3r Eso Adaptacions Curriculars

Llengua
i Literatura 3 ESO
AVANA
El llibre Llengua i Literatura AVANA per a 3r dESO

s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada
al departament dEdicions Educatives de Santillana Educacin,
S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Enric Juan Redal
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua realitzaci ha participat lequip segent:
Carles Barquero Genovs
ngels Campos Gonzlez
Artur Folch Beltrn
Ramon Guilabert Antn
Roger Sarri Batlle
EDICI
Pere Maci Arqu

ADAPTACI PEDAGGICA
Teresa Guiluz Vidal

Eduard Juanmart Geners
Projecte Els Camins del Saber
301957 _ 0001-0021.indd 1
28/07/11 13:21
ndex 3r
ENS COMUNIQUEM
LECTURA
TIPOLOGIA TEXTUAL
CONEIXEM
ORTOGRAFIA
John Steinbeck,
La perla
Els textos narratius literaris
Els sons i les grafies

del valenci
Jordi Montaner,
La biodiversitat, un bucle
pervers
Els gneres periodstics

narratius i expositius
El diftong. Lapstrof
oan Francesc Mira,

J
Laccident
Els gneres periodstics

argumentatius
Laccentuaci i la diresi
Entrevista a Marc Gasol
ls gneres
E
conversacionals (I)
Les consonants p/b, t/d, c/g
Dario Fo,
Ac no paga ning!
Els gneres
conversacionals (II)
Les esses sorda i sonora
L aigua a la Comunitat
Valenciana
Els textos expositius
Les consonants palatals
I sabel-Clara Sim,
Raquel: una jove amb esperit
crtic
Els textos de lmbit personal
La resta de consonants

Joaquim
Gonzlez i Caturla,
Gent de pau
Els textos de lmbit

administratiu
Els signes grfics
pg. 6
pg. 22
pg. 38
pg. 54
pg. 70
pg. 86
pg. 102
pg. 116
301957 _ 0001-0021.indd 2
28/07/11 13:21
LA LLENGUA
GRAMTICA
APRENEM MS
LLENGUA I SOCIETAT
LITERATURA
Les categories gramaticals.

El substantiu
Gnere i nombre dels
substantius
Histria de la llengua (I).

Els orgens
La prosa histrica: les crniques
Els determinants
Els adjectius
i els pronoms personals
Histria de la llengua (II).

Evoluci de la llengua
medieval
La prosa moral i didctica
El verb
La conjugaci verbal.
Les perfrasis verbals
Histria de la llengua (III).

La llengua en el segle xv
La poesia trobadoresca
Ladverbi
Els enllaos
Histria de la llengua (IV).

La llengua entre els segles xvi
i xviii
El teatre medieval
oraci.
L
Definici i constituents
Els complements verbals
Histria de la llengua (V).

La llengua en el segle xix
La prosa humanista.
Bernat Metge
Tipus doracions
Els mbits ds i els registres
El Segle dOr (I).

La lrica
Loraci composta (I).

La coordinaci i la juxtaposici
La variaci lingstica
El Segle dOr (II).

La novella cavalleresca
Loraci composta (II).

La subordinaci substantiva,
adjectiva i adverbial
El contacte de llenges
a literatura dels segles xvi, xvii

L
i xviii: la Decadncia
301957 _ 0001-0021.indd 3
28/07/11 13:21
Esquema de la unitat
UNITAT
La perla
El poble al qual el Kino pertanyia havia cantat tots els fets i totes les coses.
Havien dedicat canons als peixos, a la mar irada i a la mar en calma, a la
llum i a les tenebres, al sol i a la lluna, i totes les canons restaven en lnima
del Kino i de la seua gent: totes i cadascuna de les canons que mai foren entonades, fins i tot les oblidades. I mentre anava omplint la cistella, la can
ressonava a lnima del Kino, i el ritme de la can el marcaven els batecs del
seu cor, mentre consumia loxigen dels seus pulmons, i la melodia de la can es trobava a laigua dun verd griss i en els animalets que sarrossegaven
al seu voltant i als nvols de peixos que shi arremolinaven i fugien rabents.
Per en la seua can es refugiava una altra canoneta secreta i recndita, a
penes perceptible, per sempre present, dola i ntima, i persistent, quasi
oculta en el controcanto, i aquesta can era la de la perla possible, perqu
cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla. Les probabilitats
eren escasses, per la sort i els dus podien fer-ho possible. I sabia que a la
canoa la Juana lajudava amb la pregria mgica, rgid el rostre i tensos els
msculs per forar la fortuna, per arrancar la sort de les mans dels dus, ja
que la necessitava per sanar lespatla unflada del Coyotito. I com que la necessitat era gran i el desig encara ms, la secreta i insignificant melodia de la
perla possible era ms forta que mai aquell mat. Frases senceres es feien sentir clarament i dola a la Can del Fons del Mar.
vor. De vegades, foragita la sort. Cal anhelar-ho amb mesura, i tenir molt de
tacte per no irritar Du o els dus. La Juana, per, va contenir la respiraci.
Amb decisi, el Kino va obrir la fulla de la navalla. Va mirar pensars la cistella. Potser valdria ms obrir-la al final, lostra grossa. Va traure una ostra menuda de la cistella, en tall el mscul, va furgar entre els plecs carnosos i la va
llanar al mar. Aleshores va semblar que veia lostra grossa per primera vegada. Es va acotar al fons de la canoa, la va agafar i la va examinar. Les valves
eren dun lluent to negre tirant a marr, i noms tenien adherits uns quants
barretets. El Kino no satrevia a obrir-la. Sabia que el que havia vist podia
ser un reflex, un fragment de petxina que hi havia caigut accidentalment o
una illusi absoluta. En aquell golf de llums incertes hi havia ms illusions
que no pas realitats.
Quan comena la unitat...
Per sentia damunt dell els ulls de la Juana, que no podia esperar. Ella va
posar una m sobre el cap tapat del Coyotito i va fer, dolament:
Obri-la.
El Kino va introduir la fulla de la navalla entre les vores de la conquilla.
Sent la fermesa dels msculs tensos a linterior a travs de la navalla. Va
moure la fulla amb destresa, el mscul va cedir i lostra va quedar oberta. Els
llavis carnosos es caragolaren i desprs es van replegar. El Kino va apartar la
carn i all sestava lenorme perla, perfecta com la lluna. Captava la llum, la
purificava i la retornava en argentada incandescncia. Era tan grossa com un
ou de gavina. Era la perla ms gran del mn.
El Kino, amb el seu orgull, la seua joventut i la seua fora, era capa de
romandre sota laigua ms de dos minuts sense esfor, per tant emprava
aquest temps hbilment a seleccionar les ostres ms grosses. En ser molestades, les petxines es tancaven fermament. Una miqueta a la seua dreta salava
una massa de roca verda coberta dostres joves, no aptes per ser pescades. El
Kino va acostar-se a la roca, i llavors, al costat, davall dun petit volads, va
veure una ostra molt grossa, tota sola, a la qual no sarrapaven les seues germanes. La petxina estava parcialment oberta, ja que el volads protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del mscul que semblava un llavi el Kino va
veure una resplendor espectral, i aleshores lostra es va tancar. El cor del Kino va augmentar el ritme dels seus batecs, i la melodia de la perla possible va
ressonar a les seues orelles. Lentament va desenganxar lostra i la va prmer
fermament contra el pit. Va alliberar el peu de la baga a lentorn de la pedra,
el seu cos va pujar a la superfcie i els seus cabells negres brillaren a la llum
del sol. Es va acostar a la canoa i hi va dipositar lostra al fons.
La Juana contingu lal i va fer un lleu gemec. I per al Kino, la secreta

melodia de la perla possible esclat clara i bella, rica i clida, esplndida, lluminosa i triomfant. A la superfcie de la gran perla veia formes de somni. Va
extraure la perla de la carn moribunda i la va collocar al palmell de la m, la
va fer girar i va veure que era perfectament redona. La Juana sacost a mirarla a la m del seu home, la mateixa m que havia colpejat el portal del metge,
i en la qual les ferides dels artells shavien tornat grisenques per lefecte de
laigua salada.
Instintivament la Juana saprop al Coyotito, que dormia damunt la flassada de son pare. Va alar lemplastre dalgues molles i mir lespatla del menut.
Kino! va exclamar amb veu aguda.
La Juana estabilitz lembarcaci mentre el Kino hi pujava. Els ulls li brillaven democi, per amb tota tranquillitat va hissar la pedra i, tot seguit, la
cistella de les ostres. La Juana va pressentir la seua excitaci i feia veure que
mirava cap a una altra banda. No s bo desitjar una cosa amb excessiu fer-
Ell deix de contemplar la perla i vei que la inflamaci amainava a lespatla del xiquet, que el ver fugia del seu cos. Aleshores el puny del Kino es
va cloure damunt la perla, i lemoci el dominava.
JOHN STEINBECK, La perla
ENS COMUNIQUEM COMPRENSI LECTORA
Claus de la lectura
La recerca de la perla per part de Kino i Juana t per objecte obtenir diners per poder sanar lespatla unflada del
seu fill Coyotito. Lxit de lempresa contrasta, al final
del fragment, amb la constataci que la inflamaci ja ha
baixat grcies a lemplastre dalgues molles que li havien
aplicat. Aquest final, doncs, permet que fem diverses hiptesis de continuaci del relat i, per qu no, que ens
animem a llegir-lo sencer.
Vocabulari
rabent: rpid, velo.
recndit: amagat.
volads: que surt enfora.
baga: llaada en qu un dels caps del
cord no es fa passar del tot i forma
una anella.
fervor: ardor.
barretet: gastrpode mar.
ACTIVITATS
1. Indica si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F).
Kino,elprotagonistadelahistria,haviaoblidattoteslescanons
delseupoble.
KinosabiaquealacanoaJuanalajudavaambprecs.
ACTIVITATS
5. Explica el significat daquestes paraules en el fragment de La perla. Si cal, pots consultar
el diccionari.
KinoiJuanavanrebreunagranquantitatdedinersacanvidelaperla.
Kinoomplialacistelladostresalhoraquerecordavacanonsdelseupoble.
Cadapetxinatiradadinslacistellapodiacontenirunaperla.
JuanaesvaacostaramirarlaperlaqueteniaKinoalpalmell.
3. Aprofitant els enunciats de lactivitat anterior, fes un resum de la histria que has llegit.
Desprs de llegir el text

et proposem unes quantes
activitats per comprovar
que lhas ents i per traure-li
el mxim de suc.

Lesprobabilitatserenescasses,perlasortielsduspodienfer-hopossible.

Icomquelanecessitateragranieldesigencarams,lasecretaiinsignificantmelodiadelaperla
possibleeramsfortaquemaiaquellmat.

Juanavapressentirlaseuaexcitaciifeiaveurequemiravacapaunaaltrabanda.

Vamourelafullaambdestresa,elmsculvacedirilostravaquedaroberta.
KinovaobrirlostragrossaambunanavalladavantlamiradadeJuana.
Kinovaobrirunaostramenuda.
flassada
6. Torna a escriure les segents oracions del text, substituint la paraula destacada per un substantiu
amb un significat semblant.
KinovapujaralasuperfcieonlesperavenJuanaiCoyotito.
Kinovavoreunaostramoltgranalcostatdunaroca.
pregria
argentat
2. Ordena els enunciats segents segons lordre en qu ixen en el text.

JuanavaobservarcomamainavalainflamacideCoyotito.
artell
acotar-se
Elprotagonistavavoreunaostramoltgrossa,pernovapoderobrir-la.
LaperlavaguarirelmalquepatiaCoyotito,elxiquet.
valva
llegirs un text am i interessant,

amb lajuda dun requadre de
vocabulari on hem definit les
paraules que potser no coneixes.
Tamb trobars un requadre
titulat Claus de la lectura
per orientar-te abans de fer
les activitats.

7. Qu et sembla que representen per a Kino les canons que rep dels seus
avantpassats? Escull una de les opcions segents.
Unamaneradedistreuresmentrebuscalaperla.
Laintegraciilaconfianaenlanaturaquelihodnatot.
Unreclamperaatraurepeixosiocells.
UnllegatdelsavantpassatsquesanarmgicamentlespatladelCoyotito.

8. Explica el significat de lexpressi destacada i escriu-hi una oraci.
4. Explica com creus que pot continuar aquesta histria a partir de lemoci que sent Kino al final
del text.
La petxina estava parcialment oberta, ja que el volads protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del
mscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral.
301957 _ 0001-0021.indd 4
28/07/11 13:21
ENSCOMUNIQUEM TIPOLOGIA TEXTUAL
ENSCOMUNIQUEM TIPOLOGIA TEXTUAL
Elstextosnarratiusliteraris
ACTIVITATS
1. Lligeltextsegentianalitzalcontestantalespreguntessegents.
1. Qusnicomsnelstextosnarratiusliteraris?
Laigua del terra li mull els peus. Illumin el

rellotge amb la llanterna. Si el peridic no estava equivocat tenia a penes trenta-cinc minuts
per a tancar la caixa de Pandora. Desprs, i aix ho sentia ben clarament, els dimonis latacarien.
Inici el cam cap a linterior. A poc a poc anava descendint, la humitat era ms profunda,
ms intensa, i la foscor era cada vegada major. La roba dEnric estava ara adherida al cos
per laigua de la cova i per la suor freda que
lamarava. Als pocs metres, entropess amb alguna cosa i caigu a la foscor humida del terra. Quan illumin el que li havia fet la traveta
descobr el cos del llibreter. El vell era deixat
caure a un costat, amb els ulls mirant al cel.
Enric es fix i observ que no tenia marques
de cap tret. Li obr la camisa i vei, al centre
del pit, la mateixa marca que havia vist abans
al cos del Joan Peris i del pare Bontempi. Enfurit, agaf amb una m la pistola
i amb laltra la llanterna. Ell no
volia perdre lnima, abans es
mataria.
An introduint-se ms i ms cap
a linterior. Per uns instants, per-
Els textos narratius literaris sn textos que expliquen fets reals o ficticis tenint en compte la seva evoluci temporal i que es diferencien daltres textos
narratius, per exemple periodstics i histrics, perqu estan elaborats amb una
intenci esttica.
En general, tenen una estructura en tres parts:
ESTRUCTURA
Plantejament
Presentaci de la situaci duns personatges en un lloc i un temps

determinats.
Nus
Alteraci de la situaci inicial i inici de les accions per a resoldre

el nou estat de les coses.
Desenlla
Es conclou el conflicte, es resolen les incgnites presentades i els

personatges se situen en unes circumstncies diferents.
Els personatges que ixen en el relat tenen un grau dimportncia diferent.

Sobre ells gira el nucli de lacci.
Principals
Protagonistes
Sn aquells que treballen per a solucionar el conflicte.
Antagonistes
Soposen a la soluci del conflicte.
PERSONATGES
Secundaris
TINGUESPRESENT
Lordre de la narraci
no sempre coincideix
amb lordre en qu han
passat els fets, sin
que pot haver-hi salts
enrere cap a fets ms
remots (flashbacks)
o anticipacions de
fets posteriors.
Quan un narrador
extern no ho sap
absolutament tot
sobre la histria
i els personatges
s un narrador
omniscient.
En les narracions
literries, el text
prpiament narratiu
se sol combinar
amb dilegs i
descripcions.
Acompanyen els principals ajudant-los o entrebancant-los en major o

menor grau durant els diferents successos que es presenten.
El narrador pot ser extern, si no participa en els fets narrats i els relata en tercera persona, o intern, quan s un dels personatges, que pot ser el mateix protagonista, qui explica la histria, generalment en primera persona. El narrador
extern s ms objectiu i lintern ms subjectiu.
2. Gneresliterarisnarratius
d la noci del temps, no pensava, no tenia por,

ni tan sols es preocupava per lespessa mirada
damunt seu. No sentia.
tens els textos explicatius que

et serviran per comprendre
i estudiar els continguts
de cada unitat. Fixat tamb
en les fotografies, les taules
i els requadres amb informaci
al marge, perqu et poden ser
molt tils.
No sabia quants minuts havien passat quan arrib a un lloc on seixamplava el cam. Aquell indret tenia una lluminositat estranya, la llum de la
llanterna quasi no era necessria. Enric mir al
seu voltant. Es fix que, per la part superior de la
cova, hi havia un forat, una llarga escletxa per on
entrava la llum de la lluna marcant un cam estret on noms cabia el cos dun home. Continu
avanant. Sentia al seu voltant nombroses presncies, com si estiguera rodejat, per no podia
veure ning. Pens que, potser, la llum de la lluna s que estava protegint-lo, i procur no eixir
de la banda de llum que es filtrava a travs del
sostre, no volia quedar fora della. No obstant aix, se sentia acompanyat en aquell mn obscur...
cada vegada ms acompanyat. Pas a pas, la claredat an fent-se ms gran, fins que arrib a un
indret on semblava que la lluna shavia convertit
en sol. No dubt ni un instant a saber qu era
aquella caixa que hi havia illuminada a poques
passes dell. Lhavia trobada. La caixa de Pandora
era al seu davant.
SILVESTRE VILAPLANA, Els dimonis de Pandora
En quina part de lestructura narrativa (plantejament, nus i desenlla) situaries aquest passatge? Per qu?

Quins elements de la narraci hi predominen: la descripci de persones o de llocs, la narraci daccions,
el dileg...?

Quin tipus de narrador hi ha?
Hi ha diversos gneres narratius, entre els quals destaquen:

La novella, el gnere ms llarg i de temes diversos (aventures, cincia-ficci,
sentimental, terror, histria...).
La crnica historiogrfica, basada en fets i personatges reals i, en general,
considerats importants.
La biografia, que relata la vida dun personatge.
El diari, que recull les experincies personals i els pensaments de lautor, i
ho fa per dies.
La narraci breu, que inclou subgneres com els mites, les llegendes, els
contes, les faules i les rondalles.
En les pgines de contingut

i activitats...
A continuaci tens una pgina

amb activitats que et serviran per
comprendre millor els continguts.
Quins personatges shi esmenten? De quin tipus creus que poden ser?

A quin gnere narratiu pot pertnyer un text com aquest?

10
11
CONEIXEM LA LLENGUA ORTOGRAFIA
Els sons i les grafies del valenci
ACTIVITATS
1. Classifica aquestes paraules segons que les e i les o siguen obertes o tancades.
1. Els sons del valenci
infern cor plorar colp pols carrer arrs terra roda pena
portar finestra coll serra cos hivern mosca guerra Dnia moll
En valenci distingim dos tipus de sons:
e oberta
Les vocals, que sn set sons: a, e oberta (com en pssim), e tancada (com en
vaixell), i, o oberta (com en porta), o tancada (com en cami) i u. Aquests set
sons es representen amb cinc grafies.
Les consonants, que sn vint-i-tres sons. Te les presentem destacades dins
de paraules: pare, castell, cuina, cobrar, fada, ganes, confiar, vore, sant, zebra,
potser, setze, cara, roda, Xtiva, Jaume, Conxa, metge, mel, llavar, munt, pltan, ronya.
e tancada
o oberta
o tancada
Els continguts estan dividits

temticament en tipologia
textual, ortografia, gramtica,
llengua i societat i literatura.
2. Classifica les paraules segons que el so destacat siga sord o sonor. Recorda que el so sonor
produeix una vibraci lleu en les cordes vocals i el so sord no en provoca cap.
cosa donzella tros disfresses ocell ciutat soltera
cosina colze Rssia zebra races
2. Les grafies
Les grafies sn la forma que tenim descriure, s a dir, de representar grficament cadascun dels sons de la llengua.
No confondre sons i grafies s molt important. Per exemple, una mateixa grafia
pot representar diversos sons (com ara la c de casa i la c de ciutat) i, per contra,
un mateix so pot ser representat per ms duna grafia (per exemple, la j de jard
i la g de girafa representen el mateix so).
Sords:
Sonors:
Tamb hi ha vegades que dues grafies representen un nic so (gu en guerra, ny

en canya, etc.). En aquests casos parlem de dgraf.
Els dgrafs en valenci sn:
3. Copia les paraules que continguen dgrafs en el text segent i encerclals.
Exemple
F forqueta, anques
SS
Exemple
F Rssia, massa
GU
Exemple
F guepard, guerxo
RR
Exemple
F carreta, arrs
TG
Exemple
F platges, jutge
NY
Exemple
F pinyol, anyell
TJ
Exemple
F platja, mitjana
LL
Exemple
F llanda, collir
TX
Exemple
F cotxe, petxina
TZ
Exemple
F atzar, metzina
IG
Exemple
F roig, estiueig
QU
Laplatjaeradarenadaurada,perafrecdelaiguahihavianomsunamuntegamentdalgues
idepetxines.Elscrancsviolinistesfeienbombollesiremovienelfonsdesdelsseuscaus
darenai,entrelesroques,menudesllagostesentravenalescavernesineixiencontnuament.
Elfonsdelmarerapledssersquenadaven,sarrossegavenosimplementvegetaven.
Lesalguesterrosesoscillavenalimpulsdelssuauscorrents,ilesverdesherbessubmarines
ondulavencomcabelleres,mentreelsmenutscavalletsdemarsadherienalesllarguesfulles.
JOHNSTEINBECK,La perla
TINGUES PRESENT
En el cas de les
consonants,
cal diferenciar els sons
sords i els sonors.
Per exemple, zona
comena amb una
consonant sonora,
a diferncia de sonar,
que comena amb una
consonant sorda.
O el mateix passa
amb les consonants
destacades a platja
(sonora) i cotxe (sorda).
4. Encercla les lletres compostes que trobes en aquestes oracions.

Anna compr un quilo de crelles a la parada de Maria.
Magrada molt el torr de xocolate amb ametles.
No es consideren dgrafs, sin lletres compostes, les combinacions de dues

consonants o una consonant geminada, que sn aquestes: mm (immune), nn
(innocent), tm (setmana), tn (cotna), tl (guatla), tll (ratlla) i ll (tilla).
El temps s un setmanari valenci que va eixir en 1985.

Tinc un dolor a lespatla dreta que no em deixa descansar b.
La festa de la Immaculada Concepci s el 8 de desembre.
Has llegit lltima novella dIsabel-Clara Sim?
12
13
APRENEM MS LLENGUA I SOCIETAT
Histria de la llengua (I). Els orgens
1. Origen i evoluci de la nostra llengua

Una llengua s un sistema viu i canviant, que va incorporant al llarg dels segles
noves formes, prpies o manllevades daltres llenges, alhora que va deixant de
banda usos fins aleshores plenament vigents. La nostra llengua actual s el resultat de levoluci del llat, que ha anat modificant-se al llarg dels segles i
adaptant-se a les necessitats comunicatives dels parlants.
La major part del lxic del valenci prov del llat vulgar, forma colloquial del
llat clssic que es va introduir a la pennsula Ibrica en el segle ii aC, amb larribada dels romans i la consegent romanitzaci. Per la nostra llengua tamb
ha rebut influncia daltres llenges, com ara les dels pobladors anteriors als
romans (iber, celta o basc), les dels pobles que van ocupar el nostre territori en
poques posteriors als romans (germnic i rab) i les llenges venes amb qu
va conviure o encara conviu actualment (occit, aragons o castell).
ACTIVITATS
1. Completa la graella segent amb les paraules corresponents en castell i valenci.
Portugus
Francs
Itali
manh
matin
mattino
falar
Castell
parler
parlare
vero
state
sobrinho
neveu
nipote
medo
peur
paura
2. Fixat en el mapa segent i respon. Coincideixen les fronteres lingstiques i les poltiques?
Escriu en quins pasos es parla cadascuna de les llenges romniques
BLGICA
Les llenges anteriors

a larribada del
llat constitueixen
el substrat del
valenci, mentre que
les que linflueixen
posteriorment, com
ara el germnic
i lrab, sn el
superstrat. Pel que fa
a les llenges venes,
parlem dadstrat.
18
La influncia de les llenges daltres pobladors, anteriors i posteriors als romans, com hem vist en lapartat anterior.
El primer document escrit en llengua romnica del qual es t constncia s en
francs i data del segle ix, ja que fins llavors el llat clssic va ser la llengua de la
cultura i de ladministraci. De fet, no s fins al segle xii que comencen a aparixer amb regularitat textos cultes escrits en les diferents llenges romniques.
En lactualitat perviuen una dotzena de llenges romniques a Europa, moltes de
les quals, com el castell i el francs, shan ests per la resta del mn. Altres, com
el dlmata, han desaparegut, b per la invasi de pobles forans, b per processos
de substituci lingstica provocats pel contacte amb llenges venes.
R OMANIA
RT
UG
AL
PO
ITLIA
on
ag
Ar
ESPANYA
Mar Mediterrani
Lrab s la llengua que ms ha influt en el valenci, a causa de la convivncia continuada de musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre
territori. Aquesta herncia s perceptible en topnims com Alzira, Almenara,
lAlcdia, Vinars o Benicarl, o en mots de lagricultura com squia, almssera, aljub o albergina.
El diferent grau de romanitzaci en cada territori i la proximitat a Roma, que

facilitava larribada de les innovacions lingstiques sorgides a la capital.
Francoprovenal
ur
Tamb hi sn ben presents antropnims dorigen germnic (Albert, Carles,

Guarner), a ms de paraules tan habituals com guerra, blau, blanc, fang o sab.
TINGUES PRESENT
MOLDVIA
FRANA
Ast
Utilitzem paraules dorigen celta com blat, carro, camisa, trencar, o daltres de
bascoibriques com esquerra, estalviar o carrasca.
El llat vulgar dels pobladors romans va anar diferenciant-se del llat clssic o
literari i, sobretot a partir de la divisi poltica posterior a la desfeta de limperi
rom, va evolucionar de formes diferents en cada territori i va donar lloc a les
llenges romniques. En la formaci daquestes llenges han influt diversos
factors:
LUXEMBURG
OCE
ATLNTIC
Observem les traces que han deixat en el nostre lxic algunes daquestes llenges:
2. Les llenges romniques
Valenci
Illes Canries
Retoromnic
Castell
Galaicoportugus
Catal
Itali
Romans
Francs
Occit
Sard
Galaicoportugus F
Castell F
Catal F
832355U01P27H01
Occit F
Francs F
Retoromnic F
Itali F
Sard F
Romans F
3. La major part dels noms de pobles i llocs del territori valenci que comencen per Al (el) o Ben(i)
(fill de) tenen un origen rab. Escriu cinc exemples de cada un daquests dos tipus de topnims
de la teua comarca o dels voltants.
19
301957 _ 0001-0021.indd 5
28/07/11 13:21
UNITAT
La perla
El poble al qual el Kino pertanyia havia cantat tots els fets i totes les coses.
Havien dedicat canons als peixos, a la mar irada i a la mar en calma, a la
llum i a les tenebres, al sol i a la lluna, i totes les canons restaven en lnima
del Kino i de la seua gent: totes i cadascuna de les canons que mai foren entonades, fins i tot les oblidades. I mentre anava omplint la cistella, la can
ressonava a lnima del Kino, i el ritme de la can el marcaven els batecs del
seu cor, mentre consumia loxigen dels seus pulmons, i la melodia de la can es trobava a laigua dun verd griss i en els animalets que sarrossegaven
al seu voltant i als nvols de peixos que shi arremolinaven i fugien rabents.
Per en la seua can es refugiava una altra canoneta secreta i recndita, a
penes perceptible, per sempre present, dola i ntima, i persistent, quasi
oculta en el controcanto, i aquesta can era la de la perla possible, perqu
cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla. Les probabilitats
eren escasses, per la sort i els dus podien fer-ho possible. I sabia que a la
canoa la Juana lajudava amb la pregria mgica, rgid el rostre i tensos els
msculs per forar la fortuna, per arrancar la sort de les mans dels dus, ja
que la necessitava per sanar lespatla unflada del Coyotito. I com que la necessitat era gran i el desig encara ms, la secreta i insignificant melodia de la
perla possible era ms forta que mai aquell mat. Frases senceres es feien sentir clarament i dola a la Can del Fons del Mar.
El Kino, amb el seu orgull, la seua joventut i la seua fora, era capa de
romandre sota laigua ms de dos minuts sense esfor, per tant emprava
aquest temps hbilment a seleccionar les ostres ms grosses. En ser molestades, les petxines es tancaven fermament. Una miqueta a la seua dreta salava
una massa de roca verda coberta dostres joves, no aptes per ser pescades. El
Kino va acostar-se a la roca, i llavors, al costat, davall dun petit volads, va
veure una ostra molt grossa, tota sola, a la qual no sarrapaven les seues germanes. La petxina estava parcialment oberta, ja que el volads protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del mscul que semblava un llavi el Kino va
veure una resplendor espectral, i aleshores lostra es va tancar. El cor del Kino va augmentar el ritme dels seus batecs, i la melodia de la perla possible va
ressonar a les seues orelles. Lentament va desenganxar lostra i la va prmer
fermament contra el pit. Va alliberar el peu de la baga a lentorn de la pedra,
el seu cos va pujar a la superfcie i els seus cabells negres brillaren a la llum
del sol. Es va acostar a la canoa i hi va dipositar lostra al fons.
La Juana estabilitz lembarcaci mentre el Kino hi pujava. Els ulls li brillaven democi, per amb tota tranquillitat va hissar la pedra i, tot seguit, la
cistella de les ostres. La Juana va pressentir la seua excitaci i feia veure que
mirava cap a una altra banda. No s bo desitjar una cosa amb excessiu fer-
301957 _ 0001-0021.indd 6
28/07/11 13:21
vor. De vegades, foragita la sort. Cal anhelar-ho amb mesura, i tenir molt de
tacte per no irritar Du o els dus. La Juana, per, va contenir la respiraci.
Amb decisi, el Kino va obrir la fulla de la navalla. Va mirar pensars la cistella. Potser valdria ms obrir-la al final, lostra grossa. Va traure una ostra menuda de la cistella, en tall el mscul, va furgar entre els plecs carnosos i la va
llanar al mar. Aleshores va semblar que veia lostra grossa per primera vegada. Es va acotar al fons de la canoa, la va agafar i la va examinar. Les valves
eren dun lluent to negre tirant a marr, i noms tenien adherits uns quants
barretets. El Kino no satrevia a obrir-la. Sabia que el que havia vist podia
ser un reflex, un fragment de petxina que hi havia caigut accidentalment o
una illusi absoluta. En aquell golf de llums incertes hi havia ms illusions
que no pas realitats.
Per sentia damunt dell els ulls de la Juana, que no podia esperar. Ella va
posar una m sobre el cap tapat del Coyotito i va fer, dolament:
Obri-la.
El Kino va introduir la fulla de la navalla entre les vores de la conquilla.
Sent la fermesa dels msculs tensos a linterior a travs de la navalla. Va
moure la fulla amb destresa, el mscul va cedir i lostra va quedar oberta. Els
llavis carnosos es caragolaren i desprs es van replegar. El Kino va apartar la
carn i all sestava lenorme perla, perfecta com la lluna. Captava la llum, la
purificava i la retornava en argentada incandescncia. Era tan grossa com un
ou de gavina. Era la perla ms gran del mn.
La Juana contingu lal i va fer un lleu gemec. I per al Kino, la secreta
melodia de la perla possible esclat clara i bella, rica i clida, esplndida, lluminosa i triomfant. A la superfcie de la gran perla veia formes de somni. Va
extraure la perla de la carn moribunda i la va collocar al palmell de la m, la
va fer girar i va veure que era perfectament redona. La Juana sacost a mirarla a la m del seu home, la mateixa m que havia colpejat el portal del metge,
i en la qual les ferides dels artells shavien tornat grisenques per lefecte de
laigua salada.
Instintivament la Juana saprop al Coyotito, que dormia damunt la flassada de son pare. Va alar lemplastre dalgues molles i mir lespatla del menut.
Kino! va exclamar amb veu aguda.
Ell deix de contemplar la perla i vei que la inflamaci amainava a lespatla del xiquet, que el ver fugia del seu cos. Aleshores el puny del Kino es
va cloure damunt la perla, i lemoci el dominava.
301957 _ 0001-0021.indd 7
28/07/11 13:22
Claus de la lectura
La recerca de la perla per part de Kino i Juana t per objecte obtindre diners per poder sanar lespatla unflada
del seu fill Coyotito. Lxit de lempresa contrasta, al final del fragment, amb la constataci que la inflamaci ja
ha baixat grcies a lemplastre dalgues molles que li havien aplicat. Aquest final, doncs, permet que fem diverses hiptesis de continuaci del relat i, per qu no, que
ens animem a llegir-lo sencer.
Vocabulari
rabent: rpid, velo.
recndit: amagat.
volads: que ix enfora.
baga: llaada en qu un dels caps del
cord no es fa passar del tot i forma
una anella.
fervor: ardor.
barretet: gastrpode mar.
ACTIVITATS
Kino, el protagonista de la histria, havia oblidat totes les canons
del seu poble.
Kino sabia que a la canoa Juana lajudava amb precs.
El protagonista va vore una ostra molt grossa, per no va poder obrir-la.
La perla va guarir el mal que patia Coyotito, el xiquet.
Kino i Juana van rebre una gran quantitat de diners a canvi de la perla.
2. Ordena els enunciats segents segons lordre en qu ixen en el text.
Juana va observar com amainava la inflamaci de Coyotito.
Kino va pujar a la superfcie on lesperaven Juana i Coyotito.
Kino va vore una ostra molt gran al costat duna roca.
Kino omplia la cistella dostres alhora que recordava canons del seu poble.
Kino va obrir lostra grossa amb una navalla davant la mirada de Juana.
Kino va obrir una ostra menuda.
Juana es va acostar a mirar la perla que tenia Kino al palmell.
3. Aprofitant els enunciats de lactivitat anterior, fes un resum de la histria que has llegit.

4. Explica com creus que pot continuar aquesta histria a partir de lemoci que sent Kino al final
del text.

301957 _ 0001-0021.indd 8
28/07/11 13:22
ACTIVITATS
5. Explica el significat daquestes paraules en el fragment de La perla. Si cal, pots consultar
el diccionari.
valva
artell
pregria
argentat
flassada

6. Torna a escriure les segents oracions del text, substituint la paraula destacada per un substantiu
amb un significat semblant. Si et cal consulta un diccionari de sinnims.
Cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla.

Les probabilitats eren escasses, per la sort i els dus podien fer-ho possible.

I com que la necessitat era gran i el desig encara ms, la secreta i insignificant melodia de la perla
possible era ms forta que mai aquell mat.

Juana va pressentir la seua excitaci i feia veure que mirava cap a una altra banda.

Va moure la fulla amb destresa, el mscul va cedir i lostra va quedar oberta.

7. Qu et sembla que representen per a Kino les canons que rep dels seus
avantpassats? Escull una de les opcions segents.
Una manera de distraures mentre busca la perla.
La integraci i la confiana en la natura que li ho dna tot.
Un reclam per a atraure peixos i ocells.
Un llegat dels avantpassats que sanar mgicament lespatla del Coyotito.
8. Explica el significat de lexpressi destacada i escriu-hi una oraci.
La petxina estava parcialment oberta, ja que el volads protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del
mscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral.

301957 _ 0001-0021.indd 9
28/07/11 13:22
ENS COMUNIQUEM TIPOLOGIA TEXTUAL
Els textos narratius literaris
1. Qu sn i com sn els textos narratius literaris?

Els textos narratius literaris sn textos que expliquen fets reals o ficticis tenint en compte la seua evoluci temporal i que es diferencien daltres textos
narratius, per exemple periodstics i histrics, perqu estan elaborats amb una
intenci esttica.
En general, tenen una estructura en tres parts:
ESTRUCTURA
Plantejament
Presentaci de la situaci duns personatges en un lloc i un temps

determinats.
Nus
Alteraci de la situaci inicial i inici de les accions per a resoldre

el nou estat de les coses.
Desenlla
Es conclou el conflicte, es resolen les incgnites presentades i els

personatges se situen en unes circumstncies diferents.
Els personatges que ixen en el relat tenen un grau dimportncia diferent.

Principals
Sobre ells gira el nucli de lacci.

Protagonistes
Sn aquells que treballen per a solucionar el conflicte.
Antagonistes
Soposen a la soluci del conflicte.
PERSONATGES
Secundaris
TINGUES PRESENT
L
ordre de la narraci
no sempre coincideix
amblordreenquhan
passat els fets, sin
que pot haver-hi salts
arrere cap a fets ms
remots (flashbacks)
o anticipacions de
fets posteriors.
Q
uan un narrador
extern ho sap
absolutament tot
sobre la histria
i els personatges
s un narrador
omniscient.
E
n les narracions
literries, el text
prpiament narratiu
se sol combinar
amb dilegs i
descripcions.
Acompanyen els principals ajudant-los o entrebancant-los en major o

menor grau durant els diferents successos que es presenten.
El narrador pot ser extern, si no participa en els fets narrats i els relata en tercera persona, o intern, quan s un dels personatges, que pot ser el mateix protagonista, qui explica la histria, generalment en primera persona. El narrador
extern s ms objectiu i lintern, ms subjectiu.
2. Gneres literaris narratius

Hi ha diversos gneres narratius, entre els quals destaquen:
La novella, el gnere ms llarg i de temes diversos (daventures, cincia-fic
ci, sentimental, de terror, histrica...).
La crnica historiogrfica, basada en fets i personatges reals i, en general,
considerats importants.
La biografia, que relata la vida dun personatge.
El diari, que recull les experincies personals i els pensaments de lautor, i
sestructura per dies.
La narraci breu, que inclou subgneres com els mites, les llegendes, els
contes, les faules i les rondalles.
10
301957 _ 0001-0021.indd 10
07/09/11 15:35
ACTIVITATS
1. Llig el text segent i analitzal contestant les preguntes segents.
Laigua del terra li mull els peus. Illumin el

rellotge amb la llanterna. Si el peridic no estava equivocat tenia a penes trenta-cinc minuts
per a tancar la caixa de Pandora. Desprs, i aix ho sentia ben clarament, els dimonis latacarien.
Inici el cam cap a linterior. A poc a poc anava descendint, la humitat era ms profunda,
ms intensa, i la foscor era cada vegada major. La roba dEnric estava ara adherida al cos
per laigua de la cova i per la suor freda que
lamarava. Als pocs metres, entropess amb alguna cosa i caigu a la foscor humida del terra. Quan illumin el que li havia fet la traveta
descobr el cos del llibreter. El vell era deixat
caure a un costat, amb els ulls mirant al cel.
Enric es fix i observ que no tenia marques
de cap tret. Li obr la camisa i vei, al centre
del pit, la mateixa marca que havia vist abans
al cos del Joan Peris i del pare Bontempi. Enfurit, agaf amb una m la pistola
i amb laltra la llanterna. Ell no
volia perdre lnima, abans es
mataria.
An introduint-se ms i ms cap
a linterior. Per uns instants, per-
d la noci del temps, no pensava, no tenia por,

ni tan sols es preocupava per lespessa mirada
damunt seu. No sentia.
No sabia quants minuts havien passat quan arrib a un lloc on seixamplava el cam. Aquell indret tenia una lluminositat estranya, la llum de la
llanterna quasi no era necessria. Enric mir al
seu voltant. Es fix que, per la part superior de la
cova, hi havia un forat, una llarga escletxa per on
entrava la llum de la lluna marcant un cam estret on noms cabia el cos dun home. Continu
avanant. Sentia al seu voltant nombroses presncies, com si estiguera rodejat, per no podia
veure ning. Pens que, potser, la llum de la lluna s que estava protegint-lo, i procur no eixir
de la banda de llum que es filtrava a travs del
sostre, no volia quedar fora della. No obstant aix, se sentia acompanyat en aquell mn obscur...
cada vegada ms acompanyat. Pas a pas, la claredat an fent-se ms gran, fins que arrib a un
indret on semblava que la lluna shavia convertit
en sol. No dubt ni un instant a saber qu era
aquella caixa que hi havia illuminada a poques
passes dell. Lhavia trobada. La caixa de Pandora
era al seu davant.
SILVESTRE VILAPLANA, Els dimonis de Pandora
En quina part de lestructura narrativa (plantejament, nus i desenlla) situaries aquest passatge? Per qu?

Quins elements de la narraci hi predominen: la descripci de persones o de llocs, la narraci daccions,
el dileg...?

Quin tipus de narrador hi ha?

Quins personatges shi esmenten? De quin tipus creus que poden ser?

A quin gnere narratiu pot pertnyer un text com aquest?

11
301957 _ 0001-0021.indd 11
28/07/11 13:22
Els sons i les grafies del valenci
1. Els sons del valenci

En valenci distingim dos tipus de sons:
Les vocals, que sn set sons: a, e oberta (com en pssim), e tancada (com en
vaixell), i, o oberta (com en porta), o tancada (com en cami) i u. Aquests set
sons es representen amb cinc grafies.
Les consonants, que sn vint-i-tres sons. Te les presentem destacades dins
de paraules: pare, castell, cuina, cobrar, fada, ganes, confiar, vore, sant, zebra,
potser, setze, cara, roda, Xtiva, Jaume, Conxa, metge, mel, llavar, munt, pltan, ronya.
2. Les grafies
Les grafies sn la forma que tenim descriure, s a dir, de representar grficament cadascun dels sons de la llengua.
No confondre sons i grafies s molt important. Per exemple, una mateixa grafia
pot representar diversos sons (com ara la c de casa i la c de ciutat) i, per contra,
un mateix so pot ser representat per ms duna grafia (per exemple, la j de jard
i la g de girafa representen el mateix so).
Tamb hi ha vegades que dues grafies representen un nic so (gu en guerra, ny
en canya, etc.). En aquests casos parlem de dgraf.
Els dgrafs en valenci sn:
TINGUES PRESENT
En el cas de les
consonants,
cal diferenciar els sons
sords i els sonors.
Per exemple, zona
comena amb una
consonant sonora,
a diferncia de sonar,
que comena amb una
consonant sorda.
O el mateix passa
amb les consonants
destacades a platja
(sonora) i cotxe (sorda).
SS
Exemple F Rssia, massa
Exemple F guepard, guerxo
RR
Exemple F carreta, arrs
TG
Exemple F platges, jutge
NY Exemple F pinyol, anyell
TJ
Exemple F platja, mitjana
LL
Exemple F llanda, collir
TX
Exemple F cotxe, petxina
TZ
Exemple F atzar, metzina
IG
Exemple F roig, estiueig
QU
GU
Exemple F
forqueta, anques
No es consideren dgrafs, sin lletres compostes, les combinacions de dues

consonants o una consonant geminada, que sn aquestes: mm (immune), nn
(innocent), tm (setmana), tn (cotna), tl (guatla), tll (ratlla) i ll (tilla).
12
301957 _ 0001-0021.indd 12
28/07/11 13:22
ACTIVITATS
1. Classifica aquestes paraules segons que les e i les o siguen obertes o tancades.

infern cor plorar colp pols carrer arrs terra roda pena
portar finestra coll serra cos hivern mosca guerra Dnia moll
e oberta
e tancada
o oberta
o tancada
2. Classifica les paraules segons que el so destacat siga sord o sonor. Recorda que el so sonor
produeix una vibraci lleu en les cordes vocals i el so sord no en provoca cap.
cosa donzella tros disfresses ocell ciutat soltera
cosina colze Rssia zebra races
Sords:

Sonors:

3. Copia les paraules que continguen dgrafs en el text segent i encerclals.
La platja era darena daurada, per a frec de laigua hi havia noms un amuntegament dalgues
i de petxines. Els crancs violinistes feien bombolles i removien el fons des dels seus caus
darena i, entre les roques, menudes llagostes entraven a les cavernes i neixien contnuament.
El fons del mar era ple dssers que nadaven, sarrossegaven o simplement vegetaven.
Les algues terroses oscillaven a limpuls dels suaus corrents, i les verdes herbes submarines
ondulaven com cabelleres, mentre els menuts cavallets de mar sadherien a les llargues fulles.

4. Encercla les lletres compostes que trobes en aquestes oracions.
Anna compr un quilo de crelles a la parada de Maria.
Magrada molt el torr de xocolate amb ametles.
El temps s un setmanari valenci que va eixir en 1985.
Tinc un dolor a lespatla dreta que no em deixa descansar b.
La festa de la Immaculada Concepci s el 8 de desembre.
Has llegit lltima novella dIsabel-Clara Sim?
13
301957 _ 0001-0021.indd 13
28/07/11 13:22
CONEIXEM LA LLENGUA GRAMTICA
Les categories gramaticals.

El substantiu
1. Les categories gramaticals

Les categories gramaticals sn els grups o classes de paraules que la gramtica estableix tenint en compte la forma que tenen, el significat i la funci.
La taula segent recull les categories gramaticals.
CATEGORIES GRAMATICALS
TINGUES PRESENT
Des del punt de vista

de la variaci formal,
les paraules poden ser
variables o invariables.
Les paraules variables
poden canviar
de forma; per exemple,
els verbs poden
adoptar formes molt
diverses (parlar, parlava,
parlarem...). Les
paraules invariables,
en canvi, tenen una
nica forma, com els
adverbis (sempre,
mai...).
En la taula que tens
aqu al costat marquem
amb una V les
categories variables.
nom o substantiu
arbre, Jordi, solidaritat, terra...
adjectiu
prim, valent, feli, estret...
determinant
el, les, aquest, el meu, algun...
pronom
jo, tu, li, em, ens...
verb
ser, rebre, crixer, dutxar-se...
adverbi
ac, abans, molt, gens, mai...
preposici
a, de, amb, per, entre...
conjunci
i, o, ni, per...
interjecci
oh!, ah!...
2. El substantiu
El substantiu o nom s una classe de paraula variable que designa persones,
animals, coses, conceptes o idees.
Segons el significat, els substantius es poden classificar en concrets i abstractes.
Els substantius concrets designen ssers o coses que es poden percebre amb
els sentits.
Exemples F riu, motxilla, margarida...
Entre els concrets, cal distingir:
Substantius propis: designen de manera individual un element entre tots
els de la mateixa espcie. Sn els noms de persones o antropnims (Robert)
i els noms de lloc o topnims (Vinars).
Substantius comuns: fan referncia a ssers o coses que comparteixen
unes caracterstiques comunes (arbre, carrer, cotxe). Entre aquests podem diferenciar els substantius individuals, que en singular es refereixen a un sol sser o cosa (cavall, alumne, dibuix, bra), i els substantius
collectius, que designen, en singular, un conjunt delements (alumnat,
eixam, exrcit).
Els substantius abstractes designen conceptes, sensacions, qualitats o idees.
Per tant, sn noms que sapliquen a realitats immaterials o mentals.
Exemples F amistat, confiana, voluntat, pau...
14
301957 _ 0001-0021.indd 14
28/07/11 13:22
ACTIVITATS
1. Relaciona cadascuna daquestes paraules amb una categoria gramatical. Al costat, anota si sn
variables (V) o invariables (I).
V
gran
ai!
perqu
teua
estiu
nosaltres
amagar
hui
sense
conjunci
verb
determinant
adjectiu
pronom
preposici
interjecci
adverbi
nom o substantiu
2. Subratlla tots els substantius daquest text i agrupals per classes.
Lestiu que vaig complir quinze anys, els meus amics

i jo vam abusar tant de la mar que noms falt que
ens eixiren aletes i escames per convertir-nos en peixos. Per compensar, lhivern segent vam decidir
que farem un poc dexcursionisme muntanyenc.
Extremistes com rem en tot, no comenrem per
una muntanyeta qualsevol, no, sin que la primera
excursi va ser al totpoders Penyagolosa. Els pares
no estaven gens dacord a deixar-nos-hi anar, per hi

va haver dos factors que van decantar la balana al

nostre favor. El primer va ser lexcellent meteorologia daquell mes de febrer, en qu feia un temps primaveral. El segon, les gestions de mon pare, que havia contactat telefnicament amb els bombers i els
forestals de la zona per advertir-los la nostra arribada
i pregar-los, alhora, que ens ajudaren si ensopegvem amb cap dificultat.
MANEL JOAN I ARINY, MP, una vida de llegenda
Concrets
Abstractes
Comuns individuals
Propis

3. Encercla els noms propis daquestes oracions i digues qu tenen en com.

LAmazones s el riu ms cabals del mn.

Organitzaran una excursi a lHimlaia per a lany vinent.
Joan s el delegat de lempresa a Indonsia.
Napole va ser el primer emperador francs.
Hem anat a vore una pellcula de Spiderman.
Tenen en com que

4. Escriu el substantiu collectiu corresponent als substantius individuals segents.
soldat F
professor F
abella F
ocell
nau
vela
pi
branca
15
301957 _ 0001-0021.indd 15
28/07/11 13:22
Gnere i nombre dels substantius

Els substantius es caracteritzen perqu tenen flexi de gnere (masculins i femenins) i nombre (singular i plural).
3. Gnere
El gnere del substantiu, mascul o femen, es reconeix pel determinant que
lacompanya (normalment un article que el precedeix i amb el qual concorda:
el poble, la pissarra, els ulls, les vacances, uns balons, unes finestres...).
Generalment, el femen es forma afegint una -a al mascul o canviant -e, -o
tones del mascul per -a: gat/gata, fill/filla, alumne/alumna, viudo/viuda.
Per tamb hi ha altres terminacions: -na, quan el mascul acaba en vocal
tnica (germ/germana, fadr/fadrina), i -essa, -iu, -ina (duc/duquessa, actor/
actriu, gall/gallina).
En alguns substantius, el mascul es forma a partir del femen afegint -ot: abella/abellot.
E
ls substantius acabats en -aire (captaire), -ista (periodista), -cida (homicida),
-ent i -ant (escrivent, cantant) tenen la mateixa forma per als dos gneres.
F
inalment, hi ha substantius que tenen arrels diferents per als dos gneres:
home/dona, ase/somera, gendre/nora, cavall/egua, oncle/tia, porc/truja.
4. Nombre
La majoria de substantius tenen morfema de nombre per a indicar el singular
(un element) i el plural (ms dun element).
En general, el plural dels substantius es forma afegint el morfema -s al singular: peu/peus, examen/exmens.
TINGUES PRESENT
Hi ha substantius
que tenen un gnere
diferent
del castell.
Masculins:
afores, avantatge,
front, corrent,
costum, deute,
lleixiu, llegum,
pendent, senyal.
Femenins: anlisi,
aroma, postres,
resta, sndrome,
sida, amargor, calor,
fita, olor, suor,
marat, esplendor,
remor.
Els substantius que acaben en -a tona fan el plural en -es: casa/cases, fulla/fulles.
En aquests casos cal tindre en compte els canvis ortogrfics segents:
F c
c F qu
g F gu
j F g
Exemple F
plaa/places
Exemple F vaca/vaques
Exemple F plaga/plagues
Exemple F pluja/pluges
tj F tg
gu F g
qu F q
Exemple F
platja/platges
Exemple F llengua/llenges
Exemple F Pasqua/Pasqes
Els que acaben en vocal tnica fan el plural afegint -ns al singular.
Exemples F cam/camins, avi/avions...
Excepcions F s of/sofs, tab/tabs, xamp/xamps, bamb/bambs,
men/mens, clix/clixs, esqu/esqus...
Els substantius que acaben en -s, -, -x, -ix i -tx solen fer el plural en -os: pas/pasos, comer/comeros, despatx/despatxos. No obstant aix, hi ha casos en
qu safig al singular -s: cal/cals, esfinx/esfinxs, fnix/fnixs, vrtex/vrtexs.
Els substantius acabats en -sc, -st, -xt o -ig formen el plural afegint -os o -s:
raig F rajos/raigs, text F textos/texts, bosc F boscos/boscs.
Finalment, hi ha alguns substantius invariables, com temps, llapis, cactus, etc.
16
301957 _ 0001-0021.indd 16
28/07/11 13:22
ACTIVITATS
1. Forma el femen dels substantius segents.
modista
sogre
bar
porc
actor
emperador
amo
captaire
senyor
gendre
mestre
alumne
comte
abat
heroi
marit
home
hoste
florista
dibuixant
2. Classifica les paraules femenines de lexercici anterior on corresponga.

Afigen -a o canvien
Tenen terminacions
Sn paraules
-e, -o per -a
especfiques
diferents
Tenen la mateixa
forma
3. Forma el plural daquests substantius.

company
ovella
passeig
dilluns
pas
cor
progrs
nas
pasts
desig
cam
capritx
examen
cactus
esfinx
4. Fes el mateix amb aquests altres. Alerta amb els canvis de grafies.
raa
mitja
butxaca
llengua
taca
taronja
ventrloqua
pluja
piga
sitja
5. Completa la graella.

mascul singular
femen singular
mascul plural
femen plural
llop
mestra
cavalls
enemic
cantant
comtesses
17
301957 _ 0001-0021.indd 17
07/09/11 15:36
Histria de la llengua (I). Els orgens
1. Origen i evoluci de la nostra llengua

Una llengua s un sistema viu i canviant, que va incorporant al llarg dels segles
noves formes, prpies o manllevades daltres llenges, alhora que va deixant de
banda usos fins aleshores plenament vigents. La nostra llengua actual s el resultat de levoluci del llat, que ha anat modificant-se al llarg dels segles i
adaptant-se a les necessitats comunicatives dels parlants.
La major part del lxic del valenci prov del llat vulgar, forma colloquial del
llat clssic que es va introduir a la pennsula Ibrica en el segle II aC, amb larribada dels romans i la consegent romanitzaci. Per la nostra llengua tamb
ha rebut influncia daltres llenges, com ara les dels pobladors anteriors als
romans (iber, celta o basc), les dels pobles que van ocupar el nostre territori en
poques posteriors als romans (germnic i rab) i les llenges venes amb qu
va conviure o encara conviu actualment (occit, aragons o castell).
Observem les traces que han deixat en el nostre lxic algunes daquestes llenges:
Utilitzem paraules dorigen celta com blat, carro, camisa, trencar, o daltres de
bascoibriques com esquerra, estalviar o carrasca.
Tamb hi sn ben presents antropnims dorigen germnic (Albert, Carles,
Guarner), a ms de paraules tan habituals com guerra, blau, blanc, fang o sab.
Lrab s la llengua que ms ha influt en el valenci, a causa de la convivncia continuada de musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre
territori. Aquesta herncia s perceptible en topnims com Alzira, Almenara,
lAlcdia, Vinars o Benicarl, o en mots de lagricultura com squia, almssera, aljub o albergina.
2. Les llenges romniques

El llat vulgar dels pobladors romans va anar diferenciant-se del llat clssic o
literari i, sobretot a partir de la divisi poltica posterior a la desfeta de limperi
rom, va evolucionar de formes diferents en cada territori i va donar lloc a les
llenges romniques. En la formaci daquestes llenges han influt diversos
factors:
TINGUES PRESENT
Les llenges anteriors

a larribada del
llat constitueixen
el substrat del
valenci, mentre que
les que linflueixen
posteriorment, com
ara el germnic
i lrab, sn el
superstrat. Pel que fa
a les llenges venes,
parlem dadstrat.
El diferent grau de romanitzaci en cada territori i la proximitat a Roma, que

facilitava larribada de les innovacions lingstiques sorgides a la capital.
La influncia de les llenges daltres pobladors, anteriors i posteriors als romans, com hem vist en lapartat anterior.
El primer document escrit en llengua romnica del qual es t constncia s en
francs i data del segle IX, ja que fins llavors el llat clssic va ser la llengua de la
cultura i de ladministraci. De fet, no s fins al segle XII que comencen a aparixer amb regularitat textos cultes escrits en les diferents llenges romniques.
En lactualitat perviuen una dotzena de llenges romniques a Europa, moltes de
les quals, com el castell i el francs, shan ests per la resta del mn. Altres, com
el dlmata, han desaparegut, b per la invasi de pobles forans, b per processos
de substituci lingstica provocats pel contacte amb llenges venes.
18
301957 _ 0001-0021.indd 18
28/07/11 13:22
ACTIVITATS
1. Completa la graella segent amb les paraules corresponents en castell i valenci.
Portugus
Castell
Valenci
Francs
Itali
manh
matin
mattino
falar
parler
parlare
vero
state
sobrinho
neveu
nipote
medo
peur
paura
2. Fixat en el mapa segent i respon. Coincideixen les fronteres lingstiques i les poltiques?
Escriu en quins pasos es parla cadascuna de les llenges romniques segents.
BLGICA
LUXEMBURG
OCE
ATLNTIC
MOLDVIA
FRANA
Francoprovenal
As
ROMANIA
PO
RT
UG
AL
tu
ri
ITLIA
on
ag
Ar
ESPANYA
Mar Mediterrani
Illes Canries
Castell
Galaicoportugus
Retoromnic
Catal
Itali
Romans
Francs
Occit
Sard
Galaicoportugus F
Castell
Catal
Occit
Francs
Retoromnic
Itali
Sard
Romans
832355U01P27H01
3. La major part dels noms de pobles i llocs del territori valenci que comencen per Al (el) o Ben(i)
(fill de) tenen un origen rab. Escriu cinc exemples de cada un daquests dos tipus de topnims
de la teua comarca o dels voltants.
19
301957 _ 0001-0021.indd 19
28/07/11 13:22
APRENEM MS LITERATURA
La prosa histrica: les crniques
1. Introducci a ledat mitjana

El pensament medieval es basa en el teocentrisme, sistema filosfic segons el
qual Du i la religi sn el ms important. Lesglsia, per tant, impregn la
societat dun esperit religis i esdevingu el principal focus de difusi i de
conservaci de la cultura.
La societat medieval sorganitzava en base a un sistema feudal en qu hi havia
grans desigualtats, quant a poder i riquesa, entre les diverses classes socials.
El rei era la persona ms important i solia governar amb un poder absolut.
La noblesa conformava una minoria que acumulava les riqueses i els privilegis, i dominava la resta de classes socials.
El rei Jaume I.
Els clergues, al mateix nivell que la noblesa, monopolitzaven lescassa cultura escrita i censuraven qualsevol forma de pensar diferent de la cristiana.
Els burgesos (artesans i comerciants) vivien a les ciutats i tenien una certa
quantitat, encara reduda, de poder i de riqueses.
El poble, la classe ms nombrosa, estava format per persones analfabetes,
sotmeses a una esclavitud quasi total i a unes condicions de vida miserables.
La Corona dArag era un pas format, inicialment, per dos territoris autnoms: Arag i Catalunya. El regne de Valncia va incorporar-shi, desprs de
la seua conquesta (1238), com a tercer territori confederat, i va ser repoblat per
catalans i aragonesos principalment.
2. Les crniques
Les crniques sn relats histrics que foren escrits durant lexpansi de la Corona dArag, en els segles XIII i XIV. A banda de la narraci de fets histrics, les
crniques contenen alguns episodis novellats dun gran inters literari. Els nostres cronistes medievals van ser:
TINGUES PRESENT
Pots comprovar que

la repoblaci va estar
formada per catalans
i aragonesos fent una
ullada als cognoms
dels teus companys
i companyes.
Segurament podreu
recollir alguns
cognoms provinents
de Catalunya (Ferrer,
Andreu, Vidal...)
i daltres dArag
(Blasco, Gimeno,
Calatayud...).
Jaume I (1208-1276). Aquest rei conquer els regnes de Mallorca i Valncia, i

ens cont aquestes proeses en lanomenat Llibre dels fets, obra autobiogrfica en
qu destaquen la religiositat, el providencialisme i la bellicositat. En aquesta
crnica, lestil sembla un poc desorganitzat perqu es pensa que el rei dictava
als seus escrivans a mesura que li acudien els records al cap. La forma de relatar els fets, per, s molt viva i detallada. Aix mateix, destaca ls de lestil directe i de la primera persona amb el plural majesttic ns.
Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII). Narra fets relatius al regnat de
Pere II, dit el Gran, fill de Jaume I, i per a fer-ho utilitza un estil neutre i concs.
Aquesta crnica destaca per la gran objectivitat i el rigor histric.
Ramon Muntaner (1265-1336). s, potser, la crnica ms extensa i important. Narra els fets ocorreguts entre 1207 i 1328 i destaca especialment les
conquestes de la Corona dArag a la Mediterrnia per a fer una exaltaci de la
figura dels reis catalanoaragonesos. Muntaner escriu amb un estil bastant col
loquial i subjectiu, amb referncies constants al receptor.
20
301957 _ 0001-0021.indd 20
28/07/11 13:22
Pere el Cerimonis (1319-1387). Es tracta duna crnica en qu el rei intenta

justificar la seua poltica. En aquesta crnica el rei ja no es comporta com un
monarca de ledat mitjana, sin ms aviat com un poltic i un estrateg astut i, a
vegades, fins i tot pervers.
ACTIVITATS
1. Relaciona cada crnica amb la caracterstica que li correspon de la columna.
Jaume I
es justifica la poltica del rei.

susa lestil directe i el plural majesttic ns.
Bernat Desclot
Ramon Muntaner
sescriu amb un estil colloquial.
Pere el Cerimonis
destaca per lobjectivitat i el rigor histric.
2. Busca informaci a internet i explica breument qu representa el color lila en aquest mapa.
OCE
ATLNTIC
CORONA
Saragossa
Barcelona
Atenes
Npols
DARAG
Valncia
M a r
3. Llig el text segent i fes les activitats proposades.

Palerm
i
a n
r r
e
t
i
M e d
Possessions de la Corona dArag

en el segle XV
El rei Jaume I, ferit prop de Valncia

I ns, que tornvem amb els hmens, ens girrem cap a la vila per vigilar els sarrans, i un ballester ens
tir, i ens don en el cap amb el cairell, prop del front. I perqu Du ho volgu, no traspass el test, i ens
va eixir a la meitat del casc la punta de la fletxa; i ns, amb la ira que tenem, donrem tal colp amb la
m en la fletxa que la trencrem, i ens eixia832355U01P29H01
la sang per la cara cap avall, i amb un drap de seda que diem ens torcrem la sang, i anvem rient, per tal que lexrcit no es preocups.
I entrrem en un reial, on ens allotjvem, i sens van inflar tota la cara i els ulls, de manera que de lull, de
la part en qu ns rem ferits no hi pogurem veure per espai de quatre o cinc dies. I quan la cara sens va
desinflar, cavalcrem recorrent de dalt a baix tot lexrcit perqu la gent no es desmoralitzs.
JAUME I, Crnica o Llibre dels fets (adaptaci)
Deus haver observat que en el text el rei parla dell mateix en primera persona del plural, utilitzant
lanomenat ns majesttic. Per qu penses que ho fa?
Diries que el rei Jaume I t una mentalitat religiosa o teocntrica? En quin fragment del text ho observes?
Quan el rei es troba ferit, intenta que els seus homes no ho spien. Per quin motiu?
21
301957 _ 0001-0021.indd 21
28/07/11 13:22
UNITAT
La biodiversitat, un bucle pervers

La gesti mediambiental no t nord. Poltics, economistes, periodistes, ecologistes, publicistes, comerciants, enginyers i filsofs parlen de canvi climtic, sostenibilitat i biodiversitat sense solta ni volta. Per celebrar el Dia de la
Terra, parlen dues de les figures ms rellevants de la cincia mediambiental,
Carlos Montes i Ramon Folch.
Carlos Montes va donar a la seua
conferncia un ttol provocador: Mites,
llegendes i modes en la gesti de la biodiversitat. Segons aquest investigador,
vivim immersos en lAntropoc, una
etapa evolutiva en qu els humans
hem de discernir el paper que corres
pon a les espcies en perill dextinci
i als espais protegits. Leconomia
mana, les seues crisis condicionen to
tes les altres crisis. Montes assegura
que la crisi econmica s noms la
punta dun iceberg que amaga una cri
si molt ms gran: la de la gesti del
planeta. La biodiversitat, assegura, no
noms t un valor, sin tamb un
preu. Noms a travs de taxes (o im
postos) de biodiversitat podrem ga
rantir determinades supervivncies.
La inrcia del procs desgotament
planetari, en tot cas, s nefasta. Paul
Ehrlich i els seus collaboradors es van
equivocar en les seues estimacions de
1981, per tenien ra: estem esgotant
els recursos naturals; hi ha un lmit,
un topall, una data de caducitat.
Plantes i animals sextingeixen a un
ritme de 27.000 espcies per any, 72
per dia, 3 per hora. No obstant aix,
reflexiona Montes, a la cincia no li
interessa tant quantes espcies sextin
geixen, sin com ho fan. Ocorre, ex
plica, que la globalitzaci s molt ms
que una moda. Estem canviant els
processos ecolgics essencials que de
terminen el funcionament global del
nostre planeta. Els canvis sn cada
vegada ms rpids, intensos, univer
sals i traumtics. Operen a escales de

temps i espai molt ms grans que les
dels canvis de la variabilitat natural.
Hem modificat els ritmes naturals del
canvi climtic. Les coses ja no sn
elque eren, ja no sn el que semblen.
En opini de lecleg, la histria
constata que una economia mundial
basada en els principis del liberalisme
capitalista comporta un creixement
sense lmits, tot ignorant que les fonts
denergia o daigua potable es destruei
xen a un ritme molt ms gran del que
es creen. Les economies estan sumides en una mercadolatria que no res
pecta els lmits biofsics del planeta.
Les xarxes mundials de comunicaci i
finances creen un enrenou que com
porta canvis profunds en les estructu
res del sistema, marcats per una mer
cantilitzaci dels bns pblics i un
desequilibri demogrfic. Malgrat les
crisis, el sistema impulsa un consum
per capita creixent (consumomania) i
obvia una prdua greu de diversitat
cultural, de memria socioecolgica.
Tot shomogenetza, hi ha una frag
mentaci dels paisatges i un canvi del
rgim natural de pertorbacions. Pot ser
que les sorpreses que encara ens ofe
reix la natura no siguen totes bones.
Montes subscriu que la crisi ecol
gica no s, de fet, un problema ecol
gic, sin hum. Estem cridats a
aprendre com viure sota un model
econmic sense lmits en un planeta
limitat. El creixement econmic de
22
301957 _ 0022-0037.indd
22
28/07/11
11:25
grada els ecosistemes i la seua biodi

versitat es posa en perill. La resposta
s, de vegades, maldestra. Les ad
ministracions creuen complir amb la
seua comesa mitjanant la creaci
dun centenar drees protegides per
any, petits reductes que delaten la
manca dun gran acord social. Sn
mesures necessries, per no suf i
cients. Montes va citar Albert Eins
tein: Si busques resultats diferents,
no faces sempre el mateix.
Montes tamb va criticar que es
done prioritat a les espcies vistoses i
rares, sota una motivaci ms pr
pia de les pellcules de Disney que
del criteri cientfic. Va posar lexem
ple de Doana, on els grans esforos
se centren en la conservaci del linx
ibric, mentre signora que s tamb
lhbitat dun arcnid nic i endmic
en vies dextinci, lnica aranya
herbvora del planeta.
Va ser rotund en les seues expec
tatives: Si hui lescalfament global
acapara titulars, la degradaci dels
ecosistemes ho far dem. En el fu
tur, el planeta ja no es dividir en
ideologies desquerres o de dretes, se
gons Montes, sin en aquells que
accepten els lmits ecolgics i els que
no. Correspon ara als cientfics la
delicada missi davaluar la quantitat
de canvi que el sistema pot suportar
sense collapsar-se.
Una fbrica dincertesa
Ramon Folch afirma que el que re
sulta preocupant no s que siguem
massa gent, sin que s impossible
que tots puguem viure igual. No
sque no hi haja caf per a tothom,
sin que, per no haver-nhi, no hi ha
ni aigua potable. Els fets sn els fets,
i la realitat s la seua percepci. Va
criticar que no hi haja rigor en el co
neixement de la realitat per part dels
seus gestors i que es confonguen so
vint els termes. El valor dun sser

viu s absolut, el preu s relatiu. Es
proposen molts fronts duni en favor
de la natura i contra el sistema actual,
per no hi ha un model a seguir que
siga realista. No s que estiguem de
part de la natura, sin que en som
part. Folch va diferenciar els reptes
categrics de les alarmes anecdti
ques, tot criticant que les alarmes
anecdtiques sovint es trauen de con
text: No som una Societat del Conei
xement, sin de la Informaci.
El canvi climtic, va subratllar, s
un repte categric, igual que els mo
dels energtics als quals atindrens.
Segons aquest expert, el petroli saca
bar, i no s una cosa que plantegen
els ecologistes, sin la prpia indstria
(segons un informe de Shell Oil); la
data estimada s lany 2020. Com les
rates o els coloms, som una espcie
plaga, per pesem noms 300 mili
ons de tones, una misria. Suposem
la mateixa biomassa que les formi
gues, tot i que per a cada sser hum
hi ha un mili de formigues. El pitjor,
va insistir, no s que siguem massa
gent, sin que gastem massa energia.
Jutgem els problemes canviant
lescala, sense advertir que lescala no
la dna la mida, sin el carcter dels
fenmens, dels esdeveniments. Per
exemple, molt pocs aplaudiments van
acompanyar la clausura de les jorna
des. Era nit de Champions i molt pocs
assistents van esperar fins passades
les 10 de la nit. Per la contundncia
dels dos conferenciants va imprimir
al debat de la sostenibilitat una ener
gia poc habitual, gaireb un desfet.
JORDI MONTANER, Global Talent.
Diario Digital de Ciencia e Innovacin,
10de maig de 2010 (adaptaci)
23
301957 _ 0022-0037.indd
23
28/07/11
11:25
Claus de la lectura
Aquest text de Jordi Montaner s una crnica de
la conferncia de Carlos Montes i Ramon Folch
en ocasi del Dia de la Terra. Temes i conceptes
ecolgics com biodiversitat, canvi climtic, soste
nibilitat o s raonable dels recursos naturals sn
explicats de manera entenedora per aquests dos
cientfics reconeguts, dels quals recull les parau
les lautor del text. Descobrirem, al llarg de la
crnica i, sobretot, en el pargraf final, les valora
cions subjectives de Montaner.
Vocabulari
bucle: cercle tancat, repetitiu.
inrcia: hbit, costum.
ecleg: especialista en la part de la biologia que
estudia les interaccions dels organismes entre
ells i amb el medi on viuen.
sumit: enfonsat.
obviar: passar per alt.
maldestre: mancat dhabilitat.
comesa: missi.
desfet: abundncia desmesurada.
ACTIVITATS
1. Detecta aquestes parts en el text. Copia o, en el cas de les parts ms llargues, indican el principi
i el final.
Titular F
Entradeta F
Opinions de Carlos Montes F
Opinions de Ramon Folch F
Conclusi F
2. Digues amb quina de les tres ltimes parts de lactivitat anterior relacionaries cadascuna
daquestes afirmacions.
Els recursos, per exemple els energtics, sn limitats, i nestem gastant ms del compte.

La sensibilitzaci envers els fenmens ecolgics s desigual entre la poblaci.

El sistema econmic condiciona negativament levoluci del planeta.

3. Explica amb lajuda del diccionari el significat de les paraules o expressions segents del text.
En el cas de les frases fetes, haurs de buscar la paraula destacada.
degradar
enrenou
sostenibilitat
no tindre nord
rotund
sense solta ni volta
24
301957 _ 0022-0037.indd
24
28/07/11
11:25
ACTIVITATS
4. Contesta aquestes preguntes.
Si bio- significa vida, qu vol dir biodioversitat?

Si -latria significa adoraci, qu vol dir mercadolatria?

5. Contesta aquestes preguntes desprs de llegir el text detingudament.
Quins dos experts han parlat en el Dia de la Terra?

Segons Montes, quina s la vertadera crisi que patim?

Quina crtica fa Montes sobre la protecci de les espcies?

Segons Montes, quines sn les conseqncies duna economia basada enelliberalisme capitalista?

Segons Folch, qu s el ms preocupant del mn actual?

Segons Montes, vivim en un planeta de recursos illimitats.
Montes afirma que la natura ens donar moltes sorpreses molt agradables.
Els cientfics han davaluar la quantitat de canvi que el sistema pot suportar.
Segons Folch, el petroli s un recurs inesgotable.
Folch critica que no hi ha un model realista per a conservar la natura.
El pblic que va quedar fins que acabaren les conferncies de Montes i Folch era molt nombrs.
7. Llig lafirmaci segent de la lectura i fes les activitats proposades.
Estem cridats a aprendre com viure sota un model econmic senselmits enun planeta limitat.
Digues situacions que exemplifiquen un model econmic sense lmits.

Explica en quin sentit la Terra s un planeta limitat.

8. Marca. Qu creus que vol dir Folch quan afirma: No som una Societat
delConeixement, sin de la Informaci? Hi ests dacord?
Som una societat molt reflexiva, que analitza en profunditat les dades obtingudes
pels mitjans de comunicaci.
Som una societat que obt moltes dades dels nombrosos mitjans de comunicaci,
per no s capa danalitzar-les ireflexionar-hi.
25
301957 _ 0022-0037.indd
25
28/07/11
11:25
Els gneres periodstics narratius i expositius
1. La notcia
Una notcia s un text informatiu narratiu en qu es dna compte dun esdeve
niment real dactualitat.
Una de les caracterstiques de la notcia s la immediatesa. Al lector se li faci
lita la informaci clau des dun principi i s ell qui determina si li interessa o
no conixer els detalls de lesdeveniment llegint tot el text. La informaci ha
de ser rellevant, actual, sorprenent, i ha de despertar linters del pblic lec
tor. Lestil ha de ser senzill, sense descripcions, amb oracions simples i breus i
un nivell de llengua estndard, terme mitj entre les formes colloquials i cul
tes. A ms, la presentaci de fets ha de ser tan objectiva i versemblant com si
ga possible.
Lestructura de la notcia consta dels elements segents, per ordre daparici:
Titular: condensa la informaci en poques paraules; els titulars sn moltes
vegades suggeridors i atractius per a captar latenci del lector.
Subttol (opcional): aporta informaci breu addicional a la del titular. Si va
abans del titular sanomena avantttol.
Entrada: resumeix amb poques paraules el contingut essencial de la notcia.
Sol aparixer destacada en negreta.
Autor o agncia: abans del cos de la notcia hi ha una referncia al redactor
o a lagncia de notcies que han escrit el text. Tamb pot aparixer el nom
del lloc des don es dna la notcia.
Cos de la notcia: s el veritable text narratiu dels fets; generalment, en el
primer pargraf incorpora les dades principals, que donen resposta a les pre
guntes clau que tot redactor sha de plantejar.
Moltes notcies es reforcen amb recursos grfics (fotografies, diagrames, di
buixos, taules de xifres, grfics, etc.).
2. Altres gneres periodstics narratius i expositius

Els altres gneres narratius i expositius principals sn la crnica i el reportatge:
TINGUES PRESENT
Les sis preguntes clau

que tota notcia ha de
contestar sn:
Qu ha passat?
Qui hi interv?
On ha passat?
Quan ha passat?
Per qu ha passat?
Com ha passat?
La crnica pretn explicar uns fets viscuts en directe i analitzar-ne les carac
terstiques i les causes o conseqncies. Combina trets de la narraci i tamb
de lexposici i largumentaci, en la mesura que interpreta un fet. s un text
ms extens que la notcia i sobretot ms subjectiu.
El reportatge s un text informatiu, ms extens que la notcia i la crnica,
que inclou elements propis de la notcia, declaracions de personatges, des
cripci de llocs, situacions, etc. Encara que pot tractar notcies actuals, gene
ralment el reportatge aprofundeix en fets que van ser notcia fa un temps. Per
a facilitar lorganitzaci i la comprensi dun text tan llarg, sol dividir-se en
apartats i les fotografies i els recursos grfics de tota mena (dibuixos, diagra
mes, grfics) ajuden a alleugerir-lo visualment.
26
301957 _ 0022-0037.indd
26
28/07/11
11:25
ACTIVITATS
1. Llig la notcia segent i localitza-hi el que tindiquem a continuaci.
Uns lladres semporten una escultura de Dal

dun museu de Bruges a plena llum del dia
La pea de bronze de lany 1964, de deu quilos de pes, est valorada en ms de 100.000 euros
EFE, BRUSSELLES
Una esttua de bronze de lartista Salvador Dal (1904-1989) ha sigut robada a plena llum duna sala dexposicions de Bruges (oest de Blgica), segons
va comentar ahir la premsa belga. Lescultura La femme aux tiroirs (Dona
amb calaixos), de 50 centmetres dalada i 30 damplada i un pes de 10
quilos, va desaparixer al migdia de
dimecres. Valorada entre 100.000
i120.000 euros, lobra de Dal, de
1964, representa una jove estirada, que
es recolza sobre el bra dret idel ventre
i pit de la qual ixen sis calaixos.
Els lladres se lemportaren ocultant-la

dins una bossa, un robatori que va ser
gravat per les cmeres de seguretat. La
policia analitza ara aquestes imatges per
identificar-ne els responsables, segons
mitjans locals. Els dos agents de seguretat de la galeria estaven tamb encarregats de la venda de bitllets, per la qual
cosa se sospita que un dels cmplices
els va distraure.
La mostra sexhibeix a linterior del
campanar medieval de Bruges. Malgrat
que les obres de grans artistes sn prc-
ticament impossibles de vendre en el

mercat de lart, els lladres poden intentar leixida del mercat negre o reclamar
diners ales asseguradores.
El robatori presenta alguns paral
lelismes amb el del Sorolla que es va
registrar al Museu Benlliure de Valncia. Els dos han sigut actes aplena llum,
en museus menuts i amb escassa seguretat, i sense por que les cmeres nenregistraren els autors.
www.levante-emv.es,
21 dagost de 2010
Titular F

Subttol F

Autor o agncia F
Informacions bsiques:

Qu ha passat? F
Qui hi interv? F
On ha passat? F
Quan ha passat? F
Per qu ha passat? F
Com ha passat? F
En quin punt del text diries que es passa de la notcia estricta a les explicacions complementries?

Quina expressi del titular creus que pot incitar ms a llegir la notcia?

Quina dada del subttol pot atraure ms latenci del lector?

27
301957 _ 0022-0037.indd
27
28/07/11
11:25
El diftong. Lapstrof
au
qua
ai
gua
eu
qe
ei
ge
iu
qi
ou
gi
oi
quo
ui
1. Els diftongs i els hiats

Un diftong s la uni de dues vocals en una mateixa sllaba (cau/re).
Els diftongs creixents sn aquells que estan formats per q, g 1 u (que sona)
1 vocal. Exemple: qua/dre.
E
ls diftongs decreixents sn aquells que estan formats per una vocal forta
(a, e, o) i una de feble (i, u), o per dues de febles. Exemples: ai/re, piu/la.
En canvi, els casos en qu dues vocals en contacte no formen diftong sanome
nen hiat (A/l/ci/a).
2. Lapstrof i la contracci
guo
Diftongs
creixents
Diftongs
decreixents
2.1 Lapstrof
Lapstrof () s el signe grfic que indica lelisi duna vocal en uns casos de
terminats.
Posem apstrof en els casos segents:
En els articles el, la (i els personals en, na) o la preposici de, quan van
davant una paraula que comena per vocal o h muda: lhora, nEmlia, dell.
En els pronoms febles em, et, es, el, en i la quan van davant vocal o h
muda, i en algunes combinacions dun daquests pronoms amb un altre:
mestima, sesvaeix, nha comprat, men vaig.
Vs alerta amb aquestes excepcions:
No apostrofarem quan la h no siga muda o quan la i o la u del comena
ment de paraula van seguides de vocal: el iogurt, de Houston.
Tampoc apostrofarem larticle femen singular ni el pronom personal la
seguits duna i o una u tones, precedides o no de h: la hisenda, la uneix.
Mai no es poden apostrofar els noms de les lletres: la a, la e...
Tampoc no apostrofarem mai larticle la davant les paraules ira, host o una
(quan ens referim a lhora), ni davant paraules que comencen pel prefix a(el contrari de), per no crear confusi: la asimetria.
2.2 La contracci
La contracci s la uni duna preposici i un article en una sola paraula.
En valenci tenim les contraccions segents: a, de, per + el, els
dels, pel/pels: vaig al cinema; vinc del parc; corren pels camins.
al/als, del/
Observeu, per, que en casos en qu es podria emprar lapstrof i tamb la

contracci, sempre mana lapstrof i la contracci no es fa. Aix, escriurem
sempre La casa de lamic, no La casa del amic.
28
301957 _ 0022-0037.indd
28
28/07/11
11:25
ACTIVITATS
1. Assenyala els diftongs que contenen aquestes paraules i classificals en creixents o decreixents.
crixer quotidi aquarella pirages llengua paraules enguany remei
coure nixer qesti estiu fauna cuinar lleu obliqes
Diftongs creixents
Diftongs decreixents
2. Separa en sllabes les paraules segents i assenyala els diftongs i els hiats que hi trobes.
seqncia precauci esttua paisatge pacincia lingstic buidar guant
quota pauta diari quaranta reina ortografia cua viatjar
Diftongs
Hiats
3. Escriu larticle que calga davant de cada cas (el, la o l).

elefant
Anna
hospital
ndia
essa
histria
amic
una del migdia
4. Tria la forma correcta en cada cas i copia-la.

El mbil del pare / El mbil de el pare F
Anem a cal Anna / Anem a ca lAnna F
El gos del Enric / El gos de lEnric F
Passem pel cam / Passem per el cam F
Per al Ernest / Per a lErnest F
A leixida / Al eixida F
5. Completa els buits amb la forma adequada dapstrof o contracci.
vespre, la dona fatal i home irresistible es troben en un caf amb les parets de color ocre. Es miren
ulls; saben que aquest cop ser ltim. Tant un com altra, des de fa setmanes sels ha anat fent evident la fragilitat fil que els havia unit den de tres anys i que els feia trucar-se a totes hores, viure un
per altre; un desfici tal que ni les tardes de diumenge no eren avorrides. Ara, el fil est a punt de trencarse. Ha arribat el moment de posar en dubte amor que es tenen i, doncs, plegar.
QUIM MONZ, El determini, dins El perqu de tot plegat
29
301957 _ 0022-0037.indd
29
28/07/11
11:25
Els determinants
1. Els determinants
Els determinants sn les paraules que acompanyen el substantiu per determi
nar, concretar o precisar-ne el significat. Els determinants concorden en gnere
i nombre amb el substantiu.
2. Classes de determinants
Hi ha set classes de determinants:
Larticle, que es colloca davant el substantiu per presentar-lo o delimitar-lo
(el rellotge, la cmera, els apunts...). Les formes de larticle sn: el/l (mascul
singular), la/l (femen singular), els (mascul plural), les (femen plural).
Els demostratius, que indiquen la distncia en lespai o en el temps entre la
cosa o la persona designada pel substantiu i la persona que parla. Les formes
dels demostratius sn aquest o este (proximitat), aqueix o eixe (distncia
mitjana) o aquell (llunyania), amb les formes femenines i plurals correspo
nents.
Els possessius, que expressen una relaci de possessi o de pertinena entre
la persona que parla o de qu es parla i el substantiu que determinen. Els
possessius tenen formes tniques (meu, vostre) i formes tones (mon, sa). Les
tniques porten article davant quan precedeixen el nom (el meu amic). Les
tones noms sacostumen a emprar davant de relacions de parentiu (ma mare) i davant els substantius vida o casa (ta casa).
Les formes dels possessius tnics sn les segents:
a) Quan es refereixen a un possedor: meu, teu, seu, amb les formes feme
nines i plurals corresponents.
b) Quan es refereixen a ms dun possedor: nostre, vostre, seu, amb les
formes femenines i plurals corresponents.
Els numerals indiquen la quantitat exacta (cardinals) o lordre (ordinals) dels
substantius que acompanyen. Els numerals partitius expressen les parts o
fraccions duna cosa (mig, mitja, ter, des...). Els numerals mltiples expres
sen la quantitat per la qual es multiplica el substantiu (triple, doble...).
Els quantitatius indiquen una quantitat de manera aproximada. Poden ser:
Variables, si flexionen en gnere i nombre: quant, tant, molt... Alguns quan
titatius noms flexionen en nombre: bastant/bastants, gaire/gaires...
Invariables, si tenen una nica forma: massa, fora, prou, ms, menys...
Els indefinits indiquen identitat o existncia del substantiu que acompanyen
de manera imprecisa (algun, tot, mateix, altre, qualsevol, un, cada, cap...).
Els interrogatius i exclamatius sutilitzen per a preguntar i per a expressar
admiraci o sorpresa sobre el substantiu que determinen (quin/quina/quins/
quines).
30
301957 _ 0022-0037.indd
30
28/07/11
11:25
ACTIVITATS
1. Subratlla els determinants que trobes en aquests sintagmes i digues de quina classe sn.
la plaa F
ma germana menuda F
eixa bona dona F
algunes preguntes F
tres submarins nuclears F
uns mocadors de paper F
quants croissants? F
quin cotxs! F
2. Digues de quina classe sn aquests determinants i, desprs, escriu-ne totes les formes possibles,
segons el model.
Determinant
Classe
Totes les formes
article
el
el, la, l, els, les
aquest
este
aqueix
eixe
aquell
meu
teu
seu
nostre
vostre
3. Completa els buits amb la forma del possessiu adequada.

La
via (meua i dels meus germans) estiueja al
El
examen (de Toni) era ms fcil que el
casa (de tu) s ms acollidora que
El
gos (de tu) perseguia el
La
moto (della) s tamb la
poble (teu i de la teua famlia).

examen (meu i dels meus companys).
casa (de Jlia).

gat (meu i de la meua famlia).
(de mi) moto.
4. Subratlla i copia els determinants numerals i indefinits de les oracions segents.

Prompte voreu alguns amics vostres. F
El segon dia va trobar tots els plnols. F
Va pujar a la cinquena planta cada sis hores. F
5. Completa aquestes oracions amb un determinant exclamatiu o interrogatiu segons calga en cada
cas.

cam s ms curt?
excursions havem fet amb els nostres amics!
Pere no sabia
banc podia prestar-li els diners per pagar la reparaci de la seua moto.
31
301957 _ 0022-0037.indd
31
28/07/11
11:25
Els adjectius i els pronoms personals

TINGUES PRESENT
Ladjectiu es pot
presentar en tres
graus:
Ladjectiu s la paraula que acompanya el substantiu per a qualificar-lo o per a

completar-ne el significat. Ladjectiu pot expressar qualitats, estats, caractersti
ques, procedncia, etc., del substantiu que complementa.
Els adjectius sn paraules variables, s a dir, presenten formes diverses segons
el gnere i el nombre, imposats pel substantiu que acompanyen, amb qu han
de concordar: home jove, casa antiga, xiquets felios, disfresses meravelloses.
Segons les terminacions de gnere i nombre, hi ha dues classes dadjectius.
Positiu, quan
ladjectiu expressa
noms la qualitat
del substantiu
(xiquet alt).
Comparatiu,
quan es compara
la intensitat amb
qu dos substantius
posseeixen
la mateixa qualitat
(xiquet ms alt que...).
Superlatiu,
quan ladjectiu
expressa una
qualitat en el grau
mxim (maduixes
dolcssimes).
3. Ladjectiu
Adjectius
de dues
terminacions
En singular, tenen una forma per al mascul i una

altra per al femen. En plural poden tindre una
nica forma o dues, com en singular.
brut
bruta
bruts
brutes
digne
digna
dignes
dignes
Adjectius
duna
terminaci
Tenen una nica forma per al mascul i per al femen, tot i que els acabats en -a, -i i -o tenen
una nica forma en singular i dues per al plural.
alegre
alegre
alegres
alegres
feli
feli
felios
felices
La formaci del femen i del plural en els adjectius segueix els mateixos par
metres que la dels substantius.
4. Els pronoms personals
Els pronoms personals sn les paraules que fan referncia a les tres persones
gramaticals del discurs: la que parla (primera), la que escolta (segona) i altres
ssers o objectes (tercera), sense emprar cap substantiu.
Els pronoms personals es poden dividir en forts i febles.
Els pronoms personals forts poden aparixer sols, sense dependre de cap
verb, i varien segons la persona gramatical, el gnere i el nombre.
Persona gramatical
Nombre
singular
plural
1a
jo, mi
nosaltres
2a
tu, vs, vost
vosaltres, vosts
3a
ell/ella/si
ells/elles/si
Els pronoms personals forts poden fer de subjecte (jo, tu, vost, nosaltres, ells...)
i, precedits de preposici, poden fer altres funcions (a mi, a vosaltres...).
Els pronoms personals febles sn mots monosllabs tons que necessiten
sempre el suport del verb, amb el qual suneixen per a formar una unitat f
nica; en conseqncia, van sempre immediatament davant o darrere el verb.
1a persona
2a persona
3a persona
3a p. (reflexiu)
3a p. (neutre)
Adverbials
Verb comenat
en consonant
Verb comenat
en vocal
Verb acabat en diftong

decreixent o consonant
Verb acabat
en vocal
em / ens
et / us (vos)
el / els; la / les; li / els
es
ho
en; hi
m/ ens
t / us (vos)
l / els; la, l / les; li / els
s
ho
n; hi
-me / -nos
-te / -vos
-lo / -los; -la / -les; -li / -los
-se
-ho
-ne; -hi
m / ns
t / -us (-vos)
l / ls; -la / -les; -li / ls
s
-ho
n; -hi
Els pronoms personals febles substitueixen els diferents complements verbals

(em pentine, els deixar un llibre, li ho agrairem...).
32
301957 _ 0022-0037.indd
32
28/07/11
11:25
ACTIVITATS
1. Classifica aquests adjectius segons que siguen duna terminaci o de dues.
ample efica frtil menut pobre ric humil preco feble lgic gil com
incrdul cru estret aspre esportiu fort musulm lleuger
Adjectius duna terminaci
Adjectius de dues terminacions
2. Escriu el plural dels sintagmes segents.

estrella fuga F
cavall coix F
histria llarga F
poble antic F
text ambigu F
llenol roig
Escriu tres dels sintagmes anteriors en grau superlatiu.

3. Substitueix les paraules subratllades per un pronom personal fort.
Magrada eixir amb Rosa. F
Aquelles xiques volen la meua llibreta. F
Tu i jo ens comprarem la casa dall. F
Lamic dEnric s dAlemanya. F
Sn regals per a tu i per al teu cos. F
Carles i Pau ens van voler enganyar. F
4. Completa les oracions segents amb el pronom feble corresponent.
Deixa
(a mi) la goma, si no
has dutilitzar.
Encara et queden diners? Jo ja no

No s on tinc les factures, busca
Maria
Vull donar
tinc.
b.
(a nosaltres) va preguntar si podrem deixar
(a ella) el cotxe.
( a tu) una bona notcia.
5. Indica quina de les tres oracions s correcta en cada cas.

A B

Vost hauries de demanar torn.
Vosts em podrs deixar passar?
Vost hauria de demanar torn.
Vosts em podrien deixar passar?
Vost haureu de demanar torn.
Vosts em podreu deixar passar?
33
301957 _ 0022-0037.indd
33
28/07/11
11:25
Histria de la llengua (II).

Evoluci de la llengua medieval
1. Com va arribar la llengua al nostre territori?

Com deus recordar, lexpansi de la Corona dArag durant el segle xiii cap al
sud va donar forma al nou regne de Valncia, que es considera fundat en 1238
amb la conquesta de la capital per Jaume I. Aquest nou regne va ser poblat per
aragonesos i catalans, amb predomini dels darrers, que hi portaren la seua parla i
que en molts casos conservaren lligams familiars amb els llocs dorigen.
La llengua que parlem, doncs, no ha evolucionat del llat parlat al nostre territori,
sin que va ser portada durant ledat mitjana de les terres de ms al nord, com va
passar amb el castell i el portugus.
Lorigen lleidat de la majoria dels pobladors i el contacte amb laragons i lrab
(aquest fins al 1609, any de lexpulsi dels musulmans a tota la Pennsula) confi
guraren algunes particularitats en el parlar de Valncia. A partir daquell mo
ment, la llengua parlada al regne de Valncia va ser anomenada pels parlants pla,
vulgar (per diferenciar-la del llat), catal (per distingir-la daltres llenges com el
castell, laragons o el francs) o, a partir del segle xv, valenci (per diferenciar-la
de les varietats de la llengua parlades a Catalunya i Mallorca i reforar la ciutada
nia valenciana).
2. Auge i declivi de la llengua
TINGUES PRESENT
La unificaci
de les corones
catalanoaragonesa
i castellana, tot i
que va comportar
una castellanitzaci
de la cort i de les
classes benestants
valencianes, no
va impedir que
els dos estats
es mantingueren
legalment separats
durant ms de dos
segles, encara
que compartien
monarques.
Lauge de la llengua durant ledat mitjana es produeix grcies a dos factors:

El seu conreu com a llengua oficial i administrativa de la Corona dArag. En
aquest sentit, la cancelleria reial fou la instituci poltica que contribu a
crear un model unificat de llengua i destil.
Lobra dels nostres escriptors clssics, entre els quals destaquen Ramon
Llull, Ramon Muntaner, Bernat Metge, Joa
not Martorell o Ausis Marc.
Tanmateix, les circumstncies poltiques trencaren aquesta tendncia expansiva de la nos
tra llengua. Lentronitzaci de la dinastia cas
tellana dels Trastmara (1412) i, sobretot, la
unificaci de la corona catalanoaragonesa
amb la castellana (amb el casament de Ferran
I amb Isabel de Castella en 1479) provocaren
la castellanitzaci de la cort. Tamb les clas
ses benestants valencianes adoptaren aquesta
llengua com a signe de distinci a partir del
segle xv.
Tot aix provoc el declivi de ls literari de
la nostra llengua. En canvi, el castell, en ple
na eclosi cultural i demogrfica, fou emprat
per molts escriptors valencians durant el se
gle xvi.
Ramon Llull.
34
301957 _ 0022-0037.indd
34
28/07/11
11:25
ACTIVITATS
1. Contesta si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F).
El valenci actual s una evoluci del llat parlat al nostre territori.
El valenci actual s el resultat dun repoblament bsicament catal.
La majoria de pobladors cristians del regne de Valncia provenien de Girona.
La denominaci de catal per a referir-se a la nostra llengua data del segle xx.
La denominaci de valenci per a referir-se a la nostra llengua data del segle xv.
Bernat Metge i Joanot Martorell escrivien en castell i en rab.
A partir del segle xv la llengua ms prestigiosa passa a ser laragons.
2. En aquest mapa lingstic hi ha diverses llenges als regnes cristians. Unes shan expandit cap
al sud i altres no. Completa la taula amb les llenges corresponents i contesta les preguntes
que set plantegen.

Llenges que shan expandit

cap al sud
Llenges que no shan expandit

cap al sud
Qu penses que pot haver afavorit lexpansi dalgunes llenges i lestancament dunes altres?

Quina llengua sexpand cap a les Illes Balears? Durant el regnat de quin rei es va produir aquesta
expansi de la llengua?

3. Quin paper va tindre per a la llengua la cancelleria reial? Quina instituci fa en lactualitat
el mateix paper?

35
301957 _ 0022-0037.indd
35
28/07/11
11:25
La prosa moral i didctica

TINGUES PRESENT
Altres autors
importants en aquest
gnere sn sant
Vicent Ferrer,
clebre pels seus
sermons, i Francesc
Eiximenis, autor
de lobra monumental
Lo Cresti.
1. Els escrits didctics

Durant ledat mitjana abunden les obres de temtica religiosa, que tenien
com a finalitat instruir religiosament i moralment la societat mitjanant trac
tats on sexposaven els principis de la fe cristiana, faules que contenien ense
nyaments, etc. Entre els nostres autors, el que ms destaca en aquest gnere s
Ramon Llull.
2. Ramon Llull
Ramon Llull va nixer a Mallorca en 1232, fill duna famlia acomodada. Va fer
vida cortesana fins que una nit, ja casat i amb dos fills, se li va aparixer Crist
crucificat. Laparici, que es va repetir al llarg de cinc nits consecutives, va ser
interpretada per ell com un senyal de Du perqu es posara en contacte amb ell i
encomanar-li una missi especial.
Abandon la dona i els fills, vengu les propietats i repart els guanys, i es retir a
meditar. Llull va concloure que la seua missi era convertir els infidels al cristia
nisme, ra per la qual inici una srie de llargs viatges que el dugueren a Tunis,
Npols, Xipre... i comen a redactar la seua obra. Va morir al voltant de 1316
quan tornava a Mallorca desprs dun dels seus viatges.
Llibre dEvast e Blanquerna

Aquesta obra conta la histria de Blanquerna, un perso
natge que es convertir en lexemple de cristi perfecte.
Desprs duna acurada educaci per part dels pares
(Evast i Aloma), Blanquerna triar la vida religiosa i, dins
daquesta, anir passant de frare a abat, i dabat a bisbe i a
papa. Des de cada crrec, Blanquerna emprendr la tasca
de reformar lesglsia, fonamentalment de dues maneres:
eliminant la riquesa i la corrupci dels clergues i posant
mitjans per a la conversi dels infidels.
Llibre de meravelles
En aquest llibre, Ramon Llull parla de lexistncia de Du
i fa un reps de totes les coses creades per Ell (els ngels,
el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bsties, els
homes, el parads i linfern).
De cadascuna daquestes coses, Llull ofereix una espcie
de resum de tot el que sen sabia en aquella poca. El lli
bre dedicat a les bsties s una faula en la qual, a travs
dels mals comportaments del rei dels animals, el lle, i
dels seus sbdits, es fa una crtica a la corrupci de la
poltica de lpoca.
2.1 La llengua de Llull

Fins a laparici de Llull, totes les obres filo
sfiques o cientfiques a Europa eren escri
tes en llat, ja que aquesta era la llengua de
cultura.
Lafany didctic i divulgador de Llull fa que
siga el primer autor que utilitza la llengua
vernacla per a parlar de temes importants.
Per aix va haver de crear moltes paraules
de les quals la nostra llengua no disposava
fins aleshores. En aquest sentit, Llull s el
creador de la nostra llengua literria.
2.2 Lobra de Llull
Llull va escriure ms de dos-cents llibres, de
gran riquesa i duna extraordinria varietat.
La seua producci t, en general, un marcat
carcter didctic, tot i que tamb escriu
obres mstiques o potiques, ja que el seu
objectiu era difondre el missatge cristi a la
major quantitat de gent possible.
Les dues obres ms representatives de Llull
sn el Llibre dEvast e Blanquerna i el Llibre
de meravelles.
36
301957 _ 0022-0037.indd
36
28/07/11
11:25
ACTIVITATS
1. Llig aquest text de Ramon Llull i respon.

La batalla del Lleopard i el Puma

El Lleopard va anar a la cort del Lle, i Na Renard,
qui el va veure venir, digu al rei secretament aquestes paraules:
Senyor, a causa dels vostres amors amb la dona del
Lleopard, he caigut en la ira daquest. Per tant, si
vs, davant el Lleopard, no em doneu honors i no
permeteu que estiga ms a prop de vs que cap altre,
crec que el Lleopard em matar.
En aquell moment el Lle fu Na Renard de son
consell, i la feia estar a prop dell perqu el Lleopard
no satrevs a ferir-la ni matar-la. [...] A tots els membres del consell del rei i a tots els barons que estaven
en aquella plaa va desagradar lhonor que el rei feia
a Na Renard, i a qui ms va desagradar va ser al Lleopard, al qual havien dit que Na Renard era la culpable dels amors del rei amb la seua dona.
Davant el rei va anar el Lleopard acompanyat daltres honrats barons, en presncia dels quals el Lleopard culp el rei de traci, i va dir que el rei falsament li havia arrabassat la seua muller, i que si en la
cort hi havia algun bar que volgus eixir en defensa
del rei, que ell el combatria. [...]
Per causa del gran deshonor que prenia el rei quan
el Lleopard lacusava de traci, i perqu el Puma
ar el Lleopard quan el rei dels hmens va honorarlo ms que a ell, el Puma prengu la batalla i eix en
defensa del rei. Aix i tot, sabia que el rei havia fet
maldat i engany contra el Lleopard, qui lleialment
lhavia servit tot el temps de la seua vida.
El Lleopard i el Puma van eixir al camp de batalla i tot
el poble va dir:
Ara sabrem qui guanyar, si la veritat o la falsedat.
Llavors el Gall pregunt a la Serp qui li semblava
que hagus de vncer la batalla, i la Serp va dir

aquestes paraules:
La batalla va ser inventada perqu la veritat derrots sempre la falsedat, i Du s veritat; per tant, qualsevol persona que defense la falsedat, combat tamb
contra Du.
Aquestes paraules que la Serp deia en veu baixa al
Gall van ser escoltades pel Lleopard i el Puma, i per
elles va restar molt consolat el Lleopard i molt trist
el Puma, que tingu por de trobar deshonor i mort
per culpa dels pecats del rei.
Tot aquell dia fins a fer-se fosc dur el combat del Lleopard i el Puma: aquest es defenia molt fortament
contra el Lleopard, al qual hagus venut i mort si no
fos per la mala conscincia que tenia, i al Lleopard la
fora de la veritat i la ira que tenia contra el rei li donaven ms fora i lanimaven quan defallia. Tan fort
era el Lleopard a causa de la creena que tenia en la
seua ra que no li semblava que per cap motiu pogus
sser venut. A la fi va derrotar el Puma i va proclamar davant tota la cort que el rei son senyor era un
fals i un trador. Molt confs i avergonyit va restar el
rei per aquella batalla, i el Lleopard mat el Puma i tot
el poble tingu vergonya del deshonor del seu senyor.
En tan gran vergonya i confusi va restar el rei davant son poble, i tan irat va restar contra el Lleopard,
qui a tant deshonor lhavia portat, que no es pogu
contenir i davant de tots va matar el Lleopard, qui
no es va poder defendre de tan cansat com estava.
Tots quants eren en la plaa foren despagats pel falliment del rei, i tots desitjaren estar sota el poder dun
altre rei, perqu s molt perills estar sota el domini
dun rei injuris, irat i trador.
RAMON LLULL, Llibre de les bsties
(adaptaci)
Qui li havien dit al Lleopard que era el culpable dels amors del Lle amb la seua dona?

Qui era ms fort, el Lleopard o el Puma? Raona la resposta.

Per qu el Lle va poder matar el Lleopard sense dificultat?

37
301957 _ 0022-0037.indd
37
28/07/11
11:25
UNITAT
Laccident
Lautoritat competent, o incompetent, ens ho recorda cada dia amb imat
ges i amb frases contundents, a la televisi i als diaris: tants morts en un
pont o en un cap de setmana de vacances, tants ferits, tanta ferralla amunte
gada, tantes flames i focs, o tantes desgrcies domstiques a la cuina o al
bany. De manera que aquest paper meu, cosa poc habitual, ser de col
laboraci amb el govern, amb qualsevol govern, ministeri o conselleria del
ram corresponent. No s si tamb valdr com a literatura, com valia aquell
paper genial que Josep Pla va escriure sobre el propi infart de miocardi, una
pea insuperable, magistral, que jo he glossat extensament en algun lloc.
Linfart, com laccident, s all que habitualment els passa a altres, no a
nosaltres, no a vosts ni a mi. Passa als diaris i als noticiaris, els passa als pa
rents, amics i coneguts, per a nosaltres no. Nosaltres o la major part de
nosaltres, el petit jo de cadascun de nosaltres, ens mirem els accidents dels
altres, laccident no s cosa realment nostra. Per aix, quan arriba, mai no
podem dir que lespervem, sempre s com si ens haguera tocat una rifa a la
qual no hem jugat, una cosa increble, una cosa impossible. Deu ser una con
dici substancial per sobreviure, perqu si pensrem que limprobable s
probable, que all que no ens ha de passar ens passar, no eixirem de casa i,
dins de casa, farem la vida amagats sota el llit. En fi, que quan ve laccident,
quan es presenta, quan es pateix, es pot viure com una injustcia infinita,
com una irrealitat feta real, com un miracle a linrevs, perqu als fragments
de parads sempre pensem que hi tenim dret, per els fragments dinfern no
sn mai merescuts ni esperats. Una persona, per posar un cas, pot acudir a la
festa dun poblet de muntanya, sopar a la fresca amb amics i coneguts i la
resta de la gent, i desprs tindre la idea dentrar al bar i fer-se un cremat de
rom mentre comena el ball en qu no t intenci de participar. Feia anys
que no havia demanat un cremat, per lin van entrar ganes, potser perqu
portava un convidat foraster, professor a Cracvia.
38
301957 _ 0038-0053.indd 38
28/07/11 11:50
Deman, doncs, el cremat a la barra, en comptes de fer-sel portar a una

taula, lamo del bar el prepar amb competncia, en uns gotets de fang, amb
rom i conyac i grans de caf, encengu la barreja, i el client remenava amb
una cullereta llarga. Per com que lamo del bar s amic volgu fer una gr
cia, millorar la barreja, i va voler afegir un licor al gotet que cremava. La con
tinuaci s perfectament indescriptible: all esclata per laire amb una flamerada violenta, el client que remenava sencn com un ninot de falla, els
presents fan grans crits i donen rpids consells ineficaos, i tot aix i all que
vosts poden imaginar sense gran dificultat, perqu ho han vist en diverses
variants per la televisi.
Trobar-se tot encs en flames pot durar vint o trenta segons, perqu si en
dura ms ser difcil dexplicar, i en un moment tan curt passen pel centre
del cervell o de lnima un grapat de pensaments poc filosfics, pensaments
molt antics i elementals, sobre el dest i la desgrcia, sobre el dolor i lhorror,
sobre la mort, el final, la negror. Uns pocs segons noms per constatar que
sha fet de sobte feroment real all que, en el mateix instant de patir-ho i
sentir-ho, encara sembla del tot irreal. La resta ja no t cap inters remarca
ble, s cosa de metges i ambulncies, urgncies, hospitals i aquells serveis i
atencions que per a laccidentat sn doloroses i noves, per que deuen ser
habituals per als professionals de lassistncia mdica. Aix s, a la sala des
pera de la unitat especial de cremats de lHospital de la Fe de Valncia, lacci
dentat comprova que els accidents dels altres sn, ara s, tan estpids i tan
reals com el seu, i alguns de molt ms grossos i greus. s una bona manera
de compartir lantic, universal i infinit dolor de la raa humana, que va co
menar amb Adam i Eva, i que no sacabar mai. De manera que vosts, per
favor, facen cas dels consells de les autoritats.
JOAN FRANCESC MIRA, www.joanfmira.info
39
301957 _ 0038-0053.indd 39
28/07/11 11:50
Claus de la lectura
La descripci dun accident viscut s el
pretext per reflexionar sobre la manera
com les persones vivim aquesta qesti
dels accidents, quan afecten els altres i
quan ens afecten a nosaltres mateixos.
Estarem atents al carcter argumentatiu
del text i tamb a all de qu ens vol con
vncer lautor, Joan Francesc Mira, un
dels assagistes valencians actuals ms re
coneguts.
Vocabulari
contundent: que impressiona, convincent.
ferralla: conjunt de ferros de rebuig.
glossar: comentar, aclarir.
cremat: beguda calenta feta amb rom, caf, pell
de llima, sucre, etc., que es flameja fins que lalcohol
crema quasi totalment.
remenar: moure, agitar una mescla.
flamerada: flama que sala dun foc i que es consumeix
rpidament.
ACTIVITATS
1. Quin s el tema daquest article dopini? Coincideix totalment o parcialment amb el ttol?

2. Quina s lancdota que fa servir lautor per a reforar la seua idea o tesi?

3. Amb quina intenci diu lautor que escriu larticle?

4. Pensa lautor que escriu un text literari? A quin escriptor es refereix, el qual s que va fer
un text literari sobre un accident? De quin accident es tracta?

5. Digues si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F) segons lautor.
Les persones pensem que els accidents passen a laltra gent, no a nosaltres.
Els accidents solen ser esperats per les persones que els pateixen.
Davant dun accident, els presents tendeixen a aconsellar laccidentat.
Els accidents ens fan vindre automticament al cap pensaments positius.
Cal fer cas dels consells de les autoritats i previndre els accidents.
6. A quina conclusi arriba lautor al final de larticle? Coincideix amb
la intenci que ha declarat al principi? Personalment, tha convenut
o, si ms no, tha sensibilitzat pel que fa a la prevenci daccidents?

40
301957 _ 0038-0053.indd 40
28/07/11 11:50
ACTIVITATS
7. Llig aquest fragment i contesta les preguntes que el segueixen.
En fi, que quan ve laccident, quan es presenta, quan es pateix, es pot viure com una
injustcia infinita, com una irrealitat feta real, com un miracle a linrevs, perqu als
fragments de parads sempre pensem que hi tenim dret, per els fragments dinfern
no sn mai merescuts ni esperats.
Qu sn els fragments de parads? I els dinfern?

Per qu pensem que els accidents sn injustos o irreals?

Quina idea creus que vol expressar lautor?

Hi ests dacord?

8. Llig aquest fragment i respon.
Laccidentat comprova que els accidents dels altres sn, ara s, tan estpids i tan reals com el seu,
i alguns de molt ms grossos i greus. s una bona manera de compartir lantic, universal i infinit
dolor de la raa humana, que va comenar amb Adam i Eva, i que no sacabar mai.
Quina conclusi trau laccidentat de comparar el seu accident amb els dels altres?

A quin dolor es refereix lautor quan parla del dolor que va comenar amb Adam i Eva?

Qu creus que vol donar a entendre amb aquesta referncia bblica?

Ests dacord amb lautor que aquest dolor no sacabar mai?

41
301957 _ 0038-0053.indd 41
28/07/11 11:50
Els gneres periodstics argumentatius
1. Els gneres periodstics argumentatius

Els gneres periodstics dopini pretenen influir en la nostra manera de vore
i interpretar les coses i els esdeveniments. Per aconseguir-ho, segueixen les
pautes dels textos argumentatius. Hi ha diversos gneres dins el periodisme
dopini, tant escrits com orals. Heus ac els ms importants.
GNERES PERIODSTICS
DOPINI
Article i
columna
Sn textos periodstics en els quals lautor dna la seua interpretaci i opini sobre fets o temes dactualitat. Mentre que larticle
t una extensi variable (pot ser un article breu o ms extens, com
els anomenats articles de fons), la columna es distingeix per la forma, ja que ocupa normalment lespai duna de les columnes en
qu es divideix una plana de diari.
Editorial
s un article sense signar que representa el punt de vista de la

redacci dun diari sobre fets dactualitat.
Carta al
director
Carta escrita per un lector en qu comenta o expressa la seua opini sobre fets dactualitat, situacions personals o informacions
publicades en el diari.
Crtica
s lanlisi valorativa dun esdeveniment cultural o esportiu, com

una pellcula, un llibre, un partit de futbol o una exposici artstica.
Debat i
tertlia
Sn textos propis dun canal oral i consisteixen en la combinaci

ordenada de les opinions de diversos personatges regulades per
un moderador.
2. Lestructura dels textos argumentatius

TINGUES PRESENT
Els textos
argumentatius tenen
unes caracterstiques
particulars, com ara
expressions referides
a la primera persona,
que representa qui opina,
o b connectors lgics
(de causa, conseqncia,
oposici, etc.).
Els gneres periodstics dopini segueixen, a grans trets, lestructura dun text
argumentatiu. Argumentar vol dir donar raons que proven o refuten una idea o
que intenten convncer alg dalguna cosa. Lestructura habitual dels textos
argumentatius s la segent.
Ttol: pot indicar el tema o introduir lopini general del text.
Introducci: shi exposa el tema, un esdeveniment recent o una reflexi ini
cial.
Tesi: s la idea o opini que volem defensar, i ha de ser breu i clara.
Arguments: constitueixen el cos del text. Sn els motius que reforcen la tesi,
ordenats de ms a menys importncia. Han de ser justificats i slids. Tamb
se sol recrrer a la refutaci raonada dels contraarguments, s a dir, de les
opinions contrries a la tesi.
Conclusi: es tracta dun comentari breu on es refora la tesi o els arguments
anteriors.
42
301957 _ 0038-0053.indd 42
28/07/11 11:50
ACTIVITATS
1. Llig aquests dos textos i digues la tesi que es defensa en cadascun dells.
Text A
Sequera?
De vegades utilitzem sense adonar-nos-en paraules i expressions de forma incorrecta. No sol ser greu, en tota comunicaci humana apareixen errors i interferncies que no acostumen a ser percebuts o, en el millor dels casos, sn
obviats. El problema sorgeix quan emprem els termes equivocats sense adonar-nos-en i perpetuem aix una visi
falsa i distorsionada de la realitat.
Text B
Una daquestes paraules s la sequera
Beneficis
pedaggics
pertina. Tots els estius en parlem, per
si ens atenim a la definici del diccionari
Ahir, lenquesta de La Vanguardia preguntava a sis persones, relacionades
trobarem que la sequera s temps sec de
amb leducaci, per qu ha baixat el nivell de coneixements dels escolars.
llarga durada. s a dir, el ms normal del
Alguns venien a dir que val ms aix que la memoritzaci a qu abans se
mn a la pennsula Ibrica, on el clima mesotmetia lalumne pobret, i que s millor donar-li els mitjans perqu
diterrani s predominant i es caracteritza
aprengui per ell mateix que no pas obligar-lo a aprendres de memria
pels estius llargs, secs i calorosos.
quin horror! coses tan terribles com, per exemple, noms i dates. (LhabiAix s que ara la paraula lapliquem quan
tual Sndrome de la Plastilina, vaja, coneguda tamb com a pedagogia
hi ha restriccions daigua, tant si s al camp
moderna.) Una de les respostes de Manuel Pais, coordinador de cicle
com a les ciutats. Aix, doncs, no fem sin
del collegi Pealver em va semblar sincera i realista: si el nivell de copervertir la realitat. Si hi ha manca daigua i
neixements dels escolars ha baixat s per la supressi de tots els controls
les reserves dels pantans sn baixes, potser
de qualitat, pel creixement dels continguts, per la massificaci....
shaur de pensar al revs: no s que hi haja
QUIM MONZ, Del tot indefens davant dels hostils imperis aliengenes
poca aigua, s que hi ha massa gent i se so(adaptaci)
breexploten uns recursos que sn ms que
limitats en un clima com el mediterrani.
Hi ha sequera o hi ha un increment de poblaci ms que considerable durant lestiu a les zones de costa? Hi ha
sequera o hi ha massa camps de golf? Hi ha sequera o sintenta sobreexplotar el camp a cpia de regar la mxima
extensi possible? Potser, si ho preguntem als beduns, ells no consideren que nhi haja, de sequera, al desert del Shara. Ara b, posem-hi uns quants camps de golf, unes quantes urbanitzacions amb piscines individuals i uns quants
camps de regadiu i probablement es comenar aleshores a dir que la sequera ha aparegut al desert.
FERNANDO CARRASCO NIGRA-MACCONO, www.elpais.es, 25/08/2006 (adaptaci)
Tesi del text A:

Tesi del text B:

2. Colloca les expressions destacades als textos en aquesta taula de recursos propis dels textos
argumentatius.
Recurs
Exemple
Expressions i paraules valoratives

Preguntes retriques, de resposta esperable
Connectors de conseqncia
Recursos grfics per a destacar determinades expressions
Verbs que indiquen opini
43
301957 _ 0038-0053.indd 43
28/07/11 11:50
Laccentuaci i la diresi
1. Laccent grfic
En valenci posem accent grfic en els casos segents:
Paraules agudes
Acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in.
Paraules planes
No acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in.
Paraules esdrixoles
Sempre.
Recorda que sempre sha de posar laccent tancat () sobre la i i la u, mentre

que sobre la a posarem sempre laccent obert (`). En el cas de les vocals e i o,
es pot posar tant accent obert com tancat, segons que la vocal siga oberta o
tancada.
Val la pena recordar que les vocals e i o tniques solen ser obertes en les parau
les esdrixoles, mentre que en les agudes solen ser tancades.
1.1 Laccent diacrtic
s laccent que sempra per a distingir el significat de dues paraules que sescri
uen igual. Per exemple, be sense accent s el nom de la segona lletra de lalfa
bet i tamb un sinnim de corder, mentre que b amb accent s un adverbi de
manera.
2. La diresi
La diresi () s un signe grfic que colloquem damunt la u i la i en els casos
segents:
Per indicar que la u sona en els grups ge, gi, qe, qi.
Exemples F qesti, llenges, ping, terraqi
Per indicar que les vocals i i u no formen diftong amb
la vocal anterior, s a dir, no es pronuncien dins la mateixa
sllaba.
Exemples F ra-m, ve--na, Ra-l
2.1 Economia de la diresi
TINGUES PRESENT
Les vocals en contacte

en paraules com pas
i pasos sn les mateixes
i formen hiat en tots dos
casos. En pas, per,
accentuem perqu s
aguda acabada en -is i
economitzem la diresi.
Hi ha casos en qu no cal escriure diresi encara que no hi haja diftong; sn

aquests:
Si la vocal sobre la qual haurem de posar diresi ha danar accentuada se
gons les normes, llavors hi posarem accent en lloc de diresi: ve.
En els gerundis i els infinitius: construint, construir; en canvi, hem de posar
diresi en el participi: llut, condut.
En els verbs en futur o condicional: produiria, produir.
En els mots compostos formats amb els prefixos anti-, co-, contra- i re-: contraindicar, reunificaci.
En els sufixos -isme, -ista i les terminacions -us i -um: ateisme,egoista, Mrius.
44
301957 _ 0038-0053.indd 44
28/07/11 11:50
ACTIVITATS
1. Posa accent o diresi en les paraules que en necessiten.
La fotosintesi s una reaccio per la qual nomes les plantes amb una substancia especial sn capaces
de capturar energia del sol.
La distancia entre Valencia i Castello s de ms de denou quilometres.
Tu hauras danar amb les mans netes perque si no ho embrutaras tot.
El fet dhaver conduit tota la nit t com a consequencia que despres estiga cansada, pero crec que
es recuperara quan dormira.
Lultim paragraf del llibre no lenteniem, per aixo vam decidir buscar un interpret experimentat
en aquelles llengues.
2. Estudia aquest quadre de les paraules que porten accent diacrtic o que no en porten i,
desprs, escriu una oraci amb cadascuna de les que tindiquem.
AMB ACCENT
SENSE ACCENT
b
s
es
be (nom de lletra/corder)
b (adverbi de manera)
deu (quantitat/font/verb deure)
du (sser suprem)
dona (persona de sexe femen)
dna (verb donar)
es (pronom feble)
s (verb ser)
feu (present verb fer/domini)
fu (passat simple verb fer)
fora (adverbi de lloc)
fra (verb ser)
ma (possessiu)
m (part del cos)
mes (part de lany)
ms (adverbi de quantitat)
mon (possessiu)
mn (planeta)
net/nets (contrari de brut)
nt/nts (fill del fill)
os/ossos (part de lesquelet)
s/ssos (animal)
pel (contracci per + el)
pl (del cos)
se (pronom)
s (verb saber)
si (condicional)
s (afirmaci)
soc (tronc darbre/mercat/calat)
sc (verb ser)
sol (astre/sense companyia)
sl (pis, terra)
son (possessiu/acte i ganes de dormir)
sn (verb ser)
te (beguda)
t (verb tindre)
us (pronom)
s (utilitzaci)
vens/venen (verb vendre)
vns/vnen (verb vindre)
ms F
sn F
45
301957 _ 0038-0053.indd 45
28/07/11 11:50
El verb
1. Qu s un verb?
El verb s la paraula que expressa accions, estats o processos situats en un
temps determinat.
En qualsevol forma verbal podem distingir dues parts:
Larrel o lexema, que s la part del verb que li aporta el significat.
Un conjunt de morfemes o desinncies que contenen la informaci grama
tical, ja que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode, laspecte i la
veu.

Exemples F
cant -vem
dorm -irs
ven -en
arrel desinncies
arrel desinncies
arrel desinncies
La persona fa referncia a la persona gramatical de lacte comunicatiu que

realitza lacci del verb (primera, segona o tercera).
El nombre indica si lacci expressada pel verb la realitza una persona (singular) o ms duna (plural).
El temps es refereix al moment en qu t lloc lacci expressada pel verb:
passat (cridava), present (crida) o futur (cridar).
El mode es refereix a lactitud del parlant davant all que expressa el verb:
Indicatiu: presenta una acci o un fet com a real o cert (Ve dem).
Subjuntiu: presenta el fet o lacci verbal com a desig, dubte o possibilitat
(Pot ser que vinga dem).
Imperatiu: expressa ordres, manaments o instruccions (Vs-hi ara mateix!).
2. La conjugaci verbal
La conjugaci verbal s el conjunt de totes les formes dun mateix verb. Segons
la terminaci de linfinitiu, els verbs es classifiquen en tres conjugacions:
La primera conjugaci inclou els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar
(cantar).
La segona conjugaci est formada pels verbs que tenen linfinitiu acabat en
-er o -re (tmer, batre).
TINGUES PRESENT
Alguns verbs (vestir,

llegir, teixir, engolir,
afegir...) es poden
conjugar de manera
pura i de manera
incoativa.
La tercera conjugaci inclou els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ir (dormir, patir).
La tercera conjugaci presenta dos models de verbs: els verbs purs (dormir,
sentir, obrir, fugir...) i els verbs incoatius, que sn la majoria (patir, servir,
conduir, agrair...). Els incoatius afigen lincrement -isc o -eix (-ix) en les tres
persones del singular i la tercera del plural dels presents dindicatiu i de
subjuntiu.
46
301957 _ 0038-0053.indd 46
28/07/11 11:50
ACTIVITATS
1. Separa en aquestes formes verbals larrel i la desinncia.
saltar F
eixires F
saltveu F
eixint F
saltars F
eixirem F
2. Ordena aquestes formes verbals en la taula: escoltrem, escolt, escoltaren, escolt, escoltreu,
escoltares.
1a persona del singular
1a persona del plural

3. Classifica les formes verbals segents segons que expressen un temps present, passat o futur.
havia ballat lliurarem temers vegrem he decidit venies vaig
haja temut pense vesteixes llig haur dormit
Present
Passat
Futur
4. Digues a quin mode verbal pertanyen les formes segents i escriu una oraci amb cadascuna
daquestes.
vns (
) F
) F
vingues (
vine (
vages (
) F
) F
vs (
) F
vas (
) F
5. Classifica les formes verbals segents segons la conjugaci a qu pertanyen i escriu-ne linfinitiu
al costat.
parlareu F
perdries F
mereixies F
bevem F
saps F
trencant F
digueren F
respondran F
pateixen F
escriga F
dormien F
volars F
47
301957 _ 0038-0053.indd 47
28/07/11 11:50
La conjugaci verbal. Les perfrasis verbals
3. Els temps verbals

En la conjugaci verbal hi ha temps simples (arrel + desinncies), temps
compostos (verb auxiliar haver + participi) i temps perifrstics (verb auxi
liar anar + infinitiu).
MODE
INDICATIU
MODE
SUBJUNTIU
MODE
IMPERATIU
Temps simples
Temps compostos
Temps perifrstics
Present
(tem)
Perfet
(he temut)
Imperfet
(temia)
Plusquamperfet
(havia temut)
Passat anterior perifrstic

(vaig haver temut)
Passat simple
(tem)
Passat anterior
(hagu temut)
Passat perifrstic
(vaig tmer)
Futur
(temer)
Futur perfet
(haur temut)
Condicional
(temeria)
Condicional perfet
(hauria temut)
Present
(tema)
Perfet
(haja temut)
Passat perifrstic
(vaja tmer)
Imperfet
(temera)
Plusquamperfet
(haguera temut)
Present
(tem)
4. Les formes no personals

Les formes no personals sn aquelles que no informen sobre la persona gramati
cal que realitza lacci expressada pel verb. Sn tres: infinitiu, gerundi i participi.
Linfinitiu pot fer les funcions prpies dun substantiu: Llegir s apassionant.
El gerundi sol fer les funcions prpies dun adverbi: Anna vindr volant.
El participi sol fer les funcions prpies dun adjectiu: El pare sembla cansat.
5. Les perfrasis verbals

TINGUES PRESENT
Anomenem verbs
irregulars aquells
que no segueixen
el verb model de
cap conjugaci,
sin que presenten
alteracions en larrel o
les desinncies (anar,
estar, ser, haver, voler,
poder, traure, eixir,
etc.).
Una perfrasi verbal s un conjunt de dues formes verbals que expressen una
sola idea. Les perfrasis estan formades per un verb auxiliar conjugat i un verb
en forma no personal, que aporta el significat. De vegades, entre les dues formes
verbals pot haver-hi paraules denlla.
Perfrasis dobligaci: expressen lacci del verb com una necessitat i estan
formades per un verb auxiliar, un infinitiu i, en dos casos, un enlla:
Haver + de + infinitiu: Heu de vindre.
Caldre + infinitiu: Caldr matinar.
Caldre + que + subjuntiu: Cal que faces aix.
Les perfrasis de continutat o repetici, en canvi, estan formades per un
gerundi i no porten cap enlla:
Estar + gerundi: Estem acabant la faena.
Anar + gerundi: Va fent cam.
48
301957 _ 0038-0053.indd 48
28/07/11 11:50
ACTIVITATS
1. Analitza les formes verbals segents segons el model.
prenem F prendre, 1a persona plural, present dindicatiu, temps imperfectiu.
parl F
cometreu F
facen F
fiem F
confonc F
reb F
perdrs F
escrivien F
llija F
voldreu F
tinguen F
2. Consulta una flexi verbal i conjuga aquests verbs en els temps indicats.
Patir F present dindicatiu
Anar F present dindicatiu
Pujar F imperfet dindicatiu
Tmer F passat simple
Fer
F present de subjuntiu
Estar F imperfet de subjuntiu

3. Escriu les tres formes no personals que corresponen a aquestes formes verbals.
veuen F
temia F
vull F
havia F
faig F
creia F
visc F
podeu F
4. Subratlla les perfrasis verbals de les oracions segents i digues si sn dobligaci

o de continutat.
Els teus vens han anat moblant el pis a poc a poc.
Est estudiant tota la vesprada.
Cal que mexpliques qu passa.
Hem de visitar els museus.
Hem estat anant al parc cada dia.
Cal jugar millor per a guanyar el partit.
49
301957 _ 0038-0053.indd 49
28/07/11 11:50
Histria de la llengua (III).

La llengua en el segle XV
1. La llengua en el Segle dOr
Durant el segle XV, la puixana econmica del regne de Valncia dins la Corona
dArag fa possible que al seu cap i casal es desenvolupe de forma notable tant
lart com la literatura. Una de les causes principals es troba en la cada vegada
ms rica i present burgesia ciutadana, impulsora i lectora dobres que confor
men el que es coneix com el Segle dOr de la literatura de la nostra llengua.
Arc de triomf dAlfons

el Magnnim, a Npols.
1.1 La influncia de lhumanisme

El segle XV s tamb el temps de lhumanisme, moviment cultural sorgit a It
lia en el segle XIV, que defensa lantropocentrisme (lhome com a centre de
lexistncia) i la recuperaci de la cultura escrita de lantiguitat grega i romana.
La cort del rei Alfons el Magnnim, establida sovint a Npols desprs de la
conquesta de 1442, fou una via dentrada dels nous corrents culturals.
Els coneixements antics van ser lobjecte de recerca dels humanistes, en camps
com la histria, la literatura, la retrica o la filosofia. La llengua dels textos adminis
tratius i literaris adopta molts cultismes, que en molts casos arriben al llenguatge
del carrer, i imita lestil i la sintaxi llatina. En la literatura ressorgeixen gneres grecollatins, com els dilegs o les epopeies, i es recuperen mites i temes antics.
1.2 La llengua parlada
El predomini cultural del regne de Valncia durant el segle XV signific per a la
llengua el progressiu aband, a tot el territori de la Corona, dels usos lingstics
antics que segles abans lhavien unit ms estretament amb loccit o el francs.
Per exemple, desapareixen o no sempren tant paraules com apellar, atnyer, cercar, demanar, maridar, plnyer, pus, trop o tostemps i sn substitudes per altres
com cridar, aconseguir, buscar, preguntar, casar, queixar-se, ms, massa i sempre.
s aleshores tamb que el contacte amb el castell fa que es vagen introduint
els primers castellanismes (amo, sombrero, despedir, retrassar...).
Lautoconscincia i lorgull de la ciutadania valenciana va anar en augment ja
a la darreria del segle XIV i sobretot en el XV. s per aquest motiu que cada
vegada ms saccepta el nom de valenci per a la llengua del regne i la nostra
modalitat aconsegueix ser la de ms prestigi dins la Corona dArag.
2. Lesplendor literria
Una mostra daquesta hegemonia cultural valenciana va ser laparici de grans

obres i autors literaris durant el segle XV: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, la
poesia dAusis Marc, el Curial e Gelfa (dautor suposadament valenci) i les
obres de Ros de Corella, Jaume Roig o Isabel de Villena. Al seu costat, un gran
nombre de tractats de tot tipus, obres potiques, historiogrfiques, religioses o
traduccions (com la primera de la Bblia feta en llengua roman a tot Europa) ens
donen una bona mostra de lefervescncia dun regne i una ciutat que en aquell
temps era un dels ports ms importants del Mediterrani. No debades Valncia
fou el primer lloc de la pennsula on es va fer servir la impremta inventada per
Gutenberg per a imprimir una obra literria.
50
301957 _ 0038-0053.indd 50
28/07/11 11:50
ACTIVITATS
1. Contesta les preguntes segents.
Per qu es caracteritza lhumanisme? Quines conseqncies va tindre per a la llengua i la literatura?

Com va influir en la llengua el predomini cultural del regne de Valncia? I en la literatura?

2. Llig aquest text del segle XV i analitzal responent a les preguntes.
En la part del mn a la qual encara de present de la gentil filla dAgnor propi

el nom li resta, en la fero, bellicosa provncia dEspanya, en lo plaent i amensim Regne de Valncia, dins los murs de la seua major ciutat, regnant aquell
que a lanims troi ha succet en igual nim, rei don Joan, una nclita donzella, en bellesa sens par, en intelligncia passant totes les altres, amb grcia i
singularitat tan extrema que seria boig qui en sa presncia alguna altra llos
en estima de tanta vlua, decid, desprs que en el seu servei molt temps de
mon adolorit viure ats havia, que els meus cansats pensaments, junt amb la
meua persona, en la desitjada estrada de la seua falda descansassen.
JOAN ROS DE CORELLA, Tragdia de Caldesa (adaptaci)
Com sn les oracions, llargues o curtes?

Com s la sintaxi, segueix un ordre lgic o laltera?

On estan situats els adjectius, davant o darrere els noms?

Localitza les paraules que ja no sutilitzen hui dia i escriu-ne la forma actual.
51
301957 _ 0038-0053.indd 51
28/07/11 11:50
La poesia trobadoresca
1. Qui eren els trobadors?

En ledat mitjana floreix, a Occitnia, un tipus de poesia que iniciar una im
portant tradici. Es tracta, de fet, de la primera poesia culta dEuropa no escri
ta en llat, sin en una llengua romnica: loccit.
Aquest nou tipus de poesia sanomena poesia trobadoresca perqu s com
posta per un poeta, que rep el nom de trobador i que sol acompanyar els seus
poemes duna msica, perqu siguen cantats per un joglar. En la poesia troba
doresca hi havia diversos gneres:
La can, de tema amors.
El sirvents, que servia per a burlar-se pblicament dun personatge, sovint
aprofitant una melodia coneguda.
La tens, que tenia forma de dileg cantat en qu dos trobadors discutien
sobre un tema establit prviament.
El plany, composici trista destinada a elogiar una persona important morta
recentment.
2. Lamor corts
La poesia trobadoresca va ser inventada pels nobles. Per aix hi tenia un paper
clau el refinament, la necessitat de lamant per demostrar educaci, cortesia i
bones maneres. En canvi, la vulgaritat i la brusquedat eren considerades quali
tats prpies de gent inculta i de classes socials baixes. Lamor corts s un codi
de comportament que, durant ledat mitjana, establia una srie de normes per
als amants, sense el compliment de les quals aquests no eren considerats bons
amadors.
Lamant (hom), per exemple, per a ser considerat corts havia de complir una
srie de requisits, com ser gentil, delicat, galant, valent, alegre, geners i servici
al. La dama (midons), per posar un altre exemple, noms accedia als desitjos del
pretendent desprs de molts patiments i temps despera per part daquest; no
podia ser daltra manera, ja que, com a dona aristocrtica, havia de fer-se valdre.
3. Els trobadors de la Corona dArag

El model de la poesia trobadoresca sestengu per tot Europa i els nostres poetes
tamb limitaren. Lemmirallament en la lrica provenal sexplica per les grans
semblances entre loccit i la nostra llengua, per les intenses relacions comercials
a banda i banda dels Pirineus i pel prestigi que tenia la cultura occitana.
Els nostres trobadors ms destacats dels segles XII i XIII van ser:
El rei Alfons I el Cast, primer rei de la Corona dArag, va compondre moltes
canons i va atraure a la seua cort els principals trobadors de lpoca, que li
dedicaren nombrosos poemes.
Guillem de Bergued destac per les seues canons amoroses i, sobretot, pels
seus sirventesos satrics, com el que blasma el marqus de Mataplana.
52
301957 _ 0038-0053.indd 52
28/07/11 11:50
Ramon Vidal de Besal s conegut sobretot per Les razs de trobar, un tractat
gramatical i retric adreat als versificadors que no dominaven la llengua.
Guillem de Cervera, conegut tamb com a Cerver de Girona, va ser un dels
darrers trobadors, per aix la seua obra recull les temtiques i les formes ex
pressives de tota la tradici trobadoresca.
ACTIVITATS
1. Llig el poema segent i fes les activitats proposades.
Can vei la lauzeta mover

de joi sas alas contral rai,
que soblides laissa chazer
per la doussor cal cor li vai,
ai!, tan grans enveya men ve
de cui queu veya jauzion,
meravilhas ai, car desse
lo cor de dezirer nom fon.
Quan veig lalosa aletejar,

joiosa, al raig matinador,
com defalleix i es deixa anar,
que el cor li vessa de dolor,
tan gran enveja mha copsat
daquell ocell que veig jois,
que em meravell que el cor, dardat
pel gran desig, no en reste fos.
Ai, las!, tan cuidava saber

damor, e tan petit en sai!
Car eu damar nom posc tener
celeis don ja pro non aurai.
Tout ma mo cor, e tout ma me,
e se mezeise tot lo mon;
e can sem tolc, nom laisset re
mas dezirer e cor volon.
Ai las, que poc que s damar,

tant que men creia sabedor!
Perqu damar no em puc estar
la qui no sap ra damor.
Roba el meu cor, que s furt malvat,
i el cor del mn i el seu, tots dos,
i fuig, deixant-me, en soledat,
desigs ardents, cor anhels.
Traducci
BERNAT DE VENTADORN

Digues en quina llengua est escrit el poema original i compara-la amb la versi actualitzada:
paraules iguals, semblants, diferents, eliminades o afegides.
Determina el gnere a qu pertany aquest poema. Justifica la resposta.
Qui sexpressa? En quina persona gramatical ho fa?
Centrant-te en la primera cobla, qu veu el trobador en lalosa? Quina reacci li provoca? Per qu?
Passant a la segona, a qui es refereix ara el trobador amb la qui no sap ra damor? Per qu
lanomena aix?
Explica com s lamor que sent el trobador en conjunt.
2. Digues a quin gnere de la poesia trobadoresca pertanyen aquestes dues estrofes i explica
breument per qu.
A
Canoneta lleu i blana,
lleugereta, gens ufana,
far jo de mon marqus,
del trador de Mataplana,
que dengany s farcit i ple.
Ai marqus, marqus, marqus,
dengany sou farcit i ple.
Guillem de Bergued
B
Lheroi ms gloris, flor de la valentia,
el brau Ricard, rei dels anglesos,
s mort. Quin malaurat succs!
La mort, quin mot ms amarg descoltar!
Ben dur t el cor, qui el puga suportar!
Gaucelm Faidit
53
301957 _ 0038-0053.indd 53
28/07/11 11:50
UNITAT
Entrevista a Marc Gasol

En molts aspectes, el perfil de Marc Gasol recorda el del seu germ Pau,
lestrella dels Lakers. En talent, en comproms amb la feina, en ambici. s
una qesti de gentica. Per, des del primer moment, Marc ha escollit el seu
propi cam. Conseqncia, en part, de la seua forta personalitat. En lloc del
Bara, va optar per Girona. En lloc dassentar-se a lACB amb un contracte
milionari, es va arriscar i va buscar fortuna a lNBA, als mateixos Memphis
Grizzlies, que ja li van donar loportunitat al seu germ. La seua vida transcorre a una velocitat vertiginosa. [...] En els anys a la Lliga nord-americana, la
seua progressi ha resultat sorprenent, fins al punt que ja s lobjecte de desig
dels grans clubs.
Han passat uns anys des de la cita del Jap [Campionat Mundial de
Bsquet], on es va produir la seua eclosi com a jugador, per sembla
una eternitat.
S, quan vaig arribar a la selecci, ho vaig fer de rebot. Quan em va cridar
Pepu Hernndez, va ser com a convidat a la convocatria prvia. Des del
2006, quan era prcticament un xiquet, fins a lactualitat, que sc un dels
referents, han canviat molt les coses. Hi ha molta gent que mha ajudat pel
cam. Per, s, tot ha anat rpid, molt rpid, la veritat.
Tamb per a lesport espanyol, el Mundial del Jap va suposar un
abans i un desprs: van transmetre uns valors com a equip que shan vist
reflectits al Mundial de futbol.
Comparar bsquet i futbol es fa difcil, per s que es pot establir el paral
lelisme en el tema de la mentalitat, en el dinamisme del grup. s una cosa que
es veu. Es transmet el bon rotllo, les ganes de guanyar jugant b i gaudint,
per tamb emana talent. Perqu si no hi ha talent, no es pot guanyar. Si no
existeix la classe de Xavi i Iniesta, si Iker Casillas no para el que para, si Puyol
no apareix, si Villa no marca, s impossible sobreeixir. Si no hi ha talent, no
es pot guanyar. Per sha dajuntar el talent amb aquest bon rotllo i amb les
ganes de treballar. s la suma de tot.
Hi ha alguna explicaci per qu la selecci de bsquet haja coincidit
en el temps amb la de futbol, amb Nadal, amb Contador, amb Alonso...
Efecte contagi?
Sn anys de treball, sens dubte. Ning arriba a dalt sense treball. Per,
contagi? No crec que en siga lexplicaci, perqu cada u s bo en el que fa.
De primer guanya al seu club i, desprs, a la selecci. La confiana que tingues com a jugador s important, i tamb ho s la condici de guanyador. [...]
Com pensa que pot afectar labsncia de Pau Gasol en la selecci?
Aquesta pregunta s la que sha anat repetint des que ho va anunciar. Hem
daprendre a ser valents, i nosaltres ho som. Som un grup molt madur i no
tenim por de res. Nosaltres volem guanyar. Sabem jugar al bsquet. Tothom
54
301957 _ 0054-0069.indd 54
28/07/11 11:32
sap que Pau s un referent i que el trobarem a faltar en alguns moments. No

noms al camp s un exemple per a tots. Per potser aix ens donar una
mica ms de rebellia als altres, elevar el nostre inconformisme i ens far voler ms responsabilitat. Ja ho vorem. El que no podem perdre mai s el carcter guanyador. s impossible perdrel, perqu s una cosa que tenim. [...]
Coneixent Pau com el coneix, deu haver estat molt dur per a ell prendre la decisi dapartar-se de la selecci.
A ell li sap molt de greu. Pau ha dit que la selecci la porta a dins, per
arriba un moment en qu el cos et demana parar. No pots jugar nou mesos
amb el teu equip i desprs dos mesos ms amb la selecci. Si ho fas, et queden
20dies de vacances lany. Quan ets jove, no passa res. Per, quan comences
afer-te gran, mimagine que passa factura.
Hi ha molta diferncia entre lequip que va guanyar al Jap i el de Turquia?
No podem comparar-nos amb lequip que va guanyar al Jap. Ara tenim
ms experincia i, potser, ms desgast fsic. T algunes coses bones i altres de
negatives.
Aquest estiu ha estat mogut a lNBA. Temia que a vost tamb li tocara canviar daires?
No ho temia. Per s una cosa que pot passar. LNBA s un negoci, per
sobre de tot. Mhauria sorprs, per no pots prendre-tho malament. No s res
personal: s un negoci. I aix s com funciona.
Desprs de dos anys a Memphis, no li hauria agradat un canvi?
Memphis s un bon lloc per jugar. All tinc un paper important. Compte
amb molts minuts. Per, a ms, s que els estic agrat. Ells van apostar per mi,
van confiar en les meues possibilitats, i s una cosa que vull tornar-los.
El que sembla evident s que est molt adaptat a la vida americana.
No em quedar a viure all quan em retire, si es refereix a aix. Per s, hi
estic molt adaptat. No noms perqu estudiara al college, sin perqu jo no
necessite massa en cap lloc per viure. Crec que podria fer-ho a qualsevol lloc
del mn. Amb la meua companya, Cristina, amb uns quants llibres i amb
lordinador, en tinc de sobres.
Aix s el que el motiva a iniciar aquest prxim curs la carrera dEmpresarials?
No, simplement que no et pots quedar noms amb el bsquet. Has de pensar qu fars desprs, perqu la vida dels esportistes passa molt de pressa.
DOMinical, El Peridico,
22 dagost de 2010 (adaptaci)
55
301957 _ 0054-0069.indd 55
28/07/11 11:32
Claus de la lectura
En llegir aquesta entrevista a Marc Gasol anirem resseguint els diferents temes que tracta, tant els que fan referncia a la seua persona com els que tenen ms a vore amb el seu germ Pau o amb la
situaci actual de lesport espanyol en general. Estarem atents als
canvis de tema i al fil que ha elaborat lentrevistador per oferir-nos
una imatge completa de lentrevistat i de les seues opinions.
Vocabulari
perfil: conjunt de caracterstiques
duna persona.
gentica: herncia biolgica.
emanar: deixar eixir.
retirar-se: deixar la competici.
ACTIVITATS
1. Explica el significat de lexpressi de rebot i marca quines de les expressions segents sn
sinnimes.
De sobte.
De retruc.
De calbot.
De gaid.
2. Marca. Tenint en compte les preguntes que se li formulen, quina faceta deMarc Gasol pretn
destacar el periodista?
Marc Gasol, com a esportista delit.
Marc Gasol, com a jugador de la selecci espanyola.
Marc Gasol, com a jugador de lNBA.
3. Enumera. Segons Marc Gasol, quines condicions sn necessries perqu un esportista triomfe?

4. Llig les afirmacions segents i indica quines sn vertaderes (V) i quines sn falses (F).
Marc Gasol va jugar en lequip de Valncia lany 2006.
Pepu Hernndez s lactual entrenador del Memphis Grizzlies.
Marc Gasol creu que el futbol i el bsquet sn semblants quant a mentalitat i joc en equip.
Segons Marc Gasol, labsncia del seu germ en el Mundial perjudicar moltlequip.
Marc Gasol es troba a gust al Memphis, perqu han confiat en ell.
Marc Gasol pensa quedar-se a viure als Estats Units, perqu shi troba molt a gust.
5. Respon. Qu creus que significa lafirmaci La vida dels esportistes passa
molt depressa? Quines conseqncies penses que sen deriven?

6. Explica qu vol dir el periodista quan pregunta a Gasol si temia que a vost tamb
litocara canviar daires.

56
301957 _ 0054-0069.indd 56
28/07/11 11:32
ACTIVITATS
7. Explica el significat de les afirmacions segents.
Pau ha dit que

la selecci laporta adins,
per arriba un moment en qu
el cos et demana parar.
LNBA s un negoci,
persobre de tot.
Ning arriba a dalt

sense treball.
Ests dacord amb aquestes afirmacions? Justifica la resposta.

8. Com es diferencien grficament les intervencions del periodista ideMarc Gasol?
Comprova si en altres revistes o diaris susa el mateix sistema.

9. Marca la resposta correcta en cada cas.
Quina persona gramatical utilitza el periodista per a adrear-se a Marc Gasol?
Tu.
Vost.
Vs.
I Marc Gasol, com sadrea al periodista?

Tu.
Vost.
Vs.
A qu creus que equival ls de la segona persona gramatical en respostes de Marc Gasol com
la segent?
No, simplement no et pots quedar noms amb el bsquet. Has de pensar qu fars desprs...

Fa referncia al periodista.
Equival a una construcci impersonal, com hom no es pot quedar.
Fa referncia al lector.
Equival a una primera persona.
57
301957 _ 0054-0069.indd 57
28/07/11 11:32
Els gneres conversacionals (I)

TINGUES PRESENT
En les entrevistes
escrites el llenguatge
no verbal es reflecteix
amb comentaris del
periodista (somriu,
gesticula aradament...).
En internet, en canvi,
emprem avatars
(icones o requadres
que identifiquen els
usuaris, per exemple
amb una fotografia) i
emoticones, icones
simples que reflecteixen
estats dnim (per
exemple, ;-) o b :-x).
1. Els textos conversacionals
Un text conversacional es fonamenta en lintercanvi dinformaci entre dos o

ms interlocutors que es comuniquen per mitj dun canal oral o escrit. Aquests
textos inclouen converses informals, gneres periodstics com lentrevista, o
nous formats com els xats.
2. Lentrevista
Lentrevista s un gnere periodstic que segueix lestructura dun dileg regulat entre dues persones: una que formula una srie de preguntes i una altra que
les contesta. Normalment shi fa servir lestil directe, en el qual se succeeixen
les veus dels dos participants, delimitades per signes grfics o per un estil de
lletra diferent per a cada interlocutor.
Segons la finalitat comunicativa, distingim dos tipus dentrevista:
Les entrevistes objectives, que pretenen bsicament informar sobre lactivitat o les opinions dun personatge en relaci amb un fet, b perqu la seua
professi hi est relacionada, b perqu es considera que s una autoritat poltica, social o acadmica que hi pot dir la seua.
Les entrevistes de personalitat pretenen exposar com s un personatge mitjanant les seues declaracions. A banda de la informaci sobre fets passats o
actuals, que acostuma a ser el motiu pel qual s entrevistat, es busca conixer
la persona, fer un retrat de la seua vida, el seu ambient i el seu carcter.
3. Estructura de lentrevista
Normalment, en una entrevista trobem lestructura segent:
ENTREVISTA
Presentaci
Lentrevistador situa la figura del personatge (dades personals, trajectria, motius de lentrevista, etc.).
Qestionari
Pot variar segons la intenci de lentrevistador o el tipus

dentrevista. Cal evitar una successi de preguntes i
respostes freda o poc fluida, i les preguntes han daconseguir la implicaci en el tema i laportaci de novetats.
Conclusi
Lentrevistador resumeix o valora les respostes oferides.
4. Els textos conversacionals en internet

Mentre que en una entrevista els termes de la conversa estan fixats per lentrevistador, en els mitjans informtics es reprodueix ms fidelment lespontanetat
de la conversa parlada. Amb internet hi ha la possibilitat destablir una conversa amb altres usuaris de la xarxa mitjanant els frums, els xats o els blocs.
58
301957 _ 0054-0069.indd 58
28/07/11 11:32
ACTIVITATS
1. Respon. De quin tipus s lentrevista inicial de la unitat? Justifica la resposta.

2. Prepara una entrevista a alg del teu centre (un membre de lequip directiu, un professor,
un membre del personal no docent, un company de nivells superiors, etc.). Pensa dotze
preguntes que et permetrien tindre una primera aproximaci a la seua personalitat. Posa-les en
com amb altres companys i elaboreu un qestionari que tinga com a mxim dhuit preguntes,
sense repetir-ne cap. Amb lajuda del professor, ordeneu les preguntes i entrevisteu
la persona triada.

59
301957 _ 0054-0069.indd 59
28/07/11 11:32
Les consonants p/b, t/d, c/g
1. Les consonants p/b, t/d, c/g a final de paraula

Els sons [p], [t], [k] a final de paraula poden ocasionar problemes ortogrfics,
ja que es poden escriure, respectivament, amb p/b, t/d i c/g. Ateneu, doncs, a
les instruccions segents per aclarir dubtes:
Com a regla general, escriurem p, t o c darrere vocal tnica.
Exemples F llop, estret, amic
Excepcions
Les paraules acabades en -etud i -itud: quietud, solitud.
Paraules com adob, club, tub, cub, fred, fluid, sud, nord, mag, estrateg, pedagog...
Els noms propis Madrid, David, Carib.
Quan la paraula acaba en sllaba tona o t dues consonants finals, escriurem la mateixa grafia que tenen els derivats o les formes femenines.
Exemples F
rab - Arbia; serp - serpejar; rpid - rapidesa; sort - sortejar;
llarg - llargria; marc - emmarcar
Excepcions
Algunes paraules planes com nec, mnec, prssec, xfec, fstic...
Els presents dindicatiu: comprenc, tinc, crrec, venc...
Els gerundis i els participis acaben sempre en -t.
Exemples F j ugant, dient, sabut, decidit
Les terminacions cultes sescriuen sempre amb la forma sonora (b, d o g).
Exemples F p
olisllab, hidrfob, iod, pedagog, psicleg, ignfug
2. La distinci entre b i v
Saber quan sha de posar b o v s, en general, ms fcil del que sembla. Aquestes sn les normes bsiques.
Escrivim b
TINGUES PRESENT
Hi ha paraules que en
valenci sescriuen
amb b i en castell
amb v (basc / vasco) i
daltres que en valenci
sescriuen amb v
i en castell amb b
(avorrit / aburrido).
Darrere m: rumba, gamba, tromb,

colombaire
En els derivats de mots acabats
en p o b: llop - lloba, sap - saber,
corb - corbera
Davant l i r: blau, arbre, poble, branca,
biblioteca, brusa
Escrivim v
Darrere n: canviar, convidar
En els derivats de mots acabats
en u: neu - nevar, escriu - escrivia
En les formes de limperfet simple
dels verbs acabats en -ar: cantava,
somiava, parlaves
En el verb haver: havia, havem
60
301957 _ 0054-0069.indd 60
28/07/11 11:32
ACTIVITATS
1. Ompli els buits amb les lletres b, d, g, p, t, c, segons corresponga.
tmi
confi
dar
joventu
equi

prcti
aba

corren
cabu
virtu
bile
inquietu
nufra

gre
2. Escriu la paraula primitiva dels mots segents tenint en compte les dues primeres regles
descriptura de les oclusives finals.
amigar F
verdura F
aridesa F
acurtar F
partir
buidar F
dardar F
foguera F
llobat F
3. Corregeix els errors en les oclusives finals de les oracions segents.

David ha anat a buscar un treball com a msig a Madrit.
No sigues cabut! El contrari de dol s amarc, no salat!
Alfarp, poble de la Ribera, s una poblaci dorigen rap.
Per a considerar-se vlit, el salt ha de ser de ms de vind metres de llarc.
A linstitud de Sogorp hi ha dos professors de grec.
4. Escriu b o v.
ne
ar
con
ha
passa
enient mar
ies
a
re
em
olicar
can
iar
pint
am
ient
ca
ut
bla
cal
esa
escla
ben
ingut
eu
tam
or
or
atge
no
etat
sa
erut
re
uda
5. Completa el quadre que et presentem a continuaci.

cantar
Jo
haver
procurar
estudiar
jugar
cantava
Tu
estudiaves
Ell/Ella
procurava
Nosaltres
Vosaltres
jugveu
havien
Ells/Elles
6. Hi ha una srie de paraules que no sescriuen igual en valenci i en castell pel que fa a les
grafies b/v. Tenint en compte aix, completa les oracions amb les grafies adequades.
Si et cal, consulta el diccionari.
Lad
ocat de la
Magrada ms la
Se mha o
A
orrits o
i li ha fet guanyar el cas.

resquilla en alm
lidat el m
ser
ar que la natural.
il al camp.
em el mo
iment dels n
ols.
61
301957 _ 0054-0069.indd 61
28/07/11 11:32
Ladverbi
1. Els adverbis
Els adverbis sn paraules que o b aporten informaci sobre les circumstncies que envolten lacci verbal, o b expressen afirmaci, negaci o dubte.
Poden acompanyar el verb (vindrem prompte), ladjectiu (estaven molt felios)
o un altre adverbi (arribrem massa tard). Ladverbi s una paraula invariable,
ja que no presenta canvis de gnere ni de nombre.
2. Classes dadverbis
Els adverbis es classifiquen segons el significat o la circumstncia que expressen:
ADVERBIS
Manera
com, b, malament, aix, millor, pitjor, alhora, sols, arreu, corrents, debades...
Temps
quan, ara, abans, ads, desprs, ahir, hui, dem, sempre, tothora, mai, llavors,
aleshores, sovint, tard, prompte, aviat, ja, encara, enguany...
Lloc
on, ac, all, all, enll, enlloc, dins, fora, sobre, sota, damunt, davall, davant,
darrere, avant, arrere, amunt, avall, dalt, baix, prop, lluny...
Quantitat
quant, poc, molt, ms, menys, tant, bastant, massa, fora, quasi, prou, gens...
Afirmaci
s, tamb...
Negaci
no, tampoc...
Dubte
potser...
3. Les locucions adverbials

Les locucions adverbials sn grups de dues o ms paraules que tenen un significat conjunt i que fan la mateixa funci que un adverbi.
LOCUCIONS ADVERBIALS
TINGUES PRESENT
Alguns adverbis
de manera es formen
a partir dadjectius,
afegint a la forma
femenina de ladjectiu la
terminaci ment (digne
- dignament; tranquil
- tranquillament).
Manera
a corre-cuita, a dojo, a peu coix, a contracor, a (les) fosques, de colp i volta,

de grat, a cau dorella, a la fora, de bat a bat, de gom a gom, de tot cor, de rell,
xano-xano, fil per randa, a ulls clucs, a tort i a dret...
Temps
a hores dara, a la llarga, a poqueta nit, de bon mat, dara endavant, dhora,
de dia, a la nit, de moment, de seguida, lendem, desps-ahir, de tant en tant,
en acabant, al capvespre...
Lloc
a dins, a fora, a dalt, a baix, a la vora, al davant, al darrere, amunt i avall,

de dalt a baix, pertot arreu, a sobre, a la dreta, a lesquerra, a la vora, al voltant,
al capdavall, al capdamunt...
Quantitat
una mica, no gaire, si ms no, a ms a ms, dall ms, bona cosa, gens ni
miqueta, ms o menys, com a mxim, com a mnim, no gens, un grapat...
Afirmaci
fins i tot, de segur, en efecte, i tant, sens dubte, de veritat, de deb,

de veres...
Negaci
de cap manera, en absolut, no pas, no gens, en ma vida...
Dubte
si de cas, si molt conv, tal vegada, tal volta, qui sap...
62
301957 _ 0054-0069.indd 62
28/07/11 11:32
ACTIVITATS
1. Classifica els adverbis segents en la columna corresponent.
immediatament possiblement tamb prou aix gens debades avall prompte enlloc millor
tampoc s potser molt hui fora corrents ads suaument tothora b massa ac
alhora dins pitjor quasi darrere feliment almenys poc tant
Manera
Temps
Lloc
Quantitat
Afirmaci
Negaci
Dubte

2. Subratlla els adverbis daquestes oracions i indica quin significat aporten.
Mai trobarem les claus de la moto.
No voleu arribar els ltims? Doncs passeu avant!
Els meus cosins viuen lluny.
Encara no ha arribat el tren.
Ho vam saber desprs.
Probablement vorem el partit en ma casa.
A ella li agraden massa les llepolies.
Potser tindrem sort!
3. Forma adverbis en -ment a partir dels adjectius segents.

alegre F
ser F
lleuger F
simptic F
solemne F
animat F
vists F
feli F
4. Uneix les locucions adverbials segents amb les expressions sinnimes.

de bat a bat
a cau dorella
a hores dara
a corre-cuita
de gaid
a la vora
en veu baixa, secretament

en aquest moment
molt a prop
totalment obert
amb molta pressa
de costat
5. Escriu una oraci amb cada una de les locucions adverbials segents.
de gom de gom a la babal de sobte daleshores en al cap i a la fi

63
301957 _ 0054-0069.indd 63
28/07/11 11:32
Els enllaos
4. Les preposicions i les conjuncions

La preposici i la conjunci tenen una funci semblant, ja que serveixen per a
enllaar unes paraules amb altres dins una oraci. Aix, poden relacionar dues
paraules, dos sintagmes i, fins i tot, la conjunci pot enllaar dues oracions per
formar-ne una altra de composta. Sn dues classes de paraules invariables, s a
dir, no tenen ni gnere ni nombre.
4.1 Les preposicions
La preposici serveix per enllaar paraules amb el seu complement. Precedeix normalment un substantiu o un sintagma nominal, amb el qual forma el
sintagma preposicional.

Viuen en un poble costaner.
S. Prep.
Les preposicions es classifiquen en dos grups:

tones o febles: a, amb, de, en, per, per a.
Tniques o fortes, que poden ser simples (contra, entre, fins, malgrat, segons,
sense, sobre, ultra, vers, vora...) o compostes (cap a, des de, fins a...)
Les locucions preposicionals sn grups de dues o ms paraules que fan la
mateixa funci que una preposici: a fora de, a excepci de, al costat de, grcies a, en comptes de, a fi de, a travs de, dacord amb, a causa de, per culpa de...
4.2 Les conjuncions
La conjunci serveix per a enllaar paraules, sintagmes i fins i tot oracions.
Les locucions conjuntives sn grups de dues o ms paraules que fan la mateixa funci que una conjunci. Les conjuncions i les locucions conjuntives
poden ser de dues classes:
TINGUES PRESENT
Els enllaos
coordinants donen lloc
a oracions compostes
amb coordinaci
doracions.
En canvi, els enllaos
subordinants
produeixen oracions
compostes amb
subordinaci
doracions.
Les conjuncions i locucions coordinants enllacen dos o ms elements que

estan al mateix nivell sintctic dins una oraci, o b oracions diferents que
tenen la mateixa importncia i que podrien funcionar de manera independent.
Exemple F No volia anar al cine, per va anar-hi. La conjunci coordinant per
enllaa dues oracions que estan al mateix nivell sintctic: No volia
anar al cine i va anar-hi.
Les conjuncions i locucions subordinants relacionen oracions en les quals
la que s precedida per la conjunci depn de laltra, que s la principal.
Exemple F Marta pregunta si veniu a dinar. La conjunci subordinant si introdueix loraci veniu a dinar com a complement del verb de Marta
pregunta.
De conjuncions i locucions coordinants nhi ha amb diversos significats. Per
exemple, i indica suma delements (copulativa), o expressa elecci (disjuntiva),
per significa oposici (adversativa), etc.
Tamb passa el mateix amb les conjuncions i locucions conjuntives subordinants. Per exemple, perqu indica causa o finalitat, si expressa condici, encara que significa concessi, etc.
64
301957 _ 0054-0069.indd 64
28/07/11 11:32
ACTIVITATS
1. Completa els buits de les oracions segents amb les preposicions tones adients. Posa
atenci a les possibles contraccions.
la meua famlia.
A lhivern anir a esquiar
el concert.
Elles volien anar
telfon.
Ens van cridar
les tisores.
Va retallar la revista
Estudiem
un institut prop
Valncia.
2. Subratlla les preposicions que hi ha en les oracions segents.

Ho vam aconseguir mitjanant un gran esfor.
Pujrem a la muntanya sota la pluja.
No sabrem la nota fins la propera setmana.
No vages amb moto sense el casc.
Heu danar cap a leixida.
Entre nosaltres i aquells xics vam fer la festa.
Pere s amic dels meus pares.
Durant la setmana mai prenia dolos.
3. Encercla els enllaos coordinants daquestes oracions, digues si sn conjuncions o locucions

conjuntives, i indica quins elements enllacen.
Fa molta calor, per tant et pots llevar la camisa. Fs
i enllaa
amb
No ho has fet tu, sin jo. Fs
i enllaa
amb
Voleu carn, peix o b pasta? Fs
i enllaa
amb
No volia eixir al carrer ni vore la televisi. Fs
i enllaa
amb
Sn molt amics, fins i tot fan vacances junts. Fs
i enllaa
amb
4. Encercla els enllaos subordinants daquestes oracions, digues si sn conjuncions o locucions
conjuntives, i indica quina s loraci principal i quina la subordinada.
Si vols estudiar Histria, anirem a la biblioteca. s F
Proposici principal F
Proposici subordinada F
Ho va comprar encara que li semblava car. s F
Ens van dir que vindrien. s F
65
301957 _ 0054-0069.indd 65
28/07/11 11:32
Histria de la llengua (IV).

La llengua entre els segles XVI i XVIII
1. La llengua en ledat moderna

Diversos canvis socials i poltics van provocar la davallada de ls culte de la
nostra llengua. La uni amb Castella va comportar larribada de governants,
funcionaris i bisbes castellans, i la progressiva castellanitzaci de les classes
nobles. A ms, en el terreny literari, Castella viu una poca desplendor, i molts
dels nostres autors volgueren imitar els grans autors del moment i ho feren en
la llengua de moda, el castell.
Catalunya
Prdua de les r finals
en sllaba tnica
(pensar/pens).
Es neutralitzen les o i
u tones (cum n en
comptes de comen).
Evoluci diferent
del subjuntiu (que jo
senta/sntia/senti).
Balears
Lidioma es queda
estancat en lpoca
medieval.
Reapareixen per
escrit formes que
durant el XIV i el XV
noms susaven en la
parla, com larticle
salat (es carrer, ses
finestres).
Regne de Valncia
Apareix lapitxament
(ensordiment
de sons: *machor,
*cassa...).
Els castellanismes
hi entren en ms
quantitat: ja es
constaten els mots,
encara hui habituals,
entonces, despus,
hasta, pues...
Al final del segle XVI, a Valncia continua havent-hi un moviment literari culte
i minoritari. Quasi totes les obres que en sorgeixen sn en castell i noms alguns autors, com Joan Timoneda, escriuen algunes obres en valenci.
Per aix els segles XVI, XVII i XVIII conformen el que sha anomenat decadncia literria. Aquesta denominaci fa referncia al descens en la quantitat i la
qualitat literria de les obres daquesta poca. Predomina la literatura popular
(canoners, romanos, obres religioses com els goigs, la poesia satrica o el
teatre cmic) ja que, en general, es considerava que la literatura culta shavia
de fer en castell. Tamb la cancelleria reial, que havia unificat la llengua administrativa i culta a tota la Corona dArag, perd fora a partir de la uni
amb Castella.
Per tot plegat, a partir del segle XVI, es produ una dialectalitzaci progressiva de la nostra llengua, que tens exemplificada en el quadre de lesquerra.
2. Evoluci poltica i social

A Valncia la influncia del castell fou ms intensa que a la resta del territori. Una de les raons daquest fet va ser el repoblament de linterior del regne,
arran de lexpulsi dels moriscos en 1609, fet fonamentalment amb castellans i aragonesos. Lexpulsi dels moriscos va afeblir leconomia del pas: va
desaparixer de colp un ter de la poblaci i la producci agrcola sen va
ressentir greument. El pas visqu una refeudalitzaci a favor de la noblesa i a
Valncia la burgesia comen a entrar en decadncia. El desastre de la revolta
de les Germanies, iniciada en 1519, la prohibici a la Corona dArag del
comer amb Amrica i el desplaament daquest comer a lAtlntic, la pirateria o el pagament de les contnues guerres a Europa van enfonsar finalment
leconomia.
La gota que fu vessar el got va arribar entre 1700 i 1714: la derrota de valencians, catalans i aragonesos (partidaris de larxiduc Carles dustria) enfront
dels castellans (que preferien Felip de Borb) en la guerra de Successi va
comportar la desaparici de la Corona dArag i, amb els decrets de Nova Planta, labolici de totes les institucions i legislacions prpies dels seus territoris i
la implantaci de les castellanes. A ms, durant els segles XVIII i XIX sacumularan lleis prohibitives de ls de la nostra llengua en actes pblics i religiosos,
aix com en lensenyament.
66
301957 _ 0054-0069.indd 66
28/07/11 11:32
ACTIVITATS
1. Llig el text segent, escrit en el segle XVIII, i respon a les preguntes proposades.
Tot prov de no tindre una y altra una Gramtica o Vocabulari ben copis, hon se faa crisi de les veus que
podem usar en les matries sries y de les que devem abandonar de les conversacions poltiques, fent al mateix
temps un escorcoll ben rigurs de quines espressions i maneres de parlar sn circumspectes y dignes dhmens sabis y quines sn vulgars y proporcionades solament per a la gent ms baixa y ordinria.
LLUS GALIANA, Rondalla de rondalles
Quin

problema exposa Galiana en el fragment?

Quina

devia ser la situaci de la llengua en aquell moment?

Quines

raons histriques expliquen que no hi haguera una gramtica i un diccionari en la nostra
llengua en 1776?

2. Fes un esquema amb totes les dades que tens sobre les causes de la decadncia del regne
de Valncia. Agrupa-les en poltiques, econmiques i socials.
Causes poltiques F
Causes econmiques F
Causes socials F
3. Quines conseqncies creus que degu comportar la crisi de la burgesia per a la nostra llengua
i la nostra literatura?

4. Creus que la situaci de predomini del castell sobre el valenci es mant encara en lactualitat?
Argumentan el perqu.

67
301957 _ 0054-0069.indd 67
28/07/11 11:32
El teatre medieval
1. Introducci a ledat mitjana

TINGUES PRESENT
El seguiment de la
tradici del Misteri
dElx, mantinguda viva
pels illicitans durant
segles, ha merescut
que lobra haja sigut
declarada per la
Unesco patrimoni
de la humanitat.
El teatre medieval era un instrument de propaganda poltica i religiosa. Era un

teatre pensat per a ser representat com a espectacle pblic i, per tant, se nhan
conservat pocs textos. Segons el tema, distingim teatre religis i teatre prof.
El teatre religis es classifica, segons el tema, en quatre cicles:
El cicle de Nadal, sobre el naixement de Crist (Cant de la Sibilla, per exemple, a Mallorca).
El cicle de Pasqua, sobre la mort i la resurrecci de Crist (Passi de Cervera).
El cicle hagiogrfic, centrat en vides de sants (Misteri dAdam i Eva, a Valncia).
El cicle mari, protagonitzat per la Verge Maria, sobretot la seua mort i ascensi al cel com a Mare de Du (Misteri dElx).
El teatre prof inclou totes les obres teatrals que no tractaven temes religiosos:
El teatre dentreteniment. Podia consistir en jocs malabars, danses, mims o
acrobcies, sempre a crrec de joglars i destinat a un pblic popular.
El teatre del poder civil. Eren processons, tornejos cavallerescos, festes cortesanes, etc., que transmetien la idea de poder associada a determinades elits
civils o religioses que, amb la solemnitat, pompa i grandiositat daquests actes, promocionaven la seua ciutat, govern o confraria.
MA
Gra
del
Tan
on
Aca
cel
an
lar
cam
na
dem
com
bles
2. El Misteri dElx
Representaci
del Misteri dElx.
Es tracta de la mostra ms important del nostre teatre medieval. Recrea la mort i

lascensi al cel de la Verge Maria, i es representa cada any coincidint amb la festivitat de lAssumpci, els dies 14 i 15 dagost, a linterior de la baslica de Santa
Maria de la ciutat dElx.
El Misteri destaca per ser lnica obra de teatre del mn que va sobreviure a les
normes del Concili de Trento, que prohibien la representaci dobres de teatre
dins les esglsies. s una manifestaci cultural important pel text, per tamb
per la msica polifnica que lacompanya i la valuosa varietat de vestits i aparells
escnics que sn part integrant de la posada en escena.
Largument del Misteri es desenvolupa durant dos dies, la vespra i la festa.
En comenar la vespra, la Verge manifesta el desig de morir per poder acompanyar el seu fill, que es troba al cel. Llavors el primer aparell escnic, la magrana, baixa de la cpula de la baslica amb un ngel dins que comunica a
Maria que el seu desig es far realitat. Com a plasmaci de la seua ltima voluntat, els apstols sn transportats de forma mgica davant la Verge, que mor
davant dells. La vespra es tanca, llavors, quan un altre aparell, laraceli o reclica, baixa del sostre per emportar-se al cel lnima de la Verge difunta.
La festa, daltra banda, comena amb ladoraci que els apstols fan del cos
sense vida de la Mare de Du. Aleshores entren en escena uns jueus, disposats a profanar el cos sant, per una misteriosa fora els paralitza les mans
abans que puguen tocar-lo. Convertits al cristianisme a causa del miracle, els
jueus suneixen als apstols en ladoraci. Poc desprs, baixa del cel de nou
la reclica, que semporta el cos de la Mare de Du, la qual, ja en les altures,
s coronada com a reina del cel i la terra.
N
Du
Ma
Jo u
de v
Lo
e ab
Ell
per
Ed
Ell
alt,
per
Em
aqu
que
qua
68
301957 _ 0054-0069.indd 68
28/07/11 11:32
ACTIVITATS
1. Situa en aquest mapa de la Comunitat Valenciana les segents tradicions
de balls i processons amb un elevat contingut teatral.
El Sexenni de Morella.
Les danses guerreres de la Todolella.
La festa de la Mare de Du de lErmitana de Penscola.
La process del Corpus de Valncia.
El ball de la Carxofa de Silla.
La process de la Verge de la Salut dAlgemes.
Les danses de Titages.
2. Llig aquest fragment del Misteri dElx i respon.
APARICI DE LA MAGRANA
MARIA
Gran desig mha vengut al cor
del meu car Fill ple de amor.
Tan gran que no hu podria dir,
on per remei desig morir.
Acabada esta cobla, obren la porta del
cel i devalla lo nvol ab lngel. I comenant a eixir per la porta, sha de disparar
lartilleria. Sonaran lorgue, ministrils i
campanes mentres lo nvol devalla alguna distncia i, en parar lartilleria i los
dems instruments, obres lo nvol i
comena a cantar lngel les segents cobles.
NGEL
Du vos salve Verge imperial,
Mare del Rei celestial.
Jo us port saluts e salvament
de vostre Fill omnipotent.
Lo vostre Fill, qui tant amau
e ab gran goig lo desitjau,
Ell vos espera ab gran amor
per ensalar-vos en honor.
E diu que al ter jorn, sens dubtar,
Ell ab si eus vol apellar
alt, en lo Regne celestial
per Regina angelical.
E manm que us la ports,
aquesta palma i eus la dons;
que us la faau davant portar
quan vos porten a soterrar.
Acabada esta cobla, arriba lngel i agenollas en lo cadafal, prop la Maria i besa la
palma i posa-la sobre lo cap i dna-la-hi. I
la Maria pren dita palma, fent la mateixa
cerimnia, i respon al to de Vexilla Regis.
Dic al to de Gran desig.
MARIA
ngel plaent e illumins:
si grcia trob jo davant vs,
un do vos vull demanar,
prec-vos nol me vullau negar.
Ab molt ser, si possible s,
ans de la mia fi jo ves
los apstols ac justar
per lo meu cos a soterrar.
Acabada esta cobla, respon lngel muntant en lo nvol.
NGEL
Los apstols ac seran
i tots ab brevetat vendran,
car Du, qui s omnipotent,
los portar sobtosament.
I puix, Verge, ho demanau,
lo etern Du diu li plau
que sien ac sens dilaci
per vostra consolaci.
Acabada esta cobla, es tanca lo nvol i
entra en el cel i es tanca la porta daquest.
I tornen a sonar els ministrils, campanes
i los dems instruments.
Luis Quirante, El Misteri dElx.
Edici de la consueta del 1722
A quin moment del Misteri creus que

pertany aquest fragment, a la vespra
o a la festa? Justifica la832355U06P150H03
resposta
amb el contingut dalgun vers.

Per qu en el text paraules com Fill
o Rei porten majscules quan no es
tracta de noms propis?

Lngel dna a Maria una palma,
signe de santedat i smbol dels
mrtirs. Quina relaci t, per,
aquest smbol amb la ciutat dElx,
lloc on es fa la representaci?

69
301957 _ 0054-0069.indd 69
28/07/11 11:32
UNITAT
Ac no paga ning!
ACTE SEGON
ESCENA DESENA (a)
ANTNIA. Vost? Quina broma s
aquesta?
G. CIVIL. Les dues quietes! Ara s
que us he pillat. Ac estan les dues, embarassades de sobte. Per, i
com creixen les panxes ltimament! Ja fa temps que ho havia
descobert. Qu us pensveu?
ANTNIA. Per, qu diu aquest home? Qu ha descobert?
MARGA. (Es deixa caure sobre el llit.)
Ho sabia, ho sabia!
G. CIVIL. (A MARGA.) Veig que no ha
perdut el xiquet. I vost, senyora,
enhorabona: en cinc hores sha
quedat embarassada i est ja a
punt de parir. Quina velocitat!
ANTNIA. Senyor gurdia, lavise que
comet un greu error.
G. CIVIL. Lerror lhe coms abans,
quan mhe cregut tot el numeret
del part. Vinga, fora les coses
que han robat!
ANTNIA. Est boig. De qu parla?
G. CIVIL. No faa la sabuda. Ja han
jugat prou. Els homes ixen a fer
neteja i passen els sacs a les dones, que es fabriquen una panxa,
i ja est. Estic tot el dia veient dones embarassades. Per, s possible que totes les dones del barri
shagen quedat prenyades al mateix temps? Puc entendre tot aix
de la reproducci de lespcie,
per a ja s massa. Dones madures, joves, xiquetes... Fins i tot
una velleta de vuitanta anys.
Lhe vista amb els meus ulls,
amb una panxa que pareixia que

duia bessons!
ANTNIA. Ah, ja! Per tot aix s
per la santa patrona.
ESCENA DESENA (b)
G. CIVIL. Quina santa patrona?
ANTNIA. S, santa Eullia, sap? Era
una santa que no podia tenir fills
i, quan va fer seixanta anys, el Senyor li va fer la grcia que quedara embarassada.
G. CIVIL. Amb seixanta anys?
ANTNIA. S, i el marit en tenia ms
de vuitanta.
G. CIVIL. Quines coses!
ANTNIA. Lhome va morir al poc de
temps. La fora de la fe, ja se sap.
De manera que, per recordar
aquest miracle, totes les dones
del barri passegen durant tres dies amb una panxa postissa.
G. CIVIL. Quina tradici ms preciosa! I per aix assalten supermercats, no? Per poder omplir-se les
panxes. Les coses que es veuen
per la fe religiosa del poble. B,
ja nhi ha prou! Ensenyeu-me les
coses que heu furtat o acabar
per perdre la pacincia.
ANTNIA. I qu far, si la perd? Ens
arrancar la roba? Lavise que si
ens toca un sol cabell, o si continua
entossudit a veure les nostres panxes, ser vctima de la maledicci.
G. CIVIL. No em faa riure. Quina
maledicci?
ANTNIA. La mateixa que va caure
sobre lhome de la santa. Com
70
301957 _ 0070-0085.indd
70
28/07/11
11:29
que era un incrdul, li va dir:

Santa Eullia, vine ac i ensenyam la panxa. Deixat estar de
romanos, perqu jo no sc el
pare. Aleshores, santa Eullia es
va obrir el vestit i, segon miracle!, del ventre li va brollar... una
cascada de roses!
G. CIVIL. Molt bonic, el miracle...
ANTNIA. Encara no sha acabat. Al
vell se li ennuvol la vista de
sobte. No mhi veig, no mhi
veig! cridava, estic ceguet.
Du mha castigat. Ara ja tho
creus?, li pregunt la santa.
S, crec! I, aleshores, tercer
miracle! Entre les roses aparegu
un xiquet de deu mesos, que ja
parlava, i que va dir: Pare, el
Senyor et perdona; pots morir en
pau. Li toc el cap amb la maneta i el vell va morir. Per molt
tranquil, sap?
G. CIVIL. Ja ha acabat? Ara ensenyem
les roses...
ANTNIA. Molt b. De manera que
vost tamb s un incrdul...
G. CIVIL. S, molt.
ANTNIA. No tem la maledicci?
G. CIVIL. Ja li he dit que no.
ANTNIA. Com vost vulga. Desprs
no em diga que no lhe avisat. (A
MARGA.) Vinga, alat, que ens
descobrirem al mateix temps.
(ANTNIA i MARGA reciten.)
Santa Eullia del bon tracte,
qui no crega en el miracle,
caiga en la maledicci.
Qui faa la mala acci
de voler mirar les panxes,
que satinga a les conseqncies.
Fes que tinga, santa honrada,

nit i boira en la mirada.
(Les dues dones sobrin els abrics.)
G. CIVIL. Qu s aix?
ANTNIA. Jo diria que s verdura.
G. CIVIL. Verdura...
ANTNIA. S, s verdura: encisams,
endvies, porros i, fins i tot, cols!
MARGA. Jo tamb portava cols.
G. CIVIL. Per, es pot saber per qu
han amagat totes aquestes verdures?
ANTNIA. Nosaltres no hem amagat
res. Encara ser un miracle!
G. CIVIL. S, el miracle de les cols.
On paren les roses?
MARGA. s que van molt cares.
ANTNIA. Escolte, senyor gurdia,
cadasc fa els miracles segons
lestaci. I, a tot a, hi ha alguna llei que diga que un ciutad,
sobretot si s una dona, no pot
dur endvies, encisams i cols en
la panxa?
G. CIVIL. Clar que no hi ha cap llei.
ANTNIA. No? Si s aix, ja hem
acabat. Adu, passe-ho b!
G. CIVIL. Com que adu? Vull saber
per qu duien tota aquesta verdura amagada en les panxes!
ANTNIA. Ja li ho hem dit: per recordar el miracle de santa Eullia. I, qui no sho crega, ms tard
o ms prompte ser vctima de la
maledicci. (Baixa lentament la
llum.)
DARIO FO, Ac no paga ni Du!
71
301957 _ 0070-0085.indd
71
28/07/11
11:29
Vocabulari
fer neteja: furtar.
Claus de la lectura
En aquesta escena de lobra Ac no paga ni Du!, del dramaturg itali Dario Fo, el gurdia civil sospita que les panxes embarassades dAntnia i Marga sn postisses i que amaguen material furtat
pels seus marits. Elles intentaran enredar lagent de lautoritat, especialment Antnia, que s qui porta la
veu cantant.
Procurarem imaginar lescena, fixant-nos en les acotacions i en el mateix desenvolupament del dileg.
ACTIVITATS
1. Resumeix breument largument daquest fragment teatral de Dario Fo.


El gurdia civil diu que est tot el dia veient dones embarassades.
Per recordar el miracle de santa Eullia, totes les dones del barri passegen amb una panxa
postissa durant 15 dies.
La causa de tantes dones embarassades s que recorden el miracle de la santa Isabel.
Segons Antnia, lhome de la santa es va quedar cec per no creure en el miracle.
El gurdia civil ja ha detingut altres dones embarassades.
Les dones protagonistes porten diverses classes de verdures amagades a les panxes.
El gurdia civil sospita que Antnia i Marga han robat al supermercat.
3. Contesta aquestes preguntes sobre el text.

Quins personatges intervenen en les dues escenes?

Qu ha fet sospitar al gurdia civil de les dues dones?

Quina s lactitud del gurdia civil al llarg de tot el fragment? En algun moment observes que canvia
la seua manera de pensar?

Quina de les dues dones mostra des del comenament una actitud de preocupaci en vores
acusada pel gurdia civil?

Qu fan les dues dones per intentar enganyar el gurdia civil?

Quins productes amagaven les dones sota labric?

Per quin motiu creus que ho feien?

Quina s la maledicci que Antnia presagia al gurdia civil?

72
301957 _ 0070-0085.indd
72
28/07/11
11:29
ACTIVITATS
4. Explica els tres miracles a qu fa referncia Antnia per convncer el gurdia civil
de lautenticitat dels embarassos de les dues dones.

5. Explica el significat de lexpressi destacada. Desprs, escriu un parell doracions en qu
la utilitzes.
Santa Eullia, vine ac i ensenyam la panxa. Deixat estar de romanos,

perqu jo no sc el pare.
6. Explica el significat dels versos destacats.
Santa Eullia del bon tracte,

qui no crega en el miracle,
caiga en la maledicci.
Qui faa la mala acci
de voler mirar les panxes,
que satinga a les conseqncies.
Fes que tinga, santa honrada,
nit i boira en la mirada.
7. El personatge del gurdia civil es caracteritza al llarg del fragment per una actitud
entossudida. Subratlla tots els sinnims de ladjectiu entossudit que trobes a continuaci.
avar
obstinat
tossut
caparrut
tena
extenuat
enginys
intransigent
neguits
morda
negligent
pertina
8. Digues quines de les expressions segents serveixen per a definir aquest text.
text dialogat
comdia
text narratiu
debat
text argumentatiu
tragdia
text dramtic
entrevista
73
301957 _ 0070-0085.indd
73
28/07/11
11:29
Els gneres conversacionals (II)
1. Els textos teatrals i cinematogrfics

Els textos teatrals i cinematogrfics sn conversacionals pel fet que quasi
tota la informaci ens s donada per mitj dels dilegs dels personatges, sense
narrador.
Aquests textos comparteixen algunes caracterstiques amb els textos narratius,
com ara lestructura, per presenten unes diferncies substancials.
Textos teatrals i cinematogrfics
Textos narratius
El narrador explica
tota la informaci
i regula tot el que
hem de saber.
El narrador pot reproduir els dilegs

en estil directe o b integrar-los en
el seu propi discurs mitjanant
lestil indirecte.
Lautor dna les informacions per

mitj de les acotacions: descriu
GF el lloc i el temps de lobra, informa
del moviment i el comportament
dels personatges...
Com que no hi ha narrador,
GF els dilegs es presenten

sempre en estil directe.
Entre els textos teatrals i els cinematogrfics tamb hi ha algunes diferncies:

Textos teatrals
Textos cinematogrfics
TINGUES PRESENT
P
er a reproduir un
dileg en estil indirecte
cal fer servir els
anomenats verbs de
dicci: dir, preguntar,
contestar, cridar,
ordenar, demanar,
insistir, afirmar,
exclamar, replicar,
aclarir, suplicar...
E
ls personatges
redons, que solen
ser els principals,
necessiten una
construcci molt
acurada, ja que no
tenim les indicacions
del narrador per a
explicar com sn o
qu pensen. El dileg,
lacci i la bona
caracteritzaci sn
fonamentals per
donar-nos a entendre
com sn.
El text sorganitza en actes, que

El text sorganitza en seqncies,que sn
es divideixen en escenes, en
una successi daccions amb unitat
GF temtica. Les seqncies es divideixen en
cada una de les quals lacci
ocorre en el mateix temps i espai
escenes que es desenvolupen en un
i amb uns mateixos personatges.
mateix temps i espai.
En els textos teatrals,
les acotacions descriuen el lloc,
el temps, les accions, les
entonacions o els gestos. Els
directors teatrals i el seu equip
completen la informaci restant:
vestuari, illuminaci, msica...
En els textos cinematogrfics la

informaci addicional es presenta
detallada en el gui tcnic: localitzacions,
GF durada de les escenes, indicacions sobre
els personatges, so dambient, efectes,
banda sonora, illuminaci, moviments de
cmera i plans. Al costat del gui tcnic
hi ha el gui grfic, una mena de cmic
sense dileg on es dibuixen les escenes
per plans: general, mitj, primer pla, pla
de detall...
Els personatges teatrals i cinematogrfics, com els narratius, poden ser bsicament de dos tipus: plans o redons. Els personatges plans es caracteritzen per
un nic tret i no evolucionen al llarg de la histria (per exemple, el ro, el gracis, el fatxenda, la dona innocent, el policia cruel...). Els personatges redons,
en canvi, tenen una personalitat molt definida que sacosta bastant a la complexitat humana en les seues reaccions i evolucions.
74
301957 _ 0070-0085.indd
74
28/07/11
11:29
ACTIVITATS
1. Explica breument les diferncies entre aquestes parelles de conceptes.
text narratiu / text teatral:

text teatral / text cinematogrfic:

acte / escena:

gui tcnic / gui grfic:

2. Observa els plans segents i explica les diferncies que hi ha.
A
Pla general
Pla americ
Primer pla
Pla de detall
Escriu A, B, C o D, segons corresponga. Quina finalitat narrativa creus que t cada un dels quatre
tipus de plans anteriors?
Destacar lexpressi corporal del personatge en una situaci determinada.

Situar lacci general.
Centrar latenci en un objecte o una acci molt concreta.
Destacar les expressions gestuals dels personatges.
3. Posa exemples de personatges plans i redons en novelles, obres de teatre o pellcules
que hages llegit o vist ltimament.

75
301957 _ 0070-0085.indd
75
28/07/11
11:29
Les esses sorda i sonora

En la nostra llengua, distingim una essa sorda (sopa) i una essa sonora (cosa).
Ara vorem les grafies que poden representar cada so.
1. La essa sorda
Aquest so pot ser representat mitjanant diverses grafies, depenent del lloc que
ocupe en la paraula.
A principi de paraula
Amb c, davant e, i: ceba, cigr

Amb s: sabata, spia, sirena, sof, sud
Entre consonant
i vocal
Amb c, davant e, i: encetar, narcs

Amb , davant a, o, u: comenar, can, forut
Amb s: dansa, molsa
Entre vocals
Amb c, davant e, i: cacera, edici

Amb , davant a, o, u: pua, a, traut
Amb el dgraf ss: tassa, passar
Amb s, noms en alguns casos de prefixaci
i sufixaci: asimtric, antesala, homosexual
A final de paraula
Amb : feli, capa

Amb s: pasts, esbs
2. La essa sonora
Aquest so, a diferncia del de la essa sorda, no existeix en castell. En valenci
es representa amb les grafies segents, depenent del lloc que ocupe en la paraula.
Exemples F zenit,
A principi de paraula
Entre consonant
i vocal
zona, zebra, zoomorf
Exemples F pinzell,
Excepci
colze, Alzira
F d
erivats de dins (endinsar), fons
(enfonsar) i trans (transistor)
Exemples F casa,
Excepci
Entre vocals
TINGUES PRESENT
Quan una paraula

acaba en -s i la paraula
segent comena
en vocal o en una
consonant sonora,
la s es pronunciar
sonora: tres novelles,
les amigues.
posar, andalusa, brisa

F m
ots dorigen grec com amazona,
trapezi, esquizofrnic i paraules
amb els sufixos -zou, -zoide, -zoic
(protozou, espermatozoide, paleozoic)
3. La pronncia de les esses sorda i sonora

A lhora de llegir un text, totes les normes que has aprs se simplifiquen molt:
La z s sempre sonora.
La c, la i la ss sn sempre sordes.
La s entre vocals s en general sonora, i en altres posicions s sempre sorda.
76
301957 _ 0070-0085.indd
76
28/07/11
11:29
ACTIVITATS
1. Completa les paraules segents amb la grafia o el dgraf corresponent (s, ss, c o ).
el
nia
pi
ro
inyol
emblar
arra
dan
arago
bra
os
ar
uela
abata
mi
con
iutad
pa

os
peda
2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que tindiquem.
velo
velo
avan
avan
feli
feli
os feli
itat infeli
vers
ver
icle ver
ar ver
tros
tro
ejar destro
pas
pa
ar pa
gros
gro
itat velo
es velo
ar avan
ada avan
ped
em avan
ment feli
es
os ver
ador ver
ejar
os tro
os pa
ir gro
eu
feli
ar tro
eig pa
a engro
os velo
ets
ets pa
ria gro
ada
et
3. Completa, a partir de lexercici anterior, la regla segent.

Quan una paraula acaba en , forma els derivats amb les lletres
i/o
En canvi, quan la paraula acaba en s, forma els derivats amb
i/o
4. Completa els buits de les paraules segents amb la grafia adequada de la essa sonora.
mu
eu
de
embre
quin
sen
ill
ro
ella
hi
proto
ou
trape
tre
ar
anli
bron
esmor
enda
or
e
ebra
revi
pai
atge
enit
5. Esbrina si aquestes paraules contenen s sonora o s sorda i posals s, ss, , c o z.

prince
co
tro
os
on
pu
disfre
es
ama
ina
ell
don
ella
ru
ona
ra
ombi
col
oltera
a
ona
pa
6. Ompli lespai en blanc per reconstruir el nom daquestes poblacions valencianes.

Algeme
Ca
es Altes
Ma
Alma
amagrell
Guada
ora
Burja
uar
ot
edav
irat
Valn
ira
orita
Beni
Al
ia
a
7. Llig aquestes oracions fixant-te en la pronunciaci de les esses.

Si baixen molt els sous els treballadors perdran poder adquisitiu.
No es pot fer una truita sense trencar i batre els ous.
Explica la diferncia que hages trobat entre les dues paraules destacades i a qu es deu.

77
301957 _ 0070-0085.indd
77
28/07/11
11:29
Loraci. Definici i constituents
1. Loraci
Una oraci s un enunciat o conjunt de paraules que expressa una idea o un
pensament complet, i que cont almenys un verb en forma personal. Les frases, en canvi, sn enunciats que no contenen cap verb en forma personal.
Exemples F La pellcula comenava a les sis de la vesprada = oraci
Quina sort! = frase
Les oracions sorganitzen en sintagmes, que sn paraules o grups de paraules
que sestructuren al voltant duna paraula que actua com a nucli i que acompleixen una funci determinada en loraci. Hi ha cinc tipus de sintagmes:
Sintagma nominal (SN). Exemple: una obra teatral.
Sintagma verbal (SV). Exemple: feien tard.
Sintagma adjectival (SAdj). Exemple: molt avorrida.
Sintagma adverbial (SAdv). Exemple: prou b.
Sintagma preposicional (SPrep). Exemple: de la meua germana.
2. Els constituents de loraci

Els constituents bsics de loraci sn el subjecte, que sol ser un sintagma nominal, i el predicat, que s sempre un sintagma verbal. El subjecte i el verb han
de concordar en nombre i persona.
El subjecte s el sintagma nominal que designa la persona, animal o cosa de
qui es parla en loraci. El nucli, que sol ser un substantiu o un pronom, pot
anar precedit dun determinant i seguit duns complements.
SN subjecte
El cotxe de Robert t uns seients molt cmodes.

Det. Nucli Complement
del nom
El predicat s el sintagma verbal que expressa tot all que es diu del subjecte. Est format per un nucli, el verb, que s lelement clau de qualsevol oraci
i que pot anar acompanyat de complements.
SV predicat

El nostres amics van descobrir lamagatall .
Nucli (verb)
TINGUES PRESENT
Si el subjecte no apareix
explcitament sin que
se suposa, parlem de
subjecte ellptic:
Ahir (nosaltres) vam
anar al cinema.
Complement
Podem distingir dues classes de predicats: el predicat nominal i el predicat

verbal.
El predicat nominal o atributiu s aquell que t com a nucli un verb atributiu (ser, estar, semblar o parixer), que actua com un enlla entre el subjecte i
latribut, lelement amb ms crrega de significat del predicat (Aquelles dones
semblaven distretes).
El predicat verbal s aquell que t com a nucli un verb predicatiu, que expressa una acci o un procs que afecta el subjecte. Els verbs predicatius poden anar sols, encara que normalment van acompanyats dun o diversos
complements (Pere juga amb els seus amics).
78
301957 _ 0070-0085.indd
78
28/07/11
11:29
ACTIVITATS
1. Subratlla les expressions segents que tenen un sentit complet i, per tant, sn enunciats.
Eva ha anat al circ.
Alcia treballa a la fbrica.
Vosaltres teniu.
Quina calor!
Arrs amb menjarem Pere.
Vine, Maria.
2. Subratlla els verbs en forma personal daquests enunciats i indica al costat quins sn oracions.
I tant que s!
Segur que no.
Vols dir que mha ents?
La piscina est oberta a partir de les deu.
Xocolate.
Entrenem tres dies cada setmana.
3. Classifica aquests sintagmes en la taula segent.

tres mandarines trenca les cadenes de goma rpidament salta bastant amable una vesprada
calorosa gens divertida supera els adversaris per a Josep en 1945 malament amb les seues amigues
un llapis de color roig competent
SN
SV
SAdj
SAdv
SPrep
4. Assenyala el subjecte i el predicat de les oracions segents. Desprs, indican els nuclis.
Lordinador de Xavier t un virus molt perills.

Ahir la meua famlia va anar amb tren a Oriola.

Durant els exmens elles es trobaven nervioses.

Mai va saber admetre la derrota lexcampi de motociclisme.

La gravaci daquelles imatges va permetre la detenci de tots els assaltants.

5. Subratlla el verb de les oracions segents i indica quines tenen un predicat
nominal (PN) i quines un predicat verbal (PV).
Les pellcules de la setmana passada van ser molt interessants.
Ella sempre confonia els noms dels carrers.
Lalumne va alar la m desprs de lexplicaci.
Tots aquells bolgrafs sn rojos.
La dependenta semblava obsessionada.
79
301957 _ 0070-0085.indd
79
28/07/11
11:29
Els complements verbals

Els complements verbals sn aquells sintagmes que completen la significaci
del verb. Segons la funci que fan dins loraci, els complements del verb poden ser atribut, complement directe, complement indirecte, complement de
rgim verbal, complement predicatiu o complement circumstancial.
Atribut
Latribut s el complement dels verbs atributius o copulatius (ser, estar, semblar o parixer), que expressa una qualitat o caracterstica del subjecte.
Pot ser un SN, un SAdj, un SPrep, un pronom o un participi.
Complement
directe
El complement directe (CD) s un sintagma nominal que

designa lobjecte o la persona sobre la qual recau lacci
expressada pel verb.
Els verbs que necessiten un CD per a tindre un significat
complet sanomenen verbs transitius.
Per a reconixer el sintagma nominal que fa la funci de
complement directe podem substituir-lo pels pronoms febles em, et, ens, us, el, la, els, les, en i ho.
Complement
indirecte
El complement indirecte (CI) s el sintagma que indica el

destinatari de lacci expressada pel verb.
El CI sempre va introdut per les preposicions a o per a, i
per a identificar-lo dins loraci podem fer al verb les preguntes a qui? o per a qui?
Els pronoms febles que poden substituir el CI sn em, et, li
(es) / ens, us, els (es).
Complement
de rgim
verbal
El complement de rgim verbal (CRV) s un sintagma preposicional introdut per una preposici exigida pel verb.
Aquest complement s necessari perqu el verb tinga
sentit complet.
El CRV es pot substituir pels pronoms febles en (quan va
introdut per la preposici de) i hi (si la preposici s a, en
o amb).
Complement
predicatiu
El complement predicatiu (CPred) s un complement verbal que expressa una qualitat del subjecte o del complement directe.
Generalment s un SAdj que acompanya un verb predicatiu en funci atributiva, i que ha de concordar en gnere
i/o nombre amb el nucli del subjecte o del complement directe.
Complement
circumstancial
El complement circumstancial (CC) s un complement verbal no obligatori que aporta una informaci especfica sobre
circumstncies de lloc, temps, manera, quantitat, instrument, companyia... de lacci verbal.
En general, el pronom feble que substitueix els CC s el
pronom hi. Per quan el CC va introdut per la preposici
de, el pronom s en.
Els actors semblen

nerviosos.
Atribut
Ahir vam trobar

la motxilla al parc.
CD
Ahir la vam trobar

al parc.
Pau va escriure una carta

al seu cos .
CI
Pau li va escriure una

carta.
Maria sempre es queixa

de la roba .
CRV
Maria sempre
sen queixa.
Els meus amics

tornaren illusionats.
CPred
Anir dem
a Valncia.
CC Lloc
Hi anir dem.
80
301957 _ 0070-0085.indd
80
28/07/11
11:29
ACTIVITATS
1. Assenyala els complements directes de les oracions segents.
Van trobar el paquet al magatzem.

El director va demanar els informes a la secretria.

Ells ens van recomanar aquests cmics.

Ahir no es va acabar les postres.

Nosaltres sempre reguem els arbres del jard.

Aquest migdia he tret de la butxaca els papers.

Abans li diem tota la veritat.

Substitueix els complements directes per un pronom feble.
2. Escriu cada oraci on corresponga segons la funci del complement subratllat.

Joan sempre parlava de la faena.
Els germans de ma mare semblaven cansats per culpa del viatge.
Jordi va demanar un entrep de formatge al cambrer.
Acabe de comprar un regal a mon pare.
Desprs de la pluja, laigua del riu baixava bruta.
A les deu del mat comenaran els actes festius.
Atribut
Complement directe
Complement indirecte
Complement de rgim verbal
Complement predicatiu
Complement circumstancial
3. Separa el subjecte i el predicat daquestes oracions i analitzan els complements del verb.
La meua germana ha dissenyat molts vestits a actrius famoses.
Aquells actors shan acostumat a lxit rpidament.
Aquest mat reparar lordinador als nostres vens.
Jlia va escriure ahir un missatge als seus amics de Benicssim.
Marta i Gemma han aprovat el projecte de final de carrera.
La professora ens ha explicat tots els problemes a la pissarra.
Ladvocat ha portat tots els documents als jutjats.
81
301957 _ 0070-0085.indd
81
28/07/11
11:29
Histria de la llengua (V).

La llengua en el segle XIX
1. El marc histric i literari: la Renaixena

Al segle XIX comena la lenta formaci dun estat liberal modern a tot Espanya,
fet que en el terreny cultural suposa una uniformitzaci en una mateixa llengua
i cultura, la castellana. Durant aquests anys continuen les lleis que centralitzen
el poder poltic, ladministraci, la justcia, la cultura, lexrcit i leconomia. El
castell s la llengua nica de leducaci i la prohibici de les altres llenges
arriba fins i tot al seu s per telfon en 1896.
Tot i aix, el segle XIX s tamb el moment de linici de la tmida recuperaci
cultural de la nostra llengua. Polticament, els moviments de recuperaci dun
estat pluricultural dins lEspanya liberal comenaren amb el federalisme de la
segona meitat del segle. A ms, a Catalunya la nova burgesia industrial senfront per interessos econmics amb lestat. Al mateix temps, intellectuals, escriptors i poltics promogueren la recuperaci de la cultura prpia com un
signe diferencial i encetaren el moviment de la Renaixena.
Teodor Llorente.
A Valncia no hi hagu una burgesia enfrontada amb lestat com a Catalunya,

per comen una certa reivindicaci de la nostra llengua sense arribar a lactuaci poltica. Es van crear associacions de defensa i promoci de la llengua i
la literatura prpies, com Lo Rat-Penat (1878), o certmens literaris com els
Jocs Florals (record dels antics que se celebraven durant ledat mitjana). Autors
com Teodor Llorente, Venceslau Querol i Constant Llombart van escriure
obres en valenci i van iniciar aix una tasca de normalitzaci de ls literari de
la llengua, encara que des de perspectives diferents: mentre que els dos primers pretenien la recuperaci de la llengua antiga, Llombart entenia que havia
dadequar-se tamb als usos populars i prxims a la gent.
2. La llengua dels renaixencistes

El gran debat lingstic de lpoca es trobava en la disputa entre ls de dos
models de llengua diferenciats:
Els defensors del valenci que ara es parla escrivien en una llengua que
tot el mn entenia, per que era plena de vulgarismes (abundants en obres
populars com els sainets, els colloquis, les auques, els romanos...).
TINGUES PRESENT
A Catalunya i les
Illes Balears es van
consolidar tamb les
formes actuals dels
seus parlars, ra per
la qual posteriorment,
ja al segle XX, calgu
recuperar una llengua
unitria.
Els partidaris de les formes antigues i literries, en canvi, escrivien en una

llengua arcaica, que pocs entenien del tot, i reivindicaven usos literaris quasi
perduts o propis de parlars que no havien sigut influts pel castell.
Mentrestant, la llengua continuava sumant castellanismes (chispa, luego, enfermetat, abarcar, bulto, embustero, llimpiar...). En els textos escrits, el valenci i la
resta de parlars comenaren a diferenciar-se una mica ms. En valenci sincorporaren algunes mostres dortografia castellana (y, ch) i es consolidaren formes
actuals com els demostratius simples (este, eixe), el canvi dels pronoms febles
(lo hi done, la hi done/li la done) i determinades terminacions verbals (patixc,
cantara, dormira...).
82
301957 _ 0070-0085.indd
82
28/07/11
11:29
ACTIVITATS
1. Llig aquest fragment duna carta que dirig Teodor Llorente a Mari Aguil i contesta
les preguntes que el segueixen.
Tenem, ac a Valncia, una llengua viva i una

literatura morta; perqu encara que mai sha
deixat descriure en valenci, els populars autors de romanos i colloquis, i els que desprs
portaren esta llengua al teatro i al periodisme
satric i festiu, la usaren sense estudi ni poliment alg, corrompuda i rebordonida com la
trobaven en los llavis de la gent indocta, i brbarament castellanitzada en la ciutat, on no ha
pogut defendres, com en los pobles ms retirats, de la invasi de lidioma oficial. Una llengua en tal estat s imprpia de tota poesia que
no siga completament familiar. Hi ha que relligar la tradici literria i a t dificultats.

Shan dadoptar de nou les paraules perdudes
i oblidades? Sha de renunciar, per por a no
ser comprs, al nom valenci propi, quan
aquest ha estat substitut per un altre castell?
[...] Hi ha un munt de diccions que shan perdut en uns punts, i en altres es conserven; que
els ciutadans de Valncia ja no empleen, i alguns no les coneixen, i que aixs que eixim a
lhorta, les trobem vives i significatives. [...]
TEODOR LLORENTE, Poesia valenciana completa
Explica lafirmaci inicial del fragment en relaci amb la decadncia de la llengua i la situaci
daquesta al segle XIX: Tenem, ac a Valncia, una llengua viva i una literatura morta.

Explica les diferncies entre la situaci de la literatura popular i la literatura culta,
i les diferents necessitats expressives duna i altra manifestaci cultural.

Com creus que respondria Llorente a aquestes preguntes retriques que formula ell mateix?
a) Shan dadoptar de nou les paraules perdudes i oblidades? F
b) Sha de renunciar, per por a no ser comprs, al nom valenci propi, quan aquest ha estat

substitut per un altre castell? F
Quina diferenciaci geogrfica i quina soluci al problema del model de llengua planteja
lautor al final del text?

Copia algun barbarisme que hages detectat en el text i escriu la forma correcta actual.

83
301957 _ 0070-0085.indd
83
28/07/11
11:29
La prosa humanista. Bernat Metge
1. Lhumanisme a la Corona dArag
Els humanistes sn aquells escriptors que, a partir del segle XIV, comencen, primerament per Itlia i desprs per tot Europa, a recuperar la rica cultura dels grecs i romans, que havia estat oblidada durant segles. Aquest corrent filolgic i filosfic situ
lhome al centre de lunivers (antropocentrisme) i afavor actituds basades en el raonament hum (racionalisme) i en la capacitat humana de dubtar (escepticisme).
Tot i la proximitat amb Itlia, en la nostra literatura lhumanisme tingu un desenvolupament limitat per raons ideolgiques i per ls del llat o del castell
per part de molts dels autors considerats humanistes. Tot i aix, destaquen escriptors com Joan Ros de Corella, Antoni Canals i, sobretot, Bernat Metge.
Llus Vives.
2. Bernat Metge
Va nixer a Barcelona, entre els anys 1340 i 1346, i va treballar com a notari en la
cort del rei. Aficionat des de jove a les lletres, va traduir del llat a la nostra llengua algunes obres importants dhumanistes reconeguts, com ara el Valter e Griselda, de lescriptor florent Francesco Petrarca. La seua obra principal s Lo Somni.
2.1 Lo Somni
Desprs de la misteriosa mort del rei Joan I, Bernat Metge, juntament amb altres
funcionaris reials, va ser culpat destar implicat en lassassinat del rei i del fet que
aquest morira sense confessi. El van tancar a la pres i, desprs deixir-ne, va
escriure la seua obra mestra, Lo Somni, amb lobjectiu dexculpar-se de lassassinat i de guanyar el favor del rei i de la cort per a recuperar el seu lloc de treball
com a funcionari. Lxit del llibre va fer que aconseguira els seus objectius.
En Lo Somni Bernat Metge conta que el rei Joan I se li apareix en somnis i li diu
que la seua mort no va ser fruit de cap assassinat ni complot, sin que va ser
natural. En les dues parts finals del llibre, a ms, fa un elogi de les dones, centrat especialment en les dones de la cort reial.
Els elements humanistes de Lo Somni sn:
El llibre pren la forma de dileg, molt emprada per grecs i romans.
En les seues pgines ixen personatges de la mitologia clssica, com ara Orfeu i
Tirsies, que parlen amb lautor i el rei.
En Lo Somni veiem que la literatura no t com a preferncia la difusi de certes
idees religioses o poltiques, sin que serveix una persona i els interessos
daquesta. Es tracta, doncs, dun llibre antropocentrista.
TINGUES PRESENT
Dos humanistes
importants de la
Corona dArag foren
el valenci Llus
Vives i el barcelon
Jeroni Pau, que
sexpressaren en
llengua llatina.
3. Altres autors de lpoca humanista a la Corona dArag
Aquests altres autors no es poden considerar del tot humanistes ja que, malgrat
que tenien inters per les obres clssiques i les van imitar formalment en molts
casos, el seu pensament continuava sent essencialment medieval.
Antoni Canals (regne de Valncia, 1352-1419) va traduir al valenci autors
llatins com Valeri Mxim o Sneca, per la seua ideologia era medieval.
Joan Ros de Corella (Gandia, 1433-1497) va dedicar una bona part de la seua
joventut a versionar obres clssiques, especialment dOvidi.
84
301957 _ 0070-0085.indd
84
28/07/11
11:29
ACTIVITATS
1. Llig el fragment segent, pertanyent a Lo somni, i respon a les preguntes que el segueixen.

Un divendres a mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia

acostumat estar, la qual s testimoni dels meus pensaments,
em vingu gran desig de dormir, i alant-me en peu passeg un poc per la dita cambra; per sobtat de molta son, vaig
gitar-me sobre el llit, i sobtosament, sense despullar-me,
madorm, per no pas en la forma acostumada, sin en
aquella que els malalts o famejants solen dormir.
Estant aix, se maparegu un home de mitjana estatura [...]
i per a mi fou evident que estava davant el rei En Joan
dArag, de gloriosa memria, que feia poc de temps que
havia mort, i al qual jo llongament havia servit. I dubtant
de qui era, mespaord terriblement. Llavors ell em digu:
Allunya tota por de tu, perqu jo sc aquell que et penses.
Oh, Senyor! Com sou vs ac? No vau morir laltre dia?
No, sols deix la carn a sa mare, i don lesperit a Du, qui
mel va donar.
Com lesperit? digu jo. No puc creure que lesperit siga
res ni que puga tenir altre cam sin aquell que la carn t.
I doncs, qu creus que sc jo? No saps que laltre dia
pass de la vida corporal en qu era?
Ho he escoltat respongu, mes ara no ho crec, perqu
si hagureu mort no sereu ac, e entenc que sou viu. [...]
La fama s certa, que jo he pagat el deute de natura; i el

meu esperit s aquest qui parla amb tu.
Vs, Senyor, em podeu dir el que us plaur; mes, parlant
amb vs, jo no creur que sigueu mort, perqu els hmens
morts no parlen.
Veritat s digu ell que els morts no parlen;
per lesperit no mor, i per consegent no li s
impossible parlar.
No em pareix digu jo que lesperit siga res
desprs de la mort, perqu moltes vegades he
vist morir hmens i bsties i ocells, i no vea que
esperit ni altra cosa els isqus del cos, per la qual
jo pogus conixer que carn i esperit fossen dues
coses distintes; sin que sempre he cregut que el
que hom anomena esperit i nima no fos altra
cosa sin la sang o la calor natural que s en el cos.
[...]
Molt tenganyes digu ell, pareix que no faces diferncia entre una classe desperit i laltra.
No, perqu veig que totes les coses animades moren
duna mateixa manera.
BERNAT METGE, Lo Somni (adaptaci)
Indica en aquest text don a on va la part narrativa i don a on la part dialogada.

Explica breument qu li ocorre al narrador i protagonista en el primer pargraf. Precisa com s el seu son.

Quin s el fet cabdal que es produeix en el segon pargraf?

Completa aquest quadre amb les opinions dels dos personatges que dialoguen.
Qu s...
... la carn o el cos...
... lnima o lesperit...
... per al rei En Joan?

... per a Bernat Metge?
Quina de les dues ideologies et sembla ms prpia del mn medieval?

Amb quin daquests conceptes identificaries lactitud del narrador pel que fa a lesperit?
antropocentrisme (lhome, centre de lunivers)
racionalisme (confiana absoluta en el raonament hum)
escepticisme (dubte de tot el que no siga cientficament demostrable)
humanisme (recuperaci dels clssics grecs i romans)
teocentrisme (Du, centre de lunivers)
85
301957 _ 0070-0085.indd
85
28/07/11
11:29
UNITAT
Laigua a la Comunitat Valenciana

1. La pluviositat
A la nostra Comunitat, la pluviositat s escassa, amb pluges estacionals, curtes
i intenses que provoquen inundacions i molta erosi. Generalment plou ms a
la costa que a linterior, a excepci de les zones muntanyoses, en qu plou amb
certa intensitat. A la serra dEspad, la Tinena de Benifass, el Penyagolosa, la
serra dAitana i la Safor sarriba als 700-800 mm/any; en canvi, a la meitat sud
de la provncia dAlacant noms sassoleixen els 300 mm/any.
2. Els rius i les rambles

A la Comunitat Valenciana hi ha dues classes de rius:
Els rius allctons naixen en altres comunitats i desemboquen al Mediterrani.
Sn allctons els rius Millars, Tria, Xquer i Segura. Es tracta de rius llargs
i cabalosos, amb aigua que sutilitza sobretot per al regadiu.
Els rius autctons naixen a les nostres serres. Entre altres, sn rius autctons
el Palncia, el Serpis i el Gorgos. Aquests rius sn curts i poc cabalosos, ja
que les capaleres estan prop del mar Mediterrani, on desemboquen, i procedeixen de serres amb altituds inferiors a 1.500 m.
Les rambles sn barrancs que naixen amb laigua de la pluja caiguda torrencialment a la primavera o a la tardor. Lerosi que provoquen s molt gran, ja que
inunden, de colp i volta, terrenys que sassequen del tot desprs dalguns dies.
3. Els aqfers
Una part important de laigua de pluja es filtra en la terra i sacumula, cosa que
fa amerar les roques permeables i forma aqfers. A la nostra Comunitat, els
aqfers es disposen al llarg duna franja propera al litoral. Daquests aqfers
sextrau aigua per al reg i per al consum hum des de fa segles, i aix nha provocat la sobreexplotaci. Tamb sofreixen salinitzaci per intrusions marines i
una contaminaci elevada per labs de fertilitzants en lagricultura.
4. Les zones humides

En certs llocs de la Comunitat Valenciana laigua sacumula i forma zones humides, com les albuferes i les llacunes, que sn reserves naturals per a la nidificaci i el descans docells migratoris. Aix mateix, serveixen de refugi a poblacions danimals i vegetals que noms viuen a la nostra Comunitat: les
anomenades espcies endmiques.
86
301957 _ 0086-0101.indd 86
28/07/11 11:35
Aquestes zones humides es conserven en estat natural per la pressi social, que
fa que els governs dicten lleis per promouren el manteniment i la recuperaci.
Daquesta manera sevita la seua degradaci, a causa de la pressi urbanstica,
lextracci daigua per a regadius, lacci industrial i els sediments que, a poc a
poc, shi van depositant.
A la Comunitat Valenciana hi ha dos tipus de zones humides:
Zones humides litorals. Es tracta dalbuferes, maresmes i marjals separades
del mar per barreres arenoses o restingues. En gran part dels casos presenten
una o diverses obertures les goles que permeten la comunicaci amb el
mar i, per tant, la renovaci de laigua i el manteniment de la vida aqutica.
Les zones humides litorals ms importants de la nostra Comunitat sn les
albuferes de Valncia, Calp, Elx-Santa Pola i Penscola; les maresmes del Prat
de Cabanes; les marjals de Xilxes-Almenara, el Puig-Puol, Cullera i PegoOliva; i les llacunes litorals de la Mata i Torrevella.
Llacunes interiors. Sn acumulacions daigua de pluja o de regadiu, o brolladors subterranis que omplin depressions del terreny. Les ms importants sn
les llacunes de Salines, Villena i el Fondo dElx-Crevillent. Laigua els arriba
per naixements daigua, fonts, ullals i brolladors, a partir dels aqfers.
5. El problema de lesgotament de recursos

Fins fa poc, lsser hum extreia de la naturalesa tot el que podia per al seu
profit, sense pensar que algun dia aquests recursos podrien esgotar-se. Entre
aquests recursos, el ms valus s laigua.
Actualment, les necessitats daigua a la Comunitat Valenciana sn molt elevades, a causa, bsicament, del rpid creixement de la poblaci per la immigraci
i el turisme. Aquest creixement ha motivat una major necessitat daigua per als
usos agrcoles, per a la indstria i per al consum domstic.
Per la quantitat daigua que ens ofereix la naturalesa s cada vegada ms baixa. Lextracci daigua dels aqfers s tan alta que alguns shan esgotat i daltres shan omplit daigua marina. Daltra banda, la contaminaci de les aiges fa
que una gran part no es puga fer servir per al consum per la qualitat tan baixa
que presenten.
Tot aix ens obliga a pensar en aquest problema per buscar-hi una soluci:
lestalvi daigua domstica s fonamental; el reg gota a gota, una necessitat, i el
reciclatge de laigua que utilitzen les indstries, una mesura efica contra la
contaminaci.
JOSE MANUEL CASAS I ALTRES, Supernova, Cincies de la Naturalesa 1r ES0
87
301957 _ 0086-0101.indd 87
28/07/11 11:35
Claus de la lectura
En aquest text expositiu distingirem
dues parts: la primera, ms extensa,
descriu els recursos hidrolgics de la
Comunitat Valenciana; la segona, ms
breu, resumeix els problemes principals que la utilitzaci humana de laigua planteja en el nostre territori. Farem atenci a entendre el conjunt de
termes especfics de la matria a mesura que els anem trobant en la lectura.
Vocabulari
pluviositat: quantitat de pluja.
erosi: desgast que es produeix en el sl.
amerar: penetrar un lquid, generalment aigua, a un objecte.
aqfer: formaci geolgica on semmagatzema i circula
aigua subterrnia.
albufera: llacuna litoral tancada per un cord arens.
endmic: que viu noms en una regi determinada.
maresma: costa baixa inundable per les aiges del mar
o dun riu.
marjal: aiguamoll litoral.
ACTIVITATS
1. Digues quina creus que s la finalitat daquest text.

2. Busca en el text un exemple de definici i un de classificaci.

Definici F
Classificaci F

3. Fes un esquema del text que en reculla les idees principals.

88
301957 _ 0086-0101.indd 88
28/07/11 11:35
ACTIVITATS
4. Contesta aquestes preguntes desprs de llegir detingudament el text.
A quines zones de la Comunitat plou ms i a quines plou menys?

Com es formen les rambles?

Qu sn els aqfers? Com saprofiten?

Per a qu utilitzen les zones humides els ocells migratoris?

Qu permeten les mesures de protecci de les zones humides?

5. Explica les diferncies que hi ha entre els rius autctons i els rius allctons.

6. Indica el problema que es deriva de les crescudes de les rambles.

7. Assenyala qu ha motivat el creixement de les necessitats daigua a la nostra Comunitat.


A la meitat sud de la provncia dAlacant plou molt.

Els rius Millars, Tria, Xquer i Segura sn allctons.
Els aqfers valencians estan situats en una llarga franja propera a la costa.
Les llacunes interiors sn albuferes, marjals i maresmes separades per barreres arenoses.
La contaminaci de laigua fa que cada vegada sen puga aprofitar menys per al consum hum.
9. Explica el significat de lafirmaci segent.
Aquestes zones humides es conserven en estat natural per la pressi social, que fa que els governs
dicten lleis per promouren el manteniment i la recuperaci.

89
301957 _ 0086-0101.indd 89
28/07/11 11:35
Els textos expositius
1. Caracterstiques dels textos expositius

Els textos expositius sn aquells que tenen la intenci de transmetre objectivament informaci amb una finalitat essencialment didctica i divulgativa. Podem trobar aquest model de textos en els fullets explicatius, els llibres de text,
les obres de divulgaci cientfica, les obres de consulta, les conferncies, les
explicacions a classe...
Els textos expositius poden presentar la informaci de dues maneres:
De forma resumida i clara, perqu ens fem una idea general del tema de qu
es parla. s el cas, per exemple, dels diccionaris, les enciclopdies, els trptics... En aquests textos sn importants els esquemes, tant per a organitzar
millor els continguts com per a sintetitzar-los.
Tamb la poden presentar de forma mplia, per a aprofundir en el coneixement dels continguts de qu es parla. Aquests textos solen incloure apartats i
subapartats per a organitzar la informaci. s el cas, per exemple, de les obres
de consulta especialitzades (manuals, llibres de text, articles especialitzats, etc.).
2. Estructura dels textos expositius

Els textos expositius solen presentar lestructura segent:
ESTRUCTURA
Introducci
Shi presenta el tema de qu es parlar i el

propsit que es persegueix.
Desenvolupament
Shi exposa la informaci que volem transmetre segons lordre establit i amb exemples.
Conclusi
Cont un resum de les idees exposades i,

de vegades, una valoraci personal.
3. Estil dels textos expositius

Els textos expositius han de ser clars, senzills i ben organitzats. Amb aquesta
finalitat, hi sn freqents aquests recursos:
TINGUES PRESENT
En lmbit escolar o
acadmic en general
abunden els textos
expositius, tant escrits
(llibre de text, treball
monogrfic) com orals
(classe magistral,
exposici oral).
Ls dun lxic adequat al contingut i comprensible per al receptor a qu

sadrea. Conv explicar els termes especialitzats sempre que calga.
La disposici de la informaci dels continguts en apartats i subapartats en
cas de treballs extensos, o en pargrafs en cas descrits ms breus.
La presncia delements grfics que ajuden a entendre lexposici: esquemes, diagrames, fotografies, illustracions... Moltes vegades, una imatge
sintetitza de manera ms comprensible el que es descriu amb paraules.
Finalment, hem de tindre en compte els connectors textuals que utilitzarem segons lestructura en qu hgem organitzat el text.
90
301957 _ 0086-0101.indd 90
28/07/11 11:35
ACTIVITATS
1. Relaciona cadascun daquests grups de connectors amb un tipus.
s a dir, en altres paraules...
connectors espacials
dalt, baix, al voltant, en primer terme, al fons, enmig...
connectors temporals
per tant, aix, ja que, per aix, per aquesta ra...

per, en canvi, al contrari, amb tot...
de primer, a continuaci, tot seguit, desprs, finalment,
aleshores, mentre, llavors, ms tard...
pel que fa a, daltra banda, a ms
a ms, en relaci amb, quant a, dacord amb...
per exemple, com ara
en resum, per acabar, en definitiva...
connectors per a concloure

connectors per a canviar de tema
connectors de causa-efecte
connectors doposici
connectors per a aclarir
connectors per a posar exemples
2. Llig aquest text i resol les activitats que shi proposen.

La desertificaci al Mediterrani europeu

La regi del Mediterrani Nord constitueix un complex mosaic de variats paisatges. Una gran
part de la regi s semirida i est sotmesa a sequeres estacionals, gran variabilitat de la pluviositat o sobtats i intensos ruixats. Es caracteritza per lexplotaci continuada del territori
des de fa ms de 8.000 anys, per lelevada densitat de poblaci, per la producci agrcola intensiva, per les grans concentracions industrials, per ser una important destinaci turstica...
A tot aix caldria afegir la terrible escalada dincendis forestals que en el perode de 1976 a
1999, i en el cas concret de la Comunitat Valenciana, va arrasar dos teros de la superfcie
forestal.
La degradaci de les terres al Mediterrani es relaciona amb freqncia amb prctiques agrcoles
inadequades o amb la utilitzaci de zones marginals en principi poc aptes per a lagricultura.
En aquestes condicions el terreny serosiona, perd matria orgnica, se salinitza i, gradualment,
disminueix la seua capacitat productiva com a resposta a aquesta combinaci de riscos naturals sequeres, inundacions, incendis forestals i a les esmentades activitats humanes. Contribueixen a agreujar la situaci els canvis socioeconmics i lestat de crisi i aband que en
aquests ltims anys ha travessat lagricultura tradicional, amb les consegents migracions de
les zones rurals a les urbanes.
JOS LUIS RUBIO, Els processos de desertificaci en un context
de canvi global, Mtode, nm. 34 (estiu, 2002)
Digues la intenci o finalitat daquest text.

Digues de quina de les dues maneres es presenta la informaci en aquest text.

Busca una expressi que serveix per a afegir una nova dada a les anteriors.

Busca una expressi que serveix per a introduir una conseqncia duna idea anterior.

91
301957 _ 0086-0101.indd 91
28/07/11 11:35
Les consonants palatals
1. Els sons palatals

Aquest quadre recull les consonants que es pronuncien acostant la llengua al
paladar:
Consonants
Fricatives
(laire frega en els rgans bucals)
Sonores
(vibren les cordes vocals)
Grafies: g / j
Exemple: menjar
Africades
Grafies: tg / tj
(primer moment doclusi i segon
Exemple: rellotge
moment de fregament)
Sordes
(no vibren les cordes vocals)
Grafies: x / ix
Exemple: reixa
Grafies: x / tx / -ig
Exemple: motxilla
2. Les consonants palatals sonores: les grafies g/j i tg/tj

PRONNCIA
FRICATIVA
Davant les vocals e, i: general, mengen, verger, girar, enginyer, regi

Excepcions F Davant els grups -ecc- i -ect-: injecci, objecte

E
n noms de procedncia bblica: Jess, Jeremies

E
n algunes paraules per raons etimolgiques: jerarquia, jersei,
jeroglfic, majestat
Davant les vocals a, o, u: japons, menjar, pijama, jove, bajoca, aljub, dejuni
tg
Davant les vocals e, i i sempre entre vocals: garatge, rellotge, paisatgstic

Totes les paraules acabades en -atge, -etge, -otge i -utge i derivats sescriuen amb
tg.
tj
Davant les vocals a, o, u i sempre entre vocals: platja, pitjor, fetjut

Les paraules derivades daltres que duen -tg- o acaben en -ig se solen escriure
amb tj.
PRONNCIA
AFRICADA
3. Les consonants palatals sordes: les grafies x/ix i x/tx/ig

PRONNCIA
FRICATIVA
A comenament de paraula: xilfon, xeringa, xarop

Darrere i o au: guix, rauxa
ix
Entre vocals: reixa, maduixa, eixam

A final de paraula: calaix, peix, moix, fluix
x
PRONNCIA
AFRICADA
A comenament de paraula: xocolate, xica, xiclet

Excepcions F Paraules provinents daltres llenges: txistu, Txad, txapela
Darrere de consonant: anxova, perxa, elx, panxa
A final de paraula, si va darrere de consonant: Elx, ponx, Barx
tx
Entre vocals: metxa, cotxe, cltxina, motxilla

A final de paraula (si els derivats sescriuen amb tx): capritx, despatx
ig
A final de paraula (si els derivats sescriuen amb g/j, tg/tj): assaig, roig
92
301957 _ 0086-0101.indd 92
28/07/11 11:35
ACTIVITATS
1. Completa les paraules segents amb g, j, tg o tj.
nete
ar
pa
diumen
e
persona
eneral
apons
e
in
ecci
udant
eritric
ro
ar
ma
via
a
estat
ent
reporta
me
se
ell
rebu
ar
ess
pe
ada
mi
2. Ompli el quadre segent seguint lexemple.

Present dindicatiu
Pret. imperfet
Condicional
Jo viatjaria
viatjar
passejar
desitjar
Jo desitge
menjar
Jo jutjava
jutjar
netejar
3. Posa x, tx o ig a les paraules segents, segons calga.

pun
car
ofa
fa

opar
despa
ta
oc
Con
pu

uplar
ca
a
empa
ina
cartu
alot
ocolate
emeneia
4. Escriu la paraula a qu es refereix cada definici.

Color de la sang. F
El contrari dalt. F
Natural de Txquia. F
Entrep fet amb pa de motle. F
Malla teixida duna porteria. F
Persona que ha perdut lenteniment. F
5. Completa el text segent amb les grafies dels sons palatals adequades.
El pas de les plataformes era saludat amb crits pels

iquets que corrien darrere delles reclamant:
un pe et, un pe et, encara que siga
icotet!. Els ms pillets anaven amb gan os per poder
agarrar-ne algun. Per evitar-ho, una persona vi ilava les ca es al llarg del tra ecte. Eren aquelles
vesprades destiu en qu tots estaven a la fresca. Els ma ors raonaven. Els
iquets
ugaven o passe aven els fanals que els seus pares els havien fet, buidant un mel dAl er i decorant-li la corfa. A
meitat dels anys quaranta, la subhasta de pe
comen a fer-se en ledifici de la llo a dEl Progreso
Pescador.
PEP MARTORELL, El mn mariner del Cabanyal
93
301957 _ 0086-0101.indd 93
28/07/11 11:35
Tipus doracions
1. Segons lestructura
Loraci s un conjunt de paraules que expressen una idea o un pensament

complet, independent sintcticament, i que cont, almenys, un verb en forma
personal. Els constituents bsics de tota oraci sn el sintagma nominal (subjecte) i el sintagma verbal (predicat).
Segons el nombre de verbs en forma personal, les oracions poden ser simples o
compostes.
Loraci simple s la que es construeix amb un sol verb en forma personal.
Lamiga dAnna va vore uns ocells amb plomes grogues.
verb
Loraci composta s la que cont ms dun verb en forma personal i, per

tant, ms dun predicat.
A lhivern cada dia encenem el foc perqu feia molt de fred.
verb
verb
Les oracions compostes poden contindre proposicions. Una proposici s una

oraci simple formada pel verb i el complement o complements que lacompanyen.
Juxtaposades. Robert ja no ve a casa nostra : deu estar enfadat.
oraci 1
oraci 1
Coordinades. Li agradava el teatre per els amics preferien el cine.

oraci 1
oraci 1
Subordinades. Els amics de Laura deien que aprovarien tot el curs.

oraci principal
2. Segons lactitud del parlant
oraci subordinada
Lemissor pot plasmar la seua actitud davant el missatge amb diferents mecanismes: ls de signes grfics, ls dun mode verbal o un altre, lordre de les paraules, ls de marcadors lxics (adverbis, pronoms i conjuncions) o el tipus doracions que utilitze. Segons lactitud del parlant podem classificar les oracions en:
Enunciatives. Presenten la informaci com si fra real. Poden ser:
Afirmatives: Josep ha trencat les ulleres.
Negatives: No sabem on vius.
Interrogatives. Serveixen per a formular preguntes. Poden ser:
Directes, si acaben amb un signe dinterrogaci: Quan has eixit de classe?
Indirectes, si van introdudes per un verb: No s qu tenem a les mans.
Totals, si es responen amb un s o un no: Has sabut la lli?
Parcials, si demanen com a resposta una paraula o un grup de paraules distintes de s i no: Qui ha portat lagenda?
Exclamatives. Expressen emocions: Com se lestimava!
Imperatives. Expressen una ordre, un prec o una prohibici: Preneu la llet!
Dubitatives. Presenten un fet com a possible: Potser sn estrangers.
Optatives. Expressen un desig: Tant de bo anares dexcursi!
94
301957 _ 0086-0101.indd 94
28/07/11 11:35
ACTIVITATS
1. Subratlla els verbs en forma personal que trobes en aquest text i destria les oracions simples
de les compostes.

Els treballadors en assemblea van decidir continuar les mobilitzacions fins que no se solucionara el
problema. Estaven desesperats. Van acordar una
vaga general i a ms a ms van decidir tancar-se
a la fbrica, amb ells a dins no satrevirien a desmantellar-la. El bloqueig continu de lautopista va
provocar no solament problemes de provement al

poble sin tamb a la ciutat, en quedar bloquejada una de les seues principals vies de sortida. Els
vens i les venes de la comarca portaven amb resignaci les conseqncies negatives de la protesta.
Oracions simples
Oracions compostes
GEMMA PASQUAL I ESCRIV, La fbrica
2. Classifica les oracions segents segons el tipus doraci composta de qu es tracte.

Va caure un bac i es va trencar una cama. F
Fem el dinar o anem al mercat. F
Sempre que volia llegir un llibre es posava les ulleres. F
Estan molt tranquils; deuen tindre un bon dia. F
Veniu a la festa del meu aniversari perqu ens ho passarem molt b. F
No anir al concert: estic cansat. F
3. Indica de quin tipus sn aquestes oracions segons lactitud del parlant.
Anireu al cine desprs de fer els deures? F
Tots els carrers del centre estaven plens de brutcia. F
Quina por que tenia! F
Tant de bo poguera anar al cinema amb tu. F
On hi ha una bstia? F
Torneu a casa ara mateix! F
No llances els papers al terra! F
4. Transforma aquesta oraci enunciativa afirmativa en els tipus segents.

Vicent escolta aquesta can.
Enunciativa negativa F
Exclamativa F
Interrogativa total F
Interrogativa parcial F
95
301957 _ 0086-0101.indd 95
28/07/11 11:35
Tipus doracions
3. Segons els constituents de loraci

Atenent els constituents bsics de loraci (subjecte i predicat) i la naturalesa
del predicat, distingim entre oracions atributives, predicatives i impersonals.
Oracions atributives. Sn aquelles que tenen un predicat nominal, s a dir,
un predicat constitut per un verb atributiu o copulatiu (ser, estar, semblar,
parixer) i un atribut. Els verbs atributius actuen com un simple enlla entre
el subjecte de loraci i latribut, que el complementa i nexpressa una caracterstica, una qualitat o un estat. Aix doncs, latribut s lelement amb ms
crrega de significat del predicat.

La meua germana semblava illusionada .

Subjecte
Verb atributiu
Atribut
Oracions predicatives. Sn les que contenen un predicat verbal, format per

un verb predicatiu i un complement o ms, en cas de tindren. Les oracions
predicatives poden ser transitives, intransitives, reflexives i recproques.
Oracions
transitives
Oracions
intransitives
Oracions
reflexives
TINGUES PRESENT
Segons la veu del

verb tamb es poden
distingir oracions
actives (Pere ven
cotxes), passives
(Els cotxes sn venuts
per Pere) i passives
pronominals
(Es venen cotxes).
Oracions
recproques
Sn aquelles oracions que

porten un complement directe
(CD). Els verbs que admeten CD
sanomenen verbs transitius.
Estan formades per verbs que no
porten complement directe.
Habitualment es construeixen amb
verbs que expressen moviment
(eixir, anar, tornar, crrer...) o estat
(dormir, viure, crixer...).
Sn aquelles oracions en qu
el subjecte executa i rep alhora
lacci verbal. Sempre es
construeixen amb un pronom
personal (em, et, es, ens, us), que
fa funci de CD o de CI.
Sn un tipus doracions
reflexives en qu el subjecte est
compost per diverses persones
o coses, que executen i reben
mtuament lacci verbal.
Daniel ha comprat pa.

Subjecte V. transitiu CD
La iaia amoixa el gat.

Subjecte V. transitiu CD
El pare ha vingut ac.

Subjecte
Verb
CC Lloc
Maria viu molt b.

Subjecte Verb CC Manera
Jaume es pentina.
Subjecte CD
Verb
Imma es renta les mans.

Subjecte CI Verb
CD
Roland i Carme es
Subjecte
CI
telefonaven.
Verb
Oracions impersonals. Les oracions impersonals sn aquelles que no tenen

subjecte explcit ni ellptic. Solen estar formades per verbs relacionats amb
fenmens atmosfrics, el verb haver-hi, el verb ser acompanyat dun CC de
temps, els verbs semblar o parixer seguits duna oraci introduda per que i
verbs impersonals formats amb el pronom es.
Fa fred. Hi havia molta gent. s tard. Sembla que vindran. Shi est b.
96
301957 _ 0086-0101.indd 96
28/07/11 11:35
ACTIVITATS
1. Classifica aquestes oracions en atributives i predicatives. En el cas de les atributives,
subratllan latribut.
Hem convenut la teua germana. F
Loficina de Correus estar oberta tot el dia. F
El meu gat estava malalt. F
Dem comprarem cltxines al mercat. F
El seu amic sembla molt espavilat. F
El secretari recollia un paper de terra. F
Carles s molt valent. F
2. Relaciona cada tipus doraci amb la caracterstica i lexemple que li corresponga.
Oracions actives
El subjecte pateix lacci del verb.
Maria rega els geranis.
Oracions passives
El subjecte executa lacci del verb.
Els geranis sn regats per Maria.
3. Indica si les oracions segents sn transitives o intransitives. Desprs, subratlla el CD de les

oracions transitives i transforma-les en passives. Segueix el model.
Model F La mestra va corregir els exercicis a la pissarra.

La mestra va corregir els exercicis a la pissarra. F Oraci transitiva.
CD
Els exercicis van ser corregits per la mestra a la pissarra.
El meu pare llegia el diari tots els matins. F

Els alumnes parlaven amb lescriptora dAlcoi. F
Hui han podat una palmera al pati de linstitut. F
4. Digues si aquestes oracions sn impersonals, reflexives, recproques o passives pronominals.
Hui hi ha molts nvols. F
Ella es pentinava els cabells amb un raspall. F
Enric i Pau senvien missatges amb el mbil. F
Al meu edifici es lloga la planta baixa. F
Hui ha plogut al sud de la Comunitat Valenciana. F
Els teus germans sestimen moltssim. F
Sha subhastat un quadre deSorolla de lltima etapa. F
El jugador es dutx desprs del partit. F
97
301957 _ 0086-0101.indd 97
28/07/11 11:35
Els mbits ds i els registres
1. Els mbits ds
Lmbit ds s el marc sociocultural en qu t lloc lacte comunicatiu: familiar, educatiu, administratiu, professional, judicial, literari, dels mitjans de comunicaci, etc. Atenent les variables segents, en cada situaci comunicativa
utilitzarem una variant de la llengua o una altra.
Lindividu i la relaci amb linterlocutor: el discurs varia per motius del
sexe del parlant, ledat, la formaci, locupaci o la relaci que sestableix
amb el destinatari de la comunicaci.
El tema: segons que el tema siga general (com ara una conversa sobre esport)
o especialitzat (si es fan servir termes especfics duna matria o cincia), el
lxic i les expressions canvien.
El canal en qu es produeix la comunicaci condiciona la forma dels missatges (la rdio, el carrer, la lnia telefnica, internet...).
La intenci comunicativa (convncer, explicar, informar, donar ordres,
emocionar...) tamb condiciona la forma del text.
2. Els registres
Per a adequar-nos a cada mbit ds utilitzem models de llengua diferents que
configuren els registres. El quadre segent recull els principals:
Es dna en mbits cultes:
REGISTRES
FORMALS:
nivell de formalitat
alta
a) Cientificotcnic: llenguatge molt clar i precs, amb

abundants termes propis de cada especialitat
i tecnicismes.
b) Administratiu: llenguatge amb moltes frmules fixes
establides i tecnicismes. Per exemple, el llenguatge jurdic.
c) Literari: llenguatge ms elaborat, ple de recursos retrics
i amb una intenci esttica.
REGISTRE
ESTNDARD:
mitjana
Supera les diferncies geogrfiques i socials de la parla,

s neutral.
Susa sobretot en els mitjans de comunicaci i la publicitat.
Recentment, tendeix a incorporar lxic de registres ms
formals, pel desenvolupament tecnolgic i la globalitzaci
de la informaci.
Es donen sobretot en situacions de comunicaci oral.
REGISTRES
INFORMALS:
baixa
Sn ms improvisats i espontanis, amb bastants

barbarismes i vulgarismes, oracions inacabades,
incorreccions gramaticals, etc.
Inclouen els mbits familiar i damistat o coneixena amb
confiana.
Contenen els nivells familiar, colloquial i, fins i tot, vulgar.
98
301957 _ 0086-0101.indd 98
28/07/11 11:36
ACTIVITATS
1. Llig els textos segents i respon.
Text 1
Text 2
Text 3
Ls de nanopartcules dor es
coneix des de fa uns 1.700anys,
[...], encara que sembla que va
ser Faraday, lany 1857, qui va
intentar explicar per primera
vegada el color rogenc de lor
present en els vitralls de les esglsies associant-lo a un efecte
de grandria. [...] Faraday tamb va ser el primer a sintetitzar
per primera vegada en un laboratori els primers colloides de
nanopartcules dor usant una
reacci de reducci dels ions
AuCI4 amb fsfor.
Ei! Xavals! Com anem?

Genial. Ja sha acabat aquest malson. [...]
Ostres! Sembles la de sempre.
S! Ja nhi ha prou, de fugir. Triniti ha mort, torna Llum!
Aix! Tornem de nou. Sacaba el
malson, comena la vida.
Ei! He de comenar a estudiar.
Noms queda un mes de classes.
Tia, para! Avui ho celebrarem.
Dacord!
Llum, Dani mha dit que tens un
joc nou que s genial.
S, tia! s una passada. Hi juguem? [...]
Guai! A ja sassembla als vells
temps.
La Universitat de Valncia obri

les biblioteques 24 hores al dia
JUAN MARTNEZ-PASTOR,
GUILLERMO MUOZ-MATUTANO
IRAFAEL ALBARGUES, El majscul
impacte dall minscul, Mtode,
nm. 65 (estiu de 2010)
GEMMA LLUCH, el-joc.com
Lentitat acadmica amplia lhorari

pels exmens de setembre
Les biblioteques de la Universitat

de Valncia de Cincies Socials (al
campus de Tarongers), de Cincies
(Burjassot) i dHumanitats (Blasco
Ibez) obriran les 24 hores del dia
a partir de hui dilluns i fins les
21 h del prxim 10 de setembre.
Lampliaci extraordinria de lhorari respon a la necessitat dels estudiants de disposar despais on
preparar les matries per als prxims exmens de setembre, indiquen des de lentitat acadmica. [...]
avui.elpunt.cat, 23 dagost de 2010
(adaptaci)
Com creus que sn els individus que participen en aquests actes comunicatius?
En el text 1 i el text 3 no hi ha aparentment interlocutors, per sabries dir a qui van adreats?

De quins temes es parla? Pertanyen a un mbit culte o ms informal?

Quina s la intenci comunicativa de cada text?

Per qu creus que en cada text susa un tipus de llengua diferent?

2. Classifica les paraules segons que sutilitzen en un registre formal (F), estndard (E) o informal (I).
pispar
robar
furtar
pusillnime
covard
gallina
pasta
diners
capital
ric
forrat
adinerat
finar
morir
dinyar-la
99
301957 _ 0086-0101.indd 99
28/07/11 11:36
El Segle dOr (I). La lrica
1. Ausis Marc
Ausis Marc s, possiblement, el poeta ms important de la nostra literatura.
De la seua vida sabem que va nixer a Beniarj, al costat de Gandia, lany 1397
i que descendia duna famlia noble molt aficionada a les lletres. De fet, son pare, Pere Marc, i el seu oncle Jaume van ser tamb poetes importants.
De jove va servir a Itlia en lexrcit del rei Alfons el Magnnim. Desprs, va
tornar als dominis de la famlia, el senyoriu de Beniarj, a administrar-los. Es
cas dues vegades i les dues va vore morir les esposes sense haver tingut cap
fill. Aix i tot, a la seua mort (Valncia, 1459) havia reconegut com a propis
cinc fills tinguts amb altres dones.
Els temes principals dels 128 poemes que configuren lobra de Marc sn
lamor, viscut com un conflicte permanent entre lesperit i el cos; la mort, que
li permet reflexionar sobre el dest de lnima; les seues emocions i contradiccions, i tamb la seua relaci amb Du, com un home que, penedit i turmentat
pels seus pecats, nimplora la misericrdia.
Ausis Marc.
Loriginalitat i la importncia de la poesia de Marc deriva del canvi que representa respecte a la poesia trobadoresca. A diferncia dels trobadors, el conflicte principal ja no s el que enfronta el poeta amb lestimada, sin les contradiccions interiors del mateix poeta. Pel que fa a la dona, ja no s una simple
imatge idealitzada, sin una persona humana, amb defectes i virtuts. Una altra
novetat s la formulaci de preguntes filosfiques sobre la naturalesa i el dest
de la persona. La dimensi ms humana i ntima de la poesia de Marc lallunya
de ledat mitjana i lacosta al Renaixement.
2. Altres poetes
TINGUES PRESENT
Els poemes dAusis

Marc sagrupen
segons el tema: cants
damor, cants de mort,
cants morals i Cant
espiritual. Dins els
cants damor, hi ha
diversos cicles segons
lapellatiu potic amb
qu es refereix a la
dona.
Jaume Roig va nixer a Valncia, ciutat on va viure tota la vida i on exerc com
a metge. El llibre ms important que va escriure s la narraci en vers anomenada Espill, una mostra de literatura misgina, que se centrava en la crtica a
les dones, a les quals considerava ssers demonacs i causants de tots els mals
de la humanitat. Per la misognia s un pretext per contar un seguit dhistries quotidianes amb gran realisme. LEspill s, doncs, una obra fruit de la
mentalitat de la burgesia (comerciants, funcionaris o metges), cosa que tamb
es reflecteix en el llenguatge, que reprodueix perfectament la forma del parlar
valenci de lpoca.
Joan Ros de Corella pertanyia a una famlia valenciana noble, la dels comtes
de Cocentaina. La seua escassa afici a les armes va motivar que des de jove
escollira la carrera eclesistica. Mestre en teologia i home molt culte, va desenvolupar una producci literria important i diversa, tant en prosa com en vers
i tant en temes religiosos com profans. El cim del seu art s lobra Tragdia
de Caldesa, on descriu un desengany amors utilitzant la primera persona
narrativa. De lestil de Ros de Corella podem destacar el llenguatge adornat,
preciosista i exquisit, i ls del vers blanc, s a dir, un tipus de vers en qu es
mant constant el nombre de sllabes per no hi ha rima.
100
301957 _ 0086-0101.indd 100
28/07/11 11:36
ACTIVITATS
1. Llig el text segent i contesta les preguntes que el segueixen.
Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra dells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Les veles i els vents han de satisfer els meus desitjos

fent camins incerts per la mar.
Els vents Mestre i Ponent sarmen contra ells:
el Xaloc i el Llevant els deuen ajudar
amb els seus amics, el Gregal i el Migjorn,
pregant humilment al vent de Tramuntana
perqu amb el seu bufar els siga favorables
i perqu els cinc duguen a terme el meu retorn.
Bullir el mar com la cassola en forn,

mudant color e lestat natural,
e mostrar voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on sn nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
[...]
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per qu amor per mort s anullats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo s gels de vostre escs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del mn delit,
car, ns vivint, no creu se pusca fer.
El mar bullir com una cassola al forn

canviant el color i lestat natural,
i mostrar malvolena a qualsevol cosa
que sobre ell sature un sol moment.
Els peixos, grans i menuts, correran a amagar-se
i buscaran amagatalls recndits,
fugint del mar on van nixer i es van criar,
eixiran a la terra com a nica salvaci.
[...]
Jo tem la mort per no ser absent de vs,
perqu lamor s anullat per la mort,
per jo no crec que el meu voler
puga ser superat per tal separaci.
Noms tinc por que el vostre escs voler,
quan jo haja mort, em pose en oblit.
Aquest s lnic pensament que em lleva la felicitat
perqu, vivint nosaltres, no crec que aix passe.
AUSIS MARC
Versi actualitzada
De qu confessa que t por el poeta en lltima estrofa?
Per qu t por daquest fet?
El poeta est segur de lamor de la seua estimada? Justifica-ho amb una citaci daquesta ltima
estrofa.
Quin estat de la mar descriuen les dues primeres estrofes?
Qu t a vore amb el conflicte plantejat a lltima?
101
301957 _ 0086-0101.indd 101
28/07/11 11:36
UNITAT
Raquel: una jove amb esperit crtic

2 dabril
rem laltre dia a ca lOriol, amb lAnna i la petita Pati, i la mare donava el pit a
la menuda. Era una escena entendridora, i, quan hem sortit, ho he comentat amb
lOriol. I va i em diu que aix s lessncia de la feminitat. Que, vulguem o no
vulguem, estem fetes per ser mares, i que cap dona no s completa fins que not
fills. Que contra natura no valen les teories. Mha alarmat moltssim el to en qu
ho feia. Tu has vist la cara de lAnna, mentre la nena mamava? S, lhe vista,
iestava extasiada, i em sembla molt b. A ms, no tinc res en contra de la maternitat en general, per daix a dir que lessncia de la feminitat s la maternitat...
Li he preguntat si ell creu que lessncia de la masculinitat s la paternitat, i ha
dit que rotundament no; [...] i que les dones podem i, per sort, que hi tenim tot
el dret treballar, accedir a tots els llocs, i que tenim ra quan diem que estem
capacitades per a fer qualsevol tasca, per, aix s, sempre que la professi no
intercepti la nostra funci de mares. Ha puntualitzat que ell tamb est en
contra que noms fem de mestresses de casa, i que la natura no ens ha marcat
per a aix, que, s, s noms fruit del costum i dels prejudicis, perqu no hi ha
cap tret natural que ens capaciti especialment per rentar els plats home, moltes
grcies, per que la maternitat s que est escrita en el nostre codi gentic.
La discussi lha guanyada ell. Segurament perqu jo, encara que tingui una
cosa molt clara, no s discutir massa b. En primer lloc, perqu mapassiono,
i,en segon, perqu els contraarguments se macudeixen desprs.
16 dabril
Mai, mai en tota la vida no havia estat tan desconcertada com estic ara. B, la
paraula no s desconcertada, sin angoixada, perplexa... Feta un embolic,
vaja.
Ja no entenc res. Ni tan sols s qu est ben fet i qu mal fet (per ms que mhavia semblat perfecta la moral kantiana que hem donat a filo). I, a ms a ms, tinc
la ms total incapacitat per explicar-ho a ning. A lOriol jo lestimo, encara que
siguem tan diferents, per, una cosa aix, no la hi explicar. No s per qu, per
senzillament no puc. A ms, la seva reacci no em far cap b. Com laltre dia
que, desprs de pensar-mho molt i de fer molts esforos per qu he de ser tan
tancada? li vaig dir que faig un diari. Era com compartir amb ell una cosa meva.
Doncs va i es clava a riure. I va dir que ja no tinc edat de fer aquestes bestieses,
ies va posar molt tendre per en idiota, fent aix de parlar-me com si jo fos una
nena petita: La meva Raquel! Apa, reina, no tenfadis que et poses lletja, i xorrades daquestes. Aix, de superior a inferior, de persona madura a criatura. Jo li
vaig dir que mai ms li contar res meu. I que s tan ignorant que no sap que hi
ha hagut grans escriptors que han fet diaris. I va i mho nega. Diu que aix no
102
301957 _ 0102-0115.indd
102
28/07/11
11:32
sn diaris sin dietaris, i amb aquesta imbecilitat ens hem passat una hora
discutint. Jo li he citat uns quants autors b, noms dos: el Mari Manent i el
Josep Maria Castellet que han publicat els seus diaris. I com que sha quedat
sense arguments (perqu aix meu tamb s dietari, no?), ha dit que faci el
que em doni la gana i que, al capdavall, els diaris noms els fan les xiques. Com
ho saps? Has fet una enquesta?, i ell mha preguntat si s que conec algun noi
que en faci, i jo, s clar, no en conec cap. Les dones sou ms sentimentals i necessiteu abocar-ho tot en algun lloc. I ms tu, que ets tan introvertida. Per els
tios passem, daix. A mi mha sonat a tpic tronadssim: aix s de xica, aix
altre de xic... Per qu? Qui ho ha decretat? Ah, misteri...! I diuen que ara ja som
iguals! Que ens eduquen de la mateixa manera! I un rave! [...]
29 dabril
Hem fet un exercici, a la classe de llengua, que mha sortit molt i molt b. Doncs
la profa mha cridat i mha dit que el meu treball era bonssim. La profa de llengua s mallorquina, i parla com si et demans perd. Fins i tot, quan est enfadada, es queixa que nosaltres passem della, per s que ni tadones que estigui
enfadada. B, doncs amb aquell seu parlar una mica planyvol, mha dit que s el
millor treball que ha corregit mai. Bufa! Que li ha agradat tant que lha ensenyat
als companys de seminari i tot, i que tothom ha dit el mateix: que era bonssim
de contingut i de forma. A mi em feia grcia, sentir-la parlar aix, com si li fes
vergonya dir-me unes coses tan agradables. I ha dit que est tan ben redactat que
veu clarssim que serveixo per escriure. Que ha sentit a dir que vull fer biolgiques, i que mho pensi b, perqu tinc uns dons que s una llstima desaprofitarlos. [...] Deia que una carrera dhumanitats encaixaria molt millor en el meu
temperament, que podria ser escriptora. Aleshores li he dit que la literatura pot
ser un plaer, per no un ofici; que s molt agradable llegir, i que s, que escric
amb facilitat, per aix no ho ensenyen a cap facultat. I li he dit una cosa que
mhe penedit de seguida dhaver-la dita, perqu, a ms no ho penso de deb: que
la societat pot passar dels escriptors, per que els cientfics sn necessaris. Sha
posat com trista, com moixa, perqu era una bufetada a la seva prpia carrera i
a la seva prpia funci en la societat, i ha replicat que estic equivocada, que hi ha
lloc i necessitat de tot, i que, mirat aix, lofici ms important s el de pags i el
descombraire. I ho s molt, ha afegit precipitadament, encara que no li donem
massa valor social, per que cal de tot: sabaters i msics, qumics i escriptors,
paletes i mestres. Que menysprear una activitat, la que sigui, s una mica vil...
He reconegut que t ra, per he insistit que, grcies per les seves lloances, per
vull estudiar biolgiques. Fins i tot he estat a punt de confessar-li que s que escric de gust, perqu faig un diari, per mha semblat massa confidencial.
ISABEL-CLARA SIM, Raquel
103
301957 _ 0102-0115.indd
103
28/07/11
11:32
Claus de la lectura
En aquests tres fragments del diari Raquel, dIsabel-Clara Sim, redescobrirem aquest gnere que solem associar a letapa juvenil de la vida, per que tamb ha estat
conreat per escriptors adults reconeguts. Pel que fa als
temes, ens podrem aproximar a les diferncies de gnere, sovint agreujades per raons culturals, i al tema de
lorientaci acadmica en funci de les aptituds, els interessos personals i les exides laborals.
Vocabulari
interceptar: posar obstacles.
puntualitzar: remarcar b, punt per punt.
perplex: dubts, que no sap cap a quina
opci decantar-se.
tronadssim: molt fet malb, molt
antiquat.
vil: menyspreable, de baixa condici.
ACTIVITATS
1. Digues a quin dia del diari de Raquel correspon cadascuna daquestes tres afirmacions.
La igualtat entre els dos gneres s encara terica, perqu tenim massa prejudicis.

La decisi sobre els estudis a seguir s una opci molt personal.

La maternitat no s lessncia de la feminitat.

2. Escriu una altra afirmaci relacionada amb cadascun dels fragments, on isca Oriol o la
professora de llengua.
2 dabril F
16 dabril F
29 dabril F
3. Dacord amb la lectura, indica si les afirmacions segents sn vertaderes (V)
o falses (F).

Oriol creu que les dones noms haurien de fer de mestresses de casa.
Oriol i Raquel sn molt semblants de carcter.
Oriol considera que escriure un diari s cosa de xiques.
La professora de Llengua creu que la carrera ms digna s la dHumanitats.
4. Explica en quins tpics sobre les dones es basen les idees dOriol.

5. Enumera els arguments que dna la professora a Raquel perqu estudie Humanitats.

104
301957 _ 0102-0115.indd
104
28/07/11
11:32
ACTIVITATS
6. Qu expressa Raquel amb el comentari que hi ha entre guions enaquest fragment?
Marca i justifica la tria.
Ha puntualitzat que ell tamb est en contra que noms fem de mestresses de casa[...],
perqu no hi ha cap tret natural que ens capaciti especialment per rentar els plats
home, moltes grcies, per que la maternitat s que est escrita en el nostre codi
gentic.
Felicitaci.
Agrament.
Sarcasme.
7. Creus que el ttol del text sajusta al seu contingut? Justifica-ho.

8. Llig amb atenci el fragment segent del text i respon.
I com que sha quedat sense arguments (perqu aix meu tamb s dietari, no?), ha dit que faci
el que em doni la gana i que, al capdavall, els diaris noms els fan les xiques. Com ho saps? Has
fet una enquesta?, i ell mha preguntat si s que conec algun xic que en faci, i jo, s clar, no en
conec cap. Les dones sou ms sentimentals i necessiteu abocar-ho tot en algun lloc. I ms tu,
que ets tan introvertida. Per els tios passem, daix.
En quins casos fa servir el discurs directe per introduir les paraules dOriol? Quines marques
tipogrfiques ho indiquen?

En quins casos fa servir el discurs indirecte per introduir les paraules dOriol? Marcals en el text.

Creus que en algun moment Raquel interpella a un possible lector? En cas que la resposta siga afirmativa,
copian el fragment.

9. La novella Raquel es va escriure lany 1991. Creus que en lactualitat continuen presents
els mateixos conflictes entre xics i xiques? Justifica-ho.

105
301957 _ 0102-0115.indd
105
28/07/11
11:32
Els textos de lmbit personal

Fins ara hem vist textos amb diverses finalitats comunicatives: entretindre, informar, mostrar una opini, reproduir una comunicaci oral o exposar un tema.
Si aquests textos tenien una dimensi clarament pblica, ara ens centrarem en
uns altres que, dins dun mbit privat, tenen una finalitat comunicativa molt
ms relacionada amb lexpressi dels fets, les idees i els sentiments de lautor.
1. Els diaris
Un diari s un text en qu lautor pretn explicar una srie de fets que ha viscut
en una successi de jornades. Tanmateix, representa ms una forma de reflexi
personal a partir del dia a dia que una simple notificaci desdeveniments. s un
exercici de raonament i dautoreflexi que serveix ms per a lautor que per a un
hipottic lector. Hi predomina la funci expressiva o emotiva del llenguatge, s
a dir, fer partcips els altres dels pensaments propis. Tot i que no hi haja una
voluntat de fer el text pblic, molts diaris sarriben a publicar.
2. Els blocs dinternet
El bloc consta de diversos textos (els articles o posts), organitzats de diverses

maneres: segons el dia en qu estan escrits, el tema de qu parlen, etc. I tamb,
com en un diari, els autors dels blocs, anomenats blocaires o webloggers, solen
exposar en les seues pgines personals les opinions, inquietuds o descripcions
dels esdeveniments de la seua vida.
La diferncia essencial entre un diari i un bloc s que aquest es publica en internet, i aix fa que qualsevol persona el puga llegir i, fins i tot, fer comentaris dels
articles publicats. Daquesta manera, les aportacions de tots els lectors ajuden a
la reflexi collectiva dels temes plantejats en el bloc. Per aix els blocs han superat el format de diari i ara es fan servir no solament per a lexpressi individual, sin tamb per a altres coses, com ara intercanviar informacions, comentaris,
fotografies o propostes entre una colla damics; donar a conixer les activitats
dentitats culturals, com bandes de msica, grups de teatre, clubs de lectura,
etc., o comentar i reflexionar sobre temes o fets de lactualitat cientfica, poltica,
esportiva, cultural, artstica, etc.
3. Els dietaris
Els dietaris presenten la mateixa estructura en jornades que els blocs o els
diaris, per a diferncia daquests noms pretenen reflectir els esdeveniments
que ocorren sense cap voluntat de fer-hi cap reflexi personal. Els textos
sacosten, per tant, ms a una crnica de successos que a lautobiografia. Els
dietaris alludeixen al context en qu es troba lautor, s a dir, la seua funci
s ms referencial o representativa que expressiva.
En lactualitat, els dietaris no sn tan habituals com fa segles, quan eren comunes les anotacions en les institucions eclesistiques o en algunes famlies
nobles. En la nostra literatura hi ha molts exemples de dietaris personals: el
Dietari del capell dAlfons el Magnnim (segle XV), el Calaix de sastre, del Bar
de Mald (segles XVIII-XIX), o el Dietari de Pere Joan Porcar, que comprn
referncies diries de la ciutat de Valncia des de 1589 fins a 1628.
106
301957 _ 0102-0115.indd
106
28/07/11
11:32
ACTIVITATS
1. El Diari dAnne Frank s un dels diaris personals publicats ms coneguts. Llig-ne aquest
fragment, busca informaci i contesta les preguntes que el segueixen.
Dissabte, 20 de juny de 1942

Per a alg com jo s una sensaci molt estranya escriure un diari.
No tan sols perqu mai no he escrit res, sin perqu em fa lefecte
que ms endavant ni a mi ni a ning altre li interessaran les confidncies duna collegiala de tretze anys. Per aix en realitat no
importa, tinc ganes descriure i molt ms encara de desfogar-me i
traurem de sobre unes quantes espines. El paper s ms pacient
que els homes. Vaig recordar aquesta frase un daquells dies mig
malenconiosos en qu estava asseguda amb el cap repenjat a les
mans, avorrida i desganada, sense saber si eixir o quedar-me a casa, i
finalment em vaig posar a rumiar sense mourem don era. S, s cert,
el paper s pacient, per com que no tinc cap intenci densenyar
mai a ning aquest quadern de tapes dures anomenat pomposament
diari, si no s que alguna vegada en la meua vida tinc un amic o
una amiga que es converteixen en lamic o amiga de lnima, el ms
probable s que no interesse a ning.
ANNE FRANK, Diario (adaptaci)

Qui era Anne Frank?

En quines circumstncies va escriure el diari?

Com creus que la va poder ajudar el fet descriure una mica cada dia?

Per qu no havia escrit mai res Anne fins aquell moment? I per qu va comenar a escriure aleshores?

2. Segur que a la teua comarca hi ha blocaires. Fes una recerca en google de blocs de persones
de la teua zona i posals en com a classe, valorant-ne els elements grfics i temtics.
3. A quin tipus de text de lmbit personal pertanyen els fragments segents? Argumenta-ho.
2414 Nevar / Dimecres a 31 de giner 1624, a les huit hores de la nit,

comen a nevar i no par en tota la nit, que hi havia en molts carrers de Valncia dos pams de neu, i dur en los carrers tot lo endem
per los carrers [sic] la neu, que es tiraven uns ab altres pelles de neu.
I nevar tant no hi havia memria dels hmens haver vist tanta neu.
2418 Crida de les taronges / Dilluns a 5 de dit [mes] fu crida lo Justcia criminal de Valncia que es recordassen los olvidats de no tirar
aigua i taronges lo dia de Carnestoltes sots certes penes.

107
301957 _ 0102-0115.indd
107
28/07/11
11:32
La resta de consonants
1. La ela geminada
Sescriuen amb ela geminada (ll):
Les paraules que comencen en les sllabes segents, i els seus derivats:
mil- millsima, millenni...
al- allegoria, allrgia, allucinar...
sil- sllaba, sillogisme...
col- collaboraci, collecci, collega...
il- illgic, illusi, illuminar...

Les paraules que acaben en les terminacions segents, i els seus derivats:
-ella aquarella, novella, passarella...
-illa gorilla, clorofilla, tranquilla...
-illar cavillar, oscillar, vacillar...
Alguns mots dorigen culte com cristall, malleable, metllic, installar,
constellaci, ellipse, circumvallaci, libllula, medulla, mollusc, pollen, cl
lula, penicillina, excellent, intelligncia, rebellia, pllid, sollicitar, pellcula,
bllic, calligrafia, satllit, parallel...
2. La erra forta en paraules derivades i compostes

En els casos de paraules derivades, si el prefix acaba en vocal i el lexema comena per r no duplicarem aquesta per indicar que la r sona com a vibrant
mltiple: antireumtic, prerom.
En els casos de paraules compostes, si el primer element del compost acaba en
vocal i el segon comena per r, separarem els dos elements amb un guionet:
cama-roja, Vila-real.
3. Les grafies m i n
Davant b o p sempre escrivim m (embs, empitjorar), mentre que davant v sempre posarem n (canvi), amb alguna excepci, com ara tramvia o circumvallaci.
Recorda tamb que paraules que en castell escrivim amb nm (Inmaculada,
conmover), en valenci porten sempre doble m (immillorable, commoci), amb
lexcepci dalgunes poques paraules compostes, com enmig i tanmateix.
4. La grafia h
La grafia h s un cas peculiar, ja que no porta cap fonema associat, s a dir, no
sona. Simplement serveix per a indicar que determinades paraules sescrivien
amb h en llat. Per exemple, home ve del llat homine, i hui de hodie.
No hi ha unes regles fixes que indiquen quan sha descriure h. Tot i aix, cal
recordar algunes paraules que sempre en porten:
El verb haver i les seues formes (havia, haur).
Tamb en porten les paraules que comencen per un so aspirat, generalment
provinents de langls (hippy, holding...) o onomatopeies (ha, ha!).
Comencen tamb per h els prefixos hiper-, hidro-, hetero-, hipo-, homo- i els
derivats consegents (hipoglucmia, hipermercat...).
108
301957 _ 0102-0115.indd
108
28/07/11
11:32
ACTIVITATS
1. Escriu l o ll en les paraules segents.
a
ucinogen
mi
si
abejar
sim
rgia
monos
i
ab
gic
egria
usi
egir
cit
co
aborar
ce
ebrar
umne
mi
enni
mi
metre
co
eccionar
2. Fes el mateix amb aquestes altres paraules.

reve
ar
conste
sat
it
id
fi
aci
nove
ista
exce
ent
para
elisme
rebe
rebe
ia
gori
tranqui
itat
passare
ti
pi
aquare
3. Relaciona amb fletxes i anota en la columna de la dreta la paraula resultant.

racista
pre
retrat
anti
roba
penja
rus
auto
renaixement
pro
rosa
malva
4. Localitza els errors de les oracions segents i copia-les de nou corregides.

El tranvia nmero huit arriba al port agafant la circumvallaci oest.

Emmig de la foscor i del silenci, comen a sentir-se el so dun tinbal.

Lanbaixador de Colmbia es va conprometre a ajudar els inmigrants del seu pas.

Desprs del colp, li van immobilitzar la cama i lentrenador va demanar un camvi inmediat.

La inmaduresa sols es pot conbatre amb la lectura i lexperincia.

5. Escriu la paraula corresponent a cada definici. Totes contenen la lletra h.
Ganxo que serveix per a pescar.
Massa ovalada i plana de carn picada de vedella o porc. F

Succeir un difunt en la propietat dalguna cosa.
Conjunt de dues vocals que no formen diftong.
109
301957 _ 0102-0115.indd
109
28/07/11
11:32
Loraci composta (I).

La coordinaci i la juxtaposici
TINGUES PRESENT
Els nexes
coordinants sn
les paraules que
enllacen dues oracions
coordinades. Poden
ser:
Conjuncions
coordinants (una
sola paraula).
Ex.: per.
Locucions
conjuntives
coordinants (un
grup de paraules).
Ex.: no obstant aix.
Com hem vist en la unitat anterior, les oracions compostes es poden classificar
en tres grups: compostes per coordinaci, compostes per juxtaposici i compostes per subordinaci.
En aquesta unitat treballarem les oracions coordinades i les juxtaposades, mentre que les oracions subordinades les vorem en la unitat segent.
1. Les oracions coordinades

Les oracions compostes per coordinaci estan formades per dues o ms oracions sintcticament independents i enllaades per mitj dun nexe coordinant
(i, ni, per...).
O
O

Nosaltres no trobrem el cam i vosaltres hi arribreu massa prompte.
1
verb
nexe
verb
El quadre segent recull els diferents tipus doracions coordinades.

i, ni
Expressen una suma o addici.

Exemples F J
oan menja gelat i Maria beu un refresc.
No mirarem la televisi ni escoltarem la rdio.
Disjuntives
o, o b, o si no
Indiquen una elecci.

Exemples F H
eu de llegir el llibre o no podreu aprovar
lassignatura.
Podeu pagar-ho en efectiu ara o b ajornar-ho fins
al gener.
Distributives
ara... ara, ni... ni, aix...

com, tant... com,
lun... laltre, no
solament... sin
Expressen distribuci o alternana.

Exemples F Ara
plou, ara fa sol.
Ni volen fer una reclamaci, ni volen tornar el
producte.
Adversatives
per, sin, no obstant

aix, tanmateix,
mentre que, encara
que, amb tot
Expressen oposici.
Exemples F Hem

anat a comprar ram, per no nhi havia.
Estava molt illusionat, encara que no ho manifestava.
Illatives
doncs, en
conseqncia, aix
doncs, aix s que, per
tant, de manera que
Expressen conseqncia.
Exemples F E
lles no coneixien el seu secret, per tant, mai no
podien revelar-lo.
Mireia no eixir hui de casa, aix s que no lespereu
ms temps.
Explicatives
o siga, aix s, s a dir
Expressen un aclariment.
Exemples F Vosaltres

mai mengeu carn, s a dir, sou vegetarians.
Ell s agnstic, aix s, no creu en les veritats
absolutes.
Continuatives
i encara, aix mateix,

fins i tot, ni tan sols
Expressen successi o continutat.

Exemples F Va
aprovar totes les assignatures i encara va traure
dues matrcules.
Mho va donar tot, fins i tot em va regalar un rellotge.
Copulatives
110
301957 _ 0102-0115.indd
110
28/07/11
11:32
2. Les oracions juxtaposades
Les oracions compostes per juxtaposici sn les que estan formades per oracions sintcticament independents, relacionades nicament pel sentit, sense que hi
haja cap enlla o nexe entre luna i laltra.

Miquel sha alat tard; hui no arribar a temps a linstitut.
Les dues proposicions se solen separar amb un dels signes de puntuaci segents: coma, punt i coma o dos punts.
ACTIVITATS
1. Digues si les oracions segents sn simples o compostes.
Volem anar-hi tant si nevava com si plovia. F

La televisi s un gran instrument dinformaci i de comunicaci. F
El meu ve va traure el cotxe del garatge a mitjanit. F
Aboqueu la verdura a la cassola i afegiu-hi mig litre daigua. F
Ahir vam jugar a escacs amb les teues germanes desprs de les classes. F
2. Separa cada una de les proposicions que formen les segents oracions compostes
coordinades i subratllan els nexes.
Anirem a la pastisseria i comprarem una dotzena de pastissos.
Mhan regalat un rellotge, per encara no me lhe posat.
Hem passat les vacances destiu al poble dels nostres pares, s a dir, hem estat envoltats de muntanyes.
Ara portava un vestit elegant, ara vestia amb roba esportiva i informal.
Els alumnes feien molt de soroll al pati de linstitut, aix s que el professor va haver de cridar durant
lexplicaci.
3. Transforma aquestes oracions compostes per juxtaposici en oracions compostes per
coordinaci.
La ballarina saludava satisfeta: estava contenta. F

Estudia per als exmens; no perdes el temps. F
No anirem al castell dAlacant; no hi vorem lexposici dart modern. F
Miquel va al cine; Marta prefereix el teatre. F
No sabem encara el resultat de lanlisi; estem molt neguitosos. F

4. Assenyala les conjuncions i les locucions coordinants de les oracions segents i indica a
quina classe pertanyen.

El seu iaio ni dorm ni deixa dormir. F
No solament ens va agradar el sopar, sin que vam deixar els plats ben nets. F
Hem estudiat molt aquest trimestre, per tant aprovarem el curs. F
Volia escoltar una msica tranquilla, per no en tenem cap. F
No mengeu massa llepolies ni tampoc mengeu dolos. F
Agafa un taxi o compra el bitllet del metro. F
Luna estudiava informtica, laltra treballava a lhospital. F
Estudiem ESO, s a dir, educaci secundria obligatria. F
111
301957 _ 0102-0115.indd
111
28/07/11
11:32
La variaci lingstica
La llengua s un sistema canviant, que es transforma al llarg del temps i que s
diferent segons els llocs, les situacions o el tipus de persones que la parlen.
Aquesta diversitat de produccions de la llengua sanomena variaci lingstica
i, segons el punt de vista des del qual lanalitzem, podem distingir-hi diferents
varietats.
1. Les varietats diacrniques
Les varietats diacrniques, anomenades tamb varietats histriques, corresponen als diversos estadis pels quals ha passat la llengua, des dels orgens fins a
lactualitat, a causa de les influncies de les altres llenges amb qu conviu i
levoluci segons la voluntat dels parlants.
2. Les varietats diatpiques
Les varietats diatpiques, anomenades tamb varietats geogrfiques, sn les

maneres de parlar prpies dels pobles, les comarques o les comunitats. La nostra llengua t dos dialectes generals, loriental (parlat al Rossell francs, les
illes Balears, la ciutat sarda de lAlguer i les comarques de Girona, Barcelona i
nord de Tarragona) i loccidental (parlat a Andorra, Lleida, el sud de Tarragona, lest dArag i la Comunitat Valenciana). Aquest quadre inclou una divisi
ms detallada dels dialectes principals.
Dialectes occidentals
Valenci
(Comunitat
Valenciana)
Dialectes orientals
Nord-occidental
(Lleida, Andorra
i sud de Tarragona)
Central
(Nord de Tarragona,
Barcelona i Girona)
Balear
(Illes Balears)
Present dindicatiu
jo parle / parlo
ell parla / parle
jo parlo
ell parle
jo parlo
ell parla
jo parl
ell parla
Articles
el / lo, la, els, les
lo, la, els, les
el, la, els, les
es, sa, ets, ses
Demostratius
este, esta,
estos, estes
aquest, aquesta,
aquests, aquestes
aquest, aquesta,
aquests, aquestes
aquest, aquesta,
aquests, aquestes
Subjuntiu
Sense i:
que jo parle / vinga
que tu parlares
Amb i:
que jo parli / vingui
que tu parlessis
Amb i:
que tu parlessis
Amb i:
que tu parlessis
3. Les varietats diastrtiques

TINGUES PRESENT
A part daquestes
varietats de la llengua,
cada parlant t el seu
idiolecte, s a dir,
una manera prpia
de parlar la llengua.
Les varietats diastrtiques, anomenades tamb varietats socials, depenen de la

procedncia social dels parlants (nivell de formaci acadmica i cultural, lloc de
residncia, professi o ocupaci, edat).
4. Les varietats diafsiques
Les varietats diafsiques, anomenades tamb registres, estan determinades per

lmbit ds en qu t lloc la situaci de comunicaci; aix, no s el mateix adrear-se a un amic que a un metge o a una instituci oficial. El registre que supera
totes les varietats lingstiques s lestndard.
112
301957 _ 0102-0115.indd
112
28/07/11
11:32
ACTIVITATS
1. Relaciona cadascuna daquestes situacions amb una varietat lingstica: diacrnica, diatpica,
diastrtica o diafsica.
Un alumne es dirigeix a un professor desconegut que acompanya
uns alumnes que han vingut a fer un intercanvi a la seua escola.
Un grup de xiquets mallorquins parlen a la plaa del seu poble.
Un cavaller sadrea al rei Jaume I en el moment de la conquesta de Valncia. F

Un professor i un llaurador valencians conversen sobre un tema dactualitat.
2. Dna exemples daquestes varietats.

Una varietat histrica anterior a la nostra actual F
Una varietat geogrfica fronterera amb el valenci F
Una varietat social determinada pel lloc de residncia F
Una varietat social determinada per ledat dels parlants F
Un registre que neutralitza les diferncies dialectals i socials F
3. Indica quina informaci pots extraure de les varietats diatpiques, diastrtiques i diafsiques
usades en aquests textos.
Text 1
MESTRE
Repetir-la? Xiqueta, si amb esta ja en van sis!
Si la sabeu molt b, filla meua! Els que no les
saben sn els altres: lun darrere les trtores, i
laltre en el colomer, tocant el viol, i el quefe
buscant plets als altres, i a mi maldecaps perqu li dirigisca les seues obretes! I les dones
igual. Poquetes, per escollides. La so Tomasa,

de carrer en carrer, contant histries i buscant

picos pardos per eixos mons de Du... de bracet de lalcaldessa, que tamb, eixa tamb s
una bona pea.
RODOLF SIRERA, A lEdn men vull anar
(o el judici celestial del Virgo de Visanteta)
dins Revistes valencianes
Text 2
El genoma s el conjunt del material hereditari dun organisme, la seqncia de nucletids
que especifiquen les instruccions gentiques
per al seu desenvolupament i funcionament i
que sn transmeses de generaci en generaci,
de pares a fills. A ms dels gens prpiament
dits, shi inclouen regions espaiadores, regions
reguladores, restes de gens antany funcionals i
moltes seqncies ms de funci o paper encara desconegut, si s que en tenen cap. De fet,
en el genoma hum, a penes l1,5% del material hereditari t una funci codificant, s a dir,
correspon al que solem entendre per gens.
FERNANDO GONZLEZ, Qu s el genoma?,
Mtode, nm. 32 (hivern, 2001/2002)
113
301957 _ 0102-0115.indd
113
28/07/11
11:32
El Segle dOr (II). La novella cavalleresca
1. El llibre de cavalleries i la novella cavalleresca

Durant ledat mitjana, les novelles que van tindre ms xit van ser les que contaven aventures i fets heroics de cavallers. La narrativa cavalleresca va passar
per dues etapes diferenciades, el llibre de cavalleries i la novella cavalleresca.
El llibre de cavalleries s la ms antiga i ms fantasiosa. Hi trobem fades,
encanteris, dracs, gegants, mags i altres elements imaginaris. Les aventures del
protagonista sn lingredient ms important. Els primers llibres de cavalleries
tingueren lorigen en les llegendes sobre el rei Arts, els cavallers de la taula
redona i el mag Merl (matria de Bretanya).
La novella cavalleresca s ms moderna i ms realista que la novella de cavalleries. El cavaller ja no emprn gestes increbles, sin que sn ms realistes, com
els llocs on transcorren. En les novelles de cavalleries tamb hi t un paper important lamor. En la nostra literatura tenim dos bons exemples de novella cavalleresca: Curial e Gelfa, dautor annim, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.
2. Curial e Gelfa
Curial e Gelfa s una novella cavalleresca annima del segle XV. Els experts
opinen que lautor podria ser valenci pel dialecte que utilitza. La novella conta la histria de Curial, jove dorigen humil que haur de recrrer el mn per
guanyar mrits cavallerescos que el facen digne de lamor de Gelfa, jove vdua
de rica famlia. La relaci dels protagonistes passa per moments angoixosos,
fins que al final es casen.
s una de les primeres obres considerades novelles modernes, no sols per
les caracterstiques de lheroi o per les ambientacions reals, sin tamb perqu
lautor sadrea directament al lector.
3. Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc, escrita entre 1460 i 1468, representa per a molts autors el moment desplendor mxima de la nostra literatura. Llegidssima per persones de
totes les poques, traduda a nombrosos idiomes, adaptada al cinema, lloada per
autors com ara Cervantes (qui en va dir que era el mejor libro del mundo) i
Shakespeare, el Tirant s, ara i ads, un smbol del Segle dOr de la nostra llengua.
De lautor del Tirant, Joanot Martorell, en sabem poques coses: va ser un cavaller
nascut a Gandia, viatj per molts llocs dEuropa i mor relativament jove, deixant
sense publicar la novella, la comercialitzaci de la qual va servir perqu la famlia compensara alguns dels deutes econmics que lembargaven.
El Tirant sens mostra com una novella extraordinriament realista, amb personatges rics en matisos psicolgics. Laspecte militar del llibre tamb resulta
tremendament realista. El final no s precisament feli: no guanyen els bons,
sin els espavilats, potser com en la vida mateixa. Lheroi que ha estat capa de
derrotar els musulmans s venut per un simple refredat i limperi que tant ha
costat de conquerir a la fi s dirigit per un simple oportunista com Hiplit. Aix
doncs, el Tirant anticipa una visi del mn moderna i realista, lluny de la superstici i el teocentrisme medieval, i prop de lantropocentrisme i lempirisme
que definiran el Renaixement.
114
301957 _ 0102-0115.indd
114
28/07/11
11:32
ACTIVITATS
1. Llig aquest resum en cinc parts de largument de Tirant lo Blanc i el fragment proposat a
continuaci, i contesta les preguntes que hi ha desprs.
Tirant a Anglaterra. El jove cavaller Tirant, nascut a Bretanya, emprn un viatge a terres angleses,
on rebr una formaci cavalleresca.
Tirant a Siclia i Rodes. Desprs de la seua formaci, ja fet cavaller, marxa a aquests dos llocs per
ajudar els reis cristians a lluitar contra els musulmans.
Tirant a limperi grec. A causa de la seua bona fama, s reclamat a limperi grec, que est amenaat
pels turcs. Allotjat en la cort grega per lemperador, senamorar de la princesa Carmesina i participar, amb els seus cavallers, en molts jocs amorosos que subratllaran laspecte cmic de la novella.
Tirant al nord dfrica. Desprs dun naufragi, Tirant apareix en terres africanes, on lluita a favor
del cristianisme i derrota definitivament els infidels.
Tirant torna a limperi grec. Desprs del seu xit a frica, torna a Grcia, on derrota els turcs i, finalment, esposa Carmesina i consuma la seua passi per ella. Poc desprs, per, un simple refredat posa
fi a la vida de lheroi i, de retruc, a la de Carmesina, que mor de tristesa. Desprs de morir lemperador, la corona passa a Hiplit, amic de Tirant, que mant una relaci sentimental amb lemperadriu.
Com Tirant fou ferit en el cor amb una fletxa que li tir la deessa Venus
Mentre deia lemperador tal o semblants paraules, les
orelles de Tirant estaven atentes a les raons i, daltra
part, els ulls contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I per la gran calor que feia perqu havia estat amb
les finestres tancades estava mig descordada, mostrant en els pits dues pomes del parads que pareixien
cristallines, les quals donaren entrada als ulls de Tirant que, a partir daquell moment, no trobaren la porta per on eixir i quedaren empresonats per sempre en
poder de persona lliure, fins que la mort dels dos els va
separar. [...]
Lemperador prengu per la m la seua filla Carmesina
i la tragu fora daquella cambra. I el capit prengu
del bra lemperadriu i entraren en una cambra molt
ben ornamentada i tota historiada de les segents
amors: de Floris i de Blancaflor, de Tisbe i de Piremus,
dEneas i de Dido, de Tristany i dIsolda i de la reina
Ginebra i de Lancelot, i de molts altres, els amors dels
quals estaven representats en aquella subtil i artificial
pintura. I Tirant digu a Ricard:
No hauria cregut mai que en aquesta terra hi hagus
tantes coses admirables com veig.[...]
Tirant deman llicncia a tots i se nan a la posada, se
nentr en una cambra i pos el cap sobre un coix als
peus del llit. [...] Diafebus, que vei que Tirant no eixia, entr en la cambra i li digu:
Capit senyor, us pregue pel meu amor que em digueu quin s el vostre mal, perqu si puc donar-vos
algun remei ho far de molt bona voluntat.
Cos meu digu Tirant, de moment, no necessiteu
saber el meu mal. I jo no tinc altre mal sin laire de la
mar, que mha trastocat tot.
Oh, capit! I de mi us voleu amagar, que de tots els
mals i bns que heu tingut jo nhe estat larxiu, i ara de
tan poca cosa em bandegeu dels vostres secrets? [...]
I, de vergonya, es gir cap a laltra part, perqu no gos
mirar Diafebus en la cara i no li pogu eixir una altra
paraula de la boca sin que digu:
Jo ame.
Acabant-ho de dir, dels seus ulls destillaren vives llgrimes mesclades amb sanglots i sospirs. Diafebus,
veient el vergonys comportament de Tirant, conegu la causa per la qual Tirant reprenia tots els del
seu llinatge i, fins i tot, a aquells amb qui tenia amistat. Quan venia el cas que parlaven damor ell els deia: Sou ben folls tots aquells que ameu, no teniu vergonya de llevar-vos la llibertat i posar-la en mans del
vostre enemic, que us deixa morir abans que tenirvos pietat?, i de tots feia gran burla. Per jo veig que
ell ha caigut en el lla en qu no basta la fora humana per resistir-lo.
JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc (adaptaci)

En quina de les cinc parts situaries lepisodi?
Quin s el lla en qu no basta la fora humana per resistir-lo?
115
301957 _ 0102-0115.indd
115
28/07/11
11:32
UNITAT
Gent de pau
Jo no volia acceptar aquest crrec de cap manera. Per tothom va insistir-hi,
i a ltima hora, em van nomenar secretari de la comunitat de vens de ledifici
Prgola, carrer del Cid Campeador, nmero quatre, Alacant.
Desprs, a casa, la meua dona deix caure que, ja que era el secretari, podia
fer que posaren un parell de testos ben grans al rac de lentrada. Veient que la
idea em deixava fred, afeg: I si tens un poc de m esquerra, ja que tagraden tant
els esports, pots aconseguir que posen una antena parablica. Reconec que em
va seduir aquella idea de la parablica, per el cas s que ara mateix he de redactar lacta duna reuni que hi va haver laltre dia i encara no s com comenar.
La reuni es va celebrar als baixos de ledifici. Si tot anava com esperava, al
final de la reuni, jo pensava plantejar aix dels testos i la parablica. Les paraules del president tallaren les meues cavillacions:
Vens i amics, els he convocat a aquesta reuni per un motiu molt concret.
Al paperet de la convocatria posa problemes dhigiene. Ara, entre nosaltres,
ho dir ms clarament: les pixarrades dels gossos. La veritat s que tots els dies
trobem pixums de gossos per totes bandes. Jo he pensat de comprar sofre i posar-ne per tot el pati, per cal considerar que tamb hi ha xiquets i que aix pot
resultar molt perills. I ara jo calle i demane als presents que opinen i diguen
quina pot ser la soluci al problema.
Com sesperava, prengu la paraula una de les venes del sector antican ms
aferrissat. La dona expos que estava ms que farta de veure lascensor ple no
sols de pixarrades, sin de les baves dun gos que vivia a la seua escala, sense
oblidar que no shi podia entrar a causa de la pudor. Mentre acabava el seu discurs, llan una ostensible mirada acusadora a un matrimoni que viu al cinqu
D, uns que tenen una carnisseria a la plaa. La carnissera sal i contest que ms
pudor feien les bosses descombraries del quart F que les treien al repl de lescala quan volien i les baixaven quan els rotava. Respongueren els alludits que ells
feien aix perqu els seus vens del costat sempre tenien bombones de but al
repl i que aix s que era perills i antihiginic. De perills, volia parlar jo salt
el de les bombones, qu em dieu dels testos de geranis del segon H, que qualsevol dia cauen i causen una desgrcia?. La del primer H remat lacusaci dient:
A ms de sollar-me a mi la roba. La dels geranis reboteg que no se li sollaria
la roba si no estenguera a la faana, en comptes de fer-ho al pati interior, que s
on shavia de fer. Llavors, laltra explic que ella estenia a la faana perqu algunes
penjaven la roba tota xopa i li banyaven la seua i que per aix...
No magradava com anava la reuni, la troca senredava cada vegada ms i
una alenada inquietant planava per la sala. Llavors intervingu el president i
preg que ens atingurem al tema de la reuni.
Doncs ja que parlem de pixarrades era el del tercer B, ja magradaria saber qui s el fill de sa mare que pixa al rac del garatge que hi ha al costat del
meu cotxe. De sobte, una velleta va dir que aix solia fer-ho el xicon del segon
116
301957 _ 0116-0136.indd 116
28/07/11 11:53
C. El pare de lesmentat sencengu com la plvora i pregunt amb sarcasme si

s que lespiava. Aquestes paraules emprenyaren lhome de la velleta, que acus
laltre de no tenir vergonya.
Amb dificultats, el president aconsegu imposar silenci, cosa que aprofit
Miquel, el meu ve del costat, per demanar moderaci i educaci als del cinqu
I, perqu els xiquets daquell pis tenien per costum de jugar al futbol al corredor. El pare dels futbolistes contraatac dient que com era que no el molestava
lequip de msica de la seua prpia filla, que sempre el posava a tal volum, que
semblava que la casa senfonsara. Miquel es defens recordant que, en qualsevol
cas, molt ms emprenyava la lladradissa de tots els gossos de la casa, quan es
quedaven sols els diumenges.
Mare meua! Els gossos una altra vegada!
Quan ja semblava impossible que all es poguera tornar a parlar, resson
enmig del rebombori la veu de la vena del sis G, una dona amb aires de marquesa, que tothom coneixia com la madrilenya. La dona va dir que ja feia ms
de dues hores que all no es deien ms que pardalades i que, en canvi, no shavia plantejat un tema vertaderament important: la calefacci. Llavors, el del sis
B, un que s mecnic, digu en to irnic que abans de demanar excessos, ell
demanava a la marquesa de Montflorit que pagara les quatre mensualitats que
devia a la comunitat i, de passada, la factura del cotxe que li havia reparat feia
dos mesos. Lassemblea acoll aquestes paraules amb un murmuri recriminatori
dirigit a la marquesa, la qual replic que no pensava contestar a les paraules
daquell senyor perqu ella noms entenia el castell i que si no li ho tradua, no
podia saber qu havia dit. Llavors laltre, ms roig que un titot, amoll que, si
esperava que li ho tradura, podia comenar per tocar-se la f... Ai, mare! Aix s
que ho va entendre, i aquella linsult i laltre li torn la flor. All es calfava.
En aix, la policia irromp en la reuni. Sense ms presentacions, el sergent
pregunt amb veu de tro: Qu passa ac?. Els vens, amb aire dinnocents,
respongueren tots a una veu: Res!.
Havia renascut el silenci i el president aprofit lavinentesa per parlar:
Senyor agent, ac no passa res. nicament parlvem de les nostres coses i
com que som tants... Pot anar-sen ben tranquil. Som tots gent de pau.
Els policies examinaren la situaci i finalment sen van anar. El president
prengu de nou la paraula:
Amics, trobe que ja hem parlat prou per hui. El senyor secretari ja els enviar un escrit amb els acords adoptats. Bona nit.
I ara jo he de redactar aquesta maleda acta i no s ni com comenar. La
meua dona mha dit que no em calfe ms el cap, i que pose aix dels testos per
a lentrada i lassumpte de la parablica. Em pense que aix far.
JOAQUIM GONZLEZ I CATURLA, Els colors de la solitud (adaptaci)
117
301957 _ 0116-0136.indd 117
28/07/11 11:53
Claus de la lectura
La narraci presenta una escena de costums ambientada en lpoca
contempornia, com s una reuni duna escala de vens en una capital de provncia, en aquest cas Alacant, amb la tendncia a enrevessarse que tenen aquest tipus de trobades, especialment en el punt de
lordre del dia reservat per al final. Estarem atents als diferents registres utilitzats i als estils narratius del text.
Vocabulari
antican: contrari als gossos.
aferrissat: que combat amb
molta fora.
rebotegar: contestar amb
paraules irades o
de disconformitat.
ACTIVITATS
1. Explica el significat que tenen en sentit figurat les expressions segents del text.
La troca senredava cada vegada ms. F
All es calfava. F
I laltre li torn la flor. F
Que no em calfe ms el cap. F
2. Respon a les preguntes segents.
Qu van celebrar els vens de ledifici Prgola?

De qu anaven a parlar en aquesta reuni?

Es van cenyir tots els vens a lassumpte de la reuni?

De quines altres qestions van parlar?

Qui va irrompre en la reuni al final? Per qu?

3. Dacord amb la lectura, indica si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F).
La carnissera pertanyia al sector antican.
Lencarregat de redactar lacta era el secretari de la comunitat.
Per a la madrilenya el tema ms important de la comunitat era la calefacci.
El xicon del segon C posava la msica a un volum molt elevat.
El secretari anomena marquesa de Montflorit la madrilenya.
4. Busca en el diccionari les definicions de convocatria i acta ms adequades al context

de la lectura, i copia-les.
Convocatria F

Acta F

118
301957 _ 0116-0136.indd 118
28/07/11 11:53
ACTIVITATS
5. Explica. Per qu la reuni no transcorre com sesperava, segons la convocatria?

6 . El problema del protagonista s la redacci de lacta. Quina penses que s ladificultat ms gran?

7. Tria lopci correcta en cada cas.
A
El narrador relata en 1a persona del singular.
B
La narraci segueix un desenvolupament lineal del passat al present.
La narraci fa diversos salts en el temps.
La narraci segueix un desenvolupament lineal del present al passat.
C
El narrador reprodueix les paraules dels personatges en estil directe.
El narrador reprodueix les paraules dels personatges en estil indirecte.
El narrador reprodueix les paraules dels personatges combinant estil directe i estil indirecte.
8. El narrador pretn reproduir el to colloquial de les reunions de vens. Posan algun exemple
i escriu-lo desprs en un to ms formal.
Expressi colloquial
Expressi formal equivalent
119
301957 _ 0116-0136.indd 119
28/07/11 11:53
Els textos de lmbit administratiu
PRACTICA-HO
Redacta una sollicitud

adreada al teu
ajuntament en qu els
demanes que es milloren
les condicions daccs
al teu institut. Exposa
possibles causes per a
la petici. Introdueix-la
a lordinador seguint
lestructura del model
que tens en aquesta
pgina.
Els textos administratius sn aquells que adrecem a una instituci, una empresa o un organisme oficial (la Generalitat, una conselleria, un ajuntament...)
o que es redacten dins daquests. Tenen una intenci comunicativa diversa:
sollicitar informaci, demanar una ajuda, recrrer en contra duna acci institucional... Tamb poden tindre finalitats comercials o professionals. Cal tindre en compte que en aquests escrits sha de fer servir un llenguatge molt formal i cal seguir una estructura textual tancada.
1. La sollicitud
A lhora dadrear-nos a una instituci, el ms habitual s escriure una sol
licitud o instncia. En la sollicitud reflectim per escrit una demanda sobre
una matria reglada que inicia un procediment administratiu. La sollicitud es
redacta amb una srie de raons ben detallades.
Lestructura ms habitual daquest tipus de text presenta els apartats segents:
Dades personals
Inclou el nom, els cognoms, el

document didentitat, el domicili,
el districte postal i la localitat.
Exposici de motius
Shi exposen els motius que

justifiquen la sollicitud.
Sollicitud
Exposici del que es demana.
Joana Arlandis i Soler, amb DNI 24384957W, major dedat, que visc
a Castell de la Plana, al carrer de la Mar, nm. 4, CP 12001, mare de
Llus Domnech i Arlandis, amb DNI 79384958Y, alumne de tercer
dESO de lIES Ribalta de Castell durant el curs 2010-2011.
EXPOSE: Que, tenint en compte lOrdre de 14 de desembre de
2010, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esports,
per la qual es convoquen ajudes per a ladquisici de
llibres de text per a lalumnat deducaci primria i
educaci secundria obligatria en centres finanats
amb fons pblics, per al curs 2011-2012, i atesa la situaci de famlia nombrosa (quatre germans) en qu es
troba el nostre nucli familiar,
SOLLICITE: Que es valore aquesta situaci familiar a fi de poder
rebre ajudes per a ladquisici de llibres durant el
curs 2011-2012.
Signatura
Lloc i data
Documents adjuntats
En cas que siguen necessaris,

reforcen lexposici.
Entitat a qui sadrea
Castell de la Plana, 20 de febrer de 2011

Documentaci adjunta: Ttol de famlia nombrosa i declaraci de la
renda 2009.
DIRECCI TERRITORIAL DEDUCACI, CULTURA I ESPORTS
DE CASTELL DE LA PLANA
120
301957 _ 0116-0136.indd 120
28/07/11 11:53
2. El currculum
Quan ens adrecem a una empresa o un organisme per sollicitar un lloc de treball, hem de presentar una carta de sollicitud en la qual hem de detallar per
quin mitj ens hem assabentat de loferta laboral i per quins motius creiem oport que lempresa ens ha de seleccionar. Per justificar aquest ltim punt, hem
dadjuntar el currculum, document on es detallen tant les nostres dades personals com els mrits acadmics i professionals que lempresa o la instituci ha de
valorar per a acceptar-nos. Aquest document tamb t un esquema formal tancat
que cal seguir sempre.
Ttol i fotografia
CURRCULUM
DADES PERSONALS
Dades personals
Dades acadmiques
Shi detallen tant els ttols aconseguits en organismes oficials o ben

acreditats, com els cursos de perfeccionament sobre lrea de treball
que se sollicita.
Nom i cognoms: Pere Marqus i Ortells

Lloc i data de naixement: Valncia, 23 doctubre de 1979
DNI: 94528493D
Domicili: Carrer de Mir, 23, 4t-2a Valncia 46009
Telfon: 963098989
Adrea electrnica: peremarques@net.org
DADES ACADMIQUES
Ttols oficials:
Diplomat en ATS, Escola dInfermeria de la Universitat de Valncia, 2001.
Grau Superior dAngls de lEOI de Valncia, 2004.
Grau Superior de Valenci per la Junta Qualificadora de Coneixements de
Valenci, 2000.
Cursos:
Tcniques de primera assistncia (100 hores), Universitat dAlacant, 1999.
Atenci sanitria a lesport (60 hores), Escola dInfermeria de la Mtua Valenciana, 2008.
Dades professionals
Cal ordenar-les cronolgicament.

Altres dades
Reforcen la valoraci positiva per a

accedir al lloc sollicitat; s important consignar el coneixement didiomes i detallar tots els aspectes de la
competncia lingstica (entendre,
llegir, parlar i escriure).
Signatura
DADES PROFESSIONALS
ATS inter a lambulatori de la platja de Gandia, 2002-2010.
ATS als Campionats Juvenils dAtletisme de Gandia, 2003-2006.
ALTRES DADES
Voluntari de la Creu Roja des de lany 2001.
IDIOMES
Castell, valenci i angls parlat i escrit molt b.
Valncia, 27 de febrer de 2012
Lloc i data de redacci del document
PRACTICA-HO
Busca en el diari ofertes de treball. Trian una i inventa un currculum ideal per a poder aconseguir el lloc que sofereix.
Introdueix-lo a lordinador seguint lestructura del model que tens en aquesta pgina.
121
301957 _ 0116-0136.indd 121
28/07/11 11:53
3. La convocatria i lacta
3.1 La convocatria
En les reunions que es duen a terme en les empreses, les institucions pbliques
i la major part dels collectius (esportius, socials, culturals o poltics) sutilitzen
una srie de documents en qu es fan constar els assumptes que shi han debatut. En primer lloc, les persones que shan de reunir reben un text, la convocatria, en qu sinforma tant de lorganisme que la promou, com del lloc, la data
i els continguts de la reuni. Aquests continguts configuren el que sanomena
lordre del dia o, el que s el mateix, tots els apartats dinformaci i debat en
els quals es basar lassemblea.
Lestructura de la convocatria s la que segueix:
Identificaci de la instituci o de lrgan que fa la

convocatria.
ASSOCIACI DE MARES I PARES DALUMNES DE LIES DE CASTALLA
Convocatria dAssemblea General Ordinria
Text de la convocatria, on
sindica el lloc i la data de
la reuni i es diu si s ordinria o extraordinria.
Es convoca Assemblea General Ordinria de lAssociaci, que tindr lloc el prxim

dia 19 de novembre de 2012, a la sala dusos mltiples de lInstitut de Castalla, a les
18.00 hores, i en segona convocatria a les 18.30 hores, al mateix lloc, amb el segent
Ordre del dia
Ordre del dia, en qu es

resumeixen els punts que
es debatran:
1. Lectura i aprovaci de
lacta anterior: es llegir
lacta de la darrera reuni i
la redacci se sotmetr a
votaci entre tots els assistents amb dret a vot.
2. Temes de la reuni organitzats per seccions.
3. Torn obert de paraula:
perode obert dintervencions destinat a peticions i
preguntes que es vulguen
fer.
1. Lectura i aprovaci, si escau, de lacta anterior.

2. Aprovaci, si escau, dels comptes del curs 2011-2012.
3. Aprovaci, si escau, del pressupost del curs 2012-2013.
4. Exposici de la programaci dactivitats del curs.
5. Torn obert de paraula.
El president
Santiago Peir i Llopis
Castalla, 6 de novembre de 2012
Crrec, signatura i nom i cognoms de la persona que convoca

i la dataci, que consta de la localitat i la data (dia, mes i any).
A peu de pgina es poden afegir referncies

a documents adjunts per a oferir ms informaci sobre la convocatria o recordatoris
per als participants.
PRACTICA-HO
Redacta una convocatria per a una assemblea dels delegats de les diferents classes del teu centre. Els continguts poden
referir-se a lestat de laula, propostes de viatges, acords de peticions als professors, funcionament de les installacions de
linstitut Introdueix-la a lordinador seguint lestructura del model que tens en aquesta pgina.
122
301957 _ 0116-0136.indd 122
28/07/11 11:53
3.2 Lacta
Una vegada feta la reuni oficial (en la qual es prenen decisions que afecten els
participants o altres persones), sempre es deixa constncia dels punts debatuts
perqu nhi haja un testimoni escrit. Aquests textos sanomenen actes: sn els
documents en qu es redacten les informacions, els debats, les opinions o votacions daquestes assemblees collectives. Com en molts escrits administratius,
el llenguatge utilitzat pretn descriure els fets i les intervencions dels participants amb tanta objectivitat com siga possible, per aix lestil ha de ser concs i
clar, prescindint de continguts irrellevants i sense fer-hi cap valoraci personal.
La redacci de lacta s a crrec del secretari de lentitat organitzadora, que va
agafant notes durant el temps que dura la reuni.
Una acta segueix tamb una estructura fixa, amb apartats que shan domplir
obligatriament. Les paraules en majscula sn els ttols que encapalen cada
punt del text.
1. Identificaci de la reuni (amb el nom de lorganisme), el lloc, la
data i lhora dinici.
2. ASSISTENTS amb nom i cognoms (i crrecs, si en tenen), i tamb les persones absents.
3. LORDRE DEL DIA exposat en la convocatria.
4. Resum de les INTERVENCIONS ms significatives en els debats
sobre les qestions tractades (no cal redactar-les totes, noms
les que aporten informaci rellevant).
5. ACORDS o decisions preses en la reuni.
6. Conclusi amb una frmula tpica: El/la president/a ala la sessi
a les ... hores, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
7. Signatura del secretari i vistiplau del president o director.
8. Annexos (relaci de documents annexos a lacta).
PRACTICA-HO
Inventat una acta amb un company o companya de la classe. Procura que tinga almenys set de les huit parts en qu
sestructura una acta.
Per fer-ho, pots utilitzar aquest fragment de la lectura inicial de la unitat. Mira de fer servir expressions ms formals
i neutres i devitar els detalls innecessaris.
La dona expos que estava ms que farta de vore lascensor ple no sols de pixarrades, sin de les baves
dun gos que vivia a la seua escala, sense oblidar que no shi podia entrar a causa de la pudor. Mentre
acabava el seu discurs, llan una ostensible mirada acusadora a un matrimoni que viu al cinqu D, uns
que tenen una carnisseria a la plaa. La carnissera sal i contest que ms pudor feien les bosses
descombraries del quart F que les treien al repl de lescala quan volien i les baixaven quan els rotava.
Respongueren els alludits que ells feien aix perqu els seus vens del costat sempre tenien bombones
de but al repl i que aix s que era perills i antihiginic.
123
301957 _ 0116-0136.indd 123
28/07/11 11:53
Els signes grfics
1. Els signes de puntuaci

Aquesta taula recull els usos dels signes de puntuaci principals:
Punt [.]
Lutilitzem quan acabem una oraci completa. Si

loraci que va desprs continua amb la mateixa idea,
escrivim el punt i seguit. Si, per contra, introdueix
un canvi didea o de punt de vista, aleshores escrivim
el punt i a part i comencem loraci segent en un
pargraf a banda. Quan volem acabar un text, escrivim
un punt i final.
Coma [,]
La utilitzem per a marcar pauses dins una oraci.

Aquestes pauses poden respondre a aclariments,
enumeracions, incisos...
Dos punts [:]
Tenen la funci de precedir una enumeraci; a ms,

poden precedir les paraules literals dalguna persona.
Punt i coma [;]
Serveix per a separar diferents enumeracions i per a

introduir pauses en oracions massa llargues
i complexes.
Punts suspensius [...]
Indiquen que hem deixat una enumeraci sense tancar

o una idea sense acabar.
Cometes [ ]
Serveixen per a indicar que se cita literalment el que

ha dit alguna persona.
Parntesis [( )]
Indiquen que, dins una oraci, fem un aclariment

necessari al fil del que diem.
Exclamaci i interrogaci [! ?]
El signe dexclamaci sutilitza per a expressar emoci

o donar una ordre, i el dinterrogaci per a fer una
pregunta.
2. El guionet
El guionet s un signe grfic que utilitzem en els casos segents:

En els numerals, per a separar les desenes de les unitats i les unitats de les centenes (regla del D-U-C): quaranta-tres, cinquanta-huit, tres-cents, quatre-cents.
En els mots compostos, quan el primer element acaba en vocal i el segon comena per r, s o x: Vila-real, cama-roig, penya-segat, para-xocs.
En els compostos en qu es repeteix, parcialment o totalment, un constituent,
un patr rtmic o un significat, i en certs estrangerismes: pengim-penjam, xinoxano, boogie-boogie, talk-show.
En els compostos on hi ha punts cardinals: sud-est, nord-oest.
Quan el compost sense separar pot induir a lectures errnies (pit-roig) o quan
el primer element del compost du accent grfic (pl-curt, m-llarg).
Amb ladverbi no usat com a prefix quan el segon element s un substantiu: noviolncia, no-agressi, no-verbalitat.
En compostos com desps-ahir, abans-dahir, desps-dem...
En els pronoms febles, quan van darrere el verb, per a enllaar amb el verb o
amb altres pronoms febles, llevat dels casos en qu cal escriure apstrof: dnali-la, aneu-vos-en.
124
301957 _ 0116-0136.indd 124
28/07/11 11:53
ACTIVITATS
1. Escriu el signe de puntuaci adient en cadascun dels espais de les oracions segents.
Al mercat he comprat de tot
tomaques
peres
un encisam i un pollastre
Dem anirem al mercat a comprar verdures

El meu cos
que s cap duna filada mora
A la festa van vindre Xavier

Llus em digu
Enric
Pere
mha convidat a Alcoi

Carles
Vindrs a la festa
Al menjador havia de netejar la taula les cadires i les butaques a les habitacions havia de fer els llits
netejar els armaris i plegar la roba a la cuina havia de fregar el terra i guardar la vaixella Quanta faena
que dna una casa
Neus va dir
No teniu vergonya ni la coneixeu
Joan Timoneda
fams poeta del segle XVI
va nixer a Valncia
Quina sort que he tingut

2. Posa els signes de puntuaci adequats en el text segent.
Escriu majscula quan calga.
Laltre dia vaig anar al mercat al que est a la plaa de Jess prop de ma casa all
hi havia diferents llocs de venda a la parada de fruita hi havia melons dAlger
peres i pomes a la de flors hi havia orqudies pensaments i lils a la del peix hi
havia orades calamars aladrocs que bonic que era tot quan vaig acabar de comprar devien ser ms o menys les dotze aleshores sabeu qu em va passar que vaig
entropessar amb la vorera i em va caure al terra tota la compra quin desastre
3. Escriu les paraules segents. Segons calga, separa-les amb un espai,

amb un guionet, o b ajunta-les.
poti + poti F
Riba + roja F
pl + roig F
tres + mil F
para + xocs F
setanta + set F
hiper + mercat F
ex + nvio F
dos + cents F
recolza + caps F
nord + americ F
sud + oest F
4. Uneix les dues columnes per trobar el compost

ms adient i, en acabant, indica quins porten
guionet i quins no nhan de portar.

sud
mut
guarda
paquistan
sis
dem
sord
afric
indo
bosc
desps
cents
5. Completa les combinacions segents

de verbs i pronoms febles amb els guionets
i els apstrofs que consideres adients.
Va portar me l.
Torneu li l.
Perdona ns ho.
Vs hi
Pentinant se ls.
Esperant los hi.
Rebaixar li la.
Deixa li les.
125
301957 _ 0116-0136.indd 125
28/07/11 11:53
Loraci composta (II). La subordinaci

substantiva i adjectiva
En les oracions compostes per subordinaci hi ha sempre una proposici
principal i una proposici subordinada que fa la funci de complement dalgun element de laltra i que, per tant, no t independncia sintctica. Les proposicions subordinades gaireb sempre van unides a la proposici principal
per mitj dun nexe subordinant.
Segons la funci que desenvolupen dins loraci principal, hi ha tres tipus
doracions subordinades: les substantives, les adjectives i les adverbials.
1. Les subordinades substantives

Les proposicions subordinades substantives fan les mateixes funcions que el
nom (o el sintagma nominal). Per tant, poden fer la funci de subjecte, de
complement directe, de complement indirecte, de complement de rgim verbal, datribut i de complement del nom, de ladjectiu i de ladverbi.
Els meus amics volien que els convidara a un sopar.
Prop. subord. substantiva (CD)
Els nexes que solen introduir les subordinades substantives sn les conjuncions que i si, els pronoms interrogatius qu, qui, com i altres pronoms, precedits
o no de preposicions.
Tamb es consideren subordinades substantives les proposicions que tenen
com a nucli un infinitiu, precedit o no de preposici, ja que es comporten com
un sintagma nominal per presenten complements propis dun sintagma verbal.
Magradaria viure a Pars .
Verb CC Lloc
Prop. subord. substantiva (Subjecte)
TINGUES PRESENT
Els nexes
subordinants sn les
paraules que enllacen
una oraci subordinada
amb la seua oraci
principal. Poden ser:
C
onjuncions
subordinants (una
sola paraula). Ex.: que.
L
ocucions
conjuntives
subordinants (un
grup de paraules).
Ex.: abans que.
2. Les subordinades adjectives

Les proposicions subordinades adjectives sanomenen aix perqu fan les
funcions prpies de ladjectiu dins loraci principal, s a dir, generalment actuen com un complement del nom.
Tamb sanomenen de relatiu perqu el nexe que les introdueix s un pronom
relatiu (que, qu, qui, el qual, on...). A ms dunir la proposici adjectiva a la
principal, el relatiu sempre substitueix un element de la proposici principal,
que anomenem antecedent, i realitza una funci dins loraci subordinada.
Els electrodomstics que estalvien ms energia tenen ara un preu interessant.
Prop. subord. adjectiva
Aix, en loraci de lexemple, el relatiu que t com a antecedent els electrodomstics (Els electrodomstics estalvien ms energia) i fa la funci de subjecte dins
la proposici subordinada.
126
301957 _ 0116-0136.indd 126
28/07/11 11:53
ACTIVITATS
1. Llig les oracions compostes segents i subratlla les subordinades substantives que hi ha.
Desprs, assenyalan el nexe.

Magrada que em telefones tots els caps de setmana.

No sabem qu feien all.
Hem sabut que el Valncia va guanyar el partit.
Anna i Sandra volien que portreu les sabates de tal alt.
Montse es queixava que sempre ha de treballar a lestiu.
2. Subratlla les oracions subordinades substantives que trobes en aquestes oracions compostes
i digues la funci sintctica que fan respecte a la principal.
Ens fa molta illusi que isca b la representaci teatral daquesta vesprada. F
Als estrangers no els agradava que hi haguera tanta brutcia. F
Mhe acostumat a tindre la casa ordenada. F
No ens va dir qu havia trobat darrere la porta del garatge. F
La nostra intenci era deixar enllestida tota la faena pendent. F
3. Subratlla les subordinades adjectives daquestes oracions i assenyalan lantecedent.
Els xics que has conegut hui sn de Castell. F
Les tisores amb qu vaig retallar la notcia les t ma mare. F
Lhabitaci on dorms t els mobles moderns. F
No coneixem lassumpte de qu parlveu. F
El professor que has saludat explica la literatura duna manera molt divertida. F
No coneixem les conclusions a qu van arribar. F
4. Completa amb una oraci subordinada adjectiva o de relatiu.
Vam vore un partit
Anna ha trobat les ulleres
Aquesta s la notcia
Porta el llibre
Hem visitat el museu
5. Assenyala el nexe de les oracions compostes segents i escriu si introdueixen una oraci
subordinada substantiva (OSS) o una oraci subordinada adjectiva (OSA).

No vull que mires tant la televisi.

El disc de qu parles magrada molt.
Magrada la roba que t molts adorns.
Coneixem una cantant que tenia els cabells
rossos.
Diuen que locupaci hotelera ha augmentat
a tota la costa.
Noms dos alumnes sabien qu significava aquella

paraula.
Les persones que vulguen fer el curs dinformtica han
de matricular-shi abans del dia 15.
Aquelles xiques tan sols volien prendre el sol a la platja.
Mai he sabut com resoldre el problema de la
contaminaci.
127
301957 _ 0116-0136.indd 127
28/07/11 11:53
Loraci composta (II). La subordinaci

adverbial
3. Les subordinades adverbials

Les proposicions subordinades adverbials solen equivaldre a un adverbi o
un sintagma adverbial i, per tant, solen fer la funci de complement circumstancial.
Aix, hi ha oracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera i
comparatives.
Quan tornvem de la platja vam vore una posta de sol meravellosa.
Prop. subord. adverbial (CC Temps)
En aquest exemple, la subordinada adverbial fa la funci dun complement circumstancial de temps de la principal.
TIPUS DE PROPOSICI
NEXES SUBORDINANTS
De temps
Anterioritat: abans que

Simultanetat: quan, mentre (mentres), sempre
Posterioritat: fins, fins que, desprs, des que
De lloc
on
De manera
com, aix com, com si, segons que, tal com, sense
Comparatives
Igualtat: tan, tan ... com, tant ... com, igual que
Superioritat: ms ... que, millor que
Inferioritat: menys ... que, pitjor que
Proporcionalitat: com ms ... ms/menys...
Daltra banda, hi ha subordinades adverbials que poden expressar altres circumstncies que no poden substituir-se per un adverbi, com ara condici, causa, conseqncia, finalitat o objecci.
Llus sha comprat un ordinador perqu el necessitava per al seu treball.
Prop. subord. adverbial (Causal)
Si us agrada llegir us comprarem una collecci de llibres.

Proposici subord.
adverbial (Condicional)
En aquest tipus doracions, les conjuncions i les locucions conjuntives ms freqents sn les segents.
TIPUS DE PROPOSICI
NEXES SUBORDINANTS
Causal
perqu, ja que, com que, per tal com, a causa que, per ra
que, ats que, vist que
Final
perqu, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de
Consecutiva
aix que, de manera que, fins al punt que
Condicional
si, posat que, mentre, mentre que, sempre que, en cas que,
a condici que, llevat que
Concessiva
encara que, per b que, tot i que, a pesar que, si b, malgrat

que
128
301957 _ 0116-0136.indd 128
28/07/11 11:53
ACTIVITATS
1. Assenyala les proposicions subordinades adverbials daquestes oracions i classifica-les segons
el tipus de circumstncia que expressen.
a )
b )
c )
d )
e )
f )
g )
h )
i )
Mentre eixia de casa, prenia un entrep de pernil.

Magrada passejar per on estiuegen els meus oncles.
Escrivia una instncia com ho havia aprs a linstitut.
Fins que no hages dinat, no podrs mirar la televisi.
Com ms gran s, ms lent es fa.
Anirem on vulguen els pares.
No hem eixit de casa des que ens vas avisar.
Balla ms que canta.
Desprs de rebre una telefonada, va enviar el seu currculum.
Temps
Lloc
Manera
Comparaci

2. Subratlla les proposicions subordinades adverbials i indica quines sn causals,
consecutives, finals, condicionals o concessives.
Encara que estiga cansat, far el treball. F
Hem estudiat molt, de manera que traurem bones notes. F
Heu de deixar un seient buit a fi que hi puga cabre la crrega. F
Com que no tenia mai sort, no es va creure la notcia del premi. F
Haureu de consultar-ho en el diccionari si voleu estar-ne segurs. F
Elles coneixien tots els detalls, aix que no els va sorprendre la notcia. F
Comprarem un mbil perqu pugues estar localitzable. F
Tot i que li agradava la faena, no li van renovar el contracte. F
Si aneu a la reuni de delegats, podrem conixer les vostres reivindicacions. F
3. Subratlla les subordinades daquestes oracions compostes i classifica-les segons que siguen
substantives, adjectives o adverbials.
A pesar que feia una calor sufocant, elles van passejar-se per la platja. F
Els programes televisius que ms magraden sn les sries espanyoles. F
Aquelles xiques que tenen un prcing sn estrangeres? F
Lloren ens va dir que la seua famlia era de Castell. F
Els meus vens arribaren quan nosaltres eixem de casa. F
Compreu el llibre abans que estiga exhaurit. F
El meu germ ha amagat les claus on no les puga trobar. F
Sempre que els meus pares tornen dun viatge, em porten molts regals. F
129
301957 _ 0116-0136.indd 129
28/07/11 11:53
El contacte de llenges
La majoria de llenges estan en contacte amb altres llenges per diverses raons:
perqu sestudien com a llenges estrangeres, perqu conviuen en un territori o
per la influncia cultural o poltica dunes comunitats lingstiques sobre unes altres. La llengua reflecteix aquest fet en els barbarismes o en els prstecs acceptats.
1. El bilingisme
Una de les conseqncies ms importants de la convivncia de dues llenges s
el bilingisme duna gran part dels parlants. En teoria, aix significa que els individus tenen una competncia lingstica (parlen, entenen, lligen i escriuen)
igual de bona en dues llenges, per en la prctica els fets demostren que aquesta afirmaci no s certa, ja que la major part dels parlants bilinges sol dominar
ms una llengua que laltra i sol fer-les servir en contextos diferents. Daquesta
situaci sol derivar el bilingisme diglssic, en qu una llengua ocupa unes
funcions de prestigi determinades, mentre que laltra queda relegada quasi prcticament a lmbit familiar o colloquial.
2. La diglssia
La diglssia consisteix en el desplaament, per raons poltiques o socials, duna
llengua per una altra de ms valorada en determinades funcions pbliques.
Generalment, el parlant utilitza una de les llenges, la de prestigi, per als mbits
ds ms formals (educaci, literatura, burocrcia, mitjans de comunicaci, etc.)
mentre que utilitza laltra, la minoritzada, quasi exclusivament per als usos informals (relacions amb familiars i gent prxima).
3. La normalitzaci
TINGUES PRESENT
El bilingisme
pot evolucionar
negativament en una
situaci de diglssia,
que minoritza la
llengua del territori,
o positivament si
hi ha un procs
de normalitzaci
lingstica que
fomente la llengua
minoritzada.
La diglssia pot arribar a provocar a llarg termini la substituci duna llengua

per una altra (com va ocrrer amb liber i el celta, substituts pel llat a la Pennsula) si no es mant una lleialtat lingstica per part dels parlants envers la llengua minoritzada i/o sinicia un procs de normalitzaci lingstica que equipare les dues llenges i fomente la minoritzada.
A la nostra Comunitat el valenci ha mantingut contacte amb altres llenges: de
primer amb lrab i laragons i ms endavant amb el castell. Des de la desaparici de la Corona dArag el castell ha anat desplaant el valenci en els usos
oficials fins a les darreres tres dcades. Tanmateix, el valenci va recuperant a
poc a poc els mbits que antigament tenia, grcies a un procs de normalitzaci
amb tres fites principals:
1. Acceptaci en 1932 de les Normes de Castell, normes lingstiques adaptades a les particularitats del valenci, que segueixen bsicament les creades per
Pompeu Fabra per fixar un codi modern i actual.
2. Aprovaci en 1983 de la Llei ds i ensenyament del valenci, que regula
com sha de promoure el valenci en leducaci, ladministraci, els mitjans de
comunicaci i la vida pblica.
3. Creaci en 1998 de lAcadmia Valenciana de la Llengua, mxim rgan a la
nostra Comunitat que t, com una de les funcions principals, vetlar per ls
normal del valenci.
130
301957 _ 0116-0136.indd 130
28/07/11 11:53
ACTIVITATS
1. Compara els lmits poltics i lingstics
que hi ha a Europa i respon a les
preguntes segents.
Hi ha pasos en qu es parla ms duna
llengua? Anomenan tres.

Qu creus que pot passar als territoris

on hi ha llenges minoritries?
2. Hi ha bilingisme diglssic a la Comunitat Valenciana? En quines edats sobretot? Qu ajuda

a fer que aquest fenomen disminusca?

832355U08P222H01

3. Repassa unitats anteriors i indica quins motius poltics i/o histrics coneixes que hagen sigut
la causa de la diglssia que hi ha entre valenci i castell.

4. Explica. Per qu creus que s necessari un procs de normativitzaci (establiment de normes
lingstiques; elaboraci de gramtiques, ortografies, diccionaris...; establiment dun registre
estndard, etc.) perqu una llengua puga tindre usos normals? Qu passaria si no nhi haguera?

131
301957 _ 0116-0136.indd 131
28/07/11 11:53
La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII:

la Decadncia
1. Levoluci poltica i la castellanitzaci

En 1469 el matrimoni entre Isabel de Castella i Ferran dArag significar la
unificaci de les dues corones. A partir daquest moment, el regne de Valncia
vor subordinats els seus interessos als dun enorme imperi del qual ser ja noms una part mnima. En laspecte lingstic, el castell es convertir, a partir
del segle XVI, en la llengua de prestigi, ja que era la llengua del rei i dels nobles,
enfront del valenci, que era la llengua que continuava parlant el poble. Aix fa
que la literatura culta en la nostra llengua es trobe en una etapa de decadncia.
Al principi del segle XVIII la victria de Felip V en la guerra de Successi va fer
que el regne de Valncia vera desaparixer les seues corts i els seus furs, i que les
lleis de Castella simposaren al nostre territori. Des del punt de vista lingstic
tamb va ser imposat el castell com a nica llengua oficial. Ls del valenci va
quedar prohibit en lensenyament, el govern, la justcia i lesglsia. El valenci
qued marginat en els mbits cultes i limitat a ls familiar i popular.
2. La literatura culta durant els segles XVI, XVII i XVIII
TINGUES PRESENT
Durant els regnats

dels ustria (segles
XVI-XVII) sunifiquen
les corones per
es mantenen
les institucions
valencianes. En canvi,
a partir dels regnats
dels Borb (segle
XVIII), amb els Decrets
de Nova Planta se
substitueixen les
institucions prpies
per daltres de
castellanes.
Durant la Decadncia, la literatura culta es va fer sobretot en castell. Hi hagu,

per, algunes excepcions. En el segle XVI s important la poesia en la nostra llengua, amb els exemples del valenci Joan Timoneda i de Pere Seraf. Els dos autors
sn representants del Renaixement, que es caracteritza per un llenguatge senzill
i harmonis, amb constants referncies als escriptors clssics grecs i llatins.
Durant el segle XVII sorgeix el barroc, moviment que substitueix la senzillesa i
lharmonia renaixentista per un llenguatge recarregat i per lexpressivitat i el gust
pel desequilibri. Representants daquest moviment en la nostra literatura sn
Francesc Fontanella i Francesc Vicent Garcia.
Finalment, en el segle XVIII sorgeix el neoclassicisme, que, com indica el seu
nom, suposa un retorn als clssics. En aquest moviment destaquen Joan Ramis i
el valenci dOntinyent Llus Galiana.
3. La literatura popular durant els segles XVI, XVII i XVIII
Dins daquest tipus de literatura destaquen dos gneres:

Els dietaris. Mentre les classes socials poderoses es passaven al castell, el poble continuava utilitzant la seua llengua, per exemple en els dietaris privats,
que es redactaven en la intimitat i no estaven pensats per a ser publicats, sin
com a entreteniment personal. En molts casos hi llegim crtiques als governants i aspectes de la vida quotidiana i diria de les persones del poble.
Els colloquis. Sn poemes, generalment cmics per sovint portadors dun
missatge poltic, que eren recitats de poble en poble pels colloquiers, una espcie de cmics ambulants que atreien latenci del pblic de forma simptica
i sense un vestuari massa cridaner ni una escenografia complexa; de fet, vestien
de forma habitual i simplement senfilaven a una taula o una cadira. Els gestos
i la veu eren els seus nics instruments per a assegurar-se latenci del pblic.
132
301957 _ 0116-0136.indd 132
28/07/11 11:53
ACTIVITATS
1. Llig aquest poema culte i contesta les preguntes posteriors.

Sonet
Ai, Du com no mha fet arbre
perqu no sents dolor,
i lo cor de pedra marbre
perqu no sabs damor.
En edat florida i tendra

tant lo foc damor me crema
que t per estall i tema
de fer-me tornar en cendra,
molt ms valguera ser arbre
per a passar tal ardor
Guanyara sent insensible

lo que perd en sentiment
perqu sent tan gran turment
que lo viure s impossible;
i aix volguera ser arbre
o altra cosa pitjor,
Jo ame essent desamat

sens jams fer-ne mudana,
servisc fora desperana
de poder ser remediat,
convertixcam doncs en arbre
sec sens profit ni verdor,
JOAN TIMONEDA, Flor denamorats
Sobre quin aspecte de lamor es parla en el poema?

Quin estat dnim del jo potic es reflecteix en aquests versos?

Per qu vol el jo potic ser arbre?

2. Llig aquest fragment dun dietari i resol les activitats que el segueixen.
Batiste Vallcaneda, mort
Destaca alguna paraula en qu saprecie

la influncia del castell.
A 12 de dits [juny de 1662], a les quatre del mat, trobaren mort al

licenciado Batiste Vallcaneda, chitat de llarch a llarch, al cant que
entra de la plasa del Campanar de la Seu als Brodadors [...]. Lo que Destaca alguna grafia que mostre
es digu fonch que venint ab son cavall a la casa del cant que vilevoluci fontica del valenci.
via el canonche Font, per los Brodadors venia don Tal Sentaf y
Vivetes, y com sentiren pasos de cavall pensaren que era algun
soldat de la guarda que anaven a ronda y sinse mes asigurarse, li Explica. Per qu podem dir que aquest
tiraren una caravinada. As es digu perqu els mateixos fadrinets
fragment pertany a la literatura popular?
se alabaren de haver-o fet y se hausentaren. Per, lo ms cert fonch
que ells se alabaren de ass perqu eren molt inquiets y desicha-
ven tenir ocasi per a fer-se bandolers, com ab tot efecte es feren;
perqu a hon lo trobaren, que digueren el mataren all, no troba-
ren en terra rastre de sanch, ni en lo vestit que portava damunt.

JOAQUIM AIERDI, dins V. J. ESCART, Memria privada
133
301957 _ 0116-0136.indd 133
28/07/11 11:53
NOTES
134
301957 _ 0116-0136.indd 134
28/07/11 11:53
NOTES
135
301957 _ 0116-0136.indd 135
28/07/11 11:53
Direcci dart: Jos Crespo

Projecte grfic:

Portada: Pep Carri

Interiors: Manuel Garca

Imatge de coberta: Antonio Fernndez
Illustraci: Giner Bou - Grua Grfics
Cap de projecte grfic: Rosa Marn
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera, Roger Sarri
Cap de desenvolupament de projecte grfic: Javier Tejeda
Desenvolupament grfic: Rosa Mara Barriga, Jos Luis Garca, Ral de Andrs
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar
Coordinaci tcnica: Jess Muela, Laura Gil de Tejada
Confecci i muntatge: Eduard Cnovas, Pedro Rodrguez
Cartografia: Jos Luis Gil
Correcci: Alba Vila, Neus Vicens, Llusa March
Documentaci i selecci fotogrfica: Mercedes Barcenilla
Fotografies: C. Contreras; F. Ontan; GARCA-PELAYO/Juancho/CENTRE COMERCIAL SUPERDIPLO; J. C. Muoz; J. Jaime;
J. M. Gil-Carles; Krauel; Larrin-Pimoulier; ORONOZ; Prats i Camps/ IES Carrs. Elx, Alacant; R. Blasco; Roca-Madariaga; A. G. E.
FOTOSTOCK/IFPA; AGENCIA ESTUDIO SAN SIMN/A. Prieto; CONTIFOTO/COMPIX/MIRAMAX/Sparham; DIGITALVISION;
EFE/A. Estvez, SIPA-PRESS/ARCHIVES TALLANDIER/SIPA ICONO SIPA-PRESS/SIPA; FACTEUR DIMAGES/Fabien Malot;
GETTY IMAGES SALES SPAIN/NBAE/Joe Murphy; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO;
BIBLIOTECA DEL REIAL MONESTIR DEL ESCORIAL; BIBLIOTECA NACIONAL DESPANYA/Laboratorio Biblioteca Nacional;
MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA
2011 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya en
ISBN: 978-84-9807-496-3
CP: 301957
Depsit legal:
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms pot ser feta amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO
(Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org) si necessiteu
fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.
301957 _ 0116-0136.indd 136
28/07/11 11:53

3r Eso Adaptacions Curriculars

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

3r Eso Adaptacions Curriculars

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Llengua

El llibre Llengua i Literatura AVANA per a 3r dESO

Pere Maci Arqu

Teresa Guiluz Vidal

Projecte Els Camins del Saber

Els textos narratius literaris

Els sons i les grafies

Els gneres periodstics

 oan Francesc Mira,

Els gneres periodstics

Entrevista a Marc Gasol

Les consonants p/b, t/d, c/g

Les esses sorda i sonora

Els textos expositius

Les consonants palatals

Els textos de lmbit personal

La resta de consonants

Els textos de lmbit

Els signes grfics

Les categories gramaticals.

Histria de la llengua (I).

La prosa histrica: les crniques

Histria de la llengua (II).

La prosa moral i didctica

Histria de la llengua (III).

La poesia trobadoresca

Histria de la llengua (IV).

Histria de la llengua (V).

Els mbits ds i els registres

El Segle dOr (I).

Loraci composta (I).

La variaci lingstica

El Segle dOr (II).

Loraci composta (II).

 a literatura dels segles xvi, xvii

Quan comena la unitat...

La Juana contingu lal i va fer un lleu gemec. I per al Kino, la secreta

ENS COMUNIQUEM COMPRENSI LECTORA

ENS COMUNIQUEM COMPRENSI LECTORA

Desprs de llegir el text

2. Ordena els enunciats segents segons lordre en qu ixen en el text.

llegirs un text am i interessant,

ENSCOMUNIQUEM TIPOLOGIA TEXTUAL

ENSCOMUNIQUEM TIPOLOGIA TEXTUAL

Laigua del terra li mull els peus. Illumin el

Presentaci de la situaci duns personatges en un lloc i un temps

Alteraci de la situaci inicial i inici de les accions per a resoldre

Es conclou el conflicte, es resolen les incgnites presentades i els

Els personatges que ixen en el relat tenen un grau dimportncia diferent.

Sn aquells que treballen per a solucionar el conflicte.

Soposen a la soluci del conflicte.

Acompanyen els principals ajudant-los o entrebancant-los en major o

d la noci del temps, no pensava, no tenia por,

tens els textos explicatius que

Hi ha diversos gneres narratius, entre els quals destaquen:

En les pgines de contingut

A continuaci tens una pgina

CONEIXEM LA LLENGUA ORTOGRAFIA

CONEIXEM LA LLENGUA ORTOGRAFIA

Els sons i les grafies del valenci

1. Els sons del valenci

En valenci distingim dos tipus de sons:

Els continguts estan dividits

Tamb hi ha vegades que dues grafies representen un nic so (gu en guerra, ny

oan Francesc Mira,

Entrevista a Marc Gasol

Les consonants p/b, t/d, c/g

Les esses sorda i sonora

La resta de consonants

La prosa histrica: les crniques

La poesia trobadoresca

La variaci lingstica

a literatura dels segles xvi, xvii

LAmazones s el riu ms cabals del mn.

Tenen en com que