Anda di halaman 1dari 30

Sobre Jaume I i el Llibre dels fets

Antoni Ferrando - Vicent Josep Escart Universitat de Valncia Al llarg de tots els segles, els valencians han recordat la figura de Jaume I, rei dArag i comte de Barcelona i primer rei cristi de Valncia, com un smbol de la seua identitat collectiva. No podia ser daltra manera, ja que Jaume I va reintegrar les terres valencianes a la civilitzaci europea occidental i va fundar el regne de Valncia, amb els lmits fixats en els Furs i amb sobirania jurdica prpia dins la Corona dArag. En lpoca foral, el record de Jaume I es produa indirectament cada 9 doctubre, data de la reconsagraci de la catedral de Valncia, i cada 23 dabril, festa de sant Jordi, primitiu patr del Regne, a qui el rei Jaume hauria invocat per a aconseguir la rendici militar de Valncia. El record era, en canvi, directe cada 27 de juliol, data de la seua mort, una celebraci propiciada per la casa reial dArag, sense dubte en parallelisme amb les commemoracions dels sants que celebra lEsglsia. De fet, el 1633 va hi haver un intent de canonitzar el rei Jaume, el qual, en sentir prxima la seua mort, va vestir lhbit de monjo cistercenc i va manifestar la seua voluntat de descansar al monestir de Santa Maria de Poblet, en una mostra ms de lespiritualitat mariana que havia practicat tota la vida. Amb la institucionalitzaci de la monarquia hispnica, va decaure la commemoraci de lobituari de Jaume I, en benefici de la celebraci del 9 doctubre, de tal manera que els jurats de Valncia acordaren, el 1557, que la commemoraci del seu trasps se celebrara l11 doctubre, desprs de les festes de sant Dions.

Al segle XVII, laguditzaci del procs de transculturaci en el marc de la monarquia hispnica, el fracs de lintent de canonitzaci quasi cantat en el context duna Corona dArag aleshores polticament subalterna i, sobretot, lomnipresncia dels referents religiosos del Barroc van provocar un progressiu oblit de la rememoraci de la mort del rei. Per no de la celebraci del 9 doctubre, que va revestir sempre una gran solemnitat fins que Felip de Borb, en annexionar a Castella el regne de Valncia, por justo derecho de conquista (1707), hi va imposar unes noves institucions que sencarregaren deliminar qualsevol vestigi de lpoca foral. Ara b, al segle XVIII, el captol de la catedral de Valncia, en continuar celebrant cada 9 doctubre la festivitat de la dedicaci de lesglsia major de Valncia, no sols va preservar una commemoraci litrgica de primera magnitud per als valencians, sin tamb el record de la gesta de la conquesta de la ciutat per Jaume I. Grcies a la tradici litrgica, al manteniment de la memria histrica entre les minories cultes i a linters dels illustrats valencians pels Furs concedits per Jaume I, la ciutat de Valncia no va oblidar la data histrica de la fundaci del regne. Els escriptors i artistes romntics tamb es van interessar pel nostre passat medieval. Tot plegat va contribuir a rodejar la figura del rei en Jaume duna aurola mtica. La Renaixena, per la seua part, aprofit la commemoraci del sis centenari de la mort de Jaume I (1876) per a convocar a Valncia, on shavia produt el seu trasps, una festa potica extraordinria, que reun les principals figures renaixencistes de Valncia, Catalunya, Balears i Provena, ja que els felibres occitans, pel fet dhaver estat Jaume I senyor de Montpeller, tamb el van convertir en un smbol de fraternitat entre Occitnia i els pobles germans de la Corona dArag. La Renaixena i els seus epgons van potenciar encara el record de Jaume I no sols amb la recuperaci de la memria de la seua mort, sin amb reedicions de la seua Crnica o Llibre dels fets i amb una innovaci singular, que part precisament de Montpeller: la commemoraci del VII centenari del seu naixement, el qual tingu lloc el dia 2 de febrer de 1208. Un segle desprs daquella efemride, amb motiu del VIII centenari del seu naixement, es renova, tant a Montpeller com a totes les terres de lantiga Corona dArag, el record emotiu a la figura quasi llegendria del rei Conquistador amb iniciatives molt diverses, entre les quals cal destacar aquelles que tenen com a punt fonamental la difusi i lestudi de la Crnica reial, i que es concreten en la reedici, lactualitzaci lingstica o la traducci a daltres llenges del Llibre dels fets. En el cas que ens ocupa, sha optat per la modernitzaci lingstica, per tal de fer ms prxim el text del Llibre dels fets als homes i les dones del nostre temps. El nostre objectiu, ara i ac, s oferir als lectors, en primer lloc, un breu recorregut histric del record del rei en Jaume a travs dels textos historiogrfics valencians on sha tractat la figura del rei, des del perode medieval fins als actes que celebr la ciutat de Valncia, el 1908, en recordana del naixement de Jaume I, i, en segon lloc, un estudi sobre la Crnica, que nanalitzar lestructura, lautoria, la llengua, la transmissi i la recepci.

1. Jaume I el Conquistador en limaginari collectiu valenci

s evident que, per als primers repobladors cristians del regne de Valncia, la figura de Jaume I (1208-1276) hagu de ser reverencial, ja que havia estat el monarca que havia conquistat aquestes terres, el que les havia constitut en regne i el que els hi va concedir bns i possessions. A canvi, aix s, de carregar amb les servituds feudals; per tamb amb millors perspectives econmiques que a les seues terres dorigen. Per la seua banda, Jaume I, amb el Llibre dels fets, va procurar de transmetre aquella imatge de rei honest, just, valent i guerrer, conqueridor de regnes Mallorca, Valncia i Mrcia i de devoci religiosa ben provada, que tant podia agradar als seus destinataris, que van ser primordialment els seus fills i successors al front dels diversos senyorius regits pel Casal dArag. Jaume I va ser certament una figura excepcional en aspectes molts diversos. Aix, Paul E. Chevedden1 ha demostrat que el rei va ser un expert militar, ja que descriu amb precisi lacci destructiva del fonvol i empra apropiadament un vocabulari artiller. I, ms recentment, Antoni Furi2 ha remarcat les seues dots destratega poltic, tant en constituir el regne de Valncia amb entitat jurdica prpia enfront dels projectes dexpansi territorial dArag, com oposant-se a les ambicions de recuperaci territorial ultrapirinenca de Catalunya; i encara, en aplicar als musulmans venuts de les taifes de Sharq al-Andalus una poltica de preservaci de la poblaci autctona per garantir la viabilitat econmica del nou Regne. La imatge providencialista de Jaume I, que el mateix rei shavia encarregat de fixar en el Llibre dels fets, va ser emfatitzada no solament a travs de les altres tres grans Crniques,3 sin tamb daltres crniques menors posteriors, que van contribuir aix mateix a exalar les seues gestes i a mitificar la seua figura fins i tot amb una aurola de santedat.4 Al capdavall, aix era, en part, la tasca que sesperava dels cronistes que treballaven a lmbit ulic o cortes. Aix, Bernat Desclot o, segons el pare Batllori, Jaspert de Botonac, tot i que va centrar la seua Crnica5 en el regnat de Pere el Gran (1276-1285), fill i successor de Jaume I, hi va manifestar reiteradament la seua seducci per la figura del rei Conqueridor (caps. XIII-L i LXV-LXXIII). De fet, Desclot va ser cronolgicament el primer historiador que se nocup, si b dedic ms atenci a la conquesta de Mallorca que a la de Valncia. Desprs de referir-nos lepisodi lengendrament de Jaume I en una animada escena amb dilegs (cap. IV), el cronista evoca breument la coronaci reial (cap. XI) i dedica un pargraf sencer a fer-nos-en una semblana fsica i anmica, que passa per ser la descripci ms ajustada que possem de Jaume I:

Vegeu CHEVEDDEN, P. E.: The artillery of King James the Conqueror, en Iberia and the Mediterranean World of the Middle Ages. Essays in honor of Robert I. Burns, vol. II, Leiden Brill, 1996, pp. 47-94.
2

FURI, A.: El rei conqueridor. Jaume I: entre la histria i la llegenda, Alzira, 2007.

Sobre les quatre grans crniques, vegeu RUBI i BALAGUER, J.: Histria de la literatura catalana, vol. I , Barcelona, 1984, pp. 112-129, trad. cat. de la seua Literatura catalana inclosa dins Historia general de las literaturas hispnicas, Barcelona, 1948-59; MONTOLIU, M. de: Les quatre grans crniques, Barcelona, 1959; RIQUER, M. de: Histria de la literatura catalana, vol. I, Barcelona, 1964 (citem per l'edici del 1984), pp. 394-501; i SOLDEVILA, F.: Les quatre grans crniques, Barcelona, 1971, on l'edici modernitzada dels textos de les quatre crniques va precedida d'uns prefacis introductoris i acompanyada d'abundoses notes. Sobre aquesta darrera obra vegeu, encara, la nota 115.
4

Pel que fa a la visi de Jaume I a les Crniques de Desclot i de Muntaner, vegeu el que assenyala, tamb, BELENGUER, E.: Jaume I a travs de la histria, 2 vols., Valncia, 1984, vol. I, pp. 45-51.
5

Les referncies a la Crnica de Desclot provenen de DESCLOT, B.: Crnica, a cura de M. Coll i Alentorn, Barcelona, 1982.

Aquest rei en Jacme dArag fo lo pus bell hom del mn; que ell era major que altre hom un palm, e era molt b format e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents belles e blanques que semblaven perles, e ulls vairs e bells cabells rossos semblants de fil daur, e grans espatles e llong cors e delgat, e els braces grossos e ben feits, e belles mans e llongs dits, e les cuixes grosses e les cames llongues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits e gint cauants. E fon molt ardit e prous de ses armes e forts e valent, e llarg del donar e agradable a tota gent e molt misericordis; e hac tot son cor e tota sa voluntat de guerrejar ab sarrans (cap. XII). Es tracta, per, duna imatge molt idealitzada, que per damunt de la tradici rebuda, sembla haver-se inspirat en els models masculins del Jaufr i de Flamenca.6 Daltra banda, a pesar de les diferncies que en un cert moment va tenir linfant Pere amb el seu pare, Desclot ens el presenta com un fill que ladmirava i lestimava profundament. Aix, en relatar-nos la mort de Jaume I, Desclot afirma que lhereu hauria estat a la vora del llit mortuori del seu pare,
plorant e sospirant de pietat e de gran dolor que havia de son pare, qui havia estat lo millor rei qui anc fos e el pus agradable a totes gents, qui aix es partia dell e de son regne, bes-lo en la boca e puis bes-li les mans e estec-li denant tota via, que anc per menjar ne per boure ne per dormir no sen part tro que els ngels del cel vengren ab gran alegria, qui li preseren larma del cors e la sen muntaren el cel davant seu. E linfant en Pere fu venir tots los barons de la sua terra e els rics-hmens de les ciutats, e ab gran hondrament port lo cors del benet rei son pare al monestir de Poblet e aqu fu-lo soterrar molt honradament (cap. LXXIII).

La descripci de Desclot va posar les bases ideolgiques per a convertir la figura de Jaume I en una imatge evidentment venerable des de lptica religiosa: els ngels shavien emportat la seua nima i el cors esdevenia benet als ulls dels mortals. El cronista Ramon Muntaner, senyor de Xirivella, ciutad de Valncia i servidor lleial del casal dArag, en escriure la seua Crnica,7 pren precisament el regnat de Jaume I com a punt de partena del seu relat pic, en part per una qesti personal:
E per o comen al fet del dit senyor rei en Jacme, con jo el viu, e senyaladament lo viu que jo era fadr. Dit senyor rei an a la dita vila de Peralada, on jo nasqu, e pos en lalberg de mon pare, en Joan Muntaner, qui era dels majors albergs daquell lloc e era al cap de la plaa (cap. II).

Segurament aquesta visi del rei el va impactar sobre manera i la va tindre present durant tota la vida. La seua ben coneguda veneraci als monarques del casal dArag en va fer la resta. Tot plegat contribu a presentar Jaume I amb una aurloa de santedat. Aix, afirma dell que la sua naixena fo miracle senyaladament de Du e per obra sua (cap. III). Tot seguit passa a narrar detalladament la meravellosa estratgia de la reina Maria de Montpeller per concebre un fill i hereu dArag tan singular (caps. II-VI), i a continuaci relata, de manera abreujada, els fets ms destacats del regnat seu (caps. VII6

Vegeu ESPADALER, A.: El retrat de rei En Jaume a la Crnica de Bernat Desclot, Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, vol. I, Barcelona, 1997, pp. 63-69.
7

Donem les referncies a aquest text a partir de MUNTANER, R.: Crnica, a cura de V. J. Escart, 2 vols., Valncia, 1999.

VIII). I no sest de buscar qualsevol pretext, en nombrosos llocs de la seua Crnica, per a exalar la figura del rei Conqueridor. Per a illustrar-ho, bastar adduir ac un dels pargrafs inicials de la seua Crnica dedicats al nostre rei:
Con ja davant vos he dit, jams no nasqu rei a qui Dus fes tantes grcies en sa vida com fu a aquest senyor rei en Jacme. E de les grcies que Dus li fu, vos contar partida. Primerament, que mostr gran miracle en lo seu neiximent, aix com davant vos he contat. E aprs, que es ve lo pus gran prncep del mn e el pus savi e el pus gracis e el pus dreturer e cell qui fo ms amat de totes gents, aix dels seus sotmeses com d'altres estranys e privats, que rei que anc fos; que aitant com lo mn dur, se dir "lo bon rei en Jacme d'Aragon". Aprs, am e tem Dus sobre totes coses: e qui ama Du, s ama justcia e veritat e misericrdia; e de tot o fo ell ben bastat. E aprs, fo lo mellor d'armes que negun altre. E totes aquestes grcies pogu jo veure e saber, e tots aquells qui el veeren e d'ell oren ne oiran parlar. Aprs, fu-li Dus grcia dels bons fills e bones filles e bons nts e ntes que es ve en sa vida, aix con davant vos he contat (cap. VII).

Probablement hem datribuir a Muntaner, jurat de la ciutat de Valncia, la iniciativa de celebrar solemnement els anys de la conquesta de la ciutat, ja que, desprs de recordar que a Mallorca tots anys, lo jorn de sent Silvestre e de santa Coloma, que fo presa Mallorca per lo dit senyor rei, se fa profess general en la ciutat ab la senyera del dit senyor rei... (cap. XXVIII), ens diu que, a imitaci dels mallorquins,
suplicaria a mon senyor lo rei d'Arag que fos de grcia e de merc sua que ordonen ab los prohmens de la ciutat de Valncia que el dia de sent Miquel tots anys se fes profess general en Valncia per nima del dit senyor rei, e Dus cresqus e mellors tots temps los seus deixendents e els dons victria e honor sobre tots llurs enemics, per o con la ciutat fo presa la vespra de sent Miquel per lo dit senyor rei en Jacme; e que tots los preveres de la ciutat de Valncia, e hmens d'orde, que hi cantassen misses aquell dia per nima del dit senyor rei e per la dita ra. E encara, que ordonassen lo dit senyor rei e els dis prohmens de la ciutat, que l'endem se fes caritat general per tots temps. E aix cascuns faran b que s'hi esforcen als mills que poran, e hauran-ne grat de Du e honor en aquest mn. E majorment con caritat no es faa neguna en la ciutat de Valncia, e en totes les altres ciutats del mn se fa, e Dus creix-ne llurs bns e els ne multiplica (cap. XXVIII).

Era, sense dubte, una forma ms de mantenir viva aquella imatge que Muntaner atorgava a lo bon rei en Jacme dAragon, el qual en ms duna avinentesa hi rep el qualificatiu de sant: ms de vint mlia misses se canten vui en aquell dia e tots dies en o que el sant rei en Jacme conquer (cap. XXXVI).8 Per la seua banda, el rei Pere el Cerimonis, en fer redactar la seua Crnica,9 si b no incorpora el regnat del Conqueridor, s que ens hi dna una dada molt interessant per comprendre fins a quin punt el Llibre dels fets del rei Jaume shavia convertit en una espcie de text hagiogrfic entre els familiars descendents seus: Aquest digmenge, a hora de prim so, ns encara rem gitats e llegem lo Llibre o Crnica del senyor rei en Jacme, tresavi nostre... (III, 193). No s descartable que la lectura del llibre del seu avantpassat fos el detonant de la seues iniciatives historiogrfiques.10

8 9

Vegeu, tamb, BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, p. 51. Vegeu PERE EL CERIMONIS: Crnica, a cura de F. Soldevila, Barcelona, 1984.

10

Aquesta qesti va estar ja analitzada per PAGS, A.: Chronique catalane de Pierre IV dAragon, III de Cataloigne, dit le Crmonieux ou del Punyalet, Tolosa-Pars, 1942.

Ja al segle XV, el Dietari del capell dAlfons el Magnnim,11 confegit possiblemennt per Melcior Miralles, sotsagrist de la Seu valentina, a partir de les experincies prpies, per tamb a la vista de diferents fonts que narraven la histria passada, no sest de donar-nos una breu biografia de Jaume I. Conv assenyalar que Miralles, interessat com est a destacar lentronitzaci dels Trastmares a la Corona dArag i les conquestes dAlfons el Magnnim a Itlia, per encara pendent del que succeeix al conjunt de les nostres terres, en parlar de Jaume I, sinteressa sobretot per les dades valencianes referides a la vida del rei Conqueridor, en una mostra de lincipient particularisme historiogrfic valenci, que saccentuar el segle segent. En concret, reitera que Jaume I fon concebut miraculosament i lanomena lo molt victuris senyor e rei en Jaume, de bona memria, tot narrant breument les conquestes balears i valencianes. En arribar al passatge de la rendici de la ciutat de Valncia, Miralles relata com
en lany de nostre Senyor de 1238, lo molt victuris rei e senyor en Jaume, de bona memria, pres la noble ciutat de Valncia, e la vespra del gloris arcngel sent Miquel foren alades banderes del senyor rei en les torres del Temple per los moros, ab molts sonys de trompetes, de tabals e altres sons. E lo dit senyor rei era en la rambla, endret les dites torres, e com vu les sues banderes altes, descavalc del cavall e agenolls e bes la terra. Oh, virtut de rei! E en aprs, lo dia de sent Deons, donaren e lliuraren la dita noble ciutat de Valncia al dit senyor rei.

Finalment Miralles no deixa dindicar com el rei en Jaume fon soterrat en la seu de Valncia, aprs laltar major, on realment consta que va estar, fins el 1278,12 abans de ser traslladat el seu cadver al monestir de Santa Maria de Poblet. Al segle XVI,13 Pere Antoni Beuter, predicador de la ciutat, va ser lencarregat de sermonar en la festa del centenar de la Conquesta, del 1538. Aquell encrrec de les autoritats municipals va ser lorigen de la Primera part de la Histria de Valncia (Valncia, 1538),14 segons ens confessa ell mateix al prleg de lobra. A lepstola que encapala el text, Beuter dna algunes dades sobre la festivaci de lesdeveniment histric local i, a ms dindicar la presncia de msics, assenyala com en aquella process
trau-se la bandera real de les venturoses y celestials insgnies de Arag, les quatre barres de sanc en lo camper de or; y la creu blanca en los fullatges blaus, ab la devisa del Rat Penat, que mostra lo valer del regne, encara que no sia tan gran lo poder. Y ab alegra process que va a la sglsia de Sant Georgi y torna a la Seu, fas lo serm de la conquista.

Beuter revela que, per tal de fer el serm de la Conquesta, shagu damprar del libre hon est scrita, s a dir, el Llibre dels fets, encara que exagera quan comenta que
11

Les citacions daquest text provenen de MIRALLES, M.: Dietari del capell dAlfons el Magnnim, a cura de V. J. Escart, Valncia, 1988. Concretament, de les pgines 37 i 39. En prepara una acurada edici crtica per a la collecci Fonts histriques valencianes, de la Universitat de Valncia, el professor Mateu Rodrigo Lizondo. 12 Vegeu aquestes dades a Joan Baptista Perales, en lapndix VIII de la seua edici de les Dcadas dEscolano (vegeu ms avall, la nota 22) que les dna tot seguint les ofertes per Flotats i Bofarull a la seua traducci de la Crnica del rei Jaume al castell (citada ms avall, a la nota 111).
13

Vegeu, tamb, la valoraci de BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 59-67, sobre les paraules de Beuter i Viciana al voltant de Jaume I.
14

Les citacions provenen de BEUTER, P. A.: Primera part de la Histria de Valncia, a cura de V. J. Escart, Valncia, 1998, pp. 36 i 39.

el text de la Crnica reial trobl en alguns passos que demanava ms plena informaci y en altres benigna intelligncia. Evidentment, all que pretenia el cronista valenci era posar en circulaci el seu treball que, fent servir unes fonts falsificades a finals del XV a Itlia per un servidor del papa Alexandre VI, pretenia exalar el projecte de monarquia hispnica dels reis Ferran dArag i Isabel de Castella per damunt de la importncia que, a lOccident cristi, es reconeixia al passat histric de lImperi Rom. En aquelles mistificacions sexplicava la fundaci de les principals ciutats dHispnia i, entre aquelles, Valncia, per no ultrapassaven l`poca romana. De fet, aspiraven a entroncar la histria bblica amb la romana.15 Daquesta manera, Beuter, a pesar que en la seua Primera part de la Histria de Valncia que amplificar i publicar en castell el 1546,16 arriba fins als temps immediats a la conquesta jaumina, no sest dintroduir la figura del rei en Jaume. Ho fa en termes de reverncia i admiraci lanomena nclit i de bona memria, sovint i declara que ell mateix arrib a posseir un trellat de la Crnica rgia no comptat fins ara en la llista de les notcies sobre manuscrits del text jaum, si no fa referncia a una cpia del fragment del Llibre dels fets incorporat a lAureum Opus (Valncia, 1515), obra que ens consta a linventari des seus llibres, tal com explicitarem ms avall. Tractar monogrficament la figura del rei i les seues gestes en la Segunda parte de la Cornica general de Espaa, y especialmente de Aragn, Cathalua y Valencia (Valncia, 1551) ttol prou significatiu del canvi dorientaci que el mateix cronista havia adoptat, un text adreat a un pblic ms ampli.17 Cal dir que aquesta Segunda parte... s, en molts passatges, una traducci al castell, amb comentaris i anotacions, de la Crnica del rei Jaume I. Beuter, tot i el canvi de llengua amb intencions poltiques i comercials clares, no sest de lloar el rei fundador del regne de Valncia. Aix, desprs de relatar la seua mort exemplar, en fa un plany, que paga la pena de ser reprodut ara i ac, ja que fomenta la visi dun rei just i ortodoxament creient. Ben mirat, sembla revelar la preocupaci de Beuter per la qesti morisca:
Grandssimo fue el llanto que por la muerte del santo rey se hizo en todas sus tierras, y ass como las tristes nuevas yvan de mano en mano, ass pareca que una nuve dolorosa y escura cubra los lugares, perdiendo un tan esclarecido rey. Sola, hallndose en fiestas en poblados menores, predicarles a los pueblos l mesmo, informndoles cmo havan de siempre tener su fe en Jesuchristo, Dios y hombre verdadero, y seguir su dotrina con caridad perfeta, esperando en el galardn divinal, por lo qual antes havan de padecer mil muertes que ni un solo fingimiento parecer a los moros ni llegarse a sus ritos o cerimonias. Despus de havelles dado dotrina christiana, socorra sus necessidades con las limosnas. Quin le pidi justicia y no se la hizo? Quin quiso dl merced y se fue vazo? Quin le apellid, que no le aprovechasse? Rey que ms le tenan respeto de padre que de seor, quin no le llorara? Con los santos tenga Dios su alma en la gloria y en paz aguarden las cenizas de su real cuerpo el da grande de la resurrecin para el juyzio de corona en los cielos.

15

Sobre aquesta qesti, vegeu la Introducci de V. J. ESCARTI al volum citat a la nota anterior i, tamb, DURAN, E.: Defensa de la tradici prpia davant dItlia al segle XVI, dins Miscellnia Joan Fuster, III, Abadia de Montserrat, 1991, pp. 246-247.
16

BEUTER, P. A.: Primera parte de la Cornica general de toda Espaa, y especialmente del reyno de Valencia, donde se tratan los estraos acaescimientos que del diluvio de No hasta los tiempos del rey don Jayme de Aragn, que gan Valencia, en Espaa se siguieron, con las fundaciones de las ciudades ms principales della y las guerras crueles y mutaciones de seoros que ha havido, Valncia, 1546.
17

Citar per ledici de Valncia, 1604, reproduda facsimilarment a BEUTER, P. A.: Crniques de Valncia, a cura de V. J. ESCART, Valncia, 1995.

Aquesta mateixa visi panegrica del rei en Jaume s la que en bona mesura sencarrega de transmetre el tamb cronista Rafael Mart de Viciana. En efecte, el notari borrianenc, en el seu Libro tercero de la Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino (Valncia, 1564),18 li dedica uns quants elogis, en fer un resum de la seua vida. Aix, afirma que fue llamado el bien afortunado, el conquistador, el vencedor y nunca vencido y venturoso, porque todas las jornadas que emprendi de guerras le vinieron prsperas. Repeteix que el nascimiento fue maravilloso por nascer en la fiesta de la Purificacin de la Madre del Seor, y casi a la media noche y con tan divinos successos, e que el nombre Dios se lo dio. Per altra banda, Viciana, referint-se tamb de manera difusa, per a les fonts don beu la informaci que reporta, fa constar que
tratan los scriptores de su tiempo que tuvo estas costumbres y excelencias, es a saber, que fue en el nima buen christiano, benefactor de las iglesias, fue grande de cuerpo, de altaria de nueve palmos, hermoso de rostro, humano, comunicable y benigno, en sus hechos venturoso, siempre vencedor y nunca vencido, amador de virtuosos y amado de sus pueblos, porque con todos se comunicava. Otorg muchas libertades a sus pueblos y a los que le servan y le seguan en las guerras les dava y reparta casi todo lo que tomava. Y ass, quando ms dava ms ganava, para ms dar a sus criados, vassallos y valedores. Tena mucho miramiento a quien hava de encomendar los cargos y officios de su casa y de sus reinos. En las dignidades que hava de proveer de personas, primero dentro de s y despus con los de su consejo, haza el esamen de la vida y fama del otro, tiniendo siempre respecto ms a la virtud que a importunaciones. E que jams se hall hombre que de su presencia y merced se partiesse quexoso, porque tena este don de Dios, que a los unos con obras y mercedes y a los otros con palabras amorosas, a todos satisfaza.

Es buscava, potser amb una crtica implcita a determinades actuacions de Felip II de Castella, la construcci de la imatge dun prncep just i prxim al poble. Era la imatge que es volia per al governant ideal, des dels postullats del Renaixement i de lhumanisme cristi. Aquella imatge de rei sant, o digne de reverncia i modlic, que, com hem dit, prov de Muntaner, s la que uns anys abans havia impulsat els jurats de la ciutat de Valncia, a instncies de la mateixa monarquia, a editar la Chrnica o comentaris del gloriosssim e invictssim rey en Jacme (Valncia, 1557) i a oferir-la al prncep hereu, Carles dustria, com a guia i model del monarca cristi, tal com veurem ms avall, en parlar de les edicions del Llibre dels fets. Un propsit, en definitiva, que tamb orientar els esforos del canonge de Valncia, ardiaca de Morvedre i desprs bisbe dAlbarras, laragons Bernard Gmez Miedes, el qual far una parfrasi llatina del llibre de Jaume I, que es publicar a Valncia el 1582, i desprs, el 1584, en versi castellana, amb la intenci de servir de llibre de lectura als futurs reis de la monarquia hispnica.19 Encara, Miedes influir amb els seus textos en la imatge sobre el rei Conquistador que ens van transmetre els cronistes Gaspar Escolano i Francesc Diago.20 En efecte, tant Escolano com Diago van contribuir decisivament a la construcci de la imatge ideal del rei Jaume, que, elaborada des de lEdat Mitjana, havia estat

18

VICIANA, M. de: Libro tercero de la Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino, a cura de J. Iborra, Valncia, 2002. Les citacions provenen de les pp. 72, 73 i 78.
19 20

Sobre ledici de la Crnica i els textos de Miedes, vegeu ms avall lapartat 3 daquest estudi. Tamb ho considera aix BELENGUER; E.: op. cit., vol. I, p. 69.

filtrada i amplificada pels nostres cronistes renaixentistes. En concret, Escolano21 recull la vida i les gestes del rei en Jaume en els captols IV-X del Libro Tercero de la Dcada primera de la Historia de Valencia (Valncia, 1611).22 Segueix, en general, la mateixa Crnica del rei, de la qual diu que s una historia que el mesmo va composar en lemosn, segons la terminologia de lpoca. Tamb afirma que la part final del Llibre dels fets hauria estat redactada per un secretario que hauria portat a cap el remate de la historia que el mismo rey andaba escribiendo, de sus hechos. Mossn Escolano, en referir la mort del rei, no oblida fer un elogi del monarca en clau de croada, ja que
rein casi sesenta y tres aos, en que entr treinta veces en batalla campal con los moros y los venci siempre. Prncipe verdaderamente digno de inmortal nombre y de ser parangonado con los ms aventajados capitanes de todos los siglos, as por su valor militar como por el celo de la religin, pues se cuenta dl que entre iglesias de fundamento y mezquitas ya hechas dedicadas a la Virgen Nuestra Seora, su gran devota, dej dos mil.

Belenguer qualifica genricament laproximaci dEscolano a Jaume I com decebedora,23 per no sest de reconixer que el nostre cronista no ha tractat, en les pgines que dedica a Jaume, de fer una anlisi definitiva del regnat, sin de realitzar-ne noms un perfil,24 i en aquest sentit s que hi hauria reeixit en el seu propsit. Per la seua banda, Diago, als Anales del Reyno de Valencia (Valncia, 1613),25 socupa igualment del regnat de Jaume I i segueix en general el Llibre dels fets, b que intercalant un bon nombre de documents i altres fonts. Dedica el seu Libro sptimo a aquell perode, que ve a representar ms de la meitat del volum segon dels Anales publicats. Diago, inspirant-se en la introducci a ledici de la Crnica, realitzada a Valncia el 1557, apunta que Jaume I lhauria escrita imitant Juli Csar amb qu el recobria dun varns humanstic ben clar i, desprs de referir la seua mort, no soblida de fer un panegric de clara orientaci antimusulmana, en referncia a un problema religis i social que feia ben poc que havia somogut els fonaments de la societat valenciana. Per aix, Jaume I rebria de Du,
de su soberana y liberal mano el premio de los trabajos que ava passado en la conquista de los reynos de Mallorca, Valencia y Murcia, en la reduccin dellos a la fe christiana, en la ereccin de dos mil iglesias con que los ava illustrado, y en treynta batallas campales que ava tenido contra moros.

A ms, per tot all, calia reivindicar per a Jaume I el qualificatiu de gloriosssim amb qu el va presentar la citada edici de 1557:
Tuvo muy merecido por esso el ttulo de Gloriosssimo, que es el de mayor grandeza y gloria que se puede dar a un monarcha, y se hava dado en Espaa a los reyes godos. Y con tan

21

Vegeu BELENGUER, E.: op. cit., pp. 69-81; i VICIANO, P.: Mirar el passat amb ulls barrocs: lEdat mitjana en la Crnica dEscolano, dins Cabanilles i el Barroc valenci. Actes de les II Jornades Culturals, Algemes/Valncia, 1999, pp. 119-127.
22

Citem per ledici dESCOLANO, G..-PERALES, J. B.: Dcadas de la Historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia. Primera parte, Valncia/Madrid, 1878. Les citacions provenen de les pp. 271 i 363.
23 24 25

BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, p. 69. Ibidem, p. 71. Vegeu DIAGO, F.: Anales del Reyno de Valencia, 2 toms, Valncia, 1613. Les citacions es troben al tom I, p. 392.

justo blasn, y juntamente con el de Invictssimo le honrraron los que despus sacaron a luz la Historia que l propio hava compuesto de s mismo a imitacin de Julio Csar.

La visi de conjunt que ofereix el dominic Francesc Diago sobre el regnat de Jaume I, segons Belenguer, s excepcional, tot i que se centra nicament en la relaci del rei amb el nostre antic regne, per, sobretot, perqu mant una actitud crtica amb les dades no provades referides al rei, ben diferent de la que adoptaren Beuter i Escolano, que acceptaren ingnuament llegendes i tradicions de poca solidesa historiogrfica.26 El segle XVII sescola sense cap altra aportaci destacable, a nivell historiogrfic, sobre la figura de Jaume I.27 El seu record cal buscar-lo, fonamentalment, en la tradici de les celebracions festives vinculades a la data del 9 doctubre. Aix, el 1638 es va celebrar el quart centenari de la conquesta de Valncia i lencarregat de narrar aquells actes patrocinats per la Sala de la Ciutat en va ser el secretari, Marc Antoni Ort. Al seu Siglo quarto de la Conquista de Valencia (Valncia, 1640), Ort adopta un to laudatori respecte al rei, que apareix quasi sempre com un instrument de la voluntat divina per tal de retornar Valncia al cristianisme. Daltra banda, sn freqents les allusions a Beuter i a Escolano, en referir-se a aspectes histrics, i encara es mant el carcter antimusulm de la imatge de Jaume I, accentuada pel record recent de lexpulsi dels moriscos, que s mencionada explcitament.28 El 1666, Gaspar Blai Arbuixech al seu Serm de la Sancta Conquista predicat en valenci tal com manava la tradici29 el dia de sant Dions a la Seu de Valncia tornar a insistir en els aspectes ja coneguts de Jaume I guerrer invicte, conquistador, fundador del regne de Valncia, de gran religiositat i antimusulm tot centrant-se en el fet de la presncia de lespasa que havia estat seua la Tissona- en la process commemorativa de la rendici de Valncia al rei dArag.30 El serm, farcit de citacions bbliques i erudites, pretn parangonar el rei Jaume i les seues gestes amb les ms excelces manifestacions prodigioses del passat, tant dels personatges de la Bblia com de la tradici clssica o ms moderns. La derrota dAlmansa i el decret de 29 de juny de 1707, del Buen Retiro, pel qual el rei Felip V anullava la sobirania jurdica del regne de Valncia, va comportar, entre altres conseqncies desastroses per al futur del poble valenci, la supressi de tots aquells elements identitaris que pogueren recordar el seu passat histric. Afortunadament, el captol de la catedral de Valncia no va deixar de celebrar cada any la festivitat de la consagraci de la mesquita major de Valncia en temple cristi, i, amb aquest pretext litrgic, la ciutat de Valncia va poder reprendre, lany 1738, uns solemnes i lluts actes festius en ocasi del cinqu centenar de la conquesta de Valncia.
26 27

BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 74-81.

Caldria tenir en compte, ac, la Cornica de los moros de Espaa (Valncia, 1618) de fra Jaume Bleda, que tamb fa una espcie de parfrasi, en moltes parts, del Llibre dels fets. Ho comentem, per, ms avall, en parlar de les edicions de la Crnica jaumina, a lapartat 3 daquesta introducci.
28

ORT, M. A.: Siglo quarto de la conquista de Valencia,Valncia, 1640, p. 4. (Seguim la reproducci facsmil publicada a Valncia, el 2005, amb una introducci de Manuel Bas Carbonell).
29

Sobre la preceptiva lingstica en matria de sermons oficials durant el perode a Valncia, vegeu ESCART, V. J.: Escrits valencians del Barroc: Textos i contextos duna literatura en catal, especialment en poesia, dins Actes del Tretz Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. I, Abadia de Montserrat, 2006, pp. 32-33.
30

Vegeu ARBUXECH, G. B.: Serm de la sancta Conquista de la molt insigne, noble, leal e coronada ciutat de Valncia, Valncia, 1666. Vegeu, tamb, ESTRELA, J. E.: Gaspar Blai Arbuixech, dins Escriptors valencians de lEdat Moderna, Valncia, 2004, pp. 254-255.

10

Al volum commemoratiu redactat per Josep Vicent Ort i Major, Quinta centuria de la Conquista de Valencia (Valncia, 1738),31 la figura del rei s presentada encara en bona mesura amb els mateixos tocs de religiositat, magnificncia i valor guerrer que en el segle anterior. Tanmateix, els regidors borbnics de la ciutat tamb sencarregaran de fer present el record de la conquesta anterior, protagonitzada pel Cid, tot fent representar una comdia sobre aquell personatge medieval castell.32 No hem doblidar que el record de la Guerra de Successi encara era fresc i que Carles III dustria, que havia vingut a Valncia des de Barcelona, podia ser fcilment assimilat a la imatge de Jaume I arribant a la capital valenciana des dArag i Catalunya, mentre que el Cid, que venia de Castella, podia evocar la presncia de Felip dAnjou, les tropes del qual havien baixat per Almansa i Requena fins a les nostres terres. Per conv assenyalar, tamb, que el passat medieval, per a Ort, encara era una imatge suggerent a reivindicar, per tal de donar llument a les festes centenries. Ben al contrari del que significar aquell mateix passat per als illustrats que vindran desprs, tal com ha apuntat Belenguer.33 Fins i tot, un daquells erudits divuitescos, Josep Villarroya, va negar lautoria del rei sobre la seua coneguda Crnica, amb una actitud crtica ben comprensible en aquell segle, per amb conclusions errnies.34 No obstant aix, alguns dels nostres illustrats, com Bartomeu Ribelles i Francesc Xavier Borrull,35 rescataren de loblit els Furs jaumins, en uns moments en qu la pennsula Ibrica es veia immersa en la Guerra del Francs i els nims es debatien entre la modernitat que representaven les opcions dels revolucionaris francesos o la tradici vinculada al mn pretrit, que comenava a ser vist duna manera diferent. Ja en ple segle XIX, els liberals valencians, que havien adoptat els ideals del Romanticisme en clau progressista, passen a controlar el govern de la ciutat de Valncia (1833). Davant la perspectiva del VI centenari de la conquesta de Valncia, els nostres regidors del cap i casal reeixiren a rellegir la histria de la conquesta en clau liberal, en presentar el rei Jaume com el campi de les llibertats enfront de labsolutisme, tot just liquidat amb la mort de Ferran VII. Per a Llus Lamarca, que va ser lencarregat de deixar-nos el testimoni daquell ambient en la seua Noticia histrica de la Conquista de Valencia por el rey don Jaime I de Aragn (Valncia, 1838),36 el record dels Furs no s per a reivindicar-ne la reinstauraci, com demanaven els carlins, sin per a recordar que el liberalisme havia perms davanar en les llibertats de la societat.37 Ara b, no ser fins a la publicaci de la Historia de la ciudad y reino de Valencia (Valncia, 1845-1847), de Vicent Boix, que es produir, duna banda, la recuperaci de la tradici cronstica valenciana, amb voluntat regncola i patrimonial i, duna altra, es
31

ORT I MAJOR, J. V.: Quinta centuria de la Conquista de Valencia, Valncia, 1738. (Seguim la reproducci facsmil publicada a Borriana, el 1987).
32 33 34

Ibidem, p. 443. BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 101-108.

VILLARROYA, J.: Colecin de cartas histrico-crticas en que se convence que el rey don Jayme Primero no es el autor de la Crnica o Comentarios que corren a su nombre, Valncia, 1800. Vegeu, tamb, BELENGUER, E.: op. cit., vol, I, pp. 109-113.
35

RIBELLES, B.: Memorias histrico-crticas de las antiguas cortes del Reyno de Valencia, Valncia, 1810; BORRULL, F. X.: Discurso sobre la Constitucin que dio al Reyno de Valencia su invicto conquistador, el seor D. Jaime Primero, Valncia, 1810; i BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 114-135.
36 37

LAMARCA, L.: Noticia histrica de la Conquista de Valencia por el rey don Jaime I de Aragn, Valncia, 1838. BELENGUER, E.: op. cit., vol., I, pp. 139-143.

11

plasmar una voluntat dacostar-se a la figura de Jaume I des duna ptica diferent i ja plenament romntica, que estava destinada a marcar la imatge del rei durant bona part del segle XIX i del XX, en segons quins sectors socials i en lmbit ms concret dels renaixencistes. Vicent Boix, crtic amb lestat centralitzat i admirador de les glries ptries de la Corona dArag, tornar a posar en circulaci la imatge quasi mtica del rei Jaume I. Tanmateix, la visi excessivament polititzada de Boix sobre el passat dels valencians i una manca de rigor a lhora daproximar-se a la figura de Jaume I ms guiat per un afecte emotiu que per una investigaci i reflexi serioses han relativitzat la validesa de les seues aportacions.38 Al darrer ter del segle XIX, en plena Renaixena, el record del sis centenari de la mort de Jaume I (1876) va permetre reunir a Valncia un nodrit grup de poetes valencians, catalans, balears i occitans. s precisament amb la visita a Valncia de Frederic Mistral que es va encetar una bona amistat entre ell i Teodor Llorente, el patriarca de la Renaixena valenciana.39 Convertit en smbol duni entre Occitnia i la Corona dArag i, sobretot, referent inexcusable de limaginari collectiu valenci, Jaume I va ser reiteradament objecte de nombrosos poemes, fins i tot entre els sectors progressistes de la Renaixena valenciana, com es constata a Lo Rat Penat, Calendari Llemos, fundat i dirigit per Constant Llombart.40 El record de Jaume I torn a fer-se present el 2 de febrer de 1908, a Montpeller, amb motiu del set aniversari de la seua naixena. La ciutat nadiua de Jaume I reun amb tal motiu una qualificada representaci de lletraferits valencians, catalans, balears i occitans. Per part valenciana, shi feren presents tant una ambaixada de Lo Rat Penat com de Valncia Nova, s a dir, dels dos corrents ideolgics del valencianisme cultural. La presncia en la trobada de linfant Jaume de Borb va provocar les crtiques dels sectors republicans i progressistes francesos, que van veure en lhomenatge al rei Jaume una exaltaci del reialisme i del clericalisme. A Valncia, la celebraci del natalici no podia passar desapercebuda. El 2 de febrer de 1908, la catedral de Valncia salud lefemride amb un atronador vol de campanes del Micalet, un solemne pontifical i Te Deum a la catedral i una ofrena floral a lesttua del Jaume I, ubicada en la plaa aleshores denominada del prncep Alfons. La polmica sorgida a Montpeller es reprodu a Valncia. LAjuntament del cap i casal, controlat pels blasquistes, que no queran rendir homenaje a ningn rey, es limit a subvencionar una Exposici restrospectiva dart medieval, proposada per Lo Rat Penat, que se celebr als locals de lemblemtica instituci. Els objectes exhibits van ser relacionats en el catleg Exposici dart retrospectiu en memorable recordana del natalici de Jaume el Conqueridor en son centenari VII (Valncia, Lo Rat Penat, 1908). Entre ells, hi havia la cimera delm del rei Mart lHum, guardada per la Casa reial, lescut i lesper de Jaume I i el serrell del seu cavall, custodiats aleshores a lArxiu de la Seu valentina, el pen de la Conquesta i lespasa del rei, conservats per lAjuntament de Valncia, etc. Tot el valencianisme simplic en lorganitzaci dactes commemoratius en record de rei Jaume, no sols a la ciutat de Valncia, sin tamb en altres poblacions del pas, com Castell, Vila-Real, etc., que volgueren recordar aix la
38 39 40

BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 143-170. Vegeu ROCA, R.: Teodor Llorente, lder de la Renaixena valenciana, Valncia, 2007.

A ms del que es pot trobar, sobre el tema, a BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 175-176, podeu consultar ESCART, V. J.: Les idees de Constant Llombart a travs de Lo Rat Penat. Calendari llemos i ESTRELA, J. E.: Linters pel passat histric a Lo Rat Penat. Calendari llemos, dins Constant Llombart i el seu temps, Valncia, 2005, pp. 137-165 i 167-183 respectivament.

12

seua fundaci reial o la conquista cristiana. De fet, la concentraci i lofrena floral a lesttua del rei a Valncia van crrer a crrec de Valncia Nova, que aglutinava el sector progressista del valencianisme. La iniciativa ms slida que produ el record del set centenari del naixement de Jaume I, que impuls lesmentada trobada a Montpeller, fou la dinstituir peridicament els Congressos de la Corona dArag. El primer se celebr a Barcelona aquell mateix any i el tema monogrfic fou precisament lestudi del regnat del rei Conquistador.41 Aix, la commemoraci del set centenari va servir per donar un impuls decisiu als estudis sobre lpoca jaumina, que fins a Roc Chabs, que havia concebut amb el catal Francesc Carreras Candi i laragons Eduardo Ibarra Rodrguez la idea de convocar el citat congrs de la Corona dArag, shavien limitat a reiterar les informacions proporciades pel mateix Llibre des fets i reiterades multisecularment pels nostres cronistes.

2. El Llibre dels fets: estructura i autoria La Crnica de Jaume I rep tradicionalment el nom de Llibre dels fets d'acord amb la rbrica que precedeix el prleg de la cpia oficial de l'Arxiu Reial datada el 1380, i de tots els manuscrits que en deriven. Si ms no, aquesta fou la denominaci que ja va utilitzar el 1313 el rei Jaume II en una carta al seu cos San de Mallorca, i la que fou preferida fins al segle XVI. Amb el Llibre dels fets es passa de les cronologies impersonals dels regnats i de les dades considerades ms decisives, com es poden trobar als Gesta comitum Barchinonensium, a la biografia dels protagonistes de les Crniques.42 Encara que als Gesta ja es pot detectar un esperit patritic i una concepci prenacional de la Histria, aquell text encara es trobava ben lluny de lesperit que guiaria la redacci de la Crnica del rei en Jaume. En concret, el Llibre dels fets es presenta com una autobiografia, escrita en primera persona del plural, que abraa tota la vida del monarca (1208-1276), amb algunes breus referncies als regnats del seu pare Pere el Catlic i del seu avi Alfons el Cast. Miquel Coll i Alentorn43 suggereix que la crnica jaumina s'elabor en dues etapes. En la primera es narra la naixena i la infantesa del monarca, les seues experincies jovenvoles, els conflictes amb Urgell i amb els aragonesos i la conquesta de Mallorca i del regne de Valncia, i potser s'enllest al voltant de l'abril de 1244, a Xtiva, si b s'hi van afegir les notcies desordenades i incoherents sobre la revolta d'alAzrac, que nallargarien la redacci fins al 1252. Aquesta primera part devia comprendre els primers 360 captols. La segona part de l'obra del Conqueridor, s a dir, a partir del captol 361 aproximadament, hauria estat redactada a Valncia i a Barcelona, probablement entre el 1270 i el 1274. En ella sn relatats els conflictes amb
41 42

BELENGUER, E.: op. cit., vol. II, pp. 13-18.

AURELL, J.: From Genealogies to Chronicles: The Power of the Form in Medieval Catalan Historiography, Viator, 36 (2005), pp. 235-264.
43

Vegeu COLL i ALENTORN, M.: Llibre dels feits, dins Gran Enciclopdia Catalana, 9, Barcelona, 1976, pp. 250251 (s.v.); i RIQUER, M. de: Histria de la literatura..., op. cit., p. 407.

13

Alfons X de Castella, els problemes interns del pas, com les revoltes nobiliries a Arag i les rebellions dels musulmans valencians, la conquesta de Mrcia per a Castella, els diferents problemes familiars del rei i l'assistncia del monarca al Concili de Li. Els darrers captols (547-566) i el prleg serien pstums. Per no tots subscriuen la hiptesi de Coll, o d'altres d'anteriors que tamb postulen unes parts per al Llibre dels fets. Aix, Josep M. Pujol44 proposa de considerar l'existncia de 51 seqncies, agrupades en 14 seccions, la qual cosa exigiria un replantejament global de tota la qesti estructural i cronolgica del Llibre dels fets. La proposta de Pujol parteix de la constataci que el text de Jaume I no s en realitat una crnica, sin una srie de seqncies narratives independents, que correspondrien a unes altres sessions de relat o tertlia, en el curs de les quals el rei contava als seus ntims episodis exemplars i dignes de recordaci de la seua biografia. Historiadors i fillegs coincideixen a assenyalar que el Llibre dels fets, tal com ens ha arribat hui recordem que, encara que els manuscrits en vulgar ms antics sn de 1343 i 1380, les notcies sobre la crnica jaumina estan documentades, si ms no, des de 1313, reflecteix unes estructures comunicatives basades en loralitat i uns trets lingstics datables a la primera meitat del segle XIV. Segons remarcarem ms avant, no hi ha, en canvi, unanimitat sobre el grau d'intervenci personal del rei. No es pot descartar que el rei haguera dictat la seua Crnica, per s ms probable que van ser collaboradors seus molt prxims els que van posar per escrit els seus records verbals i la visi personal dels fets ms destacats de la seua vida, amb l'ajuda d'altres fonts d'informaci, com documents de la Cancelleria, i algun text historiogrfic preexistent. Si no es tracta d'allusions als Llibres del Repartiment de Mallorca i de Valncia45, els hui desconeguts Llibre de la Pres de Mallorques i Llibre de la Conquesta de Valncia, de qu parla Ramon Muntaner, podrien haver estat la base de nombrosos fragments de la primera meitat de la crnica jaumina.46 Cal assenyalar, encara, que historiadors com Manuel de Montoliu, Llus Nicolau d'Olwer i Ferran Soldevila han cregut veure petges de canons de gesta en nombroses seccions de la nostra Crnica, que serien especialment freqents en aquells captols que narren episodis bllics de la conquesta de les Balears o de les terres valencianes.47 Pel que fa a a la conquesta del regne de Valncia, n'oferim, tot seguint la reconstrucci de Ferran Soldevila, una mostra relacionada amb el setge de Borriana. La can de gesta evocaria com els sarrans ataquen les cledes d'en Bernat Guillem d'Entena, sense aconseguir desbaratar les posicions cristianes:
E una nuit eixiren los sarrans als mantells,
44

PUJOL, J. M.: Sens i conjointures del Llibre del rei en Jaume. Tesi doctoral indita, Tarragona, 1991. En dna notcia BADIA, L.: Llegir el Llibre del rei Jaume, Serra d'Or, 385 (Montserrat, gener, 1992), pp. 53-56.
45

Vegeu les notes de SOLDEVILA, F.: Les quatre..., op. cit, pp. 949-950 als captols VII i IX de la Crnica de Muntaner. El text del Llibre del Repartiment de Valncia ha estat editat, i tradut per primera vegada, per A. FERRANDO (Valncia, 1978).
46

Aquesta s la hiptesi de MASS TORRENTS, J.: Historiografia de Catalunya en catal, durant l'poca nacional, Reveu Hispanique, XV (1906), p. 522. Encara que no sn segurs, hi ha indicis que podrien avalar-la. Vegeu, per exemple, la referncia adduda per A. FERRANDO a La formaci histrica del valenci, dins Segon Congrs Internacional de la Llengua Catalana. VIII. Histria de la Llengua, Valncia, 1989, p. 424, datada el 1413, o la que ens proporciona l'inventari de Gaspar Snchez Muoz, de 1530, on figuren las cornicas de las conquistas de Valencia y de Mallorqua por el rey don Jayme de Aragn, en cataln, publicat per MONFRN, J.: La bibliothque Snchez Muoz et les inventaires de la bibliothque pontificale de Pescola, Studio de Bibliografia e de Storia in onore di Tammaro de Marinis, III, Verona, 1964, p. 245.
47

SOLDEVILA, F.: Les quatre..., op. cit., pp. 45-54, aix com a les nombroses notes que glossen la seua edici.

14

e vengren ab foc e foren b dos-cents, e los altres pels murs ab les ballestes de dos peus, aparellats de tirar si neg acrrer-los volgus. E llev's la crida per la host: A armes, a armes [cavallers], que los sarrans sn eixits a les cledes d'en Bernat Guillem! E ns sentim el brogit. E els qui jaen en la nostra tenda dixeren-nos si ensellarien cavalls; e ns dixem: No, mas casc pot acrrer, com mellor puga, a peu. E ns vestim-nos lo perpunt sempre de mantinent, que anc no esperam que ens vestissen la gonella, e ab uns deu, los escuts abraats e els capells de ferre al cap, corrent anam tro a les cledes on era en Bernat Guillem, e dixem-li: Qu s a, don Bernat Guillem? E dixem-li: Com vos va? E ell dix: Senyor, gint e b, e veus aqu los moros que cuidaven metre foc [als mantells]; mas, la merc de Du, les havem defendudes b.48

Tanmateix, desprs dels estudis de Stefano Asperti i de Josep M. Pujol, ja no s possible d'aplicar la teoria de les prosificacions al Llibre dels fets, perqu ni s un text prpiament pic ni s'hi observen les restes de versificaci i de rima escaients que podrien servir de suport a la teoria. El Llibre s noms un conjunt de relats orals i les suposades assonncies no deuen ser sin recursos rtmics propis del gnere. Aix no significa negar l'existncia d'una pica medieval a la Corona d'Arag, com la que existia en els pasos vens (Frana, Castella) ni, fins i tot, l'existncia de poemes, potser joglarescos, sobre les empreses de Jaume I, sin tan sols constatar que, si ha existit pica i ha influt sobre l'autor del nostre text, aquesta influncia s'ha de situar fora del Llibre dels fets, en la prehistria del text, en el moment de la formalitzaci del record personal, per no dins del Llibre.49 En el moment de produir-se la mort del rei Jaume (1276), no sabem en quin estat de redacci havia quedat el Llibre dels fets, per actualment hi ha consens entre la immensa majoria dels estudiosos que devia ser un text definitiu, si exceptuem potser el prleg i els darrers captols, on si ms no es podria advertir la m d'altri, potser de Jaume Sarroca. El bo i el cert s que el Llibre del rei Jaume, tingut pels seus descendents com una espcie de testament espiritual, no va eixir de lmbit familiar estricte fins que Jaume II (1291-1327), nt del Conqueridor, encarreg al dominic fra Pere Marsili que realitzara la traducci en llat el text original. La tasca de fra Marsili qued enllestida el 2 d'abril de 1313. El propsit del rei fou potser potenciar internacionalment la fama del seu avi i de la Corona d'Arag, i, de manera ms concreta, interessar el papa en el projecte de croada contra Granada, tot intentant d'establir un parallelisme entre les gestes de Jaume I i les que ell aspirava a dur a terme al regne nazar amb la benedicci del pontfex. Aquesta traducci llatina que alguns estudiosos han arribat a considerar errniament com el precedent de la versi en vulgar actualment coneguda, fou lliurada al rei a Valncia, al convent de Predicadors, el dia de la Santssima Trinitat de 1314. Marsili desglossa el text de Jaume I en quatre llibres, amb els seus respectius captols, i hi incorpora ampliacions de carcter geogrfic,
48 49

SOLDEVILA, F.: Les quatre..., op. cit., pp. 273-274.

ASPERTI, S.: La qesti de les prosificacions en les crniques medievals catalanes, Actes del Nov Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Alacant/Elx, 9-14 de setembre de 1991, vol. 2, Abadia de Montserrat, 1993, pp. 85-137. Vegeu tamb PUJOL, J. M.: Jaume I, rex facetus. Notes de filologia humorstica, Estudis Romnics XXV (2003), pp. 215-236, on fa veure la inversemblana de les hipottiques prosificacions en tres indrets concrets.

15

sobretot respecte a les illes Balears, i de tipus eclesistic, especialment respecte a l'orde dominic, o en relaci amb alguna tradici religiosa, com la revelaci que hauria tingut el monarca abans de la conquesta de Xtiva.50 Desprs dels judicis de Nicolau d'Olwer, de Soldevila i de Martnez San Pedro sobre la precedncia del text vulgar o del text llat, podem subscriure les conclusions a qu ha arribat l'editora actual de la Chronica gestorum invictissimi Domini Iacobi Primi Aragonia Regis traduda per Marsili: es indudable que fue el Libre dels feyts la pauta de la versin latina y casi se podra asegurar que tal y como nos ha llegado a nosotros.51 En efecte, la conservaci o adaptaci de formes vulgars i els casos d'alternana de nos/ille en la versi de Marsili, sn arguments de pes per a postular la precedncia del text vulgar. Encara que la primera constataci documental de la crnica jaumina correspon a la citada carta de Jaume II a San I de Mallorca, aix no significa que no haguera adquirit la seua fixaci textual molts anys abans. Almenys, no sembla probable que haguera sofert cap retoc desprs de l'hipottic treball de Sarroca. Basta cotejar la versi de Marsili amb els dos manuscrits ms antics del Llibre dels fets, els denominats H i el C, copiats a Poblet i a Barcelona el 1343 i el 1380 respectivament, per a posar en evidncia l'originalitat del text en vulgar i fer veure que no poques alteracions lingstiques, omissions textuals i llions incorrectes daquests manuscrits cal atribuirles als copistes. De fet, la Chronica llatina de Marsili serveix ben sovint per a restablir mots o fragments omesos, explicar retocs i aclarir errades dels dos manuscrits en vulgar, els quals, entre els conservats, encenten les dues famlies textuals amb qu sens ha transms la Crnica jaumina. Hi ha casos en qu la versi de 1343 coincideix amb la de Marsili i discrepa de la de 1380. Heus-ne ac uns exemples ben illustratius daquestes diferncies:
Captol 237 457 563 Versi de 1343 riu d'Uyldecona avotarda Jacme, fill nostre Versi de Marsili
52

Versi de 1380 riu de Tortosa ostarda Jacme

rivum Duydecona avoztardas Iacobus, filius noster

N'hi ha d'altres casos en qu la versi de 1380 coincideix amb la de Marsili i discrepa de la de 1343. Heus-ne ac uns quants exemples:
Captol 100 Versi de 1343 quels sirvents anassen combatre la rocha ---Versi de Marsili53 et pedites impugnabant rupem ubi extra antrum, et equites ascenderunt per collem de super, ut ab aliqua parte Versi de 1380 quels sirvents anassen combatre la rocha e ns que pujssem per .I. collet sobre la rocha

50

Vegeu MARTNEZ SAN PEDRO, M. de los D.: La Crnica latina de Jaime I. Edicin crtica, estudio preliminar e ndices, Almeria, 1984, pp. 17-47.
51

Vegeu NICOLAU D'OLWER, L.: La Crnica del Conqueridor i els seus problemes, Estudis Universitaris Catalans, XI (1926), pp. 77-88; SOLDEVILA, F.: Les quatre..., op. cit., p. 56; i MARTNEZ SAN PEDRO, M.: op. cit., p. 40.
52

Els exemples adduts corresponen a les pgines 271, 368 i 413, respectivament, de l'edici de M. D. MARTNEZ SAN PEDRO (citada a la nota 50). L'exemple del captol 237 ha estat extret de la nota 15, p. 305 de l'edici de SOLDEVILA. Observeu que, en el segon cas, Marsili ha deixat sense traduir avotarda i, a ms, l'ha posat en plural: una prova ms en favor de la precedncia del text en vulgar. Per a les diferents llions dels manuscrits en vulgar ens servim de laparat crtic l'edici de J. BRUGUERA, Llibre dels fets del rei en Jaume, Barcelona, 1991.
53

Lexemple del cap. 100 ha estat tret de J. Bruguera, La roca mallorquina de Jaume I, Randa, 49 (2002), p. 7, que el comenta. La resta dels seus exemples han estat trets de les pgines 269, 338, 348 i 410 de l'edici de M. D. MARTNEZ SAN PEDRO (citada a la nota 50).

16

eius exitus non pateret 235 393 501 Sogorp Anares de Luna ------Cenobium Scarpi Aznarii Darue rogavitque ut rex Castelle cum suo consorte veniret ad civitatem Valenci magister Templi Escarp Aznriz d'Arbe e ns pregam al rey que entrs en Valencia e ell atorg'ns-ho e plach molt a la regina mestre del Temple

559

maestre

En general, predominen les coincidncies textuals de la versi de Marsili amb les de la famlia que inicia el manuscrit de 1380. Tot fa pensar, per tant, que la bifurcaci textual ja shavia produt a principis del segle XIV. Pel que fa a lautoria del Llibre dels fets, cal dir que encara que el rei presenta la seua obra com una redacci personal en diverses ocasions (per exemple, quan es refereix a Guillem de Puyo, qui era ab ns quan faem aquest libre (cap. XVII), d'en que l'erudit valenci Josep Villarroya, el 1800, neg l'autoria de Jaume I, aspecte que mai no havia estat discutit abans, aquesta qesti va ser fonamental en tots els estudis realitzats sobre el Llibre dels fets.54 Hui tothom est d'acord que, encara que el rei en Jaume no haguera redactat materialment el seu llibre a l'poca medieval l'autoria d'una obra no n'implicava la redacci material,55 la seua paternitat s indiscutible, fins i tot si va recrrer a l'ajuda de collaboradors.56 Aix, en suport d'aquesta posici, Soldevila i Riquer addueixen, respectivament, l'excepcionalitat del seu carcter autobiogrfic i el to ntim i personal de l'obra, on hi ha una evident intenci justificativa dels actes de Jaume I i no s'hi parla de determinats fets que podrien minvar la seva glria o la seva habilitat diplomtica.57 Per altra banda, Albert Hauf ha destacat recentment el designi de lautor de presentar les gestes del monarca com a expressions de la voluntat divina, que es manifestaria aix mitjanant les actuacions del monarca,58 aspecte que deixa entreveure clarament la personalssima empremta del mateix Jaume I. Dues sn, per, les excepcions a aquest consens: la de l'historiador aragonesista Antonio Ubieto i la de l'erudit principat Jaume Riera. El primer descarta l'autoria reial perqu es mira el Llibre dels fets amb el prejudici pseudoprofessional d'exigir-ne una crnica rigorosa, en el sentit estricte del mot, i, sobretot, perqu parteix d'un indissimulat antijaumisme ideolgic.59 El segon, perqu hi veu reflectits una cultura
54

Les seues especulacions es troben a VILLARROYA, J.: Coleccin de cartas histrico-crticas en que se convence que el rey D. Jayme de Aragn no es el verdadero autor de la Crnica o Comentarios que corren a su nombre, Valncia, 1800. Sobre la qesti del Marsili, vegeu RUBIO i BALAGUER, J.: op. cit., pp. 113-117; MONTOLIU, M. de: op. cit, pp. 2128; RIQUER, M. de: Histria..., pp. 395-398; i SOLDEVILA, F.: Les quatre..., pp. 54-64.
55

Sobre l's de l'escriptura per part dels sectors dominants d'una societat i sobre la seua projecci en aquesta, vegeu A.: crire, utiliser et conserver des textes pendant 1500 ans: La relation occidentale l'criture, Scrittura e civilt, 7 (1983), pp. 225-260.
D'HAENENS,
56

SOLDEVILA, F.: Les quatre..., pp. 33-35 i, desmentint Villarroya i altres, pp. 36-45; RIQUER, M. de: Histria..., pp. 398-403 i encara, del mateix autor, Jaime I el Conquistador, autor del Libre dels Feyts, introducci a Libre dels Feyts del Rey En Jacme. Edicin facsmil del manuscrito de Poblet (1343) conservado en la Biblioteca Universitaria de Barcelona, Barcelona, 1972. Vegeu tamb ASPERTI, S.: El rei i la histria. Propostes per a una nova lectura del Libre dels Feyts, Randa, 18 (Barcelona,1979), pp. 5-24.
57 58

SOLDEVILA, F.: Les quatre..., op. cit, p. 33; i RIQUER, M. de: Histria..., p. 402.

HAUF, A. G.: Ms sobre la intencionalitat dels textos historiogrfics catalans medievals dins Medieval and Renaissance Studies in Honour of Robert Brian Tate, Oxford (1986), p. 60.
59

UBIETO, A.: Orgenes del reino de Valencia: cuestiones cronolgicas sobre su reconquista, 2 vols., Saragossa, 1981.

17

eclesistica i uns coneixements teolgics impensables en Jaume I, per perfectament esperables de Jaume Sarroca, bisbe d'Osca, possiblement fill natural del rei, tot postulant que el sc professional de l'eclesistic redactor del Libre dels feyts hi s tan clar que noms un cec prejudici ens el podria enterbolir.60 Encara que en la seua redacci definitiva no es poden descartar les intervencions puntuals dalguna personalitat prxima al rei, com la del bisbe Sarroca, el tipus de redacci i el to tan personal del Llibre dels fets semblen excloure la hiptesi de Riera. Per aix no obsta perqu no puguem considerar la probable incidncia de factors ambientals en la gnesi i el to de l'obra del rei Jaume. Aix, partint d'altres punts d'enfocament sobretot el de l'impacte de la historiografia rab i el de l'espiritualitat del monarca, el nordameric Robert I. Burns afirma que el Llibre dels fets reflecteix, especialment en la intenci i en la forma genrica, la influncia de les crniques rabs, basades en la narraci personal dels fets dels monarques. I aix pot ser cert, perqu l'autobiografia ocupava un lloc molt destacat en la producci historiogrfica dels musulmans. Aquesta literatura mostrava un especial inters a ressaltar els comportaments tics dels reis, i ho feia, freqentment, mitjanant ancdotes i episodis. Al Llibre del rei En Jaume, com en les crniques musulmanes, segons Burns, podem trobar el mateix marc teolgic, el propsit tic dominant, la mateixa narrativa lineal que va des del naixement fins a la mort [...], la mateixa concentraci en les guerres i la victria, el mateix enfocament anecdtic, la mateixa selecci d'alguna feta central (ac la conquesta de Mallorca i Valncia), la mateixa nsia de fama, la mateixa revelaci de la personalitat humana, el mateix s de subautors o redactors, i (si acceptem les conclusions de Soldevila) la mateixa presa de notes preliminars pensant en una eventual composici.61 Totes aquestes consideracions li fan afirmar que el Llibre dels fets s l'obra d'un cavaller seglar, religiosament ingenu, amb un enfocament militarista, centrat en la vida del campament, les armes i l'honor, que encaixa perfectament amb la mentalitat que mostra gran part de la documentaci independent del rei i, encara, afegeix que un clergue o un burgs no podrien haver compartit ni la perspectiva personalista, individual i subjectiva del narrador del llibre, ni les intencions justificatives dels fets, ni haurien pogut concebre tampoc una actitud religiosa com la que el rei hi revela.62 Per la nostra part creiem que no s'han valorat suficientment i adequadament els trets lingstics del Llibre dels fets com a element important per a avalar l'autoria reial. Fins ara les observacions lingstiques, o ms aviat sociolingstiques, en aquest sentit s'han centrat en la consideraci de l'element aragons i en la predisposici del rei al plurilingisme com a conseqncia de les seues experincies d'infantesa i joventut. Per

60

RIERA i SANS, J.: La personalitat eclesistica del redactor del Libre dels Feyts dins X Congreso de Historia de la Corona de Aragn, Saragossa, 1982, pp. 575-589. Per a la biografia de Sarroca vegeu AINAUD, J.: Jaume Sarroca i Jaume I, Estudis Romnics, X (1962-1967), p. 133.
61

BURNS, R. I.: Moros, cristians i jueus, Valncia, 1987, pp. 403-409; la citaci correspon a les pp. 408-409. Encara, vegeu FERRANDO, A. Les interrelacions lingstiques en la Valncia doscentista. Comentaris a les aportacions de Robert I. Burns. Afers. Fulls de recerca i pensament, IV:7 (1988-89), pp. 224-227. Vegeu BURNS, R. I.: Jaume I i els valencians del segle XIII, Valncia, 1981, pp. 12-13; la citaci, p. 10. En el mateix discurs han abundat ms recentment Josep M. Pujol, al treball esmentat ms amunt, i en PUJOL, J.M.: Cultura eclesistica o competncia retrica? El llat, la Bblia i el rei Jaume I, Estudis Romnics, XXIII (2001), pp. 147-172, on posa de manifest el mal domini del llat i de la Bblia com a arguments favorables a lautoria de rei. Vegeu, tamb, BRUGUERA, J.: El vocabulari del Llibre dels fets del rei En Jaume. Valncia/Barcelona, 1999, p. 82.
62

18

a Mart de Riquer, la influncia de l'aragons s un argument ms a favor de Jaume I com a autor de la Crnica.63 Efectivament, el rei es cri primerament a Montpeller i Carcassona (1208-1214) entre persones de parla occitana i francesa i, desprs d'una curta estada a Lleida, visqu quasi tres anys recls al castell de Monts (1214-1217) en companyia del seu cos, el futur comte de Provena Ramon Berenguer V de parla occitana, i entre cavallers catalans i aragonesos sobretot d'aquesta darrera procedncia, i fins els dnou anys (1227) pass la major part dels seus dies en terres aragoneses o a Lleida. En aquesta darrera etapa convisqu amb la seua primera esposa, Elionor de Castella, amb qui es cas el 1221 i es divorci el 1229, conegu la seua primera amistanada, la tamb castellana Elo lvares (1225), i probablement Elvira Sarroca, mare de Jaume Sarroca, potser originria de la poblaci homnima del Segri. A la vista d'aquests mltiples contactes lingstics, no podem menystenir la importncia de l'element aragons ni considerar la reproducci al Llibre dels fets de dilegs imitant aquestes llenges com un mer recurs per a conferir realisme a les escenes narrades, encara que tampoc no podem deixar de constatar que el rei escoll per a la seua Crnica la llengua paterna i que, aquesta, l'aprengu en gran part pel contacte freqent amb la gent que l'envoltava en aquells anys dadolescncia i joventut i que fou aquesta la que adopt com a llengua personal. Des d'un angle geolingstic, el Llibre dels fets manifesta una coloraci dialectal que el podria situar a la Ribagora i a les comarques frontereres amb l'Arag. Ho ha comentat succintament Joan Coromines a propsit de la descripci d'alguns mots com furt (s ben sabut que la Crnica de Jaume I est escrita en un llenguatge de mats extrem-occidental64), mait (fort mats occidental del vocabulari de la Crnica de Jaume I65) i sas (encara usual a Jaume I, la Crnica del qual est escrita amb lxic molt tenyit de termes de Ribagora i les comarques totes que confinen amb Arag66). Una anlisi ms detinguda del lxic del Llibre dels fets sembla corroborar les afirmacions de Coromines:67 no sols hi ha nombrosos aragonesismes alardo, apellido, bando, casar, celosia, cercar, descargar, galego, merino, sobrino, entre altres sin tamb les preferncies d'aquells parlars de frontera, entre les quals cal considerar mots i variants ms acostats a l'aragons, com escondidament, llevar portar, osar, volvre. Certament, alguns d'aquests mots apareixen en altres documents catalans, per no mai en les proporcions que registra el Llibre dels fets. La llengua de la cpia realitzada el 1380 pel saragoss Joan de Barbastre revela que no s probable que fra dialectalment catalano-oriental un text que recorre molt sovint a arabismes i mossarabismes com albxera, algorfa, alforro, barcella, fvia, recena, tanda, vega, etc, i que usa mots o variants formals tan tpics a l'poca medieval, i encara als nostres dies, d'aquells parlars
63 64

RIQUER, M. de: Histria...., p. 428.

COROMINES, J.: Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, vol. IV, Barcelona, 1984, p. 235, s. v. fura.
65 66

Ibidem, vol. V, Barcelona, 1985, p. 541, 5. v. mat.

Ibidem, vol. VII, Barcelona, 1987, p. 705, 5. v. sas. Cal assenyalar que Jordi Bruguera relativitza el valor lingstic daquestes dades, amb arguments no gens convincents, a La Crnica de Jaume I: projecci filolgica i lingstica, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXIII. Miscellnia Germ Coln, 6, Barcelona, 1996, pp. 5-15, i a La possible filiaci dialectal del Llibre dels fets de Jaume I, Arxiu de Textos Catalans Antics, 21, (2002), 605-618.
67

No va contra aquestes conclusions un comentari del mateix Coromines a propsit d'anadura, en qu, parlant de la crnica jaumina, afirma essent un text oriental, ja que pel context es dedueix que s'est referint a un aspecte fontic de la cpia catalano-oriental de Poblet, la contracci de la preposici a i el substantiu anadura (Vegeu COROMINES, J.: Entre dos llenguatges, 2 vols., Barcelona, 1976, vol. I, p. 180, n. 46).

19

fronterers, com arc de Sant Joan, bres, mamprendre, oroneta. En el cas d'arc de Sant Joan, un estudi recent ha fet veure que la seua vitalitat actual se circumscriu a l'altoaragons, al ribagor i al pallars.68 Molts d'aquests mots no apareixen al manuscrit de Poblet, que prefereix, per exemple, en lloc dels darrerament citats, arc de Sant Mart, bressol, emprendre, oreneta. Que algunes opcions del manuscrit de Poblet no semblen les autorials, ho confirmen: a) els errors de lectura del copista, com quan escriu albexenia per albxera, o escriu secans per sas, occidentalisme que devia desconixer, que no s sinnim de sec terra frtil que no s de regadiu; b) la incoherncia entre alguns trets fontics orientals i el fort mats occidental de certes opcions lxiques i morfosintctiques que sembla que ja eren ms caracterstics del catal occidental o extrem-occidental, com el numeral invariable dos per dues, el possessiu son per lur, o l's de certs arcaismes endevinguts ja occidentalismes als inicis del segle XIV com ara de mait per de mat o de perpont per purpunt; c) les notables coincidncies textuals, suara apuntades, del text de Marsili amb les opcions de la famlia del manuscrit que copi Joan de Barbastre; d) el privilegi doficialitat, per dir-ho en paraules de Bruguera,69 que tenia la famlia representada per la cpia de 1380, no sols pel fet de provenir de lArxiu Reial i contenir notes autgrafes de Pere el Cerimonis (que sembla sancionar aix el vist-i-plau reial a aquesta tradici textual en detriment de la del manuscrit de 1343, encarregada pel mateix Cerimonis i descartada com a font per a altres cpies institucionals), sin perqu totes les cpies institucionals dels diferents regnes de la Corona dArag (la del ms. de 1380, destinada a lArxiu de la Ciutat de Mallorca, la del ms. de lInstitut Municipal dHistria de Barcelona, procedent probablement del Consell de Cent de Barcelona, i la del ms. del Palau Reial de Madrid, procedent de lArxiu del Mestre Racional de la ciutat de Valncia) es van fer a partir de la famlia representada per la cpia de 1380; i e) ben significativament, la cpia del Llibre dels fets que es va traure el prestigis historiador aragons Jernimo Zurita (Ms. N) t com a base la tradici textual representada per la famlia C. Les modernitzacions de tipus grfic, morfolgic i sintctic de la cpia de 1380 respecte de la de 1343 tenen una explicaci fcil: no han passat debades trenta-set anys, que, a ms, han estat decisius per a la maduraci del model lingstic de la Cancelleria reial.70 Encara que el ms. de 1343 s cronolgicament el ms prxim a l'original, el manuscrit de 1380 t uns antecedents documentals molt slids, ja que, a ms de la versi de Marsili, el trasllat de Barbastre, dacord amb Asperti,71 sembla que deriva, directament o indirectament, de la cpia del libro del senyor rey don Jayme que possea el seu nt Jaume II (1291-1327) i que, el 1335, Alfons el Benigne reclamava a la seua germana Maria, que el faria aix documentalment ms antic que el de Poblet. En tot cas, sembla segur que el ms. de 1380 s cpia del que existia al Palau Reial el 1371. Ara b, els mss. H i C sn textualment i lingsticament complementaris, de manera que tot plegat deixa sense sentit el rebregat discurs de la preeminncia, que Asperti72 critica, per que encara invoca Bruguera en favor del ms. H, un manuscrit que considera
68

BUESA, T.: Nombres del arco iris en los Pirineos, Homenaje al Prof. Dr. Alvaro Galms de Fuentes, vol. III, Oviedo-Madrid, 1987, pp. 25-39.
69 70

BRUGUERA, J.: Llibre..., vol. I, p. 24.

Vegeu FERRANDO, A.: Aproximaci dialectolgica al Llibre dels fets de Jaume I, Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), pp. 512-531.
71 72

ASPERTI, S.: La tradizione..., p. 166. Ibidem, p. 163.

20

de clares caracterstiques orientals.73 En fer-ho aix, Bruguera fa seu el criteri seguit pels editors anteriors, excepte Manuel de Montoliu, del Llibre dels fets i, per tant, va en contra de la praxi de Pere el Cerimonis de fer copiar els manuscrits destinats a les institucions dels seus diversos regnes a partir de la tradici textual representada pel ms. C, procedent del susdit cdex del Palau Reial de Barcelona, documentat el 1371. Daltra banda, Bruguera74 explica la presncia doccidentalismes, com ara arc de sant Joan, bres, mampendre o oroneta, al Llibre dels fets per la possibilitat migratria dalguns mots entre els diversos territoris de la llengua, particularment per obra dalgun redactor o copista ms illustrat. Tanmateix, la presncia daragonesismes i de preferncies lxiques occidentals en el Llibre dels fets, menys interferits pel copista aragons del ms. C que pel copista catalanooriental del ms. H, sembla explicar-se millor perqu el rei mir de reproduir trets del tipus de llenga que va aprendre durant els tretze anys dinfantesa i de jovenesa, s a dir, entre 1214 i 1227, que, segons la documentaci que ens ha arribat, pass majoritriament en terres catalanes de Ponent i de lArag oriental. Car el Llibre dels fets mant quasi sempre la frescor prpia del relat oral. I, daltra banda, la personalitat fascinant del rei en Jaume shi deixa entreveure de manera tan clara que el lector sempre t la sensaci inequvoca que s el mateix monarca qui li est recomptant colloquialment les seues memries. En conjunt, aquestes dades semblen confirmar l'autoria del rei. Ara b, malgrat el seu carcter autobiogrfic i el seu estil personalssim, que es reflecteix tan b en les diverses incrustracions allglotes,75 el Llibre dels fets inaugura entre nosaltres una particular forma de fer histria que trobar el seu ress ms immediat en la Crnica de Pere el Cerimonis. Tanmateix, ni aquesta darrera ni cap altra crnica no aconseguir superar-lo en vivacitat, espontanetat i realisme.

3. La transmissi i la recepci del Llibre dels fets Tal com han confirmat els minuciosos estudis d'Asperti i Bruguera,76 hui sabem que els huit manuscrits que conserven ntegrament el text de la crnica jaumina en vulgar s'agrupen textualment en dues grans famlies.77 Prenent com a referncia cronolgica el manuscrit conservat ms antic, el manuscrit conegut com a H encapala la famlia ms antiga, mentre que el manuscrit C enceta la famlia ms moderna, si b
73 74 75

BRUGUERA, J.: El vocabulari ..., p. 153. Ibidem, p. 179.

Pel que fa aquesta qesti, vegeu BADIA I MARGARIT, A. M.: Coherncia i arbitrarietat de la substituci lingstica dins la Crnica de Jaume I, Discurs llegit en la sessi inaugural del curs 1987-1988 de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1987. Vegeu, tamb, ARGENTER, J. A.: Lalternana de llenges i la commutaci de codis en la Crnica de Jaume I, Estudis Romnics, XXVI (2004), pp. 109-127.
76

ASPERTI, S. La tradizione manoscritta del Libre dels Feyts, Romanica vulgaria, 7, (1984), pp. 107-167; i BRUGUERA, J.: op. cit, vol. 1, pp. 10-12. Per a les sigles d'identificaci de manuscrits, hem seguit la nomenclatura usada per Bruguera, de ms tradici que no aquella altra proposada per Asperti.
77

Hi deixem de banda la recensi dels manuscrits que contenen la traducci llatina de Marsili (es pot veure la seua descripci i filiaci a MARTNEZ SAN PEDRO, M. de los D.: op. cit., pp. 51-62) i les posteriors versions en vulgar dels captols referits a la conquesta de Mallorca, aix com tamb els manuscrits en aragons.

21

sembla que s partir daquesta tradici que fra Pere Marsili va acabar de fer la seua traducci al llat de la Crnica jaumina el 1313. Heus-ne una descripci sinptica dels susdits manuscrits, on apareix la sigla d'identificaci del manuscrit, la dataci, el lloc de conservaci actual i les caracterstiques dialectals de la cpia.

Sigla

Dataci

Lloc de conservaci actual Biblioteca Universitria de Barcelona Biblioteca de Catalunya Biblioteca Palau Reial de Madrid Biblioteca Nacional de Madrid Biblioteca Acadmia Histria, Madrid Biblioteca Universitria de Barcelona Biblioteca Nacional de Madrid Arxiu de la Corona d'Arag

Caracterstiques dialectals catalano-oriental catalano-occidental valenci valenci derivat de C cpia de H cpia de C cpia de H

Ms. H 1343 Ms. C 1380 Ms. D c. 1400 Ms. E a. 1450 Ms. N a. 1550 Ms. J 1619 Ms. G s. XVII Ms. L c. 1700

El manuscrit H,78en pergam, es guarda a la Biblioteca Universitria de Barcelona (Ms. 1) i l'acab de copiar el 17 de setembre de 1343, al monestir de Poblet, el monjo Celest Destorrens per manament de l'abat Pon de Copons, respon a una petici del Cerimonis.79 El 1619, Jaume Farrera, estudiant de Granollers, reprodua (J), per encrrec del prevere Jaume Ramon Vila, el manuscrit de Poblet, cpia que ara s servada a la mateixa Biblioteca Universitria de Barcelona (Ms. 69).80 Una altra reproducci del text de Poblet s el ms. L, copiat, en paper, pel pare Ribera a les darreries del segle XVII o al primer ter del XVIII i que, procedent del convent de la Merc de Barcelona, es troba actualment a l'Arxiu de la Corona d'Arag (Ms. 90). Abans d'acabar de ressenyar aquesta primera famlia de manuscrits del Llibre dels fets cal advertir que la traducci aragonesa, realitzada, al darrer quart del segle XIV, per Joan Ferrandis d'Herdia, gran mestre de l'Hospital, i inserida en un cdex miscellani la Gran Cornica de los Conqueridores, s'ha de relacionar directament amb la tradici del manuscrit populet.81 Laltra famlia de manuscrits del Llibre dels fets inclou els cinc manuscrits restants. El manuscrit C, en pergam, procedeix de la biblioteca del comte d'Aiamans, a la Ciutat de Mallorca, i es conserva actualment a la Biblioteca de Catalunya (Ms. 1.734). Lhavia fet copiar Pere el Cerimonis per a la Ciutat de Mallorca, probablement
78

Hi ha constncia, si ms no, de dos manuscrits anteriors, hui perduts, el ms. A i el ms. B (BRUGUERA, J.: Llibre..., vol. I, p. 10).
79

D'aquest manuscrit existeixen dues edicions facsimilars, la de Barcelona del 1972 (vegeu ms amunt, nota 56), i la de Valncia del 1989. Aquesta ltima, editada per Vicent Garca Editores, s acompanyada d'un volum d'introducci i transcripci del text i d'un altre amb l'adaptaci de la traducci castellana de Flotats i Bofarull (vegeu infra nota 115), tot a cura de Vicente GARCA EDO.
80

Del ms. J existia a la biblioteca de Baldiri Carreras, de Barcelona, una cpia feta al segle localitzaci desconeguda (ms. K) (BRUGUERA, J.: Llibre..., vol. I, p. 11).
81

XVIII,

actualment en

Vegeu ASPERTI, S.: La tradizione..., pp. 147-151.

22

a partir del manuscrit documentat al Palau Reial el 1371. Ja ha estat dit que Manuel de Montoliu va preparar-ne una edici, de la qual noms simprimiren alguns plecs. El segon manuscrit ms antic, si b no s cpia directa del de 1380, s el D, de finals del segle XV o principis del XVI, en paper, hui conservat a la Biblioteca del Palau Reial de Madrid (Ms. 11-475). Probablement s el mateix que els jurats de Valncia, a petici de Felip II de Castella, li hagueren de regalar desprs d'haver-se'n servit per a l'edici prnceps del 1557, que va dedicar al prncep hereu Carles dustria. Un tercer manuscrit, amb moltes caracterstiques concretes comunes al D i per tant, de possible procedncia valenciana, s l'E, de la Biblioteca Nacional de Madrid (Ms. 10.121), en pergam, datable a la primera meitat del segle XV. Prov de la biblioteca del marqus de Santillana, que pass posteriorment al comte-duc d'Olivares i desprs al duc d'Osuna fins que ladquir la Biblioteca Nacional.82 Un quart manuscrit, l'N, de la primera meitat del segle XVI, on es troben anotacions marginals atribubles a l'historiador aragons Jernimo Zurita, es guarda a la Biblioteca de la Reial Acadmia de la Histria, de Madrid (Ms. 94.769), i deriva de C, si b no n's tampoc una cpia directa.83 El darrer manuscrit que cont sencer el text jaum, el G, de la mateixa Biblioteca Nacional (Ms. 893), pertany ja al segle XVII i s cpia del C, encara que la part corresponent a la conquesta de Valncia reprodueix l'edici fragmentria inclosa a l'Aurem Opus, que s'hi edit el 1515. Els manuscrits fragmentaris sn tres. El ms antic, del darrer quart del segle XIV, ha estat descobert i descrit per Jess Alturo84 (1998), que lha designat com a ms. O. Consta noms dun foli, pertanyent aleshores a un volum de molta qualitat, ara propietat de lInstitut Municipal dHistria de Barcelona, que correpon als captols 170-178 del Llibre dels fets. Dacord amb Alturo, les seues variants en relaci a ledici de Bruguera permeten agrupar-lo clarament dins la famlia textual del manuscrit C. Els altres dos manuscrits fragmentaris sn valencians, i es limiten als episodis de la conquesta de Valncia. Un dells, l'F, de mitjans del segle XV, s ms aviat un compendi dels captols que en parlen. Actualment es conserva a la Biblioteca de l'Escorial (Ms. Y-III-5). Laltre, l'M, que s el ms. 13.208 de la Biblioteca Nacional de Madrid, s una cpia de l'anterior, realitzada per l'illustrat valenci Francesc Prez Bayer i datada el 1779. En relaci als manuscrits adduts, sobserva que totes les cpies del segle XIV pertanyien a l'Arxiu Reial o estaven relacionades directament amb ell. Al segle XV, el text jaum ix dels cercle ulics i institucionals. Potser foren els valencians els qui ms sinteressaren per obtenir-ne cpies, si ms no fins a la darreria del segle XVI. Una mostra daquest inters podria haver estat la cpia, ja citada, que sabem que va posseir el cronista Pere Antoni Beuter, que sha de relacionar probablement amb ledici de lAureum Opus, com veurem tot seguit, amb ms detall.85 Tamb s significatiu, en aquest sentit, el fet que es publicara a Valncia (1557) la primera edici de la Crnica de Jaume I. A partir del XVII, per, els catalans prenen la iniciativa.

82

Vegeu SCHIFF, M.: La Bibliothque du Marquis de Santillana, Pars, 1905, p. 404; apud ASPERTI, S.: La tradizione..., p. 112.
83

Vegeu DEL ARCO, R.: Repertorio de manuscritos referentes a la historia de Aragn, Madrid, 1943, p. 146. Agram aquesta informaci al Dr. Albert Hauf.
84

Jess ALTURO I PERUCHO, Un altre manuscrit del Llibre dels fets del rei En Jaume, Arxiu de Textos Catalans Antics, XVII (1998), 490-506.
85

A ESCART, V. J.: Estudi introductori a BEUTER, P.A.: Primera part..., p. 17, es pot trobar la referncia a un volum que contenia la Conquista e privilegis de Valncia.

23

Aquesta riqussima tradici textual manuscrita prou que evidencia com durant tota l'poca medieval, els valencians, els catalans i els mallorquins conservaren la bona memria del rei en Jaume. Ja hem vist que la figura del rei adquir fins i tot certa fama de santedat. La ciutat de Valncia, en concret, acord el 1372 que el 27 de juliol s'hi celebrara l'aniversari del molt excellent, sant e virtus rey En Jacme.86 Val a dir que aquesta fama perdur, amb major o menor fortuna, fins al segle XVII, en qu, com ja hem avanat, un descendent del rei en Jaume en project la canonitzaci i inici els primers trmits de procs (1633), que, tanmateix, no result fructfer.87 s cert que al segle XV les crniques ms estimades, i no solament a Valncia, foren probablement les de Desclot i Muntaner, grcies a l'aurola cavalleresca dels seus protagonistes respectius, el rei Pere el Gran i Roger de Flor, per no s menys cert que la primera gran crnica que fou objecte dimpressi, encara que de manera fragmentria, va ser la de Jaume I, que Llus Alanya va incloure en lAureum Opus (1515).88 El fragment editat correspon al procs docupaci militar del regne i acaba amb la rendici de la ciutat de Valncia al rei conqueridor. En opini d'Ernest Belenguer, demostra l'inters en la histria local d'una corporaci local,89 ja que els jurats de Valncia tendien a identificar els interessos del cap i casal amb els del regne. En tot cas, la seua actitud revela la vigncia d'una idea que ja prefigurava el mateix rei en Jaume en dir all de puix que havem guanyada Valncia, havem guanyat tot el regne (cap. 292). Quasi mig segle desprs, i per motius probablement poltics,90 eixia a la llum la primera edici completa de la crnica jaumina. La publicaci de la Chrnica o Comentaris del gloriosssim e invictssim rey en Jacme primer91 responia aix a la petici del prncep Carles, fill i hereu de Felip II de Castella, el qual, segons la carta dels jurats de Valncia incorporada a l'edici, seria servit que li envissem de ac la Chrnica o comentari del rey don Jacme. En la carta, els oficials municipals expliquen que, perqu histria tan cathlica y tant notable no estiga com fins ac oblidada, a molt gran dany de la cosa pblica, se ha treballat ab tota vigilncia d'estampar aquella en la mateixa llengua materna que per dit rey fonch feta y dictada, a exemple del gran Jlio
86 87

BURNS, R. I.: Jaume I..., p. 6, nota 3.

TOURTOULON, Ch. de: Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragn, conde de Barcelona, seor de Montpeller, segn las crnicas y documentos inditos, vol. II, Valncia, 1873, pp. 414-415. Vegeu, tamb, NARBONA, R.: Hroes, tumbas y santos. La conquista en las devociones de Valencia medieval, Saitabi 46 (1996), pp. 293-319.
88

ALANYA, L.: Aurem Opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentie cum historia christiamssimi regis Iacobi ipsius primi conquistatoris. (Diego de Gumiel, Valncia, 1515), on s'inclou l'esmentat fragment, tret de registre autntich de l'archiu del Consell de la present ciutat. Del text d'Alanya hi ha edici facsmil, amb ndexs preparats per M. D. Cabanes, Valncia, 1972, i el fragment de la Crnica, en numeraci moderna, ocupa les pp. 1758.
89 90

BELENGUER, E.: Jaume I..., vol. I, p. 58.

Vegeu FUSTER, J.: La Decadncia al Pas Valenci, Barcelona, 1982, p. 182; i BERGER, Ph.: Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, 2 vols., Valncia, 1987, vol. I, pp. 181-182.
91

D'aquesta edici se'n feren exemplars amb dues portades diferents. En una se'ns informa que l'edici s'ha fet per servir ab aquella al serenssim senyor don Carlos, prncep dels regnes de Castella e infant de Arag, mentre que en l'altra se'ns dna notcia que la crnica ha estat treyta de l'archiu del molt magnfich rational de la insigne ciutat de Valncia hon stava custodiada. Ambdues foren impreses per la viuda de Joan Mey. (Podeu veure aquestes portades a AGUIL I FUSTER, M.: Catlogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, 1923 (edici facsmil de Barcelona/Sueca, 1977), pp. 680-681). De la Chrnica..., amb la segona de les portades citades, que cont l'escut imperial, nexisteix edici facsmil, amb un prleg de M. SANCHIS GUARNER (Valncia, 1978), patrocinada pel Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Valncia. Una nova edici facsmil, amb prleg de Manuel Bas, ha estat feta el 1994 per l'Ajuntament de Valncia.

24

Csar. El text del rei en Jaume anava acompanyat d'una taula de mots considerats obscurs per tal de fer-lo ms intelligible al prncep i, en general, als lectors regncoles, que potser ja acusaven, en el pla lingstic, les dificultats de comprensi d'un text fixat al segle XIV.92 Ledici de la Crnica jaumina sembla que tingu una projecci de lectura ben escassa,93 sobretot entre la famlia reial hispnica, ja que el 1582, sense que mitjanara cap iniciativa oficial, l'aragons Bernard Gmez Miedes parafrasejava en llat l'obra del rei Conqueridor i la dedicava al prncep Jaume.94 Noms dos anys desprs, el mateix ardiaca de Morvedre i canonge de la seu de Valncia tradua al castell la seua parfrasi llatina i l'endreava al nou hereu, el prncep Felip, tot advertint que aunque a los principios va la historia muy atada con la latina, de manera que parece ms traductin que historia por s, es tanto lo que se ha aadido por toda ella, y tambin mudado y mejorado en muchos lugares, que dexa de ser traductin y, siendo una misma verdad, haze historia por s en esta lengua. A l'Epstola dedicatria d'aquesta versi castellana, titulada La Historia del rey Don Jayme de Aragon, Bernard Gmez Miedes justificava el seu afany per traduir el text reial en llat i castell allegant que aquell monarca la deix escrita en su lengua corta y peregrina, encara que tan verdadera y llena de hazaas, quanto falta de eloquencia y ornamento. La opini d'un canonge imbut d'humanisme universalitzant, no podia ser una altra, i s per aix que la tradueix en las dos ms generales y ms estendidas lenguas que hoy se hallan en el universo: latina y espaola.95 Si al segle XVI l'inters pel Llibre dels fets es materialitz en les diferents edicions que acabem de referir, els segles XVII i XVIII i la primera meitat del XIX seran molt ms pobres en aquest tipus de manifestacions referides prpiament al Llibre dels fets. Aix, l'nic testimoni de l'atenci editorial durant ms de dos-cents cinquanta anys i no solament a Valncia, sembla ser el Sumario de la vida poltica y hazaosos hechos del rey don Jayme I de Aragn, de Juan Tornamira de Soto, editat enll de les nostres fronteres, a Pamplona, el 1622, i reeditat el 1806-1807, a Valncia.96 Tanmateix, hi ha indicis que permeten constatar l'inters pel Llibre dels fets en aquesta poca. Dins del segle XVII podem observar, per exemple, la utilitzaci que en fa el dominic Jaume Bleda a la seua Cornica de los moros de Espaa (1618), on intercala, en traducci castellana, i all on l'argument li ho demana, fragments del text jaum.97 Es tracta, sense dubte, d'una utilitzaci ben interessada de la crnica jaumina per part d'un dels ms
92 93

Vegeu COLN, G.; SOBERANAS, A. J.: Panorama de la lexicografia catalana, Barcelona, 1985, p. 82.

FUSTER, J.: op. cit., p. 118. Vegeu, tamb, COLN, G.: La Taula de les paraules difcils de la Crnica del rei En Jaume, dins De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingstic a les lletres catalanes. Barcelona, 2003, pp. 61-92.
94

GMEZ MIEDES, B.: De vita et gestis Iacobi Expugnatoris, primi regis Aragonum... (Viuda de Pedro de Huete, Valncia, 1582).
95

GMEZ MIEDES, B.: La historia del muy alto e invencible rey don Jayme de Aragn, primero d'este nombre, llamado el Conquistador. (Viuda de Pedro de Huete, Valncia, 1584), s. p. D'aquesta edici hi ha dues reproduccions facsmils (Valncia, 1986 i 1987). Sobre aquestes dues versions de Miedes, vegeu, encara, CASTRO GASALLA, M.P.: Los De vita et rebus gestis Iacobi I, regis Aragonum, cognomento Expugnatoris, Liber XX de Bernardino Gmez Miedes. Introduccin, edicin crtica, traduccin, notas e ndices, Tesi doctoral indita, Universidad de Cdiz, 2000.
96

El ttol d'aquesta edici vuitcentista s: Sumario de la vida y hechos del rey don Jayme primero de Aragn, llamado el Conquistador, 2 vols., Valncia, 1806-1807.
97

BLEDA, J.: Cornica de los moros de Espaa, Valncia, 1618.

25

acarnissats defensors de l'expulsi dels moriscos. Tamb s'ha de situar en aquest segle la traducci, perduda, de l'obra del rei en Jaume, fragmentria probablement, que enllest Lloren Mateu i Sans (1618-1680) i de la qual, malauradament, no ens ha pervingut ni un sol fragment.98 Encara, haurem de mencionar dins el mateix segle una brevssima Suma de la vida del rey don Jaume, publicada a Valncia el 1699.99 Ja al segle XVIII sha de destacar, en primer lloc, la proposta d'edici del Llibre dels fets feta pel pare Llus Galiana, el qual, en la Carta que encapala l'edici del Diccionario Valenciano-Castellano de Carles Ros (Valncia, 1763), considera el text jaum la pieza del lemosn ms riguroso que se encuentra. Aquella edici hauria d'anar acompanyada de la versi castellana de Lloren Mateu i Sans porqu all se entenderan bien la pureza i propiedad de los vocablos, i la fuerza de las frases de aquel tiempo.100 En segon lloc, sha de fer referncia a la cpia manuscrita realitzada per Francesc Prez Bayer que, a la fi, no abraa ni el text complet, sin els episodis relatius a la conquista de Valncia i, encara, s una versi no literal, inclosa altrament en un manuscrit miscellani. El Romanticisme provocar un renovat inters per la crnica jaumina, que ser objecte d'atenci d'estudiosos i d'erudits prestigiosos. De fet, Valncia no havia oblidat el text del rei en Jaume. El sis centenari de la conquesta (1838)101 i, sobretot, la publicaci de la ja nomenada Historia de la ciudad y reino de Valencia (1845-1847), de Vicent Boix, prepar les condicions idnies perqu Valncia acollira fervorosament l'edici de la primera traducci ntegra i literal, en castell, el 1848, del Llibre dels fets, a cura de Mari Flotats i Antoni de Bofarull, en una iniciativa simultnia a Valncia, Barcelona, Ciutat de Mallorca i Madrid.102A Palma, dos anys desprs, es publicava la traducci castellana feta per l'arxiver de l'antic regne, Josep Maria Quadrado, a partir de

98

Vegeu ROMEU, J.: Poesies en catal de Lloren Matheu i San, autor valenci del segle XVII (I), Els Marges, 14 (1979), p. 99.
99

Vegeu GUILLEM ALFORJA, J.: Sentncia donada per lo nclit y serenssim rey en Jaume, sobre los delmes e primcies, ab una Summa de la presa de Valncia e de tot lo regne, dins Escriptors valencians de lEdat Moderna, Valncia, 2004, pp. 286-287.
100

Vegeu PELLICER, J. E.: La Rondalla de Rondalles de Llus Galiana. Estudi lingstic i edici, Valncia, 1986, pp. 66-67.
101

Va ser narrat, com ja hem dit, per LAMARCA, L.: Noticia histrica de la conquista de Valencia por el rei don Jaime de Aragn, escrita con ocasin de celebrarse el sesto centenario por don..., Valncia, 1838.
102

FLOTATS, M.; BOFARULL, A. de: Historia del rey de Aragn, don Jaime I, el Conquistador, escrita en lemosn por el mismo monarca, traducida al castellano y anotada por... Cal comentar que aquesta edici apareix amb diferents peus d'impremta: Librera de dona Rosa Lpez, a Valncia, Imprenta de la viuda e hijos de Mayol, a Barcelona, Librera de los seores Rullan, a Ciutat de Mallorca i, encara, Librera de los seores Gaspar y Roig, a Madrid. Aquesta multiplicaci d'edicions del mateix text i en un mateix any, potser cal relacionar-la amb les paraules dels traductors, al prleg, on desprs de preguntar-se per qu no donen a impremta el text en versi original, diuen que: en los pases donde el gobierno no puede costear las publicaciones cientficas, los que las dan a luz slo pueden hacerlo o arriesgando sus caudales o confiando en la aficin del pblico a tales obras; lo primero nos es imposible, a pesar de nuestro buen celo; lo segundo es dudoso, en razn de los efectos que produce la preponderancia [del castellano] de que ltimamente hemos hablado y la falta de conocimiento respecto al antiguo y verdadero idioma; el nico medio, de consiguiente, que nos queda, es el de mover la aficin popularizando a nuestro hroe, y esta popularidad de ningn modo creemos conseguirla mejor, que con la traduccin que publicamos (pp. 10-11). L'esperit romntic, la redescoberta del passat i la necessitat d'assegurar unes rendes poden explicar la iniciativa d'edici simultnia a les capitals de Catalunya, Valncia i les Illes Balears. La inclusi de Madrid com a lloc d'edici de l'obra, a ms de raons econmiques, potser cal relacionar-la amb el desig dels primers homes de la Renaixena de donar a conixer a Espanya la nostra cultura. (D'aquest text hi ha reedici feta a Valncia, el 1978, pel Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Valncia).

26

la versi llatina de Marsili i, nicament, de la part referida a la conquesta de Mallorca.103 Desprs d'aquestes traduccions i intents de donar a conixer en una llengua aliena el text del Conqueridor, el 1873 es realitzava la primera edici moderna del Llibre dels fets en la seua llengua originria, la qual es deu a l'insigne mallorqu Mari Aguil, mestre de Llorente i resident durant un temps a Valncia, abans de traslladar-se a Barcelona. Aguil prengu com a base el manuscrit de Poblet per hi incorpor a peu de pgina les variants de l'edici valenciana del 1557.104 Un any desprs d'aquesta edici d'Aguil, i a Valncia, Teodor Llorente tradua del francs l'obra biogrfica de Charles de Tourtoulon Jacme I, le Conqurant, publicada a Montpeller el 1863.105 La primera edici en angls, The Chronicle of James I, King of Aragon, surnamed the Conqueror (written by himself), feta per John Forster, aparegu a Londres, el 1883.106 En iniciar-se el segle XX, Barcelona pren la davantera en la difusi de la crnica jaumina, i aix, el 1905 apareix, en dos volums, la primera edici del text original regularitzat tot entenent aquest terme amb el sentit que podia tenir en aquells anys i a la vista de l'edici d'Aguil. La iniciativa, a crrec de Joan Ferrer i Vidal, no deixa de ser ben interessant, ja que es proposava d'acostar a un ampli espectre de pblic els textos fonamentals de la nostra literatura, tot emmarcant-los en una collecci anomenada significativament Biblioteca clssica catalana, que s'obria, precisament, amb el Llibre dels fets.107 Uns anys ms tard, el 1926, dins la Collecci Popular, l'editorial Barcino inici la publicaci de la Crnica del rei en Jaume, que es complet el 1962 amb el volum nmero nou. Aquesta versi, basada en el manuscrit de Poblet, dna, tanmateix, a peu de pgina les variants de l'edici valenciana de 1557, i fou curada per Josep Maria de Casacuberta i E. B., i revisada per Miquel Coll i Alentorn. Per tal de facilitar l'enteniment del text original, els editors, en aquesta ocasi, incorporaren una versi lingsticament actualitzada, acarada pgina a pgina.108
103

QUADRADO, J. M.: Historia de la conquista de Mallorca. Crnicas inditas de Marsilio y de Desclot en su testo lemosn, vertida la primera al castellano y adicionada con numerosas notas y documentos, por..., Ciutat de Mallorca, 1850. Seguint aquesta tradici, la part del Llibre dels fets referida a la conquesta de Mallorca ha estat editada recentment, en versi modernitzada, per L. A. BAULENES: La conquesta de Mallorca. Llibre dels Feyts, Barcelona, 1986.
104

AGUIL, M.: Chronica o comentaris del gloriosssim e invictssim Rey En Jacme Primer, Rey d'Arag, de Mallorques e de Valncia, Compte de Barcelona e de Montpesler, dictada per aquell en sa llengua natural, e de nou feyta estampar per..., Barcelona, 1873.
105 106

Vegeu supra nota 87.

Ledici, realitzada per Chapman and Hall, Ltd., portava an historical Introduction, Notes, Appendix, Glossary and general Index by Pascual Gayangos.
107

Chronica o comentaris del gloriosissim y invictissim rey en Jaume, rey d'Arag, de Mallorca y Valencia, comte de Barcelona, d'Urgell y de Montpeller, escrita per ell mateix en sa llengua natural, Barcelona, 1905. A la seua Advertncia editorial, signada per Los editors, es pot llegir la justificaci de la regularitzaci a qu hem alludit, encara que diuen sabem molt b per endavant que la nostra audacia de cambiar la ortografia dels antichs monuments literaris, ser considerada per alguns com una exacrable profanaci de quelcom sant y sagrat. Les velles rates d'arxiu, los petits ratolins que no se atreveixen a anar ms enll de les trasqueres fressades per llurs relles, calificarn la nostra tasca tamb de sacrlega. I afegeixen, tot justificant-se'n: Es hora ja que s'acabe'l privilegi, tan injust com qualsevol altre, de que sols los homens de lletres puguen admirar lo gloris passat de Catalunya [...] es just que'l poble puga gaudir-ne [...] y no guardarlos per ms temps desats baix lo pany de set claus ab que pretenen sagrarlos los sabis dominats per la rutina (s.p.).
108

JAUME I, Crnica. Text per Josep Maria de Casacuberta. Traducci per E. B., Barcelona, vol. I (1926), vols. II i III (1927), vols. IV i V (1960), vols. VI, VII, VIII i IX (1962). A partir del vol. IV l'encarregat del text antic s tamb E. B.

27

L'edici que, el 1971, publicava, regularitzant-ne les grafies, Ferran Soldevila i que ha estat la ms manejada d'en de la seua aparici supos una passa molt important en la tasca de difondre un text prou ben fixat.109 Parallelament, diversos romanistes i historiadors estrangers, entre els quals shan de destacar Stefano Asperti110 i Robert Ignatius Burns,111 sinteressaven pels aspectes textuals, filolgics i histrics del Llibre del fets, que han ajudat considerablement a la comprensi de la crnica jaumina. El 1972, la Universitat de Barcelona publicava una edici facsimilar del ms. de 1343, amb una interessant introducci de Mart de Riquer.112 Val a dir, finalment, que amb la publicaci (1991) de l'edici crtica del Llibre dels fets a cura de Jordi Bruguera, s'ha vist culminada, ben satisfactriament, una empresa iniciada en ple segle XIX.113 El mateix any, Josep Maria Pujol va publicar, precedida duna introducci excellent, una antologia del Llibre dels fets, que presenta, acarats, els fragments antologats segons ledici de Bruguera i la seua versi en catal actual.114 Com a complementaci feli daquestes iniciatives, sha reeditat el 2007 una edici ortogrficament modernitzada de ledici de la crnica feta per Ferran Soldevila, amb revisi filolgica per Jordi Bruguera.115 Aix mateix, sha reeditat lItinerari de Jaume I el Conqueridor (Barcelona, IEC, 1918), obra utilssima per a resseguir la biografia jaumina.116 Darrerament, els balerics tamb han reprs els estudis i les edicions de la crnica jaumina, entre els qual destaquen les aportacions de Gabriel Ensenyat sobre els captols referits a la conquesta de Mallorca i Eivissa i la submissi de Menorca, patrocinada pel Diari de Balears, i La conquesta de Mallorca, traducci del llibre homnim francs La conqute de Majorque, de Robert Vinas.117 Fins fa pocs anys, Valncia, no havia dut a terme cap iniciativa editorial similar a les del Principat en els darrers cent anys, com si haguera girat l'esquena al fundador del regne, en altre temps tan venerat. Lamentablement, es desaprofit l'ocasi de 1988, en qu se celebr el 750 aniversari de la presa de la ciutat de Valncia i del naixement del poble valenci. Tanmateix, la publicaci de l'important assaig historiogrfic

109 110

Edici citada a la nota 1 daquest estudi.

Encara que ja hem parlat dalgunes daquestes aportacions, conv recordar-les ara: ASPERTI, S.: Indagini sul Libre dels feyts de Jaume I: dalloriginale allarchetipo, Romanistisches Jahrbuch, 33 (1982), pp. 269-285; La tradizione manoscritta dels Libre dels feyts, Romanica Vulgaria, 7 (1984), pp. 107-167; i El rei i la histria: Propostes per a una nova lectura del Libre dels feits de Jaume I, Randa, 18 (1985), pp. 5-24.
111

BURNS, R. I., La vida espiritual de Jaume el Conquistador, dins el seu volum titulat Jaume I i els valencians del segle XIII. Valncia, 1981, pp. 3-49.
112 113

La referncia a aquest treball es troba ms amunt, a la nota 56.

Hem citat ledici a la nota 52 daquesta introducci. Les edicions, totals o parcials, del Llibre dels fets posteriors a la de J. Bruguera, la prenen com a base. Aix, la selecci publicada per Teide, a Barcelona, el 1991, a cura de Josep M. Pujol.
114 115

JAUME I. Llibre dels fets. Versi a cura de Josep M. Pujol, Barcelona, 1991.

SOLDEVILA, F.: Les quatre grans Crniques. I. Llibre dels fets del rei En Jaume. Revisi filolgica de Jordi Bruguera. Revi histrica de M. Teresa Mallol. Nota editorial de Josep Massot. Barcelona, 2007.
116

MIRET I SANS, J., Itinerari de Jaume I el Conqueridor (Barcelona, 1918). Edici facsmil. Prleg de Maria Teresa Ferrer Mallol, Barcelona, 2004.
117

[JAUME I], Llibre dels fets. Conquestes de Mallorca i Eivissa i submissi de Menorca. Introducci i edici a cura de Gabriel Ensenyat Pujol. Palma de Mallorca, 2005; VINAS, R., La conquesta de Mallorca, Palama de Mallorca, 2007.

28

d'Ernest Belenguer, Jaume I a travs de la histria118 indispensable per a qualsevol que desitge aproximar-se a la mtica figura del rei Conqueridor, l'aparici dels primers volums de l'obra completa del pare Robert I. Burns sobre la figura i el regnat del rei en Jaume119 i les dues edicions facsimilars de ledici publicada a Valncia el 1557,120 poden ser els millors indicis d'uns canvis de sensibilitat cultural als quals vol contribuir la present modernitzaci lingstica del Llibre dels fets, que apareix precisament en el moment de commemorar el huit centenari del naixement de Jaume I. En realitat, aquesta edici s una versi revisada de la que ens va publicar leditorial Afers el 1995121 i que, el 2004, va aparixer de nou, dins la Biblioteca El Mundo, del rotatiu del mateix nom, en la seua edici valenciana.122 Finalment, hem de subratllar que els darrers anys sha fet un considerable esfor de difusi del Llibre dels fets a travs de la traducci. Aix, han aparegut recentment traduccions a lespanyol (2003), per Jlia Butiny, a langls (2003), per Damian J. Smith i Helen Buffery, i al francs (2007), per Agns i Robert Vinas.123 I tamb sha donat un notable impuls a lestudi de les grans crniques amb aportacions remarcables, b de carcter literari, com les de Hauf i Cingolani,124 b de carcter ideolgic, com la de Jos Luis Villacaas, o b de carcter ms estrictament histric, com les dErnest Belenguer i dAntoni Furi.125

118 119

Citat ms amunt, a la nota 4.

Ultra els treballs citats ms amunt, el pare Burns ha publicat, a Valncia, el segents llibres: El reino de Valencia en el siglo XIII: Iglesia y sociedad (1982), Colonialisme medieval: Explotaci postcroada de la Valncia islmica (1987), Societat i documentaci en el regnat croat de Valncia: Diplomatarium I (1988), i L'Islam sota els croats, en 2 vols. (1990).
120 121

Vegeu la nota 91.

JAUME I: Llibre dels fets. Introducci, transcripci i actualitzaci a cura dA. FERRANDO i V. J. ESCART, Catarroja/Barcelona, 1995.
122

JAUME I: Llibre dels fets. Introducci, transcripci i actualitzaci a cura dA. FERRANDO i V. J. ESCART, Valncia, 2004.
123

BUTINY, J., Jaime I, Libro de les hechos. Introduccin, traduccin y notas de... Madrid, 2003; The Book of Deeds of James I of Aragon. A translation of the medieval Catalan Llibre dels fets. Translation of Damian J. SMITH and Helen BUFFERY, Ashgate, 2003; Agns et Robert VINAS, La Conqute de Majorque, Perpiny, 2004; Le Livre dels Faits de Jaume le Conqurant, Perpiny, 2007. Mig segle abans, nhavia publicat una traducci a lespanyol Enric PALAU: Jaime I, Crnica histrica o Llibre dels fets. Traduccin, prlogo y notas por Enrique Palau, Barcelona, 1958.
124

HAUF, A., Les crniques catalanes medievals. Notes entorn a la seva intencionalitat, dins Albert Balcells coord., Histria de la historiografia catalana, Barcelona, 2004, pp. 39-75. Stefano Maria CINGOLANI, Historiografia, propaganda i comunicaci al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva Crnica, Barcelona, 2006, i idem: La memria dels reis. Les quatre grans crniques i la historiografia catalana dels segles XIV, Barcelona, 2006.
125

VILLACAAS BERLANGA, J. L., Jaime I el Conquistador. Madrid, 2003; BELENGUER, E.: Jaume I i el seu regnat, Barcelona, 2007; CINGOLANI, S.: Jaume I. Histria i mite dun rei, Barcelona, 2007; i FURI, A.: El rei conqueridor. Jaume I: entre la histria i la llegenda, Alzira, 2007.

29

30