Anda di halaman 1dari 10

Curial e Gelfa

Amb aquest ttol es coneguda, a partir del segle XIX, una novella cavalleresca d'autor no identificat, escrita segurament al Principat a mitjan segle XV. El manuscrit en qu es conserva --dipositat a la Biblioteca Nacional de Madridfou publicat per Antoni Rubi i Lluch (Curial y Gelfa, l90l), per abans n'havia donat notcia crtica Manuel Mild i Fontanals( 1876).el qual li pos aix mateix el ttol. I-a novella Curial e Gelfa es dividida en tres llibres. En el primer es relata com Curial, nascut d'una famlia pobra, rep una acurada educaci a la cort del marqus de Montferrat (Itlia), la germana del qual, Gelfa, vdua jove, s'enamora de Curial. Per causa de la maledicencia,Curial es veu obligat a allunyar-se de la seva protectora i se'n va a Austria, on salva, en un combat judiciari, la duquessatitular, falsament acusadad'adulteri. En reconeixengadel seu valor, s oferta al vencedor la m de laquesis. la seductora germana de la duquessa,per Curial hi renuncia. Malgrat tot, I'afer s conegut per Gelfa, que se sent gelosa. Curial torna a Montferrat, on assoleix grans xits en les justes cavalleresques. El llibre segon correspon a I'anada de Curial al torneig de Melun (llla de Franga). acompanyat de Festa en representaci de Gelfa. A mes dels episodis del viatge (entre els quals cal destacar la visita al convent de religioses), l'autor hi descriu la brillant actuaci dels cavallers que lluiten al costat de llur rei, el catal Pere el Gran. Curial, que s'ha associatamb ells, viu moments de gran triomf a la cort de Pars, sobretot desprs d'haver venqut el temible Sanglier de Vilahir. Curial retroba l-aquesis i la maledicnciatorna a emparar-se d'ell, la qual cosa li fa perdre el favor de Gelfa i del rei de Franga. De retorn a Montferrat. Gelfa jura no perdonar-lo fins que tota la cort del Puig de Nostra Dona li demani merc en nom d'ell.

El tercer llibre narra el viatge de Curial a Terra Santa i a Grcia (on t una singular i erudita visi mitolgica prop del Parns). De retorn a Gnova,naufragaa la costanord-africana, on s fet captiu. Passa sis anys de captiveri a Trpoli fins que, grcies a I'amor d'unes dames mores (una de les quals se suicida per Curial) i a la intervencide diversoscavatlerscrisguanyar-se tians, pot tornar a Montferrat, on intenta debades de Gelfaamb la cango I'afecte Atess com l'aurifany.Aleshores se'nva a Paris i e.s lliura a la disbauxa,per quan els turcs apareixen un ha les fronteresde la cristiandat,Curial esdev bil estratega i obt nous xits. El rei de Franqael fa ric, i la cort per ell prop de Gelfa, la qual acaba del Puig intercedeix acceptant-lo per marit. L'obra vol oferir un ample marge de versemblanga en els i. fins i tot. en I'ambientacihistrica, combatscavallerescos aix, l'autor s'esforga a reconstruirI'ambientde l'pocade Pere XIII, amb la intervenci de personatel Gran, a finalsdel segle gesi fets historicamentmso menyscoherents. SobreCurial e Gelfa, Pere Bohigasha escrit: "L'annim autor coneixia les novellesd'aventures franceses, com el Lanceloti el Tristany,les italianesde l'pocai lesfaulesmitolgiquesdel primer Renaixement itali (...). L'obra reflecteix, de manera molt viva, I'ambientsocialde la fi de I'Edat Mitjana. (...) Peron l'autor mostra ms el seu talent de novellista s en la manera com que creal'accide I'obra, i en tracta les situacionssentimentals la matisadacaracteritzaci dels personatges, no limitada solaen un bon nombrede ment a les figuresprincipals sin present personatges descritsamb trets caracteriolgics secundaris, molt ferms."

Prleg
El panoramade la narrativa catalanadel Quatre-cn8esfdominat per la presncia de duesobresde gran al i d'abastrellevant: el Tirant lo Blanch i el Curial e Gelfa."Novelles" ambduesen el sentit moderndel terme,tenenen realitat un sol punt de contactesubstancial,el que podrem anomenar el disseny d'un arc d'existncia enter i complet,que s bviamentel dels protagonistes. De fet, i a diferncia de tot all que hom compro---on el relat vava, al mrssovint, dins l'reade l'picafrancesa es recolliaentornd'un episodi de carcter exemplari emblemdtic (a partir de la mateixaChanson de Roland,en la qual la contrasenya eslen I'holocaust de I'heroi,mentrequeel tempsreal de la narraciesde breu durada), tant es aix que,per contemplar una pluralitatd'esdeveniments en relaciamb una solavicissitudhumana,hom recorriaa la construcci serial,o sia a l'esquema ciclic (com, per exemple, a les set chansons del cicle de Guillaume d'Orange,de les Enfances al Moniage)-, a difernciadoncsd'aquesta consolidada tradici, a les duesnovelles catalanes l'aventurat,heroic i tambe tumultus itinerari terrenal dels protagonistes des d'un precogmos desenvolupat ment inicial fins al punt terminal: la mort, per a Tirant; l'assossegament, en el signede I'amor definit i de la famacavaques'hi ajusta,per a Curial. lleresca que les duesobres sn anomeEs en aquestsentit especfic nades novella,sa dir, narracions acomplides en llur disseny de quanta riquesai movastaarquitectura, vivaqment articulades bilitat delsvolums narratius,ben projectades en llur disposici estructural; exclusivament en la celeobresque no esconsumen bracisimblic d'un momento d'una fasef'rxats en llur eterna pasla fetamemorable absolutesa, on no s'assumeix elevant-la a emblema,sin que hom hi disposaI'objectenarratiu en una formulaciquecomprengui existencial. tot un proces 9

il-

I
I

Llevat d'aquest punt de contacte --que s alhora genric i pertinent, i que pertoca ms aviat a les premisses projectuals que no pas a I'objectualitat del relat en si, d'acord, altrament. amb un procediment literari d'abast europeu com s la novella cavalleresca-, no podem pas afirmar que les dues obres manifestin d'altres trets d'autntica concomilncia. Naturalment. no pretenc d'alludir en absolut a la gran bona sort obtinguda pel Tirant, que, fins i tot abans de I'elogi cervant ('es este el mejor lbro del mundo") i tambe desprs, es guany una fama europea, abundor de traduccions, preament reiterat, mentre que I'assignaci d'estima reservada al Curialhavia de resultar ms gasiva i provincial; de la mateixa manera que no tracto pas de referir-me a d'altres dadespurament extrnseques,com sn ara les de la simple contingncia de les carcassesexpositives, les quals, fora d'alguna semblanga molt aproximada pero no incident en la determinaci factual de la trama, palesenuna segura diversitat i una extraneitat constatable. Vull, per contra, fixarme en una consideraci de fons, d'altra banda ben ajustada ja araala conscinciacrtica: s a dir, en la diferncia que revesteixen el mecanisme substancial i la significaci narrativa dels dos textos, que, si volgussim adoptar una formula reductora. pero no pas per aix enganyosa, institucionalitza el Tirant Io Blanch com una "novella moderna" i el Curial e Gelfa, en canvi, com una narraci amarada encara d'humors rhedievals. Seria incongruent i desviador d'allargassar-seen aquest lloc sobre aital tema. N'hi ha prou amb assenyalarun sol element, que afecta tanmateix el perfil sencer de les dues obres: la barreja i la pluralitat dels elements en qu es formulen ambdues narracions, o sia, llur estructuraci composta (amb totes les implicacions que aixo comporta i amb les caigudes i les desviacions en el que no s essencialsin prpiament en el que no s orgnic), s una dada que rebla una distanciaci que no s certament d'ordre cronolgic, como ho s, i exquisidament, de realitat narrativa, una dada que no est per ella mateixa en relaci amb els temps histrics de composici, ans amb l'espai (precisament el cosmic) de les implicitacions narratives, amb la concepci mateixa de novellar i, per tant, amb I'intim lligam existent entre autor i objecte de la propia invenci. I una tal distanciaci comprova pertinenga dels dos textos a climes, dimensions i experincies estranys entre ells; conhrma una profunda diversitat no plsdels temps reals ans d'aquells, ms reals encara, de literatura. premisses. una Deixant de banda, desprsde les necessries confrontaci tanmateix aixi de suggestiva, s hora d'ajustar la mira noms sobre el Curial(tamb perqu el recurs a la mera I O tecnica de I'equilaraci es sempre soipits de predisposici a la

parcialitt).En aquestCurial, i ja de bell antuvi, s'evidencien una suma de factorsestranyadors respecte a la connexiessencial delsesdeveniments, i caiuna sriede tascons,desviacions gudespel que fa al procslineal de I'estructura,que arriben a ser un delsaspectes msvistentsde la sevanatura composta.Es tracta d'un nucli conspicude referncies erudites,que van de I'exhibiciclassicitzant a I'italianismeostents,les quals recorren el text d'una maneramso menysconsistent. Els es assignat obviamentun lloc d'elementsuprastructural;i malgrat tot no podenpas quedarreduidesa un mer acted'alienamento a un simple vici intellectualista, i encaramenysa ingnuaforma vanitat. decapriciosa s'escauen Des del moment que tals manifestcions i es produeixengairebsempreen determinades circumstncies del discurs, spalsquecal reportar-lesa la concepci del producteliterari tal com fou, tipicament, a l'pocamedieval.De manera que s'hi troben per tal de reblar, dintre d'aquestaperspectiva, una norma d'escriptura sempreimplicadaamb I'assumpte diper dctic,al qual era aporat un suport ms vlid precisament virI'asserci ultimativade la menciautoritzada.l-aconstant que era la deu de qualsevolacteliterari de la tualitat didascd,lica conscincia literria de I'Edat Mitjana (en la lrica com en la narrativa) consolidaels models ideals proposatsa travs dels fantasmes literaris per mitj de les remissionsals textosdel saber, substanciant aixi la propia funci i explicitantles recondites(perono massa) motivacionstiques. Aix doncs,en aquellprocsde metamorfosi imaginriaen qu es consumauna manera de narrar adregada primordialment a personificari objectivitzaruns codis de comportament existencial als quals es atribuit un valor absolut,la citaci ben ajustada,I'esmentfalcador, la noci adequada de saberconfereixen una espessor decisiva als pressupsitsdidasslics, tot fent-losen definitivainopugnables. Fou, notriament,aquesta sevaconstantallusivitat paradigmtica, aquestfer el doble paper de text d'entreteniment i d'obra que contingui un definit missatge normatiu, la motivacidel fet literari a I'Edat Mitjana. I a aquestpaper seu sn reporladesles ulteriors resultes del procs, i el realisme com el simbolisme en primer lloc, que no conviuenpas en una fricci inguarible,sin que ms aviat s'amalgamen complidamentcom dos aspectes corresponents i congruentsd'una mateixadisposicienversel producte(i el projecte) de literatura. gnmic al latent missatge A aquesta srie,funcionalrespecte pero senseincidncia en el mecanisme narratiu, s'ha d'afegir tambeel viatgeimaginaride Curial al Parnds, el qual, si b manifestauna intromissiculturalitzantd'abastms ampli. asse- I I

I2

nyalant una marrada inevitble respectea la legtima lnia de concrtenaci dels esdeveniments.s d'altra banda una obertura, no pas privada d'alguna implicaci. a aquella secci de literatura visionaria (recordeu el Somnide Bernat Metge) i al paratlel llegendarisme de l'altra vida. que tenien un espai precis entre les formes d'art i assolien unes tasquespuntuals que no eren c*rtament de mer hedonisme culturall la qual cosa comporta un acte de precisi i de redifinici de la projecci diddctica, mpliament entesa,no pas exposadanaturalment en les maneres directes de la tractadstica parentica, ans a travs de les encisadores disfressesi dels captivadors emmascaramentsde la ficci imaginativa. A un ordre de relacions ja divers pertany, en canvi, el moment narratiu en qu Fortuna i Infortuni decideixende foraviar la vida del protagonista del prestigi de la gloria per dur-la p a la infelicitat d'un dest obscur fins a la pres. Tamb aqu, naturalment, I'aparat classicitzant.almenys a nivell de bona memoria, t un lloc propi, pero el que cal destacars que aquest expedient interv directament sobre l'ajustament novellistic, per tal com en condiciona i blega tota la progressi. Cal tanmateix destacar ms encara que precisament en aquesta fase I'annim deixa veure al nu com li ha roms d'inaccessibleun nivell decididament "humanstic" del recurs cultural i com un "fat" de memoria grega opera en una pespectiva deformada i empobrida respectea la funci altissima assolida en les institucions de cultura clssica. L'autor ara glossa i comenta. explicita obertament les seves consideracions ms o menys moralistes. avalua, judica i circumstancia, motiva sense cap necessitatl'estimbada dels esdeveniments, justificant explcitament com la laica Fortuna ha de punir I'heroi ja no digne de mrit. Pero aquesta Fortuna, o trdgic fat imperdonable a travs de les generacionssegons lliqo de la dramatrgia antiga, no sols resulta bastant desenfocada i provisoria, fins al punt d'aparixer com un cuits pedag racionalista aplicat a un vestit narratiu que no reclamava pas unes particulars justificacions logiques (que s un altre moment del desemmascarament de les implicacions gnomiques), sin que hom descobreix al capdavall que res no t a veure amb la Fortuna que noms la problemtica humanstico-renaixentista sabr revifar. Hom relliga el serm que el Sanglier (ja frare) fa a Curial a la trobada de Jerusalem per constatar com I'ambici d'operar una inserci de marca laico-classicitzantes veu substituida, a la insabuda, per una motivaci cristiano-moralstica, tota ella resolta en I'antinomia, d'elemental maniqueisme, entre Du i Diable, entre b i mal. Aix i tot, siguin quines siguin les atribucions que hom vul-

gui assenyalar a les insercrons esmentades fins aci, que valen tanmateix per a definir un aspecte de la novella, resulta fora de dubte que el Curial e Gtielfa roman una encantadora histria d'amor i d'armes. una narraci sentimental i cavalleresca de fresqussima vena; per b que tamb aquesta definici mereixi un ulterior aprofundiment. encara que no fos ms que per no rebutjar la novella mp a l'anonimat de tantes obres decididament secundriesdel mateix plantejament. Cal precisar. de fet. qu cal entendre per noveHa sentimental -{egons els c'nonsde la narrativa medieval- per tal de no incrrer en l'equivoc. o en l'arbitrarietat. d'atribuir a aital concepci una connotaci psicologica. la qual no sols estrafaria la realitat dels textos. sin que duria a mal borrs tota possible tutela de la frmula d'exemplaritat paradigmtica i d'univocitat simblica dins la qual es realitzava el producte literari de l'Edat Mitjana. Edificaci i ordit en clau psicolgica(tant s'hi val el ms o el menys) comporta. com prou b s'entn.un mecanisme narratiu fundat principalment sobre base dinmica: dinmica dc,/i dinmica entre. M'explico ni que sigui per damunt (i sense l'ambicide dir res d'indit). Un acte narratiu presidit per una efectualitatpsicolgicas determinat. primordialment. pel principi de l'aconseguiment d'una fisonomia. la qual emergeix.en un procsd'humanissima fatiga. com a retrat vivent i irrepetiblea travs de contradiccions.ombres. incongruncies. incapacitats. asprorsi aixifins a l'infinit. tant si es tracta de naturalesacomplexa com si es presenta a tall de figura de relleu simple i de contorns elementals. El personatge. doncs. "esdev".existeixen un procsde gradual conquestafisonomica. I esdev tant en la relaci amb els actesi els fets que viu com en el lligam amb els altres intdrprets.en un teixit complex d'interrelacions:aixo s una condici ineludible que s dinmica del personafge etrtrc les cosesi els personatges. a manera d'un esquemade tensions.sovint dialtttiques. tant si les antitesissn explicitades com si operenex silentio. Es tanmateix pals que un mode semblant de concebre la substncianarrativa redueix les possiblitatsde la funci simblica gairebal mnim. per no dir que l'anul.ladel tot quan aquella es tradueix en significaci unvoca. s a dir. quan la funci simbolica es determina com a "valor" inalterable. definitiu. sempre compactamentigual a ell mateix: puix que en un cnon marcadamentformulari. els intrprets no s'encarnen ells mateixos en la incerta ocasionalitatdel fer-se continu. sin que projecten rgidament un significat preexistent.estatuit a llur defora. hiposttic i prefigurat. i no resta als intrprets sin confirmar-ne continuament la validesa:un ordre. doncs, de significacions paradigmdtiques al.ludides. didassilicament.mitjanqant la I 3

I4

ficci literria. Aixi es com, en la prdctica, tots els intrprets de vicissituds novellistiques de I'Edat Mitjana engloben en si i projecten una exemplar i definida significanga (l'heroisme o la vilesa, la lleialtat o I'engany, la virtut o el pecat, i aix successivament al llarg d'una casustica elemental). mentre que allo que distingeix els gruixos literaris sn, d'una banda, el convenciment i la potncia amb qu s expressada aquella virtualitat encarnada i. d'altra banda, la capacitat retorico-estilstica realitzada en teixir I'ordit literari del producte: el qual, en les seves meres vicissituds, s a dir, en el mecanisme dels episodis, es reclama per norma a un procediment d'iteraci i acumulaci del "valor" prefigurat, en la ulterior ficci (a part d'aquella dels personatgesen si) d'una srie d'esdeveniments(el realisme dels quals inclou tambe I'apartat meravells i sobrenatural), on sempre s sostinguda, i a vegadesen forma transparent, una clara tendncia intellectualista. No s'esdevaltra cosa. certament, amb aquell valor mrh determinant que s l'amor: no pas I'esdeveniment extraordinari produit en les sevesgiragonses infinitament mutables, sin al nocionstic de dada absoluta, qu es fa abstracte, s'extrapola, s'exalqai, a la fi. es deshumanitza. [a qual cosa potser fa comprendre com I'amor tan cantat pels poetes medievals pot deixar admirat pero sense emoci. pot colpir pero sense participaci. pot agradar pero sensevibraci per part de l'usuari. De manera que, en la conscincia de l'escriptor medieval,dramtic iesplndid, no s pas un determinat i individualitzat encontre d'amor, una historia nica i singular, sin aquella misteriosa entitat que s l'amor en si, la qual __i ac es desprn I'aguda tensi d'un "saber" tanmateix mgic i indesxifrable- es fa encara un paper d'abstracci intellectual. indueix d'altra banda a una inedita perplexitat. posa en presncia de I'inexplicable. proposa I'angoixa d'un misteri. embolica fins i tot les tan ajustadescertesesde les veritats absolutes i revelades,on hom cerca al capdavall de reconduir tamb aquest mordent entitat, reportant-ne l'essncia als designisdivins. En aquest sentit -i un tal mbit d'oposici entre mecanisme dinmic i ajustament esttic- s'ha d'entendre una novella que vulgui definir-se com a sentimental. I el Curial c Gtielfa no fa del cert excepci. Basti de pensar en I'heroi, que combat, es carrega de glria i. temptat per la traici ertica, cau en desgrdciaper uns anys, per sensetenir mai trets fisonomics plausibles, passions de l'nima complicades, que passaa travs de l'aventura sempre igual a ell mateix i sensesenyal del temps. eficientissimamquina per a moure armes en nom d'un amor totalitzant que s declarat per no demostrat, dit per no expressat.Com Gelfa. d'altra banda (i desprsd'ells tots els al-

tres) un altre transferiment corpori d'immbil figura d'amant, al bagatgesentimental de la qual s'alberguen ira, ressentiment i decepcial costat del gran senyal de l'amor, pero senseatnyer els moviments. ni els replecs.d'una moderna herona (de novella rosa o de text clssic, tant se val en aquest ordre de consideracions),de manera que resulta perfectament conseqentque mantingui ferm el pacte per a concedir el perd a l'enamorat, quasi com si no haguessinpassatanys de dura pena i com si res no s'hagus esdevingut:pereua dir veritat res no havia canviar ni podia canviar. Herois sense temps. intrprets sense pluralitat de senyals. protagonistes d'una substncia hiposrtica, fantasmes d'una historia sensela grapa de la historia, exegetes d'una significanqa unvoca, glossadors atents i rebladors d'un saber abstractament fascinant, exemples metamorfosats d'una veritat deificada. tots ells, protagonistes i actors d'encontorns. recorren el tragat enfollit d'un mapa escandit per mil eventualitats sense deixar traslluir mai un llampec de diversitat. semblants a esculturesque fixen en els innombrables replecs d'una cara. en els seus actes i en el temps, una sola i finida expressi. i ajaguts de tal manera al llit del gran riu narratiu de l'Edat Mitjana. perMalgrat tot emergeix una diferncia. i resulta destacada qu s ella precisament la que motiva el component cronolgic i l'ineludible condicionamenthistoric. Perquel gruix de credibilitat conferit a un ordre narratiu com s I'exposat fins ac en termes generals residia eminentment en la crrega de participaci a les motivacions simboliques i a totes les implicacions que en davallen, consistia primdriament en el vigor posat a vericar la instituci de principi. donant una vida de veritat metafsica als fantasmes del narrar. Pero amb el transcurs i el desgast del temps el cnon havia de mostrar necessriament uns vinclaments de consistnciacada vegada ms gran i el rosec de I'excs d'afegitons; mentre que a I'horitz no es perfilava encara un nou i divers mode de plantejar el discurs de la novella. Precisament d'aquestafase el Curiale Gelfa, tamb per objectives raons de cronologia, ha esdevingut caracteristic. Dir doncs que n's producte exemplar tant en negatiu com en positiu: perqu, si s veritat que els seus personatgeshan perdut un autntic contacte amb el vigor d'una crrega simbolica totalitzant i estretament exclusiva, fins al punt de resultar una mica desenfocats i a la fi provisoris en aital perspectiva, tamb s veritat per contra que proposen, en positiu, el procedir, o almenys I'encaminament, ap a una forma literria potser de circumstancies, pero que de tota manera deixa traslluir una distincia respecte a la tipicament tradicional: aquella en qu la narraci es consuma, gaireb ldicament, en el pur encs dels esdeveni-

t5

ments, en la faula captivadora de les eventualitats, en els fets que semblen en alguns moments donar per fi una dimensi quasi humanament i viventment moguda als intrprets; una nova mgia de I'aventura envaeix aix I'escenaliterria i, com escrivia fa anys: "[ vicissitud de la cavalleria, amb el seu sentit de I'aventura cndid i conhortat. amb l'estimulant marc sentimental, amb aquella ntima satisfacci d'esdevenimentsque legitima els apilaments narratius, s consignadaal Curialamb la fascinaci de l'exemplaritat tipicament medieval i, alhora, com a captivadora prodigiositat, com a mgica suggestid'una realitat excepcionali no perfectible." Es un temps alegre per a la narraci, enq' de tota implicaci psicologica i encara molt vinculada a l'heretatge dels esquemes del passat, en el qual els signes de la despresasn perceptibles en el plaer de I'entreteniment, en la pacfica adhesi a la virginitat de molts esdeveniments,la qual cosa produeix una nova relaci optima entre autor i text. encara que en presncia d'una crisi de fons. Un "sistema" alhora amarat de tradici i projectat cap al que s nou, en qu esjustifiquen tota barreja i tota estructuraci composta: la glorificaci i la vena de desencs, la suavitat i l'humorisme. la tipificaci i el seu desenfocament, l'aculturaci i la simpliciut. I es comprn aleshores per qu tanta fa^scinaci continua animant una novella com el Curial e Gelfa, que s obra d'empremta encara medieval.pero a frec de conclusi d'aquella gran poca literria: que s producte cavalleresci sentimental. per, en un cas. enterament absorbit pel plaer de les belles escenes de guerra. de torneigs.de corts. i. en altre. sensevivida propulsi simbica. per b que l'empremta s tothora ben visible. Si es vol. per fi, una novella desproblematitzadal per certament ni una obra malmesao decaiguda. ni encaramenys falsao enutjosa (perqu hauria de semblar evident que s de molt plaent lectura). I aix no solament per la capacitat demostrada per l'anonim autor de donar vida. en temps d'una crisi tan plena,a una forma narrativa plausibleen els pressuposits i en la realitzaci.sin tamb per la natural adhesi al seu 'Joc" literari. al seu esplai intellectual.acolorint aix homes i cosesd'un nou candor. dient-seen una dimensi de tolerant optimisme i d'harmoniosa bonhomia. malgrat tanta irrupci de fets extraordinaris. i traduint aquestsrequisits en un ritme narratiu de frvida participacii d'assossegada serenitat.

G tt s r.p p r. E. S..rxsoN n