Grau Mitja PDF

Objectius
ndex
Aprendre els tipus daccents i les regles

daccentuaci del valenci.
LACCENT GRFIC
Conixer els casos particulars de laccentuaci

i els errors ms habituals que es cometen per
interferncia del castell.
Laccent grfic
Tipus daccent
Regles daccentuaci
Casos particulars
Observacions: errors habituals
ELISA GINER I SALV

UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA
Pgina 1 de (Poner aqu el

total de diapositivas)
Laccent grfic o ortogrfic
Trets de laccentuaci
Tipus daccent grfic
El triangle voclic podem dividir-lo en dues parts segons que les

vocals presenten el tret + OBERT o OBERT (+ TANCAT ):
s un signe convencional que en valenci t

aquestes formes: () o (`).
/i/
/u/
+TANCADES
accent agut ()
Serveix per a indicar quina s la sllaba tnica

dins duna paraula.
/e/
/o/
//
/c/
/a/
+OBERTES
accent greu (`)
Laccent greu o obert es posa, doncs, sobre les vocals

obertes:
:
germ, romnica, valenci
:
cincia, telfon, cllula
:
aix, colnia, rnec
Laccent agut o tancat es posa sobre les vocals
tancades:
:
encn, esps, esglsia
:
extensi, roseg, frmula
:
cam, lquid, llum
:
xamp, autobs, nic
Regles daccentuaci
Laccent grfic en les paraules agudes

Les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s, en,
in:
Saccentuen les paraules:
Laccent grfic en les paraules planes

Les paraules planes que no acaben en vocal, vocal + s, en,
in:
mxim, mstic, dcil, esplndid, nic, gil, smbol...

ESDRIXOLES
sempre
PLANES
quan NO acaben en:
AGUDES
quan acaben en:
vocal: a, e, i, o, u;
vocal+ s: as, es, is, os, us;
en, in
Les paraules monosillbiques NO saccentuen, llevat que

hagen de portar accent diacrtic.
Laccent grfic en les paraules esdrixoles

Totes les paraules esdrixoles:
mquina, ancdota, msica, frmula, poca, sandlia...
Atenci!
Les paraules esdrixoles acabades en -ia (plural -ies), aplec

que sha de comptar com a dues sllabes:
dem, cantar, jard, alg, aix, cabs, procs, arrs,

encn...
Atenci!
Atenci!
Hem daccentuar les paraules planes acabades en diftong

decreixent, i per tant en u consonantitzada:
NO accentuem les paraules agudes acabades en diftong

decreixent, i per tant en i, u consonantitzades, com ara
eu_ro_peu, es_pai, fa_reu, vir_rei, en_re_nou, he_roi...
Casos particulars: els adverbis acabats en -ment

Els adverbis acabats en -ment conserven laccent
grfic de ladjectiu a partir del qual shan format:
NO hem daccentuar mots com: llibreria, Maria, espia,

havia... perqu es tracta de paraules planes acabades en
vocal: te_ni_a, Gan_di_a...
Casos particulars: els mots compostos
En els mots compostos que sescriuen com un sol

mot, noms el segon element conserva laccent:
gilment, contnuament, dcilment...

De fsic + qumic = fisicoqumic
Si ladjectiu originari no porta accent grfic, tampoc
no nha de dur ladverbi que en deriva:
fa_m_li_a, vic_t_ri_es, es_sn_ci_a, es_gl_si_es,
bonament, feliment, honestament...

democrcia, anestsia, memries...
a_n_veu, cr_ieu, es_ti_gu_reu...
De poltic + econmic = politicoeconmic
No saccentuen els mots aguts com els segents, ja

que no acaben en cap de les dotze terminacions
indicades anteriorment:
Per s que shan daccentuar aquests altres mots plans:
algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans,

pingins, Ramon...
Tampoc shan daccentuar mots plans com aquests:
actua, actues, envien, envies, fenomen, Maria,
melodia, melodies...
Bibliografia
exmens, fenmens, rgan, rgans, polgon, polgons,

telfon, telfons...
Cal tenir en compte que shan daccentuar mots com els
segents perqu en valenci els considerem esdrixols:
cincia = ci/n/ci/a
cpia = c/pi/a
decadncia, desgrcia, esttua...
ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA,

Gramtica normativa valenciana, Publicacions de
l'AVL, Valncia, 2006
Josep Lacreu, Manual d's de l'estndard oral,
Universitat de Valncia, Valncia, 2006 (7a ed.)
R. Giner, J. Pellicer, Sinopsi: Gramtica Bsica,
Editorial Teide S.A, 1997(8a ed.)
DIEC2. Diccionari de la llengua catalana [en
lnia]. <http://dlc.iec.cat>. [consulta de juliol de
2013]
ndex
GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Concepte de diresi
Regles destalvi de la diresi
Cal recordar que
La diresi
Elisa Giner i Salv
REA DE PROMOCI I NORMALITZACI LINGSTICA
UNIVERSITAT POLITCNICA DE
VALNCIA
ELISA GINER I SALV


Diresi
Diresi
s un signe grfic (j) que en valenci pot recaure
sobre la i o sobre la u, i que respon a dues funcions

distintes:
1. Indica que una i o una u que es troben en un
context en el qual podrien consonantitzar-se no ho
fan, sin que mantenen el seu valor plenament
voclic.
La i o la u que la porten no fan diftong, sin que

tenen la seua prpia sllaba.
pasos /paizos/, allar /ai ar/,coa /koia/, incloen
/inkloien/, Ral /raul/, dirn /diurn/
Diresi
2. Indica que la u no s muda quan va darrere de

g o q i davant de e, i.
llenges, lingstica, pasqes, obliqitat...
En alguns casos, la i amb diresi pot formar diftong

decreixent amb una u posterior consonantitzada.
agrau /agraiw/, arguu /arguiw/

Re

1. Quan, dacord amb les regles generals, cal posar accent
sobre la i / u.
pas, Llus, conduem, produeu...
2. A linfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs
acabats en vocal ms ir.
INFINITIU
agrair
conduir
GERUNDI
agraint
conduint
FUTUR
agrair
conduir
CONDICIONAL
agrairia
conduiria
3. En els compostos formats amb els sufixos ista,

-isme, -us, -um.
europeista, egoista, altruisme, egoisme, Mrius,
harmnium...
Excepci: Els mots llusme i prosme s que
porten diresi, perqu la terminaci -isme en
aquests casos no s un sufix.

4. En els compostos formats amb els prefixos
intra-, re-, co-, pre-, auto- etc. quan els segueix
un lexema comenat per i/u.
intrauter, reincidir, coincidncia, preinscripci,
contraindicaci, autoinducci...
EXCEPCIONS: rell i les formes del verb reeixir:
resc, rex, resca, resques, resquen.
Cal recordar
Generalment duen diresi els derivats dun mot que
tinga i, u tniques precedides de vocal:
agrair agrament
atapeir atapement
trair trador, tradora
ve vena, venat, venatge
pas pasos, apasat
ATENCI: pais, paisatge sn pseudoderivats i no duen
diresi).
Cal recordar que
Les vocals majscules tamb saccentuen o porten

diresi quan aix ho demanen les regles generals
daccentuaci.
NGEL, RAL, JLIA, MERC, RSULA, RIU XQUER,

BENICSSIM, CAM DALGIRS, LALCALATN...
Cal recordar...
Els cultismes (pseudoderivats) formats mitjanant sufixos
nominals o verbals sescriuen amb diresi encara que en els
primitius trobem diftong:
heroic herocitat; laic lacitat, lacisme, lacat;

fluid fludesa, fludificar, europeu europetat;
espontani espontanetat; idoni idonetat;
homogeni homogenetat; continu continutat;
Sinclouen ac tamb els derivats acabats en al:
laic lacal; helicoide helicodal; trapezoide
trapezodal...
Cal recordar
Cal tenir en compte que el mot i i els derivats
daquest no porten diresi, tot i que la i inicial hi
s plenament voclica:
i_, i_o_nit_zar, i_o_nos_fe_ra, etc.
El mateix ocorre amb unes poques paraules cultes

ms:
hi_oi_de, hi_o_gls, hi_os_ci_na i derivats.
Dades de contacte
Centre dAutoaprenentatge de Valenci
egineri@upvnet.upv.es
LES PERFRASIS
DIMMINNCIA
Sara Vicent i Santamaria
UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
Grcies per la vostra atenci
CONTINGUTS
0. CONCEPTE DE PERFRASI
1. PERFRASIS DIMMINNCIA
0. Concepte de perfrasi verbal

1. Perfrasis dimminncia
2. Construccions incorrectes
3. Exercicis
4. Solucions comentades
Construcci sintctica formada per 2 verbs:
aporta: persona, nombre, temps, mode, aspecte / valor

dobligaci, probabilitat, imminncia, etc.
infinitiu, gerundi o participi

aporta el significat lxic
1.3 Anar a en imperfet + infinitiu:
1.1 Estar a punt de + infinitiu:
Hem dafanyar-nos, que el tren est a punt deixir i no

lagafarem!
1.2 Present o futur dindicatiu + expressi dimminncia:
Em dutxe ara mateix i ens nanem a sopar

De seguida texplicar qu ha passat
Dem he danar a loculista

3
2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
RECAPITULACI
Anava a dinar quan ha arribat la meua germana amb els

xiquets
Anvem a contar-li la nostra experincia a Pars, per sha
fet massa tard i ho hem deixat per a dem.
Anar a en present + infinitiu:
El mes que ve vaig a comenar el curs de nataci
El mes que ve comenar / comence

Els sindicats van a proposar noves mesures econmiques
proposaran
Imminncia:
ATENCI!: Anar a en present + infinitiu s correcta quan t

un valor de moviment o desplaament (no imminncia):
Significat nic, funcionament sintctic conjunt

Exemple:
Expressen que lacci es troba a punt de realitzar-se.

Estructures:
Principal:
(...) 1. PERFRASIS DIMMINNCIA
Auxiliar:
Fa molt de fred ac. Vaig a tancar la finestra ( desplaament)
Estar a punt de + infinitiu

Present o futur dindicatiu + expressi dimminncia
Anar a en imperfet + infinitiu
Construccions incorrectes:
Anar a en present + infinitiu
Han cridat al timbre. Vs a veure qui s ( desplaament)

6
EXERCICIS: trobeu les errades
SOLUCIONS
(...) SOLUCIONS
Lajuntament va a aprovar prximament loferta docupaci

pblica.
Hi havia tanta aigua que el pant estava a punt de rebentar.
Pel Nadal anirem als mercats nadalencs dAlemanya.
Tenies ra: vaig a posar-me a fer esport regularment.
Anava a eixir ara, per ja que has vingut em quedar una
miqueta ms.
Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral.
Per al berenar de dem vaig a fer un pasts de poma.
Pau mha dit que va a inscriures a classes de karate.
Lajuntament va a aprovar prximament loferta docupaci

pblica.
BIBLIOGRAFIA
1. Material en paper:
- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008 [p. 279282]
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 [p. 91-93]
- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera,
2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern dactivitats (exercicis 7 i 8)]
- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990,
2002
far un pasts
Pau mha dit que va a inscriures a classes de karate.
sinscriur a classes de karate
2. Material en lnia:
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica:
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
11
CORRECTA anar a en imperfet
Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral.
seran abundants
(...) SOLUCIONS
CORRECTA
Per al berenar de dem vaig a fer un pasts de poma.
em posar a fer esport
Anava a eixir ara, per ja que has vingut em quedar una

miqueta ms.
CORRECTA
Pel Nadal anirem als mercats nadalencs dAlemanya.
aprovar prximament
Hi havia tanta aigua que el pant estava a punt de rebentar.
Tenies ra: vaig a posar-me a fer esport regularment.
12
10
MOLTES GRCIES
Sara Vicent Santamaria
savisan1@upvnet.upv.es
Ext. 88354
13
LES PERFRASIS
DOBLIGACI
CONTINGUTS
1. OBLIGACI PERSONAL

UPV
REA DE PROMOCI I
BLOC PERFRASIS DIMMINNCIA
1.1 Haver de + infinitiu:
1. Obligaci personal
2. Obligaci impersonal
4. Exercicis
He danar al dentista aquesta vesprada

Si vols conservar la feina, haurs de fer el que et manen
1.2 Caldre que + subjuntiu:
Cal que adjunteu el justificant del pagament

Caldria que em digueres si vns a la festa o no
(...) 1. OBLIGACI PERSONAL
2. OBLIGACI IMPERSONAL O GENERAL
(...) 2. OBLIGACI IMPERSONAL O GENERAL
1.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient +

que + subjuntiu:
Ben prompte ser necessari que et comprem un llit ms

gran. Has crescut molt!
Seria convenient que ens decidrem prompte o no
trobarem entrades per al concert
1.4 Deure + infinitiu valor moral
2.1 Haver-se de + infinitiu:
2.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient +

infinitiu:
s convenient posar-se el cintur de seguretat en pujar al

cotxe
s necessari posar-sel
2.2 Caldre + infinitiu:
Els ciutadans deuen complir la llei
Quan es viu en comunitat, sha de procurar no molestar

els vens
Abans de prendre una decisi crucial, shauria de
reflexionar
Cal tornar el llibre abans que sacabe el termini

Durant els mesos destiu cal anar amb compte amb el sol
5
(...) 3. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
3.1 Tenir que + infinitiu:
Passa dem per ma casa, que tinc que donar-te un regal
Quan es condueix, (n) hi ha que ser prudent
3.3 Ser precs + infinitiu:
he de donar-te un regal
3.2 (N) Hi ha que + infinitiu:
RECAPITULACI
cal ser prudent / sha de ser prudent / s convenient ser

prudent
cal reunir-nos / s necessari reunir-nos / hem de reunir-nos
Ja et vaig advertir que no era precs que vingueres amb mi
3.4 Ser precs + que + subjuntiu:
1. Obligaci personal:
El director mha dit que s precs reunir-nos avui mateix
2. Obligaci impersonal:
no calia que vingueres / no era menester que vingueres
caldre + infinitiu
haver-se de + infinitiu
ser necessari, ser convenient, ser menester + infinitiu
3. Construccions incorrectes:
haver de + infinitiu
caldre que + subjuntiu
ser necessari, ser convenient, ser menester + que + subjuntiu
deure + infinitiu ( valor moral)
tindre que + infinitiu

(n) hi ha que + infinitiu
ser precs + infinitiu / ser precs + que + subjuntiu
SOLUCIONS: trobeu les errades
(...) SOLUCIONS: trobeu les errades
Per aprovar una oposici cal estudiar molt i controlar

els nervis
Podem visitar la catedral, per quan siguen les vuit
nhi ha que anar al punt de trobada
Hui arribar tard: encara t que duxar-se, vestir-se i
passar a buscar la Joana
Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos
Rosa treballa en una granja al mig del camp, on s
precs anar amb cotxe
s menester que vinga el tcnic a revisar la installaci
10
Per aprovar una oposici cal estudiar molt i controlar els

nervis
Podem visitar la catedral, per quan siguen les vuit nhi ha

que anar al punt de trobada
CORRECTA tamb: s necessari estudiar molt i controlar els

nervis / cal estudiar i controlar / sha destudiar i controlar
Hui arribar tard: encara t que dutxar-se, vestir-se i passar a

buscar la Joana
Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos
ha de dutxar-se, vestir-se i passar a buscar-la
11
CORRECTA tamb: cal que ens mostreu les fotos
Rosa treballa en una granja al mig del camp, on s precs anar

amb cotxe
cal anar al punt de trobada / sha danar-hi / s necessari anar-hi
cal anar-hi amb cotxe / s menester anar-hi amb cotxe / sha danar-hi
amb cotxe
s menester que vinga el tcnic a revisar la installaci
CORRECTA tamb: s necessari que vinga / cal que vinga
12
BIBLIOGRAFIA
LES PERFRASIS DE
PROBABILITAT
I DE DUBTE
1. Material en suport paper:

2002
- Fitxes del Centre dAutoaprenentatge de Valenci (codi MS Mitj 15/014)
MOLTES GRCIES
Ext. 88354

UPV
REA DE PROMOCI I
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica (UPV):

http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html
13
14
CONTINGUTS
1. PERFRASIS I CONSTRUCCIONS DE
PROBABILITAT I DE DUBTE
1. Perfrasis i construccions de probabilitat i de

dubte
3. Exercicis
Expressen una suposici o una deducci no confirmada, la

probabilitat i la possibilitat.
Estructures:
1.1 Deure + infinitiu:
(...) 1. PERFRASIS I CONSTRUCCIONS

DE PROBABILITAT I DE DUBTE
Ma mare no s a casa. Deu haver eixit a fer alguna comanda.

Anit no podia adormir-me. Devia ser pel caf que em prengu de
vesprada.
1.3 Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu:
Sn les 8 i Joan encara no ha arribat. s probable que shaja

trobat molt de trnsit.
1.4 Poder ser + que + subjuntiu:
Estic restaurant una cmoda i no magrada com mha quedat. Pot

ser que necessite una altra m de verns.
1.2 Adverbi de probabilitat [potser, tal volta, probablement,

possiblement, segurament] + verb en indicatiu:
Ha telefonat Anna i diu que potser vindr a sopar hui.
El pont doctubre possiblement anirem a Florncia.

3
(...) 2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
RECAPITULACI
2.1 Deure de + infinitiu:
Caram, quin rellotge ms bonic! Deu de valdre molts diners.
Quina hora s? No estic segura, per deuen de ser ms de les

9, perqu ja ha comenat el telenotcies.
Deu valdre molts diners
2.3 Ser i estar en futur i en condicional:
deuen ser ms de les 9
2.2 Igual:
Qui crid anit tan tard? Seria Paula, com sempre.
Deu ser ja de dia
Estars cansat, desprs dun passeig tan llarg!
Deus estar cansat
Potser anirem a la platja / Probablement hi anirem

5
Deure + infinitiu:
Adverbi de probabilitat + verb en indicatiu
Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu
Poder ser + que + subjuntiu
Construccions incorrectes:
No s qu farem el cap de setmana. Igual anem a la platja.
Devia ser Paula
Ser ja de dia, perqu sent els ocellets cantar
Expressi de la probabilitat, la possibilitat i el dubte:
Deure de + infinitiu
Igual
Ser i estar en futur i en condicional
SOLUCIONS
(...) SOLUCIONS
Els teus vens deuen de ser rics, perqu no paren de gastar

Saps si Aina ja ha tornat? Si no ho ha fet, estar a punt
darribar
Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar
per excs dequipatge
Com et va tot per Viena? Igual manime i hi vaig a fer-te una
visita...
Probablement no sabrem els resultats fins dilluns.
s possible que aquesta vesprada ploga. El cel est molt
ennuvolat.
No trobe les cerveses. - Pot ser que shagen acabat ja.
Serien les 12 quan arrib la iaia del mercat.
8
Els teus vens deuen de ser rics, perqu no paren de gastar
deu estar a punt darribar
Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar
per excs dequipatge
Com et va tot per Viena? Igual manime i hi vaig a fer-te una

visita...
Saps si Aina ja ha tornat? Si no ho ha fet, estar a punt

darribar
deuen ser rics
Probablement no sabrem els resultats fins dilluns.
CORRECTA
s possible que aquesta vesprada ploga. El cel est molt

ennuvolat.
CORRECTA
Potser manime / s probable que manime / possiblement manime
CORRECTA
10
(...) SOLUCIONS
BIBLIOGRAFIA
No trobe les cerveses. - Pot ser que shagen acabat ja.
2002
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 15/033)
CORRECTA
Serien les 12 quan arrib la iaia del mercat.
Devien ser les 12
MOLTES GRCIES
Ext. 88354
11
PERFRASIS
POC GENUNES
UPV
REA DE PROMOCI I
12
13
CONTINGUTS
1. PERFRASIS POC GENUNES
1. Perfrasis poc genunes

2. Exercicis
3. Solucions
acabar per + infinitiu:
El secretari acab per accedir a la seua petici
El secretari acced a la seua petici
ser de + infinitiu:
s de suposar que no tardar molt en arribar
No s destranyar que hui ploga: el cel est negre
Cal suposar que no tardar molt

No s estrany que hui ploga
(...) 1. PERFRASIS POC GENUNES
SOLUCIONS
venir a + infinitiu (valor de conclusi):
Amb lIVA, aquest pis ve a costar el doble que fa tres anys
Aquest pis costa el doble que fa tres anys
venir + gerundi (valor reiteratiu):
Els agents socials vnen advertint del problema des de fa mesos
portar + gerundi (valor de continutat):
Porte dos anys estudiant itali
Fa dos anys que estudie itali
Fa mesos que els agents socials adverteixen del problema
s dagrair que mhages fet la comanda que et vaig demanar

La investigaci en aquest camp ve a suposar una esperana per a
molts malalts
Venim estiuejant en aquest poble quatre anys
Si no em tornes els diners que em deus, acabar per no deixar-ten
mai ms
Els passatgers portaven esperant cinc hores larribada del tren
Si vas amb Tobies, no seria destranyar que us perdreu: no t gens
dorientaci
Ara no et queixes: ja tho venia avisant fa temps
Estava tan cansat que acab per adormir-se mirant la pellcula
s dagrair que mhages fet la comanda que et vaig demanar
La investigaci en aquest camp ve a suposar una esperana

per a molts malalts
Tagrasc que mhages fet la comanda
La investigaci suposa una esperana per a molts malalts
Venim estiuejant en aquest poble quatre anys
Fa quatre anys que estiuegem en aquest poble
(...) SOLUCIONS
(...) SOLUCIONS
BIBLIOGRAFIA
Si no em tornes els diners que em deus, acabar per no

deixar-ten mai ms
Si no mels tornes, no ten deixar mai ms
Els passatgers portaven esperant cinc hores larribada del tren
Feia cinc hores que els passatgers esperaven larribada del tren
Ara no et queixes: ja tho venia avisant fa temps
2009
2002
Ara no et queixes: fa temps que tho avisava
Estava tan cansat que acab per adormir-se mirant la

pellcula
Estava tan cansat que es va adormir mirant la pellcula
Si vas amb Tobies, no seria destranyar que us perdreu: no t

gens dorientaci
Si vas amb ell, no seria estrany que us perdreu

7
OBJECTIUS DE LA UNITAT
1. s del determinant indefinit cap
MOLTES GRCIES
2. s del pronom indefinit res
ELS INDEFINITS CAP, RES I GENS
3. s del determinant quantitatiu gens

Ext. 88354
4. Vacillacions entre els usos de cap, res i gens

5. Resum de la unitat
Dbora Escriv Fuster
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica
Universitat Politcnica de Valncia
6. Bibliografia i recursos
7. Informaci de contacte
10
Pgina 2 de 12
UN MISSATGE DE MBIL...
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (1)
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (i 2)
Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en el missatge...
Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el

missatge...
Has rebut cap correu?
O: Has rebut algun correu?
Si tarriba cap missatge o saps res, mavises.
PRTASI
O: Si tarriba algun missatge(...)
Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova.
Jaume, no tinc cap missatge amb la data

de la prova. No sabem res des del mes
passat.
Has rebut cap correu? Hi ha res de nou? Si
tarriba cap missatge o saps res, mavises.
No em fa gens de grcia que no se spia
ja.
No deu quedar gens de temps!
Cap (invariable) susa amb substantius comptables: un

missatge, un dubte, una soluci...
En oracions negatives, cap equival a ni un element
comptable.
En la llengua estndard, habitualment usem cap en lloc
de ningun.
Joan J
En oracions interrogatives i condicionals, cap equival a

algun i flexi.
En algunes bibliografies, es considera que correspon a un
s de tipus literari.
Pgina 4 de 12
Pgina 3 de 12
Pgina 5 de 12
2. S DEL PRONOM INDEFINIT RES (1)
2. S DEL PRONOM INDEFINIT RES (i 2)
3. S DEL DETERMINANT QUANTITATIU GENS
Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el

missatge...
Hi ha res de nou?
Continuem amb una altra oraci del missatge..

No sabem res des del mes passat.
O: Hi ha alguna cosa nova?
(o: ...cap cosa...)
Res s un pronom indefinit invariable i no cal que

modifique cap mot.
En oracions negatives, en combinaci amb ladverbi no,
significa cap cosa.
Si tarriba cap missatge o saps res, mavises.

PRTASI
O: Si tarriba alguna cosa (...)
En oracions interrogatives i condicionals, res equival a
alguna cosa.
Res susa seguit de la preposici de davant dadjectius.
Pgina 7 de 12
Davant delements no comptables, cal usar el quantitaiu

gens de en lloc dels mots cap* o res* :
No sha de dir:
No em fa cap* grcia que no se spia ja.
No deu quedar res de* temps!
3. RESUM DE LA UNITAT
Els indefinits cap, res i el quantitatiu gens susen en
frases negatives.
Cap (invariable) significa ni un referit a elements
comptables.
Res (invariable) significa cap cosa.
Cap i res, utilitzats en frases interrogatives i

condicionals,
signifiquen
algun
i
alguna
cosa,
respectivament.
Pgina 9 de 12
Gens de (invariable) susa amb substantius no

comptables: grcia, temps, pacincia, inters, fora,
gana...
El quantitatiu gens porta la preposici de davant de noms
en mascul o en femen.
Gens de susa en oracions negatives i significa en
absolut o en cap quantitat.
Pgina 8 de 12
4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
Gens (de) (invariable) es refereix a coses incomptables,

vol dir en absolut o en cap quantitat.
Cal dir:
No em fa gens de grcia.
No em fa gens de grcia que no se spia ja.
Pgina 6 de 12
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE CAP, RES

I GENS
Per acabar fixem-nos, en aquestes oracions...
Pgina 10 de 12
1. Material aula i CAV

Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed.
Tabarca, Valncia, 2005
Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona,
1999
Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de
Valncia, Valncia, 1990, 2002.
Fitxes CAV codi MS 09
2. Material en lnia
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn
valenci>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52
1632normalv.html
Pgina 11 de 12
5. INFORMACI DE CONTACTE
1. s del determinant indefinit cada
ELS INDEFINITS CADA, CADASC I CADASCUN

(Edifici 5 F)
2. s del pronom indefinit cadasc

3. s del determinant indefinit cadascun
4. Vacillacions entre els usos de cada, cadasc i de
deesfus@upvnet.upv.es
cadascun
Dbora Escriv Fuster
MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Pgina 12 de 12
Una nota
Pgina 2 de 12
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CADA
2. S DEL PRONOM INDEFINIT CADASC
Per comenar, fixem-nos en aquesta oraci que apareix en

el nota...
Fixem-nos en aquesta altra oraci que apareix en la nota...
Cadasc portar lordinador.

Recorda que cada setmana sha de preparar la sala
dactes.
Cadasc (o cada u) s un pronom invariable.
Cadasc fa referncia a tota persona sense cap mena de
limitaci.
Cadasc va seguit del verb o de la conjunci que seguida
de verb.
Cada individualitza els components dun grup.

Cada t un significat equivalent a tots i cadascun.
Cada susa en expressions temporals com ara dia,
setmana, any, dilluns, hivern...
Pgina 4 de 12
Pgina 3 de 12
Pgina 5 de 12
3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN

(1)
4. VACILLACIONS ENTRE DELS USOS DE

CADA, CADASC I DE CADASCUN (1)
INDEFINIT
I en aquesta altra...
Per acabar, fixem-nos en aquesta oraci...

Si no porten ordinador, nhas de portar un a cadascun
dels ponents.
PREPOSICI
3. S DEL DETERMINANT
CADASCUN (i 2)
Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar

algun fet:
Tamb, sha de donar un llapis de memria a cadascun.
Els ponents ens demanen *cada cosa!
SUBSTANTIU
...un llapis de memria a cadascun dels ponents.
Cadascun i flexi o cada un i flexi sn adjectius

indefinits.
Cadascun fa referncia a cada persona o element dun
grup delimitat en la ment del parlant.
Cadascun va seguit de la preposici de ms un substantiu.
Cadascun pren valor de pronom, quan la referncia est

implcita.
4. VACILLACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA,

CADASC I DE CADASCUN (2)
Cal evitar usar cadascun* davant de verb o la conjunci
que de la preposici.
No
Cadascun* portar lordinador.
Cadasc portar lordinador.
Pgina 7 de 12
Cada susa en expressions temporals exclusivament.
Cadasc (o cada u) s un pronom i susa davant del verb
Cadascun i flexi (o cada un i flexi) s un adjectiu i

S
Si no porten ordinador, nhas de portar
un a cadascun dels ponents.
Pgina 9 de 12
Pgina 8 de 12
o la conjunci que.
Cal evitar usar cadasc* davant de la preposici de.
Cal dir:
Els ponents ens demanen unes coses!
Pgina 6 de 12
No
Si no porten ordinador, nhas de
portar un a cadasc* dels ponents.
No sha de dir:
susa davant de la preposici de.
Pgina 10 de 12

Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca,
Valncia, 2005
Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999
Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia,
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia

valenci>Recursos
1632normalv.html
Pgina 11 de 12
OBJECTIU DE LES PRCTIQUES

Us proposem unes prctiques perqu arribeu a assolir els
aspectes terics segents:
ELS INDEFINITS CADA, CADASC I CADASCUN

PRCTIQUES
(Edifici 5 F)
Reconixer quan sha dusar cadasc i cadascun i flexi.
Dbora Escriv Fuster
Pgina 12 de 12
Reconixer les errades ms usuals que es poden cometre.
1. Completeu les frases segents amb cadasc o

cadascun.
PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS
?
Els
indefinits:
cap, res i
gens de
1. Completeu les frases segents amb cadasc o

cadascun.(solucions)
1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el

congrs.
1. Cal enviar un correu a __________

dels ponents que participen en el
cadascun dels
congrs.
2. __________ ha daportar cent euros per a llogar el local.
2.
__________
Cadasc
3. __________ que prepare una part de la presentaci i desprs la posarem

en com.
3.
Cadasc que
__________
queprepare
prepare una part de la presentaci i desprs la
posarem en com
4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.
4.
Es van repartir dues entrades a __________

dels estudiants.
cadascun dels
5. __________ de nosaltres ha dencarregar-se duna part del projecte.
5.
Cadascun
__________de
de nosaltres ha dencarregar-se duna part del projecte.
6. __________ sinteressa per all que ms li agrada.
6.
Cadasc sinteressa
__________
sinteressa per all que ms li agrada.
7.
7.
Portes llibretes als xiquets? S, en porte dos a __________.
8. En aquelles circumstncies, __________ treballava tant com podia.

Pgina 3 de 11
Pgina 2 de 11
Pgina 4 de 11
hadaportar
daportar
ha
cent euros per a llogar el local.
cadascun. (dells.)
Portes llibretes als xiquets? S, en porte dos a __________.
cadasc treballava
8. En aquelles circumstncies, __________
treballava tant com podia.
Pgina 5 de 11
2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes

oracions.

oracions. (solucions 1)

1. I ella em va dir: Cadascuna fa el que vol a sa casa.
1. I ella em va dir: Cadascuna

Cadasc fa el que vol a sa casa.
4. Aquestes carpetes mhan costat dos euros cadasc.

cadascuna.
ESTRUCTURA DE LORACI: cadasc + verb

2. Cadasc dels convidats va portar un regal als novenans.
CADASCUN FUNCIONA COM A PRONOM INDEFINIT
PRONOM INDEFINIT
3. Jordi sempre em fa riure perqu em diu cada cosa!
SE SOBREENTN LESTRUCTURA: ...cadascuna de les carpetes.
2. Cadascun
Cadasc dels convidats va portar un regal als novenans.
4. Aquestes carpetes mhan costat dos euros cadasc.
ESTRUCTURA DE LORACI: cadascun + de
5. Han donat una beca a cadasc dels seus alumnes.
DETERMINANT INDEFINIT
cadascun dels seus alumnes.

5. Han donat una beca a cadasc
3. Jordi sempre em fa riure perqu em diu cada

unescosa!
coses!
6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!
Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar algun fet.
6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada

unescosa!
coses!
7. Cadascun comprar un ingredient perqu fem la recepta.
Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar algun fet.
8. He dut un llapis de memria a cadasc de les professores.

Pgina 6 de 11
Pgina 7 de 11

oracions. (solucions i 3)
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
Cadasc comprar un ingredient perqu fem la recepta.

7. Cadascun
INFORMACI DE CONTACTE

1999
2. Material en lnia
valenci>Recursos
1632normalv.html
ESTRUCTURA DE LORACI: cadasc + verb

PRONOM INDEFINIT
cadascuna de les professores.
8. He dut un llapis de memria a cadasc

Pgina 9 de 11
Pgina 8 de 11
Pgina 10 de 11

(Edifici 5 F)
Pgina 11 de 11
1. s del determinant indefinit mateix i flexi

2. Vacillacions entre els usos de mateix i propi
LINDEFINIT MATEIX I FLEXI
Hola Carme,
Saps que ens nanem de viatge el mateix

dia que tenim lexamen final!
La professora mateixa em va dir que hi
haur una convocatria extraordinria
daquest pel gener. J
Ens trobem a la cafeteria mateix i en
parlem. Ara mateix, dacord?
Dbora Escriv Fuster
Fins ara!
Joan
Pgina 2 de 13
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I

FLEXI
1.1 s del determinant indefinit mateix i flexi davant
1.1 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I
FLEXI DAVANT DUN NOM

Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en el missatge...
Pgina 3 de 13
1.2 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I

FLEXI DARRERE DE: NOMS I ADVERBIS
Continuem amb una altra oraci del missatge...
dun nom
1.2 s del determinant indefinit mateix i flexi darrere
dun nom o dun adverbi
Saps que ens nanem de viatge el mateix dia que tenim

lexamen final!
Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix,

dacord?
1.3 s del determinant indefinit mateix i flexi darrere
dun nom propi o de pronom fort

1.4 s incorrecte del determinant indefinit mateix i
flexi com a pronom
Davant dun nom, el mateix, la mateixa... concorda en

gnere i nombre amb aquest.
Sempre funciona com a determinant.
Indica identitat o repetici.
Pgina 5 de 13
Pgina 4 de 13
Darrere de substantius que formen part de complements

circumstancials de lloc, manera i temps, mateix es mant
invariable.
Tamb es mant invariable amb adverbis com ara, ahir,
avui, dem, ac, all, etc.
En aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.
Pgina 6 de 13
1.3 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI

DARRERE DE: NOMS PROPIS I PRONOMS FORTS
1.4 S INCORRECTE DEL DETERMINANT

INDEFINIT MATEIX I FLEXI COM A PRONOM
2. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I

PROPI (1)
Fixeu-vos en aquestes oracions...
Fixem-nos en loraci segent...
Pareu atenci ara a aquesta oraci...
La mateixa professora em va dir que hi haur una

convocatria extraordinria daquest pel gener.
(i no ...una convocatria extraordinria del mateix* pel
gener.)
prpia professora em va dir que hi haur una

La prpia
convocatria extraordinria daquest pel gener.
Cal dir:
La professora mateixa (= en persona) em va dir que hi
haur una convocatria extraordinria pel gener.
No es pot usar el mateix, la mateixa com a pronom per a

evitar la repetici dun substantiu.
Shan dusar els demostratius, els possessius o un
pronom feble.
No sha dusar el propi, la prpia, els propis ni les

prpies per a emfasitzar la identitat dun substantiu.
Sha dusar el mateix (i flexi) preferentment darrere del
nom o b la locuci en persona.
s increble, per Joan mateix no sabia quan era

lexamen!
Nosaltres mateixos anirem a veure la data de lexamen.
Darrere de noms propis i de pronoms forts, mateix
concorda en gnere i nombre amb aquests.
En aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.
Pgina 7 de 13
Pgina 9 de 13
Pgina 8 de 13
2. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I

PROPI (2)
En canvi, el propi, la prpia, els propis i les prpies sn
correctes quan signifiquen propietat o possessi.
Sovint, van acompanyats dels determinants possessius.
Ho he vist amb els meus propis ulls.

El tracta com si fra el seu propi fill.
Pgina 10 de 13
Mateix i flexi s un determinant i pot anar davant del nom o

darrere.
Anteposat a un substantiu, concorda en gnere i nombre i indica
identitat o repetici.
Postposat a substantius (significat de lloc, temps o manera) i adverbis
s mant invariable.
Postposat a noms propis i pronoms forts concorda en gnere i nombre
amb aquests.
El mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes no es poden usar
com a pronoms.
El propi, la prpia, els propis i les prpies no es poden usar per a
emfasitzar un nom.
El propi, la prpia, els propis i les prpies sn correctes quan
signifiquen propietat o possessi.
Pgina 11 de 13

Abril Espaol, Jordi, Diccionari prctic de qestions
gramaticals, Ed. 62, Valncia, 1999
1999
2. Material en lnia
valenci>Recursos
632normalv.html
Pgina 12 de 13
1. s del pronom indefinit alg
ELS INDEFINITS ALG, ALGUN (I FLEXI) I

ALGUNA COSA
(Edifici 5 F)
2. s del determinant indefinit algun i flexi

3. s del determinant indefinit quelcom i lexpressi
alguna cosa
4. Vacillacions entre els usos dalg, algun i alguna cosa

Dbora Escriv Fuster
Pgina 13 de 13
HISTRIES DE LERA DE LORDINADOR
Pgina 2 de 17
1. S DEL PRONOM INDEFINIT ALG
2. S DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I

FLEXI (1)
Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en la vinyeta...
Imaginem que un dels xiquets haguera dit...
Alg ha explicat al
pare com senvia un
correu electrnic?
Xiquets, deu passar

alguna cosa perqu
el sobre no hi cap
Alg ha explicat al pare com senvia un correu electrnic?
Algun de
nosaltres ho
havia dhaver
fet
Pare has enviat algun correu electrnic?

Si has descriure a alguna persona, mho dius.
S, el pare nha escrit algun.(= de correu electrnic)
Algun (i flexi) s un determinant indefinit i acompanya
un substantiu.
Indica un nombre redut de persones o coses (o una de
sola) o una certa quantitat dalguna cosa.
Quan se sobreentn el referent, susa com a pronom.
Alg s un pronom indefinit invariable.

No precedeix cap substantiu.
Fa referncia a qualsevol persona indeterminada.
Pgina 4 de 17
Pgina 3 de17
Pgina 5 de 17
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXI

(i 2)
Fixem-nos ara en aquestes oracions...
3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM

I LEXPRESSI ALGUNA COSA (1)
Fixem-nos ara en aquesta oraci...
Fixem-nos en aquestes altres oracions...

Hi ha alguna cosa nova?
Pare has enviat algun correu?

O: Pare has enviat cap correu?
Si has descriure a alguna persona, mho dius.
PRTASI
O: Si has descriure a cap persona (...)
En oracions interrogatives i condicionals, algun i flexi
equival a cap.
En algunes bibliografies, es considera que correspon a un
s de tipus literari.
Xiquets, deu passar alguna cosa (o: quelcom) perqu el

sobre no hi cap
O: Hi ha res de nou?
Si tenvia alguna cosa, mavises.
PRTASI
O: Si tarriba res (...)
En oracions interrogatives i condicionals, alguna cosa
equival a res.
Res susa seguit de la preposici de davant dadjectius.
Sha de restringir ls de quelcom a registres molt

formals.
En lactualitat, quelcom se sent com a arcac
Amb el mateix valor de quelcom susa lexpressi
genrica alguna cosa.
Pgina 6 de 17
3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT

QUELCOM I LEXPRESSI ALGUNA COSA (i 2)
Pgina 7 de 17
Pgina 8 de 17
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG,

ALGUN I ALGUNA COSA (1)

ALGUN I FLEXI I ALGUNA COSA (2)

Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en la vinyeta...
No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns,

algunes) amb el significat dun poc.

algunes) amb el valor de cap.
Algun de nosaltres ho havia dhaver fet..
No sha de dir: *Alg de nosaltres (...)
No sha de dir:
No sha de dir:
Tinc alguna* pressa.

Cal dir:
Tinc un poc de pressa.
No em queda taronja *alguna.

Cal dir:
No em queda cap taronja.
Algun susa davant dun complement partitiu introdut

amb de.
No sha dusar el pronom indefinit alg en aquesta
posici.
Pgina 10 de 17
Pgina 9 de 17
Pgina 11 de 17




algunes) per a referir-se a una persona qualsevol
indeterminada.

algunes) en algunes locucions calcades del castell.
El pronom quelcom no t valor quantificador.

Cal evitar usar el barbarisme *algo.
No sha de dir:
No sha de dir:
Estava *quelcom / *algo nerviosa.
Men vaig a Andorra, si necessites *algo, mho dius.
No sha de dir:
Hi havia *algun que altre espectador.
Cal dir:
Hi havia alguns espectadors.
*Alg altre tinformar millor.

Cal dir:
Algun altre tinformar millor.
Pgina 12 de 17
Cal dir:
Estava un poc nerviosa.
Men vaig a Andorra, si necessites alguna cosa, mho dius.
Pgina 13 de 17
s un pronom indefinit i no acompanya mai un

nom.
Algun i flexi funcionen com a determinants i com a
pronoms quan se sobreentn el nom.
Algun i flexi solen introduir complements partitius
introduts per la preposici de.
Quelcom s un pronom indefinit que cal restringir ls a
registres formals.
Lexpressi genrica alguna cosa sha dusar amb el
mateix valor de quelcom.
Cal evitar ls del barbarisme *algo amb valor de pronom
indefinit o quantificador.

1999
2. Material en lnia
valenci>Recursos
1632normalv.html
Alg
Pgina 15 de 17
Pgina 14 de 17
Pgina 16 de 17

(Edifici 5 F)
Pgina 17 de 17
Us proposem unes prctiques perqu reconegueu quines sn
les errades ms habituals que cometem en usar els indefinits

segents:
ELS INDEFINITS. PRCTIQUES
Els
indefinits:
Alg i algun
Cada, cadasc i cadascun
Cap, res o gens de
Dbora Escriv Fuster

Pgina 2 de 8
Completeu les oracions segents amb lindefinit

adequat.
Completeu les oracions segents amb lindefinit

adequat. (solucions)
1.
1.
Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, per ahir en tenia
moltssima.
__________ (Algun / Alg) de vosaltres sap per qu no ha vingut Joan.
3.
De vegades no lentenc, em demana que li porte (cada / una) __________
seguit de la preposici de.
2.
Algun
__________
(Algun / Alg) de vosaltres sap per qu no ha vingut Joan.
Cada no es pot usar per a emfasitzar esdeveniments.
3.
una
De vegades no lentenc, em demana que li porte (cada / una) __________
Cadasc s un pronom indefinit.
cosa ms estranya.
cosa ms estranya.
4.
__________ (Cadasc / Cada un) que faa el que ms li convinga.
5.
No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al mat.
6.
Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadasc) __________ dels assistents
__________ (Alg /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.
8.
No magrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.
Pgina 4 de 8
Cadascun s un determinant indefinit i va seguit de la
4.
Cadasc (Cadasc / Cada un) que faa el que ms li convinga.

__________
5.
gens de
No tinc (gens de / cap) __________
gana avui. He menjat massa al mat.
6.
cadascun dels assistents

Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadasc) __________
Cap s un determinant indefinit (noms comptables).
al congrs.
Res s pronom indefinit.
7.
Alg
__________
(Alg /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.
Gens de s un determinant quantitatiu (noms incomptables).
8.
res del
No magrada (res del / gens del) __________
que he vist a les botigues.
al congrs.
7.
RESUM DE LES PRCTIQUES

Alg s un pronom indefinit i algun s un adjectiu que va
gens de
Avui no tinc (res de / gens de) __________
calor, per ahir en tenia
moltssima.
2.
Pgina 3 de 8
Pgina 5 de 8
preposici de.
Pgina 6 de 8

1999
2. Material en lnia
valenci>Recursos
1632normalv.html
LES PREPOSICIONS A i EN

UPV
REA DE PROMOCI I
Pgina 7 de 8
(PRIMERA PART)
(Edifici 5 F)
Pgina 8 de 8
1. USOS ESPACIALS
(PRIMERA PART)
1. Usos espacials
1. USOS ESPACIALS, 1.1. Usos generals
1.1 Usos generals:

A:
Generals
Especfics
EN:
direcci, moviment o contacte

verbs tpics: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigirse, etc.
2. Usos temporals (davant dinfinitiu)
exemples:
Dem pujarem al Penyagolosa
Els dimecres vaig a classe de nataci
Vam arribar al punt de trobada massa prompte
3. s de la preposici A davant del CD
Pgina 2 de (13)
Pgina 1 de (13)
situaci, presncia, reps o entrada

s amb:
verbs tpics: estar, trobar-se, viure, posar, etc.
larticle indefinit (un, una, uns, unes)
demostratius (aquest, aqueix, aquell)
determinants indefinits (algun, qualsevol, cert, cada, etc.)
exemples:
Vivim en edificis separats
Tinc un pis en un carrer molt assolellat
Em trobars en aquell despatx
Pgina 3 de (13)
Pgina 4 de (13)
1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos especfics
RECAPITULACI DELS USOS ESPACIALS
1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos especfics
1.2 Usos especfics:

A: situaci en llocs fsics
A:
EN:
General: direcci, moviment o contacte

Especfic: situaci en llocs fsics:
topnims amb valor histric, social o temporal

La filosofia va nixer en la Grcia clssica
amb topnims
Visc a Torrent / Hem passat les vacances a Grcia
article definit (el, la, els, les)
llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions,

etc.)
Marta estudia a la biblioteca
Busqueu aquesta paraula en el diccionari
interrogatius (quin, quina, quins, quines)
EN:
La clau de lexercici est en la pgina 43
A quina prestatgeria est el llibre que necessite?
topnims
article definit
interrogatius
casa, classe, taula, palau, missa
General: situaci, presncia, reps o entrada (article
substantius casa, classe, missa, palau, taula
indefinit, demostratius, determinants indefinits)
(sense article)
Especfic:
Vinga, seiem a taula i dinarem / Avui soparem tots a casa
topnims amb valor histric, social o temporal

llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions)
Pgina 5 de (13)
EXERCICIS
Pgina 6 de (13)
SOLUCIONS
- Avui ha nevat ____ Moscou

- Mireu si podem dinar ___ alguna taula
- Ja saps que portes una taca doli __ la camisa?
- Ausis March va viure ___ la Valncia del Segle dOr
- Em pots dir ___ quin carrer vius?
- Ma tia treballa ___ unes oficines cntriques
- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia
- Entreu ___ el mn dels llibres
- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint
(...) SOLUCIONS
- Avui ha nevat ____ Moscou
- Ausis March va viure ___ la Valncia del Segle

dOr
Avui ha nevat a Moscou
A. M. va viure en la Valncia del Segle dOr
- Em pots dir ___ quin carrer vius?
- Mireu si podem dinar ___ alguna taula
Em pots dir a quin carrer vius?
Mireu si podem dinar en alguna taula
- Ma tia treballa ___ unes oficines cntriques
- Ja saps que portes una taca doli __ la camisa?

Ja saps que portes una taca doli a la camisa?
Ma tia treballa en unes oficines cntriques
- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia

Hem sopat en aquell restaurant
- La llei especifica clarament, __ larticle 2, que ...
Pgina 8 de (13)
Pgina 7 de (13)
Pgina 9 de (13)
Pgina 10 de (13)
BIBLIOGRAFIA
(...) SOLUCIONS
1. Material daula i del CAV:
- Entreu ___ el mn dels llibres

Entreu en el mn dels llibres
- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa

llegint
No li agrada eixir els dissabtes i es queda a casa
- La llei especifica clarament, __ larticle 2, que ...

La llei especifica clarament, en larticle 2, que ...
- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia,

Tabarca, 2008
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999
- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de
Valncia, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/003; MS Superior 17/001)
- Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de
correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)

Ext. 88354
Centre dAutoaprenentatge de Valenci (UPV):
http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html
Pgina 11 de (13)
Pgina 12 de (13)
Pgina 13 de (13)
2. USOS TEMPORALS (DAVANT DINFINITIU)
LES PREPOSICIONS A I EN (SEGONA PART)
- Or. dinfinitiu (introduda per Al o EN) + or. principal
1. Usos espacials
Generals
Especfics
MOLTES GRCIES
2.1 Introduda per Al:

Simultanetat de les dues accions:
(SEGONA PART)
A leixir de classe, parlarem

Al passar pel carrer mir cap ac
2. Usos temporals (davant dinfinitiu)

Substituci de lor dinfinitiu per:
UPV
REA DE PROMOCI I
3. s de la preposici A davant del CD
Substantiu:
A leixida de classe parlarem
Or subord. temporal introduda per mentre:

Mentre passava pel carrer, mir cap ac
Pgina 1 de (16)
Pgina 2 de (16)
Pgina 3 de (16)
EXERCICIS
RECAPITULACI DELS USOS TEMPORALS
(...) 2. USOS TEMPORALS (DAVANT DINFINITIU)
2.2 Introduda per EN:
Oraci dinfinitiu introduda per:

AL:
lor dinfinitiu expressa una acci ANTERIOR a la del

verb principal:
En eixir de classe, parlarem
En tindre son, es gita a dormir
- ___ eixir, tanca b la porta

- ___ acabar el partit, anirem a sopar
- Tots els llauradors cantaven __ batre
- ___ tornar el pare, dinarem
- Ja parlarem daix __ tornar dAlacant
Simultanetat
Substituci per mentre
EN:
substituci de lor dinfinitiu per una or subord.
temporal introduda per quan:
Anterioritat de lor dinfinitiu

Substituci per quan
Quan eixirem de classe, parlarem

Quan t son, es gita a dormir
Pgina 4 de (16)
SOLUCIONS
- __ tornar de Pars, mhas de contar com tha

anat
Pgina 5 de (16)
- ___ tornar el pare, dinarem
En eixir, tanca b la porta quan isques, tanca b

la porta
- ___ acabar el partit, anirem a sopar

En acabar el partit, anirem a sopar quan sacabar
el partit, anirem a sopar
3.1 Qu s el CD:
En tornar el pare, dinarem quan torne el pare, dinarem
- Ja parlarem daix __ tornar dAlacant (dos amics

que viatgen amb tren)
Ja parlarem daix al tornar dAlacant mentre fem el
tornes
Pgina 7 de (16)
Vaig comprar un kilo de taronges al mercat

Ja et digu que no tornaria fins la setmana que ve
3.2 Regla general:

directe = no hi ha cap preposici entre el verb i el CD
Em deixes el bolgraf? S, agafal
Els xiquets van saludar el ve
En tornar de Pars, mho has de contar quan en
Tots els llauradors cantaven al batre mentre

batien, cantaven
complement que depn dun verb transitiu i que en

precisa o completa el significat
exemples:
viatge de tornada en tren
- __ tornar de Pars, mhas de contar com tha

anat
- Tots els llauradors cantaven __ batre
Pgina 6 de (16)
3. S DE LA PREPOSICI A DAVANT DEL CD
(...) SOLUCIONS
- ___ eixir, tanca b la porta
(dos amics
que viatgen amb tren)
Pgina 8 de (16)
Pgina 9 de (16)
RECAPITULACI: A DAVANT DEL CD
(...) 3. S DE LA PREPOSICI A DAVANT DEL CD
3.3 Excepcions:
EXERCICIS
- Regla general: CD sense cap preposici
davant dun pronom personal fort referit a persona:

et va saludar a tu
a ell no el vam veure ahir
- Excepcions: s de A
davant de tothom, tots i ning:
Ha cridat a tothom
- Amb aquella acci no molestava a ning
en oracions recproques:
Es miraven lun a laltre
davant dun pronom personal fort referit a persona

davant de tothom, tots i ning
en oracions recproques
per evitar ambigitats entre CD i subjecte
per evitar ambigitats entre CD i subjecte:

El gat perseguia a la rata
A qui va assassinar?
Pgina 10 de (16)
SOLUCIONS
Pgina 11 de (16)
Lambulncia va portar els ferits a lhospital
- __ qui coneix aquell home?

Tabarca, 2008
Valncia, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/003; MS Superior 17/001)
- Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de
correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)
qui coneix aquell home?

A qui coneix aquell home?
- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella
- Sestimen lun __ laltre
Ahir no els vaig veure, ni a ell ni a ella
Sestimen lun a laltre
- El professor no va convncer ___ els alumnes

- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units
el seu homnim rus
El professor no va convncer els alumnes
- Aviseu __ els convidats perqu vinguen prompte

Aviseu els convidats perqu vinguen prompte
Pgina 13 de (16)
Pgina 12 de (16)
BIBLIOGRAFIA
(...) SOLUCIONS
- Lambulncia va portar ___ els ferits a lhospital
- Lambulncia va portar ___ els ferits a lhospital

- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella
- El professor no va convncer ___ els alumnes
- Aviseu __ els convidats perqu vinguen prompte
- __ qui coneix aquell home?
- Sestimen lun __ laltre
- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units
el seu homnim rus
Ahir va visitar al president dels Estats Units el seu

homnim rus
Pgina 14 de (16)
Pgina 15 de (16)
LES PREPOSICIONS PER i PER A

1. PER
- usos i exemples
- exercicis
- solucions
MOLTES GRCIES
LES PREPOSICIONS PER i PER A
Ext. 88354
2. PER A
- usos i exemples
- exercicis
- solucions
UPV
REA DE PROMOCI I
Pgina 16 de (16)
1. LA PREPOSICI PER
(...) LA PREPOSICI PER
- causa:
Pgina 2 de (17)
(...) LA PREPOSICI PER
- Davant dinfinitiu:
El van condemnar per traci
quan equival a amb la intenci de, i el verb

principal expressa una acci voluntria del subjecte:
- complement agent:
- en opini de, si depn de:

- Per mi, que cadasc faa el que vulga
Bevia molta aigua per trobar-se millor
Els lladres van ser detinguts per la policia
Bevia molta aigua amb la intenci de trobar-se millor
Passejava per no passar tant de fred
- davant ladverbi sempre:
Passejava amb la intenci de no passar tant de fred
Tu i jo serem amics per sempre
- per expressar una data de manera aproximada
Pgina 1 de (17)
- INCORRECTE: davant dels noms que indiquen

parts del dia:
* Pel mat encara fa molt de fred
(amb noms
de mesos, danys, destacions, de festes):
Ens vam conixer pel mar, ms o menys, no?

Pel Nadal, un pas de pardal
lacci realitzada est pendent de realitzaci o

expressa mancana (tindre, haver-hi, quedar, estar, etc.):
Sn les 10 i els llits encara estan per fer!
Tenim encara molts problemes per resoldre
Pgina 3 de (17)
De mat / Al mat encara fa molt de fred
* Per la vesprada vaig a classe dinformtica

De vesprada vaig a classe dinformtica
Pgina 4 de (17)
Pgina 5 de (17)
2. LA PREPOSICI PER A
RECAPITULACI
(...) PER A
- destinaci o finalitat / complement indirecte:

Hi ha ofertes exclusives per a tothom
El fusell submar consta d'un can llarg i un dispositiu
per a disparar
- termini fix referit al futur:
- verbs dinstrument, existncia i obligaci:
1. PER
instrument: servir, fer servir, aprofitar, usar,

preparar, etc.
El martell serveix per a clavar
causa
complement agent
davant dinfinitiu:
El bolgraf susa per a escriure
amb la intenci de
mancana
existncia: ser, estar, existir, haver-hi, etc.
Per al cap de setmana, preveiem una pujada de les

temperatures
Falten cinc setmanes per a les vacances
Les vostres aportacions sn fonamentals per a

aconseguir els nostres objectius
obligaci: caldre, necessitar, convenir, haver-se de,

ser necessari, fer falta, etc.
davant de sempre
expressi de dates de manera aproximada
en opini de
INCORRECTE:* davant de noms que indiquen parts del dia
Calen ms recursos per a afrontar la situaci

Pgina 6 de (17)
Pgina 7 de (17)
EXERCICIS 1r bloc
(...) RECAPITULACI
Pgina 8 de (17)
SOLUCIONS
- Lhan despatxat __ haver estat negligent en la feina
2. PER A
- Lhan despatxat __ haver estat negligent en la feina
destinaci, finalitat / complement indirecte

termini fix referit al futur
verbs dinstrument, existncia, obligaci
- Ha fet portar el regal _____ l'avi

- ___ resoldre el problema, s necessari plantejar-lo
b
- Era molt respectat _____ els seus superiors
- No he pogut eixir perqu em quedaven molts
exmens ___ corregir
- Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra
de millor
- El govern el declar indesitjable _____ alguna ra
Lhan despatxat per haver estat negligent en la feina
- Ha fet portar el regal _____ l'avi

Ha fet portar el regal per a lavi
- ___ resoldre el problema, s necessari plantejar-lo b

Per a resoldre el problema, s necessari plantejar-lo b
- Era molt respectat _____ els seus superiors

Era molt respectat pels seus superiors
Pgina 9 de (17)
Pgina 10 de (17)
Pgina 11 de (17)
(...) SOLUCIONS
(...) EXERCICIS 2n bloc
- No he pogut eixir perqu em quedaven molts exmens

___ corregir
No he pogut eixir perqu em quedaven molts exmens per
corregir
- Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de

millor
Ha venut la finca per comprar-ne una altra de millor
amb la intenci de comprar-ne una altra
- El govern el declar indesitjable _____ alguna ra

El govern el declar indesitjable per alguna ra
(...) SOLUCIONS
-___ Sant Joan, bacores

- Li agrada deixar-ho tot ____ dem
- La mare ha fet el pasts ___ mi
- El garbell aprofita __ separar objectes de grandria
desigual
- El curs vinent encara ser massa prompte ____
apreciar els resultats
- Ho farem aix __ sempre
- Analitzem les dades registrades ____ donar resposta
als problemes plantejats
Pgina 12 de (17)
-__ Sant Joan, bacores

Per Sant Joan, bacores
- Li agrada deixar-ho tot ____ dem

Li agrada deixar-ho tot per a dem
- La mare ha fet el pasts ___ mi

La mare ha fet el pasts per a mi
- El garbell aprofita __ separar objectes de grandria

desigual
El garbell aprofita per a separar objectes de grandria
desigual
Pgina 13 de (17)
Pgina 14 de (17)
BIBLIOGRAFIA
(...) SOLUCIONS
- El curs vinent encara ser massa prompte ____ apreciar

els resultats
Els curs vinent encara ser massa prompte per a apreciar
els resultats
- Ho farem aix __ sempre

Ho farem aix per sempre
- Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als

problemes plantejats
Analitzem les dades registrades per donar resposta als
problemes plantejats ( amb la intenci de)
Pgina 15 de (17)

- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca,
2008.
Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira,

Bromera, 2009.
Valncia, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Superior 17/003)
- Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci,
Benicarl, Alambor, 2002 (pp. 308-312, exercicis 11-15; p. 327, exercicis 9 i
10)
MOLTES GRCIES
Ext. 88354
Pgina 16 de (17)
Pgina 17 de (17)
1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
CONTINGUTS
1. COM i COM A
LES PREPOSICIONS COM i COM A, CAP i CAP A
1.1 COM:
- expressi de manera i de comparaci:
usos
exercicis
solucions
2. CAP i CAP A
Fes-ho com pugues

Vull ser com Superman
No s tan difcil com sembla
El meu nebot ja s tan alt com son pare
usos
exercicis
solucions
UPV
REA DE PROMOCI I
Pgina 1 de (13)
(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
Pgina 2 de (13)
RECAPITULACI de COM i COM A
(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
1.2 COM + a = COM A:
1. COM
1.3 COM A es redueix a COM:
a) valor comparatiu: igual que, com si fra
manera
comparaci
(mant els valors comparatiu i predicatiu)
Va obrir uns ulls com a plats

Lluitaven com a lleons
Pgina 3 de (13)
davant de larticle:
b) valor predicatiu: en qualitat de, en funci de

Com a president del jurat, declare el premi desert
Tu, com a germ major, anirs davant
Pgina 4 de (13)
2. COM + A = COM A:
determinat:
igual que, com si fra

en qualitat de
El consideren com el millor actor de la histria
indeterminat:
3. COM A > COM: davant larticle
Es va presentar com un amic
Pgina 5 de (13)
Pgina 6 de (13)
EXERCICIS
2. LES PREPOSICIONS CAP I CAP A
SOLUCIONS
- Valor locatiu: en direcci a, sense arribar al punt

final.
- Mengen com ____ porcs

Mengen com a porcs
- Mengen ____ porcs

- No el tractaven ____ director
- Vicent discutia ___ un boig
- La paraula mdic susa ____ adjectiu
- A lautobs, anvem ____ figues en cof
- Paga-li trenta euros, ____ senyal
- No el tractaven ____ director

- CAP A:
No el tractaven com a director
- Vicent discutia ___ un boig
susa en tots els casos, tret dels segents (> CAP):
davant dels demostratius:
Vicent discutia com un boig
Caminarem dues hores cap aquella muntanya
- La paraula mdic susa ____ adjectiu

davant dels adverbis de lloc que comencen per a (ac,
aqu, all, all, amunt, avall, avant, arrere) o e (endins,
La paraula mdic susa com a adjectiu
- A lautobs, anvem ____ figues en cof
enfora, enlloc):
A lautobs, anvem com a figues en cof
Vine cap ac i desprs vs-ten cap all

Anem cap amunt
- Paga-li trenta euros, ____ senyal

Paga-li trenta euros, com a senyal
Pgina 7 de (13)
EXERCICIS
Pgina 8 de (13)
SOLUCIONS
- Ens vam trobar anant ___ el treball
BIBLIOGRAFIA
- Ens vam trobar anant ___ el treball
2008.
- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira,
Bromera, 2009.
Valncia, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/001; MS Elemental 17/007)
Benicarl, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)
Ens vam trobar anant cap al treball
- Fes-te ___ all
- Fes-te ___ all
- Hem danar ___ aquesta zona
- Hem danar ___ aquesta zona
Pgina 9 de (13)
Fes-te cap all

Hem danar cap aquesta zona
- Per eixir haurs de fer el cotxe ___ arrere
- Per eixir haurs de fer el cotxe ___ arrere
Per eixir haurs de fer el cotxe cap arrere

- Baixvem ____ el riu
- Baixvem ____ el riu
Baixvem cap al riu

Pgina 10 de (13)
Pgina 11 de (13)
Pgina 12 de (13)
FINS i FINS A
- FINS
MOLTES GRCIES
- FINS A
LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

Ext. 88354
- RECAPITULACI
- EXERCICIS
UPV
REA DE PROMOCI I
Pgina 13 de (13)
LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
- SOLUCIONS
Pgina 1 de (12)
(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
- Expressen el punt final en lespai o en el temps, sense arribar

a ultrapassar-lo
- FINS A:
en designacions de temps i de lloc, quan tamb s possible la a,
encara que no apareguera fins:
Anem a la plaa i tornem Anem fins a la plaa i tornem
Ens veurem al juliol No ens veurem fins al juliol
(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
en designacions que no siguen de temps ni de lloc:

Poden haver desaparegut fins a trenta-sis mil euros
No parar fins a aconseguir que em tornen el que s meu
en la correlaci des de fins a (reduble a de ... a):
ATENCI: en
els dies, els anys, els noms dels mesos i de

les estacions susa fins a sempre:
Vam anar dexcursi des dAlcoi fins a Ontinyent

Lhorari datenci al pblic s de 9 a 14 hores
- FINS:
en designacions de temps i de lloc que no haurien de
dur tampoc la a:
Ens vam conixer lany passat No ens coneixem fins lany
passat
davant la conjunci que, els demostratius i la

majoria dels adverbis:
Esperam fins que torne.
Fins ara no mhavia adonat que ets molt gracis
Pujarem fins aquella muntanya
- Ens veurem el dia 23 No ens veurem fins al dia 23

El nou teatre sacabar el 2004 El nou teatre no sacabar
fins al 2004
Lhivern que ve visitar Joan No el visitar fins a lhivern
que ve
Pgina 3 de (12)
Pgina 2 de (12)
quan es pot substituir per fins i tot:

Aix ho saben fins els xiquets aix ho saben fins i tot els
xiquets
Pgina 4 de (12)
Pgina 5 de (12)
RECAPITULACI
EXERCICIS
FINS A:
SOLUCIONS
- ___ ell ho sabia
- ___ ell ho sabia
en designacions de temps i de lloc, quan tamb s possible la a,

encara que no apareguera fins
Fins ell ho sabia fins i tot ell ho sabia
- Pensem estar-nos ac ___ desps-dem
- Pensem estar-nos ac ___ desps-dem
EXCEPCIONS: dies, anys, mesos, estacions
en designacions que no siguen de temps ni de lloc

en la correlaci des de fins a (reduble a de ... a)
Pensem estar-nos ac fins desps-dem
- No l'esperes ___ la nit
- No l'esperes ___ la nit
No lesperes fins a la nit esperal a la nit
FINS:
en designacions de temps i de lloc que no haurien de dur
tampoc la a
davant la conjunci que, els demostratius i la majoria dels
adverbis
quan es pot substituir per fins i tot
- No el vaig veure ___ que no an a sa casa
- No el vaig veure ___ que no an a sa casa
No el vaig veure fins que no an a sa casa
- No els despertes ___ les deu
- No els despertes ___ les deu

Pgina 6 de (12)
(...) EXERCICIS
No els despertes fins a les deu despertal a les deu

Pgina 7 de (12)
BIBLIOGRAFIA
(...) SOLUCIONS
- Han dissenyat ___ set models diferents
- Han dissenyat ___ set models diferents

Han dissenyat fins a set models diferents
- Passa per loficina __ les 9 __ les 10:30
- Passa per loficina __ les 9 __ les 10:30
Passa per loficina des de les 9 fins a les 10:30 (de...a)
- No menjar ____ saber la veritat
- No menjar ____ saber la veritat
Pgina 8 de (12)
No menjar fins a saber la veritat
2008.
- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira,
Bromera, 2009.
Valncia, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/001; MS Elemental 17/007)
Benicarl, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)
- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem
- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem
Anirem fins aquell carrer i ens en tornarem
- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de mar
- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de mar

Pgina 9 de (12)

No tinc cita amb el metge fins al dia 12 de mar
Pgina 10 de (12)
Pgina 11 de (12)
CONTINGUTS:
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS
1. El Complement de Rgim Verbal (CRV)

concepte
tipus de construccions
MOLTES GRCIES
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: teoria
2. Construcci bsica

Ext. 88354
3. Construcci amb infinitiu
canvi de preposicions
UPV
REA DE PROMOCI I
4. Construcci amb QUE + oraci subordinada

caiguda de preposicions
Pgina 12 de (12)
1. EL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL
Pgina 1 de (16)
2. LA CONSTRUCCI BSICA
(...) 1. EL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL (CRV)
(CRV)
1.1 Concepte
1.2 Tipus de construccions:

a) bsica: CRV = substantiu o SN
- complement dun verb intransitiu

- introdut per una preposici, seleccionada pel verb
- relaci estreta amb el verb: s exigit per aquest
- exemples:
- CRV = substantiu o SN
Es nega a la discussi
- Verbs: dedicar-se a, pensar en, estar dacord amb, consistir

en, limitar-se a, oblidar-se de, anar amb compte amb, estar en
contra de, tenir inters en, etc.
b) amb infinitiu: CRV = oraci dinfinitiu
dedicar-se a: Em dedique a lensenyament
Es nega a discutir el projecte
- Exemples:
pensar en: No puc deixar de pensar en tu

estar dacord amb: Els assistents estaven dacord amb el
ponent
c) que + oraci: CRV = oraci subordinada introduda per QUE

Es nega que discutim el projecte
oblidar-se de: Mhe oblidat del paraigua!
Pgina 3 de (12)
Pgina 2 de (12)
Pgina 4 de (12)
Vs alerta amb el gra, que s molt perills

Mhe oblidat del nom de la teua amiga
Tinc molt dinters en el curs intensiu dalemany
Manel es dedica a la gesti cultural
Pgina 5 de (12)
3. LA CONSTRUCCI AMB INFINITIU

- CRV = infinitiu o oraci dinfinitiu
- Noms pot ser introdut per a o de:
CRV constr. bsica introdut per a o de MANTENIMENT
davant dinfinitiu
Manel es dedica a la gesti cultural Manel es dedica a

gestionar
Mhe oblidat del nom de la teua amiga Mhe oblidat de
preguntar-li el nom
CRV constr. bsica introdut per amb o en CANVI DE

PREPOSICIONS davant dinfinitiu a, de
CONSTRUCCI BSICA
CONSTRUCCI DAVANT DINF
MANTENIMENT QUAN LA
PREPOSICI S A O DE
- Es nega al canvi
- No es recorda de laccident
CANVI QUAN LA
- He pensat en aix
- Estic dacord amb lAnna
Tinc inters en el curs dalemany Tinc inters a

matricular-me dalemany
Vs alerta amb el gra Vs alerta de no caure
- Es nega a canviar
- No es recorda dhaver tingut
un accident
PREPOSICI S AMB O EN
- He pensat a canviar de feina
- Estic dacord a fer-ho ara
Pgina 6 de (12)
- Caiguda tamb amb preposicions compostes i locucions

com des de, desprs de, abans de, el fet de, la idea de, a
fi de, en contra de, etc.:
FUNCI
+ INFINITIU
+ QUE (conj.)
CRV
manteniment
caiguda ()
Des dac no et veig b No ha tornat des que tu el vas

despatxar
DE
CRV
manteniment
caiguda ()
Men vaig ja, a fi darribar puntual Va eixir prompte de

casa a fi que no ens trobrem
AMB
CRV
canvi (a, de)
caiguda ()
EN
CRV
canvi (a, de)
caiguda ()
Pgina 9 de (12)
- Exemples:
Pensa en el viatge Pensa en que viatjar
- Davant de QUE la prep. desapareix CAIGUDA DE

PREPOSICIONS:
Vs alerta amb el gra Vs alerta que no et donen
gat per llebre
Noms parlaven de futbol Noms parlaven que volien
anar-sen de vacances
Tenia inters en la pintura barroca Tenia inters que
escrigueres larticle
Pgina 8 de (12)
BIBLIOGRAFIA
PREP.
Desprs de llegir els parlaments, va comenar el sopar

Desprs que shagueren llegit els parlaments, va
comenar el sopar
- CRV = QUE + oraci subordinada
Pgina 7 de (12)
RECAPITULACI
(...) 4. LA CONSTRUCCI amb QUE + OR. SUB.
4. CONSTRUCCI amb QUE + OR. SUBORDINADA

Tabarca, 2008
- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1),
Alzira, Bromera, 2009
Valncia, 2002
- Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000
(pp. 293-205, exercicis 794-796)
Pgina 10 de (12)
Pgina 11 de (12)
CONTINGUTS
MOLTES GRCIES
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: exercicis
Ext. 88354
- Recapitulaci de la teoria
- Exercicis
- Solucions

UPV
REA DE PROMOCI I
Pgina 12 de (11)
RECAPITULACI
Pgina 1 de (9)
EXERCICIS
PREP.
FUNCI
+ INFINITIU
+ QUE (conj.)
CRV
manteniment
caiguda ()
DE
CRV
manteniment
caiguda ()
AMB
CRV
canvi (a, de)
caiguda ()
EN
CRV
canvi (a, de)
caiguda ()
Pgina 3 de (9)
Pgina 2 de (9)
SOLUCIONS
- Estic esperant ___ que arribes
Estic esperant que arribes
- Estic esperant ___ que arribes

- Noms pensa ___ tenir xit
- Tots tenim ganes ___ que ploga
- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard
- No sadona ___ que ha perdut tota la credibilitat
- Lacusat sobstinava ____ negar-ho tot davant el
jutge
- El xiquet sha fet ms espavilat des ____ que ha
tornat del viatge
- Confia ___ que arribaran a temps
- Noms pensa ___ tenir xit

Noms pensa a tenir xit (pensar en > A)
- Tots tenim ganes ___ que ploga
Tots tenim ganes que ploga
- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard

Cal anar-hi abans que siga massa tard
Pgina 4 de (9)
Pgina 5 de (9)
(...) SOLUCIONS
BIBLIOGRAFIA
(...) SOLUCIONS
- No sadona ___ que ha perdut tota la credibilitat
- El xiquet sha fet ms espavilat des ____ que ha

tornat del viatge
El xiquet sha fet ms espavilat des que nha
tornat
No sadona que ha perdut tota la credibilitat
- Lacusat sobstinava ____ negar-ho tot davant el

jutge
Lacusat sobstinava a negar-ho tot davant el jutge
- Confia ___ que arribaran a temps

Confia que arribaran a temps
(obstinar-se a manteniment)

Tabarca, 2008
- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1),
Alzira, Bromera, 2009
Valncia, 2002
- Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000
(pp. 293-205, exercicis 794-796)
Pgina 6 de (9)
Pgina 7 de (9)
Pgina 8 de (9)
ndex
1. Introducci
MOLTES GRCIES
PRONOMS FEBLES
2. Definici

Ext. 88354
3. Formes
ELISA GINER I SALV
Pgina 9 de (9)
Exemple dintroducci
He vist la teua germana i li he donat una

cosa per a tu.
Exemple dintroducci
Definici
Els pronoms sn mots que es fan servir per a

denotar la mateixa idea dun nom, o dun nom
precedit de preposici, que s'ha dit anteriorment
o que es diu immediatament desprs.
He vist la teua germana i he donat

a la teua germana una cosa per a tu.
t
CI
A la teua germana = li
li
He vist la teua germana i li he donat una

cosa per a tu.
Formes
Definici
- sn tons i monosllabs.
-substitueixen diferents tipus de
complements verbals.
- formen una unitat fnica amb el verb,
el qual precedeixen o segueixen
immediatament.
Em dnes pomes?
Dna-me-les
Formes
Davant del v.
comenat en
consonant
Davant del v. Darrere del

comenat en verb acabat
vocal o h
en vocal
Darrere del
verb acabat
en consonant
o diftong
Davant del v.
comenat en
consonant

vocal o h
en vocal
Reforades Elidides
Redudes
Darrere del
verb acabat
en consonant
o diftong
Plenes
Formes
Formes
Davant del v.
comenat en
consonant

vocal o h
en vocal
Reforades Elidides
1a
pers.
sing.
em
em rebrs
majuda
Redudes
m
ajudam
Darrere del
verb acabat
en consonant
o diftong
Davant del v.
comenat en
consonant
Plenes
-me
ajudeu-me
Formes
vocal o h
en vocal
Reforades Elidides
1a
pers.
Redudes
Darrere del
verb acabat
en consonant
o diftong
Plenes
sing.
em
-me
pl.
ens
ens
ens ajuda
ns
ajudans
-nos
ajudeu-nos
ens rebran?
Davant del v.
comenat en
consonant
1a
pers.
2a
pers.
Formes
Redudes
Plenes
sing.
em
-me
pl.
ens
ens
ns
-nos
sing.
et
-te
1a
pers.
2a
pers.

vocal o h
en vocal
Darrere del
verb acabat
en consonant
o diftong
Reforades Elidides
Redudes
Plenes
sing.
em
-me
pl.
ens
ens
ns
-nos
sing.
et
-te
pl.
us
us
-us
-vos
us rebran?
us ajude
ha de rebre-us
ajudeu-vos
tajude ?
ha de rebret
vull ajudar-te
Formes
Reforades
Davant del v.
comenat en
consonant
Darrere del
verb acabat
en consonant
o diftong
Reforades Elidides
et rebr
Formes

vocal o h
en vocal
Elidides
Redudes
Plenes
3a
sing CD
masc.
Reforades
Elidides
Redudes
Plenes
el
-lo
el vaig invitar
linvita
invital
vaig invitar-lo
Formes
Formes
Reforades
3a
sing CD
Elidides
Redudes
Plenes
masc.
el
-lo
fem.
la
l (la)
-la
-la
la vaig invitar
lusa/ la invita
invita-la
Formes
Reforades
3a
sing CD
Elidides
Redudes
Plenes
Reforades
Elidides
Redudes
Plenes
masc.
el
-lo
-la
fem.
la
l (la)
-la
-la
-ho
neutre
ho
ho
-ho
-ho
masc.
els
els
ls
-los
masc.
el
-lo
fem.
la
l (la)
-la
neutre
ho
ho
-ho
3a
sing CD
vaig invitar-la
ho rep
ho obri
dna-ho
doneu-ho
pl.
CD
els porteu
Formes
3a
sing CD
pl.
CD
Formes
masc.
Reforades
Elidides
Redudes
Plenes
el
-lo
fem.
la
l (la)
-la
-la
neutre
ho
ho
-ho
-ho
masc.
els
els
ls
-los
fem.
les
les
-les
-les
les rep
les invita
ajuda-les
ajudeu-les
els agafeu
portals
porteu-los
Formes
Reforades
Elidides
Redudes
Plenes
3a
sing CI
(masc i
fem.)
Reforades
Elidides
Redudes
Plenes
li
li
-li
-li
li telefonar
li escric
dna-li
doneu-li
Formes
3a
sing CI
Formes
(masc i
fem.)
Reforades
Elidides
Redudes
Plenes
li
li
-li
-li
Formes
Reforades Elidides
Redudes Plenes
Reflexiu
Reforades Elidides
es
s
es pentina
pl
CI
(masc. i
fem.)
els
els
els escric
ls
els
telefonarem
vull
escriurels
sha pentinat
Redudes Plenes
s
se
riures
pentinar-se
los
vull
telefonar-los
Formes
Formes
Bibliografia
Reflexiu
Reforades Elidides
es
s
Adverbials en
n
en tinc
nagafe
Redudes Plenes
s
se
Reflexiu
Adverbials en
-ne
agafan
Reforades Elidides
es
s
Redudes Plenes
s
se
-ne
hi
-hi
-hi
agafeu-ne
hi
hi vaig
hi anir
posa-hi
he danar-hi
FABRA, Pompeu. Gramtica catalana. Barcelona:

Teide, 1956 (5a ed., 1969, pg. 73)
FABRA, Pompeu. Op. cit.; BADIA i MARGARIT,
Antoni M. Gramtica catalana. Madrid: Gredos,
1962, 111; MASCAR, Joan. Morfologia.
Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986, pg. 140
SOL, Joan. Sintaxi normativa: Estat de la
qesti. Barcelona: Empries, 1994 (3a ed., 1997,
pg. 327)
Dades de contacte
ndex

( Edifici 5 F)
PRONOMS FEBLES
2.Combinaci de pronoms
ELISA GINER I SALV
Collocaci de pronoms
Collocaci de pronoms en les perfrasis

verbals
Els pronoms febles es colloquen:
Podem posar tots els pronoms:
da
darrere del verb:
imperatiu, infinitiu o gerundi
Ex. acostat, acostar-se, acostant-se

davant del verb:
resta de casos
Ex. sacosta, sacostava, sha acostat
1.Collocaci de pronoms
Collocaci de pronoms en les combinacions verbals

s incorrecte repetir el mateix pronom abans i
desprs del verb.
Davant de la perfrasi
Els ho he de donar/ Li nhe de parlar
Ex: Vull fer aix

Ho vull fer-ho*
Ho vull fer o Vull fer-ho
Darrere de la perfrasi
He de donar-los-ho/ He de parlar-lin
Ex: Vull anar al circ

Hi vull anar-hi*
Hi vull anar o Vull anar-hi
Collocaci de pronoms en les combinacions verbals
s incorrecte collocar-ne uns davant i els

altres darrere:
- Li he de parlar-ne
- Nhe de parlar-li
Combinaci
Combinaci
Lordre dels pronoms en combinaci respon

a aquest esquema:
se
CI
CD
en
se
CI
CD
CD
CI
hi/ho
CC
hi/ho
Emportat les cireres de ca lvia

CD
CC
Emporta
Em
a te les
Emporta-te-les-en
Penjat les cireres a les orelles

CI
en
El vent se tendugu la roba estesa al jard

CI
CD
Penja-te-les-hi
Penja te
Pe
Penj
hi
se te la hi
h endugu
endu
dugu
Dades de contacte
ndex
1. s del guionet i de lapstrof
PRONOMS FEBLES
ELISA GINER I SALV


1.1 s del guionet

1.2 s de lapstrof
1.2.1 Excepcions
1.3 Cal recordar
1.4 Pronoms que no sapostrofen mai
CC
s del guionet
s del guionet
Davant del verb

No sescriu mai guionet:
CAL ESCRIURE
NO SESCRIU
Darrere del verb

Els pronoms van units al verb i entre si mitjanant
els guionets (i quan selideix alguna vocal,
mitjanant lapstrof):
els ho donar
CAL ESCRIURE
doneu-los-ho
NO SESCRIU
doneu los ho
els-ho-donar*
s de lapstrof
Darrere verb
Lapstrof sha de collocar sempre tan a la

dreta com siga possible.
Portal Porta-mel Porta-me-lhi
s de lapstrof
Davant del verb
Tajude
Mel don
Me lhi porta
Et va portar lordinador a ta casa? S, me lhi va

portar ahir.
CD
CCL
dna-lil
CAL ESCRIURE
NO SESCRIU
dna-li-l
Excepcions
Cal recordar
No sempre s possible apostrofar a lextrem dret.

No s correcte Porta-me-lshi*
Portals Porta-mels Porta-mels-hi
No s correcte Porta-nsen*
Dna-men, de caramels, per favor.
La combinaci EL + EN
len
No s possible la forma len * -ja que no
existeix la forma le * del pronom EL
Trau el jersei de larmari

CD
Portans pa Portans-en
Trau-len
CCL
Pronoms que no sapostrofen mai
Bibliografia
Les:
Ex: les escolte, mira-les, escolteu-les
Li:
Ex: li arregle, dna-li, escriu-li
Hi:
Ex: hi anava, corre-hi, aneu-hi
Ho:
Ex: ho enten, porta-ho, feu-ho
Us:
Ex: us escolte, vol veure-us, vol escoltar-vos
Dades de contacte
Labad, J. Campos J., Embid Pilar Dac dall, Ed. Tabarca,

Valncia, 2005
Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999 (Es
complementa amb el solucionari)
2007.
Fitxes CAV:
Centre dAutoaprenentatge de Valenci (Universitat Politcnica
de Valncia)
http://www.upv.es/apnl
En lapartat de Recursos trobareu un recull dexercicis
autocorrectius
ndex
1. Combinacions binries
Combinacions binries
Particularitats dels pronoms reforats (EM, ET, ES)
Quan el segon pronom es HO/HI les formes dels pronoms
reforats adopten la forma elidida:
REFORADES
PRONOMS FEBLES
2. Particularitats dels pronoms LA i SE

3. Combinaci desprs de pronom acabat en s
ELISA GINER I SALV


ELIDIDES
EXEMPLE
Em
Et
Et porte aix?
tho porte?
porta-mho
Es
Ell es va endur all.

Ell sho va endur.
4. Combinacions no admeses per la norma
em portes al circ?
mhi portes?
porta-mhi
Combinacions binries
Particularitats dels pronoms reforats (EM, ET, ES)
Davant dun altre pronom que no siga ho, hi adopten les
formes me, te, se ( plenes).
DAVANT DEL VERB
DARRERE DEL VERB
me lhas donada
Combinaci desprs de pronom acabat en -s
El pronom la no es pot apostrofar mai davant de

hi.
Cal escriure les formes reforades (o les

elidides), encara que els pronoms se situen
darrere del verb:
- Has
posat la rosa al gerro de lentrada?

No, ara la hi posar.
posa-te-les
sem veu
va beure-se-les
Combinacions no admeses per la norma

En aquest cas, cal fer noms una de les dues substitucions
possibles:
El pronom se tampoc no sapostrofa mai davant

dus.
Ac al poble se us estima molt: tingueu-ho
ben present, aix.
Combinacions no admeses per la norma

Mai susa :
- hi h
hii
Vam arribar dhora a lhotel.
CCL
Hi vam arribar dhora

Hi vam arribar a lhotel
- ho hi
Posa a a larmari.
CCL
Nos
Vos
Los
Us
Posa-hi a
Posa-ho a larmari
- en e
en
n
He dut pa del poble.
CD CCL
deixans-en (NO deixans-ne*)

llig-los-el (NO llig-los-lo*)
emporteu-vos-els (NO emporteu-vos-los*)
Dades de contacte
- ho e
en
n
He tret a de la nevera.
CD
CCL
Mai susa :
CCT
Els
porta-me-la
te la regale
CD
Particularitats dels pronoms LA i SE
Nhe tret a
Ho he tret de la nevera
( Edifici 5 F)
Nhe dut del poble

Nhe dut pa.

)
Exercicis (blocs 1,2,3 i 4)
Substituu els complements per la combinaci de

pronoms que calga:
PRONOMS FEBLES. PRCTIQUES
Exemple:
-Pep duia les taronges del poble.
CD
CCL
-Pep les en duia.
ELISA GINER I SALV


Ara vosaltres

Ara vosaltres
1) Acostans el telfon.
6) Blanca compra els mocadors a la tenda.
2) Mha comprat el pis.
7) Elisa, emportat els xiquets a la plaa.
3) Et prohibiran que fumes al bar.
8) Merc, dna el llibre al mestre.
4) Comprans maduixes.
9) Ell va portar els caramels a les xiquetes.
5) Emporteu-vos el gos.
10) Trau la clau de la motxilla.

Identificaci i soluci
1) Acostans el telfon.
CD
Acostans-el.
2) Mha comprat el pis.
CD
Me lha comprat.
3) Et prohibiran que fumes

fume al bar.
CD
Tho prohibiran.
7) Elisa, emportat els xiquets a la plaa.
CD
CCL
Elisa, emporta-tels-hi.
emporta tels hi.
4) Comprans maduixes.
CD
Comprans-en.
Dades de contacte
( Edifici 5 F)
8) Merc, dna el llibre al mestre.

CI
CD
Merc,
, dna
dna-lil.
5) Emporteu-vos el gos.
gos
os
CD
9) Ell va portar els caramels a les xiquetes.

CI
CD
Ell els els va portar.
Emporteu-vos-el.
6) Blanca compra els mocadors a la tenda.

CCL
CD
Blanca els hi compra.
10) Trau la clau (de) la motxilla.

CD
CCL
Trau-lan.
ndex
1.
Introducci
1.1 Identificaci del CD
PRONOMS FEBLES
2.

3.
El complement directe s lelement que

completa el significat del verb, quan aquest s
transitiu:
Substituci CD
2.1. Determinat
2.2. Indeterminat
2.3. Demostratius neutres
2.4. Oraci subordinada
ELISA GINER I SALV

Qu s el CD?
Concordances
Necessita un llapis nou.

CD
Normalment no duu la preposici a.

He vist Maria.
CD
Identificaci de CD
Substituci del CD determinat
Exemples
He vist les teues companyes aquest mat. Les he
vistes aquest mat.
Se substitueix per les formes:

EL
El CD si es pot substituir pels pronoms febles:

EL/LA/L/EN/ES
Hem vist Maria Lhem vista.
CD
Complement directe indeterminat

Se substitueix per la forma: EN
LA
ELS
Pro.reflexiu
LES
ES
(o formes redudes l/ls ,s, o elidides l, s o plenes lo/los, se).
He vist Joana i Marta aquest mat.

vistes aquest mat.
Quan va introdut per:

un article definit
per un demostratiu
o si es tracta dun nom propi
Les he
Laia es llava.
Exemples
Menja pa!
pa
He vist aquestes
stes xiques
x
que estudien amb tu
aquest mat.
Les he vistes aquest mat.
CD demostratius neutres (a,aix, all)

Menjan!
CD
(o formes reduda n, o elidida n o plena ne)
Compra un mel, per favor.

CD
favor.
Compran un, per
Se substitueix pel pronom HO.
Quan el CD no porta article o va introdut per:

Un article indefinit
Un numeral
Un quantitatiu
qu o de cebes.
He comprat mig quilo
CD
mig quilo.
Si el CD s un demostratiu neutre (a, aix, all)
Nhe comprat
Agafa aix.
aix
Agafa-ho
CD
Dnam all.
CD
Dna-mho
CD ( Oraci subordinada)
Si el CD s una oraci subordinada substantiva
(completiva o relativa de sentit neutre).
Concordana dels pronoms febles de CD i dels

participis
Els participis solament poden concordar

amb els pronoms febles de CD (el, la, els,
les,en).
Concordana dels pronoms febles de CD

i dels participis
He vist les teues

ues germanes.
ge
Les he vistes.
CD
Se substitueix per HO
He vist el teu
eu germ.
g
ger
He vist els teus

us germans.
g
ger
L'he vist.
CD
CD
Digues el que saps.

s
CD
Digues-ho.
No puc creure que Marc no haja

ja volgut venir.
CD
No puc creure-ho.
La concordana s recomanable en nivells

formals.
He vist la teua
eua germana.
ge
He vist moltes coses increbles.

N'he vistes
CD
moltes.
(o: N'he vist moltes.)
L'he vista.
CD
Dades de contacte
ndex
1.
PRONOMS FEBLES
2. Substituci CI
3. Cal recordar que
4. Distinci CI i CD
Introducci
1.1 Identificaci del CI
( Edifici 5 F)
ELISA GINER I SALV


Els he vists/vistos.
(o: Els he vist.)
Qu s el CI?
Identificaci de CI
Complement indirecte (CI)

El CI es pot substituir per:
El complement indirecte completa el predicat

indicant qui s el destinatari o b qui rep el dany
o profit de lacci.
Sempre va introdut per les preposicions a /per a
LI
El CI si es pot substituir pel pronom feble: LI

Hem escrit a Marc Li hem escrit.
ELS
Pro.reflexiu
ES
(o formes redudesls ,s o plenes los, se)
CI
Escric una carta a la tia.

CD
CI
Exemples
Cal recordar que
He dit la veritat al jjutge

jutge.
ge
Li he dit la veritat.
CI
He portat regals a les meues filles.

CI
portat regals.
Els he
Quan el CI no s cap persona, animal o cosa

personificada sin un DATIU INANIMAT, es
pronominalitza con si fora un LOCATIU
(complement circumstancial de lloc) .
Donar-li valor (a una persona)
Vull escriure una carta als meus g

ger
germans
CI
escriurels una carta.
Laia es llava la cara.
Vull
Donar-hi valor (a una cosa)
Cal recordar que

Cal evitar la confusi entre els pronoms de CD i els
CI.
Els pronoms de CI no fan distinci entre el mascul i el
femen (LI, ELS) en tots dos casos.
Sn, doncs, incorrectes les substitucions pronominals
segents:
Acosta la sal a Maria. Acosta-la la sal.
Acosta-li la sal.
Acosteu la sal a les vostres germanes.Acosteu-les la sal.
Acosteu-los la sal.
Distinci CD i CI
Quan tenim dubtes a lhora de distingir un CI dun
CD al plural, un mitj consisteix a suposar-lo en
singulatr, si ja no hi s, i reemplaar-lo per un
pronom personal feble:
Dades de contacte

( Edifici 5 F)
Si aquest es troba ser li: C Indirecte

Si aquest es troba ser el la lo en: C Directe
Hem escrit a la Maria Li hem escrit CI
Hem vist a la Maria Lhem vista CD
ELISA GINER I SALV


Exercicis bloc 5
Substituu els complements pels pronoms que
calga:
1) El president convoca els ministres.

2) Cal repartir uns donatius.
Exemple:
Dus tres bolgrafs.
3) Mhas portat all?
CD
Dus-ne tres.
Ara vosaltres!
4) Espera els companys a fora.
5) Explica qu has fet aquest mat.

Soluci
Soluci
El president convoca els ministres.
Soluci
CD
CD
El president els convoca.
Soluci
Soluci
Soluci
CD
CD
CD
Cal repartir uns donatius.
CD
CD
Cal repartir-ne.
Soluci
Soluci
Explica qu has fet aquest mat.
Soluci
Explica qu has fet aquest

aq
mat.

aq
mat.
CD
CD
Explica-ho.
Soluci
Soluci

aq
mat.
Soluci

aq
mat.
CD

aq
mat.
CD
CD
Explica-ho.
Explica-ho.
Explica-ho.
Dna una redacci al professor.

CD
CI

CD
Dna-lin una.
CI
Soluci
Soluci
Mhas portat all?
Soluci
Mhas portat all?
Mhas portat all?
CD
CD
Mho has portat?
Soluci
Soluci
Mhas portat all?
Soluci
Mhas portat all?
Mhas portat all?
CD
CD
CD
Mho has portat?
Mho has portat?
Mho has portat?
Espera els companys a fora.
Espera els companys

comp
mp
a fora.
Espera els companys

comp
mp
a fora.
CD
CD
Esperals a fora.
DADES DE CONTACTE
ndex
1.Subjecte indefinit
1.1 Definici
1.2 Substituci pel pronom NE
( Edifici 5 F)
PRONOMS FEBLES
ELISA GINER I SALV

2.Complement predicatiu
2.1 Definici
2.2 Substituci pels pronons HI/NE

Qu s un subjecte indefinit?
Pronoms amb funci de subjecte indefinit
Aquell que no porta article o b inclou un

element quantificador, com ara larticle
indefinit, un numeral o un quantitatiu.
EN pot substituir un subjecte indefinit

collocat desprs dun verb que indique
esdeveniment (no acci):
Han arribat tres vaixells.

tres.
Han eixit bolets.
Nhan arribat
Nhan eixit.
Ha arribat un vaixell.
Han arribat tants vaixells!
tants!
Qu s un complement predicatiu?
s ladjectiu o substantiu que completa el verb i,
simultniament, el subjecte o el CD.
Fa una funci anloga a la de lATR., per
acompanya un V no copulatiu.
Ella caminava tranquilla.
Nha arribat un.
Nhan arribat
Pred.
Trobe el pasts dol.
CD
Pred.
Complement predicatiu (C.Pred.)
Complement predicatiu (II)
Generalment se substitueix per HI:

Joan sempre arriba esgotat
sempre hi arriba.
Joan
Han deixat la porta oberta

deixat la porta.
Hi han
EXCEPCI
Se substitueix per EN:

Els predicatius que depenen de verbs
com nomenar, elegir, fer (en el sentit de
designar, o dapuntar-se a una entitat -o
ideologia, activitat).
Complement predicatiu (III)
ATENCI!
En els altres sentits de fer(-se) se segueix
la regla general de substituci del
predicatiu per HI:
El pronominal dir-se.
Exemples
Llusa sha fet republicana.

nha fet.
Llusa se
El nomenaran president. Len nomenaran.

Em dic Joan, i el meu fill tamb sen diu.
Dades de contacte
( Edifici 5 F)
PRONOMS FEBLES. Funcions
Amb el pas del temps, aquest vi es far bo.

Amb el pas del temps, aquest vi shi far.
ELISA GINER I SALV


ndex
Qu s latribut ?
1. Latribut
Atribut definit
Part de loraci que atribueix alguna qualitat,

estat o aparena al subjecte.
1.1 Definici
2. Classes
2.1 Substituci de latribut definit.
2.2 Substituci de latribut indefinit
2.3 Substituci de latribut partitiu
EL
LA
ELS
LES
Sol collocar-se darrere del verb copulatiu (ser,

estar i semblar).
Concorda en gnere i nombre amb el S de lO i

amb el V, en nombre i persona.
Maria i Llusa sn valencianes.
S
Atribut definit
Se substitueix pels pronoms de 3a persona:
Quan va introdut per:

Un article definit
Marc s el teu professor? Si, Marc ls
Atrib.
Atribut indefinit
Se substitueix pel pronom HO:
Per un demostratiu o possessiu
Atribut indefinit
Quan van introduts per una preposici

i equivalen a un CPN.
Quan no porta article.

Per era la teua amiga o no lera?
Vost s aficionat a la filatlia o no ho s?
O si es tracta dun nom propi

Aquell dall, s Joan o no ls?
Quan va introdut per un article indefinit.

Ell diu que Dal s un gran pintor, per jo crec
que no ho s.
Joan s de Valncia o no ho s?
Aquesta cervesa s sense alcohol, per

compte, que aquella no ho s.
Atribut partitiu
Se substitueix per EN :
Dades de contacte
( Edifici 5 F)
Introdut per la preposici de

Noms apareixen en construccions
ponderatives.
Si ns, dinteressant, aquest llibre!
PRONOMS FEBLES.PRCTIQUES
ELISA GINER I SALV


Exercicis( blocs 6 i 7)
Substituu els complements pels pronoms que
calga:
Exemple:
Ara vosaltres
1) Quantes caixes queden? Solament __ queden
tres.
2) Ha passat un tren.__ ha passat un.
3) Aquelles dall, sn les teues germanes o no
1) Passen dos cotxes. ___ passen dos.

Num.
Num (subj. indef.)
Passen dos cotxes. En passen dos.
____sn?
Ara vosaltres
Ara vosaltres
Soluci
4) Els melons sn bons. Els melons ___ sn.
9) Dbora acab contenta. Dbora ____ acab.

5) Pareix contenta. ___ pareix, veritat?
6) Es creu intelligent, sempre s __ ha cregut.
7) Blanca s dAlzira o no ___ s?
10)Jo em dic Josep. Vaja jo tamb me___ dic.
1) Quantes caixes queden? Solament en

__ queden tres.
quantitatiu
(subj. indef.)
2) Ha passat un tren.__
tren N ha passat un.
num. (subj. indef.)
11)Ja thas fet soci del club? No, per me__ far
3) Aquelles dall, sn les teues germanes o no

VC
lany que ve.
Atribut def.
____sn?
les
8) Si ___estem, de tipes!
Soluci
12)La roba sha fet roja. La roba s__ha fet.
Soluci
4) Els melons sn bons. Els melons ___

ho sn.
Dades de contacte
9) Dbora acab contenta. Dbora ____

hi acab.
VC atribut indef.
5) Pareix contenta. ___

Ho pareix, veritat?
VC
atribut indef.
6) Es creu intelligent, sempre s ho

__ ha cregut.
VC
atribut
7) Blanca s (d)Alzira o no ___

ho s?
Atribut
8) Si ___estem,
de tipes!
ip
n
Atribut
Pred.
10)Jo em dic Josep.

p Vaja jo tamb me___
n dic.
( Edifici 5 F)
Pred.
11)Ja thas fet soci del club? No, per me__

n far
Pred.
lany que ve.

12)La roba sha fet roja. La roba s__ha
fet
hi
Pred.
ndex
1.Complement de rgim verbal (CRV)

1.2 Substituci (EN/HI)
PRONOMS FEBLES
2.Complement del nom (CN)

2.1 Substituci (EN/HI)
3.Complement de ladjectiu (C.Adj)
3.1 Substituci(EN/HI)
ELISA GINER I SALV

Qu s el CRV?
s un complement verbal que es caracteritza per
presentar la forma d'un sintagma preposicional, o
duna oraci subordinada substantiva,
encapalada per la conjunci que.
Confiar en la victria.
Adonar-se de les raons.
Adonar-se que les coses no van b.

CRV. Substituci
CRV
Substituci:
Introduts per la preposici de
per qualsevol altra preposici

i
Va insistir en la seua petici.
a) Caiguda davant la conjunci que.
EN
Et recordes encara daquelles vacances?

Ten recordes encara?
HI
Hi va insistir.
Complement del rgim verbal
La substituci pronominal del CRV es fa

independentment del canvi (davant infinitiu)
i la caiguda (davant la conjunci que) que
poden sofrir les preposicions que els
introdueixen:
Va insistir que li tornaren els diners.

Hi va
insistir. (Va insistir [en] que li tornaren els
diners.)
b) del canvi davant dinfinitiu
Pensa denviar les cartes!
Pensa-hi!
(Pensa en lenviament de les cartes!
.
Qu s el complement del nom (CN) i de

ladjectiu (C.Adj).
Complement de rgim verbal

El pronom HI pot substituir (parcialment) CRV
introduts per una locuci preposicional seguida
de la preposici de.
Substituci:
Sn sintagmes preposicionals inclosos dins dun
CD, un subjecte posposat al verb o un atribut.
Quan va introdut per de

Conec lautor daquest llibre.
lautor.
Nhi ha prou que els uns voten a favor dun projecte

perqu els altres hi voten en contra de
de.
No es refereixen al V.
EN
En conec
Va morir el conductor de lautobs.

morir el conductor.
Atenci! La locuci preposicional amb qu sintrodueix

la part omesa ha de quedar explcita, ja que no s
substituda pel pronom.
En va
Dades de contacte
Complement de ladjectiu. Substituci
Substituci:
Quan va introdut per de

El sal s ple de gent.
Complement del nom (CN)
EN
( Edifici 5 F)
El sal ns ple.
Quan no s introdut per de

Joana s propensa a mentir
propensa
HI
Joana hi s
ELISA GINER I SALV


Exercicis Bloc 8
Substituu els complements per la combinaci de

pronoms que calga:
Ara vosaltres
1) Ell dubtava de la seua capacitat de gesti.

2) El rector es complau a invitar-vos a la
Exemple:
-Conec lautor daquest
llibre.
daq
d
aq
inauguraci del curs.
CN
3) Sc membre de lAssociaci de Vens del
En conec lautor.
6
Ara vosaltres.
Cabanyal.
4) Est molt orgulls del seu fill.

Ara vosaltres identificaci
1) Ell dubtava de la seua capacitat de gesti.
5) Estic dacord que ho fem.

6) Es va acostumar a menjar verdures.
7) Estic a favor de la llibertat dexpressi, per
tu ___ ests en contra.
5) Estic dacord (de)

(de) que ho fem.
CRV
CRV
2) El rector es complau
au a invitar-vos
in
a la inauguraci
6) Es va acostumar a menjar verdures.
CRV
CR
del curs. (El rector es co

complau en la invitaci...)
in
3) Sc membre de lAssociaci de Vens del Cabanyal.
CN
4) Est molt orgulls de

dell seu fill.
C. Adj.
CRV
7) Estic a favor de la llibertat dexpressi, per tu

Loc. prep.
CRV
___ estas en contra (de).

(de)
(d
e).
Ara vosaltres Soluci
Ara vosaltres Soluci
Dades de contacte
1) Ell en dubtava.
5) Hi estic dacord.
( Edifici 5 F)
2) El rector shi complau.

6) Shi va acostumar.
3) En sc membre.
7) Estic a favor de la llibertat dexpressi, per tu

4) Nest molt orgulls.
hi estas en contra.
ndex
1.
2.
3.
4.
PRONOMS FEBLES
ELISA GINER I SALV


Complement circumstancial
Definici
Classes
Substituci
Complement circumstancial (CC)
Indiquen una circumstncia de lacci verbal.
Espacial (Lloc)
Temporal (Temps)
Modal (manera)
Companyia
Instrument
Causa
Normalment es colloquen
al final de la frase
per tamb al
principi daquesta.
CC de lloc, companyia i instrument
Locucions
SUBSTITUCI:
De +
Locucions
SUBSTITUCI DE LOCUCIONS:
Lloc
Companyia
Instrument
Vinc de la Facultat.
EN
En vinc.
Lloc
Qualsevol altra preposici +Companyia
Instrument
Vaig a la platja.
HI
HI
Noms substitueix parcialment el complement

quan forma part de locucions, com: a sobre de, (al)
damunt de, a sota de, (al) davant de, (al) darrere
de, (al) voltant de, (a) prop de i similars (tamb en
altres com a favor de, en contra de).
Neteja la taula i no hi deixes res al damunt de

de.
(o siga: i no deixes res al damunt de la taula)
Atenci! La locuci amb qu sintrodueix la part

omesa ha de quedar explcita,ja que no s
substituda pel pronom.
Hi vaig.
Pgina 4 de 13
CC de manera i temps
CC de causa
SUBSTITUCI:
Totes les
preposicins

Dades de contacte
SUBSTITUCI:
Manera
Temps
HI
DE
PER

( Edifici 5 F)
Causa
EN
Vaig deixar la porta de bat a bat.

Vaig
deixar-hi la porta.
Ens vam alar de bon mat.
Ens hi vam
alar.
El meu germ est molt preocupat ltimament

per qestions econmiques.
El meu germ nest molt preocupat ltimament.

Pgina 8 de 13
Exercicis bloc 9
Substituu els complements circumstancials pels

pronoms que calga:
Exemple:
Hi visc des de fa dos anys.

-Visc a Valncia. ___
__
ELISA GINER I SALV
Ara vosaltres
Ara vosaltres
1) Vns amb autobs? S____vinc.

2) Si vas a comprar, telefonam i quedarem, que
jo visc a prop de la tenda. Tu tamb _____vius
a prop?
4) Vns del banc? S ara ____ vinc.
1) Vns amb autobs. S____vinc.

__
____vinc
hi vinc
5) Quan vas al poble? Dem ____ anir.

6) Viatja amb els amics, sempre ___ viatja.
7) Lhome camina de costat. ___ camina.
3) Malegre molt de saber que has aprovat
lexamen. _____ alegre sincerament.
CCL
8) Porta el llibre all. Porta___ el llibre.
CCI
2) Si vas a comprar, telefonam

lefo
le
i quedarem, que jo visc
molt a prop de la tenda.
Tu tamb ____vius
te
_ hi_viu a prop?
____v
CCL
3) Malegre molt de saber

er q
que has
h aprovat lexamen.
CCC
_______ale
_______alegre
__
sincerament.
am
ament.
Me n le
4) Vns del banc? S, ara ___
__
vi
en vinc.
CCL
5) Quan vass al p
pob
poble? Dem
De
____
___
an
hi anir.
CCL
6) Viatja amb els amics, sempre ___
_hi viatja.
vvia
CCComp
7) Lhome camina de costat. ___
__
ca
Hi camina.
CCM
8) Porta el llibre all. Porta___
a___
a_
-hi el llibre.
CCL
Dades de contacte
( Edifici 5 F)
PRONOMS FEBLES
ELISA GINER I SALV


ndex
Verb haver-hi
El verb haver-hi indica existncia.
1. Verb haver-hi
2. Exemples
Verb haver-hi. Exemples
Hi ha cap taula lliure?

No hi havia pa, aix que vaig eixir a comprar-ne.
Porta el pronom hi incorporat en totes les

formes de la seua flexi (llevat del participi, que
no accepta mai pronoms febles).
Noms es pot conjugar en 3a persona del singular.
(INCORRECTE : No havia * pa...)

Hi hagu molts convidats a la festa?
Hi va haver molts convidats a la festa?
Ha dit la televisi que dem hi haur tronades a

les comarques centrals.
Va haver-hi molts convidats a la festa?
(INCORRECTE : ...que dem haur/hauran *

tronades...)
( INCORRECTE : Hagu/Hagueren * molts

convidats...?
Va/Van haver * molts convidats...?)
Si la gent fra ms prudent, no hi hauria tants

accidents de trnsit.
(INCORRECTE : ...no hauria/haurien * tants
accidents...)
Dades de contacte

Havent-hi tanta fam al mn, no entenc com es
poden gastar els diners en mssils i porqueries
deixes.
(INCORRECTE : Havent * tanta fam...)
En haver-hi tanta gent fumant, lambient es fa

irrespirable.
(INCORRECTE : En haver / hi haure * tanta gent

fumant...)
Objectius de la unitat
PRONOMS RELATIUS
Introducci als pronoms relatius: conceptes

bsics
Dbora Escriv
Introducci dels conceptes bsics relacionats

amb els pronoms relatius:
1-Pronom relatiu
2-Oraci principal
3-Oraci subordinada
4-Oraci de relatiu
4.1-Antecedent
Introducci als pronoms relatius:

conceptes bsics (I)
Una situaci quotidiana...

Daniel tha
donat un
telfon que
em fa falta.
On lhas
apuntat?
La llibreta que tenies al

despatx sha acabat. Jo
no tenia paper i lhe
El nmero que tinc
apuntat, ac, a
apuntat s un mbil.
lavantbra..
s el 6... 6...
6... 5... 7... 6...
Dacord.
4... 3... 9...
Pronom relatiu
Partcula que serveix denlla i fa una funci connectiva
entre dues oracions: loraci subordinada i loraci
principal.
Daniel tha donat un telfon (que em fa falta.)
Ah, pare!
El nmero
de
telfon
que
busques no
es troba
en la
llibreta....
Moltes grcies
fill.
Oraci subordinada
Construcci expansiva d'un enunciat en qu un element
afegit aporta una nova funci sintctica als elements
preexistents.
oraci subordinada

conceptes bsics (IV)
oraci principal
oraci subordinada
[Daniel tha donat un telfon ] (que em fa falta.)
oraci prinicipal
oraci subordinada
pronom relatiu
Resum dels continguts
Oraci de relatiu
Proposici subordinada introduda per un pronom relatiu.
Veiem un exemple:
1-Els pronoms relatius enllacen dues oracions: loraci

subordinada i loraci principal.
2-Substitueixen en loraci introduda pel relatiu un

element de laltra oraci: lantecedent.
[ Daniel tha donat un telfon] (que em fa falta).

pronom relatiu
Oraci principal
Proposici que no depn de cap altra i que, contrriament,
en t alguna de subordinada que va introduda per un
pronom relatiu.
pronom relatiu
oraci principal

conceptes bsics (III)

conceptes bsics (II)
Antecedent
Element que normalment apareix anteriorment en el
context. Veiem lexemple anterior:
antecedent
Bibliografia i recursos
1-Material aula i CAV
Labad, J. Campos J., Embid, Pilar Dac dall, Ed. Tabarca, Valncia,
2005
Valncia, 1990, 2002.
Fitxes CAV (codi MS 13/001, MS 13/002, MS 13/003)
2-Material en lnia
Centre dAutoaprenentatge de Valenci (Universitat Politcnica de
Valncia) http://www.upv.es/apnl (Formaci, apartat de Recursos )
Unitats de teleformaci
Apartat de Recursos, Pronoms relatius (1-10)
PRONOMS RELATIUS

bsics
Dbora Escriv
UPV
PRONOMS RELATIUS

bsics
Grcies per la vostra atenci!
PRONOMS RELATIUS

bsics
Dbora Escriv
UPV
PRONOMS RELATIUS

bsics
Dbora Escriv
UPV
PRONOMS RELATIUS
Introducci als pronoms relatius prctiques

relacionades amb els conceptes bsics
Dbora Escriv
Objectius de la unitat
Una situaci quotidiana...

Daniel tha
donat un
telfon que
em fa falta.
On lhas
apuntat?
Prctiques de reconeixement dels conceptes

bsics relacionats amb els pronoms relatius
Una situaci quotidiana: prctiques (I)
La llibreta que tenies al

despatx sha acabat. Jo
no tenia paper i lhe
El nmero que tinc
apuntat, ac, a
apuntat s un mbil.
lavantbra..
s el 6... 6...
6... 5... 7... 6... 4... 3...
Dacord.
9...
Fixeu-vos en les frases que apareixien en la tira

cmica i destrieu els conceptes que acabem
dintroduir.
A-El nmero de telfon que busques no es troba en la

llibreta.
Ah, pare!
El nmero
de
telfon
que
busques no
es troba
en la
llibreta....
El nmero de telfon (que busques) no es troba en la llibreta.

Moltes grcies
fill.
oraci principal
oraci principal
antecedent pronom relatiu-oraci de relatiu
Una situaci quotidiana: prctiques (II)
Una situaci quotidiana: prctiques (III)
Resum dels continguts
B-La llibreta que tenies al despatx sha acabat.
C-El nmero que tinc apuntat s un mbil.
1-Els pronoms relatius enllacen dues oracions: loraci

subordinada i loraci principal.
La llibreta (que tenies al despatx) sha acabat.
El nmero (que tinc apuntat) s un mbil.
oraci
principal
oraci
principal
oraci
principal
antecedent
oraci
principal
antecedent
relatiu-oraci de relatiu
relatiu-oraci de relatiu
2-Substitueixen en loraci introduda pel relatiu un

element de laltra oraci: lantecedent.
1-Material aula i CAV
Labad, J. Campos J., Embid, Pilar Dac dall, Ed. Tabarca, Valncia,
2005
Valncia, 1990, 2002.
Fitxes CAV (codi MS 13/001, MS 13/002, MS 13/003)
2-Material en lnia
Centre dAutoaprenentatge de Valenci (Universitat Politcnica de
Valncia) http://www.upv.es/apnl (Formaci, apartat de Recursos )
Unitats de teleformaci
Apartat de Recursos, Pronoms relatius (1-10)
PRONOMS RELATIUS

bsics
Dbora Escriv
UPV
PRONOMS RELATIUS
Introducci als pronoms relatius prctiques

relacionades amb els conceptes bsics
Grcies per la vostra atenci!
PRONOMS RELATIUS

bsics
Dbora Escriv
UPV
PRONOMS RELATIUS

bsics
Dbora Escriv
UPV
EL PRONOM RELATIU TON QUE (I)
Dbora Escriv Fuster


13
1. PRONOM RELATIU TON QUE
UN CORREU ELECTRNIC
Reflexi sobre ls del pronom relatiu ton que
Susa amb molta freqncia.

Apareix en oracions relatives adjectives
especificatives o explicatives.
1. Morfologia
2. Funcions
3. El pronom relatiu ton que i les oracions
explicatives
Lantecedent sempre es refereix a persones o

coses.
s invariable i no admet article anteposat.
Com que s ton, mai no porta accent.
Pgina 2 de 13
Pgina 3 de 12
2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU

TON QUE (...2)
2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU TON QUE

(...1)
Pgina 4 de 12
3. EL PRONOM RELATIU TON QUE I LES

ORACIONS EXPLICATIVES (...1)
Complement circumstancial de temps (CTT)
En les oracions explicatives...
Subjecte (S)
a) el pronom relatiu ton que va entre comes;

El dia (que (o: en qu)* vingues) farem un pasts.
La dona (que vingu ahir) s una cosina de ma mare.

S
Complement directe (CD)
qual, la qual, els quals i les quals;
CTT
Dem / A la vesprada...
c) no es restringeix labast del substantiu;
*Cal recordar que sols en aquesta funci es pot optar
He perdut el llibre (que tenia al calaix).
tamb per ls del relatiu tnic qu precedit de

preposici.
CD
Pgina 5 de 12
b) es pot substituir pel pronom relatiu variable: el
Pgina 6 de 13
d) es
limita
indicar
una
propietat
caracterstica.
Pgina 7 de 13



Veiem lexemple:
Desfer ambigitats
En contextos en qu ls del pronom relatiu ton genere ambigitat a

lhora didentificar lantecedent daquest, se sol substituir que pel
relatiu variable.
Els estudiants, que van dexcursi,* duen gorra o

barret.
*Oraci subordinada adjectiva explicativa: tots els estudiants
Llegiu aquest exemple...
El pressupost daquesta proposta, que desconeixem

completament, sembla que ser elevat.
Els estudiants, els quals van dexcursi, * duen

gorra o barret.
* Substituci del pronom relatiu ton que pel pronom relatiu variable.
o desconeixem el pressupost de la proposta? Com podem

desfer-la?
Aquesta oraci s ambigua: desconeixem la proposta
Pgina 8 de 13
RESUM DE LA UNITAT
Pgina 11 de (Poner aqu

el total de diapositivas)
Es desf lambigitat: desconeixem el pressupost<

El pressupost daquesta proposta, la qual desconeixem
completament, sembla que ser elevat
Es desf lambigitat: desconeixem la proposta <
Pgina 9 de 13
1. El pronom relatiu ton presenta una forma invariable i

tona.
2. No du mai accent.
3. Fa funcions de subjecte, complement directe i
circumstancial de temps.
4. Susa en oracions relatives adjectives especificatives
5. En les oracions relatives adjectives explicatives es pot
substituir pel relatiu variable.
El pressupost daquesta proposta, el qual desconeixem completament,

sembla que ser elevat
Pgina 10 de 13

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia

valenci>Recursos
1632normalv.html
Pgina 12 de 13

(Edifici 5 F)
Pgina 13 de 13
UN CORREU ELECTRNIC
Reflexi sobre ls del pronom relatiu ton que
EL PRONOM RELATIU TON QUE (II)
1. El pronom relatiu ton que i la conjunci que

2. El pronom relatiu ton que i larticle
determinat
Dbora Escriv Fuster


1. EL PRONOM RELATIU TON QUE I LA

CONJUNCI QUE (...1)
Pgina 2 de 12)

CONJUNCI QUE (...2)
La conjunci que no fa referncia a cap antecedent,

ni explcit ni implcit:
Confiava que pogureu venir tots...
Lestructura de loraci en qu apareix la conjunci
que presenta aquesta estructura: verb + que + verb.
Malegre que us agradara tantssim escoltar...
V +que+ V
Pgina 4 de 12
Pgina 3 de 12

CONJUNCI QUE (...3)
Funcions de la conjunci que
La conjunci que introdueix proposicions subordinades (inserides)

substantives completives amb les funcions sintctiques segents:
a) No magrada gens que vingues tan tard. (Subjecte)
b) Sembla que han comenat les obres del metro. (Atribut)
c) He llegit que la dieta mediterrnia proporciona moltes
protenes. (CD)
d) Sempre pensa que ho pot fer millor. (CRV)
e) Guanyar el premi va ser la demostraci que hi havia maganxa.
(CN)
f) Estava segur que comprendrien els motius de la discussi.
(C.Adj.)
Pgina 5 de 12
Com podem comprovar que el mot que t valor de

conjunci i no pas de relatiu?
En substituir que per el qual...
a) dna lloc a oracions absurdes;
b) aquest fet indica que ac que t valor de conjunci i
no pas de relatiu:
No magrada gens el qual* vingues tan tard. (Subj.)

Sembla el qual* han comenat les obres del metro.
(Atr.)
*Fixem-nos que no trobem cap antecedent representat per un substantiu o un
sintagma nominal, sin un verb o un sintagma verbal.
Pgina 6 de 12
2. EL PRONOM RELATIU TON QUE I

LARTICLE DETERMINAT (...1)

LARTICLE DETERMINAT (...2)

LARTICLE DETERMINAT ( i 3)
El relatiu ton que noms es pot usar precedit darticle

quan equival a AQUELL que o ALL que, per mai quan
equival a EL QUAL:
Combinacions incorrectes...
a) article determinat+ que (el que, la que, els
que, les que) + preposici feble (a, amb, de,
en, per);
b) funcions preposicionals: lloc, temps, companyia,
instrument...
c) Exemples incorrectes:
Ms exemples incorrectes:
a) Amb quin vestit anirs a la festa? Amb el roig o amb el que (=

aquell que) et vas posar anit?
b) Les cadires que thas comprat tu sn de roure i les que (=
aquelles que) mhe comprat jo sn de noguera.
c) Els que (= aquells que) thagen dit aix menteixen.
d) La que (= aquella que) vulga ms caf, que ho diga.
e) El que (= all que) pretenia amb la seua actitud era
emprenyar-nos.
f) No estic dacord amb el que (= aix que) acabes de dir.
g) Voleu que us ensenye el que (= a que) tinc ac dins?
La faena a la que* (= a la qual) et refereixes est

molt avanada.
CAL DIR: la faena a qu et refereixes o la faena a
la qual et refereixes)
Pgina 7 de 12
RESUM DE LA UNITAT

Els mobles pels que* (= pels quals) has pagat tants

diners no magraden.
CAL DIR: els mobles per qu has pagat tants diners
o els mobles pels quals has pagat tants diners)
La tenda en la que* (= en la qual) treballa la teua
germana ofereix unes rebaixes molt interessants.
CAL DIR: la tenda en qu treballa, la tenda en la
qual treballa o la tenda on treballa.
El xic amb el que* (= amb el qual) ix s de Pego.
CAL DIR: el xic amb qui ix o amb el qual ix.
Pgina 8 de 12
1. La conjunci que no es pot substituir mai pel relatiu

variable.
2. La conjunci que no du mai accent.
3. La conjunci que no t mai un antecedent ni explcit ni
implcit.
4. Larticle determinat susa amb el pronom relatiu ton
que quan equival a AQUELL QUE/ALL QUE.
5. La combinaci article determinat+ que (el que, la que,
els que, les que) + preposici feble (a, amb, de, en,
per) s incorrecta.
Pgina 9 de 12
1.Material aula i CAV

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica>

Aprn valenci>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl
/cav/521632normalv.html

(Edifici 5 F)
Pgina 12 de
PRCTIQUES DE PRONOMS RELATIUS: OBJECTIU
Reconixer...
PRONOM RELATIU TON QUE

PRCTIQUES
a)
loraci principal
b)
loraci subordinada
c)
lantecedent
d)
les formes
e)
quan el mot que funciona com a...
f.1) pronom relatiu ton
Dbora Escriv Fuster

f.2) conjunci
g)
les funcions
Pgina 2 de 12
Pgina 3 de 12)
SOLUCIONS
PRCTIQUES
2.
a) Volem que ens acompanyeu al ball.
a) Volem (que ens acompanyeu al ball).
b) Els aspirants que estaven preparats superaren les

proves.
c) Magrada que em proposes a.

d) La seua cap, que era dAnglaterra, va tornar a
Valncia.
e) Pensa que ha dorganitzar un viatge per a lestiu.
f) He trobat larracada que havia perdut
Pgina 4 de 12
SOLUCIONS...
b) Els aspirants (que estaven preparats) superaren les proves.
CD
Oraci subordinada
Antecedent
Estructura de loraciV+ que +V

Que amb valor de conjunci que introdueix
lobjecte directe:
...que ens acompanyeu al ball.
Tamb podem haver dit:
Volem aix = ...que ens acompanyeu al
ball.
s una oraci completiva dobjecte directe.
Pronom relatiu ton que substitueix un adjectiu:...forts...
Oraci principal
Oraci principal
Oraci subordinada adjectiva especificativa

introduda pel pronom relatiu ton que amb funci de
subjecte.
Pgina 5 de 12
Pgina 6 de 12
SOLUCIONS
SOLUCIONS
d) La seua cap (,que era dAnglaterra,) vivia a Valncia .
c) Magrada que em proposes a.

Verb
2.
e) Pensa (que ha dorganitzar un viatge per a lestiu).
Oraci subordinada
Subjecte

Que amb valor de conjunci que introdueix el
subjecte:
..que em proposes a.
Magrada la teua proposici. = ...que em
proposes a.
s una oraci completiva de subjecte.
Antecedent
Oraci subordinada adjectiva explicativa

introduda pel pronom relatiu ton que amb funci de
subjecte.
Pgina 7 de 12
SOLUCIONS
Oraci principal
Antecedent
Pronom relatiu ton que substitueix
un adjectiu:...perduda...
Oraci principal
Oraci subordinada adjectiva especificativa
introduda pel pronom relatiu ton que amb funci dobjecte
directe.
Pgina 10 de 12
Pensa en lorganitzaci dun viatge per a lestiu. = ...que ha

dorganitzar un viatge per a lestiu.
Pensa a organitzar un viatge per a lestiu. = ...que ha dorganitzar
un viatge per a lestiu.
s una oraci completiva de complement de rgim verbal.
Pgina 9 de 12

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia
Oraci subordinada
Pgina 8 de 12
d) He trobat larracada (que havia perdut).
CRV

Que amb valor de conjunci que introdueix el complement de rgim
verbal:
...que ha dorganitzar un viatge per a lestiu.
Pronom relatiu ton que substitueix un adjectiu:...anglesa...
Oraci principal
SOLUCIONS...

Pgina 11 de 12

(Edifici 5 F)
Pgina 12 de 12
UN CORREU ELECTRNIC
Reflexi sobre ls del pronom relatiu tnic qu
EL PRONOM RELATIU TNIC QU
1. Morfologia
2. Funcions
3. Usos incorrectes de larticle amb el pronom
relatiu tnic qu
Dbora Escriv Fuster

Pgina 2 de 11
2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU

TNIC QU (...2)
1. PRONOM RELATIU TNIC QU (i 2)
1. PRONOM RELATIU TNIC QU (...1)
s invariable i sescriu sempre amb accent grfic obert.
Fixem-nos en les oracions del correu anterior...
Pgina 3 de 11
Les funcions sintctiques que pot fer sn:
Lantecedent es refereix sempre a coses.

Susa sempre darrere de preposici feble: a, amb, de, en,
per.
Lassumpte (de qu us vull parlar) s molt interessant.
Podem substituir-lo pel pronom relatiu variable: el qual,

la qual, els quals i les quals. Veiem els exemples anteriors:
Oraci subordinada
Antecedent referit a coses
Oraci principal: Lassumpte s molt interessant.
Lassumpte de qu (o: del qual) us vull parlar s molt

interessant.
La xarrada (en qu coneixerem les noves aplicacions del correu

Antecedent referit a coses
electrnic ) s dem.
Susa en oracions
preposici.
Oraci principal: La xarrada s dem.

Pgina 4 de 11
de
relatiu
adjectives
darrere
Ex. Lassumpte de qu (o: del qual) us vull

parlar s molt interessant.
b) Funcions circumstancials
La xarrada en qu (o: en la qual) coneixerem les noves

aplicacions del correu s dem.
Oraci subordinada
a) Funcions preposicionals
de
Pgina 5 de 11
Ex. La xarrada en qu (o: en la qual)

coneixerem les noves aplicacions del correu
s dem.
Pgina 6 de 11
3. USOS INCORRECTES AMB EL PRONOM

RELATIU TNIC QU (...1)
3. USOS INCORRECTES AMB EL PRONOM

RELATIU TNIC QU (i 2)
En les funcions preposicionals, no s correcte emprar
En les funcions circumstancials, no s correcte emprar

larticle davant del pronom relatiu tnic qu.
larticle davant del pronom relatiu tnic qu.
RESUM DE LA UNITAT
S INCORRECTE DIR
S INCORRECTE DIR
Lassumpte al qu*/ al que* et refereixes s molt
complex.
La festa en la qu* / en la que* et vaig conixer fou

inoblidable.
CAL DIR
CAL DIR
Lassumpte a qu / al qual et refereixes s molt complex.
1.
El pronom relatiu qu presenta una forma invariable i tnica.
2.
Va precedit de les preposicions febles: a, amb, de, en i per.
3.
Sempre du accent grfic obert.
4.
Lantecedent sempre es refereix a coses.
5.
Fa funcions preposicionals i circumstancials.
6.
El pronom relatiu que es pot substituir pel pronom relatiu variable:

el qual, la qual, els quals i les quals
7.
En les funcions circumstancials i preposicionals, no s correcte

emprar larticle davant del pronom relatiu tnic qu.
La festa en qu / en la qual et vaig conixer fou

inoblidable.
Pgina 8 de 11
Pgina 9 de 11
Pgina 7 de 11

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia

valenci>Recursos
1632normalv.html
Pgina 10 de 11
PRONOM RELATIU TNIC QU

PRCTIQUES
(Edifici 5 F)
Dbora Escriv Fuster

Pgina 11 de 11
PRCTIQUES DE PRONOMS RELATIUS: OBJECTIU
Reconixer...
a)
loraci subordinada
c)
lantecedent
d)
la forma correcta
1.
loraci principal
b)
PRCTIQUES
La situaci (en la que / en qu / que) __________ es troba lassociaci s
immillorable.
2.
Els comerciants desconeixen les mesures (a les que / a qu / que) __________
3.
El Penyagolosa s un masss (pel que / per qu / que ) __________ molta gent
shan dacollir per a vncer la crisi.
g)
les funcions
h)
les errades ms usuals
fa senderisme.
4.
Aquesta s la causa (de qu / de qu en / de la que en) __________ provenen
5.
La pintura (amb la que / amb qu / que) __________han decorat el pis s molt
tots aquests efectes.
bona.
6.
La situaci (en qu / en la que / que) __________ es trobava el govern era

bastant compromesa.
Pgina 2 de 12
Pgina 3 de 12
2.
SOLUCIONS...
1. La situaci en qu es troba lassociaci s
immillorable.
a) Loraci principal: La situaci s immillorable.
b) Loraci subordinada: ...en qu es troba
lassociaci....
c) Lantecedent: La situaci.
d) La forma correcta: en qu (o: en la qual).
g) Funci circumstancial.
h) Les errades ms usuals: en la que* / en la qu*
/ que*/qu*.
Pgina 5 de 12
Pgina 4 de 12
SOLUCIONS
SOLUCIONS
2. Els comerciants desconeixen les mesures a qu

shan dacollir per a vncer la crisi.
3. El Penyagolosa s un masss per qu molta gent
a) Loraci principal: Els comerciants desconeixen les

mesures.
b) Loraci subordinada: ...a qu shan dacollir per
a vncer la crisi.
c) Lantecedent: ...les mesures...
d) La forma correcta: a qu (o: a les quals).
g) Funci preposicional.
h) Les errades ms usuals: a les que* / a les qu* /
que* / qu*.
Pgina 6 de 12
fa senderisme.
a) Loraci principal: El Penyagolosa s un masss.
b) Loraci subordinada: ...per qu molta gent fa
senderisme.
c) Lantecedent: ...un masss...
d) La forma correcta: per qu (o: pel qual)
h) Les errades ms usuals: pel que* / pel qu /
que* qu*.
Pgina 7 de 12
SOLUCIONS
2.
4. Aquesta s la causa de qu provenen tots aquests
SOLUCIONS
SOLUCIONS...
5. La pintura amb qu han decorat el pis s molt

bona.
efectes.
a) Loraci principal: Aquesta s la causa.
b) Loraci subordinada: ...de qu provenen tots
aquests efectes..
c) Lantecedent: ...la causa...
d) La forma correcta: de qu (o: de la qual)
g) Funci preposicional.
h) Les errades ms usuals: de qu en* / de la que en*
/ de la qual en* /qu*.
compromesa.
a) Loraci principal: La pintura s molt bona.

b) Loraci subordinada: ... amb qu han decorat el
pis...
c) Lantecedent: La pintura....
d) La forma correcta: amb qu (o: amb la qual).
g) Funci circumstancial de lloc figurat.
h) Les errades ms usuals: amb la que* / amb la qu*
Pgina 9 de 12
/ que* /qu*.
Pgina 8 de 12
6. La situaci en qu es trobava el govern era bastant

a) Loraci principal: La situaci era bastant
compromesa.
b) Loraci subordinada: ...en qu es trobava el
govern..
c) Lantecedent: La situaci
d) La forma correcta: en qu (o: en la qual)
h) Les errades ms usuals: en la qu* / en la que* /
que* /qu*.
Pgina 10 de 12

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia

Pgina 11 de 12
LA CONJUNCI DE SUBORDINACI CAUSAL I

FINAL PERQU
(Edifici 5 F)
Dbora Escriv Fuster

Pgina 12 de 12
1. FUNCIONS DE LA CONJUNCI PERQU

1.1 FUNCI CAUSAL
UNA NOTA
Reflexi sobre ls de la conjunci perqu
Fixem-nos en aquesta oraci de la nota anterior...
1. Funcions de la conjunci perqu

1.1 Funci causal
1.2 Funci final
2. Distinci entre els usos de: perqu, per qu i
per a qu
Pgina 2 de 15
Em
Empose
poseen
encontacte
contacte amb
amb tu
tu perqu
tinc
elsels
llibres
que
necessites.
perqu
tinc
llibres
que
necessites.
Oraci subordinada causal

Introduda per perqu
Oraci principal
Oraci subordinada: assenyala el motiu o la causa dall que sindica en

loraci principal.
Mode del verb: ha daparixer en indicatiu: ...tinc....
Errades ms usuals: *perqu / *per qu.
Pgina 3 de 15
2. DISTINCI ENTRE PERQU, PER QU I PER

A QU (1)
1. FUNCIONS DE LA CONJUNCI PERQU

1.1 FUNCI FINAL
Com hem vist en les oracions anteriors, perqu s una

conjunci, tant causal (a) com final (b):
Fixem-nos en aquesta altra oraci de la nota anterior...
Em pose en contacte amb tu perqu tinc els llibres que

necessites. (a)
tens
meu
despatx perqu
els tingues
a m.a m.
ElsEls
tens
alal
meu
despatx
perqu
els tingues
Els tens al meu despatx perqu els tingues a m. (b)
Oraci subordinada final

Introduda per perqu
Pgina 4 de 15

A QU (2)
Continuant amb les oracions de la nota, analitzem el
primer s de la combinaci per qu...
Aquests sn
sn els
els llibres
llibres per qu em vas preguntar ahir.
Aquests
llibres
per qu em vas preguntar ahir.
Antecedent
Oraci subordinada de relatiu
Oraci principal
Oraci principal
Oraci subordinada: assenyala la finalitat o lobjectiu dall que

sindica en loraci principal.
Mode del verb: ha daparixer en subjuntiu: ...tingues....
Errades ms usuals: *per a qu /*per a qu /*perqu.
Substantiu (o: antecedent) + per (preposici) + qu (relatiu tnic)

Equival a PEL QUAL i flexi, dacord amb el gnere i el nombre de
lantecedent: ...els llibres pels quals.
Pgina 5 de 15
Pgina 6 de 15
Pgina 7 de 15

A QU (4)

A QU (3)
Continuant amb les oracions de la nota, analitzem el segon
s de la combinaci per qu...
Atenem ara a la combinaci per a qu en aquesta oraci...

A QU (i 5)
Per acabar, analitzem aquesta oraci...
(a) Dem em comentes el perqu. (o: la ra / el motiu)
A ms per a qu et fan falta els llibres?
En tot cas, per qu (o: per quina ra) no mhas telefonat

abans?
(b) Dem em comentes els perqus. (o: les raons / els

motius)
Per a (preposici composta) + qu (interrogatiu)
Per (preposici) + qu (oracions interrogatives directes o

indirectes): equival a per quina causa/ra/ cosa.
Equival a per a quina finalitat referida a un instrument.

Susa amb els verbs fer falta, voler, servir, usar i necessitar:
Pgina 8 de 15
3. RESUM DE LA UNITAT (1)

1. La conjunci de subordinaci perqu:
a) Sescriu sempre junta i amb accent obert.

b) Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat
(verb mode subjuntiu).
Pgina 9 de 15
Pgina 10 de 15
3. RESUM DE LA UNITAT (2)
3. RESUM DE LA UNITAT (i 3)
3. La combinaci substantiu + per (preposici) + qu

(relatiu tnic):
5. La combinaci per a qu (preposici composta per a) +

qu (interrogatiu) equival:
a) Equival al relatiu variable PEL QUAL i flexi.

b) Oracions de relatiu.
a) A per a quina finalitat serveix un instrument.

b) Oracions interrogatives directes i indirectes
2. La conjunci perqu precedida de larticle determinat:
4. La combinaci per (preposici) + qu (interrogatiu)

equival:
a) Actua com a substantiu.

b) Pot anar en singular o en plural.
a) A per quina causa/ra/ cosa.

b) Oracions interrogatives directes i indirectes.
Pgina 11 de 15
La conjunci perqu pot exercir la funci de substantiu

quan va precedida per larticle determinat. (a)
Pot anar en singular o en plural. (b)
Pgina 12 de 15
Pgina 13 de 15

1999
2. Material en lnia
valenci>Recursos
1632normalv.html

(Edifici 5 F)
Dbora Escriv Fuster

Pgina 14 de 15
CONJUNCI DE SUBORDINACI
FINAL I CAUSAL PERQU.
PRCTIQUES (I)
Pgina 15 de 15
Ompliu el buit amb la forma correcta i digueu

quina s la funci.
1. He telefonat als companys (perqu / per a qu) __________ vinguen a

comprovar els resultats de lexperiment.
Reconixer les funcions de la conjunci perqu: causa o
La
conjunci
perqu
finalitat.
2.
Convoca el professorat (perqu / per a qu) __________ spien quines

sn les novetats dels curs acadmic.
3.
El meu company mha telefonat (perqu / per qu) __________ volia

saber si aniria al congrs.
4.
Estic escrivint un informe (per qu / perqu) __________ el director el

necessita.
5.
(Perqu / Per a qu) __________ serveix aquesta clau? La clau

serveix (perqu / per a qu) __________ pugues obrir aquest arxivador.
6.
Fes un curs dhabilitats socials (perqu /per qu) __________ s molt

enriquidor.
Reconixer quan sha dusar la combinaci per a qu.
6
Pgina 2 de 8
Pgina 3 de 8
Pgina 4 de 8
Ompliu el buit amb la forma correcta i digueu

quina s la funci. (solucions)
perqu vinguen
1. He telefonat als companys (perqu / per a qu) __________
vinguen a
comprovar els resultats de lexperiment.
2.
perqu spien
Convoca el professorat (perqu / per a qu) __________
spien quines
sn les novetats dels curs acadmic.
3.
perqu volia
El meu company mha telefonat (perqu / per qu) __________
volia
saber si aniria al congrs.
4.
perqu
Estic escrivint un informe (per qu / perqu) __________
el director el
necessita.
necessita.
5.
Per a qu serveix
(Perqu / Per a qu) __________
serveix aquesta clau? La clau
perqu pugues
serveix (perqu / per a qu) __________
pugues obrir aquest arxivador.
6.
perqu ss molt
Fes un curs dhabilitats socials (perqu /per qu) __________
enriquidor.
Sescriu sempre junta i amb accent obert.
Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat


qu (interrogatiu):
Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.

Susa en oracions interrogatives directes i indirectes. Pgina 6 de 8

LABAD - J. Campos J. - EMBID, Pilar, Nou dac dall, nivells C1 i C2, Ed.
Tabarca, Valncia, 2009.
BORJA, J. i altres, Valenci mitj C1, Valenci superior C2, Castellnou,
Barcelona, 2009.
LACREU, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia,
Valncia, 1990, 2002.
ESTEVE, Francesc - MELI, Josepa, Gramtica zero, Servei de Poltica
Lingstica, Universitat de Valncia, 2011.
Fitxes CAV: codi MS 13.
2. Material en lnia
rea
de
Promoci
i
Normalitzaci
Lingstica>
Aprn
valenci>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv
.html
Pgina 5 de 8
Pgina 7 de 10

Us proposem unes prctiques perqu arribeu a assolir els aspectes terics
PRCTIQUES (II)
(Edifici 5 F)
segents:
Reconixer les funcions de la conjunci perqu: causa o finalitat.

Elegir entre perqu, per qu i per a qu, dacord amb la funci dins de
loraci.
a) Distingir quan el mot perqu fa de conjunci o de substantiu.
Dbora Escriv Fuster

Pgina 8 de 8
b) Reconixer els valors que corresponen a la combinaci per qu.
c) Saber quan sha dusar la combinaci per a qu.
Pgina 2 de 10
Completeu les oracions segents amb perqu, per

qu i per a qu.
Completeu les oracions segents amb perqu, per

qu i per a qu. (solucions)
1.
(Perqu / Per a qu / Per qu) __________ no mhas dit el que necessitaves?
1.
Per qu
mhas dit
dit el que necessitaves?
(Perqu / Per a qu / Per qu) __________
no mhas
2.
Magradaria que em digueres el (perqu / per qu / per a qu) __________ de
2.
el (perqu / per qu / per a qu) perqu

Magradaria que em digueres el
__________
3.
per qu
Quin s el cam (perqu / per qu / per a qu ) __________
heu vingut tan
tot aquest enrenou.

3.
La
conjunci
perqu
de tot aquest enrenou.
Quin s el cam (perqu / per qu / per a qu ) __________ heu vingut tan

rpid?
rpid?
4.
No s (per a qu / perqu / per qu) __________ serveix aquest
5.
Aquest mat he arribat tard a treballar (perqu / per a qu / per qu)
4.
per a qu serveix
No s (per a qu / perqu / per qu) __________
serveix aquest
5.
Aquest mat he arribat tard a treballar (perqu / per a qu / per qu)
comandament.
comandament.
perqu sha
__________
shaavariat
avariat lautobs.
__________ sha avariat lautobs.

6.
He elegit la tela (perqu / per qu / per a qu) __________ em facen les
cortines del menjador.

Pgina 3 de 10
RESUM DE LES PRCTIQUES (1)


6.
perqu
He elegit la tela (perqu / per qu / per a qu) __________
em facen les
cortines del menjador.
Pgina 4 de 10
Pgina 5 de 10

(relatiu tnic):

qu (interrogatiu):

a) Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.

b) Susa en oracions interrogatives directes i indirectes.

equival:


Pgina 6 de 10
O tamb: Quin s el cam pel qual (...)
Pgina 7 de 10
Pgina 8 de 10

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia


(Edifici 5 F)
Dbora Escriv Fuster

Pgina 9 de 10
PRCTIQUES (III)
Pgina 10 de 10
Esmeneu les errades que hi ha en aquestes

oracions.
Us proposem unes prctiques que consisteixen a:
Reconixer les errades ms usuals que es poden cometre en usar

La
conjunci
perqu
perqu, per qu i per a qu.
6
Pgina 2 de 10
Pgina 3 de 10
1.
Perqu compres tants llapis de memria? Els compre per qu em

fan falta.
2.
No hi ha cap motiu perqu ens preocupem. S el per qu de tot el

que ha ocorregut.
3.
The portat unes esportives noves per a qu crregues amb mi pel

riu. No s perqu em fas cara de pomes agres.
4.
Perqu usars el nou ordinador? Probablement lusar per a

qu els alumnes prenguen notes del que jo comente a classe.
5.
El llibre perqu preguntaves laltre dia te lhe comprat per qu a

casa no el trobe.
6.
Hem enviat els textos als traductors per a qu els tradusquen a

primera hora.
Pgina 4 de 10
Esmeneu les errades que hi ha en aquestes

oracions.
1.
Per qu compres tants llapis de memria? Els compre per

Perqu
qu em fan
perqu
falta.

No hi ha cap motiu perqu

per qu de tot el
perqu ens preocupem. S el perqu
que ha ocorregut.
3.
The portat unes esportives noves per

a qu crregues amb mi pel riu.
perqu
per qu em fas cara de pomes agres.
No s perqu

4.
perqu
Perqu
a qu
Per
a qu usars el nou ordinador? Probablement lusar per
els alumnes prenguen notes del que jo comente a classe.
2.
5.
perqu
El llibre perqu preguntaves laltre dia te lhe comprat per
qu a casa
no el trobe.
6.
Hem enviat els textos als traductors per

a qu
perqu
primera hora.
els tradusquen a

(relatiu tnic):

equival:


Pgina 6 de 10
Pgina 7 de 10
Pgina 5 de 10

qu (interrogatiu):
a) Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.
b) Susa en oracions interrogatives directes i indirectes.

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia


(Edifici 5 F)
Pgina 8 de 10
Pgina 9 de 10
Pgina 10 de 10
UN CORREU ELECTRNIC
Reflexi sobre ls de la conjunci sin
LA CONJUNCI DE COORDINACI
ADVERSATIVA
SIN
1.
2.
3.
4.
5.
Dbora Escriv Fuster

Funci de la conjunci sin

Distinci entre ls de sin i si no
Resum de la unitat
Informaci de contacte
Pgina 2 de 9
1. FUNCI DE LA CONJUNCI SIN
2. DISTINCI ENTRE LS DE SIN I SI NO (1)
Analitzem loraci del correu electrnic que cont la

conjunci sin.
Com hem vist, sin s una conjunci adversativa, que

apareix sempre formant part de la construcci No A sin
B.
T un valor substitutiu i afirma del segon membre all
que es nega del primer:
No vull comprar la impressora, sin lordinador porttil.

NO
A
SIN
B
Pgina 3 de 9
2. DISTINCI ENTRE LS DE SIN I SI NO (i 2)

En canvi, si no s el resultat de combinar la conjunci condicional si
ms ladverbi de negaci no.
Aquesta combinaci expressa una condici negativa:
S INCORRECTE ESCRIURE
Creus que em podrs fer un descompte? Sino*, mesperar a rebaixes.
No vull comprar la impressora, sin lordinador porttil.

CAL ESCRIURE
Creus que em podrs fer un descompte? Si no, mesperar a rebaixes.
(Se sobreentn loraci: Vull comprar lordinador porttil.)
NO
SIN
Funci de la conjunci de coordinaci sin: adversativa.

Expressa oposici, contrarietat o contrast entre els
elements coordinats.
Pgina 4 de 9
Se sobrentn loraci subordinada condicional o prtasi: Si no em

fas el descompte, ()
Pgina 5 de 9
Pgina 6 de 9
1. Sin (sempre escrita en un sol mot i amb accent tancat) s

adversativa i apareix sempre formant part de la construcci No A sin
B.
2. Si no (escrita separada) correspon a la conjunci condicional si ms
ladverbi de negaci no i expressa una condici negativa.

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia

valenci>Recursos
1632normalv.html

(Edifici 5 F)
Pgina 7 de 9
Pgina 8 de 9
Pgina 9 de 9
ADVERSATIVA SIN.
PRCTIQUES (I)

La
conjunci
sin
Reconixer quan sha dusar sin o si no.

Dbora Escriv Fuster
a) Sin conjunci de coordinaci adversativa
b) Si no combinaci de la conjunci de subordinaci

condicional i la ladverbi de negaci no
Pgina 2 de 11
Pgina 3 de 11
1. Completeu les frases segents amb sin o si no.
1. Completeu les frases segents amb sin o si no.

(solucions)
1. __________ fas ms exercici, no podrs crrer la marat de la tardor.
Si no fas ms exercici, no podrs crrer la marat de la tardor

1. _______
2.
El sopar de comiat de lestiu no ser divendres, __________ dissabte.
2.
El sopar de comiat de lestiu no ser divendres, ______

sin dissabte
3.
__________ trobes pis per al curs que ve, pots allotjar-te a ma casa.
3.
______trobes
pis per al curs que ve, pots allotjar-te a ma casa.
Si no
4.
Podem anar dem al centre, __________, ja em dirs quan.
4.
si no ,ja em dirs quan.

Podem anar dem al centre, _____
5.
No men vaig de viatge a Mallorca, __________ a Eivissa. Thi apuntes?
5.
sin a Eivissa. Thi apuntes?

No men vaig de viatge a Mallorca, _____
6.
__________ tens temps per a fer la reuni ara, no et preocupes, la

farem dem.
6.
Si no tens temps per a fer la reuni ara, no et preocupes, la farem

________
dem.
7.
No s aix el que ha passat, __________ el que ara et contar.
7.
sin el que ara et contar.

No s aix el que ha passat, ______
8.
No ens abellia menjar pasta, __________ arrs.
8.
sin arrs.
No ens abellia menjar pasta, _____
Pgina 4 de 11
Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia

Pgina 5 de 11
Pgina 6 de 11

ADVERSATIVA SIN.
PRCTIQUES (II)
(Edifici 5 F)
Reconixer quan sha dusar sin o si no.
Dbora Escriv Fuster
Pgina 7 de 11
Pgina 2 de 11

oracions.

1. No s aquest el curs que jo vull si no aquest altre.
1. No s aquest el curs que jo vull, sisin

no aquest altre.
2. Sin vaig al despatx ara, haur danar dem al mat.
NO
3. Ens deixaran la sala gran per al curset, sin, haurem de demanar una
aula.
La
conjunci
sin
no vaig al despatx ara, haur danar dem al mat.

2. SiSin
4. No mhe comprat uns pantalons blaus si no uns pantalons de color blanc.
PRTASI: Si no...,
5. No vull anar-hi amb avi sino amb tren.
APDOSI: ..., haur danar...
ORACI CONDICIONAL NEGATIVA
6. Sino vols quedar-te endarrerit, inscriu-te en el curs que sanuncia en la
SIN
ORACI ADVERSATIVA
web.
3. Ens deixaran la sala gran per al curset, sin

si no , haurem de demanar una
aula.
7. Al despatx no ha vingut Joan si no Jordi.
Se sobreentn la PRTASI: Si no ens deixen la sala gran..., APDOSI:
8. Podem parlar sobre el projecte avui, sin, parlarem dem al migdia.
haurem de...
Pgina 3 de 11
Pgina 4 de 11


oracions. (solucions i 3)
4. No mhe comprat uns pantalons blaus, si

no uns pantalons blancs.
sin
7. Al despatx no ha vingut Joan, sisin

no Jordi.

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia
NO
SIN
NO
ORACI ADVERSATIVA
SIN
SIN
ORACI ADVERSATIVA
no , parlarem dem al migdia.

8. Podem parlar sobre el projecte avui, si
sin
5. No vull anar-hi amb avi, sin

sino amb tren
NO
ORACI ADVERSATIVA
Se sobreentn la PRTASI: Si no podem parlar.., APDOSI: parlarem...
6. Sino
Si no vols quedar-te endarrerit, inscriu-te en el curs que sanuncia en la

web.
PRTASI: Si no vols..., APDOSI: ...inscriu-te en...

Pgina 6 de 11
Pgina 5 de 11
Pgina 7 de 11
Pgina 8 de 11
Reflexi sobre ls de la conjunci doncs
CONSECUTIVA I CONTINUATIVA
DONCS
(Edifici 5 F)
1.
2.
3.
4.
5.
Dbora Escriv Fuster
Pgina 9 de 11
UN CORREU ELECTRNIC
Pgina 2 de 9
1. FUNCIONS DE LA CONJUNCI DONCS (1)
1. FUNCIONS DE LA CONJUNCI DONCS (i 2)
Analitzem la primera oraci del correu electrnic que

cont la conjunci doncs.
Analitzem la segona oraci del correu electrnic que cont

la conjunci doncs.
Vas al sopar? Doncs jo tamb hi vaig!
Doncs, com et deia, ja parlem sobre lhora del sopar.
Presenta independncia sintctica i meldica.

Funci de la conjunci de coordinaci doncs:
consecutiva.
Expressa una conseqncia, una deducci, all que
sinfereix del que sha dit en la frase anterior.
Altres locucions conjuntives: de manera que, per tant,
per consegent, en conseqncia.
Pgina 4 de 9
Pgina 3 de 9
Funcions de la conjunci doncs

Distinci entre ls de doncs i perqu
Resum de la unitat
Presenta independncia sintctica i meldica.

Funci de la conjunci de coordinaci doncs:
continuativa.
Indica continutat, successi entre les oracions o termes
enllaats; tamb poden expressar acumulaci o suma.
Altres locucions conjuntives: aix mateix, ni tan sols, a
ms/a ms, a ms, daltra banda.
Pgina 5 de 9
2. DISTINCI ENTRE LS DE DONCS I PERQU

La conjunci doncs no t valor causal, s a dir, no s
correcte fer-la servir si equival a perqu o ja que:
1. La
conjunci de coordinaci doncs t dos valors:

consecutiu i continuatiu.
2. La conjunci doncs no t valor causal, s a dir, no s

correcte fer-la servir si equival a perqu o ja que.
S INCORRECTE DIR
Els llibres que mhas deixat els necessitava, doncs* volia
comprovar alguns punts que tracte en el nou larticle.
CAL DIR
3. La conjunci de subordinaci perqu sescriu sempre en

un sol mot i amb accent obert. Pot indicar tant causa
(verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode
subjuntiu).
4.REGLA PRCTICA: sempre que pugueu dir perqu o ja
que no digueu ni escriviu doncs*.
Els llibres que mhas deixat els necessitava perqu volia

comprovar alguns punts que tracte en el nou larticle. Pgina 6 de 9

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia

valenci>Recursos
1632normalv.html
Pgina 7 de 9
Pgina 8 de 9

CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS.
PRCTIQUES (I)
(Edifici 5 F)
Reconixer els valors de la conjunci doncs.

Reconixer quan sha dusar doncs o perqu.
Dbora Escriv Fuster
Pgina 9 de 9
Pgina 2 de 11
1. Completeu les frases segents amb doncs o

perqu.
?
La
conjunci
doncs
1. Ha telefonat Joan? __________ eixim que deu estar esperant-nos.
1. Ha telefonat Joan? _______

Doncs eixim que deu estar esperant-nos.
2.
S. Eixim __________ deu estar esperant-nos.
2.
3.
__________ com thavia comentat, me nanir a pels bitllets de tren

avui.
3.
Doncs com thavia comentat, me nanir a pels bitllets de tren avui.

_______
4.
He arreplegat els bitllets del tren avui _______

perqu dem no em ve b.
4.
He arreplegat els bitllets del tren avui __________ dem no em ve b

5.
_______
Doncs s: ara us conte com han estat les vacances.
5.
__________ s: ara us conte com han estat les vacances.

6.
perqu volem contar-nos les vacances.

Carme i jo hem quedat avui _______
6.
Carme i jo hem quedat avui __________ volem contar-nos les

vacances.
7.
Doncs b, ja em direu qu voleu fer amb la proposta.

_______
7.
__________ b, ja em direu qu voleu fer amb la proposta.
8.
He acceptat la proposta _______

perqu lempresa necessita assumir aquest
repte.
8.
He acceptat la proposta __________ lempresa necessita assumir aquest

repte.
Ha telefonat Joan?
Pgina 3 de 11
1. Completeu les frases segents amb doncs o

perqu. (solucions)
conjunci de coordinaci doncs t dos valors:

consecutiu i continuatiu.
2. La conjunci doncs no t valor causal, s a dir, no s

3. La conjunci de subordinaci perqu (escrita en un sol

mot i amb accent obert) indica causa (verb mode
indicatiu) o finalitat (verb mode subjuntiu).
perqu deu estar esperant-nos.

S. Eixim _______
Pgina 4 de 11
1. La
Ha telefonat Joan?
Pgina 5 de 11

Valncia, 2005
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia


(Edifici 5 F)
Pgina 6 de 9
Pgina 7 de 10
Pgina 8 de 10
CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS.
PRCTIQUES (II)

La
conjunci
doncs
Reconixer els valors de la conjunci doncs.

Reconixer quan sha dusar doncs o perqu.
Dbora Escriv Fuster

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes

oracions.
1. Jaume no ha vingut al despatx doncs ha assistit a un congrs.
Pgina 2 de 11
Pgina 3 de 11


1. Jaume no ha vingut al despatx doncs* ha assistit a un
3. El teatre estava de gom a gom doncs* lobra era
2. On est Jaume? Doncs ha assistit a un congrs.
congrs.
3. El teatre estava de gom a gom doncs lobra era divertidssima.

4. Saps que aquesta obra de teatre s divertidssima?
Doncs, anem a
divertidssima.
Correcci: ...perqu ha assistit a un congrs.
Correcci: ...perqu lobra era divertidssima.
veure-la!
5. Jordi s el millor representant de lassociaci doncs coneix les persones
2. On est Jaume? Doncs ha assistit a un congrs.
4.
Saps que aquesta obra de teatre s divertidssima?
que la integren.
6. Heu elegit Jordi com a representant de lassociaci? Doncs s: s el
Doncs, anem a veure-la!
Correcta: valor continuatiu
millor de tots.
Correcta: valor consecutitu
7. Mhe apuntat a lacadmia doncs vull repassar langls.
8. Vull repassar langls. Doncs mapuntar a una acadmia.

Pgina 4 de 11
Pgina 5 de 11
Pgina 6 de 11
Si cal, esmeneu les errades que hi ha en

aquestes oracions. (solucions 3)
Si cal, esmeneu les errades que hi ha en

aquestes oracions. (solucions i 4)
1. Doncs t dos valors: consecutiu i continuatiu.
5. Jordi s el millor representant de lassociaci doncs*
2. Doncs no s correcte fer-la servir si equival a perqu o

ja que.
7. Mhe apuntat a lacadmia doncs* vull repassar

coneix les persones que la integren.
langls.
3. Perqu escrita en un sol mot i amb accent obert: indica

causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode
subjuntiu).
Correcci: ...perqu coneix les persones que la integren.

Correcci: ...perqu vull repassar el que se mha oblidat.
6.
RESUM DE LES PRACTIQUES
Heu elegit Jordi com a representant de lassociaci?

8. Vull repassar langls. Doncs mapuntar a una
Doncs s: s el millor de tots.

acadmia.
Correcta: valor continuatiu
Correcta: valor consecutiu

Pgina 9 de 11
Pgina 7 de 11
Pgina 8 de 11

Barcelona, 2009.
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia
rea
de
Promoci
i
Normalitzaci
Lingstica>
Aprn
valenci>Recursos
.html
Pgina 10 de 11
LES CONJUNCIONS DE COORDINACI

IIO
(Edifici 5 F)
Dbora Escriv Fuster

Pgina 11 de 11
1. FUNCI DE LA CONJUNCI I (1)
UNA NOTA
Reflexi sobre els usos de les conjuncions i i o

1.
2.
3.
4.
5.
6.
Analitzem les oracions de la nota que contenen les

conjuncions copulatives i i ni...
Funci de la conjunci copulativa i

Funci de la conjunci disjuntiva o
Vacillacions en usar les conjuncions i i o
Resum de la unitat
s molt am i interessant. (a)

No s gens avorrit ni pesat. (b)
La conjunci i susa en oracions afirmatives. (a)
La conjunci ni susa en oracions negatives. (b)
Expressen la relaci de mera addici entre els elements que
uneixen:
a) Oracions
b) Elements duna oraci o dun sintagma
Pgina 4 de 10
Pgina 2 de 10
2. FUNCI DE LA CONJUNCI COPULATIVA I (i 2)

Atenem ara a la salutaci i la signatura de la nota...
Pgina 3 de 10
3. VACILLACIONS EN USAR LES CONJUNCIONS

IIO
2. FUNCI DE LA CONJUNCI O
Per acabar, analitzem aquestes oracions de la nota en qu
apareix la conjunci o...
Les conjuncions i i o no es canvien mai per e, u, encara

que la paraula segent comence pel mateix so:
A latenci de Pasqual Roig i Bernat,(c)

Pasqual, el resum del llibre s voluntari o obligatori?
S INCORRECTE DIR
Joan Pasqual Marc i Puig (d)
s molt am e* interessant.
Les principals conjuncions disjuntives sn o i o b
(ladverbi refora la conjunci o).
La conjunci i tamb susa per a unir:

a) Els dos cognoms (c)
b) Els cognoms de la segona part dels noms compostos (d)
Expressen una alternana, contraposici o equivalncia

entre els elements que coordinen.
Pasqual, el resum del llibre s voluntari u* obligatori?

CAL DIR
s molt am i interessant.
Pasqual, el resum del llibre s voluntari o obligatori?

Pgina 7 de 10
Pgina 5 de 10
Pgina 6 de 10
Conjuncions de coordinaci i i o
Sescriu amb i llatina.

Susa en oracions afirmatives.
Susa per a separar els cognoms del nom; tamb, per a separar el segon
element dun nom compost dels cognoms.
No es canvia mai per e davant de paraula comenada amb el mateix so.
ni
Susa en oracions negatives.
Susa per a expressar alternana, contraposici o equivalncia.

No es canvia mai per u davant de paraula comenada amb el mateix so.

Barcelona, 2009.
Valncia, 1990, 2002.
2. Material en lnia
rea
de
Promoci
i
Normalitzaci
Lingstica>
Aprn
valenci>Recursos
.html
Pgina 8 de 10

(Edifici 5 F)
Pgina 9 de 10
Pgina 10 de 10
Reflexi sobre els usos de les conjuncions de

subordinaci causals
CONJUNCIONS DE SUBORDINACI CAUSALS
Dbora Escriv Fuster

Hola Jordi,
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Definici
Classificaci
Remarques: vacillacions i errades
Resum de la unitat
Arribar a la reuni ms tard perqu

el tramvia sha avariat.
Fins ara!
Carme J
Pgina 2 de 14
Pgina 3 de 14
3. REMARQUES
2. CLASSIFICACI
1. DEFINICI
Analitzem lexemple del missatge de mbil...
Conjunci
o locuci
conjuntiva
3.1 Les conjuncions causals puix i car
Exemple
3.2 La conjunci causal com que

Arribarms
mstard
tard perqu
Arribar
perqueleltramvia
tramviasha
shaavariat.
avariat.
Oraci subordinada causal

Introduda per perqu
ats que
Ats que el president no podia anar-hi, suspengueren la reuni.
vist que
Vist que el president no podia anar-hi, van suspendre la reuni.
considerant que Considerant que el president no pot venir, se suspn la reuni.
Oraci principal
com que
Les conjuncions causals introdueixen una oraci

subordinada que assenyala el motiu o la causa de loraci
principal.
La conjunci causal bsica s perqu.
ja que
per tal com
perqu
Car i puix que sn formes arcaiques que conv no usar en

lestndard oral.
En lactualitat, es perceben com a molt formals.
Tenen un s restringit en els mbits literaris.
No refusem el seu ajut, car, altrament, s'ofendria.
Puix que ell ho ha manat, caldr fer-ho.
3.3.1 La combinaci correcta degut a: valor de participi

3.4 La conjunci doncs amb valor causal: s incorrecte
Com que no hi havia ning a casa, he eixit a passejar.

Ja que ho has aprovat tot, anirs de viatge.
He acceptat la invitaci per tal com no mhi podia negar.

No ha eixit perqu plovia.
Pgina 4 de 14
3.1 LES CONJUNCIONS CAUSALS PUIX QUE I

CAR
3.3 La locuci incorrecta degut a: valor causal
Pgina 5 de
Pgina 6 de 15
3.3 LA LOCUCI INCORRECTA DEGUT A:

VALOR CAUSAL
3.2 LA CONJUNCI CAUSAL COM QUE
La conjunci com sha de reforar amb la conjunci que.
Degut a* s un calc de la sintaxi castellana.

Cal usar les locucions conjuntives causals segents:
S INCORRECTE DIR
a/per causa de per ra de grcies a
per culpa de
*Com no em vas dir res, vaig fer el que pensava.
S INCORRECTE DIR
CAL DIR
*Degut a la pluja sajorn el dinar a laire lliure.

No he arribat a hora a la reuni degut a* un embs.
Com que no em vas dir res, vaig fer el que pensava.
CAL DIR
A causa de la pluja sajorn el dinar a laire lliure.
No he arribat a hora a la reuni per culpa dun embs.
Pgina 7 de 14
Pgina 8 de 14
Pgina 9 de 14
3.3.1 LA COMBINACI CORRECTA DEGUT A: VALOR

DE PARTICIPI
3.4 LA CONJUNCI DONCS AMB VALOR CAUSAL:

S INCORRECTE
Fixem-nos en aquest exemple:

Els nostres triomfs
triomfs sn deguts al
al bon treball de lequip.
La conjunci doncs no t valor causal, s a dir, no s

La combinaci degut a s correcta si degut funciona com

a participi.
Degut a sol formar part dalgun temps compost o duna
forma verbal en passiva del verb deure.
La combinaci degut a s correcta si degut a funciona

com a participi.
CAL DIR
No volia dormir, perqu no tenia son.
No volia dormir, ja que no tenia son.
La conjunci doncs s incorrecta si equival a perqu o ja

que.
Pgina 11 de 14

1999
2. Material en lnia
valenci>Recursos
1632normalv.html
Pgina 13 de 14
La conjunci causal bsica s perqu.

La locuci degut a* s incorrecta si s substituble per la
locuci a causa de.
Pgina 10 de 14
Les conjuncions causals introdueixen oraci subordinada

que assenyala el motiu o la causa de loraci principal.
La conjunci com sha de reforar amb la conjunci que.
S INCORRECTE DIR
No volia dormir, doncs* no tenia son.
Degut a concorda en gnere i nombre amb el

nom que modifica

(Edifici 5 F)
Pgina 14 de 14
Pgina 12 de 14

Grau Mitja PDF

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Grau Mitja PDF

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Objectius

Aprendre els tipus daccents i les regles

Conixer els casos particulars de laccentuaci

ELISA GINER I SALV

Pgina 1 de (Poner aqu el

Laccent grfic o ortogrfic

Tipus daccent grfic

El triangle voclic podem dividir-lo en dues parts segons que les

s un signe convencional que en valenci t

Serveix per a indicar quina s la sllaba tnica

Laccent greu o obert es posa, doncs, sobre les vocals

Laccent grfic en les paraules agudes

Saccentuen les paraules:

Laccent grfic en les paraules planes

mxim, mstic, dcil, esplndid, nic, gil, smbol...

quan NO acaben en:

quan acaben en:

Les paraules monosillbiques NO saccentuen, llevat que

Laccent grfic en les paraules esdrixoles

Les paraules esdrixoles acabades en -ia (plural -ies), aplec

dem, cantar, jard, alg, aix, cabs, procs, arrs,

Hem daccentuar les paraules planes acabades en diftong

NO accentuem les paraules agudes acabades en diftong

Casos particulars: els adverbis acabats en -ment

NO hem daccentuar mots com: llibreria, Maria, espia,

Casos particulars: els mots compostos

En els mots compostos que sescriuen com un sol

gilment, contnuament, dcilment...

fa_m_li_a, vic_t_ri_es, es_sn_ci_a, es_gl_si_es,

bonament, feliment, honestament...

a_n_veu, cr_ieu, es_ti_gu_reu...

De poltic + econmic = politicoeconmic

Observacions: errors habituals

Observacions: errors habituals

No saccentuen els mots aguts com els segents, ja

Per s que shan daccentuar aquests altres mots plans:

algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans,

exmens, fenmens, rgan, rgans, polgon, polgons,

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA,

REA DE PROMOCI I NORMALITZACI LINGSTICA

ELISA GINER I SALV

Pgina 1 de (Poner aqu el

s un signe grfic (j) que en valenci pot recaure

sobre la i o sobre la u, i que respon a dues funcions

La i o la u que la porten no fan diftong, sin que

2. Indica que la u no s muda quan va darrere de

En alguns casos, la i amb diresi pot formar diftong

Regles destalvi de la diresi

Regles destalvi de la diresi

3. En els compostos formats amb els sufixos ista,

Regles destalvi de la diresi

Cal recordar que

Les vocals majscules tamb saccentuen o porten

NGEL, RAL, JLIA, MERC, RSULA, RIU XQUER,

heroic herocitat; laic lacitat, lacisme, lacat;

El mateix ocorre amb unes poques paraules cultes

Centre dAutoaprenentatge de Valenci

Grcies per la vostra atenci

0. Concepte de perfrasi verbal

Construcci sintctica formada per 2 verbs:

aporta: persona, nombre, temps, mode, aspecte / valor

infinitiu, gerundi o participi

1.3 Anar a en imperfet + infinitiu: