ASSOCIACI CIVICO-CULTURAL
ANTIC INSTITUT
DOCUMENT DE RGIM INTERN
NDEX
1. Principis idefinicions.
2. Organitzaci interna.
A. LAssemblea General.
B. La Comissi de Coordinaci.
C. La Comissi dInfraestructura.
D. La Comissi dEconomia i Finanament.
E. La Comissi dActivitats.
3. Activitats i gesti dels espais.
A) Definicions i criteris.
B) Temporalitat i agenda.
C) Gesti de les activitats.
D) Retorn de les activitats.
E) Avaluaci.
F) Neteja de lespai.
G) Horaris dobertura i tancament de lespai.
H) Renumeraci de tasques.
I) Gesti dels espais.
J) Activitats poltiques i religioses.
4. Model de finanament i gesti econmica.
A) Definicions.
B) Despeses.
1
C) Ingressos.
5. Usuaris
D) a) Condici dusuari
E) b) Drets dusuari
F) c) Obligaciona dusuari
6. Rgim sancionador
1. PRINCIPIS I DEFINICIONS
1. LAssociaci Civico-Cultural Antic Institut s un espai venal
autogestionat en forma de democrcia directa. Aquest espai s de
propietat municipal, per est cedit al venat de Pego. No s, per tant, un
equipament municipal, sin pblic, del i per al venat.
2. El seu objectiu s esser un espai de comunicaci, de dinamitzaci de les
diferents demandes socials i desenvolupament i/o reactivaci de xarxes de
cooperaci.
4. Lautogesti, la collaboraci en les activitats generals, en el
manteniment, i en el bon funcionament general del projecte sn els
compromisos essencials per a totes les persones i collectius que formen
part de LAssociaci Civico-Cultural Antic Institut.
5. Entenem per autogesti el fet que tots els processos (presa de decisions,
participaci, informaci, etc..) sn decidits de forma autnoma per part de
lAssemblea General, les comissions o els grups de treball, sense
determinacions externes.
6. LAssociaci Civico-Cultural Antic Institut ha de de caminar vers
l'autosuficincia econmica en tots els seus nivells d'organitzaci, afectant
tant les comissions, com els grups de treball i la propia Assemblea General.
2
2. ORGANITZACI INTERNA
1. LAssociaci Civico-Cultural Antic Institut t tres nivells de participaci:
les persones, les comissions i grups de treball, i l'Assemblea General. Tota
persona s lliure de participar en la quotidianitat del projecte i d'aportarhi el que crega convenient, sempre que en respecte els principis generals.
LAssemblea General, les comissions i els grups de treball conformen una
estructura organitzativa que ha de ser flexible i revisable en el temps
sense perdre els seus principis rectors.
a) L'rgan sobir de la gesti de lAssociaci Civico-Cultural Antic Institut
s lAssemblea General, que decidir els criteris de convivncia i utilitzaci
de l'espai.
b) Les comissions sn les entitats bsiques del funcionament de lAssociaci
Civico-Cultural Antic Institut. Estaran constitudes per grups de persones
compromeses amb la tasca que tenen assignada.
Per a poder exercir amb eficincia les seves funcions, es constituir una
Comissi de Coordinaci o Junta Rectora, una Comissi dActivitats, una
Comissi dInfraestura i Neteja, i una Comissi d'Economia i Finanament.
c) Els grups de treball sn agrupacions temporals de persones que es
vinculen a un espai o projecte concret.
Tant les comissions com els grups de treball tindran un funcionament
regular, obert i pblic, i serviran com a punts de presa de contacte per les
persones que es vulguen implicar en el projecte en algun dels seus vessants.
Nomenaran de forma peridica a els seus representants a la Comissi de
Coordinaci o Junta Rectora.
2. Tota la informaci i les decisions que es prenguin com a lAssociaci
Civico-Cultural Antic Institut han de ser accesibles i pbliques, seguint el
3
A. LAssemblea General.
1. L'Assemblea General es reunir, com a mnim un cop al mes, i sempre que
es consideri necessari. Formen part d'aquesta Assemblea les persones
vinculades al Projecte i les comissions i grups d'activitats, ja siguin
permanents o espordiques. Tothom qui ho desitgi, a ttol particular, pot
participar a lAssemblea General i s'hi ha de garantir una participaci
equitativa. Les assemblees sn obertes i convocades pblicament amb
4
C. La Comissi dInfraestructura.
1. Aquesta Comissi sencarregar del control de lestat de ledifici, del seu
manteniment i les possibles millores a realitzar.
2. Tamb far un inventari de tot el material, mobiliari i ben comuns que hi
sn al lloc.
3. Amb la Comissi dActivitats gestionar el control i s de lespai i dels
materials comuns, aix com estudiar les necessitats de nous materials a
adquirir o reformes a fer.
4. Es far crrec del.laborar un pla de neteja i s dels diferents espais del
lloc, aix com del seu manteniment.
5. Junt a la Comissi dactivitats, en el s de la Comissi de Coordinaci sen
ocupar dels temes relatius a lobertura i tancament de lespai (horaris,
normes, etc.).
F. La Comissi dActivitats.
1. Aquesta sen ocupar de la gesti de les activitats: acceptaci o rebuig de
les activitats propostes, s de lespai i horaris, valoraci econmica, retorn,
etc.
2. Tamb t com a funci la promoci dactivitats per obtenir recursos i
finanament per fons com de manteniment econmic del projecte.
3. Sencarregar de la difusi interna i externa de totes les activitats.
4. Junt a la Comissi dInfraestructura ser la responsable de la gesti dels
espais. Aix com del control de tots els temes relacionats amb lobertura i
tancament de lespai (horaris, normes, etc.).
5. Tota la seua tasca es far seguint les directius que es marquen en el
segent punt 3 sobre les activitats i gesti dels espais. I per supost les
seues decisions seran portades a lAssemblea General per a la seua
aprovaci.
6. Un dels membres de la Comissi dActivitats ha destar present en el
futur Consell de Cultura de lAjuntament.
B) Temporalitat i agenda
1. La temporalitat d'una activitat depn de la disponibilitat dels espais, del
calendari, dels recursos materials i del funcionament de la mateixa
activitat, i laprova la Comissi dActivitats, si sescau la Comissi de
Coordinaci o Junta Rectora i, si sescau, lAssemblea General.
2. El calendari de LAssociaci Civico-Cultural Antic Institut lha de
gestionar la Comissi dActivitats i es podr consultar a travs del web.
Aquesta comissi s la responsable de gestionar els horaris i els usos de
tots els espais polivalents. Si ho considera convenient es coordinar amb les
comissions implicades o que es considerin oportunes.
10
b) Laportaci duna part dels donatius en el cas en que shagin cobrat per
participar una activitat. Cal tenir en compte que els donatius han de ser
sempre a preus populars, responent a la voluntat de lAssociaci CivicoCultural Antic Institut de fer el mxim daccessibles totes les activitats.
c) Aportacions de materials. A aquest efecte, es crear i es mantindr
actualitzat un llistat de necessitats.
6. Si una activitat no estableix possibilitat de donatius i no hi ha cap altra
font de finanament, no es pot exigir cap retorn econmic.
7. Una activitat pot no ser rendible econmicament si es tracta duna
activitat puntual de caire social o interna de lAssociaci Civico-Cultural
Antic Institut i quan ho permeta la tresoreria.
8. El retorn econmic (materialitzat en donatius) no ha de ser motiu per
acceptar o no una activitat dirigida al venat.
E) Avaluaci
1. En funci de cada activitat shan de fer avaluacions peridiques del seu
funcionament i del seu retorn econmic i social. Aix es far mitjanant
informes o memries redactades pels encarregats o responsables de
l'activitat, que han de servir a la propia activitat per establir-se indicatius.
2. Els resultats de les avaluacions de les activitats han de servir per decidir
si es canvia l's d'un espai o sen proposa la continutat. Aquestes decisions
les prendr lAssemblea General i sintentar que no esdevinguen un judici
amb possibilitats d'arbitrarietat.
F) Neteja de lespai
El Pla de neteja ser dissenyat i controlat per la Comissi dInfraestructura
atenent als segents criteris:
11
12
H) Remuneraci de tasques
1. Hi ha quatre possibles cassos en els quals es podria plantejar donatius per
a una tasca:
a) Persones o collectius que formen part de lAssociaci Civico-Cultural
Antic Institut i proposen una activitat o taller temporal.
b) Persones o collectius que no formen part de lAssociaci Civico-Cultural
Antic Institut i proposen una activitat o taller temporal.
c) Activitats permanents necessries o desitjables per al funcionament de
lAssociaci Civico-Cultural Antic Institut.
d) Contractaci de professionals puntualment.
2. Les persones o collectius que formen part de lAssociaci Civico-Cultural
Antic Institut que proposen una activitat o taller de caire temporal es
regiran pels mateixos criteris que les que no en formen part, per sempre
tindran preferncia en l'adjudicaci d'una activitat, de l'horari o de l'espai.
3. Les persones o collectius que no formen part de lAssociaci CivicoCultural Antic Institut i proposen una activitat o taller de caire temporal
podran establir possibles donatis per la seva feina, per s'establir una
limitaci en aquests. Aquest criteri no exclou que la persona que fa el taller
o activitat puga renunciar total o parcialment a establir donatius.
4. L'excedent del donatiu limitat que s'obtinga, un cop dedudes les
despeses de material, anir a la caixa general de lAssociaci Civico-Cultural
Antic Institut, com sestableix en lapartat 5 de retorn de les activitats.
5. Si hi ha persones que desitgen assistir a un taller o activitat i no poden
abonar cap donatiu, sels pot proposar un retorn social com a compensaci.
13
Hi haur una reserva de places becades, per a les quals tindran preferncia
els membres de lAssociaci Civico-Cultural Antic Institut. Aquestes places,
ni les cobrar el tallerista ni lAssociaci Civico-Cultural Antic Institut en
percebr la part corresponent.
6. Es poden crear, a proposta duna Comissi, activitats permanents
necessries o desitjables per al bon funcionament de lAssociaci CivicoCultural Antic Institut, on es poden establir donatius. Aquesta proposta ha
de ser raonada, valorada econmicament i ha d'establir els mecanismes de
revisi sobre la necessitat daquella tasca i la idonetat de la persona que la
desenvolupa. La proposta ha de ser aprovada per l'Assemblea General i el
seu funcionament l'ha de revisar la Comissi de Coordinaci, per mitj dels
informes o memries que es presentaran peridicament.
7. Les persones o collectius que formen part de lAssociaci Civico-Cultural
Antic Institut tindran preferncia en l'adjudicaci de tasques. Shauran
destablir els criteris de selecci i rotaci pel cas que hi haga ms duna
persona interessada en desenvolupar una daquestes tasques.
8. Segons la naturalesa de l'activitat es pot establir una donatiu fixe o b
en funci dels ingressos que puga generar.
9. Una Comissi pot contractar de manera puntual els serveis remunerats
d'un professional, ja siga una persona integrant de lAssociaci CivicoCultural Antic Institut o externa, en base al seu pressupost i quan una
activitat o un projecte aix ho requereixca. Pot ser el cas d'un tcnic de so,
d'un grup de titelles, d'un grup de msica, etc...
15
16
A) Definicions
1. LAssociaci Civico-Cultural Antic Institut ha de tendir a la seva
autosuficincia econmica, pel que ha d'establir els criteris rectors per la
seva gesti i control sobre els ingressos i les despeses. En el seu si conviuen
cicles econmics i tipus de projectes qualitativament dispars, i s atribuci
de l'Assemblea General vetllar pel correcte funcionament econmic del
projecte.
2. El pas a lautofinanament total de lespai es donar per com acord entre
lAssociaci Civico-Cultural Vell Institut i lAjuntament.
17
B) Despeses
1. Les despeses derivades de la rehabilitaci i del manteniment de la
totalitat de l'edifici han de ser assumides per l'Ajuntament en tant en quan
n's el propietari, tot i que lespai no sigui de gesti municipal.
2. En el cas que l'Ajuntament no aboni aquestes despeses, s necessari que
lAssociaci Civico-Cultural Antic Institut aconsegueixca aquests recursos
pels seus propis mitjans. L'Assemblea General vetllar per a que tant
lexecuci com el pagament les obres respecten els calendaris establerts
per les dues parts.
3. Els subministraments de lAssociaci Civico-Cultural Antic Institut han de
ser assumits per l'Ajuntament, doncs s un equipament pblic. El projecte
ha de tendir a leficincia energtica i dels seus consums, reduint el mxim
limpacte ambiental.
4. Les dotacions municipals per les despeses derivades per aquests
conceptes no poden suposar, en cap cas, contrapartides per part de
lAssociaci Civico-Cultural Antic Institut. En cas d'imposici de
contrapartides, caldr valorar-les i vetllar per que no atempten contra els
principis rectors del projecte, desnaturalitzant-lo.
5. Les despeses associades al funcionament ordinari de lAssociaci CivicoCultural Antic Institut hauran de ser assumides pel propi projecte,
rebutjant qualsevol partida municipal destinada a aquest efecte, i generant
els recursos propis necessaris per a fer-hi front i asegurar
l'autofinanament del projecte.
6. Les despeses derivades de l'equipament i de les infraestructures de
cadascun dels espais de lAssociaci Civico-Cultural Antic Institut hauran de
ser proposades per la comissi encarregada del mateix espai i aprovades
per l'Assemblea, aix com les iniciatives per aconseguir recursos, siguen
propis o externs (administracions, donacions, collaboracions, ...)
7. L'Assemblea General podr promoure la realitzaci d'activitats
econmicament deficitries, sempre que no posen en risc la viabilitat o la
independncia del projecte.
18
C) Ingressos
1. LAssociaci Civico-Cultural Antic Institut ha de tendir a equilibrar els
seus ingressos amb les seves despeses, garantint aix l'autogesti i
l'autosuficincia econmica. Tots els beneficis generats al llarg de l'any
s'acumularan en forma de reserves per aplicacions en exercicis posteriors
que decidir l'Assemblea General.
2. Cal combinar totes les formes de finanament possibles, per han d'estar
organitzades i fer-ne un seguiment exhaustiu. Partint del principi
d'independncia, s'estableix com a criteri prioritzar la generaci de
recursos propis per davant de la obtenci de recursos externs, que amb el
pas del temps poden generar dependncia o altres efectes no desitjats.
3. LAssociaci Civico-Cultural Antic Institut compta amb un seguit de
possibilitats per generar recursos propis:
a) Ingressos provinents de les activitats (donatius) que s'hi duen a terme,
siguen aquestes organitzades pel propi projecte o b en base a propostes
externes. Totes les comissions i espais que composen lAssociaci CivicoCultural Antic Institut tenen el comproms de cercar la seva sostenibilitat
econmica, aix com la de la totalitat del projecte.
b) Ingressos provinents de les activitats transversals quotidianes del
projecte.
c) Organitzaci peridica d'esdeveniments, que representen entrades
puntuals d'ingressos. Poden ser activitats de gran format o campanyes
especifiques de recollida d'aportacions per un projecte en concret, que
sassumiran de forma collectiva. L'Assemblea General decidir sobre
aquestes campanyes o activitats a proposta de la Comissi de Coordinaci.
d) Aportacions voluntries, retornables o no, de les persones vinculades al
projecte o de simpatitzants d'arreu. Sempre que no corresponguen a
partits poltics o membres siginificats dells.
Per aquelles retornables, s'establiran de forma clara terminis i condicions
de retorn. Es prioritzar el tracte amb persones i entitats vinculades o
19
20
5. USUARIS
A) Condici dusuari
1. Sentn com a usuari aquelles persones o entitats de tot tipus que
accedeixen al Centre.
2. Tots els usuaris dels diferents associacions, entitats fsiques o
jurdiques, i persones adreades al projecte.
3. Totes les installacions del centre sn de lliure accs dacord amb les
condicions ds, sense existir cap tipus de discriminaci per ra de raa,
sexe, religi, opini o qualsevol altra circumstncia personal o social.
4. No es podr participar de forma lliure en aquelles activitats reservades
per a determinats collectius amb una reserva anticipada.
6. RGIM SANCIONADOR
Infraccions i sancions
LAssemblea General s lencarregada dellaborar el rgim sancionador que
considere.
22