Anda di halaman 1dari 10

1

Elementos de mtrica espaola


Referencias:
Lapesa, Rafael. Introduccin a los estudios literarios. Madrid: Ctedra, 1981. Lujn Atienza, Angel. Cmo se comenta un poema. Madrid : Sntesis, 2 . !a"arr# $#%s, $#%s. Mtrica espaola. Resea histrica y descriptiva. &ar'el#na: La(#r, 198). *uilis, Ant#ni#. Mtrica espaola. &ar'el#na: Ariel, 198).

4.1 Definiciones
Mtrica:
+La %,tri'a, '#%# estudi# de la "ersifi'a'i-n, es la parte de la 'ien'ia literaria .ue se #'upa de la espe'ial '#nf#r%a'i-n rt%i'a de un '#nte/t# ling0sti'# estru'turad# en f#r%a de p#e%a.1 2A. *uilis, 134 +La estru'tura %,tri'a n# es %s .ue el sustent# del rit%# 2su es.uelet# # dise5# "a'#4 .ue es un fen-%en# %s a%pli#, 6 en el .ue '#la(#ran ele%ent#s se%nti'#s, sint'ti'#s, 6 7asta '#ntenid#s ps.ui'#s.1 2Lujn Atienza 1884

Ritmo:
en espa5#l resulta esen'ial%ente de fa't#res tales '#%# l#s a'ent#s de intensidad en sla(as fuertes 6 la reparti'i-n del dis'urs# en grup#s f-ni'#s.

Prosa:
f#r%a de e/presi-n literaria .ue respeta 2i%ita4 la irregularidad rt%i'a del lenguaje. +La lnea .ue separa el 'a%p# del "ers# del de la pr#sa se funda en la mayor o menor regularidad de los apoyos acentuales. 9l lenguaje ad.uiere f#r%a "ersifi'ada tan pr#nt# '#%# tales ap#6#s se #rganizan (aj# pr#p#r'i#nes se%ejantes de dura'i-n 6 su'esi-n.1 2$!$ :34

Verso:
f#r%a de e/presi-n literaria .ue intr#du'e regularidad, si%etra 2.ue i%p#ne al lenguaje la dis'iplina de n#r%as fijas4.

Poema:
+9l p#e%a es un '#nte/t# ling0sti'# en el 'ual el lenguaje al'anza una nue"a di%ensi-n f#r%al .ue se realiza p#ten'iand# l#s "al#res e/presi"#s del lenguaje p#r %edi# de un rit%# plen#.1 2A. *uilis, 134

4.2 Diferentes sistemas de ersificaci!n


4.2.1 Versificaci!n "cuantitati a#
&asada en 'antidad # dura'i-n de s#nid#s: ; +pies1 de sla(as largas 6 (re"es: ej: el (isla(# 2$< 6a%(#= << esp#nde#= <$ tr#.ue#4= el trisla(# 2<$$ d'til#= $$< anapest#= $<$ anf(ra'#= $$$ tri(ra.ui# et'.4>= ; "ers#s '#nstituid#s p#r deter%inadas '#%(ina'i#nes 2regulares4 de pies: ej. 7e/%etr# ? seis pies '#%(inad#s. @ Adapta'i-n al '#nte/t# del espa5#l: sustitu'i-n de +pies1 p#r +'lusulas1 de sla(as fuertes 6 d,(iles. 9je%pl#: An'litas razas u(,rri%as, sangre de Bispania fe'unda 2Ru(,n Car#4

4.2.2 Versificaci!n amtrica:


Dersifi'a'i-n irregular

4.2.% Versificaci!n acentual:


!# e/ige un nE%er# fij# de sla(as per# s a'ent#s de intensidad, peri-di'a%ente situad#s, .ue %ar'an un rit%# (ien per'epti(le.

4.2.4 Versificaci!n isosil&'ica


Siste%a (asad# en un nE%er# fij# de sla(as 6 una disp#si'i-n a'entual regulada para 'ada tip# de "ers#.

Elementos de ersificaci!n isosil&'ica El erso


1. El c!mputo sil&'ico
1.1. (en!menos mtricos en el c!mputo sil&'ico: l#s +%etaplas%#s1 +L#s %etaplas%#s s#n figuras Fre'urs#s e/presi"#s> .ue alteran el 'uerp# f-ni'# de la pala(ra para adaptarl# a las ne'esidades de la %,tri'a.1 2Lujn Atienza 1924 F!. &.: la sinalefa )n# es %etaplas%#*: fusi-n en una sla(a %,tri'a de la2s4 "#'al2es4 final2es4 de una pala(ra 6 de la2s4 "#'al2es4 ini'ial2es4 de la pala(ra siguiente. 9j. La luna "in# a la fragua.> " < la dialefa # +iato: la "#'al final 6 la ini'ial de d#s pala(ras '#ntiguas se %antienen '#%# sla(as diferentes. +L#s 7iat#s retardan 6 en'respan el "ers# 6 e/igen un esfuerz# arti'ulat#ri# p#r parte del le't#r, al r#%per la tenden'ia natural a la sinalefa.1 2Lujn Atienza 19:4 9j.: +Mester trag# fer%#s#, n#n es de j#glaria,G Mester es sen pe'ad#, 'a es de 'lerezia=GHa(lar 'urs# ri%ad# p#r la .uaderna "ia,GA sila(as 'untadas, .ue es grand %aestra.1 < la sinresis: '#ntra''i-n de d#s sla(as en una en el interi#r de una pala(ra 2+uni-n en un dipt#ng# de "#'ales .ue n# f#r%an dipt#ng#1 Lujn Atienza 19I4 9j. La "eleta, la 'igarra, G trenza, "eleta, p#esa. < la diresis: separa'i-n de las d#s "#'ales de un dipt#ng#, .ue se '#%putan '#%# d#s sla(as %,tri'as. 9j. C#nde el l%ite r#j# de JrKente. ,tros fen!menos mtricos -ue afectan el c!mputo sil&'ico: la afresis 2ej. hora p#r ahora4, la s.ncopa 2ej. desparecer p#r desaparecer4, la ap!cope 2do p#r donde4= la pr!tesis 2arrecoger p#r recoger4, la epntesis 2cornica p#r crnica4, la paragoge 2mare p#r mar4. 1.2. /lasificaci!n de los ersos seg0n el n0mero de s.la'as 1 ersos simples: '#nstan de un solo erso ? de 2 a 11 sla(as= 1 ersos compuestos: '#nstan de dos 2o m&s3 ersos simples ? a partir de 12 sla(as 2'#n una 'esura # pausa .ue deter%ina l#s 7e%isti.ui#s Lsin p#si(ilidad de sinalefaL4. 1 ersos de arte menor: de un %/i%# de 8 sla(as. 1 ersos de arte mayor: a partir de 9 sla(as. 2 sla(as: 'is.la'o 2MLe"eG(re"eGs#nM4= :: tris.la'o 2M$al dul'eGsuspiraGla "#zM4= I: tetras.la'o 2MSi "inierasG...M4= 3: pentas.la'o 2MN$riste de %OM4= ): +e4as.la'o 2M$e re'uerd# A%andaM4= 8: +eptas.la'o 2MNC-%# se "an las 7#jasOM4= 8: octos.la'o 2MMi ni5a se fue a la %arM4= 9: eneas.la'o 2Md#nde tra(aja(a ManuelM4= 1 : decas.la'o 2MCel sal-n en el ngul# #s'ur#M4= 11: endecas.la'o 2M9l dul'e la%entar de d#s past#resMG4 ende'asla(# sfi'# ### -# ## -# -# ende'asla(# 7er#i'# # -# ## -# ## -# ende'asla(# %el-di'# ## -## -# ## -# ende'asla(# enfti'# -## ## -# ## -# 12: dodecas.la'o 2MRi%a '#n las "er(enas tu seda finaM4= 1:: tridecas.la'o 2M!#(le aut#r de l#s "i"#s 6 "ari#s '#l#resM4= 1I: ale5andrino 2M9n el n#%(re del Padre .ue fiz# t#da '#saM4.

3
F13:pentadecas.la'o=1): +e4adecas.la'o= 18: +eptadecas.la'o= 18: octodecas.la'o= 19: eneadecas.la'o>.

2. El acento
2.1. /lasificaci!n de los ersos por la posici!n del acento < erso o4.tono: la Elti%a sla(a a'entuada es la Elti%a del "ers#. 9j. $#d# l# .uiere sa(er. < erso paro4.tono: la Elti%a sla(a a'entuada es la penElti%a del "ers#. 9j. l#s zapati'#s de r#sa. < erso proparo4.tono: la Elti%a sla(a a'entuada es la antepenElti%a del "ers#. 9j. L#s 'a(all#s eran giles. 2.2. (en!menos mtricos relacionados con la posici!n del 0ltimo acento ersal : < erso o4.tono: a5adir una sla(a. 9j. $#Qd#Ql#Q.uieQreQsaQ(erQ R1 ? 8 28 sla(as %,tri'as, per# 8 sla(as f#n,ti'as 6 gra%ati'ales4 < erso paro4.tono: '#ntar las sla(as e/istentes. 9j. l#sQzaQpaQtiQ'#sQdeQr#QsaQ ? 8 < erso proparo4.tono: restar una sla(a. 9j. L#sQ'aQ(aQll#sQeQranQQgiQlesQ < 1 ? 8 2.%. (en!menos de acentuaci!n en la cadena +a'lada: Lle"an sla(a a'entuada: l#s sustanti"#s, adjeti"#s, "er(#s, ad"er(i#s 2en <%ente, lle"an 2 a'ent#s4, pr#n#%(res t-ni'#s, nu%erales 2.ue n# sean el pri%er ele%ent# del nu%eral '#%puest#4, relati"#s interr#gati"#s, e/'la%ati"#s. !# lle"an sla(a a'entuada: el art'ul# deter%inad#, las prep#si'i#nes, la %a6#ra de las '#njun'i#nes, el pri%er ele%ent# de l#s '#%puest#s, l#s pr#n#%(res t#n#s, l#s adjeti"#s p#sesi"#s, l#s relati"#s n# interr#gati"#s ni e/'la%ati"#s, et'. 9j.: La luna "in# a la fragua '#n su p#lis-n de nard#. 9l ni5# la %ira, %ira, el ni5# la est %irand#. 2.4. Diferentes tipos de acento 2en los poemas3: < acento estr!fico: Elti%a "#'al t-ni'a 2? penElti%a sla(a %,tri'a4. < acento r.tmico: a'ent# 'u6# sign#, par # i%par, '#in'ide '#n el estr-fi'#. 9j.: !i5# indi# si ests 'ansad#, tE te a'uestas s#(re la $ierra, 6 l# %is%# si ests alegre, 7ij# %#, juega '#n ella. < acento e4trarr.tmico: l#s .ue n# '#in'iden '#n el sign#, par # i%par del estr-fi'#. < acento antirr.tmico: a'ent# e/trarrt%i'# "e'in# de un a'ent# rt%i'#. 9j. S# s#6 un 7#%(re sin'er# de d#nde 're'e la pal%a 2.6. /lasificaci!n de los ersos en cuanto al ritmo de intensidad: erso de ritmo y&m'ico: si el a'ent# estr-fi'# 'ae en una sla(a de sign# par. erso de ritmo trocaico: si el a'ent# estr-fi'# 'ae en una sla(a de sign# i%par.

%. 7a rima
%.1. Definici!n: La ri%a es la t#tal # par'ial identidad a'Esti'a, entre d#s # %s "ers#s, de l#s f#ne%as situad#s a partir de la Elti%a "#'al a'entuada. %.1. /lasificaci!n: 1 en cuanto a su tim're: t#tal # '#ns#nante, Mperfe'taM 2MLuna de %ielGluna de 7ielM4, par'ial # as#nante, Mi%perfe'taM 2M ...ja(alG ... delfnM4 1 en cuanto a su cantidad:

4
#/t#na 2aguda4 par#/t#na 2llana, gra"e4 pr#par#/t#na 2esdrEjula4 29j.MMi p#(re al%a plidaGera una 'rislidaM4

1 en cuanto a su disposici!n: '#ntinua 2aaaa, ((((, et'.4 ge%ela 2aa, ((, et'.4 a(razada 2a((a, 'dd', et'.4 en'adenada 2'ruzada, entrelazada, alternada4 2a(a(, et'.4

4. El tono
Se puede definir '#%# el jueg# de ele"a'i#nes 6 des'ens#s %el-di'#s de la "#z. !#ta ini'ial gra"e, se ele"a 7asta pri%er a'ent#, ni"el %edi# en la parte 'entral del grup#, Elti%a sla(a a'entuada antes de pausa se ele"a # des'iende segEn si frase a'a(ada # n#, pregunta et'. +Tn p#e%a '#%pleta%ent# '#nstruid# p#r frases afir%ati"as tendr un t#n# %s (aj# .ue un# e/'la%ati"# # interr#gati"#.1 2Lujn Atienza 1834 +Tn p#e%a en t#n# (aj# da una i%presi-n de %#n#t#na # de inti%idad, %ientras .ue un p#e%a en .ue d#%inen las e/'la%a'i#nes e interr#ga'i#nes tendr una aparien'ia de agita'i-n 6 un efe't# ret-ri'# 2el p#eta ante un audit#ri#41 2Lujn Atienza 1834

6. 7a pausa
6.1. Definici!n: des'ans# entre d#s grup#s f-ni'#s. 6.2. /lasificaci!n: 1 pausa estr!fica 2#(ligada4: al final de 'ada estr#fa, GGG 1 pausa ersal 2in'lu6end# la 'esura4: al final de 'ada "ers#, GG 1 pausa interna: se pr#du'e en el interi#r de un "ers#, G . A diferen'ia de las anteri#res, per%ite la sinalefa. 6.%. El enca'algamiento Definiciones: < 9n'a(alga%ient#: desajuste .ue se pr#du'e 'uand# una pausa "ersal n# '#in'ide '#n una pausa %#rf#sint'ti'a. < Sirre%a: grup# de la #ra'i-n .ue n# ad%ite pausa entre sus ele%ent#s 2ej.: art'ul# # pr#n#%(re t#n# # prep#si'i-n # '#njun'i-nGele%ent# intr#du'id#, pala(ras '#n prep#si'i-n, su(st.Gadj., "er(#Gad"er(i#, tie%p#s '#%puest#s 6 perfrasis "er(ales, #ra'i#nes adjeti"as espe'ifi'ati"as.4. /lasificaci!n: 1 enca'algamiento ersal G medial 2'esura4 < en'a(alga%ient# l4ico G sirrem&tico G oracional 2#ra'i-n adjeti"a espe'ifi'ati"aG e/pli'ati"a4 1 enca'algamiento sua e G a'rupto 2en el "ers# en'a(algad#, el en'a(alga%ient# n# pasa de I sla(as4. 9j. +Mira, dentr# de $i, d#nde est el rein# ? en'a(alga%ient# "ersal, sirre%ti'#, a(rupt# de Ci#s, dentr# de $i, d#nde al(#rea.1 Ders# en'a(algante: +Mira, dentr# de $i, d#nde est el rein#1 Ders# en'a(algad#: +de Ci#s, dentr# de $i, d#nde al(#rea.1 9j.: L#s sa(les '#rtan las (risas G .ue l#s 'as'#s atr#pellan S %ientras %isera(le G %ente se estn l#s #tr#s a(rasand# ? en'a(alga%ient# %edial, #ra'i#nal, sua"e ? en'a(alga%ient# "ersal, l,/i'#, sua"e

3.I. El 'ra-uisti-uio 9stru'tura'i-n pausal de : # %en#s sla(as, al prin'ipi# # fin del "ers#.. 9j. Madre, 6# al #r# %e 7u%ill# ... Cuand# %uera, n# ll#res, 7ij#.

El poema
1. 7a serie
P#e%a n# estr-fi'#: serie ili%itada de un# # d#s tip#s de "ers#s .ue alternan a "#luntad del p#eta.

5
El romance 2#'t#sla(#, as#nantad# en l#s "ers#s pares. Sin estri(ill#, 6 '#n estri(ill# @ f#r%as paraestr-fi'as4 *ue p#r %a6# era, p#r %a6#, 'uand# 7a'e la 'al#r, 'uand# l#s trig#s en'a5an 6 estn l#s 'a%p#s en fl#r, 'uand# 'anta la 'alandria 6 resp#nde el ruise5#r, 'uand# l#s ena%#rad#s "an a ser"ir el a%#r, sin# 6#, triste, 'uitad#, .ue "i"# en esta prisi-n, .ue ni s, 'und# es de da ni 'und# las n#'7es s#n, sin# p#r una a"e'illa .ue %e 'anta(a al al(#r. Mat-%ela un (allester#. NC,le Ci#s %al galard-nO La %s (ella ni5a de nuestr# lugar, 7#6 "iuda 6 s#la 6 a6er p#r 'asar, "iend# .ue sus #j#s a la guerra "an, a su %adre di'e .ue es'u'7a su %al: Cejad%e ll#rar #rillas del %ar. Pues %e distes, %adre, en tan tierna edad tan '#rt# el pla'er, tan larg# el pesar, 6 %e 'auti"astes de .uien 7#6 se "a 6 lle"a las lla"es de %i li(ertad. Cejad%e ll#rar #rillas del %ar. FU>

7a sil a 2'#%(ina'i-n de 7eptassla(#s 6 ende'asla(#s, '#n ri%a t#tal 6 a "e'es "ers#s suelt#s4 9j. +Sil"a a la Agri'ultura de la V#na $-rrida1 2Andr,s &ell#4 NSal"e, fe'unda z#na, .ue al s#l ena%#rad# 'ir'uns'ri(es el "ag# 'urs#, 6 'uant# ser se ani%a en 'ada "ari# 'li%a, a'ari'iada de su luz, '#n'i(esO $E tejes al "eran# su guirnalda de granadas espigas= tE la u"a das a la 7ir"iente 'u(a= n# de purpErea fruta, # r#ja, # gualda, a tus fl#restas (ellas falta %atiz algun#= 6 (e(e en ellas ar#%as %il el "ient#= 6 gre6es "an sin 'uent# pa'iend# tu "erdura, desde el llan# .ue tiene p#r linder# el 7#riz#nte, 7asta el erguid# %#nte, de ina''esi(le nie"e sie%pre 'an#. FU> Poema de ersos sueltos 2ende'asla(#s sin ri%a4 9j. *u, "en %is #j#s. Al august# Carl#s, 29pst#la de Mel,ndez Dald,s al Prn'ipe de la Paz4 A "#s, Se5#r, desde su tr#n# e/'els# Cel des"alid# la(rad#r la suerte C#n lgri%as %irar 6 7asta la este"a &ajand# 7#nrada en su feliz ali"i# C#n aten'i-n s#l'ita #'upar#s. FU> 9j. Poema de ersos li'res N*u, lsti%a .ue 6# n# pueda 'antar a la usanza de este tie%p# l# %is%# .ue l#s p#etas de 7#6 'antanO N*u, lsti%a .ue n# pueda ent#nar '#n una "#z eng#lada esas (rillantes r#%anzas a las gl#rias de la patriaO

6
N*u, lsti%a .ue 6# n# tenga una patriaO FU>

2. El poema estr!fico
2.1. 7a estrofa Definici!n
Wrup# de "ers#s .ue f#r%a un '#njunt# 6 tiene '#rresp#nden'ia %,tri'a '#n #tr# u #tr#s pare'id#s. La estru'tura, re'#n#'ida '#%# tal p#r la tradi'i-n literaria, se repite de %#d# igual en t#da la '#%p#si'i-n # en parte de la '#%p#si'i-n: < un eje rt%i'# 2penElti%a sl. %,tri'a, a partir de la .ue se deter%ina el a'ent#, el rit%#, la ri%a et'.4 < un deter%inad# tip# 6 distri(u'i-n de ri%a < una estru'tura sint'ti'a 2la estr#fa suele '#rresp#nder a una unidad sint'ti'a4 < un siste%a estru'turad# de "ers#s 2deter%inad# nE%er# 6 tip# de "ers#s4 +La estr#fa en sus %anifesta'i#nes pri%arias resp#nda a las lneas del 'ant# a'#%#dad# a las e"#lu'i#nes 6 %udanzas si%,tri'as de la danza. Sin duda '#ntri(u6- ta%(i,n en #tr# terren# a definir la estr#fa el eje%pl# de las '#rrela'i#nes de se'uen'ias 6 tr#p#s de las %el#das litErgi'as. La ad#p'i-n de la ri%a pr#p#r'i#n- el ele%ent# %s f,rtil para la #rganiza'i-n del "ers# en grup#s sujet#s a un #rden %et-di'#.1 2!a"arr# $#%s I14

8ipos de estrofas
1. Paris.la'as o isomtricas Cara'terizadas p#r el %is%# nE%er# de sla(as %,tri'as 2@ a/is rt%i'# is#p#lar4 9j. el 'uartet# 2. 9mparis.la'as o +eteromtricas Cara'terizadas p#r la presen'ia de d#s # %s "ers#s de distint# nE%er# de sla(as %,tri'as 2@ a/is 7eter#p#lar4 9j. la lira (ormas estr!ficas 2selecci!n3 Dos ersos: el d.stico $,r%in# .ue .ue se puede usar gen,ri'a%ente per# .ue designa tradi'i#nal%ente '#%(ina'i#nes de 7e/%etr#s 6 pent%etr#s a i%ita'i-n de la p#esa latina. 2!a"arr# $#%s 3::4 < Cas# parti'ular: el pareado: aa # AA 2d#s "ers#s .ue ri%an entre s4 9j. $-%a%e a7#ra .ue aEn es te%pran# 6 .ue lle"# dalia nue"as en la %an#. 8res ersos: el terceto 2arte %a6#r4 9j.P#r el pri%er ter'et# "#6 entrand#, 6 aun pare'e .ue entr, '#n pie dere'7#, pues fin '#n este "ers# le "#6 dand#.

? A&A

8erceto encadenado: A&A<&C& ... SVSV Alegrars la s#%(ra de %is 'ejas, 6 tu sangre se irn a 'ada lad# disputand# tu n#"ia 6 las a(ejas. $u '#raz-n, 6a ter'i#pel# ajad#, lla%a a un 'a%p# de al%endras espu%#sas %i a"ari'i#sa "#z de ena%#rad#. A las aladas al%as de las r#sas del al%endr# de nata te re.uier#, .ue tene%#s .ue 7a(lar de %u'7as '#sas, '#%pa5er# del al%a, '#%pa5er#. /uatro ersos: : el cuarteto 2arte %a6#r : A&&A4 9j. S# pens, .ue n# 7allara '#ns#nante, 6 est#6 a la %itad de #tr# 'uartet#= %as si %e "e# en el pri%er ter'et#, n# 7a6 '#sa en l#s 'uartet#s .ue %e espante

7
: el ser entesio 2arte %a6#r: A&A&4 9j. Xu"entud, di"in# tes#r#, N6a te "as para n# "#l"erO Cuand# .uier# ll#rar, n# ll#r#... S a "e'es ll#r# sin .uerer... : la redondilla 2a((a4 9j. Calle del &etis. $riana. 9l '#raz-n del est# penetra el es'al#fr# de la fuente '7arlatana. : la cuarteta 2a(a(4 9j. Tna tarde parda 6 fra de in"iern#. L#s '#legiales estudian. M#n#t#na de llu"ia tras l#s 'ristales. : la cuaderna .a 2estr#fa %#n#rri%a de I "ers#s alejandrin#s4 ? AAAA E5. Mester trag# fer%#s#, n#n es de j#glaria %ester es sen pe'ad#, 'a es de 'lerezia= fa(lar 'urs# ri%ad# p#r la .uaderna "ia, a sila(as 'untadas, .ue es grand %aestra. /inco ersos: : el -uinteto 2AA&A&4 : la -uintilla 2red#ndilla R 1 "ers#: #'t#sla(#s, t#das '#%(ina'i#nes de ri%as p#si(les '#n tal de .ue l#s d#s Elti%#s n# f#r%en paread#s4 : la lira 2a&a(&4 2'#%(ina'i-n de d#s ende'asla(#s 6 tres 7eptasla(#s4 9j. N*u, des'ansada "ida la del .ue 7u6e del %undanal ruKd# 6 sigue la es'#ndida senda p#r d#nde 7an id# l#s p#'#s sa(i#s .ue en el %und# 7an sid#O ;eis ersos: : la se4tina 2seis ende'asla(#s4 : la se4tilla 2arte %en#r4 9j. Martn Fierro A.u %e p#ng# a 'antar al '#%ps de la "ig0ela, .ue el 7#%(re .ue l# des"ela una pena e/tra#rdinaria, '#%# la a"e s#litaria '#n el 'antar se '#nsuela. Pid# a l#s sant#s del 'iel# .ue a6uden %i pensa%ient#: les pid# en este %#%ent# .ue "#6 a 'antar %i 7ist#ria %e refres.uen la %e%#ria 6 a'laren %i entendi%ient#. F...> !# s#n rar#s l#s .uejid#s en l#s t#ld#s del sal"aje pues a.uel es (andalaje d#nde n# se arregla nada sin# a lanza 6 pu5alada, a (#laz#s 6 a '#raje. Dariante: /opla manri-uea 2copla de pie -ue'rado3 2"ers#s : 6 ) tetrasla(#s # pentasla(#s4

8
9j. Re'uerde el al%a d#r%ida, a"i"e el ses# 6 despierte, '#nte%pland# '-%# se passa la "ida, '-%# se "iene la %uerte tan 'alland#= .un prest# se "a el plazer, '-%# despu,s de a'#rdad#, da d#l#r, '-%#, a nuestr# pares'er, .ual.uiere tie%p# passad# fue %ej#r. ,c+o ersos : la copla de arte mayor: Ba(itual%ente, d#de'asla(#s, A&&AACCA : la octa a real: C#s Elti%#s "ers#s, paread#s: A&A&A&CC 9j. La Araucana !# las da%as, a%#r, n# gentilezas de 'a(aller#s 'ant# ena%#rad#s, ni las %uestras, regal#s 6 ternezas de a%#r#s#s afe't#s 6 'uidad#s= %as el "al#r, l#s 7e'7#s, las pr#ezas de a.uell#s espa5#les esf#rzad#s, .ue a la 'er"iz de Arau'# n# d#%ada pusier#n dur# 6ug# p#r la espada. : la octa illa: C#%(ina'i-n de d#s red#ndillas 9j. 9l "#l'n, aun.ue repri%a de su ra(ia la i%pa'ien'ia, r#%pe lueg# '#n "i#len'ia, '#n 7#rrs#n# te%(l#r. Bier"e el f#nd#, arde la 'i%a, $#d# es 7u%# el 7#riz#nte, en 'enizas "uela el %#nte 6 las aguas en "ap#r. Die< ersos : la dcima o espinela: C#s red#ndillas, ri%a a(razada a((aac'dd' 9j. Suele de'ir%e la gente .ue en parte sa(e %i %al, .ue la 'ausa prin'ipal se %e "e es'rita en la frente= 6 aun.ue 7ag# de "aliente, lueg# %i lengua desliza p#r l# .ue d#ra 6 %atiza= .ue l# .ue el pe'7# n# gasta ningun disi%ul# (asta a 'u(rirl# '#n 'eniza. : el o ille5o: $res paread#s R red#ndilla 9j. Y*ui,n %e 'ausa este d#l#rZ A%#r. S Y.ui,n %i gl#ria repugnaZ H#rtuna. S Y.ui,n '#nsiente en %i duel#Z 9l 'iel#. Ce este %#d#, 6# re'el# %#rir deste %al estra5#, pues se au%entan en %i da5#, a%#r, f#rtuna 6 el 'iel#.

2.2. El poema monoestr!fico

9
E5. la dcima: 2+Ci'e la guitarra1, Manuel Ma'7ad#4 Ba(l#, s#ll#z#, delir# U S, de la risa 6 el llant#. C#n las (#'as r#jas, 'ant#. C#n l#s #j#s negr#s, %ir#. C#n l#s a%antes, suspir# 6 r# '#n l#s guas#nes. S#n %is n#tas g#ter#nes de agua fres'a en el r#sal U S teng# t#da la sal de 9spa5a en %is lagri%#nes.

2.%. El poema poliestr!fico Poema poliestr!fico suelto


: el madrigal: '#%(ina'i-n de ende'asla(#s 6 7eptasla(#s, de te%a a%#r#s#. 9j. Jj#s 'lar#s, seren#s, si de un dul'e %irar s#is ala(ad#s, Yp#r .u,, si %e %iris, %iris airad#sZ Si 'uant# %s piad#s#s %s (ell#s pare',is a a.uel .ue #s %ira, n# %e %ir,is '#n ira, p#r.ue n# parez'is %en#s 7er%#s#s. NA6 t#r%ent#s ra(i#s#sO Jj#s 'lar#s, seren#s, 6a .ue as %e %iris, %irad%e al %en#sU : el soneto 9j. Tn s#net# %e %anda 7a'er Di#lante, .ue en %i "ida %e 7e "ist# en tal apriet#= 'at#r'e "ers#s di'en .ue es s#net#= (urla (urland# "an l#s tres delante. S# pens, .ue n# 7allara '#ns#nante, 6 est#6 a la %itad de #tr# 'uartet#= %as si %e "e# en el pri%er ter'et#, n# 7a6 '#sa en l#s 'uartet#s .ue %e espante. P#r el pri%er ter'et# "#6 entrand#, 6 aun pare'e .ue entr, '#n pie dere'7#, pues fin '#n este "ers# le "#6 dand#. Sa est#6 en el segund#, 6 aun s#spe'7# .ue est#6 l#s tre'e "ers#s a'a(and#: '#ntad si s#n 'at#r'e, 6 est 7e'7#.

Poema poliestr!fico encadenado


: el illancico 9j. 9stri(ill# $res %#ri'as %e ena%#ran en Xa,n, A/ 6 Hti%a 6 Mari,n. Pie $res %#ri'as tan garridas 2Mudanzas4 i(an a '#ger #li"as 6 7all(anlas '#gidas Duelta en Xa,n: 9stri(ill# A/ 6 Hti%a 6 Mari,n.

: la letrilla 2 ariante3 2su'esi-n de estr#fas '#n "uelta 6 estri(ill#, a %enud# '#n 'ar'ter (urles'#4 9j. Ser "ieja 6 arre(#larse, n# puede tragarse. 9l p#nerse el arre(#l

10
6 l# (lan'# 6 '#l#rad# en un r#str# ende%#niad# '#n %s arrugas .ue '#l, 6 en la 'ejas al'#7#l p#r.ue pueda de"isarse, n# puede tragarse. : la glosa: $e/t# 'itad# 2p#esa (re"e4 R '#%entari# 2estr#fas ter%inadas '#n 'ita par'ial4

a Recuerde el alma dormida a ive el seso y despierte contemplando cmo se passa la vida! cmo se viene la muerte tan callando. c "u#n presto se va el pla$er cmo! despus de acordado! da dolor! d cmo a nuestro parescer %ual%uiera tiempo passado &ue me'or.

=7,;> Cespierte el al%a .ue #sa estar '#ntin# d#r%iend# 6 lueg# 6r '#n#s'iend# .ue n# puede esperar '#sa, .ue n# se passe en "eniend#. !# fe tant# en su "ida, %ire .ue dize la %uerte "#zeand#: a Re'uerde el al%a d#r%ida a(i"e el ses# 6 despierte '#nte%pland#.

C#nte%ple el entendi%ient# l# .ue 7a sid# 6 p#dr "er, l # .ue es '-%# 7a de ser, 6 entender el funda%ent# de su ganar # perder. A%agine su 'ada, te%a a.uel ju6zi# fuerte, n# #l"idand# ( '-%# se passa la "ida, '-%# se "iene la %uerte tan 'alland#. 9$C.

Anda mungkin juga menyukai