosos: tracten fets estranys, possibles i dubtosos. Fantstics: tracten fets sobrenaturals, impossibles i absurds. Com la novella, el conte sol tenir una estructura formada per una introducci, que situa el lector a dins de la histria; un desenvolupament, que presenta el conflicte que cal resoldre i que inclou, duna banda, lacci ascendent, el clmax o punt culminant i, de laltra, lacci descendent i un desenlla, que s la resoluci del conflicte. El desenlla obert s el predominant en el conte contemporani.
activitats
reps
Llegeix atentament aquest fragment dun conte de Merc Rodoreda:
UN RAMAT DE BENS DE TOTS COLORS A casa, a la casa vella del poble, hi tenem una galeria vidrada al primer pis. Hi donaven tres balcons: el del meu dormitori, el dormitori dels meus pares i el de la sala, entremig dels altres dos. A la sala hi havia cadires molt fines, entapissades de vellut de color crema, amb les potes i el respatller daurats. Al mig de la galeria hi havia una taula de vmet voltada de quatre butaques que hi feien joc, i, un a cada rac, dos balancins amb puntes all on es posa el cap, lligades amb cintes lluents de seda rosa. Ho veig com si encara hi fos. Una tarda, perqu al collegi mhavien posat orelles de burro, el meu pare em va castigar: Vs-ten a dalt, em va dir, que no et vegi ms! Em vaig asseure en un balanc, i gronxa que gronxars. Mirava els vidres de la galeria, que eren de colors. Nhi havia de blancs i de blaus que pujaven amunt fent columna, un s, un no. A dalt, de banda a banda, hi havia un fris de vidres grocs. A baix de tot, un fris de vidres lila. I entre fris i fris i els que pujaven amunt a banda i banda nhi havia de verds i de vermells i de pruna, demani! Els pruna eren fulles de lliris i les fulles de la tija dels lliris eren de vidre verd. La galeria donava al camp, i el camp feia pends i senfilava cap a la muntanya partit per un cam amb roderes. I de tant gronxar-me i de tant mirar tots aquells colors que el sol que es ponia feia brillar i que tacaven la paret i el terra de la galeria, em vaig marejar. Per fer-me passar el mareig vaig alar-me i em vaig encastar de nas a un vidre vermell. I aleshores va baixar el ramat. Es van sentir esquelles i els lladrucs del gos; i va sortir el primer be. Tot vermell. Desprs en van sortir ms, i, mentre baixaven, per anar-los veient, em vaig posar a crrer dun vidre a un altre. I ara hi havia un be de color de pruna darrere duna fulla de lliri, i ara un de blau al costat, i ara un de verd a mig aire... Em vaig ajupir tant com vaig poder, perqu els vidres lila eren molt baixos, i vaig veure tres bens lila... I quan els volia veure grocs els vidres grocs eren els que feien el fris de dalt de tot el ramat ja havia passat.
Merc Rodoreda, La meva Cristina i altres contes. Edicions 62.
Comunicaci
Dibuixos, fotografies o plnols, entre altres, sn informaci grfica que apareix sovint al costat daquestes descripcions. Abans de redactar la descripci dun lloc cal haver decidit com es far: de dins a fora, desquerra a dreta, etc. Si es vol que la descripci dun determinat paisatge sigui objectiva i precisa, les frases han de ser ben llargues. Els connectors espacials com llavors, primer o sempre ajuden a situar els elements dins lespai.
2 Digues quins daquests elements sn descrits en el text: balcons butaques faana galeria gos pare pastor sala taula vidres 3 Escriu en plural cada una daquestes paraules del conte: fris gos nas pends pis 4 Assenyala els determinants que trobis des del comenament fins a cintes lluents de seda rosa i indica de quin tipus sn. 5 Digues a quin tipus de conte pertany aquest. Desprs, redactan un final i comparal amb el que va escriure Merc Rodoreda.
Gramtica
5
Tres, mitja, cinqu, dotzena i triple sn cinc tipus diferents de determinants numerals. Els determinants indefinits indiquen un coneixement imprecs del substantiu (per exemple, algun cotxe, pocs viatgers). Els pronoms equivalen a un substantiu o a un sintagma nominal.
Ortografia
8 9 10
El so de la essa pot ser sord, com en Josep, o sonor, com en Slvia. Els mots caa, dissort, cel i salt es pronuncien amb essa sorda. La sescriu davant de vocal i en qualsevol posici.
Literatura
11
Sota el terme de narrativa sinclou la literatura escrita en vers que explica histries amb la finalitat dinteressar el lector. El conte literari modern t un autor conegut, utilitza una llengua i uns temes moderns i s escrit en prosa.
a Digues a quin tipus de conte pertanyen aquests tres de Pere Calders. b Assenyala algun moment dhumor en aquests contes. c Digues quin dels tres contes sacosta gaireb a un acudit.
12
160
161
162
Informaci
Activitats
Activitats de reps
Activitats per comprovar qu has aprs
activitats
153
163
Estructura didctica
Pgines dentrada de la unitat

Les unitats comencen amb una doble pgina que presenta lndex i els continguts de cada programa. La fotografia de fons anticipa el tema del text no literari que es treballar al comenament de la unitat.
DIMENSI COMUNICATIVA
Comunicaci
Lobjectiu daquest bloc de la unitat s lestudi de la llengua com a instrument de comunicaci. s per aix que els textos que es treballen sextreuen de la realitat propera a lalumne i a partir daquests es proposen un seguit dactivitats de comprensi, danlisi, destudi de la llengua i dexpressi. Aquest primer bloc de la unitat consta de vuit pgines que es distribueixen de la manera segent: Una pgina de presentaci de les caracterstiques generals duna tipologia textual. Una pgina amb un text representatiu daquesta tipologia. Sis pgines dactivitats a partir del text model i amb nous exemples de textos de la mateixa tipologia. Amb aquestes pgines, lalumne segueix un procs que consta de la lectura del text, la comprensi, lanlisi de lestructura i dels elements que el caracteritzen, dun estudi reflexiu del codi (gramtica, ortografia i lxic) i de la producci o elaboraci dun text daquesta tipologia. Les activitats estan pensades de manera que els alumnes van adquirint tant estratgies de comprensi com dexpressi escrita. s per aix que les sis pgines dactivitats presenten lestructura segent: Comprensi del text amb activitats dedicades a comprendre el text inicial i a treballar el vocabulari. Anlisi del text Sanalitza i es treballa la tipologia de text fins a aconseguir que lalumne sigui capa darribar a la creaci dun altre text daquesta tipologia. Estudi de la llengua Les activitats de gramtica, ortografia i lxic daquest bloc sn o b un recordatori de continguts que shan tractat en unitats anteriors, o b un avanament del contingut que es tractar amb detall i de manera sistematitzada en el programa corresponent daquesta unitat. Expressi amb activitats pautades de creaci dun text de la tipologia textual treballada.
14
ESO Llengua catalana i literatura 1
Estructura didctica
Gramtica
En aquest programa es dna la informaci del tema que ja ha estat avanat en les activitats que formen part de lestudi de la llengua del programa de comunicaci. La gramtica ha de ser entesa com a reflexi general sobre ls dels diferents elements lingstics bsics i les regles elementals a partir de les quals es combinen aquells elements que sutilitzen per produir missatges correctes. A continuaci de la informaci presentada de manera expositiva, hi ha un bon nombre dactivitats que ofereixen loportunitat daplicar els continguts treballats (1 pgina dinformaci i 3 pgines dactivitats).
Ortografia
En aquest programa es recull la informaci duna manera completa i esquematitzada en forma de fitxa del tema o els temes que ja han estat avanats en les activitats que formen part de lestudi de la llengua del programa de comunicaci. La programaci dortografia repassa i amplia els aspectes fonamentals de lortografa arbitrria que ja han estat treballats en letapa de primria. Les activitats descriptura, compleci i manipulaci de paraules que presenten la dificultat ortogrfica treballada en cada unitat es complementen amb un dictat preparat (1 pgina dinformaci i 3 pgines dactivitats).
Lxic
Aquest programa es treballa al llarg de tres unitats i el contingut es basa en el coneixement del diccionari de la llengua, el seu s i, tamb, dels tipus de diccionaris i de la informaci diferent que sen pot obtenir (1 pgina dinformaci i 1 pgina dactivitats).
15
Estructura didctica
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
Lectura
En la doble pgina de la lectura distingim els elements segents: unes preguntes danticipaci de la lectura, al marge; una biografia de lautor, illustrada amb una fotografia; un text de presentaci i contextualitzaci de lobra de la qual sha extret el fragment presentat; el text o la lectura prpiament dita, i un vocabulari que recull les paraules de la lectura que poden presentar alguna dificultat de comprensi per a lalumne. Les activitats, basades en la lectura, constitueixen un exercici de comprensi lectora i una exploraci de les possibilitats expressives de la literatura (2 pgines de lectura i 2 pgines dactivitats). A lhora de seleccionar les lectures daquest llibre shan tingut en compte diversos criteris: des de ladequaci per a ledat, la representaci dels gneres literaris bsics, fins a la representaci, tamb, tant dautors de novella juvenil com dautors clssics de la literatura catalana o universal.
Lectura 3
Qu et sembla que poden ser els minairons? Nhas sentit a parlar mai? En quines situacions creus que podries preguntar Qu farem, qu direm? Coneixes les valls dneu, al Pallars Sobir? Qu en pots explicar?
Qu farem, qu direm?
Pep Coll
El dilluns de Pasqua, lltim dia de les vacances, em vaig llevar amb ganes de fer dissabte. Disposada a netejar els contenidors de les valls dneu. Havent esmorzat, vaig traure la bici i vaig enfilar la pista de la vall dUnarre. Durant una hora i mitja vaig pedalejar costa amunt, fins que, coronat el coll de Campirme, vaig ser al capdamunt del Caubo, un magnfic mirador del pla dEsterri i de les valls dneu. Vaig traure tot el que portava a la motxilla i en vaig fer una paradeta damunt la gleva. Hi havia una llauna de coca-cola i una de tonyina, una bossa de plstic, un tros de paper dalumini, una ampolla de cervesa i una daigua mineral, i un bolquer de criatura. Vaig destapar el canut. Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm? Sabeu qu s tot aix de terra? Una mostra molt variada de deixalles va dir una veu molt educada. Qui ets tu?
Tot baixant, quan ja havia travessat el poble de Burgo, vaig sentir els esgladinys de les sirenes dels bombers i de les ambulncies. A veure si mhauran fet un desastre, aquests matalots , em vaig malfiar. I vaig baixar com una exhalaci. A lentrada del poble shavien aplegat un rogle de curiosos. Qu ha passat? Es veu que un fantic sha dedicat a llenar canalla a labocador dEsterri. Nhi han trobat mitja dotzena va dir la vella del Canaleres. Pobrissons! Eren criatures de bolquers. Devia ser un boig o un depravat va fer la mestressa del Pal. Hi ha hagut desgrcies? em vaig esverar. Sembla que no. El Jep de Tavella, que s qui primer ha vist els marrecs, els ha trobat jugant tranquillament, ben entretinguts fent castells amb llaunotes abonyegades. Devien anar escagassats, s clar! vaig pensar en veu alta. Quines coses de dir, nena! va reganyar la dona. Enmig daquell femer, tant se val que les criatures anessin netes com brutes! Quan em vaig allunyar del grup, em vaig palpar el canut de la butxaca i vaig mormolar fluixet: Ostres, Net! Com us heu passat!
Vocabulari
amanerat Dit del posat, els gestos, el llenguatge, lestil, etc. afectats, recercats, que es conformen a motllos establerts. atallar Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la b, albirar. canut Can, tub. escagassat Que va perdent la fora, la vigoria, per un excs danar de ventre. esgladiny Eixordadissa, estrpit, soroll. fer dissabte Fer la neteja i endrea de la casa, duna habitaci, etc. gleva Terrs, terreny. rogle Rotlle, rotllada.
Pep Coll (Pessonada, Pallars Juss, 1949) s professor en un IES de Lleida i un bon coneixedor de la parla del Pallars i de les llegendes de les valls pirinenques, que ha recollit en Quan Judes era fadr i sa mare festejava i Muntanyes maledes. La seva gran imaginaci i el seu particular sentit de lhumor sn ben evidents en novelles dxit com El secret de la moixernera i La mula vella. Qu farem, qu direm? s el crit de guerra dels minairons, un eixam dssers diminuts delerosos dobeir les ordres de qui els guarda en un canutet dagulles. Durant molts anys, moltes cases del Pirineu shavien enriquit grcies al seu treball, per amb laband dels pobles van anar a parar al Museu Etnolgic dEsterri dneu. La Bet, una noieta de tretze anys i mig, aconsegueix robar el canut i alliberar-los duna inactivitat que els podia haver dut a la mort. A partir daqu, les aventures saniran descabdellant sense parar.
Sc el Net, senyoreta. Era un pl amanerat. Doncs, mira, Net, tu tencarregars de coordinar loperaci. Vull que feu una neteja general descombraries per tot el pas que es veu des dac dalt. s a dir, des dEscal fins a Montgarri, i des daqu fins al pontarr dEspot. Ho entens? Ho entenc perfectament, senyoreta. Vull que porteu tota la brossa escampada que recolliu a labocador municipal. s all baix, veus?, on hi ha una mica de fum. Li assenyalava cap al fons de la vall. Ho veig perfectament, senyoreta. Assegurat que tot all que arreplegueu siguin realment deixalles. Vull dir que les ampolles i les llaunes estiguin buides, i els bolquers, cagats o pixats. A veure si em buidareu bars i botigues! Estigui tranquilla, senyoreta. Un cop els vaig haver engegat, vaig enfocar els prismtics cap a labocador municipal. Dall dalt estant, podia atallar perfectament com el tarter descombraries creixia com un bolet. No van tornar fins al cap duna estona, quan una pila de deixalles ja aixecava tant com una casa de deu pisos. Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm? esbufegaven. Sels notava baldats de cansament. Aneu-vos-en a descansar dins del canut, que b us ho heu prou guanyat!
80
81
3
R 1
Torna a llegir el text de Pep Coll i contesta les qestions segents:

a Quines persones intervenen en aquest text? b Qu ha passat? c Quina explicaci del fet dna la gent del poble? d Qui et sembla que ha avisat els bombers i lambulncia? e En quin estat troben les criatures? f Com shauria dhaver manat la feina al minair perqu no hagus ocorregut aquest incident? g Per qu la mestressa del Pal renya la Bet? Creus que t ra? h Quin dia es decideix la protagonista a fer neteja? Per qu et sembla que tria aquesta data?
Fixat que la Bet est en forma i es desplaa en bicicleta per la vall. Consulta en la pgina web http://esterrianeu.ddl.net/ portadae.html les rutes en bicicleta tot terreny (BTT) que sofereixen i completa aquest quadre:
ruta
Quatrepins La Mollera Isards La Mola
dificultat
longitud
durada
punt de sortida
En quina daquestes quatre rutes es pot visitar un observatori docells?
6 2
Busca en el text totes les paraules que es fan servir per anomenar:
a Els infants. b La brossa.
Entra en la pgina web www.rodamots.com/calaix.asp?text= minairons i llegeix els diversos textos en qu els minairons sn els protagonistes.
Desprs, en grups de quatre alumnes, llegiu cada un una daquestes histries i expliqueu-la en un minut a la resta del grup. Finalment, redacteu entre tots la vostra opini sobre aquests ssers fantstics i llegiu-la en veu alta a la resta de la classe.
Busca en aquesta sopa de lletres vuit topnims esmentats en la lectura:

R 7
C A M P I R M E I M
Q B I T R R S S O U
A N E U R E U N P E
E A U E B T T M S S
S I S N C G C L E C
T E G O A U B A R A
E U T R U R I R E L
R E R A B U R G O O
R I P T O P S E L B
I A S E P G O M T E
Imaginat que trobes el canut dels minairons. Escriu cinc possibles activitats que faries realitzar als minairons. Exposa-les davant els teus companys i justifica-les.
Creus que hi ha alguna activitat que sigui impossible per als minairons?
En el final de la novella roben el canut dels minairons a la Bet. Redacta un breu text narratiu (dunes quinze lnies) en qu expliquis el robatori. Segueix les pautes segents:
a Indica el lloc on es desenvolupen els esdeveniments. b Assenyala el temps en qu passen els fets: pot ser en passat o en present. c Fes aparixer, a ms de la Bet, els personatges que li roben el canut. No oblidis de presentar-los (edat, aspecte fsic, vestimenta). d Explica els motius pels quals roben a la Bet el canut dels minairons. e Utilitza, per escriure el text, la primera o la tercera persones del singular.
Classifica els topnims en la columna corresponent:

coll pla poblaci mirador vall
Els minairons sempre reclamen que sels mani feina o que sels faci parlar. Anota tres tasques que els encomanaries si tinguessis el canut dels minairons.
Cerca altres personatges fantstics de la tradici popular o dels contes que tamb facin feines i explica com sn.
82
Literatura
En aquest primer curs de lESO es presenten les caracterstiques generals dels gneres literaris en les cinc darreres unitats del llibre. Es tracta que lalumne spiga identificar clarament els gneres narratius, el teatre i la poesia. A continuaci, es proposen algunes activitats que permeten comprovar que shan assolit els continguts elementals daquest bloc. Les propostes de treball comporten la lectura i la manipulaci de fragments de textos literaris que illustren les caracterstiques i els recursos expressius relacionats amb laspecte tractat en cada unitat.
16
activitats
83
Estructura didctica
Reps i autoavaluaci
La pgina de reps ha de servir a lalumne per recuperar i repassar els continguts que shan treballat en la unitat. Aquesta pgina t sempre la mateixa estructura i consisteix en la lectura dun text acompanyada dun seguit dactivitats sobre el text.
La pgina dautoavaluaci tamb t la mateixa estructura en totes les unitats i presenta, en aquest cas, un seguit dafirmacions que els alumnes han de reconixer com a correctes o incorrectes. En tots dos casos, han dargumentar la resposta en funci del que han estudiat. Les afirmacions sestructuren en blocs que corresponen als programes de comunicaci, gramtica, ortografia, lxic i literatura. Aquesta pgina es pot treballar oralment i en grup. La realitzaci daquesta activitat dautoavaluaci permet que lalumne sigui conscient del propi aprenentatge.
17
Lavaluaci en la LOE
Lavaluaci sha convertit en un valus instrument de seguiment i valoraci dels resultats obtinguts i de millora dels processos que permeten obtenir aquests resultats. Resulta imprescindible establir procediments davaluaci dels diferents mbits i agents de lactivitat educativa: alumnes, professors, centres, currculum, administracions, i comprometre les autoritats corresponents a passar comptes de la situaci existent i el desenvolupament experimentat en matria deducaci. La importncia que es concedeix a lavaluaci en la LOE es manifesta en el tractament dels diferents mbits en qu sha daplicar, que abasten els processos daprenentatge dels alumnes, lactivitat del professorat, els processos educatius, la funci directiva, el funcionament dels centres docents, la inspecci i les administracions educatives. Aix sentn lavaluaci en la nova llei educativa:
Artculo 20. Evaluacin. 1. La evaluacin de los procesos de aprendizaje del alumnado ser continua y global y tendr en cuenta su progreso en el conjunto de las reas. 2. El alumnado acceder al ciclo educativo o etapa siguiente siempre que se considere que ha alcanzado las competencias bsicas correspondientes y el adecuado grado de madurez. 3. No obstante lo sealado en el apartado anterior, el alumnado que no haya alcanzado alguno de los objetivos de las reas podrn pasar al ciclo o etapa siguiente siempre que esa circunstancia no les impida seguir con aprovechamiento el nuevo curso. En este caso recibirn los apoyos necesarios para recuperar dichos objetivos. 4. En el supuesto de que un alumno no haya alcanzado las competencias bsicas, podr permanecer un curso ms en el mismo ciclo. Esta medida podr adoptarse una sola vez a lo largo de la educacin primaria y con un plan especfico de refuerzo o recuperacin de sus competencias bsicas. 5. Con el fin de garantizar la continuidad del proceso de formacin del alumnado, cada alumno dispondr al finalizar la etapa de un informe sobre su
aprendizaje, los objetivos alcanzados y las competencias bsicas adquiridas, segn dispongan las Administraciones educativas. Asimismo las Administraciones educativas establecern los pertinentes mecanismos de coordinacin.
Artculo 29. Evaluacin de diagnstico. Al finalizar el segundo curso de la educacin secundaria obligatoria todos los centros realizarn una evaluacin de diagnstico de las competencias bsicas alcanzadas por sus alumnos. Esta evaluacin ser competencia de las Administraciones educativas y tendr carcter formativo y orientador para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. Estas evaluaciones tendrn como marco de referencia las evaluaciones generales de diagnstico que se establecen en el Artculo 144.1 de esta Ley.
ESO Lavaluaci
19
Lavaluaci en el projecte dESO de Text-La Galera
A Text-La Galera entenem lavaluaci com un dels principals components de lacci educativa. Lavaluaci regula el procs educatiu, s un seguiment de tot el procs densenyament-aprenentatge. Perqu sigui efectiva, lavaluaci ha de ser continuada, ha de permetre la revisi dia a dia del procs educatiu. Daquesta manera, s ms fcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat. Lavaluaci ha de ser un seguiment global de tot el procs, i no solament una valoraci dels resultats. No nhi ha prou amb una valoraci sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar tamb quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten als objectius educatius fixats i a ladquisici de les competncies bsiques.
Una avaluaci en tres fases

A Text-La Galera contemplem les tres fases de lavaluaci:
Avaluaci inicial
Avaluaci formativa
Avaluaci final
Lobjectiu de lavaluaci inicial s conixer la situaci de partida dels alumnes. s indispensable per programar lajut educatiu ms convenient a cada cas i per poder mesurar-ne el creixement maduratiu. Ha de servir per detectar nivells dassoliment dels continguts i les competncies bsiques que suposadament lalumnat ha treballat amb anterioritat. En el projecte dESO de Text-La Galera, els professors trobareu una proposta davaluaci inicial del curs fotocopiable amb els criteris davaluaci corresponents en aquesta guia, i tamb diferents eines, segons lrea, per sondejar els coneixements previs a linici de cada una de les unitats del llibre de lalumne.
Lavaluaci formativa t com a objectiu valorar la programaci que sest desenvolupant a classe, observar si els continguts i les activitats sn els ms adequats per ajustar la intervenci educativa a les necessitats que es detecten. Es porta a terme de manera continuada al llarg de tot el procs daprenentatge. En el projecte dESO es proposen activitats davaluaci formativa en cada una de les unitats del llibre dels alumnes. A ms, en aquesta guia didctica els professors trobareu les programacions de cada una de les unitats que us facilitaran lexercici de lavaluaci formativa, les observacions de la qual poden recollir-se en la graella que facilitem com a plantilla per al registre de les dades de cada grup dalumnes.
A lavaluaci final lobjectiu s donar informaci sobre les capacitats assolides per lalumnat al final del curs o etapa. Serveix per qestionarse la funcionalitat de lrea en el conjunt del currculum i la seva adequaci al Projecte curricular de centre. T una funci reguladora: la informaci que se nobt ha dadrear-se ms a adequar les decisions segents sobre laprenentatge de lalumnat que no pas a certificar els nivells daprenentatge assolits. En el projecte dESO, en el llibre de lalumne proposem una unitat de sntesi i avaluaci al final de cada llibre i tot un seguit dactivitats que revisen els continguts del curs i poden servir com a eina davaluaci. A ms, en aquesta guia els professors trobareu una proposta davaluaci final del curs fotocopiable amb els criteris corresponents.
20
ESO Lavaluaci
Avaluaci inicial
Llegeix aquest text:

Lendem mateix els diaris venien plens de grans titulars i declaracions dels testimonis presencials. La mala sort de la reina havia estat fruit duna miserable bola de xiclet de maduixa de la marca Strawberry OK. Els darrers informes de la policia aventuraven que algun desaprensiu el devia haver llenat sobre el paviment reial hores abans de la cerimnia. Un accident? Un atemptat? El Departament dInvestigaci Criminal de la policia de Londres, ms conegut com a Scotland Yard, havia rebut lencrrec, directament de Sa Majestat la Reina, de trobar i empresonar el culpable duna de les relliscades ms sonades i costoses de limperi. El cap de Scotland Yard afirmava categricament que, en aquells moments, sestaven investigant les empremtes digitals trobades a les restes del xiclet per poder empresonar, aviat, el culpable i fer-li pagar cara la seva acci criminal. Quan el Roald va escoltar aquelles declaracions per televisi i va veure la cara de buldog del nmero 1 de Scotland Yard va saber que li cauria el pl, perqu el xiclet de maduixa salvatge de la marca Strawberry OK podia ser el seu: el xiclet que havia abandonat, noms dos dies abans, mentre visitava amb lescola labadia. Com que no sabia qu fer-ne, havia enganxat el xiclet sota el primer banc, amb la seguretat que mai seria descobert. I si havia rodolat, al darrer moment, fins a la meitat del passads? Tamb la Pamela estava dall ms capficada. Havia fet una boleta del seu xiclet de maduixa desprs de mastegar-lo una hora llarga i se nhavia desfet pel procediment habitual: lhavia ben empastifat, aquesta vegada darrere el llibre de cntics que hi havia prop del reposapeus. Al cap i a la fi, havia fet el mateix que la seva amiga, la Felicity Brown, a qui havia descobert enganxant-lo en un altre dels bancs. El Peter Roscoe i el Jack Williams esperaven tamb dun moment a laltre la sirena del cotxe de la policia. Sens dubte havien trobat ja els seus xiclets. I s que a la classe de cinqu B de lInstitut Berkeley, durant la visita a labadia de Westminster, shavia desfermat una enorme passi devoradora. No pas per la cultura, no, sin per la goma de mastegar.
Jordi Folck, La guerra dels xiclets. Editorial La Galera.
Llegeix aquestes afirmacions sobre la lectura i indica amb una C les que sn certes i amb una F les que sn falses:
No se sap si la reina dAnglaterra ha patit un accident o un atemptat. Grcies a les empremtes digitals la policia confia a trobar el culpable. El Roald est tranquil perqu no havia menjat cap xiclet de maduixa salvatge. La Pamela i la Felicity Brown sn alumnes de sis B de lInstitut Berkeley. Els alumnes de lInstitut Berkeley havien enganxat xiclets durant la visita a labadia de Westminster.
Nom:
La Pamela havia enganxat el seu xiclet sota el primer banc.
[material fotocopiable]
Avaluaci inicial
Explica el significat daquestes paraules de la lectura:

miserable: paviment: rodolat: desfermat: desfet: acluqus:
Relaciona cada una de les paraules de la columna de lesquerra amb una de la columna de la dreta que vulgui dir el mateix:
desaprensiu categric capficada habitual devoradora salvatge brbar absolut engolidora usual preocupada insolent
Fixat en aquestes paraules que comencen totes amb la mateixa lletra. Torna-les a escriure seguint lordre en qu apareixen en el diccionari:
empremta empresonar escoltar escola endem encrrec enganxar empastifar enorme
Busca en el primer pargraf de la lectura una paraula que compleixi cada una de les condicions segents:
a T el so de e oberta: b T el so de e tancada: c T el so de o oberta: d T el so de o tancada: e T dues vocals juntes per que no pertanyen a la mateixa sllaba: f T dues vocals en la mateixa sllaba:
Nom:
Avaluaci inicial
Accentua les paraules segents quan calgui:

endema cerimonia rodolat capficada declaracions trobades cantics devoradora reina passadis tambe numero
Ara, classifica cada paraula en la columna corresponent:

agudes planes esdrixoles
Escriu el plural de cada una de les paraules segents:

maduixa culpable passads reposapeus passi
Indica el subjecte i el predicat de les oracions segents:

a b c d e Els diaris venien plens de grans declaracions. Scotland Yard havia rebut lencrrec. Havia enganxat el xiclet sota el primer banc. La Pamela estava dall ms capficada. La mala sort de la reina havia estat fruit duna miserable bola de xiclet.
10
Busca en el primer pargraf de la lectura dos exemples de cada una de les categories gramaticals segents:
substantiu adjectiu verb determinant adverbi preposici pronom
11
Nom:
Escriu en un paper a part una notcia en qu sinformi els lectors de laccident que ha patit la reina dAnglaterra a causa dun xiclet. Fes-ho en unes deu lnies. No toblidis de posar un ttol a la notcia.
Comprn el significat de la lectura. Llegeix expressivament un text literari. Explica el significat de les paraules. Relaciona correctament paraules sinnimes. Ordena paraules alfabticament. Reconeix la correspondncia entre so i grafia. Aplica les normes de separaci de sllabes.
Distingeix correctament les sllabes tniques segons la seva posici. Accentua correctament. Escriu els plurals correctament. Reconeix les categories gramaticals.
Nom dels alumnes
Avaluaci inicial
Avaluaci final
Llegeix aquest text:

Sembla que a gaireb totes les classes de totes les escoles del mn hi ha alg especialitzat a fer la vida difcil als companys. El de la nostra era lEladi Rostoll, un bordegs que, ja des de primer curs, es dedicava a repartir amenaces i calbots si alg no feia el que ell manava o no li donava el que ell volia. Quan rem petits, a parvulari, ja destacava per la seva capacitat dembolicar la troca: tombava les construccions que els altres fiem, ens prenia lesmorzar, si li agradava el que diem, o esgarrapava a un altre pel simple plaer de veurel plorar. Desprs, quan vam comenar a fer primria, va afinar la seva tcnica i es va especialitzar a extorsionar sota amenaa per obtenir cromos, joguines, retoladors, i fins i tot, alguna vegada havia esbatussat alg perqu li fes els deures que ens donaven a casa. I a mesura que tots anvem creixent i pujant cursos, ell sanava fent gros i ample despatlles, gegant, al mateix temps que augmentava la seva capacitat per a atemorir i torturar. Perqu, si alguna vegada alg shi encarava, no en tenia prou desbatussar-lo, sin que, sdic i mentider, safanyava a anar-sen somicant teatralment a buscar un mestre o una senyoreta per denunciar el qui ell mateix acabava datonyinar que, a sobre, sovint era qui rebia el cstig, perqu el barrut de lEladi Rostoll no parava de ploriquejar sense vergonya, repetint Ell mha pegat, mha pegat molt!. Queda clar, doncs, que era, per dir-ho ras i curt, un mala bstia, amb qui valia ms no haver de tenir cap tracte. Vull fer notar, per, que tot el que estic explicant ho dic en passat, perqu les coses han canviat, i molt, els darrers mesos. Quan vam comenar cinqu aquest any, va venir un noi nou a classe, que de seguida es va veure que seria lase dels cops de lEladi, que quan veia alg dbil o desvalgut, no el deixava tranquil fins que en trobava un altre per torturar. El Jaume, el nou, tenia un aspecte molt tranquil i discret, desmanegat, llargarut i molt, molt, prim. Gaireb no parlava amb ning, a lhora del pati mirava com correm i si alguna vegada li havem dit si volia jugar a tocar i parar, somreia amb timidesa i noms contestava que jo no puc crrer gaire, perqu es veu que acabava de passar no s quina malaltia. I aix feia que estigus gaireb sempre allat. LEladi, s clar, tamb sen va adonar de seguida que el nou, com ell en deia, era la vctima perfecta per a la seva vocaci dabusador, i no va trigar gens a buscar-li les pessigolles. Locasi perfecta la va trobar el dia que el Jaume va venir a lescola amb una pilota de futbol. Aquesta pilota s meva va dir lEladi, tot just va baixar al pati, davant de tots. I noms jugaran els que jo digui.
Antoni Dalmases, La lli, Cavall Fort, nm. 1051 (maig de 2006)
Nom:
Avaluaci final
Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:

a Com defineix lautor Eladi Rostoll?
b Quina era lactitud de lEladi cap als companys durant la primria?
c Per qu el narrador qualifica Eladi de sdic i mentider?
d Quina s la caracterstica que ms destaca del Jaume?
e Per qu el Jaume no podia crrer gaire?
f Per qu Eladi considera Jaume com una vctima perfecta?
g Quin s lobjecte que Eladi vol agafar del Jaume?
h Quins sn els cursos escolars que sesmenten en el text?
i Qui creus que explica la histria de lEladi i el Jaume?
A partir del que safirma en la lectura, elabora un retrat, tant fsic com anmic, del personatge de lEladi Rostoll. Lextensi ha de ser dunes deu lnies:
Nom:
Avaluaci final
Assenyala el subjecte i el predicat de cada una de les frases segents:

a b c d e Va afinar la seva tcnica i es va especialitzar a extorsionar sota lamenaa dobtenir cromos. Ell mha pegat. Va venir un noi nou a classe. El barrut de lEladi Rostoll no parava de ploriquejar sense vergonya. Gaireb no parlava amb ning.
Quines daquestes frases tenen el subjecte elidit? Hi ha alguna oraci composta? Qina?
Completa la taula segent amb els adjectius corresponents:

mascul singular difcil mala petits mentideres gegant femen singular mascul plural femen plural
Completa aquesta taula sobre les formes verbals:

forma verbal dedicava rem ha pegat vull va trigar jugaran persona nombre temps mode infinitiu i conjugaci
Explica per qu les paraules segents porten accent o diresi:

a gaireb: b mn: c rem: d primria:
Nom:
e dbil: f allat:
Comprn el significat de la lectura. Llegeix expressivament un text literari. Redacta amb coherncia, i valora la correcci ortogrfica. Identifica el subjecte i el predicat en una oraci. Coneix la morfologia de ladjectiu. Reconeix la persona, el nombre, el temps i el mode verbals. Coneix les normes de laccentuaci i la diresi.
Nom dels alumnes
Avaluaci final
Avaluaci
Nom dels alumnes
Objectius detapa de lrea de Llengua catalana i literatura

La matria de Llengua catalana i literatura de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents: 1 Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a lenteniment i mediaci entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminaci i estereotips lingstics. 2 Aconseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llenges de lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboraci dinformaci, i en la transformaci dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3 Aconseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi, i per a la seva participaci en les creacions culturals. 6 Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social. 7 Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci. 9 Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors. 10 Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva. 11 Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes ds lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, i transferir aquests coneixements a les altres llenges que saprenen a partir de la reflexi sobre els propis processos daprenentatge. 12 Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i del mn actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural. 13 Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i dus de les llenges i participar activament en el control i avaluaci del propi aprenentatge i el dels altres.
Criteris davaluaci de 1r curs
Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a laprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de laula i amb ls dels recursos de les TIC. Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadmica i altres situacions comunicatives, dels mitjans de comunicaci i literaris prxims als interessos de lalumnat (propsit, idea general), amb especial atenci als narratius, i descriptius. Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicaci, relacionades amb les tipologies narrativa, descriptiva. Usar tcniques de sntesi, en suport paper o digital, per tal de comprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum. Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius, descriptius i conversacionals, usant procediments de planificaci, elements lingstics per a la cohesi interna de les idees, registre adequat i revisi. Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals. Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena i respectar les opinions daltri. Exposar lopini sobre la lectura duna obra completa adequada a ledat; reconixer-ne el gnere i lestructura global; valorar de manera general ls del llenguatge; i relacionar el contingut amb la prpia experincia. Escriure textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula o realitzar-ne alguna transformaci senzilla. Reconixer i valorar la diversitat lingstica, amb especial atenci a la situaci lingstica que es produeix al centre i en lentorn proper de lalumnat. Participar activament i reflexivament en lavaluaci (autorregulaci, coavaluaci) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i s de les llenges.
30
Continguts
Presentaci de les caracterstiques estructurals del text narratiu i del dietari. Cerca del significat del lxic desconegut. Anlisi dun text narratiu. Producci de textos narratius. Comprensi i producci de textos narratius. s de tcniques de consulta dinformaci.
Estudi de la llengua (gramtica, ortografia, lxic)

Identificaci del subjecte i el predicat. Compleci doracions amb el subjecte o el predicat.
Identificaci de verbs en forma personal. Distinci entre oracions simples i oracions compostes. Introducci de les correspondncies entre sons i grafies. Definici del terme dgraf. Classificaci de paraules segons el so i la grafia. Identificaci de grafies mudes. Identificaci dels elements diferents duna entrada del diccionari de la llengua. Coneixement de les abreviatures del diccionari. Identificaci de les diverses accepcions dun mot.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text La histria que en Roc Pons no coneixia de Jaume Cabr. s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit. Creaci dun text literari a partir dun model.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques estructurals del text narratiu i del dietari. Cercar del significat del lxic desconegut. Comprendre i produir textos narratius. Usar les tcniques de consulta dinformaci. Elaborar textos narratius. Identificar el subjecte i el predicat. Identificar els verbs en forma personal. Distingir entre oracions simples i oracions compostes. Classificar paraules segons el so i la grafia. Identificar grafies mudes. Identificar les diferents parts duna entrada del diccionari de la llengua. Conixer les abreviatures del diccionari. Identificar les diverses accepcions dun mot. Comprendre el text literari. Valorar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal. Crear un text literari a partir dun model.
31
Unitat 1 Recursos didctics
Pgines 10-17
Pgines 18-21
En la unitat 1 del llibre de lalumne sha treballat el text narratiu. El dietari s un tipus de text narratiu, per aix proposem la lectura dun fragment del Diari lila de la Carlota, que adjuntem, com a material fotocopiable, al final dels recursos segents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats segents li interessa que facin els alumnes, en funci de les necessitats de laula.
Gramtica Loraci
6. Busca els subjectes de les oracions segents en la lectura: a Sempre ha estat aix de rareta. b Sc a punt dobrir la boca. c Em llana una de les seves mirades fulminants. d Fins i tot es pot tancar amb clau. e Va i em porta aquesta horterada.
Comunicaci El text narratiu

1. Busca en la lectura les paraules que sn prpies del registre colloquial. 2. Escriu la definici que dna la Carlota sobre la paraula diari. Primer individualment i, a continuaci, per grups, indiqueu si hi esteu dacord o no. 3. Subratlla les paraules clau de la lectura. Desprs justifican la tria. 4. Assenyala les semblances i les diferncies entre els diaris dAdrian Mole i de Jeroni Escal (que trobars en les pgines 15 i 16 del teu llibre) i el de la Carlota. 5. Entra en la pgina web www.escriptors.cat/ autors/lienasg/ i busca la informaci segent sobre lautora. Redacta, desprs, un text que contingui: a La biografia. b Les obres ms representatives. c Els premis que ha obtingut.
7. Busca en la lectura dues oracions compostes. 8. Per grups, discutiu si les expressions segents sn oracions o no. Exposeu, desprs, les conclusions a qu heu arribat: a Quina idea tan fantstica! b aix qu s? c Que buf, que ntim! d Saps qu vull dir?
32
Recursos didctics Unitat 1
Pgines 22-25
Pgines 26 i 27
Ortografia So i grafia. lalfabet. El dgraf

9. Indica les lletres mudes que hi ha en els tres primers pargrafs de la lectura. 10. Per grups, busqueu en la lectura tres exemples de cada un dels fenmens segents: a Un mateix so representat per grafies diferents. b Una mateixa grafia que representi sons diferents. c Una grafia que no representi cap so. 11. Busca en la lectura un exemple de cadascun dels dgrafs segents: ss ix tg ll rr tx tj tz gu qu ny ll ig Nhi ha algun que no hagis trobat? 12. Dictat Va ser al castell de Warwick on vaig ensopegar amb el curis foraster de qui em disposo a parlar-vos. Em va cridar latenci per tres coses: per la seva franca simplicitat, per la seva prodigiosa familiaritat amb les armadures antigues i per la comoditat de la seva companyia (noms parlava ell). Vam coincidir, com s el cas de les persones modestes, a la cua del ramat de visitants del castell, i ell immediatament va comenar a dir coses que em van interessar. Mentre anava parlant (...) era com si imperceptiblement ans fugint daquest mn i daquesta poca.
Mark Twain, Un ianqui a la cort del rei Arts. Quaderns Crema.
Lxic El diccionari
13. Busca en el diccionari el significat de les paraules segents: quadern horterada xalar allucinar buf cursilada guai Hi apareixen tots els mots? En cas que no els hi trobis, explica el perqu. 14. Busca informaci a Internet sobre lexpressi disc compacte i contesta les preguntes segents: a De quina llengua procedeix? b Com es diu disc compacte en aquesta llengua? c Quina s labreviatura daquesta expressi? 15. Escriu la paraula que hi ha en el diccionari immediatament abans i immediatament desprs de cada un dels mots segents: mirada indiscreta efectiu contundent aniversari
33
8 de desembre Per aix qu s?, penso mentre desembolico aquesta cursilada. Prou es veu que aix, AIX!, s un diari. Un daquests quaderns per poder-hi escriure la vida, els pensaments, les penes, les alegries, els enamoraments... Saps qu vull dir? Allucina, Carlota!, em dic. L via Isabel, la mare del pare, sempre ha estat aix de rareta. Mai no entn que les coses importants per a mi no sn les mateixes que li ho semblaven a ella quan tenia la meva edat. Total, vinga a esperar amb candeletes el meu aniversari i..., plaf!, el dia que faig catorze anys, en comptes de regalar-me el disc compacte pel qual xalo den de fa un mes, ella va i em porta aquesta horterada. Sc a punt dobrir la boca per deixar anar la meva contundent opini sobre aquest quadern folrat, de plstic de color rosa, amb una gran taca lila. Al mig daquesta esquitxada lila hi ha un pany petit, on es pot ficar la claueta que penja dun cordill lligat al llom... Que buf, que ntim!, fins i tot es pot tancar amb clau, per salvar de les mirades indiscretes all que shi escrigui a linterior... La mare em llana una de les seves mirades fulminants. Hi t molta prctica; gaireb ms que jo. Mempasso les protestes. Les mirades fulminants de la mare sn molt ms efectives que una puntada de peu al cul. Que guai! Quina idea tan fantstica! dic, molt diplomticament.
Gemma Lienas, El diari lila de la Carlota. Editorial Empries.
34
Solucionari Unitat 1
El text narratiu
Pgina 12
1
optimista: que veu les coses de manera favorable. transocenic: situat a laltra banda de loce. limusina: cotxe llarg i luxs. recinte: lloc tancat. esgarrapat: tenir la pell lleugerament esquinada per les ungles. a En tercera persona. b Lelecci del draft de 2001. c Pau Gasol. d Herb Rudoy, Edddie Griffin, Shane Battier, David Stern i els pares de Gasol. e Nova York. f El teatre Madison Square Garden, lhotel Sheraton Towers, la Sisena Avinguda, el carrer 48, Times Square. g Present.
8
Substantius: juny, dies, campionat, Madrid, cerimnia, draft, teatre Madison Square Garden, Nova York, recinte, capacitat, espectadors, Herb Rudoy, representant, resultat, acte, nit, Manhattan, histria, aeroporat, Prat, vol, companyia, Delta, rumb, Gran Poma, viatge, avi, pellcula. Adjectius: mgic, americ, optimista, final, transocenic. Verbs: guanyar, se celebra, viatjar, era, va reconixer, va sorprendre, vaig a fer, comentava, embarcar, va baixar, va protagonitzar, va dir, era, havia somniat a En Pau est assegut en una de les taules rodones al costat de lescenari. b Per primera vegada un europeu no format als Estats Units arribava tan amunt. c Els seus pares no tenen cap comproms. d Una limusina va a recollir la famlia. e Ell ha datendre els periodistes.
Draft: Sistema pel qual els clubs de bsquet de la NBA escullen, entre els jugadors universitaris o els procedents dels equips de bsquet daltres pasos, els que passaran a formar part del seu equip. Jet lag: Son, fatiga, desincronitzaci en les hores dels pats i, possiblement, canvis dhumor. Aquests sn els smptomes ms visibles del jet lag, expressi anglesa que traduda vindria a ser sndrome de desincronitzaci lligat a la diferncia horria. Els principals afectats per aquests trastorns sn els viatgers que en avi travessen diferents meridians, essencialment a partir duna diferncia horria de tres hores.
representant, somiat, histria; despertar-se, persona, comena, seleccionat, posici, format.
Pgina 14
10 vi/at/jar, bai/xar, co/men/ta/va, o/bli/ga/ci/ons,
sub/ter/ra/ni, re/cin/te, a/me/ri/c, his/t/ri/a.

11 Agudes: desprs (acaba en vocal + s), all, americ
i per (acaben en vocal), desprs (acaba en vocal + s), avi (acaba en vocal). Planes: mgic (acaba en vocal + c), reconixer (acaba en vocal + r), transocenic (acaba en vocal + c). Esdrixoles: cerimnia, histria (totes porten accent).
12 La resposta depn de la varietat dialectal dels alumnes.
a Protocol. b Campionat. c Subterrani. d Allucinada. e Optimista. f Loteria. g Protagonitzar. h Representant. i Xou. cistella, pilota, tap, llanament lliure, falta tcnica, esmaixada, triple, temps mort.
Resposta model: a So de e oberta: saber, perqu. b So de o oberta: protocol, hora.
Pgina 13
6
c So de e tancada: tenen, atendre. d So de o tancada: obligacions.
Fila 1: pilota de rugbi, pilota de golf, pilota de bsquet. Fila 2: pilota de waterpolo, pilota de tennis, pilota de futbol. Fila 3: pilota de beisbol, pilota de voleibol, pilota dhandbol.
e Una o que es pronunci com una u: obligacions, acompanyen. f Dues vocals que pertanyin a la mateixa sllaba: xou g Dues vocals juntes per que no pertanyin la mateixa sllaba: cerimnia, coincidiran.
13 hora, juntament, agents, dir, comenar, anunciant,
histrica, amunt, havien.
35
Unitat 1 Solucionari
14 Resposta model: 27 de juny de 2001, cerimnia, draft,
25 Resposta oberta. 26 Resposta oberta. 27 Resposta oberta.
Madison Square Garden de Nova York, Herb Rudoy, persona allucinada, NBA, xou televisiu, entrevistat, Eddie Griffin, Shane Battier, representant, negociar, Grizzlies, David Stern, Kwane Brown, Tyson Chandler, circumstncia histrica, seleccionat, Drazen Petrovic, Arvydas Sabonis, posici nmero tres. S. S.
Gramtica
Pgina 19
15 Plantejament: larribada de Gasol a Nova York.
Nus: els preparatius per a la cerimnia del draft. Desenlla: lelecci de Gasol com a nmero tres del draft. Resposta oberta.
Pgina 15
16 Resposta oberta. 17 Afirmacions certes: a i b. Afirmacions falses: c, d i e. 18 Podem aplicar al dietari que acabem de llegir les 2
a Subj: El noi / Pred: els va ensenyar el rellotge (1 verb, o. simple). b Subj: All que has dit / Pred: no mha agradat gaire (2 verbs, o. composta.). c Subj: (Vosaltres) / Pred: per qu dueu el rellotge? (1 verb, o. simple). d Subj: Un cotxe / Pred: s com una mena de carro (1 verb, o. simple). e Subj: (Jo) / Pred: Primer far els deures i desprs escoltar msica (2 verbs, o. composta.). f Subj: Cap animal / Pred: no el tira (1 verb, o. simple). Tarragona mesborrona. / Jo vull ser rei. / La vida s bonica (per complicada). / Jo sc el teu amic. Resposta model: Can: El meu avi va anar a Cuba.
afirmacions a, b i c.
Pgina 16
19 a Una conversa. b Una discussi. c Vol comenar una
Pellcula: El carter sempre truca dues vegades. Llibre: Lhome que parlava als cavalls a cau dorella.
4 5
relaci sentimental. d Una informaci. e Que no.

20 Resposta oberta. 21 Resposta oberta.
Resposta oberta. Resposta oberta.
Pgina 20
22 Resposta oberta. Caldria, tanmateix, fer observar la
diferncia entre el dietari dAdrian Mole, el dun adolescent, i el de Jeroni Escal, el duna persona jove i instruda. El daquest darrer tamb s ms elaborat.
23 Resposta oberta.
Pgina 17
24 a Catal, castell i angls.
a (incloent-hi les formes no personals): som, porto, s, ser, pensa, costen, pujar, perdona, fas, treballa, torna, ser, obriran, va, fars, thas aprimat, pregunta, hi ha, surts, tornes, fa, amaguis, estimo, s, val, s, va deixar, enredar, va sentir, va caure, faran, passen, s, esperen, mira, saluden, treus, plorar, torna..., surts, tornes... b 1 Jo porto la mona al fill gran. / 2 Alg avui no ser a taula. / 3 Tothom hi pensa de tant en tant. / 4 La vida s bonica. / 5 Lents passen els dies.
b Estadstiques, trajectria, multimdia, opini, notcies, personal, Pau respon, PG 16 (club de fans), competici. c Resposta oberta. d Resposta oberta. e Resposta oberta. f Resposta oberta.
36
a Per aix es pos a explicar per tercera vegada la seva aventura. (oraci simple) b Se senten les campanes, mires el sol. (oraci composta) c Si es fa fosc, ten vas a jc. (oraci composta) d Es va adonar que se li feia difcil explicar les coses ms evidents del mn. (oraci composta) e Un cotxe s una mena de carro, per que no va tirat per cavalls. (oraci composta)
a boca / cova; imaginvem / objectiu. b coca / sensaci; seguia / imaginvem. c hem, ser, hi, havia, havem.
Un mateix so representat per grafies diferents: girafa, jutge. Una mateixa grafia que representi sons diferents: girafa, gat, taxi, ximpanz. Una grafia que no representi cap so: hipoptam, helicpter, fuster.
Pgina 21 Pgina 24
8 9
Resposta oberta.
7
No sn oracions perqu: Les paraules no estan ben ordenades: b. Hi falta el verb: d. No hi ha concordana: a, c, e.
8
passa / porra / puny / sivella / reixa / mosquit / Catalunya / mareig / volgueres / vaques / carruatge / descobreixo / ascensor / pissarra / gorilla / metge / ratxa / expressi. ganyotes / requereixen / llana / equip / allisar / esmuny / maquillatge / Marcell / mosquit / orella / baixador / tilla / dotze / cassola / castanyer / llibre / rebuig / pinya. quin-ze / sor-ra / a-le-many / cin-qu / ra-que-ta / lli-ga-ment / ma-reig / bu-llir / in-tel-li-gn-ci-a / per-qu / en-se-nyi / di-buix / ba-ta-lla / ma-teix / mas-sat-gis-tes / car-re-gui / ne-ces-sa-ri / es-ca-betx.
10 a La gossa ha tingut dos cadells. / Les gosses han tingut
dos cadells. b Els arbres sn plens de fruita. / Larbre s ple de fruita. c Nois, no oblideu dagafar els llibres. / Noi, no oblidis dagafar els llibres. d Les motos corren massa. / La moto corre massa. e Nosaltres havem encarregat un pasts. / Ell/ella havia encarregat un pasts.
9
10 El dgraf que shi repeteix s ll. 11 Soluci 1: Vaixell. Soluci 2: Guitarra.
Pgina 25
Ortografia
12 I ni lun ni laltre no havien vist mai un aparell que
Pgina 23
1
amistat, boig, diccionari, homenet, ignorant, maquillatge, massa, ordinador, paret, salar, taula, volar. ebullici, eclipsi, eina, eixugar, electrnic, emmalaltir, encebar, encendre, enciclopdia, encomanar, enfangar, enredaire. fuster / habitaci / camp / desodorant / hivern / mocador / tomb / encertar / ballador / confiter / alcohol / horitz. Resposta model: pesa, pera, pira, pita, pica, poca...
sassembls a aquell objecte, el qual en deixar-hi en Ddac les busques, a latzar, les va recuperar fins que totes tres, amb un desplaament pausat i ininterromput, ocuparen la posici exacta que tenien de primer. Ms estranys eren encara els nmeros o lletres que es disposaven de dalt a baix i desquerra a dreta en forma duna creu irregular. Totes les figures eren constitudes per un pal lleugerament oblic a banda i banda del qual, i de vegades noms en una, es distribua un nombre desigual de puntets.
13 Paraules horitzontals: miratge, passads, croqueta,
tomquet, tonyina, carro. Verticals: metge, palla, bossa, llenties.

14 a acompanyat, mateixa, cinquanta, dotze, mateixa, ell,
aquell, que. b acabar / cinquanta. c resposta oberta.
37
Lxic
Pgina 27
1
Lautobs s com un cotxe, per molt ms gros. Lavi s com un autobs per que vola. El televisor s una capsa on hi ha persones dins. El gratacel s una casa sobre laltra. Resposta oberta.
llampar: s (segle); ll (llat); gr (grec); id (igual, idntic); intr (intransitiu); tr (transitiu); m (mascul). llamp: ELECT (electricitat), METEOR (meteorologia).
5 6
Resposta oberta. rem a les acaballes de la guerra de Successi. Hi havia el setge a la ciutat per part de les tropes de Felip V. La ciutat, desprs de catorze mesos de setge, es va acabar rendint l11 de setembre de 1714
2 3
Lalfabet i la conjugaci de verbs. Abans: llamp, llampada, llampament, llampant, llampar, llampat/ada, Desprs: llampegadera, llampegadissa, llampegant, llampegar, llampegueig, llampeguejar, llampferit, llamp, llampuc, llampuga, llampugar, llampurnar, llampurneig, llampurnejar.
Pgina 31
7
Nom i cognoms: Rafael Casanova i Comes. Lloc i data de naixement: Moi, 1660. Lloc i data de la mort: Sant Boi de Llobregat, 1743. Crrecs que va ocupar: Conseller en cap de Barcelona, mxima autoritat de la ciutat. Coronel de La Coronela, la milcia ciutadana. Activitats que va dur a terme durant el setge: El 3 de setembre de 1714, veient la situaci desesperada, va proposar un armistici, per la majoria de membres de la Junta de Braos va desestimar la proposta. L11 de setembre es va presentar a la muralla amb la senyera de santa Eullia, patrona de la ciutat, per animar els defensors. Fets importants de la seva vida desprs de 1714: Va ser ferit l11 de setembre, va falsificar el certificat de la seva defunci i va fugir de la ciutat disfressat de frare. Va exercir dadvocat a Sant Boi fins al 1737, que es va retirar. Nom i cognoms: Josep Moragues i Mas. Lloc i data de naixement: Sant Hilari Sacalm, 1669. Lloc i data de la mort: Barcelona, 1715. Crrecs que va ocupar: General de batalla. Activitats que va dur a terme durant el setge: Lluit defensant la ciutat. Fets importants de la seva vida desprs de 1714: Va ser fet presoner el 22 de mar de 1715 quan fugia cap a Mallorca, on encara continuava la lluita. Va ser jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap va ser posat dins una gbia de ferro com a escarni al Portal de Mar de Barcelona. Shi va estar 12 anys.
tronava (tronar), analtiques (analtica), balcons (balc), llampeguessin (llampegar), ratolinet (ratol). a 2; b 4; c 1; d 5; e 3.
Lectura
Pgina 28
Referncia bibliogrfica de la lectura: Jaume Cabr, La histria que en Roc Pon no coneixia. Editorial La Galera.
Pgina 30
1
a Tres: en Mag, en Roc i el taverner. b Que ve del futur? c No, s la tercera. Ho diu en la lnia 4. d Ensenyant-los el seu rellotge. e Perqu sense el llapis ni el bolgraf no sap com pot dibuixar. f s un rellotge de polsera com un rellotge de campanar, no digital, al qual sha de donar corda.
Perqu no estan sotmesos a horaris fixos. Amb les campanes i el sol, en tenen prou. Resposta oberta.
38
Nom i cognoms: Antoni de Villarroel i Pelez. Lloc i data de naixement: Barcelona, 1656. Lloc i data de la mort: Segvia, 1742. Crrecs que va ocupar: Comandant suprem de les forces catalanes. Activitats que va dur a terme durant el setge: Va organitzar la defensa de la ciutat. El van ferir i va decidir la capitulaci l11 de setembre de 1714. Fets importants de la seva vida desprs de 1714: Va ser empresonat fins al 1725. Va ser a la pres del castell dAlacant, de la Corunya i, finalment, de Segvia.
8 9 1 2 3
Collegi: Establiment densenyament primari. Institut: Institut densenyament secundari.
Autoavaluaci
Pgina 33
Un text narratiu pot explicar una histria real o fictcia. Correcta. El plantejament dun text narratiu serveix per presentar els personatges. Correcta. Correcta. Per fer el resum dun text shan de subratllar les paraules clau. Correcta. Correcta. Sense verb no hi ha oraci.
4 5
Reps
6
Pgina 32
1 2 3
Es tracta de la mateixa persona: Laila Karrouch. Resposta oberta. vaig, passar, cabells, llargs, llisos, arrissats, mirall, ulls, baixar, amigues, anssim, classes, corresponents, desitjava, posessin, mateixa, classe, aix. entrar, amb, clar, plorar, pensar. El primer dia, [jo] vaig passar uns nervis de por: [jo] em vaig despertar molt dhora, em [jo] vaig rentar la cara i [jo] vaig pentinar-me els meus foscos cabells llargs, ni llisos ni arrissats. [jo] Vaig plantar-me davant del mirall de larmari que [nosaltres] tenem al costat del vter. [jo] Vaig sentir-me tan gran, tan adulta i responsable! Per no [jo] em vaig veure gens maca. [jo] Vaig tancar els ulls i [jo] vaig baixar rpid les escales per trobar-me amb les amigues i anar plegades fins a linstitut. [nosaltres] Vam entrar a la sala dactes i, com si [nosaltres] anssim a fer la mili, [ells] ens cridaven pels nostres noms i cognoms per destinar-nos a les classes corresponents. [jo] Desitjava que ens [ells] posessin a la mateixa classe a totes tres, per no va ser aix.
7 8 9
10 Correcta. 11 Lalfabet catal consta de vint-i-una consonants i cinc
4 5
vocals.
12 Correcta. 13 En catal no tots els dgrafs se separen. 14 Correcta. 15 Correcta. 16 El significat de les abreviatures es troba en les primeres
pgines del diccionari.
39
Continguts
Presentaci de les caracterstiques duna notcia periodstica. Classificaci de paraules en diversos camps lxics. Comprensi i producci de notcies periodstiques. Producci de textos orals a partir duna situaci donada. Identificaci de les paraules clau dun text. Cerca dinformaci a Internet.

Identificaci dels diferents tipus de sintagmes. Presentaci de lestructura bsica del sintagma nominal.
Classificaci dels mots segons el nombre de sllabes. Classificaci dels mots segons la posici de la sllaba tnica. Classificaci dels diftongs en creixents i decreixents. Identificaci dels triftongs. Identificaci dels hiats. Separaci de mots en sllabes. Distinci entre mots polismics i monosmics. Identificaci del sentit propi i del sentit figurat dun mot. Relaci de frases fetes amb el seu significat.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del conte Zerafina de Merc Rodoreda. s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit. Resoluci dactivitats sobre la lectura. Creaci dun text literari a partir dunes pautes.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques duna notcia periodstica. Classificar paraules en diversos camps lxics. Identificar les paraules clau dun text. Identificar els diferents tipus de sintagmes. Reconixer lestructura bsica del sintagma nominal. Classificar els mots segons la posici de la sllaba tnica. Classificar els diftongs i reconixer els triftongs i els hiats. Separar els mots en sllabes. Conixer nous refranys. Distingir els mots polismics i els monosmics. Identificar el sentit propi i el sentit figurat dun mot. Relacionar frases fetes amb el seu significat. Consolidar la lectura com a hbit lector. Resoldre activitats sobre la lectura. Crear un text literari a partir dunes pautes.
41
Pgines 36-43
Pgines 44-47
En la unitat 2 del llibre de lalumne es treballa un altre tipus de text descriptiu: el retrat. A continuaci, proposem un seguit dactivitats sobre una notcia, que adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos segents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats segents li interessa que facin els alumnes, en funci de les necessitats de laula.
Gramtica El sintagma nominal

5. Busca tots els sintagmes nominals del text (pgina 34 daquesta guia) i, desprs, copials en una taula com aquesta: determinant nucli complement del nom
Comunicaci El text narratiu (II)

1. Subratlla les paraules clau i les dades ms importants de cadascun dels pargrafs de la notcia. A partir de la informaci obtinguda, elabora un esquema sobre el contingut de la notcia. 2. Respon cada una de les preguntes segents sobre el text: Qu?, qui?, on?, quan?, per qu? 3. Cerca informaci a Internet sobre el dof ratllat. A partir de la informaci que hagis trobat, elabora una fitxa que inclogui les dades segents: Nom cientfic: ___________________________________ Alimentaci: ____________________________________ Hbits de grup: _________________________________ Distribuci geogrfica: ___________________________ Desprs, compara-la amb la dels teus companys. 4. Busca en altres diaris del mateix dia la notcia que acabes de llegir i comentan les semblances i les diferncies.
6. Escriu oracions simples que completin els sintagmes nominals segents, extrets de la lectura: el dof el cos de lanimal el seu grup familiar els veterinaris Club Nataci Barcelona les ltimes convulsions 7. Indica de quin tipus sn els sintagmes segents: a Va arribar ahir a la platja de la Barceloneta. b Molt cansat. c Uns banyistes del Club Nataci Barcelona. d Molt lentament. e Va patir les ltimes convulsions.
42
Pgines 48-51
Pgines 52 i 53
Ortografia La sllaba. Diftongs i hiats

8. Separa les paraules segents en sllabes i indican la tnica: animal recuperaci veterinria mossos arribar emmalaltir nervis familiar estrany
Lxic Les accepcions dun mot. Polismia. Sentit propi i sentit figurat. Frases fetes
12. Cerca en el diccionari el significat dels mots segents. Desprs, indica si es tracta de mots monosmics o polismics: radar necrpsia convulsions relatar encallar 13. Explica el significat de les expressions segents de la lectura: a Amb una fina intelligncia i radar naturals. b Va demanar silenci rigors.
9. Escriu tots els mots de la lectura que tinguin un diftong. Desprs, classificals segons tinguin un diftong creixent o decreixent. 10. Classifica els mots segents en aguts, plans o esdrixols: forces emportar mamfer humans Veterinria seguida Autnoma convulsions ltimes Premi nervis banyistes patir aqutics fcil 11. Dictat No tenia gaire amics en aquells dies, i els pocs que tenia acostumaven a aprofitar la temporada estiuenca per traslladar-se a viure lluny de la ciutat. No ho s, crec que el fet de veurem tant de temps tancat al pis, ms la circumstncia de ser fill nic, representava per als meus pares un cas de conscincia difcil de suportar i per aix fiem sortides ocasionals. Per si creien que passar un dia a la platja millusionava, estaven ben equivocats. A mi lnic que mimportava en realitat era estar amb ells, on tant me feia. I la platja, amb la gent cridant, tothom en un trfec constant, sense deixar de xafardejar i assenyalar a tort i a dret, amb els nens corrent amunt i avall, que si entro a laigua, que si no, que mira com ho faig, que si jo ho faig millor..., no em va agradar mai.
Aro Sinz de la Maza, El jugador de front. Editorial La Galera.
c Ha decidit per prpia voluntat abandonar en alta mar el seu grup familiar. 14. Esbrina el sentit figurat de la frase feta alar el cap. Desprs, escriu una frase en qu sen vegi clarament el significat.
43
Un dof sacosta a la Barceloneta per morir

Molt cansat, esgotat i sense forces per fer res ms que deixar-se emportar per lonatge, va arribar ahir a la platja de la Barceloneta un dof ratllat, adult, d1,80 metres de llarg. s estrany que un dof, mamfer amb una fina intelligncia i radar naturals, sequivoqui i entri sense voler a la franja marina on neden els humans. Quan passa aix, expliquen els veterinaris, s perqu est molt malalt i ha decidit per prpia voluntat abandonar en alta mar el seu grup familiar per dirigir-se on sigui ms fcil alar el cap i respirar, a la platja ms prxima, i all morir. Aix s el que va passar amb lexemplar dahir. Va ser vist cap a les nou del mat per uns banyistes del Club Nataci Barcelona, que van avisar els Mossos dEsquadra. Aquests van demanar ajuda als veterinaris del Centre de Recuperaci dAnimals Marins (CRAM), referncia mundial en el salvament de mamfers aqutics, amb seu a Premi de Mar (Maresme). La doctora Mari Luz Parga, del CRAM, va arribar poc desprs i va entrar a laigua. Abans, va demanar silenci rigors als 20 o 30 nens que observaven, atents, tot el que passava. Aquest dof no ha vist mai cap persona i es pot posar nervis si percep gaire soroll , els va dir. El dof nedava molt lentament, a quatre o cinc metres de la platja, estava a punt dencallar a la sorra , va relatar la veterinria. El vaig agafar de seguida, ni va fugir ni shi va resistir. Tan bon punt el vaig treure de laigua, va patir les ltimes convulsions i va morir. El cos de lanimal es troba a la facultat de Veterinria de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), on li faran una necrpsia per esbrinar de qu va emmalaltir tan greument.
ngels Gallardo, El Peridico (30/04/2007).
44
El text narratiu (II)
Pgina 38
1
pujar: enfilar-se; anomenar: batejar; repartir: distribuir; persona: home; esprimatxada: prima; feia servir: utilitzava. Santa Coloma de Gramenet, Spiderman, Policia Local, He X., Wagner, Mossos, Fondo, Llat, Salut, Badalona.
preservar: guardar dun dany possible o probable. increment: augment en grandria, quantitat... adonar-se: no passar-li desapercebuda una persona o cosa. regirava: treure del seu lloc una cosa. faanes: cares exteriors dun edifici. Peces de vestir: jaqueta, pantalons. Exterior dun habitatge: faanes, patis, canonades, finestres, balcons. Fsic duna persona: petita, prima. Aparells: telfons mbils, cmeres fotogrfiques. Resposta oberta.
10 a Els Mossos van distribuir aquesta imatge entre els
agents municipals. b La investigaci es va iniciar a lagost.
c La Policia Local de Santa Coloma de Gramenet va detenir dijous He X. d [El lladre] Portava posada la mateixa jaqueta que al setembre. e Els Mossos li imputen una vintena de robatoris. f El seu modus operandi el va desvincular dels lladres coneguts com a silenciosos.
11 La seva agilitat i constituci petita, metres daltura, les
a Fals. b Cert. Els robatoris es van cometre a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona. c Cert. d Fals. e Fals. f Cert. g Cert. h Fals. i Cert. j Fals Modus operandi: manera de treballar. Silenciosos: que roben sense fer soroll.
a La policia no ha determinat el que valen els objectes robats. b Una vegada el lladre va entrar a casa duna persona de nacionalitat xinesa. c Els mossos li atribueixen uns vint robatoris. d Al lladre el va descobrir la jaqueta.
faanes de ms de 20 metres, els policies, lSpiderman de Santa Coloma de Gramenet, el superheroi de ficci, una disfressa, la seva identitat, presumpte Spiderman real, la jaqueta. Els determinants i els complements del nom estan subratllats.
12 disfressa / mateixa / assalts / fallar / arribava / jaquetes /
butxaques / aconseguir / barris.

13 constituci (H); policies (H); superheroi (D); quan (D);
Resposta oberta. Cal, per, fer notar la ironia del ttol.
sortia (H); seu (D); dormien (H); dijous (D); atribuir (H).
Pgina 39
7
Pgina 40
14 Resposta oberta. De tota manera, caldria subratllar els
constituci: manera com est construda una cosa / Conjunt de lleis que determinen la forma de govern. targeta: petit full de cartolina amb el nom duna persona. / Targeta que permet obtenir bns i serveis sense emprar diners en efectiu. colar: passar un lquid a travs dels porus dun teixit, una capa darena. / Introduir-se en un lloc sense perms o sense pagar. finestra: obertura practicada en una paret per donar entrada a la llum i a laire. / rea duna pantalla grfica. caixer: encarregat de la caixa duna empresa. / Aparell que permet fer operacions amb la introducci duna targeta de crdit. Resposta oberta.
noms propis i les paraules que facin referncia a la manera de robar que tenia He X.
15 a Han detingut un lladre de pisos.
b He X. c El 8 de desembre de 2006. d A Santa Coloma de Gramenet. e El lladre ha pogut ser atrapat perqu sempre portava la mateixa jaqueta. Resposta oberta. Caldria, per, que els alumnes fessin referncia a les cinc preguntes de lexercici, que sn les prpies duna notcia, aix com a lestructura (plantejament, nus i desenlla).
45
16 a Peter Parker.
Gramtica
b Amb la picada duna aranya radioactiva. c T una fora superior a la resta de la gent. Tamb pot enfilar-se a les parets i llanar teranyines. d De periodista. e Per a J. J. Jameson, director del diari Daily Bugle. f Perqu no el reconeguin els seus enemics. g Stan Lee. h Resposta oberta. Alguns dels seus enemics sn el Follet Verd, el Doctor Octopus, el Camale, el Voltor, lHome de Sorra, el Doctor Mort... i El cmic ha estat adaptat tant per a la televisi com per al cinema. Cal destacar les tres pellcules protagonitzades per Tobey McGuire i dirigides per Sam Raimi.
17 Resposta oberta.
Una
Pgina 45
1
determinant En nucli James (2) llenya calor mal El La Un bra destral nen ell Tots els altres aquells nens moments bicicleta del mn tan petit horrorosa complement del nom
Pgina 41
18 3, 6, 1, 5, 2, 4. 19 Resposta oberta.
el
jard boscos flors rams frescals boscanes
Tots els
amiguets platja sorra aigua
que havia conegut abans
Pgina 42
20 1a, 2b, 3c, 4a, 5c. 21 Resposta oberta. 2
La La L
Adjectius: horrorosa, tan petit, frescals, boscanes. Complement del nom: del mn. (Oraci de relatiu: que havia conegut abans.)
Pgina 43
22 Desallotgen 11 persones en un incendi a Reus
[Reus] Un incendi, que va comenar a la matinada del divendres en un bloc dhabitatges de Reus, va obligar a evacuar 21 persones com a mesura de prevenci. Els desallotjats van assegurar que el foc va ser intencionat. El foc no es va extingir fins lendem, dissabte. Allau gegant a lestat de Colorado [Colorado] Una enorme allau de neu va sepultar ahir diversos vehicles a la regi nord-americana de Colorado i en va desplaar d'altres fora de la carretera. Al tancament daquesta edici els serveis de rescat havien tret de la neu tres persones. Resposta oberta.
3 4 5
Resposta oberta. Resposta oberta. Resposta oberta.
Pgina 46
6
Ttol: de la minyona / de les Clotes (2) / de Sant Hilari de Sacalm / de la contrada / de preocupacions / de la gent / de la casa / de llop / de trons llunyans / de la casa / dels aros.
46
A La muntanya de Sant Mart Un cairal daigua (2) Un cairal de vi (2) B La carretera de Roses Un carro carregat de rocs Catacric Catacroc Tots dos embarbussaments coincideixen en el fet que contenen localitzaci geogrfica.
a narrava. b pi. c carta. d pica. e naci. f pera. g mar. h mra. i cara. j cor. k marca. l endev.
Pgina 50
6
a padr (agut). b crvol (pla). c teatre (pla). d dest (agut). e mirades (pla). f Obdlia (esdrixol). g Ramon (agut). h lectura (pla). i fbrica (esdrixol). j exili (pla). k msica (esdrixol). l tnica (esdrixol). m gimnstica (esdrixol). n estiu (agut). o Mallorca (pla). p fbrica (esdrixol). q Catalunya (pla). r literatura (pla). s sof (agut). t menjveu (pla). u paraules (pla). Aguts: malament, comoditats, generador, accionat, corrent, petit, rierol. (Noms fins al primer punt). Plans: resta, nostra, casa, estava, gaire, poca, obtenem, travessa, nostres, terres. (Noms fins al primer punt). Esdrixols: elctrica, prctiques. Fruita. Cuina. Nau/vaixell (noms per als parlants occidentals). Teulada. Neu. Difongs creixents: ping, qua-tre, qes-ti-, lin-gs-tica, quan-ti-tat, fre-qent. Diftongs decreixents: sam-faina, boi-na, fei-na, Ei-vis-sa, ge-me-gai-re, rou-re, re-mei, ins-criu-re, llei-da-t, llau-na, en-lai-rar. Decreixent i creixent: ai-gua-lir.
Pgina 47
8
Minipizzes / Ingredients per a 4 persones / 8 llesques de pa de barra / 100 g de mozzarella / 2 tomquets madurs / 4 filets danxova amb oli / 8 olives negres sense pinyol / oli doliva / orenga / cada llesca de pa / un rajol doli / una rodanxa de tomquet madur / una mica doli / un tall de mozzarella / trossets doliva negra / mig filet danxova / una mica dorenga / les llesquetes / una plata / el forn / unes quantes gotes doli / uns 10 minuts / el formatge. SN: Els massai. SV: Sorganitza al voltant del ramat / Salimenten de la llet de les vaques. SAdj: Molt orgullosos del seu bestiar / Grans consumidors de carn. SP: A lestaci seca. SAdv: Definitivament / Directament de la vena jugular.
Pgina 51
10 a feina. b mouen. c breu. d guany. e treure. f remei.
Ortografia
g enrenou. h nau. i reu. j au. k tou. l paraula.

11 a Qui mira de lluny cau a prop.
Pgina 49
1
b Del pa tou tothom en fa llesques. Monosllabs: mn, tros, punt. Bisllabs: car-ro, clas-se, ve-nen, go-ta. Trisllabs: a-ni-mal, ca-re-ta, lli-bre-ta, coixi-net, es-crip-tor. Tetrasllabs: or-di-na-dor, ma-te-ri-al, u-ti-li-tat, ha-bi-tat-ge, li-te-ra-ri. Pentasllabs: his-to-ri-ador, dic-ci-o-na-ri, pres-tat-ge-ri-a, or-to-gra-fi-a a tenia. b tothom. c nosaltres. d masss. e viatjarem. f festeig. g ullal. h collaborar. i canya. j gorilla. k futbol. l analfabets. morena, avs, ataca: revista. / purgar, jove, laca: garjola. / ve, miro, tarda: imitar. / ronques, adagi, all: rondalla. / estri, compro, abrao: escombra. a aturat. b torr. c numero. d cord. e maquina. f compren. g capella. h animals. i angls. j fabrica. k collocat. l olivar. c Hereu firaire no dura gaire. d Un fill o dos, sn poc: quatre o cinc sn foc. e Cadasc a casa seva s un rei. f Feina feta no t destorb. g Al malfeiner, cap eina li va b.
2
h Lalmoina, quan la fars no miris a qui la fas.

12 tnue, grua, aeroport, oasi, lluent, viol, indstria, suar,
realitat.
13 a Diftong: automticament, deixar, quadres, gaireb,
cinquanta. Hiat: havia, viatge, reuni, fluorescent, existia. b Esdrixol: pssima.
47
Lxic
Resposta model: Noia, ets la minyona que estic esperant?
Pgina 53
1
I com s que no has trucat el timbre? On sn les teves coses? Portes maletes? Qu feies al poble?
4
Arbre: 15 accepcions; bosc: 2 accepcions. La relaci s que nhi ha que es refereixen a diferents tipologies darbres, per tamb daltres que tenen definicions ms simbliques com larbre (pals rodons duna nau); els arbres filosfics de Llull; laltura del carcter tipogrfic duna lletra; en qumica: nom donat a diferents cristallitzacions dendrtiques; pea en general en forma de barra; arbre de Nadal i arbre genealgic. Tots els mots sn polismics. a cridar latenci. b molt ple. c ser gandul. d insultar. e ser el primer. f molt net. g actuar amb rapidesa. a ser pobre. b ser espavilat. c ser gandul. d ser interminable. e autoritzar. 1 a. 2 b i c. 3 En el sentit que primavera es correspon amb el renaixement de la natura; per tant, es corresponen amb tot el que sigui jove. Resposta oberta.
a He treballat a dues cases. b Si em contracta. c Menrampo amb tot el que toco. A la primera casa el nen li clavava cosses al cul com si es tracts duna pilota. A la segona, els membres dun matrimoni gran i malavingut es malfiaven lun de laltre i temien ser emmetzinats; finalment, la Serafina tamb agafa por i plega. Reposta oberta. Reposta oberta.
2 3
6 7
Pgina 57
8 9
D, C, B, A, E. Resposta oberta.
10 Els llocs que cal situar sn: el barri de Sants, el zoolgic
(parc de la Ciutadella), la Rambla, Sant Gervasi.
Lectura
Pgina 54
Referncia bibliogrfica de la lectura: Merc Rodoreda, La meva Cristina i altres contes. Edicions 62.
No s litinerari ms rpid. Per anar de Sants a Sant Gervasi, no cal anar a la Rambla ni al parc de la Ciutadella.
Reps
Pgina 56
1
Pgina 58
1
farcellet: Paquet petit fet amb un tros de roba. carabassera: Planta que fa carabasses. cossa: Guitza, cop de peu. malaltissa: Que t poca salut. metzina: Ver. engelosir: Causar gelosia. budells: Tub intestinal. a Arriba amb sis hores de retard. b A Sant Gervasi. c Sha equivocat i ha anat a parar a diversos llocs de la ciutat. Finalment, ha estat donant voltes per lexterior de la casa.
Qu?: Un cami arranca un pont i provoca el caos a lautovia. Qui?: Un transport pesant. On?: A laqeducte del Canalet, al quilmetre 506 a lautovia a laltura de Trrega. Quan?: El dia 3 de gener de 2007 a les 12.57 del mat. Per qu?: Perqu el vehicle, que transportava un altre vehicle avariat, superava lalada reglamentria. Resposta oberta.
48
En algunes zones del domini lingstic la vocal i dels mots deixar i proveeix es pronuncia com si forms part dun diftong. Diftong creixent: aqeducte, aigua. Diftong decreixent: deixar, servei, aigua, proveeix, caiguda, efectius, ciutat.
un transport pesant / el vehicle pesant / un altre cami avariat / lalada reglamentria / lespectacular impacte / laigua potable / lantiga N-II / lestructura afectada / altres carreteres alternatives / la policia autonmica. aqeducte (polismica), autovia (polismica), capital (polismica), fonts (polismica), trnsit (polismica).
Autoavaluaci
Pgina 59
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Lobjectiu duna notcia de diari s informar el receptor. La novella, la notcia o lacudit sn textos narratius. Correcta. Correcta. Per fer un bon esquema cal subratllar el text. Correcta. El sintagma adverbial t com a nucli un adverbi. Correcta. Els mots polisllabs es classifiquen en aguts, plans i esdrixols.
10 Correcta. 11 Correcta. 12 La paraula ping t un diftong creixent. 13 Cadascun dels diversos significats que pot tenir una
paraula sanomena accepci.

14 Les paraules que tenen diversos significats sanomenen
polismiques.
49
Continguts
Presentaci de les caracterstiques del text expositiu. Elaboraci dun resum. Producci de missatges orals a partir de pautes donades. Cerca dinformaci en fonts escrites i a Internet. Elaboraci de textos orals a partir de pautes donades. Redacci de textos expositius.

Identificaci de la categoria gramatical del substantiu. Classificaci dels substantius.
Compleci doracions amb el substantiu corresponent. Presentaci de les normes ortogrfiques del vocalisme ton. Compleci de paraules amb la vocal corresponent. Classificaci de mots segons el so i la grafia. Escriptura dun dictat preparat. Presentaci dels diferents tipus de diccionaris. Cerca dantnims i sinnims de paraules donades. s dels diccionaris bilinges.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Qu farem, qu direm? de Pep Coll. s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit. Resoluci dactivitats sobre la lectura. Creaci dun text literari a partir dunes pautes.
Objectius didctics
Reconixer les caracterstiques del text expositiu. Identificar les parts dun text expositiu. Elaborar un resum. Produir missatges orals a partir de pautes donades. Cercar informaci en fonts escrites i a Internet. Redactar textos expositius. Distingir els diversos tipus de substantius. Classificar els substantius. Escriure correctament el vocalisme ton. Relacionar mots amb la seva definici. Tenir coneixement dels diferents tipus de diccionaris. Usar els diferents tipus de diccionaris. Trobar els antnims i els sinnims de paraules donades. Usar els diccionaris bilinges. Valorar la lectura com a font de plaer. Resoldre activitats sobre la lectura. Crear un text literari a partir dunes pautes.
51
Pgines 62-69
Pgines 70-73
En la unitat 3 del llibre de lalumne sha treballat el text expositiu i ara proposem la lectura dun text sobre els tornados, que adjuntem, com a material fotocopiable, al final dels recursos segents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats segents li interessa que facin els alumnes, en funci de les necessitats de laula.
Gramtica El substantiu
5. Classifica els substantius que hi ha en el tercer pargraf de la lectura en una graella com aquesta. Tingues en compte que hi haur substantius que no tinguin les quatre formes: mascul singular ciutad femen singular ciutadana mascul plural ciutadans femen plural ciutadanes
Comunicaci El text expositiu

1. Subratlla les paraules clau de cadascun dels pargrafs de la lectura. Desprs, fes un esquema i un resum del contingut de la lectura a partir de les paraules clau que has subratllat. 2. Indica, de manera ordenada, les caracterstiques que fan que la lectura dAlfred Rodrguez Pic pugui considerar-se un text expositiu. 3. Escriu dos titulars ms que siguin adients per a aquest text. Justifica, a continuaci, la teva resposta. 4. Organitzeu un debat a classe sobre el tema segent: Poden equivocar-se els meteorlegs en les seves prediccions? Desprs, poseu per escrit les conclusions a qu heu arribat.
6. Busca en la lectura dos exemples de cada tipus de substantiu: a concret b abstracte c propi d com e collectiu f individual
7. Canvia el nombre de les frases segents: a Els tornados es presenten entre el mar i el setembre. b Els ciutadans coneixen els smptomes. c Shan de seguir algunes normes bsiques. d Les altes temperatures han estat el condicionant per a la formaci de potents tempestes. e El millor lloc s el soterrani.
52
Pgines 74-77
Pgines 78 i 79
Ortografia El vocalisme
8. Assenyala les vocals a/e i o/u tones de cada una de les paraules segents: setmana despenjat setembre arribada tornado rasa impactes tonalitats dimensions
Lxic Tipus de diccionaris

11. Cerca els sinnims dels mots segents en el text: altura centre localitats explotar morts 12. Cerca els antnims dels mots segents en el text: altes potents coneixen aproximaci greus 13. Completa la graella segent desprs de consultar els diccionaris bilinges corresponents: catal castell romans rab cel arbre cotxe nit
9. Escriu un derivat de cada un dels mots segents: condicionant formaci poblaci 10. Dictat Mha tocat la classe A. No hi conec ning, per no em sento tan estrany com em vaig sentir a Barcelona. Primer, sc japons com els altres. Tinc els mateixos cabells, els mateixos ulls i la mateixa pell, i els companys de classe em miren perqu sc nou, no perqu sigui diferent. Segon, s japons. Dacord, he estat dos anys i mig sense estudiarlo, per a casa sempre lhe parlat. I encara que els pares diguin que lhe perdut molt, penso que encara el parlo i lentenc prou b. s clar que, de vegades, mequivoco. Per exemple, un dia vaig dir: un bot de pijama, en japons i en aquest ordre, i els pares es van escandalitzar. s que, sovint, en japons, lordre de les paraules s al revs. Resulta que, per parlar b, hauria dhaver dit una cosa aix com el pijama dun bot!
Ko Tazawa, En Yu i en Kei. Editorial La Galera.
ciutadans desencadenar calamarsades
provocar mercaderies soterrani
53
Alertes de tornado
Aquesta setmana, una bossa daire fred en altura sha despenjat des del centre dels Estats Units i sha installat entre Texas i el nord de Mxic. Les altes temperatures en superfcie han estat el condicionant per a la formaci de potents tempestes, que han originat tornados en zones on no sn gaire habituals. Als EUA, els tornados es presenten entre el mar i el setembre, i hi ha zones afectades cada any per diversos daquests fenmens. Els seus habitants saben molt b com han dactuar davant daquests fenmens severs. Moltes localitats disposen de dos tipus de sirenes per avisar la poblaci: una, que anuncia la possible formaci de tornados, i una altra que avisa de laproximaci del fenomen. Els ciutadans coneixen els smptomes que els poden desencadenar, com un to extraordinriament fosc al cel, amb tonalitats verdes, la caiguda de calamarsades de grans dimensions. Si s de nit, larribada imminent dun tornado ve acompanyada dun soroll similar al pas dun tren de mercaderies. La majoria de les morts es produeixen per impactes dobjectes llanats al vent. Shan de seguir algunes normes bsiques, com situarse lluny de les finestres, ja que els vidres poden explotar i causar ferides greus. El millor lloc s el soterrani. A camp obert, no sha de situar mai a prop darbres. s millor llanar-se a terra, si es pot, en una rasa. Si es va en cotxe, abandonar-lo i mai resguardarshi a sota. El pitjor tornado de la histria es va registrar el 18 de mar de 1925: en va ser un de fora 5, el ms potent, i va provocar 695 morts en tres estats.
Alfred Rodrguez Pic, El Peridico (28/04/2007).
54
El text expositiu
99: noranta-nou. 365: tres-cents seixanta-cinc. 24: vint-iquatre. Dgrafs que se separen: missi, arriben, sencarreguen, passaria, Mediterrnia. Dgrafs que no se separen: encarreguen, tortugues, seguiment, queden, pertanyen, perill. tor/tu/gues; su/per/f/ci/e; im/por/tan/ts/sims; Llu//sa; dei/xa/lles; ga/ran/teix; em/pas/sa; col/la/bo/ra/ci/; Me/di/ter/r/ni/a. a aigua, deu, collectius, penseu, diu, servei, arreu. b Una paraula que tingui un diftong creixent: aigua. c Tres paraules que tinguin un hiat: collaboraci, urgncies, dies, seria, missions.
Pgina 64
1
cetacis: ordre dels mamfers adaptats a la vida aqutica. babaua: persona sense cap malcia. hams: crocs petits de ferro que, penjats dun fil i provets dun esquer, serveixen per pescar. migratoris: relatius a lemigraci, desplaament peridic dun grup danimals o individus. deixalles: all que es deixa perqu no vol servir-sen ms. embolcalls: all amb qu sembolica quelcom. collectius: grup de treball, de recerca, d'opini, etc, que actua collegiadament amb les aportacions annimes dels seus membres. Mamfers: lle, orca, foca, elefant, catxalot. Rptils: tortugues, cocodril, sargantana, escur, caiman, cobra. Peixos: peixos espasa, tonyines, rap, morena, llobarro, tonyina, verat. a Que una vegada els animals estan recuperats es tornen al mar. b Per les deixalles que la gent llena al mar. O b, involuntriament, per ls del palangre. c Perqu confonen els trossets de peix dels hams amb menjar. d La pesca amb palangre, les xarxes i les deixalles. e Els collectius de pescadors i els voluntaris. f Durant els mesos destiu.
10 Resposta model:
Recuperaci, fer, viure.

11 (Hem subratllat el subjecte)
a El Centre de Recuperaci dAnimals Marins de Premi de Mar t la missi de rescatar i curar els animals marins. b El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM sn tortugues marines. c Un cop curades, les tortugues sn retornades al mar. d Les tortugues es claven lham a la boca, lull, les aletes e En deu anys dactivitat, el CRAM ha recuperat ms de cinc-centes tortugues marines. f Tamb sn molt perilloses les xarxes abandonades.
a El 90 % dels animals que arriben al CRAM sn tortugues marines. b Positius: les tortugues, els responsables del CRAM, els pescadors i els voluntaris. Negatius: la gent que llena deixalles al mar. c La notcia est datada el mar de 2005. d A Premi de Mar. e Per la irresponsabilitat de la gent que llena deixalles al mar, les quals provoquen la mort de les tortugues.
Pgina 66
12 Resposta model:
Oracions simples: Les tortugues es claven lham a la boca... Un cop curades, les tortugues sn retornades a laigua. Oracions compostes:
Pgina 65
5
CRAM (Centre de Recuperaci dAnimals Marins); ONU (Organitzaci de les Nacions Unides); ESO (ensenyament secundari obligatori); IVA (impost sobre el valor afegit); CD (disc compacte); PC (personal computer); DVD (disc verstil digital o disc de vdeo digital); SIDA (sndrome dimmunodeficincia adquirida); FP (formaci professional). Resposta oberta.
El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM sn tortugues marines. Heu de saber que les tortugues marines sn animals migratoris.
13 a Vosaltres. b Els pescadors. c Els animals malalts.
d El CRAM. e La tortuga marina.
55
14 El Centre de Recuperaci dAnimals Marins (CRAM) de
20
Lhospital de les tortugues marines El millor espadatx del Pars de la darreria del segle XVIII era negre
Premi de Mar t la missi de rescatar i curar els animals marins que arriben ferits a les costes catalanes. Sencarreguen de recuperar cetacis (dofins i balenes), tortugues marines i fer un seguiment de les plantes que hi ha dins el mar. s un hospital: all noms hi ha animals malalts. Quan es recuperen, tornen a casa. No es queden a viure al CRAM, com passaria en un zoolgic o un aquari. El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM sn tortugues marines. Gaireb totes pertanyen a lespcie Caretta caretta (tortuga babaua), la ms habitual a la Mediterrnia. s una espcie protegida en perill dextinci a tot el mn. Els verbs estan en present dindicatiu. Lnica excepci s passaria, un condicional simple.
15 Paraules clau: CRAM, animals, recuperaci, tortugues,
La informaci fa referncia a fets actuals Sindica en quins anys van passar els fets s un text expositiu s un text que explica la vida duna persona El text t diversos protagonistes Els fets transcorren a Catalunya Hi surten noms de ciutats franceses La majoria de verbs estan en passat Hi surten noms de msics i descriptors
x x x x x x x x x x x
humans, perill, pescadors, ham, xarxes, problemes, deixalles, voluntaris, retornades. Resposta oberta.
16 a C. b F. c C. d C. e F. 17 Resposta oberta.
Pgina 67
18 Resposta oberta.
21 Informa dun tema de manera clara, ordenada, precisa
i lgica.
Pgina 68
19 Nom: Josep de Bologne.
Hi ha una introducci, un desenvolupament i una conclusi. El vocabulari s fcilment comprensible. El text est dividit en diversos pargrafs.
Lloc i any de naixement: Guadalupe (1745). Lloc i any de la mort: El lloc de la mort no sindica. Lany de la mort s 1799. Estudis: esgrima, matemtiques, histria, idiomes, msica i dansa. Aficions: esgrima i msica. Activitats com a msic: director dorquestra i compositor. Activitats com a militar: coronel de lexrcit francs. Amistats: Mozart i Choderlos de Laclos. Sobrenom amb qu era conegut: Chevalier de SaintGeorge.
Pgina 69
24 a Les seves composicions captivaren Mozart
i Choderlos de Laclos. b La mort li evit veure com, el 1802, una llei va fer fora tots els oficials de color. c Tot i la seva condici, a la plantaci frua dun estatus privilegiat. d El seu pare el va obsequiar amb un cavall. e Per enemistat amb ell fou denunciat i es pass un any a la pres.
56
ballava van fer que els dos anys transcorreguts entre la seva arribada a Pars i el retorn a Salzburg el 1779 esdevinguessin un perode prou difcil en la seva vida. Durant els anys segents compongu misses, les simfonies K.318, 319 i 338 i lpera Idomeneo, re di Creta (Munic, 1781), influda per Gluck per amb un segell ja totalment propi. Lany 1781, Mozart trenc les seves relacions laborals amb el prncep arquebisbe de Salzburg i decid traslladar-se definitivament a Viena. All va compondre el singspiel Die Entfhrung aus dem Serail (El rapte al serrall ), encarregada el 1782 per lemperador Josep II. Aquest mateix any es cas amb Constanze Weber, germana petita dAloysia; junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la mort de Mozart. Daquesta poca data la seva amistat amb F. J. Haydn, a qui dedic sis quartets (1782-85); estren tamb la simfonia Haffner (K.385, 1785) i altres obres, dexpressivitat molt superior a la de la msica del seu temps. Larribada de Lorenzo da Ponte a Viena li proporcion un llibretista dexcepci per a tres de les seves millors peres: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Cos fan tutte (1790). Desprs de la mort aquell any de Gluck, lemperador Josep II conced el crrec de kapellmeister a Mozart, per redu el salari, fet que imped que sorts del cercle vicis dels deutes. Aquestes crisis es reflectiren en obres com el quintet de corda K.516, les tres darreres simfonies (K.543, 550 i 551, Jpiter, del 1788), els darrers concerts per a piano, etc., contribucions ingents a aquests gneres. Els darrers anys Mozart escriv les seves ltimes peres, Die Zauberflte (La flauta mgica ) i La Clemenza di Tito, (1791) escrita amb motiu de la coronaci del nou emperador Leopold II. Precisament mentre treballava en La flauta mgica, amb llibret dEmmanuel Schikaneder, lemissari del misteris comte Walsegg li encarreg una missa de rquiem. El Rquiem en re menor K.626, inacabat per la seva mort el 5 de desembre de 1791, fou la seva ltima composici, acabada pel seu deixeble F. X. Sssmayr. Pierre Ambroise Choderlos de Laclos (Amiens, 18 doctubre de 1741-Trent, 5 de setembre de 1803), escriptor i oficial militar francs. Durant molt de temps va ser considerat un escriptor tan escandals com el Marqus de Sade o Restif de la Bretonne. Va ser un militar pessimista pel que fa a les relacions humanes i un escriptor aficionat, tot i que el seu projecte somiat era: escriure una obra que saparti dall habitual, que faci molt de soroll i que continu ressonant sobre la terra quan jo hagi mort. Des daquest punt de vista, es van complir els seus desitjos, perqu lxit que va aconseguir la seva obra mestra, Les relacions perilloses (Les liaisons dangereuses ), va ser de tal magnitud, que pot ser considerada com una de les novelles ms conegudes al mn. s una de les obres mestres de la literatura galant del segle XVIII, que descriu les intrigues de laristocrcia. La seva histria ha originat un gran nombre de treballs crtics i analtics, obres de teatre 57
25 Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756-Viena, 1791)
Compositor austrac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que decid deducar-lo i, alhora, exhibir-lo, juntament amb la germana gran Nannerl, Maria Anna, com a font dingressos. A ledat de sis anys, Mozart ja era un intrpret avanat dinstruments de tecla i un efica violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinria capacitat per a la improvisaci i la lectura de partitures. Encara avui sinterpreten cinc petites peces per a piano que va compondre en aquella edat. Lany 1762 Leopold comen a portar el seu fill de gira per les corts europees. Primerament a Munic i a Viena i, el 1763, els Mozart emprengueren un llarg viatge de tres anys i mig que supos per al petit Wolfgang valuoses experincies: conegu la clebre orquestra i lestil de Mannheim, la msica francesa a Pars i lestil galant de J. C. Bach a Londres. Durant aquest perode va escriure sonates, tant per a piano com per a viol (1763) i una simfonia (K.16, 1764). Ja de tornada a Salzburg, continu les seves primeres composicions, entre les quals trobem la primera part dun oratori, Die Schuldigkeit des ersten Gebots (Lobligaci del Primer Manament ), lpera cmica La finta semplice i Bastien und Bastienne, el seu primer singspiel (tipus dpera alemanya amb parts recitades). Lany 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister de larquebisbat de la seva ciutat. Desprs duns quants anys a casa, pare i fill anaren a Itlia (1769-71). A Mil, Mozart conegu el compositor G. B. Sammartini; a Roma, el papa el condecor amb la distinci de Cavaller de lEsper dOr i a Bolnia contact amb el pare Martini i realitz amb xit els exmens daccs a la prestigiosa Accademia Filarmonica. Lany 1770 li encarregaren descriure la que s la seva primera gran pera, Mitridate, re di Ponto (1770), escrita a Mil. Amb aquesta obra, la seva reputaci com a msic es fu ms palesa encara. Mozart torn a Salzburg el 1771. Dels anys immediatament posteriors daten els primers quartets per a corda, les simfonies K.183, 199 i 200 (1773), el concert per a fagot K.191 (1774), les peres La finta giardiniera i Il re pastore (1775), diversos concerts per a piano, la srie de concerts per a viol i les primeres sonates per a piano (1774-75). El 1777 Mozart marx cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria. A ledat de vint-i-un anys Mozart cercava per les corts europees un lloc ms ben remunerat i ms satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres de larquebisbe Colloredo, per els seus desigs no es compliren. Arrib a Mannheim, capital musical dEuropa en aquella poca, amb la idea daconseguir un lloc a la seva orquestra, i all senamor dAloysia Weber. Posteriorment, Leopold envi la seva muller i el seu fill a Pars, on aquest estren la simfonia K.297 i el ballet Les petits riens. La mort de la seva mare a la capital francesa el 1778, el rebuig de Weber desprs de la segona trobada de Mozart amb la famlia i el menyspreu dels aristcrates pels quals treESO Llengua catalana i literatura 1
i pellcules dirigides, entre altres, per Roger Vadim, Milos Forman o, la ms destacada, per Stephen Frears, el 1988. Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802-5 de desembre de 1870) fou un novellista i dramaturg francs, nascut a Villers-Cotterts, departament dAisne, i mort a Puys. El seu fill, Alexandre Dumas, fou tamb un escriptor conegut. Era fill del general francs Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas tenia tres anys. A causa de la minsa pensi de qu disposava la seva mare, Dumas va rebre una escassa educaci escolar. Amb uns estudis deficients va comenar a treballar com a passant dun notari i amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving de Leuven, va escriure les seves primeres obres. Aquests balbotejos teatrals van ser una altres molts fracassos. El 1823 sinstall a Pars i entr al servei del duc dOrleans com a escrivent, grcies a la seva perfecta calligrafia i a la recomanaci del general Foy. Continu escrivint i completant la seva formaci de manera autodidacta. Amb la representaci, per part de la Comdie Franaise el 1829, dEnric III i la seva cort, aconsegu gran notorietat i, el 1831, amb Anthony arrib el seu primer xit, que continu al llarg de la seva carrera literria amb el seu gnere predilecte: el drama i la novella histrica. s un autor prolfic (tragdies, drames, melodrames, aventures...), encara que, per atendre la creixent demanda del pblic, va haver de recrrer a lajuda, notria, de collaboradors, entre els quals va destacar Auguste Maquet (1839-1851), que va intervenir en diverses de les seves novelles, com per exemple Els tres mosqueters i El Comte de Montecristo (1844). Gran admirador de Walter Scott, les seves novelles histriques, plenes de vivacitat, van gaudir del beneplcit del pblic afavorit per la seva publicaci, per lliuraments, en els peridics. Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir a Brusselles el 1851. Va tornar a Pars el 1853 i es va embarcar en diverses empreses, gaireb totes runosa. El 1847 va fundar el Thtre Historique, que, quatre anys ms tard, va fer fallida. Va ser tamb fundador del setmanari Le Monte-Christo des de 1857 fins a 1860, any en el qual, igualment, va fer fallida. Va fer diversos viatges a la Gran Bretanya, Rssia, Itlia i Alemanya. A Itlia va conixer Giuseppe Garibaldi, amb el qual va collaborar en la seva revoluci, a Siclia, el 1860. Gaireb arrunat, es va refugiar a casa del seu fill, tamb escriptor, i all va morir. Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles i es va convertir en un dels autors ms prolfics i populars de Frana. El 1869 inici Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pstumament, el 1873. [La informaci de cada autor procedeix de lenciclopdia virtual Viquipdia.]
Gramtica
Pgina 70
Defineix amb un substantiu collectiu aquesta imatge. Gentada.
Pgina 71
1
vegada, granota (2), safareig (2), hort, sesta, teulat, snia, coses, aigua (2), canya, tou, molsa, paret, vida, mn, catfols, cosa. mascul singular safareig hort teulat tou mn catfol femen singular vegada granota sesta snia cosa aigua canya molsa paret vida mascul plural safareigs/ safarejos horts teulats tous mons catfols femen plural vegades granotes sestes snies coses aiges canyes molses parets vides
58
Les paraules, granota, hort, teulat i tou comparteixen famlia de paraules amb granot, horta, teulada i tova, per, s clar, sn paraules diferents. hort: tros de terra en qu es conreen llegums, verdures, etc. horta: terreny de regadiu destinat al conreu de llegums, verdures, arbres fruiters. Teulat i teulada sn dos mots sinnims, com granota i granot. tou: part tova o blana duna cosa. tova: ma sense coure, assecat al sol; cagarada. Quan ens referim a ladjectiu mascul tou, evidentment, llavors tova ns el femen singular; tous ns el mascul plural i toves, el femen plural.
substantius alimentaci balenes (2) crustacis boca (2) aigua ajuda llengua aliment (2) barbes aspecte pasta fora bandades migracions estiu mars (3) hivern temperades* balenons capa adults (2) gruix casos temperatures aiges abundor plncton polars**
concret
abstracte
propi
com
collectiu
individual
canvi nombre alimentacions
x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x
x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x
x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x
balena crustaci boques aiges ajudes llenges aliments barba aspectes pastes forces bandada migraci estius mar hiverns temperada balen capes adult gruixos casos temperatura aigua abundors plnctons polar
* temperades: participi substantivat. **polars: adjectiu substantivat
59
Pgina 72
4
Per ordre daparici en el text: serralada, xiprer, destral, fruits, branques, poca, padr.
Resposta model: a Generalitat, aiguats. b temporada. c Primria/ secundria / qualsevol nom de ciutat, aigua. d sistema, Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, i Nept.
1
Ortografia
Pgina 75
a calendari. b catalana. c acusen. d viatges. e segle. f problemes. g Valncia. h marquesa. i gramtica. a Carme. b cantava. c vellesa. d trentena. e vctima. f enfangar. g triangle. h sembrar. i comarca. j paperassa. k cicle. l carpeta. a races niques. b gramtiques difcils. c aiges bones. d pigues negres. e vaques boges. f tiges curtes. g recances tristes. h platges gregues. i llenges llargues. j taronges aspres. k marques tendres. l xeringues asptiques. a cavall. b llamp. c barba. d sec. e ser. f balana. g caf. h taula. i carrer. j peix. k ferro. l lent. blancor, emmanillar, metgessa, marcatge, embenar, terrs, emplaar, peuet, refrescar, campaneta, gatada, barbota. a El ciclista va anar al poble. b La meva mare tenia molta febre. c Va anar a veure un drama en qu sortia un indgena. d Vine de pressa i omple la bta. e Cantava a la torre del castell. f El dentista li va treure dues dents.
Resposta model: fi m Vam esperar la fi del partit. f Quin fi us proposeu? llum m Ja s fosc, cal encendre el llum. f En aquesta habitaci hi entra poca llum. salut m Sempre em fa un salut molt cordial. f El meu avi no t bona salut. terra m Vigila, el terra s moll. f El gat ha remogut la terra del jard.
4 3 2
R P G E N T A D A A R I U N G L O A E D L A R Y
6 5
O N U V O L A D A A O E T A U L F A M I P I L I A D E R U O R C B N A E R A R E T T M D E T I T Y A A I X C
F O R A M E A N D S E X E R C N U S S U R O Gentada: conjunt de gent. Nuvolada: conjunt de nvols. Famlia: conjunt de persones unides per un parentiu. Exrcit: conjunt de forces militars. Pineda: bosc de pins. Castanyada: menjada de castanyes. Arbreda: conjunt darbres. Roureda: bosc de roures. Dcada: srie de deu, especialment de dies o danys. Ramat: reuni dun cert nombre de caps de bestiar.
7 7 8
g Es va parlar dhigiene a la classe de tutoria. h La meva germana naixer el mes que ve. i El poeta va llegir tres poemes. j Lesportista va pujar a dalt de la pirmide.
Pgina 76
Resposta oberta. Resposta oberta depenent de la varietat dialectal dels alumnes. a numerada: nmero. b bosquerol: bosc. c enrossir: ros. d novetat: nou. e publicaci: pblic. f esportista: esport. g pomer: poma. h forner: forn. i cartolina: cart. j poblaci: poble. k rodatge: roda. l calors: calor.
Resposta oberta.
Pgina 73
8
a Genciana. b poliol. c Casals. d drag.
60
10 a correus. b guixos. c cactus. d bojos. e arbustos.
Lectura
f globus. g llapis. h totxos. i pallassos. j despatxos. k focus. l gustos. m lluos. n reflexos. o gimnasos.
11 a volem. b pugui. c escopiria. d jugava. e cuses.
Pgina 80
Referncia bibliogrfica de la lectura: Pep Coll, Qu farem, qu direm? Editorial Crulla.
f puguem. g sorteu. h insultava. i formem. j colliu. k corrien. l ploraven. m voldria.
Pgina 77
12 APRIMAR. RAJOLA. GIRAFA. EMBUT. NAVEGAR. 1
Pgina 82
a La narradora (Bet), la mestressa del Pal, la vella del Canaleres. b Els minairons, seguint les ordres de la Bet, han netejat la vall descombraries. Per nhan fet un gra massa, perqu tamb han llenat a labocador nens que duien els bolquers bruts. c Pensen que un boig, un fantic o un depravat ha dut a terme aquesta malifeta. d El Jep de Tavella, ja que s el primer que ha vist els nens.
TORR. OLORAR. NEGOCI. ANACONDA. Nom del poble: Argentona.

13 a Resposta oberta.
b varen, naixia, veien, havia, estaven. c agrumollada: grumoll; florits: flor; remoguts: moure; entollada: toll.
Lxic
e Les troben distretes, ben tranquilles, jugant a fer castells amb llaunes abonyegades. f Calia remarcar que els bolquers havien destar abandonats, que no els ports a sobre cap criatura. g Perqu comenta que els nens devien anar escagassats, quan aix s el que menys importa, tenint en compte la gravetat de lincident i el lloc poc higinic on els han trobat. Resposta oberta. h El dilluns de Pasqua. Aquest s lltim dia de les vacances de Setmana Santa: els forasters emprenen el viatge de retorn i solen deixar moltes escombraries escampades arreu. s el moment del retorn a la normalitat.
2
Pgina 79
1 2 3
Setanta-set accepcions. Gos datura, daigua, de presa, coniller, llebrer. a Despistar. b Estar molt enfeinat. c Subsistir. d Anar-sen. e Enfonsar-se. f Rpidament. Profund: elevat; ferstec: dcil; lluminosa: fosca; sempre: mai; gracis: avorrit; vigorosament: dbilment; esgarrapar: acariciar. Trist: entristit, compungit, afligit, melangis, abatut...; cam: via, senda, sender, caminal, caminoi, vial, carrer...; harmonis: harmnic; gos: ca, quisso, mast, brac, gnguil; mestre: professor, educador, preceptor, pedagog... Martim, mariner, marisc, marinejar, marinada. Eixamplament, matusserament, ferrocarril, parentiu. Gat, gato, cat, chat; gos, perro, dog, chien; muntanya, montaa, mountain, montagne; mare, madre, mother, mre.
a canalla, criatures, criatures de bolquers, marrecs. b deixalles, escombraries.
C Q A E S T E R R A B N A M I I E U E I
6 7 8
E U S G T R P S
P T U E N O R A T E I R R B C A U B O P I R S T R R E T G U R U P G M S U T C B I E S N M L A R G E M O P S E R E O L M U E S C A L O B E
61
Classificaci: Coll: Campirme. Pla: Esterri. Poblaci: Burgo, Escal, Espot, Montgarri, Unarre. Mirador: Caubo. Vall: neu.
4
Resposta oberta.
Pgina 83
5
ruta dificultat longitud durada punt de sortida
posaven daquests jornalers incansables que, de ms a ms, treballaven de franc. Si fes una relaci completa de les cases que, des de Benasc fins a Andorra, havien estat possedores del misteris canut, no hi faltarien aquests noms: Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor dAulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor dAls, Badinet dIsil, Sidro dEstaon i el Feu de la Gurdia dAres. En altres histries, la propietat del canut s atribuda a un jornaler valent i forut generalment annim, capa, ell tot sol, denllestir la mateixa feina que tres o quatre persones. De tots aquests ganpies, el Maral de Farrera s dels pocs que sesmenten pel seu nom. Conten que quan anava a jornal pels pobles de la coma de Burg, arrossegava un tros de dalla, llarg com la veracreu. Un cop al prat, seixarrancava davant de lherba i obria a cops de dalla un rem de quinze o vint pams. Quan desprs del jornal, algun tafaner li preguntava si era veritat que els minairons li feien la feina, ell responia: Saps qui sn els meus minairons? Bona dalla i bons collons! Les histries de minairons abunden especialment en els poblets de les serralades que separen les valls de la Noguera i del Segre, des del masss del Boumort fins a Andorra. La majoria dels relats sn variacions a lentorn de dues trames que es van repetint, canviant els protagonistes i els indrets geogrfics. Podrem titular-les com el mosso tafaner els mana que atarterin rocs i el dallador preufetaire els fa dallar un prat dherba de molts jornals. Mossn Seraf, en el recull esmentat, Quan Judes era fadr, fa viure ambdues faccies a un mateix protagonista, un dallaire de casa Maral de Farrera. Personalment, ambdues histries les he trobat sempre separades. Lo Tarter dels Minairons s una versi de la primera faccia, ambientada en aquest cas a la Gurdia dAres. Un jornal de mil dimonis recrea la histria del dallaire, curiosament un gavatx, el qual enllesteix, en un girar dulls, lextensa prada de Saverneda. Lluny de constituir una espcie estranya, exclusiva del Pirineu, els minairons formen part duna gran famlia de follets diminuts que viuen i treballen als boscos dels contes de fades europeus. Els illustradors de contes recordo especialment Apelles Mestres solen dibuixar-los vora els bolets, els quals al costat dels nans semblen immensos. Alguns antroplegs opinen que lafinitat entre bolet i gnom s una relaci de causa-efecte. Josep M. Fericgla, en un suggeridor estudi titulat El bolet i la gnesi de les cultures, arriba a la conclusi que els minairons sn fruit de la ingesti dun determinat bolet allucingen, lAmanita muscaria. Segons aquest estudis, la ingesti del popular matamosques amb el seu caracterstic barret vermell amb piquets blancs produeix un seguit dallucinacions:
Quatrepins
Molt difcil
29,2 km
4h
Espot esqu
La Mollera
Fcil
10,7 km
1 h, 20 min
Esterri dneu
Isards
Difcil
17,6 km
2h
Unarre
La Mola
Fcil
14,2 km
2h
Espot
La Mollera
6
Hi trobaran cinc narracions: Lo tarter dels minairons, Un jornal de mil dimonis, El canut dels minairons, Coces i bots de pernes, El bordegot que va veure els minairons.
Minairons
Pep Coll A lAlta Ribagora en diuen diablorins; al Pallars, a Andorra i a lAlt Urgell, reben el nom de minairons amb les variants de manairons o menairons; i encara, en altres indrets meridionals, ms allunyats del Pirineu, sn coneguts per femilians. Tots aquests noms es refereixen a uns mateixos ssers diminuts que alg guarda tancats dintre dun canut dagulles. Sobre la natura real daquests ssers, tamb hi ha diversitat dopinions. Alguns padrins em parlen de cuques, aix en general, sense aclarir per exemple, si aquestes bestioletes poden volar o no. Altres em diuen que sn com un eixam de mosquits petitssims, gaireb invisibles. Nhi ha que prefereixen comparar-los amb els borinots, a causa de la brunzidera que fan en sortir del canut. Ning no dubta, per, que sn tan remenuts que en un canut de canya nhi caben a milers i que quan hom el destapa, surten delerosos exigint un treball. En fi, que sn un corc de feina, encara que no siguin ben b corcs. Un bon grapat dhereus del Pirineu han estat, en alguna ocasi, amos del canut dels minairons, grcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet. Entre els propietaris del canut, hi ha, per descomptat, els hereus de les cases bones, per no hi manquen tampoc els vividors amb fama demprar males arts per poder viure amb lesquena dreta. Encara avui, els padrins es recorden de les cases que dis-
62
hom se sent petit, petit, i veu milers de guspires que sapaguen i sencenen davant seu. Al mateix temps, hom t unes ganes imparables de moures i dactuar. Com si tingus els minairons ficats al cos, vaja! De tot aix, Fericgla en dedueix entre altres conclusions que les histries de minairons sn fruit daquests estats dallucinaci. Histries, doncs, allucinants, imaginades abans de la civilitzaci cristiana per uns quants tocats pel bolet. Els bruixots primitius, amb el fals pretext que el matamosques s verins, imposarien a la poblaci el tab de menjar-ne. Entretant, ells podrien continuar enrotllant-se, sense por que la seua raci de droga escassegs al bosc. Sens dubte que la tesi de Fericgla s enginyosa, a la vegada que pretn dexplicar altres fbies i flies respecte als bolets. Tanmateix, potser no cal tastar cap dosi de matamosques per endevinar qu sn realment els minairons. De fet, la darrera historieta del captol, El bordegot que va veure els minairons, ens mostra ben clarament que aquests petits treballadors no sn fantasies ni allucinacions de cap penjat. El xiquet de Montardit no noms els veu, sin que els experimenta en la prpia pell: sen va cap a casa plorant, amb els morros inflats per uns minairons de carn i ossos. Ell sap que els minairons existeixen de deb, que cada vespre els mossos de lAgust pregunten a lamo desprs dhaver corbejat tot el sant dia: Qu farem? Qu direm? Dem els contesta el patr aneu a dallar el Prat de la Cultia. Els minairons sn els mossos, de ca lAgust o de qualsevol altra casa bona del Pirineu. Seguint el fil del raonament, aquesta revelaci ens podria portar molt lluny pels camins duna interpretaci social daquests follets. La llegenda explica que quan els minairons surten del canut i exigeixen feina, en el cas que lamo no els mani res, lescanyen all mateix. Amb altres paraules, el refranyer ens avisa del mateix perill: Qui t mossos i no els veu, es fa pobre i no sho creu. Morir escanyat a lacte, o morir de fam i de misria al cap dels anys, s un detall del tot accidental. Certament, els minairons fan la mateixa feina que els mossos i els jornalers del camp, que els esclaus a lantiguitat clssica, que els serfs de ledat mitjana, que els obrers de les ciutats industrials... Lescriptor Bertolt Brecht, en un dels seus poemes ms coneguts, es preguntava fa unes dcades: Tebes, la de les Set Portes, qui la constru? Als llibres figuren els noms dels reis. Arrossegaren els reis els grans blocs de pedra? Per descomptat que no. Els monarques ja tenien prou feina a donar les ordres, eren els minairons els qui realment van haver de suar la cansalada. Decididament, la nostra civilitzaci potser totes les civilitzacions han estat obra dalguna mena de minairons. En la societat capitalista davui, milions de remenuts obrers aturats es desviuen per trobar un amo que els mani una feina. A final daquest millenni, leconomia de mercat, revifada desprs de lensorrament del comunisme sovitic, consolida la divisi ancestral de dues classes de persones: els minairons i els amos del canut. Hi ha tamb una altra classe de treballadors: els qui posseeixen un drap de les encantades. Deixem-los per al proper captol.
Lo tarter dels minairons

Lhereu de la Borda del Feu, una masia de la Gurdia dAres, tenia el canut dels minairons. Un mat anava amb el seu mosso a la fira dOrgany per comprar una mula. Quan ja eren a la Collada del Pillat, lamo es va recordar que shavia descuidat el canut a casa i hi va fer tornar el mosso: A sota del meu matals li va dir, hi trobars un canutet dagulles. Vs-lo a buscar, per, sobretot, no lobris. No el destapessis per res del mn! El mosso, cames ajudeu-me, va tornar a la masia. Va agafar el canut i, picat per la tafaneria, va voler esbrinar qu coi hi guardava el seu amo all dintre. De tornada, quan tot just si havia travessat el barranc, va obrir el canut. En traure el tap, va sortir un raig de minairons que feia feredat de sentir: Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm?, brunzien neguitosos davant dels seus nassos com un eixam de mosquits. El mosso, tot desconcertat, no sabia cap on girar-se. Finalment se li va ocrrer de dir: Agafeu tots els rocs que trobeu i atartereu-los all dalt. Com emportats pel follet, els minairons es van afuar cap a lindret que el mosso els assenyalava i, en un batre dulls, hi van traginar totes les pedres de la muntanya. Immediatament, van tornar a arremolinar-se damunt del seu cap: Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm?, rondinaven cada cop ms neguitosos. Doncs ara... rumiava el mosso. Doncs ara, fiqueuvos dintre del canut! En un ai, van colar tots per lull del canut, com si sels xucls un remol del riu. El mosso va enroscar el tap ben enroscat i va respirar tranquil. Encabat, va continuar el cam, fins que va trobar lamo que ja lesperava a lArreposador de Cab. Lendem al mat, lamo treia foc pels queixals. Qu reres de Du mels vas fer fer ahir, als minairons? Jo? No re... No el vaig pas obrir, el canut balbucejava el mosso. No ho neguis, que b mho he prou trobat aquesta nit. Estaven xops de suor. Perdoneu la meua tafaneria va confessar finalment el mosso. No sabia qu manals, i al final els vaig dir que traginessin rocs.
63
Doncs tu s que has tornat a nixer, xicot! Si no els haguessis manat cap feina, thaurien fet la pell all mateix. Des de llavors, lindret del bosc on van actuar els minairons es coneix com el Tarter dels Minairons. Sn unes garberes de rocs i camals, allargassades com un riu i situades al mig del bosc, a laltre cant del barranc de la masia del Feu. S, home, ara que ja ha sortit lestel bover! Hi ha temps de sobres, company. Doneu la volta al cavall i correu a galop pel mig de lherba fins a lextrem del prat. Sobretot, gireu pas el cap enrere. Lhereu don una estirada a la brida, adre la bstia cap a lherba i galop a esperons batuts pel mig del prat. Darrere seu sentia un espetec de dalles, com si milers de segadors li tallessin lherba darrere els talons. A lextrem de la feixa, va aturar el cavall. En donar la volta, lhereu va quedar meravellat: el prat estava dallat de punta a punta. El gavatx continuava a laltre extrem, sense haver donat un pas. Quants nhi havia, de segadors? va preguntar lamo tot satisfet, quan va tornar a laltre extrem del prat. Una bona colla, company va dir el gavatx. Un per a cada estaca dherba i encara en sobraven. I afeg: Deixeu assecar lherba i encabat cremeu-la. La doneu pas a cap bstia, que li faria mal. Poc desprs, arribaven els companys de joc per posar les fites al prat i apropiar-se de tot el que havia quedat sense dallar. En veure aquell jornal de mil dimonis, es van quedar amb un pam de nas.
Un jornal de mil dimonis

Davant de la masia de Saverneda, shi estn una gran prada de cent jornals; sens dubte, s un dels prats ms bons de tot el Pallars. Fa molts anys va viure a la casa un hereu vicis, que es passava el dia a la taverna jugant a cartes. Era un jugador tan empedret que, una vegada, quan va haver perdut els diners que duia al damunt, es va jugar el prat de davant de casa. Tot sencer, excepte un jornal que es reservava per a ell. Com que va perdre, els companys de joc li van exigir que tan aviat com lherba estigus a punt de dalla, havia de marcar el jornal. Ells es quedarien amb la resta del prat. Com cada any, a final de juny, van arribar unes quantes colles de dalladors gavatxos, repartides pels pobles de la Ribera de Sort. Lhereu de Saverneda en va llogar un, que tenia fama davanar-ne molt. Et pagar b, per, sobretot, fes-me un bon jornal li va dir. Passeu pas pena, company va respondre el gavatx . Us prometo que en quedareu content, del meu jornal. A punta de dia, el dallador es va presentar al prat. A mig mat, quan la criada li va portar lesmorzar, el jornaler encara no havia comenat a segar. Picava la dalla, assegut a lombra dun freixe. A migdia, quan li va portar el dinar, lhome continuava picant la dalla. Qu li passa, a la dalla? va dir la dona, amb la mosca al nas. s que no talla, potser? No pas tant com hauria de tallar, madama va fer el dallador, la mar de tranquil. Desprs de cruspir-se un bon berenar, el gavatx, sense aixecar el cul de la gleva, va continuar picant la dalla. En tornar a casa, la criada va avisar lamo: El jornaler encara no ha tocat feina. Lhereu destac el cavall i cavalc cap a lextrem del prat, fet una fria: Tu s que mhas ben tocat la grcia de Du, gavatx dels collons! va esbroncar-lo lamo. Ja pots fotre el camp ara mateix! Perdeu pas loremus, company va dir el jornaler, aixecant-se de terra amb parsimnia. En aquest moment anava a comenar.
El canut de diablorins
Fa molts anys, hi havia un hereu a casa Llibrada de Benasc que era un escanyapobres: prestava diners a interessos molt alts i ja es cobrava el rdit per endavant. Si per exemple li demanaves cent duros, ell ja noms ten deixava setanta-cinc. Lhome no parava mai a casa, sempre voltava pels pobles de la vall, negociant amb bestiar i visitant els seus deutors. Aix i tot, no la tenia pas abandonada, largenda. Ben al contrari, sempre era el primer dacabar de dallar lherba o de mallar el blat. La gent deia que tenia un tubet de diablorins i que, de fora estant, els manava la feina de casa. Un dia un home de casa Per de les Pals baixava a Castill a buscar el pa. Quan passava per Pedrafita, va trobar un tubet vora del cam. El va aplegar de terra i, encara no lhavia acabat de destapar, quan van comenar a sortir-ne tvecs a raig fet: Brooom, brooom, brooomm! Qu farem, qu farem! brunzien aquells bombolons. Lhome va veure de seguit que all noms podia ser obra del diable: Doncs torneu-vos a fotre aqu dins. A fe de Du! va renegar. Quan van ser tots a dintre, va tancar de nou el tubet i sel fic a la butxaca. En comenar la baixada del Coll de Fades, va trobar lhereu de Llibrada, que pujava en direcci contrria a cavall de la seua egua. No has pas trobat un canut? li va preguntar. Venia de la fira de Vilaller i lhe perdut per aqu dalt.
64
Doncs aqu el tens va dir el Per, tornant-li el canut. Quan aquell home de Per, una de les cases ms miserables de les Pals, contava aquesta ancdota al seu poble, la gent li deia: Que ruc que vas ser! Per qu no tel vas quedar, el canut? Thauries pogut fer ric en quatre dies. Mestimo ms fotrem de gana contestava ell que tenir tractes amb aquella patuleia de diables.
El bordegot que va veure els minairons

A casa lAgust de Montardit, les coses rutllaven fora b. La gent del poble murmuraven entre ells, que totes les ponien en aquella casa, perqu el vell tenia els minairons. Un dia de festa, el jovent del poble feia conya a la plaa parlant daquest misteris canut que guardaven a ca lAgust. Un bordegot ms xic sels escoltava amb unes orelles de pam. I com sn els minairons? va preguntar el xiquet. No els has vist mai? va fer un dells. Doncs vs a ca lAgust i demanals al vell. Digues que ja els hi tornars. B tels deixar prou. Sense fer-sho dir dues vegades, el nen va crrer cap a casa lAgust. Mhan dit els grans si fareu el favor de deixar-me els minairons va demanar al vell. Ja us els tornarem desprs. Esperat un moment que ara tels vaig a buscar va respondre el padr. El va fer passar a una habitaci, va tancar la porta i sen va anar. Al cap duna mica, van entrar els mossos de la casa. Lun li va estirar les orelles, laltre li va donar unes quantes surres al cul, un tercer li va inflar els morros a bufetades i, finalment, un altre li va fumbre un mastegot que el va amorrar a les lloses del terra. En un batre dulls, el pobre xiquet va rebre ms llenya que els rucs dHortoneda en tota la llarga vida descarrs. Al cap duna mica, va entrar el vell de lAgust: Qu, nen, qu te nha semblat? Ja has vist com treballen, els meus minairons? Doncs digues als teus amics que, sempre que els vulguin veure, jo els els ensenyar amb molt de gust. El xiquet sen va anar bramant cap a casa seua.
Extret del llibre de Pep Coll Muntanyes Maledes, Editorial Empries.
Coces i bots de pernes

Un home dun poblet de vora Gerri, quan anava a la fira de Sals, se nemportava la capseta dels minairons. Al mat del primer dia, donava un tomb pel Firal i es triava les millors mules. A lhora de fer el tracte, el venedor, com es pot suposar, lin demanava un ull de la cara. Ell acceptava el preu, per amb la condici que la bstia no fos guita. Aix rai! assegurava el venedor. No us cal tenir por, que la sobreanya s ms fiada que un gos datura. Abans de tancar el tracte, el comprador exigia el reconeixement de la bstia. Llavors ell es ficava la m a la butxaca del gec i destapava una mica la capsa. A lacte, uns quants minairons volaven cap a la panxa de lanimal. Li fiblaven el braguer i li feien pessigolles a lentrecuix. Com que sn tan remenuts, ni lamo de la bstia ni els tafaners no es taleiaven de re. La mula, per ms mansa que fos, acabava donant coces i bots de pernes a tort i a dret, com una pollina enjogassada. Davant daquesta reacci tan inesperada de lanimal, el venedor es quedava duna pea: Que s estrany deia. Mai no lhavia fet, una cosa aix. Doncs ja ho veieu, s guita com un dimoni. Com que el reconeixement era sempre observat per algun curis, aquella bstia ja havia quedat marcada per tota la fira: no la voldria ning ni que la dons a tira-ramal. Lamo, doncs, no tenia altre remei que vendre-li la mula a preu llenat. Cada any aquell firandant se nemportava per cap diner la florinata de Sals. Un any se li va destapar sense voler el canut a la butxaca, i el minairons es van estendre per les eres i pels carrers de la vila. Les pobres bsties tenien un desfici com si els piqus lescur. Fotien unes pinyes, que segons on et tocaven, ja havies begut oli. Hi havia pena de la vida de navegar pel Firal i ms dun firandant va prendre mal. Conten que la vida daquest home va acabar de forma trgica. Es veu que un dia es va emprenyar amb els minairons perqu no es van comportar com ell volia. El cas s que, per castigar-los, els va manar que atarteressin rocs. En lloc dobeir, els minairons es van abraonar damunt del seu amo i el van matar a picades.
7 8
Reps
Pgina 84
1
Es tracta dun text expositiu, ja que ens informa dun tema de manera clara, ordenada, precisa i lgica. A ms, el text est dividit en diversos pargrafs i t un vocabulari fcilment comprensible. Resposta oberta.
65
3 4 5
Missatge, s, funci, pblic. Estats Units, Internet. Un diccionari de termes tcnics o un diccionari dinformtica.
Autoavaluaci
Pgina 85
1 2
La finalitat dun text expositiu s informar el lector. Les categories gramaticals ms freqents dun text expositiu sn els substantius i els verbs. Correcta. Per fer un bon resum, cal subratllar el text. En un resum no sha de donar lopini personal. Un nom i un substantiu sn la mateixa categoria gramatical. Els noms comuns fan referncia a coses que es poden veure, tocar, olorar Correcta. Correcta.
3 4 5 6
8 9
10 Correcta. 11 Correcta. 12 Correcta.
66
Continguts
Presentaci de les caracterstiques generals dels textos descriptius. Comprensi dun text descriptiu escrit. Observaci i anlisi de diversos textos descriptius. Relaci de substantius amb ladjectiu corresponent. Elaboraci de textos decriptius.
Estudi de la llengua (gramtica, ortografia)

Distinci entre els adjectius variables i els invariables. Identificaci dels adjectius dun text. Flexi de gnere i nombre duns adjectius donats. Presentaci i aplicaci de les normes daccentuaci. s correcte de la diresi. Escriptura d'un dictat preparat.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Pigmali de Joan Oliver. s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit. Resoluci dactivitats sobre la lectura. Creaci dun text literari a partir dunes pautes. Presentaci dels grans gneres literaris i reconeixement de les seves caracterstiques principals. Identificaci dels gneres literaris de diversos textos.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques generals dels textos descriptius. Fer servir Internet per a lobtenci dinformaci. Analitzar els textos descriptius. Elaborar textos decriptius. Definir ladjectiu. Distingir entre els adjectius variables i els invariables. Identificar els adjectius dun text. Flexionar el gnere i el nombre duns adjectius donats. Aplicar les normes daccentuaci. Escriure correctament les paraules amb diresi. Escriure correctament un dictat preparat. Valorar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal. Resoldre les activitats sobre la lectura. Reconixer els grans gneres literaris i les seves caracterstiques principals.
67
Pgines 88-95
Pgines 96-99
En la unitat 4 del llibre de lalumne sha treballat el text descriptiu i ara proposem la lectura dun text que descriu la serp trit, el qual adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos segents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats segents li interessa que facin els alumnes, en funci de les necessitats de laula.
Gramtica Ladjectiu
6. Escriu tots els adjectius que trobis en la lectura.
7. Completa la taula segent: mascul singular ample femen singular mascul plural femen plural
Comunicaci El text descriptiu (I)

1. Copia els passatges de la lectura en qu es descriu fsicament el trit del Montseny. 2. Indica les parts en qu sestructura el text. Raona la teva resposta. 3. Escriu els dos mots de la lectura que fan referncia al color i que procedeixen del camp semntic de lalimentaci. 4. Dibuixa el trit del Montseny a partir de la descripci que hi ha en la lectura. Desprs, busca a Internet una fotografia daquest amfibi i compara-la amb el teu dibuix. 5. Fes la descripci dun animal domstic. Una vegada lhagis feta, posa-la en com amb els teus companys i companyes de classe.
curta semblants fredes 8. Substitueix els sintagmes preposicionals subratllats per adjectius: a El trit del Montseny. b Una franja de color taronja. c s un dels amfibis dEuropa ms amenaats. d Algunes de les caracterstiques de la seva biologia.
68
Pgines 100-103
Pgines 108 i 109
Ortografia Laccentuaci i la diresi

9. Explica per qu saccentuen les paraules segents: trit centmetres tamb estn rea hbits 10. Explica per qu no saccentuen les paraules segents: tritons adults xocolata habita insectes biologia 11. Subratlla tots els mots del text que tenen un accent diacrtic. Desprs, escriu dues frases: una amb el mot accentuat i laltra amb el mot sense accent. 12. En el text hi ha un mot que porta diresi. Escriu-lo i justifica per qu en porta. 13. Dictat El mes de febrer daquell curs va succeir una cosa molt estranya: hi va haver un esclat generalitzat de violncia. Les senyoretes de la vigilncia al pedrs deien que tot era cosa del temps, que la mainada era com el sembrat i necessitava aigua. Feia mesos que no plovia, des dabans de Nadal si no ho recordo malament, i lescalfor acumulada a latmosfera influa, segons les mestres, en lestat neguits i susceptible que afectava la majoria dels alumnes. El cas s que ning no estava b amb ning. A classe ens portvem malament i fiem enfadar els professsors i les professores, els quals, tot sha de dir, no estaven precisament dun humor gaire llut. Ens castigaven, i nosaltres encara ens comportvem pitjor.
ngel Burgas, L'anticlub. Editorial La Galera.
Literatura El fet literari

14. Llegeix atentament aquest poema de Josep Carner i comparal amb la lectura. Indica quin dels dos textos s el ms literari i argumenta la teva resposta: La granota Sc la granota, la granota; miro en les aiges del cel blau; tinc una pell molt delicada i els dits del peu entrelligats. En laigua salto i en la terra, i amb igual joia vaig nedant! Menjo peixets si laigua em volta, o cucs, si a terra vaig dun salt. Verd, groc i negre sn tothora els meus colors; quin goig no fan! Jo, fins al terme de mos dies, us cantar de laigua estant. I menvaneix una pensada; quan hagi fet el darrer salt, les meves potes del darrere un refinat les menjar. 15. Per grups, redacteu un text literari que tingui com a protagonista un trit. Pot ser un conte o b un poema. Desprs, llegiu-lo en veu alta i amb lentonaci adequada davant la resta de la classe.
69
El trit del Montseny

Com s? Els tritons sn semblants a les granotes i gripaus, per dadults mantenen la cua que tenien quan eren capgrossos. El trit del Montseny fa poc ms de 10 centmetres, t el cap ample i aplanat. La pell s ms llisa que la del seu cos, el trit pirinenc, i s translcida en la part ventral. El dors s de color xocolata i alguns individus presenten unes taques grogues-verdoses irregulars a les parts laterals de la cua i del cos. Tamb tenen una franja de color taronja tant per sota com per sobre la cua, i que de vegades sestn pel dors. El mascle s ms robust i t la cua proporcionalment ms curta i ms alta que la femella ja que la utilitza per a subjectar-la durant la reproducci. On viu? Al Montseny, on habita en torrents daiges netes, fredes i molt oxigenades, a una altura superior als 600 metres, sobretot a les fagedes per tamb als alzinars. T una rea de distribuci molt reduda (menys de 40 km2) i per aix en aquests moments s un dels amfibis ms amenaats dEuropa. Qu menja? Salimenta de larves de salamandra, larves dinsectes aqutics, de petits cargols, crustacis, cucs i sangoneres. Com viu? Viu nedant als torrents daigua, on samaga en esquerdes i sota pedres. T hbits nocturns. Algunes caracterstiques de la seva biologia sestan estudiant actualment.
Eullia Garcia Franquesa, Cavall Fort, nm. 1067 (gener de 2007).
70
C. radioactiva: impurificaci duna substncia o dun medi ocasionada per la presncia delements radioactius.
6 1
El text descriptiu (I)
Pgina 90
dode: dispositiu electrnic provet de dos terminals que deixa passar el corrent noms en un sol sentit. influx: influncia. llumenera: llum doli que serveix en un receptacle amb peu i agafador, i amb un o ms brocs per al ble o blens; en la lectura sutilitza en el sentit de llumener (estri que serveix per fer llum). logotip: distintiu grfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom. obs: pea dartilleria, el projectil de la qual descriu una trajectria ms corba que el can i menys que el morter. potencial: potncia, capacitat dobrar.
2 7
Resposta oberta.
Pgina 91
a F. b C. c C. d F. e C. Transcripci del text de la notcia de lINFOK: La Torre Agbar 22/10/2003 La Torre Agbar de Barcelona, de 144 metres dalada, ha arribat al punt ms alt. A la punta de la Torre Agbar de Barcelona ja hi oneja una bandera. Ahir es va construir el punt ms alt daquesta torre tan curiosa. Ara noms queda recobrir la torre amb planxes dalumini de colors i lmines de vidre, que li faran agafar un color daurat i la faran brillar amb el sol. No s la torre ms alta de Barcelona. Aquest honor el t la torre Mapfre, que hi ha a la zona olmpica. Per la Torre Agbar s molt ms original, per la seva superfcie, totalment llisa, i la seva forma de prisma, que molts troben similar a la dun supositori. De fet, est inspirada en la muntanya de Montserrat. Les torres ms altes A Taiwan, a la Xina, van ms avanats i ja han enllestit el Taipei 101, que sha convertit en ledifici amb oficines ms alt del mn. s construt a prova de tifons i terratrmols per evitar ensurts. Una altra de les qualitats daquest edifici s el seu sistema dascensors. Lhan fet molt potent pensant en aquells que treballin a lltim pis. Pot arribar a la velocitat dun quilmetre per minut, o el que s el mateix, 60 quilmetres per hora. Abans que el Taipei 101, ledifici doficines ms alt eren les torres Petronas, que es troben a Kuala Lumpur, capital de Malisia, i que fan 452 metres dalada. Per la torre ms alta del mn es troba al Canad, s la torre CN, i s a la ciutat de Toronto. No s un edifici ni per treballar-hi ni per viure-hi; noms serveix de torre de telecomunicacions. Al mn hi ha molts altres edificis que sobresurten de la resta dels seus vens per la seva alada. A Barcelona, des dels Jocs, hi ha un parell de torres a tocar de la platja. La ms alta de totes dues, la torre Mapfre, fa 157 metres. A Pars nhi ha una que s de visita obligada quan shi va de turista, la torre Eiffel. Fa 312 metres.
kW: kilowatt/quilowatt, unitat de potncia equivalent a 1.000 watts. LED: sigla (light-emitting diode, angl.), dode emissor de llum dalta intensitat. lux: unitat dilluminaci del sistema internacional, corresponent a la illuminaci uniforme que rep el flux llumins d1 lumen per metre quadrat (smbol, lx). skyline: lnia de lhoritz.
Agbar correspon a la companyia Aguas de Barcelona. En catal hauria de ser Aigbar. a Perqu atreu molts turistes i curiosos que volen captar-ne imatges i perqu, en aquesta ocasi, shi projectaran les dotze campanades de Cap dAny. b Larquitecte Jean Nouvel. Lempresa Mirelec Enginyeria. c Les nits de divendres i els caps de setmana, des de les vuit del vespre fins a les onze de la nit durant lhivern. d Les campanades de la nit de Cap dAny. e En un aparador publicitari o en una tela immensa per a un artista plstic. f Es veuen millor de lluny.
C. acstica: pertorbaci de lambient sonor normal, originada per fonts de soroll. C. atmosfrica: contaminaci de laire. C. de les aiges: alteraci de lequilibri dels ecosistemes aqutics. C. lumnica: alteraci de lambient per excs de llum.
71
A Hong Kong, el Banc de la Xina t un edifici de 369 metres. A Nova York hi ha lEmpire State. T 103 pisos i fa anys va ser ledifici ms alt del mn. Per daix fa molt temps. A Chicago trobem la torre Sears, que fa 443 metres. I aviat comenar a construir-se el que diuen que ser ledifici ms alt del mn. Un gratacel doficines que es far a la Zona Zero.
8
13 a 5 paragraf. b 2n pargraf. c 6 pargraf. d 2n pargraf.
[Nota desmena al llibre de lalumne: lenunciat a ha de dir Hi ha un mot amb diresi, un mot esdrixol, un de pla i un dagut.] Mots amb accent o diresi: a redut, dodes (esdrixol), energtic, est. Amb accent diacrtic: dna, t. b obs, francs, per, illuminaci, bellssim, ltim, srie, nmeros, smbols, sries. Amb accent diacrtic: s. c difcil, perqu, contaminaci, lumnica (amb accent diacrtic: s). d srie, sries.
14 2n pargraf (fins a des de les vuit del vespre fins a les
llum: substantiu; illuminaci: substantiu; lluminoses: adjectiu; sillumina: verb; illuminada: verb (participi); llumeneres: substantiu; lumnica: adjectiu. Resposta oberta.
Groc: cru, llimona, merda doca, palla. Marr: castanya, spia. Blau: cel, mar, turquesa. Vermell: carm, escarlata, granat, porpra. Gris: cendra, plom. Indefinit: ala de mosca, catxumbo, gos com fuig.
onze de la nit durant lhivern). 5 pargraf. 6 pargraf. Aquests pargrafs sn descriptius perqu expliquen les caracterstiques de la Torre Agbar.
15 Resposta model:
10 trajecte nocturn; medalles originals; sala immensa;
redudes proporcions; despeses energtiques; bellssimes installacions; esglaons uniformes; objecte llumins; sostre ondulat; freqncies lumniques.
semblances Muntanyes de Montserrat forma duresa surt de la terra forma surt de la terra relacionats amb laigua (empresa)
diferncies element de la natura color pedra element de la natura molts colors
Pgina 92
11 una srie de lletres, textos, nmeros i smbols.
[les grans possibilitats del sistema] per combinar colors, programar sries lluminoses i projectar logotips. El sistema de dodes LED dna una gran uniformitat a la llum i un millor rendiment dels colors, optimitza el consum energtic i t un redut cost de manteniment.
12 [...] s un edifici de referncia [...].
Guiser
16 Resposta oberta.
Pgina 93
17 Les plantes de ledifici (33 en la lectura, per 31 en
La torre s visible [...] per s la illuminaci nocturna [...]. Aquest s un potencial [...]. Quan la torre est totalment illuminada [...]. Quan es fa fosc s difcil escapar al seu influx. En part s perqu no enlluerna. La contaminaci lumnica que genera s nulla [...]. Resposta oberta. Temps verbal: present dindicatiu.
lexercici). La xapa ondulada que genera un bany de llum. metfora: la primera pell; la segona (pell), per referir-se a cada un dels cilindres ovals no concntrics de qu es compon la torre.
18 Forma: ovals, concntrics. Situaci: interior, vertical,
central, (exterior), interiors. Color: (terra), blaus, verdosos, grisos. Altres: lacada, difanes, transparent, translcid. Adjectius sinnims: difan i transparent
72
19
Nom: Sears Tower Ciutat: Chicago Pas: EUA Arquitecte: Bruce Graham Any de construcci: 1974 Metres dalada: 442 Nombre de pisos: 108 Caracterstica ms rellevant: s el tercer gratacel ms alt del mn. Nom: Empire State Building Ciutat: Nova York Pas: EUA Arquitecte: Shreve, Lamb i Harmon. Any de construcci: 1931 Metres dalada: 443,2 Nombre de pisos: 102 Caracterstica ms rellevant: Del 1931 al 1972 va ser ledifici ms alt del mn. Una antena de 62 corona ledifici. Nom: Big Ben Ciutat: Londres Pas: Gran Bretanya Arquitecte: Benjamin Hall Any de construcci: 1862 Metres dalada: 97,5 Nombre de pisos: Caracterstica ms rellevant: El seu nom fa honor al primer encarregat de la seva construcci (Benjamin Hall) i es refereix a la gran campana de 13 tones que marca les hores als londinencs des de 1862.
Nom: Torre de Pisa Ciutat: Pisa Pas: Itlia Arquitecte: Any de construcci: 1173 Metres dalada: 55 Nombre de pisos: Caracterstica ms rellevant: T una inclinaci dun 10 %.
Nom: Burj a lArab Hotel Ciutat: Dubai Pas: Emirats rabs Arquitecte: W. S. Atkins Any de construcci: 1998 Metres dalada: 321 Nombre de pisos: Caracterstica ms rellevant: s lhotel ms luxs del mn; simula una vela dun vaixell.
Nom: Taipei 101 Ciutat: Taipei Pas: Taiwan Arquitecte: C. Y. Lee Any de construcci: 2004 Metres dalada: 508 Nombre de pisos: 101 Caracterstica ms rellevant: s ledifici ms alt del mn fins a lactualitat.
Nom: Torres Kio Ciutat: Madrid Pas: Espanya Arquitecte: Philip Johnson i John Burgee Any de construcci: 1996 Metres dalada: 120 Nombre de pisos: 23 Caracterstica ms rellevant: Sn torres inclinades.
Nom: Petronas Twin Towers (torres Petronas) Ciutat: Kuala Lumpur Pas: Malisia Arquitecte: Csar Pelli Any de construcci: 1998 Metres dalada: 452 Nombre de pisos: 88 Caracterstica ms rellevant: s la segona torre ms alta del mn. Nom: MLC Centre Ciutat: Sydney Pas: Austrlia Arquitecte: Harry Seidler Any de construcci: 1975 (en el text tamb sindica el 1977 com a data) Metres dalada: 228 Nombre de pisos: 60 Caracterstica ms rellevant: Ha rebut diversos premis darquitectura. 73
Nom: Tour Eiffel Ciutat: Pars Pas: Frana Arquitecte: [Alexandre-Gustave Eiffel] Any de construcci: 1889 Metres dalada: 324 Nombre de pisos: Caracterstica ms rellevant: T 1.665 esglaons i pesa 10 tones.
Pgina 94
20 Coincidncies:
Resposta model: mascul singular net bo llest fosc nou groc mut femen singular neta bona llesta fosca nova groga muda boja vella bruta lletja mixta ruca sola clara mascul plural nets bons llestos / llests foscos / foscs nous grocs muts boigs / bojos vells bruts lleigs / lletjos mixts / mixtos rucs sols clars femen plural netes bones llestes fosques noves grogues mudes boges velles brutes lletges mixtes ruques soles clares
El crani s relativament gros / enorme testa. musculatura amb qu escanya les vctimes / era poderosa en la seva estreta, i quan havia enrotllat alg amb labraada dels seus anells, ja no es podia ni piular. serp que t el nombre ms gran de costelles i vrtebres / cos, llarg de 9 metres. Aspecte general, cap, cos cua, alimentaci.
21 corbes: /cos: llarg / marge: calent / nusos: fantstics /
serp: estirada, retirada, esplndida, verinosa / serps: covardes / testa: enorme, aplanada / vestit: bonic, nou.
boig vell brut
Pgina 95
22 aparena (vista), aroma (olfacte), degustaci del vi
lleig mixt ruc sol clar
(gust). color: verdosos, net, brillant, blanques / gust: suau, gusts, fresca, afruitada. reflex verds; nets i brillants; aroma afruitada; flor blanca; espcia dola; barriques noves; suaus; gustosos; fresques; criances.
noruega: femen, singular (2) mestres: mascul plural noruec: mascul, singular mximes: femen, plural contemporani: mascul, singular robades: femen, plural
Gramtica
noruecs: mascul, plural irreparables: mascul, plural exposats: mascul, plural restaurat: mascul, singular malmeses: femen, plural
4
Pgina 97
1
mltiples, immens, dissenyat, francs, visible, nocturna, originals, bellssim, ltim, nou, exterior, passat, grans, lluminoses, privilegiat, publicitari, immensa, plstic, grans, gran, millor, energtic, redut, illuminada, originals, fosc, difcil, interior, ondulada, uniforme, lumnica, nulla.
a dilluns dhivern. b arbre amb flors. c vacances destiu. d biblioteca del municipi. e aigua de mina.
Pgina 98
5
olot, olotina / tortos, tortosina / reusenc, reusenca / terrassenc, terrassenca / tarragon, tarragonina / giron, gironina / balaguer, balaguerina / mataron, mataronina / bergued, berguedana / lleidat, lleidatana / cerver, cerverina / figuerenc, figuerenca / sabadellenc, sabadellenca / ampost, ampostina / badalon, badalonina.
74
mascul singular nul elegant sintctic plujs suau antic velo feli xerraire miop
femen singular nulla elegant sintctica plujosa suau antiga velo feli xerraire miop
mascul plural nuls elegants sintctics plujosos suaus antics veloos felios xerraires miops
femen plural nulles elegants sintctiques plujoses suaus antigues veloces felices xerraires miops
2 1
Ortografia
Pgina 101
Resposta oberta depenent de la varietat dialectal dels alumnes. Resposta model segons els catal estndard: So de e oberta: mel, teula, barret, abella, tres, cel, fred, gerro, ganivet, tren aquest, orella, mestra, galeta. So de e tancada: neu, content, cullera, ocell, peix, dent, carrer Resposta oberta depenent de la varietat dialectal dels alumnes. Resposta model segons els catal estndard: So de o oberta: cor, ninot, cargol, os, home, poble, corda, llenol, pont, pilota, noi, futbol, foc, pobre, porc. So de o tancada: escombra, no, papallona, cotxe, mosca, menjador.
A xica, pica (terme no normalitzat), camatorta, ballarica, xics, pics, camatorts, ballarics. B rus, mut. C blanc, pla, ple, negre Resposta model: Angls: Ha arribat un noi angls a linstitut. / Langls s molt simptic. Blau: Sha comprat un cotxe blau. / El blau no magrada gaire. Nou: Ha llegit El vestit nou de lemperador. / El nou s ms cmode. Diari: El repartiment de llet s diari. / Cada dia llegeix el diari.
Agudes: Ramon, encn, sof, germ, vindran, microbs, menjar, rostoll, caf, Berln. Planes: taula, cadira, anveu, mbil, telfon, examen, Maria, fsic, difcil, exmens cami, viol, nec, semfor, brixola, fbrica.
Pgina 102
5
toms, antics, carcter, llgrima, justcia, handbol, anava, msica, indstria, Merc, fenmens, barns, tnica, sabatot, taulell. Agudes: antics, handbol, Merc, barns, sabatot, taulell. Planes: toms, carcter, anava, fenmens. Esdrixoles: llgrima, justcia, msica, indstria, tnica.
Pgina 99
9
Resposta oberta.
10 Resposta model:
a Positius: divertit / divertida, simptic / simptica, collaborador / collaboradora... Negatius: rondinaire / rondinaire, gandul / gandula, dormilega / dormilega... b elegant / elegant, baix / baixa, prim / prima, gras / grassa...
11 1 popular. 2 hipcrita. 3 oblic. 4 negre. 5 ateu. 6 menut.
sndria: paraula esdrixola. matals: paraula aguda acabada en vocal + s. cmic: paraula plana acabada en c. cantvem: paraula plana acabada en m. farmacutica: paraula esdrixola. menjar: paraula aguda acabada en r. tonyina: paraula plana acabada en vocal. tortuga: paraula plana acabada en vocal. anireu: paraula aguda acabada en diftong.
Ladjectiu resultant s oport.

12 a Antnia. b Onyar. c escultor. d Santa Victria. 8
examen: paraula plana acabada en en. difcilment - difcil; estpidament - estpida; feliment feli; elegantment - elegant; contnuament - contnua; intelligentment - intelligent; plcidament - plcida; escrupolosament - escrupolosa; eficament - efica.
75
a S que la Ceclia ho t. b S que en va fer un bon s. c Pel juny ja no se li veu el pl. d Els seus nts tenen fama de nets. e Els antics adoraven ms de deu dus. f LEster digu adu al cos que duia un s de peluix. g Va invertir tots els bns en un negoci trbol. h Seria bo que sabssiu dalgun lloc on es pugui jugar a bsquet. i Aquesta dona que et dna aix es diu Jlia: s la ms alta de la classe.
14 a per, enll, ning, cadasc, nim, ms, crrer, perqu,
estigus, venes. b crrer: saccentua perqu s una paraula plana acaba en r. venes: porta diresi per indicar que la i no forma diftong.
Lectura
Pgina 104
Referncia bibliogrfica de la lectura: Joan Oliver, Pigmali. Adaptaci lliure de lobra de Bernard Shaw. Edicions 62.
10 a-6, b-5, c-2, d-9, e-10, f-3, g-4, h-8, i-1, j-7
Pgina 103
11 Resposta oberta. 12 a Atemptat contra lambaixada egpcia a Sussa. 1
Pgina 106
Senyora Fortuny, Fontanella, Roseta, un desconegut, un plaga, Jordana. a C, b F, c F, d C, e C. a Perqu li fa llstima. b Perqu tota lestona lobserva i pren notes. c Que la detingui la policia. d Despectiva. Noms li interessa la manera de parlar. e Uns calmen Roseta i els altres contribueixen a fer ms enrenou. f Com va calat Jordana. g El bitllet de cent pessetes, la moneda de deu rals.
4
b Queda desllut lespectacle estrenat al teatre municipal. c Es descarta la hiptesi del sucidi de sis joves a Premi de Dalt. d Jutjaran uns vens dAsc acusats dhaver atracat una gasolinera. e Jutgen un home que va arrunar la seva famlia. f Va atropellar un vianant quan circulava amb lautombil a 120 quilmetres per hora. g Detecten altes dosis de cocana en la sang del guanyador de la cursa. h Brusselles avalar el procs de pau al Pas Basc. i El ram sapujar deu cntims per quilo aquest any. j El jugador catal de bsquet Ral Lpez sha recuperat de la seva lesi.
13 Recoll les armes que havien quedat fora de la cabana.
2 3
a anar un negoci malament. b tenir diners. c atrapat en el moment que comet la malifeta. d defensar el que t encara que s pobra. e em pegaria amb un bast.
Mentre les distribua va dir: El lloc assenyalat pels nois s un indret de pas del porc. Quan hi ha senyals all, rastres, o excrements, s segur que el senglar ha baixat al torrent i tornar a pujar. Mestranya que els gossos Per els gossos ja havien vist la pea perqu comenaren el clapit entretallat i desesperat propi daquest moment. Semblaven alhora enfurits i esferets. Sempre que troben el senglar o en senten el rastre proper ho fan aix.
a malbaratament. b menut (en monedes). c aparador. d rtol. e quelcom, alguna cosa. f pocavergonya. Aquesta escena pertany a linici de lobra. Shi donen a conixer els personatges principals i un dels temes de lobra: la fascinaci de Jordana pel llenguatge.
76
Pigmali era un escultor que vivia a lilla de Creta. Va modelar una esttua tan bella que va acabar per enamorar-sen i va demanar als dus que li donessin vida i sensibilitat perqu fos la seva esposa. Desprs de la invocaci, Pigmali va apropar-se a lesttua i desprs de tocar-la va adonar-se com ella el podia veure i sentir. El somni de Pigmali va acabar convertint-se en realitat. El mite de Pigmali pot relacionar-se amb largument de lobra de teatre perqu el professor Jordana vol treballar Roseta de manera semblant a com ho va fer Pigmali amb la seva esttua i convertir-la en una refinada dama de lalta societat.
Literatura
Pgina 109
1
a El primer, lentrada de diccionari. b El poema de Josep Carner. c El primer i el quart. d Resposta oberta, per han desmentar el fet que els versos caracteritzen la poesia i les frases disposades luna darrere de laltra, la prosa.
Pgina 107
8
Reps
Versions ms destacades: Nom: My Fair Lady (cinema) Any de lestrena: 1938 Lloc de lestrena: Londres Director: Antonhy Asquith Intrprets principals: Leslie Howard, Wendy Hiller Nom: Pigmali (teatre) Any de lestrena: 1957 Lloc de lestrena: Barcelona Directora: Montserrat Juli Intrprets principals: Montserrat Juli, R. Martines Calln Nom: My Fair Lady (cinema) Any de lestrena: 1964 Lloc de lestrena: Nova York Director: George Cukor Intrprets principals: Rex Harrison, Audrey Hepburn Nom: Pigmali (teatre) Any de lestrena: 1997 Lloc de lestrena: Barcelona. Director: Joan-Llus Bozzo Intrprets principals: Lloll Bertran, Josep Minguell, Pep Cruz Nom: My Fair Lady (teatre) Any de lestrena: 2001 Lloc de lestrena: Madrid Director: Jaime Azpilicueta Intrprets principals: Paloma San Basilio, Jos Sacristn, Joan Crosas
1
Pgina 110
La crtica s positiva perqu aquest model presenta una bona relaci qualitat-preu. Es destaca sobretot lespai interior del vehicle, la sobrietat i el sentit prctic. Lnic aspecte sobre el qual sadverteix s que en el tres quarts davanter lelevada lnia de cintura pot dificultar la visibilitat lateral en persones de poca alada. Laspecte exterior del vehicle. Lordre de descripci s del davant al darrere: frontal, parabrisa, finestres laterals, portes posteriors, grups ptics posteriors, maleter. s, t, pl, ms, s. intutiva: per indicar que la u i la i no formen diftong; lnia: s una paraula esdrixola; qestionar: per marcar que es pronuncia la u del grup qe; grcies: s una paraula esdrixola. masc. sing prominent bombat aeronutic lateral posterior ptic cromat geners ribetejat (participi) fem. sing. prominent bombada aeronutica lateral posterior ptica cromada generosa ribetejada masc. pl. prominents bombats aeronutics laterals posteriors ptics cromats generosos ribetejats fem. pl. prominents bombades aeronutiques laterals posteriors ptiques cromades generoses ribetejades
3 4
Resposta oberta.
77
Autoavaluaci
Pgina 111
1 2
Correcta. Abans, cal observar b el que es vol descriure i seleccionar el que considerem ms interessant. Correcta. Correcta. Tamb pot ser complementat per un altre nom en aposici (El riu Ebre ) o un sintagma preposicional (La casa de la Laia ). Correcta. La frase correcta s: Dnam un te amb un pl ms de sucre. Correcta. En el cas de les vocals + n, noms saccentuen les agudes acabades en en i in.
3 4 5
6 7
8 9
10 Correcta. 11 Els gneres literaris sn tres. La memorialstica i lassaig
sn subgneres narratius.
12 La memorialstica s la que t aquesta finalitat.
78
Continguts
Reconeixement de les caracterstiques del retrat com un tipus de text descriptiu. Distinci i classificaci de sinnims i antnims. Identificaci de descripcions amb una imatge. Comparaci de retrats diferents. Representaci oral de situacions diverses. Creaci de textos descriptius a partir dunes pautes.

Distinci dels diferents tipus de determinants. Compleci doracions amb el demostratiu adequat. s correcte dels possessius. Coneixement de les normes ortogrfiques de lapstrof i la contracci. s correcte de lapstrof. Compleci doracions amb larticle o la contracci correctes. s correcte de la combinaci de pronoms. Escriptura dun dictat preparat.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Contes per telfon de Gianni Rodari. s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit. Creaci dun text literari a partir dunes pautes. Identificaci dels gneres de la literatura popular. Comparaci de diverses versions dun conte popular.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques principals del retrat com un tipus de text descriptiu. Cercar el significat del lxic desconegut. Comprendre els textos que es treballen. Distingir i classificar sinnims i antnims. Completar sintagmes amb els adjectius corresponents. Identificar descripcions en els textos. Representar oralment situacions diverses. Crear textos descriptius a partir dunes pautes. Fer servir correctament els possessius. Aplicar les normes ortogrfiques de lapstrof i la contracci. Usar correctament la combinaci de pronoms. Escriure correctament un dictat preparat. Resoldre activitats sobre la lectura. Crear un text literari a partir dunes pautes. Identificar els gneres de la literatura popular.
79
Pgines 114-121
Pgines 122-125
En la unitat 5 del llibre de lalumne shan treballat uns altres tipus de text descriptiu i tamb la literatura popular. Ara, proposem la lectura duna llegenda en qu hi ha fragments descriptius, la qual adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos segents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats segents li interessa que facin els alumnes, en funci de les necessitats de laula.
Gramtica Articles, demostratius i possessius

4. Assenyala tots els articles i els demostratius que apareixen en el primer pargraf de la lectura. Desprs, indica a quin substantiu es refereix cadascun. 5. Canvia els sintagmes subratllats de les expressions segents per un possessiu: a La persecuci del sant.
Comunicaci El text descriptiu (II)

1. Llegeix atentament la lectura i indica quin s el tipus de descripci que hi predomina. 2. Classifica la informaci sobre el vaixell que apareix en el primer pargraf (descripci del veler, distintiu...). 3. Distribuu-vos en grups de quatre i representeu davant la classe una de les tres situacions segents: a Un creuer turstic es troba amb el vaixell fantasma. b Els tripulants del vaixell fantasma decideixen penedirse de la vida que porten. c Els tripulants dels vaixell fantasma sn condemnats per les nombroses maldats que han dut a terme.
b La gent del mar. c El vaixell de lAnticrist. d La llei de Crist. e La barca de sant Pere. 6. Completa les frases segents amb larticle corresponent. Fes les apostrofacions i les contraccions necessries: a __ gent del mar creuen en __ existncia dun vaixell fantasma. b Sempre es veu cap a __ horitz. c Sapoderaren de __ vaixell. d Es topa amb __ vaixell fantasma. e De __ pals, en lloc de gallardets.
80
Pgines 126-129
Pgines 134 i 135
Ortografia Lapstrof i la contraccci

7. Canvia el nombre de cadascun dels sintagmes subratllats: a Veure per la mar. b Combaten la llei de Crist. c Han vist el vaixell fantasma. 8. Escriu correctament aquest fragment de la lectura: Lagentdemarcreuenenlexistnciadunvaixellfantasma quenavegasempresensemaipararnisensetocarmaiate rra.sunvelerdecascnegreivelesnegres,sempreinflade spelvent,encaraquefacimoltaxitxa.Sempreesveucapal horitzimoltllunydeterra.Portaperdistintiuunasenyera negraambunacalaveraalmigitambenportaunadepint adaalapopa.Delspals,enllocdegallardets,enpengenos samenteshumanesdescarnadesimenjadespelscorbs. 9. Fixat les paraules subratllades de la frase segent. Digues quin s larticle i quin s el pronom. Justifica la resposta: El vaixell el tripula lAnticrist. 10. Dictat Quan vaig despertar-me, dormia tot sol al menjador. Alg mhavia tapat amb una manta. Mhauria agradat que hagus fet fred per poder encendre la llar de foc. Quan havia arribat a Galerna havia tingut la sensaci que lavorriment mestava comenant a devorar i, en canvi, a lhora de la veritat me nhavien passat de lalada dun campanar. Tenia sentiments contradictoris. Duna banda, mhauria agradat agafar els tipus que havien apallissat en Maurici i partir-los la cara, per, de laltra, estava espantat, molt ms espantat del que es pensava la Mariona.
Jaume Copons, La closca pelada dels cretins. Editorial La Galera.
Literatura La literatura popular

11. Per grups, escriviu un possible final per a la histria del vaixell fantasma. Desprs, poseu-lo en com amb la resta de la classe. 12. Llegeix la informaci de la pgina 134 del teu llibre sobre la literatura popular. Indica si El vaixell fantasma s una rondalla, una llegenda o una faula. 13. Busca informaci a Internet sobre la trilogia cinematogrfica Pirates del Carib. Relaciona largument amb la histria del vaixell fantasma.
81
El vaixell fantasma
La gent de mar creuen en lexistncia dun vaixell fantasma que navega sempre sense mai parar ni sense tocar mai a terra. s un veler de casc negre i veles negres, sempre inflades pel vent, encara que faci molta xitxa. Sempre es veu cap a lhoritz i molt lluny de terra. Porta per distintiu una senyera negra amb una calavera al mig i tamb en porta una de pintada a la popa. Dels pals, en lloc de gallardets, en pengen ossamentes humanes descarnades i menjades pels corbs. De nit es veu tot enllumenat per una claror sinistra i com de cementiri. Topar-se amb aquest vaixell s averany de naufragi i de mort segura abans de vuit dies. No subsisteix ning dels qui lhan vist, car han mort negats. Els ocells marins, en veurel, fugen espaordits; veure per la mar un vol docells volar esbojarradament s averany que han vist el vaixell fantasma, i cal fer els possibles per evitar de trobar-shi, si b aix es fa difcil, car mai no se sap per quins indrets de lhoritz es pot presentar. Hom creu que embarcant-se en divendres, el dia de Nadal, els dies sants o comenant en aquest dia una travessia molt llarga i important, es topa amb el vaixell fantasma. Una altra tradici diu que el vaixell fantasma era la nau de qu se servia sant Pere abans dabandonar la pesca i per aquest motiu s anomenat barca de sant Pere . Segons la tradici, els companys dofici del sant apstol veieren amb mals ulls que abandons la pesca per consagrar-se a predicar i es feren el propsit de perseguirlo. Sapoderaren del vaixell i es lliuraren a la persecuci del sant. Hom diu que el vaixell el tripula lAnticrist i que de vegades es presenta com encs i rodejat de grans flames. Es creu que vaixell i tripulaci estan malets perqu perseguien i combatien la llei de Crist.
Joan Amades, Rondallstica. Editorial Selecta.
82
El text descriptiu (II)
a inspid, mnim, econmic. b inspides, mnimes, econmiques. c inspids, mnims, econmics.

adjectius Josep Porta actiu muntanyenc SPrep de bona planta amb un punt de mal geni que + oraci
Pgina 116
1
bufona: menuda i graciosa. estranya: que ofereix quelcom dextraordinari, dinacostumat, dinexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, ladmiraci. estupefacte: colpit destupefacci (admiraci que voreja lestupor). exhaustiu: que tendeix a exhaurir (desprendre del tot, consumir completament). gasiu: que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat. inspida: mancat de sabor; sense sal, insuficientment salat. a La Nria, la Pili i la Joana. b Portava la comptabilitat de la famlia Porta. c Sexclamaven dient aix val diners! o la senyora Carme deia que la roba quedava ms neta rentada a m. d Quedava estupefacta perqu eren molt primmirats en les despeses, per en canvi sabia que eren multimilionaris. e Sels amagava en un sobre a la pitrera. f Les seves nines. g Noms hi van anar vint o trenta persones, entre les quals hi havia la Nria, la Joana i un nebot que ms tard va morir sense aconseguir cobrar lherncia.
Carme Pinto
menuda bufona
amb fama de ser molt estranya
que sempre anava a remolc del marit
10 Articles: La Nria, lltima, la roba, la senyora Pinto, 2
lexcusa, el preu, largument, els colls, el televisor, els ltims, la vida, el marit, el dia, lnica companyia, la vida, la pitrera, la dona, la compra diria, el funeral, les Corts, la Nria, la Joana, lherncia. Demostratius: aquell pis, aquella casa. Possessius: les seves nines.
11 La substituci no s possible, ja que el possedor s
singular (la senyora Carme Pinto).

12 L: lany, lexcusa, lexhaustiu, lltima, lexcusa,
largument, lnica, lherncia. D: dall, deuros, dimatges, don.

13 a ca la Carme. b ca lErnest. c cal Robert. d ca lAnna.
predilectes / excusa / engreixar-se / aparell dimatges / bitllets (fortuna, herncia). a C. b F. c F. d F. e C. a En el 4t pargraf. b En el 3r pargraf. c En el 5 pargraf. d En el 1r i el 2n pargrafs. e En el 2n pargraf. f En el 3r i el 4t pargrafs. g En el 1r pargraf. Perqu es fa amb pocs ingredients i molt econmics Resposta model: Per exemple: inventar la sopa dall, utilitzada per indicar que no ss original en algun comentari o a lhora de plantejar alguna soluci a un conflicte.
Pgina 118
14 a Naomi Campbell. b Yossour NDour. c Ronaldinho.
4 5
d Anouska Shankar.
Pgina 119
15 La primera descripci s fsica (es descriuen els detalls
de com va vestida), mentre que la segona s mixta (es descriu com va vestida, per tamb sanomenen trets del seu carcter).
16 La Beth no es preocupava mai gaire del seu aspecte, i
Pgina 117
7
Sinnims de gasiva: agarrada, avara, coquina, del puny, escanyada, escanya-rals, escarransida, estreta, garrepa, interessada, mesquina, rata, ronyosa, tinyosa. Antnims de gasiva: altruista, benefactora, caritativa, desinteressada, despresa, esplndida, generosa, liberal.
quan ho feia sempre era amb una certa desaprovaci: tenia la cara ovalada i ms aviat pllida, amb els cabells castanys i fins que queien a costat i costat, molt ben repartits. Tenia el nas recte, per es trobava la boca massa grossa. Era incapa de mirar-se-la amb ironia i considerar-la gil i atractiva, ni tampoc no aprovava lexpressi dels seus ulls, que trobava avorrits. Es va treure la llengua a ella mateixa davant del mirall i sen va anar cap a la porta. Resposta oberta.
83
Pgina 120
17
Experincia Esteve 20 1,80 m 80 kg negres Pep 40 1,75 m (prim) llargs, rossencs amb alguns de blancs blau intens colrada Estudis
Cinto Edat Alada Pes Cabells 32 1,90 m 85 kg ros
participaci en algun espectacle teatral llenges clssiques i humanitats
Informaci que hi ha en cada pargraf: Salutaci. 1r pargraf: introducci; objectiu del correu electrnic. 2n pargraf: descripci den Cinto Aviny. 3r pargraf: descripci de lEsteve Cantarell.
Ulls Pell
blaus (sembla nrdic: deu tenir la pell blanca) despert, dinmic, encantador
foscos
4t pargraf: descripci den Pep Aragons. Comiat. Signatura.
Carcter
trempat, obert, intelligent i molt seductor monitor de grup desplai, venedor, conservador, conserge.
Busca un noi duns 25 a 30 anys, alt (entre 1,75 i 1,80), despert i amb experincia. La busca per a una feina en el camp de la publicitat.
Experincia en el camp imatge de la del teatre campanya de Joventut de lAjuntament dIgualada,
Pgina 121
18 Resposta oberta.
19 Resposta model:
Carme Pinto es caracteritza per
uns trets fsics que sn
uns trets psicolgics que sn
laspecte general
ledat
els trets fsics
la manera de vestir
el carcter
lentorn
s menuda baixeta bufona
t 75 anys
com sn pell: esgrogueda cara: ovalada cabells: blancs, una mica ondulats i recollits ulls: petits i marrons nas: aguilenc boca: petita, amb el llavi superior prim orelles: llargarudes
portava roba: bates de colors foscos calat: espardenyes complements: lanell de casada i unes arracades dor petites
era solitria trista estranya gasiva desconfiada dominada pel marit auster
era
sense televisor sense mquina de rentar
84
20 Resposta oberta. 21 Resposta oberta. 22 Resposta oberta. 4
Pgina 124
Bon dia. Ens ha de respondre algunes preguntes. Viu amb els seus pares? No. Sn morts. Visc amb els avis. Aix, la seva famlia, qui la forma? T ms germans?
Gramtica
No, sc fill nic. Una tieta a la ciutat. I un germ del meu pare, que viu a Amrica. La seva tieta, de qu treballa? I el seu oncle? De loncle no en s res. La tieta, noms la veig per Nadal. B. Continuem. El seu problema... No en tinc cap, jo, de problema: tinc un avi, una via, una tieta i un oncle a Amrica. Per, de problemes, no en tinc.
5
Pgina 123
1
Els llenols fan olor dantic i despgol. Abrao el coix de plomes. Em costa mourem sota el pes de les mantes i el cobrellit de ras. Al capal del llit, el color de diverses fustes hi dibuixa una escena amb pastors, oques i ovelles. s un llit gran, solemne, amb quatre columnes salomniques que pugen de cada extrem. Sostenen, damunt meu, el dosser don penja un doms amb les vores esfilagarsades. Lhabitaci tamb s mplia. Les parets, nues, tenen impresos els rectangles ms clars dels llocs on devien penjar els quadres. Als peus, hi tinc un gran armari. Tamb veig dues cadires i una palangana amb una gerra de porcellana al costat.
[1] per culpa seva. [2] a crrec seu. [3] a favor seu. [4] a casa seva. [5] en vida vostra. [6] al voltant meu. [7] de part seva.
Pgina 125
6 7
Resposta oberta. a Vs a casa. Ta mare et crida. b Qu li ha regalat son cos? c Mon pare s fuster. d Com es diu ton germ? e Avui ma germana comena a anar a lescola bressol. f Sn trempats, tos pares!
Aleshores em va sobtar un detall al qual no vaig donar importncia: el cadell tenia un ull de vellut com el teu s... Lhi tenia ell, la seva mare no, per ell s, ja tho dic jo que lhi vaig veure. Vaig preguntar als veterinaris del centre don venia aquell s. Em van explicar que en coneixien el rebesavi perqu aquella rodanxa a lull cridava molt latenci i era lestrella del centre. Sabien que alg havia dut el rebesavi feia molts anys de Catalunya i que ja tenia aquella caracterstica.
Ma estimada mare: la meva. / Son llit: el seu. / Mon pare: el meu. / Sos quadros: els seus. / Sos amics: els seus. Ma neboda: la meva. / Ses rialles: les seves. b llur cotxe. c llurs nts. e llur fill.
a Aquesta tarda, anir al cine. b Aquell mat, en Jordi es va llevar com cada dia. c En aquella poca, encara hi havia dinosaures a la Terra. d Magradava molt aquella faldilla que portaves laltre dia. e Aquest mat, la Jssica sha llevat de pressa i corrents. f Trobo molt ms bo aquest gelat que no pas aquell pasts que vam menjar diumenge.
Ortografia
Pgina 127
1
Des del Tramvia, vaig trucar a casa meva. Tal com desitjava i esperava, shi va posar la Pili. Den que sortia amb un noi, quan sonava el telfon shi abraonava com posseda per mil dimonis. Era capa de saltar per damunt de la taula i trepitjar el menjar i les mans dels comensals per tal dimpedir que qualsevol de nosaltres despengs lauricular i sents la veu de la seva mitja taronja. No em podia imaginar quina mena de veu havia de tenir el noi perqu langoixs tant que el pogussim sentir. 85
la crisi lndia el iode linfern la xocolata linters lEugnia lhumor lIVA l1 lIES lIVA
el pebre lESO lactriu el front lharmonia el iogurt el lleixiu lungla la UNESCO lhivern lespatlla lEmma
l11 el corrent la dent lactivitat lstriptease laugment lanlisi lhelicpter lIgnasi lcid lhumanisme
a Lonada de calor deixa 28,8 graus a lEmpord. b Augmenta ls del cotxe per accedir al campus de la UAB. c La UE facilitar laccs de la CIA i lFBI a les dades dels passatgers. d Matar impulsa la internacionalitzaci de dotze empreses. e Els EUA commemoren l11-S sentint-se encara amenaats. f La renda de la hipoteca inversa no tributar. i Farts del soroll i de la Urbana, que no fa res.
La hidratarem. Lescoltava.
La ignoro. La humiteja. La unificaria. La humiliaves. La urbanitzaria. Larraconava. Laguantava. Ladverteix.
La Seu dUrgell, Platja dAro, la Guingueta dneu, la Granja dEscarp, lHospitalet de lInfant, el Palau dAnglesola, Puigverd de Lleida, la Roca del Valls, Sant Jaume dEnveja, Vilanova del Cam. linstitut la indstria la illuminaci la hidrataci la imatge lindici litali la unificaci la installaci lurgellenc la urgncia la usuria lhidroavi la uni la humitat luruguai la inscripci la histria linvent luniversitari
9
La informar. Lobria. Lha estimat. La illusionaria.
Lestudiarem. La unificarem.
a Tho recomano. b se lemportar. c te macostis. d Sens endugueren. e sho pensava. f Se nanir. g Va anar-sen. h nhi posis. i Men deixar.
Pgina 129
10 El grill
Em plau dsser vora lhome; sc ve seu molt antic; tafanejo vora els marges i s de pau el meu xerric.
Resposta oberta.
Pgina 128
6
Tot sovint, duna aigua fresca vora el reguer mestic; menamora lestelada, i ella, escolta el que li dic? Bona nima que em somrigui mha pagat tot el fatic; xerricant faig a qui trobo: No mesclafis: sc un amic. Val a dir-ho: de vegades sense cap projecte inic, macosto a la llar de lhome i s per a esclafar-me un xic.
a a lentrenament / del nostre equip b Per lagost /dels meus oncles c ca lOriol / a lhora d de linstitut / de lexcursi e pels f per lautovia / a lhotel g cal Joan / ca lElvira / als turistes h pel cam / a lhort / dels meus cosins
86
11 a articles: lequip, lexistncia, lOtlia. preposicions:
Pgina 133
6
duns, dallucingens, den Peddeckoe, den D. J. pronoms: nhan sentit a parlar. b lantropleg, lindgena.
Neguen: desaprovar, descalar, descongelar, desmanegat, desqualificar, desordre, desfavorable, desembocar, descongelar. No neguen: desastre, desar, descans, descriure, desig, dest.
Lectura
Sn substantius: desastre, descans, desig, dest, desordre.

7
Pgina 130
Referncia bibliogrfica de la lectura: Gianni Rodari, Contes per telfon. Editorial Joventut. guerra, soldats, enemics, disparar, trets, can/canons, baionetes, comandant, general, guanyar, front, foc, artiller, trinxera, mariscal, exrcits, pau, disparem, (inventades: descan, destrompeta). Que tracten de la guerra, el primer ms explcitament. Amb la pau.
Pgina 132
1
8 9
a gran, terrible, grossa, llarga. b bronze. c canonssim. d Primera persona del plural. Correspon al final de la histria quan els soldats dels dos exrcits salten de les trinxeres, uns en braos dels altres per celebrar que ha esclatat la pau. bramular / cridar; ni un gotim / gens; jois / alegre / eixordant / que deixa sord; dringar / sonar. Supergeneral Bumbum Petatrons: general, bum-bum, trons. Supermariscal Balapet Sanguifetge: mariscal, bala, pet, sang, fetge.
10 Resposta oberta. 2 11 Resposta oberta. 12 Resposta oberta. 3
Literatura
Pgina 135
1
a Una liga que baixa del cel. b Que la protagonista s una cortesana egpcia.
Es pretn ridiculitzar-los.
5
a desnavalla, despenja-robes, despenja, desfotografiar, descan, desfer, destrompeta, desfeta. b Prefix que indica negaci. c Existeixen: despenja, desfer, desfeta. Sn inventades: desnavalla, despenja-robes, desfotografiar, descan, destrompeta. d Resposta model: despatiment: que fa desaparixer el patiment. desdeures, desexmens... e Per desfer les guerres.
a Una fada. b Que no hem dactuar amb mala voluntat amb les persones ni servir-nos de lengany. c Resposta oberta. El conte original fa aix: Una tribu vivia en unes coves de la muntanya. El cap era Wu i tenia una filla bella i intelligent que es deia Ieh Hsien. Un dia, la dona de Wu es va morir i ell es va tornar a casar. La segona esposa de Wu tenia una filla del seu anterior matrimoni i en veure que Ieh Hsien era molt ms bella, per enveja, lobligava a fer les feines pitjors de la casa. Per Ieh Hsien tenia un bon amic, un peix que vivia en un llac i que quan ho necessitava li concedia el desig que demanava. La madrastra imit la veu de Ieh Hsien i el mat i sel menj. Desprs, enterr les espines. Ieh Hsien plor desconsoladament, per del cel baix un vell fantstic que havia vist el que havia fet la madrastra i va ensenyar a Ieh Hsien el lloc on havia enterrat les espines del peix.
87
Reps
Pgina 136
1 2
Les males maneres a taula, que s barroer. Descripci fsica: bceps una mica flonjos per gruixuts, cabells curts de tall mariner, compactes, cara bruta de sutge, negra. Descripci psicolgica: catlic, pare de famlia nombrosa, de la broma, barroer menjant, brut, prctic, escandals (fent pets i menjant).
bceps: gruixuts com troncs del Canad. cabells: compactes com un raspall. Havia arribat a Londres com tants compatriotes seus. escurant-se la gola com si tingus espines de balena. deglutia patates com un cocodril, la carn de zebra.
Articles: lextravagant relaci, ledat, lexpressi. Preposicions: devitar, duna espcie, duna tona. Pronoms: men recordo, prestar-nhi.
Autoavaluaci
Pgina 137
1 2 3 4 5
Pot ser fsic, psicolgic o mixt. Correcta. Correcta. Correcta. Els exemples estan malament: proximitat (aquest), llunyania (aquell). El possessiu de lexemple s tnic. Sn els possessius tnics els que duen larticle. Larticle la no sapostrofa davant dun mot femen comenat per i, u, hi, hu tones. Correcta. Correcta.
8 9
10 Lacci de la rondalla transcorre en un temps remot i els
temes que tracta sn imaginaris.

11 Correcta.
88
Continguts
Reconeixement de les caracterstiques del text descriptiu despais. Cerca del significat del lxic desconegut. Comprensi del text. s de les TIC. Identificaci dels elements descriptius dun text. Redacci dun text descriptiu. Exposici oral duna descripci dun paisatge.

Identificaci dels determinants numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius. Reconeixement dels pronoms. Classificaci dels determinants numerals. s correcte dels determinants i dels pronoms. s correcte de les grafies de la essa sorda i la essa sonora. Compleci de paraules amb la grafia adequada. Escriptura dun dictat preparat.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Les aventures de Kip Parvati de Miguel Larrea. s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit. Adquisici de vocabulari nou. Resoluci dactivitats sobre la lectura. Creaci dun text literari a partir dunes pautes. s de les TIC. Reconeixement de les caracterstiques del conte literari i de la novella. Lectura i anlisi de contes literaris.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del text descriptiu despais. Fer servir les TIC per trobar informaci. Redactar un text descriptiu. Identificar els determinants numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius. Reconixer els pronoms. Classificar els determinants numerals. Completar oracions amb els quantitatius corresponents. Fer servir correctament els determinants i els els pronoms. Usar correctament les grafies de la essa sorda i la essa sonora. Completar paraules amb la grafia adequada. Escriure correctament un dictat preparat. Resoldre les activitats sobre la lectura. Crear un text literari a partir dunes pautes. Reconixer les caracterstiques generals del conte literari i de la novella. Llegir i analitzar contes literaris.
89
Pgines 140-147
Pgines 148-151
En la unitat 6 del llibre de lalumne sha treballat la descripci despais. Ara proposem una lectura descriptiva sobre el llac Titicaca, que adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos segents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats segents li interessa que facin els alumnes, en funci de les necessitats de laula.
Gramtica Els altres determinants. Els pronoms

4. Escriu amb lletres els nombres segents: a 1.073 b 2.007 c 3.812 5. Assenyala els determinants que trobis en aquestes frases i indica de quin tipus sn: a El llac Titicaca s el ms gran dAmrica del Sud. b Queda gaireb dividit en dues parts. c El Titicaca era molt ms gran i sha redut per evaporaci. d Sn interessants per les seves restes del passat. e Salimenten tamb dels seus peixos. 6. Indica si els mots subratllats de cada frase sn determinants o pronoms: a Als nous visitants els costa ms respirar. b El llac rep molts rius. c Les arrels tendres de la totora, les mengen com a verdura. d s el llac navegable ms alt del mn. e El Titicaca t moltes illes, totes amb una personalitat prpia.
Comunicaci El text descriptiu (III)

1. Localitza en el text les dades segents sobre el llac Titicaca i escriu-les: a Situaci geogrfica. b Altitud. c Caracterstica principal de les aiges. d Lloc per on desguassa. e Nom dalgunes illes. f Poble que lhabita i costums que t. 2. Debateu a classe si la lectura El Titicaca pot considerar-se un text expositiu. 3. Busca, a travs del cercador Google, cinc pgines web que parlin del llac Titicaca. Desprs, ordena-les de ms a menys inters i fes-ne una breu descripci del contingut. Finalment, posa en com la informaci que has recollit amb els teus companys i companyes de classe.
90
Pgines 152-155
Pgines 160 i 161
Ortografia Consonants (I)

7. Completa els mots segents amb la consonant adequada: al_ada vi_itants arte_ania pa_os desgua_a vi_itar po_en evapora_i sobrepo_ades
Literatura La narrativa
10. Per grups, escriviu un relat breu (dunes quinze lnies) ambientat al llac Titicaca. El relat de cada grup ha de ser diferent. Et proposem alguns temes: a Lenfrontament entre els indgenes i un grup dempresaris disposats a convertir el llac en un parads per a turistes. b Laparici dun antic du als indgenes. c El descobriment per part dun grup dinvestigadors duna espcie vegetal que es creia extingida a la zona. d La vida diria dun indgena. e La marxa a la capital dun dels indgenes per continuar els seus estudis.
8. Classifica els mots de lexercici anterior en una taula com la segent: mots amb essa sorda mots amb essa sonora
9. Dictat Feia un any, doncs, que el Mateu i els seus companys tamb havien agafat les bicicletes i havien anat a la riera. Tots plegats lhavien buscat durant hores, la bossa, aquell mat de lestiu passat; i a la tarda, el Mateu fins hi havia tornat tot sol. Per res: semblava com si se lhagus empassat la terra. I la casualitat havia volgut que aparegus ara, tant de temps desprs, en aquell mateix indret, dissimulada sota els herbots i estelles de canya, i tota encrostissada de fang ressec.
Manel Ballart, Palmeres de menta. Cavall Fort, nm.1054.
Llegiu, desprs, els relats de cada grup en veu alta i trieu el millor.
91
El Titicaca
El llac Titicaca s el ms gran dAmrica del Sud. Es troba a laltipl and, a 3.812 metres dalada, i s el llac navegable ms alt del mn. Situat entre Bolvia i el Per, queda gaireb dividit en dues parts: una pertany a la regi peruana de Puno i laltra correspon al departament bolivi de La Paz. El Titicaca no s propietat de cap dels dos pasos, sin que el comparteixen i es posen dacord en els projectes per al seu futur i el dels seus habitants. El Titicaca era molt ms gran i sha redut per evaporaci; el sol ns una de les causes. Hi ha la falta doxigen i laire est enrarit; els indgenes ja hi estan adaptats, per als nous visitants els costa ms respirar. El llac rep molts rius i desguassa pel Desaguadero, un riu que va a parar a un altre llac, el Poopo. Les aiges del Titicaca sn lleugerament salades. El Titicaca t moltes illes, totes amb una personalitat prpia, i es poden visitar en rutes turstiques. Sn interessants per les seves restes del passat inca, lartesania i els costums dels seus habitants. Shi troben Taquile, Amanti, lilla del Sol... i les illes flotants fetes pels Uros amb capes sobreposades de totora. Aquest jonc creix a les vores del llac i el poble Uro tamb el fa servir per cobrir les cases, fer embarcacions i tota mena dobjectes dartesania; les arrels tendres de la totora, les mengen com a verdura. Els pobles indis, habitants del llac, salimenten tamb dels seus peixos, i aprofiten per al bestiar el llacho, una planta llarga que creix al fons de les aiges.
Fina Rif i Pia Guindulain, Cavall Fort, nm. 1073-1074 (abril de 2007).
92
f Perqu shi pot veure el mateix paisatge de fa dos mil anys enrere en alguns indrets: camins emmarcats amb murs de pedra, camps en reps, garrofers, figueres, palmeres, ramats de bens... g La m. h Uns murets de pedra seca, ullastres i alzines.
4
El text descriptiu (III)
Pgina 142
1
ambre: resina fssil de diverses conferes, amorfa, groguenca, translcida, electritzable per fricci, dolor caracterstica, bona de treballar, emprada en joieria i bijuteria. bocana: boca dun forn, dun pou, dun port, etc. esquer: menjar que serveix per atraure el peix, els ocells, etc. inconfusible: que no pot sser confs. punyent: colpidor. salabror: que cont sal. spid: que t algun sabor. a plom: de dalt a baix, desplomat, aplomat, verticalment. sser una bassa doli: sser quiet, sser encalmat. fer denteta: fer enveja, fer delir, fer babarotes. a s el port de Felanitx (Mallorca). b Hi ha anat per feina. c En Biel, na Maria Magdalena i alguna persona ms que lacompanya (lendevinem perqu parla en plural: Hi hem anat amb en Biel, s clar, i una amiga seva, na maria Magdalena). d En dues: al comenament, quan explica que ha anat a Portocolom, i al final, quan explica el passeig en barca fins a prop del far. e Al vespre, en fer-se fosc.
en espera: desprs dhaver donat fruit, ara reposen; esperen el bon temps per tornar a donar fruit. de la passada esplendor sucosa: es refereix a les figues que havien tingut aquests arbres en plena temporada. els seus rams de color dambre: els dtils. Portocolom, (camps), xais, palmeres, figueres, garrofers, (camps), arbres (alzines, ullastres), murs, Sant Salvador, Felanitx, Ciutat (Palma).
Pgina 143
6
Tipus de vaixells: llanxa, iot, veler, remolcador, transatlntic, petrolier. Parts del vaixell: escotilla, boia, coberta, pal, tim, quilla, pont, popa, proa, arboradura, coberta, vela. Installacions: drassanes, moll, cobert, grua. Altres: escullera. alga podrida, camins laberntics, columna inconfusible, cotxes aparcats, esquer corromput, olor de quitr (olor inconfusible), rams de color ambre, torre quadrada, xais pasturadors. Resposta oberta.
article dos mil anys alguna resta els llaguts en Biel tanta companyia els seus rams aquesta postal una amiga seva
demostratiu
possessiu
numeral
quantitatiu
indefinit
x x x x x x x x x
93
Pgina 144
9
Pgina 146
16
a article. b article. c substantiu. d article. La Duana, el Riuet, la mar, lArenal.
No tornars Les formigues que viuen sota la nevera, aquell pany de la porta que sha dapariar, un tros de llonganissa (que) no era tan seca i lavs de correus que sempre arriba tard. Flors de plstic marcides, antigues llibretes, la llum quieta i vermella del contestador, una vella faldilla (que) tanava estreta i fa ms de vint dies que penja al balc. La torreta on plantvem maria, i per dissimular un brot de camamilla, ara dorm avorrida plena de burilles que no cal regar. No tornars. No tornars. No tornars. Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,
10 a zones. b terrasses. 11 i-dl-li-ca, cls-sic, i-mat-ges, ma-tei-xos, Ma-llor-ca,
his-t-ri-a, ter-ri-to-ri, tran-quil-li-tat.

12 a meravella, torre, muntanya, cmera, esplendor.
b zones, inicial, zebra, disposat, paisatge.

13
sol tardor estiu ponent caient a plom llaguts balancejant movent-se daqu dall port (en general) callat - soroll de motors - molta gent a les terrasses dels bars i pels carrers
14 vista: descripci del paisatge, de les imatges (la major
aquell pster dHolanda que sha demmarcar, una tapa de vter (que s) sempre aixecada i la pasta de dents seca i sense tapar. Llibres vells plens de dedicatries que ara fan tant de mal, mitjons bruts o pitjor, que han perdut la parella i de pas amb ella tota utilitat. No tornars. No tornars. No tornars. a Totes les estances de la casa estan deixades: els objectes sn fora de lloc, les plantes sn seques i marcides. Lestat general s de desordre. b Ha marxat una dona, ja que es parla de la faldilla que penja al balc. c formigues, nevera, pany, porta, tros, tros, llonganissa, avs, correus, flors, plstic, llibretes, llum, contestador, faldilla, (dies), balc, torreta, maria, brot, camamilla, burilles, calaixets, fotos, pster, Holanda, tapa, vter, pasta, (dents), llibres, dedicatries, mal, mitjons, (parella), utilitat. d llonganissa: seca; flors: marcides; llibretes: antigues; llum: quieta, vermella; camamilla: avorrida, plena; calaixets: plens; fotos: cruels; tapa: aixecada; pasta: seca; llibres: vells, plens; mitjons: bruts. e La cuina, sala destar, balc, lavabo, habitaci (estudi). f Resposta oberta. g Resposta oberta.
part del text). olfacte: olors del port (de salabror, quitr, esquer corromput i alga podrida). oda: soroll de motors i de gent, a lestiu.
Pgina 145
15 a s situada al nmero 10 de la rambla dArag, entre
el nucli antic i el nou eixample de la ciutat. b Des de la segona meitat del segle XIX i fins a lany 1988 aquest edifici va tenir la funci de casa de maternitat. c La superfcie til s de ms de 7.000 m2. d Ms de 70.000 volums, 1.400 ttols de revistes nacionals i estrangeres i 8 diaris, una secci amb 6.000 llibres adreats al pblic infantil i una secci audiovisual dunes 5.000 unitats. Pel que fa al fons antic, comprn 9.760 impresos dels segles XVI i XVII, 6 manuscrits i uns 25 incunables. Caldr que vagi a lhemeroteca de la primera planta per consultar les revistes i a la planta del soterrani per buscar els llibres de poemes. Desprs pot anar a la primera planta, on hi ha la sala de lectura i el servei de prstec de llibres. Finalment, haur de pujar a la segona planta per consultar Internet.
94
17 Ordre: C-B-D-A. 18 Resposta oberta.
a unes quantes. b cap. c fora. d gaire, prou. e tanta. f molta. g massa.
Pgina 150 Pgina 147

5 19 Resposta oberta. 20 Resposta oberta. 21 Resposta oberta. 22 Resposta oberta. 6
a Tinc massa coses a fer. b Fa bastant calor, no trobes? c The de dir diverses coses. d No tenim prou diners per fer aquest viatge. e No vull gens de mantega ms. f Sn dos quarts de quatre. g No t cap barra de pa. C I N Q U E A D E N F H L I C J
M C O L U D B D O O G C D A A B R A L L E R O T R A M B T P T I S N E E R E A I L Q E A L D O B U M O N C A D Z A M R N
Gramtica
O R
I M J
S E N G L E S R O C A B N P M
Pgina 149
1
S L P E S G Z R J A L S A J U P C H E J
L E U Q A P O N U A L R O I M Z B E V L T E L E L L
I vaig sentir com menvaa l (article) odi per aquells (demostratiu) homes que pilotaven els (article) avions que havien deixat caure sense misericrdia el (article) contingut de les seves (possessiu) entranyes damunt duna (indefinit) poblaci indefensa. Marribava com ho fan les (article) onades del (article) mar amb aquell que mig dorm a la platja. A cada (indefinit) moviment, aquell (demostratiu) sentiment, que fins aquell (demostratiu) moment mera absolutament desconegut, sanava apoderant de mi. Em xopava per dins i per fora. Aquell (demostratiu) odi em va ajudar a resistir els (article) dies que van venir desprs, com un (indefinit) blsam que em suavitzs la (article) cossor terrible de la (article) ferida. Laltre (indefinit) blsam va ser en Jordi, que es va convertir en la meva (possessiu) ombra, que no em va deixar sol ni un segon. Vam saber compartir llgrimes i silencis. Sobretot els (article) llargs silencis de la (article) nit, quan el (article) mn semblava ms ali que mai als (article) sofriments dels (article) homes i de les (article) dones de la (article) meva terra.
L B O F A S R U N L U I R R N E P V U I I
L Q Q P E N T A L G U N R L S T V T L N O M G E G H F L E V B A I X L Q
L A C A E H A P S E O M A T U G Q U A T R E R E M V
Cinqu dotzena sengles aquella gens gaire qualsevol manta parell quin algun quatre vuit. Resposta oberta.
7
Un manat de pastanagues Una cabea dalls Uns brins de safr Un raig doli Un polsim de pebre Un pessic de sal Una fulla de llorer Una cullerada de farina
a dos (cardinal) / parells (collectiu). b el doble (multiplicatiu). c mig (partitiu). d vint (cardinal) / deu (cardinal). e un quart (partitiu). f la desena (partitiu). Carrer de Mart primer lHum, dos-cents cinquantacinc, set, onzena. Carrer de lOnze de Setembre, sis-cents setantaquatre, tercer, primera. Carrer de Joan vint-i-tres, tres-cents vint-i-vuit, quart, tercera. Carrer del doctor Trueta, seixanta-vuit, primer, segona.
Pgina 151
8
a Qualsevol (D) alumne pot aprovar aquest (D) examen. b Alg (P) sap on he deixat les meves (D) claus? c Aquesta (D) llibreta s la seva (P). d Aix ho pot fer qualsevol (P). e Quines (D) flors ms boniques! f No hi ha cap (D) problema.
95
a No. Perqu en el text no hi ha cap antecedent a qu puguin referir-se les paraules subratllades. b S. Perqu ells ja saben de qu parlen: coneixen els referents. c Sn pronoms.
6
Pgina 154
a arrs: arrossar. b caa: cacera. c peda: apedaar. d feli: felicitat. e bra: abraades. f gla: glacera. g cassola: cassolada. h pas: passada. i seds: sedassos. j inters: interessar. k velo: velocitat. l dol: dolament.
canso adreo reviso alo poso esforo cansem adrecem revisem alcem posem esforcem cansar adrear revisar alar posar esforar cansi adreci revisi alci posi esforci
10 Com cada dia, lElisenda es va llevar, es va dutxar, va
esmorzar i va anar a buscar la seva amiga Mireia per anar juntes a linstitut. LElisenda i la Mireia es coneixen des de fa molt de temps. Anaven juntes ja a lescola de primria. A ms de ser bones amigues, sajuden sempre que poden. Es passen els apunts.
Ortografia
Text 1 El delta s una de les principals zones humides del sud dEuropa. [...] El paisatge s planer i hi conviuen espais dedicats al conreu de lhorta i arrossars i, en especial protecci, platges i estanys vorejats de flora i fauna. El pas dels ocells migratoris i la cria sn fets importants. Pobles com els ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarrans... han fet navegar per lEbre naus empeses pels corrents de laigua i del vent. Temps desprs, els sirgadors, que eren homes foruts, empenyien pel riu els llaguts carregats de mercaderies. Lescriptor de Mequinensa Jess Moncada, en el llibre Cam de Sirga, en parla amb detall.
Cavall Fort, nm. 1049/1050.
Pgina 153
1
Cal pronunciar la s sonora en aquests mots: dicesi, divisor, zona, asil, topazi, lesi, amazona, magnsia, bsic.
2 3
a dansa. b transistor. c enciam. Exercici dexpressi oral. A Es repeteixen el so [s] i el so [r]. B Es repeteixen el so [s] i el so [k].
posar, atzar, pesar, pinzell, gass, endinsar, zodac, senzill, transigir, dotze. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall despart, camussa, sab de tall, baieta, lleixiu, sorra i sab en pols, blauet, netol, galleda. Cossi, cubell, i picamatalassos, esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capanes. Surt el guerrer vers el camp de batalla.
M. Merc Maral, Cau de llunes, Editorial Aym.
Text 2 Lnic embolic s quan alg em pregunta pel meu signe del zodac. Sempre dic que sc entre Bessons i Cranc. La qual cosa no est gaire b, perqu tothom diu que els Bessons tenen dues cares, una de les quals s fora inconscient, i que els Cranc sn inestables i lluntics, a ms de susceptibles i narcisistes. De fet, mai no he sabut amb quin dels dos quedar-me. Tot i que ho tinc fora ms clar quan mescolto lhorscop xins, que divideix els signes en anys i no en mesos. Segons aix, a mi em va tocar nixer lany de la Cabra. Ja s que no s gaire elegant, per qu hi farem. Segons lhorscop xins, les Cabres som amables, tendres, enamoradisses (fins aqu sembla el meu retrat robot), per tamb introvertides, insegures, pessimistes (i amb aix no hi puc estar dacord de cap manera).
Care Santos, Ser feli s fcil, Editorial Barcanova.
a s, ss, c, . b Resposta oberta.
Pgina 155
9
Resposta oberta.
96
10 prssecs, carbassons, cassola, saler, cebes, balana,
Resposta oberta.
setrill, safata, sndria, bra de gitano, tasses, espremedora, tisores.

11 a ss: disfressa, successos, passen, disfressat, passius, 8 9
Pgina 159
Resposta oberta. Resposta oberta. Els animals marins, vertebrats i invertebrats, que apareixen en el text sn els segents: tonyina, morena, taur, ostra i garota.
necessiten; c: cine, successos, superfcie, percebem, oficina, animaci, aficionats, necessiten, acci, condici. b paraules amb essa sonora: coses (2), japonesa, japonesos, impresos, televisi.
Lectura
12 Resposta oberta.
Pgina 156
Referncia bibliogrfica de la lectura: Miguel Larrea, Les aventures de Kip Parvati. Editorial La Galera.
1
Literatura
Pgina 161
a Fantstics. b Resposta oberta. Per exemple quan el protagonista del segon conte diu a la mort que no li ha donat hora de visita o b quan la mort marxa amb la calavera entre les cames. c El tercer.
Pgina 158
1
a Per la possibilitat de trobar-hi perles. b Perqu una morena li havia arrencat de jove. c Deixar de treballar i poder tornar a lescola. d Una enorme perla que hi ha en una gruta. e Que no existeix, sin que es tracta duna llegenda. f A Kabaixi. g Calb, amb els ulls allargats, fort com una tonyina i capa de resistir cinc minuts sota laigua. h A fer de pescador. i La Lluna Rosa. j Per parlar amb el pescador a qui va atacar el taur que havia trobat la Lluna Rosa.
Reps
Pgina 162
1
2 3 4
coratjs, valent, atrevit, aventurer. a-2, b-5, c-4 d-1, e-3. Segons en Rum la histria de la perla no s ms que una llegenda i, a ms, ha mort gent intentant trobar-la. Per a en Kip, dos bussejadors la van veure i, per tant, no es tracta duna fantasia. a amb els ulls allargats com els xinesos, fort com una tonyina, lostra tan gran com la m dun home oberta, lostra deu ser com una coca de blat. b Resposta oberta.
A casa, a la casa vella del poble, hi tenem una galeria vidrada al primer pis. Hi donaven tres balcons: el del meu dormitori, el del dormitori dels meus pares i el de la sala, entremig dels altres dos. A la sala hi havia cadires molt fines, entapissades de vellut de color crema, amb les potes i el respatller daurats. Al mig de la galeria hi havia una taula de vmet voltada de quatre butaques que hi feien joc, i, un a cada rac, dos balancins amb puntes all on es posa el cap, lligades amb cintes lluents de seda rosa. [...] Mirava els vidres de la galeria, que eren de colors. Nhi havia de blancs i de blaus que pujaven amunt fent columna, un s, un no. A dalt, de banda a banda, hi havia un fris de vidres grocs. A baix de tot, un fris de vidres lila. I entre fris i fris i els que pujaven amunt a banda i banda nhi havia de verds i de vermells i de pruna, demani! Els pruna eren fulles de lliris i les fulles de la tija dels lliris eren de vidre verd. La galeria donava al camp, i el camp feia pends i senfilava cap a la muntanya partit per un cam amb roderes.
Resposta oberta.
97
2 3 4
sala, butaques, galeria, balcons, taula, vidres. frisos, gossos, nassos, pendissos, pisos. la: article; una: indefinit, primer: numeral ordinal; tres: numeral cardinal; meu: possessiu; meus: possessiu; altres: indefinit; quatre: numeral cardinal; les: article; cada: indefinit; dos: numeral cardinal; el: article. Es tracta dun conte literari de tema realista (els fets que shi narren sn versemblants i probables).
Autoavaluaci
Pgina 163
1 2 3 4
Correcta. Correcta. s millor fer servir frases curtes. Els connectors llavors, primer i sempre no sn espacials, sin temporals. Correcta. Tot i que la frase s correcta, el determinant poc no s un indefinit, sin un quantitatiu. Correcta. En Josep, la essa s sonora i en Slvia, la essa s sorda. Correcta.
5 6
7 8 9
10 Noms davant a, o, u. 11 Noms la literatura escrita en prosa. 12 Correcta.
98
Continguts
Reconeixement de les caracterstiques del text conversacional. Cerca del significat del lxic desconegut. Lectura i comprensi del text. Cerca de paraules dels camps lxics indicats. Anlisi de lestructura duna entrevista. s de les TIC. Elaboraci duna entrevista a partir dunes pautes donades.

Distinci entre les formes personals i no personals del verb.
Identificaci dels verbs predicatius i dels verbs atributius. Classificaci dels verbs transitius i intransitius. Escriptura de complements verbals. Compleci de missatges. Relaci de formes verbals amb el complement adequat. Escriptura de complements directes. s correcte de les grafies g/j, x/ix, tx/ig, Relaci de frases fetes amb el seu significat. Escriptura dun dictat preparat.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Una serp molt especial de Roald Dahl. s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit. Adquisici de vocabulari nou. Resoluci dactivitats sobre la lectura. Cerca dinformaci en fonts escrites. Creaci dun text literari a partir dunes pautes. Reconeixement de les caracterstiques generals del gnere teatral.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del text conversacional. Llegir i comprendre el text escrit. Analitzar lestructura duna entrevista. Fer servir les TIC per adquirir informaci. Elaborar una entrevista a partir dunes pautes donades. Distingir entre les formes personals i no personals del verb. Identificar els verbs predicatius i els verbs atributius. Classificar els verbs transitius i intransitius. Saber completar oracions amb els complements verbals. Escriure missatges. Aplicar correctament les normes dortografia de les grafies g/j, x/ix, tx/ig. Cercar informaci en fonts escrites. Crear un text literari a partir dunes pautes. Llegir i analitzar un text teatral.
99
Pgines 166-173
Pgines 174-177
En la unitat 7 del llibre de lalumne sha treballat el text conversacional. Ara proposem la lectura dun text conversacional literari, que adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos segents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats segents li interessa que facin els alumnes, en funci de les necessitats de laula.
Gramtica El sintagma verbal. El verb

5. Subratlla tots els verbs que trobis des de linici de la lectura fins a ...mels i abundant. 6. Classifica els verbs de lexercici anterior en una taula com la segent: atributius transitius intransitius
Comunicaci El text conversacional

1. Fes un resum de la la lectura. 2. Escriu les dues primeres intervencions de NAns i del vell en tercera persona. Fixat en el comenament: NAns va dir al vell si lesperava... 3. Continua el text amb dues intervencions ms de NAns i el vell que han de tenir lestructura de pregunta i resposta. 4. Digues si la lectura s un text conversacional o no. Justifica la resposta. 7. Llegeix aquest fragment de la lectura i, desprs, resol les qestions: No ho saps perqu quan la reina Aranja es neg a fer-li el present, la deessa envi el gel del nord, que mat tots els tarongers i les seves llavors, i mai ms no hem pogut assaborir aquesta fruita. a Indica els complements directes dels verbs envi, mat i hem pogut. b El verb es neg s transitiu o intransitiu? Justifica la resposta. 8. Escriu una frase amb cada un dels verbs segents: voler anar ensenyar lluitar poder acceptar
100
Pgines 178-181
Pgines 186 i 187
Ortografia Consonants (II)

9. Completa els mots segents amb la consonant adequada: ma_ors missat_er taron_ers _ove Aran_a _elat _a _insies _el
Literatura El teatre
13. Convertiu la lectura en un text teatral. Per fer-ho, dividiu la classe en tres grups. Cada grup sha dencarregar duna de les tasques segents: a Redactar una acotaci que doni a conixer les actituds i els moviments dels personatges. b Redactar una acotaci que indiqui com ha de ser el decorat i el mobiliari. c Repassar el text de la lectura i ampliar-lo amb altres personatges i els seus dilegs corresponents. 14. Distribuu-vos els papers de lobra entre els companys i les companyes de la classe i representeu-la.
10. Indica la regla ortogrfica de qu thas servit per escriure correctament els mots de lexercici anterior. 11. Esbrina si la consonant destacada de les parelles de mots segents es pronuncia igual: a missatge / governava b Aranja / taronger c gelat / pogut 12. Dictat En el curs mitj del Iang-Ts es troben les Tres Grans Gorges: el riu passa entremig duns espadats impressionants per la seva alada i bellesa; sn dos-cents quilmetres de paisatge sorprenent. Petits vaixells recorren aquest tram de riu i avui els viatgers que hi naveguen saben que aviat no ser el mateix. Shi est construint una obra grandiosa denginyeria, una presa comparable a la dAssuan.
Fina Rif, Pia Guindulain, Toni Sers, Sis Rius. Cavall Fort, nm. 1049/1050.
101
N Ans qued parat perqu pensava que el vell no lhavia vist, per encara lhavia confs ms la pregunta que li acabava de fer. s que mesperava? Des dahir a la nit. Qu ha passat? On sn els majors de la tribu? Per qu hi ha columnes de pedra per tot el poblat, quan ahir no hi eren? deman impacient el jove. Havia de passar i ha passat. La maledicci de la deessa de les Tres Formes sha complert. De qu em parla? No entenc res! Fa molts anys, quasi tants com els que he viscut, que ja sn ms de cent, arrib a les Ginsies un missatger de la deessa de les Tres Formes. Venia de llevant i portava un missatge per a la reina Aranja, que governava aquestes illes. La deessa volia que les illes ms orientals li fessin un present i, a canvi, ella els donaria protecci contra laire gelat de tramuntana, el qual podia controlar. El present eren tarongers, uns arbres abundants daquestes illes que produen un suc mels i abundant. No s qu sn tarongers! interromp nAns. No ho saps perqu quan la reina Aranja es neg a fer-li el present, la deessa envi el gel del nord, que mat tots els tarongers i les seves llavors, i mai ms no hem pogut assaborir aquesta fruita. I per qu es neg a enviar-li el present si noms es tractava dun arbre? Perqu hi va haver una altra petici: volia que molts dels nostres guerrers anessin a laltra banda del mar i ensenyessin el seu poble a lluitar com nosaltres. La reina Aranja no pogu acceptar-ho perqu aix ens hauria fet vulnerables.
Antoni Oliver, Els guerrers de les illes Ginsies. Edicions Bromera.
102
El text conversacional
Pgina 169
6
Pgina 168
1
a Els mags no han de fer creure al pblic que els trucs sn veritat. b No s correcte fer sortir en els espectacles de mgia noies amb poca roba, com si fossin un objecte decoratiu. c Era un teatre que ajudava la gent jove a iniciar-se en el mn de lespectacle. d Fiem una broma dels mags que duen acompanyant. e Els seus pares van posar molt inters que Lari acabs la carrera. f En Cinto, el seu nec, es transporta dun lloc a un altre sense cap mitj.
Congressos: reunions o assemblees de persones. Sexista: actitud que consisteix a menysprear les dones. Sollicitats: que han demanat alguna cosa. Espectacles: funci, diversi, oferta al pblic. Trencar: fer trossos alguna cosa. a Tallar-se per la meitat, fer aparixer coses del no-res, dominar les anelles xineses, lescapisme, el plat de la Xina... b La seva famlia. c Per descobrir el mn de la mgia. d Filologia catalana. Perqu li agrada ms la mgia. e Al Teatre Llantiol. f Perqu troba que s molt sexista. g Que Harry Potter fa creure als nens que la mgia existeix, cosa que no s certa. h Josep Maria Lari. i En Sushi s un peix que endevina cartes i en Cinto, un nec que es teletransporta. j Als vint anys.
8 7
Filar, fastiguejar, encaixar, acompanyar, illusionar-se, trucar, debutar, interessar, familiaritzar-se. Tallada, comenament, aparici, anunci, dedicaci, duresa, interpretaci, engany, existncia.
aparixer Jo Tu Ell/Ella aparec apareixes apareix apareixem apareixeu apareixen aconseguir aconsegueixo aconsegueixes aconsegueix aconseguim aconseguiu aconsegueixen jugar jugo jugues juga juguem jugueu juguen
Mgia: anelles, escapisme, plat de la Xina, partenaire, teletransporta. Escenaris: teatre, sales, fires, congressos, televisi, escoles. Professions: filologia, pintora, metge. Resposta oberta.
Nosaltres Vosaltres Ells/Elles
10 a Dos articles definits: els, la. b Un article contracte: al.
a Els estudis universitaris: 2. b El debut professional: 3. c La definici del que s un mag: 5. d El descobriment de la mgia: 1. e Els oficis dels seus pares: 2. f Els motius pels quals no es fa acompanyar duna partenaire: 4. g La diferncia entre un mag i Harry Potter: 5. h Els primers trucs de mgia: 1.
c Un possessiu: els meus. d Un quantitatiu: molts.
Pgina 170
11 Resposta oberta. Els verbs que necessiten un
complement obligatori sn: actuar, dominar, estudiar, acabar, donar.

12 Jugava, resisteix, xineses, mgia, vaig, sexista, caixa,
existeix, jocs.
13 s, ms, t, sn.
Partenaire: parella o acompanyant.
Resposta oberta.
103
14 a El primer.
21 <sheili_tortosina> Que no parla ning?
b De qui s el mag Lari i en qu consisteix la seva feina. c Cinc. d Les preguntes sn en negreta i les respostes no. e Les tres primeres. f Sobre la vida personal, les dues primeres; sobre la vida professional, les tres darreres. g Montserrat Mas. h Cavall Fort. Febrer de 2005.
<mario> Don sou? <sheili_tortosina> De Tortosa. <Tortosina_17> TORTOSA INDEPENDENT!!!!! <mario> Per qu? <Tortosina_17> Ning parla aqu! <Romi> Hola, qu feu? <Jana 16> Hola! <Tortosina_17> Que b! <Jana 16> Com ests? <Tortosina_17> Molt b. I tu? <TdR> Visca tontosa! <sheili_tortosina> Exactament es diu Tortosa, no tontosa. <TdR> s festa a Tortosa avui o qu?
Pgina 171
17 Resposta procedimental.
<TdR> Com s que sou totes aqu? <sheili_tortosina> Jo sc a classe.
Pgina 172
18 a Laia Vega i Irene Nnadi.
<TdR> Qu fas en un xat si ets a classe? <sheili_tortosina> Doncs perqu estic cansada. <Jana 16> Jo tamb em ratllo. <TdR> En la meva poca no tenem ni sala dinformtica. <sheili_tortosina> Doncs ets una mica gran. <TdR> I estvem sis hores fent histria, matemtiques i llengua. Aix s anar a lescola. <mario> Adu, tortosines, que marxo.
b Jordi Sierra i Fabra. c 23 dabril de 2005 (dia de Sant Jordi) d A Barcelona, en una parada on Sierra signava llibres. e Conixer millor lescriptor. f S. Perqu contesta totes les preguntes correctament. A ms, a la presentaci es fa servir lexpressi molt amablement.
19 b En quin projecte treballes actualment? d Has guanyat
algun premi? e Com es publica un llibre? g Algun dels llibres es basa en tu mateix? h Escrius noms llibres per a adolescents? j Hi ha algun llibre o autor que hagi marcat la teva carrera? Perqu sn excessivament personals i no aporten res al contingut de lentrevista.
20 Tot i que lentrevista s bsicament informativa, ja que
Pgina 173
22 Resposta oberta. 23 Resposta oberta. 24 a carta globus: Lartista sollicita que un espectador tri
ens dna notcia de les activitats de Sierra i Fabra, shi deixen entreveure elements propis duna entrevista psicolgica en tant que es dedueixen aspectes de la personalitat de lentrevistat: la tenacitat, la constncia o la soledat.
lliurement una carta, que la miri i que la introdueixi en el lloc que vulgui de la baralla. Lartista colloca totes les cartes en una base de metall que aguanta un globus. De sobte, colpeja el globus amb la m, que es rebenta, i en el seu lloc apareix la carta triada com si sorts de linterior del globus. carta-mirall-fantasma: A petici de lartista, alg del pblic escriu el seu nom en un petit mirall. Desprs, li demana que tri una carta, que la miri i que la torni a la baralla. Quan lartista ensenya de nou el mirall, la firma de lespectador continua a ll, per ara es pot veure impresa la carta que ha estat triada.
104
ampolla-llet-evaporada: Lartista mostra una ampolla plena de llet, per de manera incomprensible la llet va desapareixent gradualment fins que lampolla queda prcticament buida. b Es tracta dun taller per a la fabricaci de grans illusions i aparells de mgia en general. c bitllet impossible, bossa-moneda, caixa negra, llum flotant, cigarreta trencada, dau explosiu, dau negreblanc, mercurial, cremada, regal impossible, vidre travessat. El nom fa referncia a jocs de mgia de petites dimensions. d Resposta oberta. Cal entrar en la secci Llibres de la pgina web.
25 Resposta oberta. 3
Resposta oberta. No es comporten igual. Tots tres sn verbs predicatius. Rebre s transitiu, callar s intransitiu, tot i que tamb pot tenir un s transitiu (callar un secret) i queixar-se s intransitiu. a El nostre amic juga a handbol. b Per berenar, menjareu pa amb xocolata. c Ensenyo els mapes a classe. d Magraden les novelles de misteri. e Tu aprens de pressa. f A la tardor, el boletaire busca sobretot rovellons i rossinyols. Ha calgut canviar els mots en cursiva, perqu sn els subjectes i hi ha dhaver concordana entre subjecte i verb.
Gramtica
Pgina 176
4 5
Pgina 175
1
Resposta oberta. Resposta model: Ms impossible assistir al congrs. Cal canviar la data.
V. atributiu
Els nens tamb tenen on queixar-se El bullying, la brutcia al carrer i la falta despai per jugar o fer esport potser no els treuen la son, per preocupen alguns nens i nenes que shan adreat al Sndic de Greuges. Conscients que no s que no tinguin res a dirli, sin que potser no ho tenien fcil per dir-li-ho, el Sndic va posar en marxa la setmana passada una pgina web (www.sindic.cat/infants) per recollir opinions i queixes dels infants. No era noms una intuci, sin que els resultats ens avalen, reconeix ladjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, Xavier Bonal. El primer dia, la web va rebre vint-i-cinc missatges, i catorze els dos dies segents. El Sndic, Rafael Rib, est convenut que grcies a Internet la instituci sacostar molt ms als menors. Estem acostumats a dir-los: Tu calla o Fes aix. I no pot ser, va dir, i va lamentar que la societat no tingui gaireb en compte la seva opini. Lany passat, el 10 % de queixes al Sndic van ser vinculades als infants i a leducaci, tot i que noms tretze van ser presentades pels mateixos nens. Tretze que shan vist mpliament superades amb noms un dia de funcionament de la web. Lassetjament a lescola i les reclamacions despais indicats per fer activitats doci sn els temes que han motivat ms queixes. El Sndic, per, no podr ajudar els que es queixen perqu volen ms temps de pati o perqu a casa no els deixen veure la tele.
He tingut pana amb la moto. No s res greu.

V. atributiu
Arribar tard. Lavi est malalt. Vine aviat. Petons.

V. atributiu
Enhorabona. La pellcula ha estat un xit total.

V. atributiu
Et donar notcies a la tornada.

6
Avui sabem poc, encara, sobre la histria millenria del poble inuit en el Pas dels ssers Humans, Inuit Nunaat. Els indicis que aquest poble nmada, espavilat, ha deixat a la histria sn febles, com petjades lleugeres en el bruguerar. Sho emportaven tot en els seus desplaaments millenaris, darrere rens, balenes i foques. Tamb la seva histria, amb cntics i danses, poesies i narracions, emmagatzemats a la memria, que els ms grans administraven i passaven a noves generacions. Com la majoria de pobles nmades de tot el mn, tamb el poble inuit va escollir la manera ms prctica de conservar la seva histria i els seus coneixements: la transmissi oral.
105
verbs atributius sn
verbs predicatius transitius sabem emportaven administraven passaven va escollir intransitius
a agncia. b Jess. c platja. d rgim. e jeroglfic. f Jaume. g jersei. h gimnstica. i majestus. j projecte. k rellotgeria. l injecci. m estranger. n jovent. o ajeure. present dindicatiu menjar jo tu menjo menges menja rebutjar rebutjo rebutges rebutja rajar rajo rages raja apujar apujo apuges apuja apugem apugeu apugen
Pgina 177
7
ell / ella
nosaltres mengem Adonar-se de lengany; menjar cigrons; dir mentides; anar al parc; jugar a fet i amagar. Sn verbs predicatius. Resposta oberta.
8 5
rebutgem ragem rebutgeu rebutgen rageu ragen
vosaltres
mengeu
ells / elles mengen a All dej, remei segur.
La llegenda, que no sembla histricament comprovable, del santuari de Nria s antiga. Sant Gil hauria arribat a Nria vers lany 700 i hauria viscut en una cova durant tres o quatre anys. Tres-cents anys ms tard, el pelegr Amadeu seria lencarregat de buscar els objectes que sant Gil havia deixats amagats, i que han restat com a smbols de Nria: la imatge primitiva, que ell mateix hauria tallat, la creu, lolla amb qu es feia el menjar i la campana amb qu convocava els pastors. s tradicional que les dones que volen ser mares posin el cap dins lolla i toquin la campana tot demanant de tenir un fill. [El nucli de latribut s marcat en cursiva i negreta.]
b Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most. c El peix no fa greix. d Anxoves de lEstartit, bones de dia, males de nit. e Garnatxa de lEmpord s el vi millor que hi ha. f Beure xarrupant, beure de bergant. g On mengen dos en mengen tres. h Panxa plena fa bullcia, panxa buida fa malcia.
Pgina 180
6 7
xiprer, xamp, xeringa, xiulet, xori, xinxetes, ximpanz. Reixa, xarxa, rebaixes, Xavier, baix, queixal, embruixat, panxa, xocolatada, arxiu, merixer, enganxar, xarop, ruixar, orxata. ALBERGNIES FARCIDES DANXOVES Ingredients 4 albergnies mitjanes 16 anxoves 10 tomquets 1 tasseta doli 5 alls
a La malaltia den Joan... b La tranquillitat daquest poble... c La preocupaci dels advocats... d La inquietud del pacient... e La claredat de les seves raons... f La dificultat del problema...
8
10 Resposta oberta.
Ortografia
julivert pa ratllat una cullerada de farigola seca en pols sal i pebre
Pgina 179
1 2
Resposta oberta. a afegiu. b envegis. c airegem. d corregeixin. e maregeu.
1 culleradeta de sucre
106
Preparaci [Nota desmena en el llibre de lalumne: el tercer pargraf ha de dir: Per comenar, fre__iu els alls en una paella amb una mica doli. Quan estiguin daurats, traieu-los de la paella i reserveu-los.] ORDRE: 5 Finalment, farciu les albergnies que heu buidat, amb la barreja dalbergnia i tomquet, poseu-hi les anxoves a sobre, cobriu-les amb la barreja de pa ratllat i julivert i coeu-les al forn en una safata. 3 A continuaci, en una paella amb oli abundant sofregiu les albergnies tallades a trossos i els tomquets i quan estiguin daurats afegiu-hi la sal, el pebre, el sucre i la farigola. 1 Per comenar, fregiu els alls en una paella amb una mica doli. Quan estiguin daurats, traieu-los de la paella i reserveu-los. 4 Seguidament, poseu en un bol els alls que teneu reservats ben picats, el pa ratllat i el julivert picat, i barregeu-ho tot b. 2 Tot seguit, talleu les albergnies per la meitat, buideules, talleu la part de dintre a trossos i els tomquets i reserveu-ne la part de fora.
5 1
Pgina 184
a Ataca, dirigia, sesmunyia, aixecava... b Va aixecar el rasclet i va assestar un cop fort amb les pues metlliques sobre el cos de la serp que noms podia enroscar-se i cargolar-se. c Perillosa, mortal, serp, negra, malson, verins, es retorava, senroscava... d Respostes model: No devia estar a ms de quinze passes dell; Latraparia en cinc segons; Observant la mortal serp negra que sesmunyia velo per la grava cap a ell. e Es va precipitar a la finestra i va cridar-li en suahili que tenia la serp al seu darrere. f Perqu se sent satisfet dhaver-li pogut salvar la vida.
2 3 4
Resposta oberta. Han de marcar Tanganyika, el Zaire, Zimbabwe i Zmbia. Resposta oberta.
Pgina 185
Resposta oberta. Extensi: 945.087 km2. Nombre dhabitants: 36 milions. Idioma: suahili i angls. Moneda: xling tanz. Clima: tropical.
Pgina 181
6 9
Desar: estotjar; indigestar: empatxar; ruixar: esquitxar; refusar: rebutjar; murmurar: xiuxiuejar; indignar; enutjar. Estoig, empatx, esquitx, rebuig, xiuxiueig, enuig.
10 a8, b4, c7, d3, e5, f2, g1, h6. 11 a abaixar, rebaixar. b jeia.
Gastronomia: carn a linterior (de bfal, nyu o antlop) i peix a les zones costaneres. Allotjament: predominen els hotels de classe turstica. Vacunes i malalties: malria, clera, diftria.
Lectura
Resposta oberta.
Pgina 182
Referncia bibliogrfica de la lectura: Roald Dahl, Sol pel mn. Editorial Empries.
107
Literatura
8 9
Correcta. Correcta.
Pgina 187
1
a Marta, Manelic i Sebasti. b Cap al final de lobra, ja que apunta el desenlla en qu Manelic ven lamo Sebasti i aconsegueix endursen la Marta. c La majoria, per sobretot les introdudes per corren, retrocedint, caient i alant-se. d Resposta oberta. e Resposta oberta.
10 La grafia tx es pot escriure a principi de mot. 11 Les grafies x, ix corresponen al so de la lletra xeix. 12 Correcta. 13 Els actes teatrals sn formats per escenes. 14 Correcta.
Reps
Pgina 188
1 2
Rostre, cara. Es tracta dun text narratiu en tant que ens explica uns fets sobre uns personatges en un lloc i en un temps determinats. Jo, gir. Atributius: s, era. Predicatius: pregunt, acaronava, exclam, t. Resposta oberta.
3 4
Autoavaluaci
Pgina 189
1
En una entrevista, lentrevistador s sempre qui formula les preguntes. Lentrevista psicolgica tracta sobre qestions referents a la personalitat de lentrevistat. Correcta. Correcta. La frase En Joan s alt cont un verb copulatiu. Els verbs transitius necessiten un complement directe. Correcta.
3 4 5 6 7
108
Continguts
Reconeixement de les caracterstiques del cmic. Identificaci dels elements que conformen el cmic. Lectura i anlisi de diversos cmics. Relaci dinterjeccions amb el seu significat. Identificaci dels recursos expressius que es fan servir en els cmics. Elaboraci dun cmic a partir dunes pautes donades.

Classificaci dels verbs en les tres conjugacions. Distinci entre el lexema i el morfema de diverses formes verbals. Identificaci de la persona, el nombre, el temps i el mode duna forma verbal. Escriptura dels temps compostos. s correcte de les grafies p/b, t/d, c/g, b/v, r/rr. Compleci de frases o textos amb les grafies adequades. Compleci de sries verbals.
Lectura autnoma i guiada dun fragment dels textos Bestiari de Pere Quart i Bestiari de Josep Carner. Resoluci dactivitats sobre la lectura. s de les TIC per cercar informaci. Reconeixement de les caracterstiques de la poesia. Recompte de sllabes dun vers. Lectura i anlisi de diversos poemes.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del cmic. Llegir i analitzar cmics diversos. Relacionar interjeccions amb el seu significat. Identificar els recursos expressius que es fan servir en els cmics. Elaborar un cmic a partir dunes pautes donades. Classificar els verbs en les tres conjugacions. Distingir el lexema i el morfema de diverses formes verbals. Identificar la persona, el nombre, el temps i el mode duna forma verbal. Saber els temps compostos dels verbs. Aplicar correctament les normes ortogrfiques de les grafies p/b, t/d, c/g, b/v, r/rr. Distingir el significat de diversos homfons. Completar sries verbals. Escriure correctament un dictat preparat. Gaudir de la lectura i la comprensi de poemes. Resoldre activitats sobre la lectura. Reconixer les caracterstiques generals de la poesia. Saber comptar sllabes dun vers.
109
Pgines 208-209
Pgines 200-203
En el programa de literatura de la unitat 8 del llibre de lalumne sha treballat els bestiaris de Pere Quart i de Josep Carner. Ara proposem uns altres poemes dels bestiaris daquests autors per aprofundir en lestudi de la poesia. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats segents li interessa que facin els alumnes, en funci de les necessitats de laula.
Gramtica El verb
4. Separa el lexema i el morfema de cadascuna de les formes verbals segents: a tenim b vingus c menjo d sabrien e canten f encares g demana h volia i paris j temo
Lectura Bestiaris
1. Explica, en un mxim de tres lnies, el contingut de cada poema. 2. Per parelles, trieu un dels poemes. A partir del contingut, escriviu un gui que tingui com a protagonista lanimal del poema. 3. Convertiu el gui anterior en un cmic. Seguiu els passos que trobareu en el llibre de text (p. 199).
5. Completa el quadre segent a partir de les formes verbals de lexercici anterior:

forma verbal tenim vingus menjo sabrien canten encares demana volia paris temo persona nombre temps mode infinitiu i conjugaci
110
Pgines 204-207
Pgines 212 i 213
Ortografia Les grafies p/b, t/d, c/g

6. Completa cada un daquests mots dels poemes amb la consonant corresponent i escriu-ne un derivat: _sties: ___ _ingus: ___ _anyes: ___ _erd: ___ ca_rien: ___ her_am: ___ _oreta: ___ _astit: ___ _lanc: ___
Literatura La poesia
9. Memoritza un dels poemes de Josep Carner o de Pere Quart. Desprs, recital en veu alta i amb lentonaci adequada. 10. Escriu un poema duns deus versos dedicat a un animal, sigui domstic o salvatge, prenent com a model els textos de Josep Carner o Pere Quart. Una vegada lhagis escrit, llegeix-lo als companys de classe.
7. Busca en els poemes dos exemples de cada una de les grafies i dels sons segents: a r mltiple (so fort): ___ b r simple (so fluix): ___ c r muda (cap so): ___ 8. Dictat Em va despertar larrossegall de les onades als meus peus. La nit havia caigut, per, cansada com estava, massa per abandonar el banc de sorra, vaig arrossegar-me fins en un indret ms elevat on pogus estar a recer de la marea, i vaig tornar a adormir-me. Al mat vaig veure la canoa una mica enll. Vaig agafar bosses, cistelles, llana, arc i fletxes i vaig bolcar la canoa per tal que la marea no se lendugus mar endins. Llavors vaig enfilar-me al promontori on havia viscut. Em feia lefecte que havia estat fora molt de temps, ara que dreta, dominava tanta vista. Em sentia feli dhaver tornat. Tot el que veia les lldries jugant al varec, les anelles descuma entorn de les roques que guardaven lentrada de lembarcador, el vol de les gavines, la marea enll del banc de sorra momplia de felicitat.
Scott ODell, Lilla dels dofins blaus. Editorial La Galera.
varec: massa dalgues que la mar llana a les platges o que hom talla.
111
El caiman A lAmrica i la Xina on hem prosperat, tenim morrots ms breus i ms amples que no pas els cocodrils. Anem llestos a la feina que ens apar ms important: ficar bsties a la boca, retorades tot sagnant. Decidits a mil esguerros si vingus un enemic, poc lofendrem... si cuita a fer-se foneds.
Josep Carner, Obres completes. Editorial Selecta.
El cargol Tinc banyes que no fereixen, menjo tant de verd com puc i, com una joia viva, porto un estoig al damunt. Temo les sabates distretes i peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols o lherbam. I quan sento criatures que a la voreta o de lluny canten un Cargol, treu banya! mig em moro de poruc.
Josep Carner, Obres completes. Editorial Selecta.
Diplodocus Paleontleg erudit, si mencares els teus focus em rescates de loblit. Tho demana un diplodocus que no sap com fou bastit.
Pere Quart, Bestiari. Edicions Proa.
Colom L home volia tenyir les teves ales de sang. No et paris, colom blanc. No paris blanc, colom.
Pere Quart, Bestiari. Edicions Proa.
112
El cmic
7
cartutx
Pgina 194
1
x x x x x x x
x x
metfora visual lnies de moviment lnies dexpressi lletra grossa i en negreta
a Pesquis. b Pesquis explica que la seva famlia va conixer els nous vens de repl, els Balaga, quan el gos daquests, en Bull, se li tir a sobre en el moment que els anava a demanar caf. c Pesquis. d Baliga, senyors Balaga, senyors Senderi i Bull. e Lacci principal, al repl dels pisos den Pesquis i de la Baliga. Tamb shi veu lhabitaci den Pesquis. f Tots salarmen. g S, perqu shi tira a sobre i el llepa. h Es riu de la situaci i diu al gos que pari de llepar el fill dels vens.
8
x x
x x x
Pla general: 1, 2, 3, 4, 5, 8. Pla mitj: 6. Pla americ: 7.
1 Ho veus? No ests estudiant! Ho sabia! Ets un...! 2 s que... Estava... Estava...pensant en... el futur... 3 Vaja, em sorprens! Penses en el futur, quan siguis gran? 4 No, no... 5 En... quan acabis els estudis? 6 No... En un futur ms prxim... 7 En el que pot passar en els prxims mesos? 8 No. En... un futur molt ms prxim... 9 Qu hi ha per sopar?
Es diuen Pesquis Senderi i Baliga Balaga. Pesquis pop. Seny, ra. Senderi Discerniment (colloquialment, seny). Baliga-balaga Persona que no t formalitat en res; tarallirot. Resposta oberta.
Pgina 196
3
Es correspon amb la raa del gos (Bulldog, en angls; en catal, Buldog). eh!: crida latenci dalg, tant si s lluny com si s a prop. ah!: expressa una emoci viva (alegria, dolor, sorpresa, indignaci...). ehem!: crida latenci dissimuladament. ecs!: expressa fstic, repugnncia Per ordre de dalt (esquerra dreta) i baix (esquerra dreta): veu dels personatges pensar somniar crispaci. Crispaci (vinyetes 5, 6, 7). Veu dels personatges (vinyetes 2, 4, 5, 6, 8).
Pgina 197
13 a Els obrers no poden treballar en lobra perqu no
Pgina 195
6
tenen pedres. Quan arriba la caravana, el cap diu que no queden pedres. Oblix el fa parlar a cpia de bufetades i aquest acaba confessant que Filfis lha pagat per llenar les pedres al Nil. Astrix sofereix a tornar a les pedreres amb el cap de la caravana a buscar les pedres. b Astrix, Oblix, Numerobis (cap de lobra), el traductor egipci i Panormix (druida gal que duu una llarga barba blanca). Tamb hi apareix Idfix, el gos. c Tots parlen catal, llevat del cap de la caravana, que parla egipci; Oblix i el traductor parlen en catal i en una ocasi en egipci. d Oblix domina la llengua de les bufetades, ja que resulta ser la ms efectiva a lhora de fer confessar el cap de la caravana.
Introducci: vinyetes 1, 2 i 3. Nus: vinyetes 4, 5, 6 i 7. Desenlla: vinyeta 8.
113
e He rebut diners den Filfis per llenar les pedres al Nil, per encara queden pedres a les pedreres, muntanyes de pedres! De bon grat nanir a buscar. Si us plau, no em pegueu tan fort! Us juro per Isis, Osiris i Serapis que no ho tornar a fer! f Conjunt de vuit vinyetes amb bafarades i cap cartutx. El color de fons de les bafarades s diferent segons la llengua que es parli: catal, fons blanc; egipci, fons groc i verd. Tamb es recorre a lescriptura jeroglfica per diferenciar les intervencions en egipci. Els deltes dels globus surten directament dels personatges, llevat de la vinyeta 9, que correspon a la veu de legipci al qual Oblix est pegant. Hi trobem metfores visuals (estrelles petites, en les vinyetes 8 i 9; signe dadmiraci gros, en la vinyeta 3; nvols de pols, per indicar moviment en les vinyetes 2 i 10), onomatopeies (paf, uah, en la vinyeta 8; pof!, en la vinyeta 10); traos especfics (lnies de moviment, en les vinyetes 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 10; marques de perplexitat o emoci, en les vinyetes 3 i 5). Pel que fa als plans que es fan servir en les illustracions, hi trobem els segents: pla general (vinyetes 1, 2, 3, 5 i 10), pla mitj (vinyetes 4, 6 i 7), pla sencer (vinyeta 8), primer pla (vinyeta 9).
17
forma verbal sabeu vs poden deixa traieu era van alarmar forma verbal sabeu vs poden deixa traieu era van alarmar persona Segona Segona Tercera Segona Segona Tercera Tercera
infinitiu saber anar poder deixar treure/traure sser/ser alarmar nombre plural singular plural singular plural singular plural
conjugaci segona primera segona primera segona segona primera temps present mode indicatiu imperatiu present indicatiu imperatiu imperatiu imperfet passat perifrstic indicatiu indicatiu
18 a qu (vinyeta 6).
b traieu-mel (vinyeta 8). c cals (vinyeta 7).
Pgina 198
14 auxili: auxiliar / socors: socrrer
d vens (vinyetes 2, 3 i 8). e vs i sn (vinyeta 2). f els meus pares (vinyeta 1), a casa meva (vinyeta 6) i les nostres famlies (vinyeta 8).
auxiliador/a, auxiliar (adj), auxiliaria (substantiu). socorredor/a, socorriment, socorrisme, socorrista.

15
Pgina 199
sinnims del verb alarmar atemorir aterrir esborronar esgarrifar esglaiar esverar inquietar intranquillitzar sobresaltar antnims del verb alarmar apaivagar asserenar assossegar calmar pacificar suavitzar temperar
19
r mltiple res porta oberta grrrr! socors
r simple pares grcies per (2) mare nostres Senderi traieu-mel sobre
r muda van conixer (2) demanar donar senyors (3) van alarmar va ser (2) llepar
16 Cartutxos: sabeu, van conixer, va ser, era, es van
20 molt, igualment: no es pronuncia la t.
alarmar, va ser, es van conixer. Bafarades: vs, demanar, poden, donar, sn, coneixem, passa, coneixels, deixa, llepar, traieu. En els cartutxos predominen els temps de passat, mentre que en les bafarades els verbs estan en present dindicatiu i dimperatiu, majoritriament.
gust: es pronuncia la t.
114
b Va sortir: passat perifrstic. va embolicar: passat perifrstic. va plantar: passat perifrstic. entelat: participi. omplia: imperfet. va eixugar: passat perifrstic. treure: infinitiu. perdre: infinitiu. retornava: imperfet. sents: imperfet de subjuntiu. va tirar: passat perifrstic. va obrir: passat perifrstic. eixugar: infinitiu. trobar: infinitiu. mirant: gerundi. reflectit: participi. desdibuixat: participi. va mantenir: passat perifrstic. va fer: passat perifrstic. va escopir: passat perifrstic. hi havia: imperfet. continuava: imperfet. retornant: gerundi. mancats: participi. dominat: participi. coronat: participi. queia: imperfet. c Els verbs del darrer pargraf estan en imperfet, mentre que els dels pargrafs anteriors estan en passat simple.
Gramtica
Pgina 201
1
forma verbal engega escombrem surts fan rebreu vull nedareu costar infinitiu engegar escombrar sortir fer rebre voler nedar costar conjugaci primera primera tercera segona segona segona primera primera
Envi-veu; sort-irem; esten-ies; fregu-ssim; pos-in; imagin-o; enfil-o.

5
forma verbal sortirem estenies
Pgina 202
X U R I G U E M U N T A R E M I V L P L B R I L L P G U I
persona primera segona
nombre plural singular plural plural singular singular
temps futur passat passat present present present
mode indicatiu indicatiu subjuntiu subjuntiu indicatiu indicatiu
U R B P R A S A E W O H S U R C E E U R R Q N L V L I A L B G F D V O E G A L S O M R G U I I L E E U T R
fregussim primera posin imagino enfilo tercera primera primera
E A L E U A R I I A U L F I E
L D S M R L E S L S I T L P L E
E A R R A G A S E I M E R S E R I J I
U R A N O T
a LElvira va sortir de la dutxa, va embolicar-se rpidament amb una gran tovallola i es va plantar, amb un gest lleugerament desafiador, davant el mirall de la pica, mig entelat pel baf que omplia la cambra de bany. Es va eixugar amb gestos enrgics sense treures la tovallola del voltant del cos ni perdre de vista la silueta vaga que retornava el mirall, com si sents un estrany pudor davant della mateixa. Va tirar enrere els seus llargs cabells negres amb un gest descurat i va obrir la tovallola per, amb una punta, eixugar el vidre i trobar-se mirant el seu cos nu, reflectit i desdibuixat per les romanalles del baf i la humitat fins a lalada del ventre. Va mantenir uns instants el gest de desafiament i, tot seguit, va fer una llengota. Lletja! va escopir cap a la seva imatge. I grassa! I granelluda! Per no hi havia res a fer: el mirall continuava retornantli el reflex duna noia de cos perfecte, duna bellesa intensament harmnica, prima i esvelta per no magra, de membres llargs i fins per no mancats de fora, amb un rostre de trets dimpecable regularitat, dominat per uns intensos ulls negres i coronat per aquella cabellera bruna, suaument rinxolada, que ara li queia, molla, damunt les espatlles.
G E L S N E N R M Q S N T M I N E N T U O U R U A U A A R R N O O P E S Q U E S D F E N A O J M E R L U T S R U A R M O L A E V I I E R E I I I A S O P K L O X E D N A B S E
Xuclaves amanies somriuran nedareu muntarem mulles afaitssiu esbandeixo pesques salem.
6
[1] feien; [2] tornaven; [3] ensenyava; [4] deia; [5] s; [6] perdem. Imperfet dindicatiu. Aquest any, els nens ms grans han tingut una especial tirada cap a les bicicletes. Algunes tardes fan petites excursions pels boscos dels voltants i tornen explicant batalles segurament exagerades, per no per aix menys fascinants. Tornen parlant de mallerengues blaves i dabellerols, i daltres ocells que loncle els ensenya a diferenciar, perqu diu que saber els noms exactes de les coses fa veure el mn molt millor, molt ms ric i divers. Que una llengua no tan sols s un vehicle de comunicaci, sin lexpressi duna cultura. Que sense la llengua, perdem els matisos, i que sense els matisos, perdem el mn. 115
nom temps simple present dindicatiu passat simple passat perifrstic imperfet dindicatiu passat simple futur present de subjuntiu passat perifrstic condicional imperfet de subjuntiu passat simple imperfet de subjuntiu passat simple futur present dindicatiu imperfet dindicatiu
forma simple proposem comunicreu vaig suposar amagaven call buscareu plogui van sortir tornaries ans desaren collssim eliminreu comenarem ballem endreava
forma composta hem proposat hagureu comunicat vaig haver suposat havien amagat hagu callat haureu buscat hagi plogut van haver sortit hauries tornat hagus anat hagueren desat hagussim collit hagureu eliminat haureu comenat hem ballat havia endreat
nom temps compost perfet dindicatiu passat anterior passat anterior perifrstic plusquamperfet dind. passat anterior futur perfet perfet de subjuntiu passat anterior perifrstic condicional perfet plusquamperfet de subj. passat anterior plusquamperfet de subj. passat anterior futur perfet perfet dindicatiu plusquamperfet dind.
Pgina 203
8
a No portis aigua, vailet! b No canteu fluixet! c No baixin daqu, sisplau! d No fem els deures de pressa! e No traci una ratlla recta! La segona persona del singular i la segona persona del plural de limperatiu coincideixen amb la tercera persona del singular i la segona persona del plural del present dindicatiu. La primera persona del plural, la tercera persona del singular i la tercera del plural coincideixen amb la tercera persona del singular i la tercera del plural del present de subjuntiu. En els casos que la primera i la segona persona del plural del present dindicatiu i del present de subjuntiu coincideixen, lgicament tamb coincideixen amb les dues primeres persones del plural de limperatiu.
va famlia que aviat es va veure augmentada amb un nou membre quan arrib el seu primer fill, un noi sa i condret a qui va posar de nom Muhammad. I aix passaren els dies i darrere dels dies els anys, fins que un mat, mentre estellava un tronc a dalt dun tur, atall a lhoritz una quadrilla dhomes a cavall que es dirigia cap a aquells verals.
formes personals faria va decidir quedaven anava tornava venia permetia anaven era arrib persona 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a nombre temps mode
singular singular plural singular singular singular singular plural singular singular singular singular singular singular plural singular singular singular
condicional simple passat perifrstic imperfet imperfet imperfet imperfet imperfet imperfet imperfet passat simple imperfet passat perifrstic passat simple passat perifrstic passat simple imperfet passat simple imperfet
indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu
Pensant com sho faria per guanyar-se les garrofes, va decidir invertir els pocs diners que li quedaven en la compra de tres ases i una destral, i aix, convertit en llenyataire, cada mat se nanava al bosc i tornava a la tarda amb els feixos de llenya que tot seguit venia a mercat; aix li permetia dur a casa lexigu jornal amb qu anaven tirant. I per ms que de vegades era objecte de burles dels coneguts i del menyspreu dels parents, arrib a agafar afecte al seu ofici, ja que li assegurava el pa, a ell i a la se-
assegurava va veure arrib va posar passaren estellava atall dirigia
116
formes no personals pensant guanyar invertir convertit dur tirant agafar
infinitiu pensar guanyar invertir convertir dur tirar agafar
gerundi pensant guanyant invertint convertint duent tirant agafant
participi pensat guanyat invertit convertit dut tirat agafat
Cstig, dermatleg, rab, rpid, prleg.
Pgina 206
4
augmentada augmentar
augmentant augmentat
Quan vaig sortir de casa vaig estar a punt de trepitjar un colom mort. Des de lluny em semblava que era un tros de drap que havia caigut dalguna terrassa, perqu aquella nit el vent havia bufat de valent. Quan els peus van arribar al costat del colom, en el precs moment que madonava del meu error, vaig tenir la certesa ms absoluta que la mare es moriria. Aquella evidncia es va transformar en un augment incontrolable dels batecs del cor. Notava la sang contra els polsos, com aquell vent de la nit que anava donant cops contra els vidres de la finestra de la meva habitaci. Les cames em pesaven. Un pes de plom. Era com si se manessin inflant. Em sentia com si fos una mena dhbrid entre persona i elefant. Aix mateix, era com una elefanta pesada, maldestra, amb ganes de trobar una ombra per estirar-se a dormir, perqu sabia que tot el que lesperava per endavant valia ms que no ho visqus amb els tons de la tragdia, de la desgrcia. Consonants mudes a final de mot: sortir, estar, punt, trepitjar, vent, valent, arribar, moment, transformar, vent, donant, inflant, elefant, trobar, dormir, endavant.
10 a Aviseu-me. b Tocaven. c Escoltava. d Anirem.
e Estudiessis. f Va sentir. g Va fer-se. h Hi hauria. i Va advertir programaria.
Ortografia
Pgina 205
1
Mots aguts: joventut, gelat, concep, nord, exactitud, humit, nebot, amarg, profund, antic, feixuc. Mots plans: tmid, encrrec, pllid, rgid, nufrag, lquid, bileg. Resposta model: Derivats dels mots plans: timidesa; encarregar, pallidesa, rigidesa, naufragar, lquida, biloga. Classificaci dels mots aguts: P concep T joventut gelat humit nebot C antic feixuc
5 6
Resposta oberta. a El govern ha aprovat diferents mesures a favor de les empreses de lautombil. b Ladvocat va haver de demanar un canvi de dia per al judici. c Savorria tant que comen a enviar missatges amb el mbil. d Lvia Teresa, que ha complert setanta-vuit anys, reconeix que s vella per tamb molt svia. e LEsteve no vol que el bar no voti en les prximes eleccions. f Aix que va veure el seu antic company, el convid a fer un beure a la coberta del seu vaixell. g Sha rebentat el tub de laigua del rentavaixella i mhe embrutat la gavardina nova.
Prec de Nadal Mira com vinc per la nit del meu poble, del mn, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans: et porto sols el meu gran crit. Infant que dorms, no lhas sentit? Desperta amb mi, guiam la por de caminant, aquest dolor duns ulls de cec dintre la nit. a buit, buida, buits, buides / cec, cega, cecs, cegues. b vinc, sentit.
7
ballar treballar espavilar trobar arribar
balla treballa espavila troba arriba
ballava treballava espavilava trobava arribava
va ballar va treballar va espavilar va trobar va arribar
117
Pgina 207
8
Resposta oberta. Camell i dromedari
neu: nevada; rep: rebuda; sap: sabrem; esclau: esclavitud; blau: blavor; llop: llobatons. Van iniciar els darrers preparatius que precedirien el viatge. Com que seria llarg, calculaven que duns quants mesos, van carregar a lembarcaci dos covenets de pomes arrugades, un pernil, una caixa de llaunes de conserves que semblaven en bon estat, un saquet darrs i un altre de mongetes i un formatge rod, gaireb tan gros com les rodes dels carrets amb qu havien fugit de Benaura, i molt dur.
7 8 9
El camell: dos; el dromedari: un. En zones desrtiques. A un grup de persones, a qui anomena senyors. El tigre
10 Fuet. 11 Grocs amb ratlles negres. 12 Amb el dedicat a les zebres.
10 1 Gratar-se larmilla: a.
2 Puja aqu dalt: d. 3 No haver-nhi per a tant!: e. 4 Jugar-se alguna cosa: b. 5 Fer figa: f. 6 Prendre per altre: c.
11 a Consonant muda: malalt, tardor, Montsent, volts,
Mosques i mosquits
13 Les mosques treballen de dia i els mosquits, de nit. 14 Eficament, fer les coses encomanades amb activitat i
rapidesa.
15 Nhi ha de tres sllabes i de cinc sllabes.
cremors, visitar, contant, treballar, doncs, fer, Sants, posar, ungent, fer. b Semblava, satansava, millorava, tenia, parlava, queixava, passava, feia, estvem, agradava, volia, era, entretenia, feia, deixava, veia, menjava, passava.
Pgina 211
El camell
16 Espines. 17 Els dos geps.
Lectura
18 Toca traginar.
Pgina 208
Referncies bibliogrfiques de la lectura: Pere Quart, Bestiari. Editorial Proa. Josep Carner, Bestiari. Editorial Selecta.
Lelefant
19 El forut ms gran i que t una gran estatura. 20 Perqu amb la trompa arriba gaireb a tot. 21 En alegria i ajupit.
Pgina 210
Zebra
1 2 3
El tigre
22 Per la mirada i per ser una mica ms gran que el lle. La
resta de la resposta s oberta.

23 El tigre.
Resposta oberta. Blanques amb ratlles negres.

24 El fet que el tigre s una mica ms gran, les ratlles
Perqu la pell sassembla a un pijama de ratlles. Girafa
negres i el fet que el tigre no t crinera.
4 5
Del terra estant. Petit i empetitit.
25 Resposta oberta.
118
Literatura
Reps
Pgina 213
1
Pgina 214
1
nombre sllabes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
vers Hola Descola
El cmic explica com Croc-croc i els seus amics viuen tranquillament a la selva, sense por del caador Bors Lamarca. Concretament, Fas-Fut, amb la seva bufera anticaador, aconsegueix espantar-lo i fer-lo fora. Les vinyetes 4 i 5 remeten a lestratgia que Croc-croc va dur a terme en el passat per no ser caat per Bors Lamarca. Les tres primeres plantegen la situaci, de joc per a uns i de caa per a Lamarca; les vinyetes restants (6-10) expliquen com, en el moment present, el caador creu haver trobat la manera de descobrir Croc-croc, posant globus a lextrem de les canyes, i com Fas-Fut els fa petar i foragita el caador. Pam! Pam! Pam! (trets de lescopeta de Lamarca / petament de globus). Uf! (cansament, fstic). He, he! (riure). FFF, FFF (soroll dels globus que sinflen).
Em dic Viola
Far tot el trimestre pogus dir-me claribrut
Com que em queia la panxa i feia cul

3
a Resposta model: Sinalefa: que un. Elisi: que em queia. b Resposta model: Vers femen: Hola. Vers mascul: Com que sc un clar net.
formes personals hi ha volta noteu sembla amoni tires (2) fa s era disparava bellugava es va adonar havia* va haver** funciona tenim sinfla
persona 3a 3a 2a 3a 3a 2a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 1a 3a
nombre singular singular plural singular singular singular singular singular singular singular singular singular singular singular singular plural singular
temps present present present present present present present imperfet imperfet imperfet p. perifrstic imperfet p. perifrstic present present present
mode indicatiu indicatiu imperatiu indicatiu subjuntiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu
conjugaci 2a 1a 1a 1a 1a 1a 2a 2a 2a 1a 1a 1a 2a 2a 1a 3a 1a
* havia: forma part de la perfrasi verbal dobligaci havia de treure. ** va haver: forma part de la perfrasi verbal dobligaci es va haver dadaptar.
Tamb apareixen aquestes formes verbals no personals: caar: infinitiu, 1a conjugaci. perdre: infinitiu, 2a conjugaci. treure: infinitiu, 2a conjugaci. adaptar: infinitiu, 1a conjugaci.
119
B dubte Bors sembla bellugava tamb globus (2) b bufera bravo
V volta veritat disparava bellugava va (2) havia haver invent bravo teves
Autoavaluaci
Pgina 214
1 2
Correcta. Correcta (la majoria, per b que les lnies poden ser tamb dentades, tenen forma de nvol, per exemple). Apareixen sovint fora de la bafarada, en la illustraci. Correcta. Els exemples sn incorrectes: infinitiu (portar), participi (portat). Salta! s imperatiu. El subjuntiu noms susa en ordres negatives (No saltis!). Noms quan el penltim so s una vocal tona o una consonant. Correcta. En les terminacions dimperfet sescriu v.
3 4 5
8 9
10 Noms dos sons, perqu la r muda, com indica el nom,
no sona.
11 Correcta. 12 Noms es compten les sllabes fins a lltima tnica
i cal estar atents als fenmens de contacte voclic (elisi i sinalefa).

13 s femen, perqu bella acaba en sllaba plana.
120
121
Llengua
11
capa soluble carregat cid singular primitiu redut quotidi
capa soluble carregada cida singular primitiva reduda quotidiana
capaos solubles carregats cids singulars primitius reduts quotidians
capaces solubles carregades cides singulars primitives redudes quotidianes
Pgina 218
1 2
Resposta oberta. a F. b C. c C. d C. e F.
Pgina 219
3
cientfic desenvolupar menjar sospitar
seu protena hbit canviar

12 a Article: la, les, el, els.
b Indefinit: molt. c Quantitatiu: bastant. d Demostratiu: aquest, aquestes.
4 5 6
a-3, b-7, c-6, d-1, e-2, f-4, g-5. Resposta oberta. producte (P); planeta (P); microorganisme (M); troballa (M); protenes (M); microscopi (M); sulfric (M). Producte: cosa produda / operaci matemtica. Planeta: astre / dest.
e Possessiu: els seus.

13 En el primer cas s un adjectiu i en el segon, un verb. 14 form-a, sospit-en, coneix-ia, menj-a, desenvolup-a.
Pgina 221
15 aix, llar, Ferroplasma, carregats, ferro, troballa,
mort, descarregats, usual, derivada, nfimes, llargs, desconeixia. catal castell angls francs cientfic cientfico scientific scientifique llar hogar home foyer vida vida life vie Terra Tierra Earth Terre
cientfiques, detalla, quotidiana. Els dgrafs que no es poden separar sn: ll, qu.
16 drogueria, desconcertant, hbits, estabilitzar, dur,
ambients.
17 a viu (DD). b Rs/si/a (H). c re/a/li/tat (H). d qual (DC).
e ci/en/t/fics (H). f di/e/ta (H). g re/pre/sen/ta/ci/ (H). h quo/ti/di/a/na (DC i H). i es/pa/ci/al (H). j a/vui (DD). k can/vi/at (H). l e/xis/tn/ci/a (H). H: hiat, DC: diftong creixent, DD: diftong decreixent.
18 a transformacions: transforma. b posat: posa.
Pgina 220
9
a Un grup de cientfics han descobert un desconcertant microorganisme. b Lltim nmero de la revista Nature detalla la vida quotidiana del Ferroplasma. c Els ssers vius shan anat adaptant a aquestes transformacions. d [El Ferroplasma] Seria un dels primers pobladors del planeta. e El microorganisme no solament es menja el ferro. [El bloc subratllat s el subjecte de loraci.]
c espacial: espai. d fonamental: fonament. e realitat: real. f pobladors: poble. g alimentaris: aliment. h capacitat: capa. i investigacions: investigar.
19 a sser. b cid. c menja. d espanyol. e obstant. f avui.
g supervivncia. h carregats. i ambients.

20 So de ics: existia, oxidar, fixador, explica, extrem,
existncia. So de xeix: aix, aix, coneixia.
10 nom-noms, producte-productes, realitat-realitats, sser-
ssers, grup-grups, cientfic-cientfics, part-parts, equipequips, microorganisme-microorganismes, mili-milions, any-anys. 122

21 aix: paraula aguda acabada en vocal.
Pgina 223
28 Resposta oberta. 29 a Com es va localitzar el microorganisme?
per: paraula aguda acabada en vocal. hbits: paraula plana acabada en ts. cid: paraula plana acabada en d. s: porta accent diacrtic perqu no es confongui amb el pronom es. importncia: paraula esdrixola. Totes porten accent. ssers: paraula plana acabada en rs. cientfica: paraula esdrixola. Totes porten accent. t: porta accent diacrtic perqu no es confongui amb el pronom te.
b Quines sn les caracterstiques del microorganisme? d Com es pensa donar a conixer la descoberta? e Per qu es diu Ferroplasma?
Pgina 222
22 a El Ferroplasma.
33 Resposta oberta. 34 Resposta model:
b El descobriment dun microorganisme que viu en lcid sulfric i devora metalls. c Lany 2006. d A Rssia. e Perqu s com un ress del passat ja que els seus espais naturals sn els propis de la Terra primitiva.
23 Resposta oberta. 24 Resposta oberta. 25 Tot i que depn del diari, la notcia podria aparixer en
Pgines que contenen informaci sobre el Ferroplasma: microbewiki.kenyon.edu/index.php/Ferroplasma (cientfica) www.omniscellula.net/pages/articles/amils.htm (cientfica) en.wikipedia.org/wiki/Ferroplasma (divulgativa) www.whoi.edu/home/about/currents8_vol4_ mystery.html (cientfica)
seccions com Cincia i vida o Coses de la vida. De fet, en el diari El Peridico va aparixer en aquesta darrera secci.
26 a C. b F. c F. d C. e F. f C. 27 a El 4 de novembre de 1869. 1
Literatura
Pgina 224
Resposta procedimental.
b La biologia. c s el seu principal competidor. d Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC, Tquio, Pars, Munic, Basingstoke. e Als cientfics i investigadors. f Editorials i notcies cientfiques de carcter general i articles sobre poltica cientfica. g El descobriment de lestructura de la doble hlix de lADN i del primer planeta extrasolar. h Per saber si larticle s dinters general i si es pot incloure en els temes dinters cientfic superior. i El 95 %. j El de la memria de laigua o el de la fusi freda.
2 3
Pgina 225
1-c, 2-a, 3-a, 4-b, 5-a. a s que no hauria pogut fugir en un dia de bon sol, miserable Poncellina? b Deturant el cavall i adreant-se al pblic, molt tranquil i corts. c s la primera que em trobo en aquesta situaci impressionant. d El so de la tempesta, sense aturar-se encara, afluixava una mica. e Vols guardar silenci i salvar-me duna vegada, carai?
123
Fer un gran xfec. Resposta model: Arrossegar el cul, arrossegar pel fang, arrossegar-se als peus. Sortir amb els peus per davant, sortir amb les mans netes, sortir amb un ciri trencat. Caure la bena dels ulls, caure la bava, caure lnima als peus.
Pgina 227
13 Conversacional, ja que reprodueix un dileg entre tres
persones.
14 Resposta oberta. 15 Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) s un dels
Pgina 226
5
a Tres. b Dues. c La lletra rodona, les intervencions de cada personatge; la lletra cursiva, les acotacions. a I patapam, de sobte cauen tres o quatre llamps, se sent el soroll de la fria de la torrentada... i el pont sesberla per la meitat. PONCELLINA xiscla i cau daltabaix. Per no ben b. El farcell ha quedat subjecte entre dos barrots de la barana del pont i la noia sagafa i penja del farcell. b (la seva veu sona des de la distncia). c Per ara, mentre de sobte el so de la tempesta, sense aturar-se encara, minvava un xic, sonen potents trompetes de caa. I muntant en un bonic cavall blanc, apareix un noi ben plantat i vestit de caador noble. El TITELLAIRE es retirar discretament. La primera acotaci ens informa de la situaci ambiental en qu es troben els personatges. La segona acotaci ens informa de lactitud dels personatges respecte a la situaci. La tercera acotaci serveix per presentar el personatge.
autors ms destacats del teatre catal actual. Entre les seves obres, ms de quaranta ttols fins ara, podem destacar Una vella, coneguda olor (1964), Berenveu a les fosques (1972), La desaparici de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1977), Desig (1989), Fuga (1994), E. R. (1994), Testament (1997), Lhabitaci del nen (2003) i Salamandra (2005). Ha obtingut, entre daltres, el Premi Nacional a la millor obra teatral entre 1988 i 1990 i el Premio Nacional de Literatura Dramtica el 1995. Tamb ha collaborat en diverses sries de televisi com Poble Nou, Nissaga de poder o Ventdelpl.
16 Autor de lobra: Josep M. Benet i Jornet
Companyia: Teatre Nu Direcci: Marc Hervs i Sol Intrprets: Vctor Borrs, Nria Crosas, Clara Dalmau Escenografia: Xavier Erra, Xavier Sal Titelles i vestuari: Mart Doy Illuminaci: David Lloris So: Pep Puigdollers Construcci titelles: Joan Hervs, Jaume Piera, Maria Hervs, Francesc Mas Confecci vestuari: Teresa Sol, Rosa Maria Sol Ajudant de direcci: Francesc Mas Ajudant de producci: Alba Llobet Producci executiva: Maria Hervs Coproducci: Teatre Nacional de Catalunya i Teatre Nu
17 Resposta oberta. 18
Resposta oberta. Cal que els alumnes, tanmateix, es fixin en lactitud ridcula del prncep. Benet i Jornet ha escollit lopci del dileg ja que intervenen en lacci diversos personatges que conversen entre ells. Es tracta dun text literari perqu t una finalitat esttica o artstica, a diferncia dun text no literari, que t com a objectiu informar, definir, explicar o instruir.
La Ventafocs
La Ventafocs explica la histria duna noia jove molt bella, que, en morir-se el seu pare desprs dhaver-se casat per segon cop, queda privada del paper que li corresponia en la famlia. La seva malvada madrastra i les seves cruels germanastres la consideren una mena desclava domstica i, com que lodien tant, li posen el sobrenom de Ventafocs. La vida de la Ventafocs canvia de cop quan sassabenta que a la cort tindr lloc un ball en el qual el prncep escollir la seva esposa. Amb lajut mgic de la seva fada padrina, la noia pot acudir al ball, amb un meravells vestit
124
de seda (malgrat loposici de la madrastra). Al ball atreu latenci del prncep, amb el qual balla tota la nit. A les dotze de la nit, per, ha de marxar (ja que s lhora que es trenca lencantament fet per la fada padrina). Per la Ventafocs sen va tan de pressa que en la fugida perd una de les seves sabatetes de cristall. El prncep, molt enamorat, troba la sabata i anuncia que es casar amb lnica noia del regne que tingui el peu prou petit per calar aquella sabata. Lendem, els encarregats del prncep van per tot el regne fent emprovar la sabateta de cristall a totes les noies joves, incloent-hi les germanastres de la Ventafocs. Finalment, la Ventafocs demostra la seva identitat i es casa amb el prncep. Trama En la versi alemanya, el personatge de la fada padrina no existeix, sin que el vestit i les sabatetes apareixen en un arbre que ha crescut al costat de la tomba de la seva mare. Com en les versions en qu s apareix la fada padrina, representa la voluntat de la mare de la Ventafocs, indignada per la crueltat de la madrastra. Tamb locell blau que ajuda el prncep en la recerca de la Ventafocs (li revela que les germanastres miren denganyar-lo) representa la mare de la Ventafocs. Versions de la Ventafocs La Ventafocs apareix en unes altres tres-centes versions en diferents tradicions populars. La versi ms antiga sembla que s la xinesa, escrita per Tuan Ching-Shih. Molts dels elements del conte deriven de loriginal de Ching-Shih, com per exemple els diminuts peuets de la protagonista, signe de noblesa i distinci a la cultura xinesa. En efecte, la versi xinesa emfasitzava el fet que la Ventafocs (anomenada Yen-Shen) tenia els peus ms petits del regne. En les versions occidentals successives s un fet molt estrany i desconegut per qu el prncep esperava que noms una noia del regne fos capa de calar la minscula sabateta. Potser s per aix que en algunes versions no es tracta duna sabateta, sin dun anell o dun braalet. El fet que la sabateta fos de cristall apareix noms en la versi de Perrault i les seves derivades (per exemple, la versi cinematogrfica de Disney), i sembla que es deu a un toc creatiu de lautor, inspirat segurament per lalt valor del cristall al segle XVII. En la variant dels germans Grimm, es tractava duna sabateta dor. Els elements variables sn molt nombrosos; es pot dir que cada grup social i cada poble ha canviat alguns elements del conte, nha emfasitzat alguns i nha eliminant o modificat altres per tal de reflectir la situaci general en diversos contextos socials i histrics. Una nova versi del conte s The Egyptian Cinderella de Shirley Climo. pera lrica La Cenerentola (Gioacchino Rossini) Cendrillon (Jules Massenet) La Cenicienta (Jorge Pea Hen) La Gatta Cenerentola (Roberto de Simone i la Nova Companyia de Cant Popular) Ballet Aschenbroedel (Johann Strauss) Cinderella (Sergei Prokofiev) Cinema Cenerentola, pellcula del 1948 de Fernando Cerchio. La Ventafocs, pellcula danimaci del 1950 de Walt Disney.
Blancaneu i els set nans

La madrastra de Blancaneu mana a un criat que mati Blancaneu perqu el mirall mgic li ha dit que aquesta nena ser ms bella que ella. El sbdit no t valor i decideix abandonar la criatura al bosc. Blancaneu creix feli i aliena a la seva condici reial, criada per set nans. La madrastra troba Blancaneu i sencarrega ella mateixa, transformada en una velleta, denverinar-la amb una poma vermella. Blancaneu cau en un somni etern. Per despertar-la, els nans busquen un prncep, que, en besar-la, la desperta.
La Bella i la Bstia
Bella s una jove somiadora que viu en un poble amb el seu pare Maurice, un inventor. Un dia Maurice marxa a una fira dinventors, per es perd pel cam i acaba presoner en un estrany castell. Bella surt a buscar-lo i, en arribar al castell, descobreix que el seu senyor s una horrible Bstia, per decideix canviar-se amb el seu pare per salvar-lo. Finalment, desprs de diverses peripcies, tornar la Bstia a la seva condici humana.
19 Reprodum la informaci de la pgina web de
lenciclopdia virtual Viquipdia.
La Ventafocs
La Ventafocs s lherona dun popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de lopressi injusta a la qual segueix un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts pasos i t centenars de versions arreu del mn. A Occident, les versions ms conegudes sn la de Charles Perrault (que, al seu torn, est basada en una traducci de Giambattista Basile anomenada La Gatta Cennerentola o la gata Ventafocs) i la dels germans Grimm. Com a versi estndard moderna, per, destaca la narrada en la pellcula danimaci de Walt Disney de 1950.
125

Solucionari Exercicis Llibre Catala Text-La Galera

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Solucionari Exercicis Llibre Catala Text-La Galera

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

ESO

EQUIP DE TEXT-LA GALERA

Clara Ametller Cass Montserrat Estvez Anna Canals

DIRECCI DART COORDINACI DE MAQUETACI

COORDINACI PEDAGGICA DIRECCI

Xavier Carrasco Jess Giralt

Continguts de les guies didctiques

Activitats interactives Enllaos dinters

DVD deducaci per a la ciutadania

Lmines de cincies socials, matemtiques i tecnologia.

rea de Llengua catalana i literatura. . . . . . . . . . . . . . . . 10

El treball unitat a unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Unitat 5 Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8 Unitat 9

Atenci a la diversitat - Refor Atenci a la diversitat - Ampliaci

El projecte de Text-La Galera per a lEducaci Secundria

Aspectes didctics del projecte

rea de Llengua catalana i literatura

Aportaci de lrea a les competncies bsiques

ESO Competncies bsiques

ESO Competncies bsiques

Com s aquest llibre?

Quins programes t cada unitat?

Comprensi i expressi (tipus de textos) Estudi de la llengua Gramtica Ortografia Lxic

Comprensi del text

El text descriptiu (III)

Respon cada una de les preguntes segents sobre la lectura:

olor rams torre xais

Indica quin tipus de determinants tenen aquests sintagmes de la lectura:

Escriu el significat dels sintagmes subratllats en aquest fragment de la lectura:

els seus rams aquesta postal una amiga seva

Presentaci del tipus de text que es treballar en la unitat

Activitats de comprensi, destudi de la llengua, danlisi del text i dexpressi

Dimensi esttica i literria

Les aventures de Kip Parvati

Respon de manera breu cada una de les qestions segents:

Assenyala quins daquests adjectius fan referncia a en Kip:

En grups, representeu a classe cada una de les situacions segents:

Biografia de lautor i contextualitzaci de la lectura

Activitats sobre la lectura

ndex i continguts de la unitat

Ortografia Consonants (I)

Els altres determinants

Essa sorda i essa sonora

Assenyala en cada srie quina paraula cont un so de la essa diferent de la resta:

Marges amb informaci complementria

Aprn de memria un daquests embarbussaments i anota quins sons shi repeteixen: A

Escriu en lletres aquestes adreces:

Completa les oracions segents amb els quantitatius que hi ha a continuaci:

Pronoms personals tnics

Exercicis per treballar els continguts

Quadre amb la normativa ortogrfica

Activitats per comprovar qu has aprs

Pgines dentrada de la unitat

ESO Llengua catalana i literatura 1

ESO Llengua catalana i literatura 1

Torna a llegir el text de Pep Coll i contesta les qestions segents:

En quina daquestes quatre rutes es pot visitar un observatori docells?

Busca en aquesta sopa de lletres vuit topnims esmentats en la lectura:

Classifica els topnims en la columna corresponent:

ESO Llengua catalana i literatura 1

ESO Llengua catalana i literatura 1

Lavaluaci en el projecte dESO de Text-La Galera

Una avaluaci en tres fases