Anda di halaman 1dari 97

Pla de millora

Programa dampliaci
Llengua 3

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

Ensenyament
individualitzat

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

d i sp o n i b l e en fo r m at d i g i ta l

Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 3

Ensenyament
individualitzat

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

Ensenyament
individualitzat

Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 3
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,
per a tercer curs de Primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Antonio Brandi
Fernndez i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Rosa I. Garca de Blas
Roger Sarri Batlle
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Antonio Aragez Vela
ARTIMAGOS (Malena F. Alzu
i Esther Prez-Cuadrado)
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL
DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero

Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.


Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecci i muntatge: Luis Gonzlez Prieto i Virtudes Llobet Azpitarte.
Correcci: Immaculada Gregori Soldevila.

2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN

EAN: 8431300252509
CP: 536774

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a superar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials didctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre daltres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrenament en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el professorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals continguts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus coneixements i pose en joc les competncies adquirides.

Llengua 3

ndex

PLA DE MILLORA
Unitat 1
La comunicaci........................................... 8
El so K......................................................... 9
A descobrir mn!....................................... 10

Unitat 2
El llenguatge i les llenges......................... 11
El so G...................................................... 12
Quanta aigua!............................................ 13

Unitat 3
Oracions i paraules.................................... 14
Signes que tanquen oracions.................... 15
Un paisatge en miniatura........................... 16

Unitat 4
Sons i lletres.............................................. 17
La diresi................................................... 18
Una collecci molt curiosa........................ 19

Unitat 5
La sllaba.................................................. 20
La partici de paraules.............................. 21
Com bufa el vent!...................................... 22

Unitat 6
Classes de sllabes................................... 23
El so J....................................................... 24
Ens movem............................................... 25

Unitat 7
El substantiu.............................................. 26
Ls de r i rr.............................................. 27
Anem dexcursi!....................................... 28

Unitat 8
El gnere dels substantius......................... 29
Paraules amb b......................................... 30
Al mercat................................................... 31

Llengua 3

PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 9
El nombre dels substantius ....................... 32
Paraules amb h......................................... 33
Les festes del barri.................................... 34

Unitat 1................................................ 54
Unitat 2................................................ 56
Unitat 3................................................ 58

Unitat 10

Unitat 4................................................ 60

Larticle...................................................... 35
Lapstrof.................................................. 36
Repoblem el bosc..................................... 37

Unitat 5................................................ 62

Unitat 11

Unitat 7................................................ 66

Els possessius........................................... 38
La contracci............................................ 39
Al parc de bombers................................... 40

Unitat 8................................................ 68

Unitat 12

Unitat 10............................................. 72

Els demostratius........................................ 41
La coma.................................................... 42
Un dia a la granja....................................... 43

Unitat 11............................................... 74

Unitat 13

Unitat 13............................................... 78

Ladjectiu................................................... 44
La S sorda................................................. 45
Un carrer molt animat................................ 46

Unitat 14............................................... 80

Unitat 6................................................ 64

Unitat 9................................................ 70

Unitat 12............................................... 76

Unitat 15............................................... 82

Unitat 14
Els pronoms personals.............................. 47
La S sonora............................................... 48
A landana................................................. 49

Solucionari........................................... 86

Unitat 15
El verb....................................................... 50
Els dos punts............................................ 51
Quins cotxes ms antics!........................... 52

Llengua 3

Pla de millora

La comunicaci

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Les persones necessitem comunicar-nos. La comunicaci s el procs a travs
delqual fem saber als altres qu pensem, qu sentim, qu volem
Podem comunicar-nos de moltes maneres (amb gestos, amb imatges, amb sons),
perla forma de comunicaci ms habitual entre les persones s el llenguatge.

1 Relaciona. Com et comuniques en cada cas?

Parles amb el iaio per telfon.


Abraces la mare perqu lestimes.
Dibuixes una fletxa per indicar leixida.
Toques el timbre perqu tbriguen.

Amb el llenguatge.

Amb una imatge.

Amb un so.

Amb un gest.

2 Anota cada missatge davall de la persona que fa el gest corresponent.

Pareu!

Adu!

He guanyat!

3 Explica qu indiquen els dibuixets de les portes.

No ho s!

(Dibu puertas de los


lavabos con las figuritas
del chico y la chica)


8

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

El so K

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
El so K es pot representar amb c o amb qu.
Sescriu c davant de a, o, u.
Sescriu qu davant de e, i.

1 Escriu els noms substituint cada smbol per la grafia corresponent.

.C
. QU
Miel


ria


Joaim


Niolau

Immaulada

2 Classifica les paraules segons la grafia amb qu cal completar-les.

*oala
Amb c

es*imal

es*ut

*arabassa

ra*eta

*imono


Amb qu

3 Copia aquestes oracions substituint els dibuixos per paraules amb c o qu.

El

ha preparat


A la taula falten les i les

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

A descobrir mn!

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quin nom tenen els objectes indicats en la lmina?

brixola

protector

gorra

botes

cmera

cmera

plnol

motxilla

prismtics

brixola

botes

cantimplora

llanterna

cantimplora

llanterna

1
2
3

10

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

El llenguatge i les llenges

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

RECORDA
Quan ens comuniquem amb els altres, ho fem sobretot per mitj del llenguatge.
Utilitzemel llenguatge quan parlem amb els altres i quan escrivim.
Al mn hi ha moltes llenges o idiomes diferents. Perqu dues persones sentenguen,
s important que ambdues coneguen la llengua en qu es comuniquen. A Espanya
es parlen diverses llenges: el castell, el basc, el gallec Nosaltres parlem valenci.

1 Indica de quina manera usen el llenguatge. Parlen o escriuen?

AT
TANC

2 Ordena i escriu noms de llenges.

CI

LEN

LL

TE

MANY

CS

GLS

AN

NS

XI

CAS
LE

FRAN 

VA

3 Digues quines llenges utilitzes tu i quan ho fas.



4 Escriu aquesta salutaci en dues llenges ms.

Bon dia!



Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

11

El so G

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
El so G de gat es pot representar amb g oamb gu.
Sescriu g davant de a, o, u.
Sescriu gu davant de e, i.

1 Pinta. Quines paraules contenen el so G de gat?

goma

gerani

guepard

agitar

gaita

seguir

cangur

girar

lloguer

gentada

2 Classifica les paraules que has pintat segons com sescriguen.

Amb ga, go, gu

Amb gue, gui

3 Ordena les lletres i escriu les paraules.

INGLAAL

LIGAU

URFOGAE

LORAGAC

4 Completa amb g o gu.

Per berenar, eda sempre vol


aletes amb io
urt.
El os perseia el at i el
at perse
ia el ratol.
A laost lloarem una casa a Pedre
er.
12

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Quanta aigua!

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quines accions es representen en la lmina?

bussejar

cabussar-se

omplir

esguitar

banyar-se

cabussar-se

esguitar

bussejar

bussejar

omplir

afonar-se

omplir

esguitar

cabusar-se

bussejar

5
2

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

13

Oracions i paraules

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Les oracions sn missatges que expressen les nostres idees i els nostres sentiments
per mitj del llenguatge.
Les oracions estan formades per paraules collocades en un ordre determinat.

1 Marca amb una ratlla (/) el final de cada oraci i respon.

A dormir!
Ja fa una estona que el pare i jo hem sopat.
Ara em llavar les dents i me nanir corrents
al llit. On dec haver posat el pijama? Ai,quina
son que tinc!
Quins signes than ajudat a saber on sacabava cada oraci? 

2 Copia cada oraci en una lnia i anota quantes paraules t.

Les cigonyes fan nius enormes. Els agraden les torres.


All dalt se senten molt b.



3 Ordena les paraules i escriu loraci correctament.

rusc.

abelles
al

Les
mel

fan


14

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Signes que tanquen oracions

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

RECORDA
Al final de les oracions generalment sescriu un punt (.).
Al final duna pregunta sescriu un signe dinterrogaci (?).
Al final duna exclamaci sescriu un signe dexclamaci (!).

1 Observa i marca loraci amb el signe final ms adequat.

Ai, tinc por!

Quin vent que fa?

Ai, tinc por.

Quin vent que fa!

Quant val a?

El iaio es diu Pere.

Quant val a.

El iaio es diu Pere?

2 Escriu el signe que falta en cada oraci.


Com puc arribar
fins al museu

Tha agradat
lapellcula

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Ha dafagar
lautobs 21

CINESBONS

I tant, ha sigut
genial

Llengua 3

15

Un paisatge en miniatura

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

1 Encercla la que corresponga. Quines accions es representen en la lmina?

apegar

dibuixar

retallar

modelar

dibuixar

muntar

modelar

muntar

doblegar

retallar

dibuixar

retallar

doblegar

dibuixar

apegar

3
2

16

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Sons i lletres

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

Quan parlem emetem sons. Els sons poden ser de dos tipus: vocals o consonants.
En escriure representem els sons amb lletres. El conjunt de totes les lletres
duna llengua s labecedari o alfabet. El valenci t 26 lletres en total: 5 vocals
i 21 consonants.
Alguns sons es representen amb dgrafs.

1 Completa cada grup amb les lletres que falten seguint lordre alfabtic.

M Q

A B E

V Z

H J

2 Escriu les vocals que falten.

G S

T GR

L F N T

3 Classifica les paraules anteriors segons el nombre de consonants que tenen.

1 consonant

2 consonants

3 consonants

4 consonants

4 Encercla els dgrafs que trobes en aquestes paraules i completa.

pinyol

formiguer

torradora

bassal

porquet

ballarina

Un dgraf sn lletres juntes que representen so.


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

17

La diresi

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
En els grups que, qui, gue, gui la u no sona.
En els grups qe, qi, ge, gi la u s que sona. En aquests casos,
posem diresi () damunt de la u per indicar que hem de pronunciar-la.

1 Encercla les paraules en qu la u dels grups gu o qu sone.

guila

aqeducte

ungent

quiosc

paraiger

esquirol

ping

guerrer

2 Completa amb les paraules que has encerclat abans.

Al del iaio hi ha un paraigua i alguns bastons.


Als afores de la ciutat trobareu les restes dun rom.
Lanimal que ms em va agradar del zoo va ser el .
Un s una pomada que saplica sobre la pell.
3 Escriu en plural. Vigila si has de posar diresi o no.

pasqua pasqes

18

maraca

egua

piragua

vaca

amiga

aigua

ventrloqua 

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Una collecci molt curiosa

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

1 Encercla la que corresponga. Com sn els minerals indicats en la lmina?

daurat

clar

verd

fosc

brillant

fosc

dur

morat

clar

mat

marr

platejat

platejat

daurat

tou

maragda

or

ull de tigre

rob

plata

ametista

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

19

La sllaba

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Una sllaba s el grup de sons que es pronuncien junts en un mateix colp de veu.
Un diftong s la uni de dues vocals en una mateixa sllaba.
Les paraules estan formades per sllabes. Segons el nombre de sllabes les paraules
poden ser monosllabes, bisllabes, trisllabes o polisllabes.

1 Separa amb barres les sllabes daquestes paraules.

rinoceront

llop

zebra

girafa

estru

cocodril

serp

hipoptam

2 Classifica les paraules anteriors segons el nombre de sllabes.

Monosllabes

Bisllabes

Trisllabes

Polisllabes

3 Encercla els diftongs que trobes en aquestes paraules.

20

antena

boira

neula

teclat

aire

soroll

niu

tassa

taula

cotxe

coure

cuina

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

La partici de paraules

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

RECORDA
Quan una paraula no cap sencera a final de lnia, lhem de partir per la sllaba ms
prxima. Per indicar que la paraula partida continua en la lnia segent, hi posem
un guionet (-).
Les vocals dun diftong pertanyen a la mateixa sllaba i, per tant, no es poden separar.

1 Parteix cada paraula de totes les maneres possibles a final de lnia.

pasts

tmbola ,

dimarts

laberint ,

piruleta
, ,
2 Ratlla, en cada grup, la partici incorrecta a final de lnia.

cu-inera

al-taveu

pe-ixera

tren-canous

cui-nera

alta-veu

pei-xera

trenca-nous

cuine-ra

altave-u

peixe-ra

trencano-us

3 Encercla els dgrafs i parteix cada paraula com si anara a final de lnia.

Contenen dgrafs
que se separen

tilla  til-la

terrs 

metxa 

mosset 

Contenen dgrafs
que no se separen

seguir 

paquet 

penyal 

fulles 

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

21

Com bufa el vent!

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada en cada cas?

port

barca

remol

abrigar-se

port

far

vent

barca

cobrir

escullera

escullera

iot

veler

envolar-se

far

22

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Classes de sllabes

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

RECORDA
La sllaba tnica s la sllaba que es pronuncia ms fort dins duna paraula.
La resta de sllabes es diuen sllabes tones.
Algunes paraules duen accent grfic ( `) sobre la vocal de la sllaba tnica.

1 Encercla la sllaba tnica i subratlla les tones en cada paraula.

xarop ovella llavadora ordinador harmnica


2 Copia les paraules separant-ne les sllabes i pinta la tnica.

forner

infermera

pintora

msic

3 Subratlla les paraules amb accent grfic i classifica-les.

El concert
Mart i Paula toquen hui a lescola. El pblic espera
impacient. Ell agafa el micrfon i ella prepara la guitarra
elctrica. De sobte, la msica ompli el gimns on es troben
i tots criden emocionats. El concert ha comenat!
ltima
sllaba tnica

Penltima
sllaba tnica

Antepenltima
sllaba tnica

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

23

El so J

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
El so J es pot representar amb j o amb g.
Sescriu j davant de a, o, u.
Sescriu g davant de e, i.

1 En cada grup de paraules, ratlla la que no cont el so J.

gil

garra

juliol

germ

jornal

seguit

pluja

conjunt

mnegues

major

rgim

penjar

aguda

congelat

bajoqueta

fregir

roja

ajuda

gerro

got

2 Escriu les paraules completes i resol la clau. Quina lletra representa cada smbol?

espona

irafa

oguets

tarones

eni

udo

representa la lletra

representa la lletra

3 Ompli els buits daquestes oracions amb j o g.

Hui ugarem a un
oc que mha ensenyat
erard.
Aquest piama em va massa a
ustat i no em puc mene
ar a gust.
itar sobre la
espa del parc.
El ove apons es va
o hem fet una tanca de ra
oles per al
ard.
El meu erm i
24

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Ens movem

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quines postures es representen en la lmina?

gitat

aponada

assegut

de puntetes

gitada

assegut

agenollada

dret

aponat

asseguda

de puntetes

asseguda

gitat

dret

aponada

Reproducir lmina del libro


1

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

25

El substantiu

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Els substantius sn les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals
i les coses.
Els substantius poden ser comuns o propis. Els substantius propis sempre sescriuen
amb majscula inicial.

1 Pinta seguint les indicacions. De quin tipus s cada substantiu?

blau
De persona grocDanimalverdDe cosa
rbitre

finestra

gos

amic

fil

serp

cavall

mestra

mosca

metge

gorra

bolgraf

2 Completa les oracions amb substantius comuns i substantius propis.

Robert

Diana

Manel

Tamy

Els sn de .
La s de .
Les sn de .
La s de .
3 Escriu noms propis de lloc que conegues.

riu
26

Llengua 3

poble

mar

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Ls de r i rr

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Dibu r i rr
humanizadas jugando
con la videoconsola.

El so R suau sescriu sempre amb r.


El so R forta es pot escriure amb r o rr.
Sescriu r a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriu rr entre vocals.

1 Relaciona. Quin so cont cada paraula?

ramat

tresor

torr

R forta

serra

forat

R suau

lloro

folre

recte

Enric

jugar

2 Classifica les paraules anteriors amb R forta segons com sescriuen.

Amb r a comenament de paraula

Amb r desprs de consonant

Amb rr entre vocals

3 Escriu la paraula amb r o rr que representa cada dibuix.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.


Llengua 3

27

Anem dexcursi!

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada en cada cas?

passejar

visitant

alga

coral

arxiplag

fotografiar

bus

guia

fons mar

illa

desembarcar

coral

bus

arxiplag

fons mar

2
1

28

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

El gnere dels substantius

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

RECORDA
Els substantius tenen gnere: poden ser masculins o femenins.
Els substantius masculins solen portar davant paraules com el o un. Els substantius
femenins solen portar davant paraules com la o una.
El femen dun substantiu se sol formar afegint una -a a la forma del mascul o canviant
la-e del mascul per una -a.

1 Escriu davant de cada paraula un o una, segons corresponga.

tricicle

barca

milotxa

patinet

2 Encercla de blau els substantius anteriors masculins i de roig, els femenins.


3 Forma el femen daquests substantius seguint els models.

veterinari veterinria

mestre  mestra

fotgraf

pediatre 

jardiner

alumne 

sogre

forner

4 Relaciona cada substantiu mascul amb el femen corresponent.

home

cavall

pare

oncle

bou

tia

mare

vaca

dona

egua

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

29

Paraules amb b

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Sescriu b en els casos segents:
Davant de r.
Davant de l.
Darrere de m.

1 Relaciona cada definici amb un dibuix i escriu-ne el nom. Tots duen br o bl.

Cereal don obtenim la farina per al pa.

Dona que fa encanteris i vola en granera.

Localitat menudeta.

Pea de roba que et poses quan fa fred.

2 Escriu els noms. Tots porten mb.

3 Subratlla dues paraules mal escrites en cada oraci i copia-la corregint-les.

Saoro toca el tromv i Pau toca el tamvor.



A la bivlioteca hi ha molts llivres.

Aquest arvre t la fusta molt vlanca.

30

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Al mercat

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quines fruites i hortalisses sindiquen en la lmina?

poma

crelles

maduixes

cebes

carabasses

tomaca

cireres

bresquilles

pltans

bresquilles

encisam

pltans

alls

carlotes

crelles

Reproducir lmina del libro

1
2
3

5
4

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

31

El nombre dels substantius

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

RECORDA
Els substantius tenen nombre: poden estar en singular o en plural.
Els substantius en singular anomenen un sol sser o objecte. Els substantius
en plural anomenen diversos ssers o objectes.
Per formar el plural, els substantius solen afegir -s o -ns a la forma del singular
ocanviar -a per -es.
Alguns substantius tenen la mateixa forma per al singular i per al plural.

1 Subratlla els substantius del text i classificals.

Increble!
El cientfic i els seus ajudants van anar al llac per buscar
granotes grogues. No van trobar cap animalet aix, per
en canvi van descobrir uns peixos transparents!
Estan en singular

Estan en plural

2 Copia canviant el nombre dels substantius destacats i les paraules que calga.

He dibuixat un eri en un full.


He dibuixat uns
Mhan donat un massap i una galeta.

Pep neteja el vidre de la finestra.

3 Escriu en singular.

32

dos cactus un

uns globus un

molts llapis un

els dimarts el

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Paraules amb h

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

RECORDA
Sescriu h en els casos segents:
En totes les formes del verb haver.
En algunes paraules com ara ahir, hui,
home, hivern, hora, etc.

1 Encercla la forma correcta de cada parell.

coet

orxata

erba

os

oliva

ou

cohet

horxata

herba

hos

holiva

hou

2 Observa i completa les oracions com en lexemple, a partir del verb proposat.

Clara ha jugat a bsquet a lescola.

jugar

Les gavines uns peixos.

pescar

Dani molts contes.

llegir

Els pirates un tresor!

trobar

3 Escriu la paraula amb h que corresponga en cada cas.

Va darrere de la tardor. Mascul de dona.

El dia en t vint-i-quatre. Suma de set ms un.


Lloc on curen els malalts. Dia anterior a aquest.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

33

Les festes del barri

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada en cada cas?

altaveu

ballar

banderins

tocar

beure

micrfon

tocar

focus

beure

riure

focus

menjar

escenari

ballar

menjar

1
3
2

34

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

10

Larticle

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Els articles sn paraules que van davant dels substantius i que serveixen per a
concretar-los o determinar-los.
Els articles poden ser determinats o indeterminats. Les formes de larticle determinat
sn el, la, els, les. Les formes de larticle indeterminat sn un, una, uns, unes.

1 Encercla cada article del text i subratlla


el substantiu que acompanya.

Quina llstima!
Les xiquetes jugaven a la platja. Construen un castell
molt bonic amb uns poalets i unes pales. De sobte,
una ona va arribar amb fora, va trencar el castell
darena i va arrossegar els joguets. Per sort van poder
recuperar-los, per quina llstima de castell!
2 Copia al seu lloc cada article que has encerclat amb el seu substantiu.
Amb article determinat
SINGULAR

PLURAL

Amb article indeterminat

Mascul
Femen
Mascul
Femen

3 Escriu larticle determinat i lindeterminat que pot dur cada paraula.

o bolis

o nina

o pa

o boletes

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

35

10

Lapstrof

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Els articles el i la sapostrofen (l) davant de les paraules que
comencen en vocal o en h.
Larticle la no sapostrofa davant dalgunes paraules com ara la
universitat, la histria, etc. (comenades per i, hi, u, hu tones).

1 Marca larticle correcte en cada cas i copia el grup sencer.


EL
porta

LA
X

L
la porta

ordinador
aranya
diccionari
cassola
hamaca

2 Encercla la forma correcta de cada parell i justifica-ho.

el home / lhome

la humitat / lhumitat 
la illa / lilla

la amiga / lamiga

3 Completa amb el, la o l, segons corresponga.

Quan era menut, pare va plantar arbre de entrada del jard.


director de institut ha organitzat una visita a universitat.
oncle Albert viu a urbanitzaci que hi ha prop de serra Verda.
infermera que vam vore a hospital s mare de Paula.
Isaac, amic dels pares, coneix utilitat de moltes plantes de muntanya.
36

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

10

Repoblem el bosc

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada en cada cas?

plantar

arreplegar

regar

cavar

llavors

cavar

regar

plantar

regar

fulles

arreplegar

plantar

cavar

arreplegar

branques

2
3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

37

11

Els possessius

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Els possessius sn les paraules que indiquen a quina persona o a quines persones
pertany un sser o un objecte.
Els possessius sempre van en el mateix gnere i nombre que el substantiu aqu
es refereixen i solen portar larticle davant.

1 Encercla els possessius del text i subratlla larticle que porten davant.

Quines disfresses!
Ximo i Slvia shan disfressat amb roba vella. Ara es miren
lun alaltra per vore el resultat.
Magraden els teus collars, per les teues polseres,
no diu Ximo.
Doncs la teua corbata s molt lletja! li respon Slvia.
S, ha, ha, ha! Com el teu vestit! riu ell.
Per els nostres barrets sn molt elegants somriu Slvia.
En canvi, les meues botes sn horribles es queixa Ximo.
Saps qu? diu Slvia. Jo preferisc la nostra roba! Tornem
a canviar-nos!
2 Completa les oracions amb els possessius adequats.

La meua

germana i la

(de mi)

El

cosina sn amigues.
(de tu)

amic Pol ha vingut amb les


(de tu)

germanes.
(dell)

Les

bufandes estan davall dels


(de vosaltres)

La

abrics.
(de nosaltres)

vena s del mateix poble que els


(dell)

Els

dibuixos sn ms bonics que les


(dell)

38

pares.
(de mi)

Llengua 3

fotos.
(de mi)

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

11

La contracci

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Les paraules a, de i per, quan es troben amb els articles el o els, es poden unir
aaquests i formar una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels.
Aquesta uni sanomena contracci.

1 Indica quins elements formen cada contracci.

als

dels

+ pels

als

dels

+ pels

2 Copia cada oraci fent les contraccions necessries.

Creuarem el riu per el pont vell.



A els turistes, els agrada passejar per els carrers de el centre.

Josep pregunta el preu de els kiwis a el fruiter.

3 Tria i completa. Has dusar cada combinaci dues vegades.

al a l del de l pel per l


El bal ha volat ________ aire i ha caigut fora ________ pati.
Lamo ________ quiosc sempre em pregunta _________ iaio.
Andreu torna _______ escola _______ avinguda Mart.
Arribars abans ________ hospital si vas ________ carrer Nou.
Recorda _______ pare que hui anirem ________ aniversari de Pau.
Lhostessa ________ avi don la benvinguda ________ passatger.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

39

11

Al parc de bombers

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quins elements sindiquen en la lmina?

sirena

mnega

extintor

casc

sirena

escala

guant

cami

uniforme

mnega

casc

sirena

destral

guant

extintor

40

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

12

Els demostratius

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Els demostratius sn les paraules que indiquen la distncia que hi ha entre la persona
que parla i els ssers o objectes a qu es refereix.
Els demostratius sempre van en el mateix gnere i nombre que el substantiu a qu
es refereixen.

1 Encercla els demostratius i subratlla els substantius a qu fan referncia.


Enacabant, copia al seu lloc els grups que formes.

Quin embolic de galliner!


Ja estic farta daquest galliner! Aqueixes gallines
blanques novolen estar amb aquell gall gran.
Aquesta gallina negra sescapa tots els dies.
I aquells pollets piulen espantats cada vegada que
selsacosten aqueixos galls negres. Quin embolic!
Em fa mal el cap de tant de Coc, coc, coooc!.

2 Escriu el demostratiu adequat, tenint en compte la distncia que


sindica i el substantiu que hi ha a continuaci.

gos que vigila el ramat s d

(distncia intermdia)

pastor.
(llunyania)

cabres donen ms llet que

(distncia intermdia)

Tots

vaca.
(proximitat)

ous els ha post


(proximitat)

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

gallina.
(llunyania)
Llengua 3

41

12

La coma

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Sescriu coma (,) en els casos segents:
Per separar els elements duna enumeraci.
En les cartes, postals, notes davs, etc.,
desprs de la salutaci i desprs del comiat.

1 Escriu les comes que falten en aquestes enumeracions.

Els meus quatre gossos es diuen Floc Reina Wanda i Plom.


Jo tinc un germ una germana dos cosins i tres cosines.
Dem hi ha classe de Llengua de Matemtiques i de Msica.
2 Completa les enumeracions amb les paraules i les comes que hi falten.

Per dinar hi ha 

El pare ha comprat 

3 Escriu les cinc comes que falten en aquesta carta.

Benvolguts senyors
Els fem arribar el material que ens havien demanat:
un paquet de 500 fulls uns retoladors una grapadora
unes gomes elstiques grans i un joc de regles.
Esperem que tot siga del seu gust i els agram
la confiana en la nostra empresa.
Atentament
Pasqual Gir
Gerent dOfibons
Material doficina
42

Llengua 3

Dibu caja abierta, es


un envo con un
paquete grande de
folios, gomas
elsticas,
rotuladores, una
grapadora y reglas
de varias formas y
tamaos.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

12

Un dia a la granja

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quins animals sindiquen en la lmina?

bou

gallina

egua

conill

cavall

ovella

conill

pollet

poltre

vaca

gall

vedell

porc

ovella

porc

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

43

13

Ladjectiu

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Els adjectius sn paraules que ens diuen com sn o com estan les persones,
elsanimals o les coses.
Els adjectius sempre es refereixen a un substantiu i tenen el mateix gnere i nombre
queel substantiu que acompanyen.

1 Pinta les etiquetes que continguen adjectius.

constipada

dotze

trencat

bruts

volia

ahir

vella

escola

bones

menuts

2 Completa amb els adjectius que has pintat abans.

un joguet 

unes 

vacances

una casa 

els xiquets 

uns plats 

la xiqueta 

3 Completa la teua descripci amb els adjectius necessaris.

Jo sc i . Tinc els ulls 


i els cabells . De carcter, sc 
44

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

13

La S sorda

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

El so de la S sorda es pot representar amb s, ss, o c.


Sescriu s a principi i a final de paraula i darrere de consonant.
Sescriu ss entre vocals.
Sescriu davant de a, o, u i a final de paraula.
Sescriu c davant de e, i.

1 En cada parell de paraules, encercla la que t el so de S sorda.

cireres / capa

cuquet / forut

balc / eri

lla / llac

coet / cel

2 Completa les oracions amb les paraules que has encerclat.

En la tele hem vist un que ha alat un cotxe!


Una de les fruites que ms magraden sn les .
Has vist quin ms blau? No hi ha ni un nvol!
La meua germaneta no vol portar cap al cap.
L t el cos cobert de punxes.
3 Tria la grafia correcta en cada cas i completa.

/c

c/s

/c

ntim

abata

estru

s / ss

/c

c/s

piarra

pea

c/s
inc

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

s / ss
oet

enalada

/c
pina

Llengua 3

45

13

Un carrer molt animat

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quins elements sindiquen en la lmina?

bstia

vorera

semfor

bstia

calada

semfor

calada

bstia

senyal

vorera

senyal

semfor

fanal

paperera

fanal

5
1
2

46

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

14

Els pronoms personals

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Els pronoms personals sn les paraules que sutilitzen per a anomenar les persones
sense dir el seu nom.
Les paraules jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells i elles sn pronoms personals.

1 Relaciona i escriu al seu lloc les oracions que formes.

Ella

Nosaltres

Tu

Ell

Jo

s marroqu.

ets alemany.

s xinesa.

sc valenci.

som amics.

 Jo

 Ell

2 Copia les oracions substituint la part destacada per un pronom.

Ximo i jo agafem cada dia el metro. 


Aina i Elsa viuen prop de lescola. 
Els conductors toquen el clxon.

Jordi i tu jugueu sempre a bsquet. 


3 Escriu una oraci amb cada pronom.

Ell

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Nosaltres 
Llengua 3

47

14

La S sonora

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
El so de la S sonora es pot representar amb s o amb z.
Sescriu s entre vocals.
Sescriu z a principi de paraula i darrere deconsonant.

1 Classifica aquestes paraules segons el so que contenen.

roser

bassa

zona

pensar

pinzell

ciri

pina

solar

calze

avisar

tass

horitz

So S sonora

So S sorda

2 Escriu el nom de cada nmero i encercla els que contenen el so S sonora.

0

15

17 

11

6

14 

3 Ordena i escriu les oracions canviant els smbols per s o z.

lesmorar

sota una alzina.

Repoarem

Jes i oe

en una maia.

viuen


48

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

14

A landana

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

1 Encercla la que corresponga. Quins objectes sindiquen en la lmina?

vestit

llit

vaixella

estora

vaixella

llit

estora

espill

llit

espill

vaixella

bagul

llit

vestit

bagul

1
3
2

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

49

15

El verb

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Els verbs sn paraules que expressen accions.
Cada verb t distintes formes verbals. El conjunt de les formes dun verb sanomena
conjugaci.
Linfinitiu s la forma que utilitzem per a anomenar el verb.

1 Encercla els verbs i copials al seu lloc. Qu fa cada aparell?

La cuina en marxa
Quina activitat a la cuina, de bon mat! La torradora torra pa,
lespremedora esprem taronges i la batedora bat maduixes
amb llet. Mmm, quindesdejuni ms bo! Mentrestant, el forn
rosteix la carn peraldinar. Quant de moviment!

2 Copia les formes verbals anteriors i posan linfinitiu al costat.



3 Tria la forma verbal correcta i completa cada oraci.

Dem, si no plou, tots (jugrem / jugarem) al parc dels Omets.


De jove, la mare (treballa / treball) en una tenda de roba.
Saps que el iaio (estudia / estudi) angls des de fa dos mesos?
Aquesta empresa (fabrica / fabric) el primer cotxe fa noranta anys.
50

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

15

Els dos punts

PLA DE MILLORA. Fitxa

Nom

Data

RECORDA
Sescriuen dos punts (:) en els casos segents:
Davant duna enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.

1 Encercla els dos punts i escriu E si anuncien una enumeraci o C si citen les
paraules exactes dalg.

Hem visitat tot Galcia: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra.

Aleshores Albert va dir: No sentiu olor de fum? Fa pudor de socarrat!. 


El iaio Vicent sempre em deia: No canvies sendes velles per novelles. 
Hui mhe comprat tres contes: un de por, un daventures i un dhumor. 
2 Copia les oracions escrivint dos punts on calga.

A la bossa duc tres coses les claus, la cartera i el mbil.



Laparcament t dues plantes la blava i la roja.

3 Observa les bafarades i completa el que diu cada un. No toblides dels dos punts!
Quina calor
que fa!

Hi ha hagut
un accident.

Em passes
lasal?

Miquel, tot suat, va exclamar :

El policia va dir al pare


La mare em va demanar
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

51

15

Quins cotxes ms antics!

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa

Data

1 Encercla la que corresponga. Quines parts del cotxe sindiquen en la lmina?

roda

para-xocs

retrovisor

volant

para-brisa

para-xocs

parabrisa

seient

para-xocs

volant

volant

retrovisor

parabrisa

roda

seient

3
4

52

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Programa
dampliaci

Comprenc un text personal

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Kika i jo
Hola, em dic Mart i tinc huit anys des dahir, que va ser el meu aniversari.
Escrica la vostra revista perqu vull ensenyar-vos la meua tortuga Kika.
Kika t dos anys i mig. Quan me la va regalar loncle Llus, el dia que jo
feia sis anys, ella tenia sis mesos.
Kika creix molt de pressa. Menja molt, tant que ma mare noms em deixa
quelidone menjar una vegada cada dia. Li compre uns pots de menjar
especial per a tortugues i a vegades tamb li done fulles dencisam.
A Kika no li agrada molt el sol. Si la trac al jard, de seguida busca un rac
a lombra onamagar-se. Tamb li agrada furgar en la terra amb les potes
i quedar-se colgada quasi del tot; aix se sent molt cmoda, per he danar
amb compte perqu em fa por que un dia senterre en el sl totalment
i no la trobe. Jasque ella tornaria a eixir a la superfcie sense problema,
per... i si sequivoca i obri elforat en un altre lloc?
Per cert, jo no crec que les tortugues siguen lentes.
Si deixara escapar Kika perla porta, aniria a poc a poc,
s, per caminaria i caminaria sense parar durant hores.
Sho prendria amb calma, per seria capa de fer
llargs viatges, nestic segur.
Mart

1 Escriu S o No.

Mart escriu una carta a una revista.

Hui s laniversari de Mart.

Kika viu amb Mart des de fa dos anys.

Kika sha perdut al jard.

2 Digues com va aconseguir Mart la seua tortuga.


3 Pinta. A quina revista creus que ha escrit Mart?

NOTCIES
DELBARRI

54

Llengua 3

LA MEUA
MASCOTA I JO

ESPORTS
NUTICS

INFORMTICA
PER A TOTS

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

4 Respon a aquestes preguntes.

Com creix Kika? 


Per qu deu ser aix? 
Quantes vegades li donen menjar? 
Qu li donen de menjar? 

5 Escriu al seu lloc. Qu fa Kika?

senterra en el sl sescapa per la porta samaga a lombra furga en la terra

6 Relaciona i forma comparacions.

lent com

silencis com

fort com

rpid com

un bou
una serp
una llebre
una tortuga

7 Descriu la teua mascota o la que tagradaria tindre.





Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

55

Comprenc un text potic

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

El desdejuni
La cuina hui fa olor
de llet amb cereals,
de suc i de pastissos,
de brioixos i croissants.
La cuina hui fa olor
de llet i de torrades,
de fruita i melmelada,
de dolos i ensamades.
La cuina hui fa olor
de menges especials:
de tot el que magrada
per a desdejunar.
Llusa March, Poemes
de sol i de lluna

1 Marca lafirmaci verdadera de cada parell.

Deu ser de mat.

El desdejuni est preparat al menjador.

Deu ser de nit.

El desdejuni est preparat a la cuina.

La cuina fa mala olor.

A la xiqueta li agraden les menges preparades.

La cuina fa bona olor.

A la xiqueta no li agraden les menges preparades.

2 Ratlla els aliments que no apareixen en el poema.

56

croissants

galetes

fruita

torrades

iogurt

cereals

melmelada

verdures

suc

flam

pastissos

xocolate

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

3 Escriu dos aliments de cada tipus que sesmenten en el poema.

Sn per
abeure

Sn per
amenjar

4 Relaciona. Qu s?

brioix

ensamada

croissant

torrada

5 Explica qu prens tu cada mat per desdejunar-te.



6 Llig la informaci i, en acabant, respon.

Els poemes sescriuen en lnies curtes anomenades versos.


De vegades, elsversos sagrupen en estrofes, que sn com
els pargrafs del poema.
s freqent que alguns versos acaben de manera semblant
els uns amb els altres; quan a ocorre, es diu que els versos
rimen entre ells.

Quantes estrofes t el poema El desdejuni? 


Quants versos t cada estrofa? 
Encercla. Quins versos rimen entre ells en cada estrofa?
El 1r i el 3r.El 2n i el 4t.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

57

Comprenc un cartell

PROGRAMA DAMPLIACI

Nom

Data

DEPOSITA EN EL CONTENIDOR GROC


NOMS:

PLSTIC

LLANDES

BRICS

NI VIDRE

NI CART

NI ROBA

SEPARA B. Tots els envasos de plstic, les llandes i els brics que usem
es poden reciclar si els deposites en el contenidor groc. Si els mesclem
amb altres residus, fem malb lesfor de tots.
REUTILITZA. De segur que vols desfer-te de tots els envasos? Alguns
poden tindre una segona vida si els donem un altre s.
I RECORDA que tamb hi ha contenidors blaus per a paper i cart,
contenidors verds per a vidre i contenidors especials per a roba.

1 Ratlla el que no corresponga en cada cas.

Aquest cartell pretn:


Explicar qu va en el contenidor groc.

Indicar on est el contenidor groc.

Per poder reciclar els envasos:


Cal mesclar-los amb altres residus.

Cal separar-los b i dur-los al contenidor groc.

Podem reutilitzar els envasos:


Si ens desfem dells.
58

Llengua 3

Si els donem un altre s.


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

2 Encercla el que pot anar en el contenidor groc i ratlla el que no hi pot anar.

3 Pinta cada contenidor del color adequat.

vidre

paper i cart

envasos

4 Ratlla, en cada cas, la paraula que no pertanya a la famlia.

envs envasar envasadora envasat enviar


paper paperera empaperar emparellar paperet
bossa bosseta bassal embossar bosses
vidre vidrier vida envidrar vidriera

5 Pensa i escriu idees per a reutilitzar alguns objectes.

Utilitze els gots de iogurt per a 


Utilitze les caixes de sabates per a 
Utilitze els pots de melmelada per a 
Utilitze les bosses de la compra per a 
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

59

Comprenc un text informatiu

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Mirant al cel
Quan de nit mirem al cel, all est la Lluna, lluent
i bonica.
La Lluna no t llum prpia. Aix i tot, brilla en el cel
perqu reflecteix la llum delSol, com si illuminrem
amb una llanterna davant dun espill.
Si ens fixem atentament en la Lluna hi podem vore
unes taques fosques enforma de cercles. Sn crters.
Els cientfics diuen que fa milions danys grans meteorits
van xocar contra la Lluna i van causar aquests enormes
forats a la seua superfcie.
A la Lluna no hi ha atmosfera, no hi ha aire. Aix vol dir
que mai hi bufa el vent ni hi ha nvols ni plou ni
hi ha tempestes. Per aix, la terra i la pols que hi ha
a la superfcie no es mouen mai. Quan els primers
astronautes, desprs dallunar, van fer una passejada
dins dels vestits espacials, van anar deixant petjades
a terra i encara hi estan, no shan esborrat, ja que la pols
on estan marcades no ha canviat. Han passat molts
anys des que la nau Apollo XI va arribar a la Lluna,
per encara continuen all les petjades dels astronautes,
tanmarcades com el primer dia; i aix es quedaran anys i anys

1 Escriu S o No. De qu es parla en el text?

De laspecte que t la Lluna quan la mirem.

De la distncia que separa la Terra i la Lluna.


De les naus espacials que van a la Lluna.

Del que passa amb la terra i la pols a la Lluna.


2 Marca. Qu sn les taques fosques que veiem
a la Lluna?

Els seus crters.


60

Llengua 3

Les petjades dels astronautes.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

3 Explica qu van fer els astronautes quan van anar a la Lluna.





4 Completa les oracions amb les teues paraules.

La Lluna brilla perqu 


Els crters es van formar perqu 

Les petjades dels astronautes no shan esborrat perqu 

5 Completa amb els verbs en el temps corresponent.

allunar

aterrar

Ahir lhidroavi 

amarar
al llac per rescatar els nufrags.

Aquell dia la nau Apollo XI 

sense problemes.

Dac a alguns segons, lavi 

a la pista principal.

6 Relaciona cada expressi


amb el seu significat.

A. Estar a la lluna
B. Estar de mala lluna
Estar enfadat
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Estar distret
Llengua 3

61

Comprenc un text llegendari

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

El gran cavall de fusta


Els grecs volien conquistar la ciutat de Troia.
Estaven acampats des de feia mesos prop
de les muralles que envoltaven la ciutat, per
no aconseguien vncer els troians, que eren
guerrers forts i valents. Aquella nit Agammnon,
el rei grec, va rebre a la seua tenda la visita del capit
Ulisses.
Escolteu-me, senyor rei: podem destruir Troia i aconseguir
la victria, i tot grcies... grcies a un cavall de fusta!
Un cavall de fusta! Ets boig, Ulisses! O potser fas broma?
Les batalles es guanyen amb les armes, no amb joguets.
No, senyor rei. No s cap broma el que dic. Aquest s el meu pla:
construm un enorme cavall de fusta dins del qual es puguen amagar
alguns soldats ben armats i el deixem abandonat a la platja perqu
els habitants de Troia creguen que hem marxat. Com reaccionaran
ells? Sapoderaran de la mquina i la portaran a la ciutat, amb
nosaltres dins; desprs, lnic que haurem de fer s eixir del cavall
i obrir les portes de la ciutat perqu hi entren els nostres soldats.
Agammnon va quedar sorprs. La idea li va semblar un poc destarifada,
per molt interessant, de manera que va donar ordres perqu els homes
posaren mans a lobra.

1 Escriu els seus noms.

El rei dels grecs



62


Llengua 3

La ciutat atacada

El seu capit


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

2 Escriu V (verdader) o F (fals).

Els grecs volien visitar la ciutat de Troia.


Troia estava envoltada de muralles i defensada per soldats forts i valents.
Els grecs estaven davant de Troia des de feia pocs dies.
Ulisses tenia un pla per a conquistar la ciutat.
Construirien un enorme cavall de fusta i amagarien els soldats dins.
A Agammnon, aquella idea no li va interessar gens.
3 Transforma les oracions que has marcat com a falses perqu siguen verdaderes.




4 Escriu els verbs al seu lloc per completar el final de la histria.

dormien van eixir van creure van obrir va entrar va conquistar portaren
Els troians que els grecs havien
abandonat la idea de prendre Troia i
el cavall dins de les muralles, sense saber que alinterior
hi havia soldats enemics. A la nit, mentre tots els troians
desprs duna gran festa, els guerrers
grecs del cavall i
les portes de la ciutat; aix la resta de lexrcit grec
i Troia.
5 Explica la teua opini sobre Ulisses i el seu pla.



Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

63

Comprenc un text informatiu

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Un equipament a prova de foc


De segur que saps qui sn els bombers: sn els que apaguen els incendis i
rescaten lespersones en situacions de perill, com ara accidents, inundacions,
terratrmols, etc. Elseu s un treball arriscat i dur. Per els bombers sn
valents, forts i gils, i a ms compten amb un bon equipament. Vols saber
quin? Ac el tens.
Casc
Botella daire
s cmode i lleuger.
comprimit
Noms pesa 1 quilo.
El bomber la connecta
quan no hi ha aire per a
respirar i li permet
Visera
treballar durant 40
Protegeix els ulls de la
minuts. Pesa 4 quilos.
calor i lenlluernament.

Emissora
Va subjecta a la
jaqueta. s important
estar comunicat
sempre amb els altres.

Vestit multicapa
La jaqueta i els pantalons
estan confeccionats amb
diverses capes de
materials. Sn una barrera
antifoc i antihumitat, per
alhora permeten moures
amb llibertat perqu noms
pesen 3 quilos. El vestit
no porta cremalleres ni
botons, perqu amb
lacalor es calfarien
icremarien. Totes les parts
sajusten amb velcro.
64

Llengua 3

Mscara
Filtra laire per respirar
millor quan hi ha fum.

Bandes luminescents
Van en la jaqueta,
elcasc i els pantalons.
Aix els bombers es
localitzen entre ells quan
hi ha molt de fum.

Botes
Tenen punteres
reforades i sn molt
resistents; aix poden
aguantar que els caiga
damunt un objecte
pesat sense ferir-se.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

1 Explica quina faena fan els bombers.



2 Encercla les coses que pertanyen a lequipament del bomber i ratlla les que no.

cordons

botons

botes amb punteres reforades

casc

cremalleres

vestit multicapa (jaqueta i pantal)

capa

velcro

ulleres de sol

visera

emissora

bandes luminescents

mscara

cantimplora

botella daire comprimit

3 Escriu el nom i relaciona. Quin element fa cada funci?

Permet comunicar-se amb altres bombers.

Filtra laire per respirar millor quan hi ha fum.

Protegeix els ulls de la calor i lenlluernament.

4 Respon com si fores un bomber i justifica-ho amb dades de la lectura.

Si et cau aigua damunt, et banyes? 



El teu vestit pot encendres amb el foc? 
Qu fas quan has dentrar en un lloc on no hi ha aire? 

5 Calcula quant pesa tot el que porta el bomber mentre treballa.
Pes
del vestit

Pes
del casc
+

Pes de
la botella
+

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PES TOTAL
QUE TRANSPORTA
=

Llengua 3

65

Comprenc un text potic

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

A trenc dalba
La blanca lluna passeja
pel cel obscur del meu hort.
En un rac veu la pedra
que dna forma a una font:
Omplim un canteret daigua
li demana per favor.
I tu, bonica xiqueta,
em voldries fer lhonor
de tallar la rosa roja
que faa ms bona olor?
Entre les branques dun arbre
sent el cant del rossinyol:
Corre, lluna, corre; amagat;
prompte, lluna, que ix el sol!
Llusa March, Poemes
de sol i de lluna

1 Marca la correcta. Qu vol dir a trenc dalba?

Quan comena a fer-se de nit.


Quan comena a fer-se de dia.
2 Explica amb paraules teues qu s un hort.



3 Relaciona cada paraula de la lectura amb una altra que tinga un significat semblant.

obscur

rpid
66

Llengua 3

tallar

collir

sentir

fosc

prompte

escoltar

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

4 Fixat en les bafarades i respon.


Omplim un canteret
daigua, per favor.

Qui ho diu?
A qui ho diu?
Qui ho diu?
A qui ho diu?

Amagat,
que ix el sol!

Em voldries fer lhonor


de tallar la rosa roja
que faa ms bona olor?

Qui ho diu?
A qui ho diu?

5 Escriu cada nom al seu lloc i pinta el recipient que sanomena en el poema.

botija pitxer canteret poal

6 Encercla la vocal tnica de lltima paraula en cada vers i respon.

Es repeteix alguna vocal tnica final al llarg del poema? 


En quins versos, en els parells o en els imparells? 
Per tant, qu podem dir daquests versos? 
7 Llig la informaci i raona. Hi ha personificacions en el poema?

Un recurs potic ben habitual s la personificaci, que consisteix a presentar animals


oobjectes que actuen com els humans: parlen, es mouen, manifesten emocions


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

67

Comprenc un text dels mitjans


decomunicaci

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Parlant amb el veterinari


Hola, sc lex. Tinc un conill que no es menja les barretes
marrons del pinso, per s que es menja tota la resta.
Est malalt? Qu he de fer perqu sho menge tot?
Seria ideal que el conill sho menjara tot, lex, per, pel que
mexpliques, noms es deixa les barretes marrons, aix que
no et preocupes. De segur que est ben alimentat.
Et recomane que combines el pinso amb verdura i fruita fresca,
que els agrada molt. Per vs amb compte perqu les deixalles
no se li podrisquen a la menjadora. Neteja-li-la cada dia!
Grcies per telefonar, lex. Ara passem a la segent consulta
dels nostres oients. Hola? Hi ha alg?
Hola, bon dia, jo sc Cristina. El meu problema s que tinc dos hmsters
femelles, de la mateixa ventrada, que es barallen i es mosseguen tot el
temps. Fins i tot una ha arrapat laltra al llom. Qu puc fer?
Als teus hmsters no els passa res destrany, Cristina. s que els hmsters
sn animals solitaris per naturalesa i s molt difcil que aprenguen a conviure
en grup, encara que siguen de la mateixa ventrada.
Prova uns dies a posar-les juntes dins duna gbia gran, per amb dues
menjadores, dos abeuradors i dos amagatalls. Aix, potser deixaran de
barallar-se. I si no fa efecte, aleshores haurs de posar-les en gbies separades.
Grcies per la telefonada, Cristina. I aquesta ha sigut lltima consulta de hui.
Tornarem dem a la mateixa hora ac, a Rdio Ona. Ara els deixem amb les
notcies. Bon dia a tots!

1 Marca lafirmaci correcta. A qu correspon el text anterior?

A un programa de televisi on el pblic fa preguntes i el presentador respon.


A una entrevista dun diari on el periodista fa preguntes i un fams respon.
A un programa de rdio on els oients fan preguntes per telfon i un veterinari
respon.
2 Subratlla en el text les parts que than ajudat a resoldre lactivitat anterior.
68

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

3 Relaciona cada paraula amb la seua definici.

Menjadora

Recipient on es posa laigua perqu els animals puguen beure.

Conjunt de cries nascudes en el mateix part.

Pinso

Abeurador

Aliment preparat especficament per a animals.

Recipient on es posa el menjar perqu els animals lagafen.

Ventrada

4 Observa els animals i respon.

Qu s? 
De qui s? 
Qu li passa? 

Qu recomana el veterinari? 

Qu sn? 
De qui sn? 
Quin problema tenen? 

Quina soluci proposa el veterinari? 


5 Pinta noms els noms danimal que usen la mateixa forma per al mascul i el femen.

hmster
elefant
balena

conill
escarabat
bou

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

serp
lle
aranya

gorilla
peix
girafa

Llengua 3

69

Comprenc un qestionari

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Encercla la soluci
2. Quin s el contrari
de descendir?

1. Saps qu s
el Mediterrani?
A. un oce

A. pujar

B. una platja

B. parar

C. un mar

C. baixar

3. Qui va inventar
el paper?

4. Per qu cacen elefants


els caadors furtius?

A. els valencians

A. per la pell

B. els xinesos

B. per les plomes

C. els vkings

C. pel marfil dels ullals

5. Quant de temps pot passar un


dromedari sense aigua?

6. Com es deien antigament


les farmcies?

A. 2 hores

A. mercats

B. 100 dies

B. apotecaries

C. de 7 a 10 dies

C. medecineries

7. Qu rebien els soldats romans


quan els pagaven el salari?

8. Qui mana al rusc


de les abelles?

A. sal

A. una capitana

B. escuts

B. una reina

C. armes

C. una cap

1 Corregeix les respostes i pinta el teu resultat.

1. C 2. A 3. B 4. C 5. C 6. B 7. A 8. B
70

Set o huit encerts

Excellent! Potser nhas encertat alguna de casualitat?

Cinc o sis encerts

Molt b! s que algunes eren molt difcils, veritat?

Quatre encerts

Bon resultat! Torna a llegir les que no sabies i problema resolt.

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

2 Pinta la correcta. Com sanomena tamb el qestionari que has llegit?

conte

notcia

test

poema

3 Torna a llegir el qestionari i anota els nmeros de les preguntes que corresponguen.

Quines preguntes tracten sobre animals? 


Quina pregunta fa referncia a un invent antic? 
Quina pregunta parla sobre un mar? 
Quina pregunta es refereix a un tipus de botiga? 
4 Intenta completar les afirmacions sense mirar les solucions del qestionari.

1. Els caadors furtius


cacen elefants...

2. Un dromedari pot passar


sense beure aigua

3. El paper el van inventar...

4. El Mediterrani s

5. Antigament les farmcies


es deien...

6. Al rusc de les abelles mana 


7. Quan els pagaven el salari,
els soldats romans rebien...

8. El contrari de descendir s 
5 Comprova les respostes i marca. Quants encerts has tingut?

Set o huit: excellent!

Cinc o sis: molt b!

6 Explica la teua opini. Creus que els qestionaris com el que has resolt sn tils?


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

71

10

Comprenc un text narratiu

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

La primera eixida a la mar


Enric volia ser pescador. Son pare va voler ajudar-lo i va anar a parlar amb Ximo
elRatat, que tenia una barca, i aquest va acceptar que Enric anara
amb ell com a aprenent de pescador.
Lendem, amb limpermeable, la gorra i les botes, Enric
va anar al moll. Va pujar a la barca, amb sis mariners ms.
I a trenc dalba es van fer a la mar.
Quan van arribar al punt indicat, es va deixar anar la xarxa
a poc a poc. Lespera, sobretot per a Enric, es va fer llarga.
Ell volia que la pesca fra abundant, no fra cas que
lacusaren de ser malsortat i no el volgueren a bord.
Per aquell dia la barca de Ximo el Ratat va tindre sort.
Cada vegada que pujaven la xarxa, hi havia bona pesca.
I una part daquella pesca la va aprofitar el senyor Toni
el Llu, el cuiner, per fer un sabors dinar: un guisat
de crelles amb rodanxes de llu fresqussim i galeres.
Espere que no et cansars dels guisats de Toni li va
dir Ximo el Ratat. Sn bons per, com que noms
pesquem peix, no trobars mai cap xulla al plat rigu.
Enric va aprendre a dinar amb el balanceig de la barca.
Havia fet gana, feia bon oratge, era lliure enmig de la mar,
i era feli.
Joan Pla. El tresor de Barba-rossa (adaptaci)

1 Completa. Quins personatges sanomenen en la histria?

, que vol ser pescador; son ; ,


que s lamo ; i , que s .
2 Encercla. Quina daquestes deu ser la barca de pescadors on anava Enric?

72

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

10

3 Escriu V (verdader) o F (fals).

Enric volia fer-se pescador.


A son pare no li semblava b i no va voler ajudar-lo.
Ximo el Ratat accept Enric en la barca com a capit.
Enric i els pescadors van eixir al mar a trenc dalba.
Aquell dia no van tindre sort i la pesca no va ser bona.
4 Explica en qu es diferencien un pescador i un pescater.



5 Relaciona cada paraula de la lectura amb la de significat contrari.

acceptar

abundant

malsortat

sabors

escs

inspid

negar

afortunat

6 Reescriu aquest text de manera que tu sigues el narrador en comptes dEnric.

Jo em vaig fer pescador molt jove. La primera


vegada que vaig eixir al mar em sentia molt nervis.
Per tots van ser amables amb mi i em van animar.
Ara sc vell i ja no navegue; per encara conserve
limpermeable, les botes i la gorra.
 Enric es va fer pescador




Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

73

11

Comprenc un text informatiu

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Els mongols
Els mongols eren un poble nmada que habitava
a les grans planes dsia. Vivien en tendes de
campanya fetes amb pells danimals i viatjaven
sempre a cavall. Per als mongols elscavalls tenien
molt de valor, tant com lafamlia.
Van ser els primers a fer hamburgueses saboroses...
Saps com les preparaven? De bon mat, agafaven
un tros de carn fresca i la posaven davall de la seua
sella de muntar. Alfinal del dia, com que passaven
moltes hores cavalcant, la carn ja estava ben picada
i ben xafada; aleshores hi afegien herbes per donar-li
sabor i, finalment, la cuinaven al foc.
El rei dels mongols no vivia en una tenda, sin
en un palau luxs. I ac s on es va inventar
un joc ben conegut: el parxs. Es jugava al jard
i era per a quatre jugadors, per en comptes
de fitxes hi havia persones. Es jugava aix:
1r Dibuixaven a terra les caselles distribudes
en quatre camins fins al centre del jard.
2n Cada persona es collocava en la primera
casella dun cam.
3r Els jugadors llanaven els daus i les
persones avanaven per les caselles.
4tHi guanyava qui arribava primer al centre.

1 Llig amb atenci aquestes afirmacions i indica si ixen en el text o no.

Els mongols construen les tendes amb pells.


Les tendes dels mongols sanomenaven iurtes.

Ho diu

Per als mongols, els cavalls tenien molt de valor.


Els mongols van inventar les hamburgueses.
Les hamburgueses tamb es diuen filets russos.

No ho diu

El parxs tamb va ser inventat pels mongols.


74

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

11

2 Consulta, si cal, el diccionari i explica qu vol dir


loraci Els mongols eren un poble nmada.



3 Marca en el text sobre els mongols les parts on hi ha cada informaci.

En roig com feien les hamburgueses.

En blau com jugaven al parxs.

4 Busca en la lectura i escriu ladjectiu adequat en cada cas.

Un tros de carn

Unes hamburgueses

Les 

Un palau

planes dsia

5 Explica en quatre passos com preparaven els mongols les hamburgueses.

De bon mat, 

Al final del dia, com que 

Aleshores 

Finalment, 
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

75

12

Comprenc un text narratiu

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Quin planeta ms curis!


Hi havia una vegada un petit prncep que vivia en un planeta molt menut, quasi
com ell. Sentia grans desitjos de tindre un amic, aix s que va emprendre
un viatge de planeta enplaneta.
Quan el petit prncep va arribar al planeta Terra, el va sorprendre molt no vore-hi
ning.
El petit prncep va pujar a una muntanya alta. Les niques muntanyes que havia
conegut eren els tres volcans del seu planeta que li arribaven al genoll. El volc
apagat el feia servir com a tamboret. Des duna muntanya alta com aquesta
es va dir, podr vore duna sola ullada tot el planeta
i tots els homes. Per noms vei agulles de roca
ben esmolades.
Bon dia va dir per si de cas.
Bon dia Bon dia Bon dia respongu leco.
Qui ets? va dir el petit prncep.
Qui ets Qui ets va respondre leco.
Sigueu amics meus, estic sol digu el petit prncep.
Estic sol Estic sol Estic sol va respondre leco.
Quin planeta ms curis! va pensar aleshores.
s tot sec, punxegut i salat. I els homes no tenen
imaginaci. Noms repeteixen el que els dius.
Antoine de Saint-Exupry. El petit prncep (adaptaci)

1 Completa amb les paraules que hi falten. Pots consultar la lectura.

El vivia en un
molt menut. En aquell planeta hi havia
que noms li arribaven al . El volc apagat, el feia
servir de .
76

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

12

2 Respon a aquestes preguntes.

Qu va sorprendre el petit prncep quan va arribar a la Terra? 


Qu es va dir que voria des duna muntanya alta? 

Qu va vore en realitat? 
Marca el paisatge que va vore des de dalt de la muntanya.

3 Relaciona per formar oracions amb sentit. Qu li passa al petit prncep?

Busca

Sent

Creu que sn

Per noms s

leco.

amics.

unes veus.

els homes.

4 Explica qu pensa el petit prncep dels homes.



5 Escriu la paraula representada i repeteix-ne el final, com fa leco, per a obtindre
paraules noves.


postres tres

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

77

13

Comprenc un text publicitari

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

AIGUALNDIA
Vine a conixer el nou parc aqutic especialment concebut per a xiquets i xiquetes de 6 a 12 anys,
amb les activitats ms divertides: piscines dones, riu amb rpids, tobogans increbles, castells
unflables aqutics, tirolines
I si no en tens prou amb totes les activitats que et proposem i el que vols s viure aventures,
en tenim tres per a elegir; trian una o apuntat a totes!
Al mat:
ESCOLA
DESIRENES

A la vesprada:
EL VAIXELL
PIRATA

A la nit:
LILLA DELS
NUFRAGS

Jocs i acrobcies
a la piscina central,
llits elstics aqutics,
baixada en tobogan,
assaig de coreografies
i disseny de banyadors.

Navega en
un autntic vaixell pirata
per totes les piscines del
parc, amb els concursos
ms emocionants i un
abordatge de veritat!

Acamparem
a la platja i farem
fogueres per preparar-nos
el sopar. Acabarem la
jornada ballant i cantant
sota els estels!

No esperes ms i vine a divertir-te amb nosaltres! Si vols, pots portar pares, mares, iaios
No et preocupes: els cuidarem molt b mentre tu gaudeixes de les activitats.

AIGUALNDIA
EL LLOC ON ELS TEUS SOMNIS ES FAN REALITAT
Cam de la Cala Blava, 12
Benimar

HORARI: de 10 a 21 hores, ininterrompudament


OBERT DURANT JUNY, JULIOL, AGOST I SETEMBRE
Informaci i reserves: aigualandia@parcsaquatics.com

1 Marca. Quin tipus de text s el que has llegit i qu pretn?

s una notcia: la seua intenci s explicar el que ha passat en un lloc.


s un cartell publicitari: vol convncer-nos per a anar al lloc de qu parla.
s un conte: narra les aventures duns xiquets que estan de vacances.
78

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

13

2 Respon a aquestes preguntes sobre el text anterior.

De quin lloc parla? Per a qui est concebut especialment aquest lloc? 

Durant quins mesos es pot anar al parc? 
Quin horari t el parc? 
Quina ns ladrea? 
Com es pot aconseguir ms informaci sobre el parc o reservar unes entrades? 

3 Escriu el nom daquestes activitats del parc.

 riu

4 Digues a quina de les aventures del parc sha apuntat cada un.

Nosaltres hem
fet volantins i balls
dins delaigua.

Jo he aprs canons
i he sopat al voltant
duna foguera.

Jo he guanyat el concurs
denfilar-se fins a dalt
delpal major.

5 Explica qu s el que tagrada fer per divertir-te a la piscina.



Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

79

14

Comprenc un text histric

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Mira com puja!


Un dia a Versalles, prop de Pars, una gran multitud shavia reunit per vore
unexperiment.
Senyores i senyors! Ara els demostrarem que s possible volar! deia un home.
Mira, mare, quin globus tan bonic! digu una xiqueta.
S, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.
El meu germ i jo hem fabricat aquest globus
enorme usant tela de seda continuava
explicant lhome. A la boca del globus
colloquem un poal amb palla i llana
cremant. El foc calfar laire de dins
del globus i el far ms lleuger,
menys pesant, i aix aconseguirem
que puge fins al cel.
Mare, i ara qu fan? pregunt la xiqueta,
encuriosida. Lliguen una cistella al globus!
Una cistella? s veritat! sestrany
la mare. Iqu posen dins?
Ara, senyores i senyors, saluden aquests
convidats que han acceptat amablement ser
els primers viatgers en el nostre globus.
Ha, ha, ha! rigu la xiqueta. Un nec, una ovella
iun gall! Mare, els han ficat en la cistella.
Ja ho veig, ja. Aquests shan tornat bojos.
Quina parella! sentenci la mare.
Per no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones,
entre elles els reis de Frana, Llus XVI iMaria Antonieta, ho van vore amb
els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar
durant huit minuts iva aterrar suaument a 3 quilmetres de distncia, amb els
animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.
Poc desprs, el 21 de novembre, un altre globus construt pels germans
Montgolfier selev sobre Pars amb dos homes a bord que sobrevolaren
la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la histria i, en honor
als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus sanomena Montgolfier.

80

Llengua 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

14

1 Ompli aquesta fitxa sobre linvent que es descriu en el text.

NOM DE LINVENT  Globus daire calent


INVENTORS 
LLOC DEL PRIMER VOL

DATA 

LLOC DEL PRIMER VOL


TRIPULAT PER PERSONES

DATA 

2 Localitza en el text els fragments en qu parlen els inventors del globus.


3 Relaciona. Quina utilitat t cada cosa en lexperiment dels Montgolfier?

La seda servia per a

fer pujar el globus fins al cel.

El foc servia per a

transportar els passatgers.

Laire calent servia per a

fabricar el globus.

La cistella servia per a

calfar laire de dins del globus.

4 Ordena de major a menor aquestes agrupacions de persones.

una multitud una parella


prou gent uns quants un trio



5 Escriu al revs i sabrs el nom dels Montgolfier.

S E U Q C A J
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

H P E S O J 
Llengua 3

81

15

Comprenc un text amb imatges

Nom

PROGRAMA DAMPLIACI

Data

Laventura de Tukamon i Ferttia


El jove

i la seua germana es dirigien

a la gran . Encara que tenien un bon ,

els dos xiquets preferien .

Al cap duna estona van parar al costat dun pou per aigua

i van descansar davall duns

. Per de sobte, el cel

es va cobrir de i va comenar a .

I un

enorme va caure molt prop dells!

i van comenar a fins que

van arribar a una . La que hi vivia els va dir:

Entreu. Podreu descansar i eixugar-vos la roba davant del .


Per abans, permeteu-me que us done un consell:
Quan hi ha tempesta i ,

davall dels

82

Llengua 3

no has destar.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI. UNITAT

15

1 Escriu la paraula que representa cada imatge.


Els noms dels
personatges







dona

Els substantius






Els verbs

((llover))


((correr))

2 Respon usant les teues paraules.

On anaven Tukamon i Ferttia? 


Per qu no anaven amb el camell? 
Qu va passar quan estaven davall dels arbres? 

Qu els va aconsellar la dona? 

3 Marca. Per qu no has de posar-te prop dels arbres durant una tempesta?

Perqu no protegeixen
de la pluja i et banyes.

Perqu atrauen els llamps


i pots resultar ferit.

4 Relaciona per poder llegir les informacions.

Lescriptura jeroglfica sinvent

Els jeroglfics sn

Aquests dibuixos representen

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

substantius i verbs.
a lantic Egipte.
dibuixos xicotets.
Llengua 3

83

Solucionari

Solucionari
PLA DE MILLORA
Unitat 1
Fitxa 1. La comunicaci
1. Parles amb el iaio per telfon. Amb
elllenguatge. / Abraces la mare perqu
lestimes. Amb un gest. / Dibuixes
una fletxa per indicar leixida. Amb
una imatge. / Toques el timbre perqu
tbriguen. Amb un so.
2. 1r dibuix: He guanyat! / 2n dibuix: Adu! /
3rdibuix: No ho s! / 4t dibuix: Pareu!
3. Resposta model (RM). Indica quin s
ellavabo de les xiques i quin s el dels xics.
Fitxa 2. El so K
1. Miquel / rica / Joaquim / Nicolau /
Immaculada.
2. Amb c: coala, escut, carabassa.
Amb qu: esquimal, raqueta, quimono.
3. El cuiner ha preparat macarrons.
A la taula falten les forquetes
ilesculleres.
Fitxa 3. A descobrir mn!
1. 1: brixola / 2: plnol / 3: llanterna /
4: prismtics / 5: cmera.

Unitat 2
Fitxa 1. El llenguatge i les llenges
1. Escriu / Parla / Escriu / Parlen.
2. VALENCI / FRANCS / CASTELL /
ANGLS / ALEMANY / XINS.
3. Resposta lliure (RL).
4. RM. Buenos das! / Bonjour!
Fitxa 2. El so G
1. Cal pintar: goma, guepard, gaita, seguir,
cangur, lloguer.
2. Amb ga, go, gu: gaita, goma, cangur.
Amb gue, gui: guepard, seguir.
3. GALLINA / GUILA / FOGUERA /
CARAGOL.
4. Per berenar, gueda sempre vol galetes
amb iogurt. / El gos perseguia el gat

86

Llengua 3

ielgat perseguia el ratol. / A lagost


llogarem una casa a Pedreguer.
Fitxa 3. Quanta aigua!
1. 1: afonar-se / 2: cabussar-se / 3: bussejar /
4: esguitar / 5: omplir.

Unitat 3
Fitxa 1. Oracions i paraules
1. sopat. / al llit. / el pijama? /
que tinc!
RM. En la primera i la segona oraci, el
punt; en la tercera, el signe dinterrogaci;
ienlaquarta, el signe dexclamaci.
2. Les cigonyes fan nius enormes. 5.
Els agraden les torres. 4.
All dalt se senten molt b. 6.
3. Les abelles fan mel al rusc.
Fitxa 2. Signes que tanquen oracions
1. Cal marcar: Ai, tinc por! / Quin vent que fa! /
Quant val a? / El iaio es diu Pere.
2. Com puc arribar fins al museu? Ha dagafar
lautobs 21. / Tha agradat la pellcula?
Itant, ha sigut genial!
Fitxa 3. Un paisatge en miniatura
1. 1: dibuixar / 2: modelar / 3: retallar /
4: doblegar / 5: apegar.

Unitat 4
Fitxa 1. Sons i lletres
1. A B C D E / M N O P Q / V W X Y Z / R S T
UV/HIJKL
2. TIGRE / GOS / BOU / ELEFANT.
3. 1 consonant: bou / 2 consonants: gos /
3consonants: tigre / 4 consonants: elefant.
4. pinyol / formiguer / torradora / bassal /
porquet / ballarina.
Un dgraf sn dues lletres juntes que
representen un sol so.
2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA
Fitxa 2. La diresi
1. Cal encerclar: aqeducte, ungent,
paraiger, ping.
2. Al paraiger del iaio hi ha un paraigua
i alguns bastons. / Als afores de la ciutat
trobareu les restes dun aqeducte rom. /
Lanimal que ms em va agradar del zoo
va ser el ping. / Un ungent s una
pomada que saplica sobre la pell.
3. maraca maraques / egua
eges / piragua pirages / vaca
vaques / amiga amigues / aigua
aiges / ventrloqua ventrloqes.
Fitxa 3. Una collecci molt curiosa
1. 1: daurat / 2: dur / 3: platejat /
4: fosc / 5: brillant.

Unitat 5
Fitxa 1. La sllaba
1. llop / ze|bra / gi|ra|fa / es|tru / co|co|dril /
serp / hi|po|p|tam.
2. Monosllabes: llop, serp. / Bisllabes: zebra,
estru. / Trisllabes: girafa, cocodril. /
Polisllabes: rinoceront, hipoptam.
3. antena / boira / neula / teclat /
aire / soroll / niu / tassa / taula /
cotxe / coure / cuina.
Fitxa 2. La partici de paraules
1. pas-ts / tm-bola, tmbo-la /
di-marts / la-berint, labe-rint /
pi-ruleta, piru-leta, pirule-ta.
2. Cal ratllar, respectivament: cu-inera /
altave-u / pe-ixera / trencano-us.
3. Contenen dgrafs que se separen
tilla til-la / terrs terrs /
metxa met-xa / mosset mos-set.
Contenen dgrafs que no se separen
seguir se-guir / paquet pa-quet /
penyal pe-nyal / fulles fu-lles.
Fitxa 3. Com bufa el vent!
1. 1: far / 2: barca / 3: veler /
4: envolar-se / 5: escullera.
2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Unitat 6
Fitxa 1. Classes de sllabes
1. xarop / ovella / llavadora /
ordinador / harmnica.
2. in-fer-me-ra / for-ner / pin-to-ra / m-sic.
3. ltima sllaba tnica: Mart, gimns.
Penltima sllaba tnica: pblic, micrfon.
Antepenltima sllaba tnica: elctrica,
msica.
Fitxa 2. El so J
1. Cal ratllar, respectivament: seguit / garra /
aguda / mnegues / got.
2. esponja / girafa / joguets / taronges / geni /
judo.
representa la lletra g.
representa la lletraj.
3. Hui jugarem a un joc que mha ensenyat
Gerard.
Aquest pijama em va massa ajustat i no
em puc menejar a gust.
El jove japons es va gitar sobre la gespa
del parc.
El meu germ i jo hem fet una tanca de
rajoles per al jard.
Fitxa 3. Ens movem
1. 1: de puntetes / 2: agenollada / 3: assegut /
4: aponat / 5: gitada.

Unitat 7
Fitxa 1. El substantiu
1. Cal pintar de groc (substantius de persona):
rbitre, amic, mestra, metge.
Cal pintar de verd (substantius danimal):
gos, serp, cavall, mosca.
Cal pintar de blau (substantius de cosa):
finestra, fil, gorra, bolgraf.
2. Els patins sn de Robert.
La pilota s de Tamy.
Les ulleres sn de Diana.
La raqueta s de Manel.
3. RM. Tria / Canals / Mediterrani.
Llengua 3

87

Solucionari
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Ls de r i rr
1. R forta: ramat, torr, folre, serra, recte,
Enric.
R suau: tresor, forat, lloro, jugar.
2. Amb r a comenament de paraula: ramat,
recte. / Amb r desprs de consonant: folre,
Enric. / Amb rr entre vocals: torr, serra.
3. carro / sirena / robot / ratol / pirata.
Fitxa 3. Anem dexcursi!
1. 1: desembarcar / 2: visitant / 3: guia /
4: arxiplag / 5: fons mar.

Unitat 8
Fitxa 1. El gnere dels substantius
1. un tricicle / una barca / una milotxa /
un patinet.
2. Cal encerclar de blau (substantius
masculins): tricicle, patinet.
Cal encerclar de roig (substantius
femenins): barca, milotxa.
3. fotgraf fotgrafa / pediatre
pediatra / jardiner jardinera /
alumne alumna / forner fornera /
sogre sogra.
4. home dona / cavall egua /
pare mare / oncle tia /
bou vaca.

Unitat 9
Fitxa 1. El nombre dels substantius
1. Estan en singular: cientfic, llac, animalet.
Estan en plural: ajudants, granotes, peixos.
2. He dibuixat uns erions en uns fulls.
Mhan donat uns massapans i unes
galetes.
Pep neteja els vidres de les finestres.
3. dos cactus un cactus / uns
globus un globus / molts llapis
un llapis / els dimarts el dimarts.
Fitxa 2. Paraules amb h
1. Cal encerclar, respectivament: coet / orxata /
herba / os / oliva / ou.
2. Les gavines han pescat uns peixos.
Dani ha llegit molts contes.
Els pirates han trobat un tresor!
3. Va darrere de la tardor. hivern.
Mascul de dona. home.
El dia en t vint-i-quatre. hores.
Suma de set ms un. huit.
Lloc on curen els malalts. hospital.
Dia anterior a aquest. ahir.
Fitxa 3. Les festes del barri
1. 1: focus / 2: tocar / 3: banderins /
4: ballar / 5: riure.

Fitxa 2. Paraules amb b


1. Cereal don obtenim la farina per al pa.
blat / Dona que fa encanteris i vola
en granera. bruixa / Localitat
menudeta. poble / Pea de roba
que et poses quan fa fred. abric.
2. ambulncia / hamburguesa / sambori /
bomber.
3. Saoro toca el tromb i Pau toca el
tambor.
A la biblioteca hi ha molts llibres.
Aquest arbre t la fusta molt blanca.
Fitxa 3. Al mercat
1. 1: encisam / 2: cireres / 3: maduixes /
4: carlotes / 5: carabasses.

88

Llengua 3

Unitat 10
Fitxa 1. Larticle
1. Les xiquetes jugaven a la platja. Construen
un castell molt bonic amb uns poalets i
unes pales. De sobte, una ona va arribar
amb fora, va trencar el castell darena i va
arrossegar els joguets. Per sort van poder
recuperar-los, per quina llstima de
castell!
2. Amb article determinat. SINGULAR. Mascul:
el castell. Femen: la platja. PLURAL.
Mascul: els joguets. Femen: les xiquetes.
Amb article indeterminat. SINGULAR.
Mascul: un castell. Femen: una ona.
2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA
PLURAL. Mascul: uns poalets. Femen:
unes pales.
3. els o uns bolis / la o una nina /
el o un pa / les o unes boletes.
Fitxa 2. Lapstrof
1. lordinador / laranya / el diccionari /
la cassola / lhamaca.
2. RM. lhome Sapostrofa perqu
home comena per h.
la humitat No sapostrofa perqu
humitat comena per hu tona.
lilla Sapostrofa perqu illa comena
per vocal, una i tnica.
lamiga Sapostrofa perqu amiga
comena per vocal.
3. Quan era menut, el pare va plantar larbre
de lentrada del jard.
El director de linstitut ha organitzat
una visita a la universitat.
Loncle Albert viu a la urbanitzaci que
hi ha prop de la serra Verda.
La infermera que vam vore a lhospital
s la mare de Paula.
Isaac, lamic dels pares, coneix la utilitat
de moltes plantes de la muntanya.
Fitxa 3. Repoblem el bosc
1. 1: cavar / 2: plantar / 3: regar /
4: arreplegar / 5: llavors.

Unitat 11

2. La meua germana i la teua cosina sn


amigues.
El teu amic Pol ha vingut amb les seues
germanes.
Les vostres bufandes estan davall dels
nostres abrics.
La seua vena s del mateix poble que
els meus pares.
Els seus dibuixos sn ms bonics que
les meues fotos.
Fitxa 2. La contracci
1. al a + el / del de + el /
pel per + el / als a + els /
dels de + els / pels per + els.
2. Creuarem el riu pel pont vell.
Als turistes, els agrada passejar
pels carrers del centre.
Josep pregunta el preu dels kiwis
al fruiter.
3. El bal ha volat per laire i ha caigut
fora del pati.
Lamo del quiosc sempre em pregunta
pel iaio.
Andreu torna de lescola per lavinguda
Mart.
Arribars abans a lhospital si vas
pel carrer Nou.
Recorda al pare que hui anirem a
laniversari de Pau.
Lhostessa de lavi don la benvinguda
al passatger.

Fitxa 1. Els possessius

Fitxa 3. Al parc de bombers

1. Ximo i Slvia shan disfressat amb roba vella.


Ara es miren lun a laltra per vore el resultat.
Magraden els teus collars, per les teues
polseres, no diu Ximo.
Doncs la teua corbata s molt lletja! li
respon Slvia.
S, ha, ha, ha! Com el teu vestit! riu ell.
Per els nostres barrets sn molt
elegants somriu Slvia.
En canvi, les meues botes sn
horribles es queixa Ximo.
Saps qu? diu Slvia. Jo preferisc
la nostra roba! Tornem a canviar-nos!

1. 1: escala / 2: mnega / 3: destral /


4: casc / 5: extintor.

2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Unitat 12
Fitxa 1. Els demostratius
1. Ja estic farta daquest galliner! Aqueixes
gallines blanques no volen estar amb aquell
gall gran. Aquesta gallina negra sescapa
tots els dies. I aquells pollets piulen
espantats cada vegada que sels acosten
aqueixos galls negres. Quin embolic! Em fa
mal el cap de tant de Coc, coc, coooc!.
Llengua 3

89

Solucionari
PLA DE MILLORA

aquest galliner / aqueixes gallines /


aquell gall / aquells pollets /
aquesta gallina /aqueixos galls.

2. Aqueix gos que vigila el ramat s


daquell pastor.
Aqueixes cabres donen ms llet que
aquesta vaca.
Tots aquests ous els ha post aquella
gallina.
Fitxa 2. La coma
1. Els meus quatre gossos es diuen Floc,
Reina, Wanda i Plom.
Jo tinc un germ, una germana,
dos cosins i tres cosines.
Dem hi ha classe de Llengua,
de Matemtiques i de Msica.
2. Per dinar hi ha ensalada, macarrons
i taronja.
El pare ha comprat encisam, tomaques,
crelles i carlotes.
3. Benvolguts senyors,
Els fem arribar el material que ens havien
demanat: un paquet de 500 fulls, uns
retoladors, una grapadora, unes gomes
elstiques grans i un joc de regles. Esperem
que tot siga del seu gust iels agram la
confiana en la nostra empresa.
Atentament,
Pasqual Gir
Gerent dOfibons
Material doficina
Fitxa 3. Un dia a la granja
1. 1: bou / 2: vedell / 3: pollet /
4: poltre / 5: porc.

Unitat 13
Fitxa 1. Ladjectiu
1. Cal pintar: constipada / trencat / bruts /
vella / bones / menuts.
2. un joguet trencat / una casa vella / els
xiquets menuts / unes bones vacances /
uns plats bruts / la xiqueta constipada.
3. RL.

90

Llengua 3

Fitxa 2. La S sorda
1. Cal encerclar, respectivament: forut /
cireres / eri / lla / cel.
2. En la tele hem vist un forut que ha alat
un cotxe!
Una de les fruites que ms magraden
sn les cireres.
Has vist quin cel ms blau? No hi ha ni
un nvol!
La meua germaneta no vol portar cap lla
al cap.
Leri t el cos cobert de punxes.
3. cntim / sabata / estru / pissarra / pea /
ensalada / cinc / osset / pina.
Fitxa 3. Un carrer molt animat
1. 1: bstia / 2: calada / 3: fanal /
4: paperera / 5: vorera.

Unitat 14
Fitxa 1. Els pronoms personals
1. Jo sc valenci.
Ella s xinesa.
Tu ets alemany.
Ell s marroqu.
Nosaltres som amics.
2. Ximo i jo agafem cada dia el metro.
Nosaltres agafem cada dia el metro.
Aina i Elsa viuen prop de lescola.
Elles viuen prop de lescola.
Els conductors toquen el clxon.
Ells toquen el clxon.
Jordi i tu jugueu sempre a bsquet.
Vosaltres jugueu sempre a bsquet.
3. RL.
Fitxa 2. La S sonora
1. So S sonora: roser, zona, pinzell, calze,
avisar, horitz.
So S sorda: bassa, pensar, ciri, pina, solar,
tass.
2. 0 zero
15 quinze
17 dsset
11 onze
2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA
6 sis
14 catorze.
Cal encerclar (contenen el so S sonora):
zero, quinze, onze, catorze.
3. Reposarem lesmorzar sota una alzina.
Jess i Zoe viuen en una masia.


La mare em va demanar: Em passes


la sal?.

Fitxa 3. Quins cotxes ms antics!


1. 1: volant / 2: parabrisa / 3: retrovisor /
4: para-xocs / 5: seient.

Fitxa 3. A landana
1. 1: vaixella / 2: llit / 3: espill /
4: estora / 5: bagul.

Unitat 15
Fitxa 1. El verb
1. rosteix / bat / torra / esprem.
2. rosteix rostir / bat batre /
torra torrar / esprem esprmer.
3. Dem, si no plou, tots jugarem al parc
dels Omets.
De jove, la mare treball en una tenda
de roba.
Saps que el iaio estudia angls des de
fa dos mesos?
Aquesta empresa fabric el primer cotxe
fa noranta anys.
Fitxa 2. Els dos punts
1. Hem visitat tot Galcia: la Corunya,
Lugo, Ourense i Pontevedra. E.
Aleshores Albert va dir: No sentiu
olor de fum? Fa pudor de
socarrat!. C.
El iaio Vicent sempre em deia:
No canvies sendes velles per
novelles. C.
Hui mhe comprat tres contes:
un de por, un daventures i un
dhumor. E.
2. A la bossa duc tres coses: les claus,
la cartera i el mbil.
Laparcament t dues plantes: lablava
i la roja.
3. Miquel, tot suat, va exclamar: Quina
calor que fa!.
El policia va dir al pare: Hi ha hagut
un accident.

2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

91

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 1

Unitat 3

Comprenc un text personal

Comprenc un cartell

1. Mart escriu una carta a una revista.


S. / Hui s laniversari de Mart.
No. / Kika viu amb Mart des de
fa dos anys. S. / Kika sha perdut
al jard. No.

1. Cal ratllar, respectivament:


Indicar on est el contenidor groc.
Cal mesclar-los amb altres residus.
Si ens desfem dells.

2. Li la va regalar loncle Llus quan va fer sis


anys.
3. Cal pintar el segon ttol: LA MEUA
MASCOTA I JO.
4. Kika creix molt de pressa.
Deu ser perqu menja molt.
Li donen menjar una vegada cada dia.
Li donen un menjar especial per
atortugues i tamb fulles dencisam.
5. 1r dibuix: samaga a lombra / 2n dibuix:
furga en la terra / 3r dibuix: senterra en el
sl / 4t dibuix: sescapa per la porta.
6. lent com una tortuga / silencis com
una serp / fort com un bou / rpid com
una llebre.
7. RL.

Unitat 2
Comprenc un text potic
1. Cal marcar, respectivament: Deu ser
de mat. / El desdejuni est preparat
a la cuina. / La cuina fa bona olor. /
A la xiqueta li agraden les menges
preparades.
2. Cal ratllar: galetes, iogurt, verdures, flam,
xocolate.
3. Sn per a beure: llet, suc. / Sn per
amenjar: RM. torrades, melmelada.
4. 1r dibuix torrada / 2n dibuix croissant /
3r dibuix brioix / 4t dibuix ensamada.
5. RL.
6. El poema El desdejuni t tres estrofes.
Cada estrofa t quatre versos.
Cal encerclar: el 2n i el 4t.

92

Llengua 3

2. Cal encerclar (va en el contenidor groc):


la botella de plstic, el bric de suc, la llanda
de sardines, el pot de refresc i la bossa de
plstic.
Cal ratllar (no va en el contenidor groc):
la poma mossegada, el calcet, la bombeta,
la cadira de fusta, la caixa de galetes de
cart i el diari.
3. Els contenidors shan de pintar,
respectivament, de blau, de verd i de groc.
4. Cal ratllar, respectivament: enviar /
emparellar / bassal / vida.
5. RM. Utilitze els gots de iogurt per a
plantar llavors.
Utilitze les caixes de sabates per a
guardar cromos.
Utilitze els pots de melmelada per a
guardar fruits secs.
Utilitze les bosses de la compra per a
llanar el fem.

Unitat 4
Comprenc un text informatiu
1. S. / No. / No. / S.
2. Cal marcar la primera opci: El seus crters.
3. RM. Els astronautes van eixir a fer una
passejada amb els seus vestits espacials
ivan deixar petjades en la superfcie
delaLluna.
4. RM. La lluna brilla perqu reflecteix la
llum del Sol.
Els crters es van formar perqu uns
grans meteorits van xocar contra la
seua superfcie fa milions danys.
Les petjades dels astronautes no shan
esborrat perqu la pols on estan
2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
marcades no ha canviat, ja que a la
Lluna no hi ha vent, ni pluja.
5. Ahir lhidroavi va amarar al llac per
rescatar els nufrags.
Aquell dia la nau Apollo XI va allunar
sense problemes.
Dac a alguns segons, lavi aterrar
a la pista principal.
6. 1r dibuix: B (estar de mala lluna). / 2n dibuix:
A (estar a la lluna).

Unitat 5
Comprenc un text llegendari
1. Agammnon / Ulisses / Troia.
2. F / V / F / V / V / F.
3. Els grecs volien conquistar la ciutat de
Troia.
Els grecs estaven davant de Troia des de
feia mesos.
A Agammnon, aquella idea li va semblar
molt interessant.
4. Els troians van creure que els grecs
havien abandonat la idea de prendre
Troia i portaren el cavall dins de les
muralles, sense saber que a linterior
hi havia soldats enemics. A la nit,
mentre tots els troians dormien desprs
duna gran festa, els guerrers grecs van
eixir del cavall i van obrir les portes de
la ciutat; aix la resta de lexrcit grec
va entrar i va conquistar Troia.
5. RL.

Unitat 6
Comprenc un text informatiu
1. Els bombers apaguen els incendis i
rescaten les persones en situacions de
perill, com ara accidents, inundacions,
terratrmols, etc.
2. Cal encerclar: botes amb punteres
reforades, casc, vestit multicapa (jaqueta
ipantal), velcro, visera, emissora, bandes
2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

luminescents, mscara, botella daire


comprimit.
3. Visera Protegeix els ulls de la calor
ilenlluernament. / Emissora Permet
comunicar-se amb altres bombers. /
Mscara Filtra laire per respirar millor
quan hi ha fum.
4. RM. No, perqu el vestit est fet amb
moltes capes de material que sn una
barrera antihumitat. / No, s antifoc. /
Connecte la botella daire comprimit.
5. Pes del vestit: 3 kg. Pes del casc: 1 kg.
Pes de la botella: 4 kg. PES TOTAL QUE
TRANSPORTA = 8 kg.

Unitat 7
Comprenc un text potic
1. Cal marcar: Quan comena a fer-se de dia.
2. RM. s un terreny on es cultiven verdures,
hortalisses, arbres fruiters
3. obscur fosc / tallar collir /
sentir escoltar / prompte rpid.
4. La lluna. / A la font. //
La lluna. / A la xiqueta. //
El rossinyol. / A la lluna.
5. pitxer / canteret / botija / poal.
Cal pintar el segon dibuix.
6. Es repeteix la o tnica final.
En els versos parells.
Podem dir que rimen entre ells.
7. S, hi ha personificacions: la lluna es mou
iparla i tamb ho fa el rossinyol.

Unitat 8
Comprenc un text dels mitjans
decomunicaci
1. Cal marcar: A un programa de rdio
on els oients fan preguntes per telfon
i un veterinari respon.
2. Cal subratllar el quart pargraf, des de
Grcies fins a Hi ha alg?; i tamb
el pargraf final, des de Grcies per la
telefonada fins a Bon dia a tots!
Llengua 3

93

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
3. Menjadora Recipient on es posa el
menjar perqu els animals lagafen.
Pinso Aliment preparat especficament
per a animals.
Abeurador Recipient on es posa laigua
perqu els animals puguen beure.
Ventrada Conjunt de cries nascudes
en el mateix part.
4. s un conill. / s dlex. / No es
menja les barretes marrons del pinso. /
Recomana que combine el pinso amb
fruites i verdures fresques.
Sn dos hmsters femelles. / Sn de
Cristina. / Tot i que sn de la mateixa
ventrada, es barallen i es mosseguen. /
Recomana posar-les en una gbia gran
amb dues menjadores, dos abeuradors i
dos amagatalls, o b posar-les en gbies
separades.
5. Cal pintar (usen la mateixa forma per al
mascul i el femen): hmster, serp, gorilla,
escarabat, peix, balena, aranya, girafa.

Unitat 9
Comprenc un qestionari
1. Vigileu que els alumnes comprenen la clau i
interpreten el resultat del test correctament.
2. Cal pintar: test.
3. Les preguntes 4, 5 i 8.
La pregunta 3.
La pregunta 1.
La pregunta 6.
4. 1: pel marfil dels ullals / 2: de 7 a 10 dies /
3: els xinesos / 4: un mar / 5: apotecaries /
6: una reina / 7: sal / 8: pujar.
5 i 6. RL.

Unitat 10
Comprenc un text narratiu
1. Enric, que vol ser pescador; son pare;
Ximo el Ratat, que s lamo de la barca
i Toni el Llu, que s el cuiner.
2. Cal encerclar el tercer dibuix.

94

Llengua 3

3. V / F / F / V / F.
4. RM. El pescador trau el peix del mar
ielpescater s qui el ven al pblic a la
pescateria.
5. acceptar negar / abundant escs /
malsortat afortunat / sabors inspid.
6. Enric es va fer pescador molt jove. La
primera vegada que va eixir al mar se
sentia molt nervis. Per tots van ser
amables amb ell i el van animar. Ara s vell
i ja no navega; per encara conserva
limpermeable, les botes ila gorra.

Unitat 11
Comprenc un text informatiu
1. Ho diu: Els mongols construen les tendes
amb pells. / Per als mongols, els cavalls
tenien molt de valor. / Els mongols van
inventar les hamburgueses. / El parxs
tamb va ser inventat pels mongols.
No ho diu: Les tendes dels mongols
sanomenaven iurtes. / Les hamburgueses
tamb es diuen filets russos.
2. RM. Vol dir que no vivien sempre al mateix
lloc, que es desplaaven contnuament.
3. Cal marcar en roig (com feien les
hamburgueses) el segon pargraf.
Cal marcar en blau (com jugaven al parxs)
els pargrafs numerats 1r, 2n, 3r, 4t.
4. Un tros de carn fresca / Unes
hamburgueses saboroses / Les grans
planes dsia / Un palau luxs.
5. RM. De bon mat, posaven un tros de carn
fresca davall de la sella. Al final del dia, com
que passaven moltes hores cavalcant,
la carn estava ben picada i xafada.
Aleshores hi afegien herbes per donar-li
sabor. Finalment, la cuinaven al foc.

Unitat 12
Comprenc un text narratiu
1. El petit prncep vivia en un planeta
molt menut. En aquell planeta hi havia
2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
tres volcans que noms li arribaven al
genoll. Elvolc apagat, el feia servir de
tamboret.
2. No vore-hi ning.
Es va dir que voria duna sola ullada
tot el planeta i tots els homes.
Noms va vore agulles de roca ben
esmolades.
Cal marcar el segon dibuix.
3. Busca amics. / Sent unes veus. /
Creu que sn els homes. /
Per noms s leco.
4. Pensa que els homes no tenen imaginaci,
que noms repeteixen el que els dius.
5. pantalons talons / sabata bata /
cometa meta.

Unitat 13
Comprenc un text publicitari
1. Cal marcar: s un cartell publicitari: vol
convncer-nos per a anar al lloc de qu
parla.
2. Es parla dun parc aqutic concebut
especialment per a xiquets i xiquetes
de 6 a 12 anys.
Durant els mesos de juny, juliol, agost
i setembre.
De 10 a 21 hores, ininterrompudament.
Cam de la Cala Blava, 12, Benimar.
Escrivint un correu electrnic a
aigualandia@parcsaquatics.com.
3. riu amb rpids / tobogan / piscina dones /
tirolina.
4. El vaixell pirata
Lilla dels nufrags
Escola de sirenes
5. RL.

LLOC DEL PRIMER VOL TRIPULAT


PER PERSONES Pars.
DATA 21 de novembre de 1783.
2. Els fragments del text en qu parlen
els inventors sn les lnies 3 (Senyores
i senyors), 6-13 (El meu germ fins
al cel) i 18-20 (Ara, senyores en el nostre
globus).
3. La seda servia per a fabricar el globus.
El foc servia per a calfar laire de dins
del globus.
Laire calent servia per a fer pujar el
globus fins al cel.
La cistella servia per a transportar els
passatgers.
4. una multitud, prou gent, uns quants,
un trio, una parella.
5. Jacques / Joseph.

Unitat 15
Comprenc un text amb imatges
1. Noms propis: Tukamon, Ferttia.
Substantius: arbres, camell, casa, dona,
foc, llamp, nvols, pirmide.
Verbs: beure, caminar, crrer, ploure.
2. Anaven a la gran pirmide.
Perqu preferien caminar.
Va comenar a ploure i un llamp va caure
prop dells.
Quan hi ha tempesta i llamps, davall dels
arbres no has destar.
3. Cal marcar: Perqu atrauen els llamps i pots
resultar ferit.
4. Lescriptura jeroglfica sinvent a lantic
Egipte.
Els jeroglfics sn dibuixos xicotets.
Aquests dibuixos representen
substantius i verbs.

Unitat 14
Comprenc un text histric
1. INVENTORS Germans Mongolfier.
LLOC DEL PRIMER VOL Versalles.
DATA 19 de setembre de 1783.

2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Llengua 3

95