Anda di halaman 1dari 17

BE,RINAT

MreT

LO SO}/INI-

4ffi\

ffiN

Edicions 62 i "la Caixa"


LESMILLORSOBRES DE LA LITERAruRA CATAT-A.NA

BernatMetge
Fill de Guillem, apotecari amb obrador a I'antic carrer dels Especiers-l'actual carrer de la Llibreteria-, Bernat Metge nasqu a Barcelona entre els anys I 340 i 1346, i probablementtranscorregu bona part de la seva infantesaa I'especieria paterna (a la qual molt sovint la cort encomanava que li calien),i hi adquir aquella fales medecines miliaritat amb I'ofici que, ms tard ( I 397), li permetrd de descriure, amb fina ironia, la farmacopea medieval al poemet humorstic -125 octosl.labsapariats- Medecina apropiado a tot mal. La mare, de la qual no coneixemms que el nom de fonts -Agns-, V&restarvidua en 1359,i es va casarnovament el 1364 amb Ferrer Saiol, escriv i protonotari de Lionor de Siclia,terceraesposade Pereel Cerimonis. Fou sensdubte el padrastre -home culte, bon coneixedor del llat, traductor(entre 1380 i 1385) del De re rustica de Patladi- el qui va iniciar el futur escriptor al conreu de les lletres i a la carrera de funcionari reial: el l37l Bernatjura el crrecde notari i apareix com a ajudant de registre a la Cancelleria de

la reina Lionort el 1375 s mencionatcom a escriv del duc de Girona, primognit de Pere IV, que regnaramb el nom de Joan [, i al servei del qual romandr tamb durant tot el seu regnat, gaudint-hi de la confianqaabsolutadel rei i de la reina -Violant de Bar- i de privilegis econmics superiors als dels altres funcionaris de la el 1390 s nomenat secretarireial i Cancelleria; cinc anys ms tard els reis I'envien fins i tot a la cort pontifcia d'Aviny com a ambaixador extraordinari, ensems amb Roger de Montcada i Perede Berga. La llibertat d'actuacii el crdit que li concedien Joan I i Violant. associats a una certa desimboltura en el maneigdelsafersadministratius,posaren sovint Bernat Metge en contrast amb els regidors de les ciutats ---sobretot Barcelonai Valni combatius, cia-, els qualsvigilaven,desconfiats sobre llur autonomia i les franqucies obtingudes, en el transcurs dels segles,al preu de transaccions laborioses i enrevessades amb la monarquia. La formaci humansticai la consegent concep-seva ci de la poltica i de la funci que pertanyiaalarialesa el dugueren en mantes ocasions a compartir sense reserves el capteniment dels reis -de la reina, sobretot-, i a fer-se instrument per a I'actuaci de llurs designis autoritaris, enfront de que les ciutats catalanesoposaven les resistncies a qualsevol temptativa de desposseir-les dels drets sancionats per les normes del pactisme i per la consuetudde la tradici. En aquestatasca,proced sempre d'acord amb els altres consellers i "domstics" reials, encara que no tots els seus companys semblin haver estatguiats pels mateixos estmuls --diguem ideolgics que movien el

nostre escriptor,i al contrari molts d'ells obei'ssin ms aviat l'afany de I'exercicii de I'absdel poder. Les dennciesreiteradamentepresentades pels regidors i consellers de les ciutats,a crecde la colla dels "mals consellersreials" -sobretot la del 1396-, no delaten tan sols delictespoltics o malversacions i altres culpesde carcterpecuniari -delictes aquestsdels quals fou acusatel mateix Bernat Metge-, ans tamb. i en alguns casos principalment, malifetes que haurien estat comesespels funcionaris de la cort, grciesa la immunitat de qu gaudien,en contra de I'honorabilitat. la llibertat i la vida i tot dels ciutadans.Gabriel "per prechs Cardona hauria pronunciat sentncies de bagasses e per subbrnacionse per alcavoteries"; Joan Garrius hauria emmetzinat la seva muller per tal de casar-se amb una altra: del pare -tresorer d'aquest,Juli Garrius del rei-. es deia que, "stant en Mallorques,volguscomprar d'un hom una sclavonafort gallarda",i puix que "lo senyor de la dita sclavano la y volgusvendre, lo dit tresorerfu prendrelo senyor de la dita sclava,e tant lo fu tenir en pres fins que lo senyor li atorg que la vendria; e com la hac comprada,aquelladesflor.... per lo qual desflorament la dita fadrina mori. com fos ponzellae immatura"; del gran jurista EsperandeuCardona i de Pere de Berga es denuncia que "continuament. per color de lurs officis. hajen desponzellades fadrines. corrumpudes monges e aontades dones maridades,faent offici de les dites maldats"l i EsperandeuCardona hauria encara,ell tamb. "matada o feta matar sa muller". "ab metzines". La montona reincidncia en les mateixes imputacions -de les que hem vist suara n'hi ha gaireb

t0

per a tots els acusats- fa sospitar"queno sempre fossin inspiradesper una gran objectivitat. El procs obert eL 2 d'agostde 1396 ---dos mesos i mig desprsde la sobtada mort del rei- cau en un moment de violentes passions,quan -amb la desaparici de I'incaut Joan I, la successidel seu germ Mart G la qual Violant i gairebtots els cortesanss'havien extremament oposat) i el total capgiramentque aix significava- els 40 poderosos consellersreials compromesosen I'escndol acabaven de perdre,o aix ho semblava, llur puixanp, llurs prerrogativesi llur immunitat. En les que els eren fetes, hi havia probableacusacions ment molta exageraci,sobretot tocants als assassinats i a les immoralitats sexuals,amb les quals especialment comptaven els denunciants per a commoure I'opini pblica. Al contrari, s plausible que hi hagusuna bona part de veritat en les imputacionsrelativesa la dissipacidel patrimoni reial, a les "greus, enormes e forts prejudiciables injusticiescontra dret, fur, usatges, constitucions. franqueses. costums, llibertats, privilegis e bons usosdels dits regnese terres". a la separaciiala per Bernat Metge i els incomunicaciprovocades, seuscompanys,entre el rei i els seus sbdits a fl de neutralitzarla possibilitatde queixesen contra d'ells per part de la poblaci, als tractes fets a Aviny per alguns consellersi per la mateixa pasreina Violant perqucompanyiesestrangeres sessin a Catalunyaper tal d'imposar.en la successi en la Corona d'Arag. la comtessa Joana de -fila Foix de Jon I i de Martha d'Armanyacen lloc de I'infant Marti. Les mateixesvelades acusacionsd'haver estat "causa o occasside la precipitosamort del dit senyor rey En Johan"

-fetes a "algun o alguns" dels consellers- podrien sserno tan inversemblants, si es considera que dos o tres dies abansel rei devia haver tingut una prova seguraque la traici dels seus consellers i de la mateixa reina era certa: pr primera vegada,Joan I es trob sol, amb les ciutatsen contra d'ell i el consell reial comproms en una conjura que preteniasostreure-liel poderl aix que no es pot excloure que el rei mors -havent sabut tot aixo- d'un atac de cor produit pel daltabaix o que se suiicidsi tot. Sigui com sigui, la sobtada desaparici de Joan I impression i desconcerl tothom, ddhuc alguns dels consellersreials, els quals es veieren carregats,per la veu popular, no tan sols de la mort corporal del rei, ans tamb de la damnaci de la seva nima, conseqnciadel fet que Joan no hauria tingut el temps de penedirse dels seus pecats. A aquesta preocupaci corresponen,en efecte,eL Viatgeal Purgatori de Ramon de Perellsi Lo Somni de Bernat Metge, els autors dels quals -ambds entre els encartatsen el procsdel 1396- s'afanyena demostrarque el rei, encara que mort "precipitosament e ivargosa, sens confessi", es trobava en el Purgatori i "en via de salvaci". ' Les acusacionsfetesa Bernat Metge eren de les menys greus, i es reduien als delictes de corrupci, falsificaci i malversaci, i a unes manifestacionsd'hostilitat contra Mart: no resulta fins pel seu mateix testimoni a Lo i tot -sin Somni- que I'escriptor fos empresonat amb els seus col.legues.De totes maneres, el procs -a travs de dilacions i entrebancs- arrib fins al 7 de desembredel 1398, quan el rei Mart I absolgu tots els imputats, els quals evidentment conti-

nuaven essent poderosos i sabien conduir amb gran sagacitat de llurs interessos: la defensa cal no oblidar que entre ells hi havia un jurista del prestigi d'EsperandeuCardona i, a ms, homes tan entesosen els afers poltics i diplomtics que els nous reis, Mart I'Hum i Maria de Luna, no podien prescindir per ms temps de llur capacitat. Ho prova, per exemple,el cas de Ramon de Perells, el qual ---dos mesosa penesdesprsd'obert el procs- rep de la nova reina Maria de Luna I'encrrec d'entrevistar-se amb Carles VI de Frangai el comte d'Armanyac per tal d'oposar-se a les pretensions a la corona catalano-aragonesa del comte de Foix, s a dir, del mateix personatge del qual era acusatd'haver estat partidari; ho demostra tamb el fet que -grcies a la intervenci del prohom barcelon Ramon Savall, bon amic encaraque adversari poltic del nostre escriptorel 1399 Bernat Metge rep una lletra del rei Marti demanant-li un exemplar de Lo Somni, i a ms a ms s encarregat pels consellers de Barcelona --contra els quals havia actuat durament els darrers anys del regnat de Joan I- de dilignciesjurdiques a Saragossa i d'altres missions; i finalment que el 1402 el mateix Bernat Metge apareix novament com a escriv a la Cancelleria reial, on torna a gaudir d'un gran prestigi. Desprsde la mort de Mart I'Hum ( l410), Bernat -del qual no resulta que hagi exercit cap crrec a la cort drant I'interregne i els primers temps de Ferran d'Antequera- transcorreguels seus darrers anys a Barcelona,on va morir entre el27 de febreri el28 dejuny de l4l 3.
t2

G.T.

Prleg
Escriptor del ms refinat bon gust, Bernat Metge model la seva cultura i elabor el seu estil en aquell cercle d'intellectuals cortesans ---compost de secretaris,escrivans i protonotaris- que contribu d'una manera determinant a formar la prosa elegant, expressiva i austera alhora de la Cancelleria reial, arrel del catal literari de I'humanisme i el renaixement, i del qual sorgiren els primers traductors d'obres llatines, com ara Jacme Comesa, Antoni de Vilaragut, el mateix Ferrer Saiol,etc. Entre les primeres produccions literries del nostre escriptor cal considerar Com es comporta Ovidi essentenamoral, lraducci en prosa, mencionada tamb amb el ttol abreviat d'Ovidi enamorat, del llibre segon del De Vetula, poema llat en hexmetres que hom atribuiia aleshores a Ovidi, i que per contra s cerLamentmedieval i possiblementescrit per Richard de Fournivat (primera meitat del segle XIII); el poemet titulat Serm,parodia irreverent,en 2l I versosde codoIada, dels sermons dels predicadorS;el Llibre de I 3

Fortuna e Prudncia, la ms ampi_gioqa qe les obres en vers de Bernat Metge, un debat filosfic de textura encaramolt medieval, en ll94 octosl.labsapariats, que sembla reflectir una situaci personal de desfici i desconhort enfront, segons alguns,d'una eventual,per no documentada, caiguda en desgrciade I'autor; eI Valter e' Griselda, traducci al catal, amb influncies prou evidents de l'original itali, de la.ersi llatina que Petrarca havia fet (Griseldis o De insigni obedientioet fide uxoris, terceraepstoladel llibre XVII de les Seni(Decomeron /es)d'un conte de Boccaccio X l0). A aquestallista cal afegir encara un Lucidari, perdut, i la Medecina abanscitada, aquestaescrita en forma d'epistola,des de la pres,a I'amic malalt Bernat Margarit ----cll tamb encartat, com a consellerde Joan I, en el procsdel 1396-, per tal de trametre-li una burlesca prescripci medicamentria. que s ben b una versi pardica dels electuaris rnedievals destinats a curar simbolicament lesafliccionsamoroses. Fins aqu no hem entrevist sin unes facetes -les menors. si voleu, encaraque no del tot postergablesa la ms important- de la personalitat lterria de Bernat Metge: sabemque ell fou I'autor d'un tractat filosfic versificat d'inspiraci escolstica(Boeci i Al de Lille. essencialment) i d'estructura medieval com ara el Llibre de Forjocs de l'Ovidi enattuto e Prudncia, I'escriptor ntorot, del Serm, de la Medecina,el primer humanista -estimador sense reservesi seguidor apassionat del Petrarca llat i coneixedor fins i tot del Boccaccio itali. quarantaanys almenysabans de la traducci catalana del Decameron(Valter e Griselda).

I
I

;
I

Amb l'Apologia(1395?),ens trobem en pressncia del primer intent de traslladar a una llengua vulgar el "gnere" del dileg filosfic humanstic a I'estil de Plat i Cicer, del qual Petrarca havia ofert un model revifat amb el seu Secretum -una de les obres ms emocionantsi "modernes" de la literatura occidental,escrita a diverses '53. represes L'Apologia,de la entre el 1347 i el qual es conservanoms el comengamenti que s molt probableque I'autor deixsinacabada, s en gaireb efecteuna imitaci literal de I'obra de Petrarca. i es proposacom a antecedent directede Lo Somni: en ella llueix un Bernat Metge indit, home modern i humanista sensible,el qual mostra d'haver assimilatperfectament la lliq dels antics -interpretada i actualitzadamitjangant el filtre petrarqui-. b que encaraenterbolidasuperficialment per una sintaxi massafeixugai fatigant. Desprs d'una introducci dedicada al tpic elogi humanstic dels clssics,en la qual apareix ben manifest I'orgull del nostre escriptor de pertnyer a una minoria selecta d'amics dels llibres i delsautorsantics.l'Apologia s'interrompsobreles primeres frasesd'un dilegentre Metge i un "gran amich" seu."apellatRamon, hom no molt fundat en scincia.mas de bon enginy e de covinent memria". potser identificableamb En Ramon Savall: i la interrupcisemblaimputablems aviat a I'abandde la idea primitiva per part de I'autor que a una prdua material de la resta de I'obra. Pero. la deflnitiva renncia a dur a terme l'Apologia no imporu el rebuig de I'experincia empresa d'aclimatr a una llengua vulgar un gnere "clssic":ncIraque possiblement pel ocasionada desplaqament de Metge a Mallorca -de juliol a t 5

novembredel I 395-, al seguicide la cort que fugia de la pesta, la interrupci s'haur commutat en aband provisori de I'activitat literria a causa de la precipitaci dels esdeveniments durant els primers mesosde I'any 1396, que veuenel nostre escriptor absorbit per una activitat frentica per tal de plantar eara,ensemsamb els altres consellers reials,a les denncies semprems circumstanciadesdels regidors de Valncia i Barcelona -i fins a la mort de Joan I i al procscontra els seus "domstics". No fou fins desprsd'haver sortit de la pres,on havia recomengat a escriure, que a Bernat Metge se li va acudir la idea de reprendre el pla de l'Apologia i d'adaptar-loa la nova situaci,utilitzantel didleghumansticper a que defensar-se i disculpar-se de les acusacions havienestatformuladesen contra seu.i al mateix tempsper a recaptar la benevolncia del nou rei. poltico-liteEl resultatfinal d'aquesta operaci rria fou l'obra mestrade Bernat Metge i una de les obres de ms relleu de tota la literatura catalana:Lo Srmni. Lo Srmnifou escritpoc temps desprs de l'absoluci obtingudapel seu autor i els altresencartats en el procsdel 1396:s a dir. entreel 7 de desembre del 1398. data del perd reial. i el 28 quan el rei Marti escrivia d'abril de I'any segent. a Bernat Metge demanant-lique li trametsun "trasllat" de l'obra. de la qual li havia parlat.en termes evidentmententusistics. el "feel En Ramon Savall". Inspirat.relativament. en el ttol i en el pla general, pel Somnium Scipiortis de Cicer -que el mateix Joan I fet t6 li havia llegir en el comentaride

Macrobi, durant la darrera estada a Mallorca, "per tal que jo e tu ne pogussima vegadesconferir"- i tributari, tocant a I'exordi (i a molts altres llocs), del Corbatxo de Boccaccio,lLo Somn manifesta clarament la familiaritat, per part del seu autor, amb els escriptorsantics, medievalsi "moderns" que ell ms s'estimava:el Cicer de les Tusculanae,del Laelius, del Cato Maior; I'Ovidi de les Metamorfosis; el Virgili del'Eneida; elYaleri Mxim dels Factorum et dictorum memorobilium libri novem;el Cassiodoridel De Anima; el legs; el sant Toms de la Sant Gregori dels Dii gentiles: Summa contra el Ramon Llull del De Anima rationale; el Boccaccio,a ms del Corbatxo, de De Genealogiadeorum i de De Claris mulieribus; el Petrarca de De Remediis utriusque familiars; i finalment, I'anfortunae i les epstoles tic i el nou Testament.i I'Alcor. Ultra les fonts paleses, moltes de les quals explcitamentcitades pelsinterlocutors delsdilegs. n'hi ha d'altres,implcites, la influncia de les quals resulta ms o pero semprefcilment destriable: menys amagada per exemple.I'aparicidel rei Joan i el debatsobre la immortalitat de l'nima que aquest sost amb Metge al llarg de tot el primer llibre de Lo Somn, amb el qual es presenaix com I'acompanyament
que...estudianten la cambra on l. "Poc temps ha passat jo havia acostumatestar.la qual s testimonide las mies cogitacions, me vnc fort gran desig de..." = "Non ancora molto tempo passato che, ritrovandomi solo nella mia camera, la quale veramente sola testimone delle mie lagrime..., m'avvenne che io fortissimamente...": el parallelisme ha estat assenyalatprimerament per J.M. de Casacubertaen la seva edici ("Els Nostres Classics". BarceI7 lona 1924).

I8

ten el mateix rei i els altres personatges--{rfeu i Tirsias- que I'escorten("molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven fort llejament"), tenen -l'una i I'altre-'un fort regust dantesci denuncien una coneixengadirecta de la Commedia. Una presnciatan massiva dels autors antics i dels moders italians --de vegadesimitats gaireb al peu de la lletra- no justifica tanmateix els retrets de falta d'originalitat amb qu alguns han intentat de rebaixar el valor literari i cultural de I'obra: la imitaci directa dels clssics-i entre els clssics Metge incloia tamb Dante, Petrarca i Boccaccio- constituia en aquell temps una novetat absoluta fora d'Ifilia, i encara ms original resultava el fet que I'adhesi a llur ensenyamentes realitzsen una llengua vulgar, a ms a ms convertida ---com la de Metge- en instrument expressiu no menys refinat i elegant que el llat humanistic boccacci i pertrarqui: en aquest aspecte,es pot afirmar queLo Somni s'anticipad'alguns decennis a aquell esclat de cultura intel.lectuali a aquella nsia de perfecci formal que caracteriaar pertot arreu I'humanisme i el primer renaixentisme,i s'ofereix com a unicum no tan sols en l'mbit de la literatura catalanai peninsular, sin tamb en I'obra mateixa de Bernat Metge. Des del punt de vista ideolgic,hom ha volgut veure en aquest tractat el reflex d'un desequilibri, d'una vacil.lacientre la concepcipaganai el sentit cristi de la vida, entre I'escepticismeque es trasllueix de la posici de I'autor a I'inici del dileg amb el rei Joan, tocant a la immortalitat de l'nima, i la seva adhesi -al final del primer lli-

bre- a la tesi defensadai il.lustradapel seu interlocutor. Tamb sobre aix cal per fer alguns distinguos, en el sentit que I'actitud de I'escriptor hauria d'sser interpretada com a concessi irnica al rang de I'altre i a la seva afirmaci d'sser ell mateix, en tant que esperit, la prova que l'nima s immortal: en efecte,hom no ha tingut en compte que Metge atribueix la seva visi a un estat de "somni". i a ms a ms a un somni innatural, malaltis i tot: "e sobtosament,sensdespullar, adorm'm, no pas en la forma acostumada,mas en aquella que malalts o famejants solen dormir". Es podria dir que, amb aquestesparaules, Metge ens vulgui suggerir que la visi que ell tindr s el producte d'una situaci fisiolgica anormal, d'un estat d'irracionalitat absoluta.I si aix no fos suficient per a acceptar,com a clau de lectura de I'obra, la ironia subtil d'un habilssim escriptor, capag d'establir distincions gaireb imperceptibles i de matisar amb la finor d'un art consumat el seu pensament, encara haurem de considerar quina era la finalitat que es proposavaMetge en escriure Lo Somni: s a dir, captar per a ell mateix el perd del nou rei, aconseguirla rehabilitaci i la restituci dels crrecs administratius que li havien tret i que abans li havien perms de viure senseproblemes economics. Per a arribar a aquest resultat li calia manifestar-sedisponible a una revisi de la seva actitud precedent, sensepero renunciar a la llibertat d'inscriure, dins el context de I'obra i entre les ratlles de I'escriptura superficial, el seu asteisme sornegueri de vegadesveladament custic. Vegeu,per exemple,la sried'expressions amb les quals el rei introdueix les sevesrespostes a les objeccionsde Metge: "molt ets enganat","no apar...

l9

que hagesclara coneixenQa de la intenci del savi que has al.legat","a mi cov dir go que et far poc fruit, car aitampoc ho entendrs". "tot lo contrari s de ago que has imaginat", "si tu m'haguesses ben ents, no hagueres respost aix com has", "mal ets informat"; totesexpressions que semblen denunciar en I'autor una intenci irnica respecte a I'argumentaci molt poc contundent atribuida per ell mateix al rei, ms aviat que un desigefectiu de automortificaci o una declaraci indirecta de modstia. Encara que aquesta darrera interpretaci ens presenti Bernat Metge guiat en la seva actuaci per un cinisme que no encaixa amb certs esquemes ideolgicsdominants en la critica, cal tenir en compte que si per un costat I'escepticismematerialista i epicureista fou I'estmul ms productiu de tot I'humanisme,per un altre el cinisme palso amagat ha estat en el Renaixement -i continua essent-ho- el catzlitzador de tota teoria i acci poltica: i Bernat Metge era un humanista ---el primer i per molts anys l'nic autntic humanista catal-, i era un poltic, amb una concepcide la poltica -inspirada pel cosmopolitisme, la desimboltura moral i la convicci que el fi justifica els mitjans- perfectamentcoherent amb la ideologia humanista. En aquesta perspectiva, retreure al nostre escriptor una vacil.lacidel pensamententre paganisme i cristianisme no semblaria doncs tenir sentit. Haurem, al contrari, de reconixer en Lo Somni el reflex de la situaciexistencial singularment difcil en la qual es va trobar el seu autor, obligat per les circumslncies-dins un context poltidominat pel revifamentd'unesconcepcions 20 questradicionals- a amagarsota una incohern-

cia superficial, o a atenuar sota la cortina -aix i tot bastant transparent- de la ironia, el seu pensamenti la sevaposici ideologica. En escriureLo Somni, Metge renuncial procediment cldssici humanstic del dileg directe,per ell mateix breument teoritzat--a,l'exemple de Petrarca- al llindar de l'Apologia: "E per tolre fadiga a aquellsqui llegiran, no vull que en tu (scil. petit libre meu) sia atrobat'dix' e 'digu', sin 'Ra'Bernat', per mon' e tal com lo dit amic meu e jo som aix nomenats." Ara el nostre autor rev als "dix" i "digu" que abanshasensehesitacions perqu s'ha adonat que via rebutjat. possiblement "narratiu" permet de matisar millor el I'estil li dramatismedel dileg. L'obra esl dividida en quatre tractatso llibres. respectivament dedicats(l) a un debat entre el rei Joan i I'autor sobrela immortalitatde l'nima,(il) a les circumstdrncies en les quals mor el rei, al dest que li pertocaa I'altre mn, als motius de la sevaaparici i a la identitat dels seusdos acompanyants (Tirsias i Orfeu), (lll) a la narraci, per part d'Orfeu, de la seva vida, a la descripci -d'inspiraci virgiliana- de I'infern i a la vituperaci,per part de Tirsias,dels amors de Metge (IV) a un elogi, per part i de les donesen general, ---ntre de l'autor, de les dones elles sis reinescatalanes-, a una invectiva contra els defectes dels homes i a una respostade Tirsiasenumerantels mals que les donesfan als homes. Els llibres III i IV ofereixenal nostre escriptor per un costat,la dial'oportunitat de parafrasejar, triba misogina de Boccaccio i, per I'altre, de contrabalangaraquestamanifestacitpica de la ideologia medieval amb uns atacs no menys vehe- 2 I

ments contra el homes: s aqu que la ironia, i de vegadesel sarcasme,de Metge troben -precisament en la descripcidels hbits,del capteniment, de la manera de vestir, menjar. beure dels homes- I'estmul a escriureles pginesms divertides-i les menys humanistes- de I'obra. En definitiva, doncs, sembla lcit afirmar que encaraavui, com una de Lo Somni se'nspresenta, les obres mestres de la literatura catalana. Cal. pero, tamb subratllar que es tracta d'una obra que demana d'sserllegida amb intellignciacrdel pensamenthumanstic i tica, en la perspectiva de la ideologiaen la qual s'inspiravael seu autor, i evitant curosament de superposar-hi esquemes exegticsanacronics i per aix mateix inadequats a una comprensi integral de totes les sevesimplicacionsformals i de contingut.
G IU SE PP E T R VR NI

22