Les TIC

en el Coneixement
del medi 5 PRIMRIA

ndex
..............................................................................................................................................

1 La funci de nutrici

2 La funci de relaci
3 El planeta Terra

T I C
..............................................................................................................................................

.................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................

T I C
...............................................................................................................................................................

.............................................................................................................

6 Les forces i el moviment

7 El relleu de Catalunya

T I C
.............................................................................................................

5 La matria i les propietats que t

..................................................................................................

..................................................................................................
T I C

................................................................................................................................

................................................................................................................................
T I C

..........................................................................................................................................

..........................................................................................................................................
T I C

8 El clima i la vegetaci de Catalunya

9 La poblaci i les activitats
econmiques a Catalunya

11 Ledat antiga

T I C
.................................................................................................................................................

4 La protecci del medi ambient

. ...........................................................................................

. ...........................................................................................
T I C

...........................................................................................................................

T I C
...........................................................................................................................

. ....................................................................................................................................................................

10 La prehistria

T I C
. ....................................................................................................................................................................

. .......................................................................................................................................................................

T I C
. .......................................................................................................................................................................

12 Ledat mitjana

....................................................................................................................................................................

T I C
....................................................................................................................................................................

4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
36
38
40
42
44
46
48
50

1
La funci de nutrici
http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/digestiu2/index.htm
1 Respon les preguntes.

Per qu necessitem lenergia i la matria?

Necessitem
lenergia per funcionar, i la matria, per crixer i reparar desperfectes.



En qu es transformen els aliments dins del nostre cos?

Una
part dels aliments es transformen en nutrients, i una altra part, en residus.


Per qu sutilitzen els nutrients?

Aprn amb les

Per
 construir el propi cos i mantenir-lo actiu.


Qu sn els residus no digeribles?

Totes
aquelles parts dels aliments que el nostre cos no digereix, i per tant, sexpulsen

sense
aprofitar-les.

2 Consulta el glossari de la miniunitat didctica (MUD) i escriu quin nutrient aporta

cada grup daliments i qu proporciona al cos.

A glcids: proporcionen energia ds immediat.

B protenes: proporcionen material de construcci per al cos.

C vitamines i minerals: imprescindibles per al bon funcionament i el manteniment del cos.

D lpids: proporcionen energia de reserva.

3 Marca amb una creu les opcions correctes.

Des que sintrodueix laliment a la boca fins que es completa

la digesti passen entre...
2 i 3 hores.

2 i 3 dies.
2 i 3 setmanes.

Quan un nen o una nena acabi de crixer, la seva dentadura tindr...

64 dents.
20 dents.

32 dents.
El suc gstric es fabrica i se segrega mentre a lestmac hi hagi...
lquid.

aliment.
moviment.

La bilis i el suc pancretic saboquen quan laliment entra

en el duod, que s el primer tram de...

lintest prim.
lestmac.
lintest gros.

Lintest prim fa sis metres de recorregut i es doblega moltes vegades perqu...

hi entri la sang.
absorbeixi residus.

cpiga en la cavitat abdominal.

4 Escriu qu s lapndix, on es troba i quina funci t.

Resposta model (R. M.). Lapndix s un petit cul-de-sac que es troba a lintest gros i t
una funci defensiva davant les infeccions.


ecnologia
I

C
1 Escriu els noms dels components daquest sistema informtic.

cmera web

monitor

impressora

mdem

altaveus

escner

ordinador

teclat

Aprn sobre les

micrfon

ratol

cmera de vdeo

cmera digital

2 Quantes aplicacions informtiques hi ha? Encercla-les.

Microsoft PowerPoint mdem Microsoft FrontPage

Microsoft Access escner Microsoft Internet Explorer
Microsoft Excel impressora Microsoft Word
cmera digital Microsoft Outlook monitor

Ara, defineix qu sn les aplicacions informtiques.

R. M. Sn els programes informtics que porten a dins els ordinadors
i que ens permeten tractar la informaci, s a dir, escriure textos, fer grfics,
navegar per Internet, enviar i rebre correus electrnics, etc.

1
I

nformaci
C

3 Fixat en la illustraci, llegeix el text i respon la pregunta marcant lopci correcta.

La informaci digital semmagatzema

dins lordinador en fitxers. Un fitxer
s un conjunt dinformaci agrupada,
amb un nom i que es representa amb
un smbol diferent segons si el que
cont s un so, un document escrit,
una imatge o un grfic.

Saps quin nom rep el smbol que representa un fitxer digital?

imatge

omunicaci

4 Llegeix qu fan aquests nens i nenes, pensa en els sentits que utilitzen i relaciona-ho

amb el tipus de comunicaci.

visual

auditiva

audiovisual

La Berta escolta msica amb el seu

aparell MP3.

6
6

dibuix

icona

En Jordi llegeix lltim captol del seu llibre

preferit.

La Nria s al cinema veient una pellcula

que sestrena.

En Joan utilitza el seu ordinador per veure

una pellcula i per escriure un text,
al mateix temps que fa un grfic, mira
una fotografia i escolta msica.

2
La funci de relaci
http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/
1 Cerca imatges del sentit del tacte en qu apareguin nervis, fes-ne un dibuix i descriu

Aprn amb les

qu passa quan toquem un objecte calent amb la m. R. G. (Resposta grfica).

R. M. Quan toquem un objecte calent amb la m, les cllules receptores

de la pell capten la informaci i lenvien al sistema nervis mitjanant

els nervis que surten de la pell. El sistema nervis interpreta
la informaci i ordena als msculs enretirar la m.




2 Busca imatges de neurones i respon les preguntes.

Quantes fotografies, dibuixos i animacions has trobat?

Resposta lliure (R. Ll.).

Qu sexplica en lanimaci que has trobat?

R. M. En lanimaci sexplica com es produeix la transmissi de limpuls nervis
duna neurona a una altra: la sinapsi.

3 Descriu algun dels exemples que apareixen quan busques imatges de moviments reflexos.

R. M. En el dibuix sexplica com funciona un moviment reflex en lsser hum.

Hi ha dibuixada la silueta duna nena que es punxa amb les espines duna rosa;
aleshores es produeix un corrent sensitiu, s a dir, un nervi sensitiu envia el senyal,
que rep la medulla espinal, aquesta elabora una resposta rpida i lenvia a travs
dels nervis motors al mscul que fa enretirar el bra.


4 Cerca imatges relacionades amb el funcionament dels rgans dels sentits i dibuixan una.

Desprs, descriu el que es mostra.

R. G.

R. Ll.






ecnologia
I

C
1 Escriu C, si s cert, i F, si s fals.

C La impressora s una mquina

que es connecta a lordinador.
C La impressora imprimeix en paper textos
i imatges, en color o en blanc i negre.
F Per utilitzar la impressora s necessari
connectar-se a Internet.

2 Relaciona les tres columnes.

C La impressora rep de lordinador

la informaci que imprimeix sobre paper.

Aprn sobre les

Icona

10

Nom del programa

Utilitat

Microsoft Access

Introduir dades i fer grfics.

Microsoft PowerPoint

Enviar i rebre missatges

per correu electrnic.

Microsoft Internet Explorer

Crear presentacions
en diapositives i animacions.

Microsoft FrontPage

Escriure textos.

Microsoft Word

Fer servir Internet.

Microsoft Outlook

Crear bases de dades.

Microsoft Excel

Crear i dissenyar llocs web.

2
I

nformaci
C

3 Llegeix les oracions, observa els dibuixos i subratlla les opcions correctes.

En A, la informaci s en paper / digital, i es pot presentar de manera

escrita / en imatges / grfica / audiovisual.

En B, la informaci s en paper / digital, i es pot presentar de manera

escrita / en imatges / grfica / audiovisual.

omunicaci

4 Completa el text amb les paraules del requadre.

televisi Internet premsa rdio

Un mitj de comunicaci s tot all que serveix per aconseguir la comunicaci.

premsa
rdio
Sn mitjans de comunicaci la
, la
,
televisi
Internet
la
i
.
La

premsa

La

rdio

La

televisi
Internet

fa servir la comunicaci visual.

fa servir la comunicaci auditiva.
fa servir la comunicaci audiovisual.
fa servir la comunicaci visual, auditiva i audiovisual.

11

3
El planeta Terra
http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/univers/index.htm
1 Consulta el glossari de la miniunitat didctica (MUD), llegeix les definicions i fes un dibuix

de cada cos celeste. R. G.

astre

galxia

estrella

Aprn amb les

planeta

satllit

2 Observa el dibuix i explica quins planetes reben ms calor del Sol i quins menys, i per qu.

R.
 M. Els planetes que reben ms calor del Sol sn els interiors (Mercuri, Venus,
la
 Terra i Mart) perqu sn ms a prop del Sol. Els que reben menys calor
sn
els exteriors (Jpiter, Ur i Nept) perqu estan ms allunyats del Sol.


12

3 Observa lanimaci dels moviments de la Terra i descriu com sn, quant tarden a produir-se

i qu originen.

 s el moviment que fa la Terra al voltant del Sol. Tarda 365 dies a fer
translaci:
una volta completa al Sol. Aquest moviment origina les estacions de lany.


rotaci:

s el moviment de la Terra quan gira sobre ella mateixa. Tarda un dia

a fer una volta sencera. Aquest moviment origina el dia i la nit.

4 Llegeix lactivitat prctica del dia i la nit i completa la taula. Desprs, fes-ne un dibuix.

Objectiu

Ajudar a entendre per qu unes hores s de dia i unes altres s de nit.

Material

Una taronja, una agulla de fer mitja o un escuradents llarg

com els de treure cargols, una llanterna i un bolgraf.

Descripci 1. Es fa un senyal amb un bolgraf sobre la pell de la taronja. Aquest punt
de la
representa la poblaci prpia.
prctica

2. Es travessa la taronja pel centre amb una agulla de fer mitja o un escuradents
llarg. Lagulla o lescuradents representa leix de la Terra.
3. Se subjecta lagulla o lescuradents lleugerament inclinats i es fa girar la taronja
mentre sillumina amb una llanterna en una habitaci a les fosques. La llanterna
representa el Sol i el gir de la taronja, el moviment de rotaci de la Terra.
Resultats
obtinguts

En girar la taronja, el punt que sha dibuixat amb el bolgraf sillumina i senfosqueix
alternativament. A la teva poblaci li passa el mateix que al punt de la taronja: durant
unes hores queda illuminada per la llum del Sol i durant unes altres queda a les
fosques; sn el dia i la nit.

R. G.

13

ecnologia
I

C
1 Observa el dibuix i torna a escriure el text descobrint les paraules amagades.

Lescner s un dispositiu que

es connecta a lordinador i permet
digitalitzar el contingut dun full
de paper, una fotografia, etc. La
imatge capturada es converteix
en una imatge digital, que es pot
manipular i emmagatzemar
en forma de fitxer.


digital, que es pot manipular i emmagatzemar en forma de fitxer.

Aprn sobre les

dun full de paper, una fotografia, etc. La imatge capturada es converteix en una imatge

Lescner s un dispositiu que es connecta a lordinador i permet digitalitzar el contingut

2 Respon la pregunta ordenant la seqncia dimatges.

Com saccedeix des de lescriptori a les aplicacions informtiques?

3

1
Dibuix pantallazo3
Dibuix del monitor dun ordenador
en que es veu lescriptori i el punter
assenyala el programa Excel

14

3
I

nformaci
C

3 Observa els dibuixos i completa el text escrivint els noms que es corresponen amb els nombres.

6
6
2

navegador

El (1)

s laplicaci informtica que ens permet navegar

cercador
per Internet. El (2)
s el programa informtic que ens
lloc web
permet cercar informaci a Internet. El (3)
s un docu-

ment emmagatzemat en un ordinador amfitri connectat a Internet.

omunicaci

4 Llegeix el text i subratlla-hi els entorns virtuals de comunicaci que utilitzes. R. Ll.

Els entorns virtuals de comunicaci sn espais dInternet

que ens permeten comunicar-nos i intercanviar informaci
amb altres persones. Els ms populars i utilitzats sn:
el frum.
el xat.
el bloc.
el correu web.
la missatgeria instantnia (Messenger, etc.).
els llocs web que permeten realitzar treballs collaboratius.

15

4
La protecci del medi ambient
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/index.htm
1 Escriu la definici de fotosntesi del glossari de la miniunitat didctica (MUD)

i respon les preguntes.

Fotosntesi

Procs pel qual les plantes fabriquen nutrients a partir de substncies

inorgniques (com ara laigua, el dixid de carboni i les sals minerals)

aprofitant la llum solar.

Quins ssers vius fan la fotosntesi?

Aprn amb les

Les plantes (o els vegetals) i les algues.

Quin nom reben en les cadenes i les xarxes

alimentries?

Productors.

Qu sn capaos de produir

Quin lloc ocupen en les cadenes i les xarxes

Tots els materials del seu cos.

El primer.

per si sols?

alimentries?

2 Escriu els ssers vius del requadre al lloc que els correspon en la taula.

fulla eri eruga panerola aranya escora musaranya colobra

Nivell trfic
de consumidors
primaris

Nivell trfic
de productors

fulla
escora

eruga
panerola

Nivell trfic
de consumidors
secundaris

musaranya
aranya

Nivell trfic
de consumidors
terciaris

colobra
eri

Ara, explica amb les teves paraules qu s un nivell trfic i escriu-ne un exemple.
R.
 M. Un nivell trfic el constitueixen el conjunt dssers vius que salimenten
de
 la mateixa manera; aix doncs, les plantes i les algues, que es fabriquen el seu
propi
aliment, sagruparien dins el mateix nivell trfic, el corresponent als productors.


16

3 Observa lltima animaci de les cadenes i les xarxes alimentries i completa la taula.

Qu passaria si una malaltia extermins

totes les musaranyes?
En una cadena alimentria
Hi hauria una plaga
derugues.

s cert, perqu les erugues

no tindrien cap depredador.

Les colobres
marxarien a un altre
lloc per cercar-hi
aliment.

Les colobres
shabituarien
a menjar
erugues.
Potser disminuiria
el nombre de fulles
de roure.

s fals, perqu les colobres

difcilment se nanirien
de lecosistema.

En una xarxa alimentria

s fals, perqu els erions
sencarregarien que aix
no passs.

s fals, perqu les colobres no

marxarien, sin que menjarien
ms granotes.

s fals, perqu els animals

s fals, perqu les colobres

aprenen de petits quin s

no trobarien musaranyes,

el seu aliment, i les erugues

per menjarien granotes

no sn laliment de

quan en trobessin.

les colobres.

s cert, perqu hi hauria

ms erugues per menjar-se
les fulles de roure.

s fals, perqu els erions

sencarregarien que no
disminus gaire el nombre
de fulles de roure.

17

ecnologia
I

C
1 Desxifra el nom de lelement destacat en el dibuix, canviant els smbols per les lletres,

&

Aprn sobre les

i utilitzal per completar el text.

El

mdem

s un dispositiu

que es connecta a lordinador

i permet laccs a Internet

mitjanant una lnia de telfon.

mdem

2 A quin programa informtic pertany cada finestra?

FrontPage

Internet Explorer

Outlook

18

Word

Excel

PowerPoint

Access

4
I

nformaci
C

3 Situa en el dibuix els nombres on correspon.

1 Adrea exacta del lloc web.

2 Cercador (Google).

3 Resum de la informaci

que cont el lloc web.

4 Paraula clau que sha escrit

per fer la cerca.

5 Enlla que porta directament

cap al lloc web.

6 Navegador (Internet Explorer).

omunicaci

4 Observa el dibuix i respon les preguntes.

De quin entorn virtual de comunicaci

es tracta?
Frum de Medi Ambient: Reciclem tots
Usuaris

Aportacions

Pol

Tema: Re: Re: Re: reciclatge tapes

metlliques
Data : 25/09/2009 hora: 14:05
S, shan de llenar al contenidor groc, que s
el de llaunes, envasos de plstics, brics, etc.

Cris

Eli

Marc

Tema: Re: Re: reciclatge tapes metlliques

Data : 20/09/2009 hora: 10:15
Les tapes metlliques shan de llenar
al contenidor on es llencen les llaunes
de refresc, per no recordo de quin color s
Tema: Re: reciclatge tapes metlliques
Data : 15/09/2009 hora: 17:30
Hola Marc, la meva vena va trucar al 012
i li ho van dir, per no ho recordo. Tamb pots
consultar-ho al lloc web del teu ajuntament.
Tema: reciclatge tapes metlliques
Data : 10/09/2009 hora: 12:45
No s a quin contenidor llenar les tapes
metlliques dels pots de melmelada buits.
Alg mho pot dir? Grcies.

s un frum.
Sobre quin tema escriuen
les persones?
Sobre el reciclatge de tapes metlliques.
Quants missatges hi ha?
Hi ha quatre missatges.
De qui s el missatge ms nou?
I el ms antic?
El missatge ms nou s den Pol
i el ms antic, den Marc.

19

5
La matria i les propietats que t
http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/massa_pes/index.htm
1 Llegeix la definici de massa de la miniunitat didctica (MUD) i respon les preguntes.

Qu vol dir que la massa s una propietat inalterable?

R.
 M. Vol dir que la massa no canvia, s a dir, que no perd les seves qualitats.


Com es determina la massa dun cos amb una balana?

R.
 M. La massa dun cos es determina amb una balana per comparaci amb un conjunt

de
 pesos de massa coneguda.

Aprn amb les

Amb quina altra propietat de la matria est relacionada la massa?

R.
 M. La massa est relacionada amb el volum quan es calcula la densitat dun cos.


2 Fes lactivitat de la massa, completa la taula i desprs, el text.

Producte arrossegat al plat

de lesquerra de la balana

Pesos arrossegats al plat

de la dreta de la balana

Equivalncia entre gram

i quilogram

llimones

1.000 grams

1.000 g 5 1 kg

botifarra

500 grams

500 g 5 0,5 kg

alls

200 1 50 5 250 grams

250 g 5 0,25 kg

Quan es colloca un objecte al plat de lesquerra, lagulla de la balana

es deplaa cap a lesquerra ; i quan es colloquen els pesos corresponents
al plat de la dreta, lagulla de la balana es desplaa cap al centre .

20

3 Consulta la definici de balana del glossari i observan el dibuix. Desprs, llegeix

les definicions i escriu el nom de la pea.

agulla

canastr

Pea prima, de forma allargada i acabada en punta,

que assenyala cap al costat en qu sinclinen
els platets de la balana i quan sn en equilibri.
Barra horitzontal de la qual pengen pels seus
extrems els plats o balanons de la balana.

escala

Lnia graduada en parts iguals o desiguals,

emprada per prendre mides o per mesurar quelcom.

fulcre

Punt de suport del canastr o dels balanons

duna balana.

cargol

Cargol molt petit que t un ajustament molt fi

per obtenir una mesura acurada.

plat o balan

caixa de pesos

Cadascun dels dos plats duna balana.

Receptacle rectangular que cont els diferents
pesos de masses conegudes per comparar-los
amb el que es pesa.

4 Observa la balana i escriu-ne el nom de les peces.

escala
canastr

agulla

fulcre
cargol
plat o balan

caixa de pesos

21

ecnologia
I

C
1 Observa el dibuix, llegeix el text i fes lactivitat.

Aprn sobre les

En un sistema
informtic
cal distingir entre
lordinador i els
components externs
que shi connecten.

Encercla de color vermell lordinador i de color blau, els components externs.

2 Fixat en el dibuix i escriu en el text el nom que rep lelement al costat del nombre corresponent.

4
LAccess s una aplicaci informtica

que ens permet crear bases de dades.

En la finestra de laplicaci
la barra de ttol
distingim (1)

que cont (2)

la icona
i (3)
els botons de
minimitzar
i

tancar

del programa i (4)

maximitzar,
,
, que ens

permeten controlar la finestra.

La (5)

barra de men

cont les opcions que ens permet

fer laplicaci.

22

el nom

5
I

nformaci
C

3 Llegeix les oracions i escriu els nombres en el resultat de la recerca.

1 Enlla que porta directament cap al lloc web.

2 Adrea exacta del lloc web.

3 Resum de la informaci que cont el lloc web.

4 Enlla que porta cap a altres llocs web semblants a aquest.

5 Enlla que porta cap a una cpia del lloc web que cont lordinador amfitri

que lemmagatzema.
1

Les forces i el moviment

En aquest lloc web es representen les forces i el moviment en una pilota que es llena
des duna altura de 5 metres.
www.fisica.cat/lesforcesielmoviment - 30k Cpia en memria Pgines semblants
2

omunicaci

4 Observa el dibuix, marca les opcions correctes i escriu el text sencer.

La finestra correspon a un:

frum

xat

que s un entorn virtual de:

comunicaci
Roser: Hola a tothom!
Jan: Hola, Roser! Estvem xerrant
sobre els canvis destat de
laigua.
Roser: Que b! Jo tinc uns quants
dubtes.
Ester: Benvinguda, Roser!

Roser
Jan
Alba
Ester
Pere
Roser

missatges

que permet:
collaborar

xerrar

a temps real utilitzant un ordinador

connectat:

a Internet

a un cercador

La
 finestra correspon a un xat, que s un entorn virtual de comunicaci que permet
xerrar
a temps real utilitzant un ordinador connectat a Internet.


23

6
Les forces i el moviment
http://educalia.educared.net/externs/cosmoc02/c/interface.htm
1 Clica el dibuix del ratol, busca lactivitat Forces i moviment, vs a lapartat Per saber-ne

ms i completa el text amb les paraules que hi falten.

Es pot representar el
La

moviment

trajectria

parablica descrita per una pilota llanada a laire

i sotmesa nicament a la fora de la gravetat , queda determinada per
velocitat
angle
la
inicial i per l
de tir. Per a cada

posici relativa de la pilota respecte de la cistella, existeix almenys una

velocitat
angle
i un
amb els quals aconseguirem

Aprn amb les

encistellar. La impressi sobre el paper ens permetr visualitzar la

parbola
que traa la pilota en el seu trajecte cap a la cistella.

2 Explica amb les teves paraules el significat de les expressions segents. R. M.

trajectria parablica:
s la direcci que segueix la pilota quan dibuixa una corba oberta.


fora de la gravetat:
s la fora que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfcie de la Terra.


velocitat inicial:
s la velocitat a qu surt la pilota des del lloc de llanament.


angle de tir:
s el grau dinclinaci amb qu es fa el llanament de la pilota.


24

3 Escriu en el dibuix el nombre que es correspon amb les expressions de la llista.

1
1 trajectria parablica

de la pilota

2 velocitat inicial de

llanament de la pilota

3 angle de tir del llanament

de la pilota

4 Llegeix les indicacions i fes els dibuixos. R. G.

La pilota es troba a la distncia ms gran de la cistella i per sota del nivell daquesta.

La pilota es troba a una distncia intermdia de la cistella i al mateix nivell daquesta.

25

ecnologia
I

C
1 Marca amb una creu els elements del sistema informtic a qu el text fa referncia.

Aprn sobre les

Sn els components externs que es troben connectats a lordinador

i que permeten lentrada de la informaci dins del sistema informtic.

2 Observa el dibuix i respon les preguntes.

Quina aplicaci informtica sha obert?

Microsoft FrontPage.

Quin nom rep la barra en qu hi ha el nom

i la icona de laplicaci?
Barra de ttol.

Quins elements ms hi ha en aquesta

mateixa barra?

Els botons de maximitzar, minimitzar i tancar la

finestra (o els botons de control de la finestra).

Quin nom rep la barra en qu hi ha

les opcions que laplicaci informtica

ens permet fer?
Barra de men.

26

6
I

nformaci
C

3 Fixat en els dibuixos, llegeix les oracions i escriu A o B.

B La informaci es pot presentar escrita, amb imatges o grfica.

A La informaci es pot presentar escrita, amb imatges, en grfics,
amb animacions i vdeos.
A La informaci est collocada i organitzada per llegir-la desquerra a dreta
i en sentit horitzontal i saltant a una altra finestra amb ms informaci.
B La informaci est collocada i organitzada per llegir-la desquerra a dreta
i en sentit horitzontal.

omunicaci

4 Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.

El bloc s un entorn virtual de comunicaci que

ens permet crear un diari personal i compartir-lo
amb tothom.
Qualsevol persona sen pot crear un i expressar
els seus sentiments o les seves experincies quotidianes
o les seves opinions sobre un tema determinat, etc.
Les persones que visiten els blocs acostumen a escriure
les seves opinions sobre el que han llegit en el bloc.

Quin tema tagradaria tractar en el teu bloc? Per qu? R. Ll.





27

7
El relleu de Catalunya
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/catrelleu/index.htm
1 Escriu les unitats de relleu que apareixen quan passes el ratol per sobre del mapa

de Catalunya i indica on estan situades.

R.
 M. Al nord de Catalunya sestn, dest a oest, el Pirineu axial; per sota daquesta
serralada,
i tamb dest a oest, sestn el Prepirineu. Al mig de Catalunya, i al costat oest,

sestn
de nord a sud la depressi Central. A aquest mateix nivell, i cap a lest, sestenen,

de
 nord a sud, la serralada Prelitoral i Litoral i la depressi Prelitoral.

2 Llegeix els textos i escriu el nom de la unitat o la subunitat de relleu descrita.

Aprn amb les

Els Pirineus
Unitat de relleu ms important de grans proporcions, cims alts i valls profundes.
A la part central senregistren cims que sobrepassen els 3.000 metres i a mesura
que sapropa a la costa es redueixen les altures.

La depressi Central
Unitat de relleu que sestn entre el Prepirineu i les serralades costaneres.
Es caracteritzen per ser terres gaireb planes, amb grans valls i turons.
La depressi Litoral
Unitat de relleu que sestn entre la serralada Prelitoral i la Litoral amb un relleu
pla i suau que ha perms una important ocupaci humana.

La serralada Litoral
Unitat de relleu que sestn vorejant la costa des de lEmpord fins al Camp
de Tarragona i que t poca altitud.

28

3 Completa la taula amb els noms i les altituds dels cims que apareixen en les unitats

de relleu de Catalunya.
Unitat de relleu

Nom del cim

Altitud

Besiberri Nord

3.015 m

Pica dEstats

3.143 m

Puigmal

2.914 m

Pedraforca

2.497 m

Comabona

2.530 m

Tur de lHome

1.712 m

Montnegre

757 m

Tibidabo

512 m

Pirineu axial

Prepirineu

serralada Prelitoral

serralada Litoral

4 Completa el text amb les paraules que hi falten.

580 km
La costa catalana t un total de
de llargada banyats
costa
pel mar Mediterrani . Hi podem distingir dos tipus de

altes

Les costes

, que sn serralades que estan

penya-segats
en contacte amb el mar i formen
.

Les costes
de

baixes

platges

, que sn grans extensions

de sorra.

Ara, fes un dibuix del perfil de la costa catalana i situa-hi els accidents geogrfics
de la llista. R. G.
1 cap de Creus

2 golf de Roses

3 delta del Llobregat

4 cap de Salou

5 golf de Sant Jordi

6 cap de Tortosa

7 delta de lEbre

29

ecnologia
I

1 Observa els elements assenyalats i marca les caracterstiques que comparteixen.

Aprn sobre les

Permeten la sortida dinformaci del sistema informtic.

Sn components externs connectats a lordinador.
Envien i reben informaci a travs de lordinador.

2 Llegeix el text, observa els dibuixos i fes lactivitat.

Les aplicacions informtiques sactualitzen constantment

per afegir-hi ms opcions i millorar-les.
Cada cert temps apareix una versi ms moderna
que substitueix lantiga.

Assenyala les diferncies entre les dues versions del processador de textos. R. G.

versi del 2003

30

versi del 2007

7
I

nformaci
C

3 Observa els dibuixos i marca qu se cerca en cada cas.

llocs web

imatges

llocs web

imatges

omunicaci

4 Observa el dibuix, llegeix el text i fes lactivitat.

Hi ha entorns virtuals de comunicaci

en qu qualsevol persona pot
participar fent un treball collaboratiu
amb lobjectiu de compartir el seu
coneixement, de manera gratuta,
amb tothom que hi accedeixi.
Un exemple en sn les enciclopdies
que es troben a Internet, com ara
la Viquipdia.

Explica si has consultat mai la Viquipdia i qu et va semblar. R. Ll.





31

8
El clima i la vegetaci de Catalunya
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/meteocom/comar.htm
1 Busca en un diccionari el significat de les paraules segents.

Desprs, respon la pregunta.

meteorologia: Cincia que estudia els fenmens naturals

de latmosfera terrestre, com ara la pluja o el vent.


Conjunt de condicions atmosfriques caracterstiques
clima:

que es repreteixen al llarg del temps en un lloc determinat,

com ara la temperatura, les precipitacions i el vent.

Aprn amb les

Quina relaci t la meteorologia amb el clima?

La relaci que t la meteorologia amb el clima s que totes dues disciplines
estudien els canvis en latmosfera, tot i que lobjectiu de cadascuna sigui diferent:
mentre la meteorologia prediu el temps atmosfric que far a curt termini,
el clima estudia les caracterstiques del temps atmosfric al llarg dels anys.

2 Respon les preguntes.

Quin s lobjectiu del joc?

Lobjectiu del joc s elaborar un mapa del temps arrossegant els smbols corresponents,
a partir duna predicci del temps per comarques donada en un llistat.


Com shi juga?

Es llegeix la predicci i es localitzen les comarques en el mapa; desprs, es clica
sobre el smbol del temps adient i se situa a sobre de la comarca corresponent.


32

3 Fes un dibuix dels smbols del temps que apareixen en aquest lloc web

i escriu-ne els noms. R. G. (segons les icones del joc de la pgina web).

boira

pluja

neu

sol

tempesta

sol i nvol

4 Explica qu passa quan selecciones les opcions que ofereix el joc.

la goma desborrar:
Esborra un smbol del temps.

el full de paper:
Inicia una nova predicci del temps.

el radar:
Mostra la imatge del radar, les masses de nvols en moviment.

la i:
Apareix un quadre explicant els objectius del joc, com shi juga i el significat
de la goma desborrar, el full de paper i el radar.

lajut visual:
Quan sactiva, les comarques de la predicci del temps destaquen de la resta
perqu apareixen dun color ms fosc.

33

ecnologia
I

C
1 Observa els elements marcats en el dibuix i completa el text amb les vocals

Aprn sobre les

que hi falten.

S n els c o mp o nents externs del sistem a inf o rm tic

que es c o nnecten a l o rdin a d o r i permeten lentr a d a
i la s o rtid a de l a inf o rm a ci .

2 Observa el dibuix i marca les opcions correctes.

Per crear un document nou en un

processador de textos cal:

triar a la barra de men lopci Crea o...

triar a la barra de men lopci Obre o...

prmer les tecles Control 1 U.

prmer les tecles Control 1 A.

34

8
I

nformaci
C

3 Llegeix el text i subratlla el que no sabies. R. Ll.

Internet s una immensa font

dinformaci, perqu tothom
que vol pot afegir-hi informaci
i contribuir aix a augmentar-ne
el contingut, sense haver
de seguir gaires normes.
Els llocs web que hi ha a Internet
no segueixen cap criteri i sovint
sactualitzen o canvien, per aquesta
ra s difcil organitzar de manera
lgica i coherent el contingut dInternet.
No obstant aix, Internet funciona
i cada cop sutilitza ms.

omunicaci

4 Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.

La missatgeria instantnia
sn entorns virtuals de comunicaci
que agrupen i combinen caracterstiques
daltres entorns en un de sol,
i permeten aix enviar i rebre missatges
de text, vdeo i veu a temps real,
i intercanviar i compartir fitxers.

Has utilitzat mai la missatgeria instantnia?

Amb quina aplicaci? R. Ll.

35

9
La poblaci i les activitats
econmiques a Catalunya
http://mercuri.icc.cat/website/mob_nf/mob1/mob2/inici2.htm
1 Busca lajuda de la guia de Catalunya i respon les preguntes.

Quines dades shan dintroduir per localitzar una adrea en el mapa?

El nom del municipi, el carrer i el nmero.

Qu mostra el cercador si noms sintrodueix una part del nom del carrer?
Un llistat de carrers disponibles amb aquell nom.

Qu passa si no sintrodueix cap nmero del carrer?

Que el mapa mostra el traat de tot el carrer.

Aprn amb les

Qu cerca la guia si sintrodueix el nom dun indret o topnim?

Rius, llacs, serralades, muntanyes, parcs naturals, poblacions, platges, etc.


Qu cal fer perqu en el mapa apareguin els punts dinters?

Clicar sobre les icones que apareixen en la pestanya dels punts dinters.

2 Cerca els museus de la ciutat de Barcelona i escriu la informaci de dos

dels que apareixen en el mapa.

R. M.
Museu dHistria de Catalunya. Pl. de Pau Vila, 3 Palau de Mar,
08003 Barcelona. Telfon: 932254700. Contingut del museu: Sntesi cronolgica
de la histria de Catalunya des del paleoltic fins a lactualitat.
Museu Martim de Barcelona. Av. de les Drassanes, s/n, 08001 Barcelona.
Telfon: 933429920. Contingut del museu: Colleccions relacionades amb el mn
martim i de la navegaci, ubicades en un dels principals edificis del gtic civil catal.

36

3 Vs a la pestanya Punts dinters i dibuixa les icones dels serveis

segents. R. G. (segons les icones del web)

ajuntaments

hospitals

biblioteques

centres densenyament

oficines de turisme

mercats

4 Vs a la pestanya Llegenda, busca lapartat de comunicacions i escriu

el nom del que representen els dibuixos segents.

autovia

Tren Gran Velocitat

autopista

carretera xarxa local

ferrocarril

carretera xarxa comarcal

37

ecnologia
I

Aprn sobre les

1 Observa el dibuix i respon la pregunta marcant lopci correcta.

Saps quin nom reben les tecles assenyalades en el teclat?

alfanumriques

lletranumriques

abecenumriques

2 Observa el dibuix i marca lopci correcta.

La poblaci de Catalunya
En lactualitat Catalunya t uns
7.210.508 habitants. Tant el
creixement natural com el migratori
sn positius. Per saber si un
territori est molt poblat o poc sen
calcula la densitat de poblaci. A
Catalunya la poblaci est repartida
de manera molt desigual i es
concentra a la costa i les ciutats.

38

En un processador de textos, per

desar un document per primera
vegada, cal triar a la barra
de men lopci Desa o Anomena
i desa, o prmer les tecles
Control + G.

En un processador de textos,
per desar un document
per primera vegada, cal triar
a la barra del men lopci
Desa o Anomena i desa.

9
I

nformaci
C

3 Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.

Els cercadors sn aplicacions

informtiques que ens ajuden a trobar
la informaci que necessitem a Internet.
La funci dun cercador s llegir totes les
paraules dun lloc web i emmagatzemar-lo
posant-li una etiqueta amb el nombre
de vegades que apareix cada paraula
que cont.
Desprs, quan fem una cerca amb
una paraula clau, el cercador ens mostra
tots els enllaos de llocs web que
contenen aquesta paraula clau,
per ordre decreixent.

Quin dels resultat de la recerca s ms probable que contingui la informaci

que se cerca? Per qu?

El
 primer resultat, perqu s el que cont ms vegades la paraula clau
que
sha introdut per fer la recerca.


omunicaci

4 Observa el dibuix, llegeix el text i fes lactivitat.

El correu web s un altre entorn virtual

de comunicaci que ens proporcionen
les empreses que ens connecten
a Internet, i que permet enviar i rebre
missatges de correu electrnic
des dInternet.
Lavantatge daquest correu web s que
es pot fer servir des de qualsevol
ordinador perqu es connecta
directament amb lordinador amfitri.

Escriu el nom de tres de les empreses que ens connecten a Internet.

R.
 M. Telefnica, Hotmail, Yahoo!

39

10
La prehistria
http://www.edu365.cat/nobadis/jph/poblat1.htm
1 Llegeix el text dinici del joc i escriu el segent.

Letapa de la prehistria en qu creus que es desenvolupa el joc, i per qu ho saps.

I
El
 neoltic, perqu es tracta duna petita comunitat que construeix poblats
i es dedica a lagricultura i la ramaderia.

Per qu la comunitat es va veure obligada a buscar un altre lloc per viure.

I
Perqu
una tempesta va destruir el poblat, es van esfondrar les cases, malmetre


Aprn amb les

els
 conreus i ofegar el bestiar, i van morir una dotzena de membres de la comunitat.

El que va fer la comunitat per poder viure al lloc nou.

I
Fer
 una fortificaci o palissada amb troncs, una cleda o tancat per al bestiar, un graner
per
 guardar-hi el blat de les collites, i entrenar-se per caar animals i recollectar plantes.

2 Fes un dibuix del poblat i escriu per qu era el lloc ideal per establir-shi.

R. G.
R.
 M. El lloc era ideal per
establir-shi
perqu era una

plana
rica en pastura situada

a prop del mar, que sestenia a
banda
i banda dun rierol

daiges
clares i tranquilles.




40

3 Llegeix les definicions, escriu de quina planta verinosa es tracta i fes-ne un dibuix.

R. G.
Planta de flors en forma de campana,
violades per fora i groguenques per dins,
que fa unes baies negres molt verinoses;
de les fulles i les arrels sextreu
una substncia usada en medicina.
belladona

R. G.
Planta herbcia de fulles grosses
i flors blanques, amb les tiges sovint
tacades de color porpra, que fa una olor
repugnant i de la qual sextreu
un ver molt fort.
cicuta

4 Imaginat que ets lartista del poblat. Descriu qu representaries en aquesta etapa

de la prehistria i com ho faries.

R. Ll. (Dibuix corresponent a letapa del neoltic, amb escenes prpies
daquesta etapa.)





41

ecnologia
I

Aprn sobre les

1 Llegeix el text i encercla les tecles a qu fa referncia.

El bloc numric es troba a m dreta, separat de la resta

de tecles del teclat. s un grup format bsicament per
tecles de nombres i smbols doperacions, i una tecla
que confirma lentrada de la informaci.

2 Observa el dibuix, llegeix la pregunta i encercla la resposta correcta.

Com sanomena el requadre que apareix

en un processador de textos quan

es desa un document per primera vegada?
a. quadre demmagatzemament
b. quadre de comandament
c. quadre de dileg
d. quadre de cerca i substituci

42

10
I

nformaci
C

3 Llegeix el text i assenyala en el lloc web el que indica que el contingut s de qualitat.

Quan trobem un lloc web amb la informaci

que ens interessa, cal assegurar-nos que
el contingut s de qualitat.
Ens podem guiar pel segent:

La informaci que cont coincideix

amb el que sha aprs a lescola

o sha llegit en una enciclopdia o llibre
sobre el tema.

La informaci que cont est

ordenada i estructurada en un ndex.

Hi ha la data de creaci del lloc web

i la de la darrera actualitzaci.

Hi ha enllaos a altres llocs web

que complementen la informaci que

cont.

Es coneix el prestigi dels autors

o de lentitat a qu pertany el lloc web.

omunicaci

4 Uneix les peces del trencaclosques i escriu el text que formen.

enregistrar-se primer,
s a dir, cal obtenir
un nom dusuari
i una contrasenya,
que han

la identitat
de ning
altre, en tots
els entorns
virtuals de
comunicaci cal

Per garantir
la seguretat
de les dades de
la gent i perqu
ning pugui
reemplaar

de ser secrets
i que shan
de teclejar
per accedir-hi.

Per
 garantir la seguretat de les dades de la gent i perqu ning pugui reemplaar
la
 identitat de ning altre, en tots els entorns virtuals de comunicaci cal enregistrar-se
primer,
s a dir, cal obtenir un nom dusuari i una contrasenya, que han de ser secrets

i que shan de teclejar per accedir-hi.

43

11
Ledat antiga
http://educalia.educared.net/sj03/jsp/escriu.jsp?taller=1&idioma=ca
1 Respon les preguntes. R. M.

Quins estris has utilitzat per escriure el teu conte?

Fulls
en blanc i llapis ben esmolat o un ordinador.


A ms de les eines, quins ingredients has necessitat per fer-ho?

Un
 bon grapat de paraules, 150 grams de fantasia, alguns signes de puntuaci,

100
grams de somnis i illusi, molta imaginaci i una bona dosi dortografia.


Recomanen
seguir quatre passos: escriure les idees que passin pel cap, decidir el tema,


Aprn amb les

Quants passos et recomanen seguir per fer el conte? Escriu-los.

pensar
el plantejament, el nus i el desenlla del conte i triar els dibuixos per illustrar-lo.


2 Escriu el ttol del teu conte i fes una explicaci breu de cada apartat. R. Ll.

Ttol

2
Plantejament

3
Nus

4
Desenlla

44

3 Llegeix aquest comenament de conte i inventa-ten la continuaci, el desenlla i un ttol. R. Ll.

Fa milers danys, en un poblat a lest

de la pennsula Ibrica hi vivia una tribu
dibers, governada pel seu reiet, lAikat.
LAikat tenia un fill, lEban, a qui no
agradaven les feines del camp ni
la ramaderia, tampoc volia ser guerrer,
ni artes, ni tan sols comerciant,
lEban somiava saber llegir i escriure.
El seu pare, que volia que fos guerrer,
no ho veia amb bons ulls: A un gran
guerrer no li cal ni llegir ni escriure!
deia a lEban.
Un bon dia van arribar al poblat
uns estrangers per fer-hi nit.






4 Torna a escriure el text canviant les vocals pels smbols ibers corresponents.

Els ibers tenien llengua i escriptura prpies, i escrivien

sense deixar espais entre les paraules.

 ls

b rs t n

pr p
 sp


s,
s

n ll ng
scr

ntr

l s p r

n s ns

scr

pt

x r

l s.

I

O

45

ecnologia
I

1 Llegeix el text i tornal a escriure amb les paraules en negreta ordenades de manera correcta.

Aprn sobre les

Sanomenen tecles de fucin i serveixen per dacecri, de manera

rpida i senzilla, a algunes de les funcions del parmagor informtic
que tenim trobe, per exemple, a lujada ds del parmagor.

Sanomenen
tecles de funci i serveixen per accedir, de manera

rpida
i senzilla, a algunes de les funcions del programa informtic

que
tenim obert, per exemple, a lajuda ds del programa.


2 Observa el dibuix, llegeix el text i fes lactivitat.

El quadre de dileg, que ens mostra

el processador de textos quan es desa
per primera vegada un document, permet
posar un nom a aquest document, abans
de desar-lo.

46

Assenyala en el dibuix el lloc on sescriu

el nom del document.

11
I

nformaci
C

3 Llegeix el text i respon la pregunta marcant lopci correcta.

La Laia ha trobat a Internet quatre llocs web amb informaci sobre

ledat antiga. Els quatre llocs compleixen els requisits de qualitat,
per cada lloc li proporciona una informaci diferent i complementria
a la dels altres.

Qu creus que ha de fer la Laia amb el que ha trobat?

Organitzar, anomenar i emmagatzemar els quatre llocs web,

i escriure el que cont cadascun, de tal manera que pugui recuperar

la informaci fcilment i rpidament quan li faci falta, segons
el que necessiti.

Triar el lloc web que ms li agradi i desprs anomenar-lo i emmagatzemar-lo

perqu pugui recuperar la informaci fcilment i rpidament
quan li faci falta.

omunicaci

4 Llegeix el text i subratlla-hi el que no sabies. R. Ll.

En els entorns virtuals, a lhora de comunicar-nos amb altres persones,

sobretot en els xats, els frums i la missatgeria instantnia,
cal seguir unes normes de comportament:

Hem de saludar a tothom quan hi entrem i acomiadar-nos-en

quan en sortim.

Hem descriure missatges curts, clars

i entenedors.

Hem descriure comenant els inicis

dels missatges en majscules
i continuar en minscules.

Hem de revisar el que escrivim per tal

de no fer faltes dortografia.

Ens hem dadrear a les altres persones

en un llenguatge educat i agradable.

47

12
Ledat mitjana
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/viurealscastells/index.htm
1 Busca en un diccionari aquestes parts del castell i escriu-ne el significat.

espitllera: Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perqu
hi
 passi la llum, per mirar, i tamb per poder disparar des de dins cap enfora.

fossat: Excavaci feta al voltant dels castells, sovint plena daigua, que servia per evitar
que
els enemics shi acostessin.


matac: Obra de fortificaci que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet
I

i sl espitllerat per poder observar i tirar contra lenemic.

merlet: Cadascuna de les peces cbiques, formant com unes dents, que es construen a

Aprn amb les

la
 part superior dels castells com a defensa o per poder tirar amb protecci contra lenemic.

muralla: Conjunt de murs que formen una barrera i que abans es construen al voltant
duna
ciutat per protegir-la de lenemic.


pont llevads: Pont que hi havia a la porta dels castells envoltats per un fossat,
que
saixecava amb cordes o politges.

2 Dibuixa un castell i assenyala-hi les parts definides en lactivitat anterior. R. G.

48

3 Escriu els termes que es defineixen.

elm

lloriga

: armadura per a la defensa del cos,

feta de lmines dacer petites.

escut

: arma defensiva feta duna lmina

de metall, cuir o fusta, que protegeix
el cos de qui la porta.

maa

: arma consistent en un bast sovint

guarnit de ferro, de cap molt gruixut.

espasa

: part de larmadura que cobria

el cap.

: arma generalment dacer, llarga,

recta i tallant.

4 Completa el text amb les paraules que hi falten.

estamental . Aix vol dir

era una societat
estament
que cada persona formava part dun
o grup que tenia unes
La societat

feudal

caracterstiques iguals.
nobles
Aix, els

no treballaven, vivien dels productes

pagesos
a canvi de protegir-los.

que els donaven els

pagesos
collita
Els
donaven una part de la seva
nobles
protegissin
als
perqu els
en cas de perill.

Ara, escriu P, si s una caracterstica dels pagesos, i N,

si s dels nobles.
N No pagar impostos.

P Treballar la terra.

P No poder jutjar els lladres.

N Cobrar per protegir.

N Poder fer servir les armes.

P Pagar impostos.

P No tenir cap privilegi.

N No treballar.

49

ecnologia
I

Aprn sobre les

1 Llegeix el text i ratlla les tecles que no siguin les especials.

En un teclat podem distingir cinc grups de tecles, les alfanumriques,

les del bloc numric, les de funci, i les tecles especials. Aquestes ltimes
es troben escampades pel teclat i tenen funcions molt diverses, com ara
permetre el desplaament, sortir de situacions incmodes, imprimir
el que veiem en la pantalla del monitor, confirmar lentrada dinformaci, etc.

2 Observa el dibuix i respon la pregunta marcant lopci correcta.

Qu ens permet triar lopci assenyalada

en el quadre de dileg?

El tipus de fitxer amb qu volem

desar la informaci que cont el

document.

El nom del document que volem

desar per primera vegada.
El lloc on volem desar el document
per primera vegada.

50

12
I

nformaci
C

3 Observa el dibuix i marca lopci correcta.

Per desar en el nostre

ordinador un lloc web

que ens interessa
hem de triar de la barra
de men del navegador
lopci Preferits / Afegeix
als preferits.

Per desar en el nostre

ordinador un lloc web
que ens interessa
hem de triar de la barra
de men del navegador
lopci Fitxer / Anomena
i desa.

omunicaci

4 Llegeix el text i escriu per qu creus que cal seguir les normes.

En els entorns virtuals de comunicaci cal seguir unes normes bsiques de seguretat:

No obriu missatges de correu sense conixer-ne el remitent.

No envieu fotografies vostres, ni de familiars ni coneguts a ning
sense el perms dels pares.

No doneu informaci personal privada a ning, com ara lescola on aneu,

el lloc on viviu, el telfon, les dades bancries, etc.

No quedeu amb persones que heu conegut per Internet i no heu vist mai en persona.
R. M. Per evitar obrir missatges de correu que poden contenir un virus informtic,
que desconeguts publiquin fotografies sense el nostre perms, ser vctimes de robatoris
i fraus per Internet o trobar-nos amb alg que es fa passar per qui no s.

51

5 curs
Tecnologia

Reconixer els components

dun sistema informtic (monitor,
teclat, ordinador, ratol, altaveus,
micrfon, cmera de fotos digital,
cmera de vdeo digital, cmera
web, impressora, escner
i mdem).

Informaci

Comunicaci

Reconixer diferents tipus

de fitxers i relacionar-los
amb les seves icones
i la informaci que
emmagatzemen (oral, escrita,
imatge i grfica). Introducci
del terme icona.

Identificar els tipus de comunicaci

i relacionar-los amb els sentits i
els termes audiovisual,
auditiva i visual. Introducci
del concepte multimdia.

Diferenciar les caracterstiques

de la informaci en suport paper
i en suport digital i saber de quina
manera (oral, escrita, imatge
i grfica) es pot presentar
la informaci en cada suport.

Reconixer diferents mitjans

de comunicaci (premsa, rdio,
televisi i Internet) i relacionar-los
amb el tipus de comunicaci que
fan servir (audiovisual, auditiva,
visual).

Distingir visualment un navegador,

un cercador i un lloc web
i conixer-ne la utilitat.

Reconixer Internet com a mitj

de comunicaci virtual que ofereix
diferents entorns virtuals
de comunicaci: el frum,
el xat, el bloc, la missatgeria
instantnia, el correu web i altres
webs que permeten realitzar
treballs collaboratius.

Distingir visualment
un navegador, un cercador, un
lloc web i interpretar els resultats
que sobtenen en la recerca
dinformaci per paraules clau.

Conixer el frum com a entorn

virtual de comunicaci, entendre
com funciona i la utilitat que t.

Saber interpretar la informaci

que cont un enlla obtingut en
la recerca a Internet per paraules
clau en el cercador. Introducci
dels termes cpia en memria
i pgines semblants.

Conixer el xat com a entorn virtual

de comunicaci, entendre com
funciona i la utilitat que t.

Identificar els noms

de les aplicacions informtiques
i definir qu sn.

Conixer la funci i la connexi

de lescner dins un sistema
informtic.

Conixer la funci i la connexi

del mdem dins un sistema
informtic.

Distingir entre ordinador

i perifrics. Introducci
del concepte de perifric.

Relacionar les icones amb

el nom de laplicaci informtica
i la utilitat que t (Access, Excel,
FrontPage, Internet Explorer,
Outlook, PowerPoint, Word).

Aprn sobre les

Conixer la funci i la connexi

de la impressora dins un sistema
informtic.

Conixer la ubicaci de les

aplicacions informtiques per tal
daccedir-hi i poder utilitzar-les.
Introducci del terme escriptori
dun ordinador.

Identificar les finestres

dels programes daplicaci
Access, Excel, FrontPage,
Internet Explorer, Outlook,
PowerPoint i Word.

Identificar els botons i les barres

de la finestra de laplicaci
informtica Microsoft Access.
Identificar els perifrics dentrada
de la informaci dun sistema
informtic. Introducci
del concepte de flux dinformaci
dun sistema informtic.
Identificar els botons i les barres
de la finestra de laplicaci
informtica Microsoft FrontPage.

52

Diferenciar lestructura
i lorganitzaci lineal
de la informaci escrita de la no
lineal de la informaci digital.
Reforament del concepte
dhipertext i introducci
del terme animaci.

Conixer el bloc com a entorn

virtual de comunicaci, entendre
com funciona i la utilitat que t.

Tecnologia

7
8
9
10

11
12

Identificar els perifrics de sortida

de la informaci dun sistema
informtic.
Saber qu s una versi
actualitzada duna aplicaci
informtica. Introducci
dels termes versi i actualitzaci
duna aplicaci informtica.

Identificar els perifrics dentrada

i sortida de la informaci
dun sistema informtic.
Conixer les icones i la funci
dedici Crea dun document
nou en un processador de textos
i la combinaci de tecles que fa
la mateixa funci.
Reconixer la posici i ls de les
tecles alfanumriques (escriptura
i numeraci) en el teclat.
Conixer de quantes maneres
es pot desar per primera
vegada un document nou
en un processador de textos.
Reconixer la posici i la funci
de les tecles del bloc numric
en el teclat.
Identificar els quadres de dileg
que sobren quan es desa
un document per primera vegada
amb un processador de textos.
Introducci del terme quadre
de dileg.
Reconixer la posici i la funci
de les tecles de funci
en el teclat.
Identificar en el quadre de dileg
el lloc que ens permet introduir el
nom del fitxer que volem desar
per primera vegada
en el procesador de textos.
Reconixer la posici i la funci
de les tecles especials (control
i edici) en el teclat.
Identificar en el quadre de dileg
el lloc que ens permet triar el
format del fitxer que volem
desar per primera vegada
en el processador de textos.

Informaci

Comunicaci

Distingir visualment la interfcie

dun cercador quan es fa una
cerca per paraules clau de llocs
web de la duna cerca dimatges.

Conixer una wiki com a exemple

dentorn virtual de comunicaci
collaboratiu, entendre com
funciona i la utilitat que t.

Reconixer Internet com una

immensa font dinformaci que
funciona encara que no segueixi
un patr organitzat de manera
lgica i coherent.

Conixer la missatgeria
instantnia com a entorn virtual
de comunicaci, entendre com
funciona i la utilitat que t.

Saber que un cercador s

tamb una aplicaci informtica,
reconixer-ne la funci
i entendren el funcionament.

Conixer el correu web com

a entorn virtual de comunicaci,
entendre com funciona
i la utilitat que t.

Conixer els criteris pels quals

ens poden guiar per poder
seleccionar la informaci
de ms qualitat a Internet.

Valorar la importncia del nom

dusuari i la contrasenya
en els entorns virtuals
de comunicaci.

Conixer com organitzar,

anomenar i emmagatzemar
la informaci que sobt de
les recerques fetes a Internet
de manera adequada per poder
recuperar-la quan es necessiti.

Conixer les normes

de comportament a lhora
dutilitzar els entorns virtuals
de comunicaci, el que es coneix
com a nettiquette.

Conixer com semmagatzemen

els llocs web fent servir lopci
de preferits de la barra de men
del navegador.

Conixer les normes bsiques

de seguretat que cal seguir
quan sutilitzen els entorns
virtuals de comunicaci
per evitar els perills
que comporta usar-los.

53

6 curs
Tecnologia

Identificar els components

del maquinari dun sistema informtic
i distingir entre ordinador i perifrics.
Introducci dels termes perifric
i maquinari.

Informaci
Conixer qu s lextensi
dun fitxer i relacionar-ho
amb el tipus de contingut
que cont. Introducci
del terme extensi dun fitxer.

Conixer qu s un un sistema
informtic multimdia
i relacionar-ho amb els termes
audiovisual, auditiva i visual.
Introducci del terme
multimdia.

Conixer els diferents formats

en qu es pot desar
la informaci que cont
un fitxer digital. Introducci
del terme format de fitxer.

Identificar visualment
els mitjans de comunicaci
multimdia.

Conixer qu s la mida
dun fitxer i la unitat en qu
es mesura. Introducci
dels termes mida dun fitxer,
bit, byte i quilobyte.

Reconixer els diferents

entorns virtuals
de comunicaci i entendre
la utilitat que tenen.

Interpretar i identificar,
en els resultats obtinguts
en la recerca dinformaci
per paraules clau, el lloc web
que cont ms vegades
la paraula clau i els preferits.

Identificar visualment
les finestres dels diferents
entorns virtuals
de comunicaci (frum,
xat, bloc, missatgeria
instantnia, correu web i wiki).

Interpretar la informaci
dels resultats que mostra
el cercador en una recerca
per paraules clau i identificar
els enllaos visitats
i la paraula o les paraules
clau escrites.

Reconixer i entendre
la utilitat prctica del frum
aplicat a la resoluci
de problemes de situacions
quotidianes.

Diferenciar lestructura
i lorganitzaci no lineal
de la informaci digital, de
la lineal de la informaci
escrita. Introducci del terme
hipertext.

Reconixer i entendre
la utilitat prctica
de la missatgeria instantnia
aplicada a la resoluci
de problemes de situacions
quotidianes.

Saber qu s el programari i conixer-ne

la relaci amb el maquinari
dun sistema informtic.
Introducci del terme programari.

Identificar els components del maquinari

dun sistema informtic i distingir
entre ordinador, processador,
memria i perifrics. Introducci
dels termes processador i memria.

Comunicaci

Conixer lexistncia de dos tipus

de programari, el daplicaci
i el de sistema. Introducci
del terme programari de sistema.

Aprn sobre les

Conixer la ubicaci i les funcions

de la unitat de processament de
la informaci de lordinador
del maquinari dun sistema informtic.
Diferenciar les funcions que realitzen
els programes daplicaci de les que
realitzen els programes de sistema.

Conixer la ubicaci i la funci

de la memria que utilitza la unitat
central de processament de la informaci
de lordinador del maquinari
dun sistema informtic.
Conixer la diversitat de funcions
que permeten realitzar els programes
informtics i relacionar-les
amb aplicacions informtiques
conegudes.

Identificar els perifrics que

es connecten a lordinador
del maquinari com un conjunt
de dispositius que permeten
el flux dinformaci en un sistema
informtic.
Conixer com sagrupen alguns
dels programes daplicaci segons
la tasca que realitzen.

6
54

Identificar alguns dels perifrics

dentrada que es connecten
a lordinador dun sistema informtic.
Saber qu s el programari
de sistema i la funci que realitza
dins del sistema informtic.

Tecnologia

7
8
9

Identificar alguns dels perifrics

de sortida que es connecten
a lordinador dun sistema informtic.
Saber que el sistema operatiu s
un programa de sistema, conixer
la funci que realitza i dos exemples
de sistema operatiu: Linux i Windows.
Identificar alguns dels perifrics
dentrada i sortida que es connecten
a lordinador dun sistema informtic.
Conixer la funci dadministraci
i gesti de ladministrador de fitxers
del sistema operatiu. Introducci del
terme administrador de fitxers.
Identificar dos tipus de suport
demmagatzematge de la informaci
dins lordinador (memria i disc dur).
Introducci del terme disc dur.
Reconixer la funci dedici
que permet utilitzar el men ortogrfic
dun processador de textos i valorar-ne
la utilitat com a corrector
automtic.

10

11

Identificar el disc dur com a suport

demmagatzematge dins lordinador
i com a perifric dentrada i de sortida.

Identificar el CD i el lector
i gravador de CD com a suport
demmagatzematge extern i com
a perifric dentrada i de sortida.

Identificar el llapis de memria

com a suport demmagatzematge
extern i com a perifric dentrada
i de sortida.
Reconixer en la barra del men
la ruta a seguir per utilitzar la funci
dedici que ens permet recuperar
un fitxer desat en un processador
de textos. Valorar la importncia de
recuperar la informaci digital.

Comunicaci

Conixer qu s un hiperenlla
i els tipus que nhi ha.
Introducci del terme
hiperenlla.

Reconixer i entendre
la utilitat prctica del correu
web aplicat a la resoluci
de problemes de situacions
quotidianes.

Conixer i entendre
el funcionament
dun cercador, com a motor
de recerca. Introducci
del concepte rang de pgina.

Reconixer i entendre
la utilitat prctica del bloc
aplicat a la resoluci
de problemes de situacions
quotidianes.

Conixer alguns mtodes

per acurar les recerques
amb un cercador (utilitzaci
de frases clau, de cometes
i els signes + i ).

Reconixer i entendre
la utilitat prctica
de les wikis i valorar
la importncia del treball
en equip.

Reconixer com funcionen

les recerques dimatges
en els cercadors.

Valorar la importncia
del nom dusuari
i la contrasenya
en els entorns virtuals
de comunicaci.

Interpretar i conixer
la informaci que cont
el resultat duna recerca
per paraules clau obtinguda
en un cercador dimatges.

Reconixer les normes

de comportament que cal
tenir presents quan
sutilitzen els entorns virtuals
de comunicaci.

Identificar visualment
una recerca per paraules clau
en un cercador dimatges
i conixer com es desa
en els preferits.

Reconixer les normes

bsiques de seguretat
que cal seguir per evitar
els perills que comporta
ls dels entorns virtuals
de comunicaci.

Reconixer la funci dedici

de Cerca i substitueix
dun processador de textos i valorar-ne
la utilitat com a opci
automatitzada que ens estalvia
temps.

Reconixer la funci dedici que

permet inserir smbols especials
en un processador de textos.

12

Informaci

55

El quadern Les TIC en el Coneixement del medi 5, per a cinqu curs

dEducaci Primria, s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada
al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.,
sota la direcci de M. ngels Andrs Casamiquela i Jos Toms Henao.
Text: Aguas Rodrguez
Illustraci: Roger Sim
Edici: Aguas Rodrguez i Anna Sagrist

Direcci dart: Jos Crespo

Projecte grfic
Coberta: Carri/Snchez/Lacasta
Interiors: Paco Snchez i Avi
Illustraci de coberta: Max
Cap de projecte: Rosa Marn
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament grfic: Jos Luis Garca i Ral de Andrs
Direcci tcnica: ngel Garca
Coordinaci tcnica: Jos Luis Verdasco
Confecci i muntatge: Jos M. Snchez de Ocaa

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)
08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Imprs per

ISBN: 978-84-7918-462-9
CP: 141016
Dipsit legal: