INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

INSTITUT COMTE DE RIUS

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR

QUMICA INDUSTRIAL
MDUL 8: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS
UF 2: EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS
NF 1: EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS SLIDS

Professors: Cristina Bustamante Salvador Cuadros Joan Daniel Subirats

M8 UF2 NF1 - 1

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

1- Emmagatzematge a cel obert 2- Dipsits, tremuges i sitges demmagatzematge. 2.1- Sitges. Tipus de sitges 2.1- Parmetres 2.2- Control de les sitges 3- Embalatges per slids 3.1- Bosses de paper de capes mltiples 3.2- Contenidors rgids per a dojo 3.3- Contenidors flexibles per a dojo 3.4- Capses 3.5- Capses de fusta 3.6- Tambors i bidons 4- Operacions dembalatge 4.1- Pesat 4.2- Equips dompliment 4.3- Altres operacions: empacar, embalatge, marcat i etiquetat 4.4- Palets i carregadors automtics de palets 5- Emmagatzematge 5.1- Carregadors muntacrregues de forquilla 5.2- Transportadors per lliscament 5.3- Transportadors de rodes per gravetat. 5.4- Transportadors de banda ampla.

M8 UF2 NF1 - 2

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

1.- Emmagatzematge a cel obert Lemmagatzematge a cel obert (p.e., patis) utilitza transportadors de banda (Fig. 1), quan el tonatges sn grans. A la Fig. 2 es mostren algunes de les moltes disposicions de descrrega possibles per descarregadors basculants simples, mltiples o mbils a partir de transportador de banda. Tamb es mostra una disposici de reixa inclinada per a la descarrega de bandes planes.
Fig. 1.- Transportador de banda (Cinta transportadora).

La majoria daquests mtodes de descrrega es pot aplicar tamb al magatzem intern.

Fig. 2.- Disposicions de descarrega de transportadors de banda.

M8 UF2 NF1 - 3

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Tamb es poden utilitzar grans apiladors lliscants per a lemmagatzematge a laire lliure. Es poden moure al llarg duna banda, formant munts en un o els dos costats daquesta ltima o girar sobre un eix fix per forma una pila circular (Fig. 3).

Fig. 3.- Piles de carb de forma cnica (esquerra) i piles de carb formades amb transportadors de bandes lliscants (dreta).

Recuperaci de material. Amb freqncia sutilitzen bandes de tnels subterranis alimentades mitjanant comportes especials (Fig. 4) per recuperar els materials , com en el cas dels equips amb pales mbils.

Fig. 4.- Emmagatzematge i recuperaci per transportador de banda en un edifici de pis pla.

Tamb sutilitzen raspadors darrossegament per cable per a les zones demmagatzematge extern de gran magnitud i, a vegades, en lemmagatzematge intern quan susen grans zones planes. Un dels desenvolupament mes recents per al maneig de grans tonatges de material a granel en magatzems s el recuperador de rodes de catfols (Fig. 5a, 5b i 6), que consisteix en una srie de galledes o catfols (cangilones) situats damunt la perifria duna roda gran impulsada per una unitat propulsora fixa. Els catfols es buiden damunt un transportador de recuperaci -normalment del tipus banda- que agafa el producte i el porta a altres punts delaboraci o maneig.

M8 UF2 NF1 - 4

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Figura 5a.- Rueda con cangilones. Roda amb catfols.

Figura 5b.- Detalle de un cangiln. Detall dun catfol.

Amb freqncia es prefereix el equips mbils al de tipus fix. Sutilitzen buldzers (tractors eruga) excavadores i carregadors amb cullerots frontals, sobre tot en projectes de curta durada on les inversions de capital han de ser limitades. Els carregadors amb cullerots frontals presenten lavantatge de la seva capacitat per transportar material, a ms dobrir-lo o empnyer el material.
Fig. 6.- Recuperador amb roda de catfols .Els catfols excavadors muntats damunt la roda descarreguen damunt el transportador de banda per transferir els materials.

Langle de reps es aquell que adopta el material damunt la pila o el munt. Aquest angle es til per determinar la capacitat duna tremuja1 o una pila. Langle del con que es desenvolupa a la part superior de la pila quan somple una tremuja o dipsit, ser una mica ms plana que langle de reps, per lefecte dimpacte. 2.- Dipsits, tremuges i sitges demmagatzematge 2.1.- Sitges. Tipus de siges Definici de sitja (diposit)

Una sitja s un dipsit prismtic o cilndric, generalment fet d'acer o de ciment armat, amb una alada de quatre a vuit vegades el dimetre o el costat de la base, destinat a l'emmagatzematge i la conservaci de molt diversos productes, especialment cereals, per tamb farratges o minerals, que sn carregats per la part superior del dipsit i descarregats per la seva part inferior.

tremuja (en castell, tolva): caixa en forma de tronc de pirmide o de con invertits, dins la qual saboquen grans o altres cossos perqu,m per lobertura graduable, caiguin poc a poc entre les peces del mecanisme destinat a triturar-los, moldrels, netejar-los, classificar-los o facilitar-ne la descrrega.

M8 UF2 NF1 - 5

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Habitualment les sitges tenen forma cilndrica, semblants a una torre, construdes de fusta, formig armat o metall. El disseny, inventat per Franklin Hiram King, empra generalment un aparell mecnic per a la crrega i descrrega des de la part superior. Actualment el disseny original per lagricultura sha adaptat a daltres usos en la industria, utilitzant sitges com a dipsit de materials diversos com el ciment, i tamb shan adaptat a lrea militar, usant-se sitges per a dipsit i maneig de mssils. Els dipsits per gra o a granel son sitges metlliques, de formig o fusta, tenen un fons cnic o pla. Els fons cnic permet la descrrega de la sitja per gravetat. Els fons pla ha de ser descarregat manualment o mitjanant transportadors deruga. Tipus de sitges Sitges de torre La sitja de torre (Fig. 7) s una estructura de, generalment, 4 a 8 m de dimetre i de 10 a 25 m dalada. Es poden construir de materials com bigues de fusta, formig, bigues de formig i xapes galvanitzades ondulades. Aquests materials tenen diferncies en el seu preu, durabilitat i hermeticitat resultant.
Fig. 7.- Sitja de torre per a gra.

Sitges de bnquer Les sitges de bnquer (Fig. 8) son trinxeres fetes generalment de formig que somplen i es comprimeixen amb tractors i mquines de crrega. El seu cost es baix i sn convenients per operacions grans. Les trinxeres somplen i es recobreixen amb una capa per segellar-lo hermticament. Aquestes sitges generalment es descarreguen utilitzant tractors i carregadors. Sn de forma esfrica i tenen un tub per passar laliment a una planta processadora.

Fig. 8.- Sitja de bnquer.

Sitges de bossa Les sitges de bossa sn bosses de plstic de grans dimensions, generalment de 2 a 25 m de dimetre i duna llargada que varia depenent de la quantitat de material a emmagatzemar. Es compacten utilitzant una mquina feta per a aquest fi, i ambds finals es segellen. Les bosses es descarreguen utilitzant tractors i carregadors, o un carregador amb palanca. M8 UF2 NF1 - 6

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Les sitges en bossa necessiten poca inversi de capital i es poden utilitzar com a mesura temporal quan les condicions aix ho demanin. Parts duna sitja Una sitja consta de dues parts: el dipsit i la tremuja. El dipsit s la secci superior del recipient, amb el costats verticals. La part inferior o tremuja, que t com a mnim un costat inclinat, s la secci entre el dipsit i la sortida del recipient. Seguretat i neteja de sitges La neteja manual, mitjanant la introducci dun treballador que penja duna corda per alliberar el material embussat, s la ms senzilla. No obstant, aquesta s la ms perillosa per la caiguda de material i la possibilitat de que hi hagi gasos presents. Hi ha morts en sitges que resulten del procs dompliment i manteniment daquestes. La maquinria usada tamb s perillosa i, en el cas de les sitges de torre, els obrers poden caure de lescala o plataforma de treball. Tamb shan enregistrat diversos casos dexplosions. Si laire en linterior s ric en partcules fines tals com pols de gra, una guspira (chispa) pot desencadenar una explosi de potncia suficient com per desintegrar una sitja de formig. Hi ha dos problemes principals que cal tenir en compte en netejar una sitja: el material que es consolida a la base de la sitja i el material que es comena a adherir als costats interiors de la mateixa. Aquests problemes redueixen la capacitat operativa i porten a la contaminaci en mesclar-se materials nous amb antics. Hi ha una gran varietat de formes de netejar una sitja i moltes daquestes ocasiones els seus propis riscos. No obstant, des de principis de la dcada dels anys 90, els netejadors acstics shan convertit en una opci per ser noinvasius i tenir un perfil mnim de riscos, a ms doferir una soluci al problema del cost per efectivitat en la neteja de sitges. Aquests sistemes sn indicats ms a manera preventiva, un cop realitzada la neteja de la sitja,m tot i cal tenir en compte la contaminaci sonora que genera, arribant a vegades a ser molesta per a loda humana. Existeixen altres mitjans de neteja sense ser intrusius, en els quals no s necessari introduir el personal en el seu interior, a ms de complir amb les normes ATEX. Caracterstiques del flux de materials Existeixen dos tipus de tremuges segons les caracterstiques del flux del material que cont: flux de massa i el flux dembut (Fig. 9a i 9b). El flux de massa significa que tots els materials en el recipient es desplacen quan es retira una part i el flux dembut es produeix quan noms es mou una porci del material (normalment en forma de canonada o un forat de rata el centre del sistema).

M8 UF2 NF1 - 7

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Els dipsits amb flux en massa tenen algunes caracterstiques ms sollicitades pels recipients demmagatzematge; sempre que sobra la comporta de fons sense cap mena dajuda sobt un flux. Un dipsit amb el flux en embut pot tenir o no flux; per probablement es pot fer que flueixi per algun mitj. En els dipsits amb flux en massa no es necessita alimentador per al flux; per es pot utilitzar per altres raons, com per exemple transportar el material a la segent etapa del procs.
Fig. 9a.- Tremuja de flux de massa. Fig. 9b.- Tremuja de flux dembut. El material es segrega i es formen forats de rata.

Fig. 10.- Tipus de tremuges de flux de massa Taula 1.- Caracterstiques principals de les tremuges de flux de massa i de flux dembut Tremuges de flux de massa 1- Les partcules es segreguen, per es reuneixen a la descrrega. 2- Les pols sairegen i no flueixen quan es descarrega el sistema. 3- El flux s uniforme. 4- La densitat del flux s constant. 5- Els indicadors de nivell funcionen adequadament. 6- No queden productes en zones mortes, on poden degradar-se. 7- Es pot dissenyar la tremuja per tenir un emmagatzematge no segregat o per funcionar com a mescladora. Tremuges de flux dembut 1- Les partcules es segreguen i romanen segregades. 2- La primera porci que entra s la ltima en sortir. 3- Poden quedar productes en punts morts, fins que es realitzi la neteja completa del sistema. 4- Els productes tendeixen a formar ponts o arcs i, desprs, a que es formin forats de rata durant la descrrega. 5- El flux s errtic. 6- La densitat pot variar. 7- Els indicadors de nivell shan de situar en punts clau, per que poden no funcionar adequadament. 8- Les tremuges funcionen b amb slids de partcules gran i flux lliure.

M8 UF2 NF1 - 8

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

2.2.- Parmetres per millorar el flux de material Dimensions (grandria) de la partcula Humitat Temperatura Envelliment Contingut en oli

Dimensions de la partcula El grandria de la partcula s un dels factors ms comuns i controlables que afecten a la capacitat de flux del material. En general es pot suposar que quan ms gran sigui la grandria de la partcula i ms lliure es trobi el material de partcules fines, ms fcilment fluir. Les especificacions poden dictar la grandria desitjada de les partcules i la uniformitat de les grandries per a les matries primeres adquirides. La molta en la planta por reduir les prdues i millorar les capacitats de flux, produint un material molt amb un mnim de partcules fines; per aix inclou operacions addicionals que poden no ser justificables des del punt de vista econmic. Amb freqncia es remarca la facilitat de maneig mitjanant la granulaci de les matries primeres. La grandria de la partcula, la uniformitat de la grandria i les superfcies llises i dures de les partcules contribueixen a millorar el flux. Humitat El contingut en humitat es un altre factor com i controlable del flux. La majoria dels materials poden absorbir amb facilitat humitat fins a cert punt; la addici posterior dhumitat pot provocar problemes importants de flux. Les especificacions poden controlar la quantitat dhumitat en les matries primeres adquirides. El contingut dhumitat es pot reduir en planta, incloent una operaci de secat a la lnia de processament. Tamb es pot controlar la humitat al reemplaar laire en el recipient o dipsit que cont el material amb un gas sec i estable com per exemple nitrogen. Aquesta tcnica sutilitza tamb per protegir material de determinats tipus de deterioraments, com per exemple la prdua de vitamines en articles alimentaris. Temperatura Pot provocar problemes greus de flux en alguns materials que contenen gluten, sucre o altres components solubles i de punt de fusi baix. Aquests materials es fan enganxosos a temperatures elevades i pot ser necessari installar un equip de refredament. Com succeeix amb els equips de secat es precs realitzar un estudi de costos. Per altra banda shan de considerar altes avantatges com la qualitat de conservar el producte a temperatures ms baixes.

M8 UF2 NF1 - 9

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Envelliment Lenvelliment sembla millorar la capacitat de flux de certs materials. Aix es deu probablement a loxidaci superficial, a la distribuci ms uniforme de la humitat i a larrodoniment de les cantonades de les partcules que provoca el maneig. Contingut en oli El contingut en oli no redueix la capacitat de flux. Per exemple, laddici de greix i oli als ingredients daliments per animals, fa millorar la qualitat dels grans fet amb aquesta materials endurint la seva superfcie i fent que siguin ms resistents a al fricci. 2.3.-Control de les sitges Control de flux Per controlar el flux procedent de dipsits, tremuges i equips de processament als alimentadors o directament als transportadors sutilitzen comportes. Existeixen molts tipus que van des de la comporta lliscant manual simple, al disseny amb precisi de cremalleres i piny. Aquest tipus de comporta funciona manualment amb un mnim desfor i sadapta amb facilitat al funcionament hidrulic, pneumtic i elctric. La comporta de quadrant operada amb palanca sutilitza sovint quan es desitja una compota dobertura rpida. No es dissenya per controlar el flux de material sin per permetre la descrrega lliure dels materials amb molts terrones. Hi ha centenars destils de comportes per escollir i aplicada correctament permet eliminat amb freqncia la necessitat duna alimentador. Control de nivell Els controls del nivell de slids sn importats per determinar el nivell dels materials en els dipsits i tremuges i per protegir tamb els transportadors contra els danys produts per embussos. Poden activar simplement una senyal dalarma visual i/o auditiva o es poden connectar elctricament al sistema de transport per posar en marxa o detenir-lo automticament. Existeixen molts Fig. 11.- Unitats de control de nivell de tremuges dissenys que van des de els dispositius ms complexes que utilitzen istops radioactius fins les paletes simples. Els dos dissenys de que es mostren a la figura depenen dinterruptors limitadors amb activaci mitjanant un con susps en un dells i un diafragma dacer inoxidable en laltre. En qualsevol cas, la presncia de material recolzat damunt del con o el diafragma obre o tanca linterruptor, activant aix un senyal dalarma en lltim cas mentre que en lanterior talla lenergia dalimentaci del transport.

M8 UF2 NF1 - 10

3.- Disposiciones relativas a los embalajes (segn ADR)

En las condiciones normales de transporte, la filtracin de la materia contenida en el envase/embalaje que pueda producirse no entraar peligro. 1.- Bidones de acero 1A1 con tapa fija 1A2 con tapa mvil. La virola y los fondos debern ser de chapa de acero de un tipo apropiado y de un espesor suficiente en consonancia con la capacidad del bidn y el uso al que se destine. Las uniones de la virola estarn soldadas en los bidones destinados a contener ms de 40 litros de lquido. En los bidones destinados a contener materias slidas 40 litros o menos de lquido, las uniones de la virola debern estar engastadas mecnicamente o soldadas. Los rebordes estarn engastadas mecnicamente o soldados. Pueden utilizarse collares de refuerzo separados. En general, la virola de los bidones de una capacidad superior a 60 litros deber estar provista de al menos dos aros de rodadura formados por expansin o de al menos dos aros de rodadura sobrepuestos. Si los aros de rodadura son sobrepuestos, deben estar estrechamente ajustados a la virola y fijados de manera que no puedan deslizarse. Los aros de rodadura no estarn soldados por puntos. Los orificios de llenado, vaciado y aireacin en la virola o en los fondos de los bidones con tapa fija (1A1) no tendrn ms de 7 cm de dimetro. Los bidones provistos de orificios ms anchos se considerarn como del tipo con tapa mvil (1A2). Los cierres de los orificios de la virola y de los fondos de los bidones estarn diseados y realizados de manera que permanezcan bien cerrados y estancos en las condiciones normales de transporte. Las conexiones de los cierres podrn estar engastadas mecnicamente o soldadas en su sitio. Los cierres estarn provistos de juntas o de otros elementos de estanqueidad, a menos que sean estancos por su propio diseo. Los dispositivos de cierre de los bidones con tapa mvil (1A2) estarn diseados y realizados de manera que queden bien cerrados y que los bidones permanezcan estancos en las condiciones normales de transporte. Todas las tapas mviles estarn provistas de juntas o de otros elementos de estanqueidad.

-1-

Si los materiales utilizados para la virola, los fondos, los cierres y los accesorios no son por s mismos compatibles con la materia a transportar, se aplicarn revestimientos o tratamientos interiores de proteccin apropiados. Dichos revestimientos o tratamientos debern mantener sus propiedades protectoras en las condiciones normales de transporte. Capacidad mxima de los bidones: 450 litros. Masa neta mxima: 400 kg. 2.- Bidones de aluminio 1B1 con tapa fija 1B2 con tapa mvil. La virola y los fondos sern de aluminio puro al 99 % como mnimo, o bien de aleacin de aluminio. El material ser de un tipo apropiado y de un espesor suficiente en consonancia con la capacidad del bidn y el uso al que se destine. En general, la virola de los bidones de una capacidad superior a 60 litros deber estar provista de al menos dos aros de rodadura formados por expansin o de al menos dos aros de rodadura sobrepuestos. Si los aros de rodadura son sobrepuestos, deben estar estrechamente ajustados a la virola y fijados de manera que no puedan deslizarse. Los aros de rodadura estarn soldados por puntos. Los orificios de llenado, vaciado y aireacin en la virola o en los fondos de los bidones con tapa fija (1B1) no tendrn ms de 7 cm de dimetro. Los bidones provistos de orificios ms anchos se considerarn como del tipo con tapa mvil (1B2). Los cierres de los orificios de la virola y de los fondos de los bidones estarn diseados y realizados de manera que permanezcan bien cerrados y estancos en las condiciones normales de transporte. Las conexiones de los cierres se fijarn mediante soldadura y el cordn de soldadura formar una junta estanca. Los cierres estarn provistos de juntas o de otros elementos de estanqueidad, a menos que sean estancos por su propio diseo. Los dispositivos de cierre de los bidones con tapa mvil (1B2) estarn diseados y realizados de manera que queden bien cerrados y que los bidones permanezcan estancos en las condiciones normales de transporte. Todas las tapas mviles estarn provistas de juntas o de otros elementos de estanqueidad. Capacidad mxima de los bidones: 450 litros. Masa neta mxima: 400 kg.

-2-

3.- Bidones de metal distinto de acero o de aluminio 1N1 con tapa fija 1N2 con tapa mvil Las uniones de los rebordes se reforzarn, si es preciso, mediante la olocacin de un collar de refuerzo separado. Todas las uniones, si las hay, se ensamblarn (soldadura, soldadura fuerte, etc.) de conformidad con las tcnicas ms modernas disponibles para el metal o la aleacin metlica utilizada. En general, la virola de los bidones de una capacidad superior a 60 litros deber estar provista de al menos dos aros de rodadura formados por expansin o de al menos dos aros de rodadura sobrepuestos. Si los aros de rodadura son sobrepuestos, debern estar estrechamente ajustados a la virola y fijados de manera que no puedan deslizarse. Los aros de rodadura no estarn soldados por puntos. Los orificios de llenado, vaciado y aireacin en la virola o en los fondos de los bidones con tapa fija (1N1) no tendr ms de 7 cm de dimetro. Los bidones provistos de orificios ms anchos se considerarn como del tipo con tapa mvil (1N2). Los cierres de los orificios de la virola y de los fondos de los bidones estarn diseados y realizados de manera que permanezcan bien cerrados y estancos en las condiciones normales de transporte. Las conexiones de los cierres estarn ensambladas (soldadura, soldadura fuerte, etc.) de conformidad con las tcnicas ms modernas disponibles para el metal o la aleacin metlica utilizada, con el fin de garantizar la estanqueidad de la junta. Los cierres estarn provistos de juntas o de otros elementos de estanqueidad, a menos que sean estancos por su propio diseo. Los dispositivos de cierre de los bidones con tapa mvil (1N2) estarn diseados y realizados de manera que queden bien cerrados y que los bidones permanezcan estancos en las condiciones normales de transporte. Todas las tapas mviles estarn provistas de juntas o de otros elementos de estanqueidad. Capacidad mxima de los bidones: 450 litros. Masa neta mxima: 400 kg. 4.- Cuetes (jerricanes) de acero o de aluminio 3A1 acero, con tapa fija 3A2 acero, con tapa mvil 3B1 aluminio, con tapa fija 3B2 aluminio, con tapa mvil.

-3-

La virola y los fondos sern de chapa de acero, de aluminio puro al 99 % como mnimo menos o de aleacin de aluminio. El material ser de un tipo apropiado y de un espesor suficiente en consonancia con la capacidad del cuete (jerrican) y el uso al que se destine. Los orificios de los cuetes (jerricanes) con tapa fija (3A1 y 3B1) no tendrn ms de 7 cm de dimetro. Los cuetes (jerricanes) que tengan orificios ms anchos se considerarn como del tipo con tapa mvil (3A2 y 3B2). Los cierres se proyectarn de manera que permanezcan bien cerrados y estancos en las condiciones normales de transporte. Los cierres estarn provistos de juntas o de otros elementos de estanqueidad, a menos que sean estancos por su propio diseo. Si los materiales utilizados para la virola, los fondos, los cierres y los accesorios no son por s mismos compatibles con la materia a transportar, se aplicarn revestimientos o tratamientos interiores de proteccin apropiados Capacidad mxima de los cuetes (jerricanes): 60 litros. Masa neta mxima: 120 kg. 5.- Bidones de contrachapado 1D. La madera utilizada deber estar bien seca, comercialmente exenta de humedad y sin defectos que pudieran perjudicar la aptitud del bidn para el uso previsto. Si para la fabricacin de los fondos se utiliza un material distinto del contrachapado, deber ser de una calidad equivalente a la del contrachapado. El contrachapado utilizado tendr, por lo menos, dos hojas para la virola y tres hojas para los fondos; las hojas estarn cruzadas en el sentido de la veta y pegadas firmemente con una cola resistente al agua. La virola del bidn, los fondos y sus uniones se proyectarn en funcin de la capacidad del bidn y del uso al que est destinado. Para evitar las fugas de productos pulverulentos, las tapas estarn revestidas de papel kraft o de cualquier otro material equivalente fijado firmemente a su soporte y que se extienda en el exterior por todo el permetro de las tapas. Capacidad mxima del bidn: 250 litros. Masa neta mxima: 400 kg.

-4-

6.- Bidones de cartn 1G. La virola del bidn se formar mediante papel grueso o cartn (no ondulado) de lminas multiples y slidamente pegadas o laminadas y podr estar recubierta de una o varias capas protectoras de embreado, de papel kraft parafinado, de lmina metlica, de plstico, etc. Los fondos sern de madera natural, cartn, metal, contrachapado, plstico u otros materiales apropiados y podrn estar revestidos de una o varias capas protectoras de brea, de papel kraft parafinado, de lmina metlica, de plstico, etc. La virola del bidn, los fondos y sus uniones se disearn en funcin de la capacidad del bidn y del uso al que se destine. Una vez ensamblado, el embalaje tendr la resistencia al agua suficiente para que las lminas no se despeguen en condiciones normales de transporte . Capacidad mxima del bidn: 450 litros. Masa neta mxima: 400 kg. 7.- Bidones y cuetes (jerricanes) de plstico 1H1 bidones con tapa fija 1H2 bidones con tapa mvil 3H1 cuetes (jerricanes) con tapa fija 3H2 cuetes (jerricanes) con tapa mvil. El embalaje deber fabricarse a partir de un plstico adecuado y deber presentar una resistencia suficiente en funcin de su capacidad y del uso al que se destine. El embalaje tendr tambin una resistencia adecuada al envejecimiento y a la degradacin causada, bien por la materia que contiene, bien por la radiacin ultravioleta. La posible permeabilidad del embalaje a la materia que va a contener o las materias plsticas recicladas utilizadas para producir nuevos los embalajes, no constituirn en ningn caso un peligro en condiciones normales de transporte. El espesor de la pared se adaptar en todo punto del embalaje a su capacidad y al uso al que se destine, en funcin de las solicitaciones a las que podra estar expuesto en cada punto. Los orificios de llenado, vaciado y aireacin en la virola o en los fondos de los bidones con tapa fija (1H1) y de los cuetes (jerricanes) con tapa fija (3H1) no tendrn ms de 7 cm de dimetro.

-5-

Los bidones y cuetes (jerricanes) que tengan orificios ms anchos se considerarn como del tipo con tapa mvil (1H2 y 3H2). Los cierres de los orificios en la virola y los fondos de los bidones y de los cuetes (jerricanes) se disearn y realizarn de manera que permanezcan cerrados y estancos en las condiciones normales de transporte. Los cierres estarn provistos de juntas o de otros elementos de estanqueidad, a menos que sean estancos por su propio diseo. Los dispositivos de cierre de los bidones y cuetes (jerricanes) con tapa mvil (1H2 y 3H2) se proyectarn y colocarn de manera que no se abran y queden estancos en condiciones normales de transporte. Con todas las tapas mviles se utilizarn juntas de estanqueidad, a menos que el bidn o el cuete (jerrican) sea estanco por su propio diseo cuando la tapa mvil est fijada convenientemente. Capacidad mxima de los bidones y de los cuetes (jerricanes): 1H1 y 1H2: 450 litros. 3H1 y 3H2: 60 litros. Masa neta mxima: 1H1 y 1H2: 400 kg 3H1 y 3H2: 120 kg. 8.- Cajas de madera natural 4C1 de usos generales 4C2 con paneles estancos a los pulverulentos. La madera empleada estar bien seca, comercialmente exenta de humedad y sin defectos que puedan reducir sensiblemente la resistencia de cada elemento constitutivo de la caja. La resistencia del material utilizado y el modo de construccin se adaptarn a la capacidad de la caja y al uso al que se destine. La tapa y el fondo podrn ser de aglomerado resistente al agua, como, por ejemplo, tablero duro, tablero de partculas u otro tipo adecuado. Los medios de fijacin debern resistir las vibraciones generadas en condiciones normales de transporte. Se evitarn en la medida de lo posible clavar la extremidad de las tablas en el sentido de la veta. Los ensamblajes que corran el riesgo de experimentar presiones importantes se harn con ayuda de tornillos de madera, tirafondos o medios de fijacin equivalentes. Cajas 4C2: Cada elemento constitutivo de la caja ser una sola pieza o equivalente. Se entiende por equivalente de una sola pieza el conjunto de elementos ensamblados mediante encolado segn uno de los mtodos siguientes: cola de milano, ranura y lengeta, a media madera o junta plana, con al menos dos grapas metlicas onduladas en cada junta. Masa neta mxima: 400 kg.
-6-

9.- Cajas de tablero contrachapado 4D El tablero contrachapado empleado tendr por lo menos tres chapas. Estar hecho de hojas bien secas obtenidas por desenrollado, corte o aserrado, comercialmente exentas de humedad y sin defectos que pudieran reducir sensiblemente la resistencia de la caja. La resistencia del material utilizado y el modo de construccin se adaptarn a la capacidad de la caja y al uso al que se destine. Todas las chapas se pegarn con una cola resistente al agua. Junto con el tablero contrachapado, podrn utilizarse otros materiales apropiados en la fabricacin de las cajas. Las cajas estarn slidamente clavadas o los lados o esquinas fijados en escuadra o ensamblados mediante otros dispositivos igualmente apropiados. Masa neta mxima: 400 kg. 10.- Cajas de aglomerado de madera 4F Las paredes de las cajas sern de aglomerado de madera resistente al agua como, por ejemplo, tablero duro, tablero de partculas u otro tipo adecuado. La resistencia del material utilizado y el modo de construccin estarn adaptados a la capacidad de la caja y al uso al que se destine. Las dems partes de las cajas podrn ser de otros materiales adecuados. Las cajas estarn slidamente ensambladas mediante dispositivos adecuados. Masa neta mxima: 400 kg. 11.- Cajas de cartn 4G Se utilizar un cartn compacto o un cartn ondulado (doble-cara, doble-doble o triple) resitente y de buena calidad, adecuado a la capacidad de las cajas y al uso al que se destinen.El cartn deber tener la aptitud apropiada para plegarse sin romperse. El cartn ser cortado, plegado sin rotura y recortado de manera que pueda ensamblarse sin que aparezcan fisuras, rotura en superficie ni flexin excesiva. Las acanaladuras estarn slidamente pegadas a los papeles que forman las caras.

-7-

Las juntas de ensamblaje en el cuerpo de las cajas sern de cinta adhesiva, de solapa engomada o de solapa grapada mediante grapas metlicas. Las juntas de solapa tendrn un recubrimiento adecuado. Cuando el cierre se realice mediante encolado o con una cinta adhesiva, el adhesivo ser resistente al agua. Las dimensiones de la caja estarn adaptadas al contenido. Masa neta mxima: 400 kg. 12.- Cajas de plstico 4H1 cajas de plstico expandido 4H2 cajas de plstico rgido. La caja se fabricar a partir de un plstico adecuado y tendr una solidez adaptada a su capacidad y al uso al que se destine. Tendr una resistencia suficiente al envejecimiento y a la degradacin que pudiera causar el contenido o la radiacin ultravioleta. Para la expedicin, las cajas de plstico expandido se cerrarn con una cinta autoadhesiva cuya resistencia a la traccin sea suficiente para impedir que la caja se abra. La cinta autoadhesiva deber resistir la intemperie y sus adhesivos sern compatibles con el plstico expandido de la caja. Podrn utilizarse otros sistemas de cierre, siempre que tengan una eficacia por lo menos igual. Para las cajas de plstico rgido, si fuera necesaria una proteccin contra la radiacin ultravioleta, se obtendr mediante incorporacin de negro de humo o de otros pigmentos. Las cajas de plstico rgido tendrn dispositivos de cierre de un material adecuado, de resistencia suficiente y de un diseo tal que excluya cualquier apertura inopinada. Masa neta mxima: 4H1: 60 kg 4H2: 400 kg. 13.- Cajas de acero o de aluminio 4A de acero 4B de aluminio. La resistencia del metal y la construccin de la caja estarn en funcin de su capacidad y del uso al que se destine.

-8-

Las cajas estarn guarnecidas interiormente de cartn o de fieltro de relleno, segn los casos, o provistas de un forro o revestimiento interior de un material adecuado. Los cierres podrn ser de cualquier tipo adecuado; debern permanecer cerrados en las condiciones normales de transporte. Masa neta mxima: 400 kg. 14.- Sacos de textil 5L1 sin forro ni revestimiento internos 5L2 estancos a los pulverulentos 5L3 resistente al agua. Los textiles utilizados sern de buena calidad. La resistencia del tejido y la confeccin del saco estarn funcin de la capacidad del saco y del uso al que se destine. Sacos estancos a los pulverulentos 5L2: el saco deber hacerse estanco a los pulverulentos, por ejemplo, mediante: a) papel pegado en la superficie interna del saco con un adhesivo resistente al agua, como, por ejemplo, el alquitrn; o b) una pelcula de plstico pegada en la superficie interna del saco; o c) uno o varios forros interiores de papel o de plstico. Sacos resistentes al agua 5L3: el saco estar impermeabilizado para impedir la entrada de humedad, por ejemplo, mediante: a) forros interiores separados, de papel resistente al agua (por ejemplo, papel kraft parafinado, papel embreado o papel kraft revestido de plstico); o b) una lmina de plstico pegada en la superficie interna del saco; o c) uno o varios forros interiores de plstico. Masa neta mxima: 50 kg. 15.- Sacos de tejido de plstico 5H1 sin forro ni revestimiento interiores 5H2 estancos a los pulverulentos 5H3 resistente al agua. Los sacos se confeccionarn a partir de rafia o de monofilamentos de un plstico adecuado, estirados por traccin. La resistencia del material utilizado y la confeccin del saco estarn en funcin de la capacidad del saco y del uso al que se destine.

-9-

Si el tejido utilizado es plano, los sacos se confeccionarn por costura u otro mtodo que garantice el cierre del fondo y de un lado. Si el tejido es tubular, el fondo del saco se cerrar por costura, tejido o un tipo de cierre que ofrezca una resistencia equivalente. Sacos estancos a los pulverulentos 5H2: El saco deber hacerse estanco a los pulverulentos, por ejemplo, mediante: a) papel o lmina de plstico pegada en la superficie interna del saco; o b) uno o varios forros interiores separados, de papel o de plstico. Sacos resistentes al agua 5H3: el saco se impermeabilizar para impedir la entrada de humedad, por ejemplo, mediante: a) forros interiores separados de papel resistente al agua (por ejemplo, papel kraftparafinado, embreado doble o revestido de plstico); o b) una pelcula de plstico pegada en la superficie interna o externa del saco; o c) uno o varios forros interiores de plstico. Masa neta mxima: 50 kg. 16.- Sacos de lmina de plstico 5H4 Los sacos se fabricarn de un plstico adecuado. La resistencia del material utilizado y la confeccin del saco estarn en funcin de su capacidad y del uso al que se destine. Las uniones y cierres debern resistir las presiones y choques que el saco pueda sufrir en las condiciones normales de transporte. Masa neta mxima: 50 kg. 17.- Sacos de papel 5M1 multihojas 5M2 multihojas, resistentes al agua. Los sacos se fabricarn de un papel kraft adecuado o de un papel equivalente que tenga tres hojas como mnimo, pudiendo ser la hoja intermedia de un tejido en red y que se adhiera a las hojas exteriores. La resistencia del papel y la confeccin de los sacos estarn en funcin de la capacidad del saco y del uso al que se destine. Las uniones y cierres sern estancos a los pulverulentos. Sacos 5M2: Con el fin de impedir la entrada de humedad, un saco con cuatro hojas o ms se impermeabilizar mediante la utilizacin, bien de una hoja resistente al agua para una de las dos capas exteriores, bien de una hoja resistente al agua, hecha de un material de proteccin adecuado, entre las dos

-10-

hojas exteriores; un saco de tres hojas deber impermeabilizarse mediante la utilizacin de una hoja resistente al agua como hoja exterior. Si hay riesgo de reaccin del contenido con la humedad o si el contenido se ha embalado en estado hmedo, debern tambin colocarse en contacto con el contenido una hoja o una capa resistente al agua, por ejemplo papel kraft con asfaltado doble, papel kraft revestido de plstico, una pelcula de plstico que recubra la superficie interior del saco o bien uno o varios revestimientos interiores de plstico. Las uniones y cierres sern estancos al agua. Masa neta mxima: 50 kg. 18.- Embalajecompuesto (plstico) 6HA1 recipiente de plstico con bidn exterior de acero 6HA2 recipiente de plstico con jaula o caja exterior de acero 6HB1 recipiente de plstico con bidn exterior de aluminio 6HB2 recipiente de plstico con jaula o caja exterior de aluminio 6HC recipiente de plstico con caja exterior de madera 6HD1 recipiente de plstico con bidn exterior de contrachapado 6HD2 recipiente de plstico con caja exterior de contrachapado 6HG1 recipiente de plstico con bidn exterior de cartn 6HG2 recipiente de plstico con caja exterior de cartn 6HH1 recipiente de plstico con bidn exterior de plstico 6HH2 recipiente de plstico con caja exterior de plstico rgido. Recipiente interior El recipiente interior de plstico encajar sin holgura en el embalaje exterior, el cual no tendr ninguna aspereza que pudiera causar abrasin del plstico. Capacidad mxima del recipiente interior: 6HA1, 6HB1, 6HD1, 6HG1, 6HH1: 250 litros. 6HA2, 6HB2, 6HC, 6HD2, 6HG2, 6HH2: 60 litros. Masa neta mxima: 6HA1, 6HB1, 6HD1, 6HG1, 6HH1: 400 kg. 6HA2, 6HB2, 6HC, 6HD2, 6HG2, 6HH2: 75 kg. 19.- Embalaje compuesto (vidrio, porcelana o gres) 6PA1 recipiente con un bidn exterior de acero 6PA2 recipiente con una jaula o una caja exterior de acero 6PB1 recipiente con un bidn exterior de aluminio 6PB2 recipiente con una jaula o una caja exterior de aluminio 6PC recipiente con una caja exterior de madera 6PD1 recipiente con un bidn exterior de contrachapado 6PD2 recipiente con un cesto exterior de mimbre
-11-

6PG1 recipiente con un bidn exterior de cartn 6PG2 recipiente con una caja exterior de cartn 6PH1 recipiente con un embalaje exterior de plstico expandido 6PH2 recipiente con un embalaje exterior de plstico rgido. Recipiente interior Los recipientes sern de la forma adecuada (cilndrica o piriforme), fabricados a partir de un material de buena calidad, exento de defectos que pudieran debilitar su resistencia. Las paredes tendrn en todo punto el espesor suficiente y estarn exentas de tensiones internas. Los recipientes se cerrarn con tapones roscados de plstico, tapones de vidrio esmerilado u otros cierres que sean, al menos tan eficaces como los citados. Todas las partes de los cierres que puedan entrar en contacto con el contenido del recipiente sern resistentes a la accin del contenido. Es preciso vigilar que los cierres se monten de manera que sean estancos y estn bloqueados para evitar que se aflojen durante el transporte. Los recipientes estarn bien sujetos en el embalaje exterior mediante materiales amortiguadores y/o absorbentes. Capacidad mxima del recipiente: 60 litros. Masa neta mxima: 75 kg. 20.- Envases metlicos ligeros 0A1 con tapa fija 0A2 con tapa mvil. La chapa de la virola y de los fondos ser de un acero adecuado; su espesor estar en funcin de la capacidad de los embalajes y del uso al que estn destinados. Las uniones sern soldadas, ensambladas por doble engatillado como mnimo o realizadas mediante un procedimiento que garantice una resistencia y una estanqueidad anlogas. Los revestimientos interiores tales como los revestimientos galvanizados, estaados, barnizados, etc., debern ser resistentes y adherirse en todos los puntos al acero, incluso en los cierres. Los aberturas de llenado, vaciado y aireacin en la virola o los fondos de los embalajes con tapa fija 0A1 no tendrn ms de 7 cm de dimetro. Los embalajes provistos de aberturas ms anchas se considerarn como del tipo de tapa mvil 0A2.

-12-

Los cierres de los envases con tapa fija 0A1 deben ser o bien de un tipo roscado, o bien que, puedan asegura se mediante un dispositivo roscado u otro tipo de dispositivo al menos igual de eficaz. Los dispositivos de cierre de los envases con tapa mvil 0A2 se disearn y realizarn de manera que queden bien cerrados y que los envases permanezcan estancos en las condiciones normales de transporte. Capacidad mxima de los embalajes: 40 litros. Masa neta mxima: 50 kg.

-13-

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

4.- Operacions dembalatge Les operacions dembalatge darticles secs a granel es divideixen en dues categories: pesar i omplir els paquets que s el contenidor per enviar-lo i pesar i omplir els paquets petits que desprs es posen en altres embalatges ms grans per al seu enviament. Lelecci de lequip i la manera en que es combinen en un sistema depn de factors com els productes i les seves propietats qumiques i fsiques i reolgiques; el tipus dembalatge que sha domplir; la sortida total dembalatges que es requereixen, lndex instantani i el promig demplenament; el costos; lespai disponible per les mquines; les condicions demmagatzematge, etc. 4.1-Pesat Hi ha dos tipus principals dequips dompliment, pesat i embalatge: dompliment i pesat simultani (on els materials es pesen al mateix temps que saboquen al recipient) i pre-pesat (on els materials es pesen abans de que saboquin al recipient).

Fig. 14.- Seqncies doperaci dun pesador net.

M8 UF2 NF1 - 15

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

El primer tipus saplica principalment a les bosses de vlvula, les bossetes, les caixes per articles a dojo i les capses per bosses; lltim, a les bosses de boca oberta, les bosses petites i les capses de cartr i a vegades a les bosses de vlvula. Hi ha una altra distinci que es fa entre els equips: pesadors nets i pesadors en brut. Les balances de pre-pesat sn un bon exemple de pesadors nets i el dispositius dompliment i pesat simultani sn un bon exemple dels pesadors bruts. La exactitud dun dispositiu pesador dinmic sexpressa com el percentatge de desviaci en ms o menys, dun pes pre-establert, que noms es poden aproximar al pes real desitjat. El fet que la pesada sigui un procs dinmic requereix que la balana respongui a les condicions esttiques variables, aix com tamb a una srie de condicions dinmiques constants. Les variacions petites de la densitat d producte poden fer que el pes pre-establert es desvi, donant com a resultat pesos embalats inacceptables. Amb freqncia es sospita que la sensibilitat de al balana es deficient, quan, de fet es el pes establert el que es desvia. Aix es pot verificar amb facilitat, provant una srie de pesos i determinant la seva desviaci estndard. Degut a la desviaci dels pesos establerts i la influencia de les legislacions sobre les desviacions permissibles dels pesos anunciats, una de les principals fases lompliment i el pesat dembalatges s el de la verificaci. Es pot realitzar un procediment estadstic simple, amb un grfic de control. Existeixen dispositius aplicables a les balances de prepesat, que pren i registra pesos esttics immediatament abans de la descrrega del producte a la mquina dompliment. Hi ha verificadors de pesada en lnia que pesen cada paquet i el rebutgen o el deixen passar ms endavant depenent del seu pes, a ms de mantenir un registre dels resultats. Un desenvolupament recent permet el reajustament automtic continu del pes establert de la balana per mitj dun ordinador de procs que registra cada pes, i a continuaci, a partir duna srie dells, calcula si el el pes establert sest desviant o no. A continuaci es fa un ajust del pes bsic de la balana. Equips de pesada automtica Es pot utilitzar la pesada per lots o la pesada continua. Pesada per lots En aquest cas, es mesura una quantitat donada de pes i, a continuaci, sobt el pes total desitjat mitjanant mltiples de la unitat donada. Les balances per lot sutilitzen quan shan pesar quantitats petites, ja sigui individualment o per grups en seqncia. La majoria de les balances per lots inclouen un recipient muntat en una biga pesadora, contrabalancejada per un conjunt de pesades aproximadament iguals al pes desitjat. Sactiva o para una font dalimentaci muntada sobre el recipient pesador mitjanant un senyal generat pel bra de la balana. Els sistemes mecnics han estat substituts pel control pneumtic o hidrulic de al font dalimentaci i la descrrega del recipient pesador, que sactiven mitjanant controls elctrics. M8 UF2 NF1 - 16

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

El principi de funcionament de les balances de tipus lots es basa en el concepte de que un corrent de material t densitat constat. Si aix es cert, llavors, si es talla la circulaci, en qualsevol punt de lavan del pes per lot desitjat, la quantitat de material que flueix roman constant entre el moment en que es capta e pes i del det el flux. El pes total en el recipient s la suma de la carrega que es deu al flux i al quantitat que flueix durant el perode de tall. Per aquesta ra, sn importants les condicions dalimentaci a la balana. El flux uniforme es essencial per una pesada precisa per lots. Si el material flueix amb llibertat es pot utilitzar una tremuja de flux de massa. Si no flueix lliurement, shaur dutilitzar un alimentador apropiat, que pot ser de cuc o de banda o vibratori. El tipus de sistemes de control de balana en el que el moviment del bra es capta mitjanant un transformador diferencial o un grup de celles de carrega, t un inters especial. La sortida daquests tipus de dispositius s proporcional al desplaament del bra de la balana que, a la seva vegada, ho s la quantitat de material a la galleda de pesatge. Aix proporciona mltiples beneficis, a ms de determinar els pesos amb exactitud. Una de les avantatges ms importants s la capacita per buscar la sortida del transformador per indicar el pes real en el recipients de pesada, o b mitjanant un calibratge diferent, les variacions del pes desitjat.

Fig. 15.- Tolva de flux de massa per productes de flux lliure, que sutilitza en balances omplir-pesar i pre-pesat simultani.

Ls de micro-porcessadors permet que aquest senyal sutilitzi en diverses formes: per controlar el pes, per ajustar lescala al considerar els lleus canvis en la densitat a dojo inherents als materials que es troben fluint i per activar els dispositius de registre, cap dimpressora i impressions detiquetes. El pesat es pot realitzar per addici o subtracci. Quan la balana s del tipus additiu , el material sagrega al recipient de pesat, que est essent detectat pel sistema de control de la balana. Quan es tracta duna balana de prdua de pes, el material flueix cap a fora dun recipient que est essent pesat contnuament. Quan es necessita una precisi extrema en la pesada, lalimentaci al recipient pesat es divideix en dos porcions successives; una carrega a dojo, seguida duna alimentaci final breu per degoteig, que ha de ser aproximadament 0,01% del general. Una de les aplicacions tpiques de les balances per lots s el pesar de carregues per mquines embaladores. Una altra s el pesat de quantitats de matria primera i la seva M8 UF2 NF1 - 17

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

conducci a la segent unitat de processament, que pot ser una mescladora o un autoclau. Balances de pesat additiu La seqncia doperacions involucrades en el pesat duna crrega de material s la segent (Fig. 16): Un producte de flux lliure es collocat a la tremuja dalimentaci de la balana.(1) A laccionar linterruptor (19) sobre la comporta dalimentaci de la balana a dojo (5). El producte flueix al receptacle de la balana (2). El pes s detectat pels mesuradors de crrega (13), (14), i la sortida analgica es convertida a digital (18) que llegeix el pes cada vegada per segon depenent de la seva sensibilitat. Quan sassoleix el pes preestablert (98%) de pes desitjat) en el receptacle de la balana, el microprocessador tanca la comporta dalimentaci a dojo (5) i obre la de degoteig (6). Lalimentaci per degoteig sinicia i quan arriba al pes desitjar, el microprocessador tanca la comporta per degoteig, completant-se la

Fig. 16

medici del pes. La porta del receptacle de la balana sobra automticament, descarregant el producte pesat a la segent entrada del procs. El microprocessador marca llavors el pes real de la crrega (20) en un panell electrnic i registra, ordena en una llista, imprimeix (21) e indica qualsevol discrepncia en pes, quan el valor surt fora de la tolerncia fixada. Si es desitja, tamb s possible tenir una etiqueta del nmero de lot que es pesa.

Balana per prdua de pes La seqncia doperacions en aquesta bscula s la segent: Al accionar linterruptor darrencada (1), es provoca que lalimentador (2) omplir la tolva de pesat (3) fins que sobri el nivell de control (5), amb la qual cosa cessa el flux, sactiva linterruptor de tancament (5), i es registra el pes inicial W 0 en la tolva de pesat (3). M8 UF2 NF1 - 18

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Al accionar el boto darrencada (6) es provoca que lalimentador i la mquina dembalar bosses arrenquin simultniament. - El producte es transportat per lalimentador (4) a lenvasadora (7) i per lembalador de bosses a la bossa. - El microprocessador (8) llegeix el senyal del convertidor danalgic a digital (8), que est connectat a la cella de crrega (9) i treu el pes W i en la tolva (3) en el temps del pes inicial. La diferncia entre el pes W j es suma i es registra. Quan W j=Ws, el pes desitjat, el microprocessador det lalimentador (4) i, x segons desprs, lembaladora de bosses (7). - El microprocessador, mostra e valor de pes Wf (10) i registra, ordena en una llista i imprimeix (11) qualsevol discrepncia entre el pes desitjat i W f, que s el pes realment obtingut. El sistema dembalatge mostrat est dissenyat per el maneig de productes que tenen unes baixes caracterstiques de flux. A ms dutilitzar-les en equips dembalatge, les balances de prdua de pes poden ser utilitzades en una amplia gamma daplicacions de procs.

Fig. 17

Pesada continua

Fig. 18

Aquest procediment inclou un dispositiu (Fig. 18) sensible a la quantitat total de materials que flueixen com al canvis en el flux. El material passa contnuament damunt el M8 UF2 NF1 - 19

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

elements sensors del pes de la balana continua, que pot rastrejar el flux i el seus canvis i, per ltim, proporcionar una lectura final al treure el total. Les balances de pes continu utilitzen una secci de transport de banda damunt la que passa el material que es va a pesar. La banda es munta en una plataforma sensible al pes, equipada amb celles de crrega, que poden detectar canvis mnims en el pes dels materials que passen damunt la banda. La sortida de la cella de crrega (que sol ser un canvi de resistncia proporcional al pes) sintegra al llarg dintervals curts i de la condici de flux donada. Aix pot ser un ndex de flux o b (al final duna pesada) el pes total. En la figura es mostra un pesador continu, que es denomina a vegades dosificador. Les balances de pes continu sutilitzen principalment per lalimentaci de materials a processos continus. Totes les balances requereixen una observaci continua per assegurar de que es mantingui el pes establert i no hi ha desviacions pels canvis de fludesa o la densitat de massa del producte. 4.2- Equips dompliment Equips dompliment de bosses de vlvules Encara que les bosses de capes mltiples de paper i plstic es poden omplir mitjanant una gran varietat dequips, predominen els del tipus domplir i pesar simultniament. Quan es requereix una major precisi en la pesada, es molt convenient disposar del tipus dequip pesador net que utilitzar una balana de pre-pesat que descarrega dins duna omplidora de bossa de vlvula. Tipus : - Omplidores fluditzats de bossa - Omplidores de tipus cargol sense fi o cuc per a bosses - Omplidores tipus hlix - Omplidores tipus gravetat Equips per omplir bosses de boca oberta Amb les bosses de boca oberta, pesar i omplir es realitzen generalment en balances de pre-pesada net; a vegades sutilitzen pesadores en brut per les produccions baixes. Les balances de pre-pesat es descarreguen a un sistema al que es fixen las bosses. Lenergia cintica de la crrega al arribar al fons permet que la bossa es mantingui en peu sense recolzament lateral. La bossa plena cau desprs damunt un transportador de banda curta que el transfereix a una mquina segelladora. Tancament de les bosses Les bosses de boca oberta, de paper de capes mltiples, es tanquen mitjanant cosit i les de tipus pina mitjanant adhesius fosos en calent. Sutilitzen tres tipus de costures. El M8 UF2 NF1 - 20

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

ms senzill i rpid consisteix en cosir un fil de cot o poliester, amb una agulla, en costures entrelligades o un de cadena. Aix resulta adequat per productes de baix cost on les prdues de material no tinguin importncia. Un mtode millorat consisteix en afegir una cinta plana sobre la boca oberta i cosir a travs della. Un altre fil addicional, anomenat corda de filtre, es pot afegir entre la costura dagulla i la banda per incrementar la protecci contra les prdues. Es pot tenir un tancament completament a prova de prdues mitjanant una cinta sobre al costura a on la cinta sadhereix damunt del cosit i acabat. Per un tancament a prova de prdues amb ndex elevats de producci sutilitza el tancament de pina adhesiva. La unitat segelladora aplica unes gotes dadhesiu termoplstic al extrem doblegat de cada plec, i desprs, els torna a doblegar i els comprimeix contra al cara de la bossa. Saplica a la costura pressi i refredament per que ladhesiu quedi ben fixat abans de descarregar la bossa. Una alta alternativa de tancament de bossa del tipus pina, t una prvia aplicaci dadhesiu en lextern obert, feta pel fabricant. Quan la bossa ja ha estat plena, la mquina de tancament reactiva ladhesiu per escalfament abans defectuar el segellat. Les bosses de pellcules de polietil es tanca mitjanant el segellat trmic, unint les cares i la part posterior de la bossa. La unitat de tancament consisteix en un parell de bandes que aguanten la part superior de la bossa i al guia per una secci escalfada que fon al cara i la part posterior. A aix segueix una secci de refredament. Equips dompliment de tambors i capses a granel Aquest procs es realitza en tres operacions: preparar, omplir i pesar, tancar. Donat que la preparaci de les caixes per articles a dojo es molesta i es recomana un lloc de treball amb mtodes ben establerts i equips auxiliars de feina. El pesat i lompliment es pot fer de forma manual o automtica. La installaci ms com consisteix en un transportador lineal amb una balana de plataforma al centre. Aquesta balana pot ser del tipus simple amb una verificaci de pes que es pot realitzar amb facilitat. A vegades sutilitzen balances de pre-pesat per els productes de flux lliure. El segellat de les capses de cartr es fa automticament mitjanant adhesius, cintes adhesives o grapes. 4.3- Altres operacions: empacar, embalatge, marcat i etiquetat Les bosses empacades es poden fer manual; per es preferible utilitzar unitats de compressi de disseny especfic. La seva utilitzaci permet realitzar una crrega ntegre en la que totes les parts del paquet comparteixen les mateixes forces imposades pel transport. Les bosses empacades es tanquen automticament amb cinta o adhesiu, amb preferncia daquest ltim per totes les operacions automtiques. Lembalatge compacte, lligar i embolicar. Aquestes tcniques tenen aplicacions limitades pels productes qumics. Embolicar i lligar sn substituts per capses de cartr i les bosses empacades. M8 UF2 NF1 - 21

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Lembalatge compacte es un desenvolupament important. Laplicaci ms important en la indstria qumica s per unir paquets per enviar-los en palets. Una coberta de pellcula de polietil encongible serveix per subjectar la crrega a un palet i permet que absorbeixi forces de transport considerable ms alta que en el cas de que sembali per algun altre mtode. Selimina carregar el palet, adhesius i els fleixos, per la principal reducci de costos es per la reducci dels danys soferts pels articles transportats. La coberta de polietil encongible, consisteix gaire b sempre en una bossa pre-fabricada suficientment gran per embolicar la crrega. Els equips de compactaci de les cobertes hi ha de molts tipus des de equips manuals fina a transportadores totalment automtiques que poden fer anar fins a 30 palets per minut. Embalatge denvolutra elstica. Una alternativa al embalatge compacte s lembalatge de tipus elstic. Consisteix en un embolcall que cobreix el producte amb una pellcula termoplstica que s aplicada sota tensi i que envolta els extrems de la crrega en forma total. Una mquina especial realitza aquest procediment correctament. Lavantatge de lembolcall elstic s que no requereix lajustament precs ni les propietats dencongiment duna bossa dembolcall compacte per assegurar un ajust de la crrega al palet. Quan tenim una pellcula elstica que t la seves propietats de tensi i elongaci adequades i la mquina funciona correctament s possible obtenir resultats molt bons. Una altra avantatge s que lembolcall a tensi requereix menys energia que lembolcall compacte. Marcat i etiquetat dels embalatges. La informaci en les etiquetes es poden dividir en dues classes; la fixa per cada contenidor i la que canvia dun paquet a un altre o dun lot a un altre. Com per exemple dinformaci fixa tenim el nom i la direcci, el nom del producte i les advertncies relatives als perill de maneig. La informaci variable inclou el nombre de mescla o lot, el nombre consecutiu dels embalatges, informaci codificada, data de fabricaci. Els paquets per exportaci requereixen les dimensions externes i el pes brut i el pes net i la tara del recipient buit. La informaci fixa normalment la imprimeix el fabricant dels embalatges. La informaci variables pot aplicar mitjanant un equip de marcatge automtic en lnia. Hi ha sistemes amb un ordinador per la impressi detiquetes. Cada text de letiqueta s emmagatzemat en lordinador, i per un sistema de comandaments imprimeix letiqueta. (Font: http://www.enesval.es/productos.html).

4.4.- Palets i carregadors automtics de palets

Aquestes plataformes porttils, damunt de les quals es poden manejar i emmagatzemar materials embalats , es poden trobar a gran varietat de dimensions estndard i en qualsevol dimensi feta a mida. Per les dimensions tendeixen a basar-se en les dels vehicles de transport que les conduiran. La amplada ms antiga i com dels camions s de 2235 mm i la dels furgons de 2743 mm donant com a resultat una dimensi normal de tarima de 1065 por 1220 mm, que permet ajusta dos en un cami. I dos en un furg, amb espai lliure adequat per les maniobres dels carretons elevadors (toros) que mouen els palets.

M8 UF2 NF1 - 22

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Fig. 19

Hi ha diverses variacions daquestes dimensions bsiques. Lelecci de la grandria exacte depn de les amplades normals dels camions i les furgonetes, les dimensions de la crrega embalada i les installacions de recepci i maneig dels clients. De manera ideal, la suma de les dimensions dels embalatges ha dajustar-se exactament a al tarima; per aix resulta virtualment impossible a al prctica. Sn tils les normes segents: Per a bosses: dimensions exactes de tarima o un sobrant de 13 mm en cada dimensi. Per caixes de cart: dimensions exactes de tarima o sobrant de 13 mm en cada dimensi. Per tambors, bidons, etc.: dimensions de tarima o un excs de fins a 25 mm.

El material tradicional per al construcci de tarimes ha estat la fusta dura, com el roure. Tamb sutilitza amb freqncia el pi groc. Per unir les peces i components sutilitzen adhesius i claus. M8 UF2 NF1 - 23

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

La demanda i la manca creixen de fustes dures ha augmenta el cost dels palets i per aix sestan realitzant molts treballs de desenvolupament de palets amb altres materials. Tots els vehicles de transport imparteixen forces significatives als embalatges que transporten. En un ferrocarril o un embarcaci s possible tenir forces de fins a 2G i en un cami de 1G. Algunes forces sn causades per al vibraci del vehicle en un pla vertical, les freqncies de vibraci sn de lordre de 20 a 40 Hz. Les forces longitudinals causades per les arrencades del vehicle son de magnituds similars sota condicions normals, per una acci severa dacoblament o una arrencada dun tren amb molts vagons por ocasionar forces de 6 a 8 G, i algunes vegades pot arribar a ser major. Per protegir el embalatges shan dissenyat sistemes damortiment. Hi ha sistema de bloqueig que absorbeixen lenergia amb poc dany pels embalatges. Aquestos sistemes sn de baix cost i fcilment disponibles. Els carregadors automtics de pallets reben els embalatges de la producci mitjanant un transportador automtic. A continuaci es disposen els embalatges en columnes que es colloquen damunt de la tarima. Els mecanismes per realitzar aix consisteixen transportadors de maneig dembalatges, detenci dembalatges mbils, pistons, etc. una placa de muntatge de patrons dembalatge, un transportador i un elevador de maneig Fig 20.- Patrons tpics de palets: a) sutilitza de pallets buits; un transportador de habitualment el patr de blocs, encara que amb maneig de pallets plens i reguladors freqncia s inestable. Es pot assegurar, rodejant la filera superior de contenidors amb fleixos o filferros. b) El electrnics per controlar la formaci de columnes patr. Els carregadors patr de enrajolat s el que ms sutilitza habitualment. automtics de tarimes poden manejar de 40 a 80 embalatges per minut, o una a dos crregues de tarimes.

M8 UF2 NF1 - 24

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Fig. 21.-Exemple de robot paletitzador amb quatre eixos per paletitzar sacs o caixes.

Fig 22.- Robot de paletitzaci fix per capses de paper corrugat.

Els sistemes de maneig dembalatges es poden dissenyar per manejar gaire b qualsevol problema dembalatge; qualsevol tipus de mquina embaladora i per qualsevol sistema de emmagatzematg e-transport. A la figura 23 es mostra un sistema tpic de maneig de bosses, en les que sopera les crregues en pallets i les

Fig. 23.- Embaladora de bosses de vlvula de flux de quatre boquilles, amb entarimadora automtica i installacions de crrega en camions i vagons de ferrocarril.

bosses individuals.

M8 UF2 NF1 - 25

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

A la figura 24 es mostra un sistema que utilitza bosses de boca oberta del tipus fons segellat.

Figura 24.- Sistema tpic de maneig automtic de bosses i paletitzadores semiautomtiques.

5.- Emmatzematge Els embalatges acabats de la industria qumica solen ser bosses, tambors, cubetes o caixes de cartr. Els equips demmagatzematge i maneig dembalatges es poden agrupar en tres categories diferents segons la seva feina: 1) De lembalatge a la crrega unitria del palet. 2) De la crrega unitria del palet al magatzem o enviar. 3) Del magatzem a enviament. El maneig mecnic del productes en magatzems va comenar amb una combinaci de palet i carretons elevadors amb forquilla (toros) o muntacrregues. Donat que els magatzems no tenien equips de desplaament, les crregues en palets es collocaven una damunt duna altra. A lactualitat es desplacen amb un sistema demmagatzematge en lleixes que permet emmagatzemar crregues en palets en columnes verticals que aprofiten molt millor el volum o alada dels magatzems. Tamb sutilitzen transportadors per aixecar les crregues en palets al emmagatzematge, recuperar-les o transferir-les a un altre departament denviaments. Gaire be sempre participen en tots els sistemes carretons elevadors (toros) amb forquilla. M8 UF2 NF1 - 26

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

5.1- Carretons muntacrregues de forquilla Lelement principal del sistemes de maneig a les plantes, a la industria qumica s el carret muntacrregues de forquilla. Existeixen en capacitats que van d1 a 50 Tm. Aquests carrets normalment simpulsen amb motors de combusti interna de gasoil o benzina, combusti interna amb LPG o per electricitat mitjanant bateries o acumuladors.

Fig. 24

Els que tenen motors de combusti interna, sutilitzen amb transmissions automtiques, que es justifiquen amb facilitat quan els vehicles es desplacen moltes vegades al dia. Tot i que la transmissi automtica s molt suau, resulta inferior a la dels carretons elctrics. Es disposa de moltes opcions per la selecci dels carretons muntacrregues, els que es distribueixen en dues classes: vehicles especials i accessoris que manegen tipus especfics de crregues. En aquesta segona categoria sinclou els de gran elevaci (7m); accessoris de maneig per productes circulars, aix com subjectadors per capses de cartr i mecanismes de desplaament lateral de la forquilla. Existeixen carretons per afrontar una gran varietat de limitacions despai lliure.

M8 UF2 NF1 - 27

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

5.2. -Transportadors per lliscament Els lliscadors per gravetat i els abocadors en espiral encara que tcnicament no sn transportadors, sutilitzen molt com a sistemes de transport o coma unitats separades per fer baixar materials dun pis a un altre. Tenen un cost baix i requereixen poc espai de terra, quan els pendents es mantenen en angles bastant aguts. Sha de vigilar amb els possibles danys dels recipients per cops duns contra els altres o amb els laterals dels lliscadors als abocadors. Existeixen unitats tancades per utilitzar a lexterior.

Fig. 25

5.3.-Transportadors de rodes per gravetat Es pot utilitzar com a unitat impulsora horitzontal o inclinada per al flux per gravetat. Estan molt normalitzades i es venen per seccions de 1,5 o 3m, existeixen trams de longituds especials. Donat que el transportadors de rodes donen un recolzament essencialment de punt als contenidors, es recomana en general, que es situn al menys sis rodes sota la crrega ms petita en tot moment. Aix doncs en la disposici de les rodes mana el contenidor ms petit que pot manejar la lnia. Aquest tipus de dispositiu noms pot ser manejar contenidors de fons plans, amb excepci de bosses de parets bastant rgides, amb les que el dispositius funciona molt b. Aix es degut a que els transportadors de rodets tenen tendncia a arrugar la superfcie de les bosses i impedir el seu desplaament. Existeixen rodes en molts dissenys, incloent-hi variacions del contorn i materials que estan en contacte amb els recipients. 5.4- Transportadors de rodets Els transportadors de rodets per gravetat sn considerablement ms pesats que els de rodes i el pes es concentra en una major distncia de la lnia central del eix. Els transportadors de rodets tenen un inrcia ms alta i per tant costa ms posar-los en marxa i parar-los, requereixen una major inclinaci que les unitats de rodes i en trams llargs tendeixen a que es desplacin els contenidors a un ritme accelerat.

M8 UF2 NF1 - 28

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

Les unitats de rodets en espiral van equipades amb rodets cnics per compensar la diferncia de distncia recorreguda pel interior i lexterior. Existeixen rodets en una amplia gamma de construccions, amb extrems de tubs ja sigui perforats o per admetre coixinets. Els coixinets poden ser llisos, i el nil sest convertint en el material ms utilitzat.

Fig. 26.- Transportador de rodets

Com succeeix amb el cas dels transportadors de rodes per gravetat, les unitats de rodets estan molt normalitzades i existeixen equips auxiliars pel recolzament de la lnea a terra o suspesa del sostre. Existeixen rodets per retarda el contenidors quan la velocitat s alta. Hi ha interruptors, frens, seccions amb frontisses, i creuaments. Els transportadors de rodets sn impulsats amb molta freqncia i el mtode ms senzill per aix s la utilitzaci duna banda de pressi en contacte amb al superfcie ms baixa del rodet. 5.5.- Transportadors de banda plana Aquestos transportadors de potncia tenen la capacitat de pujar els contenidors damunt de plans inclinats. Amb la ajuda de superfcies especials a les bandes, els pendents poden ser molt pronunciats. Les bandes mantenen tamb els contenidors o recipients espaiats exactament en la mateix forma en que es situen damunt Fig. 27.- Transportador de banda del transportador; per degut a al fricci relativament alta, els dispositius impulsors no poden retirar els recipients de les bandes.

M8 UF2 NF1 - 29

INSTITUT COMTE DE RIUS Departament de Qumica

CFGS QUMICA INDUSTRIAL

M08: CONDICIONAT I EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES QUMICS

M8 UF2 NF1 - 30