Valencia 6 Llibre

Llengua 6
PRIMRIA
El llibre Llengua 6, per a sis curs dEducaci Primria, s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria dEdicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L., sota la direcci dEnric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila.
Text del llibre de lalumne: Jos Luis Alzu, Rosa I. Garca de Blas, Llusa March i Montserrat Rull. Illustraci: Gerard Miquel. Edici: Llusa March.
Lalumnat ha de realitzar les activitats daquest llibre en un quadern. En cap cas les ha de fer en el llibre.
Presentaci
Aquest llibre forma part del projecte LA CASA DEL SABER, que s un espai educatiu en qu els alumnes poden adquirir les capacitats necessries per al seu desenvolupament personal i social. Per fer-ho possible, els llibres de Llengua pretenen que els alumnes aconseguisquen els objectius segents: Preparar-se per al pas a leducaci secundria. Amb aquest propsit desenvolupem un programa dEstudi efica que promou lautonomia dels alumnes en el treball escolar i contribueix a consolidar els aprenentatges fonamentals. Comprendre diferents tipus de textos escrits. El Treball sobre la lectura de cada unitat ofereix als alumnes les claus de comprensi dels textos narratius i teatrals. Aix mateix, el programa de Textos per a treballar les competncies bsiques els permet desenvolupar una anlisi de diferents tipus de textos (pgines web, notcies, entrevistes, fullets). Escriure millor. Laprenentatge de tcniques de redacci i lelaboraci de textos a partir de models contribueixen al desenvolupament de les habilitats descriptura. Daltra banda, el programa dOrtografia, amb lestudi tradicional de les normes ortogrfiques i el nou enfocament de la secci Dificultats ortogrfiques, garanteix la correcci dels textos elaborats pels alumnes. Aprendre a comunicar-se oralment. En el programa de Comunicaci oral es treballa la comprensi auditiva, mitjanant activitats que compten amb el suport dun CD daudicions, i lexpressi oral, amb propostes guiades que permeten ladquisici de diverses habilitats lingstiques orals. Conixer textos literaris de diferents gneres i autors. Per mitj de la lectura de textos adequats a ledat dels alumnes, les pgines de Literatura promouen laprenentatge de conceptes bsics relacionats amb la creaci literria: la mtrica, els recursos estilstics, els gneres literaris... LA CASA DEL SABER s un projecte en qu cabem tots. Pretn que els alumnes reconeguen i valoren la diversitat cultural de la societat en qu viuen i contribueix de forma efectiva a leducaci en valors.
MAPA DE CONTINGUTS
LECTURA COMUNICACI ORAL
COMPRENSI: Avaluar la recitaci de poemes EXPRESSI: Recitar un poema
GRAMTICA
1
La rabosa i la mel 6
El grup nominal
2
Les arnes 20
COMPRENSI: Reconixer varietats lingstiques EXPRESSI: Arribar a acords
Els demostratius
3
Oriol ja no vol jugar 34
COMPRENSI: Identificar recursos de la narraci oral EXPRESSI: Captar latenci
Els possessius
4
El xiquet de la llanda 48
COMPRENSI: Deduir la identitat dun personatge EXPRESSI: Explicar la prpia biografia
Els numerals i els indefinits
5
Berta i els tres desitjos 62
COMPRENSI: Identificar causes i conseqncies EXPRESSI: Aprendre a fer preguntes

El verb (I)
6
El teatre dombres dOflia 76
sentim
COMPRENSI: EXPRESSI:
Anotar tot el que
Explicar una grfica opinions
El verb (II)
7 8
TEATRE: Una vesprada avorrida
90
preferncies
COMPRENSI: Interpretar EXPRESSI: Expressar
El verb (III)
Oh, un robot!
104
COMPRENSI: Entendre lordre dun treball EXPRESSI: Explicar el funcionament dun aparell COMPRENSI: Obtindre informaci indirectament EXPRESSI: Fer de guies
Classes de verbs
9
El pirata Valeri 118
Ladverbi
10
Vacances a Noruega 132
COMPRENSI: Identificar diferents versions duns fets EXPRESSI: Crear una histria collectivament
Els enllaos
11
Peix Fregit 146
COMPRENSI: Memoritzar informaci EXPRESSI: Donar arguments
Loraci. El subjecte
12
El misteri del revolt 160
tertlia
COMPRENSI: Retindre informaci EXPRESSI: Participar en una
El predicat
13
Ulisses i les sirenes 174
COMPRENSI: Detectar errors dexpressi EXPRESSI: Improvisar dilegs COMPRENSI: Detectar errors en la informaci EXPRESSI: Demanar disculpes
El predicat verbal
14 15
TEATRE: Les muses de la histria
Classes doracions
188
Passi per la cincia APNDIX
202
COMPRENSI: Fer lesquema duna explicaci EXPRESSI: Exposar a partir dun gui
El text
AUDICIONS
216
MODELS DE CONJUGACI
219 219
ORTOGRAFIA ORTOGRAFIA
TALLER DESCRIPTURA
VOCABULARI: Paraules primitives i paraules derivades COMPOSICI: Adaptar textos al destinatari VOCABULARI: Els prefixos COMPOSICI: Descriure un
LITERATURA
TEXTOS PER A TREBALLAR LES COMPETNCIES BSIQUES
Ls Ls de les demajscules les majscules
Els gneres literaris
Reps daccentuaci Reps daccentuaci
lloc des de diferents posicions

VOCABULARI: Els sufixos COMPOSICI: Redactar un
Una immobiliria ven cases per lolor COMPETNCIA: Competncia matemtica
TEXT:
Lapstrof Lapstrof i la contracci i la contracci
dunes notes
text a partir
Els textos lrics
La diresi La diresi
VOCABULARI: Les paraules onomatopeiques COMPOSICI: Escriure una notcia VOCABULARI: Eufemismes i paraules tab COMPOSICI: Emplenar impresos
amb el mn fsic Els elements de la narraci
TEXT: Trigmins i ms trigmins COMPETNCIA: Coneixement i interacci
Ls Ls de de x i ix
Ls Ls de de b i v
de seguretat
VOCABULARI: Les paraules homnimes COMPOSICI: Redactar normes
personal Les parts de la narraci
TEXT: Lelectricitat pas a pas COMPETNCIA: Autonomia i iniciativa
Paraules amb amb l i ll Paraules
un tema
VOCABULARI: Les paraules parnimes COMPOSICI: Expressar lopini sobre
Ls Ls de lade la h
VOCABULARI: El camp semntic COMPOSICI: Escriure instruccions
TEXT: Oficina COMPETNCIA:
de patents Aprendre a aprendre
Ls Ls de de j/g i tj/tg
VOCABULARI: Paraules individuals i paraules collectives COMPOSICI: Explicar una ruta
Tipus de narradors
Ls Ls de de x, tx i ig
figurat
VOCABULARI: COMPOSICI:
El sentit literal i el sentit Fer una reclamaci
de llegenda Tractament de la informaci
TEXT: Un lloc COMPETNCIA:
Signes que tanquen Signes que tanquen enunciats enunciats
publicitari
VOCABULARI: Els neologismes COMPOSICI: Elaborar un anunci
El dileg en la narraci
Els punts suspensius Els punts suspensius
VOCABULARI: Paraules daltres llenges COMPOSICI: Escriure una crnica
i ciutadana El dileg i les acotacions teatrals
TEXT: Drets per a un futur millor COMPETNCIA: Competncia social
Altres signes Altres signes de puntuaci de puntuaci
VOCABULARI: Les abreviatures COMPOSICI: Comentar un espectacle
Pronoms febles Pronoms febles davant el verb davant el verb
VOCABULARI: s culte i s colloquial COMPOSICI: Elaborar un fullet turstic
i artstica Lobra teatral: acte i escena
TEXT: El primer llibre imprs COMPETNCIA: Competncia cultural
Pronoms febles Pronoms febles darrere el verb darrere el verb
punts de vista
VOCABULARI: Els vulgarismes COMPOSICI: Contar des de diferents
La rabosa i la mel
QU APRENDRS
1 Lectura La rabosa i la mel 2 Comunicaci oral Avaluar la recitaci de poemes Recitar un poema 3 Gramtica El grup nominal 4 Ortografia Ls de les majscules 5 Taller descriptura Paraules primitives i paraules derivades Adaptar textos al destinatari 6 Literatura Els gneres literaris
ix diu que era fa molts i molts anys, quan els animals parlaven, una rabosa que vivia per les serres del Maestrat. Un bon dia la rabosa decid viatjar, deix les seues terres i, xino-xano, va comenar a recrrer pobles i poblets. Es trobava a la comarca de la Marina Baixa quan va vore una quadrilla dhomes i dones que anaven a tallar ram, s a dir, a veremar. Els penjolls de ram daurats feien goig als ceps i la rabosa no pogu evitar menjar-sen alguns xanglots. Aleshores va pensar que seria bo estar-se all una temporadeta i busc el cap de la quadrilla per demanar-li treballar tallant ram. Est b. Quedat li digu el cap de la quadrilla. I tots els homes i dones estigueren contents de tindre una rabosa per companya. La primera cosa que fu la rabosa va ser buscar el lloc on els veremadors deixaven el recapte, s a dir, all que portaven per a dinar. I va vore que estava en una caseta i que amb les coixineres i cistelles del menjar hi havia una gerreta plena de mel. All ja va ser massa! Mentre tallava el ram, la raboseta no deixava de pensar en
aquella mel, espesseta i daurada, dola i delitosament enganxosa. I no sabia com fer-sho per anar a tastar-la. Aleshores sonaren les campanes duna esglsia propera i la rabosa tingu un pensament. Va dir als companys: Sentiu les campanes? Me nhe danar perqu van a batejar una xiqueta i jo he de fer-li de padrina. De seguida tornar. Per la rabosa no an a lesglsia sin a la caseta. Destap la gerreta de mel i comen a llepar i llepar fins que sen xucl una part. Quan torn al camp a veremar, els companys i companyes li van preguntar quin nom havien posat a aquella xiqueta i ella, pensant que havia comenat a menjar-se la mel de la gerreta, va dir: Li han posat Comencilda. La rabosa continu tallant ram, per era tant el delit que tenia per la mel que no feia ms que pensar-hi. De sobte tornaren a sonar les campanes de lesglsia, i la nostra amiga digu: Ara van a batejar una altra xiqueta i tamb em van dir que li fera de padrina. De seguida tornar. La rabosa entr a la caseta on estava la gerreta amb la mel i comen a llepar i llepar fins que arrib a la meitat ms o menys. Desprs, sen torn cap al camp. Quin nom li han posat a aquesta altra fillola teua? li van preguntar els companys. La rabosa, pensant que havia deixat la gerreta mig plena i mig buida, va respondre: Li han posat Mitjanilda. La rabosa continu tallant ram i ajudant en la faena per dissimular el recel que tenia per la mel. I quan, per tercera vegada sonaren les campanes del campanar de lesglsia, arranc novament a crrer mentre deia: Ara tornar! Vaig a batejar una altra xiqueta, que ja no men recordava! Entr a la caseta, an cap a la gerreta de mel, comen a llepar i llepar i se lacab tota. Tot seguit torn al camp, satisfeta per haverse acabat tan extraordinria llepolia. I ara li van dir els veremadors i les veremadores, quin s el nom de la xiqueta que has apadrinat? Li han posat Acabilda va respondre la rabosa pensant que shavia acabat tota la mel. Havia anat passant el dia. Sacostava lhora de dinar i la rabosa decid que abans que tots sadonaren del que havia fet havia de desaparixer. Aix s que digu: Ja estic cansada. Lamente no poder ajudar-vos ms, per men vaig a reposar un poc. I, com un llamp, desaparegu entre pins i matolls. I no par de crrer fins que es trob ben lluny daquell camp.
CARME MIQUEL. La rabosa viatgera. (Adaptaci)
xino-xano: caminant a poc a poc. quadrilla: grup de persones que van juntes. xanglots: grans de ram que pengen junts. delit: ganes, desig. fillola: xiqueta de qui alg s padr o padrina.
LAUTORA
Carme Miquel
Carme Miquel (la Nucia, 1944) ha destacat principalment en dos mbits: el de leducaci i el de lescriptura. En el camp de leducaci ha sigut una de les principals defensores de lensenyament en valenci i ha participat activament en els moviments de renovaci educativa. En el camp de lescriptura s autora de nombrosos llibres narratius i dassaig, i tamb collabora en diversos mitjans de comunicaci. Ha rebut alguns premis en reconeixena del seu treball, com el Premi dHonor Jaume I.
Treball sobre la lectura

Vocabulari 1. Revisa el quadre de vocabulari de la lectura
i marca la paraula sinnima en cada cas.

Lestructura i el contingut 7. Copia on corresponga i completa lesquema

de la lectura.

quadrilla fillola delit
colla neboda desig
conjunt afillada crim
2. Explica amb paraules teues. En qu consisteix

lofici de veremador?
El marc 3. Completa amb lopci correcta.

La histria passa a ............................. les serres del Maestrat la comarca de la Marina Baixa
La rabosa sacaba la mel i sen va. La rabosa vol menjar-se la mel. La rabosa comena a treballar amb una quadrilla de veremadors i descobreix que guarden en una caseta una gerreta de mel. La rabosa diu una mentida a cada toc de campanes i va a la caseta per menjar-se la mel.
SITUACI INICIAL OBJECTIU DE LA RABOSA PLA PER A ACONSEGUIR-HO RESULTAT FINAL

................. ................. ................. .................
4. Observa i respon.

Quin lloc s aquest? Per qu s important en el desenvolupament de la histria?
La teua aportaci 8. Canvia el final de la histria a partir daquesta

idea.
Quan la rabosa va entrar per tercera vegada a la caseta, hi va trobar un dels veremadors.
Les accions 5. Subratlla la informaci errnia de cada oraci

i corregeix-la.
La rabosa suneix a una quadrilla que anava a collir taronja a la comarca de la Marina Baixa. La rabosa descobreix a la caseta del dinar una gerreta de melmelada. La rabosa es menja la meitat de la mel. La rabosa sen va abans que els veremadors es posen a berenar.
Registre de lectura 9.
ESTUDI EFICA. Fes una fitxa sobre
la lectura amb aquestes dades.
TTOL: AUTOR/A: RESUM: OPINI:
6. Respon.
On diu la rabosa que va cada vegada que sonen les campanes? On va realment? Quins noms inventa per a les seues filloles? A qu fa referncia cada nom?
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Avaluem la recitaci de poemes. Per a saber si un poema ha sigut ben recitat o no, hem de parar atenci a diversos aspectes: si la pronncia ha sigut clara, si sha donat lentonaci adequada a cada oraci, si shan respectat les pauses, si la persona que lha recitat ha sigut capa de transmetre els sentiments que expressa el poema...
... i aix vaig deixar ben neta de mel, la dola gerreta.
1.
Escolta les recitacions segents dun mateix poema i marca amb una X la teua valoraci de cada aspecte proposat.
MOLT B B PASSABLE MALAMENT
A
PRIMERA RECITACI Llig amb la velocitat adequada Pronuncia amb claredat Entona b Fa b les pauses Recita amb sentiment
B
SEGONA RECITACI
2. Compara les teues avaluacions amb les dels companys i decidiu qui ho ha fet millor. Expressi oral
Recitem un poema. Recitar un poema no s noms llegir-lo en veu alta. A lhora de recitar un poema hem de cuidar molt la nostra pronunciaci, procurar entonar b cada frase i oraci, mantindre un to de veu alt i clar i, sobretot, intentar expressar all que vol transmetre el poema. Per aix s imprescindible entendre b el que diu.
3. Recita aquest poema o un altre que tagrade davant la resta de la classe.

Fes-ho aix:
1. Llig el poema i busca en el diccionari les paraules que no entengues. 2. Torna a llegir el poema posant molta atenci a la pronunciaci i a les pauses que marquen les comes, els punts, els finals de vers, etc. Fixat si has de fer elisions o sinalefes. 3. Reflexiona sobre les idees o els sentiments que vol transmetre el poema i pensa com pots expressar-los (amb lentonaci, amb lajuda de gestos, pujant la intensitat de la veu...). 4. Aprn el poema i recital davant els companys i les companyes.
La can del teulad

Jo no tinc la ploma de la cadernera, que dor i de grana tiny la primavera; no tinc la veu dola del trist rossinyol, ni de loroneta joliva i lleugera les ales, que creuen la mar dun sol vol. Jois caador, passa; busca ms brava caa i deixam quiet a mi: jo sc lamic de casa; jo sc el teulad.
TEODOR LLORENTE
Gramtica El grup nominal

Rabosa, com es diu la tercera xiqueta? Aquesta fillola es diu Acabilda.
El grup nominal
El grup nominal s un conjunt de paraules que sagrupen al voltant dun substantiu. Per exemple: el tercer dia. Els grups nominals poden estar formats per una sola paraula o per diverses. Per exemple: Carme, aquesta pgina.
Funcions de les paraules del grup nominal

Les paraules que generalment cont un grup nominal sn els substantius, els articles i els adjectius, entre altres. Cada una daquestes paraules du a terme una funci determinada. El substantiu s la paraula ms important del grup nominal i fa la funci de nucli. Els articles (el, la, les) van davant el substantiu i fan la funci de determinant, s a dir, concreten i delimiten el seu significat. Altres paraules que poden funcionar com a determinants quan van davant el substantiu sn els demostratius (aquest, aqueixes), els possessius (la teua, els vostres), els numerals (tres, segona) i els indefinits (cap, pocs). Els adjectius especifiquen o complementen el significat del substantiu; per aix diem que funcionen com a complement. Poden anar davant o darrere el substantiu (la dola mel, la rabosa viatgera). Tamb pot fer de complement un grup nominal precedit duna preposici (a, amb, de, sobre). Per exemple: una gerra de fang. El grup nominal s un conjunt de paraules agrupades al voltant dun substantiu que funciona com a nucli. A ms del nucli, el grup nominal pot estar format per paraules que funcionen com a determinants o com a complements.
GRUP NOMINAL Determinant (Det.) La Nucli (N) mel Complement (Compl.) daurada
1. Subratlla els grups nominals del text segent. nec a la taronja

Marc estava a la cuina amb la mare. Aquesta nit vull fer el sopar, mare. Preparar un plat sanssim. No he cuinat mai, per de segur que sc un cuiner extraordinari! Llavors, va agafar un llibre gruixut i va triar una recepta xinesa. Aquest plat magrada. Es diu nec a la taronja. Tenim la ceba, el julivert, les taronges Noms em falta un ingredient insignificant... lnec!
2. Encercla el nucli dels grups nominals anteriors. 10
1
3.
ESTUDI EFICA. Canvia el gnere i el nombre del nucli dels grups nominals segents.
Desprs, observa i completa.
El meu amic francs.
Aquestes xiquetes manyoses.
Un gos entremaliat.
En un grup nominal, les paraules que funcionen com a determinants i els adjectius que funcionen com a complements concorden en .. i .. amb el .. que fa la funci de nucli.
4. Relaciona cada grup nominal amb lestructura que presenta.

Alguns objectes xicotets de fusta. Un vaixell de paper. Els tres fills de la senyora. El teu padr. Aquest vell arbre. 1 2 3 4 5
Determinant + Determinant + Nucli Determinant + Nucli + Complement Determinant + Complement + Nucli Determinant + Nucli + Complement + Complement Determinant + Determinant + Nucli + Complement
5. Analitza aquests grups nominals seguint lexemple.

La vostra cuina nova. Algun bon diccionari.

Det. Det. N.
Molts bancs de ferro vells. Alguns aliments saludables.
Aquella truita de verdures. Les dues taules blanques.
EXEMPLE
La vostra cuina nova.

Compl.
6. Inventa un grup nominal per a cada estructura.

Nucli
.................................
Determinant + Nucli + Complement Determinant + Determinant + Nucli
.............. ..............
Determinant + Nucli
..............
AUTOAVALUACI
Tria la resposta i puntuat. Cada resposta correcta val 2,5 punts. 1. En un grup nominal, les paraules sagrupen al voltant a) dun substantiu b) dun verb 2. En Les pomes verdes, la paraula verdes s a) un determinant b) un complement 3. Els articles poden fer la funci de a) complements b) determinants
PUNTUACI 1 2 3 4 TOTAL ....... ....... ....... .......
4. Les paraules que funcionen com a determinants van a) davant el substantiu b) darrere el substantiu
Soluci: 1a, 2b, 3b, 4a.
.......
11
Ortografia Ls de les majscules

Un llibre imprescindible
Lescriptora Carme Miquel recull en el seu llibre La rabosa viatgera les aventures de la rabosa ms buscada de la Comunitat Valenciana. El llibre eixir a la venda el prxim dia 5. No us el perdeu!
Sescriu en majscula la lletra inicial duna paraula en els casos segents. Al principi dun text. Exemple: Lescriptora Carme Miquel Desprs de signes que tanquen oracions, com el punt (.), el signe dinterrogaci (?), el signe dadmiraci (!) Exemple: El llibre eixir a la venda el prxim dia 5. No us el perdeu! En els noms propis de persones, animals, llocs, etc. Exemple: Carme Miquel; Comunitat Valenciana. En els ttols de llibres, pellcules, obres teatrals, canons, etc. Exemple: La rabosa viatgera...
1. Encercla les paraules que porten majscula en el text segent. Un bon dinar
Diumenge vam anar a dinar al nou restaurant del barri. Hi havia un munt de coses per a triar: macarrons, arrs, carn, peix... Per sabeu qu vam demanar? Doncs, una bona graellada de marisc! I s que els pares estan ltimament molt generosos...
2. Fixat en el text anterior i marca. Desprs de quins daquests signes de puntuaci

sescriu majscula? La coma (,) El punt (.) El signe dinterrogaci (?) El signe dadmiraci (!) Els dos punts (:) Els punts suspensius (...)
3. Escriu on corresponga cada paraula.
El color preferit de la meua amiga ............. s el ............. Aquest carrer ple d.............. s lavinguda dels .............. El meu gos es diu ............. perqu t el pl molt ............. Mon pare t un amic ............. que t per cognom ............
rosa / Rosa lbers / lbers negre / Negre fuster / Fuster
4. Digues qu tenen en com totes les paraules escrites en majscula en lactivitat

anterior.
12
1
5. Transforma les oracions segents seguint lexemple.

Mireia s morellana. Marta s vinarossenca.
Andreu s pegol. Paula s oriolana.
Robert s gandienc. Ferran s picanyer.
EXEMPLE
Mireia s morellana. Mireia s de Morella.
6. Completa aquestes fitxes.

LLTIM LLIBRE QUE HAS LLEGIT TTOL: AUTOR O AUTORA: EDITORIAL: TTOL: ACTORS I ACTRIUS PROTAGONISTES: DIRECTOR O DIRECTORA: LLTIMA PELLCULA QUE HAS VIST
7. Copia els anuncis segents escrivint majscula on calga.

nica actuaci a llria! dem, a les deu, la humorista ftima ric presentar el seu espectacle rodant pel mn al centre cultural. perduda gateta siamesa que respon al nom de perla. si la veieu, telefoneu al 765 64 15 21 i pregunteu per robert.
8. DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.

Fixat en ls de les majscules.
Un llibre molt recomanable

Us agrada la cuina? Si la resposta s s, us recomane que compreu el llibre Menjars del mn per a xiquets de Patrcia Forner. s fantstic! Hi trobareu receptes molt senzilles de plats tpics dun munt de pasos: lndia, el Jap, Mxic, el Marroc... Sn tan bones i tan fcils de fer que fins i tot jo mhe animat a cuinar. Increble, veritat?
DIFICULTATS ORTOGRFIQUES
1. Copia les paraules substituint els smbols per les grafies corresponents.
possibilitat installar temors
poiilita
istaar
temrs
2. Encercla els errors i corregeix-los.

posibilitat possivilitad
istallar instalar
temers temoros
3. Escriu una oraci amb cada una de les paraules treballades.
13
Taller descriptura
Vocabulari
recepta davantal perol abellidor sabors dol calfar remenar coure
1. Descriu lescena de la lmina utilitzant tantes paraules del quadre com pugues. 2. Completa amb una forma verbal adequada del verb proposat que corresponga. Un sopar rpid
Carles i Clara preparen el sopar daquesta nit. Mentre Clara .......... una miqueta de tomaca i ceba, Carles .......... un parell dous. Desprs .............. un parell de filets que els van sobrar del dinar i... a sopar!
fregir recalfar bullir
PARAULES PRIMITIVES I PARAULES DERIVADES. Hi ha paraules que shan format a partir daltres, com per exemple sabors, formada afegint el sufix -s a la paraula sabor. Les paraules que provenen daltres sanomenen paraules derivades i les que no provenen de cap mot anterior sanomenen paraules primitives.
3. Digues quina s la paraula primitiva de cada grup de paraules derivades.

.............. endolcir dolcejar dolor dolament .............. empanada panera panellet empanar .............. carnisser acarnissar carnvor carnisseria
4. Subratlla en les paraules derivades anteriors qu sha afegit a la paraula primitiva.

EXEMPLE
endolcir
5. Escriu dues paraules derivades per cada paraula primitiva i explican el significat.
sucre pasts menjar
14
1
Composici de textos
Adaptem textos al destinatari. No s el mateix escriure un text per a un xiquet que per a un adult, per a un amic que per a un desconegut... Segons la persona a la qual adrecem un escrit, ens hem dexpressar duna manera o duna altra. Per aix s important saber adaptar cada text al seu destinatari.
6. Escriu una invitaci amb les dades segents per a dos dels destinataris proposats.
DADES DE LA INVITACI ACTE: Dinar popular. MOTIU: Inauguraci del curs escolar. HORA: 13.00 hores. LLOC: Pati de lescola. ORGANITZADORS: Els alumnes de sis de primria.

DESTINATARIS
Un amic o una amiga. Lalcalde de la teua localitat. Uns familiars teus. El director o la directora de lescola.
PLANIFICACI DEL TEXT
a) Observa aquest model dinvitaci i respon.

Encapalament
Distingida senyora presidenta de lAssociaci Comarcal de Pastissers, Ens complau convidar-la al sopar de lliurament del VII Premi de Cuina Elaborada que tindr lloc el prxim dijous dia 10 de setembre a les 21.00 hores al restaurant La Masia. Atentament, Escola de cuina Els foguers
Cos de la invitaci
Frmula de comiat Firma
Com tadrears a cada un dels destinataris de les teues invitacions: de tu o de vost? Com encapalars cada invitaci? Ac en tens algunes frmules. Estimat/ada... Benvolgut/uda... Illustrssim/a...
Quina frmula de comiat utilitzars en cada invitaci? Trian alguna daquestes. Atentament. Una abraada. Besets. Salutacions cordials.
REDACCI DEL TEXT
b) Escriu lesborrany de cada invitaci tenint en compte lestructura de la invitaci model. Encapalament Cos de la invitaci Frmula de comiat Firma
CORRECCI I EDICI DEL TEXT
c) Revisa les teues invitacions fixant-te sobretot si el tractament i les frmules dencapalament i de comiat que has utilitzat sn adequades a cada destinatari. Desprs, passa-les en net.
15
Literatura Els gneres literaris

Canoneta enamorada
Quan la primavera alce lesplendor de les belles albes, et voldr ms jo.
JOAN VALLS
Una gran ciutat

En un remotssim pas, el nom del qual ara no em ve a la memria, prop del gran llac dels Set Colors de lIris, hi havia una gran ciutat anomenada Gratacelnia. Era una ciutat nova, de recent construcci, que havia crescut com els ocells, en un tres i no res.
JOSEP-ANTONI FLUIX. Gratacelnia
Al bosc
KAY. Arts! Arts! On ets? Per qu mhas fet venir al bosc? ARTS. (Mirant entre les fulles.) Xxxxxxt! Calla, Kay, o espantars les donzelles... KAY. Qui? ARTS. Les... les abelles! Calla!
CARLES PONS. Merl i el jove Arts
remotssim: molt lluny.
Segons les seues caracterstiques, els textos literaris es poden classificar en diferents grups. Cada un daquests grups s un gnere literari. Els gneres literaris ms importants sn la narrativa, la lrica i el teatre.
1. Relaciona cada text amb el gnere literari a qu pertany.

1 NARRATIVA 2 LRICA 3 TEATRE
Al bosc Canoneta enamorada Una gran ciutat
2. Completa una fitxa com aquesta per a cada un dels textos anteriors.
.......................... ...................................................................................... Ttol del text

Gnere
El text est escrit en vers o en prosa? ............................. Qui parla: un narrador, un poeta o els personatges? ......... Qu shi fa: es conten uns fets o sexpressen pensaments o sentiments? ................................................................
16
1
3.
ESTUDI EFICA. Completa amb les dades obtingudes de lactivitat anterior.
La NARRATIVA s el gnere a qu pertanyen els textos escrits en ...................., en qu un .................... conta uns ...................., reals o ficticis, que passen a uns personatges. La LRICA s el gnere a qu pertanyen els textos escrits en ...................., en qu un .................... expressa .................... El TEATRE s el gnere a qu pertanyen els textos escrits en ...................., en qu sn els mateixos .................... els que conten .................... a travs del dileg. Sn textos per a ser representats.
4. Busca informaci sobre aquests llibres i classificals segons el gnere a qu pertanyen.

TTOL: TTOL: TTOL: TTOL: TTOL:
El bagul de les disfresses

AUTORA:
Castigats!
AUTOR :
Cita amb la por

AUTORA:
Aix era i no era

AUTOR :
El ball de la lluna
AUTOR :
MERC VIANA
JULI DISLA
MARIA DOLORS PELLICER
PASQUAL ALAPONT
MARC GRANELL
5. Afig a la classificaci anterior un llibre ms de cada gnere.
TALLER LITERARI
1. Observa les vinyetes i inventan els dilegs.
Completar un cmic
2. Escriu una oraci per a introduir el que passa en cada vinyeta del cmic anterior.
17
Activitats
1.
ESTUDI EFICA. Copia i completa el resum daquests continguts de la unitat.
Sescriu en majscula la lletra inicial duna paraula en els casos segents: al principi d, desprs de , en els noms i en Les paraules primitives sn Les paraules derivades sn Els textos literaris es poden classificar en diferents grups anomenats Els ms importants sn , i
2.
ESTUDI EFICA. Copia i completa lesquema.

EL GRUP NOMINAL s un conjunt de paraules format per ............. com els articles un nucli que sempre s un ...................... ............. com ......................
3. Analitza aquests grups nominals seguint

lexemple. Un plat de porcellana. Aquella cadira antiga. Les nostres nebodes. Tres llibres de contes. EXEMPLE Un plat de porcellana.
6. Explica per qu sha utilitzat cada una

de les majscules del text.
Can inoportuna
Fa temps vaig ensenyar la can No en vull, tres plats a caramull al meu lloro Cesc. Hui ha vingut a sopar la tia Feliciana i quan ella ha dit a la taula que no en volia molt, Cesc li ha cantat la canoneta! Quina vergonya
Det. N.
Compl.
4. Inventa dos grups nominals per a cada

estructura. Determinant + Determinant + Nucli Determinant + Nucli + Complement

7. Copia noms les paraules primitives.

llet mar rellotge avi pomerar sabater
5. Copia aquestes oracions escrivint

les majscules on calga.
8. Forma tres grups de paraules derivades

i escriu-ne la paraula primitiva.

la meua cosina margarida coll una rosa i dos clavells. vns al cine? podem vore la pellcula el polp assass. visc a sueca, al carrer de vicenta carrasquer.
salat camiseta camisola
blanquejar saler blanquins
camiseria blanquejant salar
9. Defineix gnere literari i esmentan les tres

classes principals.
18
1
RECORDA I REPASSA
10. Relaciona cada classe de paraula amb
la seua definici. 1 Substantiu 2 Adjectiu 3 Article
13. Colloca els signes de puntuaci necessaris.
Paraula que indica el gnere i el nombre del substantiu. Paraula que anomena persones, animals, coses, idees o sentiments. Paraula que expressa qualitats o estats dun substantiu.
Ella parla diverses llenges itali francs i alemany August s arquitecte Adri fuster i Clara metgessa
14. Escriu un sinnim i un antnim de cada

paraula.
PARAULA pujar bonic econmic SINNIM ANTNIM
11. Escriu dos verbs de cada tipus.

De la 1a conjugaci. ......... ......... De la 2a conjugaci. ......... ......... De la 3a conjugaci. ......... .........
12. Copia les paraules que estan ben partides

a final de lnia i corregeix les altres. cuinar ambient excursi passeig
15. Llig loraci segent i marca el recurs literari

utilitzat.
El sol dibuixa ombres sobre el cam.
Comparaci. Personificaci. Hiprbole.
ETS CAPA DE
Buscar informaci en un llibre
1. Observa diversos llibres i relaciona cada part amb la informaci que sol contindre.
PARTS DEL LLIBRE INFORMACI
1 Coberta, contracoberta i llom 2 Solapes 3 ndex 4 Bibliografia
Taula amb els continguts del llibre i la pgina en qu es pot trobar cada un. Informaci breu sobre la biografia de lautor o sobre les caracterstiques de lobra, etc. Relaci dels llibres i les publicacions que shan utilitzat per a lelaboraci del llibre. Dades sobre el ttol, lautor, leditorial, etc. del llibre.
2. Digues quina part del llibre haurs de consultar per a obtindre la informaci segent.

La nacionalitat de lautor o lautora que lha escrit. Les parts o els captols en qu es divideix el llibre. Un altre llibre que parle dalgun dels temes que shi tracten.
............... ............... ...............
19
Les arnes
QU APRENDRS
1 Lectura Les arnes 2 Comunicaci oral Reconixer varietats lingstiques Arribar a acords 3 Gramtica Els demostratius 4 Ortografia Reps daccentuaci 5 Taller descriptura Els prefixos Descriure un lloc des de diferents posicions 6 Text per a treballar les competncies bsiques Una immobiliria ven cases per lolor
n un armari de roba vivien unes arnes des de feia anys i panys. Temoroses de ser descobertes, rosegaven discretament borrallons solts de butxaques, vores i voravius. Desprs dalgunes generacions de ser perseguides per insecticides i mataarnes, sabien que per a sobreviure no havien de fer-se vore massa. Quan els humans sadonen que ens trobem ac, reguen de seguida tots els racons de larmari, desinfecten la roba i ens ofeguen o ens fan fugir. Ac amagades entre folros i costures podem menjar tranquillament deien les arnes als seus fills. Un dia, els amos de la casa dugueren un frac. Lhavien llogat per anar a una boda luxosssima que tenien prximament. Mira per on, a la mnega del frac hi vivia una arna flaca i famolenca. Aquesta roba de lloguer no dna per a molt deia larna flaca. Sovint he de canviar de pea i, com que els teixits no sn de bona qualitat, acabe sempre indigesta. Estic farta de sinttics. Quan larna flaca i famolenca es va trobar dins de larmari va exclamar:
20
Quanta roba bona hi ha ac dins! I aleshores va decidir deixar el frac que durant tant de temps lhavia malalimentat i buscar altres mossos ms suculents. Rpidament, bot duna perxa a laltra i examin totes les peces de roba. UUUMMMMMM..., aquest abric de llana pura s delicis. Em sembla que dara endavant tindr una vida regalada. I sense pensar-sho gens, larna famolenca sinstall a labric i comen a rosegar una de les solapes. Quan es va sentir ben farta, samag davall la solapa. De seguida, acudiren les altres arnes que vivien a larmari a saludar-la i informar-la de les normes que tenien. Has de saber que dues voltes cada any lama de la casa desinfecta larmari. Dies abans darribar el moment, nosaltres eixim de larmari i ens amaguem a les calaixeres. Quan passa lefecte del producte tornem a installar-nos ac. Per si lama sospita la nostra presncia, desinfectar larmari dimprovs i morirem totes. Per aix, has damagar-te b. Fes-nos cas, que nosaltres fa molt de temps que vivim ac i no ens han descobert mai. Els primers dies, larna flaca samag en una costura de labric i respect la norma. Per cada vegada estava ms disgustada. Podent rosegar un bon tros de teixit, he de conformar-me amb les vores! es queixava sovint. Fins que un bon dia va decidir que ja nhi havia prou. Men vaig a la solapa on estava al principi. All s que era vida! es va dir molt convenuda. Les altres arnes anaren corrent cap a la solapa en vore que larna, abans flaca i famolenca i ara grossa i farta, tornava a rosegar-la. Ja tho digurem ben clar! No et pots posar ac! Lama o lamo se nadonaran i ja ho saps, FFFIIISSS, FFFIIISSS li digueren per intentar convncer-la. Per larna les va mirar de dalt a baix i els va contestar: A mi els FFFIIISSS, FFFIIISSS dels mataarnes no em fan por. Ja hi estic acostumada. I larna, abans flaca i famolenca i ara grossa i farta, continu rosegant solapa sense fer cas dels consells de les companyes. En passar el temps i fer-se ben visible un solquet de menjar darna al teixit de labric, les arnes discretes abandonaren larmari i se nanaren a la calaixera. Larna grossa, en canvi, es qued a la solapa rosegant tranquillament. Pocs dies desprs sescolt un FFFIIISSS, FFFIIISSS, FFFIIISSS persistent. Larmari fou arruixat amb bona cosa de mataarnes i tota la roba que hi havia dins desinfectada pea per pea. Dues setmanes desprs, quan havia passat lefecte de linsecticida, les arnes discretes tornaren a larmari. No hi quedava cap senyal de larna abans flaca i famolenca, desprs grossa i farta, i a hores dara, morta i desapareguda.
PEPA GUARDIOLA. Histries menudes. (Adaptaci)
borrallons: trossets de llana, de cot... en forma de boletes. voravius: vores resistents duna tela. folros: teles que cobreixen la roba per dins. sinttics: artificials. solquet: senyal o rastre allargat i un poc fondo.
LAUTORA
Pepa Guardiola
Pepa Guardiola va nixer en 1953 a Xbia i all viu actualment, en una casa de camp a recer del Montg. Treballa de mestra i, en el seu temps lliure, escriu. Va comenar recuperant rondalles populars i, dac, va passar a la literatura infantil i juvenil, des don intenta comprometre els joves amb un mn ms just. En reconeixena de la seua tasca, va obtindre el premi Carmesina en 1991, el premi Mediterrneo en 1994, el premi Samaruc en 1995 i el premi Enric Valor de novella en 2008, entre altres.
21

Vocabulari 1. Busca en la lectura i escriu sis paraules
relacionades amb la roba. Dues peces de roba Dos tipus de teixit

Les accions 7. Escriu. Qui fa cada acci?
............................
..............................
................ desinfecta larmari dues voltes cada any. ................ samaguen a les calaixeres fins que passa lefecte del mataarnes.
Dues parts duna pea de roba
...........
8. Explica.
2. Llig i marca. Qu vol dir larna?

Dara endavant tindr una vida regalada.
Qu fan les arnes per evitar que els amos de larmari les descobrisquen? Qu aconsellen fer a larna nouvinguda? Qu fa, en canvi, larna?
9. Completa dacord amb el final de la histria.
Que tot el mn li regalar coses. Que viur molt millor que fins ara. Que viur cada dia en un lloc.
Les arnes de larmari sn prudents, per aix... Larna jove s imprudent, per aix...
3. Explica amb paraules teues. Qu s una

roba de lloguer?
Lestructura i el contingut 10. Respon a les preguntes i completa

lesquema de la lectura.
SITUACI INICIAL ACCI REACCI RESULTAT FINAL Com era la vida a larmari? Qu passa quan arriba larna protagonista? Com reacciona larna nouvinguda? Com acaba tot?
El marc 4. Respon.

On vivia abans larna protagonista? On va arribar a viure? Com va arribar-hi?
5. Subratlla i justifica la resposta. En quant

de temps transcorre la histria?

En un sol dia. En uns quants mesos. En uns quants anys.

Els personatges 6. Classifica els personatges segons el seu

paper en la histria.
PROTAGONISTA PERSONATGES DEL CONTE PERSONATGES PRINCIPALS PERSONATGES SECUNDARIS TTOL: AUTOR/A: RESUM: OPINI:
22
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Reconeixem varietats lingstiques. Els habitants de Castell no parlen el valenci de la mateixa manera que els habitants dAlacant o els de Valncia. Si parem atenci a les diferncies, podrem esbrinar de quina part de la Comunitat s la persona que parla.
Aleshores mamagu en la solapa i...
Ostres, parla com al poble de ma mare!
1.
Escolta fixant-te en la pronncia de les paraules destacades amb el senyal. Desprs, indica en quina intervenci sha exemplificat cada tret.
NORD DE CASTELL

Pronuncien sempre la d quan va entre vocals. Intervenci 1 Diuen jo parlo, jo canto, etc. en lloc de jo parle, jo cante, etc. ..................... No pronuncien la r a final de paraula. .....................
PROP DE LA CIUTAT DE VALNCIA

No pronuncien la d en les terminacions -ada i -ador. ..................... Diuen an, digu, etc. en lloc de vaig anar, vaig dir, etc. ..................... Pronuncien com a sordes la s sonora i les consonants j, g, tj i tg. ....................
SUD DALACANT
No pronuncien la d quan va entre vocals en moltes paraules. ..................... No pronuncien la i del dgraf ix. ..................... Diuen terre, dono, etc. en lloc de terra, dona, etc. .....................
2. Digues de quina part de la Comunitat s cada un dels personatges de laudici anterior. Expressi oral
Dialoguem per arribar a acords. A vegades, per a aconseguir all que volem, hem darribar a un acord amb alg. Per a fer-ho, s important saber explicar els nostres objectius de manera respectuosa i buscar solucions que no perjudiquen ning.
3. Dialogueu per parelles per arribar a acords.

Feu-ho aix:
1. Trieu entre els dos el tema sobre el qual heu darribar a un acord: el lloc on fer una excursi, lhora dun sopar... 2. Cada un de vosaltres exposar el que vol a laltre i proposar possibles solucions al problema. No oblideu seguir les principals regles del dileg: Escoltar i respectar el que diu cada u. Relacionar cada una de les intervencions prpies amb el que ha dit laltre en la intervenci anterior.
23
Gramtica Els demostratius

Aquest abric de llana s molt bo, en canvi aquell frac no magrada gens.
Els demostratius
Els demostratius sn les paraules que assenyalen ssers o objectes i indiquen la distncia que hi ha entre aquests i la persona que parla, en lespai o en el temps. Per exemple: aquest edifici, aquella nit.
Formes dels demostratius

Els demostratius varien en gnere i nombre i es classifiquen en tres grans grups, segons la distncia que expressen.
SINGULAR MASCUL PROXIMITAT DISTNCIA MITJANA LLUNYANIA aquest este aqueix eixe aquell FEMEN aquesta esta aqueixa eixa aquella PLURAL MASCUL aquests estos aqueixos eixos aquells FEMEN aquestes estes aqueixes eixes aquelles
FUNCIONS DELS DEMOSTRATIUS Determinant Aqueix abric Nucli Dnam aquest Complement El dia aquell
Funcions dels demostratius

Els demostratius poden exercir diverses funcions dins el grup nominal. Quan van davant el substantiu funcionen com a determinants. Per exemple: aquests cordons. Quan van darrere el substantiu funcionen com a complements. Per exemple: la roba aquella. Quan van en lloc del substantiu fan la funci de nucli del grup nominal. Per exemple: aquesta s ma tia. Els demostratius sn les paraules que assenyalen ssers o objectes i indiquen la distncia que hi ha entre aquests i la persona que parla. Els demostratius es classifiquen en tres grups, segons que expressen proximitat, distncia mitjana o llunyania. Els demostratius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins el grup nominal.
1. Subratlla els demostratius daquestes oracions.

En aquells moments Ernest i jo no vivem en aquesta casa. Aquell dia va florir aqueix roser de roses grogues. En aqueixa barra metllica has de fer aquests exercicis gimnstics. Posa aquestes caixes entre aqueixes cadires i aquelles prestatgeries.
24
2
2. Classifica les formes que has subratllat en lactivitat anterior segons la distncia que expressen.
PROXIMITAT DISTNCIA MITJANA LLUNYANIA
3. Completa amb demostratius en el gnere i el nombre adequats.

...... joguets ...... tobogan
...... mes ...... escriptora
...... ones ...... vesprada
4. Indica si els demostratius de lactivitat anterior expressen distncia en el temps o en lespai. 5. Marca la funci que realitzen els demostratius de les oracions segents.
DETERMINANT

NUCLI
COMPLEMENT
La casa aquella es lloga. Aquests sn els meus quaderns. Conec aquesta cantant. Aquell s el llibre docells. Els dibuixos aqueixos mencanten.
6. Escriu.

Un demostratiu en mascul plural que expresse llunyania. Un demostratiu en femen singular que expresse proximitat. Un demostratiu en mascul singular que expresse distncia mitjana.
.............. .............. ..............
7. Observa el quadre amb les formes dels demostratius i respon.
Quines formes de proximitat i de distncia mitjana utilitzes generalment quan parles: les que comencen per aqu- o les ms curtes? I quan escrius?
AUTOAVALUACI
Tria la resposta i puntuat. Cada resposta correcta val 2,5 punts. 1. Els demostratius indiquen la distncia que hi ha entre lobjecte o sser que assenyalen i a) la persona que escolta b) la persona que parla 2. Respecte a la persona que parla, aquell indica a) distncia mitjana b) llunyania 3. El demostratiu esta sutilitza sobretot en a) el llenguatge escrit b) el llenguatge oral 4. En el grup nominal aqueix nvol, el demostratiu funciona com a a) determinant b) complement
Soluci: 1b, 2b, 3b, 4a.
PUNTUACI 1 2 3 4 TOTAL ....... ....... ....... .......
.......
25
Ortografia Reps daccentuaci

Avs dltimA hora
Lempresa mn insectvor fumigar dem larmari.
Les paraules saccentuen grficament atenent els criteris segents.

POSICI DE LA SLLABA TNICA AGUDES PLANES ltima Penltima TERMINACIONS AMB QU SACCENTUEN vocal / vocal + s / -en, -in diftong / consonant (excepte -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in) Totes
Companyes arnes, amagueu-vos!
ESDRIXOLES Antepenltima
Tamb hi ha algunes paraules que porten accent diacrtic per diferenciar-les daltres que tenen la mateixa forma per un significat diferent. Exemple: mn (univers), ms (adverbi), dna (verb), s (verb ser), etc.
1. Localitza en el dileg segent una paraula de cada tipus.

Aguda amb accent. Aguda sense accent. Esdrixola.
............... ............... ...............
Plana amb accent. Plana sense accent. Amb accent diacrtic.
............... ............... ...............

Senyora, hem cridat per telfon lambulncia i el seu marit va cam de lhospital.
I qu s, doctor?
doncs un edifici on curen les persones malaltes.
2. Encercla dues paraules agudes en cada cas. Desprs, accentua les que calga.
Dues ciutats europees. Dos noms de xic. Dos instruments musicals.
TRARPARISDPMADRIDRF CARUBENTANIALBERTIU F L A T A M B O R R V I O L I T A R
3. Transforma les oracions seguint lexemple.

Nosaltres vam llegir el diari. Ells van cantar una can.
Vosaltres vau jugar a pilota Jo vaig parlar amb Eugeni.
EXEMPLE
Nosaltres vam llegir el diari. Nosaltres llegrem el diari.
26
2
4. Resol les endevinalles segents. Totes sn paraules esdrixoles.
s lobjecte que et mesura, del cos, la temperatura. Si lestudies sabrs dordinadors un cabs. Vora el Nil, els faraons en van fer construir muntons.
5. Subratlla les paraules amb accent diacrtic i escriu-hi una oraci. Si et cal, consulta
el diccionari. semfor
du
sl
llgrima
mra
can
6. Completa les oracions segents amb una paraula de les que indica el codi.
Fixat si han de dur o no accent grfic.
CODI
PARAULA AGUDA PARAULA PLANA
PARAULA ESDRIXOLA
PARAULA AMB ACCENT DIACRTIC

Miquel va agafar l a Londres pels . Anit, vosaltres al restaurant xins? Ahir una va xocar contra un escolar.
El seu de el 968754721. La capital dAlemanya . El meu salvatge preferit el .
7.
ESTUDI EFICA. Explica quina regla daccentuaci sha aplicat en cada una de les paraules
que has accentuat en lactivitat anterior.

Fixat en les paraules destacades.
Vida saludable
Rubn, el germ dngela, treballa en una fbrica. Dem li faran una revisi mdica. Rubn t una miqueta de por perqu lany passat les anlisis no li van eixir molt b. Per enguany ha dut una vida molt saludable: desprs de treballar, ha eixit a crrer cada dia, i ha menjat molta fruita i verdura. Si sabreu com est de sa ara...
autombil assemblar-se de pressa
automil
aemlarse
de prea

automvil autombil
asemblar-se assemblarse
de presa depressa
27
Taller descriptura
Vocabulari
greixos vitamines dieta precuinat famolenc saludable afartar-se dejunar cuidar-se
1. Busca en la lmina els personatges segents i escriu una oraci sobre cada un
utilitzant paraules del quadre.
Lhome de la corbata.
El gos.
El xiquet ros.
La xica morena.
2. Digues de quina paraula primitiva deriven les segents paraules del quadre.
afartar-se ..............
famolenc ..............
saludable ..............
3. Escriu el nom de tres aliments de cada categoria.

FRUITES VERDURES PEIXOS CEREALS HORTALISSES
ELS PREFIXOS. Hi ha paraules, com precuinat, que shan format afegint un prefix (pre-) davant una altra paraula (cuinat). Els prefixos solen aportar algun significat diferent del que t la paraula davant la qual es posen. Per exemple, precuinat significa cuinat abans.
4. Encercla els prefixos de les paraules segents.
empaquetar
destapar
submar
contraatac
antihiginic
5. Relaciona i forma paraules amb els prefixos proposats.

PREFIXOS PARAULES

hipervisible
incercle
comercat
semihabitar
reterrestre
extrautilitzable
6. Explica el significat que aporta cada prefix de lactivitat anterior a la paraula

a la qual sha afegit.
EXEMPLE
hipermercat: mercat molt gran hiper-: molt gran.
28
2
Composici de textos
Descrivim un lloc des de diferents posicions. Quan descrivim un lloc, podem fer-ho des de diverses posicions: des de dins, des de fora, des de lluny, des de prop, dun costat, de laltre... La posici en qu ens situem a lhora de fer la descripci, determinar que donem ms importncia a uns aspectes del lloc descrit o a uns altres.
7. Tria un daquests llocs i descriu-lo des de dues posicions diferents.
a) Pensa les dues posicions des de les quals fars la descripci del lloc triat: de lluny, de prop, des de dins, des de fora, dun costat, des de dalt... Procura que les dues posicions siguen ben diferents. b) Anota els aspectes del paisatge que destacaran ms en cada una de les descripcions. Per a fer-ho, pots fixar-te en aquests models de descripci dun lloc des de dues posicions diferents. DESCRIPCI DES DE FORA
Des del llac es veia un bosc que, de lluny, semblava immens. Shi distingien diversos tipus darbres: faigs, roures, pins Les fulles verdes es barrejaven amb les rogenques, prpies de la tardor, i formaven una mena de mosaic.
DESCRIPCI DES DE DINS

Dins el bosc tot era molt fosc perqu el fullatge dels arbres no deixava passar la llum. El silenci era total. Al terra creixien plantes i matolls diversos i hi havia una forta olor dhumitat.
REDACCI DEL TEXT
c) Escriu lesborrany de cada descripci. No oblides indicar en cada cas la posici des de la qual descrius el lloc triat.
d) Compara les teues descripcions i assegurat que es nota que es tracta del mateix lloc descrit des de dues posicions diferents. e) Revisa ortogrficament els textos i passals en net.
29

LA VEU DEL MN, 7 doctubre de 2010 SOCIETAT
Una immobiliria ven cases per lolor

Els compradors se sotmeten a un test daromes i el venedor els aconsella on conv que es compren la casa.
LDIA GLADIS
A la ciutat de Nova York treballa lempresa NoseHouse, una immobiliria que promet als clients trobar-los la casa ideal basant-se en el sentit de lolfacte. Es tracta dun sistema de venda personalitzada, s a dir, totalment adaptada als gustos del comprador. Alguns dels clients de Nose-House sn milionaris que busquen comprar la casa dels seus somnis, sense importar-los a quin lloc del mn es trobe. Per tamb hi recorren clients de nivell mitj, que no volen comprar una casa a cegues i busquen un bon assessorament. Quan el comprador arriba a Nose-House, un equip dexperts es posa a la seua disposici. En la primera visita, que mai passa de lhora i mitja, li expliquen que el sentit de lolfacte s capa de distingir olors de qu no som conscients, per que determinen si ens sentim a gust en un lloc o no, si ens hi sentim cmodes o no. Jennifer Collins, fundadora de Nose-House, explica com es reconeix la casa ideal: Generalment, les persones solen triar la casa dels seus somnis fixant-se nicament en laspecte visual. Per s molt important passejar-hi, entrar en cada habitaci i sentir-ne lolor. Si fa olor de llar, de reps, dalegria, de futur..., aix significa que sha trobat la casa perfecta. En Nose-House som capaos de descobrir quina s la casa perfecta per a cada un dels nostres clients perqu analitzem de manera cientfica els seus gustos olfactius. Durant diverses sessions, els experts mantenen entrevistes amb el client i linviten a passar una vintena de tests a travs dels quals aniran definint els seus gustos.
Nose-House tria les cases per lolor que fan.
En un primer test, li fan olorar diverses fragncies, que corresponen a olors de la natura: per exemple, camp de blat, bosc davets, flors silvestres, vegetaci de riu, olor de mar... Tamb hi ha un altre test per a diferenciar aromes associades amb grans zones del mn, com la selva tropical, la sabana africana o els gelats boscos canadencs. Altres proves intenten concretar si al comprador li resulten agradables o no les olors agrcoles (cavalls, pastures, arbres fruiters, cereals...); o si, al contrari, es tracta dun habitant urb. Mentrestant, uns sensors connectats a les monyiques del client en mesuren el ritme cardac i determinen quines olors li agraden i quines no. Desprs, un ordinador processa totes les dades i elabora un informe bastant ajustat del tipus de casa que conv a cada client. Basant-se en aquest informe, els agents de Nose-House li ofereixen un nombre redut de cases, no ms de cinc, entre les quals podr triar la casa dels seus somnis. Aquesta imaginativa empresa va obrir les portes fa una dcada i des daleshores el nivell de vendes no ha parat de crixer. Sis milers de clients estan inclosos en els seus arxius, dels quals tres centenars es troben entre les fortunes ms grans del mn. Lany que ve obriran noves sucursals a Buenos Aires, a Pars i a Moscou. No hi ha dubte que la fundadora s una dona amb molt bon olfacte.
30
2
Anlisi i comprensi 1. Completa una fitxa com aquesta sobre el text
que has llegit.
TIPUS DE TEXT: TTOL DEL TEXT: AUTOR O AUTORA: DATA DE PUBLICACI: NOM DEL MITJ ON IX PUBLICAT:
4. Marca la verdadera. Com es fan els tests?
Notcia.
Anunci.
5. Subratlla les afirmacions falses

i converteix-les en verdaderes.

2. Respon.

Com es diu lempresa? A qu es dedica? A quina ciutat es troba? Qui en va ser la fundadora?
La immobiliria acaba dobrir les portes. Lempresa va ser creada per una dona. Els clients sn atesos per experts. El negoci ha resultat ser un fracs.
3. Explica. Qu es fa en cada moment?

6. Escriu els noms de les ciutats on la

immobiliria obrir noves sucursals.
En la primera visita. ............................. En les sessions segents. ...................
7. Explica breument qu opines daquesta

iniciativa immobiliria.
COMPETNCIA MATEMTICA
1. Busca en la lectura les dades segents i expressa-les en xifres.

TEMPS QUE DURA LA PRIMERA VISITA ................... NOMBRE DE TESTS QUE PASSA EL CLIENT .................... NOMBRE DE CLIENTS QUE HI HA A LARXIU ................... NOMBRE DE CLIENTS ENTRE ELS MS RICS DEL MN ...................
2. Escriu, almenys, tres unitats de mesura que es puguen comptar amb els elements segents.
Amb un rellotge
..............
Amb un calendari
..............
3. Copia substituint la paraula destacada per la quantitat danys a qu es refereix.

El conec des de fa una dcada. Ha passat un lustre des de laccident.
El iaio de Miquel t un segle dedat. Fa un millenni de la fundaci de la ciutat.
4. Llig, calcula els diners que tenen i digues quins daquests personatges sn milionaris.
A
Tinc quatre mil bitllets de dos-cents euros.
Tinc cent mil bitllets de cinquanta euros.
C Tinc cinc-cents mil bitllets de cinc euros.
31
Activitats
1.
Les paraules agudes saccentuen grficament quan Les paraules planes saccentuen grficament quan Les paraules esdrixoles saccentuen grficament Laccent diacrtic serveix per a Algunes paraules shan format afegint un davant una altra paraula.
2.

ELS DEMOSTRATIUS sn paraules que expressen proximitat ............. ............. dins el grup nominal poden funcionar com a ............. nucli .............
en lespai
.............
3. Analitza els grups nominals que continguen

demostratius seguint lexemple.

6. Localitza en el text segent una paraula

de cada tipus.

Vam estar ordenant aquests llibres. Aquesta setmana penjarem els quadres aqueixos. Darrere daquell bosc hi ha un mol. Aquells melons sn verds, per aquest s madur. Posa aqueix diari vell damunt la taula aquella. aquests llibres
Aguda, amb accent i sense accent. Esdrixola. Plana, amb accent i sense accent. Amb accent diacrtic.
Un bon consell
Un volc a punt dentrar en erupci diu a una muntanya: Estic malalt. Qu puc fer? La muntanya li contesta: Home, la frmula perqu et trobes millor s fcil: fer ms reps i deixar de fumar.
EXEMPLE
Det. N. (mascul, plural) (mascul, plural)
4. Escriu una oraci en cada cas.
7. Posa accent a les paraules que nhan de dur.

Que continga un demostratiu que indique distncia en el temps. ..................... Que continga un demostratiu que indique distncia en lespai. ........................
logica cantant
germa optica
conte telefon
8. Ratlla les paraules en qu la partcula preno s prefix. prehistria pregoner preexistir precipici preescolar precis precuinat present preavs
5. Forma paraules que continguen els prefixos

segents. desantire-
32
2
RECORDA I REPASSA
9. Relaciona cada grup nominal amb
lestructura que presenta. 1 2 3 4 Les dues finestres redones. El nebot de Miquel. Els seus amics. Aquella antiga msica. Det. Det. Det. Det. + Compl. + N. + N. + Compl. + Det.+ N. + Det. + N. + Compl.
11. Copia lanunci segent escrivint majscula

on calga. conferncia a vila-sot el 9 de juny, la doctora merc garcs parlar al centre social sobre el tema com cuidar el cor. us hi esperem!
12. Completa amb lopci que corresponga.

teatre
lrica
narrativa
10. Escriu una paraula derivada de cada una

de les segents.

flor porta
....... .......
paper nvol
....... .......
Els poemes pertanyen al gnere de la ......... Els contes pertanyen al gnere de la ...... Els textos escrits per a ser representats pertanyen al gnere del .........
ETS CAPA DE
1. Localitza en el text les dades segents sense llegir-lo.

Localitzar dades rpidament

Ttol de lobra que va escriure. Noms de lloc que hi ixen.
Nom del cientfic que shi esmenta. Temps en qu va viure.
Una medecina... especial

Els ssers humans secreten s a dir, expulsen la suor i lorina perqu sn txics per al cos. Tanmateix, a lantiga Roma diversos metges i savis consideraven que lorina curava nombroses malalties, i per aix aconsellaven beure lorina de certs pasos, com Espanya! El cientfic Plini el Vell (any 23 dC-any 79 dC) ho recomanava en la seua obra Histria natural (cap a lany 77 dC). Quines idees, eh! Fes-ho aix:
1. Busca les dades botant per les lnies. 2. Si et demanen noms de persones o de llocs, busca paraules amb majscula inicial. 3. Si et demanen dates, busca nombres. 4. Si et demanen obres o fragments dobres, busca cursives o cometes.
33
Oriol ja no vol jugar
QU APRENDRS
1 Lectura Oriol ja no vol jugar 2 Comunicaci oral Identificar recursos de la narraci oral Captar latenci 3 Gramtica Els possessius 4 Ortografia Lapstrof i la contracci 5 Taller descriptura Els sufixos Redactar un text a partir dunes notes 6 Literatura Els textos lrics
apropava lestiu. A Oriol li venia aigua a la boca de pensar com sho passaria de b. Estiuejava tots els anys en un bonic poblet de muntanya. Per a ell el que ms li agradava no era el poble... El que ms li agradava era el riu. Un precis i net riu daigua clara i freda. Si fra per ell, passaria tot lestiu a remulla, capbussant-se a laigua, jugant a la riba, bussejant pel fons, perseguint els altres xiquets per fer-los caure a laigua... Aquest any, per, hi havia un grupet de xiquets i xiquetes que no havia vist els altres anys. Vivien a Barcelona i havien vingut a passar el mes dagost al poble. Al migdia, quan ell anava al riu, sempre els trobava all. Els primers dies, per vergonya, es va quedar jugant al seu costat, per sense dir-los res. En el grup de xiquets nhi havia un amb cabells rossos que el tenia allucinat. Va sentir com els altres el cridaven pel nom dAdri. Jugaven amb un enorme flotador red de color negre, que representava, segons ells, un vaixell... Per no un vaixell qualsevol, no! Era un vaixell pirata. Adri era el cap dels pirates i passava tota lestona organitzant el joc. En sabia molt, Adri!
34
Al tercer dia, ja no va poder aguantar-se ms i, armant-se de valor, els va dir: Mhi deixeu jugar? B, si vols pots jugar amb nosaltres! va contestar Adri. I aix ho va fer. Un dia descobrien un oce nou, un altre lluitaven contra un monstre de les profunditats marines. Hi havia viatges tan llargs que no acabaven en un dia i els continuaven lendem, per al final sempre trobaven el tresor. A vegades, lluitaven amb altres corsaris, pirates, bucaners, etc. El vaixell ms mariner, per, sempre era el seu, s a dir, el del pirata Barba-rossa... Que b que sho passaven! Per a Oriol, aquelles vacances van ser les millors de la seua vida. Per aix, quan va arribar el final de lestiu, lacomiadament va ser molt trist. Ell i Adri shavien fet molt amics i els dos no pogueren evitar plorar. A mesura que passaven les setmanes, Oriol estava cada vegada ms trist. Hi havia dies que no volia ni eixir a jugar al carrer amb els amics, perqu deia que savorria. Els seus pares comenaven a preocupar-sen. Fins i tot volien dur-lo a la consulta del metge. Al cap duns quants dies, Adri va tocar per telfon a casa Oriol, per aquest no hi era. La mare li va contar que el trobaven estrany i que no parava de dir que savorria. Adri li va respondre que no patira gens ni mica. Ell sabia qu calia fer perqu Oriol recuperara lalegria i les ganes de jugar. Quan va penjar el telfon, Adri sen va anar a lhabitaci i va comenar a posar llibres dins duna caixa. Desprs, va demanar a son pare que la fera arribar a ladrea dOriol. Al cap dun parell de dies, la caixa va arribar a destinaci. Quan la mare dOriol va obrir el paquet i va vore que estava ple de llibres..., no entenia res. Aleshores, va llegir la nota dAdri:
Doneu aquests llibres a Oriol i voreu com torna a tindre ganes de jugar.
a remulla: dins laigua. riba: vora dun riu. tocar el dos: anar-sen. extravertit: obert, que mostra als altres el que pensa i el que sent.
LAUTOR
La mare dOriol va fer el que deia la nota: Fill, mira qu ha arribat. s un paquet que envia Adri. Oriol va saltar del sof com si tinguera puces al cul, va obrir la caixa i comen a trauren els llibres, lun rere laltre: Lilla del tresor, Les aventures de Barba-rossa, Vida i batalles del corsari Drake, Lilla dels pirates Oriol no sabia si continuar traient llibres o posar-se a llegir. Finalment, va agafar amb un grapat la caixa i els llibres que nhavia tret, i va tocar el dos cap a lhabitaci. Poques setmanes desprs, tornava a ser lOriol dabans, extravertit, alegre i amb ganes de jugar. Per ara era ell qui organitzava els jocs de la colla. Els seus companys eren els pirates... i Oriol sempre era Barba-rossa.
PERE DUCH. Contes per a estimar els llibres. (Adaptaci)
Pere Duch
Va nixer lany 1957 a Castell, on el coneix tot el mn. I s que Pere Duch dirigeix la llibreria Babel, una de les millors dEspanya. Fa uns deu anys va crear el Frum Babel, des don realitza una importantssima tasca cultural: presentacions de llibres, xarrades... s autor de diversos llibres densenyament i daltres publicacions relacionades amb el mn del llibre. Contes per a estimar els llibres va ser el seu primer llibre de creaci.
35

Vocabulari 1. Ratlla. Quin personatge no s pirata?
Les accions 6. Observa i explica.
bucaner
grumet
corsari
El trobem estrany. Diu que savorreix.
2. Copia la correcta. Quan li ve a alg aigua

a la boca? Quan est bevent un got daigua. Quan est a punt de menjar-se alguna cosa que li agrada molt.
Qui parla? De qui parla?
Amb qui parla? Qu passar desprs?
El marc 3. Completa amb el lloc o el temps en qu

transcorren els fets de la histria.
TEMPS DURANT LESTIU

Lestructura i el contingut 7. Explica qu contenia el paquet dAdri

i esmentan tres ttols.
LLOC
.......................
A LA CIUTAT
8. Copia i completa lesquema dels episodis

de la lectura.
EPISODI 1: Al poble
.......................
Els personatges 4. Relaciona amb nmeros. Com se sent Oriol

en cada moment de la histria? 1 trist 2 avorrit 3 illusionat 4 feli 5 emocionat Quan pensa en les vacances. Quan juga amb els nous amics. Quan sacomiada dAdri. Quan torna a casa desprs de les vacances. Quan rep el paquet dAdri.
PLANTEJAMENT
NUS
DESENLLA
EPISODI 2: A la ciutat
PLANTEJAMENT
NUS
DESENLLA
9. Indica en quin pargraf comena i en quin

pargraf acaba cada episodi.

5. Fes una fitxa com aquesta sobre el nou amic

dOriol.
TTOL: COM ES DIU? ON VIU? COM S FSICAMENT? COM S EL SEU CARCTER? AUTOR/A: RESUM: OPINI:
36
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Identifiquem recursos de la narraci oral. No s el mateix que ens lligen una histria en veu alta o que ens la conten. Quan alg conta una histria oralment utilitza diversos recursos per a mantindre constantment latenci de qui lescolta. Identificar els recursos que sutilitzen en una narraci oral ens permetr diferenciar-la de les lectures en veu alta.
I aleshores... catacrac! El vaixell es va quedar enganxat entre les roques.
1. 2.
Escolta les audicions i digues quina correspon a una narraci oral i quina a una lectura en veu alta. Escolta de nou la narraci oral i marca els recursos que shan utilitzat per a mantindre latenci de loient. Shan allargat alguns silencis per crear intriga. Sha repetit una mateixa frmula diverses vegades. Shan dramatitzat les veus dels personatges. Sha introdut una frmula dacabament. Shan imitat diversos sorolls. Shan fet preguntes al pblic. Shan utilitzat exageracions. Shan introdut dilegs.
Expressi oral
Captem latenci dels oients. Quan contes alguna cosa davant un pblic s important captar latenci de les persones que tescolten i mantindre-la mentre parles. Per a fer-ho, has dutilitzar diversos recursos com, per exemple, parlar amb veu alta i clara, adrear-te al pblic de tant en tant, fer gestos que acompanyen el teu discurs, etc.
3. Conta alguna cosa durant cinc minuts intentant captar i mantindre latenci dels companys
de classe.
Fes-ho aix:
1. Tria all que contars: una notcia, un conte, una pellcula, un llibre, alguna cosa que tha passat, etc. 2. Prepara la teua narraci fixant-te especialment en els recursos que pots utilitzar per a captar i mantindre latenci dels oients: fer-los preguntes, parlar de manera exagerada en alguns moments, crear intriga, imitar sorolls, utilitzar frmules repetitives, acompanyar la narraci de gestos, etc. 3. Conta all que has triat a la resta de la classe durant cinc minuts. 4. Avalua la teua intervenci amb lajuda dels companys i les companyes.
37
Gramtica Els possessius

El meu amic mha enviat aquests llibres. Men vaig a la meua habitaci a llegir-ne un.
Els possessius
Els possessius sn les paraules que expressen que un sser o un objecte pertany a alg que anomenem possedor. Els possessius indiquen si lsser o lobjecte assenyalat pertany a la persona que parla (1a persona), a la que escolta (2a persona) o a alg altre que no s ni qui parla ni qui escolta (3a persona). Per exemple: la meua tovallola (1a persona), la teua tovallola (2a persona), la seua tovallola (3a persona). Tamb indiquen si el possedor s un o diversos. Per exemple: el meu oncle, els nostres oncles.
Formes dels possessius

Les principals formes dels possessius sn les que segueixen.
SINGULAR MASCUL 1a PERSONA UN POSSEDOR 2a PERSONA 3a PERSONA 1a PERSONA DIVERSOS POSSEDORS 2a PERSONA 3a PERSONA FUNCIONS DELS POSSESSIUS Determinant La meua llibreta Nucli Agafa la teua Complement Un company seu meu teu seu nostre vostre seu FEMEN meua teua seua nostra vostra seua meus teus seus nostres vostres seus PLURAL MASCUL FEMEN meues teues seues nostres vostres seues
Funcions dels possessius

Els possessius exerceixen diferents funcions dins el grup nominal. Quan els possessius van davant el substantiu funcionen com a determinants. Per exemple: la meua llibreta. Quan els possessius van darrere el substantiu funcionen com a complements. Per exemple: un amic seu. Quan els possessius van en lloc del substantiu fan la funci de nucli. Per exemple: Les seues sn millors. Els possessius sn les paraules que expressen a qui pertany lsser o lobjecte que el substantiu anomena. Els possessius indiquen la persona gramatical i si hi ha un possedor o diversos. Els possessius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins el grup nominal.
1. Ratlla les paraules que no sn possessius.

vostre
aquell
meua
nosaltres
seus
les
teu
38
3
2. Subratlla els possessius i assenyala amb una fletxa els substantius que acompanyen.

Semblen molt entretinguts, els seus contes. Has pintat la teua bicicleta de verd? Aquest refrany mel va ensenyar el meu iaio.
Guardar la vostra roba a lhabitaci. Les meues sabates estan davall el llit. Tasta les nostres delicioses croquetes!
3. Tria el possessiu adequat a cada imatge i escriu els grups nominals resultants.
La
meua
meu
meus
Els
vostre
vostra
vostres
El
seua
seu
seus
Les
teus
teues
teua
4. Localitza els possessius del text i analitzals en el quadre proposat. Quina casualitat!
Dissabte passat els meus germans i jo vam visitar el poble dels teus iaios. Vam anar amb els nostres oncles a casa duns amics seus, que curiosament tenen un nt que es diu Miquel. Doncs, resulta que Miquel s amic de la teua germana i ha anat un fum de vegades a casa vostra. De fet, diu que les aquarelles que hi teniu penjades sn seues. s veritat aix?
CLASSE DE PARAULA meus possessiu NOMBRE DE POSSEDORS un PERSONA primera GNERE mascul NOMBRE plural
5. Encercla els possessius de les oracions segents i digues quina funci fan.

El nostre s el millor equip de la lliga. Ahir vam conixer una cosina teua. Les seues amigues sn fantstiques.
Si et cal un regle, agafa el meu. Clara va a la vostra escola. La seua s la millor.
AUTOAVALUACI
Marca S o NO i puntuat. Cada resposta correcta val 2 punts. S 1. Els possessius sn paraules que expressen qualitats. 2. Nostra indica diversos possedors. 3. Els possessius poden funcionar com a determinants. 4. El possessiu concorda noms en gnere amb el substantiu. 5. Hi ha possessius que en plural sn dun sol possedor.
Soluci: 1 No, 2 S, 3 S, 4 No, 5 S.
N0
PUNTUACI 1 2 3 4 5 TOTAL ....... ....... ....... ....... .......
.......
39
Ortografia Lapstrof i la contracci

Pirates del mn
de Ordenats zeta la a a la
El iaio de llt ima pirata
stria La h i u c de D e a loc
Els articles el i la sapostrofen (l) davant paraules que comencen en vocal o en h. Exemple: lltima, loce. Els articles el i la no sapostrofen davant i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal. Exemple: el iaio. Larticle la tampoc sapostrofa davant paraules que comencen en i, u, hi, hu tones ni davant el nom de les lletres. Exemple: la histria, la a. Els articles el i els, en contacte amb els enllaos a, de i per, es contrauen: al, als, del, dels, pel, pels. Exemple: del mn. En cas que larticle es puga apostrofar amb la paraula segent, no es fa la contracci. Exemple: a loce.
1. Classifica aquestes paraules segons que sapostrofen amb larticle o no.

pilota dau illa ocell helicpter harmnica
SHI APOSTROFEN NO SHI APOSTROFEN
2. Copia les oracions segents substituint cada smbol per la forma de larticle que
corresponga segons el codi.
el / l
la / l
A Andrea, amiga de Paula, li encanta hpica. Segons algunes llegendes, ieti habita a les muntanyes de Himlaia. Arnau partir cap a ndia huit de desembre. Tot mn coneix histria de home de impermeable blau.
animal que ms magrada s iguana.
3. Llig les pistes i tria en cada cas la paraula que corresponga.

s femenina. Comena en vocal. S que sapostrofa. arbre illa ullera
s masculina. Comena en vocal. No sapostrofa. ona iogurt univers
s femenina. Comena en h. No sapostrofa. heroi hora hipoteca
40
3
4.
ESTUDI EFICA. Explica per qu sapostrofa o per qu no sapostrofa cada una de les
paraules triades en lactivitat anterior.
5. Relaciona i forma grups nominals. Posa atenci a les contraccions.

Un passeig Lamo Una bandera
a de per
el vent el port el local
Una casa La preocupaci Els amics
a de per
els pares els exmens els afores
6. Copia el text segent fent les contraccions que calga de les paraules entre parntesis. Un parc perills
(A+ els) afores (de+ el) poble, (per + els) voltants (de + el) hospital,
han construt un nou parc. (A + el) principi, els pares (de + els) xiquets de la zona nestaven molt contents. Per ara estan preocupats (per + el) estat del parc. I s que, (per + el) que sembla, (a + el) hivern shi formen grans bassals i pot haver-hi accidents. Quin perill!
7. Digues en quins casos no has fet la contracci en lactivitat anterior i explica per qu. 8. DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixat en els apstrofs i les contraccions.
Un espectacle inigualable
Lltim espectacle de linigualable mag Andreu Fum, Boig per lndia, ha arribat per fi al meu poble. Lextraordinari mag actuar dem a lhotel El iot que hi ha als afores del poble. Encara no en s lhora, per vull anar-hi. Diuen que noms pels efectes especials que usa i per lhumor amb qu presenta els nmeros paga la pena. Us hi animeu?
compte triomfar enginys
coe
trifar
nis

conter comte
trionfar triumfar
ingenys enginios
41
Taller descriptura
Vocabulari
pudor oda tacte molest lleig suau escoltar olorar assaborir
1. Escriu utilitzant paraules del quadre. Qu deu anotar la detectiva en la llibreta? 2. Completa amb ladjectiu del quadre que corresponga.

Mencanta acaronar el teu gat perqu t el pl molt ............... A Artur li resulta ............... sentir el tic-tac del rellotge. Amb tants vestits bonics com hi havia i es va comprar el ms ...............
3. Explica la diferncia entre els parells de paraules segents. Si et cal, consulta

el diccionari. vore mirar escoltar sentir tastar assaborir olorar ensumar
ELS SUFIXOS. Algunes paraules com olorar shan format afegint un sufix (-ar) al final duna altra paraula (olor). Els sufixos poden canviar una paraula de classe (olor s un substantiu i, en canvi, olorar s un verb) i aporten sempre un canvi de significat respecte al de la paraula a la qual safigen.
4. Forma paraules derivades daquestes amb els sufixos del quadre.

-er -ana -s -ejar -ment -cia

estiu brut gota
......... ......... .........
enyorar fcil avar
......... ......... .........
boira fusta perill
......... ......... .........
5. Digues quina classe de paraula sn les paraules primitives i les paraules derivades
de lactivitat anterior.
EXEMPLE
PARAULA PRIMITIVA estiu
CLASSE DE PARAULA substantiu
PARAULA DERIVADA estiuejar
CLASSE DE PARAULA verb
42
3
Composici de textos
Redactem un text a partir dunes notes. Les notes sn indicacions que recullen de manera breu informaci obtinguda a travs de la observaci, de les paraules duna altra persona, de diversos llibres, etc. Per a redactar un text a partir dunes notes, s molt important saber interpretar els smbols i les abreviatures que sutilitzen i enllaar correctament les idees anotades.
6. Redacta un text a partir de les notes segents.

MANUAL DEL BON DETECTIU 1 Escena crim 2 Entrevistes sospitosos 3 Resultats mostres Observar + anotar Recollir mostres x anlisi Motius x al crim Coartades q tenen Informaci entrevistes
CULPABLE / CULPABLES
a) Llig atentament les notes i intenta esbrinar qu indiquen les abreviatures i els smbols que contenen. 1, 2, 3
...... ....... ...... ......
x +
...... ......
q /
...... ......
b) Decideix quin tipus de text escriurs (un resum, una introducci a un manual, un informe...) i a qui ladrears (a xiquets, a adults, a professionals, a aficionats...).
REDACCI DEL TEXT
c) Pensa i escriu paraules i expressions que et puguen servir per a enllaar unes idees amb altres.
EXEMPLE
per a ser un bon detectiu cal...; de primer has de...; a fi de...; amb lobjectiu de...; s necessari que...; a continuaci...
d) Escriu lesborrany del teu text utilitzant les paraules i les expressions denlla que has anotat prviament.
e) Compara el teu text amb les notes inicials i comprova que has enllaat correctament les idees exposades. f) Passa el text en net i comparal amb els textos dels companys i companyes.
43
Literatura Els textos lrics

Lamor jardiner
Perqu tots puguem jugar-hi, lamor ha fet un jard amb flors de mil coloraines. Vols entrar-hi a jugar amb mi? Parlem-nos amb els ulls closos; sents quina pau, quina olor? Ara, si els obrim, prodigi! Tot sha fet dun sol color! Tu ja no ets blanc, ni jo, negre, ni tu, mor, ni jo, ros! Som de color de persona; un color meravells!
JOANA RASPALL
closos: tancats. prodigi: fet extraordinari, fora del que s normal.
Els textos lrics o poemes sn textos literaris que solen presentar una estructura mtrica determinada (versos dun mateix nombre de sllabes, rima entre les paraules finals dalguns versos, distribuci en estrofes, etc.) i un s abundant de recursos literaris (comparacions, metfores, personificacions, etc.).
1. Llig el poema Lamor jardiner i encercla S o NO.

Es tracta dun text literari? Est escrit en vers? T recursos literaris? s un text lric?
S S S S
NO NO NO NO
2. Marca. Quina idea intenta transmetre lautora per mitj del poema?
Els jardins, si estan formats per flors de molts colors i ben cuidats, fan que les persones sestimen. Lamor fa que ens vegem els uns als altres com a persones, sense tindre en compte les diferncies que hi ha entre nosaltres.
3. Completa el text segent amb les dades del poema Lamor jardiner.
Lamor jardiner s un poema de ...... versos distributs en ...... estrofes. La primera .............. t ...... versos; la .............. estrofa t ...... versos.
44
3
4. Analitza mtricament el poema Lamor jardiner i tria lopci correcta en cada cas.

Nombre de sllabes de cada vers. Versos que rimen en cada estrofa. Tipus de rima entre els versos.
6 Tots. Cap.
7 Parells. Assonant.
9 Imparells. Consonant.
5. Relaciona cada recurs literari amb el fragment del poema on sutilitza.

1 2 3
personificaci Atribuci de qualitats o accions humanes a ssers que no ho sn. hiprbaton Trencament de lordre lgic duna oraci. parallelisme Repetici duna estructura semblant. ... sents quina pau, quina olor?...
... lamor ha fet un jard...
Ara, si els obrim, prodigi!
6. Llig el text segent i copia lafirmaci verdadera.

Escriure s recordar, o en tot cas, inventar records.
JOAN FUSTER
Aquest text s lric perqu expressa un pensament. Aquest text no s lric perqu no est escrit en vers.
TALLER LITERARI
destacades i que rimen entre elles en assonant.
Completar un poema
1. Completa el poema segent amb paraules que signifiquen el contrari de les que hi ha
Al Pas de Totigual no hi ha grossos, tots sn ....................; no hi ha negres, tots sn .....................; no hi ha baixos, tots sn ...................... [...] Al Pas de Totigual... on s la diversitat?
MARIA DOLORS PELLICER
2. Forma parells de contraris i escriu una estrofa ms per al poema de lactivitat anterior.
Procura que queden al final de cada vers les paraules que rimen. xics pobres planes xiques rics pics
Al Pas de Totigual no hi ha .........................; no hi ha .........................; no hi ha ..........................
45
Activitats
1.
Els articles el i la sapostrofen davant paraules que comencen en o , excepte si es tracta de quan fan de consonant. Larticle la tampoc sapostrofa davant ni davant Els articles el i els, en contacte amb els enllaos , i , es contrauen. Per la contracci no es fa quan larticle Els sn partcules que safigen al final duna paraula per formar-ne de noves. Els textos lrics sn que presenten una determinada i un s abundant de
2.

ELS POSSESSIUS
sn paraules que expressen .............
varien de forma segons
dins el grup nominal poden funcionar com a ............. nucli .............
el gnere
.............
.............
el nombre
del substantiu
del possedor
3. Completa cada oraci amb un possessiu

i digues quina funci hi fa.

5. Copia substituint cada smbol per la forma

de larticle que corresponga.
Anna diu que Carles no s amic ......... A Joan, li ho van dir els ......... pares. Deixans fer que aix s cosa ......... Clara i Merc, aquestes bufandes sn les .........? Ho vaig vore amb els ......... propis ulls.
el / l

ioga hiena onze
la / l

humitat hivern iogurt
efa herba hora
4. Subratlla els possessius i analitzals com

en lexemple.

6. Escriu tres oracions que continguen almenys

una contracci.
Aquesta s la vostra revista preferida. Els nostres uniformes estan arrugats! Colloca el teu conte a lltim estant. Escriu les seues dades en majscula.
7. Explica per qu no es fa la contracci en

a lhospital.
8. Forma substantius a partir dels verbs segents

i encercla el sufix amb qu els has format.

EXEMPLE
vostra: possessiu de 2a persona, diversos possedors, femen, singular.
aprovar animar
........ ........
crear exhibir
........ ........
46
3
RECORDA I REPASSA
9. Marca la paraula que significa senyal
o rastre allargat i un poc fondo. borrall solquet voraviu
12. Resol les endevinalles segents. Totes

porten accent grfic.
Aigua salada que dels ulls raja. Del formatge s amic i del gat, gran enemic. Al carrer est plantat i et diu quan has de creuar.
10. Copia els demostratius i digues el gnere

i el nombre de cada un.
Fotografia antiga
Aquesta fotografia antiga s dels meus avantpassats. Aquell senyor que llig davall aquella carrasca s el meu besavi. Aqueixa senyora de la dreta, que rega aqueixes plantes, s la meua besvia, i aquest xiquet que camina a gatameu s el meu iaio.
13. Escriu una oraci amb cada parell de

paraules. son / sn neta / nta be / b
11. Indica la funci que t cada demostratiu

en aquests grups nominals.

Aqueix estoig roig s de tela. Aquests sn els meus amics dOriola. Per favor, mostram la polsera aquella.
14. Encercla els prefixos daquestes paraules.

desnivell antiboira
multinacional hipermercat
abaixar bicolor
ETS CAPA DE
activitats proposades i explica per qu.

Consultar fitxers
1. Indica en quin dels fitxers de la biblioteca segents buscaries la informaci per a fer les
Fer un treball sobre Ausis Marc. Preparar una exposici sobre la fauna de la Comunitat Valenciana. Llegir lobra La taverna del bandoler. Fer la maqueta dun helicpter. Elaborar una llista amb els llibres publicats de Marc Granell. Saber quants llibres hi ha amb el ttol que comence amb la paraula mar.
AUTORS
TTOLS
MATRIES
2. Escriu lordre en qu trobaries els autors segents en un fitxer.

Gemma Pasqual Pasqual Alapont Carme Miquel Teresa Broseta Eva Dnia Juli Disla Joan Pla Enric Lluch
47
El xiquet de la llanda
QU APRENDRS
1 Lectura El xiquet de la llanda 2 Comunicaci oral Deduir la identitat dun personatge Explicar la prpia biografia 3 Gramtica Els numerals i els indefinits 4 Ortografia La diresi 5 Taller descriptura Les paraules onomatopeiques Escriure una notcia 6 Text per a treballar les competncies bsiques Trigmins i ms trigmins
l qui havia tocat a la porta era el carter dels paquets postals. Esbufegava i seixugava la suor. Dimoni, mira que pesa! va dir assenyalant un paquet ben gran. Com a mnim, vint quilos! La senyora Bartolotti va girar el paquet. Hi buscava el remitent, per no el va trobar. Potser, va pensar, el paquet me lenvia loncle Alois. De segur que s un regal pel meu aniversari. Va agafar les tisores i tall el cordell del paquet. Desprs va alar una tapa de cart. Dins de la caixa hi havia borumballa i un sobre que deia:
Per a la senyora Berti Bartolotti.
La senyora Bartolotti va obrir el sobre i va llegir:

Distingida senyora, Li enviem la tramesa sollicitada. Sentim el retard. Si la nostra mercaderia no li s til, ens la pot retornar. Per, per motius dhigiene, noms admetrem la devoluci si la llanda no ha sigut encetada.
48
Hi havia una signatura que deia Humbert o Monbert. La senyora Bartolotti va comenar a furgar entre la borumballa i va vore una gran llanda de conserves. Era tan alta com un paraigua i tan voluminosa com un faig de trenta anys. No tenia etiquetes. Era una daquelles llandes que tenen una tira amb una anella metllica. La senyora Bartolotti estir lanella. Va anar la mar de b que la cadira de la cuina es trobara exactament darrere seu, perqu es va espantar dall ms. Va comenar a tremolar, li va rodar el cap i va caure damunt la cadira. All que estava ajupit dins de la llanda de conserves va dir: Bon dia, estimada mare i va inclinar amistosament el cap. La senyora Bartolotti estava ben espantada. Veia un nan mig encongit. Veia un cap encongit amb milers darrugues i uns braos encongits, i un coll encongit i un pit encongit. La boca arrugada del nan va dir: Estimada mare, la soluci nutritiva s a la tapa. La senyora Bartolotti va poder distingir una bossa blava en qu es podia llegir:
SOLUCI NUTRITIVA
esbufegava: respirava molt de pressa pel cansament o pels nervis. borumballa: trossets finets i enrotllats que trau la fusta quan la treballen. tramesa: enviament. furgar: moure una cosa amb la m, amb un pal... ajupit: acatxat, aponat.
I davall, en lletres ms menudes:

Dissoleu el contingut en quatre litres daigua tbia i aboqueu-los sobre el contingut de la llanda.
Tagrairia molt que tafanyares va dir el nan, perqu sense soluci no puc conservar-me molt de temps a laire lliure. La senyora Bartolotti va barrejar huit cassoles daigua amb la soluci nutritiva. Era dun color marr fosc. La va abocar damunt del cap del nan encongit. Esperava que laigua cauria com una dutxa damunt del nan i que cauria en part dins de la llanda i en part pel terra. Per no va ser aix. El nan absorbia tota laigua i cada vegada era ms llis, fins que ja no va semblar un nan, sin un xiquet normal. Quan va haver abocat els quatre litres, dins de la llanda hi havia un xiquet de set anys, si fa no fa. Tenia un color ben sa, una pell llisa i delicada, galtes rosades, ulls de color blau cel, dents blanques i rulls rossos. El xiquet va allargar un sobre a la senyora Bartolotti. Contenia una partida de naixement, un certificat de ciutadania i uns altres de vacunaci. Encara trob dins del sobre un paper, on hi havia escrit:
Els nostres productes sn molt senzills de manejar i de vigilar. Hi hem eliminat els defectes i les imperfeccions naturals. Aquest est elaborat de tal manera que, a ms de les atencions habituals, necessita afecte. No ho oblideu, per favor! Molta felicitat per al futur. CHRISTINE NSTLINGER. Konrad o el xiquet que va eixir duna llanda de conserves. (Adaptaci)
LAUTORA
Christine Nstlinger
Christine Nstlinger (Viena, 1936) s una de les principals escriptores juvenils en llengua alemanya. Ha publicat ms de 60 llibres on tracta temes quotidians que afecten els xiquets i els joves: dificultats familiars, conflictes a lescola, el primer amor, ladolescncia..., tots escrits amb un llenguatge senzill, ple dhumor i tendresa. En 1984 va rebre el premi Hans Christian Andersen, considerat el Nobel de la literatura infantil, per tota la seua obra.
49

Vocabulari 1. Respon.

6. Explica. Qu ha de
fer la senyora Bartolotti amb el contingut daquesta bossa?
SOLUCI NUTRITIVA
Qui s el remitent duna carta? Quan s volumins un objecte? Qu vol dir nutritiva?
Lestructura i el contingut 7. Digues qu contenia cada un.

2. Subratlla loraci en qu la paraula soluci t

el mateix significat que en la lectura.

No vam saber trobar la soluci al problema. Van abocar aquella pasta estranya en una soluci daigua i sal.
El sobre que hi havia dins la caixa. El sobre que va donar el xiquet a la senyora Bartolotti.
8. Respon i completa lesquema de la lectura.

SITUACI INICIAL
1a SORPRESA REACCI Qu rep la senyora Bartolotti un dia? Qu troba en obrir la caixa? Qu fa la senyora Bartolotti? Qu troba en obrir la llanda? Qu fa la senyora Bartolotti? Qu passa desprs dabocar la soluci nutritiva?
Els personatges 3. Explica el paper dels personatges segents

en la histria. La senyora Bartolotti El carter El nan de la llanda Loncle Alois
2a SORPRESA REACCI RESULTAT FINAL
4. Descriu el xiquet de la llanda.
ABANS DE PRENDRE LA SOLUCI NUTRITIVA .................................... DESPRS DE PRENDRE LA SOLUCI NUTRITIVA ....................................
La teua aportaci 9. Inventa una excusa i escriu una carta,

com si fores la senyora Bartolotti, en qu expliques a lempresa que ha enviat el paquet que no pots quedar-te el xiquet.
Les accions 5. Ordena les accions de la histria.

La senyora Bartolotti obri la llanda. El carter entrega un paquet a la senyora Bartolotti. El nan de la llanda li demana que li aboque la soluci nutritiva. La senyora Bartolotti obri el paquet i llig la primera carta. El nan es converteix en un xiquet. La senyora Bartolotti aboca la soluci nutritiva sobre el nan de la llanda.

50
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Dedum la identitat dun personatge. Moltes vegades hem de deduir la identitat dalguna persona o personatge perqu qui ens en parla no en recorda el nom. Per a fer-ho, cal estar ben atent a totes les dades biogrfiques que en puguem extraure (lloc on va nixer, poca en qu va viure, coses que va fer i en les quals va destacar, etc.).
Va nixer duna llanda de conserves. Ah! Aquest s Konrad, el fill de la senyora Bartolotti.
1.
Escolta atentament laudici i marca les opcions correctes.

LLOC ON VA NIXER POCA EN QU VA VIURE PROFESSI ART EN QU VA DESTACAR OBRA MS CONEGUDA

A Espanya. En el segle XIX. Mecnic. En pintura. El petit prncep.
A Frana. En el segle XX. Soldat. En literatura. El prncep feli.
A Itlia. En el segle XXI. Aviador. En escultura. El rei lle.
2. Digues de quin dels personatges segents sha parlat en laudici tenint

en compte les dades que has marcat. Si et cal, busca en lenciclopdia.

Jean de La Fontaine. Pablo Picasso. Albert Uderzo.
Ernest Hemingway. Antoine de Saint-Exupry. Hans Christian Andersen.
Expressi oral
Expliquem la nostra biografia. Explicar la nostra biografia no s contar fil per randa tot all que ens ha passat al llarg de la vida, sin aportar les nostres dades personals bsiques (nom, edat, lloc on vivim, escola on estudiem, etc.) i explicar nicament aquells fets de la nostra vida que considerem ms importants o interessants.
3. Explica breument la teua biografia a la resta de la classe.

Fes-ho aix:
1. Repassa mentalment la teua vida i anota en un paper els fets que consideres ms importants o interessants. Per exemple, la primera vegada que vas anar a escola, el dia que vas conixer el teu millor amic o amiga, lany que va nixer el teu germanet o germaneta, etc. 2. Selecciona noms tres o quatre fets i prepara la teua biografia. Procura seguir un ordre cronolgic a lhora de contar els fets. 3. Explica la teua biografia a la resta de companys i companyes. No oblides que has de donar tamb les teues dades personals bsiques.
51
Gramtica Els numerals i els indefinits

Un paquet de vint quilos! s estrany que no porte cap remitent.
Els numerals. Classes i funcions

Els numerals sn les paraules que expressen quantitat o ordre de forma precisa. Poden ser cardinals o ordinals. Els numerals cardinals indiquen una quantitat exacta. Per exemple: nou anys, vint quilos. Els numerals ordinals indiquen el lloc que ocupa un sser o objecte en un grup ordenat. Per exemple: tercera porta, cinqu pis. Dins el grup nominal, els numerals poden fer de determinant (set fulls), de complement (pgina trenta) o de nucli (el primer de la fila).
Els indefinits. Formes i funcions

Els indefinits sn paraules que expressen quantitat o existncia de forma imprecisa. Per exemple: pocs concursants, certs homes. Aquests sn alguns dels indefinits ms freqents.
SINGULAR PLURAL MASCUL FEMEN MASCUL FEMEN un una uns unes algun alguna alguns algunes poc poca pocs poques molt molta molts moltes tot tota tots totes altre altra altres altres
NUMERALS Cardinals Ordinals
INDEFINITS Variables
En gnere i nombre Noms en nombre
Alguns indefinits, com els del quadre, canvien de gnere i de nombre; altres noms canvien de nombre (bastant / bastants...); i altres sn invariables (massa, fora, prou, ms, menys, cap, gens). Dins el grup nominal, els indefinits poden fer de determinant (massa soroll), de complement (dos joguets qualssevol) o de nucli (ning). Els numerals sn paraules que expressen quantitat o ordre de forma precisa. Poden ser cardinals o ordinals. Els indefinits sn paraules que expressen quantitat o existncia de forma imprecisa. Els numerals i els indefinits poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins el grup nominal.
Invariables
1. Encercla els numerals i classificals. De dos en dos!

s la segona vegada que la senyora Neus Serra dna a llum bessons. Fa sis anys va tindre bessones! Els nounats sn molt guapos. El primer ha pesat dos quilos nou-cents grams, i el segon, tres. Els pares estan contents, per diuen que no hi haur una tercera vegada. Amb quatre fills ja en tenen prou!
CARDINALS
ORDINALS
52
4
2. Substitueix els nombres pels numerals cardinals o ordinals corresponents. De primer, recorda
com es formen els ordinals.
ORDINAL = CARDINAL + -, -ena

EXEMPLE

cinc + -, -ena

cinqu, cinquena

35 cabres 96 alumnes
.............. ..............
22 aniversari 15 concurs literari
.............. ...............
78 rajoles 6 grau
............. ..............
3. Subratlla els numerals i classificals segons la funci.

Lu de mar. Vint-i-huit gots. El captol deu. Les onze de la nit.
El quart pis. La sala tres. El segon de la cua. El quilmetre trenta.
DETERMINANT
COMPLEMENT
NUCLI
4. Escriu indefinits i forma grups nominals.

... pares ... sucre ... company
... finestres ... fred ... persones
... retolador ... bancs ... amic
5. Classifica els indefinits que has escrit en lactivitat anterior.

VARIEN EN GNERE I/O NOMBRE NO VARIEN
6. Localitza en la lectura El xiquet de la llanda aquests numerals i indefinits i copia

les oracions en qu apareixen.
NUMERALS
vint, trenta, quatre, huit
INDEFINITS
tota, cada, altres
AUTOAVALUACI
Tria la resposta i puntuat. Cada resposta correcta val 2,5 punts. 1. Els numerals ordinals indiquen a) el lloc que ocupa un sser en una srie b) una quantitat exacta
2. Els indefinits expressen de forma imprecisa a) quantitat o ordre b) quantitat o existncia 3. Lindefinit cap a) no varia ni en gnere ni en nombre b) varia en nombre
PUNTUACI 1 2 3 4 TOTAL ....... ....... ....... .......
4. En el grup nominal el tercer de la fila, el numeral funciona com a a) nucli b) determinant

Soluci: 1a, 2b, 3a, 4a.
.......
53
Ortografia La diresi
Senyora Bartolotti, En les pgines segents trobar les instruccions ds daquest producte, nic al nostre pas. Li agram moltssim la confiana que ha depositat en nosaltres. Atentament, Robert Marco, director comercial.
La diresi () s un signe grfic que sutilitza per a les funcions segents. Per a indicar que la u dels grups ge, gi, qe, qi es pronuncia. Exemple: segents. Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior. Exemple: agram. En cas que la i o la u hagen de portar accent grfic, no susa la diresi. Exemple: pas.
1. Subratlla les paraules que porten diresi en el text segent. Dues alhora!
A la granja de Ral hui sha produt un cas poc freqent: dues eges han trencat aiges alhora! El veterinari sha posat tan nervis que li han hagut de donar una infusi de mariallusa. I s que no donava a labast!
2. Classifica les paraules que has subratllat segons la funci de la diresi.

INDICA QUE LA U ES PRONUNCIA INDICA QUE NO HI HA DIFTONG
3. Observa les paraules segents i marca. Qu representa cada smbol?

figera ungent aqeducte
periqito piragista ginyol
u u
4. Recorda els diftongs decreixents i posa la diresi a les paraules que calga perqu
tinguen el nombre de sllabes que sindica.
TENEN DUES SLLABES raim boina peuc TENEN TRES SLLABES paraula peulla creilla TENEN QUATRE SLLABES cafeina traici pianista TENEN CINC SLLABES ensaimada pacincia heroicitat DIFTONGS DECREIXENTS ai au ei oi ui eu iu ou
54
4
5. Completa el quadre amb les formes de mascul singular corresponents i respon.
MASCUL SINGULAR FEMEN SINGULAR
vena
sussa
rona
Llusa
Sescriuen amb diresi les formes del mascul singular de les paraules proposades? Per qu?
6. Canvia el temps dels verbs destacats en aquestes oracions seguint lexemple.

Fes atenci si cal usar diresi o accent.

Jo agrasc la teua companyia. El pilot redueix la velocitat. Nosaltres construm edificis. Jo agrasc la teua companyia.
Tu tradueixes textos de langls. Vosaltres conduu molt b. Aquests captols introdueixen el tema.
EXEMPLE
Jo agraa la teua companyia.
7. Escriu paraules amb diresi que responguen a les definicions proposades.

Pont que van fer els romans per a transportar aigua. Fruit comestible del qual sobt el vi. Animal que viu al pol Nord i vesteix de frac.
.................. .................. ..................
8.
ESTUDI EFICA. Explica per a qu sha fet servir la diresi en els casos anteriors.

Un cas increble
Pel seu treball, els meus vens Sal i Llusa viatgen amb freqncia a altres pasos. En lltim viatge a Palestina, els va passar un cas increble. Enmig dun edifici en runes, van trobar una dona beduna que havia trencat aiges. Sort que ells parlen moltes llenges i van poder demanar ajuda, que si no...
projecte estendre malet

proect
tende

malt

progecte project astendre extendre

maldit maleit
55
Taller descriptura
Vocabulari
bressol globus naixement avorrit temorosa entretingut xiuxiuejar balancejar-se divertir
BENVINGUT
1. Descriu breument la festa representada en la lmina utilitzant tantes paraules

del quadre com pugues.
2. Tria tres paraules del quadre i escriu una oraci interrogativa i una oraci
exclamativa amb cada una.
3. Ratlla la paraula que sobra en cada grup i explica per qu sobra.

bressol xiuxiuejar biber cridar xupl parlar pec plorar rasclet conversar pitet murmurar
LES PARAULES ONOMATOPEIQUES. Hi ha paraules que shan format per imitaci de determinats sorolls. Per exemple, xiuxiuejar sha format a partir de la imitaci del soroll que fan les persones quan parlen en veu baixa (xiu-xiu). Aquestes paraules sanomenen onomatopeiques.
4. Completa amb una paraula onomatopeica per a cada animal. Qu fan?

Mu! Mu! Cloc! Cloc! Piu-piu! Rauc! Rauc!
El gat .........
La gallina .........
Locell .........
La granota .........
5. Busca en el diccionari les paraules segents i marca les que sn onomatopeiques.

Nhi ha tres. xipollejar enderrocar dringar belar escodrinyar
6. Digues a partir de quin so shan format les paraules de lactivitat anterior. 56
4
Composici de textos
Escrivim una notcia. Les notcies sn textos que informen sobre fets interessants de lactualitat. A lhora descriure una notcia hem dintentar respondre a les preguntes segents: qu ha passat, qui hi ha intervingut, quan ha passat, on ha passat i per qu.
7. Escriu una notcia sobre algun fet que shaja esdevingut a la localitat on vius.
a) Tria el fet de la notcia tenint en compte que ha dhaver passat molt recentment i que ha de resultar interessant per als lectors. b) Respon a les preguntes segents per preparar la teua notcia. Qu ha passat? Qui hi ha intervingut? Quan ha passat? On ha passat? Per qu ha passat?
c) Observa aquest model de notcia per saber com organitzar el teu text.
DIARI DE LA VILA, 15 de novembre de 2010
Titular
Festa de benvinguda multitudinria

Ms de mil persones assistiren a la festa que els Mart Forns van celebrar ahir a la casa del carrer Palmerar.
Ahir, a les cinc de la vesprada, comenava la festa que els Mart Forns van celebrar a la casa del carrer Palmerar per donar la benvinguda al nou membre de la famlia. El xiquet, que va nixer fa tres dies a la clnica El Remei, es diu Carles i s el primer beb en la famlia des de fa trentacinc anys. Per aix els Mart Forns van decidir celebrar-ho amb una festa multitudinria en qu van convidar tot el municipi de Vila-redona. Al llarg de la vesprada, ms de mil persones hi van acudir a donar-los lenhorabona.
Entrada
Cos de la notcia
El beb va pesar vora tres quilos.
REDACCI DEL TEXT
d) Escriu lesborrany de la notcia seguint les indicacions segents. 1. Redacta de primer el cos de la notcia amb tota la informaci que vols donar. Procura que no hi falte cap informaci essencial (qu, qui, quan, on, per qu). 2. Escriu un resum de la notcia per elaborar-ne lentrada. 3. Pensa i escriu un titular per a la notcia. Intenta que informe sobre el contingut i, alhora, capte latenci dels possibles lectors.
e) Revisa el teu esborrany i passal en net. Si vols, pots acompanyar la notcia duna foto o dun dibuix illustratiu.
57
TRIGMINS I MS TRIGMINS
El senyor i la senyora Pons sn protagonistes perqu sn pares, per no uns
pares qualssevol: tenen sis fills, i no els han tingut dun en dun, com sol ser habitual, ni tan sols de dos en dos.
ENTREVISTADOR. Quants fills tenien vosts fins ara,
E. Els bebs han passat alguns dies en la incubadora,
senyora Pons?
SRA. PONS. Tenem tres xiquets de quasi quatre anys.
veritat?
SRA. PONS. S, per aix s normal en un part mlti-
Sn trigmins.
E. I ara que acaben de nixer tres trigmins ms,
com se senten?
SRA. PONS. Ens sentim molt felios, naturalment, per-
qu els tres han nascut b i es troben molt sans. Per sabem qu ens espera: la casa ser una bogeria, almenys els dos prxims anys.
E. Senyor Pons, com van rebre la notcia dun emba-
ple. Van nixer durant la setmana trenta de gestaci, aix s que necessitaven estar molt protegits. Calia esperar que els rgans i els sistemes de defensa maduraren prou. Per ja estan b i aquesta mateixa vesprada ens els emportem a casa.
E. I ara, com sho faran vosts amb tants bebs a
casa?
SR. PONS. B, els clculs espanten una miqueta.
rs mltiple per segona vegada?

SR. PONS. Al principi no ens ho podem creure. Quan
van nixer els trigmins majors ens van explicar que aquest cas era molt estrany, ja que no havem seguit cap tractament de fertilitat. Per que ens passara per segona vegada... fins els metges nestaven estranyats! Ens van dir que aix noms passa una vegada de cada seixanta-quatre milions dembarassos. No s increble?
E. A primera vista, els tres
Noms per als tres menuts, cada dia prepararem vint-i-quatre biberons i canviarem vint-i-quatre bolquers, almenys. A aix sumem els menjars dels tres majors, el bany de sis xiquets, canviar-los de roba... Em deixe alguna cosa, amor?
SRA. PONS. Algun detallet sense importncia: llavar i planxar la roba duna famlia de huit persones, fer la compra, portar els xiquets ms grans a escola i desprs, de vesprada, al parc, traure a passejar els menuts... Trobe que ni tu ni jo ens avorrirem durant una bona temporada. E.
xiquets sn idntics. Vost els diferencia, senyora Pons?

SRA. PONS. No, no, jo tampoc. A cada un dells li hem posat una polsera de diferent color perqu, si no, no serem capaos de saber qui s cada un. Els trigmins majors no sn tan iguals. Aquests sn idntics, idntics del tot. SR. PONS. No vull ni pensar
Efectivament, senyor i senyora Pons, els espera una etapa en qu posaran a prova la seua pacincia i resistncia. Enhorabona i que siguen molt felios amb aquesta famlia supernombrosa. segur que ho serem.
SRA. PONS. Moltes grcies. De SR. PONS. Grcies. I ja ho
qu passar ms avant, quan comencen a fer malifetes i puguen intercanviar-se les polseres. Ha, ha, ha...
sap, si alguna vesprada no t res a fer... linvitem a vindre a casa. Ha, ha!
58
4
Anlisi i comprensi 1. Marca. Quin tipus de text s Trigmins i ms
trigmins? Un reportatge. Un dileg teatral. Una entrevista. Una notcia.
4. Respon.
2. Completa amb lopci ms exacta.

Els senyors Pons sn protagonistes perqu... sn pares de sis xiquets han tingut dues vegades trigmins
Per qu s estrany que els senyors Pons hagen tingut dos parts mltiples? Per qu ha calgut posar els trigmins en la incubadora?
5. Llig i respon.
Trobe que ni tu ni jo ens avorrirem durant una bona temporada.

Qui ho diu? A qui ho diu? Per qu li ho diu?
3. Explica els conceptes segents. Si et cal,

consulta el diccionari.

6. Digues quants germans sn en total.

embars mltiple trigmins gestaci incubadora
................................. .................................
bessons quintigmins
trigmins quadrigmins
7. Opina i justifica la resposta.
................................. .................................
Trobes que el senyor i la senyora Pons tenen sentit de lhumor? Per qu?
COMPETNCIA CONEIXEMENT I INTERACCI AMB EL MN FSIC

1. Llig els fragments segents de lentrevista i respon a les preguntes.
Aquest cas era molt estrany, ja que no havem seguit cap tractament de fertilitat.
Qui segueix tractaments de fertilitat? Les parelles que no poden tindre fills. Les parelles que no volen tindre fills.
Van nixer durant la setmana trenta de gestaci.
Quantes setmanes dura aproximadament la gestaci en els humans? Aproximadament 37 setmanes. Aproximadament 47 setmanes.
Els trigmins majors no sn tan iguals. Aquests sn idntics, idntics del tot.
Quan solen ser idntics els germans nascuts en el mateix part? Quan naixen dun mateix vul. Quan naixen dvuls diferents.
2. Encercla les quatre caracterstiques que es poden aplicar a lsser hum.

invertebrat vivpar omnvor ovpar vertebrat amfibi herbvor mamfer
3. Escriu un text breu en qu expliques com es forma un beb utilitzant les paraules fecundaci,
zigot, embri, fetus i part.
59
Activitats
1.
Els numerals expressen Els numerals poden ser o Dins el grup nominal, els numerals poden funcionar com a Els indefinits expressen Alguns canvien de gnere i/o nombre i altres sn Dins el grup nominal, els indefinits poden funcionar com a Les paraules onomatopeiques sn les que shan format
2.

LA DIRESI s un signe grfic que sutilitza per a indicar que la u dels grups ............. la i i la u no formen ............. que no sutilitza si la i o la u porten .............
3. Subratlla els numerals i els indefinits del text

segent segons el codi. Numerals Indefinits
5. Subratlla els numerals i els indefinits de cada

grup nominal i analitzan la funci.

Una pregunta
El professor parla amb lalumna: El teu examen no est malament. De les setanta preguntes nhas respost b moltes, per del primer bloc no nhas respost cap. Com que s la tercera avaluaci i no magrada suspendre ning, et far una pregunta qualsevol i si la respons b, taprovar. Saps per qu algunes vegades naixen bessons? S! B, doncs Per qu? Ah, no. Havia dit noms una pregunta.
altres vegades el quart ning el segle set
un disc qualsevol molts nius poc gas cent grams
EXEMPLE
altres vegades altres: indefinit en funci de determinant.
6. Substitueix el smbol per u o , segons calga.

llenges aqeducte ping
periqito paraiga rell
Gillem Raqel piragista
7. Explica per qu no porten diresi les paraules

segents.
Llus
guitarra
requisit
4. Classifica les paraules que has subratllat en

lactivitat anterior.
NUMERALS CARDINALS ORDINALS INDEFINITS VARIABLES INVARIABLES
8. Relaciona cada animal amb la paraula

onomatopeica que expressa el so que fa. 1 ovella 2 pollet 3 granota 4 gallina piular raucar cloquejar belar
60
4
RECORDA I REPASSA
9. Defineix.
riba tocar el dos extravertit
13. Copia aquestes oracions passant a singular

els grups destacats. Fixat si has de fer o no la contracci.

10. Copia els possessius i analitzan la forma

i la funci com en lexemple.

He rebut un correu dels amics de Mireia. Van fer una donaci als centres culturals. Passejaven pels horts. Estava preocupat pels resultats dels partits.
Un cos teu juga a bsquet. La meua s una can dola. Passejvem pel vostre carrer. Accepteu la proposici nostra? Ells invitaren noms els seus amics. teu FORMA: possessiu de 2a persona, un possedor, mascul, singular. / FUNCI: complement del nom.
14. Forma dos substantius amb cada sufix.

-er

-ista

-ada

EXEMPLE
carta dent
avellana futbol
teula cullera
11. Completa amb el, la o l.

15. Digues si el text segent s o no un text lric

... hora ... efa
... iaio ... ullera
... hivern ... invent
i explica per qu.

La nit anava de part i don a llum les estreles. Quin seguit de meravelles deix el cel enllumenat!
MONTSERRAT RULL
12. Explica per qu sapostrofa o per qu no

sapostrofa cada una de les paraules de lactivitat anterior.
ETS CAPA DE
Organitzar les notcies dun diari
1. Fulleja un diari i relaciona cada titular amb la secci daquest en qu el podries trobar.
SECCIONS 1 Nacional 2 Internacional 3 Cultura 4 Economia 5 Esports 6 Opini
El Pamesa, campi de la Copa del Rei

stival Comena el Fe s del Pi lf lA de de Cine
Sinaugura a Madrid la Fira de lElectrnica
Les empreses valencianes a lala
Reuni dels principals dirigents mundials a Tquio
Qu en farem, de la televisi porqueria?
2. Tria les tres notcies de lactivitat anterior que posaries en primera plana i digues en quin
ordre dimportncia les posaries. Justifica la resposta.
61
Berta i els tres desitjos
QU APRENDRS
1 Lectura Berta i els tres desitjos 2 Comunicaci oral Identificar causes i conseqncies Aprendre a fer preguntes 3 Gramtica El verb: definici i formes 4 Ortografia Ls de x i ix 5 Taller descriptura Eufemismes i paraules tab Emplenar impresos 6 Literatura Els elements de la narraci
erta sempre havia pensat que els contes de fades noms eren aix: contes de fades. Per aix, quan va trobar una fada de veritat al seu jard, en va quedar ben sorpresa. No se sap ben b com es va deixar sorprendre, la fada. Potser estava tan congestionada, esternudant i mocant-se tota lestona, que no va sentir larribada de Berta. I aquesta no va tardar ni un segon a actuar. Portava un potet de iogurt buit i dun colp la va atrapar. The agafat! va exclamar. La fada no parava desternudar i voletejar dins del pot. Deixa de molestad i deixam eixid! cridava de tant en tant. El problema de Berta era que no podia estar sempre amb la m tapant el potet i tampoc trobava cap capsa on posar la fada. Aix, doncs, va dir: Si et deixe eixir, em promets que no tescapars? Dacod, dacod va respondre la fada. Atxim! Amb molt de compte, Berta va alar el potet de iogurt. B, nem al gra! va fer la fada. En dens dres. Tres, de qu? va preguntar Berta.
62
Du qu creus? Dres desitjos, moniada! I els has dusad aband de deu minuds! va respondre la fada amb impacincia. Tres desitjos sn tres desitjos i Berta no els volia perdre, aix s que va pensar rpidament. Converteix la meua germana Mireia en un llimac va dir. Aix deu sed una boma, no? va protestar la fada. Cal estad en bona fodma ped fed un teball aix. Pensa una adra cosa, bonica! B, doncs qu podries fer-li? va preguntar Berta. Li pug povocad un defedad! No era gran cosa, per millor un refredat que res, va pensar Berta. Dacord va dir, provoca-li un refredat. Mod b va fer la fada. B... I el segon? No dens dod el dia, eh! Berta va pensar rpidament. Hi havia un grapat de coses fantstiques que li agradaria demanar, per si la pitjor cosa que podia fer a Mireia era que es refredara, semblava poc probable que poguera convertir lescola en un parc datraccions. Aleshores va recordar que dilluns la germana Agns faria un examen. El segon desig va anunciar s no anar a escola dilluns. Aix s bufad i fed ampolles va dir la fada. Faltava un desig i els minuts passaven volant. En realitat, va pensar Berta, no havia aconseguit gran cosa dels dos primers desitjos. De totes les fades que hi havia al mn, shavia trobat amb la pitjor. A ms, els esternuts no la deixaven pensar. Ah, a vore si pares desternudar! va exclamar i de seguida es va tapar la boca amb la m. Massa tard! Havia coms la mateixa estupidesa que comet la gent en els contes de fades. Bajoca! va fer la fada sense rastre del refredat. I va desaparixer. Com ms pensava Berta en all que havia passat, ms senfadava. Noms havia aconseguit dos desitjos insignificants! A lhora del berenar es va animar una miqueta, quan Mireia es va posar a esternudar. No era ni la meitat de divertit que vore Mireia convertida en un llimac, per almenys el seu primer desig shavia complit. Aix li va donar grans esperances sobre el segon. I, no cal dir-ho, Berta no va anar a escola dilluns. Es va estar al llit amb el mateix refredat que havia agafat Mireia. Aquella vesprada, desprs de lescola, la seua companya Llcia va anar a vore-la. Hui hem anat al teatre. Ha estat molt b li va dir. A Berta ja no li semblava tan bona idea haver faltat a classe, per va intentar voren el costat positiu. Almenys no fad lexamen va moquejar. Oh, no! va exclamar Llcia. Hi havia tanta gent refredada que la germana Agns ha dit que sesperar. Aleshores Berta es va fer la ferma promesa que, si tornava a atrapar una fada, lesclafaria immediatament.
ROGER COLLINSON. Las cosas de Berta. (Adaptaci)
congestionada: amb el nas ple de mocs, refredada. llimac: animal semblant al caragol per sense closca. bajoca: poc llesta, babaua. insignificants: sense importncia. ferma: segura, que no canvia dopini.
LAUTOR
Roger Collinson
Roger Collinson va nixer a Londres en 1936. Va estudiar Art i Teologia i, lany 1997, es va ordenar sacerdot de lesglsia anglicana. Ha escrit una dotzena de llibres, on intenta inculcar als xiquets diversos valors, com la responsabilitat, sempre a travs de lhumor. Alguns dels seus llibres ms coneguts sn Las cosas de Berta, A la caza de Lavinia i Manos Largas.
63

Vocabulari 1. Digues quin daquests animals s un llimac.
A B C
8. Explica. Qu va passar a lescola el dilluns

que hi va faltar Berta?
Lestructura i el contingut 9. Completa lesquema amb la histria

de Berta.
PLANTEJAMENT
.....................................
2. Copia la correcta. Quan sutilitza lexpressi

aix s bufar i fer ampolles?

Quan una cosa s molt difcil de fer. Quan una cosa s molt fcil de fer.
NUS
1r DESIG .................. 2n DESIG .................. 3r DESIG .................. DESENLLA
RESULTAT .................. RESULTAT .................. RESULTAT ..................
El marc 3. Marca els dos llocs on transcorre la histria.

Al carrer. Dins de casa. Al jard. A lescola.
Els personatges 4. Escriu els quatre noms propis que ixen en el

text i explica qui s cada un.
.....................................
La teua opini 10. Respon.
5. Relaciona. A qui afecta cada un dels desitjos

que formula Berta? Primer desig Segon desig Tercer desig A la fada A Berta A Mireia
Consideres que Berta va aprofitar o va desaprofitar els desitjos? Quins tres desitjos hauries demanat tu en el seu cas?
11. Explica amb paraules teues les semblances

i les diferncies que trobes entre aquest conte i els contes de fades tradicionals.
Les accions 6. Copia lafirmaci correcta de cada parell.


Berta troba una fada al jard de casa. Una fada troba Berta al jard de casa. La fada samaga en un potet de iogurt. Berta atrapa la fada en un potet de iogurt.
Bajoca!
TTOL:
Qu ha passat abans? Qu passar desprs?
AUTOR/A: RESUM: OPINI:
64
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Identifiquem causes i conseqncies dun fet. Moltes vegades, quan ens expliquen alguna cosa que ha passat, ens conten tamb per qu ha passat (causes) i quins efectes ha produt (conseqncies). Per a entendre b all que ens expliquen s important saber identificar les causes i les conseqncies dels fets que ens conten i relacionar-les entre si.
He estat malalta. Vaig demanar a una fada no anar a classe i he passat tres dies al llit.
1.
Escolta les notcies i escriu on corresponga cada fet. Desprs completa el quadre. FETS
Aglomeraci de gent a les portes de la llibreria Efectes. Eixida al mercat dun nou medicament contra les allrgies.
CAUSA FET
Esfondrament duna casa dels afores de la ciutat. Lesi al turmell de la tenista Carla Martorell.
CONSEQNCIA
NOTCIA 1 NOTCIA 2 NOTCIA 3 NOTCIA 4
Expressi oral
Aprenem a fer les preguntes adequades. Quan preguntem alguna cosa s perqu volem obtindre una informaci determinada. Per a obtindre la informaci que desitgem, hem de saber qu hem de preguntar i com ho hem de preguntar a fi que la persona que ens escolta ens responga all que volem i no una altra cosa.
2. Fes les preguntes adequades per obtindre les respostes desitjades.

Fes-ho aix:
1. Demana a un company o companya que escriga en un paper tres respostes que desitge obtindre dun altre company o companya. 2. Pensa en les preguntes que haurs de fer al company o companya de qui vols obtindre la informaci i formula-li-les. 3. Comprova que les respostes que tha donat el company a qui has preguntat coincideixen amb les respostes que en volia obtindre laltre company. Si no s aix, analitzeu entre els tres quines errades hi ha hagut en la formulaci de les preguntes.
OFICINA DE
TURISME
65
Gramtica El verb (I)

Em promets que no tescapars?
El verb i les seues formes

Els verbs sn les paraules que expressen accions o estats i els situen en un temps determinat. Per exemple: promets, escapars. La forma verbal que serveix per a anomenar el verb s linfinitiu (dir, escapar). Per els verbs tenen, a ms, moltes altres formes verbals. Les formes verbals poden ser simples (promets), compostes (has proms) o perifrstiques (vas prometre).
Arrel i desinncies
Totes les formes verbals consten darrel i desinncies. Larrel s la part invariable del verb, que sobt llevant les terminacions -ar, -er, -re o -ir a linfinitiu. Per exemple, si a escapar li llevem la terminaci -ar, en queda larrel escap-. Les desinncies sn les terminacions que safigen a larrel per obtindren les diverses formes. Per exemple: escapars, escapem...
VERB
Arrel
Desinncia
Els models de conjugaci

El conjunt de totes les formes verbals dun verb s la seua conjugaci. En valenci hi ha tres models de conjugaci, segons linfinitiu. Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugaci (escapar). Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -er o -re pertanyen a la segona conjugaci (prometre, crrer). Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci (oferir). Els verbs sn les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps. Cada verb t moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes o perifrstiques. Totes les formes verbals consten darrel i desinncia. El conjunt de totes les formes dun verb s la seua conjugaci. En valenci hi ha tres models de conjugaci segons linfinitiu.
MODELS DE CONJUGACI 1a conjugaci -ar 2a conjugaci -er / -re 3a conjugaci -ir
1. Busca en la lectura Berta i els tres desitjos tres formes verbals per a cada
conjugaci i escriu-ne al costat linfinitiu.
EXEMPLE
PRIMERA CONJUGACI havia pensat pensar
SEGONA CONJUGACI
TERCERA CONJUGACI
66
5
2. Subratlla els verbs del text segent i classifican les formes. Sense adonar-sen...
Hui el meu germ Arnau i jo hem recordat la primera vegada que va anar a ca la dentista. Tenia tanta por que va tancar els ulls amb fora abans que la dentista comenara a treballar. Per, quan la dentista ja havia acabat, Arnau continuava amb la boca oberta. I s que no shavia adonat de res!
FORMES SIMPLES FORMES COMPOSTES FORMES PERIFRSTIQUES
3. Separa larrel de la desinncia daquestes formes verbals.

ballveu sabria
encongiran decideix
perd participes
estem acompany
4. Construeix formes verbals afegint a cada arrel tres desinncies diferents.

salt........ ........ ........ corr........ ........ ........ bat........ ........ ........ mir........ ........ ........ dorm........ ........ ........
5. Escriu linfinitiu del verb que correspon a cada definici tenint en compte la conjugaci
a qu ha de pertnyer.

Posar-se malalt. Lligar amb una bena. Posar atenci a alguna cosa. Descansar amb els ulls tancats. Eixir del ventre de la mare. Posar una vacuna.
EM
(3a CONJUGACI) (1a CONJUGACI)
(2a CONJUGACI)
(3a CONJUGACI) (2a CONJUGACI) (1a CONJUGACI)
AUTOAVALUACI
Marca S o NO i puntuat. Cada resposta correcta val 2 punts. S 1. Van cantar s una forma perifrstica. 2. Els verbs de la 1a conjugaci acaben en -ir. 3. Larrel s la part invariable dun verb. 4. La conjugaci s el conjunt de les formes simples dun verb. 5. Les formes compostes contenen el verb haver.
Soluci: 1 S, 2 No, 3 S, 4 No, 5 S.
N0
PUNTUACI 1 2 3 4 5 TOTAL ....... ....... ....... ....... .......
.......
67
Ortografia Ls de x i ix
Aix no pot ser, per si vols, puc fer que agafe un refredat o el xarampi. Decideix.
El so de la x de xarxa es pot representar amb x o amb el dgraf ix. Sescriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona. Exemple: xarampi. Sescriu ix entre vocals i a final de paraula. Exemple: aix, decideix. En molts parlars valencians es pronuncia la i del dgraf ix.
1. Ratlla en cada grup les paraules que no contenen el so de la x de xarxa.

examen cuixa xamp brioix taxi reflex caixa linx xarop annex panxa flaix xiprer beixamel caix reixa xifra exrcit xandall eix calaix
2. Ordena les lletres i escriu el nom dels objectes segents. Tots tenen el so de la x
de xarxa. LINFXO BXIDIU IOCX RGANXEI MAIXUDA
3. Classifica les paraules anteriors segons com sescriuen.

SESCRIUEN AMB X SESCRIUEN AMB IX
4. Escriu x o ix, segons corresponga.

El restaurant aloc tofere un delicis pe al ers per noms 5 . No dees passar aquesta oportunitat! Digues adu a la tos amb Fla, el nou arop amb sabor de madua. Les ifres ho demostren: a les rebaes de Ca avier trobars el preu ms ba!
68
5
5.
ESTUDI EFICA. Respon i repassa la norma.

Com es representa el so de la x de xarxa a principi de paraula? Posan un exemple. Com es representa el so de la x de xarxa a final de paraula? Posan un exemple. Com es representa el so de la x de xarxa entre vocals? Posan un exemple.
6. Completa substituint els infinitius per formes verbals amb el dgraf ix.

Xavier (PATIR) quan tu (CONDUIR) el cotxe. La professora (CORREGIR) els exmens. Els teus pares (ASSISTIR) a tots els partits.
Quan tu els (OFERIR) ajuda, ells tho (AGRAIR). Ac, a lhivern, la neu (COBRIR) el poble. Joana (TRADUIR) molt b lalemany.
7. Busca en el diccionari i escriu.

Una paraula que comence en f i acabe en el dgraf ix. Una paraula que comence en a i tinga el so de la x de xarxa entre vocals. Una paraula que tinga el so de la x de xarxa a principi de paraula i tinga tres sllabes.
8. Escriu en cada llista almenys tres paraules que tinguen el so de la x de xarxa.

A PRINCIPI DE PARAULA ENTRE VOCALS A FINAL DE PARAULA

Xeringues, no!
El meu germanet Xavier est malalt de xarampi. Segurament lil van encomanar els seus amics Aleix i Ximena en les colnies que van fer a Xbia. Xavier no es queixa gens quan ha de prendre el xarop de maduixa. Per quan veu la xeringa, amaga el cap davall el coix i plora abraat al seu s de peluix. I s que li fan tanta por les injeccions!
venjana governar fracassat
enana
vengansa benjana
gernar
fraaa

guvernar gobernar
fracasat fracassad
69
Taller descriptura
Vocabulari
llitera xeringa xarop discapacitat inflamat greu enguixar reconixer receptar
1. Escriu un dileg breu entre un dels malalts de la lmina i el metge o la metgessa

que lha datendre utilitzant paraules del quadre.
2. Completa amb les paraules del quadre que corresponga.

Es va trencar el bra i lil van haver d............... El metge li va ............... un ............... per a la tos. Linfermer va posar lagulla a la ............... per preparar la injecci. La metgessa va ............... el malalt que hi havia sobre la ...............
EUFEMISMES I PARAULES TAB. A vegades substitum paraules que poden resultar ofensives o poc elegants per altres que considerem ms respectuoses o boniques. Aquestes paraules sanomenen eufemismes i les paraules a les quals substitueixen, paraules tab. Per exemple, la paraula discapacitat s un eufemisme que sutilitza en lloc de minusvlid, paraula considerada tab.
3. Relaciona cada paraula tab amb leufemisme corresponent.

PARAULES TAB EUFEMISMES

1 boig
2 aturat
3 pres desocupat dement
4 parir
centre penitenciari donar a llum
4. Copia aquestes oracions substituint les paraules tab destacades per eufemismes.

Els vells del barri vnen a aquest parc. Per a lanlisi has de pixar en aquest potet.
Per favor, on est el vter? La iaia de Carles s cega.
5. Digues a quina paraula tab substitueixen els eufemismes segents i escriu

una oraci amb cada un.
defunci
excrements
tercer mn
conflicte bllic
70
5
Composici de textos
Emplenem impresos. Els impresos sn documents que serveixen per a comunicar les nostres dades, les nostres queixes, els nostres suggeriments o les nostres peticions a entitats com lescola, el centre de salut, lajuntament... A lhora demplenar un imprs hem de fixar-nos b en quines dades sens demanen a fi de fer-ho correctament.
6. Emplena un imprs com aquest per suggerir alguna millora al teu centre de salut.
FULL DE SUGGERIMENTS
CENTRE SANITARI A. DADES DE LA PERSONA INTERESSADA COGNOMS DOMICILI (Carrer o plaa, nmero i porta) LOCALITAT B. EXPOSICI PROVNCIA TELFON NOM CODI POSTAL MUNICIPI
de Espai reservat a ladministraci REGISTRE DENTRADA DATA DENTRADA
(Localitat i data de presentaci) Firma:
a) Pensa la millora que vols proposar per al teu centre de salut: que samplien els horaris datenci, que els seients siguen ms cmodes, que es renove el material sanitari... b) Llig atentament limprs i respon.

On has descriure les dades del centre de salut? I les teues dades personals? En quin apartat has dexposar el teu suggeriment de millora? On has de firmar? Quines dades has descriure abans? Quin apartat de limprs no has demplenar? Per qu?
REDACCI DEL TEXT
c) Fotocopia limprs o copial en el teu quadern i emplenal a llapis.

d) Comprova que has emplenat correctament totes les dades i que has exposat el teu suggeriment amb claredat i respecte. Desprs, passa el teu imprs en net.
71
Literatura Els elements de la narraci

Lherncia
Fa molt de temps, en un poblet perdut enmig de les muntanyes, vivien dos germans molt envejosos lun de laltre. Tant era aix que quan va morir el pare, van comenar a discutir per la part dherncia que els havia tocat. El teu tros de terra s millor que el meu! deia lun. S, home! Tu thas endut la millor part, que sempre has sigut el preferit del pare. Com que les discussions eren cada vegada ms fortes, els vens van portar el cas als tribunals. All, el jutge, desprs de sentir els dos germans, va decidir: Com que els dos penseu que la part dherncia de laltre s millor, us ordene que les intercanvieu: que cada un es quede la part de laltre. Aleshores els dos germans es van mirar: al cap i a la fi, la part dherncia del germ tampoc era tan meravellosa. Aix s que els dos van dir quasi alhora: Deixe-ho crrer, senyor jutge. Ens quedem cada un la part que ens ha tocat. I a partir daquell dia no van tornar a discutir mai ms.
POPULAR
Totes les narracions consten dun narrador que conta els fets que succeeixen a uns personatges en un lloc i en un temps determinats. Aquests cinc elements sn els elements bsics de la narraci.
1. Escriu. Quin element de la narraci s?
Qui conta els fets. ...................
Qui viu els fets. ...................
2. Llig el text Lherncia i completa la fitxa segent.

Lherncia

Hi ha un narrador?
NO
Quan passa la histria? On passa la histria? Quins fets passen?
......................................................................
......................................................................... ........................................................
Quins personatges hi intervenen?
...........................................................................
72
5
3. Pensa i explica. Per qu el text A s que pertany a una narraci i el text B no?
A Bon dia, Ala-de-Mel. Si tu no
rius, els boscos no tenen bellesa ho deia aix per vore si se li curava la tristesa i reia, per no res. Ho sent, Alexandre li contest Ala-de-Mel, per no puc riure quan alg senfada.
B PLUJA. Toc, toc!

PROFESSOR CAPSABUT. Qui s?, i qu vol ara justament? PLUJA. Sc la pluja disfressada de bruixa. PROFESSOR CAPSABUT. Qu vols de mi? No tinc el cervell per a posar-lo a remulla.
4. Marca seguint el codi. Quin dels elements de la narraci proposats hi ha malament

en cada fragment? El temps.
Pere era pescador. Vivia en una cabanya vora el desert, on tenia la barca amarrada... Lany 2125, a Anglaterra, vivia el cavaller medieval Lancelot...
El lloc.
El personatge.
Potetes era un xiquet acabadet de nixer. A penes tenia fora per obrir els ulls, per els seus lladrucs se sentien de ben lluny...
5. Copia de nou els fragments anteriors amb els errors corregits.
TALLER LITERARI
1. Relaciona cada personatge amb un lloc.
PERSONATGES
Escriure linici duna narraci
LLOCS
2. Inventa un nom per a cada personatge i per a cada lloc de lactivitat anterior i escriu linici
de les narracions corresponents. No oblides dir tamb el temps en qu passar la histria.
EXEMPLE
Fa moltssims anys, al bosc Magiaviva, vivia una bruixeta dall ms espavilada que es deia Curruixa.
73
Activitats
1.
El so de la x de xarxa es pot representar amb o amb Sescriu x Sescriu ix Els eufemismes sn Les paraules tab sn Totes les narracions consten dun que conta els que passen a en un i determinats.
2.

ELS VERBS tenen formes verbals ............ compostes sagrupen sagrupen en en tres tres conjugacions conjugacions ..... -ar 2a ..... 3a .....
expressen accions .............
consten de ............. desinncia
............
3. Separa en arrel i desinncia aquestes formes

verbals.

6. Completa amb x o ix, segons corresponga. Curaci instantnia

Els meus germans no volien anar a escola: avier caminava co perqu tenia dolor deia que li feia mal en una cu a; Ale imena es que ava un que al; i de mal de cap. Llavors, mon pare va eringa dun cala traure una i... tots es van curar de seguida.
divideix batries
sabem sentien
prepare abra
4. Digues si les formes verbals daquestes

oracions sn simples, compostes o perifrstiques.

Hem compartit el pastisset. Vam telefonar als iaios. Hui correr pel parc. Vas sentir les notcies? Cada dia saprn una cosa nova. Havia retallat larticle.
....... ....... ....... ....... ....... .......
7. Localitza un eufemisme en cada titular

de diari i indica quina paraula tab substitueix.
5. Classifica els verbs de lactivitat anterior

segons la conjugaci a qu pertanyen.
PRIMERA CONJUGACI SEGONA CONJUGACI TERCERA CONJUGACI
ri Un conductor eb t en provoca un accid
INAUGUREN UN NOU CENTRE PENITENCIARI
Celebren una festa multitudinria per a la tercera edat

8. Anomena els cinc elements bsics
de la narraci.
............. .............
............. .............
............. .............
74
5
RECORDA I REPASSA
9. Explica com es formen els numerals
ordinals a partir de cinc i posan exemples.
12. Explica per qu porten diresi.
agram
Ral
aiges
10. Subratlla els indefinits daquestes oracions

i digues quina funci hi fan.

13. Busca i escriu la paraula onomatopeica que

correspon a cada definici.
No hi ha cap ou a la nevera. Tria un altre conte. Pots agafar una tovalla qualsevol. Hi ha bastants plats a larmari. Ahir no va vindre ning.
Fer dring un objecte de vidre o metall. ............. Fer el seu crit el gat. ............. Parlar en veu baixa. ............. Cantar locell. ............. A L M L D S T X H G R T S I G P I O B U A I N B A X R U G R M I O L A R C U X A R O A E V R R P H J E M B J I A N I O L U R L M J E
11. Completa amb paraules que porten diresi.

Magrada la truita de c......... He t......... un text de langls. La iaia va teixir un parell de p......... grocs per al beb. Vam emplenar un q......... de vint preguntes.
ETS CAPA DE
Completar una entrevista
1. Completa lentrevista segent amb les preguntes adequades a cada resposta.

PREGUNTA ................................................................................................................. MIREIA. Jo crec que des de menuda he volgut ser maga. La primera vegada que vaig vore
un espectacle de mgia em va fascinar tant que ja no vaig voler ser altra cosa en la vida.
PREGUNTA ................................................................................................................ MIREIA. A la gent li agrada molt el truc en qu faig desaparixer el meu
conill Peludet, per a mi el truc que ms magrada s el dels mocadors de colors que es converteixen en un llenol. Va ser el primer truc professional que vaig aprendre a fer i li tinc un afecte especial.
PREGUNTA ............................................................................ MIREIA. Quan vaig sentir pels micrfons ... i la guanyadora s Mireia Soler no mho podia creure! Per a mi, guanyar el VI Premi Nacional de Mgia s una reconeixena a tota la meua trajectria professional. Ha sigut un cam difcil per ha pagat la pena. PREGUNTA .............................................................................. MIREIA. No, ni pensar-hi! Una bona maga mai revela els seus trucs.
2. Escriu una presentaci breu del personatge i copia lentrevista completa.
75
El teatre dombres dOflia
QU APRENDRS
1 Lectura El teatre dombres dOflia 2 Comunicaci oral Anotar el que sentim Explicar una grfica 3 Gramtica El verb: nombre, persona, temps i mode 4 Ortografia Ls de b i v 5 Taller descriptura Les paraules homnimes Redactar normes de seguretat 6 Text per a treballar les competncies bsiques Lelectricitat pas a pas
n un poblet antic i menudet vivia una senyora, tamb menudeta i vella, que es deia Oflia. Quan Oflia va nixer els seus pares van dir: La nostra filla ser algun dia una actriu famosa. Per aix li posaren el nom dun personatge teatral molt conegut. La senyoreta Oflia no va arribar a convertir-se en una actriu famosa perqu el to de la seua veu era massa dbil. Per, a pesar de tot, va voler ser artista, encara que fra duna manera modesta. En aquell poble hi havia un teatre. I all, ben amagada a la cabina de lapuntador, seia cada vesprada la senyoreta Oflia, amb la missi de recordar als actors els textos que havien de recitar. La veu fluixeta de la senyoreta Oflia era, justament, la ms adequada per a fer dapuntadora perqu, com s natural, el pblic no lhavia de sentir. La senyoreta Oflia havia fet aquella faena tota la vida i era molt feli. Per els temps canvien. Cada dia anava menys gent al teatre, perqu ara hi havia moltes altres distraccions, i quan alg volia anar-hi, sestimava ms anar a la gran ciutat. Per aix tancaren el teatre i la senyoreta Oflia es va quedar sense faena. Quan va acabar lltima funci, la senyoreta Oflia es va quedar encara una mi-
76
queta ms de temps al seu lloc. Asseguda dins de la cabina, va recordar la seua vida passada. Aleshores, va vore una ombra que, entre bastidors, corria amunt i avall. Hola! va dir la senyoreta Oflia. Hi ha alg? Perdone va dir lombra. No volia fer-li por. Noms mhe refugiat ac perqu no s on posar-me. Ets una ombra? va preguntar la senyoreta Oflia. Lombra va dir que s. Per una ombra ha de ser dalg... li va comentar la senyoreta Oflia. No va assegurar lombra, no totes... Hi ha unes quantes ombres que no som de ning, perqu no ens vol ning. Quines coses! va dir la senyoreta Oflia. I no s trist, aix de no ser lombra de ning? Molt trist, senyora va assegurar lombra. Vols vindre amb mi? va preguntar la senyoreta. Jo no sc tampoc de ning... A partir daquell moment, la senyoreta Oflia va tindre dues ombres. Un dia que la senyoreta Oflia va anar a lesglsia va vore en una paret blanca una ombra que semblava allargar la m, com si suplicara alguna cosa. Tu tamb ets una ombra que no s de ning? va preguntar. S va dir lombra. I, entre nosaltres, ha corregut el rumor que hi ha una persona que ens acull. Ets tu? Jo ja en tinc dues va respondre Oflia. Aleshores, una ms no ser cap molstia va suplicar lombra. No em podries acollir tamb a mi? Dacord! va acceptar la senyoreta Oflia. Ara ja tenia tres ombres i a partir daleshores, quasi cada dia, una nova ombra li demanava auxili perqu, arreu del mn, hi ha moltes ombres sense propietari. De manera que, un dia, se li va acudir una bona idea. Escolteu va dir a les ombres reunides: si voleu continuar amb mi, haureu daprendre a fer alguna cosa de profit. Les ombres la miraren, expectants, des de tots els racons de la casa. Aleshores, la senyoreta Oflia els va recitar les paraules dels grans poetes, que sabia de memria. Repetia alguns passatges i, desprs, feia que les ombres els repetiren. Aix, a poc a poc, van aprendre totes les grans comdies i tragdies del mn. A partir daquell moment la vida de la senyoreta Oflia va ser molt diferent. Sovint, les ombres passaven la nit sencera representant per a ella les obres de teatre ms meravelloses del mn. I ella els repetia els textos, en veu molt baixeta, per si de cas nhavien oblidat alguna frase.
MICHAEL ENDE. Els millors contes.(Adaptaci)
modesta: humil, senzilla. bastidors: decorats que es colloquen als costats de lescenari. acull: admet una persona a casa. de profit: que valga, que proporcione un benefici. expectants: esperant amb inters que passe una cosa.
LAUTOR
Michael Ende
Michael Ende (Alemanya, 1929-1995) sempre va defensar la fantasia com una manera agradable dapropar-se a la realitat. Per aix, encara que en aquell moment el que estava de moda al seu pas era la literatura realista, ell va optar per escriure obres com Momo o La histria interminable, que shan convertit en exemples universals de la literatura fantstica juvenil. Algunes daquestes obres shan tradut a ms de 45 idiomes i han superat el mili dexemplars venuts.
77

Vocabulari 1. Substitueix la paraula destacada en cada
oraci per un sinnim.

5. Respon.

Aquesta cantant s molt famosa. Els seus oncles ens van acollir molt amablement en sa casa. Sergi s una persona molt modesta a qui no li agrada presumir dels seus xits. Quan li demanen auxili, ella sempre respon.
Com s fsicament la senyoreta Oflia? Quina professi hauria volgut tindre? Quina professi ha tingut en realitat?
Lestructura i el contingut 6. Completa els esquemes segents sobre

la segona part de la lectura.
PROBLEMA DE LES OMBRES .................. PROBLEMA DE LA SENYORETA OFLIA ..................
SOLUCI ..................
2. Explica amb paraules teues les diferncies

entre aquests parells de termes relacionats amb el teatre. actor / apuntador escenari / bastidors
SOLUCI ..................
El marc 3. Recorda la lectura i completa amb el lloc que

corresponga en cada cas.
La senyoreta Oflia vivia en ................. Un dia va trobar una ombra entre els ................. del ................. Poc desprs va trobar una altra ombra a ................. Al final, la senyoreta Oflia va reunir totes les ombres en ................. i els va proposar daprendre a fer teatre.
7. Resumeix la histria dOflia i les ombres. La teua opini 8. Explica qu creus que vol dir la senyoreta
Oflia amb aquesta expressi.
Jo tampoc sc de ning.
La teua aportaci 9. Escriu un text breu, real o inventat, sobre

un dia que vas anar al teatre.
Els personatges 4. Digues en quin pargraf de la lectura

sexplica cada aspecte de la vida de la senyoreta Oflia i fes-ne un resum.

Per qu la senyoreta Oflia es va quedar sense faena. ........................................ Per qu a la senyoreta Oflia li van posar aquest nom els pares. .......................... Per qu la senyoreta Oflia era una bona apuntadora. ......................................... Per qu la senyoreta Oflia no va arribar a ser actriu. .........................................
78
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Anotem tot el que sentim. Qui parla sempre ho fa ms de pressa que qui anota all que diu. Per a poder anotar tot el que sentim, hem destar ben atents a all que ens diuen i utilitzar abreviatures i smbols que ens permeten escriure a ms velocitat.
Hem de tombar la paret, canviar els llums, posar teles blanques al voltant de lescenari... Ho ha anotat tot? S, s.
1.
Escolta lexplicaci tantes vegades com calga i intenta anotar tot el que es diu. Pots utilitzar aquestes abreviatures i smbols i altres que tinventes. per:
que:
exemple:
ex.
tamb:
tb
ms / positiu:
menys / negatiu:
igual, mateix:
distint:
uni / atracci:
enfrontament / repulsi:
2. Passa les teues anotacions al teu company o companya perqu reescriga el text. 3.
Torna a escoltar lexplicaci i compara-la amb el text que ha escrit el teu company o companya per comprovar si les teues anotacions eren prou clares i completes.
Expressi oral
Expliquem una grfica. Les grfiques representen diverses dades o informacions mitjanant lnies, dibuixos i colors. Quan expliquem una grfica, hem de dir qu representa cada lnia, dibuix o color i quines conclusions es poden extraure a partir de les dades que hi ha representades.
4. Explica les grfiques segents als companys i companyes.

Fes-ho aix:
CONSUM DELECTRICITAT CONSUMO PER DE ELECTRICIDAD MESOS POR MESES CONSUM ELCTRIC PARTICULAR CONSUMO ELECTRICO PARTICULAR CONSUMO ELECTRICO PARTICULAR
20 % 20 % 45 % 45 % 35 % 35 %
kwh 700 650 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0
Calefacci i aire condicionat Calefacci i aire condicionat Electrodomstics Electrodomstics Illuminaci Illuminaci
ge n fe . b m r. ar ab m r. ai g ju ny ju l. ag . se t. oc t. no v de . s.
1. Observa les grfiques i fixat en la informaci que representen. 2. Interpreta les dades que cont cada grfica i relaciona-les entre si. 3. Explica les grfiques als companys i companyes. No oblides explicar qu representa cada una i quines conclusions es poden extraure de les dades representades. Els companys i companyes valoraran la teua intervenci.
132148T06p04h1
79
132148T06p04h2 132148T06p04h2
Gramtica El verb (II)

Vosaltres em fareu companyia i jo us ensenyar a representar un paper.
El nombre i la persona dels verbs

Les formes verbals tenen nombre i persona. Segons el nombre de persones que realitzen lacci, les formes verbals poden estar en singular (cante) o en plural (canteu). Segons la persona que realitza lacci, les formes verbals poden estar en primera persona, si lacci la realitza qui parla (ensenye, ensenyem); en segona persona, si lacci la realitza qui escolta (ensenyes, ensenyeu); i en tercera persona, si lacci la realitza una altra persona (ensenya, ensenyen). Les formes verbals que no expressen persona sanomenen formes no personals i sn linfinitiu (acabar), el gerundi (acabant) i el participi (acabat, acabada, acabats, acabades).
El temps i el mode dels verbs

FORMES NO PERSONALS Infinitiu Gerundi Participi
Les formes verbals tamb informen sobre el temps de lacci i sobre lactitud del parlant davant lacci. Segons el temps concret en qu situen lacci, prenent com a referncia el moment en qu es parla, les formes verbals poden estar en passat (parl), en present (parla) o en futur (parlar). Segons lactitud del parlant davant lacci verbal, els verbs poden estar en tres modes diferents: indicatiu, si expressen accions reals (Ella canta); subjuntiu, si expressen fets no reals (desitjos, possibilitats) o donen ordres negatives (Tant de bo cantara. No cantes!); i imperatiu, si expressen ordres afirmatives (Canta!). Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte linfinitiu, el gerundi i el participi, que sn formes no personals. Els verbs situen lacci en un temps concret: en el passat, en el present o en el futur. Els modes verbals reflecteixen lactitud del parlant davant lacci. Els modes verbals sn tres: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
MODES VERBALS Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
1. Tria les formes verbals adequades i classifica-les segons el nombre. Quin patiment!
A mi (mencanta / mencanten) el cine. Laltre dia Carles i jo (vaig vore / vam vore) una pellcula sobre uns extraterrestres que (volia / volien) envair la Terra. Al final, tot (acaba/acaben) b. Per com (va patir / vam patir) Carles i jo fins que el protagonista (salva / salven) el planeta!
SINGULAR
PLURAL
80
6
2. Ratlla les dues formes verbals intruses de cada grup i escriu la persona a qu pertanyen
les que no has ratllat. .................. escrius sumeu ompliria isqu faries cantreu .................. parl dius correm anem tinc tenen .................. vulgues riuran passeja esborraven parlem veuen
3. Escriu un exemple de cada una de les formes no personals dun verb.
INFINITIU .
GERUNDI .
PARTICIPI .
4. Subratlla les formes verbals de les oracions segents segons el temps en qu situen lacci.
Present Passat Futur

Portes un pentinat molt modern. Dem anirem al teatre. Carles ho preparar tot.
Quin lloc has visitat ltimament? Cristina no va acudir a la cita. Enric i tu no us coneixeu.
5. Relaciona cada oraci amb el mode verbal que expressa el seu verb.
MODES VERBALS 1 Indicatiu 2 Subjuntiu 3 Imperatiu Tant de bo comenaren les vacances! No xafes lherba del jard! Acompanyeu Robert a vore el metge! Dilluns vaig anar a la llibreria. Pren la llet! De bon mat ella sempre llig el diari.
6.
ESTUDI EFICA. Completa amb les formes de pronoms personals que corresponga.
Les formes verbals de primera persona van acompanyades dels pronoms . i .; les de segona persona, dels pronoms . i .; i les de tercera persona, dels pronoms ., ., . i .
AUTOAVALUACI
Tria la resposta i puntuat. Cada resposta correcta val 2,5 punts. 1. Si lacci la realitza qui escolta, el verb est en a) segona persona b) tercera persona 2. La forma verbal mirant s a) un participi b) un gerundi
PUNTUACI 1 2 3 4 TOTAL ....... ....... ....... .......
3. El mode utilitzat per a expressar accions reals s a) lindicatiu b) el subjuntiu 4. La forma verbal va parlar situa lacci en a) el present b) el passat
Soluci: 1a, 2b, 3a, 4b.
.......
81
Ortografia Ls de b i v
EL TEATRE DOMBRES presenta
LIMPOSSIBLE CAS DE LINVENTOR CABUT La nova obra cmica que tots esperveu.
Sescriu b en els casos segents. Davant r i l i desprs de m. Exemple: obra, impossible, ombres. Quan altres paraules de la famlia porten p. Exemple: cap cabut. Sescriu v en els casos segents. Darrere n. Exemple: inventor. En les formes del pretrit imperfet dindicatiu dels verbs acabats en -ar. Exemple: esperveu. Quan altres paraules de la famlia porten u. Exemple: nou nova.
1. Localitza en la sopa de lletres quatre paraules amb b i escriu-les on corresponga.

S E P F B A R A B R U I X A T R C L O D D E M T L F M A L O U O R B M D B R B P U I U L L A E O C X E F T N S S N S B D V I E B T A M B O R
Les cadires, les taules, etc. ho sn. ................ s la malvada dels contes. ..................... Es toca amb les baquetes. .................... s la femella del llop. ................................
2.
ESTUDI EFICA. Digues quina norma de ls de la b sha aplicat en cada una
de les paraules anteriors.
3. Substitueix les paraules destacades per altres que sescriguen amb b.

Eloi sha trencat el peu. Mencanten les ostres. El meu color preferit s el roig.
Rita s molt tossuda. Vius en un municipi molt bonic. El porten a lhospital amb cotxe.
4. Completa seguint el codi. Si no se tacut cap paraula, ordena les lletres que
hi ha davall de cada cartell. Paraula amb mb Paraula amb nv
SolSllum, el llum que funciona amb una de baix consum. Per a dimatge vine a la perruqueria Al tall.
M B E T A O B
N A R V C I A
82
6
5. Forma el femen dels adjectius segents.

nou blau jueu
................ ................ ................
iugoslau esportiu tou
................ ................ ................
creatiu positiu viu
................ ................ ................

6. Copia aquest text canviant els temps verbals com en lexemple. Una estrena amb molt dxit
Sn les cinc de la vesprada. La funci est a punt de comenar. El porter rep el pblic a la porta del teatre. El director observa, encuriosit, les persones que hi entren. No sap quanta gent cap al teatre per est ple. Quin xit, el dia de lestrena!
EXEMPLE
Eren les cinc de la vesprada...
7. Escriu b o v.

Aquella inestigadora iugoslaa tan amiciosa ha reut un premi molt important. Lltim llire que vaig agafar de la bilioteca es titulaa Lhome inisile. Carles no saia que Maria treballaa en una frica de moles. Lamient de les competicions esporties s molt saludale.

Un canvi gens decebedor

De menut mencantaven els llibres que parlaven de medi ambient, sobretot els danimals. Per laltre dia, Ambrs, el bibliotecari del poble, em va recomanar lltima novetat de la biblioteca: un llibre sobre invents. El canvi no mha decebut gens. Sembla increble que inventar una bombeta porte darrere tants segles dinvestigaci!
saviesa ratllar bavs
saiea
ratar
as
babs vabos

sabiesa saviessa
rallar rayar
83
Taller descriptura
Vocabulari
roda cavallets maa emocionant perills estrany muntar colpejar reflectir-se
1. Conta qu podries fer al parc datraccions de la lmina utilitzant tantes paraules

2. Tria i completa amb el verb adequat en cada cas.
Va ............... molt fort el tambor amb les baquetes. Miquel vol ............... abans de prendre una decisi. Nosaltres vam ............... a totes les atraccions.
colpejar reflectir muntar
colpir reflexionar reflexionar amuntonar amuntonar
3. Escriu una llista de cinc paraules relacionades amb la fira.

LES PARAULES HOMNIMES. Algunes paraules, com maa i massa, es pronuncien igual, encara que sescriuen de manera diferent. Les paraules que es pronuncien igual o sescriuen igual sn paraules homnimes.
4. Localitza en el text segent tres parells de paraules homnimes i explican

el significat.
Sol a la fira
Feia un sol radiant i a Arnau li abellia anar a la fira. Per cap dels seus amics podia acompanyar-lo. Al cap duna estona va pensar: Doncs si ning pot acompanyar-me, hi anir sol. Va agafar diners del pot on en guardava, sen va anar... i sho va passar genial!
5. Descobreix les paraules homnimes que corresponen a cada definici i escriu

una oraci amb cada una.

............... Part en qu es divideix un minut. ............... El que va darrere del primer.
............... ...............
Obligaci. Haver de pagar.
84
6
Composici de textos
Redactem normes de seguretat. Les normes de seguretat sn indicacions que es fan a les persones que utilitzen determinats aparells o certes installacions a fi de no fer-los malb i devitar accidents. Les normes de seguretat han de ser clares i directes per tal que tot el mn les puga entendre sense dificultat.
6. Tria una atracci de fira i redactan almenys sis normes de seguretat.

a) Tria latracci de fira que ms tagrade i fes una pluja didees sobre quins accidents shi poden produir i de quines maneres es podrien evitar.
EXEMPLE
ATRACCI POSSIBLES ACCIDENTS
Els cavallets. Caure dels cavallets. Quedar-se enganxat amb la roba a algun engranatge... Prohibir que hi pugen xiquets menors de 4 anys si no van
MANERES acompanyats dun adult. Agafar-se amb fora de la barra. DEVITAR-LOS
No portar bufandes, mocadors, etc., que es puguen enganxar...
b) Selecciona els accidents i les maneres devitar-los ms interessants i fes-ne una llista. c) Pensa en el destinatari daquestes normes i decideix quin tractament personal utilitzars per a adrear-thi: tu, vost, vosaltres...?
REDACCI DEL TEXT
d) Redacta lesborrany de les teues normes de seguretat seguint les indicacions segents. 1. Explica breument el motiu de lelaboraci de les normes de seguretat que proposars. 2. Escriu les ordres i les prohibicions de manera clara i directa. 3. Explica, en els casos que ho consideres necessari, laccident que es pretn evitar amb cada norma.
e) Revisa el teu text i comprova que les normes de seguretat que has redactat sn clares i directes i sentenen sense dificultat. f) Passa el text en net utilitzant diversos tipus de lletra, de manera que es destaquen les ordres o les prohibicions que cal seguir. Si vols, pots acompanyar el text de dibuixos illustratius.
EXEMPLE
NORMES DE SEGURETAT
A fi devitar accidents, a lhora de muntar als cavallets, heu de seguir aquestes normes de seguretat. Est PROHIBIT MUNTAR-HI ALS MENORS DE 4 ANYS si no van acompanyats dun adult. AGAFEU-VOS AMB FORA DE LA BARRA, a fi devitar caigudes. NO PORTEU ROBA QUE ES PUGA ENGANXAR (bufandes, mocadors, etc.).
85
Lelectricitat pas a pas

PRIMER AVAN:
Atrapar lenergia elctrica
El nord-americ Benjamin Franklin tenia una obsessi: aconseguir atrapar lenergia natural que desprenien els llamps. Intua que aquestes serps de llum que anomenem llampecs devien contindre una energia molt potent i pensava que lsser hum podria trauren profit si sabia com atrapar-la. Aix, se li va acudir lligar una clau de ferro en una milotxa i fer-la volar en nits de tempestat, per comprovar si els llamps carregaven denergia la clau. Els vens pensaven que el pobre Benjamin Franklin shavia tornat boig. Per una nit de 1752, durant una forta tempestat, un llamp va tocar la milotxa i va carregar la clau delectricitat. Daquesta manera, Franklin va inventar el parallamps alhora que demostrava que el llamp era una manifestaci de lenergia elctrica. El seu descobriment va servir perqu molts altres cientfics daquella poca sinteressaren per esbrinar com traure profit daquella energia que la natura ens regalava.
SEGON AVAN:
Emmagatzemar lenergia elctrica
Vora cinquanta anys desprs que Franklin descobrira com atraure lenergia elctrica amb el parallamps, el cientfic itali Alessandro Volta va aconseguir fabricar la primera pila. Era lany 1800. Aquella primera pila no sassemblava gens a les actuals. La pila de Volta era una base de fusta amb tres barres de vidre verticals que deixaven un espai entre si; ac dins sanaven collocant alternats un disc de coure i un altre disc de zinc separats per un tros de tela mullada en aigua salada fins a formar una torre de discos. En connectar un fil daram a ambds extrems de la pila es produa electricitat. La pila de Volta va suposar tota una revoluci entre els cientfics perqu, per primera vegada, no calia recrrer a la natura per obtindre electricitat.
TERCER AVAN:
Produir llum
Per, malgrat els grans avanos en la generaci denergia elctrica, la gent encara silluminava amb foc, amb ciris o amb llums doli. No hi havia cap altra manera de produir llum. Calgu esperar que nasquera, als Estats Units, Thomas Edison. I calgu esperar que li passara la infncia; que lexpulsaren de lescola perqu creien que no era capa daprendre res si b el que li passava s que era sord i no se nhavien adonat; que passara la joventut treballant durament en un invent darrere laltre, fins que, per fi, en 1881, Edison va inventar un dels objectes que ms han canviat la vida de lsser hum: la bombeta elctrica. Finalment, seria possible produir llum per mitjans artificials! Thomas Edison va patentar al llarg de tota la vida ms de mil invents, per amb noms un nhauria tingut prou per a passar a la histria.
86
6
Anlisi i comprensi 1. Marca i justifica lelecci. En quin llibre
podries trobar el text que has llegit? En un llibre de llegendes. En un llibre dinvents.
4. Explica com s i com funciona la pila de Volta

atenent els aspectes segents.

2. Completa amb el nom que corresponga.

Materials que la formen. Disposici dels materials. Manera de produir electricitat.
................ va fabricar la pila. ................ experimentava amb milotxes. ................ va patentar ms de mil invents.
5. Expressa lopini.
3. Emplena una fitxa com aquesta amb els tres

invents que sesmenten en el text.
INVENT: ANY DINVENCI: NOM DE LINVENTOR: NACIONALITAT: AVAN QUE ACONSEGUIA:
Quin dels tres invents et sembla ms important? Per qu? Qu creus que hauria passat si Franklin no haguera descobert com atrapar lelectricitat? En qu creus que va canviar la vida de la gent desprs que Edison inventara la bombeta elctrica?
6. Descriu tres situacions de la vida quotidiana

en qu fem s de lelectricitat.
COMPETNCIA AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

1. Escriu tres preguntes que faries a cada cientfic de la lectura sobre els seus experiments.
A Benjamin Franklin

A Alessandro Volta

A Thomas Edison

1a pregunta ........... 2a pregunta ........... 3a pregunta ...........
1a pregunta 2a pregunta 3a pregunta
........... ........... ...........
1a pregunta 2a pregunta 3a pregunta
........... ........... ...........
2. Busca informaci en enciclopdies o en Internet i relaciona cada invent amb el nom de

linventor amb qu es relaciona. INVENTS 1 2 3 rdio 4 televisi INVENTORS John L. Baird Alva J. Fisher Guglielmo Marconi telfon llavadora A. Graham Bell
3. Inventa i descriu el funcionament dun aparell que servisca per als objectius segents.
Per a reduir el consum delectricitat.
Per a reduir la contaminaci.
87
Activitats
1.
Les formes verbals tenen i Les formes que no expressen persona sanomenen , i sn Els verbs situen lacci en un concret, que pot ser Els modes verbals reflecteixen , i sn Les paraules homnimes sn
2.

SESCRIU B SESCRIU V
Davant ..... i .....
Desprs de .....
Quan altres paraules de la famlia ............
Darrere .....
En el ......... dels verbs acabats en -ar.
Quan altres paraules de la famlia ...........
3. Analitza cada forma verbal com en lexemple.

7. Tria la paraula homnima que corresponga.

tornaren dormim
llegies perd
beur somiareu
EXEMPLE
tornaren: tercera persona del plural del verb tornar; temps de passat.
El rei dels (huns / uns) era tila. A la rdio li falta una (pesseta / peceta). Tallava el blat amb la (fal / fals). Ara no se (cent / sent) res.
4. Escriu les formes no personals dels verbs de

lactivitat anterior.
8. Explica per qu es produeix la confusi en

lacudit segent.
la pasta, rpid! Quina pasta vol, un brioix, un croissant?
5. Subratlla les formes verbals de les oracions

segents i digues el mode en qu es troben.

Tant de bo la rdio funcionara. Vine ara mateix a casa! El msic va fer un concert a la biblioteca. No tragues la m per la finestra. Estudieu ms, companys!
6. Completa amb b o v. Un cas difcil?

La detecti a Rosa in estiga a rillants lincre le cas del collar de laus desaparegut. Sem la a un cas impossi le de resoldre, per Rosa esta a segura que ho aconseguiria. I jo tam . s tan ca uda...
9. Redacta una norma de seguretat per a cada
senyal.
88
6
RECORDA I REPASSA
10. Explica amb dos exemples com se separen
larrel i la desinncia duna forma verbal.
13. Troba a quina paraula correspon cada

definici. Totes porten x o ix. Fruita roja i pigada que sol menjar-se amb nata. ........ Animal que t aletes i viu dins laigua. ......... Lquid que et cura la tos. ........
11. Completa aquest quadre amb linfinitiu i la

conjugaci a qu pertany cada forma verbal.
INFINITIU dubtava entendrs briga comparem acudien pertanyeria CONJUGACI
14. Substitueix les paraules tab destacades

per eufemismes.

12. Escriu tres formes del verb saltar.

FORMES DEL VERB SALTAR SIMPLE COMPOSTA
....... .......
PERIFRSTICA ..........
Pere s cec de naixement. La guerra entre aquests pasos s preocupant. Viu en una residncia per a vells. Va parir un beb de tres quilos.
ETS CAPA DE
en el quadre de significat ms precs. afirmar explicar anunciar reprotxar escriure realitzar construir emetre

Usar un vocabulari ms precs
1. Substitueix el verb destacat en cada grup doracions per un altre dels que es proposen
Carles em va dir qu el preocupava. Els oncles diran dem oficialment que el meu cos es casa. La mare ha dit al fill que no ajuda gens a casa. Anna diu que no plour dem. El cientfic ha fet amb xit lexperiment. Els obrers faran la casa en sis mesos. Aquest fanal fa una claror intensa. Ernest va fer un llibre sobre cine.
2. Torna a escriure les oracions segents substituint els verbs per uns altres de significat ms
precs.
Francesc va fer el menjar.
Posa aquest quadre a la paret.
Et dir la histria sencera.
89
Una vesprada avorrida
QU APRENDRS
1 Lectura Una vesprada avorrida 2 Comunicaci oral Interpretar opinions Expressar preferncies 3 Gramtica Els temps verbals 4 Ortografia Paraules amb l i ll 5 Taller descriptura Les paraules parnimes Expressar lopini sobre un tema 6 Literatura Les parts de la narraci
(En obrir-se el tel es troben en escena LAIA i DAVID. Ella est asseguda a taula i t al davant tota una estesa de llibres, quaderns, bolgrafs... Ell est tombat en terra panxa amunt, amb posat avorrit i un molinet de paper entre les mans.) LAIA (impacient). Vols alar-te duna vegada, David? No acabarem els deures... DAVID (badallant i sense moures). Ara mateix... LAIA (sala, impacient). Es pot saber qu et passa hui? Ests... hui ests... DAVID. Avorrit? LAIA (enfadada). Insuportable! DAVID (sala amb esfor). No tenfades, Laia. s que els deures de hui sn una llanda... LAIA (riu). I els dels altres dies no? A mi em semblen tots per un estil... DAVID (pegant voltes al molinet). Doncs ser que hui tinc jo menys energia!
LAIA (torna a riure). Mai ms ben dit! (Agafa un llibre de la taula i lobri davant del nas de DAVID.) Mira! DAVID (queixs). Tan a prop, no hi veig ni papa! (LAIA lallunya una mica i ell hi dna una ullada i arrufa el nas.) Molt graciosa! LAIA (llegint). Tema sis: lenergia. (Sense deixar el llibre, agafa una llibreta. Torna a llegir.) Deures de hui: estudiar-se el tema sis. (Decidida, a DAVID.) Com ms prompte comenarem, ms prompte acabarem! DAVID (bufant). Un tema sencer! Quina barbaritat... LAIA. s fcil, home... DAVID. Qu passa, que tu ja el saps? LAIA. Descoltar a classe... (Burleta). Com que jo no em dedique a fer papiroflxia... DAVID (picat). Que spies que puc fer papiroflxia i escoltar alhora, llesta! Per no minteressa el tema, mira tu.
90
LAIA (sempre burleta). Clar, com que a tu, lenergia, ni fa ni fum... DAVID (sense captar ara la burla). Exacte! (Mira el molinet, li bufa amb ganes i el fa rodar. A LAIA.) Mira que bonic! LAIA (donant una ullada al llibre). Amb quina energia el fas girar? DAVID. Jo qu s! Amb energia de bufit? LAIA (riu). S, per amb un nom una mica ms cientfic. DAVID (arronsant els muscles). Jo no s cap altre nom. LAIA. S que el saps! Energia e... e... DAVID (riu com un boig). Thas equivocat! s o, o! (LAIA el mira, perplexa, i ell canta.) Campi-o-ons o, campi-o-ons o! LAIA (amb un sospir). Tu ests tocat de lala... Energia elica, tararot! DAVID (encantat). Ostres, quin nom ms guapo! Vols dir que jo en tinc, daix? (Torna a bufar amb entusiasme. Riu.) Estic ple denergia elica, qui ho havia de dir! LAIA (riu tamb, una mica a contracor). Jo mestimaria ms que estigueres ple de trellat, la veritat! DAVID (sempre engrescat amb el molinet). Llstima! Es veu que, amb tanta energia elica al cos, no em cap res ms... LAIA. Ni trellat ni vergonya, ja ho veig! DAVID (bufa amb ms fora que abans i el molinet gira embogit. A LAIA). No em negars ara que la superenergia elica de Superdavid s la ms potent del mn! LAIA (girant-se desquena a DAVID i al pblic, parla mentre fa alguna cosa que no es veu). S, s, ja ho crec... Mel deixes un moment? DAVID. Que tamb vols provar la teua energia elica, envejosa? (Acostant-se-li.) Pren... LAIA (lagafa duna revolada. Aleshores es veu que porta a laltra m una espelma de pasts daniversari encesa). Qu passa si lacoste ms? DAVID (presumint). No passa res, perqu apague lespelma amb la meua superenergia elica... LAIA (riu). Prova! (DAVID bufa, per lespelma s daquelles de broma que no sapaguen bufant.) DAVID (venut). No puc! LAIA (burleta). Ser que lenergia elica no s la ms potent del mn... DAVID (irritat). I quina s, Mariperfecta? LAIA. Haurem destudiar el tema sis si volem saber-ho... DAVID (resignat, seu al costat de LAIA i sacosta al llibre. Al cap dun moment ala el cap i sospira). No s qu en deu dir el llibre, per jo ja s quina s lenergia ms potent... La que et fa eixir sempre amb la teua!
TERESA BROSETA
LAUTORA
Teresa Broseta
Teresa Broseta va nixer lany 1963 a la ciutat de Valncia, on viu encara. Li agraden tant els xiquets i els llibres que, lany 2001, va comenar a escriure literatura infantil. Des daleshores ha publicat un bon grapat de llibres, tant en valenci com en castell, per a xiquets, joves i adults. Moltes de les seues obres han sigut premiades, com ara Les costures del mn (premi Vicent Silvestre), La botiga del Carme (premi Carmesina) o No puges a landana (premi de teatre Xaro Vidal).
91

Vocabulari 1. Completa amb lopci correcta en cada cas.
Lestructura i el contingut 7. Llig la informaci segent i respon.

Es produeix un canvi descena quan un personatge ix a lescenari o quan labandona.
Lenergia elica s lenergia que produeix el ................ sol vent La papiroflxia consisteix a construir objectes de ................ paper fusta
De quantes escenes consta lobra Una vesprada avorrida? Com ho saps?
El marc 2. Ompli lesquema amb els elements que

componen el marc de la histria.
LLOC MARC TEMPS PERSONATGES

8. Completa lesquema sobre la lectura.

SITUACI INICIAL .............................
............... ............... ...............
OBJECTIU DE LAIA .............................
OBJECTIU DE DAVID .............................
RESULTAT FINAL
3. Digues quins elements es necessiten per

a muntar lescenari de la representaci de la lectura.
MOBLES ALTRES OBJECTES
.............................
9. Resumeix lobra teatral que has llegit amb

tres oracions com a mxim.
La teua aportaci 10. Escriu un dileg teatral breu entre David

i el professor que ha posat lexamen en qu cada personatge intervinga almenys tres vegades.
Els personatges 4. Ratlla lopci incorrecta i copia.

David i Laia sn els (actors / personatges) de lobra Una vesprada avorrida.

5. Descriu cada personatge amb tres adjectius.

Com s Laia? Com s David?
6. Respon per a cada bafarada.

Insuportable! A

B
Mariperfecta!
Qui ho diu? A qui ho diu? Per qu li ho diu?
92
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Interpretem opinions. No cal que una persona ens explique directament qu pensa sobre alguna cosa per a saber-ho. Si estem atents a all que diu sobre el tema i ens fixem si ho relaciona amb sensacions agradables o desagradables, podrem saber la seua opini sense que ens la diga.
En classe de Coneixement del medi em passa el temps volant. Deu ser perqu tagrada molt, perqu a mi sem fa etern.
1.
Escolta els comentaris dels personatges segents sobre lltim llibre que han llegit i digues a qui li ha agradat i a qui no.

Carles Neus
Patrcia Robert
LI HA AGRADAT
NO LI HA AGRADAT
2.
Torna a escoltar, si et cal, laudici i justifica la classificaci que has fet en lactivitat anterior seguint lesquema segent. Trobe que a ................. li ha agradat / no li ha agradat el llibre perqu .................
3. Compara les teues respostes amb les dels companys i companyes i comprova
si hi esteu dacord o no i per qu.
Expressi oral
Expressem preferncies. Expressar preferncies significa triar entre diverses opcions la que ens agrada ms i rebutjar les altres. A lhora dexpressar les nostres preferncies hem daportar motius que justifiquen lelecci i fer-ho de manera respectuosa, tenint en compte que el fet que alguna cosa ens agrade ms no vol dir que siga millor que les altres.
4. Expressa les teues preferncies en cada una daquestes qestions.

Qu prefereixes fer durant el teu temps lliure? Quin esport et resulta ms emocionant?
Quin menjar tagrada ms? On tagradaria viatjar?
Fes-ho aix:
1. Pensa la resposta a cada pregunta i busca almenys dos motius que justifiquen la teua elecci. 2. Expressa als companys les teues preferncies de manera respectuosa. No oblides utilitzar expressions que indiquen que es tracta dun gust personal. EXEMPLE a mi magrada ms..., jo preferisc..., em resulta ms agradable..., mencanta... etc. Els teus companys i companyes valoraran si has sigut clar i respectus en lexpressi de les teues preferncies.
93
Gramtica El verb (III)

Em vas dir que estudiaries el tema amb mi i encara no hem comenat per culpa teua.
Els temps verbals

Els temps verbals sn els conjunts de formes verbals que situen lacci en el mateix temps i en el mateix mode. Les formes dun mateix temps verbal noms es diferencien en el nombre i la persona.
Classificaci dels temps verbals

Els temps verbals es classifiquen atenent diversos criteris. Segons les paraules de qu consten, els temps poden ser simples, si consten duna sola paraula (parle); compostos, si estan formats amb el verb haver ms participi (ha parlat); o perifrstics, si es formen amb el verb anar ms infinitiu (va parlar). Segons quan situen lacci, els temps poden ser pretrits, si la situen en el passat (cant); presents, si la situen en el moment en qu es parla (canta); o futurs, si la situen en el futur (cantar). Segons com presenten lacci, els temps poden ser perfets, si presenten lacci com acabada o conclosa (ha cantat); o imperfets, si la presenten sense acabar (cantava). Sn imperfets tots els temps simples, excepte el pretrit perfet simple. La resta sn perfets.
MODE TEMPS VERBALS TEMPS SIMPLES Present (parle) Pretrit imperfet (parlava) INDICATIU Pretrit perfet simple (parl) Futur simple (parlar) Condicional simple (parlaria) Present (parle) Pretrit imperfet (parlara) Present (parla) TEMPS COMPOSTOS Pretrit indefinit (he parlat) Pretrit plusquamperfet (havia parlat) Pretrit anterior (hagu parlat) Futur compost (haur parlat) Condicional compost (hauria parlat) Pretrit perfet (haja parlat) Pretrit plusquamperfet (haguera parlat) TEMPS PERIFRSTICS Pretrit perfet perifrstic (vaig parlar) Pretrit anterior perifrstic (vaig haver parlat)
SUBJUNTIU
IMPERATIU
Els temps verbals sn els conjunts de formes verbals que situen lacci en el mateix temps i en el mateix mode. Els temps verbals es poden classificar, segons diversos criteris, en simples, compostos o perifrstics; pretrits, presents o futurs; i perfets o imperfets.
94
7
1. Tria la forma verbal que corresponga segons el codi i copia el poema sencer.
Temps simple Temps compost Temps perifrstic
El vent espenta el meu vaixell

Hui el meu veler estimat (va navegar / navega) una altra vegada acaronant cada onada com jo sempre (he desitjat /desitjava) . Sol (recorrer / haja recorregut) la mar tot batent les ales blanques: les veles apedaades que un mariner (va curar / curaria) .
MONTSERRAT RULL
2. Substitueix els dibuixos per la forma verbal corresponent en el temps que es demana.
Dem ells
(FUTUR SIMPLE) els tarongers i les llimeres de lhort.
Mariola
(PRESENT) el Penyagolosa.
Abans loncle
(PRETRIT IMPERFET DINDICATIU) sempre a poqueta nit.
3. Subratlla les formes verbals de les oracions segents i classifica-les segons els temps
a qu pertanyen.

Oriol va cantar molt b. Marina no ens havia conegut. Ahir visitrem els iaios.
Lalcalde rebr la campiona. Si el coneguera, tel presentaria. Vau dir que vindreu al sopar.
TEMPS PERFETS
TEMPS IMPERFETS
4. Analitza les formes verbals de lactivitat anterior seguint lexemple.

EXEMPLE
va cantar: tercera persona del singular del pretrit perfet perifrstic dindicatiu del verb cantar.
5.
ESTUDI EFICA. Estudia els models de les tres conjugacions que hi ha en lapndix
(pgines 219 a 223) i demana a un company que conjugue dos temps verbals que tries.
AUTOAVALUACI
Marca S o NO i puntuat. Cada resposta correcta val 2 punts. S 1. Les formes dun mateix temps verbal varien en el mode. 2. Els temps que presenten lacci en el futur sn pretrits. 3. El pretrit indefinit s un temps compost. 4. Tots els temps simples sn imperfets. 5. Els temps perifrstics es formen amb el verb anar.
Soluci: 1 No, 2 No, 3 S, 4 No, 5 S.
N0
PUNTUACI 1 2 3 4 5 TOTAL ....... ....... ....... ....... .......
.......
95
Ortografia Paraules amb l i ll

Em sembla allucinant que et quedes tan tranquilla davant la meua superenergia elica. s genial!
El so de la l pot ser simple (l) o geminat (ll), s a dir, una miqueta ms llarg. El so simple de la l es representa amb l en qualsevol posici: a principi de paraula (la), entre vocals (elica), al costat de consonant (sembla) i a final de paraula (genial). El so geminat de la l es representa, generalment, amb ll en els casos segents. En les paraules comenades en all-, coll-, mill- i ill-. Exemple: allucinant. En les paraules acabades en -ella i -illa i els seus derivats. Exemple: tranquilla. En altres paraules com satllit, pellcula, anullar, installar, rebelli, intelligent...
1. Completa el nom dels objectes segents tenint en compte com es pronuncia

el so de la l en cada un. Es pronuncia simple Es pronuncia geminada poa cacet camamia novea satit coecci
upa
piota
2. Fixat en les paraules anteriors i respon. Quina s lnica posici dins la paraula
en qu es pot escriure tant l com ll?
3. Escriu l o ll, segons corresponga. Si et cal, consulta el diccionari.

aboratori gica
ingstica engua
umins mit
egenda iteratura
4. Encercla les paraules amb ll del text segent. Un ensurt de campionat

Anant cap al collegi hi ha una passarella. Laltre dia mhi vaig trobar una marieta i, illusionat, la vaig mostrar a Carme. Quin error! Carme s allrgica a les marietes i, en vore-la a pocs millmetres, es va espantar tant que, en arribar al collegi, vam haver de fer-li una tilla per a calmar-la. Quin ensurt!
96
7
5.
ESTUDI EFICA. Explica per qu sescriu ll en cada una de les paraules encerclades
en lactivitat anterior.
6. Llig i marca. Per qu les paraules segents sescriuen amb ll?

novellista parcellaci tiller tranquillitat
Perqu sn de la famlia de paraules comenades en all-, coll-, mill- i ill-. Perqu sn paraules derivades daltres acabades en -ella i -illa.
7. Forma contraris seguint lexemple.

lgic limitat
................ ................
legtim localitzable
................ ................
legal lcit
............... ................
EXEMPLE
lgic illgic
8. Completa amb l o ll. Si et cal, consulta el diccionari.

Marcea va vore un goria a zoogic. Aquell iustrador t una coecci daquarees aucinant. Vam vore una pecua tituada Rebei a la consteaci dOri. A a cova des Estes shan trobat restes duna civiitzaci mienria.

Un descobriment allucinant
La famosa cientfica Marcella Camamilla i els seus collegues estan collaborant amb molta illusi en el projecte Rebelli energtica, que t per objectiu substituir el petroli per un combustible fet de la clorofilla de les plantes. Diuen que un milligram daquest nou combustible equivaldr a un litre de gasolina. Que allucinant, veritat?
bronze descendir acoblat
rone
vronze bronce
desendr
acola

dessendre decendir
aclobat acoplat
97
Taller descriptura
Vocabulari
panell pou petroli elica contaminant renovable esgotar estalviar previndre
ESGOTAT
1. Escriu les tres preguntes que faries al guia sobre el pou petrolfer de la lmina
utilitzant el mxim nombre possible de les paraules del quadre.
2. Completa amb els verbs del quadre en la forma que corresponga.

Cal ................... lenergia per a ................... que no s...................
3. Classifica els tipus denergia segents en renovables i no renovables.

energia solar carb petroli
energia nuclear energia elica energia hidrulica
ENERGIES RENOVABLES ENERGIES NO RENOVABLES
LES PARAULES PARNIMES. Hi ha paraules, com elica i heroica, que es pronuncien duna manera tan semblant que es poden confondre. Aquests tipus de paraules sanomenen paraules parnimes.
4. Copia el text segent escrivint en cada cas la paraula que corresponga. Fantics dels videojocs
Els meus nebots tenen una gran (afici / aflicci) pels videojocs. No noms senten un cert (efecte / afecte) per aquests sin que, a ms, tenen grans (actituds / aptituds) per a (manejar-los / menejar-los), sobretot un sobre buscadors d(elegia / energia). Sn uns (asos / ases)!
5. Escriu una oraci amb cada parell de paraules parnimes. Si et cal, consulta
el diccionari. adaptar adoptar espcia espcie canal canel bell vell
98
7
Composici de textos
Expressem lopini sobre un tema. Davant un mateix fet, les persones podem pensar coses diferents. Per aix, a lhora dexpressar la nostra opini, hem daportar arguments en qu basar les nostres idees i que, alhora, siguen respectuosos amb les opinions dels altres.
6. Escriu un article dopini sobre algun tema dactualitat.

a) Busca en el diari, en la rdio o en la televisi alguna notcia que tinteresse sobre la qual vulgues expressar la teua opini. b) Anota la teua opini i fes una pluja didees amb arguments que puguen fonamentar-la. c) Busca un article dopini que et servisca de model o llig el segent per saber com has destructurar el teu text.
Ttol
Una iniciativa molt ecolgica

La iniciativa de lassociaci ecologista Vida verda de convertir les installacions abandonades de lantic pou petrolfer en generadors denergia solar ha sigut rebuda amb gran entusiasme per lecologisme internacional. Fins al punt que, des de fa dues setmanes, sorganitzen visites guiades per mostrar el funcionament daquests nous generadors. Personalment, trobe que aquesta iniciativa ha sigut molt encertada. Duna banda, perqu pense que aix permet traure profit dunes installacions que, daltra manera, shaurien fet malb i a lltim haurien deteriorat el paisatge mar on es troben. Daltra banda, perqu crec que el ress internacional daquesta iniciativa pot ser molt positiu per al desenvolupament turstic i econmic de la nostra zona.
Informaci sobre la qual sopina
Opini
Arguments en qu es basa lopini
REDACCI DEL TEXT
d) Selecciona els arguments ms adequats i respectuosos amb les opinions dels altres. e) Escriu lesborrany del teu article dopini seguint lestructura del text model. A lhora dexpressar les idees, procura utilitzar verbs que indiquen que es tracta duna opini personal i no dun fet indiscutible (pense, opine, crec, trobe...).
f) Comprova que la informaci sobre la qual opines i la teua opini, amb els arguments que la fonamenten, es troben en pargrafs diferents. g) Assegurat que els arguments sn adequats i respectuosos amb les possibles opinions dels altres. h) Revisa lortografia del text i passal en net, posant molta atenci a la presentaci (marges, tipus de lletra, etc.). Si vols, acompanya el teu article duna foto o dun dibuix.
99
Literatura Les parts de la narraci

El llaurador i els pastissos
Aix era una vegada un llaurador molt llpol que va anar a la ciutat per arrancar-se un queixal. De cam a cal dentista, va passar per davant duna pastisseria i, mort de gana com estava, va quedar bocabadat mirantne laparador. Aleshores, dos estudiants, en vorel, van voler burlar-sen: Tenen bona pinta, eh? Quants ten menjaries duna vegada? Duna vegada...? va fer el llaurador. Cinc-cents! Cinc-cents? van riure els dos estudiants. Aix s impossible! Convideu-me i vos ho demostrar. I si no complisc la meua paraula..., podeu arrancar-me aquest queixal dac va dir assenyalant el queixal que li feia mal. El llaurador va menjar tants pastissos com volgu i quan ja nestava fart, va dir: Xicons, ja no puc ms. Porteu-me a cal dentista i que marranque el queixal. Els joves el van portar a cal dentista morts de riure de pensar que aquell babau shavia deixat arrancar un queixal per una aposta absurda. Per al llaurador li havia eixit la jugada redona: shavia afartat de pastissos i, a ms, li havien llevat el queixal que tant de mal li feia. I tot debades!
POPULAR
llpol: que li agraden molt els dolos. bocabadat: amb la boca oberta.
Totes les narracions consten de plantejament, nus o trama i desenlla. El plantejament s la part inicial, on es presenten els personatges i la situaci en qu es troben. El nus o trama s la part central de la narraci, on es desenvolupa lacci. El desenlla s la part final, on es resol el conflicte plantejat al llarg de la narraci.
1. Respon a les preguntes segents.

El llaurador i els pastissos s un text narratiu? Per qu? Creus que el text presentat conta la histria sencera o noms una part? Com ho has sabut?
100
7
2. Completa aquest quadre sobre el conte El llaurador i els pastissos.
El llaurador i els pastissos
PLANTEJAMENT NUS O TRAMA DESENLLA
Va des del principi fins a ...mirant-ne laparador.

RESUM .......................
Va ........................ fins ...................................

RESUM .....................
Va ........................ fins ...................................

RESUM .....................
.....................................
...................................
...................................
3. Ordena els fragments segents i digues a quina part de la narraci (plantejament, nus
o desenlla) pertany cada un.
Els dos xiquets es van acostar a la casa disposats a demanar el disc per, quan van tocar el timbre, un enorme gos comen a lladrar i es van espantar. Com cada vesprada en eixir descola, Guillem i Andrea jugaven amb el seu disc volador al parc.
De sobte, Andrea va llanar el disc tan fort i tan alt que es va encalar al jard duna casa.
Al cap dun moment, va obrir la porta una velleta molt amable que els va tornar el disc. Aleshores es van adonar que el terrible gos era en realitat un chihuahua illuminat per un focus! Quin ensurt!
4. Escriu la histria anterior ordenada.
TALLER LITERARI
1. Tria una escena i respon a les preguntes per crear el teu propi conte.
Crear un conte
PLANTEJAMENT NUS DESENLLA
Qui sn?
Com es diuen?
On es troben?
Qu hi fan?
Quin problema han dafrontar? Com es resol el problema al final?
Qu fan per solucionar-lo?
101
Activitats
1.

Els temps verbals sn que situen lacci en el mateix i El so simple de la l es representa amb en qualsevol posici: El so geminat de la l es representa amb en les paraules comenades en ; en les paraules acabades en i els seus derivats; i en altres paraules, com Les paraules parnimes sn El duna narraci s la part on es presenten els personatges i la situaci inicial. El s la part on es desenvolupa lacci. El s la part on es presenten els personatges i la situaci inicial. El nus o trama s El desenlla s
2.

ELS TEMPS VERBALS poden ser
segons les paraules de qu consten simples ............. .............
segons el moment en qu situen lacci ............. ............. futurs
segons segonscom compresenten presentenlacci lacci ............. .............
3. Escriu dues formes verbals simples, dues

de compostes i dues de perifrstiques per a cada imatge. A B
6. Escriu l o ll segons corresponga.

Jia miigram mit
coiri eic argia
banc iusi coegi
7. Tria la paraula parnima que corresponga.

4. Subratlla les formes verbals segons el codi.

Has d(aplanar / emplenar) el qestionari. Falta (numerar / enumerar) les camisetes. El detectiu (sospirava / sospitava) dell.
Temps perfets Temps imperfets Treballa al forn de la cantonada. He corregut mitja hora. Manel sacomiad dels amics. Arreglars lengrunsador dem?
8. Escriu una oraci amb cada parell

de paraules parnimes.
digerir / dirigir
caure / coure
9. Expressa la teua opini sobre aquest tema.

Cal fomentar ls denergies renovables com lenergia elica o lenergia solar.
5. Analitza les formes verbals de lactivitat

anterior seguint lexemple.
EXEMPLE
treballa: tercera persona del singular del present dindicatiu del verb treballar.
10. Ordena les parts de la narraci.

Nus Desenlla Plantejament
102
7
RECORDA I REPASSA
11. Defineix.
15. Digues quina norma de ls de la v compleix
bastidors
de profit
expectant
cada paraula destacada.

12. Tria la forma verbal que corresponga

i analitza-la.

Vosaltres (salta / salteu) a la corda. Ella (entrrem / entr) al restaurant. Jo (preparar / preparars) el dinar. Ells (firme / firmen) les postals.
Cada dia canvia dopini. ................. T una amiga iugoslava. ................... El iaio em contava contes de por. .....
16. Escriu els noms i explica quina regla

de ls de la b compleixen.
EXEMPLE
salteu: segona persona del plural, temps de present del verb saltar.
13. Escriu tres oracions amb cada verb, una

en cada mode verbal.
17. Completa amb parells de paraules

homnimes.

pintar
batre
eixir
14. Completa.
Les formes no personals del verb sn tres: ........., com .........; ........., com .........; i ........., com .........
No ... obrir el ... de la melmelada. Li agrada passejar ... quan fa ... Va arribar ... a la meta per un ...
18. Escriu una oraci amb cada una de les

paraules homnimes segents.
el pols / la pols
el clau / la clau
ETS CAPA DE
Justifica la resposta.
Magraden les lectures que em mantenen sempre en tensi. Minteressa conixer la vida de personatges importants.
Recomanar un llibre
1. Llig el que diu cada personatge i tria el tipus de llibre que recomanaries a cada un.
Els meus preferits sn els llibres fantstics, per que no facen por.
TIPUS DE LLIBRES 1 Una novella de misteri. 4 Una novella de cincia-ficci. per a recomanar-lo a un amic. 2 Una biografia. 5 Un llibre sobre vampirs. 3 Una novella histrica. 6 Un conte de fades.
2. Tria el llibre que ms thaja agradat dels que has llegit ltimament i dna dos arguments
103
Oh, un robot!
QU APRENDRS
1 Lectura Oh, un robot! 2 Comunicaci oral Entendre lordre dun treball Explicar com funciona un aparell 3 Gramtica Classes de verbs 4 Ortografia Ls de la h 5 Taller descriptura El camp semntic Escriure instruccions 6 Text per a treballar les competncies bsiques Oficina de patents
es que hi ha robots la cincia ha avanat enormement. Sn mquines, dacord. Metllics i freds, cert. Per et fan entusiasmar. Com ZZTX VI, el robot futbolista de la meua escola. Ens el va regalar lAgncia Estatal de la Intelligncia Obliqua Universal (AEIOU) amb la condici que el provrem. I ben cert que ho vam fer. El primer dia ja el vam traure al pati i caus sensaci. El vestit de lequip, blanc i negre, li feia ressaltar encara ms la cara, les cames i els braos, tot de color reflex de llum. Cada vegada que xutava era gol segur. Li donava tant defecte, al bal, que el feia volar com una moscarda i, al final, el colava dins de la porteria. Al cap de tres minuts, els xiquets i les xiquetes ja ens havem cansat dell i el tornrem a lAEIOU amb aquesta nota:
Benvolguts amics i amigues, Agram el vostre regal, per no ens serveix de res. Impossible jugar amb un futbolista que no falla mai. Resulta completament avorrit, per aix us el tornem. Grcies de tota manera. Atentament, La classe de 6
104
Les cientfiques que havien inventat el robot ZZTX VI se sorprengueren molt amb aquesta carta. I decidiren canviar-li els mecanismes perqu fallara ms de la meitat dels xuts. Van treballar-hi tota la nit, li feren malb alguns cables i, al mat, ens el tornaren a lescola. Novament vam organitzar un partit per provar-lo. I, al cap de cinc minuts, ja havem acabat. Aquesta vegada el despatxrem amb una carta que deia:
Benvolguts amics i amigues, Agram el vostre regal, s molt bonic i tot aix, per ens sembla un rotllo. Sabeu el que s jugar amb un futbolista que no fa mai ni una falta? Ni toca la pilota amb les mans, ni la llana fora, ni provoca un penal... Totes les faltes, les fem nosaltres! Ja nestem una miqueta farts; per aix, us el tornem. Atentament, La classe de 6
feren malb: estropellaren, deixaren malament. despatxrem: frem fora, acomiadrem. embolicrem: cobrrem una cosa amb tela, paper... reguinya: protesta.
Les cientfiques, quan van llegir la carta, es tornaren a estranyar. Per ens van fer cas: obriren el robot, pobre ZZTX VI!, i encara li marejaren ms els cables, circuits, xips i mecanismes. A vore si ara funcionava com calia. I ens el van enviar al collegi. Cal reconixer que eren molt amables i que tenien una gran pacincia. Aquesta vegada, el partit de prova va durar ms: 15 minuts. Desprs, lembolicrem i el tornrem, amb una nota que deia:
Benvolguts amics i amigues, Agram la vostra pacincia. El ZZTX VI va millorant prou. Per s terriblement avorrit. Si fa un gol, no s capa ni dalegrar-sen. Quan li fem una falta, continua exactament igual: no reguinya, no semprenya, no senfada. Per a nosaltres s com jugar amb una mquina. Per tant, us el tornem. Atentament, La classe de 6
LAUTOR
Vicent Pardo
Va nixer a Vinalesa en 1954. s professor i es dedica a la literatura infantil des de fa molts anys. T publicats un bon grapat de contes, alguns amb ttols tan originals com 111.111 idees per a escriure 111.111.111 contes en un any, on presenta situacions totalment fantstiques de la manera ms natural i divertida possible. Ha guanyat, entre altres, els premis Enric Valor, Tirant lo Blanch, Samaruc i Ciutat dAlzira.
Les cientfiques estudiaren el nou problema, el van solucionar i ara tenim ac, a lescola, un company ms. Va fenomenal quan hi ha poca gent i falten jugadors o quan ning es vol posar de porter. s obedient i alegre i ens agrada perqu no s dels millors. Diuen les cientfiques de lAEIOU que ens volen enviar un robot nou, especialista en matemtiques. Confien en el collegi per ajudar a perfeccionar-lo. Us imagineu la faena que tindrem si volem convertir-lo en un bon alumne!
VICENT PARDO. Una escola blanca que sobri i mai no es tanca. (Adaptaci)
105

i marca la paraula sinnima en cada cas.

Les accions 7. Observa i respon.
despatxar embolicar reguinyar
acomiadar empaquetar revisar
comprar envoltar protestar
A quin moment de la histria correspon aquesta imatge? Qu ha passat abans?
2. Ratlla la paraula que sobra i explica per qu

sobra. xip robot moscarda circuit mecanisme
Lestructura i el contingut 8. Respon a les preguntes i completa

lesquema de la lectura.
SITUACI INICIAL
El marc 3. Escriu on corresponga. On es fa cada acci?

Al laboratori
Per a qu envia lAEIOU el robot a lescola? Com funciona el robot? Per qu el tornen els xiquets? Com funciona el robot? Per qu el tornen els xiquets? Com funciona el robot? Per qu el tornen els xiquets? Qu passa amb el robot al final?
1a VEGADA 2a VEGADA 3a VEGADA RESULTAT FINAL
A lescola

Es prova el funcionament del robot. Es fan els ajustos necessaris al robot.
..................... .....................
4. Busca en la lectura i completa. Quant

de temps dura cada partit de prova?
PRIMER PARTIT SEGON PARTIT TERCER PARTIT
......................................... ......................................... .........................................
La teua aportaci 9. Inventa altres significats amb sentit per

a la sigla AEIOU.
EXEMPLE
Associaci Espacial dIndividus Obsessionats amb lUnivers.
Registre de lectura Els personatges 5. Classifica els personatges de la histria.

HUMANS PERSONATGES NO HUMANS

10.
........... ...........
TTOL: AUTOR/A: RESUM:
6. Explica qui sn i quin paper tenen en la

histria. ZZTX VI AEIOU
OPINI:
106
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Entenem lordre en la realitzaci dun treball. Per a dur a terme amb xit un treball determinat, s important saber no solament qu sha de fer i els elements que necessitem per a fer-ho, sin tamb lordre en qu sha de realitzar cada pas. Per tant, hem destar ben atents a les paraules i expressions que indiquen ordre o seqncia temporal.
Ac posa que, perqu funcione, noms cal prmer linterruptor. S, per de primer haurem de comprovar si t piles, no creus?
1.
Escolta laudici i marca els elements necessaris per a fer el pal de pluja. tisores macarrons cartolina claus menuts paper de colors un tornavs arrs 5 tubs de cart un regle cinta adhesiva cola un comps
2.
Torna a escoltar laudici i ordena els passos per a fer el pal de pluja.
Expressi oral
Expliquem el funcionament dun aparell. Quan volem explicar com funciona un aparell, hem de dir en primer lloc els elements de qu consta i per a qu serveix cada un i, desprs, contar de manera ordenada els passos que shan de seguir per a posar-lo en marxa. 1 2 3
3. Explica el funcionament duna batedora a partir dels dibuixos.

Fes-ho aix:
1. Observa els dibuixos i dedueix per a qu serveix cada un dels elements de qu consta la batedora. 2. Fixat en lordre en qu es realitza cada acci i memoritzal. 3. Explica als companys i companyes com funciona la batedora. No oblides descriure els elements de qu consta i la funci de cada un. Utilitza paraules dordre per a introduir cada un dels passos que shan de seguir per a posar-la en marxa (de primer, a continuaci, tot seguit, desprs...).
107
Gramtica Classes de verbs

Caldr que les cientfiques milloren el robot i li facen alguns canvis.
Verbs regulars i verbs irregulars

Segons com es conjuguen, els verbs poden ser regulars o irregulars. Els verbs regulars compleixen dues condicions: mantenen larrel invariable en tota la conjugaci i prenen les mateixes desinncies que el verb model (parlar, tmer, batre, sentir o patir). Els verbs que presenten variacions en larrel a causa de laplicaci de les regles ortogrfiques generals, tamb es consideren regulars. Per exemple, trencar, que canvia c per qu davant e, i (trenqueu), s regular. Els verbs irregulars presenten canvis en larrel, prenen desinncies diferents de les del verb model o ambdues coses alhora. Alguns verbs, com anar, dir, estar, fer, haver, saber, presenten moltes irregularitats. En general, per a saber si un verb s regular o irregular noms cal conjugar-ne el present, el pretrit perfet simple i el futur simple dindicatiu i comprovar si hi ha algun canvi en larrel o en les desinncies.
CLASSES DE VERBS Regulars Irregulars Defectius
Verbs defectius
Els verbs defectius sn verbs que no es conjuguen en totes les formes. Per exemple, els verbs que fan referncia a fenmens meteorolgics, com ploure, nevar, tronar, sols es conjuguen en tercera persona del singular. Tamb hi ha verbs, com caldre, que susen noms en tercera persona del singular i del plural; o com soler, que noms susa en present i en imperfet dindicatiu. Els verbs poden ser regulars o irregulars, i defectius. Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci. Els verbs irregulars presenten canvis en larrel, prenen desinncies diferents de les del verb que els serveix de model o ambdues coses alhora. Els verbs defectius tenen una conjugaci incompleta.
1. Ratlla les dues formes verbals irregulars de cada grup tenint en compte el verb
model.
MODEL PARLAR sonarien MODEL TMER MODEL BATRE MODEL SENTIR

vaig faig veig bulliu
preguntava espremreu rompem mplic
respectar crrec debatran ajuprem
estigues pertanyia ret briga
premes assec dorm
108
8
2. Completa el quadre amb la primera persona del singular dels temps dindicatiu proposats
i digues si els verbs sn regulars o irregulars.
NARRAR PRESENT PRETRIT PERFET SIMPLE FUTUR SIMPLE REBATRE DIVIDIR ESCRIURE ANAR ENTENDRE
3. Subratlla els verbs del text segent i classificals en regulars o irregulars. Plastilina intelligent?
Diuen que en un futur els cientfics seran capaos de fer, amb una espcie de plastilina intelligent, aparells que canvien de forma segons les necessitats de les persones que els utilitzen. Per exemple, podrem portar a la butxaca un tros daquest material i convertir-lo en un ordinador. Caram, quins avanos tecnolgics!
VERBS REGULARS VERBS IRREGULARS
4. Copia els verbs defectius que contenen els refranys segents.

Bon dia s el que plou i no pedrega. Si tenim oli i pa, ja pot nevar. A rabosa vella no cal ensenyar-li a robar gallines.
5. Escriu tres oracions que continguen algun verb defectiu.
AUTOAVALUACI
Tria la resposta i puntuat. Cada resposta correcta val 2,5 punts. 1. Els verbs que presenten canvis en larrel per aplicaci de les regles ortogrfiques sn a) regulars b) irregulars 2. Per a saber si un verb s irregular cal conjugar-ne el present, el pretrit perfet simple i a) el futur simple b) el pretrit imperfet 3. Sn exemples de verbs irregulars els verbs a) parlar, sentir, batre b) viure, anar, fer 4. Els verbs defectius sn aquells que no presenten a) totes les formes b) totes les formes de la conjugaci igual que el verb model
Soluci: 1a, 2a, 3b, 4a.
PUNTUACI 1 2 3 4 TOTAL ....... ....... ....... .......
.......
109
Ortografia Ls de la h
Enhorabona! Amb els vostres suggeriments hem aconseguit que ZZTX VI siga quasi hum! Per agrair-vos-ho, us enviem aquesta capsa dous de xocolate. Esperem que us agradaran. AEIOU
S'escriu h en els casos segents. En totes les formes del verb haver. Exemple: hem. En les paraules que comencen en hum- ms vocal. Exemple: hum. En altres paraules com hora, home, hivern, ahir, ham, hui, herba, histria, hort... i els seus derivats. Exemple: enhorabona. En valenci sescriuen sense h algunes paraules que en castell s que en porten. Exemple: ous.
1. Encercla en cada caixa.
Dos noms danimals. Dos instruments musicals. Dos noms de vehicles.
USMHMSTERTILLSPA HIARPAJHARMNICATO APCOETHEHELICPTER
2. Classifica les paraules encerclades en lactivitat anterior.

SESCRIUEN AMB H SESCRIUEN SENSE H
3. Transforma el text segent seguint lexemple. Una vesprada ben divertida

Ahir els meus amics i jo vam anar a jugar a landana de ca Xavier. Hi vam trobar de tot! Per el que ms ens va agradar va ser lestranya mquina voladora que Xavier ens va mostrar. Hi vam jugar tota la vesprada. Que divertit!
EXEMPLE
Hui els meus amics i jo hem anat a jugar...
4. Completa les paraules segents amb um- o hum-, segons corresponga.
.....bracle
.....itat
.....or
.....bilical
.....anitari
5. Escriu dues paraules derivades de cada una daquestes.
habitar
herba
histria
honor
harmonia
110
8
6. Resol els mots encreuats segents. Totes sn paraules amb h.
DEFINICIONS 1. 2. 3. 4. 5. Hort gran. El dia abans de hui. Persona que es dedica a fer humor. Estaci ms freda de lany. Lloc amb moltes habitacions on passes la nit quan vas de viatge. 6. Conjunt de tots els ssers humans. 1
2 3 4 5 6
7. Completa les oracions seguint el codi.

CODI

PARAULA AMB H
PARAULA SENSE H
Aquesta gallina pon dos cada dia. Mira el rellotge i dis-me quina s. Paula vol per berenar amb fartons.
Van portar el malalt a l amb l. El fmur s un de la cama. T l dels joguets plena de trastos.
8. Digues quines de les paraules sense h de lactivitat anterior sescriuen amb h

en castell.

Una exposici molt interessant

Hui, a la sala huitena del museu dhistria, han fet una exposici sobre els avanos de la humanitat en el transport. El meu amic Horaci i jo hi hem anat. Hi havia maquetes de vehicles de tot tipus: trens, helicpters, coets espacials, hidroavions, etc. Noms hi hem estat dues hores, per ens ho hem passat de cine!
absncia collocar encertat
asnia
ooar
colocar colloar

nertat

ausncia absensia
acertat ensertat
111
Taller descriptura
Vocabulari
caragol paper de vidre trepant desmuntable manys aficionat polir envernissar encolar
1. Conta qu fan els protagonistes de la lmina usant tantes paraules del quadre
com pugues.
2. Explica les diferncies entre aquests parells de paraules. Si et cal, consulta

el diccionari. caragol clau trepant tornavs cola verns
3. Forma verbs a partir de substantius seguint lexemple.

verns rosca
envernissar ...............
cola cadena
............... ...............
rotllo quadre
............... ...............
EL CAMP SEMNTIC. Les paraules caragol, paper de vidre i trepant sn tres substantius relacionats amb un mateix tema: el bricolatge. El conjunt de paraules de la mateixa classe (substantius, adjectius, verbs, etc.) que es relacionen amb un mateix tema formen un camp semntic.
4. Marca el camp semntic i explica per qu els altres no ho sn.

martell serrar fuster clau polir obrer tenalles marcar ferrer enrajolar clavar caragol tatxa escat enroscar arquitecte
foradar
pintar volant
llanterner
5. Forma camps semntics dalmenys cinc paraules sobre aquests temes.

MANUALITATS ESPORT MODA VIATGES
112
8
Composici de textos
Escrivim instruccions. Donem instruccions quan expliquem a alg com es fa alguna cosa: una recepta de cuina, un treball manual, el funcionament dun aparell... Quan escrivim instruccions hem de ser molt clars a lhora dexplicar quins materials es necessiten, qu sha de fer i lordre en qu sha de fer.
6. Escriu les instruccions per a fer el treball manual segent.

A B C
a) Observa les imatges i respon per a cada una.

Quines accions shan fet? IMATGE A IMATGE B IMATGE C Sha dibuixat la forma del ninot en una cartolina. Quins materials shan necessitat? Llapis i cartolina. En quin ordre shan fet les accions? 1. Dibuixar.
b) Tria la manera com donars les instruccions. En infinitiu (agafar, muntar, etc.). En imperatiu (agafeu, munteu, etc.).
REDACCI DEL TEXT
Amb el pronom es (sagafa, es munta, etc.). Amb verbs com caldre, etc. en 3a persona.
c) Escriu un ttol en qu expliques lobjectiu de les instruccions que escriurs. d) Redactan lesborrany organitzant la informaci en dos apartats principals.
MATERIALS QUE ES NECESSITEN
Enumera els materials que es necessiten. Vigila de no deixar-ten cap. Escriu un pargraf per explicar cada un dels passos que shan de seguir i numerals segons lordre en qu shan de fer.
MANERA DE FER EL TREBALL
e) Comprova que el text mant lestructura proposada (ttol, materials i manera de fer el treball), que no has oblidat cap material i que els passos estan explicats de manera clara i en lordre correcte. f) Passa el text en net. Si vols, pots acompanyar cada pas dun dibuix illustratiu.
113

Oficina de patents
Informaci general per a sol.licitants

Patentar s registrar un producte nou a fi dobtindren els drets exclusius per a fabricar-lo i comercialitzar-lo. Les normes per a patents dinvents sn les que estableix la Llei 11/1986, de 20 de mar, de patents dinvenci i models dutilitat. Us demanem que, abans de sollicitar la patent del vostre invent, tingueu en compte la informaci que sexposa tot seguit i que, en cas de dubte, accediu als serveis de consulta que aquesta oficina de patents posa a la vostra disposici en la pgina web www.oepm.es. Larticle 4 de la Llei de patents disposa el que segueix: Sn patentables les invencions noves que impliquen activitat inventiva i siguen susceptibles daplicaci industrial. Tanmateix cal tindre en compte les excepcions segents, recollides en els articles 4 i 5 de la mateixa llei. No es consideren invents els descobriments, ni les teories cientfiques, ni els mtodes matemtics. No es consideren invents les obres literries, ni cap altra obra artstica. No es consideren invents les regles dels jocs, ni els programes dordinador. No est perms patentar les varietats vegetals que ja existeixen, ni les que es puguen crear. No est perms patentar les races animals, ni les seues varietats. No est perms patentar el cos hum. Si desprs dhaver llegit aquesta informaci, considereu que la invenci que heu desenvolupat compleix els requisits exigits per la llei, solliciteu al taulell dinformaci un FORMULARI PER A REGISTRE DE PATENT o feu-ho a travs dInternet.
114
8
Anlisi i comprensi 1. Digues amb quina finalitat sha escrit el text
anterior.
5. Marca. Quines tres qualitats han de tindre

els objectes per a poder ser patentats segons larticle 4? Han Han Han Han Han de de de de de ser nous. poder-se utilitzar amb facilitat. poder-se aprofitar en la indstria. basar-se en algun model anterior. ser fruit duna activitat de creaci.
2. Respon.
Quina llei regula les normes per a patentar invents? Escriu-ne el nom sencer. En quina data i en quin any es va publicar la llei? De quins articles de la llei es parla en el fullet dinformaci? Quin tipus dinformaci aporten?
6. Explica per quines excepcions recollides

en els articles 4 i 5 de la Llei de patents no es podrien patentar aquests productes. Una nova raa de gos Un nou programa informtic
3. Explica amb paraules teues qu significa

patentar un invent.
4. Copia lopci correcta. Qu implica tindre els

drets exclusius per a fabricar i comercialitzar un producte?
Que si alg el vol fabricar o comercialitzar ha de demanar perms a la persona que en t els drets exclusius. Que qualsevol persona pot fabricar-lo i comercialitzar-lo lliurement.
Una escultura
Una frmula matemtica
COMPETNCIA APRENDRE A APRENDRE

1. Traspassa la informaci bsica de la Llei de patents a lesquema segent copiant cada
pregunta on corresponga.
PREGUNTES
T alguna utilitat?
Compleix les condicions que marca la llei?
Estava ja inventada?
He inventat una cosa.

S S 1a pregunta ..................... NO 2a pregunta ..................... NO
LA PUC PATENTAR. No la puc patentar.
No la puc patentar.
S
3a pregunta ..................... NO
No la puc patentar.
2. Imagina dos exemples dinvents i respon a les preguntes de lesquema anterior per esbrinar
si es podrien patentar o no.
EXEMPLE
Una raa de porcs sense pl. / Una mquina per a viatjar en el temps.
115
Activitats
1.
La h sescriu en totes les formes del verb ; en les paraules que comencen en ms vocal; en altres paraules com , etc. i els seus El camp semntic est format pel conjunt de paraules que es relacionen amb
2.

ELS VERBS poden ser regulars ..... .....
mantenen l invariable
presenten les mateixes
presenten canvis en
prenen desinncies
tenen una incompleta
3. Conjuga la primera persona del singular

de cada temps dindicatiu i classifica els verbs en regulars o irregulars.
PRESENT
6. Explica per qu sescriuen amb h les paraules

segents.
PRET. PERFET SIMPLE
FUTUR SIMPLE
hum
humit
humor
7. Digues quin dels grups segents forma un

camp semntic i explica per qu. martell tallar clavar apegar claus esbossar tenalles pintar
pescar ........... prendre ........... dormir ........... eixir ........... estar ...........
REGULARS
........... ........... ........... ........... ...........
........... ........... ........... ........... ...........
IRREGULARS
8. Escriu el nom del camp semntic a qu

pertanyen els substantius representats.
4. Escriu una oraci amb cada un dels verbs

defectius segents.
9. Completa.
A lhora de donar instruccions per a fer un treball manual hem dindicar de primer els ................. que necessitarem i desprs explicar els ............ que shan de fer en l........... que corresponga.
ploure
nevar
caldre
5. Completa amb h quan calga.

ivern orfe istric
os erbolari orxata
aver air orari
116
8
RECORDA I REPASSA
10. Classifica aquestes formes verbals segons
que pertanyen a temps pretrits, presents o futurs.

13. Explica per qu porten ll aquestes paraules.

aquarella collecci milligram
cabrs dius creixia

TEMPS PRETRITS
tallen begueren acceptaran

TEMPS PRESENTS
gaudiu vam passar coneixerem

TEMPS FUTURS
14. Tria la paraula parnima que corresponga.

Laigua baixava pel (canal / canel). Ja ha (expirat / espirat) el termini per a inscriure-shi. Va fer dos punts de (rebrot / rebot). Ha coms un (delit / delicte) i lhan empresonat.
11. Posa un exemple de cada tipus de temps.

TEMPS SIMPLE TEMPS COMPOST TEMPS PERIFRSTIC
....................... ....................... .......................
15. Marca la part a qu correspon aquest

fragment de narraci.
En un pas lluny vivia fa molts anys un aprenent de fuster que volia fer un moble meravells.
12. Explica si s certa o no aquesta afirmaci.

Tots els temps simples sn imperfets.
Plantejament
Nus
Desenlla
ETS CAPA DE
Corregir errors en unes instruccions
1. Llig la recepta segent i digues quines coses hi ha malament.
GELAT DE VAINILLA
INGREDIENTS
3. Bateu lou. 4. Remeneu la mescla a foc lent fins que es faa espessa. 5. Poseu la crema ja batuda de nou al congelador fins que es congele. 6. Bateu la nata i, abans que la mescla amb lessncia de vainilla es refrede del tot, afegiu-la-hi. 7. Una vegada espessa, afegiu-hi lessncia de vainilla, remeneu-la b i aparteu-la del foc. 8. Introduu el recipient al congelador durant mitja hora i, desprs, bateu b la crema resultant.
120 millilitres de llet 50 grams de sal 1/4 de culleradeta dessncia davellana 120 millilitres de suc
PREPARACI
1. Calfeu en un cass la llet i el sucre i aboqueu-los sobre lou batut. 2. Remeneu b i aboqueu la llet, el sucre i lou batut de nou al cass.
2. Copia la recepta anterior corregida.
117
El pirata Valeri
QU APRENDRS
1 Lectura El pirata Valeri 2 Comunicaci oral Obtindre informaci indirectament Fer de guies 3 Gramtica Ladverbi 4 Ortografia Ls de j/g i tj/tg 5 Taller descriptura Paraules individuals i paraules collectives Explicar una ruta 6 Literatura Tipus de narradors
l pirata Valeri va salpar del port ms content que un pandero per Nadal. No debades havia aconseguit el plnol del tresor del vell pirata Tule. Amb el tresor, em comprar un vaixell tan gran que no cabr en la mar. Tota la seua famlia havia descobert tresors. Per exemple, lavi havia trobat el tresor de Malespuces. I el pare havia localitzat el bagul daurat del pirata Casesnoves. Veges! Si jo no trobara cap tresor, es trencaria la tradici. s clar que, segons que havien contat lavi i el pare, una vegada que van trobar els tresors, tingueren molt mala fortuna. Tots dos ensopegaren amb unes tempestes molt fortes i els tresors anaren a caure al fons de la mar. Quina llstima! Per aix eren temps passats. Lavi i el pare havien tingut molt mala sort. Per, per qu nhavia de tindre ell tamb? No, no. Quan ell trobara el seu tresor, seria lenveja de tots els pirates. Sobretot, de Bartomeu Barbagrisa. Perqu ausades que li havia calfat la trona dient-li que all dels tresors era una mentida com un oce.
118
No sigues bajoca, Valeri li havia dit ms dun mili de vegades. Els tresors no existeixen. No ni poc! Veges si no qu posava en les instruccions que acompanyaven el plnol de lilla del Menescal: 1. 2. 3. 4. Arribar a lilla. Baixar a la platja i caminar mil passes cap endins. En arribar a les palmeres, fer un clot en terra. Agafar el tresor i tornar a casa.
ensopegaren: trobaren per casualitat, entropessaren. ausades: en veritat. trona: cap. pollera: gbia menuda. arran de: molt prop, al mateix nivell.
El pirata Valeri va arribar a lilla del Menescal una setmana desprs dhaver salpat. Baix a la platja, va caminar mil passes i no va trobar ni una palmera, ni mitja ni cap. Dec haver caminat en una direcci equivocada va pensar. Aix s que torn a la platja i comen a comptar les passes en una altra direcci. Per, en arribar a les mil, tan sols va trobar una mata despgol i una alzineta que cabia davall duna pollera. Caram! Em dec haver tornat a equivocar A comptar una altra vegada! A poqueta nit, Valeri havia recorregut tota lilla de dalt a baix i de dreta a esquerra. I ni tan sols havia trobat el pinyol dun dtil! Ms trist que una col al ple de lhivern, el pirata va pujar al vaixell i va comenar el cam de tornada. Faltava mitja jornada per a arribar al port quan es va creuar amb Bartomeu Barbagrisa. Ei, Valeri! Don vns? De trobar un tresor va respondre Valeri quasi sense mirar. Un tresor? On lhas trobat? A lilla del Menescal. El portes dalt del vaixell? Aleshores, al pirata, li va entrar una vergonya que no li cabia dins de la pell. Va amagar els ulls davall de les celles i va contestar amb un filet de veu: El portava. Per una tempesta molt forta se lha endut al fons de la mar. Abans darribar a port, Valeri va notar que li queien tres llagrimetes galtes avall. El seu fill Valerianet jugava a la porta de casa. Valerianet, vull dir-te una cosa molt important Quina, pare? Doncs que els tresors no existeixen. El xiquet va posar els ulls arran de terra. Tot i aix, una estona desprs, mentre el pare i la mare sopaven en silenci, Valerianet comptava les estrelles i, alhora, somiava sense parar amb els vells tresors dels pirates retirats. De major, aniria a buscar-ne un dels ms importants, un dels ms valuosos Al cap i a la fi, el xiquet ho portava ben endins de la sang.
ENRIC LLUCH. Somnis de mar. (Adaptaci)
LAUTOR
Enric Lluch
Va nixer a Algemes lany 1949. s un dels autors amb ms renom en literatura infantil i tamb un dels autors que ms premis ha rebut: premi Samaruc, premi Joan Amades, premi Barcanova, premi Enric Valor... T publicats ms de 60 llibres, que shan tradut a totes les llenges dEspanya i shan transcrit al sistema Braille. Participa sovint en tertlies amb alumnes de diverses escoles, en les quals comenten i intercanvien opinions sobre els seus llibres.
119

Vocabulari 1. Busca en el text i completa les comparacions
segents. COMPARACIONS
Lestructura i el contingut 6. Completa lesquema segent sobre la lectura.

OBJECTIU DEL PIRATA VALERI ..............................................
El pirata Valeri va salpar del port ms content que ............................................. Barbagrisa deia que all dels tresors era una mentida com ..................................... El pirata Valeri va tornar de lilla del Menescal ms trist que ............................
A FAVOR .............................
EN CONTRA .............................
El marc 2. Respon.

RESULTAT FINAL .............................
On es troba el tresor del pirata Tule? Quant va durar el viatge fins a lilla? Quant de temps va estar buscant el tresor?
7. Copia la verdadera. Qu passa al final?
3. Repassa en la lectura i marca. Quin s

el plnol del tresor?
Al final, el pirata Valeri decideix buscar nous tresors. Al final, el pirata Valeri deixa de creure que els tresors existeixen.
8. Resumeix la lectura en tres oracions. La teua opini 9. Opina.
Els personatges 4. Relaciona cada membre de la famlia del

pirata Valeri amb el seu tresor. 1 Valeri TRESORS El tresor del pirata Malespuces. El tresor del pirata Casesnoves. El tresor del pirata Tule. 2 El pare 3 Lavi
Creus que el pare i lavi del pirata Valeri van trobar algun tresor? Per qu? Creus que el pirata Valeri fa ben fet de dir al fill que els tresors no existeixen? Per qu?

5. Digues qu conta el pirata Valeri a cada un

daquests personatges en tornar de lilla del Menescal i explica per qu.

A BARTOMEU BARBAGRISA .................... A VALERIANET .......................................
120
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Obtenim informaci indirectament. Si aprenem a escoltar i parem atenci als detalls, podrem obtindre ms informaci de la que ens dna de manera directa la persona que parla. Per a aconseguir-ho, cal fixar-se en els aspectes que ens poden donar pistes sobre la informaci que volem obtindre.
Deu ser ac perqu el plnol deia que el tresor estava soterrat davall una palmera i ac hi ha palmeres!
1.
Escolta la conversa segent tantes vegades com calga parant atenci als detalls que et permeten respondre a la informaci que set demana.
NOMBRE DAMICS AMB QU VA FER EL VIATGE DURADA TOTAL DEL VIATGE POCA DE LANY EN QU VA FER EL VIATGE LLOC ON ES TROBA EL PAS MITJANS DE TRANSPORT QUE VA UTILITZAR

Amb cap. Set dies. A la primavera. A Amrica. Avi. Bicicleta.
Amb tres. Deu dies. A lestiu. A frica. Cotxe. Tren.
Amb quatre. Quinze dies. A lhivern. A Europa. Autobs. Vaixell.
2. Explica en cada cas quins detalls than donat la pista per a poder respondre a cada
una de les preguntes anteriors.
Expressi oral
Fem de guies. Un guia s una persona que ens acompanya al llarg de la visita a una ciutat, a un museu, etc., i ens explica les coses ms interessants i curioses que shi troben. Per a ser un bon guia, cal saber seleccionar els llocs i la informaci ms interessant i contar-la breument i de manera amena.
3. Fes de guia per als companys i companyes de classe.

Fes-ho aix:
1. Tria el lloc on fars la visita turstica i informat en una enciclopdia o en Internet dels llocs que shi poden visitar i per qu paga la pena visitar-los. 2. Selecciona els llocs ms bonics i les explicacions que creus que poden resultar ms interessants als companys i prepara la visita. 3. Dna la benvinguda als companys i companyes i explicals quina ruta fareu, qu voreu i per qu ho voreu. Procura ser breu i despertar-los linters per la visita.
121
Gramtica Ladverbi
El tresor no pot estar molt lluny. Prompte el trobar.
Els adverbis
Els adverbis sn paraules que poden expressar circumstncies de lloc, de temps, de manera o de quantitat. Per exemple: Viu ac. Arribar tard. Tamb sn adverbis les paraules que expressen afirmaci, negaci o dubte. Per exemple: S que vull. No crides. Potser vindr. Els adverbis sn paraules invariables, s a dir, no varien ni en gnere ni en nombre ni en persona.
Classes dadverbis
Segons la circumstncia que expressen, els adverbis poden ser de diferents classes. De lloc: ac, all, davant, darrere, dins, fora, lluny, prop, amunt De temps: abans, ara, ahir, dem, prompte, tard, aleshores De manera: debades, aix, b, millor, pitjor, com..., i la majoria dels adverbis acabats en -ment (dolament, fcilment...). De quantitat: poc, bastant, molt, massa, gens, menys, ms, prou... Dafirmaci: s, tamb. De negaci: no, tampoc. De dubte: potser, possiblement, probablement.
CLASSES DADVERBIS De lloc De temps De manera De quantitat Dafirmaci De negaci De dubte
Funcions dels adverbis

Els adverbis funcionen com a complement dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi. Per exemple: Joan va nixer ac. Roser s molt simptica . s massa tard. Verb Adverbi Adjectiu Els adverbis sn paraules invariables que expressen circumstncies de lloc, temps, manera o quantitat, o b afirmaci, negaci o dubte. Els adverbis poden funcionar com a complement dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi.
1. Contesta en cada cas amb un adverbi i digues de quin tipus s.

Com condueix aquest jove? Quan telefonars a loncle? On es troba el cine?
..... ..... .....
Quant darrs vols? Creus que plour? Saps de qui s la foto?
..... ..... .....
2. Busca un adverbi de negaci, un de quantitat i un de manera en el primer pargraf

de la lectura El pirata Valeri.
122
9
3. Substitueix les paraules destacades en cada oraci per un adverbi.

Andreu ha treballat poques hores. Nela pintava amb lentitud. Ha menjat quatre entrepans i mig pollastre.
En aquest moment ixen els ciclistes. Arrib al consultori abans dhora. A pocs metres hi ha un quiosc verd.
EXEMPLE
Andreu ha treballat poques hores. Andreu ha treballat poc. actualment potser mai rpidament massa no lluny ms ac
4. Completa en cada cas amb un adverbi del quadre de la classe indicada. Un mapa molt acurat
En el segle XIV el rei dArag va encarregar a Abraham Cresques dibuixar el mapamundi (QUANTITAT) exacte que shaguera fet (TEMPS). Cresques comen a treballar (MANERA). En 1375 va finalitzar (DUBTE) el millor mapa de lpoca. (TEMPS) aquest mapa es conserva (NEGACI) (QUANTITAT) .. (LLOC) d (LLOC), a Pars.
5.
ESTUDI EFICA. Observa lexemple i completa la norma.

EXEMPLE
Adjectiu
clar clara clara + ment clarament
Adverbi
Els adverbis acabats en es construeixen afegint la terminaci .. als adjectius en gnere Per exemple: clar clara clara + ment clarament AD
6. Segueix lexemple i localitza la paraula que complementa cada adverbi destacat.

Abans la llum del menjador era massa fluixa. Ella es trobava bastant b i molt tranquilla. Per qu no ho has dit abans?
Agns t la botiga ms avall. Ara comprar un llibre ac. Gregori treballa ben lluny de casa.
EXEMPLE
Abans la llum del menjador era massa fluixa.

Verb Adjectiu
AUTOAVALUACI
Marca S o NO i puntuat. Cada resposta correcta val 2 punts. S 1. Els adverbis sn paraules invariables. 2. Aleshores s un adverbi de temps. 3. Els adverbis poden funcionar com a determinants. 4. Tamb s un adverbi dafirmaci. 5. En loraci Anir all, ladverbi s complement dun adjectiu.
Soluci: 1 S, 2 S, 3 No, 4 S, 5 No.
N0
PUNTUACI 1 2 3 4 5 TOTAL ....... ....... ....... ....... .......
.......
123
Ortografia Ls de j/g i tj/tg

Seguir les petjades del genial pirata Tule i mamprendr el viatge just en la mateixa direcci que ell.
En valenci, el so de la j de Jaume es pot representar amb les grafies j, g, tj i tg. Les grafies j i g poden aparixer a principi de paraula, entre vocals i desprs de consonant. Sescriu j davant a, o, u. Exemple: just. Sescriu g davant e, i. Exemple: genial. Les grafies tj i tg noms poden aparixer entre vocals. Sescriu tj davant a, o, u. Exemple: petjades. Sescriu tg davant e, i. Exemple: viatge.
1. Ratlla en cada grup les paraules que no contenen el so de la j de Jaume.

guant conjunt mag corretja setge estoig enginyer desig bajoca dileg agilitat menjador gerra engany coratge judo calitja gimns
2. Marca i escriu el nom de lobjecte a qu fan referncia les pistes.

PISTES
PISTES
T el so de la j de Jaume a principi de paraula. Sescriu amb g.
T el so de la j de Jaume desprs de consonant. Sescriu amb j en singular i amb g en plural.
3. Escriu el nom corresponent a cada definici. Totes porten tj o tg.

El mires per saber quina hora s. s un lloc amb molta arena a la vora de la mar. s el menjar preferit dels ratolins. s el contrari de millor.
............................. ............................. ............................. .............................

4. Digues quines de les paraules segents no podries completar amb tj o tg

i explica per qu.

carruae polia
conelat alloament
ardiner fee
correa sue
124
9
5.
ESTUDI EFICA. Completa el quadre segent amb les grafies (j, g, tj o tg) que
corresponga i escriu un exemple per a cada cas.

A PRINCIPI DE PARAULA DAVANT A, O, U DAVANT E, I ENTRE VOCALS DESPRS DE CONSONANT
6. Copia substituint cada smbol per la grafia que corresponga.
OFERTA!
j/g
tj / tg
Des del 27 de uny fins al 3 de uliol, lancia de viaes PEADES ofereix quatre destinacions en rim dalloament i desdeuni a un preu immillorable.
4 dies a Brues (Blica) per 350 . 7 dies a Tquio, capital del ap, per 839 . 10 dies a les paradisaques plaes de Cuba per 999 . 15 dies de ira per les reions polars per 1.988 .
NO HO DUBTES! ELE
EIX EL TEU DEST I PREPARA LEQUIPAE!

Un homenatge merescut
Diumenge passat lajuntament del meu poble va homenatjar el jove cineasta Jaume Taronger, guanyador del primer premi en el Festival de Cine de Catarroja. El curtmetratge vencedor, titulat Viatjant pel mn, conta les aventures dngela Justa, la navegant que a mitjan gener passat va iniciar una volta al mn en solitari. s genial!
intelligncia arrossegar savi
inteinia
aoear
a i

inteligncia intellignsia
arosseguar arrosegar
sabi xavi
125
Taller descriptura
Vocabulari
arxiplag penya-segat badia rocalls costaner geogrfic orientar localitzar consultar
1. Escriu un dileg entre els personatges de la lmina utilitzant tantes paraules

2. Digues quins dels elements segents serveixen per a orientar-se.

brixola penell plnol
3. Substitueix els sintagmes destacats per adjectius seguint lexemple.

Un poble de costa. Un llogaret a la vora de la mar.
........... ...........
Un edifici dun cant. Un pas de frontera.
........... ...........
EXEMPLE
Un poble de costa. Un poble costaner.
PARAULES INDIVIDUALS I PARAULES COLLECTIVES. Hi ha paraules que, en singular, anomenen un conjunt delements iguals. Per exemple, arxiplag anomena un conjunt dilles. Les paraules que en singular anomenen un conjunt dssers o elements sanomenen collectives i les que anomenen una sola cosa sanomenen individuals.
4. Relaciona cada paraula individual amb la paraula collectiva corresponent.

PARAULES INDIVIDUALS PARAULES COLLECTIVES
1 ocell 3 soldat 5 ovella
2 arbre 4 abella 6 peix
ramat eixam banc
bandada bosc exrcit
5. Defineix cada una daquestes paraules collectives i escriu-hi una oraci.
flota
vaixella
plomatge
cor
serralada
126
9
Composici de textos
Expliquem una ruta. A lhora de fer una excursi, s important tindre prevista la ruta que seguirem per tal de no perdrens. Per a explicar una ruta s important calcular les distncies que recorrerem, saber situar els llocs pels quals passarem i determinar les direccions que agafarem en cada moment.
6. Tria una ruta del mapa i explica-la per escrit.

Ermita de Sant Pon Tossal Clar 1 km
4 km Refugi Riu Aiguot 3 km 5 km Castell dels Antics
3 km
Mirador
Embarcador 1 km 4 km 1 km Bosc Verd 2 km 1 km 2 km Llac Blau 5 km Cova de ls
2 km
1 km
Poblevell
a) Traa la ruta que vulgues fer especificant el punt deixida i el punt darribada. b) Localitza els possibles punts de referncia per a la teua explicaci (ponts, riu, edificis, etc.) i on estan situats (a m dreta, enfront, etc.). c) Anota les distncies dun punt de referncia a un altre i calcula la distncia total del recorregut. d) Tria la persona verbal en qu escriurs la ruta (2a o 3a del singular, 1a o 2a del plural...).
REDACCI DEL TEXT
e) Redacta lesborrany del teu text seguint les indicacions segents. 1. Escriu un primer pargraf en qu indiques el punt deixida de la ruta, el punt darribada i la distncia total del recorregut. 2. Explica el traat de la ruta utilitzant totes les referncies que pugues (distncies i punts de referncia) de manera ordenada. No oblides emprar paraules i expressions que indiquen situaci: davant, darrere, al costat, enfront, a la dreta, a lesquerra...
f) Comprova amb el mapa que has donat correctament totes les indicacions. g) Revisa lortografia i assegurat que has utilitzat sempre la mateixa persona verbal en lexplicaci. Desprs, passa el text en net.
127
Literatura Tipus de narradors

Un retard imperdonable
I res, que tot just aquell mat, la sirena dentrar a classe no acabava de sonar, a pesar que al meu rellotge ja eren les 09.01 h. De primer vaig pensar que potser al meu rellotge li havia agafat un atac de gana i es menjava el temps a cullerades ms grans que els altres; que en lloc de fer tic-tac, tic-tac, potser feia tiquitic-tacatac, tiquitic-tacatac i que, com que era digital, doncs jo no me nadonava per ms orella que parara. Per no. De seguida vaig descartar aquella hiptesi destrellatada. El meu rellotge anava b. Anava exactament igual de b que el del campanar. No era qesti de rellotges, sin de qui els portava. I, sobretot, de qui els portava i no els mirava. En poques paraules: de lAmadeu.
ESTRELLA RAMON. Segrestats dincgnit
descartar: rebutjar, excloure.
Segons on se situen per contar la histria, hi ha dos tipus de narradors. El narrador que conta la histria des de dins, s a dir, el que s alhora un personatge. El narrador que conta la histria des de fora, s a dir, com si fra un espectador dall que conta.
1. Llig el text Un retard imperdonable, tria i completa.
dins / fora
personatge / espectador
primera / segona / tercera
El narrador del text Un retard imperdonable conta la histria des de ..............., s per tant un .............................. de la histria. Per a contar la histria utilitza la ....................... persona gramatical.
2. Torna a llegir el conte Lherncia de la pgina 72 i respon a les preguntes

segents sobre el narrador.

Des don conta la histria: des de dins o des de fora? s un personatge o un espectador? Quina persona gramatical utilitza: la primera, la segona o la tercera?
128
9
3. Llig aquests fragments i classificals segons el tipus de narrador.
A Ho tenem decidit: passarem
la nit a la casa abandonada! Jo, la veritat s que tenia una miqueta de por... Per, ho faria! I tant...!
B Aquell dia tots anaren a

acomiadar-lo a lestaci. Enric marxava lluny, a Amrica, i ning sabia si tornaria algun dia.
El cavaller entr victoris a la ciutat. El poble laclamava. Els havia alliberat del temut drac!
Els pares sempre han dit que tinc un carcter una miqueta especial. I potser tenen ra, per a mi magrada ser aix.
NARRADOR PERSONATGE
NARRADOR ESPECTADOR
4. Canvia el tipus de narrador de cada un dels fragments anteriors i explica quins

canvis has hagut de fer en cada cas.
5. Escriu el ttol duna lectura inicial dunitat daquest llibre que servisca dexemple
per a cada tipus de narrador.
NARRADOR PERSONATGE
...........
NARRADOR ESPECTADOR
...........
TALLER LITERARI
Narrar des de dins i des de fora
1. Conta el que passa en aquestes vinyetes de les dues maneres proposades.

A COM SI FORES EL XIQUET QUE XUTA B COM SI FORES LA PERIODISTA
2. Comenta amb els companys i les companyes. Quina de les narracions anteriors tha costat
ms de fer? Per qu?
129
Activitats
1.

Els adverbis sn paraules que expressen Tamb expressen En valenci, el so de la j de Jaume es pot representar amb Les grafies j i g poden aparixer Les grafies tj i tg noms poden aparixer Sescriu j i tj davant Sescriu g i tg davant Les paraules collectives sn les que en singular anomenen ; mentre que les paraules individuals anomenen quan van en singular. Hi ha dos tipus de narradors, segons on se situen per El narrador personatge s El narrador espectador conta la histria
2.

ELS ADVERBIS poden ser de lloc ............. ............. ............. ............. negaci ............. ............. poden fer la funci de complement dun adjectiu .............
3. Tria ladverbi que corresponga i digues de quina

classe s.
5. Completa amb la grafia corresponent

de cada parell. j g tj tg
Vost est ac
(Ahir / Dem) passejava amb el meu cosinet
i ens vam aturar davant un plnol de la ciutat on hi havia el rtol Vost est (fora / ac). (Aleshores / tard), el xiquet em va dir: I com saben que estem (amunt / ac) i (no / s) (menys / ms) enll?.
EXEMPLE
....aqueta ....il ba....oca Ro....er desde....uni
corre....a gara....e fe....e pi....or paisa....stic
ahir: adverbi de temps.
4. Indica a quina paraula complementa cada

adverbi destacat en aquestes oracions.

6. Relaciona cada paraula individual amb

la collectiva corresponent.
PARAULES INDIVIDUALS
El tap va eixir fcilment. Neus llig molt b. Albert estava bastant content. Nosaltres entrenarem dem. Potser vindran els seus amics. El tap va eixir fcilment.
Verb
PARAULES COLLECTIVES
EXEMPLE
1 2 3 4 5
jugador peix ploma vaixell os
banc esquelet flota plomatge equip
130
9
RECORDA I REPASSA
7. Completa cada oraci amb el verb adequat.
despatxar

10. Escriu dues paraules en cada cas.

reguinyar
embolicar
Andreu va ........... quan li van fer el gol. Van .......... el regal amb paper de colors. A Marta, la van ........... de la faena.
Que sescriguen amb h inicial. ............ Que sescriguen amb h en castell i sense h en valenci. ............ Que siguen derivades de paraules que sescriuen amb h. ............
8. Explica per qu sn irregulars aquests verbs.

anar eixir caure
11. Identifica el camp semntic a qu

pertanyen aquestes paraules. .................. corda tenda piolet sac de dormir
9. Subratlla els verbs defectius daquestes

oracions.

Em sembla que trona. Crec que cal netejar la sala. Sempre que passejava plovia.
12. Explica per qu aquestes paraules no

formen un camp semntic. viol
tocar
harmonis
flauta
ETS CAPA DE
Les normes daccentuaci. Ls de la b i la v.
Fes-ho aix:
Escriure un dictat
La diresi. Les majscules. Ls de x i ix. Ls de j/g i tj/tg.
1. Tria una de les normes ortogrfiques segents i escriu un dictat que les repasse.

1. Busca almenys sis paraules que et puguen servir per a repassar cada un dels casos de la norma ortogrfica que has triat.
EXEMPLE
Les normes daccentuaci: cami, Rubn, cotxs, ltim, vreu, rpidament. Un camioner que es diu Rubn sha comprat un cotxe dltim model.
2. Pensa una histria breu en qu pugues utilitzar totes les paraules que has escrit.
EXEMPLE
3. Escriu el teu dictat procurant que quede un text amb sentit. Si alguna paraula no et resulta fcil dintroduir en la histria que has pensat, canvia-la. No oblides posar-li un ttol.
EXEMPLE
Un cotxe impressionant Rubn ha venut el seu cami i sha comprat un cotxs dltim model. Si el vreu com de rpidament circula per lautopista. Sembla un coet!
4. Dicta el teu text als companys.
131
10
Vacances a Noruega
QU APRENDRS
1 Lectura Vacances a Noruega 2 Comunicaci oral Identificar diferents versions duns fets Crear una histria collectivament 3 Gramtica Els enllaos 4 Ortografia Ls de x, tx i ig 5 Taller descriptura El sentit literal i el sentit figurat Fer una reclamaci 6 Text per a treballar les competncies bsiques Un lloc de llegenda
stela no podia suportar la calor. Quan arribava lestiu suava per tots els porus de la pell, no podia respirar i sofegava. Aix que acabaven les classes, la mare i ella se nanaven a Sant Joan de Penyagolosa, on passaven tot lestiu, i el pare, que noms tenia un mes de vacances, hi pujava els caps de setmana i tot lagost. All dalt quasi mai arribava la calor. Potser algun dia el termmetre marcava uns 26 o 27 graus, per daix als 34, 35 o ms que patien a la costa hi havia una gran diferncia. A lermita de Sant Joan els guardaven lhabitaci dun any per laltre, ja que eren uns dels millors clients. Era una habitaci molt senzilla, per Estela se sentia all com en un parads, sobretot per la fresqueta. Al mat sempre feien alguna excursi. A la vesprada, jugaven a cartes, a parxs o a dmino. Ms tard, quan ja no calfava tant el sol, eixien a botar la corda, jugar a pilota o a altres jocs semblants. Per la millor hora de tot el dia era desprs de sopar: es reunien al porxe de lermita i contaven histries de por o acudits divertidssims. A vegades, les nits fosques les ocupaven jugant a amagar-se. Les nits
132
ms clares, en canvi, les aprofitaven per a observar les estrelles, que all es mostraven ms a prop i ms ntides que en cap altre lloc. Sempre estaven distrets, mai no savorrien. Lestiu passat, per, les coses van ser molt diferents. Els seus padrins, que cada any passaven les vacances en algun pas lluny, com que coneixien langoixa que la calor provocava a la fillola, la van convidar a visitar Noruega per contemplar en directe el sol de mitjanit, aquells dies boreals que tenen 24 hores de llum sense que en cap moment es faa de nit. Quan li ho van dir, lnica cosa que se li va acudir preguntar a Estela va ser: A Noruega fa ms calor que a Sant Joan? Perqu si en fa ms, jo no hi vaig. No dona, no li va contestar la padrina, a lestiu hi has danar ben abrigada. All est molt a prop del pol nord i fa un fred que pela! Quan van baixar de lavi en arribar a Oslo, la capital daquell pas, era el 28 de juny i devia fer uns 10 o 12 graus. Estela es va posar el plumfer per damunt de la samarreta de mnega curta que portava i va exclamar encantada de la vida: Quin fred ms bo! A s glria! S que fa fred, i quan arribarem al cercle polar rtic encara en far ms li va dir el padr. No patiu, que a mi no em sentireu queixar-me del fred va assegurar Estela. Desprs de deixar les maletes a lhotel i dinar, sen van anar els tres a fer una excursi a un llac gelat que hi havia a uns quants quilmetres del poble on es trobaven. Quan van arribar al llac, Estela va vore xiquets patinant sobre el gel. Ostres, que guai! va dir mentre corria cap al centre del llac. Vs a espai, Estela, que s perills la van avisar els padrins. Per ja era tard. En pocs segons, Estela es va esvarar, va caure i el gel es va esguellar. Estela es va afonar en laigua gelada en un tancar i obrir dulls! Auxili! Que mofegue! cridava espantada la xiqueta. Per sort, un dels excursionistes que hi havia al llac portava unes cordes al cotxe i va aconseguir traure-la dall en pocs minuts. Els padrins van tornar a tota velocitat cap al poble i van portar Estela a cal metge. El metge els va dir que estigueren tranquils, que grcies a la rapidesa en ser auxiliada, no hi havia hagut congelaci de cap membre i que nicament podien patir per si agafava un fort constipat. I aix va ser. Estela, constipada com una mona, va fer unes vacances distintes: ben tapada dins del llit de lhotel, amb una bossa daigua calenta als peus i bevent lleteta, sopes i caldos calents per recuperar-se abans de tornar a casa. Qui li havia de dir que passaria un estiu fent tantes barbaritats!
VICENT PALATS. Olaia es desmaia i altres contes. (Adaptaci)
ntides: netes, clares. boreals: de les regions rtiques, del pol nord. esguellar: trencar. membre: cada un dels braos o cames duna persona.
LAUTOR
Vicent Palats
Vicent Palats va nixer a Castell en 1960 i es dedica a lensenyament des de fa ms de 25 anys. Actualment treballa a lIES de La Plana de Castell en un programa que intenta recuperar alumnes amb perspectives de fracs escolar elevades. Ha publicat el recull de relats curts Olaia es desmaia i altres contes i Curteatre, huit obres breus de teatre per a xiquets a partir de 12 anys. Tamb ha escrit articles dopini per a la revista Sa i per al diari Levante.
133

i explica lerror que cont cada oraci.

7. Copia loraci on comena i loraci on

acaba cada part de la lectura.
La imatge era molt ntida: no es veia b. Des del pol sud es pot contemplar laurora boreal. Laigua del riu es va esguellar. Es va trencar un membre de la cara.
La primera part comena en Estela no podia suportar la calor i acaba en ................... La segona part comena en .................. i acaba en ...................
8. Respon a les preguntes i completa lesquema

sobre les ltimes vacances dEstela.
PLANTEJAMENT NUS DESENLLA Qu proposen fer els padrins a Estela? Qu passa quan hi arriben? Com passa Estela la resta de les vacances?
El marc 2. Escriu on corresponga els noms propis de lloc

que ixen en la lectura.

s un pas del nord dEuropa. ............. Es troba a Castell. ............. s una capital europea. .............
9. Explica. A qu es refereix aquesta oraci?

Qui li havia de dir que passaria un estiu fent tantes barbaritats!
3. Completa dos esquemes com aquest,

un per a cada una de les vacances dEstela que sexpliquen en la lectura.
LLOC ON LES FA VACANCES DESTELA POCA EN QU LES FA AMB QUI LES FA
La teua aportaci 10. Escriu un text breu sobre les vacances

que millor tho vas passar en qu respongues a les qestions segents.

Les accions 4. Explica. Qu solia fer Estela a Sant Joan

de Penyagolosa a cada moment del dia?
On vas anar? Amb qui? Qu hi vas fer?
Registre de lectura
Qu est a punt de passar? Quines conseqncies tindr per a Estela?
11.
TTOL:
Lestructura i el contingut 6. Marca. En quantes parts es divideix la

lectura? En tres parts. En dues parts.
AUTOR/A: RESUM: OPINI:
134
10
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Identifiquem diferncies en la narraci duns fets. Uns mateixos fets poden ser contats de manera diferent per una persona o per una altra, segons els interessos i lobjectiu que tinga. Saber identificar les diferncies entre la narraci duna persona i la de laltra, ens permetr conixer millor les intencions de qui ho conta.
El llac no estava del tot gelat, per aix es va esguellar quan vaig entrar-hi.
1.
Escolta les dues versions de la mateixa notcia tantes vegades com calga i completa una fitxa com aquesta per a cada una.
HORA DE LACCIDENT COM VA PASSAR CAUSA DE LACCIDENT RESPONSABLE DE LACCIDENT LLOC
2. Compara les dues fitxes, reflexiona i respon.

Quina informaci s objectiva en les dues notcies? Com ho saps? La resta dinformaci es basa en fets reals o en suposicions? Com ho saps?
Expressi oral
Creem una histria collectivament. Moltes histries de tradici oral naixen dun fet nic que, a mesura que es transmet dunes persones a les altres, es va transformant fins que, a vegades, napareixen versions molt diferents. Aix passa perqu cada persona que la conta hi aporta la seua empremta personal afegint-hi o canviant-hi detalls.
3. Creeu per grups una histria a partir del titular segent.

La policia ha confs un ve de la localitat amb un lladre de bancs i aquest ha passat una nit al calabs
Feu-ho aix:
1. Dividiu la classe en tres grups. 2. El membre del grup que comence la roda contar a lorella dun dels companys de grup el fet, per afegint-hi o canviant-ne algun aspecte. Desprs, aquest contar la nova versi del fet a un altre company afegint-hi o canviant-ne algun altre aspecte, i aix successivament. 3. Lltim membre de cada grup contar la seua versi del fet a la resta de grups. 4. Compareu les tres versions i trieu la que us agrade ms.
135
Gramtica Els enllaos

Padr, a Noruega fa fred o calor?
Els enllaos
Els enllaos sn paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules entre si. Hi ha dues classes de paraules que funcionen com a enllaos: les preposicions i les conjuncions.
Les preposicions
Els enllaos que uneixen paraules amb el seu complement sanomenen preposicions. Per exemple: la camiseta de mnega curta. A ms dunir paraules, les preposicions informen sobre la relaci que sestableix entre elles. Per exemple, sense indica exclusi: un dia sense pa. Les preposicions ms freqents sn a, amb, cap a, contra, davall, de, des de, en, entre, fins, per, per a, segons, sense, sobre, vora.
Les conjuncions
CLASSES DENLLAOS Preposicions Conjuncions
Copulatives Disjuntives Adversatives
Els enllaos que uneixen paraules o grups de paraules en una oraci, o dues oracions entre si sn les conjuncions. Les conjuncions, com les preposicions, expressen la classe de relaci que sestableix entre els elements que uneixen. Els tres tipus de conjuncions ms habituals sn aquests: Les conjuncions copulatives, que expressen la idea de suma o acumulaci: i, ni. Les conjuncions disjuntives, que expressen la idea dopci: o, o b. Les conjuncions adversatives, que expressen la idea doposici o contrast: per, sin. Els enllaos sn paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules. Les preposicions sn enllaos que uneixen paraules amb el seu complement. Les conjuncions sn enllaos que uneixen paraules o grups de paraules en una oraci, o dues oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.
1. Encercla els enllaos dels cartells segents.

SUSSA
Entre la terra i el cel. PASOS BAIXOS Viure en terra o sobre el mar? La plaa de Sant Pere a la Ciutat del Vatic.
Impressionant!
136
10
2. Digues si els enllaos de lactivitat anterior sn preposicions o conjuncions. 3. Relaciona i forma oracions. Desprs, classifica les conjuncions.
s un electricista responsable No estan a la terrassa Prefereixes brquil No volia quedar-se Tinc prou diners o per sin ni i tampoc eixir. coliflor? molt efica. no vull gastar-mels. al jard.
COPULATIVES DISJUNTIVES ADVERSATIVES
4. Copia el text substituint els smbols per preposicions o conjuncions, segons el codi.
Apostrofa i fes les contraccions que calga.
PREPOSICI
CONJUNCI
El pas dels Pirineus

Frana Espanya hi ha un pas menudet on pots parlar valenci probablement tentendran. Es tracta Andorra que, uns 468 els pasos ms menuts el mn. quilmetres quadrats, s un Andorra pots fer moltes coses: visitar monuments anar compres , si ho prefereixes, passejar els seus boscos esqu. Vs-hi! dubte thi divertirs! visitar les nombroses estacions
5. Escriu.

Una oraci que tinga dues preposicions i una conjunci disjuntiva. Una oraci que tinga una preposici i una conjunci copulativa. Una oraci que tinga dues conjuncions i cap preposici.
AUTOAVALUACI
Tria la resposta i puntuat. Cada resposta correcta val 2,5 punts. 1. Els enllaos sn paraules a) que varien en gnere i nombre b) invariables
2. Els enllaos que uneixen paraules amb el seu complement sn a) les preposicions b) les conjuncions 3. Les conjuncions o i o b sn a) conjuncions adversatives b) conjuncions disjuntives
PUNTUACI 1 2 3 4 TOTAL ....... ....... ....... .......
4. Les conjuncions copulatives expressen la idea a) de suma b) dopci

Soluci: 1b, 2a, 3b, 4a.
.......
137
Ortografia Ls de x, tx i ig
Aquest estiu em faria goig que llogrem un xalet amb porxada a la muntanya, on pogureu anar i tornar amb el cotxe des del despatx.
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig. Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant. Exemple: xalet, porxada. Sescriu tx entre vocals o a final de paraula si els derivats tamb porten tx. Exemple: cotxe, despatx. Sescriu ig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg. Exemple: goig.
1. Classifica els noms dels elements segents segons el so que contenen.

CONTENEN EL SO DE XARXA CONTENEN EL SO DE XIQUET
2. Llig les pistes i localitza en la sopa de lletres les cinc paraules a qu fan
referncia. Totes contenen el so de la x de xiquet. PISTES

Roba que et poses per a fer esport. Peix amb qu es farceixen les olives. Arma que es dispara amb larc. Arbre molt alt que sagrupa en fagedes. Salsa en qu es posen les sardines, les cltxines, etc.
T D T S O V T
U F A I G S E
A C X R S I S
I X A C X G C
G A C U U A A
U N A F R T B
A D U L A P E
U A T E R L T
R L X T T I X
A L A X I N U
I O R A C G T
A N X O V A S
3. Completa loraci segent per a cada una de les paraules que has trobat
en la sopa de lletres anterior.
La paraula ................... sescriu amb ....... perqu ......................................... La paraula escabetx sescriu amb tx perqu el so de la x de xiquet va a final de paraula i els seus derivats sescriuen amb tx.
EXEMPLE
4. ESTUDI EFICA. Digues en quines posicions dins la paraula poden aparixer

x, tx i ig i posan exemples.
138
10
5. Llig i esbrina a quina grafia (x, tx o ig) correspon cada smbol.
.........
.........
.........
Qesti de sort?
imo, un company del despa de la mare, ha guanyat moltes competicions a la pan a: si continua descalada ltimament. Per aix ara sent un formigue a de bona sort potser guanyar el prxim torne descalada al Pirineu! la ra
6. Escriu una paraula de la mateixa famlia acabada en ig o en tx, segons corresponga.

............. passejar passejada ............. empatxar empatxament ............. capritxs encapritxar
............. cartutxera ............. rebutjar ............. embogir
encartutxar rebutjat bogeria
7. Completa amb les paraules que apareixen desordenades al costat de cada oraci.
Lrbitre va fer sonar el ................ per indicar el final del partit. A Carles, li encanta fer volar la ................ quan fa vent. Va a classes de ................ perqu li agrada molt la msica.
TXUILE I LTXOMA FOLSEIG

Canvi de plans
Cada diumenge, des del mes de maig, ma tia Conxa es posa el xandall i les xiruques, posa dins la motxilla un sandvitx i una botella daigua, i marxa cap a la muntanya a fer un passeig. Sest entrenant perqu t el capritx de viatjar amb cotxe fins als Alps i fer algun cim. I s que est farta de lestiueig de tots els anys!
ermnia
ceremnia serimnia
aiar
bacillar vacilar
aeleat
cerimnia vacillar accelerat

acelerat acselerat
139
Taller descriptura
Vocabulari
andana bitllet passatger turstic internacional cultural embarcar endarrerir-se acomiadar-se
1. Descriu lescena de la lmina en una oraci utilitzant tantes paraules del quadre
com pugues.
2. Afig a cada camp semntic proposat tantes paraules com pugues.

ACCIONS DESTINACIONS
embarcar, ..........
ELS VIATGES
OBJECTES TIPUS
bitllet, ............ turstic, ..........
Irlanda, .............
EL SENTIT LITERAL I EL SENTIT FIGURAT. El sentit literal duna paraula s el significat que t en origen. Per exemple, embarcar significa entrar en un vehicle per emprendre un viatge. El sentit figurat, en canvi, s el significat que adquireix una paraula a partir de ls expressiu que sen fa. Per exemple, embarcar, en sentit figurat, significa posar-se en un negoci perills o poc convenient.
3. Marca loraci de cada parell en qu la paraula destacada estiga utilitzada

en sentit figurat. Va travessar la ciutat a peu. Em va travessar amb la mirada. Paula s una verdadera joia. Li va regalar una joia. Va escalar dos llocs en la classificaci. Aquest estiu volen escalar lEverest. Hem vist una escultura de plom. Aquest guia s un plom.
4. Escriu una oraci amb cada un dels significats proposats de cada paraula.
adormir-se 1. (Sentit literal.) Comenar a dormir. 2. (Sentit figurat.) Fer molt a poc a poc una cosa. espina 1. (Sentit literal.) Os de peix. 2. (Sentit figurat). Fet dolors o frustraci que continua fent mal.
140
10
Composici de textos
Fem una reclamaci. Quan volem queixar-nos dalguna cosa per escrit, fem una reclamaci. En totes les reclamacions han de constar les dades de la persona que reclama, el motiu de la queixa i la soluci que espera.
5. Tria un daquests llocs i fes-hi una reclamaci.

Lescola. Lajuntament. Una botiga. Lestaci del tren.
a) Fes una pluja didees dels motius pels quals podries fer una reclamaci al lloc que has triat.
EXEMPLE
A LESTACI DEL TREN Que leixida dun tren haja patit molt de retard, que shagen donat errniament les dades deixida dun tren, que shagen venut ms bitllets que places de tren hi ha
b) Selecciona el motiu pel qual fars la reclamaci i pensa la soluci que et podria compensar. c) Observa aquest model de reclamaci per vore com thas dexpressar i com has dorganitzar la informaci. FULL DE RECLAMACIONS
Dades personals
Mireia Climent Soler , amb domicili al carrer/plaa del Mercat nmero 12 , porta 6 , de Benimajor, codi postal 46222 , formula la segent RECLAMACI: Hui, la meua famlia i jo hem acudit a lestaci per agafar un tren amb destinaci a Pars. Els plafons informatius anunciaven leixida des de landana 12, per de sobte hem sentit pels altaveus que el nostre tren estava a punt deixir per landana 2. Hem marxat cap a aquella andana corrents per, en arribar-hi, el tren ja havia eixit. Considere que la Direcci de lestaci hauria de facilitar-nos nous bitllets debades amb destinaci a Pars en el prxim tren, ja que s evident que el mal funcionament dels plafons informatius ens ha perjudicat seriosament. Benimajor , a Firma: 23 dabril de 2010
Motiu de la reclamaci
Proposta de soluci Lloc i data Firma
REDACCI DEL TEXT
d) Escriu lesborrany de la teua reclamaci a llapis, seguint el model proposat. Recorda que has dexpressar-te formalment, explicar de manera breu i ordenada el motiu de la reclamaci i exposar una proposta de soluci.
e) Revisa la reclamaci i passa el text en net. No oblides posar-hi el lloc i la data en qu la redactes ni firmar.
141

http://elviatgerincansable.blogspot.com Google
D I V E N D R E S , 2 3 D A B R I L D E 2 0 1 0
Un lloc de llegenda
Continuem el nostre viatge per la Gran Bretanya. Hui hem arribat a Esccia. Un dels paratges ms sorprenents de la vella Esccia s el llac Ness, on asseguren que viu un monstre: el fams monstre del llac Ness. Ac tot el mn et parla del monstre amb molta familiaritat, com si lhagueren vist amb els seus propis ulls. Fins i tot li han posat un diminutiu afectus: Nessi. Circulen diverses versions sobre laspecte que t el monstre, per la que sha fet ms famosa
EL MEU PERFIL
FERRAN CORTELL
s la que sost que es tracta dun plesiosaure, un dinosaure aqutic, de cos volumins i coll llarg, que va existir durant els perodes del cretaci i el jurssic. Lama duna botiga de queviures ens ha explicat que la llegenda del monstre del llac Ness es remunta fins a uns 1.500 anys. Durant molts segles deien que el monstre sacostava a la vora per devorar caps de bestiar sencers i, no cal dir-ho, tamb persones (en aquest punt la botiguera ha fet una veu misteriosa perqu els qui lescoltvem imaginrem la gola oberta del terrible monstre). Tanmateix, en lltim segle sembla que el fero monstre est molt ms tranquil i que ha deixat de ser carnvor perqu, amb la multitud de turistes que passen les hores mortes a la vora o fins i tot amb barca enmig del llac esperant que aparega, Nessi podria fer-se un bon tip a base de carn humana noms que fera una volteta rpida per la superfcie. La veritat s que els pobles ms prxims al llac Ness viuen a costa de la fama del monstre. Pertot arreu hem vist botigues de regals on s possible comprar qualsevol objecte que se vos puga acudir relacionat amb el misteris Nessi. Potser per aix ning vol sentir a parlar que s ben probable que el monstre no existisca. Dem continuarem la ruta. Vejam quins nous llocs i quines noves llegendes descobrim!
Visualitzar el meu perfil complet
ARXIU
2010
mar (1) febrer (3) gener (4)
ENLLAOS
www.viatgeaventura.es www.llegendesdelmon.es www.carlamarc.blogspot.com www.pereelguai.bloc.cat.com
C O M E N TA R I S
142
abril (6)
10
Anlisi i comprensi 1. Completa amb lopci correcta.
4. Respon.

El text Un lloc de llegenda forma part d............... una pgina web un diari personal
2. Emplena una fitxa com aquesta.

ADREA DE LA PGINA: MES DES QUE FUNCIONA: NOM DE LUSUARI: DATA DE LLTIM ESCRIT: TTOL DE LLTIM ESCRIT:
A quin pas ha arribat Ferran? A quina illa es troba aquest pas? Quin paratge natural ha visitat? Qu t de caracterstic aquest lloc?
5. Marca i justifica lelecci. Quin daquests

monstres podria ser el del llac Ness?
3. Digues on has de clicar.

Per a saber ledat de Ferran. Per a llegir un altre text de Ferran. Per a expressar la teua opini sobre el text.
6. Explica. Per qu interessa als habitants de

la zona mantindre la llegenda del monstre?
7. Escriu un comentari breu al text de Ferran.
COMPETNCIA TRACTAMENT DE LA INFORMACI

1. Relaciona cada apartat de la pgina web anterior amb el seu contingut.
1 ARXIU 2 EL MEU PERFIL 3 COMENTARIS 4 ENLLAOS Les dades personals de la persona que ha creat el blog. Els articles que ha escrit ordenats cronolgicament. Altres pgines web relacionades que es poden consultar. Les opinions i els comentaris de la gent que ha llegit larticle.
2. Llig les definicions segents i digues a quin tipus de web pertany la pgina on apareix
el text que has llegit. Justifica la resposta.
webs informatives Es dediquen a oferir informaci de diversos tipus. webs comercials Sn creades per les empreses per a fer-se publicitat. webs de serveis Permeten a lusuari accedir als diversos serveis que ofereixen algunes empreses, ladministraci pblica... webs participatives Sn creades perqu els usuaris puguen contar experincies, aportar idees, fer comentaris, etc.
3. Entra a les adreces web segents i digues de quin tipus sn les pgines que visites.
www.oratgenet.com www.sargantanarestaurant.com/valencia/homev.htm www.gva.es
143
Activitats
1.

Els enllaos sn paraules que serveixen per a El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies Sescriu x i Sescriu tx entre o a final de paraula si els derivats Sescriu ig si els derivats El sentit literal duna paraula s El sentit figurat duna paraula s
2.

ELS ENLLAOS uneixen paraules o ............. ............. uneixen paraules amb el seu .... uneixen paraules, grups de ........... o dues ........... poden ser ............. poden ser copulatives ........... ...........
3. Completa les pistes amb els enllaos proposats

i relaciona-les amb el pas europeu a qu es refereixen. per de i entre ni en
6. Escriu una paraula de la mateixa famlia

acabada en tx o ig, segons corresponga.

1 s una pennsula forma bota. 2 s xicotet, hi cap un circuit de carreres. 3 Pas ve que no s Frana Andorra. 4 Es troba Litunia Estnia. Mnaco Itlia Portugal Letnia
........... ........... ........... ...........
assajar encapritxar lletja escabetxat
assageu capritxs lletgesa escabetxar
7. Digues si les paraules destacades estan

usades en sentit literal o en sentit figurat.

El meu cosinet Ral s el rei de la casa. Ahir el mercat era un formiguer. En lequip som una pinya.
8. Escriu una oraci amb les paraules de

lactivitat anterior usades en sentit literal.
4. Classifica els enllaos de lactivitat anterior.
PREPOSICIONS
CONJUNCIONS
9. Marca. Quan escrivim una reclamaci?

Quan expliquem a alg qu ens ha semblat una cosa. Quan ens volem queixar dalguna cosa per escrit.
5. Completa amb x o tx.

cau clina
afar pars
anova coet
144
10
RECORDA I REPASSA
10. Escriu una oraci amb cada paraula.
14. Completa seguint el codi.
ensopegar
ausades
pollera
j/g
tj / tg
11. Subratlla els adverbis de les oracions

segents i digues de quina classe sn.

Ben camuflats
ust entra a la botiga i diu al dependent: ove. Voldria una corre a Bon dia, per a aquest rello e. En tenen? S. enial. I tenen pantalons de camufla e? Tamb, per no els trobem mai.
Dem menjarem fora. Albert no s gens peress. Potser dinarem debades. Aix s que guanyarem el partit. dem: adverbi de temps.
EXEMPLE
12. Posa dos exemples dadverbis acabats

en -ment i digues de quina classe sn.
13. Escriu una oraci en qu hi haja un adverbi

fent la funci proposada en cada cas.

15. Defineix aquestes paraules collectives.

eixam ramat bosc
COMPLEMENT DE VERB COMPLEMENT DADJECTIU COMPLEMENT DADVERBI
.............. .............. ..............
16. Explica les diferncies entre el narrador

espectador i el narrador personatge.
ETS CAPA DE
1. Compara la redacci daquests cartells i respon.
CALCETINS PER A BEBS DE COT
Eliminar ambigitats
CALCETINS DE COT PER A BEBS
Qu s de cot, els bebs o els calcetins? En quin dels dos cartells queda ms clar? Per qu?
2. Digues en quins dels cartells segents la collocaci dels complements pot donar lloc
a confusi i corregeix-los.
JOGUETS PER A XIQUETS DE FUSTA CARTERES DE CUIR PER A HOMES CAMISA DE DONA ESTAMPADA PELLCULES REBAIXADES DAVENTURES
3. Escriu dos exemples ms en qu lordenaci dels complements puga donar lloc a confusi
i corregeix-los.
145
11
Peix Fregit
QU APRENDRS
1 Lectura Peix Fregit 2 Comunicaci oral Memoritzar informaci Donar arguments 3 Gramtica Loraci. El subjecte 4 Ortografia Signes que tanquen enunciats 5 Taller descriptura Els neologismes Elaborar un anunci publicitari 6 Literatura El dileg en la narraci
na vegada hi havia un rei. Es deia Aigualbert Vint, per li deien el Centau, perqu era dall ms avar. Pocs mesos abans del seu seixant aniversari, va fer cridar el primer ministre, el comte Astut, i li va parlar aix: Dac a poc ser el meu aniversari i el poble em voldr fer un regal. No vull saber qu em regalaran, per no vull tampoc un regal estpid com els que em feu sempre. El comte Astut, que ja tenia una idea ballant-li pel mag, va fer vore que sho pensava una estona i desprs va dir: Majestat, el poble havia pensat regalar-vos un monument. Bona idea. De bronze? Ui, aix no us ho puc dir. Per estigueu tranquil. Tindreu el monument ms bonic que shaja vist mai. Cal dir que feia un parell de dies el comte Astut havia anat a fer un mos a lhostal de la Merla Penjada i shavia quedat de pedra: lhostaler sassemblava com una gota daigua a Aigualbert Vint! El comte Astut va menjar, i de tant en tant feia una ullada a lhostaler, que es deia Angel i tenia de malnom Peix Fregit.
146
Angel, escolta un moment li va dir al final. Si fas el que et dir, guanyars vint monedes per setmana. Tinteressa? Deixam comptar: sis per huit... baixe el nou... tracte fet. El comte Astut va explicar a Angel el que havia de fer i Angel va prendre nota de tot en la seua llibreteta. I va arribar el dia de laniversari de sa majestat. Tan bon punt es va despertar, Aigualbert va preguntar pel seu regal. s a la plaa, majestat va dir el comte Astut. El monument era boniqussim. Representava el rei, dempeus, amb el ceptre a la m dreta i lesquerra assenyalant el cel. El rei anava reconeixent els seus vestits lun rere laltre: Aix s el mantell que portava lany passat, aix s una cpia exacta de la meua corona! Ep! Per com us ho heu fet per acolorirlo? Aleshores s de guix! No, majestat! s de bronze! Encara millor: s un monument viu! Viu? En quin sentit? s un monument que es mou. En sentir aix, el monument va fer un gest de salutaci. s un monument que parla. Aleshores el monument va dir: Que tingues cent dies com aquest, Aigualbert Vint! Aigualbert Vint va tornar a la cort per menjar-se el pasts daniversari ms content que un gnjol. Angel, en canvi, es va quedar al pedestal a fer de monument. Al comenament les coses van anar llises. Cada mat el rei anava a donar una ullada al seu monument, es feia dir Bon dia, majestat! i sen tornava a la cort. Per un bon dia les coses van canviar. Un caador que se nhavia anat lluny de la ciutat, va passar casualment sota el monument, sel va mirar i el va reconixer. Angel! Qu fas ac dalt? Calla, per favor. Vs-ten. Passava un vianant: Qu passa? s Angel va dir el caador. Tamb li diuen Peix Fregit. Els vianants prompte van ser dos, tres, cinc, cinquanta. Sinformaven, reien i cridaven: Peix Fregit! Peix Fregit! Al final, a Angel se li va acabar la pacincia, va saltar del pedestal i va comenar a repartir llenya a tort i a dret. Quan sen va cansar, va llanar el ceptre, el mantell i la corona, i sen va tornar a la Merla Penjada a fer dhostaler. Al rei li van dir que el monument havia desaparegut per culpa de la mgia dun bruixot que estava al servei dalgun rei envejs. Per ning li va dir que, des daquell dia, la gent ja no li deia el Centau sin Peix Fregit.
GIANNI RODARI. Vint rondalles ms una. (Adaptaci)
mag: cap. dempeus: dret, descansant sobre els peus. ceptre: bast que duien els reis en senyal de poder. gnjol: fruit de color rogenc i de la mida duna oliva. llises: sense problemes.
LAUTOR
Gianni Rodari
Gianni Rodari (1920-1980) s, probablement, lautor ms important dItlia en el camp de la literatura infantil i juvenil. Les seues obres, plenes dhumor i fantasia, han fet la volta al mn i han sigut tradudes a la majoria de llenges. Tot i que quan va comenar a escriure, lany 1950, va rebre moltes crtiques, al final va ser reconegut amb el premi internacional ms important de literatura infantil: el Hans Christian Andersen.
147

Les accions 7. Ordena cronolgicament aquests fets

de la histria i compara-ho amb lordre en qu els ha contat el narrador. El comte Astut descobreix que lhostaler de la Merla Penjada s idntic al rei. El rei demana al comte un regal especial. El comte proposa a Angel fer-se passar per lesttua del rei. El comte mostra al rei el seu regal. Angel torna a fer dhostaler. El rei visita cada dia el seu monument. Un caador reconeix Angel fent desttua vivent.
Un avar s una persona .......................... a qui li dol gastar-se els diners a qui li agrada gastar-se els diners Un vianant s una persona ..................... que va per la via del tren que va a peu Un pedestal s ....................................... la base duna esttua la part alta duna esttua
2. Digues quin dels objectes segents s

un ceptre. A B C
Lestructura i el contingut 8. Completa els esquemes segents amb la El marc 3. Escriu el nom del lloc on passa cada un
dels fets segents.

soluci del comte Astut a cada problema.

PRIMER PROBLEMA DEL COMTE ASTUT El regal daniversari del rei SEGON PROBLEMA DEL COMTE ASTUT La desaparici dAngel

SOLUCI .............................. .............................. .............................. .............................. SOLUCI .............................. .............................. .............................. ..............................
El comte Astut coneix Angel. .............. El comte Astut mostra al rei el seu regal. .............
4. Marca la resposta correcta. En quant de temps

passa la histria? En un any. En uns quants mesos.
Els personatges 5. Respon.
Quin malnom tenia el rei al principi de la lectura? Per qu li deien aix? Com anomena la gent al rei al final de la lectura? Per qu?
TTOL: AUTOR/A: RESUM:
6. Explica el paper dels personatges segents

en la histria. El comte Astut El caador
OPINI:
148
11
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Memoritzem informaci. Molt sovint necessitem recordar el que ens diuen per a poder dur a terme un encrrec, per a fer un treball, etc. La primera condici per a poder memoritzar la informaci que ens donen oralment s mantindrens ben atents a all que ens diuen i intentar buscar relacions entre les diverses informacions.
Recordes qu has de dir quan arribe el rei? S. Per molts anys, majestat!
1.
Escolta dues vegades lencrrec que fa el pare al fill seguint les instruccions segents.
PRIMERA VEGADA SEGONA VEGADA
Fixat
en el nombre de llocs als quals ha danar i el nombre de coses que ha de comprar en cada lloc. Memoritza els noms dels llocs on ha danar i de les coses que ha de comprar en cada un. No val anotar res en la llibreta.
2. Observa la compra que ha fet el xiquet i respon a les preguntes.
Qu ha comprat correctament? Qu ha oblidat comprar? Qu ha comprat que no havia de comprar?
ARRS
OLI
Expressi oral
Donem arguments. Donar arguments s explicar als altres els motius que ens fan tindre una opini o unes preferncies determinades. Per aix, a lhora de donar arguments, s important plantejar-nos abans quins motius o raons poden explicar millor la nostra elecci.
3. Tria la professi que ms tagrade i dna arguments que expliquen la teua elecci.
Fes-ho aix:
1. Escriviu a la pissarra una llista amb tantes professions diferents com us vinguen al cap: pilot, alpinista, estrella de cine, cantant, professor o professora, policia, cientfic o cientfica, etc. 2. Tria una professi i pensa tres arguments que puguen ajudar a defensar lelecci que has fet. 3. Explica a la resta de la classe quina professi has triat i dna els arguments que ajuden a explicar aquesta elecci. Entre tots voteu qui ha donat els millors arguments per a defensar lelecci de cada professi.
149
Gramtica Loraci. El subjecte

Per molts anys!
Els enunciats
Aquesta esttua parla!
Quan ens comuniquem a travs del llenguatge utilitzem enunciats. Els enunciats sn agrupacions ordenades de paraules que tenen un significat complet. Els enunciats poden ser frases, si no tenen cap verb en forma personal (Per molts anys!); o oracions, si contenen, almenys, un verb en forma personal (Aquesta esttua parla!).
Loraci: subjecte i predicat

Les oracions sestructuren en dues parts: subjecte i predicat. El subjecte s la persona, animal o cosa que realitza o pateix lacci verbal. Hi ha dues classes de subjecte: El subjecte lxic s format per la paraula o el grup de paraules presents en loraci que fan la funci de subjecte. Per exemple, en Lhostaler acced, Lhostaler s el subjecte lxic. El subjecte gramatical s expressat per la persona i el nombre de la forma verbal. Per exemple, en Admireu el monument, el subjecte gramatical s la segona persona del plural (vosaltres). El predicat s all que es diu del subjecte. El seu nucli s el verb.
ESTRUCTURA DE LORACI
Subjecte
Predicat
Estructura del subjecte

CLASSES DE SUBJECTE Lxic Gramatical
El subjecte de les oracions sol ser un grup nominal. El seu nucli (N) acostuma a ser, per tant, un substantiu o un pronom. Per exemple: El pobre hostaler puj al pedestal. Ell puj al pedestal. El nucli (N) del grup nominal pot anar acompanyat o no duna o ms paraules que funcionen com a determinants (Det.) i dun o ms complements (Compl.). El complement del nom sol ser un adjectiu o b un grup de paraules encapalat per una preposici. Per exemple:
Subjecte Det. N. Compl. Predicat Det. Subjecte N. Compl. Predicat
El regal reial era bonic.
El regal del rei era bonic.
Els enunciats sn agrupacions ordenades de paraules amb significat complet. Poden ser frases o oracions. Les oracions contenen almenys un verb en forma personal i sestructuren en subjecte i predicat. El subjecte pot ser lxic o gramatical. El subjecte lxic consta sempre dun nucli, que pot anar acompanyat o no de determinants i complements.
1. Copia lenunciat i justifica lelecci.
Petroli el reserves t Regne Unit.
Raimon viu a Sucia.
150
11
2. Busca en la lectura de la unitat dos exemples de frase i dos exemples doraci i digues
en qu sassemblen i en qu es diferencien les frases i les oracions.
3.
ESTUDI EFICA. Completa els passos per a reconixer el subjecte i el predicat duna oraci.
1. Subratlla el verb conjugat i determina en quina i en quin est. 2. Pregunta al qui? o qu? i obtindrs el .. Assegurat que el i el concorden en nombre i en 3. Subratlla el subjecte. La resta de paraules formaran part del
4. Separa en subjecte i predicat les oracions segents i encercla el nucli de cada un.

Cent persones han donat sang hui. Ahir Ferran i jo participrem en la cursa.
Subjecte Predicat
Portars tu la ferramenta al taller? El semfor de lavinguda no funcionava.
EXEMPLE
Cent persones
han donat sang hui.
5. Subratlla les oracions daquest text seguint el codi.

Tenen subjecte lxic Noms tenen subjecte gramatical
Amics a lestranger
Rubn i Marina han demanat una beca per a estudiar a lestranger. Ho sabeu? Rubn ha escollit Alemanya. Aix practicar lalemany. En canvi, Marina sha decidit per Itlia. T tantes ganes de conixer Roma! I si els fem una visita?
6. Subratlla els subjectes i analitzals com en lexemple.

A lAtlntic s habitual la pesca del bacall. El bestiar bov sha desenvolupat molt a Irlanda. Nombrosos pasos del Mediterrani sn agrcoles.
Subjecte
El turisme s una gran font dingressos. Els meus cosins dAlcoi viuen a Sucia. Abans moltes persones joves emigraven.
EXEMPLE
A lAtlntic s habitual la pesca del bacall.

Det. N. Compl.
AUTOAVALUACI
Marca S o NO i puntuat. Cada resposta correcta val 2 punts. S 1. Bon dia s un enunciat. 2. El subjecte sol ser un grup verbal. 3. Loraci Ara men vaig t un subjecte lxic. 4. Un adjectiu pot formar part del subjecte. 5. El subjecte gramatical sempre est present en loraci.
Soluci: 1 S, 2 No, 3 No, 4 S, 5 S.
N0
PUNTUACI 1 2 3 4 5 TOTAL ....... ....... ....... ....... .......
.......
151
Ortografia Signes que tanquen enunciats

Mencanta! Heu tingut molt bon gust.
Li agrada el regal, majestat?
Per a indicar que una oraci acaba i en comena una altra utilitzem diversos signes de puntuaci. Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa sescriu un punt (.). Exemple: Heu tingut molt bon gust. Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe dinterrogaci (?). Exemple: Li agrada el regal, majestat? Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc. sescriu un signe dexclamaci (!). Exemple: Mencanta! Darrere aquests signes, sescriu sempre majscula.
1. Localitza en la lectura les oracions que comencen de la manera segent i digues

amb quin signe de puntuaci acaba cada una. Que tingues cent dies... Per com us ho heu fet... Al final,...
2. Ordena les oracions segents i escriu-les seguides. No toblides dels punts

i de les majscules. mho va contar la mare un dia la mare diu que, grcies a aix, ella no va passar mai fam van treballar de veremadors a Frana i de cambrers a Sussa jo no ho sabia per els meus iaios, de joves, van ser emigrants segons em va explicar, aleshores, ac no hi havia faena i van haver de buscar-ne fora
3. Tria el fragment que afegiries al text anterior i copial a continuaci en un pargraf

a part.
Actualment sn famlies daltres pasos les que vnen ac buscant faena. Potser els passa com els va passar als meus iaios. A partir dara crec que ser molt ms amable amb ells. Pel seu treball, el meu pare viatja molt sovint a Sussa. Diu que s un pas molt bonic i que a lestiu hi anirem de vacances. Espere que ens ho passarem b.
4. Encercla els punts del text complet de les activitats 2 i 3 seguint el codi.
Punt i seguit Punt i a part Punt final
152
11
5. Llig la informaci sobre cada personatge i escriu les tres preguntes que faries a cada un.
MIREIA ESTRUC Es prepara per fer lascensi a lEverest lestiu prxim. ENRIC MART Collabora des de fa cinc anys en una ONG a lndia. ADRIANA SOLER Treballa per trobar un medicament que cure el cncer.
6. Escriu una oraci exclamativa per a cada situaci. Qu diries?

A Et trobes amb un amic o una amiga que fa molt de temps que no has vist.
............................................
B Ests a punt de llanar-te en paracaigudes a ms de dos mil metres daltura. C En lltim segon el teu equip perd la final per noms un punt.
............................................
............................................
7. Tria un daquests temes i escriu un text breu en qu inclogues, almenys, dos punts i seguit,
un signe dinterrogaci i un signe dadmiraci.
El teu joc preferit.
El pas on tagradaria viatjar.
El que vols ser de major.

Fixat en el signe amb qu acaba cada oraci.
Un barri ben avingut

Coneixeu el barri dEuropa del meu poble? s allucinant! En poc ms dun carrer viu gent de ms de deu pasos europeus diferents, des de Rssia fins a Portugal. A mi mencanta passejar per aquella zona. s sempre tan animada! I sabeu qu s el que magrada ms? Que encara que hi ha gent molt diferent, tots es duen la mar de b. No trobeu que s fantstic?
nvia adrear-se nascut
nia
adrearse
nau

novia nbia
adressar-se adrearse
naixcut nascud
153
Taller descriptura
Vocabulari
cobertura campanya tarifa publicitari impactant mbil xatejar telefonar anunciar
1. Escriu tres preguntes que faries als dependents utilitzant paraules del quadre. 2. Completa el text amb les paraules del quadre que corresponga. Una promoci increble
La nova companyia de telefonia ................ Portafon ha llanat una ................ de promoci molt ................ La ................ ms cara s de 7 cntims per minut i pots ................ des de llocs en qu altres companyies no tenen ................ Ens hi apuntem?
ELS NEOLOGISMES. La paraula xatejar va ser creada fa poc de temps per referirse a una realitat que fins en aquell moment no existia: conversar a travs dInternet. Les paraules noves que es creen en una llengua per a referir-se a coses, accions, etc., que abans no existien sanomenen neologismes.
3. Digues quines de les paraules segents sn neologismes i justifica la resposta.

Nhi ha quatre.

datfon cam
mariner riu
cibernauta multimdia
microxip cartera
4. Explica el significat dels neologismes anteriors i escriu-hi una oraci. Si et cal,

consulta el diccionari.
5. Escriu almenys tres neologismes relacionats amb cada tema.

LA INFORMTICA LES COMUNICACIONS ELS APARELLS ELECTRNICS
............................. ............................. .............................
............................. ............................. .............................
............................. ............................. .............................
154
11
Composici de textos
Elaborem un anunci publicitari. Perqu la gent conega un producte i el compre, les empreses elaboren anuncis publicitaris que difonen a travs de la rdio, la televisi, les tanques publicitries... Els anuncis publicitaris solen combinar imatges i textos que intenten alhora informar i convncer. Un dels elements ms importants dels anuncis s leslgan.
6. Elabora un anunci publicitari per a promocionar algun daquests productes.
a) Pensa un nom per al teu producte i fes una pluja didees amb tot all que en podries dir: per a qu serveix, qu el fa diferent, per qu lhauria de comprar la gent... b) Decideix a qui adrears lanunci: a tot el mn, als pares, a xiquets menuts, a persones de la teua edat... c) Busca imatges curioses o impactants que puguen acompanyar lanunci.
REDACCI DEL TEXT
d) Selecciona la informaci que consideres ms interessant i adequada per a lanunci i redacta-la tenint en compte el destinatari a qui ladreces. Intenta ser breu. e) Escriu leslgan del teu producte. Per a fer-lo pots utilitzar diversos mtodes.
LA RIMA LES EXAGERACIONS ELS JOCS DE PARAULES

Patins Artil, per a anar a mil! Cita amb la por, no podrs deixar de llegir-lo! Compra lMP4 Bar, no en trobars de ms Barats.
f) Escriu a llapis lesborrany del teu anunci. Distribueix els textos en lespai i utilitza diversos tipus de lletra per a destacar ms les informacions que tinteressen. No oblides reservar un espai per a la imatge o les imatges que acompanyaran lanunci.
g) Comprova que lanunci resulta clar i atractiu i revisan lortografia. h) Passa el text en net i apega-hi la imatge o les imatges que hages seleccionat.
EXEMPLE
TELFON MBIL
PORTAFON
No ho dubtes! Amb Portafon parlars amb tot el mn!
s cmode i fcil dusar. Incorpora lltima
tecnologia en comunicacions.
La seua bateria dura el triple que
la de qualsevol altre telfon mbil.
155
Literatura El dileg en la narraci

Un pont entre dos pobles
Mot pass una bona estona passejant amunt i avall. Desprs sacost a la vora del riu i crid: Ei, Ur! El meu fetiller ens enganya com als caragols! Per qu? Perqu diu que vosaltres teniu les paraules plenetes de malalties, la saliva com les serps verinoses i que, a ms, feu una pudor dissimulada. I el teu fill no t res daix. Ni tan sols en fa una miqueta, perqu la meua esposa lha olorat de dalt a baix i diu que, si de cas, fa olor de poma. Ur pos les mans fent botzina per contestar: El meu fetiller diu la mateixa cosa! Doncs tamb us enganya com als caragols! Una estona desprs, els guerrers dun costat i de laltre feren rogle, sho discutiren i, a la fi, decidiren tornar a posar quatre soques darbre, dues des de cada costat, de part a part del riu.
ENRIC LLUCH. Quatre soques fan un pont
fetiller: bruixot, home que practica la bruixeria. soques: troncs dels arbres.
En una narraci, els personatges poden parlar directament o a travs del narrador. Si parlen directament, cada intervenci sindica amb un gui () i sescriu en una lnia a part. Moltes vegades, abans de parlar el personatge, el narrador ho anuncia amb verbs com va dir, crid, etc., seguits de dos punts (:). Si parlen a travs del narrador, aquest explica o resumeix amb les seues paraules el que han dit els personatges.
1. Llig el fragment Un pont entre dos pobles i respon.

Quins dos personatges parlen en el fragment? Quantes vegades parla cada un? Com ho has sabut? En quines ocasions el narrador ha anunciat la intervenci dels personatges?
2. Busca en el text el fragment en qu el narrador ha explicat el dileg segent

i copial.
Potser no haurem de fer cas del fetiller. Qu en penseu? Home, no ho s. I si t ra? Com ha de tindre ra? El fill dUr s com els nostres fills! S, s veritat! El fetiller ens ha enganyat! Aleshores, tornem a posar les soques de part a part del riu? S!
156
11
3. Escriu de nou aquest text deixant que els personatges parlen directament. Una operaci preocupant
Marina visita el seu iaio a lhospital i el troba preocupat. Aleshores li pregunta qu li passa i aquest li conta que lendem loperen i que ha sentit dir a la infermera que es tracta duna operaci senzilla, que tot eixir b, que sempre hi ha una primera vegada... Marina diu al iaio que el que hauria de fer s agrair els nims a la infermera, per aquell li respon que els nims no eren per a ell sin per al metge que lha doperar.
4. Transforma alguna de les intervencions que has escrit en lactivitat anterior seguint
lexemple.
EXEMPLE
Marina li pregunta: Qu et passa, iaio? Et trobe una miqueta preocupat.
Qu et passa, iaio? li pregunta Marina. Et trobe una miqueta preocupat.
5. Escriu a travs del narrador el primer dileg entre Aigualbert Vint i el comte Astut
de la lectura inicial daquesta unitat.
Pocs mesos abans del seu seixant aniversari, Aigualbert Vint va fer cridar el primer ministre, el comte Astut, i li va dir que...
TALLER LITERARI
1. Tria un motiu de conversa entre aquests dos personatges.
Quedar per jugar.
Escriure un dileg
Preguntar els deures del dia. Planejar una festa sorpresa per a un amic. Decidir qu faran el cap de setmana.
2. Escriu el dileg entre els dos personatges seguint les instruccions.

INSTRUCCIONS
1. Comena presentant els personatges i el motiu pel qual shan telefonat. 2. Procura que cada personatge parle almenys tres vegades. 3. Varia el tipus dintervencions: que nhi haja de directes i a travs del narrador.
157
Activitats
1.

Els enunciats sn .................................................................................... Sescriu un punt al final de les oracions en qu o Sescriu un al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa. Sescriu un al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc. Els neologismes sn que es creen per Si els personatges duna narraci parlen , cada intervenci sindica amb i sescriu Si els personatges parlen , aquest explica o resumeix el que han dit els personatges.
2.

ELS ENUNCIATS poden ser ............. no tenen cap ............. tenen almenys un ............. ............. sestructuren en subjecte pot ser lxic ............. .............
3. Explica per qu no s un enunciat.

El productor blat s pas de.
7. Tanca els enunciats del text segent amb

el signe de puntuaci que corresponga.
Un amic vingut de lluny

Maria, saps a qui he vist hui ( ) No ho endevinaries mai ( ) Mha vingut a vore el meu amic Hans Mller ( ) Estudia a Espanya grcies a una beca ( ) Quina sort que t ( ) No trobes ( ) Quina alegria que mha fet quan sha presentat a casa ( )
4. Separa en subjecte i predicat les oracions

segents i encercla el nucli de cada part.

La meua cosina treballa als jutjats. Dem els actors assajaran. Pel carrer un xic repartia fulls.
5. Indica el subjecte gramatical de cada oraci.

Han acabat els deures. .......... Sou els meus millors amics. .......... Ahir vam comprar un pasts. .......... T dues germanes. ..........
8. Encercla els neologismes daquestes oracions

i explican el significat.

6. Inventa un subjecte lxic per a les oracions

anteriors.
Vam estar xatejant ms de dues hores. Lemoticona :) representa el riure. Fa tant de zping que al final no veu res.
158
11
RECORDA I REPASSA
9. Forma grups nominals unint cada parell
de paraules amb una de les preposicions proposades. a

12. Completa amb x o tx.

andall moilla
coe pana
flea iulet
de
amb
sense
13. Substitueix per paraules de la mateixa

famlia acabades en ig o tx.

Xocolate ..... xurros. Viatge ..... Castell. Pantalons ..... pana. Pa ..... sal.
10. Completa les oracions segents amb

conjuncions diferents.

Anem al (BATEJAR) del seu fill. Far sardines en (ESCABETXAR). Vol anar de (PASSEJAR) pel bosc. Hui s l(ASSAJAR) final. s el (DESPATXAR) de la gerent.
Em feia mandra vaig acabar. Qu fem, entrem eixim? Jo rente tu eixugues. No fa fred calor.
14. Marca les oracions en qu la paraula

destacada t sentit figurat. s una guila per als negocis. Lguila vola sobre el cingle. Compra una llanda de tonyina. Aquest discurs s una llanda. No em menges la fitxa. Menges massa rpid.
11. Digues de quin tipus s cada una

de les conjuncions anteriors.
COPULATIVES
DISJUNTIVES
ADVERSATIVES
ETS CAPA DE
Inventar noms i eslgans de productes
1. Relaciona cada objecte amb el seu possible nom i el seu eslgan. Justifica la resposta.
OBJECTES
NOMS
ESLGANS
Tic-tac 1 2 Quinze i + Calab
Modernitza el teu armari! I a fer quilmetres! Sempre a lhora!
2. Inventa un nom i un eslgan per a cada un dels objectes segents.
159
12
El misteri del revolt
QU APRENDRS
1 Lectura El misteri del revolt 2 Comunicaci oral Retindre informaci Participar en una tertlia 3 Gramtica El predicat 4 Ortografia Els punts suspensius 5 Taller descriptura Paraules daltres llenges Escriure una crnica 6 Text per a treballar les competncies bsiques Drets per a un futur millor
Itlia, alguns centenars de metres ms enll del viaducte construt sobre la Vall Freda, hi havia un revolt que els automobilistes havien batejat com el revolt de la mort, pel gran nombre daccidents que hi tenien lloc. Aquell revolt era el ms perills de tot Itlia i havia sigut estudiat, sense xit, fins i tot pels tcnics del Ministeri de lAutombil. Lencarregat de vigilar aquell tram de carretera era lagent de trnsit Pelliccione. Des que li havien assignat aquella zona, a lagent se li havia ficat al cap descobrir per qu hi havia tants accidents. No entenc per qu, precisament en aquest punt, tants conductors sestavellen contra la paret de roca comentava sovint. Potser s que condueixen massa de pressa li deia un collega. O que els conductors sn distrets deia un altre. O que condueixen llegint el diari o que besen la nvia... Vs a saber! No li pegues ms voltes, Pelliccione! li recomanava un altre. Per Pelliccione no desistia en el seu objectiu. Cada dia anava al revolt per estudiar-lo. En realitat es tractava duna corba absolutament normal. Lnica cosa que resultava curiosa era que quasi tots
160
els accidents els tenien els automobilistes procedents del viaducte que travessava la Vall Freda i no els que anaven en direcci contrria. A s que s un misteri! pensava Pelliccione, per no se li acudia quina relaci podia haver-hi entre aquella dada i els accidents. Fins que un dia, mentre observava els vehicles que passaven pel revolt, Pelliccione va sentir un potent esternut a linterior dun autombil. En aquell instant, el cotxe es va desviar de la carretera i va estar a punt destavellar-se. Per sort, lhome que condua va recuperar el control. Uf! Aquest esternut quasi li costa la vida! va dir lagent una miqueta espantat. I en acabar la frase, es va adonar que potser estava a punt de resoldre el misteri del revolt de la mort. Per a assegurar-sen, agus no solament la vista sin tamb les orelles. Aleshores comprov que almenys la meitat dels automobilistes que procedien del viaducte, quan arribaven al revolt, esternudaven una vegada i alguns fins i tot dues vegades. I a cada esternut els cotxes feien perilloses bandades. Ja ho tinc! va exclamar ple dalegria. Rpidament, lagent es dirig a la central per explicar al comandant la seua teoria. Senyor comandant, ja s per qu hi ha tants accidents al revolt de la mort va dir convenut. Ah, s? va fer el comandant amb indiferncia. S, senyor. Els causants de tants accidents al revolt de la mort sn els esternuts provocats pels corrents daire gelat de la Vall Freda va sentenciar. Qu diu, Pelliccione? Sha tornat boig o qu? va respondre el comandant, incrdul. A lagent li va costar Du i ajuda, per al final va convncer el comandant que els esternuts al revolt eren els responsables dels accidents en aquell tram de carretera. Ara, doncs, calia posar-hi remei. Qu proposa, Pelliccione? va preguntar el comandant. Senyor, jo havia pensat de posar un rtol que desaconselle als automobilistes esternudar quan prenguen el revolt. Bona idea, Pelliccione! el va felicitar el comandant. Desprs de moltes discussions, el comandant i lagent Pelliccione decidiren elaborar un senyal amb lavs No esternudeu al revolt! i el dibuix dun home que solta el volant mentre esternuda. I lenviaren al Ministeri de lAutombil perqu laprovara. La proposta va provocar lefecte duna bomba en el Ministeri. El ministre va ordenar dur a terme una investigaci, de la qual va resultar que molts accidents, que daltra manera haurien quedat sense explicaci, es podien enquadrar en la nova teoria dels esternuts. Poc desprs, lagent Pelliccione obtingu un important ascens i va ser cridat al Ministeri de lAutombil per dirigir la Delegaci de Tots els Revolts dItlia.
LUIGI MALERBA. El estornudo en la curva. (Adaptaci)
viaducte: pont que permet el pas duna autopista, una via de tren... revolt: corba. sestavellen: xoquen. desistia: abandonava la idea de fer una cosa. agus: va fer ms agut.
LAUTOR
Luigi Malerba
Luigi Bonardi (1927-2008), ms conegut pel pseudnim de Luigi Malerba, s un dels grans escriptors italians del segle XX. Va ser un dels fundadors de lanomenat Grup 63, un moviment que es va caracteritzar per buscar noves formes literries. Els seus llibres, sempre imaginatius i molt diferents els uns dels altres, presenten sovint una visi crtica de la societat on lhumor, la ironia i labsurd sempre estan presents.
161

Les accions 7. Digues qu ha passat

abans i qu passar desprs daquesta escena.
Sha tornat boig o qu?
Els cotxes travessaven la vall pel .............. viaducte revolt Pelliccione va .............. lorella per sentir millor els esternuts. desistir agusar
Lestructura i el contingut 8. Copia i completa lesquema de la lectura.

PROBLEMA
....................... ................
2. Marca el significat correcte de cada expressi.

Fer bandades Frenar bruscament. Anar bruscament duna banda a laltra. Posar remei Explicar un problema. Resoldre un problema.
REACCI DE PELLICCIONE PISTA 1 .................. PISTA 2 ..................
CONCLUSI
....................... .......................
El marc 3. Respon.

SOLUCI
A quin pas transcorre la histria? On est situat el revolt de la mort? Qu t despecial?
9. Explica el raonament de Pelliccione usant

les paraules segents.
accidents
esternuts
corrents
Els personatges 4. Copia i completa lesquema segent.

PERSONATGES DEL CONTE PRINCIPAL
La teua opini 10. Digues si creus que la histria de Pelliccione

pot ser real o no i explica per qu.
Registre de lectura
SECUNDARIS
11.
5. Observa i explica.

Qui s? En qu treballa? Quina tasca li van assignar? Quina tasca es va imposar ell mateix?
6. Tria els dos adjectius que descriuen lagent

Pelliccione. observador
despistat
insistent
162
12
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Retenim informaci. Moltes vegades, quan conversem diverses persones sobre un tema determinat, no podem respondre o dir la nostra opini immediatament, sin que hem de respectar un torn de paraula. Per aix s important aprendre a escoltar i retindre tot all que diu cada una de les persones que intervenen abans que nosaltres.
Per qu hi ha tants accidents al revolt? I per qu no shi posa remei? Al revolt hi ha accidents perqu...
1.
Respon a les preguntes proposades en laudici seguint les indicacions segents. Escolta seguides les tres primeres preguntes. Quan acabes descoltar la tercera pregunta, si saps la resposta de la primera, ala la m i, si et donen perms, respon. Fes el mateix amb la resta de preguntes: quan sentes la quarta, respon a la segona; quan escoltes la cinquena, respon a la tercera, etc.
2. Escriu la resposta a les dues ltimes preguntes de laudici.

NOVENA PREGUNTA
.......................
DESENA PREGUNTA
.......................
Expressi oral
Participem en una tertlia. En les tertlies, diverses persones parlen sobre un tema determinat seguint lordre que els indica un moderador. Els participants duna tertlia han destar atents al que diuen els altres i exposar la seua opini de manera respectuosa, intentant enllaar amb les intervencions anteriors.
3. Participa en una tertlia amb altres companys i companyes.

Feu-ho aix:
1. Trieu, entre tots, el tema sobre el qual us agradaria parlar: el millor llibre que heu llegit, lequip que guanyar el campionat de bsquet, la millor pellcula de lany, etc. 2. Elegiu la persona que far de moderador de la tertlia. Recordeu que aquesta persona haur de procurar que tots els participants intervinguen ms o menys el mateix temps i les mateixes vegades i vigilar que siguen respectuosos els uns amb els altres. 3. Parleu sobre el tema triat atenent a les indicacions del moderador i a les intervencions dels altres. Procureu utilitzar paraules i expressions que servisquen per a exposar les opinions de manera respectuosa. Per exemple: jo pense...; estic dacord amb...; no estic dacord amb...; estic en contra de...
163
Gramtica El predicat
Ja he resolt el misteri. Els esternuts sn els culpables!
El predicat. Classes
El predicat s all que es diu del subjecte en una oraci. Els predicats poden ser nominals o verbals. El predicat nominal expressa qu s o com s o est el subjecte. Es construeix amb els verbs ser, estar, semblar o parixer. Aquests verbs sanomenen copulatius perqu no tenen significat propi, sin que noms fan duni entre el subjecte i la resta de loraci. Per exemple: Mireia s agradable. El predicat verbal presenta com a nucli un verb predicatiu, s a dir, un verb ple de significat, que expressa acci o procs. Per exemple: Lagent obtingu un ascens.
El predicat nominal
El predicat nominal est format, bsicament, per un verb copulatiu i un atribut. Latribut s la paraula o el grup de paraules que expressen una qualitat o un estat del subjecte. Per exemple: Lloren s alt. El ve est feli. Les paraules que solen funcionar com a atribut sn els adjectius (Empar est cansada), els substantius (Ral s policia), els pronoms (Lama ets tu) i els grups nominals (Carles sembla un bon xic). En general, podem reconixer latribut perqu concorda en gnere i en nombre amb el subjecte. Aix, si canviem el gnere o el nombre del subjecte, canviar el gnere o el nombre de latribut. Per exemple: El xic estava content. Els xics estaven contents. Els predicats poden ser verbals o nominals. El predicat nominal expressa qu s o com s o est el subjecte. Cont un verb copulatiu i un atribut. Latribut expressa una qualitat o un estat del subjecte. El predicat verbal presenta com a nucli un verb predicatiu que expressa acci o procs.
CLASSES DE PREDICAT Nominal Verb copulatiu + Atribut Verbal Verb predicatiu + Complements
1. Subratlla els predicats daquest text i encerclan el verb. Un smbol europeu

Un dels smbols dEuropa s la bandera. La bandera va onejar per primera vegada en 1955. Aleshores encara no existia la Uni Europea. La senyera s blava, amb 12 estreles formant un cercle. El cercle sembla una corona daurada. El grup destreles simbolitza la unitat, lharmonia i la solidaritat entre els pobles dEuropa.
164
12
2. Classifica les oracions de lactivitat anterior segons el tipus de predicat que tenen.
ORACIONS AMB PREDICAT VERBAL ORACIONS AMB PREDICAT NOMINAL
3. Completa els predicats nominals segents amb la paraula o el grup de paraules ms adequat
per a fer datribut. Fixat en la concordana.

La tia dAdriana s (la directora de lescola / el metge del poble). Els guanyadors del concurs heu sigut (vosaltres / elles). Rubn i el seu cos Carles semblen (amic / germans). La teua amiga Carolina est (content / enfadada).
4.
ESTUDI EFICA. Completa la informaci sobre el predicat nominal.
El predicat nominal est format per un verb i un Els verbs sn , estar, i parixer. La funci d la poden desenvolupar un (Emili s llest), un substantiu (), un (La bruixa era jo) o un ().
5. Analitza els predicats nominals segents com en lexemple.

El 9 de maig s el Dia dEuropa. Els estudiants dErasmus estan contents. Els seleccionats per a lintercanvi som nosaltres.
Predicat nominal
Els amics de Vctor sn romanesos. La teua germana pareix simptica. El pare dArtur s linfermer en cap.
EXEMPLE
El 9 de maig s el Dia dEuropa.

V. cop. Atribut
AUTOAVALUACI
Tria la resposta i puntuat. Cada resposta correcta val 2,5 punts. 1. Els predicats nominals es formen amb un verb a) predicatiu b) copulatiu 2. Latribut concorda en gnere i en nombre amb a) el verb b) el subjecte 3. El verb del predicat verbal a) expressa acci o procs 4. Latribut forma part a) del predicat nominal
Soluci: 1b, 2b, 3a, 4a.
PUNTUACI 1 ....... ....... ....... .......
b) s un enlla que serveix duni b) del predicat verbal
2 3 4 TOTAL
.......
165
Ortografia Els punts suspensius

Qu podia provocar els accidents: la velocitat, les distraccions, les imprudncies...? Doncs eren... els esternuts!
Escrivim punts suspensius (...) en els casos segents. Per indicar que una enumeraci est incompleta. Exemple: Qu podia provocar els accidents: la velocitat, les distraccions, les imprudncies...? Per indicar que una oraci sinterromp per expressar sorpresa, dubte, temor... Exemple: Doncs eren... els esternuts! Els punts suspensius sempre sn tres, ni ms ni menys. Desprs dels punts suspensius no es pot posar punt, per s signes dinterrogaci i dexclamaci. Exemple: Qu podia provocar els accidents: la velocitat, les distraccions, les imprudncies...?
1. Escriu al costat de cada oraci el nombre corresponent. Qu indiquen els punts

suspensius en cada cas? 1 Que lenumeraci est incompleta. 2 Que loraci sinterromp per expressar sorpresa, dubte, temor...

No s si dir-tho, per... mhan concedit la beca! A la festa daniversari de Miquel vindran Raquel, Mireia, Ral... Vctor volia un hmster de mascota i li regalaren... un pollet!
2. Substitueix cada smbol per un punt o per punts suspensius, segons corresponga.
Justifica la resposta.
Podrs ser el personatge que vulgues: Barba-rossa, Superman, Blancaneu, Mulan
Participa en el taller de teatre que impartiran dimarts i dijous els actors professionals Carles Reus, Enric Clari, Blanca Valls i Sofia Cat
3. Respon amb una enumeraci incompleta en cada cas.
Quins pasos dEuropa tagradaria visitar?
Qui sn els teus millors amics?
4. Relaciona i forma oracions amb punts suspensius.

El pare de Miquel era Van sortejar una moto Qu dius, que thas gastat No s com dir-te que i em va tocar a mi! dotze euros? no puc acompanyar-te. era policia, veritat?
...
166
12
5. Digues quina emoci introdueixen els punts suspensius en cada una de les oracions anteriors.
Temor.
Dubte.
Sorpresa.
Enuig.
6. Escriu oracions amb punts suspensius que acaben amb els grups segents.

............................... el meu germ Miquel! ............................... deu fer cinc anys, no?
............................... lhe tirat al fem. ............................... tres hores!
7. Colloca punts suspensius en el text segent. Nhi ha tres casos. Quina sort!
Laltre dia, en un sorteig, em va tocar un viatge! Segons diu el fullet, visitarem les principals ciutats europees: Pars, Londres, Berln, Amsterdam. No s si et far illusi per vols vindre amb mi?
8. Explica per qu est malament la puntuaci de les oracions segents i corregeix-les.
Quina llengua estrangera tagradaria aprendre a ms de langls: el francs, litali, el romans, el xins, lrab?... Carles va... mirar dins la caixa i en va traure un conillet! La teua cosina t camisetes de tots els colors: roges, blaves, verdes

Fixat en ls dels punts suspensius.
Una estranya desaparici

Dissabte que ve celebrarem a lescola... el dia de la Uni Europea! Cada u ha de portar alguna cosa sobre el tema: fotos, dibuixos, esquemes... Jo volia dur la meua collecci deuros dAlemanya, Frana, Portugal, Blgica... Per quan he anat a agafar-la he descobert que... havia desaparegut! Qui deu haver-la agafada: el meu germ Lloren, els meus pares, el iaio...? Ja ho descobrir, ja!
proe
troar
conenut
process trobar convenut

provess proces
trovar torbar
convensut conbenut
167
Taller descriptura
Vocabulari
bsquet grades pista exaltat respectus victoris competir animar encistellar
1. Descriu lambient com si fores el periodista utilitzant tantes paraules del quadre
com pugues.
2. Escriu les paraules del quadre que corresponga al costat de la seua definici.

Lloc on es corre, on es juga a bsquet, etc. Introduir la pilota dins la cistella. Participar en una cursa, en un joc, etc. Que ha aconseguit la victria. Escalons dun estadi on seu la gent.
................... ................... ................... ................... ...................
PARAULES DALTRES LLENGES. A vegades utilitzem paraules daltres llenges. Algunes daquestes paraules sintegren finalment en la nostra llengua com, per exemple, la paraula bsquet que prov de langls basket ball. No obstant aix, en cas que hi haja una paraula prpia per a anomenar la mateixa cosa, s preferible usar aquesta en lloc de la dorigen estranger.
3. Localitza en el text segent cinc paraules daltres llenges. Un dissabte genial

Dissabte hi ha partit de beisbol. Senfronten els millors equips del rnquing de la lliga europea. Com que els pares saben que sc fan dun dels equips, mhan proms que hi anirem i que, desprs, prendrem un sandvitx o soparem al burguer. Que genial!
4. Copia el text anterior substituint les paraules daltres llenges que corresponga
per les equivalents en la nostra llengua. pilota
classificaci
lloc
admirador
hamburgueseria
fantstic
168
12
Composici de textos
Escrivim una crnica. Una crnica s un text periodstic en qu es narren de manera detallada, seguint un ordre cronolgic, uns fets passats recentment. En les crniques, lautor pot introduir la seua opini o la seua interpretaci dels fets.
5. Escriu la crnica esportiva dun partit de bsquet a partir de les dades segents.
FINAL DEL CAMPIONAT COMARCAL DE BSQUET

DIA: Dissabte 24 dabril. HORA: 12:30 hores.
ELS OCELLS
LES DUNES
77
76
LLOC: Poliesportiu Ribalta.
JUGADORS ELS OCELLS: Ral, Miquel, Carles, Ferran, Pere, Pau i Ricard. JUGADORS LES DUNES: Gonal, Vicent, Guillem, Bernat, Arnau, Toms i Llus. RESULTATS PARCIALS: MXIMS ANOTADORS: EXPULSIONS: 1r QUART 17-23 2n QUART 20-21 3r QUART 16-20 4t QUART 24-12 ELS OCELLS Ferran, amb 39 punts. LES DUNES Guillem, amb 47 punts. Guillem, per faltes personals, en el minut 5 de lltim quart.
a) Observa les dades i respon.

Quin equip va guanyar cada quart? Amb quants punts de diferncia? Qui va ser el mxim anotador del partit? En quin equip jugava? Qu va passar en lltim quart? Com va afectar al resultat final?
b) Imagina i anota tot all que se tacuda per a descriure cada un dels aspectes segents a fi denriquir la crnica.

La trajectria de cada equip durant el campionat. Els jugadors i les jugades ms destacades.
Lambient durant el partit. Altres possibles incidncies.
REDACCI DEL TEXT
c) Escriu lesborrany de la crnica. Si vols pots seguir lesquema segent. 1. Trajectria de cada un dels equips al llarg del campionat. 2. Ambient al comenament del partit. 3. Evoluci del partit quart a quart, amb la descripci de les millors jugades i de les incidncies ms importants. 4. Resultat final i conclusions. d) Inventa i escriu un ttol atractiu per a la teua crnica.
e) Revisa lesborrany abans de passar-lo en net. Fixat, sobretot, que has seguit un ordre cronolgic a lhora de contar els fets i que les teues interpretacions i conclusions sobre el partit sn adequades.
169
LOPINI
DELS LECTORS
El Parlament Europeu va aprovar en 1992 un document per a protegir els xiquets i les xiquetes que viuen als pasos de la Uni Europea (UE). Aquest document s la Carta europea dels drets de linfant. Els governs de cada pas tenen lobligaci de fer respectar els drets que hi ha continguts. Per tant, s un text que obliga els adults a tindre una atenci especial amb la infncia. Per, alhora, la Carta educa els mateixos xiquets i xiquetes europeus, perqu ells, en conixer els seus drets, sadonen que tenen lobligaci de ser respectuosos amb els altres xiquets i xiquetes que tamb sn protegits per la Carta. Diu la Carta europea que tot infant t dret a gaudir de la seua cultura, a practicar la seua religi o creences i a utilitzar la seua llengua. Aix significa que els infants tenen loportunitat de crixer amb els costums que els pares els inculquen, i a parlar en la llengua que els siga prpia. Protegir aquest dret no impedeix que els menors coneguen altres cultures, sin tot al contrari. Si les diferents cultures estan protegides, els infants tindran oportunitat de relacionar-se amb infants daltres religions i creences i, aix, aprendran a respectar les diferncies, comprendran que hi ha moltes maneres diferents de viure i sentiran ms curiositat per intercanviar idees. Aix mateix, protegir el dret a utilitzar la llengua prpia s tamb molt important. Les llenges sn el mitj a travs del qual construm el mn, accedim a la cultura prpia i ens comuniquem amb els altres. El respecte per la llengua prpia fomenta el respecte per la llengua dels altres i,
TEMPS DACTUALITAT, NM. 123
Drets per a un futur millor

en conseqncia, el respecte per la seua cultura i la seua visi del mn. No obstant aix, tamb cal assegurar-se que els menors dominen lidioma o els idiomes oficials del pas on viuen quan no coincideixen amb el propi, perqu si no, probablement no tindran les mateixes possibilitats deducar-se ni daccedir a la cultura i estaran indefensos davant els altres. Potser per aix la Carta europea dels drets de linfant considera un dret fonamental tant ls de la llengua prpia com laprenentatge de les llenges oficials quan no coincideixen amb la prpia. I s lgic que siga aix, perqu les llenges sn linstrument fonamental de comunicaci entre els ssers humans; sense aquestes sn impossibles lintercanvi de cultures i la convivncia entre els diversos pobles. Si els governs europeus, i tots nosaltres, som capaos de protegir i fer respectar els drets de la Carta europea dels drets de linfant, lEuropa del futur, la dels qui hui sn xiquets i xiquetes, ser una Europa de convivncia en qu les llenges uniran els pobles. MIRTA SPANABULUS
170
12
Anlisi i comprensi 1. Emplena la fitxa segent sobre el text.
TTOL DE LARTICLE: NOM DE LAUTORA: NOM DE LA REVISTA: NOM DE LA SECCI:
4. Classifica les afirmacions segents segons

que estiguen recollides en la Carta o siguen opinions de lautora.

2. Escriu els noms.

Del document de qu parla larticle De la instituci que va aprovar aquest document
Un infant t dret a parlar en el seu idioma. El respecte per la llengua prpia fomenta el respecte per les llenges dels altres. s fonamental que els xiquets aprenguen les llenges oficials del lloc on viuen quan no coincideixen amb la prpia. Conixer altres cultures ensenyar els xiquets a respectar les diferncies..
ESTAN RECOLLIDES EN LA CARTA SN OPINIONS DE LAUTORA
3. Completa aquest esquema amb els drets que

sesmenten en la Carta.
....................... ....................... .......................
ELS INFANTS DE LA UE TENEN DRET A...
5. Opina. Creus que s important que existisca la

Carta europea dels drets de linfant? Per qu?
COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

1. Torna a llegir el primer pargraf del text i completa.

La Carta europea de drets de linfant naix amb lobjectiu .................................................... La Carta europea obliga els adults a ................................................................................ La Carta europea ensenya als xiquets i les xiquetes que ...................................................
2. Emplena aquesta fitxa per conixer la riquesa didiomes que hi ha a lescola.

IDIOMES QUE PARLEM A LA MEUA ESCOLA Idiomes en qu s parlar: ........................................................................................ Idiomes en qu parlen els companys de classe: ........................................................ Idiomes en qu parlen altres companys descola: ......................................................
3. Imagina que aquesta xiqueta arriba nova a la teua escola i escriu tres respostes per a cada
pregunta tenint en compte la Carta europea dels drets de linfant.
NOM: Ivanka Stoeva PAS DORIGEN: Bulgria RELIGI: Catlica ortodoxa IDIOMA: Blgar
Qu faries perqu Ivanka sintegrara? Qu tagradaria aprendre dIvanka?
........
........
171
Activitats
1.
El predicat s El predicat expressa qu s o com est el subjecte. El predicat expressa una acci o un procs. Els punts suspensius sescriuen per indicar que , o b per indicar que En la nostra llengua hi ha algunes paraules dorigen ., s a dir, que provenen
2.

EL PREDICAT pot ser nominal format per ................... ................... ................... format per ................... complements
3. Escriu darrere de cada oraci el tipus

de predicat que t seguint el codi. PV PN T predicat verbal. T predicat nominal.
5. Relaciona i escriu oracions.

1 2 3 4 Diu que acabar prompte Ferran, Anna, Llus s un gosset, per La merceria t de tot: han dit que vindran. i encara no ha comenat! fils, agulles, calcetins quins queixals que t!
La uni fa la fora
La Uni Europea s una organitzaci internacional ( ). Va nixer en 1993 com a successora de la Comunitat Econmica Europea ( ). Lorganitzaci compta amb ms de vint-i-cinc estats ( ). Els pasos membres cooperen entre si ( ). La moneda de la Uni Europea s leuro. ( )
6. Explica per a qu shan utilitzat els punts

suspensius en cada cas de lactivitat anterior.
4. Analitza els predicats nominals daquestes

oracions com en lexemple.

7. Digues paraules o expressions sinnimes

en valenci. show fan rnquing
Ells sn metges voluntaris. Aquest joc sembla entretingut. Els guanyadors heu sigut vosaltres. Tu pareixes molt valent.
Predicat nominal
8. Marca. Com shan de contar els fets

duna crnica? Ordenats lgicament. Ordenats cronolgicament.
EXEMPLE
Ells sn metges voluntaris.

V. cop. Atribut
172
12
RECORDA I REPASSA
9. Escriu una oraci amb cada paraula.
12. Escriu dues preguntes que es puguen

respondre amb aquesta oraci. La diada dels aliments europeus se celebrar al poble de Riublau.
mag
dempeus
ceptre
10. Digues quina expressi s una frase i quina

una oraci i explican la diferncia.
Quin dia tan bonic! S, fa un dia precis!
13. Explica quan sutilitza el signe dexclamaci

per a tancar enunciats.
14. Completa aquestes oracions amb 11. Separa en subjecte i predicat i analitza
el subjecte.

els neologismes que corresponga. internautes caravanisme
El pont de pedra queda prop. Aquell xic dibuixa un pi. s molt amable, el nou carter.
Subjecte Predicat
barranquisme videoconferncia
EXEMPLE
El pont de pedra
Det. N. Compl.
queda prop.
Dotze metges participaren en la ...... El ...... s un esport emocionant. A lestiu no vaig a hotels, faig ...... Els ...... naveguen per la xarxa.
ETS CAPA DE
Reconixer els elements dun xat
1. Observa aquesta pgina dun xat i relaciona cada nmero amb all que assenyala.
BARBANEGRA
Hola, com esteu?
DEPERDUTSALRIU RBK33 1998VISK
FLAIX
Quant de temps, Barbanegra! On thavies clavat?

RBK33
BARBANEGRA MARIOLA23 FLAIX
Ja pensvem que thavies desconnectat del xat. Et trobvem a faltar... s que he estat uns quants dies fora. Ja vos ho contar...
Bot per a enviar el missatge. Missatge que escriu lusuari.
Usuaris del xat. 1 Conversa.
Sobrenom dels participants. Usuaris connectats.
2. Explica qu faries per introduir un comentari en aquest xat.
173
13
Ulisses i les sirenes
QU APRENDRS
1 Lectura Ulisses i les sirenes 2 Comunicaci oral Detectar errors dexpressi Improvisar dilegs 3 Gramtica El predicat verbal 4 Ortografia Altres signes de puntuaci 5 Taller descriptura Les abreviatures Comentar un espectacle 6 Literatura El dileg i les acotacions teatrals
eia molts anys que Ulisses i els seus homes navegaven intentant trobar el cam que els portaria a taca, la seua ptria estimada. Durant el viatge havien viscut un grapat daventures i havien sobreviscut a nombrosos perills. Per aix, encara que sabien que taca era prop, van decidir descansar a lilla dEea, on regnava Circe, la maga. A Eea els dies passaven tranquils i felios. Per al cap dunes quantes setmanes, lheroi i els seus companys sentiren de nou lenyorana de la ptria i van decidir fer-se a la mar. Estimada Circe va anunciar Ulisses, dem partirem rumb a taca. Tenim moltes ganes de tornar a casa i dabraar els nostres. Fa tants anys que no els veiem... Ho entenc va dir Circe, encara que en el fons hauria preferit que Ulisses i els seus shi quedaren ms temps. I en quina direcci marxareu? Encara no ho tinc decidit, per trobe que la ruta ms rpida s la que passa per lilla de les Sirenes va respondre Ulisses. S, efectivament aquesta ruta s la ms rpida confirm Circe. Per tamb s la ms perillosa.
174
Perillosa? Per qu? va preguntar Ulisses, sorprs. Que no has sentit parlar de les sirenes? es va estranyar Circe. No va respondre lheroi. Doncs les sirenes sn uns dels ssers ms malvats que habiten aquests mars va explicar la maga. Amb els seus cants embruixadors, atrauen els mariners cap a les costes de lilla on viuen, que sn plenes de roques i esculls. All els vaixells shi estavellen i els mariners es converteixen en el seu aliment. Heu danar amb molt de compte amb elles, Ulisses, perqu fins i tot marins tan experts com tu han caigut sota el poder de les seues veus encisadores. I no hi ha manera descapar daquest embruix? va preguntar Ulisses. Prendre una altra ruta ens faria perdre molt de temps... Us salvareu si no en sentiu els cants va respondre Circe. I com ho farem per no sentir-los? Tapeu-vos les orelles amb cera va suggerir Circe. Per, si el cant de les sirenes s tan encisador, a mi magradaria sentir-lo... va dir Ulisses, que era molt curis. Aix, Ulisses, s molt perills va fer la maga. Tanmateix, hi ha una manera de poder sentir-lo. Confies en els teus homes? Totalment va afirmar Ulisses. Doncs, ordenals que, desprs de tapar-se les orelles amb cera, et lliguen al pal major del vaixell. I, si en passar prop de lilla de les Sirenes demanes que et deslliguen, digues-los que no et facen cas i que et lliguen encara ms fort. Noms aix podreu salvar-vos. Moltes grcies, Circe. Aix ho farem. Seguint al peu de la lletra les instruccions que havia donat la maga, els mariners es van fer a la mar amb el capit lligat al pal major. Poques hores desprs, Ulisses va comenar a sentir els dolos cants de les sirenes. Per tots els dus de lOlimp! Aquella era la melodia ms bella que havia escoltat mai! A mesura que sacostaven a lilla els cants penetraven amb ms fora en lnim dUlisses, que cridava desesperat: Vull quedar-me en aquesta illa! Deslligueu-me, malets! Per els companys el lligaven cada vegada amb ms fora i continuaven remant. Al voltant de lilla era tot ple de vaixells naufragats i dossos humans. Tanmateix, Ulisses semblava que no veia res de tot all. Lluitava com un boig per deslligar-se i insultava i colpejava els companys que intentaven immobilitzar-lo. Quan, per fi, van ser lluny de lilla i els cants de les sirenes es van deixar de sentir, Ulisses va tornar a la normalitat. Aleshores va comprendre per qu tants marins havien perdut la vida en aquelles costes. Ell, si no haguera sigut pels savis consells de la seua amiga Circe, tamb lhauria perduda. I, donant les grcies als dus per tanta sort, va tornar a agafar el tim de la nau i va dir, convenut que res no els impediria tornar a casa: Amics, remeu amb fora! taca ens espera!
Basat en lOdissea.
enyorana: pena per una cosa que sha perdut. esculls: roques que sobrexen o estan prop de la superfcie de laigua. encisadores: que agraden molt per la seua bellesa, encantadores.
EL GNERE
Els mites
Els mites sn relats de fets meravellosos protagonitzats per personatges sobrenaturals (dus o monstres) o per herois capaos de realitzar les accions ms extraordinries. Com la resta de gneres tradicionals, els mites sn en origen relats orals, per la majoria han arribat fins a nosaltres a travs de la literatura. Un dels relats mitolgics ms famosos de la histria s lOdissea, escrita per Homer fa ms de 2000 anys.
175

i respon de manera raonada.
Lestructura i el contingut 7. Copia on corresponga i completa lesquema

de la lectura.
Es pot sentir enyorana dun lloc que no es coneix? Les bruixes dels contes sn encisadores?
El marc 2. Subratlla. En quina poca creus que passa

la histria?

En lactualitat.
En lpoca antiga.
3. Escriu el nom de cada lloc.

LLOC DON SALPA ULISSES ................... LLOC ON VOL ANAR ............................... LLOC PER ON HA DE PASSAR ...................
Ulisses ordena als seus homes que es tapen les orelles amb cera i que el lliguen al pal major. Hi ha possibilitats de naufragar embruixats pels cants de les sirenes. Ulisses decideix prendre la ruta de lilla de les Sirenes. Ulisses i els seus homes se salven del naufragi. Ulisses vol tornar a taca al ms prompte possible.
OBJECTIU ACCI PROBLEMA .............................
................... ...................
4. Marca i justifica lelecci. Quina daquestes

s lilla de les Sirenes?
SOLUCI .............................
RESULTAT FINAL .............................
La teua aportaci Els personatges 5. Escriu. Qui ho fa?

8. Canvia el final de la histria. Qu hauria passat

si els mariners hagueren deslligat Ulisses?
................ acull Ulisses i els seus homes. ................ embruixen els mariners amb els seus cants. ................ ordena als seus homes que el lliguen al pal major. ................ es tapen les orelles amb cera.
6. Llig i respon.
Sn uns dels ssers ms malvats que habiten aquests mars.

TTOL:
Qui ho diu? De qui parla? A qui ho diu? Per qu li ho diu?
GNERE: RESUM: OPINI:
176
13
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Detectem errors dexpressi. Quan una persona no domina una llengua, pot cometre errors de diversos tipus en parlar: confondre una paraula per una altra, utilitzar malament una expressi, repetir moltes vegades la mateixa construcci, etc. Saber detectar aquests possibles errors, ens ajudar a millorar tamb la nostra expressi.
I per no escoltar els brams de les sirenes... Vols dir els cants de les sirenes, no?
1.
Escolta laudici i marca el tipus derror que ha coms lentrevistat en cada senyal.
PRIMER SENYAL Sha confs de paraula No ha utilitzat b lexpressi Ha repetit la construcci SEGON SENYAL TERCER SENYAL QUART SENYAL CINQU SENYAL
2.
Torna a escoltar laudici i corregeix els errors comesos.
Expressi oral
Improvisem dilegs. Iniciar i mantindre un dileg amb una persona desconeguda no s fcil, ja que no coneixem els gustos ni els interessos ni les opinions que t. Per si atenem a la situaci en qu ens trobem i sabem extraure un tema de conversa, podrem improvisar un dileg amb ella que ens permetr conixer-la una miqueta millor.
3. Improvisa una conversa de tres minuts amb un company o una companya a partir
duna de les situacions segents.
SITUACI 1 Fent cua a la taquilla del cine. SITUACI 3 A la parada de lautobs. SITUACI 2 A la consulta del metge. SITUACI 4 Jugant al parc.
Feu-ho aix:
1. Trieu entre els dos la situaci a partir de la qual improvisareu el dileg. 2. Decidiu qui dels dos iniciar el dileg i comenceu la conversa. No oblideu que abans heu de presentar-vos a laltra persona. 3. Procureu que el vostre dileg siga fluid, s a dir, que no hi haja canvis bruscos de tema ni silencis massa llargs. Els companys i companyes valoraran la vostra intervenci.
177
Gramtica El predicat verbal

Amb els seus cants, les sirenes atrauen els mariners cap als esculls!
Lestructura del predicat verbal

El predicat verbal pot estar format noms per una forma personal dun verb predicatiu, que fa de nucli (N). Per exemple: Ulisses dorm. Per, en la major part doracions, el verb nucli del predicat verbal va acompanyat daltres paraules que funcionen com a complement (C). Els complements del verb ms importants sn el complement directe, el complement indirecte i el complement circumstancial.
El complement directe
El complement directe (CD) anomena lobjecte o lsser sobre el qual recau lacci del verb. Per exemple: Les sirenes atrauen els mariners. La funci de complement directe sol ser exercida per un grup nominal que pot ser substitut per algun daquests pronoms febles: el, els, la, les, en, ho. Per exemple: Ell porta el paquet. Ell el porta.
El complement indirecte
COMPLEMENTS DEL PREDICAT VERBAL
Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement circumstancial (CC)
El complement indirecte (CI) anomena el destinatari de lacci que indica el verb ms el complement directe. Per exemple: Enviar un correu electrnic als iaios. La funci de complement indirecte sol ser exercida per un sintagma nominal introdut per la preposici a, que pot ser substitut per algun daquests pronoms febles: li, els. Per exemple: Conta un acudit a la amiga. Li conta un acudit.
El complement circumstancial
El complement circumstancial (CC) expressa diverses circumstncies de lacci verbal: lloc (Hem sopat en un restaurant), temps (Ho comprar dem), manera (Lliges molt b), causa (Protestava per la mala atenci), quantitat (Magrada molt), instrument (Va colpejar el clau amb el martell), companyia (Viatjar amb tu), etc. El predicat verbal est format per un verb predicatiu, que funciona com a nucli, i pels complements daquest verb. Els principals complements verbals sn el complement directe, lindirecte i el circumstancial. El complement directe anomena lobjecte o lsser sobre el qual recau lacci expressada pel verb. El complement indirecte anomena el destinatari de lacci que indica el verb ms el complement directe. El complement circumstancial expressa diverses circumstncies de lacci verbal.
178
13
1. Subratlla el predicat de les oracions segents i encerclan el nucli.
A lexcursi ve Carles.
Els teus amics riuen molt.
Hui Pau far un concert.
2. Copia substituint els dibuixos per grups nominals i digues quina funci fan en loraci.
Pere agafa
La dona llig
El gat perseguia
3. Substitueix cada complement anterior pel pronom feble que li corresponga. 4. Subratlla en cada oraci el complement indirecte i substitueix-lo pel pronom feble corresponent.

Vaig comprar unes camises als bessons. Paga els diners a lencarregat.
La tia regala roses roges a la iaia. Els xiquets escriuen postals a les amigues.
5. Localitza en el text segent almenys un exemple de cada complement circumstancial proposat. Alexandre el Gran i Digenes
Molts segles enrere, el rei Alexandre el Gran passejava per la ciutat grega de Snope amb el seu seguici. De sobte va vore un home que vivia dins un tonell, com un captaire, i sen va sorprendre molt. En assabentar-se que es tractava de Digenes, un gran filsof, li va dir: Demanam el que vulgues. Per el savi noms li va respondre: Aparta, que em tapes el sol.
CC DE TEMPS CC DE LLOC CC DE MANERA CC DE QUANTITAT CC DE COMPANYIA
6. Analitza el predicat de les oracions segents com en lexemple.

Ahir Paula els va proposar un nou pla. Cada nit Ral canta una can a Rut. Van comprar una capsa de bombons a la mare.
Predicat verbal Predicat verbal
Dem jugar amb Llus al parc. Ferran ho far b. Va trencar el vidre amb la pilota.
EXEMPLE
Ahir
CC Temps
Paula els va proposar un nou pla.

CI N CD
AUTOAVALUACI
Escriu V (verdader) o F (fals) i puntuat. Cada resposta correcta val 2 punts. 1. Els pronoms el, els, la, les substitueixen el complement directe. 2. El complement indirecte no sol anar precedit de preposici. 3. Loraci Tu esborres la pissarra inclou un complement indirecte. 4. Hi ha complements circumstancials de companyia. 5. En loraci Li la donar dem hi ha tres complements verbals.
Soluci: 1V, 2F, 3F, 4V, 5V.
PUNTUACI 1 2 3 4 5 TOTAL ....... ....... ....... ....... .......
.......
179
Ortografia Altres signes de puntuaci

Ulisses (tamb anomenat Odisseu) va recordar les paraules de Circe: Les sirenes sn uns dels ssers ms malvats que habiten aquests mars. I es va adonar que era cert. Amics, remeu amb fora! va dir convenut que desprs dall res els detindria. taca ens espera!
Els parntesis [( )] sutilitzen per a introduir una explicaci, una informaci o un aclariment dins una oraci. Exemple: Ulisses (tamb anomenat Odisseu)... Les cometes ( ) sutilitzen per a introduir les paraules literals que ha dit o escrit una persona o per a citar els ttols de llibres, pellcules, etc. Exemple: Les sirenes sn uns dels ssers ms malvats que habiten aquests mars. El gui () sutilitza per a introduir les paraules dun personatge o els aclariments del narrador quan parla un personatge. Exemple: Amics, remeu amb fora! va dir convenut que desprs dall res els detindria. taca ens espera!
1. Llig les oracions segents i posa parntesis on calga.

Jaume I va conquerir la ciutat de Valncia en 1238 segle XIII. Lestiu passat, els oncles van fer vacances a lilla de Rodes Grcia. Alguns ssers mitolgics sirenes, centaures, faunes... sn meitat humans i meitat animals. El COI Comit Olmpic Internacional va nixer amb lobjectiu de reinstaurar els antics jocs olmpics grecs.
2. Copia el cartell segent introduint la informaci que corresponga en cada cas

al lloc indicat. No oblides usar els parntesis.
INFORMACIONS
DEL 15 DE MAIG AL 6 DE JUNY

al Museu dHistria Antiga es far lexposici dobjectes diversos de lpoca micnica trobats al palau de Cnossos .
No us la perdeu!
MUHA tercer millenni abans de Crist illa de Creta cermica, estatuetes, joies...
3. Digues si ests dacord o no amb lafirmaci segent i explica per qu.

La informaci que posem entre parntesis es pot suprimir sense problemes ja que, sense aquesta, el significat essencial de loraci no varia.
4. Busca informaci i escriu el ttol.
Dun disc de Paco Muoz.
Dun llibre de Maria Dolors Pellicer.
180
13
5. Escriu cometes on corresponga. Nhi ha quatre casos. Una proposta genial
Hui estrenen la pellcula Des de lOlimp, basada en el llibre Mites i llegendes de lantiga Grcia, de la historiadora Clara Ripoll. Com que sap que mencanta la mitologia, el meu amic Blai mha dit: Vols que hi anem?. I jo li he respost sense dubtar: I tant!
6. Explica per qu has posat cometes en cada cas de lactivitat anterior. 7. Busca en la lectura una altra oraci que continga els dos usos del gui i analitzals
com en lexemple.
EXEMPLE
Estimada Circe va anunciar Ulisses, dem partirem rumb a taca.

Emmarquen els aclariments del narrador
Introdueix les paraules del personatge
8. Conta per escrit aquest acudit fent s del gui.

Auxili! Auxili! Que no s nadar!
No crides tant, home! Que jo tampoc s nadar i no arme tant descndol!

Fixat en ls dels parntesis, les cometes i el gui.
Una sesta inoportuna

Hui he rebut una invitaci de lAAH (Associaci dAmics de la Histria) que deia: Hui, a les 6, descobreix els secrets de Tutankamon!. Irene i jo hi hem anat i ens han passat el documental Misteris de lantic Egipte (3100 aC-31 aC). Hem fet ben fet de vindre he comentat a Irene a mitjan projecci. s molt interessant! Per Irene no em podia sentir: shavia quedat adormida!
collegues conixer daurat
coees
conier
drat

colegues colleges
coneixer coniser
dorat duarat
181
Taller descriptura
Vocabulari
amfiteatre pblic espectacle histric actual ambientat representar aplaudir actuar
BENVINGUTS A LA ROMA IMPERIAL DEL S. I
1. Fes un anunci publicitari de lespectacle de la lmina utilitzant tantes paraules

2. Digues a quin camp semntic pertany cada srie de paraules.

.................... .................... ....................

amfiteatre medieval actuar
termes clssic
temple prehistric aplaudir
aqeducte
circ modern
contemporani ovacionar
representar
dramatitzar
LES ABREVIATURES. Per expressar de manera abreujada la paraula segle, sha escrit la consonant inicial de la paraula seguida dun punt (s.). Aquestes representacions abreujades duna paraula sanomenen abreviatures.
3. Relaciona cada abreviatura amb la paraula a qu es refereix.

ABREVIATURES
carrer 3 dc. pgina doctora 6 sr.
senyor dimecres preposici
1 pg. 4 dra.
2 c. 5 prep.
4. Copia les notes segents substituint cada abreviatura per la paraula a qu es

refereix.
RECORDATORI
La prof. de Lleng. ha avisat que dj. 15 a les 10 del mat hi haur examen sobre els adj.
OFERTA Pis a estrenar a lav. del Dr. Lluch, nm. 23. tel. de contacte: 904 255 332
182
13
Composici de textos
Comentem un espectacle. Comentar un espectacle s analitzar-lo amb lobjectiu de fer-ne una valoraci. A lhora de comentar un espectacle, hem de presentar-lo (dir-ne el ttol, en qu consisteix, qui hi interv, etc.), analitzar-ne els aspectes positius i els negatius i exposar la nostra opini.
5. Fes el comentari dalgun espectacle que hages vist ltimament.

a) Tria lespectacle sobre el qual fars el comentari: una obra de teatre, un espectacle de circ, un concert, lactuaci dun contacontes, etc. b) Completa una fitxa com aquesta sobre lespectacle que has triat.
TTOL DE LESPECTACLE (si en t): DATA, HORA I LLOC DE LA REPRESENTACI: ARTISTA O ARTISTES QUE HI VAN PARTICIPAR: EN QU VA CONSISTIR:
c) Elabora dues llistes, una amb les coses positives de lespectacle i laltra amb les negatives, i extrau les teues conclusions.
REDACCI DEL TEXT
d) Escriu lesborrany del teu comentari procurant seguir una estructura clara i ordenada. Per a fer-ho, et pot servir aquest comentari dun espectacle.
Ttol
Un espectacle molt recomanable

Ahir, a les set de la vesprada, es representava, a lantic teatre rom de la localitat, Quo vadis?, un innovador espectacle de circ ambientat a lpoca romana. Els vora huitanta espectadors que van acudir per vore lespectacle van haver desperar ms de trenta minuts per problemes tcnics. Tanmateix, la increble posada en escena i el bon fer dels artistes van aconseguir que el pblic oblidara rpidament el temps despera. Trobe que Quo vadis? s un espectacle de circ original, divertit i ben fet, que paga la pena de vore. Qui hi va, sho passa de cine. Us ho dic per experincia.
Presentaci
Anlisi dels aspectes positius i negatius
Valoraci personal
e) Revisa el teu esborrany abans de passar-lo en net. Assegurat, sobretot, que lanlisi dels aspectes positius i negatius que fas de lespectacle i la teua valoraci personal no es contradiuen.
183
Literatura El dileg i les acotacions teatrals

Al temple de Vac
(Interior del temple de Vac. El VELL GURU est desquena, inclinat sobre la figura de Shiva. Entra MARCO.) MARCO (vacillant). Gran monjo del temple de Vac... eh, jo... He vingut a... VELL GURU (alant-se). Passa, Marco Polo, testava esperant. MARCO (sorprs i indignat). Per com... Era vost? VELL GURU. S, jo sc el gran monjo de Vac. MARCO. Per, aleshores, per qu no mho va dir? VELL GURU. Tu no mho vas preguntar directament. A ms, jo no et podia dir on creix la flor de larbre solitari sense assegurar-me de les teues intencions. Ara et conec b i s que utilitzars la flor per a una bona causa.
PASQUAL ALAPONT. Els viatges de Marco Polo
guru: sacerdot de la religi hind.
Les obres teatrals sn escrites per ser representades. En les obres de teatre podem distingir dos tipus de textos. Els dilegs entre els personatges, a partir dels quals es desenvolupa lacci. Les acotacions, que sn les indicacions que fa lautor sobre el decorat, els gestos i els moviments dels personatges, etc.
1. Llig el fragment teatral anterior i relaciona.

1 Sescriuen en lletra normal. 2 Sescriuen entre parntesis i en cursiva. 3 Sescriuen en majscula. El nom dels personatges. Les paraules que diuen els personatges. Les acotacions.
2. Marca. Sobre quins aspectes ens informen les acotacions del fragment
Al temple de Vac? El lloc on es desenvolupa lacci. El vestuari dels personatges. Els moviments dels personatges. Els elements del decorat. Lactitud dels personatges. El to de veu dels personatges.
3. Compara el text Al temple de Vac amb el text Un pont entre dos pobles
de la pgina 156 i explican les diferncies.
184
13
4. Escriu un text teatral breu a partir daquesta escena seguint les instruccions.
Cambrer! Tinc una mosca a la sopa! Xxxxt! Faa el favor de no cridar tant: no hi ha mosques per a tots!
INSTRUCCIONS
1. Comena amb una acotaci que explique el lloc on es desenvolupa lacci i els personatges que hi intervenen. 2. Escriu el dileg de manera ordenada. Recorda que has de posar el nom de cada personatge abans de la intervenci. 3. Inclou acotacions que indiquen lestat dnim dels personatges que parlen a cada moment.
TALLER LITERARI
i el vestuari de la representaci.
(20 doctubre de 1872. Al port de Bombai. PHILEAS FOGG i PASSEPARTOUT passegen entre una multitud de gent de diferents pasos.)
Preparar la representaci
1. Llig lacotaci segent i respon a les preguntes proposades per preparar el decorat
DECORAT
VESTUARI
Qu posars a lescenari perqu parega el port de Bombai, a lndia? Com seran els vaixells? Amb quins materials els fars? On els collocars?
Com vestirs Phileas Fogg, tenint en compte que s un senyor angls? I Passepartout, que s el seu criat? Quins vestits usars perqu es veja que al port hi ha persones de pasos diferents?
2. Escriu un text breu en qu dnes les instruccions per a preparar el decorat i el vestuari
de la representaci de lescena anterior.
185
Activitats
1.
Els parntesis sutilitzen per a dins una oraci. Les cometes sutilitzen per a introduir o per a El gui sutilitza per a introduir o Les abreviatures sn duna paraula. En les obres de teatre podem distingir dos tipus de textos: , a partir dels quals es desenvolupa lacci, i les acotacions, que sn
2.

EL PREDICAT VERBAL est format ................... que s un verb predicatiu ................... ................... que poden ser complement indirecte (CI) ...................
3. Encercla en les oracions segents els

complements directe i indirecte segons el codi.

6. Llig el text segent i substitueix cada smbol

per parntesis o cometes, segons calga. CD CI
Paga els diners al senyor. Hui telefonar a Carme. Dijous vaig fregir el peix. Porta un pasts als nts.
Un gran cmic
Plaute mbria, 254 aC - Roma, 184 aC escriptor teatral va ser un dramaturg llat. Escrigu diverses comdies de gran xit se nhan conservat 21 , entre les quals Lolla i El soldat fanfarr . es troben Una de les frases clebres Val ms de Plaute s: el testimoni dun que ho va vore que deu testimonis dels qui nhan sentit parlar .
4. Subratlla els complements circumstancials

daquestes oracions i digues de quin tipus sn.

Escriu amb el retolador. Parla perfectament langls. A poqueta nit sen va anar. Viatjar all amb Mart.
5. Escriu un dileg breu a partir daquesta

escena en qu hi haja exemples dels dos usos del gui que has estudiat.
7. Encercla les abreviatures daquesta nota

i digues qu signifiquen. Joan, recorda que el div. 22 dabr. tens una reuni amb la dir. de lescola.
8. Posa un exemple dacotaci teatral i digues

quin tipus dinformaci cont.
186
13
RECORDA I REPASSA
9. Marca el viaducte. 12. Escriu oracions amb punts suspensius
que acaben en els grups segents.

la seua ombra! est cru.
un ping! un llum prop.
13. Respon amb una enumeraci incompleta

en cada cas.
10. Completa cada oraci amb el tipus de

predicat que es demana.

Quins transports terrestres coneixes? Qui sn els teus esportistes favorits?
Lestiu .................... Els teus amics ........ Carme i jo ........ Teresa i tu ...............
PREDICAT NOMINAL PREDICAT VERBAL PREDICAT VERBAL PREDICAT NOMINAL
14. Substitueix les paraules daltres llenges

daquestes oracions per les paraules equivalents del quadre. afici

11. Analitza els predicats nominals daquestes

oracions.

lleuger
vestbul
decorat
El teu amic Francesc pareix un bon xic. La nova periodista del diari s ella. Antoni i Mireia sn molt ordenats.
Va preparar latrezzo per a la representaci. El dinar ha sigut light. Quedem a les sis en el hall de lhotel. El meu hobby s la papiroflxia.
ETS CAPA DE
Completar una entrada de diccionari
1. Consulta el diccionari i esbrina el significat de les abreviatures segents.

ABREVIATURES
subst.
adj.
v.
adv.
prep.
conj.
m.
f.
fig.
EXPR.
SIN.
ANT.
FAM.
2. Completa les entrades de diccionari segents escrivint les abreviatures que corresponga.
nord ....../...... 1. Punt cardinal que, quan el mires, el sol ix per la dreta i es pon per lesquerra. 2. .... Persona o cosa que s lideal, lobjectiu que volem aconseguir. ........ Perdre el nord. Perdre lorientaci, deixar de veure clar el que cal fer. ........ Nrdic. fcil ........ 1. Que no costa de fer. 2. Que s possible o probable. ........ Senzill. ........ Difcil. contar ........ 1. Explicar un fet o una cosa. ........ Contar fil per randa. Contar minuciosament, amb tots els detalls. ........ Narrar, relatar.
3. Busca en el diccionari tres paraules, copia-les sense posar-hi les abreviatures i demana
a un company o una companya que les complete.
187
14
Les muses de la histria
QU APRENDRS
1 Lectura Les muses de la histria 2 Comunicaci oral Detectar errors en la informaci Demanar disculpes 3 Gramtica Classes doracions 4 Ortografia Pronoms febles davant el verb 5 Taller descriptura s culte i s colloquial Elaborar un fullet turstic 6 Text per a treballar les competncies bsiques El primer llibre imprs
(Quatre muses, BLANCA, BLAVA, ROSA i VERDA, juguen a parxs. A cada rac de lescenari hi ha quatre homes adormits: Cristfor Colom, Erasme de Rotterdam, Johann Gutenberg i Leonardo da Vinci.) BLANCA. Ja est! Ja he tornat a guanyar... Sc tan bona jugant a parxs... BLAVA. s clar! Com que fas trampes... BLANCA. Ho dius perqu tens enveja. Tots sabem que encara no has inspirat a ning coses meravelloses. Ledat mitjana se tha passat i no has fet res de res... BLAVA. Com que no he fet res? He ajudat a construir una catedral. BLANCA. Qualsevol diria que aix s important... Hi ha muntons de catedrals al mn. Jo, en canvi, he inspirat Gutenberg per crear la impremta. Aix s que s un bon treball dinspiraci. (La musa BLAVA pega un bot i sacosta a la musa BLANCA amb intenci dagafar-la pel coll.)
BLAVA (cridant). Jo la mate! (Les altres dues agarren la seua companya per impedir la baralla.) ROSA (renyant-les). Sempre esteu barallant-vos. Per a ser muses teniu el cor molt negre. BLAVA. s que ella sempre es pensa que s millor! VERDA. No us fa vergonya? Ja comena ledat moderna i nhi ha a munt de faena. Molta gent necessita la nostra inspiraci per als seus invents i obres dart. BLANCA. Jo ja he fet la meua faena. Gutenberg, que ha inventat la impremta! ROSA. Jo mhe comproms a ajudar Leonardo da Vinci. Diuen que s un geni i que fa de tot. VERDA. Jo vull inspirar Erasme de Rotterdam, que vol ser professor. BLAVA. Aix no shi val. Heu agafat els millors... VERDA (mirant els homes). Encara queda Cristfor Colom...
188
BLAVA. Colom s un boig! Diu que la Terra s redona quan tots sabem que s plana! ROSA. s un navegant molt atractiu... I t amistat amb els reis de Castella i Arag. BLAVA. Doncs jo no el vull! No pense ocupar-me dun viatger que tan sols pensa a fer-se a la mar. BLANCA. En realitat s que tens por de no poder inspirar-li res. BLAVA. Aix no s veritat! Jo sc tan bona musa com qualsevol, per (bufant)... inspirar un mariner... BLANCA. Ho veus? Ets una covarda. BLAVA. Covarda tu! (Desafiant.) Dacord. Treballar amb Colom... La prxima volta que ens trobarem comprovarem qu hem fet cada una i vorem qui s la millor. BLANCA. Guanyar jo... com sempre. (La musa BLANCA ix de lescenari, mentre laltra la mira furiosa.) VERDA. Ests b? BLAVA. S. No patiu per mi. Encara que no vull, inspirar Cristfor Colom per als seus viatges amb vaixell. ROSA (mirant Colom). Per qu no tagrada? Sembla simptic. BLAVA (amb vergonya). La veritat s que no magrada perqu... no s nadar! (Les altres dues muses la miren bocabadades. Lescenari es fa fosc. Quan torna la llum, han desaparegut els homes. Al centre de lhabitaci es troben les quatre muses jugant de nou a parxs. BLAVA porta una camisa marinera. Darrere de ROSA hi ha una imatge de la Monna Lisa.) BLANCA. I doncs? Com ha anat tot? Fa tres segles que no ens hem vist... ROSA. De categoria. Leonardo da Vinci em va somiar i em va pintar. (Assenyalant el quadre de la Monna Lisa.) Mireu que bonica! VERDA. Jo vaig inspirar a Erasme de Rotterdam les bases del pensament humanista. Va ser un gran filsof! BLANCA. Doncs linvent de Gutenberg va canviar el mn. Tot s ple de llibres!
BLAVA (orgullosa). Jo s que vaig canviar el mn, encara que quasi mofegue. Grcies a la meua inspiraci, Cristfor Colom va descobrir Amrica. Aix s que s fer histria, i no un centenar de llibres... (La musa BLANCA sala furiosa. La VERDA es posa enmig, enfadada.) VERDA. A no pot ser! Sembleu bsties! Hauria de fer-vos vergonya. Totes hem fet evolucionar el mn. Descobrir Amrica va ser una revoluci, dacord, per lhumanisme transform la manera de pensar de la gent. La impremta va permetre que els llibres arribaren a tot arreu i els homes com da Vinci demostraren la capacitat de lsser hum. (Les muses es miren avergonyides. La musa VERDA torna a agafar el dau del parxs.) VERDA. I ara, acabem el joc i a treballar altra vegada. A Frana hi ha una revoluci i comena ledat contempornia. (Tira el dau i somriu.) Mira que b! Un sis! Crec que aquesta volta he guanyat jo la partida.
IRENE GENOVS
LAUTORA
Irene Genovs
Va nixer a Valncia en 1974. Ha estudiat Cincies de la Informaci i ha treballat com a periodista en diferents mitjans de comunicaci, tant de rdio com de premsa escrita. Com a escriptora, t publicats diversos contes i relats en castell i tamb en valenci: El pjaro azul, Sin reflejo en el espejo, Quan la lluna s plena, El segrest de lestiu... Als 14 anys va guanyar el seu primer premi literari i, des daleshores, nha rebut diversos ms pels seus treballs periodstics i literaris.
189

Vocabulari 1. Busca en el diccionari el significat daquestes
paraules i escriu una oraci en qu lexpliques. musa inspiraci
Les accions 7. Observa i explica qu ha passat abans

i qu passar desprs.
Aix no shi val. Heu agafat els millors...
2. Marca. Qu vol dir tindre el cor molt negre?

Tindre el cor dun color roig molt fosc. Tindre el cor ple de mals sentiments.
Lestructura i el contingut 8. Localitza en el text lacotaci que indica que

hi ha un canvi descena.
El marc 3. Respon.
9. Respon i completa lesquema de la lectura.

1a REUNI 2a REUNI Quin objectiu es proposa cada musa? Quins resultats ha obtingut cada musa?
En quin perode de la histria es reuneixen les muses per primera vegada? En quina poca t lloc la segona reuni? Quants anys transcorren des de la primera reuni fins a la segona?
La teua opini 10. Explica quines conseqncies creus que han

tingut en la nostra vida els fets segents. La invenci de la impremta El descobriment dAmrica
Els personatges 4. Completa lesquema segent amb

els personatges de lobra.
PERSONATGES DE LOBRA PRINCIPALS SECUNDARIS
La teua aportaci 11. Tria un invent que et semble important

per al desenvolupament de la humanitat i justifica lelecci.
5. Relaciona cada musa amb el personatge

a qui va inspirar. 1 Musa Blanca 3 Musa Verda PERSONATGES Erasme de Rotterdam Leonardo da Vinci Johann Gutenberg Cristfor Colom 2 Musa Blava 4 Musa Rosa

6. Digues qu fa cada un dels personatges

anteriors inspirats per les muses de la lectura.
190
14
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Detectem errors en la informaci. A vegades, sense voler, es produeixen lapsus, s a dir, es donen informacions equivocades en notcies, avisos, etc. Per aix, cal estar ben atents a les dades que sens donen, a fi de poder detectar els errors dinformaci.
I he aconseguit que Colom arribe a Amrica amb globus. Aix no pot ser! Si el globus encara no sha inventat!
1.
Escolta les audicions proposades i respon a les preguntes segents.

Quin error dinformaci sha coms? AUDICI 1 AUDICI 2 AUDICI 3 AUDICI 4 Com has sabut que es tractava dun error?
2. Substitueix les dades errnies de les audicions anteriors per altres que puguen ser vlides
en cada cas.
Expressi oral
Demanem disculpes. Quan ens equivoquem o quan fem alguna cosa que perjudica alg, hem de saber demanar disculpes. Demanar disculpes no s buscar excuses per a justificar el nostre comportament, sin reconixer que hem actuat malament i demostrar que tenim la intenci de fer-ho millor la prxima vegada.
3. Tria una de les situacions segents o inventan una altra i demana disculpes.
SITUACI 1 SITUACI 2 SITUACI 3
Vas Has El
amb la bicicleta sense mirar i de poc atropelles una velleta.
cantat tan emocionat que has despertat la teua germaneta menuda i els pares shan enfadat. teu amic i tu heu arribat tard a un espectacle perqu thas equivocat dhora.
Fes-ho aix:
1. Forma parella amb un company o una companya que faa el paper de la persona a qui has de demanar disculpes. 2. Demana disculpes pel teu comportament i digues qu fars per no cometre el mateix error la prxima vegada. La resta de companys i companyes avaluaran la teua intervenci.
191
Gramtica Classes doracions

Qu fars tu? Jo inspirar un geni que es diu Leonardo da Vinci.
Segons la intenci del parlant

Segons la intenci del parlant hi ha diversos tipus doracions. Oracions enunciatives. Donen informaci, expliquen o descriuen. Poden ser afirmatives o negatives. Per exemple: Gutenberg invent la impremta. No us preocupeu per mi. Oracions interrogatives. Demanen informaci formulant preguntes. Per exemple: Qui inspirar Colom? Oracions exclamatives. Expressen emocions (tristesa, alegria, sorpresa, por). Per exemple: Creien que la Terra era plana! Oracions exhortatives o imperatives. Ordenen, aconsellen o prohibeixen. Per exemple: Menja-tho tot. Oracions optatives o desideratives. Expressen desitjos. Per exemple: Tant de bo sabera nadar! Oracions dubitatives. Expressen dubte. Per exemple: Potser canviarem la histria.
CLASSES DORACIONS
Segons el nombre de verbs

Les oracions tamb es poden classificar segons el nombre de verbs en forma personal que contenen. Oracions simples. Contenen una sola forma verbal personal. Per exemple: Jo vaig inspirar Erasme de Rotterdam. Oracions compostes. Contenen ms duna forma verbal personal. Per exemple: Crec que aquesta vegada he guanyat jo.
Segons la intenci del parlant

Enunciatives Interrogatives Exclamatives Exhortatives Optatives Dubitatives
Segons el subjecte
Segons que el subjecte realitze lacci del verb (subjecte agent) o la patisca (subjecte pacient), hi ha dos tipus doracions. Oracions actives. El subjecte realitza lacci verbal, s a dir, s un subjecte agent. Per exemple: Colom va descobrir Amrica. Oracions passives. El subjecte pateix lacci verbal, s a dir, s un subjecte pacient. La forma verbal daquestes oracions est formada pel verb ser ms el participi del verb conjugat. Per exemple: Amrica va ser descoberta per Colom. Segons la intenci del parlant, les oracions poden ser enunciatives, interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives, optatives o desideratives i dubitatives. Segons el nombre de verbs en forma personal que continguen, les oracions poden ser simples o compostes. Segons que el subjecte siga agent o pacient, les oracions poden ser actives o passives.

Simples Compostes
Segons el subjecte
Actives Passives
192
14
1. Localitza i copia una oraci de cada tipus segons la intenci del parlant. El somriure de la Gioconda
Leonardo da Vinci pintava la jove Lisa Gherardini. Que avorrida que estic! Quan acabars de pintar-me? No remugues, Lisa, per favor! Em desconcentres. I riu una miqueta. Potser si em contares algun acudit gracis, riuria. Tant de bo en sabera algun. Per tinc menys memria que un mosquit... I ara, de qu et rius?
ENUNCIATIVA INTERROGATIVA EXCLAMATIVA EXHORTATIVA OPTATIVA DUBITATIVA
2. Encercla els verbs en forma personal i classifica les oracions en simples o compostes.

Roser ha sigut molt puntual. No s on vaig deixar les ulleres. El llibre que has perdut s nou?
ORACIONS SIMPLES
El iaio diu que el pernil est salat. Hui hem recollit un gos del carrer. Passa un autobs cada deu minuts.
ORACIONS COMPOSTES
3. Converteix cada parell doracions simples en una de composta utilitzant els enllaos proposats.
ENLLAOS

mentre perqu per
Arriba un tren a les tres. Laia arriba en el de les quatre. Miquel es dutxa. Miquel canta. Dem arreglar el llum. Hui estic molt cansat.
4. Digues quina de les oracions segents s activa i quina s passiva i explican les diferncies.
Aquest quadre ha sigut pintat per Carles.
Carles ha pintat aquest quadre.
AUTOAVALUACI
Tria la resposta i puntuat. Cada resposta correcta val 2,5 punts. 1. Les oracions exclamatives a) expressen emocions 2. Les oracions simples contenen a) almenys una forma verbal no personal b) donen informaci b) noms una forma verbal personal
PUNTUACI 1 2 3 4 TOTAL ....... ....... ....... .......
3. La forma verbal de les oracions passives est composta pel verb ser ms... a) el participi del verb conjugat b) linfinitiu del verb conjugat 4. El subjecte agent s el que a) pateix lacci verbal
Soluci: 1a, 2b, 3a, 4b.
b) realitza lacci verbal
.......
193
Ortografia Pronoms febles davant el verb

LA HISTRIA ET FASCINA?
Acudeix a la representaci
SM LE
USES DE LA HISTRIA
En general, davant el verb, els pronoms febles es poden escriure sencers o apostrofats. Sescriuen sencers quan el verb que acompanyen comena en consonant. Exemple: et fascina, ens queden. Sescriuen apostrofats quan el verb que acompanyen comena en vocal o en h. Exemple: tencantar. A continuaci et presentem les principals formes dels pronoms febles davant de verb.
VERB COMENAT EN CONSONANT SINGULAR PLURAL em, et, es, el, la, li, ho ens, us/vos, els, les VERB COMENAT EN VOCAL O H m, t, s, l, li, ho ens, us/vos, els, les
Tencantar!
No tardes! Ens queden molt poques entrades!
1. Encercla les paraules destacades en els cartells segents segons el codi.

Sn formes de larticle El convidem a lestrena de la pellcula EL DESCOBRIMENT Si la veu amb nosaltres, lobsequiarem amb un magnfic regal de benvinguda! Sn pronoms febles Els magatzems Ocasions els oferim les mantes ms calentetes del mercat al millor preu... De fet, no les venem: LES REGALEM!
2. Marca. En qu thas fixat per saber si les paraules destacades de lactivitat

anterior eren formes de larticle o pronoms febles? Mhe fixat en les paraules que acompanyaven: si acompanyaven un substantiu eren formes de larticle i si acompanyaven un verb eren pronoms febles. Mhe fixat en la manera com sescrivien: si sescrivien senceres s que eren formes de pronoms febles i si sescrivien apostrofades s que eren formes de larticle.
3. Subratlla la forma verbal que podria anar acompanyada de cada pronom feble.
em t

contar atrauen
introdua canta
l es
dnes menjava
humanitza esperar
194
14
4. Torna a copiar el text segent canviant les formes verbals com en lexemple. Fes atenci
als pronoms febles.
Un documental ben interessant

Segons que em van contar, el documental sobre lpoca dels descobriments, que es va projectar en la II Trobada dHistria, es va posar a la venda poc desprs. El vas vore? Et va agradar? A nosaltres ens va encantar...
EXEMPLE
Segons que mhan contat, el documental...
5. Completa les oracions segents amb la forma del pronom feble que corresponga segons
el codi.
em / m
et / t
el / l
la / l
es / s
No han contat que ahir Mrius va convidar a sa casa? Dissabte van presentar a Marta i hui hem coneguda nosaltres. Quan assabente del que ha passat, Raquel disgustar molt. Isabel ha demanat que no deixe sola amb Toms. Si conegueres una miqueta ms, de segur que admiraries.

Fixat en les formes dels pronoms febles davant el verb.
Un savi extraordinari
He llegit un llibre sobre Leonardo da Vinci. El coneixes? Va ser un home extraordinari! Lapassionaven totes les disciplines i totes les desenvolupava amb xit. Sha dit dell que s lhumanista per excellncia. Timagines la quantitat de coses que devia saber? De segur que ens deixaria bocabadats si li pogurem preguntar qualsevol cosa...
desembre traslladar quadrimestral
deemre
traadar
uarimesral

decembre desenbre
translladar trasladar
cuadrimestral quatrimesdral
195
Taller descriptura
Vocabulari
arquitectura construcci atracci formidable torta tpica admirar simular inclinar-se
1. Descriu ledifici de la lmina utilitzant tantes paraules del quadre com pugues. 2. Relaciona cada oraci amb el significat de la paraula arquitectura en cada cas.
arquitectura 1. Cincia o art de projectar la construcci dedificis. 2. Construcci, edifici. 3. Estructura i distribuci de les parts duna obra, una novella, etc.
En aquella ciutat hi ha unes arquitectures dall ms originals. Larquitectura de la seua primera narraci s molt slida. Felip vol estudiar arquitectura quan siga major. S CULTE I S COLLOQUIAL. Quan parlem o escrivim, utilitzem unes paraules o altres segons la situaci en qu ens trobem. Per exemple, ladjectiu formidable se sol utilitzar en contextos cultes o formals (treballs de classe, conferncies, etc.), mentre que en contextos colloquials, com una conversa entre amics, s ms freqent usar guai.
3. Localitza en el text sis paraules o expressions ds colloquial i substitueix-les

per les equivalents ds culte.
PARAULES DS CULTE
Qui alguna cosa vol...

La meua collega Sara est feta pols de tant de pencar. I s que vol arreplegar pasta per poder pirar aquest estiu a Pisa i vore la Torre. Diuen que s una passada!
meravella anar-sen diners
treballar companya esgotada
4. Escriu una paraula o expressi colloquial equivalent a cada una daquestes

paraules ds culte.
neurlgia
desorientar-se
mandbula
morir
conversar
196
14
Composici de textos
Elaborem un fullet turstic. Els fullets turstics sn escrits en qu es descriuen breument els aspectes ms destacats duna ciutat, una comarca, una zona natural, etc., amb lobjectiu danimar la gent a visitar-la. En els fullets turstics se solen incloure fotografies i dibuixos que acompanyen o amplien la informaci del text.
5. Elabora un fullet turstic sobre alguna ciutat que tagrade.

a) Informat en enciclopdies o en Internet sobre els aspectes segents de la ciutat que promocionars en el fullet turstic.
SITUACI GEOGRFICA CARACTERSTIQUES GENERALS (CLIMA, POBLACI, TRANSPORT...) MONUMENTS I LLOCS DINTERS ACTIVITATS DOCI QUE SHI PODEN REALITZAR
b) Busca imatges (fotografies, dibuixos, plnols, etc.) que puguen illustrar el fullet.
REDACCI DEL TEXT
c) Selecciona la informaci ms atractiva i interessant i organitza-la en els apartats que consideres oportuns. Aquest fullet turstic sobre Pisa et pot servir de model.
PISA
una ciutat per descobrir Situada a la regi italiana de la Toscana, prop del mar Mediterrani, Pisa s una ciutat monumental que es pot visitar en qualsevol poca de lany, ja que gaudeix dun clima suau.
Com arribar-hi. Pisa compta amb laeroport internacional Galileo Galilei, connectat amb les principals ciutats europees. Tamb s possible accedir-hi per autopista. Monuments i llocs dinters. Encara que la plaa dels Miracles, amb la catedral, el baptisteri, el cementeri i la famosa Torre Inclinada,
s el lloc ms emblemtic de la ciutat, hi ha altres llocs que mereixen ser visitats, com lesglsia de Santa Maria della Spina o la plaa dels Cavallers. Altres activitats. Passejar per la vora del riu Arno, visitar els diversos museus o gaudir de lexquisida cuina pisana sn algunes de les activitats que tamb es poden realitzar en aquesta bella ciutat. ER D E U ! S LA P NO U
d) Escriu el teu esborrany seguint les indicacions segents. 1. Busca un ttol que informe sobre el contingut del fullet. 2. Intenta exposar cada informaci de manera breu i clara en lapartat corresponent. 3. Inclou al final un missatge que anime a visitar la ciutat.
e) Fes un disseny del fullet. Pensa quin espai hi reservars per a imatges i quin per a text, quins tipus de lletra utilitzars, etc. f) Revisa el text, passal en net i apega-hi les imatges segons el teu disseny.
197
El primer llibre imprs

Johann Gutenberg va ser un personatge importantssim en la histria, ja que va
revolucionar el mn de la cultura amb el seu invent: la impremta. Gutenberg va nixer a la ciutat alemanya de Magncia, a la primeria del segle XV. Per, al cap dun quant temps, ell i la seua famlia es van haver de traslladar a Estrasburg per qestions poltiques. En aquesta ciutat, Gutenberg va posar en marxa la idea que revolucionaria el mn cultural de lpoca: construir una mquina capa de copiar lletres en paper. Anteriorment, els llibres selaboraven copiant a m cada pgina, lletra per lletra i dibuix per dibuix. Aquesta tasca laboriosa, que requeria uns quants anys de preparaci, la duien a terme nicament alguns monjos, als monestirs. Per es necessitava molt de temps: un monjo copista podia arribar a tardar fins a deu anys a copiar un sol llibre! En aquells temps, tamb hi havia unes impremtes molt rudimentries, amb els tipus de fusta. Per noms servien per a imprimir textos poc extensos i per a poques cpies, perqu els tipus es trencaven de seguida. A ms a ms, el resultat era una composici de lletres molt imperfecta. El que volia Gutenberg, en canvi, era que la seua mquina aconseguira pgines tan belles i perfectes com les dels monjos copistes i que fera moltes cpies alhora i en molt menys temps. Desprs de moltes proves, Gutenberg va construir finalment la seua impremta en 1450. l primer llibre que va imprimir, i el que s considerat el primer llibre imprs al mn, va ser la Bblia de 42 lnies, dita aix perqu en cada columna caben 42 lnies de text. Constava de dos volums, que sumaven mil dues-centes huitanta pgines. Gutenberg va tardar a imprimir-la dos anys (de 1452 a 1454) i se sap que daquesta impremta en van eixir ms de cent cinquanta exemplars. Aix i tot, no va haver-hi dos exemplars idntics de la Bblia Gutenberg o Bblia de 42 lnies, ja que la decoraci final dels toms variava dels uns als altres. Al Museu Nacional de la Impremta del Reial Monestir de Santa Maria del Puig, a Valncia, s possible contemplar una reproducci de la premsa de Gutenberg, preparada perqu els visitants puguen presenciar la impressi de la primera pgina de la Bblia de 42 lnies, una experincia molt recomanable per als amants dels llibres.
198
14
Anlisi i comprensi 1. Escriu S o NO. On podries trobar el text
expositiu que has llegit?

4. Enumera els avantatges de la impremta

de Gutenberg.

Al Museu Nacional de la Impremta. Al Museu de Cincies Naturals. En una exposici sobre Gutenberg. En una fira dinvents del segle XX.
RESPECTE ALS MONJOS COPISTES .............. RESPECTE A LES IMPREMTES DE TIPUS DE FUSTA ...............................................
5. Completa aquest text breu sobre el primer

llibre imprs.
El primer llibre imprs s una ........... anomenada ................., en honor de linventor de la impremta, o tamb Bblia de 42 lnies perqu ........... Es va imprimir entre els anys ........... i ............ i sen van fer ms de ............. exemplars.
2. Emplena aquesta fitxa sobre el text.

INVENT DE QU ES PARLA: INVENTOR: ANY EN QU ES VA CREAR: LLOC:
3. Explica com es copiaven

els llibres abans de laparici de la impremta.
6. Explica per qu creus que linvent

de Gutenberg va revolucionar el mn de la cultura.
COMPETNCIA CULTURAL I ARTSTICA

1. Llig la definici segent i classifica els llibres proposats.
incunable Llibre imprs durant els primers cinquanta anys de funcionament de la impremta.
Llibre del Consolat de Mar (1408)
Bblia de 48 lnies (1462)
Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474)

SN INCUNABLES
El Remei de Fortuna (1586)

NO SN INCUNABLES
2. Explica per qu creus que a les grans biblioteques es protegeixen els llibres antics. 3. Relaciona cada nom de lloc amb les obres que shi guarden.
1 biblioteca 3 filmoteca 2 pinacoteca 4 discoteca pellcules discos llibres quadres
199
Activitats
1.
Els pronoms febles davant el verb sescriuen sencers quan Els pronoms febles davant el verb sescriuen apostrofats quan En contextos utilitzem paraules i expressions ms formals. En contextos utilitzem paraules i expressions ms informals.
2.

CLASSES DORACIONS
.................
.................
..............
exclamatives
.............. ..............
..............
..............
..............
passives
..............
..............
3. Digues de quin tipus sn les oracions

segents segons la intenci del parlant. Quina alegria que em dnes! Potser preparar arrs. No pense anar-hi hui. A quin carrer viu la senyora? No poses els peus damunt la cadira! Tant de bo arribaren prompte! EXEMPLE Quina alegria que em dnes! Exclamativa.
5. Escriu una oraci activa i una altra de passiva

i explican les diferncies.
6. Completa amb la forma de pronom feble que

corresponga.

em/m el/l
.... ....
invites esperem
et/t es/s
.... ....
crec perd
7. Localitza les paraules o expressions ds

colloquial en les oracions segents i substitueix-les per les ds culte del quadre. pres desaparegut menjat sofn
4. Subratlla segons el codi.

Oraci simple Oraci composta

Qu hauria passat si Gutenberg no haguera inventat la impremta? Com serien les coses actualment?
VISITA EL MUSEU DE LA IMPREMTA I DESCOBREIX-HO!
El lladre anir a la garjola. Els diners dels estalvis han volat. El fill dAlbert sho ha papat tot. Carolina es pica per qualsevol cosa.
8. Explica el significat daquestes expressions

ds colloquial. ser un taperot girar cua ser un sac dossos caure dels nvols
! Thi esperem
200
14
RECORDA I REPASSA
9. Analitza el predicat daquestes oracions.

12. Afig informaci entre parntesis on sindica. Ledat moderna

Durant ledat moderna ( ) es van fer grans descobriments cientfics. Durant aquest perode molts exploradors ( ) van realitzar grans viatges. I tamb van sorgir noves formes artstiques ( ). Quina poca desplendor!
Oriol ensenya Fsica a linstitut. Ells regalaren una pilota al xiquet. Hui Ernest i jo netegem la casa.
10. Explica ls del gui en lexemple segent.

Per fi! va exclamar Gutenberg. Ja he inventat la impremta!
11. Posa cometes on calga.

La professora diu a Ferm: Ferm, dis-me dos pronoms. I Ferm, despistat, diu: Qui, jo?. La professora emocionada li contesta: Molt b, Ferm! Et felicite.
13. Explica el significat daquestes abreviatures

i escriu una oraci amb cada una.
nm.
Sra.
av.
adj.
pg.
14. Explica com sidentifiquen les acotacions

dins el text teatral.
ETS CAPA DE
Justifica lelecci.
Deduir el tema dun text pel vocabulari
1. Marca el grup de paraules que et permetria deduir el tema de larticle sense llegir-lo.
PAU CARB EN LES PRIMERES POSICIONS Hui, el pilot valenci Pau Carb ha estat a punt daconseguir la pole position a la graella deixida en el I Premi Internacional de Joves Pilots de Frmula 1, per, finalment, ha hagut de conformar-se amb un meritori tercer lloc. Vorem si dem acaba vencedor! valenci pilot Carb graella Frmula 1 Premi pilot eixida tercer vencedor vencedor
pole position
2. Digues a quin text de Textos per a treballar les competncies daquest llibre fa referncia
cada grup de paraules proposat. ................. ................. .................

invent cases drets
patentar olor llengua
normes immobiliria infants
aplicaci vendre cultura
nou tests protegir
3. Escriu una oraci en qu expliques el tema de cada text anterior utilitzant les paraules
proposades en cada cas.
201
15
Passi per la cincia
QU APRENDRS
1 Lectura Passi per la cincia 2 Comunicaci oral Fer lesquema duna explicaci Exposar a partir dun gui 3 Gramtica El text 4 Ortografia Pronoms febles darrere el verb 5 Taller descriptura Els vulgarismes Contar des de diferents punts de vista 6 Literatura Lobra teatral: acte i escena
l llarg de la histria hi ha hagut persones que han aconseguit grans avanos cientfics i tcnics per a la humanitat. Una daquestes persones va ser, sens dubte, Marie Curie, la primera dona cientfica que va rebre el premi Nobel... dues vegades! Vols conixer una miqueta millor la seua histria? Maria Sklodowska, que aix es deia Marie Curie abans de casarse, va nixer el 7 de novembre de 1867 a la ciutat de Varsvia, a Polnia, en el si duna famlia de professors. Era lltima de cinc germans i ja des de menuda va demostrar que era una xiqueta ben especial: en lloc de jugar amb nines, preferia passar el temps llegint llibres de cincia. I s que tenia tantes ganes daprendre! Lany 1883, Marie va acabar els estudis secundaris amb unes qualificacions excellents. El seu desig era continuar estudiant per, en aquells temps, a Polnia, les dones tenien prohibit laccs a la universitat. Aleshores Marie va prendre una decisi ben important en la seua vida: reuniria els diners necessaris i marxaria a la Sorbona, la universitat de Pars, per estudiar la carrera de Fsica, la seua passi.
202
Desprs duns quants anys treballant com a institutriu, Marie va aconseguir per fi diners per a fer realitat el seu somni i lany 1891 ingressava com a estudiant de Fsica de la universitat parisenca. Durant aquell temps, la jove polonesa es va dedicar en cos i nima a lestudi. Passava les hores tancada a les golfes on vivia, llegint i treballant sense parar. Fins i tot hi havia vegades que soblidava de menjar! Al cap de dos anys, en 1893, Marie es llicenciava en Fsica com a primera de la seua promoci. Un any desprs, Marie va conixer el qui seria el seu home i company en les investigacions que la farien coneguda mundialment: el cientfic francs Pierre Curie. Entre Marie i Pierre latracci va ser immediata. El cientfic francs, fascinat per la bellesa i la intelligncia de la jove polonesa, li va proposar matrimoni pocs mesos desprs de conixer-la. Marie, al principi, shi va negar: casar-se amb Pierre significava renunciar a tornar a la seua estimadssima Polnia! Per, al final, va acceptar la proposici i shi va casar. A partir daleshores, la vida dels dos cientfics va canviar. Junts van comenar a investigar alguns descobriments curiosos que havia fet el fsic Antoine-Henri Becquerel sobre la radiaci de lurani. Aquelles investigacions van tindre com a resultat, entre altres, el descobriment del radi, un element qumic nou que podia ser de gran utilitat en el camp de la medicina. La repercussi del descobriment va ser tan gran que lany 1903 lAcadmia de Cincies dEstocolm va concedir el premi Nobel de fsica a Antoine-Henri Becquerel i al matrimoni Curie. Marie Curie es convertia aix en la primera dona que obtenia un premi Nobel. La vida semblava somriure al matrimoni Curie. Per lany 1906 Pierre moria atropellat per un cotxe de cavalls a leixida de la Facultat de Cincies, on feia classe. Marie es quedava sola i al crrec de les dues filles del matrimoni, Irne i Eve, encara menudes. Tanmateix, quan el govern francs li va oferir una pensi, ella va contestar: No vull cap pensi. Encara sc jove i capa de guanyar-me la vida per a mi i per a les meues filles. I aix ho va fer. Aix s, sense deixar mai de banda les investigacions sobre la radioactivitat. Lany 1911, lAcadmia de Cincies dEstocolm tornava a reconixer la seua tasca investigadora i li atorgava el premi Nobel de qumica. Marie Curie es convertia aix en la primera persona en la histria que rebia dos premis Nobel. Durant els anys segents, Marie va compaginar el seu treball amb visites, conferncies, cursos, etc. La seua fama shavia ests i era impossible escapar-se dels compromisos. Tanmateix, va aprofitar aquesta popularitat per a crear centres dinvestigaci i beques perqu les persones sense recursos econmics pogueren estudiar. Lestiu de 1934 Marie Curie moria vctima duna leucmia provocada, probablement, per lexposici constant a la radioactivitat. Aix acabava la vida duna dona admirable que va fer de la passi que sentia per la cincia la seua ra de viure.
institutriu: dona que sencarrega de leducaci dun xiquet en una casa. promoci: grup de persones que acaben juntes uns estudis. radiaci: energia que ix dun cos per mitj dones. repercussi: efecte dels resultats, conseqncia. atorgava: donava. leucmia: malaltia de la sang.
EL GNERE
Les biografies
Una biografia s el relat de la vida duna persona. Normalment, en una biografia no es conta tota la vida duna persona, sin noms els esdeveniments ms interessants, que solen estar ordenats cronolgicament, s a dir, contats en lordre en qu van ocrrer. Generalment, sescriuen biografies de personalitats destacades del mn de la cincia, les arts, la poltica... Quan una persona escriu la seua prpia biografia, sanomena autobiografia.
203

Vocabulari 1. Relaciona cada paraula de la lectura amb
la seua definici. 1 radi 2 leucmia 3 Nobel 4 beca Premi que concedeix lAcadmia de Cincies dEstocolm. Ajuda que satorga a algunes persones perqu puguen estudiar. Element qumic que va descobrir el matrimoni Curie. Malaltia de la sang que va provocar la mort de Marie Curie.
5. Digues quin paper van tindre els personatges

segents en la vida de Marie Curie. Pierre Curie Antoine-Henri Becquerel
6. Completa amb els dos rcords que posseeix

Marie Curie.

Va ser la primera dona .............................. Va ser la primera persona .........................
Lestructura i el contingut 7. Completa amb les dades ms importants de

cada etapa de la vida de Marie Curie.
INFNCIA
El marc 2. Escriu el nom de la ciutat i del pas en qu es

desenvolupa cada etapa de la vida de Marie Curie.

...............................
INFNCIA I ADOLESCNCIA .................... EDAT ADULTA ........................................
ETAPA DESTUDIANT
...............................
mbit personal ........ mbit professional ...
3. Copia i completa aquesta lnia del temps amb

els esdeveniments ms importants de la vida de Marie Curie. 1893
1867
1860 1870 1880
EDAT ADULTA
La teua opini 8. Expressa la teua opini.
1883
1891
1890
1903 1906
1900
1911 1934
1910 1920 1930
Creus que s important per a la societat que hi haja persones com Marie Curie? Per qu?
Els personatges 4. Completa la fitxa segent amb les dades

principals de Marie Curie.
NOM DE FADRINA: NOM DE CASADA: LLOC I DATA DE NAIXEMENT: ESTUDIS REALITZATS: EDAT A QU VA MORIR:
TTOL: GNERE: RESUM: OPINI:
204
15
Comunicaci oral
Comprensi auditiva
Fem lesquema duna explicaci. Per a recordar una explicaci no cal copiar al peu de la lletra tot el que ens diuen. Moltes vegades noms cal fer un esquema senzill que represente les idees ms importants i la relaci que hi ha entre elles.
El procs t lloc en dues fases.
1.
Escolta lexplicaci i completa aquest esquema amb les idees principals. .............. ..............
(TTOL) Localitzaci: .............. Caracterstiques Localitzaci: .............. Caracterstiques Localitzaci: .............. Caracterstiques
.............. .............. .............. .............. .............. ..............
.............. .............. .............. .............. .............. ..............
.............. ..............
2. Compara el teu esquema amb el que han completat els companys i companyes. Expressi oral
Exposem a partir dun gui. Molt sovint les persones que han dexposar un tema en pblic ho fan a partir dun esquema o gui que en recull, ordenades, les idees principals. Aix sasseguren que no oblidaran cap informaci essencial i que lexposici ser ordenada.
3. Exposa breument un tema davant la resta de la classe.

Fes-ho aix:
1. Tria un tema dels que has treballat enguany en qualsevol assignatura. 2. Elabora un gui amb les idees principals de la teua exposici. Aquest gui sobre els animals et pot servir dexemple.
Els animals 1. Definici. 2. Classes. 2.1. Animals invertebrats. 2.1.1. Caracterstiques. 2.1.2. Grups dinvertebrats (esponges, celenterats, cucs, equinoderms, artrpodes, molluscos). 2.2. Animals vertebrats. 2.2.1. Caracterstiques. 2.2.2. Grups de vertebrats (peixos, amfibis, rptils, ocells, mamfers).
3. Passa el gui als companys i fes la teua exposici. Ells hauran de comprovar que segueixes lordre del gui i que no oblides cap informaci.
205
Gramtica El text
Distingida senyora, Ens complau comunicar-li que ha obtingut el premi Nobel de qumica. Enhorabona! Acadmia de Cincies dEstocolm
El text
Quan les persones ens comuniquem mitjanant el llenguatge, no ho fem amb paraules o enunciats solts, sin que utilitzem unes unitats de comunicaci superiors anomenades textos. Els textos tenen una extensi variable. Generalment, estan formats per diversos enunciats (una carta, una notcia, una conversa...) per, a voltes, una sola paraula pot constituir un text. Per exemple: Auxili!
Caracterstiques del text

Tots els textos presenten unes caracterstiques comunes. Sn missatges complets, s a dir, contenen tota la informaci necessria per a poder ser entesos. Les idees hi estan ordenades; per tant, un conjunt denunciats desordenats no s un text. Els enunciats que els formen tracten sobre un mateix tema. Els enunciats del text es relacionen entre si. La relaci entre les idees sestableix per mitj delements anomenats enllaos extraoracionals. Aquests enllaos sn de diverses classes: conjuncions (i, per), adverbis (desprs, finalment) o grups de paraules (en conseqncia, per tant). Els enllaos extraoracionals ajuden a comprendre el sentit dun text. Els textos sn les unitats superiors que utilitzem per a comunicar-nos mitjanant el llenguatge. Els textos tenen unes caracterstiques comunes: sn missatges complets, presenten les idees ordenades i contenen enunciats referits a un mateix tema que es relacionen entre si. Les relacions entre els diferents enunciats dun text sestableixen per mitj denllaos extraoracionals.
ENLLAOS EXTRAORACIONALS Conjuncions Adverbis Grups de paraules
1. Tanca entre claudtors [ ] cada un dels cinc enunciats que formen aquest text. Una segadora amb molta gana
Havem anat al poble i el pare havia demanat al meu germ Albert que tallara lherba del jard. Tenim una segadora modernssima que es pot programar i sega quasi a soles. Per aquell mat Albert tenia gossera. Aleshores, va amprar una cabra a un ve perqu es menjara lherba. La cabra se la va menjar, s, i a ms a ms totes les roses de la iaia!
206
15
2. Marca els conjunts denunciats que no sn textos i explica per qu no ho sn.
Llus va anar amb cotxe fins a Mrcia. Hi feia calor. Les autopistes sn vies de circulaci rpida. A Merc li agrada la msica. Fa sis anys va aprendre a tocar la guitarra clssica. Un any ms tard tocava la guitarra elctrica. I ara canta en un cor. Sen coneixen ms de 400 varietats. Es menja per Nadal en forma de deliciosos pastissets. De la planta anomenada moniato, se naprofita larrel.
3. Escriu A o B, segons el tema de qu tracte cada un dels enunciats segents.

TEMA A Els bolets TEMA B Una golejada histrica
No satisfetes, en la segona part les jugadores van aconseguir 17 gols ms. Altres sn verinoses i, per tant, no comestibles, com el verderol. Els bolets sn fongs amb un barret sostingut per un peu. LImbabatane, lequip afric, va marcar 16 gols en la primera part. Finalment, nhi ha que no sn comestibles perqu sn massa dures, com la pipa. Al llarg de la histria del futbol hi ha hagut golejades, per cap com aquesta. A Swazilndia, un equip de futbol femen va guanyar un partit per 33 gols a 0. Nombroses espcies sn comestibles, com el rovell.
4. Ordena els enunciats de lactivitat anterior i escriu els dos textos resultants. 5. Uneix cada parell doracions amb un enlla extraoracional.

De primer, ens repartirem els papers. ................ assajarem lobra teatral. Al meu amic Nicolau li encanta crrer. ................ el seu germ, si pot, no fa ni un pas. Aquell any Cludia va estar a punt de deixar els estudis. ................ es va esforar i ho va aprovar tot amb bona nota. Anit va ploure moltssim; ................ aquest mat estava el carrer ple de bassals.
AUTOAVALUACI
Marca S o NO i puntuat. Cada resposta correcta val 2 punts. S 1. Els textos sn les unitats superiors de comunicaci lingstica. 2. Un poema s un exemple de text. 3. Els enunciats dun text poden no estar relacionats entre si. 4. El rtol Espenteu en una porta s un text. 5. Els articles poden ser enllaos extraoracionals.
Soluci: 1 S, 2 S, 3 No, 4 S, 5 No.
N0
PUNTUACI 1 2 3 4 5 TOTAL ....... ....... ....... ....... .......
.......
207
Ortografia Pronoms febles darrere el verb

Moltes grcies per concedir-me el premi Nobel. Rebrel s, per a mi, tot un honor. Marie Curie
Els pronoms febles sescriuen darrere el verb quan aquest est en imperatiu, en infinitiu o en gerundi. Darrere el verb, els pronoms febles suneixen a aquest amb apstrof o amb guionet. Shi uneixen amb apstrof quan el verb acaba en vocal que no siga u. Exemple: rebrel. Shi uneixen amb guionet quan el verb acaba en consonant o en u. Exemple: concedir-me. A continuaci et presentem les principals formes dels pronoms febles darrere de verb.
VERB ACABAT EN VOCAL QUE NO SIGA U SINGULAR PLURAL m, t, s, l, -la, -li, -ho ns, -vos, ls, -les VERB ACABAT EN CONSONANT O EN U -me, -te, -se, -lo, -la, -li, -ho -nos, -vos, -los, -les
1. Escriu tres formes de cada verb que puguen dur un pronom feble darrere.
cantar
riure
dormir
crrer
2. Subratlla els pronoms febles que hi ha darrere de verb i classificals. Oferta!

Els laboratoris Pellfina volem premiar la teua fidelitat. Telefonans i emportat un lot dels nostres productes totalment debades. Digues-ho tamb als teus amics i animals a telefonar-nos: les existncies estan a punt desgotar-se!
SUNEIXEN AL VERB AMB APSTROF SUNEIXEN AL VERB AMB GUIONET
3. Encercla les formes dels pronoms que poden anar darrere els verbs segents.
perdre
-nos
ls
veneu
-les
em
ns
-la
4. Explica per qu no poden anar darrere els verbs proposats les formes dels
pronoms que no has encerclat en lactivitat anterior.
5. Transforma les preguntes segents en ordres seguint lexemple.

Mescrius una carta? Els expliques la veritat? La convideu a dinar?
Ens compreu pltans? Et rentes b la cara? El dibuixes b?
EXEMPLE
Mescrius una carta? Escriu-me una carta!
208
15
6. Canvia de posici el pronom feble en les oracions que pugues seguint lexemple.

Ral la vol conixer. Pere no ho sap encara. Tu li continues telefonant.
Marta ens t abandonats. Ells els saben tractar. Dem no el podr rebre.
EXEMPLE
Ral la vol conixer. Ral vol conixer-la.
7. Explica per qu has pogut canviar de posici alguns pronoms de lactivitat anterior. 8. Completa el cartell segent amb un pronom feble adequat a cada cas.
NORMES DS DEL LABORATORI
1. Si vols utilitzar alguna sala especfica, reserva amb antelaci. 2. Abans dutilitzar els instruments, assegura que estan nets i si no, desinfecta.
3. Desprs dutilitzar el material del laboratori, guarda al seu lloc. Aquestes normes sn per a tots: per favor, respecta!
9.
ESTUDI EFICA. Respon i repassa les normes descriptura dels pronoms febles.

Com es poden escriure els pronoms febles davant el verb? En quins casos? Com es poden escriure els pronoms febles darrere el verb? En quins casos?

Fixat en les formes dels pronoms febles darrere el verb.
Tot per la cincia!

Mireia i jo no podem perdrens cap de les xarrades que fan al club Tot per la cincia!. Potser no ho sembla, per sn interessantssimes! De fet, tenim uns amics a qui no parvem de dir-los: Acompanyeu-nos un dia i comproveu-ho.... I ara sn ells els qui sencarreguen dorganitzar-les. Dijous prxim nhi ha una. Vinga, animat a vindre! Estem esperant-te! I si tens amics, convidals tamb: hi ha lloc per a tots!
vehicle decebre alhora
eicl
vecle behcul
deere
aloa

desebre deceure
alora ahlora
209
Taller descriptura
Vocabulari
antigalla calada colleccionista esportiu restaurat autntic accelerar conduir modernitzar
1. Compara els dos cotxes de la lmina utilitzant tantes paraules del quadre com
pugues.
2. Digues quins dels objectes segents sn una antigalla.
3. Escriu paraules relacionades amb els autombils.

ELS AUTOMBILS SUBSTANTIUS
volant, .........
ADJECTIUS
VERBS
conduir, .........
esportiu, .........
ELS VULGARISMES. A vegades pronunciem o escrivim de manera incorrecta algunes paraules, b per desconeixement o b per deixadesa. Per exemple, moltes vegades calada es diu cal. Aquestes formes incorrectes de les paraules sanomenen vulgarismes i cal evitar-les, sobretot en el llenguatge escrit.
4. Corregeix els vulgarismes de les oracions segents.

Amb xixanta anys, enc corre cada dia. Va crompar mig quilo de llangonisses. Ding sasperava aquell prmit.
Casi es talla el dit amb el gavinet. Li feia molta perea anar pa res. Quan nava en amoto era un perill.
5. Tria quatre vulgarismes de lactivitat anterior i explica les diferncies que

presenten respecte a la paraula correcta corresponent.
EXEMPLE
xixanta seixanta: la sllaba inicial sei- sha transformat en xi-.
210
15
Composici de textos
Contem des de diferents punts de vista. Un mateix fet pot ser interpretat, i per tant narrat, de manera diferent segons qui el conta. Per exemple, no explicaran els fets de la mateixa manera els pares que castiguen el fill que el fill castigat. Aix doncs, el punt de vista de qui conta la histria influeix en la manera de contar-la.
6. Tria una de les situacions segents i conta la histria des del punt de vista de cada
un dels protagonistes.
SITUACI 1 Ramir, un senyor major i enfads, i Clia, la directora duna associaci que ha convocat una concentraci de vehicles antics a la plaa on viu el senyor Ramir, conten a un periodista com ha sigut lacte. SITUACI 2 Carles, que acudia amb el seu cotxe a una concentraci de cotxes antics, i Mireia, una fantica dels cotxes esportius, han xocat en eixir dun semfor i conten els fets a la policia.
a) Pensa accions i fets que puguen enriquir la situaci triada i anotals.

EXEMPLE
SITUACI 1 A la concentraci han assistit centenars de persones.
Hi havia bicicletes, sidecars, motos i cotxes de totes les poques en molt bon estat. Sha fet una caravana de vehicles antics pels carrers adjacents a la plaa... b) Intenta posar-te en el lloc de cada un dels protagonistes i anota tots aquells aspectes que poden haver vist o viscut duna manera diferent.
EXEMPLE
CLIA Est contenta perqu ha assistit molta gent a la concentraci. Els vehicles antics exposats eren verdaderes joies. La caravana ha sigut una meravella que ha encantat a tots.
RAMIR Est enfadat perqu amb tanta gent no podia eixir de casa. Els vehicles exposats eren antigalles velles i intils. El soroll i el fum dels vehicles durant la caravana eren insuportables.
REDACCI DEL TEXT
c) Tria les accions que poden donar ms joc a lhora de contraposar els punts de vista dels dos personatges i redacta lesborrany dels teus textos.
d) Compara les teues narracions i assegurat que es nota que has contat el mateix fet per des de dos punts de vista diferents. e) Revisa ortogrficament els textos i passals en net.
211
Literatura Lobra teatral: acte i escena

Prohibit cantar
CAPIT. Majestat... REI (com retornant de molt lluny). Com? Qu hi ha? CAPIT. Majestat... (Assenyala el joglar.) Lhem atrapat cantant... JOGLAR. Aix mateix! No he fet res de mal! Noms cantava... REI (com cansat). I et sembla poc? No has llegit el meu edicte? Que potser tampoc saps llegir, tu? Per no saber llegir no eximeix de complir la llei. La llei ens obliga a tots, entens, a tots! Eh, capit? CAPIT. S, majestat! REI (sospirant, com si parlara a contracor). I b, thaur de castigar... JOGLAR (no sho acaba de creure). Noms per cantar? CAPIT. I molt b, per cert! REI. S? Ja em sap greu, ja. No s que magrade prendre mesures tan severes, per has de comprendre que els governants, de vegades, hem de prendre decisions que costen una mica de comprendre per la gent que no entn en qestions, hum, dalta poltica...
PEP ALBANELL. La draga Draga
edicte: ordre que una autoritat fa collocar en un lloc pblic perqu els ciutadans la lligen. eximeix: deixa lliure duna obligaci o responsabilitat.
Les obres teatrals es divideixen en actes. Al final de cada acte hi ha un descans i se sol canviar de decorat. Normalment, cada acte es divideix en diverses escenes. Una escena s una part de la representaci que transcorre al mateix lloc i el mateix temps i en qu intervenen els mateixos personatges.
1. Digues quina daquestes dues escenes pertany al mateix acte que el fragment
Prohibit cantar. Justifica lelecci. A B
JOGLAR. Aquesta deu ser la clariana que ens ha dit el camperol. PRINCESA. Nests segur? No es veu el drac enlloc.
REINA. Mha semblat que aquest joglar cantava b... REI. Condemnadament b, pels meus ossos reials, reina meua!
212
15
2. Digues quan es produeix un canvi descena en aquest fragment teatral i explica
com ho has sabut.
Dret a vaga
FUMS. Es neguen a continuar-hi treballant? PIT. La vaga s un dret democrtic. FUMS. I per ventura jo no tinc tamb el dret de fer bons negocis? PIT. I tant! [...] OBRERA 1. Sc obrera de la fbrica Fums dolles i pots, i vinc en representaci dels seus treballadors. Voldria parlar amb el senyor Fums.
QUIM CANALS. Nassos, nassos, nassis
3. Escriu V (verdader) o F (fals), segons corresponga.

Una escena es pot dividir en diversos actes. Es canvia descena quan entra un personatge nou o nix un dels que hi havia. Al final de cada escena hi ha un descans i se sol canviar de decorat.
4. Converteix les afirmacions falses de lactivitat anterior en verdaderes.
TALLER LITERARI
per planificar-ne el text teatral.
NOMBRE DACTES EN QU LA DIVIDIRS CONTINGUT DE CADA ACTE

Planificar un text teatral
1. Llig la lectura Ulisses i les sirenes de les pgines 174 i 175 i completa la fitxa segent
......
ACTE 1. Resum ....................................................................................... ACTE 2. Resum .......................................................................................
...
NOMBRE DESCENES EN QU DIVIDIRS CADA ACTE
ACTE 1 1
......
ACTE 2 1
......
...
CARACTERSTIQUES DE CADA ESCENA
ESCENA 1 ESCENA 2
Personatges: .......... Personatges: ..........
Lloc: .......... Lloc: ..........
Temps: .......... Temps: ..........
ACTE 1
...
213
Activitats
1.

Els textos sn unes unitats de Tenen una extensi Els pronoms febles sescriuen darrere de verb quan aquest est en Shi uneixen amb apstrof quan Shi uneixen amb guionet quan Els vulgarismes sn Les obres teatrals es divideixen en Cada acte es divideix en Una escena s
2.

CARACTERSTIQUES DELS TEXTOS
Sn missatges .......
.................
Els enunciats tracten .......
.................
3. Digues per quins dos motius el conjunt

denunciats segent no s un text.
6. Ratlla els pronoms que no podrien anar

darrere les formes verbals segents i explica per qu.

Avanos del segle XX

Altres ens han fet el dia a dia ms fcil i cmode. Fer bicicleta s molt bo per a la salut. Molts han perms allargar la vida de les persones. Al llarg del segle XX shan produt nombrosos avanos cientfics. I, finalment, nhi ha daltres que han revolucionat totalment el mn.
convidar regala vegeu
-los ns s
t -li -la
-nos -te m
ls m -les
7. Marca. Qu s el punt de vista en una

narraci? La manera com narra els fets la persona que els conta. La manera com puntua una narraci la persona que la conta.
4. Fes els canvis necessaris en el conjunt

denunciats anterior i converteix-lo en un text.
5. Completa amb la forma de pronom feble que

corresponga darrere de verb. Arnau, Hem anat a comprar (A VOSALTRES) el microscopi. Llus vol repetir lexperiment. Telefona (A ELL) i dis (A ELL) que anirem al laboratori de seguida. Si Jlia ha portat linstrumental, prepareu (LINSTRUMENTAL) abans que hi arribem i, si hi ha alguna novetat, avisa (A NOSALTRES).
8. Subratlla els vulgarismes del text

i corregeix-los.
Molt instructiu...
La vespr del domenge vam anar al treate a ascoltar la conferncia Parlar b. Hi havia moltes presones i les cares estaven anumeraes, per vam trobar lloc. Lasposici va ser molt intrustiva. Sem nota, veritat?
9. Explica en qu sassemblen i en qu es
diferencien un acte i una escena.
214
15
RECORDA I REPASSA
10. Escriu oracions que comencen per aquestes
paraules i digues com sn segons la intenci del parlant.
14. Canvia el nombre dels pronoms febles.

qu
com
potser
tant de bo
11. Converteix cada parell doracions simples

en una de composta utilitzant els enllaos del quadre. perqu

Pere et demana un full. Dem em prestars la planxa? Carles el va pintar de color verd. Ahir la vaig saludar.
15. Completa.
Davant el verb, els pronoms febles sescriuen sencers quan el verb ...... i apostrofats quan el verb ..................
per
mentre
Pere xiula. Pere camina. No ho sap. Ho voldria saber. Ens banyarem. Comena a ploure.
16. Copia el text segent canviant les

expressions colloquials per expressions cultes equivalents.
12. Escriu una oraci activa i una altra

de passiva amb el verb escriure.
Canvi de plans
Ernest fa morros. Volia pencar de segurata a la discoteca del poble per traures uns cals i li han donat carabassa. Ara haur de buscar-se un altre curro si vol pirar aquestes vacances a lestranger. Quin pal!
13. Completa les oracions segents amb la

forma de pronom feble que corresponga.

A mi, (em/m) apassiona la msica. Si ve, (el/l) atendrem com cal. Que no (et/t) sembla prou? Aquell model (es/s) ven molt.
ETS CAPA DE
Fes-ho aix:
Elaborar un fitxer
1. Elabora un fitxer amb els autors i les autores de les lectures inicials de cada unitat del llibre.
1. Decideix la informaci que posars en cada fitxa i organitza-la en una fitxa model.
EXEMPLE
COGNOM : OBRES PRINCIPALS: PREMIS REBUTS:
NOM:
DATA I LLOC DE NAIXEMENT:
ALTRES FETS DESTACATS:
2. Emplena cada fitxa amb les dades de cada autor i autora. 3. Ordena les fitxes alfabticament i guarda-les en una caixa o en un bloc danelles.
215
MODELS DE CONJUGACI Primera conjugaci (-ar)

EL VERB PARLAR
parlar
haver parlat
parlant
havent parlat
parlat
parlada
parlats
parlades
FORMES PERSONALS MODE INDICATIU Present Pretrit perfet perifrstic Pretrit indefinit Pretrit anterior perifrstic
jo parle tu parles ell parla nosaltres parlem vosaltres parleu ells parlen
Pretrit imperfet
jo vaig parlar tu vas parlar ell va parlar nosaltres vam parlar vosaltres vau parlar ells van parlar
Futur simple
jo he parlat tu has parlat ell ha parlat nosaltres hem parlat vosaltres heu parlat ells han parlat
Pretrit plusquamperfet
jo vaig haver parlat tu vas haver parlat ell va haver parlat nosaltres vam haver parlat vosaltres vau haver parlat ells van haver parlat
Futur compost
jo parlava tu parlaves ell parlava nosaltres parlvem vosaltres parlveu ells parlaven
Pretrit perfet simple
jo parlar tu parlars ell parlar nosaltres parlarem vosaltres parlareu ells parlaran
Condicional simple
jo havia parlat tu havies parlat ell havia parlat nosaltres havem parlat vosaltres haveu parlat ells havien parlat
Pretrit anterior
jo haur parlat tu haurs parlat ell haur parlat nosaltres haurem parlat vosaltres haureu parlat ells hauran parlat
Condicional compost
jo parl tu parlares ell parl nosaltres parlrem vosaltres parlreu ells parlaren
jo parlaria tu parlaries ell parlaria nosaltres parlarem vosaltres parlareu ells parlarien
jo hagu parlat tu hagueres parlat ell hagu parlat nosaltres hagurem parlat vosaltres hagureu parlat ells hagueren parlat
MODE SUBJUNTIU
jo hauria parlat tu hauries parlat ell hauria parlat nosaltres haurem parlat vosaltres haureu parlat ells haurien parlat
Present
Pretrit imperfet
Pretrit perfet
jo parle tu parles ell parle nosaltres parlem vosaltres parleu ells parlen
jo parlara tu parlares ell parlara nosaltres parlrem vosaltres parlreu ells parlaren
jo haja parlat tu hages parlat ell haja parlat nosaltres hgem parlat vosaltres hgeu parlat ells hagen parlat
MODE IMPERATIU
jo haguera parlat tu hagueres parlat ell haguera parlat nosaltres hagurem parlat vosaltres hagureu parlat ells hagueren parlat
parla
parle
parlem
parleu
parlen
219
Segona conjugaci (-er)

EL VERB TMER
tmer
haver temut
tement
havent temut
temut
temuda
temuts
temudes
jo tem tu tems ell tem nosaltres temem vosaltres temeu ells temen
Pretrit imperfet
jo vaig tmer tu vas tmer ell va tmer nosaltres vam tmer vosaltres vau tmer ells van tmer
Futur simple
jo he temut tu has temut ell ha temut nosaltres hem temut vosaltres heu temut ells han temut
jo vaig haver temut tu vas haver temut ell va haver temut nosaltres vam haver temut vosaltres vau haver temut ells van haver temut
Futur compost
jo temia tu temies ell temia nosaltres temem vosaltres temeu ells temien
jo temer tu temers ell temer nosaltres temerem vosaltres temereu ells temeran
Condicional simple
jo havia temut tu havies temut ell havia temut nosaltres havem temut vosaltres haveu temut ells havien temut
Pretrit anterior
jo haur temut tu haurs temut ell haur temut nosaltres haurem temut vosaltres haureu temut ells hauran temut
Condicional compost
jo tem tu temeres ell tem nosaltres temrem vosaltres temreu ells temeren
jo temeria tu temeries ell temeria nosaltres temerem vosaltres temereu ells temerien
jo hagu temut tu hagueres temut ell hagu temut nosaltres hagurem temut vosaltres hagureu temut ells hagueren temut
MODE SUBJUNTIU
jo hauria temut tu hauries temut ell hauria temut nosaltres haurem temut vosaltres haureu temut ells haurien temut
Present
Pretrit imperfet
Pretrit perfet
jo tema tu temes ell tema nosaltres temem vosaltres temeu ells temen
jo temera tu temeres ell temera nosaltres temrem vosaltres temreu ells temeren
jo haja temut tu hages temut ell haja temut nosaltres hgem temut vosaltres hgeu temut ells hagen temut
MODE IMPERATIU
jo haguera temut tu hagueres temut ell haguera temut nosaltres hagurem temut vosaltres hagureu temut ells hagueren temut
tem
tema
temem
temeu
temen
220
MODELS DE CONJUGACI Segona conjugaci (-re)

EL VERB BATRE
batre
haver batut
batent
havent batut
batut
batuda
batuts
batudes
jo bat tu bats ell bat nosaltres batem vosaltres bateu ells baten
Pretrit imperfet
jo vaig batre tu vas batre ell va batre nosaltres vam batre vosaltres vau batre ells van batre
Futur simple
jo he batut tu has batut ell ha batut nosaltres hem batut vosaltres heu batut ells han batut
jo vaig haver batut tu vas haver batut ell va haver batut nosaltres vam haver batut vosaltres vau haver batut ells van haver batut
Futur compost
jo batia tu baties ell batia nosaltres batem vosaltres bateu ells batien
jo batr tu batrs ell batr nosaltres batrem vosaltres batreu ells batran
Condicional simple
jo havia batut tu havies batut ell havia batut nosaltres havem batut vosaltres haveu batut ells havien batut
Pretrit anterior
jo haur batut tu haurs batut ell haur batut nosaltres haurem batut vosaltres haureu batut ells hauran batut
Condicional compost
jo bat tu bateres ell bat nosaltres batrem vosaltres batreu ells bateren
jo batria tu batries ell batria nosaltres batrem vosaltres batreu ells batrien
jo hagu batut tu hagueres batut ell hagu batut nosaltres hagurem batut vosaltres hagureu batut ells hagueren batut
MODE SUBJUNTIU
jo hauria batut tu hauries batut ell hauria batut nosaltres haurem batut vosaltres haureu batut ells haurien batut
Present
Pretrit imperfet
Pretrit perfet
jo bata tu bates ell bata nosaltres batem vosaltres bateu ells baten
jo batera tu bateres ell batera nosaltres batrem vosaltres batreu ells bateren
jo haja batut tu hages batut ell haja batut nosaltres hgem batut vosaltres hgeu batut ells hagen batut
MODE IMPERATIU
jo haguera batut tu hagueres batut ell haguera batut nosaltres hagurem batut vosaltres hagureu batut ells hagueren batut
bat
bata
batem
bateu
baten
221
Tercera conjugaci (-ir)

EL VERB SENTIR
sentir
haver sentit
sentint
havent sentit
sentit
sentida
sentits
sentides
jo sent tu sents ell sent nosaltres sentim vosaltres sentiu ells senten
Pretrit imperfet
jo vaig sentir tu vas sentir ell va sentir nosaltres vam sentir vosaltres vau sentir ells van sentir
Futur simple
jo he sentit tu has sentit ell ha sentit nosaltres hem sentit vosaltres heu sentit ells han sentit
jo vaig haver sentit tu vas haver sentit ell va haver sentit nosaltres vam haver sentit vosaltres vau haver sentit ells van haver sentit
Futur compost
jo sentia tu senties ell sentia nosaltres sentem vosaltres senteu ells sentien
jo sentir tu sentirs ell sentir nosaltres sentirem vosaltres sentireu ells sentiran
Condicional simple
jo havia sentit tu havies sentit ell havia sentit nosaltres havem sentit vosaltres haveu sentit ells havien sentit
Pretrit anterior
jo haur sentit tu haurs sentit ell haur sentit nosaltres haurem sentit vosaltres haureu sentit ells hauran sentit
Condicional compost
jo sent tu sentires ell sent nosaltres sentrem vosaltres sentreu ells sentiren
jo sentiria tu sentiries ell sentiria nosaltres sentirem vosaltres sentireu ells sentirien
jo hagu sentit tu hagueres sentit ell hagu sentit nosaltres hagurem sentit vosaltres hagureu sentit ells hagueren sentit
MODE SUBJUNTIU
jo hauria sentit tu hauries sentit ell hauria sentit nosaltres haurem sentit vosaltres haureu sentit ells haurien sentit
Present
Pretrit imperfet
Pretrit perfet
jo senta tu sentes ell senta nosaltres sentim vosaltres sentiu ells senten
jo sentira tu sentires ell sentira nosaltres sentrem vosaltres sentreu ells sentiren
jo haja sentit tu hages sentit ell haja sentit nosaltres hgem sentit vosaltres hgeu sentit ells hagen sentit
MODE IMPERATIU
jo haguera sentit tu hagueres sentit ell haguera sentit nosaltres hagurem sentit vosaltres hagureu sentit ells hagueren sentit
sent
senta
sentim
sentiu
senten
222
MODELS DE CONJUGACI Tercera conjugaci (-ir)

EL VERB PATIR
patir
haver patit
patint
havent patit
patit
patida
patits
patides
jo patisc tu pateixes/patixes ell pateix/patix nosaltres patim vosaltres patiu ells pateixen/patixen
Pretrit imperfet
jo vaig patir tu vas patir ell va patir nosaltres vam patir vosaltres vau patir ells van patir
Futur simple
jo he patit tu has patit ell ha patit nosaltres hem patit vosaltres heu patit ells han patit
jo vaig haver patit tu vas haver patit ell va haver patit nosaltres vam haver patit vosaltres vau haver patit ells van haver patit
Futur compost
jo patia tu paties ell patia nosaltres patem vosaltres pateu ells patien
jo patir tu patirs ell patir nosaltres patirem vosaltres patireu ells patiran
Condicional simple
jo havia patit tu havies patit ell havia patit nosaltres havem patit vosaltres haveu patit ells havien patit
Pretrit anterior
jo haur patit tu haurs patit ell haur patit nosaltres haurem patit vosaltres haureu patit ells hauran patit
Condicional compost
jo pat tu patires ell pat nosaltres patrem vosaltres patreu ells patiren
jo patiria tu patiries ell patiria nosaltres patirem vosaltres patireu ells patirien
jo hagu patit tu hagueres patit ell hagu patit nosaltres hagurem patit vosaltres hagureu patit ells hagueren patit
MODE SUBJUNTIU
jo hauria patit tu hauries patit ell hauria patit nosaltres haurem patit vosaltres haureu patit ells haurien patit
Present
Pretrit imperfet
Pretrit perfet
jo patisca tu patisques ell patisca nosaltres patim vosaltres patiu ells patisquen
jo patira tu patires ell patira nosaltres patrem vosaltres patreu ells patiren
jo haja patit tu hages patit ell haja patit nosaltres hgem patit vosaltres hgeu patit ells hagen patit
MODE IMPERATIU
jo haguera patit tu hagueres patit ell haguera patit nosaltres hagurem patit vosaltres hagureu patit ells hagueren patit
pateix/patix
patisca
patim
patiu
patisquen
223
Direcci dart: Jos Crespo Projecte grfic Portada: Carri / Snchez / Lacasta Interiors: Paco Snchez Illustraci de portada: lex Fito Cap de projecte: Rosa Marn Coordinaci dillustraci: Laura Gil de Tejada Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda Desenvolupament grfic: Jos Luis Garca i Ral de Andrs Direcci tcnica: ngel Garca Encinar Coordinaci tcnica: Jos Luis Verdasco i Laura Gil de Tejada Confecci i muntatge: Laura Gil de Tejada i Virtudes Llobet Correcci: Guillem Soler i Empar Tortosa Documentaci i selecci fotogrfica: Mercedes Barcenilla Fotografia: A. Lamas; A. Toril; A. Vias; Algar; C. Contreras; C. Prez; D. Lpez; G. Pea; G. Rodrguez; GARCA-PELAYO / Juancho; J. C. Muoz; J. Jaime; Krauel; J. M. Barres; J. M. Escudero; J. Navarro; J. V. Resino; M. Cataln; Michele di Piccione; ORONOZ; P. Carri / S. Snchez; P. Esgueva; Prats i Camps; S. Enrquez; S. Padura; A. G. E. FOTOSTOCK / Science Museum / SSPL, Graziano Arici; AGENCIA ESTUDIO SAN SIMN / A. Prieto; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; CONTIFOTO / SYGMA / Nashe Nasledie; CORDON PRESS / Ullstein-Friedrich, ullstein bild; DIGITALVISION; EFE / EPA / DPA / Stephanie Pilick, Andreas F. Voegelin; EFE / SIPA-PRESS / Manoocher, Stuart Conway; FOTONONSTOP; GETTY IMAGES SALES SPAIN / Dave King; HIGHRES PRESS STOCK / AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO; JOHN FOXX IMAGES; MUSEUM ICONOGRAFA / J. Martin; PHOTODISC; AMD; BIBLIOTECA DEL PALAU REIAL, MADRID / MADRID. BIBLIOTECA DEL PALAU REIAL. FOTOGRAFIA CEDIDA I AUTORITZADA PEL PATRIMONI NACIONAL; BIBLIOTECA DEL REIAL MONESTIR DEL ESCORIAL; BIBLIOTECA ESTENSE, MDENA; BIBLIOTECA NACIONAL DESPANYA; BNF; C. Brito / J. Nez; Cirque du Soleil / Al Seib / Dominique Lemieux; CREATIVE LABS; ESCUDO DE ORO; European Community; GRUP PROMOTOR; INSTITUT GEOGRFIC NACIONAL / CENTRE NACIONAL DINFORMACI GEOGRFICA; J. Carli; MATTON-BILD; MUSE DU BARDO, TUNIS; MUSEU MUNICIPAL, VALNCIA; Nokia Corporation; PHILIPS; REAL COLLEGIO CARLO ALBERTO MONCALIERI, TOR; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA
2009 by Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per ISBN: 978-84-9807-290-7 CP: 132185 Depsit legal:
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms pot ser feta amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.

Valencia 6 Llibre

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Valencia 6 Llibre

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Llengua 6

COMPRENSI: Reconixer varietats lingstiques EXPRESSI: Arribar a acords

COMPRENSI: Identificar recursos de la narraci oral EXPRESSI: Captar latenci

COMPRENSI: Deduir la identitat dun personatge EXPRESSI: Explicar la prpia biografia

Els numerals i els indefinits

COMPRENSI: Identificar causes i conseqncies EXPRESSI: Aprendre a fer preguntes

Anotar tot el que

Explicar una grfica opinions

TEATRE: Una vesprada avorrida

COMPRENSI: Interpretar EXPRESSI: Expressar

COMPRENSI: Memoritzar informaci EXPRESSI: Donar arguments

COMPRENSI: Retindre informaci EXPRESSI: Participar en una

TEATRE: Les muses de la histria

Passi per la cincia APNDIX

TEXTOS PER A TREBALLAR LES COMPETNCIES BSIQUES

Ls Ls de les demajscules les majscules

Els gneres literaris

Reps daccentuaci Reps daccentuaci

lloc des de diferents posicions

Una immobiliria ven cases per lolor COMPETNCIA: Competncia matemtica

Lapstrof Lapstrof i la contracci i la contracci

Els textos lrics

amb el mn fsic Els elements de la narraci

TEXT: Trigmins i ms trigmins COMPETNCIA: Coneixement i interacci

VOCABULARI: Les paraules homnimes COMPOSICI: Redactar normes

personal Les parts de la narraci

TEXT: Lelectricitat pas a pas COMPETNCIA: Autonomia i iniciativa

Paraules amb amb l i ll Paraules

VOCABULARI: Les paraules parnimes COMPOSICI: Expressar lopini sobre

VOCABULARI: El camp semntic COMPOSICI: Escriure instruccions

TEXT: Oficina COMPETNCIA:

de patents Aprendre a aprendre

VOCABULARI: Paraules individuals i paraules collectives COMPOSICI: Explicar una ruta

El sentit literal i el sentit Fer una reclamaci

de llegenda Tractament de la informaci

TEXT: Un lloc COMPETNCIA:

Signes que tanquen Signes que tanquen enunciats enunciats

VOCABULARI: Els neologismes COMPOSICI: Elaborar un anunci

Els punts suspensius Els punts suspensius

VOCABULARI: Paraules daltres llenges COMPOSICI: Escriure una crnica

i ciutadana El dileg i les acotacions teatrals

TEXT: Drets per a un futur millor COMPETNCIA: Competncia social

Altres signes Altres signes de puntuaci de puntuaci

VOCABULARI: Les abreviatures COMPOSICI: Comentar un espectacle

Pronoms febles Pronoms febles davant el verb davant el verb

VOCABULARI: s culte i s colloquial COMPOSICI: Elaborar un fullet turstic

i artstica Lobra teatral: acte i escena

TEXT: El primer llibre imprs COMPETNCIA: Competncia cultural

Pronoms febles Pronoms febles darrere el verb darrere el verb

VOCABULARI: Els vulgarismes COMPOSICI: Contar des de diferents

Treball sobre la lectura

Lestructura i el contingut 7. Copia on corresponga i completa lesquema

quadrilla fillola delit

colla neboda desig

conjunt afillada crim

2. Explica amb paraules teues. En qu consisteix

El marc 3. Completa amb lopci correcta.

................. ................. ................. .................

Quin lloc s aquest? Per qu s important en el desenvolupament de la histria?

La teua aportaci 8. Canvia el final de la histria a partir daquesta

Les accions 5. Subratlla la informaci errnia de cada oraci

la lectura amb aquestes dades.

TTOL: AUTOR/A: RESUM: OPINI:

3. Recita aquest poema o un altre que tagrade davant la resta de la classe.