Mates 1r Bat PDF

La Guia de Matemtiques per a 1r de Batxillerat s una obra
collectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament

dEdicions Educatives de Grup Promotor / Santillana,
dirigit per Enric Juan Redal i M. ngels Andrs Casamiquela.
En la realitzaci han intervingut:
Miguel Antonio
Dolores Cortell
Lorenzo Gonzlez
Pedro Jimnez
Francisco Lozano
Pedro Machn
Miguel Marqus
M. Jos Martnez
Antonio Miano
Antonio Molano
Andrs Nortes
M. Salud Pous
M. Jos Rey
Jos del Ro
Jos A. Rdenas
Juan beda
Mariano de Vicente
EDICI
Marta Ballester
Anglica Escoredo
Jos Miguel Escoredo
Nria Griny
Mercedes de Lucas
Carlos Prez
DIRECCI DEL PROJECTE
Domingo Snchez Figueroa
Biblioteca del professorat
GUIA I RECURSOS
Matemtiques 1BATXILLERAT
Grup Promotor
Santillana
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 1
2
PRESENTACI DEL PROJECTE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
PROGRAMACI DAULA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
RECURSOS PER AL TREBALL A LAULA
1. Nombres reals
Literatura i matemtiques: El codi da Vinci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Notaci matemtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Estratgies de resoluci de problemes: Contraexemple i assaig-error dirigit . . . . . . . . 56
Matemtiques amb lordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2. Successions. Progressions
Literatura i matemtiques: El dimoni dels nombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Estratgies de resoluci de problemes: Esbrinar regularitats i generalitzar . . . . . . . . . 68
Matemtiques amb lordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3. Equacions, inequacions i sistemes
Literatura i matemtiques: Lltim Cat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Estratgies de resoluci de problemes: Codificar i marxa enrere . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
4. Trigonometria
Literatura i matemtiques: El mesurament del mn. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Estratgies de resoluci de problemes: Particularitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
5. Nombres complexos
Literatura i matemtiques: Les tribulacions del jove Trless . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Estratgies de resoluci de problemes: Reducci a labsurd i demostraci indirecta . . . . 104
6. Geometria analtica
Literatura i matemtiques: La carcia de lescorp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Estratgies de resoluci de problemes: Organitzaci per resoldre un problema. . . . . . 114
7. Llocs geomtrics. Cniques
Literatura i matemtiques: El recel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Estratgies de resoluci de problemes: Anlisi i eliminaci dels casos desfavorables . . . 126
8. Funcions
Literatura i matemtiques: A la recerca de Klingsor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Estratgies de resoluci de problemes: Taules, grfiques i frmules . . . . . . . . . . . . . . 136
9. Funcions elementals
Literatura i matemtiques: La clau Gaud. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
Estratgies de resoluci de problemes: s duna bona notaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
ndex
917232 _ 0001-0019.qxd 23/12/08 11:52 Pgina 2
3
10. Lmit duna funci. Continutat
Literatura i matemtiques: El vuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
Estratgies de resoluci de problemes: Comenar per un problema ms fcil . . . . . . . 158
11. Derivada duna funci
Literatura i matemtiques: La ciutat rosa i vermella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
Estratgies de resoluci de problemes: Aproximacions successives . . . . . . . . . . . . . . . 168
12. Estadstica bidimensional
Literatura i matemtiques: La caverna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172
Estratgies de resoluci de problemes: Organitzaci i tractament de la informaci . . . . 178
13. Probabilitat
Literatura i matemtiques: El curis incident del gos a mitjanit. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
Estratgies de resoluci de problemes: Fer un diagrama i utilitzar un codi . . . . . . . . . 190
14. Distribucions binomial i normal
Literatura i matemtiques: El teorema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194
Estratgies de resoluci de problemes: La millor estratgia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
MODELS PAU PER A 1R BATXILLERAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
CINCIES I MATEMTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290
DESTRESES TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 315
GUIA DS DE KALIPEDIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 358
MATEMTIQUES I NOVES TECNOLOGIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366
JOCS MATEMTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 402
OLIMPADES MATEMTIQUES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 470
CRDITS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 552
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 3
4
Presentaci
El perqu de...
El significat del nom
Les claus del nostre projecte editorial
Un nom s alguna cosa ms que un conjunt de paraules. s una idea, un concepte.
La Casa del Saber s un nom que parla de la tasca educativa i dun projecte editorial.
s un nom que expressa unes intencions prvies dacollida, seguretat i confiana.
Que planteja uns objectius daprenentatge ben construt. s una metfora de la casa
del saber per excellncia, lescola, el lloc on els alumnes i les alumnes creixen i
aprenen. La Casa del Saber neix com un projecte amb vocaci de recolzament als
alumnes i les alumnes, de contribuci a lxit escolar, de servei al professorat.
Ara la Casa s una realitat. En el seu disseny i construcci hi van participar profes-
sors, dissenyafors, psicopedagogs, editors, illustradors, fotgrafs, infografistes, ma-
quetistes i informtics. Est gaireb acabada. Per hi falta all fonamental: els habi-
tants, que aportaran experincia, treball, esfor, per omplir de Saber cada estana,
dIllusi cada paret i de Vida cada rac.
Queda el pas ms important de tots: convertir el nostre projecte en el seu. Allargar la
m i, junts, treballar pel triomf dels alumnes i les alumnes.
Endavant, aquest projecte s vostre. s casa vostra. s la casa de tots.
FONAMENTACI TERICA. La Casa del Saber va nixer de la reflexi i es va disse-
nyar amb cura. Els plnols van ser els fonaments terics de les programacions dels
materials, de la seqncia de continguts de cada rea, de la selecci dels comple-
ments didctics, de les propostes davaluaci. En aquests plnols es van especificar
les justificacions psicopedaggiques i cientfiques que constitueixen els fonaments
terics de la casa.
ELS PILARS COMUNS A TOTS ELS MATERIALS. Tots els components del projecte
La Casa del Saber comparteixen latenci pels valors (solidaritat, tolerncia, esperit em-
prenedor), les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i les competncies i des-
treses necessries per als alumnes daquesta edat.
DIVERSITAT: UN ESPAI PER A TOTS. Volem una Casa del Saber oberta a tots. Un
espai on hi cabessin tots. Un lloc en el qual tots trobessin recursos per aprendre, cri-
xer, desenvolupar-se. Recursos per aprendre ms o reforar els coneixements, per
comprendre millor i aplicar el que sha estudiat, per explorar possibilitats noves. I re-
cursos per acollir els que acaben darribar i que encara no coneixen prou la nostra
llengua.
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 4
5
En qu es concreta el projecte
Quatre principis bsics han inspirat el contingut, lorientaci i lestructura
de La Casa del Saber: ladequaci al nou marc legislatiu (la LOE),
millorar la comprensi dels alumnes, preparar-los per a la societat de la informaci
i aportar una gran diversitat de materials per facilitar la tasca
del professorat.
ELS NOUS LLIBRES PER ALS ALUMNES
I LES ALUMNES
A La Casa del Saber hem donat importncia
a lelegncia dels llibres, al format, al disseny,
a la bellesa de les imatges, a la textura del paper.
Tot aix sha concebut per donar una sensaci
de feina ben feta, per transmetre la importncia
de leducaci i la cultura.
RELACI DE PROVES DE SELECTIVITAT
Collecci de totes les proves de Selectivitat dels darrers
anys proposades pels diversos districtes universitaris.
GUIES AMB GRAN QUANTITAT DE RECURSOS
PER AL TREBALL A LAULA
Recursos per al treball a laula associats a les unitats: amb comentaris
del fragment literari que apareix a la unitat, notaci matemtica de la unitat,
resoluci dactivitats utilitzant lordinador...
Models PAU per a 1r Batxillerat: propostes dexmens tipus PAU adaptats
als continguts de cada unitat del llibre de lalumne.
Cincies i matemtiques: materials per tractar la relaci de les matemtiques
amb diversos camps de la cincia.
Matemtiques i noves tecnologies: continguts matemtics treballats
des del punt de vista de les noves tecnologies.
Jocs matemtics: activitats per desenvolupar estratgies i habilitats
matemtiques de manera ldica.
Olimpades matemtiques: selecci dactivitats i problemes extrets
dOlimpades i Concursos matemtics.
SOLUCIONARI AMB MS DE 1.500 EXERCICIS I PROBLEMES RESOLTS
Soluci de totes les activitats presents al Llibre de lalumne.
A ms, shi inclou tot el procs de resoluci, pas a pas.
UN COMPLET MATERIAL DIGITAL DE RECOLZAMENT
Guia en format pdf. Per facilitar la distribuci de documents entre
els alumnes i les alumnes sense haver de fotocopiar, o per consultar-los
a lordinador.
Tercer nivell de concreci amb la programaci de les unitats.
M Y CM MY CY CMY K
1
B
A
T
X
I L
L
E
R
A
T
M
atem
tiques1
BATXILLERAT
M. Antonio
L. Gonzlez
J. Lorenzo
M. Marqus
A. Molano
J. del Ro
D. Santos
M. de Vicente
Grup Promotor
Santillana
r
G
r
u
p
P
r
o
m
o
t
o
r
S
a
n
t i l l a
n
a
B
ib
lio
te
c
a
d
e
l p
ro
fe
s
s
o
ra
t P
R
EP
A
R
A
C
I
P
ER
A
LA
S
ELEC
T
IV
ITA
T
R
e
cu
ll d
e
p
ro
ve
s d
a
cc
s a
la
u
n
ive
rsita
t
M
a
te
m
tiq
u
e
s
Biblioteca
del professorat
Districtes universitaris:
Arag
Andalusia
Astries
Canries
Cantbria
Castella-la Manxa
Castella i Lle
Catalunya
Comunitat Valenciana
Extremadura
Galcia
Illes Balears
La Rioja
Madrid
Mrcia
Navarra
Pas Basc
Recull de
proves daccs
a la universitat
Matemtiques
Tot el material daquest llibre est disponible en CD, per poder-lo imprimir i ampliar.
PREPARACI
PER A LA
SELECTIVITAT
Grup Promotor Santillana
917232 _ 0001-0019.qxd 23/12/08 11:52 Pgina 5
6
El Batxillerat constitueix un mbit o etapa important en lordenaci del sistema educatiu.
Els seus ensenyaments, i la titulaci a qu condueixen, faculten els alumnes per al desenvolupament
personal, social i laboral, i per accedir a estudis posteriors de naturalesa acadmica o professional.
Lobjectiu daquest apartat s facilitar el coneixement dalguns aspectes bsics del Batxillerat:
lemplaament en lordenaci del sistema educatiu, lestructura i els principis, les dicotomies
prpies de la seva naturalesa (preparatori i terminal, com i divers, acadmic i professional), alguns
apunts sobre la metodologia didctica i, finalment, unes referncies sobre les normes daccs
a la universitat.
El Batxillerat en lordenaci del sistema educatiu
Els ensenyaments del Batxillerat en el sistema educatiu que estableix la Llei Orgnica dEducaci
(LOE, 2006) formen part de lEducaci Secundria postobligatria, juntament amb la Formaci Professional
de grau mitj, els ensenyaments professionals darts plstiques i disseny de grau mitj
i els ensenyaments esportius de grau mitj (fig. 1).
Algunes claus del Batxillerat
en el sistema educatiu
Educaci
bsica
Educaci Infantil
Educaci Primria
Educaci Secundria Obligatria
BATXILLERAT
Ensenyament didiomes
Ensenyaments artstics
E
n
s
e
n
y
a
m
e
n
t
s

d
e

r
g
i
m

e
s
p
e
c
i
a
l
Ensenyament universitari
Formaci Professional
Educ. de persones adultes
Ensenyaments esportius
Grau mitj
Grau mitj
Grau superior
Grau superior
Superiors
Elementals
Professionals
De msica i dansa
De msica i dansa
Grau mitj darts plstiques i disseny
Grau superior darts plstiques i disseny
Estudis superiors de msica i dansa
Ensenyaments dart dramtic
Estudis superiors de disseny
Estudis superiors darts plstiques
Ensenyaments de conservaci i restauraci
de bns culturals
Figura 1: Ensenyaments del sistema educatiu (LOE, 2006)
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 6
7
Les caracterstiques referides a laccs als ensenyaments, durada daquestes modalitats, vies, matries,
promoci de curs, permanncia i titulaci es recullen al quadre segent (fig. 2).
Accs
Ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria.
Ttols de Tcnic corresponents als ensenyaments de Formaci Professional de grau
mitj.
Ttols de Tcnic Esportiu en els Ensenyaments Esportius de grau mitj.
Ttol de Tcnic dArts Plstiques i Disseny, noms per a laccs a la modalitat
dArts.
Durada
dels ensenyaments
El Batxillerat comprn dos cursos acadmics.
En rgim ordinari, els alumnes podran estar cursant el Batxillerat durant
quatre anys, consecutius o no.
Modalitats
Arts.
Cincies i Tecnologia.
Humanitats i Cincies Socials.
Vies
La modalitat dArts sorganitza en dues vies:
Arts Plstiques, Disseny i Imatge.
Arts Escniques, Msica i Dansa.
En les altres modalitats es podran organitzar blocs de matries (un mxim
de tres matries, en el conjunt dels dos cursos, entre aquelles que configuren la
modalitat respectiva).
Matries
Les matries del Batxillerat es reparteixen en tres grups:
Comunes.
De modalitat.
Optatives.
Sestablir un rgim de reconeixement recproc entre matries
de Batxillerat i mduls de Formaci Professional, i entre matries de Batxillerat i
mduls dArts Plstiques i Disseny.
Sestablir un rgim de convalidacions entre matries del Batxillerat i assignatures
dels ensenyaments professionals de Msica i Dansa.
Promoci
del curs 1r al 2n
Amb totes les matries cursades o dues matries, com a mxim, amb avaluaci
negativa.
Permanncia
al curs 1r
Amb ms de quatre matries amb avaluaci negativa:
Cursar de nou tot 1r.
Amb tres o quatre matries amb avaluaci negativa, dues opcions:
Cursar de nou tot 1r.
Matricular-se de les matries de 1r amb avaluaci negativa i ampliar aquesta
matrcula amb dues o tres matries de 2n.
Permanncia
al curs 2n
Els alumnes que en acabar 2n tinguessin avaluaci negativa en algunes matries
podran matricular-se daquestes matries sense haver de cursar de nou les
matries superades.
Ttol de Batxiller
Sobt desprs da lavaluaci positiva en totes les matries dels dos cursos
de Batxillerat.
Faculta per accedir als diversos ensenyaments que constitueixen lEducaci
Superior.
Lalumnat que acabi els ensenyaments professionals de Msica i Dansa
obtindr el ttol de Batxiller si supera les matries comunes del Batxillerat.
Figura 2: Ordenaci dels ensenyaments del Batxillerat
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 7
8
Finalitats i objectius del Batxillerat
El Batxillerat acompleix una triple finalitat educativa: de formaci general, dorientaci de lalumnat i de
preparaci per a estudis superiors (fig. 3).
Figura 3: Finalitats del Batxillerat
Per aquest motiu, els ensenyaments del Batxillerat han de cobrir els objectius segents:
Proporcionar als alumnes que el cursen una formaci consistent, que contribueixi a la seva maduresa
intellectual i humana, i tamb coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i
incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competncia.
Capacitar els alumnes per a laccs a lEducaci Superior, que inclou lensenyament universitari,
els ensenyaments artstics superiors, la Formaci Professional de grau superior, els ensenyaments
professionals dArts Plstiques i Disseny de grau superior i els Ensenyaments Esportius
de grau superior.
Facilitar activitats i estratgies dorientaci, per tal com les modalitats i, en el seu cas, les vies tenen
relaci directa amb estudis superiors de naturalesa i configuraci diverses.
Les finalitats assenyalades orienten la formulaci dels objectius del Batxillerat. Tot i que les competncies
educatives, com a elements del currculum, sn prpies de lensenyana bsica (Educaci Primria
i Educaci Secundria Obligatria), els objectius del Batxillerat tamb es formulen en termes
de capacitats. Labast daquest fet pot inferir-se del concepte mateix de capacitat, proper
al potencial o aptitud, inherent a totes les persones, dadquirir nous coneixements i destreses
en una dinmica daprenentatge permanent, al llarg de la vida.
Les capacitats al densenvolupament de les quals per part dels alumnes ha de contribuir el Batxillerat sn:
Exercir la ciutadania democrtica, des duna perspectiva global, i adquirir una conscincia cvica
responsable, inspirada pels valors de la Constituci i pels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat
en la construcci duna societat justa i equitativa.
Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de manera responsable i autnoma
i desenvolupar el seu esperit crtic. Preveure i resoldre pacficament els conflictes personals,
familiars i socials.
Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar crticament
les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminaci de les persones amb discapacitat.
Consolidar els hbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessries per a laprofitament
efica de laprenentatge i com a mitj de desenvolupament personal.
Dominar, tant en lexpressi oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.
Expressar-se amb fludesa i correcci en una llengua estrangera o en ms duna.
Utilitzar amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Conixer i valorar crticament les realitats del mn contemporani, els seus antecedents histrics i els
principals factors de la seva evoluci. Participar de manera solidria en el desenvolupament i la millora
del seu entorn social.
Finalitats del Batxillerat
FORMACI
GENERAL
ORIENTACI
DE LALUMNAT
PREPARACI PER A
ESTUDIS SUPERIORS
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 8
9
Accedir als coneixements cientfics i tecnolgics fonamentals i dominar les habilitats bsiques prpies de
la modalitat escollida.
Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigaci i dels mtodes cientfics.
Conixer i valorar de manera crtica la contribuci de la cincia i la tecnologia en el canvi
de les condicions de vida, aix com consolidar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.
Afermar lesperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiana
en un mateix i sentit crtic.
Desenvolupar la sensibilitat artstica i literria, aix com el criteri esttic, com a fonts de formaci
i enriquiment cultural.
Utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.
Garantir actituds de respecte i prevenci en lmbit de la seguretat vial.
Interessa apuntar, per ltim, que cursar lensenyament secundari superior, en el qual sinclou el Batxillerat,
s un dels punts de referncia o indicadors europeus en el marc del Programa
de Treball Educaci i Formaci 2010, que es va adoptar al Consell Europeu de Lisboa (2000)
amb la vista posada en lideal dassolir una societat basada en el coneixement. Shi afirma que
per participar satisfactriament en aquesta societat cal tenir les bases que facilita el Batxillerat; i shi
estableix que a lany 2010 almenys el 85 % dels ciutadans de 22 anys de la Uni Europea hauria dhaver
cursat lensenyament secundari superior.
Les matries del Batxillerat
Les matries del Batxillerat es divideixen en comunes, de modalitat i optatives; cada grup de matries t
una naturalesa i una intenci diferent.
La finalitat de les matries comunes del Batxillerat s aprofundir en la formaci general de lalumnat,
augmentar-ne la maduresa intellectual i humana i aprofundir en aquelles competncies
que tenen un carcter ms transversal i afavoreixen continuar aprenent. Apareix, en aquest cas,
una menci directa de les competncies en lmbit del Batxillerat, tot i que genrica i ms atenuada que en
el cas de lensenyana bsica i obligatria. De fet, ladquisici de les competncies bsiques s un objectiu
de lensenyament obligatori; no correspon, per tant, al Batxillerat.
Les matries comunes del Batxillerat es recullen al quadre segent (fig. 4):
Figura 4: Matries comunes del Batxillerat
Daltra banda, les matries de modalitat sencarreguen de proporcionar una formaci de carcter
especfic, vinculada a la modalitat escollida, que orienti en un mbit de coneixement ampli, desenvolupi
aquelles competncies ms estretament relacionades amb aquest mbit, prepari per una varietat
destudis posteriors i afavoreixi la inserci en un determinat camp laboral. La lgica de
les competncies tamb est present, com es pot veure, en la caracteritzaci de les matries
de modalitat, el catleg de les quals es mostra a continuaci (fig. 5).
Cincies per al mn contemporani
Educaci fsica
Filosofia i ciutadania
Histria de la Filosofia
Histria
Llengua catalana i castellana i Literatura
Llengua estrangera
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 9
10
Figura 5: Matries de modalitat del Batxillerat
Els alumnes han de cursar en el conjunt dels dos cursos del Batxillerat un mnim de sis matries
de modalitat, de les quals almenys cinc hauran de ser de la modalitat escollida.
Les matries optatives, per ltim, contribueixen a completar la formaci de lalumnat, aprofondint en aspectes
propis de la modalitat escollida o ampliant les perspectives de la prpia formaci general.
En la regulaci daquestes matries ha destimar-se la possibilitat que els alumnes tamb escullin
com a matria optativa almenys una matria de modalitat. I loferta de matries optatives ha dincloure
una segona Llengua estrangera i Tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Dicotomies del Batxillerat
Bona part dels aspectes i les qestions que hem tractat permet una aproximaci a labast
dels ensenyaments del Batxillerat des de la perspectiva de tres dicotomies caracterstiques: el seu carcter
alhora preparatori i terminal, la seva entitat comuna i diversa, i la seva vinculaci amb mbits acadmics
i professionals (fig. 6).
Figura 6: Dicotomies del Batxillerat
Batxillerat preparatori i terminal
La dialctica entre el carcter preparatori propedutic i terminal del Batxillerat situa lanlisi enfront
del desenvolupament de futures opcions acadmiques i professionals en el primer cas i la naturalesa
formativa de lltima etapa de litinerari escolar en el segon. Probablement, la inspiraci propedutica
ha orientat ms lactuaci educativa del Batxillerat que la terminal, per aquesta funci preparatria ha
de ser complementada per salvaguardar la identitat del Batxillerat i no reduir-lo o limitar-lo a un prleg
Modalitat dArts
Via: Arts plstiques, Imatge i Disseny
Cultura audiovisual
Dibuix artstic I i II
Dibuix tcnic I i II
Disseny
Histria de lart
Tcniques dexpressi graficoplstica
Volum
Modalitat dArts
Via: Arts escniques, Msica i Dansa
Anlisi musical I i II
Anatomia aplicada
Arts escniques
Cultura audiovisual
Histria de la msica i de la dansa
Literatura universal
Llenguatge i prctica musical
Modalitat
de Cincies i Tecnologia
Biologia
Biologia i Geologia
Cincies de la Terra i mediambientals
Dibuix tcnic I i II
Electrotcnia
Fsica
Fsica i Qumica
Matemtiques I i II
Qumica
Tecnologia industrial I i II
PREPARATORI/
TERMINAL
COM/
DIVERS
ACADMIC/
PROFESSIONAL
Dicotomies del Batxillerat
Modalitat
dHumanitats i Cincies Socials
Economia
Economia de lempresa
Geografia
Grec I i II
Histria de lart
Histria del mn contemporani
Llat I i II
Literatura universal
Matemtiques aplicades a les Cincies Socials I i II
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 10
11
de lensenyament superior, sobretot, del de carcter universitari. Encara ms, lassimilaci a lensenyament
universitari pot explicar que santicipin formes metodolgiques i didctiques de nivells superiors, i que es
desvirtu labast terminal del Batxillerat. Per tant, s oport assumir una posici intermdia, que integri i
aproximi les formes curriculars prpies de letapa precedent i de les opcions futures; de manera que es
procuri una eficient preparaci per al que segueix. Amb aquest mateix objectiu, shan dintroduir nivells
despecialitzaci que no obvin del tot una formaci bsica i general, o concedir una progressiva
importncia a laprenentatge autnom i el treball individual, sense abandonar les metodologies que
recorren a activitats de grup.
Perqu, a ms de ser propedutic, el Batxillerat t un valor educatiu intrnsec, que es percep millor quan
es considera el nivell superior de formaci general que la societat del coneixement exigeix als ciutadans per
accedir a un lloc de treball o desenvolupament laboral.
I per satisfer aquesta doble naturalesa preparatria i terminal es plantegen diverses modalitats,
amb una organitzaci flexible, i, en aquest cas, vies diferents.
Batxillerat com i divers
La dicotomia entre all com i all divers tamb s evident. En primer terme, el carcter com o general
del Batxillerat enllaa amb el patr de coneixements bsics que la societat entn precisos per
desenvolupar-se en un marc cultural tamb com. No tenir aquests coneixements pot afectar, de manera
directa, a la capacitat de les persones per desenvolupar-se satisfactriament en la societat del
coneixement. El carcter com del Batxillerat entronca, a ms, amb els seus objectius, formulats com a
capacitats per a totes les modalitats previstes, amb les matries comunes que han de cursar tots els
alumnes i amb el mateix ttol de Batxillerat, igualment nic. La diversitat, daltra banda, es dedueix
de les modalitats i vies definides, de loferta de matries, de lorganitzaci flexible dels ensenyaments i de la
mateixa adequaci del currculum en el marc de lautonomia pedaggica.
Batxillerat acadmic i professional
Finalment, la dicotomia entre all acadmic i all professional sassocia amb la finalitat orientadora
del Batxillerat i la diversitat dels estudis superiors als quals dna accs. Aix, es reconeixen cada vegada
ms els ensenyaments corresponents a la Formaci Professional de grau superior, de la mateixa manera
que els artstics i esportius, que sofereixen alhora que els de carcter universitari.
Alguns principis pedaggics del Batxillerat
Les caracterstiques de lalumnat que, amb carcter general, cursa els ensenyaments del Batxillerat, aix
com les demandes de la societat del coneixement i la informaci, fan recomanables les segents pautes i
mesures per al desenvolupament de les activitats educatives:
Afavorir la capacitat de lalumne per aprendre per ell mateix, per treballar en equip i per aplicar
els mtodes dinvestigaci apropiats.
Promoure mesures perqu, en les diverses matries, es desenvolupin activitats que estimulin
linters i lhbit de la lectura i la capacitat dexpressar-se correctament en pblic, aix com ls de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Aprofundir en els elements metodolgics i epistemolgics propis de cada una de les matries,
que en el currculum del Batxillerat tenen fora importncia, per tal com els alumnes han adquirit un grau
de pensament abstracte que est en condicions de desenvolupar-se.
Laccs a la universitat desprs del Batxillerat
Per acabar, en les prescripcions bsiques que ordenen laccs a la universitat sestableixen les
consideracions segents:
Per accedir als estudis universitaris cal superar una nica prova que, juntament amb les qualificacions
obtingudes al Batxillerat, valora la maduresa acadmica i els coneixements que shi han adquirit, aix com
la capacitat per seguir amb xit els estudis universitaris.
Poden presentar-se a la prova daccs a la universitat tots els alumnes que estiguin en possessi del ttol
de Batxiller, amb independncia de la modalitat i de la via cursades. La prova tindr validesa per a
laccs a les diverses titulacions de les universitats espanyoles.
La prova daccs a la Universitat tindr en compte les modalitats del Batxillerat
i les vies que poden seguir els alumnes, i tractar sobre les matries de segon de Batxillerat.
Per aquest motiu, almenys les matries dHistria de la Filosofia, Histria dEspanya, Llengua
i Literatura i Llengua estrangera han dimpartir-se al segon curs de Batxillerat.
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 11
12
Funcions
A la recerca de Klingsor
Una vegada, un reporter va preguntar a Einstein:
Hi ha alguna frmula per obtenir xit en la vida?
S, nhi ha una.
Quina s? va preguntar el reporter, insistent.
Si A representa lxit, diria que la frmula s A = x + y + z, on x s el treball i y,
la sort va explicar Einstein.
I qu seria la z?
Einstein va somriure abans de contestar:
Mantenir la boca tancada.
Un jove nord-americ, Bacon, va estudiar Fsica a lInstitut dEstudis Avanats de Prin-
ceton i hi va conixer Einstein, del qual recorda algunes ancdotes, com aquesta. Quan
va acabar la Segona Guerra Mundial, es va fer espia i va viatjar a Alemanya per trobar
el mxim responsable de les investigacions atmiques que van dur a terme els nazis, que
samagava sota el pseudnim de Klingsor. En aquesta recerca el va ajudar un matemtic
anomenat Links, que formava part de lequip dinvestigaci nuclear.
Per qu estvem junts el tinent Bacon i jo? pensava en Links. Quan ens vam tro-
bar per primera vegada? Quina era la nostra missi? Com es van encreuar, en fi,
les nostres vides paralleles? Per respondre aquestes qestions no em queda altre
remei sin parlar una mica de mi.
Ubico el meu naixement al mapa de la meva imaginaci com un punt petit dibui-
xat al centre dun pla cartesi. Cap amunt, a leix de les y, hi ha tots els fets posi-
tius que mhan passat; en contraposici, cap avall descobreixo les desventures, els
retrocessos i els trencaments. A la dreta, a leix de les x, trobo els actes que em de-
fineixen, aquells que voluntriament he convertit en el centre de la meva vida
desitjos, anhels, obsessions, mentre que, a lesquerra, jeuen aquells fragments
del meu sser que mhan modelat contra la meva voluntat o la meva conscincia,
aquelles parts aparentment impredictibles o espontnies que, no ho puc negar,
tamb mhan portat on sc ara. Quin podria ser el resultat final dun exercici com
aquest? Quina forma podria aparixer al mig del full? Seria possible traar les coor-
denades que he recorregut al llarg del meu trajecte? I obtenir, a partir daquesta
lnia, la frmula que em resumeixi en cos i nima?
JORGE VOLPI (text adaptat)
Jutja la metfora de Links. Seria possible representar una vida mitjanant
una corba en un sistema de coordenades cartesianes?
8
LI TERATURA I MATEMTI QUES
Funcions reals
Creixement. Mxims i mnims
Simetries
Periodicitat
Composici de funcions
Funci inversa
191 Funcions
Funcions
Grfiques discretes,
esglaonades i contnues
Les grfiques discretes sn grfiques
de punts allats.
En aquest tipus de funcions noms
hi representemels punts.
Les grfiques esglaonades estan
formades per segments horitzontals
situats a diferents altures.
Quan representemaquestes funcions
unimels punts per mitj de lnies
horitzontals.
Les grfiques contnues les podem
representar dun sol tra.
Quan representemaquest tipus
de funcions unimels punts
amb una lnia.
Expressa, de manera algebraica i mitjanant una taula, la funci
que assigna a cada nombre el seu cub menys dues vegades
el seu quadrat.
3
Repassa
Dibuixa aquestes funcions i indica de quin tipus sn:
a) Un venedor de mobles t un sou fix de 480 i, per cada moble
que ven, cobra 10 de comissi.
b) A cada nombre real hi femcorrespondre el seu doble menys 2.
4
Repassa
Enunciat A cada nombre, x, hi femcorrespondre el seu quadrat
menys tres unitats.
Expressi
algebraica
y =x2 3 o f(x) =x2 3
Taula
de valors
Grfica
x 2 1 0 1 2
f (x) f (2) =1 f (1) =2 f (0) =3 f (1) =2 f (2) =1
Y
X
1
1
y =x2 3
Y
X
Y
X
Y
X
190 Unitat 8
ABANS DE COMENAR RECORDA
En una fracci, el denominador no pot ser mai zero.
A R no existeix larrel quadrada dun nombre negatiu.
Si
x no pot ser negatiu, perqu a2 sempre s positiu.
No existeix el logaritme de zero ni dun nombre negatiu.
Si loga x =b ab =x
x no pot ser zero, perqu cap potncia s igual a zero.
x no pot ser negatiu, perqu ab, amb a >0, sempre s positiu.
El sinus i el cosinus estan definits per a qualsevol angle.
La tangent no existeix quan el cosinus s zero.
Comque , la tangent no existeix si o . x k = +
3
2
2
x k = +
2
2 tg
sin
cos
x
x
x
=
x a a x = = 2
Intervals
Un interval s un conjunt
de nombres que es corresponen
amb els punts dun segment
de la recta real.
Si els dos extrems de linterval hi pertanyen, diemque s tancat.
Linterval tancat [0, 2] cont tots els punts que hi ha entre 0 i 2, inclosos
els extrems, 0 i 2.
Si els extrems de linterval no hi pertanyen, diemque s obert.
Linterval obert (0, 2) cont tots els punts que hi ha entre 0 i 2, exclosos
els extrems, 0 i 2.
Si lextremms petit de linterval hi pertany i lextremms gran no, diem
que s tancat per lesquerra i obert per la dreta.
Linterval tancat per lesquerra i obert per la dreta [0, 2) cont tots els punts
que hi ha entre 0 i 2, incls el 0 i excls el 2.
Si lextremms petit de linterval no hi pertany i lextremms gran s, diem
que s obert per lesquerra i tancat per la dreta.
Linterval obert per lesquerra i tancat per la dreta (0, 2] cont tots els punts
que hi ha entre 0 i 1, incls el 2 i excls el 0.
Propietats numriques
Donada la funci f (x) =log (sin x):
a) Est definida per a ? b) I per a ? x =
3
2
x =

2
1
Repassa
Expressa les condicions segents en forma dinterval:
a) 1 x <5 c) x 2
b) x 7 d) Tots els nombres reals.
2
Repassa
0 2
0 2
0 2
0 2
Esquema de la unitat didctica
del Llibre de lalumne
Literatura i matemtiques:
Presenta un fragment duna obra
literria coneguda, mitjanant el qual,
a ms de desenvolupar la comprensi
de textos i el gust per la lectura,
lalumne podr comprovar
la relaci de les matemtiques
amb altres branques de la cultura.
Al final de cada fragment,
proposem una activitat que permetr
detectar els coneixements
previs de lalumne sobre
els continguts que estudiar.
Abans de comenar Recorda:
Aquesta doble pgina recull
els continguts i els procediments
necessaris per encarar la unitat
i activitats per practicar-los.
Pgines de continguts:
En aquestes pgines es treballen
els continguts i els procediments
de la matria recolzats
per nombrosos exemples resolts.
Per destacar alguns
procediments, hi hem incls
la secci FES-HO AIX, en la qual
es desenvolupen mtodes generals
de resoluci pas a pas.
A ms, es plantegen, a peu de
pgina, activitats sobre els
continguts que shi exposen.
Determina el domini
i el recorregut
daquesta funci:
Quin s el domini daquestes funcions?
a) f(x) =
b) f(x) =
c) f(x) =9x3 +6x2 9x
d) f(x) =cos x
2 5
16
x
x
2
x + 4
4 3
ACTIVITATS
193 Funcions
Domini i recorregut 2
Donada una funci f: R R, que verifica que y = f (x) hi definim:
El domini de la funci com el conjunt D R dels valors per als
quals est definida la funci. Es representa Dom f.
El recorregut de la funci com el conjunt de valors que pren la
funci. Es representa Im f.
COMDETERMINEMEL DOMINI DUNA FUNCI
Calcula el domini daquestes funcions:
a) f(x) =3x2 +2x 7 c) f(x) = e) f(x) =sin x
b) f(x) = d) f(x) =log (x +1) f) f(x) =tg x
PRIMER. Consideremles operacions que apareixen a lexpressi algebraica de f(x).
Les expressions polinmiques estan definides per a tots els nombres reals.
Les expressions amb x al denominador no estan definides quan el denominador
sanulla.
Les arrels dndex parell noms estan definides per a nombres reals positius.
Els logaritmes noms estan definits per a nombres reals positius.
Les raons trigonomtriques de sinus i cosinus sempre estan definides.
La tangent no est definida quan el cosinus s zero.
a) Est definida a R.
b) No est definida si x +1 =0 x = 1
c) Noms est definida si x 1 0 x 1
d) Noms est definida si x +1 0 x > 1
e) Est definida a R.
f ) No est definida si cos x =0 x = +2k i x = +2k
SEGON. Expressemles condicions anteriors en el domini de la funci.
a) Domf =R d) Domf =(1, +)
b) Domf =R {1} e) Domf =R
c) Domf =[1, +) f ) Domf = + +
2
2
3
2
2 k k ,
3
2

2
3 7
1
+
+
2x
x
x 1
Fes-ho aix
X
Y
X
Y
Domini
R
eco
rreg
u
t
f (x)
1
1
192 Unitat 8
Indica si aquestes grfiques corresponen a funcions o no:
a) b) c)
A les grfiques a) i c) hi ha valors de la variable x als quals corresponen diversos
valors de y. Aquestes grfiques no corresponen a funcions.
A la grfica b), a cada valor de x per al qual existeix la grfica hi correspon un nic
valor de y. Aquesta grfica correspon a una funci.
El preu del metre de roba s de 7,50 . La relaci entre les magnituds longitud
de roba, en metres, i preu, en euros, s una funci?
La relaci entre la longitud de roba, x, i el preu, y, la podemexpressar aix:
y =7,50 x
Si agrupemalguns parells de valors en forma de taula, tenim:
Per a cada longitud, x, tenimun nic preu, y (una mateixa quantitat de roba
no pot tenir dos preus diferents).
La relaci entre aquestes dues magnituds s una funci.
2
1
Funcions reals de variable real 1
Una funci real f de variable real s una relaci que associa a cada nombre
real, x, que pertany a un conjunt D, D R, un nic nombre real y = f(x).
Es pot expressar daquesta manera:
f: R R
x y = f(x)
La variable x sanomena variable independent i la variable y s la variable
dependent.
Exemples
Justifica si les grfiques segents corresponen a funcions:
a) b)
Raona, en cada cas, si la relaci entre les magnituds
s una funci o no ho s:
a) La distncia entre dues ciutats i el temps que triguem
a anar de luna a laltra.
b) La quantitat de fruita que compra una famlia,
en quilograms, i el preu per quilogram.
c) Laltura dels alumnes dun centre escolar i ledat
que tenen.
2 1
ACTIVITATS
Longitud (m) 0,5 1 1,5 2 2,5
Preu () 3,75 7,50 11,25 15 18,75
Una funci pot tallar diverses
vegades leix X, per noms
pot tallar una vegada com
a mximleix Y.
No te noblidis
Y
X
Y
X
Y
X
Y
X
Y
X
Determina el domini
i el recorregut
daquesta funci:
a) f(x) =
b) f(x) =
c) f(x) =9x3 +6x2 9x
d) f(x) =cos x
2 5
16
x
x
2
x + 4
4 3
ACTIVITATS
193 Funcions
sanulla.
c) Domf =[1, +) f ) Domf = + +
2
2
3
2
2 k k ,
3
2

2
3 7
1
+
+
2x
x
x 1
Fes-ho aix
X
Y
X
Y
Domini
R
eco
rreg
u
t
f (x)
1
1
192 Unitat 8
a) b) c)
y =7,50 x
2
1
f: R R
x y = f(x)
dependent.
Exemples
a) b)
que tenen.
2 1
ACTIVITATS
Longitud (m) 0,5 1 1,5 2 2,5
Preu () 3,75 7,50 11,25 15 18,75
a mximleix Y.
No te noblidis
Y
X
Y
X
Y
X
Y
X
Y
X
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 12
13
212 Unitat 8
Reflexiona sobre la teoria
PER ACABAR
Donades les funcions i ,
comprova que es compleix que [g(x)]2 [f (x)]2 =1.
Calcula les funcions inverses de:
y
e e x x
=
+
2
y
e e x x
=

2
74
g x
e e x x
( ) =
+
2
f x
e e x x
( ) =

2
73
Si la funci definida per , amb ,
verifica que f [f (x)] =x, quant val c?
En un quadrat de 16 cm
de costat suprimim, de cada
cantonada, un triangle rectangle
i issceles de catet x.
Expressa lrea i el permetre
del polgon que en resulta
en funci de x. Quin domini t?
I quin recorregut?
76
x
3
2
f x
cx
x
( ) =
+ 2 3
75
IDEA CLAU
Alla ex en relaci amb y, i fes el canvi de variable
z =ex. Obtindrs una equaci de segon grau
amb z coma variable.
IDEA CLAU
Calcula f [f (x)] i iguala aquesta expressi a x. Obtindrs
una equaci de segon grau amb c coma variable.
Pensa-hi una mica ms
Anlisi de lenunciat
Lombra de la persona variar segons
sallunyi del fanal, s a dir, en relaci
amb el temps que camini.
Disseny de la resoluci
El fanal, la persona, els raigs de llum
del fanal i el terra formen dos triangles
rectangles.
Clau per resoldre el problema
Els triangles estan en posici
de Tales.
Anlisi de lenunciat
El preu de lexcursi varia segons
el nombre dalumnes que shi apuntin.
Disseny de la resoluci
Definim dues funcions, una per a cada
agncia, en la qual la variable s el nombre
dalumnes que aniran a lexcursi.
Clau per resoldre el problema
El punt dintersecci entre les grfiques
de totes dues funcions significar
que el preu s igual en les dues
agncies.
Un fanal t 7 mdaltura. A la base hi ha
una persona d1,80 mdaltura que comena a caminar
en lnia recta i sallunya del fanal a una velocitat
de 2 m/s.
Passats 10 segons, quina longitud tindr lombra
que projecta la persona?
Esbrina una funci que expressi la longitud
de lombra en relaci amb el temps, t, que est
caminant.
78
Un grup dalumnes de 1r de Batxillerat demanen
pressupost en dues agncies de viatges per fer
una excursi.
La primera agncia els fa la proposta segent:
Si el nombre dalumnes que van a lexcursi
s de 40 o menys, els cobrar 200 per alumne.
Si el nombre dalumnes s superior a 40,
els descomptar el 10%a cadascun dels alumnes
que shi inscriguin.
Loferta de la segona agncia s la segent:
Si omplen un autobs amb capacitat per
a 60 persones, el preu ser de 150 per persona.
Si algun autobs no va complet, sincrementar
el preu l1%per cada persona que falti per
completar-lo.
Quina agncia els conv ms?
77
x
x
7 m
1,80 m
Activitats:
Exercicis i problemes organitzats
per continguts i classificats
per grau de dificultat.
Amb aquestes activitats,
lalumne podr treballar
el que ha aprs i aprofundir-hi.
Per acabar:
Activitats en qu lalumne
haur daplicar tots els
seus coneixements i lenginy
per descobrir regularitats
i propietats dels continguts
que acaba destudiar.
Amb aquests problemes aprendr
que, generalment, el ms important
abans de resolre un problema
s reflexionar sobre quina s la millor
manera dabordar-ne la resoluci.
Problemes resolts:
Cada unitat presenta quatre pgines
en les quals es detallen
els procediments bsics,
desenvolupats pas a pas,
perqu lalumne pugui resoldre
qualsevol activitat relacionada
amb els continguts de la unitat.
Determina el domini
i el recorregut
daquesta funci:
a) f(x) =
b) f(x) =
c) f(x) =9x3 +6x2 9x
d) f(x) =cos x
2 5
16
x
x
2
x + 4
4 3
ACTIVITATS
193 Funcions
sanulla.
c) Domf =[1, +) f ) Domf = + +
2
2
3
2
2 k k ,
3
2

2
3 7
1
+
+
2x
x
x 1
Fes-ho aix
X
Y
X
Y
Domini
R
eco
rreg
u
t
f (x)
1
1
192 Unitat 8
a) b) c)
y =7,50 x
2
1
f: R R
x y = f(x)
dependent.
Exemples
a) b)
que tenen.
2 1
ACTIVITATS
Longitud (m) 0,5 1 1,5 2 2,5
Preu () 3,75 7,50 11,25 15 18,75
a mximleix Y.
No te noblidis
Y
X
Y
X
Y
X
Y
X
Y
X
203
El pare den Jaume ha comprat un cotxe que marca
el consuminstantani de combustible en litres
per cada 100 km. Un dia, en Jaume anota en
una taula els consums segons la velocitat mentre
el seu pare circula per trams de carretera recta.
Creus que aquesta taula defineix una funci?
Quines sn les seves variables? Dibuixan la grfica.
SOLUCI
PRIMER. Determinemles variables de la relaci.
Velocitat v Consumc
SEGON. A cada valor de v, li correspon un nic valor
de c; per tant, la relaci c = f (v) s una funci.
TERCER. Representemels punts de la taula. Comque cal
suposar que a cada velocitat hi ha un consum, podem
unir els punts i obtenimla grfica segent:
13
SOLUCI
PRIMER. s una funci: a cada valor de x ( temps)
correspon un nic valor de distancia (km).
SEGON. Analitzemla grfica. Aquesta persona surt de
casa a les 7 del mat. Agafa el cotxe (1/2 hora i 1/2 km).
A dos quarts de vuit arriba a la feina, que s a 8 km
de casa seva. Sest a la feina fins a les dues. Desprs
va al bar (a 1/2 km) i shi est 1/2 h. Desprs agafa
el cotxe i torna al prquing (1/2 hora) i torna a casa,
on arriba a un quart de cinc.
Estudi duna funci
1. COMDETERMINEMUNA GRFICA EN RELACI
A UNA TAULA
Periodicitat
1. COMDETERMINEMEL PERODE
DUNA FUNCI
Determina el perode de les funcions segents:
a)
b)
SOLUCI
PRIMER. Si s una funci peridica, la grfica es repeteix
cada cert interval. Determinemels extrems
dun daquests intervals.
a) Interval [0, ]
b) Interval [2, 2]
SEGON. La diferncia entre els extrems daquests
intervals s el perode.
a) T = 0 =
b) T =2 (2) =4
15
X
Y
1
1
1
1
X
Y
1
1

2
X
Y
2
1
4
X
Y
1
Funcions
v (km/h) 40 60 80 100 120
c (/100 km) 7 6 4,8 5,3 6,5
Una persona surt de casa, camina fins on t el cotxe
i va a treballar; surt de la feina i va amb uns amics
a fer un aperitiu; agafa el cotxe i va al prquing;
aparca el cotxe i camina cap a casa. La grfica
del moviment s la segent:
Estudia la grfica del moviment daquesta persona.
14
2. COMINTERPRETEMUNA GRFICA
Y
X
v (km/h)
20 40 60 80 100 120
7
6
5
4
3
2
1
c
(/100 km
)
Y
X
Hora
8 10 12 14 16
8
7
6
5
4
3
2
1
s
(km
)
PROBLEMES RESOLTS
202
El pare den Jaume ha comprat un cotxe que marca
el consuminstantani de combustible en litres
per cada 100 km. Un dia, en Jaume apunta
els consums segons la velocitat quan el seu pare
circula per trams de carretera recta.
Penses que aquesta taula defineix una funci?
Quines en sn les variables? Dibuixan la grfica.
SOLUCI
PRIMER. Determinemles variables de la relaci.
Velocitat V
Consum C
SEGON. Estudiemsi a cada valor de la variable X
hi correspon un nic valor de la variable Y.
Segons la taula, a cada velocitat, x, hi correspon
un nic consum, y.
Per tant, la relaci velocitatconsums una funci.
TERCER. Representemels punts de la taula.
QUART. Decidimsi podemunir els punts.
En aquest cas, cal unir els punts, perqu tot
i que no apareguin a la taula tots els consums,
per a qualsevol velocitat sempre hi ha
un consum.
10
Concepte de funci
1. COMDETERMINEMSI LA RELACIENTRE
DUES MAGNITUDS DEFINEIX UNA FUNCI
Calcula el domini daquesta funci:
SOLUCI
PRIMER. Determinemel domini de les funcions
elementals corresponents.
est definida si x2 4 0
est definida si .
SEGON. La intersecci dels diferents dominis
s el domini de la funci.
Representemels intervals que corresponen a cada
inequaci, per cal tenir en compte que,
perqu la fracci sigui positiva, tots dos polinomis
han de tenir el mateix signe.
Domf =[3, 2) (2, +)
x
x
+
3
4
0
2
x
x
+
3
4 2
x
x
2
2
x
x
+
3
4 2
f x
x
x
( ) =
+
3
4 2
12
2. COMCALCULEMEL DOMINI DE FUNCIONS
NOELEMENTALS
Domini i recorregut
1. COMCALCULEMEL DOMINI I EL RECORREGUT
DUNA FUNCIA PARTIR DE LA GRFICA
Calcula el domini
i el recorregut
daquesta funci:
SOLUCI
PRIMER. Establimel primer i lltimvalor de x
per als quals est definida la funci.
En aquest cas, x =1 i x =8.
SEGON. A partir de la grfica de la funci, determinem
els trams i els punts en els quals no est definida
la funci. Aquesta funci no est definida
a linterval [2, 3] i al punt x =5.
TERCER. Expressemel domini amb les dades
que hemobtingut: Domf =[1, 8] [2, 3] {5}
QUART. Establima quins valors de Y la funci assoleix
el mximi el mnim. El mniml assoleix a y =0
i el mxim, a y =5.
CINQU. El recorregut de la funci s linterval
que formen aquests valors: Imf =[0, 5]
11
Velocitat
(km/h)
40 60 80 100 120
Consum
(/100 km)
7 6 4,8 5,3 6,5
C
V 20 40 60 80 100 120
7
6
5
4
C
V 20 40 60 80 100 120
7
6
5
4
Y
X
f (x)
1 8
1
2 3 2
x2 4 >0
x + 3 0
3 2 2
x2 4 <0
x + 3 0
Unitat 8
Determina el domini
i el recorregut
daquesta funci:
a) f(x) =
b) f(x) =
c) f(x) =9x3 +6x2 9x
d) f(x) =cos x
2 5
16
x
x
2
x + 4
4 3
ACTIVITATS
193 Funcions
sanulla.
c) Domf =[1, +) f ) Domf = + +
2
2
3
2
2 k k ,
3
2

2
3 7
1
+
+
2x
x
x 1
Fes-ho aix
X
Y
X
Y
Domini
R
eco
rreg
u
t
f (x)
1
1
192 Unitat 8
a) b) c)
y =7,50 x
2
1
f: R R
x y = f(x)
dependent.
Exemples
a) b)
que tenen.
2 1
ACTIVITATS
Longitud (m) 0,5 1 1,5 2 2,5
Preu () 3,75 7,50 11,25 15 18,75
a mximleix Y.
No te noblidis
Y
X
Y
X
Y
X
Y
X
Y
X
207 Funcions
Determina el domini daquestes funcions:
a)
b)
c)
Estudia el domini i el recorregut de les funcions
segents:
a) y =5x 3 d) y =2 4x
b) e)
c) f )
Estudia les caracterstiques de les funcions segents:
a) c)
b) d)
Considera la funci que relaciona el temps (dies)
amb la superfcie visible de la Lluna.
a) s una funci peridica?
b) En cas afirmatiu, indican el perode.
Estudia les simetries daquesta funci:
f(x) =x3 3x
Transformacions de funcions
Donada la grfica de la funci y =x2,
representa aquestes funcions:
a) y =(x 2)2 c) y =(x +3)2
b) y =x2 +3 d) y =x2 4
35
34
33
32
y
x
=
2
2
y
x
=
3
y x x = + + 3 3 y x = + 2 1
31
y x x = 2 4 1
y x x = + + 2 3 3
y x x = + + 1 8
30 A partir de la funci segent:
troba la grfica daquestes funcions:
a) g(x) = c) i(x) =
b) h(x) = d) j(x) =
Amb la grfica daquesta funci:
f (x) =x2 +2x
representa grficament
les funcions segents:
a) f(x 2) c) f(x +1)
b) f(x) d) f(x) +2
Raona comho fas i calculan lexpressi algebraica.
A partir de cada grfica, dibuixa la grfica de les funcions
que sindiquen:
a) f(x) i f(x)
b) g(x) +1 i g(x) 3
c) h(x +1) i h(x 2)
38
37
12
x
12
4 x +
12
1
x
+
12
2 x
36
1
1
X
Y
1
1
X
Y
5
5
X
Y
1
1
X
Y
1
1
X
Y
1
2
X
Y
1
1
X
Y
1
1
X
Y
1
1
X
Y
1
1
X
Y
g(x)
f (x)
h(x)
f x
x
( ) =
12
206 Unitat 8
ACTIVITATS
Concepte de funci
Raona si les grfiques segents poden correspondre
a una funci:
a)
b)
c)
d)
Construeix una taula i representa aquestes funcions:
a) Cada nombre enter el relacionemamb el nombre
de divisors positius que t.
b) Cada nombre real el relacionemamb la seva part entera.
c) A cada nombre hi femcorrespondre el mateix nombre
menys el seu valor absolut.
d) A cada nombre hi correspon el valor 2.
Al llarg dun dia mesuremla longitud,
en metres, de lombra que projecta
un fanal des que surt el sol fins
que es pon.
Les mesures, preses cada dues hores,
des de les 6:00 h, es mostren a continuaci.
0 25 17 5 2
6 19 32 0
a) Penses que les taules defineixen
una funci?
b) En cas afirmatiu, identifican
les variables.
23
22
21
Propietats de les funcions
Comprova si els punts segents sn als dominis de cada
funci:
a) Els punts x =3, x =2 i x = 5 per a la funci
.
b) Els punts x =3, x =4 i x =5 per a la funci
f(x) =ln (x 4).
c) Els punts x =2, x = 2 i x =0 per a la funci
.
Estudia si els valors de lordenada, y, estan inclosos
en els recorreguts daquestes funcions:
a) Les ordenades y =3, y =2 i y = 5 per a la funci
.
b) Les ordenades y =0, y =30 i y = 3 per a la funci
f(x) = x2 5x +6.
c) Les ordenades y =1, y = i y = 7 per a la funci
.
Determina el domini daquestes funcions:
a) f(x) = c) f(x) =
b) f(x) = d) f(x) =
Estudia el domini de les funcions segents:
a) d)
b) e)
c) f )
Escriu el domini daquestes funcions:
a) y =log4 (x 4)
b) y =cos (1 x)
c) y =3ln x
d) y =sin (x )
e)
Analitza el domini de les funcions segents:
a) y =log4 (5 + x)
b) y =23x6
c)
d) y =2 tg x
e) y
x
=
+
3
2
tg

y x = 5
1
2
29
y
x
=
ln
10
4
28
y x x = + 6 2 y x x = + 2 4 4
y x x = + + 2 9 2 y x x = + 2 3 2 2
y x = 5 2 y x = +3
27
x
x x
+
1
2 2
7
3 x
x
x
2
2 1 +
x 3
7
26
f x
x
x
( ) =

+
2 5
2
13
6
f x x ( ) = 3 3
25
f x
x
x
( ) =

+
3 6
2
f x x ( ) = +1
24
Y
X
Y
X 1
1
Y
X 1
1
Y
X 1
1
1
1
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 13
14
Els recursos per al professor
Som conscients que cada professor es troba a laula amb situacions diferents.
Per poder desenvolupar amb eficcia la seva tasca, cal que compti amb una gran diversitat
de recursos entre els quals poder triar. Amb la Guia per al professor intentem dotar
el professorat duna varietat de recursos que lajudaran en la feina a laula.
Pretenem tamb que el format de les diverses seccions i fitxes incloses a la Guia
sadeqi als materials emprats pels professors. Aquestes fitxes poden fotocopiar-se,
per, per facilitar-ne la reproducci i la consulta, es proporciona la totalitat de la Guia en un
CD, i, aix, les fitxes es podran imprimir sense dificultat.
2. RECURSOS PER AL TREBALL A LAULA
Aquesta secci recull idees, consell i suggeriments per al treball a laula, i consta
dun conjunt de recursos per a cada unitat que es presenten en els apartats segents.
Literatura
i matemtiques.
Aclariments
i comentaris
del fragment literari
que presenta cada unitat
del llibre de lalumne.
48 49
R
E
C
U
R
S
O
S
D
ID
C
T
IC
S
El codi Da Vinci
Dan Brown
La intriga de la novella comena quan el conservador del Museu del Louvre s assassinat a la
sala dedicada als pintors italians. Quan arriba la policia, en troben el cos despullat, estirat cap
per amunt a terra, amb les cames obertes i els braos estesos. Lenvolta un cercle i,
a labdomen, t dibuixada amb sang una estrella de cinc puntes, anomenada pentagrama.
Als seus peus hi ha un estrany missatge verbal acompanyat per aquesta successi
de nombres: 13 3 2 21 1 1 8 5. Lescena els deixa perplexos.
Qu significa tot aix? Sembla que el mort va voler transmetre alguna cosa, per qu?
Linspector de policia opta per trucar a una experta a desxifrar
missatges, Sophie, que, a ms, s nta del mort, i a un expert
a interpretar obres dart, el professor nord-americ Langdon,
que era a Pars, convidat per ell, per pronunciar una conferncia.
Els dos reconeixen immediatament lallusi a un dibuix fams
de Leonardo da Vinci, que representa un home despullat dins dun
cercle i dun quadrat. Seguint aquesta pista, descobreixen una clau
amagada pel conservador en un quadre. Tamb sadonen que aquests
nombres no sn arbitraris, sin que tots pertanyen a una famosa
successi descoberta al segle XII per un matemtic i comerciant
anomenat Fibonacci i en la qual cada terme sobt sumant
els dos anteriors:
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34...
Aix els porta a pensar que potser sn
una clau per recuperar algun objecte
de valor, guardat en algun lloc del mn,
i que el mort va voler que fossin ells
que ho descobrissin. Decideixen no
explicar res del que saben a la policia
i emprenen per compte seu una aventura
llarga i perillosa a la recerca
de lobjecte misteris. Aquesta cerca
vertiginosa, perseguits per lassass,
que tamb el vol, i per la policia
que sospita que el professor Langdon
s lassass, constitueix largument
de la novella.
La fugida comena al Museu
del Louvre.
Van arribar a lescala demergncia i la Sophie va obrir la porta amb molt de compte.
No es va disparar cap alarma. Noms estaven connectades a les portes exteriors. La Sophie va portar
en Langdon per un seguit descales fins que van arribar a la planta baixa; cada vegada anaven ms
de pressa.
El seu avi va dir en Langdon corrent darrere la Sophie, quan li parlava del pentacle, li va explicar
mai res del culte a la deessa o dalgun ressentiment amb lesglsia catlica?
La Sophie va fer que no amb el cap.
A mi minteressaven ms els aspectes matemtics: la proporci divina, el nmero fi,
les successions de Fibonacci, aquesta mena de coses.
El seu avi li va parlar del nmero fi? va dir en Langdon sorprs.
s clar. El nmero auri va dir una mica avergonyida. Solia dir mig en broma que jo era mig
divina... Ja sap qu vull dir, per aix de les lletres del meu nom.
En Langdon es va quedar un instant pensatiu i de sobte va deixar anar
un gemec.
s-o-PHI-e.
Mentre continuaven baixant, va concentrar-se en el nmero fi.
Comenava a adonar-se que les pistes den Saunire eren molt ms
slides del que havia cregut en un primer moment.
Da Vinci..., nmeros de Fibonacci..., el pentacle.
Per increble que sembls, tots aquells fets estaven relacionats
amb un concepte tan fonamental per a la histria de lart que sovint
en Langdon es passava trimestres sencers parlant-ne als seus alumnes.
Fi.
De sobte va recordar les classes a Harvard, davant dels seus alumnes
de Simbolisme en lart mentre escrivia a la pissarra el seu nmero preferit.
1,618
En Langdon es va girar per contemplar els rostres ansiosos dels seus alumnes.
Qui em pot dir quin s aquest nmero?
Un estudiant de matemtiques camallarg va aixecar la m.
s el nmero fi.
Ben dit, Stettner va dir en Langdon. Alumnes, saludin el senyor Fi.
Que no t res a veure amb el nmero pi va afegir somrient lStettner. Tal com ens agrada dir
als matemtics: Fi s molt ms fi que pi!.
En Langdon va riure, per lacudit no va fer grcia a ning ms. LStettner va abaixar el cap.
Aquest nmero fi va continuar en Langdon, u coma sis u vuit, s un nmero molt important per
a lart. Qui em sap dir per qu?
Per qu s molt bonic? va dir lStettner per provar de redimir-se.
Tothom es va posar a riure.
LITERATURA I MATEMTIQUES
Nombres reals 1 1 Nombres reals
MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR/SANTILLANA EDUCACIN, S. L. MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
20
MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
21
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
N
D
E A
U
L A
Nombres reals
Utilitzar els nombres enters, racionals i irracionals per quantificar situacions de la vida quotidiana.
Aplicar adequadament la jerarquia de les operacions i els parntesis en les operacions combinades
de nombres reals.
Ordenar i representar els nombres reals sobre la recta real.
Conixer i utilitzar les diferents classes dintervals.
Operar fent servir la notaci cientfica i les aproximacions.
Expressar un radical com a potncia dexponent fraccionari, i a la inversa.
Operar amb radicals. Racionalitzar expressions amb arrels al denominador.
Emprar adequadament el concepte de logaritme dun nombre.
Aplicar les propietats dels logaritmes en la resoluci de problemes i equacions logartmiques
i exponencials.
OBJECTIUS
Nombres racionals, irracionals i reals.
Comparaci de nombres racionals utilizant la representaci duna fracci.
Recta real. Ordenaci dels nombres reals.
s de les propietats de lordre en el conjunt R en contextos diferents.
Valor absolut dun nombre real.
Intervals.
Aproximacions. Errors absolut i relatiu.
Notaci cientfica.
Radicals. Radicals equivalents. Racionalitzaci.
Logaritme dun nombre. Propietats.
Equacions logartmiques i exponencials.
Reconeixement i creaci de nombres irracionals.
Expressi i representaci dun conjunt numric en forma dinterval.
Aplicaci del valor absolut i la distncia entre nombres reals en la resoluci
de problemes.
s de nombres expressats en notaci cientfica.
Realitzaci de clculs amb nombres fent servir les aproximacions, i expressar
lerror coms.
Expressi dun radical com a potncia dexponent fraccionari, i a la inversa.
Realitzaci doperacions amb radicals. Racionalitzaci dexpressions.
Aplicaci de les propietats dels logaritmes en diversos contextos.
Reconeixement i resoluci dequacions logartmiques i exponencials.
CONTINGUTS
1
1
Operar amb nombres enters, racionals i reals, aplicant la jerarquia
de les operacions.
Reconixer el conjunt numrico mnim al qual pertany un nombre donat.
Resoldre situacions de la vida quotidiana, utilitzant les operacions de nombres decimals,
fraccionaris i reals.
Expressar resultats usant la representaci de nombres reals i els diversos tipus dintervals.
Emprar amb soltesa la notaci cientfica.
Operar amb radicals.
Racionalitzar expressions amb arrels al denominador.
Utilitzar adequadament el concepte de logaritme dun nombre.
Emprar les propietats dels logaritmes en la resoluci de problemes i equacions logartmiques
i exponencials.
CRITERIS DAVALUACI
1. PROGRAMACI DAULA
Aquesta secci proporciona guions orientatius
per a lelaboraci de les programacions
daula per part del professorat.
La nostra intenci no s substituir la tasca
del professor, ja que la programaci del curs
ha de ser elaborada per leducador, en funci
de les caracterstiques especfiques
tant del centre com de lalumnat.
Des de Grup Promotor noms intentem oferir
recursos que facilitin aquesta tasca.
Amb aquesta finalitat, hem elaborat un gui
de cada unitat, en el qual es presenten
els objectius, continguts i criteris
davaluaci.
917232 _ 0001-0019.qxd 23/12/08 11:52 Pgina 14
15
Estratgies de resoluci de problemes.
Ofereixen diverses tcniques de resoluci
de problemes a travs de lanlisi de
problemes resolts i proposats.
Matemtiques
amb lordinador. Mostra
la resoluci dalgunes
de les activitats proposades
en el llibre de lalumne
mitjanant ls
de tres programes informtics
coneguts: Derive, Excel
i Cabri.
Notaci matemtica.
En aquesta secci incloem
tota la simbologia
matemtica i el vocabulari
emprats a la unitat,
juntament amb el
seu significat.
54 55
R
E
C
U
R
S
O
S
D
ID
C
T
IC
S
NOTACI MATEMTICA
Nombres reals 1
MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
1 Nombres reals
3,21 Indica un nombre decimal
exacte.
1,58
)
Expressa un nombre decimal
peridic pur.
2,34
)
Indica un nombre decimal
peridic mixt.
no exacte.
QU VOL DIR? COM HO ESCRIVIM?
Els conjunts de nombres els denotem amb lletres
majscules, generalment buides.
N, Z i Q representen els conjunts dels nombres
naturals, enters i racionals, respectivament.
El conjunt dels nombres reals es denota amb
la lletra R i es compon dels nombres racionals
(conjunt Q) i els irracionals (conjunt I).
a
n
= a a
n
a Indiquen lexpressi
a
n
= a a a
duna potncia
n vegades
en forma de producte.
a
n
Expressa una potncia dexponent
negatiu.
(a)
n
Indica una potncia de base negativa.
(a)
n
negatiu i base negativa.
a
m
n
Indica una potncia dexponent

fraccionari.
Els punts suspensius entre els dos signes de
multiplicaci vol dir que a es multiplica n vegades.
Quan a una lletra shi posa el signe menys al
davant, estem indicant que representa
un nombre negatiu.
Si no t signe al davant, el nombre pot ser negatiu
o positiu.
7 7
3
4 3 4
=
Per escriure un nombre decimal separem
les xifres enteres de les decimals amb una coma.
El smbol
)
sobre una xifra o un grup de xifres indica
que aquestes xifres es repeteixen indefinidament.
Aquest grup sanomena perode.
Els punts suspensius darrere duna xifra indiquen que
darrere della hi ha ms xifres decimals.
[a, b] Indica un interval tancat.
[a, b) Expressen un interval semiobert
(a, b] per la dreta i un altre per lesquerra.
(a, b) Indica un interval obert.
Un interval s el conjunt de tots els punts
dun segment de la recta real. Si hi apareixen
els smbols [ o ], lextrem pertany a linterval,
i si hi apareixen els smbols ( o ), lextrem no
pertany a linterval.
N Indica el conjunt dels nombres naturals.
Z Expressa el conjunt dels nombres enters.
Q Indica el conjunt dels nombres racionals.
I Expressa el conjunt dels nombres
irracionals.
R Indica el conjunt dels nombres reals.
loga b Indica el logaritme en base a de b.
loga b = c Indica que el logaritme en base a
de b s c.
log b Expressa el logaritme en base 10
de b.
ln a Expressen el logaritme
ln a neperi de a.
l a
e Es refereix al nmero e.
log b
n
Indica el logaritme
de la potncia b
n
.
(log b)
n
Indiquen la potncia ensima
log
n
b del logaritme de b.
Sota el smbol de larrel es pot expressar
qualsevol operaci entre nombres.
Per efectuar aquesta operaci es calcula primer
larrel ensima del nombre i, desprs, es troba
larrel m-sima del resultat anterior.
Larrel quadrada exacta duna fracci s la
fracci formada per larrel exacta del seu numerador
i del seu denominador.
a
b
a
b
n
n
n
= = =
125
64
125
64
5
4
3
3
3
El logaritme s loperaci inversa a lexponencial.
Lexpressem amb les lletres log, i posem a sota la
base i, desprs, el valor del qual volem calcular el
logaritme.
Per expressar un logaritme de base 10 no fa falta
especificar-ne la base.
Les lletres ln indiquen que el logaritme que volem
calcular t com a base el nmero e.
De vegades, els logaritmes neperians es poden
expressar com Ln o noms L.
La potncia ensima dun logaritme es pot expressar
daquestes dues maneres.
Indica larrel quadrada
dun nombre.
Expressa larrel quadrada
duna suma de nombres.
Indica larrel dun producte.
Expressa larrel ensima
dun nombre.
Indica larrel m-sima de larrel
ensima dun nombre.
La fracci s larrel ensima
exacta de la fracci .
a
b
c
d
a
b
c
d
n =
a
n m
a
n
a b
a b +
a

56
Plantejament i resoluci
Per comenar el problema provarem amb un nombre amb el qual operar sigui fcil: 1, 10, 100, ...
Per a 1 1
2 +1=1+1=2, el resultat que busquem (132) est lluny.
Per a 10 10
2 +10=100+10=110, el resultat que busquem (132) est a prop.
Per a 100 100
2 +100=10.000+100 = 10.100, el resultat que busquem (132) est lluny.
El nombre que busquem s molt proper a 10; per tant, ho provem amb el 15.
Per a 15 15
2 +15=225+15=240, el resultat que busquem (132) est ms lluny
que en el cas de 10; per tant, ho provem amb el 12.
Per a 12 12
2 +12=144+12=156, per tant, el nombre que busquem ha de ser l11.
Per a 11 11
2 +11=121+11=132
Esbrina el nombre n que sumat al seu quadrat doni 132.
Per emprendre aquest problema fem algunes comprovacions per a diferents valors de n,
de manera ordenada.
n=1 2
1 +3= 2+3=5 (primer)
n=4 2
4 +3=16+3=19 (primer)
n=2 2
2 +3= 4+3=7 (primer)
n=5 2
5 +3=32+3=35 (compost)
n=3 2
3 +3= 8+3=11 (primer)
Com que 2
5 +3 no s un nombre primer, hem obtingut un contraexemple que demostra la falsedat
de lafirmaci del problema proposat.
Comprova que si per a qualsevol nombre natural n, lexpressi 2
n + 3 s un nombre primer.
Estratgia
Lestratgia consistent a buscar un exemple que no verifiqui un enunciat,
o les condicions donades o exigides, sanomena contraexemple.
La cerca dun contraexemple exigeix laplicaci daltres estratgies, com
lassaig-error dirigit. Consisteix a efectuar proves segons un ordre, provant tots els
casos possibles i contrastant cada resultat obtingut amb la pregunta
del problema i els resultats aconseguits anteriorment, per comprovar
si sest ms a prop o ms lluny de la soluci.
Comprova si aquesta afirmaci s certa:
Per a qualsevol nombre natural n,
n
2 +n+17 s un nombre primer.
Verifica que lafirmaci s certa:
El quocient que sobt en dividir
un nombre enter entre un altre
nombre enter s sempre menor
que el dividend.
Comprova si lafirmaci s vertadera:
un nombre natural entre un nombre decimal
positiu s sempre menor que el dividend.
3
2
1
Contraexemple i assaig-error dirigit
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
ESTRATGIES DE RESOLUCI DE PROBLEMES
Nom
bres reals
1
61 60 MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
MATEMTIQUES AMB LORDINADOR
EXERCICIS
De manera semblant a com ho has fet
a la Prctica 1, resol els exercicis 79 i 88
de la pgina 29.
Utilitza una aproximaci amb els dgits
necessaris dels nombres i per resoldre
lexercici 87 de la pgina 29.
Completa la taula amb les aproximacions
que es demanen.
3
355
113
2
1
Pestanya dOpcions
Ajustos de mode
PRCTICA DERIVE
El primer pas abans de comenar les prctiques s executar DERIVE.
PRCTICA 1 (pg. 29, exercici 82)
1. Abans dintroduir les fraccions, comprova si la finestra dentrada dex-
pressions est activa. Est activa si el cursor est intermitent a la fines-
tra; si no es aix, prem el bot per activar-la.
2. Escriu el numerador i el denominador de la fracci separats per / i prem
ENTER.
Comprova que la fracci que apareix a la finestra dlgebra s la que
vols.
3. Prem el botn Aproximar , i a la pantalla apareix laproximaci de la
fracci, tot i que DERIVE, per defecte, en mostra 10 dgits.
4. Com que volem que mostri fins als centsims, hem descollir 3 dgits
(un per a la part entera i dos per a la part decimal); per fer-ho, prem la
pestanya dOpciones i escull Ajustes de modo.
5. Escull la pestanya Presentacin, activa la casella Dgitos i selecciona 3.
6. Torna a seleccionar amb el cursor la fracci introduda i prem el bot
Aproximar . A la pantalla apareix laproximaci.
EXERCICIS
a la Prctica 1, resol la resta dels apartats de
Resol els exercicis 110 i 111
de la pgina 31.
De manera semblant a com ho has fet a la
Prctica 2, resol la resta dels apartats de
Calcula els logaritmes de lexercici 124
de la pgina 32.
4
3
2
1
PRCTICA DERIVE
PRCTICA 1 (pg. 30, exercici 100 a)
1. Abans dintroduir les arrels, comprova si la finestra dentrada dexpres-
sions est activa: el cursor ha de parpellejar a la finestra; si no s aix,
prem el bot per activar-la.
2. Per introduir una arrel no quadrada has de passar-la prviament a po-
tncia. En aquest cas, has descriure:
Comprova que lexpressi que apareix a la finestra dlgebra s la que
vols.
3. Prem sobre el bot Simplificar , i a la pantalla apareix lexpressi sim-
plificada. Efectua el pas de potncia fraccionria a arrel i obtens el re-
sultat.
1. Abans dintroduir els logaritmes comprova si la finestra dentrada dex-
pressions est activa: el cursor ha de parpellejar a la finestra; si no s ai-
x, prem el bot per activar-la.
2. Per introduir un logaritme hi ha tres possibilitats, segons la base. Per
exemple, si volem introduir el logaritme de 2 hem descriure:
log (2) Logaritme en base decimal
ln (2) Logaritme neperi
log (2, n) Logaritme de base n
Per fer aquesta activitat, has descriure:
vols.
3. Prem sobre el bot Aproximar , i a la pantalla apareix lexpressi sim-
plificada amb el nombre de dgits escollit.
45 45
1
10 10
=
1 Nombres reals 1 Nombres reals
Centsims Deumillsims
3 +
5
3
12
36
Resultat de la Prctica 1
R
E
C
U
R
S
O
S
D
ID
C
T
IC
S
917232 _ 0001-0019.qxd 23/12/08 11:52 Pgina 15
16
3. MODELS PAU PER A 1R BATXILLERAT
4. CINCIES I MATEMTIQUES
MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR/SANTILLANA EDUCACIN, S. L. MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
C
I
N
C
IE
S

I M
A
T
E
M
T
IQ
U
E
S
290 291
Quina hora marquen els rellotges
dels pilots de les aerolnies?
El sistema de fusos horaris va permetre unificar lhora mundial; cap a lest,
el rellotge augmenta una hora per cada fus horari, i cap a loest, el rellotge
disminueix una hora per cada fus horari.
En Xavier ha consultat en una guia de televisi per cable els programes
recomanats en alguns canals.
Lhora zulu s la suma de lhora local i el nombre corresponent
a la franja superior del mapa.
GEOGRAFIA
El 1928 es va establir
el meridi de Greenwich com a
punt de referncia per a lhora
mundial.
Aquest meridi s un semicercle
imaginari que uneix els pols
i passa per lantic observatori
astronmic de Greenwich.
Aquesta referncia sacostuma a
anomenar GTM o hora UTC, hora
universal coordinada i, en el
context de laviaci, hora zulu.
En laviaci, per poder dur un
seguiment ms coordinat dels
vols, es treballa amb lhora zulu,
s a dir, els pilots i les torres de
control de tot el mn treballen
amb lhora universal, GTM o UTC,
per operar amb una mesura
comuna del temps i no haver de
dependre de lhora que tingui
cada pas.
10h 11h12h13h14h 15h 16h 17h 18h 19h 20h 21h 22h 23h 24h 1h 2h 3h 23h 24h 1h 2h 3h 4h 5h 6h 7h 8h 9h
Pasos amb mitja hora
de diferncia sobre loficial
Pasos amb hora
oficial imparella
Pasos amb hora
oficial parella
LNIA
CANVI
Equador
D
IU
M
EN
G
E
D
ILLU
N
S
DE DATA
D
E D
ATA
LNIA CANVI
DE
D
E
Madrid
Moscou
Beijing
Nova York
San Francisco
FES AQUESTES ACTIVITATS
Indica lhora zulu en cada cas.
1. Mxic, 10 h locals. 4. ndia, 6 h locals.
2. Alemanya, 13 h locals. 5. Xile, 3 h locals.
3. Guatemala, 10 h locals. 6. A quina hora es podr veure aqu cada programa?
Lleis de Kepler
El sistema solar
FSICA
Primera llei
Tots els planetes es mouen
en rbites ellptiques en qu
el Sol s un dels focus.
Segona llei
Els planetes escombren rees
iguals en temps iguals.
Tercera llei
Sestableix una relaci entre
el perode (T), temps que triga
un planeta a fer la volta al Sol,
i la distncia (d) daquest planeta
a lastre.
d T =
2 3
T d =
3
Planeta Perode (T, en anys)
Distncia al Sol
(d , en UA)
Nept 164,8
Ur 19,19
Saturn 29,458
Jpiter 5,2
Mart 1,881
Terra 0,99998
Venus 0,723
Mercuri 0,241
Les distncies entre els
planetes sn tan grans que
es mesuren en unitats
astronmiques, UA.
UA = 150 milions de
quilmetres (aprox.).
SABIES QUE...
El cel nocturn ha fascinat des de sempre la humanitat. Els astrnoms
han registrat els moviments aparents de les estrelles i dels planetes durant
milers danys.
Cap al 1601, Johannes Kepler descobr que els planetes no es
movien sempre amb la mateixa velocitat. Kepler desenvolupr
una teoria matemtica que va reunir en tres lleis.
FOX Els Simpsons
14 h
Brusselles
DISNEY CHANNEL
La Ventafocs
18 h Miami
BBC WORLD Notcies
13 h
Lisboa
NATIONAL GEOGRAPHIC
Transbordador
19 h Tquio
EUROSPORT Salts
desqu
16 h Londres
HOLLYWOOD Coneixent
Jane Austen
20 h Roma
COMPLETA LA TAULA SEGENT
212 MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
Successions. Progressions 2
QESTIONS
1. Un concurs de televisi de lany 2001 consistia a proposar al concursant una successi
de preguntes fins que donava una resposta incorrecta i quedava eliminat. Els premis
per a cada resposta sacumulaven i eren duna pesseta per a la primera, dues per a la
segona, quatre per a la tercera i aix successivament en progressi geomtrica de ra 2.
a) Si es responien deu preguntes correctament, quants diners saconseguien?
b) Quin s el nombre mnim de preguntes que calia respondre per aconseguir un mili
o ms?
(2 punts)
2. Troba els sis angles dun hexgon sabent que langle ms petit s recte i que tots formen
una progressi aritmtica.
(2 punts)
3. Raoneu quin dels dos procediments financers segents s ms favorable per a linversor
i calculeu quina diferncia hi ha entre els capitals acumulats.
a) Ingressar 30.000 euros a un inters simple del 8 % anual durant 10 anys.
b) Ingressar 30.000 euros a un inters compost del 7% anual durant 10 anys, amb
acumulaci dinteressos cada any.
(2 punts)
4. A quin inters compost anual heu invertit un cert capital si al cap de cinc anys
ha augmentat el 50%?
(2 punts)
213 MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
M
O
D
E
L
S
P
A
U

P
E
R
A
1
r B
A
T
X
IL
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Es deixa caure una bola de goma des duna altura de 243 metres. Cada vegada que toca
a terra rebota i recorre cap amunt una distncia igual a les dues terceres parts de laltura
des de la qual ha caigut lltima vegada.
a) De quina altura ha caigut la bola quan ha tocat a terra per sisena vegada?
b) Quina distncia ha recorregut des que sha deixat caure fins que ha tocat a terra
per sisena vegada?
(4 punts)
2. La Joana i la Merc tenien 20.000 cadascuna per invertir. Cadascuna fa la mateixa
distribuci dels diners en tres parts P, Q i R, i les porta a una entitat financera. Al cap
dun any, a la Joana li han donat un 4 % dinters per la part P, un 5 % per la part Q i un
4 % per la part R, i a la Merc li han donat un 5 % per la part P, un 6 % per la part Q
i un 4 % per la part R. La Joana ha rebut en total 850 dinteressos, mentre que la Merc,
nha rebut 950.
De quants euros constava cadascuna de les parts P, Q i R?
(4 punts: 2 punts plantejament i 2 punts resoluci)
Responeu TRES de les quatre qestions i resoleu UN dels dos problemes segents. En les
respostes, expliqueu sempre qu s el que voleu fer i per qu.
Cada qesti val 2 punts, i el problema, 4 punts.
Podeu utilitzar calculadora, per no es poden fer servir calculadores o altres aparells que
portin informaci emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informaci.
Temps: Una hora i mitja.
Qualificaci: Cada exercici porta indicada la seva puntuaci mxima.
Proves daccs a la universitat. Matemtiques Propostes dexmens tipus PAU
adaptats als continguts
de cada unitat del llibre de lalumne.
A ms, shi inclouen les resolucions
de cada una de les activitats
i es detalla la puntuaci mxima
que es podria obtenir en cada una
delles, segons la qualificaci
de cada apartat.
Materials mitjanant els quals
lalumne descobrir la relaci
de les matemtiques amb diversos
camps de la cincia: geografia, fsica,
astronomia, economia, ptica,
termodinmica Es proposen
activitats amb les quals lalumne podr
comprovar que les matemtiques
apareixen en tot all que lenvolta.
214
RESOLUCI I CRITERIS ESPECFICS DE CORRECCI
SUCCESSIONS. PROGRESSIONS. APLICACIONS
2
QESTIONS
1. Un concurs de televisi de lany 2001 consistia a proposar al concursant una successi de
preguntes fins que donava una resposta incorrecta i queda eliminat. Els premis per a cada
resposta sacumulaven i eren duna pesseta per a la primera, dues per a la segona, quatre
per a la tercera i aix successivament en progressi geomtrica de ra 2.
b) Quin s el nombre mnim de preguntes que calia respondre per aconseguir un mili o
ms?
Apartat a) Primerament cal obtenir el terme general de la progressi: 1, 2, 4...
a1 = 1, r = 2 an = a1 r
n1 = 1 2
n1 = 2
n1
Ser la suma dels deu primers termes:
Apartat b) Sha de trobar un valor natural n tal que Sn 1000000, o sigui: 2
n = 1 1000000.
Salla 2
n 1000001. Es treuen logaritmes:
; per tant n = 20.
Puntuaci:
Apartats a) i b) 1 punt per apartat.
Les respostes han de ser, sobretot, justificades. No compteu cap resultat que no estigui justificat.
Anomenem d a la diferncia de la progressi. Els angles seran:
90, 90 + d, 90 + 2d, 90 + 3d, 90 + 4d i 90 + 5d
La suma dels angles dun polgon de n costats s: Sn = (n 2) 180, en aquest cas: S6 = 4 180 = 720.
Per tant:
I els angles sn: 90, 102, 114, 126, 138 i 150.
Puntuaci:
Plantejament correcte: 1 punt.
Resoluci correcta: 1 punt.
S
d
d
d
d
6
90 90 5
2
6 720 540 15
720 15
180
=
+
+ =
+
=
=
=
(
)
112
n
n
log
log
log
log
,
2
1000001
1000001
2
6
0 30103
00
S10
10 10
1 2
1
2 1
2
1 1023
=
=
=
(
)
215
M
O
D
E
L
S
P
A
U

P
E
R
A
1
r B
A
T
X
I L
L
E
R
A
T
a) Ingressar 30.000 euros a un inters simple del 8% anual durant 10 anys.
b) Ingressar 30.000 euros a un inters compost del 7% anual durant 10 anys,
amb acumulaci dinteressos cada any.
Calculem en cada cas quin s el capital final:
Cas a) Cf = C0 (1 + it) = 30000 (1 + 0,08 10) = 54000
Cas b) Cf = C0 (1 + i)
t = 30000 (1 + 0,07)
10 = 59014,54
Per tant, s ms favorable el cas b). La diferncia s de 5.014,54
Puntuaci:
4. A quin inters compost anual heu invertit un cert capital si al cap de cinc anys ha
augmentat el 50%?
Hem de resoldre la segent equaci Cf = C0 (1 + i)
5 tenint en compte que Cf = C0 1,5.
Per tant, 1,5 C0 = C0 . (1 + i)
5. Dividim per C0 i ens queda: 1,5 = (1 + i)
5, o sigui:
Puntuaci:
1
1 5 1 0845
080845 8 45
5
+ =
=
i
i
,
,
, %
917232 _ 0001-0019.qxd 23/12/08 11:52 Pgina 16

17
5. DESTRESES TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci)
Bloc A. Qu s un bloc?
El bloc (blog o weblog en angls) s una pgina dInter-
net que ens permet publicar continguts i comentaris
sobre qualsevol tema que ens interessi. Aquestes pgi-
nes estan pensades perqu els usuaris que no siguin ex-
perts en informtica puguin collocar a Internet les seves
idees, projectes, fotografies, etc., i compartir-ho amb
tots els membres de la xarxa.
La majoria dels blocs permeten que els articles, anome-
nats generalment escrits, entrades o missatges (post en
angls), els puguin comentar els usuaris que els llegei-
xen. De vegades els comentaris sn a favor i altres en
contra del que es publica, cosa que permet generar una
mena de debat o frum sobre el contingut que es pu-
blica al bloc.
Els blocs es diferencien de la resta de pgines web per-
qu acostumen a mostrar els continguts de manera cro-
nolgica, comsi fos un diari (o una bitcora, que s com
tamb sels coneix). En general, apareixen primer els
continguts ms actuals, s a dir, els ltims que shan afe-
git al bloc, i desprs es van mostrant la resta dentrades
fins a arribar al contingut amb el qual es va iniciar el bloc.
A cada entrada queda registrada la data en la qual es va
incloure el contingut i, a ms, shi pot afegir un ttol que
identifiqui la informaci que afegirem.
Els blocs acostumen a ser unipersonals, tot i que tamb
nhi ha de grupals, que poden ser creats i mantinguts
per un grup damics o persones amb alguna cosa en co-
m. La persona que crea el bloc i hi inclou els contin-
guts rep el nomde blocaire i s qui sencarrega dadmi-
nistrar el bloc, que pot configurar segons les opcions
que vulgui.
Podemdiferenciar blocs de tres tipus:
Els blocs de contingut, que ja hem comentat i que
sn dels que ms nhi ha en actualitat.
Els fotoblocs, que permeten incloure al bloc galeries
de fotografies que es poden veure a tota la xarxa.
Normalment, aquest tipus de bloc t una limitaci
pel que fa al nombre de fotografies que hi podem
posar o b sobre quantes nhi podem pujar diria-
ment.
Aquests blocs els creen tot tipus dusuaris, des del
grup damics que posen a Internet les fotos del cap
de setmana fins a fotgrafs professionals que donen
a conixer la seva feina per mitj daquestes pgi-
nes.
Els videoblocs, que permeten incloure al bloc vdeos
que volem compartir amb els usuaris dInternet. Tot i
que la majoria daquests videoblocs estan formats a
partir de vdeos graciosos, curiosos o interessants que
el blocaire ha trobat a Internet, tamb hi ha un gran
nombre de blocs en els quals els aficionats al vdeo, al
cinema, etc., ensenyen els seus treballs perqu els pu-
guin veure altres usuaris.
Comcreemun bloc?
Actualment hi ha a Internet molts llocs on podemcrear
un bloc de manera gratuta. Per a aquest apartat hem
escollit el servei Blogger del Google, perqu s un dels
ms divulgats a la xarxa i perqu s molt senzill dutilit-
zar a lhora de crear el bloc i mantenir-lo.
Per crear-lo, tan sols ens cal tenir un compte de correu
electrnic i seguir els passos segents:
1r Executar el navegador dInternet, escriure a la barra
dadreces la pgina del Blogger i prmer <Enter>:
http:// www.blogger.com
A la finestra del navegador apareixer la pgina ini-
cial del servei de blocs que utilitzarem.
Per crear un bloc al Blogger cal estar registrat, s a
dir, tenir un compte al Google o al Blogger.
Si ja en tenimcreada una, la podemfer servir, per si
no en tenim cap, la creem de manera senzilla men-
tre donemdalta el nostre bloc.
1
A la pgina que sobre hem de teclejar dues vega-
des la nostra adrea de correu electrnic, per asse-
gurar-nos que no hemcoms cap error en escriure-
la. Desprs ens demana una contrasenya, que ens
caldr per poder modificar els continguts o el dis-
seny del bloc.
317 MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
D
E
S
T
R
E
S
E
S
T
IC
316
Clic per crear un bloc nou.
Tot seguit ens demana el nom amb el qual volem
signar els continguts del bloc, que pot ser el nostre
nomvertader, un sobrenom, un pseudnim, etc.
Al camp segent hem de teclejar les lletres que
apareixen a la imatge superior; aix es fa per evitar
les altes automtiques a travs de programes que
sexecuten a la xarxa.
2n Per comenar, fem clic a lenlla que cont el text
CREEU UN BLOC ARA.
Les noves tecnologies estan
revolucionant tots els aspectes
de la nostra vida, i lensenyament no ha
de ser ali a aquesta revoluci.
Larribada de la informtica i dInternet
han modificat els hbits relacionats
amb la cerca i el tractament
de la informaci.
El seu s tamb obre
grans possibilitats a laula.
358
359
D
E
S
T
R
E
S
E
S
T
I C
Qu s?
La Kalipedia (www.kalipedia.com) s una iniciativa pionera a lEstat espanyol de web 2.0
i de continguts educatius, amb la qual Santillana posa a la disposici de tota la societat una web
dajuda a lestudi i a lensenyament, daccs lliure i gratut, amb vocaci de convertir-se en el recurs
de referncia per a lmbit educatiu.
La Kalipedia neix amb ms de 40.000 continguts de referncia; lusuari pot visualitzar les obres
de Velzquez, escoltar discursos dels grans protagonistes de la histria, anar al centre de la Terra
per comprendre lorigen dels volcans, conixer de prop els personatges ms illustres, aprofundir
en frmules matemtiques... I tot aix amb la garantia i el rigor de Santillana.
La Kalipedia tofereix la possibilitat que comparteixis, interactus i hi participis mitjanant
linterkambiador, una comunitat per a professors i estudiants en qu lusuari forma part del projecte
a travs duna xarxa social viva, interactiva i participativa.
Caracterstiques
La Kalipedia presenta els continguts contextualitzats i relacionats entre si, de tal manera que promou
en lusuari la iniciativa personal i la gesti de la informaci, i en fomenta, aix, levoluci personal
i acadmica.
La lnia temtica de la Kalipedia queda resumida en els punts segents:
Actualment, la Kalipedia consta de 40.000 continguts divulgatius i de referncia, i creix
de dia en dia, en les rees de Geografia, Llengua, Cincies, Histria, Literatura, Filosofia, Art,
Tecnologia, Fsica, Qumica, Matemtiques i Informtica, dirigits a estudiants dEducaci
Secundria Obligatria.
T un potent tractament grfic, que enriqueix les rees temtiques amb elements visuals en alta
resoluci i amb una qualitat desconeguda fins ara a la xarxa: mapes versionats, fotografies, galeria
dimatges, grfics, illustracions i infografies.
Ofereix un ampli desplegament de continguts interactius en diferents formats: vdeos, fitxers dudio,
animacions, simulacions i grfics interactius, que proporcionen una visi ms detallada
i descriptiva de tots els continguts.
Disposa deines de gesti del coneixement, cercador avanat, glossari detallat, test dautoavaluaci...
Guia ds general
de la Kalipedia
La Kalipedia sendinsa en la web 2.0 i obre les portes de linterkambiador, una comunitat
per a professors i estudiants en qu lusuari pot personalitzar, ampliar, compartir, publicar
i comunicar-se amb altres persones. Lrea social i comunicativa de la Kalipedia disposa
dels instruments segents:
Eines de valoraci amb les quals es pot comentar, modificar, enviar, afegir etiquetes, crear
preferits... i compartir amb tota la comunitat una estructura de continguts personalitzada a la mida
de cada usuari.
Eina de creaci davatars personalitzats, que et permet crear la imatge que et representar
a linterkambiador.
Participaci activa en reptes i concursos ludicoformatius, amb els quals pots aprendre
divertint-te.
Sistema detiquetatge dels continguts amb paraules clau que permeten desar els nostres preferits
i intercanviar-los amb altres usuaris.
Generaci de cercles de companys i de grups amb interessos afins, cosa que permet comunicar
experincies, dur a terme investigacions, treballs conjunts i compartir continguts etiquetats
a la nostra manera.
Blocs multiautor, una eina innovadora i nica fins al moment, en qu tots els membres dun grup
poden escriure i comentar.
Frums per crear, plantejar, compartir i discutir qestions que interessen o preocupen la comunitat
educativa.
Aprofitament
Estructura i navegaci
La navegaci per la Kalipedia s molt senzilla i intutiva, mitjanant dos mens:
El men lateral ens permet conixer tots els nivells de navegaci dins de la web. Aix, trobem
un men Materias, dins del qual hi ha les diferents rees temtiques, com ara Geografa,
que alhora es divideix en General i Descriptiva. Daquesta manera, sense mourens, coneixerem
la profunditat de la matria a la qual volem anar. Aquest men ens permet accedir a les seccions
de Materias, Multimedia, Glosario, Noticias i Interkambiador.
El men superior s ms senzill, un accs directe a les seccions de Materias, Multimedia i Glosario.
Tamb pots accedir a tots els continguts i les seccions a travs del mapa del lloc:
http://www.kalipedia.com/mapa.htmlLa portada general
6. GUIA DS
GENERAL
DE KALIPEDIA
Manual perqu lusuari aprengui
a navegar per aquesta enciclopdia
en lnia gratuta dajuda a lestudi
i al coneixement.
368 MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 369 MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
PRCTICA DERIVE
PAS A PAS
PRCTICA DERIVE
En aquesta fitxa es treballa llgebra i, en concret, les operacions amb polinomis. Tamb farem servir De-
rive per factoritzar un polinomi, s a dir, descompondrel en producte de polinomis ms senzills. Resol tu
mateix els exercicis proposats per practicar.
Polinomis 1
En aquesta fitxa aprendrem a multiplicar i dividir polinomis, aplicar el teorema del residu, factoritzar un
polinomi i trobar-ne les arrels.
PAS A PAS
1. Escriu dos polinomis:
#1: P(x) := 3 x
4
2 x
2
1
#2: Q(x) := x
2
3
2. Ara escriu aix que sindica:
#3: P(x)*Q(x)
#4: P(x)/Q(x)
3. Prem a Simplificar/Expandir/Expandir sobre cada una
de les lnies anteriors i obtindrs els resultats de les
operacions:
#5: 3 x
6
11 x
4
+ 5 x
2
+ 3
#6: + 3 x
2
+ 7
4. Per obtenir el quocient i el residu de la divisi da-
quests polinomis, escriu:
#7: QUOTIENT(P(x), Q(x))
#8: REMAINDER(P(x), Q(x))
i en Simplificar obtindrs:
#9: 3 x
2
+ 7 #10: 20
5. Per factoritzar el polinomi:
#11: x
4
11 x
2
2 x + 12
prem a Simplificar / Factorizar / Factorizar, i escull Ra-
cional o Radicales per obtenir la factoritzaci amb
coeficients racionals o reals:
#12: (x 1) (x + 3) (x
2
2 x 4)
#13: (x 1) (x +3) (x + 1) (x 1)
Si factoritzem dos polinomis o ms, s fcil calcular-
ne el m.c.d. i el m.c.m.
6. En prmer Resolver/ Expresin/ Resolver sobre les lnies
#11, #12 o #13, obtens les arrels del polinomi:
#14: SOLVE(x
4
11 x
2
+ 2 x + 12, x)
#15: x = 1 x = + 1 x = 3 x = 1
7. Per calcular el valor numric del polinomi P(x) a
x = 2:
#16: P(2)
I en Simplificar obtindrs:
#17: 39
5 5
5 5
20
3
2
x
8. Calcula el valor de k perqu, en dividir el polinomi
2x
4
5x
3
+ kx
2
8 entre x + 2, sobtingui 4 de residu:
#18: M(x) := 2 x
4
5 x
3
+ k x
2
8
#19: M(2) = 4 i Simplificar
#20: 4 k + 64 = 4 i Resolver
#21: SOLVE(4 k + 64, k)
#22: k = 15
9. Calcula els valors de a i b que verifiquin que el polino-
mi x
3
2x
2
+ ax + b s divisible per x + 3, i que en
dividir-lo entre x 1, sobtingui 28 de residu.
#23: N(x) := x
3
2 x
2
+ a x + b
#24: N(3) = 0
#25: N(1) = 28
i en Simplificar:
#26: 3a + b 45 = 0
#27: a + b 1 = 28
Si escrius SOLVE([#26, #27], [a, b]), obtens:
#28: SOLVE([3 a + b 45 = 0,
a + b 1 = 28, [a, b]) i Simplificar
#29: [a = 4, b = 33]
I si escrius SOLVE([N(3) = 0, N(1) = 28, [a, b]), ob-
tens directament el resultat.
EXERCICIS
Troba el quocient i el residu de la divisi.
6x
4
17x
3
+ 4x 3 : 3x
2
4x + 1
Factoritza el polinomi x
4
+ x
3
5x
2
3x + 6.
Troba el valor de a i b perqu
x
3
+ ax
2
+ bx + 6 sigui divisible
per x + 3 i per x 2.
3
2
1
1. Escriu dos polinomis, usant * per als productes
i ^ per a les potncies:
#1: 3 x
3
+ 2 x
2
2
#2: 2x
2
5 x + 3
2. Si escrius #1 + #2, #1 #2 i #1 * #2, obtindrs la su-
ma, la resta i la multiplicaci dels polinomis a les lnies
#3, #4 i #5.
3. Prem a Simplificar / Expandir / Expandir, desprs dha-
ver seleccionat cada una de les lnies anteriors, i ob-
tindrs els resultats de les operacions:
#6: 3 x
3
+ 4 x
2
5 x + 1
#7: 3 x
3
+ 5 x 7
#8: 6 x
5
11 x
4
x
3
+ 2 x
2
+ 10 x 6
4. Per obtenir el quocient i el residu de la divisi dels dos
polinomis, escriu:
QUOTIENT(#1, #2) i REMAINDER(#1, #2)
A les lnies #9 i #10 veurs les expressions amb els po-
linomis substituts. Si prems a Simplificar / Expandir /
Expandir, obtindrs:
#11:
#12:
5. Per calcular el valor numric del primer polinomi per a
x = 2, selecciona el polinomi, prem a Simplificar/ Susti-
tuir variable, escriu el valor 2 i premS:
#13: 3 2
3
+ 2 2
2
2
Si prems Simplificar/ Normal, obtens el valor 30 a la lnia
#14. I si calcules el valor del polinomi a x =1:
#15: 3 (1)
3
+ 2 (1)
2
2 i en Simplificar:
#16: 3
6. Escriu les frmules:
#17: (x + y)
2
#18: (x y)
2
#19: (x + y) (x y)
En prmer Simplificar / Expandir / Expandir, obtens:
#20: x
2
+ 2 x y + y
2
#21: x
2
2 x y + y
2
#22: x
2
y
2
77
4
65
4
x
3
2
19
4
x
+
7. Selecciona les frmules #20, #21 i #22 successiva-
ment. Si prems Simplificar / Factorizar / Factorizar, ob-
tindrs les frmules #17, #18 i #19. Esborra les tres
ltimes lnies abans de seguir.
8. Ara obtindrem el residu de la divisi del polinomi
x
4
2 x
3
+ 5 x 1 entre x 3:
#23: P(x) := x
4
2 x
3
+ 5 x 1
#24: P(3) i Simplificar/ Normal
#25: 41
Pots comprovar que el resultat s correcte:
#26: REMAINDER(P(x), x 3)
Prement a Simplificar/ Normal:
#27: 41
19. Per factoritzar un polinomi:
#28: x
4
4 x
3
+ 4 x
2
4 x + 3
prem a Simplificar / Factorizar / Factorizar :
#29: (x 1) (x + 1) (x
2
+ 1)
10. Ara calcularem el valor de k perqu, en dividir
2x
4
5x
3
+ kx
2
12 entre x + 2, el residu sigui 80.
#30: Q(x) := 2 x
4
5 x
3
+ k x
2
12
#31: Q(2) = 80 i Simplificar / Normal
#32: 4 k + 60 = 80 i Resolver /Resolver
#33: SOLVE(4k + 60 = 80, k)
#34: k = 5
EXERCICIS
Calcula: (2x 5)
2
, (3x + 2y)
2
i (x
2
+ 2y
3
) (x
2
2y
3
).
Descompon en factors.
a) 4x
2
12x + 9 b) x
2
+ x
4
+ 2x
3
Factoritza els polinomis.
a) 4x
3
+ 20x
2
+ 25x
b) x
4
+ 6x
3
+ 5x
2
24x 36
Suma, resta, multiplica i divideix els polinomis
segents.
P(x) = 2x
4
3x
3
+ 5x
2
x + 1
Q(x) = 3x
2
4x + 6
Calcula el valor numric del polinomi
x
4
3x
3
+ x
2
+ 1, per a x = i x = .
1
3
1
2
5
4
3
2
1
Polinomis 2
M
A
T
E
M
T
IQ
U
E
S

I N
O
V
E
S
T
E
C
N
O
L
O
G
IE
S
7. MATEMTIQUES
I NOVES
TECNOLOGIES
A partir duna introducci sobre ls
de programes informtics com
Derive, Cabri o Excel es
desenvolupen, pas a pas,
continguts matemtics. A
continuaci, es proposen activitats
perqu lalumne pugui treballar
aquests continguts des del punt de
vista de les noves tecnologies.
917232 _ 0001-0019.qxd 23/12/08 11:52 Pgina 17
18
8. JOCS MATEMTICS
MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 402 MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
1
403
1
JO
C
S
M
A
T
E
M
T
IC
S
JOCS DE POSICI
LES GRANOTES SALTADORES
Nombre de participants
s un joc per a un jugador.
Material
El material s un tauler d1 fila i 7 caselles. Les fitxes sn de 2 colors.
Es disposen de la manera segent:
Objectiu
Lobjectiu del joc s que les fitxes (granotes) intercanvin la seva posici inicial, s a dir, les fitxes grises ocuparan
el lloc de les negres, i aquestes ocuparan el lloc de les grises. Sha dintentar que el nombre de moviments
sigui el mnim possible.
Regles del joc
Juga diverses vegades per familiaritzar-te amb el joc. En cada cas, no paris fins a conseguir lobjectiu:
intercanviar les fitxes grises i negres respectant les regles del joc. s possible que alguna vegada et quedis
bloquejat, s a dir, que no puguis seguir movent les fitxes. No et desanimis, descansa
i torna a jugar desprs.
Juga amb 4 fitxes en lloc de fer-ho amb 6 fitxes.
Comprova que, ara, les situacions de bloqueig sn ms fcils devitar.
2
1
EXPERIMENTA I JUGA
El quadre segent reflecteix les jugades fetes durant una partida amb 2 fitxes de cada color.
A la fila superior del quadre apareix la posici de les fitxes quan comena el joc.
A sota hi ha les posicions que van prenent les fitxes desprs de cada jugada.
A la columna de lesquerra sindiquen les jugades successives.
a) Qu hauria passat si a la jugada 5a hagussim jugat com sindica a continuaci?
b) Es pot continuar jugant desprs daquesta jugada?
c) Per qu?
Observa que noms pots retrocedir a posicions anteriors (acci prohibida).
Direm, aleshores, que sha produt un bloqueig en unir-se les dues fitxes de color gris.
d) s desitjable aquesta posici de les fitxes per a un jugador?
e) Creus que pot ser una bona estratgia evitar les jugadas en qu suneixin dues fitxes
del mateix color? Justifica la resposta.
1
INVESTIGA
1a Les fitxes grises noms es poden moure cap a la dreta i les negres cap a lesquerra.
2a Cada fitxa pot avanar a una casella contigua si est buida. Per exemple,
de la posici A es passa a la posici B.
Posici A Posici B
3a Una fitxa pot saltar per sobre duna altra de color diferent, si a continuaci daquesta hi ha una casella
buida. Per exemple, de la posici C es passa a la posici D.
Posici C Posici D
4a No cal moure una fitxa de color diferent a la que hem mogut lltima vegada.
5a En una casella no hi pot haver ms duna fitxa.
Posicions de les fitxes desprs de cada jugada
Posici inicial
Jugada 1a
Jugada 2a
Jugada 3a
Jugada 4a
Jugada 5a
Jugada 6a
Jugada 7a
Jugada 8a
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Jugada 4a
Jugada 5a 5a
Conjunt dactivitats
en les quals es plantegen
diferents jocs matemtics,
des de jocs de posici o tipus NIM,
fins a problemes denginy
o jocs de bloqueig.
Amb ells, lalumne podr desenvolupar
estratgies i habilitats matemtiques
de manera ldica. A ms,
es podr fomentar el treball en equip.
9. OLIMPADES MATEMTIQUES
MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 470 MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
1
471
1
OLIMPADES MATEMTIQUES
ARITMTICA I LGEBRA
Un polinomi P(x) dividit entre (x 2) dna residu 4, i un altre polinomi Q(x) dna residu 3 en dividir-lo
entre (x 2).
a) El residu de la divisi [P(x) Q(x)] : (x 2) s 3 4 = 12?
b) Existeix un resultat semblant per a divisions arbitrries? Si el residu de P(x) : S(x) s R1(x)
i el residu de Q(x) : S(x) s R2(x), s cert que el residu de [P(x) Q(x)] : S(x) s R1(x) R2(x)?
(Premi Extraordinari de Batxillerat, 1993/94)
SOLUCI:
a) Com que P(2) = 4 i Q(2) = 3, si C(x) s el quocient resultant de dividir [P(x) Q(x)] entre (x 2)
i r s el residu, es verifica que:
P(x) Q(x) = C(x) (x 2) + r
P(2) Q(2) = C(2) 0 + r r = P(2) Q(2) = 4 3 = 12
b) En aquest cas, S(x) no ha de ser necessriament un polinomi de primer grau quan es verifiquen
les condicions anteriors.
Donats P(x) = x
2
x, Q(x) = x
2
+ x i S(x) = x
2
1, si fem les divisions:
P(x) = (x
2
1) 1 + (x + 1) i Q(x) = (x
2
1) 1 + (x + 1)
Quan dividim P(x) Q(x) = x
4
x
2
entre S(x) obtenim de residu 0:
R1(x) R2(x) = 1 x
2
0
Trobeu totes les solucions enteres positives, x i y, de lequaci P (x + y) = xy,
en qu P s un nombre primer.
(Olimpada de Batxillerat. Fase de Districte)
SOLUCI:
Siguin x i y diferents de zero. Si allem x + y, tenim que:
que ha de ser un nombre enter positiu.
Com que P s primer, resulta que x = P
o y = P
.
Si x = P
= kP, aleshores:
amb k 1, ja que si k = 1, P + y = y P = 0, que no s possible perqu s un nombre primer.
Com que y Z
+
, aleshores . Per k no s divisible per k 1, i per tant k 1 ser
un divisor de P, que s nombre primer, amb k 1 = 1 o k 1 = P,
i els possibles valors de k sn 2, 0, P + 1 o 1 P.
Si k = 0: x = y = 0 Si k = P + 1: x = P(P + 1) i y = P + 1
Si k = 2: x = 2P, y = 2P Si k = 1 P: x = P(1 P) i y = P 1
Les solucions sn: (2P, 2P); (P(P + 1), P + 1); (P(1 P), P 1).
Com que lequaci s simtrica, les parelles anteriors en ordre invers tamb sn solucions.
kP
k

+
1
Z
kP y ky y
kP
k
+ = =
1
x y
x y
P
+ =
2
1
En una cafeteria, un got de llimonada, tres entrepans i set brioxos han costat
1 xel i 2 penics, i un got de llimonada, quatre entrepans i deu brioxos
valen 1 xel i 5 penics. Trobeu el preu de:
a) Un got de llimonada, un entrep i un briox.
b) Dos gots de llimonada, tres entrepans i cinc brioxos.
Teniu en compte que 1 xel sn 12 penics.
(XIX Olimpada de Batxillerat. Fase Nacional)
SOLUCI:
Siguin x, y, z els preus respectius dun got de llimonada, un entrep i un briox,
i a, b sn els preus demanats.
Es verifica que:
Si considerem les dues primeres equacions del sistema, i prenem com a parmetro z, obtenim:
Si substitum aquests valors a les equacions tercera i quarta, es verifica que:
En la successi de nombres primers hi ha nombres que sn gaireb iguals: 11 i 13; 17 i 19;
29 i 31; Demostreu que el nombre comprs entre aquests nombres primers especials
s sempre un mltiple de 6 (excepte el parell 3 i 5).
SOLUCI:
Siguin p i q dos daquests nombres primers, amb p < q, i x s el nombre enter que hi est comprs.
Perqu x sigui mltiple de 6, tamb ha de ser-ho de 2 i de 3.
Com que p s un nombre primer, s imparell i, per tant, x s mltiple de 2.
Si tres nombres sn consecutius, un dells s mltiple de 3; per tant, x tamb s
mltiple de 3.
Com que x s mltiple de 2 i de 3, tamb s mltiple de 6.
Una altra manera:
Fem la demostraci per reducci a labsurd.
Suposem que x no s mltiple de 6, aleshores x = 6
+ n, amb n = 1, 2, 3, 4 o 5.
Si x = 6
+ 1 p = 6
, que no s primer.
Si x = 6
+ 2 q = 6
+ 3 = 3
, que no s primer.
Si x = 6
+ 3 p = 6
+ 2 = 2
, que no s primer.
Si x = 6
+ 4 p = 6
+ 3 = 3
, que no s primer.
Si x = 6
+ 5 q = 6
+ 6 = 6
, que no s primer.
En conseqncia, x ha de ser mltiple de 6.
4
5 2 3 3
10 4 9 9 5
8
+ + + =
+ + + =
=
z z z a
z z z b
a b i == 19
x y z
x y z
x z y z
+ =
+ =
= + =
3 14 7
4 17 10
5 2 3 3 i
2 1
2
2 17
1
3 7 14
4 10 17
2 3 5
x y z
x y z
x y z a
x y z
+ + =
+ + =
+ + =
+ + = =
b
3
O
L
IM
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
IQ
U
E
S
Selecci dactivitats i problemes extrets
dolimpades i concursos matemtics.
Classificades per blocs
de continguts i totalment resoltes.
Trobeu la suma
.
SOLUCI:
Descomponem el terme general en una suma de fraccions simples:
I el terme general val:
La suma demanada s:
Una altra manera:
Tamb es pot trobar la suma per a n = 1, 2, 3, ; obtenir lexpressi de Sn i demostrar
que s vlida per a qualsevol valor de n pel mtode dinducci.
Si donem a n els valors 1, 2, 3, , obtenim les sumes:
Suposem que la forma de Sn s:
Per a n = 1, lexpressi s vlida ja que
.
Suposem que lexpressi s vlida per a n = k, s a dir,
.
Demostrem que s certa per a n = k 1:
Veiem que tamb es verifica.
S
S
k
k
k
k
k
k
k
k
k
=
1
2
1
1
2
1
1
1
2
1
( )(
)
( )(
)
( )
(( )(
)
k
k
k
k
1
2
1
2
S
k
k
k =
1
S1
1
2
=
S
n
n
n =
1
S
S
S
1
2
3
1
2
2
3
2
2 1
3
4
3
3 1
=
= =
= =
Sn =
+
)
+
)
(
1
1
2
1
2
1
3
1
3
1
4
+
)
+
)
1
1
1
1
1
1
n
n
n n
+
)
=
1
1
1
1
n
n
n
1
1
1
1
1
n n
n n
( )
=
1
1
1
1
1
0
1
n n
A
n
B
n
A n
Bn
n n
A B
A
( )
( )
( )
=
=
'
!
1
11
+ 11
=
=
A
B 1
1
i
S
n n
n =
+ +
+
1
1 2
1
2 3
1
3 4
1
1
(
)
7
473
1
472
Escrits els nombres naturals segons la configuraci segent.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
Es demana trobar la suma dels nombres situats a la fila n-sima.

SOLUCI:
Els elements de cada fila formen una progressi aritmtica de diferncia 1.
Per tant, calcularem el primer i lltim terme de cada fila i el nombre de termes.
Cada fila acaba en 1 = 1
2, 4 = 2
2, 9 = 3
2, per tant, la fila n-sima acaba en n
2.
Com que el primer terme de cada fila s igual a lltim terme de la fila anterior augmentat en una unitat,
aleshores el primer terme de la fila n-sima s (n 1)
2 1.
El nombre de termes s 1 a la primera fila, 3 a la segona, 5 a la tercera i 2n 1 a la fila n-sima.
La suma que ens demanen s:
Sigui a 1 un nombre real positiu i n un nombre enter ms gran que 1. Demostreu que:
(XLIII Olimpada de Batxillerat. Fase Nacional)
SOLUCI:
El segon membre de la desigualtat es pot escriure:
Hem de demostrar que:
Si extraiem larrel quadrada, s equivalent a:
Com que
, tenim que:
El primer membre s la mitjana geomtrica dels nombres 1, a, a
2, , a
n1:
El segon membre s la mitjana aritmtica d1, a, a
2, , a
n1.
Com que la mitjana aritmtica de n nombres positius s ms gran que la seva mitjana geomtrica,
queda demostrada la desigualtat.
1
2
1
1 2
1
1
2
1

=
=
=
a a
a
a
a
a
n
n
n
n
n n
n
n
( )
( )
22
a
a a
a
n
n
n
<

1
2
1
1
2
a
a
a a
a
n
n
1
1
1
2
1
a
a
a
n n
n
<
1 1
1
2
:
n
a
a
a
a
a
a n n
n
n
2
2
1
1
1
1
1
1
<
+
)
<
+
)
2
2
: n
a a
a a
a
a
a
a
a
a n
n
n
n
n
2
2
1
1
1
1
1
2
2
(
) :
( ) :
((
+
)
2
1
a
n
n
a a
a a
n
n
2 1
2
2 <
+
6
S
n
n n n n
n
=

=
[( )
](
) (
)(
)
1 1
2 1
2
1 2 1
2
2 2
5
ARITMTICA I LGEBRA
O
L
I M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I Q
U
E
S
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 18
El CD
La Guia del professor sacompanya dun CD que cont:
LA GUIA
Es proporciona la Guia en format pdf, per tal que
sen pugui imprimir amb facilitat el que faci falta,
sense haver de fer fotocpies.
EL TERCER NIVELL DE CONCRECI
Aquesta part cont la programaci de cada una
de les unitats didctiques.
19
917232 _ 0001-0019.qxd 16/12/08 13:50 Pgina 19
20
Nombres reals
Utilitzar els nombres enters, racionals i irracionals per quantificar situacions de la vida quotidiana.
Aplicar adequadament la jerarquia de les operacions i els parntesis en les operacions combinades
de nombres reals.
Ordenar i representar els nombres reals sobre la recta real.
Conixer i utilitzar les diferents classes dintervals.
Operar fent servir la notaci cientfica i les aproximacions.
Operar amb radicals. Racionalitzar expressions amb arrels al denominador.
Emprar adequadament el concepte de logaritme dun nombre.
Aplicar les propietats dels logaritmes en la resoluci de problemes i equacions logartmiques
i exponencials.
OBJECTIUS
Nombres racionals, irracionals i reals.
Comparaci de nombres racionals utilizant la representaci duna fracci.
Recta real. Ordenaci dels nombres reals.
s de les propietats de lordre en el conjunt R en contextos diferents.
Valor absolut dun nombre real.
Intervals.
Aproximacions. Errors absolut i relatiu.
Notaci cientfica.
Radicals. Radicals equivalents. Racionalitzaci.
Logaritme dun nombre. Propietats.
Equacions logartmiques i exponencials.
Reconeixement i creaci de nombres irracionals.
Expressi i representaci dun conjunt numric en forma dinterval.
Aplicaci del valor absolut i la distncia entre nombres reals en la resoluci
de problemes.
s de nombres expressats en notaci cientfica.
Realitzaci de clculs amb nombres fent servir les aproximacions, i expressar
lerror coms.
Expressi dun radical com a potncia dexponent fraccionari, i a la inversa.
Realitzaci doperacions amb radicals. Racionalitzaci dexpressions.
Aplicaci de les propietats dels logaritmes en diversos contextos.
Reconeixement i resoluci dequacions logartmiques i exponencials.
CONTINGUTS
1
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 20
21
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
1
Operar amb nombres enters, racionals i reals, aplicant la jerarquia
de les operacions.
Reconixer el conjunt numric mnim al qual pertany un nombre donat.
Resoldre situacions de la vida quotidiana, utilitzant les operacions de nombres decimals,
fraccionaris i reals.
Expressar resultats usant la representaci de nombres reals i els diversos tipus dintervals.
Emprar amb soltesa la notaci cientfica.
Operar amb radicals.
Racionalitzar expressions amb arrels al denominador.
Utilitzar adequadament el concepte de logaritme dun nombre.
Emprar les propietats dels logaritmes en la resoluci de problemes i equacions logartmiques
i exponencials.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 21
22
Successions. Progressions
Reconixer successions de nombres reals, obtenir diferents termes a partir duna regla de formaci
i determinar el terme general en alguns casos possibles.
Reconixer una progressi aritmtica i determinar el seu terme general.
Reconixer una progressi geomtrica i determinar el seu terme general.
Calcular la suma dels n primers termes duna progressi aritmtica.
Calcular la suma i el producte dels n primers termes duna progressi geomtrica.
Interpolar mitjans aritmtics entre dos nombres donats de manera que formen una progressi aritmtica.
Interpolar mitjans geomtrics entre dos nombres donats de manera que formen una progressi geomtrica.
Diferenciar i calcular linters simple i compost.
Resoldre problemes reals on apareguin els conceptes dinters simple i compost.
OBJECTIUS
Successions de nombres reals. Terme general.
Progressions aritmtiques. Terme general.
Suma dels termes duna progressi aritmtica.
Progressions geomtriques.
Producte dels n primers termes duna progressi geomtrica.
Suma dels n primers termes duna progressi geomtrica.
Suma dels infinits termes duna progressi geomtrica.
Interpolaci.
Inters simple.
Inters compost.
Obtenci de diferents termes duna successi i del seu terme general.
Reconeixement de les progressions aritmtiques, obtenci de la seva diferncia i clcul
de diferents termes, del terme general i de la suma dels primers n termes.
Reconeixement de les progressions geomtriques, obtenci de la seva ra, clcul de
diferents termes, del terme general i de la suma i el producte dels primers n termes.
Clcul de la suma dels infinits termes duna progressi geomtrica quan la ra s ms
petita que la unitat.
Interpolaci de mitjans aritmtics i geomtrics.
Resoluci de problemes que impliquin el clcul de capitals, rdits i temps en contextos
dinters simple i compost.
Confiana en les prpies capacitats per resoldre problemes numrics.
Valoraci de la utilitat dels conceptes dinters en la vida real.
CONTINGUTS
2
917232 _ 0020-0047.qxd 23/12/08 11:59 Pgina 22
23
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
2
Obtenir diferents termes duna successi a partir de la seva regla de formaci i obtenir el terme general
en els casos que es pugui.
Diferenciar les progressions aritmtiques, i obtenir la diferncia, el terme general i diferents termes.
Calcular la suma de n termes duna progressi aritmtica.
Distingir les progressions geomtriques, i obtenir la seva ra.
Trobar correctament el terme general duna progressi geomtrica.
Calcular la suma i el producte de n termes duna progressi geomtrica.
Calcular la suma dels infinits termes duna progressi geomtrica en els casos en qu la ra sigui menor que 1.
Interpolar mitjans aritmtics i geomtrics entre dos nombres donats.
Aplicar correctament les frmules de linters simple i compost.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 23
24
Equacions, inequacions
i sistemes
Factoritzar i simplificar polinomis.
Simplificar fraccions algebraiques.
Reduir fraccions algebraiques a com denominador.
Realitzar operacions de suma, resta, multiplicaci i divisi de fraccions algebraiques.
Interpretar i utilitzar les relacions entre les arrels i els coeficients duna equaci de segon grau.
Resoldre equacions biquadrades, amb radicals, amb fraccions algebraiques, exponencials i logartmiques.
Conixer i aplicar els mtodes algebraics i grfics de resoluci de sistemes dequacions lineals.
Plantejar i resoldre sistemes dequacions no lineals, utilitzant tcniques algebraiques i grfiques.
Resoldre inequacions amb una i dues incgnites.
Resoldre sistemes dinequacions, aplicant tcniques algebraiques i grfiques.
OBJECTIUS
Arrels dun polinomi i factoritzaci de polinomis.
Descomposici dun polinomi en factors.
Operacions amb fraccions algebraiques.
Classificaci duna fracci algebraica com a irreductible o reductible.
Simplificaci de fraccions algebraiques reductibles.
Reducci dun conjunt de fraccions algebraiques a com denominador.
Realitzaci de sumes, restes, multiplicacions i divisions de fraccions algebraiques.
Equacions de segon grau, biquadrades, amb radicals, fraccions algebraiques,
exponencials i logartmiques.
s de les relacions entre els coeficients duna equaci de segon
grau i les seves arrels per resoldre problemes diversos.
Reconeixament i resoluci dequacions de diferents tipus aplicant de manera
ordenada els passos adequats.
Sistemes dequacions lineals i no lineals.
Plantejament i resoluci de sistemes dequacions, i aplicar-los per resoldre problemes
de la vida quotidiana.
Desigualtats. Inequacions. Sistemes dinequacions lineals.
Resoluci dinequacions de primer grau amb una i dues incgnites
i de sistemes amb inequacions lineals.
CONTINGUTS
3
917232 _ 0020-0047.qxd 23/12/08 11:59 Pgina 24
25
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
3
Determinar si un polinomi s irreducible o no.
Obtenir fraccions algebraiques equivalents a una fracci donada, i simplificar i distingir si una fracci
algebraica s irreductible o no.
Reduir un conjunt de fraccions algebraiques a com denominador.
Sumar, restar, multiplicar i dividir fraccions algebraiques.
Utilitzar la frmula general, el discriminant i les relacions entre arrels i coeficients per resoldre
equacions de segon grau.
Distingir i resoldre equacions de diferents tipus: biquadrades, radicals, etc.
Transformar situacions reals en equacions o sistemes dequacions lineals.
Resoldre, analticament i grficament, sistemes lineals dequacions, i determinar-ne la compatibilitat
o incompatibilitat.
Resoldre problemes reals emprant sistemes no lineals dequacions, i determinar la compatibilitat
o incompatibilitat daquests sistemes.
Trobar el conjunt soluci duna inequaci amb una incgnita, i representar-lo sobre la recta numrica.
Resoldre inequacions amb dues incgnites i sistemes amb inequacions, i representar el conjunt
soluci de manera grfica.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 23/12/08 11:59 Pgina 25
26
Trigonometria
Reconixer els sistemes de mesura dangles.
Obtenir les raons trigonomtriques dun angle agut.
Reconixer les raons trigonomtriques dun angle qualsevol, obtenir-les i emprar-les per resoldre
problemes.
Aplicar les relacions trigonomtriques en diversos contextos.
Utilitzar les raons trigonomtriques de la suma i la diferncia de dos angles, aix com les raons
de langle doble i de langle meitat.
Resoldre triangles rectangles i aplicar els teoremes del sinus i del cosinus en la resoluci
de problemes.
Resoldre triangles qualssevol a partir dunes dades determinades.
Reconixer i resoldre equacions trigonomtriques.
OBJECTIUS
Angles. Mesura dangles.
s del concepte dangle i dels sistemes de mesura dangles: graus i radians, passant
dels uns als altres.
Raons trigonomtriques dun angle qualsevol.
Reconeixement i clcul de les raons trigonomtriques dun angle qualsevol,
i s de les seves relacions per resoldre problemes.
Relacions trigonomtriques fonamentals.
Aplicaci de les relacions trigonomtriques en contextos diferents.
Raons trigonomtriques de la suma de dos angles, de langle doble
i de langle meitat.
Resoluci de triangles rectangles. Teorema del sinus. Teorema del cosinus.
Resoluci de triangles qualssevol.
Resoluci de problemes reals mitjanant la resoluci dun triangle qualsevol,
calculant-ne els angles i els costats desconeguts a partir de les dades conegudes.
Equacions trigonomtriques.
Identificaci, resoluci i discusi dequacions trigonomtriques.
CONTINGUTS
4
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 26
27
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
4
Utilitzar el concepte dangle i emprar diferents mesures dangles: passar de graus a radians,
i a la inversa.
Distingir i trobar les raons trigonomtriques dun angle qualsevol, i emprar les relacions
entre elles per resoldre problemes.
Aplicar les relacions trigonomtriques en contextos diversos.
Obtenir i utilitzar les raons trigonomtriques de la suma de dos angles, de langle doble
i de langle meitat.
Resoldre triangles rectangles i aplicar els teoremes del sinus i del cosinus en la resoluci
de problemes.
Resoldre problemes reals mitjanant la resoluci dun triangle qualsevol, calculant els angles
i els costats que hi falten a partir de les dades conegudes, i comprovant-ne la soluci obtinguda.
Reconixer, resoldre i discutir equacions trigonomtriques.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 27
28
Nombres complexos
Treballar amb nombres complexos expressats en forma binmica, determinar-ne la part real i imaginria,
calcular-ne loposat i el conjugat, i representar-los grficament.
Efectuar sumes, restes, productes i quocients de nombres complexos expressats en forma binmica,
aix com potncies de la unitat imaginria.
Passar de lexpressi binmica dun nombre complex a lexpressi polar i trigonomtrica, i a la inversa.
Multiplicar, dividir i calcular potncies de nombres complexos en forma polar, utilizant la frmula
de Moivre.
Calcular les arrels n-simes dun nombre complex i representar-les grficament.
OBJECTIUS
Ampliaci del conjunt R.
Resoluci de problemes en qu sampli el conjunt R.
Nombres complexos en forma binmica. Representaci. Operacions.
Reconeixement dels nombres complexos expressats en forma binmica, determinaci
de la part real i imaginria, clcul del complex conjugat i del complex oposat,
i obtenci de la representaci grfica dun nombre complex.
Clcul doperacions amb nombres complexos expressats en forma binmica.
Forma polar i trigonomtrica dun nombre complex.
Reconeixement dels nombres complexos expressats en forma polar,
i determinaci del mdul i largument.
Pas dunes formes a altres. Operacions en forma polar.
Potncies en forma polar. Frmula de Moivre.
Clcul de productes, quocients i potncies de nombres complexos expressats
en forma polar, emprant la frmula de Moivre per a les potncies.
Arrels de nombres complexos.
Obtenci i representaci de les arrels n-simes dun nombre complex.
CONTINGUTS
5
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 28
29
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
5
Utilitzar els nombres complexos per trobar la soluci de problemes que no es poden resoldre
en el conjunt R.
Treballar amb nombres complexos expressats en forma binmica, obtenir-ne la part real i imaginria,
trobar el complex conjugat i el complex oposat, i representar-los grficament.
Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres complexos expressats en forma binmica.
Treballar amb nombres complexos expressats en forma polar, determinar-ne el mdul i largument,
i representar-los grficament.
Transformar nombres complexos expressats en forma binmica en forma polar i trigonomtrica,
i a la inversa.
Operar amb nombres complexos expressats en forma polar, emprant la frmula de Moivre per a
les potncies de complexos.
Trobar i representar les arrels n-simes dun nombre complex.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 29
30
Geometria analtica
Utilitzar els conceptes de vector, i els seus elements: mdul, direcci i sentit.
Distingir si dos vectors sn equivalents, i calcular les coordenades dun vector si sen coneixen els extrems.
Efectuar operacions de suma de vectors i producte per un nombre real, aix com combinacions
lineals de vectors.
Distingir si dos vectors en el pla sn linealment dependents o independents i si formen base,
i obtenir les coordenades dun vector en una base.
Obtenir el producte escalar de dos vectors, i aplicar-lo al clcul del mdul dun vector i de langle
que formen dos vectors.
Reconixer i trobar lequaci vectorial, les equacions paramtriques, lequaci contnua,
lequaci general, lequaci explcita i lequaci punt-pendent duna recta.
Determinar la posici relativa de dues rectes en el pla.
OBJECTIUS
Vectors: mdul, direcci i sentit.
s dels conceptes de vector: mdul, direcci i sentit, en contextos diferents i
determinaci de lexistncia o no dequivalncia entre dos vectors.
Operacions amb vectors.
Sumes de vectors, producte dun nombre per un vector,
i obtenci de combinacions lineals de vectors, de manera grfica.
Dependncia lineal. Bases. Coordenades.
Determinaci de la relaci de linealitat entre dos vectors, i clcul
de les coordenades dun vector en una base qualsevol.
Producte escalar. Propietats. Aplicacions del producte escalar.
Obtenci del producte escalar de dos vectors, i s de les seves propietats
per resoldre diversos problemes: clcul del mdul dun vector, de langle
de dos vectors...
Vector director duna recta.
Equaci vectorial duna recta. Equacions paramtriques duna recta.
Equaci contnua. Rectes paralleles als eixos de coordenades.
Equaci general.
Equaci explcita. Equaci punt-pendent.
Posicions relatives de dues rectes al pla.
CONTINGUTS
6
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 30
31
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
6
Determinar el mdul, la direcci i el sentit dun vector, lequivalncia o no amb un altre vector,
i calcular-ne els components.
Sumar vectors, multiplicar-los per un nombre real i obtenir combinacions lineals de vectors,
de manera grfica.
Determinar la relaci de linealitat entre dos vectors.
Obtenir les coordenades dun vector en una base qualsevol.
Trobar el producte escalar de dos vectors de manera grfica i analtica, i fer-ne servir les propietats
per resoldre problemes diversos.
Calcular la distncia entre dos punts i langle de dos vectors.
Reconixer i calcular lequaci vectorial duna recta.
Determinar les equacions paramtriques duna recta, a partir de lequaci vectorial.
Calcular les equacions paramtriques duna recta que passa per dos punts.
Trobar lequaci contnua duna recta, a partir de lequaci vectorial.
Calcular lequaci general duna recta.
Calcular lequaci explcita duna recta, a partir de lequaci contnua.
Obtenir lequaci punt-pendent duna recta, a partir de lequaci explcita.
Distingir si un punt pertany o no a una recta donada.
Determinar la posici relativa de dues rectes al pla.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 31
32
Llocs geomtrics. Cniques
Identificar els llocs geomtrics ms comuns i raonar-ne la definici.
Reconixer lellipse i els seus elements caracterstics, i aplicar les diverses formes dexpressar-ne
lequaci.
Distingir la hiprbola i els seus elements caracterstics, i aplicar les diverses formes dexpressar-ne
lequaci.
Reconixer la parbola i els seus elements caracterstics, i aplicar les diverses formes dexpressar-ne
lequaci.
Definir la circumferncia i els seus elements caracterstics, i trobar-ne lequaci en diverses
situacions.
Reconixer i analitzar les posicions de dues circumferncies.
Reconixer i analitzar les diverses posicions duna recta i una circumferncia, i caracteritzar
les rectes tangent i normal a la circumferncia.
OBJECTIUS
Llocs geomtrics.
Ellipse: definici, elements, propietats i equaci.
Hiprbola: definici, elements, propietats i equaci.
s de la relaci entre els semieixos major, menor (o imaginari) i focal
en lellipse i en la hiprbola per resoldre problemes.
Obtenci de lexcentricitat dellipses i hiprboles, i reconeixement
de la influncia que t en la forma daquestes cniques.
Clcul de lequaci de lellipse i la hiprbola amb centre al punt (h, k)
i eixos parallels als eixos de coordenades.
Parbola: definici, elements, propietats i equaci.
Representaci grfica i obtenci de lequaci duna parbola deixos
parallels als eixos de coordenades.
Circumferncia: definici, elements i equaci.
Determinaci de lequaci duna circumferncia en diverses situacions.
Posici relativa de dues circumferncies.
Posici relativa duna recta i una circumferncia.
Resoluci de problemes reals en qu apareguin cniques.
CONTINGUTS
7
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 32
33
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
7
Trobar lequaci de lellipse, si sen coneixen alguns dels elements.
Determinar les coordenades del centre, vrtexs i focus duna ellipse de centre (h, k),
donada la seva equaci reduda o general.
Trobar lequaci de la hiprbola de centre (h, k), si sen coneixen alguns dels elements.
Representar i trobar els elements de diverses parboles, donada la seva equaci reduda.
Reconixer i calcular lequaci duna circumferncia en diferents casos.
Identificar la posici relativa de dues circumferncies.
Identificar la posici relativa duna recta respecte duna circumferncia.
Resoldre problemes reals en qu apareguin cniques en diversos contextos.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 33
34
Funcions
Comprendre el concepte de funci.
Trobar el domini i el recorregut duna funci, donada la seva grfica o la seva expressi algebraica.
Determinar el creixement o el decreixement duna funci, i obtenir-ne els mxims i els mnims
absoluts i relatius.
Analitzar la concavitat i la convexitat duna funci.
Distingir les simetries duna funci.
Reconixer si una funci s peridica.
Obtenir funcions a partir de la transformaci daltres funcions.
Efectuar operacions amb funcions.
Compondre dues funcions o ms.
Calcular la funci inversa duna funci donada.
OBJECTIUS
Funci: variable dependent i independent, domini i recorregut.
Obtenci del domini i el recorregut duna funci.
Clcul dimatges en una funci.
Creixement i decreixement. Mxims i mnims absoluts i relatius.
Anlisi del creixement duna funci i obtenci dels mxims i mnims absoluts i relatius.
Concavitat i convexitat.
Punts de tall amb els eixos. Simetries. Periodicitat.
Determinaci de les simetries duna funci respecte de leix dordenades
i respecte de lorigen (funcions parelles i imparelles).
Anlisi de la periodicitat duna funci.
Obtenci de funcions a partir de la transformaci daltres funcions.
Composici de funcions.
Funci inversa duna funci.
CONTINGUTS
8
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 34
35
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
8
Trobar el domini i el recorregut duna funci, si en coneixem el grfic o lexpressi algebraica.
Obtenir imatges en una funci.
Determinar el creixement o el decreixement duna funci, i obtenir-ne els mxims
i els mnims absoluts i relatius.
Estudiar la concavitat i la convexitat duna funci.
Distingir les simetries duna funci respecte de leix Y i de lorigen, i reconixer si una funci
s parella o imparella.
Determinar si una funci s peridica.
Transformar funcions per obtenir altres funcions a partir delles.
Compondre dues funcions o ms.
Calcular la inversa duna funci.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 35
36
Funcions elementals
Distingir les funcions polinmiques pel grau: de primer grau, rectes, i de segon grau, parboles.
Identificar els elements principals duna parbola: vrtex i eix de simetria.
Representar grficament i analitzar qualsevol tipus de parbola, a partir de lestudi de les seves caracterstiques.
Obtenir la grfica duna funci de proporcionalitat inversa, a partir de la seva expressi algebraica.
Reconixer i representar hiprboles derivades de funcions de proporcionalitat inversa.
Identificar i representar funcions radicals.
Interpretar i representar les funcions exponencials i logartmiques.
Aplicar les propietats de les funcions exponencials i logartmiques en la resoluci de problemes.
Conixer les caracterstiques principals de les funcions trigonomtriques i representar-les grficament.
Representar funcions definides a trossos.
OBJECTIUS
Funcions polinmiques de primer grau: rectes.
Funcions polinmiques de segon grau: parboles.
Representaci grfica de funciones polinmiques de primer i de segon grau.
Funcions de proporcionalitat inversa: hiprboles.
Representaci grfica duna funci de proporcionalitat inversa.
Funcions racionals.
Funcions radicals.
Representaci grfica i estudi de les caracterstiques de la funci radical.
Funcions exponencials.
Interpretaci i representaci de la funci exponencial.
Funcions logartmiques.
Interpretaci i representaci de la funci logartmica.
Funcions trigonomtriques.
Caracterstiques de les funciones trigonomtriques.
Funcions definides per trossos.
CONTINGUTS
9
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 36
37
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
9
Representar grficament funcions polinmiques de primer i de segon grau.
Estudiar i representar grficament funcions de proporcionalitat inversa.
Representar funcions radicals.
Determinar, analticament i grficament, la funci exponencial.
Identificar i interpretar les grfiques de les funcions exponencials.
Interpretar i representar les grfiques de les funcions logartmiques.
Determinar funcions trigonomtriques.
Representar grficament funcions definides per trossos.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 37
38
Lmit duna funci
Reconixer successions de nombres reals, obtenir-ne diversos termes a partir de la regla de formaci
i determinar-ne el terme general quan sigui possible.
Calcular el lmit duna successi de nombres reals.
Determinar, si existeix, el lmit duna funci en un punt i trobar-ne els lmits laterals.
Obtenir els lmits infinits i a linfinit duna funci.
Calcular els lmits de les operacions amb funcions.
Resoldre les indeterminacions del tipus i en el clcul de lmits.
Estudiar lexistncia dasmptotes en una funci.
Determinar la continutat duna funci en un punt, estudiar-ne les discontinutats
i distingir-ne el tipus.

0
,
0
0
,
OBJECTIUS
Successions de nombres reals.
Obtenci de diversos termes duna successi i del terme general.
Lmit duna successi.
Clcul del lmit duna successi.
Obtenci, si existeix, del lmit duna funci en un punt i dels lmits laterals.
Determinaci dels lmits infinits duna funci.
Operacions amb lmits.
Lmit duna funci. Lmits laterals. Indeterminacions.
s de les propietats dels lmits per al clcul de lmits
doperacions amb funcions.
Resoluci dindeterminacions en el clcul de lmits.
Branques infinites i asmptotes.
Estudi de funcions en linfinit (branques infinites).
Clcul dasmptotes horitzontals, verticals i obliqes en una funci.
Continutat en un punt. Tipus de discontinutat.
Determinaci de la continutat duna funci en un punt,
i estudi de les seves discontinutats.
CONTINGUTS
10
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 38
39
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
10
Trobar diversos termes duna successi a partir de la regla de formaci, i obtenir-ne el terme
general quan sigui possible.
Calcular el lmit duna successi.
Determinar, si existeix, el lmit duna funci en un punt i els lmits laterals.
Obtenir els lmits infinits duna funci.
Utilitzar les propietats dels lmits per calcular-los.
Resoldre diversos tipus dindeterminacions.
Determinar les asmptotes i les branques infinites duna funci.
Trobar la continutat duna funci en un punt i estudiar-ne els tipus de discontinutats.
CRITERIS DAVALUACI
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 39
40
Derivada duna funci
Utilitzar la taxa de variaci mitjana duna funci per interpretar situacions de la vida quotidiana.
Obtenir la derivada duna funci en un punt i la funci derivada duna funci.
Obtenir lequaci de la recta tangent i la recta normal a una funci en un punt.
Calcular derivades emprant les regles de derivaci.
Obtenir derivades doperacions amb funcions.
Aplicar la regla de la cadena al clcul de la derivada duna funci composta.
Utilitzar la taula de derivades per trobar la funci derivada duna funci qualsevol.
Calcular derivades successives.
Resoldre problemes doptimaci.
OBJECTIUS
Taxa de variaci mitjana duna funci.
Clcul de la variaci mitjana duna funci en un interval.
Derivada en un punt. Interpretaci geomtrica.
Obtenci de la derivada duna funci en un punt, i determinaci de la funci derivada
que hi est associada.
s de la interpretaci geomtrica de la derivada per resoldre problemes.
Rectes tangent i normal en una funci.
Obtenci de lequaci de la recta tangent i de la recta normal en una funci
en un punt.
Funci derivada.
Determinaci de la funci derivada de les funcions elementals.
Derivades laterales.
Derivades de les funcions elementals.
Derivades doperacions amb funcions. Regla de la cadena.
Clcul de derivades doperacions amb funcions, i aplicaci de la regla
de la cadena per trobar derivades de funcions compostes.
s de la relaci entre la derivada i el creixement duna funci
per resoldre problemes.
Derivades successives.
Aplicacions de les derivades.
CONTINGUTS
11
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 40
41
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
Trobar la taxa de variaci mitjana duna funci en un interval.
Determinar la derivada duna funci en un punt, i obtenir la funci derivada que hi est associada.
Utilitzar la interpretaci geomtrica de la derivada per resoldre problemes.
Obtenir lequaci de la recta tangent i de la recta normal a una funci en un punt.
Obtenir la funci derivada duna funci elemental.
Calcular derivades doperacions amb funcions, i aplicar la regla de la cadena per trobar derivades
de funcions compostes.
Utilitzar la relaci entre derivada i creixement per resoldre problemes.
Calcular derivades successives duna funci.
Resoldre problemes doptimaci en qu aparegui el concepte de derivada duna funci.
CRITERIS DAVALUACI
11
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 41
42
Estadstica bidimensional
Interpretar freqncies i taules de variables unidimensionals.
Trobar valors representatius dun conjunt de dades, emprant mesures de centralitzaci
i dispersi.
Reconixer variables estadstiques bidimensionals, i organitzar les dades en una taula de doble entrada.
Representar i interpretar un conjunt de valors de dues variables mitjanant un diagrama de dispersi.
Distingir si existeix dependncia lineal entre les variables que formen una variable bidimensional.
Determinar el coeficient de correlaci lineal.
Analitzar el grau de relaci de dues variables, si sen coneix el coeficient de correlaci lineal.
Determinar la recta que sajusta millor a un nvol de punts.
Estimar un valor duna variable, si es coneix un valor de laltra variable.
OBJECTIUS
Freqncies i taules de variables unidimensionals.
Mesures estadstiques unidimensionals.
Obtenci de les freqncies absolutes i relatives duna variable unidimensional
dun conjunt de dades, i expressar-les en forma de taula.
Variables bidimensionals.
Freqncies relatives i absolutes de variables bidimensionals.
Diagrama de dispersi.
Obtenci de la mitjana, la mediana i la moda dun conjunt de dades,
agrupades o no.
Clcul de la variana, la desviaci tpica i el coeficient de variaci
dun conjunt de dades.
Representaci del diagrama de dispersi duna variable bidimensional.
Taules de doble entrada.
Covarincia. Coeficient de correlaci. Rectes de regressi. Estimaci.
Obtenci de la covarincia duna variable bidimensional.
Interpretaci i obtenci del coeficient de correlaci.
Clcul de les rectes de regressi de Y sobre X i de X sobre Y.
Obtenci destimacions a partir de les rectes de regressi.
CONTINGUTS
12
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 42
43
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
Expressar, en forma de taula, les freqncies absolutes i relatives duna variable dun conjunt
de dades.
Resoldre problemes en qu intervinguin la mitjana, la mediana i la moda dun conjunt de dades,
agrupades o no.
Obtenir la varincia, la desviaci tpica i el coeficient de variaci dun conjunt de dades.
Representar una variable bidimensional fent servir el diagrama de dispersi.
Calcular la covarincia duna variable bidimensional i el coeficient de correlaci lineal entre
dues variables, a partir de la covariana i de les desviacions tpiques.
Trobar les rectes de regressi duna variable bidimensional, i efectuar estimacions i prediccions
emprant aquestes rectes.
CRITERIS DAVALUACI
12
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 43
44
Probabilitat
Distingir si un experiment s aleatori o no, i utilitzar els conceptes despai mostral,
esdeveniment, esdeveniment segur, esdeveniment impossible i esdeveniment complementari.
Efectuar operacions amb esdeveniments a partir de les seves propietats.
Reconixer i utilitzar la probabilitat i les seves propietats.
Calcular probabilitats de manera experimental o emprant la regla de Laplace.
Resoldre problemes de probabilitat condicionada.
Reconixer problemes de probabilitat composta, distingir si els esdeveniments sn dependents
o independents, i resoldrels.
Determinar la probabilitat dun esdeveniment, aplicant el teorema de probabilitat total.
Aplicar el teorema de Bayes en la resoluci de problemes en qu apareguin probabilitats a posteriori.
OBJECTIUS
Experiment aleatori. Espai mostral. Esdeveniment. Operacions amb esdeveniments.
Propietats.
Reconeixement de laleatorietat o no dun experiment.
Obtenci de lespai mostral dun experiment aleatori, dels esdeveniments segur i
impossible i de lesdeveniment complementari a un de donat. Realitzaci
doperacions amb esdeveniments.
Probabilitat. Regla de Laplace. Probabilitat condicionada.
s de la definici de probabilitat i clcul de probabilitats mitjanant
la regla de Laplace en contextos dequiprobabilitat.
Resoluci de problemes de probabilitat condicionada.
Probabilitat composta. Esdeveniments dependents i independents.
Reconeixement i resoluci de problemes de probabilitat composta,
i determinaci de la dependncia o independncia de dos esdeveniments.
Probabilitat total. Probabilitats a posteriori. Teorema de Bayes.
Obtenci de la probabilitat total dun esdeveniment.
Reconeixement i s de les probabilitats a posteriori.
s del teorema de Bayes en la resoluci de problemes.
CONTINGUTS
13
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 44
45
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
Distingir si un experiment s aleatori o no.
Determinar lespai mostral dun experiment aleatori.
Efectuar operacions amb esdeveniments, fent servir les seves propietats.
Emprar la definici de probabilitat i calcular probabilitats amb la regla de Laplace en contextos
dequiprobabilitat.
Trobar probabilitats de manera experimental.
Distingir i resoldre problemes de probabilitat condicionada.
Reconixer i resoldre problemes de probabilitat composta.
Determinar la dependncia o independncia de dos esdeveniments.
Calcular la probabilitat total dun esdeveniment, emprant diagrames desdeveniments i diagrames darbre.
Reconixer i emprar les probabilitats a posteriori.
Utilitzar el teorema de Bayes en la resoluci de problemes.
CRITERIS DAVALUACI
13
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 45
46
Distribucions binomial
i normal
Reconixer el concepte de variable aleatria, els tipus i les funcions de probabilitat i de densitat.
Identificar les caracterstiques de la funci de distribuci, i fer servir la relaci que t amb les funcions
de probabilitat i densitat.
Reconixer la distribuci binomial, obtenir diverses probabilitats a partir daquesta i calcular-ne la mitjana
i la varincia.
Identificar la distribuci normal, interpretar la campana de Gauss i tipificar i emprar la taula N(0, 1)
en el clcul de probabilitats.
Ajustar una distribuci binomial mitjanant una normal en els casos en qu sigui necessari.
OBJECTIUS
Funcions de probabilitat i de densitat. Funci de distribuci.
Distinci entre variables aleatries discretes i contnues.
s de la funci de probabilitat duna variable aleatria discreta
i de la seva funci de distribuci associada en el clcul de probabilitats.
Distribuci binomial. Mitjana i varincia.
Identificaci de la distribuci binomial i del valor dels seus parmetres
en situacions de la vida real, clcul de probabilitats emprant les taules,
i obtenci del valor de la mitjana o esperana i la varincia.
Distribuci normal. Campana de Gauss. Taula N(0, 1).
Identificaci de la distribuci normal i del valor dels parmetres en situacions reals,
interpretaci de la campana de Gauss, s de la taula N(0, 1)
i clcul de probabilitats mitjanant la tipificaci.
Tipificaci de la normal. Aproximaci de la binomial per la normal.
Ajust duna distribuci binomial mitjanant una normal en diversos casos.
CONTINGUTS
14
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 46
47
P
R
O
G
R
A
M
A
C
I
A
U
L
A
Distingir entre variables aleatries discretes i contnues.
Utilitzar la funci de probabilitat duna variable aleatria discreta i la funci de distribuci
que hi est associada.
Emprar la funci de densitat duna variable aleatria contnua i la funci de distribuci
que hi est associada en el clcul de probabilitats.
Identificar la distribuci binomial i el valor dels seus parmetres en situacions de la vida real,
calcular probabilitats fent servir les taules i obtenir el valor de la mitjana i la varincia.
Reconixer la distribuci normal i el valor dels seus parmetres en situacions reals, interpretar
la campana de Gauss, emprar la taula N(0, 1) i trobar probabilitats mitjanant la tipificaci.
Ajustar una distribuci binomial mitjanant una normal en diversos casos.
CRITERIS DAVALUACI
14
917232 _ 0020-0047.qxd 16/12/08 13:56 Pgina 47
48
El codi Da Vinci
Dan Brown
La intriga de la novella comena quan el conservador del Museu del Louvre s assassinat a la
sala dedicada als pintors italians. Quan arriba la policia, en troben el cos despullat, estirat cap
per amunt a terra, amb les cames obertes i els braos estesos. Lenvolta un cercle i,
a labdomen, t dibuixada amb sang una estrella de cinc puntes, anomenada pentagrama.
Als seus peus hi ha un estrany missatge verbal acompanyat per aquesta successi
de nombres: 13 3 2 21 1 1 8 5. Lescena els deixa perplexos.
Qu significa tot aix? Sembla que el mort va voler transmetre alguna cosa, per qu?
Linspector de policia opta per trucar a una experta a desxifrar
missatges, Sophie, que, a ms, s nta del mort, i a un expert
a interpretar obres dart, el professor nord-americ Langdon,
que era a Pars, convidat per ell, per pronunciar una conferncia.
Els dos reconeixen immediatament lallusi a un dibuix fams
de Leonardo da Vinci, que representa un home despullat dins dun
cercle i dun quadrat. Seguint aquesta pista, descobreixen una clau
amagada pel conservador en un quadre. Tamb sadonen que aquests
nombres no sn arbitraris, sin que tots pertanyen a una famosa
successi descoberta al segle XII per un matemtic i comerciant
anomenat Fibonacci i en la qual cada terme sobt sumant
els dos anteriors:
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34...
Aix els porta a pensar que potser sn
una clau per recuperar algun objecte
de valor, guardat en algun lloc del mn,
i que el mort va voler que fossin ells
que ho descobrissin. Decideixen no
explicar res del que saben a la policia
i emprenen per compte seu una aventura
llarga i perillosa a la recerca
de lobjecte misteris. Aquesta cerca
vertiginosa, perseguits per lassass,
que tamb el vol, i per la policia
que sospita que el professor Langdon
s lassass, constitueix largument
de la novella.
La fugida comena al Museu
del Louvre.
Nombres reals 1
MATEMTIQUES I (1r BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR/SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 48
49
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
Van arribar a lescala demergncia i la Sophie va obrir la porta amb molt de compte.
No es va disparar cap alarma. Noms estaven connectades a les portes exteriors. La Sophie va portar
en Langdon per un seguit descales fins que van arribar a la planta baixa; cada vegada anaven ms
de pressa.
El seu avi va dir en Langdon corrent darrere la Sophie, quan li parlava del pentacle, li va explicar
mai res del culte a la deessa o dalgun ressentiment amb lesglsia catlica?
La Sophie va fer que no amb el cap.
A mi minteressaven ms els aspectes matemtics: la proporci divina, el nmero fi,
les successions de Fibonacci, aquesta mena de coses.
El seu avi li va parlar del nmero fi? va dir en Langdon sorprs.
s clar. El nmero auri va dir una mica avergonyida. Solia dir mig en broma que jo era mig
divina... Ja sap qu vull dir, per aix de les lletres del meu nom.
En Langdon es va quedar un instant pensatiu i de sobte va deixar anar
un gemec.
s-o-PHI-e.
Mentre continuaven baixant, va concentrar-se en el nmero fi.
Comenava a adonar-se que les pistes den Saunire eren molt ms
slides del que havia cregut en un primer moment.
Da Vinci..., nmeros de Fibonacci..., el pentacle.
Per increble que sembls, tots aquells fets estaven relacionats
amb un concepte tan fonamental per a la histria de lart que sovint
en Langdon es passava trimestres sencers parlant-ne als seus alumnes.
Fi.
De sobte va recordar les classes a Harvard, davant dels seus alumnes
de Simbolisme en lart mentre escrivia a la pissarra el seu nmero preferit.
1,618
En Langdon es va girar per contemplar els rostres ansiosos dels seus alumnes.
Qui em pot dir quin s aquest nmero?
Un estudiant de matemtiques camallarg va aixecar la m.
s el nmero fi.
Ben dit, Stettner va dir en Langdon. Alumnes, saludin el senyor Fi.
Que no t res a veure amb el nmero pi va afegir somrient lStettner. Tal com ens agrada dir
als matemtics: Fi s molt ms fi que pi!.
En Langdon va riure, per lacudit no va fer grcia a ning ms. LStettner va abaixar el cap.
Aquest nmero fi va continuar en Langdon, u coma sis u vuit, s un nmero molt important per
a lart. Qui em sap dir per qu?
Per qu s molt bonic? va dir lStettner per provar de redimir-se.
Tothom es va posar a riure.
1 Nombres reals
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 49
50
En realitat va dir en Langdon, el senyor Stettner lha tornada a encertar. El nmero fi
se sol considerar el nmero ms bell de lunivers.
De sobte es van apagar les rialles i lStettner va fer un posat de satisfacci. Mentre en Langdon
preparava el projector de transparncies, els va explicar que el nmero fi era un derivat de la successi
de Fibonacci, una successi que era famosa no noms pel fet que cada terme era la suma dels termes
adjacents, sin perqu els quocients dels termes adjacents tenien la sorprenent propietat
daproximar-se a 1,618... el nmero fi.
Tot i que els orgens matemtics de fi semblaven ms aviat mstics, en Langdon els va explicar
que laspecte realment sorprenent de fi era el seu paper com a pea fonamental en la construcci
de la naturalesa. Les plantes, els animals i fins i tot els ssers humans tenien propietats dimensionals
que coincidien misteriosament amb la relaci de fi amb 1.
La ubiqitat de fi a la naturalesa deia en Langdon mentre apagava els llums, sens dubte, s molt
ms que una simple coincidncia: s per aix que antigament es va donar per fet que el nmero fi devia
ser obra del creador de lunivers. Els primers cientfics van donar-li el nom de proporci divina.
Esperi un moment va dir una dona jove de la primera fila. Jo sc estudiant de biologia i aquesta
proporci divina no lhe vist mai a la naturalesa.
No? va somriure en Langdon. Ha estudiat mai les relacions entre mascles i femelles en un rusc
dabelles?
S. Sempre hi ha ms femelles que no pas mascles.
Correcte. I sabia que si divideix el nombre de femelles pel nombre de mascles en qualsevol rusc
del mn, sempre li sortir el mateix nmero?
De veritat?
I tant. Fi.
No pot ser! va dir la noia bocabadada.
I tant que pot ser! va respondre en Langdon
mentre els mostrava la petxina amb forma despiral
amb el projector. Alg em sap dir qu s aix?
s un nutil va dir lestudiant de biologia.
Un mollusc cefalpode que pot bombar gas
a la closca per controlar la seva flotabilitat.
Correcte. I saben quina s la relaci
entre el dimetre duna espiral i laltra?
La noia es va quedar mirant els arcs
concntrics del nutil completament desconcertada.
Fi va assentir en Langdon. La proporci divina. U coma sis u vuit u.
La noia shavia quedat de pedra. En Langdon va passar una altra transparncia, un primer pla
de la punta duna llavor de gira-sol.
Les llavors de gira-sol creixen en forma despirals oposades. Endevinen quin s el dimetre
de cada rotaci en relaci amb la segent?
Fi? van respondre tots alhora.
Bingo va dir en Langdon mentre els passava les transparncies ms rpidament: ptals de pinya
en forma despiral, la disposici de les fulles a la tija de les plantes, segmentaci dinsectes...
Tots demostraven una obedincia sorprenent de la proporci divina.
Aix s increble! va cridar alg.
1 Nombres reals
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 50
51
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
1 Nombres reals
S va respondre alg altre. Per qu hi t a veure, amb lart?
Ah va dir en Langdon. Magrada que faci aquesta pregunta va dir mentre preparava una altra
transparncia, una mena de pergam esgroguet amb el fams nu mascul de Leonardo da Vinci,
lHome de Vitruvi, batejat aix en honor a Marc Vitruvi, el brillant arquitecte rom que va cantar
les virtuts de la proporci divina en el seu volum De Architectura. Ning no va entendre millor
que Da Vinci lestructura divina del cos hum. De fet, Da Vinci va desenterrar cossos per mesurar
les proporcions exactes de lestructura ssia de lsser hum. Va ser el primer a demostrar que
el cos hum est fet literalment amb blocs que respecten sempre relacions proporcionals iguals
a fi.
Tothom sel va mirar sense acabar-sho de creure.
No em creuen? va desafiar-los en Langdon. La propera vegada que es tornin a ficar a la dutxa
emportin-se una cinta mtrica.
Un parell de jugadors de futbol americ van fer broma.
No noms els esportistes immadurs va deixar anar en Langdon. Tots vosts. Nois i noies.
Facin-ho. Mesurin la distncia des del capdamunt del cap fins a terra. Divideixin el resultat
per la distncia entre el melic i el terra. A veure si endevinen quin nmero obtindran.
No deu pas ser fi! va riure escptic un dels esportistes.
S, fi va respondre en Langdon. U coma sis u vuit. Volen un altre exemple? Mesurin la distncia
de lespatlla a la punta dels dits de la m i divideixin-la per la distncia del colze al mateix lloc.
Altre cop fi. Un altre? Del maluc a terra dividit per la distncia del genoll a terra. Altra vegada fi.
Les articulacions dels dits, els turmells, les vrtebres. Fi. Fi. Fi. Amics meus, cadascun de vosts
s un homenatge vivent a la proporci divina.
Fins i tot a les fosques es va adonar que estaven tots desconcertats. Va sentir dins seu una escalfor
que li era familiar. Aquell era el motiu pel qual es dedicava a lensenyament.
Amics meus, com poden comprovar, darrere laparena catica daquest mn hi ha un ordre. [...]
En resum deia en Langdon mentre es dirigia a la pissarra, tornem als smbols va dibuixar
una estrella de cinc puntes. Aquest smbol s una de les imatges ms poderoses que podran
contemplar aquest trimestre. Es coneix formalment amb el nom de pentagrama o, tal com el coneixien
els antics, el pentacle. Moltes cultures lhan considerat un smbol div i mgic alhora. Alg em sabria
dir per qu?
LStettner, lestudiant de matemtiques, va aixecar la m.
Perqu si dibuixes un pentagrama les lnies es divideixen en segments que respecten
la proporci divina.
En Langdon va assentir amb el cap, satisfet.
Ben dit. S, les proporcions dels segments dun pentacle sn totes igual a fi, un fet que converteix
aquest smbol en lexpressi suprema de la proporci divina. s per aquest motiu que lestrella de cinc
puntes ha estat sempre smbol de la bellesa i de la perfecci associada a la deessa i a la feminitat
sagrada.
Les noies de la classe estaven radiants de satisfacci.
DAN BROWN, El codi da Vinci, Barcelona: Empries, 2003
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 51
52
1 Nombres reals
PER REFLEXIONAR SOBRE EL TEXT
ACTIVITAT 1
No s cert que els primers cientfics anomenessin proporci divina el nmero fi. Aquest nom
li va posar un frare matemtic al segle XVI, anomenat Luca Pacioli, per actualment,
en la cincia i en lart, se lanomena nmero dor o nmero auri. Quan el quocient de dos segments
dna aquest nombre, es diu que el nombre menor s la secci uria del ms gran.
El vertader valor del nmero fi no s 1,618, com creia el professor Langdon, sin ,
que no s el mateix, perqu un dels dos s racional i laltre s irracional. Per qu? Quin error cometem
quan prenem 1,618 com a valor aproximat de laltre nombre?
ACTIVITAT 2
Ara comprovars qu volia dir el professor Langdon sobre el nutil. A la fotografia
del tall equatorial, mesura amb cura els segments OF i OA i calculan el quocient.
Desprs mesura OE i OB i troban, tamb, el quocient. Qu observes?
ACTIVITAT 3
Les proporcions que Leonardo va escollir per a lhome del seu dibuix i per als models
dels seus quadres noms responen al seu gust personal. Al llarg de la histria, cada artista
ha establert unes proporcions, de la mateixa manera que els dissenyadors actuals fixen
la proporci dels models que porten les seves creacions. Per aquest motiu, el que diu el professor
Langdon que les mesures de tots els cossos compleixen aquestes propietat no s cert.
De tota manera, pren les mesures que necessitis i comprova si el teu cos sajusta o no
al model de Leonardo.
ACTIVITAT 4
Lestrella de cinc puntes, el pentagrama, sutilitza molt sovint com a smbol, potser a causa
de la seva bellesa, ms que no pas a la propietat que enuncia lestudiant de matemtiques.
Alguns pintors lhan amagat sota les seves obres. En el dibuix preparatori de Dal,
observa com va planificar el quadre perqu el cap de la seva dona, Gala, que aqu representa
Leda, encaixi perfectament al triangle superior.
Miquel ngel tamb ho va fer amb la cara de la Mare de Du del quadre de la dreta.
Busca tres objectes o imatges on aparegui lestrella de cinc puntes.
1 5
2
+
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 52
53
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
1 Nombres reals
ACTIVITAT 5
La propietat que t lestrella de cinc puntes,
com lexpressa el novellista per boca de
lestudiant, s incomprensible i misteriosa,
i potser s el que pretenia. Amb tot, aquesta
propietat existeix i la descobrirs si segueixes
i completes aquest raonament.
Observa atentament lestrella pentagonal
de la figura.
Veurs que noms hi ha quatre tipus de segments
diferents: la diagonal, d; el costat del pentgon, c;
la seva diferncia, d c, i la base de la punta
de lestrella, b.
Tamb hi ha tres tipus de triangles que tenen
la mateixa forma, per amb mides diferents:
els triangles grans com ABC, els mitjans com ADE
i els petits com FGH. Per qu sn semblants aquests triangles?
Aquests triangles tenen proporcionals les longituds dels seus costats. Quan establim
aquesta relaci de proporcionalitat entre els costats desiguals del triangle gran ABC
i els corresponents del triangle mitj ADE, tenim:
Si anomenes x , aquesta expressi la pots escriure daquesta manera: . Per qu?
Indicaci. Opera i arriba a lequaci x
2
x 1 = 0.
Comprova que la soluci positiva s
del pentgon s la secci uria de la diagonal, i la diagonal menys el costat
s la secci uria del costat.
Com que el triangle petit s semblant al gran, en dedum que el segment
base de la punta de lestrella s la secci uria del segment.
En conclusi, si ordenem, de ms gran a ms petit, els quatre tipus de segments diferents
que apareixen al pentagrama (diagonal d, costat c, diagonal-costat d c i base b), cada un
dells s la secci uria de lanterior, s a dir, el quocient entre cada un i el segent
s el nmero Fi. Aix s el que vol dir lestudiant. I aquesta s la propietat
que aprofita el novellista per atribuir qualitats mgiques o divines al pentagrama.
x =
+ 1 5
2
x
x
=
1
1
d
l
d
l
l
d l
=
A
B C
c
c
d d
D
c
d c
d

c
d

c
E
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 53
54
NOTACI MATEMTICA
Nombres reals 1
exacte.
1,58
)
Expressa un nombre decimal
peridic pur.
2,34
)
Indica un nombre decimal
peridic mixt.
no exacte.
la lletra R i es compon dels nombres racionals
(conjunt Q) i els irracionals (conjunt I).
a
n
= a a
n
a Indiquen lexpressi
a
n
= a a a
duna potncia
n vegades
en forma de producte.
a
n
negatiu.
(a)
n
Indica una potncia de base negativa.
(a)
n
negatiu i base negativa.
a
m
n
Indica una potncia dexponent

fraccionari.
Els punts suspensius entre els dos signes de
multiplicaci vol dir que a es multiplica n vegades.
Quan a una lletra shi posa el signe menys al
davant, estem indicant que representa
un nombre negatiu.
Si no t signe al davant, el nombre pot ser negatiu
o positiu.
7 7
3
4
3
4
=
Per escriure un nombre decimal separem
les xifres enteres de les decimals amb una coma.
El smbol
)
sobre una xifra o un grup de xifres indica
que aquestes xifres es repeteixen indefinidament.
Aquest grup sanomena perode.
Els punts suspensius darrere duna xifra indiquen que
darrere della hi ha ms xifres decimals.
[a, b] Indica un interval tancat.
[a, b) Expressen un interval semiobert
(a, b] per la dreta i un altre per lesquerra.
(a, b) Indica un interval obert.
Un interval s el conjunt de tots els punts
dun segment de la recta real. Si hi apareixen
els smbols [ o ], lextrem pertany a linterval,
i si hi apareixen els smbols ( o ), lextrem no
pertany a linterval.
N Indica el conjunt dels nombres naturals.
Q Indica el conjunt dels nombres racionals.
I Expressa el conjunt dels nombres
irracionals.
R Indica el conjunt dels nombres reals.

917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 54
55
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
1 Nombres reals
log
a
b Indica el logaritme en base a de b.
log
a
b = c Indica que el logaritme en base a
de b s c.
log b Expressa el logaritme en base 10
de b.
ln a Expressen el logaritme
ln a neperi de a.
l a
e Es refereix al nmero e.
log b
n
Indica el logaritme
de la potncia b
n
.
(log b)
n
Indiquen la potncia ensima
log
n
b del logaritme de b.
Sota el smbol de larrel es pot expressar
qualsevol operaci entre nombres.
Per efectuar aquesta operaci es calcula primer
larrel ensima del nombre i, desprs, es troba
larrel m-sima del resultat anterior.
Larrel quadrada exacta duna fracci s la
fracci formada per larrel exacta del seu numerador
i del seu denominador.
a
b
a
b
n
n
n
= = =
125
64
125
64
5
4
3
3
3
El logaritme s loperaci inversa a lexponencial.
Lexpressem amb les lletres log, i posem a sota la
base i, desprs, el valor del qual volem calcular el
logaritme.
Per expressar un logaritme de base 10 no fa falta
especificar-ne la base.
Les lletres ln indiquen que el logaritme que volem
calcular t com a base el nmero e.
De vegades, els logaritmes neperians es poden
expressar com Ln o noms L.
La potncia ensima dun logaritme es pot expressar
daquestes dues maneres.
Indica larrel quadrada
dun nombre.
Expressa larrel quadrada
duna suma de nombres.
Indica larrel dun producte.
Expressa larrel ensima
dun nombre.
Indica larrel m-sima de larrel
ensima dun nombre.
La fracci s larrel ensima
exacta de la fracci .
a
b
c
d
a
b
c
d
n
=
a
n m
a
n
a b
a b +
a
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 55
56
Per comenar el problema provarem amb un nombre amb el qual operar sigui fcil: 1, 10, 100, ...
Per a 1 1
2
+1=1+1=2, el resultat que busquem (132) est lluny.
Per a 10 10
2
+10=100+10=110, el resultat que busquem (132) est a prop.
Per a 100 100
2
+100=10.000+100 = 10.100, el resultat que busquem (132) est lluny.
El nombre que busquem s molt proper a 10; per tant, ho provem amb el 15.
Per a 15 15
2
+15=225+15=240, el resultat que busquem (132) est ms lluny
que en el cas de 10; per tant, ho provem amb el 12.
Per a 12 12
2
+12=144+12=156, per tant, el nombre que busquem ha de ser l11.
Per a 11 11
2
+11=121+11=132
Esbrina el nombre n que sumat al seu quadrat doni 132.
Per emprendre aquest problema fem algunes comprovacions per a diferents valors de n,
de manera ordenada.
n=1 2
1
+3= 2+3=5 (primer) n=4 2
4
+3=16+3=19 (primer)
n=2 2
2
+3= 4+3=7 (primer) n=5 2
5
+3=32+3=35 (compost)
n=3 2
3
+3= 8+3=11 (primer)
Com que 2
5
+3 no s un nombre primer, hem obtingut un contraexemple que demostra la falsedat
de lafirmaci del problema proposat.
Comprova que si per a qualsevol nombre natural n, lexpressi 2
n
+ 3 s un nombre primer.
Estratgia
Lestratgia consistent a buscar un exemple que no verifiqui un enunciat,
o les condicions donades o exigides, sanomena contraexemple.
La cerca dun contraexemple exigeix laplicaci daltres estratgies, com
lassaig-error dirigit. Consisteix a efectuar proves segons un ordre, provant tots els
casos possibles i contrastant cada resultat obtingut amb la pregunta
del problema i els resultats aconseguits anteriorment, per comprovar
si sest ms a prop o ms lluny de la soluci.
Comprova si aquesta afirmaci s certa:
Per a qualsevol nombre natural n,
n
2
+n+17 s un nombre primer.
Verifica que lafirmaci s certa:
un nombre enter entre un altre
nombre enter s sempre menor
que el dividend.
Comprova si lafirmaci s vertadera:
un nombre natural entre un nombre decimal
positiu s sempre menor que el dividend.
3
2
1
Contraexemple i assaig-error dirigit
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
Nombres reals 1
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 56
57
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
Escriu a la lnia dedici
les fraccions i .
Troban la suma i la diferncia.
Calcula el producte i el quocient de les mateixes
fraccions.
Amb , desa larxiu de les
tasques fetes al teu directori
i anomenal unitat_00_1.dfw.
3
2
1
3
2
5
1
1 Nombres reals
PRCTICA DERIVE
El programa DERIVE s fcil dutilitzar i, per tant, ens limitem a donar-ne
unes instruccions inicials breus. A ms, prement F1 accedim, en qualsevol
moment, a una guia bsica de funcionament.
Quan obrim el programa apareix la finestra dlgebra, en la qual introdum
les expressions numriques i simbliques. A la part superior hi ha una barra
blava amb el nom del programa i el document de treball corresponent, i
tamb el men amb les opcions desplegables i els botons de les accions de
la pantalla.
A la part inferior hi ha la lnia dedici, on escrivim les ordres, i els botons de
smbols de lalfabet grec i de diversos operadors.
Un cop introduda una expressi, aquesta apareix a la pantalla. Les diverses
expressions es van numerant amb els smbols #1, #2
Si introdum a la lnia dedici la suma de dos nombres racionals:
i, desprs, premem el bot dIntroduir i Simplificar , apa-
reix a la finestra el resultat de loperaci.
1
2
2
3
+
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 57
58
EXERCICIS
Introdueix a la lnia de la finestra dlgebra
lexpressi y = x
2
(y = x^2).
Selecciona la pantalla grfica i amb la icona
obtens una grfica.
Amb , desa larxiu de les
tasques fetes al teu directori
i anomenal unitat_00_2.dfw.
2 1
1 Nombres reals
Si lexpressi introduda t una representaci grfica, passem a la finestra
grfica 2D prement aquest bot.
En aquest cas, apareix un men nou amb opcions desplegables i diversos
botons que es refereixen a la representaci grfica.
A la part inferior de la pantalla es veuen els eixos de coordenades i hi apa-
reix informaci relativa a la situaci del cursor, el centre de coordenades i
lescala.
Per obtenir la representaci grfica de lexpressi, seleccionada a la finestra
dlgebra, hem de prmer:
Per tornar a la finestra dlgebra es prem:
Tamb hi ha la possibilitat de visualit-
zar simultniament totes dues panta-
lles. Una manera de fer-ho s dividir la
pantalla en dues mitjanant lopci
Mosaico vertical.
Representar expressi
F
Activar la finestra
dlgebra (Ctrl+1)
F
Finestra 2D
F
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 58
59
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
a la Prctica 1, resol la resta
dels apartats de lexercici 45 de la pgina 28.
Resol lexercici 46 de la pgina 28
del teu llibre.
a la Prctica 2, resol lapartat b)
de lexercici 50 de la pgina 28.
Efectua loperaci, utilizant el programa DERIVE.
3
4
4 5 3
6
2
23
2 6
5

+
:
4
3
2
1
PRCTICA DERIVE
pressions est activa: el cursor ha destar intermitent a la finestra; si no
s aix, prem el bot per activar-la.
ENTER.
vols.
3. Desplega la pestanya Simplificar i escull lopci = Normal, i a la finestra
algebraica apareix la fracci irreductible.
Arribes al mateix resultat prement el bot .
4. Torna a activar la finestra dentrada i segueix el mateix procs amb les
altres fraccions.
1. Comprova si la finestra dentrada dexpressions est activa; si no ho
est, prem el bot per activar-la.
ENTER.
Has de tenir en compte que DERIVE llegeix el text que introdueixis respec-
tant la jerarquia de les operacions. Per exemple, quan escrius 2/3^1,
el programa entn la fracci , s a dir, primer avalua la potncia i,
desprs, la divisi.
3. Desplega la pestanya Simplificar i escull lopci = Normal, i a la finestra
algebraica apareix el resultat de loperaci.
Arribars al mateix resultat prement el bot .
Has de tenir en compte que quan Derive opera amb fraccions, dna
com a resultat la fracci irreductible.
2
3
1
1 Nombres reals
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 59
60
EXERCICIS
de la pgina 29.
Utilitza una aproximaci amb els dgits
necessaris dels nombres i per resoldre
Completa la taula amb les aproximacions
que es demanen.
3
355
113
2
1
Pestanya dOpcions
Ajustos de mode
PRCTICA DERIVE
pressions est activa. Est activa si el cursor est intermitent a la fines-
tra; si no es aix, prem el bot per activar-la.
ENTER.
vols.
3. Prem el botn Aproximar , i a la pantalla apareix laproximaci de la
fracci, tot i que DERIVE, per defecte, en mostra 10 dgits.
4. Com que volem que mostri fins als centsims, hem descollir 3 dgits
(un per a la part entera i dos per a la part decimal); per fer-ho, prem la
pestanya dOpciones i escull Ajustes de modo.
5. Escull la pestanya Presentacin, activa la casella Dgitos i selecciona 3.
6. Torna a seleccionar amb el cursor la fracci introduda i prem el bot
Aproximar . A la pantalla apareix laproximaci.
1 Nombres reals
Centsims Deumillsims
3 +
5
3
12
36
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 60
61
EXERCICIS
a la Prctica 1, resol la resta dels apartats de
Resol els exercicis 110 i 111
de la pgina 31.
Prctica 2, resol la resta dels apartats de
Calcula els logaritmes de lexercici 124
de la pgina 32.
4
3
2
1
PRCTICA DERIVE
1. Abans dintroduir les arrels, comprova si la finestra dentrada dexpres-
sions est activa: el cursor ha de parpellejar a la finestra; si no s aix,
prem el bot per activar-la.
2. Per introduir una arrel no quadrada has de passar-la prviament a po-
tncia. En aquest cas, has descriure:
vols.
3. Prem sobre el bot Simplificar , i a la pantalla apareix lexpressi sim-
plificada. Efectua el pas de potncia fraccionria a arrel i obtens el re-
sultat.
1. Abans dintroduir els logaritmes comprova si la finestra dentrada dex-
pressions est activa: el cursor ha de parpellejar a la finestra; si no s ai-
x, prem el bot per activar-la.
2. Per introduir un logaritme hi ha tres possibilitats, segons la base. Per
exemple, si volem introduir el logaritme de 2 hem descriure:
log (2) Logaritme en base decimal
ln (2) Logaritme neperi
log (2, n) Logaritme de base n
Per fer aquesta activitat, has descriure:
vols.
3. Prem sobre el bot Aproximar , i a la pantalla apareix lexpressi sim-
plificada amb el nombre de dgits escollit.
45 45
1
10
10
=
1 Nombres reals
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 61
62
El dimoni dels nombres
Hans Magnus Enzensberger
En Robert s un noi a qui no li agraden les matemtiques
com a tanta altra gent perqu no les acaba dentendre.
Per una nit somia en un diable que pretn instruir-lo en la cincia
dels nombres. Naturalment, primer en Robert pensa que all
no s altre que un dels seus malsons, per en realitat
s el comenament dun recorregut nou i apassionant a travs
del mn de les matemtiques. A travs de dotze nits, el diable
intenta fer-li veure que les matemtiques no sn tan difcils
com a vegades poden semblar.
Al passatge segent, corresponent a la novena nit, el diable
li ensenya a treballar amb les sries.
De nou van comenar la fressa, les empentes, els cops
de colze, els que anaven i els que venien, les topades volent
o sense voler... Noms quan tots els nombres van ser fora es va fer
un silenci delicis a lhabitaci den Robert, i va tornar a quedar
petita i espaiosa com abans.
Ara s que necessito un vas daigua i una aspirina digu en Robert.
Dorm i reposa, aix dem al mat tornars a estar en forma.
Fins i tot va tenir el detall dacotxar-lo.
Lnic que has de fer s obrir b els ulls va dir. La resta, te lescriur al sostre.
Quina resta?
Home va dir lhomenet, que ja tornava a agitar el bast, hem fet sortir els rengles perqu
sesvalotaven massa i embrutaven lhabitaci, per ara treballarem amb les sries.
Les sries? Quina mena de sries?
Veurs va dir el dimoni dels nombres. Resulta que els nombres no sempre es posen en rengle
igual que si fossin soldats de plom. A vegades sajunten. Vull dir, quan els sumem.
No tentenc protest en Robert.
No tenfadis. Noms has de llegir el que posa aqu:
Sn trencats! exclam en Robert, indignat. No matabalis!
Perdona, per la veritat s que sn molt senzills. A tu no tho semblen?
Una meitat va llegir en Robert, ms un quart, ms un vuit, ms un setz, etctera.
A dalt hi ha sempre un u, i a baix hi ha els nombres saltadors de la srie del dos, els de la samarreta
negra: 2, 4, 8, 16... Ja sabem com continua.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 62
63
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
Aix s, per qu sortiria si sumvem tots aquests trencats?
No ho s. Com que la srie no sacaba mai, el ms probable
s que sorts una quantitat infinita. Daltra banda, 1/4 s menys que 1/2;
1/8 s menys que 1/4, etctera... De manera que el que sumaria seria
cada vegada ms petit.
Llavors van desaparixer totes les xifres del sostre. En Robert es va
quedar mirant-lo fixament, i el que va veure va ser una ratlla llarga,
llarga, llarga...
Aaah digu al cap duna estona. Em sembla que ja ho entenc.
Es comena amb 1/2, i llavors hi sumes la meitat de 1/2, s a dir: 1/4.
I de seguida el que en Robert havia dit va aparixer escrit al sostre
de lhabitaci, negre sobre blanc.
I llavors noms he de continuar, afegint-hi sempre una meitat. La meitat d1/4 s 1/8, la meitat
d1/8 s 1/16, etctera.
Els trencats que hi vas afegint cada cop sn ms petits, fins que arriben a ser tan diminuts
que ja no els podem veure, igual que ens va passar aquell dia amb el xiclet compartit.
I amb aquest sistema podria anar seguint fins que mhi torns mico. Arribaria quasi a lu,
per del tot, mai.
S que hi podries arribar, si seguissis sumant aix fins a linfinit.
No en tinc cap ganes, iaio. Al capdavall, pensa que tinc la grip.
Aix i tot respongu lhomenet, ara ja saps com se sumen els trencats i on van a parar,
perqu tu et pots cansar, per els nombres, mai.
Llavors la ratlla del sostre va desaparixer i shi va poder llegir:
Fantstic! va exclamar el dimoni dels nombres. Magnfic! Per ara, segueix.
Estic cansat. No veus que he de dormir?
Per, qu ms vols? pregunt lhomenet. s que no ests mai content, Robert. Ja ests dormint.
Dorms i em somies. Noms bo i adormit es pot somiar.
2 Successions. Progressions
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 63
64
En Robert no tingu altre remei que reconixer-ho, per b que, de mica en mica, se sentia el cervell
adolorit.
Dacord. Aguantar una altra de les teves idees boges, per una altra i prou.
El dimoni dels nombres al el bast i va fer petar els dits. De seguida van aparixer ms nombres
al sostre:
Aix s exactament el mateix que abans exclam en Robert. Aquesta srie, tamb la puc allargar
fins on vulgui. Cada nombre ser ms petit que lanterior. I de segur que a la fi tornar a donar u.
Vols dir? Aleshores ens ho mirarem amb una mica ms datenci. Agafem els dos primers nombres.
Ara, al sostre, noms hi havia els dos primers nombres de la srie:
Quant fa aix?
No ho s murmur en Robert.
Vinga, no vulguis semblar ms burro del que ets remug el dimoni dels nombres. Qu s ms,
una meitat o un ter?
Una meitat, lgicament crid molt enfadat en Robert. Et penses que sc ruc?
No i ara! Per mhas de dir encara una altra cosa: qu s ms gran, un ter o un quart?
Un ter, s clar.
Va b. Tenim dos nombres trencats. Tots dos sn ms que un quart. Ara digues-me, qu sn dos quarts?
Quina pregunta ms ximple. Dos quarts sn una meitat.
Ho veus? De manera que:
I si ara agafem els prxims quatre trencats de la srie i els sumem, torna a sortir ms duna meitat:
Aix s massa complicat per a mi es queix en Robert.
Ja pots comptar! el va renyar el dimoni dels nombres. Qu s ms, un quart o un vuit?
Un quart.
Qu s ms, un cinqu o un vuit?
Un cinqu.
Correcte. Amb el sis i el set passa el mateix. Cada un daquests quatre trencats s mes que un vuit.
I qu sn quatre vuitens?
De mala gana, en Robert va contestar:
Quatre vuitens sn exactament 1/2.
Perfecte. Ara tenim:
ms que ms que ms que
1/2 1/2 1/2
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 64
65
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
I segueix aix fins a linfinit. Ja veus que els sis primers trencats daquesta srie
donen ms d1 si els sumes.
I podrem seguir aix fins on volgussim.
Si et plau, no digu en Robert.
I si segussim (no pateixis, que no ho farem), on anirem a parar?
Segurament a linfinit digu en Robert. Aix s endimoniat.
Lnic inconvenient s que tardarem bastant temps li explic el dimoni dels nombres.
Noms per arribar al primer miler, encara que calculssim a gran velocitat, em sembla
que necessitarem tot el temps fins a la fi del mn. Fixat si augmenta a poc a poc aquesta srie.
Aleshores, deixem-ho va dir en Robert.
Deixem-ho.
Els trencats del sostre es van esborrar a poc a poc, lhomenet sen va anar sense fer soroll,
i el temps, tamb. En Robert es va despertar perqu el sol li feia pessigolles al nas.
Quan la seva mare li toc el front i li va dir: Grcies a Du que tha baixat la febre,
en Robert ja no es recordava de com era de fcil lliscar de lu fins a linfinit.
HANS MAGNUS ENZENSBERGER, El dimoni dels nombres, Barcelona: Barcanova-Siruela, 1997
ACTIVITAT 1
Calcula la ra de la primera srie que apareix a la lectura .
Escriu-ne el terme general i demostra que la suma s 1.
ACTIVITAT 2
Escriu el terme general de la segona srie de la lectura: .
Explica per qu no podem sumar aquesta srie.
ACTIVITAT 3
Zen dEnea va ser un matemtic i filsof grec del segle V aC conegut per les seves
paradoxes sobre el moviment. Esbrina quina relaci poden tenir amb les sries.
ACTIVITAT 4
A partir de la suma de la primera srie i sense aplicar frmules de progressions,
calcula la suma de les sries segents:
a) b)
ACTIVITAT 5
A partir de la suma de la primera srie i sense aplicar frmules de progressions,
calcula la suma de les sries segents:
a) b)
1
4
1
16
1
64
+ + + ...
1
2
1
8
1
32
+ + + ...
1
8
1
16
1
32
+ + + ...
1
4
1
8
1
16
+ + + ....
1
2
1
3
1
4
1
5
+ + + + ...
1
2
1
4
1
8
1
16
+ + + + ...
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 65
66
NOTACI MATEMTICA
El terme general duna progressi aritmtica s:
a
n
= a
n 1
+ d
On n s el lloc que ocupa el terme en la progressi
i d s un valor constant en cada progressi
que s el que ens permet passar dun terme
al segent sumant aquest valor.
La suma dels n primers termes duna progressi
aritmtica sindica amb la lletra S i el subndex
assenyala el nombre de termes que sumem:
S
8
significa la suma dels vuit primers termes,
S
80
significar la suma dels vuitanta primers
termes, etc.
Aquesta frmula ens permet fer la suma
dels n primers termes duna progressi aritmtica
si coneixem el primer i lltim terme.
a n S
n
= + =
+
= 2 3
5 23
2
10 140
10

{a
1
, a
2
, a
3
, } Indica una successi
i els seus termes.
{a
n
} Indica el terme general
duna successi.
Escrivim una successi enumerant tots
els seus termes: al primer lanomenem a
1
,
al segon a
1
, i aix successivament.
Una altra forma de denotar una successi
s amb el terme general a
n
. Amb aquest
podem obtenir el valor de cada terme en funci
de n:
a
n
= 3n
2
1 a
1
= 2, a
2
= 11, a
3
= 26,
a
n
= a
1
+ (n 1) d
d
S
n
S
a a
n
n
n
=
+
1
2

Expressa el terme ensim
duna progressi
aritmtica.
Indica la diferncia
duna progressi
aritmtica.
Indica la suma dels n
primers termes
duna progressi
aritmtica.
Expressa el valor de
la suma dels termes
duna progressi
aritmtica en funci
dels parmetres de
la progressi.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 66
67
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
r
B
A
h
=
+1
d
A
h
=

+
B
1
Indica el valor
de la diferncia (p. a.)
o de la ra (p. g.) quan
fem una interpolaci
de h termes entre dos
donats A i B.
P a a
n n
n
= ( )
1
S a
r
r
n
n
=

1
1
1
Expressen els valors de

la suma/producte dels
termes duna progressi
geomtrica en funci
dels parmetres
de la progressi.
S S
a
r
= =
1
1
Indica la suma de tots
els termes duna
progressi geomtrica.
El terme general duna progressi aritmtica s:
a
n
= a
n
1 r
On n s el lloc que ocupa el terme en la progressi
i r s un valor constant en cada progressi
que s el que ens permet passar dun terme
al segent multiplicant per aquest valor.
Aquestes frmules ens permeten fer la suma
o el producte dels n primers termes
duna progressi aritmtica si coneixem
el primer i lltim terme o b el primer i la ra.
En el cas que r < 1 es pot fer la suma de tots
els termes duna progressi geomtrica.
S
n
i P
n
Indiquen la suma i el
producte dels n primers
termes duna progressi
geomtrica.
La suma i el producte dels n primers termes
duna progressi geomtrica sindiquen mitjanant
les lletres S i P, el subndex assenyala el nombre
de termes que sumem o multipliquem.
Quan interpolem h termes entre dos donats
de forma que tots formen una progressi
aritmtica/geomtrica, aquesta frmula
ens permet calcular la diferncia/ra
daquesta progressi.
Indica el capital final
que sobtindr
mitjanant un capital
inicial C
o
a t anys
i amb un rdit de lr
per cent anual a inters
simple o a inters
compost.
C C
r
f
t
= +
0
1
100
C C
r
t
f o
= +
1
100

El capital final duna inversi a inters simple
o compost sobt a partir del capital inicial,
el temps (en anys) i el rdit.
C
o
= 1500 t = 3 anys r = 2,5%
a) I. simple:
b) I. compost: C
f
= +
= 1 500 1
2 5
100
3
.
,
1.615,34
C
f
= +
= 1 500 1
2 5
100
3 .
,
1.612,5
a
n
= a
1
r
n1
Expressa el terme
ensim duna progressi
geomtrica.
r Indica la diferncia
duna progressi
aritmtica.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 67
68
Es tracta duna progressi aritmtica de segona espcie. La frmula general ser del tipus: {an
2
+ bn + c}.
Per calcular a, b i c s suficient de donar tres valors a n.
1 = 1a + 1b + c
Per exemple per a n = 1, 2 i 3 tenim que 3 = 4a + 2b + c
que s un sistema de tres equacions.

6 = 9a + 3b + c
Trobem la soluci: a = , b = , c = i la successi: a = n

2
+ n +

1
4
1
8
5
8
1
8
1
8
5
8
Els deixebles de Pitgores representaven els nombres mitjanant pedres
a terra. Aix van aparixer els nombres triangulars o els quadrats.
Quina s lexpressi del termes generals daquestes successions?
El cas del nombres quadrats s molt fcil: {n
2
}. Veiem el cas dels trian-
gulars: sobserva que les diferncies entre un terme i el segent sn 2,
3, 4, 5, 6, ... o sigui no formen una progressi aritmtica ja que no sn
iguals, per si tornem a buscar les diferncies entre aquestes difern-
cies, s que ens surt una progressi aritmtica :
Estratgia
Lestratgia consisteix a conixer alguna tcnica per trobar alguna regularitat
en successions de nombres.
La tcnica consisteix a observar la regularitat en una successi numrica veient
la relaci que hi ha entre termes consecutius, examinant diferncies i quocients
i utilitzar aquesta regularitat per continuar la successi. A partir daqu podrem
conjecturar un patr, utilitzar la conjectura per predir un resultat i comprovar-lo.
Dibuixa els nombres pentagonals : 1, 5, 12,
22, 35... i calcula lexpressi del terme
general.
Dibuixa els nombres hexagonals: 1, 6, 15,
28... i calcula lexpressi del terme general.
2 1
Esbrinar regularitats i generalitzar
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
Sucessi 1 3 6 10 15 21 ...
1es diferncies 2 3 4 5 6 ...
2es diferncies 1 1 1 1 ...
1 3 6 10
1 4 9 16

917232 _ 0048-0085.qxd 23/12/08 12:15 Pgina 68
69
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
Amb lajudant dOffice, cerca informaci
sobre els conceptes bsics segents
i contesta:
a) Qu s un llibre de treball?
b) I una etiqueta de full?
Cerca la informaci i contesta:
a) Qu s una frmula?
b) Com sen pot crear una?
Cerca la informaci i contesta:
a) Qu s una barra deines flotant?
b) Com soculta?
3
2 1
Pantalla inicial dEXCEL
Ajuda del programa
Part dun full
PRCTICA EXCEL
Entrada al Programa:
Men
Una vegada que el programa sexecuti, al monitor veurs la pantalla que
tens del marge.
Aix s un llibre de treball format per 3 fulls: Full1; Full2 i Full3; encara
que se nhi poden posar fins a 256.
Llibre Carpeta que pot contenir fulls, grfics, macros, etc.
Full Pissarra ordenada en celles (cada cella est ordenada per fila i co-
lumna) que contenen dades numriques, textos, dates, etc.
Cella Cont dues informacions:
El format de la cella, que consisteix en el tipus de dada (nmeros,
text, dates, lgic, etc.)
El contingut.
Fixat que al marge hi ha un full amb el text (format) Matemtiques (con-
tingut) a la cella B3 (columna B, Fila 3).
LEXCEL treballa amb aquestes dues informacions per separat. Per exem-
ple, pots esborrar el contingut duna cella i mantenir el format o copiar el
format noms duna cella a una altra sense emportar-ten el contingut.
Quan sortim del programa podem posar el nom de larxiu que vulguem. El
programa mateix hi aplica lextensi, que s .xls.
PRCTICA
Obre un llibre nou. La informaci que dna lEXCEL amb leina de lajuda
s molt completa i permet tenir una visi genrica de qu s un full de
clcul i de com es pot utilitzar. Prem el bot (Ajuda) de la barra de
mens o prem directament la tecla . A la finestra que surt, clica
i escriu, per exemple, tipus de format i observa que torna a
sortir una nova finestra dajuda. A travs daquest desplegament, el pro-
grama et proporcionar formes dutilitzaci o suggeriments sobre un tema
concret.
Full de clcul Llibres i fulls de treball
Frmules Clculs rpids a un full de clcul
Barra deines Mostrar o amagar
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 69
70
EXERCICIS
Introdueix a la cella B1 el teu nom i cognoms en
lletra arial, negreta i de grandria 12.
Crea una carpeta personal amb el teu nom en el
disc dur de lordinador o en un disquet.
Desa el llibre per enregistrar les dades
introdudes en el full a la teva carpeta personal
amb el nom segent: excel_unitat0.
3
2
1
Comandaments de Format
Comandaments dEdici
Barra destat
Barres deines
PRCTICA EXCEL
Obre el programa EXCEL i observa les barres deines per accedir als dife-
rents mens a la part superior de la pantalla:
Contenen els comandaments ms importants per fer operacions amb
el full o amb les dades del full.
Per accedir a les diverses opcions que ofereix, clica lopci amb el
bot esquerre del ratol o b prem simultniament la tecla i la
tecla subratllada en lopci (F per a Fitxer, D per a edici, etc.)
Cadascuna daquestes opcions dna lloc a una srie de comanda-
ments. Per exemple amb + D es despleguen els comandaments
dEdici (per fer les opcions de suprimir, cercar, etc.) i amb + O,
els de Format (que ens permet canviar el format de celles, files, etc.)
Al men hi trobem lopci deines, alguna de les
quals sn actives a la barra deines (observa-ho al marge).
Una barra que sempre est activada, s a dir, visible, s la barra Estndard,
que cont comandaments de la barra Fitxer, entre daltres. Cada una de les
icones de la barra Estndard s un comandament diferent. Per saber qu
fa cada comandament, apropa-thi amb el punter i observa el rtol que apa-
reix a sota de la icona amb la descripci del que fa; fes-ho amb el set co-
mandament i tindicar Visualitzaci prvia dimpressi, tal com pots veure
al marge.
La barra Format cont formats de control del tipus de lletra, lestil, la mida,
lalineaci del text, etc.
La barra de frmules permet introduir i veure frmules a les celles:
La barra destat, situada a sota del full, assenyala, com pots veure al marge,
lacci que sexecuta quan sintrodueix una frmula.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 70

71
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
De manera anloga a lexercici 56,
fes els exercicis 53 i 54 de la pgina 50.
Com a la Prctica 2, fes lexercici 89
de la pgina 52.
2 1
PRCTICA EXCEL
El primer pas s executar lEXCEL
1. Primer has de preparar el full amb les dades.
a) Posa les etiquetes tal com es veuen al marge.
b) Posa un 1 a la cella A2. Mitjanant
omple una srie que comencar amb un 1 i anir d1 en
1: fins arribar a la filera 60.
c) Fes el mateix a la columna B: comena amb l1 per amb un incre-
ment de la srie de 2 en 2:
2. A la cella C3 comena a fer les sumes. Introdueix la frmula: .
Repeteix la frmula a tota la filera amb i . Desprs
apareixaran la sumes corresponents a cada terme: S
1
, S
2
, S
3
, etc., a la
columna C.
3. Busquem la suma 2916 a la columna C.
4. Observa que s a la filera 55, la que correspon a un valor de n = 54, que
s el resultat.
1. Primer cal preparar el full amb les dades.
a) Posa les etiquetes tal com es veuen al marge.
b) Introdueix a la cella A2 el valor 1600 i 2,5 a la cella B2 que sn els
valors inicials. Mitjanant om-
plim una srie que comenci per 1 i vagi de 2,5 en 2,5:
fins arribar a la filera 12.
2. A la cella C2 introdueix la frmula segent: i a la cella A3:
i copia aquestes frmules a la resta de celles de la mateixa columna
amb i . Apareixen les quantitats que van quedant
segons els temps.
3. Observa el resultat de lexercici a la cella C11: 1,5625 gr.
= C2 = A2 /2
= C2 + B3
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 71
72
EXERCICIS
De forma anloga a la Prctica 1, fes lexercici 55
de la pgina 50.
de la pgina 51.
2 1
PRCTICA DERIVE
El programa DERIVE permet calcular un terme qualsevol duna progressi
donada la llei general; aix com tamb permet sumar els termes duna pro-
gressi (srie) ja sigui aritmtica o geomtrica.
1. Introdueix lexpressi del terme general de lexercici de la manera se-
gent:
2. Per calcular el terme 20, introdueix la segent expressi a(20) i clica la
icona .
3. Observa la finestra del marge. Has obtingut el terme vint en funci del
valor n = 20, i el resultat s 83.
4. A la mateixa finestra dlgebra, torna a introduir el terme a(n).
5. Amb aquesta expressi seleccionada, i a la barra de mens, selecciona
i clica .
6. Al quadre de dileg que surt, escriu 20 a la finestra de la variable i a la
suma definida entre els lmits 1 i 20. Observa la figura:
7. Prem i observa la finestra dlgebra. La suma dels 20 primers
termes de la progressi aritmtica s 140.
PRCTICA 2 ( exercici 71 pg.51 )
1. Primer has dobtenir la ra. Noms has de dividir . Desprs ja podrs
escriure el terme general que introduirs a la finestra dlgebra
.
2. De la mateixa manera que a la prctica 1, per calcular el terme 25 in-
trodueix b(25) i prem la icona .
3. Observa el resultat a la finestra dlgebra.
a
a
2
1
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 72
73
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
De forma anloga a la Prctica 1, fes la resta
dapartats de lexercici 107 de la pgina 53.
de la pgina 53.
2 1
PRCTICA DERIVE
PRCTICA 1 (pg. 53, exercici 107, apartat a)
1. Introdueix lexpressi cf(c0, r, t): = c0 * (1 + r/100)t amb la icona .
Aquesta expressi sintrodueix a la finestra dentrada dexpressions tal
com apareix al marge (tingues en compte els dos punts i els parntesis).
Observa-ho a la finestra dlgebra:
2. Aquesta s la frmula de linters compost que ens permet calcular el
valor del capital final (Cf) en funci de tres variables: Co (capital inicial),
r (rdit en tant per cent ) i t (temps en anys).
3. Introdueix lexpressi cf(1200, 4, 8) i prem i obtindrs el resultat de
laplicaci de la frmula.
Aquesta frmula tamb permet allar una de les variables que hi apareixen
si sabem les altres variables.
1. A la mateixa finestra, introdueix lexpressi cf(c0, 4, 6) = 31633 mit-
janant la icona . (Vs amb compte perqu ara no hi ha els dos
punts). Observa com apareix a la finestra dlgebra si prems :
.
2. Per resoldre, s a dir, per allar la t, noms cal prmer el bot de la
barra dordres. A la finestra de dileg que sortir tria la variable Co (la
que surt seleccionada), el Mtode Numric i prem .
3. Quin s el resultat? (Observal al marge).
Inters compost
917232 _ 0048-0085.qxd 23/12/08 12:15 Pgina 73
74
Lltim Cat
Matilde Asensi
Per qu desapareixen els trossos de la creu de Crist que es conserven a les esglsies
darreu del mn? Aquesta investigaci fa viure a la doctora en paleografia Ottavia Salina,
que narra la histria, al professor darqueologia Farag Boswell i al capit de la Gurdia Sussa
vaticana Kaspar Glauser-Rist, anomenat la Roca, una aventura plena de misteris, en qu han
de superar set proves difcils per trobar els possibles autors dels robatoris:
els membres de la secta dels stauroflakes, paraula que significa protectors de la Creu.
En el fragment segent es relata una daquestes proves. Els protagonistes han entrat
en unes catacumbes i, seguint un carreu de pedra que es movia automticament davant
seu, han recorregut un passads estret i fosc que acaba en un petit habitacle.
Vaig subjectar la llanterna amb la m dreta i vaig enfocar a travs del forat. Com que no vaig veure res,
vaig avanar una mica ms i vaig treure el cap. Era una pea de dimensions idntiques a les que havem
vist a les catacumbes, per aquesta estava completament desocupada. Desprs duna primera ullada
em va semblar que noms eren quatre parets buides, directament excavades a la roca, amb un sostre
ms aviat baix i un terra estrany cobert per una planxa de ferro. El curis s que, en aquell moment,
no em crids latenci el fet que tot fos perfectament net, com tampoc no em vaig adonar que mestava
recolzant sobre la mateixa pedra que havia estat empenyent durant tants metres de rampa. Laltura coincidia
aproximadament amb la distncia que hi havia des del terra fins a lobertura per la qual emergia jo.
Inspirant com un saltador abans dagafar impuls, vaig fer una contorsi estrambtica i vaig saltar
dintre de la pea amb un gran terrabastall. A continuaci, va sortir Farag pel forat, i desprs el capit,
que no feia gaire bona cara. El seu cos era massa gran i, en comptes danar de quatre grapes,
havia hagut de reptar com una serp durant tot el cam,
arrossegant, a ms, la seva motxilla de roba.
Farag era gaireb tan alt com ell, per, en ser ms prim,
shavia pogut moure amb ms facilitat.
Un terra molt original va mussitar el professor,
sabatejant sobre la planxa de ferro.
Donim la llanterna, doctora.
Tota seva.
Llavors va succeir una cosa xocant. Aix que va haver
sortit el capit del forat, vam sentir un garranyic aspre,
un so semblant a la contorsi dolorosa dunes cordes
velles despart, i el soroll dun engranatge que
sengegava lentament. Glauser-Rist va illuminar
tota la pea, girant de pressa sobre ell mateix,
per no vam veure res. Va ser el professor
qui ho va descobrir.
Equacions, inequacions i sistemes 3
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 74
75
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S La pedra, mirin la pedra!
El meu estimat pedrot, el que mhavia precedit tan amorosament fins a arribar all, selevava del terra impulsat
per una mena de plataforma que el va dipositar a la boca del tnel, pel qual va lliscar novament per desaparixer
de la nostra vista en menys del que es triga a dir amn.
Estem tancats! vaig cridar, angoixada. El carreu relliscaria pel conducte sense aturar-se fins a encaixar
de nou a la motllura de pedra de lentrada i, des de dintre, resultaria impossible mourel dall. Aquell marc
no estava pensat per segellar lentrada, vaig descobrir aleshores, sin per impedir la sortida.
Per un altre mecanisme shavia posat tamb en marxa. Just a la paret del davant de lobertura, una llosa
de pedra girava com una porta sobre el seus golfos, i deixava al descobert una capelleta de la mida
duna persona on sobservaven, sense cap dubte, tres graons de colors (marbre blanc, granit negre i prfir
vermell) i, a sobre, llaurada sobre la roca del fons, la figura enorme dun ngel que alava els braos
en actitud orant i sobre el cap del qual, apuntant cap al cel, es veia una gran espasa. El relleu apareixia acolorit.
Tal com deia Dante a la Divina Comdia, les llargues vestidures estaven pintades del color de la cendra
o de la terra seca, la carn de rosa clar i els cabells dun negre molt fosc. Dels palmells de les seves mans,
que selevaven implorants, sortien, per uns forats practicats a la roca, dos fragments de cadena de longitud
similar. Una era, de manera indiscutible, dor. Laltra, per descomptat, era dargent. Totes dues eren netes
i lluents i espurnejaven sota la llum de la llanterna.
Qu deu voler dir tot aix? va preguntar Farag, aproximant-se a la figura.
Quiet, professor!
Qu passa? es va sobresaltar aquest.
No recorda les paraules de Dante?
Les paraules...? Boswell va arrufar les celles. Vost no havia portat un exemplar de la Divina Comdia?
Per la Roca ja lhavia tret de la seva motxilla i lestava obrint per la pgina corresponent.
I als peus de lngel el meu dors saplana va llegir: tres cops em dono al pit i desprs vaig a demanar-lhi,
com el mestre em mana.
Si us plau! Repetirem tots els gestos de Dante, un per un? vaig protestar.
Lngel treu aleshores dues claus, una de plata i una altra dor va continuar recordant-nos Glauser-Rist.
Primer amb la de plata i desprs amb la dor, obre els panys. I diu molt clarament que, quan una de les claus falla,
la porta no sobre. Luna val ms; mes laltra vol ms dit, ms traa i ms enginy del qui laferra, car ella el nus
deslliga de seguit.
Du meu!
Au, Ottavia em va encoratjar Farag. Mira de gaudir amb tot aix. Al capdavall, no deixa de ser un ritual
bonic.
B, en part tenia ra. Si no hagussim estat a moltssims metres sota terra, enterrats en un sepulcre
i amb la sortida segellada, potser hauria estat capa de trobar aquella bellesa de la qual parlava Farag.
Per la captivitat mirritava i una sensaci aguda de perill em pujava per la columna vertebral.
Suposo va continuar Farag que els stauroflakes van triar els tres colors alqumics en un sentit
purament simblic. Per a ells, com per a qualsevol persona que arribs fins aqu, les tres fases de la Gran
Obra alqumica es correspondrien amb el procs que laspirant anava a fer en el seu cam fins a la Vera Creu
i el parads terrenal.
3 Equacions, inequacions i sistemes
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 75
76
No tentenc.
s molt senzill. Al llarg de ledat mitjana, lalqumia va ser
una cincia molt valorada i el nombre de savis que la van practicar,
incomptable: Roger Bacon, Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Paracels...
Els alquimistes es passaven gran part de les seves vides tancats als seus
laboratoris entre atanors, retortes, gresols i alambins. Buscaven la pedra
filosofal, lelixir de la vida eterna Boswell va somriure. En realitat,
lalqumia era un cam de perfeccionament interior, una mena
de prctica mstica.
Podries concretar, Farag? Estem tancats en un sepulcre i cal sortir
daqu.
Ho sento... va quequejar, encaixant-se les ulleres al front.
Els grans estudiosos de lalqumia, com ara el psiquiatre Carl Jung,
sostenen que era un cam dautoconeixement, un procs de recerca
dun mateix que passava per la dissoluci, la coagulaci i la sublimaci,
s a dir, les tres obres o graons alqumics. Potser els aspirants
a stauroflakes hagin de patir un procs similar de destrucci,
integraci i perfecci, i per aix la germandat ha utilitzat
aquest llenguatge simblic.
En qualsevol cas, professor va tallar el capit, avanant-se cap a lngel guardi, nosaltres som en aquest
moment els aspirants a stauroflakes.
Glauser-Rist va prostrar-se davant la figura i va inclinar el cap fins a tocar amb el front el primer gra.
Aquella escena era, veritablement, digna de veure. De fet, em va fer molta vergonya per ell, per com Farag
el va imitar de seguida no vaig tenir ms remei que fer el mateix si no volia provocar una discussi.
Vam donar-nos tres cops al pit mentre pronuncivem una mena de sollicitud misericordiosa perqu sens
obrs la porta. Per, s clar, la porta no es va obrir.
Provem-ho amb les claus va murmurar el professor, incorporant-se i pujant els graons impressionants.
Era cara a cara amb lngel, per, en realitat, la seva atenci se centrava en les cadenes que li sortien
de les mans. Eren unes cadenes grosses i, de cada palmell, penjaven tres baules.
Provi estirant primer la dargent i desprs la dor li va indicar la Roca.
El professor va obeir-lo. A la primera estirada de la cadena va sortir una altra baula ms. Ara nhi havia
quatre a la m esquerra i tres a la dreta. Farag va agafar llavors la dor i va estirar tamb. Va succeir
exactament el mateix: en va sortir una nova baula, encara que, aquest cop, no va ser lnica cosa que va passar,
perqu un nou garranyic, molt ms fort que el de la plataforma que shavia endut el meu carreu, es va sentir
sota els nostres peus, sota aquell terra fred de ferro. La pell sem va eriar, tot i que, si ms no aparentment,
no va passar res.
Estiri un altre cop va insistir la Roca. Primer la dargent i desprs la dor.
Jo no ho veia clar. All hi havia alguna cosa que fallava. Ens descuidvem algun detall important i intua
que no podem anar jugant amb les cadenes. No vaig dir res, per, de manera que Boswell va repetir loperaci
anterior i lngel va mostrar cinc baules a cada m.
De cop i volta vaig sentir molta calor, una calor insuportable. Sense adonar-se del seu propi gest, Glauser-Rist
es va treure la jaqueta i la va deixar a terra. Farag es va descordar el coll de la camisa i va comenar a bufar.
La calor augmentava a una velocitat vertiginosa.
No els sembla que aqu passa alguna cosa estranya? vaig preguntar.
Laire sest tornant irrespirable va advertir Farag.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 76
77
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
No s pas laire... va murmurar la Roca, perplex, mirant cap avall. s el terra. El terra sest escalfant!
Era cert. La planxa de ferro irradiava una temperatura altssima i, si no fos per les sabates, ens cremaria
els peus com si trepitgssim sorra de platja en ple estiu.
Ens hem dafanyar o ens abrasarem aqu dintre! vaig exclamar, horroritzada.
El capit i jo vam saltar precipitadament als graons, per jo vaig continuar pujant fins al gra de prfir,
al costat de Farag, i vaig mirar fixament lngel. Una llum, una espurna de claredat sanava obrint cam al
meu cervell. La soluci era all. Hi havia de ser. I Du volgus que hi fos, perqu en qesti de minuts all
es convertiria en un forn crematori. Lngel somreia tan suaument com la Gioconda de Leonardo i semblava
que sestava prenent a broma el que estava passant. Amb les seves mans elevades al cel, es divertia...
Les mans! Mhavia de fixar en les mans. Vaig examinar les cadenes amb molta cura. No tenien res despecial,
tret del seu valor crematstic. Eren unes cadenes normals i corrents, grosses. Per les mans...
Qu est fent, doctora?
Les mans no eren normals, no senyor. A la m dreta
hi faltava el dit ndex. Lngel estava mutilat. Qu em
recordava tot all...?
Mirin aquell rac del terra! va vociferar Farag.
Sest posant roent!
Un rugit sord, un fragor de flames enfurismades,
pujava fins a nosaltres des del pis inferior.
Hi ha un incendi a baix va remugar la Roca
i, desprs, enfadat, va insistir: Qu dimonis est fent
vost, doctora?
Lngel est mutilat li vaig explicar, amb el cervell
funcionant de pressa, cercant un record lluny
que no aconseguia despertar. Li falta el dit ndex
de la m dreta.
Doncs molt b! I qu?
Que no ho entn? vaig cridar, girant-me cap a ell.
A aquest ngel li falta un dit! No pot ser una casualitat! Ha de significar alguna cosa!
Ottavia t ra, Kaspar va decidir Farag, traient-se la jaqueta i descordant-se totalment la camisa.
Cal que utilitzem el cap. s lnic que ens pot salvar.
Li falta un dit. Magnfic.
Potser s una mena de combinaci vaig pensar en veu alta. Com en una caixa forta. Potser hem de posar
una baula a la cadena de plata i nou a la cadena dor. O sigui, els deu dits.
Endavant, Ottavia! No ens queda gaire temps.
Per cada baula que tornava a introduir a la m de lngel, se sentia un clac! metllic al darrere.
Aix doncs, vaig deixar una baula dargent i vaig estirar la cadena dor fins que es van veure nou baules.
No res.
Els quatre racons del terra sn roents, Ottavia! em va cridar Farag.
No puc anar ms rpida. No puc anar ms rpida!
Em comenava a marejar. La pudor de rentadora cremada em feia venir nusees.
No sn u i nou va aventurar el capit. Aix doncs, potser ho hem de mirar duna altra manera.
Hi ha sis dits a un costat i tres a laltre del que falta, oi que s? Provi sis i tres.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 77
78
Vaig estirar la cadena de plata com una esperitada i vaig deixar sis baules a laire. Morirem, em vaig dir.
Per primer cop en tota la meva vida, comenava a creure de deb que havia arribat el final.
Vaig resar. Vaig resar desesperadament mentre introdua sis baules dor a la m dreta i en deixava
fora noms tres. Per tampoc no va passar res.
El capit, Farag i jo ens vam mirar desolats. Una flamarada va sorgir llavors del terra: a la jaqueta
que el capit havia deixat caure de qualsevol manera, shi acabava de calar foc. La suor em rajava pel cos,
per el pitjor era com ens xiulaven les orelles. Em vaig comenar a treure el jersei.
Ens estem quedant sense oxigen va anunciar la Roca en aquell moment amb veu neutra. Als seus ulls
grisosos vaig poder percebre que sabia, com jo, que sacostava
el final.
Ms val que resem, capit vaig dir.
Vosaltres, almenys... va xiuxiuejar el professor, mirant
la jaqueta que cremava i retirant-se els flocs de cabells mullats
del front, teniu el consol de creure que dintre de poc comenareu
una nova vida.
Un accs sobtat de temor em va inundar per dintre.
No ets creient, Farag?
No, Ottavia, no ho sc es va excusar amb un somrs tmid,
per no et preocupis per mi. Fa molts anys que em preparo
per a aquest moment.
Que et prepares? em vaig escandalitzar. Lnic que has
de fer s girar-te cap a Du i confiar en la seva misericrdia.
Dormir, senzillament va dir amb tota la tendresa de la qual
era capa. Durant bastant temps em va fer por la mort, per no
em vaig consentir la feblesa de creure en Du per estalviar-me el
temor. Desprs vaig descobrir que, en anar-men al llit cada nit i dormir, tamb estava morint una mica. El procs
s el mateix, no ho sabies? Recordes la mitologia grega? Va somriure. Els germans bessons, H?pos i Thnatos,
fills de Nyx, la Nit... ten recordes?
Per lamor de Du, Farag! vaig gemegar. Com pots blasfemar daquest manera quan estem a punt
de morir?
Mai no havia pensat que Farag no fos creient. Sabia que no era el que sen diu un cristi practicant,
per daix a no creure en Du hi havia un abisme. Afortunadament, jo no havia conegut gaires ateus
en la meva vida; estava convenuda que tothom, a la seva manera, creia en Du. Per aix em vaig
horroritzar en adonar-me que aquell estpid sestava jugant la vida eterna per dir aquelles coses espantoses
a lltim minut.
Dnam la m, Ottavia em va demanar, oferint-me la seva, que tremolava. Si he de morir, magradaria
tenir la teva m entre les meves.
La hi vaig donar, s clar, com la hi podia refusar? A ms, a mi tamb em calia un contacte hum,
per molt breu que fos.
Capit vaig cridar. Vol que resem?
La calor era infernal, amb prou feines quedava aire i ja gaireb no hi veia, i no noms per les gotes
de suor que em queien als ulls, sin perqu estava defallint. Notava un ensopiment dol, una son ardent
que semparava de mi, deixant-me sense fora. El terra, aquella planxa freda de ferro que ens havia
rebut en arribar, era un llac de foc que enlluernava. Tot tenia una resplendor taronja i vermellosa, fins
i tot nosaltres.
917232 _ 0048-0085.qxd 23/12/08 12:15 Pgina 78
79
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
s clar, doctora. Comenci vost loraci i jo la seguir.
Per, aleshores, ho vaig comprendre. Era tan fcil...! En vaig tenir prou de fer una ltima mirada a les mans
que Farag i jo tenem entrellaades: en aquell barrejads, humit per la suor i brillant per la llum, els dits shavien
multiplicat... Em va venir al cap, com en un somni, un joc infantil, un truc que el meu germ Cesare mhavia
ensenyat quan era petita per no haver daprendre de memria les taules de multiplicar. Per a la taula del nou,
mhavia explicat Cesare, noms calia estendre les dues mans, comptar des del dit petit de la m esquerra fins
a arribar al nombre multiplicador i doblegar aquell dit. La quantitat de dits que quedava a lesquerra era la primera
xifra del resultat, i la que quedava a la dreta, la segona.
Em vaig desfer de les mans de Farag, que no va obrir els ulls, i vaig tornar davant lngel. Per un moment
em vaig pensar que perdria lequilibri, per em va sostenir lesperana. No eren sis i tres les baules que calia deixar
penjant! Eren seixanta-tres. Seixanta-tres, per, no era una combinaci que es pogus marcar en aquella caixa
forta. Seixanta-tres era el producte, el resultat de multiplicar dues altres xifres, com al truc de Cesare, i eren
tan fcils dendevinar! Els nombres de Dante, el nou i el set! Nou per set, seixanta-tres; set per nou, seixanta-tres,
sis i tres. No hi havia ms possibilitats. Vaig deixar anar un crit de joia i vaig comenar a estirar les cadenes.
s cert que desvariejava, que la meva ment patia una eufria que no era altra cosa que el resultat de la manca
doxigen. Per aquella eufria mhavia proporcionat la soluci: set i nou! O nou i set, que va ser la clau que va
funcionar. Les meves mans no podien empnyer i estirar les baules mullades, per una mena de bogeria,
de rampell allucinat em va obligar a intentar-ho una i altra vegada amb totes les meves forces fins que ho vaig
aconseguir. Vaig saber que Du mestava ajudant, vaig sentir el Seu al en mi, per, quan ho vaig haver aconseguit,
quan la llosa amb la figura de lngel va enfonsar-se a poc a poc a la terra, deixant visible un corredor nou
i fresc i aturant lincendi del soterrani, una veu pagana dintre meu em va dir que, en realitat, la vida
que hi havia en mi sempre es resistiria a morir.
Arrossegant-nos per terra, vam sortir daquella pea, empassant-nos glopades dun aire que devia ser vell
i ranci, per que a nosaltres ens semblava el ms net i dol dels que havem respirat mai. No ho vam fer
expressament, per, sense saber-ho, vam complir tamb el darrer precepte que lngel li havia donat a Dante:
Entreu [al purgatori], i amb compte, que en surt el qui mira cap enrere!. No ho vam fer i, darrere nostre,
la llosa de pedra es va tornar a tancar.
MATILDE ASENSI, Lltim Cat, Rosa dels Vents, 2003
ACTIVITAT 1
Explica detalladament la manera com els tres protagonistes van aconseguir sortir de lhabitaci.
Com es multiplica 9 per 6 amb el truc descobert per lOttavia?
ACTIVITAT 2
Justifica algebraicament per qu funciona aquest truc.
ACTIVITAT 3
Demostra que no existeix un truc semblant per multiplicar
per un nombre que no sigui el 9.
ACTIVITAT 4
Raona algebraicament per qu, a la taula del 9,
la suma de les dues xifres del resultat sempre s 9.
917232 _ 0048-0085.qxd 23/12/08 12:15 Pgina 79
80
NOTACI MATEMTICA
Expressa el nombre combinatori
n sobre m.
Expressa la suma de tots els
nombres combinatoris del tipus
, amb i = 0, 1, 2,
fins que es compleixi que i = n.
n
i
n
i
i
n
0
n
m
Perqu el nombre combinatori estigui expressat

correctament, s imprescindible que n sigui ms gran
que m.
A la part inferior del smbol sindica el primer terme
amb qu es comena a sumar (generalment, 0 o 1),
i a la part superior, lltim terme.
3 3
1
3
2
1
3
i
i
++

3
3
Un polinomi qualsevol amb una variable es denota
per P(x), Q(x), R(x)
P(x) = x
4
+ 3x
3
2x 7
P(3) = 3
4
+ 3 3
3
2 3 7 = 149
P(x, y) = 2x
2
y x
2
+ 2xy 34
P(2, 1) = 2 2
2
1 2
2
+ 2 2 1 34 = 26
Lexponent dun polinomi sempre s
un nombre natural.
Per expressar una fracci algebraica mai no
es fa servir el format P(x) : Q(x), ja que aquesta
forma noms indica una divisi de polinomis.
5x
3
Expressa un monomi de grau 3
i coeficient 5.
ax
n
Expressa un monomi de grau n
i coeficient a.
En lexpressi general dun monomi
es distingeixen diverses parts.
En la part literal sacostuma a utilitzar la lletra x,
per tamb sutilitzen y, z, t, u, v
ax
n
Coeficient
Exponent = Grau
F
F
F
Part literal
P(x)
Q(x)
Indiquen polinomis que noms tenen
una variable, x.
P(3) Indica el valor del polinomi P(x) per
a x = 3.
P(x, y) Indica un polinomi amb dues
variables, x i y.
P(2, 1) Indica el valor del polinomi P(x, y)
per a x = 2, y = 1.
P(x)
n
P x
Q x
( )
( )
Indica la potncia dun polinomi.
Expressa una fracci algebraica.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 80
81
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
Indica les dues possibles
solucions duna
equaci de segon
grau.
Denota el discriminant
duna equaci de
segon grau.
x
1
, x
2
Indiquen les dues solucions
duna equaci de
segon grau.
b b ac
a
2
4
2
Quan sescriu una equaci amb una sola incgnita
se sol emprar la lletra x per designar
la incgnita, tot i que tamb es poden emprar altres
lletres com y, z, t
Si en lloc del signe = posssim qualsevol
dels signes de desigualtat, <, , >, , tindrem
lexpressi duna inequaci.
x(ax + b) = 0
La clau indica que
hi ha diverses
possibilitats.
x
ax b
=
+ =
0
0
Quan en una equaci es presenten diverses
possibiltats, les agrupem amb una clau; per exemple,
en resoldre una equaci de segon grau,
ax
2
+ bx = 0, ens trobem aquest pas:
x(ax + b) = 0
que significa: Si el producte de dos factors s zero,
almenys un dels factors ha de ser zero.
x
ax b
=
+ =
0
0
a, b i c sn els coeficients de lequaci
de segon grau.
El valor de = b
2
4ac determina quantes solucions
t lequaci: si > 0 2 solucions, si = 0 1
soluci, i si < 0 no t soluci.
El smbol significa que lequaci t
dues solucions, luna sumant i laltra restant.
Les solucions de lequaci de segon grau
sacostumen a anomenar x
1
i x
2
.
Representa un sistema de
dues equacions lineals
amb dues incgnites.
ax by c
a x b y c
+ =
+ =
' ' '

Per escriure un sistema dequacions es posen
les equacions, luna sota de laltra, i sagrupen
amb una clau de tancament, } (la clau pot estar
a la dreta o a lesquerra).
ax + b = 0 Indica lexpressi
general duna equaci
de primer grau.
ax
2
+ bx + c = 0 Indica lexpressi
general duna equaci
de segon grau.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 81
82
Mtode algebraic (codificar)
Consisteix a solucionar el problema plantejant
i resolent una equaci.
Si anomenem x el preu del producte a la
fbrica, tenim:
Preu del distribudor
x +x 40%
Per calcular el 40% dincrement, multipliquem per
0,4 el preu de venda del fabricant.
Preu del majorista
x +x 0,4+(x +x 0,4) 0,4
Preu del comer
x +x 0,4+(x +x 0,4) 0,4+[x +x 0,4+
+(x +x 0,4) 0,4] 0,4=27,44
2,744x =27,44
x =10 euros
Marxa enrere
Consisteix a resoldre el problema partint de la
soluci mitjanant la cerca duna regularitat.
Per calcular cada preu de venda a partir
del fabricant, sha de sumar al preu de cost
el resultat del 40% sobre aquest preu.
En aquest cas tenim:
Preu de venda =(preu de cost) +0,4 (preu de
cost) =1,4 (preu de cost)
Preu de cost =(preu de venda)/1,4
Aix que, per resoldre el problema podem partir del
resultat i anar dividint successivament fins a
obtenir el preu del fabricant.
27,44 (preu del comer)
27,44/1,4 =19,60 (preu del majorista)
19,60/1,4 =14 (preu del distribudor)
14,00/1,4 =10 (preu del fabricant)
Un producte es ven al consumidor a 27,44 euros. Si el venedor del comer ha incrementat el cost del
producte un 40% respecte del preu del majorista a qui el va comprar, i el majorista el va incrementar de
la mateixa manera al preu del distribudor, quin preu tenia el producte a la fbrica quan el va comprar el
distribudor, si shi va aplicar el mateix criteri que el comprador per obtenir-ne el preu de venda?
Estratgia
Un problema es pot resoldre fent servir estratgies diferents. Lelecci
de luna o laltra sha de fer en funci de la senzillesa a lhora dexecutar-la,
comparant i valorant les possibilitats que ofereix cada opci.
LEnric decideix gastar al primer establiment
on entri la meitat dels diners que porta
quan surt de casa, i la meitat del que li quedi
la gastar al segent establiment on vagi,
i aix cada vegada que canvi de lloc.
Si un cop que ha sortit de casa ha anat
a cinc establiments i quan torna li queden
25 euros, amb quina quantitat deuros ha
sortit de casa?
Resol el problema anterior
per al cas que gasts la meitat
dels diners i mig euro ms.
Dos amics juguen a un joc que consisteix
a dir un nombre comprs entre 1 i 5
i anar-lo sumant fins a arribar a 39.
Si guanya el jugador que aconsegueixi aquesta
xifra, per quin nombre ha de comenar el
primer jugador per guanyar?
3
2 1
Codificar i marxa enrere
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 82
83
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
Resol la resta dapartats de lexercici 65 de la
mateixa manera com ho has fet a la
Prctica 1.
Resol les equacions de lexercici 67
de la pgina 79.
Resol les equacions amb radicals
de lexercici 70 de la manera com ho has fet
a la Prctica 1, emprant el smbol
i posant el radicand entre parntesis.
Resol les equacions de lexercici 74 de la pgina
80 emprant prviament lopci Simplificar.
4
3
2
1
Men resoldre expressi
Equaci amb infinites solucions
Equaci sense soluci
PRCTICA DERIVE
1. Abans dintroduir les expressions comprova si la finestra dentrada dex-
pressions est activa. Si ho est, el cursor ha de parpellejar a la finestra;
si no s aix, prem el bot per activar-la.
2. Tecleja lequaci i prem ENTER. Recorda que el numerador i el deno-
minador shan de posar entre parntesis.
Comprova que lequaci que apareix a la finestra dlgebra s la que
vols.
3. Desplega la pestanya Resolver i escull lopci Expresin, o prem el
bot . A la finestra dlgebra apareix el men Resolver expresin, i
has de prmer el bot Resolver.
4. A la finestra dlgebra apareixen les solucions de lequaci.
Una altra possibilitat s desplegar la pestanya Simplificar i triar lopci
= Normal, o prmer directament el bot . Daquesta manera ob-
tens una equaci simplificada que pots resoldre directament.
917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 83
84
EXERCICIS
Resol la resta dapartats de lexercici 79 de la
pgina 80 de manera semblant a com ho has fet
a la Prctica 1.
Resol els sistemes de tres equacions amb dues
incgnites de lexercici 83
de la pgina 81.
Resol grficament els sistemes
dels apartats a) i b) dels exercicis
79 i 83.
Resol els sistemes de tres equacions amb tres
incgnites de lexercici 84
de la pgina 81.
4
3
2
1
Procs de resoluci
dun sistema
Representaci grfica del sistema
PRCTICA DERIVE
PRCTICA 1 (pg. 80, exercici 79 c)
1. Prem sobre la pestanya Resolver i escull Sistema.
2. Apareix una pantalla on has de seleccionar el nombre dequacions. En
aquest cas nescollim 2.
3. A la pantalla que apareix has descriure les dues equacions que formen
el sistema a les caselles 1 i 2.
Si prems sobre la casella Variables, apareixen les incgnites que tenen les
equacions, i en aquest cas sn x i y.
Quan prems a Resolver apareixen les solucions del sistema.
Comprova que el sistema que apareix a la finestra s el que vols resoldre,
ja que s probable que hi falti algun parntesi.
Una manera ms rpida de resoldre el sistema s introduir-lo directa-
ment a la finestra dexpressions; en aquest cas, hem de separar les
equacions amb el smbol
^
.
Prem el bot , escull les dues variables i prem el bot Resolver per
obtenir les solucions.
Si et situes sobre una de les equacions i prems el bot esquerre del ra-
tol, apareix ressaltada en gris.
Si prems dues vegades el bot , a la finestra grfica apareixen les so-
lucions de la primera equaci de manera grfica. Repeteix el procs
amb laltra equaci.
El punt intersecci de les dues rectes s la soluci del sistema.
917232 _ 0048-0085.qxd 23/12/08 12:15 Pgina 84
85
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
a la Prctica 1, resol la resta dels apartats
Resol els exercicis 90 i 91 de la pgina 81.
Resol els exercicis 93 i 94 de la pgina 82. 4
3
2
1
Representaci grfica de
linterval soluci de la Prctica 1
PRCTICA DERIVE
pressions est activa. Si ho est, el cursor parpalleja a la finestra; si no
ho est, prem en el bot per activar-la.
2. Tecleja la inequaci i prem ENTER.
Comprova que la inequaci que apareix a la finestra dlgebra s la que
vols.
3. Desplega la pestanya Resolver i escull lopci Expresin, o prem el
bot . A la finestra de lgebra apareix el men Resolver expresin,
i haurs de prmer el bot Resolver.
4. A la finestra dlgebra apareixen les solucions de lequaci.
Per veure grficament les solucions, has de prmer dues vegades sobre
el bot .
1. Prem sobre la pestanya Resolver i escull Sistema.
2. Apareix una pantalla on has descollir el nombre dinequacions. En
aquest cas, sn 2 inequacions.
3. A la pantalla que apareix has de teclejar les dues inequacions que for-
men el sistema a les caselles 1 i 2.
Si prems sobre la casella Variables apareixen les incgnites que tenen les
inequacions. Si prems Resolver apareixen les solucions del sistema.
Per veure grficament les solucions, hem de prmer dues vegades el bot
.
Si el sistema t diverses inequacions amb dues incgnites, la soluci s
una regi del pla, i en aquest cas noms t sentit la soluci grfica.
917232 _ 0048-0085.qxd 23/12/08 12:15 Pgina 85
86
El mesurament del mn
Daniel Kehlmann
A Gauss lincomodaven els signes negres dels llibres, que parlaven a la majoria dels adults,
per no a la seva mare ni a ell. Una tarda de diumenge va demanar al pare, per, i ara qu tagafa, noi,
que nhi expliqus alguns: el de la biga grossa, el que tenia un penjoll a sota, la mitja rodona i la rodona
sencera. Desprs va observar la pgina fins que el que encara desconeixia es va completar tot sol
i de sobte hi van aparixer paraules. Va passar fulls, aquest cop tot va anar ms rpid, un parell
dhores ms tard sabia llegir, i el mateix dia al vespre va acabar el llibre, que, per cert, era avorrit
i parlava de les llgrimes de Crist i del penediment dels pecadors. El va portar a la mare per explicar-li
els signes, per ella va bellugar el cap fent un somriure trist. En aquell moment va entendre que ning
volia fer servir lintellecte. La gent volia tranquillitat. Volien menjar i dormir, i volien que els tractessin
amb amabilitat. No volien pensar.
El mestre de lescola es deia Bttner i li agradava estomacar.
Feia veure que era sever i asctic, i noms de tant en tant lexpressi
de la seva cara delatava com es divertia pegant. Li encantava posar
tasques que costessin molt de fer i que no es poguessin resoldre sense
cometre algun error, de manera que al final hi hagus una excusa
per treure la palmeta. Era el barri ms pobre de Brunsvic, cap dels nens
no aniria a linstitut, ning no treballaria mai amb res ms que no fossin
les mans. Gauss sabia que Bttner no el podia sofrir. Per ms callat
que estigus i per ms que intents respondre amb tanta lentitud
com els altres, notava la desconfiana de Bttner i que el mestre
noms esperava un motiu per poder-lo estomacar una mica
ms fort que als altres.
I nhi va donar un.
Bttner els havia manat sumar tots els nmeros de lu al cent.
Trigarien hores, i per ms voluntat que hi posessin no aconseguirien
fer-ho sense cometre algun error, pel qual els castigaria. Som-hi,
havia cridat Bttner, no badeu, comenceu ja, vinga! Al cap dun temps
Gauss ja no recordava si aquell dia estava ms cansat que de costum
o si simplement shavia distret. Fos com fos, no shavia controlat,
i al cap de tres minuts ja era davant del pupitre del mestre amb
la seva pissarra, on havia escrit una sola lnia.
Vaja, va dir Bttner, i va agafar la palmeta. La seva mirada va caure sobre el resultat i va aturar la m
en sec. Va preguntar qu significava all.
Cinc mil cinquanta.
Qu?
A Gauss se li va fer un nus a la gola, tenia raspera i suava. Noms desitjava ser al seu lloc, comptant encara
com els altres, que seien amb el cap cot fent veure que no escoltaven. Es tractava de sumar tots els nmeros
de lu al cent. Cent ms u donava cent u. Noranta-nou i dos donava cent u. Noranta-vuit i tres donava cent u.
Sempre cent u. I aix es podia fer cinquanta vegades. O sigui, cinquanta per cent u.
Bttner callava.
Trigonometria 4
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 86
87
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S Cinc mil cinquanta, va repetir Gauss, amb lesperana que,
excepcionalment, Bttner ho entendria. Cinquanta per cent u eren cinc mil
cinquanta. Es va fregar el nas. Estava a punt de plorar.
Que Du em maleeixi, va dir Bttner. Desprs va callar una bona estona.
La seva cara reflectia com barrinava: es xuclava les galtes i estirava
la barbeta, es fregava el front i es donava copets al nas. Desprs va enviar
Gauss al seu lloc. Havia de seure, no obrir la boca i quedar-se desprs
de classe.
Gauss va respirar profundament.
Ni una paraula, va dir Bttner, i de seguida van caure les garrotades.
Aix doncs, desprs de la darrera lli, Gauss es va plantar amb el cap cot
davant la taula del mestre. Bttner li va exigir que jurs pel seu honor,
i per Du, que tot ho veia, que ho havia calculat tot sol. Gauss ho va jurar,
per quan li anava a explicar que no tenia cap importncia, que noms
calia observar un problema sense prejudicis ni rutina, que llavors la soluci
es mostrava tota sola, Bttner el va interrompre i li va allargar un llibre gruixut.
Alta aritmtica: un dels seus forts. Gauss se lhavia dendur a casa i llegir-lo. I que vigils.
Una pgina doblegada, una taca, lempremta dun dit, i que Du lempars de les garrotades
que li caurien.
Lendem li va tornar el llibre.
Bttner li va preguntar qu significava all. s clar que era complicat, per un no es rendia tan rpid!
Gauss va bellugar el cap, volia explicar-se, no podia. Li rajava el nas. Es va haver dempassar els mocs.
I doncs!
Ja estava, va balbucejar. Era interessant, li volia donar les grcies. Va mirar Bttner fixament i va pregar
perqu amb all nhi hagus prou.
No tolerava les mentides, va dir Bttner. Aquell era el llibre de text ms complicat en llengua alemanya.
Ning no el podia estudiar en un dia, encara menys un mocs de vuit anys.
Gauss no sabia qu havia de dir.
Bttner va agafar el llibre amb mans insegures. Potser s que nhavia
ents alguna cosa, ara lhi preguntaria!
Mitja hora desprs mirava Gauss amb expressi de buidor. Sabia
que no era un bon mestre. No en tenia vocaci ni habilitats especials.
Per havia arribat lhora: si Gauss no anava a linstitut, ell hauria viscut
intilment. El va examinar amb aire confs; desprs, probablement
per combatre lemoci, va agafar la palmeta i Gauss va rebre
lltima tongada de garrotades de la seva vida.
Aquella mateixa tarda, un jove va picar a la porta de casa dels seus
pares. Tenia disset anys, es deia Martin Bartels, estudiava matemtiques
i treballava dajudant de Bttner. I demanava perms per parlar amb
el fill de la casa.
Noms nhi havia un, va dir el pare, i tenia vuit anys.
4 Trigonometria
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 87
88
Justament aquest, va dir Bartels. Demanava perms per poder practicar
matemtiques amb el jove senyor tres cops per setmana. No volia parlar
de classes, perqu el terme li semblava inadequat, va dir fent un somriure
nervis, per a una activitat en qu potser ell tenia ms coses a aprendre
que lalumne.
El pare el va exhortar a posar-se ben dret. Tot all eren bestieses!
Sho va pensar un moment. Daltra banda, no hi tenia res en contra.
Durant un any van treballar plegats. Al principi a Gauss li feien illusi
aquelles tardes, que trencaven la monotonia de la setmana, encara
que no apreciava gaire les matemtiques i shauria estimat ms classes
de llat. Desprs se li van fer avorrides. Bartels no era tan lent pensant
com els altres, per tamb li costava. Bartels li va explicar que havia
parlat amb el director de linstitut. Si el seu pare ho permetia,
Gauss rebria una beca.
Gauss va sospirar.
No era normal, li va retreure Bartels, que un nen estigus sempre trist!
Hi va rumiar, lobservaci li va semblar interessant. Per qu estava trist? Potser perqu veia que la seva
mare es moria, perqu el mn semblava tan decebedor quan se sabia que el seu teixit no era atapet,
que la illusi estava feta de punt gruixut, que les costures estaven cosides per mans inexpertes, perqu noms
els secrets i loblit el feien suportable, perqu no saguantava sense la son, que cada dia tarrencava de la realitat.
No poder apartar la mirada era tristesa. Estar despert era tristesa. El coneixement, pobre Bartels, era desesperaci.
Per qu, Bartels? Perqu el temps sempre passava.
Entre Bartels i Bttner van convncer el seu pare que no havia de treballar a la filatura sin que havia
danar a linstitut. El pare ho va consentir de mala gana i li va donar el consell que, passs el que passs,
sempre es mantingus ben dret. Ja feia temps que Gauss havia observat els pagesos treballant
i havia ents que el seu pare no patia per la immoralitat de la gent sin pel mal desquena crnic propi
del seu ofici.
Grcies a la seva intelligncia, al seu esfor i a una beca que li va aconseguir el mestre, aquest nen
que havia nascut en el si duna famlia molt pobra, en un petit poble dAlemanya, en una societat que no es
preocupava per leducaci, va arribar a ser un astrnom molt important, un excellent fsic i, sobretot, el matemtic
ms gran de la seva poca, per tal com sel va conixer com el prncep
dels matemtics. A la novella de la qual hem extret aquest pargraf,
a ms daltres histries, es narra la seva vida de manera amena,
con en aquest fragment, on llegim com va conixer la dona amb
la qual ms tard es va casar.
El cel estava tapat, i la terra, enfangada. Es va enfilar per damunt
duna bardissa i es va trobar, panteixant, suat i cobert de pinassa,
davant de dues noies. Quan li van preguntar qu hi feia, all,
els va explicar, nervis, la tcnica de la triangulaci: si es coneixien
un costat i dos angles dun triangle, es podien determinar els altres dos
costats i langle que no se sabia. Per tant, es triava un triangle en algun
lloc daquella terra de Du, sen mesurava el costat que tenia millor
accs i, amb aquell aparell, es determinaven els angles per al tercer
punt. Va aixecar el teodolit i el va girar, aix i aix, i, ho veuen, aix,
amb dits destralers amunt i avall, com si fos la primera vegada.
Desprs shi afegeix una srie de triangles com aquest. [...]
4 Trigonometria
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 88
89
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
4 Trigonometria
Per un terreny, va replicar la ms gran de les dues,
no era un pla, oi?
La va mirar de fit a fit. Havia faltat la pausa. Com si la noia no hagus hagut
de rumiar. En absolut, va dir Gauss, somrient.
Els angles dun triangle, va dir ella, noms sumaven cent vuitanta graus sobre
un pla, per no sobre una esfera. Dall depenia tot.
La va observar com si la veis per primer cop. Ella li va tornar la mirada
arquejant les celles. S, va dir Gauss. B, per compensar-ho, desprs
del mesurament, els triangles shavien dencongir, per dir-ho dalguna manera,
a una grandria infinitament petita. En principi, una senzilla operaci diferencial.
Tot i que daquella manera... Es va asseure a terra i va treure la llibreta.
Daquella manera, va murmurar mentre comenava a escriure, encara
no ho havia fet mai ning. Quan va aixecar la vista, estava sol. [...]
Va demanar en una carta la m de Johanna i va ser rebutjat. No tenia res
a veure amb ell, va escriure, simplement dubtava que viure al seu costat fos
saludable. Sospitava que ell xuclava vida i energia de la gent que lenvoltava,
igual que la Terra del Sol i el mar dels rius, i que, a prop seu, sestava condemnat a la pallidesa i la irrealitat
dun sser fantasmagric.
Passat un temps, ho torn a provar i, aquesta vegada, va ser acceptat.
DANIEL KEHLMANN, El mesurament del mn, Angle, 2007
ACTIVITAT 1
Imagina que, en una superfcie de terra plana, hi ha tres arbres, A, B i C, i no podem arribar
a larbre C perqu alguna cosa ens ho impedeix. Amb una cinta mtrica mesurem la distncia
entre A i B i obtenim 26 m. Desprs, amb un teodolit, com el de Gauss, mesurem els angles
i obtenim 48 i 60, respectivament. Amb aquestes dades, quines altres distncies o rees podem
calcular? Basant-te en aix, explica la tcnica de la triangulaci i les seves aplicacions prctiques.
ACTIVITAT 2
Qui va ensenyar a llegir Gauss? Com es deia el mestre? Qui era Bartels?
Com eren les relacions del mestre amb Gauss?
ACTIVITAT 3
Explica quina tasca va manar el mestre als nens i com la va resoldre Gauss.
ACTIVITAT 4
Emprant la tcnica de Gauss, calcula la suma des d1 fins a 1.000.
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 89
90
NOTACI MATEMTICA
Trigonometria 4
Els vrtexs del triangle es designen
amb lletres majscules, els costats amb lletres
minscules i els angles amb les mateixes
lletres que els vrtexs i el smbol ^.
Un angle sexpressa:
Amb el smbol ^ sobre les tres lletres que
determinen langle, BAC, o b CAB,
de manera que quedi al centre la lletra
del vrtex.
Amb el smbol ^ sobre la lletra del vrtex: A
$
.
Amb el smbol ^ sobre les lletres que designen
les rectes que el formen, rs
$
.
Amb una lletra grega: ,
rad
Indiquen un angle mesurat
en radians.
58 22' 15'' Expressen un angle mesurat
= 60 en graus sexagesimals.

=
3
2
2
Per expressar un angle en radians, primer escrivim
el nombre que nexpressa la mesura, deixem
un espai i, finalment, escrivim labreviatura
de radian, que s rad. Aquesta paraula es pot ometre
quan expressem una igualtat.
Si volem expressar un angle en graus sexagesimals,
escrivim els graus i el smbol , desprs els minuts
i el smbol '; finalment, la xifra dels segons amb el
smbol ''.
Per representar un triangle, primer
sanomenen els vrtexs, comenant per qualsevol.
Sacostumen a fer servir les lletres
A, B, C, tot i que s vlida qualsevol lletra
de labecedari.
Desprs, sanomenen els costats,
que es designen amb la lletra minscula
de la que representa el vrtex oposat: a, b, c
Finalment, els angles sanomenen afegint
el smbol ^ a la lletra que en representa el vrtex,
A
$
, B
$
, C
$
Un triangle es designa per les lletres dels seus

vrtexs, ABC, amb el smbol , ABC.
Representen un angle.
A
A
C
s
A
$
r
B
B
$
C
$
C A
B
c a
b
A
$
917232 _ 0086-0119.qxd 29/12/08 09:25 Pgina 90
91
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
cosec Indica la cosecant de langle .
sec Expressa la secant de langle .
cotg Indica la cotangent de langle .
cosec =
sec =
cotg =
1
tg
1
cos
1
sen
Les raons trigonomtriques dun angle (sinus, cosinus
i tangent) sexpressen mitjanant
abreviatures: sin, cos i tg, respectivament.
Desprs es deixa un espai en blanc i sescriuen
els angles, en graus o radians; de vegades
els angles sescriuen entre parntesis.
sin 40 cos tg 120 sin (40)
3
4
sin ( + ) Indica el sinus de la suma
de dos angles.
sin + Expressa la suma del sinus
dun angle, , i el nombre .
sin + sin Indica la suma de dos sinus.
cos 2 Indica el cosinus del doble
dun angle.
2 cos Indica el doble del cosinus
dun angle.
tg
2
(tg )
2
tg
2
Una ra trigonomtrica afecta una operaci
entre angles noms si est entre parntesis.
Per exemple, si s un producte dun angle
per un nombre no cal posar parntesis.
Per calcular una potncia duna ra
trigonomtrica es pot indicar sobre
la ra trigonomtrica, o introduir aquesta ra
trigonomtrica entre parntesis.
(tg )
2
= tg
2

Les raons trigonomtriques inverses dun angle
(cosecant, secant i cotangent) sexpressen mitjanant
abreviatures: cosec, sec i cotg, respectivament.
Desprs es deixa un espai en blanc i sescriuen
els angles sescriuen entre parntesis.
cosec 40 sec cotg 120 cosec (40)
3
4
sin Indica el sinus de langle .
cos Expressa el cosinus de langle .
tg Indica la tangent de langle .
4 Trigonometria
Indiquen que la cosecant,
la secant i la cotangent
sn les inverses del sinus,
el cosinus i la tangent,
respectivament.
Indiquen el quadrat de la
tangent dun angle.
917232 _ 0086-0119.qxd 29/12/08 09:25 Pgina 91
92
Per particularitzar, considerem dades i models ms senzills que els proposats
al problema, lamplada dels quals s d1, 3, 5 i 7 rajoles i els models apareixen
girats un angle de 45. Observem el dibuix i organitzem la informaci:
Formulem una conjectura per al model damplada 7:
Quan efectuem el recompte de cada una de les dades i el comparem
amb les dades obtingudes en aquesta taula, comprovem que coincideixen.
Si y s el nombre total de rajoles i x s el nombre de rajoles de color blau,
les rajoles de color blanc seran x 1. Per tant, tenim aquest sistema:

x = =111 rajoles blaves
y =111
2
+110
2
=24.421 rajoles
222
2
2x 1=221
x
2
+(x 1)
2
=y
x +(x 1) =221
x
2
+(x 1)
2
=y
La faana dun edifici sha decorat amb rajoles de colors blanc i blau. Si lamplada
del model s de 221 rajoles blanques i blaves, quantes rajoles han fet falta?
Estratgia
Per resoldre molts problemes ens pot servir la particularitzaci, que consisteix
a resoldre primer el problema per a situacions ms senzilles.
Per aplicar-la s molt important efectuar canvis en les dades, buscar pautes
i/o regularitats i formular conjectures sobre possibles solucions.
En un magatzem pots aconseguir un
descompte del 20%, per tamb has de pagar
uns impostos del 16%. Qu tinteressa ms,
que calculin primer el descompte
o els impostos?
Quants mistos es necessiten per construir
81 quadrats unitaris i formar un altre
quadrat ms gran com el que es mostra
en aquesta successi?
2 1
Particularitzaci
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
Trigonometria 4
Amplada de 7 rajoles
Amplada
Amplada
Amplada
Amplada
del
model
1
3
5
1
2
3
0
1
2
1 1
2 2
3 3
0 0
1 1
2 2
1
5
13
Nre. de rajoles
blaves
en lamplada
Nre. de rajoles
blanques
en lamplada
Nre. total de
rajoles blaves
en el model
Nre. total de
rajoles blanques
en el model
Nre. total
de rajoles
en el model
7
7 1
2
4
+
=
7 1
2
3
= 4
4 = 4
2
=16 3
3 = 3
2
= 9 4
2
+ 3
2
= 25
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 92
93
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
Resol els apartats b), e), g) i h) de lexercici
51 de la pgina 107, de la manera com ho has
fet a la Prctica 1.
Resol els apartats f), i), j), k) i l)
de lexercici 51 de la pgina 107, de la manera
com ho has fet a la Prctica 2.
2 1
PRCTICA DERIVE
Ara resoldrem diversos apartats de lexercici 63, per farem servir el progra-
ma DERIVE en comptes de la calculadora.
pressions si est activa. Si ho est, el cursor parpalleja a la finestra; si no
ho est, prem el bot per activar-la.
Les diferents raons trigonomtriques de langle x shan dintroduir en
DERIVE de la manera segent:
SIN(x) sinus de x CSC(x) cosecant de x
COS(x) cosinus de x SEC(x) secant de x
TAN(X) tangent de x COT(x) cotangent de x
Per defecte, la unitat de mesura de langle x s en radians. Per introduir
els angles en graus es pot emprar , o escriure deg a la lnia dentrada.
2. Calcula el valor de langle en graus. Per fer-ho, escriu lexpressi se-
gent i prem ENTER.
3. Escriu lexpressi segent i prem ENTER.
4. Prem el bot . A la finestra dlgebra apareix el valor del sinus de
langle 319 12 52.
pressions si est activa. Si ho est, el cursor parpalleja a la finestra; si no
ho est, prem el bot per activar-la.
2. Escriu lexpressi segent i prem ENTER.
3. A la finestra dlgebra apareix el valor de la tangent de langle 7,03 rad.
4. Repeteix el mateix procs per escrivint lexpressi segent:
Observa que, en aquests casos, no sha de fer servir o deg, ja que els
angles estan en radians.
4 Trigonometria
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 93
94
4 Trigonometria
EXERCICIS
Busca informaci sobre aquests conceptes
bsics emprant lauxiliar dOffice,
i respon les qestions segents.
a) Qu s un llibre de treball?
b) I una etiqueta de full?
Busca informaci sobre:
a) Qu s una frmula?
b) Com es crea una frmula?
Busca informaci.
a) Qu s una barra deines flotant?
b) Com soculta?
3
2 1
Pantalla inicial dEXCEL
Ajuda del programa
Part dun full
PRCTICA EXCEL
Entrada al Programa:
Men
Quan el programa sexecuta, al monitor veurs la pantalla del marge.
s un llibre de treball format per 3 fulls: Full1; Full2 i Full3, tot i que en un
llibre hi pot haver fins a 256 fulls.
Llibre Carpeta que pot contenir fulls, grfics, macros, etc.
Full Pissarra ordenada en celles (cada cella est ordenada per la fila i
columna) que contenen dades numriques, text, etc.
Cella Presenta dues informacions:
El format de la cella: consisteix en el tipus de dada que pot contenir:
numric, de text, lgic, dades, etc.
El contingut.
Observa al marge un full que t escrita la paraula Matemtiques a la
cella B3 (columna B, fila 3); el contigut de la cella s la paraula Matem-
tiques i el format s el tipus text.
El programa EXCEL treballa amb aquestes dues informacions per separat;
per exemple, pots esborrar el contingut duna cella per mantenir-ne el for-
mat, o copiar noms el format duna cella a una altra sense copiar-ne el
contingut.
Quan se surt del programa sindica el nom de larxiu. Lextensi la dna el
mateix programa i s .xls.
PRCTICA
Obre un llibre nou. La informaci que dna EXCEL com a ajuda s molt
completa i permet tenir una visi genrica de qu s un full de clcul
i de com es pot utilitzar. Prem el bot (ajuda) de la barra de mens
o prem directament la tecla . A la finestra que surt, prem sobre
i escriu, per exemple, tipus de format i observa que torna a sortir
una nova finestra dajuda. A travs daquest tipus de desenvolupament, el
programa et proporcionar maneres ds o suggeriments sobre un tema de-
terminat.
Cerca
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 94
95
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
4 Trigonometria
EXERCICIS
Introdueix a la cella B1 et teu nom i cognoms
en lletra arial, negreta i de mida 12.
Crea una carpeta personal amb el teu nom
en el disc dur de lordinador o en un disquet.
Desa el llibre, per registrar les dades
introdudes en el full, a la teva carpeta personal
amb el nom segent: Excel_Unitat0.
3
2
1
Comandaments de Format
Comandaments dEdici
Barra destat
Barra deines
PRCTICA EXCEL
Obre lEXCEL i observa, a la part superior de la pantalla, les barres deines
que hi ha per accedir als diferents mens:
Cont els comandaments ms importants per fer operacions amb el
full o amb les dades del full.
Per accedir a les opcions que ofereix, prem sobre lopci amb el bo-
t de lesquerra del ratol, o prem simultniament la tecla i la
tecla subratllada a lopci (F per a Fitxer, E per a Eines, etc.).
Cada una daquestes opcions dna lloc, al seu torn, a una srie de co-
mandaments; per exemple amb + D es despleguen els coman-
daments dEdici (per a les opcions deliminar, cercar, etc.), i amb
+ O, els de Format (que permet canviar el format de celles, fi-
les, etc.).
En el men trobem eines, alguna de les quals es pot
activar a la barra corresponent (observa-ho en el marge).
Una barra que sempre est activada o visible s la barra Estndard.
Aquesta barra cont comandaments, entre daltres, de la barra Fitxer. Ca-
da una de les icones de la barra Estndard s un comandament diferent.
Per saber la funci de cada comandament, acostat amb lapuntador i
observa el rtol que apareix sota la icona amb la seva descripci. Fes-ho
amb la vuitena icona i tindica Visualitzaci prvia dimatges, tal com
pots veure al marge.
La barra Format cont formats de control del tipus de lletra, lestil, la mida,
lalineaci del text, etc.
La barra de frmules permet introduir i veure frmules a les celles.
La barra destat, situada al final del full, assenyala, com pots veure al mar-
ge, lacci que sexecuta quan sintrodueix una frmula.

917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 95
96
4 Trigonometria
EXERCICIS
Resol els apartats e), utilitzant la Prctica 1, i h),
utilitzant la Prctica 2, de lexercici 63.
Modifica els fulls de les Prctiques 1 i 2
per fer la resta de lexercici 63 de la pgina 108.
2 1
PRCTICA EXCEL
1. Primer dna nom a les celles que vols uti-
litzar. Per fer-ho tecleja els noms dels cos-
tats i dels angles daquesta manera.
2. A les celles D3 i E3 introdueix la frmula per calcular els valors dels an-
gles A
$
i B
$
, respectivament.
CELLA D3:
CELLA E3:
Noms cal allar el valor de langle del teorema del cosinus i aplicar-hi la
funci ACOS, per calcular larcsinus, i la funci GRADOS, ja que ACOS
ens dna langle en radians.
3. Per a langle C
$
podem utilitzar que la suma dels tres angles del triangle
s 180. CELLA F3:
4. Sintrodueixen els valors dels costats a,
b i c del triangle a les celles A3, B3 i
C3.
1. Coincideix amb el pas 1 de la Prctica 1.
2. A les celles D3 i E3 cal introduir els graus dels angles A
$
i B
$
, respectiva-
ment, teclejant:
Per a langle C
$
utilitza el fet que la suma dels tres angles del triangle s
180. CELLA F3:
3. A les celles D3 i E3 introdueix la frmula per calcular els valors dels an-
gles A
$
i B
$
, respectivament.
CELLA D3:
CELLA E3:
Noms cal allar el valor del costat en el teorema del sinus, i aplicar la
funci RADIANES, per calcular la funci SINO.
4. Sintrodueixen els valors dels costats a, b i
c del triangle a les celles A3, B3 i C3.
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 96
97
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
4 Trigonometria
EXERCICIS
a la Prctica 1, resol els exercicis 84, 89 i 90
de les pgines 109 i 110.
Utilitza lopci Simplificar de DERIVE
per fer lexercici 86 de la pgina 109.
Triant Sistema a la pestanya Resolver,
resol els sistemes de lexercici 92
de la pgina 110.
4
3
2
1
Pestanya dAjustes de modo
PRCTICA DERIVE
1. Abans dintroduir les expressions comprova si est activa la finestra
dentrada dexpressions. Per fer-ho, cal que parpellegi el cursor a la fi-
nestra; si no s aix, prem el bot per activar-la.
2. Tecleja la igualtat i prem ENTER.
Comprova que la igualtat que apareix a la finestra dlgebra s la que
vols.
3. Prem sobre Opciones i tria Opciones de modo. A la casella Trigonome-
tra, tria lopci Collect, ja que daquesta manera es comprimeixen els
productes i les potncies de funcions trigonomtriques.
4. Desplega la pestanya Simplificar i tria lopci Normal, o prem al bot .
A la finestra dlgebra apareixen les dues parts de la igualtat simplifica-
des, i en aquest cas es comprova la certesa de la igualtat.
Recorda que has de tornar a posar lopci Auto a la casella Trigonome-
tra.
1. Abans dintroduir les expressions comprova si est activa la finestra
dentrada dexpressions. Per fer-ho, cal que parpellegi el cursor a la fi-
nestra; si no s aix, prem el bot per activar-la.
2. Tecleja lequaci i prem ENTER.
Comprova que lequaci que apareix a la finestra dlgebra s la que
vols.
3. Desplega la pestanya Resolver i tria lopci Expresin, o prem el bot . A
la finestra dlgebra apareix el men Resolver expresin, i prem sobre el
bot Resolver.
4. A la pantalla apareixen les solucions de lequaci.
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 97
98
Les tribulacions del jove Trless
Robert Musil
Publicada amb molt dxit el 1909, en aquesta novella lautor
descriu, potser a partir de la seva prpia experincia, com era la vida
en un internat viens a la darreria del segle XIX. El tema central
s la crueltat amb qu uns estudiants maltracten un company acusat
de petits robatoris. El protagonista del llibre, un jove amb inquietuds
intellectuals que es diu Trless, tot i que no participa directament
en aquells actes, tampoc no els impedeix. En el pargraf
segent assistim a una discussi entre Trless i un dels seus
companys en sortir de la classe de Matemtiques.
De sobte, durant la classe de matemtiques, a Trless va venir-li
al cap un pensament.
Durant els ltims dies, havia seguit les classes amb especial
inters, perqu pensava per a si: Si aix ha de ser la veritable
preparaci per a la vida, com diuen, llavors per fora ha de contenir
amagada alguna cosa del que jo busco.
Eren precisament les matemtiques all que li rondava pel cap, fins i tot amb ms insistncia
que els pensaments sobre linfinit.
I va ser en plena classe de matemtiques que va abassegar-lo aquella idea. De seguida dacabada
la classe, va anar a seure al costat de Beineberg, perqu era lnic amb qui podia parlar duna cosa
semblant.
Tu ho has ents, aix?
El qu?
Aix dels nombres imaginaris.
S. No s tan difcil. Lnic que sha de tenir present s
que larrel quadrada de menys u s la unitat bsica de clcul.
Daix es tracta. Vull dir que aquesta unitat no existeix.
El quadrat de qualsevol nombre, tant si s positiu com
si s negatiu, dna sempre un resultat positiu. Per aix
no pot haver-hi cap nombre real equivalent a larrel quadrada
duna quantitat negativa.
s cert. Per, tanmateix, per qu no haurem dintentar aplicar
loperaci dobtenir larrel quadrada dun nombre negatiu?
Naturalment, no ens donar cap valor real, i s per aix
que el resultat sanomena imaginari. s com si digussim: abans
aqu seia sempre alg, preparem-li avui, doncs, una cadira; encara
que mentrestant shagi mort aquella persona, actuem com si hagus
de tornar dun moment a laltre.
Nombres complexos 5
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 98
99
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
Per, com podem fer-ho, si sabem del cert, amb una
certesa matemtica, que aix s impossible?
Ho fem precisament per aix, pensant que podria ser
possible. Tal vegada obtindrem un resultat positiu. Fet i fet,
no fem el mateix amb els nombres irracionals? s una divisi
que no sacaba mai, una fracci el valor exacte de la qual
mai per mai no podrem assolir, per molt que allarguem el
clcul. I qu penses de les lnies paralleles que et diuen que
es tallen a linfinit? Em sembla que les matemtiques no
existirien si tot ho volgussim conixer amb tanta precisi
cientfica.
Amb aix tens ra, quan les coses es consideren
daquesta manera, tot resulta prou correcte i adequat. All
curis s precisament que es puguin fer clculs reals i es
pugui arribar a la fi a resultats comprensibles amb tals valors
imaginaris i, al capdavall, impossibles!
S, i, per a aconseguir aix, els factors imaginaris han danullar-se entre ells al llarg
de loperaci.
S, s, tot el que dius, ho s perfectament. Per, malgrat tot, no hi ha alguna cosa ben
estranya en aquesta operaci? Com tho diria... imaginat aix: en una operaci daquesta
mena tenim, dentrada, nombres slids, que representen mesures de llargada o de pes
o qualsevol altra cosa ms o menys tangible; en qualsevol cas, es tracta de nombres reals.
Per aquests dos extrems de loperaci estan lligats per alguna cosa que no existeix.
No et sembla que s com ara un pont imaginari, provet de dues pilastres, a un i a laltre cap,
que creuem, malgrat tot, amb plena seguretat, com si exists de deb? Operacions daquest
ordre em fan venir rodaments de cap, com si un tros de cam em ports Du sap a on.
Per all que prpiament em neguiteja s la fora que samaga en aquests clculs
i el fet que puguem arribar amb pas ferm fins al final.
Beineberg va fer, amb sornegueria: Parles gaireb com el capell: ...Veus aquesta
poma? doncs sn les vibracions de la llum i el teu ull, etctera..., allargues la m
amb la intenci de robar-la? doncs sn els msculs i els nervis que comanden
aquest moviment. Per entre les dues coses hi ha alguna
cosa que enllaa el segon gest amb el primer, i aix
s lnima immortal que cau en pecat al mig del cam...;
s, s, cap dels vostres actes no pot explicar-se sense
lexistncia de lnima, que es mou en vosaltres com damunt
les tecles dun piano.... I va imitar el to de veu en
qu el catequista solia expressar aquesta vella semblana.
Fet i fet, aquestes coses minteressen ben poc.
Jo em pensava que precisament a tu thavien
dinteressar. Si ms no, vaig pensar de seguida en tu,
perqu aix si de deb s tan inexplicable
ve a ser com una confirmaci de les teves
creences.
5 Nombres complexos
Es tallen
a linfinit
F
F
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 99
100
I per qu no pot ser inexplicable? Considero del tot possible que, en aquest cas, els inventors
de les matemtiques hagin coms una relliscada. De fet, per qu all que es troba ms enll de la ra
no es pot haver perms de fer una broma a la nostra ra mateixa? Per no penso trencar-mhi la closca,
perqu aquestes coses no porten enlloc.
Trless no queda satisfet amb les explicacions del seu amic i planteja els seus dubtes al professor
de matemtiques, el qual li respon:
Ara b, per a ser estrictament cientfic jo hauria destablir una srie dhiptesis i determinacions
prvies, postulats de partena que vost amb prou feines entendria, a part que ens faltaria el temps
necessari.
Miri, estic prou dacord a acceptar, per exemple, que els nombres imaginaris, aquestes quantitats
que no tenen existncia real, ha, ha!, sn un os dur de rosegar per a un estudiant jove. Shauria
dacontentar amb el fet que tals conceptes matemtics no sn precisament altra cosa que aix:
idees de naturalesa purament matemtica. Sha de fer el crrec que, al nivell elemental densenyament
en qu vost encara es troba, es fa molt difcil de trobar lexplicaci correcta per a moltes coses
que hem de tractar. Per sort, sn molt pocs els que se nadonen, per quan alg, com s ara el seu
cas i, com ja li he dit, cregui que nestic ben satisfet acudeix a nosaltres de deb, llavors noms
li podem dir: Estimat amic, thas de limitar a creure; quan spigues deu vegades ms matemtiques
que no saps ara, llavors comprendrs; per mentrestant: creure!
No shi pot fer ms, estimat Trless, les matemtiques constitueixen per si soles tot un mn,
i shi ha dhaver conviscut molt de temps per copsar-ne tota lessncia i especificitat.
Trless va estar content que el professor hagus acabat. Des que havia sentit el cop de la porta,
en entrar a la cambra el professor, les seves paraules shavien allunyat ms i ms... cap a laltre costat,
cap al regne indiferent on es troben totes les explicacions correctes i malgrat tot inexpressables.
ROBERT MUSIL, Les tribulacions del jove Trless, Barcelona: Proa, 2006
ACTIVITAT 1
Trless s un idealista i el seu amic s un pragmtic.
s cert que no s un nombre real?
Explica la referncia que fa lamic als nombres
irracionals quan els compara amb .
s correcte el que diu?
1
1
5 Nombres complexos
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 100
101
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
5 Nombres complexos
ACTIVITAT 2
Creus que en Matemtiques tot es pot demostrar o que hi ha alguna cosa indemostrable?
Opines, com diu el professor, que algunes vegades no hi ha ms remei que creure
el que diuen els llibres o els professors?
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 101
102
NOTACI MATEMTICA
Nombres complexos 5
i s unitat imaginria.
Designen un nombre
complex expressat
en forma binmic.
z
Indica un conjugat
del nombre z.
QU SIGNIFICA? COM HO ESCRIVIM?
la lletra R i est format pels nombres racionals
(conjunt Q) i els nombres irracionals
(conjunt ).
El conjunt C representa els nombres complexos.
El nombre es designa per la lletra i.
i = i
2
= 1
i
3
= i
4
= 1
Per expressar nombres complexos en forma
binmica utilitzem a i b, que sn nombres reals,
i i, que s la unitat imaginria.
a Part real b Part imaginria
Per distingir diferents nombres reals utilitzem
les primes o els subndexs.
El nombre complex que t la mateixa part real
que z i la seva part imaginria est canviada
de signe sanomena conjugat de z i es representa
posant una ratlla sobre el nombre z.
1
1
1
N Indica el conjunt dels nombres
naturals.
Q Indica el conjunt dels nombres
racionals.
I Assenyala el conjunt dels nombres
irracionals.
R Expressa el conjunt dels nombres reals.
C Indica el conjunt dels nombres
complexos.
a + bi
a + bi
z = a + bi
z = a + bi
3 + 4i
6 2i
z = 2 + i
z
1
= a
1
+ b
1
i
z
2
= a
2
+ b
2
i
z
3
= a
2
+ b
3
i
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 102

103
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
El mdul de z es representa posant el nombre
entre barres verticals.
Per designar largument dun nombre complex
es fa servir labreviatura arg i es posa el nombre
entre parntesis. I per representar-ne el resultat
fem servir la notaci que hem aplicat
als angles.
Un nombre sexpressa en forma polar per mitj
del seu mdul, que s un nombre, i el seu argument,
que se situa com a subndex.
Largument es pot expressar en graus
o en radians.
1
Indica un nombre complex

de mdul 1 i argument .
r
Expressa un nombre complex

de mdul r i argument .
(r r )
Indica un nombre complex

de mdul r r i argument .
Expressa un nombre complex
de mdul i argument .
(r
)
n
Indiquen una potncia n-sima
r
n
del nombre complex r
.
Expressa larrel n-sima del nombre
complex r
.
r
n
r
r
r
r
\
)

En un nombre complex escrit en forma polar,
es poden expressar operacions en el seu mdul
i en el seu argument, fent servir els parntesis.
[z [ s el mdul dun nombre
[z [ = r complex.
arg (z) s largument dun nombre
arg (z) = complex.
r
a
r
z = r
a
7
60
4
3
4
5 Nombres complexos
Indiquen un nombre complex z
expressat en forma polar.
'
!
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 103
104
Per abordar aquest problema, considerem que s un nombre racional (afirmaci falsa).
Si s un nombre racional, llavors , on n i m sn nombres enters primers entre si;
s a dir, la fracci s irreductible.
Operem amb lexpressi anterior: m =n
Elevem els dos membres al quadrat: m
2
2=n
2
[1]
Com que n
2
s parell, en ser igual a 2 multiplicat per un nombre enter, n tamb ho s.
Per tant, en ser n un nombre parell: n=2 a i n
2
=4 a
2
Si substitum el valor de n
2
a lexpressi [1], tenim:
m
2
2=n
2
; m
2
2=4 a
2
m
2
=
Daix es dedueix que m
2
s un nombre parell i que, per tant, m s tamb parell.
Resulta llavors que n i m sn nombres parells, cosa que contradiu la hiptesi inicial que n i m
eren dos nombres primers entre si (absurd).
La contradicci es deu a qu no es pot expressar en forma de fracci, cosa que significa
que no s un nombre racional.
2
4
2
2
2
2
=
a
a
2
2 =
n
m
2
2
Comprova que no s un nombre racional. 2
Estratgia
La reducci a labsurd s un mtode matemtic per mitj del qual,
a partir duna afirmaci falsa, es fa pals com en sn, dabsurds, els resultats
que se nobtenen.
La demostraci indirecta estableix la veritat duna afirmaci a partir
de la demostraci de la falsedat de lafirmaci contrria.
Demostra que el nombre no s
un nombre racional.
Els nombres 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23,
29, 31... sn primers, ja que cap dells no
admet com a factors altres nombres diferents
d1 i ell mateix. Demostra que existeixen
infinits nombres primers.
Per demostrar-ho pots tenir en compte que:
5=2 2+1
7=2 3+1
13=2 2 3+1
17=2 2 2 2+1
19=2 3 3+1
23=2 11+1
29=2 2 7+1
2
3 1
Reducci a labsurd i demostraci indirecta
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
Nombres complexos 5
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 104
105
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
a la Prctica 2, resol lapartat b) de lexercici 61
de la pgina 132.
2 1
PRCTICA DERIVE
El primer pas abans diniciar les prctiques s executar DERIVE.
1. Abans dintroduir les equacions comprova si est activa la finestra den-
trada dexpressions. Per fer-ho, cal que parpellegi el cursor a la finestra;
2. Tecleja lequaci que vols resoldre.
3. Prem el bot sobre la pestanya Resolver i tria Expresin, o b prem so-
bre el bot .
4. Tria lopci Complejo a la pantalla Resolver expresin i prem sobre el
bot Resolver.
5. A la pantalla apareixen les solucions de lequaci. En aquest cas, hi ha
dues solucions complexes conjugades.
2. Tecleja lequaci que vols resoldre.
3. Prem el bot sobre la pestanya Resolver i tria Expresin, o b prem so-
bre el bot .
4. Tria lopci Complejo a la pantalla Resolver expresin i prem sobre el
bot Resolver.
5. A la pantalla apareixen les solucions de lequaci. En aquest cas, hi ha
cinc solucions: una soluci real i dos parells de solucions complexes
conjugades.
5 Nombres complexos
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 105
106
EXERCICIS
Resol, mitjanant DERIVE, les operacions
amb nombres complexos de lexercici 33
de la pgina 130.
Resol, mitjanant DERIVE, aquesta operaci
amb nombres complexos.
(3 + 2i ) 2i
( )
( )
3 2
2
+
i
i
4
3
2
1
PRCTICA DERIVE
2. Tecleja loperaci amb nombres complexos. Per introduir la unitat
imaginria cal teclejar # i o prmer sobre el bot de la barra de
smbols.
3. A la pantalla apareix la suma dels nombres complexos en forma bin-
mica.
2. Tecleja loperaci amb nombres complexos.
Per introduir la unitat imaginria cal teclejar # i o prmer sobre el bot
de la barra de smbols.
3. A la pantalla apareix el quocient dels nombres complexos en forma bi-
nmica.
5 Nombres complexos
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 106
107
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
2 1
PRCTICA DERIVE
2. Calcula el mdul del nombre complex amb la funci ABS(), i per a aix
tecleja:
3. Prem a la pestanya Simplificar i tria Aproximar o prem sobre el bo-
t . A la finestra dlgebra apareix el valor del mdul, que en aquest
cas s 5.
4. Calcula largument de la funci PHASE(). Aquesta funci ens dna el
valor de largument en radians, i per expressar-ho en graus el multipli-
quem per .
5. Prem a la pestanya Simplificar i tria Aproximar o prem sobre el bot . A
la finestra dlgebra apareix el valor de largument, i com que en
aquest cas s negatiu, li sumem 360 i obtenim que largument s
306,87.
El nombre complex en forma binmica s 5
306,87
.
2. Tecleja lexpressi segent:
Les funcions COS i SIN necessiten que largument estigui expressat en
radians, i per passar-ho a graus utilitzem DEG.
3. Prem la pestanya Simplificar i tria Normal, o prem sobre el bot . A la
finestra dlgebra apareix el nombre en forma binmica.
360
2
5 Nombres complexos
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 107
108
La carcia de lescorp
Ignacio Garca-Valio
El protagonista i narrador, un jove professor de Matemtiques,
viu amb Candela, amb la qual mant una complicada relaci amorosa,
que la novella retrata amb fludesa i sentit de lhumor.
Vam continuar, doncs, en aquell pis calamits de Delicias, eixugant
inundacions domstiques, clavant cops de martell a les canonades.
Tots aquests desperfectes em crispaven tant com a ella, per lenergia
que consumem a combatrels ens deslliurava de discutir altres
problemes ms importants. A ms del seu amant i amic, em convertia
en guixaire, lampista, fuster, electricista i no s quantes coses ms.
Aquesta s la clau per entendre el meu paper a la seva vida.
Jo li arreglava la casa. Feia trencaclosques amb les rajoles trencades
de la cuina, i Candela admirava la precisi amb qu les enganxava
i les ajuntava de nou per les juntures. Vaig resoldre un problema
duni de dues canonades en creu sense saber res de lofici,
basant-me en els meus coneixements de geometria euclidiana i aplicant-hi el teorema de Cavalieri,
segons el qual dos cossos qualssevol tenen el mateix volum si tot tall dels dos a igual altura resulta
en rees iguals. Aix vaig deduir que el volum de la intersecci de dos cilindres era el dun cub,
i en vaig construir un de paper a mida per comprovar la mida final. I va funcionar.
Depenem lun de laltre; ella de mi per
recompondre les destrosses i jo della
per tenir una missi amb la qual fer-la
contenta, o, ms ben dit, per satisfer el meu
amor per ella i aix, de passada, estimar-me
ms. Ja se sap: hipoteques lamor a tu mateix
al fet que la persona estimada estigui dacord
a concedir-tel. Shi anteposa la convicci
que laltra persona est a gust amb alg
perqu aquest tamb es pugui sentir
cmode. Quan estimes no uneixes el teu
cor: el divideixes. La unitat s lsser
indivisible, autnom i ple. El nmero
u cont la simfonia essencial de la totalitat. Per fer el dos, lu sarrenca a si mateix lexclusivitat,
genera la seva paritat, deixa de ser autnom i es disgrega. El dos s la nostlgia irreversible de ser u.
Els amants enyorant fondres en el coit. [...]
A mesura que baixes per Delicias, per entrar al nostre antic carrer cal travessar la placeta Luca
de Tena, girant una cantonada a lesquerra, i s all on et topes amb el gran respirador del suburb.
Per ser exactes, no s una cantonada, sin un xamfr (tredre en el qual dos plans normalment
perpendiculars sn tallats per una intersecci). La placa metllica que aireja les emanacions
del metro est formada per cinc petites celles dample per nou de llarg, dun metre quadrat
cadascuna (en total, quaranta-cinc metres quadrats). s difcil evitar aquest pas, ja que ms enll
Geometria analtica 6
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 108
109
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
hi ha un parterre amb arbres, llevat que facis una marrada per la banda ms llarga, primer a lesquerra
i desprs a la dreta. Lusual en aquests casos s abreujar travessant el respirador per la seva diagonal.
Candela, en canvi, recorre els dos catets del triangle rectangle en comptes de la hipotenusa (o diagonal
del rectangle), amb la qual cosa comet una imperdonable infracci pitagrica. Ms que no pas
repugnncia per laire que surt dall, jo gaireb crec que s per por que la placa cedeixi sota
el seu pes, o alguna cosa. Una mania com qualsevol
altra; les meves sn pitjors.
Sobre la seva tasca com a professor,
el protagonista escriu el segent.
A aquestes altures sembla clar que als meus
alumnes, llevat dalguns casos no del tot esbrinats,
no els interessen les matemtiques. En els meus
temps aix no passava, vull dir que si una assignatura
ens resultava difcil o avorrida, ens esforvem
a tirar-la endavant com fos. Molts daquests nois,
no tots, mescolten endormiscats darrere dels
pupitres, segueixen els meus guixots a la pissarra com si hi veiessin mosques, no s quina immensa
llosa ha aixafat els seus encefalogrames. Recordo la primera vegada que vaig parlar de Pitgores
en una aula. Vaig comenar ple dillusi, per, en arribar als catets, hi va haver un desordre tal,
que vaig perdre del tot les regnes de la classe.
Nhe parlat amb lorientador psicopedaggic de lInstitut, un tipus expansiu i convincent que abans
havia treballat en una empresa privada i que en el primer any que porta en aquest Centre ha sabut
ficar-se lequip docent a la butxaca, tant els ugetistes com els conservadors, els interins
i els catedrtics, amb una paradoxal barreja de filosofia dautosuperaci i Logse.
Dnals una mica de lirisme, home mha dit. Posa una mica de poesia a les matemtiques.
Que no siguin sols nmeros. I alegra la cara. Set veu una mica pansit.
Jo hi veig molta poesia, en els nmeros.
Se nha rigut, el molt imbcil, pensant que era una faccia.
Cal motivar els nois, parlals en el seu llenguatge, acostat a la seva mentalitat.
He estat pesant en el consell de lorientador i he decidit que s hora de posar ms poesia i motivaci
a les matemtiques. Avui tocava explicar els logaritmes. He rebuscat en la meva biblioteca i hi he trobat
una cosa potica. He anat a fer la classe decidit a vendrels la mgia dels logaritmes. He anunciat als
nois que els recitaria un poema que es va escriure en el prleg a la clssica obra de John Napier,
linventor dels logaritmes, titulada Una descripci de la meravellosa regla de logaritmes.
Lobra est datada el 1614. Diu aix:
El seu s s magnfic en tota mesura veritable
de terres, plnols, edificis i fortificacions,
aix com en Astronomia i Gnomnica,
geografia i navegaci.
En aquestes matries els joves estudiants
obtindran molts avantatges
i els ms hbils, a ms,
es poden estalviar temps i feina.
6 Geometria analtica
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 109
110
Qu us sembla? tanco el llibre amb entusiasme. Alguns em miren com si sacabessin
de despertar. B, no hi teniu res a dir?
Qu s la Gnomnica? pregunta el ms estudis.
La cincia dels gnoms, ha ha! crida el pallasso de torn.
He tornat a veure si morienta lorientador psicopedaggic. Estava molt ocupat fent no s quines
Adaptacions Curriculars, mha mirat per damunt del seu arxivador abans davisar-me:
He estat revisant la teva programaci de Matemtiques. Massa continguts conceptuals,
i molt pocs de procedimentals i actitudinals. La metodologia est desfasada. Cal actualitzar-se.
Qu puc fer per actualitzar-me?
Lorientador sospira fons.
Tu en saps molt, de nmeros, oi?
No li contesto.
B, a veure si ets capa de dir-me quin s el nmero que si se li treu la meitat dna zero.
Em rendeixo.
El vuit, si se li treu la meitat de dalt o la de baix.
Sc tan beneit en aquestes coses que em costa entendre-ho. Lorientador sen riu,
del meu ostensible desconcert. Hi afegeix, mentre riu el seu propi acudit:
I quin dna zero si se li treuen dos teros?
Marronso despatlles.
El DOS! Com que t tres lletres, si li traiem la primera i la tercera, dna zero!
El cas s que quan he sortit al passads ja ni tan sols sabia on era la sortida.
Tampoc en la relaci amb Candela no funcionen millor les coses, i tot i que no en revelarem
el desenlla, heus ac una confessi:
La relaci entre nosaltres est ferida de mort. Em fa por que qualsevol dia em digui Fins sempre,
testimo (que no s el mateix que dir Testimo fins sempre). Sols ens queda aquesta forma damor
que sassembla a la compassi o la indulgncia perqu seleva per damunt de totes les desgrcies
en els moments difcils.
IGNACIO GARCA-VALIO, La carcia del escorpin, Barcelona: Destino, 1998
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 110
111
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
ACTIVITAT 1
Com veiem a la figura, a la placa metllica rectangular que sesmenta en el text se li pot assignar
un sistema de coordenades cartesianes. Per travessar-la, Candela recorre els segments AB i BC.
En canvi, el seu xicot recorre el segment AC. Els segments, quan es doten dun sentit,
es converteixen en vectors. La seva longitud sanomena mdul del vector corresponent.
Calcula els mduls dels vectors definits per aquests tres segments. Quina relaci hi ha
entre ells?
ACTIVITAT 2
Explica el teorema de Cavalieri i aplical per relacionar els volums dels prismes amb els volums
dels cilindres.
A B
C
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 111
112
NOTACI MATEMTICA
AB
Indica un vector que t

lorigen en el punt A
i lextrem en B.
v
Expressa un vector.
v
= AB
Indica que el vector v
t com a origen el punt A,

i com a extrem, B.
Un punt es representa per mitj duna lletra
majscula. Sacostumen a fer servir les lletres
A, B, C..., per es pot agafar qualsevol lletra
de labecedari.
Una recta es denota mitjanant lletres minscules.
Se solen utilitzar les lletres r, s, t, per es pot agafar
qualsevol lletra de labecedari.
A(a
1
, a
2
) Indica les coordenades
dun punt.
v = (v
1
, v
2
)
v(v
1
, v
2
)
Expressen les
coordenades
AB
= (v
1
, v
2
)
dun vector.
AB
(v
1
, v
2
)
A(3,5; 2,1) Designen les coordenades
v = (7; 4,2) decimals en un punt
o vector.
v Es refereix al mdul
dun vector.
Per indicar les coordenades dun punt es posa
la lletra que designa el punt, que sempre
s majscula, i, a continuaci, es colloquen
les seves coordenades entre parntesis.
Mai no es posa el signe igual.
Per expressar les coordenades dun vector
es pot posar el signe igual o no posar-lo.
Quan alguna de les coordenades dun punt
o un vector s un nombre decimal, la separaci
entre coordenades s un punt i coma (;).
Per designar el mdul dun vector sintrodueix
la lletra que el designa entre barres verticals.
Representa un punt en el pla. Tot
i que un punt no t dimensions,
se sol representar grficament
per mitj dun punt prou gruixut
perqu sigui visible.
A
Representa una recta.

r
Per escriure un vector
sacostuma a fer servir la lletra
v amb una fletxa al damunt, v .
Un vector definit per dos punts
A i B, origen i extrem,
respectivament, es denota
com a AB amb una fletxa
al damunt AB
.
B
Y
X
A
AB
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 112

113
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
w
= u
+ v
Expressa que w
es pot posar
com a combinaci lineal de
u
i v
.
B = {u
, v
} Indica la base en el pla.

R = {O, [u
, v
]} Expressa un sistema
de referncia en el pla.
Per indicar operacions amb vectors es pot posar
una fletxa sobre lexpressi de loperaci.
u
// v
Indica dos vectors parallels.

u
Expressa dos vectors

perpendiculars.
Per expressar el parallelisme o la perpendicularitat
entre vectors es fan servir els smbols // o .
Les bases sacostumen a designar amb B i entre claus
figuren els vectors que formen la base. Quan tenim
diverses bases se solen diferenciar posant-hi
subndexs: B
1
, B
2
, B
3
, o b posant-hi primes:
B, B, B,
Els sistemes de referncia se solen designar amb R
i entre claus apareix el seu origen, O, i els vectors
que formen una base, entre claudtors.
Per diferenciar entre diversos sistemes de referncia,
utilitzem les mateixes frmules que per a les bases.
u
Expressa el producte escalar

de dos vectors.
cos Indica el cosinus de langle
que formen dos vectors
amb el mateix origen.
d(A, B) Indica la distncia entre
dos punts.
s el punt mitj
dun segment.
M
x x y y
1 2 1 2
2 2
+ +
,
Per distingir el producte escalar del producte
de dos nmeros, se sol posar un punt de producte
ms gruixut del normal.
Per expressar la distncia sacostuma a posar d
o dist, i els punts dels quals volem trobar la distncia,
entre parntesis.
El punt mitj dun segment se sol designar
per M.
u
+ v
Indiquen suma de dos vectors.

u + v
ku
Assenyalen el producte dun vector

ku
per un nombre.
v
w
u
v
u
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 113
114
En el dibuix apareixen uns triangles amb un sol vrtex cap amunt (A) i amb un vrtex
cap avall (B), amb la qual cosa es construeixen triangles de diferents mides.
Per resoldre el problema, els descomponem en dos; aix, calculem el nombre
de triangles del tipus A i del tipus B. Al seu torn, aquests els dividim en problemes
ms simples.
Nombre de triangles amb el vrtex cap amunt (tipus A)
a) Nombre de triangles d1 unitat de costat.
El resultat correspon a la suma dels 7 primers termes duna progressi
aritmtica per a a
1
=1 i d=1: T
1
=(1+7) 7/2=28
b) Nombre de triangles de 2 unitats de costat.
El resultat correspon a la suma dels 6 primers termes duna progressi
aritmtica per a a
1
=1 i d=1: T
2
=(1+6) 6/2=21
c) Raonant de la mateixa manera, per a tots els triangles del tipus A, la soluci s:
Nombre de triangles amb el vrtex cap avall (tipus B)
El nombre total de triangles s: 84+34=118
Quants triangles equilters hi ha en una graella triangular formada
per triangles equilters, de 7 unitats de costat?
Estratgia
Una organitzaci adient s til per abordar la situaci problemtica
que es presenta, ja que es t una comprensi ms fcil del que es demana (podem
relacionar millor les dades amb la incgnita) i es fa una resoluci
adequada del problema (simplificant les operacions que cal fer).
Comprova que una graella
triangular de n unitats
de costat, com lanterior, t
triangles
equilters, amb el vrtex
cap amunt.
Antigament, els canons llanaven boles,
i aquestes es collocaven en forma
de pirmide amb base quadrada.
Si cada costat tenia 20 boles, quin era
el nombre de boles de cada pirmide?
I per a un costat de n boles?
2
[ ( )( )] n n n + + 1 2
6
1
Organitzaci per resoldre un problema
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
a)
b)
c)
Mida del triangle
Nombre de triangles
1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 7 7 Total
28 21 15 10 6 3 1 84
Mida del triangle
Nombre de triangles
1 1 2 2 3 3 Total
21 10 3 34
1
2
3
4
5
6
7
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 114
115
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
Amb el bot de la part esquerra del ratol,
prem cada una de les eines de la barra
i observa com es desplega un men vertical
amb les diferents eines o aplicacions
de cada grup i el seu nom. Fes un
esquema de cada grup i les aplicacions
que cont.
Prem la tecla i veurs la descripci
i el funcionament de cada eina. Fes els canvis
necessaris per obtenir la barra:
Escriu al teu quadern la funci de les eines
que es mostren.
2 1
Presentaci
Finestra de CABRI
Capalera del programa
PRCTICA CABRI
El programa CABRI-GOMTRE II s un programa per aprendre Geometria.
Al marge pots identificar-ne la pgina de presentaci i la finestra de treball
que apareix al cap duns segons dhaver executat el programa. Observa que
es veuen unes barres amb icones a la part superior i inferior.
LES BARRES DE CABRI
La primera barra cont el nom del programa i el nom de la figura o larxiu
que est obert en aquell moment.
En aquesta barra sempre hi ha indicat el nom de la figura amb la qual ests
treballant.
Barra de mens
Permet fer operacions amb fitxers (obrir, tancar, etc.), executar activitats
dedici (copiar, seleccionar, etc.), diferents opcions del programa (prefe-
rncies inicials, idioma, etc.), posicions de les finestres obertes, i consul-
tar lajuda.
Barra deines
Permet la realitzaci de construccions geomtriques a partir dels diferents
elements i de la seva manipulaci. Sn 11 grups que contenen una srie
deines que fan que les icones de la barra varin en funci de lopci selec-
cionada.
Leina seleccionada es presenta amb fons blanc, mentre que la resta t un
fons gris.
Els 11 grups deines sn, desquerra a dreta:
17. MACROS
18. CONSULTES
DE PROPIETATS
19. CLCULS GEOMTRICS
10. PRESENTACI DOBJECTES
11. AMAGAR / MOSTRAR
1. APUNTADOR
2. PUNTS
3. RECTES
4. CORBES
5. CONSTRUCCIONS GEOMTRIQUES
6. TRANSFORMACIONS
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 115
116
EXERCICIS
Activa leina Apuntador : el cursor es
converteix en una creu que permet, acostant-te a
un objecte, seleccionar-lo (es converteix en )
i modificar-lo o mourel (surt una m )
per la finestra.
Desprs, selecciona la circumferncia construda
i amplia-la. Escriu les modificacions que fa el
cursor.
En el grup RECTES, activa les diferents
eines i fes construccions dels elements
que puguis a la finestra que tens
oberta.
Crea una carpeta amb el teu nom en el disc
dur de lordinador o en un disquet, i desa-hi
la figura creada mitjanant les ordres:
amb
el nom Unitat00_Exercici_01.
3
2 1
Creaci duna recta
Construcci duna circumferncia
PRCTICA CABRI
Per comenar
PRCTICA: CONSTRUCCI DOBJECTES SIMPLES
1. Construcci de punts:
a) Activa leina , del grup PUNTS. Observa que el cur-
sor adopta la forma dun llapis: .
b) Prem algun punt de la finestra, i hi apareix un punt de color vermell. Si
abans de fer una altra acci prems una tecla (per exemple, A), surt
una etiqueta amb aquesta lletra al costat del punt (les etiquetes servei-
xen per nomenar objectes).
2. Construcci de rectes (per fer una recta sn necessaris dos punts o un
punt i una direcci).
a) Activa leina , del grup RECTES.
b) Acostat amb el ratol a aquest punt i observa que el cursor es trans-
forma en una m i apareix el rtol: Aquest punt. Prem el bot de les-
querra de ratol i veurs que es dibuixa una recta que passa per A i
que va canviant de direcci en funci del moviment que facis amb el
ratol.
c) Prem un punt qualsevol de la finestra i obtindrs la recta, tal com es
veu a la figura; la pots etiquetar com a r .
3. Construcci duna circumferncia (es necessita un punt que sigui el
centre i un radi).
a) Activa leina , del grup CORBES.
b) Amb el llapis, acostat al punt A i, quan apareguin la m i el rtol:
Aquest punt com a centre, prem el bot del ratol i observa que la m
va dibuixant una circumferncia a la finestra.
c) Prem un punt qualsevol de la finestra: tindrs la circumferncia, tal
com es veu a la figura; la pots etiquetar com a C.
Creaci dun punt
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 116
117
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
Resol, de manera anloga a com sha fet
a la Prctica 1, la resta dels apartats
a la Prctica 2, lexercici 44.
2 1
PRCTICA CABRI
1. Activa leina , i a la finestra apareixen uns ei-
xos de coordenades. Amb leina , crea una
xarxa de punts sobre uns eixos ja existents.
2. Amb leina , dibuixa els vectors, primer situant-te a
lorigen (0, 0) i, desprs, a lextrem (1, 5). Repeteix el mateix procs
amb el vector b
= (3, 2).
3. Utilitza leina , prement sobre els dos vectors.
Apareix a la pantalla la mida de langle format pels dos vectors.
1. Activa leina , i a la finestra apareixen uns ei-
xos de coordenades. Amb leina , crea una
2. Amb leina , dibuixa els vectors, primer situant-te a
lorigen A(3, 7) i, desprs, sobre lextrem B(4, 9). Repeteix el mateix
procs amb lorigen i lextrem del vector CD
.
3. Utilitza leina , prement sobre els dos vectors. Apa-
reix a la pantalla si els dos vectors sn parallels.
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 117
118
EXERCICIS
2 1
PRCTICA DERIVE
1. Defineix les variables u i v com els vectors (2, 3) i (5, 4).
2. Introdueix lexpressi 2u + v.
3. Desplega la pestanya Simplificar i tria lopci Normal, o prem el bot
. A la finestra apareix el resultat de la suma dels dos vectors.
1. Defineix les variables u i v com els vectors (3, 1) i (2, 1).
2. Introdueix lexpressi u * v.
3. Desplega la pestanya Simplificar i tria lopci Normal, o prem el bot
. A la finestra apareix el resultat del producte escalar dels dos vec-
tors.
917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 118
119
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
Fes lexercici 38 de la pgina 156.
a la Prctica 2, lexercici 116 de la pgina 160.
Resol lexercici 123 de la pgina 160 amb leina
.
4
3
2
1
PRCTICA CABRI
1. Defineix les variables v i w com els vectors (7, 2) i (m, 6).
2. Introdueix lequaci |u| = |w|.
3. Desplega la pestanya Resol i tria lopci Expressi, o prem el bot
i tria lopci Algebraic, i prem Resol. A la finestra apareixen els pos-
sibles valors de m.
1. Activa leina , i a la finestra apareixen uns eixos
de coordenades. Amb leina , crea una xarxa
de punts sobre uns eixos ja existents.
2. Amb leina , dibuixa els tres punts a les coor-
denades (1, 4), (3, 1) i (11, 5), i amb ano-
mena els punts P, Q i R.
3. Utilitza leina per dibuixar la recta que passa per P
i Q, i comprova que aquesta recta passa tamb per R.
4. Amb leina , prement la recta, nobtin-
drs lequaci.
917232 _ 0086-0119.qxd 29/12/08 09:26 Pgina 119
120
El recel
Joaqun Leguina
Aquesta novella explica la histria de les dues
passions que van moure la vida del seu protagonista,
Jess Vio: el seu amor per Francisca i el seu desig
de demostrar un teorema que, durant ms de tres-cents
anys, ning no havia demostrat.
Deixem de banda la complicada relaci amorosa
entre Jess i Francisca que pots conixer si llegeixes
la novella i centrem-nos en la seva histria professional.
Tot i que el seu pare, que era un ric empresari de Saragossa,
volia que Jess continus els seus negocis, ell es va estimar
ms estudiar Matemtiques. Quan va acabar la carrera,
el 1921, el prestigis professor Julio Pastor el va cridar
al seu despatx per preguntar-li qu pensava fer aix
que es llicencis.
Vost t dots per arribar a ser un bon matemtic li va dir el professor, i jo no el vull pas
desanimar, per si el que li interessa sn les aplicacions prctiques, li suggereixo que socupi
de la Fsica o que sadreci a lenginyeria, ja que, en realitat, les Matemtiques, si ms no mentre
sestan produint a la ment de linvestigador, no sn altra cosa que conceptes que en aquell
moment tenen poc a veure amb el mn fsic o sensorial. Ho s, va respondre Jess.
Doncs en aquest cas, ja deu saber tamb va continuar el professor que lnic resultat
prctic de les Matemtiques s la creaci de lharmonia o de la perfecci, cosa que s
a les antpodes dels objectius de lhome pragmtic, de lenginyer, del poltic o de qui es dedica
als negocis.
Jess va entendre que lltima frase es referia als negocis del seu pare i va contestar:
No, no he pensat dedicar-me als negocis familiars. Molt b va continuar el professor,
per el matemtic neix, no es fa. Altrament, sense aquests dots naturals, es treballa debades.
Si, malgrat les meves paraules, vost es vol dedicar a aquesta disciplina esquiva i mal pagada,
jo el puc ajudar, aconseguir-li una beca, per se nhaur danar dEspanya. No tingui pressa
a contestar-me.
Jess va plantejar a casa la possibilitat diniciar a lestranger la seva carrera de matemtic
i al seu pare li va semblar una extravagncia, tot i que no hi va oposar resistncia i li va
prometre de completar la beca, ja que si ten vas, no permetr que vagis pel mn com
un mort de gana. Jess Vio es va entrevistar de nou amb Julio Pastor per comunicar-li la seva
voluntat de seguir estudis a lestranger i el professor sen va alegrar.
Sollicitarem una beca a la junta dAmpliaci dEstudis va dir, en plural, el professor.
Estic segur que laconseguirem. A ms, avui mateix escriur a Harold Lardy, que mhonora
amb la seva amistat i s un dels matemtics ms brillants del mn. Treballa a Cambridge
li va informar.
Llocs geomtrics. Cniques 7
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 120
121
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
La junta dAmpliaci va contestar la carta de Pastor gaireb a correu seguit i va mostrar el seu
inters a conixer laspirant. Jess i el seu professor van anar junts a Madrid i el noi es va sotmetre
a una entrevista, ben aviat convertida en una cosa semblant a un examen, de la qual va sortir airs.
En el tren de tornada, Julio Pastor, radiant i convenut que aviat arribarien bones notcies de Cambridge,
va illustrar el seu pupil sobre Harold Lardy, que admirava tant. Li va explicar que Lardy havia nascut
el 1877 i que treballava normalment amb un altre matemtic molt important que es deia Littlegarden
i, durant un temps, tamb amb Ramanutyan, un hind que Lardy havia descobert grcies
a un manuscrit que li havia arribat de
Madrs, on el llavors desconegut matemtic
treballava com a funcionari amb un sou
de vint lliures anuals. El manuscrit contenia
teoremes que Lardy i Littlegarden van
considerar extraordinriament poderosos.
Van aconseguir endur-sel a Cambridge
i all va treballar amb ells. Lardy i
Ramanutyan van escriure en collaboraci
cinc comunicacions de primera categoria.
Lhind tenia un greu problema: estava
tuberculs i ha mort fa pocs mesos
a Madrs, va dir Julio Pastor.
Julio Pastor es va acostar a la llibreria que hi havia darrere de la seva taula de despatx,
va obrir les vidrieres que protegien de la pols els llibres i en va extreure un tom que va resultar
ser un dels volums de lOpera omnia de Leonhard Euler, va tornar a seure i el va donar a Jess.
Lhi regalo perqu, per molts xits que obtingui en la professi que ara es disposa a iniciar,
i que li desitjo que siguin notables, sempre tingui en compte que abans de nosaltres hi va haver
genis que no podrem igualar, als quals devem gaireb tot.
7 Llocs geomtrics. Cniques
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 121
122
Una tarda, mho ha explicat ell
va continuar Pastor, Lardy va agafar
un taxi per visitar el seu amic, que estava
molt malalt a lhospital de Putney. En entrar
a lhabitaci on jeia Ramanutyan, el va
saludar i, amb ganes diniciar una conversa
trivial, va comentar que el nmero del taxi
en qu shavia desplaat era el 1729,
un nmero fora inspid, va afegir Lardy.
Ramanutyan va contestar de seguida que
no, que era un nmero molt interessant:
s el menor nmero que pot ser
expressat de dues maneres diferents
com la suma de dos cubs, li va dir. Haur daprendre a jugar al criquet i al tennis va dir Pastor.
Lardy s un mestre en aquestes arts i li agrada mesurar-se amb els seus alumnes.
Mai no he tingut a les mans una raqueta i sols he vist jugar a criquet en alguna pellcula
anglesa, per li asseguro que far el que pugui va contestar Jess.
A la carta que Lardy va enviar a Julio Pastor li anunciava ladmissi, en principi, de Jess,
que hauria de revalidar la seva llicenciatura a Cambridge. Al cap de poc van arribar els papers
oficials de ladmissi, amb les signatures pertinents. [...]
Quan Jess va arribar a Cambridge, desprs dhaver-se installat en una pensi,
va anar a visitar Lardy.
El mestre duia una jaqueta desport i pantalons de franella grisa. Duia una camisa blanca,
de seda, tancada al coll amb una fina corbata blava de llana. Tenia els cabells rossos i llisos,
amb uns quants cabells blancs a les temples, i duia unes ulleres rodones amb muntura
de carei que tendien a lliscar al llarg del seu nas ben dibuixat, cosa que li permetia mirar
el seu interlocutor per damunt delles. Els ulls verds daquell home eren penetrants i, alhora,
riallers. La seva cara triangular i ben equilibrada dotava el personatge duna serenitat en qu
no mancava la bellesa.
Lardy li va preguntar per Espanya, per la guerra del Marroc, per Saragossa i pels setges
napolenics que la ciutat havia sofert feia ms dun segle. Finalment, mirant-lo als ulls i potser
perqu va veure que Jess se sentia intimidat, li va dir:
Vost s molt jove, per aix en matemtiques s un avantatge. Letapa creadora comena
aviat en el nostre ofici i, ai!, tamb sapaga molt dhora. La Matemtica, ms no pas qualsevol altre
art o cincia, est destinada a homes joves. Newton va exposar les seves idees ms genials
sobre fluxi i gravitaci el 1666, quan tenia vint-i-quatre anys. Galois va morir en un duel als vint,
Abel als vint-i-set, Rieman als quaranta. Si aquest s el seu cam, no el malgasti, perqu s curt
i intens. [...]
Desprs de Nadal, Jess Vio va tenir una llarga conversa amb Harold Lardy per orientar
el treball de la tesi doctoral que havia de comenar. Havia pensat centrar la seva recerca atacant,
en la mesura de les seves forces, lltim teorema de Fermat. Latreia, com a molts, la senzillesa
del plantejament. El que Pierre de Fermat havia escrit en el marge de lArithmetica de Diofant,
probablement el 1637, era molt simple: s impossible escriure un cub com la suma de dos cubs
o, en general, escriure qualsevol potncia major que dos com la suma de dues potncies iguals.
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 122
123
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
Quan lespanyol va plantejar a Lardy la seva intenci de centrar la tesi en el teorema de Fermat,
el professor va somriure, per no el va desencoratjar. Estaven asseguts al voltant duna taula a la sala
destar contigua a lhabitaci on vivia el solter Lardy. [...] Una pissarra negra amb guixos completava
la decoraci mural. Doncs comencem, va indicar Lardy i, aixecant-se, va anar cap a la pissarra.
Hi va escriure lequaci de Fermat: x
n
+ y
n
= z
n
.
No existeix una terna (x, y, z) de nmeros enters que, per a n major que 2, satisfaci aquesta
equaci va concloure Lardy.
En comptes de seure, el professor va continuar dempeus.
Si mho permet va continuar Lardy, li far una petita digressi histrica que potser li sigui til. [...]
Euler, seguint el mtode conegut com a descens infinit, que el mateix Fermat va utilitzar, tot i que no
per demostrar aquesta conjectura, va demostrar la no-existncia de soluci per a la potncia tres.
Aix ho va anunciar a Goldbach en una carta datada a lagost del 1753. Al cap dun segle de la mort
de Fermat, noms shavia demostrat la validesa del seu teorema per a les potncies 3 i 4. Si haig de ser
sincer va continuar Lardy, no crec que en aquest assumpte de Fermat shagi avanat gaire des
de llavors. En tot cas, li preparar una bibliografia ben exhaustiva sobre aquest enigma. Treballi-hi
i desprs proposim una via datac, la discutirem. Crec que ha arribat el moment que tinguem
una trobada en una pista de tennis. Lhe reservat daqu a mitja hora. Hi ha prou temps?
JOAQUN LEGUINA, El rescoldo, Madrid: Alfaguara, 2004
ACTIVITAT 1
Jess Vio s un personatge fictici creat per lautor de la novella, per Lardy amaga la personalitat
dun important matemtic angls anomenat Godfrey Hardy, i Ramanutyan, la dun altre matemtic
que es deia Ramanujan. De la mateixa manera, Fermat, Euler i Galois sn matemtics reals.
Investiga i escriu una breu nota biogrfica de cadascun dells.
ACTIVITAT 2
El 1994, Wiles va demostrar, desprs de vuit anys de treball intens, que, efectivament, el teorema
de Fermat s veritable. El ms curis s que, per a n = 2, lequaci x
2
+ y
2
= z
2
t infinites solucions
enteres. En aquesta equaci, si considerem z com una constant, per exemple, z = 5, obtenim
lequaci duna figura geomtrica que no s una recta. Quina figura creus que pot ser? Per qu?
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 123
124
NOTACI MATEMTICA
d(A, B) Expressa la distncia
entre dos punts.
d(A, r ) Expressa la distncia
entre un punt i una recta.
Els punts es representen per mitj duna lletra
majscula. Se solen utilitzar les lletres A, B, C,
per es pot agafar qualsevol lletra de labecedari.
Per expressar la distncia se sol utilitzar d o dist.
Si les lletres que hi ha a linterior del parntesi
sn majscules, la distncia s entre dos punts.
Si una de les rectes s minscula, ens indica
la distncia entre un punt i una recta.
Representa un punt. Tot i que
no t dimensions, se sol representar
grficament per mitj
dun punt prou gruixut
perqu sigui visible.
A
F i F' Representen els focus duna
ellipse o una hiprbola.
F(c, 0) Indiquen les coordenades
F '(c, 0) dels focus duna ellipse
o una hiprbola,
amb centre a lorigen
de coordenades.
A, A' Representen els vrtexs
B, B' duna ellipse
o una hiprbola.
A(a, 0) i A'(a, 0) Indiquen les coordenades
B(b, 0) i B'(b, 0) dels vrtexs
duna ellipse
o una hiprbola,
de coordenades.
O Indica el centre duna
ellipse o una hiprbola.
P(x, y) Indica qualsevol punt
de lellipse
o la hiprbola.
Equaci duna ellipse,
amb centre en lorigen
de coordenades.
Equaci duna hiprbola,
de coordenades.
x
a
y
b
2
2
2
2
1 =
x
a
y
b
2
2
2
2
1 + =
Els elements duna ellipse i duna hiprbola
se solen designar per les mateixes lletres.
Es fan servir les lletres F i F' per als focus;
A, A', B i B' per als vrtexs, i O per al centre.
Quan volem indicar un punt qualsevol,
de coordenades desconegudes, pertanyent
a lellipse o la hiprbola, el designem
com a P(x, y).
x i y designen les coordenades dels punts que
pertanyen a lellipse o la hiprbola.
a i b sn les distncies entre el centre
i els vrtexs.
B(0, b)
F(c, 0)
F(c, 0)
F' (c, 0)
F' (c, 0)
A(a, 0)
A(a, 0)
B' (0, b)
O
O
A' (a, 0)
A'(a, 0)
Y Ellipse
Y Hiprbola
X
X
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 124
125
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
r Indica el radi
duna circumferncia.
D Indiquen el dimetre
d duna circumferncia.
C(a, b) Designa el centre
de la circumferncia que t
com a coordenades (a, b).
de la circumferncia.
(x a)
2
+ (y b)
2
= r
2
Equaci duna
x
2
+ y
2
+ Ax + By + C = 0 circumferncia,
de centre C(a, b).
x
2
+ y
2
= r
2
Equaci duna
circumferncia, amb centre
a lorigen de coordenades.
x i y designen les coordenades desconegudes
dun punt de la parbola.
x i y designen les coordenades dels punts
que pertanyen a la parbola, i p s la distncia
entre el vrtex i la directriu de la parbola.
Sutilitza la lletra F per designar el focus
duna parbola, la lletra s per nomenar
la directriu i V per representar el vrtex.
El centre duna circumferncia se sol anomenat C.
Les seves coordenades es denoten com (a, b) quan
sn conegudes.
Si volem indicar un punt qualsevol,
de coordenades desconegudes, utilitzem les lletres
x i y per designar-les.
El radi i el dimetre se solen representar per mitj
de les lletres r i D (o d), respectivament.
x i y designen les coordenades dels punts que
pertanyen a la circumferncia, a i b sn les
coordenades del centre i r s el radi.
F Representa el focus
duna parbola.
Indica les coordenades
del focus duna parbola,
amb vrtex a lorigen
de coordenades.
V Representa el vrtex
duna parbola.
s Indica la directriu duna
parbola.
Equaci de la directriu
duna parbola, amb centre
a lorigen de coordenades.
p Distncia entre el focus duna
parbola i la seva directriu.
de la parbola.
x
2
= 2py Equaci duna parbola,
amb vrtex a lorigen de
coordenades.
d y
p
: =
2
F
p
0
2
,
O
s
F
Y Parbola
X
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 125
126
Tots els daus cbics normals compleixen la condici que les cares oposades sumen 7 punts?
La figura segent es pot retallar, doblegar i enganxar per formar un dau.
Com collocaries els nombres que hi falten, de manera que la suma de les cares
oposades sigui sempre 7?
Analitzem els casos desfavorables.
L1 ha destar enfrontat amb el 6, per tant no es pot collocar en cap de les dues cares adjacents
amb ell. Necessriament ha destar a la cara assenyalada amb un asterisc (*).
De la mateixa manera raonem amb el 4, que ha destar contigu al 3, i ha destar a la cara (**).
Finalment, el 5 es colloca a lnica cara lliure.
Estratgia
Quan un problema t un nombre finit de possibles solucions, una manera
de resoldrel s per mitj del mtode dassaig i error. La seva aplicaci
ha de ser com ms sistemtica millor per assolir la mxima eficcia.
Una modalitat daquest mtode s lanlisi i leliminaci dels casos
desfavorables.
Completa, si s possible. Completa, si s possible. 2 1
Anlisi i eliminaci dels casos desfavorables
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
4
6 2
6 2
3
*
**
5
6
3
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 126
127
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
de la pgina 182.
a la Prctica 2, resol la resta dapartats
2 1
PRCTICA DERIVE
1. Introdueix lexpressi del lloc geomtric.
2. Prem dues vegades el bot i a la Finestra 2D apareix representat
el lloc geomtric. En aquest cas es reconeix que s una recta.
PRCTICA 2 (pg. 182, exercici 28a)
1. Introdueix lexpressi del lloc geomtric.
2. Prem dues vegades el bot i a la Finestra 2D apareix representat el
lloc geomtric. En aquest cas es tracta duna recta.
Per reconixer quin s el lloc geomtric, dibuixem les dues rectes de les
quals equidista.
3. Introdueix la primera recta i prem dues vegades el bot .
4. Introdueix la segona recta i prem dues vegades el bot .
5. A la Finestra 2D apareixen les dues rectes i el lloc geomtric. Ara es pot
reconixer que el lloc geomtric s la bisectriu de les dues rectes.
Si en el men Opcions es tria Pantalla, a la pestanya Rejilla es pot fer que
apareguin lnies a la quadrcula, i modificar el nombre dintervals que es
mostren horitzontalment i verticalment. En les dues prctiques sha modi-
ficat a 10.
amb les rectes de lenunciat
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 127
128
EXERCICIS
a la Prctica 1, resol lexercici 38
de la pgina 182.
De manera semblant a com sha fet
a la Prctica 2, resol la resta dapartats
2 1
PRCTICA DERIVE
1. Introdueix lexpressi de lellipse.
2. Prem dues vegades el bot i a la Finestra 2D apareix representat
lellipse.
3. Repeteix els passos 1 i 2 amb la recta.
4. A la Finestra 2D apareixen representades la recta i lellipse. En aquest
cas podem comprovar que la recta i lellipse sn secants.
1. Introdueix lexpressi de la circumferncia.
2. Prem dues vegades el bot i a la Finestra 2D apareix representada la
circumferncia.
3. Repeteix els passos 1 i 2 amb la recta.
4. A la Finestra 2D apareixen representades la recta i la circumferncia.
En aquest cas podem comprovar que la recta i la circumferncia sn
exteriors.
Si en el men Opcions es tria Pantalla, a la pestanya Rejilla es pot fer que
apareguin lnies a la quadrcula, i modificar el nombre dintervals que es
mostren horitzontalment i verticalment. En les dues prctiques sha modifi-
cat a 10.
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 128
129
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
a la Prctica 1, la resta dels apartats
a la Prctica 1, lexercici 56
de la pgina 183.
2 1
PRCTICA CABRI
El primer pas abans diniciar les prctiques s executar CABRI.
PRCTICA 1 (pg. 183, exercici 55b)
1. Activa leina , i a la finestra apareixen uns
eixos de coordenades. Amb leina crea una
2. Amb leina dibuixa una semirecta amb extrem en
el punt de coordenades (2, 4).
3. Utilitza leina per calcular el valor de
.
4. Si premem i mantenim el bot dret del ratol sobre el resultat, el podem
arrossegar a la finestra per utilitzar-lo desprs.
5. Amb leina assenyalem el resultat de
loperaci anterior i lextrem de la semirecta, i daquesta manera obte-
nim el radi de la circumferncia.
6. Fem servir leina , premem sobre lorigen de la se-
mirecta semirrecta i el punt que sha obtingut en el pas anterior, i tenim
la circumferncia que cercvem.
7. Per aconseguir-ne lequaci utilitzem leina
i premem sobre lequaci.
20
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 129
130
A la recerca de Klingsor
Jorge Volpi
Una vegada un reporter va preguntar a Einstein:
Existeix cap frmula per tenir xit en la vida?
S que nhi ha una.
Quina s? va preguntar el reporter, amb
insistncia.
Si A representa lxit, diria que la frmula
s A = x + y + z, on x s la feina i y, la sort
va explicar Einstein.
I qu seria la z?
Einstein va somriure abans de contestar:
Mantenir la boca tancada.
Un jove nord-americ, Bacon, va estudiar Fsica
a lInstitut dEstudis Avanats de Princeton
i hi va conixer Einstein, del qual recorda
algunes ancdotes com aquesta. En acabar
la Segona Guerra Mundial, es va fer espia i va viatjar
a Alemanya per trobar-hi el mxim responsable
de les recerques atmiques realitzades pels nazis,
que samagava sota el pseudnim de Klingsor. En les seves investigacions, el va ajudar un matemtic,
anomenat Links, que va formar part de lequip de recerca nuclear dels nazis. Aix explica Links
els seus primers anys de vida.
Per qu estvem junts el tinent Bacon i jo? Quan ens vam trobar per primera vegada?
Quina missi tenem? Com es van creuar, finalment, les nostres vides paralleles? Per respondre
totes aquestes preguntes no tinc altre remei que parlar una mica de mi mateix.
Situo el meu naixement en el mapa de la meva imaginaci com un petit punt dibuixat
en el centre dun pla cartesi. Cap amunt, a leix de les y, hi ha tot el que mha passat de bo;
en canvi, a leix de les x, trobo els actes que em defineixen, aquells que voluntriament he convertit
en el centre de la meva vida desitjos, anhels, obsessions, mentre que, a lesquerra, jeuen aquelles
porcions del meu sser que mhan modelat contra la meva voluntat o la meva conscincia, aquelles
parts aparentment impredictibles o espontnies que, no ho puc negar, tamb mhan dut on sc
ara. Quin seria el resultat final dun exercici com aquest? Quina forma apareixeria al bell mig del full?
Seria possible traar les coordenades que he recorregut al llarg del meu trajecte? I obtenir, a partir
daquesta lnia, la frmula que em resumeixi en cos i nima?
En contemplar la meva vida des de la distncia que dna el temps s a dir, en mirar-me
com un problema abstracte o, millor, com un bacteri que es desplaa amb penes i treballs
sota la llum del microscopi, madono que, des del meu naixement, el meu dest ha estat lligat
a la histria del segle com una llamprea est unida finalment al cetaci que li fa de llar
i de companyia.
Funcions 8
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 130
131
La meva s una existncia marcada per la turbulenta poca que em va tocar patir i, sobretot,
per les persones que la fortuna va posar en el meu cam durant la primera meitat daquest segle.
Comparteixo, doncs, noms per casualitat, linters dalguns dels moments ms admirables i runosos
de la humanitat: dues guerres mundials, Auschwitz i Hiroshima, i el naixement duna nova cincia.
Divago. Intento concentrar-me per oferir una primera frase que marribi a retratar, un inici inquietant
que desperti la curiositat, un cop defecte capa datrapar els meus lectors: per desgrcia, no ho
aconsegueixo. Aix doncs, comeno pel que s obvi. El meu nom ja ho he dit s Gustav Links,
i vaig nixer el 21 de mar de 1905 a Munic, capital de Baviera. No cal que descrigui la grandesa
de la meva ciutat natal; nhi ha prou a dir que, a ms de la tradici de bogeria instaurada pel rei Llus II
i el seu germ Otto, la regi va conixer un moment desplendor de qu van participar homes
com Thomas Mann, Richard Strauss, Franz Wedekind i Werner Heisenberg, entre molts daltres.
El meu pare, Jrgen Links, era catedrtic dHistria medieval a la Universitat. El nostre llinatge
es remunta com a mnim fins al segle XVII, tal com ho demostra larbre genealgic que ell guardava,
i que va ser revisat una vegada rere laltra per les autoritats nazis a la recerca dun avantpassat jueu
que ens pogus comprometre; en canvi, entre els meus antecessors figuren un mestre de msica
a la cort de Berln, un farmacutic de Soest i, finalment, un talabarder de Munic al servei
del rei Max Joseph de Baviera, en plena era napolenica.
El nom de la meva mare
era Else Schwartz, per el record
que en tinc s molt borrs,
ja que, per culpa dun embars
fallit, va morir quan jo tenia tres
anys. No puc parlar-ne: lnic
que en s, per les escasses
fotografies que alguna vegada
em va ensenyar el meu pare,
s que tenia un front ampli
i poders, una cabellera de color
ros pllid, gaireb blanca,
que li arribava fins on comencen
els pits, i un esguard sever que
no deixava traslluir la bondat
que, segons que deien,
era la seva virtut principal.
A causa daquest desafortunat
incident, vaig ser fill nic i, contra el costum de llavors, no vaig haver de compartir els meus escassos
privilegis amb una llarga llista de germanastres: tot i que ning podia pensar que al meu pare li va
afectar la seva vidutat primerenca, mai no es va tornar a casar.
En aix, com en moltes altres coses, el meu pare era diferent a la resta dels mortals. A ell s
que el vaig conixer, tot i que era el viu exemple daquella tradici ancestral dels Links que s
la de no mostrar-te mai com ets. Va nixer a Munic, com jo, el 1871, just en el moment que Baviera
va passar a formar part del Reich alemany amb lemperador Guillem I i el seu ministre Bismarck.
Prcticament la meitat de la seva vida va transcrrer en la frria societat formada per aquests homes
i era un convenut entusiasta de lImperi. Encara que era fort i arrogant, ferstec i rgid, tenia
una de les personalitats que jo ms he admirat. Des de petit es va interessar per la histria
dels antics germnics, la nissaga dels quals va estudiar tota la seva vida.
8 Funcions
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0120-0149.qxd 23/12/08 12:41 Pgina 131
132
Era el ms savi en un ambient dhomes savis i era capa
de recitar-me de memria fragments sencers de les gestes
medievals: Tristany i Isolda, la Can dels Nibelungs
o el Percival de Wolfram von Eschenbach.
Tanmateix, al llarg de la meva infantesa, gaireb no vaig
tenir cap ms contacte amb ell. En el nostre ambient
de Bildungbrger de burgesos illustrats, els fills ocupaven
el lloc ms baix de la jerarquia social, sempre separats
dels adults.
Quan vaig nixer, el mn era un lloc ordenat, un cosmos
seris i meticuls en el qual els errors les guerres, el dolor,
la por no eren ms que lamentables excepcions degudes
a la manca de traa. Els meus pares, i els pares dels meus
pares, creien que la humanitat progressava linealment, des
de lhorror de ledat de les cavernes fins a la brillantor del futur,
com si la histria no fos altra cosa que un cable ests entre dos
pals de llum o, per fer servir la metfora que defineix millor
el segle XIX, com una via frria que uneix, finalment, dos poblats remots. Enmig daquest escenari,
nixer era poca cosa ms que un trmit. A partir daqu, amb leducaci severa que sens donava
nhi havia prou per modelar-nos, per fer-nos homes de b i per assegurar el nostre futur... Els valors
que sens ensenyaven llavors eren ben simples: disciplina, austeritat, nacionalisme. Aquesta empresa
semblava tan bella i alhora tan simple! Si la regla del mn era el progrs, les existncies individuals
shavien dajustar al mateix esquema. Per qu havia de fallar-hi res? Si es planejava amb prou cura
la formaci dun nen, si se li donaven les eines que nasseguressin el desenvolupament, el creixement
fsic i espiritual, i si sen forjava el carcter com si fos, en efecte, una lmina de bronze sobre lenclusa
de la moral, a poc a poc la societat es podia treure de sobre els bojos, els criminals i els captaires,
amb la qual cosa sassegurava una comunitat dhomes honrats, rics, alegres i pietosos.
8 Funcions
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 132
133
8 Funcions
Per sort, la meva infantesa no sols va estar amarada pel rigor cientfic. Una activitat va transformar
la meva infncia: el meu ingrs als Wandervogel, ocells errants, com sanomenava llavors
els integrants del moviment juvenil que, com els boy scouts daltres pasos, eren una part destacada
de la formaci dels joves alemanys de lpoca. Grcies a aquest moviment, vaig conixer Heinrich
von Ltz, el meu millor amic durant molts anys, una de les influncies cabdals de la meva vida, i Werner
Heisenberg, que, com que era quatre anys ms gran que nosaltres, ja dirigia el seu propi grup de nois.
JORGE VOLPI, En busca de Klingsor, Barcelona: Seix Barral, 1999
Aconseguir el tinent Bacon, ajudat per Links, descobrir i detenir el responsable dels projectes
nuclears nazis, la persona que samagava sota el pseudnim Klingsor? Per qu Links, havent collaborat
en aquests projectes per fabricar la bomba atmica, no va ser detingut ni jutjat? Aquestes incgnites
les resoldrs si llegeixes la novella.
ACTIVITAT 1
Jutja la metfora de Links. Seria possible representar una vida per mitj duna corba
en un sistema de coordenades cartesianes?
ACTIVITAT 2
Links opina que la seva vida i la del tinent Bacon van ser paralleles fins al moment
que es van encreuar. Des del punt de vista de la Geometria analtica, qu tenen en com
dues rectes paralleles? En qu sassemblen les seves equacions?
ACTIVITAT 3
Investiga sobre la histria dAlemanya durant la primera meitat del segle XIX i fes-ne un resum per escrit.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 133
134
NOTACI MATEMTICA
Funcions 8
(x, y) Indiquen un parell de valors
(x
0
, y
0
) ordenats duna funci.
(x
1
, y
1
)
(x
2
, y
2
)
(x, f (x)) Expressa el mateix parell ordenat.
(1, 2) Indica un punt en el pla.
(1,3; 2,4) Expressa un punt en el pla amb
coordenades decimals.
La funci f s una relaci que associa a cada
nombre real, x, pertanyent a un conjunt D,
un nic nombre real y = f (x).
La variable x sanomena variable independent,
i la variable y, variable dependent.
Per indicar un punt de la grfica duna funci,
la primera coordenada se sol denotar
amb la lletra x, i la segona amb la lletra y
o amb lexpressi de la funci, f (x).
Quan ens referim a un punt concret lacostumem
a anomenar-lo (x
0
, y
0
), i quan prenem diversos
punts els anomenem (x
1
, y
1
), (x
2
, y
2
), (x
3
, y
3
)
Si volem indicar un punt del pla sescriuen
les dues coordenades del punt entre parntesis
i se separen amb una coma seguida
dun espai.
De vegades, en referir-se a un punt duna grfica,
sols es dna la coordenada de x, per exemple:
La funci f t un mxim en el punt x = 2.
Aix vol dir que la funci t un mxim
en el punt de coordenades (2, f (2)).
f : D
Expressa la funci f.
x y = f (x)
X
Indiquen leix dabscisses.
OX
Y
Indiquen leix de coordenades.
OY
O Es refereix a lorigen de coordenades.
Els eixos de coordenades se solen escriure
amb les lletres majscules X i Y. De vegades
tamb es fa servir la notaci OX i OY.
Per nomenar lorigen de coordenades,
on es tallen els eixos dabscisses i ordenades,
es fa servir la lletra majscula O.
917232 _ 0120-0149.qxd 23/12/08 12:41 Pgina 134
135
8 Funcions
g f (x) f composta amb g de x.
f g(x) g composta amb f de x.
El domini i la imatge duna funci s un conjunt
que sexpressa en forma dinterval, o utilitzant
els smbols doperacions entre conjunts,
com ara i .
Quan volem expressar elements nics
els colloquem entre claus.
Per expressar la composici de dues funcions,
escrivim les funcions de dreta a esquerra,
separant-les per mitj dun punt buit que indica
la composici.
f
1
(x) Funci inversa de f.
El signe 1 com a exponent duna funci significa
que s la funci inversa.
T Indica el valor del perode
duna funci peridica.
Per assenyalar el valor del perode duna funci
sutilitza la lletra T i sescriu f (x) = f (x + T).
s una igualtat vlida per a qualsevol valor de x.
Dom f Indica el conjunt
domini
de la funci f.
Im f Indica el conjunt
imatge de f.
Dom f = [a, b] El domini de f s el
conjunt de tots
els nombres reals
excepte els de
linterval.
Dom f = {a, b} El domini de f s el
conjunt de tots
els nombres reals,
excepte els nombres
a i b.
Dom f = (a, b) (c, d) El domini de f
s el conjunt de tots
els nombres reals
dels intervals (a, b)
i (c, d).
Dom f = (a, b) {c, d} El domini de f
en tots els nombres
reals de linterval
(a, b) i els
nombres c i d.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0120-0149.qxd 23/12/08 12:41 Pgina 135
136
Per pintar una casa sha contractat un pintor i el seu ajudant. El pintor comena a treballar
a les 10 del mat i cobra 20 euros per cada hora treballada. Lajudant comena a les 8 del mat
i cobra 12 euros lhora de treball.
a) Quan lajudant ha treballat 4 hores, quants diners han guanyat?
b) Quan el pintor porta treballades t hores, quant ha guanyat cadascun dells?
I entre tots dos?
c) Completa una taula on apareguin el nombre dhores treballades i els diners guanyats
per cadascun i per tots dos.
d) Dibuixa la grfica que representa com varien els diners que guanyar lajudant
en funci de les hores treballades.
a) Lajudant: 4 12 = 48 euros. El pintor: 2 20 = 40 euros
b) El pintor: 20 t = 20t euros. Lajudant: 12 (t + 2) = 12t + 24 euros
c)
d) La grfica s la recta r que passa per lorigen.
Estratgia
Molts problemes es poden resoldre de diverses maneres. En aquests problemes
hem de decidir quina s la manera ms adequada de fer-ho.
Ls de taules, grfiques i frmules sacostuma a presentar com una alternativa
en algunes situacions problemtiques.
Dibuixa, sobre els mateixos eixos, la grfica
corresponent als ingressos del pintor.
Contesta, utilitzant les grfiques, les qestions
segents:
a) A quina hora han guanyat el mateix?
b) Quant han guanyat en aquell moment?
c) Com ho saps?
Podries haver contestat les preguntes
anteriors utilitzant la taula? I utilitzant
les frmules obtingudes a lapartat b)
del problema inicial? Quina creus
que s la millor opci? Per qu?
2 1
Taules, grfiques i frmules
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
Funcions 8
Hores
Nre. dhores
de lajudant
Nre. dhores
del pintor
Diners
de lajudant
Diners
del pintor
Diners guanyats
entre tots dos
8
9
10
11
12
13
14
0
1
2
3
4
5
6
0
0
0
1
2
3
4
0
12
24
36
48
60
72
0
0
0
20
40
60
80
0
12
24
56
88
120
152
1 2 3 4 5 6 7
0
80
70
60
50
40
30
20
10
r
Y
X
917232 _ 0120-0149.qxd 23/12/08 12:41 Pgina 136
137
EXERCICIS
a la Prctica 1, troba el domini i el recorregut
de les funcions de lexercici 30 de la pgina 207.
2 1
8 Funcions
PRCTICA DERIVE
PRCTICA (pg. 206, exercici 29a)
En aquesta prctica visualitzarem quin s el domini de la funci, i per
fer-ho la representem i, amb els botons de canvi descala, visualitzem el
domini.
1. Defineix la funci, desplegant la pestanya Introducir i triant lopci
Definicin de una funcin.
Tamb ho pots teclejar directament.
2. Prem el bot per obrir la Finestra 2D i torna a prmer sobre el
mateix bot.
A la Finestra 2D apareix la grfica de la funci, en la qual no es pot
visualitzar quin s el domini de la funci.
La barra deines de la Finestra grfica 2D permet canviar lescala i centrar el
cursor. Canviant lescala horitzontal i vertical obtenim les grfiques se-
gents.
Per tant, el domini de la funci s linterval (5, +
).
Resultat de la funci sense canvis
descales
Resultat utilitzant els diferents canvis descales
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 137
138
EXERCICIS
de la pgina 208.
2 1
8 Funcions
PRCTICA DERIVE
1. Defineix les tres funcions, desplegant la pestanya Introducir i triant lop-
ci Definicin de una funcin, o teclejant-les directament.
2. Defineix la funci a(x) com la suma de m(x) i n(x).
3. Prem el bot per obtenir lexpressi simplificada de la funci.
4. Prem el bot per obrir la Finestra 2D, i prem una altra vegada el ma-
teix bot per obtenir la grfica de la funci.
5. Com que no apareix la funci en aquesta finestra, fes servir els botons
de canvi descala per obtenir una grfica de la funci en qu es pugui
visualitzar el domini.
El domini de la funci s (
, 2) (2,
).
Grfica de la funci a(x)
utilitzant els botons de canvi
descala
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 138
139
EXERCICIS
a la Prctica 1, resol la resta
dels apartats de lexercici 48
de la pgina 208.
Per obtenir lexpressi de f g has
de teclejar f (g(x)) i prmer en el bot .
Fes lexercici 46 de la pgina 208.
2 1
Resultat a la Finestra 2D
de la Prctica 1
Resultat a la Finestra dlgebra
de la Prctica 1
PRCTICA DERIVE
1. Defineix les tres funcions, desplegant la pestanya Introducir i triant lop-
ci Definicin de una funcin, o teclejant-les directament.
2. Prem el bot per obrir la Finestra 2D, i prem un altre cop el mateix
bot per obtenir la grfica de la funci. Una vegada obtinguda la grfica,
prem Control + 1 per tornar a la Finestra dlgebra.
3. Tecleja lexpressi.
4. Prem la pestanya Resolver i tria Expresin, o prem el bot . A la
pantalla Resolver Expresin, tria sols la variable x i prem el bot Resol-
ver.
5. Per obtenir la funci inversa has dintercanviar les variables obtingudes
en lexpressi. La funci inversa s .
6. Introdueix la funci inversa.
7. Prem el bot per obrir la Finestra 2D i prem un altre cop el mateix
bot per obtenir la grfica de la funci. Una vegada obtinguda la grfica,
prem Control + 1 per tornar a la Finestra dlgebra.
8. Introdueix lequaci del primer quadrant.
bot per obtenir la grfica de la funci.
A la Finestra 2D tens la funci f (x), la seva inversa g(x) i la bisectriu del
primer quadrant. Pots comprovar que s cert que f (x) i la seva inversa
sn simtriques respecte de la bisectriu del primer quadrant.
g x
x
( ) =
5
2
8 Funcions
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 139
140
La clau Gaud
Esteban Mart i Andreu Carranza
Lany 1892 el marqus li va encarregar el projecte dun edifici
per a les missions catliques franciscanes a Tnger; es tractava
duna esglsia, un hospital i una escola. Gaud va acabar el projecte
en un any, per els pares franciscans van pensar que era massa ostents.
Tampoc els va agradar que la torre tingus una altura de seixanta metres.
No els va agradar laltura de la torre?
Suposo que no va ser noms aix. Als franciscans no els van agradar
el projecte en general, les solucions arquitectniques.
Quin tipus de solucions?
Genials! Murs inclinats, finestres en forma de hiperboloide i torres en forma de paraboloide
de revoluci que, com dic, no van arribar a construir-se. A Gaud li va doldre molt que al final fracasss
el projecte de les missions.
Llstima, un projecte perdut va dir Miquel.
No.
No? va preguntar amb inters.
A partir de 1903, Gaud va utilitzar la forma, lestructura pensada per a les torres de la faana
del Naixement de la Sagrada Famlia.
Aix s normal va fer Taitmatsu.
Com a mnim no deixa de ser curis va afegir Miquel.
I laltre projecte que ha esmentat, el de Nova York? va tornar a preguntar Miquel.
S, lany 1908 va rebre la visita de dos empresaris nord-americans que li van encarregar
un projecte dhotel. Es tractava dun edifici de gaireb 300 metres daltura. Tenia un perfil de catenria
per a aconseguir el perfecte equilibri de la seva estructura.
I qu va passar amb aquest segon projecte? Per qu no es va dur a terme?
No se sap amb exactitud. Pel que sembla, lany 1909 Gaud va caure malalt. En qualsevol cas,
els dos projectes van ser essencials per a avanar en la forma definitiva del Temple Expiatori
de la Sagrada Famlia. Tant lelegncia de les torres de Tnger,
com la monumentalitat del projecte de Nova York van permetre
a Gaud fer les maquetes definitives de lestructura de la
Sagrada Famlia. Va depurar els seus estudis sobre les
superfcies reglades en forma dhiperboloides i paraboloides
hiperblics, aix com les formes esveltes de les columnes
de la nau principal del temple.
Abans ha dit que ens havem avanat als esdeveniments.
Que ens saltvem una etapa va fer Miquel.
S, s, s clar... Gaud, abans daquests projectes,
va comprendre que a la naturalesa no hi ha intencions
esttiques, sin funcionals. Gaud va entrar plenament Missions Franciscanes (Tnger)
Funcions elementals 9
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 140
141
en un perode naturalista. La seva font dinformaci gaireb nica era lobservaci de les plantes,
animals, muntanyes... Gaud va comprendre que a la naturalesa no existeixen ni la lnia recta
ni el pla, sin una immensa varietat de formes corbes, un equilibri funcional, no esttic.
Vol dir amb aix que no projectava sobre un pla? pregunt Miquel.
El que vull dir s que el mestre va entrar directament a la tercera dimensi experimentant amb
maquetes, models i...
La casa Batll Maria va interrompre Conesa, demostrant que tamb era una experta sobre Gaud,
encara que havia callat durant tota lestona. Una gran part daquell mat, acompanyada den Miquel,
se lhavia passat al tanatori.
I la casa Mil va afegir Conesa.
Segons vost, quines serien les obres culminants de la seva arquitectura naturalista?
B, segons la meva opini i la de tots els especialistes, un dels exemples el trobem a la casa Batll,
les formes orgniques de cermica vidriada... I naturalment a la casa Mil, la Pedrera, amb la seva
singular forma de penya-segat: un smbol del mar i de la terra... Les vidrieres de la catedral de Mallorca,
la Resurrecci de Crist de la muntanya de Montserrat serien altres...
I el parc Gell? No creu que s un bon exemple daquest naturalisme? va intervenir Miquel.
Cert... Si em permeten que faci un incs, va ser en aquesta poca, mentre construa el parc Gell,
quan mossn Cinto Verdaguer, el gran poeta, estava escrivint LAtlntida, poema que va dedicar
al marqus de Comillas; com vosts saben, Comillas era sogre de Gell. Per tornant al parc,
aqu Gaud va ajustar les formes dels carrers a la topografia del terreny, va projectar viaductes
per no desmuntar el terreny, respectant loriginalitat natural, construint amb la mateixa pedra del lloc,
aprofitant els enderrocs duna cova... Daquesta gruta va treure les roques de diferents colors
que va distribuir harmnicament per tot el parc. Com els deia, larquitecte partia dun apassionat
inters per la naturalesa, on la lnia i el pla no existeixen.
Una mica difcil dentendre per a un arquitecte, acostumat al comps i lescaire va afirmar
Taimatsu.
Per ell no venia duna famlia darquitectes, sin de calderers.
El seu pare tenia el taller a la plaa Prim de Reus, just on actualment
hi ha una oficina bancria. El seu avi Francesc tamb era calderer
a Riudoms, un poble a uns quatre quilmetres de Reus.
Larquitecte Joan Bassegoda s de lopini que va ser al taller
on Gaud, quan era un nen, envoltat de les formes helicodals,
els serpentins, els alambins..., en definitiva totes les formes
que treballen els calderers, va adquirir el seu concepte espacial
de larquitectura. Tal vegada per aix, per tot aquest aprenentatge
que va rebre de petit al taller del calderer del seu pare, sempre
va ser capa dimaginar en tres dimensions i no de la forma
que aprenen els estudiants darquitectura: sobre el plnols
i amb lajuda de la geometria descriptiva i la perspectiva. Gaud
considerava que havia rebut un do div, en veure i concebre
les coses, les formes, les obres, directament a lespai, encara
que ell mai no en va presumir.
Ens est dient que la manera de treballar de Gaud no t res
a veure amb larquitectura acadmica? va preguntar Miguel.
9 Funcions elementals
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
Columna del collegi
de les Teresianes (Barcelona)
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 141
142
Miri, des de les pirmides fins a lentrada projectada de Li Peh per al pati del museu del Louvre,
els arquitectes sempre han treballat igual: amb el comps i lescaire projectant formes bidimensionals.
Desprs amb els poledres regulars, tetredres, octedres, etc., passen a les tres dimensions.
Per Gaud observa atentament el seu entorn, els arbres, les muntanyes, els cossos vius...
i sadona que aquestes formes regulars o no existeixen a la naturalesa o sn molt rares.
Posava en qesti la sacralitzaci que Plat va proposar al Timeu i que sidentifica amb els quatre
elements: foc, aigua, aire i terra va dir Taimatsu.
I la quinta essncia... veig que ha llegit els articles de Bassegoda.
I de Garca Gabarr, el primer arquitecte espanyol que va dedicar una tesi doctoral a la figura
de Gaud, centrant-se en lestudi de les formes. Per vost ho explica molt millor que jo... Quines
sn les formes que va veure en la naturalesa?
Seguint Bassegoda, va dir Conesa somrient a Taimatsu, Gaud va comprovar que no hi ha
millor columna que el tronc dun arbre o els ossos de lesquelet dun sser viu. No hi ha cpula
que iguali en perfecci el crani dun home... Cal fixar-se en les muntanyes per aconseguir lestabilitat
dun edifici...
Senzill va dir Maria.
Senzill, s, i tot el que s senzill s genial... per primer cal saber veure-ho, i desprs ser capa
dutilitzar aquestes estructures en el terreny de la construcci, en larquitectura. Vull ensenyar-los
una cosa.
Conesa va treure unes fotografies dun sobre i les va anar collocant sobre la taula en parelles.
Mirin aix.
Els va mostrar una fotografia de la Sagrada Famlia i una imatge duna planta. Tot seguit va afirmar:
Es tracta del crespinell picant, una planta que creix prop de Reus.
Taimatsu i Maria ja havien vist aquelles fotos, per Miquel es va quedar vivament impressionat.
La semblana de la faana del Naixement amb la forma de la planta era extraordinria, un calc.
Faana del Naixement de la
Sagrada Famlia (Barcelona)
i exemplar de crespinell
picant (Sedum acre).
Conesa va continuar aix amb tot un seguit de fotografies. En una altra es mostrava la maqueta
de la faana de la Glria, idntica a la imatge duna cova de Nerja, de la provncia de Mlaga.
Una altra parella de fotografies mostraven duna banda un dibuix de lesglsia de la Colnia Gell
i de laltra una imatge del Mont Blanc: prcticament iguals.
La segent era una xemeneia de la Casa Mil i una caragola. Un bosc del Camp de Tarragona
podia trasplantar-se a la maqueta de les columnes de la Sagrada Famlia.
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 142
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
143
Conesa va continuar traient fotografies que mostraven analogies veritablement genials i sorprenents
entre les obres i projectes de larquitecte de Reus i les formes naturals. Miquel i les seves dues
companyes notaven com davant les imatges i les explicacions de Conesa els dominava una creixent
excitaci.
Com veuen, totes aquestes formes naturals, ocultes als ulls dels arquitectes convencionals,
seguidors de la geometria euclidiana, les va descobrir Gaud... En va trobar milers, en els tres regnes
de la naturalesa, i les va utilitzar en la seva arquitectura. Tampoc no sha doblidar que tenia una gran
sensibilitat i respectava moltssim larquitectura popular. Ell procedia del Camp de Tarragona;
pensin per exemple en la barraca de vinya catalana, o en la cabana de pedra seca, que sadapta
amb perfecci al seu entorn natural.
Aix, es pot afirmar que les solucions que va utilitzar Gaud sn daparena geolgica, botnica
i zoolgica...
Aix no s cap secret. Tots els especialistes estan dacord, en aquest punt. La seva geometria
reglada es fonamenta en la botnica, la geologia o lanatomia. Gaud sadona que a la natura la llei
de la gravetat dibuixa, construeix perfils parablics catenries... Nhi ha infinitat, dexemples:
fulles, branques, capades dels arbres, els ossos de lesquelet... Sn helicodals els troncs deucaliptus
i algunes plantes grimpadores. Un lliri s un helicoide i un fmur s un hiperboloide reglat...
per no s si els estic avorrint o si aconsegueixo fer-me entendre.
Potser Miquel no entenia els termes, per captava la idea de fons. Una idea genial per part
de Gaud: utilitzar aquestes formes per dotar les seves construccions de ms rigidesa i resistncia
estructural. Per aix noms era la punta de liceberg, pensava Miquel. Volia entrar ms endins
i sense pensar-shi, va dir amb veu pausada:
Per qu?
ESTEBAN MARTN i ANDREU CARRANZA, La clau Gaud, Barcelona: Plaza & Jans editores, 2008
ACTIVITAT 1
El projecte les missions franciscanes de Gaud considerava unes solucions arquitectniques amb
hiperboloides i paraboloides.
a) On havien de ser construdes aquestes missions?
b) Es van construir?
c) Esbrina qu s un hiperboloide i un paraboloide.
d) Escriu lexpressi analtica duna hiprbola i dibuixa-la amb els seus dos eixos de simetria.
Dibuixa els dos hiperboloides: duna i de dues fulles en funci de leix de revoluci.
e) Escriu lexpressi analtica duna parbola i dibuixa-la amb el seu eix de simetria.
Dibuixa el paraboloide en funci del seu eix de revoluci.
ACTIVITAT 2
Don procedia Gaud? Quina s lestructura arquitectnica que sadaptava perfectament
al seu entorn?
ACTIVITAT 3
Albert Einstein, en la seva teoria de la relativitat, va donar a lUnivers una forma de cadira de muntar,
que coincideix amb una de les solucions arquitectniques de Gaud. Esbrina quina s.
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 143
144
NOTACI MATEMTICA
f (x) = ax
2
+ bx + c, Es refereix a una funci
con a 0 la representaci
de la qual s una parbola.
Amb la lletra m sindica el pendent de la recta
(coeficient de la variable x), i per a lordenada
a lorigen sutilitza la lletra n.
De vegades tamb sescriu daquesta manera:
f (x) =ax + b
on a i b representen el mateix que m i n.
a, b i c solen ser el coeficients de lequaci
de segon grau.
Sempre se sol afegir la condici que a 0
per tenir la certesa que el polinomi s de segon
grau i, per tant, representa una parbola.
f (x) = mx + n Expressa una funci la
representaci de la qual
s una recta.
Indica una funci
la representaci
de la qual s una
hiprbola.
f x
k
x a
b ( ) =
+ El numerador de la fracci se sol anomenar k,

per similitud amb la constant de proporcionalitat
inversa entre magnituds que guarden aquesta
relaci.
m > 0
y = mx + n
y = n
m = 0
m < 0
y = mx
n
Y
X
Mnim
Mxim
a < 0
a > 0
Y
X
f x
k
x a
b ( ) =
+
Y
X
917232 _ 0120-0149.qxd 23/12/08 12:41 Pgina 144
145
f (x) = sin x Indica la funci sinus.
f (x) = cos x Expressa la funci cosinus.
f (x) = tg x Indica la funci tangent.
f (x) = arc sin x
f (x) = arc cos x Expressen les funcions arc.
f (x) = arc tg x
Les funcions logartmiques sn del tipus log
2
x,
log (x + 1), ln x, 5 ln x s a dir, la lletra a
indica que la base del logaritme ha de ser
un nombre conegut, i positiu.
Les raons trigonomtriques dun angle (sinus,
cosinus i tangent) sexpressen mitjanant els smbols
que els correponen, sin, cos i tg, respectivament.
Desprs es deixa un espai en blanc i es posen
sescriuen els angles entre parntesis.
sin 40
tg 120 sin (40)
Les funcions arc sn les funcions inverses
de les funcions sinus, cosinus i tangent,
respectivament.
Per expressar-les es posen al davant les lletres arc
a les funcions sinus, cosinus i tangent.
cos
3
4
f (x) = log
a
x Expressa una funci
a 1 logartmica.
a > 0
f (x) = a
x
Indica una funci exponencial.
a 1
a > 0
Les funcions exponencials sn del tipus 2
x
, 7
x
, (4)
x
La lletra a indica la base de la potncia,

que s un nombre conegut i positiu, i la lletra x,
lexponent, que s la variable de la funci.
y = a
x
a > 1
Y
X
y = log
a
x
a > 1
y = log
a
x
a < 1
Y
X
y = a
x
a < 1
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0120-0149.qxd 23/12/08 12:41 Pgina 145
146
Una llanxa fa el recorregut entre dues ciutats per un riu. Quan va de la ciutat A a la ciutat B
navega a favor del corrent a una velocitat de 20 milles/hora. Quan navega des de B fins a A
ho fa a una velocitat de 10 milles/hora, ja que ha de vncer la velocitat del corrent.
Si en un dia fa un viatge danada i tornada, quina s la velocitat mitjana del recorregut?
Inicialment, es podria raonar daquesta manera: Com que la distncia s la mateixa a lanada i a la tornada,
la velocitat mitjana ha de ser la mitjana de les velocitats, 15 milles/hora, per nobtindrem una soluci errnia.
Nomenem les variables i establim les relacions que hi ha entre elles.
d: distncia entre A i B
t
1
: temps de lanada
t
2
: temps de la tornada
Velocitat mitjana =
+
=
+
=
+
2 2
20 10
2
1
20
1
1
1 2
d
t t
d
d d
00
40
3
13 3 = = , milles/hora
t
d
2
10
= t
d
1
20
=
Estratgia
Lxit o el fracs en la resoluci dun problema de vegades pot dependre
de la tria del llenguatge adequat. El llenguatge geomtric, el llenguatge algbric,
la realitzaci dun diagrama o un dibuix..., poden resultar adequats algunes vegades
i daltres no.
En 3 dies, 4 gallines ponedores blanques
i 5 gallines ponedores negres ponen
la mateixa quantitat dous que, en 4 dies,
2 gallines blanques i 4 de negres.
Quin tipus de gallina pon ms ous?
Si llancem dos daus simultniament,
qu s ms fcil dobtenir, suma 6
o suma 9?
Com es poden collocar 10 gurdies
en un fort rectangular, de manera
que el nombre de sentinelles al llarg
de cada mur sigui el mateix?
Substitueix les lletres per nombres
en la suma segent, de manera
que les lletres representin nombres
diferents i que el resultat de la suma
sigui el ms gran possible.
AELD + DRYA + AIDN + MCII + AE + L
4
3
2
1
s duna bona notaci
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 146
147
EXERCICIS
De manera semblant a com has fet
de la pgina 230.
a la Prctica 1, troba els punts en qu
es tallen les funcions.
f (x) = 2x
2
+ 3x 1
g(x) = x
3
3x
2
+ x 1
3
2
1
PRCTICA DERIVE
1. Defineix la funci, desplegant la pestanya Introducir i triant lopci Defi-
nicin de una funcin.
Tamb ho podem teclejar directament.
2. Prem el bot per obrir la Finestra 2D i torna a prmer el mateix
bot.
A la Finestra 2D apareix la grfica de la funci.
La barra deines de la Finestra grfica 2D permet canviar lescala i cen-
trar el cursor on vulguem.
Per calcular els punts de tall amb els eixos hem de resoldre lequaci
f (x) = 0 i trobar la imatge en 0 de la funci f (x).
3. Prem Control + 1 per tornar a la Finestra dlgebra.
4. A continuaci, tecleja:
5. Prem la pestanya Resolver i tria Expresin, o prem el bot . A la panta-
lla de Resolver Expresin tria sols la variable x i prem el bot Resolver.
6. A continuaci tecleja:
7. Prem la pestanya Simplificar i tria Normal, o prem el bot .
La funci f (x) talla leix X en el punt i leix Y en el punt (0, 1).
1
2
0 ,
Finestra 2D de la Prctica 1
Finestra dlgebra de la Prctica 1
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 147
148
EXERCICIS
De manera semblant a com has fet
2 1
PRCTICA DERIVE
1. Defineix la funci, desplegant la pestanya Introducir i triant lopci Defi-
nicin de una funcin, o tecleja-la directament.
2. Prem el bot per obrir la Finestra 2D i torna a prmer el mateix bot
per obtenir la grfica de la funci.
4. Tecleja aquesta expressi.
5. Prem la pestanya Simplificar i tria Normal, o prem el bot .
Sobt que lexpressi algbrica de f (x 2) s .
1. Defineix la primera funci.
2. Prem el bot per obrir la Finestra 2D, prem la pestanya Opciones i
tria Pantalla; a la casella Factor descala horitzontal tecleja pi i prem
Aceptar. Torna a prmer el bot , i a la Finestra 2D apareixer la gr-
fica de la funci.
3. Prem + 1 per tornar a la Finestra dlgebra i defineix la segona fun-
ci.
x 2
Resultat a la Finestra 2D
de la Prctica 1
Resultat de la Finestra dlgebra
de la Prctica 1
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 148
149
EXERCICIS
a la Prctica 1, representa la grfica
de la funci de lapartat c) de lexercici 73
de la pgina 234.
de la funci de lexercici 77 de la pgina 234.
de la funci segent.
f x
x x
x x
x x
( ) =
<

>
3 0
0 2
5 2
2
si
si
si
3
2
1
PRCTICA DERIVE
1. Definim la funci f (x) utilitzant lexpressi IF.
Pots desplegar la pestanya Introducir i triar lopci Definicin de una
funcin, o teclejar-la directament.
2. Prem el bot per obrir la Finestra 2D i prem una altra vegada el ma-
La barra deines de la Finestra grfica 2D permet canviar lescala i cen-
trar el cursor on vulguis.
PRCTICA 2 (pg. 234, exercici 73b)
1. Definim la funci f (x) utilitzant expressions IF imbricades.
La barra deines de la Finestra grfica 2D permet canviar lescala i centrar
el cursor on vulguis.
IF (condici1, exp1, IF(condici2, exp2 1, exp2 2))
Qualsevol de les expressions dun IF s, al seu torn, una ex-
pressi IF.
IF (condici, expressi1, expressi2)
Si la condici s veritable, avalua lexpressi 1;
en cas contrari, avalua lexpressi 2.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p120a149Rec.qxd 16/12/08 12:55 Pgina 149
150
El vuit
Katherine Neville
La protagonista i narradora daquesta novella es diu
Catherine i s una noia de 24 anys experta en informtica.
La seva empresa a Nova York li ha encarregat una feina
a Alger. Aprofitant aquest viatge, unes persones, a travs
duna amiga, li demanen que cerqui en aquella ciutat
les peces dun misteris joc descacs que va pertnyer
a Carlemany. Solarim, un campi sovitic descacs
que participa aquells dies en un torneig a Nova York,
lavisa sobre el perill que corre la seva vida si decideix
buscar aquestes peces. Catherine t por en veure
que al seu voltant shan produt dues morts i estranyes
desaparicions relacionades amb el mn dels escacs.
Intenta demanar ajuda i consell al seu amic Nim,
que s informtic com ella, de vida reservada i excntrica,
i que a ms s un expert en escacs. Finalment,
aconsegueix de parlar-hi.
A dos quarts de set encara era al despatx. Encara que gaireb tothom se nhavia anat, la meva secretria
continuava escrivint a mquina. Li havia donat molta feina per no quedar-me tota sola, per no sabia com
tornar al meu apartament. Quedava a tan sols una illa de pisos i cridar un taxi semblava fora de lloc.
Va aparixer el porter per fer la neteja. Quan estava buidant un cendrer a la meva paperera,
va sonar el telfon. Gaireb em va caure a terra de la precipitaci amb qu vaig agafar lauricular.
Fas feina fins tard, no et sembla? coment Nim. [...]
Com has sabut que em trobaries aqu, a aquestes hores? vaig preguntar.
On podies ser, si no, tenint en compte la teva dedicaci sense lmits? replic. A hores
dara ja deus haver consumit les reserves mundials de petroli de mitjanit... Com ests, amiga meva?
He sabut que intentaves localitzar-me.
Vaig esperar que el porter se nans per respondre.
Em temo que tinc un problema seris vaig explicar.
s clar, tu sempre en tens, de problemes respongu Nim impertorbable. Forma part del teu
encant. Una ment com la meva acaba cansant-se de trobar-se sempre amb all que esperava.
Vaig mirar lesquena de la secretria a laltra banda del vidre del meu despatx.
Tinc un problema terrible vaig xiuxiuejar a laparell. En els dos darrers dies han mort dues
persones davant dels meus nassos! Mhan advertit que tenia relaci amb la meva presncia
a les partides descacs...
Qu! exclam Nim. Qu passa? Que parles amb un peda a la boca? Gaireb no et sento.
Que than advertit que qu? Parla ms fort.
Una pitonissa em va predir que estaria en perill vaig explicar. I ara hi estic. Aquests assassinats...
Cat, estimada interromp Nim, rient. Mests parlant duna pitonissa?
10 Lmit duna funci. Continutat
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 150
151
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
No ha estat lnica vaig insistir, clavant-me les ungles al palmell de la m.
Has sentit parlar dAlexander Solarin?
Nim qued en silenci un moment.
El jugador descacs? pregunt a la fi.
Va ser ell qui em va dir... vaig comenar a explicar en veu baixa, tot just adonant-me
que tot plegat resultava massa fantasis perqu em cregus.
De qu coneixes Alexander Solarin? sinquiet Nim.
Ahir vaig anar a un torneig descacs. Sem va apropar i em va dir que estava en perill,
i va insistir sobre el tema.
Potser et va confondre amb alg altre sugger Nim, per amb una veu que sonava distant,
com si estigus pensant en una altra cosa.
Potser s vaig admetre. Per aquest mat, a les Nacions Unides, mho ha deixat molt clar...
Espera interromp Nim. Em sembla que ja s quin s el problema. Hi ha les pitonisses
i els jugadors descacs que et persegueixen i et fan misterioses advertncies a cau dorella.
Tamb hi ha els cadvers que cauen del cel. Qu has menjat avui?
Mm. Un entrep i una mica de llet.
Paranoia induda per un cas clar de malnutrici conclogu Nim, alegre. Vs recollint les coses.
Ser a baix daqu a cinc minuts, amb el cotxe. Anem a sopar b i veurs com desapareixen totes
aquestes fantasies.
No sn fantasies vaig aclarir, tot i que el fet que Nim em vingus a rescatar em tranquillitzava.
Almenys arribaria a casa sana i estlvia.
Deixa que sigui jo qui ho jutgi replic. Des don em trobo en aquests moments et veig massa
prima, tot i que el vestit vermell que portes fa patxoca.
Vaig fer un cop dull al voltant del despatx i llavors vaig mirar el carrer fosc de davant les Nacions
Unides. Sacabaven dencendre els fanals, per la vorera seguia en la seva major part a les fosques.
Vaig veure una figura grisa dreta davant el telfon pblic que hi havia al costat de la parada
dautobs. Va alar el bra.
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 151
152
Per cert, amiga meva digu la veu de Nim a travs de laparell, si de deb et preocupa
el perill, et suggereixo que deixis de bellugar-te de nit davant de finestres illuminades.
s un suggeriment, noms faltaria.
Nim va penjar.
Catherine i Nim van sopar plegats i van passar la nit a casa de Nim. Lendem al mat,
Nim la va convncer perqu accepts lencrrec de cercar les peces daquell mgic joc
descacs, de lexistncia del qual ell tamb nera coneixedor. Abans de marxar, li va regalar
uns quants llibres sobre escacs i matemtiques a fi que els llegs durant el viatge.
Entre ells nhi havia un que es titulava Els nombres de Fibonacci, escrit per Nim mateix.
A la duana de laeroport dAlger va patir una exhaustiva inspecci i un feixuc interrogatori
per part del cap de seguretat, un home jove que es deia Sharrif.
Sharrif comen a treure tots els llibres [de la meva bossa] i a apilar-los sobre lescriptori,
mentre llegia els ttols amb atenci.
Escacs... jocs matemtics... Ah! Els nombres Fibonacci! exclam, amb aquell somrs que em feia
pensar que em tenia mania. Acariciava el llibre que Nim havia escrit. Aix que li interessen
les matemtiques? pregunt, mirant-me amb inters.
No gaire vaig respondre, posant-me dreta i intentant tornar a ficar les meves coses a la bossa
a mesura que Sharrif me les anava lliurant una a una. Era difcil de creure que una noia tan poca cosa
passegs tantes foteses per mig mn. Per aix era.
Qu sap exactament dels nombres Fibonacci? pregunt mentre jo continuava omplint la meva bossa.
Sutilitzen a les projeccions de mercat vaig murmurar. Els terics de lEliott Wave projecten
mercats amb ells... s una teoria que va ser desenvolupada els anys trenta per un tal R. N. Eliott...
Llavors no coneix lautor? interromp Sharrif.
Vaig sentir que em posava verda en mirar-lo, amb el llibre a la m.
Vull dir Leonardo Fibonacci afeg Sharrif, mirant-me seris. Un itali nascut a Pisa el segle
dotze per educat aqu, a Alger. Era un estudis brillant de la matemtica daquell rab fams,
Al-Kwarizmi, que va donar nom a lalgoritme. Fibonacci introdu la numeraci arbiga a Europa,
que va reemplaar els antics nmeros romans...
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 152
153
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
Merda. Hauria dhaver caigut que Nim no mhauria donat un llibre noms per passar lestona,
encara que lhagus escrit ell mateix. En aquell moment mhauria agradat saber de qu anava abans
que Sharrif hagus comenat les seves inquisicions.
Quan va estar installada a lhotel, Catherine va decidir llegir aquell llibre.
Vaig estar desvetllada, llegint fins gaireb a punta de dia, i la meva decisi havia valgut la pena,
tot i que no sabia del cert per qu. Segons que semblava, els nombres Fibonacci susaven per a ms
coses, a ms de les projeccions de mercats de valors. Heus aqu el seu funcionament:
Leonardo Fibonacci decid prendre els nmeros que comenaven per u: sumant a cada nmero
el nmero precedent aconseguia una cadena de xifres amb unes propietats molt interessants.
Aix tenim: u ms zero, que dna u; u ms u, que sn dos; dos ms u, que dna tres; tres i dos,
que dna cinc; cinc i tres, que sn vuit, etctera. [...]
Descobr que la frmula que descrivia la relaci entre cadascun daquests nmeros que era la meitat
de larrel quadrada de cinc menys u descrivia tamb lestructura de tot all que en la natura
t forma despiral.
Segons el llibre de Nim, els botnics no trigaren a descobrir que totes les plantes amb ptals
o tiges en forma despiral es conformaven segons els nombres Fibonacci. Els bilegs sabien que el corn
del nautilus i les altres formes en espiral de la vida martima seguien el mateix patr. Els astrnoms
afirmaven que la relaci dels planetes del sistema solar i fins i tot la forma de la Via Lctia quedava
descrita pels nombres Fibonacci. Per, abans fins i tot de trobar lexplicaci en el llibre, em vaig adonar
dalguna cosa ms. No perqu sabs gaire de matemtiques, sin perqu mhavia llicenciat en msica.
I era que aquesta petita frmula no havia estat inventada per Leonardo Fibonacci sin que havia estat
descoberta dos mil anys abans... per un tipus anomenat Pitgores. Els grecs lanomenaven la secci
uria, laurio sectio.
En poques paraules, la secci uria descriu qualsevol punt en una lnia on la ra de la part petita
en relaci amb la part gran s la mateixa que la ra de la part gran a tota la lnia. Aquesta ra va ser
utilitzada en larquitectura, la pintura i la msica de totes les civilitzacions antigues. Plat i Aristtil
la consideraven la relaci perfecta per determinar si res era bell estticament. Per, per a Pitgores,
volia dir molt ms que aix.
Pitgores era un individu que tenia
tal devoci mstica que feia que fins
i tot Fibonacci sembls un patzer.
Els grecs lanomenaven Pitgores de
Samos perqu havia arribat a Crotona
provinent de lilla de Samos, don fug
per problemes poltics. Per, segons
els seus contemporanis, nasqu a Tir,
una ciutat de lantiga Fencia el pas
que avui anomenem Lban i viatj molt:
visqu a Egipte vint-i-un anys i dotze
a Mesopotmia; quan arrib a Crotona
havia entrat a la cinquantena. All fund
una societat mstica, ms o menys
disfressada descola, on els estudiants
aprenien els secrets que havia adquirit
durant els seus viatges. Els secrets
se centraven al voltant de dos temes:
les matemtiques i la msica.
1 5
2
+
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 153
154
Fou Pitgores qui descobr que la base de la msica occidental era loctava, perqu una corda
tensa dividida per la meitat produa el mateix so exactament vuit tons ms aguts que una el doble
de llarga. La freqncia de vibraci duna corda era inversament proporcional a la seva llargria.
Un dels seus secrets era que si es repetia una quinta musical (cinc notes diatniques o la secci uria
duna octava) dotze vegades de manera ascendent tornava a la nota original vuit octaves ms aguda.
Per en canvi, quan hi arribava li faltava un vuit de nota... de manera que lescala ascendent
tamb formava una espiral.
Per el secret ms gran de tots era la teoria pitagrica que veia lunivers com si estigus construt
per nombres, tos ells amb propietats divines. Aquestes relacions mgiques de nombres apareixien
arreu de la natura, fins i tot segons Pitgores en els sons que feien els planetes quan vibraven
en moures pel buit. Hi ha msica en lespai que separa les esferes.
I quina relaci tenia aix amb els escacs de Montglane? Sabia que un joc descacs constava
de vuit peons i de vuit peces per banda, i que el taulell tenia seixanta-quatre caselles, vuit al quadrat.
Era clar que hi havia una frmula. Solarin lhavia anomenada la frmula del vuit. I quin millor lloc
per amagar-la que un joc descacs, compost a base de vuits? Igual que la secci uria, els nombres
Fibonacci o lespiral que ascendia eternament, els escacs de Montglane eren ms grans
que la suma dels seus components.
A linterior del taxi en marxa, vaig treure un full de paper de la maleta i vaig dibuixar la figura
dun vuit. Desprs vaig girar-lo de costat. Era el smbol de linfinit. Mentre contemplava la figura,
vaig sentir una veu que em colpejava els polsos tot dient: Just com un altre joc... batalla
que continuar sempre.
KATHERINE NEVILLE, El vuit, Barcelona: Proa, 1999
Quin secret samaga en el joc descacs de Carlemany? Catherine en va aconseguir les peces?
Haurs de llegir la novella si vols conixer la resposta daquestes preguntes.
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 154
155
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
ACTIVITAT 1
Els nombres de Fibonacci apareixen tot sovint a la naturalesa. Per exemple, el nombre despirals
dels gira-sols o de les pinyes s sempre un daquests nombres. Comprova-ho.
ACTIVITAT 2
Com es diu en aquesta novella, en dividir cada terme de la successi de Fibonacci entre lanterior,
sobt una nova successi de nombres que saproximen cada vegada ms al nombre dor: .
Tot i que no la va descobrir Fibonacci, aquesta propietat s veritable. Comprova-ho tu mateix.
ACTIVITAT 3
Potser et deus preguntar com va descobrir Fibonacci aquesta
successi tan curiosa. En un llibre de Matemtiques que va
escriure, el Liber Abaci, on explica el nostre actual sistema de
numeraci que ell havia aprs en els seus viatges pels pasos
rabs es planteja aquest problema: Quantes parelles de conills
hi haur al cap dun any, comenant amb una nica parella,
si cada mes qualsevol parella engendra una altra parella
que es reprodueix, al seu torn, des del segon mes de vida?
Partim d1 parella. En el primer mes, hi ha 1 parella.
En el segon mes, aquesta parella nengendra una altra i llavors
hi ha 2 parelles. En el tercer mes, daquestes 2 parelles,
sols la parella inicial dadults engendra una altra parella, ja
que la nova no s reproductiva, per tant en total hi ha
2 + 1 = 3 parelles. En el quart mes, de les tres parelles
anteriors, sols dues sn adultes i engendren dues parelles
ms... Si continuem amb aquest raonament, a ms de resoldre
el problema, descobrirs els nombres de Fibonacci.
ACTIVITAT 4
Investiga si el que es diu a la novella sobre Pitgores i la seva relaci amb el descobriment
de les lleis aritmtiques de la msica i el nombre dor s veritable.
1 5
2
+
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 155
156
NOTACI MATEMTICA
Sn indeterminacions.
0
0
i 0
0
0
0
i


Quan no cal especificar si el nombre
s infinitament gran o infinitament petit,
podem escriure el smbol infinit sense signe (
)
o amb doble signe (
).
Per expressar una indeterminaci ho fem
pel tipus al qual pertany; per exemple,
per indicar que un resultat s una daquestes
indeterminacions:
(+
) (+
) (
) (
)
(
) + (+
) (+
) + (
)
diem que s del tipus
.
+
s un nombre infinitament gran.
s un nombre infinitament petit.
Sn nombres infinitament grans
o infinitament petits.
Lmit duna successi.
lim
n
n
a

=
lim
n
n
a

= +
lim
n
n
a a
= En el lmit duna successi cal posar

n
perqu, en aquest cas, linfinit sols

pot ser positiu. No hi ha posicions
negatives: a
1
, a
100
Si el lmit duna successi s igual a un nombre,

ho expressem amb una lletra minscula: a, b, c
lim
x
f x

( )
lim
x
f x
= +

( )
lim
x
f x L
( )
lim
x
f x
+
=

( )
lim
n
f x
+
= +

( )
lim
n
f x L
+
=
( )
Expressen el lmit duna
funci a linfinit.
Expressen el lmit duna
funci en menys infinit.
lim
x
f x
+
=
( )
lim
x
f x
= +
( )
lim
x
f x
( )
lim
x
f x L
+
=
( )
Y Y
Y Y
Y
Y
L L
X X
X X
X X
lim
x
f x
+
= +
( )
lim
x
f x L
( )
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:57 Pgina 156
157
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
Lmit duna suma
de funcions.
Una funci ms el lmit
duna altra funci.
Lmit dun producte
de funcions.
Una funci pel lmit
duna altra funci.
Lmit de la suma
duna funci i el seu nombre.
Una funci ms el lmit
duna altra funci.
Lmit dun producte
de funcions.
Una funci pel lmit
duna altra funci. a f x
x
lim
( )
lim
x
f x a
( )
lim
x
f x a
( ) ( )
a f x
x
+ lim
( )
lim
x
f x a
( ) +
lim
x
f x a
( ) ( ) +
g x f x
x
( ) ( ) lim
lim
x
f x g x
( ) ( )
lim
x
f x g x
( ) ( ) ( )
g x f x
x
( ) ( ) + lim
lim
x
f x g x
( ) ( ) +
lim
x
f x g x
( ) ( ) ( ) +
Si volem calcular el lmit duna operaci
entre funcions, o entre un nombre i una funci,
cal incloure lexpressi entre parntesis.
Si lexpressi no apareix entre parntesis,
sentn que el lmit sols afecta la primera
funci.
s el lmit duna funci
en un punt.
en un punt per lesquerra.
funci en un punt per la dreta.
lim
x c
f x L
+
= ( )
lim
x c
f x
+
= ( )

lim
x c
f x
+
= + ( )

lim
x c
f x L

= ( )
lim
x c
f x

= ( )

lim
x c
f x

= + ( )

lim
x c
f x L
( ) =
lim
x c
f x
( ) =
lim
x c
f x
( ) = +

lim
x c
f x

= + ( )
lim
x c
f x

= ( )
lim
x c
f x
+
= + ( )
lim
x c
f x

=+ ( )
lim
x c
f x L
+
= ( )
lim
x c
f x L

= ( )
lim
x c
f x
+
= ( )
lim
x c
f x
+
= ( )
Y
Y
Y
X
X
X
L
L
c
c
c
lim
x c
f x
+
= + ( )
lim
x c
f x

= ( )
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:57 Pgina 157
158
A una reuni assisteixen n persones. Al principi, cada persona saluda per mitj duna encaixada
les altres persones.
a) Quantes encaixades shan produt?
b) Si en una reuni es produeixen 1.225 encaixades, quantes persones hi han assistit?
a) Comencem pel cas ms senzill. En una festa a la qual assisteixen 2 persones, hi hauria
una nica encaixada. En una festa amb 3 persones, hi hauria 3 encaixades; en una festa
amb 4 persones, 6 encaixades...
Organitzem la informaci en aquesta taula.
Si observem les dades i els diagrames ens podem fixar en qu cada persona (n) saluda les altres
persones menys a si mateixa (n 1), per tant, en total hi ha n(n 1) encaixades. Per, en aquest
recompte, cada encaixada est comptada dues vegades, i cal dividir entre 2.
b) Van assistir a la reuni: persones
n n
n
( )
.
= =
1
2
1 225 50
Estratgia
Quan abordem la resoluci dun problema pot passar que el plantejament
inicial ens impedeixi darribar a una soluci. De vegades, comenar
per una situaci similar per ms senzilla, i fer una correcta organitzaci
de la informaci pot ser molt til.
Quantes diagonals t un polgon convex
de 4 costats? I un de 6 costats?
I un altre de n costats?
Quants costats t un polgon
amb 45 diagonals?
Quant sumen els angles interiors
dun triangle? I dun quadrilter?
I dun polgon convex de n costats?
Sabent que un angle exterior dun polgon
est format per un costat i la prolongaci
de laltre, quant sumen els angles
exteriors dun triangle? I dun quadrilter?
I dun polgon convex de n costats?
4
3
2
1
Comenar per un problema ms fcil
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
Nombre dassistents 2 3 4 5 n
Nombre dencaixades 1 3 6 10
n n ( ) 1
2
Diagrama
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 158
159
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
de la pgina 260.
Fes servir una taula semblant
a la de la Prctica 1 per trobar el lmit
de la Prctica 2.
de lactivitat 37 de la pgina 260.
a la Prctica 2, resol els lmits de les activitats 38
i 39 de la pgina 260.
4
3
2
1
PRCTICA DERIVE
1. Defineix la successi com una funci, desplegant la pestanya Intro-
ducir i triant lopci Definicin de una funcin, o teclejant-la directa-
ment.
La funci Vector genera els valors duna expressi avaluats en uns
punts.
2. Tecleja la funci Vector amb els arguments segents.
3. Prem la pestanya Simplificar i tria Aproximar, o prem el bot .
A la Finestra dlgebra apareix un vector amb els valors calculats.
1. Introdueix lexpressi de la successi teclejant-la directament.
2. Prem la pestanya Clculo i tria Lmite, o prem el bot .
3. A la pantalla Resolver Clculo Lmite, tria la variable n, i a la casella
Punto, tecleja inf i prem el bot Simplificar.
A la Finestra dlgebra apaereix la soluci del lmit.
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 159
160
EXERCICIS
de la pgina 262.
La casella Ambas, de la pantalla Clculo Lmite,
es fa servir per calcular el lmit duna funci.
Utilitza aquesta opci per resoldre els lmits
De la mateixa manera que en lexercici anterior,
resol lexercici 59 de la pgina 262.
4
3
2
1
PRCTICA DERIVE
1. Introdueix lexpressi.
2. Prem la pestanya Clculo i tria Lmite, o prem el bot .
3. A la pantalla Resolver Clculo Lmite, tria la variable x, i a la casella
Punto tecleja 2, i tria Izquierda a la casella Tendiendo por.
Una vegada triades totes les opcions, prem Simplificar i obtens el lmit
per lesquerra.
4. Situat amb el ratol a la Finestra dlgebra sobre la funci definida, i
prem el bot esquerre del ratol per activar-la.
5. Repeteix el pas 3, per aquesta vegada tria Derecha a la casella Ten-
diendo por.
6. Una vegada triades les opcions, prem Simplificar i obtens el lmit per la
dreta.
Com que els dos lmits laterals coincideixen, la funci t lmit, que en
aquest cas s zero. Resultat de la Prctica 1
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 160
161
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
EXERCICIS
de la pgina 264.
2 1
Resultat de la Finestra 2D
de la Prctica 1
de la Prctica 1
PRCTICA DERIVE
PRCTICA (pg. 264, exercici 81a)
1. Definim la funci f (x) utilitzant lexpressi IF.
2. Prem la pestanya Clculo i tria Lmite, o prem el bot . A la pantalla
Resolver Clculo Lmite, tria la variable x, i a la casella Punto tecleja 3,
i tria Ambas a la casella Tendiendo por.
de la funci en el punt 3.
3. Troba la imatge de la funci del punt 3 teclejant:
4. Prem la pestanya Simplificar i tria Aproximar, o prem el bot .
Com que el lmit coincideix amb la imatge de la funci en 3, la funci s
contnua en 3.
Tamb pots comprovar que la funci s contnua representant-la.
Per fer-ho prem el bot per obrir la Finestra 2D i prem una altra ve-
gada el mateix bot per obtenir la grfica de la funci.
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 161
162
La ciutat Rosa i Vermella
Carlo Frabetti
Aquest llibre s un recull de contes, entre els quals
hem triat els tres relats que tenen un contingut matemtic
evident.
LA CABELLERA DE LA PRINCESA
[Aquella princesa de llargs i daurats cabells
estava amonada en veure que cada dia molts
se li quedaven enredats a la pinta. Per, per a la seva
tranquillitat], el compte es mantenia sempre al voltant
dels cent cinquanta mil cabells, malgrat que nhi queien
uns cinquanta diaris, per la qual cosa no semblava
probable que hagus de perdre el seu atribut
daurat.
Arribat el moment de prendre marit, la princesa
va declarar que sols es casaria amb qui endevins
la longitud de la seva cabellera. Eren dades
de sobres conegudes el nombre dels seus cabells i els que perdia cada dia, com tamb el fet
que mai no sels tallava, ja que laugusta cabellera era un dels temes de conversa ms freqents
a palau. De manera que lastrnom reial, que lestimava en silenci, es va presentar davant
de la princesa (que per confondre els seus pretendents es recollia els cabells en un gran monyo)
i li va dir:
Si teniu cent cinquanta mil cabells i us en cauen uns cinquanta cada dia, daqu a tres mil dies
hauran caigut tots els que adornen el vostre cap (tot i que, naturalment, llavors en tindreu cent
cinquanta mil ms, que hauran anat sortint al mateix ritme que us cauen, ja que el compte diari
demostra que el nombre dels vostres cabells roman constant). Lgicament, els ltims a caure seran els
que us han sortit avui mateix, cosa que equival a dir que la vida mitjana dun cabell s de tres mil dies.
Com que el cabell hum (fins
i tot el principesc) creix a ra
dun centmetre al mes, i tres mil
dies sn cent mesos, la vostra
cabellera ha de mesurar en el seu
punt de mxima longitud (ja que
de fet teniu cabells de totes les
mides) aproximadament un metre.
La princesa es va casar amb
lastrnom, que, acostumat a
comptar els estels, va passar
a ocupar-se personalment
del cmput dels cabells,
amb la qual cosa unia al rigor del
cientfic la sollicitud de lesps.
11 Derivada duna funci
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 162
163
LA PUA DESMESURADA
Va pensar la pua: Si sent tan petita puc fer salts de ms duna vara, si fos tan gran
com un home, saltaria per damunt de les muntanyes.
Aix doncs, va demanar a Zeus que la fes de la mida dun sser hum, i Zeus, per crueltat
o estupidesa (ning no sap si els dus sn cruels o simplement estpids), li va concedir el seu desig.
I la pua gegant es va enfonsar sota el seu propi pes com una closca aixafada per una roca
invisible.
(La pua no havia tingut en compte i potser tampoc Zeus que el pes s proporcional al volum,
mentre que la resistncia s proporcional a la secci, s a dir, a la superfcie. Aix s evident
en el cas duna corda: la seva resistncia s proporcional al seu gruix i independent
de la seva longitud; o en el duna columna: si naugmentem laltura naugmenta el pes,
per no la capacitat de sustentaci, que sols depn de la superfcie de la seva secci transversal.
Suposant que la longitud de les potes i altres mesures lineals de la pua es multipliquessin
per mil, el seu volum, i per tant el seu pes, seria mil milions mil al cub de vegades ms gran,
per el gruix de les potes i de la closca, s a dir, la seva resistncia, sols augmentaria un mili
mil al quadrat de vegades. Proporcionalment, la pua gegant suportaria un pes el seu pes
mil vegades ms gran que quan tenia la mida normal i com els grans imperis moriria aixafada
per la seva prpia desmesura.)
LA CIUTAT IRREFRENABLE
Hi havia una vegada un petit planeta en qu sols hi havia un arbre. I aquell nic arbre estava dins
duna torre.
I tanmateix, aquell planeta havia estat totalment cobert de boscos. Els seus habitants solien
protegir-se a linterior de grans troncs buits i salimentaven dels fruits silvestres i de la caa.
Fins que van descobrir lagricultura i la ramaderia. I llavors van construir una ciutat.
De tant en tant, les feres del bosc atacaven els ramats i feien malb els conreus, per la qual cosa
els habitants de la ciutat la van envoltar amb una muralla de pedra.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 163
164
La muralla va resultar molt
efica per protegir les cases,
els estables i els horts,
per impedia el creixement
de la ciutat, que cada cop tenia
ms habitants. De manera que,
al cap dun temps, es va haver
de construir una segona
muralla, ms mplia, al voltant
de la primera. I desprs va
caldre fer una tercera muralla
encara ms mplia, per als
fonaments de la qual es van
aprofitar les pedres de la
primera, ja innecessria i fins
i tot molesta a linterior
de la ciutat.
Aquestes ampliacions
peridiques es van succeir de
manera ritual: amb les pedres
de la segona muralla es van
posar els fonaments de la
quarta; amb les pedres de la
tercera, els de la cinquena...
Com ones concntriques en un estany petrificat, les muralles successives es van expandir
cap a lexterior, cada cop ms mplies, amb la qual cosa obligaven el bosc a recular de manera
lenta per inexorable.
Van passar els segles, i en aixecar la muralla millsima segona, els perplexos habitants de la ciutat
van fer un descobriment increble: per construir-la sencera en van tenir prou amb les pedres
de la millsima muralla, tericament molt ms petita.
Un vell filsof hi va donar lexplicaci
segent: El nostre mn no s pla, sin
esfric. La muralla millsima primera
recorre un cercle mxim de lesfera del mn,
i per aix la millsima segona s ms petita
que ella, tot i envoltar-la per fora. Aix vol dir
que la nostra gran ciutat ja cobreix la meitat
del mn, i que si continua creixent al mateix
ritme, en un temps equivalent al que ha
transcorregut des de la seva fundaci,
al final el cobrir del tot i el bosc
desapareixer.
Per els sacerdots, horroritzats,
van rebutjar aquesta explicaci i van dir que
els dus, compadint-se de lesfor colossal
que suposava aixecar, una vegada rere
laltra, muralles cada cop ms grans, els
havien concedit la miraculosa facultat de
construir ms amb menys pedres.
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 164
165
Segle rere segle, les muralles van anar minvant a mesura que contenien una ciutat cada cop ms
extensa. I va arribar el moment que va resultar evident que el vell filsof que havia dedut lesfericitat
del mn tenia ra, ja que el bosc va quedar redut a una petita extensi circular que es podia abastar
amb la mirada des del capdamunt dels murs. Les feres terribles i els altres animals que hi vivien
shavien extingit, per no pas el terror sagrat que el bosc inspirava als habitants de la ciutat,
que el van continuar acorralant fins a reduir-lo a un sol arbre envoltat duna ltima muralla,
que ms aviat semblava una torre sense sostre o un gran pou que emergia de la terra.
CARLO FRABETTI, La ciudad Rosa y Roja, Madrid: Lengua de trapo, 1999
ACTIVITAT 1
En suposar que la velocitat, o ndex de creixement, del cabell de la princesa s constant,
1 cm/mes, la funci que relaciona la longitud, en cm, del cabell (l) i els mesos
transcorreguts (t) s l = t. Si la velocitat de creixement fos de 2 cm/mes, la frmula seria
l = 2t. Per no sempre aquesta velocitat s constant. Imagina que, per efecte duna loci
capillar, la relaci entre la longitud i el temps est expressada per la frmula .
Determina la velocitat o lndex de creixement entre els mesos 2n i 7, 2n i 6, 2n i 4t.
s constant? Es podria parlar de velocitat instantnia de creixement? Com la definiries?
ACTIVITAT 2
Explica amb les teves paraules per qu una pua que augments mil vegades totes
les seves dimensions seria aixafada pel seu propi pes.
ACTIVITAT 3
Explica com va demostrar el filsof que el seu planeta era esfric, i fes un dibuix del planeta
en la seva ltima etapa. Creus que lautor, amb aquest conte, vol fer un advertiment?
l t = 3
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 165
166
NOTACI MATEMTICA
f'(x)
f'
Df (x)
Df
df
dx
Representen la derivada
de la funci f (x).
f'(a)
Df (a)
df
dx
a ( )
Indiquen la derivada de la funci f (x)
en el punt a.
Per expressar la derivada duna funci hi
colloquem una cometa a sobre (prima),
precedint el nom de la funci per D
o mitjanant la frmula: , on f s el nombre
de la funci i x s el nom de la funci i x
s la variable que volem derivar. Aquesta
ltima expressi se sol utilitzar quan la funci
t diverses variables.
df
dx
La derivada duna funci en un punt admet
les mateixes expressions, substituint x pel punt
en qu volem derivar, a.
[a, a + h] s un interval de longitud h.
f (a + h) f (a) Indica la variaci
de la funci f en linterval
[a, a + h].
f' Derivada de la funci f (x).
f" Derivada segona de la funci f (x).
f''' Derivada tercera de la funci f (x).
f
IV)
Derivada quarta de la funci f (x).
Les derivades segona i tercera sexpressen

afegint una cometa a les derivades primera
i segona, respectivament. A partir de la derivada
quarta, aix sindica utilitzant nombres romans
i el tancament dun parntesi.
Y
X
f (a + h)
f (a)
f (a + h) f (a)
h
a a + h
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:57 Pgina 166
167
La derivada de les operacions amb funcions
sexpressa introduint loperaci entre claudtors
o parntesis i collocant a fora la cometa.
De la mateixa manera, i seguint la forma
dexpressar la derivada duna funci,
es pot designar amb D i prescindint
de la variable, x, si la funci t una sola
variable.
[f (x) + g(x)]'
(f (x) + g(x))'
(f + g)'(x)
(f + g)'
D(f + g)(x)
D(f + g)
s la derivada duna suma
de funcions.
[kf (x)]'
(kf (x))'
(kf )'(x)
(kf )'
D(kf )(x)
D(kf )
s la derivada
del producte dun nombre
per una funci.
[f (x) g(x)]'
(f (x) g(x))'
(f g)'(x)
(f g)'
D(f g)(x)
D(f g)
Expressen la derivada
dun producte de funcions.
D
f
g
D
f
g
x
( )
f
g
'
f
g
x
'
( )
f x
g x
( )
( )
'
Expressen la derivada
dun quocient de funcions.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:57 Pgina 167
168
Per qu podem afirmar que lequaci xe
x
= 2 t una arrel en linterval [0, 1]?
Descriu un procediment per aproximar una arrel daquesta equaci amb un error inferior a 0,3.
A partir de lequaci donada, construm la funci f (x) = xe
x
2. Aquesta funci pren, en els extrems
de linterval donat, valors de signe contrari:
f (1) = 1e
1
2 = e 2 0,72 > 0
f (0) = 0e
0
2 = 2 < 0
Com que f (x) s una funci contnua que passa del punt A al punt B sense salts, ha de tallar leix X
en algun punt de linterval [0, 1]. Dividim aquest interval en dues parts iguals: [0; 0,5] i [0,5; 1]
i veiem el signe de la funci en el punt 0,5 per quedar-nos amb linterval en el qual hi hagi canvi
de signe.
f (0,5) = 0,5e
0,5
2 1,18 < 0
La funci s contnua, i ha de tallar leix X entre 0,5 i 1.
Tornem a dividir linterval seleccionat en dues parts iguals: [0,5; 0,75] i [0,75; 1], i calculem:
f (0,75) = 0,75e
0,75
2 0,41 < 0
Larrel est en linterval [0,75; 1].
Si reiterem el procs podem aproximar larrel amb tanta exactitud com vulguem.
Si donem com a soluci x = 0,75, lerror coms s inferior a 0,3.
Estratgia
De vegades, en Matemtiques, per obtenir la soluci duna equaci
no es disposa dun mtode algbric similar al que tenim per resoldre les equacions
de primer i segon grau. Quan aix passa, hem de fer servir mtodes iteratius
daproximacions successives, basats en algunes propietats de les funcions
contnues que es poden entendre fcilment.
Calcula, amb un error inferior a 0,2,
una arrel de lequaci segent
en linterval [0, 1].
x
3
5x + 2 = 0
Donada lequaci x
3
+ x
2
4x + 1 = 0:
a) Determina un interval en el qual aquesta
funci tingui una arrel real.
b) Aproxima aquesta arrel amb un error
inferior a 0,1.
2 1
Aproximacions successives
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
1
2
3 1 2
A
B
1
2 1
2
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 168
169
EXERCICIS
2 1
PRCTICA DERIVE
1. Definim la funci desplegant la pestanya Introducir i triant lopci De-
finicin de una funcin, o teclejant-la directament.
2. Introdueix lexpressi que calcula la TVM.
Resolver Clculo Lmite, tria la variable n, i a la casella Punto tecleja
inf i prem el bot Simplificar.
A la Finestra dlgebra apareix el resultat del lmit, que s la derivada de
la funci f (x) en el punt x = 2.
1. Introdueix lexpressi que vols derivar.
2. Prem la pestanya Clculo i tria Derivadas, o prem directament el
bot .
3. A la pantalla Clculo Derivadas tria com a variable x i indica 1 a la ca-
sella Orden i prem el bot Simplificar.
A la Finestra dlgebra apareix lexpressi derivada.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 169
170
EXERCICIS
de la pgina 289.
de la pgina 289.
Troba lexpressi i dibuixa la recta tangent
a la funci:
f (x) = 3x
3
2x 1
en els punts segents.
a) x = 1 b) x = 1
3
2
1
PRCTICA DERIVE
1. Definim la funci desplegant la pestanya Introducir i triant lopci Defini-
cin de una funcin, o teclejant-la directament.
4. Defineix la funci g(x) com la derivada de f (x).
5. Prem la pestanya Simplificar i lopci Normal, o prem el bot .
6. Introdueix lexpressi de la recta tangent en el punt dabscissa .
7. Torna a prmer la pestanya Simplificar i lopci Normal, o prem el bot
.
8. Prem el bot per obrir la Finestra 2D i prem de nou el mateix bot
per obtenir la grfica de la funci.
A la Finestra 2D es t la grfica de la funci f (x) i la recta tangent a la
grfica de la funci en el punt x = .
de la Prctica 1
de la Prctica 1
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 170
171
EXERCICIS
a la Prctica 1, resol lapartat b) de lexercici 85
de la pgina 291.
de la pgina 291.
2 1
de la Prctica 1
de la Prctica 1
PRCTICA DERIVE
1. Defineix la funci f (x) utilitzant lexpressi IF.
Resolver Clculo Lmite, tria la variable x, i a la casella Punto tecleja 3,
i tria Ambas a la casella Tendiendo por.
de la funci en el punt 2.
3. Troba la imatge de la funci del punt 2 teclejant:
i prem la pestanya Simplificar i tria Aproximar, o prem el bot .
Com que el lmit coincideix amb la imatge de la funci en 23, la funci
s contnua en 2.
Tamb pots comprovar que la funci s contnua representant-la.
Per fer-ho prem el bot per obrir la Finestra 2D i prem una altra
vegada el mateix bot per obtenir la grfica de la funci.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 171
172
La caverna
Jos Saramago
El personatge central de la novella s un terrissaire
vidu que es diu Cipriano Algor, que ven els seus
productes a un centre comercial amb monopoli
exclusiu sobre els seus provedors, els quals
es comprometen a no vendre a un altre establiment.
Tamb s un centre residencial que disposa de tots
els serveis: hospital, escola, cementiri, platja... All
treballa, com a vigilant de segona classe, el marit
de lnica filla de Cipriano Algor, que viu i treballa
amb el pare en un poble que s a la vora. Al
comenament de la novella, el Centre com lanomena
lautor anuncia a Cipriano que les seves vaixelles de
cermica ja no tenen sortida comercial. I el gendre
aprofita aquesta circumstncia per planejar que visquin
tots tres junts al Centre quan a ell el promoguin a guarda
resident. Ledifici t tres faanes completament llises,
com si fossin panys de muralles que prometen seguretat,
sense cap obertura a lexterior, llevat de les portes.
Al contrari daquestes faanes llises, la que mira
cap a aquesta banda est clivellada de finestres,
centenars i centenars de finestres, milers de finestres,
tancades sempre a causa de laire condicionat de
linterior. s cosa sabuda que quan ignorem laltura
exacta dun edifici, per volem donar una idea
aproximada de les dimensions que t, diem que
posseeix un nombre determinat de plantes, que
poden ser dues, o cinc, o quinze, o trenta, i poden
oscillar, per sota o per sobre daquests nmeros,
entre u i infinit. Ledifici del Centre no s ni tan petit
ni tan gran, sacontenta a exhibir quaranta-vuit plantes
per sobre del nivell del carrer i a amagar-ne deu per
sota. I aprofitant lavinentesa, ara que, com que en Cipriano Algor ha estacionat la furgoneta en aquest
lloc, hem comenat a considerar algunes de les xifres que defineixen el volum del Centre, diguem que
lamplada de les faanes menors s de prop de cent cinquanta metres, i la de les ms grans de poc
ms de tres-cents cinquanta. [...]
Si avancem una mica ms en els clculs i prenem com a valor mitj una altura de tres metres
per planta, incls el gruix de paviment que les separa, tindrem, incloent-hi tamb les deu plantes
subterrnies, una altura total de cent setanta-quatre metres. Si multipliquem aquesta xifra pels
cent cinquanta metres damplada i pels tres-cents cinquanta de llargada, obtindrem com a resultat,
salvat error, omissi o confusi, un volum de nou milions cent trenta-cinc mil metres cbics, pam
ms pam menys, punt amunt punt avall. El Centre, no hi ha ning que no ho reconegui esbalat,
12 Estadstica bidimensional
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 172
173
s realment gran. I s aqu, va dir en Cipriano Algor entre dents, on el meu benvolgut gendre
vol que vingui a viure, darrere duna daquestes finestres que no es poden obrir, ells diuen que
s per no alterar lestabilitat trmica de laire condicionat, per la veritat s una altra, la gent
pot sucidar-se, si vol, per no tirant-se al carrer des de cent metres daltura, s un rampell
desesperat que crida massa latenci i desperta la curiositat mrbida dels transents, que
de seguida volen saber per qu.
El terrissaire Cipriano Algor i la seva filla Marta no senfonsen davant la decisi del Centre
de no comercialitzar les seves vaixelles de cermica. Ben al contrari, hi reaccionen presentant-los
una nova proposta: fabricar figuretes policromades de fang amb forma de pallassos, infermeres,
reis assiris, mandarins, bufons i esquimals. El Centre els dna una altra oportunitat, per quan
els ninots sexposen a les prestatgeries, el cap del departament de compres autoritza la realitzaci
duna enquesta per analitzar-ne limpacte comercial. Al cap duns dies, truca per telfon
al terrissaire Cipriano Algor.
Bona tarda, Senyor Cipriano Algor, Bona tarda, Suposo que simagina per quin motiu el truco avui,
Suposa b, lescolto, Tinc aqu al meu davant els resultats i les conclusions de lenquesta sobre els
seus articles, que un dels sotscaps del departament, amb la meva aprovaci, va decidir fer, I quins
han estats aquests resultats, va demanar en Cipriano Algor, Em sap greu haver dinformar-lo que no han
estat tan bons com haurem volgut, Si s aix, a ning li pot saber ms greu que a mi, temo que la seva
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 173
174
participaci en la vida del nostre Centre
ha arribat al final, Cada dia comena alguna
cosa, per, tard o dhora, totes sacaben,
No vol que li llegeixi els resultats,
Minteressen ms les conclusions, i aquestes
les acabo de saber ara, el Centre no
continuar comprant les nostres estatuetes.
La Marta, que havia estat escoltant amb
ansietat cada vegada ms gran les paraules
del seu pare, va acostar-se les mans a la
boca com per reprimir una exclamaci.
En Cipriano Algor va fer-li gestos demanant-li
calma, al mateix temps que anava responent
a una pregunta del cap del departament de
compres, Comprenc el seu desig que no em
quedi amb cap dubte a dintre, estic dacord
amb aix que acaba de dir, que presentar
unes conclusions sense lexposici prvia
dels motius que hi han portat es podria
entendre com una manera poc hbil
de disfressar una decisi arbitrria, que no
seria mai, evidentment, el cas del Centre,
Malegra que coincideixi amb mi, s difcil
no coincidir-hi, Doncs prengui nota dels
resultats, Ja pot dir, El ventall de clients
sobre el qual shavia de dirigir lenquesta
va quedar definit dentrada amb lexclusi
daquelles persones que per ledat, per
la posici social, per la formaci i per la
cultura, i tamb pels seus hbits coneguts
de consum, fossin previsiblement contrries a ladquisici darticles daquesta mena, conv que spiga
que si vam prendre aquesta decisi, senyor Algor, va ser per no perjudicar-lo de bon comenament,
Molt agrat, Nhi donar un exemple, si hagussim triat cinquanta joves moderns, cinquanta nois i noies
de la nostra poca, pot estar convenut, senyor Algor, que ni un de sol hauria volgut emportar-se a casa
ni una sola de les seves figures, i si se lhagus emportat hauria estat per fer-la servir en coses com tir
al blanc, Ja, Vam triar vint-i-cinc persones de cada sexe, de professions i rendiments mitjans, persones
amb antecedents familiars modestos, lligades encara a gustos tradicionals, i a casa de les quals la
rusticitat del producte no desentons massa, I tot i aix, Doncs s, senyor Algor, tot i aix els resultats
han estat dolents, Qu hi farem, Vint homes i deu dones han respost que les figures dargila no els
agraden, quatre dones han dit que potser en comprarien si fossin ms grans, tres que en comprarien
si fossin ms petites, dels cinc homes que quedaven, quatre han dit que ja no tenien edat per jugar
i laltre sha exclamat pel fet que tres de les estatuetes representessin estrangers, i a sobre extics, i,
pel que fa a les vuit dones que encara falta esmentar, dues shan declarat allrgiques a largila, quatre
tenien mals records daquesta mena dobjecte, i tan sols les dues ltimes han respost agraint molt la
possibilitat que sels havia proporcionat de decorar gratutament casa seva amb unes figuretes tan
maques, cal fer notar que es tracta de senyores grans que viuen soles, Magradaria saber els noms i
les adreces daquestes senyores per donar-los-en les grcies, va dir en Cipriano Algor, Em sap greu,
per no estic autoritzat a revelar dades personals dels enquestats, s una condici ineludible en
qualsevol investigaci daquesta mena, respectar lanonimat de les respostes. [...] Passi-ho b,
Passi-ho b. En Cipriano Algor va penjar el telfon i es va quedar mirant la filla. La Marta estava
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 174
175
asseguda, amb les mans a la falda, com si de cop hagus sentit necessitat de protegir la primera
i encara amb prou feines perceptible rodonesa del ventre. Ens en deixen de comprar, S, han fet
una enquesta entre els clients i el resultat ha estat desfavorable, Ja no compraran ni tan sols les
tres-centes figures que hi ha al forn.
Jos Saramago, La caverna, Barcelona: Edicions 62, 2001
ACTIVITAT 1
En la descripci del Centre, un lloc dissenyat, com diu lautor ms endavant, perqu
la mort es noti menys, el novellista utilitza termes matemtics. Fes una llista dels termes
que hi trobis. Per qu creus que els ha fet servir?
ACTIVITAT 2
Raona lelecci de la mostra que va fer lencarregat de compres per a lenquesta. Resumeix
les dades obtingudes en una taula de freqncies, i representa-la per mitj dun grfic estadstic.
Calcula, si s possible, alguna mesura de centralitzaci.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 175
176
NOTACI MATEMTICA
F
i
Indica la freqncia absoluta acumulada,
fins a la classe i inclusivament.
H
i
Indica la freqncia relativa acumulada,
fins a la classe i inclusivament.
La notaci x
i
indica el valor o la modalitat obtinguda
en cada dada; lndex, i, expressa lordre de la dada,
s a dir, si s la primera x
1
, si s la segona x
2
El nombre de fills dels 10 vens dun edifici s: 0, 3,

1, 1, 0, 2, 2,1, 0, 0.
x
1
= 0, x
2
= 3, x
3
= 1, x
4
= 1
Si les dades sexpressen agrupades, el significat
de x
i
no s el valor de cada dada, sin els possibles
valors que hi puguin aparixer.
La freqncia absoluta se sol representar per f
i
, on
el subndex i indica que pertany al valor x
i
.
La freqncia relativa se sol representar per h
i
,
. En lexemple, h
1
= 0,4; h
2
= 0,3
El nombre total de dades dun estudi se sol
denotar amb les lletres N o n. En lexemple,
N = 10.
lim
x
f x
( )
La freqncia
acumulada sescriu
amb la mateixa lletra,
per en majscules,
i es mant
el subndex.
x
i
Indica el valor de cada dada que obtenim
en un estudi estadstic.
f
i
Indica la freqncia absoluta del valor x
i
.
h
i
Indica la freqncia relativa del valor x
i
.
N Indica el nombre total de dades
que considerem a lestudi.
x
Indica la mitjana dunes dades.

Me Indica la mediana dunes dades.
Mo Indica la moda dunes dades.
R Indica el recorregut.
DM Representa la desviaci mitjana.
2
Indica la varincia.
Denota la desviaci tpica.
CV s el coeficient de variaci.
La mitjana aritmtica es denota x
.
La mediana se sol indicar per Me, tot i que
tamb es pot nomenar Md.
La moda es designa per Mo.
El recorregut o rang sescriu amb la lletra R.
La desviaci mitjana es representa com a DM.
La varincia sescriu
2
i la desviaci tpica ,
tot i que de vegades sutilitzen s
2
i s per designar
aquestes mesures.
El coeficient de variaci es denota amb CV.
Nombre de fills x
i
0 1 2 3
4 3 2 1 Nombre de vens f
i
x
i
f
i
h
i
F
i
H
i
0 4 0,4 4 0,4
1 3 0,3 7 0,7
2 2 0,2 9 0,9
3 1 0,1 10 1
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 176
177
lim
x
f x
( )
lim
x
f x
+
=
( )
Indica la suma
del producte de tots
els parells de dades.
La notaci (x
i
, y
i
) o (x
i
, y
j
) indica un parell de valors
o modalitats obtinguts en cada parell de dades.
Si les dades no vnen agrupades per freqncies,
s a dir, no es repeteixen, els valors se solen
expressar com a (x
i
, y
i
), on lndex, i, expressa
lordre del parell de dades: (x
1
, y
1
) s el primer
parell de dades, (x
2
, y
2
) s el segon parell
Si les dades vnen donades en una taula de doble
entrada en la qual apareixen les freqncies de
cada parell de dades, lexpressi adequada sol ser
(x
i
, y
j
).
(x
1
, y
2
) = (1, 20) (x
3
, y
1
) = (3, 10)
(x
2
, y
1
) = (2, 10) (x
1
, y
3
) No existeix
f
12
= 5 f
21
= 1 f
31
= 2
f
1
= 7 f
2
= 4 f
3
= 6
f
1
= 5 f
2
= 12 N = 17
Quan els parells de valors no vnen associats
a la seva freqncia absoluta, s a dir, no es
repeteixen, es fa servir un sumatori.
En el cas que hi hagi freqncies absolutes cal fer
servir un sumatori per a la variable X, i un altre
per a la variable Y.
X
Varincia de la variable X.
Y
Varincia de la variable Y.
XY
Coeficient de correlaci (X, Y).
r Covarincia de la variable.
En les variables bidimensionals, per designar
la desviaci tpica de cada una de les variables
unidimensionals que la formen, es posa com a
subndex el nom de la variable de la qual volem
calcular la desviaci tpica.
En el cas de la covarincia posem com a subndex
el nom de les dues variables que formen la variable
bidimensional.
(x
i
, y
i
) Indiquen els valors de cada parell
(x
i
, y
j
) de dades que obtenim
en un estudi estadstic.
f
ij
Expressa la freqncia absoluta
del parell de dades (x
i
, y
j
).
f
i
Indica la freqncia absoluta
marginal de les dades x
i
.
f
j
Expressa la freqncia absoluta
marginal de les dades y
j
.
N Es refereixen al nombre total de dades
n que considerem en lestudi.
1 2 3 Total
10 2 1 2 5
20 5 3 4 12
Total 7 4 6 17
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 177
178
Les dades de la taula corresponen als 20 alumnes de 1r de Batxillerat. Hem obtingut
amb lordinador les correlacions, els nvols de punts i les rectes de regressi, per algunes
sn correctes i daltres sn incorrectes. Quina delles s incorrecta?
Dels tres casos, el tercer s incorrecte, perqu sexe s una variable
qualitativa codificada i, tanmateix, sha pres com una variable quantitativa.
Lordinador ha processat el que li hem indicat, per el tercer resultat
s incorrecte.
Estratgia
Lordinador, utilitzat de manera adequada, s un instrument que ens permet
organitzar, tractar i interpretar la informaci. Hi ha molts programes informtics
que faciliten lobtenci de parmetres i grfics estadstics.
Amb les dades anteriors
shan obtingut tres nvols
de punts i els seus
coeficients de correlaci,
per no sabem si el resultat
s correcte.
a) Quin nvol de punts
es correspon amb
els resultats de les
variables? Quin nvol
de punts sha obtingut
incorrectament?
b) Interpreta els resultats.
1
Organitzaci i tractament de la informaci
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMA PROPOSAT
160 170 180 190 50 60 70 80 16 17 18 19
190
180
170
160
2
1
10
8
6
4
Edat Alada
A
l
a
d
a
Q
u
a
l
i
f
i
c
a
c
i

d
e

M
a
t
e
m
t
i
q
u
e
s
S
e
x
e
Pes
Variable dependent: sexe.
Variable independent: alada.
Coeficient de correlaci: -0,753.
Variable dependent: alada.
Variable independent: pes.
Coeficient de correlaci: 0,773.
Variable dependent: edat.
Coef. de correlaci: -0,390.
Variable independent.: qualif. Matem.
16 17 18 19 160 170 180 190 1 2 3
190
180
170
160
80
70
60
50
40
19
18
17
16
A
l
a
d
a
P
e
s
E
d
a
t
Edat Alada Sexe
Variable dependent: alada.
Variable independent: edat.
Variable dependent: edat.
Variable independent: sexe.
Coeficient de correlaci: -0,405.
Variable dependent: pes.
Variable independent: alada.
Edat
16
16
16
16
16
16
16
16
17
16
16
16
19
18
18
18
16
16
17
17
2
1
2
2
2
2
2
2
1
2
2
2
2
1
2
1
2
2
1
1
164
175
165
170
168
157
167
172
177
160
168
160
164
174
170
182
161
171
173
194
53
62
48
60
47
52
50
52
63
54
63
51
50
80
65
63
60
62
63
86
10
8
7
5
5
7
7
7
5
7
10
7
4
6
6
8
7
8
7
4
Sexe* Alada Pes
Qualific.
Matem.
* Noi = 1, noia = 2.
P
e
s
E
d
a
t
S
e
x
e
Q
u
a
l
i
f
i
c
a
c
i

d
e

m
a
t
e
m
t
i
q
u
e
s
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 178
179
EXERCICIS
Prctica 1, dibuixa el nvol de punts de la resta
dels apartats de lexercici 27 de la pgina 314.
Prctica 1, dibuixa el nvol de punts de tots
els apartats de lexercici 26 de la pgina 314.
2 1
PRCTICA EXCEL
El primer pas abans diniciar les prctiques s executar EXCEL.
1. Introdueix els valors de la taula al full de clcul.
2. Prem el bot per obrir lassistent per a grfics.
Una vegada observat el nvol de punts, pots deduir que s que hi ha
correlaci entre la variable A i la variable B.
2.1. Tria lopci XY (dispersi). 2.2. A la casella de rang de dades
tria B1:I2.
2.3. En aquesta pantalla pots mi-
llorar laspecte del grfic, po-
sar un nom al grfic...
2.4. Prem Final i arrossega el di-
buix al lloc que vulguis del full.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 179
180
EXERCICIS
de la pgina 315.
de la pgina 315.
Utilitza la Prctica 1 i els passos que indica
lassistent per a grfics per resoldre lexercici 38
de la pgina 315.
4
3
2
1
PRCTICA EXCEL
2. Situat a la cella B5 i tecleja el text COVARINCIA.
3. Situat a la cella D5 i prem el bot per desplegar la pantalla Inserir
funci. En aquesta pantalla tria com a categoria Estadstiques, com a
funci COVAR i prem el bot Acceptar.
4. A la pantalla Arguments de funci, tecleja com a Matriu1 B1:I1, i com a
Matriu 2, B2:I2.
Tamb pots utilitzar el bot i seleccionar cada matriu prement amb
el bot dret del ratol i arrossegant.
Els passos 3 i 4 es poden simplificar teclejant directament COVAR(B1:
I1;B2:I2) a la cella D3.
5. Situat a la cella B6 i tecleja el text COEF. CORRELACI; a la cella D6
repeteix els passos 3 i 4, per aquest cop tria la funci COEF.DE.CO-
RREL. Recorda que tamb pots simplificar aquest pas teclejant directa-
ment la funci COEF.DE.CORREL. (matriu de dades).
A les celles D5 i D6 es mostren la covarincia i el coeficient de correla-
ci, respectivament, de la taula de dades.
Pantalla dInserci de funcions
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 180
181
EXERCICIS
Utilitza EXCEL per calcular les dues rectes
de regressi de les taules de dades dels exercicis
48 i 49 de la pgina 317.
2 1
PRCTICA EXCEL
2. Prem el bot per obrir lassistent per a grfics. Segueix els passos i
tria com a grfic XY (Dispersi), el rang de dades B1:I2 i, en lltim pas,
prem el bot Final. Arrossega el grfic al lloc que vulguis del full.
3. Situat sobre un dels punts del grfic i prem el bot dret del ratol. Es
desplega la finestra segent, en la qual has de triar Afegeix lnia de ten-
dncia.
4. A la finestra Afegeix una lnia de tendncia, tria la pestanya Opcions i
marca la casella Mostra lequaci al grfic.
En el grfic apareixen el nvol de punts, la recta de regressi i lequaci
daquella recta.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 181
El curis incident del gos a mitjanit
Mark Haddon
Passaven 7 minuts de la mitjanit. El gos estava estirat
damunt la gespa enmig del jard de davant la casa de la senyora
Shears. Tenia els ulls tancats. Semblava que corria estirat
a terra, com fan els gossos quan somien que empaiten gats.
El gos, per, ni corria ni dormia. El gos era mort. Tenia
una forca clavada. Les punxes de la forca devien haver
travessat el gos de banda a banda i es devien haver enfonsat
a terra, perqu la forca estava dreta. Vaig pensar que segurament
havien mort el gos amb la forca perqu no li veia cap altra ferida
i perqu no crec que ning clavi una forca a un gos desprs
que shagi mort per algun altre motiu, com ara un cncer
o un accident a la carretera. Daix, per, no en puc
estar segur.
Vaig travessar la tanca de la senyora Shears i la vaig tancar al meu darrere. Vaig travessar
el seu jard i em vaig agenollar al costat del gos. Vaig tocar el morro del gos. Encara estava calent.
El gos es deia Wellington. Era de la senyora Shears, que era amiga nostra. Vivia a laltra banda
del carrer, dues cases a lesquerra de la meva. [...]
Aquesta s una novella de misteri amb un assassinat.
La Siobhan [una professora] em va dir que havia descriure alguna cosa que jo mateix volgus llegir.
La majoria de llibres que llegeixo sn de cincia i de matemtiques. No llegeixo novelles convencionals.
A les novelles convencionals, la gent diu coses com ara: ferro, argent i un raig de fang vulgar em
corren per les venes. No em puc cloure en el puny ferm en qu es tanquen aquells que no depenen
del estmuls. Qu vol dir, aix? No ho s. El pare tampoc no ho sap. Ni la Siobhan, ni el senyor Jeavons
[el psicleg de lescola]. Els ho he preguntat.
La Siobhan t els cabells rossos i llargs i porta unes ulleres de plstic verd. I el senyor Jeavons fa olor
de sab i porta unes sabates marrons, cadascuna de les quals t, aproximadament, 60 forats circulars
minsculs.
El que s que magraden sn les novelles de misteri amb un assassinat. Per aix escric una novella
de misteri amb un assassinat.
En una novella de misteri amb un assassinat alg ha de descobrir qui s lassass i desprs lha
datrapar. s un trencaclosques. Si s un trencaclosques ben fet, de vegades pots trobar la resposta
al misteri abans no sacaba el llibre.
La Siobhan em va dir que el llibre havia de comenar amb alguna cosa que crids latenci
de la gent. Per aix he comenat amb el gos. Tamb he comenat amb el gos perqu s una cosa
que em va passar de deb i perqu em costa imaginar coses que no mhan passat mai.
La Siobhan va llegir la primera pgina i em va dir que era diferent. Va posar aquesta paraula entre
cometes fent el signe de les cometes bellugant lndex i el dit del mig de totes dues mans. Em va dir que
a les novelles de misteri amb assassinat, la vctima acostuma a ser una persona. Li vaig dir que a El gos
dels Baskerville maten dos gossos, el del ttol i lspaniel de Jack Mortimer, per la Siobhan va dir que els
182
13 Probabilitat
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 182
183
gossos no eren les vctimes principals dels assassinats, sin Sir Charles Baskerville. Em va explicar que
aix era aix perqu als lectors els preocupen ms les persones que no pas els gossos, i aquest s el
motiu pel qual si en un llibre maten una persona, els lectors volen continuar llegint.
Jo li vaig dir que volia escriure sobre alguna cosa real, i que coneixia gent que shavia mort, per no
coneixia ning que hagus mort violentament tret del senyor Paulson, el pare de lEdward, un noi de
lescola, per ell shavia mort en un accident de planador, i no vctima dun assassinat, i tampoc no el
coneixia gaire. Tamb li vaig dir que a mi em preocupen els gossos perqu sn fidels i sincers, i que
alguns gossos sn ms intelligents i ms interessants que algunes persones. Com per exemple lSteve,
un noi que ve a lescola els dijous, que necessita ajut per menjar i que ni tan sols no pot aguantar un pal
dhoquei. La Siobhan em va demanar que mai no digus res daix a la mare de lSteve.
Lautor daquest text s Christopher, un noi de quinze anys que va a una escola per
a alumnes amb necessitats educatives especials. Pateix severs trastorns psquics que li dificulten
les relacions amb els altres; aix no obstant, la seva intelligncia s normal, i fins i tot la seva
capacitat matemtica est per damunt de la mitjana. Seguint un suggeriment de la seva
professora, Christopher decideix escriure un llibre on anota les seves recerques per descobrir
lassass del gos i, alhora, intercala opinions sobre les persones, descripcions de si mateix
i relats dels successos ordinaris que sesdevenen a la seva vida.
Christopher s meticuls, programa tot el que ha de fer, observa amb objectivitat les coses,
no es deixa endur per les aparences, aplica la lgica a totes les seves decisions, no li agrada
que li donin ordres confuses o sense sentit...
Vaig decidir esbrinar qui havia mort el Wellington malgrat que el pare mhavia dit que no fiqus
el nas en els afers dels altres.
Aix s perqu no sempre faig el que em diuen.
I aix s perqu quan la gent et diu qu has de fer, generalment s difcil dentendre i no t ni cap ni peus.
La gent, per exemple, et diu sovint: calla, per no diu quanta estona has destar callat. O b veus
un senyal en qu posa: NO TREPITGEU LA GESPA, per el que realment vol dir s NO TREPITGEU
LA GESPA QUE HI HA AL VOLTANT DAQUEST
SENYAL, o b NO TREPITGEU LA GESPA DAQUEST
PARC, perqu al mn hi ha un munt de gespa que
es pot trepitjar.
A ms a ms, la gent incompleix les normes
constantment. El pare, per exemple, moltes vegades
passa dels 50 km/h en zones en qu est prohibit
anar a ms de 50 km/h, i de vegades condueix
desprs de beure alcohol i sovint no es posa el
cintur de seguretat quan va a la furgoneta. I la Bblia
diu: No matars, per hi va haver les croades,
i dues guerres mundials i la guerra del Golf, i en totes
hi havia cristians que mataven persones.
Tampoc no entenc qu vol dir el pare quan diu
no fiquis el nas en els afers dels altres perqu faig
un munt de coses amb daltres persones a lescola,
a la botiga i a lautobs, i la seva feina mateix
13 Probabilitat
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 183
184
consisteix a anar a casa daltres persones a reparar calderes i sistemes de calefacci. I tot aix sn afers
daltres persones.
La Siobhan ho entn. Quan em diu que no faci alguna cosa, em diu exactament qu s el que no
puc fer. I aix magrada.
Una vegada, per exemple, em va dir: Christopher, no peguis mai cops de puny a la Sarah, ni
lataquis de cap altra manera. Ni tan sols si ella et pega primer. Si et torna a pegar, allunyat della,
quedat quiet i compta fins a 50. Llavors vine a dir-me qu ha fet o explica qu ha fet a qualsevol altre
membre del personal. [...]
Per quan alg altre et diu qu no has de fer, no ho fa igual. Per aix decideixo jo mateix qu he
de fer i qu no he de fer.
Christopher mai no menteix. Per aix no li agraden les metfores. Vaig veure com queia
laigua al carrer escriu. Queia amb tanta intensitat que semblaven guspires blanques (i aix
s un smil, no una metfora). Tampoc no li agraden les creences que creiem veritats i sols
sn convencionalismes.
La gent diu que Ori es diu Ori perqu Ori era un caador i la constellaci sembla
un caador amb un garrot i un arc i una fletxa, vist aix:
Per aix s una ximpleria molt gran perqu noms sn estels, i els punts es poden unir com
un vulgui i es pot fer que semblin una dama amb un paraiges que saluda, o la cafetera de la senyora
Shears, que s italiana, amb un mnec i traient fum, o b un dinosaure:
13 Probabilitat
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 184
185
I com que a lespai no hi ha ratlles, podrem unir trossos dOri amb trossos de la constellaci de la
Llebre o de Taure, o dels Bessons i dir que formen una constellaci anomenada El gotim de ram o
Jess o La bicicleta (si no fos perqu en lpoca dels romans i els grecs, que s quan van anomenar
Ori a Ori, no hi havia bicicletes).
I tanmateix, Ori no s ni un caador ni una cafetera ni un dinosaure. Noms son Betelgeuse
i Bellatrix i Alnilam i Rigel i un munt daltres estrelles que no s com es diuen. I sn explosions nuclears
que estan a milers de milions de quilmetres de distncia.
I aix s veritat.
Christopher observa amb rigor i fidelitat totes les coses.
Ho veig tot escriu en el seu llibre.
Per aix no magraden els llocs nous. Si sc en un lloc que conec, com ara casa meva, lescola,
lautobs, la botiga o el carrer, ja ho tinc gaireb tot vist dabans i noms mhe de fixar en les coses que
han canviat o shan mogut de lloc. Per exemple, hi va haver una setmana que el pster del Shakespeare
Globe de la classe va caure i era molt fcil de veure perqu lhavien tornat a enganxar una mica ms a
la dreta don era abans i es veien tres cercles minsculs de Blu-Tack a lesquerra del cartell. I lendem,
alg havia pintat CROW APTOK al fanal 437 del nostre carrer, que s just davant el nmero 35.
Per la majoria de gent s gandula. Mai no mira res. La gent fa el que es diu fer un cop dull, que s
el mateix que rebotar o tirar pel dret, com per exemple quan una bola de billar rebota contra una altra.
La informaci que hi ha al seu cap s molt simple. [] I llavors ja no es fixa en res ms, perqu es posa
a pensar en alguna altra cosa com ara Mira que s bonic, aix, o No s si mhe deixat el gas obert,
o No s si la Julie ja deu haver parit. []
Aix vol dir que em canso molt cada vegada que vaig a un lloc nou, perqu veig totes aquestes coses
i, si alg em pregunts desprs [danar al camp] com eren les vaques, jo li demanaria quina en concret
i li faria un dibuix a casa i diria que aquella vaca en particular era com aquesta:
Mhe adonat que al Captol 13 he dit una mentida, perqu he dit que no s explicar acudits, i s
que hi ha 3 acudits que puc explicar i que entenc, i un dells s duna vaca. La Siobhan em va dir que
no calia que torns enrere al Captol 13, perqu no passa res, perqu no s una mentida, sin un
aclariment.
Aquest s lacudit:
Van tres homes en un tren. Un s economista, un altre s filsof i un altre s matemtic. Acaben
dentrar a Esccia (no s per qu van a Esccia) i, des de la finestra del tren, veuen una vaca marr
en un camp (i la vaca est parallela al tren).
Llavors leconomista diu: Mireu, les vaques dEsccia sn marrons.
13 Probabilitat
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 185
186
I el filsof diu: No. A Esccia hi ha vaques i, almenys una delles, s marr.
I el matemtic diu: No. A Esccia hi ha almenys una vaca que aparentment duna banda
s marr.
I t grcia perqu els economistes no sn cientfics de deb, perqu els filsofs pensen amb ms
claredat, per els matemtics sn els ms acurats. []
El seu amor per les matemtiques el porta a numerar els captols de la seva novella
amb nombres primers: comena amb el captol 2 i acaba amb el captol 233.
El senyor Jeavons em va dir que magradaven les matemtiques perqu eren segures. Va dir que
magradaven les matemtiques perqu consisteixen en la resoluci de problemes i, encara que els
problemes eren difcils i interessants, al final sempre es resolien amb una resposta directa. I el que
volia dir s que les matemtiques no sn com la vida perqu a la vida no hi ha respostes directes per
a tot. S que volia dir aix perqu mho va explicar.
Aix s perqu el senyor Jeavons no entn els nmeros.
Us explicar una histria famosa sobre el que sanomena el Problema de Monty Hall, que he
incls al llibre perqu illustra el que vull dir.
En una revista americana
anomenada Parade publicaven
una columna titulada Pregunteu
a la Marilyn. I aquesta columna lescrivia
Marilyn vos Savant i a la revista deien
que tenia el coeficient intellectual ms
elevat del mn i que constava al Llibre
Guinness dels rcords. I a la columna
responia a preguntes de matemtiques
que li enviaven els lectors. I el mes de
setembre del 1990 Craig F. Whitaker
de Colmbia, Maryland, li va enviar
la segent pregunta (tot i que no s
el que sanomena una citaci literal
perqu lhe feta ms simple i ms fcil
dentendre).
Ets en un concurs de la televisi.
En el concurs, lobjectiu s guanyar
un premi consistent en un cotxe.
El presentador tensenya tres portes.
Diu que hi ha un cotxe darrere una
de les portes i una cabra darrere les
altres dues. Et demana que tris una
porta. Tries una porta, per no lobren. Llavors el presentador obre una de les portes que no has triat
i tensenya que hi havia una cabra (perqu ell sap qu hi ha darrere cada porta). Aleshores diu que
tens una ltima oportunitat de canviar de parer abans no obrin les portes i guanyis un cotxe o una
cabra. Aix doncs et pregunta si vols canviar de parer i triar laltra porta que encara est tancada.
Qu hauries de fer?
La Marilyn vos Savant va dir que sempre shavia de canviar i triar laltra porta perqu tens
2 possibilitats dentre 3 que darrere aquesta porta hi hagi un cotxe.
13 Probabilitat
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 186
187
Per si fas servir la intuci penses que hi ha un 50 % de possibilitats que el cotxe estigui
darrere qualsevol de les dues portes.
Un munt de gent va escriure a la revista per dir que la Marilyn vos Savant shavia equivocat, malgrat
que va explicar molt acuradament per qu tenia ra. El 92 % de les cartes que va rebre deien que
sequivocava i un munt daquestes cartes eren de matemtics i cientfics. []
I aix demostra que la intuci de vegades ens pot fer equivocar. I la intuci s el que la gent fa servir
per prendre decisions. La lgica, per, ens pot ajudar a trobar la resposta correcta.
Tamb demostra que el senyor Jeavons sequivocava i que de vegades els problemes sn molt
complicats i no tenen ni de molt una resposta directa. I per aix magrada el problema de Monty Hall.
Mark Haddon, El curis incident del gos a mitjanit, Barcelona: La Magrana, 2007
Christopher aconsegueix saber qui ha matat el gos i aquesta dada que el lector tamb coneix
en llegir la novella, juntament amb el descobriment dun greu succs que el seu pare li ha
amagat, canvia totalment lordre de la seva vida. Aquesta revoluci constitueix la trama
de la segona part del llibre, el desenlla del qual podrs conixer si el llegeixes del tot.
ACTIVITAT 1
Demostra que, efectivament, la resposta correcta al problema de Monty Hall s la que va donar Marilyn
vos Savant.
ACTIVITAT 2
Christopher es refugia en clculs mentals quan pateix alguna de les seves crisis: Vaig inspirar
profundament i vaig comptar cinquanta respiracions i em vaig concentrar moltssim en els nombres
i els vaig elevar al cub a mesura que els deia. I aix va fer que el dolor fos ms suau. O, en un altre
moment: Vaig calcular potncies de 2 al meu cap perqu em tranquillitzava. Vaig arribar fins
a 33.554.432 que s 2
25
, cosa que no era gaire perqu en una altra ocasi he arribat a 2
45
, per el meu
cervell no funcionava gaire b. Calcula mentalment les potncies de 2 fins on puguis.
ACTIVITAT 3
Christopher explica a la seva novella que un dia un amic del pare li va demanar que calculs
mentalment 251 per 864 i ho va fer de seguida. Series capa de fer-ho tamb? Fixat que el 251
s 250 ms 1.
ACTIVITAT 4
Resol les segents equacions de segon grau amb les quals Christopher prepara el seu examen
de Batxillerat en Matemtiques: 437x
2
+ 103x + 11 = 0, 79x
2
+ 43x + 2.089 = 0.
ACTIVITAT 5
En aquest examen a Christopher li proposen el problema segent: Demostra que un triangle els
costats del qual es puguin escriure en la forma n
2
+ 1, n
2
1 y 2n (n > 1) s rectangle. Demostra
per mitj dun contraexemple que lenunciat recproc s fals. Ell ho demostra perfectament i en el seu
llibre escriu la soluci. Com ho faries tu?
13 Probabilitat
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 187
188
NOTACI MATEMTICA
Per indicar el factorial dun nombre es posa
un signe dadmiraci a la seva dreta.
A fi que el nombre combinatori estigui
expressat correctament, cal que n sigui ms
gran que m.
Un factorial o un nombre combinatori pot estar
expressat en forma doperaci sempre que
el resultat daquesta sigui un nombre natural.
n! Expressa el factorial del nombre n.
(n 1)! Expressa el factorial del nombre
anterior a n.
Expressa el nombre combinatori
n sobre m.
Expressa el nombre combinatori n
sobre el nombre resultant
de loperaci m r.
lim
x
f x
( )
lim
x
f
+
V
n, m
Expressa les variacions de
n elements agrupats de m en m.
VR
n, m
Expressa les variacions amb
repetici de n elements agrupats de
m en m.
P
n
Expressa les permutacions de
n elements.
C
n, m
Expressa les combinacions de
n elements agrupats de m en m.
En aquestes expressions, el primer nombre
que apareix com a subndex indica el nombre
delements que tenim, i el segon s el nombre
delements en els grups que volem fer.
Aix mateix, cal tenir en compte que n ha de ser
sempre ms gran que m, excepte en les variacions
amb repetici, en qu pot ser ms petit.
E Indica lespai mostral.
A Indica un succs.
B Indica un altre succs.
Quan volem expressar lespai mostral sacostuma
a utilitzar la lletra majscula E o la lletra grega
(omega).
Per nomenar successos es fan servir lletres
majscules, comenant per les primeres lletres
de labecedari: A, B, C
Si es vol escriure un succs definit pels successos
elementals que el formen, sescriu la lletra
assignada al succs i, desprs, entre claus,
senumeren els successos elementals que
hi ha.
A = Treure parell en tirar un dau = {2, 4, 6}
13 Probabilitat
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 188
189
A B Indica la uni de dos successos.
A B Expressa la intersecci
de dos successos.
A B Indiquen la diferncia
A\B de dos successos.
Per anomenar el contrari (o el complementari) dun
succs, sacostuma a fer servir la mateixa lletra que
per a aquell succs amb una barra al damunt.
El contrari de A s A.
Lnic succs contrari que no se sol denotar amb
la mateixa lletra i una barra al damunt s , que
s el contrari de E.
Altres notacions utilitzades per designar
el complementari dun succs A sn:
A = A
c
= A'
QU VOL DIR?
COM HO ESCRIVIM?
Entre les operacions que podem fer amb
successos, la uni de dos successos es denota
amb el smbol escrit entre tots dos successos,
A B, i la intersecci amb el smbol , A B.
Algunes vegades, sescriu el signe de la resta
inclinat per indicar que s la diferncia entre
dos conjunts.
P(A) s la probabilitat del succs A.
P(B/A) Expressa la probabilitat que
sesdevingui el succs B,
condicionat a qu hagi passat
el succs A.
P(A/B) Indica la probabilitat que
sesdevingui el succs A,
condicionat a qu hagi passat
el succs B.
Per indicar la probabilitat dun succs A, sescriu
la lletra P, i, desprs, entre parntesis, la lletra
corresponent al succs: P(A).
En la probabilitat condicionada, el succs que
considerem que sha esdevingut sempre sha
de situar en segon lloc.
A, A Indiquen un succs
i el seu contrari.
E, Es refereixen al succs segur E
i el seu contrari, el succs
impossible .
13 Probabilitat
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 189
190
Es tenen 5 capses iguals de llumins, numerades de l1 al 5, collocades luna al costat de laltra
de manera consecutiva. Es colloquen 3 monedes iguals a les capses, de manera que cada capsa
contingui com a mxim una moneda. De quantes maneres es pot fer?
Per mitj dun diagrama darbre, la situaci s:
Hi ha 10 maneres de collocar 3 monedes en 5 capses, posant com a mxim una moneda en cada capsa.
Estratgia
En probabilitat, com en altres branques de les Matemtiques, un cop sha llegit
lenunciat del problema, s til:
Fer un esquema que el representi.
Utilitzar un codi adient per simplificar lesquema.
Establir un dibuix o un diagrama que completi la situaci.
Presentar els resultats per mitj duna taula.
De quantes maneres es poden collocar
2 monedes en 5 capses? I 4 monedes?
I 1 moneda?
Si tens capses i 3 monedes, quantes
maneres hi ha de collocar les 3 monedes
a les capses? (1 moneda com a mxim
en cada capsa.)
a) I si tinguessis 2 monedes?
b) I 1 moneda?
2 1
Fer un diagrama i utilitzar un codi
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
13 Probabilitat
Capsa 1 Capsa 2 Capsa 3 Capsa 4 Capsa 5 Codi Situaci
M A A MMMAA
M
M A MMAMA
A
A M MMAAM
M
M
M A MAMMA
A
A M MAMAM
A M M MAAMM
M A AMMMA
M
A M AMMAM
M
A M M AMAMM
A
A M M M AAMMM
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 190
191
EXERCICIS
Fes servir EXCEL per calcular la probabilitat
de treure dues boles amb nombres parells
duna urna amb 1.000 boles numerades de l1
al 1.000.
En una urna hi ha 27 boles, i cadascuna delles
est marcada amb una de les lletres de
labecedari. De manera semblant a com ho has
fet a la Prctica 1, calcula la probabilitat que en
extraure 5 boles es formi la paraula MATES.
a) Sense substituir les boles a lurna.
b) Substituint les boles a lurna.
3
2
1
PRCTICA EXCEL
1. Utilitza la funci =COMBINAT(nre. elements; mida) per calcular els ca-
sos possibles. Has de teclejar a la cella C1:
2. Per calcular els casos favorables, torna a utilitzar la mateixa funci, te-
clejant a la cella C2 aquesta expressi.
3. Calcula el quocient a la cella C4, teclejant el segent.
La probabilitat de lesdeveniment s 0,0833...
Per identificar els nombres en el full tecleja CASOS POSSIBLES, CASOS
FAVORABLES i PROBABILITAT a les celles A1, A2 i A4, respectiva-
ment.
1. Com que el nombre de casos possibles s 2
15
, tecleja a la cella B2:
2. En aquest cas, el nombre de casos favorables s 1, per tant, tecleja 1 a
la cella A2.
3. La probabilitat demanada s el quocient entre la cella A2 i la cella B2.
Pots millorar la presentaci teclejant CASOS, POSSIBLES, CASOS FA-
VORABLES i PROBABILITAT a les celles A1, B1 i C1.
Tamb pots repetir el clcul per a ms duna aposta i comprovar que
prcticament no varia la probabilitat. Sols cal utilitzar lopci Emplena,
del men Edici, i copiar-hi les celles B2 i A2.
13 Probabilitat
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 191
192
EXERCICIS
de la pgina 343.
2 1
PRCTICA EXCEL
PRCTICA 1 (pg. 342, exercicis 61 a, b i c)
1. Introdueix els noms i els valors de la taula al full de clcul.
2. Situat a la cella B2 i, prement al bot esquerre del ratol, selecciona el
rang B2:B3.
3. Prem el bot . A la cella B4 apareix la suma de la columna B, i en
aquest cas sn els nens que hi ha a les dues escoles.
4. Repeteix els passos 3 i 4 amb els rangs C2:C3, B2:D2, B3:D3 i B2:D3.
Una altra manera de fer la suma s utilitzar directament la funci suma.
Per exemple, si vols sumar totes les dades de la taula s ms cmode
situar-te a la cella E4 i teclejar:
5. Tecleja, a les celles G2, G3 i G4, els textos P(P), P(A), P(A/N), respec-
tivament.
6. A les celles H2, H3 i H4 tecleja les frmules per calcular cada probabi-
litat.
CELLA H2:
CELLA H3:
CELLA H4:
13 Probabilitat
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 192
193
EXERCICIS
Utilitza el programa EXCEL per calcular
la probabilitat experimental de dos successos
2 1
PRCTICA EXCEL
En aquesta prctica simulars lexperiment que proposa lactivitat 35 i cal-
culars la freqncia relativa de lesdeveniment.
1. Introdueix els noms i els valors de la taula en el full de clcul.
Cada bola de lurna sidentificar amb un nmero de l1 al 12.
2. Situat a la cella A4 i tecleja la funci segent per obtenir un nombre
aleatori comprs entre 1 i 12.
3. Situat a la cella A4 i prem el bot . Amb el bot esquerre del ratol
premut, arrossega fins a la columna L i, desprs, fins a la fila 8. Amb
aquesta operaci has simulat fer lexperiment de treure una bola de lur-
na 60 vegades.
4. Situat a la cella C10 i tecleja el segent per comptar el nombre de ve-
gades que ha sortit la bola vermella.
5. Situat a la cella C11 i tecleja el segent per calcular la freqncia rela-
tiva de lesdeveniment treure bola vermella.
Ara pots comprovar la diferncia
entre el valor de la probabilitat
experimental amb el resultat de
la probabilitat calculada per La-
place que, en aquest cas, s
0,3
)
.
lim
x c
f x

( )
13 Probabilitat
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 193
194
El teorema
Adam Fawer
Any 2000, una aula amb estudiants dun curs
dIntroducci a lEstadstica en una universitat
nord-americana. El professor, David Caine, no ha
complert els trenta anys.
A veure, alg sap don ve la teoria
de les probabilitats?
Silenci.
Dacord, us donar unes quantes respostes. La teoria
de les probabilitats va sorgir duna srie de cartes entre dos
matemtics francesos que discutien sobre... (a) fsica,
(b) filosofia o (c) daus.
Cap resposta.
Si alg no aixeca la m en els prxims cinc segons, aix entrar a lexamen. Vint mans
es van aixecar de cop. Molt millor. Jerry, tu qu hi dius?
Fsica?
No. La resposta correcta s (c), daus. Lhome a qui devem
el clcul de les probabilitats va nixer el 1623 i es deia Blaise
Pascal. Com molts nens privilegiats de la seva poca, Pascal
va ser educat a casa seva pel seu pare i diversos tutors.
Tanmateix, el pare de Pascal no volia que el seu fill shi
esforcs excessivament i per aix va decidir que Blaise shavia
de concentrar en els idiomes i deixa de banda les
matemtiques. Com que era un noi normal, el fet que no
pogus estudiar matemtiques noms va servir per estimular
la seva curiositat, aix que va decidir estudiar geometria
en el seu temps lliure. Alguns dels estudiants havien posat
els ulls en blanc, i Caine hi va afegir: Escolteu, aix va ser abans
dels videojocs; un noi de llavors no podia fer gaires coses ms
per divertir-se.
Rialles.
Aix que el pare es va adonar del do natural de Blaise pels nombres, li va
regalar Els elements dEuclides; recordeu que tampoc no hi havia televisi, aix que la gent
llegia aquestes coses que es diuen llibres. Aix va provocar un parell de riallades.
Desprs de veure com Blaise sempassava Euclides, el pare va contractar els millors mestres
de matemtiques, una svia decisi, perqu Blaise Pascal es va convertir en un dels matemtics
ms importants del segle XVII. Entre moltes altres coses, una de les seves invencions ha tingut
una gran repercussi en les vides de tots els qui estan presents en aquesta sala.
Alg sap qu era?
Lbac? va arriscar una de les alumnes.
14 Distribucions binomial i normal
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 194
195
Crec que confons els francesos amb els
antics xinesos li va dir Caine. Tot i que vas pel
bon cam. Va inventar la primera mquina de
calcular, que ms endavant va evolucionar fins
a ser la calculadora actual. Durant la resta de la
seva vida, va estudiar matemtiques i fsica, si
b pocs anys abans de la seva mort va renunciar
a la seva obsessi pels nombres i, encara que
resulti una ironia, ho va fer perqu es va
demostrar matemticament que aprofitaria millor
el temps si es dedicava a la religi i la filosofia.
Com ho va fer? va preguntar un estudiant
barbut que seia a lltima fila.
Bona pregunta i la contestar daqu a un moment. B, per on anava? Ah, s... Caine va prendre
un glop de caf i va continuar: Abans que Pascal abandons les matemtiques, un noble francs
que es deia Chevalier de Mr, el 1654, li va plantejar unes quantes preguntes. Intrigat per aquestes
preguntes, Pascal es va comenar a cartejar amb un vell amic del seu pare, un antic conseller del
regne anomenat Pierre de Fermat. Va resultar que De Mr era un jugador compulsiu i les seves
preguntes es referien a un joc de daus molt popular en qu el jugador tira quatre daus. Si ho feia
sense treure un sis, cobrava laposta, per si treia un sis, llavors guanyava la casa. De Mr volia
saber si les probabilitats estaven a favor de la casa. Escolteu b, si noms heu daprendre una cosa
daquesta classe, espero que sigui aix.
Caine es va girar cap a la pissarra i va escriure en grans
lletres majscules:
LES PROBABILITATS SEMPRE ESTAN A FAVOR DE LA CASA.
Es van sentir unes quantes rialles.
B, alg em pot dir per qu s aix? Jim.
Lestudiant preferit de Caine es va animar.
Perqu si les probabilitats no estiguessin a favor de la casa,
llavors la casa hi perdria ms diners dels que hi guanya, aix que
al final no hi hauria casa.
Exactament va afirmar Caine. Segons el meu parer,
fins i tot abans de la creaci de la teoria de les probabilitats,
el senyor De Mr ho hauria dhaver sabut. Per, evidentment,
si els nobles francesos haguessin estat llestos, probablement
no els haurien tallat el cap. La qesti s que Pascal i Fermat
van demostrar matemticament, sorpresa, sorpresa, que
les probabilitats estaven en efecte a favor de la casa.
Van demostrar que si un jugador feia 100 tirades, probablement
no trauria un sis i guanyaria 48 vegades, per trauria un sis
i perdria 52 vegades. Per tant, les probabilitats del joc
estaven a favor de la casa, 52 a 48. Aix va nixer la teoria
de les probabilitats, perqu un noble francs volia saber si
apostar que no trauria un sis amb quatre daus era una aposta
intelligent.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 195
196
Uns quants caps van assentir, cosa que Caine havia aprs que era el codi per a s interessant. Un
estudiant afroameric assegut entre els ltims va aixecar la m.
Digues, Michael va dir Caine.
Com va demostrar Pascal que havia de dedicar la seva vida a la religi?
Oh, tens ra, ja gaireb me nhavia oblidat. Va fer servir...
La classe dun altre dia es descriu tot seguit.
Com la majoria dels qui som en aquesta aula, Laplace va ser incomprs pels seus pares
va dir Caine mentre caminava per davant de la pissarra. Tot i que el seu pare volia que fos
soldat o sacerdot, Laplace es va decidir per la vida acadmica. Per tant, quan va fer divuit anys
sen va anar a lepicentre acadmic de Frana: Pars. All va aconseguir una feina com a professor
de geometria dels cadets duna acadmia militar. Entre ells hi havia un xicot baixet que es deia
Napole Bonaparte que, segons que mhan dit, desprs va fer unes quantes coses
extraordinries.
Els dotze estudiants aplegats al voltant de la taula van riure
per cortesia.
El 1770, Laplace va presentar el seu primer treball a la
prestigiosa Acadmie des Sciences. Desprs dall, va quedar
clar per a tothom que era un geni de les matemtiques. Aix
que va dedicar la resta de la seva vida a dos camps:
la probabilitat i lastronomia. Al cap de gaireb trenta anys,
el 1799, va unir tots dos camps en publicar el llibre
dastronomia ms important de lpoca: Tractat de la
mecnica celeste. El llibre no sols contenia una exposici
analtica del sistema solar, sin que tamb incloa nous
mtodes per calcular les rbites planetries.
Tanmateix, la ra per la qual el Tractat de la mecnica
celeste avui encara es considera molt important no s
per les seves troballes astronmiques, sin perqu va ser
la primera persona que va aplicar la teoria de les probabilitats
a lastronomia. Laplace va demostrar que les mltiples observacions
de la posici dun estel tendien a formar una corba amb forma
de campana. []
A qu es refereix amb mltiples observacions de la posici dun estel? va preguntar
un estudiant de cara pllida i cabells llisos i foscos.
Ah, bona pregunta Caine es va atansar a la pissarra. En aquells moments, un dels grans
problemes de lastronomia era que tothom feia els seus mesuraments una mica a ull i, com que
les persones cometen errors, les dades no eren clares. Vint astrnoms diferents mesuraven la posici
dun estel i nobtenien vint lectures diferents. El que va fer Laplace va ser agafar aquelles vint
observacions diferents i fer-ne un grfic. Quan ho va fer, va veure que les posicions formaven
una corba amb forma de campana com aquesta. Caine va assenyalar una grfica de distribuci
normal a la paret. Aix que ho va veure, va exclamar: s clar, si les observacions estan
en una distribuci normal, llavors la punta ens indica la posici ms probable de lestel. Ara ens
sembla una mica obvi, per en aquell moment va ser revolucionari. Aquest va ser el primer
exemple de com alg aplicava la teoria de les probabilitats a una altra disciplina.
Adam Fawer, El teorema, Barcelona: Planeta, 2005
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 196
197
David Caine s graduat en Estadstica, per la seva passi pel pquer el converteix en un
ludpata. Sap que les lleis matemtiques de la probabilitat prediuen el comportament de latzar
quan es fan desenes de milers de jugades, per mai el que passar en una jugada concreta.
Tot i aix, David Caine es deixa seduir per la seva fe en els nombres en comptes dutilitzar-los
per protegir-se. Daquesta manera, acumulant un deute darrere laltre, la vida se li complica
i les seves desventures constitueixen largument central de la novella.
ACTIVITAT 1
Qu vol dir la frase: Les probabilitats sempre estan a favor de la casa?
ACTIVITAT 2
Qu va voler dir el professor amb la frase: Si els nobles francesos haguessin estat llestos,
probablement no els haurien tallat el cap?
ACTIVITAT 3
Demostra que, en aquest joc dels daus, un jugador t una probabilitat de guanyar del 48%,
mentre que la casa t un 52%.
ACTIVITAT 4
Ara aplicarem la tcnica de Laplace en un context ms senzill i intranscendent.
Fent servir diversos instruments de mesura (regles, cartabons, cintes mtriques...), cada
alumne ha de mesurar les dimensions, en mm, de la taula del professor i nha de calcular
la superfcie. Amb totes les dades obtingudes selabora un polgon de freqncies i, a partir
daquest, sestima quina s la superfcie ms probable de la taula.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 197
198
NOTACI MATEMTICA
Les variables aleatries se solen escriure
en majscula i es fan servir les lletres: X, Y, Z
Per indicar els valors de les variables aleatries
es fa servir la mateixa lletra que designa la variable
en minscula, i shi afegeix un subndex que
es refereix a la posici de la dada.
Per indicar que una variable aleatria pren un cert
valor es fa servir el signe igual.
Tot sovint, per abreujar, sutilitza la notaci p
i
per
indicar P(X = x
i
).
P(X = x
i
) = p
i
Els signes de desigualtat: <, >, , es fan servir
per indicar que la variable aleatria pren tots
els valors per sota o per sobre dun cert valor.
X Variable aleatria.
x
1
, x
2
, x
3
, , x
i
, Valors que pot adoptar
la variable aleatria X.
X = x
i
El valor de la variable
aleatria X s x
i
.
P(X = x
i
) Probabilitat que
p
i
la variable aleatria X
adopti el valor x
i
.
P(X x
i
) Probabilitat que
la variable aleatria X
adopti un valor menor
que x
i
.
Mitjana o esperana duna variable
E(X) aleatria.
2
Varincia duna variable aleatria.
Desviaci tpica duna variable
aleatria.
De vegades, la mitjana duna variable aleatria, ,
rep el nom desperana matemtica.
= E(X)
Quan tenim ms duna variable, als parmetres
duna variable aleatria shi sol afegir
un subndex amb el nom de la variable
a la qual corresponen.
X
Mitjana de X
Y
Desviaci tpica de Y
f (x
i
) Funci de probabilitat o de densitat
duna variable aleatria.
F(x
i
) Funci de distribuci duna variable
aleatria.
La funci de probabilitat duna variable aleatria
discreta i la funci de densitat duna variable
aleatria contnua sexpressen de la mateixa
manera.
En el cas de la funci de distribuci sesdev
el mateix, i la seva notaci no depn de si
la variable s discreta o contnua.
Per designar les dues funcions se solen utilitzar
la mateixa lletra, minscula en el cas de la funci
de probabilitat o densitat, i majscula per
a la funci de distribuci.
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 198
199
Valor de
la probabilitat
en una N(0, 1)
quan la variable
s menor o igual
que un cert valor
negatiu .
P(Z a) = P(Z a)
Valor de
la probabilitat
en una N(0, 1)
quan la variable
s menor o igual
que un cert valor.
P(Z >a) = 1P(Z a)
Valor de
la probabilitat
en una N(0, 1)
quan la variable
s entre dos
valors diferents.
P(a <Z <b) = P(Z <b)P(Z a)
La taula de la distribuci normal fa P(Z a).
La resta de probabilitats es determinen
relacionant-les amb ella. Aix, lrea de la zona
acolorida s la probabilitat cercada
en una distribuci N(0, 1).
X B(n, p) La variable aleatria X
segueix una distribuci
de probabilitat binomial
de parmetres n i p.
X N(, ) La variable aleatria X
de probabilitat normal
de parmetres i .
Z N(0, 1) La variable aleatria Z
de probabilitat normal
de parmetres 0 i 1.
X N(, ) La variable aleatria X
X N(0, 1) sacosta a una distribuci
de probabilitat normal.
Per indicar que una variable aleatria segueix una
distribuci coneguda sutilitza el smbol ..
La distribuci binomial es designa amb una lletra B
i, entre parntesis, es colloquen els seus parmetres:
n = nombre de vegades que es realitza
lexperiment
p = probabilitat que sesdevingui lesdeveniment A
La distribuci normal es designa amb una lletra N i,
entre parntesis, es colloquen els seus parmetres:
= mitjana de la variable aleatria
= desviaci tpica de la variable aleatria
La distribuci N(0,1) se sol designar amb la variable Z.
Per indicar que una variable aleatria es pot
aproximar a una distribuci coneguda utilitzem el
smbol .
P(Z a)
P(Z a)
P(Z a)
P(Z < b)
P(Z a)
P(Z > a)
0
0
0
a
b a
a
a
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232 _ 0150-0204.qxd 29/12/08 09:58 Pgina 199
200
Duna pila d11 fitxes, 2 jugadors, de manera alternativa, agafen 1, 2 o 3 fitxes cada vegada,
fins que sacabin les fitxes de la pila. El jugador que retira lltima fitxa, perd. Busca lestratgia
guanyadora.
Tot seguit mostrem una estratgia guanyadora que consisteix a deixar una fitxa al contrincant.
Si el primer jugador agafa 2 fitxes en la primera jugada i, desprs, agafa el complement a 4 de les fitxes
que agafa el segon jugador, sempre guanya, perqu deixa lltima fitxa al segon jugador.
Estratgia
Hi ha jocs en qu es pot guanyar sempre utilitzant una estratgia guanyadora i daltres
en qu la millor estratgia depn del coneixement que es tingui sobre probabilitat.
En aquest ltim cas, la millor estratgia no garanteix lxit del joc perqu latzar tamb
hi influeix.
Quan un jugador aconsegueix guanyar, independentment de com actu laltre jugador,
est utilitzant una estratgia guanyadora.
Hi ha 2 jugadors, 2 daus, 2 taulers
com el segent i 18 fitxes per a cadascun.
Cada jugador colloca les 18 fitxes
en el seu tauler en els nombres que
vulgui, i pot collocar diverses fitxes
en alguns nombres i en daltres, cap.
Els jugadors tiren els daus de manera
alternativa i resten els nombres que els surtin.
Quan aquesta diferncia coincideixi amb
el nombre on hi hagi fitxes, es retira una fitxa.
Guanya el jugador que arribi al final de 30
tirades amb menys fitxes en el seu tauler.
Quina s la millor estratgia?
El joc del punyet es pot establir a partir
de 2 jugadors. Consisteix en qu cada
jugador t en una m 0, 1, 2 o 3 monedes,
i cada jugador diu, segons un torn establert,
un nombre, per intentar encertar el nombre
total de monedes que hi ha a les mans
dels jugadors.
Aix que tots els jugadors han dit un nombre,
sobren les mans, es compten les monedes
i el qui hagi dit el nombre que coincideixi
amb el total guanya la partida.
Si sou 2 jugadors i comences dient
un nombre, quina creus que seria
la millor estratgia?
I si sou 3 jugadors i comences dient
un nombre?
2 1
La millor estratgia
PROBLEMA RESOLT
PROBLEMES PROPOSATS
0 1 2 3 4 5 6
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 200
201
EXERCICIS
a la Prctica 2, respon la resta de les preguntes
Utilitza la funci DISTR.BINOM com es fa
a les Prctiques 1 i 2 per resoldre els exercicis
32 i 33 de la pgina 365.
2 1
PRCTICA EXCEL
2. Per calcular valors duna distribuci binomial es fa servir la funci:
DISTR.BINOM(nre. xits; nre. assaigs; prob. xits; acumulat)
Aquesta funci depn de largument acumulat; si s VERITABLE, retor-
na la funci probabilitat acumulada; si s FALS, retorna la probabilitat
que sesdevingui un nombre de vegades igual a largument nre. xits.
En aquest cas cal teclejar la funci amb els arguments segents a la
cella A2.
3. Situat sobre la cella A2 i prem el bot . Amb el bot esquerre del
ratol premut, arrossega fins a la columna F.
1. Introdueix el possible nombre dencerts a la taula.
2. Tecleja la funci DISTR.BINOM amb els arguments a A2.
3. Situat sobre la cella A2 i prem el bot . Amb el bot esquerre del
ratol premut, arrossega fins a la columna M.
4. Per calcular la probabilitat que facin blanc ms de dos torpedes has de
sumar el rang C2:M2. Utilitza la funci =SUMA amb el rang segent.
Tamb pots fer servir directament el bot .
Resultat
de la Prctica 1
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 201
202
EXERCICIS
Utilitza la funci DISTR.NORM.ESTAND
per calcular les probabilitats de lexercici 48
de la pgina 366.
4
3
2
1
PRCTICA EXCEL
PRCTICA 1 (pg. 366, exercici 47 a i e)
1. Per calcular la probabilitat duna normal, de mitjana 0 i desviaci
tpica 1 amb el full de clcul EXCEL, has de fer servir la funci
DISTR.NORM.ESTAND(z).
Per trobar la probabilitat de lapartat a) has de teclejar la funci amb
largument 0,73.
2. A lapartat e) cal utilitzar la propietat dels successos contraris. En aquest
cas teclegem el segent.
1. Calcula primer la probabilitat que la N(0, 1) sigui menor que 0,26.
2. Ara calcula la probabilitat que la N(0, 1) sigui menor que 0,39.
3. La probabilitat buscada s la resta de les dues probabilitats, per tant cal
restar el valor de les dues celles.
PRCTICA 3 (pg. 366, exercici 50 a i b)
1. En aquest cas es coneix la probabilitat i necessites el valor que acumula
aquesta probabilitat. Per a aquest cas, EXCEL t la funci
DISTR.NORM.ESTAND.INV(k). Utilitza-la amb largument segent.
2. A lapartat b) cal utilitzar la propietat dels successos contraris. En
aquest cas teclegem el segent.
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 202
203
EXERCICIS
Utilitza la funci DISTR.NORM per calcular
les probabilitats de lexercici 52 de la
pgina 366.
Utilitza la funci DISTR.NORM per resoldre
els exercicis 53, 56, 57 i 58 de les pgines
366 i 367.
4
3
2
1
PRCTICA EXCEL
1. Per calcular la probabilitat en una normal, de mitjana i desviaci tpica
amb el full de clcul EXCEL, has de fer servir la funci:
DISTR.NORM(x; ; ; VERITABLE)
En aquest cas lhas de teclejar amb els arguments segents.
1. En aquest cas necessites trobar el valor que deixa una certa probabili-
tat, utilitzant la funci DISTR.NORM.INV(probabilitat; ; ). Utilitza la
funci de la manera segent.
1. La probabilitat segueix una distribuci N(40; 6,2). Per calcular la proba-
bilitat que aguanti ms de 53 segons cal utilitzar la funci DISTR.NORM
amb els arguments segents.
2. Per al cas que aguanti menys de 30 segons, tecleja la funci amb els ar-
guments segents.
R
E
C
U
R
S
O
S

D
I
D
C
T
I
C
S
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 203
917232p150a204Rec.qxd 16/12/08 12:58 Pgina 204
MODELS PAU
PER A 1r BATXILLERAT
PAUTES DE CORRECCI
Cada pregunta savalua amb punts i mitjos punts, per no amb altres
decimals. Ara b, dins de cada pregunta es pot utilitzar qualsevol decimal
i desprs arrodonir la suma total. Es pot matisar la nota de cada pregunta
amb signes + i , de manera que es compensin els matisos entre totes
les preguntes.
Hi haur molts casos concrets en qu ser difcil aplicar els criteris que
sexposen a continuaci. Saplicaran en els casos clars. En els casos
dubtosos, es far prevaler el criteri del corrector i el sentit com.
Es valoraran totes les parts de cada subapartat que siguin correctes,
encara que el resultat final no ho sigui.
Es penalitzaran els errors simples de clcul amb 0, 0,25 o 0,5 punts segons
la importncia de lerror i el criteri del corrector. Els errors de clcul que
portin a resultats incoherents o absurds, es penalitzaran amb 0,75 o 1 punt.
Si lerror s molt escandals, es pot puntuar tot lapartat amb 0 punts.
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 205
206
Nombres reals 1
QESTIONS
1. Resoleu de manera exacta les operacions segents:
a) 1,2 0,23
b) 0,72
: 0,916
(2 punts)
2. La capacitat de memria dun ordinador es mesura en megabytes (Mb). Un megabyte t
10
6
bytes dinformaci, de manera que cada byte cont un smbol (dgit, lletra, etc.).
Si, de mitjana, una paraula es compon de 4 smbols, estimeu quantes paraules
pot arxivar un ordinador amb una memria de 500 Mb.
(2 punts)
3. Un centre destudis t 600 alumnes i sels fa una enquesta sobre els hbits de lectura
que tenen. Se nobt un resultat representatiu.
Si el 40,909090% afirma que llegeix almenys un llibre per mes i el 14,58333%
declara que llegeix ms de dos llibres en el mateix perode, quants estudiants han
contestat lenquesta?
(2 punts)
4. Es consideren els nombres A = 543.210.000.000 i B = 0,000000678.
Expresseu en notaci cientfica els resultats de les operacions segents:
a) A B
b)
(2 punts)
A
B
Proves daccs a la universitat. Matemtiques
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 206
207
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Resoleu:
a) Representeu grficament:
b) Trobeu el resultat de:
c) Racionalitzeu i simplifiqueu:
( a) 1 punt, b) i c) 1,5 punts per apartat)
2. Calculeu la soluci de les equacions seguents:
a) 3
x3
= 1
b) log
x
8 = 2
c) log
x
= 5
d) log
5
0,04 = x
(1 punt per apartat)
5
5
3
4 80 5 245 6 605 320 +
26
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 207
208
NOMBRES REALS
1
QESTIONS
1. Resoleu de manera exacta les operacions segents:
a) 1,2 0,23
b) 0,72
: 0,916
Apartat a) 1,2 0,23
=
Apartat b) 0,72
: 0,916
=
Puntuaci:
2. La capacitat de memria dun ordinador es mesura en megabytes (Mb). Un megabyte t
10
6
bytes dinformaci, de manera que cada byte cont un smbol (dgit, lletra, etc.).
Si, de mitjana, una paraula es compon de 4 smbols, estimeu quantes paraules pot arxivar
un ordinador amb una memria de 500 Mb.
1 Mb = 10
6
b 500 Mb = 5 10
8
b
Si cada paraula cont 4 smbols: 5 10
8
: 4 = 1,25 10
8
Per tant, un ordinador amb una memria de 500 Mb pot arxivar 125 milions de paraules.
Puntuaci:
3. Un centre destudis t 600 alumnes i sels fa una enquesta sobre els hbits de lectura
que tenen. Se nobt un resultat representatiu.
Si el 40,909090% afirma que ha llegit almenys un llibre per mes i el 14,58333%
declara que llegeix ms de dos llibres en el mateix perode, quants estudiants han
contestat lenquesta?
40,909090 = 14,58333 =
Com que el nombre dalumnes s un valor enter, aquest nombre ha de ser divisible per 11 i per 12.
Com que el m.c.m. (11, 12) = 132, el nombre buscat s mltiple de 132.
Aix, lenquesta ha estat contestada per 528 estudiants.
Puntuaci:
13 125
900
175
12
.
=
4 050
99
450
11
.
=
72
99
825
900
8
11
11
12
96
121
: : = =
12
10
21
90
87
90
29
30
= =
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 208
209
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
4. Es consideren els nombres A = 543.210.000.000 i B = 0,000000678.
Expresseu en notaci cientfica els resultats de les operacions segents:
a) A B b)
Apartat a) A B = 5,4321 10
10
6,78 10
8
= 3.682,9638 = 3,6829638 10
3
Apartat b) = 8,01 10
17
Puntuaci:
Apartat a) 1,5 punts.
Apartat b) 0,5 punts.
A
B
=

5 4321 10
6 78 10
10
8
,
,
A
B
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 209
210
NOMBRES REALS
1
PROBLEMES
1. Resol:
a) Representeu grficament:
b) Trobeu el resultat de:
c) Racionalitzeu i simplifiqueu:
Apartat a)
Saplica el teorema de Pitgores:
Apartat b)
Apartat c)
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
Apartat b) i c) 1,5 punts per apartat.
2. Calcula la soluci de les equacions segents:
a) 3
x3
= 1
b) log
x
8 = 2
c) log
x
= 5
d) log
5
0,04 = x
Apartat a)
3
x3
= 1 = 3
0
x 3 = 0 x = 3
Apartat b)
log
x
8 = 2. Per definici de logaritme: 2
x
= 8 2
x
= 2
3
x = 3
Apartat c)
log
x
= 5. Per definici de logaritme: x = 10
5
= 100.000
5
5
5 5
5
5 5
5
5 5
5
5
3
2
3
3 4
6 6
6
=

=

= =
4 80 5 245 6 605 320 16 5 35 5 66 5 8 5 39 5 + = + =
26 5 1
2 2
= +
5
5
3
4 80 5 245 6 605 320 +
26
0 1 2 3 4 5
26
26
5
1 2
2
=
+
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 210
211
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat d)
log
5
0,04 = x. Per definici de logaritme:
Puntuaci:
Apartats a), b), c) i d) 1 punt per apartat.
x = = = =
log log log ( )

5 5 5
2
4
100
1
25
5 2
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 211
212
QESTIONS
1. Un concurs de televisi de lany 2001 consistia a proposar al concursant una successi
de preguntes fins que donava una resposta incorrecta i quedava eliminat. Els premis
per a cada resposta sacumulaven i eren duna pesseta per a la primera, dues per a la
segona, quatre per a la tercera i aix successivament en progressi geomtrica de ra 2.
b) Quin s el nombre mnim de preguntes que calia respondre per aconseguir un mili
o ms?
(2 punts)
(2 punts)
a) Ingressar 30.000 euros a un inters simple del 8 % anual durant 10 anys.
b) Ingressar 30.000 euros a un inters compost del 7% anual durant 10 anys, amb
acumulaci dinteressos cada any.
(2 punts)
4. A quin inters compost anual heu invertit un cert capital si al cap de cinc anys
ha augmentat el 50%?
(2 punts)
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 212
213
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Es deixa caure una bola de goma des duna altura de 243 metres. Cada vegada que toca
b) Quina distncia ha recorregut des que sha deixat caure fins que ha tocat a terra
per sisena vegada?
(4 punts)
dun any, a la Joana li han donat un 4 % dinters per la part P, un 5 % per la part Q i un
4% per la part R, i a la Merc li han donat un 5 % per la part P, un 6 % per la part Q
i un 4% per la part R. La Joana ha rebut en total 850 dinteressos, mentre que la Merc,
nha rebut 950.
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 213
214
2
QESTIONS
1. Un concurs de televisi de lany 2001 consistia a proposar al concursant una successi de
preguntes fins que donava una resposta incorrecta i queda eliminat. Els premis per a cada
resposta sacumulaven i eren duna pesseta per a la primera, dues per a la segona, quatre
per a la tercera i aix successivament en progressi geomtrica de ra 2.
b) Quin s el nombre mnim de preguntes que calia respondre per aconseguir un mili o
ms?
Apartat a) Primerament cal obtenir el terme general de la progressi: 1, 2, 4...
a
1
= 1, r = 2 a
n
= a
1
r
n1
= 1 2
n1
= 2
n1
Ser la suma dels deu primers termes:
Apartat b) Sha de trobar un valor natural n tal que S
n
1000000, o sigui: 2
n
= 1 1000000.
Salla 2
n
1000001. Es treuen logaritmes:
; per tant n = 20.
Puntuaci:
Les respostes han de ser, sobretot, justificades. No compteu cap resultat que no estigui justificat.
Anomenem d a la diferncia de la progressi. Els angles seran:
90, 90 + d, 90 + 2d, 90 + 3d, 90 + 4d i 90 + 5d
La suma dels angles dun polgon de n costats s: S
n
= (n 2) 180, en aquest cas: S
6
= 4 180 = 720.
Per tant:
I els angles sn: 90, 102, 114, 126, 138 i 150.
Puntuaci:
S
d
d d d
6
90 90 5
2
6 720 540 15 720 15 180 =
+ +
= + = = =
( )
112
n n log log
log
log ,
2 1000001
1000001
2
6
0 30103
00
S
10
10
10
1 2 1
2 1
2 1 1023 =

= =
( )
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 214
215
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
a) Ingressar 30.000 euros a un inters simple del 8% anual durant 10 anys.
b) Ingressar 30.000 euros a un inters compost del 7% anual durant 10 anys,
amb acumulaci dinteressos cada any.
Calculem en cada cas quin s el capital final:
Cas a) C
f
= C
0
(1 + it) = 30000 (1 + 0,08 10) = 54000
Cas b) C
f
= C
0
(1 + i)
t
= 30000 (1 + 0,07)
10
= 59014,54
Per tant, s ms favorable el cas b). La diferncia s de 5.014,54
Puntuaci:
4. A quin inters compost anual heu invertit un cert capital si al cap de cinc anys ha
augmentat el 50%?
Hem de resoldre la segent equaci C
f
= C
0
(1 + i)
5
tenint en compte que C
f
= C
0
1,5.
Per tant, 1,5 C
0
= C
0
. (1 + i)
5
. Dividim per C
0
i ens queda: 1,5 = (1 + i)
5
, o sigui:
Puntuaci:
1 1 5 1 0845 080845 8 45
5
+ = = i i , , , %
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 215
216
2
PROBLEMES
1. Deixem caure una bola de goma des duna altura de 243 metres. Cada vegada que toca
b) Quina distncia ha recorregut des que lhem deixada caure fins que ha tocat a terra
per sisena vegada?
Duna banda, calculem els primers termes de la successi (altures de caiguda):
,... Es tracta duna progressi geomtrica,
el primer terme de la qual s 243 i la ra s
De laltra tenim tamb les altures que assoleix la bola en les pujades: la primera de la qual s
b
1
= 162 i es tracta tamb duna progressi geomtrica de ra
Apartat a)
Hem de calcular el sis terme de la progressi de les baixades:
Apartat b)
Per calcular la distncia recorreguda quan toca per sisena vegada a terra hem
de fer les sumes segents: H = S
6
+ S
5
(distncies recorregudes a les baixades)
(distncies recorregudes a les pujades)
I, per tant, la distncia total recorreguda ser: H = 665 + 422 = 1.087 m
Puntuaci:
Plantejament correcte de les progressions: 1 punt.
Apartat a) 1 punt.
Apartat b) 2 punts.
S'
5
5
162
2
3
1
2
3
1
162
=
= =
211
243
1
3
422
3
1
3
422
S
6
6
243
2
3
1
2
3
1
243
=
= =
665
729
1
3
665
3
1
3
665
a m
6
6 1
243
2
3
32 =

r =
2
3
r =
2
3
a a a
1 2 3
243
2
3
243 162
2
3
162 108 = = = = =
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 216
217
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
dun any, a la Joana li han donat un 4% dinters per la part P, un 5 % per la part Q i un
4% per la part R, i a la Merc li han donat un 5% per la part P, un 6% per la part Q
i un 4% per la part R. La Joana ha rebut en total 850 dinteressos, mentre que la Merc,
nha rebut 950.
Anomenem x, y i z les quantitats deuros que suposen cadascuna de les parts P, Q i R.
Els diners obtinguts per cadascuna seran:
Joana: 004x + 0,05y + 0,04z = 850
Merc: 005x + 0,06y + 0,04z = 950
Per altra banda, x + y + z = 20000
Per tant, es traca de resoldre el sistema segent:
La soluci s x = 5000 y = 5000 z = 10000
Puntuaci:
Plantejament correcte del sistema: 2 punts.
Obtenci dels valors per algun mitj correcte de resoluci: 1 punt.
Soluci correcta: 1 punt.
x y z
x y z
x y
+ + =
+ + =
+
20000
0 04 0 05 0504 850
0 05 0 06
, ,
, , ++ =
0 04 950 , z
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 217
218
QESTIONS
1. Resoleu la inequaci:
(2 punts)
2. Trobeu la soluci de la inequaci:
x
4
3x
3
4x
2
+ 12x > 0
(2 punts)
3. Trobeu la regi soluci del sistema:
(2 punts)
4. Resoleu el sistema dequacions, sabent que la suma de les tres solucions s igual a 8.
(2 punts)
2 3
3
3 0
2 3 5
x y z
x y z
+ =
+ =
2 2
2 2
0
0
2 x y
x y
x
y
x
x x
2
16
1 5
0
+

( ) ( )
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 218
219
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Una dieta cont dos ingredients: A i B. Lingredient A cont 35 g de lpids i 15 g
de protenes per cada 100 g, i lingredient B aporta 15 g de lpids i 10 g de protenes
per cada 100 g.
La dieta ha de contenir menys de 30 g de lpids i almenys 11 g de protenes per cada 100 g
daliment. Indiqueu les expressions que determinen les possibles solucions del problema
i representeu-les grficament.
2. Resoleu les equacions:
a) 4x
4
21x
2
+ 5 = 0
b)
( a) 2 punts: 0,5 punts plantejament i 1,5 punts resoluci, b) 2 punts: 1,5 punts
resoluci i 0,5 punts comprovaci)
x
x
x
x
x
x
+

+
+
=
2
1
4
4 4
3
1
2
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 219
220
EQUACIONS, INEQUACIONS I SISTEMES
3
QESTIONS
1. Resoleu la inequaci:
x
2
16 = 0 x = 4
(x + 1)(x 5) = 0
La soluci s: (, 4) (1, 4) (5, +)
Puntuaci:
Plantejament correcte: 0,5 punts.
Resoluci correcta: 1,5 punts.
2. Trobeu la soluci de la inequaci: x
4
3x
3
4x
2
+ 12x > 0
x
4
3x
3
4x
2
+ 12x = 0 x( x 3)( x 2)( x + 2) = 0
La soluci s: (, 2) (0, 2) (3, +)
Puntuaci:
x
x
x
x
=
=
=
=
0
3
2
2
x
x
=
=
1
5
x
x x
2
16
1 5
0
+

( ) ( )
4
(x 4)(x + 4) +
(x + 1)(x 5) + +
+ +
+
+
+
+
1 4 5
( )( )
( )( )
x x
x x
+
+
4 4
1 5
2
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
0 2 3
x
x 3
x 2
x + 2
x(x 3)(x 2)(x + 2)
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 220
221
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
3. Trobeu la regi soluci del sistema:
Puntuaci:
Representaci de les rectes corresponents a les inequacions: 1 punt.
Determinaci de la regi soluci: 1 punt.
4. Resoleu el sistema dequacions, sabent que la suma de les tres solucions s igual a 8.
Aix, tenim que z = 2, y = 5 i x = 11.
Puntuaci:
x y z
x y z
x y z
x y z + =
+ =
+ + =
+ =
3 0
2 3 5
8
3 0
yy z
z
+ =
=
5 5
4 8
2 3
3
3 0
2 3 5
x y z
x y z
+ =
+ =
2 2
2 2
0
0
2 x y
x y
x
y
1
y
=
2
x
+
2
y
x
=
2
1
Y
X
2
2
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 221
222
EQUACIONS, INECUACIONS I SISTEMES
3
PROBLEMES
1. Una dieta cont dos ingredients: A i B. Lingredient A cont 35 g de lpids i 15 g
de protenes per cada 100 g, i lingredient B aporta 15 g de lpids i 10 g de protenes
per cada 100 g.
La dieta ha de contenir menys de 30 g de lpids i almenys 11 g de protenes per cada 100 g
daliment. Indiqueu les expressions que determinen les possibles solucions del problema
i representeu-les grficament.
Si x s la quantiat en grams de lingredient A i y s la quantitat de B:
Puntuaci:
Plantejament correcte: 2 punts.
Representaci correcta: 2 punts.
2. Resoleu les equacions:
a) 4x
4
21x
2
+ 5 = 0
b)
Apartat a)
4x
4
21x
2
+ 5 = 0
z = x
2
4z
2
21z + 5 = 0 z
z x
z x
=

= =
= =
21 19
8
5 5
1
4
1
2
x
x
x
x
x
x
+

+
+
=
2
1
4
4 4
3
1
2
35 15 30
15 10 11
0
0
x y
x y
x
y
+
+
0,5
1,1
1,08
y x = +
3
2
11
10
y x = +
7
3
2
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 222
223
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat b)
m.c.m. (x + 1, 4x + 4, x
2
1) = 4(x
2
1)
4( x 1)( x 2) + ( x + 1)( x + 4) = 4 3x
4x
2
12x + 8 + x
2
+ 5x + 4 = 12x 5x
2
19x + 12 = 0
Puntuaci:
Apartat a) 2 punts: 0,5 punts plantejament i 1,5 punts resoluci.
Apartat b) 2 punts: 1,5 punts resoluci i 0,5 punts comprovaci.
x
x
=
=
3
4
5
x
x
x
x
x
x
+

+
+
=
2
1
4
4 4
3
1
2
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 223
224
Trigonometria 4
QESTIONS
1. Tres punts, A, B i C, estan situats sobre un pla, de manera que els segments AB i BC
mesuren 6 i 9 unitats respectivament, i lamplada de langle que determinen s
de 150. Calculeu la distncia entre els punts A i C.
(2 punts)
2. Sabent que sin = i que s un angle del segon quadrant, calculeu raonadament
(sense trobar langle) els valors de:
a) sin 2
b) sin
(2 punts)
3. Trobeu la mida del costat desigual dun triangle issceles, sabent que els seus costats
iguals fan 40 centmetres i que lamplada dels seus angles iguals s de 30.
(2 punts)
4. Si els angles dun triangle sn A
$
, B
$
i C
$
, demostreu que:
tg A
$
+ tg B
$
+ tg C
$
= tg A
$
tg B
$
tg C
$
(2 punts)
3
1
5
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 224
225
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. a) Calculeu tots els angles x que verifiquen lequaci.
cos
2
x = 3 sin
2
x
b) Resoleu aquest sistema dequacions, trobant les solucions compreses
entre 0 i 2 radians.
(4 punts: 2 punts per apartat)
tg
2
x + 3 = 2 tg x
b) Resoleu el sistema dequacions segent, trobant les solucions compreses
entre 0 i 360.
(4 punts: 2 punts per apartat)
sin cos
sin cos
x y
x y
+ =
=
2
5 3 2
x y
x y
=
+ =
2
2 sin cos
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 225
226
TRIGONOMETRIA
4
QESTIONS
1. Tres punts, A, B i C, estan situats sobre un pla, de manera que els segments AB i BC
mesuren 6 i 9 unitats respectivament, i lamplada de langle que determinen s
de 150. Calculeu la distncia entre els punts A i C.
b
2
= a
2
+ c
2
2 arc cos B
$
b = = 14,51 u
Puntuaci:
2. Sabent que sin = i que s un angle del segon quadrant, calculeu raonadament
(sense trobar langle) els valors de:
a) sin 2 b) sin
Apartat a)
sin
2
+ cos
2
= 1 cos
2
= 1 cos =
sin 2 = 2 sin cos = 2
Apartat b)
sin = sin cos + cos sin
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt: 0,5 punts plantejament i 0,5 punts resoluci.
Apartat b) 1 punt.
3. Trobeu la mida del costat desigual dun triangle issceles, sabent que els seus costats
iguals fan 40 centmetres i que lamplada dels seus angles iguals s de 30.
3
1
5
1
2
2 6
5
3
2
1 6 2
10
= +
=

3
3
1
5
2 6
5
4 6
25
2 6
5
1
5
24
25
2
3
1
5
9 6 2 9 6 150
2 2
+ cos
6
9
b
150
A
B
C
40 cm
40 cm
30 30
C
$
917232 _ 0205-0235.qxd 23/12/08 12:57 Pgina 226
227
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
A
$
+ B
$
+ C
$
= 180 C
$
= 180 (30 + 30) = 120
= 69,28 cm
Puntuaci:
4. Si els angles dun triangle sn A
$
, B
$
i C
$
, demostreu que:
tg A
$
+ tg B
$
+ tg C
$
= tg A
$
tg B
$
tg C
$
A
$
+ B
$
+ C
$
= 180 C
$
= 180 (A
$
+ B
$
)
tg A
$
+ tg B
$
+ tg C
$
= tg A
$
+ tg B
$
+ tg (180 (A
$
+ B
$
)) = tg A
$
+ tg B
$
tg (A
$
+ B
$
) =
= tg A
$
+ tg B
$
= =
=
tg A
$
tg B
$
tg C
$
= tg A
$
tg B
$
tg (180 (A
$
+ B
$
)) = tg A
$
tg B
$
(tg (A
$
+ B
$
)) =
= tg A
$
tg B
$
=
Puntuaci:
tg
2
A
$
tg B
$
tg A
$
tg
2
B
$
1 tg A
$
tg B
$
tg A
$
tg B
$
1 tg A
$
tg B
$
tg
2
A
$
tg B
$
tg A
$
tg
2
B
$
1 tg A
$
tg B
$
tg A
$
tg
2
A
$
tg B
$
+ tg B
$
tg A
$
tg
2
B
$
tg A
$
tg B
$
1 tg A
$
tg B
$
tg A
$
+ tg B
$
1 + tg A
$
tg B
$
40
30 120
40 120
30 sin sin
sin
sin
= =
c
c
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 227
228
TRIGONOMETRIA
4
PROBLEMES
cos
2
x = 3 sin
2
x
b) Resoleu aquest sistema dequacions, trobant les solucions compreses
entre 0 i 2 radians.
Apartat a)
cos
2
x = 3 sin
2
x cos
2
x = 3(1 cos
2
x) 4 cos
2
x = 3
cos x =
, si k s un nombre enter.
Apartat b)
x = y sin cos y = cos y cos y = 2 cos y =
cos y =
Puntuaci:
Apartats a) i b) 2 punts per apartat.
tg
2
x + 3 = 2 tg x
b) Resoleu el sistema dequacions segent, trobant les solucions compreses
entre 0 i 360.
Apartat a)
tg
2
x 3 = 2 tg
2
x tg
2
x = 3 tg x =
, si k s un nombre enter.
=
=
=
3
30 360
240 360
300 360
x k
x k
x

kk
x k =
'
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
120 360
sin cos
sin cos
x y
x y
+ =
=
2
5 3 2
2
2
4
3
4
7
4 4
y x
y x
= =
= =
'
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1

2 2 2 y
I
I
I
I
\
)
1
1
1
=
=
=
3
2
30 360
150 360
210 360
x
x
x
x

k
k
k
==
'
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
330 360 k
x y
x y
=
+ =
2
2 sin cos
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 228
229
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat b)
8 sin x = 4 sin x =
sin x = cos y =
Puntuaci:
Apartats a) i b) 2 punts per apartat.
2
2
45
315
y
y
=
=
2
2
2
2
45
135
x
x
=
=
2
sin cos
sin cos
sin x y
x y
x + =
=
2
5 3 2
3
++ =
=
3 3 2
5 3 2
cos
sin cos
y
x y
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 229
230
Nombres complexos 5
QESTIONS
1. Trobeu dos nombres complexos, sabent que la part real del primer s 3, que la suma
dels dos nombres t una part real igual a 5 i que el seu producte s 8 4i.
(2 punts)
2. Calculeu:
a) (1 + i)
10
b)
(2 punts)
3. Trobeu dos nombres complexos, sabent que la seva diferncia t la part imaginria
nulla, la seva suma t la part real igual a 2 i el seu producte s 51 + 8i.
(2 punts)
4. a) Escriviu una equaci de tercer grau que tingui com a solucions: i, i i 1.
b) Calculeu i representeu en el pla complex les solucions de lequaci x
4
64x = 0.
( a) 1 punt, i b) 2 punts: 1,5 punts resoluci de lequaci i 0,5 punts representaci)
2 12 + i
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 230
231
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. a) Calculeu el valor de x perqu el quocient sigui un nombre real.
b) Determineu el valor de x perqu el quocient sigui un nombre imaginari.
c) Demostreu que si el quocient de dos nombres complexos, a + mi i b + ni,
s un nombre imaginari pur, llavors es verifica:
( a) i b) 1 punt per apartat, i c) 2 punts: 1,5 punts resoluci de lequaci i 0,5 punts
representaci)
2. a) Escriviu una equaci de segon grau que tingui les solucions: 3 + 2i i 3 2i.
3
+ 81 = 0.
( a) 1,5 punts, i b) 2,5 punts: 1,5 punts resoluci de lequaci i 1 punt representaci)
a
n
m
b
=
6
3 2
xi
i
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 231
232
NOMBRES COMPLEXOS
5
QESTIONS
1. Trobeu dos nombres complexos, sabent que la part real del primer s 3, que la suma
dels dos nombres t una part real igual a 5 i que el seu producte s 8 4i.
Plantejament:
Els nombres sn de la forma: 3 mi i b ni.
Si la suma dels dos nombres t una part real igual a 5 3 b = 5 b = 2
(3 mi)(2 ni) = 6 3ni 2mi mni
2
= (6 mn) (3n 2m) i
Resoluci:
n = 8 12 4n 3n
2
= 16 3n
2
4n 4 = 0
Si n = m = 3 Els nombres complexos sn: 3 3i i 2 i
Si n = 2 m = 1 Els nombres complexos sn: 3 i i 2 2i
Puntuaci:
2. Calculeu:
a) (1 + i)
10
b)
Apartat a)
Si z = 1 i i = arc tg 1 = 45
z = z
10
= = 32(cos 225 i sin 225) =
z
Apartat b)
Si z = 2 = 4 i = arc tg = 60
z
1
= = 2
30
= 2(cos 30 i sin 30) = i
z
2
= = 2
210
= 2(cos 210 i sin 210) = i
Puntuaci:
3
4
60 360
2

3
4
60
2
12
2
I
I
I
I
I
\
)
1
1
1
1
12 2 12
2 2
i z =
=
I
I
I
I
I
\
)
1
1
1
1

I
I
I
I
I
\
)
1
1
1
1
I
I
I
I
I
\
)
32
2
2
2
2
i
11
1
1
1
= 16 2 16 2 i
2 32
10
45
225 ( )
=
5

2
45
z = = 1 1 2
2 2
2 12 + i
2
3
2
3
n
n
=
=
'
!
1
1
1
+
1
1
1
2
3
2
m
n n
=

4 3
2
6
4 3
2
6 8
3 2 4
=
=
'
!
1
1
+
1
1
mn
n m
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 232
233
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
3. Trobeu dos nombres complexos, sabent que la seva diferncia t la part imaginria
nulla, la seva suma t la part real igual a 2 i el seu producte s 51 + 8i.
Plantejament:
Els dos nombres sn de la forma: a + mi i b + ni.
Si la diferncia t la part imaginria nulla m n = 0 m = n
I si la suma t la part real igual a 2 a + b = 2
( a + mi)( b + mi) = ab + ami + bmi + m
2
i
2
= ( ab m
2
) + ( am + bm) i
Resoluci:
m(a + b) = 8 2m = 8 m = 4 ab 16 = 51 ab = 35
a(2 a) = 35 2a a
2
= 35 a
2
2a 35 = 0
Si a = 7 b = 5 Els nombres complexos sn: 7 + 4i i 5 + 4i
Si a = 5 b = 7 Els nombres complexos sn: 5 + 4i i 7 + 4i
Puntuaci:
4. a) Escriviu una equaci de tercer grau que tingui com a solucions: i, i i 1.
4
64x = 0.
Apartat a)
Si z
1
, z
2
i z
3
sn les solucions duna equaci de tercer grau ( x z
1
)( x z
2
)( x z
3
) = 0
( x i)( x + i)( x 1) = 0 ( x
2
+ 1)( x 1) = 0 x
3
x
2
+ x 1 = 0
Apartat b)
x
4
+ 64x = 0 x( x
3
+ 64) = 0
Si z = 64 = 64 i = arc tg 0 = 180
z
1
= = 4
60
= 4(cos 60 + i sin 60) = 2 + 2 i
z
2
= = 4
180
= 4(cos 180 + i sin 180) = 4
z
3
= = 4
300
= 4(cos 300 + i sin 300) = 2 2 i
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
Apartat b) 2 punts: 1,5 punts resoluci de lequaci i 0,5 punts representaci.
3 64
3
180 360 2
3
+
64
3
180 360
3
+
3 64
3
180
3
z = ( ) 64
2
x
x x
=
+ = =
0
64 0 64
3 3
a
a
=
=
7
5
ab m
am bm
=
+ =
2
51
8
4
60
1
1
4
300
4
180
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 233
234
NOMBRES COMPLEXOS
5
PROBLEMES
1. a) Calculeu el valor de x perqu el quocient sigui un nombre real.
b) Determineu el valor de x perqu el quocient sigui un nombre imaginari.
c) Demostreu que si el quocient de dos nombres complexos, a + mi i b + ni,
s un nombre imaginari pur, llavors es verifica:
Apartat a)
El quocient s un nombre real si la part imaginria s nulla 12 3x = 0 x = 4
Apartat b)
El quocient s un nombre imaginari si la part real s nulla 18 + 2x = 0 x = 9
Apartat c)
Si aquest quocient s un nombre imaginari ab + mn = 0 ab = mn
Puntuaci:
Apartat a) i b): 1 punt per apartat.
Apartat c) 2 punts: 1,5 punts resoluci de lequaci i 0,5 punts representaci.
2. a) Escriviu una equaci de segon grau que tingui les solucions: 3 + 2i i 3 2i.
3
+ 81 = 0.
Apartat a)
Si z
1
i z
2
sn les solucions duna equaci de segon grau (x z
1
)(x z
2
) = 0
(x 3 2i)(x 3 + 2i) = 0 x
2
3x + 2ix 3x + 9 6i 2ix + 6i + 4 = 0 x
2
6x + 13 = 0
Apartat b)
x
3
+ 81 = 0 x =
Si z = 81 = 81 i = arc tg 0 = 180
z
1
= = 9
60
= 9(cos 60 + i sin 60) =
z
2
= = 9
180
= 9(cos 180 + i sin 180) = 9
z
3
= = 9
300
= 9(cos 300 + i sin 300) =
9
2
9 3
2
i 81
3
180 360 2
3
+
81
3
180 360
3
+
9
2
9 3
2
+ i 81
3
180
3
z = ( ) 81
2
81
3
a
n
m
b
=
a mi
b ni
a mi b ni
b ni b ni
ab ani bm +
+
=
+
+
=
+ ( )( )
( )( )
ii mni
b n i
ab mn bm an i
b n
=
+ +
+
2
2 2 2 2 2
( ) ( )
6
3 2
6 3 2
3 2 3 2
18 12 3
=
+
+
=
+ xi
i
xi i
i i
i x ( )( )
( )( )
ii xi
i
x x i
=
+ + 2
9 4
18 2 12 3
13
2
2
( ) ( )
a
n
m
b
=
6
3 2
xi
i
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 234
235
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Puntuaci:
Apartat b) 2,5 punts: 1,5 punts resoluci de lequaci i 1 punt representaci.
9
60
9
300
9
180
9 3
2
9
2
917232 _ 0205-0235.qxd 16/12/08 14:07 Pgina 235
236
QESTIONS
1. Tenint en compte els punts A(4, 5) i B(1, 3), feu el segent:
a) Trobeu lextrem D dun vector fix CD
, equipollent al vector AB
, si C(2, 8).
b) Trobeu un vector unitari amb la mateixa direcci que el vector lliure determinat per AB
.
(2 punts)
2. Tenint en compte els punts A(1, 4) i B(2, 3), us demanem que:
a) Trobeu lorigen C dun vector fix CD
, si resulta que D(5, 6).

b) Calculeu la suma del vector AB
i un vector que li s ortogonal amb el mateix mdul.

(2 punts)
3. Calculeu el valor de a i de b perqu la recta r: passi pel punt
i tingui la direcci del vector .
(2 punts)
4. Tenint en compte les rectes segents:
r: 2x y = 1 i s: 3x + 2y = 12
Trobeu lequaci de la recta que hi s concurrent que passa pel punt P(8, 3).
(2 punts)
1
1
2
,
1
1
3
,
x b
a
y
a
=
+
2
2
1
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 236
237
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Tenint en compte els punts A(2, 1) i B(6, 5). Us demanem que:
a) Calculeu la longitud del segment AB.
b) Determineu la mediatriu daquest segment.
c) Trobeu el punt simtric de A respecte del punt P(1, 2).
( a) 1 punt, i b) i c) 1,5 punts per apartat)
2. a) Calculeu el valor de m perqu el baricentre del triangle de vrtexs A(7, 4),
B(m + 2, 6) i C(5, m + 1) estigui situat en leix dabscisses, i trobeu-ne coordenades.
b) Obteniu lequaci de la mitjana del triangle anterior que passa pel vrtex A.
c) Trobeu la mida del segment determinat pel vrtex A i el punt dintersecci de la mitjana
anterior i el costat BC del triangle.
( a) i b) 1 punt per apartat, i c) 2 punts)
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 237
238
GEOMETRIA ANALTICA
6
QESTIONS
1. Tenint en compte els punts A(4, 5) i B(1, 3), feu el segent:
a) Trobeu lextrem D dun vector fix CD
, si C(2, 8).
b) Trobeu un vector unitari amb la mateixa direcci que el vector lliure determinat
per AB
.
Apartat a)
AB
= (1 4, 3 5) = (3, 8)
Si AB
i CD
sn vectors equipollents, llavors CD
= (3, 8).
Sigui D(x, y) (x 2, y 8) = (3, 8)
Apartat b)
Resposta oberta: s qualsevol vector proporcional a .
Puntuaci:
2. Tenint en compte els punts A(1, 4) i B(2, 3), us demanem que:
a) Trobeu lorigen C dun vector fix CD
, si resulta que D(5, 6).

b) Calculeu la suma del vector AB
i un vector que li s ortogonal amb el mateix mdul.

Apartat a)
AB
= (2 1, 3 4) = (3, 1)
Si els vectors AB
i CD
sn equipollents, llavors CD
= (3, 1).
Sigui C( x, y) (5 x, 6 y) = (3, 1)
Apartat b)
Dos vectors perpendiculars en el pla verifiquen que el seu producte escalar s nul.
Resposta oberta: Un vector ortogonal a AB
amb el mateix mdul s de la forma (1, 3).

La suma dels dos vectors s: (3, 1) (1, 3) = (2, 4)
Puntuaci:
5 3
6 1
8
7
8 7
=
=
'
!
1
1
+
1
1
=
=
'
!
1
1
+
1
1
x
y
x
y
C ( , )

I
I
I
I
\
)
1
1
1
3
73
8
73
,
x
y
x
y
D
=
=
'
!
1
1
+
1
1
=
=
'
!
1
1
+
1
1

2 3
8 8
5
0
5 0 ( , )
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 238
239
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
3. Calculeu el valor de a i de b perqu la recta r: passi pel punt
i tingui la direcci del vector .
Clcul del valor de a:
Com que el vector director de la recta s de la forma (2a, a 1)
Clcul del valor de b:
Si a = x b = x b = 2y 4 x 2y 4 b = 0
Com que s un punt de la recta, es verifica que: 1 4 b = 0 b =
Puntuaci:
4. Tenint en compte les rectes segents:
r: 2x y = 1 i s: 3x + 2y = 12
Trobeu lequaci de la recta que hi s concurrent que passa pel punt P(8, 3).
Si les rectes es tallen a (2, 3) i la recta que demanem passa pel punt P(8, 3), llavors:
3x 5y 9 = 0
Puntuaci:
2 punts.
x y
=
8
10
3
6
2 1
3 2 12
4 2 2
3 2 12
x y
x y
x y
x y
=
=
`
!
1
1
+
1
1
=
=
`
!
1
1
+
1
11
=
=
'
!
1
1
+
1
1
x
y
2
3
11
3
2
3
I
I
I
\
)
1
1
1
1
1
3
,
y
2
1
2
1
2
2 1
1
1
2
1
2
a
a
a
=
=
'
!
1
1
1
+
1
1
1
=
1
1
2
,
1
1
3
,
x b
a
y
a
=
+
2
2
1
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 239
240
GEOMETRIA ANALTICA
6
PROBLEMES
1. Tenint en compte els punts A(2, 1) i B(6, 5). Us demanem que:
a) Calculeu la longitud del segment AB.
b) Determineu la mediatriu daquest segment.
c) Trobeu el punt simtric de A respecte del punt P(1, 2).
Apartat a)
dist (A, B) = u
Apartat b)
El punt mitj del segment AB s M(4, 2).
Si AB
= (4, 6) Un vector normal s de la forma n
= (6, 4).
Llavors la mediatriu s la recta: 2x 3y 14 = 0
Apartat c)
A'( x, y) s el punt simtric de A.
Com que P s el punt mitj del segment AA': A'(4, 3)
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
Apartats b) i c) 1,5 punts per apartat.
2. a) Calculeu el valor de m perqu el baricentre del triangle de vrtexs A(7, 4), B(m + 2, 6)
i C(5, m + 1) estigui situat en leix dabscisses, i trobeu-ne coordenades.
b) Obteniu lequaci de la mitjana del triangle anterior que passa pel vrtex A.
c) Trobeu la mida del segment determinat pel vrtex A i el punt dintersecci de la mitjana
anterior i el costat BC del triangle.
Apartat a)
G s el baricentre del triangle ABC: ( x, 0)
G =
7 2 5
3
4 6 1
3
1
3
0 1
5
3

I
I
I
I
\
)
1
1
1
1
= =
m m m
m G , ,, 0
I
I
I
I
\
)
1
1
1
1
2
2
1
1
2
2
=
'
!
1
1
1
1
+
1
1
1
1
x
y
x y
=
4
6
2
4
( ) ( ) 6 2 5 1 52 2 13
2 2
= =
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 240
241
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat b)
AG
= 3x 4y 5 = 0
Apartat c)
La mitjana talla el costat BC en el punt mitj daquest segment: M(1, 2)
dist (A, M) = u
Puntuaci:
Apartat c) 2 punts.
( ) ( ) + = 1 7 2 4 68
2 2
x y
7
16
3
4
4

16
3
, 4
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 241
242
QESTIONS
1. a) Trobeu lequaci cartesiana del lloc geomtric dels punts del pla, de manera que
la suma dels quadrats de les seves distncies als punts (0, 0) i (1, 1) sigui igual a 9.
b) Calculeu lrea de la regi del pla que determina el lloc que heu trobat.
(2 punts)
2. Considerem dos punts fixos A(1, 2) i B(1, 2) i altres
dos punts P i Q que es desplacen sobre els eixos
de coordenades (vegeu la figura), que canvien de manera
que OQ = 2OP. Trobeu el lloc geomtric que descriu
el punt M, en qu es tallen les rectes variables AP i BQ.
(2 punts)
3. Trobeu una equaci cartesiana del lloc geomtric dels punts del pla amb una diferncia
de distncies als punts A(0, 3) i B(0, 1) igual a 1. Digueu de quin tipus de lloc
geomtric es tracta.
(2 punts)
4. a) Determineu el centre, el radi i la grfica de la circumferncia C: x
2
+ y
2
4x + 2y = 0.
b) Trobeu lequaci de la circumferncia concntrica amb C que s tangent a la recta
dequaci 2x y + 2 = 0.
( a) i b) 1 punt per apartat)
Y
Q
2
Q
1
P
1
P
2
P
3
Q
3
B
A
X
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 242
243
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Tenim les cniques C
1
i C
2
, que tenen les equacions cartesianes segents:
C
1
: 9x
2
+ 16y
2
= 144 C
2
: 9x
2
16y
2
= 144
a) Especifiqueu els elements caracterstics de cadascuna: vrtexs, focus, excentricitat
i asmptotes (si existeixen).
b) Trobeu una equaci cartesiana de la parbola deix horitzontal, oberta cap a la dreta
i que passa per tres dels vrtexs de la cnica C
1
.
( a) 1 punt per cnica, i b) 2 punts: 1 punt per plantejament i 1 punt per resoluci)
2. Donada la parbola dequaci y = y
2
2:
a) Determineu els punts dintersecci daquesta parbola amb els eixos de coordenades.
b) Trobeu una equaci cartesiana i la grfica de lellipse que t com a vrtexs
els punts trobats en lapartat anterior. Calculeu-ne lexcentricitat.
( a) 1,5 punts, i b) 1,5 punts: 0,5 punts per lequaci, 0,5 punts per lexcentricitat
i 0,5 punts per la grfica)
1
8
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 243
244
LLOCS GEOMTRICS. CNIQUES
7
QESTIONS
1. a) Trobeu lequaci cartesiana del lloc geomtric dels punts del pla, de manera que la suma
dels quadrats de les seves distncies als punts (0, 0) i (1, 1) sigui igual a 9.
b) Calculeu lrea de la regi del pla que determina el lloc que heu trobat.
Apartat a)
Plantejament:
(x, y) s un punt del pla.
x
2
y
2
(x 1)
2
(y 1)
2
= 9 2x
2
2y
2
2x 2y 7 = 0 x
2
y
2
x y = 0
x
2
x y
2
y = 4
Determinaci del lloc geomtric:
Es tracta duna circumferncia amb centre i radi 2 u.
Apartat b)
A = r
2
= 4 = 12,57 u
2
Puntuaci:
Apartat a) 1,5 punts: 0,5 punts plantejament correcte i 1 punt determinaci del lloc geomtric.
2. Considerem dos punts fixos A(1, 2) i B(1, 2) i altres dos punts
P i Q que es desplacen sobre els eixos de coordenades (vegeu
la figura), que canvien de manera que OQ = 2OP. Trobeu el lloc
geomtric que descriu el punt M, en qu es tallen les rectes
variables AP i BQ.
Els punts situats sobre els eixos de coordenades sn P(p, 0) i Q(0, q).
AP
= (p 1, 2) i BQ
= (1, 2 q) = (1, 2 2p)

Les equacions de les rectes sn:
OQ = 2OP q = 2p y 2 = 2x 2 y = 2x
El lloc geomtric s una recta que passa per lorigen de coordenades i t un pendent igual a 2.
Puntuaci:
2 punts.
y x
x
x y
y
2
1
2
2
2
x
p
y
x y
q
p
x
`
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
=
1
1
2
2
1
1
2
2
1
2
22
2
2
2
1
2
2
2
y
q
y
x
p
x y
y
q
y x
`
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
=

=

xx 1
1
2
1
2
,
I
I
I
I
\
)
1
1
1
x y
I
I
I
I
\
)
1
1
1

I
I
I
I
\
)
1
1
1
=
1
2
1
2
2
2 2
2
1
4
1
4
7
2
Y
X
A
1
2
1
B
M
M
M
2
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 244
245
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
3. Trobeu una equaci cartesiana del lloc geomtric dels punts del pla amb una diferncia
de distncies als punts A(0, 3) i B(0, 1) igual a 1. Digueu de quin tipus de lloc geomtric
es tracta.
Plantejament:
Per la definici del lloc geomtric es tracta duna hiprbola.
Com que (x, y) s un punt del pla:
Resoluci:
x
2
+ y
2
6y + 9 = 1 + x
2
+ y
2
+ 2y + 1 +
7 8y = 2
49 112y + 64y
2
= 2x
2
+ 2y
2
+ 4y + 2
2x
2
62y
2
+ 116y 47 = 0
Puntuaci:
2 punts: 1 punt plantejament correcte i 1 punt resoluci correcta.
4. a) Determineu el centre, el radi i la grfica de la circumferncia C: x
2
+ y
2
4x + 2y = 0.
b) Trobeu lequaci de la circumferncia concntrica amb C que s tangent a la recta
dequaci 2x y + 2 = 0.
Apartat a)
x
2
+ y
2
4x + 2y = 0 x
2
4x + 4 + y
2
+ 2y + 1 = 5
( x 2)
2
+ ( y + 1)
2
=
El centre de la circumferncia s C(2, 1), i el radi fa u.
Apartat b)
La mida del radi de la circumferncia concntrica amb C coincideix amb la distncia del seu centre
a la recta: r =
Per tant, lequaci de la circumferncia s:
( x 2)
2
+ ( y + 1)
2
= 5x
2
+ 5y
2
20x + 10y 24 = 0
Puntuaci:
7
5
2

2 2 1 2
2 1
7
5
2 2
+
+
=
( )
( )
5
5
2
( )
x y
2 2
1 + + ( )
x y
2 2
1 + + ( ) x y x y
2 2 2 2
3 1 1 + = + + + ( ) ( )
x y x y
2 2 2 2
3 1 1 + + + + = ( ) ( )
Y
X 1
1
C(2, 1)
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 245
246
LLOCS GEOMTRICS. CNIQUES
7
PROBLEMES
1. Tenim les cniques C
1
i C
2
, que tenen les equacions cartesianes segents:
C
1
: 9x
2
+ 16y
2
= 144
C
2
: 9x
2
16y
2
= 144
a) Especifiqueu els elements caracterstics de cadascuna: vrtexs, focus, excentricitat
i asmptotes (si existeixen).
b) Trobeu una equaci cartesiana de la parbola deix horitzontal, oberta cap a la dreta
i que passa per tres dels vrtexs de la cnica C
1
.
Apartat a)
9x
2
+ 16y
2
= 144 . s una ellipse amb a = 4 i b = 3.
Els vrtexs sn: A(4, 0), A'(4, 0), B(0, 3) i B'(0, 3)
a
2
= b
2
+ c
2
c =
Lexcentricitat s: e = i els focus sn: F( , 0) i F'( , 0)
9x
2
16y
2
= 144 . s una hiprbola amb a = 4 i b = 3.
Els vrtexs sn: A(4, 0) i A'(4, 0)
c
2
= a
2
+ b
2
c = 5
Lexcentricitat s: e = i els focus sn: F(5, 0) i F'(5, 0)
Les asmptotes de la hiprbola tenen com a equacions: y = x
Apartat b)
Lequaci de la parbola s de la forma: x = ay
2
+ by + c
Si els punts A'(4, 0), B(0, 3) i B'(0, 3) li corresponen:
Per tant, lequaci de la parbola s: x = y
2
4 9x 4y
2
+ 36 = 0
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt per cnica. A lellipse: 0,5 punts pels quatre vrtexs; 0,25 punts pels dos focus
i 0,25 punts per lexcentricitat. En la hiprbola: 0,25 punts pels dos vrtexs; 0,25 punts pels dos focus;
0,25 punts per lexcentricitat i 0,25 punts per les asmptotes.
Apartat b) 2 punts: 1 punt plantejament correcte i 1 punt resoluci correcta.
4
9
9 3 0
9 3 0
4
9 3 4
9 3
a b c
a b c
c
a b
a b
+ + =
+ =
=
+ =
==
= =
4
4
9
0 a i b
3
4
5
4
x y
2 2
16 9
1 =
7 7
7
4
7
x y
2 2
16 9
1 + =
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 246
247
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
2. Donada la parbola dequaci y = y
2
2:
a) Determineu els punts dintersecci daquesta parbola amb els eixos de coordenades.
b) Trobeu una equaci cartesiana i la grfica de lellipse que t com a vrtexs els punts
trobats en lapartat anterior. Calculeu-ne lexcentricitat.
Apartat a)
y = 0 x
2
2 = 0 x
2
16 = 0 x = 4 A(4, 0) i A'(4, 0)
x = 0 y = 2 B(0, 2)
Apartat b)
a = 4 i b = 2 x
2
+ 4y
2
= 16
a
2
= b
2
+ c
2
c =
Lexcentricitat s: e =
Puntuaci:
Apartat b) 1,5 punts: 0,5 punts per lequaci, 0,5 punts per lexcentricitat i 0,5 punts per la grfica.
2 3
4
3
2
=
2 3
x y
2 2
16 4
1 + =
1
8
1
8
Y
X 1
1
F F'
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 247
248
Funcions 8
QESTIONS
1. Considerem un quadrat de x cm de costat. Amb centre en cada vrtex i radi de la meitat
de la longitud del costat, es construeixen sectors circulars. Trobeu lexpressi de lrea de
la figura que es forma dins del quadrat en funci del seu costat.
Trobeu el valor de lrea si el costat fa cm.
(2 punts)
2. Dibuixeu la grfica duna funci que t les caracterstiques segents:
El domini s tota la recta real i el recorregut s linterval [3, 3].
s simtrica respecte de lorigen de coordenades.
s creixent a (1, 1) i decreixent a (, 1) (1, +).
(2 punts)
3. En un cercle amb un radi de x cm, hi inscrivim un quadrat.
a) Trobeu lexpressi de lrea de la figura que formen els quatre segments circulars.
b) Trobeu el valor de lrea si el radi fa cm.
(2 punts)
4. Dibuixeu la grfica duna funci amb les caracterstiques segents.
El seu recorregut s tota la recta real.
s asimtrica respecte de leix dordenades.
T un mxim relatiu al punt (0, 4).
T dues asmptotes verticals.
(2 punts)
8
2
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 248
249
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Es consideren les funcions: g(x) = 2x 1
Calculeu:
a) f
1
(x) i el seu domini.
b) (f g) (x) i el seu domini.
c) i el seu domini.
( a) i b) 1,5 punts per apartat, i c) 1 punt)
2. De la funci representada, indiqueu-ne:
a) El domini i el recorregut.
b) La simetria i la monotonia.
c) Els punts de tall i les asmptotes.
f x
g x
( )
( )
f x
x
x
( ) =
+1
Y
X
1
1
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 249
250
FUNCIONS
8
QESTIONS
1. Considerem un quadrat de x cm de costat. Amb centre en cada vrtex i radi de la meitat
de la longitud del costat, es construeixen sectors circulars. Trobeu lexpressi de lrea de
la figura que es forma dins del quadrat en funci del seu costat.
Trobeu el valor de lrea si el costat fa cm.
Clcul de lrea:
rea de la figura = rea del quadrat rea del cercle de radi de la meitat
del costat f(x) = x
2

Clcul del valor:
cm
2
Puntuaci:
2 punts: 1,5 punts clcul de lrea i 0,5 punts clcul del valor.
2. Dibuixeu la grfica duna funci que t les caracterstiques segents:
El domini s tota la recta real i el recorregut s linterval [3, 3].
s simtrica respecte de lorigen de coordenades.
s creixent a (1, 1) i decreixent a (, 1) (1, +).
Resposta oberta.
Puntuaci:
2 punts.
3. En un cercle amb un radi de x cm, hi inscrivim un quadrat.
a) Trobeu lexpressi de lrea de la figura que formen els quatre segments circulars.
b) Trobeu el valor de lrea si el radi fa cm.
Apartat a)
Pel teorema de Pitgores:
(2x)
2
= y
2
+ y
2
2y
2
= 4x
2
y
2
= 2x
2
y = x 2
8
f 2
8 2
4
4
2
( )
=

=

x x x
2
4
4
2
2 2
=

2
x
2
x
2
y
x
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 250
251
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
rea de la figura = rea del cercle rea del quadrat f(x) = x
2
= x
2
Apartat b)
f( ) = 8 cm
2
Puntuaci:
4. Dibuixeu la grfica duna funci amb les caracterstiques segents.
El seu recorregut s tota la recta real.
s asimtrica respecte de leix dordenades.
T un mxim relatiu al punt (0, 4).
T dues asmptotes verticals.
Resposta oberta.
Puntuaci:
2 punts.

( )
2 8

( )
2 2
2
x
( )
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 251
252
FUNCIONS
8
PROBLEMES
1. Es consideren les funcions:
Calculeu.
a) f
1
(x) i el seu domini.
b) (g f )(x) i el seu domini.
c) i el seu domini.
Apartat a)
Clcul de la funci inversa:
xy = x 1 xy x = 1 x(y 1) = 1
Determinaci del domini:
Dom = {1}
Apartat b)
Clcul de la composici de funcions:
Dom = (, 0) (1, +)
Apartat c)
Clcul de la divisi de funcions:
Dom = (0, +)
Puntuaci:
Apartat a) 1,5 punts: 1 punt clcul de la funci inversa i 0,5 punts determinaci del domini.
Apartat b) 1,5 punts: 1 punt clcul de la composici de funcions i 0,5 punts determinaci del domini.
Apartat c) 1 punt: 0,5 punts clcul de la divisi de funcions i 0,5 punts determinaci del domini.
f x
g x
x
x x
( )
( )
=
1
( )( ) ( ( )) g f x g f x
x
x
= =
1
x
y
f x
x
=

1
1
1
1
1
( ) y
x
x
=
1
f x
g x
( )
( )
g x x ( ) =
f x
x
x
( ) =
1
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 252
253
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
2. De la funci representada, indiqueu-ne:
a) El domini i el recorregut.
b) La simetria i la monotonia.
c) Els punts de tall i les asmptotes.
Apartat a)
Dom = {1, 1}
Im = (, 0] (1, +)
Apartat b)
La funci s simtrica respecte de leix dordenades.
La funci s creixent a (, 1) (1, 0) i s decreixent a (0, 1) (1, +).
x = 0 s un mxim relatiu.
Apartat c)
La funci noms t un punt de tall: (0, 0)
La funci t dues asmptotes verticals: x = 1 i x = 1, i una asmptota horitzontal: y = 1.
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
Y
X
1
1
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 253
254
QESTIONS
1. Trobeu una funci polinmica de tercer grau que passi pels punts A(0, 7), B(1, 6),
C(1, 14) i D(2, 17).
(2 punts)
2. Representeu grficament la funci:
(2 punts)
3. Representeu la funci y = sin x en linterval [2, 2].
(2 punts)
(2 punts)
f x
x x x
x x
( ) =
+
>
2 3 1 1
1
2
si
si ln
f x
x x
x x
( ) =

<

5 0
5 0
2
si
si
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 254
255
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. El nombre de cllules dun cultiu de laboratori es reflecteix en lexpressi:
f (x) = e
x
a
en qu x representa el temps en dies.
a) Calculeu el valor de a si lestudi del cultiu sinicia amb quatre cllules.
Quantes cllules hi ha lendem?
b) Representeu grficament la funci, i indiqueu-ne la part grfica que t sentit
en el context del problema.
c) Quants dies han de passar perqu hi hagi 400 cllules al cultiu? I perqu
es dupliqui aquesta quantitat?
( a) i c) 1 punt per apartat, i b) 1,5 punts)
2. El nombre de plats que un cuiner prepara depn dels dies x que dedica a aquesta
feina mitjanant lexpressi .
a) Representeu grficament la funci, i indiqueu la part grfica que t sentit
b) Quants plats prepara en comenar a treballar? I al cap dun dia de feina?
c) Al cap de quants dies prepara 20 plats? Quin s el nombre mxim de plats
que pot preparar?
f x
x
x
( ) =
+
+
25 5
1
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 255
256
FUNCIONS ELEMENTALS
9
QESTIONS
1. Trobeu una funci polinmica de tercer grau que passi pels punts A(0, 7), B(1, 6),
C(1, 14) i D(2, 17).
Plantejament:
Considerem una funci de la forma: f(x) = ax
3
+ bx
2
+ cx + d
Se substitueixen les coordenades de cada punt de la funci:
Resoluci:
La funci s: f(x) = x
3
+ 3x
2
5x + 7
Puntuaci:
Puntuaci:
2 punts: 1 punt per la representaci de cada part de la funci.
f x
x x
x x
( ) =

<

5 0
5 0
2
si
si
a b c
a b c
a b c
a b c + + =
+ =
+ + =
+ + = 2
2
1
7
4 2 5
11
2 6
3 6
5 3 1 b
a b
c b a =
+ =
= = = , y
d
a b c d
a b c d
a b c d
=
+ + + =
+ + =
+ + + =
7
6
14
8 4 2 17
4 2
4 2

5 10
5
X
Y
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 256
257
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
3. Representeu la funci y = sin x en linterval [2, 2].
Puntuaci:
2 punts.
Puntuaci:
2 punts: 1 punt representaci de cada part de la funci.
f x
x x x
x x
( ) =
+
>
2 3 1 1
1
2
si
si ln
Y
X
1
1
e
Y
X
1
1 2 2
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 257
258
FUNCIONS ELEMENTALS
9
PROBLEMES
1. El nombre de cllules dun cultiu de laboratori es reflecteix en lexpressi:
f (x) = e
x
a
en qu x representa el temps en dies.
a) Calculeu el valor de a si lestudi del cultiu sinicia amb quatre cllules.
Quantes cllules hi ha lendem?
b) Representeu grficament la funci, i indiqueu-ne la part grfica que t sentit
c) Quants dies han de passar perqu hi hagi 400 cllules al cultiu? I perqu
es dupliqui aquesta quantitat?
Apartat a)
Quan sinicia el cultiu, el nombre de dies s: x = 0 f(0) = 4 cllules 1 a = 4 a = 3
f(x) = e
x
+ 3 f(1) = e + 3 = 5,72
Lendem hi ha 6 cllules.
Apartat b)
Apartat c)
e
x
+ 3 = 400 e
x
= 397 x = ln 397 = 5,98
Han de passar 6 dies perqu hi hagi 400 cllules al cultiu.
e
x
+ 3 = 800 e
x
= 797 x = ln 797 = 6,68
Han de passar 7 dies perqu hi hagi el doble de cllules.
Puntuaci:
Apartats a) i c) 1 punt per apartat.
Y
X 1
4
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 258
259
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
2. El nombre de plats que un cuiner prepara depn dels dies x que dedica a aquesta
feina mitjanant lexpressi .
a) Representeu grficament la funci, i indiqueu la part grfica que t sentit
b) Quants plats prepara en comenar a treballar? I al cap dun dia de feina?
c) Al cap de quants dies prepara 20 plats? Quin s el nombre mxim de plats
que pot preparar?
Apartat a)
Noms t sentit la part de la grfica que correspon al semieix positiu dabscisses.
Apartat b)
En comenar a treballar prepara: f(0) = 5 plats
I al cap dun dia prepara: f(1) = 15 plats
Apartat c)
25x + 5 = 20x + 20 5x = 15 x = 3
Prepara 20 plats al cap de 3 dies.
El nombre mxim de plats s 25, ja que lasmptota horitzontal de la funci s: y = 25
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
25 5
1
20
x
x
+
+
=
f x
x
x
( ) =
+
+
25 5
1
Y
X
1
5
5
y = 25
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 259
260
Lmit duna funci 10
QESTIONS
1. Calculeu els lmits segents:
a)
b)
(2 punts)
2. Donada la funci:
determineu el valor de m perqu la funci f (x) sigui contnua en tota la recta real.
(2 punts)
3. Donada la funci: f (x) =
determineu els valors de a i b perqu f (x) sigui contnua en tota la recta real.
(2 punts)
4. De la funci f (x) = .
a) Trobeu els punts de discontinutat de f.
b) Determineu raonadament si alguna de les discontinutats s evitable.
(2 punts)
3 3
1
2
2
x x
x
<

>
x x
a x x
b
x
x
2 1
2 1 1
1
2
si
si
si
f x
x x m x
x x
( )
ln
=
+
>
2 3 1
1
2
si
si
lim
x
x x x x
+
+
( )
2 2
lim
x
x
x x
0
2
2 2 +
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 260
261
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Considerem la funci: f (x) =
a) Estudieu el domini i la continutat de f.
b) Trobeu les asmptotes de la grfica de f.
( a) 2,5 punts i b) 1,5 punts)
2. De la funci f (x) = , us demanem que:
a) Nespecifiqueu el domini.
b) Nestudieu la continutat.
c) En calculeu les asmptotes, si en t.
+
+
x
x x
3
2
1
2 2 12
x x
x
x
x
x
x
2
3 1
1
2
1
1
+ +

<
si
si
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 261
262
LMIT DUNA FUNCI
QESTIONS
1. Calculeu els lmits segents:
a) b)
Apartat a)
Indeterminaci
Apartat b)
Indeterminaci
Puntuaci:
2. Donada la funci:
determineu el valor de m perqu la funci f (x) sigui contnua en tota la recta real.
Plantejament:
La funci f(x) s contnua a x = x
0
Clcul de cada valor:

f( 1) = 2 3 m = 1 m = 0 m = 1
Puntuaci:
2 punts: 1 punt plantejament correcte, 0,5 punts clcul cada valor.
lim
lim
x
x
f x m
f x
m
1
1
1
0
1
=
=
`
!
1
1
1
+
1
1
1

( )
( )
== = 0 1 m
=

lim lim lim
x x x x x x
f x f x f x
f x

0 0 0
0
( ) ( ) ( )
( )) ( ) ( ) i lim
x x
f x f x
0
0
=
'
!
1
1
1
+
1
1
1
f x
x x m x
x x
( )
ln
=
+
>
2 3 1
1
2
si
si
=

( )

( )

=

lim lim
x x
x x x x
x x x x
x
x

2 2
2 2 2
2
xx x x
=
2
1
lim lim
x x
x x x x
x x x x x x x

( )
=

( )

2 2
2 2 2 22
2 2
( )

=
x
x x x x
lim
x
x x x x

( )
=
.
l
l
2 2

=

( )
= lim
x
x x x
x
0
2 2 2
2
2 2
lim lim
x x
x
x x
x x x
x x
0 0
2
2 2
2 2 2
2 2
( )
=

( )

( ))

( )
=

( )
( ) ( )
=
2 2
2 2 2
2 2
0
x x
x x x
x x
x
lim
lim
x
x
x x
0
2
2 2
0
0
=

.
l
l
l
l
lim
x
x x x x
+
+
( )
2 2
lim
x
x
x x
0
2
2 2 +
10
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 262
263
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
determineu els valors de a i b perqu f (x) sigui contnua en tota la recta real.
Plantejament:
La funci f( x) s contnua a x = x
0
Clcul de cada valor:

1 = a 2 a = 1 b = 1
Puntuaci:
2 punts: 1 punt plantejament correcte, 0,5 punts clcul cada valor.
4. De la funci f (x) = .
a) Trobeu els punts de discontinutat de f.
b) Determineu raonadament si alguna de les discontinutats s evitable.
Apartat a)
1 x
2
= 0 x = 1 Dom = {1, 1}
Els punts de discontinutat sn x = 1 i x = 1.
Apartat b)
s un punt de discontinutat evitable.
Puntuaci:
lim lim
x x
x x
x
x
x
x

1
2
2
1
3 3
1
3
1
3
2
1
= =
lim
x
x x
x
=

.
l
l
l
l 1
2
2
3 3
1
6
0
lim
x
x x
x
1
2
2
3 3
1
0
0
=

.
l
l
l
l
3 3
1
2
2
x x
x
lim
lim
x
x
f x
f x b
1
1
1
=
=
`
!
1
1
1
+
1
1
1
( )
( )
lim
lim
x
x
f x
f x a
=
=
`
!
1
1
1
+
1
1
1
1
1
1
2
( )
( )
=

lim lim lim
x x x x x x
f x f x f x
f x

0 0 0
0
( ) ( ) ( )
( ))
( ) ( ) lim
x x
f x f x
0
0
=
'
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
<

>
x x
a x x
b
x
x
2 1
2 1 1
1
2
si
si
si
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 263
264
LMIT DUNA FUNCI
PROBLEMES
1. Considerem la funci: f (x) =
a) Estudieu el domini i la continutat de f.
b) Trobeu les asmptotes de la grfica de f.
Apartat a)
Dom = {0}
Estudi de la continutat:
f(x) s contnua a x = 1.
Apartat b)
Asmptota vertical: x = 0
Asmptota horitzontal: y = 2
Asmptota obliqua: y = x 3
Puntuaci:
m
f x
x
x x
x
n f
x x
x
= =

=
=

lim lim
lim

( )
2
2
3 1
1
(( ) x mx
x x
x
x
x x
.
l
l
=

l
l
l
l
=
lim lim

2
3 1
=
`
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
3 1
3
x
x
lim
lim
x
x
f x
f x
=
=
`
!
1
1
1
+
1
1
1
( )
( )
??
2
lim lim lim
x x x
f x f x f x f

= =
1 1 1
1 1 ( ) ( ) ( ) ( ( ) ( ) ( ) = =
1 1 1
1
lim
x
f x f
f(x) no s contnua a x = 0,
i aquest s un punt de discontinutat
inevitable de salt infinit
lim
lim
x
x
f x
f x
0
0
=
=
`
!
1
1
1
+
1
1
1
( )
( )
??
x x
x
x
x
x
x
2
3 1
1
2
1
1
+ +

<
si
si
10
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 264
265
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
2. De la funci f (x) = , us demanem que:
a) Nespecifiqueu el domini.
b) Nestudieu la continutat.
c) En calculeu les asmptotes, si en t.
Apartat a)
2x
2
2x 12 = 0 x
2
x 6 = 0 Dom = {2, 3}
Apartat b)
f( x) s discontnua a x = 2. Inevitable de salt infinit
f( x) s discontnua a x = 3. Inevitable de salt infinit
Apartat c)
A partir de lapartat anterior, veiem que la funci t dues asmptotes verticals:
Com que el polinomi del numerador s de grau ms alt, no hi ha asmptotes horitzontals.
Asmptota obliqua
: y =
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.

1
2
1
2
x
m
f x
x
x
x x x
n
x x
= =

=

lim lim

( )
3
3 2
1
2 2 12
1
2
==
.
l
l
=

lim ( )
x x
f x mx
x
x x

lim
3
2
1
2 2 12
11
2
1
2
x
l
l
l
l
=
`
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
x
x
=
=
'
!
1
1
+
1
1
2
3
lim
lim
x
x
f x
f x
=
=
`
!
1
1
1
+
1
1
1
3
3
( )
( )
??

lim
lim
x
x
f x
f x
2
2
=
=
`
!
1
1
1
+
1
1
1
( )
( )
??

x
x
=
=
'
!
1
1
+
1
1
2
3
+
+
x
x x
3
2
1
2 2 12
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 265
266
Derivada duna funci 11
QESTIONS
1. Donada la funci f (x) =
a) Indiqueu-ne el domini de definici.
b) Trobeu els intervals de creixement i decreixement.
c) Determineu-ne els mxims i mnims.
(2 punts)
2. Tenim la parbola y = x
2
4x + 4 i un punt (p, q) de manera que 0 p 2.
Calculeu les coordenades de (p, q) perqu lrea del rectangle format pels costats
parallels als eixos amb vrtexs oposats (0, 0) i (p, q) sigui mxima.
(2 punts)
3. Determineu la base i laltura del triangle issceles de permetre 8 perqu la seva
rea sigui mxima.
(2 punts)
4. De la funci f (x) = x
2
+ m, en qu m > 0, us demanem que:
a) Per a cada valor de m, trobeu el valor de a > 0, de manera que la recta tangent
a la grfica de la funci en el punt (a, f (a)) passi per lorigen de coordenades.
b) Determineu el valor de m perqu la recta y = x sigui tangent a la grfica de f (x).
(2 punts)
x
x x
+
3
1 1 ( ) ( )
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 266
267
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. Una pista de velocitat est formada per una regi rectangular amb un semicercle
en cada extrem. Si el permetre s de 200 metres, trobeu les dimensions de la pista
perqu lrea de la zona rectangular sigui mxima.
a) Trobeu lequaci de la recta tangent a la seva grfica en el punt P(a, f (a)), per a a > 0.
b) Trobeu els punts de tall de la recta tangent de lapartat anterior amb els eixos
de coordenades.
c) Determineu el valor de a > 0 que fa que la distncia entre els dos punts dintersecci
que heu trobat sigui mnima.
( a) i c) 1,5 punts per apartat, b) 1 punt)
1
x
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 267
268
DERIVADA DUNA FUNCI
11
QESTIONS
1. Donada la funci f (x) =
a) Indiqueu-ne el domini de definici.
b) Trobeu els intervals de creixement i decreixement.
c) Determineu-ne els mxims i mnims.
Apartat a) Dom = {1, 1}
Apartat b)
= 0 x
2
6x 1 = 0 x = 3 2
f'( x) 0 a f( x) s creixent a .
f'( x) <0 a (, 1)
(
1, 3 2
)

(
3 2 , )
f( x) s creixent
a (, 1)
(
1, 3 2
)

(
3 2 , )
.
Apartat c)
x = 3 2 s un mnim. x = 3 2 s un mxim.
Puntuaci:
Apartats a) i c) 0,5 punts per apartat. Apartat b) 1 punt.
2. Tenim la parbola y = x
2
4x + 4 i un punt (p, q) de manera que 0 p 2.
Calculeu les coordenades de (p, q) perqu lrea del rectangle format pels costats
parallels als eixos amb vrtexs oposats (0, 0) i (p, q) sigui mxima.
Plantejament:
(p, q) s un punt de la parbola q = p
2
4p 4
Lrea del rectangle s: A = p q = p( p
2
4p 4)
Lrea ser mxima en el punt en qu la funci f( p) = p
3
4p
2
4p assoleixi el mxim en linterval [0, 2].
Resoluci:
f'(p) = 3p
2
8p 4
3p
2
8p 4 = 0 f''( p) = 6p 8, f''(2) 0 i f''
Per tant, en el punt ( p, q) = lrea del rectangle s mxima.
Puntuaci:
2
3
16
9
,
I
I
I
I
\
)
1
1
1
2
3
0
I
I
I
I
\
)
1
1
1
1
<
p
p
=
=
'
!
1
1
1
+
1
1
1
2
2
3
2 2
2 2
2 2
3 2 2 1 1 3 2 2
( )

( )
, , 3 2 2 1 1 3 2 2
( )

( )
, ,
2

x x
x
2
2
6 1
1
f x
x
x
f x
x x x
x
x x
( ) ( )
( )
=

=
3
1
1 2 3
1
6
2
2
2
2
'
11
1
2
x
x
x x
+
3
1 1 ( ) ( )
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 268
269
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
3. Determineu la base i laltura del triangle issceles de permetre 8 perqu la seva
rea sigui mxima.
Plantejament:
Pel teorema de Pitgores: (4 x)
2
= x
2
y
2
y =
Lrea del triangle s: A = = x y =
Resoluci:
f( x) = f'( x) =
Com que 16 12x = 0 x = , diem que: s un mxim.
Aix, la base del triangle fa: 2x = , i laltura s: y =
Puntuaci:
4. De la funci f (x) = x
2
+ m, en qu m > 0, us demanem que:
a) Per a cada valor de m, trobeu el valor de a > 0, de manera que la recta tangent
a la grfica de la funci en el punt (a, f (a)) passi per lorigen de coordenades.
b) Determineu el valor de m perqu la recta y = x sigui tangent a la grfica de f (x).
Apartat a)
La recta tangent en el punt ( a, f( a)) s: y f( a) = f '( a) ( x a) y ( a
2
m) = 2a( x a)
Si la recta passa per lorigen de coordenades, aleshores: ( a
2
m) = 2a
2
m = a
2
Apartat b)
La recta tangent s de la forma: y ( a
2
m) = 2a( x a)
Perqu la recta y = x sigui tangent a la grfica 2a = 1 a = m =
Puntuaci:
1
4
1
2
16
32
3
16
3
4 3
3
= =
8
3
f
f
x
'
'
( ) 1 0
5
3
0
4
3
I
I
I
\
)
1
1
1
1
<
`
!
1
1
11
+
1
1
1
1
=
4
3
16 8
8
2 16 8
16 8 4
16 8
16 12
16 8

x x
x
x x
x
x
x
x x 16 8
x x 16 8
2
2
x y
( ) 4 16 8
2 2
= x x x
4 x
2x
y
4 x
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 269
270
DERIVADA DUNA FUNCI
11
PROBLEMES
1. Una pista de velocitat est formada per una regi rectangular amb un semicercle
en cada extrem. Si el permetre s de 200 metres, trobeu les dimensions de la pista
perqu lrea de la zona rectangular sigui mxima.
Plantejament:
El permetre de la pista s:
2r 2x = 200 2r =
La funci que determina lrea del rectangle s: A = x 2r =
Resoluci:
= 0 200 4x = 0 x = 50
x = 50 s un mxim i r = = 15,92.
Per tant, les dimensions de la pista sn: 50 m de base del rectangle i 15,92 m de radi dels semicercles.
Puntuaci:
4 punts: 2 punts plantejament correcte i 2 punts resoluci correcta.
a) Trobeu lequaci de la recta tangent a la seva grfica en el punt P(a, f (a)), per a a > 0.
b) Trobeu els punts de tall de la recta tangent de lapartat anterior amb els eixos
de coordenades.
c) Determineu el valor de a > 0 que fa que la distncia entre els dos punts dintersecci
que heu trobat sigui mnima.
Apartat a)
La recta tangent en el punt (a, f(a)) s: y f(a) = f'(a)(x a) y (x a) y
Apartat b)
Si x = 0 y = A Si y = 0 = 0 x = 2a B(2a, 0)
1 2
2
a
x
a
0
2
,
a
I
I
I
I
\
)
1
1
1
2
a
=
1 2
2
a
x
a
1 1
2
a a
=
1
x
100 50
=
x

f
f
'
'
( )
( )
49 0
51 0
<
`
!
1
1
+
1
1
200 4 x
f x
x x
f x
x
( ) ( ) =

=
200 2 200 4
2

'
x
x x x 200 2 200 2
2
=

200 2 x
x
r
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 270
271
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat c)
La distncia entre els punts A i B s:
Aquesta distncia ser mnima per al valor de a en qu la funci arribi al mnim:
f(a) = 4a
2
f'(a) = 8a
8a = 0 8a
4
8 = 0 a
4
1 = 0 a = 1. Com a 0 a = 1
Comprovem que s un mnim de la funci:
Puntuaci:
Apartats a) i c) 1,5 punts per apartat.
Apartat b) 1 punt.
f
f
'
'
1
2
0
2 0
I
I
I
I
\
)
1
1
1
1
<
'
!
1
1
11
+
1
1
1
1
( )
8
3
a
8
3
a
4
2
a
( ) 2
2
2
2
a
a

I
I
I
I
\
)
1
1
1
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 271
272
Estadstica bidimensional
QESTIONS
1. Considerem la segent taula de valors de dues variables.
a) Trobeu la recta de regressi de Y sobre X.
b) Amb els resultats obtinguts en lapartat anterior,
determineu el coeficient de correlaci de les dues variables.
(2 punts)
2. Si tenim el conjunt de dades bidimensionals segent:
a) Sense efectuar clculs, raoneu quin dels
valors segents ns el coeficient
de correlaci: 0,3; 0,9; 0,1; 0,92.
b) Indiqueu quina de les rectes segents s la recta de regressi de y sobre x:
y = 2,03 + 0,37x; y = 5,53 + 0,37x; y = 2,03 1,37x; y = 2,03 0,72x.
(2 punts)
3. La recta de regressi de la despesa anual en aliments Y (en milers deuros) per famlia, en
funci dels ingressos anuals X (en milers deuros), ve donada per: y = 0,2x + 1
a) Quina s la despesa anual en aliments de famlies amb ingressos anuals de 20.000 euros?
b) Si sabem que lingrs mitj en una regi s de 25.000 euros per famlia, trobeu
la despesa mitjana anual en aliments en aquesta zona.
(2 punts)
4. La recta de regressi duna variable Y respecte de la variable X s y = 0,3x + 1.
Els valors de la variable X sn: {3, 4, 5, 6, 7}. Us demanem que:
a) Determineu el valor esperat de y per al valor de x = 3,5.
b) Si els valors de la variable Y que sutilitzen per a la regressi es multipliquen per 10
i es mantenen els valors per a la variable X, determineu raonadament la nova recta
de regressi.
(2 punts)
12
X 1 1 2 3 4 4 5 6 6
Y 2,1 2,5 3,1 3,0 3,8 3,2 4,3 3,9 4,4
X 1 6 9 3 2
Y 2 3 9 6 1
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 272
273
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. La variable X expressa la qualificaci obtinguda
en el primer curs de Batxillerat i la variable Y
s la nota mitjana de Batxillerat. Tenim les dades
segents que corresponen a nou alumnes.
a) Trobeu i representeu la recta de regressi de Y sobre X.
b) Quina nota mitjana es pot predir per a una persona que ha obtingut un 5,9
en el primer curs de Batxillerat?
( a) 2,5 punts: 1,5 punts clcul de parmetres i 1 punt determinaci
de la recta i grfica; b) 1,5 punts)
2. Les dades de la variable X expressen el producte interior brut
en desenes de milions deuros, i la variable Y s la taxa dinflaci.
a) Dibuixeu el diagrama de dispersi de les dades.
b) Indiqueu quina de les rectes s la recta de regressi de Y sobre X.
y = 16,26 + 2,88x y = 16,26 2,88x
c) Calculeu el valor esperat de la taxa dinflaci que correspon a un producte
interior brut de 4,3 desenes de milions deuros.
X 3,4 4,6 5,2 3,2
Y 8,3 1,5 2,1 5,8
X 5,4 2,9 6,8 6,9 5,3 7,4 4,3 5,1 5,5
Y 5,8 3,5 4,8 6,4 5,9 7,4 4,2 6,2 6,1
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 273
274
ESTADSTICA BIDIMENSIONAL
12
QESTIONS
1. Considerem la segent taula de valors de dues variables.
a) Trobeu la recta de regressi de Y sobre X.
b) Amb els resultats obtinguts en lapartat anterior,
determineu el coeficient de correlaci de les dues variables.
Apartat a)
Clcul de parmetres:
x
_
= y
_
= 4,2 s
x
2
= s
y
2
= 8,56 s
x
= s
y
= 2,93 s
xy
= 6,56
Determinaci de la recta de la regressi:
La recta de regressi de Y sobre X s: y 4,2 = 0,77(x 4,2) y = 0,77x + 0,97
Apartat b)
r = 0,76
Puntuaci:
Apartat a) 1,5 punts: 0,5 punts clcul de parmetres i 1 punt determinaci de la recta de regressi.
2. Si tenim el conjunt de dades bidimensionals segent:
a) Sense efectuar clculs, raoneu quin dels valors segents ns el coeficient
de correlaci: 0,3; 0,9; 0,1; 0,92.
b) Indiqueu quina de les rectes segents s la recta de regressi de y sobre x:
y = 2,03 + 0,37x; y = 5,53 + 0,37x; y = 2,03 1,37x; y = 2,03 0,72x.
Apartat a)
Com la correlaci de les dades s positiva, es descarta el valor 0,9. Per deduir quina de les possibilitats
restants s la correcta, cal dibuixar el diagrama de dispersi.
Com que les dades apareixen poc disperses, el valor demanat s: r = 0,92
X 1 1 2 3 4 4 5 6 6
Y 2,1 2,5 3,1 3,0 3,8 3,2 4,3 3,9 4,4
X 1 6 9 3 2
Y 2 3 9 6 1
Y
X
1
5
4
3
2
2 3 4 5 6
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 274
275
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat b)
La recta de regressi de Y sobre X s: y = 2,03 + 0,37x
Puntuaci:
3. La recta de regressi de la despesa anual en aliments Y (en milers deuros) per famlia, en
funci dels ingressos anuals X (en milers deuros), ve donada per: y = 0,2x + 1
a) Quina s la despesa anual en aliments de famlies amb ingressos anuals de 20.000 euros?
b) Si sabem que lingrs mitj en una regi s de 25.000 euros per famlia, trobeu
la despesa mitjana anual en aliments en aquesta zona.
Apartat a)
Per uns ingressos de 200.000 euros cal que: x = 20 y = 0,2 20 + 1 = 5
Per tant, la despesa anual s de 5.000 .
Apartat b)
Com el punt ( x
_
, y
_
) pertany a la recta de regressi: x
_
= 25 y
_
= 0,2 25 + 1 = 6
La despesa mitjana anual puja a 6.000 .
Puntuaci:
4. La recta de regressi duna variable Y respecte de la variable X s y = 0,3x + 1.
Els valors de la variable X sn: {3, 4, 5, 6, 7}. Us demanem que:
a) Determineu el valor esperat de y per al valor de x = 3,5.
b) Si els valors de la variable Y que sutilitzen per a la regressi es multipliquen per 10
i es mantenen els valors per a la variable X, determineu raonadament la nova recta
de regressi.
Apartat a)
x = 3,5 y = 0,3 3,5 + 1 = 2,05
Apartat b)
En determinar la recta de regressi sobserva que lordenada s: n = y
_
x
_
En aquest cas, cal que y
_
0,3x
_
= 1.
Com que els valors que ha pres la variable X sn: {3, 4, 5, 6, 7} x
_
= 5
Aleshores, resulta que: y
_
0,3 5 = 1 y
_
= 2,5
Si els valors de la variable Y es multipliquen per 10, el valor de la mitjana s igual a 25.
La nova recta de regressi s: y 25 = 0,3(x 5) y = 0,3x + 23,5
Puntuaci:
s
s
xy
x
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 275
276
ESTADSTICA BIDIMENSIONAL
12
PROBLEMES
1. La variable X expressa la qualificaci obtinguda en el primer curs de Batxillerat
i la variable Y s la nota mitjana de Batxillerat. Tenim les dades segents que
corresponen a nou alumnes.
a) Trobeu i representeu la recta de regressi de Y sobre X.
b) Quina nota mitjana es pot predir per a una persona que ha obtingut un 5,9
en el primer curs de Batxillerat?
Apartat a)
Clcul de parmetres:
x
_
= 5,51 y
_
= 5,59 s
x
2
= 1,32 s
xy
= 1,15
Determinaci de la recta de regressi i grfica:
La recta de regressi de Y sobre X s:
y 5,59 = 0,66(x 5,51) y = 0,66x + 1,95
Apartat b)
y = 0,66 5,9 + 1,95 = 5,844. La nota final s 5,8.
Puntuaci:
Apartat a) 2,5 punts: 1,5 punts clcul de parmetres i 1 punt determinaci de la recta i grfica.
2. Les dades de la variable X expressen el producte interior brut en desenes de milions
deuros, i la variable Y s la taxa dinflaci.
a) Dibuixeu el diagrama de dispersi de les dades.
b) Indiqueu quina de les rectes s la recta de regressi de Y sobre X.
y = 16,26 + 2,88x y = 16,26 2,88x
c) Calculeu el valor esperat de la taxa dinflaci que correspon a un producte
interior brut de 4,3 desenes de milions deuros.
X 5,4 2,9 6,8 6,9 5,3 7,4 4,3 5,1 5,5
Y 5,8 3,5 4,8 6,4 5,9 7,4 4,2 6,2 6,1
Y
X 2
2
(5,51; 5,59)
X 3,4 4,6 5,2 3,2
Y 8,3 1,5 2,1 5,8
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 276
277
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat a)
Apartat b)
El pendent de la recta de regressi ha de ser negatiu y = 16,26 2,88x
Apartat c)
y = 16,26 2,88 4,3 = 3,876. La taxa dinflaci s del 3,9%.
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
Y
X
8
6
4
2
3 4 5
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 277
278
Probabilitat
QESTIONS
1. Tenim la informaci segent relativa als esdeveniments A i B.
P(A) = 0,6 P(B) = 0,2 P(A B) = 0,12
a) Calculeu les probabilitats dels esdeveniments A B i A / (A B).
b) Sn incompatibles? I independents?
(2 punts)
2. Considerem els esdeveniments A i B, de manera que P (A) = , P (B) = i P ( A B) = .
Calculeu:
a) P (B / A) b) P (A / B)
(2 punts)
3. En una estaci de servei shan fet 400 operacions amb la targeta V i 350 vendes pagades
amb la targeta MC. La resta de provements del dia han estat pagats en metllic. Resulta
que 150 de les operacions fetes amb la targeta V superen els 150 euros, mentre que 300
de les operacions pagades amb la targeta MC superen aquesta quantitat. Sextreu a latzar
un comprovant de les operacions diries fetes amb targetes de crdit.
a) Quina probabilitat hi ha que correspongui a una operaci superior a 150 euros?
b) Si la compra s inferior a 150 euros, quina probabilitat hi ha que hagi estat pagada
amb la targeta MC?
(2 punts)
4. La taula segent recull la distribuci per sexe i per opci dels 240 estudiants matriculats a
primer de Batxillerat en un centre escolar.
Si sescull un estudiant a latzar
entre els alumnes que fan primer
de Batxillerat en aquest centre,
calculeu la probabilitat que
hi ha que:
3
4
2
5
1
2
13
Noies Nois
Cientificotecnolgica 64 52
Humanitats i C. socials 74 50
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 278
279
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
a) No faci lopci Cientificotecnolgica.
b) Si s noi, faci lopci dHumanitats i Cincies socials.
(2 punts)
PROBLEMES
1. El 45% del cens duna localitat vota a favor del candidat A, el 35% a favor del candidat B
i la resta sabst de votar. Es trien tres persones del cens a latzar. Calculeu la probabilitat
dels esdeveniments segents.
a) Les tres persones voten a favor del candidat A.
b) Dues persones voten a favor del candidat A i laltra a favor del candidat B.
c) Almenys una de les tres persones sabst de votar.
2. El 20% dels clients duna entitat bancria fa les operacions a travs dInternet. Dels clients
que fan operacions per Internet, un 80% consulta la pgina web de lentitat diriament.
Dels clients que no fan operacions per Internet, noms un 20% consulta la pgina web
cada dia.
a) Obteniu la probabilitat que hi ha que un client de lentitat escollit a latzar consulti
la pgina web cada dia.
b) Si es tria a latzar un client de lentitat i resulta que consulta la pgina web cada dia,
quina probabilitat hi ha que faci operacions per Internet?
( a) i b) 2 punts per apartat: 0,5 punts plantejament i 1,5 punts clcul)
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 279
280
PROBABILITAT
13
QESTIONS
1. Tenim la informaci segent relativa als esdeveniments A i B.
P(A) = 0,6 P(B) = 0,2 P(A B) = 0,12
a) Calculeu les probabilitats dels esdeveniments A B i A / (A B).
b) Sn incompatibles? I independents?
Apartat a)
P(A B) = P(A) + P( B) P(A B) = 0,6 + 0,2 0,12 = 0,68
P(A / (A B)) =
Apartat b)
No sn incompatibles, ja que si P(A B) = 0,12 A B
Sn independents perqu P(A) P( B) = P(A B).
Puntuaci:
2. Considerem els esdeveniments A i B, de manera que P (A) = , P (B) = i P ( A B) = .
Calculeu:
a) P (B / A) b) P (A / B)
Apartat a)
P( B / A) =
Apartat b)
P( A / B) =
Puntuaci:
3. En una estaci de servei shan fet 400 operacions amb la targeta V i 350 vendes pagades
amb la targeta MC. La resta de provements del dia han estat pagats en metllic. Resulta
que 150 de les operacions fetes amb la targeta V superen els 150 euros, mentre que 300
de les operacions pagades amb la targeta MC superen aquesta quantitat. Sextreu a latzar
un comprovant de les operacions diries fetes amb targetes de crdit.
a) Quina probabilitat hi ha que correspongui a una operaci superior a 150 euros?
b) Si la compra s inferior a 150 euros, quina probabilitat hi ha que hagi estat pagada
amb la targeta MC?
P A B
P B
P A P B A
P B
( )
( )
( ) ( / )
( )
=

=
= =
1
2
1
2
3
5
1
4
3
5
5
12
P A B
P A
P A B
P A
( )
( )
( )
( )
=

=
= =
1
1
3
4
1
2
1
4
1
2
1
2
3
4
2
5
1
2
P A A B
P A B
P A
P A B
( ( ))
( )
( )
( )
,
,
,

= =
0 6
0 68
0 88
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 280
281
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Plantejament:
Tinguem en compte que A = extreure un comprovant
duna compra superior a 150 euros. La segent taula
de contingncia mostra la distribuci de les compres.
Apartat a)
P(A) =
Apartat b)
P( MC / A) =
Puntuaci:
Apartat a) i b) 0,5 punts per apartat.
4. La taula segent recull la distribuci per sexe i per opci dels 240 estudiants matriculats a
primer de Batxillerat en un centre escolar.
Si sescull un estudiant a latzar
entre els alumnes que fan primer
de Batxillerat en aquest centre,
calculeu la probabilitat que
hi ha que:
a) No faci lopci Cientificotecnolgica.
b) Si s noi, faci lopci dHumanitats i Cincies socials.
Plantejament:
A = ser noia, B = ser noi, C = fer lopci
Cientificotecnolgica i D = fer lopci dHumanitats
i Cincies socials. Somple la taula de contingncia.
Apartat a)
P(No fer lopci Cientificotecnolgica) = P( D) =
Apartat b)
P( D / B) =
Puntuaci:
Apartats a) i b) 0,5 punts per apartat.
50
102
25
51
=
124
240
31
60
=
50
300
1
6
=
450
750
3
5
=
A A
_
V 150 250 400
MC 300 50 350
450 300 750
A B
C 64 52 116
D 74 50 124
138 102 240
Noies Nois
Cientificotecnolgica 64 52
Humanitats i C. socials 74 50
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 281
282
PROBABILITAT
13
PROBLEMES
1. El 45% del cens duna localitat vota a favor del candidat A, el 35% a favor del candidat B
i la resta sabst de votar. Es trien tres persones del cens a latzar. Calculeu la probabilitat
dels esdeveniments segents.
a) Les tres persones voten a favor del candidat A.
b) Dues persones voten a favor del candidat A i laltra a favor del candidat B.
c) Almenys una de les tres persones sabst de votar.
A = ser votant del candidat A B = ser votant del candidat B C = abstenir-se de votar
Apartat a)
P(A A A) = P(A) P(A) P(A) = ( P(A))
3
= 0,45
3
= 0,0911
Apartat b)
P(A A B) + P(A B A) + P( B A A) = 3 P(A) P(A) P( B) = 3 0,45
2
0,35 = 0,2126
Apartat c)
Si P(A) = 0,45 i P(B) = 0,35 P(C) = 0,2
P(Almenys una persona sabst) = 1 P(Cap persona sabst) = 1 P( C C C) =
= 1 P( C)
3
= 1 0,8
3
= 0,488
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
2. El 20% dels clients duna entitat bancria fa les operacions a travs dInternet. Dels clients
que fan operacions per Internet, un 80% consulta la pgina web de lentitat diriament.
Dels clients que no fan operacions per Internet, noms un 20% consulta la pgina web
cada dia.
a) Obteniu la probabilitat que hi ha que un client de lentitat escollit a latzar consulti
la pgina web cada dia.
b) Si es tria a latzar un client de lentitat i resulta que consulta la pgina web cada dia,
quina probabilitat hi ha que faci operacions per Internet?
Apartat a)
Saplica el teorema de la probabilitat total:
P( W) = P( I) P( W / I) + P( I) P( W / I) = 0,2 0,8 + 0,8 0,2 = 0,32
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 282
283
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat b)
Saplica el teorema de Bayes:
P( I / W) =
Puntuaci:
Apartats a) i b) 2 punts per apartat: 0,5 punts plantejament i 1,5 punts clcul.
P I P W I
P I P W I P I P W I
( ) ( / )
( ) ( / ) ( ) ( / )
, ,
+
=
0 2 0 8
0,,
,
32
0 5 =
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 283
284
Distribucions binomial i normal
QESTIONS
1. En un taller es fabriquen peces que sempaqueten en lots de cinc unitats. La probabilitat
que una pea sigui defectuosa s 0,1. Sescull un lot a latzar. Us demanem que:
a) Trobeu la probabilitat que un lot tingui menys de dues peces defectuoses.
b) Si X s la variable aleatria que indica el nombre de peces defectuoses del lot,
calculeu el valor esperat de X.
(2 punts)
2. Considerem una distribuci normal de mitjana 50, en qu la probabilitat dobtenir
un valor per sobre de 70 s de 0,0228. Quina s la desviaci tpica daquesta distribuci?
I quina s la probabilitat dels valors per sota de 45?
(2 punts)
3. Una prova es compon de 10 preguntes i cadascuna t una resposta correcta de quatre
respostes possibles.
a) Si la prova se supera amb 3 o ms respostes correctes, quina probabilitat hi ha
de superar-la responent a latzar?
b) I quina probabilitat hi ha dencertar les 10 preguntes contestant a latzar?
(2 punts)
4. Se sap que el 2% duna quantitat dinstruments s defectus. Tenint en compte
que disposem duna partida de 500 instruments, us demanem que:
a) Trobeu el nombre mitj dinstruments que funcionaran.
b) Calculeu la probabilitat que funcionin com a mnim 485 instruments.
(2 punts)
14
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 284
285
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
PROBLEMES
1. En la inspecci tcnica dun tipus de vehicle es mesura la quantitat dxid de nitrogen
que emet i sobt que segueix una distribuci normal amb mitjana 1,6 i desviaci tpica 0,4.
a) Calculeu la probabilitat que hi ha que la quantitat dxid de nitrogen emesa sigui
menor que 1,8.
b) Trobeu la probabilitat que hi ha que la quantitat emesa sigui entre 1,2 i 1,4.
c) Obteniu un valor de contaminaci c, que faci que la probabilitat que hi ha que
un vehicle emeti una quantitat menor que c sigui igual a 0,9901.
2. La variable X representa la pressi arterial mesurada en millmetres. Se sap que X segueix
una distribuci normal amb una mitjana de 120 mm i una desviaci tpica de 10 mm.
a) Calculeu la probabilitat que hi ha que la pressi arterial duna persona sigui menor
que 110 mm.
b) Trobeu la probabilitat que hi ha que X sigui entre 120 mm i 140 mm.
c) Obteniu un valor x
0
de manera que la probabilitat que hi ha que una persona tingui
la pressi arterial major que x
0
sigui igual a 0,9901.
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 285
286
DISTRIBUCIONS BINOMIAL I NORMAL
14
QESTIONS
1. En un taller es fabriquen peces que sempaqueten en lots de cinc unitats. La probabilitat
que una pea sigui defectuosa s 0,1. Sescull un lot a latzar. Us demanem que:
a) Trobeu la probabilitat que un lot tingui menys de dues peces defectuoses.
b) Si X s la variable aleatria que indica el nombre de peces defectuoses del lot,
calculeu el valor esperat de X.
Apartat a)
Determinaci de la variable aleatria: X B(5; 0,1)
Clcul de la probabilitat: P( X <2) = P( X = 0) + P( X = 1) =
= 0,1
0
0,9
5
+ 0,1 0,9
4
= 0,9185
Apartat b)
E( X) = = n p = 5 0,1 = 0,5 peces
Puntuaci:
Apartat a) 1,5 punts: 0,5 punts determinaci de la variable aleatria i 1 punt clcul de la probabilitat.
2. Considerem una distribuci normal de mitjana 50, en qu la probabilitat dobtenir
un valor per sobre de 70 s de 0,0228. Quina s la desviaci tpica daquesta distribuci?
I quina s la probabilitat dels valors per sota de 45?
Apartat a)
X N(50, )
P( X >70) = P = P = 0,0228 P = 0,9772
= 2 = 10
Apartat b)
P( X <45) = P = P( Z >0,5) = 1 P( Z <0,5) = 1 0,6915 = 0,3085
Puntuaci:
3. Una prova es compon de 10 preguntes i cadascuna t una resposta correcta de quatre
respostes possibles.
a) Si la prova se supera amb 3 o ms respostes correctes, quina probabilitat hi ha
de superar-la responent a latzar?
b) I quina probabilitat hi ha dencertar les 10 preguntes contestant a latzar?
X
>

50
10
45 50
10
20
20
Z >
20
X
>

50 70 50

5
1
5
0

917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 286
287
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat a)
Determinaci de la variable aleatria: X B(10; 0,25)
Clcul de la probabilitat:
P( X 3) = 1 P( X <3) = 1 ( P( X = 0) + P( X = 1) + P( X = 2)) =
= 1
= 1 (0,0563 + 0,1877 + 0,2816) = 0,4744
Apartat b)
P( X = 10) = 0,25
10
0,75
0
= 0,00000095
Puntuaci:
Apartat a) 1,5 punts: 0,5 punts determinaci de la variable aleatria i 1 punt clcul de la probabilitat.
4. Se sap que el 2% duna quantitat dinstruments s defectus. Tenint en compte
que disposem duna partida de 500 instruments, us demanem que:
a) Trobeu el nombre mitj dinstruments que funcionaran.
b) Calculeu la probabilitat que funcionin com a mnim 485 instruments.
Apartat a)
Determinaci de la variable aleatria i clcul de la mitjana:
X B(500; 0,02)
= n p = 500 0,02 = 10 instruments
Apartat b)
Aproximaci de la distribuci binomial per la normal:
X = B(500; 0,02) X' = N(10; 3,13)
Clcul de la probabilitat:
P( X' 485) = P( X' <15) = P = P( Z <1,6) = 0,9452
Puntuaci:
X'
<

10
3 13
15 10
3 13 , ,
10
10
10
0
0 25 0 75
10
1
0
0 10
, , ,225 0 75
10
2
0 25 0 75
9 2 8
+

, , ,

=
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 287
288
DISTRIBUCIONS BINOMIAL I NORMAL
14
PROBLEMES
1. En la inspecci tcnica dun tipus de vehicle es mesura la quantitat dxid de nitrogen
que emet i sobt que segueix una distribuci normal amb mitjana 1,6 i desviaci tpica 0,4.
a) Calculeu la probabilitat que hi ha que la quantitat dxid de nitrogen emesa sigui
menor que 1,8.
b) Trobeu la probabilitat que hi ha que la quantitat emesa sigui entre 1,2 i 1,4.
c) Obteniu un valor de contaminaci c, que faci que la probabilitat que hi ha que
un vehicle emeti una quantitat menor que c sigui igual a 0,9901.
Apartat a)
P( X <1,8) = P = P( Z <0,5) = 0,6915
Apartat b)
P(1,2 <X <1,4) = P = P(1 <Z < 0,5) =
= P( Z < 0,5) P( Z < 1) = 1 0,6915 (1 0,8413) = 0,1498
Apartat c)
P( X <c) = 0,9901 P = 0,9901 = 2,33
c 1,6 = 0,932 c = 2,532
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
2. La variable X representa la pressi arterial mesurada en millmetres. Se sap que X segueix
una distribuci normal amb una mitjana de 120 mm i una desviaci tpica de 10 mm.
a) Calculeu la probabilitat que hi ha que la pressi arterial duna persona sigui menor
que 110 mm.
b) Trobeu la probabilitat que hi ha que X sigui entre 120 mm i 140 mm.
c) Obteniu un valor x
0
de manera que la probabilitat que hi ha que una persona tingui
la pressi arterial major que x
0
sigui igual a 0,9901.
Apartat a)
P( X <110) = P = P( Z < 1) = 1 P( Z <1) = 1 0,8413 = 0,1587
X
<

120
10
110 120
10
c 1 6
0 4
,
,
X c
<

1 6
0 4
1 6
0 4
,
,
,
,
1 2 1 6
0 4
1 6
0 4
1 4 1 6
0 4
, ,
,
,
,
, ,
,
<

<

X
X
<

1 6
0 4
1 8 1 6
0 4
,
,
, ,
,
917232p236a289Pau.qxd 16/12/08 13:05 Pgina 288
289
M
O
D
E
L
S

P
A
U

P
E
R
A

1
r

B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
Apartat b)
P(120 <X <140) = P = P(0 <Z <2) =
= P( Z <2) P( Z <0) = 0,9772 0,5 = 0,4772
Apartat c)
P( X <x
0
) = 0,9901 P = 0,9901 P = 0,9901
= 2,33 x
0
+ 120 = 23,3 x
0
= 96,7 mm
Puntuaci:
Apartat a) 1 punt.
x
0
120
10
Z
x
0
120
10
Z
x
>

0
120
10
120 120
10
120
10
140 120
10
<

<

X
917232 _ 0236-0289.qxd 29/12/08 10:00 Pgina 289
290
Quina hora marquen els rellotges
dels pilots de les aerolnies?
El sistema de fusos horaris va permetre unificar lhora mundial; cap a lest,
el rellotge augmenta una hora per cada fus horari, i cap a loest, el rellotge
disminueix una hora per cada fus horari.
En Xavier ha consultat en una guia de televisi per cable els programes
recomanats en alguns canals.
Lhora zulu s la suma de lhora local i el nombre corresponent a la franja
superior del mapa.
GEOGRAFIA
El 1928 es va establir
el meridi de Greenwich com a
punt de referncia per a lhora
mundial.
Aquest meridi s un semicercle
imaginari que uneix els pols
i passa per lantic observatori
astronmic de Greenwich.
Aquesta referncia sacostuma a
anomenar GTM o hora UTC, hora
universal coordinada i, en el
context de laviaci, hora zulu.
En laviaci, per poder dur un
seguiment ms coordinat dels
vols, es treballa amb lhora zulu,
s a dir, els pilots i les torres de
control de tot el mn treballen
amb lhora universal, GTM o UTC,
per operar amb una mesura
comuna del temps i no haver de
dependre de lhora que tingui
cada pas.
10h 11h12h13h14h 15h 16h 17h 18h 19h 20h 21h 22h 23h 24h 1h 2h 3h 23h 24h 1h 2h 3h 4h 5h 6h 7h 8h 9h
Pasos amb mitja hora
de diferncia sobre loficial
Pasos amb hora
oficial imparella
Pasos amb hora
oficial parella
L
N
IA
C
A
N
V
I
Equador
D
I
U
M
E
N
G
E
D
I
L
L
U
N
S
D
E
D
A
T
A
D
E

D
A
T
A
L
N
IA
C
A
N
V
I
D
E
D
E
Madrid
Moscou
Beijing
Nova York
San Francisco
Indica lhora zulu en cada cas.
1. Mxic, 10 h locals. 4. ndia, 6 h locals.
2. Alemanya, 13 h locals. 5. Xile, 3 h locals.
3. Guatemala, 10 h locals. 6. A quina hora es podr veure aqu cada programa?
FOX Els Simpsons
14 h
Brusselles
DISNEY CHANNEL
La Ventafocs
18 h Miami
BBC WORLD Notcies
13 h
Lisboa
NATIONAL GEOGRAPHIC
Transbordador
19 h Tquio
EUROSPORT Salts
desqu
16 h Londres
HOLLYWOOD Coneixent
Jane Austen
20 h Roma
917232 _ 0290-0314.qxd 23/12/08 16:45 Pgina 290
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
291
Lleis de Kepler
El sistema solar
FSICA
Primera llei
Tots els planetes es mouen
en rbites ellptiques en qu
el Sol s un dels focus.
Segona llei
Els planetes escombren rees
iguals en temps iguals.
Tercera llei
Sestableix una relaci entre
el perode (T), temps que triga
un planeta a fer la volta al Sol,
i la distncia (d) daquest planeta
a lastre.
d T =
2 3
T d =
3
Planeta Perode (T, en anys)
Distncia al Sol
(d , en UA)
Nept 164,8
Ur 19,19
Saturn 29,458
Jpiter 5,2
Mart 1,881
Terra 0,99998
Venus 0,723
Mercuri 0,241
Les distncies entre els
planetes sn tan grans que
es mesuren en unitats
astronmiques, UA.
UA = 150 milions de
quilmetres (aprox.).
SABIES QUE...
El cel nocturn ha fascinat des de sempre la humanitat. Els astrnoms
han registrat els moviments aparents de les estrelles i dels planetes durant
milers danys.
Cap al 1601, Johannes Kepler descobr que els planetes no es
movien sempre amb la mateixa velocitat. Kepler desenvolupr
una teoria matemtica que va reunir en tres lleis.
COMPLETA LA TAULA SEGENT
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 291
292
Velocitat descapament
FSICA
Els satllits artificials compleixen funcions molt importants per a
les comunicacions a la Terra, ja que sencarreguen de transmetre dades
amb un grau molt alt de precisi.
Els satllits han de ser geoestacionaris. s a dir, han de girar al voltant de la
Terra en una rbita equatorial i amb un perode de 24 hores.
Per aquesta ra, des de la Terra, els satllits es veuen com
punts fixos i s possible orientar-hi amb facilitat les antenes.
Els satllits geoestacionaris han destar localitzats a 35.800 km
daltura sobre la superfcie terrestre, i formen un cintur
geoestacionari al voltant de la Terra.
Per posar en rbita un satllit sha de llanar amb una velocitat inicial molt
elevada. Aquesta velocitat sanomena velocitat descapament.
La velocitat descapament s la velocitat mnima a la qual sha de llanar
un objecte des de la superfcie del planeta perqu no torni a caure.
En un planeta, amb massa M i radi R, la velocitat descapament V
e
s:
, amb G = 6,672 10
11
Nm
2
/kg
2
V
G M
R
e
=
2
El cometa Halley
Porta aquest nom en honor
dEdmond G. Halley, que fou
el primer cientfic a afirmar
lexistncia dels cometes.
Halley sugger que existia
un cometa que es podia observar
des de la Terra cada 76 anys
i que era el mateix que shavia vist
des de lany 240 aC.
1. Calcula la velocitat descapament a la qual sha de llanar un satllit en cadascun
dels planetes de la taula.
2. Quina s la distncia mitjana del cometa Halley al Sol?
3. El cometa Kohoutek t un perode aproximat de 10
6
anys. Quina s la seva distncia al Sol?
Planeta Massa (kg) Radi (m)
Terra 6 10
24
6,4 10
6
Mart 6,4 10
23
3,4 10
6
Jpiter 1,9 10
27
71,4 10
6
Ur 8,7 10
25
23,5 10
6
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 292
293
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
Escalada en roca
FSICA
Lescalada en roca s un esport dalt risc, ja que si no es practica correctament pot
ocasionar lesions greus i, fins i tot, la mort. Per aix, les cordes per a aquest esport
estan dissenyades per suportar les tensions o crregues dinmiques que
resulten en aturar una caiguda.
Aquestes cordes sn resistents, per no trencar-se en impactes forts, i sn
elstiques, per estirar-se i desaccelerar lentament, sense causar lesions.
Quan cau un alpinista, la crrega augmenta i la corda pateix una
deformaci elstica (sestira); quan rebota, la crrega disminueix i el pes
de lalpinista es converteix en crrega esttica.
Quan se sobrepassa un lmit elstic, les cordes pateixen
una deformaci plstica, no recuperen la forma original, i poden
arribar a trencar-se. La crrega lmit que suporta una corda
depn de les propietats dels materials amb qu est feta. Les
primeres cordes es fabricaven amb fibres naturals similars al cot;
actualment, es fan de fibres sinttiques
com el nil, el polister o el polipropil, que sn
ms resistents i elstiques.
Les investigacions que es duen a terme actualment
sobre els materials per fer cordes busquen produir
sintticament el material dalgunes fibres naturals
com les de les teranyines, a causa de la seva elasticitat
i resistncia als impactes.
Els materials han de tenir, principalment, una tensi
elstica (T
E
) i una absorci denergia elstica (A
E
) molt
altes. La relaci entre aquestes tensions s:
A
E
= 0,5 R T
E
en qu R s la resistncia i r s el mdul de Young
(nombre que resulta en dividir la tensi
entre la deformaci que pateix un material).
Es poden emprar els valors de la taula per comparar
les cordes elaborades amb fibres diferents.
T
R
r
E
=
Material R r
Cot 2,25 7,9
Polister 7,84 13,2
Nil 6,16 3,9
Teranyina 1.000 1.300
1. Sn millors les fibres sinttiques que les fibres naturals per fabricar cordes? Justifica la resposta.
2. La teranyina s un bon material per fabricar cordes per escalar en roca? Per qu?
3. Quina s la resistncia duna corda amb T
E
= 0,63 i A
E
= 2,268?
4. Quina s la T
E
duna corda amb R = 6,3 i A
E
= 2,3?
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 293
294
El nostre mn
podria desaparixer
ASTRONOMIA
Durant els darrers anys shan presentat mltiples exemples de com lastronomia pot arribar a
convertir-se en un element important en la vida de lsser hum. Aix, podem llegir
les notcies o veure pellcules sobre desastres naturals causats per meteorits, estrelles
o cometes que xoquen contra la Terra.
Hom creu que fa uns 65 milions danys, a la pennsula de Yucatn, a Mxic,
un meteorit enorme va xocar contra la Terra, fet que va motivar lextinci dels dinosaures
i de la majoria dels ssers vius.
Infinitat de meteorits sacosten a la Terra cada dia, per pocs tenen el volum
suficient per arribar a la superfcie terrestre, a causa de la fricci amb latmosfera,
que els crema i els desintegra i forma centelleigs o estels fugaos.
A partir de frmules obtingudes experimentalment, els cientfics poden predir els efectes que
podria produir el xoc dun meteorit amb el planeta Terra. Aquesta qesti, i daltres,
es resolen plantejant equacions que expliquin lentorn.
Per exemple, lequaci de la velocitat (v ) com el quocient entre la distncia (d)
del recorregut i el temps (t ) invertit en aquest desplaament.
v
d
t
=
1. Calcula la distncia que separa la Terra de la Lluna, si un pols de la llum lser que senvia
a la Lluna des de la Terra triga 2,56 segons a rebotar, utilitzant un sistema de miralls
que els astronautes de lApollo 11 van collocar a la superfcie lunar el 1969.
La llum viatja en lespai a una velocitat de 300.000 quilmetres per segon.
2. Si un meteorit de mida molt gran, que acaba de passar prop de la Lluna, sacosta a la Terra
a una velocitat d1,38 quilmetres per segon, calcula al cap de quants dies arribaria a la Terra.
3. Si el meteorit triplica la velocitat desprs dhaver passat per la Lluna, en quants dies
es reduir el temps dimpacte?
4. Si la velocitat es redueix a la meitat, quants dies trigaria a xocar?
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 294
La densitat
HIDROSTTICA
La densitat (D) dun cos s la ra que hi ha entre la seva massa (m)
i el seu volum (v ).
Cada substncia o material t una densitat especfica que es mesura en g/cm
3
.
La taula segent mostra la densitat dalgunes substncies.
D
m
v
=
La llei de Hooke
FSICA
Si sagafa una molla i shi penja una massa m, la molla es deforma
i adquireix ms longitud, ja que la massa li imprimeix una fora F.
En el grfic segent es registren les diferents deformacions que experimenta
una molla quan shi suspenen diferents masses.
La frmula que relaciona la longitud de la molla amb la fora aplicada es
coneix com llei de Hooke. Shi expressa que la deformaci s directament
proporcional a la fora aplicada a la molla.
F = k x
F: fora x: deformaci k: constant delasticitat
1. Calcula la densitat de 10 cm
3
de glicerina, si t una massa de 12,5 g.
2. Determina la densitat de 5 cm
3
de mercuri, la massa del qual s de 68 g.
3. Quina substncia s ms densa, la glicerina o el mercuri?
4. Quina massa hi ha en 10 cm
3
de gasolina?
5. Quin volum ocupen 50 g daigua de mar?
6. Quin volum ocupen 50 g daigua?
Els lquids menys densos floten
sobre els lquids ms densos.
La densitat dun cos s
inversament proporcional
al seu volum, i s directament
proporcional a la seva massa.
1. Organitza les dades del grfic en una taula.
2. Quina s la constant delasticitat entre la massa
i la deformaci que es mostra en el grfic?
3. Quina deu ser la massa necessria per deformar
7,5 cm en la molla?
4. Quina fora es devia aplicar a una molla, amb una
constant delasticitat 60, si es va deformar 0,2 m?
5. Si la molla mesurava 7 cm i en aplicar-li la fora va
arribar a una longitud de 9,5 cm, quina deformaci
va experimentar?
Substncia Densitat (g/cm
3
)
Aire 0,0013
Gasolina 0,70
Aigua 1,0
Aigua de mar 1,03
0,1 g
0,2 g
0,3 g
0,4 g
0,5 g
0,6 g
1 cm
2 cm
3 cm
4 cm
5 cm
6 cm
7 cm
8 cm
295
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 295
296
Com es reparteixen els guanys
ECONOMIA
En les indstries cinematogrfiques, editorials o musicals intervenen un gran nombre
de persones o empreses encarregades de constituir, desenvolupar i comercialitzar
els nous productes. A cadascuna daquestes empreses li correspon un percentatge
determinat dels guanys generats per les vendes.
En el cas dels discos, les novelles i les entrades de cinema, els percentatges es
determinen amb acords previs en qu es tenen en compte les aportacions intellectuals
i econmiques de cadascun dels participants de les indstries.
1. Un grup musical ha venut 100.000 cpies dun CD
a 35 euros cadascun. Calcula quant guanyen
la distribudora, els autors i les botigues
per aquestes vendes.
2. Si duna novella que costa aproximadament
27 euros se nhan venut 8.500 exemplars,
quant li correspon a lautor? Quant a leditorial?
Quant hi guanya el llibreter o distribudor?
3. Una pellcula ha generat en un any 50 milions
deuros en taquilla. Calcula qu els correspon
a la productora, als cinemes i a la distribudora.
Societat General
dAutors .............
9,5 %
Fabricaci..........
5 %
Com
panyia.........
5 %
Botigues.............
36,5 %
Autor..................
26 %
Distribuci..........
15 %
VENDA DE DISCOS
Cinemes............. 46,5 %
Productora......... 26,5 %
Impostos............ 7 %
Distribudora ...... 20 %
VENDA DE PELLCULES
Promoci ........... 4 %
Autor.................. 9,5 %
Editorial.............. 5 %
Distribudor ........ 50 %
Fabricaci.......... 13,5 %
IVA..................... 4 %
VENDA DE LLIBRES
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 296
Lefecte dhivernacle
MEDI AMBIENT
Les capes de la Terra
Amb linici de lera industrial tamb
va comenar la contaminaci de
lambient.
Bona part de la contaminaci
del planeta s generada per
les emissions de dixid de carboni.
Lexcs de dixid de carboni en
latmosfera permet que els raigs
solars entrin directament a la Terra
i, al mateix temps, impedeix que
en surti la calor. Aquest fenomen s
conegut com efecte dhivernacle.
El desgla provocat per lefecte
dhivernacle ha causat
el despreniment de grans blocs
de gla, els icebergs. Un iceberg
es mou, aproximadament,
2,22 millsimes de millmetre
en un segon.
Latmosfera que cobreix la Terra est composta per nitrogen, oxigen i altres
gasos. T diverses capes o estrats:
Troposfera: situada entre els 0 km i els 15 km sobre el nivell del mar,
s lnica capa que cont vapor daigua.
Estratosfera: va des dels 15 km fins als 50 km. En aquesta capa,
entre els 20 km i els 30 km daltitud, hi ha la capa doz
que intercepta els raigs ultraviolats.
Mesosfera: va des dels 50 km fins als 80 km daltitud.
A la part ms alta, la temperatura puja fins a 2.100 C.
Termosfera: va des dels 80 km fins als 500 km daltitud. En aquesta
capa, la temperatura augmenta a causa de la irradiaci solar.
Exosfera: va ms enll dels 500 km daltitud. En aquesta capa
les molcules daire escapen de la gravetat terrestre.
1. Quants metres es mou un iceberg al cap dun dia?
2. Quants metres es mou un iceberg en una setmana?
3. Quants metres es mou un iceberg al cap dun mes?
4. Quants metres es mou un iceberg en un any?
Les masses de gla ms grans del planeta (les glaceres) sn a lAntrtida i a Grenlndia.
1. La tropopausa s una capa prima que hi ha al lmit entre la troposfera i lestratosfera.
A quants metres daltitud est situada aproximadament?
2. Si un avi supersnic pot volar fins als 18.000.000 mm daltitud, per quina de les capes
atmosfriques es desplaa?
3. El cim ms alt de la Terra s lEverest, que est situat a una altitud de 8.848 metres.
A quina distncia est de la tropopausa?
297
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 297
298
Les taques solars
RADIOASTRONOMIA
La radioastronomia s la branca de lastronomia que estudia
els fenmens celestes per mitj del mesurament
de les caracterstiques de les ones de rdio, emeses
pels processos fsics que tenen lloc a lespai.
En lactualitat hi ha radiotelescopis que permeten fer observacions
duna resoluci impossible en altres longituds dona.
Una de les principals tasques dels radioastrnoms consisteix
a estudiar les taques que sobserven al Sol.
El Sol est en activitat permanent i al seu interior es produeixen
reaccions termonuclears que converteixen milions de tones
de matria en energia solar.
Les taques solars soriginen com a resultat de forts camps
magntics sota la superfcie solar. Tenen laspecte de punts foscos
que poden arribar a mesurar fins a 12.000 km
2
. Per mesurar
el nombre de taques solars, en primer lloc es determinen grups
de taques, i desprs, de cada grup es calcula el nombre de taques
que hi ha.
Les dades segents shan recollit de la informaci obtinguda
per un telescopi astronmic. A la taula es mostra, per als mesos
de gener i febrer, el nombre de grups que es van observar
i el nombre total de taques.
Data Grups Taques Data Grups Taques
6-1-08 1 6 1-2-08 2 7
13-1-08 3 33 2-2-08 2 7
19-1-08 4 47 7-2-08 6 16
21-1-08 4 28 10-2-08 5 16
22-1-08 3 14 14-2-08 3 15
24-1-08 3 6 15-2-08 4 35
26-1-08 2 12 17-2-08 4 25
27-1-08 2 12 18-2-08 4 20
28-1-08 5 8 21-2-08 2 15
La radioastronomia s una rea relativament nova
de la investigaci astronmica.
1. Construeix una taula de freqncies per al nombre
de grups en cadascun dels mesos, fent servir els
intervals segents: 0 a 1, 2 a 3, 4 a 5, 6 o ms.
2. Elabora dos diagrames de barres en el mateix pla.
Utilitza un color diferent per a cada mes.
3. Compara els diagrames. Treu-ne algunes
conclusions.
4. Fes dos diagrames de lnies en el mateix pla.
Treu-ne algunes conclusions.
5. Calcula la mitjana del nombre de grups en cada
mes.
6. Calcula la mitjana del nombre de taques
en cada mes.
7. Compara les dues mitjanes obtingudes.
Escriu-ne alguna conclusi.
8. Calcula les medianes del nombre de taques
i compara-les.
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 298
299
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
Dilataci trmica
TERMODINMICA
Dilataci lineal
Quan la temperatura duna substncia varia desprs de cert
lmit, es produeix un canvi en les seves dimensions: aix,
la substncia es pot dilatar (augmentar) o contraure
(disminuir). Aquesta deformaci, que s freqent en totes
les substncies, es coneix amb el nom de dilataci trmica.
En la construcci de diferents estructures, com ara vies,
ponts, edificis, etc., la dilataci trmica t un paper
important per preveure la temperatura mxima que poden
suportar els materials que shi fan servir. El fenomen de
dilataci s reversible (un cos pot recuperar la seva forma,
si recupera la temperatura inicial), sempre que no se
superin els lmits mxims i mnims de temperatura que cada
cos pot suportar, ja que llavors quedaria deformat de
manera permanent.
La dilataci que pateixen les substncies pot ser de tres
tipus: lineal, superficial i cbica.
En la dilataci lineal noms augmenta o disminueix la longitud de la substncia.
Per calcular la longitud final susa lexpressi segent:
L
F
= l
0
[1 + x(t
F
t
i
)]
L
F
: longitud final l
0
: longitud inicial x: coeficient de dilataci
t
F
: temperatura final t
i
: temperatura inicial
1. Calcula la longitud final de cadascuna
de les barretes dalumini, si la temperatura
augmenta de 13 C a 45 C.
En el cas que falti alguna dada, dna el resultat
com una expressi algebraica.
Barreta metllica d1,8 cm
Barreta metllica de 2,3 cm
2. Qu passaria amb la longitud de cada barreta
si la temperatura disminus de 45 C a 13 C?
Justifica-ho amb un exemple.
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 299
300
Dilataci superficial
El cas dels regles dacer
Lincrement o la disminuci en les dimensions dun cos s proporcional
a la seva mida original.
Per exemple, si saugmenta la temperatura dun regle dacer, lefecte ser semblant
al dun petit augment fotogrfic. Les lnies que estaven espaiades a la mateixa
distncia continuaran espaiades igual, per la distncia entre si ser una mica
ms gran. De la mateixa manera, lamplada del regle ser ms gran.
Si el tipus de regle dacer t un forat, aquest tamb ser ms gran.
En la dilataci superficial, augmenta i disminueix tant la llargada com lamplada,
segons la temperatura. En el cas particular duna lmina es t:
TERMODINMICA
Altura = h
i
Base = l
i
Coeficient de dilataci de lacer:
Coeficient de dilataci de lalcohol:
Coeficient de dilataci del vidre: 9
1
10
6
11
1
10
3
,
11
1
10
6

1. Si lrea final s igual al producte de la longitud
de la base final, l
F
, per la longitud de laltura final, h
F
,
escriu una expressi que permeti calcular lrea final
desprs dun canvi de temperatura.
2. Troba una expressi per calcular la dilataci cbica
dun paralleleppede.
3. Quina longitud es dilatar un pont dacer
que fa 900 m de longitud, quan la temperatura
augmenta de 5 C a 35 C?
4. Com seria la dilataci del pont anterior
si la temperatura disminueix de 20 C a 15 C?
5. Un pot de vidre d1 litre somple amb alcohol a 10 C.
Si la temperatura augmenta fins a 30 C, pot vessar
lalcohol del pot?
Les juntes de dilataci permeten que els ponts es dilatin
o es contreguin, sense generar tensions que puguin
deformar-los de manera permanent quan canvia
la temperatura.
h
F
= h
i
[1 + x(t
F
t
i
)]
l
F
= l
i
[1 + x(t
F
t
i
)]
Altura = h
F
Base = l
F
rea
i
= l
i
h
i
rea
F
= I
F
h
F
Augment
de temperatura
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:07 Pgina 300
301
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
Els codis de barres
INFORMTICA
Actualment, les empreses identifiquen el seus productes amb
un codi de barres. Aix, en passar el codi de cada article pel lector
ptic, aquest identifica larticle, en cerca el preu a la base de dades
i lapunta al tiquet.
El codi de barres s un sistema didentificaci que permet controlar
la gesti dinventari i racionalitzar el subministrament
de mercaderies. Cada codi de barres duu associat un nmero
que en facilita la interpretaci. Quan parlem de codi de barres,
ens referim a aquest nmero, ja que s ms fcil treballar-hi.
Hi ha diversos tipus de codificaci, per el ms ests s lEAN13.
Consta de tretze dgits que identifiquen de manera inequvoca
cada producte: 8 4 1 3 5 0 0 0 6 0 1 0 8
Mtode de clcul del dgit de control
Comprovarem que el dgit de control del codi de barres de lexemple
est ben calculat. Per fer-ho, hem de collocar el parell de xifres 1 i 3
a sota de les altres xifres del codi:
8 4 1 3 5 0 0 0 6 0 1 0
1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 3
Els dos primers dgits corresponen al pas. En aquest codi sn 84, que corresponen a Espanya.
Les cinc xifres segents identifiquen lempresa fabricant del producte. En lexemple, el nmero de lempresa
s 13500.
Les cinc xifres segents formen un nmero que tria lempresa per identificar cadascun dels seus productes.
En lexemple, el codi numric del producte s 06010.
El dgit que fa 13, s a dir, el primer per la dreta, s el dgit de control i es calcula en funci de les altres
xifres. En aquest cas s 8. Amb el dgit de control es poden detectar errors en els codis del pas, lempresa
o el producte.
Desprs es multipliquen totes les xifres del codi de barres pels nmeros 1 i 3 que hi ha a sota i se sumen
aquests productes.
8 1 +4 3 +1 1 +3 3 +5 1 +0 3 +0 1 +0 3 +6 1 +0 3 +1 1 +0 3 =
= 8 + 12 + 1 + 9 + 5 + 0 + 0 + 0 + 6 + 0 + 1 + 0 = 42
Com que a 42 nhi falten 8 per completar la desena ms prxima, 8 s la xifra de control.
En el cas que la suma dels productes acabi en 0, la xifra de control s 0.
Fixat en els codis de barres i respon les preguntes.
1. Qu tenen en com els dos codis?
2. Fes les activitats segents:
a) En un supermercat han aparegut alguns codis
amb dgits de control mal calculats.
Indica en quin dels codis sha calculat malament
aquest dgit.
9789501266566 8411111500001
9788429464115 5449000000996
b) Observa que els codis segents tenen el mateix
dgit de control.
8410201030106 8420101030106
Analitza lordre de les xifres de tots dos
nmeros. Qu hi observes?
Podries construir diversos codis de barres
amb aquestes xifres de manera que tinguessin
el mateix dgit de control?
Identificaci
del pas
Dgit de
control
Identificaci
de lempresa
Identificaci
del producte
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 301
302
Qu s larquitectura?
ARQUITECTURA
Larquitectura sha definit com lart de projectar i construir espais perqu lsser hum els utilitzi.
Aquest art presenta certes peculiaritats que el diferencien de les altres arts.
Una s la tcnica constructiva, que busca ls correcte dels materials en funci de les qualitats
i la naturalesa que els sn prpies, de manera que compleixin amb les condicions de solidesa,
aptitud i bellesa necessries.
Laspecte funcional s una altra de les caracterstiques que diferencien aquest art.
Larquitectura cerca construir diferents espais segons la finalitat ds i lespai, que est definit
per uns lmits fsics.
El fenomen arquitectnic ha donat lloc a obres que, a ms de la bellesa i laspecte funcional,
amaguen grans coneixements matemtics en la tcnica constructiva i en ls de lespai.
Alguns exemples es visualitzen en larquitectura de La Alhambra, a Granada, al Museu Guggenheim
de Bilbao, i a lamfiteatre de Gwennap Pit, a Cornualla (Regne Unit), entre altres.
Lamfiteatre de Gwennap Pit s un escenari circular envoltat per quatre nivells de grades.
Cada nivell mesura x metres dample i el radi de lescenari s de y metres.
1. Calcula lrea:
a) Del segon nivell de seients.
b) Del tercer nivell de seients.
c) Del quart nivell de seients.
2. Com varia lrea a mesura que es puja un nivell?
Justifica la resposta.
Amfiteatre de Gwennap Pit.
y + 2x y
+
x
y
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 302
303
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
1. Si un jugador introdueix la pilota al forat 8 i fa 3 cops, quin resultat obt en aquest forat?
2. Si un jugador introdueix la pilota al forat 18 i fa 3 cops, quin resultat obt en aquest forat?
3. Si un jugador introdueix la pilota en cadascun dels 18 forats segons el nombre de par establert,
quants cops fa en total?
4. La taula segent mostra les puntuacions dun torneig de golf, en qu el nombre total de pars
s de 288.
Quin s el resultat total de cada jugador?
Quants cops de ms o de menys va fer
cadascun?
Qui va guanyar el torneig?
El golf s un joc dorigen escocs.
Pars dun camp de golf.
El golf
ESPORT
El golf s una activitat esportiva que
consisteix a introduir una pilota petita
en un forat. Per aconseguir-ho
sutilitzen diferents pals, i cal fer
el nombre ms petit possible
de cops.
Un camp de golf convencional t,
com a mnim, nou forats, tot i que
lideal s que en tingui divuit,
cadascun dels quals est numerat.
Una competici de golf consisteix
a jugar, com a mnim, divuit forats
consecutius. Les proves ms
importants es disputen en 36, 54
o 42 forats, i es repeteix el recorregut
del camp durant diferents dies.
Cada camp de golf t establert un par.
Un par s la quantitat de cops que sespera
que un jugador faci per introduir la pilota
en cadascun dels forats que componen
el camp.
El par per a cada forat pot ser 3, 4, 5 o 6.
El nombre de cops, de ms a menys, que un jugador fa
per introduir la pilota sexpressa amb nombres enters,
positius o negatius, respectivament. Per exemple,
si un forat t un par de 3 i un jugador el fa en 2 cops,
aconsegueix un resultat de 2(1), per si el fa
en 5 cops, tindr un resultat de 5(+2).
Forat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Par 4 3 4 5 4 4 3 5 4 3 4 4 4 5 4 3 5 4
Jugador de golf
Castro Villegas Snchez Lucas
1r dia 67 74 68 73
2n dia 69 70 73 68
3r dia 70 71 69 73
4t dia 73 69 75 69
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 303
304
Miralls esfrics
PTICA
s habitual trobar als parcs datraccions miralls
que distorsionen la forma i la mida dels objectes
i les persones. Aquests miralls poden fer aquest
efecte perqu no tenen una superfcie plana,
sin esfrica; s per aquest motiu que reben
el nom de miralls esfrics.
Hi ha dos tipus de miralls esfrics: els cncaus
i els convexos. En els miralls cncaus, la superfcie
reflectora s interna, mentre que en els convexos
s externa. En tots dos casos, els miralls formen
imatges reals o virtuals, depenent del lloc
on interseca la llum.
MIRALL CNCAU
En un mirall cncau, on i determina la mida
de la imatge i o s la mida de lobjecte que
shi reflectir, es dna la relaci segent:
d
o
: distncia de lobjecte al mirall
d
i
: distncia de la imatge al mirall
f: distncia dun punt, anomenat focus, al
mirall
1 1 1
f d d
o i
= +
MIRALL CONVEX
En un mirall convex es compleix la relaci
segent:
La mida de la imatge que fa el mirall
de lobjecte est determinada
per les expressions segents:
o
A: augment de la mida de lobjecte
A
d
d
i
o
= A
i
o
=
= +
1 1 1
f d d
o i
d
o
v
i
f
d
i
o
i
o
d
o
d
i
i
f
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 304
1. 5.
2. 6.
3. 7.
4.
8. Es colloca una creu de x
2
+ 13x + 36 cm daltura
a 2x
4
+ 26x
3
+ 72x
2
cm dun mirall convex,
amb una distncia focal de x
4
+ 13x
3
+ 36x
2
cm.
Calcula la distncia de la imatge al mirall
i laugment del mirall.
305
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
Determina, en cada cas, una expressi que indiqui laugment A. Desprs, calcula una expressi
equivalent a .
1
f
d
i
= 5x
3
+ 35x
2
+ 50x
d
o
= 10x
2
+ 50x
o = 2x + 10
i
v
d
i
= 4x + 8
i = 2x + 4
o = 2x + 6
f
v
d
o
= 9x + 21
i = 3x + 7
o = 3x + 7
f
v
f
o
d
i
= 12x
4
3x
2
y
2
d
o
= 12x
3
6x
2
y
o = 4x 2y
i
v
f
o = x
2
+ x
i
v
f
o
d
i
= 15x
3
81x
2
168 o = 5x + 8
i = 5x
2
27x 56
v
f
o
v
f
o
2 3
4
a
a
i
+
+
=
d
a a
a a
i
=
+ +
+ +
6 13 6
3 14 8
2
2
d
a a
a a
o
=
+ +
+ +
4 12 9
3 14 8
2
2
d
x
x x
i
=
+
+ +
( ) 1
2 1
3
2
d
x
x x
o
=
+
+
3
2
1
1
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 305
306
El radar
Lefecte Doppler
s una variaci aparent de la freqncia de qualsevol ona, llum o so, quan la font dona
sacosta o sallunya de lobservador. Aquest principi explica per qu quan una font de so,
de freqncia constant, avana cap a lobservador, el so sembla ms agut (de freqncia
ms alta), mentre que si la font sallunya, sembla ms greu.
A continuaci es mostren les frmules que relacionen la freqncia de les ones observades, F;
amb la freqncia de les ones emeses, F
1
; la velocitat de propagaci de les ones, v; la velocitat
de lobservador, v
1
, i la velocitat de lemissor, v
2
.
FSICA
El radar s un sistema electrnic que permet detectar objectes que no sn
a labast de la vista, i determinar la distncia a qu estan situats
projectant-hi ones de rdio a sobre. Un exemple s ls que en fa la policia
per mesurar la velocitat dun vehicle. Les ones electromagntiques emeses
pel radar xoquen contra el vehicle en moviment. Aquest actua com
a receptor mbil, o com a font mbil, quan les ones shi reflecteixen i tornen
cap al receptor del radar.
En una altra de les aplicacions interv el fams desplaament cap al vermell
de la llum procedent de galxies distants, s a dir, la radioastronomia.
Aquest fenomen t lloc quan les galxies emeten ones de rdio, com
a resultat de la radiaci dels electrons de raigs csmics que es mouen
dins el camp magntic. Lemissi en lnia de 21 cm de lhidrogen sobserva
en tota la galxia. Els petits canvis de longitud dona de 21 cm sn produts
pel moviment dels nvols dhidrogen des de lobservador o cap a ell.
Aquests canvis (desplaament cap al vermell) sn un fenomen conegut
com efecte Doppler, i sutilitza per mesurar la velocitat i determinar
la posici dels nvols dhidrogen. Daquesta manera, mesurant-ne
el desplaament, ha estat possible traar les formes espirals de la Via Lctia
i establir la velocitat de les galxies respecte de la Terra.
1. Investiga sobre les unitats de la freqncia.
2. La freqncia dun so emesa per una font s de 400 Hz. Calcula la freqncia
percebuda per lobservador, considerant tots els casos
(velocitat de propagaci: v = 340 m/s).
v
1
= 10 m/s v
2
= 50 m/s
3. Un radar que controla la velocitat dels vehicles a la carretera emet microones amb
una freqncia de 200 Hz. Quan les ones sn reflectides per un vehicle en moviment
que sallunya, la freqncia s de 183,4 Hz. Calcula la velocitat del vehicle.
G 1
Emissor Observador
F F
v v
v
=
+
1
1
F 2
Emissor Observador
F F
v v
v
=

1
1
F 3
Emissor Observador
F F
v
v v
=
1
2
G 4
Emissor Observador
F F
v
v v
=
+
1
2
G F 5
Emissor Observador
F F
v v
v v
=
+
1
1
2
F G 6
Emissor Observador
F F
v v
v v
=

+
1
1
2
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 306
El centre de masses
FSICA
307
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
Moltes aplicacions de collisions i xocs sestenen a objectes com ara blocs, autombils i,
fins i tot, limpacte duna bala.
En fsica sha considerat que un objecte o cos s un extens sistema de partcules,
dins del qual hi ha un punt, anomenat centre de masses, que es mou com si dins seu
hi hagus concentrada tota la massa del sistema.
Si les partcules tenen la mateixa massa, el centre
de masses est situat exactament a la meitat de
la distncia entre les masses.
La distncia entre m
1
i X
cm
s igual a la distncia
entre X
cm
i m
2
.
En general, si la partcula m
1
se situa a lorigen del
sistema de coordenades, aleshores la ubicaci
del centre de masses X
cm
s:
Si les partcules sn de masses diferents, el centre de
masses est ms prxim a la partcula de massa ms gran.
X
m
M
d
m
m m
d
cm
= =
+
2 2
1 2
La distncia entre m
1
i X
cm
s ms petita que la
distncia entre X
cm
i m
2
.
En un sistema de coordenades (X
cm
), el valor del centre de masses (M) s:
MX
cm
= m
1
x
1
+ m
2
x
2
on M = m
1
+ m
2
s la massa total del sistema.
x
1
i x
2
sn les coordenades de les partcules m
1
i m
2
respecte dun origen.
m
1
m
2
X
cm
m
1
m
2
X
cm
m
1
> m
2
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 307
308
Els ulls ens enganyen
FSICA
Antigament es considerava que la llum era emesa
pels ulls. Ms tard es va establir que la llum procedia
dels objectes que es veien, i que entrava als ulls
i provocava la sensaci de visi.
Christian Huygens i Robert Hooke van explicar
la reflexi i la refracci de la llum, i van establir
que la llum viatja ms rpid en laire que en el vidre
o laigua. De la mateixa manera, aquesta teoria explica
els colors que produeixen diferents fenmens.
No obstant aix, no s vlida a lhora dexplicar altres
propietats de la llum, com ara la interacci daquesta
amb la matria.
Larc de Sant Mart s un fenomen ptic que t lloc quan
els raigs del sol travessen petites partcules dhumitat
que cont latmosfera terrestre.
REFLEXI DE LA LLUM
Aquest fenomen s conegut des dels primers anys
de la infantesa, quan observem la imatge
que cadascun de nosaltres provoquem en un mirall,
o el reflex de diferents cossos sobre laigua.
Tal com es veu en la fotografia, la llum que illumina
el paisatge es reflecteix en laigua i arriba fins
als nostres ulls. A causa daquest fenomen,
s possible veure el paisatge i tamb la imatge
que en queda reflectida en laigua.
La llum, en reflectir-se en una superfcie polida
com un mirall, t un comportament regular
que compleix dues lleis.
Primera llei: el raig
incident i el raig reflectit
sn al mateix pla.
Segona llei: langle
dincidncia s igual
a langle de reflexi.
Quan es colloquen diversos miralls
en certa posici, el raig reflectit
dun incideix sobre laltre.
Perpendicular
al mirall
Angle
de reflexi
Angle
dincidncia
Raig
reflectit
Mirall
Mirall
Mirall
Raig
incident
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 308
309
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
Completa la trajectria del raig de llum sobre el mirall B. Desprs, calcula la mida de langle
de reflexi en cada mirall.
REFRACCI DE LA LLUM
La refracci de la llum fa que es vegin posicions
falses dels objectes. Es dna sempre que els raigs
lluminosos canvien de medi de propagaci.
Quan la llum es reflecteix, igual que amb la reflexi,
t un comportament regular que compleix dues lleis.
Primera llei: el raig incident i el raig refractat sn
al mateix pla.
Segona llei: quan un raig llumins passa dun medi
a un altre de ms densitat, disminueix langle
del raig incident, i a linrevs.
1.
Calcula langle dincidncia o de refracci, segons que correspongui, quan el raig de llum es propaga
dun medi a un altre.
1. 2. 3.
3.
2. 4.
51
A
40 35'
Miralls
parallels
A
B
30
120
A
B
30
A
B
B
i = angle dincidncia
Raig incident
I
i
r
R
Raig refractat
r = angle de refracci
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 309
310
Latzar i la gentica
GENTICA
Cada persona disposa en el seu material gentic de la informaci
corresponent a les caracterstiques que shereten dels pares.
Una daquestes caracterstiques s el color dels ulls: foscos o clars.
Johann Gregor Mendel (1822-1884), un monjo agust austrac que
va desenvolupar els principis fonamentals de la gentica, va plantejar
que en lherncia gentica cada caracterstica est determinada per dos
factors que va anomenar elements, i que avui dia es coneixen com gens,
un aportat pel pare i laltre, per la mare. A ms, va afirmar que hi ha
algunes caracterstiques dominants respecte daltres.
Per exemple, es compleix que el factor ulls foscos (C) domina sobre
el factor ulls clars (c), s a dir, si una persona t els ulls foscos s
perqu en la seva informaci gentica apareixen els dos factors
amb el gen ulls foscos, o b un gen ulls foscos i un altre gen ulls clars.
Per calcular la probabilitat, per exemple, que una persona dulls foscos
i una altra dulls clars tinguin fills dulls foscos, cal plantejar
dues probabilitats.
Segons la primera taula, si algun dels pares t la informaci gentica (CC), la probabilitat
que els seus fills tinguin ulls foscos s . En canvi, en la segona taula sobserva
que si un dells t la informaci gentica (Cc), la probabilitat que els seus fills tinguin
ulls foscos s .
2
4
1
2
=
4
4
1 =
Pares C C
c Cc Cc
c Cc Cc
PROBABILITAT 1
Pares C c
c Cc cc
c Cc cc
PROBABILITAT 2
1. Quina probabilitat hi ha que dues persones dulls foscos tinguin fills dulls clars?
2. Fes un esquema que analitzi les possibilitats que tenen dues persones dulls foscos, (Cc) i (Cc),
de tenir fills amb ulls clars.
917232 _ 0290-0314.qxd 23/12/08 16:45 Pgina 310
311
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
El Golden Gate
ENGINYERIA
El Golden Gate (porta daurada)
s un pont situat a lestret
de Califrnia, a lentrada de
la badia de San Francisco.
Uneix San Francisco amb Marin
County.
1. Estima a quina altura estan
situats els cables quan
la distncia s de 300 m
del centre del pont.
2. Calcula lequaci
de la parbola que formen
els cables del pont
Golden Gate.
3. Usa lequaci obtinguda
en el punt 2 i calcula laltura
dels cables quan la distncia
s de 300 m. Compara aquest
resultat amb el del punt 1.
?
Y
X
(640, 160) (640, 160)
(0, 0)
67 m
640 m 640 m
300 m
160 m
227 m
El Golden Gate est susps de dos cables; la calada est situada
aproximadament a 67 m del nivell de laigua i t una amplada de 27 m.
Els cables formen una parbola i toquen la calada exactament al centre
del pont.
Dades tcniques
Altura de cada torre: 227 m
Separaci entre torres: 1.280 m
Suggeriment. Usa lequaci
y = ax
2
i reemplaa un
dels punts que hi ha
assenyalats a la part superior
de les torres per calcular
el valor de a. Tingues en
compte que el vrtex s (0, 0).
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 311
312
Curiositats en les mesures
drea
HISTRIA
El sistema mtric decimal t els orgens en el segle XVIII, per les civilitzacions antigues
tenien diferents mtodes per calcular longituds, rees i volums. A continuaci sofereixen
algunes dades curioses daquestes mesures.
Mesures drea a Babilnia
1 gar quadrat = 1 sar, aproximadament 36 m
2
1 iku = 100 sar
1 bur = 1,800 iku
Mesures drea a Grcia
1 plethron = 10.000 peus quadrats
Mesures drea a Roma
1 iugerum = 2 actus quadrati
2 actus quadrati = 0,252 Hm
2
1 heredium = 1 iugerum
1 centria = 50,4 Hm
2
Mesures drea a Egipte
1 cbit = 27,35 m
2
1 khet quadrat = 100 cbits
1 arura = 8,2 hectrees
1. Quants cm
2
sn un gar quadrat?
2. A quants m
2
equival un bur?
3. Si a Babilnia hi havia un terreny de 200 iku,
quants m
2
tenia aquest terreny?
4. Quants dm
2
sn 3 cbits?
5. Quants cm
2
t una arura?
6. Si un rectangle t drea 1 cbit, quants dm
2
t aquest rectangle?
7. Quants cm
2
sn un plethron?
8. Si a la nostra poca es comprssim un terreny
de 12 plethron, quants m
2
tindria aquest terreny?
9. Quants cm
2
t un iugerum?
10. Si un quadrat que t una rea d1 iugerum
es divideix en dos triangles iguals, quants cm
2
tindr lrea de cada triangle?
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 312
313
C
I
N
C
I
E
S

I

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
Al planeta hi ha contrastos fora sorprenents pel que fa a la superfcie dels llocs.
A continuaci sen presenten uns quants.
Dades curioses del mn
GEOGRAFIA
1. Quants km
2
ms t el desert del Shara
que el desert de Colorado?
2. Quina diferncia de superfcie en m
2
hi ha
entre loce Pacfic i loce rtic?
3. Quants km
2
de diferncia t ms la Federaci Russa
que Tuvalu?
4. Quina diferncia en m
2
hi ha entre el mar del Corall
i el mar de Mrmara?
5. Quants dam
2
menys t la conca fluvial
del Mackenzie que la conca fluvial de lAmazones?
6. Quants dam
2
de diferncia hi ha entre
les extensions de Grenlndia i Tuvalu?
El desert ms extens s el Shara,
amb 9.065.000 km
2
.
El desert menys extens s el de Colorado,
amb 52.000.000 dam
2
.
Loce ms gran s loce Pacfic,
amb 166.241.000 km
2
de superfcie.
Loce ms petit s lrtic,
amb 948.500.000 hm
2
de superfcie.
El pas ms gran s la Federaci Russa,
amb 17.075.400 km
2
de superfcie.
El pas ms petit s Tuvalu, que t
una superfcie de 26.000.000 m
2
.
La conca fluvial ms extensa s la de lAmazones,
amb 705.000.000 hm
2
de superfcie.
Una de les conques ms petites s la
del Mackenzie, amb 1.760.000.000.000 m
2
.
Lilla ms extensa s Grenlndia,
amb 2.166.086 km
2
de superfcie.
Una de les illes menys extenses s Tuvalu,
amb 260.000 dam
2
de superfcie.
El mar ms gran s el mar del Corall,
amb 479.100.000 hm
2
de superfcie.
Un dels mars ms petits s el mar de
Mrmara, amb 1.147.100.000.000 dm
2
.
917232p290a314CMat.qxd 16/12/08 13:08 Pgina 313
314
On sn els edificis ms alts
del mn?
ARQUITECTURA
El TAIPEI 101, construt el 2004,
s fins avui dia ledifici ms alt
del mn. Actualment sest
treballant per installar-hi la lnia
delevador ms rpida del mn.
Les TORRES PETRONAS gaudien del ttol de ms altes del mn fins
el 2004, any en qu el Taipei les va sobrepassar en 57 metres.
La TORRE SEARS, de 108 pisos,
es constru el 1974 i sobrepass
el World Trade Center de Nova York;
aix es va convertir en ledifici
ms alt dels Estats Units.
El JIN MAO XANGAI, amb 88 pisos
per sobre del nivell del carrer,
s el mirador ms gran i alt
de la Xina. Es va acabar de
construir el 1998.
TAIPEI 101, Taiwan
TORRES PETRONAS DE KUALA LUMPUR, Malisia
TORRE SEARS, Chicago JIN MAO XANGAI, Xina
45
719,834 m
509 m
TAIPEI 101
60
510,37 m
TORRE SEARS
60
243,06 m
JIN MAO
XANGAI
1. Quina s aproximadament
laltura de ledifici ms alt
del mn?
2. Calcula laltura de la torre
Sears.
3. Quina s laltura de ledifici
Jin Mao Xangai?
4. Quina s laltura de
les torres Petronas?
917232 _ 0290-0314.qxd 23/12/08 16:45 Pgina 314
315
Els continguts que presentem tot seguit miren de donar suport al nostre projecte editorial glo-
bal per al Batxillerat en relaci amb els objectius de la LOE, que planteja com un dels objectius
del Batxillerat Fer servir amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comuni-
caci.
En aquesta secci presentem de manera molt directa i operativa algunes de les destreses con-
siderades bsiques en ls quotidi de lordinador. Al llarg de les quatre Guies del professor da-
questa assignatura, que corresponen als quatre cursos de lESO, ms les dues Guies correspo-
nents als dos cursos de Batxillerat, anirem desenvolupant els temes que hem considerat ms
adequats i dinters per al professorat.
NDEX DE CONTINGUTS
1. Com creem un bloc? 591
2. La primera entrada 593
3. Configuraci del bloc 593
4. La plantilla del nostre bloc 593
5. Com podem veure el nostre bloc? 595
6. Com afegim entrades noves al bloc? 596
7. Creaci dentrades des de correu electrnic 597
8. Gesti de permisos al nostre bloc 598
Bloc B. LSkype
1. Com installem lSkype? 599
2. Configuraci de lSkype 600
3. Comprovaci de lequip 601
4. La llista de contactes 602
5. Realitzaci duna trucada amb lSkype
a un altre ordinador 603
6. Realitzaci duna trucada amb lSkype
a un telfon convencional 605
7. Canvi de lestat del nostre usuari 607
8. Comunicaci mitjanat xat 607
9. Personalitzaci de lSkype 608
Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger
1. Com descarreguem i installem el Windows
Live Messenger? 609
2. Com iniciem una sessi? 611
3. Com hi afegim contactes? 612
4. Com configurem el programa? 612
5. Com conversem amb el Messenger? 613
6. El correu electrnic 614
7. Com creem carpetes compartides? 615
8. El Windows Live Avui 616
9. Com enviem fitxers i fotos? 616
10. Com establim una videoconferncia? 617
11. Jocs compartits 619
12. El Web Messenger 620
Bloc D. El full de clcul. LExcel
1. Com executem lExcel? 621
2. Tipus de dades 622
3. Com introdum dades? 623
4. Com obrim i desem un llibre dExcel? 624
5. Operacions bsiques 624
6. Com imprimim un full de clcul? 629
Com es fa...?
Destreses bsiques amb lordinador
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 315
El bloc (blog o weblog en angls) s una pgina dInter-
net que ens permet publicar continguts i comentaris
sobre qualsevol tema que ens interessi. Aquestes pgi-
nes estan pensades perqu els usuaris que no siguin ex-
perts en informtica puguin collocar a Internet les seves
idees, projectes, fotografies, etc., i compartir-ho amb
tots els membres de la xarxa.
La majoria dels blocs permeten que els articles, anome-
nats generalment escrits, entrades o missatges (post en
angls), els puguin comentar els usuaris que els llegei-
xen. De vegades els comentaris sn a favor i altres en
contra del que es publica, cosa que permet generar una
mena de debat o frum sobre el contingut que es pu-
blica al bloc.
Els blocs es diferencien de la resta de pgines web per-
qu acostumen a mostrar els continguts de manera cro-
nolgica, com si fos un diari (o una bitcora, que s com
tamb sels coneix). En general, apareixen primer els
continguts ms actuals, s a dir, els ltims que shan afe-
git al bloc, i desprs es van mostrant la resta dentrades
fins a arribar al contingut amb el qual es va iniciar el bloc.
A cada entrada queda registrada la data en la qual es va
incloure el contingut i, a ms, shi pot afegir un ttol que
identifiqui la informaci que afegirem.
Els blocs acostumen a ser unipersonals, tot i que tamb
nhi ha de grupals, que poden ser creats i mantinguts
per un grup damics o persones amb alguna cosa en co-
m. La persona que crea el bloc i hi inclou els contin-
guts rep el nom de blocaire i s qui sencarrega dadmi-
nistrar el bloc, que pot configurar segons les opcions
que vulgui.
Podem diferenciar blocs de tres tipus:
Els blocs de contingut, que ja hem comentat i que
sn dels que ms nhi ha en actualitat.
Els fotoblocs, que permeten incloure al bloc galeries
de fotografies que es poden veure a tota la xarxa.
Normalment, aquest tipus de bloc t una limitaci
pel que fa al nombre de fotografies que hi podem
posar o b sobre quantes nhi podem pujar diria-
ment.
Aquests blocs els creen tot tipus dusuaris, des del
grup damics que posen a Internet les fotos del cap
de setmana fins a fotgrafs professionals que donen
a conixer la seva feina per mitj daquestes pgi-
nes.
Els videoblocs, que permeten incloure al bloc vdeos
que volem compartir amb els usuaris dInternet. Tot i
316
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 316
que la majoria daquests videoblocs estan formats a
partir de vdeos graciosos, curiosos o interessants que
el blocaire ha trobat a Internet, tamb hi ha un gran
nombre de blocs en els quals els aficionats al vdeo, al
cinema, etc., ensenyen els seus treballs perqu els pu-
guin veure altres usuaris.
Com creem un bloc?
Actualment hi ha a Internet molts llocs on podem crear
un bloc de manera gratuta. Per a aquest apartat hem
escollit el servei Blogger del Google, perqu s un dels
ms divulgats a la xarxa i perqu s molt senzill dutilit-
zar a lhora de crear el bloc i mantenir-lo.
Per crear-lo, tan sols ens cal tenir un compte de correu
electrnic i seguir els passos segents:
1r Executar el navegador dInternet, escriure a la barra
dadreces la pgina del Blogger i prmer <Enter>:
http:// www.blogger.com
A la finestra del navegador apareixer la pgina ini-
cial del servei de blocs que utilitzarem.
Per crear un bloc al Blogger cal estar registrat, s a
dir, tenir un compte al Google o al Blogger.
Si ja en tenim creada una, la podem fer servir, per si
no en tenim cap, la creem de manera senzilla men-
tre donem dalta el nostre bloc.
1
A la pgina que sobre hem de teclejar dues vega-
des la nostra adrea de correu electrnic, per asse-
gurar-nos que no hem coms cap error en escriure-
la. Desprs ens demana una contrasenya, que ens
caldr per poder modificar els continguts o el dis-
seny del bloc.
317
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Clic per crear un bloc nou.
Tot seguit ens demana el nom amb el qual volem
signar els continguts del bloc, que pot ser el nostre
nom vertader, un sobrenom, un pseudnim, etc.
Al camp segent hem de teclejar les lletres que
apareixen a la imatge superior; aix es fa per evitar
les altes automtiques a travs de programes que
sexecuten a la xarxa.
2n Per comenar, fem clic a lenlla que cont el text
CREEU UN BLOC ARA.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 317
Finalment, ens haurem de mirar les condicions del
servei i marcar la casella de verificaci en qu ac-
ceptem aquestes condicions.
Si no acceptem les condicions, no podrem crear el
bloc. Per tirar endavant el procs fem clic a lenlla
CONTINUA.
3r Hem descollir un ttol per al bloc. s convenient
que el ttol cridi latenci i que representi els contin-
guts que volem publicar.
A continuaci, hem de triar una adrea del bloc que
estigui disponible, s a dir, lURL (adrea dInternet)
amb la qual qualsevol usuari de la xarxa podr veure
els continguts del bloc.
Trobar una adrea lliure no s fcil, perqu ja hi ha
un gran nombre dusuaris que sens han avanat;
tot i aix, si ladrea que demanem est ocupada, el
Blogger ens en suggerir algunes de lliures.
Desprs dhaver teclejat ladrea s aconsellable
comprovar-ne la disponibilitat amb lenlla Com-
provar-ne la disponibilitat que hi ha a sota del
quadre de text.
Quan hgim trobat una adrea disponible, que uti-
litzarem al nostre bloc, haurem de tenir en compte
que shi podr accedir amb ladrea segent:
http://nom.blogspot.com
en qu el camp nom lhem de substituir pel nom
disponible que hgim escollit.
Per continuar el procs hem de fer clic a lenlla
CONTINUA.
4t Sobrir una finestra nova en qu hem de selec-
cionar la plantilla amb la qual mostrarem els con-
tinguts del bloc. Les plantilles representen com
quedar la informaci quan es mostri a Internet.
Seleccionem la que ens sembli ms atractiva i cli-
quem a CONTINUA.
Sobrir una pgina nova que ens anuncia la creaci
del bloc i que ens permet comenar-hi a publicar
continguts.
Per afegir-hi la primera entrada fem clic a lenlla
COMENAR A UTILITZAR EL BLOC.
318
s ladrea amb la qual
accedirem al bloc.
Seleccionem la plantilla
amb la qual volem mostrar
els nostres continguts.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 318
Configuraci del bloc
Per modificar la configuraci del bloc cliquem a lenlla
Configuraci que apareix a les pestanyes de la part su-
perior de la pgina. A la pgina nova que sobre podem
configurar una gran quantitat de parmetres; tot i que
aqu noms en comentarem alguns, seria interessant re-
visar-los i veure qu ens permeten fer.
Cliquem a lenlla Bsic i a la pgina de configuraci po-
dem canviar el ttol del bloc, la descripci que sen dna,
si volem que el bloc aparegui a les llistes del Blogger, si
volem que els cercadors puguin incloure el nostre bloc
a la base de dades per poder-lo localitzar a la xarxa, etc.
Una vegada hgim configurat les opcions, hem de fer
clic al bot Desa les preferncies que hi ha al final de
la pgina; si no ho fem, perdrem els canvis que havem
configurat.
La plantilla del nostre bloc
Al Blogger tot es pot personalitzar al mxim. En aquest
apartat inclourem unes nocions bsiques del que es pot
fer, per invitem el lector que vagi ms enll i que inves-
tigui altres possibilitat que no es presenten en aquest
document bsic diniciaci.
Quan fem clic a lenlla Plantilla sortir lesquema del
model de plantilla que havem seleccionat quan havem
creat el bloc.
4
3
La primera entrada
Una vegada creat el bloc, el Blogger ens dna lopci de
crear-hi continguts. Si hem fet clic a lenlla Comenar
a utilitzar el bloc del punt anterior, tindrem al navega-
dor una pgina web en la qual hi ha seleccionada
la pestanya Enviament de missatges. Hem de seguir
aquests passos:
1r Indiquem el ttol que tindr la nostra primera entra-
da; per fer-ho, el teclegem al quadre de text Ttol: de
la part superior.
2n A lrea de text teclegem el contingut que tindr
aquesta entrada. Per donar-hi format disposem du-
na barra deines amb la qual podem afegir-hi foto-
grafies, vdeos, canviar lestil, el color, la font i el for-
mat del text, revisar ortogrficament el text que
hem escrit, etc.
3r Una vegada hgim introdut tot el contingut de la
nostra primera entrada, tindrem dues opcions: la pri-
mera, PUBLICAR UN MISSATGE, que desar lentra-
da que hem teclejat i lafegir directament al nostre
bloc, i la segona, DESAR ARA, que desar el contin-
gut que hem teclejat per que no el mostrar al
bloc. Aix sacostuma a fer servir quan el contingut
no est acabat del tot, s a dir, quan encara s un es-
borrany.
2
319
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Contingut de lentrada
que estem creant.
Ttol
de lentrada nova.
Opcions de configuraci disponibles.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 319
320
Si en algun moment volem canviar de plantilla, cliquem
a la pestanya Format i a lenlla Triar un model nou,
que ens deixar fer-ho. Tornaran a sortir totes les planti-
lles disponibles i noms caldr seleccionar la que volem
fer servir i fer clic a lenlla Desar la plantilla.
Lenlla Elements de la pgina ens ensenya les dife-
rents parts de la plantilla que hgim seleccionat: els
podem modificar si fem clic sobre lenlla correspo-
nent.
Per exemple, si cliquem a lenlla Edita de lapartat
Quant a mi, sobrir una pgina nova en la qual podrem
emplenar i modificar les dades que apareixeran sobre
lautor del bloc. A ms, podem escollir si es mostraran al
bloc dades sobre lautor, com el nom i la descripci, i so-
bre la ubicaci, com ara la poblaci, la comarca o el pas.
Si editem lapartat Arxiu del bloc, podrem indicar com
shan demmagatzemar els continguts al bloc quan passi
un quant temps: mensualment, setmanalment o diria-
ment. Podem escollir entre tres estils: jerarquia, llista pla-
na o men desplegable.
Podem canviar la cronologia de les entrades i que es
mostrin primer les ms antigues, tot i que aix no s el
ms habitual.
Tamb podem canviar la presentaci de les entrades
del bloc, la capalera, etc.
Seleccionem la plantilla amb
la qual volem mostrar el bloc.
Modifica el tipus de font
i els colors del text
Configura la forma
de fitxer dels continguts.
Configura les dades
personals.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 320
321
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Finalment, tamb s interessant veure com podem can-
viar els colors dels apartats del bloc: si fem clic a lenlla
Tipus de lletra i colors de la part superior, sobrir una
pgina en la qual podrem seleccionar cada element del
bloc i assignar-hi el color que vulguem si cliquem sobre
la paleta de colors que es mostra.
Si tot ha funcionat correctament, ja tenim disponible el
bloc. Ara haurem de veure els missatges de correu del
compte que hem indicat en la creaci del bloc, ja que el
Google ens envia un missatge perqu activem el nostre
compte a travs dun enlla. Noms cal fer-hi clic i el Go-
ogle ens mostrar un missatge dactivaci efectuada
amb xit.
Com podem veure el nostre bloc?
Per veure el resultat final del bloc hem dexecutar el na-
vegador, teclejar ladrea del bloc a la barra dadreces i
prmer <Enter>.
Cal que recordem que ladrea del nostre bloc s del ti-
pus:
http://nom.blogspot.com
en qu hem de substituir el camp nom pel nom que
hem triat quan hem creat el bloc.
Si tot ha anat b, en pocs instants tindrem a la pantalla
el bloc amb lentrada inicial que hem publicat i amb les
modificacions incloses en la configuraci que hem dut
a terme.
Si a la configuraci hem perms que es puguin co-
mentar les entrades, a la part inferior de cada una es
mostra:
1r El nombre de comentaris que t lentrada.
2n Lenlla Comentaris, que permetr als usuaris afe-
gir comentaris sobre el contingut que hem publi-
cat.
Si fem clic sobre aquest enlla sobrir una pgina
nova en la qual es veur una rea de text per em-
plenar amb el ttol Deixeu el vostre comentari.
5
Primer seleccionem
lelement
que volem canviar.
rea per comentar
lentrada.
Desprs escollim
el color que hi
volem aplicar.
Podem veure els resultats de manera
immediata desprs de clicar al color.
Ttol. Entrades.
Descripci. Fitxers del bloc.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 321
322
Una vegada redactat, hem de teclejar les lletres distor-
sionades que surten a la imatge, i si hem configurat el
bloc de manera que no permetem que es facin comen-
taris annims, lusuari shaur didentificar. Per defecte,
cal ser usuari del Google o del Bogger per poder fer co-
mentaris sobre les entrades dels blocs creats amb
aquest servei.
Quan el comentari introdut shagi publicat, augmenta-
r automticament el nombre de comentaris i aquest
ltim passar a estar disponible perqu el pugui consul-
tar qualsevol internauta.
Si un altre usuari de la xarxa vol afegir un comentari nou,
noms ha de clicar sobre lenlla Comentaris, amb la
qual cosa podr veure el text de lentrada i els comenta-
ris que ha tingut. A la part esquerra disposa duna rea
per fer el seu comentari. Haur de seguir els mateixos
passos que en el cas anterior. Finalment, cal fer clic a
lenlla Publiqueu el vostre comentari de la part infe-
rior de la pgina.
Com afegim entrades noves
al bloc?
Per afegir una entrada nova al bloc hem daccedir des
de la pgina del Blogger a lespai de gesti del bloc. Per
fer-ho, executem el navegador i accedim a la pgina del
Blogger teclejant a la barra dadreces lURL:
http://www.blogger.com
6
Quan sobri la pgina, teclegem al quadre Nom dusuari
el compte de correu electrnic que vam fer servir quan
vam crear el bloc, i al camp Contrasenya, la clau que
vam establir en aquell moment. Per acabar, cliquem a
lenlla per accedir-hi.
Si tot ha anat b, apareixer al navegador el tauler de
gesti del nostre bloc. Hi trobarem dos enllaos per cre-
ar i modificar els continguts del bloc:
1r Si volem crear un escrit nou, cliquem a lenlla Nou
escrit i passarem a la mateixa pgina web que hem
utilitzat anteriorment per crear el primer escrit del
bloc.
Entrada que origina
els comentaris.
Comentari
previ.
Per afegir una entrada
nova fem clic aqu.
Per editar les entrades publicades
o els esborranys desats cliquem aqu.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 322
323
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
2n Si el que volem fer s modificar algun escrit existent
o acabar un esborrany que havem deixat a mitges,
hem de fer clic sobre lenlla Escrits.
Sobrir una pgina en la qual hi ha totes les entra-
des creades al bloc; des daquesta pgina podem
editar cadascuna de les entrades o dels esbor-
ranys tan sols fent clic a lenlla Edita de la part
esquerra.
Si hi cliqussim, sobriria la mateixa pgina dedi-
ci que al principi i des dall podrem fer els can-
vis que calgus, i desar-los o publicar-los.
Des daquest tauler de gesti tamb podem elimi-
nar aquelles entrades del bloc que vulguem esbor-
rar; per fer-ho, noms hem de clicar a lenlla Elimi-
na que hi ha a la part dreta de cada entrada.
Creaci dentrades des de correu
electrnic
A ms de tot el que hem vist fins ara, el Blogger disposa
duna opci amb la qual podem tenir les nostres entra-
des actualitzades amb un temps i un esfor mnims. T
una opci per enviar un correu electrnic a una adrea
que nosaltres configurem i que el contingut del missat-
ge semmagatzemi com un escrit nou al bloc.
7
Per poder aprofitar aquesta gran utilitat, primer lhem
de configurar. Per fer-ho, seguim aquests passos:
1r Anem al tauler de gesti del bloc i cliquem sobre
lenlla Configuraci.
2n A la pgina de configuraci fem clic sobre lenlla
Correu electrnic i sobrir una pgina similar a la
de la imatge.
Ens centrem en lapartat Adrea Envia-a-Blogger i
teclegem al quadre de text el nom que volem do-
nar a la nostra adrea de correu dactualitzaci del
bloc.
En aquest exemple hem triat la direcci de correu:
usuaricat2009.entrades@blogger.com
en qu entrades s lnic text que hem teclejat, ja
que la primera part lagafa del nostre compte de
correu electrnic i lltima depn del servidor que
gestiona el compte, en aquest cas blogger.com.
3r Cliquem a lenlla Desa les preferncies perqu
semmagatzemin els canvis i tanquem el navega-
dor.
4t Accedim al programa de correu i creem un missat-
ge nou, que enviarem al compte que acabem de
configurar.
El cos del missatge ser el contingut de lentrada
nova. Hem de tenir en compte que el text que
colloquem al camp Tema: ser el ttol de lescrit nou
del bloc i que el contingut del missatge ser el con-
tingut de lescrit.
Quan ho hgim completat fem clic al bot Envia.
Clic per crear
una entrada nova. s un esborrany.
Clic per eliminar
una entrada.
Clic per editar
lentrada.
Nombre
de comentaris.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 323
324
Per comprovar que hagi funcionat correctament, no-
ms cal que accedim al bloc i mirem si lescrit nou shi
ha afegit.
Gesti de permisos al nostre bloc
Moltes vegades ens ajuda fora que un bloc el puguin
mantenir un conjunt de diverses persones. Si pensem
en un bloc departamental, podria ser interessant que al-
guns o tots els professors que integren el departament
puguin afegir informaci al bloc, daquesta manera es-
taria ms actualitzat i no caldria un gran esfor indivi-
dual.
8
Perqu diverses persones puguin administrar un bloc
cal que shi afegeixin les adreces dels usuaris que tin-
dran perms per fer aquestes tasques. Per fer-ho, hem
de seguir els passos segents:
1r Entrem al bloc amb el nostre compte dadminis-
trador i fem clic a la fitxa Configuraci. En aques-
ta pgina marquem el vincle Permisos, i alesho-
res sobrir una pgina amb lapartat Autors del
bloc.
2n Per afegir-hi usuaris nous que puguin modificar els
continguts fem clic al bot Afegir autors, i sobrir
un quadre perqu hi teclegem les adreces dels
usuaris nous.
3r Desprs demplenar les adreces, hem de clicar al
bot Convida, daquesta manera, senviar un co-
rreu electrnic a cadascuna de les adreces que hem
escrit perqu acceptin la invitaci de participar en el
bloc.
El missatge rebut en cadascuna de les adreces in-
clour un vincle sobre el qual els destinataris hau-
ran de clicar per acceptar la invitaci.
El tema ser el ttol de
lentrada nova al bloc.
El cos del missatge ser
el contingut de lentrada nova.
Entrada nova afegida des dun
missatge de correu electrnic.
Fitxa de configuraci. Vincle de permisos.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 324
325
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Bloc B. LSkype
LSkype s un programa gratut que ens permet xatejar i
conversar amb altres persones a travs de la xarxa, com
tamb trucar a nmeros de telfon tant fixos com m-
bils a preus molt competitius. Les tarifes varien segons
el pas. La qualitat i la seguretat de les converses sn
molt bones, i sutilitzen algoritmes de xifratge per garan-
tir-ne la privacitat.
Com installem lSkype?
Podem aconseguir el programa des dInternet: execu-
tem el navegador i accedim a la pgina
http://www.skype.com
Fem clic a qualsevol dels enllaos de descrrega, ales-
hores sobrir una finestra en la qual sens preguntar
qu volem fer, si executar el fitxer o desar-lo. Fem clic
per desar-lo i lemmagatzemem en una carpeta al disc
dur per si el necessitem ms endavant.
1
Quan hagi acabat la descrrega ens situarem a la carpe-
ta on hem emmagatzemat el fitxer i hi trobarem el pro-
grama dinstallaci de lSkype.
Per executar-lo hi fem doble clic i comenar la installa-
ci del programa. El sistema operatiu ens preguntar
qu volem fer amb el fitxer: farem clic sobre el bot Exe-
cutar per iniciar la installaci.
Apareixer la primera pantalla de lSkype, en la qual hem
de seleccionar el nostre idioma i on podem consultar
les condicions de la llicncia ds daquest software. Per
continuar la installaci s imprescindible marcar la ca-
sella del punt 2, en el qual indiquem que acceptem les
condicions establertes. Cliquem al bot Instalar de la
part inferior de la finestra i continuem la installaci.
Clic per efectuar la descrrega del programa.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 325
326
Bloc B. LSkype
Desprs ens preguntar si volem installar la barra dei-
nes del Google al nostre navegador. Si ho volem fer,
hem de marcar la casella de verificaci; si no la volem
installar, noms hem de deixar la casella en blanc. Con-
tinuem amb la installaci.
A partir daquest moment comena la cpia dels fit-
xers de lSkype al disc dur, i al cap duna estona apareix
la finestra final, que ens agraeix la installaci del pro-
grama.
Ja podem executar lSkype si fem clic al bot Inicia
Skype de la part inferior de la finestra.
Configuraci de lSkype
Quan executem per primera vegada el programa hem
de crear un compte de Skype per poder-nos comunicar
amb la resta dusuaris. Per fer-ho, sens demanar el
nom de la persona que utilitzar el programa, el nom
dusuari que farem servir i una contrasenya. Tornem a
marcar la casella dacceptaci de les condicions del ser-
vei i continuem.
A la finestra que sobre hem de teclejar un compte de
correu electrnic i marcar la nostra ubicaci, pas i ciu-
tat. A ms, podem indicar que cada vegada que iniciem
el programa es faci amb lusuari que acabem de crear.
Per acabar la configuraci del compte ja ens podem
connectar.
2
Si accediu a la pgina web segent de tradu.cat
tradu.feshocat.cat/index.php?seccio=skype-cat
trobareu les instruccions i els fitxers necessaris
per tenir tradut al catal aquest programa.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 326
327
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Bloc B. LSkype
Comprovaci de lequip
Una vegada hgim aconseguit crear el nostre compte a
Skype, el pas segent consisteix a comprovar que el sis-
tema funciona correctament i que el podem fer servir
per conversar amb altres usuaris. Per fer-ho, s aconse-
llable utilitzar la trucada de prova de lSkype, que consis-
teix en un test que comprova si els altaveus i el micr-
fon estan connectats, configurats de manera adequada
i en funcionament.
Per fer la prova hem de seleccionar-la a la fitxa de Con-
tactes i clicar sobre el telfon del cercle verd. En aquest
moment siniciar el test. Sentirem un so de comena-
ment de trucada, seguit dels tons de marcaci de la tru-
cada i, immediatament desprs, un enregistrament que
ens diu el que hem de fer.
El procs consisteix a escoltar lenregistrament i desprs
parlar durant uns quants segons pel micrfon. Les nos-
tres paraules senregistraran a lordinador i, quan aca-
bem, lSkype les reproduir. Si escoltem correctament
les paraules que hem dit, vol dir que tot est preparat
per comenar.
Si la prova no funciona correctament, haurem de buscar
qu passa i configurar lequip de manera adequada. El
problema ms com amb qu ens podem trobar s
que el micrfon estigui en mut i no es pugui emmagat-
zemar la nostra veu.
3
Per canviar aquesta situaci hem de clicar al bot Inicia
i escollir Els programes / Accessoris / Entreteniment /
Control de volum, aleshores sobrir una finestra en
qu podrem veure tots els controls del so dels disposi-
tius de lordinador. Doncs b, hem de buscar el disposi-
tiu Volum de micrfon i treure la marca Mut de la part in-
ferior. A ms, en aquesta finestra podem graduar el
volum del so amb el qual volem treballar, tant per al mi-
crfon com per als altaveus.
En qualsevol moment podem acabar una conversa si
cliquem sobre el telfon que hi ha al cercle vermell, fins
i tot en la trucada de prova.
Seleccionem
la trucada
de prova de
lSkype per
comprovar
el nostre
equip.
Trucada
en curs.
Podem acabar qualsevol
trucada fent clic en aquest bot.
Control per al volum
dels altaveus.
Control per al volum
del micrfon.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 327
328
Bloc B. LSkype
Si durant la nostra conversa amb lSkype notem
que el volum no s ladequat, podem fer clic a la
icona de la part inferior de la finestra i apareixer una ba-
rra que podem fer lliscar i que ens permet ajustar el vo-
lum amb clic i arrossegar sobre el punt blau.
La llista de contactes
Els contactes sn les persones a qui podem trucar o
amb qui podem xatejar. Per afegir una persona a la llista
de contactes hem de fer clic a Afegeix contacte. En
4
aquest moment, sobrir una finestra nova que ens de-
manar alguna mena dinformaci sobre lusuari que
volem afegir a la llista.
bviament, si volem parlar amb el nostre contacte
dordinador a ordinador, laltre usuari tamb ha de ser
membre de Skype. La informaci que podem intro-
duir per localitzar-lo pot ser el seu usuari de Skype, el
nom o b la direcci de correu electrnic. Amb qual-
sevol daquestes dades lSkype localitzar el nostre
contacte nou i mostrar una llista dels usuaris que
compleixen aquest criteri. Cal que seleccionem lusua-
ri que busquem i que fem clic sobre el bot Afegeix
contacte de lSkype que hi ha a la part inferior de la fi-
nestra.
Quan fem aix sobrir una finestra nova, en la qual
hem de teclejar un text que es comunicar a la perso-
na que volem afegir com a contacte a la nostra llista. s
important saber que no hi podrem afegir un usuari si
ell no vol pertnyer a la nostra llista. Aix vol dir que
nosaltres no estarem tampoc en cap llista que no h-
gim acceptat prviament, cosa que ens dna la certesa
que no rebrem trucades de persones que no cone-
guem.
Quan hgim emplenat el text que enviarem a la perso-
na que volem afegir a la llista de contactes, fem clic al
Podem ajustar
el volum lliscant
el punt amb clic
i arrossegar.
Clic per mostrar
els controls
de volum.
Clic per afegir
un contacte nou.
Teclegem les dades del contacte
que volem localitzar.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 328
Bloc B. LSkype
bot Dacord i a lordinador del nostre futur contacte
apareixer una finestra amb el nostre missatge.
Quan es rep un missatge dintercanvi de detalls de
contacte, lSkype ens avisa que, si no coneixem la per-
sona que ens envia el missatge, ens ho pensem detin-
gudament abans de deixar que ens afegeixin com a
contacte.
Si decidim permetre que ens hi afegeixin, hem de fer clic
a Dacord, per si ho volem rebutjar, noms hem de cli-
car a Ignorar i no ens afegiran a la llista daquest usuari.
Si hem acceptat el missatge a la nostra llista, shi afegi-
r el contacte que el va enviar i a la seva tamb sin-
clour el nostre usuari.
Realitzaci duna trucada amb
lSkype a un altre ordinador
Per fer una trucada gratuta a un usuari de la nostra llista
de contactes noms lhem de seleccionar i fer clic sobre
el bot de trucada (telfon al cercle de color verd). En
un moment comenar a sonar el to de la trucada i in-
tentar connectar amb el destinatari.
A lordinador de la persona a qui truquem es comenar
a reproduir el so de la trucada i es mostrar un quadre
de dileg perqu decideixi qu fer.
Les opcions disponibles sn:
1a Respon, aleshores comenar la conversa.
2a Rebutja la trucada, amb aix es tallar lintent de
conversa.
3a Escollir lopci Xat, aix passarem a una conversa es-
crita.
Quan es contesta la trucada els dos usuaris comencen a
conversar, i a la part inferior de la finestra hi surt la dura-
da de la trucada. A ms, disposem de dos controls per
fer servir durant la trucada: amb el primer podem
5
329
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Missatge dadvertncia.
Controls.
Durada.
Seleccionem lusuari que volem
afegir a la llista de contactes.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 329
Bloc B. LSkype
silenciar el micrfon durant un perode de la conversa;
el segon serveix per posar una trucada en espera i
reiniciar-la ms endavant.
A ms, si tenim una cmera web connectada a lordina-
dor, podem configurar lSkype per fer una videoconfe-
rncia enlloc duna simple conversa.
Per fer la configuraci seguim aquests passos:
1r Anem a la finestra dopcions de lSkype per mitj del
men Eines/Opcions. A la finestra que sobre cliquem
al tauler de la dreta sobre el bot Generals perqu
sen despleguin les opcions.
2n Fem clic a lelement Configuraci de vdeo i ens
apareixeran les opcions de configuraci per a la c-
mera web que tenim installada a lordinador. s im-
portant decidir de qui volem rebre vdeo en les nos-
tres converses i a qui volem que se li mostri que
disposem de vdeo. Igualment, podem decidir si
quan iniciem una conversa volem que sexecuti au-
tomticament lopci de vdeo i es mostri la nostra
cmera des del principi o b que iniciem el vdeo de
manera manual quan ens interessi.
En una conversa amb vdeo disposem dun bot per atu-
rar-lo i iniciar-lo quan vulguem.
A ms, en qualsevol moment podem fer una fotografia
de la imatge de vdeo que veiem; per aconseguir-ho, cli-
quem al bot de la cmera fotogrfica que hi ha a sota
de la imatge.
330
Opcions per configurar
el comportament de la cmera web.
Trucada
en espera.
Silenciar. Control
del volum.
Puc aturar la
reproducci de
la cmera web
en qualsevol
moment.
Imatge de vdeo
de la persona
amb qui estem
conversant.
La meva imatge
de vdeo.
Podem fer una
foto de la imatge
que surt a la
pantalla.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 330
Bloc B. LSkype
Automticament, sobrir la finestra de captura de vdeo
de lSkype, on es veur la imatge capturada, i, a la part in-
ferior, una llista de les capturades prviament.
Tamb, quan mantenim una conversa amb vdeo po-
dem escollir veure la imatge en una finestra o b a pan-
talla completa. Amb aix aconseguim veure una imatge
molt ms gran que la que es mostra inicialment.
Com es pot veure en la illustraci, la imatge gran s la
de la persona amb qui conversem i a la cantonada inferior
esquerra apareix un requadre petit que mostra la nostra
imatge durant la conversa.
Realitzaci duna trucada amb
lSkype a un telfon convencional
Tal com sha dit anteriorment, amb lSkype podem fer
trucades a telfons fixos i mbils de qualsevol lloc del
mn. Ara b, aquestes trucades ja no sn gratutes; tot i
aix, les tarifes de preus que ofereix sn fora competiti-
ves dins del mercat actual.
Per fer una trucada solament hem de fer clic a la pes-
tanya de trucada. Seleccionem el pas on es troba el
telfon al qual volem trucar i en el quadre de text cor-
responent teclegem el nmero de telfon que sigui.
Una vegada emplenada la informaci, noms hem de
clicar al telfon del cercle verd i comenar el so de
marcatge.
Per fer servir aquesta opci hem dhaver adquirit crdit
Skype, perqu aquest servei s de pagament. Si volem
comprar crdit, hem de fer servir lopci de comprar
crdit Skype del men del Compte.
Si tenim crdit, amb cada trucada es reduir limport del
nostre compte. En qualsevol moment podem consultar
el saldo que tenim i incrementar-lo, si pensem que cal,
per mitj del men Compte/Veure el vostre comp-
te
6
331
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Clic per comprar
crdit.
La imatge de qui conversa
amb nosaltres.
La nostra imatge.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 331
Bloc B. LSkype
Tamb podem afegir als nostres contactes els telfons
fixos als quals truquem de manera habitual. Per fer-ho,
seguim aquests passos.
1r Cliquem al bot Afegeix de la fitxa de Contactes.
2n A la finestra que sobre cliquem sobre Afegeix un
nmero normal com a contacte dSkypeOut.
3r La finestra canviar i ara ens demanar el nom del
contacte i el nmero de telfon. Emplenem les da-
des i fem clic al bot dAfegeix un nmero normal
com a contacte dSkypeOut.
El contacte nou apareixer a la llista amb la icona ,
cosa que indica que s un contacte amb nmero de te-
lfon.
A ms de les trucades telefniques, lSkype tamb pro-
porciona el servei Skype Voice Mail, que funciona com
un contestador o bstia de veu que enregistra missat-
ges quan no pots agafar les trucades.
Un altre servei que podem contractar s el desviament
de trucades, que et permet transferir al teu nmero de
telfon fix o mbil les trucades que rebis. Aquests ser-
veis tamb sn de pagament i sen poden consultar les
tarifes a la pgina web de lSkype http://www.skype.com
Totes les trucades fetes i rebudes queden registrades i les
podem consultar a la fitxa de registre del nostre Skype.
Aquest registre
especifica amb
qui hem parlat,
quan, lhora i la
durada de la tru-
cada.
332
Trucada
que es fa
en aquest
moment
i el que
costa.
Registre
de trucades fetes
i rebudes.
Clic per afegir un contacte dSkypeOut.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 332
Bloc B. LSkype
Canvi de lestat del nostre usuari
Habitualment, el nostre usuari apareix com a En lnia;
amb tot, pot ser que de vegades vulguem indicar que
no podem o no volem rebre trucades. Podem canviar
lestat del nostre usuari per mitj del men Fitxer/Can-
via lestat, on es poden seleccionar les opcions Absent,
No disponible, Ocupat... El nostre estat apareixer a la
pantalla de qualsevol usuari que vulgui connectar amb
nosaltres.
Comunicaci mitjanat xat
LSkype tamb ens permet
mantenir converses de ti-
pus text tal com fem amb
el Microsoft Messenger o
amb el Yahoo Messenger.
Per fer-ho, hem de seleccio-
nar lusuari amb qui volem
comenar la conversa i cli-
car sobre la icona , o b
per mitj de lopci del me-
n Xats/Xateja amb...
8
7
Sobrir una finestra nova en la qual podem comenar la
conversa. Per fer-ho, hem descriure el missatge a la part
inferior i prmer la tecla <Enter> per enviar-lo.
Podem afegir emoticones al nostre missatge si premem
el bot corresponent i seleccionem la que vo-
lem utilitzar.
Quan enviem un text, aquest mateix text apareixer a la
nostra finestra i a la de lusuari amb el qual parlem, da-
questa manera es pot seguir la conversa completa en
qualsevol de les dues finestres.
333
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Tamb en podem canviar lestat
si despleguem aquest men.
Historial de la conversa.
Ens permet afegir emoticones
al nostre missatge.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 333
Bloc B. LSkype
A ms, amb lSkype podem xatejar amb diversos usuaris
de manera simultnia. Si escollim lopci del men
Xat/Inicia un grup de xat, sobrir una finestra nova en
la qual hem de seleccionar tots els usuaris que intervin-
dran en la conversa. Desprs dhaver confeccionat el
grup, noms hem de clicar Dacord per comenar el xat.
Personalitzaci de lSkype
Podem personalitzar laparena del nostre Skype a tra-
vs de lopci del men Fitxer/Personalitzeu/Canvieu
la vostra imatge.
9
Sobrir una finestra nova en la qual podrem seleccionar
la imatge que volem fer servir o b efectuar alguna cap-
tura amb la nostra cmera web per utilitzar-la com a
imatge.
LSkype tamb ens permet crear Klonies, que sn dibui-
xos que podem dissenyar i utilitzar com a imatge nostra.
Si fem clic al vincle crea un Klonie ens portar a una p-
gina dInternet en la qual podrem dissenyar la imatge al
nostre gust, canviar-ne el color dels cabells, de la pell, la
roba que porta, etc. Aquesta operaci t un petit incon-
venient: crear una imatge daquesta mena i utilitzar-la
no s de franc.
Tamb podem canviar el fons del nostre Skype per mitj
de lopci Arxiu/Personalitza/Canvieu el fons...
334
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 334
El servei de missatgeria ins-
tantnia permet que ens
comuniquem amb altres
usuaris dInternet en temps
real. El tipus de comunica-
ci que es fa sevir ms en
aquest servei s lintercan-
vi de missatges de text: un
usuari escriu el missatge
que vol enviar a lusuari
amb el qual ha establert el
dileg, desprs daix no-
ms ha de clicar sobre un
bot perqu el destinatari
el pugui llegir a la pantalla
encara que visqui o estigui
a laltre costat del planeta.
A ms daquest servei, tam-
b podem parlar amb els
usuaris a travs del micrfon i els altaveus, i fins i tot po-
dem efectuar una comunicaci amb vdeo incls si tenim
una cmera web connectada a lordinador.
El programari que es fa servir ms per a aquest tipus de
servei s el Messenger; el Windows Messenger i el Win-
dows Live Messenger (aquest ltim noms est dispo-
nible per als sistemes operatius Windows XP i Windows
Vista) sn els que utilitzen ms els usuaris dInternet. Tots
dos programes sn gratuts; el Windows Messenger ve
amb el sistema operatiu Windows, i la versi ms moder-
na, el Windows Live Messenger, es pot descarregar de la
pgina web de Microsoft.
Actualment hi ha disponible una versi nova del Mes-
senger, el Web Messenger, amb el qual podem entrar al
nostre compte i connectar-nos al servei de missatgeria
des duna pgina web. Aix fa que ens puguem comu-
nicar amb els amics des de qualsevol ordinador que
tingui accs a Internet encara que no tingui installat el
Messenger.
Com descarreguem i installem
el Windows Live Messenger?
Per aconseguir la versi del Live Messenger hem dac-
cedir a la pgina web de Microsoft i entrar al centre de
descrregues. Al tauler de lesquerra fem clic sobre
lopci Windows Live i apareixeran totes les versions
disponibles daquest programa. Solament hem de cli-
car sobre la que volem descarregar perqu comenci el
procs.
A la pantalla apareixer un missatge que ens pregunta si
volem installar el programa o desar-lo al disc. Com sem-
pre, aconsellem descarregar-lo primer i installar-lo des-
prs.
Aix doncs, cliquem al bot Desa, seleccionem la carpe-
ta on el volem emmagatzemar i fem clic novament a
Desa.
1
335
El Windows Messenger.
Versi original que
acompanya el Windows XP.
Nou Web Messenger, que ens permet
utilitzar la missatgeria instantnia des
del Microsoft Internet Explorer.
El Windows Live
Messenger, el
ms nou del
Messenger.
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 335
En aquest moment comenar la descrrega del fitxer.
El temps de descrrega dependr de la velocitat de la
nostra lnia: si disposem dADSL, no seran ms de tres
minuts.
Una vegada acabada la descrrega, tindrem a la carpeta
un fitxer dinstallaci del Messenger. Per fer la installa-
ci, hi fem doble clic. Inicialment sobrir una finestra en
qu sens pregunta si volem executar el fitxer, cliquem
per executar i aleshores comenar la installaci, en la
qual ens guiar un assistent que ens facilitar el procs.
A la primera finestra noms haurem de fer clic al bot
Siguiente per continuar.
La finestra segent ens ensenya les condicions ds del
programa que installem. Hem dacceptar aquestes con-
dicions per poder continuar la installaci; aix doncs, cli-
quem a Siguiente per anar endavant.
A la finestra segent podem seleccionar si volem ins-
tallar algunes caracterstiques addicionals, com per
336
Clic per descarregar la versi del Windows
Live Messenger que volem.
Ens indica com avana el procs de
descrrega i el temps estimat que queda.
Clic a lopci Windows Live.
Clic
perqu
comenci la
installaci.
Cal acceptar les condicions del contracte
per continuar la installaci.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 336
exemple que safegeixi un accs directe a lescriptori o
a la barra daccs rpid, etc. Hem de llegir atentament
les opcions perqu nhi ha dues que poden modificar
la configuraci del navegador, ja que en canvien la
pgina dinici i hi afegeixen una barra deines addicio-
nal.
Desprs dhaver seleccionat el que volem configurar, cli-
quem en el bot Siguiente per continuar endavant.
La installaci sacabar en pocs segons: apareixer una fi-
nestra final en la qual sens indica que la installaci sha
efectuat correctament. Cliquem al bot Cerrar per tancar.
Com iniciem una sessi?
El primer pas per utilitzar el Messenger s iniciar la ses-
si, i per fer-ho cal que disposem dun usuari i duna
clau. Hem de tenir un usuari del Hotmail, de lMSM Pass-
port o del Windows Live (en lltima versi tamb sad-
meten usuaris del Yahoo Messenger).
2
Si no tens un usuari, en pots crear un si et registres en
qualsevol de les adreces segents:
http://home.live.com
http://login.live.com
http://es.msn.com
Quan iniciem la sessi apareixer un enlla per poder-
nos registrar com a usuaris del Windows Live.
Si ja tenim un usuari i la clau corresponent, podem exe-
cutar el Windows Live Messenger, introduir el nostre
compte de correu, la contrasenya i fer clic al bot Inicia
sessi que apareix a la finestra.
El ms habitual s iniciar la sessi indicant als nostres
contactes, usuaris amb els quals ens comuniquem o ens
comunicarem mitjanant el Messenger, que estem con-
nectats. Amb tot, de vegades ens interessar iniciar la
sessi sense rebre comunicaci daltres usuaris; per aix,
a la mateixa pantalla dinici de sessi podem seleccionar
lestat amb el qual volem comenar. Entre els estats que
farem servir ms freqentment hi ha els de Connectat,
Ocupat, Torne de seguida, Absent, etc.
337
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Marquem noms les opcions
que volem installar.
Seleccionem lestat
amb el qual volem
comenar.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 337
Com hi afegim contactes?
Per utilitzar el Messenger necessitem crear una llista de
contactes, s a dir, afegir les adreces dels usuaris amb
els quals ens volem comunicar.
Per fer-ho hem de seguir els passos segents:
1r Utilitzem el bot o b lopci del men Con-
tactes/Afegir un contacte.
2n Sobrir una finestra nova en la qual sens demana
informaci de la persona que volem afegir a la llista.
Nhem de teclejar ladrea, escriure un text per invi-
tar-lo a pertnyer a la nostra llista de contactes i, a
ms, podem indicar en quin grup linclourem; per
exemple, com a amic, company de feina, famlia,
etc. A ms daquesta informaci general, tamb hi
podem afegir informaci de contacte, personal, de
la feina, etc.
3r Finalment, cliquem al bot Afegir un contacte que
hi ha a la part inferior de la finestra..
Quan fem clic al bot, el Messenger envia una sollicitud
de confirmaci a lusuari que volem afegir a la nostra llis-
ta per saber si hi est dacord o si, al contrari, no hi vol
pertnyer.
A la pantalla del nostre futur contacte apareixer una
finestra en la qual linformar que nosaltres lafegim a
la nostra llista de contactes, i li mostrar el missatge
dinvitaci personal que hem teclejat a la finestra ante-
rior.
3
Lusuari ha de marcar si permet o no que nosaltres pu-
guem veure quan est connectat i posar-nos-hi en con-
tacte. A ms, tamb pot decidir dafegir-nos a la seva llis-
ta de contactes. Per acabar, noms ha de fer clic al bot
dAccepta.
Podem mostrar la nostra llista de contactes per diferents
criteris, tot i que la manera ms utilitzada s segons les-
tat. Per fer-ho aix, podem fer servir lopci del men
Contactes/Ordena els contactes per i seleccionar el
criteri que ens interessi ms.
Com configurem el programa?
Abans de comenar a fer servir el programa hem de se-
guir uns senzills passos per configurar-lo segons el nos-
tre usuari.
1r Configurem laspecte del Messenger mitjanant el
bot de combinaci de colors.
Quan hi fem clic es desplega-
r una paleta de colors en la
qual podem seleccionar el co-
lor que hi vulguem aplicar. Amb
un clic sobre qualsevol color
podem veure com canvia la fi-
nestra.
4
338
Tipus de grups per organitzar
els nostres contactes.
Lusuari ens pot permetre o ens pot negar
que lincloguem com a contacte a la nostra llista.
Bot del men.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:23 Pgina 338
2n Fem clic sobre el bot del men i escollim lopci
Eines/Opcions. Sobrir una finestra nova en la qual
podem configurar nombrosos aspectes del nostre
usuari.
Al tauler de lesquerra seleccionem lopci de personal i
escrivim el nom amb el qual volem aparixer quan con-
versem amb altres usuaris. Tamb tenim la possibilitat
descriure un missatge personal que es mostrar junta-
ment amb el nostre nom dusuari.
Addicionalment, podem seleccionar una fotografia, que
pot ser nostra o b dalgun aspecte que ens identifiqui
davant dels altres usuaris. Tenim lopci de permetre a
la resta de contactes que vegin aquesta fotografia o b
ocultar-la i que no aparegui.
s interessant tamb poder canviar lestat del nostre
usuari a Absent de manera automtica quan lequip esti-
gui inactiu durant un quant temps. Igualment, podem
decidir si volem que la resta dusuaris puguin saber si te-
nim cmera web.
Desprs seleccionem lopci General al tauler de les-
querra. A les noves opcions de configuraci podem se-
leccionar:
a. Si volem que el Messenger sexecuti automticament
quan carreguem el sistema operatiu Windows.
b. Si volem iniciar la sessi de manera automtica quan
ens connecten a Internet.
c. Si volem veure la pgina dAvui en Windows quan ini-
cien la sessi al Messenger, etc.
Podem continuar amb la resta dopcions del tauler.
Quan hgim establert les configuracions que volem, cli-
quem al bot Accepta per desar-les.
Com conversem
amb el Messenger?
Per iniciar una conversa amb un contacte que estigui con-
nectat, fem doble clic sobre el seu nom a la llista de con-
tactes o b fem clic amb el bot secundari i seleccionem
lopci denviar un missatge instantani. Sobrir una fines-
tra nova que est separada en dues parts: una de supe-
rior, en la qual hi ha els missatges de la conversa, i una
dinferior, on teclejarem els missatges que volem enviar
al nostre interlocutor.
Desprs descriure el nostre missatge hem de clicar al
bot Enviar perqu el text sigui enviat.
5
339
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Missatge dinici
de conversa.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 339
Quan sinici la conversa, al nostre contacte li apareixer
un avs a la pantalla que li mostrar el nostre primer mis-
satge.
A lrea de dileg sortir el nostre primer missatge. Cada
missatge va precedit del nom de lusuari que lha enviat.
Quan el nostre contacte envia un missatge, el text apa-
reixer quasi a linstant a lrea de dileg. Aquesta s la
manera defectuar la conversa, a travs dels missatges
que envien les dues parts.
Podem acompanyar els missatges amb icones grfiques
per mitj del bot .
A ms dimatges, podem enviar al nostre contacte emo-
ticones que fan lullet. Es tracta danimacions que sexe-
cuten a lrea de dileg. Podem afegir una emoticona
daquestes amb el bot .
Si volem cridar latenci del nostre interlocutor li podem
enviar un brunzit si cliquem sobre la icona . El Mes-
senger no ens deixar abusar del brunzit, de manera
que no el podrem enviar diverses vegades seguides en
poc temps.
Tamb podem modificar el tipus de lletra, lestil, la mida
o el color. Per aconseguir-ho, fem servir el bot ,
que obrir el quadre de dileg per canviar la font. Aix ens
permetr seleccionar el format del text amb el qual envia-
rem els missatges.
El correu electrnic
Des del Messenger podem accedir duna manera ben
senzilla al nostre correu electrnic. A la barra deines, al
costat de la icona del correu apareixer entre parntesis
el nombre de missatges nous que hem rebut.
6
340
rea de dileg. Mostra la conversa
que sestableix entre els usuaris.
Escrivim el missatge nou i fem clic
al bot Enviar.
Seleccionem les icones que volem enviar
juntament amb el missatge.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 340
Per consultar els nostres missatges cal que fem clic so-
bre la icona , amb la qual cosa sobrir el navega-
dor i ens mostrar el contingut de la bstia dentrada
del nostre compte de correu.
Com creem carpetes
compartides?
Amb el Messenger podem crear carpetes compartides
amb els nostres contactes, daquesta manera hi podrem
compartir fitxers.
Per aconseguir-ho, cal que seguim aquests passos:
1r Cliquem amb el bot secundari sobre el nom del
contacte amb el qual volem compartir la carpeta
nova i escollim lopci del men emergent destina-
da a crear carpetes per compartir.
Quan ho hgim fet es mostrar un avs sobre els ris-
cos que comporta el fet de compartir fitxers amb al-
tres usuaris.
2n Si continuem endavant sens mostrar informaci
de com es comportar la carpeta que volem crear.
Sens indica que en realitat hi ha dues carpetes, una
al nostre equip i laltra a lequip del contacte amb el
qual compartim aquests fitxers, i que la sincronitza-
ci dels fitxers es portar a terme en el moment en
qu iniciem la sessi al Messenger.
7
3r Quan creem una carpeta compartida, el Messenger
avisar el nostre contacte perqu decideixi si accep-
ta compartir una carpeta amb nosaltres o no.
Si s que s, es crear la carpeta i hi podrem afegir fitxers
per mitj del bot de la barra deines
de la carpeta compartida. Quan cliquem sobre aquest
bot sobrir el quadre de dileg per enviar un fitxer; no-
ms hem de seleccionar el fitxer que volem compartir i
fer clic al bot Abrir.
Per veure les nostres carpetes compartides fem servir la
icona de la barra deines.
341
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Es mostra el nombre de missatges
nous que hem rebut.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 341
El Windows Live Avui
El nou Windows Live Messenger ens mant al dia amb
un sol clic. Vegem les opcions segents:
a. A la barra deines disposem del bot que obre la
finestra Avui.
b. Si fem clic a la pestanya Mail obtindrem informaci
sobre els nostres missatges.
c. A la pestanya Actualidad sens ofereix un resum de
les notcies ms interessants que estan dactualitat.
d. Finalment, a la pestanya MSN Hoy hi ha informaci
sobre diversos esdeveniments, en general publicita-
ris, que ens poden resultar interessants.
Com enviem fitxers i fotos?
De vegades necessitem enviar un document o una fo-
tografia a algun dels nostres contactes. El Messenger
ens proporciona aquest servei de transferncia de fit-
xers de manera senzilla i cmoda.
Hem de fer servir lopci Arxiu/Enviar un arxiu... Sobri-
r una finestra perqu hi seleccionem el contacte al
qual volem enviar el fitxer. Marquem el destinatari i fem
clic al bot Acceptar.
9
8
Sobrir un quadre de dileg perqu localitzem el fitxer
que volem enviar al nostre contacte. Quan lhgim se-
leccionat, cliquem al bot Abrir.
Al destinatari li apareixer a lrea de dileg informaci
que un dels seus contactes li vol enviar un fitxer.
En aquest cas, el destinatari pot decidir si vol acceptar
de rebre aquest fitxer (<Alt> W) o si el vol rebutjar
(<Alt> X).
Si saccepta la tramesa, el Messenger obrir una finestra
en qu savisa que els fitxers poden incloure virus nocius
i que shaurien dexaminar amb un antivirus abans do-
342
Seleccionem el contacte
al qual enviarem el fitxer.
Seleccionem la pestanya
dActualidad.
Seleccionem el fitxer
que volem enviar.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 342
brir-los. Fem clic al bot Acceptar i aleshores comena-
r la transferncia del fitxer. Una vegada hagi acabat la
tramesa, sortir un missatge que indicar que el fitxer
sha descarregat de manera satisfactria i la ubicaci on
ha quedat desat.
Com establim
una videoconferncia?
Per poder establir una videoconferncia necessitem te-
nir installats a lordinador una cmera web, un micrfon
i uns altaveus.
La primera vegada que utilitzem aquest servei amb el
Messenger hem de configurar aquests tres elements
per comprovar que funcionen correctament i per esta-
blir els parmetres amb els quals els volem fer servir.
Per comenar la configuraci fem servir lopci del me-
n Eines/Configuraci dudio i vdeo. Sobrir una fi-
nestra nova en la qual sens avisa que hem de tancar
tots els programes que utilitzin els elements que volem
configurar i que ens assegurem que tots els elements
estan connectats a lordinador i engegats. Cliquem al
bot Endavant per continuar.
1r Per configurar els altaveus, hem de seleccionar la
sortida dudio que farem servir i el volum de lalta-
veu que volem utilitzar.
Per provar el volum podem clicar al bot Repro-
dueix so, que canviar a Atura so, sobre el qual fa-
rem clic quan vulguem acabar la prova. Cliquem al
bot Endavant per continuar.
2n Per configurar el micrfon hem de seleccionar el
dispositiu dentrada que volem utilitzar, llegir el text
que surt a la pantalla i comprovar-ne el volum ac-
tual a la barra vertical. El podem modificar lliscant la
barra de la dreta.
10
343
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Ens pregunta si volem rebre el fitxer
que ens volen enviar.
Avs que els fitxers
poden incloure virus.
Ubicaci on sha emmagatzemat el fitxer
que acabem de rebre.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 343
Cliquem al bot Endavant per continuar.
3r Hem de seleccionar la cmera web que farem servir.
Si tot s correcte, apareixer la imatge a la pantalla, i
ja podem acabar la configuraci clicant al bot
Acabament.
Tamb podem configurar la nitidesa de la imatge de la
cmera web per mitj de lopci de configuraci de la
cmera del men eines. Apareixer a la pantalla una fi-
nestra nova amb la imatge de la cmera i la possibilitat
de modificar-ne la brillantor, el contrast, etc. Desprs
destablir la configuraci que ens agradi ms, cliquem al
bot per tancar.
Per iniciar una videoconferncia amb un dels nostres
contactes, cliquem amb el bot secundari sobre el
contacte amb el qual ens volem comunicar i seleccio-
nem lopci Vdeo/Inicia un video-trucada del men
emergent.
Al nostre destinatari li arribar una invitaci de video-
trucada, que pot contestar (<Alt> W) o rebutjar
(<Alt> X).
344
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 344
Quan el nostre interlocutor accepti la videotrucada, so-
brir a la nostra pantalla una finestra en la qual, a ms de
lrea de dileg i lespai per enviar missatges, es mostra-
ran les dues cmeres web. A la superior, la ms gran,
sortir la imatge del nostre contacte, i a la de la part infe-
rior, la petita, es mostrar la nostra imatge. Per des-
comptat, a la finestra que veu el nostre contacte estaran
intercanviades: la imatge gran ser la nostra, i la imatge
petita, la dell.
Jocs compartits
El Messenger tamb ens permet jugar a travs dInter-
net amb els nostres contactes. Tan sols hem de fer clic
amb el bot secundari sobre el nom del contacte amb
el qual volem jugar i seleccionar lopci Inicia un joc
11
del men emergent. Apareixer la finestra de dileg i es
desplegar la llista de jocs disponibles. Cliquem sobre el
joc que volem utilitzar i automticament senviar una
invitaci per veure si el nostre contacte vol jugar amb
nosaltres.
Si el nostre contacte accepta la invitaci, es comenar a
carregar el joc a la nostra finestra. En pocs moments tin-
drem disponible el bot Inicia per comenar la partida. El
joc anir indicant el torn de cada jugador en cada mo-
ment perqu no hi hagi cap mena de confusi.
345
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Hem de decidir si responem la invitaci
de la videotrucada o la rebutgem.
Seleccionem el joc que volem iniciar.
Si hi volem jugar hem dacceptar la invitaci
sobre el joc.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 345
El Web Messenger
Segur que alguna vegada que fem servir un ordinador
que no s nostre, per exemple a la sala de professors, en
una classe, en una biblioteca, en un cibercaf, etc., ens
agradaria utilitzar el Messenger per comunicar-nos amb
alg; per, quan lhem buscat, resulta que no hi estava
installat.
Doncs b, Microsoft ha resolt aquest problema amb el
nou Web Messenger. A travs del navegador dInternet
podem utilitzar una pgina web que actuar igual que
el Messenger que fem servir de manera tradicional. Per
utilitzar aquest sistema hem dexecutar el navegador i
introduir aquesta adrea dInternet:
http://webmessenger.msn.com
A la pgina web que sens obre hem de clicar al bot
central per iniciar el Web Messenger.
Sobrir una pantalla nova en la qual hem de teclejar la
nostra adrea de correu electrnic i la contrasenya. Fem
clic al bot Iniciar sesin i les dades senviaran al servi-
dor per comprovar si sn correctes. En cas afirmatiu, so-
brir la finestra del nou Web Messenger amb la llista
dels nostres contactes.
Per conversar amb un dels nostres contactes que est
connectat noms hem de fer clic sobre el seu nom a la
llista de contactes i sobrir una finestra nova per establir
el dileg.
12
Com podem observar, tot i que s una pgina web, la-
parena s prcticament idntica que la del Messenger
que sinstalla amb el sistema operatiu Windows, i la ma-
nera dutilitzar-lo s la mateixa que hem descrit en
aquestes pgines. Lnica novetat que hem dafegir a
tot aix s lenlla que apareix a la part superior de la fi-
nestra i que ens permetr tancar la nostra sessi quan
hgim acabat de fer-lo servir.
346
Clic per tancar
la sessi.
Clic sobre
un contacte
connectat per obrir
una finestra
de dileg.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 346
El full de clcul s un programa que ens permet fer tota
mena doperacions matemtiques amb les dades que
introdum a les celles.
Laparena dun full de clcul s semblant a una taula en
forma de reixeta. La taula est dividida en lnies horit-
zontals anomenades files i en lnies verticals anomena-
des columnes. La intersecci de les files i les columnes
formen les celles.
El full de clcul que farem servir en aquest apartat s
lExcel. Aquesta aplicaci lha desenvolupat lempresa
Microsoft i forma part del conjunt daplicacions Micro-
soft Office. Els fulls de clcul amb els quals treballarem
amb lExcel tenen un mxim de 256 columnes i 65.536
files.
Les columnes sanomenen amb les lletres que hi ha a
sobre de cadascuna. La primera columna s la A, la se-
gona s la B, la tercera s la C, i aix successivament fins a
acabar labecedari (26 columnes). A partir de la columna
27 es fan servir combinacions de dues lletres: la colum-
na 27 s AA, la segent AB, desprs AC, i aix fins a arri-
bar a AZ; desprs continua amb BA, BB, BC, etc., fins a
lltima columna, que sanomena IV.
Les files sidentifiquen amb nombres enters correlatius.
La primera s la fila 1, la segona s la 2, i aix successiva-
ment, fins a la 65.536, que s lltima.
Anomenem cella cadascuna de les interseccions que es
produeixen entre les columnes i les files. Per identificar
cada cella utilitzem el nom de la columna seguit del
nombre de la fila a qu pertany; per exemple, A1, B30,
CB17. Per anomenar una cella cal seguir sempre aquest
ordre: primer el nom de la columna i desprs el nombre
de la fila; aquesta combinaci que la identifica es coneix
com a adrea de la cella.
Quan treballem amb un full de clcul sempre estem si-
tuats en una de les celles. Aquesta cella lanomenem
cella activa. A lExcel podem identificar fcilment la
cella activa perqu t la vora ms gruixada que la resta
de les celles.
Com executem lExcel?
Per executar lExcel cliquem al bot Inicia i escollim
lopci Tots els programes (o Programes si tenim acti-
vat el men Inici clssic de Windows). Seleccionem el
grup Microsoft Office i cliquem sobre lelement Micro-
soft Office Excel.
Quan executem laplicaci sobrir la finestra principal
de lExcel i un llibre de treball nou. Un llibre de treball s
un conjunt de fulls de clcul que semmagatzemen
junts com un nic fitxer o document. Per defecte, quan
es crea un llibre de treball nou, apareixen tres fulls de
clcul, tot i que aquest parmetre el podem modificar
segons les nostres necessitats amb lopci del men Ei-
nes/Opcions i seleccionant la fitxa General.
A la finestra principal de lExcel podem distingir els ele-
ments tpics de qualsevol aplicaci, com ara la barra de
mens, la barra deines, la barra destat, etc. Tamb hi tro-
bem alguns elements especfics daquesta aplicaci,
com per exemple:
El quadre de noms, que ens indica ladrea de la cella
activa.
La barra de frmules, que ens permet introduir, modifi-
car i mostrar el contingut de la cella activa.
El selector de fulls, amb el qual podem escollir un full
de clcul entre tots els que formen el llibre de treball
que tenim obert. Per canviar dun full a un altre del
mateix llibre noms hem de clicar a la pestanya cor-
responent del selector.
1
347
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Columnes. Cella activa.
Files.
Nombre de fulls que es crearan
inicialment amb un llibre nou.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 347
El navegador de fulls. Quan el llibre de treball cont
molts fulls i no es poden veure tots els noms al selec-
tor de fulls, el navegador ens permet moure les pes-
tanyes per tenir accs a tots els fulls que integren el lli-
bre.
Per mourens duna cella a una altra podem fer servir les
tecles dels cursors, el tabulador, la tecla <Enter> o el ra-
tol, amb el qual movem la busca fins a la cella on ens
volem situar i hi fem clic.
Si volem anar a una cella que no veiem a la pantalla en
aquell moment, podem fer servir les barres de desplaa-
ment per localitzar-la o b escriuren ladrea al quadre
de noms i prmer la tecla <Enter>. Tamb tenim dispo-
nible lopci del men Edici/Vs a i teclejar al quadre
de text Referncia ladrea de la cella en la qual ens vo-
lem situar.
Tipus de dades
Les dades amb les quals treballarem als fulls de clcul
de lExcel les introduirem a les celles. Aquestes dades
poden ser de diferents tipus en funci de les operacions
que hi fem. Entre els tipus ms importants podem dis-
tingir:
Text. s qualsevol combinaci de carcters alfabtics,
numrics i signes de puntuaci. Quan sintrodueix a la
cella una dada de tipus text, per defecte salinea a les-
querra.
Valors numrics. Estan formats per dgits numrics, del
0 al 9, i carcters com ara +, , (,), % i el separador de
decimals (la coma o el punt), separador que dependr
de la configuraci que tinguem establerta a lapartat
Opcions regionals i de llengua del Tauler de control de
Windows. Els valors numrics ens permetran efectuar-
hi operacions matemtiques i, per defecte, quan els
introdum salineen a la dreta de la cella.
Dates i hores. Les dades numriques de les dates se se-
paren amb la barra inclinada (/), i les dades de les ho-
res ho fan amb el smbol dos punts (:).
Frmules. Sutilitzen per calcular resultats a partir du-
na expressi matemtica formada per dades i opera-
dors. Les dades poden ser nombres, adreces de cella,
2
348
Barra de mens. Barra de frmules. Barra deines.
Quadre
de noms.
Quadre
de full.
Navegador
de fulls.
Barra
destat.
Selector
de fulls.
rea de treball. Barres
de desplaament.
Vs a lltima
pestanya.
Vs a la pestanya
anterior.
Vs a la primera pestanya
del selector de fulls.
Vs a la pestanya
segent.
Selector
de fulls.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 348
funcions de lExcel, etc., i els operadors solen ser els
smbols matemtics, com ara la suma (), la resta (),
la multiplicaci (*), la divisi (/), la potenciaci (^), el
percentatge (%), etc.
Per introduir una frmula en una cella, primer hem de
teclejar el smbol igual () i, tot seguit, les dades i els
operadors que calen per formar lexpressi que volem
calcular.
Funcions. Sn frmules predefinides a lExcel amb les
quals podem efectuar clculs determinats. Una funci
est composta pel nom de la funci i els seus argu-
ments. Els arguments poden ser valors, adreces de
cella, etc. Una funci sintrodueix en una cella amb el
smbol igual (), el nom de la funci i els arguments
entre parntesis.
Quan introdum en una cella una frmula o una funci,
a la cella veurem el resultat de loperaci que hem efec-
tuat, per a la barra de frmules veurem la sintaxi de la
frmula o funci que hem teclejat.
Lavantatge ms gran que tenen els fulls de clcul s
que les frmules i les funcions es recalculen automtica-
ment, s a dir, si es fa algun canvi sobre les dades que
formen part de la frmula o dels arguments duna fun-
ci, la cella que cont el resultat es recalcular de ma-
nera automtica i mostrar el nou resultat de loperaci.
Com introdum dades?
Per introduir un valor en una cella noms ens hi hem de
situar a sobre i escriurel. Quan teclegem ens trobem en
mode edici de cella, i per acceptar el contingut nou ens
haurem de canviar a una altra cella, b amb la tecla del
tabulador, amb la tecla <Enter>, amb els cursors o amb
un clic del ratol a una altra cella.
Cal que tinguem en compte que si ens situem sobre
una cella amb text i escrivim qualsevol dada, aquesta
informaci nova que hem teclejat substituir el contin-
gut anterior.
Si en algun moment mentre modifiquem un resultat
anterior ens adonem que ens hem equivocat, podem
fer servir la tecla <Esc> (escapada) o el bot de la
barra de frmules per descartar els canvis i deixar el con-
tingut anterior a la cella.
Si fem efectuat el canvi i ja hem sortit de la cella, per
ens hem adonat que ha estat una modificaci errnia,
podem desfer els canvis de tres maneres:
Amb la combinaci de tecles <Ctrl> + <z>.
Per mitj del bot de la barra deines.
Amb lopci del men Edici/Desfs escriptura.
3
349
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Quadre de noms
on es mostra
la cella activa.
Dades tipus text.
Frmula B7C7.
Frmula B8C8.
Frmula B9C9.
Frmula de la cella activa. Valors numrics.
Funci
SUMA(B7:B9).
Funci
SUMA(C7:C9).
Funci
SUMA(D7:D9).
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 349
Per esborrar el contingut duna cella, ens hi situem a so-
bre i premem la tecla <Supr>, o b utilitzem lopci del
men Edici/Suprimeix/Contingut.
Si el que volem fer s modificar el contingut duna cella,
ho podem dur a terme de diverses maneres:
Amb doble clic sobre la cella.
Ens situem sobre la cella i premem la tecla F2.
Ens colloquem sobre la cella i fem clic a la barra de
frmules.
En cada cella noms es pot emmagatzemar una dada.
La dada sestn longitudinalment i ocupa tota lamplada
de la cella. Quan la mida de la dada introduda s ms
gran que lamplada de la cella, aquesta dada ocupar
lespai de les celles de les columnes contiges sempre
que estiguin buides.
Amb tot, si les celles contiges tinguessin informaci,
noms es mostrar el contingut que cpiga a lamplada
de la cella, i la resta de la informaci quedar oculta. Si
la dada s numrica i no es pot mostrar perqu lampla-
da de la columna s insuficient, en lloc del contingut es
mostraran coixinets (##########), que cobriran tot les-
pai de la cella.
Aix no s un error, noms indica que no hi ha prou am-
plada. Per aconseguir mostrar el contingut complet, cal
que augmentem lamplada de la columna en la qual es
troba la cella.
Com obrim i desem un llibre
dExcel?
Quan executem laplicaci, automticament es crea un
llibre nou dExcel. Si en qualsevol moment necessitem
crear un altre llibre nou, podem fer servir lopci del me-
n Fitxer/Crea, o b clicar sobre el bot de la barra
deines. Quan tenim diversos llibres oberts, podem can-
viar de lun a laltre amb el men Finestra i seleccionar
el nom del llibre amb el qual volem treballar.
Per obrir un llibre que tinguem en un disc o en una me-
mria USB, fem servir lopci del men Fitxer/Obre, o
b cliquem sobre el bot de la barra deines. Aix
obrir el quadre de dileg Obertura, en el qual hem de
seleccionar la unitat i la carpeta on hi ha el document
que volem obrir. Una vegada localitzada la ubicaci, el
seleccionem i cliquem al bot Obre.
Quan hgim acabat de treballar amb el full de clcul, el
ms habitual s desar en un disc la feina que hem fet;
daquesta manera, el podrem obrir posteriorment i tor-
nar-lo a fer servir. Per desar el llibre utilitzem lopci del
men Fitxer/Desa, o b el bot de la barra deines.
Lextensi que tenen els noms de document dels llibres
dExcel s .xls.
Tamb podem tancar un llibre dExcel sense sortir de la-
plicaci; si ho volem fer aix, hem dutilitzar lopci del
men Fitxer/Tanca.
Per sortir de lExcel hem de fer servir lopci del me-
n Fitxer/Surt. Abans de tancar laplicaci, lExcel com-
prova si shan fet modificacions al full de clcul que
encara no shagin desat; en cas afirmatiu, ens pre-
guntar si volem desar els canvis abans de tancar lapli-
caci.
Operacions bsiques
Tot seguit farem algunes operacions que sn habituals
quan es treballa amb el full de clcul Excel.
Com seleccionem informaci?
En un full de clcul podem fer el segent:
Seleccionar una cella. Noms hi hem de clicar a sobre.
En aquest moment, passar a ser la cella activa.
Seleccionar una columna. Cliquem sobre la capalera
corresponent, on hi ha el nom de la columna.
5
4
350
Clic i arrossegar a la vora dreta
de la columna per variar-ne
lamplada.
Valor numric
que hi ha
a la cella.
No es pot mostrar el valor numric
perqu la columna no t prou amplada.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 350
Seleccionar una fila. Cal que fem clic sobre lencapa-
lament, on hi ha el nombre de la fila.
Seleccionar tot el full. Cliquem al quadre de full situat a
la cantonada superior esquerra del full de clcul.
Seleccionar un rang. Un rang s un rectangle de celles
adjacents. Aquest conjunt de celles pot estar format
per celles duna o diverses files i duna o diverses co-
lumnes, per totes contiges.
Un rang sidentifica per ladrea de la cella de la canto-
nada superior esquerra, on comena el rang, i per la-
drea de la cella de la cantonada inferior dreta, o, el
que s el mateix, on acaba el rang. Les adreces de les
dues celles van separades per dos punts (:). Per exem-
ple, B3:D8 seria un identificador de rang que va de la
cella B3 la D8.
Per seleccionar un rang cal que cliquem a la cella que
ser linici del rang i fer clic i arrossegar amb el ratol
fins a arribar a la cella on acaba el rang que volem se-
leccionar.
El rang apareixer ressaltat per una lnia ms gruixuda
i les celles que el formen quedaran ombrejades, tret
de la cella dinici, que estar sense ombrejar perqu s
la cella activa.
Com copiem, movem i eliminem?
Per copiar o moure el contingut duna cella o dun rang
de celles podem fer servir el men Edici de manera
habitual. Amb Edici/Copia passarem al porta-retalls
les celles seleccionades, i amb Edici/Retalla igual-
ment les passarem al porta-retalls i, a ms, desapareixe-
ran del full de clcul.
Amb Edici/Enganxa podrem collocar on vulguem el
contingut del porta-retalls.
Per eliminar el contingut duna cella o dun rang selec-
cionat noms hem de prmer la tecla <Supr> o b fer
servir lopci del men Edici/Suprimeix/Contingut.
Tamb podem utilitzar el ratol per efectuar aquestes
operacions. Per copiar una cella o un rang amb el ratol
fem el segent:
1r Seleccionem el que volem copiar.
2n Acostem el ratol a la vora del que hem seleccionat
fins que la busca del ratol canvi a , i aleshores
premem la tecla <Ctrl>.
3r En aquest moment, cliquem i arrosseguem amb el
ratol fins al lloc on volem copiar les dades, i deixem
anar.
Per moure una cella o un rang amb el ratol farem aix:
1r Seleccionem el que volem moure.
2n Acostem el ratol a la vora del que hem seleccionat
fins que la busca canvi a .
3r En aquest moment, cliquem i arrosseguem el ratol
fins al lloc on volem moure les dades, i deixem anar.
351
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Rang B3:D8.
La busca ens indica que farem
una cpia de la informaci
seleccionada.
Cella activa. Rang seleccionat.
Quadre de full.
Hi cliquem per
seleccionar tot
el full de clcul.
La busca ens indica
que mourem la informaci
seleccionada.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 351
Com treballem amb files i columnes?
Les operacions que podem fer amb files i columnes sn:
inserir o eliminar files i columnes, i ajustar-ne lalada i
lamplada, respectivament. Vegem com es fan aquestes
operacions.
Inserir una fila. Ens situem sobre una cella de la fila so-
bre la qual volem inserir una fila nova i escollim lopci
del men Inserci/Files. Per damunt de la cella selec-
cionada apareixer una fila nova, amb totes les celles
buides.
Inserir una columna. Seleccionem una cella de la co-
lumna on volem inserir una columna nova. Escollim
lopci del men Inserci/Columnes, i a lesquerra de
la cella seleccionada apareixer la columna nova que
hem inserit, amb totes les celles buides.
Eliminar una columna o una fila. Noms hem de selec-
cionar la columna o la fila clicant a la capalera i esco-
llir lopci del men Edici/Suprimeix.
Canviar lamplada duna columna. Per fer-ho, situem la
busca del ratol a la vora dreta de la capalera de la co-
lumna que volem modificar. Quan la busca del ratol
agafi la forma , fem clic i arrossegar fins que acon-
seguim lamplada que volem.
Canviar lalada duna fila. Per aconseguir-ho, situem la
busca del ratol a la vora inferior de la capalera de
la fila que volem modificar. Quan la busca del ratol
agafi la forma , fem clic i arrossegar fins a lalada
que volem.
Canviar el nom dun full de clcul. Quan es crea un
llibre de treball, per defecte sadjudica als fulls els
noms estndard Full1, Full2 i Full3. Amb tot, com que
aquests noms no sn gaire significatius, lExcel ens d-
na loportunitat de canviar-los duna manera senzilla.
Hem de fer doble clic sobre la pestanya del full on hi ha
el nom i teclejar-hi el que hi volem posar. Tamb podem
utilitzar lopci del men Format/Full/Canvia el nom.
Inserir i eliminar un full de clcul al llibre de treball.
Per afegir un full de clcul nou al llibre que fem servir tan
sols hem de triar lopci del men Inserci/Full de cl-
cul. Per eliminar el full de clcul en el qual estem situats,
escollim lopci del men Edici/Suprimeix el full.
Com hi apliquem formats?
Per canviar laspecte duna cella o dun rang, primer fem la
selecci i desprs utilitzem lopci del men Format/Cel-
les.
Sobrir el quadre de dileg Format de les celles, en el
qual tenim disponibles les fitxes segents:
Fitxa Nmero. Ens permet canviar laspecte de les da-
des numriques. Hi podem collocar decimals o treu-
ren, utilitzar separadors de milers, posar els valors ne-
gatius en vermell, etc. Per aconseguir-ho, seleccionem
la fitxa Nmero i, a la llista Categoria:, seleccionem el ti-
pus de format que hi volem aplicar: General, Nmero,
Moneda, Comptabilitat, etc.
Fitxa Alineaci. Podem alinear les dades de les celles
de manera horitzontal i vertical. Tamb les podem gi-
rar un nombre determinat de graus o collocar-les to-
talment en vertical. Per fer-ho, a la fitxa Alineaci po-
dem utilitzar la llista desplegable Horitzontal:, amb la
qual podrem alinear el contingut a lesquerra, a la dre-
ta, centrat, justificat, etc.
A la llista desplegable Vertical: podrem triar entre su-
perior, inferior, centrat, etc. A la part dreta del quadre
de dileg podem clicar al text en vertical per collocar
el contingut en vertical o b podem marcar els graus
dinclinaci que hi vulguem donar.
352
Clic i arrossegar
per modificar
lamplada
de la columna.
Doble clic sobre la pestanya per canviar
el nom del full.
Clic i arrossegar
per modificar
lalada
de la fila.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 352
Fitxa Tipus de lletra. Amb aquesta fitxa podem canviar
el tipus de lletra, lestil i la mida del contingut de les
celles.
Hi podem aplicar diferents tipus de subratllat, canviar
el color del text, etc.
Fitxa Vora. Quan treballem amb lExcel, les dades que
introdum a les celles apareixen delimitades per les l-
nies que formen la reixeta, per aquestes lnies ja no
surten quan imprimim la feina.
Si volem que algunes daquestes lnies es mantinguin
quan imprimim, cal que les establim com a vores de
les celles.
Per aconseguir-ho, fem servir la fitxa Vora. El procedi-
ment que hem de seguir s aquest: primer, seleccio-
nem lestil de lnia que volem utilitzar; desprs, triem
el color, i, finalment, cliquem sobre els botons que in-
diquen on es collocaran les vores.
Fitxa Patrons. LExcel ens permet donar color al fons
de les celles.
Cal que seleccionem la fitxa Patrons, en la qual esco-
llim el color, i a la llista desplegable Patr: podem se-
leccionar diferents tipus de patrons per aplicar-hi: l-
nies verticals, horitzontals, quadrets, etc.
353
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Llista de categories disponibles
per als formats de dades numriques.
Podem escollir lalineaci horitzontal
i vertical del contingut de les celles.
Podem collocar en vertical
els contingut de les celles. En tercer lloc, fem clic sobre els botons
que indiquen on saplicar la vora.
Primer seleccionem
lestil de lnia.
Desprs, el color
de la vora.
Podem girar el contingut
de les celles
un nombre de graus.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 353
Cal que tinguem en compte que, una vegada aplicat
un format a una cella, continua activat encara que es-
borrem el contingut de la cella amb la tecla <Supr>.
Per eliminar el format juntament amb el contingut de
la cella lopci del men que hem dutilitzar s: Edici/Su-
primeix/Tot.
Si lnic que volem eliminar a les celles seleccionades
sn els formats que hi hem aplicat per no els contin-
guts de les celles, lopci del men que hem dutilitzar
s Edici/Suprimeix/Formats.
Referncies de les celles
Quan copiem celles que contenen frmules o funcions,
lExcel actua de manera diferent al que s habitual.
Quan fem aquesta operaci, les adreces de les celles
que formen la frmula o la funci augmenten o dismi-
nueixen tantes files i columnes com shagin desplaat
des del lloc original. Aix s aix perqu lExcel tracta les
adreces de les celles a la frmula com a relatives a la po-
sici en qu es troba la frmula o la funci: s el que es
coneix com a referncies relatives, i s el tipus de refern-
cies que lExcel fa servir per defecte.
Amb tot, de vegades cal mantenir fixa ladrea duna
cella en una frmula o una funci; s a dir, que no aug-
menti o disminueixi ladrea de la cella quan es copia
en un altre lloc. Per aconseguir-ho, hem de collocar
davant del nom de la columna i davant del nmero de
la fila el smbol del dlar ($) a ladrea de la cella,
daquesta manera: $A$1. Aquest sistema dutilitzaci de
les adreces de les celles sanomena referncies absolu-
tes.
Hi ha un tercer tipus de referncies, que consisteix en
una mescla de les dues anteriors i que sanomena refe-
rncia mixta. Es fa servir quan volem que, desprs de co-
piar una frmula o una funci, una part de ladrea de la
cella quedi fixa i una altra part vari. Per utilitzar aquest
tipus de referncies colloquem el signe dlar ($) davant
de la part que volem que quedi fixa. Per exemple,
$A1 deixar fixada la columna A per variar la fila. Dal-
tra banda, la referncia A$1 deixar fixada la fila 1 per
variar la columna.
Les funcions
Una funci s una frmula predefinida dissenyada
per fer un clcul determinat. Els elements que formen
una funci sn el nom de la funci i els arguments, que
poden ser valors, adreces de cella, rangs, etc.
Per introduir una funci en una cella hem de teclejar el
signe igual (=) seguit del nom de la funci i els argu-
ments entre parntesis separats per punt i coma (;). Per
exemple:
FUNCI(argument1;argument2;argument3)
El nom de la funci es pot escriure en majscules o en
minscules, s indiferent. Tamb hi ha funcions que no
tenen arguments, s a dir, en les quals no va res entre
parntesis; amb tot, si calgus, es poden posar els pa-
rntesis perqu funcioni correctament.
El conjunt de funcions de lExcel s amplssim, i per aix
es classifiquen en categories, segons el tipus dopera-
cions que efectuen i el problema que resolen. Per exem-
ple, algunes categories disponibles sn: matemtiques i
trigonomtriques, estadstiques, financeres, etc.
No cal que sapiguem de memria totes les funcions i els
seus arguments, ja que lExcel disposa dun assistent
que ens mostra per a qu serveix cadascuna de les fun-
cions i ens ajuda a fer-les servir.
Per utilitzar una funci mitjanant lassistent hem de se-
guir aquests passos:
Ens situem a la cella on volem inserir la funci.
Fem clic al bot de la barra de frmules o escollim
lopci del men Inserci/Funci.
Sobrir la finestra Inserci de funcions, en la qual selec-
cionem la categoria a qu pertany la funci que vo-
lem utilitzar. Desprs, a la llista de funcions daquesta
categoria, seleccionem la funci que ens cal i cliquem
al bot Dacord.
354
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 354
Seguidament apareixer lassistent, en el qual hem
dintroduir els arguments que farem servir a la funci.
Si coneixem largument, el podem teclejar directa-
ment al quadre de text. En el cas que no el cone-
guem, podem utilitzar el bot de selecci que hi
ha a la dreta del quadre per emplenar-lo.
Una vegada emplenats tots els arguments, noms hem
de clicar al bot Dacord perqu la funci aparegui a la
cella.
Grfics
Els grfics ens permeten analitzar rpidament les dades
que cont un full de clcul, ja que representen la in-
formaci numrica de manera visual per mitj de dia-
grames de columnes, de barres, de lnies, drees, etc.
Les dades que es representen en un grfic sanomenen
sries. Una srie s un rang duna o diverses columnes o
files que contenen les dades representades.
Per crear un grfic seguim els passos segents:
Seleccionem el rang de dades que formaran el grfic,
s a dir, les sries.
Desprs fem clic sobre el bot de lassistent de grfics
a la barra deines, o b utilitzem lopci del men
Inserci/Grfic.
Sobrir la finestra de lassistent, en la qual hem de se-
leccionar el tipus i el subtipus del grfic que volem
crear. Desprs de fer la selecci, cliquem al bot En-
davant >.
Indiquem si les sries que volem representar grfica-
ment estan organitzades en files o en columnes, i fem
clic al bot Endavant >.
A continuaci hem de configurar les opcions del gr-
fic. Per fer-ho, disposem de les fitxes Ttols, Eixos, Lnies
de la quadrcula, Llegenda, etc. Quan hgim acabat la
configuraci, cliquem al bot Endavant >.
Finalment, hem dindicar on volem collocar el grfic.
LExcel ens ofereix dues possibilitats: collocar-lo en un
full nou o b inserir-lo en un dels fulls que ja tenim al
llibre de treball. Seleccionem lopci que volem utilit-
zar i cliquem al bot Final.
Com imprimim un full de clcul?
Abans dimprimir un document cal que configurem la
manera com sha de dur a terme aquesta impressi. Per
fer-ho, utilitzem lopci del men Fitxer/Format de p-
gina. Seleccionem la fitxa Pgina i hi establim lorienta-
ci del paper (vertical o horitzontal), la mida i la qualitat
de la impressi.
6
355
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Clic per seleccionar el contingut
de largument des del full de clcul.
Seleccionem el tipus
de grfic que utilitzarem.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 355
A la fitxa Marges podem seleccionar la mida dels marges
superior, inferior, esquerre i dret, com tamb la distncia
a la qual se situar la capalera de la pgina de la vora
superior i el peu de pgina de la vora inferior.
Amb la fitxa Capalera i peu podem establir la capalera
del document si fem clic al bot Capalera personalit-
zada...
Per crear el peu de pgina fem servir el bot Peu perso-
nalitzat... Si cliquem a qualsevol dels dos botons (cap-
alera o peu) sobrir una finestra nova dividida en tres
seccions, esquerra, central i dreta.
Podem escriure les dades que vulguem en cadascuna
de les seccions o b utilitzar els botons que aparei-
xen sobre les seccions per inserir informaci, com ara
el nom del llibre de treball, el nom del full, el nmero
de pgina, etc. Quan hgim emplenat les seccions de
la capalera o del peu de pgina, cliquem al bot Da-
cord.
Per acabar la configuraci de la pgina cliquem a la fitxa
Full, on podem indicar algunes caracterstiques de la im-
pressi; per exemple, si volem que apareguin les lnies
de divisi del full de clcul, si volem que la impressi es
faci en blanc i negre, que la impressi sigui en qualitat
desborrany, si volem que simprimeixin les capaleres
de les columnes i els nmeros de les files, etc.
A ms, si el contingut del document ocupa ms dun
full imprs, podem escollir lordre en qu shan dimpri-
mir els fulls: cap avall i desprs a la dreta o b cap a la
dreta i desprs avall.
Una vegada que hem establert la configuraci de la p-
gina, podem veure com quedaria el document imprs
amb lopci del men Fitxer/Visualitzaci prvia dim-
pressi.
Per enviar el document a la impressora podem fer servir
el bot de la barra deines o b per mitj de lopci
del men fitxer/imprimeix. Sobrir una finestra on po-
drem seleccionar la impressora a la qual lhem denviar, i
tamb podrem indicar, entre altres coses, el nombre de
cpies que volem imprimir, les pgines que hem dim-
primir, etc.
Desprs dhaver establert totes les opcions que volem
utilitzar, fem clic al bot Dacord per enviar el contingut
del full de clcul a la impressora.
356
Canvia el tipus
de font, lestil
i la mida.
Nmero
de pgina
actual.
Insereix
lhora
actual.
Nombre
total
de pgines.
Insereix
la data
actual.
Ruta i nom
del fitxer del llibre
de treball.
Nom del llibre
de treball.
Ordre dimpressi dels fulls
quan ocupa ms duna pgina.
Nom del full
de clcul.
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 356
917232 _ 0315-0357.qxd 16/12/08 14:24 Pgina 357
358
Qu s?
La Kalipedia (www.kalipedia.com) s una iniciativa pionera a lEstat espanyol de web 2.0
i de continguts educatius, amb la qual Santillana posa a la disposici de tota la societat una web
dajuda a lestudi i a lensenyament, daccs lliure i gratut, amb vocaci de convertir-se en el recurs
de referncia per a lmbit educatiu.
La Kalipedia neix amb ms de 40.000 continguts de referncia; lusuari pot visualitzar les obres
de Velzquez, escoltar discursos dels grans protagonistes de la histria, anar al centre de la Terra
per comprendre lorigen dels volcans, conixer de prop els personatges ms illustres, aprofundir
en frmules matemtiques... I tot aix amb la garantia i el rigor de Santillana.
La Kalipedia tofereix la possibilitat que comparteixis, interactus i hi participis mitjanant
linterkambiador, una comunitat per a professors i estudiants en qu lusuari forma part del projecte
a travs duna xarxa social viva, interactiva i participativa.
Caracterstiques
La Kalipedia presenta els continguts contextualitzats i relacionats entre si, de tal manera que promou
en lusuari la iniciativa personal i la gesti de la informaci, i en fomenta, aix, levoluci personal
i acadmica.
La lnia temtica de la Kalipedia queda resumida en els punts segents:
Actualment, la Kalipedia consta de 40.000 continguts divulgatius i de referncia, i creix
de dia en dia, en les rees de Geografia, Llengua, Cincies, Histria, Literatura, Filosofia, Art,
Tecnologia, Fsica, Qumica, Matemtiques i Informtica, dirigits a estudiants dEducaci
Secundria Obligatria.
T un potent tractament grfic, que enriqueix les rees temtiques amb elements visuals en alta
resoluci i amb una qualitat desconeguda fins ara a la xarxa: mapes versionats, fotografies, galeria
dimatges, grfics, illustracions i infografies.
Ofereix un ampli desplegament de continguts interactius en diferents formats: vdeos, fitxers dudio,
animacions, simulacions i grfics interactius, que proporcionen una visi ms detallada
i descriptiva de tots els continguts.
Disposa deines de gesti del coneixement, cercador avanat, glossari detallat, test dautoavaluaci...
Guia ds general
de la Kalipedia
917232p358a365Kali.qxd 16/12/08 15:24 Pgina 358
359
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
La Kalipedia sendinsa en la web 2.0 i obre les portes de linterkambiador, una comunitat
per a professors i estudiants en qu lusuari pot personalitzar, ampliar, compartir, publicar
i comunicar-se amb altres persones. Lrea social i comunicativa de la Kalipedia disposa
dels instruments segents:
Eines de valoraci amb les quals es pot comentar, modificar, enviar, afegir etiquetes, crear
preferits... i compartir amb tota la comunitat una estructura de continguts personalitzada a la mida
de cada usuari.
Eina de creaci davatars personalitzats, que et permet crear la imatge que et representar
a linterkambiador.
Participaci activa en reptes i concursos ludicoformatius, amb els quals pots aprendre
divertint-te.
Sistema detiquetatge dels continguts amb paraules clau que permeten desar els nostres preferits
i intercanviar-los amb altres usuaris.
Generaci de cercles de companys i de grups amb interessos afins, cosa que permet comunicar
experincies, dur a terme investigacions, treballs conjunts i compartir continguts etiquetats
a la nostra manera.
Blocs multiautor, una eina innovadora i nica fins al moment, en qu tots els membres dun grup
poden escriure i comentar.
Frums per crear, plantejar, compartir i discutir qestions que interessen o preocupen la comunitat
educativa.
Aprofitament
Estructura i navegaci
La navegaci per la Kalipedia s molt senzilla i intutiva, mitjanant dos mens:
El men lateral ens permet conixer tots els nivells de navegaci dins de la web. Aix, trobem
un men Materias, dins del qual hi ha les diferents rees temtiques, com ara Geografa,
que alhora es divideix en General i Descriptiva. Daquesta manera, sense mourens, coneixerem
la profunditat de la matria a la qual volem anar. Aquest men ens permet accedir a les seccions
de Materias, Multimedia, Glosario, Noticias i Interkambiador.
El men superior s ms senzill, un accs directe a les seccions de Materias, Multimedia i Glosario.
Tamb pots accedir a tots els continguts i les seccions a travs del mapa del lloc:
http://www.kalipedia.com/mapa.htmlLa portada general
917232p358a365Kali.qxd 16/12/08 15:24 Pgina 359
360
Cercador general i avanat. Pots accedir
a tots els continguts de la Kalipedia a travs
duna cerca senzilla, dun article, una imatge
o un element multimdia, o mitjanant
la cerca avanada,
amb la qual podrs discriminar per format,
tipus
de contingut, matria i submatria.
Cercador:
http://www.kalipedia.com/buscador.html
Sempre hi trobars notcies dinters,
per matries, perqu facis servir a laula
el ms destacat del dia, i contextualitzar aix
els continguts de la Kalipedia amb el mn
actual que ens envolta.
Secci Noticias:
http://www.kalipedia.com/noticias/
Secci multimdia destacada amb fitxers
dudio, vdeos, animacions i galeries
dimatges,
que aporten una presentaci visual
i interactiva dels continguts.
Secci Multimedia:
http://www.kalipedia.com/media.html
917232p358a365Kali.qxd 16/12/08 15:24 Pgina 360
361
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Articles dinters de totes les rees
temtiques, destacats segons la rellevncia
diria.
Secci Materias:
http://www.kalipedia.com/
Imatges en alta resoluci, fotografies en
formats horitzontals i verticals de mida gran
per poder-les projectar i/o fer-les servir
en treballs de classe.
Secci Fotos:
http://www.kalipedia.com/fotos/
El ms recent, vist, valorat i comentat
pels usuaris. Per conixer els interessos
de la comunitat educativa, per on naveguen,
qu els interessa...
917232p358a365Kali.qxd 16/12/08 15:24 Pgina 361
362
Seccions
Les matries tenen una portada principal per submatria, amb els continguts destacats del dia
i un ndice amb tots els temes i els articles que els inclouen. Shi pot navegar per la versi ms
grfica, a la portada, o accedir als continguts directament mitjanant lndice.
I Multimedia, s lrea ms visual, amb seccions danimacions, fitxers dudio, fotos, galeries,
grfics, recursos web i vdeos. Shi pot navegar per la portada principal o per la portada
de les diverses seccions, on trobars els continguts ms destacats del dia, lltim, el ms valorat,
el ms vist i comentat, o podrs endinsar-te en el fitxer per format i perdret en els ms
de 12.000 continguts interactius de qu disposa.
http://www.kalipedia.com/media.html
Cadascun dels nostres grfics apareix en diverses versions, perqu puguis fer servir,
en cada moment, la que ms et convingui. Nhi ha una versi bsica, noms el dibuix;
una de muda, que s com la bsica per amb pistes perqu lusuari la pugui completar,
i una de completa, amb tota la informaci, com un apunt illustrat del tema que sest
estudiant.
Trobar esquemes, mapes, dibuixos, partitures i frmules en aquestes tres versions; tu tries qu f
er servir i com, tot i que, si vols, podem orientar-te perqu en treguis el mxim partit.
I Glosario, s on hi ha totes les paraules que puguin generar alguna mena de dificultat. Les pots
trobar per ordre alfabtic o, al seu cercador, pots suggerir un terme nou i integrar-hi significats nous.
http://www.kalipedia.com/glosario/
I Participa, perqu puguis formar-ne part activa; des de qualsevol contingut, tens disponibles
les opcions de comentar, corregir, enviar, etiquetar i compartir material amb altres usuaris.
Com pots etiquetar un contingut?
Cada vegada que naveguis, exploris la Kalipedia i trobis una informaci que tinteressi, sigui un text
o b una imatge, un vdeo o un fitxer dudio, pots desar-la com a preferit i etiquetar-la amb
paraules clau. Aquests preferits els podrs veure, compartir-los amb els companys i enviar-los
als teus grups des de linterkambiador.
Pots veure els teus continguts etiquetats aqu:
http://www.kalipedia.com/comunidad/favoritos.html
Recursos Web, amb el ms destacat
i interessant que pots trobar a la xarxa.
Secci Recursos Web:
http://www.kalipedia.com/recursoweb/
917232p358a365Kali.qxd 16/12/08 15:24 Pgina 362
363
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
RSS, pots rebre de franc i en temps real els ltims continguts actualitzats per temtica
o per format. La Kalipedia tofereix les ltimes actualitzacions de cada matria o tema,
i daquells elements multimdia que es van desenvolupant dia a dia.
http://www.kalipedia.com/rss.html
Linterkambiador
Imaginat poder compartir i rebre en la mateixa proporci els teus coneixements,
solucionar
els dubtes, millorar les capacitats, divertir-te amb els companys i aconseguir que
aprenguin
en un entorn tecnolgic accessible.
Tens la resposta a linterkambiador, un indret com a la Kalipedia en qu pots
compartir coneixements i experincies, on pots crixer i aportar. s lrea en la qual
podrs conixer companys, desar preferits i etiquetes, crear grups, blocs multiusuari,
frums...
http://www.kalipedia.com/comunidad/
El men de linterkambiador t diverses seccions, les personalitzades i les generals de
linterkambiador.
Les que fan referncia als teus espais personalitzats estan aplegades a les seccions
Mi perfil, on pots accedir a les dades del teu compte, i Mi Kalipedia, on pots
gestionar els teus preferits, les etiquetes, els grups, invitar els companys, pujar-hi una
imatge que representi el teu grup o a tu mateix, crear un bloc...
Les opcions generals et permeten anar a zones comunes de linterkambiador, com
ara els frums, els blocs, les entrevistes digitals i els tests.
Els Test permeten posar a prova els coneixements dels usuaris, amb la possibilitat
de corregir-los automticament a linstant, comprovar-ne les errades i descobrir les respostes
correctes.
http://www.kalipedia.com/test/
Blocs
Pots tenir un bloc personal o de grup: http://blogs.kalipedia.com/. Un bloc personal a la teva mida,
en el qual pots desenvolupar els teus continguts i iniciatives, o un bloc de grup. Pots crear tants
grups com vulguis i pots tenir un bloc per a cada un, invitar-hi els companys i treballar amb tots
alhora en una tasca collectiva.
Visita la nostra ajuda, amb les preguntes ms freqents dels usuaris, a
http://www.kalipedia.com/ayuda.html
I ens pots conixer ms en profunditat a la nostra secci Acerca de Kalipedia,
a http://www.kalipedia.com/acercade.html
917232p358a365Kali.qxd 16/12/08 15:24 Pgina 363
364
Utilitat didctica de la Kalipedia
La Kalipedia contribueix a assolir objectius significatius dins de lEducaci Secundria Obligatria.
Duna banda, refora i amplia els elements bsics de la cultura que els alumnes han adquirit a laula,
en els aspectes humanstic, artstic, cientfic i tecnolgic, i integra i interrelaciona aprenentatges tant
formals com no formals. Daltra banda, dacord amb les directrius de la LOE, afavoreix ladquisici
i el desenvolupament dhabilitats i destreses en el coneixement i la utilitzaci de les noves tecnologies
de la informaci i la comunicaci.
Com ja hem vist, la Kalipedia presenta una navegaci simple i flexible que permet utilitzar-la no tan
sols com a eina de suport sin tamb com un projecte integral daula.
Tot seguit, et presentem alguns models ds abans, durant i desprs de veure un contingut a laula,
amb la finalitat que els adaptis a les teves necessitats i interessos i aprofitis al mxim el contingut
i les eines de la Kalipedia.
Abans de...
En la societat tecnolgica en qu ens trobem, la Kalipedia es transforma en una font de motivaci
valuosa a lhora dabordar nous aprenentatges.
Fes servir un Sabas que, un vdeo, una foto o un fitxer dudio com a introducci a conceptes
a priori poc atractius, per tenir-los com a referncia, per posar veu a un personatge
o un fet histric, o per contextualitzar un contingut.
Els grfics versionats resulten una eina potent com a avaluaci inicial. Treballa amb les versions
bsica i muda, juga a completar-les i comprova les respostes una vegada vist el tema.
Durant
La Kalipedia mostra tots els continguts relacionats amb altres materials i rees, per la qual cosa
en la majoria de les matries permet contextualitzar socialment, polticament i econmicament
un contingut curricular, fet que permet que es pugui treballar de manera transversal.
En funci de lafinitat temtica, hi ha tres tipus de relacions entre els continguts:
Relaci de primer grau: a la dreta de la pgina, es tracta de materials relacionats directament
amb el tema en qu ens trobem.
Relaci de segon grau: situat a sota del tema, sn continguts relacionats de la mateixa rea
o matria.
Relaci de tercer grau: situat a sota de les relacions de segon grau, mostren materials relacionats
transversalment.
Lapartat Hazlo as, a les rees cientificotcniques, exposa des del desenvolupament complet
dun procs fins a les maneres per evitar els errors ms comuns.
Crea un grup af a les teves necessitats i interessos i comparteix-ne els continguts relacionats
que trobis a la Kalipedia. Entre tots, podeu etiquetar-los i generar carpetes temtiques.
Dins de linterkambiador, tens la possibilitat de crear blocs multiautor, que et permeten formar blocs
conjunts on pots posar en marxa activitats collaboratives. Treballar amb aquesta mena deines,
prpies de la web 2.0, afavoreix el desenvolupament destratgies i dhabilitats de comunicaci
i de planificaci. Els blocs multiautor tofereixen la possibilitat de generar un espai virtual ms enll
de lespai/temps. Si pots, no perdis loportunitat de crear un bloc de grup amb una aula dun altre
centre, en qu professors i alumnes pugueu analitzar el que esteu treballant, i tamb reflexionar-hi
i celebrar debats.
No perdis de vista la secci Entrevistas digitales (http://www.kalipedia.com/entrevistas/),
on trobars escriptors, cantants, actors, esportistes... Enviar preguntes i llegir-ne les respostes,
en funci del que estigueu estudiant a classe, es pot convertir en una activitat dampliaci original
i suggeridora.
917232p358a365Kali.qxd 16/12/08 15:24 Pgina 364
365
D
E
S
T
R
E
S
E
S

T
I
C
Desprs de...
Esbrina el que saps a la secci Test (http://www.kalipedia.com/test/). La Kalipedia et permet
comentar, valorar i compartir els tests amb altres companys, i et planteja reptes nous daprenentatges
dacord amb els resultats que obtingueu.
No toblidis dafegir nous articles al teu bloc, personal o de grup, per explicar les teves experincies
i inquietuds respecte del tema que heu vist.
La Kalipedia s un projecte viu, en creixement constant. Envia els teus dubtes, comentaris
i suggeriments a escribenos@kalipedia.com. A la Kalipedia, tu ets el protagonista!
Kalipedia, el volum que et faltava a la teva enciclopdia
En dades:
40.000 continguts educatius i de referncia
12.000 elements multimdia
3.500 termes al Glosario
917232p358a365Kali.qxd 16/12/08 15:24 Pgina 365
366
Introducci a Derive
DERIVE
Lordinador s una eina didctica cada dia ms comuna i que ofereix moltes possibilitats educatives. Derive s
lassistent matemtic ms conegut a causa de la seva potncia en clcul numric i simblic, juntament a la sen-
zillesa ds. Aquest programa afavoreix lexperimentaci, potencia la reflexi sobre els clculs, ajuda a desenvo-
lupar lautonomia de lalumne i augmenta linters per les matemtiques.
Lobjectiu del conjunt dactivitats que presentem s familiaritzar lalumnat amb aquesta eina informtica, que
els ser molt til, no noms al Batxillerat, sin tamb als estudis universitaris posteriors.
Les fitxes, dissenyades per fer-les pas a pas, permeten que lalumne, seguint les instruccions, vagi treballant
els continguts del curs que shi tracten. Al final de cada fitxa es proposa una srie dexercicis per comprovar
que sha produt un aprenentatge significatiu.
El programa Derive s fcil dutilitzar i, per tant, ens limitarem a donar-ne unes breus instruccions inicials. A
ms, prement F1 accedim, en qualsevol moment, a una guia bsica de funcionament.
En obrir el programa apareix la finestra dlgebra, en la qual sintrodueixen les expressions numriques i sim-
bliques. A la parte superior hi ha una barra blava amb el nom del programa i el document de treball correspo-
nent, el men amb opcions desplegables i els botons daccions de la pantalla.
A la part inferior hi ha la lnia dedici, on sescriuen les ordres, i els botons de smbols de lalfabet grec i de di-
versos operadors.
Un cop que hem introdut una expressi, aquesta apareix a la pantalla. Les diverses expressions es van nume-
rant amb els smbols #1, #2
Si lexpressi introduda t representaci grfica, es passa a la Finestra 2D prement el bot que sindica en la
imatge segent.
Finestra 2D
F
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 366
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
367
En aquest cas, apareix un men nou amb opcions desplegables i diversos botons referits a la representaci gr-
fica.
A la part inferior de la pantalla es visualitzen els eixos de coordenades i apareix informaci relativa a la situaci
del cursor, al centre de coordenades i a lescala.
Per obtenir la representaci grfica de lexpressi seleccionada a la finestra dlgebra sha de prmer:
I per tornar a la finestra dlgebra:
Tamb hi ha la possibilitat de visualitzar simultniament totes dues pantalles. Una manera de fer-ho s dividir la
pantalla en dues pantalles mitjanant lopci Mosaico vertical.
Com a exemple pots veure la representaci grfica de la parbola y = x
2
:
Representar expressi
F
Activar la finestra
dlgebra (Ctrl+1)
G
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 367
368
PRCTICA DERIVE
En aquesta fitxa es treballa llgebra i, en concret, les operacions amb polinomis. Tamb farem servir De-
rive per factoritzar un polinomi, s a dir, descompondrel en producte de polinomis ms senzills. Resol tu
mateix els exercicis proposats per practicar.
Polinomis 1
PAS A PAS
1. Escriu dos polinomis, usant * per als productes
i ^ per a les potncies:
#1: 3 x
3
+ 2 x
2
2
#2: 2x
2
5 x + 3
2. Si escrius #1 + #2, #1 #2 i #1 * #2, obtindrs la su-
ma, la resta i la multiplicaci dels polinomis a les lnies
#3, #4 i #5.
3. Prem a Simplificar / Expandir / Expandir, desprs dha-
ver seleccionat cada una de les lnies anteriors, i ob-
tindrs els resultats de les operacions:
#6: 3 x
3
+ 4 x
2
5 x + 1
#7: 3 x
3
+ 5 x 7
#8: 6 x
5
11 x
4
x
3
+ 2 x
2
+ 10 x 6
4. Per obtenir el quocient i el residu de la divisi dels dos
polinomis, escriu:
QUOTIENT(#1, #2) i REMAINDER(#1, #2)
A les lnies #9 i #10 veurs les expressions amb els po-
linomis substituts. Si prems a Simplificar / Expandir /
Expandir, obtindrs:
#11:
#12:
5. Per calcular el valor numric del primer polinomi per a
x = 2, selecciona el polinomi, prem a Simplificar/ Susti-
tuir variable, escriu el valor 2 i prem S:
#13: 3 2
3
+ 2 2
2
2
Si prems Simplificar/ Normal, obtens el valor 30 a la lnia
#14. I si calcules el valor del polinomi a x =1:
#15: 3 (1)
3
+ 2 (1)
2
2 i en Simplificar:
#16: 3
6. Escriu les frmules:
#17: (x + y)
2
#18: (x y)
2
#19: (x + y) (x y)
En prmer Simplificar / Expandir / Expandir, obtens:
#20: x
2
+ 2 x y + y
2
#21: x
2
2 x y + y
2
#22: x
2
y
2
77
4
65
4
x
3
2
19
4
x
+
7. Selecciona les frmules #20, #21 i #22 successiva-
ment. Si prems Simplificar / Factorizar / Factorizar, ob-
tindrs les frmules #17, #18 i #19. Esborra les tres
ltimes lnies abans de seguir.
8. Ara obtindrem el residu de la divisi del polinomi
x
4
2 x
3
+ 5 x 1 entre x 3:
#23: P(x) := x
4
2 x
3
+ 5 x 1
#24: P(3) i Simplificar/ Normal
#25: 41
Pots comprovar que el resultat s correcte:
#26: REMAINDER(P(x), x 3)
Prement a Simplificar/ Normal:
#27: 41
19. Per factoritzar un polinomi:
#28: x
4
4 x
3
+ 4 x
2
4 x + 3
prem a Simplificar / Factorizar / Factorizar :
#29: (x 1) (x + 1) (x
2
+ 1)
10. Ara calcularem el valor de k perqu, en dividir
2x
4
5x
3
+ kx
2
12 entre x + 2, el residu sigui 80.
#30: Q(x) := 2 x
4
5 x
3
+ k x
2
12
#31: Q(2) = 80 i Simplificar / Normal
#32: 4 k + 60 = 80 i Resolver /Resolver
#33: SOLVE(4k + 60 = 80, k)
#34: k = 5
EXERCICIS
Calcula: (2x 5)
2
, (3x + 2y)
2
i (x
2
+ 2y
3
) (x
2
2y
3
).
Descompon en factors.
a) 4x
2
12x + 9 b) x
2
+ x
4
+ 2x
3
Factoritza els polinomis.
a) 4x
3
+ 20x
2
+ 25x
b) x
4
+ 6x
3
+ 5x
2
24x 36
Suma, resta, multiplica i divideix els polinomis
segents.
P(x) = 2x
4
3x
3
+ 5x
2
x + 1
Q(x) = 3x
2
4x + 6
Calcula el valor numric del polinomi
x
4
3x
3
+ x
2
+ 1, per a x = i x = .
1
3
1
2
5
4
3
2
1
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 368
369
PRCTICA DERIVE
PAS A PAS
En aquesta fitxa aprendrem a multiplicar i dividir polinomis, aplicar el teorema del residu, factoritzar un
polinomi i trobar-ne les arrels.
1. Escriu dos polinomis:
#1: P(x) := 3 x
4
2 x
2
1
#2: Q(x) := x
2
3
2. Ara escriu aix que sindica:
#3: P(x)*Q(x)
#4: P(x)/Q(x)
3. Prem a Simplificar/Expandir/Expandir sobre cada una
de les lnies anteriors i obtindrs els resultats de les
operacions:
#5: 3 x
6
11 x
4
+ 5 x
2
+ 3
#6: + 3 x
2
+ 7
4. Per obtenir el quocient i el residu de la divisi da-
quests polinomis, escriu:
#7: QUOTIENT(P(x), Q(x))
#8: REMAINDER(P(x), Q(x))
i en Simplificar obtindrs:
#9: 3 x
2
+ 7 #10: 20
5. Per factoritzar el polinomi:
#11: x
4
11 x
2
2 x + 12
prem a Simplificar / Factorizar / Factorizar, i escull Ra-
cional o Radicales per obtenir la factoritzaci amb
coeficients racionals o reals:
#12: (x 1) (x + 3) (x
2
2 x 4)
#13: (x 1) (x +3) (x + 1) (x 1)
Si factoritzem dos polinomis o ms, s fcil calcular-
ne el m.c.d. i el m.c.m.
6. En prmer Resolver/ Expresin/ Resolver sobre les lnies
#11, #12 o #13, obtens les arrels del polinomi:
#14: SOLVE(x
4
11 x
2
+ 2 x + 12, x)
#15: x = 1 x = + 1 x = 3 x = 1
7. Per calcular el valor numric del polinomi P(x) a
x = 2:
#16: P(2)
I en Simplificar obtindrs:
#17: 39
5 5
5 5
20
3
2
x
8. Calcula el valor de k perqu, en dividir el polinomi
2x
4
5x
3
+ kx
2
8 entre x + 2, sobtingui 4 de residu:
#18: M(x) := 2 x
4
5 x
3
+ k x
2
8
#19: M(2) = 4 i Simplificar
#20: 4 k + 64 = 4 i Resolver
#21: SOLVE(4 k + 64, k)
#22: k = 15
9. Calcula els valors de a i b que verifiquin que el polino-
mi x
3
2x
2
+ ax + b s divisible per x + 3, i que en
dividir-lo entre x 1, sobtingui 28 de residu.
#23: N(x) := x
3
2 x
2
+ a x + b
#24: N(3) = 0
#25: N(1) = 28
i en Simplificar:
#26: 3a + b 45 = 0
#27: a + b 1 = 28
Si escrius SOLVE([#26, #27], [a, b]), obtens:
#28: SOLVE([3 a + b 45 = 0,
a + b 1 = 28, [a, b]) i Simplificar
#29: [a = 4, b = 33]
I si escrius SOLVE([N(3) = 0, N(1) = 28, [a, b]), ob-
tens directament el resultat.
EXERCICIS
Troba el quocient i el residu de la divisi.
6x
4
17x
3
+ 4x 3 : 3x
2
4x + 1
Factoritza el polinomi x
4
+ x
3
5x
2
3x + 6.
Troba el valor de a i b perqu
x
3
+ ax
2
+ bx + 6 sigui divisible
per x + 3 i per x 2.
3
2
1
Polinomis 2
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 369
370
PRCTICA DERIVE
Un cop que hem vist com podem operar amb polinomis i factoritzar-los, ara treballarem amb fraccions al-
gebraiques. Per introduir fraccions algebraiques shan de posar els numeradors i els denominadors entre
parntesis.
PAS A PAS
Fraccions algebraiques
3
1. Escriu la fracci algebraica:
#1:
Per trobar el valor numric daquesta fracci a x = 1 i
x = 2, selecciona la fracci, prem Simplificar / Susti-
tuir variable, escull el valor 1 o 2 i prem S:
#2: o b #3:
En Simplificar sobt, respectivament:
#4: 1
#5: (significa que no est definida)
2. Ara sumars i restars fraccions algebraiques. El re-
sultat final els pots obtenir directament, o seleccionant
els polinomis dels denominadors per factoritzar-los i
calcular-ne el m.c.m.
#6:
i Factorizar lltim denominador
#7:
i Simplificar
#8:
3. El mateix procs es pot aplicar per multiplicar i
dividir fraccions algebraiques.
#9:
i Factorizar el primer denominador
#10:
i Factorizar el segon denominador
#11: i Simplificar
#12:
1
1 2 ( ) ( ) x x
x
x x
x
x
+
+
2
1 1
1
2
2
( ) ( ) ( )

x
x x
x
x x
+
+
+
2
1 1
1
4 4
2
( ) ( )

x
x
x
x x
2
1
1
4 4
2 2
+
+
4 3 11
2 3
2

x x
x x
+ +
+ ( ) ( )
3 1
3
5
2
2 6
2 3

x
x
x
x
x
x x
+
+

+
) ( ) (
3 1
3
5
2
2 6
6
x
x
x
x
x
x x
+
+

2
2 3 2 1
2 4
2
2
+
1 3 1 1
1 4
2
2
+
x x
x
2
2
3 1
4
+
4. #13:
i Factorizar lltim denominador
#14: i Simplificar
#15:
5. Determina els valors de a i b perqu:
#16:
Si prems a Simplificar / Expandir a x:
#17:
I, per tant, els valors sn a = 4 i b = 5.
5
3
4
2 2 3 x x
a
x
b
x +

+
=
+
+
+
x
x x
a
x
b
x
+ +
=
+
+
+
2
5 6 2 3
2
x
x x
a
x
b
x
+ +
=
+
+
+
2
5 6 2 3
2
( ) x
x
+
3
4
2
2 6
3
2 8
3 3
x
x
x
x x
+
+
+ ( ) ( )
2 6
3
2 8
9
x
x
x
x
+
+
2
EXERCICIS
Calcula:
Efectua:
Calcula:
Determina a, b i c perqu es verifiqui
la igualtat.
x
x x
a
b
x
c
x
2
2
1
1
+
+
= + +
+
4
x x
x x
x x x
x
3
2
3 2
2
3
3 2
3 3
4
+
+
+
: 3
x a
x a
x a
x a
2 2
2 2
+

+
2
x
x x x x
2
3 2
2
2
3
1 +
+
1
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 370
371
PRCTICA DERIVE
PAS A PAS
1. Escriu aquesta equaci:
#1: (3 x 2)
2
3 (1 3 x) x = 2 (x 11)
Prem a Simplificar / Expandir / Expandir :
#2: 15 x 4 = 2 x 22
Si, finalment, prems a Resoldre:
#3: SOLVE(15 x 4 = 2 x 22, x)
#4: x = 2
2. Ara resoldrs una equaci de segon grau amb deno-
minadors:
#5:
Si prems Simplificar / Factorizar, redueixes a com de-
nominador:
#6:
I si prems Resolver /Real:
#7: SOLVE
#8: x = 1 x = 0
3. Resol, ara, aquesta equaci biquadrada:
#9: x
4
3 x
2
4 = 0
Prem Resolver / Real:
#10: SOLVE(x
4
3 x
2
4 = 0, x, Real)
#11: x = 2 x = 2
4. Finalment, resol aquesta equaci amb radicals:
#12:
Prem Resolver:
#13: SOLVE( = 4, x, Real)
#14: x = 2 i no apareix la soluci no vlida que
obtindrem en resoldre-la.
5. Resol analticament aquest sistema dequacions:
x y
x y

=
'
!
1
1
1
1
11
+
1
1
1
1
1
1
1
2
1
4
3
2
1
4
1
2
3
4
2 5 6 x x
2 5 6 4 x x =
x x
x
2
5
12
5
12
\
)
, , Real
x x
2
5
12
5
12
=

x x x
2 2
2
3
1
4
1
7
12

=

Prem Resolver / Sistema, escull 2 com a nombre din-
cgnites i introdueix les equacions i les incgnites:
#15: SOLVE
#16: [x = 2, y = 1]
6. Per resoldre una inequaci fem aix:
#17: 4 x 6 < 5 3 (1 4 x)
Prem Resolver:
#18: SOLVE(4 x 6 < 5 3 (1 4 x), x)
#19: x 1
Si volem resoldre un sistema de dues inequacions
amb una incgnita:
#20: 4 x 6 x 3, 2 x 3 < x 2
I si prems Resolver:
#21: SOLVE(4 x 6 x 3
2 x 3 < x 2, x)
#22: [1 < x < 5]
x y

=
l
l
l
l
\
)
1
4
1
2
3
4
, [ , ] x y
x y
1
2
1
4
3
2
,
EXERCICIS
Troba les dimensions dun camp de futbol de
6.240 m
2
, si saps que lamplada s 8 m ms
gran que la meitat de la llargada.
Resol aquesta inequaci grficament
i analticament.
5
3
4
2
3

<
x x
2
1
En aquesta fitxa tractarem els diferents tipus dequacions i la seva resoluci amb Derive, i tamb veurem
com es pot resoldre un sistema dequacions i inequacions.
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 371
372
MATEMTIQUES I (1er BATXILLERAT) MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
PRCTICA DERIVE
En aquesta fitxa estudiars les eines bsiques per resoldre alguns problemes geomtrics de punts, rec-
tes i circumferncies. Finalment, pots posar a prova els teus coneixements amb els exercicis que et
proposem.
Geometria plana 5
PAS A PAS
1. Assigna coordenades a dos punts:
#1: A := [1, 2] #2: B := [3, 4]
2. Defineix la frmula que calcula el punt mitj dun seg-
ment i troba el punt mitj del segment AB:
#3: PM(P, Q) :=
Per introduir subndexs, prem el bot SUB () de la
part inferior dreta:
#4: PM(A, B) i, en Simplificar, dna #5: [2, 1]
3. Determina el vector AB
i calculan el mdul, escrivint

abs (v):
#6: v := B A, i, en Simplificar, dna #7: [2, 6]
#8: [v [, i, en Simplificar: #9: 2
4. Defineix la frmula de lequaci paramtrica de la rec-
ta que passa per un punt P i t direcci v
:
#10: RP(P, v) := [P
1
t v
1
, P
2
t v
2
]
Si lapliques a la recta que passa per [1, 2] i t direc-
ci [2, 3]:
#11: RP([1, 2], [2 ,3]) i Simplificar
#12: [2 t 1, 3 t 2]
5. Defineix la frmula de lequaci contnua de la recta:
#13: RC(P, v) :=
Si lapliques a la recta anterior:
#14: RC([1, 2], [2, 3]) i Simplificar
#15:
Si resols lequaci anterior en x i y, sobt lequaci im-
plcita Ax By C = 0. En canvi, si es resol noms
en y, sobt lequaci explcita.
Per fer-ho, prem en Resoldre sobre la lnia #15:
#16: SOLVE
#17: 3 x 2 y 7 = 0
#18: SOLVE
#19:
3 7
2
x
x y
y
\
)
1
2
2
3
,
x y
x y
\
)
1
2
2
3
, [ , ]
x y
=
1
2
2
3
x P
v
y P
v
=

1
1
2
2
10
P Q P Q
1 1 2 2
2 2

l
l
l
l
,
6. Per representar la recta:
Selecciona qualsevol de les
lnies #12, #15, #17 o #19.
Prem en Ventana 2D per
entrar en la pantalla de gr-
fiques. Desprs, prem en
Representar expresin i ob-
tindrs la recta.
7. Defineix la circumferncia de centre C i radi r :
#20: CIR(C, r ) := (x C
1
)
2
(y C
2
)
2
= r
2
La circumferncia de centre C(1, 2) i radi r = 5 s:
#21: CIR([1, 2], 5)
I si prems en Resolver a x i y:
#22: SOLVE(CIR([1, 2], 5), [x, y])
#23: x
2
2 x y
2
4 y = 20
8. Per determinar el centre i el radi duna circumferncia:
#24: CyR(a, b, c) :=
:=
Si saplica a la circumferncia anterior:
#25: CyR(2, 4, 20) #26: [[1, 2], 5]
9. Per representar la circumferncia:
Selecciona la lnia #23. Prem
en Ventana 2D per entrar en
la pantalla de grfiques. Des-
prs, prem en Representar
expresin i obtindrs la cir-
cumferncia.
Si selecciones les coordena-
des del centre en la lnia
#26 podrs representar-lo.

l
l
l
l

l
l
l
l
a b
a b c
2 2
1
2
4
2 2
, ,
EXERCICIS
Troba les equacions de la recta que passa
pel punt P(3, 1) i s parallela a la recta
y = 2x + 1. Desprs, representa-la.
Representa la circumferncia que t
en els punts A(2, 2) i B(0, 6) els extrems
dun dels seus dimetres.
2
1
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 372
Translacions i girs 6
373
PRCTICA DERIVE
PAS A PAS
1. Introdueix successivament els punts A(4, 4), B(9, 4),
C(9, 7) i el vector translaci u
= (3, 9), i obtindrs

les lnies segents:
#1: A := [4, 4]
#2: B := [9, 4]
#3: C := [9, 7]
#4: u := [3, 9]
2. Defineix la figura de vrtexs A, B i C:
#5: F := [A, B, C, A]
Sintrodueix el punt A al final per formar el triangle en
fer la representaci grfica.
3. Defineix el gir de 90 amb centre en lorigen de coor-
denades per a un punt P. Lordre ELEMENT escull la
coordenada del punt que sindiqui:
#6: G1(P) := [ELEMENT(P, 2), ELEMENT(P, 1)]
4. Defineix la figura F1, obtinguda en girar F 90:
#7: F1 := [G1(A), G1(B), G1(C), G1(A)]
5. Defineix el gir de 180 i centre en lorigen, i la figura
F2, obtinguda en girar F 180:
#9: F2 := [G2(A), G2(B), G2(C), G2(A)]
6. Defineix el gir de 270 i centre en lorigen, i la figura
F3, obtinguda en girar F 270:
#11: F3 := [G3(A), G3(B), G3(C), G3(A)]
7. Defineix la translaci de vector u
dun punt P i la figu-

ra F4, traslladada de F pel vector u
:
#12: T(P, u) := P + u
#13: F4 := [T(A), T(B), T(C), T(A)]
8. Quan hagis introdut totes les expressions, si seleccio-
nes les lnies #5, #7, #9, #11 o #13 i apliques el men
Simplificar/Normal, obtindrs les coordenades de cada
figura en una taula.
Desprs, prem en Ventana 2D per entrar en la panta-
lla de grfiques. Finalment, prem en Representar ex-
presin i Zoom hacia fuera, i veurs la figura.
Si els punts no estan units entre si, has de prmer en
Opciones/Pantalla/Puntos/Unir/S.
9. El resultat que has daconseguir en representar totes
les figures s el segent:
Per aconseguir laspecte que veus de les figures, prem
en Seleccionar/Relacin de aspecto, i introdueix valors
iguals per a Tamao relativo.
En el men dOpciones de pantalla podrs eliminar
del grfic els eixos, els rtols, la reixeta i el cursor.
EXERCICI
Donats els punts A(0, 0), B(4, 9), C(0, 5)
i D(4, 9) i el vector de translaci
u
= (0, 10), aconsegueix la figura

mitjanant girs i translacions.
1
En aquesta fitxa es mostren diversos exemples per treballar amb les translacions i els girs de figures en el
pla mitjanant Derive. Quan hagis comprs els procediments que has de seguir, resol lexercici proposat i
practica altres activitats similars.
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
F1
F2
F3
F4
F
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 373
374
PRCTICA DERIVE
En aquesta fitxa treballarem les simetries de diferents figures planes respecte dun eix, aix com les si-
metries centrals respecte dun punt. Resol lexercici proposat i troba simetries axials i centrals de figures
creades per tu.
PAS A PAS
Simetries 7
1. Introdueix successivament els punts A(5, 5), B(7, 8)
i C(3, 8) i obtindrs les lnies:
#1: A := [5, 5]
#2: B := [7, 8]
#3: C := [3, 8]
2. Defineix la figura de vrtexs A, B i C:
#4: F := [A, B, C, A]
Sintrodueix el punt A al final perqu es formi el trian-
gle en fer la representaci grfica.
3. Estableix els valors per als eixos de simetria vertical i
horitzontal, i defineix-los:
#5: r := 10
#6: s := 3
#7: V(r) := [r, y]
#8: H(s) := [x, s]
4. Defineix la simetria deix x = k i la figura F1, simtrica
de F respecte daquest eix:
#9: SV(P, k) :=[2kELEMENT(P, 1), ELEMENT(P, 2)]
#10: F1 := [SV(A, r), SV(B, r), SV(C, r), SV(A, r)]
5. Defineix la simetria deix y = k i la figura simtrica de F,
que s F2:
#11: SH(P, k) :=[ELEMENT(P, 1), 2kELEMENT(P, 2)]
#12: F2 := [SH(A, s), SH(B, s), SH(C, s), SH(A, s)]
6. Defineix la simetria amb centre en lorigen i la figura
F3, simtrica de F respecte dell:
#13: SO(P) :=[ELEMENT(P, 1), ELEMENT(P, 2)]
#14: F3 := [SO(A), SO(B), SO(C), SO(A)]
7. Quan hagis introdut totes les expressions, selecciona
les lnies #7 i #8, aplica el men Simplificar i obtindrs
les coordenades de cada eix de simetria. Desprs,
prem en Ventana 2D per entrar en la pantalla de gr-
fiques. Finalment, prem en Representar expresin i,
desprs descollir Valor mnimo = 20 i Valor mximo
= 20, es dibuixaran els eixos.
8. Aplica a les lnies #4, #10, #12 i #14 el men Simplifi-
car/Normal, i obtindrs les coordenades de cada figu-
ra en una taula. Desprs, prem en Ventana 2D per en-
trar en la pantalla de grfics.
Finalment, prem en Representar expresin i obtindrs
la figura. Si els punts no estan units entre si has de
prmer en Opciones/Pantalla/Puntos/Unir/S.
9. El resultat que has daconseguir s el segent:
Per aconseguir laspecte proporcionat de les figures,
prem en Seleccionar/Relacin de aspecto, i introdueix
valors iguals per a Tamao relativo.
EXERCICI
Donats els punts A(9, 0), B(9, 9), C(0, 9)
i D(5, 0), aconsegueix la figura mitjanant
simetries.
1
F1
F2
F3
F
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 374
Semblances 8
375
PRCTICA DERIVE
PAS A PAS
1. Per aplicar un gir dangle (en radians), utilitzars
una matriu amb dues files i dues columnes.
Prem en Introducir matriz, escull dues files i dues co-
lumnes i completa la taula. Obtindrs la lnia:
#1:
2. Fes G() := #1 i obtindrs:
#2: G() :=
3. Per aplicar una simetria axial leix de la qual passa per
lorigen i forma un angle amb leix X, utilitzars una
altra matriu de dues files i dues columnes.
Prem en Introducir matriz, tria dues files i dues colum-
nes i completa la taula. Obtindrs la lnia:
#3:
4. Defineix S() := #3 i obtindrs:
#4: S() :=
5. Per aplicar una semblana de ra k, segueix aquests
passos.
Prem en Introduccin matriz, tria dues files i dues co-
lumnes i completa la taula. Obtindrs la lnia:
#5:
6. Defineix H(k) := #5 i obtindrs: #6: H(k) :=
7. Introdueix, en una taula de quatre files i dues colum-
nes, les coordenades dels punts dels vrtexs duna fi-
gura. La taula ha de comenar i acabar amb el mateix
punt perqu tots els punts quedin connectats.
Aquesta taula apareixer en la lnia #7. Assigna F := #7
i obtindrs:
#8: F :=
1
2
3
1
1
2
1
1
l
l
l
l
l
l
l
l
k
k
0
0
l
l
l
l
k
k
0
0
l
l
l
l
COS SIN
SIN COS
( ) ( )
( ) ( )
2 2
2 2

l
l
l
l
COS SIN
SIN COS
( ) ( )
( ) ( )
2 2
2 2

l
l
l
l
COS SIN
SIN COS
( ) ( )
( ) ( )

l
l
l
l
COS SIN
SIN COS
( ) ( )
( ) ( )

l
l
l
l
Ara has de prmer en Ventana 2D per entrar en la pan-
talla de grfiques. Finalment, prem en Representar ex-
presin i obtindrs la figura. Si els punts no estan units,
has de prmer en Opciones/Pantalla/Puntos/Unir/S.
8. Aplica a la figura F un gir de 90:
#9: F G , i prement en Simplificar, obtindrs
en forma de taula les coordenades dels nous punts.
Representa la figura girada.
19. Aplica a la figura F una simetria deix X:
#10: F S(0)
Prem en Simplificar per obtenir els punts.
10. Aplica a la figura F les semblances segents:
#11: F H(1,5)
#12: F H(1)
#13: F H(0,5)
Prem en Simplificar per obtenir els punts.
En Ventana 2D es poden representar tots els punts
seleccionant cadascun dels resultats.
\
)
EXERCICIS
Donats els punts A(0, 0), B(0, 10), C(3, 10),
D(0, 13), E(3, 10) i F(0, 10), aconsegueix,
mitjanant girs i semblances, la figura.
En el men Opciones de pantalla podrs eliminar
els eixos, els rtols, la reixeta i el cursor.
Donats els punts
A(7, 0), B(2, 5),
C(2, 3), D(0, 5),
E(0, 5), F(2, 3)
i G(2, 5), aconsegueix,
mitjanant simetries i
semblances, la figura.
2
1
En aquesta fitxa dibuixars figures semblants mitjanant laplicaci de simetries i girs. Per aplicar un gir
amb centre en lorigen i angle , utilitzarem una expressi denominada matriu, que s una taula de nom-
bres ordenats en files i columnes.
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 375
376
PRCTICA DERIVE
Derive permet treballar amb funcions lineals i afins. En aquesta fitxa aprendrs a representar-les i a obtenir
la recta que passa per dos punts. Tamb veurs la manera com es determina si un punt pertany o no a
una recta i aprendrs a obtenir els punts de tall amb els eixos.
PAS A PAS
Funcions lineals i afins 9
1. Escriu lequaci de la funci:
#1: y = 3 x
2. Comprova si els punts (2, 6) i (3, 6) pertanyen o
no a la funci.
Selecciona la lnia #1, i prem en Simplificar/Sustituir
variable/S, triant 2 per a x i 6 per a y:
#2: 6 = 3 2 i Simplificar / Normal
#3: 6 = 6
la qual cosa indica que el punt pertany a la recta.
De manera anloga, per a (3, 6) obtens:
#4: 6 = 3 (3)
#5: 6 = 9
la qual cosa indica que el punt no pertany a la recta.
3. Per comprovar-ho grficament escriu:
#6: [[2, 6], [3, 6]]
Selecciona la lnia #6 i, desprs, prem en Ventana 2D
per entrar en la pantalla de grfics.
Prem en Representar expresin i obtindrs els punts.
Perqu els punts no estiguin units has de prmer en Op-
ciones/Pantalla/Puntos/Unir/No. Selecciona la lnia #1
i segueix els mateixos passos per representar la recta.
4. Representa les rectes y = x + 1 i y = x 3:
#7: [y = x + 1, y = x 3]
Si selecciones la lnia #7 abans dentrar en Ventana 2D,
obtens la representaci de les dues rectes alhora.
I si en selecciones cada vegada una, podrs veure
quina grfica li correspon.
La grfica que obtens s:
5. Ara trobarem els punts de tall amb els eixos de la rec-
ta y = 4x 5:
#8: y = 4 x 5
Prem en Simplificar/Sustituir variable/S, escollint 0 per
a x i 0 per a y:
#9: y = 4 0 5
#10: 0 = 4 x 5
Si en lexpressi #9 prems en Simplificar, i en lexpres-
si #10, prems en Resolver/Expresin/Resolver:
#11: y = 5
#12: SOLVE(0 = 4 x 5, x)
#13:
5
4
EXERCICIS
Representa les funcions y = 4x i y = 2x + 1,
i determina si els punts , (4, 8) i (3, 7)
pertanyen a alguna daquestes funcions.
Troba els punts de tall amb els eixos
de coordenades de la recta y = 3x 6.
2
1
2
, 1
1
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 376
Funcions quadrtiques 10
377
PRCTICA DERIVE
PAS A PAS
1. En primer lloc escriu:
#1: f (x): = x
2
, que s la parbola ms senzilla.
Representa conjuntament aquesta parbola i les segents:
#2: f (x) 3 #4: f (x) 2
#3: f (x 1) #5: f (x 4)
Si prems en Simplificar nobtindrs les expressions:
x
2
3 x
2
2 (x 1)
2
(x 4)
2
Selecciona successivament les lnies corresponents i
prem en Ventana 2D per representar-les totes.
Esborra totes les grfiques menys la primera amb el
bot Borrar grfico. Desprs, esborra tamb les quatre
ltimes frmules obtingudes.
2. Ara representa la parbola inicial amb les parboles:
#6: f (x) #7: 2 f (x) #8: 0,5 f (x)
i, desprs, fes-ho amb la parbola:
#9: 3 f (x 2) 1
Si selecciones, en lltima frmula, f (x 2), prems
en Simplificar i desprs en Simplificar/Expandir/Expan-
dir, obtens:
#10: 3 (x 2)
2
1
#11: 3 x
2
12 x 13
3. Troba el valor de c perqu la parbola segent:
y = x
2
3x c passi pel punt (3, 1):
#12: y = x
2
3 x c
Prem en Simplificar/Sustituir variable, assignant x = 3
i y = 1, i desprs prem en Resolver en c:
#13: 1 = 3
2
3 3 c
#14: SOLVE(1 = 3
2
3 3 c, c)
#15: c = 1
4. Si vols resoldre el sistema format per la parbola
y = x
2
2x 2 i la recta y = x 2, prem en Resol-
ver/Sistema, introdueix les equacions i prem en Resolver:
#16: SOLVE([y = x
2
2 x 2, y = x 2], [x, y])
#17: [x = 0 y = 2, x = 3 y = 5]
Una alternativa que permet obtenir la soluci en for-
ma de taula, i que facilita la representaci dels punts,
s:
#18: SOLUTIONS([y = x
2
2 x 2, y = x 2],
[x, y])
i, en prmer Simplificar, obtens:
#19:
Selecciona cadascuna de les frmules de la lnia #16
per representar la parbola, i la recta i la lnia #19 per
a les solucions.
0 2
3 5
l
l
l
l
EXERCICIS
Resol analticament i grficament el sistema.
El benefici anual y (en milers deuros)
duna empresa ve donat per lexpressi
y = x
2
+ 60x 500, essent x el nombre
dunitats fabricades (en milers).
Calcula el nombre dunitats que shan
de fabricar perqu el benefici sigui mxim.
Quan hi ha prdues?
2
y x x
y x
=
=
'
!
1
1
+
1
1
2
2
2
4
1
En aquesta fitxa estudiars les funcions del tipus y = ax
2
bx c o y = a(x p)
2
q, essent (p, q) les
coordenades del seu vrtex. Tamb aprendrs a representar-les grficament, a reconixer quan un punt
pertany o no a les funcions, i a determinar quina s la intersecci amb una recta o amb una altra parbola.
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 377
378
PRCTICA DERIVE
En aquesta fitxa treballars amb les funcions exponencial i logartmica en diferents bases. Aprendrs a re-
presentar-les, a resoldre algunes equacions senzilles mitjanant Derive i a buscar la soluci de problemes
que es resolen amb lajuda daquestes funcions.
PAS A PAS
1. Escriu diverses funcions exponencials i logartmiques:
Exponencials: #1: y = 2
x
#2: y = 0,5
x
Logartmiques: #3: y = LOG(x, 2)
#4: y = LOG(x, 0,5)
En Simplificar les expressions #2, #3 i #4, obtens:
#5: 2
x
#6: #7:
El programa expressa la funci exponencial amb ex-
ponent negatiu i les funcions logartmiques en la base
dels logaritmes neperians, aplicant la frmula de can-
vi de base.
2. Per representar-les selecciona successivament les l-
nies corresponents i prem en Ventana 2D.
3. Representa cada funci exponencial amb la seva fun-
ci logartmica associada (funci inversa), juntament
amb la bisectriu del 1r i 3r quadrants, que s leix de
simetria. Per a fer-ho escriu prviament:
#8: y = x
LN
LN(2)
( ) x LN
LN(2)
( ) x
4. Ara resoldrem equacions logartmiques senzilles:
log
5
x = 2 log
x
5 = 2 log
5
= x
#9: LOG(x, 5) = 2 i prem en Resolver / Resolver
#10: SOLVE(LOG(x, 5) = 2, x)
#11: x = 25
#12: LOG(5, x) = 2 i prem en Resolver / Resolver
#13: SOLVE(LOG(5, x) = 2, x)
#14: x =
#15: =x i prem en Resolver/ Resolver
#16:
#17: x = 3
5. La quantitat en sang dun anestsic ve donada aix:
y = 100 0,94
t
, amb el temps en minuts i la quantitat
en milligrams.
En representem la grfica i calculem la quantitat danes-
tsic que li queda al cap de 10 minuts a un pacient.
#18: IF(t 0, 100 0,94
t
)
Prem en Sustituir variable per
t =10 i desprs en Aproximar:
#19: IF(t 0, 100 0,94
10
)
#20: 53,86151140
SOLVE LOG
1
125
5 , ,
x x
LOG
125
1
5 ,
5
1
125
EXERCICIS
Representa i analitza la funci y = log
2
(x 5)
i la seva inversa, que s la seva simtrica
respecte de la recta y = x.
La prdua de fusta dun bosc ve donada
per la funci y = 100 0,5 , essent x els anys
transcorreguts i y les tones de fusta.
Representa la funci.
a) Quanta fusta hi haur passats 3 anys?
b) Si queden 29 tones de fusta,
aproximadament, quant de temps
ha passat?
x
5
2
1
Funcions exponencial i logartmica 11
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 378
379
PRCTICA DERIVE
PAS A PAS
1. Escriu les funcions sinus, cosinus i tangent:
#1: y = SIN(x)
#2: y = COS(x)
#3: y = TAN(x)
Dibuixa les lnies:
#4: x = #5: x =
Per fixar lescala de leix dordenades utilitza el Zoom i,
per a lescala de leix dabscisses, prem en Seleccio-
nar/Rango de la grfica i, en la finestra que apareix,
escriu:
Horizontal: Mnimo = 0/Mximo = 2pi/Intervalos = 8
Amb leina Trazar grficas pots recrrer els punts de
les grfiques, i amb Seleccionar/Relacin de aspec-
to 1:1 aconseguirs una pantalla daspecte quadrat.
2. Representa, juntament amb la funci sinus inicial:
#6: y = SIN(x) + 1
#7: y = SIN(x) 2
#8: y = SIN
#9: y = SIN(x + )
x
4
3
2

2
3. Representa, juntament amb la funci sinus inicial:
#10: y = 3 SIN(x)
#11: y = 0,5 SIN(x)
#12: y = SIN(3 x)
#13: y = SIN
x
2
EXERCICIS
Un model de poblacions
de depredador-presa es descriu mitjanant
dues funcions, on x ve donada en anys.
d(x) = 200 sin x + 400
p(x) = 300 sin + 500
Es demanen:
a) El perode del cicle de la presa
i el depredador.
b) El mxim i mnim danimals de cada
espcie.
c) Quan coincideix el nombre danimals
de totes dues espcies?
x
2
5
1
En aquesta fitxa treballars amb les funcions trigonomtriques sinus, cosinus i tangent mitjanant lestu-
di de les grfiques corresponents. Observant aquestes grfiques en podrs calcular els mxims i els m-
nims, creixement i decreixement, periodicitat...
Funcions trigonomtriques 12
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 379
380
Introducci a Cabri-Gomtre
CABRI
El programa Cabri-Gomtre II ha estat desenvolupat per Jean Marie Laborde i Frank Bellemain, dos mate-
mtics de la Universitat Joseph Fourier, de Grenoble (Frana). El seu nom s un acrnim de CAhier BRouillon
Interactive o, el que s el mateix, quadern esborrany interactiu. s una rea de treball en qu es creen objec-
tes geomtrics que es poden modificar, cosa que permet comprovar i conjecturar propietats. Aix ha dut a
encunyar lexpressi geometria dinmica per designar els programes o presentacions que donen una imat-
ge no esttica de lanlisi geomtrica. Tot i que hi ha altres programes semblants, Cabri-Gomtre II s el ms
difs.
Cabri, com es coneix de forma abreujada, s un programa ls del qual comprn des de lensenyament primari
fins a luniversitari, passant per la secundria. Una de les caracterstiques principals de Cabri s que no necessi-
ta expressions matemtiques complexes per operar, per la qual cosa, des del principi, shi pot treballar de mane-
ra inductiva, aprenent a usar-lo tot fent activitats senzilles. Aix s el que sha prets aconseguir en les activitats
segents, que es presenten en forma de fitxes.
El programa treballa en lentorn Windows i les grfiques es poden exportar a altres programes, com ara Microsoft
Word. Desenvolupem, tot seguit, unes indicacions bsiques sobre els conceptes i les maneres doperar del pro-
grama.
En obrir el programa apareix una barra de mens amb opcions desplegables i una altra barra deines distribu-
des en grups afins. La barra de mens cont sis opcions de mens (Fitxer, Edici, Opcions, Sessi, Finestra i
Ajuda) les possibilitats dels quals sn, majoritriament, les habituals dun programa de lentorn Windows. No
obstant aix, hi ha possibilitats genunes de Cabri com ara Mostra la pgina (en el men Fitxer), que ens perme-
ten veure complet el full d1 m
2
de superfcie sobre el qual treballem; Revisa la construcci (en el men Edici),
on es pot veure tot el procs de construcci, i les opcions de Configuraci (en el men Opcions).
La barra deines cont les opcions necessries per crear objectes i fer construccions. En principi, presenta 11 ico-
nes, tot i que cadascuna s, en si mateixa, un submen deines que es desplega prement el bot corresponent. En
la figura es pot observar el submen de transformacions del pla.
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 380
381
LApuntador permet seleccionar una part concreta de la construcci i manipular-la mitjanant transforma-
cions.
En Punts (segon submen) sescull la manera de considerar la construcci de punts.
En Rectes se selecciona el segment, la semirecta, la recta indefinida o el polgon que es vol construir.
Amb el submen segent, Corbes, es dibuixen circumferncies, arcs i, donant 5 punts, cniques.
Els submens Construir, en qu hi ha les construccions geomtriques de perpendicularitat, parallelisme i bisec-
cions, entre daltres, i Transformar, en qu sagrupen les transformacions geomtriques del pla, sn alguns dels
submens ms utilitzats.
Amb Macros podem crear processos abreviats de construcci i utilitzar-los per a altres construccions.
Mitjanant Comprovar s possible establir si certs elements compleixen determinades propietats matemtiques
que sembla que compleixen grficament; per exemple, si hi ha alineament de punts, pertinena, perpendicula-
ritat de rectes, etc.
El submen Mesurar ens dna el valor de longituds, rees i angles. A ms, proporciona una calculadora i la pos-
sibilitat de presentar les dades numriques en taules, que s til per conjecturar propietats.
En els submens Descriure i Aspectes hi ha diverses utilitats, com ara la notaci delements, la introducci de
comentaris i dades de variables independents, la possibilitat danimar les figures o de canviar-ne els aspectes
de color, gruix, puntejat..., i tamb de referir la construcci a uns eixos de coordenades.
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
Apuntador Rectes
Punts
Construir Macros Mesurar
Corbes Comprovar
Descriure
Aspectes
Transformar
F
FFFF F
FFFFF
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 381
382
PRCTICA CABRI
En aquesta fitxa aprendrs a obtenir les tres altures i mitjanes dun triangle, i els punts de tall, ortocentre i
baricentre.
PAS A PAS
1. Construeix un triangle de
vrtexs A, B i C, posant nom
als vrtexs a mesura que els
crees. Construeix ara la lnia
(altura) que passa per A i s
perpendicular al segment
BC. Per ajudar-te a distingir
la nova lnia de la resta del
triangle, utilitza leina Pun-
tejat.
Quan hagis seleccionat leina, escull el tipus de punte-
jat i, finalment, selecciona la lnia a la qual ho vols
aplicar.
2. Construeix tamb laltura
que, passant per B, s per-
pendicular a AC. Aquestes
dues lnies determinen un
punt dintersecci que de-
notarem amb la lletra M.
3. Construeix la lnia que falta
similar a les dues anteriors,
aix s, laltura que passa
per C i s perpendicular a
AB. Passa aquesta lnia per
M? Utilitza leina Pertany
per comprovar-ho. El punt
M sanomena ortocentre
del triangle ABC.
4. Utilitza lApuntador per moure els vrtexs A, B i C.
Continuen intersecant-se en un mateix punt?
5. Guarda larxiu anterior, obren un altre i dibuixa un
nou triangle ABC.
6. Amb leina Punt mig, crea i anomena P el punt mig
de AB; Q, el punt mig de BC, i R, el punt mig de
AC.
07. Finalment, construeix el segment que uneix
cada punt mig amb el vrtex oposat: PC, QA i RB.
Aquests segments sanomenen mitjanes del triangle
ABC.
08. El baricentre s el punt on sintersequen les mitja-
nes. Com vas fer en el cas de les altures, anomena el
punt dintersecci de dues mitjanes amb la lletra G.
Aquest punt, pertany a la tercera mitjana? Utilitza
leina Pertany per esbrinar-ho.
09. Utilitza lapuntador per moure els punts A, B i C a
diferents posicions. Es continuen intersecant, les
tres mitjanes en un punt? Est el baricentre de ABC
sempre, algunes vegades o mai, en linterior del
triangle ABC?
10. Mesura la distncia de G al vrtex A. Sobre aquesta mit-
jana, mesura la distncia de G al punt mitj Q. Obser-
ves alguna relaci entre totes dues longituds? Aplica les
mateixes mesures sobre les altres mitjanes. Qu passa?
EXERCICIS
Varia, arrossegant els vrtexs, el triangle
perqu lortocentre se situ dins del triangle.
Desprs, modifical perqu caigui fora.
Com ha de ser el triangle perqu es doni
cada situaci?
Observa que les mitjanes divideixen el triangle
original en 6 triangles menors. Seran iguals,
les rees dels 6 triangles?
En un nou arxiu, dibuixa un triangle i troban
lortocentre i el baricentre. Amb leina
Oculta/Mostra, deixa visibles noms aquests
dos punts. Arrossega els vrtexs i determina
en quin tipus de triangles coincideixen
lortocentre i el baricentre.
3
2
1
Ortocentre i baricentre dun triangle 1
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 382
383
PRCTICA CABRI
PAS A PAS
1. Construeix un trian-
gle de vrtexs A, B i
C, posant nom als
vrtexs. Selecciona
leina Mediatriu i,
activada, traa la
mediatriu del costat
AB i desprs la del
costat BC, prement sobre cada vrtex. Amb leina Pun-
tejat, aconsegueix un aspecte de lnia discontnua per a
totes dues mediatrius.
2. Anomena el punt dintersecci M. Traa lltima
mediatriu corresponent al costat CA. Amb leina Per-
tany, comprova que el punt M est situat en lltima
mediatriu i, per tant, s un punt com a les tres me-
diatrius.
3. El punt M s el cir-
cumcentre del trian-
gle. Com que est a
la mateixa distncia
dels tres vrtexs, la
circumferncia amb
centre en M i que
passa per A passa
tamb per B i C.
s la circumfern-
cia circumscrita al
triangle.
4. Arrossega els vrtexs A, B i C. Continuen intersecant-
se en un mateix punt, les tres mediatrius?
5. Guarda larxiu anterior i obren un altre. Dibuix un nou
triangle ABC.
Utilitzant leina Bisectriu, traa les bisectrius de langle
BAC
, prement sobre els vrtexs en aquest ordre.

6. De la mateixa manera, traa la bisectriu corresponent
a langle ABC
i anomena incentre, I, el punt dinter-

secci de les dues bisectrius. Traa lltima bisectriu i
comprova que passa per lincentre. Per fer-ho utilitza
leina Pertany.
7. Amb leina Oculta/Mostra, oculta les bisectrius per
conserva el punt I. Traa ara la recta perpendicu-
lar des de I a un costat (per exemple, BC) i troba-
rs M, el punt dintersecci de la perpendicular i el
costat.
Dibuixa la circumferncia que passa per M. Aquesta
circumferncia tocar en un sol punt a cada costat del
triangle (s a dir, ser tangent als tres costats). s la
circumferncia inscrita.
EXERCICIS
Arrossega els vrtexs del triangle perqu
el circumcentre se situ dins del triangle.
Desprs, modifical perqu se situ fora.
Com ha de ser el triangle perqu es doni
cada situaci?
Dibuixa un triangle rectangle i troban
el circumcentre. On s el circumcentre?
Dibuixa un quadrilter qualsevol i troba les
mediatrius dels seus costats. On es tallen?
3
2
1
Utilitzarem Cabri per obtenir les mediatrius i bisectrius dun triangle, aix com els punts de tall, circumcen-
tre i incentre. Tamb dibuixarem la circumferncia circumscrita i inscrita del triangle.
Circumcentre i incentre dun triangle 2
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 383
384
PRCTICA CABRI
Pots dibuixar figures senzilles amb Cabri a m alada, per no admetran cap manipulaci que en conser-
vi les propietats. Ara veurem com es construeixen quadrilters que mantenen les propietats caractersti-
ques encara que els manipulem.
PAS A PAS
1. Construeix un rectangle. Per fer-ho crea un segment
amb leina Segment, dextrems A i B. Amb leina
Recta perpendicular, traa dues rectes en els ex-
trems.
Tria un punt en una daquestes rectes (Punt sobre
objecte) i traa, amb leina Recta parallela, la recta
que suporta el quart costat. Amb leina Polgon, crea
el rectangle, recorrent tots els vrtexs de la construc-
ci. Oculta, amb leina Mostra/Oculta, les rectes uti-
litzades. Desprs, posa nom als vrtexs amb leina
Etiqueta.
2. Mou algun dels punts inicials, A, B o C, per verificar si
la construcci mant les propietats del rectangle. Te-
nen A, B i C la mateixa llibertat de moviments? Pots
moure D?
3. Obre un nou arxiu. Construeix un romboide, creant dos
segments AB i AD amb el mateix origen.
El parallelogram es completar mitjanant leina Rec-
ta parallela, usada per traar els dos costats restants.
Amb leina Polgon, crea el parallelogram. Finalment,
oculta les rectes utilitzades amb Mostra/Oculta.
4. Mesura lamplitud dels angles i les longituds dels cos-
tats.
5. Mou algun dels punts inicials, A, B o D, i comprova si
es mantenen les propietats del parallelogram relatives
als seus costats i angles.
Pots moure C? Per qu?
6. Ara comprovarem una propietat que tenen tots els
quadrilters.
Amb leina Polgon, dibuixa un quadrilter ABCD qual-
sevol. Amb leina Punt mig, troba els punts mitjans de
cada costat: M, N, P i Q.
Observa el quadrilter MNPQ. s un parallelogram?
Confirma que, en efecte, ho s mesurant la longitud
dels costats oposats, com sha fet en el pas 4.
EXERCICIS
Construeix un quadrat prenent dos segments
iguals i perpendiculars, AB i AD,
i completant-lo amb rectes paralleles.
Construeix un rombe prenent dos segments
iguals i oblics, AB i AD. Arrossega els vrtexs
i comprova que les formes del quadrat
i el rombe no es modifiquen.
Traa les diagonals dels quadrilters
construts i dedueix propietats sobre les seves
longituds i la seva perpendicularitat.
3
2
1
Quadrilters 3
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 384
385
PRCTICA CABRI
PAS A PAS
En el grup deines Transformar, el programa Cabri t
les aplicacions que donen lloc a tots els moviments del
pla: Simetria axial, Translaci i Rotaci. Podem utilit-
zar aquestes transformacions en el pla cartesi. Per illus-
trar-ho, vegem el resultat daplicar la simetria deix
duna recta del pla al triangle de vrtexs (0, 1), (3, 1) i
(1, 2).
1. Amb leina Mostra els eixos i Defineix la quadrcula te-
nim una referncia cartesiana. Dibuixem el triangle els
eixos del qual shan donat. Seleccionada leina Recta,
prenem dos punts de la graella.
Leina Coordenades o equaci ens dna lequaci de
la recta (en aquest exemple, y = x + 7) i les coor-
denades dels punts. En actuar la Simetria axial, es di-
buixa un triangle les coordenades del qual podem
obtenir.
2. Modifica tant els vrtexs del triangle com els de defini-
ci de la recta per veure el resultat. Desprs, aplica al
triangle translacions o girs, i observa lefecte que es
produeix en les coordenades.
3. Construirem figures a partir dun element base que es
repetir tantes vegades com vulguis. Per fer-ho, co-
mena editant, amb Edici numrica, el nombre de ra-
dis que tindr la figura. En el nostre cas seran 5 radis,
tot i que desprs podrem variar-lo. Amb aquest nombre
calcula el radi de gir, dividint 360/5 = 72, i arrosse-
gant el resultat a la zona de treball.
4. Amb leina Polgon, dibuixa una figura, i ombreja-la
per augmentar lefecte del disseny. Conv que no si-
gui gaire ampla mirant-la des del centre de gir, O,
que situem independent de la figura.
5. Aplica successives rotacions prement sobre el pol-
gon, langle de 72 i el punt O. El resultat ser el de la
figura. Podem variar la forma de la figura, arrossegant-
ne els vrtexs, langle de gir i el nombre de radis (pre-
ment dues vegades sobre el nombre 5).
EXERCICIS
Quins elements (punts, nombres o rectes)
cal per aplicar els moviments citats
a una figura? Com sintrodueixen
en el programa Cabri?
La transformaci Simetria, del men
Transformar, s realment una rotaci.
Quin ns langle?
2
1
Veurem com es treballen els moviments amb Cabri tant en el pla cartesi com en el pla sense referncies.
Tamb construirem figures a partir de girs successius duna figura o motiu base.
Moviments en el pla 4
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 385
386
PRCTICA CABRI
Un mosaic o tessellaci del pla s una manera de recobrir-lo mitjanant figures (tesselles) sense deixar-
hi forats ni sobreposar-se. Ara utilitzarem Cabri per construir diferents mosaics.
PAS A PAS
1. Qualsevol quadrilter tessella el pla. Per veure-ho,
nhi ha prou dusar leina Simetria, que consisteix
a donar un gir de 180, anomenat tamb simetria
central. Construeix un quadrilter qualsevol. Aplica
leina Punt mig a un dels seus costats i, a continua-
ci, leina Simetria del quadrilter respecte daquest
punt.
2. Repeteix el procs amb
els quatre costats. Se-
gueix amb els nous qua-
drilters obtinguts. Arros-
sega els vrtexs del po-
lgon original, destacat
amb el nombre 1, per
veure la manera com
afecta tot el mosaic.
3. Construeix ara un mosaic que pertany a lAlhambra de
Granada.
En primer lloc, es fa un quadrat amb leina Polgon re-
gular. Es gira 45 al voltant del seu centre. Per fer-ho,
cal introduir el valor 45 amb Edici numrica. Des-
prs, amb leina Rotaci, es prem sobre el quadrat, en
el nombre i en el centre de gir.
4. A continuaci sa-
consegueix, amb
leina Simetria, la
imatge daquests
quadrats per si-
metria central res-
pecte dun vrtex
dun dels qua-
drats.
Els quadrats sombregen amb color clar. Lespai entre
aquests quadrats sha de tancar amb leina Polgon,
per ombrejar-lo amb el color fosc.
5. Ara construirem un nou mosaic sobre una retcula.
Amb leina Mostra els eixos i, a continuaci, amb De-
fineix la quadrcula, prem sobre els eixos i obtindrs
una retcula.
Ens traslladem a una zona en
qu els eixos no interfereixen
i dibuixem lhexgon de la
figura. Abans, haurem ob-
tingut els punts mitjans, M i
N, de dos punts de la re-
tcula.
6. Fes el simtric del polgon respecte del costat oblic
que passa per M. Aix, dibuixars el mosaic copiant
hexgons.
EXERCICIS
Hi ha tres tipus de polgons regulars que
tessellen per si sols el pla: el triangle
equilter, el quadrat i lhexgon.
Dibuixa un mosaic de triangles, utilitzant leina
Polgon regular per crear el primer triangle.
Desprs, utilitzant Simetria axial del triangle
respecte dels costats, obtingues una retcula
de triangles.
Dibuixa, de manera similar, una retcula
dhexgons.
Busca mosaics en decoracions de parets o
illustracions grfiques, i mira de reproduir-los
amb Cabri.
3
2
1
Mosaics 5
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 386
387
PRCTICA CABRI
PAS A PAS
1. Dibuixa dues semirectes i marca-hi a sobre dos seg-
ments: lun donar la longitud de laltura, h, i laltre, el
radi de la base, r.
2. Fem el desenvolupament del cilindre prenent les me-
sures de laltura i del radi, amb leina Distncia o lon-
gitud, i calculant la longitud de la circumferncia
de la base mitjanant la calculadora, amb leina
Calcular.
3. Transfereix a dues se-
mirectes perpendicu-
lars aquestes mesures
amb leina correspo-
nent del grup Cons-
truir. Completa el
rectangle usant leina
Rectes paralleles.
Finalment, amb leina Polgon, crea el rectangle
que dna la superfcie lateral i oculta les lnies auxi-
liars.
4. Amb leina Oculta/Mostra, recupera la semirecta verti-
cal. A partir del vrtex superior del rectangle, porta
amb leina Comps el radi de la base. Aix ens donar
el centre de la base del cilindre, i aix ser fcil dibui-
xar aquesta base.
5. Si assenyalem
ara el centre del
rectangle amb
leina Punt mit-
j de dos vr-
texs oposats,
podem trobar
amb leina Si-
metria el sim-
tric de la cir-
cumf er nci a
anterior respec-
te del centre, i
obtindrem laltra
base. En la figura hi ha els valors de les rees corres-
ponents.
Shan utilitzat les eines rea i Calcular, i perqu el re-
sultat dun clcul aparegui en la zona de treball, sar-
rossega al lloc escollit.
6. Sense esborrar, en una zona lliure del dibuix, traa una
semirecta vertical. Amb la calculadora, troba el valor de
la generatriu del con, calculada com la hipotenusa del
triangle de catets h i r. Arrossega el resultat a la zona
de treball. Amb Transferncia de mesures, troba el seg-
ment generatriu a partir del punt origen de la semirec-
ta.
7. Com en el pas 4, dibuixa la circumferncia base sobre
lextrem de la generatriu i oculta la semirecta.
8. Dibuixa una circumfe-
rncia amb radi la gene-
ratriu i que sigui tangent
a lanterior. Troba la lon-
gitud de la circumfern-
cia base, amb leina
Distncia o longitud, i
transfereix aquest valor
prement-hi a sobre, des-
prs fes-ho en la circum-
ferncia i, finalment, en
el punt com a les dues
circumferncies.
Aix obtindrs un punt
que s lextrem del sector
circular que constitueix
lrea lateral del con, i que completarem amb el radi cor-
responent. El valor numric de lrea lateral es troba mit-
janant la frmula de lrea dun sector circular.
9. Si varies la longitud dels segments inicials, arrossegant-
ne lextrem dret, es modifiquen els desenvolupament i,
per tant, els valors de les rees de les dues figures.
EXERCICIS
Modifica els valors daltura i radi per obtenir
un cilindre lrea lateral del qual sigui,
aproximadament, la meitat de lrea total,
i un con amb la mateixa propietat.
Troba el desenvolupament dun tronc de con. 2
1
En aquesta fitxa obtindrs els desenvolupaments dun cilindre i un con, de manera que en puguis variar el
radi i laltura per veure com en varien els desenvolupaments.
Desenvolupaments del cilindre i del con 6
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 387
388
Introducci a Excel
EXCEL
El full de clcul Excel s una eina informtica ds generalitzat, que sadapta perfectament a lestudi de les Ma-
temtiques. El conjunt dactivitats que presentem, dissenyades per desenvolupar-se a pas a pas, permeten que
lalumnat, seguint les instruccions, vagi construint el model proposat. Quan lhagi acabat, podr experimentar
amb valors diferents als que ha introdut inicialment.
Un full de clcul s una taula formada per celles que poden contenir textos, valors numrics i frmules.
Aquestes celles sidentifiquen assenyalant la fila 1, 2, 3... i la columna A, B, C... a la qual pertanyen; per
exemple, C7. Sanomena rang un conjunt rectangular de celles contiges, per exemple, C4:F9.
El full permet establir relacions entre els valors de diferents celles, calculant el valor de totes les celles al mnim
canvi que shi esdevingui. Tamb permet la representaci grfica de dades, i qualsevol modificaci en aquestes
dades fa que sactualitzi el grfic.
Quan sobre el programa apareix la pantalla segent. Hi assenyalem els elements principals:
El maneig dels mens i les barres deines s anleg al de lentorn Windows. Explicarem bsicament el funciona-
ment dExcel calculant els cinc primers mltiples dun nombre donat.
Fulls del llibre
Barra destat
Barra de referncia Barra deines
Barra de ttol
F
F
F
F
F
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 388
389
INTRODUCCI DE DADES
Els nombres i els textos sintrodueixen tal com sindica en la imatge:
Les frmules i les funcions sintrodueixen precedides del signe = i fent referncia a les celles implicades:
COPIAR I ENGANXAR
Es completa la primera columna escrivint el nombre 2 a la cella A2 i, seleccionades totes dues, sarrossega
amb el ratol fins a A5. Desprs, sescriu el multiplicador en C3.
En B1 sescriu la frmula =A1*C$1, que utilitza referncies relatives en A1 i referncies absolutes ($) en C1
per a la fila. Aix permet que, en copiar i enganxar en el rang B2:B5, obtinguem en aquestes celles les frmu-
les: =A2*C$1, =A3*C$1, =A4*C$1 i =A5*C$1, que calculen els mltiples buscats. Si sarrossega des de la
cella en qu sescriu la primera frmula, sobt el mateix resultat.
GRFICS
Seleccionat el rang A1:B5, i prement la icona Auxiliar de grfics de la barra deines Estndard, es pot obtenir el
grfic de les dades daquestes taules.
Si es canvia el valor de la cella C3, automticament varien els valors de les celles que shi relacionen i tamb
el grfic.
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
Quadre
de nom
Introdueix
F
Cancellar
F
F
Insereix la funci
F
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:58 Pgina 389
390
PRCTICA EXCEL
En aquesta fitxa aprendrs a calcular, mitjanant el full Excel, el m.c.d. de dos nombres per lalgoritme
dEuclides i a calcular ternes pitagriques.
PAS A PAS
Algoritme dEuclides
El mxim com divisor, m.c.d., de dos nombres P i Q
es pot calcular mitjanant lalgoritme dEuclides. Es di-
videixen tots dos nombres, i si el residu s zero, es tor-
na a dividir el divisor entre el residu obtingut, i aix suc-
cessivament fins que el residu sigui zero. En aquest
cas, el m.c.d. s lltim residu no nul. El mnim com
mltiple, m.c.m, es pot obtenir a partir de la propietat:
P Q = m.c.d. m.c.m.
1. Introdueix, en les celles B3 i C3, els valors de P i Q
que vulguis.
2. Escriu en D3 la frmula =MCD(B3; C3), i en D5,
=MCM(B3; C3). Aquestes funcions normalment no
estan installades. Usa el men Eines/Complements/
Eines per a anlisi per installar-les.
3. En D7 escriu =B3*C3, i en D9, =D3*D5, i comprova-
rs la propietat anterior.
4. En la cella B4 introdueix =C3 i arrossega fins a B12, i
en C4 escriu =RESIDUO(B3; C3) i arrossega fins a
C12. Aquesta funci calcula el residu de la divisi de
dos nombres donats.
5. El missatge #DIV/0! apareix cada vegada que sefec-
tua una divisi entre zero.
6. Escriu els textos corresponents i dna format a les
celles.
7. Protegeix el full perqu noms sigui possible escriure
en les celles en gris.
Ternes pitagriques
Qualsevol grup de tres nombres enters positius que verifi-
quen el teorema de Pitgores formen una terna pitagrica.
Per generar ternes pitagriques ens basem en la igualtat
(a
2
b
2
)
2
+ (2ab)
2
= (a
2
+ b
2
)
2
. Si donem dos valors per a
a i b, els nombres x =a
2
b
2
, y =2ab i z =a
2
+b
2
forma-
ran una terna pitagrica.
Si els nombres a i b sn primers entre si, la terna ser pri-
mitiva i a partir daquesta terna, multiplicant per un nom-
bre, sen podran obtenir infinites. En cas contrari, ser
una terna derivada, s a dir, que sobt a partir duna ter-
na primitiva.
1. Introdueix en B5 i C5 els valors de a i b. Dna els
noms a i b per a aquestes celles mitjanant el men
Inserci/Nom/Defineix.
2. En D5 escriu =MCD(a; b), que donar com a resultat 1
si els nombres sn primers entre si.
3. En D4 escriu lordre condicional, que indicar si una
terna s primitiva o no: =SI(D5=1; terna primitiva;
terna derivada).
4. En B8 posa la frmula =ABS(a^2-b^2), que calcula
el valor de x. La funci ABS calcula el valor absolut
dun nombre.
5. En C8 i D8 escriu les frmules =2*a*b i =a^2+b^2,
que calculen els valors de y i els valors de z.
6. En B11 escriu =B8^2 i arrossega fins a D11.
7. Escriu en C12 la frmula =B11+C11 i comprovars
que lalgoritme s correcte.
celles. Protegeix el full perqu noms es pugui es-
criure en les celles en gris.
Algoritme dEuclides. Ternes 1
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 390
391
PRCTICA EXCEL
PAS A PAS
Nombre e
El nombre e s el valor al qual tendeix lexpressi
quan prenem valors de n molt grans.
Una forma dobtenir aproximacions decimals del valor del
nombre e s anar sumant termes de la successi infi-
nita:
1. Introdueix, en el rang de celles B3:B14, els 12 pri-
mers nombres naturals.
2. La funci FACT calcula el factorial dun nombre; per
exemple, 5! = 5 4 3 2 1. El smbol x! indica el
factorial del nombre x.
3. En C3 escriu =1/FACT(B3) i arrossega fins a C14 per
calcular els inversos dels factorials.
4. Escriu =C3 en la cella D3, i escriu =D3+C4 en la
cella D4, i arrossega fins a la cella D14.
5. Selecciona les celles C5:C14 i D3:D14 i, amb el men
Format de les celles, selecciona categoria nmero
i marca les posicions decimals que vulguis.
celles.
e = + + + + + 1
1
1
1
2
1
3
1
4 ! ! ! !
...
1
1
+
n
n
Nombre
Euler, un fams matemtic, va determinar el 1735 que la
suma de la successi infinita
s igual a .
Ara utilitzarem aquesta igualtat per obtenir aproximacions
del nombre . Observars que es necessiten molts ter-
mes per obtenir una bona aproximaci.
1. Escriu els valors de les celles B3 i B4 i, amb totes
dues seleccionades, arrossega fins a la cella B1002.
2. Escriu en C3 la frmula =B3^2, i en D3, la frmula
=1/C3 i, amb totes dues seleccionades, arrossega fins
a C1002 i D1002. Aix obtens els quadrats i els inver-
sos dels 1.000 primers nombres naturals.
3. Escriu =D3 en la cella E3, i en E4, la frmula =E3+D4,
i arrossega fins a E1002.
4. Finalment, escriu en F3 la frmula =RAIZ(6*E3) i
arrossega aquesta cella fins a F1002.
5. Per veure sempre les 10 primeres aproximacions, si-
tuat en la fila 13, prem en el men Finestra/Immobilit-
za subfinestres.
6. Selecciona les celles D3:F1002 i, amb la icona de la
barra deines Format de les celles i fixa els decimals
que vulguis. Escriu els textos corresponents i dna for-
mat a les celles.
2
6
1
1
4
1
9
1
16
1
25
+ + + + +...
Els nombres irracionals tenen infinites xifres decimals no peridiques. En aquesta fitxa aprendrs a calcu-
lar aproximacions decimals dels nombres irracionals e i .
Nombres irracionals: e i 2
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 391
392
PRCTICA EXCEL
Els nombres irracionals tenen infinites xifres decimals no peridiques. Per calcular-ne el valor cal efectuar
una srie daproximacions que, amb el full de clcul Excel, resulten molt senzilles.
PAS A PAS
Nombre dor ()
Una forma dobtenir el nombre dor, mitjanant aproxi-
macions successives, s utilitzant la successi de Fibo-
nacci:
1, 1, 2, 3, 5, 8 (cada terme sobt de la suma dels dos
termes anteriors)
Si dividim qualsevol terme entre el terme anterior, sobt
una aproximaci del nombre auri.
1. Escriu els valors de les celles B3 i B4 i, amb totes
dues seleccionades, arrossega fins a B23.
2. Escriu en C3 el valor inicial que tris i la frmula
=1+1/C3 en la cella C4, i arrossega aquesta cella fins
a C23. Obtindrs aproximacions del nombre auri.
3. Introdueix la unitat en D3 i D4 i la frmula =D3+D4
en la cella D5, i arrossega aquesta cella fins a D23.
4. Finalment, escriu =D4/D3 en E3, arrossega fins a E22 i
observars que la successi tendeix al nombre dor.
5. Selecciona les celles C3:C23 i E3:E22 i, amb la icona
de la barra deines Format de les celles, fixa els deci-
mals que vulguis.
celles.
7. Protegeix el full perqu noms es pugui escriure en
les celles en gris.
Radicals
Un mtode proposat per Her per calcular arrels quadra-
des s el segent:
1. Introdueix, en el rang B4:B13, els 10 primers nom-
bres naturals.
2. Escriu en C2 el nombre del qual vols trobar larrel, i
en C4, un nombre positiu.
3. Finalment, en C5 escriu la frmula =(C4+$C$2/C4)/2, i
arrossega fins a la cella C13.
celles.
les celles en gris.
X X
N
X
n n
n
+
= +
1
1
2
EXERCICIS
Utilitza un full de clcul Excel per trobar
les arrels quadrades dels nombres imparells
entre 100 i 200.
Amb lajuda del full de clcul Excel, troba
les potncies, dexponent imparell menor
que 30, del nombre dor, .
2
1
El nombre dor i els radicals 3
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 392
393
PRCTICA EXCEL
PAS A PAS
Successions recurrents
Una successi ve determinada pel seu terme general o
mitjanant una llei de recurrncia. Ara obtindrem els 10
primers termes de les successions:
a) a
n
= 3n
2
5
b) b
1
= 1 b
n
=
c) c
1
= 2 c
2
= 3 c
n
=
1. Introdueix, en el rang B3:B12, els nombres de l1 al
10, i en B13, lordre dun terme qualsevol de la suc-
cessi.
2. Selecciona el rang B3:B13 i prem en el men Inser-
si/Nom/Defineix, assignant n com a nom daquest
rang.
3. Posa en C3 la frmula =3*n^25 i arrossega fins a C13.
4. Introdueix en D3 el valor del primer terme de la suc-
cessi, i en D4, la frmula de la recurrncia =n/D3, i
arrossega fins a D12.
5. Escriu en E3 i E4 els dos primers termes de la successi, i
en E5, la frmula de recurrncia =RAIZ(E3*E4), i arros-
sega fins a la cella E12.
6. Introdueix els textos i dna format a les celles.
c c
n n 1 2
n
b
n1
Progressions aritmtiques i geomtriques
Ara obtindrem els 10 primers termes de qualsevol pro-
gressi aritmtica i geomtrica:
1. Introdueix, en el rang B5:B14, els nombres de l1 al 10.
Escriu en D3 i F3 el valor de la diferncia i la ra, i mit-
janant lordre del men Inserci/Nom/Defineix, assig-
nals els noms d i r, respectivament.
2. En C5 i E5 escriu el primer terme de cada progressi, i
en D5 i en F5, les frmules =C5 i =E5, respectiva-
ment.
3. Escriu en C6 la frmula =C5+d, i en E6, la frmula
=E5*r, i arrossega fins a les celles C14 i E14, respec-
tivament.
4. Introdueix en D6 la frmula =D5+C6, i en la cella F6,
la frmula =F5+E6, i arrossega fins a les celles D14 i
E14, respectivament.
5. Escriu els textos i protegeix el full perqu noms es
pugui escriure en les celles en gris.
EXERCICI
Troba els 15 primers termes
de les successions.
a) a
n
= d) a
1
= 3, d = 6
b) b
1
= 1 b
n
= e) a
1
= 4, r = 3
c) c
n
= c
n1
c
n2
f) a
1
= 2, d = 5
1
1
+

b
n
n
n
+1
1
Les successions recurrents i les progressions aritmtiques i geomtriques tamb es poden treballar amb
un full de clcul Excel, com et mostrarem en aquesta fitxa.
Successions i progressions 4
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 393
394
PRCTICA EXCEL
En aquesta fitxa aprendrs a generar, mitjanant un full de clcul Excel, dos exemples de progressions
aritmtiques: la successi harmnica i les successions de nombres poligonals.
PAS A PAS
Successi harmnica
Es defineix la mitjana harmnica de dos nombres com
linterval de la mitjana dels seus inversos.
Si els nombres sn a i b, es compleix que:
Associat a aquest concepte es defineix la successi har-
mnica com aquella successi els inversos de la qual for-
men una progressi aritmtica. Tres termes consecutius
duna successi harmnica verifiquen que:
1. Escriu, en el rang B3:B12, els 10 primers nombres.
2. Introdueix, en C3 i C4, els 2 primers termes duna pro-
gressi aritmtica.
3. Escriu en C5 la frmula =C4+(C4C3) i arrossega
fins a C12.
4. Introdueix en D3 la frmula =1/C3 i arrossega fins a D12.
5. En E4 introdueix la frmula =1/PROMEDIO(1/D3;1/D5),
i arrossega fins a E11.
6. Selecciona el rang D3:E12 i prem, en la barra deines,
Format/Format de les celles.../Nmero/Categoria: Frac-
ci, i tria Fins a dos dgits.
7. Introdueix els textos, dna format a les celles i prote-
geix el full perqu noms es pugui escriure en les
celles en gris.
2 1 1
1 1
a a a
n n n
= +
+
m
a b
ab
a b
ar
=
+
=
+
1
1 1
2
2
Nombres poligonals
El coneixement dels nombres poligonals es remunta a lo-
rigen de les Matemtiques. Van ser els pitagrics els pri-
mers matemtics que els van utilitzar.
En el dibuix sobserven els 4 primers termes dels nom-
bres triangulars i quadrangulars.
Els nombres triangulars (1, 3, 6, 10...) i els nombres qua-
drangulars (1, 4, 9, 16...) sn les successives sumes dels
termes duna progressi aritmtica de diferncia 1 i 2, res-
pectivament.
1. Introdueix, en els rangs B3:B12 i C3:C12, els 10 pri-
mers nombres naturals, i en E3:E12, els 10 primers
nombres imparells.
2. Escriu, en D3 i F3, les frmules =C3 i =E3, respecti-
vament.
3. Introdueix en D4 la frmula =D3+C4 i arrossega fins a
D12, i en F4, la frmula =F3+E4 i arrossega fins a F12.
4. En G3 escriu =D4^2D3^2 i arrossega fins a la cella
G11 per observar una propietat dels nombres triangu-
lars: T
2
n+1
T
2
n
= (n + 1)
3
geix el full perqu no es pugui escriure en les celles.
EXERCICI
Utilitza el full de clcul Excel per obtenir
els 10 primers termes dels nombres
pentagonals i hexagonals. Quins
sn els termes generals de cadascun
dels 4 nombres poligonals?
1
Successions 5
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 394
395
PRCTICA EXCEL
PAS A PAS
Regla de Ruffini
Per calcular les arrels enteres dun polinomi sutilitza la
regla de Ruffini. Les possibles arrels han de ser divisors
del terme independent.
Perqu x = a sigui una arrel, en dividir entre x a, el re-
sidu de la divisi ha de ser zero. En el full podrs provar
els possibles valors de a fins a trobar aquells la divisi
dels quals sigui exacta.
Ara calcularem les arrels dun polinomi de quart grau o
menor.
1. Introdueix, en el rang C3:G3, els valors dels coefi-
cients del polinomi.
2. Introdueix en B4 el primer valor de prova.
3. Escriu en la cella D4 la frmula =$B4*C5 i arrossega
fins a la cella G4.
4. En la cella C5 escriu =C3, en la cella D5, la frmula
=D3+D4, i arrossega fins a la cella G5.
De manera anloga, repeteix els passos en els rangs
B6:F7, B8:E9 y B10:D11.
5. Escriu els textos, dna format a les celles i protegeix
el full perqu noms es pugui escriure en les celles
en gris.
Solucions duna equaci de segon grau
A continuaci, estudiarem com analitzar el nombre de so-
lucions duna equaci de segon grau, i, alhora, obtenir-ne
les solucions, si nhi ha.
1. Introdueix, en el rang B3:D3, els valors dels coefi-
cients a, b i c de lequaci de segon grau.
2. Prement en el men Inserci/Nom/Defineix, posa els
noms a, b i cc a aquests coeficients (no s possible
posar el nom c).
3. En la cella E3 escriu la condici lgica =SI(b^2
4*a*cc<0; No tiene solucin, b^24*a*cc). Aix
significa que si el discriminant b
2
4ac < 0, en la
cella sescriur No tiene solucin; mentre que si no
s aix, sescriur el valor numric daquest discrimi-
nant.
4. Escriu en la cella F3 el valor de la primera soluci:
=(b+RAIZ(b^24*a*cc))/(2*a), i en G3, el valor de
la segona: =(bRAIZ(b^24*a*cc))/(2*a).
5. Escriu els textos, dna format a les celles i protegeix
el full perqu no es pugui escriure en les celles en
gris.
EXERCICIS
Determina les solucions de les equacions
segents, aplicant el full Excel.
a) x
2
+ 7x + 12
b) 3x
2
+ 21x + 36
c) x
2
x + 1
Fes un full dExcel que indiqui
el nombre exacte de solucions (0, 1 o 2)
i quines sn, duna equaci de segon
grau qualsevol.
Fes un full Excel que resolgui
una equaci de primer grau de la forma
ax + b = cx + d, a partir dels seus coeficients.
3
2
1
EXERCICI
Determina les arrels enteres dels polinomis
segents, aplicant la regla de Ruffini
amb el full Excel.
a) x
2
+ 7x + 12
b) x
4
+ x
3
3x
2
x + 2
c) x
4
5x
2
+ 4
1
Llgebra tamb es pot treballar amb un full de clcul Excel. En aquesta fitxa veurem com saplica la regla
de Ruffini i com sobtenen les solucions duna equaci de segon grau.
Regla de Ruffini. Equaci de 2n grau 6
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 395
396
PRCTICA EXCEL
Seguint els passos que sindiquen en aquesta fitxa podrs resoldre una equaci de 2n grau, obtenint-ne
dues solucions, una soluci o cap, segons el valor del discriminant. A ms, podrs conixer el vrtex de
la parbola, i mitjanant una taula amb els valors de 9 punts, obtindrs la representaci grfica de la pa-
rbola.
PAS A PAS
1. Introdueix, en el rang E3:G3, els valors dels coefi-
cients de lequaci de segon grau.
2. Prement en el men Inserci/Nom/Defineix, anome-
na p, q i r aquests coeficients.
3. Escriu la frmula del discriminant: =q^24*p*r en
la cella C5, i assigna el nom d a aquesta cella.
4. Introdueix, en la cella B11, la frmula que calcula
labscissa del vrtex: =q/(2*p), i assigna a aquesta
cella el nom xv.
5. Igualment, en la cella C11, introdueix la frmula que
calcula lordenada del vrtex: =p*xv^2+q*xv+r, i
assigna-li el nom yv.
6. En les celles B7 i C7 introdueix les frmules que cal-
culen les solucions de lequaci de segon grau:
=SI(d<0; NO; xv+RAIZ(d)/(2*p))
=SI(d<0; NO; xvRAIZ(d)/(2*p))
Quan el discriminant sigui negatiu, el missatge NO
indicar que no hi ha solucions reals, i quan sigui nul,
mostrar dues solucions iguals.
7. Escriu, en la cella B18, la frmula =xv. En la cella
B17 posa =B181 i arrossega fins a la cella B14, i
en la cella B19, posa =B18+1 i arrossega fins a B22.
8. Introdueix, en la cella C14, la frmula
=p*B14^2+q*B14+r i arrossega fins a C22.
Grfic
9. Selecciona el rang B14:C22.
10. Prem en la barra deines Inserci/Grfic... i segueix
els passos:
1 de 4: XY (dispersi)/Subtipus de grfic (el segon
de la primera columna)
2 de 4: - - -
3 de 4: Llegenda i desactiva Mostra la llegenda
4 de 4: Com un objecte a: (el que et surti prede-
terminat)
11. Introdueix els textos, dna format a les celles i al
grfic (seleccionant qualsevol element i prement
amb el bot dret del ratol), i protegeix el full perqu
noms es pugui escriure en les celles en gris.
EXERCICIS
Amb lajut dun full de clcul Excel,
representa una recta en funci
del seu pendent i la seva ordenada en lorigen,
i calcula els punts de tall amb els eixos
de coordenades.
Representa i estudia una equaci biquadrada
en funci dels seus coeficients.
2
1
La parbola i lequaci de 2n grau 7
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 396
397
PRCTICA EXCEL
PAS A PAS
Raons dun angle qualsevol
1. Escriu el valor dun angle qualsevol en C3.
2. Introdueix en C4, C5, C6, C7 i C8 les frmules:
=90C3, =180C3, =360C3, =180+C3 i
=90+C3
3. Introdueix la frmula =SENO(C3*PI()/180) en D3 i arros-
sega fins a D8.
Introdueix la frmula =COS(C3*PI()/180) en E3 i des-
prs arrossega fins a E8.
Introdueix la frmula =SI(ABS(E3)<0,0001; NO; D3/E3)
en F3 i arrossega fins a F8.
Si el cosinus s prcticament zero es considera que
correspon a langle de 90 i, per tant, la tangent no
existeix.
geix el full perqu noms es pugui escriure en la cella
en gris.
Resoluci de triangles rectangles
1. Escriu les dades en els rangs B4:C4, B6:C6, B8:C8 i
B10:C10.
2. Introdueix les frmules:
=RAIZ(B4^2+C4^2) en la cella D4.
=ASENO(B4/D4)*180/PI() en la cella E4.
=90E4 en la cella F4.
=RAIZ(C6^2B6^2) en la cella D6.
=ACOS(B6/C6)*180/PI() en la cella E6.
=90E6 en la cella F6.
=B8*SENO(C8*PI()/180) en la cella D8.
=B8*COS(C8*PI()/180) en la cella E8.
=90C8 en la cella F8.
=B10/COS(C10*PI()/180) en la cella D10.
=RAIZ(D10^2B10^2) en la cella E10.
=90C10 en la cella F10.
Tingues en compte que els clculs sn en radians:
rad = 180 graus
3. Per posar un format personalitzat en graus i amb dos
decimals, prem, amb les celles seleccionades, en el
men Format/Celles/Nmero/Categoria:Personalitzat/
Tipus i escriu 0.00 . En el cas que siguin metres,
posa-hi 0.00 m.
geix el full perqu noms es pugui escriure en les celles
en gris.
EXERCICI
Dissenya un full de clcul que permeti resoldre
dos problemes tpics de trigonometria amb
aquestes dades: , i d.
1
En aquesta fitxa obtindrs els angles complementaris, suplementaris, oposats i les corresponents raons
trigonomtriques. Aix podrs construir una taula que permeti resoldre un triangle rectangle qualsevol a
partir dels costats o angles coneguts.
Trigonometria 8
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 397
398
PRCTICA EXCEL
En aquesta fitxa representars grficament la funci f (x) = sin (x) i la funci g(x) = a sin (b x + p)
+ q. Tamb podrs analitzar lefecte produt pels parmetres a, b, p i q sobre la grfica de la funci
sinus.
PAS A PAS
1. Introdueix els valors 1, 2, 0 i 3 en les celles G4, H4,
I4 i J4, respectivament.
Dna a les celles els noms a, b, p i q prement en el
men Inserci/Nom/Defineix.
2. Dibuixa 100 punts de la grfica en un recorregut de
4, escriu el valor 0 en la cella B4, i en la cella B5, la
frmula =B4+pi()/25, i arrossega aquesta cella fins a
B104.
3. Escriu en C4 i D4 les frmules =SENO(B4) i
=a*SENO(b*B4+p)+q, respectivament. Copia aques-
tes frmules en C5:C104 i D5:D104.
4. Selecciona la lnia 24 i prem en el men Finestra/Im-
mobilitza subfinestres. Aix, quan recorris el full amb
les fletxes de desplaament, les 23 primeres files
sempre estaran visibles.
Grfic
5. Selecciona el rang B4:D104.
6. Prem en la barra deines Inserci grfic... i segueix els
passos:
1 de 4: XY (dispersi) / Subtipus de grfic (lltim)
2 de 4: - - -
3 de 4: Llegenda i desactiva Mostra la llegenda
4 de 4: Com un objecte a: (el que surti predetermi-
nat)
7. Per fixar les escales del grfic, selecciona lEix de
Valors (X) i prem el bot dret: Format de leix/Escala,
i posa-hi: Mnim = 0, Mxim = 12,56 i unitat major
= 1,57.
Selecciona lEix de valors (Y) i prem el bot dret: Format
deixos/Escala, i posa-hi:
Mnim= 5, Mxim= 5 i unitat major = 2.
8. Introdueix els textos, dna format a les celles i al gr-
fic (seleccionant qualsevol element i prement amb el
bot dret) i protegeix el full perqu noms es pugui es-
criure en les celles en gris.
EXERCICI
Dissenya un full de clcul que permeti
representar la funci cosinus i les seves
possibles transformacions.
1
Grfica de la funci sinus 9
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 398
399
PRCTICA EXCEL
PAS A PAS
Ara construirem una taula amb les frmules necessries
per al clcul de les rees i els volums dels cossos geom-
trics ms freqents.
1. Cilindre
Per trobar lrea lateral, escriu en C5 la frmula
=2*PI()*C3*D3; per a lrea de les bases, en D5 la
frmula =2*PI()*C3^2; per a lrea total, en E5 la fr-
mula =C5+D5; per al volum, en E3 la frmula
=PI()*C3^2*D3.
2. Con
=PI()*C8*D8; per a lrea de la base, en D10 la fr-
mula =PI()*C8^2; per a lrea total, en E10 la frmu-
la =C10+D10; per al volum, en E8 la frmula
=PI()*C8^2*D8/3.
3. Esfera
Per trobar lrea, escriu en D13 la frmula
=4*PI()*C13^2, i per al volum, en E13 la frmu-
la =4*PI()*C13^3/3.
4. Prisma regular
=C16*E16; per a lrea de les bases, en D18 la fr-
mula =C16*D16; per a lrea total, en E18 la frmu-
la =C18+D18; per al volum, en F18 la frmula
=D18/2*E16.
5. Pirmide regular
=C21*D21/2; per a lrea de la base, en D23 la fr-
mula =C21*E21/2; per a lrea total, en E23 la frmu-
la =C23+D23; per al volum, en F23 la frmula
=D23*F21/3.
6. Quan hagis introdut les frmules, completa el full em-
plenant les celles amb els textos, i els valors que vul-
guis prendre com a dades, per al clcul de les dife-
rents frmules. Si vols que algun text ocupi ms duna
cella, selecciona-les i prem en la barra deines For-
mat de les celles/Alineaci del text/Horitzonal i Verti-
cal: Centrat i a continuaci marca lopci Combina les
celles en el Control del text.
les celles en gris.
EXERCICIS
Troba lrea i el volum dels cossos geomtrics
segents utilitzant el full Excel.
a) Un con de 5 m de generatriu i 6 m
de dimetre de la base.
b) Un prisma hexagonal regular daresta bsica
5 cm i altura 8 cm.
c) Una esfera de dimetre 10 m.
d) Un cilindre de radi 2 cm i altura 7 cm.
e) Una pirmide quadrangular regular daresta
bsica 4m i altura 12 m.
Construeix un full Excel que, a partir de
laresta bsica i laltura dun prisma hexagonal
regular, calculi lapotema de la base, lrea
lateral i total i el volum.
Crea un full Excel que calculi, a partir de
laresta bsica i laltura duna pirmide
quadrangular regular, la seva apotema, lrea
lateral i total i el volum.
3
2
1
El full Excel tamb t aplicacions en Geometria. Podem calcular rees i volums de cossos geomtrics, in-
troduint els valors dels elements principals.
rees i volums 10
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 399
400
PRCTICA EXCEL
Amb el full Excel, veurem com, segons la llei dels grans nombres, a mesura que un experiment aleatori es
repeteix, la freqncia relativa dun esdeveniment tendeix a un nombre, la probabilitat daquest esdeve-
niment.
PAS A PAS
Ara simularem 1.000 llanaments dun dau, calculant el
nombre de vegades que apareix cada cara i la freqncia
relativa, i desprs ho compararem amb el valor esperat,
s a dir, la probabilitat.
01. Escriu 1 i 2 en les celles B3 i B4. Seleccionades to-
tes dues celles, arrossega fins a la cella 1002.
02. Posa en C3 la frmula =ENTERO(ALEATORIO ()*6)+1,
que genera de forma aleatria un nombre enter de
l1 al 6 cada vegada que prems en F9.
03. Copia aquesta frmula en el rang C4:C1002 per ob-
tenir 1.000 llanaments simultanis.
04. Escriu els nombres de l1 al 6 en el rang E3:E8.
05. Posa en F3 la frmula =CONTAR.SI($C$3:$C$1002;
E3), que compta els nmeros 1 que hi ha en el rang
C3:C1002.
06. Copia la frmula en F4:F8 per comptar el nombre de
vegades que apareixen els altres resultats que es po-
den obtenir en llanar un dau.
07. Posa en G3 la divisi =F3/$F$9 i arrossega fins a G8.
Perqu aparegui en percentatge has de prmer en
el men Format de les celles/Nmero/Categoria:Per-
centatge i fixa les Posicions decimals.
08. En el rang H3:H8 escriu =1/6 en totes les celles.
Perqu apareguin els nombres en forma de fracci
has de prmer, amb les celles seleccionades, en el
men Format de les celles/Nmero/Categoria:Frac-
ci/Tipus:Fins a un dgit (1/4).
09. Selecciona el rang F9:H9 i prem la icona de Suma
automtica de la barra deines per obtenir la suma
de les tres columnes.
mobilitza subfinestres. Aix, en recrrer el full amb
les fletxes de desplaament, sempre estaran visibles
les 24 primeres files.
Grfic
11. Selecciona el rang discontinu E2:E8, G2:G8 i H2:H8.
Per fer-ho has de mantenir premuda la tecla Ctrl.
12. Prem en la barra deines la icona Auxiliar de grfics i
segueix els passos:
1 de 4: Columna/Subtipus de grfic (predeterminat)
2 de 4: Srie (resultat)/Suprimeix
3 de 4: Llegenda/Superior
4 de 4: Com un objecte a: (predeterminat)
13. Escriu els textos, dna format a les celles i al grfic
(seleccionant qualsevol element i prement el bot
dret del ratol).
14. Finalment, protegeix el full. Cada vegada que premis
en F9 sactualitzar tot el full.
EXERCICIS
Construeix un full Excel i simula
el llanament dun dau de 4 cares
500 vegades. Sacosten, els resultats de les
freqncies, a les probabilitats esperades?
Construeix un full Excel i simula
el llanament duna moneda 800 vegades.
Sacosten, els resultats de les freqncies,
a les probabilitats de cada esdeveniment?
2
1
Llei dels grans nombres 11
917232p366a401Tecn.qxd 16/12/08 15:59 Pgina 400
401
PRCTICA EXCEL
PAS A PAS
En el joc del Lu-Lu sutilitzen quatre discos rodons de pe-
dra volcnica duns 2,5 cm de dimetre. Per una cara no
tenen cap senyal, i per laltra estan marcats com indica la
figura.
Suposem que llancem els quatre discos alhora i sumem els
punts obtinguts. Quins resultats possibles es poden obtenir
i quines probabilitats t cadascun?
11. Escriu 1 i 2 en les celles B3 i B4. Seleccionades to-
tes dues celles, arrossega fins a la cella 1002.
12. Introdueix en les celles C3, D3, E3 i F3 les frmules:
=SI(ALEATORIO()<0,5; 0; 1)
per simular la tirada de cadascuna de les pedres.
13. Per calcular el nombre de punts obtinguts en un llana-
ment, escriu la frmula =SUMA(C3:F3) en G3.
14. Selecciona el rang C3:G3, i arrossega fins a la fila
1002, per fer 1.000 tirades simultnies i anotar-ne
els resultats.
15. Un rang pot venir donat per un nom. Per donar nom
al rang G3:G1002, selecciona prviament el rang i
prem en el men Inserci/Nom/Defineix i assigna el
nom D.
16. Escriu els nombres del 0 al 10 en el rang I3:I13.
17. Introdueix en J3 la frmula =CONTAR.SI(D; I3), que
compta els zeros que hi ha en el rang G3:G1002.
18. Copia la frmula en J4:J13 per comptar el nombre
de vegades que apareixen els resultats que es poden
obtenir en llanar els quatre discos.
19. Escriu en K3 la divisi =J3/$J$14 i arrossega fins a
K13. Perqu apareguin en percentatge has de pr-
mer la icona Estil de percentatge i fixar els decimals
que hi vulguis.
10. En el rang L3:L13, escriu els nombres =1/16 i =2/16
en les celles que corresponguin. Perqu apareguin els
nombres en forma de fracci has de prmer, amb les
celles seleccionades, en el men Format/Celles/
Nombre/Fracci/Fins a un dgit (1/4).
11. Selecciona J14:L14 i prem la icona de la barra dei-
nes Suma automtica, per obtenir la suma de les
tres columnes.
mobilitza subfinestres. Aix, en recrrer el full amb
les fletxes de desplaament, sempre estaran visibles
les 27 primeres files.
Grfic
13. Selecciona el rang discontinu I2:I13, K2:K13 i L2:L13.
Per fer-ho has de mantenir premuda la tecla Ctrl.
14. Prem en la barra deines la icona Auxiliar de grfics i
segueix aquests passos:
1 de 4: Columna/Subtipus de grfics (predeterminat)
2 de 4: Sries (resultat)/Suprimeix
3 de 4: Llegenda/Superior
4 de 4: Com un objecte a: (predeterminat)
15. Escriu els textos, dna format a les celles i al grfic.
16. Finalment, protegeix el full i, cada vegada que premis
en F9, sactualitzar tot el full.
EXERCICI
Calcula i representa els resultats
que es poden obtenir en llanar tres monedes,
i troban les probabilitats.
1
Una altra de les caracterstiques daquest programa s la simulaci de jocs i el clcul de probabilitats. En
aquest cas, utilitzant la funci aleatria, simulem el joc del Lu-Lu.
Probabilitat. Un joc hawai 12
M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S

I

N
O
V
E
S

T
E
C
N
O
L
O
G
I
E
S
917232 _ 0366-0401.qxd 29/12/08 12:45 Pgina 401
402
1
JOCS DE POSICI
Material
El material s un tauler d1 fila i 7 caselles. Les fitxes sn de 2 colors.
Es disposen de la manera segent:
Objectiu
Lobjectiu del joc s que les fitxes (granotes) intercanvin la seva posici inicial, s a dir, les fitxes grises ocupen
el lloc de les negres, i aquestes ocupen el lloc de les grises. Sha dintentar que el nombre de moviments
sigui el mnim possible.
Regles del joc
Juga diverses vegades per familiaritzar-te amb el joc. En cada cas, no paris fins a conseguir lobjectiu:
intercanviar les fitxes grises i negres respectant les regles del joc. s possible que alguna vegada et quedis
bloquejat, s a dir, que no puguis seguir movent les fitxes. No et desanimis, descansa
i torna a jugar desprs.
Juga amb 4 fitxes en lloc de fer-ho amb 6 fitxes.
Comprova que, ara, les situacions de bloqueig sn ms fcils devitar.
2
1
EXPERIMENTA I JUGA
1a Les fitxes grises noms es poden moure cap a la dreta i les negres, cap a lesquerra.
2a Cada fitxa pot avanar a una casella contigua si est buida. Per exemple,
de la posici A es passa a la posici B.
Posici A Posici B
3a Una fitxa pot saltar per sobre duna altra de color diferent, si a continuaci daquesta hi ha una casella
buida. Per exemple, de la posici C es passa a la posici D.
Posici C Posici D
4a No cal moure una fitxa de color diferent a la que hem mogut lltima vegada.
5a En una casella no hi pot haver ms duna fitxa.
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 402
1
403
El quadre segent reflecteix les jugades fetes durant una partida amb 2 fitxes de cada color.
A la fila superior del quadre apareix la posici de les fitxes quan comena el joc.
A sota hi ha les posicions que van prenent les fitxes desprs de cada jugada.
A la columna de lesquerra sindiquen les jugades successives.
a) Qu hauria passat si a la jugada 5a hagussim jugat com sindica a continuaci?
b) Es pot continuar jugant desprs daquesta jugada?
c) Per qu?
Observa que noms pots retrocedir a posicions anteriors (acci prohibida).
Direm, aleshores, que sha produt un bloqueig en unir-se les dues fitxes de color gris.
d) s desitjable aquesta posici de les fitxes per a un jugador?
e) Creus que pot ser una bona estratgia evitar les jugades en qu suneixin dues fitxes
del mateix color? Justifica la resposta.
1
INVESTIGA
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Posici inicial
Jugada 1a
Jugada 2a
Jugada 3a
Jugada 4a
Jugada 5a
Jugada 6a
Jugada 7a
Jugada 8a
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Jugada 4a
Jugada 5a
5a
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 403
404
Tipus de jugades. Tornat a fixar en el quadre de la pgina anterior. Cada jugada s un moviment
duna fitxa que pot ser de dues classes:
Un desplaament lateral (amb un avan d1 casella).
Un salt (amb un avan de 2 caselles).
a) Classificaci
Escriu la paraula desplaament o salt segons el moviment en cada jugada.
b) Nombre mnim de moviments
Com que en cada salt savancen 2 caselles i en cada desplaament savana 1 casella, el nombre
mnim de moviments per intercanviar les fitxes laconseguim quan podem fer
el nombre mxim de salts.
Juga diverses vegades amb 2 fitxes de cada color i comprova que el nombre mnim de moviments
que has de fer per aconseguir lobjectiu dintercanviar les fitxes s 8.
El nombre de moviments es calcula en funci del nombre de fitxes de cada color.
Amb 2 fitxes de cada color s: Nombre mnim de moviments = (2 + 1)
2
1 = 8
c) Codificaci
Tornat a fixar en les posicions de les fitxes en les 8 jugades del quadre
de la pgina anterior.
Per codificar les jugades, les fitxes negres les representem per n i les fitxes grises per g.
Si s desplaament escrivim la lletra amb majscula, i si s salt lescrivim amb minscula.
Completa la taula segent:
La codificaci de les 8 jugades quedaria aix: NgGnnGgN.
No cal distingir entre els dos tipus de moviments (desplaament o salt), perqu les fitxes estan obligades.
Per tant, la codificaci pot quedar aix: NGNNGGN.
2
Jugada Tipus de moviment
1a desplaament
2a
3a
4a
5a
6a
7a
8a
Jugades Codificaci de les jugades acumulades des de la 1a
1a N
1a i 2a Ng
1a, 2a i 3a NgG
1a, 2a, 3a i 4a
1a, 2a, 3a, 4a i 5a
1a, 2a, 3a, 4a, 5a i 6a
1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a i 7a
1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a, 7a i 8a
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 404
Juga amb 2 fitxes en un tauler com el segent.
a) Dibuixa les posicions de les fitxes de cada jugada a la taula segent, i assoleix lobjectiu
dintercanviar les 2 fitxes de color en 3 jugades.
b) Elabora una taula amb les 3 jugades. Desprs, completa la codificaci de les jugades.
c) Fixat en la frmula que dna el nombre mnim de moviments necessaris per acabar el joc
amb 2 fitxes de cada color. Quina s la frmula per al cas d1 fitxa de cada color?
Amb 1 fitxa de cada color s: Nombre mnim de moviments = (1 + __)
2
1 = __
Reprn el joc amb 3 fitxes de cada color que hem vist al principi.
a) Comprova que es pot acabar el joc amb 15 moviments i elabora un quadre amb les 15 jugades.
b) Codifica aquests moviments de manera semblant als casos anteriors.
c) Completa els resultats i troba lexpressi general per calcular el nombre mnim de moviments quan es juga
amb n fitxes de cada color.
Amb 1 ficha de cada color s: Nombre mnim de moviments = (1 + 1)
2
1 = 3
Amb 2 fitxes de cada color s: Nombre mnim de moviments = (2 + 1)
2
1 = 8
Amb n fitxes de cada color, el nombre de moviments s:
4
3
405
1
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Posici inicial
Jugada 1a
Jugada 2a
Jugada 3a
1a
2a
3a
Jugades Codificaci de les jugades acumulades des de la 1a
1a
N
1a i 2a
1a , 2a i 3a
Codificaci de les jugades
Jugades
acumulades des de la 1a
1a N
1a i 2a NG
1a, 2a i 3a NGG
1a, 2a, 3a i 4a
1a, 2a, 3a, 4a i 5a
1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a, 7a, 8a, 9a, 10a, 11a, 12a, 13a, 14a i 15a
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 405
406
JOCS DE POSICI
CANVI DE POSICIONS
AMB SIS FITXES
Material
El material s 6 fitxes (3 fitxes de cada color) collocades com es veu en aquest tauler de 7 caselles.
Objectiu
El joc consisteix a intercanviar les posicions de les fitxes, s a dir, les fitxes grises acaben on estan
situades les negres, i les negres on hi ha les grises.
Regles del joc
Juga diverses partides per familiaritzar-te amb el joc, amb un tauler ms senzill, amb 2 fitxes
de cada color.
Al llarg de cada partida no has doblidar lobjectiu, per no fer jugades que no estiguin dirigides
a assolir-lo.
1
EXPERIMENTA I JUGA
2
1a Les fitxes de color diferent es mouen alternativament.
2a Una fitxa es pot moure a una casella adjacent que estigui buida en moviment vertical, horitzontal
o diagonal. Per exemple, es pot passar de la posici A a la posici B.
Posici A Posici B
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 406
2
Juga amb la intenci dassolir lobjectiu en 5 jugades.
Juga algunes partides en aquest tauler amb 1 fitxa de cada color.
Quin s el nombre mnim de jugades per aconseguir intercanviar les fitxes?
Codificaci. Com comunicaries a alg per telfon els 5 moviments que ha de fer
com a mnim per intercanviar les fitxes en un tauler amb 2 fitxes de cada color?
Per indicar a alg una jugada cal dir-li la casella don surt la fitxa i la casella on arriba.
Aix saconsegueix anomenant les caselles amb lletres.
Aix, la 1a jugada es pot expressar escrivint primer la lletra de la casella de partida (B)
i, desprs, la lletra de la casella darribada (E): B E
Direm, aleshores, que sha codificat la primera jugada.
a) Codifica la 2a jugada.
b) Comprova que el nombre mnim de jugades per acabar la partida s: 2 2 + 1 = 5
c) Codifica les jugades: B E, C B
d) Juga amb la codificaci segent una partida en el tauler anterior.
1a B E, 2a C B, 3a A C, 4a D A, 5a E D
Torna al tauler inicial de 3 fitxes de cada color i juga algunes partides.
a) Quin s el nombre mnim de moviments per acabar la partida?
b) Fixat en el nombre de fitxes de cada color i en el nombre mnim de moviments
per intercanviar les fitxes i completa.
Amb 1 fitxa de cada color s: Nombre mnim de moviments = 2 1 + 1
Amb 2 fitxes de cada color s: Nombre mnim de moviments = 2 2 + 1
Amb 3 fitxes de cada color s: Nombre mnim de moviments = 2 __ + 1
Quin s el nombre mnim de moviments per a n fitxes de cada color?
c) Representa al teu quadern la partida codificada.
C G, E C, A E, D A, B D, F B, G F
4
3
2
1
INVESTIGA
407
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
A
D
B
E F
C
G
A
C
B
D E
A
C
B
D E
A
C
B
D E
1a 2a
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 407
408
JOCS DE POSICI
EL DIVUIT
s un joc per a dos jugadors.
Material
Necessitem 6 fitxes (3 fitxes de cada color) que posem en un tauler amb 22 caselles;
a les 11 caselles superiors hi van els nombres de l1 a l11, i a les caselles inferiors hi posem
les fitxes.
Objectiu
Lobjectiu daquest joc s aconseguir que la suma dels nombres enfrontats amb les 3 fitxes sigui 18.
Regles del joc
Juga 3 partides amb un company i anota els resultats del guanyador.
Juga 10 partides amb un company i, en cada una, anota els nombres que donen la suma 18.
a) Quins nombres surten ms vegades?
b) Quins nombres surten menys vegades?
1
INVESTIGA
1
EXPERIMENTA I JUGA
3
1a Cada jugador, per torns, posa una fitxa en alguna de les caselles inferiors, amb el propsit
que els nombres enfrontats amb les seves 3 fitxes sumin 18.
2a Quan les 3 fitxes estan collocades i cap jugador no aconsegueix la suma 18, per torns, les canvien
de caselles segons que els interessi.
3a Guanya el jugador que aconsegueix primer la suma 18.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 408
3
Escriu 6 ternes de nombres que sumin 18.
a) Creus que hi ha algun nombre que s ms adequat que els altres per aconseguir la suma 18?
b) Per qu?
Esbrina qu passaria si al tauler noms hi hagus els nombres de l1 al 9
i haguessin de sumar 15.
a) Quines ternes que sumin 15 es poden formar amb els nombres de l1 al 9?
b) Quin nombre surt menys vegades?
c) Creus que hi ha algun nombre que s millor que la resta per aconseguir la suma 15?
Per qu?
El tauler segent correspon a una partida inacabada, i toca jugar al jugador
de les fitxes grises.
a) Quina jugada faries?
b) Per qu?
Intenta construir un quadrat mgic 3 3.
Recorda que, en el quadrat mgic, la suma de les files, les columnes i les diagonals ha de ser la mateixa.
5
4
3
2
409
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1 2 3 4 5 6 7 8 9
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 409
410
JOCS DE POSICI
MORRIS DE TRES FITXES
Material
Necessitem 6 fitxes (3 fitxes dun color per a un jugador i 3 fitxes dun altre color per a laltre jugador) i un tauler
com el de la figura.
Objectiu
Lobjectiu del joc s posar 3 fitxes en lnia: horitzontal o vertical.
Regles del joc
4
1a El joc comena quan un dels jugadors posa una fitxa sobre un dels punts assenyalats,
i, a continuaci, ho fa el segon jugador. Es juga alternativament fins que els dos jugadors hagin posat totes
les fitxes.
2a Quan les 6 fitxes siguin al tauler, cada jugador pot moure una de les seves fitxes a una posici adjacent
seguint les lnies del tauler.
3a Guanya el jugador que aconsegueixi primer posar les seves 3 fitxes en lnia (horitzontal o vertical).
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 410
Si has jugat unes quantes partides, thaurs adonat si s convenient o no que el primer jugador
esculli la posici central. Creus que s convenient?
Si mouen les fitxes grises, quina s la millor jugada que es pot fer per guanyar la partida?
Si toqus jugar amb les fitxes negres al tauler anterior, quina jugada faries?
Si es jugus amb les fitxes negres al tauler segent, quina jugada faries? Explica per qu.
a) Tal com estan posades les fitxes al tauler anterior, creus que la partida t un guanyador?
b) Raona la resposta.
2
1
INVESTIGA I BUSCA ESTRATGIES
1
EXPERIMENTA I JUGA
411
4
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 411
412
JOCS DE POSICI
MARRO
El marro s un joc antic que consta dun tauler quadrat amb les diagonals marcades
i dues lnies paralleles als costats pel punt mitj (paralleles mitjanes). La intersecci daquestes lnies
sn els llocs o les caselles on es posen les fitxes.
En aquest joc participen dos jugadors.
Material
Per a aquest joc es necessita un tauler amb 9 caselles
o punts i 3 fitxes de colors diferents
per a cada jugador.
El tauler s un quadrat semblant al de la dreta.
Objectiu
En aquest joc, lobjectiu de cada jugador s collocar
les seves 3 fitxes en una mateixa lnia (horitzontal, vertical
o diagonal).
Regles del joc
Juga unes quantes partides amb un company per familiaritzar-te amb el joc.
Juga 4 partides amb un company. En 2 partides comena a posar les fitxes un jugador
i, en les 2 partides segents, comena laltre jugador.
a) Quina jugada prefereixes fer quan comences a jugar?
b) Trobes algun avantatge a ser el primer que comena a jugar?
2
1
EXPERIMENTA I JUGA
5
1a Es fa a la sort el jugador que comena la partida.
2a Cada jugador colloca les fitxes de manera alternativa.
3a Cada jugador, quan li toca, juga desplaant una fitxa a una posici contigua seguint les lnies
del tauler.
4a Guanya el jugador que aconsegueix posar les seves 3 fitxes en lnia recta (horitzontal, vertical o diagonal).
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 412
5
Imagina que la situaci del tauler s la segent.
a) Juga amb un company amb les fitxes en aquesta posici. Qui guanya?
b) Creus que la partida t un guanyador?
Una partida est en la situaci que indica el tauler de lesquerra i correspon jugar a les fitxes negres.
Indica dues jugades de les fitxes negres que portarien a perdre. Dibuixa com quedarien situades
les fitxes negres desprs daquestes jugades.
JUGADES PERDEDORES DE LES FITXES NEGRES
Situaci de la partida 1a jugada perdedora 2a jugada perdedora
Desprs de diverses jugades, la partida est com indica el tauler inferior de lesquerra.
Hi ha algun jugador que s guanyador segur?
Si toca jugar al jugador de les negres, quina jugada pot fer? Dibuixa les fitxes negres.
Situaci desprs
Situaci de la partida de la jugada
3
2
1
413
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 413
414
JOCS TIPUS NIM I MANCALA
LLTIM QUE AGAFA, GUANYA
Material
El material consta de 13 fitxes, cartolines o targetes.
Objectiu
Lobjectiu del joc s agafar lltima fitxa. El jugador que ho aconsegueix, guanya.
Regles del joc
Nota. En els jocs de Nim, lltima regla pot canviar, i aleshores perd el jugador que ha agafat lltima fitxa.
Juga diverses partides amb un company fins que determinis quantes fitxes han de quedar
com a mnim en lltima jugada per guanyar.
Per trobar lestratgia guanyadora comencem pel final.
Imagina que al final ladversari et deixa 1 fitxa. Qui guanya?
a) Qu passa si et deixa 2 fitxes?
b) I si et deixa 3 fitxes?
1
ESBRINA I CERCA ESTRATGIES
1
EXPERIMENTA I JUGA
1
1a Se sorteja el jugador que comea a jugar.
2a Cada jugador agafa, per torns, 1, 2 o 3 fitxes.
3a Guanya el jugador que agafa lltima fitxa.
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 414
415
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
1
Qu passa si laltre jugador et deixa 4 fitxes?
a) Si es dons la situaci segent, tindries opci de guanyar?
b) Per qu?
Imagina que et toca jugar i hi ha 6 fitxes sobre la taula. Quantes fitxes hauries
dagafar per assegurar que guanyes?
a) I si hi ha 7 fitxes?
b) I si hi ha 8 fitxes?
Troba totes les situacions fatals que es poden donar en aquest joc.
Quina s la millor jugada inicial si hi ha 5 fitxes?
T avantatge algun jugador?
Imagina que deixes 4 fitxes al teu adversari. El deixes en una situaci fatal?
Per qu?
I si li deixes 8 fitxes?
Per qu?
6
5
4
Observa que si el nombre de fitxes que ens deixa el jugador contrari s 1, 2 o 3, guanyem perqu en cada
cas podem agafar-les totes.
Segur que thas adonat que hi ha situacions en qu sempre pots guanyar i unes altres en qu segur
que perdrs si ladversari juga b. Aquestes ltimes situacions les anomenarem situacions fatals.
3
2
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 415
416
LLTIM QUE RECULL, PERD
Imagina que hi ha 7 fitxes i que les regles del joc sn les que sindiquen.
Objectiu
Lobjectiu del joc s aconseguir que laltre jugador agafi lltima fitxa.
Regles del joc
Juga alguna partida amb un company. Desprs, respon.
a) Qu passa si ladversari et deixa 1 fitxa?
b) I si et deixa 2 fitxes?
c) I si et deixa 3 fitxes?
d) Quina s lestratgia guanyadora?
e) Quin jugador t avantatge?
f) Quin jugador guanya segur si els dos saben jugar?
Per qu?
Imagina, ara, que juguem amb 12 fitxes i amb les regles anteriors.
a) Quina seria lestratgia guanyadora?
b) Quin jugador tagradaria ser, el que comena a jugar o laltre?
c) Quin jugador t lestratgia guanyadora?
d) Quina ha de ser la 1a jugada del jugador que comena a jugar?
2
1
INVESTIGA I CERCA ESTRATGIES
2
1a Se sorteja el jugador que comena a jugar.
2a Cada jugador agafa per torn 1 o 2 fitxes.
3a Perd el jugador que agafa lltima fitxa.
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 416
417
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
El Nim s un dels jocs ms antics que es coneixen, i s originari de la Xina.
La paraula nim vol dir robar i s un terme que va emprar Shakespeare.
Material
El material sn llumins, fitxes, monedes o peces petites, distribudes de la manera segent.
Les fitxes es colloquen en files. La primera fila pot tenir una o diverses fitxes; la segona fila t una fitxa ms;
la tercera fila t una fitxa ms que la segona, etc.
Objectiu
Lobjectiu de cada jugador s aconseguir agafar lltima pea.
Regles del joc
Nota. Lobjectiu i la regla 2 del joc de Nim poden ser contraris.
Objectiu: cada jugador intenta aconseguir que el contrari reculli lltima fitxa.
Regla 2: perd el jugador que recull lltima fitxa.
Juga unes quantes partides amb un company per familiaritzar-te amb el joc.
Lestratgia ms idnia per fer una anlisi del joc s comenar pel final, de manera que s possible
identificar les situacions fatals que es produeixen quan queden poques peces. Aix permet trobar
les successives situacions perdedores, amb la qual cosa podem saber com hem dactuar des del principi.
Lestratgia s situar el contrari en situacions fatals.
2
1
EXPERIMENTA I JUGA
UN NIM DE TRES FILES DEL TIPUS 345 3
1a. Els jugadors retiren per torns tantes peces com vulguin duna mateixa fila.
2a. Guanya el jugador que recull lltima pea.
Primera fila
Segona fila
Tercera fila
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 417
418
Comencem jugant en un Nim ms petit i amb les mateixes regles, com el segent.
Si jugues diverses partides descobrirs com situar el contrari en una situaci fatal.
a) Codificaci. Anota totes les situacions fatals que trobis en aquest Nim. Una manera de fer-ho s indicar
el nombre de peces que queden per fila, s a dir, la situaci inicial en aquest Nim seria: 123.
Aix sanomena codificar, s a dir, hem establert un codi a fi que qualsevol persona pugui entendre
com estan collocades les peces i spiga com es desenvolupa la partida.
b) Codificaci de les jugades. Si el primer jugador retira la fitxa de la 1a fila, la jugada es codifica
daquesta manera:
Qu passa si el teu adversari et deixa en la situaci 022?
I si et deixa en la situaci 110?
La situaci 101 s una situaci fatal per al qui ha de jugar?
Per qu?
c) En aquest Nim, quin jugador perd sempre si laltre jugador sap jugar?
d) En el Nim de partida, troba totes les situacions fatals i aix podrs guanyar sempre.
e) Hi ha cap jugador que tingui avantatge?
Primera jugada 123 023
3
Primera fila
Segona fila
Tercera fila
UN NIM DE TRES FILES DEL TIPUS 345
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 418
419
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Aquest joc va ser inventat per Sam Loyd i t la mateixa finalitat que el Nim.
Material
Es necessita un nombre parell de fitxes, disposades formant un cercle.
El nombre de fitxes s variable; en el cas segent sn 8 fitxes.
Objectiu
Lobjectiu s buscar estratgies guanyadores
per aconseguir retirar lltima fitxa.
Regles del joc
Juga algunes partides per fixar-te en les regularitats, i troba una codificaci adient per anotar tots
els moviments de la partida.
Qui guanya sempre?
s possible acabar en empat?
Colloca en el cercle un nombre senar de fitxes. Passa el mateix que abans?
Hi influeix el nombre de fitxes? 4
3
2
1
1
EXPERIMENTA I JUGA
1a. Els jugadors retiren per torn 1 o 2 fitxes, per si es retiren 2 fitxes, aquestes han destar situades luna
al costat de laltra, sense que hi hagi espai entre elles.
2a. Els jugadors retiren les fitxes alternativament.
3a. Guanya el jugador que recull lltima fitxa.
EL CERCLE MISTERIS 4
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 419
420
Material
Es necessiten 6 fitxes collocades sobre els costats dun triangle
equilter, tot situant 2 fitxes en cada costat.
Objectiu
Lobjectiu de cada jugador s recollir
lltima fitxa.
Regles del joc
Pots codificar com en els casos anteriors. La situaci de partida es codifica per 222.
a) Dibuixa les situacions segents: 011, 110 i 101. Sn situacions fatals?
b) Per qu?
c) Analitza les situacions 022 i 122. Com sn aquestes situacions per al jugador a qui li toca jugar?
Anota el desenvolupament de la partida.
Situaci 022 Situaci 122
Seguint les normes anteriors, juga ara amb 3 fitxes en cada costat. 2
1
EXPERIMENTA I JUGA
1a. Es treuen les fitxes, duna en una o de dues en dues, per si sn dues han de ser del mateix costat.
2a. Els jugadors retiren les fitxes alternativament.
3a. Guanya el jugador que reculli lltima fitxa.
EL TRIANGLE MAREJAT 5
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 420
421
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Per a aquest joc es poden fer servir diferents objectes (fitxes, botons, monedes, xapes, etc.)
o es poden dibuixar cercles en un full de paper. Lobjectiu s el mateix que en els jocs anteriors:
retirar lltima fitxa.
Material
El material consisteix en 19 monedes disposades formant un cercle. El nombre de monedes s variable
i pot ser ms gran o ms petit, segons que ho decideixin els jugadors.
Regles del joc
Quina s lestratgia guanyadora?
1a. Es fa a la sort el jugador que comena a jugar.
2a. Cada jugador, per torn, retira una moneda o dues monedes que estiguin en contacte.
3a. El guanyador s el jugador que retira lltima moneda de la cadena.
LA CADENA 6
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 421
422
Mancala s una famlia de jocs que tenen lorigen a lfrica. Hi ha constncia duns 200 jocs
daquesta famlia. Un dells s el Wari, que es coneix com els escacs de lfrica.
El Wari s molt popular a la Costa dIvori i al Carib, on els descendents dels esclaus negres
encara el conserven.
Material
Sutilitzen 12 recipients amb 4 fitxes,
pedres o llavors cadascun,
i 2 recipients ms per posar-hi les fitxes
o pedres que guanya cada jugador.
El tauler est format per 2 files
de 6 forats o recipients,
una per a cada jugador.
La casa o recipient per a les fitxes
que guanya cada jugador s
a la seva dreta.
Objectiu
Cada jugador intenta aconseguir el mxim nombre de fitxes o pedres del jugador contrari.
Regles del joc
2a. En cada jugada, un jugador tria un recipient, agafa totes les pedres i les va dipositant, una a una,
en els recipients segents (tant en els recipients del jugador que est jugant com en els recipients
del rival) en sentit contrari al de les agulles del rellotge.
Per exemple, si el jugador A tria el recipient de les pedres que hem pintat de negre, les repartiria
com assenyala la fletxa i el tauler quedaria com sindica.
3a. Guanya el jugador que aconsegueix la majoria de les fitxes (25 fitxes o ms). En aquell moment
sacaba la partida.
Jugador B
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

B
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

A
Jugador A
Jugador B
Jugador A
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

B
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

A
MANCALA 7
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 422
423
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
a) Si el recipient que es tria t moltes pedres (pot passar quan shan fet diverses jugades), es dna
la volta sencera al tauler; en aquest cas, el recipient del qual agafem les pedres sha de saltar.
Aquest recipient ha de quedar buit en aquesta jugada. Per exemple, desprs de diverses jugades
el tauler queda com es mostra tot seguit, i el jugador a qui toca jugar tria el recipient
que t 13 fitxes.
b) Si en dipositar lltima pedra o fitxa en un moviment es fa en un recipient del jugador contrari,
i aquell recipient cont 2 o 3 pedres (comptant-hi la pedra que shi acaba de dipositar),
aquestes sn capturades pel jugador i dipositades a casa seva.
En aquest cas, el jugador reparteix les 13 fitxes o pedres i el tauler queda com es mostra a la figura.
Juga amb un company per familiaritzar-te amb el joc, i decidir el recipient que tinteressa
per aconseguir ms fitxes o pedres del teu company.
1
EXPERIMENTA I JUGA
Jugador A
Jugador B
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

A
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

B
Jugador A
Jugador B
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

A
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

B
Jugador A
Jugador B
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

A
C
a
s
a

d
e
l

j
u
g
a
d
o
r

B
7
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 423
424
Diverses jugades duna partida de Wari
Per desenvolupar aquesta partida de Wari representem els forats i les cases dels jugadors per mitj
de cercles. A la figura segent shan numerat els forats del tauler. Els dos cercles dels costats sn
les cases de tots dos jugadors. Les fitxes dels jugadors sn negres.
Imaginem que la partida la inicia el jugador A, que juga amb la fila de forats de sota.
PRIMERA JUGADA
En el tauler anterior, el jugador A tria el forat 12 i reparteix les 4 fitxes que t
a partir del forat 1. El tauler queda daquesta manera:
Al tauler anterior, el jugador B tria el forat 2 i reparteix les 5 fitxes que t a partir
del forat 3. El tauler queda daquesta manera:
SEGONA JUGADA
a partir del forat 12. El tauler queda daquesta manera:
En el tauler anterior, el jugador B tria el forat 2 i deixa la fitxa que t al forat 3.
El tauler queda daquesta manera:
1
MANCALA
Casa del
jugador B
Casa de B
Casa de B
Casa de B
Casa de B
Casa de A
Casa de A
Casa de A
Casa de A
Casa del
jugador A
Puntuaci
A B
0 0
Puntuaci
A B
0 0
Puntuaci
A B
0 0
Puntuaci
A B
0 0
Forats del jugador B
Forats del jugador A
1444444442444444443
1 4 4 4 4 4 4 4 4 2 4 4 4 4 4 4 4 4 3
6 5 4 3 2 1
7 8 9 10 11 12
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 424
425
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
TERCERA JUGADA
En el tauler anterior, el jugador A tria el forat 12 i deixa 1 fitxa que t en el forat 1,
que queda amb 7 fitxes. El tauler queda daquesta manera:
En el tauler anterior, el jugador B tria el forat 1 i reparteix les 7 fitxes que t a partir
del forat 2. El tauler queda daquesta manera:
QUARTA JUGADA
a partir del forat 11. Com que desprs del repartiment el forat 2 queda amb 2 fitxes,
aquestes passen a la casa del jugador A. El tauler queda daquesta manera:
En el tauler anterior, el jugador B tria el forat 6 i reparteix les 6 fitxes que t
a partir del forat 7. Com que els forats 11 i 12 queden amb 2 fitxes cadascun,
aquestes passen a la casa del jugador B. El tauler queda daquesta manera:
Dibuixa com quedarien els taulers si el jugador A tria en el seu torn el forat 10
i el jugador B tria el forat 5. Com quedaria la puntuaci al final daquesta jugada?
Continua jugant la partida.
2
7
Puntuaci
B A
0 0
Puntuaci
B A
0 0
Puntuaci
B A
0 2
Puntuaci
B A
4 2
Puntuaci
B A
Puntuaci
B A
Casa de B Casa de A
Casa de B
Casa de A
Casa de B Casa de A
Casa de B Casa de A
Desprs de jugar A Desprs de jugar B
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 425
426
Escriu els nombres de l1 al 30, com a suma de nombres consecutius. Es tracta duna activitat
individual que t com a objectiu el desenvolupament dhabilitats numriques.
Per exemple: 3 = 1 + 2; 5 = 2 + 3; 6 = 1 + 2 + 3
Si algun nombre t ms duna soluci, aquesta tamb sescriu.
3 =
4 =
5 =
6 =
7 =
8 =
9 = 4 + 5 i tamb 9 = 2 + 3 + 4
10 =
11 =
12 =
13 =
14 =
15 =
16 =
17 =
18 =
19 =
20 =
21 =
22 =
1
EXPERIMENTA, INVESTIGA I COMPLETA
JOCS I ACTIVITATS LDIQUES AMB NOMBRES
NOMBRES CONSECUTIUS 1
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 426
427
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
23 =
24 =
25 =
26 =
27 =
28 =
29 =
30 =
Quina classe de nombre resulta en sumar dos nombres consecutius?
Es pot posar un nombre parell com a suma de dos nombres consecutius?
Per qu?
Fixat en els nombres que sn suma de tres nombres consecutius. Quina propietat tenen
en com aquests nombres?
Fixat en lactivitat 1. Quins nombres no es poden posar com a suma de diversos nombres consecutius?
Quina propietat tenen en com?
Hem vist que la suma de tres nombres consecutius s sempre un mltiple de 3.
Si vols verificar aquesta propietat, pots triar tres nombres consecutius,
per exemple 3k 1, 3k i 3k + 1.
Fes la suma i comprova que en resulta un nombre mltiple de 3.
Escriu la suma resultant com el producte dun nombre per 3.
Aix s una demostraci de la propietat segent.
La suma de tres nombres consecutius s igual a un mltiple de 3.
5
4
3
2
1
OBSERVA ELS RESULTATS I RESPON
1
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 427
428
Un quadrat numric s un quadrat mgic si la suma
dels nombres de cada fila s igual a la suma dels nombres
de cada columna i a la suma dels nombres de
cada diagonal.
Per exemple, pots comprovar fcilment per mitj de sumes
que el quadrat segent s un quadrat mgic.
Lobjectiu daquestes activitats s aconseguir habilitats
numriques i ampliar el vocabulari amb les paraules fila,
columna i diagonal.
Comprova, mitjanant sumes, que el quadrat anterior s un quadrat mgic.
La suma s 15, s igual per a totes les lnies i sanomena suma mgica.
Imagina que vols formar el quadrat anterior amb els dgits de l1 al 9. Com ho faries?
a) Troba la suma mgica, s a dir, el que suma cada lnia.
Tingues en compte que:
La suma dels 9 nombres s:
1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9 = 45
Hi ha dhaver 3 files de nombres que sumen el mateix.
La suma mgica s: 45 =
b) Esbrina els nombres que has de posar en cada casella.
Tingues en compte que:
El 5 ha destar al centre, ja que es fa servir en 4 sumes.
L1 es fa servir sols en 2 sumes, per tant ha destar en una
de les dues caselles ombrejades.
Si es posa l1 a la dreta, a lesquerra sha de collocar el 9.
El 4 tamb figura en 2 sumes, per tant ha destar
en un dels vrtexs.
Ara ja pots acabar el quadrat.
c) Explica com has completat el quadrat.
2
1
OBSERVA ELS RESULTATS I RESPON
Diagonals
+ + = + + =
Files
+ + =
+ + =
+ + =
Columnes
+ + =
+ + =
+ + =
2 7 6
9 5 1
4 3 8
5
4
1
QUADRATS MGICS 2
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 428
2
429
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Suma 4 a cada nombre del quadrat mgic que has construt.
a) En resulta un nou quadrat mgic? Comprova-ho.
b) Quina s la suma mgica en aquest quadrat?
Si multipliquem per una quantitat constant cada nombre del quadrat mgic, continua sent mgic?
Comprova-ho multiplicant per 4 els nombres daquest quadrat mgic.
a) Comprova que el quadrat obtingut s un quadrat mgic.
b) Quina s la suma mgica en aquest nou quadrat?
4
3
Diagonals
+ + = + + =
Files
+ + =
+ + =
+ + =
Columnes
+ + =
+ + =
+ + =
Diagonals
+ + = + + =
Files
+ + =
+ + =
+ + =
Columnes
+ + =
+ + =
+ + =
2 7 6
9 5 1
4 3 8
2 7 6
9 5 1
4 3 8
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 429
430
Fixat en aquest quadrat mgic.
Les caselles pintades de gris i els nombres corresponents sanomenen
termes mitjans, les caselles pintades de negre sn els termes cantonada
o cantonades, i la casella en blanc s el terme central.
a) Quina relaci hi ha entre dos termes simtrics: (2 i 8), (4 i 6),
(3 i 7), (1 i 9) i el terme central?
b) Quina relaci hi ha entre la suma dels quatre termes de les cantonades i el terme central?
Calcula i respon, abans de resoldre els quadrats mgics segents.
a) Quant sumen els nombres de les dues caselles ombrejades del quadrat I)?
b) Quant sumen els nombres de les dues caselles ombrejades del quadrat II)?
c) Quant sumen els nombres de les dues caselles ombrejades del quadrat III)?
d) Quant sumen els nombres de les dues caselles ombrejades del quadrat IV)?
e) Resol els quadrats mgics I), II), III) i IV).
I) III)
II) IV)
Calcula i respon, abans de resoldre els quadrats mgics segents.
a) Quant sumen els nombres de les quatre caselles de les cantonades en el quadrat I)?
b) I la suma dels quatre nombres de les caselles de les cantonades en el quadrat II)?
I) II)
2
1
COMPLETA ELS QUADRATS MGICS
5
QUADRATS MGICS
2 7 6
9 5 1
4 3 8
18
14
12 10
22 14 6
12
39 35
33
27
23
29 33
35
35
15 17 19
18
19
25 11 21
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 430
431
2
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Fins ara hem vist de manera prctica algunes propietats dels quadrats mgics.
A continuaci, les generalitzem.
En aquest quadrat mgic shan codificat els termes.
C s el terme central, que es fa servir en 4 sumes.
E(1), E(2), E(3) i E(4) sn els termes de les cantonades i es fan servir en 3 sumes.
M(1), M(2), M(3) i M(4) sn els termes mitjans que es fan servir en 2 sumes.
Escriu amb aquests smbols les propietats segents.
1a. La suma de 2 nombres de dues caselles simtriques respecte del centre s igual al doble
del terme central:
2a. La suma dels quatre nombres de les cantonades s igual a quatre vegades el terme central.
Observa i completa en cada cas el nombre que hi falta:
a) M(4) + M(2) = C
b) E(2) + E(4) = C
c) E(1) + E(3) = C
d) M(1) + M(3) = C
Resol els quadrats mgics, coneixent quatre dels nombres que els formen.
2
1
ALGUNES PROPIETATS DELS QUADRATS MGICS
E(1) M(1) E(2)
M(4) C M(2)
E(4) M(3) E(3)
12 8
2 19
7 5
15 13
11 13
15 5
15 10
18 13
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 431
432
Es tracta dun joc per a dos jugadors.
Material
Es necessita fer servir llapis i paper.
Objectiu
Utilitzant les xifres de l1 al 9, lobjectiu s formar dos nombres de tres xifres diferents i multiplicar-los.
Regles del joc
Juga amb un company unes quantes partides i, desprs, escriu els nombres que triaries
per mirar de guanyar.
Primer nombre: Segon nombre:
Producte = =
Jugueu una altra partida amb la condici que el segon nombre no pot tenir les xifres del primer.
Escriu els nombres que triaries en aquesta segona partida.
Primer nombre: Segon nombre:
Producte = =
Respon.
a) Si has de jugar una nica partida, quina hauria de ser la primera xifra dels nombres
a fi que el producte fos mxim?
b) Quina hauria de ser la segona?
c) I la tercera?
3
2
1
EXPERIMENTA, JUGA I INVESTIGA
1a. Es formen equips de dos alumnes.
2a. Cada jugador tria dos nombres de tres xifres diferents; el segon nombre pot tenir xifres iguals
que les del primer, sempre que estiguin situades en un lloc diferent.
3a. Tots dos jugadors multipliquen els seus nombres i mostren els resultats.
4a. Guanya el jugador que aconsegueixi el producte mxim.
5a. Si els jugadors obtenen el mateix producte, juguen de nou.
EL PRODUCTE MXIM 3
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 432
433
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Es tracta dun joc o una activitat ldica per a un sol jugador.
El material s el segent quadrat 4 4.
Lobjectiu consisteix a completar el quadrat mgic amb els nombres de l1 al 16, tenint en compte
els nombres que ja figuren en el quadrat.
Observa la disposici dels nombres coneguts i resol.
a) Calcula la suma mgica en aquest quadrat.
+ + + =
b) Quina s la lnia (fila o columna) ms fcil de completar?
c) Quina fila pots completar a continuaci?
d) Continua completant files i columnes fins que obtinguis tot el quadrat.
Suma 10 a cada nombre del quadrat anterior i comprova que el quadrat obtingut
tamb s mgic.
e) Ara multiplica per 10 cada nombre del primer quadrat. En resulta un quadrat mgic?
1
16 13
10 11
12
4 15 14 1
16 3
2
13
5 10 11 8
9 6
7
12
4 15 14 1
QUADRAT MGIC 44 4
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 433
434
Es tracta dun joc o activitat ldica per a un sol jugador.
El material s el segent quadrat 4 4.
El quadrat numric est format per 16 nombres consecutius a partir del nombre 5.
Regles del joc
Comena triant un nombre qualsevol,
per exemple 11, i escriu els nombres
que quedin.
Tria un dels quatre nombres que queden
a c), per exemple 14, i fes el mateix.
Aix queda un sol nombre.
1
EXPERIMENTA I APLICA LES REGLES
5 6 7 8
9 10 11 12
13 14 15 16
17 18 19 20
5 6 7 8
9 10 11 12
13 14 15 16
17 18 19 20
5 6 8
13 14 16
17 18 20
5 6
13 14
5
1a. Es tria un nombre qualsevol del quadrat anterior i es ratllen la fila i la columna on estigui aquest nombre.
2a. Desprs, es tria un altre nombre i es ratllen la fila i la columna on est situat.
3a. Es repeteix aquest procs dues vegades ms.
a) b)
c) d)
Tria un altre nombre a b), per exemple 20,
i fes el mateix.
Finalment, tria a d) el nombre
que queda.
EL JOC DEL 50 5
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 434
435
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Escriu els quatre nombres que has triat i sumals.
a) Nombres triats:
b) Suma:
Per qu et sorprn el resultat?
Fixat de nou en el primer quadrat de nombres de la pgina anterior.
a) Els nombres de la primera columna sn: 5, 9, 13 i 17.
Compara cada nombre amb el segent. Quina relaci hi ha entre ells?
b) Quina relaci hi ha entre els nombres de la segona columna?
c) I entre els nombres de la tercera columna?
Estudia la relaci que hi ha entre la primera i la segona fila. Fes el mateix amb la primera
i la tercera fila, i amb la primera i la quarta fila. Observa els resultats i escriu alguna conclusi.
Juga en el quadrat 5 5 i comprova que es compleixen les propietats anteriors. 3
2
1
INVESTIGA I BUSCA PROPIETATS
2
5 6 7 8
5 + 4 6 + 4 7 + 4 8 + 4
10 11 12 13 14
15 16 17 18 19
20 21 22 23 24
25
30
26
31
27
32
28
33
29
34
5
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 435
436
Es tracta duna activitat individual, que est basada en el relat segent.
Escriu el resultat sense fer la multiplicaci.
a) 11.111 11.111 =
b) 111.111 111.111 =
c) 1.111.111 1.111.111 =
d) 11.111.111 11.111.111 =
1
Hi havia una vegada el nombre dos, que va passar pel pas dels uns. Els gurdies del pas el van detenir
perqu no el coneixien, mentre ell plorava i deia:
Sc un dos, sc un dos!
El van dur a la presncia del rei 1 i aquest li va preguntar:
Qui ets?
Sc un dos. En el pas don vinc hi ha dosos, tresos, quatres... i tots provenen dels uns.
Com s possible?
Mireu, nosaltres vam sorgir daquesta manera.
1 + 1 = 2
2 + 1 = 3
3 + 1 = 4
Per va arribar el rei Trencasumes i ens va prohibir fer aquesta operaci. Per aix, vam haver dinventar
una altra operaci que vam anomenar producte. Aix vam resoldre el problema:
11 11 = 121
111 111 = 12.321
1.111 1.111 = 1.234.321
Daquesta manera van sorgir tots els nombres coneguts.

El rei 1 es va entusiasmar tant amb aquest descobriment que hi va posar a treballar tots els matemtics
del regne.
De tots els descobriments que van fer els matemtics, no en queda cap constncia.
Imaginem que el rei ens hagus fet treballar en aquest tema. Series capa desbrinar el que van descobrir?
EL PAS DELS UNS 6
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 436
437
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Aquest s un joc per a dos jugadors.
Cada jugador ha de tenir un quadrat de potncies 3 3, com el de la figura.
Regles del joc
Aquest s un joc per a dos jugadors.
Cada jugador ha de tenir un quadrat de nombres 4 4 com el de la figura.
El joc es desenvolupa dacord amb les regles del joc anterior.
En aquest cas es tria un nombre del quadrat i un altre del cercle, es multipliquen i es colloca la fitxa
a la casella corresponent.
QUATRE EN RATLLA AMB NOMBRES
TRES EN RATLLA AMB NOMBRES
1a. Es fa a la sort el jugador que fa la primera jugada.
2a. En cada jugada, el jugador tria un nombre de cada un dels cercles. Aquests nombres els multiplica
o els divideix, i encercla el nombre del quadrat que t el resultat de la seva operaci.
3a. Guanya el jugador que aconsegueix encerclar tres nombres en lnia vertical, horitzontal o diagonal.
2
7
3
2
2
5
6
3
5
2
5
3
5
5
1
2
17
2
2
2
12
3
2
7
3
3
5
4 120 5 75
6 10 25 72
12
36
40
8
20
24
3
15
30
16
40
48
50
24
80
0,5
0,25
1,5
0,1
TRES EN RATLLA I QUATRE EN RATLLA
AMB NOMBRES
7
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 437
438
El llop, la col i la cabra
Un pastor ha de passar un llop, una col i una cabra de luna riba a laltra dun riu.
T una barca en la qual sols hi caben ell i una de les tres coses que vol passar.
Daltra banda, sap que:
Si el llop es queda sol amb la cabra, se la menja.
Si la cabra es queda sola amb la col, se la menja.
Com ho ha de fer el pastor?
Completa les frases daquest esquema que indiquen el que ha de dur el pastor en cada viatge danada
a laltra riba del riu, i les frases que indiquen si torna sol o amb alguna cosa a la barca.
Riba de partida
(on sn)
1r. El pastor va amb la cabra a laltra riba.
2n. El pastor torna
3r. El pastor va amb
4t. El pastor torna
5. El pastor va amb
6. El pastor torna
7. El pastor fa el seu ltim viatge amb
F
G
F
G
F
G
F
Riba darribada
(la destinaci)
F
G
PROBLEMES DENGINY 8
917232 _ 0402-0469.qxd 29/12/08 12:53 Pgina 438
439
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
El convidat paga
Dos amics estaven a punt de menjar-se 5 entrepans per berenar. Lun havia portat 2 entrepans
i laltre, 3 entrepans. Quan eren a punt de comenar a menjar, va arribar un pastor i el van
convidar a berenar. El pastor i els dos amics es van menjar els 5 entrepans a parts iguals.
Al final el pastor va donar 5 als seus amfitrions.
El problema que es van plantejar els amics s com shavia de fer el repartiment perqu fos
equitatiu, s a dir, que cadasc rebs el que realment li corresponia dacord amb el nombre
dentrepans que havien portat.
Com cal repartir els 5 ?
Desprs de reflexionar sobre el problema, van decidir que es repartirien els 5 en parts
directament proporcionals a la quantitat dentrep que hagus donat cadasc al pastor.
A ms, la part dels entrepans que cada un dels amics i el pastor havien menjat s: 5 : 3 =
Ara ja pots fer el repartiment.
La rajola de xocolata i el xiclet
En Sergi va anar a comprar una rajola de xocolata i un xiclet. Els dos articles junts costen 1,10 .
Tamb se sap que la rajola de xocolata val 1 ms que el xiclet.
Quant costa la rajola de xocolata? I el xiclet?
5
3
La rajola costa 1
ms que el xiclet.
8
917232 _ 0402-0469.qxd 29/12/08 12:54 Pgina 439
440
El pes de la bta
Una bta plena de vi pesa 13 kg. Quan se nha tret la meitat del vi, la bta pesa 7 kg.
Quant pesa la bta buida?
Anomenem:
x pes de la bta buida
y pes del vi quan la bta s plena
La filla gran toca el piano
Dos amics es troben al cap de molts anys. Es posen a passejar mentre xerren.
A: Quants anys tenen les teves filles?
B: El producte de les seves edats s 36.
A: No em dnes prou dades.
B: La suma de les seves edats s el nombre de la casa del davant.
A: Encara em falten dades.
B: B, la gran toca el piano.
A: Grcies, en tinc prou. Les seves edats sn...
Quines edats tenen?
a) Fes la descomposici del nombre 36 en producte de factors.
b) De totes les descomposicions possibles, elimina les que no compleixin les condicions de lenunciat.
c) Completa quines edats tenen les filles.
PROBLEMES DENGINY
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 440
441
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Un lleter intelligent
Un lleter disposa nicament de dos recipients de 3 i 5 litres de capacitat per mesurar la llet que ven
als seus clients. Com podria treure un litre del dipsit sense llenar llet?
El repartiment dun premi dun mili deuros
A una persona li toca un premi dun mili deuros en la Loteria Primitiva. Decideix repartir-ne la meitat
ms 80.000 euros entre els seus quatre fills, de manera que cadascun rebi 20.000 euros menys
que el seu germ immediatament ms gran. Quants diners rebr cadascun?
a) Anomena x la quantitat que rep el germ gran
(primer).
El segon en rep:
El tercer en rep:
El quart en rep:
Escriu lequaci:
b) Resol lequaci.
c) Completa.
El primer en rep: El segon en rep:
El tercer en rep: El quart en rep:
8
917232 _ 0402-0469.qxd 29/12/08 13:02 Pgina 441
442
Cal omplir la piscina
Una piscina es pot omplir amb tres aixetes. La primera aixeta triga a omplir-la 30 hores,
la segona triga 40 hores i la tercera, 5 dies. Si les tres aixetes es connecten plegades,
quant de temps triga la piscina a omplir-se?
Per resoldre aquest problema, has desbrinar la part de la piscina que somple en 1 hora
per cada aixeta.
Com que la primera aixeta omple la piscina en 30 hores, en 1 hora omple de la piscina.
a) Continua seguint el model i completa.
Si la segona aixeta omple la piscina en 40 hores, quina part de la piscina omple en 1 hora?
En 1 hora, la segona aixeta omple:
b) Troba la part de la piscina que omple la tercera aixeta en 1 hora.
En 1 hora, la tercera aixeta omple:
c) Suma les tres fraccions i trobars la part de la piscina que omplen les tres aixetes en 1 hora.
Les tres aixetes omplen en 1 hora:
Simplificant la fracci anterior sobt . Aquest resultat significa que en 1 hora somple
una quinzena part de la piscina.
d) En quantes hores somple la piscina?
1
15
1
30
PROBLEMES DENGINY
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 442
443
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
La famlia de lAnna i en Marc
LAnna i en Marc sn germans. Fixat en el que diuen i resol el problema que proposen.
Quants nois i quantes noies hi ha a la famlia?
Anomenem: x = nre. de nois
y = nre. de noies
a) Escriu en forma dequaci les frases que diuen en Marc i lAnna.
b) Resol el sistema dequacions que has obtingut.
Els euros de lEva i den Llus
En Llus diu a lEva: Si em dnes 1 euro, tindr el doble de diners que tu. LEva li respon:
s ms just que mel donis tu a mi, perqu aix tots dos en tindrem la mateixa quantitat.
Quants euros t cada un?
Anomenem: x = nre. deuros de lEva
y = nre. deuros den Llus
Escriu una equaci amb la frase de lEva i una altra
amb la frase den Llus. Desprs, resol el sistema.
Sistema dequacions:
Jo tinc el doble
de germans que
de germanes.
Jo tinc tants germans
com germanes.
8
917232 _ 0402-0469.qxd 29/12/08 13:02 Pgina 443
444
La granota tossuda
Una granota va caure a un pou de 30 metres de profunditat. Intentant sortir-ne, la granota
pujava 3 metres cada dia, per a la nit relliscava i baixava 2 metres.
Sabries calcular quants dies va trigar la granota
a sortir del pou?
Plantejat qu passa
els primers dies
i pensa qu passa
quan la granota est
arribant al final,
prop de la sortida
del pou.
Una collecci per a tres colleccionistes
Un comerciant decideix vendre una collecci de monedes dor a tres colleccionistes.
El primer compra la meitat de la collecci i mitja moneda; el segon, la meitat del que queda
i mitja moneda, i el tercer, la meitat del que queda i mitja moneda. Quantes monedes tenia
el comerciant?
Anomenem x el nombre de monedes de la collecci.
Colleccionista 1r 0Compra0 0Quantitat que queda de la collecci0
Colleccionista 2n
Colleccionista 3r
x
x
2
1
2
+
x
2
1
2
+
PROBLEMES DENGINY
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 444
445
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Ja est. Continua...
Multiplica per 2 el dia
que vas nixer
Endevinar el dia i el mes de naixement duna persona
Digues al teu company que li endevinars la data de naixement.
Demana-li que faci aquestes operacions.
1r. Multiplica per 2 el dia que vas nixer.
2n. Suma 5 al nombre anterior.
3r. Multiplica per 50 el resultat anterior.
4t. Suma el nombre que indica el mes.
5. Resta 250 a lltim resultat.
Per saber el dia i el mes de naixement, nhi ha prou que el teu company et digui el resultat final.
Les dues ltimes xifres indiquen el mes de naixement i la primera (o les dues primeres) correspon
al dia de naixement.
a) Imagina que el teu company ha pensat en un nombre, ha fet les operacions que indiquen
els passos anteriors i, en acabat, et diu que el resultat final s 2.811.
Quin s el dia del naixement?
Quin s el mes del naixement?
b) Una persona va nixer el 15 de desembre de lany 1991. Aplica lesquema anterior a aquestes dades.
1r. Multiplica per 2 el dia que va nixer.
2n. Suma 5 al nombre anterior.
3r. Multiplica per 50 el resultat anterior.
4t. Suma el nombre que indica el mes.
El nombre final s:
ENDEVINALLES 9
917232 _ 0402-0469.qxd 29/12/08 13:03 Pgina 445
446
Endevinar dos nombres que un amic ha pensat
Pensa en dos nombres duna xifra.
1r. Tria el primer i multiplical per 2.
2n. Suma 8 al resultat.
3r. Multiplica el resultat per 5.
4t. Suma ara el segon nombre.
Les dues xifres del nombre que et digui
el teu company, i en el mateix ordre,
sn els dos nombres que havies pensat.
Per exemple, pensem en els nombres 3 i 5.
Anem fent els passos anteriors.
1r. pas: 3 2 = 6
2n. pas: 6 + 8 = 14
3r. pas: 14 5 = 70
4t. pas: 70 + 5 = 75
5 pas: 75 40 = 35
Observa que, efectivament, les xifres de 35 sn els dos dgits que havem pensat.
Fes les operacions que cal fer si els nombres sn 4 i 6.
Fes les operacions que cal fer si els nombres sn 5 i 7.
El nombre que es resta al final s el producte del nombre sumat en el 2n pas, multiplicat per 5.
Repeteix lexemple sumant 10 en el 2n pas.
3
2
1
EXPERIMENTA I JUGA
ENDEVINALLES
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 446
447
9
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Endevinar el resultat de diverses operacions
Digues a un amic que faci amb la calculadora les operacions que li indiquis
i que desprs li endevinars el resultat.
1r. Tria un nombre qualsevol de tres xifres, escriu-lo dues
vegades seguides i obtens un nombre de sis xifres:
per exemple, si has triat 384 tens 384.384.
2n. Aquest nombre el divideixes entre 7 amb la calculadora.
Comprova que et dna un quocient exacte:
384.384 : 7 = 54.912
3r. Ara divideix el quocient entre 11. Comprova de nou
que el quocient s exacte: 54.912 : 11 = 4.992
4t. Finalment, fes una ltima divisi. Divideix lltim resultat entre 13 i comprova
que resulta un quocient exacte: 4.992 : 13 = 384
Observa que aquest s el nombre de tres xifres que havies triat.
Prova ara amb el nombre 568.
1r. Escriu-lo dues vegades seguides.
2n. Aquest nombre el divideixes entre 7 amb la calculadora. Comprova que et dna un quocient exacte.
3r. Ara divideix el quocient entre 11. Comprova de nou que el quocient s exacte.
4t. Finalment, fes una ltima divisi. Divideix lltim resultat entre 13 i comprova que resulta
un quocient exacte.
Per qu creus que passa aix?
Una altra manera dendevinar el resultat de diverses operacions
1r. Escriu un nombre de tres xifres que no sigui capicua; per exemple, 645.
2n. Inverteix ara el seu ordre; per exemple, 645 queda
com a 546, i resta el nombre ms petit del ms gran:
645 546 = 099
3r. Inverteix lordre de les xifres del resultat
de la resta. En invertir lordre de les xifres
resulta 990.
4t. Suma la diferncia (099) amb el nombre
resultant dinvertir les seves xifres (990).
Ara ja pots endevinar el resultat daquesta operaci.
El resultat s sempre el nombre 1.089.
El procs es pot allargar, per sempre sarriba al nombre indicat.
Prova amb el nombre 197 i aplica-hi cada un dels passos anteriors.
2
1
917232 _ 0402-0469.qxd 29/12/08 13:04 Pgina 447
448
Material
Cada jugador disposar de dos quadrats 10 10. En un dells colloca la seva flota, i en laltre anota
els vaixells que ha tocat de ladversari. La flota de cada jugador es representa per casella o per rectangles
verticals o horitzontals.
Un portaavions, que es representa per un rectangle de 4 caselles.
Dues fragates, que es representen per dos rectangles de 3 caselles.
Tres corbetes, que es representen per tres rectangles de 2 caselles.
Quatre submarins, que es representen per 1 casella cada un.
Objectiu
Lobjectiu s enfonsar la flota de ladversari.
Regles del joc
1a. Els jugadors colloquen la seva flota a les caselles que vulguin, amb la condici que dos vaixells
qualssevol estiguin separats com a mnim per una casella.
2a. Cada jugador, per torns, fa tres trets, nomenant tres caselles del tauler per mitj de tres parells ordenats;
per exemple, (2, b), (7, g) i (9, h).
3a. Desprs de cada tret, el jugador contrari ha de dir:
Tocat, si el tret cau en una part del vaixell.
Enfonsat, si el tret cau en lnica casella que ocupa un vaixell, o en lnica casella que li queda.
Aigua, si el tret cau en una casella buida.
4a. Quan un jugador enfonsa un vaixell de ladversari, pot fer un altre tret.
5a. Guanya el jugador que enfonsi primer els vaixells del contrari.
6a. En el quadrat auxiliar es representen amb un punt els trets del contrari, per quan un tret enemic toca
un vaixell, es marca una creu a la casella.
j
Portaavions
Fragata
Corbeta
A
B
i
h
g
f
e
d
c
b
a
j
i
h
g
f
e
d
c
b
a
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
JOCS AMB LLAPIS I PAPER
EL JOC DELS VAIXELLS 1
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 448
449
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Juga amb un company fins a familiaritzar-te amb el joc.
a) Si els vaixells dun jugador estan situats com sindica en els taulers anteriors,
i un jugador adversari fa els trets (2, b), (7, g) i (9, h), quina paraula ha de dir
el jugador contrari desprs de cada tret?
b) Quins trets has de fer per enfonsar la fragata A?
c) I quins trets has de fer per enfonsar la corbeta B?
Jugant als vaixells, en Joan fa els trets segents: (5, d), (5, e), (5, f) i (5, g).
Amb aquests trets enfonsa el portaavions den Llus. Saps dibuixar el portaavions den Llus?
Dibuixal a la quadrcula.
a) Desprs, en Llus fa els trets segents a en Joan; (1, d), (5, h) i (7, h). En Joan respon desprs
de cada tret daquesta manera:
(1, d) Aigua
(5, h) Tocat
(7, h) Tocat
Indica alguna de les possibilitats que hi ha en la collocaci dels vaixells den Joan a les caselles
esmentades.
b) Si fossis en Llus, quins trets faries quan et toqus jugar de nou?
c) Per qu?
Creus que hi ha alguna estratgia guanyadora? s un joc datzar? T alguna estratgia
que afavoreixi per guanyar?
1
2
1
EXPERIMENTA I JUGA
j
i
h
g
f
e
d
c
b
a
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
1
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 449
450
Material
Sn necessries dues quadrcules,
una per a cada jugador.
Objectiu
Lobjectiu de cada jugador
s descobrir les coordenades
del punt en el qual el jugador
contrari ha amagat el seu tresor.
Regles del joc
Juga amb un company dues partides, luna amagant tu el tresor i laltra cercant-lo.
Mentre jugues, esbrina qu tinteressa ms: fer desplaaments curts o desplaaments amplis.
Si colloques la lletra T a la casella (5, 20) i laltre jugador indica les coordenades (30, 50),
quina paraula li diries per ajudar-lo?
1
INVESTIGA
1
EXPERIMENTA I JUGA
1a. Un jugador A amaga el seu tresor, per a la qual cosa escriu la lletra T en un punt o vrtex
de la seva quadrcula, i laltre jugador B ha desbrinar les coordenades del punt on se situa el tresor T.
Per exemple, el jugador A pot posar la lletra T en el punt (40, 10).
2a. El jugador B intenta descobrir el punt on est T, donant les coordenades dun vrtex;
per exemple, (5, 50).
3a. El jugador A ha de donar pistes que ajudin el jugador B a trobar el tresor T. Aix, el jugador A pot dir
est o sud, amb la qual cosa indica al jugador B que ha danar ms a lest i cap al sud si es vol acostar
ms al tresor.
4a. El joc sha de desenvolupar daquesta manera fins que el jugador B descobreix el tresor, donant-ne
les coordenades correctes: (40, 10). En aquest moment sintercanvien els papers: el jugador A
cerca el tresor i el jugador B lamaga.
5a. Cal anotar les ordres que dna cada jugador fins que troba el tresor.
6a. Si un jugador dna una pista falsa per confondre el contrari, perd la partida.
7a. Guanya el jugador que troba el tresor amb el menor nombre dordres.
O
E
S
T
NORD
SUD
E
S
T
80
70
60
50
40
30
20
10
10
G
20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 170
T
A LA RECERCA DEL TRESOR 2
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 450
451
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Material
El material s un full de paper quadriculat, de quadrats grans, sobre el qual es marquen 36 punts
i dos retoladors de diferent color, un per a cada jugador.
Objectiu
Lobjectiu del joc s formar el mxim nombre de quadrats, unint vrtexs contigus de la quadrcula.
Regles del joc
Juga diverses vegades amb un company per familiaritzar-te amb el joc.
a) T avantatge el jugador que fa la primera jugada?
b) Guanya sempre el jugador que fa la primera jugada?
1
EXPERIMENTA I JUGA
2a. Cada jugador, per torns, uneix dos vrtexs consecutius de la quadrcula per mitj dun segment,
en horitzontal o en vertical, per mai en diagonal.
3a. Un jugador satribueix un quadrat quan en traa el quart costat. En aquest cas, escriu la inicial
del seu nom dins del quadrat.
4a. Sempre que un jugador forma un quadrat, t dret a fer una jugada ms.
5a. Guanya el jugador que al final ha format ms quadrats.
UNINT VRTEXS 3
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 451
452
Material
Cal un full de paper quadriculat, de quadrats grossos, i dos retoladors de diferent color,
un per a cada jugador.
Objectiu
Lobjectiu del joc s formar el major nombre de quadrats.
Regles del joc
Juga unes quantes vegades amb un company per familiaritzar-te amb el joc. 1
2a. Cada jugador, per torns, uneix els centres de dos quadrats per segments parallels a les rectes
de la quadrcula, o mitjanant un segment inclinat, com els del quadrat A del dibuix.
3a. Un jugador satribueix un quadrat quan en traa el quart costat. En aquest cas, escriu la inicial
del seu nom dins del quadrat.
4a. Sempre que un jugador forma un quadrat, t dret a fer una jugada ms.
5a. Guanya el jugador que al final ha format ms quadrats.
A
UNINT CENTRES 4
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 452
453
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
El quadrat A de la quadrcula anterior inclou una casella completa de la quadrcula
i parts daltres. Es pot formar un quadrat que contingui sols dues caselles completes
de la quadrcula i parts daltres?
Dibuixa un altre quadrat anleg al quadrat A que contingui al seu interior dues caselles completes
de la quadrcula.
Juga diverses partides en un tauler o en una quadrcula 2 2.
Quants quadrats es poden formar?
Quadrcula 2 2
Quadrcula 3 3
Juga unes quantes partides en un tauler o en una quadrcula 3 3.
a) Dibuixa els quadrats que es poden formar en el quadrat 3 3. Per fer-ho amb ordre,
dibuixa tots els quadrats que puguis amb vrtex al centre de la casella A, desprs tots
els quadrats que puguis amb vrtex al centre de B, i aix successivament.
b) Dalguns vrtexs sols es poden formar quadrats que ja han estat formats.
Quins sn aquests vrtexs?
c) Quants quadrats has pogut formar?
d) Juga amb un company a la quadrcula 4 4.
e) Dibuixa al teu quadern alguns dels quadrats possibles en una quadrcula 4 4.
f) Quants quadrats es poden dibuixar?
g) Per a la quadrcula n n, el nombre de quadrats que es poden formar s:
Calcula amb aquesta frmula el nombre de quadrats de la quadrcula 5 5 i el nombre
de quadrats de la quadrcula 6 6.
n n
4 2
12
4
3
2
A
D
G H
B C A
D
G H I
B C A
D
G H I
E F
B C
F
I
A
D E
G H
B C
F
I
A
D E
G H
B C
F
I
A
D E
G H
B C
F
I
4
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 453
454
Material
Cal un full de paper quadriculat i dos retoladors de diferent color, un per a cada jugador.
Objectiu
Lobjectiu del joc s unir els centres de dos quadrats de la quadrcula, per sense formar cap quadrat.
Regles del joc
Juga unes quantes vegades amb un company per familiaritzar-te amb el joc.
En aquest joc s important no ser el primer a acabar un quadrat. Juga tres partides
i respon.
a) Has evitat formar quadrats en les 6 primeres jugades?
b) A partir de quina jugada sha complicat el joc?
c) Quantes jugades shan fet abans de formar un quadrat?
1
INVESTIGA
1
EXPERIMENTA I JUGA
2a. Cada jugador, per torns, uneix els centres de dos quadrats per segments parallels a les rectes
de la quadrcula, o mitjanant un segment inclinat.
3a. Perd el jugador que primer es veu obligat a formar un quadrat.
QUI FA EL PRIMER PERD 5
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 454
455
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Material
Cal un full de paper quadriculat
i un retolador de color
per a cada jugador.
Objectiu
Lobjectiu del joc s dibuixar
la figura de major permetre
unint quadrats de la quadrcula.
Regles del joc
Dibuixa a la quadrcula totes les figures diferents que es poden
dibuixar, de manera que tinguin 4 quadrats de la quadrcula.
Si prenem com a unitat el costat de la quadrcula,
quin s el permetre de les figures dibuixades?
Dibuixa a la quadrcula totes les figures diferents que sigui possible, de manera que tinguin
5 quadrats de la quadrcula. Quina figura t el permetre ms gran?
Dibuixa totes les figures possibles que tinguin 6 quadrats. Quina s la figura amb el permetre
ms gran? s alguna figura coneguda?
3
2
1
1a. Els jugadors llencen un dau alternativament en cada jugada.
2a. Cada jugador dibuixa a la seva quadrcula una figura amb tants quadrats com indiqui el nombre
que li ha sortit en el dau. Els quadrats de la figura han de tenir com a mnim un costat com.
3a. Si en alguna jugada apareix un nombre que ha sortit abans, el jugador tira un altre cop el dau.
4a. Desprs dhaver dibuixat com a mnim 5 figures, els dos jugadors mostren les seves figures i calculen
els permetres de cadascuna.
5a. Guanya el jugador que identifiqui les figures amb major permetre i les de menor permetre.
MAJOR I MENOR PERMETRE 6
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 455
456
Material
Es necessiten 13 fitxes de color gris que representen els ratolins, una fitxa negra que s el gat i un tauler
com el daquesta figura.
Objectiu
Lobjectiu daquest joc per als ratolins consisteix a bloquejar o acorralar el gat, i per al gat, menjar-se
tots els ratolins.
Regles del joc
1a. Es fa a la sort el jugador que mou la fitxa del gat i el que mou les fitxes dels ratolins.
2a. Tant les fitxes dels ratolins com la del gat es mouen a posicions venes, sempre que estiguin buides.
3a. El gat menja o captura els ratolins saltant per damunt seu a una casella buida. Tamb es pot menjar
ms dun ratol en un sol moviment fent diversos salts seguits, simulant el moviment de les dames.
4a. El gat guanya si es menja 10 ratolins (ja que els 3 ratolins que queden no el poden acorralar), i els ratolins
guanyen si acorralen el gat i impedeixen que es mogui.
JOCS DE BLOQUEIG I ALTRES JOCS
EL GAT I ELS RATOLINS 1
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 456
457
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Juga unes quantes partides, movent les fitxes com si fossis unes vegades els ratolins
i daltres el gat, i observa qu passa.
Si moguessis la fitxa del gat i estiguessis en aquesta situaci, quina jugada faries?
Dibuixa com quedaria el tauler.
a) Quin s el nombre mnim de ratolins necessaris per acorralar el gat?
b) Depn del lloc on estigui?
c) Si comencen a moures els ratolins, quin s el millor moviment dobertura?
d) Qui creus que t ms avantatge, el gat o els ratolins?
e) Si fossis ratol, quina seria lestratgia que faries servir per acorralar el gat?
Una variant del joc
Una variant del joc s la que apareix al tauler segent, en qu hi ha 17 ratolins, per limitats
a moures nicament cap endavant. Juga unes quantes partides en aquest tauler.
1
1
EXPERIMENTA I JUGA
1
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 457
458
En Bernat estava cansat de jugar a les dames i, per aix, va agafar el tauler i el va retallar de la manera
que veiem a la figura.
Material
Es fan servir 18 fitxes de dos colors diferents; en aquest cas, 9 fitxes de color gris i 9 fitxes de color negre,
i un tauler com el de la figura.
Objectiu
Lobjectiu de cada jugador s capturar totes les fitxes de ladversari.
Regles del joc
1a. Cada jugador mou, per torns, una fitxa en sentit horitzontal o vertical (mai en diagonal) fins a un lloc
adjacent que estigui buit, ocupant els nusos de la xarxa.
2a. Les fitxes no poden recular.
3a. Una fitxa sen menja una altra saltant-hi pel damunt.
4a. Quan la fitxa dun jugador arriba al fons de la xarxa del contrincant, es converteix en superfitxa, que t
lavantatge danar cap endavant, cap enrere i saltar nusos buits per menjar-se les fitxes del contrari,
sempre que no hi hagi dues fitxes en dos nusos consecutius.
La superfitxa no pot saltar pel damunt de fitxes del seu color.
EL TAULER DEN BERNAT 2
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 458
2
459
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Juga diverses partides fins que et familiaritzis amb el joc. Desprs, observan la similitud
amb el joc de les dames.
Si jugues amb les fitxes negres i et trobes amb la situaci que indica la figura,
quina jugada faries?
Dibuixa una situaci en la qual una superfitxa es pugui menjar 3 fitxes de ladversari.
Compara aquest joc amb el joc de les dames i indica les diferncies que hi trobis.
1
2
1
EXPERIMENTA I JUGA
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 459
460
Aquest joc va ser presentat a Scientific American a loctubre del 1958, amb el nom de joc de Gale,
pel seu inventor, David Gale, que era un matemtic nord-americ. El joc es va comercialitzar
amb el nom de bridg-it.
Material
El tauler s un paper quadriculat, en el qual shan dibuixat punts de diferent color, i dos llapis de dos colors
diferents, un per a cada jugador.
Objectiu
Lobjectiu daquest joc s que cada jugador traci un cam continu que uneixi els dos costats del tauler
que tenen punts del mateix color. Un jugador fa un cam que uneixi dos punts negres qualssevol
dels costats horitzontals, del superior a linferior; i laltre, un cam que uneixi el costat de lesquerra
amb el de la dreta.
Regles del joc
1a. Es fa a la sort el jugador que comena a jugar i quins dos costats oposats ha dunir cada jugador.
2a. Cada jugador, per torns, uneix amb un tra dos punts contigus del color que li hagi tocat.
3a. Un jugador intenta traar una lnia contnua que uneixi punts negres, i laltre, una lnia contnua
que uneixi punts blancs.
4a. Els traos es poden dibuixar en horitzontal o en vertical, per no en diagonal.
5a. Les lnies dels dos jugadors no es poden encreuar.
6a. Guanya el jugador que aconsegueixi abans traar un cam continu que uneixi els dos costats oposats
del quadrat que li han correspost.
BRIDG-IT 3
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 460
461
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Juga unes quantes partides mirant de bloquejar el cam del teu adversari, mentre intentes assolir
el teu objectiu.
A la partida segent, el jugador dels punts negres parteix del punt A del costat superior
del quadrat, i el jugador dels punts blancs parteix del punt B.
a) Fixat en la partida que reflecteix el tauler. A quin jugador li correspon jugar?
b) Imagina que ets el jugador dels punts negres. Quina s la millor jugada que pots fer?
I la pitjor?
c) Ja has vist que el jugador dels punts negres, que s a qui toca jugar, t dues jugades possibles:
una de bona i una altra de dolenta. Si fa una jugada dolenta, s segur que guanyar el jugador
dels punts blancs? Per qu?
d) Si tofereixen el tauler per continuar la partida, quins punts triaries, els blancs o els negres?
e) Per qu has fet aquesta tria?
f) Quin jugador guanya aquesta partida?
g) Fixat en la direcci dels traos que han fet els dos jugadors en el tauler anterior.
Tenen res a veure les direccions dels traos amb el fet que el jugador dels punts negres
sigui el guanyador?
1
1
EXPERIMENTA I JUGA
A
B
3
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 461
462
Observa la partida que sha iniciat en el tauler segent.
a) Qui guanya la partida si juguen les fitxes blanques?
b) I qui guanya la partida si juguen les fitxes negres?
Sempre hi ha un guanyador en una partida de bridg-it ?
Qui s aquest guanyador, el jugador que juga primer o el segon?
La partida pot acabar en empat? Raona la resposta. 5
4
3
2
B
A
BRIDG-IT
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 462
463
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Material
El material consta de 4 fitxes, 2 de les quals sn dun color per a un jugador i les altres 2 sn dun color diferent
per a laltre jugador. A ms, es necessita un tauler com aquest.
Objectiu
Lobjectiu del joc s impedir el moviment del contrari.
Regles del joc
Quina jugada faries si el jugador de les fitxes blanques ha fet la jugada que sindica
a continuaci?
Indica quina jugada faries tu amb les fitxes grises.
1
1a. Es fa a la sort el jugador que juga primer.
2a. Cada jugador, per torns, mou una de les seves fitxes en cada jugada.
3a. Cada jugador mou una fitxa del seu color tantes caselles com vulgui al llarg de la fila
on est collocada.
4a. No s perms saltar per damunt de la fitxa dun altre color.
5a. Guanya el jugador que aconsegueix impedir el moviment del contrari (bloqueig).
BLOQUEJAR EL CONTRARI 4
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 463
464
Imagina que el jugador de les fitxes grises fa la jugada simtrica a la que ha fet el jugador
de les fitxes blanques.
a) Qu ha de fer el jugador de les fitxes blanques?
b) Per qu?
c) Hi ha alguna estratgia guanyadora?
d) T avantatge algun jugador? Raona la teva resposta.
Suposem que el tauler del joc s el de la figura.
a) Hi ha alguna estratgia guanyadora?
b) Quin jugador t avantatge?
3
2
BLOQUEJAR EL CONTRARI
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 464
465
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
El solitari i els jocs associats a aquest no sn jocs de bloqueig, per hi tenen semblances.
Aquest joc satribueix a un noble francs que va ser fet presoner durant els anys de la Revoluci francesa,
i se li va acudir aquest joc per no pensar en el futur incert que lesperava. El joc es va popularitzar
al Regne Unit en una versi ms simplificada.
Els solitaris sn jocs per a una sola persona, i el ms conegut s el que t el tauler en forma de creu
i cont 33 caselles sobre les quals es colloquen 32 fitxes.
El tauler del solitari que es fa servir ms s aquest (versi anglesa).
Per jugar-hi cal fer servir 32 fitxes que se situen a les 33 caselles dun tauler, com sindica
a continuaci.
Objectiu
Lobjectiu daquest joc s retirar totes les fitxes collocades, llevat duna fitxa que acostuma a ocupar
una posici determinada (normalment la posici central), respectant les regles del joc.
El solitari s, en realitat, un conjunt de jocs, perqu per poder resoldre aquest joc es necessita
resoldre diversos jocs abans. El solitari, i tot els jocs associats, sn jocs problemes molt interessants,
ja que requereixen pensar i raonar.
EL SOLITARI 5
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 465
466
Regles del joc
Exemples de moviments permesos:
De la posici es pot passar a
eliminant la fitxa per sobre de la qual se salta.
De la posici es pot passar a per la mateixa ra.
Codificaci
Per indicar els moviments de les fitxes,
cal que numerem les caselles.
Per fer-ho, situem el tauler sobre
uns eixos de coordenades, i daquesta
manera cada casella queda determinada
per un parell de nombres: el primer
s labscissa i el segon, lordenada.
El joc sinicia amb 32 fitxes que ocupen
totes les posicions excepte una,
que queda buida en el centre del tauler.
La soluci consisteix a anar eliminant
fitxes fins a quedar-se amb una fitxa
situada a la casella que estava buida
al principi.
1a. Cada jugada consisteix a saltar amb una fitxa qualsevol sobre una altra, des duna casella fins a una altra
casella buida.
2a. Es pot saltar en vertical i en horitzontal, cap endavant i cap enrere, per mai en diagonal.
3a. En cada salt es retira la fitxa intermdia per damunt de la qual ha passat la fitxa que sha mogut.
4a. Una fitxa pot fer salts en cadena sempre que compleixi les condicions anteriors.
37
36
35 45
34 44
33
15
14
13
25
24
23 43
32 42
31
1 2 3 4 5 6 7
41
47
46
55
54
53
65
64
63
75
74
73
52
51
56
57
7
6
5
4
3
2
1
Cada moviment es pot expressar per mitj dun parell de nombres, com indica lexemple segent.
El primer nombre assenyala la fitxa que se salta, i el segon, la casella buida a qu sarriba.
Per exemple, imagina que les caselles 53 i 63 estan ocupades per fitxes i que la casella 73 est buida.
La jugada consisteix a passar la fitxa 53 a la casella 73.
53 63 73 63 53
5
EL SOLITARI
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 466
467
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Com que el solitari s un joc difcil, conv anar resolent abans altres jocs ms senzills.
En aquests jocs cal eliminar totes les fitxes menys una, que queda en la posici
que sindiqui.
a) En aquest joc cal passar de la figura de lesquerra a la de la dreta.
Les fletxes indiquen, en cada cas, el salt de la fitxa. El primer salt s obligat.
b) En el joc segent cal passar de la figura de lesquerra a la de la dreta.
Per resoldrel actua de manera anloga, completant el que falta en els dibuixos.
c) En aquest joc cal passar de la figura de lesquerra a la de la dreta.
1
EXPERIMENTA I JUGA
46
45 55 65 35
44
43
5
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 467
468
El joc es pot resoldre en 5 moviments o salts, dels quals tots sn obligatoris menys el tercer.
Tenint en compte els nombres que apareixen en el tauler del solitari, codifica els moviments
3r, 4t i 5.
3r 4t 5
d) Resol aquest joc, que es diu La creu.
En aquest joc cal passar de la figura de lesquerra a la de la dreta,
Per fer-ho, tingues en compte la teva experincia anterior i actua de manera anloga.
La primera i la segona jugades sn obligades i la tercera s opcional.
45
46
44 54 64 34 24
43
42
41
46
45 55 65 35
44
43
45/65
EL SOLITARI
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 468
469
J
O
C
S

M
A
T
E
M
T
I
C
S
Ara et ser ms fcil resoldre aquests jocs.
e) Resol el joc segent, passant de la situaci de la figura de lesquerra
a la de la dreta.
f) Resol el joc segent, passant de la situaci de la figura de lesquerra
a la de la dreta.
g) Resol el joc segent, passant de la situaci de la figura de lesquerra a la de la dreta.
Finalment, resol el solitari de la pgina 463.
36 45 56
34 44 54
42
23 33 43 53 63
5
917232p402a469Jocs.qxd 16/12/08 16:04 Pgina 469
470
1
ARITMTICA I LGEBRA
Un polinomi P(x) dividit entre (x 2) dna residu 4, i un altre polinomi Q(x) dna residu 3 en dividir-lo
entre (x 2).
a) El residu de la divisi [P(x) Q(x)] : (x 2) s 3 4 = 12?
b) Existeix un resultat semblant per a divisions arbitrries? Si el residu de P(x) : S(x) s R
1
(x)
i el residu de Q(x) : S(x) s R
2
(x), s cert que el residu de [P(x) Q(x)] : S(x) s R
1
(x) R
2
(x)?
SOLUCI:
a) Com que P(2) = 4 i Q(2) = 3, si C(x) s el quocient resultant de dividir [P(x) Q(x)] entre (x 2)
i r s el residu, es verifica que:
P(x) Q(x) = C(x) (x 2) + r
P(2) Q(2) = C(2) 0 + r r = P(2) Q(2) = 4 3 = 12
b) En aquest cas, S(x) no ha de ser necessriament un polinomi de primer grau quan es verifiquen
les condicions anteriors.
Donats P(x) = x
2
x, Q(x) = x
2
+ x i S(x) = x
2
1, si fem les divisions:
P(x) = (x
2
1) 1 + (x + 1) i Q(x) = (x
2
1) 1 + (x + 1)
Quan dividim P(x) Q(x) = x
4
x
2
entre S(x) obtenim de residu 0:
R
1
(x) R
2
(x) = 1 x
2
0
Trobeu totes les solucions enteres positives, x i y, de lequaci P (x + y) = xy,
en qu P s un nombre primer.
(Olimpada de Batxillerat. Fase de districte)
SOLUCI:
Siguin x i y diferents de zero. Si allem x + y, tenim que:
que ha de ser un nombre enter positiu.
Com que P s primer, resulta que x = P
o y = P
.
Si x = P
= kP, aleshores:
amb k 1, ja que si k = 1, P + y = y P = 0, que no s possible perqu s un nombre primer.
Com que y Z
+
, aleshores . Per k no s divisible per k 1, i per tant k 1 ser
un divisor de P, que s nombre primer, amb k 1 = 1 o k 1 = P,
i els possibles valors de k sn 2, 0, P + 1 o 1 P.
Si k = 0: x = y = 0 Si k = P + 1: x = P(P + 1) i y = P + 1
Si k = 2: x = 2P, y = 2P Si k = 1 P: x = P(1 P) i y = P 1
Les solucions sn: (2P, 2P); (P(P + 1), P + 1); (P(1 P), P 1).
Com que lequaci s simtrica, les parelles anteriors en ordre invers tamb sn solucions.
kP
k

+
1
Z
kP y ky y
kP
k
+ = =
1
x y
x y
P
+ =
2
1
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 470
1
471
En una cafeteria, un got de llimonada, tres entrepans i set brioixos han costat
1 xel i 2 penics, i un got de llimonada, quatre entrepans i deu brioixos
valen 1 xel i 5 penics. Trobeu el preu de:
a) Un got de llimonada, un entrep i un brioix.
b) Dos gots de llimonada, tres entrepans i cinc brioixos.
Teniu en compte que 1 xel sn 12 penics.
(XIX Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Siguin x, y, z els preus respectius dun got de llimonada, un entrep i un brioix,
i a, b sn els preus demanats.
Es verifica que:
Si considerem les dues primeres equacions del sistema, i prenem com a parmetre z, obtenim:
Si substitum aquests valors a les equacions tercera i quarta, es verifica que:
En la successi de nombres primers hi ha nombres que sn gaireb iguals: 11 i 13; 17 i 19;
29 i 31; Demostreu que el nombre comprs entre aquests nombres primers especials
s sempre un mltiple de 6 (excepte el parell 3 i 5).
SOLUCI:
Siguin p i q dos daquests nombres primers, amb p < q, i x s el nombre enter que hi est comprs.
Perqu x sigui mltiple de 6, tamb ha de ser-ho de 2 i de 3.
Com que p s un nombre primer, s imparell i, per tant, x s mltiple de 2.
Si tres nombres sn consecutius, un dells s mltiple de 3; per tant, x tamb s
mltiple de 3.
Com que x s mltiple de 2 i de 3, tamb s mltiple de 6.
Una altra manera:
Fem la demostraci per reducci a labsurd.
Suposem que x no s mltiple de 6, aleshores x = 6
+ n, amb n = 1, 2, 3, 4 o 5.
Si x = 6
+ 1 p = 6
, que no s primer.
Si x = 6
+ 2 q = 6
+ 3 = 3
, que no s primer.
Si x = 6
+ 3 p = 6
+ 2 = 2
, que no s primer.
Si x = 6
+ 4 p = 6
+ 3 = 3
, que no s primer.
Si x = 6
+ 5 q = 6
+ 6 = 6
, que no s primer.
En conseqncia, x ha de ser mltiple de 6.
4
5 2 3 3
10 4 9 9 5
8
+ + + =
+ + + =
=
z z z a
z z z b
a b y == 19
x y z
x y z
x z y z
+ =
+ =
= + =
3 14 7
4 17 10
5 2 3 3 e
2 1
2
2 17
1
3 7 14
4 10 17
2 3 5
x y z
x y z
x y z a
x y z
+ + =
+ + =
+ + =
+ + = =
b
3
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 471
472
Escrits els nombres naturals segons la configuraci segent.
1
2 3 4
5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16

Es demana trobar la suma dels nombres situats a la fila n-sima.
SOLUCI:
Els elements de cada fila formen una progressi aritmtica de diferncia 1.
Per tant, calcularem el primer i lltim terme de cada fila i el nombre de termes.
Cada fila acaba en 1 = 1
2
, 4 = 2
2
, 9 = 3
2
, per tant, la fila n-sima acaba en n
2
.
Com que el primer terme de cada fila s igual a lltim terme de la fila anterior augmentat en una unitat,
aleshores el primer terme de la fila n-sima s (n 1)
2
+ 1.
El nombre de termes s 1 a la primera fila, 3 a la segona, 5 a la tercera i 2n 1 a la fila n-sima.
La suma que ens demanen s:
Sigui a 1 un nombre real positiu i n un nombre enter ms gran que 1. Demostreu que:
(XLIII Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
El segon membre de la desigualtat es pot escriure:
Hem de demostrar que:
Si extraiem larrel quadrada, s equivalent a:
Com que , tenim que:
El primer membre s la mitjana geomtrica dels nombres 1, a, a
2
, , a
n1
:
El segon membre s la mitjana aritmtica d1, a, a
2
, , a
n1
.
Com que la mitjana aritmtica de n nombres positius s ms gran que la seva mitjana geomtrica,
queda demostrada la desigualtat.
1
2 1 1 2 1
1
2
1
= = =
+ + +

a a a a a a
n n n n
n n
n
n
( )
( )
22
a
a a a
n
n n
<
+ + + +
1 2 1
1
2
a
a
a a a
n
n
= + + + +

1
1
1
2 1
a
a
a
n
n n
<

1
1
1
2
:
n
a
a
a a
a
a
n
n n
n
2
2
1 1
1
1
1
1
<

<

2
2
: n
a a
a a
a a
a a
a
a
n n n n n
+
+
=

2
2
1
1
1
1
1
2
2
( ) :
( ) :

2
1
a
n
n
a a
a a
n n
2
1
2
2
<
+
+
6
S
n n n
n n n =
+ +
= +
[( ) ]( )
( )( )
1 1 2 1
2
1 2 1
2 2
2
5
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 472
Trobeu la suma .
SOLUCI:
Descomponem el terme general en una suma de fraccions simples:
I el terme general val:
La suma demanada s:
Una altra manera:
Tamb es pot trobar la suma per a n = 1, 2, 3, ; obtenir lexpressi de S
n
i demostrar
que s vlida per a qualsevol valor de n pel mtode dinducci.
Si donem a n els valors 1, 2, 3, , obtenim les sumes:
Suposem que la forma de S
n
s:
Per a n = 1, lexpressi s vlida ja que .
Suposem que lexpressi s vlida per a n = k, s a dir, .
Demostrem que s certa per a n = k 1:
Veiem que tamb es verifica.
S S
k k
k
k k k
k
k k
=

=

=

1
2
1
1 2 1
1
1 2
1
( )( ) ( )( )
( )
(( )( ) k k
k
k
=

1 2
1
2
S
k
k
k
=
1
S
1
1
2
=
S
n
n
n
=
1
S S S
1 2 3
1
2
2
3
2
2 1
3
4
3
3 1
= = =
= =
S
n
=
\
)
\
)
(
1
1
2
1
2
1
3
1
3
1
4
\
)
\
)
1
1
1 1 1
1 n n n n
\
)
1
1
1 1 n
n
n
1
1
1 1
1 n n n n ( )
=
1
1 1
1
1
0
1
n n
A
n
B
n
A n Bn
n n
A B
A
( )
( )
( )
=
=
=
'
!
1
11
+
1
1
= = A B 1 1 y
S
n n
n
=
+ +
+
1
1 2
1
2 3
1
3 4
1
1
( )
7
473
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 473
474
Trobeu raonadament un nombre n que verifiqui que n + S(n) = 1.875, en qu S(n) s la suma
de totes les seves xifres.
(I Concurs Intercentres. Madrid)
SOLUCI:
Si n fos un nombre de tres xifres, el valor de n + S(n) seria, com a mxim, 1.026, per a n = 999,
que s menor que 1.875; i si fos de cinc xifres, el valor mnim seria per a n = 10.000
i n + S(n) = 10.001, que s ms gran que 1.875. Per tant, n ha de ser un nombre de quatre xifres.
Sigui n = 1.000a + 100b + 10c + d:
n + S(n) = (1.000a + 100b + 10c + d) + (a + b + c + d) = 1.001a + 101b + 11c + 2d = 1.875
Daquesta equaci es dedueix que a = 1 i b = 8, i, per tant, 11c + 2d = 66, i els nics valors
possibles de c i d sn 6 i 0.
El nombre que ens demanen s 1.860.
Tres nombres a, b i c, diferents de zero, estan en progressi aritmtica. Si saugmenta a
en 1 unitat o c en 2 unitats, resulten progressions geomtriques. Esbrineu aquests nombres.
(IV Concurs Primavera. Madrid)
SOLUCI:
Els nombres a, b i c verifiquen que:
La soluci del sistema s a = 8, b = 12 i c = 16.

Si sescriu el nombre 2.003 en la forma 1 2 + 3 4 + + (n 2) (n 1) + n,
qu val la suma dels dgits de n?
(VII Concurs Primavera. Madrid)
SOLUCI:
La suma ha de ser:
2.003 = 1 + (2 + 3) + (4 + 5) + + ((n 1) + n)
A partir del primer sumand, cada parntesi afegeix una unitat al valor de la suma.
Per arribar a 2.003 fan falta 2.002 parntesis amb dos sumands en cada un;
per tant, n = 1 + 2 2.002 = 4.005.
La suma dels seus dgits s 9.
10
2
1
2
2
2
b a c
b c a
b a c
= +
= +
= +
( )
( )
b a c b
b
a
c
b
b
a
c
b
=
+
=
=
+
1
2
9
8
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 474
Una altra manera:
Agrupem a la suma els termes negatius i positius:
1 2 + 3 4 + + (n 2) (n 1) + n = (1 + 3 + + n) [2 + 4 + + (n 1)]
Resulten les sumes de dues progressions aritmtiques que valen:
Com que . La suma dels seus dgits s 9.
Donada la successi 49, 4.489, 444.889, , formada en collocar el nombre 48 al centre
del nombre anterior, demostreu que tots els seus termes sn quadrats perfectes.
SOLUCI:
Sigui un terme qualsevol de la successi format per n nombres 4, n 1 nombres 8 i un nombre 9:
4 (n) 48 (n 1) 89 = 4(10
2n1
+ 10
2n2
+ + 10
n
) + 8(10
n1
+ 10
n2
+ + 10) + 9
Cada un dels parntesis s la suma dels termes duna progressi geomtrica:
4 (n) 48 (n 1) 89 =
=
La succesi s 7
2
, 67
2
, 667
2
, 6.667
2
,
Els 30 atletes dun equip reben puntuacions de 2, 3, 4 i 5 punts cada un.
La suma total dels punts de lequip s 93.
Hi ha ms atletes amb 3 punts que amb 5 punts, i menys atletes amb 3 punts que amb 4.
A ms, el nombre dels atletes que reben 4 punts s divisible per 10, i el nombre
dels que reben 5 punts s parell.
Determineu el nombre datletes que han rebut 2, 3, 4 i 5 punts.
SOLUCI:
Siguin z els atletes que han rebut 5 punts, y sn els atletes que han rebut 4 punts, x sn els atletes
que han rebut 3 punts i 30 x y z sn els atletes que han rebut 2 punts.
Es verifica que:
5z + 4y + 3x + 2(30 x y z) = 93 3z + 2y + x = 33
amb x > z, x < y, y = 10
i z = 2
.
El valor de y s 10 perqu si fos ms gran, x o z serien negatius. El valor de z s 2, ja que si fos
ms gran resultaria que x s ms petit que z.
El nombre datletes que han rebut 2, 3, 4 i 5 punts s, respectivament: 11, 7, 10 i 2.
12
4 10 4 10 1
9
2 10 1
3
2
2
+ +
=
+
n n n
4
10 10
9
8
10 10
9
9
2

+

+ =
n n n
11
n
n
+
= =
1
2
2 003 4 005 . .
1
2
1
2
1
2
1
2
1
2
+

=
+ n n n n n
475
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 475
476
Demostreu que la suma dels cubs de tres nombres enters consecutius sempre s
mltiple de 9.
SOLUCI:
Siguin els nombres x 1, x i x + 1.
La suma dels cubs s: (x 1)
3
+ x
3
+ (x + 1)
3
= 3x(x
2
+ 2), que s mltiple de 3.
Hem de demostrar que x(x
2
+ 2) tamb ho s.
Si x = 3
, la condici quedaria demostrada.

Si x 3
, aleshores x pot ser de la forma x = 3n + 1 o x = 3n + 2, amb n Z.

Si x = 3n + 1, es verifica que: x
2
+ 2 = (3n + 1)
2
+ 2 = 3(3n
2
+ 2n + 1), que s mltiple de 3.
I si x = 3n + 2, es compleix que: x
2
+ 2 = 3(3n
2
+ 4n + 2), que s mltiple de 3.
En tots dos casos, lexpressi (x 1)
3
+ x
3
+ (x + 1)
3
= 3x(x
2
+ 2) s mltiple de 9.
Calcula el valor del nombre a definit per , si saps que s
una soluci de lequaci x
4
4x
2
x + 2 = 0.
SOLUCI:
Lequaci x
4
4x
2
x + 2 = 0 t per solucions 1, 2, , .
Com que a > 1, lnica soluci que ho verifica s a = 2.
Una altra manera:
Sense resoldre lequaci, tenim que
Si elevem al quadrat, obtenim:
amb a = 1 i a = 2, i no s vlid el valor negatiu ja que es tracta
duna expressi positiva.
Sobre una circumferncia es colloquen els nombres de l1 al 40. Demostreu que independentement de
lordenaci dels nombres, hi ha tres nombres consecutius la suma dels quals s ms gran que 61.
SOLUCI:
Siguin els nombres x
1
, x
2
, x
3
, , x
40
.
Suposem que no existeixen tres nombres consecutius que sumin ms de 61:
Si sumem les 40 desigualtats, resulta que: 3(x
1
+ x
2
+ x
3
+ + x
40
) 2.440.
Com que la suma dels nombres de l1 al 40 s 820, sha de complir que:
3 820 = 2.460 2.440
que s fals, i per tant tamb s fals el supsit que la suma de cada terna de nombres
consecutius sigui ms petita o igual que 61.
Aquest resultat es pot generalitzar per al cas que els nombres siguin d1 a n,
i sempre hi haur tres nombres consecutius que sumin ms que un nombre k, per a . k n < +
3
2
1 ( )
x x x
x x x
x x x
x x x
1 2 3
2 3 4
3 4 5
40 1 2
61
61
61
+ +
+ +
+ +
+ +
61
15
a a a
2 2
2 2 2 2 2 = + + + + = + ....
a = + + + 2 2 2
+ 1 5
2
5 1
2
2 2 2 + + + 14
13
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 476
Calculeu el coeficient del terme x
3
y
16
z
2
del desenvolupament de (x + y + z)
21
.
SOLUCI:
Escrivim la potncia corresponent:
(x + y + z)
21
= [x + (y + z)]
21
El terme amb x
3
s:
En el desenvolupament de la potncia (y + z)
18
, el terme amb y
16
z
2
t de coeficient.
Per tant, el coeficient que ens demanen s:
Hi ha algun nombre natural que verifiqui que quan neliminem la xifra dordre ms gran resulti un altre
nombre que sigui 18 vegades ms petit?
SOLUCI:
Si a
i
s la xifra dordre i, el nombre inicial s 10
n1
a
n
+ 10
n2
a
n1
+ + a
1
.
Sha de verificar que:
10
n1
a
n
+ (10
n2
a
n1
+ 10
n3
a
n2
+ + a
1
) = 18(10
n2
a
n1
+ 10
n3
a
n2
+ + a
1
)
10
n1
a
n
= 17(10
n2
a
n1
+ 10
n3
a
n2
+ + a
1
)
Aquesta igualtat s falsa perqu el seu primer membre no s divisible per 17; per tant, no existeix
cap nombre natural que verifiqui aquestes condicions.
Calcula, en el camp complex, les arrels del polinomi de segon grau ax
2
+ bx + c, si saps
que sn iguals que les arrels dels polinomis de segon grau cx
2
+ ax + b i bx
2
+ cx + a.
(V Certamen del Nmero de Oro. Argentina)
SOLUCI:
Apliquem la propietat de la suma de les arrels dun polinomi de segon grau i suposem
que les arrels comunes sn i :
El polinomi s ax
2
+ ax + a, i les seves arrels sn:
i
1
2
3
2
i +
1
2
3
2
i
+ = = = = =
b
a
a
c
c
b
a b c
18
17
21
18
18
2
203 490
= .
18
2
21
18
3 18
+ x y z ( )
16
477
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 477
478
En Joan i en Llus van a comprar a uns grans magatzems i pugen a una escala mecnica,
de gra en gra. En Joan puja el triple de rpid que el seu amic. Quan acaben de pujar,
en Joan ha comptat 75 graons, i en Llus 50. Amb aquestes dades, calculeu els graons visibles
de lescala.
(VIII Olimpada estatal de Secundria)
SOLUCI:
Els graons que compten en Joan i en Llus sn els que pugen cada un pels seus mitjans propis.
A aquests graons shi sumaran els graons que, mentrestant, els puja lescala mecnica.
Suposem que mentre en Llus compta un gra, lescala leleva un nombre a
de graons, i, per tant, quan ell compta 50 graons, lescala leleva 50a graons.
El nombre total de graons visibles s: 50 + 50a.
Respecte del Joan, mentre ell compta un gra, lescala leleva graons.
El nombre total de graons visibles s: .
Si igualem els graons visibles de tots dos:
Per tant, el nombre de graons visibles s: 50 + 50 1 = 100.
Tenim un terra rectangular format per rajoles quadrades de color blanc,
que est envoltat de rajoles ombrejades quadrades, tal com sindica
a la figura. Quines dimensions ha de tenir el rectangle blanc perqu
lrea de la regi interior sigui igual a lrea de la franja ombrejada
que lenvolta quan aquesta franja ombrejada s duna rajola dampla?
(VIII Olimpada estatal de Secundria)
SOLUCI:
Si les dimensions del rectangle exterior sn x i y, lrea del rectangle blanc s:
(x 2)(y 2) i lrea de la franja ombrejada s: 2x + 2(y 2).
Si igualem les dues rees:
(x 2)(y 2) = 2x + 2(y 2)
(x 4)(y 4) = 8
Com que els factors han de ser nombres enters, es verificar que:
(x 4)(y 4) = 1 8 x = 5, y = 12
(x 4)(y 4) = 2 4 x = 6, y = 8
Per tant, hi ha dos rectangles que verifiquen les condicions de lenunciat: 5 12 i 6 8.
Una altra manera:
A les zones N i B de les dues franges externes de la figura coincideix el nombre de rajoles blanques i ombrejades,
per en cada cantonada hi ha 3 rajoles ombrejades per 1 de blanca. s a dir, hi ha 8 rajoles ombrejades ms que
de blanques. Perqu en coincideixi el nombre, lrea del rectangle R ha de ser igual a 8 rajoles.
Aix noms passa amb 1 8 o 2 4. En aquest cas, tenim que x = 5, y = 12 o x = 6, y = 8.
20
50 50 75 75
3
1 + = + = a
a
a
75 75
3
+
a
a
3
19
ARITMTICA I LGEBRA
N
B B B
B N R B
B B
N
x
B
N y
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 478
Resoleu lequaci
x + 1
+ 3
x 1
x 2
= x + 2.
SOLUCI:
Lequaci equival a:
x + 1
+ 3
x 1
x 2
= x + 2
Un nombre descomposat en factors primers, n = a
x
b
y
c
z
, disminueix el nombre dels seus divisors,
en 72, 48 o 54 en dividir-lo entre a, b o c, respectivament. Trobeu el valor de n.
SOLUCI:
El nombre de divisors de n s (x + 1)(y + 1)(z + 1).
En dividir entre a, b i c, el nombre de divisors de , i s:
x(y + 1)(z + 1); (x + 1)y(z + 1); (x + 1)(y + 1)z
Larrel quadrada del producte de les tres equacions, (x + 1)(y + 1)(z + 1) = 432, la dividim
entre la primera equaci:
De la mateixa manera obtenim que y = 8 i z = 7, dividint entre la segona i la tercera equacions.
El valor de n s: n = a
5
b
8
c
7
La suma dun cert nombre denters positius consecutius val 1.000. Trobeu aquests nombres enters.
SOLUCI:
Si el nombre denters s senar, hi ha un terme central x i els nombres sn:
, x 2, x 1, x, x + 1, x + 2,
Hi ha k nombres per davant de x i k nombres per darrere, i la suma s (2k + 1)x (2k + 1)x = 1.000
Els divisors senars de 1.000 sn 5, 25 i 125:
Si 2k + 1 = 5, x = 200 i els nombres sn: 198, 199, 200, 201, 202.
Si 2k + 1 = 25, x = 40 i els nombres sn: 28, 29, , 38, 39, 40, 41, 42, , 51, 52.
Si 2k + 1 = 125, x = 8. Soluci no vlida, ja que hi ha nombres enters negatius.
Si el nombre denters s 2k, hi ha dos termes centrals, x i x + 1, i hi ha k parelles, i la suma
de cada una delles s 2x + 1 i la suma total s k(2x + 1). Sha dacomplir que:
k(2x + 1) = 1.000
Els divisors imparells de 1.000 sn 5, 25 i 125, i es verifica que:
Si 2x + 1 = 5, x = 2 i hi ha 400 sumands. Cas no vlid perqu hi ha nombres negatius.
Si 2x + 1 = 25, x = 12 i hi ha 80 sumands. Tampoc no s vlid perqu hi ha alguns nombres negatius.
Si 2x + 1 = 125, x = 62 i hi ha 16 sumands, que sn: 55, 56, , 62, 63, , 69, 70.
23
( )( )( )
( )( )
x y z
y z
x
+ + +
+ +
= =
1 1 1
1 1
432
72
5
x y z x y z
x y z
( )( ) ( )( )( )
( ) ( ) (
+ + = + + +
+ + =
1 1 1 1 1 72
1 1 xx y z
x y z x y z
+ + +
+ + = + + +
1 1 1 48
1 1 1 1
)( )( )
( )( ) ( )( )( 11 54
1 1 72
1 1 48
)
( )( )
( )( )
(
+ + =
+ + =
y z
x z
xx y + + =
1 1 54 )( )
n
c
n
b
n
a
,
22
x x
x x
x x
=
=
=
2 1
0 2 1 0
2 2 0 1
si
si
si
( , )
[ , )
[ , )
44 8 1 2
0 0 2
x x
x x
=
= +
si
si
[ , )
[ , )
+ x [ , ) { } 2 2
21
479
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 479
480
Resoleu lequaci 4x
3
+ 6x
2
+ 12x + 5 = 0, sabent que existeixen nombres enters a i b
que verifiquen que lequaci pot posar-se en la forma: (x + a)
4
= (x + b)
4
.
SOLUCI:
Si desenvolupem la igualtat i simplifiquem, obtenim:
(x + a)
4
= (x + b)
4
4x
3
+ 6(a + b)x
2
+ 4(a
2
+ b
2
+ ab)x + (a + b)(a
2
+ b
2
) = 0
Les dues equacions sn les mateixes si els seus coeficients sn iguals o proporcionals.
En aquest cas, com que sn iguals els coeficients de x
3
, tots els coeficients seran iguals:
(x + 2)
4
(x 1)
4
= 0 [(x + 2)
2
+ (x 1)
2
] [(x + 2)
2
(x 1)
2
] = 0
Si anullem cada un dels parntesis, obtenim les solucions: , i .
Sense haver de fer la descomposici, es pot resoldre lequaci, buscant
la soluci racional i, desprs de dividir entre x menys larrel, es calculen les dues arrels complexes.
Les arrels enteres, si nhi ha, estan entre els divisors del terme independent
de lequaci: 1 i 5, i no nhi ha cap.
Les arrels fraccionries estan compreses entre les fraccions que es poden formar,
i tenen com a numerador un divisor del terme independent, i com a denominador,
un divisor del coeficient del terme de grau ms gran.
En aquest cas, larrel correspondria a :
4x
3
+ 6x
2
+ 12x + 5 = (2x + 1)(2x
2
+ 2x + 5)
Les altres dues solucions de lequaci sn els valors de x que anullen el segon parntesi:
Sigui un nombre n de quatre xifres, que s un quadrat perfecte, amb totes les xifres ms petites que 9.
Si a cada xifra se li suma 1, el nombre resultant tamb s un quadrat perfecte. Trobeu n.
(XIX Concurs Puig Adam)
SOLUCI:
El nombre n verifica que: n = k
2
= 1.000a + 100b + 10c + d.
Si se li suma una unitat a cada xifra, sobt:
m
2
= 1.000(a + 1) + 100(b + 1) + 10(c + 1) + (d + 1) m
2
= k
2
+ 1.111
m
2
k
2
= 1.111 (m + k)(m k) = 1.111
Els divisors de 1.111 sn 1, 11, 101 i 1.111, i com que m i k han de ser nombres naturals,
hi ha les possibilitats segents:
Soluci no vlida perqu n = 308.025 t 6 xifres.
Soluci vlida i n = k
2
= 2.025.
m k
m k
k
m
+ =
=
=
=
101
11
45
56
m k
m k
k
m
+ =
=
=
=
1 111
1
555
556
.
25
2 2 5 0
2 36
4
1
2
3
2
2
x x x i + + = =

=
1
2

1
2
3
2
i +
1
2
3
2
i
1
2
6 6
4 12
5
2 2
2 2
( )
( )
( )( )
a b
a b ab
a b a b
+ =
+ + =
+ + =
=
=
=
=
a
b
a
b
2
1
1
2
o
24
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 480
La successi a
1
, a
2
, a
3
, , verifica que a
1
= 19, a
9
= 99, i per a n 3, a
n
s la mitjana aritmtica
dels n 1 primers termes. Quant val a
2
?
(V Concurs Primavera. Madrid)
SOLUCI:
Si anomenem a
2
= x, els termes de la successi a partir del tercer terme sn:
Demostrem per inducci que el terme general de la successi s , per a n 3.
Suposem que s cert per a n = k, , i calculem el valor de a
k + 1
.
Substitum a lexpressi:
Es tracta duna successi de termes constants a partir de n = 3.
Com que a
9
= 99, resulta que:
Per tant, el valor de a
2
s: a
2
= 179.
Trobeu tots els nombres naturals x, y 1 que verifiquen que 2x 3y = 7.
(Olimpada de Batxillerat. Fase internacional)
SOLUCI:
El valor de x s:
Perqu x sigui un nombre natural, y ha de ser un nombre senar de la forma 2n + 1, amb n = 0, 1, 2,
La soluci s tots els parells de valors de la forma (3n + 5, 2n + 1).
x
n
n =
+ +
= +
7 3 2 1
2
3 5
( )
x
y
=
+ 7 3
2
27
19
2
99 179
+
= =
x
x
a
x k x
k
k x
k
x
k+
=
+
+
+
=
+
=
+
1
19 1
2
19
2 19
2
19
2
( )( )
( )
a
a a a
k
x
a a a
k
k
k
=
+ + +
=
+
+ + + =
1 2 1
1 2 1
1
19
2
...
...
(
119 1
2
+ x k )( )
a
a a a a
k
a a a a
k
k k k k
+

=
+ + + +
=
+ + + +
1
1 2 1 1 2 1
... ( ... )
kk
a
x
k
=
+ 19
2
a
x
n
=
+ 19
2
a
a a a
x
x
x
4
1 2 3
3
19
19
2
3
19
2
=
+ +
=
+ +
+
=
+
a
a a x
3
1 2
2
19
2
=
+
=
+
26
481
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 481
482
Resoleu el sistema dequacions:
en qu a i b sn constants. Doneu les condicions que han de satisfer a i b perqu les solucions
del sistema siguin diferents.
(III Olimpada de Batxillerat. Fase internacional)
SOLUCI:
Es resol a R, i com que (x y)
2
= x
2
y
2
2xy, amb xy = z
2
i x y = a z,
la segona equaci es pot escriure:
(a z)
2
z
2
= b
2
2az = a
2
b
2
Si a = 0, com que 2az = a
2
b
2
b = 0 x
2
y
2
z
2
= 0 x = y = z =0,
les solucions no sn diferents.
Si a 0, resulta que:
Aix, obtenim el sistema:
Podem prendre
o al contrari.
Perqu les solucions siguin diferents, el radicand ha de ser ms gran que zero i aix passa quan:
Soluci no vlida
Descomponeu el polinomi P(x) = x
5
209x + 56 en producte de dos factors,
sabent que sanulla per a dos valors, x
1
i x
2
inversos entre ells.
SOLUCI:
Siguin r i les dues arrels inverses del polinomi P(x).
El polinomi que t aquestes arrels s:
Aix, resulta que P(x) = x
5
209x 56 = (x
2
mx 1)(x
3
bx
2
cx d).
( ) x r x
r
x
r
r
x x mx
\
)
=

=
1 1
1 1
2
2
2
1
r
29
3 0
3 0 3
3
2 2
2 2
2
2
2
a b
b a
a
b
a b
<
<
'
!
1
1
+
1
1
< y
3 0
3 0 3
3
2 2
2 2
2
2 2
a b
b a
b
a b

'
!
1
1
+
1
1
< <
x
a b a b b a
a
y
a b
=

=
( ) ( )( ) ( ) (
2 2 2 2 2 2 2 2
3 3
4
3
e
aa b b a
a
2 2 2 2
3
4
)( )
x y
a b
a
xy
a b
a
=

=

\
)
'
!
1
1
1
1
11
+
2 2
2 2
2
2
2
11
1
1
1
1
1
=

x
a b a b a b
a
( )
2 2 2 2 4 4
10 3 3
4
z
a b
a
=

2 2
2
x y z a
x y z b
xy z
+ + =
+ + =
=
2 2 2 2
2
28
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 482
Si operem i identifiquem coeficients, obtenim el sistema:
Si m = 52: b = 52, d = 56 i c = 2.703, que no verifiquen la tercera equaci.
Si m = 4: b = 4, d = 56 i c = 15, obtenim x
5
209x + 56 = (x
2
4x + 1)(x
3
+ 4x
2
+ 15x + 56).
Una avioneta, en condicions dabsncia de vent, vola a una velocitat de 300 km/h
i t combustible per a 4 hores.
a) Un dia amb vent de 50 km/h, senlaira i viatja a favor del vent, i torna per la mateixa ruta.
Trobeu la mxima distncia a la qual pot volar amb combustible suficient per a la tornada.
b) Calculeu-ho tamb per diverses velocitats del vent, relacionant les dues variables
mitjanant una frmula.
SOLUCI:
Comencem resolent lapartat b), ja que s el cas general.
b) Sigui x la distncia mxima que pot recrrer i sigui v la velocitat del vent. A favor del vent,
la velocitat s 300 + v km/h i en contra s 300 v km/h. La suma dels temps
danada i tornada ha de ser de 4 hores.
a) Si v = 50 km/h, resulta que x = 583,3 km.
Quan dividim un polinomi P(x) entre x a el residu s a. Quan el dividim entre x b el residu s b
i quan el dividim entre x c el residu s c. Calculeu el residu de la divisi P(x) : (x a)(x b)(x c).
SOLUCI:
Sigui Q(x) el quocient de la divisi P(x): (x a)(x b)(x c) i sigui r (x) el residu.
Pel teorema del residu, tenim que: P(a) = r (a) = a P(b) = r (b) = b P(c) = r (c) = c
Com que r (x) s un polinomi de grau ms petit que 3, de la forma r (x) = k
2
x
2
+ k
1
x + k
0
,
els seus coeficients sobtenen en resoldre el sistema:
r (x) = x
Tres amics A, B i C aporten diners per a un fons dinversi com. Si A hi hagus aportat
el triple, la quantitat total augmentaria en un 90%. Si B tripliqus laportaci, laugment
seria del 60%. Calculeu laugment si C tripliqus laportaci.
SOLUCI:
Si es tripliquessin totes les aportacions, laugment seria del 200 %. Com que els augments de A i B
sumen el 150 %, laugment de C ser del 50 %.
Una altra manera:
Les aportacions de A i B han estat del 45 % i del 30 %, respectivament, i, per tant, laportaci
de C s del 25 %, que, en triplicar-se, produeix un augment del 50 %.
32
r a a k a k a k
r b b k b k b k
r c c
( )
( )
( )
= = + +
= = + +
= =
2
2
1 0
2
2
1 0
kk c k c k
k k k
2
2
1 0
2 1 0
0 1 0
+ +
= = =
31
x
v
x
v
x
v
300 300
4 600
150
2
+
+
= = km
30
m b
mb c
d mc b
md c
d
+ =
+ + =
+ + =
+ =
=
0
1 0
0
209
56
=
=
m
m
4
52
483
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 483
484
Als exmens de 1r de Batxillerat dun curs aprova Fsica, com a mnim, el 70%
dels alumnes; Matemtiques, com a mnim, el 75%; Filosofia, com a mnim,
el 90%; i Angls, com a mnim, el 85%. Quants alumnes, com a mnim, aproven
totes quatre assignatures?
(VII Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Si N s el nombre dalumnes del centre, aprovaran:
Fsica, com a mnim Matemtiques, com a mnim
Filosofia, com a mnim Angls, com a mnim
Perqu aquestes fraccions siguin nombres enters, N ha de ser mltiple de 10, 4 i 20,
per tant, ser mltiple del m.c.m. (10, 4, 20), que s 20.
Aproven 20 alumnes, com a mnim.
Demostreu que, per a qualsevol nombre enter positiu n, A
n
= 5
n
+ 2 3
n 1
+ 1
s mltiple de 8.
(IX Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Per a n = 1 es verifica que A
1
= 8, que s mltiple de 8.
Si suposem que es verifica per a n = k, tenim que A
k
= 5
k
+ 2 3
k 1
+ 1 s mltiple de 8.
Per a n = k + 1:
A
k + 1
= 5
k + 1
+ 2 3
k
+ 1 = 5
k
5 + 2 3
k 1
3 + 1 = (5
k
+ 2 3
k 1
+ 1) + 4(5
k
+ 3
k 1
)
Si A
k + 1
s la suma de dos sumands, el primer s, per la hiptesi dinducci,
mltiple de 8, i el segon s la suma de dos nombres senars multiplicada per 4,
i tamb s mltiple de 8.
Per tant, queda demostrat que A
n
, per a qualsevol valor de n, s mltiple de 8.
Demostreu que , expressat en forma decimal, s un nombre
peridic mixt per a qualsevol valor de n.
SOLUCI:
Perqu una fracci irreductible generi un nombre decimal peridic mixt ha de tenir
al denominador algun factor primer 2 o 5 i algun que no sigui 2 ni 5.
Calculem la suma:
Veiem que s irreductible, ja que el numerador no sanulla per a cap valor natural de n
i, a ms, el denominador s el producte de tres nombres consecutius i t
com a divisors, almenys, el 2 i el 3.
1 1
1
1
2
3 6 2
1 2
2
n n n
n n
n n n
+
+
+
+
=
+ +
+ + ( )( )
1 1
1
1
2 n n n
+
+
+
+
35
34
85
100
17
20
N N
=
90
100
9
10
N N
=
75
100
3
4
N N
=
70
100
7
10
N N
=
33
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 484
Siguin a, b, c, d nombres reals qualsevol. Proveu que el valor mnim dels nombres
a b
2
, b c
2
, c d
2
, d a
2
s ms petit o igual que .
SOLUCI:
Suposem que cada un dels nombres a b
2
, b c
2
, c d
2
, d a
2
s ms gran que :
Aquesta expressi equival a:
que s impossible perqu es tracta duna suma de quadrats.
Es consideren en el pla els conjunts de nombres complexos.
Determineu la projecci ortogonal del conjunt intersecci de A i B sobre leix X.
SOLUCI:
Els conjunts A i B sn:
Sigui A el conjunt format pels punts de la recta x y 1 = 0 i sigui B els punts interiors
de la circumferncia dequaci (x 2)
2
(y 1)
2
= 4, amb centre C(2, 1) i radi r = 2.
La intersecci dels dos conjunts s la soluci del sistema:
que s el segment obert D(0, 1) i E(2, 3).
La seva projecci sobre leix X s el segment O, dextrems O(0, 0) i E'(2, 0),
sense incloure O i E'.
( ) ( ) x y
x y
<
=
'
!
1
1
+
1
1
2 1 4
1 0
2 2
B z x yi z i x y x y = = < = < / ( ) ( , ) / ( ) ( ) 2 2 2 1
2 2
44
A z x yi z i x = =
[ [
=
'
!
1
1
+
1
1
'
!
1
1
+
1
1
= / ( ) ( , arg 2 3
4
yy x y ) / = 1 0
A z z i B z z = +
[ ]
=
= / ( ) / ( arg 2 3
4
22 2 + < { } i )
37
a b c
\
)
\
)
1
2
1
2
1
2
2 2
\\
)
\
)
<
2 2
1
2
0 d
a a b b c c
2 2 2
1
4
1
4

\
)
\
)

11
4
1
4
0
2
\
)
\
)
< d d
a b b c c d d a
2 2 2 2
1
4
1
4
1
4
1
4
1
4
1
4
36
485
1
Y
E
C
X
D
O
E'
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 485
486
Es defineix la successi de nombres complexos {a
n
}, n 1:
Esbrineu si existeix un nombre natural m que verifiqui que:
SOLUCI:
Els mduls de les diferncies dels termes de la successi valen:
Com que el mdul del producte s el producte dels mduls, resulta:
Demostreu que en el desenvolupament de lexpressi segent no hi ha termes de grau senar.
(1 x + x
2
x
3
+ x
99
+ x
100
)(1 + x + x
2
+ x
3
+ + x
99
+ x
100
)
SOLUCI:
Cada un dels parntesis s la suma dels termes duna progressi geomtrica
de ra x i x, respectivament.
Es pot escriure daquesta manera.
La divisi s exacta, ja que 1 i 1 sn arrels del numerador i el denominador, i el quocient
val x
200
x
198
x
196
... x
2
1, i tots els termes sn de grau parell.
Una altra manera:
El producte es pot escriure com una suma per una diferncia.
[(1 x
2
x
4
x
100
) (x x
3
x
99
)] [(1 x
2
x
4
x
100
) (x x
3
x
99
)] =
= (1 x
2
x
4
... x
100
)
2
(x x
3
x
99
)
2
En elevar els parntesis al quadrat, sobtenen els quadrats de cada un dels termes amb exponent parell.
A ms, els dobles productes, essent els del primer parntesi, factors dexponent
parell, la seva suma s parell, i en els del segon, la suma de senars tamb s parell.
=

( )( ) x x
x
x
x
101 101
2
202
2
1 1
1
1
1
( )( )
(
1 1
2 3 100 2 3 100
100
=

x x x x x x x x
x

=
x
x
x x
x
) 1
1
1
1
100
39

a a m m
n n
n
m
= = =
=
1
1
1 1 1 1 990 .
2
3
2
1 1
1
1

=
n
n n
=
\
)
\
)
( ) 1 1
2
1 i
i i
n
l
l
l
l

\
)
l
l
l
l
1 1
1
i
n

a a i
i i
n
n n
=
\
)
1
1 1
2
1 ( )
\\
)
\
)
\
)
( ) 1 1
2
1 i
i i
n
\
)
= 1
1
i
n

a a
n n
n
m
=
+
=
1
1
1 990 .
a i
i i
n
n
= + +
( ) 1 1
2
1
38
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 486
Trobeu la suma dels coeficients del polinomi que resulta doperar i reduir termes
en lexpressi:
(1 3x + 3x
2
)
743
(1 + 3x 3x
2
)
744
SOLUCI:
Per a qualsevol polinomi P
n
(x) = a
n
x
n
+ a
n1
x
n1
+ + a
1
x + a
0
, la suma dels seus coeficients
s P
n
(1).
En aquest cas, si P(x) = (1 3x + 3x
2
)
743
(1 + 3x 3x
2
)
744
, la suma dels coeficients s:
P(1) = (1 3 + 3)
743
(1 + 3 3)
744
= 1
Trobeu lequaci de la circumferncia que passa pels afixos de les solucions de lequaci:
z
3
+ (1 + i) z
2
+ (1 i )z + i = 0
(XXI Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Es comprova que z = i s una arrel de lequaci.
Dividint entre z + i sobt que:
z
3
+ (1 + i )z
2
+ (1 i )z + i = (z + i )(z
2
z + 1)
Les arrels de z
2
z + 1 sn els nombres .
La circumferncia passa pels punts A(0, 1), i .
Lequaci de la mediatriu del segment AB s i la del segment AC
s .
El punt de tall de les dues mediatrius s el centre de la circumferncia, O(0, 0),
i el radi s la distncia del centre a un dels punts A, B o C, que val 1.
Per tant, lequaci de la circumferncia s x
2
+ y
2
= 1.
Demostreu que per a tot n natural es verifica: 3
2n+2
+ 2
6n+1
= 11
.
SOLUCI:
Sha de demostrar que 3
2n+2
+ 2
6n+1
s mltiple d11.
Mitjanant el mtode dinducci, per a n = 1, el valor de lexpressi s 209 = 11 19.
Suposem que s cert per a n = k, s a dir, que 3
2k+2
+ 2
6k+1
= 11
, aleshores 3
2k+2
= 11
2
6k+1
.
Per a n = k + 1 s:
3
2k+4
+ 2
6k+7
= 3
2k+2
9 + 2
6k+1
64 =
= (11
2
6k+1
) 9 + 2
6k+1
64 = 11
9 + 2
6k+1
55 = 11
9 + 2
6k+1
11
= 11
42
x y +
( )
= 2 3 0
x y + +
( )
= 2 3 0
C
1
2
3
2
,
B
1
2
3
2
,
1
2
3
2
i
41
40
487
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 487
488
Dos punts A i B disten 86 km. Un mbil m surt de A cap a B, amb velocitat v, i un altre mbil n
surt, alhora, de B cap a A, amb velocitat 3v. Quan n troba m torna cap a B
i desprs surt cap a A. El procs es repeteix fins que els dos mbils coincideixen a B.
Quina s la longitud total recorreguda per n? Qu passaria si n hagus sortit inicialment de A?
SOLUCI:
El temps que n est en moviment s igual al temps que triga m a recrrer els 86 km
que separen A de B i s 86/v.
Lespai total que recorre n s:
Si n hagus sortit inicialment de A, repetint el raonament anterior sarriba a la conclusi
que n recorre la mateixa distncia que en el cas anterior, 258 km.
Una altra manera:
Com que la velocitat dun mbil s el triple que la de laltre, mentre el primer va cap a m i torna a B,
el segon recorre la meitat de la distncia que els separava quan n ha sortit de B. Per tant, la distncia
que els separa en els successius instants en qu n est a B s 86 km, 86/2 km, 86/4 km
I, a ms, cada vegada que n surt i torna a B recorre 3/4 parts daquesta distncia dues vegades.
La longitud total recorreguda per n s:
Aquesta expressi s la suma dels termes duna progressi geomtrica illimitada
de ra :
En el segon supsit, els dos mbils surten de A. Mentre el mbil ms velo recorre 86 km
i arriba a B, el mbil menys velo recorre 86/3 km. A partir daquest moment, el problema
s igual a lanterior, amb una separaci inicial de (2 86)/3 km.
La longitud total recorreguda per n s:
Aquests sumands, excepte el primer, sn termes duna altra progressi geomtrica anloga
a lanterior.
Per tant, la suma s:
86
86
1
1
2
258 +
= km
86 2
3
4
2 86
3
2
3
4
2 86
3 2
2
3
4
2 86
3 2
2
+

+

+
2
3
4
86
1
1
2
258
= km
1
2
2
3
4
86 2
3
4
86
2
2
3
4
86
2
2
+ + +
3
86
258 v
v
= km
43
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 488
Un munt de taronges sapila en capes, de manera que en el forat de 4 taronges duna capa
se nhi posa una de la capa superior. La primera capa, comptant per sota, t m files
i n columnes i lltima capa t una sola fila; essent m el nombre de diagonals
dun decgon i n el menor nombre que dividit entre 4 dna residu 3, entre 5 dna residu 4,
i entre 6 dna residu 5. Quantes taronges hi ha?
SOLUCI:
La quantitat de files, m, s igual al nombre de diagonals del decgon:
La quantitat de columnes, n, s un nombre que verifica que n +1 s el menor mltiple com
de 4, 5 i 6, que s 60, i, per tant, n = 59.
La quantitat de taronges que hi ha en cada capa s:
1a capa: 59 35 = 2.065
2a capa: (59 1) (35 1) = 2.065 94 + 1
3a capa: (59 2) (35 2) = 2.065 2 94 + 2
2
34a capa: (59 33) (35 33) = 2.065 33 94 + 33

2
35a capa: (59 34) (35 34) = 2.065 34 94 + 34
2
Fem la suma:
2.065 35 (1 + 2 + 3 + + 34) 94 + (1 + 2
2
+ 3
2
+ + 34
2
) =
Demostreu que per a tot enter n es compleix: n
3
n s divisible per 3, n
5
n s divisible per 5
i n
7
n s divisible per 7.
SOLUCI:
Es demostra per inducci.
Qualsevol dels tres casos es verifica per a n = 1.
Suposem que es verifica per a n = k, s a dir, que k
3
k s mltiple de 3, k
5
k s mltiple
de 5 i k
7
k s mltiple de 7.
Per a n = k + 1, cada una de les expressions val:
(k + 1)
3
(k + 1) = (k
3
k) + 3(k
2
+ k) = 3
+ 3
(k + 1)
5
(k + 1) = (k
5
k) + 5(k
4
+ 2k
3
+ 2k
2
+ k) = 5
+ 5
(k + 1)
7
(k + 1) = (k
7
k) + 7(k
6
+ 3k
5
+ 5k
4
+ 5k
3
+ 3k
2
+ k) = 7
+ 7
En conseqncia, els polinomis sn mltiples de 3, 5 o 7.

Una altra manera:
Cada un dels polinomis es pot descompondre en factors de la manera segent.
n
3
n = (n 1) n (n + 1); n
5
n = (n 1) n (n + 1) (n
2
+ 1); n
7
n = (n
3
1) n (n
3
+ 1)
El primer polinomi s el producte de tres enters consecutius, i s mltiple de 3.
En el segon polinomi, si n = 5
o n = 5
1 o n = 5
+ 1, els factors n o n + 1 o n 1 sn 5
, i si n = 5
+ 2
o n = 5
+ 3, n
2
s 5
ms 4 o 9, i aix resulta que n

2
+ 1 s 5
ms 5 o 10, que tamb s mltiple de 5.

El tercer cas es verifica si n = 7
. Si n = 7
+ k, amb k = 1, 2, 3, 4, 5 o 6, la potncia n
3
seria 7
ms 1, 8, 27,
64, 125 o 216, i aix resulta que n
3
1 o n
3
+ 1 serien mltiples de 7.
45
=
+
+
+ +
= 72 275
1 34
2
94
34 34 1 68 1
6
30 030 .
( )( )
. naraanjas
m =

=
10 10 3
2
35
( )
44
489
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 489
490
Un nombre enter sescriu amb tres xifres diferents. Obtenim tres nombres de dues xifres
cada un suprimint la xifra de les centenes, les desenes i les unitats. La suma daquests
tres nombres s la meitat del nombre de tres xifres inicial. Trobeu el nombre.
SOLUCI:
El nombre s 100a + 10b + c, amb a 0.
En suprimir la xifra de les centenes, desenes o unitats, els nombres que sobtenen sn 10b + c,
10a + c i 10a + b, que sumen 20a + 11b + 2c.
Els valors que pot prendre a sn 1 i 2, perqu si fos un valor ms gran, aleshores c seria ms gran que 9.
Si a = 1 c = 20 4b, i perqu c sigui ms petit o igual que 9, b pot valer 3, 4 o 5, prenent c
els valors 8, 4 o 0, respectivament. Els nombres sn 138, 144 i 150. No val el nombre 144
ja que t xifres repetides.
Si a = 2 c = 40 4b, per un raonament semblant a lanterior, sobt el nombre 294.
El nombre buscat pot ser 138, 150 o 294.
Demostreu que lexpressi , en qu n s un enter qualsevol, sempre s
divisible per 24.
(XIII Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Lexpressi t sentit si n 2. I si n = 2, el verdader valor de la fracci s 24.
Divindin, sobt:
que s el producte de quatre nombres naturals consecutius entre els quals hi ha un mltiple de 4,
almenys un mltiple de 3 i un altre mltiple de 2; per tant, el producte s mltiple de 24.
Una altra manera:
Demostrarem per inducci que el polinomi P(n) = n
4
2n
3
n
2
+ 2n s mltiple de 24.
Si n = 1, tenim que P(1) = 0 = 24
.
Suposem que s cert per a n = k, s a dir, P(k) = k
4
2k
3
k
2
+ 2k = 24
.
Si n = k + 1: P(k + 1) = (k + 1)
4
2(k + 1)
3
(k + 1)
2
+ 2(k + 1) = (k
4
2k
3
k
2
+ 2k) + 4(k
3
k)
El primer sumand s 24
.
El segon sumand ser mltiple de 4 i shaur de demostrar que k
3
k s mltiple de 6,
o mltiple de 2 i de 3.
Es demostra que k
3
k s mltiple de 3.
Per inducci. Per a k = 1, tenim que k
3
k = 0 = 3
; per a k = h, tenim que h

3
h = 3
.
Per a k = h + 1: (h + 1)
3
(h + 1) = (h
3
h) + 3(h
2
+ h) = 3
Per tant, P(n) s mltiple de 24.

Si impar impar
Si
k k k
k
es impar
es pa
3
2 = =

rr k k
3
2 = =

par par
n n n
n
n n n n n n n n
5 3
4 3 2
5 4
2
2 2 2 1
+
+
= + = + ( ) ( ) ( 11)
n n n
n
5 3
5 4
2
+
+
47
100 10
2
20 11 2 20 4
a b c
a b c c a b
+ +
= + + =
46
ARITMTICA I LGEBRA
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 490
Demostreu que la suma dels quadrats de cinc enters consecutius no pot
ser un quadrat perfecte.
(XIV Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
La suma dels quadrats de cinc nombres consecutius s:
(n 2)
2
+ (n 1)
2
+ n
2
+ (n + 1)
2
+ (n + 2)
2
= 5(n
2
+ 2)
Perqu sigui un quadrat perfecte, n
2
+ 2 ha de ser, almenys, mltiple de 5, per no ho s perqu
les terminacions dun quadrat perfecte sn: 0, 1, 4, 5, 6, 9, i n
2
+ 2 pot acabar
en 1, 2, 3, 6, 7 o 8.
Si z
1
i z
2
sn les arrels de lequaci amb coeficients reals z
2
+ az + b = 0,
proveu que z
1
n
+ z
2
n
s un nombre real per a qualsevol valor natural de n.
En el cas particular de lequaci z
2
2z + 2 = 0, expresseu aquesta suma en funci de n.
(XV Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Si les arrels de lequaci sn reals, la suma de les potncies de qualsevol exponent s sempre real.
Suposem que les arrels sn complexes.
Com que els coeficients sn nombres reals, les solucions de lequaci sn dos nombres
complexos conjugats de la forma z
1
= r
i z
2
= r
:
que s real per a qualsevol valor de r i .
En el cas particular de lequaci z
2
2z + 2 = 0, les arrels sn:
La suma de les potncies n-simes s .
Donat el trinomi F (x) = x
2
(8a 2)x + 15a
2
2a 7.
a) Trobeu el valor de a perqu el trinomi sigui positiu per a qualsevol valor de x.
b) Calculeu el valor de a perqu la suma dels quadrats de les arrels de lequaci F (x) = 0 sigui 24.
SOLUCI:
a) Perqu el polinomi tingui signe constant, les seves arrels no han de ser nombres reals.
I, per aquest motiu, el discriminant ha de ser negatiu:
(8a 2)
2
4(15a
2
2a 7) < 0 4(a 4)(a 2) < 0 a (2, 4)
La grfica del trinomi F(x) s una parbola deix parallel a Y i com que el coeficient
de x
2
s positiu, t un mnim al vrtex. Per tant, tots els valors que pren F(x) sn positius per a qualsevol
valor de a (2, 4).
b) La suma dels quadrats de les arrels es pot escriure: x
1
2
+ x
2
2
= (x
1
+ x
2
)
2
2x
1
x
2
= s
2
2p,
en qu s s la suma de les arrels i p el producte.
Llavors, resulta que: x
1
2
+ x
2
2
= (8a 2)
2
2(15a
2
2a 7) = 34a
2
28a + 18 = 24.
En concloem que a pren els valors 1 i .
3
17
50
z z n
n n n
1 2
2 2 + = cos (45 )
z i z i
1 45 2 45
1 2 1 2 = + =
( )
= =
( )

y
z z r r r n i sin n
n n n n n
1 2
+ = + = + ( ) +
( ) ( ) (

cos cos n n i sin n r n
n
) ( ) + ( ) [ ] = 2 cos
49
48
491
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 491
492
2
GEOMETRIA
Tenim el quadrat ABCD de costat a (lordre de les lletres s en el sentit del moviment de les agulles
dun rellotge). Sen divideixen els costats en tres parts iguals mitjanant els punts segents: A, E, F, B,
G, H, C, I, J, D, K, L i A.
Es tracen les rectes AG, BI, CK i DE. Siguin P = AG DE; Q = AG BI; R = CK DE.
Calcula lrea del quadrilter PBQR.
SOLUCI:
El quadrilter PBQR s un trapezi de bases PR i BQ, i altura PQ, on PQ = PR = 2BQ.
En n el triangle rectangle AQB, AQ = 3BQ, i si hi apliquem el teorema
de Pitgores:
AQ
2
+ BQ
2
= AB
2
10BQ
2
= a
2
Lrea de PBQR s:
Una altra manera:
Tamb es pot fer tenint en compte que el quadrilter PBQR est format
per dos triangles rectangles: RPQ, de base i altura RP = PQ,
i PQB, de base PQ i altura . Lrea s:
Construeix un triangle ABC sabent h
a
, h
b
i m
a
.
(II Olimpada de Batxillerat. Fase Internacional)
SOLUCI:
Suposem que tenim el problema resolt,
conegudes les altures AA' = h
a
, BB' = h
b
i la mitjana AM = m
a
.
Del triangle AMA' en sabem la hipotenusa AM
i el catet AA'.
Daltra banda, la perpendicular per M a AC
s la parallela mitjana del triangle BB'C.
La construcci s la segent.
Es construeix el triangle AMA'. Es traa la circumferncia de centre M i radi ; la tangent
a aquesta circumferncia per A talla la recta MA' en C, que s el segon vrtex del triangle que es demana;
finalment, el simtric de C respecte a M ens dna el tercer vrtex, B.
h
b
2
MM
h
b
' =
2
52
S S S
a a a
RPQ PQB
= + =
+
1
2
10
5
1
2
10
10
1
2
00
5
3
10
2
2
=
a
u
BQ
a
=
10
10
PQ
a
=
10
5
S
a a a a
= +
=
1
2
10
10
10
5
10
5
3
10
2
2
u
BQ
a
PR PQ
a
= = =
10
10
10
5
51
B
G H
C
A
L K
D
R
P
Q
F
E
I
J
h
a
h
b
m
a
A'
M'
B'
A
C B
M
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 492
493
Es consideren el triangle ABC, amb
$
A = 70,
$
B = 60, i el triangle format pels peus
de les altures de ABC: A'B'C', anomenat triangle rtic del primer. Calcula els angles de A'B'C'.
SOLUCI:
Siguin A'B'C' el triangle rtic del triangle ABC
i H lortocentre daquest triangle.
El quadrilter A'HC'B t rectes els angles en
$
A' i
$
C';
per tant, els altres dos angles sn suplementaris:
A ms, com que en qualsevol triangle les altures sn
les bisectrius del seu triangle rtic, es verifica
que + = 60.
Anlogament, tenim que:
Resolem el sistema:
Sobt que .
Tres punts A, B i C suneixen per segments. Sobre la meitat del segment AB es construeix
un quadrat; sobre BC es construeix un altre quadrat, i sobre CA es construeix un rectangle
de base CA i altura 4 cm. Lrea del rectangle supera en 20 cm
2
la suma de les rees
dels dos quadrats. Troba lrea del rectangle.
SOLUCI:
Observant la figura es t la relaci:
Per la propietat triangular, b a + c:
Completem els quadrats:
(c 8)
2
+ (2a 4)
2
0
Com que la suma de quadrats no pot ser negativa:
(c 8)
2
+ (2a 4)
2
= 0
Si igualem a zero cadascun dels sumands, tenim que:
c = 8, a = 2 i b = 10
Com que b = a + c, els punts estan alineats.
Lrea del rectangle s 4 10 = 40 cm
2
80 4
16
80 4 16 16 0
2 2
2 2
+ +
+ + +
c a
a c c a a c
4
4
20
80 4
16
2
2
2 2
b
c
a b
c a
= + + =
+ +
54
A B C ' ' '

= = = 40 60 80 , i

+ =
+ =
+ =
= = =
60
50
70
20 30 4 , , 00
B HC A ' '

= = + = 180 110 70
AHB C ' '

= = + = 180 130 50
AHC B ' '

= = 180 120
53
C
A
B
C
b
4
a
c
c/2
A B
H
C'
B'
A'
2
A
4 2
10
4
C
B
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 493
494
Tenim un triangle ABC qualsevol de costats a, b i c. Si P s un punt del costat BC, situat entre B i C,
si m i n sn les longituds dels segments BP i PC, respectivament, i si t s la longitud del segment AP,
demostra que b
2
m + c
2
n = t
2
a + mna.
Fent servir el resultat anterior, calcula la longitud de la mitjana i de la bisectriu interior
del triangle ABC, relatives al vrtex A.
SOLUCI:
Apliquem el teorema del cosinus als triangles APC i ABP:
b
2
= t
2
n
2
2tn cos
c
2
= t
2
m
2
2tm cos
Si multipliquem la primera expressi per m i la segona
per n i les sumem m n = a, en resulta:
b
2
m c
2
n = t
2
a mna
Si AP s la mitjana, , i si ho substitum a la igualtat anterior:
I si AP s la bisectriu, es verifica que:
Si ho substitum, tenim que:
on p s el semipermetre del triangle ABC.
Finalment, concloem que:
Un punt P dista 12 cm del centre duna circumferncia de 6 cm de radi. Troba langle que formen
entre elles les dues tangents traades des daquest punt a la circumferncia.
SOLUCI:
En el triangle OAP de la figura, que s rectangle en A, es compleix que:
Per tant, langle format per les tangents s de 60.
sin = = =
6
12
1
2
30
56
t
b c
bcp p a =

2
( )
t bc
a
b c
bc
a b c b c a
b
2
2
2
1 =
l
l
l
l
=

( )
( ) ( )
(
=

c
bcp p a
b c )
( )
( )
2 2
4
b
ac
b c
c
ab
b c
t a
a bc
b c
2 2 2
3
2
=
( )
m
c
n
b
m n
b c
a
b c
m
ac
b c
n
ab
b c
= =

b
a
c
a
t a
a
a t
b c a
2 2 2
2
2 2
2 2 2
2 2
=

(
\
)
22
2
m n
a
= =
2
55
GEOMETRIA
a
n m
A
B C
b cc
t
P
B
P O
6
12
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 494
Es considera un con equilter inscrit en una esfera de radi R. Calcula a quina distncia del vrtex
del con sha de traar un pla perpendicular a leix del con, perqu lrea de la corona circular
compresa entre lesfera i el con sigui mxima.
SOLUCI:
Es representa una secci per un pla que passa per leix del con.
Sigui x = FA la distncia que es demana.
Lrea de la corona s: S = (FH
2
FG
2
) [1]
El triangle rectangle AHD, pel teorema de laltura:
FH
2
= FA FD = x(2R x)
De la semblana dels dos triangles AFG i AEC, tenim que:
Si ho substitum en [1]:
El valor mxim de S sassoleix per a .
Es considera una circumferncia de centre O i radi r, i un punt P que s exterior a la circumferncia.
Es tracen cordes AB paralleles a OP.
a) Demostra que PA
2
+ PB
2
s constant.
b) Troba la longitud de la corda AB, que fa mxima lrea del triangle ABP.
SOLUCI:
a) Sigui 2c la longitud de la corda AB i h s la distncia: AA' = BB'.
En els triangles rectangles AA'P i BB'P, tenim que:
PA
2
= AA'
2
PA'
2
= h
2
(PO c)
2
PB
2
= BB'
2
PB'
2
= h
2
(PO c)
2
Sumant-los, membre per membre:
PA
2
PB
2
= 2(h
2
PO
2
c
2
)
Com que h
2
c
2
= r
2
, en resulta que: PA
2
PB
2
= 2(r
2
PO
2
),
que s constant perqu r i PO ho sn.
b) Lrea del triangle ABP val ch, que s el doble del triangle rectangle AA'O;
aquest triangle t la hipotenusa constant, OA = r.
Si un triangle rectangle t constant la hipotenusa, la seva rea s mxima quan els catets
sn iguals; per tant, el triangle ABP s drea mxima quan c = h; aleshores AB s el costat
del quadrat inscrit en la circumferncia i val . AB r = 2
58
x
R
=
3
4
S x R x
x
Rx
x
=
l
l
l
l
=
\
)
( ) 2
3
2
4
3
2 2
FG
x
=
3
3
EC BC
R
EA R
R R
= = = =
1
2
3
2 2
3
2
i
FG
EC
FA
EA
FG
EC FA
EA
= =

57
495
2
A
D
O
2c
A' B'
A B
h
r
P
H
C B
E
O
F
x
G
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 495
496
Una altra manera:
a) Prenent un sistema de referncia, com sindica a la figura,
la circumferncia t dequaci x
2
+ y
2
= r
2
,
i les coordenades dels punts sn P(a, 0), A(x, y)
i B(x, y).
La suma segent s constant:
PA
2
+ PB
2
= [(x a)
2
+ y
2
] + [(x a)
2
+ y
2
] =
PA
2
+ PB
2
= 2(x
2
+ y
2
) + 2a
2
= 2(r
2
+ a
2
)
b) Lrea del triangle PAB s
, amb x [r, r ]
La funci S t mxim quan el tingui el polinomi P(x) = r
2
x
2
x
4
, que, fent-hi el canvi
de variable x
2
= t, es converteix en el polinomi de segon grau P(t ) = r
2
t t
2
, de valor mxim
quan , i en resulta , on prenem el valor positiu, per simetria.
La longitud de la corda s:
Sigui
1
una circumferncia de radi r
1
i P un punt exterior que dista a del seu centre. Se suposen
construdes les dues rectes tangents a
1
des de P. I sigui
2
una circumferncia de radi menor que el radi
de
1
, tangent a aquestes dues rectes i a
1
. Un cop construda la circumferncia
n
es construeix una
altra circumferncia
n+1
, tangent a les dues rectes esmentades i a
n
. Es demana que determinis:
a) El radi de
2
.
b) Lexpressi general del radi de
n
.
c) El lmit de la suma de les longituds de les circumferncies
1
,
2
,
3
, ,
n
,
(II Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
a) O
1
y O
2
sn els centres, r
1
i r
2
sn els radis, i A
1
i A
2
sn els punts de tangncia de les circumferncies
1
i
2
, respectivament.
De la semblana dels triangles PO
1
A
1
i PO
2
A
2
es dedueix que:
b) Si O
3
, r
3
i A
3
sn el centre, el radi i el punt de tangncia de la circumferncia
3
, per semblana
dels triangles PO
2
A
2
i PO
3
A
3
, en resulta que:
Els radis formen una progressi geomtrica de ra .
Aleshores el radi de la circumferncia
n
val: r r
a r
a r
n
n
=

+
1
1
1
1
a r
a r
+
1
1
r
r a r
a r
r
a r
a r
3
2 1
1
1
1
1
2
=

+
=

+
( )
PO
PO
O A
O A
a
a r r
r
r
a r
a r
r
1
2
1 1
2 2 1 2
1
2
1
1
2
=
+
= =
+

( )
==

+
r a r
a r
1 1
1
( )
59
AB x r = = 2 2
x
r
=
2
2
t
r
=
2
2
S AB BB x r x r x x = = =
1
2
1
2
2
2 2 2 2 4
'
GEOMETRIA
B' O
A B
P
Y
X
P
A
3
A
2
A
1
1
r
1
r
2
r
3
O
3
O
2
O
1
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 496
c) Com que es tracta duna progressi geomtrica decreixent i illimitada, el lmit de la suma
de les longituds dels radis s:
La suma de les longituds de les circumferncies s (a + r
1
).
La longitud de la hipotenusa BC dun triangle rectangle ABC s a, i a sobre de la hipotenusa
hi ha els punts M i N tals que BM = NC = k, amb . Suposant que noms sabem
les dades a i k, calcula:
a) El valor de la suma dels quadrats de les longituds AM i AN.
b) La ra de les rees dels triangles ABC i AMN.
c) Lrea tancada per la circumferncia que passa pels punts A, M' i N', on M'
s la projecci ortogonal de M sobre AB i N? la projecci ortogonal de N sobre AC.
(III Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
a) En el triangles AM'M i AN'N es t que:
AM
2
= y
2
+ (c x)
2
= y
2
+ c
2
2cx + x
2
AN
2
= (b y)
2
+ x
2
= b
2
2by + y
2
+ x
2
Com que x
2
+ y
2
= k
2
i b
2
+ c
2
= a
2
, sobt:
AM
2
+ AN
2
= 2k
2
+ a
2
2(cx + by)
De la semblana dels triangles BM'M i BAC, en resulta que:
El valor de la suma dels quadrats s:
AM
2
+ AN
2
= 2k
2
+ a
2
2ka
b) Prenent BC i MN com a bases dels triangles ABC i AMN, laltura, h, s comuna, per la qual cosa la ra
de les seves rees s igual a la ra de les bases:
c) La circumferncia que passa per A, M' i N' t per dimetre
la hipotenusa del triangle M'AN'.
Lrea s: S
M N a k
= =
' '
2 2
4 4
( )
M N b y c x b
kb
c
c
kc
a
' ' = + =
( ) ( )
2 2
2
=
2
a k
S
S
a
a k
ABC
AMN
=
2
BM
BA
MM
AC
BM
BC
x
c
y
b
k
a
x
kc
a
y
kb
a
' '
= = = = = = ,
k
a
<
2
60
r
a r
a r
a r
1
1
1
1
1
2

+
=
+
497
2
A
N
M
H
B
c
P
C
b
x
y
x
k
k
h
y
a
N'
M'
M'
N'
C
B
c x
b y
A
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 497
498
C i C' sn dues circumferncies concntriques de radis r i r', respectivament. Determina
quant ha de valer el quocient perqu en la corona limitada per C i C' hi hagi vuit
circumferncies C
i
, per a i = 1, 2, , 8, que siguin tangents a C i C', i tamb que C
i
sigui tangent a C
i
+ 1 per a i = 1, 2, , 7, i C
8
sigui tangent a C
1
.
(X Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Suposem que r > r '.
Els centres de les vuit circumferncies tangents entre elles
i a C i C' formen un octgon regular, per la qual cosa
langle BOA s igual a , i langle DOA,
que s igual a la meitat de langle BOA, mesura 22 30'.
En el triangle rectangle ODA:
El segment DA s el radi duna de les vuit circumferncies:
El valor OA s:
Determina tots els triangles tals que les longituds dels tres costats i la seva rea siguin quatre
nombres naturals consecutius.
(XVI Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Siguin els costats n, n + 1 i n + 2 i lrea n + 3.
Fent servir la frmula dHer i tenint en compte que el semipermetre s :
3n
3
+ 3n
2
19n 51 = 0
Aquesta equaci t com a nica arrel real n = 3.
El triangle que verifica les condicions del problema s el que t com a longituds dels seus costats 3, 4 i 5
i rea 6.
n
n n n n
n n + =
+

+ = + 3
3 1
2
3
2
1
2
1
2
3
3
16
1
2 2
( )
( ) ( ) (( ) ( ) n n + 1 3
p
n
=
+ 3 1
2
( )
62
2 2
2
2 2
2
1
1
2 2 2
2
+
=

( )
( )
r r
r r
r
r
r
r
r
r
'
'
'
'
'

+
2
2 2 2
OA OF FA r
r r r r
= + = +

=
+
'
' '
2 2
DA FA
OG OF r r
= =

=

2 2
'
sin
cos
22 30
1 45
2
2 2
2
' =

=

sin sin DOA
DA
OA
= = 22 30 '
360
8
45
=
r
r
'
61
GEOMETRIA
O
F A
D
B
G
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 498
En una circumferncia de radi igual a la unitat es tracen dues cordes, AB i AC,
de la mateixa longitud.
a) Esbrina com es pot construir una tercera corda DE que quedi dividida en tres parts iguals
per les interseccions amb AB i AC.
b) Si , quant valen les longituds dels dos segments que la corda DE determina
sobre AB?
(XI Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
a) Prenem sobre la recta BC els segments BB' i CC',
que sn iguals a BC.
Les interseccions de AB' i AC' amb la circumferncia
determinen els punts D i E.
En efecte, si BB'= BC = CC', per la semblana
dels triangles ABB', ABC i ACC' amb ADM, AMN
i ANE, respectivament, tamb es compleix
que: DM = MN = NE.
b) Si , la corda AB s el costat del quadrat
inscrit en la circumferncia, i els triangles ABC
i AMN sn rectangles i issceles.
Per potncia del punt M respecte de la circumferncia, en resulta que:
Dentre els triangles que tenen un costat de 5 m de longitud i langle oposat de 30, determina
quin s el drea mxima, calculant el valor dels altres dos angles i la seva rea.
SOLUCI:
Tenim el triangle ABC, amb BC = 5 m.
Si langle oposat
$
A val 30, est inscrit en una circumferncia i abasta
un arc de 60, per la qual cosa BC ser el costat de lhexgon regular
inscrit i el radi valdr 5 m.
De tots els triangles que compleixen aquestes condicions, el triangle
drea mxima s el que t ms altura, i s el triangle
issceles A'BC .
Els angles en
$
B i en
$
C mesuren 75 cadascun.
La base BC mesura 5 m i laltura s:
Lrea que es demana s:
S =
+
=
+ 1
2
5
10 5 3
2
25 2 3
4
2
( )
m
HA A O OH A O OC ' ' ' = + = + =
+
sin 60
10 5 3
2
64
MA MB = = =
2
5
2
2
5
4 2
5
i
MA MB MD ME MA MA MA MA = = ( ) 2 2 2 2
MN AM DM AM ME AM = = = 2 2 2 2
AB AC = = 2
AB AC = = 2
63
499
2
D E
C' B'
B C
M N
A
A'
A
O
H
B C
30
B'
B
D E
A
M N
O C
C'
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 499
500
Troba les coordenades dels vrtexs dun quadrat ABCD, sabent que A est sobre la recta
y 2x = 6, C en x = 0 i B s el punt (a, 0); on .
SOLUCI:
Com que , les coordenades del punt B sn (4, 0).
Traslladem els eixos de coordenades de manera que el nou origen
sigui el punt B. Les equacions de la translaci sn:
Les rectes sn y' = 2x' 14 i x' = 4 i el punt C s (4, ).
El punt A sobt a partir de C per un gir de 90 i centre en el nou origen.
Per trobar el punt A, doncs, multipliquem el nombre complex 4 i
per la unitat imaginria i, i sobt (4 i ) i = 4i , i com que
ha de pertnyer a la recta y' = 2x' 14, sha de complir que:
4 = 2 14 = 9
Les coordenades de C sn:
I les coordenades de A sn:
Finalment, les coordenades del punt D es poden obtenir fcilment, tenint en compte que el centre
del quadrat s el punt mitj de les diagonals BD i AC.
Per tant, tenim que D(9, 5).
Una altra manera:
Amb centre en B fem un gir de 90. La recta x = 0
es transforma en y = 4, i el punt C, en A.
Com que A tamb pertany a la recta y = 2x 6, trobem
la intersecci de les dues rectes i sobt A(5, 4).
La recta perpendicular a AB pel punt B: 9x 4y 36 = 0,
talla leix Y en el punt C(0, 9).
De la mateixa manera, sobt el vrtex D(9, 5).
d
d
2
2
0
2
9 4
2
5
=

=
d
d
1
1
4
2
0 5
2
9
=

=
x
y
A
= =
=
'
!
1
1
+
1
1

9 4 5
4
5 4 ( , )
x
y
C
= =
=
'
!
1
1
+
1
1
4 4 0
9
0 9 ( , )
x x
y y
x x
y y
'
'
'
'
=
=
'
!
1
1
+
1
1
=
=
'
!
1
1
+
1
1
4 4
a = =

(
\
)
= log log
2
3
2
3
4
16
81
2
3
4
a =

log
2
3
16
81
65
GEOMETRIA
Y' Y
X
O'
B
O
A
D
C
A
B
O
D
M
C
Y
X
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 500
Si m s un nombre enter positiu i les rectes y = mx 1 i 13x + 11y = 700 es tallen
en un punt de coordenades enteres, quant val m? Quines sn les coordenades
del punt de tall?
(X Concurs Primavera. Madrid)
SOLUCI:
Resolem el sistema dequacions:
Perqu x sigui un nmero enter, 11m 13 ha de ser divisor de 711.
Els divisors sn 1, 3, 9, 79, 237 i 711.
Si 11m 13 s igual a un dels divisors positius, noms sobt m quan:
11m 13 = 79 m = 6
Les rectes es tallen en el punt (9, 53).
Pel punt mitj de la hipotenusa dun triangle rectangle es traa una recta que talla el catet ms gran
amb un angle de 45. Calcula, en funci de la hipotenusa, la suma dels quadrats dels segments
determinats en aquest catet.
SOLUCI:
Si M s el punt mitj de la hipotenusa, P s la seva projecci
sobre el catet AB i langle MNP s de 45, el triangle
rectangle MPN s issceles, i per tant .
Una altra manera:
Si situem el triangle en un sistema de referncia, com indica
la figura, el punt M s i la recta que passa per M,
amb pendent igual a 1, t dequaci
i talla leix dabscisses a , per la qual cosa:
AN NB
c b
c
c b
2 2
2 2
2 2
=

\
)
\
)
==

=
b c a
2 2 2
2 2
N
c b
\
)
2
0 ,
y
b
x
c
=
2 2
c b
2 2
,
\
)
AN AP NP
c b c b
NB NP PB
b c b c
= = =

= = =

'
!
1
1
1
2 2 2
2 2 2
11
1
+
1
1
1
1
1
=

=

= AN NB
c b b c c b a
2 2
2 2 2 2 2
4 4 2
( ) ( )
22
PM PN
b
= =
2
67
y mx
x y
x
m
y
m =
=
'
!
1
1
+
1
1
=
=
1
13 11 700
711
11 13
700
113
11 13 m
66
501
2
A
b
C
M
45
N P
B
A
b
a
M
45
N
c
B
C
X
Y
c
2
a
2
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 501
502
Doblega les puntes dun quadrat en la forma que indica la figura de manera
que lrea del quadrat del centre valgui de lrea del quadrat ms gran.
SOLUCI:
Com que el costat del quadrat ms gran s a = AB = x + y,
i el costat del quadrat ms petit s a' = EF = y x, la relaci
entre les rees ha de ser .
Una altra manera:
Sigui a el costat del quadrat ABCD, i sigui DE = x.
Lrea del quadrat del centre s la diferncia entre lrea del quadrat ABCD
i la suma de les rees de vuit triangles rectangles, de catets x i a x.
Les solucions sn:
Per un punt com a dues circumferncies secants, traa una recta que determini
en totes dues circumferncies cordes de la mateixa longitud.
SOLUCI:
Suposem que tenim el problema resolt, i que la recta que es demana
s CD.
Si tracem per O i O' les perpendiculars a CD, es forma el trapezi
rectangle OO'FE, en qu AI s la parallela mitjana.
Per tant, la construcci s la segent: suneix A amb el punt mitj I
de OO', i la perpendicular a AI per A s la recta que es demana.
Per un raonament anleg sobt la recta que passa per C' i D',
que s laltra soluci del problema.
Una altra manera:
A i B sn els punts dintersecci de les circumferncies de centres O i O'.
Suposem que tenim el problema resolt, i que la secant que es demana
s ED. Com que els punts E i D, un de cada circumferncia, sn simtrics
respecte de A, la construcci s la segent: es traa la circumferncia
simtrica de la circumferncia de centre O respecte de A, la intersecci
de la qual amb la circumferncia de centre O s el punt D; la recta que
es demana sobt unint D amb A.
Hi ha una altra soluci, GF, que s simtrica de lanterior respecte
de la recta OO' dels centres.
Tamb es podria resoldre obtenint la circumferncia simtrica
de la circumferncia de centre O' respecte de A.
69
a n n
n
a n n
n
( ) ( ) +
2 2
i
a x a x
a n
nx anx a n
2
2
2 2
4 1
4 4 1 0

= + =
( )
( )
a x y
a y x
a
n
n
a
x
n n
n
a y
n
= +
=
=
=

=
'
'
2
++
n
n
a
2
a
n
a '
2 2
1
=
1
n
68
GEOMETRIA
O'
G
B
F
O
D
C
A
E
D C
a x
A
E
x
a
B
A'
C'
D'
O I
C
E
F
D
A
O'
D C
A
y x
B
F
E
a
a'
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 502
Inscriu en un quadrat donat un triangle equilter amb un vrtex com.
SOLUCI:
Suposem que tenim el problema resolt, i que el triangle equilter que
es demana s AMN, inscrit en el quadrat ABCD.
Per un gir de centre A i amplitud 60, el vrtex M, del costat BC,
es transforma en el vrtex N, del costat CD.
Aleshores la construcci s la segent: saplica en el costat BC el gir
de centre A i amplitud 60, i sobt la recta r, i la intersecci daquesta
recta amb el costat CD s el vrtex N; el gir oposat al gir anterior transforma
N en M, de manera que queda determinat el triangle que es demana.
Una altra manera:
Siguin a el costat i BM = x MC = a x.
Com que AM = MN, si apliquem el teorema de Pitgores
als triangles ABM i MCN:
a
2
+ x
2
= 2(a x)
2
x
2
4ax + a
2
= 0
Pel fet que x < a, lnica soluci vlida s .
La construcci del segment x s:
Construm el segment , en la primera figura.
Donats el segment OD = 2 unitats, i el triangle rectangle OAM, de catets la unitat,
la hipotenusa s .
En n el triangle rectangle, amb OB = OM i catet NB = 1, la hipotenusa s .
Si OD = 2 i , el segment s .
El segment x s el producte dels segments a i , que es construeix prenent
els segments OC = 1, OP = a i , en la segona figura. La parallela a PC per D
dna el punt Q. El segment PQ s el segment que es demana.
Una altra manera:
Els triangles rectangles ABM i ADN sn iguals perqu tenen, respectivament,
iguals les hipotenuses i els catets.
Per construir-lo, tracem el triangle equilter ABP, i en resulta
langle PAB = 60. A continuaci tracem les bisectrius AQ
de langle PAB i AM de langle QAB, i en resulta . El punt M
s un dels vrtexs del triangle que es demana. Per la seva banda, N es pot
obtenir com el simtric de M respecte de la diagonal AC.
MAB
= 15
=

=
90 60
2
15

OP
OC
PQ
CD
PQ OP CD a = = = ( ) 2 3
CD = 2 3
2 3
CD = 2 3 OC = 3
ON = 3
OM = 2
x a = ( ) 2 3
x a = ( ) 2 3
x a = ( ) 2 3
70
503
2
D
N
r
M
C
A B
a
x
P
Q
M N
0 1 A B C D D C 1 0
A B
D
N
P
Q
M
15 30 60
C
D
N
M
C
A B
x
a x
a
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 503
504
Demostra que si a i b sn els catets, c s la hipotenusa dun triangle rectangle i r s el radi
de la circumferncia inscrita, es verifica que: .
SOLUCI:
Sigui l el centre de la circumferncia inscrita en el triangle ABC.
Si M, N i P sn els punts de tangncia daquesta circumferncia amb les dades del triangle, es verifica que:
CM = CP = r BN = BM = a r AN = AP = b r
En un quadrat ABCD, de costat a, es fa centre en els vrtexs C i D, i, amb radi a, es tracen
els arcs BMD i AMC que es tallen en M. Troba el radi de la circumferncia inscrita
en el triangle curvilini DMC, i tamb lrea daquest triangle.
SOLUCI:
En la primera figura, O s el centre de la circumferncia que es demana i r el radi.
En el triangle rectangle OED tenim que:
DO = DF OF = a r
En la segona figura, el triangle curvilini DMC est format per un sector circular de radi a
i amplitud 60 i el segment circular corresponent.
Lrea s igual a dues vegades lrea del sector circular menys lrea del triangle equilter DCM:
2
6
3
4
4 3 3
12
2 2
2
=
a a
a
( ) a r r
a
r
a
= + =
2 2
2
4
3
8
DE
a
=
2
72
c BN AN a b r r
a b c
= + = + =
+
2
2
r
a b c
=
+
2
71
GEOMETRIA
A
C M
B
N
P
I
c
a
b
A
D
a
E
B
M
F
O
C D
M
C
60
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 504
Un triangle que t els costats determinats pels nombres enters fa 8 cm de permetre.
Troban la mesura dels angles i la mida de lrea.
(IX Concurs Primavera. Madrid)
SOLUCI:
Si es t un compte que, en qualsevol triangle, el costat ms gran s ms petit que el semipermetre,
en aquest cas aquest costat ha de ser ms petit que 4.
Els nics nombres enters positius la suma dels quals s 8, i que verifiquen les relacions anteriors,
sn 3, 3 i 2; per tant, el triangle s issceles.
Laltura del triangle ABC mesura:
En aquest triangle tenim que:
Langle
$
A s:
$
A = 180 2 (70 31' 43,61'') = 38 56' 32,79''
I la seva rea fa:
El punt M s el punt mitj del segment dextrems A i B. Estudia el lloc geomtric dels punt P
del plnol, tals que PM sigui la mitjana proporcional entre PA i PB.
SOLUCI:
PM s una mitjana del triangle PAB.
Apliquem el teorema del cosinus en els triangles PAM i PMB:
PA
2
= d
2
+ PM
2
2d PM cos
PB
2
= d
2
+ PM
2
2d PM cos (180 ) =
PB
2
= d
2
+ PM
2
+ 2d PM cos
Si ho sumem sobt: PA
2
+ PB
2
= 2d
2
+ 2PM
2
Com que PM
2
= PA PB, en resulta que:
PA
2
+ PB
2
= 2d
2
+ 2PA PB PA
2
+ PB
2
2PA PB = 2d
2
(PA PB)
2
= 2d
2
Per tant, tenim que , s a dir, la diferncia de les distncies de P als punts A i B s constant,
per la qual cosa el lloc que es demana s una hiprbola de focus A i B. Consegentment, la distncia
focal s 2c = 2d i leix real s .
En una hiprbola es verifica que b
2
= c
2
a
2
:
Com que els dos eixos sn iguals, la hiprbola s equiltera.
b d
d d
b d
2 2
2
2
2
2 2
2 2 =
= =
2 2 a d =
PA PB d = 2
74
S
BC h
=

=

=
2
2 2 2
2
2 2
2
cm
sin = = =
h
AC
2 2
3
70 31 43 61 ' , ''
h AC HC = =
2 2
2 2 cm
73
505
2
A B
P
M
d
H
A
B C
H
h
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 505
506
Una altra manera:
Siguin els punts A(d, 0) i B(d, 0). El punt mitj
s lorigen de coordenades i P s el punt
de coordenades (x, y).
Es verifica que:
PM
2
= PA PB
Desprs doperar i simplificar-ho, en resulta lequaci:
, duna hiprbola equiltera referida als seus eixos.
Els seus focus sn els punts A i B.
Donada la recta x = a, un punt M(x
1
, y
1
) es projecta ortogonalment sobre x = a en D,
i es traa OM, que talla x = a en B. Una parallela a X per B talla OD en N. Troba lequaci
del lloc geomtric de N quan M descriu la circumferncia (x b)
2
+ y
2
= b
2
.
SOLUCI:
Les coordenades del punt D sn D(a, y
1
).
El punt B s la intersecci de les rectes OM,
i x = a. Les seves coordenades sn:
El punt N s la intersecci de OD, y
1
x = ay, i la parallela
a OX per B, .
El lloc geomtric s , amb la condici
que .
Si eliminen x
1
i y
2
sobt que:
Aquesta s lequaci duna parbola leix de la qual s X, i amb vrtex en el punt . V
a
b
2
2
0 ,
a
x
b
ay
x
b y b
2
2 2
2 2
2
= xx a + =
2
0
( ) x b y b
1
2
1
2 2
+ =
x
a
x
y
ay
x
= =
2
1
1
1
i
y
ay
x
=
1
1
B a
ay
x
,
1
1
y
y x
x
=
1
1
75
c a b
d
d c d
2 2 2
2
2
2
2
2
2 2 = + =
= =
a
d
a b d
2
2
2
2 2 2 = = =
x y
d
2 2
2
2
=
x y x d y x d y
2 2 2 2 2 2
+ = + + + ( ) ( )
GEOMETRIA
P
M
B
(d, 0)
A
(d, 0)
Y
X
Y
X
C
O
N
D
M
B
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 506
Quin lloc geomtric ha de descriure lafix del nombre complex z perqu els afixos
de z, iz i i estiguin alineats?
SOLUCI:
Siguin z = x + yi, iz = y + xi. Els afixos de cada un
dels tres nombres complexos sn M(x, y), B(y, x)
i A(0, 1).
Perqu estiguin alineats, els vectors
MB
= (y x, x y) i MA
= (x, 1 y)
han de tenir la mateixa direcci i els seus components
han de ser proporcionals.
El lloc geomtric s una circumferncia de centre i radi .
En un trapezi ABCD, les diagonals AC i BD es tallen en P. Demostra que lrea
del triangle PBC s la mitjana proporcional entre les rees dels dos triangles ABP i PCD.
SOLUCI:
Les rees de cada un dels triangles ABP, PCD i PBC sn:
Si multipliquem les rees de ABP i PCD:
Els triangles ABP i PCD sn semblants, perqu tenen els angles iguals i es verifica que:
I si fem les substitucions sobt:
Lrea S
PBC
s la mitjana proporcional entre les rees S
ABP
i S
PCD
.
S S AB DC h h AB
AB h
h
h h
ABP PCD
= =

=
1
4
1
4
1
2
'
'
' AAB h S
PBC
= ( ) '
2
2
DC
AB
h
h
DC
AB h
h
= =
' '
S S AB h DC h AB DC h h
ABP PCD
= =
1
2
1
2
1
4
' '
S S S AB h h AB h AB h
PBC ABC ABP
= = + =
1
2
1
2
1
2
( ) ' '
S AB h S DC h
ABP PCD
= =
1
2
1
2
'
77
r =
2
2
C
1
2
1
2
,
+ =
y x
x
x y
y
x y x y
1
0
2 2
76
507
2
B A
C
P

D
B
M
x
x
A
O
C
y
y
Y
X
h'
h
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 507
508
Calcula els valors dels cosinus dels angles x que satisfan lequaci.
(VII Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Lequaci es pot escriure aix:
1 cos
2
x 2 cos
2
x + sin x cos x = 0 3 cos
2
x sin x cos x 1 = 0
Sabem que cos x no pot valer zero, ja que aleshores en resultaria 1 = 0.
Si ho dividim entre cos
2
x , i com que :
tg
2
x + tg x 2 = 0 tg x = 1 i tg x = 2
Si tg x = 1:
Si tg x = 2:
Una altra manera:
Si apliquem la frmula del sinus de langle doble, i expressem sin x en funci de cos x, en resulta lequaci:
10 cos
4
x 7 cos
2
x + 1 = 0
La soluci de lequaci s:
Es dibuixa un semicercle amb centre en O i dimetre AB, i, a linterior, un altre semicercle
amb dimetre OA. Es traa per un punt C de OA una perpendicular a aquest radi OA, que talla
el semicercle menor en D i el major en E, i, finalment, la recta AD, que talla el semicercle major
en F. Demostra que el cercle circumscrit al triangle DEF s tangent a la corda AE en E.
SOLUCI:
Langle AFB s recte perqu est inscrit en una semicircumferncia;
aleshores el quadrilter CBFD t rectes dos angles oposats, per la
qual cosa s inscriptible en la circumferncia de dimetre BD.
Per potncia del punt A respecte daquesta circumferncia, tenim que:
AC AB = AD AF [1]
Langle AEB s recte perqu est inscrit en una semicircumferncia,
i aplicant-hi el teorema del catet del triangle AEB:
AE
2
= AB AC
Tenint en compte [1], en resulta: AE
2
= AD AF
Es dedueix, per potncia del punt A respecte de la circumferncia
circumscrita el triangle DEF, que la recta AE s la tangent en E.
79
cos i cos x x = =
2
2
5
5
3 1 1 0
2 2
cos cos cos x x x =
1
5
5
5
2
cos
cos
x
x = =
1
2
2
2
2
cos
cos
x
x = =
1
1
2
2
cos
tg
x
x = +
sin cos sin
2 2
2
1
2
2 0 x x x + =
78
GEOMETRIA
A C O
B
D
E
F
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 508
En el rectangle la base del qual s doble que laltura, es construeixen els dos quadrants de circumferncia
i les circumferncies tangents als dos quadrants i a lanterior (excepte la primera, que s tangent al costat
superior del rectangle). Si numerem les circumferncies en ordre de mida decreixent, es demana que
demostris que lexpressi per al dimetre d
n
de la n-sima circumferncia s:
Demostra tamb que:
SOLUCI:
Anomenem O
i
el centre de la circumferncia construda
en lordre i, r
i
ns el radi i d
i
ns el dimetre.
En el triangle rectangle APO
1
, AP = R, AO
1
= R + r
1
, PO
1
=
= R r
1
, i aplicant-hi el teorema de Pitgores:
Per al radi r
2
tenim que:
I per al radi r
3
:
Si suposem que s cert que, per a n = k, es verifiquen les relacions anteriors:
Tot seguit demostrem que aquestes relacions tamb es compleixen per a n = k + 1.
De la hiptesi dinducci es dedueix que:
El dimetre de la n-sima circumferncia s:
Els sumands de la successi sn els valors dels dimetres
calculats anteriorment quan R = 1.
El lmit daquesta suma, quan n tendeix a infinit, s el segment que cont els centres
de les infinites circumferncies, que s el radi R, i aquest lmit val 1.
a
n n
n
=
+ +
+
1
1 2
1
2 3
1
1 ( )
d
R
n n
n
=
+ ( ) 1
r
R
k k
d
R
k k
k k + +
=
+ +
=
+ +
1 1
2 1 2 1 2 ( ) ( ) ( ) ( )
( ) ( ) R r R R r r r r R
R
k
k k k
+ = + = +
+
+ + 1
2 2
1 2 1
2 2
2 2 2
11
1
2
+
r
k
R r r r r
R
k
R
k k
R
k
k k
=
+
=
+
2 2 2 2 2
2 1 1
1 2 1
( )
R r r r
R
k
k
=
2 2 2
1 2 1
( ) ( ) R r R R r r r r R
R
k
r
k k k k
+ = + = +
2 2
1 2 1
2 2
2 2 2

=
+
2
1
d
R
k k
k
( )
( ) ( ) R r R R r r r R
R
r + = + = +
3
2 2
1 2 3
2 2
3
2 2
3

2
3 3
3 8 3 4
r
R
d
R
( ) ( ) R r R R r r R
R
r + = + = +
2
2 2
1 2
2 2
2
2
2
2
r
R
d
R
2 2
3 4 2 3
=
r
R
d
R
1 1
4 1 2
= =
( ) ( ) R r R R r + = +
1
2 2
1
2
lim
n
n n
1
1 2
1
2 3
1
1
1
+ +
+
=
( )
d
R
n n
n
=
+ ( ) 1
80
509
2
C
B
D
A
P
R
r
1
O
1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 509
510
Demostra que, en un triangle, la distncia dun vrtex qualsevol a lortocentre s el doble
de la distncia del circumcentre al costat oposat a aquest vrtex.
SOLUCI:
H i O sn lortocentre i el circumcentre del triangle ABC.
Si per cada vrtex es tracen paralleles al costat oposat,
es forma el triangle A'B'C', i es verifica que A, B i C
sn, respectivament, els punt mitjans dels costats
del triangle A'B'C'.
Aleshores les altures de ABC sn les mediatrius de A'B'C',
per la qual cosa lortocentre H del primer s el circumcentre
del segon.
Daltra banda, els dos triangles sn semblants, amb ra
de semblana .
Si dos triangles sn semblants, la ra de dos segments homlegs s igual a la ra de semblana;
per tant, els segments HA i OD sn homlegs:
Es colloquen sis quadrats de la manera que mostra la figura.
Demostra que la suma de les rees dels quadrats
interiors denotats per I, II i III s la tercera part
de la suma de les rees dels quadrats exteriors,
denotats per IV, V i VI.
(Olimpada de Batxillerat. Fase Internacional)
SOLUCI:
Si el costat del quadrat I, l
1
, mesura a, el costat del quadrat IV, l
4
, tamb mesura a.
Els costats dels quadrats II i III, aplicant el teorema de Pitgores, mesuren:
Langle que formen els costats dels quadrats I i III s de 135, i si hi apliquem el teorema del cosinus:
Les sumes de les rees sn:
S S S
S S S
a
a
1 2 3
4 5 6
2
2
2
6
1
3
+ +
+ +
= =
S S S a a a a
4 5 6
2 2 2 2
5
2
5
2
6 + + = + + =
S S S a
a a
a
1 2 3
2
2 2
2
2 2
2 + + = + + =
l l l l l
5
2
1
2
3
2
1 3
2
2 135
5
2
= + = cos a
l l
2 3
2
2
= =
a
82
HA
OD
HA OD = = 2 2
AB
AB
' '
= 2
81
GEOMETRIA
VI V
I
IV
II III
C'
A
B
D
C
H
O
B'
A'
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 510
Un satllit descriu una rbita circular, concntrica amb lesfera terrestre, a 300 km daltura.
Calcula lrea de la porci de la Terra que es veu des del satllit quan descriu una rbita.
SOLUCI:
La porci de la Terra que es veu des del satllit s la zona esfrica
darc BC, daltura BC = h.
Lrea de la zona esfrica val A = 2Rh, on R s el radi de la Terra,
que mesura, aproximadament, 6.366 km.
En el triangle SCO, que s rectangle en C:
En el triangle OUC, que s rectangle en U:
Si ho substitum, en resulta que: A = 2 6.366 3.776,56 = 151.057.708,2 km
2
Demostra que, en un triangle issceles, la distncia entre el circumcentre i lincentre
s determinada per , on R i r sn els radis dels cercles circumscrit i inscrit,
respectivament.
SOLUCI:
O s el circumcentre i l lincentre del triangle ABC. Per tant:
OA = R ID = r OI = d BD = a AB = b
Pel teorema de la bisectriu, en el triangle ADB:
I aplicant el teorema de Pitgores en el mateix triangle:
AD
2
= AB
2
BD
2
(R + d + r )
2
= b
2
a
2
[2]
Utilitzem el teorema de laltura en el triangle ABE:
BD
2
= AD DE a
2
= (R + d + r )(R d r ) [3]
De [1] es dedueix que:
Ho substitum en [2]:
Finalment, tenint en compte [3]:
d R R r = ( ) 2
r R d r R d r d R R r
2 2
2 = + = ( )( ) ( )
( )
( )( )[( ) ]
R d r
R d r R d r R d r
r
+ + =
+ + +
2
2 2
2

( )
[( ) ]
R d r
a R d r
r
+ + =
+
2
2 2 2
2
( ) ( ) [ R d
r
b
a
R d r
r
b a
a
b a
a +
=
+
=

=
2
2
2
2
2 2
2
2 2
2
2 2
2

(( ) ] R d r
r
+
2 2
2
AI
ID
AB
BD
R d
r
b
a
=
+
= [ ] 1
d R R r = ( ) 2
84
h
R h
2
1 888 28 3 776 56 = = = sin . , . , km km
= =
+
arc arc cos cos
OC
SO
6 366
6 366 300
17 25
.
.
,
83
511
2
O
B C
T
S
h
U R
A
E
a
O
I
D
b
B C
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 511
512
Donada una esfera de radi R, es construeix un con de revoluci la base del qual s un cercle mxim
de lesfera, amb vrtex exterior a aquesta. Troba el radi de la circumferncia menor amb la qual
es tallen lesfera i el con, sabent que el volum del con s la meitat del volum de lesfera.
SOLUCI:
Siguin AB = 2R el dimetre de lesfera, CD = 2r el dimetre
de la circumferncia de tall de lesfera i el con, i h laltura del con.
Es verifica que:
Els triangles rectangles VOA i CEA sn semblants:
Com que AE = R r, tenim que CE = OF = 2(R r ).
En el triangle rectangle CFO:
OF
2
+ CF
2
= OC
2
4(R r )
2
+ r
2
= R
2
5r
2
8Rr + 3R
2
= 0
Lnica soluci vlida s .
Dues tangents a una circumferncia paralleles entre elles sn tallades per una altra tangent
en el punt A i B. Demostra que les rectes que uneixen A i B amb el centre de la circumferncia
sn perpendiculars.
SOLUCI:
Com que les dues tangents a la circumferncia de centre O
sn paralleles, els punts de tangncia C i D sn diametralment
oposats i el quadrilter ACDB s un trapezi.
El segment AO s la bisectriu de langle en A, i el segment BO
s la bisectriu de langle en B; com que els angles
$
A i
$
B sumen 180,
les seves meitats sumen 90, per la qual cosa en el triangle AOB
langle AOB mesura 90, i per tant les rectes que uneixen A i B
amb el centre sn perpendiculars.
En un triangle amb un permetre de 8 cm, els nombres que representen les longituds dels costats, en cm,
i el nombre que en representa lrea, en cm
2
, estan en progressi aritmtica. Troba aquests nombres.
SOLUCI:
Siguin a d, a, a + d i a + 2d els costats i lrea del triangle, respectivament.
Els costats sn: , i lrea s:
Si hi apliquem la frmula dHer:
Els costats mesuren , i lrea s de .
64
21
cm
2
52
21
8
3
20
7
cm cm i cm ,
2 4 3
3
4
4 3
3
4
3
4 3
3
4
21
( ) +
=
+

=
d d d
d
8
3
2
8 6
3
2 4 3
3
+ =
+
=
+
d
d d ( ) 8
3
8 3
3
8
3
8
3
8 3
3
=

+ =
+
d
d
d
d
, ,
a d a a d a + + + = = 8
8
3
87
86
r
R
=
3
5
CE
AE
OV
OA
h
R
CE AE = = = = 2 2
1
3
1
2
4
3
2
2 3
R h R h R = =
85
GEOMETRIA
V
C D
B A
E O
R
F r
A C
D B
O
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 512
M s el punt mitj del costat BC i N s el punt mitj del costat DA del quadrat ABCD.
Determina les simetries axials que, aplicades successivament, transformen el triangle ABN
en el triangle CDM, de manera que el nombre daquestes simetries sigui el mnim possible.
Especifica els eixos de simetria i lordre en qu shan de fer.
SOLUCI:
Les figures mostren la posici del triangle ABN fins a transformar-se en el triangle CDM.
Demostra que si les longituds a, b i c dels costats dun triangle verifiquen que a
2
= b
2
+ bc,
aleshores langle
$
A (oposat al costat a) s doble que langle
$
B (oposat al costat b).
SOLUCI:
Prolonguem el costat CA fins a C', tal que AC' = c.
Com que es verifica que a
2
= b
2
+ bc, existeix una circumferncia que passa
pels punts C', A i B i, a ms, s tangent al costat BC en B, ja que a
2
i b
(b + c) s la potncia de C respecte daquesta circumferncia.
Langle exterior
$
A del triangle s inscrit i val:
Aleshores langle interior
$
A del triangle s igual a larc .
Com que langle
$
B, pel fet destar semiinscrit, val , es compleix
que
$
A = 2
$
B.
1
2
AB
AB
1
2
1
2
360
1
2
360 2 180 C MB C AB AB ' '

= = = ( ) ( ) AAB
89
88
513
2
D
N M
C
A B
D
N M
C
A B
D
N M
C
A B
D
N M
C
A B
D e
1
N M
C
A B
D
N M
e
2
C
A B
D
N
N'
M'
M
e
3
C
A B
D
N M
e
3
e
4
C
A B
D
N M
e
2
C
A B
D
N M
C
A B
D
N M
e
1
C
A B
D
N M
e
4
C
A B
C'
c
O
M
B
C
A
b
2
a
c
e
1
e
2
e
2
e
1
e
3
e
4
e
4
e
3
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 513
514
Donats una circumferncia i un punt exterior, traa per aquest punt una secant que intercepti
en la circumferncia una corda de longitud donada.
SOLUCI:
En la circumferncia es pren una corda qualsevol
A'B', de la mateixa longitud que el segment AB;
es traa la circumferncia concntrica tangent a A'B',
i des de P es tracen dues tangents PN i PR a aquesta
circumferncia. MN i SR sn les secants que es demanen,
ja que totes les cordes determinades en la circumferncia
major per les tangents a la circumferncia menor
sn iguals.
Donats un polgon P i un punt interior A, traa una recta que passi per A i que intercepti amb P
un segment amb un punt mitj en A.
SOLUCI:
Es construeix el simtric P' del polgon P respecte del punt A.
Els punts B i C dintersecci dels dos polgons determinen
la recta que es demana.
Efectivament, com que B i C sn simtrics respecte de A, aquest
s el punt mitj del segment BC.
M s un punt interior del segment AB. Es construeixen els quadrats AMCD i BEHM al mateix
costat de AB. Si N s el segon punt dintersecci de les circumferncies circumscrites
en aquests quadrats, prova que:
a) Els punts B, N i C estan alineats.
b) El punt H s lortocentre del triangle ABC.
SOLUCI:
a) Els punts B, N i C estaran alineats si els angles CNM
i MNB sumen 180.
Langle CNM est inscrit en la circumferncia s i abasta
un arc de 270, per la qual cosa mesura 135.
Langle MNB s inscrit en la circumferncia s' i abasta
un arc de 90, per la qual cosa mesura 45.
Per tant, la suma dels dos angles val 180, i els punts
estan alineats.
b) CM s una altura del triangle ABC.
BH s perpendicular a ME perqu sn les diagonals del quadrat BEHM; com que ME i AC sn paralleles,
BH s perpendicular a AC; aleshores BL s laltra altura del triangle ABC.
El punt H dintersecci de totes dues s lortocentre del triangle ABC.
MB
CDAM
92
91
90
GEOMETRIA
P'
A
B
P
C
A'
B'
P
A B
M
S
N
R
O
D
A
M
L
H
C
N
E
B
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 514
Construeix un rectangle sabent-ne un costat a = 6 i la diferncia d b = 4 entre la diagonal
i laltre costat.
SOLUCI:
Pel teorema de Pitgores, tenim que:
d
2
b
2
= 36 (d + b)(d b) = 36
Com que d b = 4, aleshores:
d + b = 9
Per tant, cal construir un rectangle de dimensions 6 i .
En general, per construir un rectangle, sabent-ne
un costat i la diferncia entre la diagonal i laltre costat,
hem dactuar de la manera segent:
Construm el triangle rectangle ABC de catets AB,
el costat que sabem, i BC, la diferncia entre la diagonal
i laltre costat. La mediatriu traada a la hipotenusa
AC determina el vrtex E sobre la prolongaci del catet
BC, i acabem la construcci del rectangle traant
les paralleles a AB per E i a BE per A.
Efectivament, el triangle AEC s issceles, ja que el vrtex
E pertany a la mediatriu del costat AC; per tant,
EC = EA EB = EC BC = d (d b) = b.
En el triangle ABC es traa la bisectriu interior CD. Se sap que el centre del cercle inscrit
en el triangle BCD coincideix amb el centre del cercle circumscrit del triangle ABC.
Calcula els angles del triangle ABC.
SOLUCI:
Sigui O el centre dels dos cercles. Pel fet que s el circumcentre
del triangle ABC, equidista dels seus vrtexs, i per tant
OA = OB = OC, per la qual cosa els triangles OAB, OBC
i OCA sn issceles.
Com que O s lincentre del triangle BCD, OB s la bisectriu
de langle
$
B; aleshores els angles designats amb sn iguals.
Daltra banda, OC s la bisectriu de langle ,
per la qual cosa langle .
Com que CD s la bisectriu de langle
$
C del triangle ABC, langle .
I com que el triangle OCA s issceles, sobt que:
Per tant, en resulta que: A = C = 4 i B = 2
$
A +
$
B +
$
C = 10 = 180 = 18
Els angles del triangle ABC valen
$
A =
$
C = 72 i
$
B = 36.
OAC OCA

= = 3
DCA
= 2
DCB
= 2
DCB
94
5
2
d b = =
13
2
5
2
i
93
515
2
d
b
a
a
A B
F E
d
M
C
b
d b
a
d b
A B
C
O
D
2
3

O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 515
516
Donat un triangle ABC, traa una secant que talli AB en M i BC en N, de manera
que el quadrilter AMNC i el triangle BMN tinguin el mateix permetre i la mateixa rea.
SOLUCI:
Si tenen el mateix permetre, amb la notaci de la figura, es verifica:
c x + b + a y + MN = x + MN + y x + y = p
on p s el semipermetre del triangle ABC.
Si el quadrilter AMNC i el triangle BMN tenen la mateixa rea,
lrea daquest triangle ser la meitat que lrea de ABC:
Si sabem la suma p i el producte dels segments x i y, es poden construir aquests segments
de la manera segent:
Comencem pel segment QR.
Tracem una semicircumferncia de dimetre ,
i pel punt Q tracem una perpendicular al dimetre.
El punt de tall, R, daquesta perpendicular amb la
semicircumferncia determina el segment QR.
Pel teorema de laltura, en un triangle rectangle
es verifica que .
Dibuixem una semicircumferncia el dimetre de la qual
s el semipermetre, p, del triangle, i hi portem el segment QR
com sindica a la figura. Tracem una parallela al dimetre
pel punt R, i el punt de tall amb larc s el vrtex dun triangle
rectangle. Laltura des de T a la hipotenusa la divideix en dos
segments, x i y, que verifiquen que x + y = p, i pel teorema
de laltura s:
Un cop tenim determinats x i y, el portem sobre el triangle inicial ABC.
Determina el grup de moviments del triangle equilter.
SOLUCI:
Els moviments del triangle sn aplicacions que el transformen
en ell mateix, i sn les segents:
I = Gir de 360, de centre el punt O
G
120
= Gir de 120, de centre el punt O
G
240
= Gir de 240, de centre el punt O
S
A
= Simetria de leix mediatriu del costat BC
S
B
= Simetria de leix mediatriu del costat AC
S
C
= Simetria de leix mediatriu del costat AB
96
QR QU UV ac x y
2
2
1
2
=
=
RQ ac =
1
2
a
c
2
+
1
2
ac
1
2
1
2
1
2
1
2
xy B ac B xy ac sin sin = =
95
GEOMETRIA
T
R
Q V
O U
p
y x
B
A
C
O
240
120
S
C
S
B
S
A
M
c x
a y
B
b
A
x y
N
C
R
P Q S
c a/2
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 516
Amb loperaci composici, la taula dels resultats s la segent:
Es considera una circumferncia g de centre (3, 0) i radi 3, i la recta r parallela a leix X i
que dista 3 de lorigen. Es traa una recta variable per lorigen que talla g en el punt M i talla
la recta r en P. Determina el lloc geomtric dels punts dintersecci de les paralleles a X i a Y
traades per M i P, respectivament.
(XX Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Lequaci de la circumferncia s (x 3)
2
y
2
= 9 i lequaci de les rectes que passen
per lorigen de coordenades s de la forma y = mx.
Les coordenades dels punt M i P sn:
I les rectes paralleles als eixos que passen per aquests punts sn: i ,
que es tallen en els punts de coordenades .
Lequaci del lloc geomtric s:
A la figura la grfica del lloc geomtric apareix destacada amb un tra ms gruixut.
x
m
y
m
m
y
x
x
=
=
'
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
3
6
1
18
9
2
2
3 6
1
2
m
m
m
,
\
)
y
m
m
=
6
1
2
x
m
=
3
P
y
y mx
P
m
=
=
'
!
1
1
+
1
1
\
)
3 3
3 ,
M
x y
y mx
m m
( )
,
=
=
'
!
1
1
+
1
1

\
)
3 9
6
1
6
1
2 2
2 2
97
517
2
I G
120
G
240
S
A
S
B
S
C
I I G
120
G
240
S
A
S
B
S
C
G
120
G
120
G
240
I S
B
S
C
S
A
G
240
G
240
I G
120
S
C
S
A
S
B
S
A
S
A
S
C
S
B
I G
240
G
120
S
B
S
B
S
A
S
C
G
120
I G
240
S
C
S
C
S
B
S
A
G
240
G
120
I
P'
M'
C O
P
Y
X
M
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 517
518
En el pla complex, 2 + i s el centre dun quadrat i 5 + 5i s un dels vrtexs.
Troba els altres dos vrtexs.
SOLUCI:
Anomenem C lafix del nombre z = 2 + i i A, B, D i E els afixos
dels nombres z
1
= 5 + 5i, z
2
, z
3
i z
4
.
El vrtex B sobt girant A un angle de 90 al voltant de C, la qual cosa
equival a multiplicar el nombre z
1
z per i .
z
2
z = i (z
1
z) z
2
= 2 + 4i B(2, 4)
De manera similar, sobtenen D i E:
z
3
z = i (z
2
z) z
3
= 1 3i D(1, 3)
z
4
z = i (z
3
z) z
4
= 6 2i E(6, 2)
Una altra manera:
Analticament, C s el punt mitj del segment AD; per tant, si les coordenades de D sn d
1
i d
2
:
Els punts B i E sn els punts de tall de la circumferncia de centre C(2, 1) i radi AC = 5, dequaci
(x 2)
2
+ (y 1)
2
= 25, amb la recta que passa per C, i s perpendicular a la recta que passa
per A i C, dequaci 3x + 4y = 10.
Donada una circumferncia de radi R, considera quatre circumferncies iguals de radi r,
tangents interiorment a la circumferncia donada i tangents entre elles. Expressa r
en funci de R, de manera exacta i amb quatre decimals del coeficient corresponent.
Troba les rees dels recintes que determinen.
SOLUCI:
Apliquem el teorema de Pitgores en el triangle rectangle OPQ:
(2r )
2
= 2(R r )
2
r
2
+ 2Rr R
2
= 0
El valor exacte de r s:
Si , aleshores r = 0,4142R.
Lrea del recinte central limitat per les quatre circumferncies
menors s igual que lrea del quadrat PQTS, de costat 2r, menys
lrea de quatre sectors damplitud 90 i radi r; s, per tant, lrea
dun cercle de radi r.
S = (2r )
2
r
2
= (4 )r
2
Lrea del recinte exterior a les quatre circumferncies i interior a la circumferncia de radi R s igual
a lrea del cercle de radi R, menys lrea de les circumferncies de radi r i menys lrea
de la circumferncia que hem calculat anteriorment:
S R r r R r r = = = +
2 2 2 2 2 2
4 4 3 4 6 2 8 8 ( ) ( ) [( ) 22 12
2
]R
2 1 41421 = ,
r R = ( ) 2 1
99
( ) ( )
( , ) (
x y
x y
B E
+ =
+ =
2 1 25
3 4 10
2 4 6
2 2
y ,, ) 2
5
2
1 3 1 3
2
2
+
= =
d
d D ( , )
5
2
2 1
1
1
+
= =
d
d
98
GEOMETRIA
D
E
C
z
A
X
Y
B
z
2
z
1
z
4
z
3
Q
P
S
T O
r
R r
917232 _ 0470-0552.qxd 29/12/08 13:13 Pgina 518
Construeix i resol un triangle rectangle en A, sabent c i a + b.
SOLUCI:
Suposem que tenim el problema resolt. Es prolonga el catet AC = b fins a D, tal que CD = a,
i suneix D amb B; en resulta el triangle BCD; la mediatriu de BD talla AD en C, i queda
determinat el triangle ABC.
La construcci s la segent:
Es construeix el triangle ABD, de catets AB = c i AD = a + b.
La mediatriu de BD talla AD en C, que s el tercer vrtex
del triangle que es demana.
Calculem els valors de a, b, B i C en funci de c i s = a + b.
Es verifica que:
I el catet s:
Els angles
$
B i
$
C sn:
$
C
Donades dues rectes r i s i un punt P que no pertany a cap de les dues, construeix un quadrat
amb un vrtex en P i els dos vrtexs contigus en r i s.
SOLUCI:
Saplica el gir de centre P i amplitud 90 a la recta r, que es transforma en r'; A s la intersecci
daquesta recta amb la recta s; el gir de centre P i amplitud 90 transforma A en B. Aquests dos punts
sn els vrtexs contigus a P.
El quart vrtex, C, lobtenim com el punt de tall de les rectes perpendiculars a AP per A i a PB
per B.
De manera anloga, si fem primer el gir de 90 i, desprs, el gir de 90 sobt una altra soluci,
que s el quadrat PA'C'B'.
Si el punt P s exterior a les dues rectes, amb el mateix procediment sobtenen els quadrats
de la figura de la dreta.
101
=
+
arcsin
2
2 2
sc
c s
cos cos B
c
a
sc
c s
B
sc
c s

= =
+
=
+
2 2
2 2 2 2
arc
b s a
s c
s
= =

2 2
2
c a b c a s a a
c s
s
2 2 2 2 2 2
2 2
2
= = =
+
( )
100
519
2
A'
r''
r'
C'
B' B
C
A
P
s
r
A'
r''
r'
C'
B' B
C
A
P
s
r
A D
B
C
c
c
b
a
m
a
a + b
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 519
520
3
ANLISI
Demostra que no existeix cap funci f: N N que compleixi que f [f (n)] = n + 1.
(XXXVI Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Suposem que existeixi aquesta funci.
Sigui f (1) = k, aleshores tenim que: f [f (1)] = f(k) = 2
Si f (k) = 2: f [f (k)] = f (2) = k + 1 f (k + 1) = f [f (2)] = 3
Si f (k + 1) = 3: f [f (k + 1)] = f (3) = k + 2 f (k + 2) = f [f (3)] = 4
Continuant aquest procs, resulta que:
f (1) = k
f (2) = k + 1
f (3) = k + 2
f (n) = k + n 1
Sha obtingut que f (k + 1) = 3 i f (k + 1) = k + k + 1 1 = 2k,
per la qual cosa 3 = 2k .
Per com que f (1) = no s un nombre natural, concloem que no existeix aquesta funci.
Les prdues o els guanys duna empresa, expressats en centenes de milers deuros,
quan han transcorregut t anys segueixen la funci .
a) Determina lany en qu lempresa deixa de tenir prdues.
b) s decreixent la funci que expressa els guanys?
c) Hi ha un lmit per als guanys? En cas afirmatiu, quin s aquest lmit?
SOLUCI:
a) Sanalitza el signe de la funci segons els valors de t, i tenint en compte que noms pot prendre
valors positius, resulta que:
Si 0 < t < 2, f (t) < 0, hi ha prdues.
Si t = 2, f (t) = 0, no hi ha prdues ni guanys.
Si t > 2, f (t) > 0, hi ha guanys.
Per tant, el segon any lempresa deixa de tenir prdues.
b) La derivada de la funci s , i com que sempre s positiva, la funci que expressa
el guany s decreixent.
c) El lmit s:
Per tant, el lmit dels guanys s 200.000 .
lim
t
t
t
2 4
2
2
+
=
f t
t
'( )
( )
=
+
8
2
2
f t
t
t
( ) =

+
2 4
2
103
k =
3
2
k =
3
2
102
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 520
3
521
Demostra que lequaci de la tangent a la corba , on a s un nombre
real positiu, en el punt P(x
0
, y
0
) daquesta corba, es pot escriure:
Siguin A i B, respectivament, els punts dintersecci de la tangent amb els eixos
de coordenades X i Y. Prova que la suma de les longituds dels segments OA i OB
s sempre igual al valor de a per a totes les tangents de la corda.
SOLUCI:
Si es deriva implcitament la funci sobt que:
El pendent de la recta tangent en el punt P(x
0
, y
0
) s:
Lequaci de la tangent s:
Si operem i dividim entre , i tenim en compte que P pertany a la corba,
es compleix que , i en resulta que:
Les coordenades dels punts de tall amb els eixos de coordenades sn i .
I la suma de les distncies OA i OB s
Per a quants valors de x pertanyents a linterval (0,01; 1) la grfica de la funci
talla leix dabscisses?
(IV Concurs Primavera. Madrid, 1999/00)
SOLUCI:
Els punts de tall amb leix dabscisses sobtenen resolent lequaci:
Sha de complir que:
on k pot prendre els 31 valors: 1, 2, 3, , 31.
En conseqncia, la grfica de f (x) talla leix dabscisses en 31 punts de linterval.
0 01
1
1
1 100
0 3 31 8 , , , < < < < < <
k
k k

sin
1
0
1 1
x x
k k x
k
= = =
,
*
amb Z
f x
x
( ) = sin
1
105
OA OB x a y a x y a a + = + = + =
0
1
2
1
2
0
1
2
1
2
0
1
2
0
1
2
1
2
1
2
( ) aa a
1
2
=
B y a ( , ) 0
0
1
2
1
2
A x a ( , )
0
1
2
1
2
0
x
x
y
y
a
0
1
2
0
1
2
1
2
+ =
x y a
0
1
2
0
1
2
1
2
+ =
x y
0
1
2
0
1
2
y y
y
x
x x =
0
0
1
2
0
1
2
0
( )
y
y
x
x y
'
( , )
0 0
0
1
2
0
1
2
=
1
2
1
2
0
1
2
1
2
1
2
1
2
x y y y
y
x

+ = = ' '
x
x
y
y
a
0
1
2
0
1
2
1
2
+ =
x y a
1
2
1
2
1
2
+ = 104
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 521
522
Determina els valor de a, b i c perqu la representaci grfica de la funci y = ax
3
+ bx
2
+ cx
tingui una inflexi en el punt dabscissa x = 3, amb tangent dequaci x 4y + 1 = 0.
Dibuixa la grfica corresponent.
SOLUCI:
Les derivades de f (x) sn:
f '(x) = 3ax
2
+ 2bx + c i f''(x) = 6ax + 2b
Com que per a x = 3 hi ha un punt dinflexi, f''(3) = 18a + 2b = 0.
Pel fet que x = 3 s el punt de tangncia, ha de verificar lequaci de la tangent, s a dir, 3 4y + 1 = 0,
don sobt que y = 1. El punt de tangncia t de coordenades (3, 1), que tamb
pertany a la grfica, i resulta que: 1 = 27a + 9b + 3c.
El pendent de la recta tangent, x 4y + 1 = 0, , coincideix amb la derivada en x = 3:
Resolem el sistema:
La funci s:
Per representar grficament la funci hem de tenir en compte que:
Lnic punt de tall amb els eixos de coordenades s (0, 0).
Els lmits de la funci sn:
Lequaci no t solucions reals i f '(x) > 0, x R;
per tant, f (x) s creixent.
Lnic punt dinflexi s (3, 1) i la funci s convexa en linterval (
, 3)
i s cncava en (3, +
).
La seva grfica s la segent:
f x x x '( ) = + =
1
36
1
6
1
2
0
2
lim lim
x x
f x f x
+
= = +

( ) ( )
y x x x = +
1
108
1
12
1
2
3 2
9 0
27 9 3 1
27 6
1
4
a b
a b c
a b c
a
+ =
+ + =
+ + =
== = =
1
108
1
12
1
2
, , b c
f a b c '( ) 3 27 6
1
4
= + + =
m =
1
4
106
ANLISI
3
1
O
Y
X
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 522
Calcula el lmit.
SOLUCI:
Si anomenem L el lmit i prenem logaritmes neperians:
Considerem la funci f (x) = ln (1 x) en linterval [0, 1].
Lexpressi de ln L s el lmit de la suma de les rees dels rectangles de base
i altura , que s la integral definida:
Pel mtode dintegraci per parts, calculem una primitiva de f (x):
El valor del lmit s:
Quin nombre s ms gran, 1.000
1.000
o 1.001
999
?
SOLUCI:
Calculem el logaritme decimal de cadascun dels nombres.
log 1.000
1.000
= 3.000
log 1.001
999
= 2.997,433643
Com que log 1.000
1.000
log 1.001
999
, i la funci logartmica de base ms gran que u s creixent,
aleshores 1.000
1.000
1.001
999
.
108
ln ln L
e
L
e
= =
4 4
1
0
0
1
1 1 1
4
ln( ) [( ) ln( ) ] ln = = x dx x x x
e
=
= x x
x
x
dx x x ln( ) ( ) ln( 1
1
1 1
)) x C
ln( )
ln( )
1
1
1
=
= =
= =
'
!
1
1
1
x dx
u x du
dx
x
dv dx v x
++
1
1
1
'
!
1
1
1
+
1
1
1
=
1
0
1 ln( ) x dx
ln 1
\
)
i
n
1
n
ln ln ln L
n n n
n
=
\
)
\
)
lim
1
1
1
1
2

\
)
l
l
l
l
= ... ln 1
1 n
n
n
lim
nn
i
n
i
n
ln 1
1
\
)
=
lim
n
n
n
n n n
1
1 2 2 ( ) ( ) ... ( ) + +
107
523
3
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 523
524
Una semicircumferncia de radi r es divideix en n + 1 parts iguals. Suneix el k-sim punt de divisi
amb els extrems del dimetre i es forma un triangle. Si anomenem A(k) la seva rea, troba el lmit
quan n tendeix a infinit de la mitjana aritmtica de les rees A(k).
SOLUCI:
Lrea del triangle AP
k
B s:
En el triangle CHP
k
, laltura h = r sin , i com que s langle
que correspon a k divisions de la semicircumferncia,
val , i lrea s:
La mitjana aritmtica de les rees s:
El lmit s:
Si considerem la funci f (x) = sin (x) en linterval [0, 1], el lmit s la integral:
El lmit de la mitjana de les rees s:
Resol les qestions segents:
a) Si 0 <x <1, prova que x (1 x) . Sarriba a la igualtat?
b) Demostra que si x
1
, x
2
, x
3
, ..., x
n
, pertanyen a linterval (0, 1), almenys un dels productes
x
1
x
2
x
3
x
n
y (1 x
1
) (1 x
2
) (1 x
n
) s menor o igual que 2
n
.
SOLUCI:
a) La funci y = x(1 x) = x x
2
s una parbola que t el mxim en el punt ;
per tant, el producte de x i 1 x s menor o igual que .
Sarriba a la igualtat quan .
b) Es demostra per reducci a labsurd.
Suposant que , en resulta:
Segons lapartat a), es verifica que , la qual cosa
contradiu el clcul anterior.
Per tant, en resulta que: x
1
x
2
x
3
x
n
2
n
o (1 x
1
) (1 x
2
) (1 x
n
) 2
n
x x
i i
i
n
n
( ) 1
1
2
1
2

=
x x
i i
( ) 1
1
2
2
x x
i i
i
n
n
( ) 1
1
2
1
2

=
x x
i
i
n
n
i
i
n
n
=

1 1
2 1 2 i ( )
x =
1
2
1
4
V
1
2
1
4
,
\
)
1
4
110
lim
n
n
A r
=
2
2
lim
n
k
n
n
k
n
x dx
1
1 1
1
1
1
0

= =
=
sin sin cos
( ) (( )
l
l
l
l
=
0
1
2
=

l
l
=
r
n
n n
k
n
n n
k
n
2
1
1 1
1 1
lim lim

sin

ll
l
=

=
r
n
k
n
n
k
n
2
1
1
1 1
lim
sin

lim lim l
n
n
n
k
n
A
r
n
k
n
r

=
l
l
l
l
=
=
2
1
2
1
sin

iim
n
k
n
n
n n
k
n
l
l
l
l
=
=
1 1
1 1
1
sin

A
n
r
k
n
r
n
k
n
n
k
n
k
n
=
= =

1
1 1
2
1
2
1
sin sin

A r
k
n
k
=
2
1
sin

k
n 1
A AB h r h r h
k
= = =
1
2
1
2
2
109
ANLISI
B A H C
r
h
P
k
P
2
P
1
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 524
Si es calcula aproximadament el quadrat dun nombre decimal per mitj de la interpolaci
amb una taula de quadrats de nombres naturals, demostra que el mxim error coms
s menor o igual que 0,25.
SOLUCI:
La interpolaci es fa mitjanant la recta que passa
pels punts A i B.
Les coordenades dels punts sn A(n, n
2
) i B[n + 1, (n + 1)
2
],
i la recta AB t dequaci y = (2n + 1)x (n
2
+ n).
Si n x n + 1, lerror coms a la taula s determinat
pel segment CD, que s la diferncia entre les ordenades
de la recta i la parbola:
E = (2n + 1) x (n
2
+ n) x
2
que sanulla per a x = n i per a x = n + 1.
La seva primera derivada E' = (2n + 1) 2x sanulla per a
, que correspon a un mxim, i el valor de E s .
La funci E = (2n + 1)x (n
2
+ n) x
2
, que s continua en linterval [n, n + 1],
est fitada entre els seu mnim absolut: 0, i el seu mxim absolut: .
Per tant, lerror s menor o igual que .
Una circumferncia de radi a es mou rodant sobre leix dabscisses. En cada posici
de la circumferncia es traa la tangent no horitzontal a aquesta, que passa per lorigen
de coordenades, O, i que talla en M la vertical que passa pel seu centre, C. Per M es traa
la segona tangent a la circumferncia (simtrica de OM respecte de la vertical CM)
i que talla en A leix X.
a) Troba lequaci del lloc geomtric dels punts M.
b) Dibuixan la grfica.
c) Demostra que la recta AC, per a totes les posicions de la circumferncia, passa per un punt fix.
SOLUCI:
a) Sigui M el punt de coordenades (x, y).
La circumferncia t per centre el punt C(x, a).
Lordenada del punt M s:
En el triangle ONC, que s rectangle en N,
es verifica que:
Per tant, en resulta que:
I si fem la substituci tenim que lequaci que es demana s: y
ax
x a
=
2
2
2 2
cos =

+
x a
x a
2 2
2 2
cos
cos
2
1
2
2
2 2
=
+
=
+
ON
OC
x
x a
y NC MC a
a
= + = +
cos
112
1
4
1
4
E =
1
4
x
n
=
+ 2 1
2
111
525
3
Y
X O n n+1 x
A
D
B
C
Y
X
M
C
T
O
P
A
N
/2
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 525
526
b) Les caracterstiques de la funci sn:
1a El seu domini s: R {a, a}.
2a s contnua en tot el seu domini.
3a s simtrica respecte de leix Y.
4a T dues asmptotes verticals dequacions x = a i x = a i una asmptota horitzontal
dequaci y = 2a.
5a La seva derivada sanulla per a x = 0, on y' > 0 per a x 0
i y' < 0
per a x 0
+
, per la qual cosa t un mxim en el punt (0, 0).
6a La segona derivada sanulla per a cap valor de x,
per la qual cosa no hi ha punt dinflexi. No obstant aix, per a x < a o x > a s y'' < 0,
i la funci s cncava, i per a x (a, a) s y'' > 0, i la funci s convexa.
7a Talla els eixos de coordenades en el punt (0, 0).
La grfica de la funci s la segent:
c) Les coordenades del punt A sn (2x
0
, 0) i la recta que passa per A i C s:
Com que per a x = 0, en resulta y = 2a, totes les rectes passen pel punt (0, 2a).
Se sap que la funci real f (t) s montona creixent en linterval 8 <t <8.
En quin interval de valors de x es pot assegurar que la funci y = f (2x x
2
)
s montona creixent?
(IV Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Si suposem que f (t) s derivable, tenim que y' = f '(2x x
2
)(2 2x).
La funci y = f (2x x
2
) s montona creixent per als valors de x tals que 8 2x x
2
8,
s a dir, x [2, 4], i en aquest interval s 2 2x 0 si x [2, 1) i 2 2x 0 si x (1, 4].
Si x [2, 1), y' t el mateix signe que el de f '(t); per tant, la funci s montona creixent.
Si x (1, 4], y' t el signe oposat al de f '(t); per tant, la funci s montona decreixent.
Per a x = 1, y = f (2x x
2
) t un mxim.
113
A x
C x
x y ax ax
( , )
( , )
2 0
0
2 0
0
0
0 0
+ =
y
a x a
x a
'' =
+
4 3
3 2 2
2 2 3
( )
( )
y
a x
x a
' =

4
3
2 2 2
( )
ANLISI
Y
X
2a
a a
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 526
Proba que la successi segent s montona i fitada. Calculan el lmit.
SOLUCI:
Apliquem el teorema: Tota successi montona i fitada s convergent.
1r La successi s creixent: a
n +1
a
n
> 0, n N.
Fem servir el mtode dinducci.
Per a .
Suposem que a
n
a
n 1
> 0 i demostrem que a
n +1
a
n
> 0:
Com que una suma per una diferncia ha de ser positiva i, a ms, la suma a
n +1
+ a
n
tamb
s positiva, pel fet que tots els termes sn positius, sha de verificar que a
n +1
a
n
> 0.
2n La successi est fitada.
Si substitum a
n
per a
n +1
, com que la successi s creixent, augmenta el valor del quocient:
I com que s creixent i el primer terme a
0
= 1, s a
n +1
> 1, si substitum el denominador
per un valor menor, el valor del quocient augmenta:
Per tant, la successi est fitada inferiorment per 1 i superiorment per 7, s a dir:
1 a
n
< 7, n N.
3r Calculem el lmit.
I fent , en resulta lequaci:
Dels valors de x, el valor que pertany a linterval [1, 7) s el valor positiu:
lim
n
n
a
= 4
x x x
x
x
2 1
2
3 4 0
3 5
2
4
1
= =

=
=
=
lim lim
n
n
n
n
a a x

+
= =
1
lim lim lim
n
n
n
n
n
n
a a a

+
= + = +
1
4 3 4 3
a
a
n
n
n
+
+
< + < + =
1
1
4
3
4
1
3 7, N
a
a
a a
n
n
n n
+
+
+ +
<
+
= +
1
1
1 1
4 3 4
3
a a a
a
a
n n n
n
n
+ +
+
= + =
+
1
2
1
1
4 3
4 3
a a a a a a a a
n n n n n n n n + + +
= + = >
1
2 2
1 1 1
3 0 ( ) ( ) ( )
a a a a
n n n n
2
1 1
2
4 3 4 3 = + = +
+
n a a = = > 1 7 1 0
1 0
,
a a a n
o n n
= = +

1 4 3
1
= 1, 2, 3, ...
114
527
3
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 527
528
Troba la funci f (x) que compleix lequaci f '(x) + x
2
f (x) = 0, sabent que f (1) = e.
Representa grficament aquesta funci i calcula la tangent en el punt de la corba dabscissa 1.
SOLUCI:
Lequaci es pot escriure:
I integrem:
Pel fet que la funci exponencial s sempre positiva, tenim que:
Com que f (1) = e, en resulta que:
La funci f (x) s:
Les caracterstiques de la funci sn:
1a El seu domini i la seva continutat sn en tot R.
2a s positiva per a qualsevol valor de x.
3a No hi ha simetria.
4a El semieix positiu dabscisses s una asmptota.
5a La derivada f '(x) = x
2
f (x) s negativa sempre, la funci s decreixent.
No hi ha mxims ni mnims.
6a La segona derivada f''(x) = x(x
3
2) f (x) sanulla per a x = 0 i ,
canviant de signe a lesquerra i la dreta de cadascun daquests valors.
Per tant, t dos punts dinflexi: i .
La tangent en el punt (1, e) t de pendent f '(1) = e i la seva equaci s y = ex + 2e.
( , ) 2
3
2
3
e ( , ) 0
4
3
e
x = 2
3
lim i lim
x
x
x
x
e e

= + =

4
3
4
3
3 3
0
f x e
x
( ) =
4
3
3
e e k
k +
= =
1
3
4
3
f x e
x
k
( ) =
+
3
3

f x
f x
dx x dx f x
x
k f x
'( )
( )
ln ( ) ( ) = = + =
2
3
3
ee
x
k +
3
3
f x
f x
x
'( )
( )
=
2
115
ANLISI
Y
X
O
1
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 528
Donat un nombre natural no nul n, f
n
s la funci de linterval tancat [0, 1] en R.
a) Representar grficament la funci.
b) Calcula .
c) Troba, si existeix, .
(XVII Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
a) Per a n = 1, 2, o 5, les funcions i les seves grfiques sn:
Les grfiques de la funci f
n
(x) depenen del valor de n i es componen dun segment
de recta y = n
2
x, per a , i un altre segment de recta , per a ,
exceptuant n = 1, que s el segment de bisectriu del primer quadrant per a x [0, 1)
i el punt de coordenades (1, 3).
x
n
1
1 ,
l
l
l
l
y
n
=
3
x
n
0
1
,
\
)
f x
x x
x
5
25 0
1
5
3
5
1
5
1
( ) =
<

'
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
si
si
f x
x x
x
2
4 0
1
2
3
2
1
2
1
( ) =
<

'
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
si
si
f x
x x
x
1
0 1
3 1
( ) =
<
=
'
!
1
1
+
1
1
si
si
lim
n
n
A
A f x dx
n n
=
1
0
( )
f x
n x x
n
n n
x
n
( ) =
<

2
0
1
3 1
1
si
si
116
529
3
Y
X
O
1
0,6
5
Y Y
X X
O O
1 1 0,5
1
3
2
1,5
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 529
530
b) La integral val:
Tamb es pot obtenir el valor de la integral, tenint en compte que, per a qualsevol valor
de n, la funci f
n
(x) s positiva i, per tant, el valor de la integral coincideix amb lrea
de la figura limitada per la grfica, i leix X en els intervals i .
En el primer interval, el recinte s un triangle de base i altura n, i lrea s:
El segon recinte s un rectangle de base i altura , i lrea s:
La integral s:
c) El lmit s:
Calcula.
(XX Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Partint de la frmula de sin 2x i aplicant-la successivament, sobt:
=
Com que , resulta que:
lim lim
n
n
n
n
n
n
x
x
x
x
x
x

sin
sin
sin sin
2
2
2
2
= =
lim
0
1
sin
=
cos cos cos cos
sin
cos sin
x x x x x
x
n
n
2 2 2 2
2
2
2 3
1
=
xx
x
x
n
n
n
2
2
2
=
sin
sin
=
2
2 2 2 2 2
1
2 3
n
n n
x
x x x x x
cos cos cos cos cos sin
sin sin cos cos sin cos cos cos 2 2 2
2 2
2
2 3
x x x x
x x
x
x
= = =
22 2 2
2 2
sin cos
x x
=
lim
n
n
x x x x
cos cos cos cos

2 2 2 2
2 3

117
lim lim
n
n
n
A
n
n

=

\
)
=
1
2
3 1 1
2
2
( )
A f x dx
n
n
n n
= =

1
0
2
1
2
3 1
( )
( )
A
n n
n
n
2
2
1
1 3 3 1
=
\
)
=
( )
3
n
1
1
n
A
n
n
1
1
2
1 1
2
= =
1
n
1
1
n
,
l
l
l
l
0
1
,
n
\
)
A f x dx n x dx
n
dx
n x
n n
n
n
= = =
l
l
l
l

1
0
1
0
2
1
1
2 2
0
3
2
( )
11
1
1
2
3 1
2
3 1
n
n
x
n
n
n
l
l
l
l
=
( )
ANLISI
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 530
Es considera la funci real definida per:
, per a x R
a) Determinan el mxim.
b) Representa grficament la funci.
(XII Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
a) La funci s equivalent a:
Per tant, la funci s contnua per a qualsevol valor de x, ja que els criteris que la defensen
en cada interval corresponen a arcs continus, i a ms:
La derivada s:
i no s derivable per als valors de x: 3, 1, 2 i 5.
En les dues primeres parts, la derivada s positiva i la funci s creixent, i en les dues ltimes,
s negativa, per la qual cosa la funci s decreixent i roman constant en linterval [1, 2],
de la qual cosa dedum que la funci assoleix el valor mxim en tots els punts daquest interval.
b) La seva grfica s la segent:
1
11
y f x
x x
x x
' = =
<

( )
( )
( ) ( , )
4 3 4 3
2 9 2 3 1
2
2
si
si
00 1 2
2 2 7 2 5
4 4 3
2
2
si
si
si
x
x x
x

+

( , )
( ) ( , )
( ) xx <
5
lim lim
x x
f x f x f
5 5
5
1
17
+
= = = ( ) ( ) ( ) lim lim
x x
f x f x f
2 2
2
1
11
+
= = = ( ) ( ) ( )
lim lim
x x
f x f x f
( ) ( )
( ) ( ) ( )

+
= = =
1 1
1
1
11
lim lim
x x
f x f x f
( ) ( )
( ) ( ) ( )

+
= = =
3 3
3
1
15
f x
x x x x
x x
( )
( )
=
+ + + + +
=
<
1
3 1 2 5
3 4
1

si 33
9 2 3 1
1
11
1 2
2 7
1
1
( ) [ , )
[ , )
( )

+
x x
x
x
si
si
si i
si
x
x x

[ , )
( )
2 5
4 3 5
1
f x
x x x x
( ) =
+ + + + +
1
3 1 2 5

117
531
3
Y
X
0,1
0,2
3 1
O
1 2 5
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 531
532
Donat el polinomi P(x) = 1 + 3x + 5x
2
+ 7x
3
+ + 1.001x
500
, expressa el valor numric
de la seva derivada dordre 325 per a x = 0.
SOLUCI:
El polinomi es pot escriure de la forma:
La derivada dordre h s:
La derivada dordre 325 s:
Per a x = 0:
Una altra manera:
Qualsevol polinomi P
n
(x) es pot expressar com a:
En aquest cas, el polinomi s: P(x) = 1 + 3x + 5x
2
+ 7x
3
+ ... + 1.001x
500
El coeficient corresponent a x
325
en P(x) es 2 325 + 1, i identificant-lo amb el coeficient de P
n
(x):
Prova que el volum dun pneumtic (toro) s igual al volum dun cilindre que t com a base
una secci meridiana daquell, i que t per altura la longitud de la circumferncia formada
pels centres de les seccions meridianes.
SOLUCI:
El toro s generat pel cercle de centre C(0, b) i radi r, en girar
al voltant de leix X, amb b > r.
Lequaci de la circumferncia s x
2
+ (y b)
2
= r
2
.
El volum s el generat per la semicircumferncia superior,
dequaci , menys el volum generat
per la semicircumferncia inferior, dequaci ,
quan x varia des de r fins a r.
El volum s:
La integral s lrea dun semicercle de radi r V = 2b r
2
En el resultat, el factor 2b s la longitud duna circumferncia de radi b i r
2
s lrea
dun cercle de radi r, i s equivalent al volum dun cilindre de radi de la base r, laltura
del qual s la longitud de la circumferncia de radi b.
r
r
r x
2 2
V b r x b r x dx b
r
r
r
= +
( )

( )
=

2 2
2
2 2
2
4
rr
r x dx
2 2
y b r x =
2 2
y b r x = +
2 2
120
P
P
( )
( )
( )
!
( ) !
325
325
0
325
2 325 1 0 651 325 = + =
P x P P x
P
x
P
n
x
n
n
n
( ) ( ) ( )
( )
!
( )
!
( )
= + + + + 0 0
0
2
0
2
'
''
P
( )
( ) ( )
!
!
!
325
0 2 325 1
325
0
651 325 = + =
P x k
k
k
x
k
k
( )
( ) ( )
!
( )!
325 325
325
500
2 1
325
= +
P x k
k
k h
x
h k h
k h
( )
( ) ( )
!
( )!
= +
2 1
500
P x k x
k
k
( ) ( ) = + +
=
1 2 1
1
500
119
ANLISI
O X
Y
r
C
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 532
Donada la successi de Fibonacci: a
1
= a
2
= 1 i n 2, a
n +1
= a
n
+ a
n 1
, demostra que es compleixen
les propietats segents:
a) a
n +2
= 1 + a
1
+ a
2
+ + a
n
b)
SOLUCI:
a) Escrivim els termes de la successi:
a
1
= 1 a
2
= 1
a
3
= a
2
a
1
a
4
= a
3
a
2
a
5
= a
4
a
3
a
6
= a
5
a
4

a
n1
= a
n2
a
n3
a
n
= a
n1
a
n2
a
n1
= a
n
a
n1
a
n2
= a
n1
a
n
Si sumem, membre per membre, les igualtats sobt que:
a
n2
= 1 a
1
a
2
a
3
a
n
b) Ho demostrem per inducci.
Per a n = 2 s: a
2
a
1
= a
1
2
1 1 = 1
2
Suposem que s cert per a n = k:
I ho demostrem per a n = k 1:
Determina el conjunt de punts P(x, y) que verifiquin que sin (x + y) = sin x + sin y.
SOLUCI:
Desenvolupem els dos membres de la igualtat:
Hi ha dues possibilitats:
1a
Els punts P tenen de coordenades (x, 2k x), amb k Z.
2a
Sobt de la primera equaci els punts P de coordenades (2k , y), i de la segona equaci,
els punts de coordenades (x, 2k ).
cos cos sin sin
sin
sin
x y x y
x y
x
y

= =
=
=
2 2
0 2 0
0
0

''
!
1
1
+
1
1
sin
x y x y
k x y k
=

= =
2
0
2
2
2
2 2
2
2 2 2
sin cos sin cos sin cos
x y x y x y x y x y x
=

\
)
=
y x y
2 2
0 cos
122
a a a a a a a a a a
k k k k k k k k
= = =
1 1
2
1 1
2
2
2
( ) aa a
k k

1
2 2
a a a a a
k k k
=
1 1
2
2
2
1
2
a a a a a
n n n

= + + +
1 1
2
2
2
1
2
121
533
3
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 533
534
Limpost sobre el rendiment del treball personal s una funci f (x) del total (x)
de les retribucions anuals en euros.
Determina el valor de la quantitat P, en euros, i representa grficament la funci y = f (x) .
a) f (x) s una funci contnua.
b) La derivada en linterval 0 x <60.000 s constant i igual a 0;
en linterval 60.000 <x <P, s constant i igual a 1; i per a x >P, s constant i igual a 0,14.
c) f (0) = 0 i f (140.000) = 14.000
(I Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
La funci f '(x) est definida a trossos.
Integrant sobt la funci:
f (0) = 0 0 + C
1
= 0 C
1
= 0
Com que la funci s contnua:
Per calcular P, si 140.000 P, sobtindria f (140.000) = 140.000 60.000 = 80.000,
que no s possible en ser f (140.000) = 14.000. Com que 140.000 > P, tenim que:
f (140.000) = 0,14 140.000 + C
3
= 14.000 C
3
= 5.600
I com que f (x) ha de ser contnua en P, es compleix que:
La funci s:
f x
x
x x ( )
.
. . . =
<

0 0 60 000
60 000 60 000 63 255
si
si ,,
, . . ,
81
0 14 5 600 63 255 81 x x <
si
lim
lim
x P
x P
x P
x
+
=
( . ) .
( , .
60 000 60 000
0 14 5 60 00 0 14 5 600
60 000 0 14 5
) , .
. , .
=
=
P
P P 6600 63 255 81 P = . ,
lim
lim
x
x
f x
f x C
60 000
60 000
0
60 000
.
.
( )
( ) .
+
=
= +
22
2
60 000 60 000 0
= = C f . ( . ) i
f x
C x
x C x P
x
( )
.
.
,
=
+ <
+ <
+
0 0 60 000
60 000
0 14
1
2
si
si
CC P x
3
si <
f x
x
x P
P x
'( )
.
.
,
=
<
< <
<
0 0 60 000
1 60 000
0 14
si
si
si
df x
dx
( )
123
ANLISI
X
Y
3.255,81
O 63.255,81 60.000
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 534
Representa grficament la funci y = |||x 1| 2| 3|, en linterval 8 x 8.
(I Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Sexpressa la funci per intervals:
La funci s:
La funci definida a trossos s de la forma:
y f x
x x
x x
x x
x
= =

+ < <
+ <
( )
4 4
4 4 1
2 1 1
si
si
si
si i
si
si
1 3
6 3 6
6 6
<
+ <

x
x x
x x
= < =
+ <
<
x x x x
x x
x x
si
si
si
1 3 6
6 3 6
6 6
=

+ <
= x
x x
x x
x 4
4 4
4 4 1
2
si
si
xx x + < 2 1 1 si
y
x x
x x
x x
x
=

<
<

4 1
2 1 1
1 3
6
si
si
si
ssi 3 <
x
=

+ >
=
+
x
x x
x x
x
x
1
1 1
1 1
3
si
si
i
33 3
3 3
si
si
x
x x
>
y
x x
x x
=

>

1 3 1
3 3 1
si
si

x
x x
x x
=
+
>
1
1 1
1 1
si
si
124
535
3
Y
X
3
O
4 1 1 3 6
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 535
536
Troba tots els intervals de valors de x que verifiquen:
a) cos x + sin x >1
b) cos x +
|
sin x
|
>1
SOLUCI:
a) El primer membre de la desigualtat es pot escriure com a:
Per la periodicitat de les funcions sinus i cosinus, els intervals on es verifica
la desigualtat sn de la forma: , amb k Z.
Els resultats anteriors sobserven a la grfica de la funci y = cos x sin x.
b) Com que
|
sin x
|
1, es pot escriure:
Es verifica en linterval .
I, en general, la inequaci es verifica en els intervals , amb k Z.
De la mateixa manera, la grfica de la funci cos x
|
sin x
|
s la segent.
2
2
2 2 2
2
k k k k

\
)
\
)
, ,
\
)
\
)

2
0 0
2
, ,
cos sin
sin
cos
x x
x
x

'
!
1
1
+
1
1

1
1
0
2 2
2
k k

,
\
)
2
4
1
4
2
2
cos cos

\
)
\
)
x x < < < <

4 4 4
0
2
x x
=
\
)
\
)
2
4 4
2
4
sin cos cos

x x
cos sin sin sin sin x x x x

x
=
\
)
2
2
2
xx x x
2
2
2
cos

=
125
ANLISI
O
1

2
Y
X
2
O
1

2
Y
X
2
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 536
Un tronc de con de revoluci t la seva base major de radi r, i les seves generatrius formen
amb el pla de la base un angle la tangent del qual val m. Aquest tronc de con est format
per un material de densitat d i la seva base menor s recoberta per una lmina que t
una massa de p (g/cm
2
).
SOLUCI:
El volum del tronc de con daltura h i radis de les bases r i r' s:
Com que tg = m, es t que:
La massa del tronc de con s:
I la massa de la base superior s:
La massa total s:
El valor de la derivada s:
Aquesta derivada sanulla per a:
Substitum aquests valors a la segona derivada:
Laltura s mxima quan i .
Si h = mr i r' = 0, la figura s un con.
Perqu existeixi h, sha de complir que mrd 2p 0 . m
p
rd
= tg
2
r
p
dm
' =
2
h
mrd p
d
=
2
M h
m
dh p mrd
h mr M h
''
''
( ) [ ( )]
( )
=
= =
2
2 2
2
Si
p
m
h
mrd p
d
M h p
2
0
2
2 0
=

= <

Mnim
Si ''( ) Mxim
''
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
h
mrd p p m r d pmrd d m r d mrp
=
2 4 4 8 4 2
2 2 2 2 2 2
( ) ( )
22
2
d
mrd p p
d
mr
mrd p
d
=

=

'
!
1
1
1
+
1
1
1
M h
m
dh p mrd h m r d mrp '( ) [ ( ) ] =
2
2 2 2
2 2
M h
m
dh
p mrd h m r d mrp h m r p ( ) ( ) ( ) =
2
3
2 2 2 2 2
3
2
l
l
l
l
M A p
mr h
m
p
p
m
m r mrh
B
= =

\
)
=

2
2
2 2
2 ( hh
2
)
M V d
dh
m
m r mrh h
TC
= =
3
3 3
2
2 2 2
( )
V
h
m
m r mrh h =
3
3 3
2
2 2 2
( )
tg = =
= m
h
r r
r r
h
m '
'
V
h
r r rr =
3
2 2
( ) ' '
126
537
3
h
r
r'
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 537
538
Raona si es pot verificar la continutat en el punt x = 0 duna funci real f (x) de variable
real en aquests casos:
a) Per a n natural, .
b) Per a x real no negatiu, f (x) = x
2
, i per a x real negatiu, f (x) = 0.
c) Per a n natural, .
(V Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Perqu una funci sigui contnua en x = 0, sha de verificar que, per a qualsevol successi {x
n
},
tal que , es verifiqui que .
a) En aquest cas es verifica que:
No obstant aix, la funci f (x) s igual a 1 per a i s igual a 1 quan :
No existeix el lmit i la funci no s contnua en x = 0.
b) La funci s determinada per:
El lmit s:
La funci f (x) s contnua en x = 0.
c) Perqu f (x) sigui contnua en x = 0 sha de verificar que per a qualsevol successi {x
n
},
tal que , es verifiqui que . Com que noms se sap el valor de f (x)
per a una successi de valors de x, no es pot afirmar que la funci sigui contnua.
lim
n
n
f x f
( ) ( ) = 0 lim
n
n
x
= 0
lim
lim
lim
x
x
x
f x
x
f x
0
0
2
0
0
0
=
=
'
!
1
1
1
+
1
1
1
( )
( )) ( ) = = 0 0 f
f x
x
x x
( ) =
<
'
!
1
1
+
1
1
0 0
0
2
si
si
lim lim
n n
f
n
f
n

1
2
1
1
2 1
\
)
\
)
= 1
x
n
=
1
2 1
x
n
=
1
2
lim lim
n n
n n

1
2
0
1
2 1
0 =
=
lim
n
n
f x f
( ) ( ) = 0 lim
n
n
x
= 0
f
n
1
1
=
f
n
f
n
1
2
1
1
2 1
1
=
+
= i
127
ANLISI
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 538
Les velocitats dun submar submergit i a la superfcie sn, respectivament, v i kv. Est situat
en un punt P a 30 milles del centre O dun cercle de radi 60 milles, i ha de navegar submergit
mentre s dins del cercle. Discuteix, segons els valors de k, el cam ms rpid per traslladar-se
a lextrem oposat del dimetre que passa per P.
Considerar el cas particular .
(VIII Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
Si el submar va de P a P' submergit, i de P' a Q a la superfcie, al llarg
de la circumferncia, el trajecte recorregut s:
, amb [0, [
El temps que tarda a recrrer-lo s:
La derivada de t s:
Daltra banda, el valor mxim que pren la funci s , per a radians,
valors que es poden obtenir si en fem la derivada. Aix, per a [0, [ s i t'
s negativa per a k (0, 2), on t s decreixent i pren el valor mnim quan t = .
El cam ms rpid s el segment PQ, amb un recorregut de 90 milles.
Si k = 2, t' = 0 per a rad, per a la seva esquerra i a la seva dreta la derivada s negativa,
per la qual cosa la t s decreixent. El cam ms rpid tamb s el segment PQ.
Si k 2, la derivada
sanulla per a dos valors de cos , i hi hauria dos camins: un de mxim i un altre de mnim,
depenent de cada valor de k.
Quan , el temps s:
La derivada s:
i sanulla quan
Per a aquests valors, la segona derivada s:
El temps mnim s , per a = 0,64 rad, i el temps mxim s , per a rad.

=
2
t
v
=
109 23 ,
t
v
=
107 38 ,
t
v
'' =

\
)
60 5 2 2
5 4
2
3
2
cos cos
cos

( )
= <
=

Si Mxim
Si M
cos
cos
0 0
4
5
0
t
t
''
'' nim
'
!
1
1
1
+
1
1
1
sin
cos
cos cos
cos
cos
5 4
1
5
5 4 0
0
4
5
2
= =
=
=

''
!
1
1
1
+
1
1
1
t
v
' =
\
)
60
5 4
1
5
sin
cos
t
v
=
l
l
l
l
30
5 4
2
5
cos ( ) k = 5
cos =

=
4 16 4 5
2
2 1 4
2 2
2
2 2
2
k k
k
k k
k
( ) ( ) ( )
sin
cos
cos cos

5 4
1
0 4 5 0
2 2 2
= =
k
k k

=
3
0
5 4
1
2
sin
cos

=
3
1
2
y =
sin
cos
5 4
t
v k
' =
\
)
60
5 4
1 sin
cos
t
v k
=
l
l
l
l
30
5 4
2
cos ( )
= 30 5 4 60 cos ( )
C = = 60 30 2 60 30 60
2 2
cos ( )
k = 5
128
539
3
Q
P
P'
60
30
O
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 539
540
En un disc metllic selimina un sector circular, de manera que amb la part restant es pugui
formar un vas cnic de volum mxim. Calcula, en radians, langle del sector
que selimina.
(XI Olimpada de Batxillerat. Fase estatal)
SOLUCI:
El con t de generatriu R, el radi del disc metllic, i de longitud de la base, larc ACB
,
que correspon a un angle de radians, en la circumferncia de radi R,
per la qual cosa ACB = R.
Si la longitud de la base del con s R, el seu radi s i laltura del con s:
i el volum s:
I si el radicand s mxim, el volum tamb ser mxim:
y = 4
2
4

6
y' =
3
(16
2
6
2
)
Els valors que anullen la derivada sn = 0 i radians; el valor positiu
correspon al mxim: , i el radi del con s: ,
laltura s: i el volum s .
Per tant, el sector que selimina t una amplitud de radians. 2 2
2 6
3
3 6
3
2

= =

V
R
=
2 3
27
3
h
R
=
3
3
r
R
=
6
3

=
2 6
3

=
2 6
3
V
R R R
= =
1
3 4 2
4
24
4
2 2
2
2 2
3
2
2 4 6

h R
R R
=

=
2
2
2 2
2 2
4

r
R
=

2
129
ANLISI
O
C
R
B
A
O
R
h
r
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 540
Estudia i representa la funci definida per a x R [1, 0].
SOLUCI:
Si en la funci es donen noms valors naturals a x, sobt la successi de terme general ,
que s creixent i fitada, 2 a
n
< 3 i el seu lmit s el nombre e.
El domini de la funci s el conjunt R {1, 0}, ja que si no la base s zero o s negativa,
i per a x = 0, la funci no existeix.
No s simtrica respecte de leix Y ni de lorigen.
Les rectes x = 1 i y = e sn asmptotes.
Com que la funci no pren mai el valor e, per a x
s f (x) e, ja que si x 1
,
f (x)
, i si x
, f (x) < e:
La derivada de la funci s positiva, i la funci s creixent en tot el seu domini.
La grfica s la segent:
y
x x x
x
' =
\
)
\
)
1
1
1
1 1
1
ln
l
l
l
l
h x
x
x
x
x x
=
\
)

lim lim
0 0
1
1
1
ln
ln

l
l
l
l
=
= = =
1 1
0 1
0
0
x
x
x
L e
x
lim
L
x
e
x
x
h
=
\
)
lim
0
1
1
lim lim
x
x
x

\
)
\
)

1
1
1
1
\
)

lim lim

1
1
1
1
\
)
\
)
= =

1
1
1
1
1 e e
lim lim
x
x
x
x x

\
)
1
1
1
1
1
i
\\
)
=
x
e
a
n
n
n
=
\
)
1
1
f x
x
x
( ) = +
1
1
130
541
3
Y
X
O
y = e
x = 1
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 541
542
Calcula lrea de la intersecci de linterior de lellipse amb el cercle
limitat per la circumferncia (x 2)
2
+ (y 1)
2
= 5.
SOLUCI:
Els punts de tall de lellipse i la circumferncia sn B(0, 2)
i A(4, 0), i el punt C, que s el centre de la circumferncia,
s el punt mitj del segment AB.
El recinte limitat per lellipse i el cercle est compost
per lrea dun quart dellipse ms dos segments
circulars BDO i OEA.
Lrea del quadrant dellipse s:
Lrea dels dos segments s igual a lrea del semicercle de centre C i radi menys
lrea del triangle AOB:
Per tant, lrea s:
Una altra manera:
Fent servir el clcul integral, lrea de cada un dels recintes s:
Quadrant de lellipse:
Segment BDO:
Segment OEA:
Lrea que es demana s la suma dels tres valors: S = 6,28 + 0,31 + 3,54 = 10,13 u
2
Troba la integral definida .
SOLUCI:
Si traslladem els eixos de coordenades de manera que el nou origen sigui el punt (3, 0), la funci
f (x) = sin (x 3)
3
es transforma en f (X) = sin X
3
, que s imparella i simtrica
respecte al nou origen.
Linterval dintegraci [2, 4] es transforma en [1, 1] i la integral s:
ja que les dues ltimes integrals sn oposades.

4
2
3
1
1
3
0
1
3
1
3 sin sin sin [( ) ] x dx X dX X dX = = +
00
3
0 sin X dX =
4
2
3
3 sin [( ) ] x dx 132
S x dx
OEA
=
( )
=
4
0
2
1 5 2 3 54 ( ) ,
S x x dx
BDO
= +
( )
0
2 5
2 2
1 5 2 1 5 2 2 ( ) ( )
0
2 5
2
5 2 0 31
= ( ) , x dx
S x dx x dx = = = =

4
0
2
4
0
2
1
2
16
1
2
16
1
2
1
4
16 2 6 ,228
S = +

=

2
5 8
2
9 8
2
10 14
2

, u
1
2
5
4 2
2
5 8
2

=

AC = 5
1
4
1
4
4 2 2 ab = =
x y
2 2
16 4
1 + = 131
ANLISI
Y
X
B
D
C
B'
A' A O
E
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 542

Calcula la integral .
SOLUCI:
La integral es pot escriure:
I dividint el numerador i el denominador entre cos
2
x:
Fem el canvi de variable tg x = t, sec
2
x dx = dt:
Descomponem la fracci en suma de fraccions simples i integrem:
I desfent el canvi de variable:
Determina un polinomi P(x) de segon grau, tal que P(0) = 0 i la corba y = P(x) tingui
un mxim en el punt (2, 4).
Quantes solucions hi ha?
SOLUCI:
Sigui P(x) = ax
2
bx c. La seva derivada s p'(x) = 2ax b.
Es compleix que:
Existeix un nic polinomi, P(x) = x
2
4x.
P c
P a b
P a b
( )
( )
( )
0 0 0
2 4 4 2 4
2 0 4 0
= =
= =
= =
'
!
'
11
1
1
+
1
1
1
= = = a b c 1 4 0
, ,
134
dx
x x
x
x sin sin sin
tg tg
tg tg ( ) ( )
=

( 1 2
1
1
2
1
ln
\
)
K
=

\
)

1
1
2
1 sin
tg
tg
ln
t
t
K
1
1 2 1 2
1
1 2
1
1 cos cos tg tg cos cos tg tg
dt
t t ( ) ( )
=
22 1
1
1 2 2

dt
t
dt
t

l
l
l
l
=
tg tg tg tg

dt
t t
dt
t ( ) ( ) ( cos sin cos sin cos cos 1 1 2 2
1
1 2
=
ttg tg 1 2 ) ( ) t
sec
2
1 1 2 2
x dx
x x ( ) ( ) tg cos sin tg cos sin

dx
x x
dx
x x sin sin sin cos cos sin ( ) ( ) ( ) (
=
1 2 1 1 ssin cos cos sin x x 2 2 )
dx
x x sin sin ( ) ( ) 1 2
133
543
3
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 543
544
La funci f, de la variable real x, s definida per: f: x f (x) = e
x
(x
2
+ 1).
Es demana que resolguis les qestions segents:
a) Estudia lexistncia i la continutat de f.
b) Determina la derivada dordre n daquesta funci i dnan una expressi
simplificada.
c) Troba lrea de la figura limitada per la corba representativa daquesta funci,
leix dabscisses i les rectes dequacions x = 0 i x = 1.
SOLUCI:
a) La funci f (x) s el producte de la funci exponencial, e
x
, que existeix i s contnua en tot ,
i el polinomi x
2
+ 1, que tamb ho s. Per tant, f (x) existeix i s contnua en tot .
b) Desprs de derivar successivament, sobt que la derivada n-sima pot ser:
f
(n)
= e
x
[x
2
+ 2nx + n(n 1) + 1]
Per demostrar que s vlida per a qualsevol valor de n, ho fem per inducci.
La primera derivada s:
f '(x)= e
x
(x
2
+ 2x + 1) = e
x
[x
2
+ 2 1x + 1(1 1) + 1]
Suposem que s cert que per a n = k:
f
(k )
= e
x
[x
2
+ 2kx + k(k 1) + 1]
i vegem que tamb s cert per a n = k + 1:
f
(k+1)
(x) = e
x
[x
2
+ 2kx + k(k 1) + 1] + e
x
(2x + 2k) = e
x
[x
2
+ 2(k + 1)x + (k + 1)k + 1]
c) Com que f (x) > 0, x , lrea s el valor de la integral:
Sha calculat una funci primitiva de e
x
(x
2
+ 1) integrant dues vegades pel mtode
dintegraci per parts.
1
0
2 2
0
1 2
1 2 3 2 3 e x dx e x x e
x x
( ) [ ( )] + = + = u
135
ANLISI
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 544
Demostra que el punt dinflexi duna parbola cbica y = ax
3
+ bx
2
+ cx + d
s el centre de simetria de la corba.
SOLUCI:
La derivada segona y'' = 6ax 2b sanulla per a .
El punt dinflexi s:
Fem una translaci deixos a aquest punt.
Les equacions de la translaci sn:
La funci Y = f (X), tal que f (X) = f (X), s simtrica respecte al nou origen
de coordenades.
Y aX c
b
a
X =
\
)
3
2
3
Y
b
a
bc
a
d a X
b
a
b X
b
a
=
\
)
2
27 3 3 3
3
2
3
((
\
)
\
)

2
3
c X
b
a
d
x X
b
a
y Y
b
a
bc
a
d
=
=
'
!
1
1
1
1
1
+
1
1
1
1
1
3
2
27 3
3
2
P
b
a
b
a
bc
a
d
\
)
3
2
27 3
3
2
,
x
b
a
=
3
136
545
3
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 545
546
4
ESTADSTICA I PROBABILITAT
Es considera un triangle equilter daltura 1. Per a qualsevol punt P interior del triangle,
x, y, z sn les distncies de P als costats del triangle.
a) Prova que x + y + z = 1 per a qualsevol punt P interior del triangle.
b) Per a quins punts del triangle es verifica que la distncia a un costat s ms gran que la suma
de les distncies als altres costats?
c) Troba la probabilitat que, en dividir en tres trossos, un bast de longitud 1, es pugui formar
un triangle amb els tres trossos.
SOLUCI:
a) Anomenem m a la longitud del costat del triangle equilter.
Unim el punt P amb cada un dels tres vrtexs del triangle
equilter.
Com que la suma de les rees dels triangles BCP, ABP i ACP s igual
a lrea del triangle:
I si simplifiquem, en resulta que: x + y + z = 1.
b) Si unim els punts mitjans de cada costat sobtenen quatre
triangles equilters iguals, daltura .
Si P s en qualsevol dels tres triangles de color blanc
es verifica que:
Els punt de qualsevol daquests triangles verifiquen que
la distncia a un costat s ms gran que la suma de les distncies
als altres costats.
c) La condici necessria i suficient perqu tres segments puguin ser els costats dun triangle
s que cada un dells ha de ser menor que la suma dels altres dos.
Per tant, tenint en compte lapartat anterior, la probabilitat que es demana equival a calcular
la probabilitat que el punt P sigui interior en el triangle HIJ , i com que lrea daquest triangle
s la quarta part de lrea del triangle ABC, es t que:
P
S
S
HIJ
ABC
= =
1
4
x y z
x
x
x y z
x y z
+ + =
>
>
+ +
> +
1
1
2
2

1
2
1
2
1
2
1 m x y z m + + = ( )
m x m y m z m
+

+

=

2 2 2
1
2
137
C
A
a
P
B
J I
x
z
y
C
A
a
P
B
x
z
y
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 546
4
547
La freqncia dencert en el llanament de triples dun jugador de bsquet en els darrers trenta partits
s del 60%. Quantes vegades haur de llanar a cistella perqu, amb una probabilitat del 90%,
com a mnim faci triple almenys una vegada?
SOLUCI:
Si se suposa que fa n llanaments, la probabilitat de no encertar la cistella en cap s 0,4
n
.
Lesdeveniment contrari s encistellar almenys una vegada, i la seva probabilitat s 1 0,4
n
.
Sha de verificar que:
Ha de fer 3 llanaments perqu la probabilitat sigui, com a mnim, del 90 %.
En un equip de futbol hi ha 11 jugadors, les samarretes dels quals estan numerades de l1 a l11.
En triem 6 a latzar. Quina s la probabilitat que la suma dels nombres de les samarretes
sigui imparell?
SOLUCI:
Hi ha C
11, 6
= 462 tries possibles.
La suma dels nombres de les samarretes dels jugadors que shan triat ser imparell si entre els nombres
hi ha una quantitat imparella de nombres imparells. Hi ha 6 nombres imparells i 5 nombres parells.
1 samarreta imparella i 5 samarretes parelles: C
6, 1
C
5, 5
= 6 1 = 6
3 samarretes imparelles i 3 samarretes parelles: C
6, 3
C
5, 3
= 20 10 = 200
5 samarretes imparelles i 1 samarreta parella: C
6, 5
C
5, 1
= 6 5 = 30
La suma s 236, i s el nombre de casos favorables.
La probabilitat que es demana s
Una urna sha omplert amb tres boles seguint el procediment segent: sha llanat una moneda tres
vegades i shi ha introdut una bola blanca cada vegada que ha sortit cara, i una bola negra cada vegada
que ha sortit creu. Extraiem una bola daquesta urna quatre vegades consecutives, per cada vegada
la hi tornem a introduir abans de lextracci segent. Quina s la probabilitat que, en les quatre
extraccions, sobtingui una bola blanca?
SOLUCI:
En llanar una moneda 3 vegades consecutives es poden obtenir els resultats segents:
CCC CCX CXC XCC CXX XCX XXC XXX
I les possibles composicions de les urnes sn:
U
1
: 3B U
2
: 2B, 1N U
3
: 2B, 1N U
4
: 2B, 1N U
5
: 1B, 2N U
6
: 1B, 2N U
7
: 1B, 2N U
8
: 3N
La probabilitat que la composici de lurna sigui U
1
, U
2
, , U
8
s .
I la probabilitat que es demana s que les quatre boles blanques siguin de qualsevol de les urnes.
P U B U B U B [( ) ( ) ( )]
1 2 8
4 4 4
1
8
1
3
8
2
3
= +

+ =
4 4
3
8
1
3
1
8
0
11
54
1
8
140
P =
236
462
0 51 ,
139
1 0 4 0 9
0 1
0 4
2 51 , ,
log ,
log ,
,
n
n
138
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 547
548
En una fbrica de pilotes de tenis hi ha 4 mquines, m
1
, m
2
, m
3
i m
4
, que produeixen respectivament
el 10%, 20%, 30% i 40% de les pilotes. La mquina m
1
introdueix defectes en l1% de les pilotes
que fabrica, la mquina m
2
en el 2%, la mquina m
3
en el 4% i la mquina m
4
en el 15%.
De les pilotes fabricades en un dia, sen tria una a latzar i resulta que s defectuosa.
Quina s la probabilitat que aquesta pilota hagi estat elaborada per la mquina m
3
?
SOLUCI:
La distribuci de 1.000 pilotes, segons que siguin fabricades per m
1
, m
2
, m
3
o m
4
, i segons
que siguin defectuoses, D, o no defectuoses, D', s:
Si triem una pilota defectuosa, el nombre de casos possibles s 7, i en 12 dels casos haur estat elaborada
per la mquina m
3
, i la probabilitat s:
Una altra manera:
Si anomenem m
i
lesdeveniment la pilota de tenis surt de la mquina i i d lesdeveniment la pilota
s defectuosa, aplicant el teorema de Bayes la probabilitat s:
Un matrimoni t cinc fills. Troba la probabilitat que entre ells hi hagi almenys dos nois
i, com a mnim, una noia. La probabilitat de nixer noi es considera .
SOLUCI:
Hi haur, almenys, dos nois i, com a mnim, una noia quan siguin dos nois i tres noies, o tres nois
i dues noies, o quatre nois i una noia. La probabilitat s:
Una altra manera:
Sobt que els casos possibles sn: VR
2, 5
= 2
5
= 32
Els casos favorables sn: 4 nois i 1 noia C
5, 4
= 5
3 nois i 2 noies C
5, 3
= 10
2 nois i 3 noies C
5, 2
= 10
I la probabilitat s: P =
25
32
P =

5
2
1
2
1
2
2 3
++

5
3
1
2
1
2
3 2
++

=
5
4
1
2
1
2
25
32
4
1
2
142
P m d
P m P d m
P m P d m
i i
i
[ ]
[ ] [ ]
[ ] [ ]
,
3
3 3
1
4
0 3
/
/
/
=

=
=
+ + +
=
0 04
0 1 0 01 0 2 0 02 0 3 0 04 0 4 0 15
0 ,
, , , , , , , ,
,,
,
,
012
0 077
0 16
P =
12
77
0 16 ,
141
D D'
m
1
1 99 100
m
2
4 196 200
m
3
12 288 300
m
4
60 340 400
77 923 1.000
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 548
A O
C
B
Y
X
Tres esportistes disputen entre ells una srie de proves atltiques, fins que algun dels participants
obtingui 3 triomfs i guanyi. Quin s el nombre ms probable de proves que faran?
(V Certamen El Nombre dOr)
SOLUCI:
Anomenem A, B i C els tres esportistes. La probabilitat que un dells guanyi una prova s .
Shan de fer com a mnim 3 proves i guanyaria lesportista que vencs en les 3 proves,
amb una probabilitat de . La probabilitat s:
Si es fan 4 proves, perqu guanyi un dells, per exemple, el participant A, aquest hauria de guanyar
lltima prova i, a ms, dues de les tres proves anteriors:
- A A A A - A A A A - A (el lloc del gui pot ser ocupat per B o C)
La probabilitat s:
Si sn 5 proves, els casos que poden tenir lloc sn:
- - A A A - A - A A - A A - A A - - A A A - A - A A A - - A
Cada lloc del gui pot ser ocupat per B o C, i la probabilitat s:
Si sn 6 proves, quedarien 3 proves per repartir entre B i C, i les altres tres proves seran per a A,
tenint en compte que lltima s per a A. La probabilitat s:
Si sn 7 proves, quedarien 4 proves per repartir entre B i C, sense que ning guanyi 3 vegades.
La probabilitat s:
No ser necessari fer una octava prova. Per tant, el ms probable s que es facin
5 proves.
Es trien aleatriament dos nombres reals entre 0 i 1, calcula la probabilitat que un sigui menor
que el quadrat de laltre.
SOLUCI:
El conjunt de tots els parells de nombres reals compresos
entre 0 i 1 s linterior del quadrat OABC, drea 1.
Els parells de nombres que verifiquen la condici del problema
sn els que pertanyen a les regions acolorides de la figura.
Una de les regions est limitada per la parbola dequaci y = x
2
,
leix X i la recta x = 1, i laltra, per la parbola dequaci x = y
2
,
leix Y i la recta y = 1, totes dues lrea igual.
Lrea duna de les regions s:
I la probabilitat s: P =
=
2
1
3
1
2
3
1
0
2
3
0
1
3
1
3
x dx
x
=

l
l
l
l
=
144
6 3
1
3
10
81
6 2
7

(
\
)
= C
,
6 3
1
3
20
81
5 2
6

(
\
)
= C
,
4 3
1
3
8
27
4 2
5

(
\
)
= C
,
2 3
1
3
2
9
3 1
4

(
\
)
= C
,
3
1
3
1
9
3
\
)
=
1
3
3
\
)
1
3
143
549
4
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 549
550
Una urna cont els vots per a lelecci de dos candidats, A i B. Se sap que el candidat A t 6 vots
i el candidat B t 9 vots. Troba la probabilitat que, en fer lescrutini, sempre estigui guanyant
el candidat B.
SOLUCI:
El nombre de casos s una combinaci de 15 elements, presos de 6 en 6:
C
15, 6
= 5.005
Els casos favorables es produeixen quan el primer i el segon vots corresponen al candidat B, el tercer
a B o a A, s a dir, BBB o BBA, el quart a BBBB, BBBA o BBAB, i aix successivament.
B
BB
BBB BBA
BBBB BBBA BBAB
BBBBB BBBBA BBBAB BBBAA BBABB BBABA
BBBBBB BBBBBA BBBBAB BBBBAA BBBABB BBBABA BBBAAB BBABBB BBABBA BBABAB
Podem formar una taula en qu en cada casella hi ha els casos favorables, i que es poden obtenir
sumant en cada cas la xifra que hi ha a la casella situada a la seva esquerra ms la que hi ha
a la casella immediata superior.
La probabilitat s:
En una urna hi ha 100 boles numerades com a 1, 2, 3, ..., 100. Triem una bola a latzar, napuntem
el nmero, la tornem a introduir a lurna i triem una altra bola, i napuntem, tamb, el nmero.
Si el primer nmero que hem apuntat s a i el segon s b, formem el nmero T = 3
a
+ 7
b
.
Quina s la probabilitat que el nmero T acabi en 8?
(XX Concurs Puig Adam)
SOLUCI:
El nombre de casos possibles s una variaci amb repetici de 100 elements, presos de dos en dos,
s a dir, VR
100, 2
= 100
2
= 10.000.
La xifra de les unitats de 3
a
pot ser 3, 9, 7 i 1, i la de 7
b
pot ser 7, 9, 3 i 1. En tots dos casos
es repeteixen de quatre en quatre en unitats; per tant, entre les 100 potncies hi ha 25 potncies
de cada tipus.
La suma 3
a
+ 7
b
acaba en 8 quan els sumands acaben en 9 i 9, 1 i 7, 7 i 1. El nombre de casos
favorables per a cada terminaci s: 25 25 = 625. En total, sn: 3 625 = 1.875.
I la probabilitat s: P = =
1 875
10 000
3
16
.
.
146
P = = =
1 001
5 005
1
5
0 2
.
.
,
145
B/A 0 1 2 3 4 5 6
1 1
2 1
3 1 2 2
4 1 3 5 5
5 1 4 9 14 14
6 1 5 14 28 42 42
7 1 6 20 48 90 132 132
8 1 7 27 75 165 297 429
9 1 8 35 110 275 572 1.001
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 550
Una altra manera:
La probabilitat que totes dues potncies acabin en 9 s:
I la probabilitat que un ho faci en 1 i laltra en 7 s:
Per tant, la probabilitat que es demana s la suma de totes dues:
En una classe en qu no hi ha ms de 16 estudiants, la probabilitat que,
en escollir-ne dos, resulti que tots dos han aprovat lltim examen de Matemtiques s .
Quants estudiants hi ha a la classe i quants van aprovar aquest examen?
(XIX Concurs Puig Adam)
SOLUCI:
Considerem que n s el nombre destudiants i m s el nombre destudiants que han aprovat.
La probabilitat que el primer alumne elegit hagi aprovat s i la probabilitat que el segon alumne
tamb hagi aprovat s .
La probabilitat que hagin aprovat els dos alumnes elegits s:
Com que m i m 1 sn nombres consecutius, el primer membre de lequaci s mltiple de 4,
la qual cosa implica que n(n 1) tamb ho sigui, i com que n 16, n pot valer 16, 13, 12, 9, 8, 5 i 4.
Lnic valor de n per al qual lequaci t soluci s 4, i aleshores m = 3.
Per tant, hi ha 4 alumnes i en van aprovar 3.
Una capsa cont 9 fitxes marcades de l1 al 9. Es treuen, duna en una, tres fitxes de la capsa. Troba
la probabilitat que siguin, alternativament, parella, imparella, parella; o imparella, parella, imparella.
SOLUCI:
Es considera que lextracci de les fitxes es fa sense devoluci.
Siguin l lesdeveniment treure fitxa imparella i R treure fitxa parella.
La probabilitat que es demana s:
Si es fa amb devoluci, la probabilitat s:
En una rifa, els bitllets estan numerats de la manera 00000, 00001, 00002, , 99998, 99999.
Calcula la probabilitat que el bitllet premiat tingui noms 3 xifres diferents.
SOLUCI:
Hi ha 100.000 bitllets. Tres xifres diferents es poden elegir de C
10, 3
= 120 formes.
Per a cada terna de xifres es poden formar nombres de cinc xifres, repetint-ne una tres vegades
o repetint-ne dues en dues ocasions. En total es poden formar:
nombres
La probabilitat s: P = =
18 000
100 000
0 18
.
.
,
120 3 360 20 30 18 000
5
3 1 1
5
2 2 1
+ = + = ( ) ( ) .
, , , ,
P P
149
P R P I P R P I P R P I [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] + = +
4
9
5
9
4
9
5
9
4
99
5
9
160
729
=
P R P I R P R I R P I P R I P I I R [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] + = / / / /
4
99
5
8
3
7
5
9
4
8
4
7
5
18
+ =
148
m
n
m
n
m m n n

= =
1
1
1
2
2 1 1 ( ) ( )
m
n
1
1
m
n
1
2
147
P = + =
1
16
2
1
16
3
16
2
1
4
1
4

1
4
1
4
1
16
=
551
4
O
L
I
M
P
A
D
E
S

M
A
T
E
M
T
I
Q
U
E
S
917232p470a552Olim.qxd 16/12/08 16:16 Pgina 551
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci
daquesta obra noms es pot fer amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dex-
cepci prevista per la llei. Si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment,
adreceu-vos a CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org).
2008 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Frederic Mompou, 11. 08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Imprs a
ISBN: 978-84-7918-330-1
CP: 917232
Dipsit legal:
Direcci dart: Jos Crespo
Projecte grfic:
Coberta: CARRI/SNCHEZ/LACASTA
Interiors: Rosa Mara Barriga
Illustraci: Jos Mara Valera
Cap de projecte: Rosa Marn
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament grfic: Jos Luis Garca, Ral de Andrs
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar
Coordinaci tcnica: Marisa Valbuena, Flix Rotella
Confecci i muntatge: Pedro Valencia, Fernando Calonge, Luis Gonzlez,
Mara Delgado, Anglofort, S. A., Jonas Nilsson
Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas
Fotografies: A. Melgar; A. Toril; Algar/Dipositat al Congrs dels Diputats;
Antonia Reeve; C. Jimnez; D. Lezama; D. Lpez; F. M. Guilln; F. Ontan; I. Rovira; I. Sabater;
J. C. Martnez; J. C. Muoz; J. Gual; J. J. Barinaga; J. Jaime; J. Lucas; J. M. Escudero; J. M. Barres;
J. V. Resino; Krauel; M. A. Buenda; M. C. Hoz de Vila; Michele di Piccione; ORONOZ; P. Esgueva;
Prats i Camps; R. Manent; S. Cid; S. Enrquez; S. Padura; A. G. E. FOTOSTOCK/Jos Fuste Raga;
COVER/SYGMA; CONTIFOTO/VISA REPORTAGE/G. Lansard, Muriot; DIGITALVISION;
EFE; EFE/SIPA-PRESS/SIPA ICONO/Franoise de Mulder, Tracy Baker, ILY; HIGHRES PRESS
STOCK/AbleStock.com; JOHN FOXX IMAGES; LOBO PRODUCCIONES/C. Sanz; MUSEUM
ICONOGRAFA/J. Martin; NASA/Matthew Spinelli; PHOTODISC; SAFI 2000; The International
Astronomical Union/Martin Kommesser; Siruela/ROTRAUT SUSANNE BERNER; BIBLIOTECA
NACIONAL, MADRID/Laboratorio Biblioteca Nacional; GALERIA DELS UFFIZI, FLORNCIA; J. Gmez;
MATTON-BILD; MUSEU NACIONAL DEL PRADO; PALAIS DE LA DCOUVERTE, PARIS;
PIERPOINT MORGAN LIBRARY, NEW YORK; SCOTTISH NATIONAL GALLERY OF MODERN ART;
SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; El nostre agrament a Uri Azulay; ARXIU SANTILLANA
917232 _ 0470-0552.qxd 29/12/08 13:15 Pgina 552

Mates 1r Bat PDF

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Mates 1r Bat PDF

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

La Guia de Matemtiques per a 1r de Batxillerat s una obra

collectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament

Indica una potncia dexponent

917232 _ 0001-0019.qxd 23/12/08 11:52 Pgina 16

Es demana trobar la suma dels nombres situats a la fila n-sima.

Indica una potncia dexponent

Expressen els valors de

Per exemple per a n = 1, 2 i 3 tenim que 3 = 4a + 2b + c

que s un sistema de tres equacions.

Trobem la soluci: a = , b = , c = i la successi: a = n

917232p048a085Rec.qxd 16/12/08 11:47 Pgina 70

Perqu el nombre combinatori estigui expressat

' ' '

Un triangle es designa per les lletres dels seus

QU VOL DIR? COM HO ESCRIVIM?

MATEMTIQUES AMB LORDINADOR

917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 102

Indica un nombre complex

Expressa un nombre complex

Indica un nombre complex

del nombre complex r

Indica un vector que t

Indica que el vector v

t com a origen el punt A,

Representa una recta.

917232p086a119Rec.qxd 16/12/08 12:54 Pgina 112

} Indica la base en el pla.

Indica dos vectors parallels.

Expressa dos vectors

Expressa el producte escalar

Indiquen suma de dos vectors.

Assenyalen el producte dun vector

+ El numerador de la fracci se sol anomenar k,

La lletra a indica la base de la potncia,

QU VOL DIR? COM HO ESCRIVIM?

s un nombre infinitament gran.

s un nombre infinitament petit.

Sn nombres infinitament grans

= En el lmit duna successi cal posar

perqu, en aquest cas, linfinit sols

Si el lmit duna successi s igual a un nombre,

10 Lmit duna funci. Continutat

Les derivades segona i tercera sexpressen

El nombre de fills dels 10 vens dun edifici s: 0, 3,

Indica la mitjana dunes dades.

Apartat a) 1,2 0,23

log log log ( )

, si resulta que D(5, 6).

i un vector que li s ortogonal amb el mateix mdul.

sn vectors equipollents, llavors CD

, si resulta que D(5, 6).

i un vector que li s ortogonal amb el mateix mdul.

amb el mateix mdul s de la forma (1, 3).

= (4, 6) Un vector normal s de la forma n

= (1, 2 q) = (1, 2 2p)

RESOLUCI I CRITERIS ESPECFICS DE CORRECCI

Clcul de cada valor:

Clcul de cada valor:

RESOLUCI I CRITERIS ESPECFICS DE CORRECCI

FES AQUESTES ACTIVITATS

i calculan el mdul, escrivint

= (3, 9), i obtindrs

dun punt P i la figu-