La cultura catalana:

formaci i expressi
Prof. Miguel Afonso Linhares IBFC Raimundo Llio/IFRR

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

La senyera

 Com els altres regnes cristians hispnics, Catalunya va

sorgir arran de la invasi musulmana de pennsula Ibrica
el 711 i el moviment de conquesta dels territoris sota el
domini musulm pels cristians.
Com que els musulmans amenaaven tamb les
fronteres del regne dels francs, el rei (i desprs
emperador) Carlemany va conquerir les valls meridionals
dels Pirineus i hi va fundar comtats, s a dir, territoris
sota lautoritat dun comte, nomenat pel rei. El conjunt
daquests comtats constitua la Marca Hispnica.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Els orgens de Catalunya

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

La Marca Hispnica

 Lany 896 Guifr el Pel era comte dUrgell, Cerdanya, Barcelona,

Girona, Osona i Conflent, o sigui, de la major part del territori dels
comtats catalans. A la seva mort, lany segent, va transmetre
aquest domini als seus fills Borrell, Mir i Sunifred sense passar per
la nomenaci del rei franc, encara que es va fer desprs.
Aquests dos fets, la unificaci territorial, tot i que parcial, i la
transmissi del govern com a herncia, cosa que va tornar Guifr un
sobir de facto, es consideren linici de Catalunya com un ens poltic
per si.
La independncia plena es va aconseguir durant el govern de Borrell
II, nt de Guifr, que en ser convocat a Pars el 988 per retre
vassallatge al rei Hug Capet, no hi va comparixer.
Com que el comte de Barcelona era el ms poders dels comtes
catalans, amb el temps van passar a reconixer-lo com a senyor, o
princeps, de Catalunya, don ve la denominaci de Principat de
Catalunya.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

El sorgiment de Catalunya

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Els comtats catalans

 Tot i que avui hi ha consens entre els historiadors estan

dacord que el senyal dels quatre pals sobre un fons daurat t
origen en un segell del comte Ramon Berenguer IV de 1150,
est molt ests el coneixement duna llegenda del segle XVI
que atribueix lorigen daquest senyal a Guifr el Pels.
Resumint-la, el comte Guifr va ajudar lemperador Llus
contra una invasi normanda a Frana. Com que lescut del
comte era daurat sense cap ensenya, va demanar a
lemperador que lin conceds una. Llavors lemperador va
mullar quatre dits amb la sang de les ferides del comte i els va
passar sobre lescut daurat. Les quatre barres de sang sobre
un fons daurat es va convertir en el senyal dels comtes de
Barcelona i desprs en els escuts i banderes de Catalunya,
Arag, Mallorca i Valncia.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

La llegenda de la Senyera

En este comedio, los normandos entraron por la tierra de Francia, y

huvo de hazer gente el emperador Los para resistirles. Y fue a servirle
el conde con los cavalleros barceloneses que con l se hallaron. Y
pelearon con los normandos valerosamente y vencironlos. En esta
batalla, segn he hallado escrito en unos cuadernos de mano, diz que
pidi el conde Jofre Valeroso al emperador Los que le diesse armas
que pudiesse traer en el escudo, que llevava dorado sin ninguna divisa.
Y el emperador, viendo que hava sido en aquella batalla tan valeroso
que, con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas,
llegse a l, y mojse la mano derecha de la sangre que le sala al
conde, y pass los cuatro dedos ans ensangrentados encima del
escudo dorado, de alto a baxo, haziendo cuatro rayas de sangre, y dixo:
stas sern vuestras armas, conde. Y de all tom las cuatro rayas, o
bandas, de sangre en el campo dorado, que son las armas de Catalua,
que agora dezimos de Aragn. (Pere Antoni Beuter. Segunda parte de
la crnica general de Espaa. Valncia, 1550.)

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Text original de la llegenda

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Guifr I de Barcelona, el Pils

(Pau Bjar, 1892)

 El 1134 el rei dArag, Alfons I el Batallador va morir sense

hereu directe, i el seu germ, Ramir, era bisbe. Llavors va
haver de casar-se expressament per engendrar un hereu, per
li va nixer una nena, Peronella, que va ser casada el 1137,
amb un any dedat, amb Ramon Berenguer IV, comte de
Barcelona. Es va formar, llavors, la Corona dArag, el
governant de la qual era rei dArag i comte de Barcelona.
Fins a mitjan segle XV la Corona dArag es va anar tornant
lestat ms poders de la Mediterrnia occidental: el rei
dArag tamb era rei de Mallorca (1229), de Valncia (1238),
de Siclia (1282), de Sardenya (1297) i de Npols (1442). De
fet, lalmirall Roger de Llria (1245-1305) va sentenciar: no
creu que nengun peix se gos alar sobre mar si no porta un
escut o senyal del rei dArag.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Per qu la Senyera tamb s

bandera dArag?

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Bandera i escut de Catalunya

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Bandera i escut dArag

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Bandera i escut de la
Comunitat Valenciana

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Bandera i escut de les Illes Balears

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Escut dEspanya