Anda di halaman 1dari 131

La imposible coexistencia La coexistncia impossible

Siete aos de transgnicos contaminan el maz ecolgico y el convencional: una aproximacin a partir de los casos de Catalua y Aragn Set anys de transgnics contaminen el blat de moro ecolgic i el convencional: una aproximaci a partir dels casos de Catalunya i Arag

PLATAFORMA TRANSGNICS FORA!

ndice / ndex 3 7 16 20

1. Introduccin 1. Introducci

2. Actitud de los diferentes gobiernos desde que se cultivan transgnicos en Espaa 2. Actitud dels diferents governs des que a lEstat espanyol shi conreen transgnics

3. El baile de cifras sobre superficies de transgnicos 3. El ball de xifres sobre superfcies de transgnics

4. Historia del Bt 176 en Espaa. Prohibido y cultivado? 4. Histria del bt 176 a lEstat espanyol. Prohibit per conreat?

26

31

35

38

7. El escndalo del Bt 10 6. Registros... Qu registros? 6. Registres... Quins registres? 7. Lescndol del Bt 10

8. Segregacin, trazabillidad, etiquetado 8. Segregaci, traabilitat, etiquetatge

5. Variedades MON 810: en la cuerda floja 5. Varietats MON 810: a la corda fluixa

48

75

90

93

9. Contaminaciones: cada ao ms casos 9. Contaminacions: cada any ms casos

10. Campos experimentales: fuera de control! 10. Camps experimentals fora de control!

11. Conclusin: la coexistencia no es posible 11. Conclusi: la coexistncia no s possible

ANEXOS ANNEXOS

Anexo 1. Transgnicos: una amenaza para el planeta Annex 1. Transgnics: una amenaa per al planeta Anexo 2. Manifiesto de Fraga Annex 2. Manifest de Fraga Anexo 3. Metodologa general Annex 3. Metodologia general Anexo 4. Documentacin Annex 4. Documentaci Referencias Referncies

94 104 108 110 125

La imposible coexistencia
Siete aos de transgnicos contaminan el maz ecolgico y el convencional: una aproximacin a partir de los casos de Catalua y Aragn

"Dejemos de mirar la tierra como un montn de dinero. Aprendamos a respetar la tierra como tal. El campo es ms que un capital o que una simple fuente de beneficios: l nos contiene. No se trata de explotarlo de forma racional para obtener el mximo de dinero, se trata de mantener su permanencia para garantizar la nuestra y aceptar su complejidad para proteger la nuestra. Es preciso querer a la tierra, no slo por lo que nos da, sino por lo que es".
Claude Bourguignon El suelo, la tierra y los campos, de la Agronoma a la Agroecologa. Ed. Vida Sana. Barcelona 1989.

Organizaciones firmantes: Assemblea Pagesa de Catalunya - Greenpeace - Plataforma Transgnics Fora! Autores: Jordi Cipriano, Assemblea Pagesa de Catalunya Juan-Felipe Carrasco, Greenpeace Marc Arbs, Assemblea Pagesa de Catalunya Colaboraciones: Amigos de la Tierra Espaa, CAAE (Comit Aragons de Agricultura Ecolgica), CATA (Coordinadora Antitransgnica de Aragn), Ecologistas en Accin, UAGA (Unin de Agricultores y Ganaderos de Aragn), David Olmo Nadal, Joaqun Arqu, Laia Vias, Rosa Binimelis, Xavi Cipriano. Agradecimientos: Agricultores de Catalua y Aragn: Josep Re, Josep Maria Moy, Juli Berg, Antoni Font, Flix Ballarn, Enric Navarro. Miembros de lAssemblea Pagesa de Catalunya: Gerard Batalla, Antoni Agull, Josep Pmies, Antoni Font, Juli Berg, Josep Maria Coll, Imma Roig. Miembros de la Plataforma Transgnics Fora!: Albert, Guillem, Anas. Los voluntarios de Greenpeace: Fernando Vaquero, Mnica Altamirano, Juliana La Terza Penna, Sara Pizzinato. Y tambin: Anna Rosa Martnez, Antonio Ruiz, Associaci Naturalista de Girona (en especial la Comissi de Transgenics), Centro de Conservacin de la Biodiversidad Cultivada (Els Amics de l'Escola Agrria de Manresa), Daniela Montalto, Eduardo Snchez, Ester Casas Griera, Fernando Llobell (presidente de la Asociacin de Consumidores y Usuarios de Albacete), La Tierrallana, Isabel Bermejo, Liliane Spendeler y Luis Ferreirim.

A todo el campesinado que sobrevive y lucha contra este modelo imperante de agricultura. A toda la ciudadana que lucha cada da por una sociedad ms justa y respetuosa. Por un mundo libre de transgnicos!

La coexistncia impossible
Set anys de transgnics contaminen el blat de moro ecolgic i el convencional: una aproximaci a partir dels casos de Catalunya i Arag

"Deixem de mirar la terra com un munt de diners. Aprenguem a respectar la terra com a tal. El camp s ms que un capital o que una simple font de profits: ens cont. No es tracta d'explotar-lo de forma racional per obtenir el mxim de diners, es tracta de mantenir la seva permanncia per garantir la nostra i acceptar la seva complexitat per protegir la nostra. s precs voler la terra, no noms per all que ens dna, sin per all que s.
Claude Bourguignon El suelo, la tierra y los campos, de la Agronoma a la Agroecologa. Ed. Vida Sana. Barcelona 1989.

Organitzacions signants: Assemblea Pagesa de Catalunya - Greenpeace - Plataforma Transgnics Fora! Autors: Jordi Cipriano, Assemblea Pagesa de Catalunya Juan-Felipe Carrasco, Greenpeace Marc Arbs, Assemblea Pagesa de Catalunya Collaboracions: Amigos de la Tierra Espaa, CAAE (Comit Aragons de Agricultura Ecolgica), CATA (Coordinadora Antitransgnica de Aragn), David Olmo Nadal, Ecologistas en Accin, UAGA (Unin de Agricultores y Ganaderos de Aragn), Joaqun Arqu, Laia Vias, Rosa Binimelis, Xavi Cipriano. Agraments: Agricultors de Catalunya i Arag: Josep Re, Josep Maria Moy, Juli Berg, Antoni Font, Flix Ballarn, Enric Navarro. Membres de lAssemblea Pagesa de Catalunya: Gerard Batalla, Antoni Agull, Josep Pmies, Antoni Font, Juli Berg, Josep Maria Coll, Imma Roig. Membres de la Plataforma Transgnics Fora!: Albert, Guillem, Anas. Els voluntaris de Greenpeace: Fernando Vaquero, Mnica Altamirano, Juliana La Terza Penna, Sara Pizzinato. I tamb: Anna Rosa Martnez, Antonio Ruiz, Associaci Naturalista de Girona (en especial la Comissi de Transgenics), Centre de Conservaci de la Biiodiversidtat Cultivada (Els Amics de l'Escola Agrria de Manresa), Daniela Montalto, Eduardo Snchez, Ester Casas Griera, Fernando Llobell (presidente de la Asociacin de Consumidores y Usuarios de Albacete), La Tierrallana, Isabel Bermejo, Liliane Spendeler i Luis Ferreirim.

A tota la pegesia que sobreviu i lluita contra aquest model imperant d'agricultura. A tota la ciutadania que lluita cada dia per una societat ms justa i respectuosa. Per un mn lliure de transgnics!

Greenpeace/Carrasco

1. Introduccin
En 1998, Espaa aprob el cultivo comercial del primer maz transgnico, el Bt 176 de Ciba Geigy (hoy de Syngenta). Francia lo haba autorizado en 1997, pero, gracias a la accin de Greenpeace y a la Confdration Paysanne, en 1999 el Consejo de Estado francs prohibi el cultivo del maz Bt 176. Desde entonces, Espaa es el nico Estado miembro de la Unin Europea que permite el cultivo de organismos modificados genticamente (OMG) a gran escala, habindose aprobado numerosas variedades de maz transgnico Bt 176 y MON 810, siendo actualmente 31 las variedades que estn autorizadas para su cultivo en nuestro pas. En el resto de la UE, la existencia de la moratoria de facto hasta abril de 2004 junto a la presin de los agricultores y de los consumidores han impedido que se cultiven transgnicos a gran escala hasta el ao 2005. Las actuaciones del Gobierno del PP fueron en un nico sentido: apoyar a las multinacionales agrobiotecnolgicas en contra de los intereses de agricultores y consumidores y en perjuicio del medio ambiente. A partir de marzo de 2004, se estableci un cierto dilogo con la Administracin del Gobierno del PSOE. El nuevo gobierno prometa que se estableceran unas normas que permitiran a la agricultura convencional y a la ecolgica sobrevivir frente

1. Introducci
Lany 1998, lEstat espanyol va aprovar el conreu comercial del primer blat de moro transgnic, el Bt 176 de Ciba Geigy (avui de Syngenta). Frana lhavia autoritzat lany 1997, per, grcies a lacci de Greenpeace i a la Confdration Paysanne, lany 1999 el Consell dEstat francs va prohibir-lo. Des daleshores, i un cop va haver aprovat nombroses varietats de blat de moro transgnic Bt 176 i MON 810, lEstat espanyol s lnic Estat membre de la Uni Europea que permet el conreu a gran escala dorganismes modificats genticament (OMG). Actualment hi ha autoritzat el conreu de 31 daquestes varietats. A la resta de la UE, la moratria de facto fins labril de 2004 al costat de la pressi dels pagesos i dels consumidors ha impedit que es conren transgnics a gran escala fins a lany 2005. Les actuacions del Govern del PP van anar en un nic sentit: donar suport a les multinacionals agrobiotecnolgiques en contra dels interessos de pagesos i consumidors i alhora en perjudici del medi ambient. A partir del mar de 2004, es va establir un cert dileg amb lAdministraci del Govern del PSOE. El nou govern prometia el segent: que serien adoptades unes normes que permetrien que lagricultura convencional i lecolgica sobrevisquessin davant de lagressi incessant de les corporacions

La imposible coexistencia

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

a la continua agresin de las corporaciones de los transgnicos, se respetara el derecho de los consumidores a elegir su alimentacin y se minimizara en lo posible el impacto ambiental de estos cultivos. Si bien ha mejorado la postura de Espaa en las votaciones europeas, el Ejecutivo sigue permitiendo el cultivo de maces transgnicos cuya seguridad plantea dudas, ha aprobado 14 nuevas variedades y ha tolerado que se cultiven en 2005 miles de hectreas de Bt 176, un maz prohibido a partir del 1 de enero de 2005, segn las normas europeas. El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin (MAPA) ha presentado varios borradores de Real Decreto sobre la llamada coexistencia entre cultivos transgnicos y no transgnicos claramente diseados por y para los intereses de la industria agrobiotecnolgica y semillera. El amplio movimiento social de rechazo consigui parar la aprobacin de estos textos en al menos tres ocasiones. Al cierre de este informe, varios altos cargos de los Ministerios de Medio Ambiente y de Agricultura afirman estar trabajando en un nuevo texto ms acorde con las demandas de la amplia coalicin de organizaciones crticas. Este documento pretende mostrar a la opinin pblica cul es la verdadera situacin de los cultivos transgnicos en el Estado espaol, y constituye un testimonio real sobre la inviabilidad de la coexistencia de la agricultura transgnica con las otras agriculturas. El informe que se presenta es el resultado de una amplia investigacin de campo realizada en diferentes comarcas de Catalua y Aragn. Se han recogido decenas de testimonios de agricultores, ganaderos y gerentes de cooperativas, y se han analizando muestras de campos de maz, constatndose la falta total de medidas de separacin, segregacin y control por parte de la Administracin. En muchos casos la realizacin del trabajo ha sido difcil, especialmente a la hora de recoger testimonios. Por una parte, porque nos hemos encontrado con una situacin en la que conviven errores administrativos, opacidad en el mundo de la investigacin, nulo o deficiente seguimiento y control de los cultivos y de los casos de contaminacin, variedades ilegales, campos experimentales no autorizados, ausencia de registros, ningn respeto a las distancias mnimas entre parcelas, declaraciones falsas para cobrar las subvenciones por cultivo de maz, dueos de cosechadoras que reconocen que no limpian las mquinas entre un campo transgnico y

dels transgnics; que el dret dels consumidors de triar lalimentaci seria respectat; i, que limpacte ambiental daquests conreus seria minimitzat tant com fos possible. Per b que la postura de lEstat espanyol va millorar en les votacions europees, lExecutiu segueix permetent que es conren varietats de blat de moro transgnic, la seguretat de les quals planteja dubtes. A ms lExecutiu ha aprovat 14 noves varietats i ha tolerat que lany 2005 es conren milers dhectrees de Bt 176, un blat de moro prohibit des de l1 de gener de 2005 segons les normes europees. El Ministeri dAgricultura, Pesca i Alimentaci (MAPA) ha presentat diversos esborranys del Reial decret sobre lanomenada coexistncia entre conreus transgnics i no transgnics clarament dissenyats per i per als interessos de la indstria agrobiotecnolgica i de llavors. Lampli moviment social de rebuig ha aconseguit aturar laprovaci daquests textos en almenys tres ocasions. A la clausura del present informe, diversos alts crrecs dels Ministeris de Medi ambient i dAgricultura afirmen que estan treballant en un nou text ms dacord amb les demandes que formula lmplia coalici dorganitzacions crtiques. Aquest document vol mostrar a lopini pblica quina s la vertadera situaci dels conreus transgnics a lEstat espanyol, i constitueix un testimoni real sobre la inviabilitat de la coexistncia de lagricultura transgnica amb les altres agricultures. Linforme que presentem s el resultat duna mplia investigaci de camp realitzada en diferents comarques de Catalunya i de lArag. Hem recollit desenes de testimonis de pagesos, ramaders i gerents de cooperatives, hem analitzat mostres de camps de blat de moro i hem constatat labsoluta absncia de mesures de separaci, de segregaci i de control per part de lAdministraci. En molts casos la realitzaci daquesta labor ha estat difcil, especialment a lhora de recollir testimonis. Duna banda, perqu ens hem trobat una situaci en la qual hi conviuen errors administratius, opacitat en el mn de la investigaci, nul o deficient seguiment i control dels casos de contaminaci, varietats illegals, camps experimentals no autoritzats, absncia de registres, cap mena de respecte de les distncies mnimes entre parcelles, declaracions falses per tal de cobrar les subvencions per conrear blat de moro, propietaris de recollectores que reconeixen que no netegen les mquines entre un camp transgnic i un no

La imposible coexistencia

La coexistncia impossible

uno no transgnico o gerentes de cooperativas que reconocen que mezclan todo en un mismo montn. Por otra parte, hemos constatado que la introduccin de la agricultura transgnica acenta la divisin y el enfrentamiento entre agricultores, obligndoles a cargar con los riesgos y los problemas derivados de los transgnicos, mientras las empresas responsables de la introduccin de los OMG se lavan las manos. La realidad que se percibe en el campo es un cierto miedo y una fuerte inquietud. Consecuentemente, muchos agricultores y ganaderos, gerentes o tcnicos de cooperativas prefieren no pronunciarse acerca de sus opiniones y experiencias con los OMG. An as, se han recogido decenas de testimonios de personas cuyas experiencias han sido muy valiosas para evaluar la situacin real en la que nos encontramos despus de siete aos de cultivos transgnicos en la zona. Estos testimonios ilustran a la perfeccin las situaciones que se presentan en este informe1. La colaboracin entre Greenpeace, la Assemblea Pagesa de Catalunya y la Plataforma Transgnics Fora! se debe a que Catalua y Aragn son las regiones con mayor produccin de maz transgnico. En el caso de Aragn, la superficie de maz transgnico en 2005 se estima entre 30.000 y 40.000 hectreas, de un total de 67.753 hectreas de cultivo de maz. En el caso de Catalua, la superficie de maz transgnico es de 17.170 hectreas, segn el Departamento de Agricultura (DARP), de un total de 40.913 hectreas. Precisamente cuando el gobierno cataln y el nacional estn estudiando una normativa para su mal llamada coexistencia con la agricultura convencional y ecolgica, se demuestra que no se dan las condiciones para el cultivo de OMG en Espaa. Por ello y porque los transgnicos suponen un dao irreversible para el medio ambiente, la economa y la salud, es urgente que el Gobierno y las administraciones de las diferentes regiones y autonomas revoquen las variedades aprobadas hasta la fecha y paralicen los cultivos transgnicos en Espaa.

transgnic o gerents de cooperatives que reconeixen que ho barregen tot en una mateixa pila. Per altra banda, hem constatat que la introducci de lagricultura transgnica accentua la divisi i lenfrontament entre pagesos, obligant-los a carregar amb els riscos i els problemes derivats dels transgnics, alhora que les empreses responsables de la introducci dels OMG sen renten les mans. La realitat perceptible al camp s la duna certa por i una forta inquietud. Conseqentment, molts pagesos i ramaders, gerents o tcnics de cooperatives prefereixen no pronunciar-se sobre les opinions que els mereixen el OMG i les experincies que hi hagin pogut tenir. Tot i aix, hem recollit desenes de testimonis de persones les experincies de les quals han estat molt valuoses per poder avaluar la situaci real en la qual ens vam trobar desprs de 7 anys de presncia de conreus transgnics a la zona, que illustren a la perfecci les situacions presentades en aquest informe1. La collaboraci entre Greenpeace, lAssemblea Pagesa de Catalunya i la Plataforma Transgnics Fora i s fruit del fet que Catalunya i lArag sn les regions amb una major producci de blat de moro transgnic. En el cas de lArag, sestima que la superfcie de blat de moro transgnic l'any 2005 est conformada per entre 30.000 i 40.000 hectrees, dun total de 67.753 hectrees de conreus de blat de moro. En el cas de Catalunya, la superfcie de blat de moro transgnic s de 17.170 hectrees, segons el Departament dAgricultura (DARP), dun total de 40.913 hectrees. Precisament quan els governs catal i espanyol estan estudiant una normativa per a la seva mal anomenada coexistncia amb l'agricultura convencional i ecolgica, es demostra que no es donen les condicions per al conreu d'OMG a Espanya. Per aix i perqu els transgnics suposen un dany irreversible per al medi ambient, l'economia i la salut, s urgent que el Govern i les administracions de les diferents regions i autonomies revoquin les varietats aprobades fins ara i paralitzin els conreus transgnics a Espanya.

1. Los nombres utilizados en el texto no son reales, debido a la necesidad de preservar la identidad de muchas de las personas que han colaborado en hacer posible este informe.

1. Els noms emprats al text no sn els autntics, a causa de la necessitat de preservar la identitat de moltes de les persones que han collaborat a fer possible aquest informe.

La imposible coexistencia

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

La ausencia de normas orientadas a minimizar la contaminacin de los campos, de segregacin entre cosechas (las cooperativas no hacen distincin entre tipos de maz) y de control y transparencia, junto a la no diferenciacin de precios y la carencia de medios tcnicos o humanos para gestionar los transgnicos y sus consecuencias, estn llevando a la agricultura no transgnica a una situacin de crisis sin precedentes. En Aragn, por ejemplo, los casos de contaminacin en 2004 (100% de las muestras tomadas por el Comit Aragons de Agricultura Ecolgica CAAE) han llevado a una alarmante reduccin de la superficie de maz ecolgico a pesar de que las siembras se han realizado en zonas aisladas. Con respecto a las materias primas importadas, las Administraciones deben tambin asegurar que se respeta la trazabilidad, el etiquetado correcto y la transparencia para garantizar el derecho a elegir de los agricultores y de los consumidores. Quizs lo ms llamativo y alarmante es que, durante el periodo de elaboracin de este trabajo, han aparecido muchos casos de contaminacin. Con los medios y los recursos de que disponen las organizaciones firmantes, que son obviamente insignificantes con respecto a los de las Administraciones central y autonmicas, se han detectado cosechas contaminadas, tanto convencionales como ecolgicas. Cada uno de los casos viene convenientemente explicado y contextualizado con los escndalos de aos anteriores. La coexistencia no es posible, la contaminacin de cultivos es un hecho y la estrategia de la industria semillera es contaminar, generando una situacin irreversible que elimine cualquier alternativa de cultivo y obligue al conjunto de la sociedad a aceptar unos umbrales de presencia de OMG crecientes.

Labsncia de normes orientades a minimitzar la contaminaci dels camps, de segregaci entre collites (les cooperatives no fan distinci entre tipus de blat de moro), la falta de control i de transparncia, la no distinci de preus, la manca de mitjans tcnics o humans per gestionar els transgnics i les conseqncies que aix comporta, estan duent lagricultura no transgnica a una situaci de crisi sense precedents. A lArag, per exemple, els casos de contaminaci de lany 2004 (100% de les mostres preses pel consell Aragons dAgricultura Ecolgica CAAE) ens han dut a una alarmant reducci de la superfcie de blat de moro ecolgic tot i que les sembres hagin estat realitzades en zones allades. Pel que fa a les matries primeres importades, les Administracions tamb han dassegurar que es respecti la traabilitat, el correcte etiquetatge i la transparncia per garantir a pagesos i consumidors el dret de triar. Potser all ms cridaner i alarmant sigui el fet que, durant el perode delaboraci daquest treball, han aparegut molts casos de contaminaci. Amb els mitjans i els recursos dels quals disposen les organitzacions signants, que sn bviament insignificants respecte dels de les Administracions central i autonmica, shan detectat collites contaminades, tant convencionals com ecolgiques. Cadascun dels casos est convenientment explicat i contextualitzat juntament amb els escndols danys anteriors. La coexistncia no s possible, la contaminaci de conreus s un fet i l'estratgia de la indstria de llavors s contaminar, generant una situaci irreversible que elimini qualsevol alternativa de conreu i obligui el conjunt de la societat a acceptar uns llindars de presncia d'OMG creixents.

La imposible coexistencia

La coexistncia impossible

Greenpeace/Carrasco

Espaa es el paraso de los transgnicos en la UE.

Espanya s el parads dels transgnics a la UE.

2. Actitud de los diferentes gobiernos desde que se cultivan transgnicos en Espaa


El papel del Gobierno del PP desde 1998: impulso a los transgnicos
Desde la inscripcin de las primeras variedades transgnicas en el Registro de Variedades Comerciales en 1998, dando luz verde a su cultivo, el Gobierno del PP ha actuado como firme defensor de las multinacionales agrobiotecnolgicas, a pesar del rechazo de la mayora de los ciudadanos a los cultivos y alimentos transgnicos. Ni las empresas ni el Gobierno de EE UU que est promoviendo la introduccin de los transgnicos en todo el mundo podran haber soado con un paladn ms entregado a la causa en el seno de la UE. Algunas de las cosas que hizo el Gobierno del PP:
G

2. Actitud dels diferents governs des que a lEstat espanyol shi conreen transgnics
El paper del Govern del PP des de 1998: impuls als transgnics
Des de la inscripci de les primeres varietats transgniques en el Registre de Varietats Comercials el 1998, donant llum verda al seu conreu a Espanya, el Govern del PP va actuar com a ferm defensor de les multinacionals agrobiotecnolgiques, tot i que la majoria dels ciutadans rebutjava els conreus i els aliments transgnics. Ni aquestes multinacionals ni el Govern dEstats Units -que est promovent activament la introducci dels transgnics arreu del mnhaurien pogut somiat amb un palad ms entregat a la causa dels conreus transgnics en el si de la UE. Algunes de les coses que va fer el Govern del PP:
G

Dio luz verde al cultivo de 16 variedades de maz MG. Deleg el diseo y la ejecucin de los planes de seguimiento y control de estas variedades en las empresas que las venden, desatendiendo su obligacin de velar por la proteccin de la salud pblica y el medio ambiente vigilando los impactos de estos cultivos; deneg a la sociedad civil informacin sobre los mismos.

Va donar llum verda al conreu de 16 varietats de blat de moro MG. Va delegar el disseny i lexecuci dels plans de seguiment i control daquestes varietats a les empreses que les venen, desatenent la seva obligaci de vetllar per la protecci de la salut pblica i el medi ambient tot vigilant els impactes d'aquests conreus; va denegar-ne informaci a la societat civil.

La imposible coexistencia

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Permiti su cultivo en Espaa sin ninguna medida que garantizase la transparencia y la informacin pblica. Transpuso a la baja la directiva de la UE sobre la liberacin voluntaria de OMG al medio ambiente. Neg sistemticamente los casos de contaminacin gentica aparecidos en Espaa e intent cargar los costes asociados a la contaminacin gentica a los agricultores contaminados y no a las empresas que contaminan. Propuso unas medidas de coexistencia entre la agricultura modificada genticamente, la agricultura convencional y la ecolgica absolutamente insuficientes y diseadas para garantizar la contaminacin irreversible de la agricultura. Defendi los intereses de la industria biotecnolgica en las votaciones en la UE (sobre nuevos eventos transgnicos, sobre la legislacin europea de etiquetado o sobre la moratoria, por ejemplo), hipotecando el futuro de la agricultura convencional y ecolgica espaola y poniendo en peligro la salud de los consumidores y del medio ambiente. Ignor las voces crticas con los OMG.

Va permetre que fossin conreades a lEstat espanyol sense cap mesura que garants la transparncia i la informaci pblica. Va transposar a la baixa la directiva de la UE sobre lalliberament voluntari dOMG al medi ambient. Va negar els casos de contaminaci gentica a Espanya i va intentar carregar els costos associats a la contaminaci gentica als pagesos contaminats, enlloc de fer-ho a les empreses contaminants. Va proposar unes mesures de coexistncia entre lagricultura modificada genticament, lagricultura convencional i lagricultura ecolgica absolutament insuficients i dissenyades per garantir la contaminaci irreversible de lagricultura. Va defensar els interessos de la indstria biotecnolgica en les votacions en el si de la UE (sobre noves modificacions transgniques, sobre la legislaci europea detiquetatge o sobre la moratria, per exemple), hipotecant el futur de l'agricultura convencional i ecolgica espanyoles i posant en perill la salut dels consumidors i del medi ambient. Va ignorar les veus crtiques amb els OMG.

El Gobierno del PSOE: ms de lo mismo en el Ministerio de Agricultura y debilidad en Medio Ambiente


Con la entrada del nuevo gobierno en marzo de 2004, las primeras reuniones entre los representantes de los Ministerios de Agricultura y Medio Ambiente y las organizaciones agrarias, ambientalistas o de consumidores aportaban algo de esperanza en el sentido de que, si bien probablemente no se acabara con la era transgnica en Espaa, al menos se estableceran unas normas que permitiran a las agriculturas convencional y ecolgica sobrevivir frente a la continua agresin de las corporaciones de los transgnicos, se respetara el derecho de los consumidores a elegir su alimentacin y se minimizara en lo posible el impacto ambiental de estos cultivos. En efecto, con la llegada del PSOE al gobierno existi una evidente mejora en las formas. Al menos se estableci un cierto dilogo con la Administracin y se admiti a un representante del sector ecologista en la Comisin Nacional de Biovigilancia.

El Govern del PSOE: ms del mateix en el Ministeri d'Agricultura i feblesa en el Ministeri de Medi Ambient
Amb lentrada del nou govern el mar de 2004, les primeres reunions entre els representants dels Ministeris dAgricultura i Medi ambient amb les organitzacions agrries, ambientalistes o de consumidors aportaven una mica desperana en el sentit que, si b probablement no sacabaria amb lera transgnica a lEstat espanyol, almenys serien adoptades unes normes que permetrien que lagricultura convencional i lecolgica sobrevisquessin davant de lagressi incessant de les corporacions dels transgnics, que el dret dels consumidors de triar lalimentaci seria respectat, i que limpacte ambiental daquests conreus seria minimitzat tant com fos possible. Efectivament, amb larribada del PSOE al govern va donar-se una evident millora de formes. Almenys va ser establert un cert dileg amb lAdministraci i en la Comissi Nacional de Biovigilncia va ser-hi adms un representant del sector ecologista.

La imposible coexistencia

La coexistncia impossible

Sin embargo, a pesar de las afirmaciones contenidas en el programa electoral y en el discurso de investidura del presidente Zapatero (vase cuadro pg. 14), y exceptuando algn cambio en la postura de Espaa en las votaciones en los Consejos de Ministros de la UE (que pas de ser pro-transgnica a la abstencin en una mayora de los casos), las declaraciones de intenciones no se han traducido en medidas concretas para solventar los problemas. A pesar tambin de las declaraciones de altos cargos de los dos ministerios implicados sobre la clara apuesta por un modelo ms transparente, por un control de las multinacionales agrobiotecnolgicas, por un mayor respeto hacia la salud de los ciudadanos o por una aplicacin del principio de precaucin (vase cuadro pg. 14), la realidad es grave:
G

No obstant aix, i malgrat les afirmacions que contenia el programa electoral del PSOE i les que va fer el president Zapatero en el discurs dinvestidura (vegeu el quadre pg. 15), i exceptuant algun canvi en la postura de lEstat espanyol en les votacions en els Consells de Ministres de la UE (que va passar de ser obertament pro-transgnica a labstenci en molts dels casos), les declaracions d'intencions no s'han tradut en mesures concretes per resoldre els problemes. Malgrat, tamb, les declaracions dalts crrecs dels dos ministeris implicats sobre la clara aposta per un model ms transparent, per un control de les multinacionals agrobiotecnolgiques, per un major respecte de la salut dels ciutadans o per una aplicaci del principi de precauci (vegeu el quadre pg. 15), la realitat s greu:
G

31 son las variedades de maz transgnico que se pueden cultivar en Espaa, debido, entre otras, a las ltimas aprobaciones del Gobierno espaol en julio de 2005 (ver tabla pg 13). La superficie de maz modificado genticamente ha seguido incrementndose hasta este mismo ao. El sistema de segregacin, trazabilidad y etiquetado no funciona. Los cultivos experimentales se caracterizan por la ms absoluta falta de control y por la opacidad de los procesos de autorizacin. Siguen importndose millones de toneladas de maz y de soja procedentes de la destruccin irreversible del medio ambiente y de las sociedades de pases como Argentina, Paraguay o Brasil.

31 varietats de blat de moro transgnic es poden conrear a lEstat espanyol, fruit, entre d altres motius, de les ltimes aprovacions del Govern espanyol el juliol de 2005 (veure taula pg. 13). La superfcie de blat de moro modificat genticament (MG) ha seguit incrementant-se fins aquest mateix any. El sistema de segregaci, traabilitat i etiquetatge no funciona. Els conreus experimentals es caracteritzen per la ms absoluta manca de control i per lopacitat dels processos dautoritzaci. Segueixen sent importats milions de tones de blat de moro i de soja procedents de la destrucci irreversible del medi ambient i de les societats de pasos com Argentina, Paraguai o Brasil.

En marzo de 2005, la titular de Agricultura, Pesca y Alimentacin paraliz el Real Decreto sobre coexistencia entre cultivos transgnicos y no transgnicos que su ministerio haba intentado aprobar a pesar del fuerte rechazo de la sociedad civil; dicho documento estaba claramente diseado por y para los intereses de una industria agrobiotecnolgica y semillera sedienta de control sobre los agricultores. Su objetivo, siguiendo las directrices estratgicas de la industria, era generar una situacin que garantizase la contaminacin gentica de forma irreversible, con el fin de eliminar toda posibilidad de desarrollo de una agricultura no transgnica. Sin embargo, en el mes de julio fue presentado nuevamente un borrador de Real Decreto conjuntamente con el Ministerio de Medio Ambiente, que apenas variaba con res-

El mar de 2005, la titular dAgricultura, Pesca i Alimentaci va paralitzar el Reial decret sobre coexistncia entre conreus transgnics i no transgnics que el seu ministeri havia mirat daprovar tot i el fort rebuig de la societat civil. Aquest document estava clarament dissenyat per i per als interessos duna indstria agrobiotecnolgica i de llavors amb fam de control sobre els pagesos. El seu objectiu, bo i seguint les directrius de lestratgia de la indstria, era el de generar una situaci que garants la contaminaci gentica de forma irreversible amb la finalitat deliminar qualsevol mena dagricultura no transgnica. No obstant aix, el mes de juliol novament va ser presentat un esborrany de Reial decret conjuntament amb el Ministeri de Medi ambient, amb prou feines variava pel que fa a la proposta anterior. Aix

La imposible coexistencia

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

pecto a la propuesta anterior. Esto volvi a suscitar un amplio movimiento de rechazo. A la fecha de cierre de este informe, algunos altos cargos del Ministerio de Medio Ambiente afirman estar trabajando en un nuevo texto ms acorde con las demandas de la sociedad civil. Respecto a la posicin del Gobierno en el mbito de la UE, en algunos momentos se ha demostrado una tmida voluntad poltica, como en el Consejo de Ministros de Medio Ambiente de junio de 2005, cuando vot en contra de la propuesta de la Comisin Europea de levantar las prohibiciones que cinco pases europeos mantienen sobre determinados OMG, entre ellos el Bt 176 y el MON 810. Esta decisin, que el Gobierno justific invocando el principio de precaucin y el derecho de los pases a decidir, fue valorada muy positivamente por los sectores sociales preocupados por estos temas. Sin embargo, no es sta la actitud del Ejecutivo en clave nacional, que sigue permitiendo el cultivo de las variedades MON 810 a pesar de las serias dudas sobre su seguridad, aprobando incluso 14 nuevas variedades en julio de 2005 o tolerando que se cultivasen durante esta campaa miles de hectreas de Bt 176, un maz prohibido por la UE desde el 1 de enero de 2005.

va tornar a suscitar un ampli moviment de rebuig. En data de clausura daquest informe, alguns alts crrecs del Ministeri de Medi ambient afirmen que estan treballant en un nou text dacord amb les demandes de la societat civil. Respecte a la posici del Govern en lmbit de la UE, en alguns moments sha demostrat una tmida voluntat poltica, com en el Consell de Ministres de Medi ambient de juny de 2005, en qu el Govern espanyol va votar en contra de la proposta dalament per part de la Comissi Europea de les prohibicions que cinc pasos europeus mantenien sobre determinats OMG, entre els quals hi trobem el Bt 176 i el MON 810. Aquesta decisi, que el govern va justificar invocant el principi de precauci i el dret dels pasos a decidir, va ser valorada molt positivament pels sectors socials preocupats per aquests temes. No obstant aix aquesta no s lactitud de lExecutiu en clau estatal, el qual segueix permetent que es conren varietats transgniques que pertanyen a aquesta mateixa modificaci MON 810 malgrat els seriosos dubtes sobre la seguretat que puguin presentar. A ms va tolerar que durant la campanya de 2005 es conreessin milers dhectrees de Bt 176, un blat de moro prohibit per la UE des de l1 de gener de 2005. I fins i tot el juliol de 2005 va aprovar 14 noves varietats.

El nuevo Gobierno tripartito de Catalua: siguiendo la estela del Gobierno central


Durante los ltimos aos de gobierno de CiU, la poltica autonmica fue una reproduccin de la llevada a cabo por el Gobierno del PP, de manera que se permiti el cultivo indiscriminado de miles de hectreas de maz transgnico y en ningn momento se plante la posibilidad de que Catalua fuera declarada regin libre de transgnicos, al contrario de lo que han hecho Euskadi, Asturias o las ms de 170 regiones libres de transgnicos del resto de pases europeos. Justo con la llegada del tripartito al gobierno, se abri la esperanza de un cambio de rumbo, sobre todo porque uno de los socios, Iniciativa per Catalunya i Els Verds (ICV), tena como punto prioritario en su programa la declaracin de Catalua Libre de Transgnicos. Adems, este partido asumi la responsabilidad del Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat, lo que daba a entender

El nou Govern tripartit de Catalunya: Rere lestela del Govern central


Durant els ltims anys de govern de CiU, la poltica autonmica va ser una reproducci de la poltica duta a terme pel govern del PP, i s que es va permetre que es conreessin indiscriminadament milers dhectrees amb blat de moro transgnic i en cap moment es va plantejar la possibilitat que Catalunya fos declarada regi lliure de transgnics, al contrari del que han fet altres regions com Euskadi, Astries o les ms de 170 regions lliures de transgnics de la resta de pasos europeus. Just amb larribada del tripartit al govern, va sorgir lesperana dun canvi de rumb, sobretot pel fet que un dels socis, Iniciativa per Catalunya i Els Verds (ICV), tenia com punt prioritari en el seu programa de govern declarar Catalunya zona lliure de transgnics. A ms, aquest partit va assumir la responsabilitat del Departament de Medi ambient de la

La imposible coexistencia

10

La coexistncia impossible

TESTIMONIO
El testimonio de Mario, un agricultor cataln que se niega a cultivar transgnicos, habla por si solo: ahora, con el tema de los transgnicos ya hay quien ha empezado a decirme cariosamente alguna pequea indirecta a ver si vigilas lo que haces porque he salido un par de veces en la televisin (). Yo siempre soy suave y digo lo mnimo, y yo nunca digo nada contra los agricultores, porque esos agricultores no tienen culpa alguna de todo esto.
Comunicacin personal, 27-08-2005

Generalitat, fet que feia entendre que aquest departament simplicaria ms en la qesti dels transgnics. La realitat, no obstant aix, ha estat totalment la contrria. El Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) ha continuat la poltica de suport incondicional a les multinacionals transgniques i ha intentat, de moment sense xit, tirar endavant un decret de coexistncia, lesborrany del qual s fins i tot ms lax que el proposat pel MAPA. Daltra banda, malgrat les mltiples sollicituds presentades per part de diferents organitzacions, la Generalitat no ha publicat en cap moment la llista de camps experimentals, ni tampoc ha respost a les demandes de control sobre els camps illegals, bo i concedint, de tal manera, impunitat total i llibertat dacci a les multinacionals transgniques. Durant lany 2005, i fruit de la pressi ciutadana, el Departament de Medi ambient ha obert la possibilitat dengegar un procs participatiu de discussi sobre la qesti de la coexistncia, per, de moment, el DARP no ha reaccionat pblicament ni ha definit dates ni metodologies per tal de dur a terme aquest procs.

que este departamento se iba a implicar ms en el asunto de los transgnicos. La realidad ha sido totalmente contraria. El Departamento de Agricultura, Ramaderia y Pesca (DARP) ha continuado la poltica de apoyo incondicional a las multinacionales transgnicas y ha intentado, sin xito por el momento, sacar adelante un decreto de coexistencia cuyo borrador es incluso ms laxo que el propuesto por el MAPA. Por otro lado, la Generalitat no ha publicado, a pesar de las mltiples solicitudes presentadas por diferentes organizaciones, la lista de campos experimentales, ni ha respondido a las demandas de control sobre los campos ilegales, permitiendo impunidad total y libertad de accin a las multinacionales transgnicas. Durante el ao 2005, y debido a la presin ciudadana, el Departamento de Medio Ambiente ha abierto la posibilidad de poner en marcha un proceso participativo de discusin sobre la cuestin de la coexistencia, pero, de momento, el DARP no ha reaccionado pblicamente ni ha definido fechas ni metodologas para llevar a cabo este proceso.

TESTIMONI
El testimoni den Mario, un pags catal que es nega a conrear transgnics, s prou eloqent: Ara, amb el tema dels transgnics ja hi ha qui ha comenat a dir-me afectuosament alguna petita indirecta a veure si vigiles el que fas perqu he sortit un parell de vegades a la televisi [] Jo sempre sc suau i dic el mnim, i jo mai dic res contra els pagesos, perqu aquests pagesos no en tenen cap mena de culpa, de tot aix.
Comunicaci personal, 27-08-2005

Aragn: convertida en la primera zona productora de transgnicos de Europa


En Aragn, las fuerzas polticas mayoritarias no se han opuesto a este tipo de cultivos. El PP y el Partido Aragons (PAR) son partidarios o han fomentado un tipo de agricultura productivista e insostenible. La actitud del PSOE, responsable del Departamento de Agricultura y Alimentacin, es ms bien tibia, tolerando esta situacin. En cuanto a la Chunta Aragonesista (CHA) e IU, aunque se han posicionado contra los transgnicos, no han realizado un claro trabajo de oposicin a los mismos. Las comarcas con mayor produccin de transgnicos son Los Monegros y Cinco Villas, ambas

LArag convertit en la primera zona productora de transgnics dEuropa


A la Comunitat Autnoma dArag, les forces poltiques majoritries no shan oposat a aquest tipus de conreus. Tant el PP com el Partit Aragons (PARELL) en sn partidaris o han fomentat un tipus dagricultura productivista i insostenible. Lactitud del PSOE, responsable del Departament dAgricultura i Alimentaci, s ms aviat tbia, tolerant davant daquesta situaci. Quant a la Chunta Aragonesista (CHA) i IU, tot i haver-se posicionat sobre els transgnics, no n'han fet una tasca de clara oposici.

La imposible coexistencia

11

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

situadas en el mbito geogrfico o zona de influencia del Valle del Ebro. En cuanto a los registros de las zonas de cultivo, en el Artculo 2 de la Orden de 1 de junio de 2004 por la que se crea y se regula provisionalmente el Registro de OMG en Aragni, se puede leer que la finalidad del mismo es la anotacin de la localizacin de los OMG liberados tanto para su comercializacin como con fines distintos a su comercializacin, pero la lectura del anexo aclara que se trata slamente de datos de provincia y municipio. Por lo tanto, cuando en el Artculo 4 se menciona el acceso de los ciudadanos a la informacin sobre liberaciones voluntarias o comercializaciones autorizadas, es evidente que se trata de una informacin absolutamente insuficiente y que en nada podr ayudar a evitar las contaminaciones y otros problemas generados por los cultivos MG. De hecho, en el caso de los campos de ensayo, cuando organizaciones de la sociedad civil han solicitado datos, la respuesta ms precisa que se ha obtenido es el trmino municipal donde est el campo de ensayo. Adems, consta a los firmantes de este informe que los datos de que se nutre este registro pblico son los entregados por los agricultores al cumplimentar los impresos de la PAC (Poltica Agraria Comn), que como se demuestra ms adelante no tienen ninguna utilidad ni corresponden a una realidad objetiva sobre los cultivos MG en Aragn. Incluso existe una clara incoherencia, dado que los datos de la PAC slo se hacen pblicos cuando el agricultor ha cobrado, es decir, a partir de diciembre o enero, con posterioridad a la recoleccin de la cosecha en la inmensa mayora de las ocasiones y, en cualquier caso, demasiado tarde para evitar las contaminaciones.

Les comarques amb una major producci de transgnics sn Els Monegres i Cinco Villas, ambdues situades en lmbit geogrfic o zona dinfluncia de la Vall de lEbre. Quant als registres de les zones de cultiu, a lArticle 2 de lOrdre de l1 de juny de 2004 per la qual es crea i es regula provisionalment el Registre dOMG a lAragi, shi pot llegir que la finalitat del Registre s la danotar la localitzaci dels OMG alliberats tant per ser comercialitzats com amb altres finalitats. Ara b, la lectura de lannex aclareix que aquest registre consisteix noms en dades de provncia i municipi. Per tant, quan en lArticle 4 sesmenta laccs dels ciutadans a la informaci sobre alliberaments voluntaris o comercialitzacions autoritzades, s evident que es tracta duna informaci absolutament insuficient i que no podr ajudar de cap manera a evitar les contaminacions i altres problemes que generen els conreus MG. De fet, quan organitzacions de la societat civil han sollicitat dades sobre els camps dassaig, la resposta ms concisa que han obtingut s el terme municipal on es troba un determinat camp daquesta mena. A ms, als signants del present informe ens consta que les dades de qu es nodreix aquest registre pblic sn aquelles que els pagesos aporten en emplenar els impresos de la PAC (Poltica Agrria Comuna). Com queda demostrat ms endavant aquestes dades no tenen cap utilitat ni corresponen a una realitat objectiva sobre els conreus MG a lArag. En aquest sentit fins i tot hi ha una clara incoherncia. I s que les dades de la PAC es fan pbliques noms quan el pags ha cobrat, aix s, a partir de desembre o gener, en la immensa majoria de les ocasions desprs de la recollecci de la collita i en qualsevol cas massa tard per evitar les contaminacions.

EN RESUMEN
La Administracin ha defendido los intereses de las multinacionales agrobiotecnolgicas, permitiendo que Espaa se convierta en el paraso de los transgnicos en Europa. Como resultado, las medidas de control y seguimiento, la transparencia y el acceso a la informacin por parte de la sociedad civil, la proteccin de la agricultura convencional y ecolgica y el principio de precaucin son los grandes ausentes de nuestros campos.

EN RESUM
L'Administraci ha defensat els interessos de les multinacionals agrobiotecnolgiques, tot permetent que Espanya esdevingui el parads dels transgnics a Europa. El resultat ha estat que les mesures de control i seguiment, la transparncia i l'accs a la informaci per la societat civil, la protecci de l'agricultura convencional i de l'ecolgica i el principi de precauci sn els grans absents dels nostres camps.

La imposible coexistencia

12

La coexistncia impossible

Variedades de maz transgnico autorizadas para su cultivo en Espaa Varietats de blat de moro transgnic autoritzades per al seu conreu a Espanya
Variedad Empresa solicitante Evento Inclusin Registro de Variedades. Orden Inclusi Registre de Varietats. Ordre 7052, 23/3/1998 Exclusin Registro Variedades Espaa. Orden Exclusi Registre Varietats Espanya. Ordre APA/2628/2005, 28/7/2005 APA/2628/2005, 28/7/2005 APA/520/2003, 27/2/2003 APA/2628/2005, 28/7/2005

Varietat

Empresa sollicitant

Modificaci

Compa CB Jordi CB Brama Aliacan Bt Aristis Bt DKC6575 PR33P67 Sansone Bt Escobar Campero Cuartal Bt DKC6550 Gambier Bt Jaral Bt PR32P76 Protect Bacila DKC4442YG DKC5784YG DKC6041YG FOGGIA HELEN BT PR32R43 PR32W04 PR34N44 PR36R11 RIGLOS BT SF1035T SF1036T SF1112T BOLSA DK 513 ELGINA LVINA NOVELIS OLIMPICA

Novartis (Syngenta) Novartis (Syngenta) Syngenta Limagrain Nickerson Sur (Limagrain) / Senasa Dekalb (Monsanto) Pioneer Hi-Bred (DuPont) Procase Syngenta Advanta (FOX Paine) Arlesa (Euralis) Dekalb (Monsanto) Nickerson Sur (Limagrain) / Senasa Semillas Fit Pioneer Hi-Bred (DuPont) Koipesol

Bt 176 Bt 176 Bt 176 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 Bt 176 Bt 176 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810

APA/314/2004, 4/2/2004

APA/3826/2004 29/10/2004 APA/2628/2005, 28/7/2005

APA/2628/2005, 28/7/2005

Dekalb (Monsanto) Dekalb (Monsanto) Dekalb (Monsanto) Advanta Pioneer Hi-Bred (DuPont) Pioneer Hi-Bred (DuPont) Pioneer Hi-Bred (DuPont) Pioneer Hi-Bred (DuPont) Semillas Fit Semillas Fit Semillas Fit Pioneer Hi-Bred (DuPont) Dekalb (Monsanto) Pioneer Hi-Bred (DuPont) Pioneer Hi-Bred (DuPont) Pau Semences (Euralis) Pioneer Hi-Bred (DuPont)

MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 MON 810 Catlogo Nacional Francia Catleg Nacional Frana

Bt 176 MON 810 Bt 176 MON 810

Modificacin: CG 00256-176 / Rasgo introducido: Bt Cry1A (b) / Autorizado UE Decisin 97/98/CE (23-01-97) MON 810 / Bt Cry1A(b) / Autorizado UE Decisin 98/294/CE (22-04-98) Modificaci CG 00256-176 / Tret introdut Bt Cry1A (b) / Autoritzat Decisi UE 97/98/CE (23-01-97) MON 810 / Bt Cry1A(b) / Autoritzat Decisi UE 98/294/CE (22-04-98)

La imposible coexistencia

13

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Contradicciones entre los hechos y el discurso


PROGRAMA ELECTORAL DEL PSOE, MARZO DE 2004 En el captulo Competitividad y calidad para el sector agroalimentario se afirma: proponemos una poltica sobre OMG basada en la transparencia, en el derecho de los consumidores a elegir... en la informacin sobre campos transgnicos con registros pblicos. Desde el Gobierno se trabajar por un consenso basado en la necesidad de garantizar la compatibilidad, a lo largo de toda la cadena, entre producciones OMG, convencionales, ecolgicas. DISCURSO DE INVESTIDURA DEL PRESIDENTE ZAPATERO, ABRIL DE 2004 ...un compromiso con la Espaa rural que garantice su supervivencia y permita una vida con calidad. Ello exige una apuesta decidida por el desarrollo rural, por la viabilidad de la agricultura familiar y por la competitividad de la industria alimentaria. ACUERDO PROGRAMTICO PSOE-LOS VERDES Para PSOE y Los Verdes, lograr un elevado nivel de proteccin de los consumidores... constituye uno de los objetivos irrenunciables de los poderes pblicos y tambin: debemos ayudar a incrementar la conciencia ciudadana sobre importantes repercusiones ambientales y sociales de nuestras decisiones de gasto como consumidores.... DECLARACIONES DE LA MINISTRA DE MEDIO AMBIENTE La ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona, ha afirmado que el Gobierno pretenda buscar la opinin de investigadores independientes. La ministra plante si tena sentido seguir con el cultivo extensivo de transgnicos en Espaa y acus al Gobierno conservador anterior de autorizar el incremento masivo de cultivos MG sin esperar la opinin definitiva de cientficos independientes... en este pas donde tenemos tan poca investigacin, muchos investigadores son financiados por las compaas que quieren que los estudios tengan unas conclusiones especficas.
Spain questions scientific advice on GMO crops, http://www.euractiv.com/Article?tcmuri=tcm:29-117975-16&type=News

En estos ltimos aos Espaa se ha convertido en el granero de maz transgnico de Europa.Hay quienes creen que no hay motivo de preocupacin con los OMG y quienes, ms independientes de las lneas de financiacin de la industria biotecnolgica, tienen una opinin contraria.
Spain to seek independent advice on biotech crops - MADRID (AFP) 22-Jun-04. http://www.terradaily.com/2004/040622155326.ie2htn5t.html)

A raz de las votaciones en el Consejo de Medio Ambiente del 24 de junio de 2005 sobre la propuesta de la Comisin Europea de levantar las moratorias de determinados Estados miembro: "El voto decisivo fue el de Espaa, que en anteriores debates se haba abstenido, y que ayer vot en contra de la propuesta de la Comisin para hacer prevalecer el principio de precaucin y el derecho de los pases a decidir".
El Pas, 25-6-05

"La ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona, invoc el principio de precaucin para justificar el radical giro en la posicin espaola, y esgrimi que es necesario y urgente un marco normativo europeo completo para regular los OMG (...). Narbona critic adems que la Comisin no haya propuesto una legislacin comunitaria en materia de distancias entre cultivos transgnicos, ecolgicos y tradicionales, para evitar que la polinizacin de los primeros contamine a los otros. Adems, censur que no haya presentado an sus propuestas sobre los umbrales mnimos de OMG en las semillas para ser etiquetadas como transgnicas. Preguntada por la contradiccin entre el respaldo a la prohibicin de OMG y el hecho de que Espaa sea el pas de la UE con ms hectreas cultivadas de transgnicos, Narbona dijo que fue el anterior Gobierno de Jos Mara Aznar el que convirti a Espaa en el mayor granero de maz transgnico de Europa. Este Gobierno est trabajando por incorporar mayores dosis de precaucin, prudencia y transparencia en relacin con los OMG, seal".
La Vanguardia 25-6-05

La imposible coexistencia

14

La coexistncia impossible

Contradiccions entre fets i discurs


PROGRAMA ELECTORAL DEL PSOE, MAR DE 2004 Al captol Competitivitat i qualitat per al sector agroalimentari shi afirma: proposem una poltica sobre OMG basada en la transparncia, en el dret dels consumidors a triar... en la informaci sobre camps transgnics amb registres pblics. Des del Govern es treballar per un consens basat en la necessitat de garantir la compatibilitat, al llarg de tota la cadena, entre produccions OMG, convencionals, ecolgiques. DISCURS DINVESTIDURA DEL PRESIDENT ZAPATERO, ABRIL DE 2004 ...un comproms amb lEspanya rural que en garanteixi la supervivncia i permeti una vida amb qualitat. Aix exigeix una aposta decidida pel desenvolupament rural, per la viabilitat de lagricultura familiar i per la competitivitat de la indstria alimentria. ACORD PROGRAMTIC PSOE-ELS VERDS Per al PSOE i Els Verds, assolir un elevat nivell de protecci dels consumidors... constitueix un dels objectius irrenunciables dels poders pblics i tamb: hem dajudar a incrementar la conscincia ciutadana sobre importants repercussions ambientals i socials de les nostres decisions de despesa com consumidors.... DECLARACIONS DE LA MINISTRA DE MEDI AMBIENT La ministra de Medi ambient, Cristina Narbona, ha afirmat que el Govern pretenia buscar lopini dinvestigadors independents. La ministra va plantejar si tenia sentit seguir amb el conreu extensiu de transgnics a Espanya i va acusar lanterior Govern conservador dautoritzar lincrement massiu de conreus MG sense esperar lopini definitiva de cientfics independents... en aquest pas en qu tenim tan poca investigaci, molts investigadors sn finanats per les companyies que volen que els estudis tinguin unes conclusions especfiques.
Spain questions scientific advice on GMO crops, http://www.euractiv.com/Article?tcmuri=tcm:29-117975-16&type=News)

En aquests ltims anys Espanya sha convertit en el graner de blat de moro transgnic dEuropa. Hi ha qui creu que no hi ha motiu per preocupar-se pels OMG i qui, ms independent de les lnies de finanament de la indstria biotecnolgica, hi t una opini contrria.
Spain to seek independent advice on biotech crops - MADRID (AFP) 22-Jun-04. http://www.terradaily.com/2004/040622155326.ie2htn5t.html

Arran de les votacions en el Consell de Medi ambient del 24 de juny de 2005 sobre la proposta de la Comissi Europea daixecar les moratries de determinats estats membres: "El vot decisiu va ser el dEspanya, que en anteriors debats shavia abstingut, i que ahir va votar en contra de la proposta de la Comissi per fer prevaler el principi de precauci i el dret dels pasos de decidir.
El Pas, 25-6-05

La ministra de Medi ambient, Cristina Narbona, va invocar el principi de precauci per tal de justificar el gir radical de la posici espanyola, i va esgrimir que s necessari i urgent un marc normatiu europeu complet que reguli els OMG [...]. Narbona va criticar a ms que la Comissi no hagi proposat una legislaci comunitria en matria de distncies entre cultius transgnics, ecolgics i tradicionals, per tal devitar que la pollinitzaci dels primers contamini els segons. A ms, va censurar que encara no hagi presentat les seves prpies propostes sobre els mnims llindars dOGM de les llavors perqu siguin etiquetades com a transgniques. Preguntada per la contradicci entre el suport a la prohibici dOGM i el fet que lEstat espanyol sigui el pas de la UE amb ms hectrees conreades de transgnics, Narbona va dir que va ser lanterior Govern de Jos Mara Aznar el que va convertir a lEstat espanyol en el graner de blat de moro transgnic ms gran dEuropa. Aquest Govern est treballant per incorporar majors dosis de precauci, prudncia i transparncia en relaci amb els OGM, va assenyalar.
La Vanguardia 25-6-05

La imposible coexistencia

15

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

3. El baile de cifras sobre superficies de transgnicos


Desde 1998, debido a la promocin por parte del anterior Gobierno del PP, la superficie de transgnicos en Espaa ha ido en constante aumento, aunque 2005 ha sido el primer ao en que la superficie sembrada no ha aumentado con respecto a los aos anteriores. Entre los aos 1998 y 2003 los nicos datos de que se dispona eran los que las empresas vendedoras de semillas haban facilitado a la Administracin espaola. En febrero de 2004, tras varios aos solicitndolos, el Ministerio de Agricultura remiti finalmente a Greenpeace esos datos tal y como se los haba facilitado la industria y sin verificacin alguna. Adems, slo se indicaban las cifras de ventas de semillas, sin mencin a las hectreas reales sembradas. En un documento entregado a las organizaciones presentes en el Consejo Asesor de Medio Ambiente (CAMA) en octubre de 20052, el Ministerio de Medio Ambiente afirma textualmente que en 2004 se cultivaron unas 60.000 hectreas y en 2005 la cifra podra llegar a unas 50.000 hectreas. Ms all de la imprecisin de la redaccin, en trminos absolutos y dado que la superficie total de maz en 2005 se redujo sensiblemente a causa de la falta de agua estas cifras suponen que el maz transgnico se ha mantenido en torno al 12% del maz total, lo que indica una disminucin significativa dado que entre 2001 y 2004 la superficie de transgnicos se haba prcticamente duplicado cada ao. Sin embargo, el Gobierno espaol sigue sin ofrecer cifras claras resultantes de un anlisis detallado de estos peligrosos cultivos. A pesar de que se afirma que existen registros de la superficie de transgnicos cultivada, las cifras citadas por los ministerios varian considerablemente... As, los datos proporcionados por un mismo ministerio cambian en funcin de dnde y cundo se ofrecen. Incluso para el ao 2004 sigue existiendo una considerable inconsistencia en las cifras suministradas. Por ejemplo, el 15 de noviembre de 2005, en el marco de un debate internacional sobre coexistencia entre cul-

3. El ball de xifres sobre superfcies de transgnics


Des de 1998, fruit de la promoci per part de lanterior Govern del PP, la superfcie de transgnics a lEstat espanyol ha anat en constant augment, tot i que el 2005 ha estat el primer any que la superfcie sembrada no ha augmentat pel que fa als anys anteriors. Entre els anys 1998 i 2003 les niques dades de qu disposvem eren les que les empreses venedores de llavors havien facilitat a lAdministraci espanyola. El febrer de 2004, desprs de diversos anys sollicitant-les, el Ministeri dAgricultura, va remetre finalment a Greenpeace aquestes dades tal com els les havia facilitades la indstria i sense haver-les verificat. A ms, noms shi indicaven les xifres de vendes de llavors, sense referncies a les hectrees reals sembrades. En un document lliurat a les organitzacions presents al Consell Assessor de Medi ambient (CAMA) loctubre de 20052, el Ministeri de Medi ambient afirma textualment que el 2004 van ser conreades unes 60.000 hectrees i que el 2005 la xifra podria arribar a unes 50.000 hectrees. Ms enll de la imprecisi de la redacci, en termes absoluts, i ats que lany 2005 la superfcie total de blat de moro va disminuir sensiblement a causa de lescassetat daigua, aquestes xifres suposen que el blat de moro transgnic sha mantingut entorn del 12% del blat de moro total, fet que indica una forta frenada, tenint en compte que entre 2001 i 2004 la superfcie de transgnics shavia prcticament duplicat cada any. No obstant aix, el Govern espanyol segueix sense oferir xifres clares resultants duna anlisi detallada daquests perillosos conreus. Malgrat que s'afirma que existeixen registres de la superfcie de transgnics conreada, les xifres citades pels ministeris varien considerablement. Aix, un mateix ministeri canvia les seves xifres en funci don i quan les ofereix. Fins i tot per lany 2004 segueix existint una considerable inconsistncia en les xifres subministrades. Per exemple, el 15 de novembre de 2005, en el marc dun debat internacional sobre coexis-

2. OMG, situacin en la UE y en Espaa, entregado por el Ministerio de Medio Ambiente al CAMA el 20 de octubre de 2005.

2. OMG, situacin en la UE y en Espaa, lliurat pel Ministeri de Medi Ambient al CAMA el 20 doctubre de 2005.

La imposible coexistencia

16

La coexistncia impossible

tivos transgnicos y no transgnicos celebrado en Montpellier, Francia, un responsable de la Oficina Espaola de Variedades Vegetales del Ministerio de Agricultura afirmaba que la superficie de transgnicos en 2004 fue de 58.200 hectreas (en lugar de las 60.000 reconocidas por Medio Ambiente, como si 2.000 hectreas, es decir, unas 20.000 toneladas de transgnicos que se incorporan en nuestra cadena alimentaria, no tuvieran importancia). Si este baile de cifras ocurre para un cultivo que fue cosechado hace ms de un ao, es de esperar que sobre 2005 existan an ms divergencias, a pesar de que los responsable polticos siguen afirmando que todo est bajo control, que la coexistencia es posible y que existe una absoluta trazabilidad del campo al plato. El pasado 22 de septiembre, en la primera reunin de trabajo del grupo creado para coexistencia por la Comisin Europea, el representante del Gobierno afirm que en Espaa se cultivaron ese ao 57.000 hectreas de maz transgnico (en lugar de las 50.000 del Ministerio de Medio Ambiente). Todo esto es una prueba ms de que no existen condiciones tcnicas y legales para garantizar que los transgnicos se comercialicen con transparencia y control para evitar sus efectos negativos.

tncia entre cultius transgnics i no transgnics a Montpeller, Frana, un responsable de lOficina Espanyola de Varietats Vegetals del Ministeri dAgricultura afirmava que lany 2004 la superfcie de transgnics era de 58.200 hectrees (en lloc de les 60.000 reconegudes per Medi ambient, com si 2.000 hectrees, s a dir, unes 20.000 tones de transgnics que sincorporen en la nostra cadena alimentria, no tinguessin importncia). Si aquest ball de xifres t lloc per una collita de fa ms dun any, s desperar que sobre el 2005 encara hi hagi ms divergncies, malgrat que els responsable poltics segueixin afirmant que tot est sota control, que la coexistncia s possible, que existeix una absoluta traabilitat del camp al plat. El passat 22 de setembre, en la primera reuni de treball del grup creat per a coexistncia afavorit per la Comissi Europea, el representant del Govern espanyol va afirmar que, aquest any, a lEstat espanyol shi han conreat 57.000 hectrees de blat de moro transgnic (en lloc de les 50.000 del Ministeri de Medi ambient). Tot aix s una prova ms que no hi ha condicions tcniques i legals que puguin garantir que els transgnics es comercialitzin amb prou transparncia i control per tal devitar-ne els efectes negatius.

Superficie de maz transgnico en Espaa (hectreas) Superfcie de blat de moro transgnic a lEstat espanyol ( hectrees) 1998 22.468 1999 25.072 2000 26.964 2001 11.598 2002 20.992 2003 32.248 2004 58.200 60.000
FUENTES: - 1998 a 2003: Greenpeace3 - 2004: 58.200: Oficina Espaola de Variedades Vegetales4 60.000: Ministerio de Medio Ambiente5 - 2005: 50.000: Ministerio de Medio Ambiente6 57.000: Representante del Gobierno espaol a la Comisin Europea7

2005 50.000 57.000

FONTS: - 1998 a 2003: Greenpeace3 - 2004: 58.200: Oficina Espanyola de Varietats Vegetals4 60.000: Ministeri de Medi ambient5 - 2005: 50.000: Ministeri de Medi ambient6 57.000: Representant del Govern espanyol a la Comissi Europea7

3. Datos elaborados por Greenpeace a partir de las cifras recibidas en febrero de 2004: Ventas de semillas en los aos 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 y 2003. Secretara de Agricultura y Alimentacin, Oficina Espaola de Variedades Vegetales, MAPA. Informacin adicional: 1 dosis = 50.000 semillas. Estimacin Greenpeace: 1,7 dosis/ha. de media. 4. Comunicacin verbal de Jose Ignacio Ortega Molina, responsable de la Oficina Espaola de Variedades Vegetales, en el debate Coex between GM and nonGM based agricultural supply chains, Montpellier, 15 nov 05. 5 y 6. OMG, situacin en la UE y en Espaa, entregado por el ministerio de Medio Ambiente al CAMA el 20 de octubre de 2005. 7. Cifra comunicada por el representante del Gobierno espaol el 22 de septiembre de 2005 en la reunin de trabajo del grupo de coexistencia auspiciada por la Comisin Europea.

3. Dades elaborades per Greenpeace a partir de les xifres rebudes el febrer de 2004: Ventas de semillas en los aos 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 y 2003. Secretara de Agricultura y Alimentacin, Oficina Espaola de Variedades Vegetales, MAPA. Informaci addicional: 1 dosi = 50.000 llavors. Estimaci Greenpeace: 1,7 dosis / ha. de mitjana. 4. Comunicaci verbal de Jose Ignacio Ortega Molina, responsable de lOficina Espanyola de Varietats Vegetals, durant el debat Coex between GM and nonGM based agricultural supply chains, Montpellier, 15 nov 05. 5 i 6. OMG, situacin en la UE y en Espaa, lliurat pel Ministeri de Medi ambient al CAMA el 20 doctubre de 2005. 7. Xifra comunicada pel representant del Govern espanyol el 22 de setembre de 2005 en la reuni de treball del grup de coexistncia sota auspici de la Comissi Europea.

La imposible coexistencia

17

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

La situacin en Aragn
Aragn es la comunidad autnoma espaola con mayor nmero de hectreas de maz transgnico, as como con mayor porcentaje respecto a la superficie total de maz; es por lo tanto la regin europea con ms transgnicos. Los datos de superficies de transgnicos son extremadamente difciles de obtener, por lo que se dispone slamente de estimaciones no oficiales. Aunque a nivel provincial el porcentaje ha rondado en 2005 el 50%, en las zonas con mayores superficies de maz los porcentajes superan el 80%.

La situaci a lArag
LArag s la comunitat autnoma espanyola amb un major nombre dhectrees de blat de moro transgnic. A ms tamb amb un major percentatge respecte la superfcie total de blat de moro; s doncs, la regi europea amb ms transgnics. Les dades de superfcies de transgnics sn extremadament difcils dobtenir, motiu pel qual noms disposem destimacions no oficials. Tot i que a nivell provincial el 2005 el percentatge ha rondat el 50%, en les zones amb majors superfcies de blat de moro els percentatges superen el 80%.

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

Las comarcas (y municipios) de Aragn donde se cultiva casi todo el maz transgnico son, en este orden, las siguientes:
G

Les comarques (i municipis) de lArag en qu es conrea gaireb tot el blat de moro transgnic sn, de major a menor quantitat, les segents:
G

Los Monegros Cinco Villas Bajo Cinca Bajo Aragn Zaragoza

Els Monegres Las Cinco Villas Baix Cinca Baix Arag Saragossa

(Sariena, Bujaraloz, Pealba)


G

(Sarinyena, Bujaraloz, Penyalba)


G

(Ejea de los Caballeros)


G

(Ejea de los Caballeros)


G

(Fraga, Candasnos)
G

(Fraga, Candasnos)
G

(Caspe)
G

(Casp)
G

(Zaragoza, Villanueva de Gllego, Fuentes de Ebro)

(Saragossa, Villanueva de Gllego, Fuentes de Ebro)

Tal y como se indica en la tabla adjunta, la superficie sembrada con maz modificado genticamente ha ido aumentando progresivamente en los ltimos aos.

Tal i com indiquem en la taula de sota, la superfcie sembrada amb blat de moro modificat genticament ha anat augmentant progressivament en els ltims anys.

Superficie de maz transgnico respecto del total del maz en Aragn, 2003-2005 (hectreas) Superfcie de blat de moro transgnic respecte del total del blat de moro a lArag, 2003-2005 (hectrees) Ao/Any 2003 2004 2005 Total/Total 88.340 91.042 67.753 MG/MG 12.593 Sin datos/Sense dades 30.000 - 40.000 MG/Total (%)/MG/Total (%) 14,25 Sin datos/Sense dades 51,66

FUENTES: - Superficie total: estimacin del MAPA de septiembre 2005 - MG 2003: Greenpeace8 - MG 2005: estimaciones de UAGA (es extremadamente difcil obtener datos oficiales). 8. Datos elaborados por Greenpeace a partir de las cifras recibidas en febrero de 2004: Ventas de semillas en los aos 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 y 2003. Secretara de Agricultura y Alimentacin, Oficina Espaola de Variedades Vegetales, MAPA.

FONTS: - Superfcie total: estimaci del MAPA de setembre 2005 - MG 2003: Greenpeace8 - MG 2005: estimacions de UAGA (s extremadament difcil dobtenir dades oficials). 8. Dades elaborades per Greenpeace a partir de les xifres rebudes el febrer de 2004: Ventas de semillas en los aos 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 y 2003. Secretaria d Agricultura i Alimentaci, Oficina Espanyola de Varietats Vegetals, MAPA.

La imposible coexistencia

18

La coexistncia impossible

La situacin en Catalua
Catalua es la segunda comunidad autnoma con mayor porcentaje de maz transgnico (con respecto al convencional y ecolgico). Aunque en trminos globales el porcentaje fue de un 42% en el ao 2005, la proporcin aumenta mucho ms hasta un 60% en las zonas maiceras de Lleida (Segri, Noguera y Pla dUrgell). Tal y como se indica en la tabla adjunta, la superficie sembrada con maz modificado genticamente ha ido aumentando progresivamente en los ltimos aos.

La situaci a Catalunya
Catalunya s la segona comunitat autnoma amb un major percentatge de blat de moro transgnic (pel que fa al convencional i ecolgic). Encara que en termes globals el percentatge va ser de 42% en lany 2005, la proporci augmenta molt ms fins a un 60%- en les zones graneres de Lleida (Segri, La Noguera i El Plad Urgell). Tal com indiquem en la taula adjunta, la superfcie sembrada amb blat de moro modificat genticament ha anat augmentant progressivament a Catalunya en darrers anys.

Superficie de maz transgnico respecto del total del maz en Catalua, 2003-2005 (hectreas)
Superfcie de blat de moro transgnic respecte del total del blat de moro a Catalunya, 2003-2005 (hectrees)

Superficie Superfcie Ao Any 2003 2004 2005 Total Total 41.625 41.925 40.913 MG MG 5.398 16.259 17.170 MG/Total (%) MG/Total (%) 12,97 38,78 41,96

Modificacin gentica Modificaci gentica Bt 176 Bt 176 2.187 928 MON 810 MON 810 14.005 16.242

FUENTES: Ferrer, 2005. DARP de la Generalitat de Catalunya9

FONTS: Ferrer, 2005. DARP de la Generalitat de Catalunya9

Al mismo tiempo, Catalua se ha convertido en el principal ncleo de experimentacin con OMG, ya que en los ltimos 4 aos ms de la mitad de los cultivos experimentales realizados en Espaa se han llevado a cabo en esta comunidad autnoma. Esta tendencia ha ido en aumento hasta el ao 2005, en el cual el 83% de los campos experimentales autorizados en Espaa se ubicaban en Catalua. Esta situacin est en consonancia con la elevada implantacin de los cultivos MG y refleja, por otro lado, la creciente influencia del sector biotecnolgico en Catalua.

Alhora, Catalunya sha convertit en el principal nucli d'experimentaci, i s que en els ltims 4 anys, ms de la meitat dels conreus experimentals realitzats a lEstat espanyol han estat fets a Catalunya. Aquesta tendncia ha augmentat progressivament, fins lany 2005, en el qual el 83% dels camps experimentals autoritzats a Espanya s'ubicaven a Catalunya. Per una banda aquests resultats sn conseqents amb lelevada implantaci dels conreus MG, i per laltra banda sn el reflex de la creixent influncia del sector biotecnolgic a Catalunya.

EN RESUMEN
Control sobre los cultivos de transgnicos? La dificultad en obtener datos oficiales y las diferencias entre las cifras ofrecidas por distintas administraciones indican lo contrario.

EN RESUM
Control sobre els conreus transgnics? La dificultat d'obtenir dades oficials i les diferncies entre les xifres ofertes per diferents administracions indiquen el contrari.

9. Situacin de los OMG en Catalua. Marco Regulador, 27 jornadas de productos fitosanitarios del Instituto Qumico de Sarri, 25 y 26 de octubre de 2005. Disponible en: www.ruralcat.net/ruralcatApp/gecNews.Module.ruralcat?sec torid=5&contentId=635199

9. Situaci dels OMG a Catalunya. Marc Regulador, 27 jornades de productes fitosanitaris de lInstitut Qumic de Sarri, 25 i 26 doctubre 2005. Disponible a: www.ruralcat.net/ruralcatApp/gecNews.Module.ruralcat?sectorid=5&contentId=635199

La imposible coexistencia

19

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

4. Historia del Bt 176 en Espaa Prohibido y cultivado?


El cultivo comercial de transgnicos lleg a la agricultura espaola de la mano de una Orden del MAPA en marzo de 199810, que autorizaba las dos primeras variedades transgnicas de maz: Compa Cb y Jordi Cb, de Ciba Geigy, hoy Syngenta. Estas variedades contienen una modificacin gentica con tres genes. El que les confiere valor comercial es el gen Bt 176, que contiene informacin que le permite producir una toxina capaz de matar insectos como el taladro y otros lepidpteros (mariposas y polillas). Este gen se extrae de una bacteria del suelo, el Bacillus thuringiensis. Otro de los genes les confiere tolerancia a un herbicida, el glufosinato de amonio, y el tercero aporta resistencia al antibitico ampicilina. El uso de las variedades Bt 176, que producen un potente insecticida, puede afectar tanto a las poblaciones de insectos del entorno como a la utilidad de la ampicilina y otros antibiticos relacionados con ella (como la amoxicilina). Adems, estudios independientes han documentado que el taladro est desarrollando resistencia al Bt 176ii,iii. La aparicin de este tipo de resistencia era de esperar: la Agencia de Proteccin Ambiental de Estados Unidos (EPA) retir, en octubre de 2001, las variedades Bt 176 de la lista de productos transgnicos registrados, dado que presentaban riesgo de aparicin de resistencia en los insectos.iv Ni la decisin de la EPA ni los probados impactos ambientales de estos cultivos fueron obstculo para que el Gobierno espaol autorizase nuevas variedades Bt 176 casi un ao y medio ms tarde de la aparicin de estas evidencias. En febrero de 2003 se permiti el cultivo de una nueva variedad Bt 176, la Brama, comercializada por Syngenta11. Un ao ms tarde, se autorizan dos nuevas variedades: Sansone Bt (Procase) y Escobar (Syngenta)12.

4. Histria del Bt 176 a lestat espanyol Prohibit per conreat?


El conreu comercial de transgnics va arribar a lagricultura espanyola de la m duna Ordre del MAPA el mar de 199810, a travs de la qual van ser autoritzades les dues primeres varietats transgniques de blat de moro: Compa Cb i Jordi Cb, de Ciba Geigy, avui Syngenta. Aquestes varietats contenen una modificaci gentica amb tres gens. El gen que els confereix valor comercial s el gen Bt 176, que cont informaci que li permet produir una toxina capa de matar insectes com el barrinador i altres lepidpters (papallones i arnes). Aquest gen sextreu dun bacteri del sl, el Bacillus thuringiensis. Un altre daquests gens els confereix tolerncia a un herbicida, el glufosinat damoni. I el tercer gen aporta resistncia a lantibitic ampicillina. Ls de les varietats Bt 176, que produeixen un potent insecticida, podria afectar tant a les poblacions dinsectes que hi entrin en contacte com tamb a la utilitat de lampicillina i els antibitics que hi estan relacionats (com ara lamoxicillina). A ms, estudis independents han documentat que els barrinadors estan desenvolupant resistncia al Bt 176ii,ii. L'aparici d'aquest tipus de resistncia era desperar: loctubre de 2001 lAgncia de Protecci Ambiental dels Estats Units (EPA) va retirar les varietats Bt 176 de la llista de productes transgnics registrats, ats que presentaven el risc de generar resistncia en els insectes.iv Ni la decisi de lEPA ni els demostrats impactes ambientals daquests conreus van ser obstacle perqu el Govern espanyol autoritzs noves varietats Bt 176 gaireb un any i mig desprs que apareguessin aquestes evidncies. El febrer de 2003 va ser perms el conreu duna nova varietat Bt 176, la Brama, comercialitzada per Syngenta11. Un any ms tard, van ser-ne autoritzades dues noves varietats: Sansone Bt (Procase) i Escobar (Syngenta)12.

10. Orden 7052 de 23 de marzo de 1998 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin, por la que se dispone la inscripcin de variedades de maz en el Registro de Variedades Comerciales. 11. Orden APA/520/2003, de 27 de febrero. 12. Orden APA /314/2004, de 4 de febrero.

10. Ordre 7052 de 23 de mar de 1998 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin, per la qual es disposa la inscripci de varietats de blat de moro en el Registre de Varietats Comercials. 11. Ordre APA/520/2003, de 27 de febrer. 12. Ordre APA /314/2004, de 4 de febrer.

La imposible coexistencia

20

La coexistncia impossible

Greenpeace/Carrasco

Pese a la prohibicin, el maz Bt 176 estuvo presente en nuestros campos hasta 2005.

Tot i la prohibici, el blat de moro Bt 176 va estar present als nostres caps fins l'any 2005.

En marzo de 2005, ya en tiempos del Gobierno socialista, unas afirmaciones de un alto directivo del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin en el transcurso de una reunin sobre transgnicos sorprenden a las organizaciones ambientalistas: Espaa seguir cultivando este ao variedades de maz transgnico de tipo Bt 176, lo cual no hace sino incrementar la gran preocupacin en torno al cultivo de organismos modificados genticamente en Espaa: El Gobierno del PSOE, no slo no retira las variedades ya aprobadas, sino que autoriza el cultivo de un tipo de maz cuya comercializacin est prohibida segn el Artculo 4 (2) de la Directiva 2001/18, a partir del 31 de diciembre de 2004! Todos los grupos ambientales, agrarios y sociales crticos con los transgnicos concluyen entonces que el Gobierno no est tomando las ms mnimas precauciones para proteger la salud humana, el medio ambiente y la agricultura sostenible, y que, a pesar del discurso, no est trabajando por una futura agricultura no transgnica. En abril de 2004, la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) haba hecho pblico un informe en el que recomendaba la prohibicin, a partir de enero de 2005, del cultivo de determinados transgnicos, entre ellos el Bt 176v. Unos das ms tarde, la Agencia Espaola de Seguridad Alimentaria (AESA) public una nota de prensa anunciando que a partir del 1 de enero de 2005 la siembra de maz Bt 176 quedara prohibida en territorio espaolvi.

El mar de 2005, ja en temps del govern socialista, les paraules dun alt directiu del Ministeri dAgricultura, Pesca i Alimentaci pronunciades en una reuni sobre transgnics sorprenen les organitzacions mediambientalistes: Enguany Espanya seguir conreant varietats de blat de moro transgnic de tipus Bt 176. Aquesta afirmaci va fer que increments la gran preocupaci al voltant del conreu dorganismes modificats genticament a lEstat espanyol. El Govern del PSOE, no noms deixa de retirar les varietats ja aprovades, sin que a ms a ms autoritza el conreu dun tipus de blat de moro la comercialitzaci del qual est prohibida segons lArticle 4 (2) de la Directiva 2001/18, des del 31 de desembre de 2004! En aquell moment tots els grups ambientals, agraris i socials crtics amb els transgnics conclouen que el Govern no est prenent les ms mnimes precaucions per tal de protegir la salut humana, el medi ambient i lagricultura sostenible, i que, malgrat el seu propi discurs, no est treballant per a una futura agricultura no transgnica. Labril de 2004, lAgncia Europea de Seguretat Alimentria (EFSA) havia fet pblic un informe en qu recomanava que a partir del gener de 2005 queds prohibit el conreu de determinats transgnics, entre ells el Bt 176v. Uns dies ms tard, lAgncia Espanyola de Seguretat Alimentria (AESA) va publicar una nota de premsa anunciant que a partir de l1 de gener de 2005 quedaria prohibit sembrar blat de moro Bt 176 en territori espanyolvi.

La imposible coexistencia

21

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Por otra parte, el empleo de genes marcadores de resistencia a antibiticos ha sido ampliamente condenado por organismos como la FAO, la Royal Society y el Pasteur Institute, a quienes preocupa que estos genes puedan crear resistencias en microorganismos y generar problemas sanitarios en humanos y animales. Pese a todo, el Gobierno opt por permitir la venta de semillas de maz Bt 176 en 2005, sin siquiera tomar medidas especiales para su cultivo y su posterior comercializacin. A pesar de las reiteradas preguntas realizadas por escrito al Ministerio de Agricultura (Qu cantidad se ha sembrado? Dnde? Piensa el Gobierno realizar un control particular sobre las cosechas de estos campos? Acabar este maz en la cadena alimentaria?), no se ha recibido respuesta alguna. En julio de 2005, el Ministerio de Agricultura publica una nueva Orden Ministerial13 en la que, adems de autorizar 14 nuevas variedades de maz transgnico MON 810, dictamina que las variedades que contengan el evento Bt 176 quedan excluidas del Registro de Variedades de Espaa, es decir, en adelante no podrn ser sembradas. Con esta decisin el MAPA, que ha permitido el cultivo de variedades Bt 176 en 2005 y que en ningn caso describe el procedimiento de eliminacin de las miles de hectreas sembradas, concede implcitamente cobertura legal al cultivo de estas variedades en los meses anteriores a la revocacin de su inscripcin en el Registro, desoyendo las mltiples recomendaciones cientficas y normativas. A pesar de las denuncias pblicas realizadas por diferentes organizaciones ecologistas y sociales, el ministerio no explica tampoco qu medidas tomar para evitar la entrada en la cadena alimentaria de estos peligrosos maces. Durante la campaa 2005, tal y como caba esperar, las empresas de semillas han seguido promocionando las variedades de maz transgnico Bt 176 y la Administracin ha seguido permitiendo su cultivo. De hecho, muchos de los agricultores y tcnicos de cooperativas entrevistados afirman no conocer la prohibicin de estas variedades, dado que ni las empresas responsables de su comercializacin ni las administraciones les han informado. En febrero de 2005, el DARP emite un comunicado14 acompaado de un listado de las variedades
13. Orden APA 2628/2005 de 28 de julio. 14. Comunicado de la DUN 2005 del DARP N 28, de 18 de febrero de 2005.

Per altra banda, ls de gens marcadors de resistncia a antibitics ha estat mpliament condemnat per organismes com la FAO (Nacions Unides), la Royal Society i el Pasteur Institute. A aquestes entitats els preocupa que aquests gens puguin crear resistncies en microorganismes i generar problemes sanitaris en humans i animals. No obstant aix, el Govern ha optat per permetre la venda de llavors de blat de moro Bt 176 sense que tan sols no hagin estat preses mesures especials per conrear-les i comercialitzar-les. Tot i les reiterades preguntes realitzades per escrit al Ministeri dAgricultura (quina quantitat se nha sembrat?, on?, si el Govern pensa realitzar cap control particular sobre les collites daquests camps?, si aquest blat de moro acabar en la cadena alimentria?), mai no sha rebut cap mena de resposta. El juliol de 2005, el Ministeri dAgricultura publica una nova Ordre Ministerial13, la qual, a ms dautoritzar 14 noves varietats de blat de moro transgnic MON 810, dictamina que les varietats que continguin la modificaci Bt 176 queden excloses del Registre de Varietats dEspanya. Segons aix, des daquest moment aquestes varietats no podran ser sembrades. Amb aquesta decisi el MAPA, que ha perms el conreu de varietats Bt 176 el 2005 i que en cap cas descriu el procediment d'eliminaci dels milers d'hectrees sembrades, concedeix implcitament cobertura legal al conreu d'aquestes varietats en els mesos anteriors a la revocaci de la seva inscripci en el Registre, tot desestimant les mltiples recomanacions cientfiques i normatives. Malgrat les denncies pbliques realitzades per diferents organitzacions ecologistes i socials, el Ministeri no explica tampoc quines mesures prendr per evitar l'entrada a la cadena alimentria d'aquests perillosos blats de moro. Durant la campanya 2005, tal com era desperar, duna banda les empreses de llavors han seguit promocionant les varietats de blat de moro transgnic amb la manipulaci Bt 176 i de laltra lAdministraci ha seguit permetent que siguin conreades. De fet, molts dels pagesos i tcnics de cooperatives entrevistats afirmen desconixer la prohibici daquestes varietats, ats que ni les empreses responsables que les comercialitzen ni les administracions no els nhan informat. El febrer de 2005, el DARP emet un comunicat14 acompanyat dun llistat de les varietats que el pags
13. Ordre APA 2628/2005 de 28 de juliol. 14. Comunicat de la DUN 2005 del DARP N 28, de 18 de febrer de 2005.

La imposible coexistencia

22

La coexistncia impossible

Como se ve en estas imgenes, en la campaa 2005 las variedades Bt 176 han seguido apareciendo en los catlogos de las compaas de semillas, sin ninguna aclaracin al respecto. La compra de estas variedades ha sido incluso incentivada, como afirma Pep, uno de los agricultores entrevistados: en mi cooperativa este ao con el Bt 176 te hacan un 20% de descuento.
Comunicacin personal, 08-08-2005

Com es veu en aquestas imatges, en la campanya 2005 les varietats Bt 176 han seguit apareixent en els catlegs de les companyies de llavors, sense cap aclariment referent a aquesta prohibici. La compra daquestes varietats ha estat fins i tot incentivada. Tal i com afirma en Pep, un dels pagesos entrevistats: aquest any a la meva cooperativa amb el Bt 176 et feien un 20% de descompte.
Comunicaci personal, 08-08-2005

que el agricultor puede sembrar, en el que claramente se ofrece la posibilidad de elegir, entre otras, las variedades Bt 176 Compa, Jordi, Brama, Sansone y Escobar, al realizar la declaracin para cobrar las subvenciones de la PAC. De hecho, tal y como reconoci un cargo tcnico del DARP, Xavier Ferrer, en una ponencia en octubre de 200515, en Catalua se sembraron 928 hectreas con variedades Bt 176 en 2005. Esto no slo constituye la prueba de que la Administracin ha legitimado el uso de estas variedades, cuyo cultivo no debera en ningn caso permitirse, sino que demuestra la absoluta falta de control de los transgnicos, contradiciendo a quienes pretenden convencer a la sociedad civil de que todo es transparencia y control. Adems, demuestra la falta de coordinacin entre las administraciones dado que una de las variedades que el DARP mencionaba en la lista de las que se podan sembrar, Sansone Bt, haba sido retirada del catlogo de variedades en octubre de 2004!16

pot sembrar, en el qual shi oferix clarament la possibilitat de triar, entre daltres, les varietats Bt 176 Compa, Jordi, Brama, Sansone i Escobar, a lhora de realitzar la declaraci per cobrar les subvencions de la PAC. De fet, tal com va reconixer un crrec tcnic del DARP, Xavier Ferrer, en una ponncia de loctubre de 200515, aquest mateix any a Catalunya shi havien sembrat 928 hectrees amb varietats Bt 176. Aix no noms s la prova del fet que lAdministraci legitima ls daquestes varietats que en cap cas no hauria de permetres que es conreessin, sin que aix fins i tot demostra labsoluta manca de control sobre els transgnics. Daquesta manera queda contradit tot aquell que pretengui convncer la societat civil duna suposada total transparncia i control. A ms a ms, aix tamb demostra la falta de coordinaci entre les administracions, i s que una de les varietats que el DARP ara incloa en la llista de varietats que es podien sembrar, Sansone Bt, havia estat retirada del catleg de varietats loctubre de 2004!16

15. Disponible en: www.ruralcat.net/ruralcatApp/gecNews. Module.ruralcat?sectorid=5&contentId=635199 16. Orden APA/3826/2004, de 29 de octubre. BOE 281 de 22 de noviembre de 2004.

15. Disponible a: www.ruralcat.net/ruralcatApp/ gecNews.Module.ruralcat?sectorid=5&contentId=635199 16. Ordre APA/3826/2004, de 29 de octubre. BOE 281 de 22 de novembre de 2004.

La imposible coexistencia

23

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

Greenpeace/Carrasco

El trabajo de campo para preparar este documento nos ha llevado a encontrarnos con cultivos de Bt 176 tanto en Aragn como en Catalua. He aqu un ejemplo en el municipio de Els Arcs (Lleida), en el camino hacia Belvis. El campo que se aprecia a la derecha de la fotografa se analiz en primer lugar con un test rpido: el positivo (doble raya) en hoja y negativo (raya nica) en mazorca indica claramente que se trata de una variedad Bt 176, pues este tipo de test reacciona ante la presencia de la protena Cry1Ab producida por las variedades Bt 176 y MON 810, pero nicamente en el caso de las variedades Bt 176 esta protena se encuentra slo en las partes verdes (y no en la mazorca). Posteriormente, el anlisis de laboratorio confirm este resultado (ver anlisis en Anexo 4, pg 110). Como se puede apreciar adems en el anlisis de laboratorio, la muestra tomada de este campo tambin contena trazas de MON 810, otra prueba de la falta de control: un transgnico con trazas de otro. Es evidente que con las medidas de coexistencia que pretenden establecer el Ejecutivo de Catalua y el del Estado espaol el experimento se traslada a la realidad.

El treball de camp per preparar aquest document ha fet que ens trobssim amb conreus de Bt 176 tant a lArag com a Catalunya. Aqu en tenim un exemple al municipi dels Arcs (Lleida), al cam direcci a Bellvs. El camp que apreciem a la dreta de la fotografia va ser analitzat en primer lloc amb un test rpid: el positiu (doble ratlla) en fulla i negatiu (ratlla nica) en panotxa indiquen clarament que es tracta duna varietat Bt 176, i s que aquest tipus de test reacciona davant la presncia de la protena Cry1Ab produda per les varietats Bt 176 i MON 810, per nicament en el cas de les varietats Bt 176 aquesta protena es troba noms en les parts verdes (i no en la panotxa). Posteriorment, lanlisi de laboratori va confirmar aquest resultat (vegeu lanlisi en Annex 4, pg. 110). A ms, tal com es pot apreciar en lanlisi de laboratori aquesta mostra tamb contenia traces de MON 810, una altra prova de la manca de control: un transgnic amb traces dun altre. s evident que, amb les mesures de coexistncia que pretenen establir lExecutiu catal i el de lestat espanyol, lexperiment es trasllada a la realitat.

EN RESUMEN
Una directiva de la UE prohibe la comercializacin del Bt 176 a partir del 3112-04. En 2005, las autoridades reconocenen abiertamente que se cultiva en Espaa, las empresas lo anuncian en sus catlogos y muchos agricultores desconocen la prohibicin.

EN RESUM
Una directiva de la UE prohibeix la comercialitzaci del Bt 176 a partir del 31-12-04. L'any 2005, les autoritats reconeixen obertament que a Espanya se'n conrea, les empreses l'anuncien en els seus catlegs i molts agricultors desconeixen la prohibici.

La imposible coexistencia

24

La coexistncia impossible

Greenpeace/LLobel

EL CASO DE ALBACETE
Aunque este documento analiza en profundidad los casos de Catalua y Aragn, tambin han aparecido en el transcurso de las investigaciones casos en otras comunidades autnomas. Este ejemplo se refiere a dos parcelas en la provincia de Albacete, municipio de Mahora. Los anlisis de las muestras significativas tomadas en cada una de las parcelas arrojan los resultados siguientes: 1. 30% Bt 176 + 30% MON 810 (anlisis de laboratorio disponible en Anexo 4, pg. 111). 2. 80% Bt 176 + 10% MON 810 (anlisis de laboratorio disponible en Anexo 4, pg. 111). Por lo tanto, es altamente probable que se trate de dos parcelas sembradas con una mezcla de semillas de dos eventos distintos. Dado que no existe registro alguno en la CC AA de Castilla La Mancha sobre cultivos transgnicos, ha sido imposible para las organizaciones firmantes aclarar este caso. Todo esto viene a confirmar la permisividad de las administraciones acerca del Bt 176, al tiempo que plantea ciertos interrogantes: Las administraciones tienen conocimiento de este tipo de prcticas? Cmo estn seguras de que no se va a dar hibridacin entre ambos eventos en el campo?17 Esta cosecha se vender como Bt 176 o como MON 810?

EL CAS D'ALBACETE
Tot i que aquest document analitza amb profunditat els casos de Catalunya i lArag, val a dir que durant el transcurs daquestes investigacions tamb han aparegut casos semblants en altres comunitats autnomes. Aquest exemple es refereix a dues parcelles del municipi de Mahora, provncia d'Albacete. Les anlisis de les mostres significatives preses en cadascuna daquestes parcelles mostren els segents resultats: 1. 30% Bt 176 + 30% MON 810 (anlisi de laboratori disponible al Annex 4, pg. 111). 2. 80% Bt 176 + 10% MON 810 (anlisi de laboratori disponible al Annex 4, pg. 111). Per tant, s altament probable que es tracti de dues parcelles sembrades amb una barreja de llavors de dues modificacions distintes. Ats que la CA de Castella-la Manxa no t cap mena de registre sobre conreus transgnics, ha resultat impossible per a les organitzacions signants poder aclarir aquest cas. Tanmateix aquest fet ve a confirmar la permissivitat de les administracions sobre el Bt 176. A ms, tamb planteja certs interrogants: les administracions tenen coneixement d'aquest tipus de prctiques? Com poden estar segures que en aquest mateix camp no hi haur hibridaci entre ambdues modificacions?17 Aquesta collita ser venuda com Bt 176 o com MON 810?
17. La comercialitzaci d'aquest tipus d'hbrids no est autoritzada en l'EU.

17. La comercializacin de este tipo de hbridos no est autorizada en la UE.

La imposible coexistencia

25

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

5. Variedades MON 810: en la cuerda floja


En febrero de 2003 el Gobierno del PP aprob las primeras cuatro variedades de MON 81018 (otro tipo de maz Bt) y un ao ms tarde procedi a la inscripcin de otras siete19. En julio de 2005, con el PSOE en el gobierno, el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin aprob otras 14 variedades20, por lo que, junto a las seis que estaban en el Catlogo Europeo21, desde julio de 2005 se pueden sembrar en Espaa 31 variedades de este maz MG. Las organizaciones sociales y ambientalistas han pedido en varias ocasiones al Gobierno que no autorice nuevas variedades MON 810 y que prohba las anteriormente aprobadas, justificando su rechazo al evento MON 810 y a las variedades que lo contengan con los argumentos que se desarrollan en este captulo.

5. Varietats MON 810: a la corda fluixa


El febrer de 2003 el Govern del PP va aprovar les primeres 4 varietats de MON 81018 (un altre tipus de blat de moro Bt) i un any ms tard va procedir a inscriuren set ms19. El juliol de 2005, amb el PSOE al govern, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci va aprovar 14 varietats ms20. Daquesta manera al costat de les 6 que ja constaven al Catleg Europeu21, des de juliol de 2005 a lEstat espanyol poden ser-hi sembrades 31 varietats d'aquest blat de moro MG. Les organitzacions socials i ambientalistes han demanat en diverses ocasions al Govern que no autoritzi noves varietats MON 810 i que prohibeixi les anteriorment aprovades. Els arguments que aquestes organitzacions fan servir per tal de justificar el rebuig a la modificaci MON 810 i a les varietats que la continguin sn els que desenvolupem en aquest captol.

En 2003 muchos campesinos de Mindanao, Filipinas, que vivan junto a campos cultivados con un hbrido entre MON 810 y una variedad local cayeron enfermos cuando el maz empez a florecer. El Dr. Terje Traavik, director del Instituto Noruego de Ecologa Gentica (GEN_K), encontr en el suero de 39 campesinos afectados anticuerpos que reaccionaban contra la toxina Bt Cry1ab, producida por el maz MON 810. Sus hallazgos se hicieron pblicos en el transcurso de la Primera Reunin de las Partes del Protocolo de Cartagena sobre Seguridad de la Biotecnologa, celebrada en Kuala Lumpur en febrero de 2004.

Greenpeace/Dott

Lany 2003 molts camperols de Mindanao, Filipines, que vivien al costat de camps conreats amb un hbrid entre MON 810 i una varietat local van caure malalts quan el blat de moro va comenar a florir. El Dr. Terje Traavik, director de l'Institut Noruec d'Ecologia Gentica (GEN_K), va trobar anticossos que reaccionaven contra la toxina Bt Cry1ab, produda pel blat de moro MON 810 en el srum de 39 dels camperols afectats. Les troballes del Doctor Traavik van ser fetes pbliques en la Primera Reuni de les Parts del Protocol de Cartagena sobre Seguretat de la Biotecnologia, celebrada el febrer de 2004 a Kuala Lumpur.

El evento MON 810 (patentado por Monsanto, que cobra derechos por la comercializacin de las variedades que lo contienen) fue aprobado por la Unin Europea en 1998 bajo la Directiva 90/220/CE, cuyas obligaciones en lo que se refiere a evaluacin

La modificaci MON 810 (patentada per Monsanto, que cobra royalties per la comercialitzaci de les varietats que la contenen) va ser aprovada per la Uni Europea el 1998 sota la Directiva 90/220/CE. Les obligacions daquesta directiva pel
18. Ordre APA/520/2003, de 27 de febrer. 19. Ordre APA/314/2004, de 4 de febrer. 20. Ordre APA/2628/2005 de 28 de juliol de 2005. 21. Es tracta de les varietats aprovades en daltres Estats membre de la UE i incloses al Catleg Com Europeu de les Varietats de les Espcies de Plantes Agrcoles.

18. Orden APA/520/2003, de 27 de febrero. 19. Orden APA/314/2004, de 4 de febrero. 20. Orden APA/2628/2005 de 28 de julio de 2005. 21. Se trata de las variedades aprobadas en otros Estados miembros de la UE e incluidas en el Catlogo Comn Europeo de las Variedades de las Especies de Plantas Agrcolas.

La imposible coexistencia

26

La coexistncia impossible

de riesgos y seguimiento eran muy limitadas en comparacin con lo que exige la Directiva 2001/18/CE actualmente en vigor22. El anlisis de riesgo del maz MON 810 no incluy por tanto aspectos fundamentales como los efectos a largo plazo sobre la salud humana y/o animal o los impactos indirectos o diferidos sobre el medio ambiente, exigidos en el Anexo II de la Directiva 2001/18/CE. Es imprescindible actualizar dicho anlisis de riesgos, sobre todo teniendo en cuenta la falta de informacin exacta sobre los genes contenidos en el ADN del evento MON 810 en el momento de su aprobacin y los resultados de estudios de caracterizacin posteriores, que sugieren que el ADN del maz ha sufrido reordenaciones y/o supresiones a raz de la transformacinvii. Asimismo, resultan preocupantes las similitudes de la proteina Cry1Ab producida por el MON 810 con la proteina Cry9C del maz StarLink (retirado en 2000) que presenta caractersticas potencialmente alergnicas. En lo que respecta al plan de seguimiento, el nico disponible a nivel europeo es un documento entregado por Monsanto en 1995, cuando la compaa solicit el permiso de comercializacin, sin que haya habido ninguna actualizacin desde entonces, ni siquiera cuando la Comisin Europea decidi inscribir las variedades de maz MON 810 aprobadas en Espaa en el Catlogo Comn de las Variedades de las Especies de Plantas Agrcolas. Este plan de seguimiento no cubre ninguno de los asuntos cientficos sobre los cuales se viene discutiendo desde la aprobacin de este maz en 1998 y que segn la Directiva 2001/18/CE deberan ser tenidos en consideracin, incluyendo la estructura del genoma despus de la integracin de un gen extrao, los riesgos para organismos no-objetivo, los cambios en las rutas metablicas secundarias de las plantas y la excrecin y acumulacin edfica de la toxina Bt. Varios pases de la Unin Europea, en particular Austria y Hungra, argumentan que las medidas de proteccin nacionales, moratorias nacionales, que prohiben el cultivo de variedades de maz MON 810 se deben mantener por lo menos hasta que se disponga de una evaluacin de riesgos completa y de un plan de seguimiento exhaustivo, de acuerdo con los requisitos de la Directiva 2001/18/CE. En el Consejo Europeo de Medio Ambiente de 24 de

que fa a lavaluaci de riscos i seguiment eren molt limitades en comparaci amb all que exigeix la Directiva 2001/18/CE, actualment en vigor22. Per aix l'anlisi de risc del blat de moro MON 810 no va incloure aspectes fonamentals, com ara els efectes a llarg termini sobre la salut humana i/o animal o els impactes indirectes o diferits sobre el medi ambient exigits en l'Annex II de la Directiva 2001/18/CE. Resulta, doncs, imprescindible dactualitzar aquesta anlisi de riscos, sobretot tenint en compte la manca d'informaci exacta sobre els gens continguts en lADN de la modificaci MON 810 en el moment de la seva aprovaci i els resultats d'estudis de caracteritzaci posteriors, que suggereixen que lADN del blat de moro ha sofert reordenacions i/o supressions arran de la transformacivii. Aix mateix resulten preocupants les similituds entre la protena Cry1Ab produda pel MON 810 i la protena Cry9C del blat de moro StarLink (retirat l'any 2000) que presenta caracterstiques potencialment allerggenes. Pel que fa al pla de seguiment, l'nic que hi ha disponible en el pla europeu s un document que va entregar la companyia Monsanto el 1995, en sollicitar el perms de comercialitzaci. Daleshores en que no hi ha hagut cap actualitzaci, ni tan sols quan la Comissi Europea va decidir dinscriure les varietats de blat de moro MON 810 aprovades a lEstat espanyol al Catleg Com de les Varietats de les Espcies de Plantes Agrcoles. Aquest pla de seguiment no cobreix cap dels assumptes cientfics sobre els quals es discuteix des de l'aprovaci d'aquest blat de moro lany 1998 i que segons la Directiva 2001/18/EC haurien de ser tinguts en consideraci. Entre aquests assumptes cientfics hi ha l'estructura del genoma desprs de la integraci d'un gen estrany, els riscos per a organismes no-objectiu, els canvis en les rutes metabliques secundries de les plantes i lexcreci i acumulaci edfica de la toxina Bt. Diversos pasos de la Uni Europea, en particular ustria i Hongria, argumenten que cal mantenir les mesures de protecci nacionals (moratries nacionals) que prohibeixen conrear varietats de blat de moro MON 810 almenys fins que es disposi d'una avaluaci de riscos completa i d'un pla de seguiment exhaustiu, d'acord amb els requisits de la

22. Directiva 2001/18/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 12 de marzo de 2001 sobre la Liberacin Intencional en el Medio Ambiente de Organismos Modificados Genticamente.

22. Directiva 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de mar de 2001 sobre lAlliberament Intencional al Medi Ambient dOrganismes Modificats Genticament.

La imposible coexistencia

27

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

junio de 2005, Espaa vot en contra del levantamiento de estas moratorias. En coherencia con esta postura, el Gobierno espaol puede y debe aplicar en su territorio el mismo principio de precaucin esgrimido con ocasin de dicho voto y optar polticamente por la prohibicin del cultivo de variedades MG genricamente, y MON 810 especficamente, tal y como lo hicieron, por ejemplo, Austria, Grecia, Hungra y Polonia. En lo que se refiere a las variedades MON 810 autorizadas en Espaa, hay que resaltar que los Planes de Seguimiento previstos en cada una de las rdenes por las que se incluyen en el Registro de Variedades Comerciales deben cumplir unos requisitos totalmente insuficientes: no se exige seguimiento alguno de los efectos sobre la salud del MON 810 y el nico aspecto ambiental contemplado son los efectos sobre la entomofauna y microorganismos del suelo en las parcelas cultivadas con estas variedades. Por otra parte, la modificacin gentica MON 810 deber ser reevaluada antes del 17 de octubre de 2006, segn dicha directiva, para que su comercializacin pueda continuar. A la luz de las nuevas evidencias cientficas sobre numerosos impactos potencialmente adversos aparecidas desde la autorizacin de este evento en 1998, parece cuestionable que vaya a obtener un nuevo permiso de comercializacin. Por lo tanto, no est garantizado que a partir del 17 de octubre de 2006 las cosechas de maz MON 810 se puedan comercializar legalmente, lo que puede plantear un grave problema a los agricultores que hayan optado por estas variedades para la campaa de siembra de 2006.

Directiva 2001/18/CE. En el Consell Europeu de Medi ambient de 24 de juny de 2005, lEstat espanyol va votar en contra de l'aixecament d'aquestes moratries. En coherncia amb aquesta postura, el Govern espanyol pot i ha d'aplicar al seu territori el mateix principi de precauci esgrimit en ocasi d'aquest vot i optar polticament per la prohibici del conreu de varietats MG en general, i MON 810 ms en conret, tal com ho van fer, per exemple, ustria, Grcia, Hongria i Polnia. Pel que fa a les varietats MON 810 autoritzades a lEstat espanyol, cal ressaltar que els Plans de Seguiment previstos en cadascuna de les Ordres que les inclouen en el Registre de Varietats Comercials indiquen que cal acomplir uns requisits totalment insuficients: no s'exigeix cap mena de seguiment dels efectes sobre la salut del MON 810 i l'nic aspecte ambiental contemplat sn els efectes sobre lentomofauna i microorganismes del sl en les parcelles conreades amb aquestes varietats. Per altra banda, segons aquesta Directiva per tal de poder seguir comercialitzant la modificaci gentica MON 810, caldr tornar-la a avaluar abans del 17 d'octubre de 2006. A la llum de les noves evidncies cientfiques aparegudes sobre nombrosos impactes potencialment adversos des de l'autoritzaci d'aquesta modificaci lany 1998, sembla qestionable que MON 810 hagi dobtenir un nou perms de comercialitzaci. Per tant, no queda garantit que a partir del 17 d'octubre de 2006 les collites de blat de moro MON 810 es puguin comercialitzar legalment, fet que pot plantejar un greu problema als pagesos que hagin optat per aquestes varietats per la campanya de sembra de 2006.

EN RESUMEN
En nuestro pas se pueden sembrar 31 variedades de MON 810, un maz que la UE aprob en 1998 en base a una antigua directiva que ha quedado obsoleta. El anlisis de riesgos no incluy los efectos a largo plazo sobre la salud ni sobre el medio ambiente. En 2006 se tiene que volver a evaluar en base a la nueva normativa. El futuro de su comercializacin est en el aire.

EN RESUM
A Espanya s'hi poden sembrar 31 varietats de MON 810, un blat de moro que la UE va aprovar l'any 1998 tot basant-se en una antigua directiva que ha quedat obsoleta. L'anlisi de riscos no va incloure els efectes a llarg termini sobre la salut ni sobre el medi ambient. L'any 2006 s'ha de tornar a avalia segons la nova normativa. El futur de la seva comercialitzaci s incert.

La imposible coexistencia

28

La coexistncia impossible

CATA

LA RESISTENCIA DE LOS INSECTOS


Uno de los peligros de los cultivos Bt es el posible desarrollo de resistencia por parte de los insectos objetivo, debido a que la constante exposicin a la toxina Bt favorece la supervivencia de los individuos con inmunidad gentica a ella. Esto podra llevar a la prdida de efectividad del Bt. La Agencia de Proteccin Ambiental de Estados Unidos (EPA) establece unos requisitos estrictos en trminos de refugios (el 20% de la superficie debe dejarse para plantas no transgnicas) cuyo objetivo es ralentizar la aparicin de resistencia al Bt. Sin embargo, se teme que esto no sea suficienteviii y, adems, que no se est cumpliendo. Por otra parte, puede que el sistema de refugios no sea vlido para Europa dado el menor tamao de explotacin. Se ha demostrado, por ejemplo, que puede desarrollarse rpidamente la resistencia al Bt en determinadas plagas del maz y del algodn, a medida que aumenta la superficie de transgnicos Btix. Adems, la contaminacin de los refugios por polinizacin cruzada con las plantas Bt, puede anular el efecto refugio dado que los insectos estaran expuestos al Bt del mismo modox. Por lo tanto, existen datos cientficos ms que suficientes sobre el peligro de la resistencia de los insectosxi, que podra desembocar en un uso de insecticidas mayor que en la situacin de partida, adems de perder los mtodos ecolgicos de gestin de plagas con aplicaciones puntuales de toxina Bt.

LA RESISTNCIA DELS INSECTES


Un dels perills que presenten els conreus Bt s la possibilitat que els insectes objectiu hi desenvolupin resistncia, i s que una constant exposici a la toxina Bt afavoreix la supervivncia dels individus que hi tenen immunitat gentica. Aix podria produir una prdua d'efectivitat del Bt. L'Agncia de Protecci Ambiental d'Estats Units (EPA) estableix uns requisits estrictes en termes de refugis (el 20% de la superfcie ha de deixarse per plantes no transgniques) l'objectiu dels quals s alentir l'aparici de resistncia al Bt. No obstant aix hi ha el temor que aix ni sigui prouviii ni que s'estigui acomplint. Per altra banda, pot ser que el sistema de refugis no sigui vlid per a Europa a causa de les menors dimensions d'explotaci. Ha estat demostrat, per exemple, que la resistncia al Bt per part de determinades plagues del blat de moro i del cot a escala mundial pot desenvolupar-se rpidament a mesura que augmenta la superfcie de Btix. A ms, la contaminaci dels refugis fruit de la polinitzaci creuada amb les plantes Bt, pot anullar l'efecte refugi perqu els insectes seguirien exposats al Btx. Daquesta manera, doncs, hi ha prou dades cientfiques sobre el risc daparici de resistncia en els insectesxi, aix podria desembocar a fer servir ms insecticides que no pas en la situaci inicial, a ms de perdre els mtodes ecolgics de gesti de plagues amb aplicacions puntuals de Bt.

La imposible coexistencia

29

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

CATA

CATA

EFECTOS INESPERADOS?
El campo que aparece en estas imgenes est situado en el municipio de Ejea de los Caballeros, en la Comarca de Cinco Villas, al borde de la carretera A127 entre Eja y Brdenas (punto kilomtrico 43,5 a la izquierda en direccin Brdenas). La primera foto fue tomada el 25 de octubre de 2005. Como se ve, se trata de la variedad DKC 6575, una de las variedades transgnicas MON 810 de la multinacional Monsanto. La segunda foto se tom dos semanas despus, el 10 de noviembre: el tallo de la mayor parte de las plantas estaba partido a la misma altura, probablemente por un golpe de Cierzo, y ya no haba carteles. Haba retirado la empresa los carteles para evitar la mala imagen que supone? A qu se debe este hecho? Qu esconden las empresas? Efectos impredecibles como el aumento de lignina en los tallos, que ocasion considerables prdidas en los cultivos al hacerlos ms vulnerables al ataque de un hongoxii, o la aparicin de resistencias en taladros son algunos de los accidentes no programados de los OMG.

EFECTES INESPERATS?
El camp que apareix en aquestes imatges est situat al municipi dEixea, a la Comarca de Las Cinco Villas, a la vora de la carretera A127 entre Ejea de los Caballeros i Brdenas (punt quilomtric 43,5 a l'esquerra en direcci Brdenas). La primera foto va ser feta el 25 d'octubre de 2005. Com shi aprecia es tracta de la varietat DKC 6575, una de les varietats transgniques MON 810 de la multinacional Monsanto. La segona foto va ser feta dues setmanes desprs, el 10 de novembre: la major part de les plantes havien caigut probablement per un cop de Cer i ja no hi havia rtols. s evident que l'empresa els havia retirat per evitar la mala imatge que aix suposa. Per qu passa aix? Qu amaguen les empreses? Efectes impredictibles com l'augment de lignina en tiges, que va ocasionar considerables prdues en els conreus en fer-los ms vulnerables a l'atac d'un fongxii o l'aparici de resistncies en barrinadors sn alguns dels accidents no programats dels OMG.

La imposible coexistencia

30

La coexistncia impossible

6. Registros... Qu registros?
El ltimo proyecto de Real Decreto de coexistencia entre agricultura convencional, ecolgica y transgnica, presentado en julio de 2005 por el MAPA, y el ltimo borrador de decreto hecho pblico por el DARP incluyen la creacin de un registro de las parcelas donde se planten OMG para su comercializacin. Esta medida se ha querido presentar como una seal de mayor control de los OMG. Si bien la creacin de este registro es imprescindible para poder garantizar el control y seguimiento de los cultivos as como la informacin a los agricultores vecinos y a la poblacin en general, se han incumplido los plazos previstos. La Directiva 2001/18/CE sobre la Liberacin Intencional en el Medio Ambiente de OMG ya estableca que los Estados miembros crearn as mismo registros con objeto de anotar la localizacin de OMG cultivados [...] con objeto, entre otras cosas, de que los posibles efectos de dichos OMG sobre el medio ambiente puedan ser objeto de seguimiento.... Se establece que dichos registros debern ser puestos a disposicin del pblico. Hay que tener en cuenta que todos los ciudadanos, no slo los agricultores, tienen derecho a conocer la localizacin de los cultivos transgnicos, para poder vigilar (y evitar) posibles problemas de salud. Tambin es fundamental para los apicultores, especialmente cuando se trata de cultivos insecticidas que se teme puedan afectar a las abejas. Esta obligacin fue recogida por la Ley 9/200324 que transpone la directiva mencionada anteriormente, pero en el Real Decreto 178/200425 que la desarrolla, esta obligacin qued transpuesta parcialmente ya que se estableca que la nica informacin que deba registrarse era la distribucin de
23

6. Registres... Quins registres?


Tant l'ltim projecte de Reial decret de coexistncia entre agricultura convencional, ecolgica i transgnica, presentat el juliol de 2005 pel MAPA, com l'ltim esborrany de decret fet pblic pel DARP inclouen la creaci d'un registre daquelles parcelles on hi siguin plantats OMG amb finalitats comercials. Aquesta mesura s'ha volgut presentar com un senyal de major control sobre els OMG. Si b la creaci d'aquest registre s imprescindible per poder garantir el control i seguiment dels cultius aix com la informaci als agricultors vens i la poblaci en general, s'han incomplert novament els terminis previstos. De fet, la Directiva 2001/18/CE23 sobre l'alliberament intencional al medi ambient dOMG l'any 2001 ja establia que aix mateix, els Estats membre crearan registres a fi d'anotar la localitzaci dels OMG conreats [...] amb la finalitat, entre daltres coses, que els possibles efectes dels esmentats OMG sobre el medi ambient puguin ser objecte de seguiment.... Aix mateix s'establia que aquests registres haurien de ser posats a disposici del pblic. Cal tenir en compte que tots els ciutadans, no noms els agricultors, tenen dret a conixer la localitzaci dels cultius transgnics, per poder vigilar (i evitar) possibles problemes de salut. Tamb s fonamental per als apicultors conixer la localitzaci dels cultius MG, especialment quan es tracta de cultius insecticides que es tem que puguin afectar les poblacions d'abelles. Aquesta obligaci va ser recollida per la Llei 9/200324 que trasllada l'anterior directiva, per en el Reial decret 178/200425 que desenvolupa aquesta llei, aquesta obligaci va quedar traslladada noms parcialment ja que s'establia que l'nica informaci que havia de de quedar registrada era la

23. Directiva 2001/18/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 12 de marzo de 2001 sobre la Liberacin Intencional en el Medio Ambiente de Organismos Modificados Genticamente, por la que se deroga la Directiva 90/220/CEE del Consejo. Publicada en el Diario Oficial de las Comunidades Europeas el 17 de abril de 2001. L160/1-37. 24. Ley 9/2003, de 25 de abril, por la que se establece el Rgimen Jurdico de la Utilizacin Confinada, Liberacin Voluntaria y Comercializacin de Organismos Modificados Genticamente. Publicada en el BOE n. 100, el 26 de abril de 2003, pgs.: 16.214 a 16.223. 25. Real Decreto 178/2004, de 30 de enero, por el que se aprueba el Reglamento general para el desarrollo y ejecucin

23. Directiva 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de mar de 2001 sobre lAlliberament Intencional al Medi Ambient dOrganismes Modificats Genticament, per la qual queda derogada la Directiva 90/220/CEE del Consell. Publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees el 17 dabril de 2001. L160/1-37. 24. Llei 9/2003, de 25 dabril, per la qual queda establert el Rgim Jurdic de la Utilitzaci Confinada, Alliberament Voluntari i Comercialitzaci dOrganismes Modificats Genticament. Publicada al BOE n. 100, el 26 dabril de 2003, pgs.: 16.214 a 16.223. 25. Reial Decret 178/2004, de 30 de gener, pel qual queda aprovat el Reglament general per al desenvolupament i execuci de la Llei 9/2003, de 25 dabril, per la qual queda esta-

La imposible coexistencia

31

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

TESTIMONIO
Normalmente quien cumplimenta los impresos de la PAC en un banco no sabe de campo, y menos an de variedades de maz, as que cuando recibe del agricultor los datos de la variedad que va a sembrar pero que normalmente an no ha comprado, opta por la opcin ms rpida y sencilla e inscribe variedades de fcil nombre como Juanita o Cecilia, que son las que todo el mundo conoce. Es tambin frecuente que opte por otras variedades no comprendidas en la PAC26. De este modo contenta al agricultor, quien gestiona el cobro de su subvencin a travs de la entidad bancaria en cuestin. Se ha extendido la costumbre de organizar cenas promocionales por parte de los comerciantes de semillas y fitosanitarios justo antes de las siembras, en los ncleos rurales. En ellas se invita a los agricultores para venderles los productos. Despus de estas celebraciones, normalmente posteriores a la cumplimentacin de la PAC, muchos agricultores contratan la semilla de siembra con los comerciales, por lo que en muchos casos pierde validez lo que se ha declarado en la PAC.
Comunicacin oral de un tcnico agrario de un organismo pblico aragons.

distribuci dels conreus MG per comunitats autnomes i provncies. Al fet que la informaci respecte a la superfcie conreada amb OMG a una escala tan general s poc til per poder exercir cap seguiment detallat, cal afegir-hi que el registre no s'ha fet pblic, tal com es detalla en el captol El ball de xifres del present informe. Pel que fa a la creaci d'un registre ms detallat que inclogui les dades de la parcella que els esmentats projectes sobre normes de coexistncia introdueixen, queda establert que tal registre ha de ser fet un mes abans de sembrar els OMG. Previsiblement, aquest registre ser creat a partir de les declaracions de la PAC (per al cobrament de subvencions), que s l'nic document del qual disposa l'administraci en el qual shi detallen les parcelles de cada pags i el tipus de conreu triat. No obstant aix, la declaraci de varietats MG dels qestionaris de la PAC, que funciona des de la campanya 2005-2006, no sembla ser per ella mateixa el mecanisme adequat. En efecte, la tramitaci de la PAC es fa, a tot tardar, a finals de mar, mentre que el blat de moro se sembra ms tard. Aix, s molt probable que els pagesos no spiguen quines varietats sembraran en el moment de realitzar la declaraci. Per aix s imprescindible que l'Administraci faci controls de camp per garantir que la varietat declarada en la PAC coincideixi amb el que s'ha sembrat (ja que habitualment noms es comprova quina espcie s'ha sembrat). De tota manera, hi ha seriosos dubtes sobre la capacitat tcnica i humana de realitzaci daquests controls, a causa de l'elevat cost de les anlisis. Per aix, cal establir un registre especfic la veracitat del qual sigui garantida a travs d'un sistema que permeti contrastar les declaracions amb la realitat. A ms cal preveure un sistema de sancions per aquells que cometin irregularitats. Alhora cal garantir el carcter pblic i fcilment accessible dels registres de parcelles amb conreus transgnics. Cal garantir, igualment, que es comunicar la intenci de sembrar transgnics tant als pagesos limtrofs amb la parcella destinada a sembrar-hi OMG, com a aquells que hi tinguin camps propers.

los cultivos MG por comunidades autnomas y provincias. Al hecho de que la informacin a una escala tan general es poco til para ejercer el seguimiento al que obliga la normativa, hay que aadir que el registro no se ha hecho pblico, como se detalla en el captulo El baile de cifras de este informe. En cuanto a la creacin de un registro ms detallado incluyendo los datos de la parcela que se introduce en los mencionados proyectos sobre normas de coexistencia del MAPA, se establece que debe hacerse con un mes de antelacin a la siembra de los OMG. Previsiblemente, el mecanismo para crear el registro ser mediante la declaracin de la PAC (para el cobro de subvenciones), que es el nico documento disponible para la Administracin en el cual se detallan las parcelas de cada agricultor

de la Ley 9/2003, de 25 de abril, por la que se establece el Rgimen Jurdico de la Utilizacin Confinada, Liberacin Voluntaria y Comercializacin de Organismos Modificados Genticamente. Publicado en el BOE n 27, el 31 de enero de 2004, pgs.: 4.171-4.216.

blert el Rgim Jurdic de la Utilitzaci Confinada, lAlliberament Voluntari i Comercialitzaci dOrganismes Modificats Genticament. Publicat al BOE n. 27, el 31 de gener de 2004, pgs: 4.171-4.216.

La imposible coexistencia

32

La coexistncia impossible

y el tipo de cultivo. Sin embargo, la declaracin de variedades MG en los cuestionarios de la PAC, que se ha puesto en marcha desde la campaa 20052006, no parece ser el mecanismo adecuado. En efecto, la tramitacin de la PAC se hace, a ms tardar, a finales de marzo, mientras que el maz se siembra ms tarde. As, es muy probable que en el momento de realizar la declaracin los agricultores no sepan qu variedades van a sembrar. Es imprescindible, por lo tanto, que la Administracin haga controles de campo para garantizar que la variedad declarada en la PAC coincida con lo que se ha sembrado (ya que habitualmente slo se comprueba qu especie se ha sembrado). De todas maneras, existen serias dudas sobre la capacidad tcnica y humana para realizar dichos controles, dado el elevado coste de los anlisis. Por ello, es necesario establecer un registro especfico cuya veracidad sea garantizada a travs de un sistema que permita contrastar las declaraciones con la realidad. Debe preverse adems un sistema de sanciones para quienes cometan irregularidades. Al mismo tiempo, es necesario que se garantice el carcter pblico y fcilmente accesible de los registros de parcelas con cultivos transgnicos, adems de la comunicacin de la intencin de sembrar transgnicos a los agricultores limtrofes y a aquellos con campos cercanos. Hasta la fecha, cuando los grupos que firman este documento han solicitado datos de PAC la respuesta ha sido que esta informacin es confidencial hasta que no se cobra la subvencin. Como las subvenciones se cobran con posterioridad al cultivo y recogida de la cosecha, cuando se puede tener acceso a esta informacin ya no tiene ninguna validez como registro pblico que permita saber en qu parcelas hay transgnicos. Durante la realizacin de este informe se ha comprobado en campo, a travs de tcnicos de las oficinas comarcales, entidades bancarias y sindicatos agrarios, que ciertas parcelas de maz marcado como no-OMG s lo son en realidad. La tabla adjunta presenta dos ejemplos (se ha omitido la localizacin exacta para no perjudicar a los implicados).

Fins a dia avui, sempre que els grups que signen el present document han sollicitat dades sobre la PAC la resposta que han obtingut ha estat que aquesta informaci t carcter confidencial fins que es cobra la subvenci. Per les subvencions es cobren desprs dhaver conreat i haver fet la collita. Per aix, quan finalment es pot tenir accs a aquesta informaci, aquesta ja no t cap valor com a registre pblic que permet saber en quines parcelles hi ha transgnics. Durant la realitzaci d'aquest informe, a travs de tcnics de les oficines comarcals, entitats bancries i sindicats agraris, ha estat comprovat sobre el terreny que certes parcelles de blat de moro marcat com a no-OMG, en realitat s que ho sn. La taula de sota en presenta dos exemples (s'ha oms la localitzaci exacta de les parcelles per no perjudicar personalment els implicats).

TESTIMONI
Normalment qui emplena els impresos de la PAC en un banc no sap de camp, i menys encara de varietats de blat de moro, aix que quan rep del pags les dades de la varietat que sembrar -per que normalment encara no ha comprat-, opta per l'opci ms rpida i senzilla i inscriu varietats de nom fcil com Juanita o Cecilia, que sn varietats que tot el mn coneix. Tamb s freqent que opti per altres varietats no compreses en la PAC26. D'aquesta manera fa content el pags, el qual gestiona el cobrament de la subvenci a travs de l'entitat bancria en qesti. En els nuclis rurals s'hi ha ests el costum d'organitzar sopars promocionals per part dels comerciants de llavors i fitosanitaris just abans de les sembres. En aquests sopars es convida als pagesos per vendre'ls els productes. Desprs d'aquestes celebracions, normalment posteriors a lemplenament de la PAC, molts agricultors contracten la llavor de sembra amb els comercials. Per aix en molts casos all que s'havia declarat en la PAC perd validesa.
Comunicaci oral d'un tcnic agrari d'un organisme pblic aragons.

26. Esto incluye, entre otras, todas las variedades MG autorizadas.

26. Aix inclou, entre daltres, totes les varietats MG autoritzades.

La imposible coexistencia

33

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Municipio Municipi Pealba (Huesca) Candasnos (Huesca)

Situacin Situaci Polgono 502 Polgon 502 Polgono 814 Polgon 814

Variedad registrada en la PAC Varietat registrada a la PAC Juanita Juanita Otras variedades no comprendidas en PAC Altres varietats no incloses a la PAC

Resultados del anlisis Resultats de les anlisis Variedad MON 810 Varietat MON 810 Variedad Bt 176 Varietat Bt 176

EN RESUMEN
Est pendiente la creacin de un registro, de caracter pblico, que permita conocer la localizacin exacta de las parcelas donde se cultivan transgnicos.

EN RESUM
Resta pendent la creaci d'un registre, de carcter pblic, que permeti conixer la localitzaci exacta de les parcelles en qu es conreen transgnics.

La imposible coexistencia

34

La coexistncia impossible

Greenpeace/Armestre

7. El escndalo del Bt 10
El 22 de marzo de 2005, Sarah Hull, portavoz de la empresa Syngenta, anunci en rueda de prensa que se haba cultivado por error un maz modificado genticamente en Estados Unidos entre los aos 2001 y 2004. En lugar de la variedad modificada genticamente Bt 11, cuyo cultivo est permitido para consumo animal y cultivo experimental, se habran plantado cerca de 15.000 hectreas de variedades correspondientes al evento Bt 10xiii. Ms tarde se supo que este evento, parecido al Bt 11, contiene, adems, genes marcadores de resistencia a antibiticosxiv. Una parte de este maz fue exportado a Canad, Argentina, Japn, Sudfrica, Uruguay, Suiza, Australia, Nueva Zelanda, Taiwn, Filipinas, China, Rusia, Corea del Sur y la Unin Europea. El maz Bt 10 no tiene autorizacin en la Unin Europea ni para importacin ni para siembra, ni siquiera experimental. Sin embargo, el 1 de abril la Comisin Europea hizo pblico un comunicado de prensaxv en el que se afirmaba que, segn los datos recibidos de las autoridades de EE UU y de Syngenta, semillas de maz Bt 10 haban sido importadas y cultivadas en campos experimentales en Espaa y Francia. Adems, unas 1.000 toneladas

7. Lescndol del Bt 10
El 22 de mar de 2005, Sarah Hull, portaveu de lempresa Syngenta, va anunciar en roda de premsa que entre els anys 2001 i 2004 als Estats Units havia estat conreat per error un blat de moro modificat genticament. En lloc de la varietat modificada genticament Bt 11, que est perms de conrear-la per a consum animal i conreu experimental, shaurien plantat prop de 15.000 hectrees de varietats corresponents a la modificaci Bt 10xiii. Ms tard es va saber que aquesta modificaci, semblantment al Bt 11, tamb cont gens marcadors de resistncia a antibiticsxiv. Una part daquest blat de moro va ser exportat al Canad, lArgentina, el Jap, Sud-frica, lUruguai, Sussa, Austrlia, Nova Zelanda, Taiwan, les Filipines, la Xina, Rssia, Corea del Sud i la Uni Europea. A la Uni Europea no est autoritzada ni la importaci, ni la sembra ni els usos experimentals del blat de moro Bt 10. No obstant aix, l1 dabril, la Comissi Europea va fer pblic un comunicat de premsaxv que afirmava que, segons les dades rebudes de les autoritats dEE UU i de Syngenta, les llavors de blat de moro Bt 10 havien estat importades i conreades en camps experimentals a Espanya i a Frana. A ms a ms tamb podrien haver estat

La imposible coexistencia

35

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

A fecha de hoy, numerosas incgnitas quedan sin resolver. Los Ministerios de Agricultura y de Medio Ambiente no han contestado a las cartas enviadas por varias organizaciones ambientalistas, por lo que no tenemos respuesta a muchas preguntas, entre ellas: -De qu pruebas dispone el Gobierno sobre la destruccin de las cosechas de los campos experimentales de Bt 10? -Qu medidas est tomando el Gobierno para que no se sigan sembrando semillas del maz Bt 10? -Qu medidas tomar para asegurarse de que ninguna semilla de otra variedad ha sido contaminada por Bt 10 o que ninguna semilla proveniente de Estados Unidos est contaminada por este evento? -En cuanto a su entrada en el circuito de comercializacin de piensos: Qu cantidad fue distribuida? Cules son las medidas que ha tomado el Gobierno para retirar este maz del mercado?

importades vora 1.000 tones daquest mateix blat de moro per al consum animal, que daquesta manera haurien entrat a la cadena alimentria. Tres dies ms tard, la Comissi Europea va reconixer que no disposava dels protocols per a poder analitzar la presncia de Bt 10, ja que fins al moment lempresa Syngenta no els havia proporcionat. LAgncia Europea de Seguretat Alimentria tamb va reconixer que no podia proporcionar cap avaluaci del risc, ja que no disposava de prou informaci per poder-la dur a terme. Mai no sha arribat a aclarir com pot va poder ser que passessin 4 anys sense que salts lalarma, posant en dubte la fiabilitat del sistema de control en matria de transgnics tant a EE UU com a la UExvi. Finalment, el 15 dabril de 2005xvii, els Estats membre de la UE van votar a favor destablir un bloqueig a les importacions de blat de moro dEE UU que no vagin acompanyades dun certificat de no presncia de Bt 10. Tamb es va obligar lempresa Syngenta a proporcionar el protocol danlisi daquesta varietat, que a finals dabril va ser validat pel laboratori de referncia del Centre Com dInvestigacions (Joint Research Center) de la Comissi Europea27.

del mismo maz podran haber sido importadas por la UE para consumo animal, entrando por lo tanto en la cadena alimentaria. Tres das ms tarde, la Comisin Europea reconoci que no dispona de los protocolos para poder analizar la presencia de Bt 10, ya que la empresa Syngenta no los haba proporcionado hasta el momento. La Agencia Europea de Seguridad Alimentaria tambin reconoci que no poda proporcionar una evaluacin de riesgo, debido a que no tena informacin suficiente para llevarla a cabo. Nunca ha sido aclarado cmo es posible que pasaran 4 aos antes de que saltaran las alarmas, poniendo en entredicho la fiabilidad del sistema de control en materia de transgnicos tanto en EE UU como en la UExvi. Finalmente, el 15 de abril de 2005xvii, los Estados miembro de la UE votaron a favor de establecer un bloqueo a las importaciones de maz de EE UU que no fueran acompaadas de una certificacin de no presencia de Bt 10. Tambin se oblig a la empresa Syngenta a que proporcionara el protocolo de anlisis de dicha variedad, que a finales de abril fue validado por el laboratorio de referencia del Centro Comn de Investigaciones (Joint Research Center) de la Comisin Europea27.

Encara avui hi ha nombroses incgnites sense resoldre. Els Ministeris dAgricultura i de Medi ambient no han donat resposta a les cartes que van enviar diverses organitzacions mediambientalistes. I s justament per aquest motiu que no tenim resposta a moltes preguntes. Vegem-ne algunes: -De quines proves disposa el Govern espanyol sobre la destrucci de les collites dels camps experimentals de Bt 10? -Quines mesures est prenent el Govern perqu no se segueixin sembrant llavors del blat de moro Bt 10? -Quines mesures pensa prendre per assegurar-se que cap llavor de cap altra varietat no ha estat contaminada per Bt 10 o que que cap llavor provinent dels Estats Units no estigui contaminada per aquesta modificaci? -Pel que fa a la introducci daquesta modificaci en el circuit de comercialitzaci de pinsos, quina quantitat va ser distribuda? Quins sn les mesures que ha pres el Govern espanyol per retirar aquest blat de moro del mercat?

La imposible coexistencia

36

La coexistncia impossible

Con respecto a la entrada y siembra ilegal de maz Bt 10 en Espaa, se ha constatado a posteriori que haba sido sembrado en varios campos experimentales de la empresa Syngenta en lugar de Bt 11. Tal y como se aprecia en el acta nm. 44 de la reunin de la Comisin Nacional de Bioseguridad celebrada el 30 de marzo de 2005, estos ensayos de campo28 fueron llevados a cabo en Quinto de Ebro, Cabaas y Alforque (Zaragoza), Barrax (Albacete), Lleida y Torres de Segre (Lleida), LAldea y Amposta (Tarragona), Guarea (Badajoz), Buuel (Navarra), Fuentes de Andaluca (Sevilla) y Espues. Tal y como se explica en el captulo Campos experimentales: fuera de control, el 3 de mayo de 2004 la Assemblea Pagesa de Catalunya haba pedido al DARP el listado de todos los campos experimentales realizados en Catalua ese ao. El 30 de julio se recibi la lista de autorizaciones de liberacin voluntaria para cultivo experimental concedidas en el ao 2004. Adems de las diversas irregularidades en la informacin, que se mencionan en el captulo Segregacin, trazabilidad, etiquetado, se da la circunstancia de que los campos anteriormente citados, donde supuestamente haba sido plantada la variedad Bt 11, no aparecan en la lista remitida por la Administracin.

Pel que fa a lentrada i sembra illegal de blat de moro Bt 10 a lEstat espanyol, posteriorment sha pogut constatar que aquest conreu havia estat sembrat en diversos camps experimentals de lempresa Syngenta, en lloc del Bt 11. Tal com saprecia en lacta nm. 44 de la reuni de la Comissi Nacional de Bioseguretat celebrada el 30 de mar de 2005, aquests assajos de camp28 van ser duts a terme a Quinto de Ebro, Cabaas i Alforque (Saragossa), Barrax (Albacete), Lleida i Torres de Segre (Lleida), LAldea i Amposta (Tarragona), Guarea (Badajoz), Buuel (Navarra), Fuentes de Andaluca (Sevilla) i Espues. Tal com sexplica al captol Camps experimentals: fora de control, el 3 de maig de 2004, lAssemblea Pagesa de Catalunya havia demanat al DARP el llistat de tots els camps experimentals de Catalunya. El 30 de juliol daquell mateix any es va rebre la llista dautoritzacions dalliberament voluntari per a conreu experimental concedides lany 2004. A ms de les diverses irregularitats de la informaci, que sesmenten en el captol Segregaci, traabilitat, etiquetatge, es dna la circumstncia que els camps anteriorment citats, on suposadament havia estat plantada la varietat Bt 11, no apareixien en la llista remesa per lAdministraci.

EN RESUMEN
El maz Bt 10 no est autorizado en la Unin Europea. En EE UU se cultiv por error entre los aos 2001 y 2004. Parte de la produccin se export a varios pases. La UE fue uno de los destinos. En Espaa ha sido sembrado en varios campos experimentales de la empresa Syngenta.

EN RESUM
El blat de moro Bt 10 no est autoritzat a la Uni Europea. Als Estats Units s'hi va cultivar per error entre els anys 2001 i 2004. Part de la producci va exportar-se a diversos pasos. La UE va ser-ne una de les destinacions. A Espanya ha estat sembrat en diversos camps experimentals de l'empresa Syngenta.

27. Toda la informacin referente al protocolo de deteccin del evento Bt 10 puede encontrarse en la web establecida por el laboratorio de referencia del JRC: http://gmocrl.jrc.it/bt10update.htm 28. Notificaciones B/ES/03/14 y B/ES/04/09.

27. Tota la informaci referent al protocol de detecci de la modificaci Bt 10 s a la pgina web establerta pel laboratori de referncia del JRC: http://gmo-crl.jrc.it/bt10update.htm 28. Notificacins B/ES/03/14 i B/ES/04/09.

La imposible coexistencia

37

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

8. Segregacin, trazabilidad, etiquetado


Etiquetado y trazabillidad: mejor sobre el papel, pero no en la prctica
En abril de 2004 se cumpla el plazo para aplicar la nueva legislacin europea de etiquetado y trazabilidad29,30. Los nuevos reglamentos establecan:
G

8. Segregaci, traabilitat, etiquetatge


Etiquetatge i traabilitat: millor sobre el paper per a la prctica no
L'abril de 2004 sacabava el termini per tal daplicar la nova legislaci europea d'etiquetatge i traabilitat29,30. Els nous reglaments establien:
G

Un sistema de etiquetado de los alimentos mucho ms exigente: es obligatorio etiquetar todos los alimentos que sean OMG, contengan OMG o se hayan producido a partir de OMG. El etiquetado obligatorio, a partir de la misma fecha, de los OMG destinados a la alimentacin animal. La reduccin de los niveles de contaminacin gentica del 1% al 0,9%, tanto para alimentos como para piensos. Este porcentaje se refiere a cada ingrediente del producto, no al producto total. Adems, y esto es fundamental tenerlo presente, los fabricantes debern demostrar que han hecho todo lo posible para evitar esta contaminacin. Un nuevo procedimiento para aprobar el uso alimentario o en piensos de OMG especficos, que obligar a realizar una evaluacin de riesgos detallada de cada uno de ellos. Un nuevo sistema de trazabilidad de los OMG y de los alimentos y piensos producidos a partir de ellos.

Un sistema d'etiquetatge dels aliments molt ms exigent: s obligatori etiquetar tots els aliments que siguin OMG, continguin OMG o hagin estat produts a partir dOMG. L'etiquetatge obligatori, a partir de la mateixa data, dels OMG destinats a l'alimentaci animal. La reducci dels nivells de contaminaci gentica de l1 % al 0.9 %, tant per a aliments com per a pinsos. Aquest percentatge es refereix a cadascun dels ingredients del producte, no al producte total. A ms, i aix s fonamental tenir-ho present, els fabricants hauran de demostrar que han fet tot el possible per tal devitar aquesta contaminaci. Un nou procediment daprovaci de ls alimentari o en pinsos dOMG especfics. Aquest procediment a realitzar una avaluaci detallada dels riscos de cadascun daquests OMG. Un nou sistema de traabilitat dels OMG aix com dels aliments i pinsos produts a partir dOMG.

El Reglamento 1830/03 define trazabilidad de los OMG como: la capacidad de seguir la traza de los OMG y los productos producidos a partir de OMG a lo largo de la cadena de produccin y distribucin en todas las fases de su comercializacin.

El Reglament 1830/03 defineix traabilitat dels OMG com la capacitat de seguir la traa dels OMG i els productes produts a partir dOMG al llarg de la cadena de producci i distribuci en totes les fases de la seva comercialitzaci.

29. Reglamento (CE) N 1829/2003 del Parlamento Europeo y del Consejo de 22 de septiembre de 2003 sobre Alimentos y Piensos Modificados Genticamente. 30. Reglamento (CE) N 1830/2003 del Parlamento Europeo y del Consejo de 22 de septiembre de 2003 relativo a la Trazabilidad y al Etiquetado de Organismos Modificados Genticamente y la Trazabilidad de los Alimentos y Piensos producidos a partir de stos, y por el que se modifica la Directiva 2001/18/CE.

29. Reglament (CE) N 1829/2003 del Parlament Europeu i del Consell de 22 de setembre de 2003 sobre Aliments i Pinso Modificats Genticament. 30. Reglament (CE) N 1830/2003 del Parlament Europeu i del Consell de 22 de setembre de 2003 relatiu a la Traabilitat i a lEtiquetatge dOrganismes Modificats Genticament i la Traabilitat dels Aliments i Pinsos produts a partir daquests, i pel que es modifica la Directiva 2001/18/CE.

La imposible coexistencia

38

La coexistncia impossible

Tal y como afirman la Federacin de Industrias de Alimentos y Bebidas, la Agencia Espaola de Seguridad Alimentaria y el MAPA en una Gua sobre trazabilidad editada en 2004xviii: tener un sistema de trazabilidad de un producto significa ser capaz de transmitir y guardar informacin respecto al producto en cada entrega u operacin que se realice con l. La informacin a transmitir ser la relativa al OMG en el caso del Reglamento 1830/03. En dicha Gua, podemos leer que, segn el mencionado reglamento: 1. El proveedor es el responsable de transmitir la informacin relativa a la presencia y naturaleza de los OMG. La informacin debe fluir desde el origen hasta el consumidor final. El empresario tiene tambin la obligacin de controlar o reducir al mximo las contaminaciones cruzadas durante la fabricacin en aquellos casos en que en la misma fbrica se utilicen materias primas MG y convencionales. 2. La informacin sobre trazabilidad OMG debe figurar por escrito en el etiquetado o en un documento que acompae a la mercanca en cada uno de los eslabones de la cadena. (...) Adems, si el producto es o contiene un OMG el proveedor debe precisar de qu OMG se trata, indicando el nmero de identificacin correspondiente. 3. El operador que recibe la informacin relativa a los OMG tiene varias obligaciones:
G

Tal com afirmen la Federaci d'Indstries d'Aliments i Begudes, lAgnica Espanyola de Seguretat Alimentria i el MAPA en una Guia sobre traabilitat editada lany 2004xviii: tenir un sistema de traabilitat d'un producte significa ser capa de transmetre i guardar informaci respecte aquest producte en tot lliurament o operaci que shi realitzi. La informaci que caldr transmetre ser la relativa a lOMG en el cas del Reglament 1830/03. En aquesta Guia podem llegir-hi que segons l'esmentat reglament: 1. El provedor s el responsable de transmetre la informaci relativa a la presncia i naturalesa dels OMG. La informaci ha de fluir des de l'origen fins al consumidor final. L'empresari tamb t l'obligaci de controlar o reduir al mxim les contaminacions creuades produdes durant la fabricaci en aquells casos en qu la mateixa fbrica empri matries primeres MG i convencionals. 2. La informaci sobre traabilitat OMG ha de constar o en l'etiquetatge o en un document que acompanyi la mercaderia en cadascun dels estadis de la cadena. (...) A ms, si el producte s o cont un OMG el provedor ha de precisar de quin OMG es tracta, bo i indicant-ne el nombre d'identificaci corresponent. 3. L'operador que rep la informaci relativa als OMG t diverses obligacions:
G

Transmitir a sus clientes la misma informacin que l recibe precisando a qu ingredientes se refiere. Durante un perodo de 5 aos despus de la fecha de entrega el operador debe conservar la informacin sobre los productos, ingredientes OMG o derivados de OMG que recibe, los alimentos o piensos en los que los utiliza, los identificadores nicos en caso de tratarse de OMG y los clientes a quienes ha entregado los alimentos que contienen OMG o son derivados de OMG. Estas informaciones son las que permiten que al final de la cadena se proporcione al consumidor en la etiqueta o junto al producto en caso de productos no envasados, la informacin de si el producto es OMG o derivado.
G

Transmetre als seus clients la mateixa informaci que ell hagi rebut precisant a quins ingredients es refereix. Durant un perode de 5 anys desprs de la data dentrega l'operador ha de conservar la informaci sobre els productes, ingredients OMG o derivats de OMG que rep, sobre els aliments o pinsos en els quals els utilitza, sobre els identificadors nics en cas que es tracti dOMG i sobre els clients als que hagi entregat els aliments que contenen OMG o en sn derivats. Aquestes informacions sn les que permeten que al final de la cadena es proporcioni al consumidor en l'etiqueta o al costat del producte en cas de productes no envasats, la informaci de si el producte s OMG o derivat.

Sin embargo, pese a estas mejoras, el sistema de etiquetado deja todava mucho que desear. Por una parte, porque no se etiquetan la carne ni los derivados de los animales alimentados con OMG,

No obstant aix, malgrat aquestes millores, el sistema d'etiquetatge encara deixa molt a desitjar. D'una banda, perqu no s'etiqueten la carn ni els derivats dels animals alimentats amb OMG, tot i que la majoria dels conreus OMG actuals es dediquin a l'alimentaci animal.

La imposible coexistencia

39

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

pese a que la mayora de los cultivos OMG actuales se destinan a la alimentacin animal. Por otra, porque en general las administraciones no han puesto en marcha un sistema real y eficaz que garantice el etiquetado y la trazabilidad, es decir, un sistema que establezca los procesos administrativos que permitan a todos los importadores, productores de alimentos y piensos, y cadenas de distribucin (supermercados, etc.) ofrecer garantas sobre la trazabilidad de sus productos. Aunque exista un reglamento europeo de trazabilidad y etiquetado, si no se ponen en marcha sistemas que garanticen esa trazabilidad del campo al plato, no es probable que la industria agroalimentaria cumpla la legislacin en vigor. Adems, las condiciones en que se desarrollan el cultivo de maz y su posterior procesado impiden, desde el mismo origen de la cosecha, una trazabilidad real y un flujo transparente de la informacin. En definitiva, no se dan las condiciones para que sea respetado el derecho a elegir de los consumidores.

I duna altra, perqu en general les administracions no han engegat un sistema real i efectiu que garanteixi l'etiquetatge i la traabilitat, s a dir, un sistema que estableixi els processos administratius que permetin a tots els importadors, productors d'aliments i pinsos, cadenes de distribuci (supermercats, etc.) oferir garanties sobre la traabilitat dels seus productes. Malgrat que existeixi un reglament europeu de traabilitat i etiquetatge, si no sn engegats sistemes que garanteixin aquesta traabilitat des del camp fins al plat, no s probable que la indstria agroalimentria acompleixi la legislaci en vigor. A ms, les condicions en qu es desenvolupen el conreu de blat de moro i el seu posterior processament impedeixen una traabilitat real i un flux transparent de la informaci ja des del mateix origen de la collita. En definitiva, no es donen les condicions perqu sigui respectat el dret de triar dels consumidors.

Sembres a cegues
Si analitzem la situaci real viscuda al camp, el primer que crida l'atenci s que en molts casos les cases comercials indueixen a error a aquells que nadquireixen els productes. Daquesta manera un pags sovint adquireix un determinat tipus de llavor sense saber si s transgnica o no. En els catlegs o en la publicitat d'aquestes empreses sovint eviten esmentar paraules com transgnic o organisme modificat genticament. Hi parlen de tecnologia Bt, blat de moro protegit contra barrinadors o tecnologia yieldgard, paraules que freqentment no sn identificades amb els OMG, excepte en el cas de pagesos ms informats.

Siembra a ciegas
Si analizamos la situacin real que se vive en el campo, lo primero que llama la atencin es que en muchos casos las casas comerciales inducen a error a los que adquieren sus productos, por lo que a menudo un agricultor adquiere un determinado tipo de semilla sin saber si es o no transgnica. En los catlogos o en la publicidad de estas empresas a menudo se evita mencionar palabras como transgnico u organismo modificado genticamente. Se habla de tecnologa Bt, maz protegido contra taladros o tecnologa yieldgard, palabras que frecuentemente no son identificadas con los OMG, salvo en el caso de agricultores ms informados.

La imposible coexistencia

40

La coexistncia impossible

Distancias inexistentes
En cuanto a la convivencia entre campos transgnicos y no transgnicos, es alarmante ver las ridculas distancias a que se sitan los distintos tipos de cultivos. Esto responde a varios motivos: por una parte, la PAC subvenciona el cultivo de maz por superficie sembrada por lo que, a mayor superficie, ms subvencin se cobra31. Por otra, es frecuente que est mal visto sembrar maz transgnico, motivo por el cual no se informa a los dueos de las parcelas colindantes ni se dejan mrgenes para no llamar la atencin al respecto. Presentamos tres ejemplos grficos de los muchos que hemos encontrado a lo largo de la campaa.

Distncies inexistents
Quant a la convivncia entre camps transgnics i no transgnics, s alarmant veure les ridcules distncies en qu sn situats els diferents tipus de conreus. Aix respon a diversos motius: d'una banda, la PAC subvenciona el cultiu de blat de moro per superfcie sembrada i conseqentment a major superfcie, ms subvenci es cobra31; de laltra, s freqent que estigui mal vist sembrar blat de moro transgnic, de manera que per no cridar l'atenci en aquest sentit ni s'informa als propietaris de les parcelles confrontants ni es deixen marges. Tot seguit presentem tres exemples grfics dels molts que ens hem trobat al llarg de la campanya.

1
1. Este caso corresponde a dos parcelas situadas en el municipio de Valcabrera (Huesca), Polgono 502, justo debajo del acueducto del canal de Monegros. La parcela que aparece a la izquierda del ro corresponde a un maz transgnico MON 810. La parcela de la derecha del ro corresponde a una variedad convencional. La distancia de seguridad entre ambas es de 19 metros y los vientos dominantes en la zona van en sentido perpendicular a la lnea de separacin, por lo que la contaminacin del maz convencional por su vecino est prcticamente asegurada.

Greenpeace/Carrasco

1. Aquest cas correspon a dues parcelles situades al municipi de Valcabrera (Osca), Polgon 502, just sota laqeducte del Canal de los Monegros. La parcella que apareix a l'esquerra del riu correspon a un blat de moro transgnic MON 810. La parcella de la dreta del riu correspon a una varietat convencional. La distncia de seguretat entre ambdues s de 19 m. i els vents dominants a la zona van en sentit perpendicular a la lnia de separaci, daquesta manera la contaminaci del blat de moro convencional per part del seu ve est prcticament assegurada.

31. Para el cultivo del maz en el valle del Ebro, por ejemplo, se cobran 427,5 euros/hectrea (resultado de multiplicar el rendimiento de dicha zona asignado por Europa, 7,5 toneladas, por 63 euros/tonelada). Sin esta cantidad -aportada por los contribuyentes, sean o no conscientes de esta realidades evidente que este cultivo no sera rentable en ningn caso a escala industrial.

31. Per al cultiu del blat de moro en la vall de l'Ebre, per exemple, es cobren 427,5 euros/hectrea (resultat de multiplicar el rendiment d'aquesta zona assignat per Europa, 7,5 tones, per 63 euros/tona). Sense aquesta quantitat -aportada pels contribuents, siguin o no conscients d'aquesta realitat- s evident que aquest cultiu no seria rendible en cap cas a escala industrial.

La imposible coexistencia

41

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

2
2. En este caso se trata de dos parcelas separadas por una estrecha carretera, la A125, que une Ejea de los Caballeros y Tudela. La foto se tom en el punto kilomtrico 31,600, a la altura del cruce a Sta. Anastasia. A un lado, la variedad DKC6041, uno de los maces MON 810 de Dekalb (Monsanto) aprobados en julio de 2005, y al otro lado de la carretera (de 5 a 7 metros) la variedad convencional Lagarto. Adems, esta foto, tomada en octubre de 2005, corresponde a una parcela sembrada en la primavera (marzo o abril) de 2005, cuando la variedad DKC6041 fue incluida en el Registro de Variedades en julio de 2005.

CATA

2. En aquest cas es tracta de dues parcelles separades per una estreta carretera, l'A125, que uneix Ejea de los Caballeros i Tudela. La foto va ser feta des del punt quilomtric 31,600, a lalada de la crulla a Sta. Anastasia. A un costat, la varietat DKC6041, un dels blats de moro MON 810 de Dekalb (Monsanto) aprovats el juliol de 2005, i a l'altre costat de la carretera (de 5 a 7 metres) la varietat convencional Lagarto. A ms, aquesta foto, feta l'octubre de 2005, correspon a una parcella sembrada la primavera (mar o abril) de 2005, quan la varietat DKC6041 va ser inclosa al Registre de Varietats al juliol de 2005.

3
3. Este otro ejemplo corresponde al municipio de Vallfogona de Balaguer y es especialmente demostrativo: el campo de la izquierda corresponde a una variedad convencional de un agricultor conocido mientras el de la derecha, de dueo desconocido,

Greenpeace/Carrasco

3. Aquest altre exemple correspon al municipi de Vallfogona de Balaguer i s especialment illustratiu: el camp de l'esquerra correspon a una varietat convencional d'un pags conegut mentre que el de la dreta, de propietari desconegut, correspon a

La imposible coexistencia

42

La coexistncia impossible

corresponde a una variedad transgnica. Como se puede observar en esta imagen, los tests del segundo plano (que corresponden al campo de la izquierda) dan negativo, mientras que los del primer plano (campo de la derecha) dan positivo en hoja y negativo en mazorca, por lo que se trata probablemente de una variedad Bt 176. La distancia entre ambas parcelas es inferior a 2 metros.

una varietat transgnica. Com es pot observar en aquesta imatge, els tests del segon pla (que corresponen al camp de l'esquerra) donen negatiu, mentre que els del primer pla (camp de la dreta) donen positiu en fulla i negatiu en panotxa pel qual probablement es tracti d'una varietat Bt 176). La distncia entre ambdues parcelles s inferior a 2 m.
Greenpeace/Carrasco

Contaminacin durante la cosecha


La cosecha del maz suele ser realizada por empresas de servicios contratadas a tal efecto por los agricultores. Es evidente que el inters de estas empresas es cosechar el mayor nmero de hectreas en el menor tiempo posible, por lo que no se toman en serio la limpieza de la maquinaria al pasar de unas parcelas a otras. Por ello, es frecuente que queden restos de la cosecha de una parcela al entrar a cosechar otra, lo cual es una clara fuente de contaminacin. Adems, dada la evidente ausencia de separacin entre campos, es frecuente que el conductor de las cosechadoras se confunda y coseche parte de la parcela del vecino, mezclndose las producciones. Si tenemos en cuenta que en plena campaa se trabaja de noche, se dificulta ms an la identificacin de los lmites de la parcela que se est cosechando.

Contaminaci durant la collita


La collita del blat de moro sol ser realitzada per empreses de serveis que els pagesos contracten amb aquesta finalitat. s evident que l'inters d'aquestes empreses s collir el major nombre d'hectrees en el menor temps possible. Per aix no es prenen seriosament la neteja de la maquinria en passar d'unes parcelles a unes altres. Aix doncs, s freqent que quedin restes de la collita d'una parcella quan entren a collir altra, la qual cosa s una clara font de contaminaci. A ms, fruit de l'evident absncia de separaci entre camps, s freqent que el conductor de les recollectores es confongui i culli part de la parcella del ve, bo i barrejant totes dues produccions. Si tenim en compte que en plena campanya es treballa de nit, la identificaci dels lmits de la parcella que s'est collint encara resulta ms difcil.

TESTIMONIO
Es imposible pensar que podamos limpiar las mquinas tras cosechar fincas con OMG antes de pasar a fincas convencionales, pues sera demasiado cansado y caro lo haramos si nos pagaran una cantidad adicional por cada limpieza.
Comunicacin personal de Mara, propietaria de maquinaria agraria, 24-08-2005

TESTIMONI
s impossible pensar que puguem netejar les mquines desprs de collir finques amb OMG i abans de passar a finques convencionals, ja que seria massa cansat i car ho farem si ens paguessin una quantitat addicional per cada neteja.

CATA

Comunicaci personal de Mara, propietria de maquinria agrria, 24-08-2005

La imposible coexistencia

43

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

CATA

Ausencia de segregacin: una estrategia para confundir al mercado


La mayor parte de las cooperativas no dan un tratamiento diferenciado al maz convencional y al transgnico durante su transporte, recepcin, secado, almacenamiento o venta (esto se denomina vulgarmente un nico montn). En algunos casos, se debe a la ausencia de medios tcnicos o humanos para llevar a cabo la separacin. Pero en muchos otros, forma parte de la estrategia de confusin del mercado. El maz sin diferenciar es vendido a cooperativas de segundo grado o a comercializadoras especificando su uso para alimentacin animal. El pienso ser etiquetado como transgnico, desapareciendo la posibilidad de adquirir un pienso no transgnico. Adems, como segn se ha dicho ms arriba el sistema de etiquetado no obliga a etiquetar los derivados (carne, leche, huevos) de los animales alimentados con OMG, desaparece el incentivo para mantener un mercado de maz no transgnico, ya que se paga el mismo precio por uno convencional que por uno transgnico. As, los OMG siguen entrando masivamente en la cadena alimentaria a travs de los piensos compuestos utilizados para alimentacin animal. Esta situacin, en la mayor parte de los casos animada deliberadamente por los comerciales de las empresas que venden transgnicos, desemboca en una imposibilidad de llevar a cabo una trazabilidad real: ausencia de segregacin es ausencia de trazabilidad.

Absncia de segregaci: una estratgia per confondre el mercat


La major part de les cooperatives no donen un tractament diferenciat al blat de moro convencional i al transgnic en els processos de transport, recepci, assecat, emmagatzematge o venda (aix vulgarment es denomina una pila nica). En alguns casos aix s conseqncia de l'absncia de mitjans tcnics o humans per dur a terme la separaci. Per en molts daltres, forma part de l'estratgia de confusi del mercat. El blat de moro sense diferenciar s venut a cooperatives de segon grau o a comercialitzadores especificant-ne ls per a alimentaci animal. El pinso ser etiquetat com a transgnic, i daquesta manera desapareixer la possibilitat d'adquirir un pinso no transgnic. A ms, com que el sistema d'etiquetatge no obliga a etiquetar els derivats (carn, llet, ous) dels animals alimentats amb OMG fet que ja havem esmentat, desapareix l'incentiu per mantenir un mercat de blat de moro no transgnic, i s que tenen el mateix preu el blat de moro convencional i el transgnic. Daquesta manera, els OMG segueixen entrant massivament en la cadena alimentria a travs dels pinsos compostos emprats per a lalimentaci animal. Aquesta situaci, en la major part dels casos animada deliberadament per part dels comercials de les empreses que venen transgnics, desemboca en la impossibilitat de dur a terme una traabilitat real: absncia de segregaci s absncia de traabilitat.

La imposible coexistencia

44

La coexistncia impossible

TESTIMONIOS
La cooperativa de segundo grado no nos paga un precio diferenciado, ni nos pregunta si es transgnico o no.
Felip, gerente de una cooperativa que no compra transgnico, 31-07-2005

Cuando vas a la cooperativa, nadie te mira nada. Yo al principio deca que era transgnico, pero ahora ni te lo preguntan ni nada.
Miquel, agricultor que siembra maz transgnico, 08-08-2005

Cuando llega el maz, no se pregunta si es transgnico o no. Todo es para hacer pienso y no hay segregacin.
Antoni, gerente de una cooperativa, 25-08-2005

Aqu, en la cooperativa, lo mezclan todo [el maz] y no tendra que ser as.
Pep, agricultor, 27-08-2005

En Catalua, por ejemplo, dado que ms del 40% del maz es transgnico, cabe plantearse los siguientes interrogantes: Se puede considerar que el otro 60% corresponda a maz no transgnico, o la mayor parte de la produccin es mezclada y, por lo tanto, contaminada? Cmo pueden las administraciones o la AESA garantizar la trazabilidad de las cosechas no transgnicas en esas condiciones? Se informa al consumidor de maz de que se le est negando el derecho a elegir? Hasta hace poco, espordicamente, algunas cooperativas de la zona podan enviar los primeros maces (tempranos) de sus productores asociados a empresas almidoneras destinadas a producir almidones para la industria alimentaria (estas empresas requieren maz no transgnico). Dado que las variedades tempranas no eran transgnicas, era posible satisfacer esta demanda con cierta facilidad. En la actualidad, se siembran variedades tempranas transgnicas, con lo cual las variedades tempranas ya no pueden considerarse libres de transgnicos si no cuentan con una certificacin que lo acredite. La situacin se ha vuelto mucho ms difcil para la industria que consume maz para alimentacin humana, debiendo invertir grandes sumas en hallar maces no contaminados.

A Catalunya, per exemple, ats que ms del 40% del blat de moro s transgnic, podem plantejarnos els segents interrogants: Podem considerar que l'altre 60% correspon a blat de moro no transgnic, o pot ser que la major part de la producci sigui barrejada i, per tant, contaminada? Com poden les administracions o lAESA garantir la traabilitat de les collites no transgniques en aquestes condicions? El consumidor de blat de moro s informat sobre el fet que se li est negant el dret de triar? Fins no fa gaire, algunes cooperatives de la zona espordicament podien enviar els primers blats de moro (primerencs) dels seus productors associats a empreses que produen midons per a la indstria alimentria (aquestes empreses de mid requereixen blat de moro no transgnic). Ats que les varietats primerenques no eren transgniques, era possible satisfer aquesta demanda amb certa facilitat. En l'actualitat, tamb se sembren varietats primerenques transgniques, amb la qual cosa les varietats primerenques ja no poden ser considerades lliures de transgnics si no tenen cap certificaci que ho acrediti. La situaci s'ha tornat molt ms difcil per a la indstria que consumeix blat de moro per a alimentaci humana, que ha d'invertir grans sumes per trobar blats de moro no contaminats.

TESTIMONIS
La cooperativa de segon grau no ens paga un preu diferenciat, ni ens pregunta si s transgnic o no.
Felip, gerent d'una cooperativa que no compra transgnic, 31-07-2005

Quan vas a la cooperativa, ning no et mira res. Jo al principi deia que era transgnic, per ara ni t'ho pregunten ni res.
Miquel, pags que sembra blat de moro transgnic, 08-08-2005

Quan arriba el blat de moro, no es pregunta si s transgnic o no. Tot s per a fer pinso i no hi ha segregaci.
Antoni, gerent d'una cooperativa, 25-08-2005.

Aqu a la cooperativa, ho barregen tot [el blat de moro] i no hauria de ser aix.
Pep, pags, 27-08-2005

La imposible coexistencia

45

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Greenpeace/Deiman

Descontrol de las importaciones: ms de lo mismo


De manera similar a lo que ocurre con la produccin nacional de maz, las materias primas importadas estn tambin sometidas a esta aleatoriedad y falta de control. En varias ocasiones, las organizaciones firmantes de este informe han podido comprobar cmo la carga de barcos que traan maz o soja libres de transgnicos era almacenada en naves de las multinacionales importadoras (como Moyresa, perteneciente al grupo multinacional Bunge) que estaban contaminadas por mercancas transgnicas. Esta actuacin corresponde a una clara estrategia: contaminar todo lo que entra en Espaa, de manera que todos los piensos compuestos sean etiquetados como transgnicos (aunque no lo sean), eliminando as la posibilidad de acceder a un mercado no transgnico. En un reciente informe de la Oficina Alimentaria y Veterinaria de la UE (OAV), publicado en noviembre de 2005, se advierte contra el descontrol de las importaciones en Espaaxix. En l se pueden leer frases como stas: "Cantidades considerables de materias primas que no se declaran como alimentos para animales ni como alimentos listos para ser consumidos pueden entrar en Espaa sin las mnimas inspecciones sobre los OMG" o "esta grave carencia podra permitir a los importadores escapar a los controles de importacin". Todo ello nos lleva a concluir que la trazabilidad es un concepto terico que, en Espaa, no se corres-

Descontrol de les importacions: en la mateixa lnia


De manera similar a all que passa amb la producci estatal de blat de moro, les matries primeres importades tamb estan sotmeses a aquesta aleatorietat i manca de control. En diverses ocasions, les organitzacions signants del present informe han pogut comprovar com la crrega de vaixells que portaven blat de moro o soja lliures de transgnics era emmagatzemada en naus de les multinacionals importadores (com ara Moyresa, que pertany al grup multinacional Bunge) que estaven contaminades per mercaderies transgniques. Aquesta actuaci correspon a una clara estratgia: contaminar tot all que entra a lEstat espanyol, de manera que tots els pinsos compostos siguin etiquetats com a transgnics (encara que no ho siguin), eliminant, doncs, la possibilitat d'accedir a un mercat no transgnic. En un recent informe de l'Oficina Alimentria i Veterinria de la UE (OAV), publicat el novembre de 2005, s'adverteix contra el descontrol de les importacions a Espanyaxix. En aquest article shi poden llegir frases com aquestes: "Quantitats considerables de matries primeres que no sn declarades com a aliments per a animals ni com a aliments per ser consumits poden entrar a Espanya sense les mnimes inspeccions sobre els OMG" o "aquesta greu carncia podria permetre als importadors escapar-se dels controls d'importaci". Tot aix ens duu a concloure que la traabilitat s un concepte teric que, a lEstat espanyol, no es

La imposible coexistencia

46

La coexistncia impossible

ponde con la realidad. Desde el campo hasta el plato, las empresas con intereses en transgnicos y las administraciones que las protegen han creado una situacin en la que la contaminacin ha pasado de ser una excepcin a convertirse en la regla. La trazabilidad es un mito imposible. No se cumplen ninguna de las condiciones necesarias para que pueda llevarse a cabo de manera que se garantice un correcto etiquetado y una libertad de eleccin real.

correspon amb la realitat. Des del camp fins al plat, les empreses amb interessos en transgnics i les administracions que les protegeixen han creat una situaci en la qual la contaminaci ha passat de ser una excepci a convertir-se en la regla. La traabilitat s un mite impossible. No es dna cap de les condicions necessries perqu pugui dur-se a terme de manera que sigui garantit un correcte etiquetatge i una llibertat d'elecci real.

Greenpeace/Davison

Greenpeace/Davison

Activistas de Greenpeace inspeccionan un barco cargado de maz transgnico a la entrada del puerto de Mlaga, en abril de 2004. Se pudo comprobar que la carga no iba acompaada de la documentacin adecuada, por lo que no es posible hablar de trazabilidad.

Activistes de Greenpeace inspeccionen un vaixell carregat de blat de moro transgnic a l'entrada del port de Mlaga, l'abril de 2004. Es va poder comprovar que la crrega no anava acompanyada de la documentaci adequada, motiu pel qual no s possible parlar de traabilitat.

EN RESUMEN
Agricultores que adquieren semillas sin saber si son transgnicas o no, campos transgnicos y convencionales a escasos metros de separacin, cosechadoras que pasan de uno a otro sin ser limpiadas, importaciones que se almacenan en una nave contaminada por transgnicos... Cmo es posible separar las cosechas transgnicas, hacer un seguimiento del producto y etiquetarlo convenientemente?

EN RESUM
Agricultors que adquireixen llavors sense saber si sn transgniques o no, camps transgnics i convencionals amb escassos metres de separaci, recollectores que passen de l'un a l'altre sense que les netegin, importacions que s'emmagatzenen en una nau contaminad per transgnics... Com s possible separar les collites transgniques, fer un seguiment del producte i etiquetar-lo convenientment?

La imposible coexistencia

47

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

9. Contaminaciones: cada ao ms casos


Como era de esperar, el panorama descrito en este informe ha desembocado en una serie de graves casos de contaminacin por OMG en Espaa. En este captulo se analizan los encontrados en la campaa 2005 en Catalua y Aragn (adems de un par de ellos en Albacete) y se realiza un breve sumario de los casos de contaminacin detectados en los aos anteriores, repasando las contaminaciones de semillas por polinizacin cruzada, durante la cosecha, el transporte, el procesado o la distribucin del producto. Por otra parte, conviene recordar que la contaminacin de alimentos no transgnicos por OMG puede producirse a lo largo de toda la cadena alimentaria, tal y como demuestran los estudios cientficos realizados al respectoxx. Hay que aclarar, sin embargo, que los casos citados no son ms que la punta del iceberg. La falta de un anlisis sistemtico por parte de las administraciones para determinar el alcance del problema y la ausencia de transparencia a la hora de hacer pblicos los resultados, hacen que se desconozca la amplitud real del fenmeno. Aunque fuentes del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin y de los Departamentos de Agricultura de Aragn y Catalua hayan afirmado lo contrario en diversas ocasiones, lo cierto es que desde 1998 en Espaa se vienen cultivando miles de hectreas de maz

9. Contaminacions: cada any ms casos


Com era d'esperar, el panorama descrit en aquest informe ha desembocat en una srie de casos greus de contaminaci per OMG a lEstat espanyol. En aquest captol analitzem els casos trobats durant la campanya 2005 a Catalunya i lArag (a ms d'un parell trobats a Albacete). Tamb realitzem un breu sumari dels casos de contaminaci detectats els anys anteriors, repassant les contaminacions de llavors per pollinitzaci creuada, durant la collita, el transport, el processament o la distribuci del producte. Per altra banda, conv recordar que la contaminaci per OMG d'aliments no transgnics pot produirse al llarg de tota la cadena alimentria, tal com demostren els estudis cientfics daquest mbitxx. Cal aclarir, no obstant aix, que els casos citats no sn ms que la punta de l'iceberg. La manca d'una anlisi sistemtica per part de les administracions per tal de determinar l'abast del problema, aix com l'absncia de transparncia a l'hora de fer pblics els resultats, fan que es desconegui l'amplitud real del fenomen. Encara que fonts del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci i dels departaments d'Agricultura de l'Arag i de Catalunya hagin afirmat el contrari en diverses ocasions, el cert s que des de 1998 a lEstat espanyol shi conreen milers d'hectrees de blat de moro Bt sense que el Govern hagi pres cap mena de mesura per ava-

Greenpeace/Carrasco

Greenpeace/Carrasco

Sacos de semillas abandonados cerca de los cultivos, al borde de canales y acequias de riego, con algunas semillas dentro... ste es el control que se realiza sobre los transgnicos? Sacs que contenen algunes llavors abandonats a prop de conreus, a la vora de canals i squies de reg,... s aquest el control que es realitza sobre els transgnics?

La imposible coexistencia

48

La coexistncia impossible

Greenpeace/Carrasco

La contaminacin gentica es inevitable.

La contaminaci gentica s inevitable.

Bt sin que el Gobierno haya tomado medida alguna para evaluar, y menos an evitar, la polinizacin de los campos de maz convencional o ecolgicos por estas variedades transgnicas. La contaminacin gentica en estas condiciones es tan inevitable como las salpicaduras del agua del mar sobre las rocas de la orilla. En pases como Estados Unidos, pioneros en el empleo de transgnicos, el banco de semillas convencional est ya contaminado en unos porcentajes alarmantemente altos. Tal y como se concluye, por ejemplo, en un informe realizado a escala nacional y publicado en 2004, en este pas ms del 50% de las semillas convencionales de maz y soja, y hasta un 83% de las de colza, contienen ya informacin gentica procedente de las variedades transgnicasxxi. Esta situacin est cerrando el mercado a un modelo agrario creciente, cuyos buenos resultados ambientales, econmicos y sociales estn ms que probados: la agricultura ecolgica.

luar i, encara menys, per evitar la pollinitzaci dels camps ecolgics o de blat de moro convencional per part daquestes varietats transgniques. La contaminaci gentica en aquestes condicions s tan inevitable com ho sn les esquitxades de l'aigua del mar sobre les roques de la riba. En pasos com els Estats Units, pioners en ls de transgnics, el banc de llavors convencional ja est contaminat en uns percentatges alarmantment alts. Tal com per exemple conclou un informe realitzat a escala nacional i publicat el 2004, en aquest pas ms del 50% de les llavors convencionals de blat de moro i soja, i fins a un 83% de les de colza ja contenen informaci gentica procedent de les varietats transgniquesxxi. Aquesta situaci est tancant el mercat a un model agrari creixent, del qual els bons resultats ambientals, econmics i socials estan ms que provats: l'agricultura ecolgica.

La imposible coexistencia

49

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Casos de contaminacin en la campaa 2005


En esta seccin se analizan los casos de contaminacin detectados a lo largo de la extensa investigacin llevada a cabo en 2005 por las organizaciones firmantes de este informe, as como los aparecidos en Aragn a raz de los anlisis realizados por el Comit Aragons de Agricultura Ecolgica (CAAE).

Casos de contaminaci durant la campanya 2005


En aquesta secci analitzem els casos de contaminaci detectats al llarg de l'extensa investigaci que el 2005 van dur a terme les organitzacions signants del present informe. Tamb analitzem els casos apareguts a lArag arran de les anlisis realitzades pel comit Aragons d'Agricultura Ecolgica (CAAE).

Resumen de los casos de contaminacin de maz ecolgico o convencional encontrados en 2005 Resum dels casos de contaminaci de blat de moro ecolgic o convencional trobats lany 2005 Poblacin Poblaci 1 Linyola (Lleida) Localizacin Ubicaci Polgono 15, Parcela 43 Polgon 15, Parcella 43 Polgono 13, Parcela 56 Zona superior derecha Polgon 13, Parcella 56 Zona superior dreta Polgono 13, Parcela 56 Zona inferior izquierda y centro Polgon 13, Parcella 56 Zona inferior esquerra i centre Polgono 18, Parcela 14 Polgon 18, Parcella 14 Polgono 14, Parcela 98 Polgon 14, Parcella 98 Convencional/Ecolgico Transgen Convencional/Ecolgic Modificaci Conv Conv Eco (Var Local) Eco (Var Local) Eco (Var Local) Eco (Var Local) Conv Conv Eco Eco Conv/Conv Polgono 4, Parcela 48, Recinto 1 Polgon 4, Parcella 48, Recinte 1 Eco Eco Conv (Var Local) Conv (Var Local) Conv (Var Local) Conv (Var Local) Localizacin Ubicaci Bt 176 Bt 176 MON 810 MON 810 MON 810 3,8 0,9 0,07 12,6 2 0,2 MON 810 0,33 MON 810 Bt 176 % contaminacin % contaminaci 2,6 0,15

INVESTIGACIN DE CAMPO: CATALUA Y ARAGN INVESTIGACI DE CAMP: CATALUNYA I ARAG

2a Almenar (Lleida)

2b Almenar (Lleida)

3 4 5 6

Arbeca (Lleida) Bellcaire d'Urgell (Lleida) Bellcaire d'Urgell (Lleida) Albons (Girona)

7a Gurrea de Gllego (Huesca) 7b Gurrea de Gllego (Huesca)

CASOS DENUNCIADOS POR EL CAAE CASOS DENUNCIATS PEL CAAE

Poblacin Poblaci

Convencional/Ecolgico Transgen Convencional/Ecolgic Modificaci

% contaminacin % contaminaci

8 9

Boquieni (Zaragoza) Quinto de Ebro (Zaragoza) Polgono 101, Parcela 6 Polgon 101, Parcella 6

Eco Eco Eco Eco Eco Eco

MON 810

1,90 0,41 0,23 0,03

10 Huerto (Huesca)

La imposible coexistencia

50

La coexistncia impossible

Assemblea Pagesa de Catalunya Plataforma Transgnics Fora!

Greenpeace/Carrasco

Assemblea Pagesa de Catalunya Plataforma Transgnics Fora!

Greenpeace/Carrasco

En estas fotos se ilustran algunos de los pasos llevados a cabo durante la investigacin: toma de muestras (mazorcas, hojas, estilos), acondicionamiento de las mismas, test ELISA, anlisis PCR.

Aquestes fotos illustren algunes de les passes fetes durant la investigaci: presa de mostres (panotxes, fulles, tijes), condicionament daquestes, test ELISA, anlisis PCR.

Metodologa
Se ha llevado a cabo una campaa de anlisis en campos de maz convencional y ecolgico de Catalua y Aragn durante los meses de julio a diciembre de 2005, que ha involucrado a cerca de 40 agricultores. La metodologa que se ha seguido para detectar los casos de contaminacin por polinizacin cruzada viene descrita en el Anexo 3 Metodologa General y se resume de la manera siguiente: 1. Seleccin de parcelas de agricultores que cultivan maz convencional o ecolgico. 2. Seleccin de parcelas circundantes o cercanas a stas. Toma y anlisis de muestras mediante el empleo de test cualitativos ELISA. 3. En los casos en que se ha detectado presencia de material transgnico, se ha procedido a tomar muestras de mazorcas dispersas en la parcela, las cuales se han analizado por PCR.

Metodologia
Durant els mesos de juliol a desembre de 2005 ha estat duta a terme una campanya d'anlisi en camps de blat de moro convencional i ecolgic de Catalunya i lArag que ha involucrat prop de 40 pagesos. La metodologia que s'ha seguit per detectar els casos de contaminaci per pollinitzaci creuada est descrita en l'Annex 3 Metodologia General i es resumeix de la manera segent: 1. Selecci de parcelles de pagesos que conreen blat de moro convencional o ecolgic. 2. Selecci de parcelles circumdants o properes a les esmentades al punt anterior. Presa i anlisi de mostres mitjanant tests qualitatius ELISA. 3. En els casos en qu ha estat detectada la presncia de material transgnic, s'ha procedit a prendre mostres de panotxes disperses en la parcella, les quals han estat analitzades per PCR.

La imposible coexistencia

51

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Spendeler/Amigos de la Tierra

Resultados y valoracin
Se han encontrado parcelas contaminadas por los eventos MON 810 y Bt 176 con porcentajes entre 0,07% y 3,8%. En tres de los casos se trata de variedades locales de maz, lo que impide que tras aos de seleccin se puedan volver a sembrar. Por ejemplo, una de estas variedades provena del banco de semillas del Centro de Conservacin de Biodiversidad de Cultivos (situado en la Escola Agraria de Manresa) y fue seleccionada para ser sembrada en Lleida por ser muy robusta y adecuada a la climatologa. Esto demuestra claramente que la contaminacin de variedades locales constituye un atentado a la biodiversidad ya que provoca la desaparicin o imposibilidad de utilizar las pocas variedades que todava estn en manos de los agricultores. La dificultad que ha entraado el desarrollo de esta investigacin, el tiempo y los recursos dedicados a ella, as como la disparidad de resultados con respecto a otros anlisis (comparando, por ejemplo, con los obtenidos por otros organismos como el Consejo Cataln de la Produccin Agraria Ecolgica CCPAE), demuestran la complejidad que supone intentar detectar, en situaciones reales, la contaminacin. Los resultados indican, por lo tanto, que es imposible cultivar maz transgnico en condiciones de control y seguridad, ms an si nos situamos en el contexto agrario cataln (formado por un mosaico de pequeas parcelas, con muchos propietarios y una gran disparidad de situaciones).

Resultats i valoraci
Han estat trobades parcelles contaminades per les modificacions MON 810 i Bt 176 amb percentatges entre el 0,07% i el 3,8%. En tres dels casos es tracta de varietats locals de blat de moro, fet que impedeix que -desprs d'anys de selecci- es puguin tornar a sembrar. Una d'aquestes varietats, per exemple, provenia del banc de llavors del Centre de Conservaci de Biodiversitat de Cultius (situat a lEscola Agrria de Manresa) i va ser seleccionada per ser sembrada a Lleida ja que era molt robusta i adequada a la climatologia. Aix demostra clarament que la contaminaci de varietats locals constitueix un atemptat a la biodiversitat ja que provoca la desaparici o impossibilitat d'utilitzar les poques varietats que encara estan en mans dels pagesos. La dificultat que ha comportat el desenvolupament d'aquesta investigaci, el temps i els recursos que hi han estat dedicats, aix com la dissemblana de resultats respecte daltres anlisis (comparant, per exemple, amb els que han obtingut altres organismes com ara el CCPAE Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica, demostren la complexitat que suposa intentar detectar la contaminaci en situacions reals. Els resultats indiquen, per tant, que s impossible conrear blat de moro transgnic en condicions de control i seguretat, i especialment si ens situem en el context agrari catal (format per un mosaic de petites parcelles, amb molts propietaris i una gran diversitat de situacions).

La imposible coexistencia

52

La coexistncia impossible

El alto coste que supone realizar un trabajo detallado de anlisis y deteccin de la contaminacin transgnica (cada anlisis de laboratorio cuesta entre 150 y 300 euros), da a entender que, en el caso de que la Administracin deseara realizar un control exhaustivo de las medidas tcnicas que implicara un decreto de coexistencia (distancias de seguridad, zonas de refugio...) el coste no sera asumible. Si aadimos que esta investigacin se ha realizado con la colaboracin activa de agricultores que han proporcionado todos los detalles de sus fincas y cultivos, es evidente lo extremadamente difcil que sera intentar controlar la aplicacin correcta de las medidas de coexistencia si no existiese esta colaboracin. Por ello, parece claro que, tanto en los campos como en el resto de la cadena de custodia y de produccin alimentaria final, la coexistencia es tcnica y econmicamente inviable. Consideramos que, en las condiciones en que se viene desarrollando el cultivo de maz transgnico en Espaa, no es posible que la Administracin aplique y haga cumplir los reglamentos europeos de etiquetado y trazabilidad de alimentos y piensos, dado que, hasta la fecha, ningn organismo oficial ha realizado un estudio exhaustivo de lo que est sucediendo en los campos, y los casos de contaminacin que organizaciones independientes (CAAE) han detectado, nunca han sido reconocidos ni investigados en profundidad.

Realitzar un treball detallat d'anlisi i detecci de la contaminaci transgnica representa un cost molt elevat (cada anlisi de laboratori costa entre 150 i 300 euros). Aix ens permet entendre que en cas que l'Administraci desitgs realitzar un control exhaustiu de les mesures tcniques que implicaria un decret de coexistncia (distncies de seguretat, zones de refugi...), el cost no seria assumible. Si a aix hi afegim que aquesta investigaci ha estat realitzada amb la collaboraci activa de pagesos que han proporcionat tots els detalls de les seves finques i conreus, s evident fins a quin punt seria de difcil intentar controlar l'aplicaci correcta de les mesures de coexistncia en cas que no hi hagus aquesta collaboraci. Per aix, sembla clar que tant en els camps com en la resta de la cadena de custdia i de producci alimentria final la coexistncia s inviable tcnicament i econmica. Considerem que, en les condicions en qu es desenvolupa el conreu de blat de moro transgnic a Espanya, no s possible que l'Administraci apliqui i faci acomplir els reglaments europeus d'etiquetatge i traabilitat d'aliments i pinsos, ats que, fins a a dia davui, cap organisme oficial no ha realitzat cap estudi exhaustiu del que est tenint lloc als camps, i els casos de contaminaci que organitzacions independents (CAAE) han detectat, mai han estat reconeguts ni investigats en profunditat.

La imposible coexistencia

53

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

1 2

Descripcin de los casos


A. Investigacin de campo en Catalua y Aragn
1. Municipio de Linyola (Lleida) Polgono 15, Parcela 43 Variedad PR34N43 (convencional) Contaminacin detectada: Presencia de MON 810: 2,6% (anlisis de laboratorio disponible en Anexo 4, pg. 112) Las muestras fueron recogidas por el propio dueo, quin tom mazorcas dispersas por toda la parcela. En la foto area se aprecia la estructura de los campos circundantes: el campo sealado con un 1 corresponde actualmente a alfalfa y el 2 a frutales. El resto fueron sembrados con maz en 2005. En este caso no se tomaron muestras de las parcelas vecinas, por lo que no disponemos de informacin para saber si se trataba de variedades convencionales o transgnicas. Este caso ilustra la dificultad que entraa para un agricultor saber quin es el vecino que le ha contaminado, ya que la contaminacin puede provenir de una parcela vecina o de un lugar ms alejado. Tal y como se aprecia en la fotografa, slo en la zona colindante existen siete parcelas sembradas de maz, que podran ser todas ellas posibles orgenes de la contaminacin sufrida.

Descripci dels casos


A. Invesigaci de camp a Catalunya i lArag
1. Municipi de Linyola (Lleida) Polgon 15, Parcella 43 Varietat PR34N43 (convencional) Contaminaci detectada: Presncia de MON 810: 2,6% (anlisi de laboratori disponible en Annex 4, pg. 112) Les mostres van ser recollides pel mateix propietari, que va agafar panotxes disperses per tota la parcella. En la foto aria s'hi aprecia l'estructura dels camps circumdants: els que apareixen assenyalats amb un 1 actualment corresponen a alfals i el 2 a fruiters. La resta van ser sembrats amb blat de moro al 2005. En aquest cas no van ser preses mostres de les parcelles venes, motiu pel qual no disposem d'informaci per saber si es tractava de varietats convencionals o transgniques. Aquest cas illustra la dificultat que comporta per al pags saber quin s el ve que lha contaminat, ja que la contaminaci pot provenir d'una parcella vena o d'un lloc ms allunyat.Tal com s'aprecia en la fotografia, noms en la zona de davant ja hi ha set parcelles sembrades amb blat de moro que podrien ser totes elles possibles orgens de la contaminaci soferta.

La imposible coexistencia

54

La coexistncia impossible

A 2

B 1

2. Municipio de Almenar (Lleida) Polgono 13, Parcela 56 Variedad Local (certificada como ecolgica por el CCPAE) Las muestras consistieron en una serie de mazorcas tomadas en dos zonas del campo opuestas, que se enviaron por separado al laboratorio. A continuacin se describen ambos casos, as como los resultados obtenidos: a) Muestra tomada en la zona de la parcela identificada en la foto area con una A Contaminacin detectada: Presencia de Bt 176: 0,15% (anlisis de laboratorio en Anexo 4, pg 113) b) Muestra tomada en la zona de la parcela identificada en la foto area con una B Contaminacin detectada: Presencia de MON 810: 0,33% (anlisis de laboratorio en Anexo 4, pg 113) En la foto area se aprecia la estructura de los campos circundantes: todos los que se sitan en la zona 1 (lindando con el lateral B de la parcela) corresponden en 2005 a campos de maz. Estos campos se analizaron, resultando ser transgnicos. Los campos de la zona denominada 2 (al otro lado de la lnea de rboles) corresponden a otros cereales. Se tomaron tambin muestras de una parcela (situada fuera de la foto area, inmediatamente al

2. Municipi d'Almenar (Lleida) Polgon 13, Parcella 56 Varietat Local (certificada com a ecolgica pel CCPAE) Les mostres van consistir en un seguit de panotxes agafades en dues zones del camp oposades. Aquestes panotxes van ser enviades per separat al laboratori. A continuaci descrivim tots dos casos i els resultats obtinguts: a) Mostra presa a la zona de la parcella identificada a la foto aria amb una A Contaminaci detectada: Presncia de Bt 176: 0,15% (anlisi de laboratori en Annex 4, pg. 113) b) Mostra presa a la zona de la parcella identificada a la foto aria amb una B Contaminaci detectada: Presncia de MON 810: 0,33% (anlisi de laboratori en Annex 4, pg. 113) A la foto aria s'hi aprecia l'estructura dels camps circumdants: tots els situats a la zona 1 (llindant amb el lateral B de la parcella) corresponen al 2005 amb camps de blat de moro. Aquests camps van ser analitzats i van resultar ser transgnics. Els camps de la zona 2 (a l'altra banda de la lnia d'arbres) sn d'altres cereals. Tamb van ser preses mostres d'una parcella (situada fora de la foto aria, immediatament a l'oest de la parcella 56), que va resultar ser de blat de moro MON 810.

La imposible coexistencia

55

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

En la primera foto se observa un extremo del campo contaminado, inmediatamente pegado a la parcela transgnica, recin segada y arada. En la segunda, detalle del campo contaminado. A la primera foto s'observa un extrem del camp contaminat, immediatament enganxat a la parcella transgnica, recent segada i llaurada. A la segona, detall del camp contaminat.

oeste de la parcela 56), que result ser de maz MON 810. El propietario de la finca, consciente del peligro de contaminacin, opt por sembrar ms tarde que sus vecinos, sin embargo la floracin de la parcela coincidi con la de algunos de los campos vecinos. De hecho, en una de las muestras se encuentra contaminacin por Bt 176 y en la otra por MON 810. Este agricultor haba enviado en 2004 una carta al DARP expresando la situacin de desamparo en la que se encontraba, haciendo constar que era el tercer ao consecutivo que no iba a sembrar maz por miedo a la contaminacin y que en 2005, por imperativo tcnico de la rotacin de cultivos programada, le tocaba volver a sembrar maz. En este escrito preguntaba a la Administracin qu organismo cubrira las prdidas econmicas debidas a la contaminacin y si exista algn tipo de proteccin legal. Todava no ha recibido respuesta de la Administracin. En esta finca se da la circunstancia de que el CCPAE tom muestras de mazorcas distribuidas por las mismas zonas que las tomadas por los autores de esta investigacin. Los anlisis de dichas muestras fueron realizados en otro laboratorio y sus resultados han sido que las muestras no tienen presencia de OMG, lo cual genera an ms dudas.

El propietari de la finca, conscient del perill de contaminaci, va optar per sembrar ms tard que els seus vens. No obstant aix la floraci de la parcella va coincidir amb la d'alguns dels camps vens. De fet, en una de les mostres hi trobem contaminaci per Bt 176 i en l'altra per MON 810. El 2004 aquest pags havia enviat una carta al DARP expressant la situaci de desemparament en qu es trobava. Hi feia constar que era el tercer any consecutiu que no sembraria blat de moro per por de la contaminaci i que per imperatiu tcnic de la rotaci de conreus programada el 2005 li tocava tornar a sembrar blat de moro. En aquest escrit preguntava a l'Administraci quin organisme cobriria les prdues econmiques causades per la contaminaci i si existia cap mena de protecci legal. Encara avui no ha rebut resposta de l'Administraci. Es dna la circumstncia que en aquesta finca el CCPAE va prendre mostres de panotxes distribudes per les mateixes zones en qu les van prendre els autors d'aquesta investigaci. Les anlisis d'aquestes mostres van ser realitzades en un altre laboratori i els resultats han estat que les mostres no tenen presncia dOMG, la qual cosa genera encara ms dubtes.

La imposible coexistencia

56

La coexistncia impossible

1 2

3. Municipio de Arbeca (Lleida) Polgono 18, Parcela 14 Variedad convencional Contaminacin detectada: Presencia de MON 810: 3,8% (anlisis de laboratorio disponible en Anexo 4, pg 114) En la foto area se aprecia la estructura de las parcelas circundantes: la parcela marcada con un 1 corresponde a un campo de maz transgnico que fue analizado con un test rpido, resultando ser positivo; la parcela 2 tambin result positiva. El resto de parcelas que aparecen en la foto area no fueron analizadas debido a la dificultad de acceso. En esta finca, al igual que en las anteriores, se ve claramente la dificultad de determinar de dnde proviene la contaminacin, dado que con el simple anlisis de las parcelas ms cercanas aparecen dos posibles fuentes de contaminacin, por haber sido sembradas con maz transgnico en 2005.

3. Municipi d'Arbeca (Lleida) Polgon 18, Parcella 14 Varietat convencional Contaminaci detectada: Presncia de MON 810: 3,8% (anlisi de laboratori disponible en Annex 4, pg. 114) En la foto aria s'hi aprecia l'estructura de les parcelles circumdants: la que apareix assenyalad amb un 1 correspon a un camp de blat de moro transgnic que va ser analitzat amb un test rpid i va resultar ser positiu; la parcella 2 tamb va resultar ser positiva. La resta de parcelles que apareixen en la foto aria no van ser analitzades a causa de la dificultat per accedir-hi. En aquesta finca, igual que en les anteriors, hi podem veure clarament la dificultat de determinar d'on prov la contaminaci, ats que amb la simple anlisi de les parcelles ms properes apareixen dues possibles fonts de contaminaci, ja que el 2005 havien estat sembrades amb blat de moro transgnic.

La imposible coexistencia

57

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

4. Municipio de Bellcaire dUrgell (Lleida) Polgono 14, Parcela 98 Maz ecolgico Contaminacin detectada: Presencia de MON 810: 0,9% (anlisis de laboratorio en Anexo 4, pg. 115) En este municipio, aproximadamente el 60-70% de la superficie de maz es MG. El propietario de esta finca lleva muchos aos cultivando maz ecolgico y en los ltimos aos, para evitar ser contaminado, ha venido sembrando un mes y medio ms tarde que sus vecinos. Este retraso en la fecha de la siembra le supone una prdida de produccin de aproximadamente el 50%, pero hasta 2005 le haba ayudado a evitar la contaminacin. Este ao, sin embargo, debido a la sequa, los campos vecinos se han retrasado en la polinizacin y han llegado a coincidir con la de esta finca. El resultado ha sido que, de dos parcelas analizadas, una ha resultado contaminada. Todas las parcelas que, tal y como se aprecia en la foto area, rodean esta finca, tambin fueron sembradas con maz en 2005, pero, al no haber sido analizadas para este estudio, no se sabe si se hizo con variedades transgnicas o no. En esta finca tambin se da la circunstancia de que el CCPAE tom muestras este mismo ao 2005 y,

4. Municipi de Bellcaired Urgell (Lleida) Polgon 14, Parcella 98 Blat de moro Ecolgic Contaminaci detectada: Presncia de MON 810: 0,9% (anlisi de laboratori en Annex 4, pg. 115) En aquest municipi, aproximadament el 60-70 % de la superfcie de blat de moro s MG. El propietari d'aquesta finca du molts anys conreant blat de moro ecolgic i els ltims anys, per tal devitar ser contaminat, ha estat sembrant un mes i mig ms tard que els seus vens. Aquest retard en la data de la sembra li suposa una prdua de producci d'aproximadament el 50 %, per fins al 2005 lhavia ajudat a evitar la contaminaci. Aquest any, no obstant aix, a causa de la sequera, els camps vens s'han retardat en la pollinitzaci i han arribat a coincidir amb la d'aquesta finca. El resultat ha estat que, de dues parcelles analitzades, una nha resultat contaminada. Totes les parcelles que, tal com s'aprecia en la foto aria, envolten aquesta finca, tamb van ser sembrades amb blat de moro el 2005, per, com que en aquest estudi no les hem analitzades, no se sap si les van sembrar amb varietats transgniques o no. En aquesta finca tamb es dna la circumstncia que el CCPAE va prendre mostres aquest mateix

La imposible coexistencia

58

La coexistncia impossible

La parcela contaminada es la que aparece a la izquierda de la fotografa. El campo de la derecha ya ha sido cosechado.
Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

La parcella contaminada s la que apareix a l'esquerra de la fotografia. El camp de la dreta ja ha estat collit.

generando una nueva contradiccin, los resultados fueron tambin negativos (este agricultor tiene 5 parcelas repartidas por el municipio pero el CCPAE solo tom muestras de una de ellas).

any 2005 i, generant una nova contradicci, els resultats van ser tamb negatius (aquest pags t 5 parcelles repartides pel municipi per el CCPAE noms va prendre mostres d'una d'elles).

5. Municipio de Bellcaire dUrgell (Lleida) No se ofrecen la foto area ni los datos catastrales por deseo expreso del propietario de la finca Variedad convencional (Eleonora) Contaminacin detectada: Presencia de MON 810: 0,07% (anlisis de laboratorio en Anexo 4, pg. 115) Esta finca fue sembrada el 30 de abril de 2005. A lo largo de la presente investigacin se analizaron las fincas vecinas, correspondiendo todas ellas a variedades transgnicas. Las muestras de la finca afectada, que dieron resultados positivos en el laboratorio, fueron tomadas por el mismo propietario y consistieron en mazorcas distribuidas por la finca.

5 . Municipi de Bellcaire dUrgell (Lleida) No oferim ni la foto aria ni les dades cadastrals per desig exprs del propietari de la finca. Varietat convencional (Eleonora) Contaminaci detectada: Presncia de MON 810: 0,07% (anlisi de laboratori en Annex 4, pg. 115) Aquesta finca va ser sembrada el 30 d'abril de 2005. Al llarg de la present investigaci van ser analitzades les finques venes. Totes elles van resultar ser varietats transgniques. Les mostres de la finca afectada, que van donar resultats positius al laboratori, havien estat preses pel mateix propietari. Aquestes mostres van consistir en panotxes distribudes per la finca.

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

La imposible coexistencia

59

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

6. Municipio de Albons (Girona) Poligono 4, Parcela 48, Recinto 1 Variedad PR34N43 (convencional) Cultivo ecolgico Contaminacin detectada: 12,6% En la campaa 2005 el dueo de esta finca sembr una parcela de 3.300 m2. En febrero de 2006 comunic a los autores de este informe que haba recibido una carta del CCPAE en la que se le notificaba sin ms explicaciones que se haba detectado contaminacin en su cosecha y no poda vender el maz como ecolgico, debiendo indicar qu pretenda hacer con la cosecha. En esta primera comunicacin no se le informaba ni del transgen hallado ni del porcentaje de contaminacin. El 11 de febrero el agricultor recibe una segunda carta donde se le notifica el porcentaje de contaminacin, que es muy alto: un 12,6%. En estos resultados, sin embargo, no se identifica el transgen contaminante (para el anlisis, el laboratorio slo ha identificado la presencia del promotor 35S, presente en las variedades autorizadas de maz transgnico). Existen dos parcelas, situadas a 75 y 100 metros, sembradas tambin con maz en esta campaa y que son por lo tanto posibles focos de contaminacin. Sin embargo, al no haber sido analizadas, no se sabe si se trataba de variedades transgnicas o no. El porcentaje de contaminacin tan elevado y la situacin de los campos extienden los posibles focos de

6. Municipi d'Albons (Girona) Polgon 4, Parcella 48, Recinte 1 Varietat PR34N43 (convencional) Conreu ecolgic Contaminaci detectada: 12,6% La campanya 2005 el propietari d'aquesta finca va sembrar una parcella de 3.300 m2. El febrer de 2006 va comunicar als autors del present informe que havia rebut una carta del CCPAE en la qual se li notificava sense ms explicacions que s'havia detectat contaminaci en la seva collita, que no podia vendre el blat de moro com a ecolgic, i que havia d'indicar qu tenia intenci de fer amb la collita. En aquesta primera comunicaci no se linformava ni del transgn trobat ni del percentatge de contaminaci. L11 de febrer aquest pags rep una segona carta en qu se li notifica el percentatge de contaminaci, que s molt alt: un 12,6%. En aquests resultats, no obstant aix, no s'identifica el transgn contaminant (per a l'anlisi, el laboratori noms ha identificat la presncia del promotor 35S, present en les varietats autoritzades de blat de moro transgnico). Hi ha dues parcelles, situades a 75 i 100 m sembrades tamb amb blat de moro en aquesta mateixa campanya i que per tant sn possibles focus de contaminaci. No obstant aix, com que no van ser analitzades, no se sap si es tractava de varietats transgniques o no. El tan elevat percentatge de contaminaci i la ubicaci dels camps, fan que els

La imposible coexistencia

60

La coexistncia impossible

contaminacin a toda la zona del Baix Emporda, debido a los fuertes vientos de la tramuntana. A la vista de este nuevo caso, es fundamental que tanto el DARP como el CCPAE revisen su postura oficial, que a fecha de hoy sigue siendo que en la campaa 2005 no hay contaminaciones en Catalua.

possibles focus de contaminaci sestenguin a tota la zona del Baix Empord, tenint en compte els forts vents de la tramuntana. Vist aquest nou cas, s fonamental que tant el DARP com el CCPAE revisin la seva postura oficial, que a dia d'avui segueix sent que a Catalunya en la campanya 2005 no hi ha hagut contaminacions.

TESTIMONIO
El destino de mi cosecha hubiera sido una explotacin de pollos ecolgicos en la comarca de Solsona. A pesar de la grave prdida econmica que esto me va a suponer, no quiero vender el maz como convencional ya que no quiero contribuir a diseminar este material contaminado.
Comunicacin personal del agricultor afectado, 04-02-06

TESTIMONI
El dest de la meva collita hagus estat una explotaci de pollastres ecolgics de la comarca de Solsona. Tot i la greu prdua econmica que aix em va a suposar, no vull vendre el blat de moro com a convencional perqu no vull contribuir a disseminar aquest material contaminat.
Comunicaci personal del pags afectat, 04-02-06

7. Municipio de Gurrea de Gllego (Huesca) Maz convencional. Variedad local a) Contaminacin detectada: Presencia de Bt 176: 2% (anlisis de laboratorio en Anexo 4, pg. 116) b) Contaminacin detectada: Presencia de Bt 176: 0,2% (anlisis de laboratorio en Anexo 4, pg. 116) En septiembre de 2005, un agricultor de Gurrea de Gllego se puso en contacto con la Assemblea Pagesa de Catalunya y envi muestras de cosecha de dos variedades locales que vena sembrando en unas parcelas de la zona de huerta del pueblo. Al encontrarse en dicha zona de huerta, las fincas estn aisladas de campos de maz (a pesar de que el municipio de Gurrea de Gllego tiene una gran superficie de maz transgnico). Las muestras fueron analizadas en laboratorio, resultando ambas contaminadas. Esta contaminacin perjudica seriamente al agricultor, dado que su intencin era sembrar con estas variedades en ecolgico una finca de mayores dimensiones para comercializarlas como maz ecolgico. Esta intencin ha quedado imposibilitada. Por otro lado, al tratarse de una variedad local sin registrar, es muy difcil volver a encontrar semillas que estn libres de transgnicos ya que no se conoce su origen. Con este ejemplo se constata una vez ms la prdida de biodiversidad y la destruccin de variedades locales de maz debida a la agricultura transgnica.

7. Municipi de Gurrea de Gllego (Osca) Blat de moro convencional. Varietat local a) Contaminaci detectada. Presncia de Bt 176: 2% (anlisi de laboratori en Annex 4, pg. 116) b) Contaminaci detectada. Presncia de Bt 176: 0,2% (anlisi de laboratori en Annex 4, pg. 116) El setembre de 2005, un pags de Gurrea de Gllego es va posar en contacte amb lAssamblea Pagesa de Catalunya i va enviar mostres de collita de dues varietats locals que sembrava en unes parcelles de la zona d'horta del poble. Com que es troben en aquesta zona d'horta, les finques estan allades de camps de blat de moro (tot i que el municipi de Gurrea de Gllego t una gran superfcie de blat de moro transgnic). Les mostres van ser analitzades en laboratori, i ambdues van resultar estar contaminades. Aquesta contaminaci perjudica seriosament el pags, ats que tenia la intenci de sembrar en ecolgic amb aquestes varietats una finca de dimensions ms grans per comercialitzarles com a blat de moro ecolgic. Aquesta intenci ha quedat impossibilitada. D'altra banda, al tractar-se d'una varietat local sense registrar, s molt difcil tornar a trobar llavors que estiguin lliures de transgnics ja que no sen coneix lorigen. Amb aquest exemple es constata una vegada ms la prdua de biodiversitat i la destrucci de varietats locals de blat de moro com a conseqncia de l'agricultura transgnica.

La imposible coexistencia

61

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

COAG

B. Casos denunciados por el Comit Aragons de Agricultura Ecolgica


Adems de los casos descritos en Aragn, el propio Comit Aragons de Agricultura Ecolgica (CAAE), preocupado por la contaminacin transgnica en la mayor regin productora de transgnicos de toda la UE, ha realizado sus propios anlisis tanto en campo como en almacn. Los resultados fueron presentados junto a la Unin de Agricultores y Ganaderos de Aragn (UAGA) y Greenpeace en el mes de diciembre de 2005. Los datos son alarmantes, habiendo resultado contaminadas el 50% de las muestras analizadas, con porcentajes que van del 0,03% al 1,9%, lo cual ha obligado al CAAE a impedir la venta de estas cosechas como ecolgicas.

B. Casos denunciats pel Comit Aragons d'Agricultura Ecolgica


A ms dels casos ja descrits de lArag, el mateix Comit Aragons d'Agricultura Ecolgica (CAAE), preocupat per la contaminaci transgnica en la major regi productora de transgnics de tota la UE, ha realitzat les seves prpies anlisis tant en camp com en magatzem. Els resultats van ser presentats al costat de la Uni d'Agricultors i Ramaders d'Arag (UAGA) i Greenpeace el mes de desembre de 2005. Les dades sn alarmants: havent resultat contaminat el 50% de les mostres analitzades, amb percentatges que van del 0,03% a l1,9%, el CAAE sha vist obligat a impedir la venda d'aquestes collites com a ecolgiques.

8. Municipio de Boquieni (Zaragoza) Maz ecolgico Contaminacin detectada: Presencia de MON 810: - Muestra tomada en la parcela: 1,9% - Muestra tomada en el almacn: 0,41% El propietario de las parcelas afectadas por este caso prefiere que no aparezcan en este informe los datos catastrales de la finca. Estas parcelas sumaban en total 7,69 hectreas. Toda la produccin se descalific, destinndose al mercado convencional.

8. Municipi de Boquieni (Saragossa) Blat de moro ecolgic Contaminaci detectada: Presncia de MON 810: - Mostra presa a la parcella: 1,9% - Mostra presa en el magatzem: 0,41% El propietari de les parcelles afectades per aquest cas prefereix que les dades cadastrals de la finca no apareguin en aquest informe. Aquestes parcelles sumaven un total de 7,69 hectrees. Tota la producci d'aquestes parcelles va ser desqualificada, i es va haver de destinar al mercat convencional.

La imposible coexistencia

62

La coexistncia impossible

9. Municipio de Quinto de Ebro (Zaragoza) Polgono 524, Parcela 4 Contaminacin detectada: - Muestra tomada en la parcela: 0,23% (carta de descalificacin en Anexo 4, pg 117)

9. Municipi de Quinto de Ebro (Saragossa) Polgon 524, Parcella 4 Contaminaci detectada: - Mostra presa en la parcella: 0,23% (carta de desqualificaci en Annex 4, pg, 117)

10. Municipio de Huerto (Huesca) Polgono 101, Parcela 6 Contaminacin detectada: - Muestra tomada en la parcela: 0,03% (carta de descalificacin en Anexo 4, pg 117) Esta parcela se encontraba a 100 metros del maz no ecolgico ms cercano.

10. Municipi de Huerta (Osca) Polgon101, Parcella 6 Contaminaci detectada: - Mostra presa en la parcella: 0,03% (carta de desqualificaci en Annex 4, pg, 117) Aquesta parcella es trobava a 100 m del blat de moro no ecolgic ms proper.

TESTIMONIO
Es evidente que no deberan existir las siembras de semillas transgnicas. Con ellas, no respetamos ni el medio ambiente ni la agricultura. Puedo dar a quien los pida mis datos de prdida de rentabilidad debido a mi cultivo contaminado; el precio al que voy a vender este ao es muy inferior al precio al que hubiera vendido mi cosecha de no haber sido descalificada.
Rosabel Ballarn Matute, vicepresidenta del CAAE. Afectada por las contaminaciones.

TESTIMONI
s evident que no haurien d'existir les sembres de llavors transgniques. Amb elles, no respectem ni el medi ambient ni l'agricultura. Puc donar, a qui les demani, les meves dades de prdua de rendibilitat a causa del cultiu contaminat; el preu al qual vendr enguany s molt inferior al preu al qual hagus venut la meva collita de no haver estat desqualificada.
Rosabel Ballarn Matute, vicepresidenta del CAAE. Afectada per les contaminacions.

La imposible coexistencia

63

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Casos de contaminacin en aos anteriores


Se ofrece a continuacin un breve resumen de los casos detectados en aos anteriores.

Casos de contaminaci danys anteriors


A continuaci oferim un breu resum dels casos detectats en anys anteriors.

Contaminacin por polinizacin cruzada


G

Contaminaci per pollinitzaci creuada


G

Aragn, 2004

Arag, 2004

En diciembre de 2004, el CAAE tom muestras de los cultivos de maz ecolgico para detectar una eventual presencia de contaminacin gentica. El resultado habla por s solo: el 100% de las muestras de maz ecolgico tomadas aparecieron contaminadas. 1. Municipio de Sariena (Huesca) Polgono 115, Parcela 46a Cultivo ecolgico. Variedad local Contaminacin detectada: - Presencia de Bt 176: 34% - Presencia de trazas de MON 810 (carta de descalificacin en Anexo 4, pg 118) El primer caso que se hizo pblico afectaba a un agricultor ecolgico, Flix Ballarn, cuya finca est situada en Sariena (Huesca). Este agricultor, que tiene una explotacin de unas 20 hectreas de hortalizas, legumbres, alfalfa, maz y trigo, empez hace unos 17 aos a sembrar mazorcas de maz rojo propias de la zona, y luego, depurando y seleccionando las mejores plantas, logr recuperar una variedad casi desaparecida. Conocido como rojo vinoso por los agricultores de la zona, este maz es especialmente apreciado para la cra de gallinas porque proporciona una coloracin rosada a las yemas de los huevos y a la carne, y se utiliza, asimismo, para preparar un plato local: las farinetes de maz. En 2004, sembr 2 hectreas de maz en ecolgico en una nica parcela. En noviembre de 2004, el Comit Aragons de Agricultura Ecolgica le comunic que el anlisis de la muestra de su maz haba dado positivo, con una presencia de material modificado genticamente (34% de Bt 176 y trazas de MON 810). El campo transgnico ms cercano estaba situado a unos 500 metros. Paralelamente, el MAPA tom tambin muestras (con un sistema de muestreo y anlisis distinto) y las analiz, obteniendo los siguientes datos medios de contaminacin: 27% Bt 176 y 9,7% MON 810.

El desembre de 2004, el CAAE va prendre mostres dels conreus de blat de moro ecolgic per detectar una eventual presncia de contaminaci gentica. El resultat parla per ell mateix: el 100% de les mostres de blat de moro ecolgic preses van resultar estar contaminades. 1. Municipi de Sarinyena (Osca) Polgon 115, Parcella 46a Cultiu ecolgic. Varietat local Contaminaci detectada: - Presncia de Bt 176: 34% - Presncia de traces de MON 810 (carta de desqualificaci en Annex 4, pg. 118) El primer cas que es va fer pblic afectava un agricultor ecolgic, Flix Ballarn, la finca del qual est situada a Sarinyena (Osca). Aquest agricultor, que t una explotaci d'unes 20 hectrees d'hortalisses, llegums, alfals, blat de moro i blat, va comenar fa uns 17 anys a sembrar panotxes de blat de moro vermell prpies de la zona, i desprs, depurant i seleccionant les millors plantes, va aconseguir recuperar una varietat gaireb desapareguda. Conegut pels agricultors de la zona amb el nom de vermell vins, aquest blat de moro s especialment apreciat per a la criana de gallines perqu proporciona una coloraci rosada als rovells dels ous i a la carn, i a ms perqu i es fa servir per preparar un plat local: les farinetes de blat de moro. Lany 2004, va sembrar en ecolgic 2 hectrees de blat de moro en una nica parcella. El novembre de 2004, el Comit Aragons d'Agricultura Ecolgica li va comunicar que l'anlisi de la mostra del seu blat de moro havia donat positiu. Hi havia una presncia de material modificat genticament (34% de Bt 176 i traces de MON 810). El camp transgnic ms proper estava situat a uns 500 metres. Parallelament, el MAPA tamb en va prendre mostres (amb un sistema de mostreig i anlisi distinta) i les va analitzar. Va obtenir les segents dades mitjanes de contaminaci: 27% Bt 176 i 9,7% MON 810.

La imposible coexistencia

64

La coexistncia impossible

TESTIMONIO

TESTIMONI

MAPA

Mi nombre es Flix Ballarn, soy agricultor ecolgico y parece ser que soy una ancdota que ha sucedido en relacin a la contaminacin de la que ha sido objeto el maz que cultivaba. Una ancdota que parece ser no importa teniendo en cuenta las bondades que nos procura ese maz transgnico a los agricultores. Bondades que defienden a capa y espada con medias verdades, y que son todas discutibles, excepto las bondades del beneficio econmico que reporta a los que comercializan y monopolizan estas semillas (...). La convivencia de cultivos transgnicos con el resto, queda eliminada cuando se demuestra que es una REALIDAD la contaminacin. Y yo soy una realidad no una ancdota (...). El problema del maz es el monocultivo de miles de hectreas y las consecuencias de cansancio y resistencias que genera ao tras ao, es la falta de alternativa, es el problema que genera la aplicacin de un modelo de produccin que no tiene en cuenta el medio en el que se est desarrollando, es dar la espalda definitivamente a la naturaleza intentando sustituir lo que tan bien ha funcionado durante miles de aos por una tecnologa obsoleta, peligrosa e intil.
Extrado de una carta abierta escrita por el agricultor afectado en 2004.

El meu nom s Flix Ballarn, sc agricultor ecolgic i sembla ser que sc una ancdota que ha succet en relaci a la contaminaci de la qual ha estat objecte el blat de moro que conreava. Una ancdota que sembla ser que no importa tenint en compte les bondats que ens procura aquest blat de moro transgnic als agricultors. Bondats que defensen aferrissadament amb mitges veritats, i que sn totes discutibles, excepte les bondats del benefici econmic que reporta als que comercialitzen i monopolitzen aquestes llavors [...]. La convivncia de cultius transgnics amb la resta, queda eliminada quan es demostra que s una REALITAT la contaminaci. I jo sc una realitat, no una ancdota [...]. El problema del blat de moro s el monocultiu de milers d'hectrees i les conseqncies de cansament i resistncies que genera any rere any, s la falta d'alternativa, s el problema que genera l'aplicaci d'un model de producci que no t en compte el medi en qu es desenvolupa, s donar l'esquena definitivament a la natura intentant substituir el que tan b ha funcionat durant milers d'anys per una tecnologia obsoleta, perillosa i intil.
Extret d'una carta oberta escrita el 2004 pel pags afectat.

La imposible coexistencia

65

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

2. Municipio de Rivas, Ejea de los Caballeros (Zaragoza) Semilla certificada convencional Cultivo ecolgico Contaminacin detectada: Presencia de MON 810: 0,2% (carta de descalificacin en Anexo 4, pg 118) Este segundo caso corresponde a Mariano Jimnez Lazcorreta, quin denunci que tena 43.000 kg de cereal contaminado, lo que le supuso unas prdidas econmicas de 4.000 euros, ya que el precio del transgnico en el mercado es inferior al del ecolgico. Este agricultor de Rivas (Ejea de los Caballeros, Zaragoza) tena 4,88 hectreas, repartidas en tres parcelas, separadas fsicamente unas de otras (solamente una de las tres tena en las inmediaciones una parcela de maz no ecolgico). La variedad sembrada era la semilla certificada Sancia, de la casa comercial Nickerson. El CAAE tomo una muestra de las instalaciones de una empresa certificada por el propio CAAE. Dado que se encontr contaminacin por MON 810, este organismo procedi a descalificar esta partida.

2. Municipi de Rivas, Ejea de los Caballeros (Saragossa) Llavor certificada convencional Cultiu ecolgic Contaminaci detectada: Presncia de MON 810: 0,2% (carta de desqualificaci en Annex 4, pg. 118) Aquest segon cas correspon a Mariano Jimnez Lazcorreta, que va denunciar que tenia 43.000 kg de cereal contaminat, fet que li va suposar unes prdues econmiques de 4.000 euros, ja que el preu del transgnic al mercat s inferior al de l'ecolgic. Aquest agricultor de Rivas (Ejea de los Caballeros, Zaragoza) tenia 4,88 hectrees, repartides en tres parcelles, separades fsicament les unes de les altres (noms una delles tenia als voltants una parcella de blat de moro no ecolgic). La varietat sembrada era la llavor certificada Sancia, de la casa comercial Nickerson. El CAAE va prendre una mostra de les installacions d'una empresa certificada pel propi CAAE. Ats que va ser trobada contaminaci per MON 810, aquest organisme va procedir a desqualificar aquesta remesa.

TESTIMONIO
Este ao (2005) no he puesto maz ecolgico porque no tengo la seguridad de que no se me contamine. Si quieren una norma progresista, si quieren proteger la produccin ecolgica, deben prohibir los transgnicos.
Mariano Jimnez, diciembre de 2005

TESTIMONI
Aquest any (2005) no he posat blat de moro ecolgic perqu no tinc la seguretat que no se'm contamini. Si volen una norma progressista, si volen protegir la producci ecolgica, han de prohibir els transgnics.
Mariano Jimnez, desembre de 2005

3. Municipio de Binefar (Huesca) Semilla certificada convencional Cultivo ecolgico Contaminacin detectada: Presencia de MON 810: 0,5% Este tercer caso de descalificacin por contaminacin por transgnicos ocurri en el municipio de Binefar (el afectado ha expresado su voluntad de que no se mencionen sus datos). Este agricultor tena 4,10 hectreas de maz ecolgico, repartidas en dos parcelas separadas fsicamente una de otra, lindando ambas con parcelas de maz no ecolgico. La variedad de maz sembrada era la semilla certificada N-43, de la casa comercial Pioneer. El CAAE tom una muestra de las instalaciones de una

3. Municipi de Binfar (Osca) Llavor certificada convencional Cultiu ecolgic Contaminaci detectada: Presncia de MON 810: 0,5% Aquest tercer cas de desqualificaci a causa de contaminaci per transgnics va ocrrer al municipi de Binfar (l'afectat ha expressat la seva voluntat que no s'esmentin les seves dades). Aquest pags tenia 4,10 ha de blat de moro ecolgic, repartides en dues parcelles separades fsicament luna de laltra. Ambdues parcelles limitaven amb parcelles de blat de moro no ecolgic. La varietat de blat de moro sembrada era la llavor certificada N-43, de la casa comercial Pioneer. El CAAE va

La imposible coexistencia

66

La coexistncia impossible

empresa certificada por l mismo. Dado que se encontr contaminacin por MON 810, procedi a descalificar esta partida.

prendre una mostra de les installacions d'una empresa certificada per ell mateix. Ats que va trobar contaminaci per MON 810, va procedir a desqualificar aquesta partida.

Aragn, 2003
G

En agosto de 2003, Greenpeace localiz un campo de maz modificado genticamente (variedad Compa CB, evento Bt 176) en el municipio de Villanueva de Gllego (Zaragoza), a unos 200 metros de otro campo sembrado con maz convencional. El anlisis de una muestra del segundo campo demostr que estaba contaminado con el evento Bt 176.

Arag, 2003

L'agost de 2003, Greenpeace va localitzar un camp de blat de moro modificat genticament (varietat Compa CB, esdeveniment Bt 176) al municipi de Villanueva de Gllego (Saragossa), a uns 200 metres d'un altre camp sembrat amb blat de moro convencional. L'anlisi d'una mostra del segon camp va demostrar que estava contaminat amb la modificaci Bt 176.

Navarra, 2001: Campos de maz ecolgico contaminados

A finales de 2001, el Consejo de la Produccin Agraria Ecolgica de Navarra (CPAEN) detect la presencia de OMG en las cosechas de dos explotaciones ecolgicas de maz. Un anlisis ms detallado (sobre uno de los maces) revel que el agente contaminante era el evento Bt 176 presente en la variedad transgnica Compa CB. No se realiz un anlisis cuantitativo de las muestras, pero en los dos casos el material transgnico estaba presente en una proporcin superior al 0,05%. El Compa CB se cultivaba en Navarra en superficies pequeas, pero suficientes como para provocar contaminaciones. Se trata claramente de un caso de polinizacin cruzada. Como consecuencia de la contaminacin se descalificaron ambas producciones: los cultivos afectados, producidos segn las normas de la agricultura ecolgica, no pudieron entrar en el mercado de productos ecolgicos y solamente pudieron venderse como convencionales, lo cual representa un dao econmico evidente para el agricultor que, adems, no tiene derecho a ninguna compensacin. A raz del descubrimiento de estos casos de contaminacin, el CPAEN pidi al Parlamento de Navarra la prohibicin de los cultivos transgnicos, medidas estrictas de control para evitar la contaminacin gentica y una legislacin que establezca responsabilidades. Adems, una coalicin de productores y consumidores denunciaron las alarmantes consecuencias del cultivo de transgnicos y, en particular, las dificultades que encuentran los agricultores para controlar sus cultivos y asegurar una produccin y un consumo libres de transgnicos en el

Navarra, 2001: Camps de blat de moro ecolgic contaminats

A finals del 2001, el Consell de la Producci Agrria Ecolgica de Navarra (CPAEN) va detectar la presncia dOMG en les collites de dues explotacions ecolgiques de blat de moro. Una anlisi ms detallada (sobre un dels blats de moro) va revelar que l'agent contaminant era la modificaci Bt 176 present en la varietat transgnica Compa CB. No va ser realitzada una anlisi quantitativa de les mostres, per en tots dos casos, el material transgnic estava present en una proporci superior al 0,05%. El Compa CB era conreat a Navarra en superfcies petites, per suficients com per a provocar contaminacions. Es tracta clarament d'un cas de pollinitzaci creuada. Com a conseqncia de la contaminaci van ser desqualificades totes dues produccions: els conreus afectats, produts segons les normes de l'agricultura ecolgica, no van poder entrar al mercat de productes ecolgics i noms van poder ser venuts com a convencionals, la qual cosa representa un perjudici econmic evident per al pags que, a ms, no t dret a cap compensaci. Arran del descobriment d'aquests casos de contaminaci, el CPAEN va demanar al Parlament de Navarra la prohibici dels conreus transgnics, mesures estrictes de control per evitar la contaminaci gentica i una legislaci que estableixi responsabilitats. A ms, una coalici de productors i consumidors van denunciar les alarmants conseqncies del conreu de transgnics i, en particular, les dificultats que troben els pagesos per controlar els conreus i assegurar una producci i un consum lliures de transgnics en

La imposible coexistencia

67

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

futuro. Este caso provoc que casi todos los agricultores ecolgicos de Navarra abandonaran el cultivo de maz ecolgico.

el futur. Aquest cas va provocar que gaireb tots els pagesos ecolgics de Navarra abandonessin el conreu de blat de moro ecolgic.

Contaminacin de semillas
Existen muchas vas de contaminacin de las semillas. En muchos casos, la semilla que recibe el agricultor est contaminada, bien por error bien intencionadamente, por la empresa vendedora. Por otra parte, la siembra del maz suele realizarse por empresas de servicios agrcolas (el agricultor paga a una empresa para que realice la siembra, ya que se necesita maquinaria especfica y costosa). Generalmente estas empresas de servicios estn interesadas en sembrar el mayor nmero posible de hectreas en el menor tiempo posible, por lo que no se toman en serio la limpieza de la maquinaria al pasar de los campos de un agricultor a otro. Es frecuente, por lo tanto, que queden restos de semilla cuando se pasa de una parcela a otra, lo cual, si la semilla que precede es transgnica, supone una importante fuente de contaminacin. Todas las entrevistas y visitas realizadas confirman que no se siguen las medidas tcnicas para prevenir la contaminacin durante la siembra.

Contaminaci de llavors
Hi ha moltes vies de contaminaci de llavors. En molts casos, la llavor que el rep el pags est contaminada, ja sigui per error ja sigui intencionadament, per l'empresa venedora. Per altra banda, la sembra del blat de moro solen realitzar-la empreses de serveis agrcoles (el pags paga a una empresa perqu li faci la sembra, ja que cal maquinria especfica i costosa). Generalment aquestes empreses de serveis estan interessades a sembrar el major nombre possible d'hectrees en el menor temps possible, pel que no es prenen de deb la neteja de la maquinria al passar dels camps d'un agricultor a un altre. s freqent, per tant, que quedin restes de llavors quan es passa d'una parcella a una altra, la qual cosa, si la llavor que precedeix s transgnica, suposa una important font de contaminaci. Totes les entrevistes i visites realitzades confirmen que no es segueixen les mesures tcniques per prevenir la contaminaci durant la sembra.

Navarra y Aragn, 2001: contaminacin de semillas de soja para cultivo ecolgico

Navarra i lArag, 2001: contaminaci de llavors de soja per conreu ecolgic

A finales de 2001, el CPAEN descubri contaminacin por material transgnico en una partida de soja utilizada como pienso en una finca ecolgica de crianza de pollos. Tambin en este caso se vio obligado a descalificar la produccin de la finca, que haba comprado la soja a un agricultor ecolgico navarro. El origen de la contaminacin fue probablemente la semilla, comprada por el agricultor a la empresa Monsanto. No haba en aquel momento cultivos de soja en esta regin y no los haba habido en los ltimos 15 aos; sin embargo, los sacos de semillas contenan semillas transgnicas o contaminadas sin ninguna mencin en la etiqueta. Por lo tanto, esta semilla era ilegal en Espaa, ya que el cultivo de soja transgnica no est autorizado en la UE. A pesar de ello, Monsanto vendi la semilla y no pag compensaciones a los afectados por las prdidas econmicas sufridas.

A finals de 2001, el CPAEN va descobrir contaminaci per material transgnic en una remesa de soja utilitzada com a pinso en una finca ecolgica de criana de pollastres. Tamb en aquest cas es va veure obligat a desqualificar la producci de la finca, que havia comprat la soja a un agricultor ecolgic navarrs. L'origen de la contaminaci probablement va ser la llavor, que el pags havia comprat a Monsanto. En aquell moment en aquesta regi no hi havia conreus de soja i tampoc no els hi havia hagut durant els ltims 15 anys; no obstant aix, els sacs de llavors contenien llavors transgniques o contaminades sense que l'etiqueta ho esments. Per tant, aquesta llavor era illegal a Espanya, ja que el conreu de soja transgnica no est autoritzat a la UE. Tot i aix Monsanto va vendre la llavor i no va pagar compensacions als afectats per les prdues econmiques sofertes.

La imposible coexistencia

68

La coexistncia impossible

Posteriormente, las organizaciones agrarias EHNE y UAGA pidieron a un notario que extrajera muestras de un saco precintado de semillas de soja de la misma partida, que estaba en poder de un agricultor de CAAE, y las mandaron a analizar a dos laboratorios. Dieron positivo a la deteccin de OMG (a pesar de que Monsanto afirmaba insistentemente que no era transgnico!). ste es un caso de contaminacin por importacin de semillas, ya que stas venan de Estados Unidos.

COAG

Posteriorment, les organitzacions agrries EHNE i UAGA van demanar a un notari que extragus mostres d'un sac de llavors de soja precintat de la mateixa remesa que estava en poder d'un pags de CAAE i les van enviar a analitzar a dos laboratoris. Van donar positiu a la detecci dOMG (tot i que Monsanto afirmava insistentment que no era transgnic!). Aquest s un cas de contaminaci per importaci de llavors, i s que aquestes venien d'Estats Units.

TESTIMONIO
Yo, el ao pasado haca una variedad de maz especfica para decoracin y cuando vino la mquina estaba llena de maz transgnico. Las mquinas de precisin no se limpian. Todo se mezcla. Para sembrar deberan ser diferentes mquinas () y eso es casi imposible en la realidad.
Comunicacin personal de un agricultor ecolgico, 24-07-2005

TESTIMONI
Jo, l'any passat feia una varietat de blat de moro especfica per a decoraci i quan va venir la mquina estava plena de blat de moro transgnic. Les mquines de precisi no es netegen. Tot es barreja. Per sembrar haurien de ser mquines diferents () i aix en la realitat s gaireb impossible.
Comunicaci personal d'un pags ecolgic, 24-07-2005

La imposible coexistencia

69

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Contaminacin de piensos
G

Contaminaci de pinsos
G

Catalua: presencia de soja transgnica en piensos para ganado ecolgico

Catalunya: presncia de soja transgnica en pinsos per a bestiar ecolgic

En una campaa de anlisis del impacto de la contaminacin gentica en la agricultura ecolgica en Catalua, realizada en 2003 por el Consell Catal de Producci Agrria Ecolgica (CCPAE), se detect por lo menos un caso de contaminacin de piensos para ganado ecolgico (es probable que el CCPAE no hiciera pblicos otros casos). ste se conoce no por la informacin facilitada por el CCPAE, sino porque la ganadera afectada decidi darlo a conocer para denunciar su indefensin. Esta persona produce carne de ternera en una explotacin ecolgica y extensiva desde hace 15 aos. Las vacas y los terneros se alimentan con los pastos de sus prados, pero la ganadera utiliza un complemento de harina (maz, centeno, trigo, vitaminas y minerales) para los terneros en su fase de engorde. Los anlisis del pienso que emplea desvelaron que contena un 0,7% de soja modificada genticamente RoundUp Ready, cuando se supona que no deba contener soja en absoluto. Lo grave del caso fue que pasaron 6 meses desde que la empresa productora de piensos obtuvo el resultado hasta que se lo notific a la ganadera, por lo tanto la carne ya se haba comercializado y estaba dentro de la cadena alimentaria como ecolgica.

En una campanya d'anlisi de l'impacte de la contaminaci gentica en l'agricultura ecolgica a Catalunya, realitzada el 2003 pel consell Catal de Producci Agrria Ecolgica (CCPAE), va ser detectat almenys un cas de contaminaci de pinsos per a bestiar ecolgic (s probable que el CCPAE no fes pblics altres casos). Aquest cas es coneix no grcies la informaci facilitada pel CCPAE, sin perqu la ramadera afectada va decidir donar-lo a conixer per tal denunciar la seva indefensi. Aquesta persona produeix carn de vedella en una explotaci ecolgica i extensiva des de fa 15 anys. Les vaques i els vedells s'alimenten amb les pastures dels seus prats, per la ramadera utilitza un complement de farina (blat de moro, sgol, blat, vitamines i minerals) per als vedells durant la fase d'engreixament. Les anlisis del pinso que empra van revelar que contenia un 0,7% de soja modificada genticament RoundUp Ready, quan se suposava que no havia de contenir soja en absolut. El ms greu del cas va ser que van passar 6 mesos des que l'empresa productora de pinsos va obtenir el resultat fins que l'hi va notificar a la ramadera, per tant la carn ja s'havia comercialitzat i estava dintre de la cadena alimentria com a ecolgica.

Contaminacin por falta de segregacin de cosechas


Tal y como se demuestra en los captulos Segregacin, Trazabilidad, Etiquetado y Campos experimentales: fuera de control de este informe, existe una absoluta falta de segregacin en todas las etapas, desde la recogida hasta la comercializacin de la cosecha. Ello redunda en una constante contamnacin de las cosechas convencionales por las transgnicas.

Contaminaci per falta de segregaci de collites


Tal i com es demostra en el captol Segregaci, Traabilitat, Etiquetatge aix com en el captol Camps experimentals: fora de control, existeix una absoluta falta de segregaci en totes les etapes, des de la recollida fins a la comercialitzaci de la collita. Aix redunda en una constant contaminaci de les collites convencionals per les transgniques.

La imposible coexistencia

70

La coexistncia impossible

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

Algunas plantas dispersas por el campo son considerablemente ms altas, lo cual indica que se han mezclado semillas transgnicas y convencionales durante la siembra. Algunes plantes disperses pel camp sn considerablement ms altes, la qual cosa indica que s'han barrejat llavors transgniques i convencionals durant la sembra.

TODO BAJO CONTROL?


Esta foto fue tomada durante el verano de 2005 en el municipio de Bellcaire (Lleida), delante de la cooperativa. Se trata de una parcela sembrada con la variedad MG Jaral (MON 810), una variedad de plantas bajas. Sin embargo, se aprecian claramente unas plantas mucho ms altas, las cuales, analizadas, resultan ser no transgnicas. Consultado el dueo, se averigu que haba sembrado otra parcela suya con la variedad convencional Eleonora, de plantas mucho ms altas, y sin limpiar la mquina sembr este campo con semilla transgnica: con toda probabilidad las plantas ms altas corresponden a esta variedad convencional. Esto evoca una vez ms la falta de medidas para evitar la mezcla de semillas y, por lo tanto, la absoluta falta de control.

TOT SOTA CONTROL?


Aquesta foto va ser presa durant l'estiu de 2005 al municipi de Bellcaire (Lleida),davant de la cooperativa. Es tracta d'una parcella sembrada amb la varietat MG Jaral (MON 810), una varietat de plantes baixes. No obstant aix, s'aprecien clarament unes plantes molt ms altes, les quals, un cop analitzades, van resultar no ser transgniques. Consultat el propietari, es va esbrinar que havia sembrat una altra parcella seva amb la varietat convencional Eleonora, de plantes molt ms altes, i sense haver netejat la mquina havia sembrat aquest camp amb llavor transgnica: amb tota probabilitat les plantes ms altes corresponen a aquesta varietat convencional. Aix evoca una vegada ms la manca de mesures per a evitar la barreja de llavors i, per tant, l'absoluta falta de control.

La imposible coexistencia

71

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Greenpeace/Armestre

Activistas de Greenpeace se manifiestan a la entrada del Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentacin.

Activistes de Greenpeace es manifestan a lentrada del Ministeri dAgricultura, Pesca i Alimentaci.

Actitud de la Administracin
Mientras todo esto ocurre, mientras siguen siendo los afectados quienes cargan con las consecuencias y los culpables los propietarios de la tecnologa siguen adelante con la estrategia de contaminacin, las Administraciones en general no parecen mover ficha. El MAPA (concretamente la Oficina Espaola de Variedades Vegetales OEVV) sigue negando los casos. Los testimonios de los periodistas que han consultado a las distintas administraciones (como, por ejemplo, la mencionada oficina) van todos en el mismo sentido: el ministerio afirma no tener constancia de los casos de contaminacin. Todo ello a pesar de las innumerables cartas e informes enviados por grupos ambientalistas, colectivos de agricultores ecolgicos y organismos de certificacin y control a los Ministerios de Agricultura y de Medio Ambiente. Por otra parte, en lugar de salir en defensa de los sectores ms afectados, como el de la agricultura ecolgica, en lugar de llevar a cabo un anlisis serio y detallado de la situacin, y evaluar lo que hay realmente en el campo, determinados responsables del MAPA se dedican a proteger los intereses de las empresas que venden semilla transgnica, repitiendo frases como: qu ms da,

Actitud de l'Administraci
Mentre tot aix t lloc, mentre segueixen sent els afectats aquells carreguen amb les conseqncies i els culpables -els propietaris de la tecnologiasegueixen endavant amb l'estratgia de contaminaci, les Administracions en general no semblen moure fitxa. El MAPA (concretament l'Oficina Espanyola de Varietats Vegetals -OEVV-) segueix negant els casos. Els testimonis dels periodistes que han consultat les diferents administracions (com, per exemple, l'esmentada oficina) van tots en el mateix sentit: el ministeri afirma no tenir constncia dels casos de contaminaci. Tot aix malgrat les innombrables cartes i informes enviats per grups ambientalistes, collectius de pagesos ecolgics i organismes de certificaci i control als ministeris d'Agricultura i de Medi ambient. Per altra banda, enlloc de sortir en defensa dels sectors ms afectats, com el de l'agricultura ecolgica, enlloc de dur a terme una anlisi seriosa i detallada de la situaci, i avaluar all que realment hi ha al camp, determinats responsables del MAPA es dediquen a protegir els interessos de les empreses que venen llavor transgnica, repetint frases com ara: tant se val, no shi perd gran cosa, noms es tracta d'uns quants pagesos ecol-

La imposible coexistencia

72

La coexistncia impossible

no se pierde gran cosa, solamente se trata de unos cuantos agricultores ecolgicos contaminados. A modo de ejemplo, la misma OEVV afirmaba en enero a un periodista32 que solamente tena constancia de tres denuncias de casos de contaminacin en Espaa, una en Albacete, una en Huesca y una en Lleida. En los tres casos afirmaba haber realizado anlisis y concluido que no exista contaminacin:
G

gics contaminats. A tall d'exemple, la mateixa OEVV afirmava el gener a un periodista32 que noms tenia constncia de tres denncies de casos de contaminaci a Espanya, una a Albacete, una a Osca i una a Lleida. Per tots tres casos afirmava haver realitzat anlisis i haver concls que no hi havia contaminaci:
G

Del caso de Albacete, las organizaciones ecologistas no saben nada, lo cual habla de la transparencia con que actan los responsables. Del caso de Lleida (en Bellcaire), el agricultor afectado afirma que, en 2004, a la vista de que el CCPAE no vena a analizar su cosecha, solicit una visita de un representante del MAPA, el cual se person pero se neg a tomar muestras.

Del cas d'Albacete, les organitzacions ecologistes no en saben res, la qual cosa parla de la transparncia amb que actuen els responsables. Del cas de Lleida (a Bellcaire), l'agricultor afectat afirma que, el 2004, tenint en compte que el CCPAE no venia a analitzar la seva collita, va sollicitar la visita d'un representant del MAPA, el qual va personar-se-li per es va negar a prendre mostres. Quant al cas d'Osca, es tracta dall explicat ms amunt que es va esdevenir a Sarinyena lany 2004: s un clar exemple de contaminaci. No obstant aix, el MAPA, que en el seu moment va repetir l'anlisi que havia realitzat el Comit Aragons d'Agricultura Ecolgica (tots dos mostren resultats positius de contaminaci per dos transgens distints) ara sestima ms dir que no s un cas de contaminaci i acusar el pags de mal seleccionador de llavors. De nou un cas d'atac a la vctima en lloc de buscar responsabilitats en els propietaris de les patents del MON 810 i del Bt 176!

G G

En cuanto al caso de Huesca, se trata del explicado ms arriba, acontecido en Sariena en 2004, y es un claro ejemplo de contaminacin. Sin embargo, el MAPA, que en su momento repiti el anlisis que haba realizado el Comit Aragons de Agricultura Ecolgica (ambos arrojan resultados positivos de contaminacin por dos transgenes distintos), prefiere ahora decir que no es un caso de contaminacin y acusar al agricultor de ser un mal seleccionador de semillas. Una vez ms, un caso de ataque a la vctima en lugar de buscar responsabilidades en los dueos de las patentes del MON 810 y del Bt 176!

Quin paga?
Los costes econmicos asociados a las contaminaciones siguen siendo asumidos por las vctimas de las mismas y por la sociedad civil. Nadie hace responsables a los dueos de la tecnologa, de las patentes, responsables absolutos de los daos. Mientras la tendencia mundial es un aumento de las formas de produccin respetuosas con el medio ambiente, la superficie de maz ecolgico en Espaa est reducindose a una velocidad alarmante. El nico motivo por el que los agricultores abandonan su produccin es el temor a resultar contaminados. La mayor parte de los productores consultados afirman que no volvern a repetir el ao que viene. Las cifras hablan por si solas: en

Qui paga?
Els costos econmics associats a les contaminacions segueixen sent assumits per les vctimes i per la societat civil. Ning no en fa responsables els propietaris de la tecnologia, de les patents, responsables absoluts dels perjudicis. Mentre la tendncia mundial s un augment de les formes de producci respectuoses amb el medi ambient, la superfcie de blat de moro ecolgic a lEstat espanyol sest veient reduda a una velocitat alarmant. L'nic motiu pel qual els pagesos abandonen la seva producci s la por de resultar contaminats. La major part dels productors consultats afirmen que l'any que ve no tornaran a repetir. Les xifres parlen per si soles: a lArag, per exemple, lany 2004 la superfcie de blat de moro

32. 23 de enero de 2006. Comunicacin personal a un periodista de El Pas.

32. 23 de gener de 2006. Comunicaci personal a un periodista d El Pas.

La imposible coexistencia

73

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

TESTIMONIO
Javier, un agricultor ecolgico, comenta: Cuando el otro hace transgnico, qu puedo yo decirle? Mi vecino no es mi enemigo. Es mi compaero de clase desde pequeo, de ir a las fiestas, de ir a bailar (), de todo. Es una comunidad pequea y hacemos una vida en comn. Es mi amigo (). Antes de ponerme a malas con los otros payeses, yo dejo de hacer maz.
Comunicacin personal, 16-04-2005

ecolgic era de 124 hectrees mentre que el 2005 va passar a 37 hectrees33 (la reducci de la superfcie de blat de moro lany 2005 a causa de l'escassetat d'aigua no explica, ni de bon tros, aquesta prdua d'hectrees en ecolgic). Aix suposa una greu agressi a l'nica alternativa real davant del model agrari industrial dominant, que ha demostrat mpliament els danys socials i ambientals que genera.

TESTIMONI
Javier, un pags ecolgic, comenta: Quan l'altre fa transgnic, qu puc jo dir-li? El meu ve no s el meu enemic. s el meu company de classe des de petit, d'anar a les festes, d'anar a ballar (), de tot. s una comunitat petita i fem una vida en com. s el meu amic (). Abans de posar-me a males amb els altres pagesos, jo deixo de fer blat de moro.
Comunicaci personal, 16-04-2005

Aragn, por ejemplo, la superficie de maz ecolgico en 2004 era de 124 hectreas mientras que en 2005 pas a 37 hectreas33 (la reduccin de la superficie de maz en 2005 por la escasez de agua no explica ni mucho menos esta prdida de hectreas en ecolgico). Esto supone una grave agresin a la nica alternativa real al modelo agrario industrial dominante, que ha demostrado ampliamente los daos sociales y ambientales que genera.

EN RESUMEN
Los casos de contaminacin de cultivos convencionales y ecolgicos se multiplican. Agricultores ecolgicos asisten impotentes a la desclasificacin de sus cultivos, sin recibir ningn tipo de compensacin, y acaban abandonando la produccin ecolgica. La Administracin dice no tener constancia de que se produzcan contaminaciones.

EN RESUM
Els casos de contaminaci de conreus convencionals i ecolgics es multipliquen. Agricultors ecolgics assisteixen impotents a la desclassificaci dels seus conreus, sense rebre cap tipus de compensaci, i acaben abandonant la producci ecolgica. L'Administraci diu no tenir constncia que es produeixin contaminacions.

33. Datos suministrados por el CAAE.

33. Dades trameses pel CAAE.

La imposible coexistencia

74

La coexistncia impossible

10. Campos experimentales: fuera de control!


Espaa, adems de ser el pas europeo con ms hectreas de maz transgnico a escala comercial, ha encabezado en los ltimos aos el nmero de campos experimentales. Desde 1993 hasta 2005 se han notificado ms de 300 ensayos34. La gran mayora de estos ensayos un 87% han sido llevados a cabo por el sector privado (principalmente las grandes empresas biotecnolgicas como Pioneer o Syngenta. Ver tabla). Esto podra explicar por qu la investigacin se centra en unos pocos cultivos principalmente el maz, ya que las empresas privadas suelen trabajar esencialmente con aquellos productos que tienen un mercado potencial muy grande, bajos costes y amplias expectativas de comercializacin.

10. Camps experimentals: fora de control!


A ms de ser el pas europeu amb ms hectrees de blat de moro transgnic a escala comercial, lEstat espanyol ha estat al capdavant pel que fa al nombre de camps experimentals durant els darrers anys. Des de 1993 fins a 2005, han estat notificats ms de 300 assajos34. La gran majoria d'aquests assajos un 87% han estat duts a terme pel sector privat (principalment les grans empreses biotecnolgiques com Pioneer o Syngenta: vegeu la taula de sota). Aix podria explicar per qu la investigaci se centra en uns pocs conreus principalment el blat de moro, ja que les empreses privades solen treballar essencialment amb aquells productes que presenten un mercat potencial realment gran, uns costos baixos i unes mplies expectatives de comercialitzaci.

Nmero de autorizaciones de liberacin voluntaria en Espaa, 1993-2005 Nombre dautoritzacions dalliberament voluntari a Espanya, 1993-2005 Ao Any Centro privado Centre privat Centro pblico Centre pblic Total Total %Privado/total %Privat/total 3 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 Total Total 265

11

16

37

38

36

10

16

14

36

19

21

41

12

19

41

47

42

11

18

18

41

21

24

306

100

92

89

84

90

81

86

91

89

78

88

90

87

87

FUENTE: Joint Research Center35; Ferrer, 2005 (DARP de la Generalitat de Catalunya)36.

FONT: Joint Research Center35; Ferrer, 2005 (DARP de la Generalitat de Catalunya)36.

34. Es importante tener en cuenta que una notificacin puede servir para experimentar con un mismo evento en varias localizaciones y, por lo tanto, las parcelas donde se han hecho estos ensayos son muchas ms. 35. El Joint Research Center (Centro Comn de Investigaciones) de la Comisin Europea gestiona la base de datos europea de campos experimentales MG. sta puede ser consultada en: http://gmoinfo.jrc.it/ 36. Situacin de los OMG en Catalua. Marco Regulador, 27 jornadas de productos fitosanitarios del Instituto Qumico de Sarri, 25 y 26 de octubre de 2005. Disponible en: www.ruralcat.net/ruralcatApp/gecNews.Module.ruralcat?sec torid=5&contentId=635199

34. Cal tenir present que una notificaci pot servir per experimentar amb una mateixa modificai en ms dun lloc. Per aix les parcelles en qu han estat realitzats aquests assajos sn moltes ms. 35. El Joint Research Center (Centre Com dInvestigacions) de la Comissi Europea gestiona la base de dades europea de camps experimentals MG, que pot ser consultada a: http://gmoinfo.jrc.it/ 36. Situaci dels OMG a Catalunya. Marc Regulador, 27. jornades de productes fitosanitaris de lInstitut Qumic de Sarri, 25 i 26 doctubre de 2005. Disponible a www.ruralcat.net/ruralcatApp/gecNews.Module.ruralcat?sectorid=5&c ontentId=635199

La imposible coexistencia

75

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Tal y como se desarrolla en este captulo, las condiciones en que se realizan los ensayos en los campos experimentales demuestran una absoluta falta de control:
G

Com veurem en aquest captol, les condicions en qu es realitzen els assajos als camps experimentals demostren una absoluta manca de control:
G

Se llevan a cabo sin ningn tipo de aislamiento con el medio, con las poblaciones humanas o con las parcelas de cultivo cercanas, a pesar de que en la mayor parte de los casos se trata de maces no aprobados para su comercializacin. No se respetan las distancias recomendadas. No queda claro quin autoriza los ensayos. Existen campos experimentales sin autorizacin. Se ha podido comprobar cmo, en varios casos, se mezclan en un campo experimental las variedades no autorizadas para comercializacin con las que s lo estn. En algunos casos se camuflan bajo otro nombre, por ejemplo, campos de demostracin. No estn convenientemente sealizados. Es imposible, en la mayor parte de los casos, obtener informacin sobre ellos.
G G G G

Els assajos en qesti es duen a terme sense cap tipus d'allament del medi, de les poblacions humanes o de les parcelles de conreu properes, tot i que majoritriament es facin amb blats de moro no aprovats per ser comercialitzats No sn respectades les distncies recomenades. No queda clar qui autoritza els assajos. Hi ha camps experimentals que no tenen autoritzaci. En diversos casos s'ha pogut comprovar que en un camp experimental shi barregen varietats no autoritzades per la comercialitzaci amb varietats que s que ho estan. En alguns casos es camuflen sota el nom de, per exemple, camps de demostraci. No estan convenientment senyalitzats. En la major part dels casos s impossible dobtenir-ne informaci.

G G G G

G G

G G

Opacidad de la Administracin: se niega a publicar informacin sobre la ubicacin de los campos experimentales
Toda la informacin sobre los campos experimentales debera ser accesible al pblico, tanto la relativa a su ubicacin como la referente a los expedientes que explican las medidas de seguridad que se hayan aplicado. Sin embargo, muchos de ellos no figuran en la web de la Comisin Europea (CE), en la que deberan estar publicados todos los ensayos, ni en el BOE. En el caso de Catalua, varias organizaciones (por ejemplo, la Associaci Naturalista de Girona ANG y la Assemblea Pagesa de Catalunya APC) han pedido mltiples veces la lista de los campos experimentales. Un ejemplo, el 3 de mayo de 2004 la APC pidi la lista de todos los campos experimentales de Catalua autorizados para ese ao. La respuesta del DARP, que no lleg hasta el 30 de julio, (ver Anexo 4, pg. 119) fue una lista de las autorizaciones concedidas durante el ao. La lista

Lopacitat de lAdministraci: es nega a publicar informaci sobre la ubicaci dels camps experimentals
Tota la informaci sobre els camps experimentals hauria de ser accessible al pblic, tant la referent a la ubicaci com la referent als expedients que expliquen les mesures de seguretat que han estat aplicades. Tot i aix, molts dells no figures ni al web de la CE, lloc en qu haurien destar publicats tots els assajos, ni al BOE. En el cas de Catalunya, hi ha hagut diverses organitzacions com per exemple, lAssociaci Naturalista de Girona ANG i lAssemblea Pagesa de Catalunya APC que han demanat mltiples vegades el llistat de camps experimentals. Daquesta manera, per exemple, el 3 de maig de 2004 lAPC va demanar el llistat de tots els camps experimentals de Catalunya amb autoritzaci dassaig. La resposta del DARP, que no va arribar fins el 30 de juliol 4 (vegeu Annex 4, pg. 119),

La imposible coexistencia

76

La coexistncia impossible

era incompleta, en algunos casos las coordenadas de los campos eran falsas y en otros no seguan el formato adecuado (de las 11 autorizaciones, seis tenan las mismas coordenadas, como si fueran el mismo campo). Se hicieron comprobaciones sobre el terreno y los campos que se localizaron no tenan ninguna indicacin que mostrara que se trataba de campos experimentales, tal y como obliga la directiva europea. Esta actitud de opacidad de la Administracin contrasta con las afirmaciones realizadas por los responsables polticos que repiten que la transparencia es una de las prioridades en el tema de los transgnicos y demuestra, una vez ms, que las empresas biotecnolgicas multinacionales estn campando a sus anchas por el territorio mediante la poltica de hechos consumados, sin que ninguna Administracin tenga el valor de ponerles freno.

consistia en un llistat de les autoritzacions concedides al llarg de lany. El llistat era incomplet, en alguns casos les coordenades dels camps eren falses i en daltres no seguien el format adient (sis de les 11 autoritzacions tenien les mateixes coordenades com si fossin el mateix camp). Fetes sobre el terreny les comprovacions pertinents, vam observar que els camps localitzats no tenien res que indiqus que eren camps experimentals, tal i com hi obliga la directiva europea. Aquesta actitud dopacitat de lAdministraci contrasta amb les afirmacions realitzades per part dels responsables poltics que no deixen de repetir que la transparncia s una de les prioritats en el tema dels transgnics. Tot plegat torna a demostrar que les empreses multinacionals biotecnolgiques fan la seva arreu del territori mitjanant una poltica de fets consumats, sense que cap administraci no tingui prou valor de parar-los els peus.

Normativa espaola relativa a los campos de experimentacin


En el mbito europeo, la Directiva 2001/18/CE37 regula la metodologa de autorizacin y los requisitos que deben cumplir los campos experimentales a cielo abierto (liberacin voluntaria de OMG en el medio ambiente). La transposicin de esta directiva al mbito espaol se traduce en el Real Decreto 178/200438, en el que se define un procedimiento muy estricto para autorizar el cultivo de los campos experimentales, ya que se considera que en ellos se van a realizar ensayos cientficos que conllevan un alto riesgo para la salud humana y el medio ambiente. Los pasos a seguir para conseguir una autorizacin son los siguientes: 1. La empresa que quiere llevar a cabo el ensayo tiene que solicitar una autorizacin al MAPA o a la Administracin competente de la comunidad autnoma. En esta solicitud se deben incluir una serie
37. Directiva 2001/18/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 12 de marzo de 2001 sobre la Liberacin Intencional en el Medio Ambiente de Organismos Modificados Genticamente. 38. Real Decreto 178/2004, de 30 de enero, por el que se aprueba el Reglamento general para el desarrollo y ejecucin de la Ley 9/2003, de 25 de abril, por la que se establece el Rgimen Jurdico de la Utilizacin Confinada, Liberacin Voluntaria y Comercializacin de Organismos Modificados Genticamente. Publicado en el BOE n 27, el 31 de enero de 2004, pgs: 4.171-4.216.

Normativa espanyola relativa als camps d'experimentaci


En l'mbit europeu, la Directiva 2001/18/CE37 regula la metodologia d'autoritzaci i els requisits que han de complir els camps experimentals a cel obert (alliberament voluntari dOMG al medi ambient). La transposici d'aquesta directiva a l'mbit espanyol es tradueix en el Reial decret 178/200438, en el qual es defineix un procediment molt estricte per autoritzar el conreu dels camps experimentals, ja que es considera que en aquests camps shi realitzaran assajos cientfics que comporten un alt risc per a la salut humana i el medi ambient. Les passes que cal seguir per tal daconseguir una autoritzaci sn les segents: 1. L'empresa que vol dur a terme l'assaig ha de sollicitar una autoritzaci al MAPA o a l'Administraci competent de la comunitat aut-

37. Directiva 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de mar de 2001 sobre lAlliberament Intencional al Medii Ambient dOrganismes Modificats Genticament. 38. Reial Decret 178/2004, de 30 de gener, pel qual queda aprovat el Reglament general per al desenvolupament i execuci de la Llei 9/2003, de 25 dabril, que estableix el Rgim Jurdic de ls Confinat, lAlliberament Voluntari i Comercialitzaci dOrganismes Modificats Genticament. Publicat al BOE n. 27, el 31 de gener de 2004, pgs: 4.1714.216.

La imposible coexistencia

77

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

de documentos, entre los que cabe destacar un estudio tcnico (que incluya informacin sobre posibles interacciones con el medio receptor y un plan de seguimiento sobre los efectos del OMG), una evaluacin de los riesgos para la salud humana y el medio ambiente, y los datos de ensayos similares que se hayan realizado en cualquier Estado miembro de la UE. 2. El MAPA o la comunidad autnoma deben hacer llegar la solicitud a la Direccin General de Calidad y Evaluacin Ambiental (DGCEA) del Estado espaol. 3. La DGCEA tiene que enviar el resumen del expediente y los informes de asesoramiento a las administraciones competentes de los otros Estados miembros de la UE y a la Comisin Europea. La Comisin Europea tiene que hacer pblica esta informacin a travs de la siguiente web: http://gmoinfo.jrc.it/info.asp. 4. Cualquier ciudadano de la UE tiene un plazo de 30 das para realizar comentarios sobre el ensayo en cuestin, a travs de la misma web. 5. La CE enva los comentarios a la DGCEA. 6. La DGCEA enva toda la informacin de la Comisin Europea a la Administracin competente de la comunidad autnoma o al MAPA. 7. La Administracin competente tiene que someter el expediente de solicitud a informacin pblica durante 30 das. 8. La Administracin competente, una vez analizados los documentos y datos aportados, los resultados de la informacin pblica y, en su caso, los resultados de las consultas e informaciones adicionales practicadas, as como las observaciones realizadas por los otros Estados miembro de la UE, resolver sobre el ensayo solicitado. En cuanto a las condiciones tcnicas que deben cumplir los campos experimentales en Espaa, la solicitud debe incluir: a) Una descripcin detallada de los OMG que van a liberarse al medio ambiente. b) Una descripcin detallada de las posibles interacciones con el medio ambiente, incluyendo la capacidad de transmisin gentica (contaminacin por polinizacin cruzada) con otras variedades y especies vegetales.

noma. En aquesta sollicitud cal incloure-hi una srie de documents, dentre els quals en podem destacar un estudi tcnic (el qual ha de contenir informaci sobre interaccions possibles amb el medi receptor i un pla de seguiment sobre els efectes de lOMG), una avaluaci dels riscos per a la salut humana i el medi ambient, i les dades d'assajos similars que hagin estat realitzats en qualsevol Estat membre de la UE. 2. El MAPA o la comunitat autnoma han de fer arribar la sollicitud a la Direcci general de Qualitat i Avaluaci Ambiental (DGCEA) de l'Estat espanyol. 3. La DGCEA ha d'enviar el resum de l'expedient i els informes d'assessorament tant a les administracions competents dels altres Estats membre de la UE com a la Comissi Europea. La Comissi Europea ha de fer pblica aquesta informaci a travs del segent web: http://gmoinfo.jrc.it/info.asp 4. Qualsevol ciutad de la UE t un termini de 30 dies per realitzar comentaris sobre l'assaig en qesti, a travs del mateix web. 5. La Comissi Europea envia els comentaris a la DGCEA. 6. La DGCEA envia a l'Administraci competent de la comunitat autnoma o al MAPA tota la informaci rebuda de la Comissi Europea. 7. L'Administraci competent ha de sotmetre l'expedient de sollicitud a informaci pblica durant 30 dies. 8. L'Administraci competent resoldr sobre l'assaig sollicitat, una cop hagi analitzat els documents i les dades aportades, els resultats de la informaci pblica i, si sescau, els resultats de les consultes practicades i informacions addicionals, aix com les observacions realitzades per part daltres Estats membre de la UE. Quant a les condicions tcniques que han dacomplir els camps experimentals a lEstat espanyol, la sollicitud ha d'incloure: a) Una descripci detallada dels OMG que seran alliberats al medi ambient. b) Una descripci detallada de les possibles interaccions amb el medi ambient, inclosa la capacitat de transmissi gentica (contaminaci per pollinitzaci creuada) amb altres varietats i espcies vegetals.

La imposible coexistencia

78

La coexistncia impossible

c) Las medidas de control y de tratamiento de los residuos generados que deben aplicarse durante los ensayos. d) Las medidas para evitar la diseminacin de los OMG fuera del lugar del ensayo, protegerlo de la entrada de personas no autorizadas y evitar la entrada de animales. e) Los mtodos de destruccin de los residuos generados y de la cosecha para que no entre en la cadena alimentaria. Tal y como se puede observar, el procedimiento de autorizacin de campos experimentales con variedades MG no autorizadas es complejo y debe ser cumplido por cualquier empresa que quiera cultivar alguna variedad de este tipo en el territorio espaol. Como hemos visto, es obligatorio establecer un periodo de informacin pblica antes de proceder a la autorizacin y, adems, tanto el expediente de solicitud como el de autorizacin deben publicarse en la web del Centro Comn de Investigaciones (Joint Research Center) de la Comisin Europea. Respecto a las condiciones tcnicas que se exigen a este tipo de campos, se puede apreciar que es muy importante que no se produzca una diseminacin de material gentico fuera del lugar de ensayo, ya sea por diseminacin de polen o por contacto con personas y animales. La realidad, sin embargo, es que las empresas de semillas incumplen sistemticamente tanto los procedimientos de autorizacin como las medidas tcnicas de aislamiento, y que las administraciones (sobre todo el DARP de la Generalitat de Catalunya) ni las hacen cumplir ni cumplen sus propias obligaciones antes de proceder a la autorizacin. A continuacin se relatan los casos de varios campos experimentales analizados en Catalua durante los ltimos aos. La mayora de ellos son responsabilidad de la empresa Pioneer Seeds que lleva aos incumpliendo el procedimiento enumerado anteriormente, sin que el DARP ni la Administracin central hayan tomado ninguna medida para impedirlo.

c) Les mesures de control i de tractament dels residus generats que han de ser aplicades durant els assajos. d) Les mesures destinades a evitar la disseminaci dels OMG fora del lloc de l'assaig, aix com les mesures destinades evitar que persones no autoritzades i animals entrin als camps. e) Els mtodes de destrucci tant de la collita com dels residus generats per tal que cap daquests elements no entri en la cadena alimentria. Tal i com podem veure, el procediment d'autoritzaci de camps experimentals amb varietats MG no autoritzades s prou complex. Qualsevol empresa que vulgui conrear alguna varietat d'aquest tipus en el territori espanyol ha de respectar aquest procediment. Com hem vist, s obligatori establir un perode d'informaci pblica abans de procedir a l'autoritzaci i, a ms, tant l'expedient de sollicitud com el d'autoritzaci han de ser publicats al web del Centre Com d'Investigacions (Joint Research Center) de la Comissi Europea. Respecte a les condicions tcniques que s'exigeixen a aquest tipus de camps, podem apreciar que s molt important que no es produeixi cap disseminaci de material gentic fora del lloc d'assaig, ja sigui per disseminaci de pollen o per contacte amb persones i animals. La realitat, no obstant aix, ens ha perms constatar que les empreses de llavors incompleixen sistemticament tant els procediments d'autoritzaci com les mesures tcniques d'allament. A ms a ms, les administracions (sobretot el DARP de la Generalitat de Catalunya) ni fan respectar ni respecten les seves prpies obligacions abans de procedir a qualsevol autoritzaci. A continuaci relatem els casos de diversos camps experimentals analitzats a Catalunya durant els ltims anys. La majoria daquests casos sn responsabilitat de l'empresa Pioneer Seeds que du anys incomplint el procediment exposat anteriorment, sense que ni el DARP ni lAdministraci estatal hagin realitzat cap acci per impedir-ho.

La imposible coexistencia

79

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

SEMILLAS PARA DIVULGACIN?


Esta imagen corresponde a una etiqueta de un saco de semillas entregado por un agricultor a la Assemblea Pagesa de Catalunya. Se trata de la variedad SF 1112 T y se puede leer en ella la palabra "divulgacin". Cuando se sembraron las semillas contenidas en este saco (abril de 2005) esta variedad era ilegal para cultivo comercial, dado que es una de las 14 que se incorporaron al catlogo de semillas en julio de 2005. Con frecuencia las casas de semillas, como tcnica de publicidad, suministran sacos de semillas para divulgacin (con la idea de ensear los sacos o para mostrarlos en exposiciones). Sin embargo estas semillas a menudo llegan al campo porque quien las recibe las siembra. Por lo tanto, una vez ms se plantean los interrogantes: Quin controla a los comerciales de las casas de semillas? Cmo puede ser que se distribuyan sacos de variedades no autorizadas a los agricultores? Cmo garantiza la Administracin que las semillas prohibidas no acabarn en el campo? Qu tipo de seguimiento se hace para poder garantizar la posterior segregacin y trazabilidad?

LLAVORS PER A DIVULGACI?


Aquesta imatge correspon a letiqueta d'un sac de llavors que un pags va entregar a lAssemblea Pagesa de Catalunya. Es tracta de la varietat SF 1112 T i shi pot llegir la paraula "divulgaci". Quan labril de 2005 les llavors daquest sac van ser sembrades aquesta varietat era illegal per al conreu comercial ats que s una de les 14 llavors que van ser incorporades al catleg de llavors el juliol de 2005. Freqentment les cases de llavors, com a tcnica de publicitat, subministren sacs de llavors per a divulgaci (amb la idea d'ensenyar els sacs o per a mostrar-los en exposicions). No obstant aix aquestes llavors sovint arriben al camp, i s que aquell que les rep les sembra. Per tant, altre cop ms sorgeixen certs interrogants: Qui controla els comercials de les cases de llavors? Com pot ser que alg doni als pagesos sacs de varietats no autoritzades? Com garanteix l'Administraci que les llavors prohibides no acabaran al camp? Quin tipus de seguiment es fa per tal de poder garantir la posterior segregaci i traabilitat?

La imposible coexistencia

80

La coexistncia impossible

Spendeler/Amigos de la Tierra

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

Los campos de demostracin se han convertido en un acto de propaganda masivo.

Els camps de demostraci han esdevingut un immens acte de propaganda.

Casos de incumplimiento de la normativa de campos experimentales en Catalua


Durante los ltimos tres aos la empresa Pioneer Seeds ha estado sembrando campos experimentales sin seguir ninguno de los procedimientos de autorizacin definidos por las directivas europeas y por su transposicin al mbito estatal. La empresa los define como campos de demostracin, que consisten en pequeas parcelas en las cuales se siembran lneas de maz de variedades MG no autorizadas al lado de otras variedades de maz convencional o de variedades MG autorizadas. El objetivo bsico de estos campos es, por un lado, mostrar a los agricultores de la zona el comportamiento agronmico de cada variedad y, por otro, presentar en sociedad las nuevas variedades que, aunque actualmente no estn inscritas en los registros, tienen amplias probabilidades de aprobarse en el futuro. La prctica habitual consiste en organizar un acto pblico en el momento de la cosecha, al que se convoca a todos los agricultores de la zona. Se les invita a una comida, acompaada de la entrega de obsequios a los asistentes. Durante el acto de demostracin se cosecha cada variedad por separado, y, despus de calcular producciones, se deposita el grano en un remolque que posteriormente ser vendido como maz convencional. Los campos de demostracin de variedades convencionales no MG hace dcadas que se cultivan en

Casos d'incompliment de la normativa de camps experimentals a Catalunya


Durant els darrers tres anys l'empresa Pioneer Seeds ha estat sembrant camps experimentals sense seguir cap dels procediments d'autoritzaci definits per les directives europees i estatals. L'empresa els defineix com a camps de demostraci. Aquests capms consisteixen en petites parcelles en les quals shi sembren lnies de blat de moro de varietats MG no autoritzades al costat d'altres varietats de blat de moro convencional o de varietats MG autoritzades. L'objectiu bsic d'aquests camps s, d'una banda, mostrar als pagesos de la zona el comportament agronmic de cada varietat i, per un altre, presentar en societat les noves varietats que, encara que actualment no estan inscrites en els registres, tenen mplies probabilitats de ser aprovades en un futur. La praxis habitual consisteix a organitzar un acte pblic en el moment de la collita, al qual es convoca a tots els pagesos de la zona. Se'ls convida a un dinar acompanyat duna entrega d'obsequis per a tots els assistents. Durant l'acte de demostraci es cull cada varietat per separat, i, desprs de calcular produccions, es diposita el gra en un remolc que posteriorment ser venut com blat de moro convencional. Els camps de demostraci de varietats convencionals no MG fa dcades que es conreen en lespai catal i s'han convertit en un acte de propaganda

La imposible coexistencia

81

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

Campo de demostracin de Pioneer en Algerri, 2004.

Camp de demostraci de Pioneer a Algerri, 2004.

el campo cataln y se han convertido en un acto de propaganda masivo de nuevos productos o tratamientos que las multinacionales estn interesadas en sacar al mercado. Este procedimiento no representa ninguna ilegalidad, siempre y cuando las variedades que se siembren estn autorizadas para cultivo comercial; ahora bien, cuando alguna de ellas sea una variedad MG no inscrita en el Registro de Variedades Vegetales, entonces el campo de demostracin cambia de categora y pasa a clasificarse como campo experimental de liberacin voluntaria de OMG en el medio ambiente, y debe seguir el protocolo de autorizacin y control explicitado ms arriba. A continuacin se describen, por orden cronolgico, los casos detectados de incumplimiento de la ley por parte de Pioneer, las acciones llevadas a cabo por diversos colectivos y la respuesta dada por la Administracin. Todos estos casos demuestran que la impunidad con la que actan las multinacionales es sorprendente, llegando a publicitar, sin ningn tipo de temor, los campos experimentales no autorizados.

massiu de nous productes o tractaments que les multinacionals volen treure al mercat. Aquest procediment no representa cap illegalitat, sempre que les varietats que se sembrin estiguin autoritzades per a cultiu comercial; ara b, si alguna d'elles s una varietat MG no inscrita en el Registre de Varietats Vegetals, aleshores el camp de demostraci canvia de categoria i passa a classificar-se com a camp experimental d'alliberament voluntari dOMG al medi ambient, i ha de seguir el protocol d'autoritzaci i control que hem explicitat ms amunt. A continuaci descrivim, per ordre cronolgic, els casos que hem detectat d'incompliment de la llei per part de Pioneer, les accions dutes a terme per diversos collectius i la resposta donada per l'Administraci. Tots aquests casos demostren que la impunitat amb qu actuen les multinacionals s tan sorprenent que fins i tot arriben a publicitar els camps experimentals no autoritzats sense cap mena de temor.

La imposible coexistencia

82

La coexistncia impossible

Assemblea Pagesa de Catalunya Plataforma Transgnics Fora!

Assemblea Pagesa de Catalunya Plataforma Transgnics Fora!

Assemblea Pagesa de Catalunya Plataforma Transgnics Fora!

Variedades transgnicas nicamente autorizadas para cultivo experimental se recolectan y mezclan con variedades autorizadas para comercializacin.

Varietats transgniques nicament autoritzades pel conreu experimental es recollecten i barregen amb varietats autoritzades per a la comercialitzaci.

Algerri (LLeida) Octubre de 2003


El 7 de octubre de 2003, la empresa Pioneer invit a agricultores de LLeida a asistir a un acto pblico en el municipio de Algerri (Lleida), en un campo propiedad del empresario Torremorell. Asistieron 200 personas provenientes de distintas localidades leridanas. El acto consista en comprobar los rendimientos de diferentes variedades de maz de la empresa, dos de las cuales eran modificadas genticamente con el evento MON 810: la variedad PR33P67 (P67) y la variedad PR33N44 (N44). La P67 era la nica variedad de Pioneer que estaba autorizada para su comercializacin39, mientras que la N44 nicamente se poda utilizar con fines experimentales. Despus de ser cosechadas todas las variedades, incluida la N44, se mezcl todo el grano en un nico remolque. As, esta variedad se junt con el resto de maz recolectado, incumpliendo la normativa espaola que prohbe la mezcla y la comercializacin de variedades no autorizadas. Ante estos hechos, la APC realiz una denuncia en la comisara de los Mossos d'Esquadra de Balaguer (el documento de la denuncia figura en el Anexo 4 este informe, pgs. 120-121). La intencin era conseguir que la variedad transgnica N44 no fuera comercializada y no entrara en la cadena alimentaria, sino que fuera destruida. Al estar todas las variedades mezcladas, toda la partida de grano se haba contaminado por su contacto con la variedad no autorizada. Una vez realizada la denuncia, los Mossos dEsquadra procedieron a la inmobilizacin del
39. Orden APA/520/2003, de 27 de febrero.

Algerri (Lleida) Octubre de 2003


El 7 d'octubre de 2003, l'empresa Pioneer va convidar a pagesos de Lleida a assistir a un acte pblic al municipi d'Algerri (Lleida) a un camp propietat de l'empresari Torremorell. Van assistir-hi 200 persones provinents de diferents localitats lleidatanes. L'acte consistia a comprovar els rendiments de diferents varietats de blat de moro de l'empresa, dues de les quals eren modificades genticament amb la modificaci MON 810: la varietat PR33P67 (P67) i la varietat PR33N44 (N44). La P67 era l'nica varietat de Pioneer que estava autoritzada per ser comercialitzada39, mentre que la varietat N44 noms podia emprada amb finalitats experimentals. Un cop collides totes les varietats, la de N44 inclosa, van barrejar tot el gra en un nic remolc. Daquesta manera, aquesta varietat es va ajuntar amb la resta de blat de moro recollectat, incomplint la normativa espanyola que prohibeix la barreja i la comercialitzaci de varietats no autoritzades. Davant aquests fets, lAPC va realitzar una denncia a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Balaguer (el document de la denncia el podeu trobar al Annex 4 del present informe, pgs. 120-121). La intenci era aconseguir que la varietat transgnica N44 no fos comercialitzada i no entrs en la cadena alimentria sin que fos destruda. Com que totes les varietats estaven barrejades, tot el gra havia resultat contaminat fruit del contacte amb la varietat no autoritzada. Una vegada realitzada la denncia, els Mossos dEsquadra van procedir a la immobilitzaci del blat
39. Orde APA/520/2003, de 27 de febrero.

La imposible coexistencia

83

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

maz, se pusieron en contacto con el Departament dAgricultura Ramaderia i Pesca (DARP) y solicitaron la presencia de un tcnico, el cual acudi y tom dos muestras del grano: una para realizar los anlisis y otra para la parte denunciada. Como parte denunciante, la APC reclam una muestra de maz que fue denegada, alegando que era el procedimiento normal. Desde la APC se insisti en que los anlisis de presencia de OMG no serviran para nada si el DARP se limitaba a buscar la presencia del transgen ya autorizado (MON 810 de Monsanto), el cual est en ambas variedades. La prueba realmente fiable en este caso era el testimonio de las 200 personas presentes en el acto que vieron cmo los granos de la variedad no autorizada se mezclaban con la otra. Este hecho fue comunicado meses ms tarde a los Servicios Jurdicos del DARP en Lleida, junto con diferentes fotografas del acto donde se mostraba la mezcla de todas las variedades. Despus de un ao de espera, la APC recibi del DARP una notificacin en la que se afirmaba: la partida de maz no representa ningn riesgo para la salud humana ni para el medio ambiente (ver Anexo 4, pg. 122). Estado actual del caso: archivado.

de moro, van posar-se en contacte amb el Departament dAgricultura Ramaderia i Pesca (DARP) i van sollicitar la presncia d'un tcnic. Aquest tcnic va fer cap al lloc dels fets i va prendre dues mostres del gra en qesti: una per realitzar les anlisis i laltra per a la part denunciada. Com a part denunciant, lAPC va reclamar una mostra de blat de moro que li va ser denegada, allegant que el procediment realitzat era el normal. LAPC va insistir que les anlisis de presncia dOMG no servirien per res si el DARP es limitava a buscar la presncia del transgn ja autoritzat (MON 810 de Monsanto), el qual es troba en totes dues varietats. La prova realment fiable en aquest cas era el testimoni de les 200 persones presents en l'acte que havien vist com els grans de la varietat no autoritzada eren barrejats amb la resta de gra. Aquest fet va ser comunicat mesos ms tard als Serveis Jurdics del DARP a Lleida, bo i aportant algunes fotografies de l'acte on es mostrava la barreja de totes les varietats. Desprs d'un any d'espera, lAPC va rebre del DARP una notificaci en la qual s'hi afirmava: la remesa de blat de moro no representa cap risc per a la salut humana ni per al medi ambient (veure Annex 4, pg. 122). Estat actual del cas: arxivat.

Assemblea Pagesa de Catalunya/Plataforma Transgnics Fora!

Assemblea Pagesa de Catalunya/ Plataforma Transgnics Fora!

Algerri (LLeida) Octubre de 2004


El 10 de octubre de 2004, de nuevo la misma finca del Sr. Torremorell en la poblacin de Algerri fue punto de encuentro de agricultores y comerciales de Pioneer. De las 13 variedades de maz que haba sembradas, una era de tipo N44. Igual que el ao anterior, las diferentes variedades se iban cosechando y se depositaban en un remolque para, posteriormente, ser descargadas en un camin.

Algerri (Lleida) Octubre de 2004


El 10 d'octubre de 2004, la mateixa finca del Sr. Torremorell a la poblaci d'Algerri va ser de nou punt de trobada de pagesos i de comercials de Pioneer. De les 13 varietats de blat de moro que hi havia sembrades, una era de tipus N44. Igual que l'any anterior, les diferents varietats s'anaven collint i es dipositaven en un remolc per ser descarregades posteriorment en un cami. Davant

La imposible coexistencia

84

La coexistncia impossible

Ante este hecho, nuevamente la APC denuncia el caso, pero en vez de ir a la comisara de los Mossos dEsquadra, se realiza una llamada telefnica al responsable del DARP en materia de cultivos transgnicos (Xavier Ferr, miembro de la Comisin Catalana de Bioseguridad). Tras describir los hechos al Sr. Ferr, ste ofreci como nica respuesta que, segn los papeles presentados por la empresa, todo estaba legal ya que el destino del grano de las variedades no autorizadas era su destruccin. Ante esta afirmacin, los miembros de la APC manifestaron sus dudas de que la partida se fuera a destruir y la conversacin finaliz con el compromiso de que se informara de las acciones y se tomaran las medidas oportunas. A fecha de hoy, la APC sigue esperando una explicacin por escrito acerca de las acciones que ha realizado el DARP, dado que nicamente se tiene constancia verbal (durante una charla en la Feria dEcoviure, el da 23 de octubre de 2004) de que se haba procedido a la retencin de esa partida de semillas. En el Anexo 4, pgs 123-124, se muestra una respuesta del DARP, de octubre de 2005, a una serie de preguntas realizadas por el representante de ICV en el Parlamento de Catalua. En la respuesta a una de las preguntas (la c) se aprecia que el DARP es consciente de los hechos y que, en teora, ha abierto un expediente sancionador a Pioneer, aunque tal y como se ve, a primeros de 2006 todava no consta a la APC que se haya resuelto este expediente.

aquest fet, novament lAPC denuncia el cas, per enlloc d'anar a la comissaria dels Mossos dEsquadra, telefona al responsable en matria de conreus transgnics del DARP, Xavier Ferr, membre de la Comissi Catalana de Bioseguretat. Un cop li van ser descrits els fets, el Sr. Ferr noms va respondre que, segons els papers presentats per l'empresa, tot era legal ja que el dest del gra de les varietats no autoritzades era la seva destrucci. Davant aquesta afirmaci, els membres de lAPC li van manifestar que tenien el dubte que la remesa hagus de ser realment destruda. Aquesta conversa va cloures amb el comproms que el DARP informaria de les accions i serien preses les mesures oportunes. A dia d'avui, lAPC segueix esperant una explicaci per escrit sobre les accions que ha realitzat el DARP, i s que nicament es t constncia verbal (durant una xerrada en la Fira dEcoviure, el dia 23 d'octubre de 2004) que s'hagus procedit a la retenci d'aquesta remesa de llavors. En l'Annex 4, pgs. 123-124, es mostra una resposta del DARP d'octubre de 2005 a un seguit de preguntes realitzades pel representant dICV al Parlament de Catalunya. En la resposta a una de les preguntes (la c) s'aprecia que el DARP s conscient dels fets i que, en teoria, ha obert un expedient sancionador a Pioneer. Ara b, tal com queda clar, a principis de 2006 a lAPC encara no li consta que aquest expedient hagi estat resolt.

Assemblea Pagesa de Catalunya/ Plataforma Transgnics Fora!

Assemblea Pagesa de Catalunya/ Plataforma Transgnics Fora!

La Sentiu de Si (LLeida) Septiembre de 2005


El 3 de septiembre de 2005 ocurrieron unos hechos similares, pero esta vez en el municipio de la Sentiu de Si. Un miembro de la APC observ que en una finca de este municipio se estaba preparando una demostracin de la empresa Pioneer.

La Sentiu de Si (Lleida) Setembre de 2005


El 3 de setembre de 2005 van tenir lloc uns fets similars, per aquesta cop al municipi de la Sentiu de Si. Un membre de lAPC va observar que en una finca d'aquest municipi s'hi estava preparant una demostraci de l'empresa Pioneer.

La imposible coexistencia

85

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Inmediatamente la APC realiz una visita al campo y comprob que la empresa haba instalado una serie de carteles que identificaban las diferentes lneas de variedades de maz MG y convencionales. Uno de los carteles rezaba EXPERIMENTAL, y en otro figuraba la inscripcin PR34N44. Para evitar que la Administracin volviera a argumentar que la APC no era parte involucrada, se decidi presentar una denuncia contra las empresas Prosapia, S.A. (propietaria de la finca) y Pioneer Seeds, y contra el DARP de la Generalitat de Catalua, como consecuencia de su responsabilidad en la siembra de estas dos variedades en la parcela n 4 del polgono n 6 del municipio de la Sentiu de Si (Lleida). La denuncia se present en el Juzgado de Balaguer, despus de comprobar que la variedad PR34N44 en el momento de la siembra no estaba inscrita en el Registro de Variedades40. El juzgado de Balaguer traslad la denuncia y la documentacin aportada al Ministerio Fiscal, el cual, con fecha de 5 de octubre de 2005 solicit un informe al DARP. Debido a que el fiscal requera una serie de cuestiones muy bsicas al DARP, la APC decidi ampliar la denuncia con una serie de requerimientos y aclaraciones a los que deba responder el DARP. Esta ampliacin se envi al Juzgado el 24 de noviembre de 2005 (en resumen, se solicitaba al DARP una copia certificada de toda la documentacin del expediente relacionado con este ensayo experimental). Una representante de ICV en el Parlamento de Catalua (Bet Font) realiz una serie de preguntas al DARP. En el Anexo 4 se muestran todas las preguntas y las respuestas del DARP. Tal y como se puede leer en la pregunta n 1, apartado b), el DARP reconoce que la variedad PR34N44 no est inscrita en el Registro de Variedades Comerciales y que, por lo tanto, no se puede sembrar en el Estado espaol. Tambin afirma que este campo tena todas las autorizaciones correspondientes, pero hace referencia a la Oficina Espaola de Variedades Vegetales como el organismo responsable de aprobar la autorizacin. En la normativa espaola, en cambio, se designa al departamento correspondiente de la comunidad autnoma como el organismo responsable de emitir las autorizaciones de campos experimentales. De todas maneras,

Immediatament lAPC va realitzar una visita al camp i va comprovar que l'empresa hi havia installat un seguit de cartells que identificaven les diferents lnies de varietats de blat de moro MG i convencionals. En un dels cartells hi deia EXPERIMENTAL, i en un altre hi figurava la inscripci PR34N44. Per tal devitar que l'Administraci torns a argumentar que lAPC no era part involucrada, es va decidir de presentar una denncia contra les empreses Prosapia, S.A. (propietria de la finca) i Pioneer Seeds i contra el DARP de la Generalitat de Catalunya, com a conseqncia de la responsabilitat que tenia en la sembra d'aquestes dues varietats en la parcella n. 4 del polgon n. 6 del municipi de la Sentiu de Si (Lleida). La denncia es va presentar al Jutjat de Balaguer, desprs dhaver comprovat que en el moment de la sembra la varietat PR34N44 no estava inscrita al Registre de Varietats40. El jutjat de Balaguer va traslladar la denncia i la documentaci aportada al Ministeri Fiscal, el qual, en data del 5 d'octubre de 2005 va solicitar un informe al DARP. Com que el fiscal requeria noms un seguit de qestions molt bsiques al DARP, lAPC va decidir ampliar la denncia amb un seguit de requeriments i aclariments als quals el DARP havia de respondre-hi. Aquesta ampliaci es va enviar al Jutjat el 24 de novembre de 2005 (bsicament se sollicitava al DARP una cpia certificada de tota la documentaci de l'expedient relacionat amb aquest assaig experimental). Una representant dICV al Parlament de Catalunya (Bet Font) va realitzar un seguit de preguntes al DARP. En l'Annex 4 hi trobareu totes les preguntes i les respostes del DARP. Tal com es pot llegir en la pregunta n. 1, apartat b), el DARP reconeix que la varietat PR34N44 no est inscrita al Registre de Varietats Comercials i que, per tant, no pot ser sembrada a l'Estat espanyol. Tamb afirma que aquest camp tenia totes les autoritzacions corresponents, per es refereix a l'Oficina Espanyola de Varietats Vegetals com a organisme responsable daprovar-ne l'autoritzaci. En la normativa espanyola, en canvi, es designa el Departament corresponent de la comunitat autnoma com a organisme responsable d'emetre les autoritzacions de camps expe-

40. Esta variedad se inscribi en el Registro de Variedades a travs de la Orden APA/2628/2005 de 28 de julio de 2005.

40. Aquesta varietat es va inscriure en el Registre de Varietats a travs de l'Ordre APA/2628/2005 de 28 de juliol de 2005.

La imposible coexistencia

86

La coexistncia impossible

si el campo denunciado tiene sembradas variedades no inscritas en el Registro de Variedades Vegetales, se tiene que clasificar como campo experimental y debe seguir el procedimiento de autorizacin descrito anteriormente y cumplir las condiciones tcnicas de aislamiento definidas por la normativa. En referencia al proceso de autorizacin, se comprob que en la web de la Comisin Europea (donde, como se ha comentado anteriormente, debe figurar toda la informacin de los campos experimentales) no figura ningn informe sobre un ensayo de liberacin voluntaria en ese municipio de Lleida. Tambin se consult el BOE y el DOGC sin que apareciera ningn procedimiento de informacin pblica que hiciera referencia a este ensayo experimental.

rimentals. De tota manera, si el camp denunciat t sembrades varietats no inscrites en el Registre de Varietats Vegetals, s'ha de classificar com camp experimental i ha de seguir el procediment d'autoritzaci descrit anteriorment i acomplir les condicions tcniques d'allament que defineix la normativa. En referncia al procs d'autoritzaci, es va comprovar que en el web de la Comissi Europea (lloc en qu, com ja ha estat comentat anteriorment, ha de constar-hi tota la informaci dels camps experimentals) no hi figura cap informe sobre cap assaig d'alliberament voluntari en aquest municipi de Lleida. Tamb va ser consultat el BOE i el DOGC. En cap daquests dos diaris no hi apareixia cap procediment d'informaci pblica que fes referncia a aquest assaig experimental.

Por lo que respecta a Pel que fa a les condilas condiciones tcnicions tcniques d'allacas de aislamiento del ment de l'assaig, en la ensayo, en la foto foto de sota saprecia que totes dues varieadjunta se aprecia tats estan barrejades cmo las dos variedaamb daltres varietats des estn mezcladas con otras convencioconvencionals. A ms tamb hi podem veure nales, adems de no existir ningn tipo de que no hi ha cap mena Assemblea Pagesa de Catalunya/ Plataforma Transgnics Fora! barrera que impida la de barrera que hi impeentrada de personas o deixi l'entrada de peranimales, lo cual nos da a entender que otra vez se sones o animals, la qual cosa ens fa entendre que ha vuelto a sembrar una variedad no autorizada sin altre cop s'ha sembrat una varietat no autoritzada ningn tipo de protocolo de seguridad y que la sense cap mena ni de protocol ni de seguretat i que Administracin lo conoce y lo permite. l'Administraci ho coneix i ho permet. Situacin actual: el 25 de enero de 2006, la Assemblea Pagesa de Catalunya recibi el informe del DARP contestando a las preguntas realizadas por el fiscal. En l se afirma que Pioneer solicit autorizacin al MAPA para realizar los ensayos y que tambin solicit la inscripcin de esta variedad en el Registro de Variedades. Tambin se dice que el MAPA no contest a la solicitud, y que, por lo tanto, Pioneer asumi que la respuesta era positiva y sembr la finca. Los equipos jurdicos de la APC estn analizando esta respuesta para determinar cmo puede ser que el MAPA no responda y, en el caso de que la autorizacin hubiera sido concedida, cmo es posible que ninguna Administracin controle el cumplimiento de las condiciones tcnicas de aislamiento? Situaci actual: el 25 de gener de 2006, lAssemblea Pagesa de Catalunya va rebre l'informe del DARP amb les respostes a les preguntes realitzades pel fiscal. En aquest informe s'afirma que Pioneer va demanar autoritzaci al MAPA per realitzar els assajos i que tamb va sollicitar la inscripci d'aquesta varietat en el Registre de Varietats. Tamb shi diu que el MAPA no va respondre a la sollicitud, i que, per tant, Pioneer havent ents que la resposta era positiva va sembrar la finca. Els equips jurdics de lAPC estan analitzant aquesta resposta per determinar com pot ser que el MAPA no respongui i, en el cas que l'autoritzaci hagus estat concedida, com s possible que cap Administraci no controli lacompliment de les condicions tcniques d'allament.

La imposible coexistencia

87

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Assemblea Pagesa de Catalunya/ Plataforma Transgnics Fora!

Assemblea Pagesa de Catalunya/ Plataforma Transgnics Fora!

Algerri (LLeida) Septiembre de 2005


El 5 de septiembre de 2005 se volvi a tener constancia de una nueva demostracin que estaba siendo preparada por el Sr. Torremorell, conjuntamente con la empresa Pioneer, en una finca propiedad del empresario. Consecuentemente, la APC asisti y tom unas fotos en las que se pueden ver claramente los carteles que identifican la variedad PR34N44. En la ampliacin de la denuncia presentada al Juzgado de Balaguer se incluy el requerimiento de toda la documentacin.

Algerri (Lleida) Setembre de 2005


El 5 de setembre de 2005 es va tornar a tenir constncia que el sr. Torremorell, conjuntament amb l'empresa Pioneer estaven preparant una nova demostraci en una finca propietat de l'empresari. LAPC va assistir-hi. En les fotografies que hi va fer shi poden veure clarament els cartells que identifiquen la varietat PR34N44. En l'ampliaci de la denncia presentada al Jutjat de Balaguer va ser-hi incls el requeriment de tota la documentaci.

Campos que no cumplen las condiciones tcnicas de aislamiento


Adems del hecho de que en el Estado espaol se estn sembrando campos experimentales de forma ilegal, tambin se tiene constancia de que los campos que estn debidamente autorizados no cumplen las condiciones tcnicas para impedir el contacto con la poblacin o la dispersin del OMG a otras fincas colindantes. A continuacin se describe, a modo de ejemplo, uno de los casos.

Camps que no acompleixen les condicions tcniques d'allament


A ms del fet que a l'Estat espanyol s'estan sembrant camps experimentals de forma illegal, tamb es t constncia que els camps que estan convenientment autoritzats no acompleixen les condicions tcniques que haurien dimpedir-ne el contacte amb la poblaci o la dispersi de lOMG a altres finques confrontants. A continuaci descrivim, a tall d'exemple, un daquests casos.

Campo experimental del IRTA-Gimenells (Lleida) Julio de 2004


En julio de 2004, miembros de la Plataforma Transgnics Fora! localizaron un campo experimental del IRTA en la localidad de Gimenells (Lleida). En este campo se estaba experimentando con trigo transgnico y el ensayo se englobaba dentro de un proyecto europeo llamado SUSTAIN en el que tambin participaban la Generalitat de Catalunya, la

Camp experimental de lIRTA-Gimenells (Lleida) Juliol de 2004


El juliol de 2004, membres de la Plataforma Transgnics Fora! van localitzar un camp experimental de lIRTA a la localitat de Gimenells (Lleida). En aquest camp shi experimentava amb blat transgnic. L'assaig era emmarcat en un projecte europeu anomenat SUSTAIN en el qual tamb hi participaven la Generalitat de Catalunya, la

La imposible coexistencia

88

La coexistncia impossible

Universitat de Barcelona (UB) y otros organismos cientficos de Francia e Inglaterra. En el momento en que se busc el expediente del ensayo, se encontr que ste no figuraba ni en la web de la CE ni en el BOE, de manera que, otra vez, se volva a actuar con total opacidad en el tema de los campos experimentales. Tambin se constat que el campo estaba a menos de 20 metros de la carretera y a menos de 200 metros del municipio de Gimenells, que no exista ningn tipo de sealizacin que indicara que era un campo experimental y que no haba ninguna barrera que impidiera la entrada aves, otros animales o personas. Todas estas medidas de seguridad son obligatorias, tal y como se ha comentado anteriormente, y la carencia de las mismas nos induce a pensar que la seguridad que enarbolan quienes defienden los cultivos transgnicos no est garantizada. Esta vez, en lugar de plantear una denuncia formal por incumplimiento de la normativa espaola, la Plataforma Transgnics Fora! decidi hacer una accin de protesta pacfica con la cual se pretenda hacer visible la impunidad y la falta de rigurosidad con la que estaba actuando el IRTA. La accin se realiz el 3 de julio y en ella participaron unos 60 activistas.

Universitat de Barcelona (UB) i altres organismes cientfics de Frana i Anglaterra. Quan es va buscar l'expedient de l'assaig, es va trobar que no figurava ni al web de la CE ni al BOE. Daquesta manera es tornava actuar de nou amb total opacitat en lmbit dels camps experimentals. Tamb es va constatar que el camp era a menys de 20 metres de la carretera i a menys de 200 metres del municipi de Gimenells; que no hi havia cap mena de senyalitzaci que indiqus que era un camp experimental; i, que tampoc no hi havia cap barrera que impeds l'entrada d'animals, aus o persones. Com ja hem comentat anteriorment totes aquestes mesures de seguretat sn obligatries. El fet que que no hi siguin ens condueix a pensar que la seguretat que enarboren els defensors dels conreus transgnics no est garantida. En aquesta ocasi, enlloc de plantejar una denncia formal per incompliment de la normativa espanyola, la Plataforma Transgnics Fora! va decidir fer una acci de protesta pacfica. Amb aquesta acci es volia fer visible la impunitat i la manca de rigor amb la qual estava actuant lIRTA. L'acci, que va ser protagonitzada per uns 60 activistes, va tenir lloc el 3 de juliol.

EN RESUMEN
Sobre el papel, existe un procedimiento estricto para los ensayos en campos experimentales. En el terreno, los ensayos se llevan a cabo sin ningn aislamiento del medio, las distancias de seguridad no se respetan, existen campos sin autorizacin, se camuflan bajo otro nombre...

EN RESUM
Sobre el paper, existeix un procediment estricte per als assajos en camps experimentals. Sobre el terreny, els assajos es duuen a terme sense cap allament del medi, les distncies de seguretat no es respecten, existeixen camps sense autoritzaci, s'amaguen sota un altre nom...

La imposible coexistencia

89

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Greenpeace/Carrasco

11. Conclusin: la coexistencia no es posible


Toda la informacin recogida en este informe converge hacia la conclusin unvoca de que la coexistencia entre cultivos transgnicos y no transgnicos no es posible y confirma lo que, no solamente la Assemblea Pagesa de Catalunya, Greenpeace y la Plataforma Transgnics Fora! sino la inmensa mayora de las organizaciones ambientalistas o agrarias vienen afirmando desde hace aos:
G

11. Conclusi: la coexistncia no s possible


Tota la informaci recollida en aquest informe convergeix cap a la conclusi unvoca que la coexistncia entre conreus transgnics i no transgnics no s possible i confirma all que des de fa anys afirmen tant lAssemblea Pagesa de Catalunya, Greenpeace i la Plataforma Transgnics Fora! com la immensa majoria de les organitzacions ambientalistes o agrries:
G

El control y el seguimiento de los OMG del laboratorio al plato son ineficaces, y en muchos casos inexistentes. El sistema de segregacin, trazabilidad y etiquetado no funciona. No existen sistemas independientes de deteccin e investigacin de los casos de contaminacin, cultivos ilegales (comerciales o experimentales), irregularidades administrativas o efectos negativos de los transgnicos. La inmensa mayora de las contaminaciones no se detecta nunca. Los costes econmicos de las contaminaciones y del resto de problemas provocados por los transgnicos son altos y son asumidos por los afectados. Los efectos sociales, ambientales y sobre la salud son potencialmente inmensos. Todo ello debido tanto a los daos directos de estas tecnologas como a la prdida de soluciones agrarias y alimentarias verdaderas y sostenibles, provocada por el sumidero financiero que supone la opcin biotecnolgica. El tremendo coste que supondra un anlisis exhaustivo y un control riguroso real por parte de las autoridades, hace que este tipo de tecnologa sea social, ambiental y econmicamente inviable.

El control i l'avaluaci dels OMG des del laboratori fins al plat sn inefectius, i en molts casos inexistents. El sistema de segregaci, traabilitat i etiquetatge no funciona. No hi ha sistemes independents de detecci i investigaci dels casos de contaminaci, conreus illegals (comercials o experimentals), irregularitats administratives o efectes negatius dels transgnics. La immensa majoria de les contaminacions mai no arriben a ser detectades. Els costos econmics de les contaminacions i de la resta de problemes provocats pels transgnics sn alts i sn assumits pels afectats. Els efectes socials, ambientals i sobre la salut sn potencialment immensos. Tot aix s fruit tant dels perjudicis directes produts per aquestes tecnologies com de la prdua de veritables i sostenibles solucions agrries i alimentries, generada per l'albell financer que suposa l'opci biotecnolgica. El tremend cost que suposaria una anlisi detallada i un control real per part de les autoritats, fa que aquest tipus de tecnologia sigui inviable socialment, ambiental i econmica. La manca de transparncia impedeix que la societat percebi la major part de les errades

La imposible coexistencia

90

La coexistncia impossible

La falta de transparencia impide que la mayor parte de los fallos de los transgnicos o de los escndalos relacionados con ellos sean percibidos por la sociedad. sta, sin embargo, est constantemente sometida a la propaganda de una industria que slo divulga los supuestos beneficios de estos cultivos sin ofrecer una informacin objetiva y contrastada, con la nica finalidad de aumentar su control sobre los sectores agrario y agroalimentario. La industria de los transgnicos es capaz de influir a muchos niveles sobre el poder poltico, haciendo prevalecer sus intereses sobre los del medio ambiente o la sociedad. Los Estados son incapaces de evitar la venta y el cultivo ilegales, y de impedir el incumplimiento de las normas en el cultivo de transgnicos. Cualquier sistema de control tiene fallos y siempre existen imprudencias y errores humanos o tcnicos, por lo que en la prctica es imposible evitar la contaminacin de otros cultivos.

dels transgnics o dels escndols que hi estan relacionats. Tanmateix la societat est constantment sotmesa a la propaganda d'una indstria que noms divulga els presumptes beneficis d'aquests conreus, sense oferir una informaci objectiva i contrastada, amb l'nica finalitat d'augmentar el control sobre els sectors de la pagesia i agroalimentari.
G

La indstria dels transgnics s capa d'influir a molts nivells sobre el poder poltic, fent prevaler els interessos propis sobre els del medi ambient o de la societat. Els Estats sn incapaos d'evitar la venda i el conreu illegals, aix com d'impedir que no siguin respectades les normes que han de regir el conreu de transgnics. Qualsevol sistema de control t errades i sempre tenen lloc imprudncies i errors humans o tcnics. Daquesta manera a la prctica resulta impossible evitar la contaminaci d'altres conreus.

Por todo ello, la Assemblea Pagesa de Catalunya, Greenpeace y la Plataforma Transgnics Fora! exigen que:
G

Per tot aix, lAssemblea Pagesa de Catalunya, Greenpeace i la Plataforma Transgnics Fora! exigeixen que:
G

Se suspenda inmediatamente toda autorizacin de cultivo de transgnicos en Espaa, por considerar que no existe el marco tcnico y legal para poder cultivarlos en condiciones de control y seguridad. Para ello, deben revocarse las autorizaciones de todas las variedades que los diferentes gobiernos han aprobado hasta la fecha y prohibirse los cultivos experimentales. Se suspenda cualquier intento de aprobar decretos o reales decretos de coexistencia. Las autoridades realicen un replanteamiento de la poltica agraria espaola en el sentido de garantizar la existencia de una produccin absolutamente libre de transgnicos, asegurando con ello la libertad de eleccin de los consumidores y de los agricultores por encima de los intereses de la industria de los transgnicos y de las multinacionales dueas de estas tecnologas. Se cree una comisin que estudie con rigor e independencia y analice de forma transparente los daos ambientales, sociales o sanitarios de los transgnicos, y exija que se apliquen sanciones a sus causantes. Las compaas productoras de transgnicos o dueas de las patentes deben ser consideradas culpables de las contaminaciones y daos que se provoquen, salvo que puedan demostrar que el error o la negligencia proviene de otra parte.

Sigui suspesa immediatament qualsevol autoritzaci de conreu de transgnics a lEstat espanyol, ja que consideren que no existeix el marc tcnic i legal necessari perqu aquests organismes puguin ser conreats en condicions de control i seguretat. Per a aix, cal revocar les autoritzacions de totes aquelles varietats que els diferents governs han aprovat fins a dia davui i prohibir els conreus experimentals. Se suspengui qualsevol intent d'aprovar decrets o reials decrets de coexistncia. Les autoritats realitzin un replantejament de la poltica agrria espanyola en la lnia de garantir l'existncia d'una producci absolutament lliure de transgnics, assegurant daquesta manera la llibertat d'elecci dels consumidors i dels agricultors per damunt dels interessos de la indstria dels transgnics i de les multinacionals possedores d'aquestes tecnologies. Es cre una comissi que estudi amb seriositat i analitzi amb transparncia els danys ambientals, socials o sanitaris dels transgnics i exigeixi que s'apliquin sancions a aquells que els causin. Les companyies productores de transgnics o propietries de les patents han de ser considerades culpables de les contaminacions i altres danys, tret que puguin demostrar que l'error o la negligncia prov d'alguna altra part.

La imposible coexistencia

91

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

COMISIN NACIONAL DE BIOVIGILANCIA: A QUIN VIGILA?


La Comisin Nacional de Biovigilancia es un rgano de asesoramiento en materia de OMG adscrito al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin. En principio, esta comisin es la encargada, tambin, de informar sobre la "coexistencia" entre cultivos MG y cultivos convencionales y ecolgicos. Se crea por el Real Decreto 1697/2003, de 12 de diciembre. Como ejemplo del sesgo y de la absoluta parcialidad de esta comisin, citaremos una parte del prembulo de dicho Real Decreto: el cultivo de variedades modificadas genticamente no tiene por qu ser menos seguro que el de las variedades obtenidas por mtodos genticos tradicionales y puede ser menos daino para la salud humana, la sanidad animal o el medio ambiente que stas cuando las modificaciones genticas tratan de disminuir los ataques de determinadas plagas o enfermedades con la consiguiente disminucin de los productos fitosanitarios. Puede tener hasta 24 miembros, procedentes de distintas administraciones pblicas y de sectores afectados por los OMG. En la prctica, tambin la composicin de la comisin est fuertemente sesgada, puesto que la mayora de sus miembros son favorables a los OMG. Las grandes empresas semilleras como Syngenta y Monsanto asisten a ella camufladas tras las siglas de organizaciones como APROSE y ASEBIO que, obviamente, defienden sus intereses. Los expertos de reconocida competencia son cientficos cuyos ingresos dependen directamente de la investigacin con OMG, entre otras cosas. Los representantes del sector de la agricultura ecolgica, por ejemplo, solo figuran con voz pero sin voto, textualmente, as como los representantes de los grupos ambientalistas. No se considera que la agricultura ecolgica sea un sector interesado? Slo se considera experto a quien centra su actividad profesional en las probetas y los reactivos de laboratorio? Trabajar en la creacin de OMG tiene algo que ver con la capacidad de analizar las consecuencias de su liberacin al medio? Eclogos, socilogos, bilogos expertos en la difusin de genes, etc., no son expertos? En alguna de las reuniones los responsables han convocado a los medios, pero no han permitido que estuvieran en contacto con todos los miembros, recibindolos aparte en otra sala. Las actas de la comisin no reflejan todo lo dicho en las reuniones, coincidiendo los olvidos con las posturas crticas con los OMG. En las ltimas reuniones slo se ha invitado a los expertos, quedando sin invitacin los representantes de la sociedad civil o los del sector de la agricultura ecolgica, por lo que no se sabe qu temas se han tratado ni a qu conclusiones se ha llegado. En definitiva, parece urgente remodelar esta comisin de tal manera que realmente vigile, represente los intereses legtimos de toda la sociedad y del medio ambiente, sea plural y representativa, objetiva y coherente.

COMISSI NACIONAL DE BIOVIGILNCIA: A QUI VIGILA?


La Comissi Nacional de Biovigilncia s un rgan d'assessorament en matria dOMG adscrit al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci. En principi, aquesta comissi s l'encarregada, tamb, d'informar sobre la "coexistncia" entre cultius MG i cultius convencionals i ecolgics. Va ser creada pel Reial decret 1697/2003, de 12 de desembre. No obstant aix, com a exemple del biaix i de l'absoluta parcialitat d'aquesta comissi, citarem una part del prembul d'aquest Reial decret: el conreu de varietats modificades genticament no ha de per qu ser menys segur que el de les varietats obtingudes per mtodes gentics tradicionals i pot ser menys nociu per a la salut humana, la sanitat animal o el medi ambient, que aquestes ltimes en aquells casos en qu les modificacions gentiques tracten de disminuir els atacs de determinades plagues o malalties amb la consegent disminuci dels productes fitosanitaris. Pot tenir fins a 24 membres, procedents de diferents administracions pbliques i de sectors afectats pels OMG. A la prctica, la composici de la comissi tamb est fortament esbiaixada, i s que la majoria dels seus membres sn favorables als OMG. Les grans empreses de llavors com ara Syngenta i Monsanto hi assisteixen camuflades rere les sigles d'organitzacions com APROSE i ASEBIO que, bviament, defensen els seus interessos. Els experts de competncia reconeguda sn cientfics els ingressos dels quals depenen directament de la investigaci amb OMG, entre daltres coses. Els representants del sector de l'agricultura ecolgica aix com els representants dels grups mediambientalistes, per exemple, noms hi tenen lloc textualment amb veu per sense vot. No es considera que l'agricultura ecolgica sigui un sector interessat en el tema? Noms s tingut per expert aquell que centra la prpia activitat professional en les provetes i els reactius de laboratori? Treballar en la creaci dOMG t cap cosa a veure amb la capacitat d'analitzar les conseqncies del seu alliberament al medi? Eclegs, socilegs, bilegs experts en la difusi de gens, etc., no sn experts? En alguna de les reunions els responsables han convocat els mitjans de comunicaci. Tanmateix no els han perms dentrar en contacte amb tots els membres, i s que han estat rebuts en una altra sala a part. Les actes de la comissi no reflecteixen tot el que ha estat dit en les reunions. I justament all que ha estat oblidat coincidia amb les postures crtiques envers els OMG. En les ltimes reunions noms han estat convidat els experts en canvi els representants de la societat civil o els del sector de l'agricultura ecolgica no ho han estat pas. s per aix que no se sap quins temes hi han estat tractats ni a quines conclusions s'ha arribat. En definitiva, sembla urgent que cal remodelar aquesta comissi de manera que realment vigili, que representi els interessos legtims de tota la societat i del medi ambient, i que sigui plural, representativa, objectiva i coherent.

La imposible coexistencia

92

La coexistncia impossible

ANEXOS ANNEXOS

TRANSGNICOS

ANEXO 1

ANNEX 1

Karen Robinson

Transgnicos: una amenaza para el planeta41


La introduccin de los OMG en la agricultura y alimentacin se remonta slo a algunos aos atrs y, sin embargo, estn ya muy presentes en nuestros campos y en los productos que consumimos. Esta rpida aparicin de los transgnicos contrasta con la poca informacin e investigacin disponible sobre sus posibles impactos ambientales, sanitarios y sociales. La industria biotecnolgica explica a los ciudadanos que la ingeniera gentica es una tcnica que aportar beneficios a la humanidad. Pero los supuestos beneficios no se han hecho realidad en los pases en que se cultivan transgnicos; en cambio los riesgos que presentan las manipulaciones genticas se verifican cada vez ms.

Transgnics: una amenaa per al planeta41


La introducci dels organismes modificats genticament (OMG) en lagricultura i lalimentaci es remunta noms a pocs anys enrere, i no obstant aix aquests organismes ja sn molt presents tant als nostres camps com en els productes que consumim. Aquesta rpida aparici dels transgnics contrasta amb la poca informaci i investigaci disponibles sobre els possibles impactes ambientals, sanitaris i socials que poden causar. La indstria biotecnolgica explica als ciutadans que lenginyeria gentica s una cincia que ha daportar beneficis a la humanitat. Per els presumptes beneficis no shan fet realitat en els pasos en qu es conreen transgnics; en canvi els riscos que presenten les manipulacions gentiques sn verificats cada cop ms.

41. Las tablas que se presentan en este anexo estn basadas en las tablas aparecidas en el Informe de Greenpeace y Amigos de la tierra Al grano: Impacto del maz transgnico en Espaa, de junio de 2003. Ofrecen de manera resumida algunos argumentos y permiten hacer un balance entre los supuestos beneficios y los riegos y daos reales de los transgnicos.

41. Aquestes taules estan basades en les taules aparegudes en lInforme de Greenpeace i Amics de la terra Al grano: Impacto del maz transgnico en Espaa, de juny de 2003. Aquestes taules ofereixen de manera resumida alguns arguments i permeten fer un balan entre els presumptes beneficis i els riscos i perjudicis reals dels transgnics.

La imposible coexistencia

94

La coexistncia impossible

La utilizacin de OMG tiene grandes repercusiones en campos tan diversos como la agricultura, la salud, la produccin y distribucin de alimentos, la proteccin del medio ambiente y la seguridad alimentaria, entre otros. Algunas consideraciones importantes: Salud: los consumidores son reticentes a reemplazar sus alimentos habituales por alimentos transgnicos, cuya inocuidad no se ha demostrado. Libre eleccin del agricultor y del consumidor: la contaminacin por OMG de semillas, cultivos y alimentos, la falta de segregacin de las cosechas transgnicas y los fallos del etiquetado, ponen en entredicho la libre eleccin de los agricultores a la hora de optar por las diferentes prcticas agrarias y la libre eleccin de los consumidores para comprar alimentos libres de transgnicos. tica: para algunas personas, la decisin de no comer alimentos transgnicos no depende de su ms o menos demostrada inocuidad, sino de que son antinaturales e innecesarios. Algunos piensan que la ingeniera gentica ofende profundamente los principios de la relacin entre la humanidad y la naturaleza. Poltica: los intereses econmicos en juego dan lugar a todo tipo de presiones polticas, por parte de las empresas biotecnolgicas pero tambin por parte de algunos gobiernos, que desprecian totalmente consideraciones ambientales y sociales. Reparto equitativo de la riqueza: las investigaciones costosas asociadas al desarrollo de OMG y las reglas internacionales de proteccin de la propiedad intelectual crean un oligopolio de un puado de multinacionales sobre el mercado de semillas transgnicas y privatizan el material gentico que debera ser patrimonio de la humanidad. Soberana alimentaria: si se llega a imponer la biotecnologa como base de la agricultura mundial, la seguridad alimentaria en trminos de disponibilidad de alimentos caer en muy pocas manos, impidiendo que se alcance la soberana alimentaria de los pueblos.

Ls dOMG t grans repercussions en camps tan diversos com lagricultura, la salut, la producci i distribuci daliments, la protecci del medi ambient i la seguretat alimentria, entre daltres. Algunes consideracions importants: Salut: els consumidors sn reticents a substituir els aliments que consumeixen habitualment per aliments transgnics la innocutat dels quals no ha estat demostrada. La lliure elecci de lagricultor i del consumidor: la contaminaci per OMG de llavors, conreus i aliments, el fet que les collites transgniques no estiguin segregades aix com les errades detiquetatge posen en dubte la lliure elecci dels pagesos a lhora doptar per les diferents prctiques agrries i la lliure elecci dels consumidors per poder comprar aliments lliures de transgnics. tica: la decisi dalgunes persones de no menjar aliments transgnics no s fruit del fet que creguin millor o pitjor demostrada la innocutat daquests aliments, sin que respon al fet que aquestes persones entenen que els aliments transgnics sn antinaturals i innecessaris. Hi ha qui creu que lenginyeria gentica ofn profundament els principis de la relaci entre la humanitat i la natura. Poltica: els interessos econmics que hi ha en joc donen lloc a tota mena de pressions poltiques, tant per part de les empreses biotecnolgiques com tamb dalguns governs, que menyspreen totalment qualsevol mena de consideraci ambiental o social. Repartiment equitatiu de la riquesa: les costoses investigacions associades al desenvolupament dOMG i les regles internacionals de protecci de la propietat intellectual creen loligopoli dun grapat de multinacionals sobre el mercat de llavors transgniques i privatitzen el material gentic que hauria de ser patrimoni de la humanitat. Sobirania alimentria: Si sarriba a imposar la biotecnologia com a base de lagricultura mundial, la seguretat alimentria, en termes de disponibilitat daliments, caur en mans de molt pocs, bo i impedint que sigui assolida la sobirania alimentria dels pobles.

La imposible coexistencia

95

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Efectos sobre

EL MEDIO AMBIENTE
Riesgos y daos reales
G A corto, medio y largo plazo, incremento del uso de agroqumicos, con el consiguiente aumento de contaminacin: N Con las plantas tolerantes a un herbicida, el agricultor puede usar grandes cantidades de ese herbicida. Adems, la aparicin de resistencia en vegetacin adventicia (las mal llamadas malas hierbas) obliga a incrementar el uso de productos qumicos para combatirlas. N Con las plantas Bt, no se ha verificado una reduccin del uso de agroqumicos.
xxii,xxiii,xxiv,xxv,xxvi

Supuestos beneficios
G A corto plazo, menos utilizacin de productos txicos.

G Contaminacin gentica: N Se puede transmitir la modificacin gentica a especies silvestres emparentadas con la planta transgnica o a variedades tradicionales: - Por ejemplo, en Mxico, los maces transgnicos importados de EE UU estn contaminando las variedades tradicionales de esas zonas. - En Europa la colza es un cultivo de alto riesgo dado que existen parientes naturales de este cultivoxxvii. N Las plantas silvestres as contaminadas pueden hacer desaparecer las plantas originales debido a los caracteres que adquieren (bioinvasin)xxviii. N Al tratarse de seres vivos, la contaminacin gentica tiene la capacidad de reproducirse y expandirse. Una vez en el medio ambiente, la contaminacin no se podr "limpiar". N El conocimiento cientfico sobre el funcionamiento de los genes es todava muy limitado y las tcnicas actuales de ingeniera gentica no permiten controlar los efectos de la insercin de genes extraos en el ADN de un organismoxxix. Resulta imposible predecir el comportamiento de los nuevos genes introducidos en ecosistemas complejos. G Contaminacin del suelo por acumulacin de la toxina Bt. G Desaparicin de biodiversidad: N Por el aumento del uso de productos qumicos (efectos sobre flora y fauna). N Por el efecto de las toxinas producidas por las plantas sobre organismos no objetivo y su permanencia en el suelo. N Por la contaminacin gentica.

La imposible coexistencia

96

La coexistncia impossible

Efectes sobre EL

MEDI AMBIENT
Riscos i perjudicis reals
G A curt, mitj i llarg termini, increment de ls de productes agroqumics, amb el consegent augment de contaminaci: N Amb les plantes tolerants a un herbicida, el pags pot fer servir grans quantitats daquest herbicida. A ms, laparici de resistncia en vegetaci adventcia (les mal anomenades males herbes) obliga a incrementar ls de productes qumics per poder-les combatre. N Amb les plantes Bt no ha estat verificada la reducci de productes agroqumics.
xxii,xxiii,xxiv,xxv,xxvi

Presumptes beneficis
G Disminuci de ls de productes txics a curt termini.

G Contaminaci gentica: N Pot ser transmesa la modificaci gentica a espcies silvestres emparentades amb la planta transgnica o a varietats tradicionals: - A Mxic, per exemple, els blats de moro transgnics importats dels Estats Units estan contaminant les varietats tradicionals daquestes zones. - A Europa la colza representa un cultiu dalt risc ats que existeixen parents naturals daquest cultiuxxvii. N Les plantes silvestres contaminades daquesta manera poden fer desaparixer les plantes originals a causa dels carcters que adquireixen (bioinvasi)xxviii. N Com que es tracta dssers vius, la contaminaci gentica t la capacitat de reproduir-se i difondres. Un cop sigui al medi ambient, ja no podrem "netejar" la contaminaci. N El coneixement cientfic sobre el funcionament dels gens encara s molt limitat i les tcniques actuals de lenginyeria gentica no permeten controlar els efectes causats per la inserci de gens estranys en lADN dun organismexxix. s impossible de predir el comportament dels nous gens introduts en ecosistemes complexos. G Contaminaci del sl fruit de lacumulaci de la toxina Bt. G Desaparici de biodiversitat: N Fruit de laugment de ls de productes qumics (efectes sobre flora i fauna). N Fruit de lefecte de les toxines produdes per les plantes sobre organismes no objectiu i del fet que romanguin al terre. N Fruit de la contaminaci gentica.

La imposible coexistencia

97

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Efectos sobre

LA AGRICULTURA
Riesgos y daos reales
G La ingeniera gentica salta la barrera de las especies (por ejemplo, introduce un gen de una bacteria en una planta). Adems la idea de que a un gen corresponde una propiedad es muy simplista y no refleja la realidad biolgica. G Aparicin de resistencias: N Los organismos atacados por las toxinas de las plantas transgnicas se vuelven resistentes. Entonces esta toxina pierde su eficacia (perdiendo de este modo un plaguicida fundamental en agricultura ecolgica). N El gen de resistencia a un herbicida puede transferirse a otras plantas (por ejemplo, a la vegetacin adventicia, las mal llamadas malas hierbas), desarrollando stas una resistencia al herbicida. Idnticamente, los rebrotes o las plantas que nacen de semillas de los cultivos transgnicos de aos anteriores se hacen resistentes a los herbicidas, los cuales se vuelven ineficacesxxx,xxxi. Para paliar estos fenmenos, el agricultor utilizar productos qumicos cada vez ms fuertes. G Contaminacin gentica: los cultivos transgnicos pueden transferir su modificacin gentica a los cultivos convencionales o a los ecolgicos, lo cual plantea muy serias dudas sobre la viabilidad de una coexistencia entre una agricultura biotecnolgica y una agricultura libre de transgnicos. G En promedio, no se ha constatado que los rendimientos aumenten con las plantas transgnicas, sino que en muchos casos se da el fenmeno inverso. As lo demuestran multitud de ensayos.xxxii,xxxiii,xxxiv,xxxv,xxxvi G Dependencia de los agricultores de unas pocas multinacionales que controlan el mercado de las semillas, los productos qumicos asociados y, en muchos casos, gran parte de los factores de produccin. G Riesgos inherentes al rechazo de las producciones transgnicas por parte de los mercados.

Supuestos beneficios
G Mayor eficacia de la ingeniera gentica frente a la mejora tradicional de las plantas (se implanta una propiedad determinada con un gen especfico). G Creacin de plantas resistentes a organismos perjudiciales para ellas (por ejemplo, el maz Bt mata las larvas de una plaga). G Creacin de plantas que soportan grandes cantidades de productos qumicos (herbicidas). G Resistencia a enfermedades (virus, bacterias, hongos) o a condiciones climticas o ambientales difciles (sequas, salinidad, etc.). G Aumento del rendimiento de los cultivos.

La imposible coexistencia

98

La coexistncia impossible

Efectes sobre LAGRICULTURA

Presumptes beneficis
G Major eficcia de lenginyeria gentica davant la millora tradicional de les plantes (simplanta una propietat determinada amb un gen especfic). G Creaci de plantes resistents a organismes que els sn perjudicials (per exemple, el blat de moro Bt mata les larves duna plaga). G Creaci de plantes que suporten grans quantitats de productes qumics (herbicides). G Resistncia a malalties (virus, bacteris, fongs) o a condicions climtiques o ambientals difcils (sequeres, salinitat, etc.). G Augment del rendiment dels cultius.

Riscos i perjudicis reals


G Lenginyeria gentica salta la barrera de les espcies (per exemple, introdueix un gen dun bacteri en una planta). A ms a ms la idea que a un gen li correspon una propietat s molt simplista i no reflecteix la realitat biolgica. G Aparici de resistncies: N Els organismes atacats per les toxines de les plantes transgniques es tornen resistents. Llavors aquesta toxina perd la seva eficcia (perdent daquesta manera un plaguicida fonamental en agricultura ecolgica). N El gen de resistncia a un herbicida pot transferir-se a daltres plantes (per exemple, a la vegetaci adventcia, les mal anomenades males herbes) de manera que desenvolupin capacitat de resistncia a lherbicida. Idnticament, els rebrots o les plantes que neixen de llavors dels cultius transgnics danys anteriors es fan resistents als herbicides, els quals esdevenen ineficientsxxx,xxxi. Per tal de palliar aquests fenmens, el pags far servir productes qumics cada cop ms forts. G Contaminaci gentica: els cultius transgnics poden transferir la seva modificaci gentica als cultius convencionals o als ecolgics, la qual cosa planteja dubtes molt seriosos sobre la viabilitat de la coexistncia entre una agricultura biotecnolgica i una agricultura lliure de transgnics. G En terme mitj, no sha constatat que els rendiments augmentin amb les plantes transgniques, sin que en molts casos sesdev el fenomen invers. Aix ho demostren gran quantitat dassajos. xxxii,xxxiii,xxxiv,xxxv,xxxvi G Dependncia dels pagesos dunes poques multinacionals que controlen el mercat de les llavors, els productes qumics que shi associen i, en molts casos, gran part dels factors de producci. G Riscos inherents al rebuig de les produccions transgniques per part dels mercats.

La imposible coexistencia

99

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Efectos sobre

LA SALUD
Riesgos y daos reales

Supuestos beneficios
G Creacin de alimentos con cualidades nutricionales adicionales (por ejemplo, arroz con vitamina A). G Creacin de alimentos con propiedades teraputicas (por ejemplo, alimentos con vacunas incorporadas). G Creacin de alimentos con calidades diferentes de sabor, textura, forma (por ejemplo, vino con mayor aroma). (A pesar de que a primera vista pudieran parecer interesantes estas aplicaciones, en la actualidad todos los transgnicos que estamos consumiendo provienen de cultivos tolerantes a herbicidas o resistentes a insectos).

G Aparicin de nuevas alergias por introduccin de nuevas protenas en los alimentos. G Aparicin de nuevos txicos en los alimentos (por ejemplo, debidos a los cultivos Bt, o a las nuevas protenas presentes en el OMG). G Generacin de resistencias a antibiticos por parte de bacterias patgenas para el hombre. G Incremento de la contaminacin en los alimentos por un mayor uso de productos qumicos en la agricultura. Algunos ejemplos: N En EE UU, en el conocido caso llamado Maz Starlink, en el ao 2000 se encontraron en la cadena alimentaria trazas de un maz MG que no estaba autorizado para consumo humano y que provoc graves problemas de reacciones alrgicas. N Se ha demostrado que la protena Cry1A presente en el maz Bt induce respuestas alergnicas en ratonesxxxvii. N A mediados de 2005 salt a los titulares una noticia acerca de un informe secreto de la multinacional Monsanto sobre el maz MON 863 (que la UE pretenda autorizar para consumo humano, y que fue autorizado de todos modos para consumo animal), el cual generaba daos en ciertos rganos y cambios en la composicin sangunea de ratones de laboratorio. N Tras diez aos de investigacin, a finales de 2005 se paraliz en Australia un estudio sobre guisantes MG con genes de judaxxxix, por producir graves efectos sobre la salud de los ratones que los ingeran: reacciones alrgicas, inflamacin de pulmn o aumento de sensibilidad a otras alergias alimentarias. La insercin del gen de juda tena como objetivo producir una protena inhibidora de los enzimas digestivos de ciertos insectos. Sin embargo, se descubri que la estructura espacial de esta protena era diferente a la producida por la juda. Por lo tanto, ligeros cambios en la estructura de una protena pueden generar graves cambios en la toxicidad.

Consideraciones:
G

Son pocos los estudios cientficos existentes hasta la fecha sobre la seguridad de los OMG para la saludxl. El conocimiento cientfico sobre el funcionamiento de los genes es muy limitado y las tcnicas actuales de ingeniera gentica no permiten controlar los efectos de la insercin de genes extraos en el ADN de un organismoxli. Se trata por lo tanto de una falsa tecnologa muy difcilmente controlable y cuyos efectos son impredecibles e irreversibles. Los mtodos empleados para los anlisis de salubridad no permiten cono-

cer los efectos a largo plazo y la toxicidad de una exposicin prolongada a pequeas dosisxlii,xliii,xliv. De los ejemplos citados, y tomando como base el caso de los guisantes, podemos extraer algunas conclusiones:
G G

otra estructura de una misma sustancia, una nueva combinacin de sustancias... Las autoridades reguladoras de la UE jams hubieran detectado esta toxicidad dado que el tipo de test que se aplic no se suele realizar.
G

El proceso de insercin de genes extraos en un organismo es impreciso, por lo que pueden aparecer efectos no previstos. No sabremos nunca si un alimento transgnico es seguro. No es posible analizar los daos para la salud, pues se desconoce qu se est buscando: una nueva sustancia,

La equivalencia sustancial no es un concepto vlido: se trataba de la misma molcula con distinta estructura fsica.

Todo ello justifica plenamente la aplicacin del principio de precaucinxlv.

La imposible coexistencia

100

La coexistncia impossible

Efectes sobre LA SALUT

Presumptes beneficis
G Creaci daliments amb qualitats nutritives addicionals (Per exemple, arrs amb vitamina A). G Creaci daliments amb propietats teraputiques (Per exemple, aliments amb vacunes incorporades). G Creaci daliments amb diferents qualitats de gust, textura, forma (Per exemple vi ms aromtic). (Tot i que a primer cop dull aquestes aplicacions puguin semblar interessants, tots els transgnics que consumim actualment provenen de cultius tolerants a herbicides o resistents a insectes).

Riscos i perjudicis reals


G Aparici de noves allrgies fruit dhaver introdut noves protenes als aliments. G Aparici de nous txics en els aliments (per exemple a causa dels cultius Bt, o a les noves protenes presents en lOMG). G Generaci de resistncies a antibitics per part de bacteris patgens per a les persones. G Increment de la contaminaci en els aliments per un major s de productes qumics en lagricultura. Algunos ejemplos: N En el fams cas Blat de moro Starlink esdevingut lany 2000 als EEUU van ser trobades en la cadena alimentria traces dun blat de moro MG que no estava autoritzat per al consum hum. Aquest fet va provocar greus problemes de reaccions allrgiques. N Ha estat demostrat, per exemple, que la protena Cry1A, present en el blat de moro Bt, indueix respostes allerggenes en ratolinsxxxvii. N A mitjans del 2005 ha estat titular la notcia sobre un informe secret de lempresa multinacional Monsanto sobre el blat de moro MON 863 (que la UE pretenia autoritzar per a consum hum, i que va ser malgrat tot autoritzat per a consum animal), el qual generava danys en certs rgans i canvis en la composici sangunia de ratolins de laboratori. N Desprs de 10 anys de recerca, a finals de 2005 es va paralitzar a Austrlia un estudi sobre psols MG amb gens de mongetaxxxix per produir greus efectes sobre la salut dels ratolins que els ingerien: reaccions allrgiques, inflamaci pulmonar o augment de la sensibilitat a d'altres allrgies alimentries. La inserci del gen de la mongeta tenia com objectiu produir una protena dels enzims digestius de certs insectes. Amb tot, es va descobrir que l'estructura espacial d'aquesta protena era diferent a la produda per la mongeta. Per tant, canvis lleus en l'estructura d'una protena poden generar greus canvis de toxicitat.

Consideracions:
G

Fins al dia davui hi ha pocs estudis cientfics sobre la seguretat dels OMG per a la salutxl. El coneixement cientfic sobre el funcionament dels gens s molt limitat i les tcniques actuals d'enginyeria gentica no permeten controlar els efectes de la inserci de gens estranys en l'ADN d'un organismexli. Es tracta per tant d'una falsa tecnologia molt difcilment controlable i els efectes de la qual sn impredictibles i irreversibles. Els mtodes emprats per a les anlisis de salubritat no permeten conixer

els efectes a llarg termini i la toxicitat d'una exposici prolongada a petites dosisxlii,xliii,xliv.
G

una altra estructura d'una mateixa substncia... Les autoritats reguladore de la UE mai no haurien detectat aquesta toxicitat ja que el tipus de test que s'hi va aplicar no acostuma a realitzar-se.
G

Dels exemples citats, i prenent com exemple el recent cas dels psols, en podem extraure algunes conclusions:
G

El procs d'inserci de gens estranys en un organisme s imprecs, per la qual cosa poden aparixer efectes no previstos. No sabrem mai si un aliment transgnic s segur. No s possible analitzar els danys per a la salut, ja que es desconeix qu s'est buscant: una nova substncia,

L'equivalncia substancial no s un concepte vlid: es tractava de la mateixa molcula amb diferent estuctura fsica.

Tot aix justifica plenament laplicaci del principi de precaucixlv.

La imposible coexistencia

101

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Efectos SOCIO-ECNOMICOS

Supuestos beneficios
G Las plantas transgnicas pueden contribuir a paliar el hambre en el mundo debido a: N su mayor rendimiento, N su resistencia a factores climticos y ambientales.

Riesgos y daos reales


G La Tierra produce alimentos en cantidades suficientes para alimentar a toda la poblacin. El problema del hambre se debe al mal reparto de los recursos y se debe resolver con decisiones polticas (por ejemplo, el 78% de los nios menores de 5 aos desnutridos en el Sur viven en pases con excedentes de alimentos). En las condiciones actuales de organizacin de los mercados, un aumento de la produccin no servira para abastecer a los ms necesitados sino para aumentar la concentracin de la riqueza. G Por ejemplo, desde 1996 Argentina ha adoptado los cultivos transgnicos con ms entusiasmo que cualquier otro pas, exceptuando Estados Unidos. Sin embargo, la mitad de la poblacin 18 millones de un total de 37 se encuentra por debajo del umbral de la pobreza. Cientos de miles de nios estn desnutridos. Millones de personas se van a dormir con el estmago vaco. La soja y el maz argentinos alimentan a las ganaderas de los pases ricos... G El dficit en micronutrientes en las dietas de muchos pases en vas de desarrollo est directamente relacionado con la falta de biodiversidad agropecuaria y es consecuencia de la falta de verduras, de frutas y de alimentos frescos en general. Este modelo de agricultura que fomenta el monocultivo no har sino acentuar estos problemas. G La introduccin de los OMG en la agricultura exacerba el monopolio de unas pocas multinacionales del Norte sobre la produccin de alimentos, en un modelo de sociedad donde unos pocos obtienen beneficios a costa del inters de la mayora y donde se incrementan las diferencias entre pobres y ricos. G La promesa de la revolucin verde de erradicar el hambre en el mundo no se ha cumplido sino que se ha creado ms desigualdad. Con los transgnicos es este mismo modelo el que se est reproduciendo.

La imposible coexistencia

102

La coexistncia impossible

Efectes SOCIOECMICS

Presumptes beneficis
G Les plantes transgniques poden contribuir a palliar la fam al mn grcies a: N un major rendiment, N a resistncia que presenten davant de factors climtics i ambientals.

Riscos i perjudicis reals


G La Terra produeix prou aliments per alimentar a tota la poblaci mundial. El problema de la fam s fruit del mal repartiment dels recursos i cal que sigui resolt amb decisions poltiques (per exemple el 78% dels nens menors de 5 anys desnodrits del Sud viuen en pasos amb excedent daliments). En les condicions dorganitzaci dels mercats actuals, el fet que augments la producci tampoc no serviria per abastir als ms necessitats, sin que noms serviria perqu augments la concentraci de la riquesa. G Des de 1996, per exemple, lArgentina ha adoptat els conreus transgnics amb ms entusiasme que qualsevol altre pas a part dels Estats Units. No obstant aix, la meitat de la poblaci -18 milions dun total de 37- es troba per sota del llindar de la lnia de pobresa. Centenars de milers de nens estan desnodrits. Milions de persones sen van a dormir amb lestmac buit. La soja i el blat de moro argentins alimenten les ramaderies dels pasos rics... G El dficit en micronutrients present en les dietes de molts pasos en vies de desenvolupament est directament relacionat amb la manca de biodiversitat agropecuria i s conseqncia de la manca de verdures, de fruites i daliments frescos en general. Aquest model dagricultura que fomenta el monocultiu no ha de fer res ms que accentuar aquests problemes. G La introducci dels OMG en lagricultura exacerba el monopoli sobre la producci daliments dunes poques multinacionals del Nord, en un model de societat on ben pocs obtenen beneficis a costa de linters de la majoria i on sincrementen les diferncies entre pobres i rics. G La promesa de la revoluci verda deradicar la fam del mn no sha acomplert sin que, ben al contrari, sha creat ms desigualtat. Amb els transgnics sest reproduint aquest mateix model.

La imposible coexistencia

103

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

ANEXO 2

ANNEX 2

MANIFIESTO DE FRAGA
Frente a las diferentes propuestas sobre decretos de coexistencia y ante la creciente ola de casos de contaminacin transgnica de alimentos ecolgicos, diferentes colectivos y ciudadanos hemos constituido un nuevo espacio de trabajo (sin protagonistas destacados, lderes mediticos ni interlocutores institucionalizados, as se constituye este espacio). Somos agricultores, elaboradores, consumidores ecolgicos, ciudadanos rurales, investigadores y sindicalistas. Gente de Aragn y de Catalua que no nos resignamos a quedarnos parados.

MANIFEST DE FRAGA
Davant les diferents propostes sobre Decrets de Coexistncia i veient la creixent onada de casos de contaminaci transgnica d'aliments ecolgics, diferents collectius i ciutadans constituim un nou espai de treball. (Sense protagonistes destacats, lders meditics ni interlocutors institucionalitzats, es constitueix aquest espai). Som pagesos, consumidores ecolgiques, ciutadans rurals, investigadores, sindicalistes, gent dels transformats, etc. Gent de l'Arag i d'arreu dels Pasos Catalans que no ens resignem a quedar-nos parats.

Constatem: Constatamos:
G G

Los diferentes casos de contaminacin aparecidos en las ltimas campaas en la agricultura y ganadera ecolgica del Estado. Que las propuestas de decretos de coexistencia, tanto de la Administracin estatal como de la catalana, no evitarn la contaminacin del resto de los cultivos ni establecen convenientemente las responsabilidades en estos casos. Que la contaminacin transgnica tiene impactos especialmente negativos en las producciones ecolgicas y que los decretos previstos las hacen irreversibles. Si estos se aprueban, muchos campesinos ecolgicos habrn de abandonar el cultivo o arriesgarse a importantes prdidas econmicas Que las propuestas de decretos no resuelven el conflicto, sino que certifican la prdida de libertad de eleccin de los agricultores y consumidores, el monopolio en materia de semillas y la reduccin de la biodiversidad histrica. Que durante las anteriores legislaturas del Estado espaol, ste se erigi como lder en las autorizaciones de variedades transgnicas y experimentaciones realizadas, convirtindose en el gran laboratorio de pruebas europeas. Todo esto sin un debate pblico. Que el nuevo Ejecutivo espaol y cataln est trazando una lnea de continuidad con el anterior Gobierno y esto se expresa en la pretensin de evitar el debate poltico y social resolviendo

Els diferents casos de contaminaci apareguts en les ltimes campanyes a la ramaderia i agricultura ecolgica de l'Estat. Que les propostes de decrets de Coexistncia, tant de l'Administraci estatal com de la catalana, no evitaran la contaminaci de la resta del cultius ni estableixen convenientment les responsabilitats en aquests casos. Que la contaminaci transgnica t impactes especialment negatius en les produccions ecolgiques i que els decrets previstos els fan irreversibles. Si aquests s'aproven, molts pagesos ecolgics hauran d'abandonar el cultiu o arriscar-se a importants prdues econmiques. Que les propostes de decrets no resolen el conflicte sin certifiquen la prdua de llibertat d'elecci dels pagesos i consumidors, el monopoli en matria de llavors i la reducci de la biodiversitat histrica. Que durant les anteriors legislatures l'Estat espanyol esdevingu lder en l'autoritzaci de varietats transgniques i experimentacions realitzades, esdevenint el gran laboratori de proves europeu. Tot plegat, sense debat pblic. Que els nous executius espanyol i catal tracen una lnia de continutat amb els anteriors i aix s'expressa en la pretensi d'evitar el debat poltic i social resolent la qesti de la coexistncia VIA DECRET. Contrriament, diversos estats europeus han fomentat processos parlamentaris

La imposible coexistencia

104

La coexistncia impossible

la cuestin de la coexistencia VA DECRETO DE LEY. Contrariamente, diversos Estados europeos han fomentado procesos de decisin participativa sobre el tema y ms de 100 regiones se han declarado libres de transgnicos.
G

participatius sobre el tema i ms de 100 regions s'han declarat lliures de transgnics.


G

La complicidad de las administraciones, de las grandes empresas promotoras de los transgnicos y de ciertas cpulas cientficas y universitarias, para el rpido desarrollo de estos cultivos. La aplicacin de la tecnologa transgnica a otros cultivos y la inminente extensin del conflicto entre una agricultura privatizada y modificada genticamente y el resto. Que los mtodos del CCPAE (Consell Catal Per la Agricultura Ecolgica) son insuficientes a la hora certificar el maz ecolgico.

La complicitat i negligncia de les Administracions, les grans empreses promotores dels transgnics i certes cpules cientfiques i universitries a l'hora d'estimular el rpid desplegament d'aquest cultius, amb menyspreu dels impactes socials i ambientals. L'aplicaci de la tecnologia transgnica a altres cultius amb l'imminent extensi del conflicte entre una agricultura privatitzada i modificada genticament i la resta. Que els mtodes del CCPAE sn de dubtosa eficincia a l'hora de certificar que els productes ecolgics estiguin lliures d'OGM.

Consideramos que:
G

Considerem que:
G

Es imprescindible garantizar una agricultura, un medio y una alimentacin libres de transgnicos. La expansin de los transgnicos no responde a una necesidad socialmente compartida sino a los nimos de lucro de las empresas del agronegocio. Frente a la magnitud de los impactos negativos y los escasos beneficios, hace falta pararla. La agroecologa es una estrategia productiva y una forma de vida clave para afrontar la crisis agraria y rural, a la hora de garantizar la seguridad alimentaria de la poblacin. Por eso no se puede permitir que los transgnicos la pongan en peligro. Las variedades modificadas genticamente son un paso ms hacia la privatizacin de la vida y la dependencia de la agricultura respecto a las multinacionales del sector. Son necesarias medidas de presin hacia la administracin y de pedagoga y contrapropaganda en el campo y la ciudad. Dada la pluralidad de los afectados negativamente por los transgnicos es necesario avanzar en una plataforma de accin plural, evitando caer en nuevos corporativismos.

s imprescindible garantir una agricultura, un medi i una alimentaci lliures de transgnics. L'extensi dels transgnics no respon a una necessitat socialment compartida sin a les voluntats de lucre de les empreses del Agronegoci. Davant l'amplitud dels seus impactes negatius i els reduts beneficiaris, cal aturar-la. L'agroecologia s una estratgia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrria i rural i a l'hora de garantir la seguretat alimentria de la poblaci. Per aix no pot permetre's que els transgnics la posin en perill. Les varietats modificades genticament sn un pas ms cap a la privatitzaci de la vida i la dependncia de la pagesia respecte als multinacionals del sector. Sn necessries mesures de pressi cap a l'administraci i de pedagogia i contrapropaganda al camp i la ciutat. Donada la pluralitat dels afectats negativament pels transgnics cal avanar tamb en una plataforma d'acci plural evitant caure en nous corporativismes.

Per aix demandem:


1. La retirada de les propostes dels Decrets de Coexistencia que preparen tant la Generalitat de Catalunya com el Govern de l'Estat Espanyol i l'establiment de processos de decisi adequats per un conflicte d'aquesta magnitud. Que no s'autoritzi la sembra de varietats de blat de moro modificades genticament per a la prxima campanya ja que no est garantida la protecci de la resta de cultius ni establertes les responsabilitats en cas de contaminaci.

Por eso demandamos:


1. La retirada de las propuestas de los decretos de coexistencia que preparan tanto la Generalitat de Catalunya como el Gobierno del Estado espaol y el establecimiento de procesos de decisin adecuados para un conflicto de esta magnitud.

2.

La imposible coexistencia

105

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

2.

Que no se autorice la siembra de variedades de maz modificadas genticamente para la prxima campaa, ya que no est garantizada la proteccin del resto de los cultivos ni establecidas las responsabilidades en caso de contaminacin. El inicio de un amplio debate social que conduzca a una consulta social vinculante sobre el futuro de estos cultivos. El establecimiento de una moratoria sobre la autorizacin de cultivos y campos experimentales de variedades transgnicas y que se garantice un amplio proceso pblico de discusin y decisin. El posicionamiento de los diferentes Consejos Reguladores de las producciones ecolgicas respecto a los cultivos transgnicos y a las propuestas de decretos de coexistencia. Que la agroecologa sea declarada como una prctica de inters pblico y se priorice su desarrollo. El cese definitivo de la investigacin pblica en cultivos transgnicos y el apoyo a la investigacin agroecolgica. La retirada de la legislacin que permite que sean patentadas y privatizadas las plantas y animales, mantenidas y mejoradas histricamente por las prcticas agrcolas tradicionales. Que las Comunidades de Catalua y Aragn sean declaradas Zonas Libres de transgnicos.

3.

L'inici d'un ampli debat social que condueixi a una consulta social vinculant sobre el futur d'aquests cultius. L'establiment d'una moratria sobre l'autoritzaci de cultius i camps experimentals de varietats transgniques i que es garanteixi un ampli procs pblic de discussi i decisi. El posicionament dels diferents Consells Reguladors de les produccions ecolgiques respecte als cultius transgnics i les propostes de decrets de coexistncia Que l'agroecologia i l'agricultura ecolgica siguin declarades com a prctiques d'inters pblic i se'n prioritzi el seu desenvolupament. L'aturada definitiva de la investigaci pblica en cultius transgnics i el recolzament de la investigaci agroecolgica. La retirada de la legislaci que permet que siguin patentades i privatitzades les plantes i animals, mantinguts i millorats histricament per les prctiques pageses. Que les comunitats d'Arag i Catalunya siguin declarades zones lliures de transgnics.

4.

3.

5.

4.

6.

5.

7.

8.

7.

9.

8.

10. Que durant la primera quinzena de Febrer, abans de l'inici de la sembra, el Govern dArag, DARP, el MAPA, el Ministeri de Mediambient, el CAAE i el CCPAE ens trametin una resposta inequvoca a aquestes qestions. 30 de Gener de 2005, Fraga

9.

10. Que antes de que se inicie la siembra o la campaa de siembra del maz, el Gobierno de Aragn, el DARP, el MAPA, el Ministerio de Medio Ambiente, el CAAE y el CCPAE, transmitan una respuesta inequvoca a estas cuestiones. 30 de enero de 2005, Fraga

La imposible coexistencia

106

La coexistncia impossible

Adhesiones/Adhesions:
Llus Ferrer Gonzlez-Sols Basi J Calle Riolobos Jordi Roig morera - Prof. Educaci Visual-PlsticaArtista plstic Juli Garcia i Muntan Llus Su Morales - Regidor de Medi Ambient, Cooperaci i Joventut de l'Ajuntament de Torredembarra -Portaveu d'ICV - EPM - ABG al Consell Comarcal del Tarragons Antoni Garcia, Portaveu - Els Verds Esquerra Ecologista Jordi Alfonso Garcia Josep-Miquel Alegret Ester Casas Griera Imma Llort Juncadella Jos Ramon Olarieta - prof. UdL Jordi Bigues Cooperativa de consum teixit de la terra de Sabadell Cooperativa de consumidores de Torrero "La Rebelin en la huerta" Cooperativa de consumidores el Bisaltico Cooperativa de consumidors ecolgics El Rebost Cooperativa Mn Verd CSA La Maranya DemocrciaAmbiental ECOCONSUM (Coordinadora de cooperatives de consum de Catalunya) Ecologistas en Accin Escuela Popular de Huesca Fundaci Terra GEPEC Germinal Cooperativa IPCENA l'Associaci de Consumidors Sa La Birosta

Colectivos y otros / Collectius i altres:


Ajuntament de Valls Amics de lEscola Agrria de Manresa Amics de la Terra Barcelona Amigos de la Tierra Espaa Amnistia Animal ANSAR APECPAE APROEBA Asociacin Barrio Verde Asociacin de Agroecologa Elboro Assemblea Pagesa de Catalunya Associaci Acci Creativa per a la Solidaritat Associaci El Rostoll Verd Botiga dIntegral CAAE Comit Aragones de Agricultura Ecolgica Centre de'Analisi i Programes Sanitaris CAPS CERAI CGT de Catalunya CNT- Fraga Collectiu Cigronet Cooperativa Brunec Cooperativa de Consum Responsable 'Seminko' de Balaguer

La Conquista del Pan PACCAS (Promotora Altoaragonesa de Comercio y Consumo Alternativo y Solidario) Plataforma Trangnics Fora! del Pallars Plataforma Unitaria contra lautopista electrica de Catalunya i Arago Revista Mujer y Salud SCCL Seminari dEstudis i Recerca sobre Agroecologia (SERA)-Universitat de Lleida SEO BIRD/LIFE Slow Food del Garraf Sociedad Aragonesa de Proteccin a los Animales y Plantas Unin de Agricultores y Ganaderos de Aragn

La imposible coexistencia

107

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

ANEXO 3

ANNEX 3

METODOLOGA GENERAL
Este informe surge de la necesidad de analizar qu est pasando en el campo despus de siete aos de cultivo de maz modificado genticamente. A la hora de realizar este trabajo, los autores se han marcado tres objetivos:
G

METODOLOGIA GENERAL
Aquest informe sorgeix de la necessitat d'analitzar qu est passant al camp desprs que faci set que shi conrea blat de moro modificat genticament. A l'hora de realitzar aquest treball, els autors s'han marcat tres objectius:
G

Evaluar la situacin real en el sector del maz en relacin con los OMG (variedades, extensin, medidas de manejo que se aplican, contaminacin a cultivos convencionales y ecolgicos, situacin de los campos experimentales, etc.). Recoger el testimonio de agricultores, tcnicos agrcolas, comerciantes y gerentes de cooperativas en zonas donde los cultivos modificados genticamente han sido implantados masivamente. Analizar la aplicabilidad de las medidas tcnicas propuestas en los borradores de legislacin sobre coexistencia que pretenden aprobar las diferentes administraciones.

Avaluar la situaci real del sector del blat de moro en relaci amb els OMG (varietats, extensi, mesures de manipulaci que s'apliquen, contaminaci de conreus convencionals i ecolgics, situaci dels camps experimentals, etc.).

Recollir el testimoni de pagesos, tcnics agrcoles, comerciants i gerents de cooperatives en zones en qu els conreus modificats genticament han estat implantats massivament.

Analitzar l'aplicabilitat de les mesures tcniques proposades en els esborranys de legislaci sobre coexistncia que pretenen aprovar les diferents administracions.

La metodologa utilizada puede dividirse en dos fases, que han ido desarrollndose paralelamente a lo largo del estudio. La primera fase ha consistido en una revisin bibliogrfica y el anlisis de toda la informacin disponible, desde informes hasta la correspondencia de todo tipo de colectivos agrarios y sociales con la Administracin. La segunda fase ha sido de investigacin. Por una parte, se han recabado datos de las personas, entidades y administraciones que guardan relacin con los transgnicos o que sufren sus efectos (comits de certificacin y control de agricultura ecolgica, consejeras y departamentos de agricultura, ministerios, etc.). Por otra, se ha realizado un trabajo de campo (entrevistas, encuestas, recogida de datos, anlisis de documentacin comercial, documentacin fotogrfica, etc.) en las provincias de Lleida (Catalua), y Zaragoza y Huesca (Aragn), entre julio de 2005 y febrero de 2006.

La metodologia emprada pot ser dividida en dues fases, que han anat sent desenvolupades de manera parallela al llarg de l'estudi. La primera fase ha consistit en una revisi bibliogrfica i en l'anlisi de tota la informaci disponible, des d'informes fins a la correspondncia de tota mena de collectius agraris i socials amb l'Administraci. La segona fase ha estat d'investigaci. Per una banda, han estat recollides dades de les persones, entitats i administracions que tenen relaci amb els transgnics o que en pateixen els efectes (comits de certificaci i control d'agricultura ecolgica, conselleries i departaments d'agricultura, ministeris, etc.). Per una altra, ha estat realitzat un treball de camp (entrevistes, enquestes, recollida de dades, anlisis de documentaci comercial, documentaci fotogrfica, etc.) en les provncies de Lleida (Catalunya), i Saragossa i Osca (Arag), entre juliol de 2005 i febrer de 2006.

La imposible coexistencia

108

La coexistncia impossible

Durante esta segunda fase se entrevist a agricultores, tcnicos y encargados de cooperativas agrarias, y se visitaron decenas de campos de los que se tomaron muestras para ser analizadas, aplicando el siguiente protocolo: 1. Seleccin de parcelas de agricultores que cultivan maz convencional o ecolgico. 2. Seleccin de parcelas circundantes o cercanas a stas. Toma de muestras de hojas, mazorcas y estilos (en todos los casos se han descartado las plantas situadas en las 4 primeras filas alrededor de las parcelas). Anlisis mediante el empleo de test cualitativos ELISA (Trait Bt1 corn leaf and seed Test Kit de la empresa Strategic Diagnostics Inc.), que detectan la protena Cry1Ab (denominada Bt). En los casos en que alguna de estas parcelas circundantes ha dado resultado positivo a la presencia de transgnico: 3. Toma de muestras representativa de mazorcas dispersas en la parcela objeto del estudio (potencialmente contaminada), homogeneizacin de la muestra y anlisis PCR en un laboratorio acreditado por la Entidad Nacional de Acreditacin (ENAC). Se han realizado dos tipos de anlisis: cualitativos para determinar la presencia de OMG y el transgen correspondiente y, posteriormente, cuantitativos para determinar los porcentajes exactos de contaminacin.

Durant aquesta segona fase vam entrevistar pagesos, tcnics i encarregats de cooperatives agrries, i vam visitar desenes de camps dels quals en vam prendre mostres per analitzar, bo i aplicant el segent protocol: 1. Selecci de parcelles de pagesos que conreen blat de moro convencional o ecolgic. 2. Selecci de parcelles circumdants o properes a les esmentades al punt anterior. Presa de mostres de fulles, panotxes i tijes (en tots els casos s'han descartat les plantes situades en les quatre primeres files al voltant de les parcelles). Anlisis mitjanant tests qualitatius ELISA (Trait Bt1 corn leaf and seed Test Kit de l'empresa Strategic Diagnostics Inc.), que detecten la protena Cry1Ab (denominada Bt). I en aquells casos en qu alguna d'aquestes parcelles circumdants ha donat resultats positius a la presncia de transgnic: 3. Presa de mostres representativa de panotxes disperses per la parcella objecte de l'estudi (potencialment contaminada), homogenetzaci de la mostra i anlisi PCR en un laboratori acreditat per l'Entitat Nacional d'Acreditaci (ENAC). Han estat realitzades dues menes d'anlisis: qualitatives, per tal de determinar la presncia dOMG i el transgn corresponent i, posteriorment, quantitatives per tal de determinar els percentatges exactes de contaminaci.

Todos los resultados analticos presentados en este informe han sido confirmados mediante esta tcnica de anlisis en laboratorio acreditado.

Tots els resultats analtics presentats en aquest informe han estat confirmats mitjanant aquesta tcnica danlisi en laboratori acreditat.

La imposible coexistencia

109

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Corresponde a la pg. 83 Correspon a la pg. 83

La imposible coexistencia

120

La coexistncia impossible

Corresponde a la pg. 83 Correspon a la pg. 83

La imposible coexistencia

121

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Corresponde a la pg. 84 Correspon a la pg. 84

La imposible coexistencia

122

La coexistncia impossible

Corresponde a la pg. 85 Correspon a la pg. 85

La imposible coexistencia

123

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

Corresponde a la pg. 85 Correspon a la pg. 85

La imposible coexistencia

124

La coexistncia impossible

REFERENCIAS
i. http://otal.aragob.es/cgi-bin/bzht2/BOLETIN? CMD=VERDOC&BASE=BZHT&PIECE=BOLE& DOCN=000088209 (BOA 16/06/04) Birrun, R; Landa, B; Armendariz, A; Esparza, M; Tiebas, M.A. Defensa de las plantas de maz contra taladros (Sesamia nonagrioides y Ostrinia nubilalis) con variedades OGM 1998, 1999 y 2000. Presentado oralmente por el Instituto Tcnico y de Gestin Agrcola (ITG-A) de Navarra en el Congreso de Entomologa Aplicada, 2001. Altieri M. A. The myth of coexistence: why transgenic crops are not compatible with agroecolgically based systems of production. Bulletin of Science, Technology & Society, Vol 25, issue 4 pgs 361-371. Sloderbeck, P. Current status of Bt Corn Hybrids. Kansas State University, K. State Research and Extension, Southwest Area Extension Office, Garden City, 2002, Kansas. www.efsa.eu.int/science/gmo/gmo_opinions/384_en.html www.aesa.msc.es/aesa/web/ AesaPageServer?idpage=56&idcontent=5323 Comunicado de Prensa de ISIS, 9-4-2004, Comment on Assessment ReportC/GB/02/M3/03 (herbicide tolerant and insect resistant hybrid maize, NK603xMon810), Institute of Science in Society Knight, J. 2003. Agency ignores its advisers over Bt maize. Nature 422: 5. Gould, F., N. Blair, M. Reid, T.L. Rennie, J. Lopez, and S. Micinski. 2002. Bacillus thuringiensistoxin resistance management: stable isotope assessment of alternate host use by Helicoverpa zea. Proceedings of the National Academy of Sciences. 99: 16581-16586. Chilcutt, C.H. and B.E.Tabashnik. 2004. Contamination of refuges by Bacillus thuringiensis toxin genes from transgenic maize. Proceedings of the National Academy of Sciences 101:7526-7529. Ver, por ejemplo, Andow, D.A. 2001. Resisting resistance to Bt corn. En: Genetically engineered organisms: assessing environmental and human health effects. Letourneau, D.K.y B.E. Burrows [eds.] Boca Raton, FL: CRC Press. Poerschmann, J., Gathmann, A., Augustin, J., Langer, U. & Grecki, T. 2005. Molecular composition of leaves and stems of genetically modified Bt and near-isogenic non-Bt maize Characterization of lignin patterns. Journal of Environmental Quality 34: 1508-1518.

REFERNCIES
i. http://otal.aragob.es/cgi-bin/bzht2/BOLETIN? CMD=VERDOC&BASE=BZHT&PIECE=BOLE& DOCN=000088209 (BOA 16/06/04) Birrun, R; Landa, B; Armendariz, A; Esparza, M; Tiebas, M.A. Defensa de las plantas de maz contra taladros (Sesamia nonagrioides y Ostrinia nubilalis) con variedades OGM 1998, 1999 y 2000. Presentat oralment per lInstitut Tcnic i de Gesti Agrcola (ITG-A) de Navarra al Congrs dEntomologia Aplicada, 2001. Altieri M. A. The myth of coexistence: why transgenic crops are not compatible with agroecolgically based systems of production. Bulletin of Science, Technology & Society, Vol 25, issue 4 pgs 361-371. Sloderbeck, P. Current status of Bt Corn Hybrids. Kansas State University, K. State Research and Extension, Southwest Area Extension Office, Garden City, 2002, Kansas www.efsa.eu.int/science/gmo/gmo_opinions/384_en.html www.aesa.msc.es/aesa/web/AesaPageServer? idpage=56&idcontent=5323 Comunicat de Premsa dISIS, 9-4-2004, Comment on Assessment ReportC/GB/02/M3/03 (herbicide tolerant and insect resistant hybrid maize, NK603xMon810), Institute of Science in Society, Knight, J. 2003. Agency ignores its advisers over Bt maize. Nature 422: 5. Gould, F., N. Blair, M. Reid, T.L. Rennie, J. Lopez, and S. Micinski. 2002. Bacillus thuringiensistoxin resistance management: stable isotope assessment of alternate host use by Helicoverpa zea. Proceedings of the National Academy of Sciences. 99: 16581-16586. Chilcutt, C.H. and B.E.Tabashnik. 2004. Contamination of refuges by Bacillus thuringiensis toxin genes from transgenic maize. Proceedings of the National Academy of Sciences 101:7526-7529. See, for example, Andow, D.A. 2001. Resisting resistance to Bt corn. In: Genetically engineered organisms: assessing environmental and human health effects. Letourneau, D.K. and B.E. Burrows [eds.] Boca Raton, FL: CRC Press. Poerschmann, J., Gathmann, A., Augustin, J., Langer, U. & Grecki, T. 2005. Molecular composition of leaves and stems of genetically modified Bt and near-isogenic non-Bt maize Characterization of lignin patterns. Journal of Environmental Quality 34: 1508-1518.

ii.

ii.

iii.

iii.

iv.

iv.

v. vi. vii.

v. vi. vii.

viii. ix.

viii. ix.

x.

x.

xi.

xi.

xii.

xii.

La imposible coexistencia

125

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

xiii. xiv. xv.

Nature, vol. 434, pg. 423. 24 de marzo 2005. Macilwain, C., 2005. Nature, vol. 434, pg. 548. 31 de marzo. Commission seeks clarification on Bt 10 from US authorities and Syngenta - 01/04/2005 http://europa.eu.int/rapid/pressReleasesActio n.do?reference=IP/05/382&format=HTML&a ged=0&language=EN&guiLanguage=en Nature, vol. 434, pg. 807. 14 de abril de 2005. Comunicado de prensa de la Comisin Europea N IP/05/437, 14 de abril de 2005. Disponible en: http://europa.eu.int/rapid/pressReleasesActio n.do?reference=IP/05/437&format=HTML&a ged=0&language=EN&guiLanguage=en Gua de aplicacin de las exigencias de etiquetado y trazabilidad de alimentos y piensos MG. MAPA, AESA, FIAB. Marzo 2004. Final report of a mission carried out in Spain 07/03/2005 to 11/03/2005 concerning controls on food & feed containing, consisting or produced from GMO. DG(SANCO)/7632/2005-MRFinal Directorate F Food & Veterinary Office, Health & Consumer Protection Directorate General, European Commission. Comit Cientfico de Evaluacin de Plantas de la UE, 2001. Opinion of the Scientific Committee on Plants concerning the adventitious presence of GM seeds in conventional seeds. European Commission: Health and Consumer Protection Directorate. SCP/GMOSEED-CONT/002-FINAL. Disponible en: http://www.europa.eu.int/comm/food/fs/sc/s cp/index_en.html. Mller, W., 2003. Concepts for Coexistence. Final Report. ECO_RISK, Office of Ecological Risk Research. Comissioned by the Federal Ministry of Health and Women. Viena, Austria. Wenk, N., Stebler, D. and Bickel, R., 2001. Warenflusstrennung von GVO in Lebensmitteln. Prognos- Europisches Zentrum fr Wirtschafts- und Strategieberatung. Untersuchung im Auftrrag des Amtes fr Gesundheit Schweiz.

xiii. xiv. xv.

Nature, vol. 434, pg. 423. 24 de mar de 2005. Macilwain, C., 2005. Nature, vol. 434, pg. 548. 31 de mar. Commission seeks clarification on Bt 10 from US authorities and Syngenta - 01/04/2005 http://europa.eu.int/rapid/pressReleasesActio n.do?reference=IP/05/382&format=HTML&a ged=0&language=EN&guiLanguage=en Nature, vol. 434, pg. 807. 14 de abril de 2005. Comunicat de premsa de la Comissi Europea N IP/05/437, 14 dabril de 2005. Disponible a: http://europa.eu.int/rapid/pressReleasesActio n.do?reference=IP/05/437&format=HTML&a ged=0&language=EN&guiLanguage=en Guia daplicaci de les exigncies detiquetatge i traabilitat daliments i pinsos MG. MAPA, AESA, FIAB. Mar 2004. Final report of a mission carried out in Spain 07/03/2005 to 11/03/2005 concerning controls on food & feed containing, consisting or produced from GMO. DG(SANCO)/7632/2005-MRFinal Directorate F Food & Veterinary Office, Health & Consumer Protection Directorate General, European Commission. Comit Cientfic dEvaluaci de Plantes de la UE, 2001. Opinion of the Scientific Committee on Plants concerning the adventitious presence of GM seeds in conventional seeds. European Commission: Health and Consumer Protection Directorate. SCP/GMO-SEEDCONT/002-FINAL. Disponible a: http://www.europa.eu.int/comm/food/fs/sc/s cp/index_en.html. Mller, W., 2003. Concepts for Coexistence. Final Report. ECO_RISK, Office of Ecological Risk Research. Comissioned by the Federal Ministry of Health and Women. Viena, Austria. Wenk, N., Stebler, D. and Bickel, R., 2001. Warenflusstrennung von GVO in Lebensmitteln. Prognos- Europisches Zentrum fr Wirtschafts- und Strategieberatung. Untersuchung im Auftrrag des Amtes fr Gesundheit Schweiz.

xvi. xvii.

xvi. xvii.

xviii.

xviii.

xix.

xix.

xx.

xx.

xxi

Mellon, M. y Rissler, J., 2004. Gone To Seed: Transgenic Contaminants in the Traditional Seed Supply, Cambridge, MA: Union of Concerned Scientists. Disponible en: http://www.ucsusa.org/food_and_environment/genetic_engineering/gone-to-seed.html Benbrook C. Do GM crops mean less pesticide use? Pesticide outlook: October 2001(Vol. 5), pp. 204-207. www.rsc.org/is/journals/current/pest/ pohome.htm

xxi

Mellon, M. y Rissler, J., 2004. Gone To Seed: Transgenic Contaminants in the Traditional Seed Supply, Cambridge, MA: Union of Concerned Scientists. Disponible a: http://www.ucsusa.org/food_and_environment/genetic_engineering/gone-to-seed.html Benbrook C. Do GM crops mean less pesticide use? Pesticide outlook: October 2001(Vol. 5), pp. 204-207. www.rsc.org/is/journals/current/pest/ pohome.htm

xxii

xxii

La imposible coexistencia

126

La coexistncia impossible

xxiii

Obrycki J.L. et al. Beyond insecticidal toxicity to ecological complexity. BioScience: May 2001 (Vol. 1, N 5). Charles Benbrook - Northwest Science and Environmental Policy Center, Sandpoint Idaho - AgBioTech InfoNet Technical Paper Number 4 05/2001. English Nature - Gene Stacking in herbicide tolerant oilseed rape: lessons from the North American esperience - Enero de 2002 http://www.english-nature.org.uk/news/ story.asp?ID=335 Altieri, M. Biotecnologa agrcola: mitos, riesgos ambientales y alternativas - Universidad de California - Berkeley - PED-CLADES /FOOD FIRST, Oakland, California - 2000 European Environment Agency. Genetically modified organisms (GMOs): The significance of gene flow through pollen transfer. March, 2002. http://reports.eea.eu.int/environmental_issue_report_2002_28/en Michelle Marvier - Ecology of transgenic crops. American Scientist. March-April 2001. Sentis, C. Transgnicos cara y cruz. El cultural (suplemento de El Mundo) - 22/05/2002 Seeds of doubt North American farmers experiences of GM crops. Soil Association. September 2002. www.soilassociation.org Vzquez-Padrn, R.I., Moreno-Fierros, L., NeriBazn, L., Martnez-Gil, A.F., de la Riva, G.A. and Lpez-Revilla, R. Characterization of the mucosal and systemic immune response induced by Cry1A(c) protein from Bacillus thuringiensis HD 73 in mice. Brazilian Journal of Medical and Biological Research: 2000 (N 33), pp.147- 155. Seeds of doubt North American farmers experiences of GM crops. Soil Association. September 2002. www.soilassociation.org Benbrook, C. When does it pay to plant Bt corn? Farm-level economic impacts of Bt corn 1996-2001. November 2001 www.iatp.org Duffy M. Who benefits from biotechnology? Presentation at the American Seed Trade Association meeting, Dec 2001. Elmore, R.W, Roeth, F.W, Nelson, L.A, Shapiro, C.A, Klein, R.N., Knezevic, S.Z. and Martin, A. Glyphosate-Resistant Soybean Cultivar Yields Compared with Sister Lines. Agronomy Journal: March-April 2001 (vol. 93), pp. 408-412. Elmore, R.W., Roeth, F.W., Klein, R.N., Knezevic, S.Z., Martin, A., Nelson, L.A. and Shapiro, C.A. Glyphosate-Resistant Soybean Cultivar Response to Glyphosate, Agronomy Journal, Vol. 93, MarchApril 2001, pp. 404407.

xxiii

Obrycki J.L. et al. Beyond insecticidal toxicity to ecological complexity. BioScience: May 2001 (Vol. 1, N 5). Charles Benbrook - Northwest Science and Environmental Policy Center, Sandpoint Idaho - AgBioTech InfoNet Technical Paper Number 4 05/2001. English Nature - Gene Stacking in herbicide tolerant oilseed rape: lessons from the North American esperience - Enero de 2002 http://www.englishnature.org.uk/news/story.asp?ID=335 Altieri, M. Biotecnologa agrcola: mitos, riesgos ambientales y alternativas - Universidad de California - Berkeley - PED-CLADES /FOOD FIRST, Oakland, California - 2000 European Environment Agency. Genetically modified organisms (GMOs): The significance of gene flow through pollen transfer. March, 2002. http://reports.eea.eu.int/environmental_issue_report_2002_28/en Michelle Marvier - Ecology of transgenic crops. American Scientist. March-April 2001. Sentis, C. Transgnicos cara y cruz. El cultural (suplemento de El Mundo) - 22/05/2002 Seeds of doubt North American farmers experiences of GM crops. Soil Association. September 2002. www.soilassociation.org Vzquez-Padrn, R.I., Moreno-Fierros, L., NeriBazn, L., Martnez-Gil, A.F., de la Riva, G.A. and Lpez-Revilla, R. Characterization of the mucosal and systemic immune response induced by Cry1A(c) protein from Bacillus thuringiensis HD 73 in mice. Brazilian Journal of Medical and Biological Research: 2000 (N 33), pp.147- 155. Seeds of doubt North American farmers experiences of GM crops. Soil Association. September 2002. www.soilassociation.org Benbrook, C. When does it pay to plant Bt corn? Farm-level economic impacts of Bt corn 1996-2001. November 2001 www.iatp.org Duffy M. Who benefits from biotechnology? Presentation at the American Seed Trade Association meeting, Dec 2001. Elmore, R.W, Roeth, F.W, Nelson, L.A, Shapiro, C.A, Klein, R.N., Knezevic, S.Z. and Martin, A. Glyphosate-Resistant Soybean Cultivar Yields Compared with Sister Lines. Agronomy Journal: March-April 2001 (vol. 93), pp. 408-412. Elmore, R.W., Roeth, F.W., Klein, R.N., Knezevic, S.Z., Martin, A., Nelson, L.A. and Shapiro, C.A. Glyphosate-Resistant Soybean Cultivar Response to Glyphosate, Agronomy Journal, Vol. 93, MarchApril 2001, pp. 404407.

xiv

xiv

xv

xv

xxvi

xxvi

xxvii

xxvii

xxviii xxix xxx

xxviii xxix xxx

xxxi

xxxi

xxxii

xxxii

xxxiii

xxxiii

xxxiv

xxxiv

xxxv

xxxv

xxxvi

xxxvi

La imposible coexistencia

127

La coexistncia impossible

TRANSGNICS

TRANSGNICOS

xxxvii Vzquez-Padrn, R.I., Gonzles-Cabrera, J., Garca-Tovar, C., Neri-Bazn, L., Lpez-Revilla, R., Hernndez, M., Moreno-Fierros, L. and de la Riva, G. A. Cry1A(c) protoxin from Bacillus thuringiensis sp. kurstaki HD73 binds to surface proteins in the mouse small intestine. Biochemical and Biophysical Research Communications: 2000 (N 271), pp. 54-58. xxxviii The Independent, UK, Geoffrey Lean. Health fears over secret study into GM food. 22 May 2005. http://news.independent.co.uk/world/science_technology/story.jsp xxxix Prescott, V.E., Campbell, P.M., Moore, A., Mattes, J., Rothenberg, M.E., Foster, P.S., Higgins, T.J.V. & Hogan, S.P. 2005. Transgenic expression of bean alpha-amylase inhibitor in peas results in altered structure and immunogenicity. Journal of Agricultural And Food Chemistry 53: 9023 - 9030 (published November 16, 2005). Domingo Roig, L.; Jos L. et al. Riesgos sobre la salud de los alimentos modificados genticamente: una revisin bibliogrfica. Revista Espaola de Salud Pblica vol 74 n3. 0506/2000 Sentis, C. Transgnicos cara y cruz. El cultural (suplemento de El Mundo) - 22/05/2002 Agence Franaise de Securit Sanitaire des aliments. Evaluation des risques relatifs la consommation de produits alimentaires composs ou issus d'organismes gntiquement modifis - 01/02 - http://www.afssa.fr/actualites/index.asp The British Royal Society. Genetically modified plants for food use and human health; an update - 02/02 Butler, D. and Relchhardt, A. Long-term effect of GM crops serves up food for thought. Nature: 1999 (N 398), pp. 651-653. The Royal Society of Canada - Expert panel raises serious questions about the regulation of GM food - febreo de 2001 http://www.rsc.ca/foodbiotechnology/GMsta tementEN.pdf The Royal Society of Canada - Expert panel on the future of food biotechnology http://www.rsc.ca/foodbiotechnology/indexE N.html

xxxvii Vzquez-Padrn, R.I., Gonzles-Cabrera, J., Garca-Tovar, C., Neri-Bazn, L., Lpez-Revilla, R., Hernndez, M., Moreno-Fierros, L. and de la Riva, G. A. Cry1A(c) protoxin from Bacillus thuringiensis sp. kurstaki HD73 binds to surface proteins in the mouse small intestine. Biochemical and Biophysical Research Communications: 2000 (N 271), pp. 54-58. xxxviii The Independent, UK, Geoffrey Lean. Health fears over secret study into GM food. 22 May 2005. http://news.independent.co.uk/world/science_technology/story.jsp xxxix Prescott, V.E., Campbell, P.M., Moore, A., Mattes, J., Rothenberg, M.E., Foster, P.S., Higgins, T.J.V. & Hogan, S.P. 2005. Transgenic expression of bean alpha-amylase inhibitor in peas results in altered structure and immunogenicity. Journal of Agricultural And Food Chemistry 53: 9023 - 9030 (published November 16, 2005). Domingo Roig, L.; Jos L. et al. Riesgos sobre la salud de los alimentos modificados genticamente: una revisin bibliogrfica. Revista Espaola de Salud Pblica vol 74 n3. 0506/2000 Sentis, C. Transgnicos cara y cruz. El cultural (suplemento de El Mundo) - 22/05/2002 Agence Franaise de Securit Sanitaire des aliments. Evaluation des risques relatifs la consommation de produits alimentaires composs ou issus d'organismes gntiquement modifis - 01/02 - http://www.afssa.fr/actualites/index.asp The British Royal Society. Genetically modified plants for food use and human health; an update - 02/02 Butler, D. and Relchhardt, A. Long-term effect of GM crops serves up food for thought. Nature: 1999 (N 398), pp. 651-653. The Royal Society of Canada - Expert panel raises serious questions about the regulation of GM food - febreo de 2001 http://www.rsc.ca/foodbiotechnology/GMsta tementEN.pdf The Royal Society of Canada - Expert panel on the future of food biotechnology http://www.rsc.ca/foodbiotechnology/indexE N.html

xl

xl

xli xlii

xli xlii

xliii

xliii

xliv

xliv

xlv

xlv

La imposible coexistencia

128

La coexistncia impossible

Assemblea Pagesa Barcelona, 55. Bajos 25600 Balaguer Lleida Tel: 973 45 11 60

PLATAFORMA TRANSGNICS FORA!


transgenicsfora@moviments.net

www.transgenicsfora.org

San Bernardo, 107 - 1 28015 Madrid Tel: 91 444 14 00 informacion@greenpeace.es Ortigosa, 5 - 2 1 08003 Barcelona Tel: 93 310 13 00

www.greenpeace.es

Anda mungkin juga menyukai