Anda di halaman 1dari 11

TREBALLS CREATIUS PROSA MEDIEVAL 21A

1. Llibre de l'orde de cavalleria, d'Alf edo Be !e"o 2. Tirant es prepara per viatjar al Jap, de Ma # $e andi% &. Llibre de l'orde de cavalleria, de Da'id $lo (. Blandn de Cornualla, de Mi)*el +a #,a -. Serm sobre els tocaments impurs, de Daniel +.!e/ 0. Pedres i ous, d'I ene 1e n2nde/ 3. Tots bojos i rebolicats, de 4e!a Pana5ioto6o*llo% 7. La infidelitat, de Santiago P8 e/ 9. Llibre de les b sties, de Ma ,a :o%8 Ra!, e/ 1;. !i "a vida despr#s de la mort, de Pat i#ia Villena

Antologia de

IES :OA<OT MARTORELL DE VAL=<CIA > DEPARTAME<T DE VALE<CI? > $e@ e de 2;1(

1 de BatAille at

Llibre de l'orde de cavalleria


Comenava l'hivern i el gran rei es decid a convocar l'heroi de la guerra, el ms gran, el cavaller que havia suportat totes les batalles amb honor i gran valor, que comandava les legions i les condua cap a la victria. Aquest valers cavaller va regressar triom ant de la guerra amb el cap del lder enemic en un sac i el seu sabre per a la col!lecci del rei, com a bot de la seua gesta. "l rei guardaria el cap de l'enemic com a tro eu i prova d'haver conquerit els seus territoris, i el sabre per al seu museu particular on recollia totes les armes dels seus enemics abatuts. "l rei man# er la convocatria de l'acte de celebraci i a continuaci el nomenaria conseller reial i comandant dels e$%rcits del nord i de l'est. &ot estava preparat, la cerimnia, el men'ar, la m(sica, els balls... per aquest no aparei$ia, no donava sen)als de vida. &ota la Cort es va posar de seguida a buscar*lo pertot arreu+ les estances, el pati d'armes, soterranis, masmorres... "l rei, bastant preocupat per aquella estran)a desaparici, va cridar a un dels escuders que estaven sota el seu comandament. *&u anir#s a buscar*lo, s necessari que torne ara matei$ a palau. ,ui hauria de ser el millor dia de la seua vida i no hi s per a gaudir*lo. *Amb molt de gust, ma'estat *respongu el soldat. -'escuder aga # el cavall ms 'ove i ms ort que va trobar i amb rapidesa va ei$ir de la ortalesa cap als a ores. .er a ei$ir del comtat havia de travessar el boscatge i quina bona sort, que va veure una igura cavalleresca, alta, orta i amb l'uni orme que caracterit/ava els soldats del rei. Al seu costat un cavall color marr com el tronc dels arbres vells. "staven sota l'arbre ms ronds que hi havia al bosc, al costat del riu on el cabal de l'aigua era abundant. All descansava el valent cavaller que havia guan)at la guerra, prenent un glop d'aigua i re rescant*se la cara. *.er i us he trobat0 "st# tota la cort del rei esperant*vos. 1s volen nomenar conseller reial de 2a 3a'estat i comandant dels e$%rcits. ,em d'a an)ar*nos i tornar ara matei$. *4o pense tornar. *Com5 6u% dieu5 *.er a qu%5 .er a anar de nou a la guerra i contemplar totes les massacres5 7a he combatut massa, estic cansat. "l meu deure era servir al rei en la batalla durant molts an)s i 'a ho he et... 8olia el cap de l'enemic5 9oncs, 'a el t. 7a he aconseguit tot el que em proposava en la vida, he sigut un bon soldat i he servit al rei amb lleialtat. Ara em vull retirar a viure al camp, a la naturalesa, i recobrar la meua vida. Alfredo Bermejo 21A

Tirant es prepara per viatjar al Jap

:eia men)s de dues setmanes que &irant havia derrotat &om#s de 3untalb# en aquell combat a tota ultrana quan va rebre una carta procedent de la provncia d';<ari, regi de 4ago)a al 7ap. -a carta la signava el sen)or eudal ;da 4obunaga, per quan &irant es disposava a llegir*la s'adon# que estava escrita en 'apons. Aleshores &irant va er reunir els millors traductors que hi havia en ei$e moment a l'=mperi per tal que li traduren la carta i li donaren alguna re er%ncia del seu autor. 6uan els traductors van complir la seua eina van e$plicar*li a &irant que l>autor era ;da 4obunaga, de sobrenom ?"l rei dimoni del sis cel@, que havia ei$it victoris d'una batalla contra ms de AB.BBB samurais comandant un e$%rcit de tan sols C.BBB. &irant, sorprs per aquella proesa, va manar que de seguida li comunicaren qu% relatava la carta, petici que va satis er un dels traductors que hi havia en la sala+ *-a carta diu ai$+ @Dran cavaller &irant lo Elanc, ins aquesta remota provncia de 7ap anomenada ;<ari ens han arribat encesos comentaris de les teues grans victries b%l!liques i la teua mestria en combat, per ai$ he decidit convidar*te al IV Torneig de lluita internacional que 'o matei$ organit/e. ,i he convocat orts cavallers de totes parts del mn per celebrar que 'a complisc una d%cada com a Daimy d';<ari. Con ie que no hi altes. 2ignat+ ;da 4obunaga.F "stava &irant tan emocionat per l'oportunitat de veure els diversos estils de lluita dels di erents pasos i regions que no cabia en si. Aleshores, &irant va er cridar 9ia ebus i es va reunir amb ell. *Capit# sen)or *va dir 9ia ebus*G per qu% m'heu et vindre tan de pressa al vostre costat5 .atiu d'algun dolor estran) o voleu er*me alguna con essi5 2iga el que siga digau*m'ho 'a, que estic intrigat des que he aga at el cavall per vindre al vostre costat. *Cos meu *digu &irant*. 1s he et vindre per tal que in ormeu a la meua bella Carmesina, quan torne del seu viatge a =t#lia, que he mar$at a una de les ms grans aventures que em reserva la ortuna. *= de quina aventura es tracta, si es pot saber, sen)or5, Hpregunt# 9ia ebus intrigat. *2'ha esdevingut que un sen)or eudal de la llun)ana 7ap m'ha convidat a un torneig que ell sol organit/ar cada an) des de a temps. ,i acudiran lluitadors de totes parts del mn. 2i b, en all que estic ms interessat s en l>estil de combatre de la seua terra. 3'han comentat *va prosseguir &irant emocionat* que utilit/en armes ben estran)es+ lluiten amb espases amb una curvatura, anomenades kutanes o katanes, no en recorde molt b el nom 'a que s ben estran), a les quals les tracten com si oren les seues prpies illes o mullers. = tamb utilit/en una cadena molt desconcertant que duu a un e$trem una bola de erro masss i a l>altre un gan$o ben esmolat i pun$egut. A l'e$plicaci de &irant va respondre 9ia ebus+ *Capit#, esteu segur que voleu viat'ar a un pas tan estran) i llun)#5 &irant, sense dir cap paraula, va somriure i va abandonar la sala.

Marc Ferrandis 21A

Llibre de l'orde de cavalleria


"l cavaller es va alar de bon mat, com de costum, i va observar el que seria el seu camp de batalla, un gran prat amb l'herba resca relluint per la humitat de la nit anterior, tot a ban)at amb la llum del sol. "l valers cavaller va abandonar aquella ma'estuosa imatge i va decidir tornar al campament per a despertar els altres cavallers que encara hi estaven dormint. "n arribar*hi, va dir en veu alta + *Amunt tot el mn. ,ui hem de guan)ar una gran batalla. "ls altres cavallers es varen despertar i comenaren a preparar*se 'a que l'enemic era prop d'all. "l nostre cavaller, com que era la primera vegada que comandava tantes legions, es sentia intranquil, per a li va passar quan va veure l'enemic i es va encomanar a la seua amada. &ot seguit, amb el pit cremant pels sentiments de (ria que tenia contra l'adversari va decidir atacar les tropes enemigues sota el crit de+ *.er l'honor i la glria d'Anglaterra. Amb aquest crit va comenar la que seria una de les batalles ms grans de tots els temps. 8an caure molts aliats, per gr#cies a la valentia i el bon comandament del nostre cavaller la batalla va ser guan)ada pels soldats d'Anglaterra. "l cavaller i les seues tropes desprs de tan dura batalla van tornar a casa amb l'alegria de haver*hi venut per amb la tristor d'haver perdut milers de bons soldats i amics. "l nostre cavaller, en arribar al castell, es trob# amb el rei que el custodiava li va dir amb (ria+ *7a est#s content5 7a tens el que volies. ,em derrotat l'=mperi sud. "l rei, amb una somriure covard, va dir+ *6u% passa5 4o ets content5 *Is clar que no. *.er has guan)at la batalla i has obtingut l'honor que a comporta. *4o vull l'honor a aquest preu *va e$clamar el cavaller uris. *4o veus que han mort milers de persones per una causa in'usta5 "l rei no va dir res. "l cavaller va tirar l'emblema que portava engan$at a la seua vestimenta. 8a dir al monarca que no tornaria a ser cavaller i va ei$ir per la porta mentre la lluor del sol no dei$ava al rei veure res ms que la silueta del cavaller que en dies passats li havia servit. David Flor 21A

Bland n de !orn"alla
Elandn es dirigia cap al castell on l'esperava el torneig de cavallers. .er all hi havia un don/ell resguardant la porta a qui li preg#+ *Dentil don/ell, tu que parei$es d'aquestes terres, em podries guiar cap al lloc on est# la ortuna5 *6uina ortuna s la que busca un home d'armes5 *pregunt# el don/ell. *-a de poder batre'm amb els millors cavallers del mn per demostrar la ora del meu bra, *respongu Elandn. *Aleshores acompan)eu*me *conclogu el don/ell mentre li eia sen)als perqu% el seguira. 6uan entraren dins del castell, Elandn va veure amb quina pompositat havia estat decorat per a la estivitat. .er tots els costats hi havia ornaments decoratius+ espases, adornaments lorals... 3entre caminaven cap la sala principal Elandn va $ocar contra un cavaller amb l'armadura completament negra. 6uan se n'adon# li digu+ *-es meues ms sinceres disculpes. "spere no haver*lo erit *s'e$cus# Elandinet. *Calla, bastard. Com ha de er*me mal un cavaller amb aquesta malaptesa0 *e$clam# el cavaller negre. *Jetireu el vostre insult o provareu el meu acer, *amena# Elandn icant la seua m# al pom de l'espasa. *6ue 9u decidisca qui ha de viure i qui ha de morir *sentenci# el cavaller traent l'espasa i dirigint* la cap a Elandn. Ambdues espases $ocaren en un estrepits colp. J#pidament s'havia et un cercle entre el dos cavallers que miraven atentament el combat. "ra un $oc constant d'espases on, a poc a poc, el dos combatents anaven perdent sang per les erides in ligides. .er un pas mal e$ecutat Elandinet caigu a terra i l'espasa va saltar llun) d'ell. -'oponent, veient*lo en un situaci de desavantatge, l'atac# amb orces renovades i Elandn, per de endre's, redolava pel paviment del castell. Elandn, veient les escasses oportunitats que tenia, se la 'ug# a una carta. &ragu un pun)al de l'armadura i el llan# contra la l#mpada d'aran)a del sostre. 9u volgu que el tir encertar# i la l#mpada caigu. "l cavaller va ser $a at mentre mirava la seua caiguda. 9e sobte, el cercle s'obr i aparegu el sen)or del castell amb la seua dona, els quals havien observat l'escena. *6ui ha sigut el dimoni que ha et aquest combat5 *deia mentre mirava cap a Elandn. *,e sigut 'o, Elandn de Cornualla, ill de 3iquel de Cornualla *digu Elandn esperant el seu c#stig. *E, he presenciat tot el combat i comprenc per qu% has volgut lluitar contra ell, per aquest home era el meu capit# general i ara no tinc ning( que dirigisca el meu e$%rcit *digu el rei.* &ot i ai$ has demostrat tindre molta ast(cia. 8ine amb mi i parlarem. Elandn segu al rei, i tota la cort va anar al darrere d'ells. "n un moment aquell sal qued# buit a e$cepci d'un capell# que s'arrim# al cos i li digu+ *6ue la teua #nima va'a amb 9u, per el teu cos em servir# per al meu propsit. Requiescat in pace *digu el capell# mentre el cos del cavaller caigut s'alava. Aquest mon'o tenia el ulls ro'os, com si estigueren encesos en lames.

Mi#"el $arc a 21A

%erm sobre &els tocaments imp"rs&


8icent :errer ,a'a 9u sobre la &erra per a castigar tan maleda i impura gent que sobre aquesta dorm. &ots els dies escolte les matei$es paraules, tan impures que tan sols els dimonis sn capaos de comprendre*les. 6uina classe de m#gia deu er que homes i dones es comporten com animals, ent ei$os diablics moviments5 "l plaer que tan sols la natura pot donar no pot Fcaure a les mansF dels hmens. = alguns d'ells pre erei$en, ins i tot, que les dones, totes elles putanes per consentir*ho, ho acen amb ells, o al contrari. A mi tamb m'han et partcip d'aquest 'oc, sorgit com a simple entreteniment del matei$ -luci er. 7o no veig d'on prov tot ei$e soroll, que ens recorda les antigues 2odoma i Domorra KDen. LMN. ;h, 9u0 ;h, Dran i &otpoders 2en)or0 .erdona'ls pels seus pecats, que tan sols sn ssers humans. &an sols han coms l'(nic i desgraciat pecat de ser curiosos amb tot el que els intriga. "s passen tot el temps ideant i descobrint la bellesa de mn que els has donat. &ingues pietat i compassi d'ells. Jecorda que la seua (nica debilitat s ser humans 'a que 2odoma i Domorra tan sols oren les dues (niques e$cepcions de la teua creaci i la teua ira. -'(nica cosa que les criatures sorgides per Adam i "va et demanen s un poc de paci%ncia i con ien que aquest bordell mai desembocar# en els set pecats capitals. A ms, si ho voleu, tan sols amb un escarniment ser# prou, perqu% l'sser hum# sap com er el b i no er el mal. 4o aces que els 'ustos paguen el preu dels pecadors que, per la seua condici de cruel i salvatge naturalesa, han renunciat a l'esperit i l'han substitut pel plaer de la carn i els vicis purament terrenals.
Daniel $me' 21A

(edres i o"s

"l rei estava preocupat perqu% es deia que el drac havia tornat i volia ser el rei. -lavors va reunir tots els seus consellers per a trobar*hi una soluci. &ots els consellers estaven tremolant perqu% es recordaven del mal compan) que era el drac. -'ele ant va a dir+ * "l drac men'ava tot el dia i quan s>avorria matava els ocells petits i de mat es men'ava dues dot/enes d'ous d'estru. "l rei i tots el consellers van veure com la rabosa es va riure d'ai$, i aquesta els va relatar l'e$emple segOent+ *1n petit ocell ponia ous cada 4adal i quan arribava l'an) nou el meu iaio se'ls men'ava tots i noms dei$ava dos ous perqu% pensava que eia ms por a l'ocell. -'ocell cada 4adal canviava els ous de lloc per el meu iaio sempre els trobava i se>ls empassava amb closca i tot. 1n an) l'ocell es va adonar que, per molt que amagara els ous, el meu iaio sempre els trobaria, ins que un dia va pensar que, amb ast(cia, s que podria guan)ar*lo. -lavors va posar al niu cinc pedres i un ou. 6uan el meu avi se>ls va men'ar es va ennuegar amb les pedres i va morir o egat. "l rei li va e$pressar el seu pesar i va dir que ai$ no els alliberaria del drac, per la rabosa va contradir*lo+ * 4osaltres tamb amb ast(cia podem v%ncer el drac. 9irem a les llebres i els conills que porten r#pidament pesades pedres de la mida d>un ou d>estru i prepararem un gran cab#s ple de pedres i un parell d'ous d>estru. -i'l donarem al drac i quan aquest se>ls empasse, vencerem. "l rei i els consellers van estar d>acord amb la rabosa i ai$ ho van er. )rene *ern+nde' 21A

Tots bojos i rebolicats


,icent Ferrer

4o ho puc creure. 9esprs del que us vaig contar sobre el perill de les romeries no pare de veure dones amb homes per tots els costats, i tots rebolicats0 "videntment no em re erisc a les dones que van amb el seu marit o amb amiliars sin al et que aquestes es dediquen a anar al mercat per a parlar amb qualsevol home. = 'a no s que parlen amb ells, sin que es riuen i estegen els uns amb els altres. 6uiiinaaa barbaritat0 -a 8erge 3aria no eia aquestes coses tan impures i que, evidentment, sn pecats. "lla tenia el seu cor i la seua #nima pura, no com aquestes, que sn totes unes putanes. ->altre dia una mercadera em digu+ ?4o sap totes les dones que vnen al mercat per a parlar les unes amb les altres i, quan i$en d>ac, 'o matei$a veig com parlen amb els cavallers, sense cap prud%ncia. Is ms, 'o pense que encara que no siga tal com ho sembla, aquestes estan pecant. .erqu%, diga'm vost0 2i un home de b veu ai$, vost% creu que alguna d>aquestes dones s>hi anava a casar5 Crec que estem tots bo'os0@ .er ai$ us deia l>altre dia+ ?Duardeu*vos*en, donesG no aneu a les romeries0@ Ai$ ho heu de er vosaltres i prendre com a imatge la 8erge 3aria, 'a que ella mai aria aquesta barbaritat. 7o em preocupe per la vostra #nima, ms que vosaltres. Ara, per les dones que no creuen en les meues paraules, resarem tots trenta*quatre avemaries.

-ema (ana.iotopo"llos 21A

La infidelitat

Ac teniu un consell de 9u+ que sobretot les dones han de ser idels als seus marits. 4o seria la primera vegada que en alguns dels meus viatges em trobe dones in idels. 9ones a les quals no els importa el seu marit ni la conseqO%ncia dels seus actes pecadors. 9ones que solament pensen en el seu plaer i que mostren un egoisme impropi del ser hum# creat pel nostre 2en)or &otpoders. Aquestes dones han de pensar i re le$ionar perqu% ei$a vida s una vida de putes desconsiderades, que no veuen que els marits moren per elles. .erqu%, quan es diu ?ulls que no veuen, cor que no sent@, aquestes dones ho memorit/en i an de les seues mentre els marits treballen i es guan)en la vida per poder men'ar. 1s penseu illes meues que 9u vos ha donat la vida i uns marits magn ics a i que vosaltres vos n'aneu per la nit de esta amb el primer home que veieu al mercat5 Ai$ no s moral ni %tic. :a uns an)s vaig viat'ar a :lor%ncia, ciutat on les dones estaven corrompudes pels diners i pel goig. "ls hmens eren uns borrat$os i les dones unes putanes, per ai$ no hi quedaria ai$. 9esprs de dos mesos vivint all, la 2anta "sglsia va reconduir els pecadors i :lor%ncia va tornar a ser la meravellosa ciutat que sempre ou i s ara. -a gravetat del pecat que aquestes dones cometen podria ser comparable a l'acte de matar. Ai, 8erge 3aria0 A'uda'm a renar aquestes dones presumptuoses que no s'adonen del mal que an. .er, tamb heu de saber que d'aquest pecat no sn solament culpables les dones, els homes tamb hi tenen culpa. "lls no vigilen a les dones i no es preocupen per elles, causa que provoca en les dones una necessitat d'amor per part d'alg(. 4o veieu que aquest Falg(F podria ser qualsevol home, siga lladre, mentider, ill de rata... .er les dones no se n'adonen perqu% estan encegades per la busca del plaer propi. ,eu de saber, illes i ills meus, que la in idelitat s'e$pandei$ pertot arreu i es troba en qualsevol rac d'aquest mn de pecadors. Sigau previnguts i no tempteu la sort o acabareu cremats al oc etern de l'in ern. %antia/o (0re' 21A

LL)B12 D2 L2% B3%T)2%


Jamon -lull "n aquell moment Jenard li va proposar al Eou que es quedara arrere, en el prat, i que bramulara molt ort per a poder ai$ espantar al rei. 9e tal manera que en aquell moment el bou va comenar a bramular tan ort que els altres animals van sentir por. Jenard, que es trobava 'a al costat del rei, va ser l'(nica que no es va espantar 'a que sabia per ectament qui n'era el causant i va continuar amb el seu pla. "l rei, atemorit, va dir+ *Jenard, tu que est#s ac amb mi, pots escoltar aquell soroll tan gran5 *2, ma'estat, puc escoltar*lo. *3ai en la vida he arribat a escoltar un soroll tan estremidor com aquest. *4o patisca, ma'estat, no ha de tenir por. 3'o erisc voluntari per a esbrinar de quin animal es tracta i portar*lo davant de vost. Ai$ que el rei es va quedar ms tranquil quan va veure que Jenard va partir per a descobrir aquell animal que eia un soroll que tanta por causava. Jenard, al presentar*se voluntari per a descobrir de quin animal es tractava, guan)ava molt de prestigi. &ot anava ei$int d'acord com ho havia plane'at. 1na vegada arrib# al prat va veure all el Eou. *Eenvolgut Eou, el teu so tan estrepits ha causat molta por al meu rei. ,as d'anar al seu palau i pregar*li que et perdone per haver et tant de soroll. "n un principi el Eou es va negar, per Jenard, amb molta ast(cia, va aconseguir convncer*lo. 9'aquesta manera es dirigiren al palau del rei. 1na vegada all el Eou, molt a ligit, va demanar mil i una vegades perd al rei. *3a'estat, s#pia vost tot el meu agrament pel seu perd. 8olia e$plicar*li que les maldats dels hmens all ora no tenen perd. "ls animals que all convivim amb ells patim in initats de maldats causades per ells. Aquell va ser el moment de Jenard per a apro itar i guan)ar molts ms privilegis, ai$ que va proposar el que seguei$+ *3a'estat, amb el vostre perms, propose que tots els animals envien a vost ambai$adors dels hmens per a evitar en rontaments. *Jenard, i ai$ creus que esta situaci amb els hmens s'alleu'ar#5 *8a preguntar el rei. *3a'estat, no dubte mai vost de les meues bones intencions cap a la seua persona. 7o noms vull el millor per als animals i la seua total protecci. Ai$ s com Jenard va aconseguir que el rei nomenara ambai$adors entre els animals que li havien estat enemics. Jenard, amb molta ast(cia i habilitat, va aconseguir un lloc en el consell del rei.

Mar a Jos0 1am re' 21A

*i 4a vida despr0s de la mort


=sabel de 8illena
3aria, desprs de passar un mes horrible sentint*se terriblement sola i sense ganes de seguir avant, va trobar una diminuta dona de cabells rossos i un somriure ampli en un mercat predicant com suportar la dura vida en aquella di cil %poca. *2om lliures0 *cridava ella als quatre vents. *,em de ser capaos de trobar la nostra elicitat interior i traure*la a lluir. :em millor este red mn amb la nostra pau0 3aria, es va quedar observant ei$a dona durant uns minuts. *6u% et preocupa, preciosa5 1na dona amb tan bells ullets no hauria de tindre ei$a amargor tan latent. *8an matar el meu (nic ill per predicar el seu missatge. *va respondre ella. 9esprs de llargues hores parlant elles a soles, 3aria va comenar a entendre gr#cies a =sabel!la, aquella dola dona somrient, que la vida seguia el seu curs i que si tu no avances amb la vida, la vida se't men'a a tu. *3ira, 3aria, s que pensar#s que noms sc una bo'a que s'avorrei$ en la seua caseta amb la seua montona vida de dona. .er, l'(nica cosa que s d'aquesta vida s que la cosa ms gran que hi ha s que alg( et somriga sense cap motiu i t'mpliga de pau, *li va e$plicar =sabel!la entre got i got de vi. *&ens ra, $iqueta. -'(nica cosa que em aria eli s ei$ir d'esta ciutat i ser capa de somriure sense veure la gent compadint*se de mi di#riament. =sabel!la, cansada d'estar sola vagare'ant per la ciutat, li va o erir a 3aria viat'ar ins a Constantinoble, on vivia la seua germaneta adrina, i continuar predicant la pau com tres germanetes cristianes. 3aria va acceptar sense pensar*ho 'a que no li quedava res en aquella osca ciutat. -es dos se'n van anar entre rialles i noves aspiracions. =sabel!la li havia donat el seu millor consell+ *:es que la gent es pregunte per qu% continues somrient.

(atricia ,illena 5 21A