La cultura catalana:

formaci i expressi
Prof. Miguel Afonso Linhares IBFC Raimundo Llio/IFRR

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Els Segadors

 El 1469 Ferran dArag i Isabel de Castella, els futurs Reis Catlics, van unir
les Corones dArag i Castella mitjanant el seu casament. Nogensmenys, s
important aclarir que cada regne va mantenir les seves institucions prpies.
El 1580, quan Felip II va heretar el regne de Portugal amb les seves colnies,
el domini del Rei Catlic era un imperi on mai no es posava el sol.
Des de 1581 les provncies septentrionals dels Pasos Baixos, de majoria
protestant, que formaven part daquest imperi, lluitaven per la seva
independncia.
Cada regne tenia les seves prpies disposicions sobre el reclutament de
tropes. Per exemple, les Constitucions catalanes lautoritzaven noms si el
territori del principat estigus amenaat.
Aix, els costos de la guerra contra els Pasos Baixos rebels eren finanats
gaireb noms per Castella.
El comte-duc dOlivares, privat del rei Felip IV, proposava lanomenada uni
darmes, per la qual tots els regnes de la Corona contriburien amb lexrcit
de la monarquia.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Antecedents de la Guerra dels Segadors

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Limperi espanyol

 El 1639 Frana, que havia entrat al conflicte contra Espanya, va

envair el Rossell. Lexrcit espanyol hi ven el francs, per
els soldats espanyols romanen a Catalunya allotjats pels
pagesos.
El 7 de juny de 1640, diada de Corpus Christi, els pagesos que
anaven a Barcelona a contractar-se per a la sega hi van entrar
amb els crits de Visca la terra! I Muira el mal govern! i van
matar una dotzena de funcionaris reials, entre ells el virrei.
Pel desembre, Portugal, que tenia un pretendent a la corona i
colnies per finanar un exrcit, va aconseguir restaurar la
seva independncia. Pel gener, Catalunya, que no tenia ni una
cosa ni laltra, va ser obligada a proclamar el rei Llus XIV de
Frana comte de Barcelona.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

El Corpus de Sang

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Corpus de Sang (Antoni Estruch i Bros, 1907)

 Catalunya va separar-se de la monarquia espanyola per a

escapar al centralisme que fomentava el comte-duc dOlivares,
per molt ms centralista era la monarquia absoluta de Llus
XIV (Ltat cest moi).
Al cap de dotze anys de submissi a Frana, la Generalitat va
aprofitar loferta de Felip IV de no reprimir Catalunya i el va
reconixer novament com a comte de Barcelona. El preu va
ser una quinta part del territori catal, que va passar al domini
francs: lactual departament dels Pirineus Orientals.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Conseqncies

 Durant el segle XIX, quan es va recobrar el cultiu literari de la

literatura catalana i es va desenvolupar el nacionalisme catal,
un roman que relata el Corpus de Sang va comenar a ser
usat com a himne de Catalunya.
El 1899 la Uni Catalanista va convocar un concurs per
substituir la lletra del roman, una mica llarga, per una altra de
ms curta, el qual va guanyar Emili Guanyavents.
Des de 1993 Els Segadors, amb la msica tradicional i la lletra
de Guanyavents, s oficialment lHimne Nacional de
Catalunya.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Els Segadors

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Els Segadors