Anda di halaman 1dari 91

Tcniques

dexpressi escrita
Manual de consulta

Tcniques
dexpressi escrita
Manual de consulta

de ledici: Diputaci de Barcelona


del text: Nria Alts Juan i Xavier Pej Orellana
Primera edici: setembre de 2002
Segona edici: setembre de 2009
Producci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de Barcelona
Impressi: RGM
Fotocomposici: Addenda
Dipsit legal: B-37125-2009

NDEX

Presentaci del curs

Objectius

Continguts

11

Introducci del manual

13

1. El procs de redacci

15

1.1. La recollida de la informaci


1.1.1. Com generar idees
1.1.2. Tcniques per produir la informaci
Resum del tema
Referncies a lannex
2. La planificaci
Idees clau
2.1. Lanlisi de la situaci comunicativa
2.1.1. Quin s lobjectiu del text?
2.1.2. Qui s el destinatari?
2.1.3. Com es vol dir?
2.1.4. Qu es vol dir?
2.2. Lordenaci de les idees
2.3. Lestabliment de lestil
2.3.1. La precisi
2.3.2. La claredat
2.3.3. La concisi
Resum del tema
Referncies a lannex
3. La redacci
Idees clau
3.1. Lapartat
3.2. El pargraf
3.2.1. El pargraf com a unitat visual
3.2.2. El pargraf com a unitat significativa
3.2.3. Lestructura del pargraf
3.2.4. Lextensi del pargraf
3.2.5. Els tipus de pargraf
3.3. La frase
3.3.1. Recomanacions respecte de les frases
3.3.2. Problemes respecte de les frases
3.4. Els connectors
3.5. La puntuaci
3.5.1. La jerarquia dels signes de puntuaci
Resum del tema
Referncies a lannex

15
15
16
18
18
19
19
19
19
20
21
23
23
25
25
27
28
31
31
33
33
33
33
33
34
34
36
36
36
36
38
42
42
42
44
44

4. La revisi
Idees clau
4.1. La coherncia
4.2. La cohesi
4.3. Lltima lectura
4.4. Les convencions
4.4.1. Els marges
4.4.2. La tipografia
4.4.3. Els signes de puntuaci
4.4.4. Les majscules i les minscules
4.4.5. Les abreviacions
Resum del tema
Referncies a lannex

45
45
45
45
46
46
46
47
47
47
48
49
49

5. Tcniques per elaborar resums

51

Idees clau
5.1. Lectura
5.2. Anlisi del text
5.3. Primer esquema del resum
5.4. Redacci del resum
5.5. Tipus de resums
Resum del tema
Referncies a lannex

51
51
51
52
52
52
56
56

Sntesi del material

57

Glossari

59

Bibliografia comentada

61

Annexos i material dautoavaluaci

63

PRESENTACI DEL CURS


Dels escrits que veiem al llarg del dia, tot i que treballem en lmbit de lAdministraci, nhi ha
un bon nombre que no podem classificar com a estrictament administratius, com ara cartes
dagrament, notes de premsa, programes dactes, fullets informatius, etc., la redacci dels
quals sovint planteja problemes i dubtes a qui senfronta amb aquesta tasca.
Certament, redactar s una feina complexa en qu intervenen un gran nombre doperacions,
tant conceptuals com lingstiques. Perqu aquesta feina resulti ms fcil, conv disposar
destratgies que ens permetin fer realitat aquelles idees que inicialment tenim dins del cap.
Lobjectiu daquest curs, doncs, s oferir eines que contribueixin a facilitar la tasca de redactar
qualsevol mena de text i que ens permetin aconseguir textos com ms eficaos millor.
A fi de facilitar lorganitzaci de la informaci, el mdul sha dividit en les quatre etapes clssiques en qu es divideix el procs de redacci: la recollida dinformaci, la planificaci, la
redacci i la revisi. Cal tenir en compte que aquestes etapes que aqu presentem de forma
lineal per aconseguir una bona exposici, en la prctica sovint sencavalquen i es barregen.
Tamb sha incls un ltim tema sobre tcniques per elaborar resums.
Finalment, caldr que siguem capaos daplicar tots els aspectes apresos i posar-los en prctica en la redacci de textos i adaptar-los a les necessitats especfiques de cada collectiu i de
cada text.

OBJECTIUS
En finalitzar lacci formativa, sereu capaos de:
Reconixer quines idees recopilades han de formar part del text.
Aplicar el procs de redacci en lelaboraci de textos.
Reconixer quina s lestructura ms adequada a cada text, segons les seves caracterstiques.
Redactar textos amb un alt grau deficcia comunicativa.
Revisar un text per comprovar si compleix els principis de coherncia i cohesi.
Dominar la tcnica de resumir textos.

CONTINGUTS
Per assolir els objectius plantejats, es treballaran els continguts segents:

CONTINGUTS CONCEPTUALS
El coneixement de les tcniques per recollir o produir la informaci.
Lanlisi de lacte de comunicaci.
Lordenaci de la informaci.
Lestil ms adequat a cada tipologia de text per aconseguir lobjectiu desitjat.
La importncia del procs de redacci dels textos, dacord amb els criteris deficcia i funcionalitat.
Els problemes que presenta la redacci dun text.
La conscienciaci de la importncia que t saber resumir o sintetitzar les idees.

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
Redacci de textos dacord amb les necessitats especfiques de la situaci comunicativa.
Identificaci de lestructura ms adequada per a cada text.

CONTINGUTS ACTITUDINALS
Conscienciaci de la importncia que t el domini del llenguatge per a la tasca diria de
redactar.
Inters per reconixer els defectes que pot plantejar un text, amb la intenci de millorar-lo.

11

INTRODUCCI DEL MANUAL


Aquest manual sadrea a aquelles persones que treballen a lAdministraci i que sovint han
de redactar textos no estrictament administratius.
El manual t un carcter eminentment prctic a fi que els assistents adquireixin les habilitats
necessries per elaborar escrits de diversa naturalesa: notes de premsa, cartes, fullets informatius, articles, etc.
Aquest manual sha estructurat en quatre temes que comprenen la globalitat del procs de
redacci: la planificaci, la redacci i la revisi. A ms, shi ha incls un ltim apartat per elaborar sntesis o resums.
En el primer tema es presenten algunes tcniques que poder ser tils a lhora de recopilar la
informaci necessria per poder planificar i redactar millor el text.
En el segon tema es tracta la planificaci i lorganitzaci dels textos. Aquest aspecte s imprescindible per poder treballar desprs la redacci. A ms, shi plantegen els criteris destil que cal
seguir a fi dobtenir una redacci efica i entenedora.
En el tercer tema es presenta letapa de redacci, en qu sanalitzen les diverses parts estructurals en qu sorganitza el text i els diversos problemes que shi poden plantejar.
El quart tema incideix en letapa de revisi, tan necessria per comprovar si el resultat sadequa
als objectius inicialment fixats.
Tamb hi ha un ltim tema sobre les tcniques per elaborar resums. De fet, es podria considerar un apartat ms o un apartat final del procs de redacci, ja que comprn un exercici
mltiple: llegir el text atentament, analitzar-lo i extreuren les idees essencials i aquelles que no
ho sn i, finalment, redactar-lo.
En cada un dels punts que es tracten en el manual, hi ha exemples amb la finalitat de fer ms
entenedora la part explicativa. Els exemples es presenten amb unes sigles al final que volen
diferenciar els que sn gramaticalment incorrectes (INC), daquells que sovint no sn recomanables (NR) i daquells que es proposen com a ms recomanables o aconsellables (R).
La darrera part del manual est composta per una sntesi del material, el glossari amb els principals conceptes de cada tema definits, amb la indicaci de lapartat o subapartat on es desenvolupa dins del manual, i una breu bibliografia comentada que vol animar lusuari a aprofundir en algun aspecte rellevant del contingut tractat.

13

1. EL PROCS DE REDACCI
Per comenar a parlar del procs de redacci i dels diferents factors que hi intervenen, el primer que cal tenir clar s qu sha de dir i com sha de processar la informaci que cal desenvolupar posteriorment, dacord amb lobjectiu fixat i seguint les recomanacions que es treballaran en els apartats segents daquest manual: la recollida de la informaci, la planificaci,
la redacci i la revisi.

1.1. LA RECOLLIDA DE LA INFORMACI


Idees clau
Abans de comenar a escriure cal saber quina s la informaci que haur de contenir el
text.
Hi ha diferents tcniques per generar idees que poden ser tils per superar bloquejos.
1.1.1. Com generar idees
De vegades, a lhora de redactar es t tota la informaci necessria o b hi ha la possibilitat
de tenir accs a recuperar-la de manera immediata. En canvi, en altres casos, el redactor
senfronta a pnics que cal superar de la millor manera possible. A continuaci senceta el procs de redacci amb la primera etapa important que cal tenir sempre present: com generar la
informaci que sha de transmetre.
Primer de tot, cal evitar un seguit derrors que es cometen a lhora de comenar a escriure:
Voler escriure dentrada el text perfecte, dacord amb lobjectiu desitjat.
Voler decidir lordre dentrada de la informaci.
Seguir lordre natural del text: introducci, desenvolupament i conclusi.
Fer-se un esquema del que ser el text sense haver reunit tota la informaci necessria.
Voler redactar, pensar i corregir alhora.
A continuaci es fan algunes preguntes que es pot fer la persona que ha de redactar i que
poden servir a ttol de recomanacions per a la fase de recollida dinformaci, prvia a la fase
de planificaci i a la de redacci:
Tinc tota la informaci necessria, em cal llegir ms o b he de buscar informaci?
Cal que prengui apunts: notes, fitxes, llibres, estudis, Internet, etc.?
Les notes, apunts, etc., sn ordenades?
Entenc per qu he apuntat aquestes notes?
Quin s lobjectiu del text?

15

s important respondres a aquestes preguntes a fi dencarrilar millor aquesta primera fase


de recollida dinformaci. Cal tenir en compte, per, que tot t el seu procs i que cadasc
ha de trobar la seva manera dactuar en aquest procs inicial. No tothom ha de seguir ni
li han de servir els mateixos patrons. Cal sentir-se cmode amb el mtode escollit per generar
i engegar les idees i, a continuaci, escriure el text.
1.1.2. Tcniques per produir la informaci
Aix, doncs, abans de comenar a escriure s important tenir present qu s el que sha de dir.
Sovint, cal superar el que sanomena el pnic al paper en blanc o el pnic a la pantalla en
blanc. Per aix, s important aplegar les idees sobre la matria objecte de comunicaci de
lescrit.
Per superar aquest pnic, cal no quedar-se esperant que arribi la font dinspiraci en el
moment oport perqu aquest sistema potser falla. A continuaci es presenten algunes tcniques que poden ser tils per engegar la font dinspiraci desitjada. Tot i que es presenten de
manera particular, sempre es poden interrelacionar.
Escriptura lliure
Cal escriure de manera rpida i sense aturar-se a pensar ni en lordre de la informaci ni en
la gramtica ni en res ms que no sigui anar fent el buidatge que es t al cap. Els processos
de planificaci, redacci i revisi vindran ms endavant. Ara noms cal embrutar el paper i
superar el pnic del paper o de la pantalla en blanc.
Un cop fet el buidatge, cal tornar a llegir el que sha escrit fent lesfor de posar en ordre la
informaci i triar i destriar aquella que es consideri important i obviar/desestimar aquella que
no ho s.
Mapa mental o conceptual o associatiu didees
s un sistema que selabora a partir duna idea central o nuclear. s una associaci mental que
es va dibuixant en un paper. Cal trobar la paraula central o nuclear de la informaci que sha
de desenvolupar en lescrit i apuntar-la encerclada enmig dun full i, a continuaci, shan danar
associant altres idees a la idea central a partir de ramificacions, dacord amb la jerarquia desitjada. s com si fos una extensi del sistema associatiu del cervell.

Idea

Idea
PARAULA
NUCLEAR
DEL TEMA

Idea

Quadre 1. Quadre de mapa mental

16

Idea

Pluja didees
s un mtode molt utilitzat en el mn de la comunicaci i, molt especficament, en el de la
publicitat. Es tracta danar apuntant sense cap mena de criteri establert diferents idees que sorgeixen espontniament. s com fer la llista per anar a comprar. No sha de prioritzar cap idea
ni rebutjar-ne cap. Tampoc no cal que lordre en qu sapunten sigui el lgic del discurs que
shaur de construir posteriorment.
Aquest sistema tamb por ser til per superar bloquejos, ja que s espontani i gens selectiu.
Prendre notes
Es tracta danar prenent notes o apunts de llibres, estudis, projectes, Internet, etc. Cal, per,
anotar sempre don shan tret aquestes notes perqu desprs sigui fcil de localitzar-ne la procedncia per si cal revisar-les.
Establir un ndex o un esquema
En el cas que es tingui molt clara quina ha de ser lestructura de la informaci que desprs
shaur de redactar en un text, pot ser til fer-se un esquema o ndex amb les parts principals
de la informaci i anar apuntant en cada apartat de lndex aquelles idees que shi desenvoluparan en letapa de redacci.
Per exemple, es pot partir de lesquema: introducci, desenvolupament i conclusi, que shaur
dadaptar a lobjectiu final del text. No cal que hi hagi, ara, un procs lineal demplenar les
idees sin que es pot anar apuntant a mesura que les idees sorgeixen. s recomanable comenar a omplir les idees sobre el desenvolupament tenint present que hi poden haver diferents
pargrafs i, per tant, diferents subtemes de la idea central i reservar la introducci i la conclusi per al final.
A partir dun ttol o duna idea central
Si realment es t clara la idea bsica o nuclear, pot ser ms fcil comenar a generar les idees.
Aquest mtode pot ser molt til en documents tcnics, ja que normalment se sap quin s el
tema principal sobre el qual sha de treballar. No obstant aix, pot ser que ens quedem bloquejats i que ens calgui ajuda o b que ens falti informaci per poder vestir adequadament el
text. Aleshores, podem recrrer a altres mtodes com els que shan comentat fins ara.

17

Resum del tema


Fins aqu hem vist que:
Aplegar el mxim nombre didees possibles sobre el tema de qu shagi descriure utilitzant tcniques per generar-les pot ajudar a superar bloquejos i a determinar millor el contingut del text.

Referncies a lannex
Annex 1: En aquest annex (pg. 67) es presenten algunes recomanacions bsiques que
poden ser tils a lhora de recollir i generar idees.

18

2. LA PLANIFICACI
IDEES CLAU
En qualsevol procs de redacci cal saber analitzar i reconixer les diferents situacions
comunicatives que es generen en els textos.
s necessari organitzar la informaci a fi de facilitar la tasca de redacci.
Cal saber quin s lestil que sadequa ms a cada text.
Si es vol aconseguir la mxima eficcia comunicativa, caldr tendir a construir textos precisos, clars i concisos.
Planificar s fixar els objectius que es volen aconseguir amb el text i buscar una estratgia que
permeti recollir, seleccionar i ordenar la informaci que shi vol transmetre.

2.1. LANLISI DE LA SITUACI COMUNICATIVA


Abans de comenar a escriure s recomanable fer una breu reflexi per analitzar quines sn
les circumstncies que porten el redactor a comunicar-se per escrit; s a dir, es tracta de saber
quin ha de ser lobjectiu del text, a qui sadrea, com es vol transmetre el missatge i qu es vol
aconseguir amb el text.
2.1.1. Quin s lobjectiu del text?
Cal tenir en compte:
A objectius diferents, textos diferents.
Els tipus de textos possibles.

A objectius diferents, textos diferents


La finalitat que volem aconseguir condiciona en gran mesura el tipus de text que redactem.
Imaginem-nos que sha posat en funcionament un nou servei de recollida de trastos vells al nostre barri. Si el nostre objectiu s donar-lo a conixer a la resta de vens, utilitzarem un text de
carcter publicitari en qu destacarem els avantatges que comporta aquesta nova iniciativa per
a tots els vens. En canvi, si el que volem es analitzar leficcia del nou servei, redactarem un
informe amb un to neutre i impersonal, i en farem una valoraci al mxim dobjectiva possible.
Sembla clar, doncs, que tot i que parlem duna mateixa realitat, lobjectiu que volem aconseguir acaba determinant el tipus text que utilitzem.
Els tipus de textos
Textos descriptius
Expliquen amb detall les qualitats duna poblaci, dun producte, dun objecte, duna persona, duna cosa, etc. Hi predominen les construccions amb el present atemporal o histric i
19

limperfet dindicatiu. Tamb shi acostumen a trobar un gran nombre dadverbis i, sobretot,
adjectius qualificatius. Hi poden haver esquemes, fotos, mapes i altres recursos grfics. Un
exemple en podria ser la guia turstica de la poblaci.
Textos informatius
Els textos informatius presenten la informaci de manera objectiva sobre fets, actuacions o
esdeveniments. No hi ha cap mena dintervenci subjectiva de la persona que els escriu. Una
acta de reuni, un informe tcnic, una notcia o una nota de premsa sobre algun esdeveniment
en serien alguns exemples. Molts daquests textos solen respondre a les preguntes: qui, qu,
quan, on, per qu i com.
Textos argumentatius
Els textos argumentatius tenen la intenci de convncer a partir de les argumentacions que es
fan sobre una idea, un concepte, una situaci, etc. Lestructura acostuma a constar de tres
parts: introducci (tesi), desenvolupament (arguments) i conclusi (dependr de lobjectiu del
text que pugui ser una petita recapitulaci, que convidi a una reflexi, etc.).
Textos persuasius
Els textos persuasius volen influir en el receptor del missatge perqu sinteressi o b consumeixi un determinat producte. Hi predominen les frases curtes i impactants i lestil directe. Shi
solen utilitzar verbs en imperatiu (veniu, truqueu, voteu, compreu...) i expressions acabades
amb un signe dentonaci (A qu espereu? Informeu-vos-en! Veniu a gaudir de la festa!...).
Un anunci publicitari o una carta en qu sanuncien esdeveniments populars en poden ser un
clar exemple.
Textos explicatius
Els textos explicatius serveixen per aclarir o explicar conceptes, idees, paraules. Tamb poden
desenvolupar extensament algun tema a fi dinformar-ne objectivament. Solen distribuir les
idees en un ordre explcit i sovint poden presentar exemples illustratius dels conceptes explicats. Per exemple, una definici de diccionari, un manual de consulta sobre una matria tcnica o cientfica, un informe, etc.
2.1.2. Qui s el destinatari?
En la planificaci del text, cal fixar el tipus de relaci que hi ha entre el redactor i el destinatari. Aquest ltim pot ser:
Destinatari conegut.
Destinatari desconegut.

Destinatari conegut
Cal utilitzar les frmules de tractament adequades al grau de formalitat que shi vol establir.
De la mateixa manera que quan es coneix alg sel tracta de tu, en situacions de ms formalitat sha descollir entre els tractaments de vs frmula utilitzada en els documents administratius i ms neutre o de vost habitualment utilitzada en llenguatge oral, per tamb ms
distant que vs, i no barrejar-los mai al llarg del text.
20

Per evitar usos incorrectes, en la figura segent apareixen els elements que es modifiquen en
un escrit segons el tractament formal que sutilitzi:

Tractament
personal

Persona del temps


verbal

Possessius

Pronoms febles

Vs

2a persona plural

vostre/vostra/vostres

CD/CI us/-vos

Vost

3a persona singular

seu/seva/seus/seves

CD el/la/els/les
CI li/els

Quadre 2. Frmules de tractament

Destinatari desconegut
En textos en qu es desconegui el gnere del destinatari, cal utilitzar frmules vlides per als
dos sexes: inclusi de la forma masculina i femenina amb una barra: completes (senyor/senyora) o abreujades (adjunt/ta); tractament de vs; paraules de significat collectiu (direcci),
o frmules neutres (collaboraci, un gran nombre daspirants).
Alguns exemples dusos no sexistes podrien ser els segents:
Lhome o els homes

Els homes i les dones / la humanitat / les persones

El cos de lhome

El cos hum

Els nens

Els nens i les nenes / la infncia

Els mexicans

Els mexicans i les mexicanes / el poble mexic

Les dones de la neteja

El personal de neteja

Els metges i les infermeres

El personal mdic / el personal de salut

Anna Cot, advocat, enginyer...

Anna Cot, advocada, enginyera...

2.1.3. Com es vol dir?


En la planificaci partim de dues premisses:
Cal utilitzar un llenguatge accessible.
Conv que els textos tinguin un grau elevat de llegibilitat.

Cal utilitzar un llenguatge accessible


En els textos de carcter funcional cal utilitzar aquelles paraules i expressions que puguin ser
ms fcils dentendre per al destinatari, a fi que no hagi de recrrer al diccionari per saber-ne
el significat.

21

Conv que els textos tinguin un grau elevat de llegibilitat


La llegibilitat s el grau de facilitat amb qu es pot llegir, comprendre i memoritzar un text. Com
ms elevat s el grau de llegibilitat dun text, ms fcil resulta entendre el que shi diu.
A continuaci es presenta una figura relativa a aquells elements que en un text contribueixen
a obtenir una llegibilitat alta, enfront dels que fan que la llegibilitat sigui baixa.

Llegibilitat alta

Llegibilitat baixa

Paraules curtes i bsiques

Paraules llargues i complexes

Frases curtes

Frases llargues

Llenguatge concret

Llenguatge abstracte

Estructures que afavoreixen lanticipaci


(ordre lgic de loraci)

Subordinades i incisos llargs

Presncia de repeticions

Monotonia

Posar les paraules importants al final

Presncia de marcadors textuals


Variaci tipogrfica
(xifres, negreta, cursiva, etc.)
Quadre 3. La llegibilitat

Exemple: llegibilitat
La nova llei sobre mediaci familiar a Catalunya sinscriu en un corrent europeu per a lactualitzaci de les lleis de mediaci. El captol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la
mediaci com un procediment no jurisdiccional de carcter voluntari i confidencial adreat a
facilitar la comunicaci, en determina labast, s a dir, els conflictes familiars i en altres
mbits del dret privat que poden ser objecte de mediaci, i determina tant les persones
mediadores com les legitimades per participar en un procediment de mediaci. La utilitzaci
de la metodologia de la mediaci en lentorn de les famlies afectades imposa reformar alguns
aspectes per facilitar ladaptaci a les necessitats dels tribunals i s especialment rellevant la
inclusi expressa en el procediment especial de les famlies per a laprovaci de la custdia
compartida dels fills, ats que s la garantia que els acords obtinguts sn apropiats i els que
millor protegeixen els interessos dels menors. El repte dincrementar la qualitat dels serveis
de mediaci sha de visibilitzar des del punt de vista legislatiu. Es disposa dun elenc suficient de mediadors i shan consolidat amb xit notable els programes de formaci que avui
ofereixen les universitats catalanes i els collegis professionals vinculats a la llei, que permeten
fixar nous objectius en lespecialitzaci i el reciclatge professional dels mediadors i obrir nous
mbits del dret privat dun marcat carcter social al desenvolupament daquesta metodologia,
en collaboraci amb el sistema jurisdiccional. La voluntat devitar la judicialitzaci de determinats conflictes no noms t la finalitat dagilitar el treball dels tribunals de justcia, sin fonamentalment possibilitar lobtenci de solucions responsables, autogestionades i eficaces als
conflictes, que assegurin el compliment posterior dels acords i que preservin la relaci futura
entre les parts (llegibilitat baixa NR).
Diverses entitats socials i ajuntaments estan impulsant una xarxa de serveis dorientaci i
dinformaci mediadora arreu de Catalunya per explicar els avantatges de la mediaci com a

22

eina de resoluci de conflictes. Actualment, la mediaci saplica als conflictes de caire familiar,
tot i que en un futur servir per resoldre molts tipus de conflictes privats. En aquest procs, un
mediador professional tracta de conciliar les postures de les parts per evitar anar als jutjats.
Tamb cal tenir present que aquest sistema, a ms de rebaixar el cost del procs, permet descarregar de feina els rgans judicials o escurar terminis. A tall dexemple: tres de cada quatre casos de mediaci es resolen sense passar pel jutjat (llegibilitat alta R).
2.1.4. Qu es vol dir?
En

la planificaci cal tenir en compte que:


El missatge ha de ser clar.
Segons el tema usarem unes paraules o altres.
Segons la situaci presentada farem servir unes paraules o altres.

El missatge ha de ser clar


La idea central que es vulgui comunicar sha de presentar de manera clara, per tal que el
destinatari la capti sense haver de fer esforos. La dispersi del missatge pot perjudicar seriosament lobjectiu perseguit. s a dir, cal plantejar-se qu sap i qu no sap la persona que
llegir el text.
Segons el tema usarem unes paraules o altres
Cada mbit temtic requereix ls de paraules i expressions concretes. Per exemple, si redactem un trptic sobre la vegetaci del terme municipal, caldr que coneguem el nom dels diversos arbres i arbustos que shi poden trobar: xiprers, pollancres, roures, rododendres, etc. s
necessari, doncs, conixer la terminologia prpia i usual del tema de qu sescriu.
Segons la situaci presentada farem servir unes paraules o altres
Cada situaci comunicativa determina les paraules a utilitzar. Per exemple, no sexplica amb
les mateixes paraules un accident de cotxe a un amic que en un informe policial.
A ms, cal recordar que sha de ser conscient de qu sap i qu no sap el destinatari del text, i
buscar aquells referents que pugui identificar amb facilitat, ja que noms aix comprendr la
situaci comunicativa en qu es troba.

2.2. LORDENACI DE LES IDEES


En tots els escrits, les idees que es volen transmetre shan dorganitzar de manera clara i coherent, a fi que qualsevol lector les pugui entendre amb facilitat. Evidentment, aquesta organitzaci sha de determinar abans de comenar a escriure.
Una de les millors maneres dorganitzar-les s determinar la jerarquia entre les idees principals i les idees secundries, per exemple, a travs dun esquema numric com el que es presenta en la figura segent:
23

1.
1.1.
1.2.
1.2.1.
1.2.2.
2.
Quadre 4. Lorganitzaci jerrquica de les idees

Exemple: ordre de les idees


Text (NR)
Un escrit amb relaci al retard en el lliurament de lestudi Una trajectria del desenvolupament
econmic de la comarca.
El dia 31 dagost, desprs de la nostra conversa telefnica, ja vrem quedar dacord en les
condicions denviament i de revisi.
A dia davui, 29 de setembre, no he rebut cap document ni per correu electrnic ni per correu
ordinari.
Lestudi en qesti ha de ser publicat el dia 28 doctubre. Aix, tal com us havia comentat en
el seu moment, significa que lestudi ha de ser revisat i maquetat abans del 10 doctubre. Per
tant, des de lrea de Publicacions de lAjuntament us sollicitem que ens lenvieu al ms aviat
possible per tal que lempresa que socupa de la maqueta tingui el temps necessari per lliurarnos lestudi dintre del termini establert.
Si necessiteu ms informaci o desitgeu fer-nos qualsevol consulta, no dubteu a posar-vos en
contacte amb la senyora Araceli Muoz, tel.: 938 765 879.
Text (R)
Us comunico que a data davui, 29 de setembre, encara no hem rebut lestudi Una trajectria
del desenvolupament econmic de la comarca. Recordeu que en la nostra conversa telefnica
de 31 dagost ja vrem acordar les condicions denviament.
Tal com ja us vaig comentar, aquest estudi ha de sortir publicat el 28 doctubre i, abans, sha
de revisar i maquetar. Cal que lempresa que se nocupa tingui el temps necessari per lliurarnos-el dintre del termini establert, s a dir, abans del 10 doctubre.
Us demano, doncs, que ens lenvieu al ms aviat possible. Per a qualsevol consulta, no dubteu
a contactar amb aquesta rea (senyora Araceli Muoz, tel.: 938 765 879).

24

2.3. LESTABLIMENT DE LESTIL


Si es busca redactar textos funcionals, s a dir, gils i eficaos en la comunicaci escrita, cal
optar sempre per la precisi, la claredat i la concisi mximes.
2.3.1. La precisi
Per millorar el grau de precisi dels textos conv:
Evitar frases i textos ambigus.
Prescindir de les paraules multis.
Rebutjar les falques lingstiques.

Evitar frases i textos ambigus


Les paraules shan descollir amb cura a fi que expressin exactament el que es vulgui dir. Aix
sevitar construir frases i textos ambigus.
Vegi ara alguns exemples de com evitar aquesta ambigitat:
En relaci amb el conveni signat entre Renfe i lAjuntament de X, us comunico que
aquest organisme ha denviar... (NR)
No queda clar a quin organisme es fa referncia.
En relaci amb el conveni signat entre Renfe i lAjuntament de X, us comunico que
aqueix Ajuntament ha denviar... (R)
Li comunico que ladvocat va presentar la seva liquidaci al Departament
dEconomia i Finances. (NR)
Pot entendres que estem parlant de la liquidaci de ladvocat.
Us comunico que ladvocat va presentar la vostra liquidaci al Departament
dEconomia i Finances. (R)
El cap del Servei dObres ha de complimentar la proposta del director. (NR)
Sembla que hagi de fer compliments a la proposta i no que lhagi de formalitzar.
El cap del Servei dObres ha de formalitzar la proposta del director. (R)

Exemples: evitar frases i textos ambiguos


En relaci amb el vostre escrit de data 3 de maig denguany, en el qual sollicitveu saber si
podeu compatibilitzar el contracte de treball formalitzat el 5 de febrer daquest mateix any
amb aquest Ajuntament i amb la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions municipals, us comunico que no hi ha cap incompatibilitat. (NR)

25

Lambigitat de la frase el contracte de treball formalitzat en data xxx amb aquest


Ajuntament i amb la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals podria fer pensar que el contracte de treball que sha formalitzat s per treballar per a lAjuntament i per a la candidatura.

En relaci amb el vostre escrit de data 3 de maig denguany, en el qual sollicitveu saber si
podeu comptabilitzar el contracte de treball, formalitzat amb aquest Ajuntament el 5 de febrer
daquest mateix any, i la vostra candidatura com a independent en les properes eleccions
municipals, us comunico que no hi cap incompatibilitat. (R)
Prescindir de les paraules multis
Les paraules multis (jquers, crosses) sn aquelles que sovint encaixen en qualsevol lloc, i que
acaben empobrint la prosa i buidant-la de contingut.
Hi ha paraules que sn tan genriques i imprecises que de vegades, i segons en quin context,
no voler dir res, com ara: aspecte, cosa, element, fet, informaci, problema, tema... dir, fer, realitzar, procedir, posar, tenir... bo, interessant, positiu...
Frase 1
Us recordo que, a hores dara, encara no hem rebut el material que havia darribar fa tres
mesos. Esperem que resolgueu aquest tema al ms aviat possible o ens veurem obligats a rescindir-vos el contracte. (NR)
Us recordo que, a hores dara, encara no hem rebut el material que havia darribar fa tres
mesos. Esperem que resolgueu aquesta situaci al ms aviat possible o ens veurem obligats a
rescindir-vos el contracte. (R)
Us recordo que, a hores dara, encara no hem rebut el material que havia darribar fa tres mesos. Esperem rebrel al ms aviat possible o ens veurem obligats a rescindir-vos el contracte. (R)
Frase 2
Us comunico que la finalitat i limport de la subvenci no shan realitzat dacord amb les bases
que figuren en el Decret dAlcaldia daquesta corporaci. (NR)
Us comunico que la finalitat i limport de la subvenci no shan especificat/explicitat/argumentat
dacord amb les bases que figuren en el Decret dAlcaldia daquesta corporaci. (R)
Frase 3
Us informo que ja fa uns mesos que tenim problemes amb mosquetes, sobretot a les plantes
6a i 7a. Desprs dalgunes actuacions, el problema no est eradicat. Dilluns passat vaig enviar
un correu electrnic a la senyora Ester Maim per comentar-li aquest tema, per encara no en
tinc cap resposta. (NR)
Us informo que ja fa uns mesos que tenim mosquetes, sobretot a les plantes 6a i 7a. Desprs
dalgunes actuacions, encara no shan pogut eradicar. Dilluns passat vaig enviar un correu electrnic a la senyora Ester Maim per comentar-li-ho, per encara no en tinc cap resposta. (R)
26

Frase 4
La unitat policial amb indicatiu Vctor-2, formada pels agents 098 i 105, estava realitzant el
servei de seguretat ciutadana per lavinguda del Maresme daquesta localitat i va observar com
el vehicle, matricula 8967 FGF, realitzava una conducci perillosa fent ziga-zaga. (NR)
La unitat policial amb indicatiu Vctor-2, formada pels agents 098 i 105, estava fent el servei
de seguretat ciutadana per lavinguda del Maresme daquesta localitat i va observar com el
vehicle, matrcula 8967 FGF, condua perillosament fent ziga-zaga. (R)
Rebutjar les falques lingstiques
Cal vigilar labs de falques lingstiques, s a dir, dexpressions que safegeixen innecessriament en una frase, ja que les falques recarreguen la sintaxi i es converteixen en tics repetitius.
A ms, les que hi ha entre claudtors acostumen a utilitzar-se de manera incorrecta.
[a nivell de]

dalguna manera

lacte de

en qualsevol cas

el fet que

personalment

[en base a]

vull dir que

[en funci de]

evidentment

a travs de

s evident

A continuaci es presenten uns quants exemples de ls indegut daquestes falques lingstiques:


A nivell del sector serveis, la recaptaci ha estat superior a la dels mateixos mesos de
lany 2009. (INC)
Al sector serveis, la recaptaci ha estat superior a la dels mateixos mesos de lany
2009. (R)
Ordre a travs de la qual sestableixen els criteris per atorgar subvencions a les escoles bressol. (NR)
Ordre que estableix els criteris per atorgar subvencions a les escoles bressol. (R)
Considero, personalment, que sha de modificar dalguna manera el sistema de retribucions dels collaboradors externs de lAdministraci. (NR)
Considero que sha de modificar el sistema de retribucions dels collaboradors externs
de lAdministraci. (R)
2.3.2. La claredat
Per crear textos ms clars cal:
Utilitzar paraules entenedores.
Tendir a la naturalitat.

27

Utilitzar paraules entenedores


s important recordar que cal utilitzar les paraules i construccions que puguin resultar ms clares i entenedores al destinatari del missatge, a fi que la comunicaci sigui efica. s per aix
que, com a recomanaci general, saconsella defugir de ls darcaismes i cultismes.
Nogensmenys, contra aquesta resoluci podeu interposar recurs. (NR)
Tot i aix, contra aquesta resoluci podeu interposar recurs. (R)
Les persones interessades han de presentar llurs propostes abans del dia 15 daquest
mes. (NR)
Les persones interessades han de presentar les seves propostes abans del dia 15
daquest mes. (R)
A la reuni cal que hi assisteixi, dhuc, el president de lAssociaci Cultural. (NR)
A la reuni cal que hi assisteixi, fins i tot, el president de lAssociaci Cultural. (R)
La claredat, per, no ha danar mai en detriment de la terminologia especfica quan aquesta
sigui necessria. Per exemple:
La zona de bosc del terme municipal de X s superior a la de sl urbanitzable. (NR)
La zona de forest del terme municipal de X s superior a la de sl urbanitzable. (R)
Tendir a la naturalitat
Conv dir les coses de la manera ms natural possible, ja que tamb ser la que resultar ms
clara.
En relaci amb la vostra sollicitud, sha observat labsncia de la documentaci
segent: (NR)
En relaci amb la vostra sollicitud, us comunico que us falta presentar la documentaci segent: (R)
2.3.3. La concisi
Per redactar textos ms concisos cal:
Concentrar-se en lessencial.
Destacar les paraules clau.
Suprimir les construccions amb preposicions.
Evitar expressions prefixades.
No abusar dels verbs predicatius.

28

Concentrar-se en lessencial
A lhora de redactar, conv concentrar-se en la informaci essencial i prescindir de la que no
ho s. No sempre els incisos que pretenen aclarir sn eficaos.
Que dilluns sigui festa, o no, depn, sobretot, de lAjuntament i, per tant, no s una
decisi que, pel seu compte, puguin prendre les empreses. (NR)
LAjuntament s qui ha de decidir si dilluns s festa i no les empreses.(R)
Us justifico la recepci del vostre escrit, de data dentrada en aquest Departament de
Recursos Humans el 3 de juny denguany (RE nm. 353), relatiu a la petici de lassignaci del senyor Pere Fabregat Niu al grup horari 532, de conserge de biblioteques,
i he de comunicar-vos que, de conformitat amb la vostra petici, i amb efecte des del
dia 23 de juliol denguany, el treballador esmentat quedar assignat al grup horari
532 que demaneu. (NR)
En relaci amb la vostra petici presentada en aquest Departament de Recursos Humans (RE nm. 353, de 3 de juny denguany), relativa a lassignaci del senyor Pere
Fabregat Niu al grup horari 532, de conserge de biblioteques, us comunico que el
treballador esmentat quedar assignat al grup horari 532, amb efecte des del dia 23
de juliol denguany. (R)
Destacar les paraules clau
s important que les paraules clau, les que porten tota la crrega del significat, apareguin com
a subjectes i verbs principals de les seves respectives oracions, i no se subordinin a altres oracions.
Hi va haver una modificaci en la baremaci dels mrits per cobrir les places vacants,
dacord amb la nova Llei de funci pblica. (NR)
El barem dels mrits per cobrir les places vacants es va modificar, dacord amb la
nova Llei de funci pblica. (R)
A ms, sovint el recurs a la subordinaci s del tot innecessari.
Per mitj daquest informe favorable, acredito que s procedent latorgament de la
llicncia de primera ocupaci al senyor...(NR)
Informo favorablement sobre latorgament de la llicncia de primera ocupaci al
senyor... (R)
Suprimir les construccions amb preposicions
Conv suprimir els grups de paraules encapalats per una preposici, ja que labs de complements de nom enfosqueix i allarga innecessriament la frase.
Laplicaci de les noves tcniques de disseny en els documents administratius fa ms
fcil la comprensi del contingut dels textos daquests escrits. (NR)
El nou disseny dels documents administratius en facilita la comprensi. (R)
29

Un cas molt ests daquesta mena de construcci s el que es genera amb preposici + el mateix
/ la mateixa / els mateixos / les mateixes usat com a pronom. En catal mateix / mateixa... ha
de ser sempre un adjectiu.
El Ple atorga competncies a lalcalde per establir convenis amb daltres Ajuntaments
de la comarca i subscriure els mateixos. (INC)
El Ple atorga competncies a lalcalde per establir convenis amb daltres Ajuntaments
de la comarca i subscriurels. (R)
Larquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme lobra per millorar els problemes de trnsit del mateix. (INC)
Larquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme lobra per millorar-ne els problemes de trnsit. (R)
Evitar expressions prefixades
Moltes vegades susen algunes construccions prefixades per la tradici que noms serveixen
per allunyar-se de la manera ms corrent de dir les coses.
Us notifico, per al vostre coneixement i als efectes que considereu oportuns, que en
data 6 de mar de 2009 lalcalde ha dictat una resoluci que denega... (NR)
Us notifico que en data 6 de mar de 2009 lalcalde ha dictat una resoluci que
denega... (R)
Lobjectiu del present escrit s citar-vos a una entrevista el proper dia 4 de mar denguany, a les 12 hores, al Centre Municipal de Serveis Socials amb la finalitat dinformar-vos dels acords establerts amb el Patronat dAssistncia Social. (NR)
Us cito perqu us presenteu a una entrevista el 4 de mar denguany, a les 12 hores,
al Centre Municipal de Serveis Socials per informar-vos dels acords establerts amb el
Patronat dAssistncia Social. (R)
No abusar dels verbs predicatius
Les construccions amb verbs predicatius, ser i estar, enfarfeguen i allarguen innecessriament
la frase. Els verbs de predicaci completa sn ms enrgics i clars. Altres verbs febles, sovint
substitubles, sn fer, trobar, semblar, arribar a i haver-hi.
Les darreres dades disponibles sn les corresponents al quart trimestre de lany. (NR)
Les darreres dades disponibles corresponen al quart trimestre de lany. (R)
A Catalunya limpost de bns mobles ha tingut un augment dun 1,5 %. (NR)
A Catalunya limpost de bns mobles ha augmentat un 1,5 %. (R)

30

Resum del tema


Fins aqu hem vist que:
Planificar s reflexionar sobre quines sn les circumstncies que ens porten a comunicar-nos
per escrit; s a dir, es tracta de recollir la informaci necessria, saber quin ha de ser lobjectiu
del text, a qui sadrea, com es vol transmetre el missatge i qu es vol aconseguir amb el text.
Aix mateix, tamb cal ordenar les idees a fi dorganitzar la informaci que ha daparixer en
el text. I que si es vol aconseguir un alt nivell deficcia comunicativa, cal aplicar els criteris estilstics que permetin obtenir la mxima precisi, claredat i concisi en all que volem expressar.

Referncies a lannex
Annex 2: En aquest annex (pg. 69) es presenta una srie de consells que cal seguir a
lhora de planificar la redacci dun text escrit.

31

3. LA REDACCI
IDEES CLAU
Lorganitzaci ordenada i coherent de les idees sha de reflectir en el text a travs de la seva
distribuci en apartats, pargrafs i frases.
s important controlar en tot moment les estructures gramaticals que sutilitzen per redactar a fi de treuren el mxim profit.

Redactar s transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, s a dir, en un text coherent,
estructurat duna manera determinada i amb uns trets estilstics concrets.
Aix doncs, hi ha dhaver concordana entre la distribuci del contingut i la distribuci grfica.
Text

(missatge complet)

Apartats

(conceptes)

Pargrafs

(temes)

Frases

(idees)

Conv recordar que com ms llarg i complex s un escrit, ms detallada nha de ser
lestructura, a fi que el lector no shi perdi.

3.1. LAPARTAT
Els apartats noms apareixen en textos llargs (informes, memries, articles, etc.) i recullen sota
un mateix epgraf conceptes relacionats que shan presentat en diversos pargrafs.

3.2. EL PARGRAF
El pargraf s una unitat superior a la frase i immediatament inferior al text, que t identitat
temtica i grfica (se separen per punts i a part); s a dir, que tracta dun tema autnom i que
es distingeix visualment de la resta del text.
3.2.1. El pargraf com a unitat visual
El pargraf es pot considerar una unitat visual, en la mesura que la distribuci que es faci dels
pargrafs determina la imatge del text i el seu grau de llegibilitat.
La mida adequada dun pargraf est en relaci amb el contingut. Ara b, cal tenir present
que com ms llarg sigui el pargraf, ms difcil ser dentendre.

33

Tot i que tradicionalment es deixava un espai en blanc en la primera lnia de cada pargraf,
un sagnat, actualment hi ha la tendncia a no deixar-nhi cap i a separar un pargraf dun
altre amb doble espai. (Vegeu el quadre 4.)

Model A

Model B

Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxx.
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.

Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.

Quadre 5. Models de pargrafs

3.2.2. El pargraf com a unitat significativa


Els pargrafs es consideren unitats significatives en la mesura que organitzen la informaci del
text. Cal assegurar-se que cada pargraf avana un dels punts del raonament que sest exposant. Aquesta operaci ajuda a evitar circumloquis o a tornar a explicar aspectes de qu ja
shavia tractat.
Un pargraf ha de tenir coherncia temtica, s a dir, ha de desenvolupar una sola idea o
informaci del tema general del text. Per exemple, en una carta en qu sanuncien fets diversos, cal que es tractin cada un dells en pargrafs diferents.
Lesquema segent permet veure lestructura global del text i dels pargrafs:

TEXT

1r

1r

1a

2a

2n

3a

2n

3r

3r

4t

4a

4t

Apartats o captols

Pargrafs

Frases

Quadre 6. Esquema global dun text

3.2.3. Lestructura del pargraf


La informaci en els pargrafs es pot estructurar de diverses maneres, per generalment
segueix una organitzaci fixa, que respon als elements segents:
34

Frase inicial o temtica: Que introdueix la idea o el tema.


Frases de desenvolupament: Que sorganitzen a lentorn de la frase temtica i arrodoneixen el tema.
Frase final o de cloenda: Que tanca el pargraf amb algun comentari global o de recapitulaci.
Connectors o marcadors textuals: Elements gramaticals que permeten determinar algun
tipus dordre o de relaci entre les diverses frases.
El Parlament ha aprovat dues lleis que, per primera vegada, garanteixen la recollida selectiva
de tot tipus de residus a Catalunya. A partir dara, i sigui quin sigui el nombre dhabitants, tots
els ajuntaments que encara no recullin selectivament la matria orgnica han de presentar
abans dun any a lAgncia Catalana de Residus de Catalunya la planificaci daquesta recollida. En primer lloc, la normativa estableix com es compensar els ajuntaments, consells
comarcals i ens locals de gesti que tinguin al seu territori plantes de residus especials de servei pblic, i plantes de tractament de gesti del rebuig. En segon lloc, tamb regula lobligaci
de la Generalitat de finanar les installacions de gesti de residus municipals, de les quals
els ens locals assumeixen les despeses dexplotaci, aix com el funcionament dels cnons tributaris que retornaran als municipis perqu no hi hagi increments de les taxes descombraries. Daquesta manera, Catalunya sadequa a les directrius europees i posa mfasi en la
prevenci, la reutilitzaci i la recuperaci tant material com energtica prvia al tractament
final dels residus.
Anlisi de lestructura del pargraf
Frase inicial-temtica
El parlament ha aprovat dues lleis que, per primera vegada, garanteixen la recollida selectiva
de tot tipus de residus a Catalunya.
Frase de desenvolupament
1. A partir dara, i sigui quin sigui el nombre dhabitants, tots els ajuntaments que encara no
recullin selectivament la matria orgnica han de presentar abans dun any a lAgncia Catalana de Residus de Catalunya la planificaci daquesta recollida.
2. En primer lloc, la normativa estableix com es compensar els ajuntaments, consells comarcals i ens locals de gesti que tinguin al seu territori plantes de residus especials de servei
pblic, i plantes de tractament de gesti del rebuig.
3. En segon lloc, tamb regula lobligaci de la Generalitat de finanar les installacions de
gesti de residus municipals, de les quals els ens locals assumeixen les despeses dexplotaci, aix com el funcionament dels cnons tributaris que retornaran als municipis perqu
no hi hagi increments de les taxes descombraries.
Frase de recapitulaci-tancament
Daquesta manera, Catalunya sadequa a les directrius europees i posa mfasi en la prevenci, la reutilitzaci i la recuperaci tant material com energtica prvia al tractament final
dels residus.

35

3.2.4. Lextensi del pargraf


Lextensi del pargraf pot variar notablement, segons el contingut. Una mida idnia s de 3
a 6 lnies, amb un nombre de frases o punts i seguits que pot abastar entre 2 i 5 frases.
Quan els pargrafs sn massa llargs resulten espessos i carreguen la imatge del full blanc,
per els pargrafs massa curts (una frase o dues) desdibuixen lestructura del text.
3.2.5. Els tipus de pargrafs
Hi ha diversos tipus de pargrafs segons la funci que facin en el text. Aix doncs, es poden
classificar en tres grans grups:
Pargrafs introductoris: Que preparen el lector i lintrodueixen en el que ser lescrit.
Pargrafs expositius: Que conformen el nucli del text, i que exposen, expliquen, o desenvolupen les idees que es volen transmetre. Sovint, a ms, ja shan apuntat en el pargraf
introductori.
Pargrafs conclusius: Que fan una recapitulaci del text o un resum.

3.3. LA FRASE
La frase, expressi amb sentit complet, s una pea clau en larticulaci dels textos.
En aquest apartat, per una banda, es fan recomanacions per obtenir frases ms clares i, per
laltra, es reflexiona sobre alguns problemes relatius a les frases que conv evitar.
3.3.1. Recomanacions respecte de les frases
Cal intentar redactar:
Frases amb estructures simples.
Frases actives.
Frases amb estructures simples
Sempre que sigui possible, cal redactar les diferents idees que integren un pargraf en estructures simples oracions simples o compostes en qu quedi clara la relaci de subordinaci,
juxtaposici o coordinaci, ja que aix es facilita la comprensi daquestes idees.
s millor collocar les frases subordinades al final, ordenades de ms curtes a ms llargues. Si
la subordinaci apareix a linici, el lector llegeix les circumstncies i les dades complementries abans que la idea nuclear.
Com que gaireb tres quartes parts del nous llocs de treball es creen en el collectiu
dels homes, lincrement de locupaci ha beneficiat ms aquest collectiu. (NR)
Lincrement de locupaci ha beneficiat ms el collectiu dels homes, ja que gaireb
tres quartes parts dels nous llocs de treball es creen en aquest collectiu. (R)
36

Els incisos, tot i que s cert que enriqueixen la idea bsica de la frase amb informaci complementria, tamb lallarguen fins a lexageraci. Si no sutilitzen amb mesura, fan perdre el
fil discursiu.
Els incisos shan de collocar en els llocs que molestin menys i que no separin les paraules que
estiguin relacionades, com per exemple el subjecte i el verb, o el verb i el complement directe
(S + V / V + CD).
El balan de leconomia catalana al llarg daquest any s fora positiu. (NR)
Al llarg daquest any el balan de leconomia catalana s fora positiu. (R)
Us informo que no podreu disposar immediatament del nou equipament perqu, des
del moment en qu les estitats implicades signen el pressupost fins a la data dinstallaci del mobiliari, hi ha un termini de 9 setmanes. (NR)
Us informo que no podreu disposar del nou equipament fins daqu a 9 setmanes, ja
que aquest s el termini establert des del moment en qu les entitats implicades signen el pressupost fins a la data dinstallaci del mobiliari. (R)
Tamb s convenient que les paraules amb pes significatiu es converteixin en subjectes i verbs
principals de les frases, a fi devitar que apareguin com a elements subordinats. Aix la frase
guanya fora i transparncia.
Hi ha hagut una millora en la taxa docupaci des que shan aplicat els nous contractes. (NR)
La taxa docupaci ha millorat des que shan aplicat els nous contractes. (R)
Frases actives
Si es volen textos ms clars, concisos i precisos, es recomana buscar lordre natural de la frase,
s a dir, el que presenten les frases actives.
(CCT/CCL) + S + V + CD + CI + C Circumstancials
Avui lalcalde ha dictat una resoluci referent a ladquisici de cinc vehicles per a la
Policia Local.
Si els protagonistes reals del que sexplica (agent i pacient) coincideixen amb el subjecte i
lobjecte gramaticals, respectivament, la frase guanya en transparncia.
S(agent) + V + CD(pacient) + altres complements
El Servei dUrbanisme va presentar les noves tecnologies a lAjuntament.
A vegades, per, el que el redactor vol destacar no s el subjecte, sin el complement directe.
Per aconseguir-ho, cal desmuntar lordre de la frase activa i fer una dislocaci.

37

La dislocaci permet desordenar lordre natural de loraci i substituir les parts desplaades per
pronoms febles. Lefecte que sobt s semblant al de la passiva perifrstica de la qual es
parlar a continuaci, per amb una construcci activa.
Les noves tecnologies, les va presentar el Servei dUrbanisme a lAjuntament.
3.3.2. Problemes respecte de les frases
Cal evitar labs de:
Frases passives.
Frases massa llargues.
Construccions nominals.
Construccions de gerundi.
Frases passives
En catal, com en la majoria de les llenges romniques, hi ha dues classes de construccions
passives, la passiva perifrstica i la passiva pronominal.
La passiva perifrstica es construeix amb el verb ser o sser en forma personal i el participi dun verb transitiu que concorda amb el subjecte gramatical.
S(pacient) + ser/sser + participi + per C agent
Alguns negocis sn oberts sense llicncia municipal pels propietaris.
Les noves tecnologies van ser exposades a lAjuntament pel Servei dUrbanisme.
La passiva pronominal es construeix amb un verb transitiu en tercera persona i el pronom es.
es + V(transitiu) 3a persona
Alguns negocis sobren sense llicncia municipal.
Es van exposar les noves tecnologies a lAjuntament.
Cal tenir present, per, que la passiva pronominal, a diferncia de la perifrstica, no pot tenir
lagent expressat.
Per part del Departament dHisenda es faran les inspeccions necessries. (INC)
Aix, doncs, davant duna frase passiva pronominal amb lagent expressat, el millor que es pot fer
s convertir-la en activa o, si ms no, prescindir de lagent o b fer servir construccions alternatives.
El Departament dHisenda far les inspeccions necessries. (R)
Es faran les inspeccions necessries als contribuents. (R)
Cal fixar-se que lltim exemple, tot i ser correcte, ha patit una prdua dinformaci important.
38

Frases massa llargues


Cal tenir en compte que les frases llargues costen ms de llegir que les curtes. Si es vol que els
textos siguin fluids conv que les frases no superin les 30 paraules aproximadament.
A ms, cal recordar que cada frase ha de correspondre a una idea o pensament i que sha de
marcar amb un punt i seguit o b amb un punt i coma.
LONG Groc i Verd va fer abans-dahir un acte de protesta en terrenys de la companyia X, a la poblaci de X, per denunciar labocament incontrolat de residus
txics, per la qual cosa, segons es va saber ahir, set membres de lorganitzaci ecologista van poder entrar en un terreny propietat de lempresa i van agafar mostres de
vessaments, en les primeres anlisis de les quals ja es va detectar la presncia de
substncies txiques i cancergenes, ra per la qual lONG esmentada pensa presentar una denncia a la fiscalia. (NR)
LONG Groc i Verd va fer abans-dahir un acte de protesta en terrenys de la companyia X, a la poblaci de X, per denunciar labocament incontrolat de residus txics. Segons es va saber ahir, set membres de lorganitzaci ecologista van
poder entrar en un terreny propietat de lempresa i van agafar mostres de vessaments. Com que en les primeres anlisis ja es va detectar la presncia de substncies txiques i cancergenes, lONG esmentada pensa presentar una denncia a la
fiscalia. (R)
El curs passat, 69.029 docents van fer formaci continuada de matries com ara:
innovaci, tecnologies de la informaci i la comunicaci, escola inclusiva, gesti de
centres i serveis educatius, i millora personal i desenvolupament professional, amb
lobjectiu dactualitzar els seus coneixements i apostar per la renovaci pedaggica
per millorar la prctica professional. (NR)
El curs passat, 69.029 docents van fer formaci continuada de matries com ara:
innovaci, tecnologies de la informaci i la comunicaci, escola inclusiva, gesti de
centres i serveis educatius, i millora personal i desenvolupament professional. Lobjectiu daquest tipus de formaci s actualitzar els coneixements dels mestres i apostar
per la renovaci pedaggica per millorar la prctica professional. (R)
Han comenat les obres de construcci duna residncia per a persones amb discapacitat, la qual semplaar al carrer Xifr, al barri de la Clota, que es dir LEsclat
de la Clota, i es preveu que estigui acabada la primavera de lany vinent, la qual
comptar amb vuit plantes, trenta habitacions i tres sales de menjador que seran a les
sis plantes superiors, i tamb hi haur una sala de fisioterpia, una cuina i un centre
datenci especialitzada. (NR)
Han comenat les obres de construcci duna residncia per a persones amb discapacitat, la qual semplaar al carrer Xifr, al barri de la Clota. Es preveu que la futura residncia, que es dir Esclat de la Clota, estigui acabada la primavera de lany
vinent. Ledifici compatar amb vuit plantes, trenta habitacions i tres sales de menjador que seran a les sis plantes superiors. Les installacions tamb inclouen una sala
de fisioterpia, una cuina i un centre datenci especialitzada. (R)

39

Construccions nominals
Les construccions nominals sn aquelles que tendeixen a utilitzar llargues estructures integrades per substantius, en lloc de fer servir un verb simple, un adverbi o un adjectiu. Aquest tipus
de construcci t lorigen en una malentesa voluntat de precisi, ja que a vegades es pensa,
errniament, que la verbalitzaci fa que els conceptes perdin fora.
Us informo de la denegaci de la sollicitud de reducci de la taxa descombraries
relativa a la senyora Matilde Baos Oleart, perqu la unitat familiar de convivncia
t uns imgressos anuals superiors al que preveu lOrdenana municipal. (NR)
Us informo que sha denegat la reducci de la taxa descombraries a la senyora
Matilde Baos Oleart, perqu la unitat familiar de convivncia t uns ingressos anuals
superiors al que preveu lOrdenana municipal. (R)
La senyora Victria Pascual Rivera sollicita la modificaci del projecte de llicncia
dobres per a la construcci dun habitatge unifamiliar allat, situat a lavinguda de
la Font, 33, expedient 989/09, mitjanant la presentaci dun escrit i documemtaci
annexa. (NR)
La senyora Victria Pascual Rivera presenta un escrit en qu sollicita modificar el projecte de llicncia dobres per construir un habitatge unifamiliar allat, situat a lavinguda de la Font, 33, expedient 989/09, i hi adjunta documentaci. (NR)
Us trameto, adjunt, un exemplar del contracte relatiu a les obres complementries per
a la reparaci i adequaci de la piscina del complex poliesportiu Les Bones Aiges. (NR)
Us trameto, adjunt, un exemplar del contracte relatiu a les obres complementries per
reparar i adequar la piscina del complex poliesportiu Les Bones Aiges. (R)
Labs de construccions nominals s molt habitual i, tot i no ser incorrectes, fan els escrits poc gils.
El cas ms extrem de construcci nominal apareix amb ls de perfrasis compostes dun verb
gaireb sense contingut semntic procedir a, realitzar, fer, efectuar, etc. i un nom que
aporta el significat.
El regidor dEsports ha procedit a efectuar la convocatria per contractar professorat
en matria esportiva. (NR)
El regidor dEsports ha elaborat la convocatria per contractar professorat en matria esportiva. (R)
Us envio les comunicacions de suport rebudes en aquest Ajuntament per realitzar
latorgament del premi Apelles Mestres, amb la finalitat que procediu a la tramitaci
dels expedients administratius corresponents i que pugueu efectuar la concessi del
premi esmentat. (NR)
Us envio les comunicacions de suport rebudes en aquest Ajuntament per atorgar el
premi Apelles Mestres, perqu tramiteu els expedients administratius corresponents i
pugueu concedir el premi esmentat. (R)

40

Construccions de gerundi
Les frases subordinades de gerundi encarcaren la redacci i dificulten la comprensi de la frase.
Cal recordar que, perqu aquestes oracions siguin correctes, lacci que indica el verb en gerundi ha de ser simultnia o anterior a la del verb principal, per mai posterior.
Recordant la figura de lillustre escriptor, el president va inaugurar lacte.
Per sn sempre incorrectes les oracions subordinades introdudes amb un gerundi copulatiu
de posterioritat o conseqncia i amb un gerundi especificatiu.
El gerundi copulatiu de posterioritat: s una construcci incorrecta quan sutilitza per enllaar dues oracions sense que hi hagi una relaci de subordinaci.
Es va incendiar ledifici calculant-se les prdues en 80 milions de pessetes. (INC)
Es va incendiar ledifici i les prdues es calculen en 80 milions de pessetes. (R)
Els testimonis van declarar que van veure el vehicle, matrcula 3245 BNC, que circulava a tota velocitat pel passeig martim de la poblaci envaint tot seguit el carril contrari i no respectant la prioritat del pas de vianants. (INC)
Els testimonis van declarar que van veure el vehicle, matrcula 3245 BNC, que circulava a tota velocitat pel passeig martim de la poblaci i que, tot seguit, va envair el
carril contrari sense respectar la prioritat del pas de vianants. (R)
El gerundi de conseqncia: Si el que es vol s esmentar un fet que s conseqncia dun
altre o que es produeix desprs dun altre, tampoc es pot utilitzar lanomenat gerundi de
conseqncia.
La Junta de Govern Local ha discutit amb profunditat aquest tema, comunicant el
secretari els acords de la Comissi al Ple. (INC)
La Junta de Govern Local ha discutit amb profunditat aquest tema i el secretari ha
comunicat els acords de la Comissi al Ple. (R)
Els professionals de la Unitat Central dInformtica Forense han aportat molts coneixements i experincies en aquestes XII Jornades dOrientaci Acadmica, oferint un
alt nivell de contingut. (INC)
Els professionals de la Unitat Central dInformtica Forense han aportat molts coneixements i experincies en aquestes XII Jornades dOrientaci Acadmica i han ofert
un alt nivell de contingut. (R)
El conductor del cami va manifestar que feia aquests abocaments de terres fora
sovint, desconeixent si existia el perms corresponent. (INC)
El conductor del cami va manifestar que feia aquests abocaments de terres fora
sovint i que desconeixia si existia el perms corresponent. (R)

41

El gerundi especificatiu: s el que sutilitza incorrectament per introduir una frase especificativa o determinativa.
Sha publicat una Ordre establint latorgament de subvencions a les zones afectades
per la pesta porcina. (INC)
Sha publicat una Ordre que estableix latorgament de subvencions a les zones afectades per la pesta porcina. (R)
En relaci amb el vostre escrit presentat el 3 de maig denguany (RE nm. 67/09)
denunciant molsties derivades dolors al local situat al carrer dels Monjos, 45,
daquesta poblaci, us comunico que els Serveis Tcnics Municipals han fet la inspecci corresponent. (INC)
En relaci amb el vostre escrit presentat el 3 de maig denguany (RE nm. 67/09), en
el qual/en qu denuncieu molsties derivades dolors al local situat al carrer dels
Monjos, 45, daquesta poblaci, us comunico que els Serveis Tcnics Municipals han
fet la inspeci corresponent. (R)

3.4. ELS CONNECTORS


Els connectors o marcadors textuals (elements gramaticals com conjuncions, preposicions,
adverbis, locucions de diversa mena, etc.) sn enllaos que ajuden a organitzar la informaci
del text.
Si sutilitzen correctament, guien el lector cap a la lgica del discurs i deixen entreveure amb
molta ms facilitat lestructura que el redactor ha imposat. De tal manera que un text amb connectors s ms fcil dentendre que un sense connectors.

3.5. LA PUNTUACI
La puntuaci dun escrit delimita la sintaxi lingstica, modula la prosa i la respiraci, i tamb
permet posar de relleu idees i eliminar ambigitats. En definitiva, s una eina bsica en
lestructuraci del text.
3.5.1. La jerarquia dels signes de puntuaci
No tots els signes de puntuaci tenen la mateixa fora ni funci en el conjunt del discurs. Hi ha
una relaci estreta entre els signes; una unitat danlisi lingstica i un valor comunicatiu.

42

punt final

text

missatge

punt i a part

pargraf

tema

punt i seguit

oraci

idea, pensament

punt i coma, coma,


admiraci, interrogaci,
parntesi

frase, sintagma

apunt, comentari,
incs, aposici

Quadre 7. Sobre els signes de puntuaci

43

Resum del tema


Fins aqu hem vist que:
Per redactar textos ms clars cal conixer els diversos elements en qu sestructuren els pargrafs i les frases. Aix tamb, sha incidit en aquelles construccions poc recomanables, quan se
nabusa, com les passives i les construccions de gerundi, a ms dindicar-ne algunes incorreccions gramaticals. Finalment, sha repassat la importncia que tenen els connectors i la puntuaci per facilitar lestructuraci del text.

Referncies a lannex
Annex 3: En aquest annex (pg. 71) es recull consells que cal seguir per tal de redactar
pargrafs coherents.
Annex 4: En aquest annex (pg. 73) es recull consells per facilitar la redacci de frases
clares i expressives.
Annex 5: En aquest annex (pg. 75) es presenta una llista dels connectors ms corrents.
Aquesta llista sha dividit entre aquells que contribueixen a la gesti dels pargrafs en el text i aquells que serveixen per organitzar les frases dins el pargraf.
Annex 6: En aquest annex (pg. 77) es presenta els diversos signes de puntuaci que
habitualment sutilitzen en textos administratius i diversos comentaris sobre la
seva utilitat i funci.

44

4. LA REVISI
IDEES CLAU
La revisi s una de les etapes ms importants en qualsevol procs de redacci, perqu permet comprovar si el resultat obtingut sadequa a les intencions inicials.
Una revisi atenta de continguts i forma ha de contribuir a millorar la redacci del text.
Cal que la revisi dels textos es faci per etapes: primer, cal concentrar-se en la coherncia
i, desprs, en la cohesi.
s important que un cop revisat el text, shi faci encara una ltima lectura per comprovar
que lescrit ser ents sense dificultats pel destinatari.
La revisi dun escrit sha dentendre com un acte global que permeti comprovar que el resultat sadequa a la intenci inicial, s a dir, a lobjectiu fixat i que sha redactat de manera clara,
precisa i concisa. Aquesta ltima etapa del procs de redacci no ha docupar un lloc menys
important respecte de les fases anteriors.
Durant el procs de revisi de lescrit, cal fixar-se en la selecci i lorganitzaci de les idees que
apareixen en el text i cal buscar la mxima llegibilitat possible, sempre pensant en la persona
que el llegir. Aix, cal tenir present quin grau de coherncia i cohesi ha de presentar el text.
s a dir, s lhora de repassar tant el contingut (idees i conceptes) com la forma (pargrafs, frases, paraules, connectors, puntuaci, sintaxi, convencions, etc.)

4.1. LA COHERNCIA
Per comprovar la coherncia dun text, cal revisar el text, buscar problemes en lestructuraci
de les idees i cal comprovar el segent:
Que el text presenta un sentit global, dacord amb la intenci inicial.
Que hi ha continutat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
Que cap concepte queda ambigu.
Que les idees shan ordenat dacord amb lobjectiu inicial del text i tenint present qu sap
i qu no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Que no hi ha informaci suprflua.
Si es detecta alguna inconcreci respecte dels aspectes assenyalats, cal fer lesfor de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.

4.2. LA COHESI
Cal buscar la cohesi del text, s a dir, constatar que cada frase sadequa a la interpretaci de
la resta doracions prvies del discurs. Per tant, cal comprovar el segent:
45

Que el pas dun pargraf a un altre respon a una evoluci en el discurs.


Que les frases no sn massa llargues i que la informaci es presenta de manera lgica.
Que les paraules tenen un significat precs i clar.
Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingstics.
Que els signes de puntuaci organitzen i equilibren el text.
Que no hi ha incorreccions ortogrfiques, sintctiques o lxiques (a banda de les gramtiques clssiques, els correctors informtics poden ser molt tils).
Que les convencions shan utilitzat de manera coherent.

4.3. LLTIMA LECTURA


Finalment, per tancar el procs de revisi s aconsellable llegir el text amb els ulls del destinatari i fer-se les preguntes segents:
Sentn per qu sescriu i qu es diu amb una primera lectura?
Es veu clara levoluci del discurs i la distribuci en pargrafs?
Es pot desxifrar tot el contingut paraules, sigles, etc.?
Tota la informaci s rellevant?
Sha fet agradable de llegir?
s coherent el grau de formalitat que shi utilitza?

4.4. LES CONVENCIONS


En

relaci amb les convencions, shan de repassar:


Els marges.
La tipografia.
Els signes de puntuaci.
Les majscules i minscules.
Les abreviacions.

4.4.1. Els marges


La fixaci duns marges i lalineaci a lesquerra de gaireb tota la informaci que apareix en els
documents ajuda a donar una unitat dimatge, per cal tenir present que aix s una convenci i
que la disposici dels elements pot variar en cada organisme oficial, dacord amb els seus criteris.
El marge esquerre acostuma a ser dentre 3,5 i 4 cm i el dret oscilla entre els 2,5 i 3 cm. Pel
que fa al marge inferior, entre lltima lnia de text i lacabament del paper hi ha dhaver com
a mnim 3 cm.

46

4.4.2. La tipografia
En els textos, que generalment es redacten en rodona, conv no abusar dels diversos recursos
tipogrfics de qu es disposa i utilitzar-los amb mesura; s a dir, fer-los servir quan realment
es vol diferenciar alguna cosa concreta. A continuaci es fa un breu comentari sobre els recursos tipogrfics ms habituals:
Els

recursos tipogrfics ms habituals sn:


La cursiva
Les cometes
La negreta

La cursiva
Sutilitza per remarcar una paraula, una frase o un fragment dins dun text en rodona. Per
exemple, estrangerismes o llatinismes, lletres amb funcions especials, paraules que es volen
destacar, publicacions diverses...
Lrea de Cultura daquest Ajuntament vol convidar-vos a la conferncia Per a una
alimentaci sana que es far el proper dia 13, a les 18 hores, dintre dels actes programats durant les XI Jornades sobre Alimentaci que tindran lloc a la poblaci del
12 al 18 de setembre denguany.
Les cometes
Bsicament sutilitzen quan es fan citacions o transcripcions daltres textos, ja siguin sencers o
fragments.
El regidor de Cultura va afirmar que lAjuntament ha fet un aposta de futur perqu
cada barri disposi duna biblioteca pblica.
La negreta
El seu s respon a la decisi de qui redacta de destacar alguna cosa, ms que a criteris preestablerts. Cal no abusar-ne perqu crida molt latenci i sovint fa perdre la idea de conjunt.
Cal recordar que la solidaritat sha dentendre en un sentit ampli i sha de tenir en
compte en totes les actuacions que es duguin a terme en el municipi.
4.4.3. Els signes de puntuaci
En relaci amb la revisi dels signes de puntuaci cal remetres, dins daquest manual, a
lapartat 3.5 i a lAnnex 6.
4.4.4. Les majscules i les minscules
Les majscules serveixen per destacar determinades paraules, ja sigui perqu van desprs duns
determinats signes de puntuaci o perqu es tracta de noms que conv distingir.

47

Van assistir a lacte dinauguraci del Centre Cvic i Social: lalcaldessa, el regidor
dEducaci, el regidor de Cultura i el president del Centre Cvic i Social.
A diferncia del que sha fet tradicionalment, avui dia les majscules sutilitzen amb molta ms
mesura per distingir paraules dins del text.
4.4.5. Les abreviacions
Labreviaci de paraules i sintagmes, que sutilitza amb la voluntat de simplificar, s corrent en
el llenguatge administratiu, per utilitzar-la de manera arbitrria sovint perjudica la comprensi final del missatge. Per aix, es recomana restringir les abreviacions dins dels textos i usar
les que ja estan fixades i el destinatari pot reconixer amb facilitat.
A continuaci us donem les dades de la nova adrea de lOAC. (NR)
A continuaci us donem les dades de la nova adrea de lOficina dAtenci a la
Ciutadania. (R)

48

Resum del tema


Fins aqu hem vist que:
La revisi s una etapa del procs de redacci que cal aprofitar per millorar tots aquells aspectes que no responguin a les nostres pretensions inicials. s bo que la revisi la fem seguint les
pautes que acabem desmentar per no deixar-nos-en cap.

Referncies a lannex
Annex 7: En aquest annex (pg. 81) es presenta una guia de preguntes per revisar un
text redactat, distribudes en diversos apartats: enfocament de lescrit, idees i
informaci que dna, estructura que segueix, caracterstiques dels pargrafs,
de les frases, de les paraules utilitzades, de la puntuaci, nivell de formalitat
de lescrit, recursos retrics emprats i presentaci del text.

49

5. TCNIQUES PER ELABORAR RESUMS


IDEES CLAU
Cal llegir atentament el text que shagi de resumir i comprendren totes les paraules.
Sha de seleccionar la informaci essencial i prescindir daquella que no ho s.
El resum ha de contenir tota la informaci principal que hi ha al text original perqu el lector
el pugui entendre.
s important cohesionar la informaci i presentar-la duna manera precisa i clara.
El resum dun text ha dextreure el que realment s important daquest i t com a caracterstica essencial la brevetat: sempre ha de ser ms breu que el text original. La seva brevetat
dependr del que es demani: la meitat de loriginal, una tercera part de loriginal o una quarta part de loriginal.
Els resums poden anar amb el text original o funcionar independentment del text original. Per
la qual cosa s prioritari que reflecteixin sempre les idees essencials i lobjectiu que es transmetien en el text dorigen. Caldr destacar-hi aquells aspectes que poden ser de ms inters
per al lector i suprimir-ne els que no ho sn.
Tamb cal tenir en compte que lesfor que demana lexercici de condensar la informaci
dun text, escrit possiblement per una altra persona, ajuda moltssim a potenciar el domini descriure.
Els resums es poden elaborar a partir de les etapes segents:

5.1. LECTURA
Cal llegir el text per captar-ne el significat global i aclarir aquells temes o passatges
obscurs.
Determinar el tipus de text: explicatiu, argumentatiu, narratiu, etc.

5.2. ANLISI DEL TEXT


Cal distingir les etapes que segueix el text i tenir en compte els passos segents:
Determinar les idees principals, les secundries i els exemples que les illustren o expliquen.
Delimitar els diferents passatges amb unitat significativa.

51

5.3. PRIMER ESQUEMA DEL RESUM


Com a resultat de letapa anterior, se nelaborar un primer resum o b un esquema del possible resum. Es aquesta etapa, cal tenir present el segent:
Reduir a all que s essencial els grups significatius.
Deixar de banda detalls anecdtics.
Respectar lordre, la jerarquia i la connexi de les idees.
Cohesionar lgicament les frases amb els connectors i la puntuaci adients.

5.4. REDACCI DEL RESUM


Escriure el resum (dacord amb la llargada desitjada) desprs dhaver fet les correccions
necessries a lesborrany: errors de significat, frmules vagues, repeticions innecessries, etc.
Cal tenir present que el resum ha de contenir la temtica essencial, dacord amb lobjectiu
del document original.
El resum ha de ser objectiu (neutre) i sha dajustar al text original, sense opinions ni comentaris.
No shan dintroduir en el resum frmules com ara: lautor afirma..., lautor conclou... Aix
no obstant, es pot mantenir la primera persona all on el text lutilitza.
El resum ha de tenir lestil personal de qui el redacta. No shi ha de repetir al peu de la lletra el vocabulari i lestructura de les frases de lautor del text (noms en casos excepcionals).
No s, per tant, una successi de frases copiades del text originari.
La lectura del resum ha de permetre conixer el document amb precisi. Si cal, ha de poder
substituir el text.
Hi ha resums que poden ser ms llargs, com ja sha comentat, i comprendre parts ms
detallades del text original que puguin tenir inters per als lectors.
Les qualitats que caracteritzen el resum sn la precisi, la claredat i la concisi.

5.5. TIPUS DE RESUMS


Hi pot haver diferents tipus de resums, dacord amb lobjectiu final de qui els llegir o b
dacord amb la finalitat amb la qual shan demanat. A continuaci, sindiquen alguns tipus
de resums:
Ttol com a resum.
Resum indicatiu: molt breu.
Resum informatiu: ms complet i respecta lestructura del text original.

52

Exemple de resum dun text

Llum diferncies, un projecte intercultural a Sabadell


Una de les experincies de foment de les relacions entre persones dorigens diferents
i presentada a Interacci 08 ha estat el projecte Llum diferncies, vestim illusions,
portat a terme al barri de Torre-romeu de Sabadell. Situat a lesquerra del riu Ripoll,
aquest barri va acollir una poblaci immigrant important durant els anys cinquanta i
seixanta i moltes de les cases van ser construdes pels mateixos residents. En els
darrers anys, ha rebut una important poblaci nova duna variada procedncia de
pasos darreu del mn.
El projecte ha tingut com a objectiu millorar la cohesi social en un entorn perifric
en el qual conviuen persones que hi han residit sempre amb daltres de nouvingudes.
Per tant, del que es tractava era de facilitar la interculturalitat entre aquesta poblaci
a partir dalguna acci que permets posar valors en com.
Aix, la proposta escollida va consistir a impartir dos tallers de costura dindumentria
en els quals cada participant va fer el seu propi disseny de vestit. Un cop confeccionats, amb els vint-i-dos vestits realitzats, es va organitzar una exposici itinerant que
es va poder veure en diversos espais de tota la ciutat. Parallelament, el projecte va
incloure un cicle de conferncies/taller sobre indumentries del mn i una exposici
fotogrfica sobre grups tnics i maneres de vestir, per biblioteques i centres cvics de la
ciutat, i tamb shi va fer implicar els alumnes darts aplicades i oficis artstics de lescola Illa, que van preparar una collecci de moda fusi a partir dindumentries
darreu del mn, amb desfilades a la ciutat. Com a complement important, el dissenyador Antonio Mir es va implicar en el projecte, va visitar els tallers de confecci
i la collecci feta pels alumnes, i tamb els va impartir una lli magistral.
Lexperincia, impulsada des de lrea de Cultura de lAjuntament de Sabadell, per
en la qual tam han participat altres rees municipals com ara les de Nova Ciutadania, Participaci, Educaci i Pla de Barris, i que ha comptat amb el suport de la
Diputaci de Barcelona, ha tingut uns resultats excellents, la qual cosa ha fet que
ja hagi estat imitada per altres municipis.
Amb els resultats obtinguts, shan complert els objectius marcats, que eren donar
prestigi a un barri de lextraradi a partir dun projecte que ha pogut ser contemplat
per tota la ciutat; donar tamb, valor a les persones del barri que hi han collaborat
amb una notable projecci a partir dels vestits conferenciats i, finalment, compartir la
satisfacci dels protagonistes per haver participat en un projecte que ha tingut una
gran repercussi meditica, ja que els mitjans de comunicaci locals hi han dedicat
una atenci especial.

DB, Revista de la Diputaci de Barcelona, nm. 155, novembre-desembre 2008. Secci Ciutadania, article Interacci 08. Respostes locals per al dileg intercultural.
Extensi del text: 2.718 carcters (amb espais).

53

Pla esquemtic del resum


Primer pargraf:
1. Experincia de foment de les relacions entre persones de diferents orgens.
Projecte Llum diferncies, vestim illusions.
Portat a terme al barri de Torre-romeu de Sabadell.
Barri de poblaci immigrant des de la dcada dels cinquanta fins avui (actualment acull poblaci darreu del mn).
Segon pargraf:
2. Lobjecte era millorar la cohesi social i facilitar la interculturalitat entre els vens.
Tercer pargraf:
3. El projecte sha tradut en diferents actes:
Dos tallers de costura dindumentria.
El disseny dun vestit per part de cada participant.
Una exposici itinerant dels vestits realitzats per diferents espais de la ciutat.
Un cicle de conferncies/taller sobre indumentries del mn.
Una exposici fotogrfica sobre grups tnics i maneres de vestir.
Participaci dalumnes darts aplicades i oficis artstics de lescola Illa.
I una lli magistral del dissenyador Antonio Mir.
Quart pargraf:
4. Lexperincia sha impulsat des de Cultura amb el suport daltres rees municipals i de la
Diputaci de Barcelona.
Cinqu pargraf:
5. Shan assolit els objectius marcats:
Donar prestigi al barri.
Proporcionar valor a les persones que hi han participat.
Compartir la satisfacci dels protagonistes participants.
Obtenir una gran repercussi meditica.
54

Text resumit (aproximadament en la meitat de loriginal)

Llum diferncies, un projecte intercultural a Sabadell


Amb motiu dInteracci 08 sha portat a terme Llum diferncies, vestim illusions
al barri de Torre-romeu de Sabadell. Lexperincia ha volgut fomentar les relacions
entre persones dorigen diferent en un barri de poblaci immigrant.
Els objectius eren millorar la cohesi social i facilitar la interculturalitat entre els vens
per tal de posar valors en com.
Amb aquesta finalitat es van impartir dos tallers de costura dindumentria en els
quals cada participant va dissenyar un vestit. Amb els vint-i-dos vestits confeccionats
es va organitzar una exposici itinerant per la ciutat. Parallelament, es van celebrar
altres actes com un cicle de conferncies/taller i una exposici fotogrfica sobre grups
tnics i indumentries, una collecci de moda fusi, preparada pels alumnes de
lescola Illa i, complemetriament, la visita del dissenyador Antonio Mir.
Lrea de Cultura de lAjuntament de Sabadell ha impulsat aquesta esperincia amb
el suport daltres rees municipals i de la Diputaci de Barcelona. Lxit daquest
esdeveniment ha fet que altres municipis imitessin la iniciativa.
Finalment, cal destacar que els resultats obtinguts han estat immillorables i que shan
assolit els objectius marcats: donar prestigi a un barri de lextraradi, proporcionar
valor a les persones que han participat en el projecte i compartir la satisfacci dels
protagonistes participants. I tot plegat amb una gran repercusi meditica.

Extensi del text: 1.447 carcters (amb espais).

55

Resum del tema


Fins aqu hem vist que:
Resumir s un procs que ens ajuda a sintetitzar les idees i, alhora, comprn totes les etapes
que componen el procs de redacci ja que cal extreure les idees principals, ordenar-les i tornar-les a escriure respectant la informaci del text original.

Referncies a lannex
Annex 8: En aquest annex (pg. 85) es presenten algunes idees sobre la utilitat delaborar resums.

56

SNTESI DEL MATERIAL


La redacci de textos s una tasca que preocupa molts professionals que es troben cada dia
amb la feina delaborar documents amb peculiaritats diverses. s necessari, doncs, que aquelles persones que shagin denfrontar peridicament a aquesta feina coneguin les eines de qu
poden disposar a lhora de redactar textos. A ms, aix es pot anar perdent aquella por al full
en blanc.
Conixer els diversos apartats del procs de redacci i saber-los aplicar en els textos que calgui redactar s, sens dubte, una de les millors estratgies per arribar a construir textos amb un
alt nivell deficcia comunicativa. De fet, aix s el que pretn qualsevol persona que es posa
a escriure.
Per aquest motiu aquest mdul sha dividit en quatre temes, seguint les diverses etapes que se
segueixen en qualsevol procs de redacci. Sadverteix, per, que malgrat la linealitat amb qu
aqu es presenten no sempre es compleix en la prctica, en la mesura que les diverses etapes
interaccionen les unes amb les altres; s a dir, que moltes vegades mentre es recull informaci
ja es planifica o que mentre es planifica ja es redacta, o que mentre es revisa es ref lescrit i
es torna a redactar en comprovar que no acaba de funcionar.
En el primer tema shan presentat les tcniques principals per recollir o recopilar la informaci a
fi de poder superar bloquejos i pnics i, aix, planificar millor les idees dacord amb lobjectiu fixat.
Sigui com sigui, en el segon tema sha parlat de la importncia que t planificar a fi de no fer
la feina en va. Aix doncs, sha vist la importncia que t lanlisi de la situaci comunicativa
per adaptar plenament cada text a les seves necessitats i a les del destinatari. Tamb sha vist
com ordenar les idees a fi que el missatge esdevingui precs, clar i concs, aspectes estilstics
que esdevenen decisius quan es busca aconseguir un alt nivell deficcia comunicativa.
En el tercer tema, la redacci, shan repassat els aspectes que cal conixer per estructurar els
pargrafs i les frases amb coherncia. Aix mateix, sha incidit en aquelles construccions poc
recomanables que poden fer els escrits espessos i difcils de llegir i en algunes incorreccions
gramaticals relacionades amb aquests elements. En darrer terme, sha fet esment de la importncia que tenen els connectors i la puntuaci a lhora destructurar adequadament un text.
Pel que fa a letapa de revisi, el quart tema, sha vist la necessitat de comprovar al final que
el resultat sadequa a la intenci inicial. Cal entendre aquesta ltima no com una lectura amb
presses dltima hora, sin com un moment per refer tot all que realment no sajusti als plantejaments fets. En mirar-se el text amb els ulls de qui lha de llegir, sobt una perspectiva que
permet detectar problemes de coherncia i cohesi que difcilment es poden reconixer duna
altra manera.
Lltim tema que sha tractat en aquest manual, les tcniques per elaborar resums, pretn ajudar les persones que sovint han de redactar i sitetitzar la informaci a fer aquest exercici mltiple que comprn totes les etapes precedents del procs de redacci.
Finalment, recordar que tots els elements presentats conformen una unitat i que, tot i que per
exposar-los shan hagut de separar, en redactar caldr tenir-los tots presents si es vol millorar
la qualitat dels escrits.
57

GLOSSARI
Agent: Responsable lgic de lacci en una frase. (3.3.1.)
Claredat: Qualitat dels textos en utilitzar paraules entenedores i comprensibles. (2.3.2.)
Coherncia: Presentar les idees de manera ordenada i relacionada. (4.1.)
Cohesi: Adequaci entre les diverses parts dun text. (4.2.)
Concisi: Qualitat dels textos en presentar les idees essencials i prescindir de les suprflues.
(2.3.3.)
Connectors: Elements gramaticals que contribueixen a establir relacions entre frases o pargrafs. (3.2.3. i 3.4.)
Dislocaci: Desplaaments de determinats elements gramaticals de lordre natural de loraci
que sn substituts per pronoms febles. (3.3.1.)
Falques lingstiques: Expressions que safegeixen innecessriament en una oraci. (2.3.1.)
Frase inicial o temtica: Primera frase que introdueix la idea o el tema. (3.2.3.)
Frase final o de cloenda: Frase que tanca el pargrafs amb algun comentari global o de
recapitulaci. (3.2.3.)
Frases de desenvolupament: Sn les frases que sorganitzen a continuaci o a lentorn de
la frase temtica i arrodoneixen el tema. (3.2.3.)
Gerundi copulatiu: Construcci incorrecta que pretn enllaar dues oracions copulatives i
que, per tant, no mantenen relaci de subordinaci. (3.3.2.)
Gerundi de conseqncia: Construcci incorrecta de gerundi que introdueix una acci que
s conseqncia del verb principal. (3.3.2.)
Gerundi especificatiu: Construcci incorrecta de gerundi que introdueix una construcci
amb voluntat de determinar un concepte previ. (3.3.2.)
Incisos: Aclariments, sovint innecessaris, que tendeixen a dificultar la comprensi de la idea
clau de la frase. (3.3.1.)
Llegibilitat: Grau de facilitat amb qu es pot llegir, comprendre i memoritzar un text. (2.1.3.)
Pacient: Element lgic de loraci sobre el qual recau lacci del verb. (3.3.1.)
Pargrafs conclusius: Pargrafs en qu es recapitula la informaci del text o shi fa un
resum. (3.2.5.)
Pargrafs expositius: Pargrafs en qu sexposen, sexpliquen i es desenvolupen les idees
que es volen transmetre. (3.2.5.)
Pargrafs introductoris: Pargrafs que preparen el lector i lintrodueixen en les idees que
es desenvoluparan en el text. (3.2.5.)
Paraules clau: Paraules que aporten el pes significatiu en loraci. (2.3.3.)
Paraules multis (jquers i crosses): Paraules que encaixen a qualsevol lloc i que sovint
empobreixen el contingut. (2.3.1.)

59

Passiva perifrstica: Estructura gramatical en qu el pacient fa la funci de subjecte, lacci


verbal es construeix amb el verb ser ms un participi i lagent acostuma a aparixer com
a complement. (3.3.2.)
Passiva pronominal: Estructura gramatical que es construeix a partir del pronom es i el verb
en tercera persona, i que esdev incorrecta quan expressa el complement agent. (3.3.2.)
Planificar: Establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i dur a terme una estratgia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informaci que es vol transmetre.
(2.)
Precisi: Qualitat dexpressar amb la mxima exactitud i sense ambigitats els conceptes.
(2.3.1.)
Textos argumentatius: Sn textos que volen convncer o fer creure alguna cosa amb la
intenci dinfluir sobre lopini del lector. (2.1.1.)
Textos descriptius: Sn textos que expliquen, amb detall, les qualitats i caracterstiques dun
objecte, dun paisatge, duna persona o b dun sentiment. (2.1.1.)
Textos explicatius: Sn textos que desenvolupen el contingut dun tema a fi dinformar, explicar, difondre o interpretar objectivament algunes idees. (2.1.1.)
Textos informatius: Sn textos que presenten la informaci objectivament. (2.1.1.)
Textos narratius: Sn textos que narren histries, reals o imaginries, en qu alguns personatges participen en els esdeveniments i/o circumstncies que es produeixen en el desenvolupament. (2.1.1.)
Textos persuasius: Sn textos que volen informar i influir en el receptor del missatge perqu
sinteressi o b consumeixi un determinat producte. (2.1.1.)
Textos subjectius: Sn textos que expressen opinions i presenten la informaci de manera
subjectiva. (2.1.1.)

60

BIBLIOGRAFIA COMENTADA
AMADEO, I.; SOL, J. (1996): Curs prctic de redacci. Barcelona. Columna.
Aquest llibre est adreat a totes aquelles persones que han de redactar sovint tant a la
feina com particularment. Els autors expliquen el procs de redacci de textos i en donen
exemples illustratius amb els exercicis corresponents.
CASSANY, D. (1993): La cuina de lescriptura. Barcelona. Empries.
Lautor daquest llibre ofereix una lectura amena del que s redactar. Presenta els estris
que shan de tenir en compte quan es redacten textos com si parls duna recepta de
cuina; daqu el seu ttol.
CERVERA RODRGUEZ, A. (1999): Gua para la redaccin y el comentario de texto. Madrid. Espasa
Calpe, SA.
Aquesta guia presenta les diverses formes que hi ha delaborar un comentari de text.
Tamb explica les caracterstiques dels diferents tipus de textos que shi presenten amb
exemples. Lautor analitza els textos a fi densenyar els aspectes que cal tenir en compte a
lhora de redactar-los.
HIMSTREET, W.C.; BATY, W.M. (1990): Redaccin de cartas e informes en la empresa. Bilbao. Ed.
Deusto, SA.
En aquest llibre sexpliquen els principis bsics de la comunicaci en lmbit de lexpressi
escrita. Est adreat al mn de lempresa. Al final, hi ha exercicis dautoavaluaci amb les
solucions corresponents.

61

ANNEXOS I MATERIAL DAUTOAVALUACI

Dins daquest document trobareu:


Els documents annexos que amplien la informaci del seu manual, els quals es
troben referenciats al final de cada tema del manual de consulta.
Un qestionari dautoavaluaci final que vol servir-li com a eina per saber quin
ha estat el seu grau daprenentatge.
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci.

64

SUMARI
Annex 1: La utilitat de fer servir tcniques per generar idees.

67

Annex 2: Consells per planificar un text.

69

Annex 3: Consells per redactar pargrafs coherents.

71

Annex 4: Consells per construir frases clares i expressives.

73

Annex 5: Connectors.

75

Annex 6: Signes de puntuaci.

77

Annex 7: Guia de preguntes per revisar un text redactat.

81

Annex 8: La utilitat delaborar resums.

85

Qestionari dautoavaluaci final

87

Pautes per a la correcci de lautoavaluaci

89

65

ANNEX 1
LA UTILITAT DE FER SERVIR TCNIQUES PER GENERAR IDEES
Utilitzar tcniques per generar idees pot ser til per:
Recopilar el major nombre didees possibles.
Escollir la tcnica que ens vagi millor per a cada situaci comunicativa.
Superar bloquejos o pnics davant de la pantalla o el paper en blanc.

67

ANNEX 2
CONSELLS PER PLANIFICAR UN TEXT
Determinar quin s lobjectiu del text que anem a redactar.
Fixar amb claredat a qui ens adrecem.
Saber de quina manera ho volem dir.
Establir amb claredat el missatge que es vol comunicar.
Ordenar les idees i la informaci de manera lgica.
Evitar tota mena dambigitats en el que anem a dir.
Buscar la manera ms clara de dir-ho i tendir a la naturalitat.
Procurar expressar-ho amb la mxima concisi possible i concentrar-nos en el que realment
sigui essencial.

69

ANNEX 3
CONSELLS PER REDACTAR PARGRAFS COHERENTS
Ordenar les idees de manera lgica.
Repetir alguns dels substantius importants que han aparegut en frases anteriors.
Utilitzar pronoms, els antecedents dels quals sn en el mateix pargraf.
Fer servir connectors o paraules denlla per unir els temes que estiguin relacionats.
Utilitzar adequadament els signes de puntuaci.

71

ANNEX 4
CONSELLS PER CONSTRUIR FRASES CLARES I EXPRESSIVES
Les idees ms rellevants s millor presentar-les en una frase simple.
La millor manera descriure una frase i no equivocar-se s respectar lordre lgic subjecteverb-complement.
Quan en una frase es vol ressaltar alguna paraula, cal posar-la al principi daquesta.
Quan dues idees estan relacionades entre si i tenen la mateixa importncia, cal presentarles en oracions coordinades unides per una conjunci o una expressi que les enllaci.
Les frases positives proporcionen ms informaci i sn ms agradables per al lector que les
negatives.
Cal evitar ls de les dobles negacions perqu dificulten la comprensi de la frase.
La veu activa fa guanyar vida al text perqu s ms directa.
Es pot utilitzar la veu activa per als fets agradables i reservar ls de la passiva (pronominal) per a les comunicacions desfavorables.
Si cal remarcar una idea, s preferible que el subjecte de loraci que lexpressi sigui una
persona o una cosa concreta.
El llenguatge especfic i la profusi de detalls destaquen la importncia dun passatge.
Cal evitar les expressions en qu lautor dun text eludeix la responsabilitat dall que afirma.
En les enumeracions, shan dexpressar tots els elements de la mateixa manera.

73

ANNEX 5
CONNECTORS
En aquest annex es presenten els connectors o marcadors textuals ds ms corrent, classificats dacord amb la funci que poden fer dins dun text:
Si es vol estructurar un text.
Si es volen estructurar idees.

Si es vol estructurar un text


Per introduir el tema:
Lobjectiu principal de... / Aquest escrit/document tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relaci amb... / Un altre punt s... / El punt segent tracta de...
Per marcar ordre:
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per comenar / Dentrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En ltim lloc... / Per acabar
Per fer distincions:
Duna banda,... / De laltra
Per un costat,... / Per laltre,...
Daltra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi
Per continuar sobre un mateix punt:
A ms a ms / A ms / Aix mateix,
Desprs / Tot seguit / Tamb, / Aix doncs...
Per posar mfasi en un punt:
s a dir / En altres paraules / Dit duna altra manera...
Sha de tenir en compte...
El ms important / La idea central / Conv ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a...
Per posar exemples:
Per exemple / Un bon exemple daix s... / Com a exemple...
En concret / Com ara

75

Per resumir:
En resum / Resumint el ms important...
En conjunt / Globalment...
Per acabar:
En conclusi / En definitiva / En conseqncia / Aix doncs...
Per acabar / Finalment...
Si es volen estructurar idees
Per indicar causa:
perqu (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
ats que / a causa de / grcies a / per culpa de...
Per indicar conseqncia:
en conseqncia / consegentment / per tant / de manera que / per aix
Per indicar condici:
Si / en cas de / a condici de
Per indicar finalitat:
perqu (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb lobjectiu de
amb la finalitat de...
Per indicar oposici (adversatives):
en canvi / al contrari / tanmateix / ara b
No obstant aix.../ Malgrat aix...
Per indicar objecci (concessives):
encara que / malgrat que / tot i que / per b que

76

ANNEX 6
SIGNES DE PUNTUACI
En

aquest annex es presenten els usos ms corrents dels diversos signes de puntuaci:
La coma (,).
El punt i coma (;).
El punt (.).
Els dos punts (:).
Els punts suspensius (...).
El gui ().
Els parntesis ().
Les cometes ( ).
La barra inclinada (/).

La coma (,)
Es fa servir:
Per separar ms de dos elements duna srie. Lltim sacostuma a separar amb una i.
En les oracions coordinades, encara que hi hagi al davant la conjunci i, quan:
No uneix dos elements equivalents.
La conjunci i sha utilitzat abans en una enumeraci interna.
Per marcar incisos:
Aposicions: Aquelles construccions nominals que sadjunten a un altre a fi dexplicar-lo.
Oracions explicatives de relatiu: Construccions que aporten informaci suplementria o
explicativa dun concepte esmentat anteriorment.
Per marcar determinades locucions adverbials o conjuntives (connectors textuals o enllaos)
com: Aix mateix, a ms, a ms a ms, de fet, en efecte, en resum, s a dir, finalment, no
obstant aix, per tant, si ms no, tot i aix, tanmateix, etc., tant quan apareixen a linici de
la frase com entremig.
Desprs dalguns elements desplaats, especialment quan sn llargs i complexos.
Abans de construccions finals, causals, condicionals, adversatives, etc., llargues.
Per marcar que falta el verb de loraci.
Desprs de frmules de salutaci i comiat.
Per separar la localitat del dia en les datacions.
En les adreces, entre el carrer i el nmero de ledifici, i entre aquest i el pis i la porta.
En els nombres decimals, per separar-los dels nombres enters (no sha de fer servir lapstrof).

77

Per no sha de fer servir mai:


Per separar el subjecte del verb quan la frase mant lordre neutre S+V+OD.
Per separar el verb del complement directe.
Desprs de les signatures.

El punt i coma (;)


Es fa servir:
En enumeracions en qu ja apareguin comes internes. El darrer punt i coma duna enumeraci es marca amb una coma davant de les conjuncions i, o, ni.
Davant de conjuncions com per, tanmateix, etc., quan en la frase hi ha altres comes.

El punt (.)
Es fa servir:
Al final duna oraci amb sentit complet.
En les abreviatures que no portin barra. Cal recordar que el punt de labreviatura equival
al punt final de la frase; s a dir, que no trobarem mai dos punts seguits.
Per separar les hores dels minuts i dels segons.
Per separar el nmero dordre de cada apartat en les enumeracions verticals (no shi ha
dafegir cap guionet).
Per separar les referncies numriques de classificacions, de larticulat de les lleis, etc.
En les quantitats, per marcar els milers, els milions, etc., especialment quan es tracta de
diners.
En els punts que conformen lordre del dia duna convocatria de reuni, tot i que no siguin
oracions completes.
En les frmules de comiat duna carta, quan aquesta cont un verb conjugat en forma personal.
Per no sha de fer servir mai:
Al final de les dates, als ttols, als rtols, etc.
En els milers dels nmeros duna xifra, quan aquesta es pot llegir amb comoditat sense que
hi hagi punt.
En els casos del DNI, NIF i telfon.

78

Els dos punts (:)


Es fan servir:
Per introduir enumeracions verticals, amb lletres o nmeros dordre:
Si sn expressions curtes, sescriuen en minscula inicial i acaben sense cap signe de puntuaci, amb coma o amb punt i coma, segons el grau de complexitat.
Si els elements enumerats sn oracions completes, sintrodueixen amb majscula i acaben
en punt.
Per introduir explicacions, exemples, citacions textuals, etc.
En determinats documents administratius, desprs de verbs com EXPOSO, SOLLICITO,
CERTIFICO, etc.

Els punts suspensius (...)


Cal recordar que els punts suspensius poden ser substituts per la paraula etctera.
Es fan servir:
Per indicar que una enumeraci s incompleta.
Per indicar que sha oms un fragment de text en una citaci literal. En aquest cas, cal posar
els punts suspensius entre claudtors.

El gui ()
Cal tenir present que el gui comparteix la seva funci amb els parntesis i les comes.
Es fa servir:
Per marcar incisos o aclariments.
Si desprs de la frase que precedeix el gui hi ha danar una coma, aquesta sescriu darrere del segon gui.
Quan lincs introdut pel gui tanca loraci, no shi ha descriure el gui de tancament,
sin el punt.
En una enumeraci vertical (sempre que no senumerin amb xifres).
En nombres negatius.
Per no sha de fer servir mai:
Desprs duna xifra de diners.

79

Els parntesis ( )
Es fan servir:
Per indicar aclariments que no formen part del discurs del text.
Si desprs de la frase que precedeix el parntesi hi ha danar algun signe de puntuaci,
aquest sescriu desprs del segon parntesi.
En una enumeraci vertical, desprs de la lletra dordre. En aquest cas noms sutilitza el
parntesi de tancament.

Les cometes ( )
Es fan servir:
Per introduir:
Citacions literals de textos.
Comentaris o intervencions personals.
Transcripci dacords dun rgan collegiat, etc.
Per ressaltar mots o grups de paraules utilitzats en un sentit especial o que no recull el diccionari, sempre que no es pugui utilitzar la cursiva.

La barra inclinada (/)


Es fa servir:
Per separar el nmero dordre dun text normatiu del seu any de promulgaci.
En algunes abreviatures (en aquests casos, no shi posa mai punt).
En smbols de divisi.

80

ANNEX 7
GUIA DE PREGUNTES PER REVISAR UN TEXT REDACTAT
A lhora de revisar un text redactat cal atendre els segents aspectes:
Enfocament de lescrit.
Idees i informaci.
Estructura.
Pargrafs.
Frases.
Paraules.
Puntuaci.
Nivell de formalitat.
Recursos retrics.
Presentaci.

Enfocament de lescrit:
El tipus de text s adequat a la situaci?
Aconsegueix el text el meu propsit? Queda clar el que pretenc?
Reaccionar el lector tal com espero, en llegir el text?
Queden prou clares les circumstncies que motiven lescrit?

Idees i informaci:
Hi ha la informaci suficient? Ni massa ni poca?
Entenc jo tot el que shi diu? Ho entendr el lector? Les idees sn prou clares?
Hi ha un bon equilibri entre teoria i prctica, tesi i arguments, grfics i explicaci, dades i
comentaris, informaci i opini?

Estructura:
s prou clara perqu ajudi el lector a entendre el missatge? Adopta el seu punt de vista?
Les dades estan ben distribudes en cada apartat?
La informaci rellevant ocupa les posicions importants, al principi del text, dels apartats o
dels pargrafs?

81

Pargrafs:
Cada pargraf tracta dun subtema o aspecte distint?
Tenen la mida adequada? No sn massa llargs? Sn pargrafs-frase?
T cada pargraf una frase, una temtica o tesi que designi el tema?
Estan ben marcats visualment en la pgina?

Frases:
Nhi ha gaires de passives o massa llargues?
Sn variades: dextensi, ordre, modalitat, estil?
Tenen la informaci important al principi?
He detectat algun tic de redacci?
No hi ha gaires incisos ni subordinades llargs?

Paraules:
Hi ha algun jquer, falca o repetici freqent?
Hi ha gaires paraules abstractes, complexes o suprflues? Faig servir el lxic o la terminologia precisa?
Faig servir marcadors textuals de manera apropiada?
El lector entendr totes les paraules que surten en el text?

Puntuaci:
He repassat tots els signes de puntuaci? Estan ben posats?
s apropiada la proporci de signes per frase?
Hi ha gaires parntesis innecessaris?

Nivell de formalitat:
s adequada la imatge que dna de mi el text?
Lescrit sadrea al lector de manera encertada?
Hi ha alguna expressi o mot massa informal o vulgar?
Se mha escapat alguna expressi o mot massa rebuscats o excessivament complexos?
Hi ha alguna expressi sexista o irrespectuosa?

82

Recursos retrics:
Atrau linters del lector, el text?
La prosa t un to prou enrgic?
Hi ha una introducci, un resum o una recapitulaci? Sn necessaris?
Puc utilitzar algun recurs de comparacions, exemples, preguntes retriques, frases fetes, jocs?

Presentaci:
Cada pgina s variada, distinta i atractiva?
Utilitzo les cursives, les negretes i les majscules de manera racional?
Sn clars els esquemes, grfics, columnes i franges?
Els marges, els ttols i els pargrafs queden ben marcats?
El text dna el que el ttol promet?

83

ANNEX 8
LA UTILITAT DELABORAR RESUMS
Elaborar resums potencia el domini de lescriptura, ja que demana un exercici mltiple: comprendre, seleccionar i sitetitzar la informaci essencial dun text i, finalment, redactar-lo.
Resumir pot ser til per:
Practicar la lectura atenta dun text.
Saber seleccionar la informaci essencial.
Redactar sistetitzant la informaci.
Facilitar la lectura rpida dun text.

85

Qestionari dautoavaluaci final


Per saber en quin grau heu assimilat els conceptes treballats en el manual es recomana que feu
lactivitat segent:
Tot i que la tasca de redacci s difcil dautoavaluar, ja que no es tracta duna cincia exacta
i impossible de quantificar, a continuaci presentem una situaci hipottica a partir de la qual
redactar un text.
Redacteu la carta que lalcalde envia als vens de la vostra poblaci per donar publicitat a una nova iniciativa cultural i per convidar-los que hi assisteixin. Es tracta de
posar en marxa un cicle de tertlies de carcter cultural sobre literatura, pintura,
msica, etc., anomenades Tertlies entre amics, que es faran, amb la collaboraci
de la llibreria La Clau, lAjuntament i el sal de te La Dola, en aquest darrer local,
situat al passeig dels Tillers, 3. La primera de les tertlies ser el dia 15 del proper
mes i tindr com a tema central Merc Rodoreda i el seu mn, a la qual sha convidat el professor X. Aix mateix, tamb cal que els demaneu quins temes els interessaria tractar en aquestes tertlies i que us adrecin qualsevol suggeriment per millorar
el funcionament daquesta activitat.

Compareu les vostres respostes amb les que us proposem a les Pautes per a la correcci
de lautoavaluaci

87

Pautes per a la correcci de lautoavaluaci


Malgrat que cadasc t la seva prpia manera de redactar, us proposem algunes pautes danlisi
i una proposta de redacci, la qual sha de veure com una de les moltes maneres possibles de
presentar la informaci.
Pautes per a lanlisi de la redacci
Abans de posar-vos a escriure, heu reflexionat
sobre com organitzareu les idees i com
distribuireu la informaci?
En redactar, heu tingut presents els diversos
consells que shan presentat en aquest manual
per aconseguir expressar-vos amb la mxima
claredat?

Quan heu acabat, heu revisat lescrit per


comprovar que sajustava al que voleu
aconseguir?

Feu un reps pels diversos consells


que es presenten en aquest manual per fer
lltima lectura del vostre text.

Proposta de redacci
Benvolgut ve,
Benvolguda vena,
Ms grat informar-vos duna nova iniciativa cultural que ha posat en marxa aquest
Ajuntament juntament amb els responsables de la llibreria La Clau i el sal de te La
Dola. Es tracta dun cicle de tertlies culturals, anomenades Tertlies entre amics, que
versaran de literatura, pintura, msica, etc. Us en trameto un trptic informatiu.
Aquestes trobades pretenen incentivar lintercanvi dopcions entre els assistents en un
ambient dists en qu tothom hi s convidat a participar. Per aix us vull demanar que
adreceu a lrea de Cultura daquest Ajuntament (carrer dels Enamorats, 53) tots
aquells suggeriments que vulgueu fer-nos sobre els diferents temes que es poden
anar tractant en un futur en aquestes tertlies.
La primera tertlia estar dedicada a lautora Merc Rodoreda, amb el ttol Merc
Rodoreda i el seu mn i es far el proper divendres, dia 15, a les 19 hores, al sal de
89

te La Dola, passeig dels Tillers, 3. Per a aquesta primera ocasi hem demanat
la collaboraci del professor Mart Espasa Benlloc, que ens introduir en el mn
daquesta coneguda novellista.
Us convido, doncs, a assistir a aquesta primera tertlia, i us demano que feu extensiva aquesta invitaci a totes aquelles persones que considereu que hi puguin estar
interessades.
Espero que assistiu a aquest primer acte cultural que hem organitzat.
Rebeu una cordial salutaci.

Nom i Cognoms
Alcalde
Localitat, data

90

rea de Presidncia

Direcci de Serveis de Formaci


Comte dUrgell, 187. Edifici 14
08036 Barcelona
Tel. 934 049 300 Fax 934 049 359
ds.formacio@diba.cat www.diba.cat