Anda di halaman 1dari 176

Treballar

amb mapes
1. Mapes muts fotocopiables
2. Lectura i interpretaci de mapes
P
R
I
M

R
I
A

R
e
c
u
r
s
o
s

p
e
r

a
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t
Grup Promotor
Santillana
130376 _ 0001-0006.indd 1 28/7/09 12:40:49
Treballar amb mapes s una obra collectiva concebuda, creada
i realitzada en el Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana,
sota la direcci de Jos Toms Henao i M. ngels Andrs Casamiquela.
En la seva realitzaci han intervingut:
Ana Isabel Calvo Villalba
Julio Hernndez Mrquez
Projecte editorial:
Ana Isabel Calvo Villalba
Edici:
Ana Isabel Calvo Villalba
Anna Sagrist
Adolf Vallejo
130376 _ 0001-0006.indd 2 28/7/09 12:40:50
TREBALLAR AMB MAPES respon als objectius curriculars de lrea de Co-
neixement del medi: contribuir a desenvolupar en lalumnat les capacitats
i les destreses relacionades amb mapes i plnols. Per complir aquest pro-
psit, el material sorganitza en dos blocs ben diferenciats: mapes muts
fotocopiables i lectura i interpretaci de mapes.
1. Mapes muts fotocopiables
La collecci de mapes muts fotocopiables permetr al professorat de
lrea de Coneixement del medi reconixer i localitzar espacialment
els principals trets del medi fsic i hum a escales diferents.
2. Lectura i interpretaci de mapes
Tot procediment i treball amb mapes requereix prctica per facilitar-ne
laprenentatge. Aquesta secci dota el professorat de ftxes fotocopia-
bles per treballar procediments cartogrfcs. A ms, shi incorpora una
guia per al professor que recopila els conceptes cartogrfcs que es
treballen al llarg del cicle superior de Primria.
Presentaci
3
130376 _ 0001-0006.indd 3 28/7/09 12:40:50
1. Mapes muts fotocopiables
Grup Promotor / Santillana posa a disposici
del professorat una collecci de mapes muts
per fotocopiar, en un format similar al que utilitzen
habitualment a les classes. En aquesta secci
shan incorporat 68 mapes en format DIN-A4
amb diferents temtiques i a diferents escales.
Des del seu entorn ms local, amb mapes
comarcals de les comunitats autnomes, fins
a escala mundial, passant per lestudi dels
continents, la Uni Europea, Espanya
i Catalunya.
Mapes muts fotocopiables amb suggeriments
didctics
Lenfocament innovador daquesta secci es basa
en la incorporaci de suggeriments didctics per treballar cada
mapa, que tamb destaquen les dificultats ms tpiques
que podem trobar en els diferents aspectes de medi fsic i hum.
Mapes muts de les
comunitats autnomes
Shan incorporat dos mapes
per comunitat autnoma, un de fsic
i un altre de poltic, perqu el professor
pugui utilitzar-los de la manera que
millor sadapti al seu projecte didctic.
4
Oceans
S
E
N
O
0 1.200 2.400
quilmetres
escala

2
0
0
9
G
ru
p
P
ro
m
o
to
r /
S
a
n
tilla
n
a
E
d
u
c
a
c
i
n
, S
. L
. S
e
rve
is
C
a
rto
g
r
f
c
s
S
a
n
tilla
n
a
1
M
A
P
A
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra la localitzaci espacial dels oceans en el mn. Un cop retolat el mapa, els alumnes
poden pintar de color marr les terres emergides o continents per diferenciar-los dels oceans.
El professor ha de recordar a lalumnat els aspectes segents:
Els oceans sn grans masses daigua salada i ocupen el 70 % de la superfcie terrestre. Observeu
en el mapa que aquestes cobreixen la major part de lhemisferi sud.
Els oceans sn cinc: Atlntic, Glacial rtic, Glacial Antrtic, ndic i Pacfic. Afegiu que la profunditat
mitjana s de gaireb 4.000 metres. Destaqueu que a loce Pacfic trobem la major profunditat
del nostre planeta, amb ms d11.000 metres. Tamb s loce ms extens de tots cinc,
amb 179.680.000 quilmetres quadrats.
Els oceans sn una font important de recursos: pesquers, energtics, etc. Es pot demanar
als alumnes que busquin imatges dalgun oce on es mostri la fauna, lexplotaci pesquera
i energtica o una imatge submarina. Posteriorment, que localitzin la imatge sobre loce del mapa
que han elaborat i que facin una breu descripci oral del que shi mostra: la forma del relleu submar,
el tipus de fauna, el recurs econmic que hi apareix, etc.
DIFICULTATS
Normalment, els alumnes tenen dificultat a prendre conscincia de lextensi dels oceans.
Pot ser interessant que realitzeu un grfic sectorial de la proporci que ocupen els oceans respecte
dels continents (oceans, 71 %; continents, 29 %).
OCE
ATLNTI C
OCE
PAC FI C
OCE
NDI C
OCE
PAC FI C
OCE GLACI AL RTI C
O C E G L A C I A L A N T R T I C
0 1.200 2.400
quilmetres
escala
S
E
N
O
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
S
N
E O
0 15 30
quilmetres
escala
35
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Catalunya
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
S
N
E O
0 15 30
quilmetres
escala
Catalunya
130376 _ 0001-0006.indd 4 28/7/09 12:40:50
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
3. Pinta el mapa amb lajuda de la llegenda i respon les preguntes.
Quines sn les comunitats
autnomes ms poblades
dEspanya?

I les menys poblades?
4. Observa la llegenda i elabora el mapa del temps segons el pronstic meteorolgic.
(en milions dhabitants)
POBLACI
meny s d1
d1 a 3 ms de 6
de 3 a 6

Groc
Taronja
Rosa
Vermell
0 100
quilmetres
Andalusia
Catalunya
Comunitat
de Madrid
Comunitat
Foral de
Navarra la Rioja
Cantbria
Andalusia, Catalunya
i la Comunitat de Madrid,
amb ms de 6 milions
dhabitants.
La Rioja, Cantbria
i la Comunitat Foral
de Navarra, amb menys
dun mili dhabitants.
Pronstic meteorolgic
Sespera lentrada dun front fred
pel Cantbric que portar pluja
a Galcia i al Principat dAstries.
Aix causar un descens de
les temperatures i laparici
de les primeres nevades al nord
dArag i de Catalunya.
A la C. F. de Navarra i Pas Basc
sesperen bancs de boira.
Es poden formar tempestes
a Castella i Lle, C. de Madrid,
Castella-la Manxa i Extremadura.
Al sud dAndalusia,
la C. Valenciana, R. de Mrcia,
Illes Balears i Canries sespera
un anticicl, i per aix brillar
el sol.
El vent bufar a la costa oest
dAndalusia
0 100
quilmetres
TEMPS
sol
pluja
tempesta
boira
neu
vent
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
1. Relaciona els smbols amb el seu significat.
2. Pinta el mapa amb lajuda de la llegenda.
Recorda
La llegenda recull el significat dels signes que sutilitzen en el mapa.
Aquests signes poden estar representats mitjanant colors i/o smbols
3 Com es llegeix un mapa
0 100
quilmetres
VESSANTS HIDROGRFICS
mediterrani
c antbric
ocenic
Taronja
Blau
Verd
C A NT B R I C
OC E NI C
OC E NI C
M E DI T E R R A NI
autopista o autovia
carretera secundria
ferrocarril
aeroport
port
embassament
riu
cim
a
FITXA RESOLTA
Curs: Alumne:
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Curs: Alumne:
FITXA
1. Relaciona els smbols amb el seu significat.
2. Pinta el mapa amb lajuda de la llegenda.
Recorda
La llegenda recull el significat dels signes que sutilitzen en el mapa.
Aquests signes poden estar representats mitjanant colors i/o smbols.
3 Com es llegeix un mapa
autopista o autovia
carretera secundria
ferrocarril
aeroport
port
embassament
riu
cim
0 100
quilmetres
VESSANTS HIDROGRFICS
mediterrani
c antbric
ocenic
Taronja
Blau
Verd
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
3. Pinta el mapa amb lajuda de la llegenda i respon les preguntes.
Quines sn les comunitats
autnomes ms poblades
dEspanya?

I les menys poblades?
4. Observa la llegenda i elabora el mapa del temps segons el pronstic meteorolgic.
Pronstic meteorolgic
Sespera lentrada dun front fred
pel Cantbric que portar pluja
a Galcia i al Principat dAstries.
Aix causar un descens de
les temperatures i laparici
de les primeres nevades al nord
dArag i de Catalunya.
A la C. F. de Navarra i Pas Basc
sesperen bancs de boira.
Es poden formar tempestes
a Castella i Lle, C. de Madrid,
Castella-la Manxa i Extremadura.
Al sud dAndalusia,
la C. Valenciana, R. de Mrcia,
Illes Balears i Canries sespera
un anticicl, i per aix brillar
el sol.
El vent bufar a la costa oest
dAndalusia.
(en milions dhabitants)
POBLACI
menys d1
d1 a 3 ms de 6
de 3 a 6 Groc
Taronja
Rosa
Vermell
0 100
quilmetres
0 100
quilmetres
TEMPS
sol
pluja
tempesta
boira
neu
vent
Com interpretar les corbes de nivell
En un mapa de corbes de nivell, la major o menor proximitat que hi ha en-
tre les corbes ens aporta informaci sobre les formes del relleu que t el
terreny.

Puigalt
Comablanca
congost del riu Negre
Si les corbes de nivell estan molt separades entre elles, significa que el
terreny s gaireb pla.
Si les corbes estan molt juntes, significa que el terreny t molt pendent,
i representen grans penya-segats, congostos, etc.
Si les corbes formen cercles concntrics, significa que el terreny s
una zona elevada o muntanya, o tamb pot ser una zona enfonsada
(depressi).
Anomenem relleu les rugositats i les deformacions presents a lescora
terrestre. El relleu es representa mitjanant laltimetria, tamb denomina-
da hipsometria, que s la cincia que estudia les tcniques i els mtodes
per representar laltura en els mapes i, per consegent, el relleu del ter-
reny. Laltimetria es pot representar de dues maneres: mitjanant corbes
de nivell i amb gammes de color.
Corbes de nivell
s la tcnica ms utilitzada. La corba de nivell s una lnia imaginria que
uneix punts del mapa que tenen la mateixa altura.
Les corbes de nivell compleixen una srie de regles:
Tota corba de nivell s tancada.
Dues corbes de nivell mai no es poden encreuar entre elles.
El terreny entre dues corbes de nivell es considera com un pendent uni-
forme.
Les corbes de nivell generalment sn de color marr clar i es dibuixen cada
10, 20, 50 i 100 metres, segons ho permeti lescala. Cada corba sacota
amb el valor de laltitud que representa. No obstant aix, no es retolen to-
tes les cotes en el mapa. La corba en qu es retolen les indicacions de
laltitud sanomena corba mestra, i es representa a intervals ms espaiats,
cada 100 o 500 metres. Tamb destaca perqu sol ser ms fosca de color
i ms gruixuda.
Gammes de color
Sutilitzen colors, convencionalment establerts en cartografa, per indicar la
superfcie compresa entre dues corbes de nivell. Tota la zona que t el ma-
teix color ens indica una mateixa altura respecte al nivell del mar. Els colors
que es fan servir per representar el relleu van des del verd intens per a les
zones planes, fns al morat o blanc per a les zones ms elevades, passant
per grocs, ocres, taronges, etc. Aquestes gammes de color es recullen
en una llegenda, anomenada altmetre, que ens permet llegir les altures
representades. En els mapes amb noms un color se solen fer servir les
tonalitats ms clares per a les zones ms planes i les ms fosques per a
les zones ms elevades.
El relleu i la seva representaci
Batmetre
En el cas del mar, es fa servir
el mateix color blau, per amb
intensitat diferent, per indicar
la diversa profunditat de laigua.
Les aiges poc profundes
es representen amb tonalitats
clares i es van enfosquint
segons augmenta la profunditat.
TT
Altmetre
En el cas del relleu, cada color
indica una altitud determinada.
De menys a ms altitud se
solen utilitzar colors en lordre
segent: verd, groc, ataronjat,
ocre, marr i morat i, per
a les zones ms elevades,
el blanc.
Puignegre
2.310
2.200
Les corbes de nivell uneixen punts
amb la mateixa altitud. Les corbes
mestres, en les quals hi ha acotada
laltitud, sn ms gruixudes.
Altimetria i batimetria
TT
2. Lectura i interpretaci de mapes
Guia del professor
Aquesta secci proporciona als educadors
informaci dels conceptes i els procediments
ms utilitzats en cartografia en tot el cicle
superior.
El seu objectiu s dotar el professorat
del material pedaggic necessari per poder
explicar el treball que es duu a terme
en les fitxes que cont aquest material.
Tamb shi ha incorporat un petit glossari
de termes cartogrfics i un annex estadstic amb
dades de la poblaci i dusos del sl a Catalunya.
Glossari
A
Altimetria. Part de la topografa que
socupa del mesurament daltures.
Altitud. Distncia vertical que hi ha
entre un punt i el nivell del mar, que
es considera el nivell zero.
B
Batimetria. Part de la topografa que
socupa del mesurament de les pro-
funditats marines.
Brixola. Instrument que serveix per
orientar-se, que consisteix en una
agulla imantada que assenyala els
pols nord i sud magntics.
C
Cercle polar. Cadascun dels dos cer-
cles menors del globus terrestre, si-
tuats als 66,5 de latitud nord-sud i
anomenats, respectivament, rtic i
Antrtic.
Coordenades geogrfques. Xarxa de
meridians i parallels que ens ajuden
a localitzar qualsevol punt sobre la
superfcie terrestre.
Corba de nivell. Cadascuna de les l-
nies que uneixen punts que estan a la
mateixa altura sobre el nivell del mar.
E
Equador. Cercle mxim que divideix la
Terra en dos hemisferis: lhemisferi
nord i lhemisferi sud.
Escala. La relaci que hi ha entre les
dimensions dels plnols i els mapes i
la mida real del que shi representa.
Estel polar. Estel que, amb la seva
prolongaci cap a la Terra, marca el
nord geogrfc.
F
Frontera. Lmit entre dues o ms juris-
diccions poltiques.
Fotogrametria. Conjunt de mtodes i
operacions que permeten lelaboraci
de mapes i plnols a partir de fotos
aries.
Fus horari. Porci de la superfcie ter-
restre limitada per dos meridians sepa-
rats per 15 de longitud. La Terra est
dividida en 24 fusos horaris.
G
Greenwich. Observatori astronmic de
Londres per on passa el meridi de grau
0 o dorigen de mesurament de la longi-
tud est o oest de la Terra.
H
Hemisferi nord. Meitat de la superf-
cie de lesfera terrestre situada al
nord de lequador.
Hemisferi sud. Meitat de la superfcie
de lesfera terrestre situada al sud de
lequador.
I
Istme. Franja estreta de terra que se-
para dues masses daigua i uneix
grans masses de terra.
L
Latitud. Distncia angular que hi ha
des de qualsevol punt de la superfcie
de la Terra a lequador.
Longitud. Distncia angular que hi ha
dun punt de la Terra al meridi 0 o
meridi de Greenwich.
M
Mapa. Representaci esquemtica a
escala del total o una part de la Terra
sobre una superfcie plana.
Meridi. Cadascuna de les lnies ima-
ginries de l'esfera de la Terra que
passen pels pols nord i sud en forma
de semicircumferncia i tallen l'equa-
dor perpendicularment.
Meridi de Greenwich. Meridi 0.
N
Nivell del mar. Tamb anomenat nivell
zero, s el lmit fxat convencionalment
per situar laltitud de les poblacions i
els accidents geogrfcs.
P
Pas (Estat). Regi sota una mateixa
jurisdicci poltica.
Parallel. Cercles parallels al nord i al
sud de lequador.
Plnol. Mapa o representaci esquem-
tica, a escala molt gran, en el qual es re-
presenta una extensi reduda del ter-
reny.
Projecci. Sistema ordenat que traslla-
da des de la superfcie corba de la Ter-
ra la xarxa de meridians i parallels
sobre una superfcie plana.
Punt cardinal. Les principals direccions
de la Terra: nord, sud, est i oest.
R
Rosa dels vents. Tamb anomenada ro-
sa nutica, s la representaci grfca
dels punts cardinals que mostra la di-
recci dels vents ms representatius.
T
Teledetecci. Tcnica basada en lan-
lisi de les imatges de satllit i que
sutilitza per obtenir informaci a dis-
tncia sobre objectes i zones de la
superfcie de la Terra.
Topografa. Cincia que estudia la for-
ma de la superfcie de la Terra.
Topnim. Nom que rep un accident na-
tural o element cultural del territori que
requereix ser identifcat.
Trpic. Cadascun dels dos parallels
terrestres que sn a una distncia de
lequador de 23 27 nord i sud, res-
pectivament. El de lhemisferi nord s
el trpic de Cncer i el del lhemisferi
sud, el de Capricorn.
Fitxes resoltes
Aquesta secci comprn les fitxes solucionades.
Les pgines es poden fotocopiar a fi que
els alumnes corregeixin els seus exercicis
o es corregeixin entre ells, dues activitats
de gran utilitat didctica.
Fitxes per treballar
procediments cartogrfcs
En aquesta secci es proporcionen al professorat
12 fitxes fotocopiables perqu pugui treballar
procediments cartogrfics com ara el treball
amb lescala, lorientaci dun mapa, la lectura
duna llegenda, etc.
5
P
O
B
LA
C
I
C
om
arca
S
uperfcie (en km
2)
TO
TA
L
entre 0
-1
5
anys
entre 1
6
-2
4
anys
entre 2
5
-4
4
anys
entre 4
5
-6
4
anys
m
s de 6
5
anys
A
lt C
am
p
5
3
8
,0
4
3
.3
8
3
7
.0
6
1
4
.2
9
2
1
4
.4
4
6
1
0
.4
6
8
7
.1
1
6
A
lt E
m
pord
1
.3
5
7
,5
1
2
9
.9
0
3
2
0
.9
9
6
1
2
.9
3
2
4
3
.8
8
4
3
1
.1
9
4
2
0
.8
9
7
A
lt P
eneds
5
9
2
,8
1
0
1
.6
5
0
1
7
.6
6
3
9
.3
3
3
3
5
.7
4
6
2
3
.5
2
9
1
5
.3
7
9
A
lt U
rgell
1
.4
4
7
,5
2
0
.9
9
4
2
.7
6
7
1
.9
3
0
6
.7
9
4
5
.3
8
8
4
.1
1
5
A
lta R
ibagora
4
2
6
,9
4
.1
7
1
5
4
6
4
2
3
1
.4
4
5
1
.0
1
9
7
3
8
A
noia
8
6
6
,3
1
1
3
.4
2
9
1
9
.8
6
1
1
0
.7
5
9
3
9
.2
2
1
2
6
.3
0
7
1
7
.2
8
1
B
ages
1
.2
9
9
,1
1
7
8
.6
0
0
2
8
.0
4
9
1
6
.1
8
0
5
8
.8
2
9
4
3
.3
6
3
3
2
.1
7
9
B
aix C
am
p
6
9
7
,1
1
8
2
.7
0
9
3
1
.9
1
7
1
9
.0
3
6
6
3
.1
9
1
4
2
.7
5
3
2
5
.8
1
2
B
aix E
bre
1
.0
0
2
,7
8
0
.4
4
6
1
1
.8
6
9
8
.1
8
7
2
6
.6
1
6
1
8
.9
0
4
1
4
.8
7
0
B
aix E
m
pord
7
0
1
,7
1
2
6
.3
9
4
2
0
.4
1
3
1
2
.2
8
0
4
2
.1
3
4
3
1
.1
3
3
2
0
.4
3
4
B
aix Llobregat
4
8
5
,7
7
6
8
.7
1
5
1
3
1
.4
6
0
7
3
.0
2
6
2
7
5
.0
8
6
1
8
4
.9
7
1
1
0
4
.1
7
2
B
aix P
eneds
2
9
6
,2
9
3
.2
7
1
1
6
.0
3
5
8
.7
2
3
3
2
.9
9
7
2
2
.5
6
7
1
2
.9
4
9
B
arcelons
1
4
4
,7
2
.2
1
3
.7
0
1
2
9
8
.4
5
2
1
9
7
.3
4
5
7
4
6
.4
6
0
5
4
7
.7
4
2
4
2
3
.7
0
2
B
ergued
1
.1
8
4
,9
4
1
.2
2
8
5
.4
3
9
3
.7
4
4
1
2
.0
3
1
1
0
.9
3
0
9
.0
8
4
C
erdanya
5
4
6
,6
1
7
.7
9
3
2
.7
4
3
1
.6
5
0
6
.3
5
6
4
.3
7
8
2
.6
6
6
C
onca de B
arber
6
5
0
,2
2
0
.7
5
1
3
.0
2
0
1
.9
5
9
6
.4
6
4
4
.9
6
3
4
.3
4
5
G
arraf
1
8
5
,3
1
3
7
.3
7
9
2
3
.6
3
1
1
2
.3
8
2
4
8
.5
2
0
3
3
.8
9
7
1
8
.9
4
9
G
arrigues
7
9
7
,6
1
9
.7
4
8
2
.5
3
5
1
.8
2
2
5
.5
5
2
4
.9
9
7
4
.8
4
2
G
arrotxa
7
3
5
,4
5
3
.6
8
9
8
.0
4
4
4
.9
4
6
1
6
.5
0
2
1
3
.4
6
5
1
0
.7
3
2
G
irons
5
7
5
,4
1
7
1
.7
0
9
3
0
.6
1
8
1
8
.1
6
0
6
1
.9
8
7
3
7
.9
3
1
2
3
.0
1
3
M
aresm
e
3
9
8
,9
4
1
4
.6
4
2
7
0
.1
9
2
3
9
.8
0
4
1
4
1
.1
7
4
1
0
3
.4
1
9
6
0
.0
5
3
M
ontsi
7
3
5
,4
6
9
.0
4
1
1
0
.4
5
8
7
.2
8
8
2
3
.0
6
8
1
5
.7
1
7
1
2
.5
1
0
N
oguera
1
.7
8
4
,1
3
8
.2
2
3
5
.4
1
0
3
.6
2
7
1
1
.7
6
0
9
.1
0
6
8
.3
2
0
O
sona
1
.2
6
0
,1
1
4
9
.2
4
8
2
5
.4
0
7
1
4
.4
7
1
4
9
.1
1
7
3
5
.9
5
0
2
4
.3
0
3
P
allars Juss
1
.3
4
3
,1
1
2
.9
3
3
1
.5
8
8
1
.0
8
2
3
.5
3
2
3
.2
8
3
3
.4
4
8
P
allars S
obir
1
.3
7
7
,9
7
.2
8
6
9
7
5
6
2
4
2
.4
5
1
1
.8
6
7
1
.3
6
9
P
la d'U
rgell
3
0
5
,1
3
5
.2
8
4
5
.5
4
6
3
.3
8
0
1
1
.8
1
8
8
.0
1
1
6
.5
2
9
P
la de l'E
stany
2
6
2
,8
2
9
.1
1
5
5
.2
5
7
2
.8
9
0
9
.4
1
5
6
.7
7
5
4
.7
7
8
P
riorat
4
9
8
,6
9
.6
4
4
1
.1
7
3
7
8
4
2
.7
6
6
2
.4
9
6
2
.4
2
5
R
ibera d'E
bre
8
2
7
,3
2
2
.8
6
3
3
.0
0
2
2
.1
9
8
6
.3
7
0
6
.1
0
6
5
.1
8
7
R
ipolls
9
5
6
,2
2
6
.5
8
3
3
.2
5
1
2
.2
6
6
7
.6
9
3
7
.2
2
5
6
.1
4
8
S
egarra
7
2
2
,8
2
2
.0
2
9
3
.7
0
1
2
.0
2
2
7
.6
2
1
4
.7
9
3
3
.8
9
2
S
egri
1
.3
9
6
,6
1
9
4
.7
2
5
3
1
.0
9
6
1
9
.7
3
8
6
6
.9
2
4
4
5
.3
9
3
3
1
.5
7
4
S
elva
9
9
5
,1
1
5
7
.5
6
1
2
5
.8
8
1
1
5
.9
6
5
5
5
.9
4
6
3
7
.6
1
6
2
2
.1
5
3
S
olsons
1
.0
0
1
,2
1
3
.7
2
2
2
.1
9
9
1
.2
9
5
4
.4
6
0
3
.2
4
5
2
.5
2
3
Tarragons
3
1
8
,9
2
3
4
.9
0
2
3
9
.4
1
1
2
4
.4
5
7
8
5
.0
1
2
5
5
.0
6
9
3
0
.9
5
3
Terra A
lta
7
4
3
,4
1
2
.8
0
8
1
.4
8
4
1
.2
0
0
3
.4
4
2
3
.2
9
7
3
.3
8
5
U
rgell
5
7
9
,7
3
5
.3
6
0
5
.5
9
8
3
.4
8
8
1
1
.2
5
9
8
.2
7
2
6
.7
4
3
V
al d'A
ran
6
3
3
,6
9
.7
5
2
1
.4
4
2
1
.0
6
1
3
.8
2
2
2
.3
2
8
1
.0
9
9
V
alls O
ccidental
5
8
3
,2
8
4
6
.3
5
2
1
5
0
.4
4
8
8
3
.0
8
6
2
9
9
.1
8
3
1
9
9
.3
6
0
1
1
4
.2
7
5
V
alls O
riental
8
5
1
,0
3
8
0
.7
2
2
6
8
.2
5
2
3
6
.5
3
7
1
3
6
.8
3
0
8
9
.4
5
6
4
9
.6
4
7
C
atalunya
3
2
.1
0
6
,5
7
.2
4
2
.4
5
8
1
.1
4
4
.8
9
0
6
8
6
.3
7
2
2
.4
8
7
.9
2
4
1
.7
4
8
.6
8
3
1
.1
7
4
.5
8
9
175
Dades de la poblaci a Catalunya
130376 _ 0001-0006.indd 5 28/7/09 12:40:52
ndex
Mapa 1. Oceans
Mapa 2. Continents
Mapa 3. Coordenades geogrfques
Mapa 4. Mn fsic
Mapa 5. Mn poltic
Mapa 6. frica fsic
Mapa 7. frica poltic
Mapa 8. sia fsic
Mapa 9. sia poltic
Mapa 10. Amrica fsic
Mapa 11. Amrica poltic
Mapa 12. Oceania fsic
Mapa 13. Oceania poltic
Mapa 14. Antrtida
Mapa 15. Regi rtica
Mapa 16. Europa fsic
Mapa 17. Europa poltic
Mapa 18. Uni Europea
Mapa 19. Fases dincorporaci a la UE
Mapa 20. Relleu de Catalunya
Mapa 21. Relleu dEspanya
Mapa 22. Hidrografa de Catalunya
Mapa 23. Hidrografa dEspanya
Mapa 24. Catalunya poltic. Comarques
Mapa 25. Espanya poltic. Comunitats
autnomes
Mapa 26. Espanya poltic. Provncies
Mapa 27. Climes de Catalunya
Mapa 28. Climes dEspanya
Mapa 29. Espais naturals i protegits
de Catalunya
Mapa 30. Parcs nacionals dEspanya
Mapa 31. Poblaci per comarques
de Catalunya
Mapa 32. Poblaci per provncies
dEspanya
Mapa 33. Xarxa urbana a Catalunya
Mapa 34. Xarxa urbana a Espanya
Mapa 35. Andalusia
Mapa 36. Arag
Mapa 37. Principat dAstries
Mapa 38. Canries
Mapa 39. Cantbria
Mapa 40. Castella i Lle
Mapa 41. Castellala Manxa
Mapa 42. Catalunya
Mapa 43. Comunitat de Madrid
Mapa 44. Extremadura
Mapa 45. Galcia
Mapa 46. Illes Balears
Mapa 47. La Rioja
Mapa 48. Comunitat Foral de Navarra
Mapa 49. Pas Basc
Mapa 50. Regi de Mrcia
Mapa 51. Comunitat Valenciana
1. Mapes muts fotocopiables

Mapes muts amb suggeriments didctics

Mapes muts de les comunitats autnomes


130376 _ 0001-0006.indd 6 28/7/09 12:41:48
O
c
e
a
n
s
0
1
.
2
0
0
2
.
4
0
0
k
m
1
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 7 28/7/09 14:14:46
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra la localitzaci espacial dels oceans en el mn. Un cop retolat el mapa, els alumnes
poden pintar de color marr les terres emergides o continents per diferenciar-los dels oceans.
El professor ha de recordar a lalumnat els aspectes segents:
Els oceans sn grans masses daigua salada i ocupen el 70 % de la superfcie terrestre. Observeu
en el mapa que aquestes cobreixen la major part de lhemisferi sud.
Els oceans sn cinc: Atlntic, Glacial rtic, Glacial Antrtic, ndic i Pacfic. Afegiu que la profunditat
mitjana s de gaireb 4.000 metres. Destaqueu que a loce Pacfic trobem la major profunditat
del nostre planeta, amb ms d11.000 metres. Tamb s loce ms extens de tots cinc,
amb 179.680.000 quilmetres quadrats.
Els oceans sn una font important de recursos: pesquers, energtics, etc. Es pot demanar
als alumnes que busquin imatges dalgun oce on es mostri la fauna, lexplotaci pesquera
i energtica o una imatge submarina. Posteriorment, que localitzin la imatge sobre loce del mapa
que han elaborat i que facin una breu descripci oral del que shi mostra: la forma del relleu submar,
el tipus de fauna, el recurs econmic que hi apareix, etc.
DIFICULTATS
Normalment, els alumnes tenen dificultat a prendre conscincia de lextensi dels oceans.
Pot ser interessant que realitzeu un grfic sectorial de la proporci que ocupen els oceans respecte
dels continents (oceans, 71 %; continents, 29 %).
0 1.200 2.400
km
OCE
PAC FI C
OCE
NDI C
OCE
PAC FI C
OCE GLACI AL RTI C
O
C
E


G
L
A
C
I A L A N T R T I C
OCE
ATL NTI C
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 8 28/7/09 14:14:54
C
o
n
t
i
n
e
n
t
s
0
1
.
2
0
0
2
.
4
0
0
k
m
S N
E
O
2
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 9 28/7/09 14:15:01
0 1.200 2.400
km
S
N
E O
A n t r t i d a
f r i c a
s i a
E u r o p a
A
m

r
i
c
a
O c e a n i a
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra la distribuci dels continents sobre la Terra. Un cop retolat el mapa, es pot demanar
als alumnes que pintin els continents de color marr. El professor pot aproftar aquest mapa per recordar
a lalumnat els aspectes segents:
Els continents sn grans extensions de terres emergides, envoltades per oceans i mars.
Els continents representen el 29 % de la superfcie terrestre i sn sis: sia, Amrica, frica, Antrtida,
Europa i Oceania.
Cal destacar que:
Lsia est situada gaireb completament a lhemisferi nord. s el continent ms extens
amb 43,7 milions de quilmetres quadrats.
Amrica s el continent ms llarg i shi distingeixen tres parts: Amrica del Nord, Amrica Central
i Amrica del Sud.
Lfrica s el continent ms compacte, ja que gaireb no t accidents costaners.
LAntrtida est amagada gaireb completament sota una capa de gla.
Europa s situada a lhemisferi nord i s com una pennsula de lsia; a ms, t una costa molt retallada
amb moltes pennsules i un gran nombre dilles.
Oceania s el continent ms petit, amb 8,9 milions de quilmetres quadrats, i est format per lilla
dAustrlia i milers dilles situades a loce Pacfc.
Es poden destacar alguns conceptes sobre les formes del relleu costaner que shan estudiat en el llibre
de text. Per exemple, qu anomenem costa (zona on els continents entren en contacte amb les aiges).
Altres exemples poden ser: pennsula, illa, arxiplag, etc.
DIFICULTATS
Molt sovint lalumnat es planteja lexistncia de cinc continents, i soblida que existeix una massa
continental amb molta importncia, anomenada Antrtida, que forma el sis continent.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 10 28/7/09 14:15:02
C
o
o
r
d
e
n
a
d
e
s

g
e
o
g
r

f
i
q
u
e
s
1
8
0

1
5
0

1
2
0

9
0

6
0

3
0

3
0

6
0

9
0

1
2
0

1
5
0

1
8
0

8
0

8
0

6
0

6
0

4
0

4
0

2
0

2
0

2
0

4
0

6
0

1
8
0

1
5
0

1
2
0

9
0

6
0

3
0

3
0

6
0

9
0

1
2
0

1
5
0

1
8
0

2
0

4
0

6
0

S
E
N
O
0
1
.
2
0
0
2
.
4
0
0
k
m
3
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 11 28/7/09 14:15:03
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra les principals coordenades geogrfques de la Terra.
Abans de retolar el mapa, introduu la idea que el coneixement de les coordenades geogrfiques s
imprescindible per localitzar qualsevol lloc sobre la Terra. Destaqueu que les coordenades geogrfiques
en cartografia es representen per un conjunt de lnies horitzontals i verticals, tal com mostra
el mapa.
Se suggereix que els alumnes retolin primer la lnia vertical que divideix el mapa en dues meitats,
el meridi de Greenwich, que s una semicircumferncia que uneix els pols i que ens ajudar a saber
la longitud de qualsevol punt. Un cop lhagin retolat, afegiu que el meridi de Greenwich es pren com
a meridi dorigen i que tamb se lanomena meridi 0. Destaqueu que els punts que hi ha a lest
del meridi de Greenwich tenen longitud est i que els que estan situats a loest de Greenwich tenen
longitud oest.
Desprs retoleu lequador, que s la lnia horitzontal que divideix el mapa en dues meitats iguals. Indiqueu
que la part que queda per sobre de lequador s lhemisferi nord i la part que queda per sota sanomena
hemisferi sud. Afegiu que si un punt s a lhemisferi nord t latitud nord, i si s a lhemisferi sud t latitud
sud.
Comenteu que els nombres que hi ha al voltant del mapa sn graus de latitud (a la dreta i a lesquerra
del mapa) i de longitud (a la part superior i a la part inferior del mapa).
DIFICULTATS
Els conceptes de latitud i longitud sn difcils dentendre en aquestes edats; per tant, recomanem que
practiqueu amb el mapa de la manera segent: marqueu un punt sobre el mapa en qu es tallin les lnies
de coordenades, i demaneu als alumnes que indiquin la latitud i la longitud daquest punt.
m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h
cercle polar antrtic
cercle polar rtic
trpic de Capricorn
trpic de Cncer
equador
180 150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150 180
80 80
60 60
40 40
20 20
0 0
20
40
60
180 150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150 180
20
40
60
S
E
N
O
0 1.200 2.400
km
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 12 28/7/09 14:15:05
M

n

f

s
i
c
0
1
.
4
3
6
2
.
8
7
2
k
m
A
L
T
U
R
E
S
(
e
n

m
e
t
r
e
s
)
m

s

d
e

2
.
0
0
0
d
e

5
0
0

a

2
.
0
0
0
d
e

0

a

2
0
0
c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
d
e

2
0
0

a

5
0
0
d
e
p
r
e
s
s
i

N
E
O
S
4
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 13 28/7/09 14:15:06
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra les diferents formes del relleu que t la Terra, i shi pot observar que:
Les zones situades per sobre dels 2.000 metres sn, en general, rees muntanyoses. Es tracta de terrenys
elevats, de vegades amb un gran pendent, que es poden presentar allats, per generalment sagrupen
formant serres, sistemes i serralades.
Podeu remarcar que la serralada ms alta del mn s la de lHimlaia, situada al continent asitic, on hi ha
lEverest (8.850 metres), que s el cim ms alt del mn.
Tamb es pot comentar que el sistema muntanys ms llarg del mn, de nord a sud, s al continent
americ i est format per les muntanyes Rocalloses, Sierra Madre i la serralada dels Andes.
Les zones compreses entre 500 i 1.500 metres generalment sn altiplans o planes elevades. Els altiplans
ms importants del mn sn el Tibet, a lsia, i laltipl de Bolvia, a lAmrica del Sud.
Les zones entre 0 i 500 metres sn planes o terres baixes. Generalment, es localitzen a les regions
costaneres i a les conques dels grans rius. s el cas del riu Amazones a lAmrica del Sud. A Europa
podem observar com la gran plana europea cobreix tota la zona septentrional.
Les zones per sota de 0 metres sanomenen depressions, que sn superfcies situades per sota del nivell
del mar. La ms extensa s a lsia: la depressi del Caspi. La depressi ms profunda del mn s la del
mar Mort, que est situada a 395 metres per sota del nivell del mar.
DIFICULTATS
En aquesta etapa, els alumnes solen associar el relleu noms amb les formes elevades o muntanyes.
Cal intentar que comprenguin que tamb hi ha altres elements del relleu, com les depressions, els altiplans
i les planes.
0 1.436 2.872
km
ALTURES
(en metres)
ms de 2.000
de 500 a 2.000
de 0 a 200
cims principals
de 200 a 500
depressi
N
E O
S
McKinley
6.193
4.418
Whitney
Orizaba
5.700
Huascarn
6.768
6.959
Aconcagua
Toubkal
4.165
3.718
Teide
Emi-Koussi
3.415
3.003
Tahat
Camerun
4.070
3.340
Etna
Mont
Blanc
4.807
3.478
Mulhacn
3.000
5.895
Kilimanjaro
Ras Dashan
4.620
Ismail
Somoni
7.495
K 2
8.611
4.042
Everest
8.850
5.633
Elbrus 3.776
Fujiyama
Nardnaia
1.894
Cook
3.764
2.230
Kosciusko
5.029
Jaya
m
ar de
B
eaufort
mar Cari b
mar del s
Sargassos
O C E
P A C F I C
O C E
A T L N T I C
mar de
Weddel l
O C E G L AC I A L A N T R T I C
O C E G L A C I A L R T I C
mar de
Grenl ndia
mar
de
Barentsz mar de
Noruega
mar
del
Nord
m
a
r

B

l
t
i
c
m
ar Mediterrani
mar
d Aral
mar
Mor t
m
a
r
C
a
s
p
i
m
ar Negre
Fil ipi nes
mar de
mar de
la Xina
Meridional
mar
del
Jap
mar
d Arbia
m
a
r

R
o
i
g
O C E
P A C F I C
O C E
N D I C
mar
de Bering
mar
d Okhotsk
e
s
t
re
t d
e
H
u
dson
e
s
t
r
e
t

d
e

D
a
v
is
e
s
t
r
e
t

d
e

B
e
r
in
g
golf
badia de
Hudson
Mxic
golf de
badia
de Baffn
e
s
tre
t de Di nam
arca
e
s
tre
t d
e
M
a
g
a
lla
n
e
s
golf
dArica
gol f
de
Gui nea
e
s
t
r
e
t

d
e

M
o

a
m
b
ic
golf
de
Bengala
p
a
s
d
e
D
ra
k
e
Gran Badia
Australiana
dAlaska
ser ral ada d Alaska
ALASKA
M
U
N
T
A
N
Y
E
S

R
O
C
A
L
L
O
S
E
S
GRAN
CONCA
L
E
S

G
R
A
N
S

P
L
A
N
E
S
s
e
r
r
.
d
e
l
s

A
p
a
l
a
t
x
e
s
PENNSULA
DEL LABRADOR
PENNSULA
DE FLORIDA
PENNSULA
DE
YUCATN
S
i
e
r
r
a

M
a
d
r
e cap Corrientes
cap Mendocino
PENNSULA
DE
CALIFRNIA
a
l ti p
l
M
e
x
i c

cap de
So Roque
cap Hatteras
cap Race
cap Far vel
Puerto
Rico
Hispaniola
Cuba
Jamaica
S
E
R
R
A
L
A
D
A

D
E
L
S

A
N
D
E
S
P
A
T
A
G

N
I
A
GRAN
CHACO
LA
PAMPA
L
L
A
N
O
S
altipl
de Bolvia
ALTIPL
DEL MATO
GROSSO
PLANA AMAZNI CA
mass s de
l a Guai ana
cap dHornos
PENNSULA
ANTRTICA
Terranova
Grenl ndi a
s
e
r
r
a
l
a
d
a
E
s
c
andinava
SIBRIA CENTRAL ALTIPL DE LA
PLANA
DE LA SIBRIA
OCCIDENTAL
PLANA
DE LEUROPA
ORIENTAL
GRAN PLANA EU
R
O
P
E
A
m
o
n
t
s

U
r
a
l
s
CAUCAS
ALTIPL
DE LIRAN
ALTIPL
DANATLIA
ALTIPL
DE
DARFUR
CARPATS
B
A
L
C
A
NS
A
LPS
PIRINEUS
ILLES
BRITNIQUES
Canries
PENNSULA
DE
LHINDUSTAN
PENNSULA
DARBIA
PENNSULA
ITLICA
PENNSULA
IBRICA
PENNSULA
DE SOMLIA
cap
Comorn
cap
Finisterre
cap Guardafu
cap de Bona
Esperana
golf Prsic
s
e
r
r. d
e
l A
t l es
monts D
ra
k
e
n
s
b
e
r
g
LAPNIA
m
u
n
ta
n
y
e
s
d
e
ls
m
u
n
t
a
n
y
e
s

d
e

K
o
l
i
m
a
m
u
n
t
a
n
ye
s Ver khoi ansk
m
u
n
t
a
n
y
e
s

S
t
a
n
o
v
o
i
m
u
n
t
a
n
y
e
s

I
a
b
l
o
n
o
v
i
s e r r a l ada de l Kun Lun
mu n t a ny e s d e l Al t a i
s
e
r r . d
e l T i en
H
i
n
d
u
K
u
s
h s
e
r
r . d
e
l Z
a
g
r o s
MONGLIA
M
A
N
X

R
I
A
munt any es
Sai an
T
I
B
E T
H
I
M

L
A I A D
E
S
E
R
T
D
E
T
H
A
R
DESERT DE GOBI
S H A R A
DESERT
DE LBIA
MASSS
DAHAGGAR
MASSS
DE TIBESTI
depressi
del Caspi
MASSS
DETIPIA
R
u
b
e
l-K
h
a
li
m
u
n
t
a
n
y
e
s

M
i
t
u
m
b
a
A L T I P L
A F R I C
DESERT DE
KALAHARI
cap Nord
Tasmnia
Nova
Guinea
ille
s
F
ilip
in
e
s
del Jap
illes
Borneo
Sumatra
Ceilan
illes de
Nova Zelanda
Java
Taiwan
(Formosa)
Madagascar
cap
Nord-oest
cap
Leeuwin
PENNSULA
DINDOXINA
PEN. DE
COREA
ALTIPL DE
KIMBERLEY
P
L
A
N
A
GRAN DESERT
SORRENC
GRAN DESERT
VICTRIA
NULLARBOR
G
R
A
N
S
E
R
R
A
L
A
D
A

D
I
V
I S

R
I A
A N T R T I D A
PENNSULA DE
KAMTXATKA
PENNSULA DE
TAIMIR
cap Lopatka
Islndia
K
o
ria
c
s
X
I N
E
S
A
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 14 28/7/09 14:15:06
M

n

p
o
l

t
i
c
5
MAPA
0
1
.
2
0
0
2
.
4
0
0
k
m
S N
E
O
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 15 4/8/09 16:18:01
Suggeriments per treballar el mapa
Aquest mapa mostra la divisi poltica del mn.
Es pot demanar als alumnes que retolin els pasos que saben localitzar per algun motiu o altre: han nascut
all, nhan vist un documental, hi tenen familiars, hi han viatjat, hi ha hagut un esdeveniment important
(per exemple, unes Olimpades, una cimera mediambiental, etc.).
Ajudeu lalumnat a localitzar els pasos que vulguin retolar valent-se del mapa resolt.
Desprs, podeu comentar que el mn actualment est format per gaireb dos-cents pasos. Afegiu-hi
que des de 1989 han aparegut una vintena de nous pasos, la majoria al continent europeu.
Amb el mapa davant, recalqueu que els pasos sn molt diferents els uns dels altres segons els aspectes
segents:
a. Situaci: arran de mar o a linterior, sense accs al mar.
b. Grandria: si es tracta dun pas molt gran, mitj o petit, duna ciutat estat, etc. Destaqueu el fet que
alguns pasos sn molt grans i daltres sn molt petits. Assenyaleu Rssia i la Xina com els dos pasos
ms extensos del mn. A lextrem oposat hi ha pasos molt petits, amb un territori que noms abasta
una ciutat: s el cas de Mnaco, Singapur o Ciutat del Vatic.
c. Forma: allargada, compacta, fragmentada, etc. Doneu-ne alguns exemples.
d. Fronteres: poden ser naturals, delimitades, per exemple, per un riu, o poden ser artifcials, per exemple,
establertes a partir de lnies imaginries, com s una coordenada geogrfca.
Podeu afegir que alguns pasos shan creat recentment, com Eritrea a lfrica, i uns altres tenen
una histria millenria, com el cas dEgipte, tamb situat al continent afric.
Comores
Seychelles
Maurici
Israel
Jordnia
Lban
Saint Kitts-Nevis
Antigua i Barbuda
Saint Lucia
Barbados
Saint Vincent i les Grenadines
Trinitat i Tobago
Uni dels
Emirats rabs
Samoa
Tonga
Uzbekistan
Guaiana
Francesa
Guyana
Santa Helena
Surinam
Veneuela
illes Cook
Polinsia
Francesa
Argentina
Bolvia
Br asi l
Xile
Equador
Paraguai
Per
Uruguai
Canad
Guatemala
Mxi c
Dominica
Bermudes
Repblica
Dominicana Hait
Jamaica
Bahames
Belize
Colmbia
Costa Rica
Cuba
El Salvador
Hondures
Nicaragua
Panam
Puerto
Rico
Grenlndia
Cap Verd
Costa
d'Ivori
Ghana
Libria
Marroc
Burkina
Faso
Guinea
Guinea-Bissau
Mali
Mauritnia
Senegal
Sierra Leone
Gmbia
Djibouti
Eritrea
Etipia
Monglia
Sudan
Uganda
Iraq
Kazakhstan
Algria
Camerun
Repblica
Centreafricana
Lbia
Tunsia
Benn
Txad
Guinea Equatorial
Kiribati
Nger
Nigria
Egipte
Est at s
Uni t s
ndi a
Maldives
Oman
Somlia
Sri Lanka
Turkmenistan
Iemen
Bahrain
Iran
Kuwait
Qatar
Arbia
Saudita
Afganistan
Kirguizistan
Nepal
Pakistan
Tadjikistan
Bangla
Desh
Bhutan
Brunei
Xi na
Jap
Corea del Nord
Palau
Filipines
Corea del Sud
Cambodja
Laos
Mal i si a
Myanmar
Singapur
Tailndia
Vietnam
Illes
Marshall
Estats Federats
de Micronsia
illes
Mariannes
Botswana
Kenya
Tanznia
Zmbia
Zimbabwe
Lesotho
Malawi
Moambic
Repblica de
Sud-frica
Swazilndia
Angola
Congo
Repblica
Democrtica
del Congo
Fiji
Gabon
Nambia
Nova
Zelanda
Madagascar
illes
Christmas
Cocos
I n d o n s i a
Timor
Oriental
Austrlia
Nauru
Nova Calednia
Papua
Nova
Guinea Salom
Tuvalu
Vanuatu
Feder aci
de Rssi a
0 1.200 2.400
km
OCE
PAC FI C
OCE
NDI C
OCE
PAC FI C
OCE GLACI AL RTI C
O
C
E

G
L
A
C
I A L A N T R T I C
OCE
ATLNTI C
veure mapa d'Europa
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 16 28/7/09 14:15:10
S
N
E O
0 600 1.200
km
ALTURES
(en metres)
ms de 2.000
de 1.000 a 2.000
de 0 a 500
cims principals
de 500 a 1.000
depressi
frica fsic
6
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 17 28/7/09 14:15:12
r
i
u

N

g
e
r
R
IU
NIL
r i u
C
o
n
g
o
r
i
u

O
r
a
n
g
e
r
i
u

Z
a
m
b
e
s
i
S
E
R
R
A
L
A
D
A

D
E

L
'
A
T
L
E
S
M
A
S
S

S
D
'
A
H
A
G
G
A
R
M
A
S
S

S
M
A
S
S

S

D
E
L
C
A
M
E
R
U
N
D
E

T
I
B
E
S
T
I
M
A
S
S

S
R
I
F
T

V
A
L
L
E Y
D
'
E
T
I

P
I
A
M
O
N
T
S

D
R
A
K
E
N
S
B
E R G
A
L
T
I
P
L

A
F
R
I
C

D
E
S
E
R
T

D
E

L

B
I
A
D
E
S
E
R
T
D
E
L

S

H
A
R
A
c
o
n
c
a
d
e
l
C
o
n
g
o
D
E
S
E
R
T
D
E
N

B
I
A
A
L
T
I
P
L

D
E

D
A
R
F
U
R
R
I
F
T

V
A
L
L
E
Y
l
l
a
c
V
i
c
t

r
i
a
l
l
a
c
T
a
n
g
a
n
y
i
k
a
l
l
a
c

M
a
l
a
w
i
P
E
N

N
S
U
L
A
D
E

S
O
M

L
I
A
c
o
n
c
a
d
e
l

C
h
a
r
i
-
T
x
a
d
l
l
a
c
T
x
a
d
i
l
l
a
M
a
d
a
g
a
s
c
a
r
T
a
h
a
t
3
.
0
3
3

m
m
u n t a n y e s M i t u m b a
D
E
S
E
R
T
D
E
K
A
L
A
H
A
R
I
P
E
N

N
S
U
L
A
C
I
R
E
N
A
I
C
A
T
o
u
b
k
a
l
4
.
1
6
5

m
E
m
i

K
o
u
s
s
i
3
.
4
1
5

m
R
a
s

D
a
s
h
a
n
4
.
6
2
0

m
K
e
n
y
a
5
.
1
9
9

m
K
i
l
i
m
a
n
j
a
r
o
5
.
8
9
5

m
C
a
m
e
r
u
n
4
.
0
7
0

m
T
h
a
b
a
n
a
3
.
4
8
2

m
G
r
a
n

K
a
r
r
o
o
R
u
w
e
n
z
o
r
i
5
.
1
1
9

m
K
a
r
i
s
i
m
b
i
4
.
5
0
7

m
I
L
L
E
S

D
E
C
A
P
V
E
R
D
I
L
L
E
S
C
O
M
O
R
E
S
m
a
r

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
O
C
E

A
T
L

N
T
I
C
O
C
E

N
D
I
C
I
L
L
E
S
C
A
N

R
I
E
S
E
U
R
O
P
A

S
I
A
e
s
t
r
e
t
d
e
G
i b
r
a
lt
a
r
c
a
p

E
s
p
a
r
t
e
l
c
a
p
V
e
r
d
c
a
p
P
a
l
m
e
s
i
l
l
a

B
i
o
k
o
i
l
l
a
S

o

T
o
m

g
o
l
f
d
e

G
u
i
n
e
a
c
a
p
L

p
e
z
p
u
n
t
a

d
a
M
a
r
c
a
c
a
p

d
e
B
o
n
a

E
s
p
e
r
a
n

a
c
a
p

d
e
S
a
n
t
a

M
a
r
i
a
c a
n
a
l d
e
M
o
a
m
b
i c
c
a
p
d
'
A
m
b
r
e
i
l
l
a

Z
a
n
z

b
a
r
i
l
l
a

P
e
m
b
a
i
l
l
a
S
o
c
o
t
r
a
c
a
p
G
u
a
r
d
a
f
u
i
g
o
l f
d
' A
d
e
n
c
a
n
a
l
d
e

S
u
e
z
d
e
l
t
a
d
e
l

N
i
l
g
o
l
f
d
e

S
ir
t
e
g
o
l
f
d
e

G
a
b

s
c
a
p

B
o
n
c
o
n
c
a
d
e
l
N

g
e
r
l
l
a
c
A
l
b
e
r
t
c
a
s
c
a
d
e
s
V
i
c
t

r
ia
M
a
r
o
m
o
k
o
t
r
o
2
.
8
8
6

m
r .
U
b
a
n
g
u
i
r . N i l B
l
a
n c
r. N
i l
B
l
a
u
A
L
T
I
P
L

A
F
R
I
C

m
a
r

R
o
i
g
m e r i d i d e G r e e n w i c h
t
r

p
i
c

d
e

C

n
c
e
r
t
r

p
i
c

d
e

C
a
p
r
i
c
o
r
n
e
q
u
a
d
o
r
S N
E
O0
6
0
0
1
.
2
0
0
k
m
A
L
T
U
R
E
S
(
e
n

m
e
t
r
e
s
)
m

s

d
e

2
.
0
0
0
d
e

1
.
0
0
0

a

2
.
0
0
0
d
e

0

a

5
0
0
c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
d
e

5
0
0

a

1
.
0
0
0
d
e
p
r
e
s
s
i

S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
L

f
r
i
c
a

s

e
l

t
e
r
c
e
r

c
o
n
t
i
n
e
n
t

m

s

g
r
a
n

d
e

l
a

T
e
r
r
a
,

j
a

q
u
e

o
c
u
p
a

e
l

2
0

%

d
e

l
a

s
u
p
e
r
f

c
i
e

c
o
n
t
i
n
e
n
t
a
l
.

E
l

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

l
e
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

f
o
r
m
e
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
f
r
i
c

.

A
b
a
n
s

d
e

c
o
m
e
n

a
r

a

t
r
e
b
a
l
l
a
r

a
m
b

e
l

m
a
p
a
,

e
s

p
o
t

p
o
s
a
r

l

a
c
c
e
n
t

e
n

e
l
s

a
s
p
e
c
t
e
s

s
e
g

e
n
t
s

p
e
r

a
j
u
d
a
r

l

a
l
u
m
n
a
t

a

l
o
c
a
l
i
t
z
a
r

i

a
n
a
l
i
t
z
a
r

e
l
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

e
l
e
m
e
n
t
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u

a
f
r
i
c


A

p
r
i
m
e
r
a

v
i
s
t
a
,

d
e

l

f
r
i
c
a

e
n
s

c
r
i
d
a

l

a
t
e
n
c
i


e
l

r
e
l
l
e
u

t
a
n

p
l
a

q
u
e

t

,

c
a
r
a
c
t
e
r
i
t
z
a
t

p
e
r

l
a

g
r
a
n

e
x
t
e
n
s
i


d
e
l
s

a
l
t
i
p
l
a
n
s

i

l
e
s

p
l
a
n
e
s
.

O
b
s
e
r
v
e
u

l

a
l
t

m
e
t
r
e

i

c
o
m
p
r
o
v
e
u

q
u
e

l

a
l
t
i
t
u
d

q
u
e

h
i

p
r
e
d
o
m
i
n
a

s
e

s
i
t
u
a

e
n
t
r
e

0

i

5
0
0

m
e
t
r
e
s
.

E
l
s

a
l
u
m
n
e
s

p
o
d
e
n

r
e
t
o
l
a
r

e
l
s

a
l
t
i
p
l
a
n
s

a
m
b

l

a
j
u
t

d
e

l
e
s

t
r
a
m
e
s

d
e

c
o
l
o
r
.

D
e
s
t
a
q
u
e
u

q
u
e

l
e
s

z
o
n
e
s

m
e
n
y
s

e
l
e
v
a
d
e
s

e
s
t
a
n

s
i
t
u
a
d
e
s

a

l
e
s

c
o
n
q
u
e
s

d
e
l
s

r
i
u
s
,

s
o
l
c
a
d
e
s

p
e
l

r
i
u

C
o
n
g
o
,

e
l

N

g
e
r

i

e
l

N
i
l
.

A
f
e
g
i
u

q
u
e

e
l

r
i
u

N
i
l
,

a
m
b

m

s

d
e

6
.
5
0
0

q
u
i
l

m
e
t
r
e
s

d
e

l
o
n
g
i
t
u
d
,

s

e
l

r
i
u

m

s

l
l
a
r
g

d
e
l

m

n
.


R
e
c
a
l
q
u
e
u

q
u
e

e
n

a
q
u
e
s
t

c
o
n
t
i
n
e
n
t

s

o
b
s
e
r
v
e
n

p
o
q
u
e
s

z
o
n
e
s

m
u
n
t
a
n
y
o
s
e
s
,

c
o
m

e
l
s

m
a
s
s
i
s
s
o
s

d

A
h
a
g
g
a
r

i

d
e

T
i
b
e
s
t
i

a

l

i
n
t
e
r
i
o
r
,

i

d
u
e
s

s
e
r
r
a
l
a
d
e
s

s
i
t
u
a
d
e
s

a
l
s

e
x
t
r
e
m
s
:

l
a

s
e
r
r
a
l
a
d
a

d
e

l

A
t
l
e
s

a
l

n
o
r
d
-
o
e
s
t

i

l
a

s
e
r
r
a
l
a
d
a

D
r
a
k
e
n
s
b
e
r
g

a
l

s
u
d
-
e
s
t
.

A
j
u
d
e
u

e
l
s

a
l
u
m
n
e
s

a

l
o
c
a
l
i
t
z
a
r

e
l

c
i
m

m

s

e
l
e
v
a
t

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t
,

q
u
e

s

e
l

v
o
l
c


K
i
l
i
m
a
n
j
a
r
o
,

d
e

5
.
8
9
5

m
e
t
r
e
s
.


O
b
s
e
r
v
e
u

a
m
b

l

a
l
u
m
n
a
t

q
u
e

e
l

l
i
t
o
r
a
l

c
o
s
t
a
n
e
r

s

b
a
s
t
a
n
t

r
e
c
t
e
,

a
m
b

p
o
c
s

e
n
t
r
a
n
t
s

i

s
o
r
t
i
n
t
s
.

D
e
s
t
a
q
u
e
u

a
l
g
u
n
s

a
c
c
i
d
e
n
t
s

c
o
s
t
a
n
e
r
s

i
m
p
o
r
t
a
n
t
s
,

c
o
m

e
l

c
a
p

d
e

B
o
n
a

E
s
p
e
r
a
n

a

i

e
l

c
a
p

V
e
r
d
,

e
l
s

g
o
l
f
s

d
e

G
u
i
n
e
a

i

d

A
d
e
n
,

l
a

p
e
n

n
s
u
l
a

d
e

S
o
m

l
i
a

i

l

i
l
l
a

m

s

g
r
a
n

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t
,

M
a
d
a
g
a
s
c
a
r
,

s
i
t
u
a
d
a

a
l

s
u
d
-
e
s
t
,

a

l

o
c
e

n
d
i
c
.


A
s
s
e
n
y
a
l
e
u

t
o
t
a

l

r
e
a

q
u
e

o
c
u
p
a

e
l

d
e
s
e
r
t

m

s

g
r
a
n

d
e
l

m

n
,

e
l

S

h
a
r
a
,

q
u
e

t


u
n
a

e
x
t
e
n
s
i


d
e

9

m
i
l
i
o
n
s

d
e

q
u
i
l

m
e
t
r
e
s

q
u
a
d
r
a
t
s
.

D
e
s
t
a
q
u
e
u

q
u
e

e
n

a
q
u
e
s
t

d
e
s
e
r
t

h
i

h
a

o
a
s
i
s

i
m
p
o
r
t
a
n
t
s
.

E
s

p
o
t

e
x
p
l
i
c
a
r

q
u
e

l

o
a
s
i

s

u
n
a

r
e
a

s
i
t
u
a
d
a

d
i
n
s

d

u
n

d
e
s
e
r
t

o
n

h
i

h
a

a
i
g
u
a

s
u
f
i
c
i
e
n
t

p
e
r
q
u


h
i

p
u
g
u
i

c
r

i
x
e
r

l
a

v
e
g
e
t
a
c
i


d
e

m
a
n
e
r
a

p
e
r
m
a
n
e
n
t
.


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0007-0074.indd 18 28/7/09 14:15:13
S
N
E O
0 600 1.200
km
frica poltic
7
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 19 28/7/09 14:15:13
C
a
p

V
e
r
d
C
o
s
t
a
d
'
I
v
o
r
i
G
h
a
n
a
L
i
b

r
i
a
M
a
r
r
o
c
S

h
a
r
a
O
c
c
i
d
e
n
t
a
l
B
u
r
k
i
n
a

F
a
s
o
G
u
i
n
e
a
G
u
i
n
e
a
-
B
i
s
s
a
u
M
a
l
i
M
a
u
r
i
t

n
i
a
S
e
n
e
g
a
l
S
i
e
r
r
a

L
e
o
n
e
G

m
b
i
a
D
j
i
b
o
u
t
i
E
r
i
t
r
e
a
E
t
i

p
i
a
S
u
d
a
n
U
g
a
n
d
a
A
l
g

r
i
a
C
a
m
e
r
u
n
R
e
p

b
l
i
c
a
C
e
n
t
r
e
a
f
r
i
c
a
n
a
L

b
i
a
T
u
n

s
i
a
B
e
n

n
T
x
a
d
G
u
i
n
e
a

E
q
u
a
t
o
r
i
a
l
N

g
e
r
N
i
g

r
i
a
S

o

T
o
m

i

P
r

n
c
i
p
e
T
o
g
o
g
E
g
i
p
t
e
S
o
m

l
i
a
B
o
t
s
w
a
n
a
B
u
r
u
n
d
i
K
e
n
y
a
R
w
a
n
d
a
T
a
n
z

n
i
a
Z

m
b
i
a
Z
i
m
b
a
b
w
e
C
o
m
o
r
e
s
L
e
s
o
t
h
o
M
a
l
a
w
i
M
o

a
m
b
i
c
R
e
p

b
l
i
c
a

d
e
S
u
d
-

f
r
i
c
a
S
w
a
z
i
l

n
d
i
a
A
n
g
o
l
a
C
o
n
g
o
R
e
p

b
l
i
c
a
D
e
m
o
c
r

t
i
c
a

d
e
l

C
o
n
g
o
G
a
b
o
n
N
a
m

b
i
a
M
a
d
a
g
a
s
c
a
r
M
a
u
r
i
c
i
S
e
y
c
h
e
l
l
e
s
m e r i d i d e G r e e n w i c h
t
r

p
i
c

d
e

C

n
c
e
r
t
r

p
i
c

d
e

C
a
p
r
i
c
o
r
n
e
q
u
a
d
o
r
S N
E
O
0
6
0
0
1
.
2
0
0
k
m
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
E
l

m
a
p
a

r
e
f

e
c
t
e
i
x

l
a

d
i
s
t
r
i
b
u
c
i


p
o
l

t
i
c
a

d
e
l
s

h
a
b
i
t
a
n
t
s

d
e

l

f
r
i
c
a
.


D
e
m
a
n
e
u

a
l
s

a
l
u
m
n
e
s

q
u
e

r
e
t
o
l
i
n

e
l
s

p
a

s
o
s

q
u
e

s
a
b
e
n

l
o
c
a
l
i
t
z
a
r

p
e
r

a
l
g
u
n

m
o
t
i
u

o

a
l
t
r
e
:

h
i

h
a
n

a
n
a
t

d
e

v
a
c
a
n
c
e
s
,

h
i

h
a
n

n
a
s
c
u
t
,

n

h
a
n

v
i
s
t

u
n

d
o
c
u
m
e
n
t
a
l

o

u
n
a

p
e
l

c
u
l
a
,

e
t
c
.


A
m
b

l

a
j
u
d
a

d
e
l

m
a
p
a

s
o
l
u
c
i
o
n
a
t
,

d
e
m
a
n
e
u

a
l
s

a
l
u
m
n
e
s

q
u
e

l
o
c
a
l
i
t
z
i
n

e
l
s

p
a

s
o
s

q
u
e

t
e
n
e
n

u
n
a

e
x
t
e
n
s
i

s

g
r
a
n
:
P
a

s
o
s
S
u
p
e
r
f

c
i
e

(
e
n

k
m
2
)

1
.

S
u
d
a
n
2
.
5
0
5
.
8
1
0

2
.

A
l
g

r
i
a
2
.
3
8
1
.
7
4
0

3
.

R
e
p

b
l
i
c
a

D
e
m
o
c
r

t
i
c
a

d
e
l

C
o
n
g
o
2
.
3
4
5
.
4
1
0

4
.

L

b
i
a
1
.
7
5
9
.
5
4
0

5
.

T
x
a
d
1
.
2
8
4
.
0
0
0

6
.

N

g
e
r
1
.
2
6
7
.
0
0
0

7
.

A
n
g
o
l
a
1
.
2
4
6
.
7
0
0

8
.

M
a
l
i
1
.
2
4
0
.
0
0
0

9
.

R
e
p

b
l
i
c
a

d
e

S
u
d
-

f
r
i
c
a
1
.
2
1
9
.
9
1
2
1
0
.

E
t
i

p
i
a
1
.
1
2
7
.
1
2
7


P
r
e
g
u
n
t
e
u

a

l

a
l
u
m
n
a
t

q
u
i
n
s

p
a

s
o
s

f
o
r
m
e
n

e
l

q
u
e

a
n
o
m
e
n
e
m

e
l

M
a
g
r
i
b
.

E
x
p
l
i
q
u
e
u

q
u
e

m
a
g
r
i
b

e
n

r
a
b

s
i
g
n
i
f
i
c
a

l
l
o
c

p
e
r

o
n

e
s

p
o
n

e
l

s
o
l

s

a

d
i
r
,

l
a

p
a
r
t

m

s

o
c
c
i
d
e
n
t
a
l

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
f
r
i
c

.

E
l
s

p
a

s
o
s

q
u
e

t
r
a
d
i
c
i
o
n
a
l
m
e
n
t

f
o
r
m
e
n

a
q
u
e
s
t
a

r
e
a

s

n

e
l

M
a
r
r
o
c
,

A
l
g

r
i
a
,

T
u
n

s
i
a

i

L

b
i
a
.

D
e
m
a
n
e
u

a
l
s

a
l
u
m
n
e
s

q
u
e

p
i
n
t
i
n

a
q
u
e
s
t
s

p
a

s
o
s

e
n

e
l

m
a
p
a

d
e

c
o
l
o
r

v
e
r
d

i

q
u
e

h
i

i
n
c
l
o
g
u
i
n

u
n
a

l
l
e
g
e
n
d
a

q
u
e

i
n
d
i
q
u
i

a

q
u


f
a

r
e
f
e
r

n
c
i
a

a
q
u
e
s
t

c
o
l
o
r
.


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0007-0074.indd 20 28/7/09 14:15:14
0 600 1.200
km
S
N
E O
ALTURES
(en metres)
ms de 1.500
de 1.000 a 1.500
de 0 a 500
cims principals
de 500 a 1.000
depressi
sia fsic
8
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 21 28/7/09 14:15:14
S
I
B

R
I
A
D
E
P
R
E
S
S
I

D
E
L
C
A
S
P
I
P
E
N

N
S
U
L
A
D
'
A
N
A
T

L
I
A
P
E
N

N
S
U
L
A
D
'
A
R

B
I
A
P
E
N

N
S
U
L
A

D
E
M
A
L
A
C
C
A
P
E
N

N
S
U
L
A
D
E
L
'
H
I
N
D
U
S
T
A
N
P
E
N

N
S
U
L
A
D
'
I
N
D
O
X
I
N
A
I
N
D
O
N

S
I
A
I
L
L
E
S
M
A
L
D
I
V
E
S
I
L
L
E
S

F
I
L
I
P
I
N
E
S
I
L
L
E
S

M
O
L
U
Q
U
E
S
P
E
N

N
S
U
L
A
D
E
K
A
M
T
X
A
T
K
A
A
R
X
I
P

L
A
G
D
E
L

J
A
P

D
E
S
E
R
T

D
E

G
O
B
I
P
E
N

N
S
U
L
A
D
E
C
O
R
E
A
D
E
S
E
R
T
D
'
A
R

B
I
A
a
l
t
i
p
l

d
e
l

D

c
a
n
m
a
r
d
'
A
r
a
l
g
r
a
n
p
l
a
n
a
x
i
n
e
s
a
l
l
a
c

B
a
l
k
h
a
i
x
l
l
a
c

B
a
i
k
a
l
m
u
n
t
a
n
y
e
s

S
t
a
n
o
v
o
i
A
L
T
I
P
L

D
E
L

P
A
M
I
R
A
L
T
I
P
L


D
E
L

T
I
B
E
T
a
l
t
i
p
l


d
e

l
'
I
r
a
n
m
u
n
t
a
n
y
e
s

d
e

l
'
A
l
t
a
i
s
e
r
r
a
l
a
d
a

d
e
l

T
i
e
n
r i u

L
e
n
a
H
i
n
d
u

K
u
s
h
m
u
n
t
a
n
y
e
s

d
e

V
e
r
k
h
o
i
a
n
s
k
m
u
n
t
a
n
y
e
s
d
e

K
o
l
i
m
a
e
s
t
r
e
t

d
e

B
e
r
in
g
mu nta nyes Shi kot e- Al i n
ILLES KURILS
N
a
r

d
n
a
ia
1
.
8
9
4

m
K

h
-e

Z
a
r
d
e
4
.
5
4
7

m
P
o
b
e
d
y
7
.
4
3
9

m
E
v
e
r
e
s
t
8
.
8
5
0

m
I
s
m
a
il
S
o
m
o
n
i
7
.
4
9
5

mK
2
8
.
6
1
6

m
K
u
n
l
u
n
r
i
u

A
m
u
r
N
a
n
d
a

D
e
v
i
7
.
8
1
6

m
H
I
M

L
A
I
A
r i u

H
u
a
n
g
He
r
i
u

I
a
n
g
-
T
s

r
i
u

S
i
k
i
a
n
g
r
i u

M
e
k
o
n
g
r i u

G
a
n
g
e
s
r
i u
I n
d
u
s
golf Pr s
ic
r
i
u
Ti gr i s
M
O
N
T
S

U
R
A
L
S
r
i
u

O
b
i
r
i
u
I r ti s h
r i u I e
n
i
s
s
e
i
m
a
r

N
e
g
r
e
m a r C a s p i
C
A
U
C
A
S
ri u Am
u
d
a
r
i
r
i
u

S
y
rd
a
ri
mar Roig
r i u Euf r a
t
e
s
m
a
r

d
e
l

J
a
p
c
a
p
L
o
p
a
t
k
a
i
l
l
a

d
e

S
h
i
k
o
k
u
i
l
l
a

d
e

H
o
k
k
a
i
d
o
i
l
l
a
d
e

S
a
k
h
a
l
i
n
i
l
l
a

d
e

H
o
n
s
h
u
F
u
ji
y
a
m
a
3
.
7
7
6

m
i
l
l
a

d
e

K
y
u
s
h
u
i
l
l
a

d
e

F
o
r
m
o
s
a
i
l
l
a
d
e

L
u
z
o
n
m
a
r

d
e

K
a
r
a
m
a
r

d
'
O
k
h
o
t
s
k
m
a
r
d
e

B
e
r
i
n
g
m
a
r
G
r
o
c
m
a
r

d
e

l
a
X
i
n
a

O
r
i
e
n
t
a
l
m
a
r

d
e

l
a
X
i
n
a
M
e
r
i
d
i
o
n
a
l
m
a
r

d
e
F
i
l
i
p
i
n
e
s
i
l
l
a

d
e

S
u
m
a
t
r
a
i
l
l
a
d
e

H
a
i
n
a
n
i
l
l
a

d
e

B
o
r
n
e
o
i
l
l
a

d
e

C

l
e
b
e
s
i
l
l
a
d
e

M
i
n
d
a
n
a
o
i
l
l
a

d
e

J
a
v
a
i
l
l
a

d
e

T
i
m
o
r
g
o
l
f
d
e
B
e
n
g
a
la
g
o
l
f
d
e
T
a
il

n
d
i
a
i
l
l
a

d
e

C
e
i
l
a
n
e
s
tr
e
t d
e
M
a
la
c
c
a
g
o
l
f

d
'
O
m
a
n
H
i
n
d
u

K
u
s
h
Ghat s Occ i dent al s
c
a
p
C
o
m
o
r
i
n
r i u B r a h
m
a
p
u
t
r
a
e
s
t
r
e
t
d
e

L
u
z
o
n
e
s t r e
t d
e
C
o
r e
a
O
C
E

N
D
I
C
O
C
E


P
A
C

F
I
C
m
a
r
d

A
r

b
i
a
O
C
E


G
L
A
C
I
A
L

R
T
I
C
s
e
rra
la
d
a
d
e
Z
a
g
ro
s
0
6
0
0
1
.
2
0
0
k
m
S N
E
O
A
L
T
U
R
E
S
(
e
n

m
e
t
r
e
s
)
m

s

d
e

1
.
5
0
0
d
e

1
.
0
0
0

a

1
.
5
0
0
d
e

0

a

5
0
0
c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
d
e

5
0
0

a

1
.
0
0
0
d
e
p
r
e
s
s
i

S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
E
l

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

l
e
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

f
o
r
m
e
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

m

s

e
x
t
e
n
s

d
e

l
a

T
e
r
r
a
,

l

s
i
a
,

a
m
b

m

s

d
e

4
4

m
i
l
i
o
n
s

d
e

q
u
i
l

m
e
t
r
e
s

q
u
a
d
r
a
t
s

d
e

s
u
p
e
r
f

c
i
e
.


O
b
s
e
r
v
e
u

q
u
e

e
s
t


f
o
r
m
a
t

p
e
r

u
n
a

g
r
a
n

m
a
s
s
a

c
o
n
t
i
n
e
n
t
a
l

i

p
e
r

m
o
l
t
e
s

d

i
l
l
e
s
,

c
o
m

a
r
a

C
e
i
l
a
n

i

F
o
r
m
o
s
a
,

i

d
i
v
e
r
s
o
s

a
r
x
i
p

l
a
g
s
,

c
o
m

e
l

d
e

l
e
s

F
i
l
i
p
i
n
e
s
,

e
l

d

I
n
d
o
n

s
i
a

i

e
l

d
e
l

J
a
p


E
n

p
r
i
m
e
r

l
l
o
c
,

l

a
l
u
m
n
a
t

p
o
t

r
e
t
o
l
a
r

e
l
s

o
c
e
a
n
s

q
u
e

e
n
v
o
l
t
e
n

e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
s
i

t
i
c
.

L

s
i
a

l
i
m
i
t
a

a
l

n
o
r
d

a
m
b

l

o
c
e


G
l
a
c
i
a
l

r
t
i
c
,

a

l

e
s
t

a
m
b

l

o
c
e


P
a
c

f
i
c

i

a
l

s
u
d

a
m
b

l

o
c
e

n
d
i
c
.

D
e
s
t
a
q
u
e
u

q
u
e

e
s
t


s
e
p
a
r
a
d
a

d
e

l

f
r
i
c
a

p
e
l

c
a
n
a
l

d
e

S
u
e
z
,

i

d

E
u
r
o
p
a

p
e
l
s

U
r
a
l
s

i

l
a

s
e
r
r
a
l
a
d
a

d
e
l

C
a
u
c
a
s
.

A

l

e
x
t
r
e
m

n
o
r
d
-
o
r
i
e
n
t
a
l
,

l

e
s
t
r
e
t

d
e

B
e
r
i
n
g

s
e
p
a
r
a

l

s
i
a

d

A
m

r
i
c
a
.


O
b
s
e
r
v
e
u
,

a
m
b

l

a
j
u
d
a

d
e

l

a
l
t

m
e
t
r
e
,

q
u
e

l

s
i
a

t


z
o
n
e
s

b
a
s
t
a
n
t

e
l
e
v
a
d
e
s
.

D
e
s
t
a
q
u
e
u

l

a
l
t
i
p
l


d
e
l

T
i
b
e
t
,

q
u
e

s

e
l

m

s

a
l
t

d
e
l

m

n
.

A
l

v
o
l
t
a
n
t

d
e
l
s

g
r
a
n
s

a
l
t
i
p
l
a
n
s

e
s

p
o
d
e
n

o
b
s
e
r
v
a
r

p
l
a
n
e
s

m
o
l
t

e
x
t
e
n
s
e
s
,

c
o
m

l
a

d
e

S
i
b

r
i
a
,

a
l

n
o
r
d
-
o
e
s
t
,

o

l
a

G
r
a
n

P
l
a
n
a

X
i
n
e
s
a
.

E
n

g
e
n
e
r
a
l
,

a
q
u
e
s
t
e
s

p
l
a
n
e
s

s

n

t
r
a
v
e
s
s
a
d
e
s

p
e
r

r
i
u
s

i
m
p
o
r
t
a
n
t
s
,

c
o
m

e
l

G
a
n
g
e
s

o

e
l

I
a
n
g
-
T
s

.

L

r
e
a

m

s

e
l
e
v
a
d
a

s

l
a

s
e
r
r
a
l
a
d
a

d
e

l

H
i
m

l
a
i
a
,

o
n

h
i

h
a

e
l

c
i
m

m

s

a
l
t

d
e

l
a

T
e
r
r
a
,

l

E
v
e
r
e
s
t
,

a
m
b

8
.
8
5
0

m
e
t
r
e
s

d

a
l
t
i
t
u
d
.


L
e
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

d
e
p
r
e
s
s
i
o
n
s

e
s
t
a
n

o
c
u
p
a
d
e
s

p
e
l

m
a
r

C
a
s
p
i
,

e
l

m
a
r

d

A
r
a
l

i

e
l

m
a
r

M
o
r
t
.

L
a

d
e
p
r
e
s
s
i


d
e
l

m
a
r

M
o
r
t
,

s
i
t
u
a
d
a

a

3
9
5

m
e
t
r
e
s

p
e
r

s
o
t
a

d
e
l

n
i
v
e
l
l

d
e
l

m
a
r
,

s

l
a

m

s

p
r
o
f
u
n
d
a

d
e

l
a

T
e
r
r
a
.


P
e
l

q
u
e

f
a

a
l
s

a
c
c
i
d
e
n
t
s

c
o
s
t
a
n
e
r
s

m

s

i
m
p
o
r
t
a
n
t
s
,

c
a
l

d
e
s
t
a
c
a
r

l
e
s

p
e
n

n
s
u
l
e
s

d

A
n
a
t

l
i
a
,

A
r

b
i
g
a
,

d

H
i
n
d
u
s
t
a
n

i

d

I
n
d
o
x
i
n
a
,

i

e
l
s

g
o
l
f
s

P

r
s
i
c

i

d
e

B
e
n
g
a
l
a
.
D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S


C
a
l

i
n
d
i
c
a
r

q
u
e

h
i

p
o
t

h
a
v
e
r

p
r
o
b
l
e
m
e
s

a

l

h
o
r
a

d

e
n
t
e
n
d
r
e

e
l

c
o
n
c
e
p
t
e

d
e

d
e
p
r
e
s
s
i


q
u
a
n

s

u
t
i
l
i
t
z
a

p
e
r

d
e
s
i
g
n
a
r

l
a

z
o
n
a

d
e
l

r
e
l
l
e
u

s
i
t
u
a
d
a

a

u
n

n
i
v
e
l
l

p
e
r

s
o
t
a

d
e
l

m
a
r

o

d
e

l
a

s
u
p
e
r
f

c
i
e

q
u
e

l

e
n
v
o
l
t
a
.

E
l
s

a
l
u
m
n
e
s

n
o

h
a
n

d
e

c
o
n
f
o
n
d
r
e

a
q
u
e
s
t

c
o
n
c
e
p
t
e

a
m
b

e
l

d
e

d
e
p
r
e
s
s
i


u
t
i
l
i
t
z
a
t

e
n

c
l
i
m
a
t
o
l
o
g
i
a
,

q
u
e

d
e
s
c
r
i
u

l
e
s

b
a
i
x
e
s

p
r
e
s
s
i
o
n
s

a
t
m
o
s
f

r
i
q
u
e
s
.


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0007-0074.indd 22 28/7/09 14:15:15
e
1
2
0

1
8
0

6
0

0 600 1.200
km
S
E
N
O
sia poltic
9
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 23 28/7/09 14:15:16
m
a
r
d

A
r

b
i
a
O
C
E

N
D
I
C
O
C
E


P
A
C

F
I
C
g
o
l
f
d
e
B
e
n
g
a
l a
O
C
E


G
L
A
C
I
A
L

R
T
I
C
e
M
o
n
g

l
i
a
G
a
z
a
I
r
a
q
I
s
r
a
e
l
J
o
r
d

n
i
a
K
a
z
a
k
h
s
t
a
n
X
i
p
r
e
G
e

r
g
i
a
L

b
a
n
S

r
i
a
T
u
r
q
u
i
a

n
d
i
a
M
a
l
d
i
v
e
s
O
m
a
n
S
r
i

L
a
n
k
a
T
u
r
k
m
e
n
i
s
t
a
n
U
z
b
e
k
i
s
t
a
n
I
e
m
e
n
A
r
m

n
i
a
A
z
e
r
b
a
i
d
j
a
n
B
a
h
r
a
i
n
I
r
a
n
K
u
w
a
i
t
Q
a
t
a
r
A
r

b
i
a
S
a
u
d
i
t
a
U
n
i


d
e
l
s

E
m
i
r
a
t
s

r
a
b
s
A
f
g
a
n
i
s
t
a
n
K
i
r
g
u
i
z
i
s
t
a
n
N
e
p
a
l
P
a
k
i
s
t
a
n
T
a
d
j
i
k
i
s
t
a
n
B
a
n
g
l
a

D
e
s
h
B
h
u
t
a
n
B
r
u
n
e
i
X
i
n
a
J
a
p

C
o
r
e
a

d
e
l

N
o
r
d
F
i
l
i
p
i
n
e
s
C
o
r
e
a

d
e
l

S
u
d
C
a
m
b
o
d
j
a
L
a
o
s
M
a
l

i
s
i
a
M
y
a
n
m
a
r
S
i
n
g
a
p
u
r
T
a
i
l

n
d
i
a
V
i
e
t
n
a
m
I
n
d
o
n

s
i
a
T
i
m
o
r

O
r
i
e
n
t
a
l
F
e
d
e
r
a
c
i

d
e
R

s
s
i
a
1 2 0
1
8
0

6 0
0
6
0
0
1
.
2
0
0
k
m
S
E
N
O
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
A
q
u
e
s
t

m
a
p
a

r
e
f

e
c
t
e
i
x

l
a

d
i
s
t
r
i
b
u
c
i


p
o
l

t
i
c
a

d
e
l
s

h
a
b
i
t
a
n
t
s

d
e

l

s
i
a
.


C
a
l

d
e
s
t
a
c
a
r

q
u
e

e
n
s

t
r
o
b
e
m

d
a
v
a
n
t

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

m

s

g
r
a
n

d
e

l
a

T
e
r
r
a
.

P
o
d
e
m

a
s
s
e
n
y
a
l
a
r

s
o
b
r
e

e
l

m
a
p
a

a
l
g
u
n
s

d
e
l
s

e
s
t
a
t
s

m

s

e
x
t
e
n
s
o
s

d
e
l

m

n
,

c
o
m

R

s
s
i
a
,

l
a

X
i
n
a

i

l

n
d
i
a
.

R
e
m
a
r
q
u
e
u

q
u
e

t
a
n
t

R

s
s
i
a

c
o
m

T
u
r
q
u
i
a

t
e
n
e
n

l
a

m
a
j
o
r

p
a
r
t

d
e
l
s

s
e
u
s

t
e
r
r
i
t
o
r
i
s

s
i
t
u
a
t
s

a
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
s
i

t
i
c
,

t
o
t

i

q
u
e

s
e

l
s

c
o
n
s
i
d
e
r
a

e
s
t
a
t
s

e
u
r
o
p
e
u
s
.


E
l

m
a
p
a

e
n
s

m
o
s
t
r
a

q
u
e

l
a

m
a
j
o
r

p
a
r
t

d
e
l
s

p
a

s
o
s

q
u
e

f
o
r
m
e
n

e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
s
i

t
i
c

e
s
t
a
n

s
i
t
u
a
t
s

a

l

h
e
m
i
s
f
e
r
i

n
o
r
d
,

s

a

d
i
r
,

p
e
r

s
o
b
r
e

d
e

l

e
q
u
a
d
o
r
.


O
b
s
e
r
v
e
u

q
u
e

h
i

h
a

p
a

s
o
s

q
u
e

e
s
t
a
n

f
o
r
m
a
t
s

p
e
r

u
n

g
r
a
n

n
o
m
b
r
e

d

i
l
l
e
s
.

P
e
r

e
x
e
m
p
l
e
,

I
n
d
o
n

s
i
a

e
s
t


c
o
n
s
t
i
t
u

d
a

p
e
r

m

s

d
e

3
.
0
0
0

i
l
l
e
s

a

l

o
c
e


P
a
c

f
i
c
.

E
s

p
o
t

d
e
m
a
n
a
r

a
l
s

a
l
u
m
n
e
s

q
u
e

i
n
d
i
q
u
i
n

a
l
t
r
e
s

p
a

s
o
s

q
u
e

f
o
r
m
i
n

u
n

a
r
x
i
p

l
a
g
,

c
o
m
,

p
e
r

e
x
e
m
p
l
e
,

e
l

J
a
p


S
u
b
r
a
t
l
l
e
u

q
u
e

a
l

f
i
n
a
l

d
e
l

s
e
g
l
e

X
I
X

a
l
g
u
n
s

e
s
t
a
t
s

e
u
r
o
p
e
u
s

e
s
p
e
c
i
a
l
m
e
n
t

e
l

R
e
g
n
e

U
n
i
t

i

F
r
a
n


e
s

v
a
n

r
e
p
a
r
t
i
r

u
n
a

p
a
r
t

d
e

l

s
i
a
.

P
o
s
t
e
r
i
o
r
m
e
n
t
,

e
n
t
r
e

1
9
4
5

i

l
a

d

c
a
d
a

d
e

1
9
7
0
,

l
a

m
a
j
o
r
i
a

d
e
l
s

t
e
r
r
i
t
o
r
i
s

a
s
i

t
i
c
s

v
a
n

a
c
o
n
s
e
g
u
i
r

l
a

i
n
d
e
p
e
n
d

n
c
i
a
.


A
f
e
g
i
u

q
u
e

a

l

s
i
a

v
a
n

n

i
x
e
r

l
e
s

p
r
i
m
e
r
e
s

c
i
v
i
l
i
t
z
a
c
i
o
n
s

d
e
l

n
o
s
t
r
e

p
l
a
n
e
t
a
.



2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0007-0074.indd 24 28/7/09 14:15:19
S
E
N
O
0 800 1.600
km
ALTURES
(en metres)
ms de 1.500
de 1.000 a 1.500
de 0 a 500
cims principals
de 500 a 1.000
Amrica fsic
10
MAPA


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0007-0074.indd 25 28/7/09 14:15:21
I
L
L
E
S
B
A
H
A
M
E
S
R
I
U

A
M
A
Z
O
N
E
S
L
A
P
A
M
P
A
m
a
s
s

s
d
e

l
a
G
u
a
i
a
n
a
c
a
p
S

o
T
o
m

l
l
a
c
T
i
t
i
c
a
c
a
p
l
a
n
a

A
m
a
z

n
i
c
a
P
E
N

N
S
U
L
A

D
E


Y
U
C
A
T

N
G
R
A
N
S
L
L
A
C
S
G
r
a
n

L
l
a
c
d
e

l
'

s
G
r
a
n

L
l
a
c
d
e

l
'
E
s
c
l
a
u
l
l
a
c
W
i
n
n
i
p
e
g
l
l
a
c
M
i
c
h
i
g
a
n
l
l
a
c

S
u
p
e
r
i
o
r
l
l
a
c

H
u
r
o
n
P
E
N

N
S
U
L
A
D
E
L
L
A
B
R
A
D
O
R
P
E
N

N
S
U
L
A

D
E
F
L
O
R
I
D
A
G
r
e
n
l

n
d
i
a
A
R
X
.

D
E

L
E
S

A
N
T
I
L
L
E
S
D
E
S
E
R
T
D
E
L
C
O
L
O
R
A
D
O
A
R
X
.

D
E

C
O
L

N
(
i
l
l
e
s

G
a
l

p
a
g
o
s
)
I
L
L
E
S
M
A
L
V
I
N
E
S
A
L
T
I
P
L


D
E
L
M
A
T
O

G
R
O
S
S
O
6
.
1
9
4

m
M
c
K
i
n
l
e
y
W
h
i
t
n
e
y
4
.
4
1
8

m
i s
t
m
e

d
e

T
e
h
u
a
n
t
e
p
e
c
P
.

O
r
i
z
a
b
a
5
.
7
0
0

m
C
h
i
m
b
o
r
a
z
o
6
.
2
6
7

m
H
u
a
s
c
a
r

n
6
.
7
6
8

m
c
a
s
c
a
d
e
s
d
'
I
g
u
a

N
e
v
a
d
o

d
e
l
I
l
l
i
m
a
n
i
6
.
6
8
2

m
O
j
o
s

d
e
l
S
a
l
a
d
o
6
.
8
6
3

m
S
a
j
a
m
a
6
.
5
2
0

m
s
e
r
r
a
l
a
d
a
d
'
A
l
a
s
k
a
r
i
u

Y
u
k
o
n
r
i
u

M
a c k e n z i e
l
e
s

G
r
a
n
s
P
l
a
n
e
s
M
U
N
T
A
N
Y
E
S
R
O
C
A
L
L
O
S
E
S
s e r r a l a
d
a d
e l s A
p a
l a
t x e
s
S
i
e
r
r
a

M
a
d
r
e

d
e
l

S
u
r
r
i u

M
i s
s
o
u
r
i
r
i
u
M
i ssi ssi p

r i u O r
i
n
o
c
o
DESERT
D
'A
TA
C
A
M
A
r
i u

S

o

F
r
a
n
c
i
s
c
o
r
i
u

P
a
r
a
n

r i u
P a
r a
g
u
a
i
v
o
l
c


P
o
p
o
c
a
t

p
e
l
t
5
.
4
5
2

m
i s
t
m
e

d
e
P
a
n
a
m

T
E
R
R
A
D
E
L

F
O
C
e
s
t
r
e
t

d
e
M
a
g
a
l
l
a
n
e
s
p
u
n
t
a

M
a
r
i

a
s
g
o
l
f
d
'
A
r
i c
a
c
a
p
S

o
R
o
q
u
e
i
l
l
a

T
r
i
n
i
t
a
t
c
a
p

d
'
H
o
r
n
o
s
A
c
o
n
c
a
g
u
a
6
.
9
6
0

m
R
i
u
d
e

l
a

P
l
a
t
a
P
a
t
a
g

n
i
a
S
E
R
R
A
LADA
D
E
L
S
A
N
D
E
S
c
a
p

O
r
a
n
g
e
i
l
l
a

d
e

G
r
e
n
a
d
a
i
l
l
e
s

A
n
t
i
g
u
a

i

B
a
r
b
u
d
a
i
l
l
a

d
e
P
u
e
r
t
o

R
i
c
o
i
l
l
a

d
e

J
a
m
a
i
c
a
i
l
l
a

d
e

C
u
b
a
i
l
l
a

l
a

H
i
s
p
a
n
i
o
l
a
g
o
l
f
d
e

M

x
i
c
c
a
p

H
a
t
t
e
r
a
s
c
a
p

S
a
n

L
u
c
a
s
c
a
p
M
e
n
d
o
c
i
n
o
c
a
p

F
a
r
v
e
l
i
l
l
a

d
e
V
a
n
c
o
u
v
e
r
i
l
l
a

d
e

T
e
r
r
a
n
o
v
a
g
o
l
f
d
'
A
l
a
s
k
a
m
a
r

C
a
r
i
b
m
a
r

d
e
l
L
a
b
r
a
d
o
r
m
a
r

d
e
B
e
a
u
f
o
r
t
b
a
d
i
a
d
e

H
u
d
s
o
n
b
a
d
i
a

d
e

B
a
f
f
in
e
s
t
r
e
t
d
e

D
a
v
i
s
r
i
u

S
a
n
t

L
l o
r e
n

e
s
t
r
e
t

d
e

B
e
r
i
n
g
m
a
r
d
e

B
e
r
i
n
g
P
E
N

N
S
U
L
A
D
'
A
L
A
S
K
A
i
l
l
a
d
e

B
a
f
f
i
n
r
i
u

M
a g d a l e n a
R
.

B
r
a
v
o
r i u

C
o
l
o
r
a
d
o
go
lf d
e
C
a
lif
rn
ia
c
a
s
c
a
d
e
s
d
e
l
N
i
g
a
r
a
S
i
e
r
r
a
M
a
d
r
e
r
i u

O
h
i
o
O
C
E

A
T
L

N
T
I
C
O
C
E

P
A
C

F
I
C
e
q
u
a
d
o
r
c
e
r
c
l e
p
o
l a
r

r t i c
c
e
r
c
l
e
p
o
l
a
r
a
n
t

r
t
i
c
t
r

p
i
c
d
e
C
a
p
r
i
c
o
r
n
t
r

p
i
c
d
e
C

n
c
e
r
m
e
r
i
d
i

d
e
G
r
e
e
n
w
i
c
h
S
E
N
O
0
8
0
0
1
.
6
0
0
k
m
A
L
T
U
R
E
S
(
e
n

m
e
t
r
e
s
)
m

s

d
e

1
.
5
0
0
d
e

1
.
0
0
0

a

1
.
5
0
0
d
e

0

a

5
0
0
c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
d
e

5
0
0

a

1
.
0
0
0
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
E
l

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

l
e
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

f
o
r
m
e
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
m
e
r
i
c


D
e
s
t
a
q
u
e
u

q
u
e

A
m

r
i
c
a

s
,

d
e
s
p
r

s

d
e

l

s
i
a
,

e
l

s
e
g
o
n

c
o
n
t
i
n
e
n
t

m

s

e
x
t
e
n
s

d
e

l
a

T
e
r
r
a
.


A
s
s
e
n
y
a
l
e
u

s
o
b
r
e

e
l

m
a
p
a

q
u
e

s

u
n

c
o
n
t
i
n
e
n
t

q
u
e

s

e
s
t

n

a
l

l
l
a
r
g

d
e
l
s

d
o
s

h
e
m
i
s
f
e
r
i
s
:

e
l

n
o
r
d

i

e
l

s
u
d
.


D
e
s
t
a
q
u
e
u

q
u
e

A
m

r
i
c
a

e
s

d
i
v
i
d
e
i
x

e
n

t
r
e
s

g
r
a
n
s

u
n
i
t
a
t
s

g
e
o
g
r

f
i
q
u
e
s
:


A
m

r
i
c
a

d
e
l

N
o
r
d
,

q
u
e

c
o
m
p
r

n

d
e
s

d
e

l
a

p
e
n

n
s
u
l
a

d

A
l
a
s
k
a

f

n
s

a

l

i
s
t
m
e

d
e

T
e
h
u
a
n
t
e
p
e
c
.


A
m

r
i
c
a

C
e
n
t
r
a
l
,

q
u
e

c
o
m
p
r

n

d
e
s

d
e

l

i
s
t
m
e

d
e

T
e
h
u
a
n
t
e
p
e
c

f

n
s

a

l

i
s
t
m
e

d
e

P
a
n
a
m

.

A
s
s
e
n
y
a
l
e
u

l

a
r
x
i
p

l
a
g

d
e

l
e
s

A
n
t
i
l
l
e
s
,

f
o
r
m
a
t

p
e
r

u
n

g
r
a
n

n
o
m
b
r
e

d

i
l
l
e
s

s
i
t
u
a
d
e
s

e
n
t
r
e

e
l

m
a
r

C
a
r
i
b

i

l

o
c
e


A
t
l

n
t
i
c
.

A
q
u
e
s
t
a

z
o
n
a

r
e
p

e
l

n
o
m

d
e

C
a
r
i
b
.


A
m

r
i
c
a

d
e
l

S
u
d
,

q
u
e

c
o
m
p
r

n

d
e
s

d
e

l

i
s
t
m
e

d
e

P
a
n
a
m


f

n
s

a
l

c
a
p

d

H
o
r
n
o
s
.


P
o
d
e
m

d
e
s
t
a
c
a
r

e
n

e
l

m
a
p
a

l
e
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

u
n
i
t
a
t
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u

a
m
e
r
i
c


U
n

g
r
a
n

e
i
x

m
u
n
t
a
n
y

s
.

L
o
c
a
l
i
t
z
e
u

e
n

e
l

m
a
p
a

l

e
i
x

m
u
n
t
a
n
y

s

q
u
e

v
a

d
e

n
o
r
d

a

s
u
d

a

l
a

p
a
r
t

o
c
c
i
d
e
n
t
a
l

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t
.

E
n

a
q
u
e
s
t

e
i
x

e
s

d
e
s
t
a
q
u
e
n

l
e
s

m
u
n
t
a
n
y
e
s

R
o
c
a
l
l
o
s
e
s
,

S
i
e
r
r
a

M
a
r
e

d
e
l

S
u
r

i

l
a

s
e
r
r
a
l
a
d
a

d
e
l
s

A
n
d
e
s
.



m
p
l
i
e
s

p
l
a
n
e
s

a

l
a

p
a
r
t

c
e
n
t
r
a
l
.

A
s
s
e
n
y
a
l
e
u

l
e
s

G
r
a
n
s

P
l
a
n
e
s

d
e

l

A
m

r
i
c
a

d
e
l

N
o
r
d

i

l
a

p
l
a
n
a

A
m
a
z

n
i
c
a

d
e

l

A
m

r
i
c
a

d
e
l

S
u
d
.


D
i
v
e
r
s
o
s

s
i
s
t
e
m
e
s

m
u
n
t
a
n
y
o
s
o
s

a

l
a

z
o
n
a

o
r
i
e
n
t
a
l

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t
.

s

e
l

c
a
s

d
e
l
s

A
p
a
l
a
t
x
e
s

i

e
l

m
a
s
s

s

d
e

l
a

G
u
a
i
a
n
a
.
2 0 0 9 G r u p P r o m o t o r / S a n t i l l a n a E d u c a c i n , S . L . S e r v e i s C a r t o g r f c s S a n t i l l a n a
130376 _ 0007-0074.indd 26 28/7/09 14:15:22
S
N
E O
duras
7
0

1
8
0

20
2
0

0 800 1.600
km
0 400
km
Amrica poltic
11
MAPA


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0007-0074.indd 27 28/7/09 14:15:23
O
C
E

A
T
L

N
T
I
C
O
C
E

P
A
C

F
I
C
t
r

p
i
c
d
e
C

n
c
e
r
e
q
u
a
d
o
r
t
r

p
i
c
d
e
C
a
p
r
i
c
o
r
n
m
e
r
i
d
i

d
e
G
r
e
e
n
w
i
c
h
T
r
i
n
i
t
a
t

i

T
o
b
a
g
o
G
u
a
i
a
n
a

F
r
a
n
c
e
s
a
G
u
y
a
n
a
S
u
r
i
n
a
m
V
e
n
e

u
e
l
a
A
r
g
e
n
t
i
n
a
B
o
l

v
i
a
B
r
a
s
i
l
X
i
l
e
E
q
u
a
d
o
r
P
a
r
a
g
u
a
i
P
e
r

U
r
u
g
u
a
i
C
a
n
a
d

G
u
a
t
e
m
a
l
a
M

x
i
c
B
e
l
i
z
e
C
o
l

m
b
i
a
C
o
s
t
a

R
i
c
a
E
l

S
a
l
v
a
d
o
r
H
o
n
d
u
r
e
s
N
i
c
a
r
a
g
u
a
P
a
n
a
m

O
E
s
t
a
t
s

U
n
i
t
s
S N
E
O
P
u
e
r
t
o

R
i
c
o
S
a
i
n
t

K
i
t
t
s
-
N
e
v
i
s
B
a
r
b
a
d
o
s
S
a
i
n
t

V
i
n
c
e
n
t

i

l
e
s

G
r
e
n
a
d
i
n
e
s
d
u
r
a
s
C
u
b
a
H
a
i
t

R
e
p
.

D
o
m
i
n
i
c
a
n
a
J
a
m
a
i
c
a
B
a
h
a
m
e
s
A
n
t
i
g
u
a

i

B
a
r
b
u
d
a
D
o
m
i
n
i
c
a
S
a
i
n
t

L
u
c
i
a
7
0

1
8
0

2
0

2
0

0
8
0
0
1
.
6
0
0
k
m
0
4
0
0
k
m
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
E
l

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

e
l
s

e
s
t
a
t
s

q
u
e

f
o
r
m
e
n

e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
m
e
r
i
c


E
s

p
o
t

i
n
t
r
o
d
u
i
r

e
l

m
a
p
a

p
o
l

t
i
c

f
e
n
t

r
e
f
e
r

n
c
i
a

a

l

o
r
i
g
e
n

d
e
l

n
o
m

d

a
q
u
e
s
t

c
o
n
t
i
n
e
n
t
.

A
m

r
i
c
a

d
e
u

e
l

s
e
u

n
o
m

a

u
n

n
a
v
e
g
a
n
t

i
t
a
l
i


a
n
o
m
e
n
a
t

A
m
e
r
i
g
o

V
e
s
p
u
c
c
i
,

q
u
e

e
n

u
n

d
e
l
s

v
i
a
t
g
e
s

q
u
e

v
a

f
e
r

a
l

N
o
u

M

n

v
a

r
e
c
o
n

i
x
e
r

l
e
s

c
o
s
t
e
s

d
e
l

B
r
a
s
i
l

i

d
e

l

A
r
g
e
n
t
i
n
a

i

l
e
s

v
a

c
a
r
t
o
g
r
a
f
i
a
r
.

E
n

h
o
n
o
r

s
e
u
,

e
s

v
a

b
a
t
e
j
a
r

a
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
m
b

e
l

n
o
m

d

A
m

r
i
c
a
.


A

A
m

r
i
c
a
,

d
e
s

d
e
l

p
u
n
t

d
e

v
i
s
t
a

s
o
c
i
a
l

i

c
u
l
t
u
r
a
l
,

e
s

p
o
d
e
n

d
i
f
e
r
e
n
c
i
a
r

t
r
e
s

g
r
a
n
s

r
e
e
s
.

A
s
s
e
n
y
a
l
e
u

a
m
b

l

a
j
u
t

d
e
l

m
a
p
a
:

A
m

r
i
c
a

a
n
g
l
o
s
a
x
o
n
a
,

q
u
e

e
s
t


f
o
r
m
a
d
a

p
e
l
s

p
a

s
o
s

d
e
l

C
a
n
a
d


i

e
l
s

E
s
t
a
t
s

U
n
i
t
s
.

D
e
s
t
a
q
u
e
u

q
u
e

e
c
o
n

m
i
c
a
m
e
n
t

s

u
n
a

d
e

l
e
s

r
e
e
s

m

s

d
e
s
e
n
v
o
l
u
p
a
d
e
s

d
e
l

m

n
.


I
b
e
r
o
a
m

r
i
c
a
,

q
u
e

l
a

f
o
r
m
e
n

l
a

r
e
s
t
a

d
e
l
s

p
a

s
o
s

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
m
e
r
i
c

.

E
n

g
e
n
e
r
a
l
,

s

n

t
e
r
r
i
t
o
r
i
s

q
u
e

h
a
n

e
s
t
a
t

c
o
l

n
i
e
s

e
s
p
a
n
y
o
l
e
s

i

p
o
r
t
u
g
u
e
s
e
s
,

m

s

p
o
b
r
e
s

q
u
e

l

A
m

r
i
c
a

a
n
g
l
o
s
a
x
o
n
a

i

a
m
b

g
r
e
u
s

p
r
o
b
l
e
m
e
s

s
o
c
i
a
l
s
.

E
n
t
r
e

d

a
l
t
r
e
s
,

a
s
s
e
n
y
a
l
e
u

M

x
i
c
,

H
o
n
d
u
r
e
s
,

P
a
n
a
m

,

e
l

B
r
a
s
i
l
,

e
l

P
e
r

,

V
e
n
e

u
e
l
a
,

l

A
r
g
e
n
t
i
n
a

i

B
o
l

v
i
a
.

r
e
a

d
e
l

C
a
r
i
b
,

f
o
r
m
a
d
a

p
e
r

n
o
m
b
r
o
s
o
s

p
a

s
o
s

i
l
l
e
n
c
s
,

c
o
m

C
u
b
a
,

J
a
m
a
i
c
a
,

l
a

R
e
p

b
l
i
c
a

D
o
m
i
n
i
c
a
n
a

i

H
a
i
t

.
2 0 0 9 G r u p P r o m o t o r / S a n t i l l a n a E d u c a c i n , S . L . S e r v e i s C a r t o g r f c s S a n t i l l a n a
130376 _ 0007-0074.indd 28 28/7/09 14:15:24
12
MAPA
O
c
e
a
n
i
a

f

s
i
c
S
E
N
O
2
0

0
6
0
0
1
.
2
0
0
k
m
A
L
T
U
R
E
S
(
e
n

m
e
t
r
e
s
)
m

s

d
e

1
.
0
0
0
d
e

4
0
0

a

1
.
0
0
0
d
e

2
0
0

a

4
0
0
d
e

0

a

2
0
0
c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 29 28/7/09 14:15:26
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra les principals formes del relleu dOceania. Destaqueu que:
Oceania s el ms petit dels continents. Est formada per un gran nombre dilles. Les illes ms grans
sn Austrlia, Nova Guinea, illa del Nord i illa del Sud, a les quals se sumen milers de petites illes
i illots, la majoria dorigen corall o volcnic, que formen els arxiplags de Micronsia, Melansia
i Polinsia.
El continent limita amb loce ndic a loest i amb loce Pacfic a lest.
Austrlia s la illa ms gran del planeta i s gaireb tan extensa com Europa sencera. T un relleu
fonamentalment pla format per planes i altiplans baixos. El sistema muntanys ms important s la Gran
Serralada Divisria que sestn al llarg de la costa oriental i es prolonga fins a lilla de Tasmnia, al sud.
A linterior hi ha grans zones desrtiques.
A Nova Guinea i a les illes del Nord i del Sud predomina el relleu muntanys. A Nova Guinea saixeca el cim
ms alt del continent, el Puncak Jaya, amb 5.030 metres.
Sn tpics dOceania els atols i els esculls. Podeu introduir aquests termes demanant als alumnes
que els busquin en el diccionari. Expliqueu que un atol s una illa de corall en forma danell que envolta
una llacuna poc profunda daigua marina. Un escull corall s una estructura constituda per molts coralls
localitzats, generalment, en zones tropicals. Els esculls ms espectaculars es poden contemplar a la costa
nord -est dAustrlia, a la Gran Barrera dEsculls.
DIFICULTATS
De vegades lalumnat tendeix a pensar que Oceania noms est formada per lilla dAustrlia. Recalqueu
que Oceania est composta per la illa dAustrlia i per milers dilles repartides per loce Pacfic.
MICRONSIA
MELANSI A
GRAN DESERT
SORRENC
GRAN DESERT
DE VI CTRI A
G
R
A
N

S
E
R
R
A
L
A
D
A

D
I
V
I
S

R
I
A
G
r
a
n


B
a
r
r
e
r
a

d
'
E
s
c
u
l
l
s
AUSTRALSI A
A u s t r l i a
r
i
u

D
a
r
l
i
n
g
riu Murray
Gr an Badi a
Aust r al i a na
mar de
Timor
mar
de
Tasmnia
i l l a Nord
i l l a Sud
mar
del Corall
PAPUA
NOVA
GUI NEA
I LLES SALOM
i l l es Fi j i
mar de
Bismarck
m
a
r d
e
S
a
lo
m

i l l es Pal au
i l l es Mar shal l
i l l a de Guam
i l l es Gi l ber t
i l l es Samoa
i l l es Hawai i
(EUA)
Wi l hel m
4. 509 m
Cook
3. 764 m
i l l a de
Tasmni a
A
l
p
s

M
e
r
i
d
i
o
n
a
l
s
POLINSI A
i l l es
Noves Hbri des
i l l es
Mar queses
i l l es
de l a
Soci etat
arxi pl ag
Tuamot u
i l l e
s
C
o
o
k
S
e
p
t e
n
t r i o
n
a
l s
i l l e
s
C
o
o
k
M
e
r i d
i o
n
a
l s
i
l
l
e
s

E
s
p

r
a
d
e
s
E
q
u
a
t
o
r
i
a
l
s
cap Yor k
cap Nor d- oest
golf
de
Carpentria
cap L eeuwi n
cap Howe
mar
de Fiji
OCE
NDI C
OCE PAC FI C
OCE
NDI C
S
E
N
O
trpic de Cncer
equador
trpic de Capricorn
20
20
180
0 600 1.200
km
ALTURES
(en metres)
ms de 1.000
de 400 a 1.000
de 200 a 400
de 0 a 200
cims principals
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 30 28/7/09 14:15:26
O
c
e
a
n
i
a

p
o
l

t
i
c
S
E
N
O
0
6
0
0
1
.
2
0
0
k
m
13
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 31 28/7/09 14:15:27
Suggeriments per treballar el mapa
Aquest mapa mostra els estats que formen Oceania. El professor pot destacar els aspectes segents:
Oceania comprn milers dilles repartides en catorze estats sobirans i nombrosos territoris dependents.
Diversos dels territoris dependents estan sota la sobirania de pasos com els Estats Units, Frana,
el Regne Unit o Nova Zelanda.
El pas ms extens dOceania s Austrlia, que ocupa el 85 % del total del continent. El segueixen Papua
Nova Guinea i Nova Zelanda. Els altres pasos sanomenen microestats per les petites dimensions
que tenen.
Poseu mfasi en el fet que Oceania s un continent poc poblat i que la poblaci es concentra a les zones
costaneres i a les ciutats. La major part de la poblaci est formada per descendents deuropeus,
que es van installar all desprs del descobriment del continent. La poblaci autctona, s a dir,
la que ja vivia en aquestes illes, ha anat disminuint al llarg dels anys.
Austrlia i Nova Zelanda sn dos estats molt desenvolupats i la seva forma de vida s similar
a la del continent europeu; en canvi, a les illes petites es mant una forma de vida tradicional, basada
en la pesca, lagricultura i fins i tot en la recollecci de fruits silvestres.
DIFICULTATS
Expliqueu als alumnes que una de les illes ms grans, Nova Guinea, t la singularitat que est dividida
en dos pasos, pertanyents a continents diferents. El sector oriental de lilla comprn lestat de Papua Nova
Guinea, que pertany a Oceania, i el sector occidental, que correspon a Indonsia i, per tant, forma part
de lsia.
ille
s
S
a
lo
m

illes de
la Lleialtat
(Fra.)
illes
Tuvalu
illes Wallis
i Futuna
(Fra.)
illes Tubai
(Fra.)
illes
Marqueses
(Fra.)
Christmas
illes
Gilbert
illes Hawaii
(EUA)
illes
de la Societat
(Fra.)
illes Cook
Septentrionals
(NZ)
Guam (EUA)
a
r
x
ip

la
g
d
e
T
u
a
m
o
t
u
(F
r
a
.)
Yaren
20
FIJI
SAMOA
K I R I BAT I
TONGA
illes Cook
Meridionals
(NZ)
TUVALU
Wellington
Canberra
Vaiaku
Suva
Port Vila
Port Moresby
Palikir
Nuku'alofa
Nouma
Koror
Honiara
Dalap-Uliga-Darrit
Bairiki
Apia
A U S T R L I A
PAPUA
NOVA
GUINEA
NOVA
ZE LANDA
SALOM
VANUATU
PALAU
POLINSIA FRANCESA
KIRIBATI
ESTATS FEDERATS DE MICRONSIA
illes Mariannes
(EUA)
NAURU
ILLES MARSHALL
illes Tokelau
(NZ)
illes Cook
(NZ)
illes
Samoa
(Fra.)
Nova
Calednia
(Fra.)
S
E
N
O
OCE
NDI C
OCE
NDI C
OCE PAC FI C
trpic de Cncer
equador
trpic de Capricorn
20
180
0 600 1.200
km
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 32 28/7/09 14:15:27
14
MAPA
Antrtida
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 33 28/7/09 14:15:28
O
C
E


A
T
L

N
T
I
C
c
e
r
c
l e

p
o
l a
r

a
n
t

r
t
i c
O
C
E

N
D
I
C
O
C
E



P
A
C

F
I
C
O
C
E


G
L
A
C
I
A
L

A
N
T

R
T
I
C
S
E
R
R
A
L
A
D
A

T
R
A
N
S
A
N
T

R
T
I
C
A
P
O
L

S
U
D
2
.
8
0
0
p
a
r a
l l e
l 6
0

p
a
r a
l l e
l 8
0
c
e
r
c
le

p
o
la
r

a
n
t

r
t
i
c
M
e
n
z
i
e
s
3
.
3
5
5
V
i
n
s
o
n
5
.
1
4
0
c
a
p
G
r
a
y
c
a
p
B
o
r
le
y
c
a
p
N
o
r
u
e
g
a
c
a
p
P
o
in
s
e
t
t
m e r i d i d e G r e e n w i c h
m
a
r

d
e
W
e
d
d
e
l
l
m
a
r

d
e
R
o
s
s
p
l
a
t
a
f
o
r
m
a
d
e

R
o
s
s
E
r
e
b
u
s
3
.
7
9
4
p
l
a
t
a
f
o
r
m
a
d
e

R
o
n
n
e
s
e
r
r
a
l
a
d
a
E
l
l
s
w
o
r
t
h
P
E
N

N
S
U
L
A
A
N
T

R
T
I
C
A
2 0
20
8
0

1
0
0

1
2
0

1
4
0

1
4
0

1 6 0
160
1
8
0

1
0
0

1
2
0

6
0

4
0

4
0

8
0

6
0

S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
E
l

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

l

a
n
o
m
e
n
a
t

c
o
n
t
i
n
e
n
t

g
l
a

a
t
,

l

A
n
t

r
t
i
d
a
,

q
u
e

a
m
b

m

s

d
e

1
4

m
i
l
i
o
n
s

d
e

q
u
i
l

m
e
t
r
e
s

q
u
a
d
r
a
t
s

d

e
x
t
e
n
s
i

s

m

s

g
r
a
n

q
u
e

e
l
s

c
o
n
t
i
n
e
n
t
s

d

E
u
r
o
p
a

i

O
c
e
a
n
i
a
.


A
s
s
e
n
y
a
l
e
u

a
l
s

a
l
u
m
n
e
s

e
l

c
e
r
c
l
e

p
o
l
a
r

a
n
t

r
t
i
c

p
e
r

i
n
d
i
c
a
r

q
u
e

a
q
u
e
s
t

c
o
n
t
i
n
e
n
t

e
s
t


s
i
t
u
a
t

a
l

s
u
d

d

a
q
u
e
s
t

p
a
r
a
l

l
e
l
.

L
a

m
a
j
o
r

p
a
r
t

d
e

l
e
s

s
e
v
e
s

t
e
r
r
e
s

e
s
t
a
n

c
o
b
e
r
t
e
s

d
e

g
e
l

d
u
r
a
n
t

t
o
t

l

a
n
y

a

c
a
u
s
a

d
e
l

c
l
i
m
a

p
o
l
a
r

q
u
e

s

e
s
t

n

p
e
r

t
o
t
a

a
q
u
e
s
t
a

z
o
n
a
,

a
m
b

t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
e
s

p
e
r

s
o
t
a

d
e

0

C

d
u
r
a
n
t

t
o
t

l

a
n
y
.

A
q
u


h
i

h
a

e
l

p
u
n
t

m

s

m
e
r
i
d
i
o
n
a
l

d
e

l
a

T
e
r
r
a
,

e
l

p
o
l

S
u
d
.


O
b
s
e
r
v
e
u

a
m
b

e
l
s

a
l
u
m
n
e
s

c
o
m
,

d
e
l

c
a
s
q
u
e
t

p
o
l
a
r
,

e
m
e
r
g
e
i
x
e
n

e
l
s

a
l
t
s

c
i
m
s

d
e

l
e
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

s
e
r
r
a
l
a
d
e
s
,

q
u
e

s

n

l
e
s

q
u
e

h
i

h
a

r
e
t
o
l
a
d
e
s

a
l

m
a
p
a
:


L
a

s
e
r
r
a
l
a
d
a

T
r
a
n
s
a
n
t

r
t
i
c
a
.


L
a

s
e
r
r
a
l
a
d
a

E
l
l
s
w
o
r
t
h
,

o
n

h
i

h
a

e
l

c
i
m

m

s

a
l
t

d
e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t
:

e
l

V
i
n
s
o
n
,

a
m
b

5
.
1
4
0

m
e
t
r
e
s
.


A

d
i
f
e
r

n
c
i
a

d

a
l
t
r
e
s

c
o
n
t
i
n
e
n
t
s
,

l

A
n
t

r
t
i
d
a

e
s
t


d
e
s
p
o
b
l
a
d
a
.

L
a

p
r
e
s

n
c
i
a

h
u
m
a
n
a

a

t
o
t

e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

e
s

r
e
d
u
e
i
x

a

u
n
e
s

q
u
a
n
t
e
s

b
a
s
e
s

d

i
n
v
e
s
t
i
g
a
c
i


c
i
e
n
t

f
i
c
a
.
D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S


G
e
n
e
r
a
l
m
e
n
t
,

a
l
s

a
l
u
m
n
e
s

e
l
s

c
o
s
t
a

e
n
t
e
n
d
r
e

q
u
e

l

A
n
t

r
t
i
d
a

s

u
n

c
o
n
t
i
n
e
n
t

r
e
p
a
r
t
i
t

e
n
t
r
e

d
i
v
e
r
s
o
s

e
s
t
a
t
s
.

P
e
r

a
c
l
a
r
i
r

a
q
u
e
s
t

f
e
t
,

e
s

p
o
t

e
x
p
l
i
c
a
r

q
u
e

e
l

r
e
p
a
r
t
i
m
e
n
t

e
s

v
a

f
e
r

m
i
t
j
a
n

a
n
t

u
n

t
r
a
c
t
a
t

q
u
e

e
s

v
a

s
i
g
n
a
r

l

a
n
y

1
9
5
9
.

E
n

a
q
u
e
s
t

t
r
a
c
t
a
t
,

e
l
s

e
s
t
a
t
s

s
i
g
n
a
n
t
s

e
s

c
o
m
p
r
o
m
e
t
i
e
n

a

p
o
s
a
r

f
i

a

l
e
s

r
e
i
v
i
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s

t
e
r
r
i
t
o
r
i
a
l
s
,

a

f
e
r
-
h
i

a
c
t
i
v
i
t
a
t
s

m
i
l
i
t
a
r
s

i

a

c
o
o
p
e
r
a
r

e
n

l
e
s

i
n
v
e
s
t
i
g
a
c
i
o
n
s

c
i
e
n
t

f
i
q
u
e
s

e
n

e
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

a
n
t

r
t
i
c
.


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0007-0074.indd 34 28/7/09 14:15:28
Regi rtica
15
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 35 28/7/09 14:15:28
M
O
N
T
E
S


U
R
A
L
E
S
N
a
r
o
d
n
a
i
a
1
.
8
9
4
T
e
r
r
a
d
e
l

N
o
r
d
ille
s

d
e

la
N
o
v
a
S
ib

r
ia
ille
s
S
v
a
lb
a
r
d
T
e
r
r
a

d
e
F
r
a
n
c
e
s
c
J
o
s
e
p
(
N
o
r
.
)
G
r
e
n
l

n
d
i
a
B
a
n
k
s
ille
s

P
a
r
r
y
i
l
l
e
s

d
e

l
a
R
e
i
n
a

E
l
i
s
a
b
e
t
D
e
v
o
n
E
lle
s
m
e
r
e
P
r
n
c
e
p
d
e

G
a
l
le
s
V
ic
t

r
ia
B
a
f
f
n
i
l
l
e
s

F

r
o
e
(
D
i
n
.
)
N
o
v
a
Z
e
m
b
la
W
r
a
n
g
e
l
20
p
a
r
a
l

l
e
l

6
0

2 0
m e r i d i d e G r e e n w i c h
6
0

8
0

4
0

1
0
0

1
2
0

1
4
0

1 6 0
1
0
0

1
2
0

1
4
0

160
1
8
0

4
0

6
0

8
0

p
a
r
a
l
le
l

8
0

c
e
rc
le
p
o
la
r

r
t
ic

m
a
r

d
e

B
e
r
i
n
g
e s t r e t d e B e r i n
g
m
a
r

d
e
L

p
t
e
v
B
e
a
u
f
o
r
t
m
a
r

d
e
m
a
r

d
e
S
i
b

r
i
a

O
r
i
e
n
t
a
l
r
iu


Y u k o n
riu

M
a
c
k
e
n
z
i e
e
s
t
r
e
t



d
e



D
a
v
i s
b
a
d
i
a
d
e

B
a
f
f
n
b
a
d
i
a
d
e
H
u
d
s
o
n
e
s
t
r
e
t



d
e



D
i n
a
m
a
r
c
a


G
r
e
n
l

n
d
i
a



m
a
r

d
e
m
a
r
d
e
N
o
r
u
e
g
a
m
a
r
d
e

K
a
r
a
m
a
r
d
e

B
a
r
e
n
t
s
z


I e
n
i s
s
e
i
r
iu
r i u
O b i
r
i u

L
e
n
a


G
L
A
C
I
A
L

R
T
I
C












O
C
E











F
E
D
E
R
A
C
I

D E R S S I A
A

L

A

S

K

A








(
E
U
A
)
C A
N
A
D

N O R U E G A
S
U

C
I A
F
IN
L

N
D
IA
I
S
L

N
D
I
A
P
O
L

N
O
R
D
P
E
N

N
S
U
L
A
D
E

T
A
I
M
I
R
S




I




B






R




I



A
c
a
p
T
x
e
l
i
u
s
k
i
n
p
u
n
t
a

B
a
r
r
o
w
c
a
p
M
o
r
r
i
s

J
e
s
u
p
c
a
p

N
o
r
d
G
a
l
d
h

p
i
g
g
e
n
2
.
4
7
0
6
.
1
9
3
M
c
K
i
n
l
e
y
3
.
1
4
7
P
o
b
e
d
a
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
E
l

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

l
a

r
e
g
i

r
t
i
c
a
,

e
n

l
a

q
u
a
l

e
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r

p
o
t

l
o
c
a
l
i
t
z
a
r

e
l

p
o
l

N
o
r
d

i

e
x
p
l
i
c
a
r

q
u
e

s

e
l

p
u
n
t

s
i
t
u
a
t

a

l

e
x
t
r
e
m

n
o
r
d

d
e

l

e
i
x

d
e

r
o
t
a
c
i


d
e

l
a

T
e
r
r
a
.

A

d
i
f
e
r

n
c
i
a

d
e
l

p
o
l

S
u
d
,

q
u
e

s

a
l

c
o
n
t
i
n
e
n
t

g
l
a

a
t

d
e

l

A
n
t

r
t
i
d
a
,

e
l

p
o
l

N
o
r
d

s
e

s
i
t
u
a

a

l

o
c
e


G
l
a
c
i
a
l

r
t
i
c
.


U
n
a

g
r
a
n

p
a
r
t

d

a
q
u
e
s
t

t
e
r
r
i
t
o
r
i

e
s
t


c
o
b
e
r
t
a

d
e

g
e
l
s

p
e
r
p
e
t
u
s

d
e

m
i
l
e
r
s

d
e

m
e
t
r
e
s

d
e

g
r
u
i
x
.

H
i

h
a

u
n
a

c
a
p
a

d

a
i
g
u
a

g
l
a

a
d
a

m

s

f
i
n
a

a
n
o
m
e
n
a
d
a

b
a
n
q
u
i
s
a
,

p
e
r

l
a

q
u
a
l

e
s

d
e
s
p
l
a
c
e
n

e
l
s

v
a
i
x
e
l
l
s

t
r
e
n
c
a
g
l
a

o
s
.

D
e

v
e
g
a
d
e
s

e
s

d
e
s
p
r
e
n
e
n

i
m
m
e
n
s
e
s

m
a
s
s
e
s

d
e

g
e
l

q
u
e

s
u
r
e
n

a

l
a

d
e
r
i
v
a

i

s

a
n
o
m
e
n
e
n

i
c
e
b
e
r
g
s
.


E
n

a
q
u
e
s
t
a

z
o
n
a

l
e
s

t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
e
s

s

n

s
e
m
p
r
e

i
n
f
e
r
i
o
r
s

a
l
s

0

C
.

D
u
r
a
n
t

l

e
s
t
i
u

l
e
s

t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
e
s

s

n

m

s

e
l
e
v
a
d
e
s

i

e
s

f
o
n

u
n
a

p
a
r
t

d
e

l
a

c
a
p
a

d
e

g
l
a

.

A
f
e
g
i
u
-
h
i

q
u
e
,

s
e
g
o
n
s

l
e
s

d
a
d
e
s

r
e
c
o
l
l
i
d
e
s

p
e
l
s

c
i
e
n
t

f
i
c
s
,

c
a
d
a

a
n
y

d
i
s
m
i
n
u
e
i
x

l
a

c
a
p
a

d
e

g
e
l

q
u
e

c
o
b
r
e
i
x

l

r
t
i
c
,

p
e
r

l
a

q
u
a
l

c
o
s
a

e
s

t
e
m

q
u
e

a
q
u
e
s
t

f
e
n
o
m
e
n

c
o
n
t
r
i
b
u
e
i
x
i

a

f
e
r

p
u
j
a
r

e
l

n
i
v
e
l
l

d
e
l

m
a
r

a

l
a

T
e
r
r
a
.


A
q
u
e
s
t

o
c
e


g
l
a

a
t

e
s
t


e
n
v
o
l
t
a
t

d
e

m
o
l
t
e
s

i
l
l
e
s
,

c
o
m

G
r
e
n
l

n
d
i
a

i

l
e
s

i
l
l
e
s

S
p
i
t
s
b
e
r
g
e
n
,

e
n
t
r
e

d

a
l
t
r
e
s
,

i

e
l

n
o
r
d

d

A
m

r
i
c
a
,

E
u
r
o
p
a

i

s
i
a
.

E
n

a
q
u
e
s
t
a

r
e
g
i


s
o
b
r
e
v
i
u
e
n

a
l
g
u
n
s

p
o
b
l
e
s

d
e
d
i
c
a
t
s

a

l
a

p
e
s
c
a

i

l
a

c
a

a
,

c
o
m

e
l
s

e
s
q
u
i
m
a
l
s

i

e
l
s

l
a
p
o
n
s
.


E
l

p
r
i
m
e
r

q
u
e

v
a

v
i
s
i
t
a
r

e
l

p
o
l

N
o
r
d
,

i

q
u
e

p
e
r

t
a
n
t

s

c
o
n
e
g
u
t

c
o
m

e
l

s
e
u

c
o
n
q
u
e
r
i
d
o
r
,


v
a

s
e
r

e
l

n
o
r
d
-
a
m
e
r
i
c


R
o
b
e
r
t

E
.

P
e
a
r
y

e
l

1
9
0
9
.

D
e
s

d

a
l
e
s
h
o
r
e
s
,

l
e
s

g
r
a
n
s

p
o
t

n
c
i
e
s

h
a
n

i
n
s
t
a
l

l
a
t

e
n

a
q
u
e
s
t

t
e
r
r
i
t
o
r
i

g
l
a

a
t

b
a
s
e
s

m
i
l
i
t
a
r
s

i

c
i
e
n
t

f
i
q
u
e
s
.


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0007-0074.indd 36 28/7/09 14:15:29
16
MAPA
E
u
r
o
p
a

f

s
i
c
S
E
N
O0
3
0
0
6
0
0
k
m
A
L
T
U
R
E
S
(
e
n

m
e
t
r
e
s
)
m

s

d
e

1
.
5
0
0
d
e

1
.
0
0
0

a

1
.
5
0
0
d
e

0

a

4
0
0
c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
d
e

4
0
0

a

1
.
0
0
0
d
e
p
r
e
s
s
i

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana


130376 _ 0007-0074.indd 37 28/7/09 14:15:29
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra les principals formes de relleu del continent europeu.
Destaqueu que Europa est situada, en la seva totalitat, a lhemisferi nord del nostre planeta. A ms,
amb una extensi de gaireb 11 milions de quilmetres quadrats, s el segon continent ms petit
de la Terra, desprs dOceania.
Si observem la llegenda, podem comprovar que a Europa predominen les zones planes, s a dir,
les zones compreses dels 0 als 400 metres daltitud. De fet, s el continent amb laltitud mitjana
ms baixa de tots sis, al voltant dels 330 metres.
Indiqueu que la zona de la depressi del Caspi s una rea que es troba per sota del nivell del mar.
Matiseu que s un continent amb grans sistemes muntanyosos. Els alumnes han de retolar els Pirineus,
els Alps, els Apenins, els Balcans, el Caucas, la serralada Escandinava i els monts Urals.
Es pot distingir clarament en el mapa que les costes europees sn molt retallades. Indiqueu
les nombroses pennsules (Escandinava, Ibrica, Itlica i Balcnica). Tamb es pot destacar la multitud
dilles que envolten el continent, esmentant les que sn ms grans: Islndia, Gran Bretanya, Irlanda,
arxiplag de Balears, Siclia, Crsega, Sardenya i Creta.
DIFICULTATS
Generalment, als alumnes els costa entendre que Europa s un continent que est unit per terra ferma
a un altre, que s sia. Cal posar mfasi en el fet que estan separats entre ells per una barrera
muntanyosa que sn les muntanyes dels Urals i el Caucas, i pel riu Ural. Poden retolar aquests topnims
en vermell en el mapa per recordar els elements que el separen dsia.
M
O
N
T
S

U
R
A
L
S
S
E
R
R
A
L
A
D
A

E
S
C
A
N
D
I
N
A
V
A
PENNSULA
DE KOLA
PENNSULA
DE
JUTLANDIA
P
L
A
N
A

A
T
L

N
T
IC
A
PENNSULA
ESCANDINAVA
C
A
R
P
A
T
S
A L P S
A
P
E
N
I
N
S
P
I
R
I
N
E
U
S
PENNSULA
IBRICA
PENNSULA
ITLICA
PENNSULA
BALCNICA
PENNSULA
DE CRIMEA
PLANA
BLTI CA
PLANA DE
L'EUROPA ORIENTAL
altipl
de
Finlndia
llac
Ldoga
llac
Onega
DEPRESSI
DEL
CASPI
r
i
u
P
e
t
x
o
r
a
r
i
u

K
a
m
a
riu

V
o
l
g
a
r
i
u

D
o
n
r
i
u

D
n
i
p
e
r
riu
D
a
n
u
b
i
r
i
u

R
i
n
I
L
L
E
S

B
R
I
T

N
I
Q
U
E
S
illa
d'Irlanda
illa de
Gran Bretanya
ILLES BALEARS
illa de
Crsega
illa de
Sardenya
illa de Siclia
illa
de Malta
illa de Creta
illa d'Islndia
Masss
Central
A
l
p
s

D
i
n

r
i
c
s
Mulhacn
3.478 m
Aneto
3.404 m
Mont Blanc
4.807 m
Etna
3.340 m
Olimp
2.911 m
Moldoveanu
2.543 m
Elbrus
5.642 m
C A U C A S
Galdhpiggen
2.469 m
F R I C A
S I A
BALCANS
riu Tajo
riu Due
ro
riu
E
b
r
e
r
i
u

U
r
a
l
llac
Vnern
cap Nord
g
o
lf
d
e
B

t
n
ia
cap
de Reykjanes
can
al de la
M

n
ig
a
cap de
Finisterre
punta de
Saint-Mathieu
go
lf d
e B
is
ca
ia
e
s
t
r
e
t d
e Gib
ralta
r
cap de
Matapan
cap de
So Vicente
m
e
r
id
i

d
e

G
r
e
e
n
w
ic
h
c
e
rc
le
p
o
la
r rtic
P
L
A
N
A

A
T
L

N
T
IC
A
P
L
A
N
A

C
E
N
T
R
A
L
llac
Peipus
mar del
Nord
mar
Bltic
mar Negre
m
a
r


C
a
s
p
i
mar de
Noruega
m a r
m e d i t e r r a n i
OCE
ATL NTI C
S
E
N
O
Mar
Egeu
0 300 600
km
ALTURES
(en metres)
ms de 1.500
de 1.000 a 1.500
de 0 a 400
cims principals
de 400 a 1.000
depressi
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 38 28/7/09 14:15:30
E
u
r
o
p
a

p
o
l

t
i
c
S
E
N
O
0
3
0
0
6
0
0
k
m
17
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 39 28/7/09 14:15:31
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra els estats pertanyents al continent europeu.
Un cop retolat el nom dels estats, es poden pintar de color vermell els 10 pasos ms grans dEuropa:
la Federaci Russa, que s el pas ms extens de la Terra (unes 33 vegades el territori dEspanya),
Turquia, Ucrana, Frana, Espanya, Sucia, Alemanya, Noruega, Polnia i Itlia.
Destaqueu que tant la Federaci Russa com Turquia sn estats que tenen una part del seu territori
en el continent asitic.
Subratlleu que el mapa dEuropa ha experimentat canvis molt importants en els darrers anys:
La reunifcaci dAlemanya. 1.
El 3 doctubre de 1990 es van unir les dues Alemanyes: la Repblica Democrtica Alemanya
i la Repblica Federal dAlemanya.
La dissoluci de la Uni Sovitica. 2.
Entre l11 de mar de 1990 i el 16 de desembre de 1991 les quinze repbliques que formaven
lantiga Uni Sovitica van proclamar la independncia. Assenyaleu a les diferents zones els pasos
segents:
A la costa del mar Bltic: Estnia, Letnia i Litunia.
A lEuropa oriental: Rssia, Ucrana, Bielorssia i Moldvia.
A la zona del Caucas: Gergia, Armnia i Azerbaidjan.
El desmembrament de Iugoslvia. 3.
Iugoslvia sha dividit a Eslovnia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Srbia, Montenegro, Macednia
i Kosovo.
La divisi de Txecoslovquia. 4.
El gener de 1993 Txecoslovquia es va dividir en la Repblica Txeca i Eslovquia.
OCE
ATL NTI C
mar de
Noruega
mar del
Nord
mar
Bltic
m a r
M e d i t e r r a n i
mar Negre
m
a
r


C
a
s
p
i
Srbia
Islndia
Irlanda Regne
Uni t
P
o
r
t
u
g
a
l
Espanya
Noruega
Sucia
Andorra
Mnaco
Albnia
Bsnia i
Hercegovina
Crocia
I tl i a
Macednia
Malta
San
Marino
Ciutat del
Vatic
Bulgria
Xipre
Gergia
Gr ci a
Tur qui a
ustria
Repblica
Txeca
Dinamarca
Hongria
Pol ni a
Eslovquia
Eslovnia
Blgica
Fr ana
Al emanya
Liechtenstein
Luxemburg
Pasos
Baixos
Sussa
Bielorssia
Estnia
Finlndia
Letnia
Litunia
Moldvia
Romani a
Ucra na
Armnia
Azerbaidjan
Montenegro
Feder aci
de Rssi a
Kosovo
S
E
N
O
0 300 600
km
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 40 28/7/09 14:15:31
0
3
0
0
6
0
0
k
m
S
E
N
O
U
N
I


E
U
R
O
P
E
A
e
s
t
a
t
s

m
e
m
b
r
e
s
18
MAPA
U
n
i


E
u
r
o
p
e
a
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 41 28/7/09 14:15:32
mar de
Noruega
mar Negre
mar
Bltic
Romania
Litunia
Letnia
Estnia
Pasos Baixos
Luxemburg
Alemanya
Frana
Blgica
Eslovnia
Eslovquia
Polnia
Hongria
Dinamarca
Repblica Txeca
ustria
Grcia
Xipre
Bulgria
Malta
Itlia
Sucia
Espanya
Portugal
Regne Unit
Irlanda
mar del
Nord
m a r
M e d i t e r r a n i
Finlndia
0 300 600
km
S
E
N
O
OCE
ATL NTI C
m
a
r


C
a
s
p
i
UNI EUROPEA
estats membres
Suggeriments per treballar el mapa
Aquest mapa mostra els estats que actualment formen la Uni Europea. Per comenar a treballar aquest tema,
el professor pot demanar a lalumnat que expliqui qu s i per a qu serveix la Uni Europea.
Comenteu que Europa t un gran desenvolupament econmic, per que cada pas allat no podria competir
amb les grans potncies mundials, com els Estats Units i el Jap. Per aquesta ra, i per fomentar la
cooperaci entre els pasos europeus, el 1957 es va signar el tractat de Roma i es va crear la Comunitat
Econmica Europea (CEE), que des del 1993 es va passar a anomenar Uni Europea (UE).
Demaneu als alumnes que retolin en el mapa els estats membres que formen la Uni Europea.
Es podrien destacar, per mitj dun smbol, els pasos membres de la Uni Europea que han adoptat leuro
com a moneda oficial, creant la uni monetria. Els pasos membres pertanyents a aquesta zona o
eurozona sn quinze: Alemanya, ustria, Blgica, Xipre, Eslovnia, Espanya, Finlndia, Frana, Grcia,
Irlanda, Itlia, Luxemburg, Malta, Pasos Baixos i Portugal.
Tamb es pot indagar si els alumnes coneixen alguna instituci europea, on t la seva seu i quines sn
les seves funcions principals. El professor pot explicar quines sn les principals institucions i situar-ne les
seus al mapa.
El Consell de la Uni Europea s el principal rgan de govern de la UE i coordina totes les poltiques
dels estats membres. La seu s a Brusselles (Blgica).
La Comissi Europea proposa les lleis i les poltiques comunes. T la seu a Brusselles (Blgica).
El Parlament Europeu controla les institucions de la UE i aprova les lleis i el pressupost comunitari.
La seu s a Estrasburg (Frana).
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 42 28/7/09 14:15:33
19
MAPA
F
a
s
e
s

d

i
n
c
o
r
p
o
r
a
c
i


a

l
a

U
E
S
E
N
O0
3
0
0
6
0
0
k
m
F
A
S
E
S

D
'
I
N
C
O
R
P
O
R
A
C
I

A

L
A

U
N
I


E
U
R
O
P
E
A
1
9
9
0
2
0
0
4
2
0
0
7
1
9
9
5
1
9
8
6
1
9
8
1
1
9
7
3
M
e
m
b
r
e

f
u
n
d
a
d
o
r
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 43 28/7/09 14:15:33
Suggeriments per treballar el mapa
Aquest mapa recull les fases dincorporaci dels pasos membres de la Uni Europea.
Tenint en compte la llegenda, demaneu als alumnes que pintin les diferents fases dincorporaci a la Uni
Europea.
Es pot explicar a lalumnat que el nombre de pasos membres ha variat al llarg de la histria
des de la signatura del tractat de Roma el 1957 fns a la Uni Europea actual, formada per 27 estats.
El 1957 els pasos fundadors van ser sis: Frana, Itlia, Alemanya (Repblica Federal dAlemanya),
Pasos Baixos, Blgica i Luxemburg.
El 1973 shi van incorporar Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca.
El 1981 shi va adherir Grcia, i el 1986 ho van fer Espanya i Portugal.
El 1995 shi van integrar ustria, Sucia i Finlndia. Noruega ha dit que no sintegra en dues ocasions:
el 1972 i el 1995. El 1990, amb la unifcaci dAlemanya, la part de la Repblica Democrtica Alemanya
entra a formar part de la UE.
El 2004 shi van sumar Xipre, Eslovnia, Eslovquia, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Polnia, Malta
i la Repblica Txeca.
Finalment, el 2007 shi van incorporar Bulgria i Romania. I hi han sollicitat lentrada Turquia i Crocia.
Pregunteu als alumnes per qu creuen que a aquests pasos els interessa integrar-se a la Uni Europea.
Insistiu en quan shi va incorporar Espanya i en qu els sembla que ha benefciat el pas.
DIFICULTATS
Hi ha el perill de confondre la Comunitat Econmica Europea (CEE) amb la Uni Europea (UE). Primer
es va crear la CEE i l1 de gener de 1993 es va fundar la Uni Europea amb lentrada en vigor del tractat
de Maastricht, que es va signar lany anterior en aquesta ciutat holandesa. Sn dues etapes diferents
i successives en la construcci de la Uni Europea.
mar de
Noruega
mar Negre
mar del
Nord
m a r
M e d i t e r r a n i
mar
Bltic
0 300 600
km
OCE
ATL NTI C
m
a
r


C
a
s
p
i
1990
2004
2007
1995
1986
1981
1973
membre fundador
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 44 28/7/09 14:15:35
20
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Relleu de Catalunya
S
N
E O
0 15 30
km







ALTURES
(en metres)
ms de 2.000
de 1.500 a 2.000
de 1.000 a 1.500
de 700 a 1.000
de 500 a 700
de 0 a 500
cims principals
130376 _ 0007-0074.indd 45 28/7/09 14:15:37


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
A
q
u
e
s
t

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

e
l

r
e
l
l
e
u

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

i

e
s

p
o
t

u
t
i
l
i
t
z
a
r

p
e
r

g
e
n
e
r
a
r

m

s

d

u
n

m
a
p
a

a
m
b

i
n
f
o
r
m
a
c
i


d
i
v
e
r
s
a

o
r
g
a
n
i
t
z
a
d
a

s
e
g
o
n
s

d
i
f
e
r
e
n
t
s

c
r
i
t
e
r
i
s

(
c
a
p
e
s
)
.

U
n
a

p
r
o
p
o
s
t
a

s
e
r
i
a

c
r
e
a
r

d
i
f
e
r
e
n
t
s

m
a
p
e
s

(
c
a
p
e
s
)

s
e
g
o
n
s

l
a

m
a
g
n
i
t
u
d

d
e
l
s

e
l
e
m
e
n
t
s

q
u
e

f
o
r
m
e
n

e
l

r
e
l
l
e
u
:


C
a
p
a

A
:

L
e
s

g
r
a
n
s

u
n
i
t
a
t
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u
.

E
l
e
m
e
n
t
s

d
e

m

s

d
e

1
0
0

k
m

d
e

l
o
n
g
i
t
u
d
.

L

a
l
u
m
n
a
t

p
o
t

d
i
b
u
i
x
a
r

l

n
i
e
s

c
o
n
t

n
u
e
s

q
u
e

s
e
p
a
r
i
n

l
e
s

g
r
a
n
s

u
n
i
t
a
t
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

i

r
e
t
o
l
a
r
-
n
e

e
l
s

n
o
m
s
:

P
i
r
i
n
e
u
,

d
e
p
r
e
s
s
i


C
e
n
t
r
a
l

C
a
t
a
l
a
n
a
,

S
i
s
t
e
m
a

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
,

S
e
r
r
a
l
a
d
a

T
r
a
n
s
v
e
r
s
a
l


S
i

e
s

v
o
l

u
n

g
r
a
u

m

s

e
l
e
v
a
t

d
e

d
e
t
a
l
l
,

l

a
l
u
m
n
a
t

p
o
t

d
i
b
u
i
x
a
r
,

a
m
b

l

n
i
e
s

d
i
s
c
o
n
t

n
u
e
s
,

e
l
s

l

m
i
t
s

a
p
r
o
x
i
m
a
t
s

d
e

l
e
s

s
u
b
u
n
i
t
a
t
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u

i

r
e
t
o
l
a
r
-
n
e

e
l
s

n
o
m
s
:

P
r
e
p
i
r
i
n
e
u

a
l

P
i
r
i
n
e
u
;

s
e
r
r
a
l
a
d
a

L
i
t
o
r
a
l
,

d
e
p
r
e
s
s
i


P
r
e
l
i
t
o
r
a
l

i

s
e
r
r
a
l
a
d
a

P
r
e
l
i
t
o
r
a
l

a
l

S
i
s
t
e
m
a

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
.


C
a
p
a

B
:

S
e
r
r
e
s
,

m
a
s
s
i
s
s
o
s
,

p
l
a
n
e
s

i

d
e
p
r
e
s
s
i
o
n
s
.

E
l
e
m
e
n
t
s

d
e

l

o
r
d
r
e

d
e

p
o
q
u
e
s

d
e
s
e
n
e
s

d
e

k
m
.

L

a
l
u
m
n
a
t

p
o
t

i
d
e
n
t
i
f
i
c
a
r

i

r
e
t
o
l
a
r

m
a
s
s
i
s
s
o
s
,

s
e
r
r
e
s

i

p
l
a
n
e
s
,

r
e
l
a
c
i
o
n
a
n
t
-
l
o
s

a
m
b

l
e
s

g
r
a
n
s

u
n
i
t
a
t
s

d
e

r
e
l
l
e
u
.

E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

s
e
l
e
c
c
i
o
n
a
r

u
n

n
o
m
b
r
e

r
a
o
n
a
b
l
e

d

e
l
e
m
e
n
t
s
,

b
e
n

d
i
s
t
r
i
b
u

t
s

e
n

e
l

t
e
r
r
i
t
o
r
i
,

s
e
g
o
n
s

e
l

g
r
a
u

d

a
p
r
o
f
u
n
d
i
m
e
n
t

q
u
e

v
u
l
g
u
i

a
c
o
n
s
e
g
u
i
r
.


C
a
p
a

C
:

C
i
m
s
.

E
l
e
m
e
n
t
s

d
e

p
o
c
s

m
e
t
r
e
s

d
e

g
r
a
n
d

r
i
a
.

R
e
l
a
c
i
o
n
a
n
t
-
l
o
s

a
m
b

l
e
s

g
r
a
n
s

u
n
i
t
a
t
s

d
e

r
e
l
l
e
u

i

a
m
b

l
e
s

s
e
r
r
e
s

o

m
a
s
s
i
s
s
o
s

e
n

q
u


e
s

t
r
o
b
e
n
,

l

a
l
u
m
n
a
t

p
o
t

l
o
c
a
l
i
t
z
a
r

e
l
s

c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
,

c
o
m

a

p
u
n
t
s

c
u
l
m
i
n
a
n
t
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u
.

D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S


U
n

a
s
p
e
c
t
e

q
u
e

l
e
s

d
e
s
c
r
i
p
c
i
o
n
s

h
a
b
i
t
u
a
l
s

n
o

d
e
s
e
n
v
o
l
u
p
e
n

d
e

f
o
r
m
a

e
x
p
l

c
i
t
a

s

e
l

f
e
t

q
u
e

l

a
n

l
i
s
i

d
e
l

r
e
l
l
e
u

d

u
n

t
e
r
r
i
t
o
r
i

r
e
q
u
e
r
e
i
x

u
n
a

a
p
r
o
x
i
m
a
c
i


a

d
i
f
e
r
e
n
t
s

e
s
c
a
l
e
s
.

S
i

s
e

s
e
p
a
r
a

l
a

r
e
p
r
e
s
e
n
t
a
c
i


d
e
l
s

e
l
e
m
e
n
t
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u

s
e
g
o
n
s

l
e
s

d
i
m
e
n
s
i
o
n
s

q
u
e

t
e
n
e
n

i

s

i
n
s
i
s
t
e
i
x

e
n

a
q
u
e
s
t

a
s
p
e
c
t
e
,

l

a
l
u
m
n
a
t

p
o
t

e
n
t
e
n
d
r
e

m
i
l
l
o
r

e
l
s

c
o
n
c
e
p
t
e
s

d

e
s
t
r
u
c
t
u
r
a

i

o
r
i
e
n
t
a
c
i


d
e
l

r
e
l
l
e
u

(
d
e
f
i
n
i
t
s

p
e
r

l
e
s

g
r
a
n
s

u
n
i
t
a
t
s

d
e
l

r
e
l
l
e
u
)
,

l

a
l
t
e
r
n
a
n

a

e
n

e
l

t
e
r
r
i
t
o
r
i

d
e

m
a
s
s
e
s

i

v
o
l
u
m
s

m
o
l
t

d
i
f
e
r
e
n
t
s

(
m
a
s
s
i
s
s
o
s
,

s
e
r
r
e
s

i

p
l
a
n
e
s
)
,

i

l
a

c
o
n
c
r
e
c
i


d
e

l

a
l
t
i
t
u
d

i

l
a

s
e
v
a

i
m
p
o
r
t

n
c
i
a

r
e
l
a
t
i
v
a

e
n
f
r
o
n
t

d
e

l
a

r
e
s
t
a

d

e
l
e
m
e
n
t
s
,

c
o
m

a
r
a

l
e
s

f
o
r
m
e
s
,

e
l
s

v
o
l
u
m
s
,

l

o
r
i
e
n
t
a
c
i


i

l
e
s

d
i
m
e
n
s
i
o
n
s
.
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
r
i
u

T
e
r
riu Ter
r
i
u

F
l
u
v
i

riu Francol
R
IU
E
B
R
E
D
E
L
T
A

D
E

L

E
B
R
E
r
i
u

S
e
g
r
e
r i u S e g r e
riu Llobregat
s
e
r
r
a

d
e

l

A
l
b
e
r
a
s
e
r
r
a

d
e

C
a
d

s
e
r
r
a
d
e

C
a
t
l
l
a
r

s
m
a
s
s

s
d
e

B
e
r
e
t
s
e
r
r
a
d
e
l
s

C
a
n
a
l
s
s
e
r
r
a
d
e
l

B
o
u
m
o
r
t
s
e
r
r
a
d
e

M
o
n
t
s
e
c
M
o
n
t
s
e
n
y
l
e
s

G
a
v
a
r
r
e
s
l
e
s

G
u
i
l
l
e
r
i
e
s
m
u
n
t
a
n
y
e
s
d
e

P
r
a
d
e
s
s
e
r
r
a
d
e

M
o
n
t
s
a
n
t
s
e
r
r
a
d
e

C
a
r
d

s
e
r
r
a
la
d
a
T
r
a
n
s
v
e
r
s
a
l
s
e
r
r
a
C
a
v
a
l
l
e
r
a


P
R
E
P
I
R
I
N
E
U
S
E
R
R
A
L
A
D
A

L
I
T
O
R
A
L
S
E
R
R
A
L
A
D
A





P
R
E
L
I
T
O
R
A
L
D
E
P
R
E
S
S
I








C
E
N
T
R
A
L
D
E
P
R
E
S
S
I



P
R
E
L
I
T
O
R
A
L
p
l
a
d
e

l

E
m
p
o
r
d

p
l
a
d
e

L
l
e
i
d
a
p
l
a
d

U
r
g
e
l
l
c
o
n
c
a
d
e

T
r
e
m
p
a
l
t
i
p
l

d
e

l
a
S
e
g
a
r
r
a
d
e
p
r
e
s
s
i

d
e

l
a

C
e
r
d
a
n
y
ap
l
a
d
e

B
a
g
e
s
p
l
a
n
a
d
e

V
i
c
P
I
R
I
N
E
U
C
o
m
a
l
o
f
o
r
n
o
3
.
0
3
3

m
P
u
i
g

d
e

B
a
s
t
i
m
e
n
t
s
2
.
8
8
1

m
P
u
i
g
s
a
c
a
l
m
1
.
5
1
5

m
P
i
c
a

d

E
s
t
a
s
3
.
1
4
3

m
C
o
m
a

P
e
d
r
o
s
a
2
.
9
4
6

m
e
l

C
a
r
o
1
.
4
4
7

m
A
L
T
U
R
E
S
(
e
n

m
e
t
r
e
s
)
m

s

d
e

2
.
0
0
0
d
e

1
.
5
0
0

a

2
.
0
0
0
d
e

1
.
0
0
0

a

1
.
5
0
0
d
e

7
0
0

a

1
.
0
0
0
d
e

5
0
0

a

7
0
0
d
e

0

a

5
0
0
c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
130376 _ 0007-0074.indd 46 28/7/09 14:15:37
R
e
l
l
e
u

d

E
s
p
a
n
y
a
S
a
n
t
a

C
r
u
z

d
e

T
e
n
e
r
i
f
e
S N
E
O0
6
5
1
3
0
k
m
A
L
T
U
R
E
S
(
e
n

m
e
t
r
e
s
)
m

s

d
e

2
.
5
0
0
d
e

1
.
0
0
0

a

2
.
5
0
0
d
e

4
0
0

a

1
.
0
0
0
d
e

0

a

4
0
0
c
i
m
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
21
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 47 28/7/09 14:15:38
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra les principals formes del relleu espanyol. El professor pot ajudar a reconixer els trets generals
del relleu del mapa amb el gui segent:
Destaqueu que la forma de relleu predominant a la pennsula Ibrica s laltipl, que ocupa, prcticament,
tota la regi central, i es caracteritza per la seva elevada altitud. A linterior de la Meseta destaca el Sistema
Central, que divideix la Meseta en dues: Submeseta Nord i Submeseta Sud, on hi ha el cim Almanzor, amb
2.591 metres.
Els sistemes muntanyosos que voregen la Meseta sn el masss Galaic i els monts de Lle al nord-oest,
la serralada Cantbrica al nord, Sierra Morena al sud i el Sistema Ibric a lest.
Al nord hi ha les muntanyes Basques i al nord-est els Pirineus, que separen Espanya de Frana i arriben
a laltura mxima al cim Aneto. Ms al nord-est sala la Serralada Litoral Catalana, que corre parallel a la
costa mediterrnia, i al sud el sistema Btic. Aquest es divideix en dues serralades: la serralada Subbtica
i la serralada Penibtica, on hi ha el cim Mulhacn, que amb 3.478 metres, s el ms alt de la Pennsula.
Una altra caracterstica del relleu peninsular sn les dues grans depressions. La de lEbre, situada
al nord-est, i la del Guadalquivir, al sud. Totes dues depressions donen lloc a extenses planes frtils
per les quals discorren els rius del mateix nom.
LEspanya insular est composta per dos arxiplags. El balear est situat a lest de la Pennsula, al mar
Mediterrani, i hi predominen les planes. En canvi, larxiplag canari, situat al sud-oest, a loce Atlntic,
t un relleu molt ms muntanys, sobretot a les illes occidentals, com la de Tenerife, on hi ha el cim Teide,
que amb 3.715 metres s el ms alt del pas.
M
A
S
S

S

G
A
L
A
I
C
S
E
R
R
A L
A D A C A N T B R I C
A
P
I
R
I
N
E
U S s
e
r
ra
de l a Dem
anda S u b m e s e t a
S u b m e s e t a
S u d
M E S E T A
C E N T R A L
S I E R R A
M
O
R
E
N
A
D
E
P
R
E
S
S
I

D
E
L
GUADALQUI VI R
M
O
N
T
E
S
DE TOLEDO
S
E
R
R
A
LA
D
A
S
U
B
B

T
I
C
A
SERRALADA PENI B

T
I
C
A
S
I
S
T
E
M
A

C
E
N
T
R
A
L
S E R
R
A
L
A
D
E
S

B

T
I
Q
U
E
S
R
I
U

M
I

O
R
I U D U E
R
O
R
I
U

T
A
J
O
R
I
U

E
B
R
E
r
.

M
i
l
l a
r s
R
I U X Q
UE
R
R I U G U
A D I A
N
A
R
I
U

G
U
A
D
A
L
Q
U
I V
I R
R I U S
E
G
U
R A
Pea Trevinca
2.124 m
D
E
P
R
E
S
S
I


D
E

L
'
E
B
R
E
Mul hacn
3. 479 m
Al manzor
2. 591 m
r
.

L
l
o
b
r
e
g
a
t
Aneto
3. 404 m
Mont Perdut
3. 355 m
Tei de
3. 715 m
I
L
L
E
S

B
A
L
E
A
R
S
I L L E S C A N R I E S
Mallorca
Menorca
Eivissa
Formentera
Fuerteventura
Gran
Canria
Lanzarote
Tenerife
El Hierro
La
Gomera
La
Palma
Cabrera
r
i
u

N
a
l n
Tor re Cer redo
2. 648 m
San Lorenzo
2. 262 m
Cerro de
San Fel i pe
1. 830 m
N o r d
S
I
S
T
E
M
A

M
E
D
I
T
E
R
R
A
N
I

C
A
T
A
L

O C E
A T L N T I C
m
a
r

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
m a r C a n t b r i c
S
E
R
R
A
L
A
D
A

I
B

R
I
C
A
Santa Cruz de Tenerife
Tei de
3. 715 m
I L L E S C A N R I E S
Fuerteventura
Gran
Canria
Lanzarote
Tenerife
El Hierro
La
Gomera
La
Palma
S
N
E O
0 65 130
km
ALTURES
(en metres)
ms de 2.500
de 1.000 a 2.500
de 400 a 1.000
de 0 a 400
cims principals
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 48 28/7/09 14:15:40
22
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Hidrografia de Catalunya
XARXES FLUVIALS
xarxa Pirineu-Mediterrani
xarxa Mediterrnia
xarxa de lEbre
S
N
E O
0 15 30
km
130376 _ 0007-0074.indd 49 28/7/09 14:15:43


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
E
n

a
q
u
e
s
t

m
a
p
a

e
s

p
o
t

t
r
e
b
a
l
l
a
r

l
a

h
i
d
r
o
g
r
a
f
i
a

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

a

d
i
f
e
r
e
n
t
s

n
i
v
e
l
l
s

d
e

c
o
m
p
l
e
x
i
t
a
t

i
,

p
e
r

t
a
n
t
,

d
e

d
i
f
i
c
u
l
t
a
t
.

a
p
r
o
x
i
m
a
c
i

s

s
e
n
z
i
l
l
a

n
o
m

s

i
n
c
l
o
u

l
a

i
d
e
n
t
i
f
i
c
a
c
i


i

l
o
c
a
l
i
t
z
a
c
i


d
e
l
s

r
i
u
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
.

E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

s
e
l
e
c
c
i
o
n
a
r

i

e
n
u
m
e
r
a
r

u
n

n
o
m
b
r
e

d
e
t
e
r
m
i
n
a
t

d
e

r
i
u
s

i

l

a
l
u
m
n
a
t

i
d
e
n
t
i
f
i
c
a
r

i

r
e
t
o
l
a
r
-
n
e

e
l
s

n
o
m
s

e
n

e
l

m
a
p
a
.


U
n
a

a
p
r
o
x
i
m
a
c
i

s

c
o
m
p
l
e
x
a

c
o
n
s
i
s
t
e
i
x

a

i
n
t
r
o
d
u
i
r

e
l

c
o
n
c
e
p
t
e

d
e

x
a
r
x
a

o

c
o
n
c
a

h
i
d
r
o
g
r

f
i
c
a
:

e
n

e
l

m
a
p
a

e
s

p
o
d
e
n

d
i
s
t
i
n
g
i
r

l
e
s

d
i
f
e
r
e
n
t
s

x
a
r
x
e
s
,

t
e
n
i
n
t

e
n

c
o
m
p
t
e

d

o
n

n
e
i
x
e
n

i

o
n

d
e
s
e
m
b
o
q
u
e
n

e
l
s

r
i
u
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
.

E
s

t
r
a
c
t
a

d

u
n

n
i
v
e
l
l

b

s
i
c
a
m
e
n
t

d
e
s
c
r
i
p
t
i
u
.

L

a
l
u
m
n
a
t

p
o
t

i
d
e
n
t
i
f
i
c
a
r

l
e
s

d
i
f
e
r
e
n
t
s

x
a
r
x
e
s

i

p
i
n
t
a
r
-
l
e
s

d

u
n

c
o
l
o
r

d
i
f
e
r
e
n
t
,

d
e
s
t
a
c
a
n
t

i

r
e
t
o
l
a
n
t

e
l
s

r
i
u
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

d
e

c
a
d
a

x
a
r
x
a
.


S
i

e
s

v
o
l

t
r
e
b
a
l
l
a
r

a

u
n

n
i
v
e
l
l

d
e

m

s

c
o
m
p
l
e
x
i
t
a
t
,

e
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

p
a
r
l
a
r

d
e
l

c
a
b
a
l

i

d
e
l

r

g
i
m

d
e
l
s

r
i
u
s
,

i

r
e
l
a
c
i
o
n
a
r
-
l
o
s

a
m
b

e
l

r
e
l
l
e
u

i

e
l

c
l
i
m
a

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
.

L
a

d
i
s
t
i
n
c
i


e
n

e
l

m
a
p
a

d
e

l
e
s

x
a
r
x
e
s

h
i
d
r
o
g
r

f
i
q
u
e
s

f
a
c
i
l
i
t
a
r


l
a

f
e
i
n
a
.

E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

d
e
s
t
a
c
a
r

e
l

f
e
t

q
u
e

l
a

q
u
a
n
t
i
t
a
t

d

a
i
g
u
a

q
u
e

p
o
r
t
a

u
n

r
i
u

d
e
p

n

e
s
s
e
n
c
i
a
l
m
e
n
t

d
e

l

e
x
t
e
n
s
i


d
e

l

a
i
g
u
a
v

s

i

d
e

l
e
s

p
r
e
c
i
p
i
t
a
c
i
o
n
s
:

l
a

f
o
r
m
a

(
p
l
u
j
a

o

n
e
u
)
,

l
a

q
u
a
n
t
i
t
a
t

g
l
o
b
a
l

a
n
u
a
l

i

c
o
m

e
s

d
i
s
t
r
i
b
u
e
i
x
e
n

a
l

l
l
a
r
g

d
e

l

a
n
y
.

P
e
r

a
p
r
o
f
i
t
a
r

a
l

m

x
i
m

a
q
u
e
s
t
a

a
p
r
o
x
i
m
a
c
i


a
l

t
e
m
a
,

s

n
e
c
e
s
s
a
r
i

h
a
v
e
r

e
s
t
u
d
i
a
t

a
b
a
n
s

e
l

r
e
l
l
e
u

i

e
l

c
l
i
m
a

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
.
D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S

s

q
u
e

e
n

e
l

c
a
s

d

a
l
t
r
e
s

a
c
c
i
d
e
n
t
s

g
e
o
g
r

f
i
c
s
,

e
l

r
e
t
o
l
a
t

d
e
l
s

r
i
u
s

e
n

u
n

m
a
p
a

m
u
t

p
o
s
a

d
i
f
i
c
u
l
t
a
t
s

a
l
s

e
s
t
u
d
i
a
n
t
s
.

E
l

t
o
p

n
i
m

d
e
l

r
i
u

s

h
a

d

e
s
c
r
i
u
r
e

d
e

t
a
l

m
a
n
e
r
a

q
u
e

r
e
s
s
e
g
u
e
i
x
i

e
l

r
e
c
o
r
r
e
g
u
t

i

s

a
d
a
p
t
i

a

l
a

s
e
v
a

o
r
i
e
n
t
a
c
i

,

i

d
e

t
a
l

m
a
n
e
r
a

q
u
e

e
l

s

m
b
o
l

d
e
l

r
i
u

q
u
e
d
i

p
e
r

s
o
t
a
.

C
o
m
p
t
e
:

e
l

r

t
o
l

n
o

p
o
t

q
u
e
d
a
r

m
a
i

c
a
p

p
e
r

a
v
a
l
l
!

r
i
u

T
e
rr
i
u

T
o
r
d
e
r
a
riu Bess
riu
L
lo
b
re
g
a
t
r
iu

C
a
r
d
e
n
e
r
r
i
u

G
a
r
o
n
a
r
i
u

A
n
o
i
a
riu Francol
r
i
u

S
e
t
r
i
u

C
o
r
b
r
i
u

S
i

r
i u

N
o
g
u
e
r
a

P
a
l l a
r
e
s
a
r i u N o g u e r a R i b a g o r a n a
r i u
S
e
g
r e
r
i
u

S
e
g
r
e
riu Ebre
r
iu

F
o
ix
r i u G a i
r
i
u

F
u
v
i

r
i
u

M
u
g
a
X
A
R
X
E
S

F
L
U
V
I
A
L
S
x
a
r
x
a

P
i
r
i
n
e
u
-
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
x
a
r
x
a

M
e
d
i
t
e
r
r

n
i
a
x
a
r
x
a

d
e

l

E
b
r
e
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
130376 _ 0007-0074.indd 50 28/7/09 14:15:43
H
i
d
r
o
g
r
a
f
i
a

d

E
s
p
a
n
y
a
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
S
a
n
t
a

C
r
u
z

d
e

T
e
n
e
r
i
f
e
0
6
5
1
3
0
k
m
V
E
S
S
A
N
T
S

H
I
D
R
O
G
R

F
I
C
S
o
c
e

n
i
c
c
a
n
t

b
r
i
c
m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
b
a
r
r
a
n
c

o

t
o
r
r
e
n
t
H
I
D
R
O
G
R
A
F
I
A
O
C
E

m
a
r
r
i
u
n
o
m

d
'
o
c
e

n
o
m

d
e

m
a
r
r
i
u

p
r
i
n
c
i
p
a
l
23
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 51 28/7/09 14:15:44
Suggeriments per treballar el mapa
Aquest mapa, que mostra els principals rius dEspanya, es pot treballar a classe de la manera segent:
Destaqueu el fet que els rius espanyols desemboquen les aiges al mar Mediterrani, al mar Cantbric i a
loce Atlntic, i que per tant formen tres vessants hidrogrfcs diferents: el cantbric, latlntic i el mediterrani.
Demaneu a lalumnat que retoli loce, els rius i els mars, i que pinti els vessants hidrogrfcs al mapa.
Poseu mfasi en les diferncies de cada vessant i a identifcar-ne els rius ms importants:
El vessant cantbric comprn els rius que desemboquen al mar Cantbric. Sn rius de recorregut curt,
curs rpid i cabal molt regular durant tot lany. Els rius principals sn el Navia, el Naln, el Nervin i el
Bidasoa.
El vessant atlntic comprn els rius que desemboquen a loce Atlntic. Aquests rius sn molt diferents
els uns dels altres. Els que desemboquen a la costa gallega sn curts, tret del Mio. Els rius de la
Meseta sn llargs; a ms sn cabalosos i molts sn navegables a lltim tram, com el Duero, el Tajo i el
Guadiana. El riu Tajo s el ms llarg de la Pennsula. Els rius atlntics andalusos sn curts, menys el
Guadalquivir, i de cabal desigual. Altres rius importants sn lOdiel, el Tinto i el Guadalete.
En el vessant mediterrani els rius sn ms curts i tenen un cabal escs i irregular, s a dir, experimenten
grans crescudes a la tardor i sequeres a lestiu. Lexcepci s lEbre, que s llarg i s el ms cabals de
la pennsula Ibrica. Altres rius mediterranis sn el Llobregat, el Xquer i el Segura.
Insistiu en el fet que a les illes Balears i les illes Canries no hi ha lleres daigua permanents. El nom que
reben aquests cursos daigua a les Canries s barranc, i a les Balears, torrent.
r i
u

T
a j
o
r i u S e
g
u
r a
r
i
u
X q
u
er
r
i
u
D u e r o
r
i
u

E
b
r
e
r
i
u

N
a
l
n
r
i
u

M
i

o
r
i
u

M
illa
r
s
O C E
A T L N T I C
m
a r

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
r
i
u

G
u
a
d
a
l q
u i v i r
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
Santa Cruz de Tenerife
m a r C a n t b r i c
O C E
A T L N T I C
r
i
u

L
l
o
b
r
e
g
a
t
r i u G
u
a
d
i a
n
a
0 65 130
km
r
.

N
a
v
i
a
r
.
T
a
m
bre
r. G
u
a
dal
e
t
e
r
.

O
d
i
e
l
r
.
T
i
n
t
o
r
.

N
a
r
c
e
a
r
.

B
i d
a
s
oa
barranc o torrent
HIDROGRAFIA
OCE
m a r
r i u
nom d'oce
nom de mar
riu principal
VESSANTS HIDROGRFICS
ocenic
cantbric
mediterrani
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 52 28/7/09 14:15:51
24
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Catalunya poltic. Comarques
S
N
E O
0 15 30
km
LLEGENDA
capital de comarca
130376 _ 0007-0074.indd 53 28/7/09 14:15:59
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
B
A
R
C
E
L
O
N

S
G
A
R
R
A
F
B
A
I
X
L
L
O
B
R
E
G
A
T
V
A
L
L

S
O
C
C
I
D
E
N
T
A
L
V
A
L
L

S
O
R
I
E
N
T
A
L
M
A
R
E
S
M
E
S
E
L
V
A
G
I
R
O
N

S
G
A
R
R
O
T
X
A
R
I
P
O
L
L

S
O
S
O
N
A
B
E
R
G
U
E
D

S
O
L
S
O
N

S C
E
R
D
A
N
Y
A
A
L
T

U
R
G
E
L
L
P
A
L
L
A
R
S
S
O
B
I
R

P
A
L
L
A
R
S
J
U
S
S

N
O
G
U
E
R
A
S
E
G
R
I

P
L
A

D

U
R
G
E
L
L
U
R
G
E
L
L
S
E
G
A
R
R
A
B
A
G
E
S
A
N
O
I
A
A
L
T
P
E
N
E
D

S
T
A
R
R
A
G
O
N

S
A
L
T
C
A
M
P
B
A
I
X
C
A
M
P
B
A
I
X
P
E
N
E
D

S
C
O
N
C
A
D
E

B
A
R
B
E
R

G
A
R
R
I
G
U
E
S
P
R
I
O
R
A
T
R
I
B
E
R
A
D

E
B
R
E
T
E
R
R
A
A
L
T
A
B
A
I
X

E
B
R
E
M
O
N
T
S
I

A
L
T
A
R
I
B
A
G
O
R

A
V
A
L
L

D

A
R
A
N
B
A
I
X
E
M
P
O
R
D

A
L
T
E
M
P
O
R
D

P
L
A

D
E

L

E
S
T
A
N
Y
B
a
r
c
e
l
o
n
a
V
i
l
a
n
o
v
a
i

l
a

G
e
l
t
r

S
a
n
t

F
e
l
i
u
d
e

L
l
o
b
r
e
g
a
t
G
r
a
n
o
l
l
e
r
s
G
i
r
o
n
a
O
l
o
t
V
i
c
R
i
p
o
l
l
B
e
r
g
a
P
u
i
g
c
e
r
d

l
a

S
e
u

d

U
r
g
e
l
l
S
o
r
t
T
r
e
m
p
S
o
l
s
o
n
a
B
a
l
a
g
u
e
r
L
l
e
i
d
a
M
o
l
l
e
r
u
s
s
a
T

r
r
e
g
a
C
e
r
v
e
r
a
I
g
u
a
l
a
d
a
M
o
n
t
b
l
a
n
c
V
a
l
l
s
R
e
u
s
T
o
r
t
o
s
a
A
m
p
o
s
t
a
G
a
n
d
e
s
a
F
a
l
s
e
t
M

r
a
d

E
b
r
e
T
a
r
r
a
g
o
n
a
e
l

V
e
n
d
r
e
l
l
V
i
l
a
f
r
a
n
c
a
d
e
l

P
e
n
e
d

s
l
e
s

B
o
r
g
e
s
B
l
a
n
q
u
e
s
V
i
e
l
l
a
e
l

P
o
n
t
d
e

S
u
e
r
t
M
a
n
r
e
s
a
F
i
g
u
e
r
e
s
l
a

B
i
s
b
a
l
d

E
m
p
o
r
d

M
a
t
a
r

S
a
n
t
a

C
o
l
o
m
a
d
e

F
a
r
n
e
r
s
T
e
r
r
a
s
s
a
S
a
b
a
d
e
l
l
L
L
E
G
E
N
D
A
c
a
p
i
t
a
l

d
e

c
o
m
a
r
c
a



2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
A
m
b

a
q
u
e
s
t

m
a
p
a

e
l
s

a
l
u
m
n
e
s

p
o
d
e
n

a
p
r
e
n
d
r
e

a

l
o
c
a
l
i
t
z
a
r

l
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

i

l
e
s

s
e
v
e
s

c
a
p
i
t
a
l
s
.

E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

s
u
b
m
i
n
i
s
t
r
a
r
-
l
o
s

u
n

l
l
i
s
t
a
t

d
e

c
o
m
a
r
q
u
e
s

i

c
a
p
i
t
a
l
s

o

b


u
n
a

s
e
l
e
c
c
i


p
e
r
q
u


e
l
s

a
l
u
m
n
e
s

n

e
s
c
r
i
g
u
i
n

e
l
s

t
o
p

n
i
m
s

a
l

m
a
p
a

m
u
t
.
T
a
m
b


p
e
r
m
e
t

i
n
t
r
o
d
u
i
r

e
l

t
e
m
a

d
e

l
a

d
i
v
i
s
i


t
e
r
r
i
t
o
r
i
a
l

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
.


E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

e
x
p
l
i
c
a
r

l

o
r
i
g
e
n

d
e

l
a

d
i
v
i
s
i


c
o
m
a
r
c
a
l
:

e
x
i
s
t

n
c
i
a
,

d
e
s

d
e
l

s
e
g
l
e

X
I
V
,

d

u
n
e
s

v
e
g
u
e
r
i
e
s
,

b
e
n

a
r
r
e
l
a
d
e
s

e
n

l
a


c
o
n
s
c
i

n
c
i
a

p
o
p
u
l
a
r
,

i

q
u
e

f
o
r
e
n

a
b
o
l
i
d
e
s

e
l

1
7
1
6

a
m
b

e
l

D
e
c
r
e
t

d
e

N
o
v
a

P
l
a
n
t
a
;


l
a

c
r
e
a
c
i


d
e

l
e
s

p
r
o
v

n
c
i
e
s

e
n

1
8
3
3

c
o
m

a

o
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i


d
e

l

E
s
t
a
t

e
s
-
p
a
n
y
o
l

i

l
a

i
n
s
a
t
i
s
f
a
c
c
i


q
u
e

e
s

v
a

g
e
n
e
r
a
r

a

C
a
t
a
l
u
n
y
a
;


l
a

c
r
e
a
c
i


e
n

1
9
3
1

p
e
r

p
a
r
t

d
e

l
a

G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t

d

u
n
a

p
o
n

n
c
i
a

d

e
s
t
u
d
i

d
e

l
a

d
i
v
i
s
i


t
e
r
r
i
t
o
r
i
a
l

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
;


e
l
s

c
r
i
t
e
r
i
s

s
o
c
i
o
e
c
o
n

m
i
c
s

q
u
e

e
s

v
a
n

f
e
r

s
e
r
v
i
r

p
e
r

d
e
l
i
m
i
t
a
r

l
e
s

c
o
-
m
a
r
q
u
e
s

c
o
m

a
r
a

l
e
s

r
e
e
s

d
e

m
e
r
c
a
t


i

l
a

n
o
v
e
t
a
t

d
e

l

s

d

a
q
u
e
s
t

t
i
p
u
s

d
e

c
r
i
t
e
r
i
s

f
u
n
c
i
o
n
a
l
s
;

e
s
t
a
b
l
i
m
e
n
t

e
l

1
9
3
6

d
e

l
a

D
i
v
i
s
i


T
e
r
r
i
t
o
r
i
a
l
,

q
u
e

f
i
x
a
v
a

3
8

c
o
m
a
r
-
q
u
e
s

a
g
r
u
p
a
d
e
s

e
n

n
o
u

r
e
g
i
o
n
s
;


l
a

p
o
s
t
e
r
i
o
r

a
b
o
l
i
c
i


d
e

l
a

d
i
v
i
s
i


c
o
m
a
r
c
a
l
,

e
l

1
9
3
9
,

e
n

a
c
a
b
a
r

l
a

G
u
e
r
-
r
a

C
i
v
i
l
,

p
e
r

p
a
r
t

d
e
l

g
o
v
e
r
n

f
r
a
n
q
u
i
s
t
a
,

i

l
a

r
e
c
u
p
e
r
a
c
i


d
e

l
a

d
i
v
i
s
i


p
r
o
v
i
n
c
i
a
l
;


e
l

m
a
n
t
e
n
i
m
e
n
t

p
e
r

p
a
r
t

d
e

l
a

C
o
n
s
t
i
t
u
c
i


E
s
p
a
n
y
o
l
a

d
e

1
9
7
8

d
e

l
e
s

p
r
o
v

n
c
i
e
s

c
o
m

a

u
n
i
t
a
t
s

b

s
i
q
u
e
s

d
e

l

e
s
t
r
u
c
t
u
r
a
c
i


a
d
m
i
n
i
s
t
r
a
t
i
v
a

d
e

l

e
s
t
a
t
;


l
a

r
e
c
u
p
e
r
a
c
i


d
e

l
a


d
i
v
i
s
i


c
o
m
a
r
c
a
l

d
e
l

3
6

a
m
b

l

E
s
t
a
t
u
t

d
e

C
a
t
a
l
u
-
n
y
a

d
e

1
9
8
7
;


l
e
s

m
o
d
i
f
i
c
a
c
i
o
n
s

p
o
s
t
e
r
i
o
r
s
:

e
l

1
9
8
8

s

h
i

v
a
n

a
f
e
g
i
r

t
r
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s
,

q
u
e

c
o
m
p
l
e
t
e
n

e
l

m
a
p
a

d
e

l
e
s

4
1

c
o
m
a
r
q
u
e
s

a
v
u
i

d
i
a

v
i
g
e
n
t
s
;


l
a

s
i
t
u
a
c
i


a
c
t
u
a
l
:

e
l

2
0
0
6

l

E
s
t
a
t
u
t

d

A
u
t
o
n
o
m
i
a

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

f
i
x
a

l

e
s
t
r
u
c
t
u
r
a

t
e
r
r
i
t
o
r
i
a
l

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

e
n

m
u
n
i
c
i
p
i
s
,

c
o
m
a
r
q
u
e
s

i

v
e
g
u
e
r
i
-
e
s

(
p
e
n
d
e
n
t

d
e

d
e
s
e
n
v
o
l
u
p
a
m
e
n
t
)
.
D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S


E
n
t
e
n
d
r
e

l
a

d
o
b
l
e

o
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i


t
e
r
r
i
t
o
r
i
a
l

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

i

l
e
s

d
i
f
e
r
e
n
t
s

f
u
n
-
c
i
o
n
s

d
e

c
a
d
a
s
c
u
n
a
:

l
a

d
e
m
a
n
a
d
a

d
e
s

d
e
l

G
o
v
e
r
n

c
e
n
t
r
a
l
,

q
u
e

e
s

l
e
g
i
t
i
-
m
a

e
n

l
a

C
o
n
s
t
i
t
u
c
i


E
s
p
a
n
y
o
l
a

d
e

1
9
7
8

i

q
u
e

e
s

c
o
n
c
r
e
t
a

e
n

l
e
s

p
r
o
v

n
-
c
i
e
s
;

i

l
a

q
u
e

c
a
d
a

c
o
m
u
n
i
t
a
t

a
u
t

n
o
m
a

p
o
t

f
i
x
a
r

p
e
r

a
l

s
e
u

g
o
v
e
r
n

a
d
m
i
-
n
i
s
t
r
a
t
i
u

i
n
t
e
r
n

i

q
u
e
,

e
n

e
l

c
a
s

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
,

e
s

c
o
n
c
r
e
t
a

e
n

l
a

d
i
v
i
s
i


c
o
m
a
r
c
a
l
.
130376 _ 0007-0074.indd 54 28/7/09 14:16:00
25
MAPA
E
s
p
a
n
y
a

p
o
l

t
i
c
.

C
o
m
u
n
i
t
a
t
s

a
u
t

n
o
m
e
s
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
C
A
N
A
R
I
A
S
S
a
n
t
a

C
r
u
z

d
e

T
e
n
e
r
i
f
e
S N
E
O0
6
5
1
3
0
k
m
L
L
E
G
E
N
D
A
c
a
p
i
t
a
l

d
e

c
o
m
u
n
i
t
a
t
a
u
t

n
o
m
a
c
i
u
t
a
t

a
u
t

n
o
m
a
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 55 28/7/09 14:16:01
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra com est organitzat lEstat espanyol. El professor pot explicar a lalumnat lorganitzaci
territorial dEspanya que, a partir de la Constituci de 1978, es confgura de la manera segent: est format
per disset comunitats autnomes: Andalusia, Arag, Canries, Cantbria, Castella i Lle, Castella-la Manxa,
Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galcia,
Illes Balears, La Rioja, Pas Basc, Principat dAstries i Regi de Mrcia. Ceuta i Melilla sn ciutats autnomes.
Amb preguntes com ara: quines comunitats estan situades a lest?, quina s la ms occidental?,
quines comunitats tenen costa? Intenteu que lalumnat en retingui els noms i la localitzaci geogrfica.
Expliqueu als alumnes que cada comunitat autnoma t el seu Estatut dAutonomia, en el qual
es recullen les seves competncies, s a dir, les matries sobre les quals pot decidir, com leducaci,
la sanitat o la gesti de les poltiques mediambientals, entre altres qestions. Cadascuna t les seves
institucions de govern prpies: el seu Consell de Govern, el seu Parlament i el seu Tribunal Superior
de Justcia.
Destaqueu que les comunitats autnomes presenten diferncies pel que fa a lextensi. Castella i Lle
s la comunitat ms extensa, amb 94.146 quilmetres quadrats, i ocupa gaireb el 20 % de la superfcie
estatal. Les Illes Balears s la ms petita, amb 23.305 quilmetres quadrats, amb noms un 1 %
del total estatal.
DIFICULTATS
La localitzaci espacial de les illes Canries. La situaci de les illes Canries en els mapes sempre
ha de ser a langle inferior esquerre. No obstant aix, recordeu a lalumnat que les illes Canries se situen
a loce Atlntic, a uns 115 quilmetres de les costes africanes del Shara occidental.
Santiago de
Compostella
Vi t r i a
ANDALUSIA
ARAG
CASTELLA I LLE
GALCIA
CASTELLA - LA MANXA
CATALUNYA
EXTREMADURA
C. VALENCIANA
PAS BASC
R. DE
MRCIA
LA RIOJA
CANTBRIA
P. D'ASTRIES
C. DE MADRID
C. F. DE
NAVARRA
ILLES BALEARS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
Melilla
Ceuta
Mrida
Mrcia
Madrid
Toledo
Oviedo
Sevilla
Logronyo
Valncia
Saragossa
Pamplona
Barcelona
Santander
Valladolid
Palma
Santa Cruz de Tenerife
CANRIES
Santa Cruz
de Tenerife
Las Palmas
de Gran Canaria
S
N
E O
LLEGENDA
capital de comunitat
autnoma
ciutat autnoma
0 65 130
km
escala
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 56 28/7/09 14:16:01
E
s
p
a
n
y
a

p
o
l

t
i
c
.

P
r
o
v

n
c
i
e
s
S
a
n
t
a

C
r
u
z

d
e

T
e
n
e
r
i
f
e
0
6
5
1
3
0
k
m
L
L
E
G
E
N
D
Ac
a
p
i
t
a
l

d
'
e
s
t
a
t
c
a
p
i
t
a
l

d
e

p
r
o
v

n
c
i
a
B
A
D
A
J
O
Z
n
o
m

d
e

p
r
o
v

n
c
i
a
26
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 57 28/7/09 14:16:02
Suggeriments per treballar el mapa
Aquest mapa mostra les provncies dEspanya. Els alumnes hi poden aprendre a localitzar les provncies i a
situar-les dins la comunitat autnoma corresponent.
Segons la Constituci de 1978, lEstat espanyol sorganitza territorialment en comunitats autnomes, que,
al seu torn, es divideixen en 50 provncies.
El professor pot diferenciar les comunitats autnomes en dos grups, segons el nombre de provncies que
tenen:
Uniprovincials. Sn set: Astries, Illes Balears, Cantbria, La Rioja, Madrid, Mrcia i Navarra.
Pluriprovincials. Sn deu:
Andalusia, comprn les provncies de Cadis, Sevilla, Mlaga, Huelva, Jan, Granada, Crdova i Almeria.
Arag, comprn les provncies dOsca, Saragossa i Terol.
Canries, comprn les provncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas.
Castella-la Manxa, comprn les provncies de Ciudad Real, Albacete, Toledo, Conca i Guadalajara.
Castella i Lle, comprn les provncies dvila, Salamanca, Segvia, Sria, Burgos, Palncia, Lle,
Zamora i Valladolid.
Catalunya, comprn les provncies de Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona.
Extremadura, comprn les provncies de Cceres i Badajoz.
Galcia, comprn les provncies de Pontevedra, la Corunya, Lugo i Ourense.
Pas Basc, comprn les provncies dlaba, Biscaia i Guipscoa.
Comunitat Valenciana, comprn les provncies de Castell, Valncia i Alacant.
Amb preguntes de lestil de: quines provncies sn dinterior?, quines tenen costa?, quines comunitats
tenen ms provncies i quines sn uniprovincials?, intenteu que els alumnes naprenguin el nom i la
localitzaci.
Santa Cruz
de Tenerife
Las Palmas de Gran Canaria
Badajoz
Huelva
la Corunya
Pontevedra
Lugo
Ourense
Lle
Zamora
Oviedo
Santander
Valladolid
Palncia
Bilbao
Burgos
Sria
Logronyo
Vitria
Pamplona
Saragossa
Sant
Sebasti
Osca
Lleida
Mlaga
Sevilla
Salamanca
Cceres
Toledo
Segvia
vila
Madrid
Guadalajara
Crdova
Jan
Ciudad
Real
Granada
Albacete
Mrcia
Conca
Terol
Valncia
Castell
de la Plana
Tarragona
Alacant
Almeria
Palma
Barcelona
Girona
Cadis
LABA
GUIPSCOA
BISCAIA
NAVARRA
LA RIOJA
BALEARS
LA
CORUNYA
OURENSE
LUGO
PONTEVEDRA
BADAJOZ
CCERES
ALACANT
CASTELL
VALNCIA
ALMERIA
HUELVA
GRANADA
SEVILLA
MLAGA
CRDOVA
CADIS
JAN
OSCA
TEROL
SARAGOSSA
MRCIA
LAS PALMAS SANTA CRUZ
DE TENERIFE
CANTBRIA
ALBACETE
GUADALAJARA
CONCA
TOLEDO
CIUDAD REAL
VILA
SALAMANCA
SEGVIA
PALNCIA
VALLADOLID
ZAMORA
SRIA
LLE
BURGOS
BARCELONA
LLEIDA
GIRONA
TARRAGONA
MADRID
ASTRIES
Santa Cruz
de Tenerife
Las Palmas
de Gran
Canaria
LAS PALMAS
SANTA CRUZ
DE TENERIFE
0 65 130
km
LLEGENDA
capital d'estat
capital de provncia
BADAJOZ nom de provncia
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 58 28/7/09 14:16:09
27
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Climes de Catalunya
S
N
E O
0 15 30
km
CLIMES
mediterrani litoral
mediterrani
interior sec
mediterrani
interior extremat
mediterrani
interior humit
atlntic
dalta muntanya
130376 _ 0007-0074.indd 59 28/7/09 14:16:17


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
A
b
a
n
s

d

i
n
t
r
o
d
u
i
r

e
l

m
a
p
a
,

e
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r

o

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a

p
o
t

e
x
p
l
i
c
a
r

q
u
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

e
s

l
o
c
a
l
i
t
z
a

e
n

l
a

z
o
n
a

t
e
m
p
e
r
a
d
a

d
e

l

h
e
m
i
s
f
e
r
i

n
o
r
d
,

e
n

p
l
e

d
o
m
i
n
i

d
e

l

a
n
o
m
e
n
a
t

c
l
i
m
a

m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
,

q
u
e

e
s

c
a
r
a
c
t
e
r
i
t
z
a
,

e
n

g
e
n
e
r
a
l
,

p
e
r

h
i
v
e
r
n
s

s
u
a
u
s

i

p
o
c

p
l
u
j
o
s
o
s
,

e
s
t
i
u
s

c
a
l
o
r
o
s
o
s

i

s
e
c
s
,

i

m

x
i
m
s

p
l
u
v
i
o
m

t
r
i
c
s

d
u
r
a
n
t

l
a

p
r
i
m
a
v
e
r
a

i

l
a

t
a
r
d
o
r
.
U
n

c
o
p

o
b
s
e
r
v
a
n
t

e
l

m
a
p
a
,

e
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

a
s
s
e
n
y
a
l
a
r

q
u
e

d
i
n
s

d
e
l

t
e
r
r
i
t
o
r
i

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

e
s

t
r
o
b
e
n

d
i
f
e
r

n
c
i
e
s

n
o
t
a
b
l
e
s

e
n

f
u
n
c
i


d
e

d
i
f
e
r
e
n
t
s

f
a
c
t
o
r
s

c
l
i
m

t
i
c
s
,

c
o
m

a
r
a

l
a

l
a
t
i
t
u
d
,

l
a

d
i
s
t

n
c
i
a

d
e
l

m
a
r
,

l

a
l
t
i
t
u
d
,

l

o
r
i
e
n
t
a
c
i


i

l

e
x
p
o
s
i
c
i


d
e
l
s

v
e
s
s
a
n
t
s
.

A
q
u
e
s
t
s

f
a
c
t
o
r
s

f
a
n

q
u
e

a

C
a
t
a
l
u
n
y
a

h
o
m

p
u
g
u
i

d
i
s
t
i
n
g
i
r

q
u
a
t
r
e

t
i
p
u
s

d
e

v
a
r
i
e
t
a
t
s

c
l
i
m

t
i
q
u
e
s
:


C
l
i
m
a

m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

l
i
t
o
r
a
l
,

q
u
e

e
s

l
o
c
a
l
i
t
z
a

e
n

l
a

f
r
a
n
j
a

l
i
t
o
r
a
l
.


C
l
i
m
a

m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

i
n
t
e
r
i
o
r
,

d
e
l

q
u
a
l

e
s

p
o
d
e
n

d
i
s
t
i
n
g
i
r

t
r
e
s

v
a
r
i
a
n
t
s
:


e
l

c
l
i
m
a

m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

i
n
t
e
r
i
o
r

h
u
m
i
t

c
o
r
r
e
s
p
o
n

a

l
e
s

r
e
g
i
o
n
s

m
u
n
t
a
n
y
o
s
e
s

p
r
e
p
i
r
i
n
e
n
q
u
e
s

i

a

l
a

s
e
r
r
a
l
a
d
a

T
r
a
n
s
v
e
r
s
a
l


e
l

c
l
i
m
a

m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

i
n
t
e
r
i
o
r

s
e
c

c
o
r
r
e
s
p
o
n

a

l
e
s

r
e
e
s

d
e

m
u
n
t
a
n
y
a

m
i
t
j
a
n
a

i

b
a
i
x
a


e
l

c
l
i
m
a

m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

m
o
l
t

s
e
c

o

e
x
t
r
e
m
a
t

c
o
r
r
e
s
p
o
n

a

l
e
s

z
o
n
e
s

m

s

i
n
t
e
r
i
o
r
s

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a


C
l
i
m
a

d

a
l
t
a

m
u
n
t
a
n
y
a
:

c
o
r
r
e
s
p
o
n

a
l
s

c
i
m
s

d
e
l

P
i
r
i
n
e
u
.


C
l
i
m
a

a
t
l

n
t
i
c
:

e
s

l
o
c
a
l
i
t
z
a

a

l
a

V
a
l
l

d

A
r
a
n
.
E
n

e
l

m
a
p
a

e
s

p
o
d
e
n

d
i
s
t
i
n
g
i
r

e
l
s

d
i
f
e
r
e
n
t
s

t
i
p
u
s

d
e

c
l
i
m
a
,

t
o
t

p
i
n
t
a
n
t
-
l
o
s

d
e

d
i
f
e
r
e
n
t
s

c
o
l
o
r
s
.
D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S


P
e
r

r
e
s
u
m
i
r

l
e
s

c
a
r
a
c
t
e
r

s
t
i
q
u
e
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

d
e

c
a
d
a

t
i
p
u
s

d
e

c
l
i
m
a
,

e
s

p
o
t

a
c
o
m
p
a
n
y
a
r

e
l

m
a
p
a

a
m
b

u
n

q
u
a
d
r
e

c
o
m

e
l

s
e
g

e
n
t
:

V
a
r
i
e
t
a
t
s

c
l
i
m

t
i
q
u
e
s
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
P
r
e
c
i
p
i
t
a
c
i
o
n
s
h
i
v
e
r
n
e
s
t
i
u
t
o
t
a
l
s
d
i
s
t
r
i
b
u
c
i

L
i
t
o
r
a
l
f
r
e
s
c
c

l
i
d
m
e
n
y
s

d
e

7
0
0

m
m
e
s
t
i
u

s
e
c
,

m

x
.

a

l
a

t
a
r
d
o
r
I
n
t
e
r
i
o
r

h
u
m
i
t
f
r
e
d
f
r
e
s
m

s

d
e

7
0
0

m
m
m

x
.

a

l
a

p
r
i
m
a
v
e
r
a
I
n
t
e
r
i
o
r

s
e
c
f
r
e
d
s
u
a
u
m
e
n
y
s

d
e

7
0
0

m
m
e
s
t
i
u

s
e
c
,

m

x
.

a

l
a

t
a
r
d
o
r
I
n
t
e
r
i
o
r

e
x
t
r
e
m
a
t
f
r
e
d
c
a
l
o
r

s
m
e
n
y
s

d
e

4
0
0

m
m
e
s
t
i
u

m
o
l
t

s
e
c
A
l
t
a

m
u
n
t
a
n
y
a
m
o
l
t

f
r
e
d
f
r
e
s
c
m

s

d
e

7
0
0

m
m

n
e
u

a

l

h
i
v
e
r
n
,

t
e
m
p
e
s
t
e
s

a

l

e
s
t
i
u
A
t
l

n
t
i
c
f
r
e
d
f
r
e
s
c
m

s

d
e

7
0
0

m
m
m

x
.

a

p
r
i
m
a
v
e
r
a
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
C
L
I
M
E
S
m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

l
i
t
o
r
a
l
m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

i
n
t
e
r
i
o
r

s
e
c
m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
i
n
t
e
r
i
o
r

e
x
t
r
e
m
a
t
m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
i
n
t
e
r
i
o
r

h
u
m
i
t
a
t
l

n
t
i
c
d

a
l
t
a

m
u
n
t
a
n
y
a
130376 _ 0007-0074.indd 60 28/7/09 14:16:17
28
MAPA
C
l
i
m
e
s

d

E
s
p
a
n
y
a
S
a
n
t
a

C
r
u
z

d
e

T
e
n
e
r
i
f
e
S
E
N
O
0
6
5
1
3
0
k
m
C
L
I
M
E
S
s
u
b
t
r
o
p
i
c
a
l
d
e

m
u
n
t
a
n
y
a
m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

t

p
i
c
m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i

i
n
t
e
r
i
o
r
a
t
l

n
t
i
c
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 61 28/7/09 14:16:17
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra la varietat de climes que hi ha a Espanya. El professor pot explicar als alumnes
que les caracterstiques climtiques dEspanya sn degudes al fet que est situada al sud de la zona
temperada. Per hi ha grans diferncies climtiques entre unes regions i unes altres per la disposici del relleu
i la situaci de proximitat al mar.
Dacord amb la llegenda, els alumnes poden pintar el mapa amb els colors que considerin ms adequats
a les variants climtiques que hi ha a Espanya: ocenic, mediterrani interior, mediterrani tpic, de muntanya
i subtropical.
Expliqueu que en el clima ocenic les temperatures sn suaus perqu la proximitat del mar mitiga
tant la calor de lestiu com el fred de lhivern, i les precipitacions sn abundants durant tot lany.
El clima mediterrani t dues variants:
El mediterrani tpic, propi de les regions de la pennsula prximes al mar Mediterrani, en les quals
les temperatures sn suaus a lhivern i caloroses a lestiu, i les precipitacions escasses i molt irregulars
durant lany.
El mediterrani interior, que t unes temperatures extremes, clides a lestiu i fredes a lhivern,
i en el qual les precipitacions sn escasses.
El clima de muntanya el trobem a les zones altes dels sistemes muntanyosos. En aquest clima
les temperatures sn molt baixes a lhivern i suaus a lestiu, i les precipitacions sn molt abundants.
A lhivern sn freqents les nevades i les gelades.
Per acabar, el clima subtropical s tpic de les illes Canries, que tenen temperatures clides
i constants durant tot lany. Les precipitacions sn molt escasses principalment a les illes orientals,
que reben els vents secs del desert del Shara.
Santa Cruz de Tenerife
S
E
N
O
0 65 130
km
CLIMES
subtropical
de muntanya
mediterrani tpic
mediterrani interior
atlntic
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 62 28/7/09 14:16:17
29
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Espais naturals i protegits
de Catalunya
S
N
E O
0 15 30
km
ESPAIS PROTEGITS
altres espais protegits
reserva natural
paratge natural
parc natural
parc nacional
130376 _ 0007-0074.indd 63 28/7/09 14:16:18


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a


L
a

c
o
n
s
e
r
v
a
c
i


d
e

m
e
d
i

n
a
t
u
r
a
l

i

l
a

p
r
o
t
e
c
c
i


d
e
l
s

p
a
i
s
a
t
g
e
s
,

n
a
t
u
r
a
l
s

o

t
r
a
n
s
f
o
r
m
a
t
s
,

s

n

t
e
m
e
s

d
e

g
r
a
n

a
c
t
u
a
l
i
t
a
t
.

E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

e
x
p
l
i
c
a
r

q
u
e

a

C
a
t
a
l
u
n
y
a

h
i

h
a

u
n
a

l
l
a
r
g
a

t
r
a
d
i
c
i


e
n

a
q
u
e
s
t

s
e
n
t
i
t
.

L
a

l
e
g
i
s
l
a
c
i


a

c
a
s
a

n
o
s
t
r
a

(
P
E
I
N

o

P
l
a

d

e
s
p
a
i
s

d

i
n
t
e
r

s

n
a
t
u
r
a
l
)

o
b
s
e
r
v
a

d
i
f
e
r
e
n
t
s

f
i
g
u
r
e
s

i

n
i
v
e
l
l
s

d
e

p
r
o
t
e
c
c
i


p
e
r

a

r
e
e
s

d

e
x
t
e
n
s
i


m
o
l
t

v
a
r
i
a
d
a

q
u
e

c
a
l

p
r
e
s
e
r
v
a
r
,

s
i
g
u
i

p
e
r
q
u

n

l

b
i
t
a
t

d

e
s
p

c
i
e
s

v
e
g
e
t
a
l
s

o

a
n
i
m
a
l
s

a
u
t

c
t
o
n
s

o

e
n

p
e
r
i
l
l

d

e
x
t
i
n
c
i

,

s
i
g
u
i

p
e
r

l
a

r
i
c
a

b
i
o
d
i
v
e
r
s
i
t
a
t

d
e
l
s

e
c
o
s
i
s
t
e
m
e
s

o

p
e
r
q
u


c
o
n
f
i
g
u
r
e
n

u
n

c
o
n
j
u
n
t

p
a
i
s
a
t
g

s
t
i
c

e
s
p
e
c
i
a
l
,

n
a
t
u
r
a
l

o

t
r
a
n
s
f
o
r
m
a
t
,

a
m
b

v
a
l
o
r

c
i
e
n
t

f
i
c
,

c
u
l
t
u
r
a
l

o

e
d
u
c
a
t
i
u
.


E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

e
x
p
l
i
c
a
r

l
e
s

c
a
r
a
c
t
e
r

s
t
i
q
u
e
s

b

s
i
q
u
e
s

d
e

p
r
o
t
e
c
c
i


d
e

c
a
d
a
s
c
u
n
a

d

a
q
u
e
s
t
e
s

f
i
g
u
r
e
s
,

e
l

n
o
m

d
e

l
e
s

q
u
a
l
s

a
p
a
r
e
i
x

a

l
a

l
l
e
g
e
n
d
a

d
e
l

m
a
p
a
.

a
l
u
m
n
e

p
o
t

i
d
e
n
t
i
f
i
c
a
r

i

e
s
c
r
i
u
r
e

a
l

m
a
p
a

e
l

n
o
m

d

a
l
g
u
n
s

d

a
q
u
e
s
t
s

e
s
p
a
i
s

n
a
t
u
r
a
l
s

p
r
o
t
e
g
i
t
s
,

c
o
m

a
r
a
:


P
a
r
c

n
a
t
u
r
a
l
:

A
i
g

e
s
t
o
r
t
e
s

i

e
s
t
a
n
y

d
e

S
t
.

M
a
u
r
i
c
i
.


P
a
r
a
t
g
e

n
a
t
u
r
a
l

d

i
n
t
e
r

s

n
a
c
i
o
n
a
l
.

E
x
e
m
p
l
e
s
:

P
o
b
l
e
t
,

l

A
l
b
e
r
a
,

P
e
d
r
a
f
o
r
c
a
.


P
a
r
c

n
a
t
u
r
a
l
:

M
o
n
t
s
e
n
y
,

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t
,

C
a
p

d
e

C
r
e
u
s
,

A
i
g
u
a
m
o
l
l
s

d
e

l

E
m
p
o
r
d

,

Z
o
n
a

v
o
l
c

n
i
c
a

d
e

l
a

G
a
r
r
o
t
x
a
,

S
a
n
t

L
l
o
r
e
n


d
e
l

M
u
n
t

i

l

O
b
a
c
,

A
l
t

P
i
r
i
n
e
u
,

C
a
d

-
M
o
i
x
e
r

,

D
e
l
t
a

d
e

l

E
b
r
e
,

e
l
s

P
o
r
t
s
,

M
o
n
t
s
a
n
t
,

G
a
r
r
a
f
.


R
e
s
e
r
v
a

n
a
t
u
r
a
l
.

E
x
e
m
p
l
e
s
:


D
e
l
t
a

d
e
l

L
l
o
b
r
e
g
a
t
,

M
a
s

d
e

M
e
l
o
n
s
,

i
l
l
a

d
e

S
a
n
t

A
n
t
o
n
i
,


i
l
l
a

d
e

B
u
d
a
,

N
o
g
u
e
r
a

P
a
l
l
a
r
e
s
a
-
M
o
n
t
r
e
b
e
i
,

B
a
i
s
h

A
r
a
n
,

e
t
c
.

A
q
u
e
s
t
a

c
a
t
e
g
o
r
i
a

i
n
c
l
o
u

l
a

R
e
s
e
r
v
a

m
a
r
i
n
a

d
e

l
e
s


I
l
l
e
s

M
e
d
e
s
.
D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S


L
a

c
o
e
x
i
s
t

n
c
i
a

d
e

c
a
t
e
g
o
r
i
e
s

d
e

p
r
o
t
e
c
c
i


d
i
f
e
r
e
n
t

e
n

u
n

m
a
t
e
i
x

e
s
p
a
i

p
r
o
t
e
g
i
t

p
o
t

a
f
e
g
i
r

u
n

p
u
n
t

d
e

d
i
f
i
c
u
l
t
a
t

a
l

t
e
m
a
,

s
e
n
s
e

o
b
l
i
d
a
r

q
u
e

a

C
a
t
a
l
u
n
y
a

h
i

h
a

a
c
t
u
a
l
m
e
n
t

1
6
5

e
s
p
a
i
s

p
r
o
t
e
g
i
t
s
,

a
m
b

u
n
a

g
r
a
n

v
a
r
i
e
t
a
t

d
e

s
i
t
u
a
c
i
o
n
s

i

l
o
c
a
l
i
t
z
a
c
i
o
n
s
.

s

c
o
n
v
e
n
i
e
n
t

t
r
e
b
a
l
l
a
r

a
m
b

p
o
c
s

e
x
e
m
p
l
e
s

d
e
s
t
a
c
a
t
s
,

i

m
i
l
l
o
r

s
i

s

n

c
o
n
e
g
u
t
s

i

p
r
o
p
e
r
s

a
l
s

a
l
u
m
n
e
s
.
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
A
i
g

e
s
t
o
r
t
e
s
i

E
s
t
a
n
y
d
e

S
a
n
t

M
a
u
r
i
c
i
A
l
t
P
i
r
i
n
e
u
C
a
d

-
M
o
i
x
e
r

P
e
d
r
a
f
o
r
c
a
Z
o
n
a

V
o
l
c

n
i
c
a
d
e

l
a

G
a
r
r
o
t
x
a
M
o
n
t
s
e
n
y
S
a
n
t

L
l
o
r
e
n

d
e
l

M
u
n
t

i

l

O
b
a
c
M
o
n
t
s
e
r
r
a
t
D
e
l
t
a

d
e
l

L
l
o
b
r
e
g
a
t
V
a
l
l

d
e
l

M
o
n
e
s
t
i
r
d
e

P
o
b
l
e
t
M
a
s

d
e

M
e
l
o
n
s
D
e
l
t
a

d
e

l

E
b
r
e
e
l
s

P
o
r
t
s
A
i
g
u
a
m
o
l
l
s
d
e

l

E
m
p
o
r
d

C
a
p

d
e
C
r
e
u
s
I
l
l
e
s
M
e
d
e
s
E
S
P
A
I
S

P
R
O
T
E
G
I
T
S
a
l
t
r
e
s

e
s
p
a
i
s

p
r
o
t
e
g
i
t
s
r
e
s
e
r
v
a

n
a
t
u
r
a
l
p
a
r
a
t
g
e

n
a
t
u
r
a
l
p
a
r
c

n
a
t
u
r
a
l
p
a
r
c

n
a
c
i
o
n
a
l
130376 _ 0007-0074.indd 64 28/7/09 14:16:18
P
a
r
c
s

n
a
c
i
o
n
a
l
s

d

E
s
p
a
n
y
a
0
6
5
1
3
0
k
m
E
S
P
A
I
S

P
R
O
T
E
G
I
T
S
p
a
r
c

n
a
c
i
o
n
a
l
30
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 65 28/7/09 14:16:19
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra la localitzaci dels parcs nacionals que actualment existeixin a Espanya. Davant daquest
mapa el professor pot cridar latenci de lalumnat sobre els aspectes segents:
Destaqueu que a Espanya hi ha 14 parcs nacionals de tipus molt divers: de muntanya, aiguamolls, etc.
El primer parc que es va crear va ser el dels Picos de Europa, el juliol de 1918. Abans sanomenava parc
nacional de Las Montaas de Covadonga, per el 1995 va canviar de nom i va ampliar la superfcie,
que sestn pel Principat dAstries, Cantbria i Castella i Lle, concretament a la provncia de Lle.
Sn espectaculars les muntanyes i els llacs glacials que t, i al seu territori hi habiten ssos bruns.
Altres parcs de muntanya sn Ordesa i Mont Perdut, a Osca, als cims pirinencs del qual hi habiten voltors
i guiles; Aigestortes i Estany de Sant Maurici, a Lleida, amb boscos de pi negre, avets i fagedes; i Sierra
Nevada, a les provncies de Granada i Almeria, on destaca el cim ms alt de la pennsula Ibrica: el Mulhacn.
Tamb es protegeixen les maresmes, les dunes i les platges, com a Doana, que sestn per les provncies
de Sevilla i Huelva, on viuen els ltims linxs ibrics. Las Tablas de Daimiel, a Ciudad Real, s un terreny pla
i entollat per les aiges subterrnies i fuvials que atreu una gran quantitat docells migratoris. Monfrage,
a Cceres, i Cabaeros, entre Ciudad Real i Toledo, tenen boscos i bosquines mediterranis on abunden
cigonyes, voltors, crvols i cabirols.
El mar tamb s present als parcs nacionals de lArxiplag de la Cabrera, a Balears, format per illots i el seu
entorn mar, i les Illes Atlntiques, davant del litoral gallec, que ha estat lltim espai a accedir a aquesta
categoria, lany 2002 .
Canries s la comunitat que t ms parcs nacionals al seu territori, un total de quatre: La Caldera de
Taburiente a La Palma, Teide a Tenerife, Timanfaya a Lanzarote, i Garajonay a La Gomera, que protegeixen
diferents formacions dorigen volcnic.
Doana
Sierra Nevada
Picos de Europa
Cabaeros
Monfrage
Ordesa i Mont
Perdut
Arxiplag de
Cabrera
Illas
Atlnticas
Tablas de
Daimiel
Aigestor tes i Estany
de Sant Maurici
Teide
Timanfaya
Garajonay
Caldera de
Taburiente
0 65 130
km
ESPAIS PROTEGITS
parc nacional
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 66 28/7/09 14:16:26
31
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Poblaci per comarques
de Catalunya
S
N
E O
0 15 30
km
OSONA
BARCELONS
GARRAF
BAIX
LLOBREGAT
VALLS
OCCIDENTAL
VALLS
ORIENTAL
MARESME
SELVA
GIRONS
GARROTXA
RIPOLLS
BERGUED
SOLSONS
CERDANYA
ALT URGELL
PALLARS
SOBIR
PALLARS
JUSS
NOGUERA
SEGRI
PLA
DURGELL
URGELL
SEGARRA
BAGES
ANOIA
ALT
PENEDS
TARRAGONS
ALT
CAMP
BAIX
CAMP
BAIX
PENEDS
CONCA
DE BARBER
GARRIGUES
PRIORAT
RIBERA
DEBRE
TERRA
ALTA
BAIX EBRE
MONTSI
ALTA
RIBAGORA
VALL
DARAN
BAIX
EMPORD
ALT
EMPORD
PLA
DE LESTANY
menys

de

100
de

100

a

200
de

200 a 1.000
ms de 1.000
POBLACI

PER

COMARQUES
(en habitants per km
2
)
130376 _ 0007-0074.indd 67 28/7/09 14:16:33
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
A
q
u
e
s
t

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

l
a

d
e
n
s
i
t
a
t

d
e

p
o
b
l
a
c
i


d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

p
e
r

c
o
m
a
r
q
u
e
s
,

l

a
n
y

2
0
0
7
.

E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r

o

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a

p
o
t

e
x
p
l
i
c
a
r

e
l

c
o
n
c
e
p
t
e

d
e

d
e
n
s
i
t
a
t

d
e

p
o
b
l
a
c
i

,

q
u
e

s

e
x
p
r
e
s
s
a

e
n

h
a
b
.
/
k
m
2
.
E
l
s

a
l
u
m
n
e
s

p
o
d
e
n

p
i
n
t
a
r

e
l

m
a
p
a

u
t
i
l
i
t
z
a
n
t

u
n
a

g
a
m
m
a

d
e

c
o
l
o
r
s

d
e

m

s

c
l
a
r

a

m

s

f
o
s
c

(
c
o
m

a
r
a

g
r
o
c

c
l
a
r
,

g
r
o
c

a
t
a
r
o
n
j
a
t
,

t
a
r
o
n
j
a
,

v
e
r
m
e
l
l
,

m
a
r
r

)
,

t
o
t

a
p
l
i
c
a
n
t

e
l

c
o
l
o
r

m

s

c
l
a
r

a

l
a

d
e
n
s
i
t
a
t

i
n
f
e
r
i
o
r

i
,

p
r
o
g
r
e
s
s
i
v
a
m
e
n
t
,

a
s
s
i
g
n
a
n
t

e
l
s

c
o
l
o
r
s

q
u
e

e
s

v
a
n

e
n
f
o
s
q
u
i
n
t

a

l
e
s

d
e
n
s
i
t
a
t
s

c
r
e
i
x
e
n
t
s
.

U
n

c
o
p

r
e
a
l
i
t
z
a
t

e
l

m
a
p
a
,

e
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r

p
o
t

i
n
t
e
r
p
r
e
t
a
r
-
l
o

i

d
e
s
t
a
c
a
r
,

c
o
m

a

p
r
i
m
e
r
a

q

e
s
t
i

,

e
l

f
e
t

q
u
e

l
a

p
o
b
l
a
c
i


a

C
a
t
a
l
u
n
y
a

e
s
t


d
i
s
t
r
i
b
u

d
a

m
o
l
t

i
r
r
e
g
u
l
a
r
m
e
n
t

p
e
l

t
e
r
r
i
t
o
r
i
:


e
n

g
e
n
e
r
a
l
,

l
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s

l
i
t
o
r
a
l
s

e
s
t
a
n

m

s

d
e
n
s
a
m
e
n
t

p
o
b
l
a
d
e
s

q
u
e

l
e
s

d
e

l

i
n
t
e
r
i
o
r
;


d
i
n
s

d
e

l
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s

l
i
t
o
r
a
l
s

h
i

h
a

d
i
f
e
r
e
n
c
i
e
s

n
o
t
a
b
l
e
s
.

L
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s

q
u
e

p
r
e
s
e
n
t
e
n

m

s

d
e
n
s
i
t
a
t

a
m
b

d
i
f
e
r

n
c
i
a
,

s

n
,

e
l

B
a
r
c
e
l
o
n

s

i

l
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s

l
i
m

t
r
o
f
e
s
:

e
l

B
a
i
x

L
l
o
b
r
e
g
a
t
,

e
l

M
a
r
e
s
m
e

i

e
l

V
a
l
l

s

O
c
c
i
d
e
n
t
a
l

(
a
q
u
e
s
t
e
s

q
u
a
t
r
e

c
o
m
a
r
q
u
e
s
,

q
u
e

s
u
m
e
n

e
l

5
%

d
e
l

t
e
r
r
i
t
o
r
i

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
,

n

a
g
r
u
p
a
v
e
n

m

s

d
e
l

5
8

%

d
e

l
a

p
o
b
l
a
c
i

,

l

a
n
y

2
0
0
7
)
.


A
l

v
o
l
t
a
n
t

d

a
q
u
e
s
t
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s
,

h
i

h
a

u
n
a

c
o
r
o
n
a

d
e

c
o
m
a
r
q
u
e
s

a
m
b

d
e
n
s
i
t
a
t
s

n
o
t
a
b
l
e
s
:

l
a

S
e
l
v
a
,

O
s
o
n
a
,

e
l

B
a
g
e
s
,

l

A
n
o
i
a
,

l

A
l
t

P
e
n
e
d

s
.


L
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s

i
n
t
e
r
i
o
r
s

i

d
e

m
u
n
t
a
n
y
a


p
r
e
s
e
n
t
e
n

d
e
n
s
i
t
a
t
s

m
o
l
t

f
e
b
l
e
s
;


L
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s

q
u
e

c
o
n
t
e
n
e
n

c
i
u
t
a
t
s

g
r
a
n
s
,

c
o
m

a
r
a

l
e
s

c
a
p
i
t
a
l
s

p
r
o
v
i
n
c
i
a
l
s
,

t
e
n
e
n

d
e
n
s
i
t
a
t
s

f
o
r

a

e
l
e
v
a
d
e
s
:

e
l

T
a
r
r
a
g
o
n

s
,

e
l

G
i
r
o
n

s
,

e
l

S
e
g
r
i

.
D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S
E
x
p
r
e
s
s
a
r

l
e
s

d
e
n
s
i
t
a
t
s

m
i
t
j
a
n

a
n
t

i
n
t
e
r
v
a
l
s

(
m
a
p
a

d
e

c
o
r
o
p
l
e
t
e
s
)

a
m
a
g
a

r
e
a
l
i
t
a
t
s

m
o
l
t

d
i
f
e
r
e
n
t
s
:

c
a
l

f
e
r

n
o
t
a
r

a
l
s

a
l
u
m
n
e
s

e
l
s

v
a
l
o
r
s

d

a
q
u
e
s
t
s

i
n
t
e
r
v
a
l
s

i

c
o
m

n

a
u
g
m
e
n
t
e
n

l

a
m
p
l
i
t
u
d

c
a
p

a

x
i
f
r
e
s

s
u
p
e
r
i
o
r
s
.

s

c
o
n
v
e
n
i
e
n
t

t
a
m
b

,

j
a

q
u
e

e
l

m
a
p
a

n
o

h
o

e
x
p
r
e
s
s
a
,

a
c
l
a
r
i
r

q
u
i
n
e
s

s

n

l
e
s

x
i
f
r
e
s

m

x
i
m
e
s

(
B
a
r
c
e
l
o
n

s
:

1
5
.
4
4
7
,
5

h
a
b
.
/
k
m
2
)

i

l
e
s

m

n
i
m
e
s

(
P
a
l
l
a
r
s

S
o
b
i
r

:

5
,
4
,

h
a
b
/
k
m
2
)
.


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
O
S
O
N
A
B
A
R
C
E
L
O
N

S
G
A
R
R
A
F
B
A
I
X
L
L
O
B
R
E
G
A
T
V
A
L
L

S
O
C
C
I
D
E
N
T
A
L
V
A
L
L

S
O
R
I
E
N
T
A
L
M
A
R
E
S
M
E
S
E
L
V
A
G
I
R
O
N

S
G
A
R
R
O
T
X
A
R
I
P
O
L
L

S
B
E
R
G
U
E
D

S
O
L
S
O
N

S
C
E
R
D
A
N
Y
A
A
L
T

U
R
G
E
L
L
P
A
L
L
A
R
S
S
O
B
I
R

P
A
L
L
A
R
S
J
U
S
S

N
O
G
U
E
R
A
S
E
G
R
I

P
L
A
D

U
R
G
E
L
L
U
R
G
E
L
L S
E
G
A
R
R
A
B
A
G
E
S
A
N
O
I
A
A
L
T
P
E
N
E
D

S
T
A
R
R
A
G
O
N

S
A
L
T
C
A
M
P
B
A
I
X
C
A
M
P
B
A
I
X
P
E
N
E
D

S
C
O
N
C
A
D
E

B
A
R
B
E
R

G
A
R
R
I
G
U
E
S
P
R
I
O
R
A
T
R
I
B
E
R
A
D

E
B
R
E
T
E
R
R
A
A
L
T
A
B
A
I
X

E
B
R
E
M
O
N
T
S
I

A
L
T
A
R
I
B
A
G
O
R

A
V
A
L
L
D

A
R
A
N
B
A
I
X
E
M
P
O
R
D

A
L
T
E
M
P
O
R
D

P
L
A
D
E

L

E
S
T
A
N
Y
m
e
n
y
s

d
e

1
0
0
d
e

1
0
0

a

2
0
0
d
e

2
0
0

a

1
.
0
0
0
m

s

d
e

1
.
0
0
0
P
O
B
L
A
C
I


P
E
R

C
O
M
A
R
Q
U
E
S
(
e
n

h
a
b
i
t
a
n
t
s

p
e
r

k
m
2
)
130376 _ 0007-0074.indd 68 28/7/09 14:16:34
P
o
b
l
a
c
i


p
e
r

p
r
o
v

n
c
i
e
s
L
a
s

P
a
l
m
a
s
S
a
n
t
a

C
r
u
z

d
e

T
e
n
e
r
i
f
e
0
6
5
1
3
0
k
m
m
e
n
y
s

d
e

5
0
0
.
0
0
0
D
e

5
0
0
.
0
0
0

a

1
.
0
0
0
.
0
0
0
m

s

d
'
1
.
0
0
0
.
0
0
0
P
O
B
L
A
C
I


P
E
R

P
R
O
V

N
C
I
E
S
(
e
n

h
a
b
i
t
a
n
t
s
)
S N
E
O
32
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 69 28/7/09 14:16:35
Suggeriments per treballar el mapa
Aquest mapa mostra la distribuci de la poblaci absoluta espanyola per provncies.
Pinteu el mapa segons els intervals segents:
Utilitzeu el color groc per a les provncies que tenen menys de 500.000 habitants.
Utilitzeu el color taronja per a les provncies que tenen entre 500.000 i un mili dhabitants.
Utilitzeu el color vermell per a les provncies que tenen ms dun mili dhabitants.
Un cop fet el mapa, podeu destacar que la provncia ms poblada dEspanya s la de Madrid, que lany
2008 tenia ms de sis milions dhabitants, i la que en t menys s Sria, amb poc ms de 94.000
habitants; sense oblidar les ciutats de Ceuta i Melilla, que tenen, respectivament, 77.387 i 71.448
habitants.
Observeu que la poblaci espanyola es distribueix de manera molt desigual, encara que podem afrmar que,
tret de la provncia de Madrid, les provncies ms poblades es concentren al litoral, com es pot apreciar al
mapa. En general, es pot remarcar que aix s degut, especialment a la zona mediterrnia, a lexistncia
comunicacions adequades, al bon clima que hi ha, a una agricultura prspera i al desenvolupament del
turisme. No cal oblidar que els arxiplags de les Canries i de les Balears tamb sn dos focus importants
de poblaci.
DIFICULTATS
Com que la nomenclatura de les provncies espanyoles prcticament coincideix amb el nom de les capitals de
provncia respectives, lalumnat sol confondre la informaci de la poblaci que correspon a la provncia amb la
que correspon a la capital. Aclariu que sn dues dades totalment diferents. Per exemple, la provncia de
Barcelona t 5.416.447 habitants, mentre que la ciutat de Barcelona en t 1.615.908.
Las Palmas
Santa Cruz de Tenerife
LLE
OSCA
JAN
CONCA
BADAJOZ
TEROL
CCERES
TOLEDO
LUGO
LLEIDA
SEVILLA
BURGOS
SRIA
ALBACETE
MRCIA
CIUDAD REAL
SARAGOSSA
CRDOVA
VILA
HUELVA
GRANADA
ZAMORA
CADIS
NAVARRA
ASTRIES
SALAMANCA
MADRID
GUADALAJARA
VALNCIA
ALMERIA
MLAGA
PALNCIA
OURENSE
SEGVIA
GIRONA
CASTELL
BARCELONA
ALACANT
VALLADOLID
LA CORUNYA
LA RIOJA
LABA
TARRAGONA
CANTBRIA
BALEARS
PONTEVEDRA
BISCAIA
GUIPSCOA
LAS PALMAS
SANTA CRUZ DE TENERIFE
CEUTA
MELILLA
SANTA CRUZ DE
TENERIFE
LAS
PALMAS
S
E
N
O
0 65 130
km
menys de 500.000
de 500.000 a 1.000.000
ms d'1.000.000
POBLACI PER PROVNCIES
(en habitants)
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 70 28/7/09 14:16:38
33
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Xarxa urbana a Catalunya
S
N
E O
0 15 30
km
XARXA URBANA
metrpoli nacional
centres supracomarcals
centres comarcals
130376 _ 0007-0074.indd 71 28/7/09 14:16:38
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
S
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

p
e
r

t
r
e
b
a
l
l
a
r

e
l

m
a
p
a
A
q
u
e
s
t

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

l
a

x
a
r
x
a

u
r
b
a
n
a

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
.

L

a
l
u
m
n
a
t

p
o
t

a
f
e
g
i
r
-
h
i

e
l
s

n
o
m
s

d
e

l
e
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s

c
i
u
t
a
t
s
,

a
m
b

l

a
j
u
t

d
e
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r

o

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a

n
u
c
l
i
s

q
u
e

n
o

s

n

c
a
p
i
t
a
l
s

c
o
m
a
r
c
a
l
s
.
E
l

p
r
o
f
e
s
s
o
r
a
t

p
o
t

e
x
p
l
i
c
a
r

q
u
e

a

E
s
p
a
n
y
a

e
s

c
o
n
s
i
d
e
r
a

m
u
n
i
c
i
p
i

u
r
b


a
q
u
e
l
l

q
u
e

t

s

d
e

1
0
.
0
0
0

h
a
b
i
t
a
n
t
s
;

t
a
n
m
a
t
e
i
x
,

l
a

q
u
a
n
t
i
t
a
t

d
e

p
o
b
l
a
c
i


d
e
l

m
u
n
i
c
i
p
i

n
o

s

u
n

i
n
d
i
c
a
d
o
r

s
u
f

c
i
e
n
t

p
e
r

d
e
f

n
i
r

u
n
a

c
i
u
t
a
t
,

s
i
n


q
u
e

c
a
l

t
e
n
i
r

e
n

c
o
m
p
t
e

l
e
s

s
e
v
e
s

f
u
n
c
i
o
n
s
:

c
o
m
e
r
c
i
a
l
,

i
n
d
u
s
t
r
i
a
l

i

d
e

s
e
r
v
e
i
s

(
a
d
m
i
n
i
s
t
r
a
t
i
v
a
,

c
u
l
t
u
r
a
l
,

e
d
u
c
a
t
i
v
a
,

e
t
c
.
)
,

s

a

d
i
r
,

e
l

s
e
u

p
a
p
e
r

v
e
r
t
e
b
r
a
d
o
r

i

o
r
g
a
n
i
t
z
a
d
o
r

d
e
l

t
e
r
r
i
t
o
r
i

i
,

c
o
m

t
a
m
b


l
e
s

r
e
l
a
c
i
o
n
s

q
u
e

s

e
s
t
a
b
l
e
i
x
e
n

e
n
t
r
e

c
i
u
t
a
t
s
.

D
e
l

m
a
p
a

s

d
e
s
p
r

n

q
u
e
,

a

C
a
t
a
l
u
n
y
a
,

e
l
s

n
u
c
l
i
s

u
r
b
a
n
s

e
s

d
i
s
t
r
i
b
u
e
i
x
e
n

d
e

f
o
r
m
a

i
r
r
e
g
u
l
a
r

p
e
l

t
e
r
r
i
t
o
r
i
.

L
a

z
o
n
a

c
o
s
t
a
n
e
r
a

c
e
n
t
r
a
l

c
o
n
c
e
n
t
r
a

e
l
s

n
u
c
l
i
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
:

B
a
r
c
e
l
o
n
a

i

l
a

s
e
v
a

r
e
a

m
e
t
r
o
p
o
l
i
t
a
n
a
.

L

i
n
t
e
r
i
o
r

i
,

s
o
b
r
e

t
o
t
,

l
e
s

r
e
e
s

d
e

m
u
n
t
a
n
y
a
,

s

n

p
o
c

u
r
b
a
n
i
t
z
a
t
s
.

L
a

l
l
e
g
e
n
d
a

d
e
l

m
a
p
a

m
o
s
t
r
a

l

o
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i


d
e

l
a

x
a
r
x
a

u
r
b
a
n
a

e
n

d
i
f
e
r
e
n
t
s

n
i
v
e
l
l
s
:


M
e
t
r

p
o
l
i

n
a
c
i
o
n
a
l
.

E
s

t
r
a
c
t
a

d
e

B
a
r
c
e
l
o
n
a

i

l
a

s
e
v
a

r
e
g
i


m
e
t
r
o
p
o
l
i
t
a
n
a

q
u
e
,

a

m

s

d
e
l

B
a
r
c
e
l
o
n

s
,

i
n
c
l
o
u

l
e
s

c
o
m
a
r
q
u
e
s

d
e
l

M
a
r
e
s
m
e
,

e
l
s

d
o
s

V
a
l
l

s
,

e
l

B
a
i
x

L
l
o
b
r
e
g
a
t

i

e
l

G
a
r
r
a
f
.

A

l

i
n
t
e
r
i
o
r

s

h
i

p
o
t

d
i
s
t
i
n
g
i
r

u
n
a

p
r
i
m
e
r
a

c
o
r
o
n
a
,

i
n
t
e
g
r
a
d
a

p
e
l
s

m
u
n
i
c
i
p
i
s

m

s

p
r
o
p
e
r
s
,

c
o
m

a
r
a

B
a
d
a
l
o
n
a
,

S
a
n
t
a

C
o
l
o
m
a

d
e

G
r
a
m
e
n
e
t
,

l

H
o
s
p
i
t
a
l
e
t

d
e

L
l
o
b
r
e
g
a
t
,

C
o
r
n
e
l
l

,

E
s
p
l
u
g
u
e
s
;

i

u
n
a

s
e
g
o
n
a

c
o
r
o
n
a

d
e

n
u
c
l
i
s

m

s

a
l
l
u
n
y
a
t
s
,

c
o
m

a
r
a

M
a
t
a
r

,

G
r
a
n
o
l
l
e
r
s
,

M
o
l
l
e
t
,

S
a
b
a
d
e
l
l
,

T
e
r
r
a
s
s
a
,

R
u
b

,

M
a
r
t
o
r
e
l
l
,

G
a
v

,

C
a
s
t
e
l
l
d
e
f
e
l
s
,

S
i
t
g
e
s
.
.
.


C
e
n
t
r
e
s

s
u
p
r
a
c
o
m
a
r
c
a
l
s
:

l
a

s
e
v
a

i
n
f

u

n
c
i
a

v
e
r
t
e
b
r
a
d
o
r
a

s

e
s
t

n

m

s

e
n
l
l


d
e

l
a

c
o
m
a
r
c
a

d
e

l
a

q
u
a
l

s

n

c
a
p
i
t
a
l
.


C
e
n
t
r
e
s

c
o
m
a
r
c
a
l
s
:

s

n

l
e
s

c
a
p
i
t
a
l
s

d
e

c
o
m
a
r
c
a
.

C
e
n
t
r
e
s

q
u
e
,

e
n
c
a
r
a

q
u
e

p
o
d
e
n

t
e
n
i
r

p
o
c
s

h
a
b
i
t
a
n
t
s
,

c
o
m

a
r
a

F
a
l
s
e
t

o

S
o
r
t
,

s

n

e
l
s

n
u
c
l
i
s

e
n
t
o
r
n

d
e
l
s

q
u
a
l
s

g
r
a
v
i
t
e
n

e
l
s

t
e
r
r
i
t
o
r
i
s

c
i
r
c
u
m
d
a
n
t
s
.
D
I
F
I
C
U
L
T
A
T
S
A
n
a
l
i
t
z
a
r

l
a

x
a
r
x
a

u
r
b
a
n
a

e
n

l

m
b
i
t

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a

p
o
t

f
a
l
s
e
j
a
r
-
n
e

l
a

p
e
r
c
e
p
c
i

:

B
a
r
c
e
l
o
n
a

n
o

s

n
o
m

s

u
n
a

m
e
t
r

p
o
l
i

n
a
c
i
o
n
a
l

(
l

a
l
t
r
a

e
s

M
a
d
r
i
d
)
,

s
i
n


s
u
p
r
a
n
a
c
i
o
n
a
l
,

j
a

q
u
e

l
a

s
e
v
a

i
n
f

u
e
n
c
i
a

s

e
s
t

n

m
o
l
t

m

s

e
n
l
l


d
e
l

t
e
r
r
i
t
o
r
i

e
s
p
a
n
y
o
l
:

e
s
t


i
n
t
e
g
r
a
d
a

e
n

l

a
n
o
m
e
n
a
t

a
r
c

o

e
i
x

d
e
l

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
,

u
n

s
e
g
u
i
t

d
e

c
i
u
t
a
t
s

d
i
n

m
i
q
u
e
s

q
u
e

s

e
s
t
e
n
e
n

d
e
s

d
e
l

c
e
n
t
r
e

d

I
t

l
i
a

c
e
n
t
r
a
l
,

p
e
l

s
u
d

d
e

F
r
a
n

a

i

l
a

c
o
s
t
a

p
e
n
i
n
s
u
l
a
r
,

i

a
r
r
i
b
a

f

n
s

a

A
n
d
a
l
u
s
i
a
.
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
B
a
r
c
e
l
o
n
a
V
i
l
a
n
o
v
a
i

l
a

G
e
l
t
r

S
a
n
t

F
e
l
i
u
d
e

L
l
o
b
r
e
g
a
t
G
r
a
n
o
l
l
e
r
s
G
i
r
o
n
a
O
l
o
t
B
a
n
y
o
l
e
s
V
i
c
R
i
p
o
l
l
B
e
r
g
a
P
u
i
g
c
e
r
d

l
a

S
e
u

d

U
r
g
e
l
l
S
o
r
t
T
r
e
m
p
S
o
l
s
o
n
a
B
a
l
a
g
u
e
r
L
l
e
i
d
a
M
o
l
l
e
r
u
s
s
a
T

r
r
e
g
a
C
e
r
v
e
r
a
I
g
u
a
l
a
d
a
M
o
n
t
b
l
a
n
c
V
a
l
l
s
R
e
u
s
T
o
r
t
o
s
a
A
m
p
o
s
t
a
G
a
n
d
e
s
a
F
a
l
s
e
t
M

r
a
d

E
b
r
e
T
a
r
r
a
g
o
n
a
e
l

V
e
n
d
r
e
l
l
V
i
l
a
f
r
a
n
c
a
d
e
l

P
e
n
e
d

s
l
e
s

B
o
r
g
e
s
B
l
a
n
q
u
e
s
V
i
e
l
l
a
e
l

P
o
n
t
d
e

S
u
e
r
t
M
a
n
r
e
s
a
F
i
g
u
e
r
e
s
l
a

B
i
s
b
a
l
d

E
m
p
o
r
d

M
a
t
a
r

S
a
n
t
a

C
o
l
o
m
a
d
e

F
a
r
n
e
r
s
T
e
r
r
a
s
s
a
S
a
b
a
d
e
l
l
X
A
R
X
A

U
R
B
A
N
A
m
e
t
r

p
o
l
i

n
a
c
i
o
n
a
l
c
e
n
t
r
e
s

s
u
p
r
a
c
o
m
a
r
c
a
l
s
c
e
n
t
r
e
s

c
o
m
a
r
c
a
l
s
130376 _ 0007-0074.indd 72 28/7/09 14:16:39
X
a
r
x
a

u
r
b
a
n
a

a

E
s
p
a
n
y
a
S
E
N
O
0
6
5
1
3
0
k
m
X
A
R
X
A

U
R
B
A
N
A
m
e
t
r

p
o
l
i
s

n
a
c
i
o
n
a
l
s
m
e
t
r

p
o
l
i
s

r
e
g
i
o
n
a
l
s
s
u
b
m
e
t
r

p
o
l
i
s

r
e
g
i
o
n
a
l
s
a
l
t
r
e
s

r
e
e
s

m
e
t
r
o
p
o
l
i
t
a
n
e
s
34
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 73 28/7/09 14:16:40
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra la xarxa urbana a Espanya.
Demaneu als alumnes que escriguin el nom de les ciutats espanyoles que hi ha senyalades al mapa i que
han de saber perqu, la majoria, sn capitals de provncia.
Destaqueu que prop del 80 % de la poblaci espanyola viu en ciutats. Remarqueu, tamb, que segons la
importncia de cada ciutat dins de la xarxa urbana espanyola sestableixen quatre nivells jerrquics.
Compareu la informaci adjunta amb la llegenda del mapa per comprovar els diferents nivells:
Metrpolis nacionals: sn Madrid i Barcelona, que concentren els serveis ms especialitzats, s a dir,
administraci, fnances i comer de lEstat.
Metrpolis regionals: sn ciutats que exerceixen de centres comercials i que concentren les funcions
sanitries, educatives i culturals en lmbit de la comunitat autnoma. Per exemple, Valladolid, la Corunya,
Bilbao, Sevilla, Saragossa, Valncia, Mlaga, Palma, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria.
Submetrpolis regionals: sn ciutats que, generalment, funcionen com a centres de serveis de les seves
provncies i de les zones de lentorn, com Vigo, Granada, Sant Sebasti/Donostia, Gijn, Oviedo,
Pamplona/Irua, Alacant.
Altres rees metropolitanes destacables sn les que compleixen funcions comercials de carcter
provincial, algunes de les quals han crescut com a centres industrials.
Cartagena
Ferrol
Avils
Gijn
Algesires
Vigo
El Puerto
de Santa Mara
Jan
Osca
Lle
Lugo
Cadis
Palma
Terol
Conca
vila
Sria
Mrida
Girona
Mrcia
Madrid
Toledo
Mlaga
Lleida
Burgos
Bilbao
Oviedo
Zamora
Huelva
Almeria
Alacant
Granada
Crdova
Segvia
Cceres
Sevilla
Vitria
Ourense
Badajoz
Valncia
Albacete
Pamplona
Logronyo
Palncia
Barcelona
Tarragona
Salamanca
Saragossa
Santander
Valladolid
Pontevedra
la Corunya
Ciudad Real
Guadalajara
Sant Sebasti
Castell de
la Plana
Santa Cruz de Tenerife
Las Palmas de Gran Canaria
S
E
N
O
0 65 130
km
Santa Cruz
de Tenerife
Las Palmas
de Gran Canaria
XARXA URBANA
metrpolis nacionals
metrpolis regionals
submetrpolis regionals
altres rees metropolitanes
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0007-0074.indd 74 28/7/09 14:16:41
35
MAPA
A
n
d
a
l
u
s
i
a
0
2
0
4
0
k
m
S
E
N
O
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 75 28/7/09 12:44:20
A
n
d
a
l
u
s
i
a

0
2
0
4
0
k
m
S
E
N
O
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 76 28/7/09 12:44:20
S
N
E O
0 18 36
km
Arag
36
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 77 28/7/09 12:44:20
S
N
E O
0 18 36
km
Arag
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 78 28/7/09 12:44:21
37
MAPA
P
r
i
n
c
i
p
a
t

d

A
s
t

r
i
e
s
S N
E
O
0
8
1
6
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 79 28/7/09 12:44:21
P
r
i
n
c
i
p
a
t

d

A
s
t

r
i
e
s
S N
E
O
0
8
1
6
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 80 28/7/09 12:44:21
C
a
n

r
i
e
s
S N
E
O
0
2
0
4
0
k
m
38
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 81 28/7/09 12:44:21
C
a
n

r
i
e
s
S N
E
O
0
2
0
4
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 82 28/7/09 12:44:21
C
a
n
t

b
r
i
a
S N
E
O
0
8
1
6
k
m
39
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 83 28/7/09 12:44:22
C
a
n
t

b
r
i
a
S N
E
O
0
8
1
6
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 84 28/7/09 12:44:22
C
a
s
t
e
l
l
a

i

L
l
e

S N
E
O
0
2
0
4
0
k
m
40
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 85 28/7/09 12:44:22
C
a
s
t
e
l
l
a

i

L
l
e

S N
E
O
0
2
0
4
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 86 28/7/09 12:44:23
C
a
s
t
e
l
l
a

l
a

M
a
n
x
a
S N
E
O
0
2
0
4
0
k
m
41
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 87 28/7/09 12:44:23
C
a
s
t
e
l
l
a

l
a

M
a
n
x
a
S N
E
O
0
2
0
4
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 88 28/7/09 12:44:23
42
MAPA
S
N
E O
0 15 30
km
Catalunya
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 89 28/7/09 12:44:24
S
N
E O
0 15 30
km
Catalunya
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 90 28/7/09 12:44:24
43
MAPA
C
o
m
u
n
i
t
a
t

d
e

M
a
d
r
i
d
S N
E
O
0
1
0
2
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 91 28/7/09 12:44:25
C
o
m
u
n
i
t
a
t

d
e

M
a
d
r
i
d
S N
E
O
0
1
0
2
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 92 28/7/09 12:44:25
E
x
t
r
e
m
a
d
u
r
a
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
44
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 93 28/7/09 12:44:25
E
x
t
r
e
m
a
d
u
r
a
S N
E
O
0
1
5
3
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 94 28/7/09 12:44:25
G
a
l

c
i
a
0
1
5
3
0
k
m
S
E
N
O
45
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 95 28/7/09 12:44:26
G
a
l

c
i
a
0
1
5
3
0
k
m
S
E
N
O
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 96 28/7/09 12:44:26
I
l
l
e
s

B
a
l
e
a
r
s
S N
E
O
0
1
0
2
0
k
m
46
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 97 28/7/09 12:44:26
I
l
l
e
s

B
a
l
e
a
r
s
S N
E
O
0
1
0
2
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 98 28/7/09 12:44:26
L
a

R
i
o
j
a
S N
E
O
0
5
1
0
k
m
47
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 99 28/7/09 12:44:27
L
a

R
i
o
j
a
S N
E
O
0
5
1
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 100 28/7/09 12:44:27
C
o
m
u
n
i
t
a
t

F
o
r
a
l

d
e

N
a
v
a
r
r
a
S N
E
O
0
8
1
6
k
m
48
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 101 28/7/09 12:44:27
C
o
m
u
n
i
t
a
t

F
o
r
a
l

d
e

N
a
v
a
r
r
a
S N
E
O
0
8
1
6
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 102 28/7/09 12:44:27
49
MAPA
S N
E
O
0
8
1
6
k
m
P
a

s

B
a
s
c


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0075-0108.indd 103 28/7/09 12:44:28
S N
E
O
0
8
1
6
k
m
P
a

s

B
a
s
c


2
0
0
9

G
r
u
p

P
r
o
m
o
t
o
r

/

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.

S
e
r
v
e
i
s

C
a
r
t
o
g
r

f

c
s

S
a
n
t
i
l
l
a
n
a
130376 _ 0075-0108.indd 104 28/7/09 12:44:28
R
e
g
i


d
e

M

r
c
i
a
S N
E
O
0
1
0
2
0
k
m
50
MAPA
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 105 28/7/09 12:44:28
R
e
g
i


d
e

M

r
c
i
a
S N
E
O
0
1
0
2
0
k
m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 106 28/7/09 12:44:28
51
MAPA
S
N
E O
0 14 28
km
Comunitat Valenciana
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 107 28/7/09 12:44:29
S
N
E O
0 14 28
km
Comunitat Valenciana
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0075-0108.indd 108 28/7/09 12:44:29
ndex
Fitxa 1. Com es representa la Terra. Activitats i solucions
Fitxa 2. Quins elements apareixen en un mapa. Activitats i solucions
Fitxa 3. Com es llegeix un mapa. Activitats i solucions
Fitxa 4. Per a qu serveix lescala. Activitats i solucions
Fitxa 5. Com moriento. Activitats i solucions.
Fitxa 6. Com localitzo un punt sobre la Terra. Activitats i solucions
Fitxa 7. Com oriento un mapa. Activitats i solucions
Fitxa 8. Com es representa el relleu. Activitats i solucions
Fitxa 9. Com es llegeix el relleu en els mapes. Activitats i solucions
Fitxa 10. Quina informaci em dna un mapa. Activitats i solucions
Fitxa 11. Per a qu serveix un plnol. Activitats i solucions
Fitxa 12. De qu minforma una fotografa aria. Activitats i solucions
2. Lectura i interpretaci de mapes

Fitxes per treballar procediments cartogrfcs

Fitxes resoltes
130376 _ 0109-0158.indd 109 28/7/09 12:41:36
130376 _ 0109-0158.indd 110 28/7/09 12:41:36
FITXA
Curs: Alumne:
1. Observa el globus terraqi i el mapamundi.
Recorda
Un globus terraqi s una representaci esfrica de la Terra.
Un mapa s la representaci plana de la superfcie de la Terra o duna part seva.
Quan es representa tota la Terra, sanomena planisferi o mapamundi.
Els cartgrafs fan servir diferents projeccions per passar de lesfera terrestre al plnol.
Les principals projeccions cartogrfiques sn cilndriques, cniques i zenitals.
1 Com es representa
la Terra
Respon:
a) En quin pots observar alhora els continents dOceania i Europa?
b) Quin representa la Terra de manera ms real? Per qu?

Globus terraqi Mapamundi o planisferi
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 111 28/7/09 12:41:36
2. Escriu si s cert (C) o fals (F) en cada una de les afirmacions segents:
El globus terraqi s la forma ms precisa de representar la Terra. Com que s una
esfera, mostra les distncies i la grandria dels continents i dels oceans sense
deformar-los.
Un mapa s una representaci plana a escala dun territori.
Els cartgrafs fan servir diferents projeccions per passar de lesfera al pla.
Cap representaci cartogrfica dna una imatge exacta de la Terra.
Les projeccions cartogrfiques sn les imatges que es reflecteixen en un mirall.
Per passar de lesfera de la Terra a una superfcie plana es fan servir projeccions
cartogrfiques.
Les projeccions cartogrfiques sn representacions exactes de la Terra.
3. Relaciona el tipus de projecci amb el nom corresponent.
Projecci cilndrica
Projecci zenital
Projecci cnica
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 112 28/7/09 12:41:36
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
En el mapamundi o planisferi. En el globus terraqi no s possible.
El globus terraqi representa la Terra tal com s a la realitat, sense cap tipus de
distorsi.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
Curs: Alumne:
1. Observa el globus terraqi i el mapamundi.
Recorda
Un globus terraqi s una representaci esfrica de la Terra.
Un mapa s la representaci plana de la superfcie de la Terra o duna part seva.
Quan es representa tota la Terra, sanomena planisferi o mapamundi.
Els cartgrafs fan servir diferents projeccions per passar de lesfera terrestre al plnol.
Les principals projeccions cartogrfiques sn cilndriques, cniques i zenitals.
1 Com es representa
la Terra
Respon:
a) En quin pots observar alhora els continents dOceania i Europa?
b) Quin representa la Terra de manera ms real? Per qu?

Globus terraqi Mapamundi o planisferi
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 113 28/7/09 12:41:37
C
C
C
C
C
F
F
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
2. Escriu si s cert (C) o fals (F) en cada una de les afirmacions segents:
El globus terraqi s la forma ms precisa de representar la Terra. Com que s una
esfera, mostra les distncies i la grandria dels continents i dels oceans sense
deformar-los.
Un mapa s una representaci plana a escala dun territori.
Els cartgrafs fan servir diferents projeccions per passar de lesfera al pla.
Cap representaci cartogrfica dna una imatge exacta de la Terra.
Les projeccions cartogrfiques sn les imatges que es reflecteixen en un mirall.
Per passar de lesfera de la Terra a una superfcie plana es fan servir projeccions
cartogrfiques.
Les projeccions cartogrfiques sn representacions exactes de la Terra.
3. Relaciona el tipus de projecci amb el nom corresponent.
Projecci cilndrica
Projecci zenital
Projecci cnica
130376 _ 0109-0158.indd 114 28/7/09 12:41:37
FITXA
Curs: Alumne:
1. Escriu els noms dels diferents elements del mapa.
2. Relaciona.
Recorda
La cartografia s la cincia que es dedica a lelaboraci de mapes i plnols.
En els mapes apareixen una srie delements que ajuden a comprendrels.
Aquests elements sn: el ttol, el nord del mapa, les coordenades geogrfiques,
lescala i la llegenda.
2
Quins elements
apareixen en un mapa
Informa sobre lorientaci
Serveix per saber la distncia i la grandria real
dels elements que es representen
Recull el significat dels smbols
Serveixen per localitzar un punt amb exactitud
Indica quin s el tema que sha tractat Parallels i meridians
Ttol
Llegenda
Nord del mapa
Escala
0 2.000
quilmetres
POBLACI TOTAL PER PASOS
(en milions dhabitants)
POBLACI
menys de 20
de 20 a 70
ms de 70
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 115 28/7/09 12:41:38
3. Observa el mapa i fes una fitxa amb la informaci que cont.
Respon:
a) Quin ttol posaries al mapa?
b) Quina s la relaci que indica lescala?
c) Interpreta la llegenda: quin tipus de smbols sutilitzen per representar els espais
protegits?
Quants parcs nacionals hi ha actualment a lEstat espanyol? Quina comunitat
autnoma en t ms? Digues quines sn.
Aigestortes i Estany
de Sant Maurici

GALCIA


P. DASTRIES
CANTBRIA
LA RIOJA
CATALUNYA
ILLES BALEARS
ARAG
C. VALENCIANA
EXTREMADURA
ANDALUSIA
R. DE
MRCIA
C. F. DE
NAVARRA
CASTELLA I LLE
C. DE
MADRID
CASTELLA-
LA MANXA
PAS
BASC




Doana
Sierra Nevada
Picos de Europa
Cabaeros
Monfrage
Ordesa i
Mont
Perdut
Arxiplag
de Cabrera
Tablas de Daimiel
Illas
Atlnticas
Timanfaya
Teide
Garajonay
Caldera de
Taburiente
0 120
quilmetres
SUPERF CI E PROTEGI DA
comunitats autnomes
amb ms superfcie protegida
PARCS NACI ONALS
parc nacional
CANRIES
Ceuta
Melilla
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 116 28/7/09 12:41:39
0 2.000
quilmetres
POBLACI TOTAL PER PASOS
(en milions dhabitants)
POBLACI
menys de 20
de 20 a 70
ms de 70
Llegenda
Ttol
Coordenades
geogrfiques
Escala
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
Curs: Alumne:
1. Escriu els noms dels diferents elements del mapa.
2. Relaciona.
Recorda
La cartografia s la cincia que es dedica a lelaboraci de mapes i plnols.
En els mapes apareixen una srie delements que ajuden a comprendrels.
Aquests elements sn: el ttol, el nord del mapa, les coordenades geogrfiques,
lescala i la llegenda.
2
Quins elements
apareixen en un mapa
Informa sobre lorientaci
Serveix per saber la distncia i la grandria real
dels elements que es representen
Recull el significat dels smbols
Serveixen per localitzar un punt amb exactitud
Indica quin s el tema que sha tractat Parallels i meridians
Ttol
Llegenda
Nord del mapa
Escala
Orientaci
nord
del mapa
130376 _ 0109-0158.indd 117 28/7/09 12:41:39
3. Observa el mapa i fes una fitxa amb la informaci que cont.
Parcs nacionals i superfcie protegida per comunitats autnomes.
Que 1 centmetre sobre el mapa equival a 120 quilmetres sobre el terreny.
Es fa servir el color gris per representar la superfcie protegida per comunitats
autnomes, amb la qual cosa sobt un mapa coropltic. Els parcs nacionals es
representen amb color negre, que en delimita la forma.
Actualment a lEstat espanyol hi ha 14 parcs nacionals. Canries s la
comunitat autnoma amb ms parcs nacionals. Els parcs de Canries sn: Teide,
Timanfaya, Caldera de Taburiente i Garajonay.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Respon:
a) Quin ttol posaries al mapa?
b) Quina s la relaci que indica lescala?
c) Interpreta la llegenda: quin tipus de smbols sutilitzen per representar els espais
protegits?
Quants parcs nacionals hi ha actualment a lEstat espanyol? Quina comunitat
autnoma en t ms? Digues quines sn.
Aigestortes i Estany
de Sant Maurici

GALCIA


P. DASTRIES
CANTBRIA
LA RIOJA
CATALUNYA
ILLES BALEARS
ARAG
C. VALENCIANA
EXTREMADURA
ANDALUSIA
R. DE
MRCIA
C. F. DE
NAVARRA
CASTELLA I LLE
C. DE
MADRID
CASTELLA-
LA MANXA
PAS
BASC




Doana
Sierra Nevada
Picos de Europa
Cabaeros
Monfrage
Ordesa i
Mont
Perdut
Arxiplag
de Cabrera
Tablas de Daimiel
Illas
Atlnticas
Timanfaya
Teide
Garajonay
Caldera de
Taburiente
0 120
quilmetres
SUPERF CI E PROTEGI DA
comunitats autnomes
amb ms superfcie protegida
PARCS NACI ONALS
parc nacional
CANRIES
Ceuta
Melilla
130376 _ 0109-0158.indd 118 28/7/09 12:41:41
FITXA
Curs: Alumne:
1. Relaciona els smbols amb el seu significat.
2. Pinta el mapa amb lajuda de la llegenda.
Recorda
La llegenda recull el significat dels signes que sutilitzen en el mapa.
Aquests signes poden estar representats mitjanant colors i/o smbols.
3 Com es llegeix un mapa
autopista o autovia
carretera secundria
ferrocarril
aeroport
port
embassament
riu
cim
0 100
quilmetres
VESSANTS HIDROGRFICS
mediterrani
c antbric
ocenic
Taronja
Blau
Verd
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 119 28/7/09 12:41:42
3. Pinta el mapa amb lajuda de la llegenda i respon les preguntes.
Quines sn les comunitats
autnomes ms poblades
dEspanya?
I les menys poblades?
4. Observa la llegenda i elabora el mapa del temps segons el pronstic meteorolgic.
Pronstic meteorolgic
Sespera lentrada dun front fred
pel Cantbric que portar pluja
a Galcia i al Principat dAstries.
Aix causar un descens de
les temperatures i laparici
de les primeres nevades al nord
dArag i de Catalunya.
A la C. F. de Navarra i Pas Basc
sesperen bancs de boira.
Es poden formar tempestes
a Castella i Lle, C. de Madrid,
Castella-la Manxa i Extremadura.
Al sud dAndalusia,
la C. Valenciana, R. de Mrcia,
Illes Balears i Canries sespera
un anticicl, i per aix brillar
el sol.
El vent bufar a la costa oest
dAndalusia.
(en milions dhabitants)
POBLACI
menys d1
d1 a 3 ms de 6
de 3 a 6
Groc
Taronja
Rosa
Vermell
0 100
quilmetres
0 100
quilmetres
TEMPS
sol
pluja
tempesta
boira
neu
vent
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 120 28/7/09 12:41:43
FITXA
Curs: Alumne:
FITXA
1. Relaciona els smbols amb el seu significat.
2. Pinta el mapa amb lajuda de la llegenda.
Recorda
La llegenda recull el significat dels signes que sutilitzen en el mapa.
Aquests signes poden estar representats mitjanant colors i/o smbols
3 Com es llegeix un mapa
0 100
quilmetres
VESSANTS HIDROGRFICS
mediterrani
c antbric
ocenic
Taronja
Blau
Verd
C A NT B R I C
OC E NI C
OC E NI C
M E DI T E R R A NI
autopista o autovia
carretera secundria
ferrocarril
aeroport
port
embassament
riu
cim
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 121 28/7/09 12:41:48
3. Pinta el mapa amb lajuda de la llegenda i respon les preguntes.
Quines sn les comunitats
autnomes ms poblades
dEspanya?
I les menys poblades?
4. Observa la llegenda i elabora el mapa del temps segons el pronstic meteorolgic.
(en milions dhabitants)
POBLACI
meny s d1
d1 a 3 ms de 6
de 3 a 6


Groc
Taronja
Rosa
Vermell
0 100
quilmetres
Andalusia
Catalunya
Comunitat
de Madrid
Comunitat
Foral de
Navarra
la Rioja
Cantbria
Andalusia, Catalunya
i la Comunitat de Madrid,
amb ms de 6 milions
dhabitants.
La Rioja, Cantbria
i la Comunitat Foral
de
N
avarra, amb menys
dun mili dhabitants.
Pronstic meteorolgic
Sespera lentrada dun front fred
pel Cantbric que portar pluja
a Galcia i al Principat dAstries.
Aix causar un descens de
les temperatures i laparici
de les primeres nevades al nord
dArag i de Catalunya.
A la C. F. de Navarra i Pas Basc
sesperen bancs de boira.
Es poden formar tempestes
a Castella i Lle, C. de Madrid,
Castella-la Manxa i Extremadura.
Al sud dAndalusia,
la C. Valenciana, R. de Mrcia,
Illes Balears i Canries sespera
un anticicl, i per aix brillar
el sol.
El vent bufar a la costa oest
dAndalusia
0 100
quilmetres
TEMPS
sol
pluja
tempesta
boira
neu
vent
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 122 28/7/09 12:41:49
FITXA
Curs: Alumne:
1. Observa aquests mapes.
Quin tipus descala shi utilitza:
grfica o numrica?
A:
B:
A quina escala es representa
el mapa A?
Qu vol dir aix?
Quina s la correspondncia
en lescala del mapa B?

Recorda
Lescala indica la distncia i la mida real dels elements que es representen
en el mapa. Lescala pot ser de tres tipus:
Lescala numrica s una fracci en la qual el numerador s la mesura presa
en el plnol i el denominador, lequivalncia daquesta unitat a la realitat.
Lescala grfica s una recta dividida en segments que mostra la relaci entre
la longitud de la representaci i la distncia real.
Lescala textual sexpressa per mitj duna relaci escrita.
Depenent de lescala els mapes poden ser a petita escala i a gran escala.
4 Per a qu serveix
lescala
ria de Vigo
port de
Bouzas
port
pesquer

llotja
drassanes
1:10.000
A
0 800
quilmetres
B
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 123 28/7/09 12:42:22
2. Observa els mapes i respon les preguntes segents:
Quines diferncies trobes entre
aquests mapes?

Indica la relaci que hi ha a les
escales de cadascun dels mapes.
A:
B:
C:
Si vols fer un plnol on hi hagi la
localitzaci dels comeros del teu
barri, quina escala faries servir?
Per qu?

Completa les frases segents,
dient si sn a gran escala o a
petita escala:
Els mapes a
tenen un nivell de detall ms
elevat.
Els mapes a
sn menys detallats i ms
generals.
r
i
u

T

r
i
a

r
i
u





X

q
uer
cap de Cullera
lAlbufera
mar
Mediterrani
golf
de
Valncia
D
E
P
R
E
S
S
I

L
I
T
O
R
A
L
Valncia
0 11
quilmetres
ESCALA
A
Llocnou
de la Corona
Godella Bonreps i Mirambell
Almssera
Tavernes Blanques
Sedav
Alboraia
Paiporta
Benetsser
Xirivella
VALNCIA
Mislata
Burjassot
Paterna
mar
Mediterrani
0 1,6
quilmetres
ESCALA
B
p
l
a

a

d
e
S
a
n
t
i
a
g
o

S
u

r
e
z
c a r r e
r J o
a
q
u
n
N
a
v
a
r r o
c a r r e
r J u
a
n
d
e
C
e
l a
y
a
c a r r e r d e M
o s s n F e b r e r
c
a
r
r
e
r





C
a
r
t
e
r
o
s
c
a
r
r
e
r

d
e

C
a
r
r

c
o
l
a
G
r
u
p
o

V
a
l
v
a
n
e
r
a
0 34
metres
ESCALA
C
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 124 28/7/09 12:42:22
FITXA
Curs: Alumne:
4
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
numrica
grfica
Que cada unitat sobre el terreny
equival a 10.000 sobre el mapa.
A 1:10.000
La correspondncia s que
1 centmetre en el mapa representa
800 quilmetres sobre el terreny.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
1. Observa aquests mapes.
Quin tipus descala shi utilitza:
grfica o numrica?
A:
B:
A quina escala es representa
el mapa A?
Qu vol dir aix?
Quina s la correspondncia
en lescala del mapa B?

Recorda
Lescala indica la distncia i la mida real dels elements que es representen
en el mapa. Lescala pot ser de tres tipus:
Lescala numrica s una fracci en la qual el numerador s la mesura presa
en el plnol i el denominador, lequivalncia daquesta unitat a la realitat.
Lescala grfica s una recta dividida en segments que mostra la relaci entre
la longitud de la representaci i la distncia real.
Lescala textual sexpressa per mitj duna relaci escrita.
Depenent de lescala els mapes poden ser a petita escala i a gran escala.
Per a qu serveix
lescala
ria de Vigo
port de
Bouzas
port
pesquer

llotja
drassanes
1:10.000
A
0 800
quilmetres
B
130376 _ 0109-0158.indd 125 28/7/09 12:42:22
Que sn mapes de Valncia, per
a diferents escales.
1 centmetre en el mapa equival
a 11 quilmetres sobre el terreny.
1 centmetre en el mapa equival
a 1,6 quilmetres sobre el terreny.
1 centmetre en el mapa equival
a 34 metres sobre el terreny.
Faria servir un mapa a escala
gran, s a dir, el mapa C, perqu
em permet localitzar els
comeros als carrers que
apareixen dibuixats.
gran escala
petita escala
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
2. Observa els mapes i respon les preguntes segents:
Quines diferncies trobes entre
aquests mapes?

Indica la relaci que hi ha
a les escales de cadascun dels
mapes.
A:
B:
C:
Si vols fer un plnol on hi hagi la
localitzaci dels comeros del teu
barri, quina escala faries servir?
Per qu?

Completa les frases segents,
dient si sn a gran escala o a
petita escala:
Els mapes a
tenen un nivell de detall ms
elevat.
Els mapes a
sn menys detallats i ms
generals.
r
i
u

T

r
i
a

r
i
u





X

q
uer
cap de Cullera
lAlbufera
mar
Mediterrani
golf
de
Valncia
D
E
P
R
E
S
S
I

L
I
T
O
R
A
L
Valncia
0 11
quilmetres
ESCALA
A
Llocnou
de la Corona
Godella Bonreps i Mirambell
Almssera
Tavernes Blanques
Sedav
Alboraia
Paiporta
Benetsser
Xirivella
VALNCIA
Mislata
Burjassot
Paterna
mar
Mediterrani
0 1,6
quilmetres
ESCALA
B
p
l
a

a

d
e
S
a
n
t
i
a
g
o

S
u

r
e
z
c a r r e
r J o
a
q
u
n
N
a
v
a
r r o
c a r r e
r J u
a
n
d
e
C
e
l a
y
a
c a r r e r d e M
o s s n F e b r e r
c
a
r
r
e
r





C
a
r
t
e
r
o
s
c
a
r
r
e
r

d
e

C
a
r
r

c
o
l
a
G
r
u
p
o

V
a
l
v
a
n
e
r
a
0 34
metres
ESCALA
C
130376 _ 0109-0158.indd 126 28/7/09 12:42:23
FITXA
Curs: Alumne:
1. El Sol, a ms de donar-nos llum i calor, ens serveix per orientar-nos. Si tenim en compte
que el Sol surt per lest, digues en quina posici estan situades les figures segents respecte
al caminant.
Respecte al caminant:
larbre s a l
la casa s al
el cavall s a l
lovella s al
2. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F).
Els punts cardinals sn sis.
El Sol surt per loest.
SO significa sud-est
E significa est.
En els mapes, el nord se situa
generalment a la part superior.
El Sol es pon per loest.
Els punts cardinals serveixen
per orientar-se.
Ara transforma les oracions falses en certes.
Recorda
Els punts cardinals serveixen per orientar-nos.
Els principals punts cardinals sn: nord (N), sud (S), est (E) i oest (O).
Entre els punts cardinals podem trobar una srie de punts intermedis, com sn
nord-est (NE), sud-est (SE), sud-oest (SO) i nord-oest (NO).
5 Com moriento
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 127 28/7/09 12:42:24
3. Llegeix les instruccions per trobar el tresor.
4. Observa la situaci dels punts de la quadrcula de la dreta i completa la taula indicant
en quina direcci est situat cadascun respecte als altres.
A
Respecte
a
B
Respecte
a
C
Respecte
a
D
Respecte
a
A SUD-EST
B SUD
C
D
Pistes per trobar un tresor
1. Tres quadres al nord.
2. Dos quadres a lest.
3. Dos quadres al sud.
4. Dos quadres a lest.
5. Tres quadres al nord.
6. Dos quadres a loest.
7. Dos quadres al nord.
8. Finalment, dos quadres
a lest.
A
B
C
D
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 128 28/7/09 12:42:24
FITXA
Curs: Alumne:
1. El Sol, a ms de donar-nos llum i calor, ens serveix per orientar-nos. Si tenim en compte
que el Sol surt per lest, digues en quina posici estan situades les figures segents respecte
al caminant.
Respecte al caminant:
larbre s a l
la casa s al
el cavall s a l
lovella s al
2. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F).
Els punts cardinals sn sis.
El Sol surt per loest.
SO significa sud-est
E significa est.
En els mapes, el nord se situa
generalment a la part superior.
El Sol es pon per loest.
Els punts cardinals serveixen
per orientar-se.
Ara transforma les oracions falses en certes.
Recorda
Els punts cardinals serveixen per orientar-nos.
Els principals punts cardinals sn: nord (N), sud (S), est (E) i oest (O).
Entre els punts cardinals podem trobar una srie de punts intermedis, com sn
nord-est (NE), sud-est (SE), sud-oest (SO) i nord-oest (NO).
5 Com moriento
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
est
nord
oest
sud
F
F
C
C
C
C
Els punts cardinals sn quatre.
El Sol es pon per loest.
SO significa sud-oest.
F
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 129 28/7/09 12:42:24
3. Llegeix les instruccions per trobar el tresor.
4. Observa la situaci dels punts de la quadrcula de la dreta i completa la taula indicant
en quina direcci est situat cadascun respecte als altres.
A
Respecte
a
B
Respecte
a
C
Respecte
a
D
Respecte
a
A SUD-EST
B SUD
C
D
Pistes per trobar un tresor
1. Tres quadres al nord.
2. Dos quadres a lest.
3. Dos quadres al sud.
4. Dos quadres a lest.
5. Tres quadres al nord.
6. Dos quadres a loest.
7. Dos quadres al nord.
8. Finalment, dos quadres
a lest.
A
B
C
D
nord est
nord-oest nord nord-oest
sud-est sud-est
nord-oest oest sud
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 130 28/7/09 12:42:24
FITXA
Curs: Alumne:
1. En cada oraci tria la paraula que hi correspon i escriu-la.
Les sn lnies imaginries que es tracen sobre la Terra.
meridians

parallels

coordenades geogrfiques
Els sn lnies imaginries que van en direcci nord-sud.
parallels

meridians

pols
Els sn lnies imaginries que van en direcci est-oest.
est-oest

parallels

meridians
L divideix la Terra en hemisferi nord i hemisferi sud.
pol

equador

nord
El meridi de divideix la Terra en hemisferi est i hemisferi
oest.
Greenwich

est

nord
Com localitzo un punt
sobre la Terra
6
Recorda
Les coordenades geogrfiques sn lnies imaginries que es tracen sobre un mapa
que ens permeten localitzar un punt exacte sobre la Terra.
Els parallels van en direcci nord-sud i es localitzen a partir de lequador. Lequador
divideix la Terra en lhemisferi nord i lhemisferi sud. Altres parallels sn el trpic
de Cncer, el trpic de Capricorn, el cercle polar rtic i el cercle polar antrtic.
Els meridians van en direcci est-oest i es localitzen a partir del meridi
de Greenwich. El meridi de Greenwich divideix la Terra en lhemisferi est i lhemisferi
oest.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 131 28/7/09 12:42:24
2. En el globus terraqi A pinta de color vermell lhemisferi nord i de color blau lhemisferi sud.
En el B, pinta de color verd lhemisferi est i de color groc lhemisferi oest.
3. Observa el mapa i completal amb el nom dels principals parallels i meridians.
0 2.130
quilmetres
A
equador
m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h
B
equador
m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
4. Reflexiona: per a qu serveixen les coordenades geogrfiques?

130376 _ 0109-0158.indd 132 28/7/09 12:42:24
FITXA
Curs: Alumne:
1. En cada oraci tria la paraula que hi correspon i escriu-la.
Les sn lnies imaginries que es tracen sobre la Terra.
meridians

parallels

coordenades geogrfiques
Els sn lnies imaginries que van en direcci nord-sud.
parallels

meridians

pols
Els sn lnies imaginries que van en direcci est-oest.
est-oest

parallels

meridians
L divideix la Terra en hemisferi nord i hemisferi sud.
pol

equador

nord
El meridi de divideix la Terra en hemisferi est i hemisferi
oest.
Greenwich

est

nord
Com localitzo un punt
sobre la Terra
6
Recorda
Les coordenades geogrfiques sn lnies imaginries que es tracen sobre un mapa
que ens permeten localitzar un punt exacte sobre la Terra.
Els parallels van en direcci nord-sud i es localitzen a partir de lequador. Lequador
divideix la Terra en lhemisferi nord i lhemisferi sud. Altres parallels sn el trpic
de Cncer, el trpic de Capricorn, el cercle polar rtic i el cercle polar antrtic.
Els meridians van en direcci est-oest i es localitzen a partir del meridi
de Greenwich. El meridi de Greenwich divideix la Terra en lhemisferi est i lhemisferi
oest.
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
coordenades geogrfiques
parallels
meridians
equador
Greenwich
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 133 28/7/09 12:42:26
0 2.130
quilmetres
4. Reflexiona: per a qu serveixen les coordenades geogrfiques?

A B
cercle polar
rtic
trpic de Cncer
equador
trpic de
Capricorn
meridi de
Greenwich
cercle polar
antrtic
Les coordenades geogrfiques sn lnies imaginries que ens permeten saber
la localitzaci exacta de qualsevol punt sobre la Terra.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
2. En el globus terraqi A pinta de color vermell lhemisferi nord i de color blau lhemisferi sud.
En el B, pinta de color verd lhemisferi est i de color groc lhemisferi oest.
3. Observa el mapa i completal amb el nom dels principals parallels i meridians.
equador
m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h
HEMISFERI NORD
HEMISFERI SUD
HEMISFERI
OEST
HEMISFERI
EST
130376 _ 0109-0158.indd 134 28/7/09 12:42:26
FITXA
Curs: Alumne:
1. En Sergi ha de donar algunes instruccions a un amic seu, en Pau, que acaba darribar a la
ciutat. Com que en Pau no sap el nom dels carrers, per orientar-se han triat el sistema de
coordenades. Ratlla en cada cas les coordenades correctes.
Recorda
Per localitzar un punt a la Terra cal saber quin parallel i quin meridi passen per
aquest punt. Aix ens indica la latitud i la longitud del punt.
La latitud s la distncia, mesurada en graus, dun parallel respecte a lequador. Si
aquest parallel s a lhemisferi nord, t latitud nord, i si s a lhemisferi sud, t
latitud sud.
La longitud s la distncia, mesurada en graus, dun meridi respecte al meridi de
Greenwich. Si aquest meridi s a lest de Greenwich, t longitud est, i si s a loest
de Greenwich, t longitud oest.
Com oriento un mapa 7
La parada de lautobs s a: 30, E 50, B 60, D
Lentrada de lescola la trobar a: 20, D 50, C 60, B
El lloc exacte on podr assistir a la seva classe de tennis s: 100, A 20, D 90, C
La casa den Sergi s a: 40, C 80, B 30, E
A
B
C
D
E
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
A
B
C
D
E
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 135 28/7/09 12:42:27
2. Observa el mapa segent:
Quin arxiplag espanyol t longitud est
i quin longitud oest?
Aproximadament, escriu la latitud i la
longitud en qu se situa la pennsula
Ibrica.

3. Observa amb atenci el mapa del mn i completa la llista segent:
0


m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h


5


O
5


E
1
0


O
1
5


O
2
0


O
30 N
35 N
40 N
45 N
25 N
0 200
quilmetres
Punt A, situat a
Punt B, situat a
Punt C, situat a
Punt D, situat a
Punt E, situat a
Punt F, situat a
0 1.690
quilmetres
A
D
B
C
E
F
0 equador


20
20
40
60
60
40
80
0


m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h


4
0

4
0

8
0

1
2
0

1
2
0

8
0

1
6
0

1
6
0

cercle polar rtic


cercle polar antrtic
trpic de Cncer
trpic de Capricorn


2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 136 28/7/09 12:42:27
La parada de lautobs s a: 30, E 50, B 60, D
Lentrada de lescola la trobar a: 20, D 50, C 60, B
El lloc exacte on podr assistir a la seva classe de tennis s: 100, A 20, D 90, C
La casa den Sergi s a: 40, C 80, B 30, E
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
Curs: Alumne:
1. En Sergi ha de donar algunes instruccions a un amic seu, en Pau, que acaba darribar a la
ciutat. Com que en Pau no sap el nom dels carrers, per orientar-se han triat el sistema de
coordenades. Ratlla en cada cas les coordenades correctes.
Recorda
Per localitzar un punt a la Terra cal saber quin parallel i quin meridi passen per
aquest punt. Aix ens indica la latitud i la longitud del punt.
La latitud s la distncia, mesurada en graus, dun parallel respecte a lequador. Si
aquest parallel s a lhemisferi nord, t latitud nord, i si s a lhemisferi sud, t
latitud sud.
La longitud s la distncia, mesurada en graus, dun meridi respecte al meridi de
Greenwich. Si aquest meridi s a lest de Greenwich, t longitud est, i si s a loest
de Greenwich, t longitud oest.
Com oriento un mapa 7
A
B
C
D
E
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
A
B
C
D
E
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
130376 _ 0109-0158.indd 137 28/7/09 12:42:29
Punt A, situat a
Punt B, situat a
Punt C, situat a
Punt D, situat a
Punt E, situat a
Punt F, situat a
Larxiplag de les Canries
t longitud oest i el de les Balears
t longitud est.
La latitud de la pennsula Ibrica
s entre 45 N i 35 N. La longitud
s entre 10 O i 5 E.
80N
60N
20N
20S
40S
40S
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
2. Observa el mapa segent:
Quin arxiplag espanyol t longitud est
i quin longitud oest?
Aproximadament, escriu la latitud i la
longitud en qu se situa la pennsula
Ibrica.

3. Observa amb atenci el mapa del mn i completa la llista segent:
120O
40E
160E
80 O
40O
80E
0


m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h


5


O
5


E
1
0


O
1
5


O
2
0


O
30 N
35 N
40 N
45 N
25 N
0 200
quilmetres
0 1.690
quilmetres
A
D
B
C
E
F
0 equador


20
20
40
60
60
40
80
0


m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h


4
0

4
0

8
0

1
2
0

1
2
0

8
0

1
6
0

1
6
0

cercle polar rtic


cercle polar antrtic
trpic de Cncer
trpic de Capricorn


130376 _ 0109-0158.indd 138 28/7/09 12:42:29
FITXA
Curs: Alumne:
1. Fixat en les corbes de nivell i en els dibuixos i completa les oracions.
Recorda
El relleu es representa en els mapes per mitj de corbes de nivell i gammes
de color.
Les corbes de nivell sn lnies imaginries que uneixen punts que tenen la mateixa
altura sobre el terreny. Si les corbes de nivell estan molt separades, aix significa
que el terreny s molt pla. Si les corbes de nivell estan molt juntes, el terreny
t molt pendent. Si les corbes sn concntriques, es tracta duna muntanya.
Les gammes de color ens indiquen, mitjanant els colors, la superfcie compresa
entre dues corbes de nivell.
Com es representa
el relleu
8
Comablanca
Puigalt

r
i
u

G
ra
n
congost d
el riu Negre
En el mapa sobserven
les corbes de nivell molt
juntes; es tracta dun
terreny
En el mapa sobserven
les corbes de nivell molt
separades; es tracta
dun terreny
En el mapa les corbes de
nivell sn concntriques;
es tracta duna
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 139 28/7/09 12:42:31
2. Pinta el mapa del relleu segent amb lajuda de laltmetre.
3. Completa linforme amb el paisatge que trobaries en recrrer litinerari marcat al mapa
que has pintat.
Descripci del paisatge
Del punt 1 al 2
Des dels estanys , que estan a una altitud entre i metres,
ascendim fns al cim , que t una altitud de metres.
Del punt 2 al 3
Del cim , descendim al llac que est a una altitud entre i
metres, seguint el curs del riu . Abans que es faci de nit, ens allotgem
en un hostal situat en un petit poble proper anomenat .
Del punt 3 al 4
Seguint la lnia de , sortim del poble i ascendim fns al cim , que
est a una altitud de metres.
Puigvell
1.325 m
Comapelada
1.150 m


llac Amagat
r
i
u

d
e
l

P
a
l
llacs Secs




la Vila
Llegenda
cims principals
riu
lnia de ferrocarril
nucli de poblaci
embassaments, llacs i estanys
0 3
km
(en metres)
ms de 1.000

de 400 a 1.000
de 0 a 400

Verd
Marr
Altimetria
Groc


1
2
3
4
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 140 28/7/09 12:42:31
En el mapa sobserven
les corbes de nivell molt
juntes; es tracta dun
terreny
En el mapa sobserven
les corbes de nivell molt
separades; es tracta
dun terreny
En el mapa les corbes de
nivell sn concntriques;
es tracta duna
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
amb molt pendent.
pla.
muntanya.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
Curs: Alumne:
1. Fixat en les corbes de nivell i en els dibuixos i completa les oracions.
Recorda
El relleu es representa en els mapes per mitj de corbes de nivell i gammes
de color.
Les corbes de nivell sn lnies imaginries que uneixen punts que tenen la mateixa
altura sobre el terreny. Si les corbes de nivell estan molt separades, aix significa
que el terreny s molt pla. Si les corbes de nivell estan molt juntes, el terreny
t molt pendent. Si les corbes sn concntriques, es tracta duna muntanya.
Les gammes de color ens indiquen, mitjanant els colors, la superfcie compresa
entre dues corbes de nivell.
Com es representa
el relleu
8
Comablanca
Puigalt

r
i
u

G
ra
n
congost d
el riu Negre
130376 _ 0109-0158.indd 141 28/7/09 12:42:31
Puigvell
1.325 m
Comapelada
1.150 m


llac Amagat
r
i
u

d
e
l

P
a
l
llacs Secs




la Vila
Llegenda
cims principals
riu
lnia de ferrocarril
nucli de poblaci
embassaments, llacs i estanys
0 3
km
(en metres)
ms de 1.000

de 400 a 1.000
de 0 a 400

Verd
Marr
Altimetria
Groc


3. Completa linforme amb el paisatge que trobaries en recrrer litinerari marcat al mapa
que has pintat.
Descripci del paisatge
Del punt 1 al 2
Des dels estanys , que estan a una altitud entre i
metres, ascendim fns al cim , que t una altitud de metres.
Del punt 2 al 3
Del cim , descendim al llac que est a una altitud entre i
metres, seguint el curs del riu . Abans que es faci de nit, ens allotgem
en un hostal situat en un petit poble proper anomenat .
Del punt 3 al 4
Seguint la lnia de , sortim del poble i ascendim fns al cim ,
que est a una altitud de metres.
llacs secs 400 1.000
Puigvell 1.325
Puigvell Amagat 0
400 del Pal
la Vila
ferrocarril Comapelada
1.150
1
2
3
4
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
2. Pinta el mapa del relleu segent amb lajuda de laltmetre.
130376 _ 0109-0158.indd 142 28/7/09 12:42:32
FITXA
Curs: Alumne:
1. Pinta el mapa amb lajuda de laltmetre.
Recorda
Una manera de representar el relleu en els mapes s per mitj de gammes de color.
Cada rea representada dun color indica una altitud determinada.
Els colors que apareixen en el mapa es recullen a la llegenda, que anomenem
altimetria.
Com es llegeix
el relleu en els mapes
9





Torre Cerredo
2.648 m
Aneo
3.404 m
Puig Major
1.445 m
Almanzor
2.591 m
Mulhacn
3.479 m


0 100
quilmetres
cims
ms de 1.000 Marr de 0 a 400
Verd
de 400 a 1.000
Groc
Altimetria
(en metres)
Teide
3.715 m
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 143 28/7/09 12:42:32
2. Una vegada hagis pintat el mapa, respon les preguntes segents:
Quina altitud tenen les zones pintades de color verd? Amb qu es corresponen
en el mapa: amb planes, amb altiplans o amb sistemes muntanyosos?
On estan situades les planes litorals?
Guixa la casella correcta. La major part de les terres de la pennsula Ibrica estan:
Entre 0 i 400 metres

Entre 400 i 1.000 metres

A ms de 1.000 metres
Completa el quadre amb tots els cims que estan retolats en el mapa:
Cim Altitud Localitzaci
2. Pinta els dos altmetres seguint el que sindica a les llegendes respectives. Un est mal
construt. Determina quin s el correcte.
Laltmetre correcte s el/l
A B
ALTIMETRIA
Verd
Groc
Blau
Marr
Vermell
ALTIMETRIA
Verd
Groc
Taronja
Marr
Morat
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 144 28/7/09 12:42:32





Torre Cerredo
2.648 m
Aneo
3.404 m
Puig Major
1.445 m
Almanzor
2.591 m
Mulhacn
3.479 m


0 100
quilmetres
cims
ms de 1.000 Marr de 0 a 400
Verd
de 400 a 1.000
Groc
Altimetria
(en metres)
Teide
3.715 m
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
Curs: Alumne:
1. Pinta el mapa amb lajuda de laltmetre.
Recorda
Una manera de representar el relleu en els mapes s per mitj de gammes de color.
Cada rea representada dun color indica una altitud determinada.
Els colors que apareixen en el mapa es recullen a la llegenda, que anomenem
altimetria.
Com es llegeix
el relleu en els mapes
9
130376 _ 0109-0158.indd 145 28/7/09 12:42:32
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
A
De 0 a 400 metres daltitud. Amb zones planes.
En general, a les zones costaneres i a les conques dels grans rius.
Torre Cerredo
Aneto
Almanzor
Puig Major
Mulhacn
2.648 m
3.404 m
2.591 m
1.445 m
3.479 m
Al nord de la Pennsula.
Al nord-est de la Pennsula.
A la zona central de la Pennsula.
A lest, a larxiplag balear.
Al sud de la Pennsula.
Teide 3.715 m
Al sud-oest, a larxiplag
canari.
2. Una vegada hagis pintat el mapa, respon les preguntes segents:
Quina altitud tenen les zones pintades de color verd? Amb qu es corresponen
en el mapa: amb planes, amb altiplans o amb sistemes muntanyosos?
On estan situades les planes litorals?
Guixa la casella correcta. La major part de les terres de la pennsula Ibrica estan:
Entre 0 i 400 metres

Entre 400 i 1.000 metres

A ms de 1.000 metres
Completa el quadre amb tots els cims que estan retolats en el mapa:
Cim Altitud Localitzaci
2. Pinta els dos altmetres seguint el que sindica a les llegendes respectives. Un est mal
construt. Determina quin s el correcte.
Laltmetre correcte s el/l
A B
ALTIMETRIA
Verd
Groc
Blau
Marr
Vermell
ALTIMETRIA
Verd
Groc
Taronja
Marr
Morat
130376 _ 0109-0158.indd 146 6/8/09 08:23:56
FITXA
Curs: Alumne:
1. Observa el mapa topogrfic i respon les preguntes:
Quina s la poblaci ms important que apareix al mapa?
Quins smbols tenen a veure
amb el transport per carretera?
Com es representen
a la llegenda?
Quins altres smbols lineals
hi ha al mapa?
Descriu alguns smbols que
apareixen al mapa i que no
estan recollits a la llegenda.
Recorda
Els mapes topogrfics proporcionen la mxima informaci sobre el relleu, per tamb
sobre els rius, la vegetaci, les localitats, etc.
Els mapes temtics proporcionen informaci sobre un aspecte concret: aspectes
poltics (estats, capitals, fronteres), fsics (relleu, rius) i humans (poblaci,
indstria).
Quina informaci
em dna una mapa
10
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
autopista
carretera nacional
carretera autonmica
pista
cam o sender
casa o edifici
habitable
cementiri; ermita
canal o squia
bassa
130376 _ 0109-0158.indd 147 28/7/09 12:42:33
2. Interpreta el mapa dEspanya.
Quin tipus de mapa
sha representat?


Quines unitats administratives
es mostren?
Quina s la comunitat autnoma amb ms provncies dEspanya?
Esmenta quatre comunitats amb sortida al mar i tres que no hi tinguin accs.


3. Fixat en les llegendes segents. Quin ttol posaries a cada un dels mapes?
A N D A L U C A
AR AGN
C A S T I L L A
Y L E N
GALI C I A
C ATALUA
C A S T I L L A -
L A M A N C H A
EXTRE MADUR A
C. VALENCIANA
PAS
VASCO
R. DE
MURCIA
LA RIOJA
CANTABRIA
P. DE ASTURIAS
C. DE
MADRID
C. F. DE
NAVARRA
ILLES BALEARS
Ceuta
Melilla
C A N A R I A S
0 100
Kilmetros
102 Espaa poltico

GALCIA
P. DASTRIES
CANTBRIA
PAS
BASC
LA RIOJA
CASTELLA
I LLE
C. F. DE
NAVARRA
ARAG
CATALUNYA
ILLES BALEARS
C. VALENCIANA
C. DE
MADRID
EXTREMADURA
CASTELLA-
LA MANXA
ANDALUSIA
R. DE
MRCIA







Ceuta
Melilla
CANRIES
L E Y E N D A
Parque natural
Reserva natural
Paisaje protegido
Monumento natural Parque nacional
Reserva de aves

L E Y E N D A
Capital de provincia
Ciudad Autnoma
Lmite de provincia
Lmite de Estado Capital de Estado
Lmite de municipio
L E Y E N D A
De 50 a 100
Menos de 50
Ms de 500
De 100 a 500
(En habitantes por kilmetro cuadrado)
L E Y E N D A
Ferrocarril
Carril bici
Parada de autobs Autopista
Aeropuerto

q
Carretera nacional
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
L L E GE NDA
L L E GE NDA
L L E GE NDA
L L E GE NDA
parc nacional
parc natural
reserva natural
capital dEstat
capital de provncia
ciutat autnoma
autopista
carretera nacional
ferrocarril
lmit dEstat
lmit de provncia
lmit de municipi
parada dautobs
carril bici
aeroport
menys de 50
de 50 a 100
(en habitants per quilmetre quadrat)
de 100 a 500
ms de 500
monument natural
paisatge protegit
reserva daus
130376 _ 0109-0158.indd 148 28/7/09 12:42:33
autopista
carretera nacional
carretera autonmica
pista
cam o sender
casa o edifici
habitable
cementiri; ermita
canal o squia
bassa
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
Curs: Alumne:
1. Observa el mapa topogrfic i respon les preguntes:
Quina s la poblaci ms important que apareix al mapa?
Quins smbols tenen a veure
amb el transport per carretera?
Com es representen
a la llegenda?
Quins altres smbols lineals
hi ha al mapa?
Descriu alguns smbols que
apareixen al mapa i que no
estan recollits a la llegenda.
Recorda
Els mapes topogrfics proporcionen la mxima informaci sobre el relleu, per tamb
sobre els rius, la vegetaci, les localitats, etc.
Els mapes temtics proporcionen informaci sobre un aspecte concret: aspectes
poltics (estats, capitals, fronteres), fsics (relleu, rius) i humans (poblaci,
indstria).
Quina informaci
em dna una mapa
10
Altea.
Autopista, carretera
nacional, carretera
autonmica. Per mitj
de smbols lineals.
Pista, cam o sender
i canal o squia.
Hi apareixen corbes
de nivell, smbols com estrelles, cercles, petits arbusts, etc.
130376 _ 0109-0158.indd 149 28/7/09 12:42:34
2. Interpreta el mapa dEspanya.
Quin tipus de mapa
sha representat?


Quines unitats administratives
es mostren?
Quina s la comunitat autnoma amb ms provncies dEspanya?
Esmenta quatre comunitats amb sortida al mar i tres que no hi tinguin accs.


3. Fixat en les llegendes segents. Quin ttol posaries a cada un dels mapes?
Un mapa poltic
dEspanya.
Amb sortida al mar, per exemple, Galcia, Pas Basc, Catalunya i Regi de Mrcia.
Sense sortida al mar, per exemple, La Rioja, Comunitat Foral de Navarra i Extremadura.
Mapa despais protegits Mapa poltic
Mapa de densitat de poblaci Mapa de transports
Les comunitats
autnomes i les
provncies de lEstat
espanyol.
Castella i Lle.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
A N D A L U C A
AR AGN
C A S T I L L A
Y L E N
GALI C I A
C ATALUA
C A S T I L L A -
L A M A N C H A
EXTRE MADUR A
C. VALENCIANA
PAS
VASCO
R. DE
MURCIA
LA RIOJA
CANTABRIA
P. DE ASTURIAS
C. DE
MADRID
C. F. DE
NAVARRA
ILLES BALEARS
Ceuta
Melilla
C A N A R I A S
0 100
Kilmetros
102 Espaa poltico

GALCIA
P. DASTRIES
CANTBRIA
PAS
BASC
LA RIOJA
CASTELLA
I LLE
C. F. DE
NAVARRA
ARAG
CATALUNYA
ILLES BALEARS
C. VALENCIANA
C. DE
MADRID
EXTREMADURA
CASTELLA-
LA MANXA
ANDALUSIA
R. DE
MRCIA







Ceuta
Melilla
CANRIES
L E Y E N D A
Parque natural
Reserva natural
Paisaje protegido
Monumento natural Parque nacional
Reserva de aves

L E Y E N D A
Capital de provincia
Ciudad Autnoma
Lmite de provincia
Lmite de Estado Capital de Estado
Lmite de municipio
L E Y E N D A
De 50 a 100
Menos de 50
Ms de 500
De 100 a 500
(En habitantes por kilmetro cuadrado)
L E Y E N D A
Ferrocarril
Carril bici
Parada de autobs Autopista
Aeropuerto

q
Carretera nacional
L L E GE NDA
L L E GE NDA
L L E GE NDA
L L E GE NDA
parc nacional
parc natural
reserva natural
capital dEstat
capital de provncia
ciutat autnoma
autopista
carretera nacional
ferrocarril
lmit dEstat
lmit de provncia
lmit de municipi
parada dautobs
carril bici
aeroport
menys de 50
de 50 a 100
(en habitants per quilmetre quadrat)
de 100 a 500
ms de 500
monument natural
paisatge protegit
reserva daus
130376 _ 0109-0158.indd 150 28/7/09 12:42:34
plaa de
lAjuntament
plaa
de Italia
plaa del
Ejrcito
parc de
San Roque
plaa de
San Andrs
D
u
q
u
e


d
e


A
lb
a
S
a
n
S
e
g
u
n
d
o
av.
Madrid
carrer
c
a
r
r
e
r
c
a
r
r
e
r
de
Eduardo M
arquina

S
N
O
E
2 muralla palau 4 teatre 6 1 convent 3 baslica 5 ajuntament
0 72,5
metres
ESCALA
5
2
6
3
4
1
FITXA
Curs: Alumne:
1. Escriu el nom dels diferents elements marcats en el plnol dvila segent.
Recorda
El plnol s un mapa a gran escala. Els plnols ms utilitzats sn els de les ciutats,
tamb anomenats urbans.
Per a qu serveix
un plnol
11
2. Quina informaci aporta el plnol anterior?
1
2
3
4
5
6
A B C D E
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 151 28/7/09 12:42:35
Quin dels dos plnols faries servir per desplaar-te per la plaa de Sant Marc? Per qu?
N
G
ra
n
C
a
n
a
l
estaci
FC
acadmia
baslica de
Sant Marc
palau
ducal
a
n
a
l d
e
la
G
iu
d
e
c
c
a
C
a
n
a
l d
e
S
a
n
t M
a
rc
CadOro
drsena
gran
plaa
de Sant
Marc
jard
Papadopoli
a de
oma
arsenal
0 515
metres
ESCALA
A
baslica de
Sant Marc
palau
ducal
plaa de
Sant Marc
canal de Sant Marc
0 140
metres
ESCALA
N
B
3. Observa el plnol segent de la ciutat de Madrid i respon les preguntes.
En quina direcci queda
la Cibeles respecte
de la Puerta
de Alcal?
Quins smbols es recullen
a la llegenda? Dna un
exemple de cadascun.
En quina quadrcula hi ha els edificis i els monuments segents?
Casa dAmrica: Banc dEspanya:
Si haguessis danar del punt A al punt B, per quin carrer hauries de passar?
4. Observa aquests dos plnols.
3
2
1
4
5
6
c
a
r
r
e
r
R
e
c
o
le
t
o
s
c
a
r
r
e
r



d
e



V
i
l
l
a
l
a
r
c
a
r
r
e
r











S
e
r
r
a
n
o
C
alle V
illanueva
c
a
rre
r S
a
lu
s
tia
n
o
O
l
z
a
g
a
carrer Prim
p
a
s
s
e
i
g















d
e
















R
e
c
o
l
e
t
o
s
carrer Alcal
carrer Alcal
plaa
de Cibeles
plaa de
la Independencia
c
a
r
r
e
r
d

A
l
f
o
n
s

X
I
I carrer de Montalbn
c
a
r
r
e
r

d


A
l
f
o
n
s

X
I
carrer M
arqus del D
uero
A
B
fonts
carrers
zones verdes
monuments
Cibeles 2
3 Puerta de Alcal
edifcis 5
palau de
telecomunicacions
Caserna General
de lErrcit
1 4 casa dAmrica
6 Banc dEspanya
0 98,6
metres
ESCALA
N
S
O E
1
2
3
4
5
A B C D E F
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 152 28/7/09 12:42:36
plaa de
lAjuntament
plaa
de Italia
plaa del
Ejrcito
parc de
San Roque
plaa de
San Andrs
D
u
q
u
e


d
e


A
lb
a
S
a
n
S
e
g
u
n
d
o
av.
Madrid
carrer
c
a
r
r
e
r
c
a
r
r
e
r
de
Eduardo M
arquina

S
N
O
E
2 muralla palau 4 teatre 6 1 convent 3 baslica 5 ajuntament
0 72,5
metres
ESCALA
5
2
6
3
4
1
1
2
3
4
5
6
A B C D E
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
Curs: Alumne:
1. Escriu el nom dels diferents elements marcats en el plnol dvila segent.
Recorda
El plnol s un mapa a gran escala. Els plnols ms utilitzats sn els de les ciutats,
tamb anomenats urbans.
11
2. Quina informaci aporta el plnol anterior?
Per a qu serveix
un plnol
Mostra una ciutat, concretament la ciutat dvila vista des de dalt. Shi pot observar
el traat dels carrers i de les illes de cases, en el qual apareixen retolats
els carrers i les places principals. A ms tamb shi localitzen els monuments
ms interessants.
Rosa dels vents
Monument
Illa de cases
Llegenda
Quadrcula 1C
Escala
Carrer
130376 _ 0109-0158.indd 153 28/7/09 12:42:37
N
G
ra
n
C
a
n
a
l
estaci
FC
acadmia
baslica de
Sant Marc
palau
ducal
a
n
a
l d
e
la
G
iu
d
e
c
c
a
C
a
n
a
l d
e
S
a
n
t M
a
rc
CadOro
drsena
gran
plaa
de Sant
Marc
jard
Papadopoli
a de
oma
arsenal
0 515
metres
ESCALA
baslica de
Sant Marc
palau
ducal
plaa de
Sant Marc
canal de Sant Marc
0 140
metres
ESCALA
N
3
2
1
4
5
6
c
a
r
r
e
r
R
e
c
o
le
t
o
s
c
a
r
r
e
r



d
e



V
i
l
l
a
l
a
r
c
a
r
r
e
r











S
e
r
r
a
n
o
C
alle V
illanueva
c
a
rre
r S
a
lu
s
tia
n
o
O
l
z
a
g
a
carrer Prim
p
a
s
s
e
i
g















d
e
















R
e
c
o
l
e
t
o
s
carrer Alcal
carrer Alcal
plaa
de Cibeles
plaa de
la Independencia
c
a
r
r
e
r
d

A
l
f
o
n
s

X
I
I carrer de Montalbn
c
a
r
r
e
r

d


A
l
f
o
n
s

X
I
carrer M
arqus del D
uero
A
B
fonts
carrers
zones verdes
monuments
Cibeles 2
3 Puerta de Alcal
edifcis 5
palau de
telecomunicacions
Caserna General
de lErrcit
1 4 casa dAmrica
6 Banc dEspanya
0 98,6
metres
ESCALA
N
S
O E
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Quin dels dos plnols faries servir per desplaar-te per la plaa de Sant Marc? Per qu?

A B
3. Observa el plnol segent de la ciutat de Madrid i respon les preguntes.
En quina direcci queda
la Cibeles respecte
de la Puerta
de Alcal?
Quins smbols es recullen
a la llegenda? Dna un
exemple de cadascun.
En quina quadrcula hi ha els edificis i els monuments segents?
Casa dAmrica: Banc dEspanya:
Si haguessis danar del punt A al punt B, per quin carrer hauries de passar?
4. Observa aquests dos plnols.
1
2
3
4
5
A B C D E F
La Cibeles est localitzada
a loest de la Puerta
de Alcal.
Es recullen colors en els
monuments, trames a les
zones verdes i xifres per
als llocs interessants.
4C
Pel carrer dAlcal.
5A
El plnol B. Perqu t una escala ms gran i, per tant, un nivell de detall tamb
ms gran de la plaa de Sant Marc i dels voltants, per poder-me orientar millor.
130376 _ 0109-0158.indd 154 28/7/09 12:42:38
FITXA
Curs: Alumne:
Recorda
La fotografia aria s una foto presa verticalment des dun avi a pocs quilmetres
daltura. Les fotografies aries sutilitzen per fer els mapes i els plnols.
Les fotografies de satllit sn imatges preses a gran distncia de la Terra
des de satllits artificials. Les fotografies de satllit sutilitzen per vigilar els mars,
descobrir nous jaciments de minerals, predir el temps, analitzar desastres
mediambientals, etc.
De qu minforma
una fotografia aria
12
1. Compara la fotografia aria de la ciutat de Sevilla amb el mapa de la mateixa zona.
Creus que tota
la informaci que apareix
a la fotografia aria
sha plasmat en el plnol?

Amb quina finalitat es fa
un plnol?


Amb lajuda del plnol,
indica amb un cercle
sobre la fotografia aria
algunes de les dades
segents:
Lestadi Snchez Pizjun.
La plaa de braus
de La Maestranza.
Lestaci de Santa Justa.
La plaa de Espaa.
museu
de Bellas Artes
ajuntament
La
Maestranza
Alczar
catedral
La Giralda
universitat
palau de San Telmo
estadi
Snchez
Pizjun
pl.
Espaa
jardins
de Murillo
PUERTA
OSARIO
NERVIN
a
v. R
a
m

n
y
C
a
ja
l
c
a
n
a
l








d
e









A
l
f
o
n
s
o
p
o
n
t
d
e
S
a
n
T
e
lm
o
a
v
.

d
e

M
e
n

n
d
e
z

P
e
l
a
y
o
av. Eduardo Dato
Luis Montoto
J
o
s

L
a
g
u
illo
LOS REMEDIOS
STA. CRUZ
SAN BERNARDO
LA CALZADA
HUERTA
STA. TERESA
Casa
de Pilatos
estaci
de Santa Justa
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 155 28/7/09 12:42:39
2. Observa la imatge de satllit i respon les preguntes segents:
A quin continent pertany Espanya?

Retola sobre la imatge de satllit
el nom de loce i dels mars
que envolten la pennsula Ibrica.
Quins territoris espanyols falten
a la imatge del satllit?

3. Observa les imatges i digues quina utilitzaries per a cada un dels objectius segents posant-hi
la lletra que hi correspongui.
Predir el temps: Fer un plnol:
Analitzar un desastre mediambiental: Estudiar el relleu:
AA B
C D
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130376 _ 0109-0158.indd 156 28/7/09 12:42:41
museu
de Bellas Artes
ajuntament
La
Maestranza
Alczar
catedral
La Giralda
universitat
palau de San Telmo
estadi
Snchez
Pizjun
pl.
Espaa
jardins
de Murillo
PUERTA
OSARIO
NERVIN
a
v. R
a
m

n
y
C
a
ja
l
c
a
n
a
l








d
e









A
l
f
o
n
s
o
p
o
n
t
d
e
S
a
n
T
e
lm
o
a
v
.

d
e

M
e
n

n
d
e
z

P
e
l
a
y
o
av. Eduardo Dato
Luis Montoto
J
o
s

L
a
g
u
illo
LOS REMEDIOS
STA. CRUZ
SAN BERNARDO
LA CALZADA
HUERTA
STA. TERESA
Casa
de Pilatos
estaci
de Santa Justa
F
I
T
X
A

R
E
S
O
L
T
A
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
Curs: Alumne:
Recorda
La fotografia aria s una foto presa verticalment des dun avi a pocs quilmetres
daltura. Les fotografies aries sutilitzen per fer els mapes i els plnols.
Les fotografies de satllit sn imatges preses a gran distncia de la Terra
des de satllits artificials. Les fotografies de satllit sutilitzen per vigilar els mars,
descobrir nous jaciments de minerals, predir el temps, analitzar desastres
mediambientals, etc.
De qu minforma
una fotografia aria
12
1. Compara la fotografia aria de la ciutat de Sevilla amb el mapa de la mateixa zona.
Creus que tota
la informaci que apareix
a la fotografia aria
sha plasmat en el plnol?

Amb quina finalitat es fa
un plnol?


Amb lajuda del plnol,
indica amb un cercle
sobre la fotografia aria
algunes de les dades
segents:
Lestadi Snchez Pizjun.
La plaa de braus
de La Maestranza.
Lestaci de Santa Justa.
La plaa de Espaa.
No
Amb la finalitat
de destacar els principals
carrers, monuments
i llocs interessants.
130376 _ 0109-0158.indd 157 28/7/09 12:42:42
2. Observa la imatge de satllit i respon les preguntes segents:
A quin continent pertany Espanya?

Retola sobre la imatge de satllit
el nom de loce i dels mars
que envolten la pennsula Ibrica.
Quins territoris espanyols falten
a la imatge del satllit?

3. Observa les imatges i digues quina utilitzaries per a cada un dels objectius segents posant-hi
la lletra que hi correspongui.
Predir el temps: Fer un plnol:
Analitzar un desastre mediambiental: Estudiar el relleu:
AA B
C D
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
2. Observa la imatge de satllit i respon les preguntes segents:
A quin continent pertany Espanya?

Retola sobre la imatge de satllit
el nom de loce i dels mars
que envolten la pennsula Ibrica.
Quins territoris espanyols falten
a la imatge del satllit?

3. Observa les imatges i digues quina utilitzaries per a cada un dels objectius segents posant-hi
la lletra que hi correspongui.
Predir el temps: Fer un plnol:
Analitzar un desastre mediambiental: Estudiar el relleu:
AA B
C D
Al continent europeu.
Larxiplag de les Canries.
B A
D C
Mar cantbric
Mar Mediterrani
O
C


A
T
L

N
T
I
C
130376 _ 0109-0158.indd 158 28/7/09 12:42:44
ndex
Qu s un mapa
Els elements del mapa
La llegenda
Lescala
Lorientaci: els punts cardinals
Les coordenades geogrfques
El relleu i la seva representaci
Tipus de mapes
El plnol
La fotografa aria i de satllit
Qu s un atles i per a qu serveix
Glossari
2. Lectura i interpretaci de mapes

Guia del professor


130376 _ 0159-0176.indd 159 28/7/09 13:57:41
Un mapa s la representaci convencional duna rea de la superfcie
ter-restre, vista des de dalt, que permet conixer la situaci, la distribu-
ci i les relacions entre llocs i fets geogrfics o histrics. Els mapes suti-
litzen per a moltes finalitats; entre daltres, ens permeten orientar-nos,
ordenar i organitzar el territori, estudiar desastres mediambientals, coni-
xer lentorn que ens envolta, etc.
OCE OCE OCE OCE EEEE
NDIC C
OCE C EE
ATL A NTIC I N
OCE O EE
PACFIC AACF AAAA C F
OCE O EE
PACFIC A
zones on
es poden
formar
huracans
Passar de la superfcie esfrica al plnol
La manera ms precisa de representar la Terra s el globus terraqi, per
s difcil de transportar i el fet que sigui esfric impedeix observar tota la
Terra de cop, per aquesta ra van aparixer els mapes.
Els mapes sn plans, per no s possible representar la superfcie de la
Terra sobre un pla sense que hi hagi distorsions. Per resoldre aquest pro-
blema, o minimitzar-lo, els cartgrafs van establir unes correspondncies
denominades projeccions cartogrfques, que transfereixen la informaci
geogrfca del globus terraqi al pla amb la menor deformaci possible.
Per fer aix utilitzen operacions matemtiques complicades.
Hi ha molts tipus de projeccions cartogrfques. Cada projecci represen-
ta millor unes zones de la Terra que no pas unes altres, per no nhi ha
cap que ens en doni una imatge exacta.
Qu s un mapa
Aquest mapamundi ens informa
de les zones de la Terra que estan ms
exposades a la formaci dhuracans.
Les projeccions cilndriques
sobtenen quan es projecta
la superfcie esfrica sobre un
cilindre secant o tangent a lesfera.
Tipus de projeccions
Les projeccions cniques
sobtenen quan es projecta
la superfcie esfrica sobre un
con tangent o secant a lesfera.
Les projeccions azimutals sobtenen
quan es projecta la superfcie esfrica
sobre un pla. En aquest cas, el pla s
tangent a lextrem superior.
160
130376 _ 0159-0176.indd 160 28/7/09 13:57:41
Lelecci daquests elements en un mapa requereix un procs de selecci
prvia que eviti una informaci excessiva que dificulti la memoritzaci visu-
al del mapa que ha de fer lalumnat.
El tractament de la informaci que cont un mapa o, dit duna altra mane-
ra, la sntesi cartogrfica s una tasca que realitzen especialistes en la
matria com ara els gegrafs, els cartgrafs i els topgrafs.
Els elements del mapa
En els mapes i els plnols, hi figuren diversos elements que ajuden a com-
prendrels. Els principals sn:
Ttol. Indica de manera clara i breu el tema representat. En molts mapes
no s necessari perqu aquesta informaci sinclou en la llegenda.
Rosa dels vents. Ens permet orientar el mapa. Generalment, quan no hi
apareix, la part superior del mapa est orientada al nord.
Les coordenades geogrfiques. Sn les lnies imaginries que ens per-
meten establir la posici concreta dun lloc en el mapa.
Llegenda. Recull els smbols i els colors que shan utilitzat en el mapa, i
ens permet conixer-ne el significat i, per tant, fer-ne una lectura.
Escala. Mostra la relaci del mapa amb la realitat i ens permet conixer
les distncies i les dimensions dels territoris.
Retolaci. Identifica de manera jerrquica els llocs o els fets ms desta-
cats mitjanant la mida, el color i el tipus de lletra.
m
e
r
id
i
d
e

G
r
e
e
n
w
ic
h
G
180
90
trpic de C c ncer
20
40
60
60
150 120 90 60 30 0 30 60
60 30 33 0 30 60 120 90
120 1 90
150 180 1
150 180 1 0 180 180
0
20 2
20 2222
40 40
40 0 0 0 0 40 40
LES PRECIPITACIO T PR LES PR RECCIPITACIONS AL CIPITACIONS A LLES PRECIPITACIONS AL M A AC CC AC AL RREEC C P L ECIPITACIO N NNN
equador u
quilmetres
ms de 3.000
PRECIPITACIONS (en mm)
de 1.000 a 3.000
de 500 a 1.000
de 250 a 500
menys de 250
NNNNN
SS
EEEE OOOOO
0 3.090
ESCALA ESCALA A
El nord del mapa
ens permet orientar
el mapa.
La llegenda recull
els smbols utilitzats
per representar les dades.
El ttol informa sobre qu tracta
el mapa: el territori representat, el
tema, la data, etc.
En la majoria dels mapes sinclou
la retolaci amb els noms dels llocs
o amb diferents informacions.
Els parallels i els meridians
serveixen per localitzar
un punt sobre la Terra
amb exactitud.
Lescala indica quantes
vegades sha redut el territori
que es representa.
161
130376 _ 0159-0176.indd 161 28/7/09 13:57:43
162
La representaci de la superfcie terrestre sobre un mapa es fa per mitj de
signes convencionals que es recullen a la llegenda. Aquests signes perme-
ten representar trets del medi natural (rius, boscos, etc.), de lactuaci hu-
mana (nuclis de poblaci, vies de comunicaci, etc.) i delements abstrac-
tes, com, per exemple, els lmits administratius dun pas. Per tant, la
llegenda s la clau per a la lectura del mapa, ja que cont el significat dels
smbols que shi fan servir.
Generalment, en aquesta etapa del tercer cicle de primria saconsella no
utilitzar un nombre gaire elevat de smbols a les llegendes, perqu un ex-
cs de smbols dificulta la lectura del mapa.
Normes establertes: colors i smbols
En la cartografia trobem unes normes establertes, anomenades convenci-
onalismes cartogrfics, que sutilitzen per elaborar un mapa.
En aquestes normes es tenen en compte variables com la forma, la mida i
el color.
El color s una variable molt important i, generalment, hi ha establertes
les normes segents:
El color negre es fa servir per marcar camins, ferrocarrils, lmits adminis-
tratius, lnies elctriques i, en general, per retolar tots els topnims.
El color blau sutilitza per dibuixar tots els elements relacionats amb la
hidrografia, com, per exemple, rius, estanys, llacs, embassaments, etc.
Tamb es fa servir per retolar els topnims hidrogrfics.
El color vermell sutilitza per traar carreteres, autovies i, fins i tot, mar-
car els nuclis de poblaci.
El color verd sassocia molt a les formes de relleu planes, per tamb
es fa servir per indicar zones de boscos, bosquines, fruiters, cultius de
regadiu, etc.
En els mapes tamb hi trobem smbols. Lobjectiu dels smbols s comu-
nicar duna manera grfica i clara la informaci. Molts smbols sn una
part daquests convencionalismes cartogrfics, com, per exemple, que
les ciutats es representin amb un quadrat o un punt, o els ferrocarrils,
amb una lnia negra amb petites trames. Per tamb sutilitzen molts pic-
togrames, com. per exemple, un petit avi per indicar un aeroport, una
ovella per informar que hi ha bestiar ov o un arbre per representar zones
cobertes de bosc. Els smbols tamb sn subjectes a les variables de
forma, color i mida.
La llegenda
carretera autonmica 2n ordre
carretera autonmica 1r ordre
carretera autonmica 3r

ordre
lmit provincial
carretera nacional
lmit municipal
SIGNES CONVENCIONALS
regadiu
conferes
fruiters
vinya
i olivera
pedrera
repetidor TV
edifci singular
edifci religis
edifci agrcola o industrial
pista
cam
ferrocarril
flat
curs daigua
bassa
bosc baix
o bosquina
frondoses
oliveres
vinyes
USOS DEL SL
monument X X X
badia
HIDROGRAFIA
OCE
mar
golf
riu
llac
canal
FORMES DEL RELLEU
SERRALADA
sistema
altipl
PLANA
depressi
cim
En general, cal evitar escriure
un nombre excessiu de topnims
en un mapa, perqu sigui clar.
De tota manera, quan ho hem de fer,
cal jerarquitzar les variables tenint
en compte el grau dimportncia
que tenen, amb lajuda de la mida
de la lletra, del color i de la tipografia.
En un mapa topogrfic hi trobars
la llegenda que recull lexplicaci
dels smbols que shi utilitzen.
Molts daquests smbols sn
convencions internacionals
que sentenen fcilment.
130376 _ 0159-0176.indd 162 28/7/09 13:57:45
163
Lescala
Lescala s la proporci existent entre la dimensi dun territori en la reali-
tat i la dimensi que hi correspon en el mapa. Per tant, lescala indica el
nombre de vegades que sha redut la mida de la superfcie real per plas-
mar-la en un mapa. Lescala es pot representar en els mapes de tres ma-
neres diferents: numrica, grfica i textual.
Lescala numrica. Sexpressa per mitj duna fracci. El numerador re-
presenta una unitat en el mapa, i el denominador, la mida que t en la
realitat. Per exemple, 1/200.000 o 1:200.000 significa que una unitat
sobre el mapa equival a 200.000 unitats.
Lescala grfica. Se serveix dun segment recte, sovint subdividit en parts
iguals, en el qual sindica amb xifres la distncia real que correspon a
una distncia determinada en el mapa. Normalment, la distncia real
sexpressa en quilmetres. A lexemple segent, cada centmetre repre-
senta 1 quilmetre en la realitat.
Escala

0 1 2
quilmetres
Lescala textual. Sexpressa per mitj duna relaci escrita. Per exem-
ple, en el cas anterior seria un centmetre representa un quilmetre.
Mapes a gran escala i a petita escala
Segons lescala es pot parlar de mapes a gran escala i mapes a petita
escala.
Mapes a gran escala. Tenen el denominador petit (per exemple, 1/10.000,
1/5.000, etc.) i un nivell de detall ms gran. Sacosten ms a les mides
reals perqu shan redut menys. Els mapes en qu lescala s per sota
de la relaci 1/10.000 sanomenen plnols.
Mapes a petita escala. Tenen el denominador gran (per exemple, 1/200.000)
i el nombre de detallats s ms redut i sn ms generals.
Per qu si 200.000 s un nombre ms gran que 10.000 es diu que s una
escala ms petita? En un cas el mapa sha redut 10.000 vegades, i en un
altre, 200.000 vegades. Com ms es redueix la realitat, ms petit s el ni-
vell de detall i, per tant, ms petita s lescala.
1. Mapa a petita escala.
2. Mapa a escala mitjana.
3. Mapa a gran escala. Aquest s
el plnol duna zona de Valncia.
Representa una superfcie petita
amb un gran nivell de detall.
r
i
u
T

r
i
a
r
i
u
X

quer
cap de Cul l era
lAlbufera
golf
de
Valncia
D
E
P
R
E
S
S
I

L
I
T
O
R
A
L
Val ncia
1
Llocnou
de la Corona
Godella Bonreps i Mirambell
Almssera
Tavernes Blanques
Sedav
Alboraia
Paiporta
Benetsser
Xirivella
VALNCIA
Mislata
Burjassot
Paterna
2
plaa
Santiago
Surez
carrer Joaqun Navarro
carrer Juan de Celaya
carrer de Mossn Febrer
c
a
r
r
e
r





C
a
r
t
e
r
o
s
3
1:200.000
Calcular
distncies
Per calcular distncies en un
mapa amb lescala segueix
aquests passos:
1. Amida amb un regle la
distncia entre els dos punts.
Per exemple, en el mapa
segent la distncia entre
Madrid i Lisboa s de 3
centmetres.
2. Observa lescala. En aquest
cas, 1 cm sobre el mapa
equival a 16.500.000 en el
terreny.
3. Aplica una senzilla regla de
tres:
1 cm ...... 16.500.000
3 cm ....................... x
La x representa la distncia
que es vol calcular. Per tant,
si lallem:
1 cm
16.500.000
=
3 cm
x

x =
16.500.000 3
1
x = 49.500.000 cm
4. Finalment, transforma els
centmetres en quilmetres.
La distncia real en lnia recta
entre Madrid i Lisboa s de
495 quilmetres.
1:16.500.000
1/222.000 1/90.000 1/6.000
130376 _ 0159-0176.indd 163 28/7/09 13:57:45
164
Els punts cardinals expressen una direcci i, per tant, ens permeten orien-
tar-nos.
Els quatre punts cardinals sn: nord (N), sud (S), est (E) i oest (O). De tota
manera, entre els punts cardinals podem trobar una srie de punts inter-
medis: nord-est (NE), sud-est (SE), sud-oest (SO) i nord-oest (NO).
En els mapes hi sol haver un smbol, una fletxa o una rosa dels vents, que
ens indica lorientaci que tenen.
En molts mapes no hi ha la rosa dels vents perqu, generalment, el nord
(N) es correspon amb la part superior del mapa, el sud (S) amb la inferior,
lest (E) amb la dreta i loest (O) amb lesquerra.
Com orientar-nos sense un mapa
De vegades, en una excursi o un viatge, si no tenim un mapa, hi ha la
possibilitat que ens perdem. En aquest cas, podem tenir en compte al-
guns trucs per tal dorientar-nos.
1. Pels estels. A lhemisferi nord de la Terra, lestel polar assenyala el
nord.
2. Si tenim una brixola, no oblidem que lagulla magntica sempre asse-
nyala el nord.
3. Pel Sol. La sortida i la posta del Sol sn un referent. El Sol surt, ms o
menys, per lest i es pon, aproximadament, per loest.
4. Per la Lluna. Quan la Lluna s creixent, les puntes solen assenyalar
lest, i quan s minvant, assenyalen loest. Recordeu als alumnes que
quan la Lluna t forma de C s minvant.
5. Als boscos. A les roques i a les parts baixes dels arbres, la molsa sol sortir
a les zones orientades al nord. Observeu, tamb, les entrades dels caus i
dels formiguers: solen estar orientats al Sud.
6. Si trobem una esglsia romnica, laltar generalment est orientat a lest.
Lorientaci: els punts cardinals
N
SE
NE
SO
NO
S
O E
Rosa dels vents. Indica els punts
cardinals i les direccions intermdies.
nord-oest
(NO)
nord-est
(NE)
nord
oest est
sud-oest
(SO)
sud-est
(SE)
sud
En els mapes, el nord es correspon
amb la part superior del mapa, el sud
amb la inferior, lest amb la dreta i
loest amb lesquerra.
NORD
davant
Surt el Sol
(es fa de dia)
Es pon el Sol
(es fa de nit)
SUD
dreta esquerra E O
N
S
OEST EST
darrere
Quan no tenim una
brixola o un mapa,
podem saber els punts
cardinals amb lajuda
del Sol.
130376 _ 0159-0176.indd 164 5/8/09 08:36:08
165
Les coordenades geogrfques
Les coordenades geogrfiques ens permeten localitzar un punt exacte
de la superfcie terrestre sobre un mapa. Per fer-ho, es recorre a una
xarxa de lnies imaginries anomenades meridians i parallels.
Meridians i parallels
Els meridians sn lnies que formen semicircumferncies
que van del pol nord al pol sud sobre la superfcie terres-
tre. El meridi 0, que passa pel poble de Greenwich a
Londres (Regne Unit), es pren com a meridi dorigen.
Els parallels sn circumferncies perpendiculars als me-
ridians, que envolten la Terra. Lequador s el parallel
principal; se situa a la mateixa distncia respecte dels
dos pols i divideix el planeta en dos hemisferis iguals: lhe-
misferi nord i lhemisferi sud. Altres parallels importants
sn, de nord a sud: el cercle polar rtic, el trpic de Cncer, el
trpic de Capricorn i el cercle polar antrtic.
Per localitzar de manera exacta un lloc sobre la Terra cal saber quin
meridi i quin parallel passen per aquest punt. Aix ens indica la latitud i
la longitud que t, s a dir, les seves coordenades geogrfiques.
La latitud dun punt s la distncia angular (es mesura en graus) que hi ha
entre lequador i aquest punt. La latitud va des de 0 (equador) fins a 90
(pols) i pot ser nord (N) o sud (S).
La longitud dun punt s la distncia angular (tamb es mesura en graus)
que hi ha entre el meridi zero i aquest punt. La longitud va des de 0 (me-
ridi de Greenwich) fins a 180 (lnia internacional de canvi de data) i pot
ser est (E) o oest (O). Per exemple, un lloc situat a loest del meridi zero
t longitud oest. Per designar i retolar les coordenades geogrfiques pri-
mer sescriu la latitud i desprs la longitud.
Les lnies de
referncia en un
mapa del mn.
20
0
40
60
40
60
20
150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150 180
0
40
60
40
20
60
180 60 90 120 150 150 120 90 60 30 0 30
cercle polar rtic
m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h
trpic de Cncer
trpic de Capricorn
equador
cercle polar antrtic
20
180
0
equador
0
20
20
40 40
60
60
trpic de Capricorn
trpic de Cncer
40
20
40
20
60
60
cercle polar antrtic
cercle polar rtic
m
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h
0

30 30
3
0
3
0

A
latitud N
longitud O longitud E
pol Nord
meridi parallel
pol Sud
latitud S
Els nombres
de lesquerra
indiquen la
latitud.
Els nombres
de la dreta
indiquen la
latitud.
Els nombres de la part superior
del mapa indiquen la longitud.
Els nombres
de la part
inferior
del mapa
indiquen la
longitud.
130376 _ 0159-0176.indd 165 5/8/09 08:36:08
166
Anomenem relleu les rugositats i les deformacions presents a lescora
terrestre. El relleu es representa mitjanant laltimetria, tamb denomina-
da hipsometria, que s la cincia que estudia les tcniques i els mtodes
per representar laltura en els mapes i, per consegent, el relleu del ter-
reny. Laltimetria es pot representar de dues maneres: mitjanant corbes
de nivell i amb gammes de color.
Corbes de nivell
s la tcnica ms utilitzada. La corba de nivell s una lnia imaginria que
uneix punts del mapa que tenen la mateixa altura.
Les corbes de nivell compleixen una srie de regles:
Tota corba de nivell s tancada.
Dues corbes de nivell mai no es poden encreuar entre elles.
El terreny entre dues corbes de nivell es considera com un pendent uni-
forme.
Les corbes de nivell generalment sn de color marr clar i es dibuixen cada
10, 20, 50 i 100 metres, segons ho permeti lescala. Cada corba sacota
amb el valor de laltitud que representa. No obstant aix, no es retolen to-
tes les cotes en el mapa. La corba en qu es retolen les indicacions de
laltitud sanomena corba mestra, i es representa a intervals ms espa-
iats, cada 100 o 500 metres. Tamb destaca perqu sol ser ms fosca de
color i ms gruixuda.
Gammes de color
Sutilitzen colors, convencionalment establerts en cartografa, per indicar la
superfcie compresa entre dues corbes de nivell. Tota la zona que t el ma-
teix color ens indica una mateixa altura respecte al nivell del mar. Els colors
que es fan servir per representar el relleu van des del verd intens per a les
zones planes, fns al morat o blanc per a les zones ms elevades, passant
per grocs, ocres, taronges, etc. Aquestes gammes de color es recullen
en una llegenda, anomenada altmetre, que ens permet llegir les altures
representades. En els mapes amb noms un color se solen fer servir les
tonalitats ms clares per a les zones ms planes i les ms fosques per a
les zones ms elevades.
El relleu i la seva representaci
Batmetre
En el cas del mar, es fa servir
el mateix color blau, per amb
intensitat diferent, per indicar
la diversa profunditat de laigua.
Les aiges poc profundes
es representen amb tonalitats
clares i es van enfosquint
segons augmenta la profunditat.
BATIMETRIA
Altmetre
En el cas del relleu, cada color
indica una altitud determinada.
De menys a ms altitud se
solen utilitzar colors en lordre
segent: verd, groc, ataronjat,
ocre, marr i morat i, per
a les zones ms elevades,
el blanc.
Puignegre
2.310
2
.2
0
0
Les corbes de nivell uneixen punts
amb la mateixa altitud. Les corbes
mestres, en les quals hi ha acotada
laltitud, sn ms gruixudes.
Altimetria i batimetria
ALTIMETRIA
130376 _ 0159-0176.indd 166 28/7/09 13:57:46
167
Com interpretar les corbes de nivell
En un mapa de corbes de nivell, la major o menor proximitat que hi ha en-
tre les corbes ens aporta informaci sobre les formes del relleu que t el
terreny.

r
i
u

G
r
a
n
Puigalt
Comablanca
co
n
g
o
st d
el riu Negre
Si les corbes de nivell estan molt separades entre elles, significa que el
terreny s gaireb pla.
Si les corbes estan molt juntes, significa que el terreny t molt pendent,
i representen grans penya-segats, congostos, etc.
Si les corbes formen cercles concntrics, significa que el terreny s
una zona elevada o muntanya, o tamb pot ser una zona enfonsada
(depressi).
130376 _ 0159-0176.indd 167 28/7/09 13:57:46
168
Podem fer una primera classificaci de tots els mapes
en dos grans tipus, segons la informaci que donen:
topogrfics i temtics.
Mapes topogrfics. Intenten donar la mxima quanti-
tat dinformaci sobre el medi que ens envolta: el
relleu, els rius, la vegetaci, etc. Tamb shi inclo-
uen els elements del medi hum, com, per exemple,
els principals nuclis de poblaci i les vies de comuni-
caci. A tots els pasos del mn hi ha organismes
oficials que elaboren els mapes topogrfics per tal
de conixer els seus territoris.
Mapes temtics. Donen informaci sobre un aspecte
concret. Poden ser mapes poltics, en qu es repre-
senten els estats, les capitals i les fronteres; mapes
fsics, en els quals es reflecteix el relleu, la litologia
o el clima; i poden representar dades estadstiques
sobre poblaci, activitats econmiques, nivell educa-
tiu, renda per habitant, etc.
Maneres de representar la informaci
geogrfca en els mapes
Els cartgrafs i els gegrafs fan servir moltes formes de
representaci cartogrfica segons el propsit per al qual
sha dissenyat el mapa. Les tipologies de mapes ms
comunes per representar informaci quantitativa o varia-
bles numriques sn els mapes coropltics, isopltics,
de smbols proporcionals i de fluxos. Per representar in-
formaci qualitativa, se solen utilitzar mapes corocrom-
tics.
Mapes coropltics
Els mapes coropltics sutilitzen per representar valors
sobre unes determinades unitats territorials escollides
(provncies, regions, estats o conques hidrogrfiques).
Cada unitat territorial es pinta o es trama dacord amb el
valor que la variable considerada t en aquesta unitat ter-
ritorial (poltica o fsica).
Mapes isopltics
Els mapes isopltics representen variables per mitj de
lnies que uneixen punts que tenen el mateix valor.
Si tenen la mateixa pressi, reben el nom disbares; si
tenen la mateixa temperatura, isotermes; i si tenen la
mateixa precipitaci, isohietes.
Tipus de mapes
carretera, ferm
especial.
carretera, ferm
lleuger o corrent.
cam carreter;
cam de ferradura.
edifici no habitable.
cementeri; ermita.
pou, font.
mol.
casa o edifici
habitable.
POBLACI (hab. /km
2
)
rees poc
poblades
rees mitjanament
poblades
rees molt
poblades
Mapa coropltic.
Mapa isopltic.
VOLUM DE NEGOCI
DEL SECTOR SERVEIS
PER COMUNITATS AUTNOMES
(en % sobre el total nacional)
ms del 20 %
del 5 % al 20 %
del 2 % al 5 %
menys del 2 %
Mapa topogrfic.
130376 _ 0159-0176.indd 168 28/7/09 13:57:47
169
Mapa de punts i de smbols proporcionals
Els mapes de punts representen variables per mitj de smbols que sn
punts. Cada punt mostra la variable amb un valor que li assigna el cart-
graf. La distribuci del fenomen s molt visual, ja que a les zones on hi ha
una gran concentraci de punts la variable s molt alta, i a linrevs.
El mapa de punts no sha de confondre amb el de smbols proporcionals,
ja que en el mapa de smbols proporcionals la mida del smbol s proporci-
onal a la variable que representa. Per tant, com ms gran s la variable,
ms gran s la mida del smbol.
Mapes de fuxos
Sn mapes que representen aspectes que requereixen moviments: rutes
migratries, corrents marins, intensitat del trnsit, etc. Generalment, es fa
servir una fletxa, que expressa la direcci i el sentit, el gruix de la qual s
proporcional a la quantitat que es representa.
75.000
150.000
300.000
600.000
VOLUM DELS
FLUXOS PRINCIPALS
Persones
A EUROPA
Comunitat
Valenciana
Castella-
la Manxa
C. de
Madrid
R. de
Mrcia
Andalusia
Extremadura
Illes
Balears
Galcia
Principat
dAstries Cantbria
Arag
Catalunya
A
L
A
R
E
S
T
A
D
E
L
M

N
Pas
Basc
la Rioja
C. F.
de
Navarra
Ceuta
Melilla
Castella
i Lle
cada millmetre damplada
de la etxa representa
75.000 persones.
Canries
Mapes corocromtics
Sn mapes que representen qualitats del terreny per mitj de trames o
colors, com, per exemple, la litologia, els usos del sl o fets histrics, com
les fases dexpansi de lImperi rom.
roques silciques
roques calcrees
roques argiloses
roques volcniques
ZONES ON HI HA:
IC
OCE
ND
Iran
Pakistan
Lban
Sria
rea del
Caucas
Jordnia
Unit
Frana
Pasos
Baixos
Alemanya
Sudan
Algria
Zmbia
Tanznia
Kenya
Etipia
Repblica
Democrtica
del Congo
Guinea
Libria
Costa
dIvori
50.000
POBLACI REFUGIADA
O DESPLAADA
2.000.000
1.000.000
500.000
Mapa de smbols proporcionals.
Mapa de fluxos.
Mapa corocromtic.
130376 _ 0159-0176.indd 169 28/7/09 13:57:49
170
Un plnol s una representaci grfica a gran escala. Hi ha molts tipus de
plnols, depenent del propsit per al qual es fan. Per exemple, un plnol
dun espai protegit es fa amb la finalitat de saber-ne lmits i la distribuci
de la fauna i la flora que hi habita; un plnol duna escola, perqu lalumnat
spiga on sn el laboratori, el menjador, el gimns, etc.; un plnol de la
planta dun hotel, per mostrar lorganitzaci de lespai, les dimensions i la
localitzaci de les habitacions, on hi ha les sortides demergncies, etc.; el
plnol duna casa, per veure com estan distribudes les habitacions i la
resta de cambres, etc.
Un dels tipus de plnols ms comuns sn els plnols urbans o de ciutats,
que mostren laspecte de la ciutat: la localitzaci dels espais edificats i no
edificats, les zones verdes, els elements hidrogrfics, els monuments his-
trics, les estacions de ferrocarril, els ports i els aeroports, alguns edificis
pblics interessants, la xarxa de transport, etc.
Caracterstiques dun plnol urb
Els plnols urbans ens aporten molta informaci. En lnies generals:
1. Mostren la ciutat vista des de dalt i permeten observar com s el traat
dels carrers i de les illes de cases, el que anomenem morfologia urbana.
Una ciutat pot tenir un traat molt homogeni, fruit duna planificaci
ben organitzada, o pot ser heterogeni, en el qual no hi ha hagut cap
planificaci del desenvolupament. A ms, a travs de la seva morfolo-
gia sen pot deduir lorigen i levoluci al llarg del temps, amb lanlisi
del nucli antic, els eixamples i les perifries.
2. Destaquen els llocs dinters (monuments, edificis oficials i museus,
entre daltres) i on es localitzen. En molts plnols
sincorpora la manera darribar-hi amb transport
pblic o privat.
3. Duen escrits els noms, anomenats topnims, dels
carrers, els barris i els llocs singulars. De vega-
des, la mida i el tipus de lletra informen de la im-
portncia que tenen.
4. Solen tenir dibuixada una quadrcula de refern-
cia, la denominaci de la qual combina xifres i lle-
tres, per localitzar-hi els principals llocs dinters,
amb lajuda dun ndex o llista de carrers.
5. A la llegenda sexpliquen els elements que aparei-
xen en el plnol: sutilitzen colors, nombres o sm-
bols per diferenciar-los.
6. Amb lajuda dels punts cardinals se sap en quina
direcci hem de desplaar-nos per anar dun lloc
a un altre. En cas que el plnol no inclogui una
fletxa que indiqui on s el nord, es dna per des-
comptat que el nord coincideix amb la part supe-
rior.
El plnol
Pla de la ciutat dvila.
0 100
Metros
ESCALA
pl. de
Italia
pl. del
Ejrcito
parc de
San Roque
pl. de
San Andrs
c
.


D
u
q
u
e


d
e


A
lb
a
c
.
S
a
n
S
e
g
u
n
d
o
av.
Madrid
de
c. Eduardo
Marquina
A B C D
5
4
3
2
1
6
Pza. de
Santiago
0
Pza. de
Santiago
convent
muralla
baslica
palau
3
4
ajuntament
teatre
5
6
5
2
6
3
4
ES
1
TOPNIM
PUNT
CARDINAL
QUADRCULA
1B
LLEGENDA
MANSANA
CARRER
MONUMENT
2
1
130376 _ 0159-0176.indd 170 28/7/09 13:57:50
171
La fotografia aria, tamb anomenada ortofoto, s una foto feta vertical-
ment des dun avi, a molt pocs quilmetres daltura de la superfcie ter-
restre. Generalment, a les fotografies aries hi apareixen dades que ens
aporten informaci referent a la imatge, com, per exemple, la data, les
dades del vol, laltura des de la qual sha realitzat, lescala, lorganisme o
lempresa que lhan fet, etc.
Les primeres fotografies aries es van fer a meitat del segle XIX i sobteni-
en des de globus aerosttics i des destels. Desprs de la Primera Guerra
Mundial es van comenar a installar les primeres cmeres en avions per
fer fotos amb finalitats militars.
Actualment, les fotografies aries es fan servir amb moltes finalitats: crea-
ci de mapes en tres dimensions, de mapes mediambientals, de mapes
agraris, planificaci territorial, operacions militars, etc. A partir daquests
mapes, els cartgrafs i els especialistes poden analitzar, per exemple, els
efectes de lerosi en el sl, examinar desastres naturals, estudiar estra-
tgies militars, observar el creixement dels boscos, gestionar collites, pla-
nificar infraestructures de transport, analitzar el creixement de les ciutats,
etc. La cincia que socupa delaborar mapes a partir de les imatges ari-
es sanomena fotogrametria.
Els satllits actuals i els mtodes fotogrfics moderns han perms obte-
nir fotografies de satllit. Com indica seu el nom, sn imatges captades
des de cmeres muntades en els satllits que orbiten a lespai al voltant
de la Terra.
La cincia que sencarrega dobtenir informaci a partir de les imatges de
satllits sanomena teledetecci. Les aplicacions daquesta tcnica tam-
b sn molt nombroses: elaboraci de mapes, vigilncia i reconeixement
militar, espionatge, detecci de recursos minerals, anlisi de desastres
mediambientals, predicci del temps, etc.
La fotografa aria i de satllit
IM
Imatge de satllit de la ciutat
dIstanbul. Shi pot observar com
lestret del Bsfor separa la part
de la ciutat dIstanbul europea
(esquerra) de lasitica (dreta),
deixant el mar de Mrmara al sud
i el mar Negre al nord.
Les fotografies aries mostren
el territori tal com s en realitat.
A la part superior observem les dades
de quan sha fet la fotografia, des de
quina altitud, etc.
130376 _ 0159-0176.indd 171 28/7/09 13:57:50
172
Un atles s una collecci de mapes recollits en una obra. Sens dubte, s
una de les fonts dinformaci grfica ms importants de la geografia.
A partir del tercer cicle de primria s aconsellable que lalumnat disposi
dun atles com a eina indispensable en lestudi de la geografia, ja que per-
met portar a terme moltes activitats:
Comparar mapes a diferents escales. Per exemple, la localitzaci i la su-
perfcie que ocupa un pas respecte al mapamundi.
Buscar pasos, ciutats, elements del medi fsic, etc., fent servir lndex o
les coordenades geogrfiques.
Mesurar distncies entre dos punts, fent servir lescala.
Comparar un mapa amb una imatge de satllit per reconixer els ele-
ments que apareixen a la imatge.
Descriure els principals elements fsics i humans duna regi.
Utilitzar la informaci estadstica que sol anar associada a un atles en
forma de taules o grfics. Per exemple, solen incloure grfics dels rius
ms llargs, les muntanyes ms altes, taules amb la superfcie que ocu-
pen els pasos, etc.
Descriure la distribuci de les variables geogrfiques que mostren els
mapes temtics. Per exemple, com sorganitza una xarxa de transports
en un pas, com es distribueix la poblaci en un continent, on es localitza
la indstria en una regi, etc.
Referenciar els topnims o llocs que sestudien.
I per a molts altres usos: organitzar un viatge, investigar algun lloc, pre-
sentar un itinerari, etc.
Tipus datles
Hi ha molts tipus datles:
Segons lescala territorial que representi, un atles pot ser universal o
mundial, continental, nacional, regional, etc., tot i que la major part dels
atles solen contenir mapes a diferents escales.
Segons el tema cartografiat, un atles pot ser general, si shi representen
tots els aspectes geogrfics importants del territori que sestudia, o te-
mtic, quan tracta dun aspecte concret: histria, geopoltica, economia,
religions, animals, entre daltres.
Els primers atles van aparixer a lltim ter del segle XVI i van ser obra de
grans cartgrafs flamencs, com Abraham Ortelius i Gerardus Mercator. Des
daleshores fins als nostres dies, els atles han canviat molt, grcies als
nombrosos avenos tcnics: pel que fa a les tcniques delaboraci, la pre-
sentaci de la informaci (ortofotos), laparici de nous formats, com el di-
gital; fins i tot sincorporen tcniques per poder viatjar per lespai i poder
veure els llocs en tres dimensions.
Per als estudiants sn necessaris perqu ajuden a comprendre millor les-
pai, fomenten el desenvolupament cultural i eduquen des dun punt de vis-
ta geogrfic; per aix cal conixer com sestructuren per saber-los manejar
i buscar la informaci correctament.
Qu s un atles i per a qu serveix
Collecci datles de diferents rees
i formats.
130376 _ 0159-0176.indd 172 28/7/09 13:57:51
173
Parts dun atles geogrfc
Molts atles generals i educatius solen tenir les parts segents:
Un ndex general en qu
senumeren els diversos
mapes i la informaci que
cont lobra.
Generalment, lndex es
mostra des de les escales
ms petites (mapamundi) fins
a les escales ms grans
(dmbit regional).
Una descripci de nocions
elementals de cartografia,
amb explicacions sobre
els tipus de projeccions,
qu s una escala, els tipus
de mapes, les coordenades
geogrfiques, etc.
Informaci sobre aspectes
relacionats amb la geografia
astronmica. Per exemple,
la situaci dels planetes
en el sistema Solar,
els moviments de la Terra,
les fases de la Lluna, etc.
La llegenda de smbols i
colors per aclarir el significat
dels signes que es fan servir
en tots els mapes de lobra.
Una collecci de mapes
organitzada a diferents escales
(continents, estats i regions)
que cont mapes temtics.
Un ndex de topnims
que recull la llista dels llocs
representats en els diversos
mapes de latles, i la pgina,
el quadrant i, de vegades,
les coordenades geogrfiques
exactes (latitud i longitud),
en qu es localitza cadascun
daquests llocs.
Accra 87 F 9
Nom del
topnim
Quadrant al
qual correspon
Pgina
on surt
Accra 87 F F 9
130376 _ 0159-0176.indd 173 28/7/09 13:57:52
174
Glossari
A
Altimetria. Part de la topografa que
socupa del mesurament daltures.
Altitud. Distncia vertical que hi ha
entre un punt i el nivell del mar, que
es considera el nivell zero.
B
Batimetria. Part de la topografa que
socupa del mesurament de les pro-
funditats marines.
Brixola. Instrument que serveix per
orientar-se, que consisteix en una
agulla imantada que assenyala els
pols nord i sud magntics.
C
Cercle polar. Cadascun dels dos cer-
cles menors del globus terrestre, si-
tuats als 66,5 de latitud nord-sud i
anomenats, respectivament, rtic i
Antrtic.
Coordenades geogrfques. Xarxa de
meridians i parallels que ens ajuden
a localitzar qualsevol punt sobre la
superfcie terrestre.
Corba de nivell. Cadascuna de les l-
nies que uneixen punts que estan a la
mateixa altura sobre el nivell del mar.
E
Equador. Cercle mxim que divideix la
Terra en dos hemisferis: lhemisferi
nord i lhemisferi sud.
Escala. La relaci que hi ha entre les
dimensions dels plnols i els mapes i
la mida real del que shi representa.
Estel polar. Estel que, amb la seva
prolongaci cap a la Terra, marca el
nord geogrfc.
F
Frontera. Lmit entre dues o ms juris-
diccions poltiques.
Fotogrametria. Conjunt de mtodes i
operacions que permeten lelaboraci
de mapes i plnols a partir de fotos
aries.
Fus horari. Porci de la superfcie ter-
restre limitada per dos meridians sepa-
rats per 15 de longitud. La Terra est
dividida en 24 fusos horaris.
G
Greenwich. Observatori astronmic de
Londres per on passa el meridi de grau
0 o dorigen de mesurament de la longi-
tud est o oest de la Terra.
H
Hemisferi nord. Meitat de la superf-
cie de lesfera terrestre situada al
nord de lequador.
Hemisferi sud. Meitat de la superfcie
de lesfera terrestre situada al sud de
lequador.
I
Istme. Franja estreta de terra que se-
para dues masses daigua i uneix
grans masses de terra.
L
Latitud. Distncia angular que hi ha
des de qualsevol punt de la superfcie
de la Terra a lequador.
Longitud. Distncia angular que hi ha
dun punt de la Terra al meridi 0 o
meridi de Greenwich.
M
Mapa. Representaci esquemtica a
escala del total o una part de la Terra
sobre una superfcie plana.
Meridi. Cadascuna de les lnies ima-
ginries de l'esfera de la Terra que
passen pels pols nord i sud en forma
de semicircumferncia i tallen l'equa-
dor perpendicularment.
Meridi de Greenwich. Meridi 0.
N
Nivell del mar. Tamb anomenat nivell
zero, s el lmit fxat convencionalment
per situar laltitud de les poblacions i
els accidents geogrfcs.
P
Pas (Estat). Regi sota una mateixa
jurisdicci poltica.
Parallel. Cercles parallels al nord i al
sud de lequador.
Plnol. Mapa o representaci esquem-
tica, a escala molt gran, en el qual es re-
presenta una extensi reduda del ter-
reny.
Projecci. Sistema ordenat que traslla-
da des de la superfcie corba de la Ter-
ra la xarxa de meridians i parallels
sobre una superfcie plana.
Punt cardinal. Les principals direccions
de la Terra: nord, sud, est i oest.
R
Rosa dels vents. Tamb anomenada ro-
sa nutica, s la representaci grfca
dels punts cardinals que mostra la di-
recci dels vents ms representatius.
T
Teledetecci. Tcnica basada en lan-
lisi de les imatges de satllit i que
sutilitza per obtenir informaci a dis-
tncia sobre objectes i zones de la
superfcie de la Terra.
Topografa. Cincia que estudia la for-
ma de la superfcie de la Terra.
Topnim. Nom que rep un accident na-
tural o element cultural del territori que
requereix ser identifcat.
Trpic. Cadascun dels dos parallels
terrestres que sn a una distncia de
lequador de 23 27 nord i sud, res-
pectivament. El de lhemisferi nord s
el trpic de Cncer i el del lhemisferi
sud, el de Capricorn.
P
O
B
L
A
C
I

130376 _ 0159-0176.indd 174 28/7/09 13:58:00


P
O
B
L
A
C
I

C
o
m
a
r
c
a
S
u
p
e
r
f

c
i
e

(
e
n

k
m
2
)
T
O
T
A
L
e
n
t
r
e

0
-
1
5

a
n
y
s
e
n
t
r
e

1
6
-
2
4

a
n
y
s
e
n
t
r
e

2
5
-
4
4

a
n
y
s
e
n
t
r
e

4
5
-
6
4

a
n
y
s
m

s

d
e

6
5

a
n
y
s
A
l
t

C
a
m
p
5
3
8
,
0
4
3
.
3
8
3
7
.
0
6
1
4
.
2
9
2
1
4
.
4
4
6
1
0
.
4
6
8
7
.
1
1
6
A
l
t

E
m
p
o
r
d

1
.
3
5
7
,
5
1
2
9
.
9
0
3
2
0
.
9
9
6
1
2
.
9
3
2
4
3
.
8
8
4
3
1
.
1
9
4
2
0
.
8
9
7
A
l
t

P
e
n
e
d

s
5
9
2
,
8
1
0
1
.
6
5
0
1
7
.
6
6
3
9
.
3
3
3
3
5
.
7
4
6
2
3
.
5
2
9
1
5
.
3
7
9
A
l
t

U
r
g
e
l
l
1
.
4
4
7
,
5
2
0
.
9
9
4
2
.
7
6
7
1
.
9
3
0
6
.
7
9
4
5
.
3
8
8
4
.
1
1
5
A
l
t
a

R
i
b
a
g
o
r

a
4
2
6
,
9
4
.
1
7
1
5
4
6
4
2
3
1
.
4
4
5
1
.
0
1
9
7
3
8
A
n
o
i
a
8
6
6
,
3
1
1
3
.
4
2
9
1
9
.
8
6
1
1
0
.
7
5
9
3
9
.
2
2
1
2
6
.
3
0
7
1
7
.
2
8
1
B
a
g
e
s
1
.
2
9
9
,
1
1
7
8
.
6
0
0
2
8
.
0
4
9
1
6
.
1
8
0
5
8
.
8
2
9
4
3
.
3
6
3
3
2
.
1
7
9
B
a
i
x

C
a
m
p
6
9
7
,
1
1
8
2
.
7
0
9
3
1
.
9
1
7
1
9
.
0
3
6
6
3
.
1
9
1
4
2
.
7
5
3
2
5
.
8
1
2
B
a
i
x

E
b
r
e
1
.
0
0
2
,
7
8
0
.
4
4
6
1
1
.
8
6
9
8
.
1
8
7
2
6
.
6
1
6
1
8
.
9
0
4
1
4
.
8
7
0
B
a
i
x

E
m
p
o
r
d

7
0
1
,
7
1
2
6
.
3
9
4
2
0
.
4
1
3
1
2
.
2
8
0
4
2
.
1
3
4
3
1
.
1
3
3
2
0
.
4
3
4
B
a
i
x

L
l
o
b
r
e
g
a
t
4
8
5
,
7
7
6
8
.
7
1
5
1
3
1
.
4
6
0
7
3
.
0
2
6
2
7
5
.
0
8
6
1
8
4
.
9
7
1
1
0
4
.
1
7
2
B
a
i
x

P
e
n
e
d

s
2
9
6
,
2
9
3
.
2
7
1
1
6
.
0
3
5
8
.
7
2
3
3
2
.
9
9
7
2
2
.
5
6
7
1
2
.
9
4
9
B
a
r
c
e
l
o
n

s
1
4
4
,
7
2
.
2
1
3
.
7
0
1
2
9
8
.
4
5
2
1
9
7
.
3
4
5
7
4
6
.
4
6
0
5
4
7
.
7
4
2
4
2
3
.
7
0
2
B
e
r
g
u
e
d

1
.
1
8
4
,
9
4
1
.
2
2
8
5
.
4
3
9
3
.
7
4
4
1
2
.
0
3
1
1
0
.
9
3
0
9
.
0
8
4
C
e
r
d
a
n
y
a
5
4
6
,
6
1
7
.
7
9
3
2
.
7
4
3
1
.
6
5
0
6
.
3
5
6
4
.
3
7
8
2
.
6
6
6
C
o
n
c
a

d
e

B
a
r
b
e
r

6
5
0
,
2
2
0
.
7
5
1
3
.
0
2
0
1
.
9
5
9
6
.
4
6
4
4
.
9
6
3
4
.
3
4
5
G
a
r
r
a
f
1
8
5
,
3
1
3
7
.
3
7
9
2
3
.
6
3
1
1
2
.
3
8
2
4
8
.
5
2
0
3
3
.
8
9
7
1
8
.
9
4
9
G
a
r
r
i
g
u
e
s
7
9
7
,
6
1
9
.
7
4
8
2
.
5
3
5
1
.
8
2
2
5
.
5
5
2
4
.
9
9
7
4
.
8
4
2
G
a
r
r
o
t
x
a
7
3
5
,
4
5
3
.
6
8
9
8
.
0
4
4
4
.
9
4
6
1
6
.
5
0
2
1
3
.
4
6
5
1
0
.
7
3
2
G
i
r
o
n

s
5
7
5
,
4
1
7
1
.
7
0
9
3
0
.
6
1
8
1
8
.
1
6
0
6
1
.
9
8
7
3
7
.
9
3
1
2
3
.
0
1
3
M
a
r
e
s
m
e
3
9
8
,
9
4
1
4
.
6
4
2
7
0
.
1
9
2
3
9
.
8
0
4
1
4
1
.
1
7
4
1
0
3
.
4
1
9
6
0
.
0
5
3
M
o
n
t
s
i

7
3
5
,
4
6
9
.
0
4
1
1
0
.
4
5
8
7
.
2
8
8
2
3
.
0
6
8
1
5
.
7
1
7
1
2
.
5
1
0
N
o
g
u
e
r
a
1
.
7
8
4
,
1
3
8
.
2
2
3
5
.
4
1
0
3
.
6
2
7
1
1
.
7
6
0
9
.
1
0
6
8
.
3
2
0
O
s
o
n
a
1
.
2
6
0
,
1
1
4
9
.
2
4
8
2
5
.
4
0
7
1
4
.
4
7
1
4
9
.
1
1
7
3
5
.
9
5
0
2
4
.
3
0
3
P
a
l
l
a
r
s

J
u
s
s

1
.
3
4
3
,
1
1
2
.
9
3
3
1
.
5
8
8
1
.
0
8
2
3
.
5
3
2
3
.
2
8
3
3
.
4
4
8
P
a
l
l
a
r
s

S
o
b
i
r

1
.
3
7
7
,
9
7
.
2
8
6
9
7
5
6
2
4
2
.
4
5
1
1
.
8
6
7
1
.
3
6
9
P
l
a

d
'
U
r
g
e
l
l
3
0
5
,
1
3
5
.
2
8
4
5
.
5
4
6
3
.
3
8
0
1
1
.
8
1
8
8
.
0
1
1
6
.
5
2
9
P
l
a

d
e

l
'
E
s
t
a
n
y
2
6
2
,
8
2
9
.
1
1
5
5
.
2
5
7
2
.
8
9
0
9
.
4
1
5
6
.
7
7
5
4
.
7
7
8
P
r
i
o
r
a
t
4
9
8
,
6
9
.
6
4
4
1
.
1
7
3
7
8
4
2
.
7
6
6
2
.
4
9
6
2
.
4
2
5
R
i
b
e
r
a

d
'
E
b
r
e
8
2
7
,
3
2
2
.
8
6
3
3
.
0
0
2
2
.
1
9
8
6
.
3
7
0
6
.
1
0
6
5
.
1
8
7
R
i
p
o
l
l

s
9
5
6
,
2
2
6
.
5
8
3
3
.
2
5
1
2
.
2
6
6
7
.
6
9
3
7
.
2
2
5
6
.
1
4
8
S
e
g
a
r
r
a
7
2
2
,
8
2
2
.
0
2
9
3
.
7
0
1
2
.
0
2
2
7
.
6
2
1
4
.
7
9
3
3
.
8
9
2
S
e
g
r
i

1
.
3
9
6
,
6
1
9
4
.
7
2
5
3
1
.
0
9
6
1
9
.
7
3
8
6
6
.
9
2
4
4
5
.
3
9
3
3
1
.
5
7
4
S
e
l
v
a
9
9
5
,
1
1
5
7
.
5
6
1
2
5
.
8
8
1
1
5
.
9
6
5
5
5
.
9
4
6
3
7
.
6
1
6
2
2
.
1
5
3
S
o
l
s
o
n

s
1
.
0
0
1
,
2
1
3
.
7
2
2
2
.
1
9
9
1
.
2
9
5
4
.
4
6
0
3
.
2
4
5
2
.
5
2
3
T
a
r
r
a
g
o
n

s
3
1
8
,
9
2
3
4
.
9
0
2
3
9
.
4
1
1
2
4
.
4
5
7
8
5
.
0
1
2
5
5
.
0
6
9
3
0
.
9
5
3
T
e
r
r
a

A
l
t
a
7
4
3
,
4
1
2
.
8
0
8
1
.
4
8
4
1
.
2
0
0
3
.
4
4
2
3
.
2
9
7
3
.
3
8
5
U
r
g
e
l
l
5
7
9
,
7
3
5
.
3
6
0
5
.
5
9
8
3
.
4
8
8
1
1
.
2
5
9
8
.
2
7
2
6
.
7
4
3
V
a
l

d
'
A
r
a
n
6
3
3
,
6
9
.
7
5
2
1
.
4
4
2
1
.
0
6
1
3
.
8
2
2
2
.
3
2
8
1
.
0
9
9
V
a
l
l

s

O
c
c
i
d
e
n
t
a
l
5
8
3
,
2
8
4
6
.
3
5
2
1
5
0
.
4
4
8
8
3
.
0
8
6
2
9
9
.
1
8
3
1
9
9
.
3
6
0
1
1
4
.
2
7
5
V
a
l
l

s

O
r
i
e
n
t
a
l
8
5
1
,
0
3
8
0
.
7
2
2
6
8
.
2
5
2
3
6
.
5
3
7
1
3
6
.
8
3
0
8
9
.
4
5
6
4
9
.
6
4
7
C
a
t
a
l
u
n
y
a
3
2
.
1
0
6
,
5
7
.
2
4
2
.
4
5
8
1
.
1
4
4
.
8
9
0
6
8
6
.
3
7
2
2
.
4
8
7
.
9
2
4
1
.
7
4
8
.
6
8
3
1
.
1
7
4
.
5
8
9
175
Dades de la poblaci a Catalunya
130376 _ 0159-0176.indd 175 28/7/09 13:58:00
U
S
O
S

D
E
L

S

L

(
e
n

k
m
2
)
C
o
m
a
r
c
a
B
o
s
c
o
s
B
o
s
q
u
i
n
e
s
S
e
n
s
e

v
e
g
e
t
a
c
i

S
e
c

C
o
n
r
e
u
s

r
e
g
a
d
i
u
U
r
b

A
l
t

C
a
m
p
1
4
3
,
8
9
1
2
2
,
1
1
1
1
,
0
7
1
8
8
,
4
9
4
1
,
2
3
3
0
,
9
1
A
l
t

E
m
p
o
r
d

5
5
0
,
9
6
2
5
2
,
1
1
4
4
,
7
1
1
8
6
,
2
5
1
2
0
,
1
7
7
7
,
7
6
A
l
t

P
e
n
e
d

s
1
3
6
,
4
2
1
3
0
,
8
1
2
1
,
5
8
2
2
5
,
9
6
1
,
5
5
5
8
,
6
9
A
l
t

U
r
g
e
l
l
9
1
6
,
7
8
3
7
0
,
4
1
2
3
,
4
4
3
9
,
5
0
2
3
,
3
2
2
0
,
0
4
A
l
t
a

R
i
b
a
g
o
r

a
1
6
3
,
3
1
2
2
9
,
0
2
8
,
2
6
5
,
9
1
1
,
8
5
4
,
1
3
A
n
o
i
a
2
9
8
,
8
1
1
4
0
,
8
1
2
5
,
1
4
2
9
0
,
3
0
3
,
6
8
5
5
,
0
1
B
a
g
e
s
6
6
6
,
4
5
2
3
9
,
4
8
5
0
,
4
8
2
1
9
,
3
7
8
,
2
7
7
1
,
3
0
B
a
i
x

C
a
m
p
1
9
1
,
5
1
1
7
2
,
7
2
8
4
,
6
8
5
5
,
1
9
1
1
5
,
7
5
6
8
,
7
1
B
a
i
x

E
b
r
e
1
4
0
,
9
6
2
4
4
,
4
1
4
8
,
2
6
3
1
7
,
0
2
1
7
7
,
1
9
4
8
,
5
6
B
a
i
x

E
m
p
o
r
d

2
9
7
,
7
0
6
4
,
5
9
3
5
,
6
2
1
2
0
,
6
7
9
1
,
4
0
7
4
,
2
0
B
a
i
x

L
l
o
b
r
e
g
a
t
1
1
7
,
5
2
1
0
2
,
2
2
3
4
,
1
4
2
4
,
6
2
2
4
,
2
5
1
7
0
,
4
0
B
a
i
x

P
e
n
e
d

s
7
1
,
8
3
7
9
,
9
6
1
4
,
6
3
8
3
,
5
8
2
,
8
7
4
2
,
9
3
B
a
r
c
e
l
o
n

s
1
5
,
9
7
9
,
4
1
1
,
1
7
0
,
2
4
0
,
6
5
1
1
4
,
9
3
B
e
r
g
u
e
d

5
9
7
,
0
3
1
9
3
,
5
4
2
5
,
0
4
9
8
,
3
4
0
,
8
6
2
2
,
6
3
C
e
r
d
a
n
y
a
2
4
5
,
4
0
1
6
5
,
7
5
9
,
9
9
2
1
,
1
6
7
,
9
0
2
0
,
3
2
C
o
n
c
a

d
e

B
a
r
b
e
r

2
0
6
,
9
0
1
3
5
,
1
1
3
0
,
6
2
2
4
7
,
9
5
3
,
3
6
2
0
,
8
2
G
a
r
r
a
f
3
5
,
4
1
6
7
,
7
2
9
,
4
7
1
7
,
3
5
1
,
2
3
4
8
,
8
2
G
a
r
r
i
g
u
e
s
1
3
4
,
4
1
1
5
6
,
0
4
1
0
,
3
3
3
5
5
,
8
4
1
1
6
,
7
4
2
3
,
3
3
G
a
r
r
o
t
x
a
5
6
6
,
0
1
2
3
,
7
2
1
0
,
8
3
4
6
,
8
9
1
2
,
9
6
2
1
,
3
7
G
i
r
o
n

s
3
3
6
,
4
5
2
1
,
0
0
2
0
,
4
6
1
0
0
,
7
6
4
2
,
7
1
5
2
,
4
7
M
a
r
e
s
m
e
2
0
5
,
5
7
2
2
,
2
4
2
1
,
7
6
7
,
4
4
2
8
,
7
5
9
1
,
5
9
M
o
n
t
s
i

9
2
,
4
8
1
3
2
,
3
2
5
5
,
0
0
2
2
.
7
7
6
1
8
.
9
5
9
3
.
0
7
1
N
o
g
u
e
r
a
5
9
3
,
7
0
3
6
8
,
2
7
4
8
,
7
5
4
6
9
,
3
5
2
6
7
,
1
5
3
2
,
9
5
O
s
o
n
a
7
3
1
,
7
7
1
1
5
,
8
0
4
4
,
2
2
2
7
7
,
9
0
6
,
0
1
5
5
,
5
4
P
a
l
l
a
r
s

J
u
s
s

5
5
4
,
8
4
5
0
9
,
1
5
3
2
,
4
5
1
6
3
,
9
2
2
9
,
3
9
1
9
,
4
5
P
a
l
l
a
r
s

S
o
b
i
r

6
2
8
,
6
9
6
1
7
,
1
9
1
6
,
4
2
1
6
,
5
7
2
,
9
1
1
3
,
9
0
P
l
a

d
'
U
r
g
e
l
l
1
3
9
,
2
6
1
1
,
5
6
8
,
3
0
7
3
,
1
9
1
1
,
2
5
1
5
,
2
5
P
l
a

d
e

l
'
E
s
t
a
n
y
0
,
2
5
5
,
0
9
1
0
,
0
8
5
,
0
5
2
6
6
,
3
6
1
8
,
0
1
P
r
i
o
r
a
t
1
9
9
,
5
2
1
5
7
,
3
0
1
0
,
6
4
9
9
,
3
8
2
0
,
4
8
9
,
3
8
R
i
b
e
r
a

d
'
E
b
r
e
1
9
4
,
6
1
2
5
8
,
6
6
7
3
,
8
2
1
4
0
,
8
3
6
3
,
7
6
1
9
,
8
5
R
i
p
o
l
l

s
4
1
8
,
1
0
4
2
,
7
9
4
0
,
7
1
6
,
9
9
0
,
0
6
1
4
,
9
6
S
e
g
a
r
r
a
9
4
,
2
9
1
3
5
,
2
0
7
,
4
2
4
4
5
,
7
3
2
,
0
1
1
9
,
0
5
S
e
g
r
i

9
1
,
3
4
1
7
4
,
0
6
6
3
,
6
6
3
4
5
,
3
2
6
5
6
,
0
7
6
1
,
8
6
S
e
l
v
a
6
9
9
,
9
8
6
9
,
6
3
2
9
,
9
5
5
0
,
9
4
4
0
,
8
4
8
7
,
2
9
S
o
l
s
o
n

s
5
8
5
,
6
9
1
8
9
,
9
7
1
5
,
9
9
1
8
8
,
3
9
0
,
0
5
1
1
3
,
0
5
T
a
r
r
a
g
o
n

s
4
0
,
8
2
4
5
,
7
9
1
8
,
8
9
8
9
,
0
5
3
9
,
4
1
8
3
,
4
4
T
e
r
r
a

A
l
t
a
2
5
5
,
3
5
1
6
9
,
2
6
9
,
3
7
2
9
2
,
1
6
3
,
3
2
1
2
,
9
5
U
r
g
e
l
l
3
5
,
4
0
4
4
,
8
5
1
1
,
6
3
3
0
8
,
4
0
1
5
5
,
5
6
2
1
,
0
7
V
a
l

d
'
A
r
a
n
2
1
8
,
2
3
3
5
2
,
3
2
8
,
8
3
0
,
5
8
0
6
,
8
8
V
a
l
l

s

O
c
c
i
d
e
n
t
a
l
2
3
1
,
8
7
7
2
,
0
8
3
0
,
2
0
4
0
,
8
9
5
,
7
2
1
9
0
,
4
8
V
a
l
l

s

O
r
i
e
n
t
a
l
4
6
4
,
5
8
6
6
,
9
7
3
7
,
9
2
8
0
,
1
4
2
4
,
9
8
1
4
3
,
3
7
C
a
t
a
l
u
n
y
a
3
1
0
,
0
6
4
8
1
,
4
4
1
.
1
1
5
,
9
3
5
.
9
7
5
,
3
7
2
.
6
1
2
,
0
7
2
.
0
0
8
,
3
6
176
Dades dusos del sl a Catalunya
130376 _ 0159-0176.indd 176 28/7/09 13:58:00