Anda di halaman 1dari 25

-c

_r

FRAI\CTSC T,IKMEI\IS H
. a.)

..-

--:t

...

-r/

LOCRESTIA #
j- j.{ -. i'i: -j: '.'.., a:^

S:: --

S,.t

*.i

,-

r-*

'-

.-l

'::

a-7

..;
. j

'..i
'. j:-;

ar.a

.,.:l

':
'':l

..'J

'': ':

EdicionslZ i "la Caixa"

,..,

# ,i

.--

-an

LESMILLORS DE LA LITERATURA OtsRES CATALANA ffi.i,

s.!

Francesc Eiximenis
Som encaralluny de poder oferir als lectorsla biografiadocumentadai coherentque mereix una figura de la talla de fra FrancescEiximenis. El que sabems en bona part fruit de la dedicacid'A. Rubi i J. Mass,i de I'esforghumil i pacient d'un equip de franciscansbenemrits, els pares Ivars, Mart de Barcelona,Lopez, i Pou, a la bona memria delsqualsdedicoaquesta antologia. Que Eiximenis fou natural de Girona ho prova un passatgemolt important de la introducci-programaque encapgalael Primer del Crestiri (1, Int. 2), on llegim que I'auDu, un religisde I'Orde dels Frator del llibre fou <<aprs res Menors, apellat frare FrancescEiximenes,natural de la ciutat de Gironu. El millor cronistageneralde I'orde francisc,fra L. Wadding, corrobor aquestainformaci (FranCatalanus,non ValenciscusXimenius, alter Gerundensis, tinus ut aliqui autumant...), tot refutnt ben expressament la notcia, divulgadaen cadenaper algunsautors, de la pretesavalencianitatde I'escriptor. Tocant a la famlia d'aquesti a la condici social dels seusascendents, ara per ara noms sabemamb certesaque de fra Francesc, el 1380vivia a Girona una gerrnana casada amb el notari Bernat Pintor (D, II, 168).Aquestadada i la insistentvirulnciadelsatacsque Eiximenisllengaarreu de (III, la sevaobra contra la malcia i bestialitat dels pagesos d'una famlia 103 ss.),permetende suposarque descendia ciutadana ms aviat benestant.No fa gaire que hom ha especulat si el pare de fra Francescno fou, potser, un tal Francescd'Examenisque mor a Girona el 1340 deixant tres fills, Jasper,Francesci Blanca, dels quals probablement es va fer crrec llur avi Jaspert, comerciant giron

aleshores ben establert a Barcelona. Sigui com sigui,el cert s que Eiximenis al captol 168 del seuPastoraleconfessa que va entrar al conventde molt petit (...c Domino tamen potser com a sui magna clementia a pueritia evocalars/, oblat, i deguvestir I'hbit del primer orde de sant Francesci fer la sevaprofessi religiosa al mateix conventde la sevaciutat nativa; d'altra maneraels fraresgironins dificilment haurien pogut al-legar cap dret a la bibliotecad'Eiximenis,com es pot verificar que feren,segons el costum de l'poca,en arribar-losnovesde la mort del mestre. Tampoc no podem donar precisions sobre la data de la pernaixenqa,tot i que la descoberta de I'acta corresponent met ara d'establirque fra Eiximenis va rebre les ordesmajors prop de Barcelona, el 1352.Degunixer,doncs,entre el 1327i el 1332.Per gransque fossinlesconcessions motivadespelsterriblesestrallsde la glnola,es fa dificil d'imaginar que hom pogusaccedira la dignitat sacerdotal abans dels vint anys. Segons aquests clculs,Eiximenisva arribar de fet a una edat bastant provecta i no tenen res de retric que trobem al hles al.lusions i passions>) a la seva<<vellesa nal de la Vita Christi i en el Pastorale,obresque cal situar a la ratlla entre els seglesxlv i xv. La vida del nostre escriptor s'escola,doncs, durant els regnatsd'Alfons el Benigne (1327-36), Pere el Cerimonis (1336-87),Joan I -o mi l l or, (1 387- 95) ). d e s t i , M ar t I' H u m (1 3 9 5 -1 4 1 0 El la Providncia- li estalvi de presenciarI'esvaimentde la vella dinastiaque tant el va distingir i honorar, i a la qual ell va servir amb fidelitat. Pel que fa a la formaci intel.lectualdel minoret giron, cal suposarque va seguirel curriculum tradicional a les escolesdel seuorde. Crec probableque nomsinicis els viatges a I'estrangerdesprsde I'ordenaci sacerdotal,i que I'estadaa la universitat d'Oxford, on aleshoresels franciscanstenien un dels estudisms actius i brillants, fos la ms decisivaen la formaci acadmicad'Eiximenis. En redactar els seus llibres i fer cabal de I'experinciaacumulada <<en el seu temps>>, recull sovint vivnciesd'aquell perode; aix, per exemple, recorda, entre les moltes <<qestions que defendisputades>>, la doctrina sobre el <<mal original>>, (lll, l7 ss.),doctrinaforqaatrevisavenels doctorsanglesos da que Eiximenis refuta amb certa complaengade tedlegja madur. Arriba, frns i tot, a evocar el nom d'algun dels seus mestres,com el <<fort fams doctor apellat Ulteredus, qui que esmentaa la Vita Christi (3, c. 77), i era mongenegre>>, s prou evident que mai no oblid els llibres que va tenir I'avinentesad'estudiar i de copiar, com aquell De coelo et qual no s en Catalunya,ne lo hi mundo d'Aristdtil, <<lo havem per familiar; trobar-lo-has, emperd,en les universi-

(I, 60). Ja tindrem oportunitats de Pans e d'Anglaterra...>> tat de discutir amb ms detall la importnciad'aquestbagatgecultural. No cal dir que el contacteamb els costums d'una societatmarcadamentdistinta I'ajud a aprofundir el seuconeixement de mn i delshomes.La vella empremta s prou detectableen els escritsde fra Francesc,tant si parla de les corts angleses (XII, 675), com de dones (ll, 163),de conreus(a la famosalletra dedicatdria del RCP), o de la manerade menjari beure(111,372,386, 388). Eiximenis havia sojornat, segonsell mateix conta, en ConeixiaColnia(lll, 9 12; YC, 4, c.46),Pars altrespalsos. (1,60; III, 598),Florncia (VC, 8, c.9)i Roma (VC, 3, c.20), i cal suposarque fou anant o venint d'Asssque es detur de I ' A l v rn i a(V C ,3 , c .1 0 5 i 9 , c .1 0 2), en e l s e r em it or is bressoli nucli espiritual del seu orde. No s, doncs,gaire dificil d'imaginarquin fou el seu possibleitinerari pels capotser, mins de la vella Europa.Tanmateix,i si exceptuem, Pars,no crec que hom pugui parlar d'estades llargues desque va tinadesa I'estudi, sin ms aviat de pelegrinatges emprendrea impulsosde la devoci i de la curiositat.Es ben de remarcar que les referncies a I'anada a ltlia es concentrin a la Vita Christi, obra escrita a finals del segle
XIV.

Consta, tanmateix,eue el 1357ja havia retornat a la ptria, puix que el seu nom frguraa la llista dels religiosos que assistiren al captol celebratal convent de Girona pel marq d'aquell any. Que fos a la cort pontificia d'Aviny el 1365i hi presencis el lliuramentde lesRevelacions de I'infant Pered'Arag al papa Urb V, crec molt arriscatd'afirmar-ho. Al meu entendre s molt minsa I'evidncia objectiva que hom pot extreuredel captol del Segor (ll, 66), d'on pren fonamentla notcia.Si ensatenemal contexton s'inscriu aquestpas, i als mateixosfets histricsconeguts, cal, i no gensde fiar la com a mnim, qualificarde tendenciosa informacid'Eiximenis.All que s quedaclar s que Eiximenis, tan afectatde donar crdit a visions i revelacions, ataca ac fra Pere. iSeria exageratd'imaginar que aquesta respona una intenci i a una consignapartidista envestida emanadadel duc de Girona, el futur rei Joan I, i/o dels clementistes del seu entorn?Arran de 1379 hom comenq, com s sabut,tota una campanyadestinada a soscavar, alhora, el prestigide fra Pered'Arag, capdelsurbanistes catalans,i la svianeutralitatdel seunebot,el rei Pere.Torque Eiximenarem a parlar de I'afer.En tot cas,i suposant nis fos a Aviny, com semblaque reclami la tradici dels podrem demanar-nos qu feia el bon estudiseiximenians, la seva frare el 1365a la cort pontificia,quina era aleshores relaci amb I'influentssimvisionari, i si no fou, potser,el

mateix Eiximenis I'annim religis que va acompanyar I'infant en aquell important viatge.Sn preguntes que, de moment, no tenen resposta. Semblaque, cap al 1371,una propostad'anomenar Eiximeniscatedratic de Teologiaa I'estudide Lleida, top amb I'oposicidel provincial. Es ben versemblant que la causa d'aquest entrebanc fos la manca del ttol acadmic pertinent; ttol que el nostreminoret no trig gairea obtenir, el 1374,a la universitatde Tolosa del Llenguadoc, grciesal geners (D, I, 244,248, 249; lI, mecenatge dels monarques 168),i a la influnciade I'esposa del duc de Girona, Mata d'Armanyac, francesai molt ben relacionadaa I'altra banda dels Pirineus (D, I, 254\. Es coneixenduescartes,redacpregaal cantadesdesde Valncia,en les quals la duquessa celler de la universitat, en nom propi i de I'infant Joan,que <(per amor nostre>> atorgui com ms aviat millor a fra Eiximenis el cobejat ttol de mestre. El motiu al.legat s: (...com lo senyorduc e bon marit e senyornostremolt car, per alguns afers seus haja de gran necessitatlo religis e amat nostre, frare FrancescEiximenis...>> No sabem si la duquessavolia atreure el frare a la ciutat del Tria, perd tant la seva recomanacicom les cartes reials. ens rev-elen fins a quin punt fra Francescs'havia sabut guanyar la confiangade la famlia reial. Tot i que, pel que sembla,el nostre frare va anar a Tolosa per cobrir I'expedient,aquestaestadat tamb molta imporfncia, puix que el posen contacteamb una de les cultures ms riques d'Occident. Fou, potser, de Tolosa estant que Eiximenis an a Pars i a altres ciutats europees.El nostre minoret es far ressdd'aquestafasede la sevavida a la Vita Christi, on s'allarga en una determinadadificultat teoldgica<<per tal com ne viu gran concertacien presncia mia, a Tolosa> (VC, 9, c.95). Recordatamb que el ttol que penjavaa la creu de Crist ((...aras en Tolosa, en la esgleia de Santa Maria Daurada>(VC, 9, c.95), i sn molt nombrososels llocs de la seva obra on discursejaamb coneixementde causasobreels francesos i llur <joie de vivret i costums,imitant-ne, hns i tot, ocasionalment, el llenguatge, que devia conixerprou b. De retorn a la ptria, estava en condicions ptimes de transmetreels coneixements acumulats.Semblaque va desplegar el seu magisteria Barcelona,Vic (on tenia assignada una cel-la bastida per al seu s particular), i altres poblacions del redol; i degucomengara donar forma i ordenar les seves notesen dos volums o Sumesde Filosofia i Teologia, d'inters estrictament acadmic i redactades en llat: obres que, malauradament,no ens han arribat. Sabemque el 1377fra Francescfou tramsa Girona, de part del Cn-

sell barcelon,per tal de gestionarun afer relacionatamb I'infant Joan (D, II, l68). Poc desprs deguiniciar Ia reobra empresasota el patrodacci de lo Primer del Crestii, cini del rei Pere(I, Prleg2), elqual, pel maig de l38l s'inpel projecte(D, I, 292), fins a I'extrem de manar al teressa que no deixi moure Eixiguardidel conventde Barcelona que la dita obra haja perfecci>; indici probamenis <<fins ble que potserja es feia sentir la pressidelsjurats valensolemnes>> a la cians, sempre delerososd'atreure <<frares havienmanifestat llur desigsevaciutat,o que els superiors es va preni de mudar-lode convent.L'ocasi, tanmateix, i s molt sentarel 1383,amb motiu d'un afer testamentari, que el 1384fra Francesc, deixantde bandal'osignifrcatiu portunitat de convertir-se de I'infant Joan en el confessor presen(D, I, 325),jas'hagus instal'lat a Valnciai hagus tat als jurats el Regimentde la cosapblica, tot enriquintvertader lo amb una endreqa brillant. Aquestadedicatria, que sintetitzaespiritualment i fsicaI'essnLaus Valentiae cia d'aquella bella ciutat, deguguanyar-li de seguidala Ultra aix, sabemque el bona voluntat dels valencians. mateix any hom havia fet copiar i portar a Valncia <<la primera partida d'un gran llibre apellat Crestid..., com la segonapartida...sia ja en aquestaciutat, en la qual estant lo dit mestreha ordenataquella;lo qual trellat sestatfet... per havercomplidaI'obra del dit llibre en la saladel conAmb e informacidelsfels cristians...>. sell...,a instrucci en la post de la camel Primer i el Segonben <<encadenats de la Salu i a disposicidels ciutadans, bra de I'escrivania el Terg i la primera part i acabats, o en estadiben avenqat, deI Dotz, Eiximenis s'havia guanyatun merescutprestigi, que postot d'una a disposicide la nova ciutat adoptiva. donacions(hi ha una Si hem de jutjar per les nombroses que li foren atorgades com a documentats), vintenade casos (remuneracidels treballsi serveis... e fets a la sostenguts b les seves cosa pblica>,Valnciava sabercompensar consells, confessions> i I'e<<solemnes e altespreicacions, norrne esforgesmergat<<en ordenar e fer alcuns llibres e Veig molt dubtsque Eiximenis obresmoralse teologia...>. tots els hbits que cada dos per tingustemps d'esquingar graciosament la ciutat! Ultra la tascalitetres li concedeix per escrit.unespoques predicaci dades inrria,vertadera diquenque Eiximenisva assolircert renom com a predicaArs Praedicandii s dor. Ens ha pervingutel seu excel.lent atestatque va deixar escritsdos volums de sermonsi que fou, juntament amb sant Vicent Ferrer-que semblaque no encarreera sant de la sevadevoci-,un delstres religiosos gatsel 1387de pronunciarI'elogifnebredel rei En Pere, pels consellers. la pauta elaborada Pronuncitamb segons

t0

pel feliq desenllaq el sermd'accide grcies de la guerra de Siclia. el 1392. que Entre lesnombroses mso menysdelicades, tasques, hom li encoman, els seusbons oficisencamical destacar natsa mitigarla tensigaireb constant entrela potestat ciprovocada per la prolileraci vil i I'eclesidstica, de malanque cercaven drins coronats defugirI'accide la justcia.El | 391, en un moment de guerra i de crisi social especialment perills,Eiximenisrebr I'encrrec d'organitzar una menad'hostespiritual en els monestirs delsvoltantsde Val nc ia. d e l sre l i g i o s o< s< l l u rs s ol' lic it ant o ra c i o n sp . er i mpetrar ajudai remei>(D, I, 367\,tal i com ell mateixprescriu (lll, 378, XII, als prncepscom a soluci d'emergncia forma part d'una comissi 656). En una altra avinentesa d'experts, integradaper ell mateix i pelsconfessors del rei i de la reina,destinada a examinarels llibreshebraics robats progrom de 1392.No sabemsi el seu codurant el sagnant neixement de I'hebreu a I'alturad'aquesta missi:el estava que s sabems que fra Francesc duia molt entrecellai cella la qestide lesblasfmies contraCrist i la Vergeconllibres(VC, II, 54). Potsers tingudes en algunsd'aquests reveladordel tarann del mestre-per altra banda tan intransigent amb les visionsde fra Pere- la rapidesa amb qu plegdveles,present i corregla versidefinitiva excuses del Dotz,en assabentar-se, el I 391, que algunes de les seprofetiques ves especulacions havien provocatla ira del rei Joan(D, I, 372).El to i contingutd'aquests curiosos vaticinis sn sospitosament semblants a les prediccions, copiades de fra Joan de Rocatellada i d'altres,que trobem a la l/ita Christi i al discutit De Triplici Staru trIunli.La topada grcies, amb el monarcano tingurepercussions negatives, potser,a la intervenci del mestreracionalPered'Arts,a qui Eiximenis va dedicar el Llibre dels iingels,acabat el 1392 i. ms tard, la ,'ita Chrisi. Eiximenis es mant en contacte amb el monarca,rebenti trametentllibres(D. I, qu, 3 7 2 , 377, 380) , i he m d ' a d m i ra r e l to d e te rm i n aamb t e l 1396,li es c r iuu n a v a l e n ta mi s s i v a e n d e fe n s a d ' un del s pel rei. consellers valencians empresonats Ja durantel regnatdel rei Mart, en un momentde manca de recursos crnica,Eiximenisinterv.com a Comissari Apostlic. en I'organitzaci d'una croada valenciana( 1397 -9 9 ), q u e m o b i l i tz e fe c ti u s mallor quina fo rq aconsi derables sense acomplira la llargaI'objectiude contenirla pirateria nord-africana.Part d'aquestaflota seria desprs enviadaen suport de I'antipapaaragons. Tamb el trobem, en companyiade Pered'Arts,tractantd'obtenir.de part del rei, un subsidiextraordinari de la ciutat per a super I'arribadaa Catalunya fragarles despeses ocasionades

PRLEG

1. El Cristianisme, Jbnamentde Ia cultura medie,-al. La histria de les duesciutals Si les coordenades vitals d'Eiximenis se'ns presenten -com hem vist- ben delimitades,en dos vessants que es complementenharmnicament,el de la seva condici de francisci de sacerdot, d'una banda, i el del seu magisteri en teologiaque culmina en la ctedrai en el magisteriepiscopal, de I'altra; tanmateix,all que mereix al nostrefrare, ara i ac, un lloc entre els millors autorsde la literaturaca(i material!)dels intalana,s la quantitati el pesespecfic folis que va llegara la posteritat.Eiximenis comparteix,si ms no, amb el mallorqu universalRamon Llull, un rcord inqestionable d'escripturaen llengua vernacla,que permet a ambdsde competir amb avantatge amb els autors europeusms prolfics del seu temps. Ara b, aquesta impressionant allau de lletra escrita-en bona part indita modernament- respon a una mateixa pruija didcticomoral, i a una valoraci,molt semblant,del llibre com a i com una forma, no gensdesdenyaobra de misericrdia, escrita. ble, de predicaci Es prou sabut que ensenyars una vertaderamania de I'homemedieval, mania que cal relacionar amb un concepte del saberi del savi forga distint del que tenim en I'actualitat. L'Edat mitjana accept,gaireb literalment, el vell no hi ha de nou aforismellat <nihil novum sub sole>(<<res i mir, lgicament sota la capa del sob>), endarrera, cercant en el cabalde la tradici i de la memriacol.lectiva el tresor d'experincia acumulat pels savisde I'antigor.I si al savi pertocavael paper importantssimd'aconsellari de dictar normesprctiques de vida (XII, 23) que ajudessin a defugir els paranysd'aquestmn i marquessin, alhora, els l3

l4

que condueixena I'altre, el llibre, obra camins i dreceres del savi i resum quintaessenciat de la sevasaviesa, adquirir una importncia extraordinriacom a dipsit i font d'autoritati de doctrina,lligam que vincula el presentamb i testimoni molt ms slid i consistent que no la el passat, paraula sernprefugissera (XII, l4). El saber s, a ms a ms,patrimoni de tothom qui t accs a la lletra escrita, i el concepte,ara sacrosant, de I'originalitat es considerams un perill que no un mrit, puix que hom viu integrat, de la naixenga a la mort, dins del poderscorrentd'un sistema que t cura de no desbordar els marges, sempreben delimitats, de I'ortodxia.<Dels llibres es lan llibres>>, i tradici, en la majoria de casos,equival a selecci, repeticii acumulaci. Parlant sempremolt generalment, es pot dir que I'home medievalt una passi:I'ordre, i una idea del mn ldgica, estructurada, coherent.L'Edat mitjana tot ho relaciona, tot ho explica,tot ho veu clar. Paradoxalment, ha trobat en la fe una garantiade comprensi intel'lectual. No cal entendre per a creure;ben al contrari,cal creureper a entendre, puix que de la ferma creenEa brolla una visi ms clara delsmisteris recdndits.Aquesta mateixa le ser tamb la clau de que no es nodreixen la lecturaeruvolta d'un humanisme greco-llatins, dita delsclssics sin,msaviat,en la certesa d'unesarrelspregones i en unessenyes d'identitatque permetende relacionar la humanitatmesquina amb la diviniperstat, mitjanqantI'Home-Du,Jesucrist. Des d'aquesta pectiva,I'home medievals,doncs,potserms que mai, la ((mesura de totes les coses>>. Du I'ha col.locatal centrede I'universen un actede generosa creaci,I'ha salvati recreat en un gestdramtic de graciosa redempci, i li ha fet obsequi del tresorabundsde la revelaci (I, 320 ss.).Res no t d'estranyque aquestmateix home enyori la perfecciprimignia,el vell parads anterioral pecatd'origen,i que cerqui i trobi en les prpiespotncies de l'nima, en els elements vitals, i en tota la mquinad'un mn, malgrattot per una voluntat supeben let i jerrquicamentorganitzat rior, la majestuosa escala de les petjades de la divinitat que assenyala el cam de tornada.I s que, en definitiva, el pas de I'home sobrela terra es concebrcom a cicle de retorn, <<ca m (1 ,2 8 IF , c a p aIa e no t er m e) - q u e d i r Ei x i m e n i s felicitatde la possessi eternadel Creador.La vida humana t una nicajustificacii finalitat essencial: estimari glorificar Du, la qual cosa es concretaen I'acceptaci d'una norrna moral: els manaments; del testimoni del Crist, i de la sevahernciamaterial: el Cristianismei I'Esglsia cristiana. Viure en aquestmn, lloc d'exili i <vall de llgrimes), adquirir dimensionspiquesde lluita constant(II)

contra les forcesdel mal (el mn, el dimoni i la carn), que I'home pertot arreu. Per el cristi, o enrevolteni assetgen <cavallerde Du> (II, I ss.),no s'exercitasol en I'ascesi o prcticade les virtuts ja que, si b s'inscriu,en primer lloc, dins d'una societatmaterial concreta,o <<ciutat terrenal>>, potserhostil, es troba tamb integraten una comunitat espiritual, <<la ciutat de Du o ciutat celestial>>, model de <<la les fronteres terrenal>(XII, 3-4, 374),que transcendeix d'aquest mn i uneix amb vincles sobrenaturals tots els que participend'una mateixavisi de pau. Aix el converteix en membredel cos mstic de Jesucrist, i li permetde participar plenament delstresors de grcia,adquiritsper Crist i per I'Esglsia mitjanqant elssagraments. distribuils Hom ha dit, amb ra, que el ttol tan dickensi d'Histria de rJues ciutals resumeixprou b la histdriade I'Europa Ben mirat, una de les ironiesd'aquesta medieval. histriai all que ara ms ehs crida l'atenci, s el fet que I'anomenada<<ciutat de Du> arribsa assolirel control de la <<ciutat terrenal>.Poc hauria pensatsant Agust,en redactar La cristiana,literalmentsorciutat de Du, que la congregaci gida de les catacumbes persei vctima de les ms cruentes cucions,un cop enaltidaa la categoria de religi oficial de I'Estat, es valdriade la sevainfluncia i de la sevasuperioritat cultural i/o moral per a bastir,de maneralenta perd implacable, una impressionant estructura de poder material, fins al punt d'arribara constituir-se en una menad'Estat dins de I'Estat,o, si ho preferiu.en un Estatsupranacional, les lronteres invisibles arreu del mn del qual s'estenien cristi.El predominidel papatsobreI'imperi s un fet histque palesa, ric ben documentat entre altrescoses, la supremaciadiplomticai intel.lectual de la SantaSeui la subtilesa de les arrnesemprades. La pugnainicial entre les duesciutats,de la qual es fu ressd santAgusten el seufamsllibre, harmonica, va culminar en una convivncia basada en I'acceptacitericai prcticade les essncies cristianes en la societatd'Europa occidental.L'mbit de I'Estat civil fou pontiflcia. envait i dominat (XII, 461 s.) per la teocrcia admirableconstrucci doctrinal bastida d'acord amb les complicades elucubracions dels telegsi dels canonistes. Els primershavien redurttotes les restants cincies i arts, (1,333); dhuc la filosofia, a ddcilsserventes de la teologia mentreque els segons, sovint en competdncia amb els telegs(1, 346),teixien una espessa teranyinade normesi decrets emanatsde Roma. Al temps que consolidaven cada prcticament la Bblia cop ms el poder papal,convertien -tal i com la interpretava la tradicipatrstica i la mateixa cria romana- en la norma reguladora de les relacionsp(XII, 862 s.), la guerra t 5 bliquesi privades, de la cavalleria

(XII, 655, 657 s.), o els contactes amb altresgrups de difems nrent ideologia(XII, 834 s.),a la sexualitati I'esfera (III, 524 s.), fins al punt que no s exatima del pensament gerat d'afirmar que la Sagrada Escriptura s la basedel dret cannici civil, i, per consegent, el fonamentde tota la so( X I I , 3 5 9 -3 6 18 ci e tatm ediev al , 3 4 ). No cal dir, doncs,que en els pai'sos vinculatsals mduls s quelcomms que de la cultura occidental, el cristianisme una vella filosofia o una manera individual d'entendre la vida. El cristianismefou -i s encaraara en ms d'un i a ms d'un pas- un factor determinantque inciaspecte deixen la manera d'sser, de pensari de sentir, i, naturalment,entotes les formesde I'art i de la cultura. Ra per la qual, i al margede les modesideoldgiques i de les convicresultad'una gran obvietatque de cadasc, cions personals la plena comprensi de la mentalitatmedievals molt disense un bon coneixement de les precil, si no impossible, que li serveixende suport. En aquest missesideolgiques en la nostra llengua sentit,poques obres medievalsescrites ensofereixen una visi tan ordenadai completacom I'obra d'Eiximenis, Lo Crestid, la qual, en paraulesde I'autor, <<cont sumriamenttot lo fonament de crestianisme)(I, Int. 2). 2. Lo Crestid 2 .1 . In te n c i i e s ti l El Crestds I'obra ms vasta i ambiciosad'Eiximenis. Els quatre llibres que ens han arribat, tot i que sumen la quantitat d'uns dos mil cinc-cents respectable noranta-dos captols,no representen ni tan sols la tercerapart del projecte global.Sortosament es conserya el prlegque Eiximenis redact com a introducci general dels tretze llibres que volia enllestir. Aquestprembul,fins ara, que jo spig&, no publicat ntegrament(I, I -4), s importantssim, a causa del seu carcterprogramtic que ens permet de fer-nos una idea prou clara de quin era el pla original, aix com del contingut,la intenci o finalitat, i I'estil de I'obra. que la <<final Eiximenisespecifica intenci>del llibre i el seu <<fiprincipal> no s altre que <il.luminar, endregare despertar. adoctrinare amonestar tot feel crestid'haver diligent cura de la sua vida e de les carreres de Du, per tal que esspiacascun guardarde la multitud delsllagose perills que han los hmens vida, e ag,princien estapresent palnrent.per tal que finalment vinga cascuna salvaci>>

(Int. I, 2). L'autor es proposatambd'obtenir mrits davant Du, sa dir: <<... lo gran lloguerque lo dit Senyorpromet a aquellsqui treballenvolenterosament per la cosapblica e, per la salut de lesnimes>> (ibid.). especialment, Notem, de bell antuvi, que ambdues intencionscorresponen plenamentals objectiusque es proposa la predicaci oral, objectius ben concretats en el captol nov de la Regla delsFrares Menors,text que Eiximenishavia glossat en un dels seusllibrets perduts,del qual comenta i tradueix alguns fragments molt pertinentsal llarg de la sevaobra, en especiala la Vita Christi (6, 7), on diu que els frares cal que vagin <<...preicant vicis e virtuts, e pena e glria... Per agd man sant Francescen la sua regla que preibassen curt... cosesvirtuoses.en curtese en virtuosese en santes paraules>>. s ms:al captol primer del seuArs Praedicandi o Art de predicar,el mateix Eiximenisensenya als futurs predicadors que tot Ilur esforqdeu anar dirigit a <<gldria de Du> i a <instruir la gent amb prudncia i senseparlar massa elevadament, de I'excel.lncia de Du..., a fi de moureel poblea honorar-loms,a tmer-lo,lloar-loi estimar-lo>>. Predicarno s altra cosaque <guiar piadosament de la m els pecadorscap al cam que porta al regnede Du> (AP, 3), <<encendre i instruin>,(cercar la salvaci>> per a la prpia salvaci> dels altres fent, alhora, <<mrits (i b i d .). Com s lgic, I'estil i la forma del missatge es subordinen a la intenci didcticai pastoral.Aix pressuposa un bon coneixement de la psicologiai del llenguatge del poble i el propsitde defugirtot all que pugui dificultar la comprensi, o sigui, I'estil massa elevat (<parlar massaelevadaque Eiximenis, <prolixitat)) ment>)i I'enutjosa adsi ads, que vol evitar, tot i que en la prdcticaallargassi confessa el per una facndiaincontroladaque el seudiscurs, arrossegat que ell mateix recomana fa caureen el defecte als altresque tractin de defugir. SegonsEiximenis, si el predicadorvol impartir una lliq determinada, cal que no s'expressi en termes massaabstractes. Es preferibleque entri tot d'una en una casustica concreta,directamentrelacionadaamb els costumso moresi amb els detallsde la vida quotidiana.De res no serveix,per exemple,enraonar de manera general contra I'avarcia,si hom no passaacte seguita atacar els robatoris,la usura,els jocs o qualquecas que copsi de seguida I'atencidel pblic present(AP, 3). Ser,per tant, essenciald'adaptarel discursa la condici i classe social de I'auditori(ibid.). b amb el que Eixime. Aquestsprincipis tedricss'avenen nls resumelxen els set <notables> del captol terq de la introducci del Crestid,que no cal repetirac punt per punt, I 7

per s llegir detingudament. Explica<n sntesi-que no escriu per als lletrats,tot i que el llibre tambels pugui resulEn con<<simples e llegues>>. tar til, sin per a les persones per i d'acord amb aquesta intenci,vol <<proceir seqncia, I'estil nfim de la manerasimple e grossera>, o sigui segons retdrica tradicional. De fet, cal no prendre'saquestaafirmaci massa al peu de la lletra, vist que la majoria delscaptols atenyenun nivell molt discretdel que podrem anomenar prosade tipus doctrinal i que en algunscomptatscasos,com en el captol primer del Primer o en la dedicatdria del Dotz,trobem mostres d'un estil ms ornat. Tot plegat. quedaclar que Eiximenisvolia prescindir i delstecnicismes de les complicacionsi que havia renunciat,amb certa rela sevagranobra d'especialista, la Summa canqa, a endegar i que no saTheologica en llat, que devia tenir embastada bem si va arribar a completar,en beneficide la tascade dims necessria i urgent.Tanmavulgaci,que considerava que I'obrael seuconvenciment teix del que diu es desprn <altamente cientfrca>> en la da del Crestidsi fos redactada podria aspirara ser un llibre llenguaoficial de les escoles, (lnt. l, 3). Siguicom sigui,sembla d'una certaimportncia que en aquesta intencid'arribaral poble senzillrau I'explicacide lesnombroses que el rgidmoralista concessions far als seuslectors.Es tracta,com veurem,de tcniques I'atenci,prou conegudes destinades dels prea guanyar-se populars, de lesqualsunesresponien a una prctidicadors per tothom, d'altres,en canvi, sn expressaca acceptada per I'Eiximenis purit del tractat sobre la ment rebutjades predicaci, o Ars Praedicantli. 2.2. Tcniques manllevades a la predicaci Fa bo de veure que la predicacioral i la predicaciesque intercanviables crita es serveixen sovint de tcniques llarg d'enumerar seriamassa a un ac, i que ja he estudiat altre lloc tot referint-mea la tr'ituChristi. Aix, per exemple, era tradicionalde comenqar els serrnons amb un tema una dividit i subdividiten parts.que hom anavademostrant per una amb citacions prede la Bblia originalso fragments lsosdelsdoctorsde I'Esglsia i tota classe de raonaments gics,al.lusions a exemples de la naturalesa, a fetso histdries de penonatges famosos, videsde sants, relaetc. Hom establia cions amb objectesde la vida real, ja fos per mitj d'una que podia inspiraruna minuciosa simplecomparanqa correlacisistemtica, o en una metfora ms o menyselaborada: s'analitzava i els el significatdels noms, o les causes accidents, etc.,de maneraque un predicador una mica ex-

t8

perimentat era capaq d'amplificar i allargar qualsevol tema gaireb indefinidament. La prctica establia uns lmits a la predicaci oral, per una vegadaaplicada a I'escriptura l'nica barrera era la manca de paper i I'esgotamentde les forces de I'escriptor (XII, Dedicatria). Si obrim el Crestid, comprovem. en efecte. que Eiximen i s e s p l a n t e j a e l P r i m e r l l i b r e c o m s i c o m e n c su n s e r m , a p a r t i r d ' u n a d e f i n i c i - t e m aq u e t r o b e m a l c a p t o l d i n o u , la qual, dividida en tres parts, cont in nuce tota la matria desenvolupada en el primer punt, s a dir en els captols I - 1 9 1 . E s m s : t o t i q u e E i x i m e n i s s e m b l aq u e n o e r a g a i r e partidari de les divisions rimades (que ataca en l'.-lrt dc pred i c ' a r ) , l a p r o p o s i c i q u e v o l d e m o s t r a ra l p r i n c i p i d e l c a p t o l v i n t , e n a q u e s tc a s q u e < l a r e l i g i c r i s t i a n a s u n e x c e l l e n t e s t a m e n t , >e >s s u b d i v i d e i x e n u n a d i v i s i r i m a d a e n -AT que permet de recordar tots els punts importants: <<...si atens a aquest estament per qui s estat /ilndat.../ per lo Fill de Du... orlcnat e plantat,/ per los patriarques... desitiat e figurat,i per los profetes... prrlbtat,/ per los ngelsrevelat,/ per los apostols preicat.,/per los evangelistes escrit e nolatD, etc., etc. Cada una de les parts de les propos i c i o n s r e q u e r i a .n o r m a l m e n t . e l s L r p o r t de I'autoritat de la S a g r a d aE s c r i p t u r a i d e l s S a n t s P a r e s .E i x i m e n i s i n d i c a e l p r o p s i t d e n o a b u s a r m a s s ad e t a l s c i t a c i o n s i d ' o f e r i r - n e u n a v e r s i e n p l a c a t a l q u e c o r r e s p o n g u in o a l a l l e t r a , s i n a l c o n t i n g u t m o r a l i a l a i n t e r p r e t a c i m s a c c e p t a d a . T a m p o c n o e s c o m p r o m e t a a s s e n y a l aq r uinessn lesseves f o n t s i a a n o t a r p u n t u a l r n e n te l n o m d e l l l i b r e , n i t a n s o l s d e I ' a u t o r c i t a t , p u i x q u e . a l s e u e n t e n d r e .t a l s p r e c i s i o n s sn <<curiositats r o b a d e sp e r l o s n o v e l l s a c t o r s ) ( l n t . I . 3 ) . propies dels tractats erudits. pero no de Ia predicaci oral i/o escrita. D e s e m b l a n t m a n e r a . r , e i e m q u e e n c a p g a l ae l l l i b r e S c gon del Crcstid amb un tema pres del Llihrt'tle Job:<<Tota la l'ida de I'hom sobre la terra s aix com una bella caval l e r i a > , d e l a q u a l e x t r e u u n a i n t e r e s s a n t s s i mc ao r r e l a c i e n t r e l a c a v a l l e r i a .o e l s a c t e s< d e l s p r o u s e s a ' u i sistemtica c a v a l l e n . i e l b o n c r i s t i ( l l , l - 4 ) . A q u e s t s c a p t o l s .t a m b i n d i t s f i n s a r a , p o d r i e n m o l t b p r o c e d i rd ' u n l l i b r e d e s e r mons i -dit sigui de pas- proven fins a quin punt el lams I:nchirirlitn. o ,LIantrctldt'l t'ttt'ullt'r cri.;tiit. d'Erasme. no la ms que aprofitar i amplificar un tema prou conegutdels a u t o r s m e d i e v a l s .T o t i q u e l a c o r r e l a c i f o s e s s e n c i a l m e n t un recurs per ajudar a la memoria de I'orador, com ho prova I'exemple que dna Eiximenis en el seu ..1rtclaprcdicar, e l q u a l e l c o s h u m s f i g u r a d e l s i s t e m ae s t a m e n t a l segons de I'epoca: els peus poden significar els pagesos,que el m a n t e n e n a m b l l u r t r e b a l l : l e s c a m e se l s b u r s e s o s e . l ventre l 9

H
i,

els administradors, els braqosels cavallers, la llenguaelsjuristes,els ulls els savis,les orellesels procuradorsi el cap el rei; el recurs continuava essentaprofitable en un llibre, i, de fet, aquest mateix exemple que tan b sintetitza la de la societatmedievali el conceptepaul tesi organicista del cos mstic, s un dels preferitsd'Eiximenis (XII, 357358,751). Per al lector modern tanmateix alld que t ms inters que Eiximenis rebutjaexpressament sn aquelles tcniques en el seu tractadet teric, com s ara les <ficcions potiques), o invencions literries de tota mena, i <<les trufes ne (VC, 7,7), <lesprofecies>>, faules,ne coses dignesde riure>> <<els cnonso lleis> i <les sentncies o dites dels filsofs>, cada cop ms freqents en el Crestid. El motiu d'aquesta irrupci, que es fa sentir de manera molt especial en el Terg, potser caldria cercar-lo en l'xit ms aviat migrat dels dos primers llibres, la tradici manuscritadels quals fa pensarque no tinguerenmassadivulgaci, per ra, potser,de I'excessiva sobrietati eixutesade I'estil. Llevat d'uns casosexcepcionals, s en el Terg, i encara noms en tractar d'uns determinatstemes, on el nostre autor comengaa donar prova del seu domini d'aquestsrecursos, que sn el millor testimoni del seu talent de narrador i del seu control dels registrescol.loquialsde la llengua. Passar revista,molt superficialment, ms inteals aspectes ressants. 2.3. Els <<Exemplo) intercalades o narracions Fa temps que Marqal Oliver va publicar, amb el ttol de gaireb Contes i faules, seixanta-tres narracions,extretes, totes, del Crestid. Aquesta excel.lent antologia, si b ha contribuit moltssima donar a conixerel caire ms popular de la vastacompilaci eiximeniana,n'ha divulgat, potser, Ia idea que el nostrefrare fou un narradord'historietes quan, en realitat,els fragments pums o menysdivertides, blicats per Olivar sn, ms aviat, nuclis aillats que apareixen molt espordicament entre innombrables captolsd'rida doctrina,a fr d'il.lustrar i subratllar la teoria i d'endolcir, ac i all, la pndola moralitzant.Podrem,doncs,comparar aquestes histriesa les pedreso perlesque adornen una feixugapeqad'orfebreria,i seria forga imprudent -tot i que s impossiblede negarllur valor individual- de considerar-les,com s'ha fet, fora del context generaldel llibre i/o del pas concret on s'encasten. La tcnica de fer servir mena de narracions aquesta era ben coneguda dels predicadors populars,frns al punt que va arribar a ser proverbial

<<qui l'expressi: no sap contar faccies, no sap predicao> (<Qui nescitbarlettare,nescitpraedicarer/.Existien abundants repertoris,alguns ordenatsper ordre alfabtic segons preses els vicis, pecats o virtuts, i hom hi encabia ancdotes de la histria antiga i moderna, llegendes hagiogrques, miraclesmarians,contesi faules populars,vides dels filsofsde I'antigori, molt sovint, experincies del mateix predicador. En I'obra d'Eiximenistrobem exemples de totes les teni, dins dels lmits de I'espai disponible, dnciesi classes, hem procurat d'oferir una seleccirepresentativa, tenint, per,bona cura de no separar-los del cos de I'obra i procurant de donar a conixer algun relat fins ara desconegut, com el del fraret de Cambridge,la conscincia del qual no li permetiad'aixecar-se a resarmatines(II, 63), bona mosfrancs tra de dialcticaaplicadamedieval;o el del mossn que va enterrarI'aseamb creu algadai que, com a <bon vivant> i home d'<<espritr, va sabertrobar el punt flac del seu prelat, mesclant, amb sentit de I'humor, I'erudici escolstica (la sevaobjecci,tradueix la mxima: <Ad impossibilem nemo obligatur>),amb el cnic lliurament del sarronet de dobles(XII, 688). Entre els exempleshistrics,cal remarcar els referents als monarques del casald'Arag, com el del rei Pereel Gran compartint el dinar amb un pe du(XII, 606) -tamb publicat ac per rant la invasi francesa primera vegada-,i el ben conegutdel confrontament de la per Vinatea, amb Alfons ciutat de Valncia, representada (XII, 578),que convllegirjuntamentamb la <El Benigne> histria de la pugnaentreel rei don Dions de Portugali el seu fill Alfons (XII, 577). De la mateixa manera,la histria relativa ala generositat del rei Pereel Cerimonis(XII, 750), guarda relaci temtica (<importnciadel tresoren) amb un apleg(XII, 751) que Joan de Salisbury, en el seu Policraticus(VI, c.24), posa en boca del papa Adri IV. Semblamolt probableque Eiximenis,a part dels llibres de Pere Comestor,Josefus, Eusebi de Cesarea, etc., manegs com la Crnica Unversal algunscompendishistoriogrf,rcs, de fra Guillem de Nangsi la Martiniana de Mart de Tropau. Aix explicaria que trobem, seguit seguit,al.lusions i relats procedents de la Histria Africana, Bulgdrica, Gdl.lica, Germdnica i Teutnica, Grega, Itdlica, Llatina i Romana o dels Romans, de la Lombarda, Meridional, Orental, dels Saxons,etc. Els nombrososexemplesde l'antiguitat romana semblen derivar generalmentdel Valeri Mxim, per via de les obresde fra Joande Gal.lesque figuren a la biblioteca del nostre mestre. L'exemple del rei Eduard d'Anglaterra t inters, perqu potser pressuposa una lectura del Guy de Warwick (XII,747), mentre que la 2I

menci a la Histria del rei Meliadu.r (XII, 905) s de segona m. hagiogrfiques no sn gaire abundants. AlLes llegendes gunes, com la del miraclede TefiI (II, 50), o les referents a grcies videsde sants,eren forgadivulgades a les lliqonsdel Breviari i a les Videsde sants o LegendaAurea de Jacobo de Yarazze, als Didlegs de sant Gregori i a les Col.lacions dels Pares.Pel que fa a les altres,s impossiblede passar ac revistaa totes les narracions, tascaque requereixun esfonts.Es dilcil de saberquin fou tudi serisde les possibles el repertorio repertoris empratsper Eiximenis.El recull de fra Humbert de Romansfigura entre els seusllibres,juntament amb el Breviloquiumi Communiloquiumde fra Joan que donen resums poc o no genselabode Gal.les, sinttics, rats. Noms tres de les narracionsmoralitzantsdel Crestia es troben, pel que he vist, en el conegutSpeculumLaicorum (entreellesla copiadaal XII, 874);almenysuna, la del noi innocentque descobreix a simplevista els encants de les (ll, 173),deriva de la conegudallegenda <<dones-dimonis>> de Barlaan, i es pot llegir a l'Alphabelum Narrationum. Cal no oblidar que Eiximenisal.ludeixsovint a experincies realso fingides,que sol acompanyarde frmulescom: jo mateixhe vist...; jo fui en...; jo viu...;a mi dix sa mu<.E l l e n >e , t c .( I , 5 9 ; I I I , 2 3 7 , 3 0 6 , 3 0 8 , 3 1 2 , 3 1 5 e,t c . ) q , u ea u g menten I'impacte de les sevesparaules. En tot cas, resulta interessant Empordil> el tema folde trobar localitzat<<en klric T.251 i T. 251.2de <<l'amansiment de la dona esquerpa>, tractat per Juan Manuel en el seu exemple35; i a To l o s adel Delf ina te l te ma H . 1 5 6 5i D .2 0 3 1 .5 , d el < ni gromntici el seudeixeble (lll, lll), que en El malagrarl>> CondeLucanor s una de lescreacions msbellesde la narrativa medieval.Eiximenis en dna una versi prou acostada al text llat del Promptuarittm Exemplorum (ll, Z), si b substituint la cort de Constantinobleper la del rei de Franqa.Tocant a les faules,Eiximenis esmentasovint un Fabulari vell i un de novell(l1,947) i parla tamb del Coblejador.Hom ha relacionatel primer recull amb el Romuftzs, i si tenim presentque moltesde les possibles fonts eixiresno t de particularque els menianes sn encaraindites, folkloristes no n'hagin catalogat algunsdelstemesi motius, i no per aix cal atribuir al nostreescriptorla paternitatde les narracionsno documentades. Val a dir que no hi ha dubte que el franciscgironi sabia endiumenjari condimentar,quan volia, aquests temesamb humor i sentitde la ironia, i ve tot d'una a la memria la faula del lleonetescalprotagonista, dat i tonsurat(III, 105-6), com el lle bon jan del Pantagruel,d'un dels relats que -sense sal grossa,s clar!- mss'acosten a I'humor rabelaisi.

2.4. Els proverbiso <eximplisbreus>> Eiximenis, com Juan Manuel, coneixia prou b I'efrccia pedagdgica de les dites i sentncies de tota mena. <<eximplis Aquests breus,o vulgars>> sn la quinta essncia d'una doctrinaque s'expressa aix de la forma mscondenguarsadapossible. Un apotegma com, per exemple,(<paor da la vinya>, bastai sobra per a resumirtota la teoria medieval de la funci coercitivai educadora del poder. Els proverbissn especialment abundants en el Terq i en el Dtt:: els trobem disseminats al llarg de l'obra, i llur la de subratllarla tesi o argument funci sol sser delensat per I'autor.En parlar dels maliciosos Eiximenis o dolents, ensdir: <qui fa a sa guisafa a sa ira> (lll, 76);<Du te d (III, 103);<males contenda amb hom qui no t enmenda> gastenqual hom se vol>> (lll, 126\, etc.,tot afecompanyes gint, que si b en aquestmn <<un mal hom s senyorde cent bons) (lll. 9l I 822),tanmateixa la llarga <<malprenent se castiga no brama,ansbaihom, e I'aseben castigat (lll, 336),puix que <de mala pensaDu ne xa les orelles>> pensa)(lII, I l6) i <casc troba sabata a son peu>(III, 9l i 822). Entre els refranysd'aquestaclassepodem referir-ne ms o menysconservats, com: <en llong cam e en alguns, mais,coneixhom son company)(lll, 129);<per estreta dir les veritatse per no consentir a malesvolentats, se perden les amistats) (lb.); <<espina, can pnyer deu, aguda (lll, 149);<hom b nodritja sheretaD(lll. 375),etc. neix>> En algun cas excepcional I'opini el proverbi representa que el teleg vol esvair i ataca frontalment, ms estesa, serveixa com, no serveixa neg>(lll, com s ara: <<qui 237)s I'anttesi de tot all que I'autor defensa al llarg del no manquen Dotz.Finalment. en el Dottampoc,sobretot zd, les ditescopiades sense altra funci aparentque la d'ensenyari la de distreureidivertir el lector. Bastin com a que han prou serv'it mostra.els<<proverbis a molts>> d'un tal <...Iacosaqui no costasin paraules. llarJuli, espanyol: gamentsedeu pagar,...quimal cerca, amb aquells'haa encontran ...a cobertad'estremera. drap pudenthi deusposaq en bon cep deu habitar;...ancaseno ...Ia dona finestrera, (XII, 894);o la regla fou somera, ne vil hom ab bell parlan> pauc,e tint-te cald. e jeu en francesa de viure sa: <<menja alt> (XII. 882);sense mostres oblidar les segents de la sapopular catalana, r,'iesa relatives al beure:<<La carn fa carn, oQui ben veu, e lo pa la panxa,mas lo vi mena la dansa>; b alluca;e qui ha bon cap, b aquca; e qui ha bons peus, (lII, 389), b atruca:mas sobretot, lo bon vi mata la cuca>> ms empedreits devienesamb les quals fins els pecadors tar d'acord. /)

pintoresques 2.5. Altres recursos. Expressions i comparances Una altra manera de rompre la monotonia del discurs saboroses expressions caldoctrinal consisteix a espargir-hi N'hi ha exemples a balquedel llenguatge cades col.loquial. en alguns na, si b tamb detectem una major concentraci captols del Terg.Vet-ne ac unes mostresque encara ara ens arrabassen una mitja rialla, bona prova que acompleiI'autor. xen la funci a qu lesdestinava fer a tothom del cel Dels maliciososllegim que <<saben paella>,de maneraque ning no els pot contrastar <<ne ha(lll, 90), <parlar-vos-hets de balese ells responver cames> (III, 103);<quan veen que hi haja neg dran-vosde cebes> que els tinga I'ast al foc, o que haja sangen I'ull, tantost per el malibaixenllur gatzaru (lll. l2l). El bo perdona, <ne passa les tesores de cap en cap)> cis quan pot venjar-se (lII, I l8); els orgullosos cerquenels elogisde maneraque -el diccionarims famsde l'poca-no seria <tot lo Papies bastanta dar vocablesa lloar-los>(lll, 108); I'hom fals i el <<metr's tot dejs ta faldu (Ill, 266) a fi d'enganyar-te, que es mou com (escarabat peress s un <lligamosques)> (XII, 893). Els golafres,quan sn a taula entre borres>> (apar que los ulls los isquen>> (lll, 375),i <esmenjarienles (lll, 369).N'hi ha d'arrossaires que (en clausde sant Pere>> de fam... mas en casad'altre eixamplen casasua s'acanyen (III, 315) i, desprs d'haver-seatipat <<fins les barres>> als es queixendels dejunis.L'embriac <<salta en barba a ulls>>, 'terrs', 'borrs' i <si vol dir dir e si vol cridar a tothom>> neg 'pare' dir 'paie', e si vol dir 'ca' dir 'carn', e si vol dir 'tassa', e si 'veudir'olla' dir 'ampolla',e si 'fogassa', 'beure'>> (Ill, re' dir 347). A la dona, el millor s <no dopuix que del marit que deixa que la sevamunar-li ales>>, gall i gallina en caso) (lll, 898) <de la sua casa ller <<sigui e s casediu comunamentlo poble que s casade gallines, gall, e casaon la gallina canta,e hostalde mamota e ta sens de babot, e d'asesensorella e coo) (III, 949). Per tampoc li vnsab no seriaprudenttractar-laa les males,perqu<<si fer-l'hastornar follu (lll, 93), i agd la toteslesvelesplenes, (lll, 97). Noms en casosextrems <faria pujar entr al cel>> <a qui negunes caldroblidar-se de la norma precedent: armes no valen,recrrega a la tempestu (III, 95). La comparanqa s tamb un recursimportant de la predicaci que Eiximenis fa servir amb eficcia,i cal remarque, per la intensitati I'estil, recorden la diccar-nealgunes Eiximenis, dels cobejosos ci d'Ausis March. Segons de pren aix com aquell que la sua gran set bnsmaterials<<ne vol apagarbeventaiguade mar, qui aitant com msbeu ai-

tant ha major seu ([II, 70), smil que recordaels <ojoshidrpicos> de Caldern.Els qui pequend'amagatsn <<semblants a la perdiu, qui es t per segura si t lo cap amagab> ja (III, 62). Les dones<<sn aix com olles senscobertes>, que tot quant tenen al cap els vessafora (III, 948). L'hom (llI, 75); lesbones foll <giraa tots vents,aix com a penell>> cogitacions fugen de nosaltres<<aix com anguila escapaa hom entre les mans, o aix com argentviu no pot tenir (III, 80);als vellagassos luxuriosos ferm...>> <<pren-los enaix com al llop, que com no pot menjar lo bou, llepa I'aradre>> (III, 2 1 3 ) ,i aix s uc c es s i v a me n t. Eiximenis arriba a copiar, quan s'escau, fragments de poetesi glossadors, com el tros del <maldit>> de Cerverde Girona (lII, 946),que cita de memria,o lesduescomposicions breusdel Capell de Bolqueres, niquesconservades que Eiximenisens dna en d'aquestautor. Tals fragments, un catal no del tot lliure de provenqalismes, expliquen, potser,les rimes que hom ha creguttrobar en el Llibre de les Dones.El nostrefranciscfou, pel que sembla,un bon coneixedorde la tradici potica catalano-provenqal, almenysdel vessant ms popular, cosaque, tanmateix,no el converteixnecessriament en poeta. J. Lo Cresticom a tractat de teologia que podeninFins ac he centratI'atencien els aspectes teressar ms el lector modern, perd tindrem una visi molt migrada del Crestid si ignorssimque I'obrada s essencialment una vastaSumma Teolgicaen catal,on qualsevol ciutadpodia llegir o fer-sellegir la doctrinaque li semblava ms pertinenta la salut de la sevanima (1,278).El <<setn notable>> de la introduccigeneral(I, 3) prova que Eiximenis volia estimular I'estudi de la teologia entre els seglars.Segons ni impressors el seu projecte-que ni copistes no tinguerenen compte-, un ndexallabtichavia de facilitar la consultade les matriescontingudes en el llibre. La tcnicas caracterstica d'algunsmanualstan coneguts com el Manipulusflorum de Toms d'lrlanda, obra que recollia 6.000 lragmentspatrstics,classificats en uns 266 temes,i que posava a I'abastdel clerguemshumil I'erudicicustodiada en la rica bibliotecade la universitatde Pars.Crec probableque aquestllibre, a ms de brindar-nosuna clau de I'erudici eiximeniana,inspirsal telegcatal la idea d'arranjarles matriesservint-se de les lletresde I'abeceda(I, ri. En tot cas, el programadel Crestid s completssim Int., 4), i hom podr fer-se'nuna petita idea llegint els prlegs i sumaris dels diferentsllibres (1, 20; ll, 2391' XII, 4, 25

26

q u e ma rq u e nl a pro6 7 9 , 774, 833) ,aix c o m e l s c a p to l s gressi (lll, 17, 54, 67, etc.\,delsqualsnodel pla general per a ms hem pogut enclourealguns dels ms necessaris fer remarcarque I'obra respon a una estructuraorgnica molt coherent. No t sentit tractarde presentar ac una llista delsautors citats per Eiximenis,tal com hom ha fet en estudispretesament modlics.Es prou sabut que en els textos medievals les citacions All s'enllacen una a I'altra com les cireres. que interessas descobrir les fonts principals, tasca que superariaels objectiusd'aquestaintroducci. Noms puc mssegurs de la meva primera lecavangarac els resultats ms interestura. Pel que toca al Primer, un dels aspectes sants,la refutacidel judaisme,semblabasada en el Pugio Fidei del dominic fra Ramon Mart i en la doctrinadel fams conversfranciscfra Nicolau de Lira; la histdria de Mahoma i del mahometisme s,en poquesvariants,la que fonts historiogrfiques. Els temes refetrobem en diverses rentsa les matries miraclesi les teolgiques com heretgies, diferncies entre les lleis de natura,escripturai grcia,sn, ms o menys,els tractatsen els manualsteolgicsque sabem que tenia Eiximenis, i en aquest cas destacariales d'AIs,d'Enric de Gandaui de Joan Beobresd'Alexandre let. Respecte al Segoni aI Terg,crec poder demostrarque comenqantper la definici de tota la substncia teoldgica. temptacif,rns a l'estudi dels mals, vicis i pecats, etc., correspon,sovint literalment,a la doctrina dels tedlegsescolstics.Eiximenis combina la teoria, que extreu dels seus preferits:Alexandred'Alds, sant Bonaventura, mestres sant Toms i, excepcionalment, Duns Scott, amb la casustica molt ms detalladaque li oferien els tractatsespecialitzats la Summa Durandina,o de en els vicis i virtuts, en especial i la Summa de virGuillem Durandus.la Summa dels vic'is la Summa de casibusde fra Astetuts de Guillem Peraldus, la Summa super ttulis desani de Aste (/7st o Astiensis), cretaliumd'Enric de Segsia, CardenalOstienc,la Summa juristes de sant Ramon de Penyafort,i l'obra dels famsos Bartolode Sassoferrato, Joan Andreu, etc. La presentaci dels materialsmanllevatsaquests autors varia segons els casos.De manera molt generales pot dir que Eiximenisfa una tria d'alld que li semblams pertinent. Procura defugir les dificultats i els conceptesms (lll, l8l i 183),perd toca tamb alguna matabstrusos ria <quelcom subtileta>> o <algunspunts aguts, per exerqui molt s'adeliten hocici d'algunsciutadans en algunes (I, Int. 3). A vegades nestes subtilitats> fa servirla tcnicaescolsticade presentar amb tots els ets i els uts els arguments per al fisense oposats, afegir-hires del seu,o reservant-se

que sol coincidir amb la de sant nal I'opini <magistrab>, Bonaventura, i ofereix un comproms,que algun pic presenta com a opini prpia. Aquesta tcnica es presta a confusions si hom saltacaptols,i nomsaix s'explicaque lectorsassenyats hagin caigut en el parany de prendrecom a definitiva l'opini d'algun dels <contraris>>. S'ha dit, per exemple,que Eiximenis era forqa tolerant amb els jueus, quan, de fet, defensa el punt de vista de Duns Scott,doctor que representa l'opini ms extremada, la qual seria segons perms a fi d'edude prendreels fills a les famliesisraelites (XII, 837-8).D'altres asseguren que car-loscristianament Eiximenisno era misogin,cosaque, si ens limitem al Cresa una dama de la noblesacom el Llitid (obra no dedicada a la conclusi bre de les Dones),no sembla correspondre que tanca els captolsdedicatsal tema (III, 943 s.). No el tiranicimanca tampoc qui digui que Eiximenisdefensa que ell va tenir di, i posaen boca del nostretelegparaules bona cura de posaren boca aliena (XII, 609). Una lectura detinguda dels captols 603-609 crec que demostra que de sant ToEiximenisno s'allunyade la tesi conciliadora ms,no gensfavorablea la violncia.Es clar que bona part haverde redel problemaradicaen la dificultat que suposa crrera textosmanuscrits o incunables! Perd la tcnica ms caractenstica s la d'introduir, per del llat (del tipus: <Conmitj de formulessovint calcades ralque dit s/ tra golag,aquestasentncia/resposta/aital i similars, raons/aital ra>>, segents se/esfa-nlalguns/les fcils de controlar),una llista numeradadels <<arguments, corralaris,conclusions, casos, circumstncies, bns,causes, dubtes, distincions,divisions,doctrines,documents, coses, eiximplis,informacions, estaments, espcies, especulacions, lliqons, llinatges,mals, membres,motius, notainstncies, bles, obres, proposicions,proprietats, punts, qestions, veritats,vies,etc.>), seqeles, raons,rels, remeis,sentncies, que donen, (en suma), els punts ms importants.Aquest i s el de materials, mtodepermetuna major concentraci preferit de I'autor. La tcnicas'estn tamb al Dotz, si b dits i no solament<<dels i raonsprovenen, ac els arguments sin tamb <delsnomenatssenyors, fets dels santspares)), (XII, hlsofs, doctors,cavallerse sants prncepspassats> enPrleg), o sigui de fonts no primordialmentteoldgiques, -ja esmentales historiogrfiques tre les quals cal destacar des-, les citacions de textos legals,tamb indicats ms a temesmilitars, de poltica,ecoamunt, i d'altresreferents branquesdel saber nomia, etc. Naturalment totes aquestes com el llibre mateix,a una intenci teoldgies subordinen, pel simbolisme numric( l2 ms I , al.lusiu ca ja expressada del cristianisme), 2 7 als dotzeapstolsi a Crist i a la perlecci

que no saltra que la de conduir I'home a Du i ajudar-loa viure virtuosament dins de l'mbit socialon s'insereix. 4. El Regimentde la cosapblica i elDotz El Regiment de la cosapblica fou publicat com a llibre independent, i assimilaten els captols357-395del Dotz o Regiment de Prncepsi de comunitats,prescindint,per, de puix que el Dotz la bella dedicatriaals jurats valencians, anava destinata Anfos, marqusde Dnia i Villena, primer duc de Gandia,germde la famosaLeonor <<xiprera>, i del cardenalde Valncia,Jaume d'Arag, i f,rll del mateix infant fra Pere d'Arag, el qual Eiximenis atacadurament en el Segon i ara no t inconvenientd'anomenar-lo<<frare nostree senyorde tots>(XII, Prdleg). El llibre va, doncs, poltiquesi miliadreqat a un cavalleramb responsabilitats les circumstncies, fins i tot potsercovava tars que, ateses certesaspiracionsa la corona, i la doctrina que cont s i divulgada,tot i que ha esben dignad'sser msconeguda tat tema dels treballs de Torras i Bages,Probst, Norbert d'Ordal, Elas de Tejada, Lpez-Amo i d'altresestudiosos moderns.No puc aturar-m'hi tal com voldria. Em limitar les teoriesd'Eiximenisno sn, a dir que, al meu entendre, que es poden troban>,i ni de molt, <<de les ms avenqades que potsern'hem fet un gra massade considerar pactis<<el me>) com un lenomengairebexclusivament catal.Un estudi objectiu de les fonts eiximenianes ajudariaa aclarir la qestii crec que abocariaa la conclusique les tesisdel nostre telegsn d'all ms tradicional i conservador. La idea que el poble ha cedit al monarcala sevallibertat primignia mitjanqantuns pactesque estableixen obligacions mtues(XII, 156, 548, etc.),es pot relacionaramb els usos i costums(<Fuero es uso et costumbre>, diuen les Partides\ contractualsgermnicsheretatspel feudalisme,que mai no deixarend'existir a la basede la societatmedieval.Aquests usos concordensovint amb la tradici del dret rom, com ho prova la norma justiniana citada per fra Pered'Arag en la qual el seutractatDe RegiminePrincipum (c.24),segons <alld que afectatothom, cal que sigui aprovat per tothom>> kQuod omnes tangit, ab omnibus debet approbarir). Els comentaristes del Digest i de la famosaLex Regia, solen repetir el principi que <<el b del poble s la llei supremo) (<Saluspublica suprema lex>), que la llei es basaen el poble (<Lex est quod populus jubet atque constituit), i que, en conseqncia, el legisladoractua (gerens vicem>,s a mateix poble.Cal no oblidar que I'apodir, en lloc d'aquest tegma que afirma que <<la voluntat del sobir t valor de

28

(<Quod principi placuit legis habet vigorem>_/ llei>> no resta sencersensela segonapart, on Ulpi especifica<<que s el poble qui confereix al prncep tot el seu poden>(<Utpote populus omne suum imperium conferat>).Pel que respecta als autors cristians, la teoria trob una base bblica a 2 Reg.,3, i ja s ben documentada en escriptors del seglexll, com Rufinus, De bono pacis (2, 9), Manegoldde Lautembach,Libellus de Lite ( l, 365),i Joan de Salisbury, fins i tot aprovael tiranicidi. En certsaspectes, com els referents a la la cavalleria,el paperdel papa com a motesi organicista, narca universal, etc., Eiximenis no ha superat encara aquestsautors; en altres, s'inspira clarament en el De regimine Principum de sant Toms, i en obres del mateix o semblantttol, de fra Alvarus Pelagius, Joan de Gal.les,fra Gil de Roma, etc., Ignora -i no per manca d'informaci!les obres ms innovadores, com la de Joan de Pars,i les per francamentavangades o revolucionries,representades alguns tractats de fra Guillem d'Ockham (mort cap el 1349), i pel fams Defensor Pacis de Marsili de Pdua ja defensaven que aleshores (t 1343?), la tesi de la separaci dels mbitseclesistic i civil. que la cosapblica es fonamenta Eiximenisconsidera en la supeditaci de I'individu i de la llei al b com, i en la independncia econmicaque resultade la distribuci racional de la feina i de les tasques de producci.La comunitat -que tant pot sser la ciutat o I'Estat- satisflesnecessitats fisiquesi espirituals de I'home,animal poltic i social,i fomenta la col.ligaci natural, o sigui els vincles familiars, I'amistat,etc., aix com el comerg,la cultura i la prctica de la virtut. La convivncia harmnicaexigeixpau, justcia i un ordre legal, o sigui: un bon regiment.Segons I'experincia,i per motius ben especificats, la monarquiahereditria s la millor garantiad'un tal govern.La finalitat de la guefra,d'acordamb el concepte de guerrajusta, s la pau, i tot absde poderdegenera en tirania. El tir s un cstigde Du, que, en teoria,el poble t dret a llevar-se del damunt, per que en la prcticasovint cal suportaramb pacincia. La religi de cap manerano suposa un obstacle al desenvolupamentnormal de la comunitat;ben al contrari,s la mipuix que les lleis humana llor garantiad'ordre i de progrs, i natural deriveni es subordinen a la divina. Tot aixd, resumit ac molt succintament, coincideix al peu de la lletra per sant Toms en el seu tractat amb la doctrina exposada De regimineprincipum. Tamb correspon al Doctor Anglic el mrit d'haver tractat de conciliar la teoria poltica d'Aristdtil amb I'agustinisme tradicional. Fou un experiment agosaratque, tal com temia sant Bonaventura, a la llarga potser va acabar<<aristotelitzant>> el cristianismeen

comptesde cristianitzarI'aristotelisme. I s que la tesi teocrtica o descendent, calcadadel suposatordre de lesjerarquies celestials, o el concepted'un rei que acomplia en el mn una funci paral.lela a la de Du en el cel i que havia rebut el poder de la m de la divinitat, segons la frmula paulina <<tota potestatve de Du (<Non esl potestas nisi a Deo>),contrastava del tot amb el principi aristotlicde la sobirania popular. W. Ullmann ens ha advertit repetides que la tesi teocrtica, per, mai no va passard'svegades ser una teoria abstracta imposada desde dalt, que no va poder elimi4ar el conceptemolt ms concret i arrelat del <<pacte>>. s una explicciben versemblant, a la qual I'experinciahistrica catalanadna encarams consistncia. El <pactisme>> serel pont que perrnetrde superarels dos margesoposats:el poder ve de Du, perd radica en el poble, que en fa cessi al sobir.Tot i que el Crestidno passa d'sser un text teric, la codificacid'una gran utopia destinada a donar un sentit integralde la vida i de la societata generacions de catalans,cal reconixerque Eiximenis va formular d'una maneraclara i entenedora la teoria <<pactisto> tal com devia sentir-laen aquell moment el poble catal. Aquestateoria -ho repeteixo-no s exclusivade Catalunya, per respona uns conceptes de la llibertat i de la convivncia democrtica caracterstics de la millor tradici catalana.
A. G. Hnup t VALLS Cardilf (Gal.les), octubre de 1982.

30