Alimentaci sostenible (V). Pesca sostenible (II): my boat.

Greenpeace ha encetat una campanya de suport a la pesca sostenible, amb una gira del vaixell Artic Sunrise que sinici el 18 de mar al port de Constanta, Romania, i que acaba de passar per Barcelona, la primera de les seues escales ibriques1. El smbol de la campanya s un vaixell de paper amb signatures de suport, i la pgina web de My boat2 (no est en catal) comptabilitza vaixells virtuals noms entrar, malgrat que la gent que ho faa no done cap suport a la matana dels animals del mar. Com que jo he entrar unes 10 vegades per a accedir a la informaci, les podeu restar del total. Greenpeace diu que vol que hi haja pesca, i que la vol LArtic Sunrise. sostenible3. Lentn4 com la defineix la FAO5, que diu que pot estar integrada en els ecosistemes marins; que pot utilitzar mtodes de pesca selectius i reduir al mnim el consum denergia, ls de productes qumics i la generaci de residus; que pot operar duna forma social i econmicament responsable i informar sempre de lorigen del peix i que, fins i tot, pot ajudar a protegir la biodiversitat i a mantenir les poblacions de les espcies que captura a nivells saludables. Diu que les persones que defensem els drets dels animals som ignorants, irrealistes (sic) i/o irresponsables (no sabem si entrem en totes tres categories o noms en algunes). Segons sembla, realisme s que shan de desmantellar les enormes flotes de les grans companyies transnacionals, formades per maquines gegants de matar amb les seues xarxes de quilometres i quilometres que arrosseguen pels fons marins i els destrueixen completament, mentre sengoleixen tot el que troben. Realisme s que shan de substituir per aquest anunci publicitari de vaixells xicotets que treballen com si tingueren cura dun jard i que en noms 4 anys, si deixrem que es recuperaren els stocks, oferirien un producte de major qualitat.

Els vaixells de suport a la pesca sostenible de Greenpeace.

Diu que els animals sn stocks de pesca que desapareixen a mans de la pesca industrial i destructiva. Diu que al mar hi ha zones de pesca, i que la seua destrucci s la desaparici dels pescadors i pescadores. Sembla que la pesca done sentit a loce, de la mateixa manera que, si fem cas daltres ecologistes, la ramaderia done sentit al mn rural. No s aix, perqu el mar o el bosc tenen sentit amb les milions dindividus de milers despcies que els tenen com a espais vitals, ms enll del profit que els humans trauen quan els converteixen en stocks. Abans dentrar en qualsevol altra qesti, sha de dir que els individus del mar viuen les seues vides a la seua llar, lluiten cada dia per la seua supervivncia buscant el seu aliment i fugint dels perills. Molts daquests individus topen amb unes xarxes que no tenen res de sostenibles ni de selectives, perqu agafen tot all que no puga escapar pels seus forats. Les llancen des de la superfcie uns animals que no formen part del mn mar, que no serien res al mar sense els seus vaixells i les seues ampolles doxigen, i que no saben el que agafaran les seues xarxes selectives. Les llancen
Greenpeace, 03/05/2013, Tour por tierra de #voluntasGP para apoyar la pesca sostenible. http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/tour-por-tierra-de-voluntasgp-para-apoyar-la-/blog/45016/ 2 https://myboat.gp/es/ 3 Greenpeace, 30/04/2013, Qu es la pesca sostenible? http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/qu-es-pesca-sostenible/blog/44982/ 4 Greenpeace, persentaci. Pesca sostenible. http://www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Defensa-de-losoceanos/Pesca-sostenible/ 5 Codi de conducta per a la pesca responsable de la FAO. ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/005/v9878ca/v9878ca00.pdf
1

contra manxes al sonar o, fins i tot, contra la profunditat dun mar que no saben el que oculta. Quan trauen els peixos de la seua llar, troben les pitjors morts. Els trituren encara vius en maquines que fan farina de peix, amb les que fan pinsos per a alimentar els animals esclaus de terra. Molt a poc a poc, els esclafa el pes de centenars daltres peixos. Sofeguen molt, molt lentament, mentre busquen desesperadament, amb les seues boques i les seues brnquies, laigua de la vida que mai trobaran. Els ulls els escaten pels canvis de pressi. Els salen i els llancen a congeladors o cambres frigorfiques. Els obren en canal i els esbudellen encara vius. Els lliguen les pinces i els porten a peixeres on van morint a poc a poc pel canvi daigua o temperatura, si no s que acaben sent bullits vius mentre criden i criden. La pesca mai pot ser sostenible perqu mai pot ser ticament sostenible. Per altra banda, les preguntes sobre la panacea de la pesca sostenible continuen sense resposta6. No ens expliquen com va a cobrir la demanda actual amb menys captures, si no s que el consum baixa molt drsticament. Es poden mantindre les captures si creix moltssim la flota sostenible, per farien falta moltssims vaixells i quilometres de ports ocupant les costes, el que no s gens sostenible. Laugment dels stocks en 4 anys no canvia el fet que la sostenibilitat com a nica font de captura i matana far augmentar els costos i els preus. Per tant, el producte ser encara ms exclusiu que ara, que s inaccessible per a molta gent del planeta. Si ha de ser de proximitat, noms el podria consumir la gent que viu propera a les costes i que el pot pagar. La gent pobre no pescaria per a menjar, i la imatge idllica dels poblats martims dels cinc continents noms ser aix, una imatge per a la manipulaci fcil. Pescaria per a obtindre un producte que es podria vendre a molt bon preu a la gent rica i la gent, especialment la ms pobre, arribaria a la conclusi de sempre: que pot comprar moltes crelles, pa, llegums i verdures amb el que obtinga dall que peque. Com passa sempre, hi haur un mercat i uns poders econmics que sapropiaran del seu treball a molt baix preu i obtindran els beneficis del luxe. La pesca mai pot ser sostenible, perqu un producte exclusiu i excloent, reservat per a qui el pot pagar, no pot ser socialment sostenible. A ms, el frau estaria a lordre del dia. La tecnologia i els coneixements per a pescar a baix cost , malgrat la destrucci, continuarien estant disponibles per a generar un benefici rpid a un mercat enganyat. Es trobarien buits legals i formes de moures al lmit de la sostenibilitat, pervertint la norma amb discursos justificadors fonamentats en les afirmacions desconnectades de sempre: la destrucci no seria destrucci, seria treball preocupat per la sostenibilitat i el benestar dels animals. La mort al mar arriba al port amb un vaixell que es diu Alba de lrtic. La pesca mai pot ser sostenible perqu ning sap el que passa quan un vaixell sallunya del port i es perden per lhoritz.

Animalisme CAT, 11/01/2011, Alimentaci sostenible (I). Pesca sostenible. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/pesca-sostenible.html

6