Anda di halaman 1dari 11

RAMOI\ LLTJLL

46 -l

DilAST LLIBRT r BLANQTJTRTN

Edicions62 i "la Caixa"


LES MILLORS OBRESDE LA UTERATURA CATALANA

RamonUull
Ramon Llull va nixer entre 1232 i 1235 a la ciutat de Mallorca, on els seuspares, de llinatge noble, s'havien instatlat despres de la conquesta de I'illa per JaumeI, i els bigrafsproposen I 316 com a datade la sevaort; una mort envoltadade llegendai que es un resum de la sevavi de viatges i riscs ja que probablementfou apedregat constants, a Bugia i va morir en el viatge que el portava a la sevailla o be en aribar-hi. Ramon Uull fou inicialment patgedel Conqueridor, i, posteriorment, preceptorde l'infant Jaume,el futur rei de Mallorca. Tant abanscom desprs del matrimoni -+s casamb Blanca de Picany i en tingu dos fills: Domneci Magdalena- men una vida irregular i conrela poesiatrobadoresca. Per cap als trenta anys s'esdev la seva@nversi-que explica ala Vida coetania,dictadaa un deixeble- i subsegentment un canvi de vida radical. Es proposa partir d'aleshores tres noblesideals: la conversidelsinfidels, si era necessari amb el perill de la prpia vida; l'escripturade llibres, per desferllurs errors i enaltir la fe de Crist; i la fundacide monestirsper a la formaci dels fu, turs missioners.Per tal de poderdur a terme els seuspropsits es lliur a l'estudi de les cincies i de la frlosofia,i tambede l'rab, durant nou anys(1265-1274\;visqucom un ermit a la muntnyade Randai freqentl'abadiacistercenca de la Real. A partir de 1274 inici la construccidel seusistemafilosofic, l'Art. Els objectiusque s'havia proposati que port a terme amb una tenacitat indefallibleli feren menar una vida molt activa; altern els seusviatgesamb la redaccid'innombrablesllibres que, pel seu carcterteolgic,li han valgut l'apellatiu de "docper Du tor il.luminat"(a que segonselll'Art li fou suggerida en una "il.luminaci"). Els seusviatgesel menarena Pars,on explicl'Art, inicialmentamb poc xit. i amb mesbon resultats,

posteriorment -a@nsegu alguns deixebles, el mes destacat dls quals fou Toms le Mysier-, per, tamt, a Montpeller on visitd el rei Jaume II de Mallorca, que acced a la fundaci del monestir de Miramar (1276). Viatj. a mes, a Gnova i a Roma, on fu gestions prop del Papa per tal d'organitzar una croada que considerava fonamental per dur a terme l'obra missional que s'havia proposat. An al nord d'Africa, on sofr mals tractes i empresonament. que no el descoratjaren ans semblaven un esper per a la continuaci dels seus objectius, Cal destacar la campanya antiaverroista que men a les universitats de Montpeller i de Pars. on aconsegui que les sevesdoctrines fossin aprovadespels mestres de la Sorbona. La importncia de Llull s cabdal dins l'mbit de la cultura catalana, perqu fou el creador de la prosa literria i filosfica en vulgar en una poca molt primerenca. D'altra banda, la quantitat i la qualitat de la seva prosa fan que ocupi el primer lloc entre els nostres grans escriptors medievals. L'obra lul-liana (escrita no sols en catal sin tamb algunes vegades en rab i molt sovint en llat. per a acomplir els seus propsits missionals) s d'una extraordinria varietat pel fet d'abastar un ampli ventall d'interessos, els quals van des de la mstica fins a les cincies, passant pels ms estrictament literaris de les seves obres novellesques,les mes conegudespels lectors catalans. D'entre les grans obres filosofrques podem destacar, en primer lloc, l'Ars generttlis ultimu (1305-1308).i tamb la Taula generul(1293-1294), el Libcr de asccttsuet descensu intellectus (1304), una de les obres ms divulgades del seu pensament... D'entre les grans obres enciclopediquescal esmentar l'Arbre de scincia(129), i d'entre les cientfiques el Tractat d'astronomia (297) i el Llibre de nova geonrctrie 0299); i entre els tractats teolgics i apologtics:el Llihre de dentostracions(l'27 4), el Llibre dels ingels (1275?), el Liber sttper psulnrutrtQuicuntque

(r2 8 5 ? ) . . .

Entre les sevesobres de ms volada literirria destaca el Llibre de contentplaci,i els seus poemes ms interessants sn, possiblement. el Desconliort i el Cattt de Rumott. Per Ramon Llull es l'autor, tamb, de dues novel.les,un dels apartats ms suggestius i innovadors de la seva producci: el Llibre de merave(ia aparegut en aquestacollecci) i el Llihre d'Evast e BIan//e.s querna, que ara publiquem i que inclou la mes lloada de les sevesobres. el Llibre d'A tttice A tttat .

C.A.

Prleg
Ramon Llull va ser fins a mitjan segle passat,quan I'inters de la crtica per la histria de les literatures nacionals el va transformar en el Dante dels catalans. sobretot un filosof de discutida acceptaci:el beat mallorqu era la seva Art -amb el que tenia de bo i el que tenia de dolent-, i les sevesnovelles o les sevespoesieso els seus llibres per la instrucci de minyons eren productes secundaris, pllids reflexos del fil central del seu pensament. Si ara, vull dir a la segonameitat del segle xlx o al segle xx. ens hem entestat a ocupar-nos noms d'aquests productes secundaris en nom de la literatura, cal que acceptem el risc que aix comporta. I no podem dir que no estiguem advertits: des dels temps del mateix beat fins als del pare Pasqual. el de les Vindiciae Lullianae, no falten veus dins del lutlisme que ens aclareixin quin s el valor de la prmera intenci de tot acte hum (s a dir procurar l'honor de Du) i quin el de la segono (tota la rSts: que inclou naturalment la confecci i lectura de novelles entesa com a am entreteniment, fi en ell mateix). En resum. que el conceptede literatura de qu fem s normalment per dir que el Libre .d'Evast e Blanquerne s una novella -i. si s'escau. una gran novella- s un invent recent. que no remunta ms enll del Romanticisme o a tot estirar de la Illustraci. que ni Llull ni cap dels seuscontemporanis no somni mai. Sensepretendre de fabricar un retrat-robot de la idea de literatura de Ramon Llull, formulant en els termes que li eren familiars els ingredients fonamentals que reclamem generalment per a aquesta activitat humana. apuntem noms que de.ove el nostre autor exerci de trobador, que va escriure un tractat de retrica i diversos manuals de predicaci. que tingu molta destresa en el maneig dels simbols i de les allegories i, sobretot. que escriv molt. de manera desorbitada. mogut, com ell mateix

ens @nta, per una massissaobsessiapologtrca,didrcticai propagandstica al servei dels dictats de I'Art. Podem intentar d'explicar-nosel Libre d'Evast e Blanquerna cnm a producte d'aquestes elementsi d'altres de parallels mes o menys fcilment individualitzables; tanmateix, no gosariaemprendreuna lectura de I'obra sensehaver esbrinat abans.en la mesura del possible, del mateixRamonLlull. Aforelsplanso elsobjectius tunadamentel petit prolegde la novella esprestaa ser interpretat en aquestsentit. que aspir (vaL'Art de Ramon r* una forma d'escolstica Per a I'esI'oficialde la cristiandat. nament,ai las!)a esdevenir colsticaI'esmentde les parts que constitueixenun tot t valor parts presenten una sigexplicatiudel conjunt i messi aquestes que la vida sobre nificaci simblica.Uegim al prlegesmentat la terra es possibleperquels homes trien un dels cinc estavida ments(matrimoni,religi,prelatura, apostolical estament, a cadaun dels llibres de la novel.la; ermitana)que corresponen en el mer fet de ser cinc aquestsestamentsactiven I'analogia amb un altre grup de cinc elements,les nafres del Crist clavat Per molt gratuit queenspugui en creu,smboldela redempci. norsemblar,aquesttruquet del cinc sun recursabsolutament mal en el mn mental de la numerologiaantiga (vegeu,per exemple, com s distribudainteriormentla Divina Comdia); en el nostre prleg crec que t la funci ineqivocade fer-nos saberque el Libre d'Evas e Blanquernas un llibre de carcter parts constitueixuna totalitat exemplar:el conjunt de les seves que servasemblanga amb la redempcimateixa.s a dir que la novella exposael model de com hauria de ser la vida sobre la terra perquels homes (i I'home en singular, s a dir Blanquerna) fossin dignes del sacrifici de Crist i instauressinuna menade regnede Du en el mn, individualmenti collectiva. s a dir que Uull semblaque emprnla redaccid'una utopia. [-a noveila (qu hauria dit el beat d'aquestterme!),doncs,s instrument de la primero intenci tal com ens ho fa notar l'autor a la invocaciqueprodueixel prologuetesmentat;arab per a Llull I'esaquestfet jo crec que condiciona radicalment criptura de I'obra. No conec,en efecte,cap autor de la Baixa Edat Mitjana tan conscient com Llull de quvol dir posarI'escripturaal serveide la prmera intenci,de qu vol dir fer penetrarI'exemplarisme capillarmenten els minims particularsd'un text. Al costatde i pelstrobadors(espasLlull, Dantesun pervertitpelsclssics sejaper I'altre mn amb Virgili i amb Beatriu!:direu que sn allegories,pero compareu-les amb les de Ramon),i fins el savi menoretEiximenises deixadur pel gust de I'anecdtic i el pinalgunavetoresc(com un Arciprestede Hit qualsevolescapag

gada d'insinuar el divertiment darrera del ms sagrat...).Si se'm permet I'incs, el Libre de Contemplac en Du cnnstitueix, en I'ordre de coses de qu estemtractant, un model retric absolutament original i ambiciosssim de snteside saberi de cotmplaci de la bellesa del discurs;potserel primer projectede I'Art ---el Libre de Contemplaci en Du santerior a la illustraci de Randa- era literari... Potser.tmb.el triomf del projectelogic de I'Art, desprs de la visi de 1274,s responsable de la fragmentaci i desvirtuaci del model unitari i omnicomprensiu inicial, el del Libre de Contemplaci en Du, poesies paraliteraris en multitud de novelles, i tractadets i, encarams,en ltima instncia, de I'aband total de l'expressi literriadelsltimsanysde la vidade Llull... prvies duesparaules Tornant al Libre d'Evaste Blanquerna sobrela datacide I'obra. [s discusions dels ltims quaranta anys sobreaquestpunt han fet dubtar nomspassatgerament qui signa:la nostranovellapertanyals primers deu anysde la produccidel beat.Malgrat les deduccions de mossn Tarr i les opinionsde Rubi, m'ha servit de referncia la posicideper Mart de Riquer a la sevaHistoria de la Literatura fensada gota pel paral.lelisme Catalanaquan no es deixa impressionar entrela parbola de Blanquerna renunciant al papati I'ancdota verade Pietroda Morrone,Celesti V, l'nic papadimissionari per viltadeil gran rifiuto", de la histria(l294l, "coliu c'he.fece que Llull tractpersonalment a Npolsdurant el seubreu ponquetal parallelisme tificat (recordem ha dut la critica a considerar quela nostranovel.la lulliana,o almenysunapart d'aquesta, cal que sigui posterior a 1294,I'anyde la famosarenncia de Celest). Hi ha poderoses raonsde coherncia internade I'opus lulli queportena creurequeel Libre d'Evaste Blanquerna cal quehagiestatescrittot d'unatiradaentreelsanys | 274 i 1283 i amb inclusidelLibred'Amice Amat concebut de formaindependenti tamben aquestes dates.Em negoa encetaraqui el debatd'un temaque un lector de novellesnormal i correntpot que decla meva trobar msqueenutjs;nomsvull assenyalar actualfe en la dataci esmentada a Antony Bonner,que recentment ha mostrat I'articulacide la nostra novellaamb la primerssima fasede I'Art, la del'Art abreujada d'arobarverita; la posicid'aquest estudis confirmala de Brummer i estableix tamb un interessant nexeentre la nostra novella,la Doctrina Pueril i el Libre d'Ordede Cavallena,obres,diu ell, nascudes "de la mateixapocade preocupacions socialsde part de Ramon Llull". prvia.Respecte Encarauna ltima petitaqesti de la resoluci de certslullistesfr4ncesos i alemanys delsnostres diesque voldrien veure desaparixer la n del nom del protagonista de

t0

l'obra que ensocupa(Blanquerna esdevingutBlaquerna), esgrimint raons textualsi etimolgiques, m'adhereixocaloroSament a I'actitud adoptadapel pare Batllori al prleg de I'antologia lulliana bilinge que I'editorialAlfaguaraha publicatel 1981. El joc de paraules entreel nom d'una imatgede la Vergevenerada prop de I'antic palau imperial constantinopolitde Blaquernai la ideade blanc pot haver-lofet el mateix Llull a I'hora que destaca per la sevavirginitat i pude batejarun personatge resaabsoluta. Si no el va fer ell, va fer-lo la tradiciimmediatament posterior; en qualsevolcas als paisos de parla catalana tambetenim les nostrestradicionsi, tot.i que Llull no sa casa nostrael que Dantesa llilia, Du n'hi do de com ha sonaten pblicel mot Blanquerna, i sempre amb n! Podriem definir el Lbre d'Evast e Blanquerna,desde la perspectivade les sevesfonts o estmuls operantsen la seva concepcii construcci,com el resultat -nou i original en el seucontextmedieval- de I'esforg de Llull per donara conixer a un pblic treballatper I'hbit de lectura del roman en prosa (lncelot,Tristany,Graal)elscontinguts de I'Art, i. msespequeelsenvolta.Aquestposar-se cficament. tota la ideologia en el terrenyd'un pblicguanyatper lesnovelles d'aventures t alguna cosade I'actitudde Llull en relacials sarrainsque pretenia de convertir. En tots dos casos el beatadoptales armesde per al fidel de I'Islam en I'altre:parlantun llenguatge entenedor el segon cas,construintuna noveHa-embolcall de la sevaveritat en el primer. Si descompten el Libre de Meravelles del mateix Llull, I'experincia, com deia.sbeninslita. Aixi, doncs,el Libre d'Evaste Blanquerna s una novella utpica,una novella de tesi que narrativament se centraen el desenvolupament de la biografiad'un personatge a qui l'autor atribueixtoteslesperfeccions del cristiidealque hauriavolgut podiaser el seufill Domingo;per al ser ell mateix i que encara qual Llull ja haviaescritla DoctrinaPueril,.obreta quepodrem prendrecom a versi tericade la nostra novella (vegeu,per exemple, les analogies i el XCI de entre el captolII d'aquesta I'altra).[ claude lesperfeccions de Blanquerna sla tria quefa de joveneten relacial cami a seguiren aquestmn, una tria queel pareno ha poguto no ha sabutfer: Blanquerna esposala metamsaltade la vidahumana, la d'esdevenir un contemplati u . Ja tenim, doncs,l'heroi a la recerca del seu ideal.Un heroi com els d'aquellsromansque parlendel desengany de la cavalleria mundanai s'inventen una nova cavalleria mstica,amb una mica d'esperitde croadai una mica d'inspiracibernardiana.En aquestsentit al darrerade Blanquerna hi ha Galaad com ja han fet notarMart de Riqueri RudolfBrummer.Blan-

querna @nserva molts trets del cavaller de novella, especialment l'esperit perenne de recerca, que s el que fa passar per tots els estaments (llevat des del matrimoni que rebutja com a modalitat de vida imperfecta, b que necessriaper a qui no aspira a I'ideal absolut). Penso que el final felig de la peripecia de Blanquerna, la consecuci de I'estament d'ermit, s ms, de mestre d'ermitans, no deixa de ser la consagraci de I'espeiit de re&erc,a ents en el seu sentit ms alt. El Libre d'Amic e Amat, en efecte,que corona la novel.lasignificant la plenitud de la contemplaci en la bellesai l'ebrietat de la vera poesia, la que porta a Du, requereix exposici, exegesi,en cada un dels seus 366 versets:l'ermit felig busca en la petita i densa metfora moral de cadadia el cam de I'afinament de la sevaperfecciinterior. Aixi Blanquerna esdeyl'Amic. Aquest s el sentit ltim, crec. de la utopia lulliana del Libre d'Evast e Blanquern(t; la novella acompleix, tal com li correspon de fer, el desig impossible en la vida real del beat, d'una dedicaciplena a la via mstica, senserecances, senseremordiments, sensela sensacique la recerca de la perfecci individual pot haver malms I'esperit de caritat que s imprescindibleper a la perfeccimateixa del contemplatiu (vegeu la problemtica moral de Lo Desconliorti el captol L de la present novel.la).Blanquerna no t la necessitat de tornar al mn desprsd'una experinciacontmplativa que tingueren el mateix Llull o tot un reguitzellde personatges de la seva obra (l'Amic a les flors d'anror de l'Arbre de Filonfia d'Antor,Iusor, Oraci i Entenci al proleg del Lihre de Sancta Maria...). Blanquerna fonamenta la utopia del seu triomf espiritual en una segona utopia, diguem-ne instrumental, que s ni ms ni menys que la reforma moral de la humanitat entesa com a cos social. L'heroi s I'artfex d'aquesta empresa encara que no actua en solitari. Els pares, Evast i Aloma, amb humilitat i devoci, s'ocupen de reestructurar la vida privada i col.lectiva dels homes que viuen fora de la professi religiosa (els homes que poblen les ciutats i que sn nlenestrals.'mercaders. cavallers i burgesos)i la seva frustrada promesa, Natana, amb valentia i intelligencia, reorganitza el model de comportament de les dones recloses en els convents i els monestirs femenins. Blanquerna s'encarregapersonalment de tota la resta: els convents i els monestirs masculins; els estats ----o dicesis-; I'imperi, el conjunt de la societat civil --s a dir la jurisdicci de I'apostoli o sant pare. L'esperit teocrtic que respira la novella t ms a veure amb l'ideal espiritualistade l'Art (si la reforma que s'ha de fer del mn s de carcter moral, s lgic que es faci des de l'Esglsia:d'altra banda una humanitat moralment reformada no necessitael poder coercitiu i repressor de I'estat: a la novel.la

que dimiteix...),que no prs tamt hi ha un emperador amb el muntatgepolitic d'un InnocenciIII o. per ser ms precisos. !'lII. Igualment d'un Bonifaci la sorprenent frescor. la inaudita vitalitat delspaisatges humansciutadans de l'obra tenenmsa veure amb una voluntat exemplarista i dod'arrel franciscana minicanaque no pas amb una noci, per implciu. vaga i inque sigur.d'una cosatal com el paperhistricde la conscient burgesia. No cal que invoqui textostan coneguts com el Lbre per documentar d'Orde de Cavalleriao el Libre de les Bsties l'afirmaci que Llull compartiaamb la ms estrictatradici feudalla visi d'una societat tripartita. en qu els orlore.s i els queelslaboratores bellatores no podiencomprende deixessin de Iaborare per viure de rendes i aspiressina manar ms del quefan aix Llull els anomena compte.Els laboratores burgesosi elsdirigeixelspitjorsblasmes del mn. Es curisde comprovar que aquests mateixoshabitantsde les ciutatsque Llull maltractava sobretotperquels considerava escassos en el repartimentd'almoines. centanysmstard Eiximenisels transformaren elsmximsdispensadors d'ajuda economica alsdesvalguts: alguna cosa havia canvial en la manera d'aplicar l'exemplarisme ! francisc Abansdecontinuar amb l'exemplarisme, unabreudigressi sobre I'Art. [a practica de l'exegesibblica va ensenyarals homescultesde l'Edat Mitjana la tecnica de llegir cadaepisodi que apuntavenper d'una obra com un nus d'ensenyaments semblanga a una veritat. i aix al margedel seulloc en el conjunt (vegeu la vulgaritzaci d'aquestes tcniques al Conviviode Dante); si intentem de llegir d'aquesta manera el capitol XXIV del Lbre d'Evast e Blanquerna,el de l'elecci de l'abadessa Natana.trobaremuna petita imatgede l'Art. i ms especificament, del poderdemostratiude I'Art. Igualment com ja se sapd'entradaque Natanas la personames indicadaper esdevenir abadessa i el joc matemtic de les compromissdries i de lescandidates no fa msquedonar fonamentracionali cientiftc a all que s ver d'antuvi, aix I'Art se serveixdlunesdeque vnen a ser en realitat mostracionsper raons necessries que s demostracions a priori. D'altra banda l'Ars electionis, puntualsde l'Art proconsiderada una de lestantsaplicacions piament dita. sembla que coincideix punt per punt amb I'esmentatcaptol XXIV de la nostra novella. No em puc estar de remarcarencaraque el fet de conhar.a un assumpteque afectaun personatge femen la semblanga de I'Art en el Libre d'Evaste Blanquernadenotzen Llull una reconfortantmanqr deprejudicis misgins. No costagaire de veure que en el pla utopic de la reforma donar per insI 2 moral de la humanitat, que Blanquernanecessita

tauradaper tal de poderassolir la sevautopia personalmsalta, cal que Evast i Aloma representin el model de tots els pares'. la ciutat en quviuen,el modelde toteslesciutats.Natana,el model de totes les abadesses, etc.: els subjectes individualstenen i als gneres. sentit en la mesuraen qu remetena les espcies Per aixo Llull procura de no dotar-losde trets massaprecisosi que siguin concrets i concrets o almenystria uns trets precisos generalitzables. Es aix com Ramon pot construir una noveHa que cont.per semblanqa, tot el mn hum. Tambehi ajudala noci escolstica. a quja he fet allusi. del fet que la juxtaposii coherents s capaq ci jerarquitzadade parts ordenades de remetre a la totalitat. Heus aci perquel primer llibre de la novella s'acaba amb una colleccide breushistoriesamb lectura moral ordenades segons elssetvicis capitals: la primerapart del segon. amb una d'estructurada sobreelscinc sentits,lessetvirpart del segon, de l'nima:la segona tuts, lestrespotncies amb una altra que parteix dels versiclesde l'Ave Maria; i aixi passa amb les Benaventurances al tercerllibre i amb els versicles del Gloria, al qua. L'acumulacicasuistica de les breushistries amb lectura moral, que s el que els medievals anomenaven "eximplis",constitueix exempla, alhorala polpanarrativade la novella i el miralleig de significatsque representa la totalitat de l'experincia humanasobrela terra. l funci de l'exempleen la literatura didcticaja la va definir Aristtil: els medievals es van limitar a atorgar-li un valor desorbitaten relaci al paper que tenia en les retoriquesromanes(Cicer,Quintilli i derivats)que sn les queells coneixien. Van serels ordesmendicants els qui a partir del xll van teoritzar msa fons la qestien els anomenats arts de predicar(Eiximenis en va escriure un al seglextv): els exempleseren l'elementd'embelliment de tot sermi tambservienper oferir doctrinaen imatge.Existeixun llibre de Wolfgang Schleicher escritI'any 1958sobrela influnciadelsmecanismes de la prei dominicanaen la construcci diccifranciscana de la prosa del Libre d'Evaste Blanquerna.Cal dir potsernoms,encara, quequan Llull dictaminasobreI'art depredicar o sobreretrica redueix prcticamentaquestadarrera disciplina a la teoria de I'exemple;la mica de retrica"vella" o tradicionalque sobreviu en la "nova" o lulliana, d'altra banda,preconitzauna ornamenpensanten I'estada taci senzilla(potserpodriem dir cistercencr de Llull a l'abadiade la Real i en els gustosde sant Bernaten I es que Llull t les seves matriade decoraci arquitectnica). que la bellesa idees esttiques i creu.per exemple, de la paraula resideixobjectivament en el seu significat:d'aqui que la mera repeticide mots obiectivamentbells sigui suficient per tal de t3 conferirdignitatliterriaa un text.

El tarannrestrictiu de la retrica"nova" lliga perfectament amb l'exclusiabsolutaque fa sempreLlull de tota tradici literria queno sigui la de la doctrinacristiana entesa strclosensu. del Libre En aquestsentit el carctergenricdels personatges urbanshumans fa d'Evast e Blanquernai dels seuspaisatges ahistoricitat.No hi ha ms cap tambe a una certa diguem-ne (vegeu, si no, en quparala hishistriaque la de la redempci tria en un llibre que contels principis bsicsdel sabercom arala DoctrinaPueril).Blanquerna s,doncs,un heroi genric, quea estopero,no impedeix utopici ucronic.Aquesta aspsia. humana nesensaparegui dotatd'un tremolorde versemblanqa majors. especiali aixo tambels passaals altres personatges portadors com sna l'EdatMitjanadelsvamentalsfemenins, en el seudia Pertot aixja ho va observar lors de l'emotivitat. Giuseppe Sansone i no sabriaafegir-hiresde nou. pasque el que s'ha anat insinuanta propositde No pretencde la teoria de la literatura de Uull serveixiper la reconstrucci definir la gran qualitat de la prosa en qu s escrit el Libre Podriafugir d'estudidientqueaquesta s d'Evaste Blanquern. queafect la grcia una qesti directament el do del novellista, degaire.!'oldria recode l'escriptor, el geni.i no m'equivocaria qualitati manartan solsal lectoruna prova indirectad'aquesta personalment geni:unaprovaqueheexperimentat i en d'aquest altri com a professor de la literatura: la lectura del Libre d'Ev,ast millora l'estil dels seuslectors.els dna e Bluncuerna una solemne i de bon gust literaris.A fi de lliqo de sensatesa potser aquestde l'estil es comptes,de tants ensenyaments. queel beat, si per sabem recollir.I penso l'nic queelsmoderns venturaho sabia.potserestaria contentde veureque l'esforq que va consagrar a la retricaha fet un miraclequeno va poder a l'Art. fer el queva consagrar Loln Bnpln generde 1982 Barcelona,

I4