Anda di halaman 1dari 37

Segona Antologia de

TEXTOS CREATIUS
SER JOAN FUSTER

Textos argumentatius sobre els


aforismes de J.Fuster, realitzats per
alumnes de 2n de batxiller
22C

IES JOANOT MARTORELL DE VALNCIA. DEPARTAMENT DE VALENCI.


Mar 2015

1. Els llibres no supleixen la vida, per la vida tampoc no supleix els

llibres. Andrea Duran


2. Qui em suporta, m'estima. No hi ha cap altra explicaci. Andrea Duran
3.
4.
5.
6.
7.

s probable que mequivoque. De tota manera, he de crrer aquest risc. Irene Pablo
Els nics plaers que no defrauden sn els imprevistos. Irene Pablo
No tingues ms conviccions que les decididament imprescindibles. Miquel Garcia
Les veritats, cal exagerar-les perqu siguen veritat. Miquel Garcia
Totes les meues idees sn provisionals. (Per que conste que no ho dic amb orgull). Andrs
Fortaleza
8. Les veritats, cal exagerar-les perqu siguen veritat. Andrs Fortaleza
9. El perill atrau perqu altera la rutina. Christian Garrido
10.Un poltic s oportunista o no s poltic. Christian Garrido
11.<<Sigues qui ets>>, dea no s quin clssic, que els humanistes han repetit com consigna. B.
Intentem-ho. De tota manera, no podrem ser una altra cosa. Raquel Fernndez
12.Mira de no indignar-te amb ning perqu siga egoista, malvat o ximple. Tu ets igual que ell. I
jo. Raquel Fernndez
13.No et refies de la teua conscincia. Tendir a donar-te la ra . Laura Fresno
14.<<Sigues qui ets>>, dea no s quin clssic, que els humanistes han repetit com consigna. B.
Intentem-ho. De tota manera, no podrem ser una altra cosa. Laura Fresno
15.En ltima instncia, som all que els altres ens deixen ser, i sovint, all que els altres volen
que siguem. Slvia Perea
16.Deu haver-hi moltes maneres de manar, supose. Noms n'hi ha una d'obeir, i s humiliant. Ho
podem meditar mentre esperem, amb pacincia, davant d'un semfor. Slvia Perea
17.Qui est disposat a morir per un ideal, est en el fons, disposat a matar per lideal. Totes les
doctrines que comencen amb uns mrtirs acaben amb una inquisici. Mar Ballesteros
18.Els desmemoriats sempre tenen la conscincia tranquilla Mar Ballesteros
19.Els nics plaers que no defrauden sn els imprevistos. Laura Gracia
20.Un dia sacabar el mn, i la cosa no tindr la menor importncia. Laura Gracia
21.El perill atrau perqu altera la rutina. Laura Pedrero
22.Cada dia ens descobrim nefits en alguna cosa. Laura Pedrero
23.Creu-me jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a s mateix.
Eva Aull
24.Som sincers en la mesura que ens conv ser-ho, i no ms. Marc Ferrandis
25.Guarda't d'amics que se't puguen convertir en enemics. Ells saben com ets. Santiago Prez
26.No comencem a conixer a una persona fins que no la veurem fora de si. Aaron Ponce
27.Un home feli no t necessitat d'expressar-se. Aaron Ponce
28.Morir-se massa jove s un error. Morir-se massa vell, tamb. En general, morir-se s sempre
un error. El mal s que podrem dir aix mateix respecte al fet de viure. Irene Hernndez
29.En moltes coses, per en l'amor particularment, l'experincia sol ser un defecte. Per aix el
primer amor s recordat com el millor -s el millor. Estefania Angulo
30.Quan una poltica exigeix sacrificis"sacrificis humans" o d'altres, s que comena a
confondre's lamentablement amb la religi. Daniel Alfonso
31.No conv tenir massa memria. La memria sovint, s rancuniosa. Santiago Gmez
32.L'INNOCENT no sap que ho si per aix ho s. Alba Delgado
33.En moltes coses, per en lamor particularment, lexperincia sol ser un defecte. Per aix el
primer amor s recordat com el millor s el millor. Jorge Llcer
34.No val la pena de ser orgulls: cansa molt, aix. Carlos Navaln
35.El perill atrau perqu altera la rutina. Carmen Guillem
IES JOANOT MARTORELL DE VALNCIA. DEPARTAMENT DE VALENCI. Mar 2015
2n de Batxiller

Els llibres no supleixen la vida, per la vida tampoc no supleix els


llibres.
ltimament hi est de ''moda'' sobretot entre adolescents -normalment de
sexe femen- llegir. S, llegir. Lligen trilogies, sagues i tota mena de llibres
que tinguen una continuaci i una histria que ''enganxe''. Aquests lectors
arriben a ser fantics de la histria que lligen. Parlen com els personatges,
s'hi identifiquen amb ells, esperen amb ansia les pellcules per a desprs
criticar que no estan del tot encertades i somnien que l'escriptor o
escriptora escriu una continuaci als darrers quatre o cinc llibres que ja hi
existeixen Moltes altres persones pensen que a que conte s una
bogeria, que aquestes persones estan ''boges'' i que han suplit la seua vida
-probablement problemtica- per una vida fictcia. S, s cert. Els lectors
supleixen les carncies de la seua vida amb els llibres, b. Per,
certament, no s aix el que fan els llibres amb la vida? La vida, siga la
personal de cadasc o la ''vida'' com a concepte abstracte tamb t moltes
carncies, i una manera de passar-les poden ser els llibres. Pel que a mi
respecta, recomane ''viure els llibres'' i ''llegir la vida'' aix no hi ha
confusions i ning ha de suplir ning. I als qui no els agrade llegir... Que
s'apanyen amb la vida buida que els espera!

Andrea Duran Casanova.

Qui em suporta, m'estima. No hi ha cap altra explicaci.

Parlem de l'expressi ''suportar a alg''. Suportar significa portar una


crrega, resistir. T una connotaci negativa. Aleshores, per qu suportem
alg? Quina necessitat hi ha de suportar alg si aix s negatiu per a
nosaltres? Basant-me en la meua persona -un carcter massa
extravagant- he arribat a la conclusi que qui em suporta a mi i a la resta
de persones- m'estima -tamb als altres, clar-. Que per qu pense a?
Perqu si no estimes -tamb val dir ''apreciar''- alg, mai en la vida el
suportaries. Suportem la famlia, els amics i les persones que ens
importen, persones que estimem. Les raons sn moltes, per es pot
resumir dient que ''ni borratxos'' suportarem una mala paraula, un crit o
una ''bronca'' d'un desconegut -i encara menys d'una persona que ''ens
cau malament''- perqu sn persones que no signifiquen res a la nostra
vida, no ens importa trencar la relaci, a vegades inexistent, que tenim
amb ells. Ara b, com tota regla, aquesta tamb t una excepci -la que
confirma la regla, s clar-. A vegades suportem una persona perqu no
tenim ms remei. Els caps, els companys, que no amics, els clients... Per,
la majoria de vegades ho fem per educaci o per no pegar-li un bon
'carxot', aix que tampoc compta molt. En definitiva, hem de ser ms
conscients de les persones que ens suporten perqu sn les que ens
estimen de veres.

Andrea Duran Casanova.

s probable que mequivoque. De tota manera, he de crrer aquest


risc.

Decisions. A vegades encertades, a vegades no. Contnuament estem


prenent decisions. Algunes sense importncia, altres canvien la nostra
vida. Tenim por a equivocar-nos, a prendre una decisi i desprs penedirnos, per, qu seria de nosaltres si no ho frem? La vida s una decisi
continua i no podem parar-nos per por. Cadasc fa el seu cam, i eixe cam
es construeix amb decisions. Decisions que marquen la nostra vida. s
probable que mequivoque per tinc loportunitat dencertar .

Irene Pablo Casany

Els nics plaers que no defrauden sn els imprevistos.

Ens passem la nostra vida planificant. Planificant el futur i oblidant-nos del


present, lnic instant viu.
A vegades, ens passem hores planificant les coses i desprs no ixen b. I
per qu no deixar-nos sorprendre? Si no esperes res, res pot defraudar-te i
tot pot illusionar-te. Hem de deixar de planificar tant les coses i comenar
a planificar els plaers imprevistos.

Irene Pablo Casany

No tingues ms conviccions que les decididament imprescindibles.

En efecte! ''Quan el fanatisme ha gangrenat el cervell, la malaltia s


incurable'' deia Voltaire. No s si creure-ho. Encara aix s una bona cita.
Gran cita. Enorme cita. Per a s una convicci. Igual que ''has de
menjar per no morir'', ''Tingues cura de la teua salut'' i ''Guarda't de qui et
vol ferir''. Necessitem una base moral per viure. Per comprendre. Fins i tot
per aprendre. Encara aix, hem de veure on est el lmit. Quin lmit? Entre
la convicci imprescindible i la fantica.
Podem dir que les necessitats biolgiques sn necessries, per qu fem
amb les relacions socials. ''Els millors amics es compten amb els dits de la
m'' diuen els ''savis''. Que van a saber ells de l'amistat! Jo volguera ser
amic de tots o de ning? Em sembla que no estic segur. Perqu jo no
estic segur de res. Si fra un bon amic tots em voldrien o alg em feriria.
No ho s. Potser ho enfoque malament. Cal que pense amb fredor en el
cap. Per qui em diu que els meus pensaments sn correctes?. A ms, qui
s segur que em diria la veritat. Ben al contrari: podrem mentir-me i
tornaria a trobar-me al mateix lloc. Com ara mateix. O hem arribat alguna
conclusi.
''Biolgiques s, socials no''. Per, per exemple, els capellans tibetans
renuncien a la fam. Ells renuncien ms que jo, a les conviccions? Jo sc
ms fantic que ells? O la seua convicci de no al menjar s millor que la
meua nutrici? Potser caldria preguntar a alg que no necessite nodrir-se,
com un mort. Per el mort est convenut que realment no ho necessita?
Miquel Garcia Lle

Les veritats, cal exagerar-les perqu siguen veritat


''La veritat s el millor camuflatge, ning l'entn'' deia Max Frisch. Veritat
innocent, pura i delicada. Ning la vol. Ens mentim a nosaltres mateixos.
Poguera ser. Per cal analitzar aquest tema. Potser no siguem, els
cristians d'ara, els millors de tota la histria, per qui ho ha sigut!
Les persones desconfiem del ve del costat i les seues paraules podrien
tindre altres intencions. s cert! Per naturalesa som desconfiats. La veritat
com tal no la creiem i pensem que ens menteixen. No podem arribar a ser
''verumfidelis''. Per alg vol arribar a ser-ho? En una perfecta societat s.
Encara aix creiem en mentides com si foren veritats. ''s que pareixen
molt crebles''. Potser que ac estiga el ''nucleus'' de la qesti. Ja deia
aquell vell refrany.'''Com ms sucre, ms dol''. La veritat pura no es pot
igualar a la mentida. Es necessita l'exageraci, la deformaci, per a
convncer. Per com podem ''ensucrar'' una mxima o judici? A ''el gat
negre s negre'' no li falta de res. Potser necessitem enjoiar-la. ''El gat
negre negrssim s negre''. ''El supergat negre negrssim s negre''. Per
s donar-li voltes a la mateixa idea. La veritat no t ms valor quan ja s
una mxima. No pot arribar a ms. I encara aix la gent creu en la veritat
ben dola.
Potser el problema estiga en la persona i no en la veritable veritat. En les
persones. En totes les persones. Aquestes creuran en la veritat ms
ensucrada que el dol de ''membrillo''. O era ''codonyat?

Miquel Garcia Lle

Totes les meues idees sn provisionals. (Per que conste que no ho


dic amb orgull).
Totes les persones, i dic totes, tenen o han tingut alguna idea en ment,
per, S'han dut a terme aquestes idees? Tal volta, no totes les idees
hagudes han sigut portades a terme, i quan dic totes no m'estic referint a
soles a les idees de les persones del carrer, no, tamb m'estic referint a les
idees creades als caps dels millors pensadors de la histria. Les idees li
vnen a cadasc quan li vnen. Qualsevol dia menjant, o escoltant msica,
o fent vs a saber que, et ve una idea brillant, que el teu cap amb el temps
va millorant, encara que no es duga a terme. s clar que moltes de les
idees creades en les ments dels grans inventors han sigut finalitzades,
per, Qui est segur que Edison volia inventar la bombeta elctrica, o Bell
el telfon? s clar que jo no ho estic. D'altre cant, he de dir que hi ha
idees extraordinries als caps de gent del carrer, com jo, idees que
deixarien d'un costat la bombeta elctrica d'Edison o el telfon de Bell,
per a la vegada tamb sn idees provisionals, idees que no poden veure
la llum perqu s tan alt el seu grau de qualitat, que no hi ha mitjans per
poder portar-les a terme, per aix dic que totes les meues idees sn
provisionals.

Andrs Fortaleza Lobillo

Les veritats, cal exagerar-les perqu resulten crebles

Si alguna cosa fa que les persones siguen diferents de la resta d'animals


s la possessi d'un cervell que permet pensar amb coherncia, No
sempre, alto!, per quasi sempre. Aquest cervell processa un
munt d'informaci en qesti de segons, informaci que l'hum utilitza per
respondre a un estmul, siga intern o extern.
Centrant-nos en els estmuls externs, perqu els interns sn respostes
sense cap acci exterior, he de dir que no tots sn iguals per a totes les
persones, encara que es tracti del mateix estmul -com per exemple
una puntada de peu al cap-, tal volta una persona reaccionaria a
aquest estimul d'una manera violenta, agredint al seu agressor i tal volta
altra persona reaccionaria quedant-se a terra mig inconscient. Aix mateix
passa amb el que diu la gent, amb el que surt de la boca de la gent. Potser
hi ha gent que est dient una veritat -com per exemple dir que no tens un
duro- i no ho pareixen per la forma de dir-la. Aquesta afirmaci cal
demostrar-la, exagerar-la perqu la gent et crega -aix seria mostrar-li el
teu compte corrent, la teua cartera, els teus deutes...- o et digui que
creu all que dius per tal que et callis. Les veritats, cal exagerar-les
perqu resulten crebles. Aix s la gent, li dna igual els teus sentiments,
problemes, etc. a soles vol que exageres les teues afirmacions de veritats.
Andrs Fortaleza Lobillo

El perill atrau perqu altera la rutina.

Estimada rutina per a alguns, envejada per altres. Els horaris que ens
controlen, fan de les seues hores siguen minuts o, ans al contrari, anys.
Hora darrere dhora, una activitat enllaa altra, treball-casa, casa-treball,
una vida contnua, sense canvi, sense emoci, sense perill. Una existncia
tal vegada adequada per a persones dbils, sense voluntat de poder com
diria el mateix Nietzsche. Aquells porucs de la realitat. Una massa de gent
que margina a laventurer, qui aprecia la seua vida. Aquell capa de
convertir el seu pas terrenal en segons, fins i tot, en millsimes. La
persona enamorada del perill. El perill que s una addicci de les pitjors.
Una volta tastada mai es pot oblidar. s un gust dol, amarg, salat,... de
qualsevol tipus, depenent del comensal. La velocitat dun cotxe, un salt en
paracaigudes, i, moltes ms, totes elles un glop de segons. Laddicte que
fa del risc la vida, altera la rutina, enfonsant-la, deixant-la en el no-res,
perqu siga un respir dun tres i no res. Una existncia apta per als valents
i no per la multitud. Una multitud que desitja la monotonia i no el canvi, eixir
a viure la ms crua realitat. La vida sols s vida sense rutina. Eixa rutina
odiada pel perill.

Christian Garrido Herrero

Un poltic s oportunista o no s poltic.

Quina idea ms actual! Han passat segles des que els grecs inventaren la
democrcia, i per tant, la demaggia. Ja en el passat estudiaren l'oratria,
que podria ser definida com la mentida feta paraula. Daix fa ms de dos
segles, i encara, els nostres poltics sn els hereus. Aquell que arriba a la
cadira del poder, per causalitat i, no per mrit. Loportunisme, la doctrina
poltica ms estudiada a Espanya. Aquells que diuen ser el nou salvador
de leconomia, i fer, daquest pas, com una joguina a mans dun xiquet.
Una paraula, una mentida; dos paraules, dos mentides; tres paraules, ... A
ms de poltics, es consideren semidus, creuen saber la frmula
miraculosa de la poltica. Una poltica basada en all que la gent vol
escoltar, una enorme mentida. Altre cop, es consideren consellers i
assessors de governs estrangers i gran empreses. Serigeixen com una
fora nova, sense draps bruts i una paraula diferent, al cap i a la fi,
continua sent el mateix gos amb diferent collar. Per aix, la poltica s
oportunisme i sols uns quants saben aprofitar-lo.

Christian Garrido Herrero

Ser qui som?

<<Sigues qui ets>>, dea no s quin clssic, que els humanistes han
repetit com consigna. B. Intentem-ho. De tota manera, no podrem
ser una altra cosa.
Ho he intentat moltes voltes. Mai no he aconseguit ser, enterament, una
altra que no siga jo. He apreciat com gent, gent jove, molt jove, ha triat ferse duna manera o duna altra per << encaixar >> a un grup, per mai no
he sentit de res que haja funcionat al cent per cent. s ms, la trobe com
una missi impossible. I si triem, per qu no ser qui som? Suposem que
estem a una obra i representem cadasc el << paper >> de qui som Que
fcil! Per hem de pensar en els inconvenients, ja que el<<lladre boig >>
no va a voler ser com s, i si el lladre no vol ser qui s i ho canvia per un
altre paper, qui far el paper de lladre? Per aix hem de ser qui som, s
lnic dret que hem tingut d'en que ens han parit. I de totes les maneres,
qui ens garanteix que el nou <<ser >> s millor que el que realment som?
Per tot aix preferisc intentar ser qui sc que a la fi, no puc ser altra cosa.
Intentem-ho!

Raquel Fernndez Ferrando

Jo l'indignada i tu l'egoista

Mira de no indignar-te amb ning perqu siga egoista, malvat o


ximple. Tu ets igual que ell. I jo.
Busquem en les persones de fora el que nosaltres mateixos tenim, per ja
ho deia el refrany No cerques fora el que tens a casa. Arribem a la plaa i
quan ens ajuntem amb alg comencem. Pareix que flusca un torrent
imparable de forces que sempenyen per dir-li a tots qui s <<legoista >>
amb el que thas trobat, I ja no parlem del que tha fet! Per s que ens
resulta ja tan natural, tan divertit Per qu anem a parlar de coses
insubstancials, com les injustcies i les seues possibles solucions, podent
parlar-ne mal dun altre i divertir-nos? s simple la resposta, volem criticarlos, no ja pel fet que ens haja indignat el seu comportament -que pot ser-,
si no pel fet de remarcar a qui li'l contes que tu no ets com ells, que tu ets
honrada i bona. Sols vols deixar-ne clar que ets diferent. El problema s
que no ho som, tots som egoistes i no s cap cosa que es decidisca, som
aix i prou, hem d'acceptar-ho, s la nostra <<Natura>>.

Raquel Fernndez Ferrando

Qesti de percepci
No et refies de la teua conscincia. Tendir a donar-te la ra.

I ho cregues o no, aix s un problema. Sempre sha dit que nosaltres som
els nostres pitjors enemics. I s veritat. Tan sols nosaltres mateixos
convivim a cada instant amb nosaltres, i -per si no hi haguera prou amb
aix- mai ens qestionem all que pensem. s com si per a nosaltres
mateixos, el que ens diem anara a missa. Perqu els nostres pensaments
depenen molt de la percepci que tenim de nosaltres, per aix ens
pareixen tan verdaders. I per aix mateix sn falsos. Els nostres
pensaments estan influts per les nostres percepcions, i les percepcions
sn enganyoses i rastreres. La realitat s ben distinta a com creiem que
s. I si no, no hi ha ms que afirmar una cosa per a veure quantes
persones ens diuen el contrari. Des de fora les coses es veuen millor. No
hi feu mai cas de la vostra conscincia, perqu ella mai es separa de tu, i
aix a la fora, s clar- la converteix en tu. I tu no tens sempre la ra.

Laura Fresno Belea

Redundncies
<<Sigues qui ets>>, dea no s quin clssic, que els humanistes han
repetit com consigna. B. Intentem-ho. De tota manera, no podrem
ser una altra cosa.

Sigues qui ets, deia no s quin clssic. I ha sigut reiterat per molts fins al
esgotament. Es ms, segur que a tu tamb tho han dit alguna vegada he
de reconixer-lo: a mi tamb-. Potser podrien ser svies paraules. Jo no ho
tinc del tot clar, que siguen svies. s ms, mireu-lo aix: qui podreu ser, si
no freu vosaltres mateixos? Ni fingint ser altres, podem ser altres. Noms
nosaltres mateixos fingint ser altres. Mirat aix, aquesta cita de Sigues qui
ets es mostra com el que realment s: una redundncia. I de sobte, ja no
pareixen svies paraules, sin paraules pseudoprofundes i ridcules. Irnic,
veritat? Que una cita que pareix profunda i que no s altra cosa que una
redundncia, ens done la impressi que podem ser una cosa diferent al
que realment som. I ens pressionem per buscar "qui som" i
acomplir l'objectiu de "ser qui som" i resulta que tota la vida, sense quasi
saber-ho, ho hem sigut.

Laura Fresno Belea

En ltima instncia, som all que els altres ens deixen ser, i sovint,
all que els altres volen que siguem.
Visca la individualitat! En aquesta societat som lliures de formar la nostra
personalitat i de fer i ser el que nosaltres vulguem! O per ventura alg
alguna vegada t'ha indicat molt amablement i precisament com has de
ser?
Resulta que des de la nostra infncia ja els nostres pares ens diuen el que
hem de fer i ser. Desprs quan creixem i volem establir amistat amb els
altres, per a ''encaixar'' serem i farem el que els nostres ''amics'' vulguen. I
s que l'sser hum com ''ser sociable'' far qualsevol cosa per a
relacionar-se encara que a signifique perdre l'oportunitat de
desenvolupar-se com a persona, tallant qualsevol cosa que l'assenyale i el
diferencie de la resta. I a en molts aspectes s bo!- perqu quasi tota
persona, no, tota persona que abandona de la norma establida i que no
siga com els altres esperen, seran marginats, assenyalats i apartats.
Encara que pot ser i noms pot ser que fer cas als altres ens convertisca
en uns infelios i uns ''reprimits''- Quanta gent es deprimeix pensant en el
futur que la societat li prepara? Estudiar, anar a la universitat, treballar,
trobar parella, casar-se, tenir fills, treballar ms per a pagar la teua casa i
objectes que realment no necessites, passar el temps veient la tele sense
tenir la possibilitat de pensar ni qestionar-te cap cosa i mors-. Finalment
noms ens queda pensar qu s millor: Ser un reprimit, ''feliment''
acceptat pels altres o ser desgraciat per ser qui ets en realitat.

Slvia Perea Navarro

Deu haver-hi moltes maneres de manar, supose. Noms n'hi ha una


d'obeir, i s humiliant. Ho podem meditar mentre esperem, amb
pacincia, davant d'un semfor.

L'altre dia pensant en la frase d'un mexic que deia aix: ''La rebellia s
vida, la submissi s la mort'', em vaig preguntar: Quantes vegades he
hagut d'acatxar el meu cap i obeir, sense que els meus desitjos
importaren?
I s que obeir per definici s humiliant, significa perdre la teua llibertat,
perdre la capacitat de prendre les teues prpies decisions. Compleixes les
ordenes no perqu vols sin perqu t'ho ordenen, no dubtes ni et
qestiones per qu ha de ser aix, ni tan sols de si est b o no.
Tanmateix quan obem normalment s per por o per un ''xantatge''.
Pensa en les lleis o qualsevol mandat establit; si fas X cosa, et fiquen en la
pres, llavors realment complim les ordres perqu volem actuar d'aqueixa
manera i a ms perqu s part de la nostra moral i tica o perqu
simplement ens veiem ''vilment fet xantatge''?

Slvia Perea Navarro

"Qui est disposat a morir per un ideal, est en el fons, disposat a


matar per lideal. Totes les doctrines que comencen amb uns mrtirs
acaben amb una inquisici."

Per sort, el temps avana i a poc a poc la gent sest conscienciant que
els extrems, ja siguen desquerra o de dreta, de dalt o de baix, no sn
bons. Com es diu, en el centre es troba la virtut! Durant molts anys sha
premiat el fet de morir per unes creences, com s el cas dels mrtirs de la
religi cristiana. Centenars dels carrers del nostre pas encara honoren els
sants, mrtirs que en la seua majoria van morir per la religi cristiana.
Milions de persones caminen cada any per carrers com el de Sant Vicent
Mrtir i places com la de Sant Agust sense parar a pensar si s lcit que en
un pas suposadament aconfessional, sense una religi definida, encara
hi haja carrers que honoren persones que han estat disposades a morir
per un ideal. Qui est disposat a morir per un ideal, est en el fons,
disposat a matar per lideal. Totes les doctrines que comencen amb uns
mrtirs acaben amb una inquisici. Per aix, no hem de premiar els
moviments fantics, siguen de la postura que siguen perqu pels seus
ideals una persona pot ser tant una herona com una assassina. Solament
cal tornar la mirada cap a darrere per a adonar-se dels holocaust que s
han fet per creences, des de les guerres santes fins als esgarrifants
assassinats de Hitler. Perqu la majoria de la gent considera Hitler com un
autntic criminal per molt poca gent posa en dubte el poder sacerdotal
quan els dos han sigut culpables de milers de morts per defensar els seus
ideals? Pot ser s pel seu bigot?

Mar Ballesteros Belmonte

"Els desmemoriats sempre tenen la conscincia tranquilla"

Com seria la vida sense memria? Nietzsche,un filsof alemany del segle
XIX,va narrar la histria dun home que passejava per un prat verd i
relaxant quan li pregunta a una ovella per qu hi estava tan serena i
tranquilla. Quan aquesta li anava a contestar, se li va oblidar la resposta.
Amb aquesta histria Nietzsche vol explicar-nos que la memria ens obliga
a viure en el passat i que hem de ser capaos de viure el present, linstant,
sense remordiments pel que hem fet anteriorment. Per aix, no sempre
hem de considerar que la memria s bona perqu, al mateix temps que
ens ajuda a memoritzar durant molt de temps un text, tamb ens obliga a
sentir-nos culpables amb nosaltres mateixos, a mirar sempre al passat,
oblidant-nos de gaudir el present. Per qu mai tanquem els ulls i disfrutem
del moment? Per qu no ensenyem als nostres fills a que visquen el
present en compte de castigar-los pel passat? En realitat, solament
existeix linstant, el passat ja sha acabat i el futur encara est per arribar.
Aix, la clau de la felicitat s molt senzilla! Tan senzilla com imitar a la
ovella de Nietzsche, viure el present sense mirar cap darrere ni plantejar el
futur, simplement gaudir de linstant.

Mar Ballesteros Belmonte

Els nics plaers que no defrauden sn els imprevistos

Sempre he pensat que si sempre ests plantejant totes les coses que vols
fer durant la teua vida, quan arriba el dia de fer-ne una, ja no s
gens interessant i potser ja no en tens les mateixes ganes de fer-ho com
quan ho vas plantejar. Tamb pot ser que planteges alguna cosa i que
desprs siga tot el contrari al que havies pensat i, encara que siga millor,
no s el que volies fer. Per aix pense que sempre has de fer les coses
dimprevist, sense pensar-les i anar improvisant passe el que passe. s
clar que amb responsabilitat i sense fer moltes bogeries. Com per
exemple quan planteges anar la setmana que ve al cinema. Pot ser, ests
pensant tota la setmana que queda en eixe dia, en totes les coses que
podrien passar i en tot el que volies fer. Quan arriba el dia tan esperat si
canvia alguna cosa, ja no ests tan content i encara que fora millor del que
havies pensat, ja ests decebut. En canvi, si ests un dia amb els amics i
de sobte penses a anar al cinema, no podrs estar decebut perqu al ser
inesperat no tha donat temps a pensar en res, en cap cosa que
podria passar. Per aix jo recomane gaudir de la vida i fer totes les
coses imprevistes.
I com va dir John Lennon: La vida s all que et va succeint mentre
tempenyes en fer altres plans.
Laura Gracia Calleja

Un dia sacabar el mn, i la cosa no tindr la menor importncia

Mai ens adonem que la vida passa molt de pressa i que no li donem
importncia. Cal gaudir de la vida perqu ning sap quan es va a
acabar. Has de fer tot el que vulgues sense pensar en coses com: I si no
els agrada als altres que faa a?, o Qu diran si faig a? Hem
daprofitar cada segon de la nostra vida. Jo sempre gaudisc de les
coses que em passen. Li done un somriure a les coses bones i em
burle de les rones. Com va dir Mahatma Gandhi: Viu com si fores a
morir dem, aprn com si fores a viure per sempre.

Laura Gracia Calleja

El perill atrau perqu altera la rutina.

La rutina acaba cansant a tot el mn? o, s la rutina la que est cansada


de tots?
A fa pensar. I pensar.
Desprs de donar-li voltes a l'assumpte arribe a una nica conclusi: la
rutina no s rona, els rons som nosaltres.
Seria lgic pensar que cada persona viu la vida com vol, per no s
aix. Si frem a, no sentirem la necessitat d'eixir de qualsevol cosa que
ens satisf. A qui li importa la rutina quan t'agrada la teua vida? Com si
dura una eternitat.
Per com a bons humans que som, li tirem la culpa al prosme (en
aquest cas a la rutina) .
On est la lgica quan creem quelcom que detestem? Per pensant-ho
b, ac residix l'error, en l'estpida i immortal lgica. No viurem millor
alimentant la nostra bogeria i deixant de costat el trellat?
Una rutina mentalment desorientada seria ms saludable.
Laura Pedrero Martnez

Cada dia ens descobrim nefits en alguna cosa.

Una vegada vaig escoltar: s la sort del principiant.


Simplement les coses se'ns donen b o mal. No crec en els processos
d'aprenentatge. B, aix no s del tot cert. Crec en ells, per quan noms
servixen per a millorar, s a dir, si quelcom se'ns dna b podem millorarho a base d'entrenament. Per, i quan quelcom se'ns dna malament?
Llavors ac no hi ha soluci. No seria millor provar una altra cosa en qu
destaquem? Per a qu perdre el temps a ser bo si no pots ser el millor?
Una vegada vaig escoltar : si l'alumne no supera el mestre, ni s bo
l'alumne, ni s bo el mestre.

Laura Pedrero Martnez

Creu-me jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fentse trampa a s mateix.
I ho dic jo, que ja tinc uns quants anys dexperincia. Potser ara no em
cregues, per el teu cos est revolucionat! I no s per a menys, tot el teu
cos s un barrejat dhormones que tenen com a conseqncia els
desagradables grans que ixen a la llum en la teua cara.
La joventut s letapa ms horrible de la vida de tot hum. Qui no ha sentit
mai lagressivitat, lestrs, lansietat i la solitud Fins i tot, al mateix temps!
I per no parlar dels problemes sexuals que es tenen a aquesta etapa
Els petons, lhomosexualitat, els anticonceptius, la regla Per favor! s
impossible que tu mateix tentengues.

Per no et preocupes, perqu no a soles s letapa ms horrible, sin que


a ms s la millor de tota la teua vida.
Que com pot ser aix? Fcil. Les festes, els amors, noves experincies, el
teu fsic (possiblement el millor que tindrs ).
Un cmul dexperincies noves que mai oblidars. Per aix aquesta etapa
lanomene: Letapa horrillosa.
No s difcil que tequivoques, el que a tu et pareix b no ho ser per a un
altre. Aix que no et faces cas, perqu la majoria de vegades la teua
mentalitat et jugar males passades.

Eva Aull Padilla

Som sincers en la mesura que ens conv ser-ho, i no ms

s pura supervivncia. Anaves borratxo i el fet, fet est, tu tho guardes i


continues amb la teua feli vida de parella. O que ms dna que la nova
parella del teu amic parega la germana de Yoda, ell est content?
Doncs ja est! Tu per a que vas a posar en perill la vostra amistat d' anys
amb un comentari carregat amb massa sinceritat, no val la pena!
Al cap i a la fi la sinceritat s com el picant a lhora del menjar, un poc est
b , per massa, pot produir que estigues la resta del dia penedint-te. No
hi fa falta dir mentides, per cal saber que, a voltes, ocultar informaci pot
salvar-te el coll. Qui no sap que la informaci s poder? I si li dnes poder
a la persona que no deus, aix pot crear-te un greu problema. O si no que
li pregunten a la NSA sobre Edward Snowden.

Marc Ferrandis Lpez

Guarda't d'amics que se't puguen convertir en enemics. Ells saben


com ets.
I aquest s un tema molt "espins". El fet de saber quins sn els amics de
veritat i quins sn els que pareixen amics de veritat per a la mnima te la
"clavaran per l'esquena", t una gran dificultat...

L'amistat s un concepte el qual s'inicia a l'escola, amb els primers amics o


companys de "treure's els mocs". Quan ets xicotet sempre es pensa que
els amics sn per a sempre per conforme va passant el temps
t'adones que s ms fcil perdre un amic que guanyar-lo -vull insistir-hi-.
Poc a poc vas creixent, madurant i t'adones que els vertaders sempre
estaran amb tu. Ajudant-te en els bons i en els mals moments.
Per tingues els amics que tingues, sempre hi haur almenys un que et
trair. Un "amic venjatiu" al qual li vas fer mal d'alguna manera o
simplement no li agrada la teua manera de ser -hi ha gent per a tot, vaja-.
Aleshores l'amic -ara enemic- tindr la possibilitat de ferir-te on menys
t'esperes, fsicament, moralment o al cor. I vos assegure amics meus, que
al cor s el pitjor lloc!
Santiago Prez Martnez

No comencem a conixer a una persona fins que no la veurem fora de


si.

Tots ens comportem generalment d'una mateixa forma. Com els nostres
pares en han ensenyat. Amb una <<bona educaci>>, s a dir, d'una forma
socialment i moralment <<ben vista>>. Dins d'una societat tenim una forma
similar de comportar-nos. s aix que aquell que es troba fora de si no
pensa en comportar-se com la resta, es mostra tal com s. Per s
necessari <<treure'ns de les nostres caselles>> per ser com
realment haurem de ser? No deixem que la societat regisca el nostre
mode de pensar.

Un home feli no t necessitat d'expressar-se.


Les persones sempre hem lluitat per tal de defensar els nostres drets, una
forma <<d'expressi comuna>>, lluitar junts per aconseguir un mateix
objectiu. Sempre que s'ha lluitat ha sigut perqu un collectiu de persones
no sn felios. Per per qu no sn felios? Pot ser perqu estan patint
alguna malaltia, per no pot ser a
no, de cap manera, ha de ser
alguna cosa ms <<profunda>>. Ja
s, la gent sempre es sent infeli
perqu els <<tallen les ales>>,
s'expressen per reivindicar-se.
Aleshores si no tenen necessitat de
res
sn
felios,
o
tenen
preocupacions? Per el mn est
ple de desigualtats, pense que
<<l'home completament feli>> s una <<utopia>> inaccessible.
Aaron Ponce Cotanda

Morir-se massa jove s un error. Morir-se massa vell, tamb. En


general, morir-se s sempre un error. El mal s que podrem dir
aix mateix respecte al fet de viure.

Tot el mn t por a la mort. Per qu s la mort? La mort s el


final d'una vida. I la vida? La vida s la duraci dels animals, les
plantes i les coses.
Tots morirem. Pot ser no hui, ni dem. Per morirem. Tots. Per la mort
no fa dany al que sen porta. Desprs de morir res pot fer-nos mal. La
mort fereix als que es queden. Com un ver que corroeix l'nima dels
vius.
La vida s el ver. Tots ho portem dins i va perdent efecte amb el pas del
temps. Es per aix que ens fa molt ms mal la mort dun infant que dun
carcamal. Per en ambds casos el dolor s tan intens que ens trenca per
dins.
Fins al punt que viure s un error. Si vius poc fas molt de mal als teus
familiars i amics. Per, si vius massa ells t'enverinaran a tu. En tots dos
casos alg acaba demacrat. Desitjant ser el segent en morir per no poder
patir ms. Per no sentir res. Per no sentir dolor.
Irene Hernndez Mascarell

En moltes coses, per en l'amor particularment, l'experincia sol ser


un defecte. Per aix el primer amor s recordat com el millor -s el
millor.

Com podem saber quan estem realment "enamorats"? Simplement ho


saps. Enamorar-te per primera vegada s com viatjar a l'estranger. No
coneixes res, no saps qu fer, anir per bon cam? ,o potser no? com es
parla l'idioma? Tens por de perdre't. Per el que fas s investigar coses
noves i viure el moment. El mateix passa amb el primer amor, sents
quelcom que mai pensaves que podies arribar a sentir. Jo em pregunte,
com pot deixar-nos tan cecs l'amor? Per som joves, volem gaudir de cada
minut que passem amb la nostra parella i tenim por que tot acabe.
Sincerament pense que la primera relaci, encara que hi haja excepcions,
sempre acaba. I quan acaba, s com si la teua vida tamb ho fera, no saps
qu fer, ja et dna tot igual , l'nica cosa que vols s tornar al principi. I
vols tornar a sentir el mateix amb una altra persona , per la pura realitat
s que eixe sentiment s nic. Clar que et tornars a enamorar! per du,
no som de pedra! i el que tinc clar s que mai ser igual, per que ms
dna, ser diferent. Al final t'adones que s'ha quedat en un bonic record
que mai oblidars perqu ha sigut el teu primer amor, la primera persona
que ha viscut tantes coses amb tu, que t'ha ajudat en els teus moments
rons i que t'ha volgut per damunt de tot.
Estefania Angulo Moyano

Quan una poltica exigeix sacrificis"sacrificis humans" o d'altres,


s que comena a confondre's lamentablement amb la religi.

Quina cosa tan rara no em sona de res! On s'ha vist una poltica de
sacrifici, humm.....espera a Espanya, on els poltics demanen als ciutadans
que cal <<estrnyer-se el cintur>>, ens demanen a nosaltres que ens
estrenyem el cintur quan ells no fan cap esfor en la seva vida, demanen
<<sacrificis humans>> ser perqu ells no es consideren humans es
consiren
ms
b
com dus intocables
<<omnipotents>>
i
<<omnipresents>>, que creuen saber la frmula miraculosa de la poltica,
que sempre s la mateixa des del comenament de la poltica a Grcia
la soluci als problemes econmics s que el poble pagui sense importar
els problemes d'aquestes persones. La veritat que els poltics estan fent
com l'esglsia amb la petita diferncia que ells no estan "benets per Du" i
pot ser que el poble decideixi canviar els sacrificis humans pel d'aquests
"Dus intocables". Ja deia Nietzsche amb la frase "Du ha mort".
Daniel Alfonso Albiana

No conv tenir massa memria. La memria sovint, s rancuniosa.

Potser, un dels meus somnis de tota la vida haja sigut- i vull destacar el
verb haja sigut- tindre un memria prodigiosa. Ning es para a pensar el
que de veritat un home- o dona, tampoc vull deixar-me ning ac- pot
recordar. La ment o cervell, com diria un neurleg- ns la ferramenta ms
complexa de la natura, ja que pot fer de tot. Tant li s fer el b salvant
vides innocents, que assassinant vctimes innocents. Recordar-ho tot sona
b, molt b, moltssim de b, sempre que no hi haja alguna cosa que
val ms que no conega la llum, perqu com he dit abans, la memria pot
ser molt rancuniosa, no hi penses igual...
Santiago Gmez Mansilla

L'INNOCENT no sap que ho si per aix ho s.

El millor remei per a la vida: la innocncia. La innocncia ha anat quedantse, poc a poc, tan sols al nostre record. Que <<bonica>> la
innocncia durant la infncia . Que <<bonica>> la vida en aquell
temps. Preocupant-se pas de les coses. L'nic disgust era si no
baixvem al parc amb els amics o arribvem l'ltim. I ara s el mateix
<<objectiu>>. Arribar. Per a final de mes.
La infncia s el regne on ning mor.
Alba Gonzlez Delgado

En moltes coses, per en lamor particularment, lexperincia sol ser


un defecte. Per aix el primer amor s recordat com el millor s el
millor.

El primer amor sempre s especial. Dins dun parell danys molts hauran
sigut els nostres amors platnics (o potser no, qui sap). Per sens lloc a
dubtes, hi haur un de tot ells que s el que ms ens ha agradat, el que
pensem que s perfecte, el primer.
La primera vegada que sortim amb alg o alguna sempre s especial. El
problema ve quan tallem la relaci. Ens sentim mal i buits per al cap dun
temps comencem a eixir amb altres i el que tractem s que es parega al
nostre primer amor, sense aconseguir-ho. Tractem de fer coses iguals
d'emocionants sense que es parega.
A passa amb els viatges, amb els amics, amb pellcules, amb
prcticament tot el que coneixem, per aix no s motiu suficient com per
a estar tota la vida enyorant experincies passades. El primer amor va ser
el millor, per no significa que els altres no siguen bons, al meu parixer.

Jorge Llcer Gonzlez

No val la pena de ser orgulls: cansa molt, aix

Encara sort que no he nascut orgulls. Pense que s un treball molt


angunis i cansat. Quan sempre tens ra s molt dificults aprendre dels
teus errors. Pot ser que en algun moment de la teva vida thages
adonat que altra persona deia la veritat i tenia ra en el vostre
enfrontament. Per, evidentment no pots donar-li-la perqu aix seria
duna persona noble, bona, capa de cometre i reconixer les seves
equivocacions.
Aix no pot ser!, perqu jo com persona orgullosa sempre he de tindre
ra, magrada i gaudisc en tindre-la. Aquesta dita seria molt tpica als
orgullosos. Com diria el meu iaio Engolir-se el cullerot, s a dir, mostrar-se
orgulls, aquesta s una de les tasques ms fotudes del mn. Quan la
gent senfada amb tu per no saber veure ms enll del teu nas, tu no pots
dir-li el que penses, que el teu nas en pot veure-ho tot.
Carlos Navaln Podio

El perill atrau perqu altera la rutina.

Caldria especificar quin tipus de perill. Perqu crec que nosaltres quan
parlem de perill ens referim a perills ms perillosos, com un accident. I de
veres, qui no preferiria tenir un accident abans que un altre avorrit
dia d'oficina? A vegades, s pitjor una fastigosa rutina que una
vesprada atrapat en una illa deserta plena d'animals salvatges, per ning
ho reconeix.
B, ara imagineu-vos que el perill s un altre, el perill s anar a l'aeroport i
agafar el primer avi que isca a qualsevol lloc, amb la teua dona o sense
ella, recorda't que s un perill que ests fent!, per a soles un dia, un dia
que telefones al teu treball i dius que ests malalt per no.
B, tampoc cal ser tan aventurers, hi ha vegades que per a fugir de la
rutina el perill s anar amb la teua famlia a un gran restaurant sense que
siga l'aniversari d'alg de vosaltres o invitar a un caf a una nova
companya de treball que s guapssima i fa dies que ests desitjant-ho,
tamb pots anar a un lloc on et donen un massatge encara que hauries
d'estar treballant. El perill pot ser qualsevol perill, si de veres alteres la
rutina.
Carmen Guillem Romero