Anda di halaman 1dari 8

INrnoouccr

Reon Llull(12321316), filldeparcs barclonins emiJrah laCuht de Mallorca aran delaconquesla, es, mbelreiEnJaume, undels fundadoF deh lleratur calalana.

A Mallorca ia Ia ratlla dels quarantaanys,no gairc abansde la con' , r'si de Randa(1274), Ramon Llull haviacscrituna de lesseves primer, ' obres, cl Llibre dc contempkci en Du,la voluminosa enciclopdia r rrstica que elevava de cop la llenguacatalana a un csplndidzcnit sense ,1tre hagus conegutencaracap de les incertitudsde l'alba.En el captol I I I del seu Contemplador Major (com l'anomenavcn els lul.listes me,lrcvals), el Doctor Il.luminat formula un dcsigamb la sevacaracteristica nSenyorve Du, que ajudeuels vostressbditsi els vos,. hemncia: r' cs servidors, a Vs sien dadesglria i llaor i honor, car molt sc dcsit,,r de veure un ei o un prncepquc fos dc tan bonesobrescom perta,,t cn a un prncep;car el principat stan noble cosa,Scnyor,que aquell ,1Lri el t en poder deuriassertot veraE,i tot humil, i tot justicier,i tot ,l,,lg,i simple,i suau, i ple de lleialtati de misericrdia." Poc deviaimagr rr,r r el beat mallorqu que en aquellsmateixosmoments i en la mateixa ll. nguaamb qui haviaexpressat el seudesig, el seumatcix rci treballava, j, rt memriade lesseves obres,en un altre Llibre que,transmutantuna , rperinciavital en matriaartstica, haviade donar la plasmaci liter' i.r d'aquellideal.

rNrRoDuccr 5

Cal que tinguem present,per comenqar, que, contririament al que sesol creure,el Llibre del reiEnJaume no t resa veureamb la historiografia.El Rei no va pretendrefer histdria,i slamentable que esconegui habitualmentamb la designaci de "qinl", donadapels erudits moderns i que el Rei hauria trobat totalment absurda. A I'Edat Mitjana una crnica s un tcxt que explica la histria d'un pasdesdels primers pobladors fins a l'poca del redactor i estableixpurr tualmcnt la cronologia dels fets,Les crniques no sn mai originals, sin que es basen en altrcscrniqucsanteriorsa les qualss'uneixen com una anellad'unacadena quc mscndavantseri continuada per altrescronistes. En redactar per encirrec de Pere III la Crnica dek reisd'Arag, per exemple, el seu autor la comenEacopiant cl De rebusHispaniae,de I'ar' qucbisbe toled) Roderic Ximenes de Rada (m. 124f; Ximencs de Rada, al seu torn, havia u tilitzat la Historia gothorum,zuandahrumet sueporrt t de sant Isidor (560-636), sant Isidor havia partit dc la Chronicadc sar.tJeroni (v. 342-420),que havia traduit dcl grec i sistematitz-atels Canones (v. 303),i sant Euscbis'havia basatfonachronologicid'Eusebide Cesarea mcntalmcnt cn un autor anterio I'obra dcl qual s'ha pcrdut: SextJuli Africi (v. 230). El rei En Jaume, per contra, parteix dcl seu naixement i de Valncial l'nica data quc apareixen tot el llibre (la de la capitulaci porta l'any equivocat i es tracta, segurament,d'una interpolaci. greu equvocperquensfa vcurc quc el Conv desferprimer aquest Rei no tenia per qu parlar de tots els fets histricsimportants del seu rcgnat -diu noms que parlari odc les cosesgrans i be5"-, ti cr.sha 'adorCa emany o simplemenl absolutamentde la cronologia fins al deJaume d'estranyarque es despreocupi 9naquesla esltua s(0, com acreure eslendeix no poden sser datatsamb precisi: punt que molts delsesdeveniments fieslre, Aloidellonlbrai) seu per ho sen l'obra d'un un cronista, no aix hauria estat un defecte en vsllradicionalmenl unrelral (1319.87): I lllelCerimonas a del relat.Criticar el narrador,per al qual el que importa sla coherncia I dI esp$aligunel sn!l Don Blascod'Alag iel mes i l'any en qu Rei perqu no ens diu el dia, el lesquire bres, l{olabl pola ocasioftl i aleccionel a regnede Valncia li van proposar la conquesta del mcstrede l'Hospital oqrli, elrEnPere, ms com criticar de Corbeil fra tan absurd |alb traduccii i I'adaptaci de o perqui no va parlar del tractat la i I'hora exacta de ia s cnhes, vimihrlseu Vctor Catal) pergu a Solitud no ens diu data scrvint dels elllibre seus I'adolescncia de IaMila. mortdelpastoro no ensexplicadetalladament policromal, feh.(Albasle c, El que el Rei pretnfer stota una altracosa;isolarelsfetsde la seva I x 37x 27cm; Girona: flusu ledral.) vida que tinguin un intersexemplari que siguin,per aquestfet, dignes de rccordaci. Ho diu ben claamenta la fi del prefaci:"I per tal que els vida traspassat d'aquesta i sabessin, quan hagussim homesconeguessin mortal, all queNs hauremfet amb l'ajut del Senyorpodcrsen qui s que voldran veraTrinitat, deix)rem aquestllibre per memria d'aquells escoltarles mercsque nostre Senyorens ha fet, i per donar exemplea tots els altres homes del mn perqu facin el que Ns hem fet: posar ta seva fe en aquest Senyor que s tan poders."

Dcsprsd'haverestablertaix, s lgic que ensdemanemamb quin , 'ireri va recordaruns fets i va oblidar-neuns altrer.Es a dir, qu s el ,rrc volia exemplificarel Rei. Pcr poder contestar adequadamentaquestapregunta caldri que dur ,rntla lecturadel Llibre fem l'esforqd'abandonar les nostrescategories rrcntalsacomodades al seglexx, i el nostresistemade valors,propi de , irrradans d'un continent laic, industrialitzati que ja ha celebratel bi, rrrtcnai de la Revoluci francesa, perqu el rei En Jaumevivia en un ,,r,,ngqysnper la Providnciadivina, absolutamentrural, i hauria rrobatsacrleg hagut d'elegirmitjangant que els governants s'haguessin , l .ufragi universal per fer complir... no la llei immutablede Du sin la r oluntat canviantdel poble! anysmsjove i dispoImaginem-nos, doncs,que el mn sset-cents \rnr-nos a contemplarlo amb els mateixosulls amb qu el contemplar cn el Rei i elsseuscontemporanis. Afortunadament,aix seri cosarcl.rtivament flcil de fer perqupodem aprofitar una petita enciclopdia c'colar que Ramon Llull va escriure: la Doctrina pueril, on explica tot el ,lrrcun nen de vuit anyshaviade sabera la fi del seglexrrl per compren,lrc el mn en qu vivia. ll mn, en primer lloc, era obra d'un Du totpoders quc havia parts i ajustaten totes lessevcs I I cat un universperfectament coherert ( i scrvir i hvi estt crcat estmr rqu I'homc. i l'home servs , Per lr,rnrarDu amb les seves obres: queDuselcreaFill,sivolsobtenirla salvaci, calquecrcguis dor dc tot el ques,i tot el quesesconvertiria en no-res si I)u no Mira,frll,comDuha ho sostenia, i sense Du,tot el qucsno seria. grans coses, aixcomelcel,i la mari laterra, i miraquantes criacreat snbelles i pro turesdiverses hacreat i contempla com lescriatures fitoses. hi hatantdeb,obreelsullsde la Peraix,si en lescriatures i bo el Creador quehacreat tevainima i miracom sdegran, i noble quehi haitotselshomes no totes lcscoses.Tots elsreis d'aquestmn podrien crear capcriatura ni podrien impecrear unaflor ni podrien caiguda. dir al Solel seucursni a la plujala seva quesnmsnecessiries per a I'home, Du n'hadoDe lescoses rratunamajorabundincia, aixcom l'aire, I'aigua, el foc,la sal, el ferHa creat ales alsocells ro, el pai lesaltres coses semblants a aquestes. perqu puguin volar, i elshadonatplomes perqu siguin llursvestits perquisiguin lesseves sabates, i als i a lesbsties elsha donatungles perqu llursfruitspuguinmadurar, i ha arbres elsha creatlesfulles perqu puguin Duliha creat lamaralspeixos nedar, i a cada criatura

TNIRODUCCTo 7

prcside crlor l Crcacro, que ada enelsvuilsclors !$ enelsexlrems del enqo 3'in$iu quest liguren les allegories dels nls; lasaneh es ta:napersonlacaca d i ssi squateeslcions tredosriosdelparadjs lparl m$o3 del'any, mbla 0;els !lSol i b inv.nci de 1ltrals); per$nla Hdem(parl Creu vasr , Ell8psdeh Creaci peseMrdebl&qui3 ionat r laSanta Creu deb cpella el t SepuLre, erigladevers tri delacatedfl deGiona, latmblhnesdecolors, segle 5 x 3,65 miGiona: llsu de lral.)

guerrat per a la qualframillor no altracosa I.,,l o dimonio alguna existirqueexistir. meditar i pensar, amable fill, toteslescoses damunt diEt conv mn facis per lcsquals tesper tal queen la presncia d'aquest obres alssants de la glriai al teu Du.(3.9-19). siguis agradable En segonlloc, el mn sencer,com a construccicoherent,estava 'otms a la llei natural, i la llei natural era impresa en el comportament visiblesque caliaobservar ,lc lescriatures, que n'eren,doncs,els signes El mn, perfectament creat per un Du que era bo, era descobrirJa. ,er r,rrnb, ell mateix,bo; i a l'inrevsdel que tendim a creureen l'actualitat , I que caliafer era entendrela sevanaturalesa, respectarlai ajustar-s'hi, tal reflectia la voluntat de Du. Convenia, en una paraula,que com cr , dascassums el paper que li pertocavadintre de la gran miquina de I'tnivers: que Lallci naturals rcvelada a I'enteniment humi perlesaccions i per fan elselements, elsplanetes, lesbsties, elsocells, clshomcs, eJ cursna totala resta de lescriatures; carallqucfan,ho fansegons queha d'usar tural,i dnaa entendre a I'home la rai quchad'sser al fi per al qua)ha estat obedient a Du i com ha dc fer per arribar
creat, honri el seu senyor,el Amable fill, la llci natural s que cadasc seusuperior i benefactor, i que estimi el seuproismc; i sllei natural que hom vulguipcr al seu proisme cl que hom vol per a ell mateix,i que hom detestien el seuproisme all que detcstacn cll mateix;i s llei natural quc s'cstimi el b i s'eviti el mal. i cn la corrupci delselements, uns Naturalment,en la generaci elementssn subjcctcsals altres:les plantesi els arbres,segonsel porten fullesiflors ifruits, i unesbistiesfan rcverempsen qu estan, rnciaa lesaltres. Tot aix,fill, significaquc d'acord amb el cursde la i naturalesa, l'home ha d'sser obedienta Du ialseu senyorterrenal, cada home ha de seguir la naturalesa dc la scvafinalitat.(68. 2 4).

Du ha creata l'home el ca_ crcat lcs propietatsquc li sn tuencstcr. per menjari la llanapcr per ca9ar, i el molt per i I'astor vall cavalcar, i el bou pcr llaurar;i tota la rcstade lescriavcstir i el foc que cscalfar per servir I'homc. tures,I)u les ha creades quc ltasde i tindrs davanttcu lcs viandes a taula, fill, scris Quan menjar,recorda quantcscriatureshi vcursque Du ha creat,i tinguespresentquc les cosesquc mengesDu tc lcs ha fetesdur dc diversosllocs.Du ha creatcls teus ulls perqu amb eltsel vcgisen les iDu ha crcat alsulls del teu pensamcnt; criaturesque el rcprcsenten la tevamcmria perqui amb ella el recordisii Du ha crcat el teu cor i Du ha creatlesteves pcrqusiguila cambraon el tinguis i I'estimis; mansperqu! en facisboncs obres;i ha crcat els teusPeusperqucavies;i ha crcat la teva boca pcrqu el llois i cl beminis per les scves neeixis, No podria anomenar,fiJI,tantescriaturescom Du ha creat,ni sabriadir la superioritatque t'ha donat sobre eltes,ni tu no podries que has rebut entendreel gran deuteen qu estis petsgransbeneficis del teu Creador. Recorda com Du t'hauria pogut fer pedra, o fusta, volgut, i tingucspresentque t'hauria pogut fer essi hagus o bstia,

Aix s el que explicaper qu I'Edat Mitjana s'interessava pels pa,t rs que lespersones de les criaturesi no per exerciendintre de l'escala , ' revesindividualitats. El Rei no podia parlar d'ell com a home singu' . tlelsseus de lesseves mancances o elsseus xitso delsseusfracassos, en tant que home.Li hauriaestatmolt diI , . irts,o delsseussentiments r'. il il'entendreque arribariaun dia que aix tindria inters, i si algli ho Lrus insinuat ho hauia trobat senzillamentmonstrus.Cal que ens ,l( rrnem, doncs,quins sn els papersque exerciael rei EnJaume.

del manuscrl 3 hisloada (1343). Lamalge icdel Llihe delareialesa: salribuls (Bercelonl daltic ceptre 159v.) caljnivefsil a s.1:1.

El princep sun horreelegit pr:rsenyorcjar sobrcelsaltres homes pertaldemantenir-los cnpaupertemordelajustcia. (80.1). 1...1 fil),quc si tu no estimes Spigucs, el teu senyor perqu ct fa rcspectar laiustcia, no hasd'cstimar quet'hafet lessabates el sabater ni lT quet'hafet latnica, asd'estimar el sastre carmsobligaci t cl rei de fer-tcrcspcctar la justcia queel sabater de fer,telessabates o cl sastre. la tnica. f)u hainterposat un scnyor terrenal entreell i tu. I saps perqui? Pcrqu estimant i honrant el teuscnyor terrcnal cstimis i lT onrisl)u i tcmiscl scupoder. (80.10-11).

Aquestspaperssn tres. En primer lloc, el de rei.A l'Edat Mitjana, cls rcis sn reisper voluntat divina:per la gr)cia de Du.El comte Nun Sanxes ho sabiaperfectamentquan li deia al rei En Jaume:"Nostre Senyor, que us crei, volguque vs fssiuel nostresenyoriel nostrerei, i ($ 51).I el rei com que li plagua Ell tambensha de plaurc a nosaltres" tenia reservatun paper cabdalen els designisdivins. Ja hem vist que en la mcsuraque la singularitatno reflectial'ordrc de sentit;i si tal com l'haviadisposatDu, mancava naturalde les coses noms podia tractar-se d'un error fruit del pecat: s'hi oposava,

lil rei era,com a rei, un representant de Du, i en nom d'Ell garantia l.rjustciai la pau cn el seuregnc;quan cl rei EnJaumeaconsegucix d'imposarla justciasobrecls rics-homes, la pau,fonamcntada en cl rcspcctc Jc la justcia,estlev possible($ 33).Qualsevollector conscientdcl LIF l,tc s'adonari per forga dc la prcocupacidcl rci pcr les qcstionsqu. ,rfcctcn el drct i la legalitat. En aquestscntit, li recordael seupapcr En ( luillem de Cerveraquan esprcsentadavantdel Rei per demanarjustr. i en nom de la comtessa Aurembiaix d'Urgell,que esconsidera ilLegr t imame nt espoliada dcl scucomtat;i ho fa amb uncsparaulcs quc no po..lcnsscms cscaicnts: "Scnyor,aqucstsI'ofici dcl rci: quc els qui nL) obtenir a l,odcn iustcia travsde ning sin ell, que ell els la doni, car l)cu us ha posaten lloc seuper mantenir la justca ($ 3\. Llcgiu ara cn cl Llibre lcs <bres dc justciadcl rci: com est; satisfct (lLrc el casament dels seusparesfos la reparaci d'una promesade casarrcnt trencada ($ 2),com transformala mort dclscu parcen un c)stig i el r riomf de Sim de Montfort en un premi ($ 9), com vol castigar Don Ro,llir:o Liganaper haveratacatindegudamcnt Don Llop d'Albero ($ 15), | ()r intenta castigar En Guillem de Montcada per no haverrespectat la '.r'a ordre de no atacarDon Nun ($ 21),com la justciadivina castiga |)on Pero Auns per no haver respectat la pau establerta entre el Rei i .cid Abu Zayd (S 25-24. Ill rei En Jaume tenia encaraun segonpaper:el de cavaller. Havia al l',rfticipaten un ritual d'iniciacique cl feia entrar,com diu Perceval I onte del graal, en l'orle ms alt que havia fet Du: la cavalleria ia "I a I'esglsia de Santa Mara la de Huerta de Tarassona, quc Ifrngurem ,1csprs de lamissadeI'EsperitSantenscenyreml'espasa, quc prcnguL.rD de sobrc l'altar" (g 19). I la virtut essencial del cavallerera \a proesa: el coratge,que es de,rrostrava en la guerrai en el combat personal. era bon cavallerpcr a "I . s armes,si capn'hi haviade bo en elmi" ($ 6), diu el reiEnJaume del

Parlar de la llei natural vol dir tantcomparlarde l'ordrenatural, per demospcr laqualcosa, com qucDuha creat tot elqueexisteix conegut, trarlaseva granvirtut i el seu granpoderi persser estimat, per aixtoteslescriatures signifiquen l'ordre serviti obcit pcr I'home, humana; perdcomqueels natural i representen Dua la intelligncia homcs pecadors s'aparten d'aquesta llei natural i estimen lesvanitats donende Du nosd'aqtestnT n, no rebenla imatgcquc lescriatures (68.5). iper aixsndesobedients a Du ia la nattrra, tre Scnyor

per corregirel desorPer aix Du haviacreattambun mecanisme I escomprn que la misdre dc la socictat: cl rci (Llull en diu el prncep). si ms important del rei era la de mantenir I'harmonia del cos social mitjangantel manteniment de la pau i la justcia.Llull explica tamb aix a la Docina:

rNrroouccr I I

enlre doscavallels. Capitell udels ducs deGanada

l',,ncsos, davant de Jean de Grilly considerinque als seusseixanta-sis ||rysencaraest) en condicionsde donar una bona llangada a un moro

r$s3s). Endarrer lloc, elreiEnJaume sI'heroi delseu propirelat. I elsher, risde tots els temps, sumen a la proesala virtut de la saviesa, que de'igna una qualitat intellectual que va des de la prudncia fins a l'astcia. I Io diu sant Isidor a les Etimologies:"Per aix s'anomenen "herois" ,L(luests que sn "aeris"i dignesdel cel pcr la barons:com si digussim \( va proesa i Ia seva saviesa" caelodigni propter sapientiamet fortiudl ,r{.",, (1.39. g). Llegiu ara en el Llibre les obres prudents i astutesde I'heroi: com .r ita que En Guillem de Montcada i Don Pero Ferrandes ataquinDon \un Sanxes quan s'adrecen a lescorts de Monts ($ 20),com es desf) ,lc la trampa que li paren els seusenemicsa Osca ($ 32),com evita que ,1speonsdelsMontcada s'adrecin, sense els cavallers, a un carnatge sccn mans dels musulmans ($ 63), com rebutja un consell imprudent rlrrr ,lc Don Llop Ximenesde Luesiajust abans de l'assalt de la Ciutat de Mall,lca ($ 83),com arrodoneixamb un estratagema l'ambaixada als mcr',,s menorquins($ 120),com evitaque Abn Llop el sorprengui a la sortitl:rde Borriana ($ 228), com esquivales pretensions dels rics-homes rflioncsos i gira la capitulaci de Valincia a favo seu ($ 271), com .reonsclla el Papa rcspectea l'estratgia a seguir pcr recuperarTerra \nta -encara quc no li facin cas- ($ 531)icom disposafins al darrer ($ 564). nromentl'actituda seguirdavantelsmoros rcvoltatsde Valncia

seupare,i l'elogi delcavallerssuficientper al rei. Perd desde la segona meitat del seglexr, justamentquan comencena establir-sc aquesttipus de ritualsd'adobamentcom el que executa el Rei, l'antigapoesadel cavaller, estrictament militar en els seusorgens i que havia estat contemplada inicialment amb recelper part dels eclesi)stics, va sser"cristianitzada"i va adquirir una nova dimensi.Els historiadorsobserven que la proesa,el coratgecavalleresc, passaa sseraleshores una vitut ms aviat passiva, de submissiconfiadaa la voluntat divina i quc no s incompatible amb la por; la por s la veu humana de la prudncia,la procsas fruit de la confianEa en Du mitjanqantla qual la por s venEU(a. Llegiu ara en el Llibre les obrescoratjoses del cavaller: com vol precipitar-se a auxiliarelsMontcadafins al punt que Don Nun Sanxes l'ha d'aturar quasiviolentament($ 64), com esmentapuntualment els primerscavallers que entrena la Ciutat de Mallorca($ 84),com s'abandona c<nfiadament a lavoluntat divina a Osca($ 31) o davantdelssarrains de Morvedre que multipliquen gaireb per vuit el nombre delsseushomes ($ 226-221; i tamlt com s'enfronta a la por: com, desprsde la ferida al front, en el setgede Valncia, passarient davant dels seushomes perqu no en siguin vctimes ($ 266),com obliga a En Guillem de Mediona a tornar a la batalla ($ 64), com reprn els cavallers que fugen davant els moros ($ 65), com acut a defensar el Puig quan s'assabenta que esti en perill ($ 223),com castiga el ballestercovard que ha abandonatel seu senyor ($ 229), com dna lliEons de proesa als prnceps cristians reticentsa Ia croadaen el concili de Li ($ 530-534) i com el satis que els

l Les darreestendnciesde la romansticadestaquenel paper de I ' o r a l i t a t e n u n a p a r t dle aliteraturamedievalmsantiga,comperexemen la poesia pica. Doncs b, el Llibre delrei EnJaune produeix una 'le 'nrcada sensaci de prosa oral. Aix no cns ha d'estranyargens per LlueS raons. En primer lloc perqui en aqucllsmomentssabcrllegircquivaliaa sal,t llegir er lkt,iaix nomsestava a I'abast d'una minoria de clergues i dc funcionaisd'origen clerical, de maneraque en la vida quotidianaIa i,rmunicaciera molt ms oral que no pas ara, i la literaturataduerx ,lquest fet: fins a mitjan seglexrt s tota pricticament en vers icantada. Lir conseqncia era que I'expressi oral influia contnuamentsobre la . , r r t a xii I ' o r s a n i t a c id e l st e x t o sc s c r i t r .

nrnoouccro

lJ

Pdmen Pgina d'undals del mnuscrils Llbre, Ianoenat cder del cole dabans pqu va parl lormar de labiblolec d aquesl lenllla alhq!ina abans d'arribr destlnacl. V sser acdal pel e|1380 &n do copll Sarbaslre en un llelraglica fl (Brcelona: Bibliolecade Clluy8, ms.1734.)

Elrcipresdei un sessi delesCorts. llirielund'on deles exempbr Conlilucionsde imprc3s calalunya al1495, consetval a l'ArriudelaCoron dAlag.

t
expressen amb enormeslimitacions: nomso elsdemostratius "l diguel bisbe de Lleida a En Guillem de Cervera: -Comenceu a parlar vs tal eom ho heu acordat-. I ell digu que no ho faria, que ell era bisbe i tenia a rnscategoria que no tenia ell, per la qualcosali pertocavacomenEar sobrela cuixa amb la m plana restr cll abansque a ell,,.Una patacada tueix la rotunditat abolidad'una fraseque aix recuperala sevafunci I oncloent. L'oralitat determina tamb l'estil del Llibre. El fil sintictic del diseurs es perd de vegades.D'altres, el narrador passainconscientment de l'cstildirectea I'indirecteenmigd'un perodeperquja no ecordacom l'ha comenqat O de cop el pla narrai la veu no permetfer marxaenrera. t iu fa curt circuit amb el fil de I'acci, com quan el Rei s'adregaa la Cort oCosacertasque ,,le per proposarla conquesta deft4allorca: Barcelona r.l nostre naixement esfu pervirtut de Du, car no esvolien b el nostre en pareila nostra mare,i fou, doncs,voluntat de Du que nasqussim ,rquestmn. I si Ns us digussimles condicions i les meravellesque forcn en el nostre naixement, grans serien,per ho deixaremperqus'erpli,uenal comengarnent del Llibre," B esti que els personatgesno catalanss'expressinde vegadesen la 'eva llengua, per hi ha un moment en qu s el narrador el que canvia lespersones inopinadament d'idioma, a mitja frase,com fan de vegades

d'escriure eraunatcnica comEn segon lloc,l'operaci material elsprofessionals de la calliplexaquenoms dominaven a la perfecci diesel gerentd'una emgrafia;de la mateixamanera queen elsnostres elsautorsmedievals que presadictala correspondncia a unasecretlria, lessede l'escriptura dictaven no pertanyien al mn delsprofessionals dlcrzr medievals ves obres,i per aix en catali i en totes les llenges unaobrliterria. equival a compondre delRei, esvaits El Llibre demana lesinflexionsde la veu i elsgestos escoltarlo. A l'Edat l'aire fa segles, i ms que llegirJo caldria en de set un encara molt sovint una operaci col'lectiva: Mitjana,Ilegirsignifica congeL'oralitat, doncs, que llegeixen veu alta i molts que l'escolten. ladaen l'escriptura) tornavaa reaparixer triomfant a l'hora de la lecelseuLhqueel Reis'adreEa a aquells quenoiran" tura,ino sdebades bre. Cal imaginar-se, doncs, determinats fragments delicats r pronunciats en veu baixa,amb el Rei incli determinades confidncies amb una mi fent pantalla a un costatde la nat sobrela nostraorella, acomEn altresmomentsunapetitapausa bocai mirantd'esquitllentes. redimensiona a la seva fi una d'unaaixecada de capi de celles panyada anodinao mancada de sentit quan la contemplem, fraseaparentment blanc,lluny delrostre d'onhaviapartit. Un senyalabsenten negre sobre un referentque els proel buit sel contamotllogestualque aclareix

molt bilinges en determinats contextos en els quals cal canviar sovint r evino ripidament de llengua:"E sempre,lo r ei d,eCastella,fzolo cltzmar, el comanadore dixo-le denant Ns: -Comanador, muit nosplaz d'ajuda seroicio que vsfagadesal rei d' Arag6, unto o msque si a ns lo fizise d.e sedes,e estovos pregamos e oos mandamos que z,slo fagatles." No seria aquestala situaci d'alg que hagrisestat criat per mainaderesllenguadocianes fins als tres anys, instal'lat des dels tres i els sis i mig a la cort francesade Sim de Montfort, educat desprsfins als nou a Monts eni aragonesos, casatals tretze amb una castellana, tre templerscatalans als vint-i-set amb una hongaresa,als quaranta-vuit amb una navarresa,i dels seusdovoltat contnuamentd'amistangades de totes les llenges catalans i montpellerins? minis i d'una cort mixta d'aragonesos, Per tamb I'estructura narrativa del Llibre du marcadal'empremta Llibre stal que no s'hi poden posarmede I'oralitat."I com que aquest moltes cosesque succeiren, ivolem di les nuderies, deixemd'explicar Llibre no s'hagi d'allargar molt, per de lescoses principalsper tal que el que foren importants i bones,s que en volem tractar i parlar" ($ 270).I protestes, el Rei n'explicamoltanmateix, el cassque,malgratlesseves i aquests episodisque s'aparten del tronc cental tes,de "menuderies", dcl relat sn un dels encertsms notablcsdel Llibre. s precisamentemparadesen l'oralitat que brollen espontlniaaquestes Com en les converses ment, irrefrenablement, "menuderies". de pedrsi cantonadao a la vora del foc, un relat en crida un alte i no moments que el rei, endut per la pltora n'hi cap de sord.s en aquests ide la ll)ntia de la sanarrativaesdesempallega de la corona,de l'espasa viesai se li esmuny en el dict^t, mentre explica la sevasortida de Monts, una met)fora acoloidadel seu oncle-aviDon Sanxoque va quedar fixada en la sevamemdria infantil ($ 14); mentre explica la presa de LiCana,torna a contemplar en la imaginaci la figura grotesca de Don Pero Gomes, enfonsat fins als genolls en la pols i bracejant amb imporememorael tncia ($ 15);mentre vol explicarel seuprimer casament, dest tan oposat de les quatres filles i els dos fills del seu sogre, Alfons VIII de Castella($ 14; mentre torna al Puig per auxiliar-neels defensors, reviu l'emotiva tendresaque li va manifestar en aquellaocasi Don a demostrarIa seva Fortuny Lopesde Sidaba($ 224)i mentre esdisposa proesa davant dels moros de Morvedre, torna a riure amb la fila que feia aquest mateix cavaller, massaprec)riament armat en uns moments dram)tics ($ 226); mentre dna lligons d'estratgiaa mitja Europa, dispara el flash sobre 1acoqueteria de fra Guillem de Corcelles, que deixa d'sser, per gricia de l'ancdota, un simple nom en els annalspolsosos de la histria per adquirir de sobte una humanssima identitat ($ 532). De la mateixa manera que l'autntica vlua dels intrprets musicals

cs dna a conixer en els petits fragments executats de propina al final d'un concert, el Rei demostra la seva autntica vocaci literiia en lquestes pinzellades marginals, per afegidesper abundncia del cor i dc la ms fina llei artstica.

4 el panoramade leslleEn la quinzenad'anysquevan de 1260a 1275, I'obra tres catalanes expcrimentauna crisi de creixementespectacular: rnsantiga de Cerver s un sirvents datable el 1259;Llull inicia la seva a partir dc 1271;dins el pelccunda producci en catali segurament rode assenyalat, ifins al moment de tancar els ulls, el 27 de juliol ae a dictar el Llibre dels seusfets.Per la 1276, el rei EnJaume s'afanyar simple llista d'obresi autors no dna ms que la dimensi quantitativa dcl que va sser una autnticamutaci de qualitat de les nostreslletres. bifront que culmina itanca alEn poesia, Cerversunapersonalitat el que conduir fins aJordi de Sant hora el perodetrobadoresci obre catali per la que puguemconsiderarJolegtimament .lordi.Per encara irradiaci de la sevaobra i perqu en algun moment utilitza amb volun-

lJndelsgneresde la poesia tohedores4 eE el srlryrrl3, d$nl ah invcfv itlssta, pollice. ElJruslrat sovint metimon dela"lilhde I Enperado mb un nemkedel ca$l d'Af8g, vasser llema d undels dellrobdor sirvenlesos Eerlren & Bon.

Joglars represnlalsen !ndebcapilells deh caledral deJtra (osc).

,lc I'obra com a conjunt travat,com a dlczrs constituit,com a voluntat Je la literatura. no de ms remarcarque al darrerede tots dos casos Potserno cstar lri ha cap professional del que estractavade fer. Qui podia imaginar-se (lueun cotesi mallorqu quadragenari, i que no hacasat, emmainadat d'una pun!ia trepitjat mailes llosesde cap aulauniversitiria,engegus El P. Batlloriha r,rda de peu Ia lgicaalscims msenlairatsde la mstica? justamentque gricies a sant Ramon de Penyafort,que va di:,rbservat Llull "no fou un es'uadir-lo en un primer momcnt d'anara la Sorbona, pi5" lcs indubtablement huria escrit " que iol)stic ms, desfornat irrcun Foll gcniali llat sin culinari, 'cves acadimiqucsvulgaritatscn alhora. tcndre i vigorosssim I'etibleen un catal) sabors, a l)c la matcixa manera,un rci En Jaumc cl Savihauria cncarregat que bisbed'Osca de la sevacria o a qualscvol llualsevol notari espavilat en una polida iendregada ,rfegs cn nom seu -primcr cn llat i desprs , ersial catali- un reialgranctde sorraa la platjaimmensade la cronsquc la ticauniversal...que en l'actualitatllegircmamb la mateixapassi (jseral Estori del seu gendrc. Pcr per fortuna el Rei no cra ms que un veteri militarot fanfarr" -a swashbuchlngoldsoLlier,com diu Srr amb la inslitamcravella StcvcnRunciman.I per aix va obsequiar-nos 'lcl Llibre del rei En Jaurne cl Recontdor.
. .qjts:a t

artstica, Cervcrno dcixa tat inequvoca el catali com a einad'exprcssi d'sserun dels granspoetesde la llenguad'oc, El joglar de SantaScclinas I'esqueixsingulard'una soca il lustre Pcr aix conve obresmestres. alguncs quc ja haviadonat entrc nosaltres en cl deset EnJaumc, els nics oasis que Llull i del rei abans de observar noms algunes traducnostra llcngua sn dc la creaciliteriia en la p"cas, que res, en qualscvol cions d'obresdevotcso historiogrifiques: la l'accepci ms benvola de gui prendre'sper literaturani tan solsen paraula. Llulliel rei EnJaumees troben, doncs,alprincipi absolutde la liteno s'hi troben I aix no suna casualitat: raturafetaen la nostrallengua. hagiestatvctimadel corc o dc perquel pcrgamdelsseuspredecessors la flama, sin perqu llurs obres sn, en tots dos sentitsde la paraula -l'etimolgic i el derivat-, originak.Mentre Cerve era en teoria sintetitz-ableen un moment o altrc a partir de Marcab o de Pire Cadenal -per citar dos poetesamb cls quals no t cap rclaci genticadeLlull i el rei EnJaumeno esdeixaenquibir en mostrada- el que escriuen No parlo, sclar, cap calaixconeguti etiquctatdc lcs llctresmedievals. dels ingredientsamb qu operen:ja s'ha vist que el pensamentde l'un perfectament explicalesintencionsde I'altrei que tots dos s'insereixen homcs delseu segle, sin i estimaven els en el marcdel que creien,sabien

atut d'Lrn mnuscril del 6erad eslob, rcfl ica oniversaldesdehCreaci lins a per fonsXdeCaslella, inspirada aquesl re, Lrendre LL obra, malgral lasva deJaune arre erlensi(qu una n'ha impeditencara rcr va$iedar atura& enaribar complel), i s pres delaVrge lla .