Comunitaria II
21/02/02
ENFERMERIA COMUNITARIA II
1. COMUNIDAD
-
E.Comunitaria II
-
21/02/02
2. PARTICIPACIN COMUNITARIA
-
E.Comunitaria II
21/02/02
E.Comunitaria II
21/02/02
No capacidad de respuesta.
3. DESIGUALDADES EN SALUD
-
E.Comunitaria II
-
21/02/02
comunidad
salud
prevencin
promocin salud
atencin continua.
atencin global
comunidad
medicos generales.
equipos de salud
intersectorial
autoresponsabilidad
participacin comunitaria
LEGISLACIN
- Real Decreto 137/0984 de 11 de enero. Estructuras bsicas de
salud ( BOE 1/2/84).
- Decret de 21 de mar de 1985. Mesures de reforma de l
assistencia primaria a catalunya ( DOGC n 577, 10/4/85 )
- Ley 14/1986, 25 de abril, General de Sanidad ( BOE, n 102,
29/4/86 ).
2.CONCEPTO/ATRIBUTOS
ATENCIN PRIMARIA DE SALUD ( APS )
- Constituye la puerta de entrada del individuo al sistema sanitario.
- Acta como filtro del sistema sanitario
- Debe estar integrada en un sistema de regionalizacin.
Atributos:
- Accesibilidad : distancia en km, tiempo, facilidades de carcter
burocrtico, horarios, organizacin.
- Aceptabilidad: el grado de satisfaccin de la poblacin.
- Capacidad resolutiva : que los mdicos y enfermeros que estn
solucionen los problemas.
- Longitudinalidad: continuidad de la asistencia a lo largo de la vida.
- Continuidad: relacin entre el mdico de cabecera y los
especialistas.
- Coordinacin: centro de salud con los hospitales.
E.Comunitaria II
21/02/02
Definiciones:
AREA BSICA DE SALUD ( ABS )
Demarcacin geogrfica y poblacional que constituye la unidad territorial
elemental de la atencin primaria de salud ( APS ).
CENTRO DE ATENCIN PRIMARIA ( CAP)
Estructura fsica y funcional que permite el desarrollo de la APS.
EQUIPO DE ATENCIN PRIMARIA ( EAP)
Conjunto de profesionales sanitarios y no sanitarios cona ctuacin en el ABS y
con localizacin fsica en el CAP.
REORDENACIN TERRITORIAL:
ABS
-
son visitados/ao
28/02/02
El presupuesto para la reforma ha sido menor en barcelona, que en las areas
rurales.
E.Comunitaria II
21/02/02
E.Comunitaria II
21/02/02
Auxiliares administrativos
P.no sanit. ( en base
necesidad cada abs )
Zeladores
Direccin equipo_____ coordiandor medico; adjunto de
enfermeria
Horario laboral : 36 horas semanales.
Ncleo bsico: medicos, enfermeras, trabajadores
sociales, administrativos.
Elementos de apoyo especialicados: odontlogos,
farmacuticos, comadronas, veterinarios.
Funciones y actividades del CAP:
Educacin sanitaria individual y grupal.
Prom.salud
Participacin en campaas educativas.
Dirigida a grupos de riesgo
prev.enf
Vacunaciones
Cribados
Asistencia:
- procesos agudo y crnicos.
- Asistencia a demanda, programada y urgente.
Rehabilitacin:
- procesos agudos y crnicos.
Docencia:
- formacin pre y postgrados.
- Formacin continuada.
Investigacin
Elementos favorecedores:
Grupo reducido.
Polivalencia de sus miembros.
Estructura participativa
8
E.Comunitaria II
21/02/02
E.Comunitaria II
21/02/02
EXTENSI
FI DE LEXTENSI
10
E.Comunitaria II
21/02/02
CONTRACCI
"NIU BUIT
GENOGRAMA FAMILIAR
Representaci grfica de la famlia (es representen 3 generacions
Amb un genograma es pot treure molta informaci (edats, problemes de salud,
situaci...)
EXEMPLE
Conviuen junts
Bones relacions
72
3
8
7
0
40
alzhemier
3
0
TASQUES DE DESENVOLUPAMENT
XIT EN SUPERACI
TASQUES
SUBSEGENTS
PROBLEMES
PERSONAL
BIO
PSICO
SOCIALS
ADEQUADA
SATISFACCI
RESOLUCIN
INADEQUADA
DIFICULTADES EN
APRENENTATGE
NOVES TASQUES
11
E.Comunitaria II
21/02/02
INSATISFACCI
PERSONAL
Una famlia ha de ser capa de resoldre els problemes que li sorgeixen al llarg
de la vida per poder viure de forma saludable
TASQUES QUE HA DE SUPERAR UNA FAMLIA
Conservaci fsica de la famlia (salut...)
Distribuci de recursos (materials i de temps)
Divisi del treball (qui cuida als nens, qui fa les feines de casa, qui cuida als
malalts...
Socialitzaci dels membres (ensenyar als nens a comportar-se)
Reproducci, incorporaci i liberalitzaci (decidir si vols tenir fills, quan,
quants..., si vols incorporar un membre de la famlia o no...)
Conservaci de lordre (les famlies per viure de manera saludable han
destablir unes normes de comportament per conviure junts)
Mantenir la motivaci (davant de situacions complicades la famlia ha de ser
capa de ser una unitat i superar la situaci amb lajuda de tots)
Integrar-se socialment (no viure allats, relacionar-se amb la societat)
En situacions de normalitat una famlia s capa de resoldre aquestes tasques
sense cap problema. El problema ve quan un dels seus membres emmalalteix i
shan de canviar els rols dins de la famlia, o varien els recursos que t la
famlia, etc. Llavors necessiten lajuda dun professional pq pugui resoldre el
problema, en aquest cas la malaltia.
IMPACTE DUNA MALALTIA EN UNA FAMLIA
ACONTEIXAMENT VITAL (malaltia)
12
E.Comunitaria II
21/02/02
Persona (familiar o no) que proporciona la major part de latenci i suport diari a
qui pateix una malaltia, o b que permet seguir vivint al seu entorn duna
manera confortable i segura a una persona que per raons dedat o incapacitat,
no s totalment independent.
PERFIL DEL CUIDADOR
- Dona de 58 anys (el 90% sn dones)
- 25% comparteixen el treball fora de casa amb el de cuidadora
- 25% han de modificar els seus hbits de treball (deixar-lo, hores,
canvis de torn...)
- la majoria no disposen de cap ajuda per cuidar (de familiars o amics)
PROBLEMES DEL CUIDADOR
Tenien alterades quasi totes les necessitats:
- mal desquena i problemes circulatoris a les EEII (al estar asseguts
moltes hores)
- problemes dansietat
- insomni
- problemes en lalimentaci (mala digesti)
- conflictes amb la famlia
Tots els problemes que t un cuidador shan resumit amb un SNDROME
SNDROME DEL CUIDADOR
FACTORS RELACIONATS QUE AFECTEN A LAPARICI DEL
SNDROME
Del cuidador:
- Formaci: si t coneixements t rics de patir problemes
- Nivell econmic: si t diners t rics de patir problemes
- Salut personal: si el cuidador est dbil t + risc demmalaltir
- Gnere: hi ha estudis que els homes tenen ms m esquerre amb els
malalts mentals
- Possibilitat de descans: si descansa t risc de patir problemes
- Edat
- Relaci amb el malalt: si es porta b amb el malalt estar ms a gust
- Personalitat prvia
Del cuidado:
- Grau de dependncia: sha de tenir en compte la dependncia fsica i la
dependncia psquica
- Gravetat de la malaltia
- Simptomatologia
Extern:
- Suport familiar, suport estructural, suport social, suport formatiu, suport
assistencial (atenci domiciliria, centres de dia, institucions)
IMPORTNCIA DE CUIDAR AL CUIDADOR
- Pq no es deteriori la seva salut
- Pq cuidi millor
- Pa continu cuidant.
11/03/02
13
E.Comunitaria II
21/02/02
ATENCI DOMICILIARIA
Tothom t pret a latenci domiciliaria.
Def: Conjunt dactivitats que tenen como a objectiu lassistncia, la
rehabilitaci, la promoci i protecci de la salut i la prevenci de la malaltia del
grup de persones que conviu en un domicili.
Que shan de desenvolupar per un equip de salut.
L atenci domiciliaria ha evolucionat per sempre ha estat.
Abans no estaba ben organitzat, desprs de la reforma es va fer la atenci
domiciliaria programada.
DIFERENCIES
ATENCIN PUNTUAL
- Activitat a demanda.
- Treball individual.
- Abordatge parcial
- Problemes puntuals.
- Orientaci curativa.
- No foment de lautocuidado.
- Poca participaci.
ATENCI DOMICILIARIA
- Activitat programada.
- Treball en equip.
- Abordatge integral.
- Problemes globals.
- Orientaci preventiva, curativa, rehabilitaci.
- Potencia lautocuidado.
- Participaci usuaris.
Lhospitalitzaci a domicili es fa `per resoldre els problemes que normalment es
farien a lhospital. Ej: alta preco.
RAONS
- Aumenta la esperana de vida: major edat , menor autonomia.
- Aument de problemes de salut crnics: aument de cuidados.
- Preferencies dels usuaris: prefereixen estar a casa.
- Reforma de latenci primaria: ning es pot negar a fer atenci
domiciliaria.
- Canvis sociodemogrfics i culturals de les families: abans les families
eren mes nombroses, per tant hi habien ms cuidadors a la familia,
actualment, les familias solen ser nuclears, i els cuidadors han disminuit.
14
E.Comunitaria II
21/02/02
18.03.02
COMUNICACIN
PARA QU?
- ser escuchados
- intercambiar informacin
- convencer
CON QUIN?
- equipo de salud
- usuarios
- comunidad cientfica
Al establecer una comunicacin podemos padecer nerviosismo, miedo,
escnico....
CARACTERSTICAS :
- todos lo tenemos
- NIVELES:
o Somtico sudoracin, taquicardia
o Cognitivo pensamiento, negativos
o Conductual temblores, tartamudeo, uso exagerado de
adaptadores
COMO SE SUPERA:
- Relajacin ejercicio rpidas antes de empezar
- Descargas de adrenalina
- Medicacin
COMUNICACIN VERBAL
ELEMENTOS
- Paralingsticos la voz
- No verbales la mirada, la postura, los gastos
La voz
esencial lo que dices y como lo dices
ritmo combinar el ritmo rpido y el lento (el ritmo ms lento enfatiza lo que
se dice)
tono variedad (modular)
potencia la voz baja es ms persuasiva
pausas vacas positiva para el orador y la audiencia
15
E.Comunitaria II
21/02/02
16
E.Comunitaria II
-
21/02/02
ensayos previos
elegir el ms adecuado
Tipos:
o PIZARRA el inconveniente es que das la espalda
o DIAPOSITIVAS convencional (coste elevado), ordenador
o TRANSPARENCIAS no textos largos (mx 7-8 lneas)
E.Comunitaria II
21/02/02
E.Comunitaria II
21/02/02
19
E.Comunitaria II
21/02/02
E.Comunitaria II
-
21/02/02
motivacin
participacin
21
E.Comunitaria II
21/02/02
los datos y las estadsticas del primer plan eran solo de la Costa de Ponent y
de el rea centro (Lleida) pq eran las nicas zonas en donde haba datos.
Posteriormente se recogieron datos en toda Catalunya para hacer los
posteriores Pla de Salut
2 plan de salud 1996-1998 con datos de toda Catalunya
3 plan de salud 1999-2001
PERSPECTIVA COMUNITARIA DE LA PLANIFICACIN SANITARIA
Como se hace la planificacin en la atencin comunitaria:
- Salud de la poblacin y sus necesidades
- Datos objetivos y subjetivos (al planificar interesan los dos tipos de datos
por igual)
- Integra aspectos curativos y preventivos (sobretodo los preventivos son
especficos de la atencin comunitaria)
ETAPAS DE LA PLANIFICACIN
PLANIFICACIN NORMATIVA esta parte es la parte que salga en el Pla de
Salut. Lo hacen los polticos. Que aspectos tienen en cuenta para realizarlo:
1. identificacin de problemas
2. priorizacin
3. determinacin de fines
PLANIFICACIN TCTICA planificacin de las regiones de salud. Deciden
que programas hacer dentro de los propuestos en el Pla de Salut
PLANIFICACIN OPERATIVA
PLA DE SALUT (1999-2001)
1.- IDENTIFICACIN DE PROBLEMAS
Intentar conocer las caractersticas de la poblacin catalana centrada en la
evolucin y la estructura (grupos de edad...) y tambin interesa conocer las
perspectivas de futuro (se ha hecho mirando otros pases que hace unos aos
tenan la misma situacin que nosotros ahora)
2.- PRIORIZACIN
Conocer el estado de salud de la poblacin morbilidad y mortalidad.
PLA DE SALUT (1999-2001)
1.- IDENTIFICACIN DE PROBLEMAS
Intentar conocer las caractersticas de la poblacin catalana centrada en la
evolucin y la estructura (grupos de edad...) y tambin interesa conocer las
perspectivas de futuro (se ha hecho mirando otros pases que hace unos aos
tenan la misma situacin que nosotros ahora)
Conocer el estado de salud de la poblacin morbilidad y mortalidad:
En Catalunya hay un patrn de morbi-mortalidad occidental
Principales causa de muerte: accidentes, cncer, problemas cardiovasculares.
En funcin de la edad prevalecen unas causas u otras.
Muchas de las muertes estn relacionados con los hbitos de vida.
22
E.Comunitaria II
21/02/02
23
E.Comunitaria II
21/02/02
MTODO DE HANLON
parrilla que con una numeracin nos permitan valorar si un problema es
prioritario en relacin con otras.
Pondr en relacin:
- Magnitud del problema n de personas afectadas (A)
- Severidad tasas de morbi-mortalidad (B)
- Eficacia de la intervencin tecnologa (C)
- Factibilidad pertinencia, factibilidad econmica, aceptabilidad,
recursos, legalidad (PEARL) (D)
FRMULA:
(A + B) C x D
A ms puntuacin = ms priorizable
EJEMPLO:
Gripe problema 1
SIDA problema 2
GRIPE SIDA
Magnitud (A)
(1-10)
Severidad (B)
(1-10)
Eficacia (C)
(05-15)
Factibilidad
(D)
(0/1)*
10
10
15
05
RESULTADOS
GRIPE = (10 + 10) 15x5 = 150
SIDA = (8 + 9) 05x1 = 85
24
E.Comunitaria II
-
21/02/02
Factibilidad
E.Comunitaria II
21/02/02
E.Comunitaria II
-
21/02/02
Tipos de actividad:
o atencin directa (vacunacin en domicilio)
o apoyo a un programa (radio local, publicidad)
o administrativas (n de vacunas que se ponen)
o docentes
o desarrollo
o organizacin
o descripcin de recursos
necesidad
disponibilidad limitada de recursos
El objetivo se ha de adecuar al n de recursos disponibles, no a lo ideal.
3.- EJECUCIN
Interaccin medio / programa
Dificultades que se deben tener en cuenta
USUARIO
o Tipo de enfermedad
o Tipo de acciones
o Causas estructurales (horarios)
o Tipo paciente
PROFESIONAL
o Actitud / conocimientos: Ej.- las enfermeras antiguas no quieren
cambiar sus hbitos. Explicar en que consiste el cambio
conocimiento puede hacer cambiar la actitud
4.- EVALUAR
Para qu?
- mejorar programas
- infraestructuras (horario, personal)
- distribucin recursos
Quin evala?
- propios ejecutores del programa (evaluacin por pares)
- gestores (exigen el cumplimiento del los objetivos)
Cmo?
- sobre la informacin recogida
Qu se evala?
- pertinencia (oportunidad de esas acciones)
- suficiencia (hemos tenido suficiente apoyo)
- progresos alcanzados
- eficiencia (relacin resultado/coste, busca la optimizacin)
- eficacia (resultado o beneficio que se obtiene de una prestacin en
condiciones ideales)
- efectos (resultados obtenidos)
- conclusiones (criterios o medidas correctoras para la prxima vez que se
inicie el programa)
EFECTIVIDAD resultados o beneficios obtenidos con una medida en
condiciones habituales (se mide la efectividad y no la eficacia)
27
E.Comunitaria II
21/02/02
EVALUACIN:
- consecucin de objetivos y resultados
- adecuacin de actividades y procesos
- idoneidad recursos estructura
REPRESENTACIN GRFICA DE LAS FASES DEL PROGRAMA:
Necesidades
Problemas de salud
Evaluacin
Determinacin
prioridades
Medicin resultados
Determinacin
objetivos
Ejecucin de actividades
Distribucin de recursos
28
E.Comunitaria II
21/02/02
agudas
corto
Transmisin
Unicausal
Microbianas
Facil
Raro
raro
Crnicas
Largo
No transmision
Multifactorial
Multiples
Difcil
Frecuente
Si
29
E.Comunitaria II
21/02/02
ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES
INTRODUCCIN
- es la 1era causa de muerte en 1997
- representa el 36% de las defunciones totales:
o 557% por isquemias cardacas y cerebro-vasculares
- Es la 1era causa de muerte en hombres a partir de 65 aos
- Es la 1era causa de muerte en mujeres entre 65-74 aos
- Hay un estudio que en personas con isquemia cardiaca a los 28 das del
diagnstico y a los 6 meses y las cifras de morbi-mortalidad en los dos
casos es ms alta en mujeres que en hombres (al contrario de lo que se
cree popularmente)
30
E.Comunitaria II
21/02/02
OBJETIVOS GENERALES
- reducir la mortalidad por enfermedades circulatorias almenos en un 15%
en personas menores de 65 aos
- reducir la tasa de mortalidad por enfermedades cerebro-vasculares en
un 20%
- reducir la tasa de mortalidad por insuficiencia renal crnica en un 5%
- la tasa de hipertensos tratados en un 50% y controlados en un 75%
(hacer programas de prevencin y deteccin)
- reducir la ingesta de sal (mximo 6 grs/da)
- reducir el colesterol en poblacin de 35 a 64 aos por debajo de 220 mg
- reducir la tasa de prevalencia de hipercolestaralemia por debajo del 20%
31
E.Comunitaria II
-
21/02/02
OBJETIVOS OPERACIONALES
Nos las explicar una enfermera
EL HBITO TABQUICO
INTRODUCCIN
- Factor de riesgo individual ms importante:
o Enfermedades cardiovasculares, respiratorias y cncer de
pulmn, de cavidad oral, de laringe, de esfago, de vejiga
urinaria, de rin y de cervix
- Prevalencia mayor en:
o Hombres de 35-44 aos
o Mujeres de 15-24 aos
OBJETIVOS GENERALES
- la prevalencia en:
o poblacin general hasta el 20%
o grupo de 15-24 aos hasta el 18%
o mdicos hasta el 25%
o enfermeras hasta el 30%
o maestros y profesores hasta el 25%
o farmacuticos hasta el 25%
- del porcentaje de personas que dejan de fumar hasta un 30% del total
que fumaban
INTERVENCIONES Y ACCIONES PRIORITARIAS
- hacer seguimiento de las tasas en los diferentes grupos de profesionales
y en la poblacin general
- proteccin de los no fumadores
- informacin y educacin a la poblacin en especial en nios, jvenes y
mujeres
- deteccin hbito en jvenes y adultos (con prevencin)
- consejo antitabquico
- tiene que hablar una formacin especfica para poder informar sobre la
deshabituacin
OBJETIVOS OPERACIONALES
Nos las explicar una enfermera
06/05/02
ATENCI AL PACIENT RESPIRATORI
-
Terapia inhalatoria
32
E.Comunitaria II
21/02/02
1. SISTEMA PRESURITZAT
-
Avantatges:
Transport facil
Seguretat en la dosis administrada.
Adaptable a circuits de ventilaci asistida.
Inconvenients:
Dificultat coordinaci dispara-inhalaci.
Efecte fred en la orofaringe.
Efecte fluorocarbonats en la capa doz.
Tcnica:
destapar
agitar
comenar
inspiraci
i
disparar__finalitzar
inspiraci__contenir la respiraci.
Tapar
Axugar la boca.
Neteja:
Rentar amb aigua i sab.
Avantatges:
tcnica ms simple.
Increment de la distribuci pulmonar.
Disminuci de la candidiasis oral.
33
E.Comunitaria II
-
21/02/02
Inconvenients:
Objectes voluminosos: ms dificultat transport
Incompatibilitats entre les cmeres i alguns inhaladors.
Tcnica:
Encaixar.
Espirar__1 sol disparo__inspiraci__contenir respiraci.
Enxugar
Tcnica cas alternatiu
Disparar un sol cop__respirar 4 o 5 cops.
Neteja:
Desmontar.
Lavar ( agua i sab )
Secar
Avantatges:
Eficacia igual o superior als cartutxos.
Tcnica fasil.
Transport facil.
No utilitza FCB
Presenta indicador de dosis.
Desaventatges:
No saprecia la inhalaci no es nota
Ms car.
No utilitzable en nens i ancians amb dificultat respiratoria, ni
en ventilaci mecnica.
Tcnica:
Destapar.
Cargar__espirar__inspirar__contenir la respiraci.
Enxugar
Control de dosis:
Te un requadret on surten les dosis que es van quedant.
Neteja
Es important programar les tomes
Vacunaci antigripal i neumococica.
LHBIT TABQUIC
DEFINICI DE FUMADOR
s qui ha fumat durant lltim mes diriament almenys una cigarreta
DEFINICI DEX-FUMADOR
34
E.Comunitaria II
21/02/02
2.- CO
- Gas molt txic que provoca mareig, son, menor capacitat mental,
reflexos, vmits, coma i mort
- s inolor, incolor i insoluble a laigua
35
E.Comunitaria II
-
21/02/02
36
E.Comunitaria II
-
21/02/02
E.Comunitaria II
-
21/02/02
TRACTAMENT UTILITZAT:
Pegats + xiclets o comprimits (pels moments en que es necessita + nicotina)
- 1er mes pegat gran
- 14 dies segents pegat mitj
mantenir els xiclets o comprimits
- 14 dies ltims pegat petit
ETAPES
-
38