Anda di halaman 1dari 80

Activitats

Coneixement
del medi 6 PRIMRIA

141086 _ 0001-0080.indd 1

26/10/09 16:30:24

141086 _ 0001-0080.indd 2

26/10/09 16:30:24

ndex
................................................................................................................

La reproducci

............................................................................................................................................

10

unitat 3.

Els ssers vius

...........................................................................................................................................

14

unitat 4.

Mquines, tecnologia i societat

....................................................................................

20

La volta al mn (Els habitatges)

...................................................................................

26

............................................................................................

28

................................................................................................................................................................

34

unitat 1.

Les persones i la salut

unitat 2.

unitat 5.

Lelectricitat i el magnetisme

unitat 6.

Lenergia

unitat 7.

La representaci de la Terra

unitat 8.

El relleu, el clima i els paisatges dEspanya


La volta al mn (Els vestits)

...............................................................................................

...........................................

46

................................................................................................

52

.................

54

............................

60

.........................................................................................................................................

66

unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya


unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
unitat 11. Ledat moderna

unitat 12. Ledat contempornia

.....................................................................................................................

La volta al mn (Les llenges)

141086 _ 0001-0080.indd 3

40

........................................................................................

72
78

26/10/09 16:30:24

1
La salut i la malaltia
1

Enumera sis accions que hem de dur a terme per estar sans.
1. la higiene

4. lalimentaci saludable

2. el descans

5. la postura correcta

3. lesport

6. anar al metge per fer-nos les revisions

Observa lesquema, consulta la pgina 15 del llibre i respon les preguntes.


TIPUS DE MALALTIES

agudes

crniques

no infeccioses

infeccioses

espordiques

epidmiques

agudes
endmiques

Quin tipus de malalties es poden classificar segons la quantitat de persones que afecten?
Les infeccioses (espordiques, epidmiques i endmiques).
Com es classifiquen les malalties segons la causa que les origina?
En no infeccioses i infeccioses.
I segons la manera en qu apareixen i la durada que tenen?
En agudes i crniques.

Busca informaci i completa el text amb les paraules que falten.

La grip s una malaltia

aguda

perqu apareix rpidament i dura poc temps.

Est causada per un virus, per tant s una malaltia

infecciosa

Els smptomes sn febre, esgarrifana i mal de cap. Els metges recomanen a algunes
persones vacunar-se contra la grip perqu pot arribar a ser una malaltia

epidmica

ja que pot afectar un gran nombre de persones alhora.

4
141086 _ 0001-0080.indd 4

Unitat 1. Les persones i la salut


26/10/09 16:30:25

Riscos per a la salut


4

Escriu A, si s un problema causat per lalcohol, i T, si s causat pel tabac.


A

deteriorament mental i demncia

cncer de mama

taques i arrugues a la pell

T problemes cardacs

infart cerebral

malalties respiratries

cncer de pulm

deteriorament del fetge

Respon les preguntes.


Qu sn les drogues i qu provoquen?
Les drogues sn substncies que modifiquen el funcionament del cervell. Provoquen canvis
en les sensacions de la persona, en el seu estat dnim o en el seu comportament.

Qu desenvolupen les persones que consumeixen drogues? Per qu?


Les persones que consumeixen drogues desenvolupen dependncia. Perqu no poden deixar
de prendren tot i ser conscients que sn perjudicials per a la seva salut.

Observa els dibuixos i marca els que representin una situaci de perill.

80 km/h

Unitat 1. Les persones i la salut


141086 _ 0001-0080.indd 5

5
26/10/09 16:30:25

Les malalties infeccioses


Relaciona les columnes.
La candidiasi
El xarampi
La pneumnia

6 ... s una infecci bacteriana causada per un bacteri.


6

La malria

virus

... s una infecci vrica causada per un virus.


6
... s una parasitosi causada per un protozou.

... s una micosi causada per un fong.

Busca la informaci en el llibre de text i completa la taula.

Malaltia infecciosa

Ttanus

Clera

Manera com es transmet


A travs de ferides a la pell.

Mesures per prevenir la infecci


Netejar i desinfectar les
ferides.

Pel consum daigua

No beure aigua si no se

contaminada.

sap que s potable.


Rentar-se les mans abans
de manipular aliments.

Salmonellosi

Pel consum daliments


contaminats.

Rentar els aliments


que es prenen crus.
Cuinar b els aliments
per evitar que quedin crus.

Observa les fotografies i escriu quina mesura dhigiene caldria posar en prctica en cada cas
per tal de prevenir una infecci.
No caminar descal per la vora de les piscines, les dutxes
o els vestidors.

Tenir cura amb les mascotes: no fer-los petons i rentar-se les mans
desprs de tocar-les.

6
141086 _ 0001-0080.indd 6

Unitat 1. Les persones i la salut


26/10/09 16:30:27

El tractament de les malalties


10

Completa el text amb les paraules que hi falten.


A la farmcia venen els medicaments , que sn substncies que
alleugen
antibitics
Les

curen

prevenen
vacunes

malalties. Sn medicaments les

,
i els

vacunes

introdueixen al cos lagent infeccis mort o debilitat, per tal que no

sagafi la malaltia. Els

antibitics

sadministren a persones que pateixen una infecci

causada per un bacteri.


La

cirurgia

i el trasplantament drgans sn prctiques que susen per guarir

malalties que no es poden curar duna altra manera.

11

Observa les imatges, busca informaci i escriu quin tractament seria ladequat en cada cas.

T un os de la cama trencat.

immobilitzaci o cirurgia

Els ronyons no em
funcionen.

trasplantament
Unitat 1. Les persones i la salut
141086 _ 0001-0080.indd 7

No puc anar a
lescola fins que
no em curi de
lescarlatina.

antibitic

Cal preveure que


no agafis el ttanus.

vacuna

7
26/10/09 16:30:28

Aprn a fer de metge


12

Respon les preguntes.


Qu s el pols?
s la dilataci de les artries quan hi passa la sang impulsada pel cor.
A qu equival cada pulsaci?
Equival a una contracci del ventricle esquerre.
En quins llocs del cos s ms senzill prendre el pols?
En el canell i el coll.
Com es pren el pols?
Primer es palpa una artria amb el dit ndex i el dit mig, sense fer una pressi excessiva.
Desprs, es compten les pulsacions durant 10 segons mirant lagulla dels segons
del rellotge. Per ltim, es multiplica el valor que sobt per 6 i el resultat ser
el nombre de pulsacions per minut.

13

Marca les opcions correctes.


El valor normal de la temperatura corporal s dentre...
35 i 36 C

36,5 i 37 C

37,5 i 38 C

Quan la temperatura s ms alta del valor normal...


ens refredem.

suem ms.

tenim febre.

La febre sol indicar que...

8
141086 _ 0001-0080.indd 8

hi ha una infecci.

els ossos estan creixent.

ens fa falta calor.

Unitat 1. Les persones i la salut


26/10/09 16:30:28

Repassa ms
14

Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.

Quan el nostre cos no funciona adequadament es produeixen uns smptomes


que van acompanyats duna malaltia.
Entre els factors que representen un risc per a la salut hi ha lalcohol, el tabac,
les drogues i els accidents de trnsit.

Les malalties infeccioses estan causades per bacteris, micosis, parasitosis,


protozous o virus.
Les malalties infeccioses es transmeten per les ferides, laigua, els aliments,
laire o els insectes.
Les malalties es poden tractar amb medicaments, amb cirurgia
o amb trasplantaments drgans.

Quan el nostre cos no funciona adequadament es produeix una malaltia que v acompanyada
duns smptomes.
Les malalties infeccioses estan causades per bacteris, fongs, protozous o virus.

15

Observa les fotografies i descriu qu ha passat.


1

Un nen ha caigut anant amb bicicleta i sha fet una ferida a la cama, llavors la seva mare
la hi desinfecta. El primer que fa la mare abans de curar la ferida s rentar-se les mans
amb aigua i sab. Desprs, neteja la ferida del nen amb aigua oxigenada per tal deliminar
els microorganismes que shi puguin haver adherit. Per ltim, li aplica un antisptic
amb un cot i com que la ferida no s gaire profunda, no la tapa perqu es curi a laire.

Unitat 1. Les persones i la salut


141086 _ 0001-0080.indd 9

9
26/10/09 16:30:30

Els carcters sexuals

1 Observa la fotografia i escriu els carcters sexuals que diferencien aquests dos adolescents.

Resposta model (R.M.). Els carcters primaris


(els rgans reproductors femen i mascul)
que no es veuen, i els carcters secundaris que
en el noi sn: barba, pl al cos, nou del coll
i musculatura desenvolupada, i en la noia sn:
mames i malucs amples. La veu tamb s diferent.

2 Escriu el nom de lrgan que es defineix i desprs assenyalal en el dibuix corresponent.

1. canal que comunica lter amb lexterior:


vagina.

2. bossa de teixit que protegeix els testicles:


escrot.

3. comuniquen els ovaris amb lter:


trompes de Fallopi.
1

4. condueixen els espermatozoides fins a la uretra:


conductes deferents.

3 Llegeix el text, pensa-hi i rectifical afegint la informaci que falta perqu sigui del tot correcte.

Hi ha dos tipus de carcters sexuals. Els carcters sexuals es formen mentre el fetus s
dins del ventre de la mare, per maduren ms endavant. Els carcters sexuals apareixen
durant ladolescncia.
Els caracters sexuals primaris es formen mentre el fetus s dins del ventre de la mare,
per maduren ms endavant. Els carcters sexuals secundaris apareixen durant ladolescncia.


10
141086 _ 0001-0080.indd 10

Unitat 2. La reproducci
11/11/09 18:10:12

La fecundaci. Lembars i el part


4

Escriu les parts que sassenyalen en les fotografies i els dos noms amb qu es coneixen les dues
cllules sexuals.
cap
coll
pea intermdia
citoplasma

membrana
plasmtica

nucli

cua

vul

espermatozoide

gmeta femenina

gmeta mascul

Observa lesquema de la reproducci i escriu qu es representa en cada cas.

home

dona

fecundaci
zigot

fetus

vul

espermatozoide

embri
beb

Ordena la seqncia del part.


4

Es produeix la fase de deslliurament, moment en qu sexpulsa la placenta.

Es trenca aiges quan la bossa que cont el lquid amnitic es trenca i el lquid surt per la
vagina.

En la fase dexpulsi surt el nad a travs de la vagina.

En la fase de dilataci sobre poc a poc la sortida de lter perqu pugui tenir lloc el part.

Unitat 2. La reproducci
141086 _ 0001-0080.indd 11

11
26/10/09 16:30:33

Aprn a fer de matemtic


7

Escriu al grfic lineal la lletra del dibuix de la dona embarassada que correspon al pes que indica
el grfic.

Pes de la Natlia durant lembars

Pes en kg

68
67
66
65

64
63

62
61
60

59

58
57
56
55
Pes inicial

Mes 1

Mes 2

Mes 3

Mes 4

Mes 5

Mes 6

Mes 7

Mes 8

Mes 9

Dibuixa en el grfic segent la lnia que correspondria a lembars duna altra dona que pess,
cada mes, 2 kg ms que la Natlia. Resposta grfica (R. G.)

Pes en kg
70

Pes de lAnna durant lembars

69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
Pes inicial Mes 1

12
141086 _ 0001-0080.indd 12

Mes 2

Mes 3

Mes 4

Mes 5

Mes 6

Mes 7

Mes 8

Mes 9

Unitat 2. La reproducci
26/10/09 16:30:34

Repassa ms
9

Completa les oracions segents.


L

aparell reproductor

constitueix els carcters sexuals primaris.

Laparell reproductor est format pels


de la reproducci i maduren durant
ovaris

Als

10

testicles

sexuals masculines,

la pubertat

, que sencarreguen

es produeixen les cllules sexuals femenines,

els vuls
Als

rgans genitals

es produeixen les cllules


els espermatozoides

Respon les preguntes.


En qu consisteix la fecundaci?
La fecundaci consisteix en la uni dun vul i un espermatozoide
per formar un zigot, la primer cllula del nou sser.
En quina part de laparell reproductor femen es du a terme la fecundaci?
Es du a terme a les trompes de Fallopi.

Com es forma lembri?


Lembri es forma desprs de les successives divisions que pateix el zigot,
fins a ser una petita bola formada per moltes cllules.
En quina part de laparell reproductor femen es desenvolupa lembri?
Lembri es desenvolupa en lter, adherit a la paret.

En quin moment lembri passa a ser un fetus?


Lembri passa a ser un fetus quan t formats tots els rgans,
excepte els pulmons.

Unitat 2. La reproducci
141086 _ 0001-0080.indd 13

13
26/10/09 16:30:35

3
La cllula
1

Dibuixa el tipus de cllula que correspon a cada sser viu i escriu-ne el nom. R. G.

Esquirol. Cllula:

animal

vegetal

Olivera. Cllula:

Identifica les parts de les cllules, i escriu-ne el nom.

nucli

citoplasma (o b orgnul)

membrana
citoplasma
nucli
cllula de la pell

membrana
cllula de los

Llegeix el text, observa la imatge i respon les preguntes.

El poll s un insecte que fa uns 3 millmetres de longitud. Viu en els cabells


humans, que fan 1 mm de gruix, i salimenta de la sang que xucla a travs de
la pell del cap.
poll entre cabells
El poll s un sser viu unicellular o pluricellular? Per qu?
El poll s un sser viu pluricellular. Perqu est format per ms duna cllula.
Creus que cal un microscopi per veure un poll? Per qu?
No. Perqu si un cabell hum fa 1 mm de gruix i es veu a ull nu, el poll que fa uns 3 mm
de longitud, tamb es veur a ull nu.

14
141086 _ 0001-0080.indd 14

Unitat 3. Els ssers vius


26/10/09 16:30:36

Els ssers pluricellulars: animals i plantes


4 Escriu el ttol i els nivells que es representen a lesquema.

Nivells dorganitzaci dun sser pluricellular, el ratol.


nivell de cllula (cllula muscular)

nivell de sistema (sistema muscular)

nivell dorganisme (ratol)

nivell de teixit (teixit muscular)

nivell drgan (mscul)

5 Identifica a quins ssers correspon cada conjunt i escriu-ne les dues caracterstiques principals.

argila
coure

Conjunt vermell. ssers


Conjunt blau. Regne

tonyina

falguera

pardal

margarida

Lle

pi

vius

. Organismes

animal

ameba
parameci

pluricellulars

. Caracterstiques:

Salimenten daltres

ssers vius. Es desplacen.


Conjunt verd. Regne

vegetal

. Caracterstiques:

Fan la fotosntesi.

Viuen fixats al sl.

6 Quants nivells dorganitzaci tenen les plantes? Quins sn? Posan un exemple.

Cinc, com els animals. Cllules vegetals unides formen teixits, com lepidermis de les
fulles; teixits units formen rgans, com larrel; rgans com la tija i les fulles suneixen
per formar sistemes o aparells, per fer la mateixa funci, en aquest cas, la de nutrici
de la planta, i la uni de tots els sistemes i aparells dna lloc a la planta.
Unitat 3. Els ssers vius
141086 _ 0001-0080.indd 15

15
11/11/09 18:10:23

Els altres ssers vius


7

Escriu a quin regne pertany i com salimenta cada sser viu.

Regne dels fongs. Salimenta de plantes

Regne que inclou els protozous i les algues.

en descomposici, restes danimals

Es fabrica laliment, s a dir, fa la fotosntesi.

o animals en mal estat.


8

Els virus, els bacteris i els protozous sn tots microbis? Per qu?
Sn tots microbis, perque noms es poden veure amb lajut dun microscopi.

Busca informaci a Internet o en una enciclopdia i completa el text.


La penicillina s un

antibitic

, s a dir,

un medicament que susa contra les infeccions


bacteris
causades per
, com ara
la pulmonia i la faringitis.
La penicillina la va descobrir el metge i bacterileg
Alexander Fleming
i s una substncia
fong
natural que sobt dun
anomenat
Penicillium notatum, que mata els

bacteris

que causen les infeccions.

16
141086 _ 0001-0080.indd 16

Unitat 3. Els ssers vius


26/10/09 16:30:38

Aprn a fer de bileg


10

Llegeix la descripci duna planta i tria la fotografia que li correspon.

Farigola
s un arbust aromtic duns 30 cm dalria.
T una tija llenyosa amb branquetes de color
marr. Les fulles sn linears i petites, de color verd gris pel davant, i de color blanquins
pel darrere. La flor t forma de llavi i els ptals van des del color blanc fins al lila pllid.
Es troba a la regi mediterrnia occidental.
Creix en llocs rids, en pendent i pedregosos.
Necessita poca aigua, sl sec i sol. Es fa
servir com a condiment en la cuina i s un
bon remei per a infeccions lleus.

11

Llegeix la descripci i marca quina informaci hi trobes a faltar.

Puma
s un mamfer que fa d1 a 2 metres de llarg i pesa entre 67 i
105 kg. T el cos allargat, el cap petit i un pelatge esps i curt
de color falb. T quatre extremitats fortes i musculoses, les
del darrere ms llargues que les davanteres.
Es distribueix per les zones muntanyoses del continent
Americ.
Viu tant en boscos de muntanya i tropicals, com en zones
pantanoses i herbcies.

Nom i illustraci.

On es troba.
Tipus de lloc on viu.

Unitat 3. Els ssers vius


141086 _ 0001-0080.indd 17

Com viu.
Descripci de laspecte.

Relaci amb lsser hum.

17
26/10/09 16:30:39

Repassa ms
12

Relaciona cada sser viu amb el tipus de cllula que li correspon.

6
6
6

13

Per qu les cllules humanes tenen formes tan diferents? Observa, llegeix i marca la resposta
correcta.

Perqu la forma de les cllules est


relacionada amb la funci que fan dins
lsser hum, per exemple, les cllules
que formen els msculs del bra tenen
forma allargada per estirar-se i arronsar-se
i permetre el moviment.

Perqu la forma de les cllules est


relacionada amb la funci de relaci,
per exemple, les cllules dels msculs
tenen forma allargada perqu shan
de relacionar amb les cllules de los
i permetre el moviment.

18
141086 _ 0001-0080.indd 18

Unitat 3. Els ssers vius


26/10/09 16:30:41

14

Classifica aquests ssers. Indica, quan correspongui, el regne a qu pertanyen i els nivells
dorganitzaci.
El parameci pertany al regne que inclou els protozous
i les algues i noms t un nivell dorganitzaci, el cellular,
perqu s un organisme unicellular.
Parameci

El mosquit pertany al regne dels animals, t cinc cinc


nivells dorganitzaci (cellular, teixit, rgan, sistema
o aparell i organisme).
Mosquit tigre

El virus no pertany a cap regne, no es considera


un sser viu perqu no arriba fins el nivell cellular.

Virus del xarampi

15

Escriu en qu sassemblen i en qu es diferencien aquests dos organismes.

Ameba

Bacteri del clera

Sassemblen pel fet que sn organismes unicellulars. Es diferencien pel fet que la cllula
de lameba s semblant a les dels animals, mentre que la cellula del bacteri s molt ms
petita i senzilla.

Unitat 3. Els ssers vius


141086 _ 0001-0080.indd 19

19
26/10/09 16:30:43

4
Les mquines i els usos que en fem
1

Identifica cada mquina i escriu per a qu ens serveix.

Satllit espacial. Ens ajuda a fer tasques

Tornavs. Ens estalvia esfor.

perilloses.

Observa la fotografia i marca les opcions correctes.


s una mquina...

mecnica

trmica

que sutilitza per...


multiplicar una fora

produir un moviment

automtica

i s...
manual

Busca informaci i respon les preguntes.


Qu s i per a qu serveix un receptor de GPS?
s un aparell de comunicaci que ens permet orientar-nos.
Qu signifiquen les inicials GPS?
Signifiquen sistema de posicionament global.
Com funciona un receptor de GPS?
Funciona per mitj de satllits que permeten localitzar les coordenades
terrestres i laltura sobre el nivell del mar on es troba el receptor.

20
141086 _ 0001-0080.indd 20

Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat


26/10/09 16:30:45

Les parts duna mquina


4

Observa les imatges i escriu si es veu lestructura o la carcassa de la mquina en cada cas.

Estructura dun ordinador

Carcassa duna videoconsola

Escriu les semblances i les diferncies entre un motor de combustible


i un motor elctric.
R.M. Tant el motor de combustible com lelctric es fan
servir en mquines automtiques i contenen peces mbils
que transmeten el moviment a altres parts de la mquina.
Mentre que el motor de combustible funciona amb un
combustible (gasolina, gasoil, etc.) i es fa servir en la majoria
de vehicles i en mquines que utilitzen molta potncia,
el motor elctric el presenten moltes mquines de tota mena i funcionen
connectats a la xarxa elctrica, piles o bateries recarregables.

Escriu quin tipus de sensor contenen aquestes mquines.

sensor dinfrarojos

sensor

sensor de llum

antena

de temperatura

Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat


141086 _ 0001-0080.indd 21

21
26/10/09 16:30:46

Els operadors mecnics


7 Defineix els termes segents.


operadors
mecnics: sn les peces que es fan servir per
transmetre el moviment o la fora en les mquines mecniques.

s la uni de diversos operadors mecnics.
mecanisme:

s un mecanisme format per dos o ms operadors que sencaixen
engranatge:
entre ells grcies a uns sortints que tenen, les dents.

8 Observa el dibuix i respon les preguntes.

Quin nom rep aquest mecanisme?

R.G.

Mecanisme de piny i cremallera.


Quins operadors mecnics cont?
Una roda dentada o piny i una cremallera.


a qu serveix aquest mecanisme? Per convertir un moviment circular en un moviment lineal.


Per

Assenyala en el dibuix amb colors diferents els operadors mecnics que formen
el mecanisme i descriu com funciona.
La
 roda dentada o piny sacobla a una cremallera. Quan gira el piny, la cremallera es desplaa
en
 un sentit, i quan el piny gira en laltre sentit, sinverteix el sentit en qu es mou la cremallera.
9 Escriu quins operadors

sassenyalen en la bicicleta
de marxes.
pinyons

cadena
plats
pedal

22
141086 _ 0001-0080.indd 22

Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat


11/11/09 18:11:07

Els avenos tcnics i la societat


10

Observa les fotografies i escriu quin avantatge i quin inconvenient ha portat la invenci daquestes
mquines.
Lavantatge s qu la recollectora estalvia
lesfor de moltes persones i fa la collita
amb gran rapidesa. Linconvenient s qu
molts treballadors del camp han perdut
la feina.
Lavantatge s qu lavi facilita
el desplaament rpid a pasos
llunyans i linconvenient s qu usa
combustible fssil que causa
lescalfament global de la Terra.

11

Observa la fotografia, busca informaci i respon les preguntes.


Quin aparell s?
s un aparell de fer radiografies.
Per a qu sutilitza?
Sutilitza per obtenir imatges internes
del cos hum.
Quin avantatge proporciona aquest aparell?
Ajuda a diagnosticar malalties de parts
internes del cos.

12

Explica, amb un exemple, quina informaci, que consideris valuosa, aporten la cultura i loci a la
teva vida. Resposta lliure (R. Ll.).

Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat


141086 _ 0001-0080.indd 23

23
26/10/09 16:30:50

Aprn a fer denginyer


13

Dibuixa els materials que necessites per construir la maqueta duna caixa de canvis. (R. G.).

(Cal que dibuixin: una capsa de cartr, un tros de cartr gruixut, dues barretes o palletes
de refresc, un regle, un comps, tisores i cola.)

14

Respon les preguntes.


Quantes rodes i de quins dimetres cal retallar amb el cartr gruixut?
Sis rodes, dues de 8 centmetres de dimetre, dues de 5 i dues de 2.

Quantes rodes formen leix motor i a quina distncia de separaci es colloquen?


A leix motor van tres rodes de 8, 5 i 2 cm de dimetre i es deixen 5 centmetres de separaci
entre cada roda.
Quantes rodes formen leix secundari i a quina distncia de separaci es colloquen?
A leix secundari van tres rodes de 8, 5 i 2 cm de dimetre i es deixen 4 centmetres
de separaci entre cada roda.
Quines rodes senfronten en la primera, la segona i la tercera marxa?
En la primera marxa senfronta la roda petita de leix motor
amb la roda gran de leix secundari. En la segona marxa
senfronten les dues rodes mitjanes. En la tercera marxa
senfronta la roda gran de leix motor amb la roda petita
de leix secundari.

24
141086 _ 0001-0080.indd 24

Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat


26/10/09 16:30:52

Repassa ms
15

Completa els resums segents amb el ttol i les paraules que falten.

Els avenos tcnics i la societat


avenos

Les mquines i altres


societat en els mbits del
comunicacions
, l

treball
oci

transformat

tcnics han
, la
cultura

i la

sanitat

la nostra
, les

Les mquines i els usos que en fem


temps
esfor
Les mquines ens estalvien
i
, ens permeten fer tasques amb
precisi
perilloses
convertir
, dur a terme feines
per a les persones o
mecniques
un tipus denergia en un altre. Hi ha mquines
, trmiques i mquines
que ens permeten

comunicar-nos

manejar

informaci.

Les parts duna mquina


Les

mquines

coberta, una
elctrics

estan formades per diverses parts: una


estructura
motor
, un
, peces

i electrnics,
tenen
totes les mquines

16

sensors

, indicadors i

carcassa
mbils
pantalles

o
, circuits
. No

totes aquestes parts.

Escriu un exemple de mquina que compleixi amb les indicacions. R. M.


Mquina mecnica i automtica, amb motor
i peces mbils que susa per produir
un moviment.
Batedora
Mquina mecnica i manual que susa
per desplaar objectes pesants.
Carret
Mquina trmica, amb sensor de temperatura
que serveix per refredar extraient la calor.
Nevera

Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat


141086 _ 0001-0080.indd 25

25
26/10/09 16:30:52

Els habitatges
1

Observa les fotografies i escriu en quin lloc es troben aquests habitatges i en qu es diferencien. R. M.

El primer habitatge s un igl que es localitza dins el cercle polar rtic (Canad), s un refugi
que es construeixen els esquimals quan van a caar. Laltra correspon a un pas clid de lfrica
(poblat hausa del Nger), s una casa de parets de fang i sostre de palla, s lhabitatge
duna famlia, al costat hi ha graners de fang on guarden la collita de cereals.

El tercer s un habitatge dalta muntanya europea dun lloc on neva sovint (xalet sus). s de fusta
i t la teulada inclinada per facilitar que la neu llisqui. La quarta s una casa dun pas clid
mediterrani (casa pagesa evissenca), amb parets de pedra calcria emblanquinades de cal
per defugir el sol i adaptada al terreny, t terrats de diferents nivells per recollir laigua de pluja.
2

Explica per qu els habitatges no sn iguals a tot el mn.


R. M. Perqu depn del clima, el relleu i les necessitats de les persones que hi viuen. Varien segons
la pluja, el vent, la temperatura i el calor don shan de construir. El material de construcci depn
dall que es troba al lloc: pedra, fusta, fang, palla La necessitat de defensar-se o protegir-se
tamb condiciona lexterior de lhabitatge i la situaci.

26
141086 _ 0001-0080.indd 26

La volta al mn (primer trimestre)


26/10/09 16:30:52

Respon les preguntes.


Qu caracteritza els pobles nmades?
Que no tenen una casa a un lloc fix sin que es construeixen
un refugi cada vegada que saturen.
Qu tenen en com els habitatges dels nmades?
Tenen parts que es desmunten i es poden transportar: una estructura i unes peces
que les cobreixen i que fan de parets.
Quins materials fan servir els diferents pobles nmades per fer-se les cases?
Els tuaregs i els indis fan servir pells; els mongols, feltre cosit i els siberians escora de bedoll.
A quin lloc singular es fan cases a Indonsia? Per qu?
A Indonsia es fan cases damunt de laigua per evitar els atacs denemics o danimals
salvatges.
Qu s un junc?
Una barca-casa que es pot veure pels rius que travessen
algunes ciutats asitiques.

Llegeix el text i expressa la teva opini.

Hi ha persones arreu del mn que no tenen habitatge i


viuen al carrer o al voltant de les ciutats en espais coberts amb materials que troben a les escombraries.

R. Ll.

La volta al mn (primer trimestre)


141086 _ 0001-0080.indd 27

27
26/10/09 16:30:54

5
Les crregues elctriques
1

Observa la representaci de les crregues elctriques duns objectes i respon la pregunta.


A

Com estan carregats elctricament els objectes? Com ho saps?


El cos A s neutre perqu t el mateix nombre de crregues negatives que positives,
ja que estan repartides alternadament. El cos B s negatiu perqu t ms crregues negatives
que positives. El cos C s positiu perqu t ms crregues positives que negatives.

Marca les opcions correctes.


Quan freguem un bolgraf amb un drap passen crregues...
negatives del bolgraf al drap

negatives del drap al bolgraf

El bolgraf que sha fregat amb el drap queda carregat...

negativament

positivament

El drap en qu sha fregat el bolgraf queda carregat...


negativament

positivament

Observa la fotografia i explica perqu quan sapropen els globus tendeixen a separar-se.
Quan apropem els dos globus actua una fora a distncia
que fa que es repelleixin i se separin perqu les crregues
elctriques que tenen sn iguals.

28
141086 _ 0001-0080.indd 28

Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme


26/10/09 16:30:57

Els imants i el magnetisme


4

Llegeix el text i tornal a escriure descobrint les paraules amagades sota les taques.

Un imant s un objecte capa datreure objectes fabricats amb ferro i alguns altres metalls.
La propietat dels imants datreure objectes s el magnetisme. Tots els imants tenen dos
pols magntics, el nord i sud. Els pols magntics diferents satrauen mentre que els pols
magntics iguals es repelleixen.

Un imant s un objecte capa datreure objectes fabricats amb ferro i alguns altres metalls.
La propietat dels imants datreure objectes s el magnetisme. Tots els imants tenen dos pols
magntics, el nord i sud. Els pols magntics diferents satrauen mentre que els pols magntics
iguals es repelleixen.

Explica com convertiries una barra de ferro en un electroimant.


Enrollant un fil de coure al voltant de la barra de ferro
i connectant el fil de coure a un circuit elctric.

Fixat en les fotografies i escriu de qu es tracta i per a qu serveix


laplicaci del magnetisme en cada cas.

A Es tracta dun electroimant i sutilitza en una mquina

que separa els objectes metllics de la resta de residus.

Es tracta dun suport magntic i sutilitza en un disc dur

dun ordinador per emmagatzemar informaci.

Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme


141086 _ 0001-0080.indd 29

29
26/10/09 16:30:58

El corrent elctric
7

Escriu qu s el corrent elctric i qu transporta.


El corrent elctric s el moviment ordenat de crregues
elctriques negatives per un material conductor.
El corrent elctric transporta energia elctrica.

Observa els dibuixos i explica per qu una bombeta llueix ms que laltra.
A

La bombeta A llueix ms que la B perqu el corrent en A t ms intensitat que en B, s a dir,


hi ha ms crregues circulant pel conductor de lA que del B. Quan ms intensitat de corrent hi ha,
ms energia es pot transportar.

Respon les preguntes.


Quin efecte t el corrent elctric en la planxa? Per qu?
T efecte calorfic. Perqu el corrent elctric que circula pel cable escalfa
la base de la planxa.
Per qu el mnec de la planxa s de plstic?
Perqu el plstic s un material allant de lelectricitat que permet que lagafem sense que passi
el corrent elctric.
Qu passa quan es desendolla del corrent elctric el cable de la planxa?
Que deixa de passar el corrent elctric i la base de la planxa deixa descalfar-se.

30
141086 _ 0001-0080.indd 30

Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme


26/10/09 16:31:00

Els circuits elctrics


10

Escriu el nom dels components del circuit elctric


de lesquema. Desprs, respon les preguntes.
1 i 2

borns

3 generador
4 motor

5 cable

6 bombeta

5
4

7 interruptor

Quina funci t el generador en el circuit elctric?


Un generador proporciona a les crregues elctriques lenergia que cal
perqu es moguin pel circuit.
Com es crea el corrent elctric en un circuit?
El generador t dos pols o borns, per un surten les crregues i per laltra entren,
i aix es crea el corrent.
Quants tipus de generadors hi ha? Escriu-los.
Hi ha diversos tipus de generadors: piles, bateries recarregables, cllules fotovoltiques
o piles solars, alternadors i dinamos.
Quan circula el corrent elctric pel circuit?
Quan el circuit est tancat, s a dir, quan tots els components estan connectats de manera
que el corrent pugui sortir per un pol i entrar-hi per laltre.

11

Explica don prov lenergia elctrica que fa funcionar els aparells


connectats a un endoll de paret i per qu t dos forats.
Lenergia elctrica dun endoll de paret prov de la xarxa elctrica general.
Lendoll t dos forats per poder introduir les dues clavilles elctriques dels aparells
que es connecten i aix les crregues elctriques surten per un forat i entren per laltre.

Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme


141086 _ 0001-0080.indd 31

31
26/10/09 16:31:01

Aprn a fer de tcnic electrnic


12

Observa lesquema i escriu qu representa cada smbol.

pila

M
motor
cable conductor
interruptor

13

bombeta

Observa el circuit de la fotografia i marca lesquema que el representa.

14

Fixat en lesquema i dibuixa el circuit elctric. R. G.

32
141086 _ 0001-0080.indd 32

Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme


26/10/09 16:31:02

Repassa ms
15

Llegeix les preguntes i marca la representaci que dna la resposta correcta.


Tots els cossos tenen crregues positives i negatives o noms tenen un sol
tipus de crregues?

Els cossos carregats amb crregues de diferent tipus es repelleixen


o satrauen?

16

Relaciona les oracions per obtenir consells sobre seguretat en ls de lelectricitat.

No es poden tocar
els aparells elctrics amb
No es poden connectar molts
aparells en un mateix

les mans mullades perqu la pell


mullada condueix b el corrent elctric.

No es pot tocar la pantalla


del televisor

... mai no sha destirar-lo, sin


que cal desconnectar-lo de lendoll.

Per desconnectar un cable


dun endoll

... cal desconnectar primer


la lmpada.

Abans de canviar
una bombeta fosa

Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme


141086 _ 0001-0080.indd 33

perqu es pot patir


una descrrega elctrica.

... endoll perqu es podria escalfar


massa i provocar un incendi.

33
26/10/09 16:31:02

Lenergia i les seves propietats

1 Defineix qu s lenergia.

Lenergia s la causa que tinguin lloc els canvis. Nhi ha de molts tipus i t unes propietats:
es pot transferir, emmagatzemmar, transportar i transformar.
Completa lesquema.
LENERGIA

Tipus denergia

Propietats de lenergia

mecnica

elctrica

es transfereix

sonora

qumica

es pot emmagatzemar

lluminosa

nuclear

es transporta

calorfica o trmica

es transforma

2 Fixat en el dibuix i escriu de quin tipus denergia es tracta.

C
A
B

A mecnica

B sonora

D calorfica o trmica

E elctrica

34
141086 _ 0001-0080.indd 34

C lluminosa

Unitat 6. Lenergia
11/11/09 18:11:50

La calor i la llum
3

Escriu la diferncia entre calor i temperatura.


La calor s una forma denergia que es transmet entre cossos
que es troben a diferents temperatures, mentre que la temperatura
noms indica la quantitat de calor que t un cos.

Compara les fotografies i explica quin pont s ms segur i per qu.

Fotografia 8 de la pgina 90 del llibre de lalumne per


sense la junta de dilataci.

El pont ms segur s el de la fotografia de lesquerra perqu t la junta de dilataci que permet


que el pont es dilati sense que es deteriori el ferm.

Observa la fotografia i respon les preguntes marcant les opcions correctes.


Quin fenomen t lloc?

la reflexi de la llum
la refracci de la llum

Quin tipus de cos s el mirall?


transparent

opac

Quanta llum rebota en el mirall?


noms una part de la que hi arriba

Unitat 6. Lenergia
141086 _ 0001-0080.indd 35

gaireb tota la que hi arriba

35
26/10/09 16:31:04

La producci delectricitat
6

Observa el dibuix de la central elctrica i escriu el nom de cada element.

H
A

I
B

E
F

A caldera

F circuit de refrigeraci

B canonades de vapor

G torre de refrigeraci

C turbina

H xemeneia

D generador

I transformador

E condensador

J lnies elctriques

Respon les preguntes sobre lactivitat anterior.


Quin tipus de central elctrica s?
s una central trmica.
Quina font denergia utilitza?
Energia qumica emmagatzemada en un combustible per produir vapor daigua.
Com produeix lenergia elctrica?
El vapor daigua fa girar la turbina i aquesta fa girar el generador que cont
imants i bobines de fils conductors que poden girar. Quan giren les bobines
a prop dels imants es produeix un corrent elctric que es transporta a
lexterior per mitj de cables.

36
141086 _ 0001-0080.indd 36

Unitat 6. Lenergia
26/10/09 16:31:05

Lenergia en la nostra societat


8

Escriu quines sn les conseqncies negatives relacionades amb ls de lenergia.


Lexhauriment de recursos, la contaminaci, lescalfament global, la pluja
cida i laparici de residus radioactius.

Observa la fotografia i explica de quin problema es tracta, per qu sha produt i com es pot evitar.
R. M. La pluja cida erosiona la pedra,
el marbre i altres materials. Es produeix
perqu en cremar carb o combustibles
derivats del petroli semeten substncies
que dissoltes en laigua de la pluja sn
corrosives. Es pot evitar installant filtres
a les sortides de fums, gastant menys
Escultura afectada per la pluja cida

10

energia o fent servir energies netes.

Respon les preguntes raonadament.


Com seria la temperatura de la Terra sense lefecte dhivernacle?
Sense lefecte dhivernacle la temperatura de la Terra disminuiria.
Qu els passaria als ssers vius de la Terra si no exists lefecte dhivernacle?
Sense lefecte dhivernacle la temperatura de la Terra no seria clida i per tant no seria
adequada per als ssers vius.
Quina relaci t lefecte dhivernacle amb lescalfament global?
Lefecte dhivernacle permet mantenir una temperatura adequada
en el planeta grcies al dixid de carboni. Si el dixid de carboni
augmenta a causa del consum de combustibles fossils, tamb
augmenta la temperatura del planeta. En diem escalfament global.

Unitat 6. Lenergia
141086 _ 0001-0080.indd 37

37
26/10/09 16:31:06

Aprn a fer de fsic


11

Completa la taula amb les dades que falten. R. M.

Partint del
que se sap

No tots els materials condueixen la calor de la mateixa manera.

Com que el metall condueix millor la calor millor que el cot, un got daigua
calenta es refredar abans si el posem sobre una superfcie metllica
Hiptesi

que si el colloquem sobre un drap de cot.

Dos gots de base ampla, una superfcie o safata metllica, un drap


de cuina de cot, aigua calenta de laixeta, film transparent,
Material

un termmetre, un cronmetre o rellotge, una llapis i una llibreta.

Preparem dos gots iguals que tinguin una base ampla, una superfcie
o safata metllica i un drap de cuina.
Omplim els gots amb aigua calenta de laixeta. Comprovem amb un termmetre
Descripci
de
lexperiment

que estiguin a la mateixa temperatura i els tapem amb film transparent.


Colloquem cada got sobre una de les dues superfcies.
Esperem quinze minuts i tornem a comprovar la temperatura.
Obrim els recipients i anotem la temperatura que marca el termmetre
en cada cas.
En el got que est sobre el drap de cuina la temperatura s ms alta

Resultats
obtinguts

que en laltre got, que est sobre la safata o superfcie metllica.

Arribem a la conclusi que el metall condueix millor la calor que el cot,


perqu el got amb aigua calenta que estava sobre la superfcie metllica
Conclusi dels
resultats
obtinguts

38
141086 _ 0001-0080.indd 38

sha refredat abans que el que estava sobre el drap de cot.

Unitat 6. Lenergia
26/10/09 16:31:07

Repassa ms
12

Busca cinc paraules en la sopa de lletres i escriu cadascuna al costat de la definici


que li correspon.

13

S M R

Calor
: forma denergia que passa dels
cossos que tenen ms temperatura als que en tenen
menys.

Refracci

: canvi en la direcci de propagaci


de la llum quan passa duna substncia transparent
a una altra.

Nuclear

: tipus denergia que poden alliberar


algunes substncies que sn radioactives.

Turbina

: hlix o roda que gira aprofitant lenergia mecnica de laigua corrent o


dun raig de vapor daigua a pressi.

Generador

: mquina a linterior de la qual hi ha imants i bobines de fils conductors


que poden girar i produir un corrent elctric que es transporta a lexterior per mitj de cables.

Llegeix el text i respon la pregunta.

Al poble de la Carme hi ha una central nuclear i un sector de vens es manifesten sovint


demanant-ne el tancament.

Per qu creus que hi ha vens que volen que es tanqui la central nuclear?
Perqu tot i que una central nuclear genera molta energia
amb poc combustible i no emet gasos contaminants,
produeix residus radioactius i un accident podria causar
danys greus en molts quilmetres a la rodona.

Unitat 6. Lenergia
141086 _ 0001-0080.indd 39

39
26/10/09 16:31:07

La Terra i els mapes

1 Escriu qu sha fet per dibuixar el mapamundi o planisferi a partir del globus terraqi.

Shan projectat els punts de lesfera o globus terraqi en un cilindre.

2 Explica qu s lescala dun mapa i de quantes maneres es pot indicar.

Lescala
dun mapa indica la relaci que hi ha entre la distncia

dun
territori en la realitat i la que ocupa en el mapa.

Les
escales poden indicar-se de manera grfica o numrica.




3 Escriu el terme que es defineix en cada cas, i desprs, completa la retolaci.

meridi

90N

de

lati
tud

nord

Greenwich

2. Meridi de Greenwich : meridi principal que uneix


els pols i es pren com a referncia per mesurar
la longitud.

lo n

lat

itu

gitu

longitud es

oest

equador

sud

90S

40
141086 _ 0001-0080.indd 40

Equador
: parallel principal
que envolta la Terra i que es pren com a referncia
per mesurar la latitud.

60

60

1.

3.

Latitud
: distncia que hi ha des
de qualsevol punt de la Terra fins a lequador.

4.

Longitud
: distncia que hi ha des de
qualsevol punt de la Terra fins al meridi de Greenwich.
Unitat 7. La representaci de la Terra
11/11/09 18:12:10

El planisferi fsic
4

Observa el planisferi fsic de la Terra i respon les preguntes.


150

120

90

60

30

30

60

90

120

150

180

OCE GLACIAL RTIC

80

80

GRENLNDIA

ILLES
BRITNIQUES

20

PIR

IA

pennsula
mar de l' Hindustan

OCE
PAC FIC

MADAGASCAR

meridi de Greenwich

Patagnia

60
120

90

60

Nova
Guinea

ica
azn
a Am altipl
del Mato
Grosso

DESERT
DEL
KALAHARI

OCE

AUSTRLIA

NDIC

30

20

O C E A N I A
40

escala
0
1.170

OCE GL ACI AL ANT RT IC


150

20

pennsula
d' Indoxina

LADA DIVI S
RIA

200

DEPRESSI

LA

pennsula
d' Arbia

RRA
SE

40

500

F R I C A

altipl
del Tibet

AN
GR

2.000
1.000

plan

LS A N DE S
DE

20

(en metres)

40

HIM

masss de
la Guaiana

DA

ALT UR E S

S I A

CAUCAS

d'Arbia

S ER R A L A

P A C F I C

DESERT
DEL SHARA

OCE

AT L N T I C

A M R I C A

O C E

mar
Med
iterr
ADA
ani
RAL ES
SER L'ATL
DE

ANTILLES

0 equador

ALPS
INE
U

60

ts

DE SER
LS RA
AP LA
AL DA
AT
XE
S

E U R O P A

a
rp
Ca

C
RO

s
S
lane
OS E
ns P
AL L

S
NYE

Gra

NTA

les

40

altipl
de Sibria
Central

URALS
MONTS

pennsula
Escandinava

MU

60

quilmetres

60

A N T R T I D A

Qu es representa en un planisferi fsic? Quina informaci se nobt?


Shi representa lextensi dels oceans i els continents i les illes. La varietat geogrfica
de la Terra: la mida i la forma dels continents, les zones elevades i les baixes,
i per on discorren els rius del planeta.
5

Escriu una caracterstica que distingeix aquests continents.


Amrica: s el continent ms llarg.
sia: s el continent ms extens.
Oceania: s el continent ms petit.
lAntrtida: s un continent deshabitat i cobert de gla.

Consulta el planisferi fsic de la Terra, busca informaci i explica si un mar i un oce sn


el mateix o no.
No sn el mateix perqu tot i que loce i el mar sn grans extensions daigua salada,
loce es considera una part nica i continua daigua salada que es troba compresa
entre dos grans continents i el mar es considera una petita divisi de loce
que es troba ms o menys tancat entre els continents.

Unitat 7. La representaci de la Terra


141086 _ 0001-0080.indd 41

41
26/10/09 16:31:10

El relleu i les aiges dEuropa


7 Escriu on est situada Europa i amb qu limita.

Europa est situada a lhemisferi nord. Limita al nord amb loce Glacial rtic, a lest
amb lsia, al sud amb el mar Mediterrani i lfrica i a loest amb loce Atlntic.

8 Llegeix el text, subratlla les errades i tornal a escriure correctament.

La major part del territori europeu est format per massissos que sestenen pel centre i
lest. En aquesta mplia zona hi ha el Masss Oriental.
Els sistemes muntanyosos ms elevats dEuropa se situen a loest. Les serralades voregen
el mar Negre.

La
 major part del territori europeu est format per planes que sestenen pel centre i lest.
En
 aquesta mplia zona hi ha el Masss Central. Els sistemes muntanyosos ms elevats
dEuropa
es situen al sud. Les serralades voregen el mar Mediterrani.


9 Completa la taula amb quatre exemples daccidents geogrfics dEuropa. R. M.

Pennsules

Escandinvia, Kola, Ibrica i Crimea

Golfs

Btnia, Biscaia, Lle, Gnova.

Caps

del Nord, Finisterre, So Vicente i Matapan.

Illes

Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, Balears, Crsega.

10 Respon les preguntes marcant les opcions correctes.

Quin s el riu ms llarg dEuropa?


Danubi

Rin

Volga

A quin vessant pertany el Petxora?

rtic

Mediterrani

Atlntic

Quin daquests rius s ms cabals?


Po

42
141086 _ 0001-0080.indd 42

Dnister

Ebre

Unitat 7. La representaci de la Terra


11/11/09 18:12:21

El planisferi poltic
11

Respon les preguntes.


Qu representa un planisferi poltic?
Lextensi, la localitzaci i els lmits dels pasos de la Terra.
Com es representen els pasos i les fronteres en un planisferi poltic?
Els pasos es pinten de colors diferents i les fronteres amb una lnia.
Les fronteres entre els pasos sn variables? Per qu?
S, al llarg de la histria han canviat perqu,
per exemple, dos pasos uneixen els seus territoris
de com acord, o perqu desprs duna guerra un pas
guanyador amplia les fronteres en perjudici del pas
que derrota o b perqu un pas es divideix i dna lloc
a diversos pasos.

12

Consulta un atles i escriu en el planisferi poltic els noms dels pasos assenyalats.

UCRANA
POLNIA

IRAN

ITLIA

JAP

CANAD
NDIA
SUDAN
BRASIL
ANGOLA

Unitat 7. La representaci de la Terra


141086 _ 0001-0080.indd 43

AUSTRLIA

43
26/10/09 16:31:14

Aprn a fer de cartgraf


13

Marca les opcions correctes.


Les persones que elaboren i interpreten els mapes
sn els...
cartfols

cartgrafs
topgrafs
La latitud i la longitud sn necessries per...

localitzar un punt en un mapa


elaborar un mapa
fotografiar un mapa

Els valors de la latitud i la longitud dun punt sn...

les coordenades geogrfiques


un parell de punts del mapa
les zones geogrfiques

14

Situa en el planisferi els dos punts del requadre. R. G.


90 E i 40 N - 60 O i 40 S

80

180

150

120

90

60

30

30

60

90

120

150

180

60

60

40

40

20

20

0 equador

20

60
180

141086 _ 0001-0080.indd 44

150

120

90

60

30

0 meridi de Greenwich

20

40

44

80

40

60
30

60

90

120

150

180

Unitat 7. La representaci de la Terra


26/10/09 16:31:17

Repassa ms
15

Resol els mots encreuats.


1. Representaci de tota la Terra en un mapa.
2. Riu que pateix estiatge i travessa Itlia.
3. Riu del vessant atlntic que travessa la capital de Frana.
4. Lnia imaginria que uneix els pols.
5. Vall dorigen glacial per la qual entra laigua del mar.
6. Pas molt petit del continent europeu.
7. Parallel principal de la Terra.
8. Oce que sestn de nord a sud entre
Amrica, Europa i lfrica.
9. La Ibrica, la Balcnica i la de Kola sn exemples
daquesta forma de relleu.
10. Continent deshabitat i cobert de gla.
3

2
1

X
E

I
8

N
T

10

I
N

R
G

I
O

L
A

R
D

Unitat 7. La representaci de la Terra


141086 _ 0001-0080.indd 45

45
11/11/09 18:12:37

8
El relleu peninsular. La Meseta Central
1

Enumera les cinc grans unitats de relleu dEspanya que formen part de la pennsula Ibrica.
Meseta, muntanyes interiors, muntanyes que envolten la Meseta, muntanyes exteriors
a la Meseta, depressions i illes.

Escriu en el mapa els nombres de la llista i desprs estudia-tho de memria.


1. Meseta Central

11

2. Sistema Central
5

3. Montes de Toledo

12

10

4. Muntanyes de Lle

5. Serralada Cantbrica

13

6. Serralada Ibrica
7. Sierra Morena

8. Depressi de lEbre
3

9. Depressi del Guadalquivir


10. Masss Galaic
11. Muntanyes Basques

12. Pirineus
9

13. Sistema Mediterrani Catal


14. Sistemes Btics

15
14

16

15. Illes Balears


16. Illes Canries

Llegeix les pistes, busca la informaci i escriu el nom de les muntanyes.

Muntanya que fa 2.519 metres, situada als Picos de Europa, a la provncia dAstries
i que en asturi sanomena Picu Urriellu.
N aranjo de Bulnes
.

Muntanya de la serralada Ibrica, entre les provncies de Sria i Saragossa, fa 2.313 metres
i forma part del Parc Natural de la Dehesa del Moncayo.
M oncayo
.

Mont, el ms alt de les muntanyes de Lle, a la provncia de Lle, que en lpoca dels romans
es va venerar com el du Mart Telenius.
T eleno
.

46
141086 _ 0001-0080.indd 46

Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya


26/10/09 16:31:20

Les muntanyes exteriors a la Meseta,


les depressions, les illes i les costes
4 Observa el mapa de costes de la pgina 119 del llibre de text. On predomina la costa alta?

I la baixa?
La
 costa alta predomina al Nord de la Pennsula, a la

mar Cantbric

costa
cantbrica, a les Balears, a la punta de Tarifa


OCE

la
 Comunitat Valenciana. La costa baixa predomina

AT
L

NT

IC

i en punts molt concrets de Catalunya, Andalusia i

a
 Andalusia, la Comunitat Valenciana i Catalunya.
Ressegueix en color vermell els trams
de costa alta i de color verd els de costa
baixa en el mapa dEspanya. R. G.

M
m

O C E AT L N T I C

e
i t

a r

TIPUS DE COSTA
costa alta
costa baixa

5 Indica qu tenen en com i en qu es diferencien les illes Balears i les Canries.

Tenen
en com que sn porcions de terra envoltades daigua per tots costats i constitueixen

arxiplags.
Es diferencien en el fet que les illes Balears es troben a lest de la Pennsula, al mar

Mediterrani
i formen un arxiplag de 5 illes. Les Canries es troben a loest de lfrica, a loce

Atlntic
i formen un arxiplag de 7 illes. A ms les Canries sn dorigen volcnic.


6 Observa el mapa i descriu les unitats de relleu que estan numerades. Indica tamb com s

la costa.

Sn la Sierra Morena, els sistemes Btics


i la depressi del Guadalquivir. Sierra Morena s
un conjunt de serres poc elevades. Els sistemes

1
2
3

btics estan formats per la serralada Penibtica,


parallela a la costa Andalusa, i la serralada
Subbtica situada a linterior. La depressi

del Guadalquivir est situada al sud-oest, t forma triangular, la travessa el riu Guadalquivir
i est envoltada pels sistemes Btics i la Sierra Morena. La costa mediterrnia andalusa
s majoritriament de costa baixa per alterna amb algunes zones de penya-segats.

Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya


141086 _ 0001-0080.indd 47

47
11/11/09 18:12:42

Rius, llacs i embassaments dEspanya


7

Resol els mots encreuats.

2. Riu de la Meseta que t un afluent


que es diu Pisuerga.
3. Riu del vessant cantbric
que fa 129 km de llarg.
4. Riu ms llarg i cabals del vessant
mediterrani.

4
5

5. Riu del vessant mediterrani


que t un recorregut de 325 km.
6. Riu afluent del Guadalquivir.

1. Riu del vessant cantbric de 67 km


de recorregut.

R
6

Pinta en el mapa, segons el codi de colors que indica la llegenda. R. G.


Vessant mediterrani
Vessant atlntic
Vessant cantbric

Ara, dibuixa dos rius de cada vessant


i posa-hi el nom. R. G. Vegeu el mapa
de la pgina 120 del llibre.

Busca informaci i escriu com sn els cursos daigua de les illes Balears i a quin vessant pertanyen.
A les illes Balears no hi ha rius sin torrents, corrents daigua que noms es
formen quan plou. Lnic riu, que ara s un torrent, s el riu de Santa Eulria
a Eivissa que brolla dun aqfer. Tots els torrents pertanyen al vessant
mediterrani.

48
141086 _ 0001-0080.indd 48

Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya


11/11/09 18:12:45

Els climes i la vegetaci dEspanya


10

Escriu el tipus de clima que hi ha a les zones assenyalades en el mapa.

mar Cantbric

1. ocenic
FRANA

ANDORRA

OCE

2. de muntanya

3. mediterrani interior

P O R
T U G
A L

ATLNTIC

4. mediterrani
5. subtropical

an

4
ma

r M

i
ed

te

rr

N
OCE ATLNTIC

MELILLA

11

Identifica a quin clima correspon cada grfic. Relaciona els arbres amb el grfic del clima de qu
sn representatius.
C

30
25
20
15
10
5
0
mesos

l/m2

G F M A M J

J A S O N D

A. clima ocenic

150
140
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0

l/m2

30
25
20
15
10
5
0
mesos

G F M A M J

B. clima de muntanya

alzina

Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya


141086 _ 0001-0080.indd 49

J A S O N D

avet

190
180
170
160
150
140
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0

30
25
20
15
10
5
0
mesos

l/m2

G F M A M J

J A S O N D

150
140
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0

C. clima mediterrani

faig

49
26/10/09 16:31:23

Aprn a fer de gegraf


12

Interpreta la taula i completa la representaci grfica del perfil del riu Llobregat. R. G.

Municipis

Recorregut des del


naixement (km)

Altitud (m)

Castellar de nHug (naixement)

1.295

Guardiola de Bergued

700

19

Gironella

480

45

Manresa

238

85

Sant Vicen de Castellet

176

96

60

123

156

Martorell
El Prat de Llobregat (desembocadura)

metres

1.300

Castellar de nHug

1.200

1.100

1.000

900

800

700

Guardiola de Bergued

600

500

Gironella
400

300

Manresa
200

Sant Vicen de Castellet


100

Martorell
0

El Prat de Llobregat
0

50
141086 _ 0001-0080.indd 50

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

160

170

180

190

200 quilmetres

Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya


26/10/09 16:31:25

Repassa ms
13 Descriu les unitats de relleu segents i escriu els noms dels accidents ms significatius

de cadascun.
La Meseta Central:
s
 un gran altipl situat al centre de la Pennsula amb una
altitud
mitjana de 700 metres, est lleugerament inclinada

cap
 el oest i s molt extensa. Hi discorren tres dels rius ms
llargs:
Duero, Tajo i Guadiana. A linterior hi ha dos sistemes

muntanyosos:
el Sistema Central, on hi ha serres com la de

Gata,
la de Gredos o la de Guadarrama, amb muntanyes

duns
2.000 metres i els Montes de Toledo.


La depressi de lEbre:
Est
situada al nord-est de la Pennsula, a lexterior

de
 la Meseta Central. T forma triangular i la travessa
el
 riu Ebre. Est envoltada pels Pirineus, la serralada Ibrica
i la serralada Litoral Catalana.




14 Fixat en el grfic i descriu-lo. Identifica a quin clima correspon. Desprs, explica com sn els rius

duna zona com aquesta.


l/m2

El grfic s dun clima ocenic (nord


de la Pennsula). Les temperatures sn

30
25
20
15
10
5
0
mesos

150
140
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0

Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya


141086 _ 0001-0080.indd 51

suaus al llarg de tot lany per la proximitat


del mar i les precipitacions sn freqents
i abundants.
Els rius sn cabalosos i de rgim regular
perqu discorren per una zona on plou molt
i sovint.


51
11/11/09 18:12:53

Els vestits
1

Fixat en les fotografies, llegeix els noms dels vestits, busca informaci i escriu el nom del pas o
pasos don s tradicional. Indica a quin continent sn aquests pasos.

sari

quimono

ponxo and

ndia i Paquistan

Jap

Per

sia

sia

Amrica del Sud

pintura corporal aborigen

kilt

gellaba

Polinsia i Austrlia

Esccia (Regne Unit)

Marroc

Oceania

Europa

frica

52
141086 _ 0001-0080.indd 52

La volta al mn (segon trimestre)


26/10/09 16:31:26

2 Respon les preguntes.

Qu condiciona la vestimenta de cada lloc?


El clima, les tradicions, les religions o les modes.
A partir de quin material es fa la roba?
A partir de les fibres naturals que sobtenen danimals i plantes o de fibres sinttiques,
fabricades per les persones.
De quin origen sn les fibres del cot, la seda i el nil?
El cot s dorigen vegetal; la seda, animal i el nil s sinttic.
De qu depn la utilitzaci dels diferents tipus de fibra?
Del que es t ms a labast.
Per qu al pol nord les persones van vestides amb pells danimals?
Perqu necessiten abrigar-se i la pell danimal aguanta ms lescalfor.
Com es protegeixen de la calor els habitants dels deserts?
Fent servir tniques llargues que els cobreixin tot el cos.
Qu es llueix amb orgull a les illes de la Polinsia?
Els tatuatges.

3 Imaginat que vius en un dels pasos de lexercici 1. Explica quins avantatges i quins incovenients

veus a aquestes dues opcions. R. Ll.


a) Vestir-se amb les robes tradicionals del pas.


b) Anar a la moda occidental.


La volta al mn (segon trimestre)
141086 _ 0001-0080.indd 53

53
11/11/09 18:13:04

Caracterstiques i distribuci
de la poblaci espanyola

1 Escriu qu s lesperana de vida i quina s la dEspanya en lactualitat.

Lesperana
de vida s ledat que pot viure una persona. A Espanya

lesperana
de vida en lactualitat s de 80 anys.


2 Respon les preguntes a partir del grfic de levoluci de la poblaci espanyola i consultant

el llibre de text.
Com ha evolucionat la poblaci espanyola
des de lany 1900 fins a lactualitat?

45.000.000
40.000.000

La poblaci espanyola des de lany 1900

35.000.000
30.000.000

fins lactualitat ha anat augmentant.

25.000.000
20.000.000

Per qu entre lany 1950 i 1960 la poblaci


espanyola va crixer molt poc?

15.000.000
10.000.000

La poblaci espanyola va crixer molt poc

5.000.000

aquells anys perqu molts espanyols van

0
anys

1900 1910 1920 19301940 19501960 1970 1981 1991 2001 2008

emigrar a lestranger.

Per qu ha crescut tant la poblaci espanyola entre els anys 2001 i 2008?
La poblaci espanyola ha crescut tant, en els darrers anys, pels cinc milions
immigrants que han arribat de pasos dAmrica del Sud, lfrica i Europa.

3 Explica, amb exemples, per qu la poblaci est repartida

de forma desigual per tot el territori espanyol.


R.
 M. La poblaci espanyola est repartida de forma desigual per
tot
 el territori perqu es concentra a les grans ciutats, amb millor
desenvolupament
econmic. Tamb es concentra a les poblacions

costaneres,
pel clima benigne de la costa mediterrnia.


54
141086 _ 0001-0080.indd 54

Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya


11/11/09 18:13:07

El sector primari i el sector secundari a Espanya


4

Marca les opcions correctes.


La taxa de poblaci activa espanyola s del...

5%

60 %

65 %

Habitualment, un 13% de la poblaci espanyola est...

ocupada

aturada

inactiva

A Espanya el 30% de la poblaci activa ocupada treballa en...

el sector primari

el sector secundari

Escriu en el mapa els nombres de la llista a sobre de la comunitat o comunitats corresponents.

Principat
dAstries
Galcia

Cantbria Pas
Basc C. Foral
de Navarra
la Rioja

Sector primari

1, 2, 3, 7

Castella i Lle

Catalunya

Arag

OCE

6
Comunitat
de Madrid

AT L N T I C
Extremadura

Castella-la Manxa

1, 2, 3, 7

Comunitat
Valenciana

Regi
de
Mrcia

Andalusia

Illes
Balears

4,5

1, 2, 3, 4, 5

4,5

mar
Mediterrani

Ceuta
OCE ATLNTIC

Melilla

Canries

el sector terciari

Agricultura
Sec
1. cereals
2. vinya
3. olivera
Regadiu
4. hortalisses
5. fruites
Ramaderia
6. porc
7. ov

Explica quines activitats inclou la construcci i per qu fins ara havia


estat molt important.
La construcci inclou ledificaci dhabitatges i la construcci
dinfraestructures. Fins no fa gaire havia estat molt important
pel nombre de treballadors que ocupava i per la gran quantitat
de diners que posava en moviment.

Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya


141086 _ 0001-0080.indd 55

55
26/10/09 16:31:30

Els serveis a Espanya


7

Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.

A Espanya un 25 % de la poblaci activa ocupada treballa en el sector terciari.


El sector terciari comprn la distribuci de productes i de serveis i inclou activitats molt
variades.

El comer, els transports i el turisme sn serveis importants, per no en el desenvolupament


econmic dEspanya.
La major part dels treballadors del sector terciari sn a les grans ciutats i a les capitals
de provncia.

Espanya comercia amb pasos de la Uni Europea: nimporta


productes alimentaris i industrials i hi exporta combustibles.

A Espanya un 65% de la poblaci activa ocupada treballa


en el sector terciari.
El comer, els transports i el turisme sn serveis molt
importants en el desenvolupament econmic dEspanya.
Espanya comercia amb pasos de la Uni Europea: hi exporta
productes alimentaris i industrials i nimporta combustibles.
8

Escriu de quina fase del procs de comercialitzaci del producte es tracta en cada cas. Ordena-ho.
A

Venda al comer.

Publicitat del producte.

Recollida a la fbrica.

Recepci al magatzem.

C/D/B/A

56
141086 _ 0001-0080.indd 56

Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya


26/10/09 16:31:31

Aprn a fer de demgraf


9 Interpreta el mapa i escriu el nombre i el nom del que es defineix en cada cas.
1

MIGRACIONS INTERNES A ESPANYA (1961-1975)

MIGRACIONS
comunitat on
van arribar immigrants

FRANA
Cantbria Pas
Basc
C. Foral
ANDORRA
de Navarra
Castella i Lle
la Rioja
Catalunya

Galcia

comunitat don
van marxar emigrants

Arag

OCE

AL

TUG
POR

direcci de les
migracions

Principat
dAstries

OCE ATLNTIC

Comunitat
de Madrid

Castella-la Manxa

Extremadura

AT L N T I C

4
Illes
Balears

Comunitat
Valenciana

Andalusia

Canries

Regi
de
Mrcia

mar
Mediterrani

Ceuta
Melilla

El ttol del mapa

La llegenda

: ens informa del contingut del mapa.


: ens ajuda a identificar les comunitats

don van marxar emigrants i les comunitats on van arribar immigrants.


3 Punts dorigen de les fletxes : la base de cada fletxa est situada

a la comunitat don marxaven els emigrants.


4

Punts de destinaci de les fletxes : la punta de les fletxes indica la comunitat


o les comunitats on arribaven els immigrants.

10 Explica per qu les persones que fan migracions sn emigrants

i immigrants al mateix temps.


R. M. Perqu per al seu lloc dorigen sn emigrants, ja que marxen,
i per al lloc de destinaci sn immigrants, ja que hi arriben
per viure-hi.



Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya
141086 _ 0001-0080.indd 57

57
11/11/09 18:13:18

Repassa ms
11

Completa les oracions amb la informaci que falta.


A. La poblaci dEspanya la componen ms de

46 milions

dhabitants.
natural

B. La poblaci espanyola est augmentant perqu el creixement


positius
i el saldo migratori sn
.
C. La poblaci tendeix a
i per laugment de

lenvelliment
lesperana de vida

.
91 hab./km2

D. La densitat de poblaci dEspanya s de


E. La poblaci es concentra a les
linterior
A les provncies de

12

natalitat

per la baixa

ciutats

i a les provncies de

costa

la densitat s ms baixa.

Observa les fotografies i escriu de quin sector econmic es tracta i quina activitat shi duu a terme.

58
141086 _ 0001-0080.indd 58

sector primari, agricultura

sector secundari, indstria

sector terciari, comer

sector terciari, transport martim

Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya


26/10/09 16:31:34

13 Consulta el llibre de text i pinta en el mapa els punts de color corresponents dins la provncia

o provncies que compleixin el que indica la llegenda. R. G.


m a r

C a n t b r i c

F R A N A

ASTRIES

LA CORUNYA

CANTBRIA BISCAIA GUIPSCOA

LUGO

LABA

LLE
PONTEVEDRA

BURGOS

OURENSE

AN D OR R A

NAVARRA
OSCA

LA RIOJA

PALNCIA
ZAMORA

SRIA

VALLADOLID

A T L N T I C

BARCELONA

SARAGOSSA

SEGVIA

P O
R T
U G
A L

O C E

SALAMANCA

GUADALAJARA

VILA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA
TEROL

MADRID
CASTELL

CCERES

CONCA

TOLEDO

IL

VALNCIA
CIUDAD REAL

BADAJOZ

AL

EA

RS

ALBACETE
ALACANT

CRDOVA

HUELVA

JAN

MRCIA

SEVILLA
GRANADA

O C E AT L N T I C
SANTA CRUZ DE TENERIFE
LAS PALMAS
SANTA CRUZ DE TENERIFE
SANTA CRUZ DE TENERIFE
LAS PALMAS
SANTA CRUZ
SANTA CRUZ DE TENERIFE
DE TENERIFE

ALMERIA

MLAGA

CADIS

Ceuta

MARROC

a r

Melilla

Es conreen sobretot productes de sec.

Es cria principalment bestiar porc.


Destaca la indstria metallrgica i qumica.
Port martim amb molta activitat.
Principal aeroport internacional.

14 Explica quina s loferta turstica dEspanya.

A
 Espanya trobem turisme de sol i platja a la costa mediterrnia,
les
 illes Balears i les Canries. El turisme rural, al nord i linterior
de
 la Pennsula. El turisme cultural, a les ciutats amb un patrimoni
histric
i artstic important, com ara Madrid, Barcelona, Toledo

i Sevilla.

Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya


141086 _ 0001-0080.indd 59

59
11/11/09 18:13:35

10
Les institucions de Catalunya
1

Completa lesquema.
LES INSTITUCIONS DE CATALUNYA

sn

el

parlament

la

format pels

el

representada pel

diputats i diputades

presidncia

president o presidenta

govern

format pels

consellers i conselleres

Marca les opcions correctes.


La llei ms important de Catalunya s...
la competncia

el Govern

lestatut
dAutonomia

El Parlament de Catalunya s la instituci que representa...

els ciutadans

els diputats

els consellers

Parlament

rei

El president s elegit pel...


Govern

El president i els consellers i conselleres formen...


El parlament

El Govern

La conselleria

Una de les funcions del Govern de la Generalitat s...

60
141086 _ 0001-0080.indd 60

aplicar les lleis


que aprova
el Parlament

aprovar les lleis


que aplica
el Parlament

elaborar les lleis


de Catalunya

Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa


26/10/09 16:31:42

Lorganitzaci territorial dEspanya


8
3

Escriu on correspongui del mapa els nombres de la llista.


7

1.
2.
3.
4.

5.
6.
7.
8.

Oce Atlntic
Mar Mediterrani
Illes Canries
Illes Balears

Ceuta
Melilla
Pennsula Ibrica
Mar Cantbric

2
5

Explica la diferncia que hi ha entre el lmit natural i el lmit poltic dun estat o pas.
Els lmits naturals sn els elements de la natura que separen dos estats o pasos. Per exemple,
els Pirineus sn un lmit natural dEspanya amb Frana. Els lmits poltics sn lnies que dos
estats o pasos han establert com a separaci entre ells.

Observa el mapa poltic dEspanya i escriu com sorganitza el territori i quines sn les institucions
de govern de cada nivell territorial.
la Corunya

Sant Sebasti
a r Oviedo
C a n t b
c
BISCAIA
Santander
Bilbao
PRINCIPAT
GUIPSCOA
CANTBRIA
DASTRIES
PAS BASC Pamplona

LUGO
Santiago
de Compostel la Lugo
LA CORUNYA
GALCIA
Pontevedra
Ourense
OURENSE

PONTEVEDRA

Lle
ZAMORA

SALAMANCA

CCERES

T
R
O

Mrida

P
LAS PALMAS
Tenerife
Lasde
Palmas
de Gran Canaria
Las Palmas de
SANTA
SANTA CRUZ
CRUZ DE
DETENERIFE
TENERIFE
LAS PALMAS
Gran Canaria
UZ DE TENERIFE
SANTA CRUZ
DE TENERIFE
LAS PALMAS

CRDOVA
Crdova

A N D OR R A
LLEIDA
Osca
OSCA

GIRONA

CATALUNYA
Lleida

Girona
BARCELONA
Barcelona

Tarragona

TEROL
Terol

CASTELL

ILLE S
BALEARS

Castell de la Plana

CONCA
VALNCIA

Palma

Valncia

COMUNITAT
VALENCIANA
Albacete

ALBACETE

Alacant

REGI ALACANT
DE
MRCIAMrcia

JAN
Jan

A N D A L U S I A GRANADAALMERIA
SEVILLA
Granada
Almeria
MLAGA

LLEGENDA

capital d' estat


capital de comunitat autnoma
i provncia
capital de provncia

escala
0
85

ciutat autnoma

quilmetres

lmit de comunitat autnoma

Ceuta

Melilla

i t

capital de comunitat autnoma

a r

Mlaga

M A R R O C

TARRAGONA

Conca

Sevilla

CADIS
Cadis

SARAGOSSA

CASTELLALA MANXA
Ciudad Real
CIUDAD REAL

Badajoz

O C E AT L N T I C

CRUZ DE TENERIFE
Santa Cruz
deCruz
Tenerife Santa
C ACruz
N deRTenerife
IES
Santa

Madrid
MADRID

EXTRE MADURA

HUELVA
Huelva

SRIA

ARAG

DE

Toledo
TOLEDO

Cceres

BADAJOZ

Saragossa

Sria

GUADALAJARA
COMUNITAT Guadalajara
vila

VILA

A T L N T I C

CASTELLA I LLE

Valladolid
Zamora
VALLADOLID SEGVIA
Segvia
Salamanca

O C E

Vitria
LABA
COMUNITAT
BURGOS
FORAL
Logronyo
PALNCIA
DE NAVARRA
LA
RIOJA
Burgos
Palncia

LLE

A L G R I A

lmit d' estat


lmit de provncia

El territori dEspanya est organitzat en disset comunitats i dues ciutats autnomes.


Les comunitats estan formades per provncies i cada provncia est formada per municipis.
Les comunitats i les ciutats autnomes estan governades pels parlaments i els governs
autonmics, les provncies per la diputaci provincial i els municipis pels ajuntaments.

Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa


141086 _ 0001-0080.indd 61

61
26/10/09 16:31:44

Les institucions dEspanya


6 Escriu quina s la forma de govern de lEstat espanyol.

La forma de govern a Espanya s una monarquia parlamentria perqu


el cap de lEstat s el rei, que no pren les decisions poltiques, ni elabora
les lleis i accepta les decisions de les Corts Generals.

7 Relaciona amb fletxes.

...fan complir les lleis i jutgen els qui no


les respecten.

El cap de lEstat...
Les Corts Generals...

...dirigeix lEstat dacord amb les lleis


aprovades i decideix els objectius
econmics, socials i poltics.

El Govern...

...elaboren i aproven les lleis i controlen


els actes del Govern.
...s el cap suprem de les Forces Armades
i representa Espanya en altres estats.

Els tribunals de justcia...

8 Observa les fotografies, i escriu de quina instituci es tracta i quines persones les formen.

Corts Generals, Congrs dels diputats

Tribunal Suprem de justicia format

format per diputats i diputades.

per jutges i magistrats.

62
141086 _ 0001-0080.indd 62

Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa


11/11/09 18:13:48

Els estats de la Uni Europea.


Les institucions de la Uni Europea
9

Escriu els noms dels pasos o estats de la Uni Europea que constitueixen la zona euro.
Alemanya, ustria, Blgica, Eslovquia, Eslovnia, Espanya,
Finlndia, Frana, Grcia, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Malta,
Pasos Baixos, Portugal, Xipre.

10

Respon les preguntes.


Quin s lobjectiu de la Uni Europea?
Promoure la unitat poltica i econmica dels seus estats
i pasos membres.
Quines institucions t la UE per aconseguir els objectius que es proposa?
El Parlament Europeu, el Consell de la Uni Europea, la Comissi
Europea, el Tribunal de Justcia i el Tribunal de Comptes.
Qui sn els eurodiputats i quina instituci formen?
Els eurodiputats sn els representants elegits a cadascun dels estats
membres de la UE i formen el Parlament Europeu.
Quina instituci de la UE pren les decisions ms importants i qui la constitueix?
El Consell Europeu de la UE pren les decisions ms importants i est
constitut pels ministres dels governs de tots els estats de la UE.
Qu s la Comissi Europea?
s el govern de la UE.
Qu controla el Tribunal de Comptes de la UE?
Que els diners de la UE sutilitzin de manera correcta i per a lobjectiu proposat.

Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa


141086 _ 0001-0080.indd 63

63
26/10/09 16:31:46

Aprn a fer danalista


11

Completa el text amb les paraules que falten.

Les eleccions

generals

o estatals se celebren cada


igual que les autonmiques i les municipals .

Els ciutadans espanyols ms grans de


candidats
de diferents partits
dret

Les persones amb

quatre

anys,

18

anys voten lliurement els


poltics
.

de vot formen el

cens

electoral.

mitjans
Els
de comunicaci solen expressar els resultats de les
eleccions en
grfics
per fer-los ms entenedors.

12

Observa el grfic i respon les preguntes.

VERDSALE
(85)

ALDE
(84)
PPE (265)

S&D (184)
CRE (55)
ELD (32)
NA (27)

EVE-EVN (35)

Per qu el grfic t forma de semicercle?


Perqu recorda la forma de les sales de plens dalguns ajuntaments,
les dels parlaments autonmics o la sala del Congrs dels Diputats.
Qu representen els sectors de colors diferents?
Els partits poltics, cada color representa un partit.
Qu indiquen les sigles i les xifres representades en cada sector?
Les sigles indiquen els noms dels partits poltics votats i les xifres el nombre
de representants que ha obtingut el partit votat.

64
141086 _ 0001-0080.indd 64

Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa


26/10/09 16:31:47

Repassa ms
13 Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.

LEstatut dAutonomia de Catalunya s la llei que reflecteix el territori i les institucions


que organitzen la vida poltica del pas.

Les institucions poltiques a Catalunya sn el Parlament, el president de la Generalitat


i el Govern.

La Constituci s la llei ms important dEspanya que recull els drets i els deures
dels espanyols.
Les institucions de lEstat espanyol sn el cap de lEstat, les Corts Generals,
el Govern i els tribunals de justcia.

La Uni Europea s una organitzaci que comparteix mesures poltiques,


econmiques i socials amb tots els pasos i estats del mn.

Les institucions de la Uni Europea sn el Parlament Europeu, el Consell de la UE,


la Comissi Europea, el Tribunal de Justcia i el Tribunal de Comptes.
Les institucions poltiques a Catalunya sn el Parlament, el president
de la Generalitat, el Govern de la Generalitat o Consell Executiu.
La Uni Europea s una organitzaci que comparteix mesures
poltiques, econmiques i socials amb els seus estats membres.

14 Observa el pas que sassenyala amb color taronja en el mapa,

busca la informaci i respon les preguntes.


Quin pas s i quina s la capital?

O C E G L A C I A L RT I C

Irlanda. Dubln.

mar
de Noruega
Finlndia

Regne Unit
Irlanda

Estnia

Polnia

Alemanya

Hongria

Eslovnia

al

Romania

mar Negre
Bulgria

Itlia

Necessites el passaport o el DNI per visitar


aquest pas?

Espanya

mar Medit
er ra
illes Canries

Grcia

ni
Malta

Xipre

Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa


141086 _ 0001-0080.indd 65

Leuro.
pi
as

ustria

Eslovquia

C
ar

AT L N T I C

Quina moneda fan servir?


m

Rep.
Txeca
Frana

S.

Letnia
Litunia

Dinamarca

OCE

Por
tug

s un pas de la UE?

Sucia

mar
del
Nord

El passaport.

65
11/11/09 18:13:56

11
Els Reis Catlics.
El descobriment dAmrica
1

Escriu cinc fets que van tenir lloc durant el regnat dels Reis Catlics. R. M.
1. La conquesta de Granada.
2. Conquesta de les illes Canries.
3. Incorporaci del regne de Npols a la corona dArag.
4. Annexi del regne de Navarra a la corona de Castella.
5. Finanament del viatge de Cristfor Colom en qu va
descobrir Amrica.

Explica quina va ser la conseqncia negativa del descobriment dAmrica i qu es va fer


al respecte.
La mort i lesclavatge dels indgenes o indis dAmrica a mans dels
conqueridors. Lany 1580, Felip II va promulgar una llei per protegir-los.

Llegeix el text i les preguntes. Desprs, busca la informaci que et falti i escriu les respostes.

Els Reis Catlics q van finanar lexpedici de Cristfor Colom. w


El 3 dagost de 1492, Colom va salpar del port de Palos de la Frontera
e amb tres vaixells vells r i una tripulaci de noranta homes.
Durant tres setmanes van avanar per loce t en direcci oest, sense trobar terra.

1. Qui eren? Isabel I de Castella i Ferran II dArag.


2. Don era? De Gnova.

3. On s? A la provncia de Huelva.

4. Quin tipus de vaixells eren i com sanomenaven? Eren caravelles i sanomenaven La Pinta,
La Nia i la Santa Mara.
5. Quin oce era? LAtlntic Nord.

66
141086 _ 0001-0080.indd 66

Unitat 11. Ledat moderna


26/10/09 16:31:49

Limperi dels ustria


4 Marca les funcions que tenia el rei durant lpoca dels ustria.

Dirigir lexercit.
Acceptar noves lleis.

Establir els impostos.

Cobrar els impostos.

Declarar la guerra i signar la pau.


Controlar el compliment de les lleis.

5 Busca al llibre el motiu que va originar cada un daquests fets.

Felip II

La revolta de les Germanies.


El
 rei i els nobles exercien un gran control sobre el poble
(pagesos i artesans). Aquests sectors es van revoltar per

reclamar unes condicions de vida millors.
El repartiment de les possessions de Carles I.
Desprs
dels problemes interns i externs que va tenir i del

fracs
sobre els luterans, va decidir abandonar el tron i repartir

les
 seves possessions entre el seu germ i el seu fill.
Lempobriment de la poblaci durant el regnat de Felip II.
Les
guerres es van pagar amb lor i la plata que provenia dAmrica, a ms, els preus dalguns

productes
van pujar i la quantitat de metalls que arribava dAmrica va disminuir.


6 Busca informaci sobre la batalla de Lepant i ratlla les opcions incorrectes.

La batalla naval de Lepant va tenir lloc


el 17 dabril de 1471 / 7 doctubre de 1571
al golf / cap de Lepant, situat
al Pelopons (Grcia / Turquia).
Els turcs / grecs es van enfrontar
als cristians / protestants.
Els cristians / turcs van ser els guanyadors
i van aturar lexpansionisme de limperi
cristi / turc pel Mediterrani occidental.

Unitat 11. Ledat moderna


141086 _ 0001-0080.indd 67

67
11/11/09 18:14:05

La crisi de limperi
7

Escriu lany i el conflicte que es va generar per cadascuna daquestes situacions.


A. Els privats van reforar el poder del rei
reduint el de les institucions. Aix va generar
conflictes a Portugal, Itlia i Catalunya.
Lany 1640, revoltes de protesta.

B. Larxiduc Carles i Felip dAnjou


es van enfrontar pel tron dEspanya.
Lany 1700, la guerra de Successi.
Final de la batalla d'Almansa,
guerra de Successi
C. Per cobrir les despeses de les guerres,
els reis van apujar els impostos.
Lany 1807, el Mot dAranjuez.

Busca al diccionari el significat de la paraula que fa referncia al conflicte de cadascuna


de les situacions anteriors. R. M.
A. Revolta : alament violent contra el poder establert, sovint per motius poltics.
B. Guerra
C.

Mot

: lluita armada entre pasos o grups de persones.


: rebelli contra lautoritat, com el de la tripulaci dun vaixell contra
el capit o la duns militars contra el seu comandant.

Llegeix la resposta i escriu la pregunta que li correspon. R. M.


R. M. Quines reformes es van fer durant el segle XVIII? / Quines reformes
van introduir els reis Borb?
Carles III
Resposta: Es van substituir els privats per secretaris destat o ministres, es van
millorar les comunicacions i es van crear fbriques i comeros sota la protecci reial.

68
141086 _ 0001-0080.indd 68

Unitat 11. Ledat moderna


26/10/09 16:31:51

La societat i la cultura en ledat moderna


9

Completa el text amb les paraules que hi falten.

no privilegiats
formava part del grup dels
artesans , que pagaven
impostos
i estava constituda per comerciants i
crrecs
i no podien accedir als
del govern, igual que la pagesia.
En ledat moderna la

Per, a diferncia dels


extenses propietats

10

burgesia

pagesos

, els comerciants podien ser molt rics i posseir

Busca la informaci en el llibre de text, pensa-hi i relaciona les columnes.


Descobriment

FILSOF

MIQUEL SERVET

La fora de la gravetat
Descripci

REN DESCARTES

La circulaci pulmonar

ESCRIPTOR

Quadre

ISAAC NEWTON

Les tres Grcies

METGE

Obra de teatre

WILLIAM SHAKESPEARE

Romeu i Julieta

PINTOR

Pensament

PETER PAULUS RUBENS

11

CIENTFIC

Penso, llavors existeixo

Completa la taula amb noms dartistes i escriptors de cada perode. R. M.

Escriptors
Segle dor
Segle XVIII

Unitat 11. Ledat moderna


141086 _ 0001-0080.indd 69

Santa Teresa de Jess


Miguel de Cervantes
Els illustrats, com ara
Jovellanos

Artistes

Diego Velzquez
Josep de Ribera
Francisco Goya

69
26/10/09 16:31:52

Aprn a fer dinvestigador


12

Busca informaci, analitza el quadre i fes lactivitat.


La famlia de Felip IV
o Les Menines
de Diego Velzquez

3
5

4
2

Escriu els nombres en el dibuix on correspongui.


1.
2.
3.
4.

Els reis, Felip IV i la reina Marianna dustria.


La infanta Margarida, filla de Felip IV.
Laposentador, lencarregat de preparar la sala.
La nana, el buf i el gos mast.

5. El guardadames i la mestressa.
6. El pintor.
7. Les dames dhonor.

Amb la informaci que has obtingut explica el tema, els personatges, lescena i lpoca
que representa aquest quadre. R. M.
Tema: El pintor pinta un quadre que deu ser el retrat dels reis. Personatges:
Hi ha la infanta Margarida dustria en primer pla, amb les seves acompanyants
(les menines) i dos nans amb un gos; els reis es veuen reflectits al mirall del fons,
el pintor que sautoretrata, laposentador de la reina (a la porta) i un mentor i una
dama que estan enraonant. Escena: s una escena quotidiana de la famlia reial.
poca: Contempornia de lautor, el segle XVII.

70
141086 _ 0001-0080.indd 70

Unitat 11. Ledat moderna


26/10/09 16:31:54

Repassa ms
13

Resol els mots encreuats.

1. Mot que va esclatar el 1807


i que va obligar Carles IV
a abdicar en favor del seu fill
Ferran VII.

T
3

2. Tractat de pau que es va signar


desprs de la guerra de Successi.

R
E

3. Nom del candidat alemany al tron


dEspanya durant la guerra
de Successi.
4. Una de les tribus indgenes
precolombines que havia organitzat
un gran imperi.

C
4
5

H
S

N
5. Nom del mariner genovs
que va descobrir Amrica
grcies al finanament
dels Reis Catlics.

Q
U

6. Batalla naval que va aturar


lexpansionisme de limperi turc
pel Mediterrani occidental.

14

E
S

Llegeix el text i respon la pregunta.


En la literatura del segle XVIII (de lany 1700 fins al 1799) van destacat els illustrats,
que reflexionaven sobre els problemes dEspanya.

Quina dinastia governava Espanya en aquesta poca i quina


actuaci va tenir?
R. M. En el segle XVIII limperi dels ustria va entrar en una crisi
que va acabar amb larribada al tron dels Borb, els quals van
establir la monarquia absoluta i van emprendre moltes reformes.
Amb la Nova Planta quedaven unificats tots els regnes sota
unes lleis niques.

Unitat 11. Ledat moderna


141086 _ 0001-0080.indd 71

71
26/10/09 16:31:55

12
El segle XIX
1

Escriu qu recollia la Constituci de Cadis.


Limitar el poder del rei i establir un seguit de drets
per als ciutadans, com ara la igualtat de les persones
davant la llei i el sufragi, el dret a votar per triar el govern.

Respon les preguntes.


Qu permetia Espanya a Frana en el tractat signat lany 1807?
Que les tropes franceses poguessin travessar Espanya per ocupar Portugal.
Qui era Josep Bonaparte i per qu va ser rei dEspanya?
Era el germ de Napole i va ser rei dEspanya perqu el seu germ el va nomenar,
aprofitant desavinences dins la familia reial espanyola.
Qu compartien els absolutistes i els liberals?
Que tots eren partidaris de Ferran VII.
Qu volien els progressistes durant el regnat dIsabel II?
Volien donar ms importncia a la Constituci i disminuir el poder de la reina.
Isabel II

Busca informaci i escull, de cada parell, lopci correcta.


Desprs de lexpulsi de Carles IV / dIsabel II dEspanya, lany 1869
/ 1868 va pujar al tron Amadeu de Savoia / Josep Bonaparte, que
provenia de Frana / Itlia i que va regnar deu / dos anys.
Desprs, es va proclamar una repblica / monarquia constitucional, una forma de govern sense rei i en qu el cap destat s un
president elegit pels ciutadans.

Amadeu I

72
141086 _ 0001-0080.indd 72

Unitat 12. Ledat contempornia


26/10/09 16:31:57

La vida en el segle XIX


4

Observa lesquema i completa el text.


LA SOCIETAT EN EL SEGLE XIX

les classes altes

les classes mitjanes

les classes populars

classes

La societat del segle XIX estava organitzada en tres


riquesa

la

dels integrants.

Les classes altes


burgesos

: eren les ms riques i la formaven els

propietaris de terres i els

professionals

Les classes populars : tenien pocs

pagesos

aristcrates

i els

Les classes mitjanes : la integraven els petits

per

socials, segons

, obrers, criats i

comerciants

i empresaris, petits

recursos
captaires

econmics i estaven formades


.

Explica com va variar la manera de treballar en la Revoluci Industrial.


En la Revoluci Industrial els petits tallers dartesans van
ser substituts per grans fbriques, on es concentraven molts obrers,
entre homes, dones i criatures, i un gran nombre de mquines.

Observa la fotografia i escriu quin tipus de construcci s i quines caracterstiques t.


R. M. s una construcci modernista i es caracteritza per ls
de materials nous, com ara el ferro i el vidre combinats amb la pedra,
i per la decoraci que imita les formes de la natura.

Unitat 12. Ledat contempornia


141086 _ 0001-0080.indd 73

73
26/10/09 16:31:58

De la dictadura de Primo de Rivera


a la de Franco
7

Escriu el significat dels conceptes segents.


dictadura
s una forma de govern en qu la persona que governa assumeix
tots els poders de lestat.
cop destat
s una acci mitjanant la qual lexrcit o un grup armat actua contra
Primo de Rivera

el govern establert i sapodera per la fora del govern dun pas.

Marca els fets que van tenir lloc durant la Segona Repblica.
La poblaci es va dividir en dos bndols: republic i nacional.

Per primera vegada en la Constituci es recollia el dret de vot


de les dones.
Es van prohibir els partits poltics i les institucions dautogovern.

Es van construir escoles pbliques i es va augmentar


els salaris als obrers.
Es van repartir les terres entre la pagesia.
El rei Alfons XIII va abandonar Espanya.

Respon les preguntes.


Per qu moltes persones fugien cap a Frana al final
de la Guerra Civil?
Perqu pertanyien al bndol que va perdre, els republicans, i es van exiliar
per por de ser perseguits o condemnats pel rgim de la dictadura.

Qu era la cartilla de racionament?


Durant lpoca descassetat dels primers anys de la dictadura,
era un document que tenia cada persona i li permetia recollir
una quantitat daliments bsics que li assignava el govern.

74
141086 _ 0001-0080.indd 74

Unitat 12. Ledat contempornia


26/10/09 16:31:59

La transici i la democrcia
10 Llegeix les respostes i escriu les preguntes adequades. R. M.

Qu s la transici?
El perode de canvis poltics per passar de la dictadura de Franco
a la democrcia.
Quan temps va durar?
Set anys, es va iniciar lany 1975 i va acabar el 1982.

11 Marca les opcions correctes.

Desprs de la mort de Franco, Joan Carles I va ser coronat rei


dEspanya...

i va instaurar un sistema poltic democrtic.


i va legalitzar els partits poltics i els sindicats.
Les eleccions que es van celebrar el juny del 1977...
van donar la victria al partit de Leopoldo Calvo Sotelo.

van donar la victria al partit dAdolfo Surez.


Lany 1978 es va aprovar una constituci que establia...

la monarquia parlamentria, la llibertat dexpressi i el sufragi universal.


la monarquia constitucional, la llibertat dexpressi i el vot per a les dones.
El 23 de febrer de 1981 un petit grup de militars va fer un intent de cop destat...
quan Jos Mara Aznar era el president, per va fracasar.

quan Leopoldo Calvo Sotelo era elegit president, per va fracasar.


Espanya va ingressar en la Comunitat Europea durant
la presidncia de...
Jos Luis Rodrguez Zapatero.

Felipe Gonzlez.
Unitat 12. Ledat contempornia
141086 _ 0001-0080.indd 75

75
11/11/09 18:14:38

Aprn a fer dhistoriador


12

Llegeix el text, busca informaci i escriu el que saps del que sassenyala en el text. R. M.
A

Discurs del rei Joan Carles I


Davant la situaci creada pels successos que han tingut lloc al
Palau del Congrs i per evitar qualsevol possible confusi, confirmo que he ordenat que es prenguin les mesures necessries per
B mantenir lordre constitucional. La Corona no pot tolerar actituds
de persones que pretenen interrompre per la fora el procs democrtic que la Constituci, votada pel poble espanyol, va determinar per mitj de referndum.
23 de febrer de 1981.
C
A. Joan Carles I

Va ser coronat rei dEspanya desprs de morir Franco lany 1975


i va instaurar un sistema poltic democrtic.

B. Palau del Congrs


s la seu del Congrs dels Diputats, una de les institucions espanyoles
formada pels diputats i diputades, que representen els ciutadans
ja que sn elegits per ells.

C. Constituci
Es refereix a la Constituci espanyola que es va aprovar lany 1978.
Shi establia la forma de govern, la monarquia parlamentria, la llibertat
dexpressi i el sufragi universal per als ms grans de 18 anys.

D. 23 de febrer de 1981
El 23 de febrer de 1981, quan el Congrs elegia Leopoldo Calvo Sotelo
com a president del govern, un grup de militars i guardia civils que rebutjaven
la democrcia van fer un intent de cop destat, per van fracassar.

76
141086 _ 0001-0080.indd 76

Unitat 12. Ledat contempornia


26/10/09 16:32:02

Repassa ms
13

Completa els textos escrivint els ttols i les paraules que falten.

De linici del segle XIX a la dictadura de Primo de Rivera


1808

1812
va comenar la guerra del Francs . El
enmig de la guerra, es va proclamar la Constituci de Cadis. Un cop acabada
Ferran VII
absoluta
la guerra,
va establir una monarquia
.
Isabel
II
Ms endavant, durant el regnat d
, es va imposar la monarquia
El

constitucional

XIX
Els darrers anys del segle
es van intentar diverses formes de govern,
1923
Primo de Rivera
que van fracasar. El
, el general
va fer un cop
dictadura
destat i va instaurar una
, que es va allargar fins al 1930.

De la Segona Repblica a la dictadura de Franco


El 1931 es va proclamar la Segona Repblica . El govern va posar en marxa moltes
reformes
, que van provocar lenfrontament entre diferents grups.
El

18

de juliol de

va donar peu a la
imposar una
temps, tots els
Franco

1936

Franco
, el cop destat del general
Guerra Civil
que es va acabar el 1939. Desprs, Franco va
dictadura
, que es va acabar el 1975. Durant aquest
poders
de lestat es van concentrar en mans de

De la transici a la democrcia
Joan Carles I
El 1975,
va ser proclamat rei dEspanya. Dos anys ms tard,
Adolfo Surez
, al capdavant del govern, va convocar les primeres eleccions
democrtiques des del 1936. El 1978 es va aprovar la
Constituci
espanyola
transici
Catalunya . Durant el perode de la
i el 1979, lEstatut dAutonomia de
econmics
hi va haver greus problemes
i tamb atemptats terroristes.
Desprs del fracs del

cop destat

i del catal, Jordi Pujol,

Pasqual Maragall

del 1981 i del triomf del PSOE en les eleccions


del 1982, va comenar lpoca de la democrcia . Des de llavors, han estat presidents
del govern espanyol Felipe Gonzlez , Jos Mara Aznar i Jos Luis Rodrguez Zapatero ,

Unitat 12. Ledat contempornia


141086 _ 0001-0080.indd 77

i Jos Montilla.

77
26/10/09 16:32:04

Les llenges
1

Escriu quines llenges parles a casa, a lescola i amb els amics,


i si en parles alguna altra. R. Ll.

Consulta la pgina 196 del llibre. Respon les preguntes o posa exemples, segons el cas.
Quantes llenges es parlen al mn? 6.000 llenges.
Quina llengua es parla ms al mn? El xins.
Quina llengua es parla tant com el rus? El portugus.
Posa un exemple duna llengua que es parli a diversos pasos del mn. R. M. Langls.
Posa un exemple dun estat en qu es parli ms duna llengua. R. M. LEstat espanyol.
Escriu el nom de dos pasos africans on es parla francs. R. M. Guinea i el Congo.

Busca informaci i redacta un petit informe sobre lesperanto. Explica quan i on va nixer i per qu
creus que no sha acabat estenent mpliament.
R. M. s una llengua creada per Ludwik Lejzer Zamenhof el 1887 amb
lobjectiu que fos una segona llengua per a tot el mn, de manera que tothom
es pogus entendre i aquest fet facilits la pau. Es va estendre inicialment,
per durant la Segona Guerra Mundial els governs van procurar frenar-ne ls
perqu desconfiaven que la poblaci es pogus entendre amb gent de pasos
considerats enemics, per aix es va prohibir i perseguir en molts pasos.
Desprs, ls de langls com a llengua internacional nha ofegat la difusi.

78
141086 _ 0001-0080.indd 78

La volta al mn (tercer trimestre)


11/11/09 18:14:48

Forma les oracions correctes.

com lrab, en qu cada signe


de lalfabet representa un so.

Hi ha llenges que sescriuen


desquerra a dreta

com el xins, en qu cada signe de


lalfabet s un ideograma i representa
un mot.

Altres llenges sescriuen


de dreta a esquerra

... com langls, en qu cada signe


de lalfabet representa una lletra.

I daltres llenges sescriuen


de dalt cap a baix

Inventat un alfabet amb smbols o signes i escriu el text de sota amb el nou alfabet. R. Ll.

Les eines que es fan servir per escriure una llengua tamb sn
diverses: hi ha bolgrafs, la tinta i els pinzells, els burins, etc.
Tamb el suport sobre el qual sescriu varia dun lloc a un altre i
al llarg del temps; en sn exemples el paper, el papir o la seda.

La volta al mn (tercer trimestre)


141086 _ 0001-0080.indd 79

79
26/10/09 16:32:05

El quadern Activitats de Coneixement del medi per al sis curs


dEducaci Primria s una obra collectiva concebuda, creada
i realitzada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana
sota la direcci de JOS TOMS HENAO i M. . ANDRS CASAMIQUELA.
Illustraci de coberta: Max
Text: A. Rodrguez
Illustraci: J. Bosch, Digitalartis, F. Moreno, J. Santos
Edici: Marta Ballester, Neus Nadal, Anna Sagrist
Composici i muntatge: Jos M. Snchez de Ocaa, Jonas Nilsson
Cartografia: Adolf Vallejo
Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas, Marta Garcia
Fotografia: A. Guerra; A. Toril; A. Vias; C. Contreras; C. Jimnez/photoAlquimia; D. Lpez; F. Morera;
F. Ontan; F. Orte; GARCA-PELAYO/Juancho; I. Sabater; J. Arbs; J. C. Muoz; J. F. Fernndez;
J. I. Medina; J. J. Balbuena; J. Jaime; J. L. G. Grande; J. M. Barres; J. M. Escudero; J. Soler; J. V. Resino;
Krauel; L. M. Iglesias; Larrin-Pimoulier; Michele di Piccione; O. Torres; ORONOZ; P. Carri/S. Snchez;
Prats i Camps; R. Manent; S. Enrquez; S. Padura; S. Yaniz; V. Reyes; A. G. E. FOTOSTOCK/SCIENCE PHOTO
LIBRARY, Christian Darkin/SPL, Juniors Bildarchiv, B. & C. Alexander, Martin Siepmann, James Stevenson,
James Cavallini, Adam Hart-Davis, Eye of Science, Javier Larrea, Bill Bachmann, J. D. Dallet, Werner Otto,
San Rostro, Jon Ivern, Morales, Dr. Kari Lounatmaa, Pixtal, Al Ley, SPL, Science Photo Library, CDC;
ABB FOTGRAFOS; ACI AGENCIA DE FOTOGRAFA/Denkou Images; AGENCIA ESTUDIO SAN SIMN/A. Prieto;
COMSTOCK; CONTIFOTO/IMAPRESS/J. Bolmendil; CONTIFOTO/SYGMA / KEYSTONE; COVER; DIGITALVISION;
EFE/ EPA/Geoff Caddick, Jos Mara Rubio, Robin Townsend, Julin Martn, TVE; EFE/SIPA-PRESS/
Iwasa / Oshihara, Thomas Haley; FOCOLTONE; FOTONONSTOP/Yvan Travert; GENERALITAT DE CATALUNYA;
GETTY IMAGES SALES SPAIN/Victoria Snowber, Gavin Hellier, David Sacks, 3DClinic, Sot; HIGHRES
PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; IBIZA FOTOESTUDIO/R. Martnez; ISTOCKPHOTO;
LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz; MELBA AGENCY; MUSEUM ICONOGRAFA/J. Martin; NASA/NASA/JPL;
PHOTODISC; SEMEYES.COM/Antonio Vzquez Argelles; STUDIO TEMPO/J. Snchez; ARCHIVO HISTRICO
MUNICIPAL DE ANTEQUERA; BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAA/Laboratorio Biblioteca Nacional;
CERCLE DEL LICEU, BARCELONA; E. Talavera; European Community; GACETA ILUSTRADA;
HOSPITAL DE LA BEATA, MADRID; J. Gmez; LACIE; MATTON-BILD; MUSE DU LOUVRE, PARS;
MUSEO HISTRICO MUNICIPAL, CDIZ; MUSEO NACIONAL DEL PRADO; MUSEO ROMNTICO, MADRID;
Nintendo; Patrimonio Histrico-Artstico del Senado; PATRIMONIO NACIONAL, MADRID;
REAL MONASTERIO DE SAN LORENZO DE EL ESCORIAL; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;
THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART, NEW YORK; TOMTOM; ARXIU SANTILLANA

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.


Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)
08005 Barcelona
Imprs per

ISBN:
CP: 141086
Dipsit legal:
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms es pot fer amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat
dexcepci prevista per la llei. Si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun
fragment, adreceu-vos a CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos,
www.cedro.org).

141086 _ 0001-0080.indd 80

26/10/09 16:32:08