Anda di halaman 1dari 10

INTRODUCCI

,\ linalsdel segle xrv elciutadi barcelon Ramon Savall va L()lllpr?run manuscrit d'una obra que acabava de ser icada:el Tergdel Cresti,dcl frare franciscaIrrancesc l,trbf Lixin-rcnis. Perquen queds constinciaSavall va manar (lLrc, en el primcr foli del manuscrit, s'hi pintessin uncs I'cllesminiatures: quatrereproduccions de I'escutfamiliar; rrrra caplletra en qu apareixen Ramon Savall i Agnds,la scva ..ltrna, resant;una miniatura que representa I'cstigmatitzaci ,lc santFrancesc d'Asss, fundadorde I'orde francisc)i, ()cupant tota la capqalera de la plana,una gran rniniatura .rl'legrica en la qual hi ha diversds personarges: Ramon S;rvall, assegut en una gran cadira;a la sevaesquerra, sis e regidorsde la ciutat de Barcclono; a la scva "conscllcrs ..lreta, sis "ciutadans e popularsde la ciutatr; a I'anglc superiordret, s'hi veuenun )ngcl i un llibre.Els personatgcs dc l'esquerra sostenen unescinteson es pot llegir:"Mals cclesiistics iprnceps;Mals consellers i oficials; Mals cavallers i ciutadans...". Els de la dretacn sosrenen unes .rltrcs que diuen:"Malcogitar; Mal obrar;Mal parlar;Mal perseverar...". Savall, intcntantbuscaruna solucicontracls .liversos malsque I'envolten, sostuna cinta,que va adreEada a l'ingel, on es llegeix: vulles-me "Mossnycr, informar com por a tantsmalscontrastarr. La resposta de I'angelest) escrita en una cintaque aguanta amb la m) dreta .En aquest i on hi ha la inscripcisegiient: llibre estudiar)s diligentment e aqu veuris com pots als presentsmals scapar prestament". L'ingel assenyala amb la m esquerra un llibre on hi ha escrites les primeresfrasesdel Terg. Aquestabellaminiaturaensrepresenta pl)sticament alguns delselements essencials de la literatura religiosa d'Eiximenis: una literatura escrita en un marcurbi per un membrcd'un delsordesreligiosos msarrelats en lesciutats, que divulga <<per manera simplee grossera> elsprincipisfonamentals de la religi i de la filosofia cristianes i que sllegidaamb avidesa pelsmembres de lesclasses burgeses benestants.

h..,t.,

,"'o$'

t;
4,.
'4l

j',,\

: a

:!

,"{p, Fdfo r -. prrmer det estn de c Erxrmenis llara )a Nacrona de Aquesf rl va x a Ramon VA UE SCf vegades r I conscilcr le lenl de la

1' ^-j" '

rdh' K
,li

.V

"$)

'li'' fl

*.

PR()S^ 3

| . r t i r f. r l

\ l ' . , 'r r r , 1 , ' 'lt . g l c\ t c s p r o d u e i x a l ' E u r o p ao c c i d e n t au ln , , , 1 ' ,l,. t (u l . l rl ' c n i t i x c t n c u nr t b ) . L e sc i u t a t s experimenten | | r'r.||t ( l (.r\cntcnt dcmogrfici un notableaugmentde l .rrtrr t,rlcconirnrica, comerciali fins i tot intelllectual. l't'lst.trrcrscadacop mspoblatsde ciutatscom Barcelona, \'.rli'nci.r o Pcrpinytransitaven mercaders, cstudiants, .r.lv oc.lts,mcnestrals, eclesistics, botiguers,mesrres. ..'te l.rus... A lesciutats, convertider [."n, centres de "n c()nsum i de produccide bnsi d'idees, la vida i la moral crcn tambmolt mscomplexes que no pasa lescomunitats rurls,amb. menysactivitatecondmica i, pcr descomptat, intcl.lectual, i menysdiversitat d'oficisi d'activitats.' D'una banda, cl nivell de coneixements i de cultura nccessari-s pcr moure'samb desimboltura cn una ciutat era, com sobvi, molt msalt quc cl que esnccessirava pcr viure cn el camp;per aix el mateixEixlmenis,".orn".,, ^1, pagesos que cnviln elsseusfills a estudiar a lcsciurars. D'altra band;r, la vida urbanaplantejava rot un seguitde problemcsmoralsnous o plantejats d'una rnanera complc-tament -per exernple, nova:problemes econmics quin erael slari quc h:rvicn de guanyarelsqui "*".ci"., juocats, profcssions liberals com-ara cls jutges., o, per posarun altreexcmple, fins a quin punt "1, era il.lcit.obra. un prstcc amb intcressos-;problcmesrelacionats amb cls costumsdc lesclasses -com arael luxe urbancsbenestants cn elsvestirs, l's de perfumso elsrefinamenrs gasrronmics, fenmens tots plegats cstrc.ramenr lligatsa l,"ct'i.ritat c.onrerc.ial-; problcmespoltics -pe; exemple,com s'han d'cscollirelscirrecspblicso quinesrelacions haviende mantenirelsgovernsmunicipals amb la monarquia-; -de quina manerahauiae tractar problcmesdomstics el scnyor de la crsa elsscuscriatso elsseusesclaus-...Els elsadvocats, elsbanquers, tutges, elssastres, elsmercaders, elsregidors delsajuntaments i lesseves mullers,tors els membres dc lesclasses burgeses benestants necessitaven uns coneixements i uns nous codisde conductaper poder_se adaptarsense problemes als nous modelsdc uida urbana.

l!r slh.ler ljelal d un,,l td! a (le EenavarfEi sabJler afara Irrera del laue Un mossc, a!flde l! eii Iacompaya CS ! tlne !r.nen Unatrtefll rrI er1:,1es de ralea C0nr . l, c a s c lu o v e r bm e d r e v a flb ;0r fle!

ea p | s l e f r VrstadelaciulaldeFloren ch r ap o d e n r e c o n e x e rB S e Palaude a S e n y o r LD ae l a l l d u f r e s c a n o n m ( F l o r e n c r a t \ , l u s e u d e B go a) P e r E r x r m e n la rs vdaalescrulalseslamxrmaexpressrdelavrd l - q u re s c o n g r e g c r o d e pa 0c i lv cra oenlssolsuna ere unesmatexescostumes"

P R ( ) s A5

I lr lr.rr.'r I I , , ' , 1 ,, r r r r . n t l i r . r r(rfrrs anciscans d ,o m i n i c s ,a g u s t i n s , r r r r r rl t l c r ) 1 . ,\ ' , u )c c l r r e g a r , a m b u n a e f i c ) c i a a d m i r a b l e . , l , l , r r \ r I r ( ( i ( ; r c l i g i o s ai c i v i l d e l s l a i c s ,d e l a d i v u l g a c i de i , , r l r , r .i , l t ' l , r c r c a c i d ' a q u e s t sn o u s c o d i s d e c o . r u c t a .

I s tractd'ordesque instal.len els seusmonestirs en el bell de lesciutats, que estan di)riamenten contacte amb els "ris ,, rshabitants ique, per tant,en coneixen elsproblemes, les rrrtuictuds iles necessitats. A ms,la majoriadelsfrares . i'.rcluests ordeshaviarebut una formaci intel.lectual molt ( ()rrlpleta en lesescoles mendicants i molts d'ells havien ,rr ribat a estudiar en la universitat. Lls ordes mendicantsvan decidir de concentrarla seva ,rrtivitat en lesciutatsper diverses raons.D'una bandaes -sant '.ur adonarde la sevaimportincia econmica llonaventura, un delsprincipals intcl.lectuals franciscans, ,lciaque a lesciutatsla gentdonavamsalmoincsi quc, per t.rnt,cls frareshihavien de treballarmsque no pasal I ilmp-. Tamb erenconscients de la importincia cultural .lc lcsciutatsi de la influncia que exercien sobreleszones rurals.D'altra banda,la sevafeinaen lesciutarsera quantitativament i qualitativament msnecess)ria. ()uantitativamcnt pcrquen lesgranscapitals hi vivia ms gcnt i cra msf)cil de rcunir; i, com dciasantBonavenrura, eom ms pblic,millors resultats. perqu, Qualitativament cn havcr-himsgcnt i msactivitats, hi haviatambms pccats. Pcr totesaquestcs raonsels ordesmendicants no van i n s t a l ' l a r - se en l a s o l i t u dd e l c a m p ,s i n q u e v a n e r i g i rl e s scves seusi lessevcs esglsies en el cor de lesciutats. Irls frarcsmendicants esvan preparara conscincia per dirigir l'educaci religiosa i civil delslaics. Van estudiar tcologia, filosofia, dret, lgica, cincies... cn lesescolcs dcls scusordesi tamben lesuniversitats. Van rebreuna formaci especfica amb vista a la predicacii van havcr -6 5'sn5snyava de llegir artsde predicaci com s'ha d'cstructurar un scrm-. rccullsd'cxcmolcs orclcnats tcmiticamcnt- col.leccions de contesamb un ions did.rctic i moralitzantja preparats per serdesplegats cn un scrm-, recullsde similituds-on rrobavenun ampli catilcg dc comparacions ordenades per temes-, extcnscs antologies de citcstarnbordenades temiticament, concordanccs bbliques, taules sinptiques dc determinadcs obrcs,grans sntesis on esdivulgaven elsprincipisfonamentals de la filosofia,la moral i la rcligi cristianes...

Eniaprimera mlnralura espoden veure monlos dos crstercencs lent fetnes agricoles. Enlasegona tres monlos del orde desant Bernat llegerxen I les comenten Sagrades Escnptures ilarClSCa EnldOaIera mrntlJr ur frre genls dna almorna Ind a uns

c scafs prcqanlDela I de SnfaC/r de Llurs V. [4useu Eprscopal) 8eg/ no bul/idJsanl , s lp u a v a q u e l o l s e s r l e a s l a c t l o l c t d v JUes tal coordeuenler. Jafres que la a s lrdres ordenava n lenrr l a n s o l se l s l l b r e s p e r r e c r i airu r o f l c r "

\(:t \(

| I\tNI

Nt\

lraresmendrcanlsDelallde z SantaClarat SantaCatenna Garcrade Eenavarn de Barceiona)Segons , els ordes reltgtosos fan. a socielal, e rnatetx paper .partsgenerattves" dtns del rl Sentrl que sn els qul a Socelalamb les Seves els seus sermons

f)brcs instrumentals que servienperquel frareaprcngus a ordenari a omplir el contingutdel discurs, a enlbellir-io liter)riamenti, alhora,a potenciar-lo pedaggicament amb cxemples, similitudsi citacions. Els ordes nendicants eren conscients dc la gran barrcra c.ulturalque els separava del seu pblic. Duiant bona part de I'edatrnitjanagaireb nomsclsfrares, gricies al concixemenr del llat i alsestudis cn lescicolesdelsscus ordesi en lesuniversirats, tcnienaccs a all que podrem anomenar I'altacultura,que en bona mesuraerauna creaci scva.Els frarcssn, doncs,els savis,capaEos de poder llegir o escriure llibressobremari:ries subtils.Els laics-les <prsones simplese llegues, e sensgranslletrcs, cn paraules d'Eiximenis-, en desconixer el llat i estaral -arge d" I'ensenyament universitari, nomspodien accedir J mn de la culturaa travs de lestraduccions, resurns i compendis escrits-o.predicats pelsfraresmendicants. Els laicsi..n, p.. tant, els ignorantso, utilitzant un terme de l'poca,els grossers.La distinci enrresavi o subtil i laic o grosser s essencial per enrendreels diversosnivellsde difusi de la cultura en l'edatmitjana.SantVicent Ferrer teniamolt

distinci q u a n r c c o m a n a va al sp a r e s quc, i ) r c s e na t qucsta ' i c l s c u f i l l c r a g r o s s e r , l i b u s q u c s su in n l l o cd c t r c b a l l S . i, r.'r.r carvi, cl fill cra subtil, elsparcsI'havicnde fcr cstudiar: . s i sg r o s s c r , l o f i l l v a j a a o f i c i ;s i s o b t i l ,a c i n c i a " . trlsllibrcsdcstinats molt ,rlslaicshavicnde serforgosamcnt ..lifercnts llibres inte l'lectuals, dcls als difcrcntstant clestinats cn el contingutcom en I'cstil.Pcl quc fa al contingut, .rquests llibrcshaviende c'leixar dc bandarnoltc-s matcrics -considcr,rdcsmassa tcoldgiques i filosfiques subtilspcr scr entescs per un pblic amb una formacino gairc st)lida- i haviende concentrar-sc mc>rals cn les matbrics relacionades i cn les matries amb la fc, que crcn lcs rns ticilment assimilables pcl pblic laic,ja quc afcctavcn ..lirectament la sevaconductadi)ria (moral)i lesseves (fc).D'altrir bandamoltesd'aqucstcs crccnces obrcscs prcsentcn sotaforrnr de compendi,de sntesi dc lcs idccs fonamentals quc haviaproduit ia culturacristiana en un.l brancaconcreta del sabero dc la moral. Els laicsno volien ni ideeso puntsde vistanous,ni llibrcsllargsi complexos. El compendi-l'obra dc sntesi on espresentessin una sried'ideesseleccionadesera el llibrc idcal.

A esqrerra un meslr"airr,l;ia I r,rra !, ltriltlje :9U5 alUrileS Grardl 1,(rlrte l t 4 p , . , e 9 e , , ( L o f d r c : rE f l s l r L i,r;r/i Seqofs F / mcr 5 r, fri !lf( rlrl r' . r "l . . n l . r f " , ti...(-a( q.lena lrr q!e ersefya c rl r iro:,rfl,i oedr e(lLralet i)Qlt)a n(:.)r(: t. -...t,1.l{ a t. )-, 1.. i's r'tlre tus marlllill:j. A a l1[]l I' n r f - : s l r fe 5 e ! ( l e r e n e e b i l l u ! l !,r! Lrscrplil Gtaral d I a e(1r t, tir' at\i 1t.tA de Dla)q dC ltrDt:tt) t:l P r , r r l | , ( ,p a f a S / l e d t l t i t t , t t 3 t ( . ' , ' : 1 tr ) Vi..) 4.lftal

PR()5A 9

rTFcrrcr predclrl Dela de (ValefcraNuseu ) ll lrl Y/aerl Arls d e s a r lC a r l e s D ) r quee preoca00res a )ersona t qu cievem cscolar rnrssalqer dc Deue es ros per rlornrar fos ef a v

r , l , i , 1 ,. , , 1 , , t . l, c . 'stin:rdcsalslaicshaviadetenirmolten ,,,,,1'r , ,1 ,,,, , n ti \ ( ' r ) l c n tcsu l t u r a l d s c l ss e u s hipottics , r ,' r I l . r rr . r. . l t ' s c r c,n c o n s e q n c ig ar, o s s e r E . l dominic | | , r r l ' , rr t l ts l { o n l ; r i n h s o h a v i ad i t c l a r a m e n t : " S ' h ad e m b c l s l a i c s i s u b t i l m e n t ambcls ' , r l , r r r ' o s s c r a r n ea nt , . r \r \ . l . i x i n l c n i s hr' v a t c n i rb c np r c s e nq t u a n ,e n e l p r l c g -la seva r.rltfc tots cls llibrcs del Cresti r', n,. obra ms .urrlrit'iosrrva afirmarque volia escriurc<permancra sirrrrle c grossera>. Aix volia dir utilitzar un llenguatgc rl dcl carrer, ric en refranys, en frascs fetcsien [)r'()pcr tcrnrcs col.loquials, acostat, per tant,al llenguatge dc cada cliadclsscuslccrors. L'autor haviad'intentardc seram i dc farcir cls scusescrirs d'cxemples, narracions didictiquesque d'una bandaentrcrenicn ja que,de fei, i dc I'altrainstrulen, cl quc fa un cxemples posarsotaforma narrariva lesidccs que s'hanprcsentat. L'exernple, doncs,reforEa litcr)riament cl quc s'hacstatdient i fa que sigui msf)cilment cornprcnsiblc sotaI'cmbolcallscducror dc la histria. Corn dcia sanrViccnr llcrrer, lcscoscs subtils-s a dir, cornplcxcs- s'enrcnen millor amb un excmplc. Una funci scmblanttenicnlcs nombroscs obscrvacions sobredetalls c()ncrcts de la vida quotidiana, petitcsescenes d'una cxtraordiniriavitalitar. En la baixacdat mitjana,cn el momcnt cn qub aparcixuna culturaurbanaextraordinariament rica,els membres de les -quc dirigien la vida poltica clrsscs ciutadancs benesranrs i cconmica de lcs ciutats- tenicnla necessitat d'una forrnacireligiosa i culturalque elspermers de rcsoldrcels nous problcmes plantejars pcr la vida urbana.Els frarcsdels ordesrnendicants eren-intel.lectualment,humanamcnt i.pedagdgicamenrelsmsben preparats per encarregar-se dc I'educacici rcligiosa i civil delslaiis. Pcr ," "qr.rt" Ramon Savall, conseller dc I'Ajuntamentdc barcelona,,ua comprar,dc seguida que va scr publicat , el Tergde Francesc Eiximenis-un llibre sobreel mal i elspecars-. La bclla miniaturaque Savall va fer pintar en la primeraplanan's una magnfica expressi pl)stica.

il*'';

;i l;

h4rA r{ t*fi,

,i"a&o dfrw{

' 1 . , , l i ' , ! r ; y " \ t r i l t : - , . !.,a f . E l f r

\n' t:'i0*fr,rJ$q'p<t'*ry ft"ror


' fttrrt+fft'flivr hfinrnrtt t't rr.i t 'rctlftt* oturrr rrtrFn ,,,r'rtc[.lt$J Ctlttt8 t* ftTc

tr *{ w{ c{ p 4*tF

r 7*

Reclode la pmerap anad un manuscr I dei Lltbre delsangels (Barcelona d F x menis c o p r ae l 1418 B b|otecadelsemrrardrocesa) Enla mrn alura a marede DeuI el nenJesus envollals d anges. un frarefrancrsca lal al seudavanl E3possrb ageno e que lrarerepresen| aulordel ll bre aquest

Vida i obra de FrancescEiximenis lrl poetaangls V.H. Auden va escriure que els interessos de l'e.scriptor i elsdelsseuslecrorsgaireb no coincideixen rnal,l que, quan aquesta coincidncia esprodueix,estracta d'un afortunataccident. La perfecta sintoniad'Eiximenis irmbel seupblic sun d'aquests afortunats accidents. Pocs autorscatalans medievals van sertan llegitscom ell i llegits dc la maneracom el seuautor preveiai volia.Pocsautors catalans medievals van tenir tants de lectors.Les seves obres

|*f^\9

t , R) (\ A I I

r!-.

lesfrontcresde la coronad'Arag i van scr ,,,:-T,i, \.lr) tr.lsprlssar


l.i("11

t r,rtlulclcs divcrsesvegades al castell),al francs,al llat i ,rtlhuc fins i tot rrI'aragons o al flamenc. El seuxit supera -traducci catalana t'l r:rs dcl temps.El Psaltiri deaotssim tcta per Guillcm Fontanad'una obra d'Eiximenisescrita \ directament en llat- sel llibre catali arnbtiradamsalta desde la introduccide la impremtafins al 1553: dos mil cxernplars, gaireb eldoble que lesduescdicionsincunables del Tirant lo Blanc juntes.El primcr llibre imprs a Gincbra francesadel Llibre delsngels(1478),i el suna traduccicl a Granadasuna traduccicastcllana primer llibre imprs jl (,1j( o esllmpadaaGrona j( r I li,Jlrrdevll/Ss/m tots dos d'Eiximenis. delaVita Christi (1496).
irnalIt {r.h'.lr( r1.{ rr rrrlrll! fr | rrlr)tl,JrUrl n r , r r r r . t ' t , r l t l a ,{,.ar t!fuJiil(It

f t{.rrr EudlJ/ Itsi ' ',lr.1 l'[rallr

] .,.

,;i

#r.

ielaper Gu llem r,rl; arna l Lrfa o b r al l a lr a d E r x m e ns ttnt L;u0alonunl

la traduccicatalana Girona, la ciutat on esva cstampar (1495),va ser tamb del Psaltiri devotssim abansesmentada la ciutat quc va vcurenixerFranccsc Eiximenisen cl si d'una famliaburgesa bcnestant. Fins ara no sc n'ha pogut fixar amb exactitudla datr de naixemcnt, per diversos indicispermctendc situar-laentreels anys 1327 i 1332. de lr Va ir-rgressar sevirciutat en eI convcnt dels franciscans quan cra molt jove i probablcment hi va fcr la sevaprofessi religiosa. Desprs cls estudis a lesescoles d'havercomcnqat dcl seuorde,va completarla sevaformaci intel'lcctual d'Oxford, potscrtamba la de cstudiant a la universitat Pars, i a la de Tolosade Llenguadoc, on va aconseguir anys el ttol de Mestreen Teologia.Durant aquests d'aprenentatge Eiximcnisva dur a termediversosviatgcs com a pelegr, quc li van perrnetrc per Europa,possiblcment Aviny i Roma. dc conbixer Colnia,Florncia, En tornar a la coronad'Arag, Eiximcniss'havia convcrtit i de notable cn un frarc d'una solidaformaciintel'lectual li va obrir lesportcsdc la cort. prcstigi,cosaquc segurament a Tolosa I, tocanta aix,s'hade renlarcar quc Ia scvaestada Teologia nomsva i la r)pida obtcncidel ttol de Mestrecn reial. mecenatge de la casa serpossible gracies al gencrs Dc tornadaa Catalunyacs va dcdicara I'ensenyament, a la i a efcctuar diverses gestions predicaci poltiquespcr La sevaactivitat encirrecde l'Ajuntamentde Barcelona. com a escriptor va comenEar aleshores tant pel que fa a les obrescscritcs en catali. en llat com a les escrites

va arribarfins a com a intcl'lcctual l.rrfama d'E,ixirrenis molt intcrcssat cstAv.I nt clela ciutat \':rllncia.f-'Aiuntame dc! rnomcnt,ia rnsprestigiosos .i atrcurccls intcl'lcctuals de pclsrcgid.ors rluc,conl constaen una clrrtasignada la ciutat holncsornats .molt honrcn i ennobleixcn i',rlcncia, quc n i s v a a c c c p t alrc so f c r t c s , l c c i b n c i a "L . ' a n y 1 3 8 3E i x i m e giron rncnoret El vtr traslladar. i s'hi li arribavcndc Valncia i c l 1 4 0 8 i, s o n v a e s e r i u r c e n t r ec l 1 3 8 3 r , rv i u r ca V a l b n c i a tlllres'moltcsdc les qualscs. l.rmajor prt dc lcsscves de qualscvol ,..rbr.r". .t una saladc I'Ajuntamenta I'abast dutcs activitats quc Altrcs llegir. volgus lcs ciutadi la sn la dc predicador, .rtcrme pcr Eiximenisa Valncia -pcr fa al Cisma quc pel excrnple, .1"..,nslletdelsreis dc l'Ajuntament' i assessor .l'Occidcnt-, i la de conscller a Aviny amb qui Irl l4O8BenetXIII, el paparesident Eiximcnisfcia tcmpsque mantcniaunesrelacions i li va donar el ttol bisbed'E,lna elva consagrar cxccl'lents, m' -merament honorfic- de patriarca de Jerusale

porladadc H|qne.ldL la A esqur;tra ') tnpres:1 pulrra segrJrs e(lr(l cOsl illl pffl;1 I a\y1499 0a'ra1 Valerrcra sli:rc e scl de SerrasE mr-'n tb( a a,, teg dot,;de a I r\al de ialeilrii A la ijrel presrrIlrlerelrl .Jc papaBefel Xl (Pero d(rL rral e l4l,'L'1 6 l. .r'* 4rJa rr, .j ajr-c pa( d.il C sm.? I Llcr duratb.inr duA r ld e C a l au n y a )E r r m e!n 1[1use de EenelI ,,ser rn decdrtdelensor qu va dedcar cl Psalletuo) ary 1aA') LaL)datottun

P R ( ) 5 Al 3

E:' ;;;; i; #;: t'r;#',:' ::.,r! r:

:J,1,':', ;.,U'il, {r ;riFi#;* :,iiihj,*rugr#ili


.,r. 1.. l.rr r1 1^
l

rrsi

' . t l l ' - ' f r . r " t , .l ^ - F ^ , i r i r . 1 : ,*.,..,... \fr..-... -.,t.. r-*r,..,1,,r*l I t r^_;:r:;;;,


df b

!!F

"

n '?_-;

- {c r.-s

'Y
-q

prrr.r- .T l6i, ,-Crpin{. . ir| Ltr. 4lf,rr 1 tjrr r {rr$ f ,ti i...r* hr r; riq.t -ittrtrn{^ lJlrq.'hlt '- l:..- r n r ..' r darrrlr. rtlrrtl { ...rr .r,rl 6i rn.$n'rtt.in pi \ntr oriqr is-Fa H.rrrilpn'l. n r mr I'ri: i-ji u.-lep*

Eil',q.T.{r
. ,^ftflt r Irr -,r t . L - i l - . r f b i l f,rf,(T "$ -rr t.'rrnqfiml rm

il.lrr.rd }t l--trhtrr.t (rir.t {rt rrld r.iir*r 'iltsntinr{ r Pfti.it'irt ol{rtrflrlh5?.trr. {lo { ld, rdr{nr n, Ir( t d t r c t t rId r ( f f (m i t.nrant.trr.Frc.:q:rrht; rPElfrrildt(Fltt(i { rld l'trl(r d rl{.thts r{hrlfr+.tGt ifF 4l4tNn(r Pcr h,r . UrFr r l"tr(fr a lrr f '
rh$c r-rntsf,rt f\.k' llrrtlr.|il(r(mtsrr af cf?to ld 4|tl ld ftrftr 'trn,r n r-in n r\rl ff,r lo{ }

ra
*'ofr g'.rlfp

hr

$$:'il'Tl'.'#"fl,ii
^'l d! I tt fdl .l{r(na! qlr 4 rfi(fi.trr trlrfrr tnrir f f 14111]?lll.l!-flTj'*: bFrt rt lqrtlaif a ,rf{ rrs a rfdar ofl$ {ir/$ frts r tgr @r ,tflqf .l;:ql1_llYl t.rrFr ralrralrd {\' .{ ft{r.ltli aNS,i!!r P{r t{J r . Rfir\'f\ lriln{t}rr' l(tr1 t.'n.l,i hdfr flF td {{ t(({l!r lr f:lft (:tr,isrl

r:ffi^fiqffi,i:;#T*
:nns:ltrffi,ry*fiff g,^
tc. .,)e. ,ili*W
o.Jrafa d E menrs escrrla a e 1 2d e m d r q de 1396 I rerJoan Enquesta carta rnd uI CLtfllrcle er lre el rel enlde Vaer c a Elxtnte s ) punlde lrslade I AJUlamefl l .l re qlreI ngU bet vOSlreS rl0lableS C UllS e a rar aquesles vosnana l.lfg e a rlnlef r v.tslrLl A i a d r c l p r m e fc a p r l o dcl / ,fcsra efr esplendro verso rscl de If.11 ,! del seglC i Erbi ateca d EfEsc.rr al { menlsaqueSI ll bre ensenya I an smees eslamefllo pus qurl trrarl, sr;l

'rr.rl.n'r.r.ru{, 1'rlr.lnioriirlul r' .rv n'rrr n,irv n.rri a r r r i{r' {l Gi"L-?.\lrn.f r,.r ,qr trrl trl. ,,i?$trfl.f . tS,* il rlct: rlor4i ' Vl' -- \inslf.* tnt\rrd rc'c1.hfdl^q$^J

,"

nn*1+t"fr"
tcrl &5rl^r'

rl $orfry r.r 51"(ltr .rr l' 5(t T llr

'r'f\irronfu

.rr+rgu ffu frrccpli c \


h

r{t'{tt$ l$ rt fil$ ntrr {il r rFf 1 'Fr' Ittr Filtrf.l dS h !14*.lii!! 4r ' r$rr 1 h srn lrfit

il'i.'lllE*: :'lt,$',}';" ;irl,r;l;i'+.':' " f,;,,.'i:

r^-{

;;;;.;';,;i i; ts * r il;;;;{';;;;;y:i\.v rl r ' . , , x r 'l ;;;.;;'il';; , , 1 . . s , r c';;";;

j{.Y;i;ll'ilS,i: I .ffi.'*lj'11,ll$'i '' rrn lo rr\'x $.Ft


t{ilrr''hrrr 5.'rr(r1rfr( rcr -irait r 1 .+ <r , .int'h.i r n t h . r 1irriir|. "

ft

Eiximcniscs va trasllr.dar a la seva dicesiimmediatament. p c r n o I av a p o c l c r d i r i g i rd u r a n rg a i r et c m p s , j a q u ev a morir a Pcrpinya el 1409. obra hem dcQuant a la scvacxtensa separar, d'entracla, les obrcs llatincs dc lescscrircs en catal),.ilfe.cntsno solamenr qu: li llengua,. sin tambpcl quc f" .ontinfrt. R.ll {" " "l Dins dc lcs obrcsescrires cn llcngauulg"., mcrcix una atcncir particularI'enciclopc:dia anomena da Lo Cresticxtcnsa o b r aq u c h a v i a deconstar d c t r e t z ev o l u m sq u c continguessin ..sumariamcnt tot lo fonamentde cristianisnre,. , dir, cl quc Eiximenisprerenia era,segons " Albcrt Hauf, cscriure una vasraSumma Teolgica"r,."?"lip c r t a l d ' e s t i m u l aIr' c s t u d i d e lateologia e n r r ee l sl a i c s . rmbicis projcctetan solscnei*.-, aracom ara, !'aquest cl Prime,r, el Segon.el TerSi el Dotz. El primer (Barcelona 1379-1381) suna introduccigeneral a ra rerigicristiana i inclou una refuraci de la religi musulm,rn" i" la judaica. El Segon ( 13821383) analitza-el problemade les temptacion s.El Terg(1384) el concepre de mal i de "rtriu pccat'i fa una prescntaci molt detallada delsset Dects

e, r p i t a l i s d e l sp e c a t s dc lallengu a . E l D o t z ( 1 3 3 5 - 1 3 3 6 )s un tractatpoltic en el qual s'esrudien cls principis Ionamentals dcl governde lesciutatsi de lescomunirats. lrtrrmapart d'aqucstllibre el Regimcntde la cosa pblica, obretacscrita abans quc la resta de I'obrai que Eiximenis va ,rfcriralsrcgidors de I'Ajuntamcnr quanva arribara Valncia. Irnllestides aquestcs quatreobres,scmblaque Eiximcnisva ,rbandonar el projected'cscriure la rcstadc llibresque lraviende formar part de Lo Crestii. De tota mancras que utilitzspart del materialque ja teniarecollit rossible .rrnbirquesta intenci pcr escriureel Llibre de lesdones (1396),llibre especialment dedicatal pblic femcn,quc prcscnta un regimentde vida idealper a lcsdones-teninr cn compte la sevacondicicivil (donzelles, casades, viudes i religioses)- i que salhorauna menade catecisme en cl qual hi ha una exposici delspunts fonamcnrals de la fe, la rnorali l'ticacristianes. Eiximenisva reciclar un bon grapar dc captols d'aqucsta obra,amb l'afegitd'algunscaptols nous sobreI'oraci,en cl llibre titulat Scala Dei. dcdicata la reinaMaria de Luna.

A I esquerra comenQament del Lrbrede /esdones manuscnl 461de la B b l n l e c ad e C a l a u n y aS e g o n s e men0re gll r o n r lltbre ",1 0 a q u e se l sl o l d e dones e tracta de lursbonees e vrcrs e remers d aquels" A la drela cornnqament cielproeg c1escaiaDer SegonS e manuscr l. aClualnrent desaparegut de la Brb||0teca lrnperra de Sanl Pelersburgs hl pot veure Eixmn1s agenollal davanla re na lvlara de Luna lol oierrnl1 .\^cala Del rbredevolded cal prectsamenl a la rernalrla esplnluadei menorel gtr0nl

AN(]TS(] IIXIMINIS

t , R ( ) \ A1 5

l'cl que fa a lesobresllatines, adreqades a un pblic u rriversitari o cclesistic, cal assenyalar l' Ars praedicandi ( rfn tractat per aprendrea elaborarscrmons);una Summa -de la qual nomsconservemun breu I bcologica lr'.rgment-; el Psaheriumaliaslaudatorium -un llibrc , ontcmplatiuconstruita based'oracionsi meditacions-; -que, com I'obra l'Iixpositioin Psalmos Poenitentiales .rntcrior, va sertraduldaal catal poc desprs dc la mort -on s'cxposcn ,l'lriximenis-; el Pastorale lcs normcs (luc han de regir la conductadclsclcrgues i delsreligiosos r'ngcncral-; i algunes altresobresperdudes , r d'atribucidubtosa. Si cstudicmcn documents de l'pocaqui va llegir lcs obrcs ..l'lriximcnis, comprovarcmque les van llegir reis:PereIII, Mart I i la sevamuller,la reinaMaria de Luna; noblcs, coln ara el Duc de Gandia;cavallcrs, cornJoanotMartorcll, l'autor delTirant lo Blanc;bisbcs, prcvcrcs i ordcs rcligiosos, com araelsjernims;tant a la cort com als Ajuntamcntsi tamb,per descomptat, tots elssectors de juristcs,notaris, lcsclasses urbanes bcncstants: mcrcaders, :rrgcntcrs, esperters, carnisscrs, cscrivans, apotecaris, sabatcrs... I'intcrs d'aqucsts lcctors Era tan gran d'alguns pcr Eiximenisque,de vegadcs, si no tcnienprou dinersper comprar-ncun manuscrit, cl copiavcnamb lcs se'u'es prr)pies llcgucs rrans.En altrcsparaules, lespersones c "simplcs Eiximcnisvan llegir c scnsgransllctres"a qui r'adreEava mancracs va .rmbavidesa toteslcs sevelobresi d'aquesta i civil delslaicsquc clura terme la instruccireligiosa religiosos Iriximcnis, com molts altrescscriptors ctrntcmporanis, esproposava.

rnslrumenls locanldrversos s Gravat de la lraducoo a de Lhbredels ngels,mpresa 1486Segons Erxrmenrs. en el orrserglorIcal en "lo nostro s e aorsque lossanlse ngels A adreta. Senyor)sternpsa voltaldels ordresanglcs. d ufa ed cr francesade tels nge/s E xrmenls definerx eple drgel com una n0 c0rpOral Inca espirlual loslempsen peflel )nl. nela drela e sens renl lranca en artrlre -

El Llibre delsngek (1392)s una obra cscritaper posar al la devoci,continuar dia el culte alsingcls,cstcndre'n idivulgant els criticantelsvicis delsscuscontemporanis Aquestava ser principisdc la moral i de l'ticacristiancs. al francs, llegida, traduida(al castell), I'obra msdivulgada, i la que al llat i al flamenc) de toteslesobrcsd'Eiximenis, s'imprim msvegades. La Vita Cbristi (escritaabansdel 1a03)s una vida dc Crist haviad'sser cscrita en llat i que finalment que inicialment va ser redactada en catal) a precsdc Pered'Arts, funcionari de lesobres de la cort de Mart I i lector entusiasta d'Eiximcnis.En aquesta obra escombinen,com ha subratllatA. Hauf, "materialsde cairepopular i afectiu" mscandents discutides a les teolgiques amb "les qestions d'una altescsferes>>, cosaque posaen relleuI'existncia minoria culta entre el pblic laic,que tenia una considerablc cultura teolgica,en bona mesuragrciesa les obres de d'Eiximenis. divulgaci

Rr\N( I \(

I I\INlI

NI\

rn,rs l7

Antologia donar una visi global Amb aqucsta antologiahem prets que pugui tambserllegida dc la vasta obra eiximcniana amb vistaa I'educaci escrita com una mcnad'enciclopbdia on espuguin una cnciclopdia rcligiosa i civil dclslaics, icostums que Eiximenisprctenia llcgir lesidccs,crccnccs xtv i xv. Aquestascgona inculcaralsseuslcctorsdelsscglcs cn la vida quotidiana lccturacns pcrmct d'endinsar-nos la "tardor dc I'edatmitjana". d'alld quc s'haanomenat sel cristianismc. I-a pcdraangulard'aquesta antologia L,iximenis sun autor cristii quc cscriu,pcr motius rcligiosos, a la formacir una llargasbried'obrcsdcstinades dcls scusconciutadans, autntics cristians que volien la vida conbixcrb la sevareligipcr tal dc podcr aconscguir antologia cs podcn ctcrna.L,ncl primcr captold'aquesta i d'idees llcgir una colla dc conccptcs que tot cristi) haviade del conixer: el conccptcdc mal i dc pccat;la supcrioritat cristianisme sobrelcs altresrcligio5-5sbsot I'hcbreai la la visi de la vida com un musulmana- i lcsaltrcsfilosofics; Tancacl captolun rctrat dc combatcontinu contrael rnal... Crist, quc guardamolts punts de contactcamb la irnatgc mcdicvals. dc Crist divulgada pcr la pintura i I'escultura En eI segoncaptolespresenta una visi de I'home i de la nis basant-se socictat cristiancs. L'homc, segons diu E,ixime i cn Aristdtil, sper naturalesa un anirnalpoltic i social, I'cxpressi msperfecta de la vida polticai de la sociabilitat cs troba molt msen lcsciutatsque no pasen el camp. En lesciutatsI'homc viu ms alegre, msseguri, sobretot, s molt mssavi,ja que hi ha msllibres,msmestrcs, ms frarcsi mssermons. Com diu Eiximenis:"Es podcn saber molt millor en una bona ciutat els articles de la fe i all que pcrtocaa la salutdc l')nima que no pasen un altrelloc ms petit...L'expcribncia ensensenya que els quiviuen a les muntanycs i cls pagesos sn tan grossers que no saben scnyar-se, ni resar, ni confcssar-se; no saben gaircb res dc lafc..." Les relacions entreI'home i la dona,especialment dins del matrimoni,sn el nucli del tcrccrcaptol.Tot i que
Actrvrtals agflcoles duranl e mesd abrl Detall d un frescde Torre del Aqura (Trento g ro) Per Caslello de Buoncons Erxrmenrs la vrdaen lescomunrlals campero es represenlava la negacr delsvalors de a v da c uladana"Los e orutals PageSoSSongrossers perque eslanc0rndnamenl s0ltlas e pal crpen ab gentsgrosseres e 0rulas"

Iriximenis parteixde la idea,mpliament acceptada al llarg ,.le I'edatmitjana,que "la dona sper a I'home i esti subordinada a I'home,i l'home no sfet ni estsubordinat .r la dona", se'lpot considerar fins a un un autor que defensa cert punt la condicifemenina, com espot comprovaren els seus curiososiprudents consells sobreticamatrimonial. En elcaptoldedicata explicar per qu lesdonesno poden anar a la guerraesconcentren,en canvi,bona part dels ms contundentstpics misdginsmedievals.

ANcts( |IXtNIt.NIS

lx,,sn l9

Graval d unr ed croIncunab c de Mundrdt: ,)oat r1r, Sphaera Sac,obo:;c0 lraclald i!,lrr)nomriJ plolemarca escrI en e seq.j /r usai coma l|brede texldurarlmoI de lFr p\ d o L'r r''\.lal ..rlr^1,o\ m r n r a l u ra al u l n r a n u s c f l eSquerra f - b l - u d a r t A ! t, t A . . r d , . l , . r l d lai a ef el seqe i S h rcprescfla a v s la que la un melljeil lna fatmacra per lal qre I preL)ilf!rf, meocamenls Una de le!, vr(uls dr.ls m e l g e ss e g o n s Exrmenrs es que - s a b e ne s v r l u l sn a l r r a sd e e s herbes qu so remes e medrOfes dc las nrt.lltrc., le rnusrLs acluanlen una elal d un relauiede Perp (Lferda esgfesra de Benavanr J o a nd e [ / e r c a l ) L a u d r c r ca dna segonsErxrmenrs. aprslos lrebals lfons requoes"

En el quart captol espresentenles ideespcdagdgiques d'Eiximcnis,que sn,de fet, lesdominantsdurant bona part de I'edatmitjana.Hi podem veurecom lesdisciplines intel'lectuals considerades ms importantserenla teologia i la religi.Qualsevolaltramatriad'estudi-la gram)tica, la msicao la geometria- nomsera permesaen condici de cincia auxiliarde la teologiai de la religi.Hi ha tamb unes normes sobre com cal educarels ioves mandrosos i un seguitde consellssobre l'educacide lesnoies,entre els qualscal destacar una decididadefensa delsdretsde lesdonesa aprendre a llegir i a escriure. A un defensor tan entusiasta de la culturaurbanacom Eiximenisno li podia passar per alt la importancia dels dinersi de I'activitat econmica en la vida de lesciutats. Com diu Eiximenis,.corn msgranssn lesciutats, ms necessiten elsdiners" i tambtenenmsnecessitar dc I'activitat comercial id'una )mplia gammad'oficis. Segons I'escriptorgiron,"tothom ha de donar al seufill el millor ofici que pugui"; per, aix com hi ha bons oficis

-per E,iximenis, er>mcl de mercader el nlodcl de ciutad) cxemplar-, tarnbn'hi ha dc dolents,com aracl d'astrlcg ,r el d'alquimistir. Aquestssn cls temcsque esdcbaten cr-r clcaptol cinqu. l'-nl'ltim captolesprcscnten ducscares oposades dc la vida en lcs ciutats: elsvicis i lesvirtuts.D'una banda,cls cxcessos dc lesmodcstant dcls homescom de lcs dones: els vcstitsi elsbarretsluxosos, lcsjoies,cls cosmbtics, elspentinats, els refinaments de la gastronomia... lriximeniscensura aquests costumsde vegadcs exagcrant -les perruqucssn, segonsell, manllevats de dones "g$sl1r mortes>-, de vegades amb un esplndid sentitde I'humor. De I'altrabandatrobem un regimentde vida ideal,basat en (l'oraci,I'examen cl conreude lesvirtuts cristianes de conscincia) i en la moderaci. En lesplanes dedicades a presentar un enfilallde normesde bona educaci a l'hora de rnenjari a escatir quina nacis la que menjams cristianament, espot comprovarI'extraordinaria agilitat i frescorde la prosad'Eiximenis.