Joan Estrada

La revoluci francesa
1789-1814

Causes:
Conjunturals
Les causes conjunturals sn aquelles causes immediates,
recents

Crisis agrries de subsistncia

Protestes pageses
Els pagesos protesten i demanen pa par alimentar-se

Fallida de la hisenda de lestat

Intents de reforma

El pressupost abans de la revoluci tenia moltes ms

despeses que ingressos.

Devoluci de prstecs (estructural)

Guerra dEstats Units
Festes a la cort

Revolta dels privilegiats

Estats generals

Estructurals
Les causes estructurals sn aquelles causes que sarrosseguen
des de fa temps

Permanncia del model de societat de lAntic Rgim

Encara perdurava el model de societat de lAntic Rgim,
el qual estava basat en els estaments

Frana, la bressol de la illustraci

Frana va ser el bressol de la illustraci, que estava a

favor dels drets i en contra dels privilegis.

Guerra de la independncia dels Estats Units

Frana va gastar molts diners en la guerra dels Estats
Units i no en va treure res.
LEstat es va trobar que tenia moltssims deutes i que necessitava
diners de forma rpida. Noms pagaven impostos els no privilegiats
per no els hi podia apujar per diversos motius aix que va decidir que
els privilegiats pagarien impostos. Aquests es van revoltar.
En aquells temps hi havia els Estats Generals, una mena de corts on
els diferents estaments hi plantejaven queixes i es decidia quants
diners invertir-hi. All es va votar si els privilegiats havien de pagar
impostos per el vot dels privilegiats comptava ms que el dels
burgesos. Llavors els burgesos, que eren ms, van comenar a

Joan Estrada
demanar que es vots de forma individual i no per estament. El rei,
com que no sabia que fer, va tancar els Estats Generals

Etapes:
La burgesia moderada
1789-1791
La primera etapa de la revoluci francesa comena quan es
tanquen els estats generals. Aix genera unes reaccions ben
diferents: als clergues i als nobles no els hi fa res per els
burgesos sindignen.
Com que els burgesos no es conformen, decideixen reunir-se.
Busquen un lloc on hi cpiguen tots i topen amb un front. Dins
dels integrants hi ha un capell illustrat; no a tothom li era
igual el tancament dels estats generals.
Els burgesos del front es proclamen Assemblea Nacional i
juren no separar-se fins que hagin elaborat una constituci.
Aquest jurament es diu jurament del joc de la pilota degut al
lloc on es van reunir.
Quan el rei se nassabenta envia a lexrcit a Pars per aturarlos (el rei era a Versalles). Quan el poble va veure que lexrcit
anava cap a Pars va assaltar la pres de la Bastilla per agafar
totes les armes i aix poder fer-li front a lexrcit perqu
estaven a favor dels burgesos. La van destruir tota i es diu que
noms en va quedar una orella dun gurdia.
Els pagesos en saber la notcia tamb es van aixecar. Aquests
aixecaments es coneixen com la gran por. El rei va haver de
dividir el seu exrcit per sufocar els aixecaments i no pot entrar
a Pars.
Mentrestant lAssemblea Nacional aprofita per anar fent lleis.
Va aprovar la creaci de la Gurdia Nacional, un exrcit de
voluntaris que lluitarien a favor de la revoluci. El poble de
Pars es va engrescar rpid i en poc temps ja comptava amb
ms de 48.000 voluntaris. Tamb van aprovar que abolirien el
feudalisme i la declaraci dels drets dels ciutadans. La
declaraci dels drets dels ciutadans s el precedent dels drets
humans.
Desprs de tot aix lassemblea va aprovar la seva prpia
constituci, la 1a constituci francesa. La constituci tenia
bsicament tres punts fonamentals. El primer era la monarquia
parlamentaria. El segon era la desmoralitzaci. La
desmoralitzaci tractava bsicament de convertir el clergat en
funcionaris de lestat perqu ells sabien llegir i escriure. Lltim
punt establia un sufragi censatari.
El rei rpidament va declarar la guerra a la revoluci i va anar a
buscar aliats perqu lajudessin a combatre-la. Mentre anava a

Joan Estrada
ustria, que era la principal potncia absolutista del moment, el
van capturar a Varenner.

Joan Estrada

La burgesia radical
1792-1794
Un cop han capturat al rei, el poble decideix que el rei ha de
morir. Lassemblea Nacional no vol matar-lo perqu el t com a
hostatge. Els sans-culottes lhi tenen molt dodi i decideix
assaltar la fortalesa on se suposa que el tenen. Assalten a les
Tulleries i hi ha una massacre. All per no hi troben al rei. Els
burgesos els havien enganyat.
Els sans-culottes senfaden moltssim i sen van a envoltar
lassemblea. Un cop arriben all comencen a cridar la mort del
rei. Sota tanta pressi apareix Maximilien Robespierre que
proposa de fer eleccions amb sufragi universal mascul. En
aquell moment apareixen els partits poltics.
Apareixen tres partits poltics. Els girondins que eren la
burgesia rica, els jacobins que eren la burgesia pobre i les
planes que eren la burgesia de fora Pars. Les eleccions les
guanyen els jacobins per al final governen els girondins
perqu van pactar amb les planes. Va ser durant el primer ple
que es van inventar els conceptes de dretes i esquerres. Va ser
perqu els girondins es van assentar a la part dreta de
lAssemblea i els jacobins a la part esquerra.

Convenci Girondina
(AGOST 92, JUNY 93)

Quan els girondins van comenar a governar, tenien

bsicament dos grans problemes. El principal i ms
proper era Llus XVI. Els girondins havien de triar que fer
amb el rei. Hi havien dues posicions: la de matar-lo per
acontentar al poble i la de mantenir-lo en vida per
utilitzar-lo com a hostatge contra la coalici absolutista.
Finalment van decidir matar-lo. Va ser guillotinat al gener
del 93.
L'altre gran problema era la coalici absolutista que
tenien uns 150.000 efectius ben entrenats contra els
quals la Gurdia Nacional no podia fer res. Tamb hi va
haver una insurrecci absolutista a la Vende que va
complicar encara ms les coses. Dins de tot aquest
caos, Robespierre va fer un cop d'estat i va arrestar als
girondins per traci, penada amb la mort. Robespierre
era un advocat molt intelligent per era boig. Estava
convenut de que havia de salvar la revoluci i era el
lder jacob. Era un orador excellent, tant bo que els
girondins el van intentar comprar per ell s'hi va negar.

Joan Estrada

Convenci Jacobina

Juny de 1793 Juliol 1794

Quan Robespierre va prendre el poder va fer un discurs.
Ell mateix dins d'aquest discurs va anomenar la
convenci jacobina com l'era del terror. Robespierre volia
que la revoluci sobrevisqus i per aix va aplicar
mesures drstiques. Abans de prendre el poder,
Robespierre va guanyar una batalla decisiva contra la
coalici d'una manera una mica peculiar.
La batalla va ser a Valmy a l'any 1792. A la batalla hi
havia 47.000 soldats revolucionaris contra 35.000
absolutistes. Noms hi va haver 400 morts. En realitat no
hi va haver batalla, noms un intercanvi de canonades.
No se sap perqu per els absolutistes es van enretirar
just abans de que comencs lenfrontament quan ho
tenien tot a favor. Aquesta batalla va convncer als
girondins de matar al rei perqu van veure que podien
guanyar batalles.
Robespierre va aplicar dos tipus de mesures: les internes
i les externes. Dins de les mesures internes hi podem
veure dos tipus de mesures:

Mesures internes poltiques

o Decret sobre sospitosos
El decret sobre sospitosos era un
decret que deia que qualsevol
persona que fos sospitosa de ser un
enemic de la revoluci havia de ser
detinguda i jutjada. A la gran majoria
els consideraven culpables i els
guillotinaven. Sentenia com a
sospits tothom que Robespierre
volgus: nobles, clergues, girondins...
Aix va posar a Robespierre com a
dictador. Daquesta manera va matar
unes 50.000 persones.
o

Constituci democrtica
Robespierre va crear una constituci
que era democrtica encara que mai
es va aplicar perqu deia que shavia
daplicar quan sacabs amb els
enemics de la revoluci i mai va
creure que ja els havia matat a tots.
En teoria shavia daplicar el segent
esquema:

Joan Estrada

Per enlloc daquesta, es va aplicar la

segent:

Mesures internes socials

o Llei de Mximum
La llei de Mximum era una llei que
establia un mxim en el salari i en els
preus dels productes. Daquesta
manera, el poble podia sobreviure
perqu el preu del menjar va baixar.
o

Estat del benestar

Robespierre va crear un conjunt de
lleis que ara equivaldrien a lestat del
benestar. Les ms importants eren:

Sanitat gratuta i pensi a les

dones embarassades.
Pensi a la gent gran.
Prohibeix la mendicitat per els
rodamns podien apuntar-se a
lexrcit o b si no podien per
qestions fsiques cobrarien la
pensi.

Joan Estrada

Escolaritzaci universal gratuta

per els nens.

Mesures poc racionals

o Canvi de calendari
La primera mesura poc racional que
va implantar Robespierre va ser la de
canviar el calendari. El nou calendari
constava de 12 mesos de 30 dies
cada un. Cada mes es dividia en 3
dcades, fent desaparixer aix les
setmanes.
o

Culte a la deessa ra
Robespierre estava en contra del
cristianisme i va decidir que a partir
daleshores shavia de fer culte a la
deessa de la ra, de la qual ell nera
el sacerdot.

Robespierre va a perdre el suport que tenia i llavors els

Girondins ho van aprofitar per fer un cop destat. Va
perdre el suport per dos motius. El primer va ser que un
dia els lders sans-culottes van presentar-se al seu palau i
van demanar que sacabessin les diferncies entre rics i
pobres, que sacabessin les desigualtats. Robespierre els
va titllar de tradors i els va guillotinar. El segon va ser
lassassinat de Marat. Marat era un escriptor que escrivia
un diari en el que hi apareixien els noms dels tradors.
Lassassina va ser la filla dun noble el qual havien matat
per culpa de Marat. El poble es va pensar que havia estat
Robespierre i li van deixar de donar suport.

Joan Estrada

Directori
1795-1799
Els Girondins van entrar a la convenci i li van disparar un tret
a la mandbula de Robespierre, un fet simblic perqu no
pogus parlar ms. El van jutjar i el van guillotinar.
Durant el Directori van governar els burgesos moderats, els
que ho havien fet durant la primera etapa. Els Girondins van
perseguir i executar als Jacobins, tal com ells havien fet abans.
Van crear una nova constituci en la que els punts ms
importants eren els segents:

Sufragi censatari
Predomini dels propietaris
Supressi de la llei de Mximum
Liberalisme econmic
Alliberament dels presos
Defensa del plaer i del luxe

Durant quatre anys van governar per ho van fer sense el

suport del poble ja que no estava a favor del Directori ni de les
seves lleis. Els sans-culottes i els Jacobins es van alar diverses
vegades per per separat. Tamb hi va haver un intent de cop
destat absolutista per va fracassar. Tamb hi va haver la
conspiraci dels iguals de Babeuf. Babeuf era un home que va
demanar la igualtat total i la abolici de la propietat privada. Va
escriure un manifest defensant-ho i va reunir uns 100 homes
per dur-lo a terme. La conspiraci va ser descoberta i els van
executar a tots. Cap dels alaments va funcionar per els
Girondins, en veure els seus estalvis perillar, van anar a buscar
a un militar perqu imposs una dictadura. El militar escollit va
ser Napole.

Perode Napolenic
1800-1814
Napole va nixer a Crsega. Era un home molt ambicis que
volia governar tota Europa. Napole era un geni militar i un
gran orador al que els seus homes apreciaven perqu sempre
estava al lloc de la batalla. Un cop es va fer dictador, va
millorar lexrcit i el a fer enorme.
El que va fer ell que no va fer Robespierre per engrandir a
lexrcit va ser pagar a la gent que moria en combat o que
quedava lesionat greument per tal de que la famlia del soldat
pogus continuar endavant en cas de que mors.
Napole va ser un geni militar que va aportar dues idees molt
innovadores que avui en dia encara sutilitzen. La primera s la
tria del terreny que va fer que guanys moltes batalles. La

Joan Estrada
segona i ms important va ser la tctica de la envolvent. Era
una tctica que enganyava a lenemic i el feia avanar cap a un
batall sucida i llavors atacava a lenemic pels flancs, que
estaven descoberts.

Consolat

1799-1804
Napole quan va arribar al poder, va implantar una nova
constituci la qual treia tots els drets al poble, imposava
un sufragi censatari indirecte que en realitat era una
dictadura encoberta i establia que el poder executiu
serien els tres cnsols, dels quals ell nera el ms
important.
Una altra cosa que va fer en arribar al poder va ser
exaltar el nacionalisme i el patriotisme francs perqu el
poble estigus a favor dell i sapuntessin a lexrcit com
a deute cap al seu pas.
Tamb va fer canvis en les lleis . Va canviar el codi civil i
va establir que el pare seria el lder de la famlia. Va
crear un concordat amb el papa que establia altre cop el
catolicisme com a religi i va reformar ladministraci i la
va agilitzar.

Limperi
1804-1814
Napole guanyava sempre les batalles i no va trigar a
conquerir ms de mitja Europa. Un cop conqueria un
territori, hi instaurava els ideals de la Revoluci i hi
abolia la monarquia absoluta.
Al llarg de limperi es van crear fins a vuit coalicions per
combatre a Napole per noms van poder dues. Les
dues estaven formades pel Regne Unit que shavia aliat
amb altres potncies absolutistes. Els anglesos van fer
un bloqueig continental per tal de que Napole no
pogus anar a conquerir-los a ells.
El primer cop, Napole va ser derrotat perqu li faltaven
homes. Li faltaven homes per dos motius: Espanya i
Rssia. A Espanya hi havia la guerra de les guerrilles, les
quals van matar a molts homes francesos sense que hi
haguessin enfrontaments, un per un. El que va passar a
Rssia va ser que els russos cremaven tot all que es
trobaven mentre retrocedien llavors va arribar lhivern
rus i els soldats van morir de fred i de gana.
Els anglesos van capturar a Napole i el van enviar a
Elba, una illa del mediterrani. Van ocupar Pars per
Napole va escapar de la illa i va tornar a governar
durant 100 dies.

Joan Estrada
El segon cop Napole va ser derrotat a Waterloo. Va ser
derrotat perqu van utilitzar la mateixa tcnica que ell
utilitzava: van estudiar el terreny i el van preparar i van
utilitzar la envolvent. Van tornar a capturar a Napole i
el van enviar a Santa Helena, una illa del Pacfic. Va morir
all. Es va restaurar labsolutisme a Frana per al cap
duns anys va caure i es va installar liberalisme.

Conseqncies:

La Revoluci Francesa ens ha aportat moltes coses que avui en dia

encara utilitzem. Les ms importants serien les segents:

Termes poltics dreta / esquerra

Sou dels poltics (sin noms governen els rics)
Constituci
Partits poltics
Escola
Monarquia parlamentaria
Coalicions partidistes
Drets humans
Servei militar
Protecci social
Desamortitzaci
Sufragi universal mascul
Codi civil