Derecho Administrativo

Dret Administratiu IV
Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007
EXPROPIACI FOROSA, BNS PBLICS I ACCI ADMINISTRATIVA SOBRE EL TERRITORI Tema 1: L expr p!a"!# $ r% &a Respecte als tipus dincidncia negativa en la posici de ladministrat !em de dir "ue els actes administratius poden tam#$ en comptes dampliar o #ene%iciar les%era &ur'dica dels destinataris privats restringir-la a%ectar a la matei(a en sentit negatiu produir so#re ells o#ligacions deures c)rregues a#ans ine(istents o #$ restriccions limitacions o e(tincions de titularitats actives prvies* Ai(' doncs mit&an+ant els actes de gravamen sincidei( de %orma negativa so#re les%era &ur'dica dels particulars* ,s "uali%ica de policia o de limitaci doncs tota l activitat limitadora de drets i en general de gravamen dels matei(os* Incidncies administratives negatives so#re les situacions actives dels ciutadans ,l sacri%ici de situacions de simple inters
Les situacions de simple inters no constitu-des en vertaders drets su#&ectius poden veures a%ectades normalment en sentit negatiu com a conse".ncia de l e(ercici de potestats administratives discrecionals* A"uest sacri%ici d interessos no constitu-ts en drets su#&ectius com a primer grau dincidncia administrativa so#re les situacions de ladministrat !a dentendres naturalment sense per&udici del possi#le control de la discrecionalitat i so#re l eventualitat de "ue a"uests simples interessos puguin posar al seu servei drets su#&ectius reaccionals "uan la incidncia administrativa so#re els matei(os es produei(i sense #ase legal* Les limitacions administratives de drets
,n a"uest cas es tractaria duna incidncia "ue no modi%ica el dret su#&ectiu a%ectat ni tampoc la capacitat &ur'dica o do#rar del titular sin "ue actua e(clusivament so#re les condicions de(ercici de dit dret dei(ant inalterats tota la resta dels elements del matei( /con%iguraci %uncionalitat l'mits protecci0* 1s a dir en la limitaci administrativa de drets tro#em un dret su#&ectiu de l administrat i lactivitat de lAdministraci 23#lica condiciona le(ercici del dret* La &usti%icaci da"uesta limitaci administrativa de drets $s la de compaginar-los o coordinar-los #$ am# els drets o interessos d un altre su#&ecte #$ am# els interessos o drets de la comunitat o de laparell administratiu* La tcnica limitadora administrativa de drets per e(cel4lncia $s l autorit5aci o llicncia administrativa a trav$s de la "ual a#ans de le(ercici del dret su#&ectiu a%ectat de ladministrat a"uest !a de demanar a lAdministraci 23#lica poder e(ercir-lo duna determinada manera* Les potestats a#lat6ries /reals0
La potestat a#lat6ria $s el poder de lAdministraci de sacri%icar situacions patrimonials dels particulars tant drets com #$ns de l administrat* 2er tant a"u' no es limiten els drets a%ectats sin "ue m$s #$ es destruei(en se(tingei(en com a tals drets total o parcialment* o ,(propiacions %or+oses 8n la categoria reina de la#laci de drets* Le(propiaci %or+osa permet a lAdministraci 23#lica sacri%icar la propietat privada o drets o interessos patrimonials leg'tims dels administrats per"u el seu manteniment resulta incompati#le am# una causa dutilitat p3#lica o dinters social* Lo#&ecte e(propiat !aur) de ser destinat a un determinat %i i el per&udicat per a"uesta e(propiaci %or+osa !aur) de re#re una indemnit5aci* La limitaci administrativa de drets en canvi es considera una c)rrega "ue s!a de suportar pel sol %et de viure en societat i per a"uest motiu no comporta la indemnit5aci* o 9rans%erncies coactives no e(propiat6ries A"uest tipus de potestat a#lat6ria pot tractar-se de mesures de su#rogaci real %or+osa en la titularitat de #$ns per ra d inters general per6 "ue en 3ltim terme redunden en #ene%ici dels propis a%ectats i no d un tercer el "ue e(clou la imputaci dun deure dindemnit5ar* 2ot ser el %enomen de les ventes o permutes %or+oses* o Comisos o decomisos Comisos o decomisos /administratius0 per lAdministraci 23#lica dinstruments %ruits duna actuaci il4l'cita o do#&ectes o productes o#tinguts il4legalment* Les prestacions %or+oses
Com a "uarta mesura dincidncia administrativa de gravamen so#re la situaci &ur'dica dels ciutadans est) la imposici de prestacions %or+oses "ue poden ser personals o reals segons consistei(in en un servei personal o en l entrega duna cosa* 2er tant lAdministraci 23#lica podr) imposar als particulars determinades prestacions "ue !auran de realit5ar de %orma o#ligat6ria dacord am# la Llei* Imposici de deures
,n a"uest cas es partei( duna situaci de lli#ertat del particular per6 "ue per una norma reglament)ria o una decisi administrativa /ordre0 l Administraci 23#lica pot imposar al particular un deure "ue normalment tindr) car)cter eventual* 2ot ser el cas per e(emple dimposar una determinada vacuna als particulars*
Dret Administratiu IV Delimitacions de drets via normativa
:it&an+ant deures "ue dimanen directament de les normes l Administraci 23#lica %iscalit5a i vigila el seu compliment i en cas d incompliment eventualment sanciona* 8i la delimitaci de drets es %a per reglament a"uest no podr) ser independent de la llei "ue complementa &a "ue no pot contradir-la* Lactivitat sancionadora
LAdministraci 23#lica imposa un mal a ladministrat per"u es partei( duna conducta il4legal portada a terme per a"uest* Les sancions m$s comuns sn la privaci de drets i les multes "ue sn sancions de car)cter pecuniari* ,n conclusi aca#em de veure tortes les actuacions administratives "ue suposen una limitaci o incidncia negativa en la situaci &ur'dica o patrimoni dels administrats* Le(propiaci %or+osa $s la m$s enrgica i $s per a"uest motiu "ue s estudia per separat i am# m$s deteniment* Antecedents !ist6rics i plante&ament constitucional Le(propiaci %or+osa no e(istei( en Dret Rom) per"u la propietat privada era sagrada* 2er el contrari s' e(istia en dret germ)nic i per tant l,dat :it&ana conei( &a una primera regulaci de la %igura de le(propiaci %or+osa* ,s considera "ue la propietat privada $s un ius naturale $s a dir un dret natural de les persones* 2er tant encara "ue e(istia el principi princeps legi#us solutus est el 2r'ncep estava vinculat a lo#servan+a del dret natural i de gents* 8 imposa "ue "uan per via de rescripte el Rei desapodera de la seva propietat a un s3#dit com "ue la propietat $s un dret natural o de gens a"uesta mesura ser) ine%ica+ si no !i !a una &usta causa acompan;ada duna indemnit5aci "ue resta#lei(i per via compensat6ria el dan; "ue !a so%ert el particular per la prdua de la seva propietat* ,n lpoca de la#solutisme a"uesta construcci es mant$ per6 es re%or+a el poder e(propiatori del :onarca am# la doctrina del dominium eminens segons la "ual e(istei( una potestat in!erent al poder p3#lic "ue $s la potesta e(propiat6ria* A"uesta doctrina suposa "ue el :onarca pot recuperar el domini so#re determinats #$ns per"u !i !a un domini latent da"uest so#re totes les coses del territori* 2er tant el :onarca est) legitimat per e(propiar a"uests #$ns sempre "ue !i !agi causa &usta acompan;ada de contraprestaci econ6mica* Com passa am# totes les institucions pr6pies del Dret Administratiu "ue es con%iguren a partir de la Revoluci <rancesa larticle 77 de la Declaraci de Drets de l =ome i el Ciutad) de 77>? esta#lei( una regulaci moderna de la instituci de l e(propiaci %or+osa* ,n a"uest moment sesta#lei( "ue la propietat $s un dret inviola#le i sagrat "ue t$ com a 3nic l'mit la possi#ilitat de ser privat d ella "uan le(istncia duna necessitat p3#lica legalment constatada !o e(igei(i de manera evident i sota la condici duna indemnit5aci &usta i prvia al desapoderament del #$* 8 accepta doncs un poder de(propiar en mans de l,stat capa+ de %er cesar la sagrada
propietat per6 immediatament es rode&a a"uesta eventualitat de tot un sistema de garanties per %er compati#le le(propiaci %or+osa am# el dret de propietat concretament tresA la necessitat p3#lica evident la constataci per la Llei d a"uest cas l'mit i la indemnit5aci "ue !a de ser &usta en la seva "uantia i !a de ser %eta e%ectiva de manera prvia com a condici matei(a del desapoderament* La regulaci de le(propiaci sarticula ai(' a la vegada com a reconei(ement dun l'mit a la propietat i com un sistema de garanties per a %er compati#le la seva admissi am# la garantia #)sica de la propietat matei(a* 2er a"uest motiu la Declaraci de Drets de l=ome i el Ciutad) de 77>? utilit5a una %orma negativa a l!ora de %ormular le(propiaci %or+osa* ,n Dret espan;ol a"uesta nova con%iguraci de l e(propiaci sintroduei( am# la Llei d,(propiaci <or+osa de 77 de &uliol de 7>@6* Les Constitucions successives li prestaran un respaldament constitucional e(pr$s* La Constituci li#eral de 7>6? va esta#lir entre les regles #)si"ues de garantia una nova el sistema &udicial per a l acord e(propiatori i per a la %i(aci de la indemnit5aci* 9ras la Constituci canovista de 7>76 es torna al sistema administratiu per6 a canvi constitucionalt5a una garantia &udicial e(ercita#le per la tcnica interdictal so#re la via de %et es dicta la segona llei general de(propiaci la de 70 de gener de 7>7?* A"uesta presistei( encara durant la II Rep3#lica no o#stant el canvi dorientaci so#re el tema de la seva Constituci "ue preveu %ins i tot la possi#ilitat de(propiacions no indemnit5ades* Durant el <ran"uisme es redacta la Llei d,(propiaci <or+osa actualment vigent de 76 de desem#re de 7?BC* Duan nei( a"uesta llei $s molt important per"u tcnicament $s molt moderna* 9ot i ai(' "uan es promulga la Constituci de 7?7> s !a dentendre la L,< en relaci a a"uesta* La L,< vigent !a tingut una gran signi%icaci en la !ist6ria legislativa del nostre Dret AdministratiuA introduei( un nou concepte de(propiaci %or+osa en %ront del tradicional limitat a lad"uisici %or+osa dimmo#les per ra do#res p3#li"ues* ,l nou concepte no est) limitat a l e(propiaci de #$ns immo#les sin "ue a%ecta a tots els drets de naturalesa patrimonial* La L,< tam#$ altera aspectes su#stancials de la regulaci de la instituci &a "ue proposa una sistematit5aci de sup6sits especials de(propiaci "ue intenta reunir en un sol te(t per e(cloure la necessitat de lleis especials* 2er un altre costat la L,< imposa per primera vegada el principi general de responsa#ilitat patrimonial de lAdministraci 23#lica* A"uesta llei avui dia despr$s de la promulgaci de la Constituci de 7?7> seria recomana#le "ue es revis$s* Ai(' doncs seria #o actualit5ar-la per"u tenim una nova plani%icaci territorial de l,stat i 2 ,statuts dAutonomia des de la L,< "ue reconei(en competncies a la Comunitat Aut6noma per a "ue esta#lei(i "uina $s la causa &usta "ue &usti%ica le(propiaci %or+osa* La sentncia de 26 de mar+ de 7?>7 produ-da a prop6sit de la Llei Andalusa de Re%orma Agr)ria reconei( "ue "uan la legislaci sectorial so#re una determinada matria correspn a les Comunitats Aut6nomes segons la Constituci sn les Comunitats Aut6nomes i no l,stat "uines tenen la potestat per esta#lir els sup6sits en
"ue es pot e(ercir lactivitat e(propiat6ria dient "uina $s la causa e(propiandi* A m$s a m$s les Comunitats Aut6nomes ;am#$ tenen competncia per desenvolupar tots els aspectes organit5atius de lactivitat e(propiat6ria* A Catalun;a concretament tenim un &urat e(propiatori* Respecte als dos aspectes de la instituci e(propiat6ria des dels or'gens de le(propiaci %or+osa a"uesta sens presenta am# una do#le caraA per una part suposa un poder de lAdministraci da#atre i %er cessar la propietat i les situacions patrimonials dels administratsE per un altre la seva regulaci s articula com un sistema de garanties o%ert a a"uests administrats "ue patei(en so#re el seu patrimoni la violenta immisi administrativa /indemnit5aci i possi#ilitat de reversi en el cas "ue lAdministraci no dedi"ui le(propiaci %or+osa a la causa e(propiandi !avent de tornar el #$ al seu propietari0* Faturalesa i &usti%icaci de la potestat e(propiat6ria Des de la Revoluci <rancesa en la "ue es %a la separaci de poders la potestat e(propiat6ria !a estat considerada una potestat administrativa* ,s plantegen no o#stant dos pro#lemes previs de "uali%icaci "ue sn merei(edors de la nostra atenciA per una part si el seu titular $s en e%ecte lAdministraci 23#lica o per el contrari pot localit5ar-se igualment en altres poders de l ,statE en segon terme "uina $s la seva &usti%icaci* 2el "ue %a a la &usti%icaci material de la potestat e(propiat6ria s !a de dir "ue en un estat social de dret les necessitats particulars cedei(en davant les necessitats col*lectives com succeei( en el cas de le(propiaci %or+osa* A"uesta no altera lestatus general de la propietat per6 sacri%ica una situaci dominical espec'%ica d ella davant dels interessos superiors* Ai(6 no suposa un detriment econ6mic en el patrimoni de ladministrat per"u ser) indemnit5at i per a"uest motiu sel compensar)* 2er tant $s un sacri%ici m'nim per"u se su#stituei( el valor del #$ e(propiat pel seu e"uivalent econ6mic* Da"uesta manera la c)rrega p3#lica recau so#re tota la col*lectivitat per"u es paga la indemnit5aci entre tota la col*lectivitat a trav$s dels impostos* 2el "ue %a re%erncia a la titularitat o la naturalesa de la potestat e(propiat6ria actuada a trav$s del legislador o del &utge en primer lloc !em de parlar de les e(propiacions legislatives en general* La L,< i les dem$s Lleis generals "ue la complementen $s una norma general i a#stracta no re%eri#le a una e(propiaci concreta sin "ue regula les e(propiacions "ue lAdministraci 23#lica pot e(ecutar segons el concret procediment per ella %i(at* Da"uesta manera podem dir "ue l Administraci 23#lica per a portar a terme a"uesta potestat necessita seguir un procediment* A#ans i com a pressup6sit "ue donar) lloc al procediment e(propiatori cal una declaraci dutilitat p3#lica o dinters social "ue $s pressup6sit de le(ercici de la potestat e(propiat6ria* A"uesta declaraci per tant no %orma part del procediment sin "ue $s un pressup6sit necessari per a "ue el procediment es posi en mar(a* La declaraci dutilitat p3#lica o dinters social esta#lei( "uina $s la %inalitat "ue legitima cada operaci e(propiat6ria B
declaraci "ue la pr6pia L,< re%erei( en 3ltima inst)ncia a una altra Llei general o singular* 1s a dir la L,< preveu a"uest pressup6sit "ue per a cada operaci e(propiat6ria s!a de seguir* 8egons la L,< per tant la %i(aci d a"uesta declaraci es pot %er per llei general /esta#lint "u $s e(propia#le0 o per llei singular /per e(emple $s e(propia#le la Casa Gatll0* ,n a"uests casos veiem "ue en le(ercici de la potestat e(propiat6ria !i !a una col*la#oraci legislativa per6 tot i ai(' no podem parlar de(propiaci legislativa per"u el legislador no e(ercei( o $s titular de la potestat e(propiat6ria sin "ue nom$s col*la#ora esta#lint "uina $s la causa e(propiandi "ue %aculta a lAdministraci 23#lica per e(ercir la seva potestat e(propiat6ria* 2er el contrari "uan parlem de(propiacions legislatives estem aludint a una altre %en6men $s a dir a una intervenci del legislador "ue va m$s enll) d a"uesta simple !a#ilitaci de %orma "ue $s la pr6pia Llei especial la "ue organit5a i instrumenta la pr6pia operaci e(propiat6ria duns #$ns o drets determinats en tot o en part* 1s a dir en les e(propiacions legislatives el legislador mit&an+ant llei o norma am# rang de llei especial preveu tot el "ue %a re%erncia a le(propiaci pel cas concret regulant de %orma complerta una e(propiaci singular o concreta* ,l legislador per tant instrumentalit5a le(propiaci concreta de principi a %i* Ai(6 permet "ue !i !agi lleis "ue sapartin de la L,< per6 a&ustant-se ai(6 s' a la Constituci* Com "ue $s possi#le "ue el legislador pretengui am# a"uestes regulacions espec'%i"ues disminuir o %ins i tot e(cloure les garanties #)si"ues "ue lordenament com3 !a construit en #ene%ici dels e(propiats es %unci del 9C la de vigilar "ue el legislador respecti les garanties constitucionals esta#lertes en relaci al dret de propietat* ,n de%initiva encara "ue la llei no !i digui si a"uesta priva a l administrat dun dret patrimonial de %orma singular parlem de(propiaci %or+osa* 2er6 !em de tenir en compte "ue ai(6 nom$s $s possi#le si tenim un concepte material d e(propiaci %or+osa general i a#stracta no limitat e(clusivament a #$ns immo#les* ,l concepte a#stracta de(propiaci %or+osa compr$n "ualsevol mesura "ue comporta la privaci de tot el patrimoni de ladministrat* Despr$s de la Constituci !i !agut un e(emple molt sonat d e(propiaci legislativa* 1s el cas de le(propiaci de Rumasa en la "ue a trav$s d un Decret-Llei sacorda le(propiaci de la totalitat de les accions representatives del capital de les societats del grup RH:A8A* ,l 9C va acceptar en les C sentncies pronunciades so#re a"uest assumpte la constitucionalitat de le(propiaci per entendre "ue en ella no s!avien desconegut les garanties de la propietat "ue esta#lei( l article @@*@ de la Constituci* 1s a dir el 9C argumenta "ue e(istei( una causa e(propiandi /%inalitat d utilitat p3#lica o inters social0 es complei( am# el dret a la corresponent indemnit5aci i es realit5a le(propiaci de con%ormitat en ell6 "ue preveuen les lleis tant generals /L,<0 com especials*
,s criti"uen a"uestes sentncies per la mutilaci de les garanties &udidicials &a "ue es mermen per considerar "ue es reduei( el dret a la tutela &udicial e%ectiva &a "ue l 3nica via de recurs $s la ".esti dinconstitucionalitat %ormulada per un &utge davant del 9C* 2er 3ltim en relaci a les e(propiacions &udicials en determinats casos no a ,span;a sutilit5a la paraula de(propiaci %or+osa com a sin6nim de(ecuci &udicial "ue es re%erei( a "ue el &utge desapodera als propietaris dels seus #$ns per %er e%ectiva una e(ecuci &udicial per satis%er un deute en diners "ue prviament !a estat esta#lert i declarat* 9am#$ a vegades es parla de(propiacions &udicials %ent re%erncia al %en6men duna e(propiaci administrativa genu-na en la "ue lautoritat &udicial $s re"uerida per a determinades %ases del procediment e(propiatori* ,n a"uest cas el &utge acordar) la trans%erncia de la propietat i limport e(propiatori* 9ot i ai(' actualment no e(istei( en dret espan;ol* ,ls su#&ectes de la potestat e(propiat6ria ,ls su#&ectes de la potestat e(propiat6ria segons el rgim de la L,< sn @A e(propiant /su#&ecte actiu0 #ene%iciari i e(propiat /su#&ecte passiu0* Le(propiant
1s el titular actiu de la potestat e(propiat6ria i "ue d acord am# larticle 2 L,< $s una posici "ue correspn 3nicament a l,stat la 2rov'ncia el :unicipi i a les Comunitats Aut6nomes* Ai(' doncs nom$s podran acordar le(propiaci els ens de #ase territorial "ue tenen %ins de car)cter general i a#stracta cadascun d ells $s clar en l)m#it del seu respectiu territori "ue a#asta la seva competncia* ,n termes negatius per tant ni els particulars ni els ens p3#lics no territorials /institucionals corporatius empreses p3#li"ues0 poden ser mai titulars del poder de(propiar* Hna distinci important "ue !a %et el 9C $s la relativa a "ue una cosa $s ser titular de la potestat e(propiat6ria i una altra $s ser titular del procediment e(propiatori* Ai(' doncs una Administraci no territorial no pot ser titular de la potestat e(propiat6ria i per tant no pot declarar la necessitat d ocupaci ni de(propiaci per6 per el contrari s' "ue podr) impulsar el procediment e(propiatori* Les o#ligacions de le(propiant venen recollides en larticle C del Reglament relatiu a le(propiaci %or+osaA o ,(ercir la potestat e(propiat6ria a %avor del #ene%iciari i a inst)ncia del matei(* o Decidir so#re la procedncia i e(tenci de les o#ligacions del #ene%iciari*
o Adoptar totes les resolucions "ue impli"uen e(ercir la potestat e(propiat6ria* ,l #ene%iciari
,l #ene%iciari $s la persona "ue es #ene%icia de l e(propiaci* 8!a de dir "ue normalment e(propiant i #ene%iciari coincideni(en en la matei(a persona "ue ser) lAdministraci 23#lica titular de la potestat e(propiat6ria* 9ot i ai(' es pot donar el cas "ue le(propiaci la %aci lAdministraci 23#lica en %avor duna tercera persona* Les notes caracter'sti"ues del #ene%iciari sn "ue a"uest $s el su#&ecte "ue representa linters p3#lic o social i per tant per a la seva realit5aci est) autorit5at a instar a lAdministraci 23#lica e(propiant le(ercici de la potestat e(propiat6ria i ad"uirei( el #$ o el dret e(propiat* La conse".ncia d a"uesta posici $s "ue &ustament al #ene%iciari se limputa el deure dindemnit5ar a le(propiat* 8i le(propaci no $s transmissiva el #ene%iciari ser) la persona "ue directament es #ene%icia de "ue !agin e(propiat el #$ a le(propiat* La condici de #ene%iciari !a de venir determinada per la Llei per6 t$ sempre car)cter voluntari* La Llei pot determinar tal condici per una situaci concreta "ue pot ser autom)tica o re"uerir una prvia "uali%icaci administrativa* Les o#ligacions del #en%iciari snA o Demanar a lAdministraci 23#lica "ue e(propii en el seu %avor &usti%icant el per "u* 1s a dir insta el procediment e(propiatori* o =a de realit5ar una relaci de #$ns esta#lint la seva situaci %'sica i &ur'dica* o =a darri#ar a un acord am# le(propiat en el &ustipreu /la indemnit5aci0* 8i no !i !agu$s acord el %i(ar) el Iut&at 2rovincial d,(propiaci* o 2agar el &ustipreu* o ,n le(propiaci legal t$ els drets i deures de la reversi $s a dir si es produissin els pressup6sits legalment e(igits tornar) el #$ e(propiat i li tornaran la indemnit5aci "ue en el seu dia !ag3es pagat* Le(propiat
1s el titular de les coses els drets o els interessos o#&ecte de l atac e(propiatori* Com a tal t$ un #)sic dret a participar com a interessat directe en el procediment i so#re tot a perce#re la indemnit5aci e(propiat6ria en "ue l e(propiaci convertei( el dret de "ue $s privat* ,l primer pro#lema "ue genera la condici de(propiat $s en relaci al sup6sit en el "ue !i !a un canvi de titularitat del #$ mentre dura el procediment e(propiatori* >
Larticle 7 L,< esta#lei( "ue el nou titular i lanterior !an de noti%icar a lAdministraci 23#lica e(propiant a"uest canvi* =em de tenir en compte "ue en a"uest cas es tenen en compte tant les transmissions inter vivor com les &udicials com les mortis causa siguin a t'tol d!ereu com a t'tol de lagatari* ,l segon pro#lema %a re%erncia a "uines titularitats &ur'di"ues poden ser e(propiades* La soluci a a"uest pro#lema $s "ue poden ser e(propiades la propietat de la cosa o la titularitat dels drets o#&ecte de l e(propiaci ai(' com poden ser e(propiats tam#$ els titulars daltres drets o interessos econ6mics directes sempre "ue constin %ormalment a"uestes titularitats en els Registres 23#lics o <iscals o si a"uestes persones !o sol*liciten acreditant la seva condici degudament* 2el "ue %a als aspectes %ormals de la condici de l e(propiat le(propiat sempre !a dactuar en el procediment e(propiatori* LAdministraci 23#lica !a datendre per a determinar a"uesta condici a les titularitats inscrites en Registres 23#lics "ue produei(in presumpci de(actitudE en el seu de%ecte a "ui aparei(i am# tal car)cter en els Registres o matr'cules %iscals i %inalment a "ui ostenti p3#lica i notoriament la corresponent titularitat* ,n a"uest 3ltim cas nom$s a la seva sol*licitut podran ser considerats e(propiats* ,n el cas "ue no aparei(in titulars o si %ossin incapa+os i no tingu$ssin constituit laparell de representant legal o en %i si la propietat del #$ est) en litigi en les diligncies procedimentals intervindr) el :inisteri <iscal "ue consignar) a la Cai(a Jeneral de Dip6sits la indemnit5aci %ins "ue se solucionin a"uests sup6sits* Lo#&ecte de la potestat e(propiat6ria Larticle 7 L,< de%inei( lo#&ecte de le(propiaci %or+osa de %orma molt )mplia esta#lint "ue poden ser o#&ecte de la potestat e(propiat6ria la propietat privada els drets i els interessos patrimonials leg'tims * Larticle 2 L,< e(plicita la possi#ilitat de "ue le(propiaci es concreti en %acultats parcials del domini o de drets o interessos leg'tims* Ai(' doncs le(pressi legal vol a#arcar tots els drets de naturalesa patrimonial siguin de Dret privat o de Dret p3#lic* 2odem veure per tant "ue l e(propiaci %or+osa no es limita als #$ns immo#les &a "ue $s una privaci singular "ue t$ en compte "ualsevol dret i no nom$s el dret de propietat* Fo o#stant a#ans de la L,< l e(propiaci %or+osa s' "ue es limitava als #$ns immo#les* ,n l actualitat sadmet le(propiaci %or+osa de #$ns mo#les /re"uises #$ns del 2atrimoni art'sitc accions de 8ocietats etc*0* 9ot i ai(' le(pressi propietat privada "ue es cont$ en les normes sem#la tenir una intenci limitativa e(cloure de le(propiaci els #$ns demanials $s a dir els #$ns de domini p3#lic &a "ue una de les notes del rgim del domini p3#lic $s el de la inaliena#ilitat* 2er un altre costat tam#$ "ueden %ora de l e(propiaci %or+osa els drets de naturalesa no patrimonial $s a dir els drets de la personalitat i %amiliars vinculats a la propietat
privada* A m$s a m$s cauen %ora de le(propiaci la imposici de prestacions personals de %er i les vendes %or+oses* Les vendes %or+oses estan regulades per la legislaci especial so#re a#astiment comer+ e(terior i divises* Les di%erncies da"uesta %igura respecte le(propiaci %or+osa sn en primer lloc "ue les vendes %or+oses es re%erei(en sempre a #$ns mo#les* Le(propiaci %or+osa en canvi encara "ue pot recaure so#re #$ns mo#les en la ma&oria de casos recau so#re #$ns immo#les* ,n segon lloc la venda %or+osa pot recaure so#re un sector de la producci i per 3ltim el preu en la venda %or+osa $s un preu general* ,n de%initiva tota situaci &ur'dica patrimonial de "ualsevol naturalesa /real de crdit p3#lica privada0 pot ser en principi /sempre "ue es complei(in els re"uisits de(ercici i de causa0 sacri%icada per lAdministraci 23#lica per"u totes a"uestes situacions sn claudicants en %ront la potestat e(propiat6ria de lAdministraci* ,n relaci als re"uisits "ue !an de complir els #$ns o#&ectes de le(propiaci %or+osa !em de citar els seg.entsA ,ls #$ns !an de ser suscepti#les de(propiaci dacord am# la de%inici donada en larticle 7 L,<* ,ls #$ns !an de poder-se identi%icar clarament tant %'sica com &ur'dicament* 2er tant la titularitat del matei( #$ tam#$ !a destar clarament identi%icada* ,l #$ e(propiat !a de ser %i(a $s a dir !a de ser el matei( des de "ue come+a el procediment e(propiatori %ins "ue %inalit5a* Lo#&ecte compr$n no nom$s la materialitat del #$ sin tam#$ la %inalitat a la "ue est) destinat* Ai(6 $s important i es t$ en compte a l !ora de %i(ar el &ustipreu*
Des duna prespectiva l6gica es poden e(propiar drets per6 tam#$ interessos patrimonials leg'tims* ,l pro#lema da"uests $s en relaci a la indemnit5aci* La &urisprudncia del 98 !a esta#lert el dret dels precaristes1 "ue per !ip6tesis no ostenten cap dret en relaci a la possessi en "ue es tro#en a ser inclosos com a e(propiats en els e(pedients de(propiaci i per tant a ser indemnit5ats* La pr6pia L,< o%erei( altres e(emples de la indemnit5a#ilitat dels interessos patrimonials leg'tims* ,sta#lei( en el seu article >? "ue !auran de ser indemnit5ats els ve-ns de l,ntitat Local i no nom$s els propietaris pels canvis %or+osos de residncia les despeses de viatge i transport el "ue#rantament per la interrupci dactivitats "uan duna e(propiaci "ue dna lloc al trasllat de po#lacions es tracta*
7
pre"ar!&'a( ad&* Der. Dic!o de una personaA Due posee retiene o dis%ruta en precario cosas a&enas* H* t* c* s* Pre"ar! /Del lat* precarus0* ad&* )( Der. Due se tiene sin t'tulo por tolerancia o por inadvertencia del dueKo*
70
2er un altre costat poden sorgir pro#lemes en relaci a l o#&ecte de le(propiaci %or+osa i un dells $s el "ue es produei( en relaci a la di%erncia entre l e(propiaci plena i le(propiaci parcial* Le(propiaci plena e(tingei( en le(propiat la propietat o el dret o inter$s "ue sn el seu o#&ecte /per traslaci dels matei(os al #ene%iciari de le(propiaci "ue $s lo normal o per destrucci0* Le(propiaci parcial a%ecta nom$s a les %acultats parcials del domini o de drets o interessos leg'tims de manera "ue es mant$n en l e(propiat una titularitat una nua propietat m$s o men;s e(tensa*
9ot i ai(' encara "ue larticle 2@ L,< admet "ue le(propiaci %or+osa pot a%ectar nom$s a una part de la %inca en a"uests casos el rgim de les e(propiacions parcials no &uga* ,l "ue succeei( doncs $s "ue el propietari de la %inca t$ dret a demanar a lAdministraci 23#lica "ue li e(propii tota la %inca per"u de lo contrari la conservaci de la part de la %inca "ue no e(propia lAdministraci 23#lica seria antiecon6mica pel propietari* 2er 3ltim en les e(propiacions parcials si al titular del dret e(propiat se li causen dan;s ane(es a le(propiaci t$ dret a ser indemnit5at per a"uells dan;s ane(es "ue se li !an causat* La causa e(propiandi Hna de les garanties constitucionals de le(propiaci %or+osa $s "ue a"uesta s!a de legitimar recol5ant-se en una causa "ue $s l element essencial de le(propiaci %or+osa* La causa !a de ser precisa tassada i estimada per la Llei* A"uesta causa a la vegada suposa el l'mit de la %unci social "ue !a de complir la propietat privada* La causa e(propiandi dacord am# larticle @@ de la Constituci i altres preceptes de la L,< /dentre ells larticle 70 $s la utilitat p3#lica o l inters social* 1s a dir le(propiaci !a de &usti%icar-se sempre en una %inalitat legal d utilitat p3#lica o dinters social sense la "ual no cal iniciar o mantenir le(propiaci* ,ncara "ue a la pr)ctica costi di%erenciar els termes d utilitat p3#lica i dinters social te6ricament la %inalitat de le(propiaci %or+osa $s dutilitat p3#lica "uan le(propiaci $s per e(igncies del %uncionament de lAdministraci 23#lica o dels concessionaris da"uesta per a prestar una o#ra o un servei p3#lic* ,n canvi !i !a una %inalitat dinters social en le(propiaci %or+osa "uan el "ue se(propia $s per un inters general /"ualsevol %orma dinters prevalent a lindividual del propietari0 i no per"ue lAdministraci 23#lica !agi de %uncionar* 1s a dir lad&ectiu p3#lic remet a una organit5aci p3#lica #ene%iciaria i a les e(igncies del seu %uncionament intr'nsec* Lad&ectiu social per altra #anda intenta re%erir una operaci de con%ormaci o trans%ormaci social "ue pot implicar 77
tam#$ "ue el #ene%iciari sigui eventualment un ent p3#lic per6 "ue inclou am# normalitat la !ip6tesis de #ene%iciaris privats "ue no estan en posici de concessionaris de lAdministraci 23#lica* Ai(' doncs la gesti de la %inalitat d utilitat p3#lica est) atri#u-da a lAdministraci 23#lica i la gesti de linters social al particular* Dit tot ai(6 s!a de continuar dient "ue &ur'dicament a"uesta di%erncia no $s important a l!ora de(propiar per"u les conse".ncies de le(propiaci %or+osa seguei(en sent les matei(es* Fo o#stant el "ue s' "ue $s evident $s "ue els conceptes dutilitat p3#lica i dinters social sn indeterminats i per tant ser) la Llei lencarregada de determinar en e(clusiva el tipus d operacions "ue !an de "uali%icarse dutilitat p3#lica o dinters social a %i i e%ecte de poder disposar de le(propiaci* Ai(6 implica "ue a"uesta "uali%icaci !a de ser espec'%ica per a una operaci singular o per a un tipus o categoria d operacions e(cloent una %ormulaci o#erta o indeterminada* Da"uesta manera resulta clar "ue lAdministraci 23#lica no disposa duna potestat e(propiat6ria a#stracta capa+ de ser aplicada "uan ella estimi &usti%icada sin "ue lAdministraci 23#lica disposa de la potestat e(propiat6ria nom$s per ser e(ercida en a"uells Lm#its singulars "ue la Llei %ormal !a "uali%icat prviament com a merei(edors da"uest remei* ,n la sentncia 777M7?>@ de Rumasa el 9C dna per #ona la causa de lesta#litat %inancera i els drets i interessos leg'tims dels propietaris de les entitats de crdit de Rumasa* 2er tant com veiem les %inalitats d utilitat p3#lica i dinters social es concreten en coses tant immaterials com a"uestes* 2er un altre costat la regla general $s "ue en principi !a de ser prvia la "uali%icaci legal dutilitat p3#lica o dinters social a la %inalitat a la "ual sa%ecta lo#&ecte e(propiat* 1s a dir la causa e(propiandi "ue $s la utilitat p3#lica o l inters social s!a de %i(ar de %orma m$s detallada de manera prvia al comen+ament del procediment e(propiatori* Com &a !em dit a"uesta prvia declaraci dutilitat p3#lica o dinters social es %i(a per Llei "ue pot ser estatal per6 tam#$ auton6mica* A m$s a m$s la declaraci dutilitat p3#lica o dinters social %eta per Llei es pot %er de %orma genrica /per a categories determinades do#res serveis o concessions0 o cas per cas* 9ot i ai(' s!a de dir "ue a"uest segon cas $s molt poc %re".ent* Les declaracions legals genri"ues dutilitat p3#lica no o#stant !an de ser concretades en cada cas a trav$s dun acte e(pr$s de reconei(ement del Consell de :inistres /o del Consell de Jovern de les Comunitats Aut6nomes0 am# la %inalitat de reconi(er i constatar "ue a"uest sup6sit concret est) e%ectivament compr$s en a"uella declaraci genrica continguda en la Llei ai(6 $s "ue tam#$ en a"uell sup6sit concorre la causa dutilitat p3#lica suscepti#le de legitimar la imposici del sacri%ici "ue le(propiaci %or+osa comporta* La regla general de le(igncia de lacte de reconei(ement del Consell de :inistres se(ceptua "uan !o esta#lei(i la Llei i en tots els plans do#res i serveis de l,stat
72
la 2rov'ncia i el :unicipi per"u en ells sent$n impl'cita la causa dutilitat p3#lica* Da"uesta manera passa "ue la regla general passa a ser l e(cepci i le(cepci la regla general* Contingut de le(propiaci ,l contingut de le(propiaci %or+osa est) enunciat a larticle 7 L,< de manera e(pl'citaA es concreta sempre en una privaci singular de la propietat privada o dels drets i interessos "ue en sn el seu o#&ecte acordada imperativament ; a"uesta privaci pot revestir "ualsevol de les modalitats "ue en el matei( precepte senumerenA venda permuta cens arrendament ocupaci temporal o mera cessaci de le(ercici* ,l Reglament en matria de(propiaci %or+osa preveu "ue a"uesta enumeraci no $s e(!austiva* A#ans de lactual legislaci en matria de(propiaci %or+osa nom$s es preveien els sup6sits dalienaci %or+osa* Actualment en canvi !i !a un con&unt de modalitats singulars "ue ca#en dins del contingut de le(propiaci %or+osa degut ai(6 al con&unt de lleis sectorials "ue esta#lien tots a"uests sup6sits* 2er un altre costat "uan parlem de(propiaci %or+osa ens tro#em davant dun sup6sit de limitaci de drets i no de delimitaci* Ai(6 $s ai(' per"u !a d !aver un #ene%ici a %avor dun tercer i no pel matei( e(propiat* Daltra #anda le(propiaci %or+osa !a de ser acordada imperativament $s a dir la privaci singular de la propietat privada o dels drets o interessos patrimonials leg'tims !a de ser producte dun acte administratiu dirigit a a"uesta %inalitat* A"uesta $s la di%erncia principal "ue tro#em entre le(propiaci %or+osa i la responsa#ilitat patrimonial de les Administracions 23#li"ues &a "ue en a"uesta 3ltima lAdministraci respn per un dan; causat a l administrat "ue no t$ el deure &ur'dic de soportar* ,n le(propiaci lAdministraci normalment indemnit5a a le(propiat per6 per un dan; "ue s' "ue t$ el deure de soportar* 2er 3ltim lacte de privaci singular s!a de produir en una relaci de supremacia general "ue se(pressa en la dualitat ciutad)-poder* Ai(' doncs "ueden %ora del contingut de le(propiaci %or+osa els sacri%is generals "ue la Llei decidei( imposar en una relaci &ur'dica singular de tipus especial* Le(ercici de la potestat e(propiat6ria i la seva concreci so#re #$ns determinats* La potestat e(propiat6ria s!a de(ercir a trav$s dun procediment %ormal estricte procediment "ue constituei( una garantia de rang constitucional /art* @@*@ C,0 de la "ue el legislador no pot prescindir encara "ue en sup6sits e(cepcionals pugui una llei singular introduir en el procediment general les modi%icacions "ue e(igei(i a"uesta singularitat e(cepcional sempre "ue sinsertin com a especialitats raona#les*
7@
=a de(istir prviament per a "ue le(ercici de la potestat pugui iniciar-se una "uali%icaci legal prvia duna causa leg'tima dutilitat p3#lica o dinters social realit5aci e%ectiva de la "ual imposi l espec'%ica privaci e(propiat6ria de "ue es tracti* Ai(6 $s per tant un re"uisit previ a l e(propiaci i no una %ase del procediment e(propiatori* Ai(' doncs suposada le(istncia da"uest re"uisit "ue o#re a le(propiaci el seu camp dactuaci pot la matei(a seguidament comen+ar la seva movilit5aci %ins el seu o#&ectiu espec'%ic la privaci patrimonial "ue de l e(propiat es pret$n* 1s a"uella aplicaci o e(ercici la "ue se somet a un procediment tasat i rigurs de tal manera "ue al marge dell no !i !a e(propiaci sin via de %et* Nnicament en situaci destat de necessitat $s possi#le una actuaci e(propiat6ria sense procediment* La L,< dissen;a un procediment general i uns procediments especials per e(ercir la potestat e(propiat6ria* ,l procediment general so#re am# la declaraci de necessitat de l ocupaci "ue concreta en #$ns determinats le(igncia e(propiat6ria derivada duna causa e(propiandi &a "uali%icada* A"uesta %ase inicial $s essencial per"u d ella resulta la individualit5aci duns #$ns concrets de la#stracta e(igncia de la utilitat p3#lica o linters social* La %ase seg.ent una vegada "ue !an estat individualit5ats els #$ns a e(propiar i els seus titulars $s la de valorar i tasar a"uests #$ns /%ase de &ustipreu0* <inalment el procediment es tanca am# el pagament i locupaci de lo#&ecte e(propiat*
La declaraci de necessitat de locupaci dels #$ns o drets o#&ecte de le(propiaci suposa concretar en uns #$ns determinats les e(igncies dutilitat p3#lica o dinters social "ue legitimen una operaci e(propiat6ria certa* Com &a !em vist les declaracions dutilitat p3#lica o dinters social es re%erei(en a %ins genrics o a operacions m$s concretes per6 de%inides am# independncia dels propietaris o titulars de #$ns o drets a "ue a%ecten* D a"uesta manera resulta prec's un tr)mit ulterior de concreci de l e(propiaci particular "ue es pret$n a unes %in"ues o #$ns determinats* A"uest tr)mit $s el "ue es conei( am# el nom de necessitat docupaci de #$ns o dad"uisici de drets* La L,< o#liga a una resoluci e(pl'cita so#re a"uesta necessitat de l ocupaci resoluci "ue inicia le(pedient e(propiatori i "ue !a de contenir els seg.ents aspectes su#stancialsA o 8ingularit5a els #$ns a e(propiar la seva e(tensi i la persona dels seus titulars "ue es %ormalit5en ai(' com a parts del procediment e(propiatori en la condici de(propiats* o 2ermet en a"uest moment controlar la legalitat matei(a de la causa e(propiandi laplicaci concreta de la "ual es tracta* 7C
o Autorit5a a de#atre en a"uest moment unes possi#les alternatives docupaci de #$ns di%erents o en altres termes una localit5aci di%erent de lo#ra o servei #ene%iciats per la causa e(propiandi* o 2ermet %iscalit5ar igualment le(tensi de locupaci "ue resulti estrictament indispensa#le per la %inalitat de le(propiaci* o <inalment $s tam#$ locasi per plante&ar algun tema important en relaci a la valoraci de le(propiaci en concret el "ue susciten les anomenades e(propiacions parcials* 2er poder atendre a"uestes B %inalitats la necessitat de l ocupaci !a de decidir-se en un procediment "ue compr$n un tr)mit din%ormaci p3#lica anunciat per una pu#licitat re%or+ada /Goletins O%icials0 seguit d una necess)ria comprovaci i "ue conclou en una resoluci detallada del Delegat o 8u#delegat del Jovern resoluci "ue merei( la matei(a pu#licitat "ue la in%ormaci prvia i $s suscepti#le dimpugnaci* Lestudi dels procediments especials els dei(arem per m$s endavant*
Tema *: +ara,'!e& -e. par'!"/.ar -a0a,' . exer"!"! -e .a p 'e&'a' expr p!a'1r!a La garantia e(propiat6ria i els seus aspectes
7B
La potestat e(propiat6ria $s una instituci "ue des dels seus origens t$ una do#le vessantA la potestat e(propiat6ria com a potestat a#lat6ria /%er mal als ciutadans0 i la potestat e(propiat6ria com a garantia dels particulars respecte l a#3s de poder* 1s per a"uest motiu "ue larticle @@ C, diu "ue nom$s pot e(ercir-se le(propiaci %or+osa si !i !a garanties* ,l procediment de le(propiaci %or+osa ser) una mani%estaci de la caracter'stica essencial de le(propiaci %or+osa com a garantia dels drets dels administrats davant lacci directa de lAdministraci 23#lica* A"uesta acci mai !a de suposar una prdua o una mengua del patrimoni de ladministrat* ,n concret tal garantia resultaA Del %et de "ue la potestat d e(propiar es di#ui(a com un poder limitat $s a dir com un poder circunscrit legalment a l'mits concrets "ue es %an servir com a pressupostos de validesa de la potestat e(propiat6ria* Da"uesta manera nom$s si la potestat se(ercei( dins da"uests l'mits latac del patrimoni privat dels particulars per part de l Administraci 23#lica pot "uali%icar-se de poder &ur'dic* Al marge da"uests l'mits per tant no e(istei( e(propiaci sin via de %et* 1s a dir no !i !a un poder &ur'dic sin un %et ilegal contra el "ual lordenament reacciona per la seva pr6pia virtut i e%ic)cia* A"uesta garantia resulta tam#$ del %et "ue dintre del camp intern "ue determinen a"uests l'mits de la potestat e(propiat6ria sinstrumenta tam#$ una important garantia al marcar-se estrictament un procediment de mani%estaci d a"uella potestat procediment "ue en les grans l'nies del seu desenvolupament i en cadascuna de les seves %ases particulars $s elevat a pressup6sit d e(ercici de le(propiaci marcant ai(' una 5ona leg'tima i una il*leg'tima de tal e(ercici "ue es re%le(a en accions materials de la garantia* Hna altra mani%estaci da"uesta visi de la potestat e(propiat6ria com a garantia dels particulars $s "ue le(propiaci %or+osa garantei( el patrimoni de ladministrat per"u el seu #$ "ue !a estat e(propiat se su#stituei( per una indemnit5aci* A"uesta su#stituci del #$ per la indemnit5aci no $s una restituci sin "ue $s una compensaci pecuni)ria "ue rep l administrat per la privaci del #$* 2er tant a"uesta seria una garantia patrimonial* 2er 3ltim consumada le(propiaci i guardats en ella tres ordres successius de garantia encara es tipi%ica una garantia 3ltima reconeguda a le(propiatA el dret de reversi $s a dir el dret de reco#rar el #$ o#&ecte de l e(propiaci %or+osa si es comprova "ue el #$ e(propiat no !a estat a%ectat pel #ene%iciari a la %inalitat imposada per la causa e(propiandi ai(6 $s a la causa d utilitat p3#lica o dinters social "ue !a estat esta#lerta per ella*
A"uests "uatre cercles successius de garantia i especialment els @ primers estan dins del concepte de(propiaci %or+osa* La garantia de reversi no tant per"u a"uesta $s una garantia legal i no constitucional de l e(propiaci %or+osa i per tant nom$s protegi) les e(propiacions reconegudes a la L,<*
76
,n de%initiva a"uestes garanties sn part de le(propiaci %or+osa i es contemplen a larticle @@ C, /les tres primeres0* Da"uesta manera per tant es poden oposar davant del legislador segons !a destacat la &urisprudncia constitucional en RH:A8A II* Ai(' doncs per llei es podr) %er una modulaci per6 mai una reducci su#stancial da"uestes garanties* 8i ai(6 es %es es podria rec6rrer davant del 9C alegant una vulneraci del principi digualtat* La garantia de reversi $s un simple dret de con%iguraci legal i per tant no oposa#le davant del legislador* Da"uesta manera ens podriem tro#ar am# una L,< "ue suprim's a"uest dret i Jarcia de ,nterria critica a"uest %et* 2er 3ltim !em de tenir en compte "ue si en una e(propiaci %or+osa no tro#em les @ primeres garanties estarem dintre duna altra instituci per6 no davant duna e(propiaci %or+osa per"u elles sn essencials del concepte* ,l dret a les %ormes procedimentals i la protecci davant de la via de %et ,l concepte de via de %et %a re%erncia a la %alta de procediment en la potestat e(propiat6ria* Ai(' doncs segons larticle 72B L,< la via de %et $s un vici espec'%ic "ue es conei( com la coacci administrativa* ,n sentit estricte dins del conte(t de le(propiaci %or+osa $s "ualsevol atac a la propietat als drets o als interessos patrimonials leg'tims de l administrat "ue prov$ de lAdministraci 23#lica o dels seus agents o delegats i "ue implicant pel seu contingut una verita#le e(propiaci en els termes "ue !em estudiat no s acomode als l'mits de%inidors de la potestat e(propiat6ria concretament no respecta el l'mit del procediment necessari per e(propiar* 2er tant la via de %et vulnera un l'mit constitucional per"u es re%erei( a le(propiaci "ue se seguei( sense el procediment "ue la llei assen;ala* ,l cas m$s t'pic de via de %et $s el "ue %a re%erncia a l apoderament %)ctic de #$ns privats per lAdministraci 23#lica sense "ue !i !agi una declaraci e(pressa o procediment* Ai(6 so#retot passa en les o#res p3#li"ues per"u l Administraci 23#lica sol permetre al constructor iniciar les o#res sense !aver e(propiat el procediment encara* A m$s a m$s da"uest sup6sit tam#$ seran vies de %et els sup6sits en "ue !i !agi una declaraci e(pressa de "ue es vol e(propiar el #$ %ins i tot un procediment aparent per6 es donen unes irregularitats mani%estes en a"uest procediment* 2er tant s inclou dins del sup6sit de via de %et el procediment aparent "ue no complei( els re"uisits su#stancials de larticle 2B L,<* ,(emples de sup6sits en els "ue malgrat !i !a una aparen+a de procediment es vulneren els seus re"uisitsA
77
Dret Administratiu IV -
Fo %er una "uali%icaci de la causa e(propiandi per llei i intentar suplir-la per una resoluci administrativa* Intervenci dautoritats "ue tinguin una manca a#soluta de competncia* Fo pagament previ del &ustipreu i lintent de remetrel a un moment posterior a locupaci del #$ /ai(6 t$ una e(cepci en el procediment urgent0*
Com podem veure la via de %et comporta "ue lAdministraci 23#lica !agi passat el terren; de lapropiaci material* 2el "ue a %a lintensitat de latac !em de tro#ar-nos am# una despossessi a#soluta del #$ no nom$s am# un dan; "ue patei( l adminitrat per"u en a"uest cas estariem davant dun cas de responsa#ilitat patrimonial de lAdministraci 23#lica* <inalment s!a de precisar "ue per la matei(a amplitut del concepte de via de %et a"uest concepte tam#$ es pot de%inir de %orma negativa tal i com !o %a l article 726 L,<* Ai(' doncs la via de %et no $s un vici su#stancial de %orma o violaci o omissi dels preceptes de la Llei* A"uests no donen lloc als mit&ans de reacci propis de la via de %et sin "ue donen lloc a les accions per via administrativa* 2er tant la di%erncia de rgim $s igual a la "ue e(istei( entre la nul*litat a#soluta i la mera anul*la#ilitat del procediment* ,n relaci a la reacci davant la via de %et !em de dir "ue a"uesta no s empara per la legalitat i t$ la possi#ilitat do#rir una reacci pels mit&ans civils a part de pels mit&ans administratius desposseint a lAdministraci 23#lica dels seus privilegis i de la immunitat davant dels interdictes possessoris* Ai(' doncs a l Administraci 23#lica en la via de %et se la tracta com a un particular m$s per"u no t$ la capacitat dautotutela pr6pia "ue la caracterit5a i ser) doncs suscepti#le d interdictes possessoris* Larticle 72B L,< tam#$ esta#lei( els mit&ans de reacci davant la via de %et A Interdictes de retenir i reco#rar la possessi amena+ada o perduda Accions de la Llei =ipotec)ria /art* C70 Acci reivindicat6ria i acci negat6ria Recursos o accions normals del Dret administratiu Recursos contenciososadministratius &a "ue la Llei de Iurisdicci Contencioso-administrativa !a tipi%icat una via e(clusiva contra la via de %et*
Com veiem doncs la conse".ncia $s "ue !i !a diverses possi#ilitats "ue permeten reaccionar davant la via de %et* Lacci interdictal regulada a larticle @C? CC $s la via m$s r)pida per reaccionar contra la via de %et* 2er tant $s el mit&) m$s caracter'stic per lluitar contra la via de %et &a "ue t$ una e%ic)cia immediata* 8!a de tenir en compte "ue els articles C@0 i seg.ents CC es re%erei(en a la possessi com a la tenen+a d una cosa i com al gaudi dun dret* Fo o#stant la &urisprudncia es resistei( a reconi(er a"uesta possi#ilitat de reaccionar 7>
contra la via de %et am# lacci interdictal "uan al particular sel priva del gaudi dun dret* ,l procediment interdictal $s el procediment com3 am# la salvetat de "ue la Comissi Iudicial conei( no nom$s de la "uali%icaci del desposseiment possessori sin "ue tam#$ canei( del %et "ue l actuaci administrativa realment duna %orma somera sigui ilegal* ,l particular no necessita a#ans dinterposar un interdicte contra lAdministraci 23#lica davant del &utge civil interposar una reclamaci administrativa prvia* 2el "ue %a als recursos contenciosos-administratius /recurs dal+ada i recurs potestatiu de reposici0 s!a de dir "ue a"uesta acci espec'%ica de la via de %et en la &urisdicci contencioso-administrativa $s "uasi#$ nova* Larticle 2B*2 de la Llei de la Iurisdicci contencioso-administrativa de 7??> esta#lei( "ue contra les actuacions materials de lAdministraci 23#lica "ue constituei(en via de %et es pot interposar recurs contencioso-administratiu* A"uesta acci es regula per tant #uscant ai(' "ue sasseguri la resposta r)pida del &utge $s a dir "ue la reacci &udicial sigui r)pida davant la via de %et* Larticle @0 da"uesta Llei dispensa de tota la via prvia per accedir als tri#unals $s a dir no cal interposar una reclamaci administrativa prvia a#ans d interposar un recurs contencioso-administratiu contra la via de %et* 8i la reclamaci administrativa prvia sinterpos$s pel particular a"uest !auria desperar un termini de 70 dies per a "ue lAdministraci 23#lica reaccion$s i passats a"uests 70 dies el particular podria &a interposar els recursos contencioso-administratius* Durant el temps despera del particular podr) !aver mesures cautelars al igual "ue des del moment "ue sinterposen els recursos contencioso-administratius sempre "ue !i !agi via de %et i no es pertor#in de manera greu els interessos de terceres persones* 8i passats els 70 dies despera el particular no interposa cap recurs contenciosoadministratiu les mesures cautelars cauran* =em de tenir en compte "ue a"uesta via administrativa no $s e(cloent de la via civil i per tant es podria anar sense pro#lemes per les dues vies* 2er 3ltim tam#$ es pot reaccionar contra les vulneracions del procediment* 2er tant cap recurs contencis-administratiu contra la resoluci "ue posa %i a l e(pedient de le(propiaci %or+osa i contra a"uelles resolucions "ue posen %i a cada %ase del procediment* ,l recurs per tant es %onamenta en "ualsevol vici de %orma o "ualsevol vulneraci dun precepte de la L,<* 2er tant com "ue la L,< preveu una protecci de les %ases del procediment d a"uesta manera es reconei( un dret su#&ectiu de le(propiat a e(igir de lAdministraci 23#lica lo#serva+a rigurosa de les %ormes procedimentals "uan e(erciti la seva potestat e(propiat6ria*
7?
8egons larticle 726 de la L,< el dret dels particulars d e(igir les %ases del procediment $s un dels drets anomenat reaccionals "ue garantei(en el compliement dels deures legals de lAdministraci 23#lica "uan la vulneraci da"uests !a estat per no ser o#servats i comporta un per&udici al particular* A"uests drets a#ar"uen "ualsevol vulneraci de les %ases del procediment* Fom$s se(clouen les irregularitats no invalidants /art* 6@*2 LLei @0M7??20* 8i $s apreciat el vici no tindr) prou el &utge am# retrotreure les actuacions a l inici del procediment sin "ue tam#$ !aur) de retornar el #$ al particular* <inalment cal dir "ue el dret al procediment inclou el dret a una durada m)(ima del procediment "ue $s de 6 mesos segons larticle B6 L,<* 2er pagar el &ustipreu una vegada %i(at !i !a un termini de 6 mesos m$s* La indemnit5aci e(propiat6ria o preu &ust La indemnit5aci o el preu &ust com &a !em indicat anteriorment $s una altra de les garanties del particular davant la potestat e(propiat6ria de lAdministraci 23#lica* Ai(' doncs la garantia patrimonial dels administrats va m$s enll) de "ue la potestat e(propiat6ria se(ercei(i dacord als seus l'mits i am# un procediment &a "ue com sa#em el patrimoni de ladministrat !a de "uedar indemne* Da"uesta manera la integritat del patrimoni !a de "uedar compensada am# una indemnit5aci pecuani)ria* 2er tant tant larticle @@ de la Constituci com laticle @C L,< preveuen el principi dindemnit5aci com a garantia essencial de le(propiaci %or+osa* ,n conse".ncia si no !i !a indemnit5aci estem davant d una instituci di%erent i no davant de le(propiaci %or+osa* 2el "ue %a a la naturalesa de la indemnit5aci una antiga tradici doctrinal deia "ue la indemnit5aci $s un e%ecte de le(ercici de la potestat e(propiat6ria* La producci del dan; leg'tim en "ue es concreta l e(propiaci %or+osa per tant generaria un crdit de reparaci "ue seria la indemnit5aci e(propiat6ria* La doctrina aleman;a i italiana per un altre costat esta#lei(en "ue la indemnit5aci $s una o#ligaci de reparaci d un dan; leg'tim* Jarc'a de ,nterr'a no o#stant diu "ue ai(6 no es pot aplicar en dret espan;ol per"u en el nostre sistema no di%erenciem entre dan;s leg'tims i dan;s il*leg'tims sin "ue di%erenciem entre e(propiaci %or+osa i dan;s generadors de responsa#ilitat patrimonial de lAdministraci 23#lica* Da"uesta manera la indemnit5aci per tenir nosaltres un sistema de responsa#ilitat o#&ectiva est) unida al seu car)cter preventiu* 2er6 ai(6 !o va dir Jarc'a de ,nterr'a a#ans de "ue el 9C esta#l's "ue el pagament previ no $s una garantia constitucional* 2er tant la naturalesa de la indemnit5aci podria ser la del sistema ilati) o aleman;* ,n de%initiva la indemnit5aci $s un pressup6sit de legitimat per l e(ercici de la potestat e(propiat6ria* La relaci &ur'dica entre les parts de l e(propiaci %or+osa no es pot e(plicar com la relaci "ue sesta#lei( entre un deute /deutor0 i un crdit 20
/creditor0 ni com un deure de reparaci sin "ue implica "ue la naturalesa de la indemnit5aci $s la duna c)rrega "ue !a de complir el #ene%iciari interessat en le(propiaci* 8i no es realit5a el comportament e(igit per la c)rrega no s o#t$ el resultat avantat&s volgut* Des de la perspectiva de le%ecte la indemnit5aci $s un pressup6sit de le(propiaci* 2er tant $s un re"uisit essencial de validesa encara "ue en sentit tcnic $s una c)rrega* 9ot ai(6 "ue aca#em de(plicar ara $s molt maco per6 a"uestes "uali%icacions es posen en perill "uan estem davant d e(propiacions urgents "ue permeten "ue la indemnit5aci sigui posterior encara "ue generalment la indemnit5aci $s prvia per limitar al m)(im la potestat a#lat6ria de lAdministraci 23#lica* 9anmatei( a la C, va !aver un petit pro#lema de paraules per"u no es va copiar literalement de la L,< P previo pago Q* Ai(' doncs a"uesta regla de "ue la indemnit5aci !a de ser prvia no t$ recol5ament constitucional segons !o !a ent$s el 9C en la sentncia de RH:A8A II* Da"uesta manera a Jarcia de ,nterr'a li desmonten la seva teoria per la "ual esta#lei( "ue la indemnit5aci $s una garantia constitucional* 2er a"uest motiu lautor critica a"uesta postura del 9C* ,n de%initiva larticle @@ C, nom$s grantei( el dret a ser indemnit5at i no el pagament previ* ,n a"uest punt a mode de recordatori o daclariment !em de tenir en compte "ue les @ %ases del procediment e(propiatori snA 7* Lacord de necessitat docupaci 2* La %i(aci del &ustipreu @* ,l pagament de la indemnit5aci i locupaci del #$ o lad"uisici del dret ,(tensi de la indemnit5aci i criteris de valoraci =i !a dos sistemes di%erents de valoraci del &ustipreu una vegada est) en %erm lacord de necessitat docupaci* 8egons el 98 la %ermesa s !a de donar nom$s en via administrativa i per tant es pot iniciar a"uesta %ase de valoraci del preu &ust si !i !a un recurs contencis-administratiu contra l acord de necessitat docupaci per"u ai(6 compr$n la via contencioso-administrativaA Lacord amists o la %i(aci de mutu acord del preu &ust
Larticle 2C L,< considera prioritari el sistema "ue %a re%erncia a lacord amists o la %i(aci de mutu acord del preu &ust* ,n canvi $s el sistema men;s utilit5at*
27
2er arri#ar a lacord es %i(a un termini de 7B dies en "ue es de#at so#re la "uantia de la indemnit5aci* A"uest no $s un termini preclusiu per"u es podr) continuar produint lacord durant el procediment %ins "ue el Iurat 2ovincial d,(propiaci no s!agi pronunciat so#re la determinaci del preu &ust* La naturalesa &ur'dica dels acords amistosos $s la dun concert de %i(aci* Respecte a le%ecte "ue produei( lacord a"uest dna per %inalit5ada la %ase de %i(aci del &ustipreu i per tant nei( lo#ligaci de le(propiat a re#re la indemnit5aci* La %i(aci per part del Iurat 2rovincial d,(propiaci
8i no !i !a acord amists per part dels su#&ectes "ue %ormen part del procediment e(propiatori el Iurat 2rovincial de(propiaci pren una decisi respecte la %i(aci del preu &ust* 2er tant per valorar el preu &ust es %an uns %ulls d apreuament i en cas de discrep)ncia entre lAdministraci 23#lica i le(propiat prendr) una decisi el Iurat tal i com preveu larticle 2B i seg.ents de la L,<* La Llei 6M7??B de 2> de &un; del Iurat d,(propiaci de Catalun;a $s la "ue regula a"uest sistema de valoraci del &ustipreu* 9ot i ai(' la Llei del Iurat d ,(propiaci estatal saplicar) de %orma suplet6ria "uan no !i !agi regulaci legal catalana* ,l Iurat d,(propiaci de Catalun;a $s un 6rgan col*legiat i permanent de naturalesa administrativa "ue e(ercei( les seves %uncions en tots els prodeciments "ue es portin a terme a Catalun;a* A"uest Iurat %unciona en C seccions i la composici de cadascuna da"uestes $s la seg.ent /art* 2 de la Llei 6M7??B0A ,n primer lloc tro#em dos magistrats designats pel 98I un $s el president del Iurat i laltre el president suplent* A cada secci tro#em C vocals m$s un secretari "ue $s un %ucnionari p3#lic* 2el "ue %a a la ta(aci i la %i(aci del preu &ust en primer lloc es produei( lo#etura de le(pedient per a cadascun dels "ue es consideren e(propiats* A continuaci sels re"ueri( per a "ue en el termini de 20 dies lliurin un %ull dapreuament en el "ue es valora de %orma motivada el #$ podent aportar proves documentals i prits* Durant a"uest 20 dies lAdministraci 23#lica es pronuncia* 8i est) dacord am# el "ue els interessats !an indicat en el %ull dapreuament es considera "ue el preu &ust !a "uedat %i(at i es pot produir el pagament posteriorment* 2er el contrari si lAdministraci 23#lica no est) dacord am# el "ue els interessats !an indicat en els %ulls dapreuament lAdministraci 23#lica es disposa a realit5ar un altre %ull dapreuament per a cada interesat* ,n a"uest cas els interessats tenen un per'ode de 70 dies per acceptar o no el %ull d apreuament realit5at per lAdministraci 23#lica* 8i no accepten lAdministraci 23#lica remet els %ulls dapreuament al Iurat 2rovincial d,(proaci per a "ue a la vista
22
de les "uantitats %i(ades per les 2 parts en els %ulls d apreuament prengui una decisi* =em de tenir en compte "ue les "uantitats "ue !an %i(at les dues parts servei(en com a l'mit mLnim i com a l'mit m)(im per a la decisi "ue pregui el Iurat* Larticle @C L,< esta#lei( "ue el Iurat !a demetre una decisi en el termini de > dies i a"uesta decisi si !i !a dissintonia entre l acord del Iurat i les parts $s recurri#le per am#dues parts davant la &urisdicci contencioso-administrativa* ,l recurs s!aur) de %onamentar en una lesi superior o in%erior a la sisena part del "ue cada una de les parts va proposar en el seu %ull dapreuament* ,l 9C !a considerat "ue ai(6 era inconstitucional per"u anava en contra de larticle 2C C,* 2er tant considera "ue es t$ dret a rec6rrer sempre no limitant a"uesta possi#ilitat a una sisena part com sindica en larticle de la L,<* 2er 3ltim s!a de dir "ue lactivitat del Iurat $s una activitat ar#itral $s a dir un ar#itratge %or+s* 2el "ue %a a le(tensi de la indemnit5aci larticle @@ C, no %a cap re%erncia a a"uest tema sin "ue nom$s parla del preu &ust* ,n canvi la L,< diu "ue la indemnit5aci s!a de correspondre am# un preu &ust i anomena operacions dapreuament totes les operacions de ta(aci de la indemnit5aci* Ai(' doncs es pot de%inir el preu &ust com el valor econ6mic del sacri%ici patrimonial en "ue consistei( le(propiaci %or+osa* La sentncia de RH:A8A II esta#lei( "ue la indemnit5aci suposa el dret a re#re la contraprestaci econ6mica "ue suposa el valor real dels drets i #$ns e(propiats per"u la Constituci garantit5a "ue es produei(i un e"uili#ri entre el dan; i la reparaci* 1s per a"uest motiu "ue el legislador t$ cert marge per aplicar a"uests criteris per6 respectant sempre a"uest e"uil*li#ri* ,l 98 per un altre costat diu "ue la indemnit5aci no !a de suposar ni un enri"uiment de le(propiat ni una disminuci en el seu patrimoni* 2er tant el preu &ust tindr) un valor su%icient per comprar un #$ diguals caracter'sti"ues en el mercat* Da"uesta manera doncs el preu &ust !a de ser el preu de mercat del #$ o dret* Larticle @6 L,< %a re%erncia a le(tenci del preu &ust i al moment en "ue s!a de valorarA Artculo 36. 1. Las tasaciones se efectuarn con arreglo al valor que tengan los bienes o derechos expropiables al tiempo de iniciarse el expediente de justiprecio, sin tenerse en cuenta las plusvalas que sean consecuencia directa del plano o pro ecto de obras que dan lugar a la expropiaci!n las previsibles para el futuro. ". Las mejoras reali#adas con posterioridad a la incoaci!n del expediente de expropiaci!n no sern objeto de indemni#aci!n, a no ser que se demuestre que eran
2@
indispensables para la conservaci!n de los bienes. Las anteriores son indemni#ables, salvo cuando se hubieran reali#ado de mala fe.$ 8e(treuen da"uest article les seg.ents caracter'sti"ues A ,l preu &ust a#asta nom$s el valor o#&ectiu dels #$ns o dels drets o#&ecte de le(propiaci %or+osa i no al seu valor sentimental*
2er6 en a"uest cas si salega el valor sentimental del #$ o del dret segons larticle C7 L,< !i !a la possi#ilitat d un premi da%ectaci so#re el BR del valor total del #$ o del dret* La indemnit5aci !a da#arcar la compensaci dels per&udicis causats en el patrimoni de le(propiat com a conse".pencia de le(propiaci* La ta(aci !a de re%erir-se al valor del #$ en el moment d inciar-se le(pedient no en el moment de la declaraci de la necessitat d ocupaci ni en el moment diniciar-se les o#res* ,ntre els elements valora#les no es tenen en compte les plusv)lues ni tampoc les minusvalues segons el 9C* Les millores nom$s es computen si s!an %et a#ans diniciar-se le(pedient e(propiatori i en tot cas sempre "ue s!agin %et de #ona %e* Les millores posteriors a linici de le(pedient e(propiatori nom$s es resca#alaran si sn despeses de conservaci de ledi%ici*
2el "ue %a als criteris de valoraci o#&ectivit5ar al m)(im les valoracions $s l o#&ecte del legislador* ,l valor o#&ecte per e(cel*lncia $s el valor %iscal declarat am# anterioritat pel propietari* 9ot i ai(' a"uest valor pot no correspondres am# el valor real del #$ i $s per a"uest motiu "ue la matei(a L,< relativit5a el criteri del valor %iscal i adiciona a a"uest un percentatge %i(a #$ ponderant-lo am# el valor del #$ actual /%ent la mit&a aritmtica0 o #$ incorporant els dos tipus de correcci al matei( temps* <in i tot larticle C0 L,< preveu la possi#ilitat de prescindir totalment del valor %iscal per6 ai(6 dna lloc a un canal di%erent de valoraci "ue dna lloc a criteris estimatius* A"uest $s un canal e(cepcional encara "ue a la pr)ctica s !a convertit en el m$s !a#itual* Larticle C@ L,< a m$s a m$s dna un marge ampl'ssim per %er la valoraci am# a"uests criteris estimatius* A partir da"uest article la &urisprudncia !a utilit5at criteris molt di%erents per valorar el preu &ust* Hn e(emple $s aga%ar el preu %i(at en e(propiacions anteriors* ,l pagament del preu &ustE la seva garantia en cas de demores i de depreciaci monet)ria Aca#ada la %ase de valoraci del preu &ust arri#a la %ase de pagament del &ustipreu i ocupaci del #$ regulada als articles C> a B7 L,<* 2C
,l pagament correspn %er-lo al #ene%iciari i si a"uest correspn am# l Administraci 23#lica a lAdministraci 23#lica* ,l pagament s!a de %er en el termini de 6 mesos encara "ue a la via &urisdiccional sestigui discutint so#re la "uantia de la indemnit5aci* 2er un altre costat s!a de dir "ue la regla general $s "ue la indemnit5aci es pagui en diners* A m$s a m$s el pagament del preu &ust est) e(empt de gravamen o impostos* ,s podran dipositar els diners en la Cai(a Jenral de Dip6sits si l e(propiat re#ut&a els diners o no comparei( en lacte de pagament si !i !a pluralitat dinteressats i no es posen dacord respecte la "uantitat "ue correspn a cadascun i si no !a assistit el :inisteri <iscal en representaci dels titulars* Le%ecte del pagament $s "ue es pot ocupar el #$ seguint l acte docupaci "ue !a de contenir els continguts "ue esta#lei( larticle BB del Reglament ,(propiatori* 2el "ue %a al pr "e-!me,' /r2e,' en a"uest el pagament de la indemnit5aci es %a am# posterioritat a locupaci* A"uest procediment va ser importat per la L,< de la legislaci %rancesa i tot i "ue sestudia com a via e(cepcional s!a de tenir en compte "ue $s el procediment normal* Ai(' doncs el procediment urgent regulat a larticle B2 L,< i dels articles B6 a B? del Reglament ,(propiatori consta de les C %ases seg.entsA Declaraci durgncia de locupaci
A"uesta declaraci la %a el Jovern de l ,stat per6 despr$s de laprovaci de la C, tam#$ es pot considerar "ue la pot %er el Consell de Jovern de les Comunitats Aut6nomes* La &urisprudncia !a esta#lert "ue a"uesta declaraci no cal "ue es %aci per Decret sin "ue es pot %er per acord* =i !a &urisprudncia contradict6ria en relaci a lurgnciaA algunes sentncies !an dit "ue cal &usti%icar lurgncia i altres !an dit "ue no cal a"uesta &usti%icaci* A"uesta 3ltima interpretaci !a portat a la proli%eraci da"uest procediment* La urgencia porta impl'cita la necessitat docupaci i per tant els #$ns i els drets a e(propiar !an destar determinats am# precisi en a"uesta declaraci* La &urisprudncia del 98 admet el recurs contencin-administratiu contra a"uesta declaraci* Acta prvia docupaci
2B
,n lacta prvia docupaci es %a constar una descripci de la situaci %'sica i &ur'dica dels #$ns i dels drets o#&ecte de l e(propiaci de %orma detallada* ,n a"uesta acta &a sintroduei(en els titulars dels #$ns o drets a e(propiar* ,l procediment per %er lacta $s el seg.entA es noti%ica als interessats "ue es %ar) lai(ecament de lacta en una dia una !ora i un lloc determinats* ,n a"uesta acta !an de compari(er lalcalde /o una persona desiganada per ell0 els prits i els interessats* ,l valor del document segons el 98 $s "ue es presumei( el contingut de l acta com a cert* Dip6sit previ a locupaci
,n els %ulls de dip6sit lAdministraci 23#lica especi%ica una "uantitat "ue $s un tant per cent del valor del #$* A"uesta "uantitat l!a de consignar a la Cai(a Jeneral de Dip6sits a#ans de locupaci* A m$s a m$s lAdministraci 23#lica !a da#onar a#ans de locupaci la indemnit5aci per dan;s i per&udicis derivats de la r)pida e(propiaci a le(propiat* Contra la %i(aci da"uesta indemnit5aci no cap recurs per6 es pot demanar al Iurta 2rovincial d,(propiaci "ue revisi a"uests %ulls de dip6sit* Ocupaci
8ocupa el #$ e(propiat en el termini de 7B dies un cop %et el dip6sit de la indemnit5aci* A"uest termini tot i ai(' sol incomplir-se per l Administraci 23#lica* ,l pro#lema de tot ia(6 $s la mala aplicaci del procediment urgent &a "ue sn pr)cti"ues !a#ituals les declaracions durgncia no reals* Les declaracions durgncia no es %an de %orma motivada i per tant davant da"uesta situaci ad"uirei( m$s rellev)ncia la garantia "ue diu "ue s!a dassegurar "ue le(propiaci sigui &usta i per tant s!a de dei(ar indemne el patrimoni dels interessats* Respecte a la garantia del &ustipreu davant de domores i de la depreciaci monet)ria !em de dir "ue de poc serviria e(tremar les tcni"ues de valoraci i de ponderaci de la &usticia en la indemnit5aci e(propiat6ria si despr$s a"uesta o #$ triga en %i(ar-se o #$ %i(ada triga en %er-se e%ectiva a le(propiat provocant am# a"uests retards una devaluaci del seu preu real soposada la in%laci endmica "ue patei(en les economies actuals* La L,< conscient del pro#lema preveu una srie de tcni"ues per a "ue la indeminit5aci e(propiat6ria dei(i indemne a le(propiatA
26
Hna reducci dels terminis del procediment e(propiatori La duraci m)(ima dels tr)mits "uedarien %i(ats ai('A un mes incls el recurs dal+ada per a la declaraci de la necessitat de locupaciE cin"uanta-vuit dies per a la %i(aci del &ustipreuE sis mesos per al pagament*
=em de tenir en compte "ue la ino#servan+a dels terminis en a"uest cas no invaliden els actes administratius* La tcnica dels interessos de demora /arts* B6 i B7 L,<0 ,l #ene%iciari !a dadicionar al &ustipreu linters legal si transcorren els 6 mesos des de la iniciaci de le(predient e(propiatori sense !aver-se %i(at el &ustipreu o si %i(at a"uest no es %a e%ectiu el &ustipreu en el matei( termini* La tcnica de la reta(aci /art* B> L,<0 8!a de procedir a una nova valoraci del #$ e(popiat si transcorren dos an;s des de "ue s !agi %i(at el &ustipreu sense %er-lo e%ectiu*
A"uesta tcnica no $s possi#le si el preu &ust es va %i(ar per acord a no ser "ue la reta(aci s!agu$s previst e(pressament* La declaraci de torn pre%erent dels processos so#re e(propiaci %or+osa /art* 726*C L,<0 Duali%icaci pre%erencial dels processos so#re e(propiaci*
=em de dir "ue a la pr)ctica els processos so#re e(propiaci %or+osa duren el matei( "ue la resta de processos contencioso-administratius* La reversi del #$ e(propiat La garantia de la reversi del #$ e(propiat "ue es preveu a l article BC L,< $s el dret "ue !a#ilita a le(propiat per a recuperar el #$ o#&ecte de le(propiaci en cas de "ue no se(ecuti lo#ra o no sesta#lei(i el servei "ue va motivar le(propiaci ai(' com si !agu$s alguna part so#rant o desaparegu$s la%ectaci* Ai(' doncs si el #$ e(propiat no es destina a la causa e(propiandi "ue aparei( en la llei i "ue es rati%ica en la declaraci l e(propiat pot demanar "ue se li retorni el #$ o#&ecte de le(propiaci* ,ls e%ectes de la reversi sn e( nunc $s a dir des del moment en "ue s aprecia a"uest %et* =em de tenir en compte "ue el dret de reversi dei(a sense e%ecte l e(propiaci per6 el procediment e(propiatori seguei( sent v)lid* 2er tant la reversi no invalida el procediment e(propiatori* La reversi $s un dret real dad"uisici "ue pot tenir pre%erncia so#re altres drets reals incrits en el Registre de la 2ropietat* <ins i tot a"uest dret es pot e(ercitar "uan el #$ est) en mans dun tercer i no de lAdministraci 23#lica*
27
A"uesta garantia pot ser modi%icada pel legislador per"u no $s una garantia constitucional* Ai(6 va passar a RH:A8A II* ,n relaci als sup6sits legals i les condicions de(ercici del dret de reversi larticle BC L,< enuncia tres sup6sits concrets* 2er tant procedir) el dret de reversi dels #$ns o drets e(propiatsA Duan no se(ecuti lo#ra o no sesta#lei(i el servei "ue va motivar le(propiaci*
2er entendre produit a"uest primer sup6sit larticle 6C del Reglament d,(propiaci <or+osa es remet o a una decisi %ormal de l Administraci o a un acte o declaraci "ue impl'citament suposi tal ine(ecuci per6 $s important notar "ue si %alten tals resolucions e(presses o impl'cites de lAdministraci el sistema !a#ilita un sistema de den3ncia dine(ecuci per part de le(propiat o dels seus !ereus en a"uests termesA !an d!aver passat B an;s des de "ue els #$ns e(popiats van "uedar a disposici de lAdministraci /del #ene%iciari en realitat0 sense "ue s!agin iniciat les o#res i en tal cas l e(propiat o els causa!avents !an dadvertir a lAdministraci e(propiant del seu prop6sit de(ercitar la reversi* 8i despr$s da"uesta advertncia transc6rren un altres dos an;s sense "ue s inicii le(ecuci de lo#ra o lesta#liment del servei el dret de reversi pot ser e(ercitat directament* Duan realit5ada lo#ra o lesta#liment del servei "uedi alguna part so#rant dels #$ns e(propiats*
,n a"uest cas segons larticle 6B del Reglament d,(propiaci <or+osa el cas normal $s "ue lAdministraci !agi de noti%icar le(istncia dels so#rants als e(propiats per6 en de%ecte da"uesta noti%icaci a"uests poden e(ercitar el dret de reversi una vegada !an transcorregut B an;s des de la conclusi de les o#res* Duan desaparei(i la%ectaci dels #$ns o drets a les o#res o serveis "ue van motivar le(propiaci*
,n a"uest cas s!aur) de noti%icar %ormalment per part de l Administraci a"uesta desa%ectaci dels #$ns o dels drets per6 tam#$ pot resultar el dret de reversi duna situaci %)ctica* ,n de%initiva el dret de reversi s e(ercita com a regla general despr$s d una noti%icaci %ormal de lAdministraci a le(propiat i en a"uest cas le(propiat t$ 7 mes per e(ercir el dret de reversi* ,n el cas "ue no !i !agi noti%icaci de lAdministraci le(propiat t$ el termini d7 mes per e(ercir el dret de reversi com si l!agu$ssin noti%icat o pot denunciar la inactivitat de l Administraci 23#lica i advertir-li "ue e(ercitar) el dret de reversi* =em de tenir en compte "ue "uan es produei( la reversi l e(propiat retorna al #ene%iciari el &ust preu "ue se li va pagar per6 si !an transcorregut com a m'nim 2 an;s 2>
segons larticle BC L,< es produei( una nova reta(aci del #$ o del dret "ue va ser e(propiat* ,n a"uesta tornada de la indemnit5aci s !an dincloure el valor de les millores "ue es van %er al #$ o al dret per6 tam#$ es descomptaran els dan;s "ue el #$ o el dret van patir* Fo o#stant mai es tindr) en compte el premi d a%ectaci* Da"uesta manera el #ene%iciari no o#t$ m$s $s a dir no es lucra*
Tema ): E.& 34,& p53.!"& Introducci al tema i tipologia dels #$ns p3#lics
2?
Dintre del Dret Administratiu lestudi de les pr p!e'a'& p53.!6/e& ocupa un lloc molt important* Da"uesta manera en primer lloc !em de distingir els "uatre tipus de #$ns "ue %ormen part de les propietats p3#li"uesA ,ls #$ns de domini p3#lic o demanials
,ls #$ns demanials es caracterit5en per"u sent titularitat duna Administraci 23#lica es tro#en a%ectats o destinats a un 3s o servei p3#lic o al %oment de la ri"uesa nacional* Larticle 7@2 C, cont$ una srie de principis %onamentals so#re els #$ns demanials com sn A o ,l principi de reserva de llei per a regular el seu rgim &ur'dic i desa%ectaci* o ,l reconei(ement constitucional dels principis #)sics dels #$ns demanials /inaliena#ilitat imprescripti#ilitat i inem#arga#ilitat0* o Lenumeraci duna srie de #$ns com m'nims integrants del domini p3#lic estatal /5ona mar'timo-terrestre platges mar territorial i recursos naturals de la 5ona econ6mica i la plata%orma continental0* o La possi#ilitat mit&an+ant Llei dincorporar altres #$ns al domini p3#lic estatal* ,ls #$ns patrimonials
,ls #$ns patrimonials sn #$ns i drets de naturalesa &ur'dico-privada de titularitat duna Administraci 23#lica "ue servei(en com a suport per a la realit5aci de %uncions p3#li"ues per6 "ue a di%erncia dels #$ns demanials no estan a%ectes a un 3s o servei p3#lic* 2er tant la caracter'stica positiva "ue de%inei( els #$ns patrimonials $s "ue sn #$ns el titular dominical dels "uals $s l Administraci 23#lica* La caracter'stica negativa da"uest tipus de #$ns $s "ue no estan a%ectats ni a l3s ni a un servei p3#lic ni al %oment de la ri"uesa nacional* La distinci #)sica entre el demani i els #$ns patrimonials radica en la seva a%ectaci i en "ue els primers sn propietats p3#li"ues i els segons propietats privades* Les Administracions 23#li"ues tenen so#re a"uest tipus de #$ns unes tcni"ues de protecci encara "ue molt in%eriors a les dels #$ns demanials per6 con%iguradores dun rgim &ur'dic especial* 2er e(emple a"uest tipus de #$ns gaudei(en del privilegi de la inem#arga#ilitat i les Administracions 23#li"ues titulars dels matei(os de la %acultat de recuperar la possessi indegudament perduda so#re els #$ns o drets del 2atrimoni a#ans de "ue es complei(i un an; comptat des del dia seg.ent al de lusurpaci* =em de tenir en compte "ue en de%ecte de normes espec'%i"ues reguladores dels #$ns patrimonials regei(en les normes de Dret 2rivat* ,n la Revoluci <rancesa &a @0
es deia "ue com els #$ns patrimonials sn #$ns "ue no estan a%ectats a l 3s p3#lic no $s necess)ria una protecci e(or#itant dels matei(os sin "ue es regei(en pel CC* Fo o#stant !em de tenir en compte tam#$ "ue els #$ns de domini p3#lic i els #$ns patrimonials malgrat "ue estiguin clarament di%erenciats pel criteri de l a%ectaci es regulen en relaci a diverses ".estions per unes regles comunes de Dret AdministratiuA o 2el "ue %a a la regulaci dels 6rgans competents per a la gesti dels matei(os* o 2el "ue %a a les institucions p3#li"ues "ue els protegei(en* o 2el "ue %a a les potestats de lAdministraci 23#lica* La 3nica cosa "ue "ueda separada pel "ue %a a la seva regulaci d uns #$ns dels altres $s la inaliena#ilitat i la imprescripti#ilitat "ue nom$s a%ecta als #$ns p3#lics i la regulaci de lad"uisici gravamen i transmissi dels #$ns patrimonials "ue tenen un rgim particular i e(or#itant respecte els #$ns p3#lics* ,ls #$ns comunals /e(plicats m$s endavant0 ,ls #$ns del 2atrimoni Facional /e(plicats m$s endavant0
Fo o#stant no !em do#lidar "ue e(istei(en tam#$ les pr p!e'a'& pr!0a-e& - !,'er7& p53.!", "ue sn un con&unt de drets i #$ns "ue encara "ue en moltes ocasions sn de domini p3#lic poden ser de titularitat privada per6 sempre sotmeses a un rgim especial dintervenci administrativa /,l 2atrimoni =ist6ric ,span;ol la 2ropietat Intel*lectual i la 2ropietat Industrial0* ,n de%initiva !em de tenir en compte "ue les propietats privades "ue tenen inter$s p3#lic per la %unci social de la propietat estan sotmeses a un rgim especial dintervenci administrativa* ,n les propietats dinters p3#lic al rgim normal de la propietat privada se li &u(taposa un rgim p3#lic "ue es traduei( en les restriccions a la transmissi#ilitat i en l3s i en "ue se li donen poders especials a l Administraci 23#lica per a "ue vigili la disponi#ilitat del #$* Les propietats dinters p3#lic sn un con&unt de drets i #$ns de titularitat privada per6 "ue complei(en la matei(a %unci "ue els #$ns i els drets "ue %ormen part de les propietats p3#li"ues* Da"uesta manera ens tro#em am# el pro#lema "ue sorgei( dels l'mits constitucionals a lesta#liment de la vinculaci de la propietatA 9otes a"uelles vinculacions dels #$ns privats dinters p3#lic estaran recollides en normes am# rang de llei* Les restriccions a la propietat no poden a%ectar totes les %acultats "ue integren la propietat per"u !a d!aver lloc a la propietat privada*
@7
Com &a !em esmentat segons Germe&o !i !a @ grans tipus de #$ns privats d inters generalA ,l 2atrimoni =ist6ric ,span;ol
La Llei 76M7?>B de 2B de &un; diu "ue els #$ns culturals es caracterit5en per"u sens per&udici de la utilitat privada "ue als seus propietaris poden reportar complei(en en el seu dest' %ins similars als "ue integren el patrimoni de les di%erents Administracions 23#li"ues* La 2ropietat Intel*ectual
La Llei 22M7?>7 d77 de novem#re de 2ropietat Intel*lectual modi%icada parcialment per la Llei 20M7??2 de 7 de &uliol esta#lei( "ue le(tinci dels drets de(plotaci de les o#res determinar) el seu pas al domini p3#lic* 2er tant en la propietat intel*lectual es preveu un termini i passat a"uest a"uests #$ns /les o#res0 passen a %ormar part del domini p3#lic* La 2ropietat Industrial
La 2ropietat Industrial est) sotmesa a una %orta intervenci administrativa "ue es mani%esta en la gran normativa administrativa "ue la regula i en la inscripci o#ligat6ria en el Registre de la 2ropietat Industrial* A m$s a m$s la Llei 77M7?>6 de 20 de mar+ esta#lei( "ue sens per&udici de la seva declaraci en el Registre de la 2ropietat Industrial i la seva pu#licaci en el Gotllet' O%icial de la 2ropietat Industrial la caducitat duna patent incorpora lo#&ecte patentat al domini p3#lic des del moment en "ue es produei(en els %ets o omissions "ue van donar lloc a ella e(cepte en la part "ue a"uest matei( o#&ecte estigu$s emparat per una altra patent aterior i vigent* 2er 3ltim !em de tenir en compte "ue s !an de separar dels #$ns p3#lics la =isenda 23#lica* Antecedents !ist6rics i regulaci constitucional ,n el Dret Rom) origen de la classi%icaci dels #$ns es distingia entre res extra commercium i res intra commercium* Dins de les res extra commercium dos conceptes "ue %eien re%erncia al "ue avui conei(em com #$ns de domini p3#lic sn en primer lloc les res comunes omnium "ue es re%eria als #$ns utilit5a#les per tot!om per"u sn insuscepti#les de ser privats dels matei(os /per e(emple els mars0 i en segon lloc les res publicae "ue es re%eria als #$ns de domini p3#lic arti%icaials /per e(emple els ponts o les carreteres0* 2osteriorment a"uesta classi%icaci del Dret Rom) es recull en Les 2artides on els #$ns p3#lics "ueden su#&ectes a disposicions espec'%i"ues* ,n lantic rgim el domini p3#lic es re%erei( al #$ns "ue sn domini de la Corona i "ue estan integrats tant per #$ns materials com per #$ns immaterials* A"uest domini de la Corona est) protegit per la inaliena#ilitat i la imprescripti#ilitat*
@2
,l Dret Administratiu sorgit despr$s de la Revoluci <rancesa pren el domini p3#lic com un dels principis #)sics del matei(* D a"uesta manera despr$s de la Revoluci <rancesa els #$ns materials de la Corona sn trans%ormats en #$ns nacionals i es suprimei(en les notes "ue els caracterit5aven* ,n conse".ncia es crea el 2atrimoni de lAdministraci 23#lica en el "ue tro#en #$ns propietat de l Administraci 23#lica "ue no necessiten ser protegits i #$ns propietat de l Administraci 23#lica "ue necessiten un rgim &ur'dic protector* 2er tant en a"uest punt tro#em determinats #$ns "ue no poden ser o#&ecte dapropiaci per"u sn un servei p3#lic natural al servei de tots* 2osteriorment samplia el concepte de domini p3#lic en el "ue s inclouen tots els #$ns a%ectats a linters general i tots a"uells #$ns "ue poden ser o#&ecte de propietat privada per6 "ue no !o sn /per e(emple els camins0* ,n el CC i en les lleis especials recollint diverses aportacions doctrinals satri#uei( a l,stat la titularitat tant de #$ns de domini p3#lic com de propietat privada* ,l CC de 7>>? seguint el model %rancs disposa "ue els #$ns sn de domini p3#lic o de propietat privada /art* @@>0* 2osteriorment larticle @@? classi%ica els #$ns de domini p3#lic segons el seu dest' a un 3s o servei p3#lic i larticle @C0 contempla le(istncia duns #$ns "ue sent titularitat de l,stat tenen el car)cter de propietat privada* ,l rgim &ur'dic dels #$ns p3#lics es cont$ en diverses normes /arts* @@> i seg.ents del CCE Llei del 2atrimoni de l,stat i Llei del 2atrimoni de la Jeneralitat de Catalun;aE Lleis "ue %an re%erncia a la =isenda 23#licaE arts* 7C a >7 de la legislaci local0* La C, en el seu article 7@2 otorga rang constitucional a la di%erenciaci entre els C tipus de propietats p3#li"uesA domini p3#lic #$ns comunals patrimoni de l,stat i 2atrimoni nacional* ,n relaci al repartiment competencial segons el 9C !i !a una competncia compartida entre l,stat i les Comunitats Aut6nomes en relaci a a"uesta matria per"u l,stat esta#lei( les #ases i les Comunitats Aut6nomes la legislaci de desenvolupament* Doctrinalment es dna un concepte restringit del domini p3#lic* 2er tant la doctrina del servei p3#lic mit&an+ant el criteri central de la%ectaci esta#lei( "ue els #$ns sn de domini p3#lic si estan a%ectats per una %unci p3#lica* ,l criteri de l a%ectaci prov$ de <ran+a on es deia "ue lespecial a%ectaci dun #$ al %i o a l3s p3#lic #$ per la pr6pia naturalesa del #$ /per e(emple en el cas dels mars0 o #$ per una remodelaci o tractament especial "ue %a "ue el #$ ad"uirei(i a"uest car)cter %a "ue un #$ es consideri de domini p3#lic* Du#uit per el contrari parla de lescala de la demanialitat per6 a ,span;a a"uesta doctrina no !a triom%at* A"uest autor esta#lei( "ue no tots els #$ns de domini p3#lic !an destar sotmesos al matei( rgim per"u !i !a e(or#it)ncies respecte els drets "ue t$ lAdministraci 23#lica en relaci als #$ns privats de lAdministraci 23#lica* Institucions per a la gesti i protecci dels #$ns p3#licsA inventaris registres i cat)legsE el privilegi de la inem#arga#ilitat
@@
9otes les lleis reguladores dels patrimonis p3#lics /Llei del 2atrimoni de l ,stat i Llei del 2atrimoni de les Comunitats Aut6nomes0 imposen a les di%erents Administraciones lo#ligaci dinventar els seus #$ns i drets* Dins del rgim &ur'dic especial previst per a la protecci de les propietats p3#li"ues les conse".ncies &ur'di"ues de la inscripci duns #$ns o drets no t$ especial rellev)ncia* ,ls inventaris sn les reacions de #$ns i drets "ue cada Administraci ela#ora per al seu propi conei(ement* 2er6 el sistema dinventaris resulta insu%icient i in3til* ,(istei( una dei(adesa per part de les Administracions 23#li"ues per a la seva %ormaci i actualit5aci* 2er tot ai(6 $s necessari #uscar uns altres sistemes per a protegir les propietats p3#li"ues encara "ue es mantenen els inventaris* ,l sistema de cat)legs $s m$s important "ue lanterior* ,l sistema de cat)legs consistei( en un registre p3#lic de car)cter administratiu "ue determina la presumpci iuris tantum de la titularitat a %avor de lentitat p3#lica de la "ual va ser inscrita* Am# independncia de les %acultats atri#u-des a les Administracions 23#li"ues so#re les di%erents propietats p3#li"ues a"uestes tampoc renuncien a la inscripci dels seus #$ns i drets en el Registre de la 2ropietat per a o#tenir els #ene%icis "ue proporciona so#re els #$ns immo#les /presumpci possess6ria condici de tercer !ipotecari &udicis sumaris etc*0* =em de tenir en compte "ue si atenem a la legislaci vigent podem admetre la inscripci en el Registre de la 2ropietat de tots els #$ns immo#les patrimonials i els drets reals constitu-ts so#re els matei(os* Incl3s #ona part dels #$ns demanials com els edi%icis destinats a serveis p3#lics sn tam#$ suscepti#les dinscripci en el Registre de la 2ropietat* Fo !o seran per les seves pr6pies caracter'sti"ues alguns #$ns "ue integren el denominat domini p3#lic natural com els rius i la 5ona mar'timo-terrestre* 9ampoc per raons evidents $s suscepti#le dinscripci el domini p3#lic viari* ,n de%initiva poden inscriures al Registre de la 2ropietat els #$ns i drets "ue no siguin de domini p3#lic* 2er6 podran inscriures a"uests #$ns i drets "uan estiguin desa%ectats i per tant es conevertei(in en #$ns patrimonials* A m$s a m$s podran inscriures les concessions demanials "ue es constituei(en so#re els #$ns de domini p3#lic* La inem#arga#ilitat $s &unt am# els principis dimprescripti#ilitat i inaliena#ilitat un dels principis #)sics del domini p3#lic* Am# relaci al con&unt dels #$ns i drets "ue integren el patrimoni duna Administraci 23#lica constituei( l3ltim privilegi de la seva protecci* ,l principi dinem#arga#ilitat impidei( le%ectivitat de tot tipus daccions "ue se(erciten contra els #$ns i drets de lAdministraci* 2otestats administratives en relaci am# els #$ns p3#licsA investigaci delimitaci reintegrament possessori i desnonament administratiu La potestat dinvestigaci
@C
Les Administracions 23#li"ues com "ualsevol altre propietari tenen la %acultat dinvestigar la situaci dels seus #$ns i drets* Les notes caracter'sti"ues da"uesta %acultat dinvestigaci sn les seg.entsA le(pedient pot iniciar-se do%ici o a inst)ncia dels particularsE tot e(pedient dinvestigaci e(igei( una in%ormaci p3#lica i un per'ode de provaE i els particulars "ue promoguin le(pedient dinvestigaci tenen dret a un premi consistent en el 70R del preu de venda del #$ o de la seva tassaci pericial si la %inca investigada no %ou venuda* Latermenament /el deslinde0
A"uesta $s una potestat important &a "ue permet a lAdministraci 23#lica posar atermenar els seus #$ns duna %orma privilegiada* La %acultat datermenar els seus #$ns immo#les constituei( una verita#le i e(or#itant potestat administrativa* La Llei del 2atrimoni de l,stat i les di%erents lleis auton6mi"ues del patrimoni determinen el rgim &ur'dic dels atermenaments practicats per les di%erents Administracions 23#li"ues* ,l procediment per a la pr)ctica de l atermenament /posar termes0 $s regulat minuciosament en les normes indicades* Ai(' la iniciaci "ue pot ser d o%ici o a inst)ncia de part l6rgan competent per a la seva tramitaci la pu#licitat "ue !a de donar-se en els di%erents actes del procediment i la resoluci %inal dels atermenaments competncia del titular del Departament sn alguns dels punts m$s caracter'stics* ,ls con%lictes &urisdiccionals surgits com a conse".ncia dels atermenaments administratius !an estat tradicionals en el nostre ordenament &ur'dic* 8i el "ue es discutei( $s la con%ormitat de latermenament a les regles previstes en les lleis reguladores de les propietats p3#li"ues el conei(ement dels matei(os correspon a la &urisdicci contencioso-administrativa* 8i lo#&ecte de discussi $s la titularitat dun determinat #$ el seu conei(ement correspon a la &uriscci civil* La %acultat de reintegrament possessori o recuperaci do%ici
La potestat de lAdministraci de recuperar per si matei(a la possessi indeudament perduda so#re els seus #$ns i drets es diu reintegrament possessori o interdictum propium* A"uesta %acultat est) recollida en la Llei del 2atrimoni de l ,stat i en tota la legislaci auton6mica* ,l reintegrament possessori e(onera a les Administracions 23#li"ues dacudir als interdictes previstos en el 9'tol SS del Lli#re II de la L,C* La Llei del 2atrimoni de l,stat no cont$ cap precepte "ue !a#iliti a lAdministraci 23#lica per a recuperar do%ici els #$ns demanials per lo "ual la doctrina cient'%ica derivava a"uesta %acultat al principi d imprescripti#ilitat del
@B
domini p3#lic* Les regles so#re prescripci de #$ns i drets no sn d aplicaci als #$ns demanials en "uant a"uests es tro#en %ora del comer+ entre els !omes* La regulaci del reintegrament possessori $s #astant po#re sense preocupar-se dels aspectes procedimentals* La legislaci auton6mica intenta corregir ai(6 i per lo general considera preceptiva le(istncia dun e(pedient de recuperaci "ue %inalit5a am# una resoluci* La resoluci administrativa $s impugna#le davant la &urisdicci contencioso-administrativa mentre "ue la decisi de %ons so#re la titularitat del #$ o dret correspon a la &urisdicci civil posant de mani%est una vegada m$s la dualitat &urisdiccional e(istent en a"uesta matria* La recuperaci dels #$ns demanials detentats indegudament per tercers pot realit5ar-se en "ualsevol moment* ,n canvi la recuperaci dels #$ns patrimonials per lAdministraci titular dels matei(os es tro#a su#&ecte al termini d 7 an; a comptar des de la usurpaci* 9ranscorregut a"uest termini !aur) dacudir-se a la &urisdicci civil* ,l desnonament administratiu /el des!aucio administrativo0
,l desnonament constituei( un proc$s especial i sumari previst en la L,C i en altres lleis especials lo#&ecte del "ual $s la recuperaci de la possessi d un immo#le per el propietari del matei(* Duan es tracta de #$ns demanials $s competncia de l Administraci titular del matei( declarar en els termes previstos per la normativa vigent la resoluci anul*laci o caducitat dels t'tols concessionals i conse".entment e%ectuar el posterior llan+ament dels ocupants si a"uests no a#andonen volunt)riament la possessi* ,n de%initiva el desnonament administratiu $s una tcnica de protecci aplica#le de %orma e(clusiva als #$ns demanials* Les mesures sancionat6ries
Am# car)cter general larticle 2C6 C2 tipi%ica com a delicte alterar els termes de po#les o "ualsevol classe de sen;als destinats a %i(ar els l'mits de propietats i demarcacions de predis contigus tant de domini p3#lic com privat * 9am#$ !i !a altres articles del C2 "ue castiguen conductes contra la propietat %orestal* La protecci del domini p3#lic per normes &ur'dico-penals tam#$ es posa de mani%est en la legislaci auton6mica actual* Respecte a les sancions administratives am# independncia de la tradicional policia demanial les lleis reguladores del patrimoni de les Comunitats Aut6nomes !an introduit una srie din%raccions i sancions per lincompliment voluntari dels deures i o#ligacions esta#lerts en a"uesta llei i en les lleis especials respecte els #$ns de domini p3#lic de la Comunitat Aut6noma* ,ls #$ns comunals @6
De con%ormitat am# larticle 7?*@ LRGRL els #$ns comunals sn #$ns de titularitat municipal lapro%itament dels "uals correspn al com3 dels ve-ns* 8egons Juaita la nota de%init6ria del car)cter comunal dun #$ no $s la seva titularitat municipal sin el seu apro%itament en com3* De %et !i !a #$ns comunals encara "ue sn els men;s "ue no sn de titularitat municipal* ,ls #$ns comunals sn un e(emple de comunitat germ)nica sense "ue pugui assen;alar-se en ells le(istncia de "uotes* 1s a dir els #$ns comunals sn un e(emple de la propietat germ)nica contraposada a la propietat romana en la "ue tot all6 "ue es considerava com3 es dividia en "uotes individualit5ades* ,n el cas dels #$ns comunals per el contrari es considera "ue tots els ve-ns sn propietaris de tot el #$ en com3* ,ncara "ue "ualsevol ent p3#lic pot ser titular dun #$ comunal lactual legislaci so#re rgim local nom$s permet "ue els #$ns comunals siguin de titularitat dels municipis i dels ens locals menors* 2el pro%essor Juaita els #$ns comunals constituei(en una especial'ssima propietat compartida /municipis-ve-ns0 de naturalesa &ur'dico-administrativaA el municipi aparei( com un propietari te6ric per"u t$ la titularitat %ormal del #$ comunalE els ve-ns sn titulars de l autntic dret real de gaudi "ue limita i completa els drets dominicals del municipi* 8i atenem a larticle 7@2 C, #$ns de domini p3#lic i comunals aparei(en com categories di%erents* 2er tant la C, di%erencia els #$ns comunals dels #$ns de domini p3#lic* A la LRGRL la conclusi no $s clara per6 es pot de%ensar am# arguments m$s s6lids la seva naturalesa demanial sense per&udici dalgunes peculiaritats* Ai(6 $s ai(' per"u els articles 7? i >0 de la Llei de 2 d a#ril de 7?>B i larticle 7B del 9e(t Re%s de Rgim Local consideren els #$ns comunals com #$ns de domini p3#lic* ,n de%initiva es considera "ue els #$ns comunals sn un tipus especial de #$ns de domini p3#lic per"u sent #$ns de domini p3#lic el seu apro%itament correspn al com3 dels ve-ns* =i !a altres autors "ue consideren "ue els #$ns comunals sn com un tertium genus o com un o#&ecte duna titularitat compartida entre l,ntitat Local i els ve-ns* ,l 9C va dir "ue els #$ns comunals tenen una naturalesa &ur'dica pecualiar "ue !a donat lloc a "ue la C, %aci una especial re%erncia /separada i distinta0 als matei(os en l article 7@2 al reservar a la Llei la regulaci del seu rgim &ur'dic "ue !aur) d inspirar-se en els principis dinem#arga#ilitat dinaliena#ilitat i dimprescripti#ilitat* ,n conclusi en els #$ns comunals els ve-ns tenen el seu apro%itament i el municipi com a representant dels matei(os la propietat* ,ls #$ns del 2atrimoni Facional 9radicionalment com a 2atrimoni Facional o 2atrimoni Real s ent$n el con&unt de #$ns i drets vinculats a la Corona com a instituci per6 separats del patrimoni privat del monarca* ,l CC disposa "ue els #$ns del 2atrimoni Real es regei(en per la seva llei @7
especialE i en all6 "ue la seva llei no preveu es regei(en per les disposicions generals "ee so#re la propietat particular sesta#lei(en al CC* Com podem veure en a"uest precepte del CC es parla de 2atrimoni Real i no de 2atrimoni Facional per6 "uan a la Rep3#lica sincauta a"uest patrimoni nacional i <ranco posterioment guan;a la guerra civil crea el 2atrimoni Facional* Larticle 7@2 C, mant$ la denominaci de 2atrimoni Facional* 2er 3ltim la Llei "ue regula el patrimoni nacional $s la Llei 2@M7?>2 de 76 de &un; del 2atrimoni Facional* 9am#$ el RD C>BM7?>7 de 7> de mar+* La %inalitat del con&unt dels #$ns "ue composen el 2atrimoni Facional la titularitat dels "uals correspn a l,stat $s estar a%ectes a l 3s i servei del Rei i dels mem#res de la <amilia Real per a le(ercici de lalta representaci "ue la C, i les lleis els atri#uei(en* Les notes "ue caracterit5en a"uest tipus de #$ns sn A ,s crea una entitat ad !oc el Consell dAdministraci del 2atrimoni Facional per a la gesti i ladministraci dels #$ns "ue lintegren* 8enumeren els #$ns immo#les "ue lintegren* 9am#$ %ormen part del matei( els #$ns mo#les de titularitat estatal continguts en els reals palaus o dipositats en altres immo#les de propietat p3#lica*** Q i els drets de patronat o de govern i administraci so#re les %uncions enumerades en larticle B de la Llei i denominades Reals 2atronats* ,ls #$ns integrats en el 2atrimoni Facional sn inaliena#les imprescripti#les i inem#arga#les* A m$s a m$s gaudei(en del matei( tractament tri#utari "ue els #$ns de domini p3#lic de l,stat i !an de ser inscrits en el Registre de la 2ropietat*
Als #$ns integrants del 2atrimoni Facional "ue tinguin valor o car)cter !ist6ric sels aplicar) tam#$ la legislaci so#re patrimoni !ist6rico-art'stic* Ai(' doncs la Llei del 2atrimoni Facional saplicar) de %orma suplet6ria*
@>
Tema 8: E.& 34,& -e - m!,! p53.!" Concepte i classes A els principals demanis naturals La consideraci dun #$ com a demanial ve motivada per una do#le condiciA la titularitat a %avor duna Administraci 23#lica i la%ectaci o dest' a un 3s o servei p3#lic o al %oment de la ri"uesa natural* ,l domini p3#lic instituci %onamental en el nostre ordenament &ur'dico-administratiu $s un concepte "ue t$ el seu origen a <ran+a am# posterioritat a la Revoluci <rancesa* Incorporat al CC i ela#orat per una a#undant doctrina cient'%ica s e(t$n a totes les nacions continuadores del sistema %ranc$s entre ells ,span;a* Des del seu origen s!an ela#orat dos doctrines so#re la naturalesa &ur'dica del domini p3#licA ,ls primers te6rics /7>000 deien "ue el domini p3#lic no e"uival a una relaci de propietat p3#lica sin a 3s p3#lic* 1s a dir deien "ue els #$ns de domini p3#lic sn a"uells "ue per la seva naturalesa no sn suscepti#les de propietat privada sin "ue el seu 3s correspn a tot!om* Recollien ai(' la tradici romana*
2er a"uells autors el domini p3#lic a#ans "ue un con&unt de propietats $s un suport &ur'dic dintervenci "ue permet a lAdministraci le(ercici de certes potestats* Da"uesta manera damunt dels #$ns de domini p3#lic l,stat nom$s tindria poders de policia "ue no suposen un 3s e(clusiu del dret de propietat &a "ue l,stat no pot alienar-los i disposar d ells per"u sn #$ns so#re els "uals l,stat t$ poders derivats de la seva so#iania* Hna altra postura doctrinal els te6rics de l,scola del 8ervei 23#lic consideren "ue la manera de de%inir a"uests #$ns $s en relaci al criteri de la simple a%ectaci del domini p3#lic a un servei p3#lic* ,lls consideren "ue !i !a prou am# la noci de competncia "ue la C, atri#uei( a a"uests #$ns*
@?
La &urisprudncia %rancesa diu "ue !i !a un dret de propietat de l Administraci per"u a"uesta t$ la titularitat dels #$ns de domini p3#lic* ,n canvi l ,scola del 8ervei 23#lic e(plica la relaci entre l ,stat i el #$ demanial com una relaci de so#irania* 9ot i ai(' els autors da"uesta ,scola es donen compte de "ue la seva e(plicaci nom$s servei( pels mars els #oscos etc* per6 "ue "uan parlem de #$ns concrets /teoria del metre "uadrat0 &a no $s satis%act6ria la simple relaci de so#iania* 9ot i ai(' Ori /de l,scola del 8ervei 23#lic0 sencarrega de desmontar totes les o#&eccions "ue l,scola cl)ssica !avia %ormat entre la compati#ilitat del dret de propietat i els #$ns comunals* 2are&o diu "ue totes les propietats p3#li"ues i privades estan sotmeses al matei( rgim per6 "uan un #$ est) a%ectat a una %inalitat p3#lica ai(6 determina "ue es constituei( un gravamen damunt da"uests #$ns "ue permet de%ensar-los i imposa drets de manteniment so#re ells* ,n "uant a le(tensi de la demanialitat com "ue tenim una tradici romana a#ans nom$s es considerava "ue podien ser de domini p3#lic els #$ns immo#les per6 nom$s a"uelles porcions del territori nacional* Faturalment ai(6 est) o#solet per"u tam#$ !i !a #$ns mo#les "ue %ormen part del domini p3#lic /o#res d art determinats documents0 per"u lo important $s el criteri de l a%ectaci* 9am#$ saplicar) el rgim demanial a les coses access6ries* 2er accessori es considera a"uell #$ "ue $s un complement indispensa#le per6 en canvi no compr$n les accessions* 1s a dir les coses "ue sa&unten al #$ per6 "ue no participen de la seva %unci econ6mica no %ormaran part dun #$ de domini p3#lic* 2er un altre costat !em de dir "ue poden ser titulars d un #$ de domini p3#lic l,stat la Comunitat Aut6noma la prov'ncia i el municipi* 2er 3ltim la%ectaci o el dest' dun #$ a un 3s o servei p3#lic o al %oment de la ri"uesa nacional constituei( la clau del domini p3#lic* La din)mica demanialA a%ectacions desa%ectacions i mutacions demanials ,n "uant a linici i el cessament de la demanialitat !em de dir en primer lloc "ue . a$e"'a"!# constituei( per a la generalitat de la doctrina el punt central del domini p3#lic* 2er al pro%essor 2are&o la%ectaci !a de contemplar-se en una do#le perspectivaA Implica la su#&ecci dun #$ a un dest' p3#lic al "ue li correspn un rgim &ur'dic e(or#itant* Constituei( una decisi de poder o le(ercici duna potestat "ue determina la inclusi de determinats #$ns duna categoria legal*
C0
Larticle 7@2 C, imposa la reserva de llei en a"uesta matria* ,n %unci d a"uesta reserva de llei s!a dictat la Llei del 2atrimoni de l,stat i la Llei del 2atrimoni de Catalun;a* La%ectaci pot realit5ar-se per Llei /Llei de :ines Llei d Aig.es Llei de Carreteres0 o per un acte administratiu "uan els #$ns passen a %ormar part del domini p3#lic per una e(propiaci %or+osa* Artculo 132 1. La le regular el r%gimen jurdico de los bienes de dominio p&blico de los comunales, inspirndose en los principios de inalienabilidad, imprescriptibilidad e inembargabilidad, as como su desafectaci!n. ". 'on bienes de dominio p&blico estatal los que determine la le , en todo caso, la #ona martimo(terrestre, las pla as, el mar territorial los recursos naturales de la #ona econ!mica la plataforma continental. ). *or le se regularn el *atrimonio del +stado administraci!n, defensa conservaci!n.$ el *atrimonio ,acional, su
Com podem veure en a"uest article es numeren els #$ns "ue %ormen part del domini p3#lic* LTa%ectaci pot re%erir-se a un o varis #$ns de %orma concreta o de %orma genrica a tots els "ue tinguin una matei(a condici o naturalesa* :it&an+ant un acte de lTAdministraci de lT,stat o de la Comunitat Aut6noma lTa%ectaci pot serA ,(presa Duan e(istei( un acte administratiu e(pl'cit encaminat a tal e%ecte i en el "ue es %aci constar de %orma concreta el dest' al "ue el #$ "ueda a%ecte* 9)cita Duan es deduei( dTactes administratius "ue porten de %orma impl'cita el dest' dTun #$ o dret a lT3s o servei p3#lic /per e(emple lTe(propiaci %or+osa0* 2ressumpte A"uesta %orma admet dos sup6sits di%erents "uan o els #$ns patrimonials de la Comunitat Aut6noma estan destinats de %orma continuada a lT3s o servei p3#lic durant dos o mes an;s consecutius o #$ es produei( lTad"uisici mit&an+ant prescripci de #$ns "ue durant els 3ltims dos o m$s an;s anteriors a dita ad"uisici !agu$ssin estat destinats a lT3s o servei p3#lic*
LTa%ectaci de #$ns i drets "ueda su#&ecte a un procediment espec'%ic "ue es caracterit5a perA 2etici del Departament o entitat p3#lica interessada previ e(pedient motivat* Resoluci del Conseller dT,conomia i =isenda so#re dita a%ectaci assen;alant el %i al "ue sTel destina Departament o entitat al "ue sTdascriu car)cter de la demanialitat o #$ inserci en lTInventari Jeneral de #$ns i drets de la Comunitat Aut6noma* Actes dTa%ectaci am# la intervenci del Departament dT,conomia i =isenda del Departament interessat "ue assumei(i les competncies de gesti*
C7
La -e&a$e"'a"!# "ue &a estava prevista en el CC implica "ue els #$ns de domini p3#lic "uan dei(en dTestar destinats a lT3s general o a les necessitats de la de%ensa del territori passen a %ormar part dels #$ns de propietat de lT,stat /#$ns patrimonials0* LTarticle 7@7*7 C, imposa un principi de reserva de llei en a"uesta matra tam#$* 2er tant per desa%ectar un #$ cal una llei per6 no est) permesa la utilit5aci dTactes administratius* 8egons lTarticle 720 de la Llei de 2atrimoni de lT,stat la desa%ectaci !aur) de ser e(pressa i procedei( "uan els #$ns i drets dei(en dTestar destinats a lT3s o servei p3#lic passant a ser #$ns de domini privat o patrimonials* La desa%ectaci com lTa%ectaci re"uerei( un procediment espec'%ic caracterit5at perA 8Tinicia per la sol*licitud del Departament o Conselleria interessada dirigida al Departament o Conselleria competent en matria de patrimoni e(pressant les circumst)ncies concurrents en els corresponents #$ns* Duan lTa%ectaci sT!agu$s %et mit&an+ant llei ser) necess)ria tam#$ una norma dTa"uest rang per a la seva desa%ectaci* 8i lTa%ectaci es va produir per un acte de lTAdministraci de la Comunitat Aut6noma &a sigui e(pr$s t)cit o pressumpte $s necessari un acte e(pr$s*
,n "uant a les mutacions demanials de con%ormitat am# l article 72C de la Llei del 2atrimoni de l,stat sent$ per mutaci demanial el canvi de dest' o a%ectaci dun #$ de domini p3#lic* Des del punt de vista administratiu a"uest canvi !aur) de re%le(arse en un e(pedient incoat per la Direcci Jeneral de 2atrimoni i apro#at pel :inisteri d=isenda* La legislaci auton6mica ent$n per mutaci demanial el canvi de dest' dels #$ns "ue &a tenen la consideraci de domini p3#lic de la Comunitat Aut6noma "uan els matei(os "ueden adscrits a di%erent Departament* Duan els canvis d3s i dest' dels #$ns no comporten ladscripci a distint Departament $s %re".ent imposar lo#ligaci de comunicar-lo al Departament d,conomia i =isenda* La mutaci demanial e(pressa es produei( a trav$s del corresponent acte administratiu* La mutaci demanial pressumpte es produir) "uan de %et un #$ demanial !agi "uedat destinat e%ectivament durant 2 o m$s an;s a un %i di%erent de l originari* ,n de%initiva la mutaci demanial dacord am# la vigent legislaci so#re patrimonis p3#lics compr$n el canvi de Departament o ,ntitat 23#lica a la "ue estiguin adscrits o el canvi del %i al "ue es destinen* 2er 3ltim les mutacions demanials a vegades suposen un canvi de titularitat* Les solucions en "uant a a"uest pro#lema no sn satis%act6ries* Avui dia triom%a lacord entre les Administracions 23#li"ues a%ectades o %ins i tot la intervenci administrativa ai(' com les dels tri#unals de lo contencis-administratiu* ,l rgim dutilit5aci dels #$ns de domini p3#lic /especial re%erncia a les costes i a la vis p3#lica0A la utilit5aci per part de lAdministraciE #$ns demanials e%ectats a serveis p3#licsE les reserves demanialsE la utilit5aci per part dels particularsA 3s com3 C2
/general o especial0 i 3s privatiu /estacionaments i ocupacions0E les concessions i les autorit5acions demanials ,ls #$ns demanials es caracterit5en pel seu dest' a l 3s o servei p3#lic* 2er6 dintre de l3s p3#lic !i !a di%erents categories* La legislaci vigent i la doctrina utilit5en el terme 3s o apro%itament* Fo !i !a en lordenament &ur'dic estatal una norma general "ue ens permeti estudiar les di%erents %ormes dutilit5aci del domini p3#lic* Lorigen conceptual de les diverses modalitats en la utilit5aci del domini p3#lic es tro#en en l,(posici de :otius de la Llei dAig.es de 7>66 "uan assen;alava "ue els usos comuns de laigua no re"uerien autorit5aci o concessi &a "ue es limiten a usar de les corrents sense consumir-les ni impedir iguals apro%itaments per part dels altres i els usos privatius per el contrari consumint l aigua o impedint "ue altres lapro%itin en el matei( punt i de la matei(a manera e(igei(en concessions especials per part del poder encarregat de mantenir lordre i procurar larmonia en el gaudi de tota classe dapro%itaments p3#lics* ,n el nostre ordenament &ur'dic cal distingir entre la utilit5aci dels #$ns demanials per les Administracions 23#li"ues titulars dels matei(os o per particulars* L3s dels #$ns demanials per lAdministraci pot revestir dues %ormesA lutilit5aci administrativa i la reserva demanial* La utilit5aci pels particulars dels #$ns demanials admet tam#$ dues %ormes com sn els usos comuns i els usos privatius* La utilit5aci dels #$ns demanials per la pr6pia Administraci est) recollida e(pressament en la Llei de 2atrimoni de l,stat &a "ue en el seu article 7*2 "uali%ica com #$ns demanials els edi%icis propietat de l,stat en els "ue sallotgen rgans del matei(* ,n el matei( sentit per6 am# una ma&or pecisi tcnica les lleis auton6mi"ues consideren com #$ns de domini p3#lic els immo#les de la seva titularitat "ue es destinen a o%icines o serveis administratius de la matei(a o de les entitats della dependents o a u#icar els seus rgans estatutaris* La doctrina cient'%ica !a denominat a a"uesta %orma d3s administratiu com utilit5aci dels #$ns a%ectats als serveis p3#lics* La reserva demanial $s una tcnica en virtut de la "ual es sustreuen de l 3s p3#lic uns determinats #$ns demanials* La reserva demanial !a d estar e(pressament en una norma am# rang de llei* Fo $s possi#le una reserva demanial sense prvia !a#ilitaci legal encara "ue e(istei(i una disposici reglament)ria o un acte administratiu* ,l pro%essor Juaita entenia la reserva com una autoconcessi am# la "ue se(clou als particulars de la utilit5aci duna porci concreta duna cosa d3s p3#lic* La utilit5aci pels particulars dels #$ns demanials es realit5a mit&an+ant usos comuns i privatius* La divisi entre usos comuns i privatius del domini p3#lic sorgida en la Llei dAig.es de 7>66 !a estat acceptada per la doctrina cient'%ica i incorporada al nostre ordenament &ur'dic* C@
L3s com3 $s el "ue correspon per igual a tots els ciutadans indistintament de manera "ue l3s duns no implica el dels dem$s interessats* L3s com3 pot ser general i especial* L3s com3 general $s igual per a tots els ciutadans am# les degudes limitacions imposades per la Llei i pels Reglaments* L3s dun no e(clou l3s dels dem$s* Com assen;ala la normativa auton6mica a"uest 3s no estar) su#&ecte a llicncia i a m$s a m$s del compliment del "ue es disposi en les lleis i reglaments "ueda sotm$s a les regles espec'%i"ues de policia i instruccions dictades per a la seva ordenada utilit5aci* L3s com3 especial es produei( "uan concorren circumst)ncies "ue %an necessari el perm's o lautorit5aci administrativa* Jeneralment les lleis auton6mi"ues consideren un 3s com3 especial "uan recau so#re #$ns escassos o "ue per la seva intensitat multiplicitat o perillositat se(igei( una especial intervenci de lAdministraci mani%estada en llicncia o autorit5aci "ue ser) sempre temporal i mai podr) e(cloure l3s com3 general* L3s privatiu del domini p3#lic $s el constituit per locupaci duna porci del matei( de manera "ue limiti o e(clogui la utilit5aci pels dem$s interessats* Les lleis auton6mi"ues regulen am# car)cter general l3s privatiu de %orma correcta i ade"uada* 2odem assen;lar com a regles #)si"ues les seg.entsA ,l de%inei(en com una utilit5acim individualit5ada dels #$ns de domini p3#lic limitant o impedint el lliure 3s a unes altres persones* L3s privatiu dels #$ns demanials e(igei( la prvia concessi administrativa e(cepte "ue sigui a %avor duna entitat de dret p3#lic "ue dep$n de la Comunitat Aut6noma* ,(cepcionalment sadmet una ocupaci temporal "ue porta impl'cita la cl)usula de precarietat am# possi#ilitat de revocaci sense dret a indemnit5aci*
Com a %orma dutilit5aci dels #$ns demanials la llei contempla una classi%icaci espec'%ica de l3s nomal i anormal dels matei(os* ,s considera com 3s normal el "ue sigui con%orme am# el dest' principal del domini p3#lic al "ue a%ectaE i un 3s anormal el "ue no $s con%orme am# a"uest dest'* L3s anormal dels #$ns demanials est) su#&ecte a concessi administrativa* La concessi administrativa $s una %6rmula &ur'dico-administrativa "ue e(clou la utilit5aci general dels #$ns de domini p3#lic* 1s una instituci de gran tradici &ur'dica* 1s prec's distingir entre concessi de domini p3#lic i concessi de servei p3#lic encara "ue tenen un denominador com3A la trans%erncia a particulars d atri#ucions o %acultats "ue origin)riament corresponen als poders p3#lics com a titulars de #$ns o dactivitats* La concessi de domini p3#lic no t$ per "u convertir-se en una concessi de servei p3#lic* La concessi de domini p3#lic est) sotmesa sempre a un termini m)(im per6 no e(istei( un termini uni%orme per a totes* Ai(' la Llei del 2atrimoni de l ,stat e(igei( CC
la inclusi dun termini en totes les concessions per6 a"uest no podr) e(cedir dels ?? an;s* A"uest termini tracta devitar la prescripci i constituei( un record del dret !ist6ric* Fo e(istei( un dret dels particulars a o#tenir una concessi del domini p3#lic* A m$s a m$s no tots els #$ns de domini p3#lic sn suscepti#les de concessi* Les Administracions 23#li"ues titulars del matei( !an de decidir "uina porci del domini p3#lic pot ser o#&ecte de concessi* Adoptada a"uesta decisi !a d iniciar-se un procediment "ue #asat en els principis de pu#licitat i concurrncia permeti lad&udicaci al millor gestor tant des del punt de vista econ6mic com tcnic* De %orma suplet6ria $s daplicaci la legislaci so#re contractes administratius* La concessi t)cita "ue $s a"uella no otorgada e(pressament per l Administraci competent avui no sadmet en el nostre ordenament &ur'dic* Les concessions "ueden su#&etes en primer lloc al "ue es disposa en les lleis administratives espec'%i"ues i en el seu de%ecte a la Llei del 2atrimoni i les disposicions dictades per al seu desenvolupament* La revocaci de la concessi comportar) lo#ligaci de resarcir els dan;s i per&udicis i a"uesta indemnit5aci $s pel %et "ue et treuen un #$ concessional* 2otestats espec'%i"ues per a la protecci del domini p3#lic /explicades en el tema )0 9ant 2arada Com Germe&o assen;alen "ue en m$s o men;s mesura les potestats e(or#itants de lAdministraci 23#lica s!an e(t$s al domini p3#lic* 2els atacs i les usurpacions "ue de tercers es donen en el domini p3#lic els matei(os tipus penals servei(en per a protegir el domini p3#lic encara "ue !i !a tipus penals agreu&ats "uan la conducta es re%erei( a determinats #$ns p3#lics* ,ls #$ns p3#lics tam#$ es poden de%ensar am# les normes civils per6 &unt am# a"uestes normes !an aparegut normes administratives per a la seva protecci* Iunt am# els principis #)sics tam#$ !i !a mit&ans processals o%ensius "ue permeten recuperar el domini p3#lic perdut* 9am#$ cal considerar com proteccionista els e%ectes davantatge "ue es despr$n de lo#ligaci dinscriure els #$ns de domini p3#lic en inventaris i cat)legs* La inaliena#ilitat i la imprescripti#ilitat La !,a.!e,a3!.!'a' suposa "ue no $s possi#le &ur'dicament vendre #$ns demanials* La inaliena#ilitat dels #$ns de domini p3#lic tenen el seu origen en el dret !ist6ric "uan es pro!i#ia la venta dels #$ns del Rei sense lautorit5aci prvia de les Corts* La C, en el seu article 7@2*7 declara la inaliena#ilitat com un dels principis inspiradors del rgim &ur'dic dels #$ns de domini p3#lic* ,n desenvolupament del "ue disposa a"uest article la legislaci reguladora de les di%erents propietats p3#li"ues declara la inaliena#ilitat com una de les regles %onamentals del domini p3#lic*
CB
Avui la regla de la inaliena#ilitat e(istei( i $s independent del valor de la cosa a di%erncia del "ue passa en els #$ns patrimonials "ue nom$s a%ecta a"uesta regla a uns #$ns de "uantia determinada* ,l re"uisit de la inaliena#ilitat $s indisponi#le pel legislador i per tant la llei no pot permetre lalienaci dels #$ns de domini p3#lic* A"uest re"uisit s!a dentendre en sentit ampli per6 ai(6 no vol dir "ue la inaliena#ilitat pro!i#ei(i la successi dels #$ns i drets entre els titulars p3#lics ni la possi#ilitat de donar concessions demanials ni la transmissi del dret concessional* La sanci a la ino#servan+a de la regla de la inaliena#ilitat $s la nul*litat a#soluta o de ple dret* La !mpre&"r!p'!3!.!'a' suposa per als #$ns demanials la inaplicaci de les normes recollides en els article 7?@0 i seg.ents del CC* A"uests preceptes permeten lad"uisici dels #$ns privats alienats per "ui els posseei(i durant cert temps am# certes condicions* La imprescripti#ilitat dels #$ns de domini p3#lic es tro#a recollida a l article 7?@6 del CC encara "ue sigui de %orma impl'cita "uan assen;ala "ue sn suscepti#les de prescripci totes les coses "ue estan en el comer+ dels !omes * ,n termes m$s contundents i indiscuti#les larticle 7@2*7 C, consagra la imprescripti#ilitat com un dels principis inspiradors del rgim &ur'dic dels #$ns de domini p3#lic* Avui el nostre ordeament &ur'dic cont$ a"uesta regla a l article >0 LRGRL /,ls #$ns comunals i dem$s #$ns de domini p3#lic sn inaliena#les imprescripti#les i inem#arga#les Q0 i en les lleis auton6mi"ues reguladores del 2atrimoni* Fo o#stant la regla de la imprescripti#ilitat dels #$ns demanials no !a tingut la deguda aplicaci en el nostre Dret al admetre s %ins la Llei del 2atrimoni de l ,stat la desa%ectaci t)cita da"uests #$ns* A"uesta desa%ectaci provoca la seva conversi en #$ns patrimonials i permetia lentrada en &oc de les regles previstes en el CC per a lad"uisici de #$ns dels particulars*
TEMA 9: Pr!,"!p!& -e . r-e,a"!# a-m!,!&'ra'!0a -e. 'err!' r!

9(1( E.& re"/r& & ,a'/ra.& ! e. &e/ r72!m :/r;-!" ,ls recursos naturals sn els #$ns proveits per la naturalesa necessaris pel desenvolupament de la vida !umana* 8n recursos i per tant sn necessaris i sn necessaris so#retot pels !umans* A"uests recursos sn C a e%ectes &ur'dicsA aire aigua
C6
s6l su#s6l /no dei(a de ser una perspectiva del s6l per6 en el rgim &ur'dic no coincidei( am# el s6l i per tant els distingim0
8ense a"uests recursos di%'cilment podr'em viure per tant sn e&&e,"!a.&* -.1.1. .arc constitucional Diverses re%erncies constitucionals donen peu a l e(istncia duna legislaci "ue am# la %inalitat de protegir els recursos naturals pot legitimar intervencions i iniciatives del sector p3#lic "ue poden ser restrictives pels drets individuals* A"uest $s el gran con%licte &ur'dic "ue plana sempre en el dret ur#an'stic i del medi am#ientA els drets de propietat i dempresa per una #anda i les potestats p3#li"ues "ue permeten limitar-los per tal de protegir #$ns col4lectius com sn els recursos naturals* ,n tot cas la Constituci dna prou #ase per a uns i altres valors &ur'dics de manera "ue en el marc constitucional vigent la soluci !aur) de passar necess)riament en tro#ar un punt raona#le de"uili#ri* Ai(' doncs tro#em un marc regulador a la Constituci on !i !a notes #)si"ues comunes a tots els recursos naturals* Fo !i !a un rgim &ur'dic unitari per tots els recursos naturals &a "ue sn de caracter'sti"ues molt di%erents* A la C, !i !a @ o C articles "ue ens poden servir per de%inir els ei(os #)sics del rgim &ur'dic aplica#le* 7* ,n primer lloc tro#em els articles @@*7 i @> C, "ue sn els "ue proclamen els principis del dret a la propietat privada i lli#ertat dempresa en virtut dels "uals $s possi#le la privatit5aci dels recursos naturals i poder ai(' dur a terme activitats "ue permetin cre- ri"uesa* Ara #$ ai(6 posa en risc la seva integritat &a "ue si %em 3s da"uests recursos lo normal $s "ue !o %em en #ene%ici propi i ai(6 pot dur per&udicis* 2* 2er una altra #anda la C, $s sensi#le a la import)ncia dels recursos naturals no com a o#&ecte de ri"uesa sin com a servei de la col4lectivitat i dels interessos col4lectius o generals* ,(empleA art CB C, i art @@*2 C, i art* 72>* =i !a per tant a la C, un #uidat o raona#le e"uili#ri entre els drets de l individu /e(empleA propietat privada0 en #ase els "uals podem tenir l oportunitat de treure pro%it propi de l3s dels recursos naturals i al matei( temps !i !a una srie d articles "ue de%ensen la protecci dels recursos naturals per garantir uns interessos col4lectius i per tant e(istei(en uns mecanismes &ur'dics "ue poden %er prevaler els interessos col4lectius so#re el dret a la propietat o lli#ertat dempresa* 1s a"uest e"uili#ri el "ue plana so#re el rgim &ur'dic aplica#le "ue estudiarem* 2er tant tro#em "ue e(istei(en drets individuals per6 "ue els poders p3#lics tenen potestats per limitar-los* =i !a doncs una col4lisi d interessos entre lenri"uiment "ue #us"uen uns propietaris mercade&ant els recursos naturals* Articles "ue ens interessenA C7
Article CB C,A ,ls poders p3#lics !an de vetllar per la utilit5aci racional dels recursos naturals per tal de protegir i millorar la "ualitat de vida i de%ensar i restaurar el medi am#ient* Article @@*2 C,A La %unci social del dret a la propietat privada i a l !erncia en delimitar) el contingut dacord am# les lleis* Article 72> C,A tota la ri"uesa del pa's "ueda su#ordinada a l inters general* Les lleis poden reservar al sector p3#lic recursos essencials* -.1.". .arc estatutari
Lestatut no a%egei( gran cosa al "ue &a diu la C,* Fom$s a%egei( l article 27 /"ue a vegades pot ser o#&ecte de rialla0 per"u "u $s ai(6 de condicions digualtatU ,n el nostre ordenament &ur'dic no !i !a un rgim &ur'dic unitari dels recursos naturals* I $s di%'cil tro#ar-ne un per a cada un da"uests recrusos* 2er6 el dret aplica#le es remet a normatives di%erents per a cada tipus de recurs* Article 27A drets i deures am# relaci al medi am#ient dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions digualtat* Deure de col4la#orar en la conservaci del patrimoni natural* Article C6A principis rectors en matria de medi am#ient desenvolupament sosteni#le i e"uili#ri territorial* -.1.). /oncepte i classes Com &a !em dit tenen la condici de recursos naturals els #$ns prove-ts directament per la naturalesa i "ue sn necessaris /sn recursos0 per al desenvolupament de la vida !umana* 8n tipus molt di%erents de recursos am# caracter'sti"ues %'si"ues di%erents i am# necessitats i possi#ilitats de protecci igualment molt diverses* Ai(6 %a "ue no !i !agi pr6piament un rgim &ur'dic unitari per a la protecci dels recursos naturals* Les 3ni"ues notes comunes del rgim &ur'dic dels recursos naturals sn les seg.entsA ,ls poders p3#lics !an de vetllar per la seva utilit5aci racional ,n #ase a a"uesta %inalitat es poden esta#lir restriccions a la lli#ertat i als drets individuals
:$s enll) da"uests elements #)sics el rgim &ur'dic esta#lert per a la utilit5aci i protecci dels diversos recursos naturals $s molt di%erent* L AIRE La seva principal caracter'stica %'sica $s "ue no $s suscepti#le d apropiaci privada /almen;s permanent0* 2er tant el rgim &ur'dic a la seva protecci i utilit5aci racional s!a de #asar ene l control dels usos "ue poden contaminar-lo o saturar-lo* Com podem protegir-loU Controlant les emisions o usos "ue poden contaminar-lo o saturar-lo* C>
A"uestes emisions i usos sn de diverses caracter'sit"ues per6 els m$s importants podriem dir "ue sn els gasos emissions m$s generalit5ades i massives "ue posen en risc el #on condicionament de laire $s a dir els gasos sn la principal causa de contaminaci de laire* 2er tant la protecci es %a a partir del control i per tant el rgim &ur'dic $s el cotnrol de les emissions "ue poden malmetre laire* Altres emissions sn les ones s6ni"ues o elctri"ues per6 no comporten una contaminaci de laire per"u no em#ruten per6 poden /%er mal per&udicar0 als !umans* Incl6s poden !aver-!i casos "ue no per&udi"ui per6 si "ue cre- un risc* Hna altra activitat "ue pot amena+ar a laire per6 "ue no $s nociva per laire $s la navegaci aria* Ara #$ si "ue s!a de regular per"u laire $s un espai limitat i es podrien donar con%lictes* 2er tant el rgim &ur'dic aplica#le a laire &a sigui per protegir els recursos naturals o per regular els altres usos s!a de %acilitar no so#re laire en si sin so#re els usos en el "ual l aire ser) o#&ecte i tot ai(6 s!a da%rontar a partir de la regulaci internacional* Fo t$ sentit "ue a"uestes emissions i usos nom$s es controlin per un pa's determinat* Cal "ue tots els pa-ssos en %acin el control* Com "ue $s impossi#le posar #arreres i %ronteres a laire les normes i el dret internacionals sn #)sics en la regulaci dels seus usos i protecci* ,l dret internacional partei( de la idea de %i(ar uns o#&ectius de reducci da"uestes contaminacions "ue comporten unes "uotes m)(imes per a cada estat i llavors s esta#lei( un mercat &a "ue "ui transgradei(i a"uests l'mits m)(ims el "ue %a $s tenir una multa i al!ora pot comprar el poder emetre m$s emissions a latmos%era a pa-sos "ue no arri#en al l'mit* ,(empleA Regne Hnit pot vendre per"u on arri#a als l'mits* A nivell internacional tro#em doncs tractats internacinoals com per e(emple el Conveni de Vioto* Ara #$ !em de tenir en compte "ue no n!i !a prou en "u e(istei(in tractats internacionals so#re matries de protecci i control dels recursos naturals sin "ue $s necessari transposar el contingut da"uests acords a lordenament intern de m$s a men;s precisi* 9enim doncs una legislaci interna una d auton6mica i una destatal* 2er6 no !i !a una llei general sin "ue tenim diverses lleis "ue regulen les activitats "ue poden contaminar laire* Algunes de les principals normes internes "ue regulen la protecci i utilit5aci de laire sn les seg.entsA L.e! <"a'= 11>*???, -e 1) -e , 0em3re, reguladora de la incineraci de residus* L.e! <"a'=@>*??1, -e )1 -e ma!2, dWordenaci am#iental de lWenllumenament per a la protecci del medi nocturn* L.e! <"a'= 1@>*??*, -e *A -e :/,B, de protecci contra la contaminaci ac3stica* o Llei Cat0 22M7?>@ de ? de novem#re de protecci del medi am#ient atmos%ric
C?
o Llei /est0 @>M7?72 de 22 de desem#re de protecci de l am#ient atmos%ric o Llei /est0 CM7??> de @ de mar+ desta#liment del rgim sancionador previst en el Reglament de la C, @0?@M7??C relatiu a les su#st)ncies "ue esgoten la capa do5 o Legislaci estatal de telecomunicacions o Legislaci estatal de navegaci a$rea* L AI+CA Laigua per les seves caracter'sti"ues %'si"ues $s suscepti#le d apropiaci privada* 9anmatei( a"uesta apropiaci normalment nom$s $s temporal &a "ue un cop utilit5ada laigua sol tornar al seu cicle natural* Ai(' doncs l aigua en teoria por ser o#&ecte dapropiaci privada per6 laigua t$ un cicle "ue no pot ser o#&ecte d apropiaci* A"uestes caracter'siti"ues &usti%i"uen una intervenci general per regular els seus usos i garantir la seva protecci* Ai(6 a%egit al seu car)cter de recurs essencial &usti%ica "ue la Llei de%inei(i laigua com a #$ de domini p3#lic $s a dir un #$ "ue t$ un rgim &ur'dic molt di%erent als #$ns suscepti#les dapropiaci privada per"u en principi $s insuscepti#le dapropiaci privada* Ai(' laigua $s un #$ de domini p3#lic titularitat de l,stat "ue li permet a a"uest molt de marge per poder ai(' %er prevaler els interessos generals per so#re els privats* La condici de domini p3#lic %a "ue l,stat tingui unes potestats a#solutes so#re la gesti administrativa i control del #$ am# condici de domini p3#lic* Ai(6 no vol dir "ue els particulars no ens en poguem #ene%iciar sin "ue per %er-!o s!aur) de demanar perm's a ladminsitraci /concessions0 llei daigues de lestat del 2007 Real decret legislatiu 7M2007* ,(empleA %ont vella !a aconseguit una concessi* La norma &ur'dica m$s important en la regulaci de laigua $s la Llei daig.es /LA0 aprovada pel RD Legislatiu 7M2007 de 20 de &uliol0* =i !a d altres diverses normes "ue incidei(en en la regulaci da"uest recurs &a sigui des de la perspectiva de lesta#liment i %inan+ament de les in%rastructures necess)ries per al seu apro%itament o &a sigui des de la del sane&ament i depuraciA - RD Legislatiu 77M7??B de 2> de desem#re so#re normes de tractament daig.es residuals ur#anes* - D Legislatiu 7M7?>> /administraci !idr)ulica de Catalun;a i c)non de sane&ament0* EL SDL ,l s6l $s suscepti#le dapropiaci privada* 1s el recurs natural m$s clarament suscepti#le dapropiaci privada $s m$s $s di%'cil no entendrel com a cosa suscepti#le de ser privat* 2er"u per "ualsevol activitat utilit5em el s6l per tant se ns %a di%'cil no entendre el s6l com a no privat* ,(empleA conreus collites*
B0
Ara #$ #o sempre !a esset per"u !i !a !agut tri#us "ue per ells no tenia sentit lapropiaci del s6l e(empleA n6mades* Ara #$ a ledat contempor)nia a la "ue vivim la ma&oria dactivitats productives /e(emple restaurants so#re el s6l0 necessiten de lapropiaci o control duna porci del s6l* Ai(' com en les activitats domsti"ues /viure casa0* 2er tant di%'cilment la societat podria viure sense l apropiaci privada del s6l* I ai(6 !a servit com a element destalvi per propiciar altres activitats productives* ,l s6l no nom$s es suscepti#le dapropiaci privada sin "ue di%'cilment pot dei(ar de ser-!o* 2er tant des del punt de vista &ur'dic es poden donar situacions molt di%erentsA 2orcions "ue !an estat "uali%icades de domini p3#lic per ser recurs essencialA monts mines 2orcions "ue sn de titularitat p3#lica en #ase a t'tols o circumst)ncies diversesA vies p3#li"ues edi%icis p3#lics etc* 2orcions de propietat privada
2er6 $s en el s6l dapropiaci privada on es plantegen m$s pro#lemes de naturalesa &ur'dica en relaci a les titulacions privades i els interessos generals* =i !a tendncia a pensar "ue si s$s propietat duna porci de s6l es pot %er el "ue es vol ara #$ ai(6 no $s ai(' s!an de seguir unes normes* Lur#anisme $s el "ue %a possi#le l e"uili#ri entre l3s productiu del s6l am# la seva protecci* La C, &a ens diu "ue l3s !a de ser racional* ,n el cas de les porcions de s6l "uali%icades com a domini p3#lic la prevalen+a dels interessos p3#lics permet una regulaci i protecci m$s %)cils des de ladministraci* ,n les porcions de titularitat privada les potestats p3#li"ues de regulaci i protecci estan limitades per lempara "ue merei(en els drets dels seus titulars privats* Legislaci aplica#leA - Domini p3#lic /monts mines costes carreteres patrimoni0 - Hr#anisme /Llei estatal 6M7??> i DL Catalun;a 7M200B 9RLHC0 EL SCBSDL Des dun punt de vista material $s suscepti#le d apropiaci privada* A trav$s dun proc$s el su#s6l $s suscepti#le dapropiaci priavda i de producci de ri"uesa* ,l nostre ordenament &ur'dic s!a plante&ar el discurs so#re "ui $s el propietari del s6l* A"uest du#te sorgei( a partir del %inal del s* SIS SS en les ciutats industrialit5ades* ,l CC partia del principi del dret rom) segons el "ual el dret de propietat es pro&ecte pel seu titular des del cel %ins a lin%ern* Ai(6 es posa en crisis de %orma indirecta a trav$s
B7
dels drets miners* :oltes normatives de lantic rgim diu "ue els recrusos miners sn recursos de l,stat "ue concedei( lapro%itament a un privat* 2er6 cada vegada $s m$s %re".ent "ue el su#s6l sigui suscepti#le d altres apropiacions com per e(emple els metros X!a de pagar lestat a tots els propietaris per sota els "uals passa el metroU ,n els recrusos miners en la legislaci vigent cali%ica els recrusos miners de domini p3#lic i ai(6 saplica a les mines de potassa i a les mines de contreres*** "ualsevol activitat productiva "ue utilit5i recrusos miners i en manu%acturi vengui*** Fom$s !o pot %er si !a o#tingut la corresponent concessi* <ora dels recursos miners la utilit5aci del su#s6l no $s o#&ecte dun rgim &ur'dic clar a al ma&oria de ciutats la cosa no produei( pro#lemes per"u la ma&oria de serveis passen per sota els carrera i els carrers sn de titualritat de lA&untament* 2er tant es %a pagar una ta5a i &a est)* ,l pro#lema es produei( "uan els serveis passen per sota %in"ues privades* A"ui no !i !a una regulaci legal per6 si "ue !i !a &urisprudncia de comen+aments del segle SS "ue considera "ue el dret del su#s6l $s pro&ecci del dret de propietat del s6l %ins a 3s raona#le "ue a"uest $s el "ue determina la ordenan+a municipal d edi%icaci "ue $s el "ue esta#lei( el nom#re de soterranis "ue pot construir un edi%ici %inca* Ai(' doncs en el su#s6l !i poden concrrer dues situacions di%erentsA - Recursos minersA domini p3#lic* - La resta del su#s6l /aparcaments metro caves etc0A rgim &ur'dic poc clar* 8egons el dret rom) s!i pro&ecta la propietat del s6l* La &urisprudncia vigent !o matisaA pro&ecci de la propietat del s6l %ins a un 3s raona#le i la resta domini p3#lic* 9(*( La re2/.a"!# e&pe";$!"a ! .a p.a,!$!"a"!# /r3a,;&'!"a( ,ls principals instruments dintervenci p3#lica so#re el territori sn la regulaci espec'%ica i la plani%icaci ur#an'stica* 2er tant es sol donar una dualitat de regulacionsA 0egulaci! especficaA rgims &ur'dics determinats per a tipus espec'%ics de recursos naturals /aigua #oscos espais naturals***0 R,JHLACIY 8,C9ORIAL* *lanificaci! urbansticaA regulaci transversal dels usos del territori R,JHLACIY 9RAF8V,R8AL* La plani%icaci ur#an'stica $s un tipus transversal i molt de%init dintervenci p3#lica en el territori* ,n el marc dels criteris i dels l'mits esta#lerts per la Llei la plani%icaci ur#an'stica "uali%ica les diverses porcions del territori de manera "ue es condicionen a trav$s seu els usos de "u a"uest $s suscepti#leA no ur#anit5a#le o ur#anit5a#le i dins da"uest intensitat de ledi%icaci tipus dusos reserves p3#li"ues etc* 9ant $s ai(' "ue la capacitat dedi%icar no deriva 3nicament de la titularitat del s6l sin de la seva "uali%icaci ur#an'stica*
B2
,(empleA !i !a un #ar a Avinguda Jaud' i vol posar una terrassa* 2er una #anda tro#em "ue es tracta duna matria dur#anisme i per una altra #anda tro#em "ue la terrassa incidir) a la 5ona de carrer "ue $s una 5ona p3#lica a la via p3#lica* Ai(' doncs !aur'em daplicar el dret ur#an'stic i al!ora les normatives "ue a%ecten a la via p3#lica* 2er tant es vol construir en una part de territori ens podem veure a%ectats pel dret ur#an'stic i de rgims "ue es preveuen /especials0 a part de la regulaci ur#an'stica* Ai(' doncs normalment !i !a una dualitat normativa* La normativa transversal va acompan;ada per una llista molt llarga de lleis espec'%i"ues* ,l "ue ens tro#em doncs $s "ue la regulaci espec'%ica i la plani%icaci ur#an'stica solen coe(istir en els matei(os espais ai(' doncs es poden produir con%lictes* I en a"uest cas "uina normativa prevaldriaU La &urisprudncia tendei( a entendre "ue preval la normativa sectorial per"u sol se m$s espec'%ica i es protegei( millor la propietat privada* ,n de%initiva moltes vegades concorren en el matei( s6l la "uali%icaci ur#an'stica i una o m$s duna regulaci espec'%ica /costes espais naturals carreteres %errocarrils etc*0E en a"uests casos !i pot !aver con%licte entre els usos previstos per una i l altra regulaciE les lleis sectorials solen %er prevaler la regulaci espec'%ica per so#re de la ur#an'stica* 9()( L r-e,a"!# a-m!,!&'ra'!0a -e. me-! am3!e,' ,n matria de medi am#ient ens tro#em "ue no nom$s es tracta de dret administratiu el medi am#ient va m$s enll) "ue lacci administrativa so#re el territori !i incidei(en altres ordenaments &ur'dics com el penal o el civil* 2er tant el rgim aplica#le no nom$s $s ladministratiu* ,l medi am#ient ve constitu-t pel con&unt de recursos "ue con%iguren l entorn %'sic en el "ue es desenvolupa la vida* Larticle CB C,A el medi am#ient !a de ser protegit per aA protegir la "ualitat de vida del present la sosteni#ilitat de les generacions %utures*** art* CB*7 C,A 9ots tenen el dret a gaudir dun medi am#ient ade"uat per al desenvolupament de la persona ai(' com el deure de conservar-lo* -.).1. 1spectes generals La Constituci aposta per 2 grans tipus d instruments per a la protecci del :edi Am#ientA 1( Me&/re& pe,a.&: ,ls articles @2B a @@7 i @@2 a @@7 del C2 7??B tipi%i"uen respectivament els delictes contra els recursos naturals i el medi am#ient i els relatius a la protecci de la %lora i la %auna* ,ls articles @C7 a @CB tipi%i"uen els delictes relatius a lenergia nuclear i a les radiacions ionit5ants i els articles @B2 a @BB els relatius als incendis %orestals* A"uestes mesures sn les "ue tenen un ma&or impacte social i medi)tic* 9ipi%ica les activitats !umanes "ue poden B@
atemptar contra el medi am#ient* 2er6 a"uests instruments penals tenen moltes limitacions i $s "ue s!a de garantir la presumpci dinnocncia i per tant $s el demandant "ui !a de demostrat la culpa#ilitat i ai(6 a vegades $s molt di%'cil* A m$s actualment no es pot imputar responsa#ilitat penal a una persona &ur'dica per tant s!a de tor#ar la persona %'sica a "ui se li pugui imputar responsa#ilitat i ai(6 encara di%iculta m$s poder assen;alar al culpa#le* *( Sa,"! ,& a-m!,!&'ra'!0e&: Duant a les sancions administratives la ma&oria de lleis "ue incidei(en en el medi am#ient /LIIA Llei 76M2002 d 7 de &uliol de prevenci i control integrats de la contaminaci i altres m$s sectorials0 tenen el corresponent cap'tol sancionador* ,n el nostre ordenament &ur'dic estan molt generalit5ades i sovint poden comportar c)stigs d una gran e%ic)cia* Ai(6 %a "ue a la pr)ctica sigui lelement m$s !a#itual i m$s sistem)tic en matria am#iental* A"u' sinclouen diversos instrumentsA responsa#ilitat dinspeccionar ai(ecar actes clausurar activitats suspendre activitats*** )( Re&p ,&a3!.!'a' pa'r!m ,!a. $!&"a.: La responsa#ilitat %iscal es traduei( en c)nons o ta(es "ue graven la producci de residus o d altres e%ectes contaminants /residus ur#ans sane&ament daigua etc*0 oMi processos productius poc respectuosos am# el medi* 9$ connotacions negatives* :)(imaA "ui contamina paga* 2er6 a"uesta comporta a entendre "ue pagant es pot contaminar* 2er6 ens l!em daga%ar am# la iniciativa "ue pretenia i $s "ue "ui contamina !a de pagar* La normativa europea protegei( molt el medi am#ient am# 2 instrumentsA a* 0esponsabilitat extracontractual2 una persona "ue contamina pot ser demandat civilment per respondre de la contaminaci "ue produei(* ,(empleA temes de sorolls* #* .ecanismes fiscals2 consistei(en en preveure c)nons o ta(es especials per a"uelles activitats "ue contaminen m$s !a#itualment* ,(empleA c)non de sane&ament de laigua* A"uests c)nons cada vegada m$s varien en %unci dels consums* ,(empleA pagues m$s si utilit5es molta aigua* 8n instruments "ue protegei(en "ualsevol tipus de recurs natural i per castigar o o#ligar a compensar "ualsevol a%ectaci al medi am#ient* Laplicaci da"uests instruments estan condicionats per dos %actorsA Diversitat concurrncia de competncies 23#li"ues Diversitat de regulacions sectorials -.).". Diversitat de compet3ncies p&bliques ,l medi am#ient $s un dels sectors en el "ue tro#em competncies p3#li"ues a tots els nivells dorganit5aci* A tots a"uests nivells !i !a instruments de protecci del medi am#ient i a cada nivell a m$s !i !an les organit5acions encarregades de desenvolupar a"uests instruments*
BC
=i !a determinats )m#its en el medi am#ient "ue si no !i !a una regulaci general $s molt di%'cil regular-la espec'%icament un e(emple molt clar $s la contaminaci de laire* ,n altres casos en canvi es pot regular de manera concreta com $s el cas del sorollE la&untament por prendre mesures* 2er6 en laire si &o contamino a Garcelona pot a%ectar a gent d,HA* 2er tant la regulaci no es pot plante&ar a nivell d un estat sin "ue s!a de regular de manera glo#al* ,(istei( una regulaci directa entre el medi am#ient i competncia econ6mica* A ,uropa es van comen+ar a adonar "ue les empreses no poden competir am# altres empreses en un mercat com3 si no actuen en les matei(es condicions* Ai(' tro#em una diversitat de competncies p3#li"uesA 1( +LOBALSA A nivell glo#al ladopci de compromisos per a la protecci del medi am#ient es veu molt entorpida per les di%erncies i tensions entre pa-sos rics i pa-sos po#res i per la in%luncia i els interessos de les grans empreses i grups multinacionals* Laltra gran inconvenient $s la manca duna autoritat glo#al am# poders propis i am# capacitat per e(ercir-los* ,(emplesA 9ractats internacionals cimeres de FFHHA emissions a l atmos%era aig.es *** ,l tipus demissions "ue m$s s!aurien de controlar a nivell glo#al sn les emissions de gasos a latmos%era i la contaminaci de laigua* *( ECROPEESA A nivell europeu la normativa i pol'tica am#ientals $s molt activa i molt m$s clara tant com a conse".ncia de la sensi#ilitat e(istent com per la interrelaci 'ntima e(istent entre normativa am#iental i dret de la competncia* ,s pot dir "ue el medi am#ient $s un aspecte #)sic de l espai econ6mic europeu* Formativa de m)(ims i m'nims en tots els sectors* 2er tant la intervenci de la H, en el medi am#ient $s molt clara am# uns per%ils evidents i una capacitat vinculant molt rotunda* A"uesta regulaci $s molt antiga* =i !a una gran literatura i una nota#le acci &urisprudencial en matria de medi am#ient* ,l "ue %a ,uropa $s aprovar una normativa "ue els estats !auran dadoptarE per6 a m$s la Hni ,uropea !a de controlar "ue a"uests estats complei(in la normativa adoptant sancions i c)stigs si no es complei(* A ,uropa saproven directives "ue els ,stats !an de desenvolupar en el seu dret intern* 1s el cas per e(emple de la llei de residus* =i !a una llei estatal una llei auton6mica i ordenances municipals "ue desenvolupen la directiva europea* 2er tant la normativa europea !a de ser assolida pels estats* 2er6 el paper de lestat en matria de medi am#ient $s un paper modest* )( ESTATALSA La normativa estatal $s poc creativa de manera "ue sol limitar-se a incorporar les normes comunit)ries* 1s comprensi#le atesa la gran proli%eraci de normes comunit)ries i el %et "ue la pol'tica i el dret espan;ols en a"uesta matria van darrera de la mit&ana europea* Legislaci #)sica i gesti de ".estions d)m#it supraauton6mic* Ai(' doncs traslladada la normativa europea al dret intern lestat central gestiona coses molt #)si"ues i residuals del medi am#ient* 9ota la resta $s delegada a les Comunitats Auton6mi"ues i als municipis*
BB
8( ACTONDMIECESA Algunes Comunitats Aut6nomes venen mostrant una certa sensi#ilitat en els temes am#ientals "ue es traduei( en ladopci de normes addicionals a les estatals m$s proteccionistes "ue les #ases i "ue els m'nims re"uerits per la H,* ,s poden produir con%lictes competencials "uan a"uestes mesures m$s restrictives es vulguin aplicar a in%rastructures dinters general /estatals0* Formatives /desenvolupament de les #ases estatals i mesures addicionals0 i gesti* Ai(' doncs tro#em a nivell auton6mic "ue totes les comunitats auton6mi"ues !an %et lleis "ueA a* Apli"uen i desenvolupen /lleis de transposici0 les directives comunit)ries #$ directament o #$ a partir de la normativa #)sica estatal* #* ,sta#lei(en mesures addicionals de protecci* La normativa auton6mica pot ser molt m$s restrictiva del "ue esta#lei( la normativa europea o estatal* L3nic l'mit "ue t$ sn els drets reconeguts per la Comunitat ,uropea* A m$s les Comunitats Aut6nomes tenen instruments per poder aplicar les mesures adoptades* 9( LOCALSA ,ls ens locals venen portant a trav$s de les seves ordenances la iniciativa en la regulaci de sectors nous am# incidncia am#ientalA paisatge ur#) antenes de tele%onia m6#il contaminaci ac3stica energies alternatives etc* Le%ic)cia da"uesta normativa $s limitada &a "ue no pot a%ectar matries reservades a la Llei* Ordenaci i gesti* ,ls a&untaments tenen tam#$ un paper molt important poden dur a termeA a* OrdenancesA imposar mesures de protecci medi am#ient "ue sn m$s dures "ue les auton6mi"ues o estatals* #* 8erveisA de control inspecci*** A"uesta diversitat de competncies p3#li"ues es relacionen am# les normes sectorials* -.).). Diversitat de regulacions sectorials Intervenci preventiva en les activitats potencialment contaminants /L* 76M02 LIIA0 :edi am#ient atmos%ric ,spais naturals Residus s6lids Aig.es residuals Contaminaci ac3stica Contaminaci lum'nica
:oltes de les lleis reguladores da"uests sectors &a !an estat citades en anteriors diapositives /C i seg.ents0* ,n certa manera es pot dir "ue les lleis reguladores de la intervenci preventiva en les activitats potencialment contaminants /76M2002 i LIIA0 o%erei(en un marc general B6
dintervenci al "ual sovint es remeten algunes de les lleis sectorials "ue da"uesta manera es limitarien a esta#lir el rgim su#stantiu sense entrar a regular les modalitats de la intervenci administrativa* 9(8( I,&'r/me,'& -e -!&"!p.!,a 2. 3a. ! &e"' r!a. A"uesta diversitat de possi#ilitats dintervenci plante&a %re".ents casos de concurrncia de mesures penalsMcivilsMadministratives am# a%ectaci del principi non bis in idem. 89C 777M7??? d77 doctu#re* AF9,C,D,F98A el 7?M70M7??0 la Iunta daig.es posa una multa dun mili de pessetes a una empresa per %er a#ocaments contaminants "ue superaven els l'mits m)(ims demissi permesos sense tenir autorit5aci* ,l 2@M70M7??0 posa els %ets en conei(ement de la 2olicia &udicial* ,l 7BM2M7??7 posa una "uerella contra els directius de lempresa "ue sn condemnats per delicte ecol6gic per 8* 7M@M?C con%irmada en apel4laci per lAudincia provincial de Garcelona el @M70M?C* La sentncia penal reconei( le(istncia de dualitat de procediments punitius per6 no atura el proc$s penal en #ase a la pre%erncia "ue t$ a"uesta via &urisdiccional* <OFA:,F98 IHRZDIC8A reconei( la validesa de la sanci administrativa i la identitat dels %ets sancionats en les vies penal i administrativa* ,stima "ue !i !a identitat de %onamentaci i de #$ &ur'dic protegi#le tutelat en un i altre cas /el perill potencial per a la salut p3#lica0* 2er tant !i !a identitat de su#&ecte de %et i de %onament &ur'dic* Davant da"uestes circumst)ncies i atesa la %ermesa de la sanci administrativa la 89C creu "ue els &utges penals malgrat la pre%erncia d a"uesta &urisdicci s!an da#stenir &a "ue en cas contrari s a%ectaria els principis de seguretat &ur'dica i non bis in idem. =i !a un vot particular "ue creu "ue no !i !a ni identitat de su#&ecte /empresaMdirectius0 ni de %onaments &ur'dics /autorit5aci administrativaMsalut p3#lica0 ni de %ets /a#ocaments sense autorit5aciMperill per a la salut p3#lica0* 1. 4nstruments de disciplina global2 Codi 2enal* LimitacionsA cal acreditar dolo o culpa i personalit5ar-!o* Responsa#ilitat civil e(tracontractual Inspeccions i sancions administratives en #ase a les potestats dintervenci integral*
2* 4nstruments de disciplina sectorial2 els previstos per les lleis sectorials normalment de naturalesa administrativa* 9(9( E. $e' /r3F -.-.1. 4nicis de lurbanisme2 la ciutat industrial
B7
Lur#anisme comen+a com a concepte cient'%ic i &ur'dic a partir de les preocupacions administratives en les ciutats industrials* Ai(' doncs l ur#anisme nei( am# la ciutat industrial "ue es caracterit5a perA Congesti dels centres !ist6rics Crei(ement desordenat de la peri%ria Garre&a dind3stries i !a#itatges Condicions de vida in!umana dels o#rers
,l %et ur#) $s molt antic pr)cticament tant com les cultures sedent)ries* 2er6 no ser) %ins a la industrialit5aci "ue no !i !a una preocupaci per l ur#anisme* Ai(6 $s ai(' per"u $s necessari per"u es doni la preocupaci per l ur#anisme "ue e(istei(i una ciutat m'nimament gran* 1s la industrialit5aci la "ue comporta una migraci molt nota#le dels po#les a les ciutats* La industrialit5aci $s un proc$s productiu "ue mo#ilit5a la civilit5aci !umana la producci convida a centralit5ar processos productius i en conse".ncia sa&unten les persones* 9ot ai(6 porta a "ue ladministraci !agi dintervenir* Ara #$ "uan comen+a la industrialit5aci la ma&oria de ciutats estaven molt condicionades per les muralles* Les ciutats medievals es protegien mit&an+ant muralles* I ai(6 o#ligava a la massi%icaci de molta gent* 2er tant les muralles di%icultaven le(tensi de les ind3stries* ,l %et de "ue la ciutat estigu$s emmurallada comportava "ue la gent "ue arri#ava s!agu$s de situar de %orma desorganit5ada* 8instal4laven all) on podien* Arri#a un moment on no !i !a separaci entre les ind3stries i els !a#itatges i $s "ue tot estava #arre&at* La ind3stria es camu%lava en espais residencials* Lur#anisme nei( a partir de les trans%ormacions "ue ocasionen les revolucions industrials "ue varen modi%icar les relacions socials i trans%ormar l estructura i la vida a les ciutats* 2odem resumir "ue els %actors m$s rellevants de la ciutat industrial per a l aparici de lur#anisme sn els seg.entsA La industrialit5aci comporta la concentraci e(ponencial de po#laci en els principals centres de producci i intercanvi /les ciutats0* Les noves tcni"ues de construcci permeten %er m$s pisos i densi%icar m$s per tant i congestionar els centres de les ciutats* ,ls #arris o#rers crei(en desordenadament a les peri%ries una vegada enderrocades les muralles de les ciutats* -.-.". 4nicis de lurbanisme2 les principals preocupacions 9otes a"uestes condicions "ue varen modi%icar lestructura ur#ana de les ciutats i tota la desorganit5aci "ue es va plante&ant %an "ue es comenci a prendre conscincia i "ue es comencin a adonar "ue la desorganit5aci $s per&udicial per la salut &a "ue !i !a una masi%icaci de gent contaminaci de laigua** i per tant moltes epidmies* La medicina comen+a a veure "ue moltes epidmies sn degudes a la %alta de !igiene*
B>
Ai(' mica en mica els principals interessos p3#lics "ue cercar) protegir ladministraci p3#lica am# la intervenci so#re el desenvolupament ur#) snA La necessitat de garantir condicions m'nimes d!igiene als edi%icis i al carrer Fecessitat dimpulsar i ordenar el crei(ement de la ciutat m$s enll) de les muralles*
Les preocupacions !iginico-sanit)ries sn les "ue primer motiven la intervenci p3#lica en el desenvolupament de les ciutats* 1s una poca en la "ue els aven+os de la medicina permeten identi%icar la manca d!igiene com lorigen de moltes malalties i epidmies i el risc da"uestes crei( am# la concentraci de po#laci en un matei( espai* 2er una altra #anda a"uesta concentraci de po#laci comporta tam#$ laparici de m$s #rut'cie* Da"u' "ue sigui al %il da"uestes preocupacions sanit)ries com es comen+a a intervenir per controlar la densitat ur#ana les condicions dels !a#itatges l e(istncia de serveis de sane&ament i despais lliures etc* 2odem concloure en a"uest apartat "ue la primera decisi p3#lica a regular el crei(ement de la po#laci $s conse".ncia de adonar-se "ue la %alta de !igiene provoca malalties* -.-.). 4nicis de lurbanisme2 les primeres t3cniques dintervenci! 2arlem dun seguit de conceptes "ue no aparei(en de copA alineaci re%orma interior ei(ample 5oni%icaci* 8n els "ue %ar) servir l ur#anisme a ,span;a durant el s* SIS* 8n conceptes molt #)sics propis duna visi li#eral no social del concepte dur#anisme* 2artei(en de la #ase de "ue el crei(ement ur#) $s "uelcom "ue %orma part de la lliure iniciativa dels propietaris del seu s6l* 2er tant l 3nica cosa "ue pot %er ladministraci $s posar els l'mits imprescindi#les per vetllar per linters general no !i !a idea duna %unci p3#lica de lur#anisme* 1( A.!,ea"!#: %i(ar els carrers i delimitar-los respecte del s6l edi%ica#le* ,s tracta de %i(ar i delimitar els carrers respecte del s6l edi%ica#le* I convncer als propietaris "ue !avien de cedir uns metres de la seva propietat per poder construir els carrers* *( Re$ rma !,'er! r: descongestionar centres ur#ans am# carrers m$s amples i places* Actuar en la ciutat vella* Les re%ormes interiors es plantegen &a en una altra poca no $s un tema actual* A"uest proc$s comen+a en el moment "ue es destruei(en les muralles i es comen+a a construir a %ora* )( E!xamp.e: ordenar el crei(ement de la ciutat en la seva peri%ria* Ordenaci dels espais lliures "ue !i !a a lentorn de la ciutat on a"uesta vol cr$i(er* Lordenaci dels ei(amples comporta !aver denderrocar les muralles i #usca un crei(ement m$s racional i organit5at* A ,span;a els casos m$s clars snA Garcelona ,l 2la Cerd) on !i !a una sensi#ilitat social "ue %acilita l idea de plante&ament ur#an'stic posterior* ,s #usca una ciutat de "ualitat on puguin B?
!aver-!i unes condicions de #enestar per tot!om* A"uests plans sn segurament lantecedent m$s directe de lur#anisme i sn plans per ciutats determinades* 2er6 no !i !a una normativa ur#an'stica espec'%ica* Fo !i !a una normativa general dei(ample* Fom$s !i !a petites regulacions per6 "ue no sn espec'%i"ues* 8( G ,!$!"a"!#: especialit5aci dusos de diverses parts del territori /residencial industrial0* ,specialit5aci dusos de determinades parts de la ciutat* 8n mesures "ue perseguei(en un millor #enestar &a "ue per e(emple pot ser molest viure on !i !a ind3stries* ,s tracta en tots els casos dinstruments dintervenci p3#lica "ue des dun punt de vista &ur'dic operen com a l'mits e(terns a l e(ercici del dret de la propietat del s6l "ue per una altra #anda gaudei( duna potencialitat plena* Ladministraci es limita a delimitar uns espais d 3s p3#lic en els "ue no es pot construir i a esta#lir unes normes m'nimes despecialit5aci "ue %acin possi#le la convivncia entre usos residencials i usos industrials* -.-.5. 4nicis de lurbanisme a +span a Com "ue la industrialit5aci $s m$s lenta els pro#lemes ur#an'stics sorgei(en m$s tard GarcelonaA 2la Cerd) /7>B?0A Visi social Visi integral centre-peri%ria
:adridA 2la Castro /7>600 ,s tracta de plans singularsE no !i !a una legislaci general d ordenaci ur#ana malgrat alguns intents a partir dels 7>60 A Garcelona linici del proc$s industrial es %a en una ciutat sotmesa des de <elip V a un rgim de %ortalesa militar "ue impedia construir a %ora de les muralles cosa "ue comportava una gran densitat de po#laci* ,l pas previ per a la gran trans%ormaci ur#ana i per al 2la Cerd) $s l enderroc de les muralles i el dissen; i construcci de l,i(ample* ,l 7>67 2osada =errera intenta de promoure una Llei general de re%orma sane&ament ei(ample i altres mesures per millorar les po#lacions "ue no prospera* Les ciutats en general crei(en sense plani%icaci i sense una visi glo#al del %enomen ur#)E nom$s sadopten mesures parcials i %ragment)ries sempre des d una perspectiva molt local /municipal0* ,n a"uest marc el proc$s ur#) $s %ru-t de la voluntat edi%icadora dels propietaris sense m$s limitacions "ue els drets de tercers i les ordenances locals de policia sanitat i seguretat* A"uesta situaci es mant$ %ins al 7?B6 llevat la promulgaci de C lleis especials per a lordenaci de C grans )rees metropolitanes /:adrid Garcelona Gil#ao Valncia0 entre 7?CC i 7?B@*
60
Dret Administratiu IV -.-.-. La Llei del s6l de 17-8
La Llei del 86l de 7?B6 suposa el nai(ement del Dret Hr#an'stic a ,span;a* Gasada en la %unci social de la propietat $s una llei complerta i avan+ada* A"uesta llei va ser re%ormada al 7?7B* <ins lan; 7?B6 les ciutats crei(ien i nom$s e(istien normes generals per6 no !i !avia una regulaci espec'%ica "ue sistematit5$s totes a"uestes normes* 2er tant !i !avia pro#lemes daplicaci pr)ctica* ,ls trets m$s caracter'stics da"uesta llei snA A( L /r3a,!&me 4& /,a $/,"!# p53.!"a: est) totalment consolidada a la legislaci vigent* Lur#anisme no $s "uelcom "ue est) en mans dels propietaris dels s6ls tot i "ue tenen un paper molt important* ,n l ur#anisme $s ladministraci "ue no nom$s determina cap a on !a de cr$i(er la ciutat sin "ue marca el ritme del crei(ement ur#) de la trans%ormaci !umana* ,l dret a la propietat &a no es #asa en la lli#ertat dels particulars sin en les decisions p3#li"ues* LAdministraci t$ potestats per ordenar dirigir i controlar el proc$s ur#anit5ador i dedi%icaci* A"uestes potestats snA plani%icaci e(ecuci intervenci de ledi%icaci i 3s del s6l i disciplina* B( Tra,&$ rma"!# pr $/,-a -e. -re' -e pr p!e'a': cada vegada "ueda m$s distanciat del dret a la propietat* ,n dret rom) la trans%ormaci del s6l era in!erent al dret de propietat per6 en lur#anit5aci i a partir da"uesta llei es dissocien a"uests dos dretsA per una #anda el dret a la propietat i per una altra #anda el dret a edi%icar* Ara #$ ser) la normativa ur#an'stica lo "ue determina si es t$ dret o no a edi%icar* ,l dret a edi%icar dei(a de ser in!erent al dret de la propietat "ue $s delimitat en #ase a la seva %unci social mit&an+ant les tcni"ues de la classi%icaci i de la "uali%icaci* C( P.a,e:ame,' " m a !,&'r/me,' 3F&!" -e . /r3a,!&me: el plane&ament in%luir) en el desenvolupament de la ciutat* ,l pla dei(a de ser un simple instrument tcnic per ser una eina normativa "ue esta#lei( parcel4la per parcel4la els usos i els drets "ue corresponen a cada %inca* ,l plane&ament $s el "ue determina el contingut "ue tindr) el dret de propietat* ,l plane&ament s!avia ents tradicionalment com a un di#ui( tcnic per6 actualment t$ la naturalesa &ur'dica dun instrument normatiu per tantA
-
pro&ecta una determinada %orma dorganit5ar el s6l atri#uei( drets i deures als propietaris a%ectats
D( Cr3a,!&me " m a " mpe'7,"!a . "a.>e&'a'a.: lur#anisme &a es plante&a com una %unci p3#lica "ue la seva administraci !a destar en mans dels A&untaments i de l,stat* E( Dre'& -e par'!"!pa"!# ! " .H.a3 ra"!# -e.& par'!"/.ar& e, e. pr "4& /r3a,!'Ia- r: si no es garantei(en una mecanismes de col4la#oraci i participaci dels particulars el proc$s ur#anit5ador esdevindr) impossi#le*
67
2er"u %a %alta capital privat per e(emple* L administraci necessita tenir molt a prop els inputs i demandes dels particulars* Durant la postguerra !i !a una nova pressi migrat6ria del camp a la ciutat* Augmenten les noves tecnologies de la construcci "ue permeten edi%icar m$s i per tant el crei(ement ur#) ser) m$s intens i com a conse".ncia calia ordenar i especular el s6l* La Llei del s6l de 7?B6 era molt avan+ada $s a dir era una llei am# plane&aments molt novedosos i al!ora molt intervencionistes en "uelcom "ue !avia estat molt privat /dret a la propietat0 a m$s interv$ en matria "ue a#ans lesgl$sia tenia molta in%luncia* 1s una llei esnsi#le a les necessitats socials i aposta per posar la propietat privada al servei social* Ara #$ a"uesta llei es va aplicar molt poc per"u per ser e%ica+ necessitava "ue els plans ur#an'stics saprovin i si no n!i !a "ui delimita el dret a la propietatU 2er tant el "ue es necessitava era "ue saprovin els plans cosa "ue no passava van tardar an;s a aprovar plans ur#an'stics* 2er tant la llei %racassa en la seva aplicaci pr)ctica pro#a#lement per"u era massa avan+ada pel seu entorn* Altres motius del seu %rac)sA tot el sistema es %onamenta en els plans ur#an'stics i els a&untaments a penes en %an i si en %an no els apli"uenE no !i !a una administraci democr)tica "ue vulgui aplicar a"uesta Llei* Duan sintenta aplicar de veritat a"uesta llei es constata "ue a l !ora de la veritat %a %alta %er-la o#&ecte dunes modi%icacions molt signi%icatives* 2er tant saprova un nou te(t al 7?7B* La Llei 7?M7?7B re%orma la L8A 9R 7?76 desenvolupat pels reglaments de disciplina /7?>70 plane&ament /7?7>0 i gesti /7?7?0 parcialment vigents* Caracter'sti"uesA -.-.8. 0eforma de la llei del s6l de 179La re%orma del 7?7B mant$ les caracter'sti"ues del 7?B6 am# @ o C aportacions noves molt importants a la pr)cticaA 7* F.ex!3!.!'Ia .e& $!2/re& -e p.a,e:ame,': :entre "ue la llei del 7?B6 era molt limitada a "uali%icar els plane&aments /generals espec'%ics0E la llei del 7?7B amplia molt a"uest ventall ai(' "ue !i !a una millor adapta#ilitat a les necessitats socials* 2* S'F,-ar& /r3a,;&'!"&: reduei(en la discrecionalitat dels plans* La del 7?B6 mant$ una a#soluta discrecionalitat per determinar el model de con%iguraci del pla /nom#re de pisos carrers***0 i per tant els a&untaments tenien una total discrecionalitat dels a&untaments* La del 7?7B vincula el plane&ament a una srie destandars "uanti%icatius constata#les "ue limiten la discrecionalitat del plane&ament* @* M!.. ra e.& !,&'r/me,'& -e 2e&'!# /r3a,;&'!"a: a m$s %a un nou pas i $s "ue va m$s enll) dels plans* Hn cop %et el pla ur#an'stic a"uest pla !a darri#ar a la pr)ctica* 2er tant J,89IY HRGAFZ89ICA actuacions "ue porten a la pr)ctica el plane&ament* La llei del 7?B6 es va concentrar en els aspectes m$s conceptuals mentre "ue la llei del 7?7B preveu "ue es porti a la pr)ctica tots a"uests aspectes*
62
C* Ce&&!# 3.!2a'1r!a a . A-m!,!&'ra"!# -e. 1?J - apr $!'ame,' m!2 -e. &1. /r3a,!'Ia3.e: $s a dir els "ue senri"uei(en am# la ur#anit5aci !an de compartir els #ene%icis am# la societat* I a"uest 70R !a d estar destinat a necessitats p3#li"ues !a#itatges protegits escala de #ressol*** ,l 9R de 7?76 aguanta #$ lentrada en vigor de la C, i es seguei( aplicant %ins a comen+aments dels 7??0* ,ls reglaments encara sn en gran part vigents /a Catalun;a $s a punt de promulgar-se un nou reglament ur#an'stic en desenvolupament de la Llei 2M2002 * -.-.9. La /onstituci! i lurbanisme ,n la Constituci !i !a diverses re%erncies "ue avalen o compartei(en la idea del dret ur#an'stic com a una %unci p3#lica i "ue el dret a edi%icar no deriva del dret a la propietat* Dels diversos preceptes constitucionals s!a de destacar larticle @@*7 C0*7 CB*2 C7A Article 33: 1. 'e reconoce el derecho a la propiedad privada a la herencia. ". La funci!n social de estos derechos delimitar su contenido, de acuerdo con las le es. Article 40: 1. Los poderes p&blicos promovern las condiciones favorables para el progreso social econ!mico para una distribuci!n de la renta regional personal ms equitativa, ... Article 45: 2. Los poderes p&blicos velarn por la utili#aci!n racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger mejorar la calidad de la vida defender restaurar el medio ambiente, apo ndose en la indispensable solidaridad colectiva. Article 47: :odos los espa;oles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna adecuada. Los poderes p&blicos promovern las condiciones necesarias establecern las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utili#aci!n del suelo de acuerdo con el inter%s general para impedir la especulaci!n. La comunidad participar en las plusvalas que genere la acci!n urbanstica de los entes p&blicos. Article 128: 1. :oda la rique#a del pas en sus distintas formas , sea cual fuere su titularidad est subordinada al inter%s general. 2er tant no nom$s la Constituci permet una legislaci ur#an'stica intervencionista sin "ue o#liga /en certa manera0 a "ue els poders p3#lics %acin una regulaci dels usos del s6l dictada pels interessos socials* I "ue la comunitat !a de participar en les plusv)lues "ue generi la acci ur#an'stica* Incidncia en els aspectes materialsA
6@
7* 8u#ordinaci de la propietat a linters generalA article @@ /%unci social de la propietat0 i article 72> /su#ordinaci de tota la ri"uesa del pa's a linters general* 2* ,"uili#ri territorial /article C00 @* :edi am#ient i recursos naturals /article CB0 C* =a#itatge /article C70 La C, no nom$s !a#ilita els poders p3#lics per intervenir en l ur#anismeA els responsa#ilit5a a %er-!o* La idea de lur#anisme com a %unci p3#lica no nom$s $s possi#le en el marc constitucional vigent sin "ue $s o#ligada* Hn altre aspecte "ue t$ una %orta incidncia en lur#anisme i "ue !a comportat pro#lemes sn els aspectes competencials* Lur#anisme en principi $s competncia de lestat i Comunitats Aut6nomes i dels ,nts locals* A partir de la llei del s6l del 7?B6 la llei partei( d unes competncies compartides entre lestat i lA&untament per6 ai(6 es veu a%ectat i era evident una modi%icaci i descentralit5aci* 2recisament una de les primeres competncies "ue es trans%erei(en sn les ur#an'sti"ues* I la competncia legislativaU =a estat un dels grans elements de con%licte "ue !a donat peu a sentncies* Doctrina constitucional en relaci am# la distri#uci de competncies en matria dur#anisme entre l,stat i les CCAAA 7* Lur#anisme $s competncia e(clusiva de les CCAA* 2* La supletorietat no !a#ilita l,stat per %er noves lleis ur#an'sti"ues* @* ,l 7C?*7 C, o%erei( a l,stat t'tols per dictar normes "ue incidei(en a lur#anisme /e(propiaci valoracions etc0 per6 no per pre%igurar un model ur#an'stic per a tot l,stat 8egons la Constituci la incidncia en els aspectes competencialsA 7* Lur#anisme competncia auton6mica e(clusiva /articles 7C>*7*@ C, ?*? ,AC0 2* Lestat !i legisla en #ase a les seves competncies e(clusives de condicions #)si"ues digualtat /7C?*7*70 legislaci civil /7C?*7*>0 #ases i coordinaci de lactivitat econ6mica /7C?*7*7@0 #ases del rgim &ur'dic e(propiaci i responsa#ilitat administrativa /7C?*7*7>0 i #ases medi am#ient /7C?*7*2@0 @* autonomia local* Dacord am# larticle 7C>*@ C, a totes les CCAA sels !i dna la competncia e(clusiva en matria dur#anisme* Ara #$ l,stat mogut per tota una srie
6C
dinteressos dintervenci i est'muls !an portat a "ue l,stat no !agi volgut "uedar al marge de legislar pel "ue %a a matria d ur#anisme* 2otser no !o !a %et de %orma directa per6 si indirecta en #ase als seg.ents t'tolsA condicions #)si"ues d igualtat a la legislaci civil #ases de regulaci de lactivitat econ6mica e(propiaci %or+osa #ases del mediam#ient* 9'tols constitucionals "ue li !an servit a l ,stat per intervenir* ,l 9C !a reconegut tot i "ue am# limitacions "ue l ,stat pot regular matries "ue tenen incidncia directa am# lur#anisme "ue la legislaci estatal $s suplet6ria*** 2er6 al!ora a"uesta matei(a &urisprudncia tam#$ reconei( "ue l,stat t$ t'tols competencials en matries "ue incidei(en molt directament en matria dur#anisme* 2roclamaci de manteniment de les competncies locals* Dacord am# a"uestes consideracions la legislaci vigent a Catalun;a en matria dur#anisme $s la seg.entA
-
Llei estatal 6M7??> de 7@ da#ril so#re rgim del s6l i valoracionsA aspectes #)sics de la classi%icaci del s6l i dels drets i deures dels propietaris valoracions i e(propiacions* 9e(t re%s L8 aprovat pel RDL 7M7??2 /les parts no declarades inconstitucionals en aspectes m$s o men;s puntuals de plani%icaci gesti i in%raccions0* Llei @>M7??? dordenaci de ledi%icaci /e(igncies tcni"ues m'nimes responsa#ilitats i garanties0
,l contingut da"uestes lleis $s vinculant per a la normativa auton6mica* La legislaci catalana incorpora #ona part dels seus continguts m$s directament relacionats am# la regulaci ur#an'sticaA
-
Legislaci catalanaA DL 7M200B "ue aprova el 9RLHC* 1s la norma !a#itual* 1s a punt de promulgar-se el Reglament "ue la desenvolupa*
Legislaci estatal suplet6riaA el "ue "ueda del 9R 7?76 i els seus reglaments* 9(@( A-m!,!&'ra"!# /r3a,;&'!"a a"'/a. ,structura administrativa responsa#le de lur#anisme* 2artim de la idea de "ue a lur#anisme !i predominen els interessos de l)m#it local !em de pensar "ue lur#anisme $s una activitat "ue a%ecta lorganit5aci %'sica de la ciutat i es pro&ecta a porcions concretes del territori* Ai(' doncs predominen els interessos de l)m#it local perA
-
la matei(a naturalesa de lur#anisme per"u lur#anisme permet el desenvolupament de la ciutat*
6B
-
Lur#anisme no $s una instituci a#stracta* Lur#anisme la seva ra de ser $s la seva pro&ecci so#re porcions concretes del territori* ,n l ur#anisme es %an regulacions pensades per porcions concretes del territori no es %a a lat5ar s!a de coni(er el territori*
Ara #$ malgrat ai(6 no podem negar "ue !i !a altres %actors "ue aconsellen posar %rens limitacions a a"uestes competncies* 9radicionalment es va pensar "ue un dret tan %ort /dret de la propietat0 no es podia dei(ar en mans duna administraci tan petita i per tant es va optar per ladministraci compartida* A"uest plane&ament a lactualitat no t$ massa sentit per6 n!i !a daltres "ue &usti%i"uen la intervenci duna administraci supraterritorialA
-
E.eme,' &/3:e"'!/A les decisions ur#an'sti"ues si sn molt important $s gaire#$ impro#a#le "ue no incidei(in %ora del municipi* 2er tant "ui !a de participar $s un ens supraterritorial* 1s normal "ue decisions ur#an'sti"ues m'nimament importants a%ectin a lentorn i per tant si no !i !agu$s una administraci supraterritorial seria tot un [aos* ,s &usti%ica doncs la intervenci supraterritorial* Lur#anisme est) en el centre de %ortes pre&&! ,& normalment e" ,1m!6/e& /com a conse".ncia del proc$s ur#anit5ador es podran %er moltes %ortunes0* 1s normal "ue !i !agi molta pressi de propietaris als A&untaments per aconseguir els visti#lau de plans ur#an'stics* A vegades a"uestes pressions poden a%ectar a lA&untament per"u al ser un ens local $s molt m$s %)cil la sensi#ilitat $s molt m$s %e#le /so#retot en municipis rurals0* 2er tant $s necessari %er ur#anisme des de la pro(imitat per6 tam#$ $s prudent %er-la a la dist)ncia i ai(' controlar i regularit5ar lens local*
Am# a"uests motius anem a una situaci caracterit5ada per competncies compartides entre els ens locals les Comunitats Aut6nomes i l ,stat* 8egons la Llei del 86l de 7?B6A implica lAdministraci de l,stat ai(' doncs compartici de competncies entre els municipis i l,stat* 9ot i "ue les competncies de les Comunitats Aut6nomes i l ens local no sn les matei(es en les di%erents Comunitats Aut6nomes* La catalana $s on l administraci econ6mica interv$ m$s intensament a les competncies ur#an'sti"ues locals* Ai(' les competncies administratives de les CCAA en matria d ur#anisme es %onamenten en els traspassos de competncies de l,stat i en latri#uci pels ,statuts dautonomia de lur#anisme com a competncia e(clusiva de les Comunitats Aut6nomes* A partir de la Constituci lAdministraci de l,stat $s su#stitu-da per la de les CCAAA compartici de competncies entre la Jeneralitat i els municipis* Ai(' a"uesta compartici de competncies sarticula de la seg.ent maneraA !em de distingir entre C mani%estacions de su#%uncions de la %unci ur#anismeA 7* 2lani%icaci $s molt m$s decisiva 2* Jesti @* Control de ledi%icaci i 3s del s6l
66
Dret Administratiu IV C* Disciplina
Reconei(ement normatiu de les competncies municipals en matria dur#anismeA article 2B*2*d0 LRGRLA ordenaci gesti e(ecuci i disciplina ur#an'stica* -.8.1. /ompet3ncies compartides entre municipis i <eneralitat ,l tipus vigent de compartici de competncies entre municipis i Jeneralitat t$ la seva co#ertura %ormal en el 62 LRGRL i !a estat declarada a&ustada a la Constituci ,span;ola per la 89C 7B?M2007* =i !a una llarga &urisprudncia del 98 des de 7??0 "ue ent$n "ue laprovaci de%initiva dels plans per les CCAA no permet introduir modi%icacions a laprovaci provisional municipal "ue no es %onamentin en aspectes de legalitat o en interessos "ue transcendei(en l)m#it municipal* Ai(' doncs tro#emA A( P.a,!$!"a"!#: ela#oraci aprovaci provisional i en alguns casos de%initiva municipals dels plans i aprovaci de%initiva dels m$s importants /2lans generals programes dactuaci ur#an'stica0 per la Jeneralitat* a* 2lans generalsA e(empleA pla municipal de%inei( a grans trets la organit5aci ur#an'stica* Am# car)cter general sinicia per lA&untament* Hn cop aprovat senvia a la Jeneralitat i la llei lautorit5a a o#ligar a lA&untament a modi%icar-lo sempre i "uan la Jeneralitat &usti%i"ui la modi%icaci* Ai(' a"uests plans no seran v)lids si no sn aprovats per la Jeneralitat per tant !i !a un control molt intens de la Jeneralitat* 8up6sit molt clar de compartici de competncies* #* 2lans derivatsA ei(os dorganit5aci dun sector determinat* Aprovat el pla general els plans derivats poden ser aprovats per la&untament aut6nomament tramitant la in%ormaci a la Jeneralitat* B( Exe"/"!# ! 2e&'!#: ma&orit)riament municipals* Aprovat el plane&ament le(ecuci $s a dir la gesti administrativa de portar el plane&ament a la pr)ctica correspon a lA&untament municipal* Fom$s en casos e(cepcionals la Jeneralitat entrar) a gestionar el plane&ament* Ai(' en matria de(ecuci i gesti ladministraci actuant sol ser la promotora del pla i en tot cas lA&untament si el 2la $s privat* C( E-!$!"a"!# ! 5& -e. &1.: principalment municipal e(cepte en determinats casos* D( D!&"!p.!,a: municipal am# possi#le intervenci su#sidi)ria de la Jeneralitat* La disciplina ur#an'stica es tracta duna activitat ur#an'stica a o#ligar a complir all6 "ue digui el plane&ament i les lleis* 1s una %unci principalment municipal per6 si lA&untament no le(ercei( la Jeneralitat la pot dur a terme su#sidi)riament* 2el "ue %a a la administraci "ue !a d e(ercir a"uestes competncies per e(cel4lncies $s lA&untament* Dacord am# la llei del 7?B6 es reconei(ien competncies de les diputacions per6 molt marginals
67
i actualment !an desaparegut* La llei dur#anit5aci catalana reconei( competncies molt limitades als Consells comarcals* Ara #$ nom$s si !i estan d acord tots els A&untaments "ue a#arca el Consell Comarcal* Hn cas a part $s el pla metropolit) de Garcelona* La Llei 22M7??> "ue aprova la Carta municipal de Garcelona atri#uei( a a"uest a&untament ma&ors competncies en matria dur#anisme* La possi#le intervenci su#sidi)ria de la Jeneralitat pel cas "ue un a&untament no e(ercei(i les seves competncies ur#an'sti"ues !a estat reconeguda com a a&ustada a la C, per la 89C 7B?M2007 si #$ tam#$ !i !a alguna altra sentncia del 9C "ue s aparta una mica da"uesta doctrina /Cant)#ria0* Duan ur#an'sticament es reconei(en un drets dur#anisme so#re un determinat s6l a"uesta decisi comporta associada lo#ligaci dunes cessions a la comunitat i "ue s!an de materialit5ar dins el matei( pla ur#) "ue sest) desenvolupant* -.8.". 1dministraci! urbanstica local Ladministraci ur#an'stica local per e(cel4lncia $s la municipalA
-
,ls p.e,& adopten els acords daprovaci del plane&ament* Atri#ucions del 2le /22*7*c0 LRGRL0A aprovaci inicial del plane&ament general i l aprovaci "ue posi %i a la tramitaci municipal dels plans i dem$s instruments d ordenaci previstos a la legislaci ur#an'stica* L a."a.-e /o regidor o gerncia0 gestiona* Atri#ucions Alcalde /27*7*&0 LRGRL0A aprovaci dels instruments de plane&ament de desenvolupament del plane&ament general no e(pressament atri#u-des al 2le ai(' com la dels instruments de gesti ur#an'stica i dels pro&ectes dur#anit5aci*
,l 9RLHC /reglament0 atri#uei( competncies dur#anisme als Consells comarcals /molt limitades i en gran part condicionades a "u no !i !agi oposici municipal0* ,(perincia de la C:G /7?7B-7?>70* 2erspectives de %utur en a"uest )m#it* 1rticle 15 :0L=/2 Le(ercici de les competncies ur#an'sti"ues correspon a lAdministraci de la Jeneralitat i als municipis i les comar"ues sens per&udici de les competncies "ue es puguin atri#uir en a"uesta matria a altres ens locals* ,ls municipis i les comar"ues sota els principis dautonomia per a la gesti dels interessos respectius de proporcionalitat i de su#sidiarietat e(ercei(en llurs competncies ur#an'sti"ues en els termes determinats per la legislaci de rgim local i per a"uesta Llei* La competncia ur#an'stica dels a&untaments comprn totes les %acultats de naturalesa local "ue no !agin estat e(pressament atri#u-des per a"uesta Llei a altres organismes*
6>
1rticle 9- :0L=/2 plane&ament ur#an'stic pluramunicipal en el "ue satri#uei(en algunes competncies als consells comarcals* -.8.). 1dministraci! urbanstica de la <eneralitat La Comissi dur#anisme de Catalun;a $s de%inida com l 6rgan superior de car)cter consultiu en matria dur#anisme* =a din%ormar preceptivament en determinats casos* A m$s dels seus mem#res sn convocats a les seves sessions representants dels a&untaments am# temes "ue els a%ectin a lordre del dia* Les comissions territorials tenen )m#it provincial* A m$s de %uncions consultives tam#$ en tenen de(ecutives* 9am#$ incidei( %ortament en lur#anisme lactivitat de lIFCA8OL malgrat no tingui %ormalment la condici dadministraci actuant* \rgans ur#an'stics de la Jeneralitat /76-27 9RLHC0A
-
Conseller de pol'tica territorial i o#res p3#li"ues Comissi dur#anisme de Catalun;a /Departaments de la Jeneralitat ens locals sectors pro%essionals0 Comissions territorials dur#anisme* <ormada per Jeneralitat i a&untaments* Aprovaci de%initiva de plans* 8u#comissi dur#anisme de Garcelona* 2arit)ria A&untamentMJeneralitat* Les matei(es %uncions "ue les comissions territorials* Direcci general dur#anisme*
9(K( Le& a"'/a"! ,& &e"' r!a.& ! . r-e,a"!# 'err!' r!a. Lordenaci territorial $s un concepte di%erent al dur#anisme "ue es mani%esta tam#$ a trav$s duns instruments di%erents* 9ots dos es #asen en la plani%icaci tot i "ue lordenaci del territori es #asa en els plans i lur#anisme $s molt m$s comple(e* XDuin tipus de pro#lemes vol resoldre la plani%icaci del territoriU A"uesta pregunta respon al %et de "ue !i !agi concurrncia de competncies p3#li"ues en el territori* 2ot ser "ue en un territori !i !agin espais naturals on no es pugui construir o es pugui construir molt poc* 8o#re l territori pot !aver-!i una (ar(a m$s o men;s tupida de carreteres autopistes i %errocarrils a la vegada "ue tam#$ poden !aver-!i ports* 9enim tam#$ una estructura daigua i energia ai(' com tam#$ grans super%'cies comercials* Ai(' doncs !i !a di%erents elements in%raestructures "ue donen vida al territori ocupat i "ue cada un es regula am# regulacions pr6pies i "ue condicionen de manera e(clusiva lordenaci i el crei(ement del territori* 8i a"uestes diverses actuacions sectorials anessin cadascuna al seu aire i es prenguessin des de la l6gica limitada del sector al "ual directament servei(en pro#a#lement el territori seria encara m$s ca6tic* 2er a"uest motiu es va crear l ordenaci del territori "ue $s la disciplina cient'%ica "ue posa ordre a les diverses decisions /activitats sectorials0 p3#li"ues "ue tenen impacte signi%icatiu al territori*
6?
Ai(' la primera caracter'stica $s a"uesta vocaci d universalitat* 9enir en compte les di%erents actuacions sectorials "ue incidei(en so#re el territori &a "ue es tracta de coordinar entre ells totes les decisions "ue tenen impacte so#re a"uest matei( territori* ,n a"uest sentit lur#anisme $s en part una de les actuacions sectorials coordinada per lordenaci del territori* Lordenaci territorial vincula tam#$ les institucions p3#li"uesE no vincula directament als ciutadans sin "ue coordina decisions "ue poden prendre els poders p3#lics* ,ls instruments dordenaci del territoriA des dun punt de vista legislatiu !i !a la llei 2@M7?>@ de pol'tica territorial /modi%icada per la llei d acompan;ament dels 2J 200@0 "ue de%inei( un seguit dinstruments anomenats plans territorials* La Llei 2@M7?>@ respon a la l6gica de lanomenat plane&ament en cascadaA es comen+a per un pla general i es van concretrant progressivament les previsions am# successives apro(imacions al territori a cura de plans cada vegada d)m#it m$s redu-t vinculats els de #ai( als de dalt* A"uest l6gica re%lectei( un ideal racionalista "ue suposa l e(istncia duna capacitat de preveure i anticipar el comportament %utur de les decisions so#re el territori* A la pr)ctica ai(6 $s impossi#le doncs le(ecuci de les primeres actuacions previstes sol canviar la realitat territorial i social en termes "ue no es podien preveure al %er el pla* A m$s !i !a %actors /model econ6mic situacions de crisi0 "ue tenen una incidncia decisiva en el territori i no poden ser dominats pel plane&ament* A"uesta crisi de la idea del plane&ament en cascada porta a cercar d altres vies darticular la concurrncia de decisions en el territori a l entorn de pro&ecte am# un impacte singularA 2la del Delta del Llo#regat /port aeroport depuradora autovies espai natural 9JV etc0 2la del Gess els dos am# implicaci de totes les administracions territorials /,stat Jeneralitat A&untaments0* Larticulaci de les diverses intervencions p3#li"ues en el territori es pot assolir am# la intervenci de les diverses administracions p3#li"ues en el proc$s dela#oraci dels plans "ue $s o#ligada segons la legislaci vigent /art* B>*2 LRGRLA las 1dministraciones que tengan atribuidas la formulaci!n aprobaci!n de instrumentos de planificaci!n debern otorgar a las restantes una participaci!n que permita armoni#ar los intereses p&blicos afectados. La participaci!n de los municipios en la formaci!n de los planes generales de obras p&blicas que les afecten se reali#ar en todo caso de conformidad con lo que disponga la correspondiente legislaci!n sectorial. 1simismo, en la determinaci!n de usos en la adopci!n de resoluciones por parte de otras 1dministraciones p&blicas en materia de concesiones o autori#aciones relativa al dominio p&blico de su competencia, ser requisito indispensable para su aprobaci!n el informe previo de los municipios en cu o territorio se encuentre dicho dominio p&blico. A"uests instruments de pol'tica territorial snA o P.a 'err!' r!a. +e,era. -e Ca'a./,Ba /aprovat lan; 7??C0A 2reveu una vigncia per 20 an;s i t$ un contingut molt genric* Les principals aportacions sn la de%inir els grans ei(os de desenvolupament del
70
territoriE preveure les grans in%raestructures i preveure els plans territorials "ue seran els anomenats plans parcials**** o P.a,& par"!a.&A es tro#en integrats per sis )reesA Jirona regi metropolitana de Garcelona Catalun;a Central 9arragona 9erres de l,#re Lleida als "uals sels !i sumar) una setena nova regiA 2irineu* A"uests plans parcials &a sn m$s concrets* 2reveuen les previsions demogr)%i"ues da"uest territori* A"uests plans parcials es caracterit5en per ser vinculants pel plane&ament ur#an'stic* Dels set plans nom$s se n!a aprovat un "ue n$s el de les terres de l,#re* A"uest retard $s degut a la di%icultat intr'nseca de voler coordinar actuacions dadministracions di%erents* o P.a,& 'err!' r!a.& &e"' r!a.&A tenen la matei(a naturalesa dels plans territorials parcials per6 el seu )m#it d actuaci $s tot el territori de Catalun;a* 2reveuen el desenvolupament o crei(ement duns determinats instruments o estructures no de tota la glo#alitat* ,(empleA pla despais dinters natural /marca so#re el mapa les )rees del territori "ue pel seu valor natural !an de gaudir d una especial protecci0 pla de carreteres on es preveu el crei(ement de la (ar(a de carreteres i es preveu les %utures necessitats i les %utures vies* o P.a,& -!re"' r& 'err!' r!a.&A %an una %unci "ue !aurien de %er els plans territorials parcials a determinades comar"ues "ue tenen una %orta pressi per la seva ocupaci i a"uestes comar"ues es tro#en inde%enses pel %et de no tenir el pla parcial aprovat* ,(empleA posici estratgica de la plana de l,mpord)* ,l pla parcial de Jirona no est) aprovat i l ,mpord) es veu amena+at per les l'nies dalta tensi 9JV*** i per de%ensar-!o saprova a"uest pla director* ,n de%initiva lordenaci del territori %orma part del sistema general de plane&ament no a%ectant directament la propietat del s6l per6 s' indirectament a trav$s del plane&ament* 9(A( Pr!,"!p!& - r2a,!'Ia"!# -e . /r3a,!&me Article 7C 9RLHCA 7* 2* @* A/' , m!a: respecte als a&untaments per"u puguin determinar en grau no a#solut la seva organit5aci ur#ana* Pr p r"! ,a.!'a': principi in%orme en moltes mani%estacions del nostre ordenament* 1s molt utilit5at en matria ur#an'stic* S/3&!-!ar!e'a': en la gesti ur#an'stica sol operar donant pre%erncia a les intervencions municipals dei(ant "ue les intervencions de la Jeneralitat siguin su#sidi)ries* C .H.a3 ra"!#
8(
77
Dret Administratiu IV 9( 6* C r-!,a"!#
Par'!"!pa"!# & "!a.: "ue a vegades soposen a determinats processos dur#anit5aci* Ai(' els plans seran m$s o men;s co!erents am# el sentit de la po#laci "ue conei( millor el seu po#le*
Tema @: P.a,e:ame,' /r3a,;&'!" ! r72!m -e. &1. A#ans de res cal dir "ue el plane&ament $s constitutiu de nous drets i o#ligacions "ue no e(istien a#ans de la seva aprovaci* 6*7 Faturalesa &ur'dica i signi%icaci del pla ur#an'sticA ,l pla ur#an'stic des del punt de vista &ur'dic $s una norma &ur'dica t$ naturalesa &ur'dica i ai(6 comporta un seguit de competncies* ,l pla ur#an'stic $s un reglament* 9$ una aparen+a de singularitatE %a una decisi molt concreta dordenar uns determinats metres "uadrats de territoris concrets* Ai(' a"uesta identi%icaci e(acte da%ectats en el territori pot ser contradict6ria am# el car)cter general de les normes* A m$s una altra nota de singularitat $s el %et de "ue els plans ur#an'stics moltes vegades tenen di#ui(os cosa "ue les normes no en tenen* 9ot i ai(6 comporta les seg.ents conse".ncies derivades de la naturalesa normativa dels plansA Innoven lordenament &ur'dicA el modi%i"uen am# es seves decisions* Fo %uncionen com un acte administratiu t'picament identi%icat* 9enen vigncia inde%inidaA no se(!aurei(en am# el seu compliment sin "ue vinculen a les parts a%ectades inde%inidament* 9enen e%ic)cia erga omnesA el "ue preveu un pla ur#an'stic !a de ser respectat per les persones %'si"ues* Fo nom$s per les persones i propietats directament a%ectades sin tam#$ per "ualsevol persona am# inters so#re a"uell territori* Inderoga#ilitat singular dels reglamentsA saplica als plans donant lloc a "ue no siguin e(cepciona#les per actes singulars* 1s a dir el "ue preveu el pla vincula a la pr6pia administraci* 8n e%ica+os a partir de la seva pu#licaciA el pla ur#an'stic no !a de ser noti%icat a les persones a%ectades sin "ue tindran e%ic)cia a partir de la seva pu#licaci al Gutllet' O%icial "ue correspongui* ,s diu "ue a m$s d ela pu#licaci del pla la &urisprudncia e(igei( tam#$ la pu#licaci de la normativa ur#an'stica* La ma&oria incomplei(en a"uest re"uisit i %a "ue siguin ine%ica+os* Fo o#stant molts &a !an estat aplicats %et "ue origina nom#rosos pro#lemes* 2oden ser impugnats directament a ladministraci o indirectament a trav$s dels actes daplicaci*
,ls plans ur#an'stics no sn instruments a-llats sin "ue s integren dins dun sistema normatiu "ue complei( dues grans %uncions de gran transcendnciaA
72
a0 dissen;ar lordenaci %'sica del territori decidir cap a on !an de cr$i(er les ciutats locupaci massiva on !an danar les carreteres on !an danar les 5ones comercials com !an de ser els aca#ats dels edi%icis**** 9otes a"uestes decisions de%inei(en estticament el territori* #0 Delimitar el contingut del dret de propietat del s6l aplicat a cada parcel4la del s6l el plane&ament ur#an'stic dictamina el contingut del dret de propietat de cada porci del territori* 1s molt di%erent el dret de propietat en un s6l ur#anit5a#le o en un s6l no ur#anit5a#le* ,l valor de la propietat del s6l no depn del valor intr'nsec del s6lE $s a dir el "ue !i !agi en a"uell s6l no importa sin "ue el "ue importa $s si $s edi%ica#le o no* 2er tant el contingut del dret a la propietat del s6l deriva de la "uali%icaci i del s6l per part del plane&ament ur#an'stic* ,n el cas de "ue s' s !i pugui edi%icar estar) en %unci de si s!i construei( una parcel4la o un #loc de pisos* A"uesta do#le operaci de dissen;ar lordenaci %'sica del territori i de delimitar el contingut del dret de propietat en relaci am# cada parcel4la e(igei( un grau de concreci "ue no $s normal en el #inomi tradicional LleiMReglamentE d a"u' la necessitat de completar a"uest #inomi am# els plans "ue da"uesta manera esdevenen una pe+a clau en el sistema normatiu ur#an'stic* E. &!&'ema , rma'!/ /r3a,;&'!"A ,l nostre sistema &ur'dic t$ un &oc coordinat entre el #loc ur#an'stic i el sistema de plane&ament* ,l plane&ament no %a sin "ue portar so#re parcel4les concretes del territori un e"uili#ri de drets i deures "ue &a !a estat esta#lert pel plane&ament* A"uests drets i deures estan su#stancialment de%inits &a en la llei el pla el "ue %a $s concretar-lo a unes parts determinades* Ai(' el plane&ament ur#an'stic $s un instrument normatiu molt important per6 "ue no dei(a de tenir rang reglamentari estrictament controlat per la llei* ,l sistema de plane&ament pot dur a terme la %unci d atri#uir a cada parcel4la el rgim &ur'dic "ue li correspon delimitant da"uesta manera el contingut del dret de propietat en relaci am# la matei(a per "u es #ene%icia duna )mplia remissi legal* ,n a"uest sentit la 89C @7M7?>7 de 26 de mar+ /<I @0 diu el seg.entA *rohbe esta concreta reserva de Le toda operaci!n de deslegali#aci!n de la materia o todo intento de regulaci!n del contenido del derecho de propiedad privada por reglamentos independientes o extra legem, pero no la remisi!n del legislador a la colaboraci!n del poder normativo de la 1dministraci!n para completar la regulaci!n legal lograr as la plena efectividad de sus mandatos, remisi!n inexcusable, por lo dems, cuando, como es el caso arquetpico de la propiedad inmobialiaria, las caractersticas naturales del bien objeto de dominio su propia locali#aci!n lo hacen susceptible de diferentes utilidades sociales, que pueden deben traducirse en restricciones deberes diferenciados para los propietarios que, como regla general, s!lo por va reglamentaria pueden establecerse. Les relacions entre el marc legal i el sistema de plane&ament s articulen segons els dos principis seg.entsA ] Remissi legal al Reglament i al 2la /el 2la o#t$ la seva legitimitat de la Llei0
7@
Dret Administratiu IV ]
CompetnciaA el 2la t$ un contingut "ue li $s propi i les decisions "ue li corresponen no poden ser adoptades per altres %igures normatives
La segona a%irmaci $s discuti#le o al men;s $s ".estionada per la pr)ctica en alguns casos doncs no sn in%re".ents les lleis /Galears p*e*0 "ue classi%i"uen o "uali%i"uen directament porcions determinades del territori en el "ue constituei( segurament un a%e#liment del sistema de garanties &ur'di"ues dels ciutadans /&a "ue les lleis sn di%'cilment revisa#les per la &ust'cia0*
,l %et de "ue el pla ur#an'stic tingui rang reglamentari aprovat per un a&untament pot generar situacions de discrecionalitat per6 a la vegada genera m$s garanties pels interessos de les persones a%ectades al &ugar de manera m$s e%ica+ el principi de &erar"uia normativa* 6*2* 8istema de plane&ament en la legalitat ur#an'stica 2arlem de sistema de plane&ament per"u el sistema ur#an'stic no $s un pla a-llat dels altres sin "ue $s un con&unt de plans integrats "ue tenen una l6gica interna de %uncions i e(istei( una relaci entre ells* ,ls plans tenen dos tipus de %uncionsA ] Ordenar el territori ] 2rogramar la seva pr6pia e(ecuci* 9am#$ tenen un do#le o#&ectiuA ] Ordenaci i regulaci %'sica del territori tot esta#lint un determinat model territorial* ] De%inici de lestatut de la propietat del s6lA drets i deures ur#an'stics de cada parcel4la* La %unci dordenaci t$ molt m$s relleuE de %et $s la pr6piament vinculant per a les actuacions p3#li"ues i privades en el territori* La %unci de programaci "ue en teoria tam#$ $s molt important a la pr)ctica sol tenir una rellev)ncia &ur'dica limitada &a "ue no resulta vinculant* La programaci sol ser adre+ada a la pr6pia administraci i si #$ el seu incompliment pot tenir conse".ncies &ur'di"ues %ormalment no !i !a manera de "u vinculi realment a ladministraci* Vist el pla des de %ora el seu o#&ectiu m$s rellevant $s el d ordenaci doncs am# ell !om dissen;a un determinat model de crei(ement ur#)* Ara #$ des de la perspectiva dels propietaris de s6l implicats el decisiu del plane&ament $s el segon o#&ectiu $s a dir la classi%icaciM"uali%icaci aplicades a la propietat de "u es tracti* ,ls plans ordenen el territori programen la seva e(ecuci de%inei(en l estatut de propietat del s6l*** 2er %er-!o a"uests plans es composen /des d un punt de vista %ormal0 duna varietat de documentaci molt importantA
7C
Mem1r!aA el pla s!a de &usti%icar* 1s e(igi#le "ue all6 "ue disposi el pla es %onamenti en una mem6ria "ue !o motivi a#astament* ,l seu contingut vincula el pla i la interpretaci da"uest pla* P.F, .& -e&"r!p'!/& /descriuen la situaci actual0 i - r-e,a"!# /di#ui(en com !a de "uedar una vegada s!a aplicat el pla0 N rme& /r3a,;&'!6/e& /tenen un articulat molt detallat0 D "/me,'a"!# am3!e,'a.A els plans !an de ser o#&ecte dimpacte am#iental* A m$s !i !aur) pre0!&! ,& 'emp ra.&, e" ,1m!6/e& etc*** per preparar la seva e(ecuci "ue poden tenir e%ic)cies menors*
Ai(' el sistema ur#an'stic $s un sistema integrat per di%erents tipus de plans "ue poden generar greus pro#lemes darticulaci* 2er a"uest %et es posa en m%asis una srie de principis que regulen larticulaci!* A"uests principis sn els seg.entsA Le2a.!'a'A saplica en la do#le vessant de prevalen+a a#soluta de la llei i )m#its reservats a la llei* C mpe'7,"!aA di%erents 6rgans "ue duen a terme )m#its di%erents* Lerar6/!a , rma'!0a ! " Mer7,"!aA !i !a plans ur#an'stics de di%erent &erar"uia /originaris i generals o derivats0* A"uest principi es complementa dacord am# larticle 7@ de la llei dur#anisme /Article 7@ 9RLHCA 1. +l principi de jerarquia normativa informa i ordena les relacions entre els diferents instruments urbanstics de planejament i de gesti! regulats per aquesta Llei. ". +ls plans dordenaci! urbanstica han d%sser coherents amb les determinacions del *la territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar(ne lacompliment>, el principi de co!erncia diu "ue no nom$s els plans in%eriors depenen dels superiors sin "ue tam#$ !i !a d!aver correspondncia en les seves previsions* A m$s el plane&ament ur#an'stic !a de ser co!erent am# els plans territorials* Re2.e& - !,'erpre'a"!#A Article 70 9RLHCA 1. +ls dubtes en la interpretaci! del planejament urbanstic produ?ts per imprecisions o per contradiccions entre documents digual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor edificabilitat, de major dotaci! per a espais p&blics i de major protecci! ambiental i aplicant el principi general dinterpretaci! integrada de les normes. +n el sup6sit que es doni un conflicte irreductible entre la documentaci! imperativa del planejament urbanstic i que no pugui %sser resolt atenent els criteris generals determinats per lordenament jurdic, preval el que estableixi la documentaci! escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificaci! de superfcies de s6l, sup6sit en el qual cal atenir(se a la superfcie real. ". +n el sup6sit que diverses normes o mesures restrictives a protectores, tant les derivades de la legislaci! sectorial o de llurs instruments especfics de planejament, com les de car@cter urbanstic, concorrin en un mateix territori i comportin diferents graus de preservaci!, s ha de
7B
ponderar linter3s p&blic que hagi de prevaler i cercar la utilit#aci! m%s racional possible del territori. P/3.!"!'a' ! par'!"!pa"!#A article > 9RLHCA GH8CAAAARRRR
E.& &/3&!&'eme&: ,l sistema de plane&ament sestructura en dos su#sistemesA ] ] P.a,e:ame,' 'err!' r!a. -!re"'!/A supramunicipal competncia auton6mica %inalitat de coordinaci dirigit a ladministraci incidncia indirecta* P.a,e:ame,' /r3a,;&'!" pera'!/A municipal competncia localMauton6mica %inalitat dordenaci a%ecta lestatut del dret de propietat incidncia directa*
Cada un dels dos su#sistemes t$ su#stantivitat pr6pia de manera "ue el plane&ament ur#an'stic no necessita legitimar-se en el territorialE tanmatei( si !i !a plane&ament territorial vigent lur#an'stic !a de ser co!erent am# les seves determinacions /article 7@ 9RLHCE en el matei( sentit la Llei daprovaci del 29J0* 9al com %iem esment a lapartat B*7 so#re les actuacions sectorials i lordenaci territorial !i !a una srie dinstruments dordenaci del territori de%inits per la llei 2@M7?>@ am# el nom de plans territorials i "ue sn els seg.entsA ] ] ] ] 2la territorial general /aprovat per la Llei 7M7??B de 76 de mar+0* 2lans territorials parcials* ,l 29J en preveu 7E sen !a aprovat un /,#re0* 2lans territorials sectorials /uns "uants daprovats0 2lans directors territorials /esta#lerts per la Llei acompan;ament 2J 200@0*
La manca de plans territorials parcials a la ma&or part del territori %a "ue l e%ic)cia del plane&ament territorial sigui avui per avui molt limitada* 8egons les"uema BB 9RLHC ens tro#em am#A P.a,e:ame,' /r3a,;&'!" 2e,era.: ] ] ] ] 2lans directors ur#an'stics 2lans dordenaci ur#an'stica municipal /2OH:0 8n els m$s importants des del punt de vista pr)ctic Formes de plane&ament ur#an'sticA sn su#stitut6ries dels 2OH: 2rogrames dactuaci ur#an'sticaA instrument previst a la LHC 2002 per a %inalitats d!a#itatge "ue al 200B van ser assumits pel 2OH:
P.a,e:ame,' /r3a,;&'!" -er!0a': ] ] ] 2lans especials ur#an'stics 2lans de millora ur#ana 2lans parcials i plans parcials de delimitaci A sn els m$s importants* Regulen 5ones de nova ur#anit5aci*
76
,l plane&ament ur#an'stic general t$ un )m#it m$s ampli i $s un plane&ament originari "ue deriva de la llei* ,n canvi el plane&ament ur#an'stic derivat s !a de &usti%icar en un pla o normes concretes* 6*@* ,ls l'mits legals de la potestat de plane&amentA La potestat de plane&ament $s una potestat &ur'dica transcendent de molta import)ncia per"u pot a%ectar de manera intensa al dret de propietat aplicat a la propietat del s6l* 8egons l3s "ue sen %aci de la potestat es poden veure redu-des o ampliades les rendi#ilitats econ6mi"ues de les persones* A m$s a trav$s d ella es con%igura la %orma docupar el territori $s a dir el model i la "ualitat de les ciutats &a "ue una part de la "ualitat de vida depn de lentorn en "u vivim* Le(ercici de la potestat del plane&ament ur#an'stic t$ )mplies conse".ncies* ,n #ase a la remissi legal de "u es #ene%icia la de plane&ament $s una potestat administrativa molt intensa am# un gran marge de discrecionalitat* L Administraci 23#lica "uan %a un pla ur#an'stic est) e(ercint un ampli grau de discrecionalitat degut a "ue la llei no lo#liga a aplicar un model o altre / dimensi m'nima dels !a#itatges %er cases #ai(es o #locs de pisos***0 sin "ue totes a"uestes ".estions estan a mans de la discrecionalitat "ue ostenta el plani%icador* Conse".ncia dai(6 $s el risc "ue suposa adoptar mesures ar#itr)ries %et "ue provoca "ue no sigui una potestat il4limitada &a "ue la matei(a legislaci ur#an'stica altres lleis i la resta de lordenament &ur'dic la sotmeten a l'mits tam#$ importants* A"uests l'mits donen idea de la intensitat "ue pot tenir la potestat de plane&ament els seus possi#les e%ectes en el patrimoni dels seus destinataris la seva capacitat per delimitar e%ectivament el contingut de drets essencials dels ciutadans i la de con%igurar lentorn ur#)* 2er una altra #anda es tracta duna potestat am# nota#le grau de discrecionalitatA al men;s aparentment el pla ur#an'stic pot escollir entre una gran diversitat dopcions a l!ora de dissen;ar lordenaci dun espai del territori i de determinaci la "uali%icaci &ur'dica de les diverses parts del s6l* ,ls l'mits legals de la potestat de plane&ament es poden classi%icar en els seg.ents grupsA L;m!'& -er!0a'& -e.& "r!'er!& -e ".a&&!$!"a"!# -e. &1.* /+ls lmits derivats dels criteris de classificaci! del s6l els analit#arem en un proper apartat, al estudiar el r3gim jurdic del s6l>. Apunt 8.8> L;m!'& -er!0a'& -e .a .e2!&.a"!# &e"' r!a. ! -e . r-e,a"!# -e. 'err!' r! ,l plane&ament ur#an'stic !a de ser co!erent* Le%ic)cia da"uests l'mits $s relativa degut al %et "ue $s un plane&ament limitat* ,ls plans ur#an'stics sn vinculants pels plans territorials i !auran de ser co!erents* Les lleis sectorials poden condicionar el plane&ament ur#an'stic am# determinacions vinculants de di%erent a#ast i contingut determinacions "ue tam#$ a%ecten i delimiten el contingut de la propietat privada*
77
Les lleis sectorials tenen amplis e%ectes de limitaci de la discrecionalitat de plane&ament ur#an'stic /lleis so#re espais naturals costes carreteres espais %orestals ports aeroports e"uipaments comercials***0* 9enen un impacte directe so#re el territori i suposen a"uestes lleis sectorials una limitaci a la capacitat dordenaci i con%iguraci dels plans ur#an'stics* La 89C C?M?> %& 2? esta#lei( el seg.entA un mateix espai fsic pot servir de suport per a lexercici de diverses compet3ncies, que shauran de coordinar. 1quests condicionants a lordenaci! urbanstica s!n legtims en la mesura en qu3 es fonamentin en un ttol competencial especfic i siguin estrictament necessaris per exercir la compet3ncia sectorial de qu3 es tracti, per6 no poden suplir ni desapoderar lordenaci! urbanstica* 8n e(emples da"uests l'mits derivats de la legislaci sectorial els seg.entsA Ex(1: la llei de costes esta#lei( mesures de protecci esta#lint "ue des de 20 metres des de la l'nia de mar no es pot edi%icar per6 "ue en 700 metres "ualsevol edi%icaci !a de ser autorit5ada per lautoritat competent* Ex(*: a #anda i #anda de les carreteres iMo %errocarrils s esta#lei( "ue no es pot construir* Ex(): la llei daig.es esta#lei( "ue a determinada dist)ncia de la ri#era del riu est) pro!i#it construir-!i* L;m!'& /r3a,;&'!"&( E.& &'F,-ar& /r3a,;&'!"& La legislaci ur#an'stica cont$ nom#rosos preceptes de contingut material o su#stantiu "ue condicionen o limiten la potestat administrativa de plane&ament* ,ls m$s signi%icatius sn els st@ndars urbanstics "ue no sn altra cosa "ue els criteris materials dordenaci esta#lerts per la Llei "ue tenen l o#&ectiu de garantir unes condicions m'nimes de "ualitat de vida i !an de ser respectats pel plane&ament* Concretament els st)ndars ur#an'stics consistei(en en unes proporcions m'nimes de"uipaments i espais lliures i unes proporcions m)(imes de densitat d!a#itatges "ue els plans !an de respectar* Fo sn per tant normes daplicaci directa sin criteris vinculants per als plans i "ue tenen conse".ncies &ur'di"ues a trav$s da"uests* 9enen car)cter de m'nims* 8n e(emples de l'mits i st)ndars ur#an'stics derivats de la 9RLHC els seg.ents articlesA larticle ? larticle B7*@ "uan esta#lei( "ue el 20R del sostre de nova construcci !an de ser destinats a !a#itatges de protecci p3#lica* 9am#$ n$s un e(emple larticle 6B*@ i C* Larticle B>*7*%0 esta#lei( una determinaci dels plans i mesures "ue s!an de regular* Concretament a lapartat %0 de%inei( el sistema general despais lliures p3#lics "ue tramen la ciutat* 8 esta#lei( "ue s!a de respondre a la m)(ima de 20 metres "uadrats despai lliure per cada 700 metres "uadrats de sostre edi%icat* A"uesta norma e(plica el %et de "ue on els edi%icis sn molt alts !i !agi espais lliures e(tensos* ,s %a en %unci de la capacitat del sector per acollir gent* ,s podria %er per nom#re d !a#itants per6 ai(6 no $s possi#le per"u "uan es construei( no se sap la gent "ue !i viur)* A la vegada tam#$ tro#em est)ndards e"uivalents a les places daparcament* 9ots a"uests est)ndars sn determinades classes "ue no tenen per s' una e%ic)cia normativa directa des de la llei per6 s' "ue vinculen a la llei* ,n de%initiva sn determinats materials "ue servei(en per controlar &ur'dicament el plane&ament*
7>
L;m!'& -er!0a'& -e.& pr!,"!p!& 2e,era.& -e. -re'* All) on m$s ampla $s la discrecionalitat de lAdministraci 23#lica m$s import)ncia tenen els principis generals per controlar i limitar &ur'dicament l e(ercici da"uesta potestat administrativa* Degut als seu car)cter essencialment discrecional el plane&ament ur#an'stic $s un dels camps en els "ue m$s %re".ent $s la utilit5aci per part de la &urisprudncia de principis generals del dret per limitar i controlar &ur'dicament le(ercici da"uesta potestat administrativa* ,s tracta de principis de #ona %e de proporcionalitat raona#ilitat i similars sn %re".ents en la &urisprudncia produ-da en relaci am# el plane&ament ur#an'stic* A"uesta &urisprudncia per una altra #anda pot ser molt polmica* ,ns tro#em am# le(emple de Jranollers on el 2la "uali%ica un solar de verd privat en atenci al %et de no !aver estat edi%icat i de contenir espcies vegetals "ue considera convenient de protegirE el tri#unal creu "ue no est) &usti%icada la necessitat de protegir a"uests #$ns de vegetaci i en #ase a les caracter'sti"ues de construcci dels solars ve-ns estima "ue la "uali%icaci raona#le de la %inca !a de ser la matei(a "ue les colindants i ai(' !o determinaA principi de raona#ilitat*
9ots a"uests l'mits "ue aca#em desmentar con%iguren un entramat prou s6lid per controlar &ur'dicament una important discrecionalitat per part de ladministraci am# la possi#ilitat dimpedir lar#itrarietat* =i !a nom#rosos recursos contra plans ur#an'stics i !i !a avui dia sentncies "ue anul4len el plane&ament o imposen modi%icacions a a"uest plane&ament* 6*C* 9ipologia dels plansA Aja sha fet un breu esment al final de lapartat 8."> 8egons les"uema BB 9RLHC ens tro#em am#A P.a,e:ame,' /r3a,;&'!" 2e,era.: ] ] ] ] 2lans directors ur#an'stics 2lans dordenaci ur#an'stica municipal /2OH:0 8n els m$s importants des del punt de vista pr)ctic Formes de plane&ament ur#an'sticA sn su#stitut6ries dels 2OH: 2rogrames dactuaci ur#an'sticaA instrument previst a la LHC 2002 per a %inalitats d!a#itatge "ue al 200B van ser assumits pel 2OH:
P.a,e:ame,' /r3a,;&'!" -er!0a': ] ] ] 2lans especials ur#an'stics 2lans de millora ur#ana 2lans parcials i plans parcials de delimitaci A sn els m$s importants* Regulen 5ones de nova ur#anit5aci*
,l plane&ament ur#an'stic general t$ un )m#it m$s ampli i $s un plane&ament originari "ue deriva de la llei* ,n canvi el plane&ament ur#an'stic derivat s !a de &usti%icar en un pla o normes concretes* E.& p.a,& -!re"' r& /r3a,;&'!"&A
7?
,s tro#en regulats a larticle B6 9RLHC i estan pensats per ser ela#orats per la Jeneralitat a iniciativa tam#$ de lAdministraci de la Jeneralitat* A la pr)ctica no n!i !a degut a "ue sn una %igura %or+a e(cepcional i am# una import)ncia relativa* 9enen una import)ncia &er)r"uica superior als 2OH:* 9enen el seg.ent contingutA - Directrius per coordinar lur#anisme dun territori da#ast supramunicipal* - Determinacions de sosteni#ilitat i mo#ilitat - :esures protecci s6l no ur#anit5a#le - Concreci de grans in%raestructures - 2rogramaci de pol'ti"ues supramunicipals de s6l i !a#itatge* Vinculen el plane&ament ur#an'stic* 2oden tenir determinacions directament e(ecuta#les* Caracter'sti"ues importantsA 7* vinculen als plans ur#an'stics 2* a di%erncia dels plans directors territorials poden tenir determinacions "ue vinculen directament als ciutadans* A m$s de vincular l plane&ament les decisions vinculen directament la propietat i els ciutadans* ,(*7A pla director ur#an'stic del sistema costaner pret$n preservar els espais no ur#ans al litoral catal) en una l'nia de B00 metres entre la l'nia del mar i de lintrerior* Degut al %et de "ue les seves determinacions sn directament e(ecuta#les vinculen directament a la propietat del s6l* ,(*2A 93nel de Grecons entre Osona i la Jarrot(a* A"uest cas !a tingut molta polmica* ,s tramita un pla director ur#an'stic &unt am# la in%raestructura per esta#lir limitacions "ue vinguin a esta#lir "ue els e%ectes de la in%raestructura no provo"uin moviment especulatiu* A"uests plans directors ur#an'stics solen a%ectar a m$s d un municipi tots ells complei(en alguna de les %inalitats esmentades i a%ecten directament a la propietat* P.a,& - r-e,a"!# /r3a,;&'!"a m/,!"!pa. <POCM=A A"uests plans dordenaci ur#an'stica municipal tenen una %unci dordenaci ur#an'stica integral del territori* 8n el principal instrument dordenaci ur#an'stica integral del territori* 9enen una visi de tots els elements "ue incidei(en en lordenament territorial i per ai(6 sels anomena integral* 9enen una visi general* A m$s solen tenir )m#it municipal en la pr)ctica totalitat dels casos podent tenir una e(tensi superior a la del municipi per6 mai in%erior* 2er tant en dedu-m "ue poden tenir )m#it supramunicipal com n$s un e(emple l)rea metropolitana de Garcelona* A la pr)ctica $s l3nic plane&ament e(istent a la ma&oria de llocs* XDu poden i "u !an de decidir a"uests plansU 9enen les seg.ents %uncionsA ] /lassificar el s6l 1s la %unci m$s important* 8n els 2OH: els "ue !o %an i nom$s ells sn els "ue poden %er-!o* Da"uesta manera per tal de sa#er com $s un s6l !o !em de consultar a la&untament* >0
.odel implantaci! urbana. Determinacions per al desenvolupament urbanstic <a re%erncia a com !an de cr$i(er cap a on com i de "uina manera !an de cr$i(er les ciutats* =a dadoptar un determinat calendari !a destar programat marcant unes pautes* +structura general per a lordenaci! urbanstica del territori ,s concreta en el concepte de sistemes ur#an'stics* Les comunicacions l aigua lenergia les telecomunicacions***i tot el sistema de servis i espais lliures "ue donen "ualitat* 9ot ai(6 suposa un e"uipament "ue determina l estructura #)sica de lur#anit5aci* ,l "ue caracterit5a una ur#anit5aci i li dna "ualitat $s a"uesta estructura de serveis i in%raestructures* ,ls sistemes ur#an'stics*
Fo o#stant cal mencionar "ue la#ast de les seves determinacions $s di%erent segons el tipus de s6l* Da"uesta manera !an de permetre "ue el s6l ur#) pugui %uncionar sense necessitat dun altre pla per6 el s6l ur#anit5a#le $s di%erent &a "ue es tracta dun s6l sense construcci i per convertir-lo en s6l ur#) caldr) una altra %i(aci* Les determinacions "ue el 2OH: adopta sn %or+a genri"ues i es remeten a un pla de desenvolupament "ue %i(ar) en el %utur la remodelaci concreta* 2el "ue %a al s6l no ur#anit5a#le la capacitat dordenaci del 2OH: $s limitada* ,s pot regular per e(emple "uines activitats s!i poden desenvolupar / agr'coles ramaderes cases rurals***0* 2er tant dai(6 3ltim "ue aca#em desmentar en dedu-m el %et "ue m$s enll) de les seves tres %uncions #)si"ues tindran intensitat de determinaci di%erent en %unci del tipus de s6l* ,n resum es poden resumir les determinacions dels 2OH: en relaci am# cada tipus de s6l en els termes seg.entsA ,F 8\L HRG^A ,l 2OH: !a de %er una "uali%icaci i una ordenaci detallades de les intervencions a %er de manera "ue no calgui cap altre tipus de plani%icaci ur#an'stica* ,F 8\L HRGAFI9_AGL,A ,l 2OH: !a de %er una ordenaci genrica o #)sica "ue s!aur) de completar necess)riament pel plane&ament derivat /normalment plans parcials o especials0* ,F 8\L FO HRGAFI9_AGL,A ,l 2OH: !a de de%inir i delimitar e(pressament a"uest s6l i !aur) dadoptar mesures per garantir la seva preservaci per regular els usos compati#les i per protegir el territori i el paisatge* A"uestes previsions poden ser desenvolupades per plans especials de protecci* 2er a completar le(plicaci anomenar larticle 9A TRLCCA 1. +ls plans dordenaci! urbanstica municipal, en aplicaci! del que estableix larticle -92 a> /lassifiquen el territori en les classes de s6l definides per aquesta Llei i en els @mbits o les superfcies que resultin necessaris en funci! dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanstica del municipi. b> +stableixen les determinacions que corresponen a cada classe de s6l per a aconseguir la plena efectivitat del r3gim respectiu. c> Desenvolupen per a cada classe de s6l lBestructura general i el model del territori, que sBha dBadequar a les determinacions dels articles ) i 7.
>7
d> Determinen els indicadors de creixement, poblaci!, recursos i desenvolupament econ6mic i social del sistema urb@ que hagin dB%sser considerats per a decidir lBoportunitat i la conveni3ncia de cada actuaci!, dBacord amb els interessos p&blics derivats de lBimperatiu dButilit#aci! racional del territori. e> 4ncorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hdrics i energ3tics. f> Defineixen el sistema general dBespais lliures p&blics, que ha de respondre, com a mnim, a la proporci! de - m" per cada "- m" de sostre adm3s pel planejament urbanstic per a &s residencial. Pr 2rame& -Na"'/a"!# /r3a,;&'!"a 'err!' r!a.A 1s un instrument creat de nou per la LHC 2002* Fo !i !a e(perincia per poder valorar les seves %uncions reals* ,s va crear per potenciar i desenvolupar les previsions del plane&ament general pel "ue %a a lT!a#itatge per posar en el mercat m$s s6l i %er la programaci corresponentE ai(' com tam#$ per ampliar les competncies ur#an'sti"ues dels municipis* DTacord am# el tenor literal de lTarticle 60 9RLH la seva principal %inalitat $s concretar i programar les pol'ti"ues municipals dT!a#itatge i s6l* 8n opcionals i es situarien entre el 2OH: i el plane&ament parcial* ,ls a&untaments "ue en tenen poden e(ercir ma&ors %acultats per aprovar els plans derivats* Ar'!".e @? TRLC Pr 2rame& -Na"'/a"!# /r3a,;&'!"a m/,!"!pa. 1. +ls programes dBactuaci! urbanstica municipal s!n lBexpressi! de les poltiques municipals de s6l i dBhabitatge i contenen les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament dels plans dBordenaci! urbanstica municipal corresponents pel que fa a la reforma i la millora urbanes, als equipaments i a la generaci! dBactivitat econ6mica, dins el marc del desenvolupament urbanstic sostenible. ". +ls programes dBactuaci! urbanstica municipal han dBavaluar i atendre les necessitats de s6l i dBhabitatge dels municipis, dins llur termini de vig3ncia, i han dBacreditar que s!n coherents amb els plans territorials o directors que els afecten. 1ix mateix, han de determinar quina iniciativa, la p&blica o la privada, %s preferent per a la promoci! del planejament urbanstic derivat, i poden establir, si escau, una reserva per a la iniciativa p&blica al llarg dBun termini concret, que no pot superar el de vig3ncia del programa. Al 200B la Jeneralitat de Catalun;a modi%ica la llei 2002 !i !a un govern nou i la pressi social $s intensa* ,ls programes esdevindran innecessaris i les dues %uncions anteriors seran assolides pels 2OH:* N rme& -e p.a,e:ame,' /r3a,;&'!": ,s tracta dTun instrument de plane&ament de car)cter e(cepcional* 8n instruments de plane&ament ur#an'stic general "ue suplei(en els 2OH: en els sup6sits de suspensi /article 6@0 o de prdua de vigncia dTa"uests* 1s a dir la seva %unci #)sica $s e"uivalent als 2OH:* ,ls 2OH: sT!an de completar per"u per diversos motius
>2
e(cepcionals sn suspesos #$ per la Jeneralitat #$ &udicialment i %ins "ue lTa&untament no en %a un altre per tal dTo%erir un m'nim de seguretat &ur'dica sTaproven a"uestes normes de plane&ament ur#an'sitic "ue a la pr)ctica tenen una utilit5aci e(cepcional* 9am#$ poden complementar el 2OH: normalment en un )m#it supramunicipal* 8T!an de redactar am# el grau de precisi ade"uada pla "ue complementen o suplei(en* A"uestes Formes sn ela#orades i aprovades per la Jeneralitat si #$ am# consulta prvia als a&untaments a%ectats* Impli"uen per tant un grau nota#le dTintervenci de les potestats ur#an'sti"ues municipals per part de lTAdministraci de la Jeneralitat* DTa"u' el seu car)cter %ormalment e(cepcional i el %et "ue sT!agin de &usti%icar* P.a,& par"!a.& /r3a,;&'!"&: Desenvolupen les previsions dels plans generals dTun sector "uali%icat com a s6l ur#anit5a#le* La %unci #)sica per al pla parcial $s la dTesta#lir determinacions per al s6l ur#anit5a#le* ,l s6l ur#anit5a#le necessita un pal parcial per convertir-se en s6l ur#)* A"uesta %unci de regular pot ser di%erent segons el grau de detall am# "u el pla general !agi previst per convertir en s6l ur#)* ,l pla general pot dir "ue $s ur#anit5a#le iMo delimita gr)%icament i esta#lir determinacions generals so#re "u sT!a de %er en a"uest sector* 8i el pla general cont$ po"ues determinacions el pla parcial !aur) de de%inir-ne m$s* 2er ai(6 !i !a plans parcials a se"ues o #$ plans parcials de delimitaci am# un )m#it de decisi m$s gran* Ai(' doncs podem determinar lTe(istncia de dos tipus de plans parcials ur#an'sticsA els plans parcials i els plans parcials de delimitaci* ,l pla parcial de delimitaci t$ m$s discrecionalitat i la seva tramitaci $s m$s comple(a* 2el "ue %a a la seva tramitaci cal esmentar la intervenci de la Jeneralitat* ,l pla parcial per la seva #anda pot ser aprovat per lTa&untament* ,n de%initiva els plans parcials ur#an'stics*** ***Desenvolupen el 2OH: en s6l ur#anit5a#le en els )m#its territorials delimitats pel 2OH:* 2oden ser dTiniciativa p3#lica o privada* ***Contenen totes les determinacions per a lTordenaci detallada delMs seuMs sectorMs* ***Duali%i"uen el s6l /preveu "uin ser) lT3s concret %i(a el relleu del territori la (ar(a de carreteres*** ***Regulen els usos i els par)metres dTedi%icaci ***Assen;alen alineacions i rasants ***Determinacions per a la seva gesti i per a lTe(ecuci de les o#res dTur#anit5aci* Altres previsions de lTarticle @9 TRLCA ). +n els sectors dB&s residencial, tant si aquest &s %s el principal com si %s mixt amb altres usos, els plans parcials urbanstics han de reservar per a #ones verdes i espais lliures p&blics un mnim de - m" de s6l per cada "- m" de sostre edificable, amb un mnim del 1CD de la superfcie de lB@mbit dBactuaci!, i han de reservar tamb% per a equipaments de titularitat p&blica un mnim de - m" de s6l per cada "- m" de sostre, amb un mnim del -D de la superfcie de lB@mbit, a m%s del s6l destinat a serveis t3cnics, si sBescau.
>@
5. +n els sectors dB&s industrial o comercial, els plans parcials urbanstics han de reservar per a #ona verda un mnim del 1CD de la superfcie de lB@mbit i han de reservar per a equipaments un mnim del -D de la dita superfcie i per a @rees de protecci! de sistemes amb finalitats de separaci! dBusos, a m%s del s6l destinat a serveis t3cnics, si sBescau. -. +ls ajuntaments, en ocasi! de la tramitaci! dBun pla parcial urbanstic, han de concretar les caracterstiques del mobiliari urb@, lBarbrat, lBenjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i dBenllumenat i la sen alit#aci!, dBacord amb les prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar(ne la valoraci! i el costejament ulterior a c@rrec dels propietaris afectats. P.a,& par"!a.& -e -e.!m!'a"!#A 8n els "ue es re%erei(en a )m#its de s6l ur#anit5a#le no delimitats prviament i %ormalment com a sectors per part del plane&ament general* 9enen les seg.ents particularitatsA =an de &usti%icar e(pressament "ue sTade".en a determinades previsions del 2OH: /article 66*20* Article 66A 2* +ls plans parcials urbanstics que es refereixin a @mbits no delimitats pr3viament com a sectors pel planejament urbanstic general han de contenir una justificaci! especfica de lBadequaci! de la promoci! al que estableixen els apartats 1.d, 1.e i 9 de lBarticle -E, i sBh an de promoure i tramitar am# la denominaci de plans parcials de delimitaci* 2oden ser o#&ecte de consultes prvies a la seva tramitaci als 6rgans ur#an'stics /article 7@0* 9ramitaci similar als 2HO: /article >C0* Aprovaci similar als 2HO: /7>*e0A Ar'!".e 9A(1(-)2 Determinen els indicadors de creixement, poblaci!, recursos i desenvolupament econ6mic i social del sistema urb@ que hagin dB%sser considerats per a decidir lBoportunitat i la conveni3ncia de cada actuaci!, dBacord amb els interessos p&blics derivats de lBimperatiu dButilit#aci! racional del territori. Ar'!".e 9A(1(e=2 4ncorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hdrics i energ3tics. Ar'!".e 9A(K2 +n s6l urbanit#able no delimitat, els plans dBordenaci! urbanstica municipal estableixen2 a> Les magnituds m@ximes o mnimes de les actuacions urbanstiques que hi s!n permeses, en funci! dels diferents usos. b> Les intensitats m@ximes dels usos urbanstics. c> Les connexions amb les infraestructures exteriors. d> +ls nivells o percentatges de s6l de cessi! obligat6ria i gratu?ta. P.a,& e&pe"!a.& /r3a,;&'!"&: A"uests plans responent al seu ad&ectiu dT`especials` sn tot un seguit de plans "ue podr'em anomenar ai(' de manera col4lo"uial "ue sn plans %ets a mida*
>C
LTarticle 67 9RLHC en el seu apartat 7 ens %a una llista de sup6sits "ue poden &usti%icar lTela#oraci de plans espec'%ics* Ar'!".e @K 2lans especials ur#an'stics 1. 'ens perjudici dels que es puguin aprovar en virtut de la legislaci! sectorial, es poden redactar plans especials urbanstics en els sup6sits segFents2 a> 'i s!n necessaris, en desenvolupament de les determinacions contingudes en els plans territorials parcials i sectorials i en el planejament urbanstic general, per a lBordenaci! de recintes i conjunts artstics, per a la recuperaci! i la millora del paisatge urb@, per a la protecci! dels espais fluvials, per a la protecci! addicional del paisatge i de les vies de comunicaci!, per a la millora dB@mbits rurals, per a la identificaci! i la regulaci! de les masies i cases rurals a qu3 es refereix lBarticle -C." o per a qualsevol altra finalitat an@loga. b> 1mb vista a lBordenaci! del subs6l, si no %s objecte dBuna altra figura del planejament urbanstic derivat. c> 1mb vista a la implantaci! de c@mpings i dBestabliments de turisme rural, dBacord amb el que estableix lBarticle 59.8.e. d> *er concretar la titularitat i lB&s dels equipaments comunitaris, si no ho fa el planejament urbanstic general. e> *er a lBexecuci! directa dBobres corresponents a la infraestructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urb@, pel que fa a lBassen alament i la localit#aci! de les infraestructures b@siques relatives a les comunicacions terrestres, martimes i a3ries, a la infraestructura hidr@ulica general, a lBabastament dBaigua, al sanejament, al subministrament dBenergia el3ctrica i a la resta de sistemes urbanstics generals. 'i la infraestructura afecta m%s dBun municipi o diverses classes de s6l, la formulaci! i la tramitaci! del pla especial s!n preceptives, sens perjudici del que estableix la legislaci! sectorial. ". +ls plans especials urbanstics dictats en virtut de lBapartat 1.a que tinguin per finalitat la protecci! de #ones dBun gran valor agrcola, forestal o ramader, de #ones deltaiques o dBespais rurals o periurbans poden imposar restriccions dB&s dels terren s, per a impedir(ne la desaparici! o lBalteraci!. ). LBaprovaci! dels plans especials urbanstics habilita lBadministraci! competent per a executar les obres i les instalGlacions corresponents, sens perjudici de lBexigibilitat de les llic3ncies i autorit#acions administratives que siguin preceptives i sens perjudici del que estableix la legislaci! sectorial. 5. +ls plans especials urbanstics contenen les determinacions que exigeixin el planejament territorial o urbanstic corresponent o, a manca dBaquest, les pr6pies de llur naturalesa i llur finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, els pl@nols, les normes i els cat@legs que escaiguin. A"uests plans especials sTapli"uen a %inalitats %or+a di%erents a di%erncia del "ue passava am# els plans parcials &a "ue a"uests plans parcials no tenien per o#&ecte la regulaci general de cap )m#it del territori* 2er la seva #anda els plans especials no
>B
tenen per o#&ecte una regulaci especial per a cada )m#it sin "ue tenen per o#&ecte la %i(aci dTunes directives espec'%i"ues per una actuaci determinada* 1s a dir els plans especials ur#an'stics a#orden un 3nic aspecte o un con&unt determinat dTaspectes de lTordenaci ur#an'stica i no a"uesta 'ntegrament* Com !em esmentat a#ans procedei(en en els casos previstos per la legislaci sectorial ai(' com en els indicats per lTarticle 67*7 9RLHC /veure article0 ,(empleA A t$ una masia i la vol reconvertir en una casa de turisme rural* 8i el municipi no !a modi%icat el pla per poder dur a terme una casa rural la millor soluci en a"uest cas ser) la dTadoptar un pla especial per a tal e%ecte* Ai(' veiem com a"uesta %igura es sol aplicar per actuacions singulars de car)cter econ6mic o de serveis o per regular determinacions dTuna categoria determinada dTesta#liments o activitats en lT)m#it dTun municipi* 9enint en compte tota a"uesta diversitat dTo#&ectes $s normal "ue el contingut dTa"uests plans sigui molt di%erent* 2el dem$s gaudei(en dTuna gran %le(i#ilitat de continguts ai(' com territorial* 8ovint modi%i"uenMdesenvolupen el plane&ament general en possi#ilitats "ue a"uest no contempla* ,n a"uests casos per a la seva aprovaci sn necessaris els matei(os re"uisits necessaris per a lTaprovaci dTun pla general* P.a,& -e m!.. ra /r3a,aA 8n molt sem#lants als plans parcials per6 mentre a"uests plans parcials tenen per o#&ecte convertir en ur#) s6l "ue t$ la condici dTur#anit5a#leE els plans de millora ur#ana sn plans "ue tenen per o#&ecte el s6l "ue &a $s ur#)* 1s a dir incidei(en en un )m#it "ue &a $s 5ona ur#ana* A"uests plane&ament sT!a %et per a dues %inalitatsA a0 ,n casos de re%orma per e(emple el casc antic dTuna ciutat on no es limita a canviar un edi%ici per un altre sin "ue vol modi%icarMmillorar els &a e(istents* #0 Casos on la ur#anit5aci no est) aca#ada* A"uest $s el sistema "ue es dna als entorns dTuna ciutat on !i tro#em carrers mal de%inits 5ones on no !i !a edi%icis*** La #ase dTa"uests plans pot ser di%erent si el s6l so#re el "ue actuen $s s6l consolidat o si $s s6l no consolidat* ,n s6l ur#) no consolidat tenen per o#&ecte completar el tei(it ur#) o operacions de re!a#ilitaci re%orma interior ordenaci del su#s6l trans%ormaci dTusos o similarsE mentre "ue en s6l ur#) consolidat el seu o#&ecte $s completar o aca#ar la ur#anit5aci /el seu contingut es "ueda en el dissen; ur#an'stic0* Com "ue poden tenir o#&ectes molt di%erents les seves determinacions depenen de les seves naturalesa i %inalitats* ,n general els $s aplica#le el rgim dels plans parcials* Ar'!".e @A( P.a,& -e m!.. ra /r3a,a ". +ls plans de millora urbana que tinguin per objectiu la remodelaci! urbana, la transformaci! dBusos o la reurbanit#aci! poden determinar operacions urbanstiques que comportin la reconversi! del model urbanstic de lB@mbit de qu3 es tracti, quant a lBestructura, lBedificaci! existent i els usos, o b% establir la substituci! integral o parcial de les infraestructures dBurbanit#aci! i la implantaci! de noves infraestructures, per raons
>6
dBobsolesc3ncia o dBinsufici3ncia manifesta de les existents o per les exig3ncies del desenvolupament econ6mic i social. ). +ls plans de millora urbana que tinguin per objectiu lBordenaci! especfica del subs6l per a @mbits determinats han de regular2 a> La possibilitat dBaprofitament privat i, especficament, de mantenir o no, en tot o en part, lBaprofitament privat preexistent. b> LB&s del subs6l, vinculat a lB&s p&blic i a la prestaci! de serveis p&blics, dBacord amb el que estableix lBarticle )7. 5. +ls plans de millora urbana que tinguin per objectiu lBacompliment dBoperacions de millora urbana no contingudes en el pla dBordenaci! urbanstica municipal requereixen la modificaci! dBaquest, pr3viament o simult@niament, excepci! feta dels sup6sits en qu3 no sBalterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les c@rregues urbanstiques ni lBestructura fonamental del planejament urbanstic general. -. +ls plans de millora urbana que tinguin per objectiu lBacompliment dBoperacions de revitalit#aci! del teixit urb@, per a garantir el manteniment o el restabliment de la qualitat de vida, han de regular les condicions de compatibilitat dels diversos usos del s6l. 8. +ls plans de millora urbana contenen les determinacions pr6pies de llur naturalesa i llur finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, els pl@nols i les normes corresponents. 9. 'Baplica als plans de millora urbana el que estableixen els articles 8- i 88 per als plans parcials urbanstics, a excepci! del que disposen els apartats ) i 5 de lBarticle 8- pel que fa a la reserva de s6l. E. +ls plans de millora urbana han de concretar les reserves necess@ries per als sistemes urbanstics locals, si no ho ha fet el planejament urbanstic general.
>7
Dret Administratiu IV 6*B* 2rocediment dTaprovaci dels plansA
A"uest tema presenta di%erents punts de comple(itat per di%erents motius* ,n general de procediment dTaprovaci dels plans no nom$s nT!i !a un sin "ue degut a la diversitat de plans !i !a tants procediments dTaprovaci com plans di%erents e(istei(en* ,l "ue estudiarem en a"uest punt seran tots els punts comuns a tots a"uests plans* ,l procediment dTaprovaci dels plans ur#an'stics $s complicat e(tremadament lent i !o $s degut a la %unci "ue complei(* ,l procediment dTaprovaci de plans ur#an'stics es complica per"u !a de complir a m$s dTuna %unci normativa am# ampli marge de discrecionalitat en la tramitaci del plane&ament sT!an de complir uns re"uisits molt costosos on !i !a interessos contraposats tals com la participaci ciutadana la competncia compartida entre la Jeneralitat i lTA&untament la cooperaci i coordinaci entre diverses administracions**** La participaci ciutadana e(igida rigorosament per la Llei i per la &urisprudncia dna una ma&or legitimitat democr)tica a una potestat administrativa "ue $s essencialment discrecional* 2er la seva #anda la compartici de competncies entre municipis i Jeneralitat present en lTaprovaci dels plans m$s importants a la pr)ctica dna lloc al procediment #i%)sic seg.entA iniciativa /no sempre0 i aprovaci inicial /i a vegades provisional0 de lTA&untament i aprovaci de%initiva de la Jeneralitat* <inalment la coordinaci de les competncies concurrents dTaltres administracions p3#li"ues en el territori se sol assolir per la via dels in%ormes i altres mecanismes de participaci* 9ot ai(6 con%luei( en a"uest procediment i provoca la seva comple(itat i alt cost* 2er 3ltim a%egir "ue els procediments concrets varien en %unci dels diversos tipus de plans* ,n a"uest procediment podem distingir B punts com a grans #locs a partir dels "uals es desenvolupa el procediment dTaprovaci de plans ur#an'sticsA Actes preparatoris per a la %ormulaci i tramitaci dels plans* Documentaci "ue !a dTacompan;ar-los* 9erminis de %ormulaci i procediment de tramitaci dels di%erents plans* Competncies i resolucions dTaprovaci dels plans* Vigncia i revisi dels plans* Regulen a"uestes ".estions els articles 70 i seg.ents 9RLHC* ,l tema de la documentaci "ue !a dTacompan;ar cada pla $s regulat en els articles B6 i seg.ents al %il de la regulaci dels diversos tipus de plans* A"'e& prepara' r!& ,s tracta de comen+ar a ela#orar els estudis en #ase els "uals es %ormular) el pla* 1s una tasca t$cnico-cient'%ica "ue variar) segons el tema del pla* A"uesta etapa dTestudis previs i mem6ria pot ocupar #astants mesos %ins i tot a#ans de "ue es di#ui(i res* ,n a"uesta %ase !i !a dues possi#les actuacions "ue tenen una import)ncia &ur'dica considera#leA a0 La de MENOR import)ncia &ur'dicaA article 7@ 2ossi#ilitat de consulta als 6rgans ur#an'stics prvia a la delimitaci de s6l ur#anit5a#le so#re la #ase dTun aven+ de pla parcial de delimitaci* La llei preveu "ue es pugui %er un tr)mit >>
previ a lTela#oraci dTa"uest pla consistent en la consulta a lTAdministraci so#re el %ons del pla* ,s tracta dTuna consulta %ormal so#re les l'nies generals per administrar a"uell s6l* La resposta ser) vinculant per a la pr6pia administraci* #0 La de MALOR import)ncia &ur'dica /articles 70 a 720 8uspensi de tramitacions i llicnciesA opcional a#ans de lTaprovaci inicialE o#ligada una vegada %eta lTaprovaci inicial* :)(im dTun an; /o dos si sTacumulen les dues0* 1s o#ligat en determinats casos i molt important en lTadopci dels plans generals* La seva %inalitat $s evitar moviments especulatius en un moment en el "ue es vislum#ra "ue a curt o mig termini sTaprovar) un nou plane&ament* 2er evitar-!o la llei preveu "ue "uan es vol tramitar un nou plane&ament la A2 pot suspendre la concessi de llicncies i altres terminacions durant a"uest per'ode #reu de temps* Ar'!".e K?( S/&pe,&!# p 'e&'a'!0a -e 'ram!'a"! ,& ! -e ..!"7,"!e& 1. +ls 6rgans competents per a lBaprovaci! inicial de les figures del planejament urbanstic poden acordar, amb la finalitat dBestudiar(ne la formaci! o la reforma, de suspendre la tramitaci! de plans urbanstics derivats concrets i de projectes de gesti! urbanstica i dBurbanit#aci! complementaris, com tamb% de suspendre lBatorgament de llic3ncies de parcelGlaci! de terren s, dBedificaci!, reforma, rehabilitaci! o enderrocament de construccions, dBinstalGlaci! o ampliaci! dBactivitats o usos concrets i dBaltres autorit#acions municipals connexes establertes per la legislaci! sectorial. ". LBacord de suspensi! de tramitacions i de llic3ncies a qu3 es refereix lBapartat 1 sBha de publicar en el butllet oficial corresponent, i sBha de referir, en qualsevol cas, a @mbits identificats gr@ficament. 1rticle 91. 'uspensi! preceptiva de tramitacions i de llic3ncies 1. LBaprovaci! inicial dels instruments de planejament urbanstic obliga lBadministraci! competent a acordar les mesures enunciades per lBarticle 9C.1, en els @mbits en qu3 les noves determinacions comportin una modificaci! del r3gim urbanstic. ". LBadministraci! competent, a m%s del que disposa lBapartat 1, pot acordar les mesures enunciades per lBarticle 9C.1 en el cas que es pretenguin assolir objectius urbanstics concrets, que han dB%sser explicitats i justificats. 1rticle 9". :ermini de suspensi! de tramitacions i de llic3ncies +ls efectes de la suspensi! de tramitacions i de llic3ncies per a @mbits determinats no poden durar m%s dBun an en el cas regulat per lBarticle 9C, o de dos an s en cas dBacumulaci! dels sup6sits regulats pels articles 9C i 91. =n cop exhaurits els efectes de lBacord de suspensi!, no seBn pot adoptar cap de nou, per al mateix @mbit i per a id3ntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres an s des de la data dBexhauriment dels efectes. D "/me,'a"!# -e.& p.a,& ,l plane&ament sTinicia am# la %ormulaci dels plans acompan;at de la documentaci "ue !a dTintegrar el plane&ament* ,ls plans ur#an'stics sn instruments tcnicament i &ur'dicament molt comple(es "ue sT!an de concretar i acompan;ar-se de determinats documents "ue sn di%erents segons si es tracta de 2OH: /B?0 2AH: /670 o 22 /660* ,ls documents t'pics sn els seg.entsA
>?
Dret Administratiu IV ] ] ] ] :em6ria &usti%icativa* 2l)nols in%ormatius i dTordenaci* Formes ur#an'sti"ues Documentaci mediam#iental
Ar'!".e 9O(1: D "/me,'a"!# POCM: a> La mem6ria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que escaiguin. b> +ls pl@nols dBinformaci! i dBordenaci! urbanstica del territori i de traHat de les xarxes b@siques dBabastament dBaigua, de subministrament de gas i dBenergia el3ctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla. c> Les normes urbanstiques. d> +l cat@leg de b%ns a protegir, dBacord amb lBarticle 87. e> LBagenda i lBavaluaci! econ6mica i financera de les actuacions a desenvolupar. f> La documentaci! mediambiental adequada i, com a mnim, lBinforme mediambiental. g> +l programa dBactuaci! urbanstica municipal, si escau. 1rticle 88.12 Documentaci! **2 a> La mem6ria, i els estudis justificatius i complementaris. b> +ls pl@nols dBinformaci!, dBordenaci!, de projecte i de detall de la urbanit#aci!. c> Les normes reguladores dels par@metres dB&s i dBedificaci! del s6l. d> LBavaluaci! econ6mica de la promoci!, i lBestudi i la justificaci! de la seva viabilitat. e> +l pressupost de les obres i els serveis, i el pla dBetapes de les unes i dels altres. f> La divisi! poligonal, si escau. g> La justificaci! que es compleixen les determinacions del planejament urbanstic general sobre mobilitat sostenible. h> La documentaci! mediambiental pertinent i, com a mnim, lBinforme mediambiental. i> La justificaci! que sBadequa al programa dBactuaci! urbanstica municipal, si sBescau. 1s una documentaci on en determinats tipus de plans pot arri#ar a ser molt i molt voluminosa costosa i complicada* F rm/.a"!# -e.& p.a,& Dui pot %ormular a"uests plansU La documentaci en "u els plans es concreten la %ormulen pro%essionals lli#erals /ar"uitectes engin;ers***0 per6 lTautoritat entitat o persona &ur'dica "ue decidei( %er el plane&ament varia segons el tipus de pla* ,n el cas dels plans generals de la Jeneralitat lT6rgan competent $s un 6rgan de la Jeneralitat #$ sigui el Conseller dTo#res p3#li"ues o un altre* ,n el cas del 2OH: o els programes dTactuaci ur#an'stica "ui t$ la iniciativa de %er o revisar el plane&ament $s lTa&untament* ,n el cas dels plans derivats es poden donar sistemes molt di%erents "ue venen concretats en els seg.ents puntsA 2lans parcialsA la ma&oria de vegades "ui pren la iniciativa $s un promotor privat tot i "ue no sempre $s ai(' &a "ue tam#$ pot prendre la iniciativa el propi a&untament o els propietaris del s6l /cal dir "ue els
?0
propietaris sn di%erents dels promotors0* Hn altre agent relativament !a#itual sn les anomenades entitats p3#li"ues ur#an'sti"ues considerades am# un inters col4lectiu /potenciar activitats industrials am# men;s possi#ilitats vivendes de protecci o%icial***0 on a Catalun;a en destaca el IFCA8OL* 2lans de millora ur#ana A normalment la iniciativa la pren lTA&untament per"u !i !a una gran diversitat dTinteressos a%ectats i !i !a un gran inters p3#lic per tirar-!o endavant* 2lans especialsA depn del pla* 8i es tracta dTun pal "ue t$ per o#&ecte una activitat econ6mica privada ser) el privat el "ue promour) el pla i en cas "ue es promogui un inters p3#lic ser) lTa&untament* LTarticle 7B regula les competncies de %ormulaci dels plans "uan a"uests a%ecten diversos municipis* LTe(istncia dTa"uest plane&ament plurimunicipal $s determinada pels plans territorials pels plans directors ur#an'stics o per lTacord un)nim dels a&untaments a%ectats* 9enen pre%erncia per %ormular-los els a&untaments a%ectatsE si no es posen dTacord !o resol el Jovern de la Jeneralitat* Term!,!& -e $ rm/.a"!# -e.& p.a,& 8ovint almen;s en teoria el proc$s de %ormular un pla moltes vegades est) sotms a termini* ,ls plans ur#an'stics complei(en una %unci dTordenaci del territori i de programaci de la ur#anit5aci* 2er tant $s l6gic sotmetre la seva %ormulaci a terminis tant per assolir un territori #en ordenat com per %er possi#le el normal desenvolupament ur#)* ,ls terminis poden ser %i(ats pel plane&ament superior i el seu incompliment legitima lTe(ercici de la iniciativa per part de la Jeneralitat* Ar'!".e A? :erminis per a la formulaci! dels plans dBordenaci! urbanstica municipal i dels plans urbanstics derivats 1. +ls plans dBordenaci! urbanstica municipal sBhan de formular en el termini que fixi el planejament territorial, el pla director o b%, si de cas hi manca, el conseller o consellera de *oltica :erritorial i Ibres *&bliques. ". +ls plans parcials urbanstics referits a sectors delimitats pr3viament, els plans especials urbanstics i els plans de millora urbana sBhan de formular en els terminis que fixin el pla dBordenaci! urbanstica municipal, el programa dBactuaci! urbanstica municipal o les normes de planejament urbanstic. ). +n el cas que els plans a qu3 es refereixen els apartats 1 i " no es redactin en els terminis establerts, el conseller o consellera de *oltica :erritorial i Ibres *&bliques pot disposar que siguin redactats per la Direcci! <eneral dB=rbanisme, si els 6rgans competents incompleixen el requeriment pertinent. +n qualsevol cas, els ajuntaments i els altres 6rgans competents poden encomanar la formulaci! dels dits plans a la Direcci! <eneral dB=rbanisme i poden encomanar(ne la tramitaci! a la comissi! territorial dBurbanisme competent. Ai(6 sol passar en dos tipus de plansA a0 P.a,& 2e,era.&A preveuen una vigncia determinada de manera "ue "uan sTestiguin apunt dTaca#ar sT!agi de comen+ar la tramitaci dTun nou pla* #0 P.a,& -er!0a'&* ,s preveu "ue !i !agi un lapsus de temps en "u es comenci a redactar el nou pla ?7
XDuin sentit t$ posar a"uests terminisU Des dTun punt de vista pr)ctic tenen sentit en "uant orienten a les persones "ue els !an de realit5ar* Fo o#stant no sn terminis "ue vinculin* 9enen escasses conse".ncies &ur'di"ues degut a a"uesta %alta de vinculaci* La 3nica conse".ncia &ur'dica "ue pot tenir el seu incompliment $s la dT!a#ilitar 6rgans "ue en realitat no estarien !a#ilitats a "ue inici-n la tramitaci del nou pla* Tram!'a"!# -e.& p.a,& 8uposem "ue tenim un pla iniciat %ormulat Xcom es tramitaU =em de distingir dos grans tipus dTinstruments de plane&amentA 2lans de la Jeneralitat ,ls 2lans directors ur#an'stics i les Formes de plane&ament ur#an'stic sn instruments de la JeneralitatE per tant la seva %ormulaci $s a c)rrec dT6rgans de la Jeneralitat* 9r)mits #)sicsA o Aprovaci inicial i provisional per la comissi territorial dTur#anisme* o In%ormaci p3#lica* In%ormaci o audincia /normes0 als ens locals i dem$s organismes* o 9r)mits am#ientals si escau* o Aprovaci %inal per la Jeneralitat /pel Conseller corresponent0* 9ota la tramitaci es %a en seu de la Jeneralitat* Ar'!".e A1 <P.a,& -!re"' r&>2 ". +ls plans directors urbanstics sBhan de posar a informaci! p&blica per un termini dBun mes. =n cop acabat el termini dBinformaci! p&blica, els plans sBhan de sotmetre, tamb% per un mes, al tr@mit dBinformaci! als ens locals compresos en lB@mbit territorial respectiu. ). 'imult@niament al tr@mit dBinformaci! p&blica dBun pla director urbanstic, sBha de solGlicitar un informe als departaments interessats i als organismes afectats per ra! de llurs compet3ncies sectorials, els quals lBhan dBemetre en el termini dBun mes, llevat que una disposici! nBautorit#i un de m%s llarg. 5. +n el cas que, dBacord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu dBefectuar una avaluaci! de lBimpacte ambiental dBun pla director urbanstic, lBestudi o informe ambiental pertinent ha dB%sser incorporat al pla i ha dB%sser sotm3s a informaci! p&blica conjuntament amb aquest. La declaraci! dBimpacte ambiental, si %s preceptiva, sBha dBefectuar abans de lBaprovaci! provisional de lBexpedient. Resta de plans es tramiten a lTa&untament* o :ramitaci! dels *I=. i dels plans derivats2 un cop recopilada tota la in%ormaci re"uerida per la legislaci ur#an'stica es porta al registre de lTa&untament ser) a partir dTa"u' "uan comenci la tramitaci* ,l primer "ue %ar) lTa&untament ser) estudiar-sT!o i aprovar-!o inicialment /molts cops sTaprova despr$s dTuna negociaci am# la persona "ue !a promogut a"uell pla0* 9am#$ $s possi#le "ue el pla es dei(i de #anda* ,n el ?0R dels casos es negocia per"u els promotors sa#en "ue la millor manera $s arri#ar a un acord am# lTa&untament de la matei(a manera "ue a lTa&untament tam#$ li $s %avora#le arri#ar a a"uest acord &a "ue li $s positiu per a lTagenda municipal i per a la generaci dTimpostos* Degut a ai(6 el "ue $s !a#itual $s "ue sTaprovi el pla ?2
inicialment* A"uest acord e(pressa el comprom's de lTa&untament per6 encara %alten molts tr)mits per"u tingui e%ic)cia e(terna &a "ue pel moment no t$ cap e%ic)cia &ur'dica vinculant* ,l primer dTa"uests tr)mits $s la in%ormaci i consulta a la po#laci per tal de "ue a"uests puguin opinar* Durant un termini m'nim dTun mes el pla ser) e(posat en general /cada vegada m$s $s consulta#le per internet0 i durant a"uest termini tot!om "ui vulgui podr) %ormular a lTa&untament les al4legacions pertinents /sn m$s %re".ents en els plans generals "ue pas en els plans parcials0* 2resentaran al4legacions els organismes p3#lics "uan el pla pugui a%ectar als pro&ectes %uturs "ue tinguin un inters p3#lic i per altra #anda les entitats privades* Hn cop aca#at el termini dTin%ormaci p3#lica !aur) dTestudiar una per una les al4legacions i mani%estar-se una per una so#re si les accepta o no* Ai(6 pot donar peu a "ue un cop aprovat el pla es generi un recurs contencis* Jeneralment lTa&untament tendei( a acceptar molt po"ues al4legacions per6 a m$s !i !a un %onament &ur'dic "ue esta#lei( "ue si modi%ica molt el "ue sT!a aprovat inicialment /per"u !a acceptat moltes al4legacions0 !aur) de %er un nou tr)mit dTin%ormaci p3#lica del pro&ecte ur#)* Degut a ai(6 accepta po"ues al4legacions per tal dTevitar modi%icar molt el pla i no !aver de tornar a %er el tr)mit anterior* <inalment lTa&untament %a lTaprovaci dTa"uell pla "ue pot ser provisional o %inal segons la seva competncia* LTacord municipal $s el "ue !a dTacceptar o re%usar les al4legacions "ue sT!agin presentat i %ar) lTaprovaci provisional o %inal en %unci de si lTa&untament t$ la competncia per aprovar-!o %inalment o no* 8i no t$ la competncia lTaprovar) la pr6pia Jeneralitat* 8i $s un pla instat per la Jeneralitat "ui t$ competncia ser) la Jeneralitat i normalment els aprovar) el conseller* LTa&untament tindr) competncia provisional "uan la iniciativa per iniciar els tr)mits dTun pla recaigui a la Jeneralitat ai(' com tam#$ en els casos dTordenaci ur#an'stica municipal i plans parcials de delimitaci* La resta de plans seran de competncia de%initiva per a lTa&untament /plans parcials de millora ur#ana plans parcials i plans especials sempre "ue no modi%i"uin el plane&ament general0 i podran ser aprovats per a"uest* Les aprovacions inicial i provisional corresponen al consell comarcal a la comissi territorial dTur#anisme o a la Direcci general dTur#anisme si el pla a%ecta diversos termes municipals* ,n a"uest cas sT!a de concedir audincia als a&untaments a%ectats* ,n el cas dels plans especials les aprovacions inicial i provisional corresponen a lTadministraci "ue els !agi redactat si $s "ue t$ competncies ur#an'sti"ues de tramitaci o dTaprovaci de plans /a&untament Jeneralitat consells comarcals0* C mpe'7,"!e& -Napr 0a"!# -e$!,!'!0a -e.& p.a,& DTa"uesta manera podem a%irmar "ue "ui t$ la competncia per aprovar els plans snA
?@
Conseller de pol'tica territorialA 2lans directors ur#an'stics i normes de plane&ament ur#an'sticE 2OH: i 2AH: de municipis de m$s de 700*000 !a#itants i plurimunicipals en alguns casos* Comissions territorialsA 2OH: 2AH: i 22 de delimitaci "ue no corresponguin al ConsellerE plane&ament derivat "ue no correspongui als a&untaments* A&untamentsA 2lane&ament derivat promogut dTacord al plane&ament general*
,n tot cas li to"ui %er a lTa&untament lTaprovaci de%initiva o li to"ui a la Jeneralitat a lTaprovaci %inal del plane&ament poden produir-se discrep)ncies entre all6 "ue vol "ue sTaprovi lTa&untament i all6 "ue vol "ue sTaprovi la Jeneralitat* 2ot donar-se "ue la Jeneralitat tingui uns altres criteris de plane&ament* 1s en a"uesta %ase on es poden mostrar les seves discrep)ncies "ue poden tenir dos elements di%erents de decisi administrativaA - decisi municipal - decisi de la JeneralitatA a trav$s del dictamen de la comissi territorial dTur#anisme corresponent* 1s una discrep)ncia "ue no es pot resoldre &ur'dicament per la via dTimposici territorial* I,$ rme -e .e& " m!&&! ,& -N/r3a,!&me Les comissions territorials dTur#anisme poden imposar a lTa&untament determinades solucions per servir a"uest inters supramunicipal* Duan lTaprovaci %inal $s a c)rrec del Conseller cal in%orme previ de la Comissi dTur#anisme de Catalun;a /plans directors i normes ur#an'sti"ues0 i de la comissi territorial corresponent /en els dem$s casos0 /article 770* Duan lTaprovaci de%initiva dels plans derivats $s competncia dels ens locals cal demanar in%orme de la comissi territorial despr$s de la seva aprovaci inicial* A"uest in%orme $s vinculant en determinats casos /article >B0* Ar'!".e A9: *( +ls informes a qu3 es refereix lBapartat 1 han dBincloure les consideracions que calguin, fonamentades en raons de racionalitat i funcionalitat urbanstiques i orientades a la superaci! de contradiccions, a lBesmena dBerrors i a la millora de la claredat i la precisi! jurdiques i t3cniques. +n tot cas, s!n vinculants, &nicament, les prescripcions que continguin fonamentades en els motius dBinter3s supramunicipal i de legalitat especificats pels apartats ) i 5. ). '!n motius dBinter3s supramunicipal, als efectes del que estableix lBapartat "2 a> La coher3ncia amb la planificaci! territorial, pel que fa a lBequilibri territorial i a lBorganit#aci! correcta del desenvolupament urb@. b> La compatibilitat, lBarticulaci! i la connexi! entre els elements vertebradors del territori dBabast supramunicipal i les infraestructures de car@cter local. c> La compatibilitat amb el risc preexistent, dBacord amb el .apa de protecci! civil de /atalun a. d> LBadequaci! a la planificaci! mediambiental i a la poltica de desenvolupament sostenible. e> LBadequaci! a les poltiques supramunicipals de s6l, dBhabitatge i de protecci! del patrimoni arquitect6nic i cultural.
?C
5. '!n motius de legalitat, als efectes del que estableix lBapartat ", els relatius a2 a> La tramitaci! del planejament urbanstic. b> +l sotmetiment a les determinacions pr6pies del planejament urbanstic de rang superior. c> LBadequaci! a la legislaci! sectorial. d> La interdicci! de lBarbitrarietat. ,n la tramitaci del plane&ament !i !a dues ".estions dTespecial transcendnciaA 'ubrogaci! de les comissions dBurbanisme un recurs "ue poden tenir els propietaris $s demanar a la Jeneralitat "ue es su#rogui a lTa&untament i "ue sigui a"uesta la "ue porti a terme la tramitaci del pla* 1s un recurs m$s te6ric "ue real* A vegades a"uesta su#rogaci tam#$ es %ar) per dir "ue no a la tramitaci local* 8i els a&untaments o els consells comarcals no e(ercei(en les seves competncies de %ormulaci i tramitaci dels plans dins dels terminis esta#lerts per lTarticle >7 les comissions territorials dTur#anisme es poden su#rogar en lTe(ercici dTa"uestes %uncions #$ dTo%ici /per raons dTinters p3#lic0 o a inst)ncia dels interessats* La su#rogaci pot ser limitativa per a lTautonomia local* DTa"u' "ue calgui prviament re"uerir a lT6rgan competent per a "u actu-* Ar'!".e AA S/3r 2a"!# -e .e& " m!&&! ,& 'err!' r!a.& -N/r3a,!&me 1. Les comissions territorials dBurbanisme se subroguen dBofici, per raons dBinter3s p&blic, en la compet3ncia municipal o supramunicipal per a la formulaci! o la tramitaci! de les figures del planejament urbanstic, si es produeix un incompliment dels terminis establerts. +n cas dBincompliment dels terminis de tramitaci! establerts per lBarticle E9, la subrogaci! es pot produir a inst@ncia dels interessats. ". La comissi! territorial dBurbanisme que inco? un expedient de subrogaci! en virtut de lBapartat 1 ha de concedir audi3ncia a lB6rgan origin@riament competent i requerir(lo perqu3 procedeixi a exercir les seves compet3nciesJ si en el termini dBun mes no les ha exercides, li ha de reclamar, un cop acordada la subrogaci!, que li trameti una c6pia certificada de la documentaci! que integri lBexpedient, la qual se li ha de trametre en el termini dels deu dies segFents a la reclamaci!* 'ilenci administratiu Legalment en matria de plane&ament nom$s ser) positiu despr$s de "ue sT!agin produ-t decisions administratives* ,s donar) una vegada lTa&untament !a aprovat inicialment el plane&ament o lT!a aprovat provisionalment i la Jeneralitat no !a %et res* Ai(' podem veure com nom$s sTaplicar) despr$s de "ue lTa&untament !agi aplicat di%erents tr)mits %ormals* De manera es"uem)tica les regles de silenci administratiu en la tramitaci i aprovaci dels plans sn les seg.entsA ] 8ilenci positiu en lTaprovaci de%initiva dels 2OH: i 2AH: per la Jeneralitat /C mesos0*
?B
Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007 ] 8ilenci positiu en lTaprovaci de%initiva del plane&ament derivat per la Jeneralitat /@ mesos0* ] 8ilenci positiu en lTaprovaci de%initiva del plane&ament derivat pels a&untaments /2 mesos des de lTaca#ament de la in%ormaci p3#lica si es disposa de la declaraci am#iental pertinent0
A"uestes regles del silenci es &usti%i"uen en el %et "ue una vegada aprovat inicialment i provisionalment cal suposar "ue el pla &a !a estat su%icientment tre#allat i de#atut de manera "ue lTaprovaci de%initiva $s m$s un tr)mit de control o de revisi "ue pr6piament de de%inici del plane&ament* DTac' "ue sTapli"ui la regla del silenci positiu malgrat el car)cter essencialment discrecional del plane&ament* 0esolucions definitives sobre el planejament2 ,ls acords de la Jeneralitat dTaprovaci de%initiva del plane&ament nom$s poden adoptar una de les resolucions previstes per lTarticle ?0*7 9RLH* ,ls acords de suspensi o de denegaci sT!an de %onamentar en els motius dTinters supramunicipal de legalitat i de racionalitat i %uncionalitat ur#an'sti"ues de lTart* >B*2 i @ o en els altres motius previstos e(pressament per lTarticle ?0 9RLH* Ar'!".e O? :ipus de resolucions definitives sobre el planejament urbanstic 1. LB6rgan competent per a lBaprovaci! definitiva dBuna figura del planejament urbanstic pot adoptar la resoluci! que escaigui dBentre les segFents2 a> LBaprovaci! pura i simple del planejament, o b% amb prescripcions de car@cter puntual que no exigeixin un nou tr@mit dBinformaci! p&blica. b> La suspensi! total o parcial del tr@mit dBaprovaci! del planejament, per ra! de defici3ncies esmenables. c> La denegaci! motivada de lBaprovaci! del planejament, per ra! de vicis o defectes no esmenables. d> +l retorn de lBexpedient, si no %s complet o hi manca algun tr@mit. V!27,"!a ! re0!&!# -e.& p.a,& Regulat als articles ?2 a ?B 9RLH* ,n principi els plans tenen vigncia inde%inida %ins a la seva revisi /un nou pla0 o modi%icaci am# els matei(os re"uisits "ue lTaprovaci* 2rocedei( la revisi dels 2OH: "uan ven+ el termini o es donen les circumst)ncies previstes per ells matei(os o si ai(' !o disposa el Conseller am# els re"uisits de lTarticle ?@ 9RLH* 8i la modi%icaci a%ecta e"uipaments espais lliures o 5ones verdes cal autorit5aci de la Jeneralitat previ in%orme de la CHC /i en determinats casos de la Comissi Iur'dica Assessora0* P/3.!"a"!# -e.& p.a,& ,s dna a la recta %inal de la seva tramitaci* A"uesta pu#licaci plante&a una srie de pro#lemes singulars i am# uns e%ectes %or+a preocupants so#retot a Catalun;a* ,l pro#lema de %ons ve a causa del %et "ue pu#licar els plans ur#an'stics en un Gutllet' O%icial $s materialment molt complicat* LTe%ic)cia normativa del pla ve e(pressada per dues documentacionsA lTarticulat del pla /la
?6
normativa en s'0 i els pl)nols normatius del plane&ament ur#an'stic "ue tenen contingut normatiu i "ue a"uest contingut preval en cas de discrep)ncies* 9radicionalment a partir de %inals dels an;s >0 el tema de donar pu#licitat a lTur#anisme es va regular de manera m$s contundent* La llei dTur#anisme o#ligava a pu#licar en el Diari O%icial "ue correspongu$s "ue es pu#li"u$s un anunci /edicte0 esta#lint "ue en una data determinada sT!avia de pu#licar un pla ur#an'stic concret* DTa"uesta manera les persones interessades podien acudir-!i per in%ormar-seTn* Arrel dTa"uesta normativa varen sorgir algunes sentncies del 9ri#unal 8uprem en les "uals es va declarar la manca dTe%ic)cia i la nul4litat per tant dTalguna de les seves disposicions per no !aver estat pu#licades correctament %et del "ual seTn dedu-a "ue la pu#licitat "ue donava lTedicte no era su%icient &a "ue no reunia els principis #)sics de seguretat &ur'dica i %ia#ilitat* LTan; 7?>B es va aprovar la Llei #)sica del rgim local on en el seu article 70 sTe(igia "ue els plans ur#an'stics !avien dTestar pu#licats ai(' com tam#$ el seu articulat* Fo o#stant a"uesta llei seguei( sense resoldre el pro#lema per diversos motiusA en destaca el %et de "ue es %aci la llei en un )m#it local i a"uest no t$ el matei( rgim &ur'dic "ue el de la Jeneralitat* Ai(' doncs ens tro#em com els responsa#les de la Jeneralitat no es senten al4ludits i no apli"uen els re"uisits esta#lerts en al legislaci local* 2er tant com a conclusi de tot el "ue sTaca#a dTesmentar i segons el "ue a%irma la &urisprudncia podem dir "ue si es pu#lica un pal de manera de%ectuosa el pla resultar) ine%ica+ ai(' com totes les seves disposicions seran nul4les de ple dret* Ar'!".e K? LRBRL2 ". Los acuerdos que adopten las /orporaciones locales se publican o notifican en la forma prevista por la le . Las Irdenan#as, incluidos el articulado de las normas de los planes urbansticos, as como los acuerdos correspondientes a %stos cu a aprobaci!n definitiva sea competencia de los +ntes locales, se publican en el KLoletn IficialM de la *rovincia no entran en vigor hasta que se ha a publicado completamente su texto ha a transcurrido el pla#o previsto en el artculo 8-.". 4d%ntica regla es de aplicaci!n a los presupuestos, en los t%rminos del artculo 11".) de esta Le . Las 1dministraciones p&blicas con competencias urbansticas debern tener, a disposici!n de los ciudadanos que lo soliciten, copias completas del planeamiento vigente en su mbito territorial.> Conscient dTa"uesta &urisprudncia cada vegada m$s consolidada a lTan; 2002 sTesta#lei( la necessitat de pu#licar la normativa dels plans en el Diari O%icial de Catalun;a* Actualment sTest) preparant la digitalit5aci del DOC %et "ue comporta lTavantatge de poder pu#licar el te(t i els pl)nols cosa "ue el paper no pot %er* ,l pro#lema a tot ai(6 es tro#a en "u entre 7?>B i 2002 la Jeneralitat !a aprovat entre plans nous revisi de plans i modi%icaci de plansE m$s de 72000 disposicions ur#an'sti"ues "ue no !an estat pu#licades de manera a#soluta /&a "ue nom$s se nT!a pu#licat lTedicte0* Am# ai(6 cada vegada "ue !i !a un con%licte els a%ectats poden al4legar una mala pu#licaci i en conse".ncia la nul4litat de les seves disposicions %et "ue provoca una gran inseguretat &ur'dica* Exe"/'!0!'a' ! e$e"'e& -e.& p.a,& ,ls plans sn e(ecutius a partir de la pu#licaci de la seva aprovaci de%initiva en el diari o%icial "ue correspongui* 9ant els particulars com les administracions !an de complir-los* Ara #$ en el cas del plane&ament ur#an'stic a"uests e%ectes e(ecutius derivats de la seva e(ecuci plantegen pro#lemes dTaplicaci* ,(empleA A"uell cas on sTaprova una disposici "ue a%irma "ue tots els #ars de GCF
?7
!an de tenir una super%'cies de C0 metres "uadrats* Du passa am# els anteriors "ue es regei(en per un pla anticU ,ls plans ur#an'stics incidei(en sempre so#re parts determinades del territori i a"uestes parts tenen unes con%iguracions molt determinades* Dualsevol nova disposici a%ectar) de manera directa a a"uestes con%iguracions determinades de cada part del pla* XDu passa am# a"uelles disposicions a%ectadesU ,(emple com el dels #ars "ue aca#em de mencionar $s lTe(emple dTa"uella 5ona de la ciutat on !i !a des de %a an;s antics tallers artesanals i per una nova disposici sTesta#lei( "ue a"uella 5ona on %ins ara !i !a tallers es declara 5ona residencial* XDu passa am# a"uests tallersUX8a!an dTenderrocar immediatamentU ,l rgim preveu un sistema dTadaptaci a les previsions e(istents i "ue es veuen a%ectades a a"uests canvis* Les construccions e(istents no compati#les am# el nou plane&ament es poden tro#ar en situaci deA ] <ora dTordenaci /su#&ectes a e(propiaci enderroc cessi o similars0 $s el cas dTuna construcci "ue est) ocupant un espai "ue el plane&ament considera "ue no $s edi%ica#le* ,n a"uests casos els propietaris a%ectats !auran de mar(ar a canvi dTuna indemnit5aci* 9am#$ podr) ser o#&ecte dTuna cessi gratu-ta per6 a canvi dTuns usos ur#an'stics "ue seran e"uivalents al valor dTo#&ecte dTe(propiaci* 2osteriorment lTedi%icaci ser) enderrocada* ] Volum discon%orme ,n un determinat indret tenim una construcci "ue t$ un volum determinat* Am# el nou plane&ament es diu per e(emple el seg.entA on %ins ara !i !avia #locs de sis pisos ara nom$s nT!i poden !aver tres* A"uesta %inca de sis pisos es tro#a en situaci de volum discon%orme* 8i lTAdministraci 23#lica detecta el pro#lema a temps !i !aur) una in%racci ur#an'stica sTo#rir) un e(pedient sancionador i posteriorment sTenderrocar) lTo#ra* ,l pro#lema $s "uan no es detecta in%racci ur#an'stica* ,n a"uests casos al no !aver-!i cap tipus dTin%racci els edi%icis sT!auran de respectar i si es volen enderrocar sT!aur) de pagar una indemnit5aci* Fo o#stant ba"uest pisos "ue so#ren` tenen dret a consolidar inde%inidament la propietatE $s a dir no es podran e%ectuar o#res de millora so#re a"uests pisosE de manera "ue es preveu "ue arri#i el dia "ue sT!agin dTa#andonar per situaci ru-nosa i es pugui e%ectuar lTenderrocament i construir dTacord el nou plane&ament* Ar'!".e 1?*. +dificis i usos fora dBordenaci! o amb volum disconforme 1. Nueden fora dBordenaci!, amb les limitacions assen alades pels apartats " i )2 ... ". +n les construccions i les instalGlacions que estan fora dBordenaci! no es poden autorit#ar obres de consolidaci!, dBaugment de volum o de modernit#aci!, per6 s les reparacions que exigeixin la salubritat p&blica, la seguretat de les persones o la bona conservaci! de les dites construccions i instalGlacions. Les obres que sBhi autorit#in no comporten augment del valor dBexpropiaci!. ). +ls canvis dB&s de les construccions i les instalGlacions que estan fora dBordenaci! es poden autorit#ar en els sup6sits i les condicions regulats per lBarticle -).-. 5. +n les construccions i les instalGlacions que tinguin un volum dBedificaci! disconforme amb els par@metres imperatius dBun nou planejament urbanstic, per6 que no quedin fora dBordenaci!, sBhi han dBautorit#ar totes les obres de consolidaci! i rehabilitaci! i tots els canvis dB&s, sempre dBacord amb les condicions b@siques del nou planejament. -. +ls usos preexistents a un nou planejament urbanstic es poden mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que sBadaptin als
?>
lmits de mol3stia, de nocivitat, dBinsalubritat i de perill que estableixi per a cada #ona la nova reglamentaci!. 8. Les figures del planejament urbanstic han de contenir les disposicions pertinents per a resoldre totes les qFestions que les noves determinacions urbanstiques plantegin amb relaci! a les preexistents* ] Hsos discon%ormes i la seva adaptaci ,n a"uest cas es plante&a un pro#lema dTusos* ,(empleA 5ona "uali%icada coma s6l residencial i !i !a una ind3stria &a "ue en el plane&ament anterior era una 5ona industrial* La llei diu "ue en a"uests casos com a norma general sT!an dTadmetre a"uells usos "ue no siguin incompati#les am# els nous usos del plane&ament* /e(empleA taller "ue %a molt de soroll i al costat !i !a !a#itatges sT!aur) dTenderrocar &a "ue $s incompati#leE per6 si no suposa cap pro#lema sT!aur) de mantenir inde%inidament0* A la pr)ctica a"uests propietaris de tallers magat5ems ind3stries "ue estan en 5ones residencials aca#en venent a"uests terren;s &a "ue el s6l residencial t$ un valor molt superior a la resta de s6ls ur#anit5a#les*
Cer'!$!"a'& -Napr $!'ame,' /r3a,;&'!" ,ns tro#em am# un pla ur#an'stic pu#licat vigent i llavors volem tenir una certesa molt a&ustada a la realitat so#re "uines conse".ncies t$ el plane&ament per una parcel4la determinada* 8i no tenim clares a"uestes conse".ncies !o sol4licitarem a lTa&untament i en el termini dTun mes ens !o determinar)* 9am#$ podem sol4licitar a lTa&untament un certi%icat de plane&ament ur#an'stic "ue consistei( en un document o%icial %ormalit5at am# valor dTin%ormar-nos i certi%icar-nos "ue en una %inca determinada es pot aconseguir el grau de plane&ament ur#an'stic "ue diu lTa&untament* 2odr) determinar-lo "ualsevol persona en relaci a "ualsevol %inca* Ar'!".e OO( /ertificats dBaprofitament urbanstic 1. +ls particulars poden demanar informes referits a lBaprofitament urbanstic dBuna finca concreta a lBajuntament competent, que ha de notificar els certificats pertinents en el termini dBun mes des de la presentaci! de la solGlicitud en el registre general de lBajuntament. ". +l certificat dBaprofitament urbanstic a qu3 es refereix lBapartat 1, si la finca objecte de consulta %s edificable, t% una vig3ncia de sis mesos, a comptar des de la notificaci! als interessats. 'ens perjudici de les prescripcions de la legislaci! sectorial, %s preceptiu dBatorgar les llic3ncies dBedificaci! que siguin solGlicitades en la forma establerta per la legislaci! de r3gim local dins aquest termini de vig3ncia i que manquin de defectes inesmenables, sempre que el projecte sBajusti a les normes vigents en el moment de la solGlicitud del certificat, dBacord amb el contingut dBaquest. +n aquest sup6sit, la solGlicitud de la llic3ncia no es veu afectada per la suspensi! potestativa de llic3ncies regulada per lBarticle 9C. 6*6* Classi%icaci i "uali%icaci del s6lA Apartat molt conceptual "ue t$ per o#&ecte estudiar les grans classi%icacions del s6l "ue es %an servir a lTur#anisme* =i !a dues grans operacions a lT!ora de conceptualit5ar el s6l en temes ur#an'sticsA a0 classi%icaci del s6l di%erents classes de s6l ur#an'stic* ??
#0 Duali%icaci del s6l 1s una operaci molt detallada "ue ens diu "uins usos es poden %er a cada tipus de s6l* ,s solen "uali%icar en 5ones segons claus numri"ues o sistemes* Ai(' es de%inei( "uin tipus dT3s es pot %er a cada parcel4la o s6l segons les determinacions de 5ona o sistema* Ai(6 $s ai(' a& "ue el pla no $s lliure a lT!ora de classi%icar el s6l* ,l s6l es pot classi%icar en s6l ur#) s6l ur#anit5a#le i s6l no ur#anit5a#le* 2osteriorment a a"uesta classi%icaci es donar) la "uali%icaci del s6l on es dividir) en 5ones o sistemes* 8er) el plane&ament el "ue %ar) la classi%icaci "ue consideri m$s oportuna i decidir) si la posici del s6l ser) ur#ana ur#anit5a#le o no ur#anit5a#le**** 1s a dir a"u' tro#em una altra mostra de discrecionalitat per6 am# uns l'mits importants &a "ue la llei esta#lei( una srie de criteris "ue el legislador no pot ignorar* ,l &1. /r3F !a de ser %'sicament ur#) am# uns elements determinats dTur#anit5aci real "ue la llei regula de manera ade"uada tals com cases accessos serveis*** Constituei(en s6l urb@ /art* 2B0A ,ls terren;s integrats en el tei(it ur#) "ue compten am# els serveis urbanstics b@sics 2 o sn compresos en )rees consolidades per lTedi%icaci dTalmen;s 2M@ parts de la seva super%'cie edi%ica#le* 9am#$ !o seran els terren;s "ue en e(ecuci del plane&ament ur#an'stic assolei(en el grau dTur#anit5aci "ue a"uest determina* 9anmatei( cal determinar "ue constituei(en s6l ur#) consolidat /art* @00A ] ,ls terren;s "ue tenen la condici de solar* ] ,ls terren;s als "uals nom$s manca per assolir la condici de solar completar o aca#ar la ur#anit5aci en els termes assen;alats per lTarticle 2?*a0 A Concepte de solarA :enen la consideraci! de solar, als efectes dBaquesta Llei, els terren s classificats com a s6l urb@ que siguin aptes per a lBedificaci!, segons llur qualificaci! urbanstica, i que compleixin els requisits segFents2 a> Nue estiguin urbanit#ats dBacord amb les determinacions establertes pel planejament urbanstic, o en tot cas, si aquest no les especifica, que disposin dels serveis urbanstics b@sics assen alats per larticle 26.1 i afrontin amb una via que compti amb enllumenat p&blic i estigui ntegrament pavimentada, inclosa la #ona de pas de vianants. 1quest precepte no sBaplica al s6l classificat pel planejament urbanstic general com a urbanit#able o com a no urbanit#able que confronti amb carreteres i vies de connexi! interlocal i amb vials que delimitin el s6l urb@. b> Nue tinguin assen alades alineacions i rasants, si el planejament urbanstic les defineix.
Article 26A 8erveis ur#an'stics #)sics 7* 8n serveis ur#an'stics #)sicsA a0 La (ar(a vi)ria "ue tingui un nivell de consolidaci su%icient per a permetre la connectivitat am# la trama vi)ria #)sica municipal* #0 Les (ar(es dTa#astament dTaigua i de sane&ament* c0 ,l su#ministrament dTenergia elctrica* 2* ,ls serveis ur#an'stics #)sics !an de tenir les caracter'sti"ues ade"uades per a lT3s del s6l previst pel plane&ament ur#an'stic "ue el classi%ica*
700
c> Nue siguin susceptibles de llic3ncia immediata perqu3 no han estat inclosos en un pla de millora urbana ni en un polgon dBactuaci! urbanstica pendents de desenvolupament. d> Nue, per a edificar(los, no sBhagin de cedir altres terren s per a destinar(los a carrers o a vies amb vista a regularit#ar alineacions o a completar la xarxa vi@ria. A partir dTa"uest moment les parcel4les &a tenen condici de solar* A#ans de "ue sTaca#i la ur#anit5aci no ser) s6l consolidat* 8i els elements col4lectius !i sn &a ser) un solar* Due sTedi%i"ui o no en a"uell solar &a ser) pro#lema dels propietaris* 8i no !i !a el nivell de consolidaci e(igit per lTarticle 2? no pot ser s6l ur#)* La resta de s6l ur#) t$ la condici de no consolidat* ,l s6l ur#anit5a#le $s una categoria residual* 1s a"uell s6l apte per a lTur#anit5aci i tam#$ !o sn tots a"uells terren;s "ue el plane&ament general no classi%ica com a ur#ans o com a no ur#anit5a#les* Constituei(en el &1. /r3a,!'Ia3.e els terren;s "ue el 2OH: consideri necessaris i ade"uats per garantir el crei(ement de la po#laci i de lTactivitat econ6mica* =a de ser "uantitativament proporcionat a les previsions de crei(ement de cada municipi i !a de permetre el desplegament de programes de s6l i dT!a#itatge /art* @@0* ,n general sn s6l ur#anit5a#le els terren;s "ue no !an estat "uali%icat e(pressament dTur#ans o no ur#anit5a#les /art* 70 Llei 6M?>A +l suelo que, a los efectos de esta Le , no tenga la condici!n de urbano o de no urbani#able, tendr la condici!n de suelo urbani#able, podr ser objeto de transformaci!n en los t%rminos establecidos en la legislaci!n urbanstica el planeamiento aplicable0* LTarticle @@*@ i C esta#lei( "ue els 2OH: poden distingir entre s6l ur#anit5a#le delimitat i s6l ur#anit5a#le no delimitat* ,s di%erencien pel grau de precisi del plane&ament general* ,n el pla delimitat es precisa molt m$s en canvi si es dei(en molts elements dTimprecisi a lT!ora de voler-!i ur#anit5ar sT!aur) de %er un pla parcial de delimitaci "ue !aur) de ser aprovat per la Jeneralitat* 2er trans%ormar un s6l ur#anit5a#le delimitat $s su%icient un pla parcial* 8i el s6l $s no delimitat el pla parcial !a de ser de delimitaci i !a dTacreditar la co!erncia am# els apartats 7*d i e i 7 de lTarticle B>* A"uests apartats de lTarticle B> esta#lei(en el seg.entA 7* d> Determinen els indicadors de creixement, poblaci!, recursos i desenvolupament econ6mic i social del sistema urb@ que hagin dB%sser considerats per a decidir lBoportunitat i la conveni3ncia de cada actuaci!, dBacord amb els interessos p&blics derivats de lBimperatiu dButilit#aci! racional del territori. e> 4ncorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hdrics i energ3tics. >* +n s6l urbanit#able no delimitat, els plans dBordenaci! urbanstica municipal estableixen2 a> Les magnituds m@ximes o mnimes de les actuacions urbanstiques que hi s!n permeses, en funci! dels diferents usos. b> Les intensitats m@ximes dels usos urbanstics.
707
c> Les connexions amb les infraestructures exteriors. d> +ls nivells o percentatges de s6l de cessi! obligat6ria i gratu?ta. La classi%icaci del &1. , /r3a,!'Ia3.e tampoc $s lliure* Des de la llei de 7?B6 es venia entenent "ue era ur#anit5a#le el s6l apte per a la ur#anit5aci i classi%icat com a tal pel plane&ament general i la resta com a no ur#anit5a#le* LTan; 7??> es va %er una nova llei estatal del s6l "ue va capgirar radicalment a"uest criteri i va esta#lir "ue el s6l ur#) $s no ur#anit5a#le "uan t$ unes determinades caracter'sti"ues i la resta respecte el "ual el plane&ament ur#an'stic no en diu res $s ur#anit5a#le* ,l %et de ser la categoria de s6l ur#anit5a#le la residual possi#ilita molt el %et "ue es %aciliti la ur#anit5aci* Davant de tots els a#usos de la construcci /e(empleA massi%icaci de la costa mediterr)nia0 %a "ue es prepari una llei "ue recupera la legislaci del B6 "ue es va aprovar a"uest mes de maig i "ue encara no $s legislaci vigent / a e%ectes de lTe(amen entrar) la llei actual del ?> no la "ue sTaca#a dTaprovar0 * 8egons la legislaci vigent la categoria de s6l no ur#anit5a#le seran totes a"uelles 5ones "ue es classi%i"uen en el plane&ament general de s6l no ur#anit5a#le* <ins i tot sTesta#lei(en uns atri#uts m'nims sense els "uals no es pot classi%icar com a s6l no ur#anit5a#le* La llei estatal de 7??> va preveure "ue !i !avia dT!aver uns valors determinats "ue &usti%i"uessin "ue seria no ur#anit5a#le tals com valors naturals agr'coles i no idonis per lTur#anit5aci* Constituei(en el s6l no ur#anit5a#le segons lTarticle @2A ] ,ls terren;s "ue el 2OH: classi%ica com a tals per ra de la seva incompati#ilitat am# llur trans%ormaci o per ser inade"uats per al desenvolupament ur#)* ] ,ls reservats per a sistemes ur#an'stics generals no inclosos en s6l ur#) ni en s6l ur#anit5a#le* LNar'!".e )*: * %a re%erncia a la incompatibilitat dBun terren amb la seva transformaci!, als efectes del que estableix el punt primer de lBapartat 1.a, pot derivar, entre altres, dels factors segFents2 a> =n r3gim especial de protecci! aplicat per la legislaci! sectorial i pel planejament territorial. b> Les determinacions dels plans directors, dBacord amb el que estableix lBarticle -8. c> La seva subjecci! a limitacions o servituds per a la protecci! del domini p&blic. ). La inadequaci! dBun terren al desenvolupament urb@, i la classificaci! consegFent com a s6l no urbanit#able, pot derivar de2 a> +l fet que hi concorrin els valors considerats per la legislaci! aplicable en mat3ria de r3gim de s6l i de valoracions. b> LBobjectiu de garantir la utilit#aci! racional del territori i la qualitat de vida, dBacord amb el model de desenvolupament urbanstic sostenible definit per lBarticle ). 5. +l valor agrcola dels terren s que siguin afectats per indicacions geogr@fiques protegides o per denominacions dBorigen pot fonamentar tamb% la classificaci! com a s6l no urbanit#able a qu3 es refereix lBapartat ) S!&'eme& /r3a,;&'!"& 8egons lTarticle @C els sistemes ur#an'stics generals con%iguren lTestructura general del territori i determinen el desenvolupament ur#)* 8n terren;s reservats a comunicacions e"uipaments i espais lliures dTa#ast municipal o superior*
702
,ls sistemes ur#an'stics locals sn terren;s reservats a les matei(es %inalitats si el seu nivell de servei $s un )m#it dTactuaci de s6l ur#) o ur#anit5a#le delimitat o el con&unt de s6l ur#) dTun municipi* Ar'!".e )8: )( +l sistema urbanstic de comunicacions compr3n totes les infraestructures necess@ries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies, per transport terrestre, martim o aeri, i compr3n tamb% les @rees de protecci! i les @rees dBaparcament de vehicles respectives. 5. +l sistema urbanstic dBequipaments comunitaris compr3n els centres p&blics, els equipaments de car@cter religi!s, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis t3cnics i de transport i els altres equipaments que siguin dBinter3s p&blic o dBinter3s social. -. +l sistema urbanstic dBespais lliures p&blics compr3n els parcs, els jardins, les #ones verdes i els espais per a lBesbarjo, el lleure i lBesport. La concreci! dels elements que integren aquest sistema ha de tenir en compte lBexist3ncia de restes arqueol6giques dBinter3s declarat, dBacord amb el que estableix lBarticle 7.). 6*7* LTestatut de la propietat ur#anaA 9ot lTur#anisme no $s res m$s "ue lTa%ectaci a la propietat ur#ana* ,n a"uest punt veurem %ins a "uin punt el dret a la propietat est) molt a%ectat pel dret ur#an'stic i la constitucionalitat vigent* La propietat privada $s un dret molt garantit constitucionalment* LTarticle @@ C, garantei( el dret a la propietat per6 remetent-se el contingut al "ue li doni la llei $s a dir $s un dret de con%iguraci legal* Les garanties "ue la constituci li atorga a a"uest dret sn po"ues algunes %ormals i altres materials* Com a garanties %ormals ens tro#em am# el principi de reserva de llei %et "ue no signi%ica "ue nom$s per llei es pugui regular sin "ue tam#$ $s completa#le per les normes comunit)ries dels reglaments i dels plans* 9am#$ tro#em com a garantia el %et "ue a"uest dret !a de tenir uns continguts essencials determinats per la llei "ue !an dTestar e"uili#rats per uns m'nims "ue venen imposats dTacord la %unci social* Com a principal garantia su#stancial de la propietat ens tro#em am# lTe(propiaci %or+osa* :algrat "ue moltes vegades la puguem considerar una agressi a la propietat la C, la con%igura com una garantia* 1s una instituci "ue no protegei( tant el #$ en s' com el seu e"uivalent econ6mic* 2er tant si per raons socials $s necess)ria lTe(propiaci de la propietat sT!a de %er per6 indemnit5ant a "ui sTe(propi-* Article B@*7 C,A ,l legislador "ue regula els drets i lli#ertat del cap'tol II del 9'tol I !a de respectar el seu contingut essencial* La 89C 26M@M>7 distingei( dos vessants dins del dret de propietatA - Vessant individualA %acultats dT3s de gaudiment i de disposici regulades pel Codi civil* - Vessant col4lectiuA Les limitacions "ue posa la llei per garantir la seva %unci social* ,ls dos vessants !an de ser igualment tinguts en compte pel legislador al regular el dret de propietat* 1s a"uest es"uema el "ue servei( de #ase pel dret ur#an'stic en el marc de la llei dTur#anisme els plans poden e"uili#rar els l'mits socials am# lTe(propiaci ur#an'stica*
70@
XDuina $s la legislaci "ue !a dTesta#lir els elements #)sics del dret de propietatU 1s a"u' on constitucionalment sTadmet lTe"uili#ri entre estat i comunitats aut6nomes* Fo o#stant des de lTan; >0 lTur#anisme $s competncia e(clusiva de les comunitats aut6nomes* 8i $s ai(' per"u es crea una llei estatal del s6lU ,l 9C en la seg.ent sentncia 89C 67M7??7 esta#lei( "ue el legislador "ue !a de regular a"uesta ".esti $s en part estatal i en part auton6micA LT,stat pot %i(ar les condicions #)si"ues per garantir la igualtat en lTe(ercici del dret de propietat ur#ana i en els deures derivats de la seva %unci social espec'%ica* 2ot %i(ar les condicions #)si"ues dTad"uisici de lTapro%itament ur#an'stic i dels deures corresponents a la seva %unci social* Les CCAA poden completar el rgim &ur'dic de la propietat ur#ana* Ai(' els ei(os #)sics dTa"uest contingut !an de tenir uns elements m'nims per part de lTestat per garantir una certa igualtat en el contingut de la propietat del s6l i als l'mits de lTur#anisme* A la pr)ctica ai(6 no $s ai(' i !i !a legislacions molt di%erents entre comunitats aut6nomes* ,l 9C a%irma "ue dins dTa"uestes di%erncies !an dT!aver-!i uns elements comuns i "ue venen determinats de %orma general per a"uesta legislaci estatal* A"uesta operaci "ue %an les lleis ur#an'sti"ues es complementa am# el paper "ue %an els plans ur#an'stics* La llei no pot %i(ar a cada parcel4la de s6l un rgim &ur'dic determinat sin "ue el "ue %a $s de%inir a"uest rgim &ur'dic per a cada tipus de s6l* La 89C 67M7??7 estima "ue la de%inici legal dTunes classes a#stractes de s6l a les "ue lliga un rgim &ur'dic determinat $s un re"uisit #)sic per a lTe(ercici del dret de la propietat ur#ana i un pressup6sit per determinar eventuals indemnit5acions* Ai(' a partir de la classi%icaci de cada tipus de s6l /en ur#) ur#anit5a#le i no ur#anit5a#le0 autom)ticament els propietaris dTa"uell tipus de s6l ad"uiriran a"uells drets i deures "ue li corresponen al tipus de s6l en ".esti* ,l plane&ament per la seva #anda no nom$s classi%ica el s6l sin "ue tam#$ el "uali%ica preveient a "uins usos sT!a de destinar i "uina intensitat dTapro%itament ur#an'stic es destinar) a cada %incat concreta* La "uali%icaci ur#an'stica per tant t$ una transcendncia molt #)sica i normalment sn decisions "ue deriven de plans parcials en general de plane&ament derivat* 1s a"u' on per ma&or simpli%icaci de tramitaci on !i !a m$s oportunitat per provocar grans enri"uiments* 6*>* Rgim &ur'dic dels diversos tipus de s6lA A"uest rgim &ur'dic es concreta en els drets i deures dels propietaris /articles @> i seg.ents 9RLH0* A"uests drets i deures sn di%erents segons si es tracta deA ] 86l ur#) ] 86l ur#anit5a#le ] 86l no ur#anit5a#le* Ar'!".e )A TRLC: 1. +ls drets i els deures dels propietaris de s6l s!n els que estableix aquesta Llei, en el marc de la legislaci! aplicable en mat3ria de r3gim de s6l i de valoracions, i sBhan dBexercir i complir, respectivament, dBacord amb les determinacions dBaquesta Llei pel que fa al planejament, la gesti! i lBexecuci! en mat3ria urbanstica. 1 aquests efectes, els propietaris
70C
de s6l estan obligats a destinar(lo a lB&s previst per lBordenaci! urbanstica, havent complert les c@rregues que aquesta imposa. SDL CRBPA Drets dels propietaris si $s s6l ur#) consolidat els drets dels propietaris sn molt %)cils dTe(pressar i es concreten en un dretA edi%icar* ,l normal $s "ue sTapli"ui al 700R del solar /l solar $s edi%ica#le en la seva totalitat0* Ara #$ a vegades el s6l ur#) $s no consolidat com per e(emple en a"uells casos on la propietat del s6l est) en un pol'gon on no !a estat ur#anit5at del tot* ,n a"uest cas un dels drets dels propietaris $s el de completar a"ueta ur#anit5aci tenint dret a "ue lTa&untament els atorgui les llicncies necess)ries* 8i a"uesta propietat de s6l ur#) est) en un s6l ur#) no consolidat a"uesta possi#ilitat dTedi%icar $s del ?0R &a "ue pel %et de ser no consolidat entenem "ue "ueda pendent realit5ar el 70R de cessions a la col4lectivitat* Ar'!".e 81( Dre' -Ne-!$!"a"!# e, &1. /r3F 1. +l s6l urb@ pot %sser edificat, dBacord amb les determinacions del planejament urbanstic, i mitjanHant lBatorgament de la llic3ncia dBedificaci! corresponent, si assoleix la condici! de solar. ,ogensmen s, sBadmet que les obres dBedificaci! siguin simult@nies a les dBurbanit#aci! o de reurbanit#aci!, si pr3viament es presta la garantia i sBexecuten els elements dBurbanit#aci! que siguin determinats per reglament. ". 'i per a lBedificaci! de s6l urb@ %s necess@ria la reparcelGlaci! del s6l, aquesta ha dBhaver estat aprovada per acord que hagi guan at fermesa en via administrativa. ). Les condicions dBedificaci! que estableixin les llic3ncies municipals es poden fer constar, dBacord amb la legislaci! hipotec@ria, en el 0egistre de la *ropietat. 'i es transmeten finques en curs dBedificaci!, els compradors han dBassumir el compliment dBaquestes condicionsJ igualment, en les escriptures dBobra nova en construcci!, els propietaris han dBexplicitar lBassumpci! de les dites condicions o b% acreditar que les han complertes en declarar lBobra conclosa. +n tots dos casos, sBha dBincorporar a les escriptures corresponents el testimoniatge de les llic3ncies dBobres i, si sBescau, de la parcelGlaci! urbanstica, o b% el pronunciament municipal que la declari innecess@ria. Ar'!".e 8*( Dre'& ! -e/re& -e.& pr p!e'ar!& -e &1. /r3F ! -e/re& -e.& pr p!e'ar!& -e &1. /r3F " ,& .!-a' 1. +ls propietaris de s6l urb@ tenen dret a executar o acabar les obres dBurbanit#aci! perqu3 els terren s assoleixin la condici! de solar, i a edificar, sota les condicions establertes per aquesta Llei i pel planejament urbanstic, els solars resultants. +ls propietaris resten subjectes al compliment de les normes sobre rehabilitaci! urbana establertes pel pla dBordenaci! urbanstica municipal o b% pel programa dBactuaci! urbanstica municipal per a @mbits determinats. ". +ls propietaris de s6l urb@ consolidat han dBacabar o completar a llur c@rrec la urbanit#aci! necess@ria perqu3 els terren s assoleixin la condici! de solar, sota el principi del repartiment equitatiu de les c@rregues i els beneficis urbanstics, i han dBedificar els solars resultants en els terminis i dBacord amb les determinacions que hagin fixat el planejament urbanstic o el programa dBactuaci! urbanstica municipal.
70B
Deures dels propietaris 8i la ur#anit5aci no est) aca#ada encara "ue sigui en s6l consolidat ser) o#ligaci dels propietaris aca#ar-la* ,ls a&untaments no %inan+aran cap o#ra dTur#anit5aci sin "ue seran coste&ades pels propietaris* ,n el cas del s6l ur#) no consolidat sT!auran de completar les cessions pendents a part del 70R de lTapro%itament ur#an'stic mig* Coma 3ltim deure mencionar "ue el propietari dTun s6l ur#) t$ el deure dTedi%icar* SDL CRBANITGABLEA Drets dels propietaris ,l primer dret o#vi $s "ue mentre $s un s6l ur#anit5a#le i no sT!a constru-t podem seguir utilit5ant-lo com %ins ales!ores /dret a utilit5ar els terren;s dTacord am# la seva naturalesa r3stica0* ,l dret m$s signi%icatiu $s el de promoure la seva trans%ormaci en s6l ur#)* 9enen dret a iniciar a tots els seus e%ectes la %ormulaci i ordenaci del s6l ur#an'stic* ,l pla parcial ser) el "ue determinar) els ei(os #)sics del s6l* Cal dir "ue la ma&oria de plans parcials sn a iniciativa privada* 9am#$ tindran el dret en s6l ur#anit5a#le delimitat a autorit5ar usos i o#res provisionals* Ar'!".e 9)( R72!m -N5& pr 0!&! ,a. -e. &1. 1. +s pot autorit#ar de donar al s6l els usos provisionals i de fer(hi les obres de car@cter provisional que no siguin expressament prohibits per la legislaci! urbanstica o sectorial ni pel planejament territorial, urbanstic o sectorial i que no hagin de dificultar lBexecuci! dBaquests planejaments, tant en s6l urbanit#able delimitat, sense pla plarcial urbanstic aprovat, com en terren s emplaHats en qualsevol classe de s6l que estiguin afectats per sistemes urbanstics generals o locals, mentre no sBhi hagi iniciat un procediment de reparcelGlaci!, dBocupaci! directa o dBexpropiaci!. ". LBautorit#aci! a qu3 es refereix lBapartat 1 no d!na dret en cap cas a percebre indemnit#aci!. Deures dels propietaris FT!i !a de dos tipus* ,l primer dTells $s en el cas dels deures "ue tenen els propietaris del s6l ur#anit5a#le en el "ual podr) ser o#&ecte dels usos del s6l no ur#anit5a#leE $s a dir tindran el dret a no ur#anit5ar* LTaltre dret $s a"uell consistent en els casos de s6l delimitat en "u sT!aur) de cedir a lTa&untament els terren;s o#&ecte de cessi o#ligat6ria i gratu-ta repartir els #ene%icis i c)rregues derivats del plane&ament coste&a i e(ecutar la ur#anit5aci i edi%icar en els terminis esta#lerts pel plane&ament /CC i CB0* SDL NO CRBANITGABLEA ,l seu valor ur#an'stic $s e(tremadament limitat* ,l principi general esta#lei( "ue el s6l no ur#anit5a#le $s a"uell on nom$s es poden %er activitats co!erents i con%ormes a la seva naturalesa r3stica* 9am#$ es poden %er trans%ormacions dTa"uest s6l per6 tenen dues limitacions molt importants de dret material esta#lertes a lTarticle C7 i B0 de la llei* A"uests articles donen una llista dTactivitats "ue es poden %er en s6l no ur#anit5a#le* Fo es tracta dTuna llista tancada per6 sn sup6sits molt ta(ats* A"uests sup6sits poden tractar-se de tipus de construccions "ue es poden autorit5ar en s6l no ur#anit5a#leA re!a#ilitaci de masies construccions relacionades am# activitats agr'coles e"uipaments dTinters p3#lic etc*
706
,l procediment dTautorit5aci $s di%erent segons els tipus dTusosE cal en tot cas llicncia municipal am# lTautorit5aci o in%orme previ %avora#le de la Jeneralitat* Ar'!".e 8K( R72!m -N5& -e. &1. , /r3a,!'Ia3.e 1. +ls propietaris de s6l no urbanit#able tenen el dret dB&s, de gaudi i de disposici! de llurs propietats, dBacord amb la naturalesa r&stica dels terren s, sempre sota els imperatius derivats del principi dButilit#aci! racional dels recursos naturals i dins els lmits establerts per aquesta Llei, per la legislaci! sectorial, pel planejament urbanstic i per la legislaci! que sigui aplicable a lBexercici de les facultats de disposici! dBaquesta classe de s6l. ". +s prohibeixen les parcelGlacions urbanstiques en s6l no urbanit#able. 9. LBautorit#aci! dBobres i usos en s6l no urbanit#able ha de garantir en qualsevol cas la preservaci! dBaquest s6l respecte al proc%s de desenvolupament urb@ i la m@xima integraci! ambiental de les construccions i les activitats autorit#ades. 7. +l s6l no urbanit#able no pot %sser dedicat a usos que, atenent els valors que el pla dBordenaci! urbanstica municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinaci! o la naturalesa o b% lesionin o impedeixin la realit#aci! dels dits valors i lBassoliment de les dites finalitats. La segona limitaci $s a"uella "ue consistei( en "u "ualsevol construcci en s6l no ur#anit5a#le re"uerei( la do#le autorit5aci de lTa&untament i la Jeneralitat &a "ue a"uesta 3ltima aplicar) una disciplina m$s o#&ectiva* ,s tracta de llicncies am# un ampli grau de discrecionalitat %et "ue %a "ue sigui molt di%'cil construir-!i* 1s m$s la llei dTur#anisme !a esta#lert "ue a"uestes construccions no autorit5ades sn nul4les de ple dret*
707
TEMA K: La 2e&'!# /r3a,;&'!"a

<ins ara en els 2 temes anteriors !em vist aspectes generalsE ara el "ue veurem $s la gesti ur#an'stica per tant la %unci p3#lica dirigida a e(ecutar els plans ai(' com el con&unt dTactuacions de promoci i intervenci en el mercat del s6l i lT!a#itatge* Actuacions "ue %an possi#le "ue les actuacions dTun pla es convertei(in en actuacions %'si"ues so#re el territori* La gesti ur#an'stica consta de dos processos /article 770 9RLHC0A 7* PROCS CRBANITGADORA prepara els terren;s per a la seva %utura edi%icaci* Operacions tcni"ues i &ur'di"ues "ue el composenA les "ue permeten a&ustar la propietat del s6l per %er e%ectives les determinacions del plane&ament i per concretar lTapro%itament e"uili#rat dels propietaris /delimitaci dels )m#its sistemes dTactuaci0 i les destinades a la trans%ormaci %'sica dels terren;s /pro&ectes i o#res dTur#anit5aci0* 2* PROCS DNEDIFICACIA intervenci p3#lica mit&an+ant llicncia en unes iniciatives "ue solen ser privades* K(1( S/3:e"'e& -e .a 2e&'!# /r3a,;&'!"a La gesti ur#an'stica sol ser compartida entre lTAdministraci i el sector privat* :oltes vegades el su#&ecte "ue &uga un protagonisme m$s important $s el sector privat m$s "ue lTAdministraci /tot i "ue no sempre &a "ue tam#$ $s possi#le un elevat grau de participaci de lTAdministraci0* AD:IFI89RACIYA Direcci %iscalit5aci i si sTescau e(ecuci de les o#res dTur#anit5aciE e(propiacionsE aprova els instruments "ue volen utilit5ar els privats* 2AR9ICHLAR8A in%ormaci p3#licaE activitats dTe(ecuci del plane&ament segons el sistema dTactuaci empratE tenen en molts casos plena capacitat per e(ecutar el plane&ament
La decisi entre un o un altre sistema dTactuaci /decisi "ue !a de prendre lTadministraci per6 "ue no $s enterament discrecional0 comporta opcions molt di%erents en "uant a lTa#ast "ue pot tenir el pes de la iniciativa privada en la gesti ur#an'stica* K(*( E.& &!&'eme& -Na"'/a"!# A. Polgons dactuaci ur!anstica "112): la legislaci ur#an'stica de%inei( a"uests pol'gon dient "ue sn els )m#its territorials m'nims per dur a terme la gesti ur#an'stica integrada* 2oden coincidir am# un sector de pla parcial o ser m$s redu-ts* 8n %i(ats pel plane&ament o per decisi espec'%ica /article 7720* =em de considerar dos conceptes territorials di%erentsA
70>
'ector urbansticA sol correspondre am# lT)m#it territorial en un pla parcial* Cada sector delimitat pel pla general ser) o#&ecte dTun pla parcial* 2er tant en el plane&ament lT)m#it territorial $s el sector* *olgonA "uan parlem de gesti la unitat territorial $s el pol'gon "ue pot coincidir o no am# el sector ur#an'stic* 8in la unitat dTactuaci ur#an'stica en gesti ur#an'stica* Dui %i(a el pol'gon $s el pla parcial* =a de tenir les dimensions su%icients per dur a terme la gesti ur#an'stica integrada* =a de ser prou gran com per poder marcar so#re a"uest pol'gon els #ene%icis i c)rregues i les cessions "ue sT!an de %er a la col4lectivitat i per desenvolupar am# autonomia les actuacions previstes*
#. $iste%es dactuaci "115): el punt de partida per coni(er els sistemes dTactuaci ur#an'stica $s "ue a"uests es poden plante&ar des de dues visions molt di%erents* La di%erncia entre a"uests dos punts de vista $s "ue en el cas de la reparcel4laci els terren;s o#&ecte de gesti ur#an'stica sn privats mentre "ue en el cas de lTe(propiaci els terren;s sn p3#licsA R,2ARC,L4LACIY* Comporten el protagonisme o la intervenci dels particulars* Imaginem "ue tenim un pol'gon on !i !a tres propietaris A G i C* 2er %er la gesti ur#an'stica %a %alta "ue a"uest pol'gon canvi- totalment $s a dir "ue el matei( pol'gon un cap sTaca#i el proc$s dTedi%icaci !agi canviat*
Hn cop sT!a %et el pla parcial "ue trans%ormar) el pol'gon %a %alta "ue els tres propietaris es repartei(in el 700R del s6l constru-t !em de pensar "ue ara el percentatge de propietat !aur) disminu-t degut a les cessions a lTadministraci com a conse".ncia de lTedi%icaci* 2er tant $s necessari un nou repartiment del s6l tenint en compte les cessions* 2er %er a"uesta repartici sT!a de tenir en compte tam#$ el percentatge "ue tenia cada propietari del s6l a#ans de ser edi%icat* 2er e(emple si A posse-a el @0R del s6l total ara del s6l edi%icat !aur) de posseir un @0R*
70?
Ai(' el "ue es %a $s una repartici del terren; per tant R,2ARC,L4LACIY* <er una nova repartici del s6l adaptada als nous usos ur#an'stics* ,n la reparcel4laci on !i !agin privats seran a"uests els "ue a%rontaran els costos de les o#res de gesti ur#an'stica* 2er tant !em dTentendre per reparcel4laci la nova divisi de les parcel4les dTun pol'gon am# lTo#&ecte de rea&ustar-les a lTordenaci ur#an'stica i dTad&udicar-les als propietaris en %unci dels drets respectius tot cedint a lTa&untament els terren;s de cessi o#ligat6ria* ,ls o#&ectius de la reparcel4laci snA ] ] ] ] Distri#uir #ene%icis i c)rregues* Regularit5ar la con%iguraci %'sica del s6l 8ituar lTapro%itament en 5ones edi%ica#les* Localit5ar lTapro%itament de lTadministraci
La reparcel4laci sT!a de plasmar en un pro&ecte $s el "ue sTanomena pr :e"'e -e par"e.H.a"!#( 9$ una con%iguraci %or+a estandardit5ada $s a dir "ue la seva con%iguraci ve plasmada a la legislaci* ,ls pro&ectes de parcel4laci sT!an dTela#orar dTacord am# els criteris materials esta#lerts per lTarticle 720 9RLHC* ,l pro&ecte !a de ser aprovat per lTA&untament a proposta de lTentitat ur#an'stica "ue gestionar) la ur#anit5aci i els propietaris del s6l en la proporci de s6l "ue el pro&ecte els !i dna seTn van al registre de la 2ropietat i enregistren els nous solars "ue els !i reconei( el pro&ecte* =em de pensar "ue lTaprovaci dels pro&ectes de parcel4laci comporta lTe%ectivitat &ur'dica i econ6mica de les seves previsionsA reassignaci de les %in"ues cessi a lTadministraci a%ectaci de les parcel4les resultants als usos previstos etc* ,l certi%icat de parcel4laci servei( per inscriure la nova titularitat del s6l al Registre de la propietat ,(istei(en di%erents modalitats de sistema dTactuaci de reparcel4laci a"uestes modalitats sn ] Compensaci #)sicaA ,ls propietaris assumei(en tota la responsa#ilitat de gesti ur#an'stica* ,ls propietaris aporten els terren;s de cessi o#ligat6ria e(ecuten al seu c)rrec la ur#anit5aci i es constituei(en en Iunta de compensaci* ,l principal pro#lema "ue sTacostuma a plante&ar $s el %et "ue no !i !agi acord entre els propeitaris* A vegades !i !a propietaris "ue no els !i interessen els diners sin "ue el "ue els importa $s poder gaudir dTun #on paisatge mentre "ue a altres els !i interessar) %er diners* La situaci de la propietat so#re el pol'gon tam#$ pot esdevenir un pro#lema* ,n les Iuntes tam#$ poden sorgir una srie de con%lictes di%'cils de solucionar* ,n el matei( nai(ement de la Iunta poden sorgir pro#lemes* ,n casos on !i !a pro#lemes la llei e(igei( "ue !i estiguin dTacord els propietaris "ue representen la meitat de propietats del s6l en origen per solucionar el pro#lema* La Iunta de compensaci es constituei( a iniciativa dels propietaris "ue sumin com a m'nim el B0R del pol'gon* La Iunta ad"uirei( personalitat &ur'dica "uan sT!an enviat els estatuts a lTA&untament i a"uests els !a aprovat* ,ls estatuts !an de preveure "ue participen a la Iunta tots els propietaris* 8i !i !a propietaris "ue es neguen a %ormar part de la Iunta per6 no
770
representen el B0R de propietats de la totalitat del s6l no poden anar en contra la Iunta per tant el "ue a"uesta decidei(i els vincula* ] Compensaci per concertaciA la di%erncia $s "ue en a"uests casos !i !a un proc$s de concertaci $s a dir e(istei( un acord negociat entre propietari i A&untament "ue sT!aur) %ormalit5at en un conveni ur#an'stic on les dues parts es comprometen a unes determinades estratgies i compromisos* La %inalitat $s donar als propietaris el suport de lTAutoritat municipal "ue els !i pot %er %alta si resulta "ue la meitat de propietat del s6l no !i estan dTacord* 2er tant la concertaci consistei( en un conveni ur#an'stic su#scrit entre els propietaris i lTa&untament* 2oden constituir la Iunta de compensaci un 2BR de la propietat del s6l si !i !a la con%ormitat municipal* La col4la#oraci de lTA&untament en el proc$s permet la ur#anit5aci del pol'gon per compensaci* 8uposa una concertaci entre p3#lic i privat en la gesti ur#an'stica* CooperaciA sistema mi(t p3#lic-privat de col4la#oraci entre a"uests dos sectors en el proc$s de ur#anit5aci* La di%erncia am# les altres modalitats $s "ue en a"uest cas lTA&untament assumei( la ma&or part de responsa#ilitat del procediment dTur#anit5aci* ,ls propietaris aporten el s6l de cessi o#ligat6ria i gratu-ta i lTadministraci actuant e(ecuta les o#res dTur#anit5aci am# c)rrec als propietaris* ,ls propietaris es poden constituir en associaci administrativa de cooperaci per col4la#orar en lTe(ecuci de les o#res dTur#anit5aci i de redactar el pro&ecte de reparcel4laci* 1s un sistema "ue sTutilit5a %or+a en a"uells casos on no !i !a un promotor "ue lideri la Iunta de compensaci i els propietaris es veuen poc e(perts en a"uest mnE per ai(6 encarreguen a lTA&untament "ue assumei(i la responsa#ilitat tcnica i empresarial dTe(ecuci de les o#res i seran els propietaris els "ue a%rontaran les despeses* 8i el pla parcial !a estat promogut per privats a"uesta modalitat no es pot dur a terme* 8ectors dTur#anit5aci priorit)ria*
La di%erncia entre a"uests sistemes dTactuaci de reparcel4laci $s el grau dTimplicaci de lTAdministraci* Ara #$ sT!a de determinar el sistema a aplicar* 1s la primera ".esti a lT!ora de posar-nos a e(ecutar el pla ur#an'stic* Alg3 !a de prendre la decisi so#re el sistema dTactuaci a aplicar* Formalment els plans ur#an'stics o les delimitacions dels pol'gons dTactuaci solen determinar el sistema dTactuaci "ue sTaplicar)* De no ser ai(' la llei preveu "ue !o decidei( lTadministraci /a&untament0 segons el procediment de lTarticle 77@ 9RLH* 8i es tracta de sectors o pol'gons dTiniciativa particular el sistema !a de ser de compensaci* 2el "ue %a als instruments de gesti ur#an'stica nT!i !a de C tipus* A part de decidir el sistema dTactuaci ur#an'stica !i !an decisions ur#an'sti"ues "ue sT!auran de prendre en el proc$s de gesti ur#an'stica*
777
Divisi en pol'gons /si no $s al pla0A divisi del sector en el "ue sTactua en pol'gons si %a %alta o si no !o !a %et el pla parcial "ue sTest) e(ecutant* ,statuts i #ases dTactuaci /compensaci0A si el sistema dTactuaci ur#an'stica "ue sTest) aplicant $s el sistema de compensaci $s a dir el pol'gon $s de particulars !i !a un instrument &ur'dic molt important "ue sn els estatuts de lTentitat "ue agrupar) a a"uests propietaris i les #ases dTactuaci en les "ue es #asaran a"uests propietaris en la Iunta dTe(ecuci* 2ro&ectes de reparcel4laciA la trans%ormaci del s6l es concreta en un instrument &ur'dic "ue t$ molta import)ncia &ur'dica per"u a"uest pro&ecte $s el t'tol su%icient i necessari per anar al Registre de la propietat i inscriure les noves %in"ues* Determinaci del sistema dTactuaci
9otes a"uestes decisions les !a de prendre lTA&untament* I !o !a de %et dTacord am# el procediment previst a lTarticle 77@ de la Llei dTur#anisme* 2er tant la seva aprovaci correspon a lTadministraci actuant /normalment lTa&untament0 dTacord am# el procediment de lTarticle 77@*2 9RLH* ,S2RO2IACIY* /a"uest apartat es tracta millor al punt 7*@*0 A c)rrec de lTAdministraci* Casos on lTAdministraci $s la propiet)ria de la totalitat del s6l per"u !o !a comprat o per"u !o !a e(propiat* 2er tant no %ar) %alta una reparcel4laci per"u la propiet)ria a#soluta $s lTadministraci* La reparcel4laci $s necess)ria en cas de "ue el pol'gon %os propietat de di%erents privats*
&. 'es(eses dur!anit)aci "114 i 116): en la gesti ur#an'stica els propietaris no nom$s !an de reparcel4lar el pol'gon i cedir a lTAdministraci alguns espais sin "ue a m$s !auran dTe(ecutar les o#res dTur#anit5aci i pagar-les* ,l principi general $s "ue les despeses dTur#anit5aci !an de ser a c)rrec dels propietaris "ue poden ser o#ligats* 2er tant els privats seran els "ue paguin el clavegueram els llums els carrers*** es &usti%ica dient "ue el proc$s dTur#anit5aci genera unes plusv)lues enormes i per tant correspon als #ene%iciaris dTa"uestes plusv)lues %er les inversions necess)ries per pagar les despeses dTur#anit5aci* =em de pensar en el %enomen de la ur#anit5aci com si %os una empresa* Hna empresa "ue %aci #otons !aur) de construir una %)#rica i les despeses aniran a c)rrec de lTempresari doncs en el tema de lTur#anisme passa el matei( ur#anit5ar un pol'gon %unciona com una empresa de la ur#anit5aci seTn trauran uns #ene%icis per tant sT!a dTinvertir* A"uests propietaris normalment sn privats i assumei(en i es repartei(en a"uestes despeses mit&an+ant el sistema dTactuaci "ue sTapli"ui* ,ls propietaris "ue assumei(in les despeses !auran de assumir les despeses proporcionals al s6l del "ue sn propietaris* A"uesta participaci dTassumir les despeses sT!aur) %i(at en els estatuts de la Iunta si estem davant dTun sistema de compensaci* 8i el sistema $s dTe(propiaci les despeses les assumei( lTadministraci* =em de pensar "ue en realitat no sn els propietaris els "ue assumei(en totes a"uestes despeses sin "ue sn els promotors
772
"ue es %aran c)rrec de la ur#anit5aci dTa"uest pol'gon* LTarticle 77C*7 indica els conceptes "ue sT!an dTincloure en a"uestes despesesA 7* 9otalitat de les o#res dTur#anit5aci /as%alt de carrers clavegueram conduccions dTaigua de llum (ar(es de telecomunicacions ar#olatge***0 2* Indemnit5acions "ue sT!agin de pagar per enderrocament de construccions o per aca#ar am# camps ar#res*** "ualsevol cosa "ue tingu$s un valor mesura#le i "ue sT!agu$s de destru-t per dur a terme la ur#anit5aci* @* Indemnit5acions procedents pel trasllat %or+s dTactivitats* C* Cost de tots els documents necessaris /despeses de consultaria0 B* Despeses de %ormalit5aci i inscripci als registres 6* Despeses de gesti 7* Indemnit5aci per e(tinci de drets reals "ue !i poguessin !aver >* Despeses generades per lTe%ectivitat del dret dTallot&ament* ,l "ue seTls !i assegura $s un reallot&ament* 2er tant les despeses vol dir assumir tots els costos "ue sT!an dTassolir per trans%ormar la realitat actual del pol'gon am# la realitat %utura* '. *ntitats ur!ansti+ues col,la!oradores "117): tenen una con%iguraci &ur'dica especial no es regei(en per la legislaci mercantil ni per la civil sin "ue tenen naturalesa &ur'dica administrativa sTanomenen generalment entitats ur#an'sti"ues col4la#oradores* 8n entitats integrades normalment per particulars a%ectats pel proc$s dTur#anit5aci* Fo %a %alta constituir lTentitat si lTa%ectat $s un sol propietari* Ai(6 permet ad"uirir personalitat &ur'dica 3nica i ai(' %acilitar el procediment* ,(empleA "uan sT!an de signar documents contractar un gestor*** ,ls propietaris a%ectats per la ur#anit5aci estan o#ligats a pert)n;er a a"uesta entitat* A"uestes entitats per tant participen activament en el proc$s de gesti ur#an'stica* 8n el ve!icle principal de participaci dels particulars en la gesti ur#an'stica* FTe(istei(en de tres tipusA 7* Iunta de compensaciA $s la m$s important $s la "ue protagonit5a tot el proc$s de gesti ur#an'stica* ,s %unda des del primer moment* 2* Associacions administratives de cooperaciA si el "ue sTaplica $s un sistema dTactuaci ur#an'stica on lTAdministraci t$ el protagonisme es seguir) am# lTassociaci administrativa de cooperaci* 2oden constituir o !an de constituir en alguns casos els propietaris a%ectats "uan el sistema dTactuaci $s el de cooperaci*
77@
@* Iuntes de conservaciA t$ unes responsa#ilitats molt acotades* 9$ responsa#ilitats en un pol'gon &a trans%ormat* ,n els tres casos es tracta dTentitats constitu-des am# document p3#lic dTacord am# la legislaci administrativa* K()( P.a ! expr p!a"! ,& /r3a,;&'!6/e& La totalitat de propietaris del pol'gon $s de lTAdministraci* A"uesta possi#ilitat ens remet a una ".esti "ue $s la %igura de les e(propiacions ur#an'sti"ues* 2el "ue %a al tema de les e(propiacions ur#an'sti"ues ens !em de remetre al tema de lTe(propiaci si #$ les e(propiacions ur#an'sti"ues tenen un rgim &ur'dic singular /articles 70@ i seg.ents0* 1s a dir lTe(propiaci ur#an'stica $s una especialitat dins lTe(propiaci %or+osa* Ara #$ les e(propiacions ur#an'sti"ues tenen una regulaci al marge de la llei dTe(propiaci %or+osa per6 "ue no contradiu la llei dTe(propiaci %or+osa* =em de tenir en compte "ue la legitimaci de lTe(propiaci ve determinada per lTaprovaci dels instruments de plani%icaci o de gesti ur#an'stica implica la declaraci dTutilitat p3#lica i de necessitat dTocupaci a e%ectes e(propiatoris si %os necessari e(propiar* A m$s e(istei(en uns criteris de valoraci "ue es %aran servir per determinar el &ustipreu* 8Taplicaran uns criteris o uns altres en %unci del s6l "ue sTest) e(propiant* 2er tant rgim especial de les valoracions /70? i seg.ents0* LTaplicaci del sistema dTactuaci ur#an'stica per e(propiaci consistei( a e(propiar tot el sector o tot el pol'gon dTactuaci assumint lTadministraci lTe(ecuci del plane&ament ur#an'stic la ur#anit5aci i si sTescau lTedi%icaci posterior* 1s el sistema dTintervenci "ue implica un ma&or grau dTintervencionisme administratiu en la gesti ur#an'stica* 8i els propietaris del s6l ma&orit)riament /7BR0 no assolei(en la iniciativa dTur#anit5ar el pol'gon lTA&untament pot e(propiar i iniciar ell matei( el proc$s ur#anit5ador* K(8( Pa'r!m ,! -e. &1. 8egons lTarticle 7B@ la Jeneralitat i els a&untaments !an de constituir patrimonis p3#lics del s6l i lT!a#itatge* 2er patrimoni p3#lic vol dir %ormar una titularitat patrimonial de les Administracions 23#li"ues so#re el s6l* Les Administracions 23#li"ues a vegades estan o#ligades /tot i "ue la llei no !o diu e(pressament0 a constituir la titularitat p3#lica* 1s com una o#ligaci legal dTalguns A&untaments o de la Jeneralitat* La llei no !o %ormula com una o#ligaci no !o diu en termes vinculants per6 tro#em "ue en determinats articles si "ue !o considera o#ligaci per assolir unes determinades %inalitats* 2rincipals %inalitatsA ] Intervenir en el mercat immo#iliari promovent millors preus
77C
2romoure !a#itatge protegirA $s la m$s important* Fo es re%erei( nom$s a construir sin "ue a part de construir es poden %er moltes altres coses* ,ls !a#itatge de lTIFCA8OL de les cooperatives dels sindicats sn !a#itatges promoguts per les Administracions 23#li"ues o per entitats socials "ue es posen de lloguer o es venen a preus molt #ai(os a"uestes promocions es %an so#re s6l p3#lic* Formalment el "ue es %a $s "ue lTA&untament !i posa el s6l i les entitats socials /e(empleA IFCA8OL0 %an la inversi per construir els !a#itatges i a"uests o #$ es venen o #$ es posen en lloguer a"uests !a#itatges !an dTestar destinats a col4lectius am# rendes #ai(es* ,n el cas de la Jeneralitat el patrimoni p3#lic t$ altres %inalitats di%erents a la de promoure !a#itatges p3#lics* ,(empleA invertir en activitats industrials construir e"uipaments p3#lics* 2rotegir s6l no ur#anit5a#leA es tracta dTuna altra %inalitat no gaire implantada a ,span;a* ,s creu "ue la llei &a el protegei( su%icientment* La millor manera de protegir el s6l no ur#anit5a#le a part de "uali%icar-lo com a tal $s posar-lo en mans p3#li"ues per"u garantiran la seva preservaci*
7*C*7* 2atrimoni municipal del s6l Com es %ormen a"uests patrimonis p3#lics municipalsU ,n a"uest cas de patrimonis municipals sn els A&untaments els "ue "uali%i"uen el s6l com a patrimoni p3#lic* LT!an de constituir o#ligat6riament els a&untaments "ue comptin am# un 2rograma dTactuaci ur#an'stica* 9ots els A&untaments "ue tinguin un cert dinamisme constructiu /els "ue tenen crei(ement ur#an'stic0 !auran dTaplicar les cessions re#udes dels privats i "uali%icar el s6l com a patrimoni p3#lic* 8T!i !a dTincorporar el s6l corresponent a cessi o#ligat6ria i gratu-ta dTapro%itament mig als a&untaments /70R0* ,(istei(en dos tipus de cessions o#ligat6ries i volunt)riesA les cessions per e"uipaments /carrers escoles solars centres c'vics***0 i el 70R de lTapro%itament ur#an'stic de la 5ona dTur#anit5aci* ,(empleA si en un sector es preveu edi%icar B0*000 metres de s6l edi%icat un 70RsT!auran de cedir a lTA&untament* A"uests passen a ser part del patrimoni p3#lic del s6l* LTa&untament els !a de destinar a a"uesta %inalitat legal* Constituei( un patrimoni separat dins del patrimoni municipal* ,ls ingressos o#tinguts per la seva venta o apro%itament sT!an de reinvertir-!i* 2er tant la llei o#liga "ue a"uest patrimoni sigui separat de la resta dTedi%icaci* 2el "ue %a al patrimoni de la Jeneralitat no !i !a una regulaci legal tant detallada i la seva regulaci la tro#em a la llei de lTIFCA8OL* K(9( R72!m -Ne-!$!"a"!# ! 5& -e. &1. Hna vegada lTordenament !a esta#lert un rgim determinat per un determinat tipus de s6l !i !a una srie de drets i deures reconeguts als propietaris del s6l sempre i "uan %acin un 3s co!erent del s6l* Al!ora !i !a una srie de lleis "ue pretenen dur a terme un control per a la e%ectivitat de lT3s co!erent del s6l* LTAdministraci 23#lica $s la responsa#le de controlar "ue es complir) e%ectivament la normativa* 2er tant lTedi%icaci del s6l est) controlada per lTadministraci am# la %inalitat de %er e%ectiva lTaplicaci de la legalitat ur#an'stica i les previsions dels plans* ,ls instruments am# els
77B
"ue es dota lTa&untament per a a"uest control sn actes "ue tenen per o#&ecte donar e%ectivitat a lTordenament ur#an'stic* A"uestes potestats dTintervenci es concreten enA ] O#ligaci dTedi%icarA edi%icar $s essencialment un dret per6 el %et dTedi%icar a m$s dTun dret pot ser una o#ligaci* A la pr)ctica no cal recordar-!o &a "ue tots els propietaris de solars en els "ue es pot edi%icar el "ue %an $s edi%icar &a "ue !i guan;en molts diners* Ara #$ la llei dTur#anisme no pot ignorar lTe(istncia dTa"uesta o#ligaci &a "ue si no e(ist's lTAdministraci 23#lica dei(aria de tenir a les seves mans un instrument molt e%ectiu per prevenir casos especulatius* 1s una o#ligaci molt genrica "ue es concreta en els plans* ,ls plans ur#an'stics posen un termini per edi%icarE a"uest termini comen+a a computar a partir del moment en "ue e(istei(en els solars* ,ls plans poden %i(ar els terminis per iniciar o#ligat6riament lTedi%icaci dels solars /article 7670* ,s pot dir "ue $s un termini do#le per"u $s un termini general del pla per6 a m$s !i !a un termini per e(ecutar la llicncia* A"uests terminis normalment no es complei(en /per6 no passa res0* La llei per6 li dna a lTAdministraci 23#lica instruments per %erlos complir* 8i sTincomplei( a"uesta o#ligaci lTA&untament pot inscriure el solar en el Registre municipal de solars sense edi%icar i procedir seguidament a lTe(propiaci o a la alienaci %or+osa del solar /articles 76? a 77>0* Llicncies ur#an'sti"uesA $s el mecanisme m$s important per controlar els usos del s6l* La llei dTur#anisme a lTarticle 77? ens diu "ue "ueda su#&ecte a llicncia ur#an'stica "ualsevol actuaci "ue comporti usos o trans%ormaci %'sica del s6l* ,l m$s important $s la seva sistem)tica generalitat* I $s "ue les llicncies ur#an'sti"ues sn necess)ries per "ualsevol tipus dTo#ra /incl6s per %er re%ormes al lava#o de casa0* 2er altra #anda tenen un component molt gran dTe%ic)cia i $s "ue sT!a de presentar a lTA&untament la documentaci "ue demostri el "ue es vol %er* I a"uesta $s la documentaci "ue permetr) "ue els tcnics de lTA&untament puguin valorar les o#res i determinar si sn co!erents o no am# lTur#anisme* ,l pro&ecte "ue preveu les o#res !aur) dTestar revisat pel Col4legi de pro%esionals determinat* Hna altra caracter'stica molt important $s "ue sn actes reglatsE les llicncies ur#an'sti"ues sn actes reglatsA sT!an dTatorgar o no en %unci de lTade"uaci del pro&ecte al plane&ament* 2er tant lTA&untament !aur) de denegar la llicncia si el "ue es demana $s incompati#le am# el plane&ament ur#an'stic i lT!a de donar o#ligat6riament si el "ue es demana $s con%orme al plane&ament* LT6rgan competent per atorgar les llicncies recau so#re lTalcalde* A"uestes llicncies acostumen a estar condicionades a termini de manera "ue cadu"uen si a"uest ven+ sense !aver edi%icat* Ordres dTe(ecuciA actua en un sentit molt di%erent a la llicncia* ,s suposa "ue els privats !aurien de %et una cosa i no !o %an i lTacte dTordre dTe(ecuci $s un acte administratiu per o#ligar als particulars a %er una cosa determinada* ,ls propietaris de terren;s i construccions !an de complir a c)rrec seu els deures dT3s conservaci i re!a#ilitaci esta#lerts per les lleis /article 7>? 9RLHC0* 8i sTincomplei(en a"uests deures lTa&untament !a de dictar dTo%ici o a inst)ncia de persona interessada la corresponent ordre e(ecutiva* 8i $s incomplida pot %er 3s de lTe(ecuci %or+osa /e(ecuci su#sidi)ria o multes coercitives0* ,(empleA una persona $s propiet)ria dTun solar sense edi%icarE a"uest solar t$ moltes verdises el "ue !a de %er el propietari i !i est) o#ligat $s posar una valla o !o !a de mantenir net*
776
Declaraci de ru-naA La declaraci de ru-na $s una precisi espec'%ica de la %igura m$s genrica de lTordre dTe(ecuci* La declaraci de ru-na t$ una regulaci &ur'dica molt m$s reglada* 2rocedei( "uan una construcci es tro#a en una situaci materialment ru-nosa* ,l concepte de ru-na $s un concepte tcnic no &ur'dic* La declaraci de ru-na comporta lTo#ligaci dels propietaris de re!a#ilitar-lo o dTenderrocar-lo a elecci seva dins del termini %i(at per la declaraci* 8i una construcci o part dTuna construcci est) en estat ru-ns lTa&untament !o !a de declarar am# audincia prvia dels propietaris i dels residents* 2er tant lTA&untament t$ la responsa#ilitat de %er la declaraci de ru-na i sorgei( al matei( moment lTo#ligaci dels propietaris de %er apte a"uella edi%icaci duent a terme les o#res necess)ries o enderrocar lTedi%ici* 8i no es complei(en a"uestes determinacions lTa&untament !o pot %er su#sidi)riament ai(' com lTA&untament pot ordenar el desallot&ament immediat de la %inca* 1s una decisi molt polmica i lTe(pedient de declaraci de ru-na $s mol comple( per"u la ma&oria de vegades !i !a una pluralitat dTinteressos* La declaraci de ru-na !a de ser molt ponderada per"u no nom$s es tracta de valorar la construcci sin "ue !aur) de tenir en compte els interessos "ue es tor#en darrere de tot ai(6* ,n cas dTurgncia lTa&untament por ordenar el desallot&ament* ,(ecuci su#sidi)ria en cas dTincompliment*
K(@( Pr 'e""!# -e .a .e2a.!'a' /r3a,;&'!"a Les accions o omissions "ue poden constituir in%racci ur#an'stica !an de ser o#&ecte dTinvestigaci o inspecci i si sTescau sancionades* A m$s cal restaurar la realitat %'sica "ue !agu$s pogut ser alterada per les matei(es /7?70* A vegades els mecanismes de control esmentats anteriorment no sn su%icients per reaccionar davant de possi#les reaccions contraries a la realitat ur#an'stica* 8egons la llei tota acci "ue pugui ser in%racci !aur) de ser o#&ecte dTinspecci i si e%ectivament es tract$s dTuna in%racci sT!aur) de restaurar el dan; "ue sT!a produ-t* Les comeptncies per protegir la legalitat ur#an'stica sn de lTa&untament directament am# la competncia su#sidi)ria de la Jeneralitat* 8i lTa&untament no reacciona la Jeneralitat es dirigir) a a"uest per o#ligar-lo a actuar per tant la competncia de la Jeneralitat no $s directa* ,n cas "ue lTA&untament no respongu$s o respon per6 no %a res despr$s si "ue la Jeneralitat pot actuar directament /7?20* 7*6*7* :esures "ue es poden adoptar -ns(ecci "1.3): 8n les mesures generals del procediment dTinspecci de lTAdministraci 23#lica* Les inspeccions sn competncia de lTA&untament* 8i a"uest no !o %a poden actuar els inspectors de la Jeneralitat* /esures (ro0isionals "1.5): La llei preveu "ue si com a conse".ncia de la inspecci es detecten irregularitats lTa&untament pot adoptar mesures provisionals "ue normalment $s la suspensi dTo#res* $us(ensi do!res i re+ueri%ents de legalit)aci "1.7): si es %an o#res sense llicncia es procedei( a la suspensi com a mesura provisional &untament 777
sTentrega un re"ueriment de legalit5aci de la situaci* 2er6 si tot est) en regla a part de lo de la llicncia no %aran enderrocar lTedi%icaci* 1estauraci de la realitat 2sica alterada "1.8): si es %an o#res contr)ries a lTordenament &ur'dic vigent la Administraci 23#lica mT!a dTo#ligar a restaurar la situaci legal "ue !e violat restaurar la realitat %'sica alterada* 8T!a dTanar am# compte pel "ue %a a lTenderrocament per"u si el cpropietari presenta demanda i t$ ra la indemnit5aci "ue !aur) de pagar lTa&untament al propietari pot ser multimilion)ria* 1e0isi de llic3ncies i dordres de4ecuci "200)
K(K( LNa""!# p p/.ar LTarticle 72 9RLHC ens diu "ue lTacci popular $s un procediment molt important en dret ur#an'stic "ue sovint !a perms o#tenir sentncies &udicials sancionadores i de restauraci de la realitat %'sica alterada malgrat la inactivitat de lTadministraci* =i solen &ugar un protagonisme destacat els pro%essionals /ar"uitectes advocats0 i les seves organit5acions representatives* ,n totes les actuacions de protecci de lTactivitat ur#an'stica i t$ un cert protagonisme lTacci popularE es tracta de la capacitat "ue tenen de prendre accions per protegir iMo preservar la legalitat ur#an'stica /article 72 9RLHC0* LTacci popular m$s !a#itual $s lTempresa per entitats pro%essionals so#retot per part del Col4legi dTar"uitectes* =em de di%erenciar lTacci popular de les accions "ue van en contra dTuna edi%icaci pel %et "ue a"uesta edi%icaci atempta contra els drets dTun propietari concret* ,l "ue perseguei( lTacci popular no sn interessos privats o interessos dTun particular a%ectat de %orma molt directa sin "ue el "ue es pret$n protegir sn interessos molt m$s col4lectius* K(A( I,$ra""! ,& ! &a,"! ,& La llei dTur#anisme aca#a am# un aparell sancionador %or+a important* ,ls articles 20B20> tipi%i"uen un seguit dTactuacions "ue poden ser constitutives dTin%racci ur#an'stica i els articles 277 i ss preveuen les sancions "ue es poden imposar i els criteris per imposar-los* 2er a lTaplicaci dTa"uestes sancions no di%erei( d eles dem$s sancions administratives* Com a singularitats podem destacarA Import)ncia dels in%ormes tcnics i de les inspeccions "ue acrediten "ue e(istei( realment una activitat in%ractora* 8i la in%racci $s conse".ncia dTun t'tol administratiu atorgat incorrectament a#ans de sancionar sT!a de revocar la llicncia o sT!a dTanul4lar am# el #en ents "ue si sTacredita #ona %e no ser) sancionat* ,n a"uests casos $s molt important distingir entre les llicncies atorgades e(pressament o per silenci administratiu positiu* 9enir en compte "ue !em de separar les sancions administratives de lT3s de multes coercitivesE les multes coercitives no sn una mesura sancionadora sin un mit&) dTe(ecuci %or+osa*
77>
77?

Derecho Administrativo

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Derecho Administrativo

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Dret Administratiu IV

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Dret Administratiu IV Delimitacions de drets via normativa

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

TEMA 9: Pr!,"!p!& -e . r-e,a"!# a-m!,!&'ra'!0a -e. 'err!' r!

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Llicenciatura en Dret Curs 2006-2007

Dret Administratiu IV 6B 2rocediment dTaprovaci dels plansA