Joan Ros de Corella forma part de la mitja dotzena d'escriptors valencians, cabdals, emblemitics,i per tant de referncia obligada,quan

esparla de la producci literiria del segle xv; s a di r, l a de Jordi de S ant Jor di, Ausils M ar ch, Joanot Martorell,JaumeRoig i sor Isabel de Villena. Centria tamb conegudacom el Segled'Or de les Lletres Valencianes, on Corella s,cronolgicament, el seudarrer gran auror. Ben mirat, pot ser que desprs d'Ausi)s March, i sense oblidar Jordi de SantJordi, Corella siga-atenent el domini deisrecursosde Ia llenguai elsseus plantejaments innovadors: com araI'an)lisi psicolgica delspersonatges i el recursd'inserir elements autobiogr)fics en I'obra literiria- un delspoeres ms importants de la nostra literaturatardomedieval i, sense cap de dubte, un dels grans prosistes d'aqueix perode. A la Valnciadel flamger,mossn Corella,cavaller, teleg,docent,sermonador, i hereud'un patrimoni discret,gaudeix d'un^ gran consideracien els cerclessocials,poltics i, sobretot, cultesde la ciutat del Tria. Els coetanisdel mateix ram el considerenun excel'lentautor que t, a ms a ms, un pblic lector addicte-sobretot femen- com reconeixJaume Gassullen I'obra El somni deloan Joan quan escriu: "-Digau, senyora: i vs que sou gran oradora i gran legista, que al'legautant lo Psalmista lo Tirant, (perquesta i io estemaltercant, digau-nos, com lo du d'Amor ha nom de nom? -Diga-us-ho ella, que del senyor mossnCorella llig los ms dies totes les seues poesies."

Tamb Joan Escriv), i Bernat Fenollar, que caPrtane,a <canonel grup d.. p.o..t..td'extracci burgesa, form-at Per qualiEscriv lloances.l li dedicaran ges,norans l rurrsresr,, p o e si es"i d ' o e l e g a n ts i i .r.i l es c om pos ic io n sc o re l l a n e 5 ii) 1; li adrega que "El Fenollar, .t .rt. de les demandes crdit gran que dei subtil entendre /vs posseiu"'o,o referint-se l, ,.,r. obra religiosa:,,un altre Sant Pau ne sou " vs monsenyor...>.I Joan Verdanxa, notari amb vel'leitats potiques, en la Qesti sobre Veure, Grat, Enteniment y Voluitot, escri.rri, referint-se a Corella, "Virgili vivint d 'a q u e s t apr enguer a " .2 'Altraent, literari d'escripper, formar) part del cenacle MercaBerenguer de palau al es reuneix que tors aristcrates eruconverses en recrear-se per cavallers, de der, en el carrer un debat entaula anys 26 noms t i quan dites o literlries; amb Carlesde Viana, model del prnsobrecasustica "-oror" cep humanista. l')mbit de la El seuprestigi ser) ran conegurque depassa al batle del II escriur) Ferran rei -"t.ix i.l valentina, ciutat I'escriptor que la traducci li envie perqu Valncia de Regne cartoix) el autor s qual del Vta Cbristi, d,li fet ha val"enci) Ludolf de Saxnia. Tanmateix, conrra la seuamemria de rellevant home de lletres i de la seuaobra es coniuminen, al llarg de molts anys' que tota una srie de circumstlncies socioculturalsadversesr
y capelhnes,Editorial ciencia Nueva, rnoriscos 1. Fuster, loan. Poetas, S.L., Madrid, 1969, pig. 77. 2. Miquei i planas,ir-onr ObresdeJoan Roicde Corella,Barcelona, 1913, pig. xxxx i xr. 3. Els estudiososde la histria social de la llengua citen com a factors adversosa l's i conreu literari de I'idioma: el matrimoni dels Reis catlics, de la Corona d'Arag i Castella, i el lre implicar) la uni institucional com ,'.1.g"-.rr, de la primera a un paper subaltern; el prestigi del castelli i llJrrgr" de c.rlru.a; la claudicaci lingstica de la classedominant, " com -en convers' d'origen pan bona intel.lecrual sector I'anihi'ament del ara Llus Vives- per part de la Inquisici castellana.De ms a ms, Joan 79;!!' Fuster en la seua obr^Llibrrt i problimes del Renaixement (t589), pigs. ofici, Sant del vctima tamb esrar haguera corella que pl"rrt." la hiptesi segurament per la seua obra profana.

faran que esdevingaun nom quasi oblidata durant els segles xvl, xvII, xvIII i bona part del xIX, i que la seuareubicacien la histria de la literatura catalana s'hajafet molt gradualment. Fins al punt que encara a I'any 1,973,en I'estudipreliminar que Jordi Carbonell escriucom a prleg del'Obra Profanade Ros de Corella (volum r),publicadaa Valncia,aquest constara que, tot i elstreballselaborats per Ramon Miquel i Planas, Mart de Riquer i Joan Fuster,sCorella s,entre els nostresescriptors medievals,..el menys conegut i el menys estudiat dels cl)ssics de la literatura catalana".

/\ 1. NOTICIA

BIOGRAFICA

El nostre autor descendia d'un llinatgenobiliariprocedent de la vila de Corella, dos membresdel qual integravenel contingent navarrsde les hosts de Jaume I en la conquestadel regnede Valncia. Desd'aleshores, elsCorellade la classe noble, que es cognomenarienPeris de Corella i Ros de Corella, gaudiran de cert prestigi, poder i operativitat, i fins i tot protagonisme,en eis medis poltics de la monarquia catalanoaragonesa; com ara, entre els segles xrII i xv hi haur) membres delsCorella, del llinatgenobiliari, exercinrc)rrecsjer)rquics de considerableimportlncia o que desplegaran un rol bastant actiu en la din)mica de les lluites poltiquesd'alpshores; hi ha un Joan Ros de Corella al seglexrv que parricipaen la Guerra de la Uni, i I'executaran per rebel,6 i un altre que en el seglexv ser) governadordel Regnede Valncia,si ms no, en els anys 1452-1453 i 1472.I tamb sn Corella els comtes
4. L'nic rastre de la influncia lireriria corellana en aurors posreriors, noms la trobem en I'obra pia de Joan Baptista Anyes (1430-1553). 5. Estudis que, juntamenr amb el de Carbonell, seran fonamentalsper al coneixement de Corella, i dels quals aquesrtreball s deutor. 6. "E donam la sentncia en aital manera que quarre d'aquells, qui eren go s, En Joan Roig de Corella e En Pong DesBenerosos,foren escapgats, Soler e en Ramon Escorna e En Jacme de Roman, e lo adalill qui fou pres en la torre de Pugol", Crnica de Pere el Cerimonis, cap. rv, 59.

IO

que no de la brancade I'escriptor.Altrade Cocentaina,encara ment, semblaque un tri Miqr-r.lot o Miquel Corella, de Valncia,fou I'homicida, o hi va estarmolt involucrat, en I'assassinat de l d u c de G andia, J o a n Bo ri a , fi l l p ri mo g n i t d e l papa Alexandre VI.7 xv Tanmateix, tamb cal dir que en el darrer quarr del segle amb el mateixcognom-i entreellsalgun hi ha molts conversos davantdel trisospitosos homnim de I'escriptor-, conversos bunal del Sant ofici, i que fins i tot IsabelMartines de vera, filla d,un noble de cocentaina,amb qui Joan Ros de corella jueva.8 A msa ms,encara tindr) dos fills, tambera de nissaga la dada nomstinga un valor indicatiu, la que possiblement de Corella, de la qual ja hem dit que eren poblaci navarresa tenia una comunitat hebraica riginaris els seusavantpassats, significativa.e de 1435, Joan Ros de Corella va n)ixer el 28 de setembre a Gandia,en el si d'una famliade la petita noblesa segurament -emparentada llunyament amb els comtesde Cocentaina- i amb gransimplicacionsliterlamb duesnissagues relacionada De fet' el i els Monpalau.lc ries: els Marc, desde I'any 1'396, poera Ausi)s Marc i Ausi)s Ros de corella, pare del nosrre autor, eren coslnsprims.lr Corella era fill d'Aldonga, de la qual no coneixem ms i de mossnAusi)s de corella, que ser) un delstestimonis dades,

7. Vegeu LosBorgiade L. Collison-Morley, que a la p\g' 62 diu: "Hay que ,ro.". q.r. ,rtilizaba siempre espaoles[es refereix a Csar Borja o Borgia i als si don Michelotto o Micheletto: don seushomicidis indirecteil. N" sabemos del duc de Miguel Corella, de Valencia, estabaa su servicio [en I'assassinat Gandia], porque fue nooriamente el iefe de sus verdugos"' g. Vntuia, Jordi: Inquisici espanyola i cultur renaixentista al Pas Valenci), Eliseu Climent Editor, Srie "la unitat', nm 38, Valncia, 1978, pig. 110. 9. Natarra, gua! n aPa,Cajade Ahorros de Navarra, Estella,1986.pig' 38' 10.Joan de Monpalau era el destinatari de les llerres de batalla a ultranga escritesper Joanot Manorell amb la finalimt de batre's amb aquest fins a la mort, i aix venjar I'ofensaque el dit Monpalau li havia fet a Damiata' germana de l'autor del Tirant, per incompliment de paraula donada de matrimoni. 11. Chiner Gimeno, Jaume J.: Auss March i la Valinci dcl sqle xv (1400Valncia,1997,pigs. 521-552. 145g),consellde culrura, GeneralitatValenciana,

del contractematrimonial entre Ausi)s March i JoanaEscorna,la segonamuller del poeta de Lliri entre cards. Pel que sabemfins ara, se suposaque la vida de Corella transcorredurant la seuainfantesa i adolescncia a la ciutat de la Safor, i que desprs viur), des de l'poca d'estudiant de Teologia,al cap i casal del regne.Concretamenr coneixemla dadadel seu darrer domicili, al carrerd'En Montblanc, en la parrquiade SantMart, que desprs s'anomenaria carrer de mossn Corella, encaraque tenia cambra o cel'la,en els seus darrersanysde vida, al convenrde SantFrancesc. Carbonell va aventurarla possibilitatd'una estada a Siclial2 enrreels anys 1458-1,459; aquesta, per, no s'ha vist confirmada en estudis posteriors; ms encara,ell mateix I'ha descartada posteriorment.rr Per tant, podem considerarque la maduresade l'escriptor esprodueixen la segona meitatdel segle xv i a la ciutat de Valncia. En la segona meitatdel segle xv, la ciutat del Tria suna de lesprincipalsurbs d'Europa,perqudurant aquesta cenrria es donen tota una sriede circumst)ncies histriquesque faran del regnede Valnciael principal protagonista poltic, econmici socialdelspaisos que integrenla Corona d'Arag. Aquestescircumstinciestamb es traduiran en una vessant cultural, abonadaper un actiu comergque far) de Valncia la via d'entradaa la pennsulade les innovacionsde caire artstic o literari que triomfen a It)lia. Perno solamententraranidees, peces artstiques o traduccions de textoscl)ssics o humanistes, sin tamb artistes i, en algunscasos, mesrres de gram)tica o de poesia que tindran una gran influlncia en elsmediso inst)nciesculturalsde la ciutat. Aleshores, Valncia r una poblacid'uns 70.000 habitants i una vida cultural prpia, Quror i no tenir gransmecenes s animadaper una conxorxa restringida de gent principal: cavallers, metges, ..loshomesd'estatr', notaris i religiosos, a msde

12. Carbonell, Jordi: liter)ria enrre Ros de "Sobre la correspondncia Corella iel prncep de Viana", Estudis Romnics V (1955-56), pigs. 122-139. 13. Carbonell, Jordi: Esrudi preliminar a Obra Profanade Joan Ros de Corella, Albatros Edicions, Valncia, 1973,pg. 19.

IZ

r3

als amb un denominadorcom: el fet de ser sensibles burgesos Aquest sector corrents humansticso protorenaixentistes. minoritari i culte dedica el seu temps de lleure, entre altres erudites,certimens literaa activitatscultes:discussions coses, ris, debatsepistolarssobre qestionsmorals, la lectura com a plaer de I'esperit;encaraque, en el terreny de la difusi i I'intercanvi d'idees,suposemque I'lmbit seriadiscret,restringit, gaireb municipal, perqu se circumscrivia generalmenta Valncia. Les dadesamb qu comptem sobre la vida de I'escriptor i encaraquedenmoltes incgnitesper sn bastantescadusseres resoldre. El primer documenten qu figura Corella suna anotaci de personesde l'any t446 -entre les quals tamb es troba el pare,la mare i els germans:Manuel i Llus- que han sufragat Trinitat de Valncia, I'edificacidel monestir de la Santssima professar)la seuagermanaAldonceta. En aquesta on desprs detall que va fer conrelaci,Joan figura davant delsgermans, jecturar a Mart de Riquer que seriaell, Joan Ros de Corella, s a dir, el primognit. el ms gran dels mascles, L'any 1450mor el pare,que deixa com a hereu universal Joan Ros de Corella, encaramenor d'edat,ja que noms t0 anys. El fet de fer-lo hereu universal era una altra dada que havia corroborat la hiptesi que el nostreescriptorseriael major amb el fet que ell conjecturaque no s'adiumassa delsgermans, perqu en aquells temps els escollira la carrera eclesi)stica, a la guerrao a primognits de les famliesnobleses dedicaven Hiptesi de primogenituraque, la diplom)cia, i no a I'Esglsia. d'altra banda,qestionaChiner,laperquno sempres'hi feien hereusuniversals elsprimognits,i n'hi ha un casben prxim, el deJoanot Martorell, que ser) nomenathereuuniversalentre els seusgermans,senseser-neel primognit. Tampoc no tenim massa dadessobre els seusanys de jovenesa,ni de la seuaformaci, solamentI'exiguareferncia que ell
14. Vegeu "Aportaci a la biografia de Joan Ros de Corella: noves dades sobre el seu naixement i mort,, Caplletra,nm. 15, Valncia,1993,pigs. 5658.

resposta del debatepistolaramb el mateix ensdna en la segona ..Criat en elsbragosde la diu: prncepCarlesde Viana, quan ens sacra Teologia".Aquestdebatevidencia una certaprecocitatliter)ria,rsperqu implica que noms amb uns 26 anys ja t un bon liteprestigicom a escriptor,atsque entaulala correspondncia al'ludida. r)ria-moral amb Carlesd'Arag, prncepde Viana, ads La relacientre elsdos personatges hauria estatfacilitada, probablement,pel fet que aquestprncep tamb va ser duc de Gandia des de l'any 1439 fins a la seuamort en el 1461, ax com que el pare de Corella pertanya aIa petita noblesagandiana,i que possiblementI'escriptor nasqua la ciutat ducal. Encara que tamb hi ha una altra possibilitat: que el nostre autor contactaraamb Carles de Viana mitiangant Guillem Ramon de Vila-rasa,valencii i cambrer del prncept6-i desprs confident de la Inquisici castellarx-, que esdevindr)un delscontertuliansdel cenacle familiarlt d'escriptorsnoblesque es reuneix al palau de BerenguerMercader,l8a Valncia, on tamb assisteix Ros de Corella. El debat epistolart precedents ben clarsen la poesiatrobadoresca, concretamenten elsgneres anomenatspartiment o joc partit, uns jocs d'enginy on el trobador -en aquestcasel -el nostre autorprncep de Viana- plantejaal seuadversari un problemaamb duessolucions possibles iaquestescompromet a defensarel punt contrari que exposeI'oponent. La proposta que el prncep de Viana f.ar, a Corella, en la seuaprimera epstola,sla segent: un hombre se fallaaa en "Si un barcho, en medio de un ro, passandodos damas, e que la
15.Precocitatque no m'estarde compararamb la de Jordi de SantJordi, un altre dels nostres grans poetes d'aquell segle,que va morir, possiblement, a I'edat de 26 anys. 16. Ventura, opuscit. pig. 132. 17. Vegeu Man de Riquer, opuscit., volum III, nota 45, p)g. 315. 18. BerenguerMercader -que doni peu a una de les pecescorellanesde caricter mitolgic: Parlarnent o col.lacique s'esdenaenc en casade Berenguer Mercader- s un aristcrata culte que va ser governador de Valncia diverses vegades, cambrer i ambaixador d'Alfons el Magninim a Idlia i que va actuar com a comprador d'obres anstiques per a aquell rei, i entre elles un quadre de Van Eyck, que es considera el primer quadre d'escola flamenca que va entrar a Itllia.

r4

r5

necessidat leforgasse echarla una en el agua;de las qualesdarnas una mucboamada y l non della amado,e la otra que a l fuesse amasse y l no a ella, a qul destas dara la vida?,.teper la seua part, la resposta de corella partir) de la postura que cal salvar la dona amada,encaraque aquesta no I'estime-plantejament que ens retrotrau a I'amor udr dels cavallers)rabs o, en una dimensimsmsticade I'amor pur, a I'enunciatde Bernatde Claraval:Amo quia amo, amo ut arnem.zo En aquestintercanvi de correspondncia liter)ria cadascun d'ells escriur) tres cartes,Quforgosamenthan de ser anteriors al23 de setembre de 146r,dataen qu mor el prncep. D'altra banda,tamb s'hapogut deduir,a partir de dades documentalsi liter)ries, que aquesrs anys de joventut, en qu corella escriula part ms interessanr de I'obra liter)ria, tamb sn uns anys de vida amorosabastantagitada. Mart de Riquer ha comptabilitzatquarrerelacions amoroses o, millor dit, dones e.stimades, perqusemblaque algunad'ellesno li va correspondre. Aquestessn: IsabelMarrines de vera, filla d'un ..'orll., que habita a cocentaina: Ddac Martines de vera; les enigmltiquesIolant lJrleda,a qui li adregar) duesbellescartes d'ao., i caldesa,protagonista i autora de l'engany del qual ell serl vctima, que li inspirarl elspoemesms despietatslp.r.ry.r,r. segurament,tamb hi haguuna quarra senyora.n l, vida de corella, que el fu escriure rexros amorosos: la viuda de vallterra, Lionor de Flors. A aquesta damadedicar)la Histria de SantaMagdalena,que s'inicia amb el senhal.,Flord'honestedat".21

Una altra data que renim s la del 25 de marg de 1464, en qu corella participaen unesjustespotiques en llaor de la Mare de Du, amb una composici de rims estrampsque ell a.drega a la verge Maria. En aquell mateix any, el e maig de 1'464,es trasllada a Torrent per tal de fer ,,d')rbitrei amigabll
19. Citat per R. Miquel i Planas,optrscit., p)g. u. 20. Esrime perqu esrime, esrime per estimar. 21. El mareix senyal figura en la bella composici plant d'amo,",que comengaamb uMos ulls, tancatsperqu altra no mre / [...],; encaraque en aquesrcas apareix a I'inici de la tornada, al quarrer final, en el vers i a.l poema: nFlor d'honestedar, estar) en la bandera/ [..,)".

composidor>entre Andreu Figuerola i el cunyat de I'escriptor, Llus Figuerola,casat en segones nocesamb Dalfina Ros de Corella. A partir de dos documents, un del 20 de novembre de 1468, en qu apareixcom a caaaller, i I'altre de l'1de marg de 147a, en qu se'l nomenamarmessor delsbnsdeJoan Rocafort, j on figura com a oreverendi magnfic Mossn Joan de corella, cavallere mesrreen sancra Teologiarr, Mart de Riq.rer e'stableix que I'escriptorrebriael ttol de telegentre aquesres dues dates,cosa que no implica, forgosamert qrr. .r,igrr.r, ordenat sacerdor,tot i que s una possibilitat betr plrrrslble. juliol de 1475mor la mare de corelia, la qual, .El 24 de igualment que havia fet el seuesps, el nomena hereu universal . Altrament, el Manual de Consells de la ciutat recull una dadasobreuna alta vessant professional, la de docent,ja que hi figura I'ordre de pagamenra corella, datadael 21, de novembrede 1482, que esxifra en per "milsolidos,en rresrerces, temps de hun any>, per fer classes en la Saladel consell de L ciutarde Valncia, classes iniciades eldia de Tots Sants d,aquell mateixany, que I'escriv cenificaamb el text de: o[...]per alguns bons respecres, e principalment per la lectura q.r. i" deli sagratsFvangelisa la Salade la presenrciutat [...]".r, juliol de 1489,mossncorella publica una indul. El 4 de gnciaconcedida pel papaInnocencivIII pei bastirI'altar d'argent de la Seude Valncia,amb moriu de la qual far) un serm. L'any t490 i traduit per corella, es publica er psalteri a vencia,seguramenr per evitar-se problemes amb la Inquisici castellana. un any abans de morir I'escriptor , el24 de marg de 1496, -i com ja hem dit abans-, el rei FerranII escriudesde Tortosa estant.al batle generaldel regnede valncia, Diego de Torres, perquli envie la traducci del cartuxano' "[...] ipo, torro oo, encLrgamos e mandamos que luego merquedes una dellas e la ligar a punto, e nos la emiiedrr, qu, mucboseraici nos fagedes
22. Arxiu Municipal de Valncia, Manual de Consells, A/43, LXViv i LXVv, segonsopuscit. Josep Almiana, p)g. 400.

r7

que Corella havia traduit i editat en I'any precedent, faredes,r,23 el 1495. Joan Ros de Corella morir) el 6 d'octubre de 1497,als62 anysd'edat.L'herevauniversaldelsseusbns-i entre ells 700 exemplarcds "lo Quart ilo Primer del Cartoix"- ser) la seua germanaDalfina Ros de Corella. de l'bit, en acabard'inventariar els Quatre dies desprs bns i els deutesdel difunt, Dalfina fa donaci de I'herncia completa dei germ), ..amb plena voluntat i espont)nia llibertat>, a IsabelMartines de Vera, mare de dos fills tinguts amb ell, i tamb reconegutsper aquest:Joan i Estefania.En un document del 1501,aquestfill, Joan Ros de Corella, figura com a cavaller -omiles beati lacobi de la Spata,-,za i el 1502 obtindr) delsjuratsde Valnciapermsper a estampar Lo Passis que havia escrit el seu pare. Aquestesdadessobre I'amistangada IsabelMartines de Vera, i la seuadescendncia, i el fet que no es casaraamb ella. tot i reconixerels fills molt abansde morir -el nom i cognomsdel fill constenen un documentd'agost del1,494-, avalala hiptesi d'una relaci ms o menys llarga, i la seua condici sacerdotal, confirma quetinguvedat I'accs al matrimoni. Tot i aix, Mart de Riquer tamb planteja la possibilitat que aquests dos fills foren fruit d'una relacid'amor de joventut, quan Corella era estudiant de Teologia; perqu semblaque en el document ads citat, el d'agostde I494, Ros de Corella, fill de I'escriptor, tenia ms de vint Joan a n ys.

ulencianaprosa-a hores d'araunadenominacipolmica-,2s ,r,1uell estil llatinitzant, complex, elegant,afiligranat i sumpt us, que t com a punt de partida la CancelleriaReial de l)cre III, com a punt d'arribada l'autor de la Tragdiade oaldesa,i com a referentso models, les obres dels llatins (-icer,Ovidi i Horaci, i delsitaliansDante, Petrarca i tamb Iloccaccio. en altresliteratu, ,m estil que tamb apareixaleshores en escriptorscom Juan de res europees, com arala castellana, Enrique de Villena i Rodrguez Mena,el marqusde Santillana, de Padrn, eu segonsCurt J. Vittlin, serienels equivalents prosa"26 i que en algunscasos rrls nostresautorsde la "valenciana esdevindrl com una mena de pre)mbul del procsevolutiu, o fase obl i gada, de l es l l eng esen el seu decur s enver s la gramatifzaci.Procsque s'estroncar)en la llengua catalana (segles xvI-xIX),denominadurant el perodede la Decadncia ci tamb qestionada2t pelshistoriadorsde la llengua,i que en certa manera s justa pel que fa ala producci liter)ria, per no pel que fa a l's oficial de la llengua. Tota aqueixaadmiraci pel mn cllssic, de la qual hem parl at abans,menar) a f.er q ue els escr ipt or sd'aleshor es introduisquen als textos romang nombrosos neologismes llatins -els referentscultes- i que s'imite la sintaxi llatina: l'hiprbaton o alteracide I'ordre gramaticaldels mots; l's del gerundipleonlstic; elzterbo infondo -ubicaci del verb al final del perode-; l's de I'adjectiu anteposatal substantiu;els incisos;la tendnciaa distribuir elsperodesen frases simtriqueso contraposades, establintparal'lelismes entre ellesi tractant de fer rimar elsfinals de lescl)usules, etctera; sa dir, tot

2. ESTIL i seguraJoan Ros de Corella s el darrer representat, ment el ms excels, del que tradicionalmentesconeix com la
23. Riquer, Man de: Opus cit., pig. 257. 24. Cavaller de SantJaume de I'Espasa.Vegeu Mart de Riquer, opuscit., p)gs. 258-59. 25. Vegeu I'article d'Antoni Ferrando:"Sobre una etiquetahistorigrifica 'valencianaprosa'o de la literatura catalana: la publicat a la revista Caplletra, nm. 15, Tardor de 1993,pgs. 11-30,i la Histriade la Llengua Catalana2. El segle xv deJ. M. Nadal / M. Prats,Edicions 62, Barcelona,1996,pgs. 472512. 26. Vittlin, Curt J.: Opus cit., nota 15, p)g. 361. 27.Yegeu el treball de Rossich,A.: "Renaixement,Manierisme i Barroc" dins de les Actes del Vuit Col'loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. u, Abadia de Montserrat, 1989,p\gs. 149-179.

I8

r9

un seguit de recursosestilsticsper tal de crear una llengua romang tan rica com la llatina. Corella escriur) la seuaprosa,i la seuapoesia,amb aqueid'ampul'lositat,tot i fent-la ms xa voluntat de magnificncia, tant com li ho perretrica, emf)tica, fins i tot declamatria, transgredir,sense met el geni de la llengua,per sempresense vorejar, el lmit del ridcul. D'altra banda,tamb cal parlar de I'an)lisi psicolgica de I'aportacid'elementsautobiogr)dels seuspersonatges; fics al text: de I'an)lisi del sentiment relacionatamb la reacom apareixa la Tra' personatges, litat que envolta aquests gdia de Caldesai a la Histria de Jason i Medea, que sn recursosamb precedentsenla Fiammettade Boccaccio-una obra que va influir molt en els autors d'aleshores-, i en la qual alguns estudiosos, com ara Jordi Carbonell, han vist I'origen de la novel'lamoderna;i tamb de I'origen de la seua de la creaci liter)ria -encara que aix concernisca concepci indirectamentI'estil- com a catarsi.Perqu,per a Corella, la creaciliter)ria s una mena de mitj) per a combatre les personals, com ell mateixensexplicitaen un dels frustracions textos narratius ms coneguts,el de la Tragdiade Caldesa, quan diu: "Acceptant la ploma, que sovint greus mals descansa[...],', que s tot un plantejament,a'uantla lettre, de la teoria freudianade la literatura.

histriquesde caire poltic, religis i sociald'aleshores. Algunes d'elles tenen un origen ms distant en el temps i sn de cairepoltic, com ara I'entronitzaci de la CasadelsTrast)mara en la Corona d'Arag i la progressiva defecci,o polaritzaci6, catalano-aragonesa cap de la classe nobililria de la confederaci als interessos de Castella,i d'altres sn molt ms prximes a Corella,contempor)nies de l'autor ide cairereligis, com ser) la instauracidel Tribunal castellldel SantOfici en lesnosrres terres,per Ferran II el Catlic. Finalment, tambcal resse nyar, desde la vessantsocial,la difusi i puixangaque va adquirint la llengua castellana. L'obra corellana ser) escritaal llarg d'aproximadament quaranta anys (1458-1497): s'inicia amb la Tragdiade Caldesa, quan Corella en t vint-i-vuit i s encaraun estudiantde Teologia, i acabaamb el segon llibre d'El Cartoix. En aquesta producci liter)ria podem fixar, segons Mart de Riquer, una menade meridil cronolgicen I'any L47t, que separa dos grans eixostem)tics: el prof) i el religis.Tot i que atenentel criteri temitic i seguinttamb la classificaci de Mart de Riquer, podem dividir-la de forma ms concretaen quatre apartats:obra religiosa,de circumst)ncies,mitolgica i amorosa.

a) Obra religiosa L'obra religiosa sla part msextensa desdel punt de vista de la producci, per resultamenys interessant que la profana o la de circumst)nciesdesdel punt de vista de la histria de la literatura, perqu no aporta res, o ben poc d'original, al seu gnere; tot i que entre les seues poesies marianes, I'Oraci a la Sacratssima VergeMaria tenint son/ill, Du Jbess, en la falda, daaallatde la Creu, msconeguda perl'Oraci, estigaconsiderada com una de les millors poesies, dedicades a la Mare de Du, en la nostra llengua. El ventall d'obra religiosacorellanaabastatres histries de personatges bblics,duestraduccions,els poemesmariansi un tercer poema dedicat a raonar i justificar la immaculada concepcide Maria, mare de Jesucrist.

3 . OBRA per la crisi de La seuaproducciliter)ria scondicionada l'esperit cavalleresc, de la qual Corella s un clar exponent; generalmentdissortades, per les seues experincies amoroses, i per la seuacondicid'home immers en l')mbit religis.Perqu com ja hem dit abansera teleg i molt probablement ess a dir, sacerdot. tava consagratin sacris, L'obra corellanas un fruit de cap de rama en la nostra cultura, Ia rama d'un cimal -el de la llengua culta- que al segle segent ser) esporgat, reduit i minorttzat per pautes

zo

Aquesteshistries bbliquescorellanes tenen com a base de la reescripturaliter)ria elsevangelis apcrifs,les tradicions i la conegudssima populars d'aleshores obra de Iacobo de Yarazzeo de la Vorlgine, la Legenda aurea,unamena de recull hagiogr)fic dels santsms prestigiosos de I'Edat Mitjana, que tindria una gran influncia en la literatura pia i, sobretot, i al llarg de molts segles, en la iconografiareligiosa. Entre les obres de Corella de tema bblic, que serien mpliament divulgades, n'hi ha una referent a un personatge clau de l'Antic Testament,titulada: Histria de Josef,i dues hagiogr)fiques: La aida de la gloriosasdntaAnna i la Histria de la gloriosasantaMagdalena; de totes tres, excel.leixen per la seuaprosa les dedicades a Josepi Magdalena. La primera obra religiosa,desdel punt de vista cronolgic, s la Histria de la gloriosasantaAnna, mare de la Verge Maria, ats que la seuadataci est) al voltant de 1468,quan Corella encaras estudiantde Teologia, tot i que la seuapublicaci es far) el 1+8S. Aquestapegasun rext de comproms que dedicaa Na Monpalauade Castellv-Iolant de Monpalau de fadrina-, casada amb Llus de Castellv (un dels contertulians de Corella en la casa de Berenguer Mercader),matrimoni ben conegutper I'escriptor, el qual,igualmentque Santa Anna i Sant Joaquim, es fan gransi no tenen descendncia. Les dues restantssn la Histria deJosef, escrita a partir del text bblic del Gnesl, i de data incerraquant a la seuacreaci, i la Histria dela gloriosasantaMagdalena, que podem datar entre t482 t t492, i que Corella dedicarl a Lionor de Flors, viuda de Vallterra, un dels seusamors. D'aquestaobra Jordi Carbonell2s dir) que "[...] sl'exponentmsperfecte de la prosa de Ros de Corella". Les duestraduccionsque farl Corella de tem)tica religiosa seranel Cartoix i la seuaversi del Psalterl.La prim era,el Cartoix), suna de les nombrosesVita Cbristi que apareixeran en la histria de la Cristiandat,escritapel carroix) Ludolf de Saxnia en el seglexlv, i la segona, elPsalteri,els salmsdel rei Salom.

Ros de Corella traduiria el Cartoix) alllargde crnc anys, -mil cinc-centes ja que eraun text considerable p)ginesen folii seriaun gran xit de venda.Fins al punt que, de Lo Quart del part de I'obra queesva publicarprimer -el 16 Cartoix,darrera de febrer de 1495-, perqu narravaels fets referents a la Passi, se'n feren dues edicions en el mateix any; les altres parts es publicarenposteriorment. L'altra gran traducci de tem)tica religiosade Corella s el Psalteri o Llibre delsSalms,traduit a partir del text llat de la Vulgat de sant Jeroni, que el nostre escriptor hagu de per temor a lesdisposicions que la publicara Vencia, el 1490, Inquisici castellana havia dictat a la Corona d'Arag sobre que tenien com en romang;disposicions textos bblicsescrits I'infaust casde la crema a precedent,del perill que suposaven, de la Bbliavalenciana, editadal'any 1478| atribuid'exemplars da a f.raBonifaci Ferrer.

b) Obra de circumstncies Sn pecesliter)ries en prosa i en vers i de diversandole per comproms.Aquest que,en algunscasos, Corellava escriure sobrela dona, algunsepitafis grup sformat per duesapologies i uns quants textos sobre debatspotics. Entre les primeres tenim eI Triunfo de lesdones,el text de la qual ens ha arribat ntegre,i Honestedat que esconservafragmentlriaa lesdones, ment. Totes dues sn obres del mateix tarann): en elles es fa una apologiadel sexefemen en contra de la misogniaimperant. En un segongrup d'aquestapartatpodem reunir lespeces finats.La primera sun breu text relacionades amb personatges Franc Aguilar, de to i en prosa titulat Sepulturade Mossn resta la formen d'intenci panegrica. I la epitafis en endecamort al setge de M)laga sl'labs, un dedicata Perot de Pena-roja, i soterrata I'esglsia Mart, que fou picat el 1936. de Sant epitafi Tamb cont un llarg epitafi burlesc,ms que burlescinfamant, que Corella va dedicara mossnBernat del Bosch,cremat per sodomita.

zz

/-)
1)

En un rercer aparrat tindrem els debatspotics, amb demandesi respostei,i algunescobles sensemassarelleu ni inters,des del Punt de vista literari.

c) Obra Anlorosa afeccio L'amor. i el ventall d'avatarsamb qu aquesta segles dels inclinaciprofunda implica elsamants,ha estatal llarg mn, del d'arreu un delstemes,...,.r.t,, en toteslesliteratures Dante. e I'altrestelle,,com escriur) <Amore que muoaeil sole d'aquest la consecuci estimada, de la persona La possessi la infidelitat, I'encontre,el desficio desasdesig,elsentrebancs, el comiat, I'engany,etc. amorosa, ,orr. que produeix la passi ,n .sp..tes d'un mateix tema que molts Poeteso narradors obres. han tractat en les seues Els textos de la novel.lade I'escriptor grec Longos de de Dafnis i cloe, del seglettt ac.; les Lesbos,Amors pastorals en Ariwara No Narihira recollides del japons narratives peces d'Ovidi, al seglerx;LesMetamorfosis esciires !1, 1r, monogatarl, al segler; l.i.rr*"ites d'Omar Kayyam, o lescomposicionsde per citarSafo,Kalrafiso elspoemesde vicent Andrs Estells, parlen.del ens remps, el en i ne algunde msproxim en I'espai sobreuna altra sentient que motiva I'atractiu d'una Persona enamorats. els entre o I'enamorat o de la passique naix en i rlestre en capaller corella, de Ros En I'obra de mossn tamb un s I'amor femeller, home tamb per sacraTeologia, pecesmialgunes que en i tot Tanmateix, dels seus.pi...ttt.t. aParen aquest amorosa' relaci la s central tolgiquesel tema qu, en de Corella composicions d'aquelles trt.r-o-, parlarem singular: ben tret un ha hi sentiment, aquest a tot i referint-se autobiogr)fics,i una inslita PersPectil'aportaci d'elements amor burlat, trait. d'un parla ens va, perqu de l'amor concepcitrobadoresca la de rermes Emprant no d'aleshores -als quals qualsevolpoeta de llenguacatalana gils: de al drutz de I'estadi de passa Corella sse. podia "li-, iel rol d'amant, eI drutz, unit amb vincles amorososde fidelitat amb la seuaparella, al paper de gils,d'espsenganyat,

com a home i cosa que, en certa manera, el descategoritza, sobretot com a poeta. jocosa,anomena Corella el Joan Fuster, en una digressi ja que el futur cornut ms insigne de la literatura catalana,2e cavalleri mestreen SacraTeologia fa de I'engany amors, de la dissort sentimental-esdevinguda, sembla, quan era estudiant-, de la seua neurastnia, "|tia liter)ria excel'lent,gosariadir que el millor Corella", perqucom diu I'assagista de oles neurastnies, Sueca: semprehan donat ben administrades, un bon resultat.La poesialrica per exemple".ro vessant Tanmateix, crec que aquesta amorosaha fet d'ell una figura, ms que tr)gica, tragicmicai una mica pattica; una referncia enutjosaper a uns estudiosos que, generalment, han viscutimmergitsen una ideologia dominant farcidade tants flocs i actituds masclistes. De fet noms podem trobar un personatge literari de ficci, per no histric, un amant trait, I' Otel ' l o de S hakespeare, qu e la lit er at ur a accept esense culpabilitzar-lo massa i tolere el seuprotagonisme-tot i que en aquestcas el personatgeestar) justificat per la catarsi que -com I'anoimplica tot drama-. PerquI'adulterio la cogcia menavenels contemporanisde Corella- s entre altrescoses, i sobretot, un passara segono tercer pla, i els perdedorssn difcilment defensables. Un cas ben significatiu seria el de Menelau,rei d'Esparta, i marit d'Helena. Tornant a la tem)tica amorosaen I'obra corellana, centrada en la seuapersona-que per a Joan Fuster s l'nca part salvablede I'autor-,rl cal dir que aquesta t duesvessants: la poesiai la prosa,tot i que a vegades Corella insereixen la prosa estrofeso versos. En aquestgnereamors, hi ha dues actituds:I'amant suplicant i I'amant enganyat.Al voltant de la primera actitud escriurl un dels millors poemesde la literatura catalana,

29. VegeuJoan Fuster: ObresCompletes, "Lectura deJoan Ros de Corella", vol. r, p)g. 309. 30. Veure Joan Fuster, Sagitari, pig. 102. 31. "Qeiuo pensantque la prosa, no cal dir-ho. Els versos,vull insistirhi, tenen I'admiraci garantida".Joan Fuster: Obra Completa,vol. r, pig 289.

z5
24

La balada de la una composici excepcional,de gran finesaz i tamb,en aqueix sentit de splica, d'algarsai di I'esmerla, d'amor moina amorosa,escriur) La mort per amor, Requesta A partir de I'actitud de I'amant i dos composiconsesparse.s. enganyat,irritat, ofs, I'obra ms original de corella s la A msa ms,raonant un casafornairaci Tragdiade Caldesa. i els poemesDesengany, tunaf2 que amb una dama li esdeztenc La sepultura,Cor cruel t Debat Sotmissiatriorosa,A Caldesa, amb Caldesa.

mitolgic- tradurdaper Francesc Alegre i impresaa Barcelona el1394,totes duesdel poeta llat Publi ovidi Nas, conegurper ovidi, itamb la Histries troianes,de Guido dellecolonne, que havia traduit a la nostra llenguaJaume ConesaeI 1367.

4. LEANDRE I HERO Aquesta llegenda,que figur^va ^les Herodlesd,Octavi i que va reescriureel poeta i gram)tic grec Museu al seglev dc, no eracompletamentdesconeguda per ai pblic lector valenci) del seglexv -el qual suposemque devia ser molt migratperqu a ms de reescriure-la Joan Ros de Corella, t.-t .r, va fer una altra traducci,' amb el ttol d'Hero i Le)nder, un metgevalenci) convers,catedrltic a I'Estudi Generalentre els anys 1474-75 i 1484-85, de nom Pere pintor,ia que es refugil a_ la cort papal d'Alexandre vI fugint de la Inquisici ."ri.llana. Corella va fer la seuaversi abansdel 1496,data en qu el notari Narcs Gual va copiar el manuscrrt Jardinetd'or)ts, on figura, entre altres, aquestapeganarrativa, com tamb la Histria de Josef. Posteriorment,ser) el rema que utilitzaran algunsescriptors castellans, entre els quals citarem Garcilaso de la vega (1501?-1536) que li dedica a Leandre el seusonetnm. XXXIs i tamb aurors renaixentistes anglesos, com ara christopher Marlowe (1564-1593), en el poemanarrariu Leander ond Hero, publicatel 1583,i sir John Donne, que compon un bell dstic titulat Hero and Leander, queno m'estarde reportar ac per
33. Ventura, Jordi: Opus cit., pg. 123. 34. A I'Arxiu del Patriarcade valncia es troba el protocol de Francesc Pintor - nm. 1556, 18 madii, 1481,esmenrar per osep Rlmia ana,opus cit., p)g' a00. Amb aquesr Francesc Pintor ..torrrr-coiella fari uns quanrs documents norarials, porser aquesr Francescpintor era familiar dei pere Pintor merge. 35. Garcilaso: obras, coleccin clsicos castellanos. Edici, introducci i notes de Toms Navarro Toms, Ed. Espasa calpe, Madrid, 1973, p\g.232.

d) Obra mitolgica valencians-amb totes les Per als protorenaixentistes matisacionsque vulguen fer-se-, I'antiguitat grecollatina,el no suna cosaque cal conixerPeruna pruija mn delscl)ssics, un ideal,un model amb d'erudicci, sin perquel consideren alsde l'Edat oPosant-lo societat, qu pretenenreviscolarla seua grecopels textos senten imperen.Per tant, Mitjana que encara I'ancdota es conta que fins al llatins una gran veneraci, Punt que Alfons V, e/Magnnirn,va signarun tractat de pau a canvi d'un manuscrit de les obres de Titus Livi. En I'obra mitolgica de Corella, en aqueixareescriptura en llegendaris, animades de trames amoroses Per Personatges desplega nostre autor el hel'lnic, en el mn immersi aqueixa d'estil, tots en un actede lluiment, de capacitat a conscincia, t al seu i que elegants artificiosos literaris cultes, recursos els Mirra, Narciso extenses: narrativesno massa abast,en vuit peces e Tebe,Histria de Biblis, Telam e [Jlixes,Plant de la reina Hcuba,Jasone Medea,Lender i Hero, Lo jo de Paris el ParMercader. Iament en casade Berenguer del nostreautor seranles de referncia Les obrespredilectes Herodies-lletresd'enamorades-,traduidaper Guillem Nicolau, -una obra mestra lesMetamorfosis rector de Maella,versel 1390, virnrts, el fet deserunamenade manual que compta,ene lesseues

32.Et aquestcas vol dir'fortuit'

z6

)-7

la seuabrevetat i bellesa,juntament amb la versi que en va fer Pere Bessfa uns anys:36 Both robbedof air, ue both lie in one ground, Both uhom onefire had burnt, one a)aterdroutned. Al seglextx, serl una histria molt admiradapels escriptors del Romanticisme. Una de les figures paradigm)tiques d'aquestcorrent, Lord Byron, escriur) TheBride of Abydos_La I esconta que,per tal de verificarla nvia d'Abidos- el 1813. possibilitat real d'aquestahistria, Lord Byron va creuar, nadant,I'estretdel Dardanels-l'antic Hel'lespont- com fa Leandre en la narraci. D'altra banda, a Catalunya tamb ser) traduida aquesta obra a la nostrallengua, en vers,per PauBertrani Bros (1888), (1894) i per Ambrosi Carrion, perJosepMaria Pelliceri Pags i en prosa per Llus Segal)i Catali.i' Fins al segle xtx, aquesta peganarrativa de Corella va circu l a r m anus c r it a,ju n ta me n t a mb l e s a l tre s d e p roducci corellanadel mateix tenor. Va ser impresaper primera vegada pel Sr. Bulbena a Barcelon a el 1897,desprs de publicar una part d'un delsmanuscritson estrobavaelJardinetd'Orals, abans esmentat.Posteriorment, a Castell de la Plana, Salvador Guinot, desprs d'haver editat el Parlamenten casa deBerenguer Mercader i Ia Tragdiade Caldesael l92t,la publicaria l'any segent.I el mateix any, a la ciutat del Tria, s'imprimeixen en el mateix exemplarLo JarddeArnor tla Histria deLender i Hero,amb peu d'impremtadeLa Correspondencia de Valencia -en la col'lecci Rosella"rstica i format, i amb en petit "La una portada modernista. Quant a les v al o ra c i o n s ,J o rd i C a rb o n e l l , a I' estudi esmentat,ls selecciona de I'obra profanad'aquest autor trespeces

narrativesque ell considerafonamentals, enrre lesqualsfigura citada la primera. Aquestessn les seues paraules, que corroborem plenament:"[...] en un conjunt d'obresde tema mitolgic o autobiogr)fic, per totes de marcadatradici humanista, Ros de Corella assoleix el punt m)xim de la seuaquaiitat com a narrador ala Histria de Lenderi Hero,la Tragdiade Caldesa la Histria deJasoni Medea,.D'altra banda,Mart de Riquer tamb para esment en aquestanarraci quan estudia I'obra del cavaller i mestreen SacraTeologia, de la qual dir) que s "[...1una de les pecesmitolgiquesms reeixides de Joan Ros de Corella".re Altrament, aquestanarraci tamb t dos valors afegits ms desdel punt de vista de la cronologiai de I'autoria. Per una banda, el fet que Corella haja utilitzat com a frmula sintacticoestilstica l's del gerundipleon)sticto en aquesra narraci6 en Lo Jo de Paris ens permet datar aquesrrecurs abans de 1486,l'any en qu van ser copiadesal manuscrtJardinet d'Orats; i per I'altra, el fet que en aquestanarraci Mart de Riquer comeng) a enrreveure una sriede coincidncies, elaboradesa partr de l'obra de Corella, que apareixenen Tirant lo Blanc.Coincidncies que,difcilment,podem atribuir aJoanot Martorell per una simple qesride cronologia:quan I'autor del Tirant va morir (1460)moltes de les obresde Corella, que tenia aleshores 25 anys,no esraven escrires, per s que ho estavenel 1490, quan esva publicarl'obra de Martorell. Sembla, per tant, que a la novel-la,alg que no era Martorell, hi va posar la m) en la redacciltima. Recentmenr, JosepGuia,*raprofundint en aquesrcamp, ha establertal voltant d'unes l5o.,concordances fraseolgiques i temitiques>>, en algunscasosben paleses, entre les obres de corella/Martorell. I a partir d'ellesha plantejatuna polmica hiptesi sobre l'autoria del Tirant, novel.laque, segonsGuia,

36. Donne, lohn Epigrames,La Forest d'Arana. Edici bilinge acirrec de Pere Bess,Mislata, 1984,pig. 6 ("Ambds, privats d'aire, jagueu junts en la mateixa terra./ Un mateix foc us haviacremat,una mateixaaiguaus separi."). 37. Vegeu a la Gran EnciclopdiaCatalana,volum 15,I'entrada'Museu'. 38. Carbonell, Jordi: Opus cit., pig. 29.

39. Riquer, Mart de: Opus cit., pig. 310. 40. L'ltim estadi de la frmula del gerundi, desprsd'haver passatel 1r estadi:el gerundi separar del verb; el 2n el gerundi s'acosra al verb piecedinrJo. 41. Guia i Marn, Josep: De Martorell a Corella, oCol.lecci Recerca i Pensaments,,nm. 2, Editorial Afers, Catarroja - Barcelona, 1996.

28

29

en gran Part, Per Corella, cosa que hauria estat reelaborada, Albert Hauf ja havia qestionatanteriorment'42 Leandrei Hero s una narraci mitolgica en Prosa,amb La seua escritsen versosestramPs. intercalats algunspoemetes trama s la tr)gica histria d'amor de dos jovesenamoratsque i eli a Abidos, ciutats esconeixenen una festa;ellaviu a Sestos ubicadesa una i altra part de I'Hel'lespont -l'estret dels Dardanels- i separades Per un braE de mar,4rcanal d'aigua marina que Leandrecreuacadanit, nadantesforgadament' Per Hero. Fins que una nit, la mar, reunir-seamb la seuaestimada acomplint la gelosa,ofegael jove amant. Desprs,les aiges, el cosde Leandrea la platdin)mica de la tragdia,arrosseguen ja, i Hero, en veure el cad)ver, se suicidaamb el punyal que ell encaraduu en la corretja del cinyell. de morir per amor de Narraci que reprodueix I'esquema variant de morir per la dama, en la seua concepcitrobadoresca, de Tristany i Isolda. un deisreferentsdel qual seriala llegenda De fet, Leandre i Hero segueixles mateixesPautes:amor aPassionat entre un home i una dona; obstacles Per a la seuauni; separacique exacerbael desig,situaci lmit que duu I'enacomPorta tamb la ^ot"t a la mort i que, en conseqncia, mort de la dama. La Histria de Leandre i Hero s una de les millors Peces de tem)tica amorosade l'obra corellana,perqu, tot i el seu estilartitzat, retric, pomps, per elegant,s una de les ms lgils desdel punt de vista narratiu. Corella hi empra recursos de I'expressipotica que li donen ai text un encs especial, una mena de batec natural, fresc, panteista,QUil'lustra relaci la seua apassionada psicolgicamentels personatges, alguns en i teixeix, que tr)gic, amorosai el seufinal Passatges' la trama i I'ordit d'un estil que enamora.

\ s. HTSTORIA DE JOSEP Al seglexv, on I'originalitat temltica no era capimperatiu categric, Corella sun autor que,com tants altres,reescriu histriesedificants,moralitzadores, ^partir d'argumentsi textos ja coneguts,de temltica mitolgica o pia. En el casde la Histria deJosep,,una de lesseues narracions ms extenses, el relat de refernciaes troba en el Gnesi,amb una ubicaci cronoldgica al voltant de 1700aC, quan Egipte est) sotael poder delshicsos.Encaraque histricamentsembla va serun heroi que visquun poc abans queJosep del rei David (1000aC), era tingut com el pare de dos tribus de la Palestina central (la d'Efraim i la de Manasss) i que va entrar aix en I'esquema geneolgicdels fills del patriarcaJacob. Altramenq la Histria de ]osE ser) un dels dos ltims textos que es publicaran de Corella; l'altre ser) el Cartoix),aa que s'editaranenrre el 1500i el 1518,i que seranels darrers indicis que tenim de la seuaobra fins al seu redescobrimenr al seglextx. La histria de Josepha estatun dels episodisbblics ms conegutsi populars desde I'Edat Mitjana fins als nostresdies, per tota una sriede connotacionsdram)tiques,meravelloses i morals molt aprofitablesdesdel punt de vista de I'ensenyament religis.De tal maneraque aquesr relat, original del Gnesi (articles37-50)i amb una versi en l'Alcor) (suraxrr), ha inspirat o servit de tem)tica en poemes, novel.les, drames;en qua'lleiden, dres dels pintors ms reconeguts(Van de Gozzoli, Andrea del Sarto, Pontormo, Guercino, Ribera,Yelzquez, Rembrand o els prerafaelistes del xrx, etc.);en mosaics, baixos relleus,figures i escultures; i en la msica,peres,pecesmusicalsi fins i tot sarsueles. En literatura, i segonsel diccionari literari Bompiani, ja apareixen uns poemesprsics titulats YusufiZaliha,dels quals no coneixem la data de creaci,per que, lgicamenr,deuen
44. Nadal, Josep M. ,/ Prats, Modest: Histria de la llengua catakna. 2. El segle xv, "Col'lecci Estudisi Documents,, 34, Edicions 62, Barcelona,1996, pig. 479.

42.Hauf. i Valls, Alben: .Tirant lo Blanc: algunesqestions que planteja la connexi corelliana,, en Actes del Nov Col'loqui Intemacional de Llengua i Lircratura Catakna (Alacant/Elx, 9-14 de setembrede 1991),pigs' 69-116. Biblioreca Abad Oliba nm. 125. Publicacionsde I'Abadia de Montserrat. 43. Encara que la narraci corellana les presenta com dues illes.

Jo

3r

procedir de la tradici alcor)nica.Al mn occidentalla primera const)nciaseI Poemade Yusuf,escrit en llenguaalgemiada xIV o xv, per un morisc aragons, i en quadernavia, als segles i l'ltima -si ens hem de referir a autors de certaconsistncia liter)ria- la del segle xx i de l'escriptor alemanyThomas Mann, que entre els anys 1933 i 1943publicari una tetralogia amb aquestatem)tica, titulada Josep und seineBruder. La creaci del relat corelli Histria de Joseptamb cal datar-laabans del 1486, perqutambfigura alJardinetd'Orats. s el ms extensq.r.,r, .r.ii.rr., i segneix leslniesnarratives marcades pel Gnesi, tot i que hi ha aportacionsoriginals,com elspoemesi elsmonlegs, amb algunsrecursos procedents de la literatura hebraicai lrab. A ms, tampoc no s'escapa ala intencionalitatmoral, a I'ensenyament religis,que planeja sobretota I'obra de Corella.No hem d'oblidar que el nostre autor era teleg i que els seussermonseren famosos. Des d'aqueixpunt de vista, la Histria deJosep tamb era molt aprofitable,ja que serl el pretext apropiatperquCorella ensparledelsvalorsde l'amor paternal, del filial, del fraternal, de I'adulteri, de I'enveja,de la crueltat, de la seducci,de la castedat, i dels designis,a vegades inescrutables, de la ProvidnciaDivina. Tanmateix, de tota la narrativa religiosacorellanala Histria deJosep suna de lespeces ms belles,gilsi arredonides.

de la qual amb la Histria deJosep, pogut fer, malauradament, completa i un tast de la vernoms donem versi actualtzada si corellana-els primers dotzecaptolsd'un total de trentavuit-, perqu la seuaextensidepassava els lmits del format habitualde la col'leccion apareixaquestllibre. Les versionscorellanes o genuines estantranscritesa pari de l'apreciablereferent tir del facsmil del cdex Maiansi)as dels textos establerts per Miquel i Planas,a6 amb els habituals i puntuaci criteris de modernitzaci de grafies,accentuaci tot i tenint presentque no volem fer una edici crtica, sin que el lector abordara de divulgaci.Tanmateix, ensagradaria aquesta en primer lloc, perqu s en ella on estl present el vertaderCorella. Pel que fa a les duesversionsactualitzades, I'una completa i I'altra parcial -que disposemtamb de sengles glossariscal dir que les hem reelaborades amb el mirament, el respecte i I'habilitat dels nostresrecursos i, alhora, amb la estilstics voluntat d'intentar resoldreles dificultats de comprensi que poguerenpresentar-se a un lector poc avesat a la prosaaritzada del seglexv, a qui va adregada, generalment,la col'lecci. Tambvolem fer constarel nostresinceragraiment aJosep Bataller,per les seues correccions,i nombrosossuggeriments, que enshan estatde gran utilitat en les versionsactualitzades.

6. LA NOSTRA VERSI Ats el pblic lector, majorit)riament escolar,a qui va adregada aquesta col'lecci,i tamb el seucarlcter divulgatiu, hem volgut oferir -en aquest5 centenaride la mort de I'autor (L497-t997)- dues mostres represenratives dels dos grans correntsen quva discrrerla prosanarrativacorellana:el profl i el religis.El primer represenrar per Leandrei Hero i el segon per Histria deJosep. D'altra banda,oferim al lector Leandre i Hero en duesversionscompletes,la corellanai I'actualitzada; cosaque no hem

45. Vegeu el facsmil del cdex de la Biblioteca Maiansianaal volum I d' Obres(dos volums) de Joan Roig de Corella, amb una presentacide mossn Josep Albiana Valls. Ed. Del Cnia al Segura,Valncia, 1984. 46. Roig de Corella: Obres,Publicades amb una introducci de R. Miquel i Planas,Barcelona, 1913.

f a

1z-

aa

))