Anda di halaman 1dari 7

L,POCA I ELS AUTORS: JOANOT MARTORELL, MART JOAN DE GALBA El segleXV sempreha estatconsideratel de maxima esplenper a la ciutat de dor

per a la Corona d'Arag, especialment El pas, desprs lletres. Valncia,i encarams per a les seues d'uns primers anys d'inestabilitat,amb I'adveniment al tron del comproms de Casp castellana a causa d'una lnia successria (1412) i amb el regnat d'Alfons el Magn)nim (1416-1458), que en una din)mica de poltica exterior agressiva, s'endinsava rei, per part de I'esmentat de N)pols culmin) amb la conquesta catacomercialsdels mercaders tot fent-seressdelsinteressos directrius,esveurien enterboliPer aquestes lansi valencians. que hagud'enfrontardesamb el regnat de Joan II (1458-1479), se a la lluita din)stica amb el seu propi fill, Carles de Viana, i amb la Guerra de remensaal principat de Catalunya.No obsproblemesno tingueren una greu repercusi tant aix, aquests a Valncia i, ben al contrari, la ciutat, es benefici) de I'aflux de capitals barceloninsque fugien de la inseguretatpolticosocial,amb la qual cosael comerg, sostingut en bona mesura una ampla volada, pels productesagrarisdel regne,aconsegu al la resta d'activitats. impulsant,de retruc, Ja regnatde Ferran verseI 1493,lacapitaldel regnede ValnciaassoII(1479-1516), Iia la xifra de 75.000habitants,quantitat que superavade bon tros la poblaci de Barcelona,la tradicional urbs de la corona aragonesa.t a pensarque, panoramapot abocar-nos Amb tot, si aquest immers en un perodeaix, s ben plausiblela,formaci d'all

I ljna visi del segleXV a la Corona d'Arag a Histria dcls PasosCata' lans, coordinada per A. Brcns (Barcelona, 1981) vol.Il pp.872-1015.

que hom ha denominat "Segled'Or,,, no hem d'oblidar que, al costat d'aquests fets, a la ciutat de Valncia,com a la resta delsnuclis urbans de la monarquia catalano-aragonesa, a pesar del luxe del Gtic, que assolia el seum)xim refinament, i a pesar de les primeres mostresdel Renaixement,hi existiaI'amenaga de la fam, amb les dificultats d'abastimentfrumentari; de la pesta,que cclicamenti imprevisiblementfetalaseua aparici, revifallant la por a la fi del mn i les creences mil.lenaristes; i, ncara, hi havia marginatsi minories oprimides -els musulmans,que en amples zonesdel pasn'eren una majoria-, i misria, i tot un seguitde problemesque, bviament,no senr,resplendents", amb prou freqnciasn menystinguts,en part tamb perqu en les manifestacions liter)ries d'aquell segle daurat no sn mai presosen consideraci i, per tant, enstrobem amb una literatura allunyada de certs aspecres de la realitat mediata. Per, en efecte,i malgrat totes les contradiccionssocialsi culturals que el segleXV, a les terres valencianes i al conjunt de la Corona d'Arag, comporta,el ben cerr sque,desde l'aparici dels primers smptomesrenaixentistes -amb les traduccions dels cllssics-, fins a la mort de Joan Ros de corella, el 7497,Ieslletres caralanes, i valncia com a cenrre d'aquestes, mai no havien tingut abans,ni tindran desprs, una producci de tanta qualitat.La poesia,amb Jordi de SantJordi, que encara segueixcorrents trobadorescos; Jaume Roig i I'escolasatrica valenciana; i el gran Ausi)s March, entre el medievalisme religis i l'an)lisi introspectivade I'home del Renaixement;o el mateix corella, imbuit d'humanisteculter); assolir)en aquesr perodeels ms alts cimals.I igualment la novel.la, que amb el curial e Gelfa i el Tirant lo Blanc areny punrs que la situen al capdavantdel que posteriorment ha estat el naixement de la novel.lamoderna, entesacom a tal. r, p... tant, en aquestaxarxascio-cultural on enscal situar Martorell i Mart de Galba, els autors Joanot del Tirant. Joan El primer d'ells pertanyia a la petita noblesavalenciana. I sortosamentconservemprou dadesde la seuavida. La seuafam-

lia havia detentatdiferentsc)rrecsa la cort reiai, a ms d'algun altre c)rrec ciutad), cosa prou freqent entre aquestsnobles a Gandia, zona on, d'altra banda,posurbans,i estavaestablerta sei'a diferentssenyorius.s ben probablequeJoanot,fill de Frana la mateixa Gandia, cesci de Damiata de Monpalau, nasqus seua )via li va fer donael 1436la i 14L4. 1413 els anys entre Ja i a partir del t+g s ci dels llocs de Benibafrim i la Murla, que comencema posseirdetailsdelsafersd'aquestcavallervalenci), mostresde la vida quotidianadelsnobles del Quatrecents: breguesd'honor, o tamb, breguesprovocadesPer interessos a diferentscorts euroPees' amb estades msmaterials,i viatges, cosa havien esdevingut Valncia, a Les lluites entre cavallers, testimoprou habitual,i de Martorell en conservemabundants nis, gr)cies a les lletresde batalla que ens han pervingut i que abracengairebtota la seuavida. Per entre baralla i baralla on coneixeriaalguns dels el trobem a Anglaterra, el 1438-39, redacci del Tirant, a Poren la desprs, faria servir, que textos tugal, probablementa principis delsanys quaranta,i probableentr) en contacteamb on segurament ment a N)pols, el1,454, de la cort d'Alfons el Magn)nim, que ja estava els intel.lectuals msde deu anys al tron napolit). El 1468moria Joanot Martorell, segonsens informa un document valenci) d'un any desmolts anys -fins el 1490- perprs,i encarahavien de passar qu la seuaobra vegsla llum a les premsesvalencianes. de Mart de Riquer, ..JoanotMartorell, que rest) En paraules il'legsolter tota la vida i del qual no es coneix descendncia tima, ens apareixcom una figura tpica de la mitjana noblesa valencianadel segleXV. Cavaller bregs,es mou amb desimpel seumestratge boltura en les ms lluides corts i s respectat en I'exercici de les armescom a combatent singular,ja que no sabem que particips en cap camPanya gverrerar,.2

2 RrquEn, M. de, Histria de la Literatura Catalana,(Barcelona,1984)vol. 3' o.320.

10

11

Pel que f.aa Marr. Joan de Galba, la intervenci del qual en la redaccifinal del Tirant s encarabastantdiscutidai no fixada, i de qui no se sap com arrib) a posseirels originals de Martorell, avui perduts, les dadesque posseimde la seuavida sn menys significatives: nicamenrsabemque era valenci), que estavacasat,i que mor el 1490,tot just uns set mesosabans que estigus enllestida la primera edici del Tirant, en la redacci del qual seli suposauna inrervenci progressivamenr major conforme la novel.lava aproximant-se a la fi.,

TIRANT LO BLANC, UNIVERS COMPLEX El mn que reflecteix Martorell -i sota aquestcognom caldr) entendrealhoralesaportacions de Galba- al Tirant inclou, ben certament,la major part de la vida, usos i cosrumsde la noblesavalenciana del segleXV o, si ms no, els seuscomportamentsideals,utpics.Lluny delsanomenats tradicionalment llibres de cavallerles, dels quals en la nostra llengua eI Blandn de Cornualla s un exemple,oTirant, aix com tamb Curial e Ge\fu, ensofereix un cert realismeque ha permsRiquer diferenciar aquest grup de textos, les noztelles caaalleresques, dels esmentats llibresde caaallerles.t Qu diferencia,a ms d'aquest acusatrealisme,els uns dels altres? Els llibres de caztalleries, provinents de l')mbit ddt roman francs, sovint espresentenescritsen vers, situatscronolgicament i geogr)ficament en rempsi paisosllunyans o inexistents i, majorit)riament, estroben farcitsde personatges de I'anomenada matria de Bretanya, s a dir, els cavallersdel rei Arts

3 La biografia dels autors, ben completa la de Martorell, podeu trobar-la a l'esmentadaobra de RrquEn,pp. 306-320,i 380 (pel que respecraa Galba) del vol. 3. a Podeu trobar la versi prosificadad'aquesttext en aquesta mateixa col.lecci (nm. 5), a cura de Jordi Tiena. s op. cit. pp. 249-253.

i la Taula Redona. Aquests llibres, que desdel XIII al XIV gaudiren de gran xit arreu d'Europa, i que, pel mateix temPs que fruits tan el nostre Tirant, donaven,a AnglaterraPer exemPle, voluminosos com La mort d'Arts, de Thomas Malory, foren aquellscontra els quals atempt) Cervantesen escriureel Quique inform en eI Tirant, com xot. Per contra, les caracterstiques foren el que li feren salvar-lodel foc, en a novella cavalleresca, el fams episodi de I'exporgaci de la biblioteca quixotiana. que esconcretenen una construccims Unes caracterstiques temporalsi geogr)ficsms prvavada,la localitzacid'espais xims a l'escriptor i en paisosreals,veracitat que' en ocasions, histricsfamoamb l'aparici de personatges esveu augmentada sosi contemporanisde I'autor i del seupblic, cosaque confereix a l'argument una major credibilitat. Tirant, m)xim exponent d'aquestgrup de textos esdev, la seuacomplexitat,un cosmosque mostra els sufiencara,per com per a haver estat anomenadaper Vargas cients aspectes cavallerescos, totalr, on s'hi conjuguenelements Llosa ,.novel.la que ja fan i retrics histrics realistes, psicolgics,ertics, de Du, suplantadors incloure Martorell entre els escriptors (que una reali' novel'les intenten crear en les seves omniscents, Tot un seguit d'elementsde la vida quotidiana tat global,,.6 que, en ser incorporats aIa narraci,fan, iustament del Tirant una novella modernA,en expresside Dmaso Alonso.' que s'inicia a Anglaterra, amb Aix, la novel'la,vastlssima, -tericajove i inexpert que rep lligons de cavalleria un Tirant primeres proesesd'armes d'un vell comte-ermit) i fa les seues a Constantinodavant el rei d'Anglaterra Ia seuacort, acaba ble, amb la mort de I'heroi. Per, Tirant no mor ja com un de I'Imperi Grec, un pasque simple cavaller,sin com a csar ha recuperatper a la Cristiandat,arrabassantell, en duesfases,
6 Les interessants reflexions d'aquest autor foren publicades a Lletra de baulla per a oTirant lo Blancb, (Barcelona, 1969). 7 Cfr. AI-oNsoD. .Tirant lo Blanch, novela modernar,,Reaista Valenciana ,le Filologa,I (Valncia, 1951),pp. 201-253.

12

13

lo de mans delsturcs, i on s'ha casaramb la filla de I'Emperador, tot esdevenint, Ilavors,hereu de la dignitat imperial. Per I'univers del Tirant no s'acaba ac. El cavallerTirant lo Blanc, en els seusviatgesper les riberesde la Mediterrlnia, ha aconseguit casar amb la infanta de Siclia el seu primer company d'aventures-amoroses-, Felip, el fill del rei de Franga, QU esdevindr) rei de I'illa; ha rescatatRodes del poder del Gran Turc i del Sol d'Egipte; ha visitat la Terra Santai Alexandria, d'on allibera un fum de captius i, al nord d'Africa -or, d'altra banda,havia arribat en un naufragi,restantdesemparat de tot b o ajut- conquista diferents, regnes i principats, integrant-los,a ms, al mn cristi), amb la creaci/conversi de diferents casals reials. Aquest periple vital de Tirant, tan increblementcontplessiao, en tant que ho abragatot, inclou, alhora, la guerra i I'amor, la risa de la situaci cmica i la tensi del moment anterior a la batalla,Ia trici, la maldat i la fidelitat cavalleresca, bellamentexaltada, elsrituals religiosos a l's i els detalls ms quotidiansdel vestir o del menjar. r, ,"rs. dubte, aquest univers que s'articula al voltant d'un cavaller,I'heroi Tirant lo Blanc, all que fa d'aquestanovel.laun rext monumental que, tot i la gran quantitar d'episodis i situacionsdiferents, no perd la seuacoherncia. Una coherncia que, d'altra banda, no fa ms que mostrar f ideal de la cavalleriaentre els cercles de la noblesa valenciana del XV, assentats sobreelspilars d'una tardor dels vells valors medievalsllegatsper la tradici, per abocant-se als nous criteris del Renaixement.Si, com hem dit ja, la novel.las'inicia amb els adoctrinamenrs al novell cavaller -copiant manuals anglesosi el Llibre de I'orde de cavalleria, del nostre Llull-, no s menys cert que s'endinsaen tor un seguit de detalls i assumptes, en molts casosben ldics, que fan pensar ms en la joia del viure -all que propugnen els literatsque intenten el renaixementdel mn clssic-, ms que no en l'ascesii el misticisme del rnilescristi) delsprimers segles medievals

Amb tot, i seguintAlbert Hauf, eI Tirant, com a novel.la, encarapermet una lectura desdel punt de vista de rnanual per als jovescavallers: s'hi inclou I'art de les armesi lesvirtuts dels cavallers i, encara,amb exemples, les pautesde comportament ms refinadesi modernes per al cavallercortes) i I'enamorat.' Molt adient, el conjunt, amb la cavalleriaurbana de qui, a la fi, srepresentant Martorell. Certament,un mn ben complex.

TIRANT I ELS ALTRES PERSONATGESDE LA NOVEL.LA Si, com b diu l'encapgalament de la dedicatriaamb qu s'iniciaI'obra de Martorell, el llibre suapellatTirant lo Blanc", vist ara des de l'ptica d'un lector modern, el ttol no pot ser msjust amb el que s'hi cont: la novella s plena del cavaller Tirant, i tot gira al seuvoltant. Per, comensapareixcaracteritzat Tirant, al text?Ja hem esmentatcom una de les caracterstiquesde la novel.la cavalleresca s la versemblanga dels seus personatges. E,naquesta lnia, per tant, Tirant sun personatge real: Son pare fou el senyor de la marca de Tir)nia i sa mare, la filla del duc de Bretanya, i per tant el nostre heroi s nt d'aquestnoble bistricament real, i amb aix, si b la marca de Tir)nia no s un pas existent,la refernciaala Bretanyafrancesa,aix com l'emplagamentgeogr)fic que Martorell li dna (diu que confronta per mar amb Anglaterra) el fan esdevenir perfectamentcreible per al pblic lector. Per, a ms, en Ia caracteritzaci de Tirant, I'autor ha tingut bona cura d'aplegar trets de personatges reals,histrics,per tothom coneguts:una de les figuresverdiquessobre les quals s'ha modelat Tirant s Roger de Flor, capit) dels almog)vers

8 Trobareu unes suggerents ideessobre aquesraspecre, a I'article d'Albert G. H,r.ur,"El parany historiogr)fic. Notes al prleg del Tirant", Sa (Valncia, febrer, 1989) pp. 19-23.

14

15

que, com el mateix heroi de Martorell, arrib) a csarde I'Imperi Grec, com ens relata tan b Ramon Muntaner a la seua Crdnica.Un altre personatge contemporani de Martorell que preun paral.lelisme senta cert amb Tirant s Joan Hunyadi, anomenat per sobrenom lo cornteBlanc en el text tamb valenci) delDieari del Capelk d'Alfons el Magnnim, el qual venc-com batallesque eren coneel mateix Tirant- els turcs en sonades gudesarreu d'Europa.' Tirant, a ms d'aquests aspectes que el fan assemblar-se a famosos cavallers,ens apareix amb tan gran personalitat que esdev un ssercompletament definit, model de virtuts cavaper, alhora, amb defectes i limitacions. D'aquesta lleresques manera,Tirant demostrael seu bon quefer com a guerrer solidel llibre- i, igualment,esrevelaun capit) tari -a la part anglesa que comandaenormesexrcitsamb destresa, astciai pragmavides delsseuscompanys, tisme, sempreintentant d'estalviar-se vanagloriant-se de coneixements d'estratgia militar, per a portar endavantla qual no dubta arriscarla seuavida. Amb tot, si b Tirant surt sempre vencedor, a la fi, i acabaeixint-se'n amb la seua,no s menys cert que tamb ha de sofrir alguns no sun guerrer dotat de poderssobrehumans ni, daltabaixos: menys encara,m)gics i, aix, resultaferit en ms d'una ocasi, pot caure d'un cavall i trencar-se la cama i, fins i tot, cosapoc freqent en el mn de la cavallerialiter)ria, mor. I no en una gloriosa batalla o en acte heric, sin d'un constipat. I aix, Tirant, com sser hum) que s,presenta un seguitd'actuacions definitries al llarg de la novel.laque ens I'acostenal mn de relacionsamb les dones,s ataIa realitat: stmid en les seues cat per la gelosiao I'odi; potser, fins i tot, s capagd'intrigar per aconseguir les seues finalitats,etc. I, all que s ms important i posseeix un valor ben destacat Tirant s'enaala novel.la: mora. I ho sapexpressar d'una maneraben simple i definitiva. En adonar-se del seu propi estat,desprs d'haver vist per pri-

e Rrquen,M. de, op. cit. pp. 371-373.

mera vegadaCarmesrna, r en ser lnterrogat sobre el tema pel de contestarque est) enamoseucosDiafebus,nomsscapag rat i posar-se a plorar. Un tret ben hum), Que,d'altra banda, escenes abocael personatge a interessants de caire ertic i sensual, algunesd'elles,de les ms reeixidesdel text. Aquest cavallerTirant, que lluita i estima,es mou al camp de batalla i a la cort, s, amb aix, omnipresent a la novella. Encara,quan la narraci semblaallunyar-se-li, ell hi s com a oient, o b, com a punt de refernciacontinuadaper aI'acci6 que s'hi relata.r p.. ag que diem que el llibre havia estat realmentben titulat. Pel que fa alsaltrespersonatges, un lloc especialment important mereix Carmesina,la Infanta-Princesa de I'Imperi Grec, la bellesa de la qual respon als c)nons establerts per la societat gtica -pell blanca,cabellsdaurats,timidesa...-, per que en ocasionsno deixa d'enfrontar-sea trets ms reals,com ara el bon apetit que gaudia,la coqueteriade qu fa gala,amb els seus pocs catorzeo quinzeanys,o la insolnciai la pedanteriaamb i textosbblics.Per,en conjunt, aquestes qu cita cl)ssics c^r^cterstiques responen,sensdubte, a un model ben idealde dama d'alta alcrnia, educadai culta, refinada i experta en els jocs i embolicsde la cort. -i sobrecadascuna Les altresdonesque hi apareixen de les ens quals no podem detenir ac- presentenaquestes mateixes virtuts o defectes, si es tractade donzellesjoves,o, amb mostra de ms astciai maldat, a mesuraque s'aproximen a la madu-capag de resa o a la vellesa:s el cas de la Viuda Reposada causar la desventura de tothom, per tal d'eixir-se'namb la seua-, que estranyamentacabasuicidant-se, o de i'Emperadriu, que enganyael seu espsamb el jove Hiplit, parent de Tirant. que sn de la companyiade Tirant, Quant als altrescavallers tots repeteixenles excel.lncies del seu cap, per sense igualarlo ni, encaramenys, ultrapassar-lo. Un altre tant podrem dir, grosso modo,delsenemicsde Tirant, elsquals,malgratser aix, enemics, sempresn d'all msnoblesi valerosos: per a I'heroi

16

17

medieval,per al cavallerque s'acosta al Renaixementi li preocupa el conceptedefama, com ms valent i virtus sigael contrincant vengut, ms gran ser) I'honor que en rebr). una menci6 apart ens sembla que cal fer a l'Emperador, i el hieratisme el qual, lluny de la rigidesa que s'escau a tal c)rrec -i que encarali seria atribuible, si jutgem per les pintures i mosaics bizantins-, se'nsdestaca com un home jovial, burleta i amant delsplaersque, amb tota la seuadignitat, no s'est)d'anar a mirar pel forat del pany la nit de noces d'uns nou casats. Tots aquests tipus humans-i consteque cadascun delspersonatges podria serf)cilment individualitzable- conformen un atractiu mn on s'entremesclen desdels criats als emperadors, la vivesadel mn que coneixia Martorell, tot transmetent-nos s a dir, la Valnciadel XV. I tot aqueixpanoramas'articula i es conforma al voltant d'un sol personatge que n's centrei lo fonament: Tirant Blanc.

ENTRE LA VALENCIANA PROSA I L'EXPRESSI COL.LOQUIAL: LLENGUA I ESTIL La llengua del Tirant lo Blancrespon,a granstrets, al registre del catal) culte que s'haviageneralitzatentre els escriptors provinent de la forta funci cohed'arreude l')mbit lingstic, i centralitzadora sionadora que haviaexercitla Cancelleria Reial desdel segleXIV. No obstant aix, la llengua utlltzadaperJoanot Martorell esfa ressde la modalitatlingstica que a I'autor li era ms familiar, el ,alenci). Aix, el text es troba plagat de (com ara la desinncia valencianismes en -e de la primera persona del present d'indicatiu o els sufixos en -eadels substan(molts d'ells,naturalment,s'incortius) i incorpora arabismes poraren al registre general catal) a travs del valenci)) i castellanis mes/aragonesismes que devien ser freqentsa la parla de la ciutat de Valncia.Aix mateix, encara,apareixenitalianismesi gal.licismes, aquests darrersen relaci amb el lxic cava-

lleresc i armamentstic. La llengua del Tirant, en fi, tractad'evitar elsarcaismes, eliminant-los i oferint neologismes, molts d'ells derivatsdel llat, amb la qual cosael text es troba ple de llatinismes, generalment cultismesmolt en acord amb un delsestils prosa)que, com comentarem tot usat al llibre, la valenciana seguit,intenta reproduir en all possibleels usos de la prosa llatina. Al Tirant lo Blanc,per tant, es conjuguendos nivells estilstics,un de ms culte, ms afectati recaragolat, I'esmentada prosa,i un segonmolt msplaner, msviu i acostat valenciana ala parlapopular, el col.loquial. Per vegemaquests punts ms detingudament: En primer lloc, I'estil anomenatztalenciana prosa,labellesa -i del qual a pesardelsdetractors- sindiscutible,ensapareix conreatper Martorell -i en major mesura,diuen, per Gaibaals sovintejatsparlaments,conhorts i lamentacionsque fan a tot arreu els personatges, fent demostracide la seuaerudici, amb citesdelscl)ssics ben freqentment,per tamb amb I'evident esforgque elssuposaadaptar elsseusdiscursos a una morfologia i una sintaxi que s'acoste en all possiblea la llatina. Aquestspar)grafs,en algunscasos ben farragosos i de comprensi no massa clara,tenen,amb tot, una bellaretricaefectista, i barrocaque semblarespondre grandiloqent a usosquotidians de la noblesavalenciana, possiblement parlavad'aquesta eu forma artificiosa, en un intent d'acostar-se al classicisme, llavors de moda.to A ms delsja citatsllatinismes,ben freqents,altresc^r^cterstiquesde la valenciana prosa sn la col.locaci del verb a la fi de la frase,amb el trencamentd'estructures i I'aparici d'hiprbatons forgats;l'anteposici de I'adjectiual nom o les perfrasisverbais artificioses.

ro Rtqurn, M. de, op. cit., p. 390. r b..r probable que aix fra, perqu recialles d'aquestafiligranatestil estroben, fins i tot, en documentacide car)cter oficial i administratiu.

18

19

El segonnivell estilstic,aquell que hem denominat nivell col.loquial,apareix a la novel'laamb menor freqncia,per, girs i locuen presentar-nos aix no obstant,s ben suggerent, cions de la parla local i popular de l'poca de Martorell. Aquests de tard en tard, es concreten en trets, que solen presentar-se i interjeccionsque l's de refranys, frasesfetes,exclamacions passatges el valor de docuo a determinats confereixenalsdilegs viva que va tragant,ben ment humorstic o ingenu, I'expressi ms diferenciadors dels diversospersonatsovint, els caracters ges,tot donant-los atractiu. d'aquests dos nivells d'estil al Tirant A la fi, la coexistncia l o B lanc , m os t r a l a c o m p l e x a p re te n s i l i ter)ri a de l'autor/autors, en usar registres cultes i la prosa aalencianai, al mateix temps, traeix el seu contacte amb la realitat quotii inconavantatges dianai viva de la parla del carrer,amb els seus venients. Vicent ]osePEscart

BIBLIOGRAFIA AroNso, Dmaso, oTirant lo Blanch, novela moderna", Reaista Valencianade Filologa,I, I95',. BrrrnN Lr-nvoon, Rafael, Tirant Io Blanc: Evoluci i revolta en la novel.lade car.talleries, Yalncia, Instituci Alfons el Magn)nim, 1983. DunN, Armando, Estructura y tcnicas de la novela sentirnental y caballeresca, Madrid, Gredos, t973. Rrqurn, Mart de, Histria de la Literatura Catalana, vols. I i II, Barcelona, Ariel, 1983. Vncs Lrosn, Mario, Lletra de batalla per a Tirant lo Blanc, Barcelona, Edicions62, 1969. Ynres, Alan, "Tirant lo Blanc, I'heroi ambigu", L'Espill, 6/7, 1980.

20

21