Anda di halaman 1dari 29

ruME,I

CRONICA O LLIBRE FT,ITS DE,LS

Edicbns62 i

*la

C-aixa"

M LA UTERATURA CATALANA LES MIIIORS OtsRES

JaumeI
Jaume I, nascut a Montpeller el 1208 i mort a Valncia el 1276, fou comte de Barcelonai rei d'Arag (12131276), de Valncia (1239-1276) i de Mallorca (12291276\; i, tamb, fou I'autor del Llibre dels Fets del rei en Jqume, una de les quatre grans crniquesmedievals.Inicialment, fou discutidala paternitatde Jaume I pel que fa a la crnica que tracl.a de la seva figura i regnat, pero avui s unnimement admesa la intervenci del monarca en la seva redacci. Possiblement l'ajudaren alguns collaboradors del seu seguici personal i. ms que escriure-la, la degu dictar o en "compongu les seves raons", com era habitual en les altes dignitats. Jaume I, en diferents passatgesde I'obra, declara explicitament que ell s I'autor de la crnica, per exemple, quan fa la descripcid'lnnocenci ill: "E aquestapostoli, papa Innocent, fo el mellor apostoli: eue de la sa que feem aquest llibre en cent anys passats no hac tan bon apostolien I'esglsia de Roma." Confrrma, tamb, que es tracLa d'una obra personal,la forma autobiograficade la crnica, amb el plural majesutic, com coffespon a la categoriadel seu autor, pero, a voltes, amb la primera personadel singular, que s'esmuny pel fet de tracLar-hiuns [emes relacionats amb la vida quotidiana del monarca. Contribueixen. alhora, a demostrar la intervencidirecta del rei tant uns detalls d'ordre personal i anecdtic com, tamb, el llenguatge global de la crnica, que correspon com ha estat notat, a la formaci idiomtica de Jaume I. Tota I'obra exhala, a ms, una voluntat de justificaci dels actesdel

monarca, i hi trobem una cura especial a no esmentar aquells fets que poguessin perjudicar el seu valor personal o I'habilitat diplomtica, com s'esdev,per exemple, amb el tractat de Corbeil. La crnica de Jaume I ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de catald, I'esmentt Llibre dels Feits, i I'any l3l 3 un de llat, un cnrt Lber gestqrum redacat pel dominic fra Pere Marsili, que confessaa la introducci que tradu i ordend els relats en llengua vulgar sobre les gestesdel Conqueridor que es conservaven a I'arxiu reial. El manuscrit ms antic conservat del I lihre dels Feits fou acabat de copiar al monestir dc Poblet el | 7 de setembrede 1343 per ordre de I'abat l'onq de Copons, per s possible que hi hagus un text anterior. seguramenl.redactatentre | 3l 3 i 1327. Segons sembla, la conquesLade Mallorca impuls Jaume I a redactar la seva crnica, perqu la consider com un fet extraordinari: "s la mellor cosa que fu hom cent anys ha"; per el que es destacaper damunt de tot s el carcter insular d'aquesLaconquesLa-reprs posteriorment per Joan Maragall i Josep Lleonart-, un carcter insolit dins la pennsula:"sr cosa meravellosaa les gesl.esque oiran que prengats terra e regne dins la mar, on Dus lo volc formar". Semblantmenta les tres altres croniques,El llihre dels Feits s'obre amb un pref,acique, tant pel seu carcter ms erudit -amb citacions llatines- com per la seva major perfecci estilstica hi ha les vacil.lacions i repeticions que lrobem a la resta de la cronica- ha fet pensar que fou redacut per un personatge de cultura superior, i que s posterior a la mort del rei; Ferran Soldevila ha apuntal el nom de Jaume Sarroca,bisbed'Osca. El contingut de la crnica, prpiament diLa.es pot dividir en quatre parts, i hom ha proposat I'any 1244 i la localitat de Xtiva per a la redaccide les dues primeres que comprenen des del capitol 2 al 327 . [a primera part, que narra uns fets esdevingutsentre 1208 i 1228, es tenyeix d'una certa imprecisi en tractar d'esdeveniments reculats en el temps: I'engendrament gairebe miraculs de Jaume I, la mort del seu pare Pere el Catlic a Muret, les lluites internes d'Arag i el casamentdel rei, gaireM un infant, amb Lionor de Castella. En canvi. la segona
I

I
I

part s molt minuciosa i precisa, perqu evoca uns fets recents, esdevinguts entre 1228 i 12402 la guerra d'Urgell a favor de N'Aurembiaix, les conquestesdels regnes de Mallorca i de Valncia, i el sojorn del rei a Montpeller. La tercera i quarta part foren redactades,probablement, a Barcelona,l'any 1274; la tercera s, novament, poc minuciosa a causa de la sevagran condensacija que vint-i-tres anys ( 1242-1265) sn tractatsen poquespgines i narra, principalment, els problemesamb Alfons de Castella i les campanyescontra els sarrains rebels de Valncia. La quarta part torna a ser de gran precisi perqu recull uns fets ms recents(1265-1276):les campanyes al regne de Valncia. la guerra de Mrcir...; vrSefilblantment, els ltims captols que narren la malaltia que desembocariaen la mort de Jaume I foren redactatsper alguna altra personalitaten voler incorporar la mort del monarca a la crnica. D'entre els lrets que hom ha subratllat de la crnica del Conqueridor hi excel.leixen la seva religiositat, i perqu el rei era un hbil estrateg. tamb la bel'licosiLat, Destaca,igualment, el seu to pic que prov en bona part de les fonts joglaresques d'on deriven alguns passatges de la crnica, b que tamb pot provenir del fet que el rei devia conixer I'epopeianovellesca.Al costaL d'aquestsaspecLes, cal remarcar la importncia de detalls de la vida quotidiana del monarca i, de retop, del seu temps, inclofan que la sos, tamb. ala Crnica. Tots aquestsaspectes Crnica tingui un gran inters alhora com a document historic i literari. Del seu estil ha dit Ferran Soldevila que s lent, com correspon a qui es delectaexplicant, "simple i ingenu del qui t una nima sensegaires complicacions,del qui explica de paraula, ms que no escrivint, com en una conversa, i per aixo no es preocupagaire de l'ordre, ni d'evitar repeticions";tanmateix,en alguns passatges el seu autor arriba als registres ms subtils:"l'alla poesia,el patetisme o la tendresa".

C.A.

NOTESAL MARGE DE LA CRONICA

En el pargraf 108 del Llibre del Feits, Jaume I insereix aquesta frase, relativa al consell que, a propsit dels del rei de Tunis a I'illa de Mallorca, anuncis de passatge els nobles que l'acompanyen i els prohoms barcelonins donen al rei d'esperaraltres flovS:"No ens sembla que bon consell sia aquest per a ns ni per a la Lerrai car la mellor cosa que fu hom cent anys ha, volc Nostre Senyor que ns la fessem quan presem MallorquS: , pS Dus la ens ha donada, no'n la perdrem per perea ne per coardia, car ns hi volem ssera I'acrrer". I per reblar ms la seva decisi, desprsde citar dins tres setmanesa Salou els nobles calalans que foren amb ell a la presa de Mallorca i la seva mainada d'Arag, declara terminanten Mament: "que ms nos valdria pendrela mort esLant llorques, que si ns la perdiem per nostra colpa: e sapiats que no la perdreffi, e coneixeran Dus e hmens que no romandr en ns". I afegeix: "E en aquella manera mateixa com ho diguem de paraula, ho complim de feit". veiem l'origen de la decisireial de En aquestpassatge deixar un llibre en qu constsaquesta"mellor cosa que feu hom cent anys ha" per voler de Du i precisament que la fes ell: el rei Jaume. I- resta, tamb important, hi ser posada perqu ja l'obra haur estat empresa. Aquesta frase exposa la jerarquia dels esdevenimentsen l'nima del rei Jaume: n's la determinant psicolgica. L'excepcionalitatde la gesta,que li confereix la primacia

entre les gestes del Conqueridor, s, per, tambproclamadaen altres frasescontingudes en el Llibre dels Feits, ditespel rei mateixo per altrespersonatges. I s, sobretot, la condiciinsular del regneconquerito per conquerir, all queel fa tant i tant excepcional, aquellacondici insular que Maragallrecollia,gairebliteralment,dels llavisdel rei, en recollir-la dela crnica:
"Tinc un regnesoltre el mar cottl no el t cap rei a Espa,t-t'a". Ja en I'episodi de Pere Martell, a Tarragona, que ha estat a tort posat com a punt de partenga de la iniciativa de la conquesta (perqu en data precedent el rei ja havia fet al.lusi al projecte expedicionari) quan els barons, entusiasmatsper les paraulesdel cmit, s'adrecen al rei, per proposar-li que els dugui a la conques[a.fonamenten la propostaen dues oIlS:"la primera", diuen, "que vs en valrets ms e ns; I'altra que ser cosa meravellosaa les gents que oiran aquestaconquesta,que prengats terra e regne dins en la mar, on Dus lo volc formar". I en la reuni secretaque, a Barcelona, t el rei amb els nobles, abans que amb I'arquebisbei els bisbes,el comte d'Empries insisteixen la frase i sostque, grciesa llur ajuda els nobles ca[alans retrobaran la bona anomenada que llur conducta els havia fet perdre: "que el pretz que havem perdut, que el cobrem, e en esLamanera lo cobrarem, si vs prenetsun regnede sarrai'ns,ab ajuda de ns, que sia dins mar." "E ser", afegeix,..lo mellor feit que crestians feessen cent anys ha." Encara I'endem, en la reuni de la cort general, a Barcelona mateix, Guillem de Montcada, prenent la paraula pels nobles, abans que els clerguesi els ciutadans. [orna a evocar "aques[ feit de qu vs nos havets parlat, de conquerir lo regne de Mallorques, qui s dins mar", i afegeix:"que us ser major honrament que si en conque(9 50) rits tresen r.erra". Encara, trobant-se en el setge de Borriana, davant I'opini de I'infant Ferran i altres nobles aragonesos, que li aconsellend'abandonarI'empresa,el rei Jaume. recordant el b i la merce que Du li va fer en el seu jovent i que "en nostra ninea hajam pres un regne que s sobre

l0

mlr", no pot avenir-se que ara li aconsellin de llevar el sel.ged'un "llogar an vil com aquest, que no s major d'un corral" ( 167) I en la commovedora escenadel comiat, quan, desprs. de la conquesta i dels catorze mesos d'estada a I'illa, Jaume I reuneix consell general, "go s, tots los cavallers e tots los pobladors qui eren en Mallorques", i els adrega la paraula, no pot, en el seu parlament, mancaf-hi la frase consabuda, gaireb tal com la imitd Maragall en L'estimada dc don Jauntet "Car creats en bona fe que no haur sa del mn, de dia ni de nuit, que la major partida del nostre pensamentno sia de vosaltres; , pus Dus nos ha feita tanta de grdcia que ens lia donat regne dins mar, o tlue anc rei d'Espan'a no poc acsbar, e que hajam ns aqu edificada esglsia de nostra dona Sancta Maria, e tantes ah.resque n'hi haur, que sapiatsque no us desemparar, ans per ma ajuda e per ma persona sovent e menut nos veuretse ens haurets". I acaba escaientmenti commovedorament el passatge, amb el que hem qualificat altres vegadesd"'el plor dels herois"; seguitaquestcop de "la decisidels herois": "E ploram ns: e ells preseren llur comiat. E, quan haguem estat una pega ns e ells, que no podem parlar per la dolor que haviem, dixem-los que els lleixarem per cap en Bernat de Sancta Eugnia, e que feessenper ell aix com farien per ns, e si res oem de neguna part d'estol que sobre ells vingus, que ns hi acorrerem de nostra ( f 105) . p e rsona. " FinalmenL, quan Jaume I enfoca la conquesta de Valncia, Don Blasco d'Alag, que s al costat d'ell en el consell,ensemsamb el mestrede I'Hospital, que acabade
floIl&f :

Snyer, diu, pus Du vos ha tan ben guiat el feit de Mallorques, e en aquelles illes no comengarets vs ni ns deg, en aquell regne de Valncia, qui ha estat de cara tots temps e de front al vostre llinatge, e tots temps ha punyat d'haveraquell...? I aleshoresDon Blasco, girant-se cap al rei, li diu, tot reprenentla imatge de la conquestadamunt la mar. - Senyor, ver diu lo Maestre de I'Espital, que, pus part mar vos ha Du dat conquerir, que a lo que est a la porta del vostre regne que ho conquirats. E s la millor I I

terra a la pus bella del mn...", afegeix,Lol. referint-seal regne de Valncia. Perd aixo ja se surt dels limits d'aquestapartat.

l2

La redaccide la Cronica del rei Jaume I, tal com ha arribat fins a nosaltresporta un prefaci o prleg. que coffiehQr: "Retrau mon senyor senL Jaume, que fe sens obres morLa s", o sia la paraula que, en llat, diu: "Fides, si non liabet opero,morlue esl". Aquesta s la primera ciLaerudita que trobem al llarg del dit prefaci i, podem dir, al llarg de la crnica. Perd conv fer observar que les cites erudites, en aquest prefaci, sovintegenmolt ms que al llarg de la resta del Llbre: un primer motiu perqu ens apareguiamb un carcter diferent que la resta, i que comenci a fer nixer en nosaltres la sospita que no s obra de la mateixa m que la major part de la resta. Igualment, crida l'atenci una ms acurada construcci, senseles vacillacions i repeticions que trobem en allres passatges, tampoc senseles incoheque es tracta rnciesque hi llisquen algun cop. En rSUrIl: diun escrit d'un nivell erudit superior al que s usual en l crnica. Ens trobem, doncs, en presnciad'un prefaci escrit per un altre aul.or que el del Llibrc dels Feits del'yei En Jacme?D'un prefaci com tants se n'escriuen,redactata posteriori, desprsd'existent ja l'obra i tot tenint-la en compte? Perqu s el cas que I'autor d'aquesta pgina nica demostra conixer el context de la crnica i no deixa de fer-hi algunesreferncies.I al mateix temps no sembla que es tracti de l'autor del Llibra, que, tot posant una cura especial en el prefaci. hagi pogut superar-se. No, s el carcter el que s diferent. I tamb l'erudici, tot i que I'autor del Llbre (i aquest fet no s'oposa, ans al contrari, que en sigui el rei Jaume) tamb es complau a mostrar al llarg de I'obra, b que ms excepcionalment, la seva erudici. S'ha parlat molt de la possibilitat que l'aulor del Llibre dels Feits hagi estat el bisbe d'Osca, Jaume Sarroca. Va comengar per parlar-ne En Manuel de Montoliu, en un article dels primitius 6sludis Romanics (vol. II); va se-

guir, donant-li la ra Joaquin Miret i Sans, en el seu /tinerari de Jqume / (1918), basant-seen el fet que el sacrista-bisbe constituia el personatge, que, apareixent forga en el seguici del rei, era el ms indicat per haver-lo seguit tambe en la narraci de la cronica. Desprs han esut sovint fetes al.lusionsa la possible paternitat de Jaume Sarroca, la darrera en un article de Joan Ainaud, aparegut recentment en un dels darrers nmeros de la segona srie d'Estudis Romanics, en el vol. I dels Estudis dedicats a Jordi Rubi. En general, respecte a aquesta paternitat Jaume Sarroca, com tamb respectela de Bernat Vidal, insinuada per Llus Nicolau d'Olwer, ens hem mostrat una mica "Aquestes paternitats-hem dit en ms d'una escptics: ocasiF- no han estat conhrmades per proves suhcients i no han passat d'hiptesis i conjectures ms o menys arriscades". Pero ara no es tracta de la redacci del conjunt o d'una bona part de la cronica, sin d'un prefaci no gaire llarg. Evidentment, podra tractar-sede l'obra d'un dels dos. I ms aviat ens decan[ariem per Jaume Sarroca. Les raons que militaven a favor d'ell com a eventual autor. militarien amb ms de motiu en el cas concret del prefaci. All que, en tot cas, es presenuria com un fet d'impossible compatibilitat fora que fos autor de totes dues cosesalhora: del prefaci i de la resta o la major part de la crnica. I posat a resoldre. em decanariams aviat envers una dualitat en aquesta forma: el prefaci com a obra del bisbe Sarroca, la resta de la crnica, sou la direcci i inspiraci del monarca. en totalitat o en gran part, redaccid'un escriptor d'inferior categoria.eruditament parlant, respectea un autor de la categoria d'un Jaume Sarroca;senseexclourela possibilitat,ans, al contrari, de fragments de la crnica redactatspel rei en persona. amb la sola excepci,aixo s. del debatut prefaci, que, si altres raons fonamentades no s'hi oposessin, no el veiem com a possibleobra de Jaume I, precisament,perqu el sentim massa frcat en la crnica, i la nostra conclusi s la no identitat de l'autor del prefaci i de la crnica. Crida l'atenci, en aquest prefaci, el fet que, trac[antsed'unaobrahistrica-essencialmenthistri ficcael comentari des d'un punt de vista fonamentalment

l-1

ll

moral i religis. I sols en el darrer pargraf ens en dna I'objectiu enllagat indirectment amb una finalitat histrica: "E per tal que els hmens coneguessen e sabessen, quan haurem passadaaquesta vida mortal, go que ns haurem feit ajudant-nos lo senyor poders, en qui s vera trinitat, lleixam aquest llibre per memria a aquells qui volran oir de les grcies que nostre senyor nos ha fei[es, e per dar exempli a tots los altres hmens del mn, que facen go que ns havem feit de metre sa fe en aquest Senyor qui s tan poders". D'altra banda, la redaccia posteriori, que ja indicvem de bon comengament,no s ni tan sols dissimulada:aix pot asignar al rei una llarga vida, perqu Jesucristsabia que la sevavida s'allongaria. que no moriria fins que hagusfet ajusuSabia-msment de bonesobres, de manera que, per pecadorque hagus estat,de pecatsmortals ni de venials, no arribaria a prendren honta en cort o en altre lloc. I sabia encara que sempre seria honrat dels seus enemics, de fet i de paraula. I, ms encara,sabia que en la sevavida tindria salut en la seva persona,observacique sols un recorregut puntual de la cronica mateixa pot permeLre,perqu sn escassssimes les refernciesa malalties del rei, a part la ferida que. en el setgede Valncia, va fer-li prop del front una sagetasarrai'na,i engross-litota la cara i els ulls, de manera que. duranl quatre o cinc dies, no pogu veure de I'ull de la part en qu era ferit t ZO0'1. Enfora d'aquest cas, que no s prpiament de malaltia, trobem en la cronica solamenl les segentsreferncies: a) quan pel juliol de 1237 Bernat Guillem d'Entengaanuncia la seva arribada al Puig de Santa Maria, el rei afirma "ns no havem estat de bona sa". i s'excusad'anar a trobar el seu oncle a Borriana, com li envia s. preSlr: "Anar-hi hem de bon grat. mas havem estat malau[e, e ara som en juliol; e, si ens prenia una calor. havem paor que ens pejors la malalria" G Zlr. D En el 6 ZSl, el narrador se serveix del record d'una malura per plagar el moment que els almogversi serventsse'n van a prendre Rugafa: "E ns llavores", diu, "havem mal als ulls, e no els podiem obrir menys d'aigua calda, que els nos lavaven". I com que es Lraclad'un record tan personal,que solamenL podia tenir valor per a I'interessat,s un motiu concret ms. entre molts d'altres,perqucreiemen la intervenci

del rei en I'elaboraci de la crnica. c) Ja a les acaballes del regnat ( 558) quan el rei sap que els moros han barrejat Llutxent. i vol eixir-los al davant, el maestre del Temple, i Garcia Ortiz d'Aragra i el bisbe d'Osca, i altres li preguen que no prengui part en aquellp expedici contra els genets,"per go com feia gran calor e que ens poria Lornar a gran dan, per go com haviem estat d'vol delit". d) | ara, per ra de la din malaltia, que s mortal, les darreres allusions a malalties el rei se segueixen,agreujades pel dolor causat per la desfetacristiana: "E ns pel treball que havem sofert, e car a Du plai'a, venc-nos algun desLrempament.E isquem-nosde Xtiva, e vinguem-nos en Algezira per trametre vianda a I'infant e a sa companya. E aqui puj'ns a cresc-nosla malalLia..." I el rei es confessamoltes vegades, amb gran contrici dels seuspecats i ab grans llgrimes. I, purgat de pecatsmundanals, amb gran contrici rep el cos de Jesucrist. Tots aquests pargrafs i encara els segentsi darrers de la crnica, amb el parlament del rei a l'infant Pere i semblenhaver amb tots els seusconsellsi recomanacions estat presentsen l'escrit de l'autor del prefaci i haver-lo influit. I ens permeten, o, millor dit. ens comandend'arribar a la conclusi, que deixvem implcita. en referirnos a altres raons fonamentals que impossibiliten el fet que el prefaci del Llibrc dcls f-citssigui obra de Jaume I: aix s que, quan el prefaci fou escrit, Jaume I ja era mort. La mateixa seguretatamb qu sn fetesles afirmacions no hi permeten rectificaci ulterior. [-a frase: "no volc encara que morssim tro aq hagussemcomplit", sembla com si escaps malgrat d'ell a l'autor: Jaume Sarroca o el qui sigui. B que les probabilitats a favor del bisbe de Osca, en el cas concrel d'aquest prefaci, no fan sin augmen[ar per les paraulesamb qu el rei recomana el bisbe al seu fill Pere: "E encar tot aqo dit en presncia de tot lo consell, comanam a ell lo bisbe d'Osca, lo qual ns havem e feit nodrid d'infantesa a eng; el qual per ns era pujat a I'honrat benefici de bisbalia, e era estat canceller de nostra cort entro al dia d'ui, el qual degus amar e honrar per honramenl e per esguardamentde ns". I encara afegeix: "E aprs comanam-li lo sacrist de Lleida, frare del dit bisbe d'Osca..." Afegim que s hiptesi llangada per Joan Ainaud -ja que hi som a t 5

Lemps- a afegir-ho, que el bisbe era no menys que hll natural de Jaume.

I I t'
I

Si l'estil del prefaci .f"t" *, p.ui:a i un art constructius en el seu autor, sigui el qui es vulgui, tamb el llenguatge del prefaci participa d'aquests carcters, la qual cosa no es pot dir, en termes generals, de la resta de la crnica, en la qual estil i llenguatge sn molts desiguals. I, si hi trobem passatgesque revelen un veritable artista instintiu, tamb n'hi trobem de feixucs, de lents i de plens de repeticions. "L'estil s lent.,del qui es delectaexplicant -hem escrit-, simple i ingenu, del qui t l'nima senzilla, sense gaires complicacions, de caires rectilinis, esponanis,del qui explica de paraula, ms que no escrivint., com en una conversa, i per aix no es pot preocupar massa de I'ordre logic, de conservar tothora la il.laci dels conceptes, d'evitar repeticions. En aix la crnica de a la de Muntaner; per la sevaesponJaume I s'assembla --{om d'obra possitanei'tat s encara ms accent.uada que pas no blement dictada ms escrita; per aix no s obstacleperqu en certs moments, la prosa del Llibre dels Feits arribi a aconseguir una remarcable perfecci de ritme i d'eufonia; i els efectesdramtics, i la seva gradaci, de cara als lectors o a l'auditori, no tanl.per recerca de l'escriptor com per instint psicologic del narrador, o per simple valor hum dels fets narrats, ateny moments d'alta poesia,de patetismeo de tendresa". treball els No s la nostra intenci de donar en aquest. exemples ms adients de to[s aquests aspectesde les excellncies de la crnica, per s, puix que hi hem fet allusi, no ens sabriem estar de presenLar-ne alguns casossobressortints. De la partenu dc l'expedici a Mallorca ( 56). "Es moguem dimecres mat de Salou ab I'oratge de la [erra, car per I'estatgellong que haviem feit tot vent nos era bo, sol que moure-nos pogusde la terra. E, quan viren los de Tairagona e els de Cambrils que l'estol movia de Salou, feren vela, a feia-ho bell veer a aquells que romanien en terra e a ns, que tota la mar semblava blanca de les veles.|.anera gran I'estol." 16 Aquest passatgetan bell, amb la imatge hnal de la

blancor de la mar per I'abundor de les veles, no sols ha . estat recordat sovint i reproduit, sin que ha inspirat alguns versos reexits en algun poeta contemporani, aix en una composici de Josep Lleonard, una de les millors d'aquest poeta, on canta tamb I'efecte de les veles blanques damunt la mar en calma (veles blanques virginals --que d'un no-res sou rosades) i on trobem aquesta quarteta evocadora: "No dir com oquell rei tota la mar n'era blanca: tness que de sa blancor cel mor sa n'enriallen." De Ia :ravessia. Quan es lleva un vent al llebeig i els cmits de les galeresacuden prop del rei i li aconsellende tornar en terra, s gallarda la respostadel rei, mostra de la decisi i de la fe acumulades en les lluites de la seva adolescncia,ell que encara s propiament un adolescent: "...ns anam en aquest viatge en fe de Du, e per aquells que no el creen, e anam sobre ells per dues coses. o per convertir-los o per destruir-los, e que tornen aquell regne a la fe de nostre Senyor; e, pus en nom d'ell anam, havem fianga en ell que ell nos guiard." L'arribada del primer vespre, tan ben introduida en la narraci de la crnica, nova espurna de poesia, s seguida de I'episodi de I'encreuamant de la nau del rei amb la de Guillem de Montcada, en travessiacap a la mort, i passatge dnalloc a aquesL entendridor, mostra de I'amor que el rei inspirava a tots els seus sbdits: "E ja venc I'hora del vespre,e aconseguns la nau, prop del primer son, d'En Guillem de Montcada, que tenia la guia, e eixim a la llanterna, e saludam-los, e demanam-los qual era la nau, a ells a ns, qual era la galea, e resposeren-los que era la galeadel rei, e dixeren que fssem b venguts per cent mlia vegades,e dixeren que la llur era la nau d'En Guillem de Montcada e anam-nos-enper veles. E aix com moguem darrers de Salou, al primer son fom primers de tots los altres, e anam toLaaquella nuit amb vent al llebeig". La visi de Mallorca, sorgint abans de sol post. en l'horitz enll de la mar encalmada, desprsde la des- t7

I8

cripci de la tempesta, s un dels passatgesms feliqos de la crnica: "E, quan fo entre hora nona e vespres,enforti's la mar pel creiximent del vent., e feu tanta de mar, que en la terga part de la galea, de part de proa, que passavallasss I'aigua de les grans ondes de la mar quan venien. E quan venc que aquesta mar haguem correguda, prop del vespre, ans que el sol se pongus, cesslo vent; e al cessar que feu lo vent, veem l'illa de Mallorques, e destriam la Palomeraet Sller e Almeruig." No coneixem, sense excepci, en catl antic o modern, un passatgeque superi gaire, en ritme i eufonia, les lnies que acabemde reproduir. Descripci de la ten?pestot. Si en la descripci de la bonanga, el rei troba frases i situacions adequadesi evocadores, no en troba menys quan I'estol s'endinsa en la tempesta. Ja hem citat el passatgeque precedeix immediatament la primera visi de Mallorca. Desprs d'unes hores de bonanga que la segueixen,un vent de Provenga succeint al llebeig, fa esclatar brutalment la tempesta. [ galera del rei, ben dirigida pel comit Berenguer Gayran, pot calar a temps, per: "les naus e els llenys que venien en torn de ns foren en gran pena de calar. E havia gran crida entre ells, car lo vent los venc sobtosament...E calam ns e tots los altres, e fu mala mar que referia aquest vent a la Provenga al vent de llebeig que fet havia. E totes les naus e les galeese els llenys que eren en torn de ns e en I'estol estigueren a arbre sec. E d'aquell vent a la Proenga fu mala mar. E null en la galea en qu ns rem no parlava ne deia re, e estaven tuit SUa:e anaven los llenys en roda". [ cridria inicial ha estat seguida per aquest silenci punyent angunis, i I'una i I'altre ens donen una sensaci de la realitat, aix com de precisi de l'autor en la manipulaci dels ressortsdescriptius ms eficaqos. Segueiximmediatament, en mig de la tempesta,la bella oraci que el rei adregaa Du i a la seva mare, sempre inseparablesen les invocacions del monarca, com no sigui per invocar solament la maternitat i la feminitat. s un dels passatges ms sovint citats i reproduts de la crnica tamb un dels ms llargs, motius per qu ens estem de fer altra cosa que esmentar-lo en aquest breu resum.

Poesia del ,firmament: estellar i lunar. Cal remarcar I'encert, amb qu d'una manera tota senzilla, sense rebuscament de cap mena, sn inclosos en la narraci de la crnica tocs adients del que podrem anomenar poesiaestel.lar i lunar. En la mateixa descripci de la travessia, just abans la descripci de la tempesta, trobem aquesta frase: "E quan venc a la mitja nuit., vim, entre naus e galees e tarides, b trenta tro en quaranta. E fai'a bella lluna, e venc-nos un oreig de vent de la part de garb, e dixem-los ns que ab aquell porem anar a Pollenqa...". Observem I'oportunitat del simple "e faia bella lluna", que sembla il.luminar-nosLotd'una alhora I'estol i la ruta que el rei creu poder seguir i que la tempesta de PollenQa, impedir, obligant-los a seguir una altra ruta ms breu i afortunada, que els dur rpidamen[ al setgede la capital o sia la Ciutat de Mallorques, en lloc d'haver de travessar LoLa I'illa, amb la resistnciaque no haurien mancat de trobar-hi. Abans, per, d'arribar davant la capital, t lloc la batalla de Santa Ponga,dita tamb de Porto-Pi, victoriosa per als cristians, per en la qual troben la mort Guillem i Ramon de Montcada. s el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, qui li ho comunica, tot prenent-loa una part del cam, escenade la qual parlem en un altre aparLat. Pero tot planyent la mort dels rics homes, el jovenvol rei no oblida els seusdeuresde capitost:c&l sabersi hi ha aigua en algun indret on la host pugui albergar,i la fam li fa recordar que tot aquell dia no ha menjat gens. I diu al seu cos en segon grau Nunyo Sang, nt del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, desprsque han trobat un rierol i la host ha albergaten [orn: - Fe que deig a Du, gran fam he que (av)ui no meng. I don Nunyo li respon: - Senyor, N'Oliver ha parada sa tendre e adobat de menjar. e ella porets menjar. - Anem, doncs--diu el rei-, on vs vullats. I afegeixla cronica: "E anam lla e menjam. E quan haguem menjat, veta hom les esteles al cel." Alg en aquesta frase ha vist una simple indicaci cronolgica, com per indicar I'hora en qu I'escenaaca- l 9

bava de tenir lloc. Irlosaltres I'hem vista sempre molt diferentment. Ni des del punt de vista grrmaticalni des del punt de vista psicolgic no se'ns ha acudit mai que la interpretaci pogus o hagus d'sser aquesta. Nosaltres hi veiem el rei, satisfet del sopar que acaba de fer, assaborint el goig de la victria obtinguda, que ara, per primera vegada, pot considerar reposadament en tota la seva transcendncia-"9 s nostre", li ha anunciat exactament don Nunyo- amb aquestabeatitud que encomana la fi d'una jornada ben complerta, amb la conscinciadel deure superat, asseguto agegut al davant de la tenda de N'Oliver de Trmens, i contemplant el cel ntid, setembr, de Mallorca, en el comenEament august de la vesprada. El benestar del rei s [al, que cal que don Nunyo I'en Lregui, recordant-li la tragdia dels Montcada, que jauen morts esperant el tribut i la visita del sobir pel qual han donat la vida: - "Senyor, bon seria, si menjat havets, que anssets a don Guillem de Montcada e a don Ramon." "E dixem nos que fort be ho deia" --diu el rei arrencat al seu embadaliment. En el t t O de la crnica trobem un altre exemple pel que podrem dir-ne poesia llunar. s un altre cas de notable encert en I'oportuna i senzilla evocaci del clar de lluna. Es tracta d'un episodi del segon passatgedel rei a Mallorca -n la crnica, per error, del tercer, segons vam demostrar, anys enrera, en el nostre estudi Lu sagona i la tercera estadcsde Jaumc I a Malbrca (dins Rcp. | 69-l 9l ). carquesi Comenturi.s, La travessiad'aquestasegonaestadadel rei a Mallorca El rei s'hi fou feta en una nau d'En Berenguer Ses-poses. nit. a Salou."E feia", diu la crnica,'"n-iit embarca,'una escura e torbada. e a pesar dels meriners. metem'nos en la mar". Tamb en la primera travessia,la de la conquesta,el rei fa el viatge contra el parer i la voluntat dels mariners. PerQ,si all s per a trobar-se amb la tempestatde qu hem parlat, aqu s per a tot el contrari. segonsla crnica segueix: "E quan haguem anades deu milles amb un poc 20

d'oreig que havem, venc-nos la bella nuit, e bona mar. e bella lluna..." Calma i bonanga que inspiren al comit citat, aquesr bell comentari digne tamb d'sserreproduit, ..S qu dix En Berenguer Ses-poses que tant nos amava Du, que en galotxes poriem passarla mar, -...que nn cuidvem haver mal temps, e vs havets aital temps com galeesarmades demanen, e par que Du fassaper vs." I el rei cornnh: "E ns dixem-li que tal senyor servem, que no cuidvem fallir en res que fessemen nom d'ell, e que li ho graem aitant com podem ne sabem."

D'enga que to[ un Oouil.,.l, .n els versos del'lllada, no sols es posa a plorar desesperadament perqu li han pres Briseida. la seva esclavapreferida, sin que se'n va vora la mar i crida la seva mare, com un infant, i ella, en sentir el clam filial, surt del fons de la mar. acompanyada d'un nombrs seguicide nereides,i se li adreqaen aquell commovedor passatge que co[lriQl: Tccnrn t klaies? "Fill, per qu plores?"-tors els poetespicshan usat.i abusat de les llgrimes en els ulls dels herois. Ens guardarem de dir que aquest hagi estat l'origen d'aquesl recurs pic i dramtic. Potser el trobarem tamb en poemes inds. Pero volem dir que. si Aquil.lesplora -i per una dona que li han pres- b pot plorar Roland, i pot plorar el Cid. "por los .sr.s oio.smu' .fuertcmcnte Ilorundo ", i pot plorar, desesperat. Gonzalo Gustios, el pare dels set infants de Lara. davant els caps truncatsdels seus set fills... i pot plorar el rei Jaume, en acomiadar-se dels novells pobladors de Mallorca i en altres ocasions que ara anem a recordar. com tamb el plor d'altres companys o testimonisseusde penesi de treballs. tot a travs del seu Llibra dels I:e its. Salvant error o omissi, la primera vegada que trobem en el Llbrc dels Feits una escenade plor dels herois, s en el cap. 13, en l'episodi dels comiat del rei Jaume, infant de nou anys, i el seu cosi el comte de Provenga Ramon BerenguerV. Tots dos sn a Monts, delint-seper la llibertat. i el primer a obtenir-la s el provengal. Un 2l

missatge de rics homes de Provenga li anuncia que vindran amb una galera a cercarlo a Salou, i el treuran celadament del castell de Monts. "E quan ell se'n dec anar, dix que volia parlar ab ns, e descobr'ns son secret, e pres comiat de ns plorant, ab aquells qui eren venguts per ell. E ns ploram ab ell per la dolor del partiment..." Plora, malgrat que "plaia'ns molt per la sua anada", preludi de la seva llibertat. I el comte de Provenga parteix disfressadament,i a Salou s'embarca, tot com estavaprevist i se'n torna Provenqa. El comiat d'aquestsdos infants, cridats a grans gestes, sobretot el nostre, inaugura, doncs, en la crnica el seguit d'escenes de plor, totes naturals, totes normals, totes, direm, justificades, que trobem al llarg de la narraci. Aquells homes no consideraven que el plor fos una feblesa. Feblesa hauria estat per a ells, de contenir-lo o amagar-lo, quan els fets ho requerien. No es tracta, doncs, d'una narraci o d'una epopeia llacrimosa, com ho s I'epopeia francesa. El plor hi s un tret d'humanitat, de realitat. I res ms. En les lluites d'Arag, durant la seva adolescncia, Jaume I, refiat, es troba com pres dels homes d'Osca, i grcies a la seva decisi el seu enginy i la seva energia, se salva del parany que li han parat en connivncia amb els rics homes aragonesos,quan el rei, desprsd'aconseguir, amenagant amb empresonar una vintena d'homes, que immediatament li trametin tot el que li havien segrestat en la vila, se'n va per la vora del riu Isola en avall, troba, que I'esperayen "En Ramon Folc. En Guillem de Cardona, ab tots los altres cavallers, e la nostra mainada, e don Ato, plorant, que es cuidaven que ens haguessenretenguts. E els hmens d'Osca havien ja enviat a don Ferrando et als hmens de Saragossa,que vinguessin, que ells nos tenien en Osca". Vet aqu un crs de plor col.lectiu, d'una colla de guerrers en espera desesperangada de llur rei en perill @32). Tornem ara a Mallorca. Arran de.la mort dels Montcada. El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, atura el rei, que, apressat,senseni aturar-se a llevar el camp desprs de la batalla de Santa Ponga, se'n va cam de la ciutat. I el bisbe li diu: - Snyer,per I'amor de Du, no uc cuitets Lant. 22

Per qu no, bisbe? que aix s mellor. E dix ell: - Parle ab vs. E tira'm fora del cam e dix: - Ah, snyer, ms havets perdut que no us cuidats, que En Guillem e En Ramon de Montcada sn morts. - Com morts? --dixem nos. E presem-nos a plorar. E puis dixem al bisLre: - No plorem, que ara no s hora de plorar, mas llevem-los del camp, pus morts sn. - S que ho farem -dix ell. - E vs anats-nos esperant, que ho farem -dixem nos ( 66). Quan desprs d'haver dinat (Ben dinat, en diuen d'aquell indret), don Nunyo desvetllaal rei del seu embadaliment estelar i li recorda els Montcada morts, ell li dna la ra "E anam-hi: e haguem tortes e candelese trobam-lo que jaia en almatracs, e un cobertor que tenia desss.E estigum aqu una pegaplorant, e puis sobre En Ramon altre ul. E quan ag haguem feit, tornam-nos-en a la tenda de N'Oliver. e dormim tota la nit tro al dia"

ten.

Evidentment, el dol per la mort dels Montcada no lleva al rei ni la gana ni el son. I aix havia d'sser,aix convenia que fos. El plor en aquesl.s casos,per molt sincer que fos, era un deure, un tribut degut als difunts. Complert el deure. la vida reprenia.Ja vindran per al rei. ara en els seus vint-i-un anys. al cap d'uns quants anys ms. les preocupacionsi les adversitatsque li impediran de dormir, ben a difernciad'aquestaprimera nit damunt la terra mallorquina. Ja hem parlat del plor dels habitants de Mallorca i del rei mateix, amb reproducci del passatgecorresponent, cn qu rei i poble ploren a l'unson i no poden parlar duranl una estona per la dolor que sentien. Es tracl.ad'un dels millors momentsde la crnica. Pero. si hi ha l'hora Je la partenga de Mallorca, hem d'incloure tamb, en rluesl apartat. el moment de l'arribada a Catalunya. a la Porrassa.entre Tamarit i Tarragona. Arriba amb molt ran bonanga. desprsd'una navegacide dos dies i una nrr I en arribar troba un hdel servidor, En Ramon de Plegamants. el qui ha dut al seu damunt l'aparellament J J

de I'expedici de la conquesta.I el fidel servidor el saluda i li besala m, i ara s el torn d'ell de plorar: "E al saludar, pres-se a plorar de molt gran alegria que hac de ns". En Ramon de Plegamanst, pero, una mala notcia per donar-lo: la mort del rei de Lle, que li havia proms una filla amb tot aquell regne. "E quan ns oim aquelles novelles",diu el rei, "pes'nsmolt; pero, amb tot lo pesar que ns n'havem, conhor[am-nos, que ms valia a preu de ns la conquestaque ns havem feita de pendre Mallorques, que el guany que farem d'haver aquell regfie;e. pus Dus no ho volia, que no ens deviem enLremeLre de go que ell no volia". I acabala seva resignaciamb aquestafrase. repetici del seu son reparador desprs de la malauranga de la mort dels Montcada. La mort del rei de Lle no el priva d'una bona i seguidadormida: - E dormim aqu tro al dia ---ts la conclusi. Si ara ha plorat un organitzador de I'expedici conqueridora en rebre -el monarca que n'arriba, ara toca el torn a un arquebisbei a un monjo de Poblet: "l'arquibisbe de Tarragona, que era del llinyatge de la Barca e era nostre parent. e En Guillem de Cervera, qui era monjo de Poblet" ( 0109). s a dir N'Espregde la Barca.probablement parent del rei per part de mare, i que, en alguns documents,apareix amb el titol de patruo nostro. Quant a Guillem de Cervera (que no cal confondre amb el trobador Cerver). segon marit de la comtessad'Urgell parastre.doncs. i consellerd'AuremElvira de SobiraLs, biaix d'Urgell. apareixen la crnica t Yl com a "hom antic e delspus savishoms d'Espanya". Aquests dos ancians, carrelats d'anys i de saviesa, surten al pas del rei, que es disposaa passara Mallorca per terceravegada,i li preguenper Du i per la fe que tenen en el rei "e per bon consell que ells nos daven, que nostra persona o aventurssem,mas que hi envissem e aquells cavallers que aqu s'eren ajustats pel passal.ge a don Nuno que fos cap d'ells". I afegeix:"e preseren-se plorar Lancaramentcom podien". Per llur plor no obt resultat damunt el rei. "E anc a ns de llur plor no ens pres dolor. e responem-losen esta 2 t manera. e dixem-los que passatge era que ns per re del

mn no lleixariem que no hi passssem".Aquestes paraules, tan decidides del rei, no fan desistir els dos vells de llur insistncia, ni el rei de la seva decisi, motiu pel qual insistncia i decisi enllacen aquest fragment,amb la tercera anada del rei a Mallorca, quan corren noticies del passatgedel rei de Tunis a I'illa. "E punyaren rnolt", diu la crnica, "eo abaragar-nosper ra del retenir a ns, e nos esquivam-nosd'ells e partim-nos-en, e anam a Sal o u ". I alli resten plantats els dos vells, mentre el jovenivol monarca se'n va, tot decidit, cap al port d'embarcament. Un altre cas, no menys'colpidor i eloqent,de plor de vasalls -n aquest cas solament.dos, per amb la particularitat impressionant que s el plor del monarca mateix el qui suscita el seu, s el de I'escena del setge de Borriana, amb Eixemn Presde Tarassona i el seu germ el Justciad'Arag. Els rics homes aragonesos,capitanejatsno menys que per I'infant Ferran, s'oposeninsistentment i decidida, a la continuaci del setgede Borriana. I comminen al rei que I'abandoni: el rei de Valncia no deixar de pagar una bona suma per aquell aband: i el rei sospita que l'infant Ferran i els altres ja hi tenen la seva participaci. I ara el rei s'esplaiaamb els dos germans, fora de la host, a hora de vespres. "E no ens poguem abstenir que no haguessem a plorar per lo gran mal que veiem que ens percagavm; que ms querien haver del rei de Valncia, que no guardar la nostra honra ni la fe que ens deuen portar. E ells, que ens veeren plorar, prengueren-se a plorar ab ns". Si el plor dels dos vassalls aragonesoss penyora de llur fidelitat, els comentaris que, plorosos encara, posen a la iniciativa infidel dels altres rics homes d'Arag no ho apareixenpas menys. - Amb falsa gent vos tenits e ab mala -li diu, entre altres coses,el justcia, i li ofereix aconseguir que restin amb ell en el setgeun centenar d'homes lleials. El seu germ li fa observar, per, que, ja tan endinsat en el regne de Valncia, d'un centenar d'homes el rei no en tindria per res. I el rei. de la seva banda, diu que, en la situaci en qu I'han posat els rics homs confabulats. voldria sser ferit d'una sageta, de manera que no en 25

mors, per que justifiqus la seva retirada. Per fortuna el rei i t altres recursos -i altres vassalls: enviar pels bisbes i per altres rics homes ("que n'hi havia alguns de catalans") i per En Bernat Guillem d'Entenga, i "per los bons hmens de les ciutats qui sn aqu" i ell els exposard el cas "aix curosament.com jo lo sabr fer ne podr", i ells li ho atorgaran, i els protestaarisno podran sin avergonyir-se i continuar hns a la presa de Borriana. Tal com el rei ho projecta, aix s'esdev.I Borriana s presa. Desprs del plor i grcies al plor, la volunlat ferma del rei ha prevalgut un cop ms. Com cau Borriana, aniran caienLles altres poblacions frns la presa de la capital: Valncia. N's prou coneguda I'escena.El rei s entre la rambla i el reial, i la torre que desprsfou la del Temple. I t els ulls fits en la torre, on ha d'sserhissadala sevasenyera.I escriu: "E quan vim nosLrasenyerasus en la.torre, descavalvers orient, e ploram dels cam del cavall e endreqam-nos nostresulls, e besamla terra, per la gran merc que Dus nos havia feita". En la besadadel rei a la terra valencianai amb les llgrimes amb qu la rega sembla infondre-li la sevacatalanitat i el deler per alliberar-la tota fins als lmits d'ara i fins als de ms enll: ftns als del mateix regne de Murcia. I fins a Mrcia mateix la capital: el rei Savi no ha sabut conservar-la,i ell la hi reconquerir.L'hi espera,precisament, una de les escenes a les quals el seu plor dna ms d'emoci i de relleu. Quan el rei t la ciutat de Mrcia en el seu poder, vol que els sarrains, que romanen en la ciutat, li cedeixin la mesquita per fer-ne esglsia.Els sarrains s'hi oposan en nom dels pactes;pero el rei sost que, segonsels pactes,ell pot, si vol posar-losen els suburbis, perqu tamb sn vila. [, davanLels sarrans que es mostren irreductibles, el rei es decideix a fer guarnir de Tortosa i es cinquanLacavallers i cent-vint ballesLers disposaa fer-los barrejar la vila. Quan els sarrains veuen que la cosa va de veres, acaben cedint. I la mesquitaesdevesglsia cristiana. La devoci del rei envers madona santa Maria fa que el rei I'hi dediqui tot d'una i que Lotd'una li faci aixecar un altar, i 26 guarnir-lo amb roba de la sevacapella.I el bisbe de Bar-

celona Arnau de Gurb i el bisbe de Cartagena presidint tots els clergues que el rei por trobar i que fa guarnir amb capes de smit i altres draps d'or, acompanyen el rei a peu, des de I'albergada o campament fins a la novella esglsia. I aqu ve I'escenadel plor incontenible del rei: "E, quan vim I'altar", diu, "e ens acosLam a ell, pres-nostan gran devoci de la grcia e la misericdrdia que Dus nos havia feita per precs de la sua mare, car no passvementorn de Mrcia nulla vegadaque ns no la pregssemque ns hi pogussem metre lo nom de la verge gloriosa sancta Maria, a ella, pregant el seu car fill, fu-nos complir nostra voluntaL,c tts,abragatsa l'altar, ploram tant lbrt e tan de cor, que per anadura d'una gran milla, no ens poguent partir d'aquell plorar ni da l'altar. E feem cantar Veni creator spiritus e puis la missa de Salve sancta parens. E ago feit, entramnos-enen I'alcsseralbergar ab gran alegria". Una anadura de milla plorant! Vet aqu una mesura de longitud servint per mesurar el temps, quan el cas contrari s avui el ms corrent: una mesura cronolgica mesurant,les distncies: "Quant hi ha de tal indret a tal altre? Una mitja horeta, un parell d'hores". El rei no, i no s'hi posa per poc: per anadura d'una gran milla. s la llarga mesura de la seva llarga, de la seva inhnita devoci a la Verge. El rei de Castella Alfons X el Savi envia missatgesal seu sogre perqu vulgui assistir a les noces del seu frll En Ferrando, que es casa amb una filla del rei de Franga, Blanca de nom. El rei Jaume accepta.I entre Tarassona i Agreda es troben els dos reis: "E trobam lo rei de Castella enmig de la carrera, que eixia a ns. E hac molt gran alegria e abrag'ns tres vegades. E ploram. E entramnos-en en Agreda". El record de les ofensespassades ha desapareguttotalment del cor del Conqueridor, invariablement geners, molt sensible a les manifes[acions d'afectedel seu gendre.Ac en tenim la mostra i la prova. Una darrera mostra de I'entendriment del rei. de les mostres recollides per ell en la seva crnica: una darrera escenadel plor de I'heroi que era Jaume I, aquestcop ben justihcada. Es tracta de I'escena de la seya reconciliaci amb el seu fill primognit Pere, desprsde llur discordncia i 2 7

,l ll li l1 tl ti
I

l i

llarga separaci i declarada rebetli de I'infant. Es el bisbe de Valncia qui serveix d'intermediari per a la reconciliaci. - Senyor -@menga dirigint-se al rei- per cert sapiats que I'infant, senstot si, se vol metre en vostre poder e vol venir en vostre poder, e que far go que vs vullats, e que venr en Eixtiva." I, en efecte, I'infant va a Eixtiva, i el rei I'acull b i alegrament, quan el veu que acut amb tanta humilitat. I li diu que vagi a reposar i que ja parlaran al mat. "E ell dix-nos que no iria a posada ni en lloc del mn, mas que ens pregava e ens clamava merc que ns envissem per nostres cavallers e per bons homes de la vila, e ns faemho. E, quan tots.forenvenguts,llev's en peuse dix." I segueixen les paraules de I'infant, les quals contra toLaversemblanga,sn en parla aragonesa,probablement perqu el cronista utilitza una font aragonesaon les troba ntegres i en estil directe. Altrament, com podriem explicarnos que, al seu pare, que li parla en caal, davant un pblic on la gran majoria sn catalans i valencians, I'infant Pere, que ha residit la major part de la sevavida en terres catalanesi que ha ostentat i ostenta encara el titol d'hereu de Catalunya, Heres Catalonie, ara surti amb aquesta resposta en aragons al seu pare, fidel al seu idioma? Aquesta i altres arguments (Marsili, que acostuma indicar I'idioma que usa I'interlocutor, quan no s'expressaen caal, guarda silenci en aquest cas, essent el catal I'idioma de la dinastia, no s'explicacom, sensemotiu especial, que un dels seus membres abandoni la tradici, que no abandona cap dels seus germans ni cap dels seus fitls) hem argumentat.en al nostre Pere el Gran, publicat per I'Institut d'Estudis Catalans, vol. III, p. 366-368, i ms resumidament, en la Vida de Pere el Gran, cap. VIII, n. 12. Per tot plegat, donem ara ac les paraules de I'infant en personal versi catalana, ms prximes a la realitat de com foren pronunciades: "Senyor ag que jo he feit em pesa molt, e molt gran dolor n'he en mon cor, quan jo he feit neguna cosa que a vs pesa. E vinc ac a la vostra merc, e fets de mi e de les meves cosesgo que volrets. e dels meus, e dats qo que vs volrets,e prenets-ne all que en vullaK." 28 I continua el rei: "E an's gitar als nostres peus. e

E e preg'nsper Du que li perdonssem. bes'ls-nos, dolor d'ell, e no puguem ns fom tot remogut,e pres-nos e vim en llgremes, estarque els ulls no ensvenguessen sua,e perdonam-l'hi". la gran devoci a punt d'esguerb, quan tot semblava Aix tot acaba El rei, ple d'alegria,comunicala rar-se defrnitivament,. joiosa noya, en lletra circular a tot de personatges, eni per I'infant Jaumei I'arquebisbe de Tarragona capgalats per diverses autoi acabant els altresprelatsdelsregnes, com tamba les autoritats de viles i ciutatsaragoneses, de la del rei, desprs ritats de Valncia. [ satisfacci dura prova que deguconstituir per a ell la rebelli del mercsalacarta circular, a tots seu fill, va propagar-se, els seuspobles,i fins el trobadorulic Cerver va recoLa Faula del llir-la en una de les sevescomposicions: entreel on dna la culpa de les discrepncies Rossn,o\. la aconseguir rei i I'infant als baronsque no s'esforcen que des entre ells, i on pronostica mtua complaenga d'ara:
" Ior.leits seran comti d'orenon,e seron d'un cor e d'un talan, e no es parlira,t tnas per l'alsconsells saveis."

s fama que el Ltibrc dels Fets abunda en aragonesismes i castellanismes.L'ahrmaci ens ha semblat sempre exagerada.I generalment I'hem trobada en ploma de fillegs. Recordarem sempre que un filleg notable -<n Pere Barnils-, que va publicar el Diccionar catals'ale' n?anI medieval, va caure en una semblant exageracii va arribar a incloure entre els castellanismesdel dit diccionari la paraula .l'ac, perfectament caLalana(la santa faq, entre altres expressions fetes). Doncs b: sembla que aquestatendncia hagi perdurat entre els fillegs i el l/ibre dels Feits ha invitat tambe a caure en alguna exageraci. No hem vist un filleg excel.lentincloure entre els castellanismesdestriablesla paraula perxa, que En Fabra admet en el seu diccionari ortogrfic? Caldria, en cada 2 9

cas, no fiar-se d'una impressi instintiva i consultar els diccionaris, que per aixd existeixen entre altres finalitats. Caldria tamb tenir en compte la possibilitat que tal mot que avui ens apareix, i, en realiLat, s un castellanisme, no ho fos en l'poca d'un text antic, com ara el Llibre dels Feits.Hi ha casosindubtables,com s ara bando,merino, aragonesismesevidents. Ja s ms dubtQs que sigui un castellanismela forma escalera per escal,en cerca clara d'un assonant, existint com existeix la forma escalerons. Ms fcilment ens decantarem a veure castellanismeso aragonesismesen cavalgar per cavalcar, osar per gosQr, lregua per treva, por.fia per por.fi'da, siguen per segueixen, volveren-nos les mstes per giraren, llevar en sentit de dur, com llevam lla la regna, e el maestre lleva'ns e Monts, al costat de casos d's correc[e, en sentit act.ual: Haguem-nos a llevar (del setge de grans Montcada), per tal quc ens en llevassent,amb a./'ers de mercaderia que llevaven los mercaders (cas dubts, que tant poLsseren un sentil com en un altre)pcr tul tuc (tragussim). ens cn llct,ttsscttt quc llcvcts ilti, f prc(._t,os ttrc vu.ju ub yos" (paraules de la reina Violant al rei, perqu se I'endugui a Valncia a disposar la lluita contra Alazrac.)I tamb encaraen sen[i[ corrected'alqar-se o aixc?r-Se:"e; les viles que tenis lo rei de Castella on havia moros e aitamb ab Sivilla on havia gran re de moros, que un dia es llevassentols e que es comnatessen ab los crestians"(378); "que no es llevaren los sarrai'ns"; "que em daria lo rei de Valncia... per go que em llevs de Borriaho"; "per la gran honta que ns pendriem de llevar-nos d'aquest siti". em Molts altres casos podrien ciLar-se;per.aquesl.s semblensuficients,perqu hi apareix la paraula llevar en els seus tres sentits: l'impropi de dur: i els exactesde r - se. I reurc i d' a lgar - sc o drcAa L's del llur. El llur esthabitualmenLben usat, per no sempre. Podem ahrmar que la primera redacci (la que hem de suposar original) de la crnica usava el llur pronominal, com el trobem usat, per exempleen la crnica de Desclot: "enviam-llur missatge"G40), "dixemllurs" (lq\, "digats-llurs". En les cpiesi adaptacions successivesels copistes o adaptadors yan acabar substi-

l0

tuint:lo Wr els i'los, amb la particularitatque a vegades es va conservar una forma que podem considerar de transici: lus per lurs, perqu,contra el que fem nosaltres actualment, la r, en aquelltempsno snava:"e darlus hem encarams)(f 164),"que nseremaparellats de fer-lus dret" ( 0 395), "per go quan /rstrensvemlurs .f urs"+ool. Ara: tambc hr ha casosen qu el llur ha estata tort substituit per sr(j'aquellsqui viuran hauran honor e preu en sa vida") (l2), per ses("e estaven-li treseixorti(087). "E ells havien quins denantamb-ses atzagaies") e que farien sescartesab ns" (9134). enviat missatge enviaren Boy e Pere Sangde Martell e vengrenG. "E se'n anostra casa e feren fer sos llits" @2D. "E fo aquesta la primeralemanda que ens feien: eus poguessen tenir sa llei" (9440).,"E aquellsqui viuran hauran honor e preuen savida" g6D. En resum,repetimel quehem dit al comengament del pargrafiel llur esu habitualment ben usat,per no sempre. Es pot observaruna vacil.laci, per una inseguretat part de I'autor. Aix s'enllaqa qestipriamb aquesta mordial. I ve a aportar un nou elementa la qestidel seullenguatge. Parlantdel llengu*r. * ,;*. I el Conqueridor vam 'escriure ja en la primera edici de la nostrahistria de "D'altra banda,catalera el seuidioma, potCatalunya: ser amb algun terme llenguadocid,reminiscenciadels primers mots balbucejats a Montpellero parlatsa C.arpotseramb alguna paraula aragonesa, cassona, incorporada al seu vocabulari en les sevesllargues estadesa Arag. Quin bell recursper explicar-nos els provengalisque han estatassenyalats mes i aragonesismes en el llenguatgede la sevacrnica, si realmenthagusestatobra seva!" I en la segona edici,publicadadinou anys desprs i havent-medecantatdecididament per la paternitat del rei Jaume respecte la crnica, suprimia ja totalment aquesta reservafeta en la primera edici. I hem vist amb goig,no cal dir-ho, com Marti de Riquer,en I'estudique, dins la sevamagnaHistoria de Ia literatura catalana(1, pe. 428-429),consagraa la crnica de JaumeI, valora 3l

com cal, la tal existncia de aragonesismes i provenqalismes dins el llenguatge de la crnica i troba, especialment en els primers, "una prova preciosa a favor del mateix monarca com a autor de la crnica". Doncs, b: ara afegirem com un argument. ms d'ordre lingistic, aquestes mostres de vacil.lacions que acabem de presentar en l's del llur -mostres que podrien multiplicar-se. L'autor, per regla general, est ben informat dels casos en que cal usar el llur i de com cal usar-lo, la qual cosa demostra un fonamen[al domini del catal. Per potser per influncia aragonesa(l'aragons perd molt ms aviat l's del lor que no el catal), s'introdu algun cop el seu dessen casosen qu el catal n'exigia l's. Dins el catal mateix, hi hagucasosde prdua prematura del llur, mentre en d'altres es conservavai, en el ilenguatgeescrit, en aquestcasos,ha perdurat,fins als nostres dies, mentre que en altres, ni els partidaris ms acrrims del llur no han gosat. ni intentar la sevarestauraci. En resum, creiem en la paternitat del Llibre dels Feits com a obra de Jaume I. Hi creiem, en primer lloc pel seu carcter autobiogrfic, excepcional, excepcionalissim, al qual em sembla que hi ha hagut una tendnciaa concedir una importncia molt relativa, quan per a mi la t esseneial. Es tractaria no menys que del suplantacid'un rei en tota la seva personalitat i tots els seus fets i la manera de tractar-los. En el grau i l'extensi que el fet abastaresulta inversemblant.Es comprn que, si el rei no era versificador -i res no s'oposaque no ho fos en la sevajovenesa- encarregusa algun joglar la composici de fragments potics narratius que sn tamb en primera persona. Per ja s ms difcil d'acceptar que, sense una inLensaintervenci seva, fes escriure tota una crnica de la llargria del Llihre dels Feits en forma aurobiogrfica -intensitat que li dna drer a una indiscurible parernitat. Desprs del valor que per a mi r la forma autobiogrfica, fonamental,com a argument a favor de la paternitat reial, entren en lliga els elements lingistics, que, com acabem d'indicar. nmb pledegena favor de la dita paternitat. I seguidamentcal concedir tot el seu valor als arguments psicolgics.En tots els apartatsd'aquesttreball -t2 se'n poden trobar de molt valuosos, a partir dels relatius

pel rei, ben escasses per a les malaltieso maluressofertes cert i ben insignificants,tot pNsantpels clsosdel que hem designat amb I'expressi de "poesia del firmament"i frnselscrsos sovintejats de plor, en els qualsno veiemcap recursliterari,sinunarealitatvivent. FEnn,N Solorvtln

.?.t