Anda di halaman 1dari 8

INTRODUCCI

RAMON MTINTANER: LA MODERNITAT D'UNA COMLINICACI

L Mommt de I'escriptura El dia 15 de maig de 1325Ramon Muntaner comengi a escriureles seues aventures. Tenia seixantaanys i en feia quaranta(1285)que havia emigrat, a la forga, del seu Empordi. En l'pocade la seuadedicacid'escriptor,era "nadiu de la vila de Peralada i ciutadde Valnciao, d'on tamb fou durant uns anysjurat. Aix doncs,el referit any (1325) en feia cinquanta-unque havia vist amb elspropis ulls (1274) el ja famosssim rei JaumeI, conquistadori ordenadordel regnecrist) i europeude Valncia.I, el mateix any tamb, en feie vint-i-tres que aquestRamon Muntaner, i des de la seuaalqueriade Xirivella estant, s'haviaembarcat (1302) cap a la gran aventurade I'expansicatalana a I'orient de la mar Mediterrinia amb la Gran Companyia. Aix doncs,Ramon Muntaner quan escriuel seu "llibre" anicula els materialsobjectede rememoraci sobretres eixos temitics: 1. El coneixementdirectedel rei Jaumei toteslesactivitats, bl.liqueso no, d'aquest rei que ens doni, als valencians actuals, un territori concret,una llenguai uneslleis prpies (els furs) dins la corona catalano-aragonesa. 2. L'episodi de la cremai destruccide la vila de Peralada, acci bl.lica durlssimaprovocadapels francesos a con-

seqncia de la qual el jove RarnonMuntaner hagud'emigrar als seusvint anys acabats de complir. 3. L'expedicia Orient amb la Gran Companyia i amb una missi i un quefer molt concrets:ell era el racional o administradord'aquestpetit per temible i eficagexrcit. Amb la Companyia recorreguterres extiquesi llocs d'aventura. I en ella actucom a capit,tamb, i intervingu en moltes batalles: trenta-dues, diu Ramon Muntaner, i tamb ensnarra que va obtenir-nedisgustos, feridesi baldaments, maldecaps i perills diversos. Per tamb diners,experincia i un gran prestigi d'home organitzador,valent, efectiu i fi del als seusreis.

t274
recod del rei Jaurlo

(,

2. Organitzaci dels materils L'orgaritzaci de tots aquestsmaterials d'una mnera adequada uun llibre,, d'acord amb el seu i que esdevinguera propsit diverses vegades repetit, pressupos lns crvirtnflts exhaustius, :c.na capacitatde selecci, :uneestrltgid ndrratioa, i, s clar, una efectioiut com nicatioa. D'acord amb aix, el nostreRamon Muntaner dissenya el pla del llibre I'esquema del qual, i d'una {orma senzilla, podem proposar grficamentaix:

Fet i fet. RamonMuntaner mosra uns conerxemen$ exhaustiusi un complex de cultura inusualsen un home que, com ell, ha passat, fins a l'actede l'escriptura,quarantaanys viatjant,guerrejant, procurantpel benmanant,aconsellant, estarde la gent sota la seuaresponsabilitat i administrant queviuresi menjarsi cavallsi armesi diners. El seu llibre ens mostra que ha escoltatmolt, que ha llegit forga i que ha assimilat tant el saberoral tradicionalcom l'escrit i tamb la sabiduriadedui'blede la seuaprpia i dilatadaexperincia. Per tal d'adquirir elsconeixements ha rebut moltssima informaci tant oral com escrita,a ms a ms dels propis records.Aouest mecanisme funciona a travsde I'actede la

remota:sla PrPiainrememoraci amb una retrospectiva f)ncia i s el primer gran rei que obri el llibre. I amb una del rei Jaume, voluntat quasimtica: la de I'engendrament que, ac,funciona quasicom un somni: com el mateix soma produir el seugran llibre. ni de Muntaner abans de decidir-se Aix doncs,Ramon Muntaner recuperaen 1325la informaci que un dia remot reb a travsdel seupare, dels preceptors,o dels parents i amics.Potser de documentsi, reunions i trobadesperidiques,de les sobretot, d'aquelles cons on estracqueforen lesnostres inoblidables assemblees tant d'impostoscom tavatant de lleis i {urs com de costums, guerres. De scioi privilegis. De de politica, administraci poltica i economiaen darrer terme. El jove Ramon Muntaadquiriaconeixements. s'informava, ner escoltava, queMuntaner D'altra part, el llibre mostraa bastament per de ferlo rendible de tot el saber tal ha fet una selecci colpidor, d'altresmors,lesms, en el seurelat unesvegades bastantsamb una econode fets i descripcions, un seguici quasiesquemtica, d'administratiu.Selecmia de llenguatge cionar: vet ac el secretde tot productor de textos. Un tercer punt: Ramon Muntaner dna un ritme extraordinari a mitjangant una interesi records la seua narracide memries narrativaquesapaportar al relat una presensant estratgia taci alternativade temes,ritme ja explotatpelsjoglarscom (..qu de gesta una frmula de la retricausualen lescangons us dir?").Una tcnicanarrativapolidireccional,en ventall, i de canvi d'objectenarrat que entronca amb la d'enllagatant en verscom ment en paral'lel de la novellade cavalleries en Prosa. tots aquests Ramon Muntanerrevesteix Darrerament, que cerca comunicativa materials amb una felig efectivitar i capturade I'atencidel seureceptor.B scen que la caga aquestdarrer, en aquell temps i en aquesttxt, era un

destinatari-escoltador, el model del qual no era altre que el rei futur i els noblesde la seuacorr. bviament, desprs de la primera edici i nica (1558),feta a la nosrraestranyada ciutat de Valncia, llibre" de Muntaner ja no era un pre"el cis missatge pensati escrit per a un escoltadorreial i de la nostra noblesa. ja i aixi un produae cultural liEsdevenia terari o, mlllor, paraliterari.I cercava un lector model que, ja no comprenia ben possiblement. molta de Ia informaci i dels fets reportats oconeguts dos-cents anys abans.Ja se sapque algunsvalencians del segle xvI, sobretot la noblesa estanya ja a la terra -el rei forasrerde l'poca,no cal ni dir-ho- havien renunciata la seuallenguai a la seuanaci catalanes. Dues qestionsindestriables dins del text de Ramon i sense possibles confusions ni equvocs en l'escritmuntaneri). Aix darrer ho podem veure claramenti senzillament remarcaten les reiterades manifestacions sobre aragonesos i catalans, aci bviamentcompresos mallorquinsi valencians perqunomsrenemun sol rei. Aixi com i tamb la seua concepcidel seu mn contemporani:ell, Ramon Muntaner, sciutadi d'all on estroba governanun rer o un senyor de la famlia del casalde Barcelona,b sigaa Siclia, a Gerba, a Grcia, etc. Els diversosautorsque han reflexionatsobreel llibre de Muntanerhan remarcat sempre queel seucatal)literari mostra un lleugermatsempordans, de la seuacontradanadiua. El podemcomprovar,sobretot,en mots acabats en vocaltals com: Arag, m), ra, lle, etc.,que ell escriuamb una-n final:Aragon,man, raon,lleon, etc.,i alguna altra particularitat que ja trobem en la traducci delsfurs valencians. s el nivell diatpic o lxicpanicular, local,usaten una comarca. Ara b, la unitat de la llenguala t ben clara i ben present:no solarnentdiu que a Oriola esparla "el bell catala-

10

11

fonescdel mn", sin que tamb podem llegir el passatge namentalon remarcaque Conrad Llangai Roger de Lloria nvinguerenmolt fadrins en Catalunya e nodrien-setota hora del catalanesc de amb lo senyor infant; enaix aprengueren go Valncia qui lloc de Catalunyae del regnede tot cascun bo e bell era, e aix cascund'ells fou lo pus perfectecatal! (cap. 18, p.44 de que abansfou e amb pus bell catalanesc" la Crnica,vol. i, MOLC). Jasesapque durant aquellapoper ca Ramon Muntaner sempreusala mateixadesignaci als diversosparlarsdel mateix idioma catali tot al llarg del seu bellssimllibre.

sdc oisu,spresencial i, doncs,cal admetre'lcom a prova irrefutable. En segonlloc, i com a bon narrador que s,selecciona personatges, passatges, fets,actituds,accions, etc.,per tal de proposaruna narraciviva, suggeridora, colpidora,fefaent i atractiva.s la seuavisi delsfets que cerquendoncs una projecciliterria:narrar la Histria, i sobretotnarrarla b. Tot aix fa que el seullibre mostre dos gransblocs histrics de cara a nosaltres:

3. Comnarra Rdmon Mranta.ne? literaris esval per tal d'interessar Dequins subterfugis el seu escoltadorreial o els diversoselementsde la cort? I ben a la llarga,els lectorsdesdel segle xvl fins a I'actualxx, ja a les acaballes. Evidentment, el nostre escriptor usa els recursosliteraris, la retrica habitual, de qu feien s elsjoglars, els trobadors, els predicadorsde la trona, els escriptors que ell coneixia a travs de lectures o b d'audicions de les llibres, lletres,documentsque li sn coediverses cangons, tanis. acumulats En primer lloc ell vol donar fe d'uns sabers amb anterioritat al seumoment d'escriureel llibre. Aleshoresposaen joc l'nic elementque pot certificar la veridiciamb elsmeusulls tat de lesaccions: "Jo, RamonMuntaner", i les meuesorelles,he vist, he escoltat,he sentit tal i tal fet; tal i tal acci.I, a msa ms,puc dir-vos que tamb ho trobareu al Llibre dels.Fefts del rei Jaume,etc. Ramon Muntaner sempreremacai reitera el fet que el seutestimoniatge

A) La lnia del temps de le Crnica:


Jlrme I el Conyeridor t2t3-1276 Inici de la Crnic Pere I el Gt 12761285 Alfons I el Liberal 1285-t291 Conquista deSicili

II Alfostl Jar-rme d lwt elBoigne 1291-t327 1127-1336 Conquisn Coonaci delduct ifi dela d'Atees Crniu

HEE lgFi .;i fl


o-*.x ,;i >.i

Es

E-.^

E
(j

:;

6e

=
F

B) La lnia del temps autobiogrficde Ramon Muntaner

12

13

Aquestadoblelnia suposa I'alternanga expositiva de cara a I'efic)cia delsmaterialsnarrats.per vista,no per oidao,escriu de vegades (caps. 2 i 23).Posaen marxala tcnicatradicional del parallel ja explotadaen textos com el Bkndn d Comuzlla, potsercontemporani de l'escrit muntaneri(darreriesdel segle xu, primera meitat del segle xIv), "Deixem ara...,passem ara a...o,els qualsprodueixenen l'escoltador i en el lector unesexpectatives modvadores pel suspens d'all que s'acaba de narrar i que restaen alt i l'inici d'un nou estadi de la narraci i, doncs,l'arranc, el nus i una conclusi parcial.D'aquestmode,Muntanerdosificael relat amb unes seqncies de reps,d'acci,de comentari,d'informaci, de descripci que impactenen 1'escoltador,/lector. Una ambientaci al si de la qual el relat muntaneriassoleix una vivacitat tpicade lesnarracions polifniques amb una mostraefectiva dels diversosnivells de llenguatge. Hi ha una preciside dades que corroboren la informaci general rebudatant de tipus dinsticcom d'accions blliques,gestionsdiplom)tiques, situacionsgeogr)fiques, d'estratgi4 econmiques... I de reflexionssobreel futur collectiu de la nostranaci.Aix doncs,Ramon Muntaner usadiversesmaneresdel discursliterari: el directe i I'indirecte, i la narracia travsdel narrador homodiegtic(el seujo autobiogr)fic esdev ficcional per mor de l'anifici narratorial) amb una marcaben viva del destinadori del destinatari. Hi ha mostresmagnfiques de dilegsolemnei de dilegquotidi). Imprecacions i reproduccide discursos. Descripcide cerimonials.I un llarg etctera. El seu llenguatge mostra una )mplia gammade nivells que actualmentanalitzema travsde la descripcisociolingsticadelsanomenats nivells diatpics(localismes), diafsics(arcaismes i occitanismes potser) i diastritics (llenguatge propi de conesansr d'ambaixadors, etc.).Hi rrobarem 14

tecnicismes tant referirsa I'administracipblica com a la poesia,ls artefactes i estratagemes de la guerra o als d'un simpletestament. I tot aix fa que el seullibre esconstituescaen una formidablemquinade significar,en unapotentssimamostra admirablede l'picadelsfets viscuts,de l'pica (ucremode la quotidianitatamb arcaismes i col.loquia.lismes reta de febre"), o els noms de les galeres i naus:"el Falc", etc. I, s clar, la inevitable interferncia de llen"l'Oliveta", ges, tant de rom)niques(diversos dialectes italiansi el sici(grec), li) medieval,el francs) com d'extiques: el greguesc ()rab), de les qualsRamon el turquesc(turc), el sarrarhesc Muntaner ens aportano solamentmots i frases sin la corresponentaducci, explicada,al catal.

4. Textosparaliteraris Cal recordar una volta ms que el PasValenci) actual s el resultat d'una conquistai l'assentament immediat de les ncompanyies de capoo personalde comandamentque vnenamb el rei JaumeI tot formant part de l'exrcit amb elsseus mainaders o soldatsque elshi acompanyen. Aquesta gent apona Ia llenguaoriginriai costumsbsics de la poblaci o de la comarcad'on sn naturals.A l'ensems, hi ha una davallada de gent quepobla, ocupao repobleviles i ciutats,alqueries i castells. El procsd'immigracisobvi. Amb ells, donesi xiquets, umb ,rela llenguacatalana, elsrefranys, canCons, rondalles,acudits,h)bits socials. I, sclar, les breguesi la lluita pels interessos tant agrariscom comercials com de jurisdiccionsdonen lloc a qestionsque el rei Jaume intentari resoldreper mitj) d'un cos de textoslegals: els Fori o Fars deYzlncia que substitueixen elsinicialsCoszns (Usatges a Catalunya).
1S

i la societatmedievalque geneEls nostresavantpassats ren scosafetaque aponen un conjunt important de textos paraliteraristant orals com escrits.En el primer bloc tenim elscantsde collita, batudai verelescangons, elsromangos, a cadacontrada, i que s'adapten ma, lesrondallesaponades a cadanucli de poblaci en el medi rural. En un segonbloc, ja important, tobem desdel Llibre del Repartimmt alsFzrs. El rei Jaumevolgu que el text llat fr: traslladat,traduit, a la llenguadel poble, al romang o pla catal) de l'poca, en una data tan primerenca com s sbdits,el comprenI'any 1262,petr.alque la gent, els seus primer text el gn"."r. . doncs Paraliteraride qu dispopoc explotat entre nosaltresi en sem i, inexplicablement, precisllibre formen el bloc amb aquest terres. aquestes Junt les lletres i missives, de textos paraliterarisels salconduits, Durant el sede compra-venda. i albarans els testaments gle xru i xw sn la nostra llengua escrita.I ia en el seglexw, si msarrereno, enstrobarem les lletresde batallai elscarde la Cosa Els tractatscom el Regiment tells de desafiament. Pblica del gioniFrancesc Eiximenis i la reportaci delssermaterialparamons de Vicent Ferrer. Anterior a tot aquest literari, tenim el llibre de Muntaner. No cal recordarqueelstextos literaris,amb una funciosn posteriorsa tot l')mbit nalitat prioritriament artstica, pxsant pel Tirant lo e Gelfa, de la llengua des del Curil d'Ausis March i el seuoncleJaumeMarch, ,B/znc, lespoesies o lesde son pare,PereMarch, el Vita Cbristi il'obra de ota menade JoanRos de Corella amb textos literaris i paraliteraris. La literatura sun producte socialcom qualsevolaltre. de nou en algunlloc D'aqui queuna societatques'estableix i no tota liter)tia, arprodueix tant oralitat com escriptura, tstica. 16

En aquestes coordenades cal situar el llibre de Ramon Muntaner. Com a text paraliterari,sa dir, aquellon preval molt msl'objectiu de la reflexi sobre el mn que no pas Ia vessant de proposta artstica(no s una novella amb un mn de ficci), en un eix temporal reflecteixduesmenesde fetshistrics:elspassats immediatsi anteriorsa la seuacoeranitar, iels que Ii sn coeranis. s sobreaquesrs on opera Ia imbricaci ms autobiogrficai on Ramon Muntanerciutad) i historiador estransformaen el Ramon Muntanermestreracionali capitde la Companyia.I, doncs,agentde la Histria i, evidentment,objectede la seuanarraci prpia. Aix s: sempreque la seuaaccisigafeta en nom d'un .enyor rei de ia nosrramonarquia. s a dir. ell no esconsideraheroi. Per realitzafets molt heroics(vegeuel captol a GalJpoli). Tot aixd fa que Muntaner narrador oferesca la garantia de tot all que narra.I aixi s'esforga per tal de donar veracitat verificablea les rees geogr)fiques diverses: Siclia,nord d'Africa, Grcia, Turquia. O les ciutats de qu parla. I ho reforgareproduint elsdiversos parlarsi llenges. Ac trobarem una llencad'intertextualitats, la simbiosientrefets reals i el seureflex literari. Ramon s'esforga a presentaruna )mplia tipologiad'heroisi de fetsd'armes: elsnostres reis i comtesi cavallers hi apareixen forgavegades vistosamb una ptica tipificada per l'pica romana. Els reis francesos, i els sarrans i l'emperadorde Bizanci.Els mitificats almogvers. Lesdonescom a heroinesen accions bl'liques. El poble. La cavallerositat i tamb les traiiions. Els intrprets i traductors i elsespies. Els combatstant a la mar com en terra, En gransgrups (batalles) o en accionsminimes (colps de m)). Agd ho trobareu aI Tirant lo Blanc. Aquestaimportant bateriade materialsfa que el seullibre assolesca la proposici d'un text paraliterari en trnsit

17

a la pura producciliter)ria. Ja sesapque entra en la Crdzic de Mununer la refernciaa herois de novella de cavalleries (cap.51) i que s ben presumibleque d'ella hagenderivat bastants aspectes de les nostresnovel.les cavalleresques, tant certs passatges del Curial com del Tirant, o la novel'la Espill de larme Roig que acab) amb totes dues.Amb una absncia previsiblei vistosa:no repofta el Blandn de Corno era coneguto no l'havien produit. nualla perquencara Aix doncs,el text de Muntaner sparaliterari,perd ben possiblement generador de gransrees narrativesde les novellesposteriors,com us anemrecordanten lesdiverses notes d'aquestanova edici de la Crnica.

-1952. 1927 Barcelona.A cura deJosepM. de Casacubena i Miquel Coll i Alentorn. Barcino. 1921.Barcelona.A cura de Ferran Soldevila(dins Zes Q*atre Grans Crniqua). 1973.Barcelona. Versi ntegraal catal) modern a cura de J. F. Vidal i Jov. Selecta. 1979.8a:celona. A curade Marina Gus.Ed.62/La Caixa. MOLC, que ens ha servit de basea la tria. S'han fet edicionsparcialsi tamb traduccionsde fragmentsi algunes de completes desdel segle xvt al castell),sicili) medieval,itali, francs,alemanyi angls. Modernament, una en castell, prologadaper Joan Fustr.

5. Importncia del llibre De la quedesprs s'anomenaria CrnicdeRamonMuntaner existeixennotciesd diversosmanuscrits.I cal pensar que circul potser de manerarestringidapels objectius que ell es marc.S que sobvi que no fou un llibre massa com un delsmsaptes afortunat i, doncs,no fou seleccionat primeresde la impremta enper a sser editat en lesdcades ateny l'statusde llibre imtre nosaltres. IJn text com aquest prsen una pocarealmenttardana:l'any 1558per primera vegada i nicaocasia la ciutat de Valncia,d'on Muntaner jurat. fou Ara obt una altra aparicipblica i amb uns objectius molt marcatsper la selecci. La Crnica ha estat editadacronolgicament: 1558.Valncia. Primeraedici. 1562.Barcelona. 1844.Stuttgart. A cura de Karl F.\V. Lanz. 1860.Barcelona.A cura d'Antoni de Bofarull. 1880.Barcelona.A cura de JosepCoroleu.

6. La nostra selecci i aersi actual Per a aquesta selecci hem tingut ben presentque I'objectiu spresentarun text clssicalsestudiants d'ensenyament de FP i BUP. Aix doncss'han escollitels captolsmspropersa nosaltres: la fasede la conquista del regnede Valncia i l'expansicap a l'Africa i Orient. Abansdel text de RamonMuntaner,sense capretoc,trobareula nostaversiapropada a la llenguaactual. Hem tractat de captarla frescordel llenguatge muntaneri.I no hem estalviat notesaclaridores. Esperem que sigauna versi modlica. Tamb l'acompanyemd'una proposta did)ctica pensada d'acord amb elsdiversosnivells d'estudiants i d'una forma circular i did)ctica.Potserfuncionar). Potserno. La din)mica de cadagrup de FP, o de BUP i COU s qesti del professorat. Amb aquesta selecci pensemque el lector no perd ni la llengua,ni els orgens,ni el gustper un text tan viu i di-

18

19

n)mic com el proposatper Ramon Muntaner, representnt de la ciutat de Valnciaa l coronacidel rei Alfons e/ Benigne. Aix era l'any 1328.Compteu i veureu com d'ac a poc ja 6ari 663anys. I ell, Muntaner, tan fresc i tan conversador amb nosaltres. La Font d'En Cars (la Safor) Sant Josepi marg de 1991 Vicent Escriv) Universitat de Valncia

TAULA Nometrchtara dlsnostresreis -Pere el Catlh,I de Barcelona, II d'Arag. Paredel rei (1196-1213). Jaume -Jaume e/ Conqanidor, I de Valncia,de Barcelonai d'Arag(r273-t276). -Pere el Gran,I de Valncia,II de Barcelona, III d'Ara-

s6 (1276-tz8s).
e/ Liktal, I de Valncia, II de Barcelona i III d'Arag (1285-1291). -latme el lust,Il de Valncia,de Barcelonai d'Arag (t29r-1327). -Alfons l Bmigne, n de Valncia,III de Barcelonai IV d'Arag (1327-7336). -Alfons

Captols seleccionats 1 (3).Problemes del matrimoni format pel relPereel Catlic i Maria de Montpeller, paresdel rei JaumeI. 2 (5). Estratagema per tal que el rei Perei Maria puguen estimar-se. 3 (6). Naixement del rei Jaume. Mon del rei Pere.Coro naci i primer matrimoni del rei Jaume.Segonmatrimoni amb Violant i descendents del matrimoni. 4 (8). Conquista de l'illa de Mallorca. 5 (9). Conquista del regne sarrde Valncia. 6 (10).Rebel.li srrina a diversos llocs del regnejaum de Valncia. Ijinfant Pere hi interv com a delegat general en cap del rei Jaume. 7 (26).El rei Jaume,malalt a X)tiva. Rebel{ia Alcoi.

20

21