Anda di halaman 1dari 39

14226

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

DISPOSICIO TRANSITORIA QUARTA

DISPOSICION TRANSITORIA CUARTA

En la primera renovaci parcial que es produlsca en els consells

En la primera renovacin parcial que se produzca en los conse

escolars elegits de conformitat amb el que disposa aquest reglament

jos escolares elegidos de conformidad con lo dispuesto en el pre

s'elegiran els llocs corresponents a la primera meitat establida en

sente reglamento se elegirn los puestos correspondientes a la pri

l'apartat 2. 1 de l'article 64, i afectara aquells representants que

mera mitad establecida en el apartado 2. 1 del artculo 64, afectando

hagueren obtingut menys vots en les eleccions. En cas d'empat, els

a aquellos representantes que hubieran obtenido menos votos en las

membres que hagueren de cessar s'elegiran per sorteig.

elecciones. En caso de empate, los miembros que hubieran de cesar


se elegirn por sorteo.

No obstant el disposat en el paragraf anterior, en el cas que hi

No obstante lo dispuesto en el prrafo anterior, en caso de que

hagueren hagut vacants la renovaci afectara preferentment a

hubieran habido vacantes la renovacin afectar preferentemente a

aquestes.

stas.

2365

DECRET 234/199 7, de 2 de setembre, del Govern


Valencia, pel qual s 'aprova el Reglament organic i
juncional deis instituts d 'educaci secundaria.
[97/10025]

2365

DECRETO 234/1997, de 2 de septiembre, del


Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el
Reglamento orgnico y juncional de los institutos de
educacin secundaria. [97110025]

Preambul

Prembulo

La Llei Organica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a

La Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho

1'Educaci, estableix la participaci de la comunitat escolar a travs

a la Educacin, establece la participacin de la comunidad escolar a

del consell escolar del centre. Aquesta participaci s considerada

travs del consejo escolar del centro. Esta participacin es conside

en la llei com un mitja per al control i gesti deIs fons pblics, aix

rada en esta ley como un medio para el control y gestin de los fon

com el mecanisme idoni per a atendre adequadament els drets i les

dos pblicos, as como el mecanismo idneo para atender adecua

llibertats deIs pares, mares, professorat i, en definitiva, de l'alum

damente a los derechos y libertades de los padres, madres, profeso

nat.

rado y, en definitiva, del alumnado.


La Llei Organica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenaci General

La Ley Orgnica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenacin Gene

del Sistema Educatiu, considera la formaci permanent com un dret

ral del Sistema Educativo, considera la formacin permanente del

i una obligaci del professorat i tamb com una responsabilitat de

profesorado como un derecho y una obligacin del mismo, as

les administracions educatives. L'actual reforma educativa presenta


una concepci renovada deIs centres que posa l'accent en l'autono

como una responsabilidad de las Administraciones educativas. La

mia pedaggica i organitzativa. El projecte curricular del centre

centros haciendo hincapi en la autonoma pedaggica y organizati

actual reforma educativa presenta una concepcin renovada de los

afavoreix la introducci en ell d'una dinamica de reflexi i d'anali

va. El proyecto curricular de centro favorece la introduccin en l

si de la practica que condueix a un desenvolupament autnom de

de una dinmica de reflexin y de anlisis de la prctica que con

l'equip docent. Aquest marc legal determina que l'administraci

duzca a un desarrollo autnomo del equipo docente. Este marco

educativa, juntament amb tots els membres de la comunitat educati

legal determina que la administracin educativa, junto con todos

va, acomplisca un paper absolutament decisiu en la tasca de com

los miembros de la comunidad educativa desempee un papel abso

pletar el disseny i d'assegurar la posada en marxa efectiva de la

lutamente decisivo en la tarea de completar el diseo y asegurar la

reforma.

puesta en marcha efectiva de la reforma.

La Llei Organica 9/1995, de 20 de novembre, de Participaci,

La Ley Orgnica 9/1995, de 20 de noviembre, de Participacin,

Avaluaci i Govern deIs Centres Docents, aprofundeix els aspectes

Evaluacin y Gobierno de los Centros Docentes, profundiza en los

anteriors. Aquesta llei, per a garantir un ensenyament de qualitat,

aspectos anteriores. Esta ley ha introducido, para garantizar una

ha introdult nous manaments als poders pblics sobre foment de la

enseanza de calidad, nuevos mandatos a los poderes pblicos

participaci de la comunitat educativa en l'organitzaci i el govern

sobre fomento de la participacin de la comunidad educativa en la

deIs centres docents sostinguts amb fons pblics i en la definici

organizacin y gobierno de los centros docentes sostenidos con

del seu projecte educatiu, sobre el suport al funcionament deIs

fondos pblicos y en la definicin de su proyecto educativo, sobre

rgans de govern deIs centres i sobre l'establiment de procediments

el apoyo al funcionamiento de los rganos de gobierno de los mis

per a l'avaluaci del sistema educatiu, deIs centres, de la tasca


docent, deIs carrecs directius i de l'actuaci de la mateixa adminis

mos centros y sobre el establecimiento de procedimientos para la

traci educativa.

te, de los cargos directivos y de la actuacin de la propia Adminis

evaluacin del sistema educativo, de los centros, de la labor docen


tracin educativa.

Aix, els ttols de l'esmentada llei incorporen novetats impor


tants que comporten un aprofundiment de les materies abans cita

As los ttulos de la mencionada ley incorporan importantes


novedades que suponen profundizar en las materias antes citadas.

des.
D'acord amb all que s'ha disposat en l'apartat segon de la Dis

De acuerdo con lo dispuesto en el apartado segundo de la Dis

posici Final Quarta de la citada Llei Organica, la Comunitat

posicin Final Cuarta de la citada Ley Orgnica, la Comunidad

Valenciana, dins de l'ambit de les seues competencies desenvolupa

Valenciana, dentro del mbito de sus competencias desarrolla las

les materies que s 'hi regulen.

materias reguladas por la misma.

El Reglament Organic i Funcional deIs instituts d'Educaci

El Reglamento Orgnico y Funcional de los Institutos de Edu

Secundaria, que aprova aquest decret, regula de forma ordenada i

cacin Secundaria que aprueba el presente Decreto, regula de

sistematica l'estructura d'organitzaci i gesti d'aquests centres i el

forma ordenada y sistemtica la estructura de organizacin y ges

seu regim academic, d'acord amb els nous principis d'actuaci i

tin de estos centros y su rgimen acadmico, recogiendo los nue

organitzaci. Aquest reglament recull tots els aspectes fonamentals

vos principios de actuacin y organizacin. Este reglamento recoge

per a la vida deIs centres educatius damunt citats i, principalment,

todos los aspectos fundamentales para la vida de los centros educa

aprofundeix la seua gesti democratica i la contextualitza en

tivos antes citados y, principalmente, profundiza en la gestin

DOGV Nm. 3.073

1997

l' entorn propi de la Comunitat Valenciana, amb el proposit de

09

14227

08

democrtica de los mismos contextualizando la misma en el entor

donar una resposta adequada a les persones que realment hi ha

no propio de la Comunidad Valenciana, con el propsito de dar una

implicades en el sistema educatiu, entroncant els instituts d'educa

respuesta adecuada a las personas que realmente estn implicadas

ci secundaria en les realitats socioeconmiques, culturals i lings

en el sistema educativo, entroncando los institutos de Educacin

tiques prpies de la nostra comunitat i de cada centre. Tot aix regit

Secundaria en las realidades socioeconmicas, culturales y lings

en els aspectes fonamentals per la Constituci, l'Estatut d'Autono

ticas propias de nuestra comunidad y de cada centro. Todo ello

mia i les normes general s d'educaci.

regido en lo fundamental por la Constitucin, el Estatuto de Auto


noma y las normas generales de educacin.

Conseqentment, s obligada i necessaria I'aprovaci d'aquest


nou reglament.

Consecuentemente, es obligada y necesaria la aprobacin de


este nuevo Reglamento.

El Reglament s'estructura en un ttol I, que estableix les dispo

El Reglamento se estructura en un Ttulo I, que establece las

sicions de caracter general; un titol II, que regula els rgans de

disposiciones de carcter general; un ttulo II, que regula los rga

govern deis Instituts d'Educaci Secundaria; un ttol III, relatiu a la

nos de gobierno de los Institutos de Educacin Secundaria; un ttu

participaci deis pares i mares d'alumnes al centre; un ttol IV, que

lo III, relativo a la participacin de los padres y madres de alumnos

regula els rgans de coordinaci docent; un ttol V, referit a I'auto

en el centro; un ttulo IV, que regula los rganos de coordinacin

nomia pedaggica i organitzativa deis instituts; un ttol IV, dedicat

docente; un ttulo V, referido a la autonoma pedaggica y organi

el Consell de Delegats d'Alumnes; un ttol VII, que regula el regim

zativo de los institutos; un ttulo VI, dedicado al Consejo de Dele

econmic de l'Institut; un ttol VIII, relatiu al regim d'ensenya

gados de Alumnos; un ttulo VII, que regula el rgimen econmico

ments; i en ltim 1I0c, un ttol IX, referit a l'avaluaci deis instituts.

del Instituto; un ttulo VIII,. relativo al rgimen de enseanzas; y en


ltimo lugar, un ttulo IX, referido a la evaluacin de los institutos.

En atenci a tot ali que s 'ha exposat, i en s de les competen

En atencin a todo lo expuesto, y en uso de las competencias

cies atribuldes en I'article 35 de l'Estatut d'Autonomia i en article

atribuidas en el artculo 35 del Estatuto de Autonoma y en artculo

38 i concordants de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Govern

38 y concordantes de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del

Valencia, desprs de I'informe del Consell Escolar Valencia,

Gobierno Valenciano, previo informe del Consejo Escolar Valen

d'acord amb el Consell Jurdic Consultiu, a proposta del conseller

ciano, conforme con el Consejo Jurdico Consultivo, a propuesta

de Cultura, Educaci i Ciencia i desprs de la deliberaci del

del conseller de Cultura, Educacin y Ciencia y previa deliberacin

Govern Valencia en la reuni del dia 2 de setembre de 1997,

del Gobierno Valenciano en la reunin del da 2 de septiembre de


1997,

DECRETE

Article nic

DISPONGO

Artculo nico

S 'aprova el Reglament Organic i Funcional deis instituts

Se aprueba el Reglamento Orgnico y Funcional de los Institu

d'Educaci Secundaria, ubicats en I'ambit de gesti de la Conselle

tos de Educacin Secundaria, ubicados en el mbito de gestin de

ria de Cultura, Educaci i Ciencia de la Generalitat Valenciana, el

la Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia, de la Generalitat

text del qual figura en I'armex nic d'aquest decret.

Valenciana, cuyo texto figura en el Anexo nico de este decreto.


DISPOSICIN DEROGATORIA

DISPOSICIO DEROGATORIA
Queda derogat el Decret 12/1986, de 10 de febrer, del Consell

Queda derogado el Decreto 12/1986, de 10 de febrero, del Con

de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament deis

sell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Regla

rgans de govern deis centres pblics d'Educaci General Basica,

mento de los rganos de gobierno de los centros pblicos de Edu

Batxillerat i Formaci Professional de la Comunitat Valenciana

cacin General Bsica, Bachillerato y Formacin Profesional de la

(DOGV de 10 de mary), en tot ali que referit als instituts de Batxi

Comunidad Valenciana (DOGV de 10 de marzo), en todo lo referi

lIerat i de Formaci Professional, lIevat de I'article 31 d'aquesta

do a los institutos de Bachillerato y de Formacin Profesional, con

norma, que es declara subsistent respecte al termini a que es refe

excepcin del artculo 31 de la citada norma, que se declara subsis

reix el punt 1 de la disposici transitria quarta del reglament apro

tente respecto al plazo a que se refiere el punto 1 de la disposicin

vat per aquest decreto

transitoria cuarta del Reglamento aprobado por este decreto.

Aix mateix, queden derogades totes les disposicions de rang


igual o inferior que s'oposen a aquest decret.

Asimismo quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o


inferior rango se opongan a lo previsto en este decreto.
DISPOSICIONES FINALES

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Primera

S'autoritza la Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia a des

Se autoriza a la Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia a

plegar el que disposa el reglament que s'aprova pel present decret,

desarrollar lo dispuesto en el Reglamento que se aprueba por el

aix com a regular totes les qestions que es deriven de la seua apli

presente Decreto, as como para regular cuantas cuestiones se deri

caci.

ven de su aplicacin.

Segona

Segunda

Aquest decret entrara en vigor I'endema de la publicaci en el

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.


Valencia, 2 de setembre de 1997.
El President de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO
El Conseller de Cultura, Educaci i Ciencia,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su


publicacin en el

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valencia, 2 de septiembre de 1997.


El Presidente de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO
El Conseller de Cultura, Educacin y Ciencia,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

14228

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

ANNEX

ANEXO

Reglament organic i juncional


deis instituts d 'educaci secundaria

Reglamento orgnico y juncional


de los Institutos de Educacin Secundaria

TITOL I
Disposicions de caracter general

TTULO I
Disposiciones de carcter general

Article 1
1. Els instituts d'Educaci Secundaria, dependents de la Conse

Artculo 1
l. Los

institutos de Educacin Secundaria, dependientes de la

lleria de Cultura, Educaci i Ciencia, sn centres docents pblics

Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia, son centros docentes

que poden impartir ensenyaments d'Educaci Secundaria Obligato

pblicos que pueden impartir enseanzas de Educacin Secundaria

ria, Batxillerat i Formaci Professional.

Obligatoria, Bachillerato, y Formacin Profesional.

2. La creaci i la supressi deIs instituts d'Educaci Secundaria

2. La creacin y la supresin de los institutos de Educacin

es realitzara per decret del Consell de la Generalitat Valenciana, a

Secundaria se realizar por decreto del Consell de la Generalitat

proposta de la Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia i amb

Valenciana, a propuesta de la Conselleria de Cultura, Educacin y

l'informe previ o consulta, si escau, amb tots els organs que deter

Ciencia, y previo informe o consulta, en su caso, con todos aquellos


rganos que determina la legislacin vigente.

mina la legislaci vigent.


3. La determinaci deIs ensenyaments que s'impartisquen en

3. La determinacin de las enseanzas que se impartan en cada

cada institut s'establira mitjanyant una ordre de la Conselleria de

instituto se establecer mediante una orden de la Conselleria de

Cultura, Educaci i Ciencia, d'acord amb la programaci general

Cultura, Educacin y Ciencia, de acuerdo con la programacin

de l'ensenyament vigent.

general de la enseanza vigente.

Article 2

Artculo 2
l. La creacin

1. La creaci d'instituts d'Educaci Secundaria la titularitat

de institutos de Educacin Secundaria cuya titu

deIs quals corresponga a entitats locals, aix com la seua modifica

laridad corresponda a entidades locales, as como su modificacin y

ci i supressi, es fara mitjanyant conveni entre aquestes i la Con

supresin, se efectuar por convenio entre stas y la Conselleria de

selleria de Cultura, Educaci i Ciencia, en nom de la Generalitat

Cultura, Educacin y Ciencia, en nombre de la Generalitat Valen

Valenciana.

ciana.

2. Als instituts de titularitat de les entitats locals els sera d'apli

2. A los institutos de titularidad de las entidades locales les ser

caci el que disposa aquest reglament. Les competencies amb rela

de aplicacin lo dispuesto en el presente reglamento. Las compe

ci al nomenament i cessament del director o directora i de l'equip

tencias que con relacin al nombramiento y cese del director o

directiu que s'atribueixen a la Conselleria de Cultura, Educaci i

directora y del equipo directivo se atribuyen a la Conselleria de

Ciencia s'entendran referides a l'entitat local promotora.

Cultura, Educacin y Ciencia, se entendern referidas a la entidad


local promotora.

Article 3
l . Els

Artculo 3
instituts el titular deIs quals siga la Generalitat Valencia

1. Los institutos cuyo titular sea la Generalitat Valenciana

na tindran la denominaci especfica que determine la Conselleria

tendrn la denominacin especfica que determine la Conselleria de

de Cultura, Educaci i Ciencia, desprs de la consulta al consell

Cultura, Educacin y Ciencia, previa consulta al consejo escolar

escolar municipal corresponent o, si no, al pIe de l'ajuntament a

municipal correspondiente, o en su defecto, al pleno del ayunta

que pertanguen.

miento al que pertenezcan.

2. Creat l'institut, el consell escolar podra proposar-ne la deno

2. Creado el instituto, el consejo escolar del mismo podr pro

minaci especfica a la Conselleria, desprs de l'informe favorable

poner a la citada Conselleria la denominacin especfica, previo

del consell escolar municipal o, si no, al pIe de l'ajuntament corres

informe favorable del consejo escolar municipal, o en su defecto,

ponent.

del pleno del ayuntamiento correspondiente.

3. No hi podra haver al mate ix municipi instituts d'educaci

3. No podrn existir, en el mismo municipio, institutos de Edu

secundaria amb la mateixa denominaci especfica o que puga

cacin Secundaria con la misma denominacin especfica o que

induir a error o confusi.

pueda inducir a error o confusin.

4. La denominaci de l'institut figurara en lloc visible i en la

4. La denominacin del instituto figurar en lugar visible y en

llengua propia del municipi en que es trobe situat el centre, als car

la lengua propia del municipio en que se haye situado el centro, en

tells, sobres i correspondencia en general, tant interna com externa,

los carteles, sobres y correspondencia en general, tanto interna

de l'institut i a la fayana de l'edifici, d'acord amb la normativa

como externa, del instituto y en la fachada del edificio, de acuerdo

d'identitat corporativa vigent.

con la normativa de identidad corporativa vigente.

TTULO 11
rganos de Gobierno de los Institutos
de Educacin Secundaria

TITOL 11
Organs de govern deIs instituts
d'educaci secundaria
CAPITOL 1

CAPITULO 1

Disposicions generals

Disposiciones generales

Article 4
1. Els instituts d'Educaci Secundaria tindran els organs de
govern segents:
1.1 Unipersonal s: director o directora, cap d'estudis i secretari o
secretaria o administrador o administradora.
Als instituts que tinguen un elevat nombre d'alumnat matriculat

Artculo 4
l. Los

institutos de Educacin Secundaria tendrn los siguien

tes rganos de gobierno:


1.1 Unipersonales: director o directora, jefe o jefa de estudios y
secretario o secretaria o administrador o administradora.
En los institutos que tengan un elevado nmero de alumnado

DOGV Nm. 3.073

1997

09

14229

08

o mes d'un torn, la Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia

matriculado o ms de un tumo, la Conselleria de Cultura, Educa

podra establir els organs unipersonals segents: vicedirector o vice

cin y Ciencia podr establecer los rganos unipersonales siguien

directora, vicesecretari o vicesecretaria i ms d'una direcci d'estu

tes: vicedirector o vicedirectora, vicesecretario o vicesecretaria y

dis si escau. Aix mateix, als instituts on s'impartisca ensenyament

ms de una jefatura de estudios, en su caso. Asimismo, en los insti

corresponent als cicles formatius de Formaci Professional, d'acord

tutos donde se imparta la enseanza correspondiente a los ciclos

amb allO que determine la Conselleria de Cultura, Educaci i Cien

formativos de Formacin Profesional, de acuerdo con lo que deter

cia, podra haver-hi la direcci d'estudis de Formaci Professional.

mine la Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia, podr existir

El cap o la cap d'estudis del torn d'alumnes ms nombrs sera

la jefatura de estudios de Formacin Profesional. El jefe o jefa de

membre del consell escolar.

estudios del turno de alumnos ms numeroso ser miembro del


consejo escolar.

1.2 Col'legiats: consell escolar de l'institut i claustre de profes

1.2 Colegiados: consejo escolar del instituto y claustro de pro

sors.

fesores.

Article 5

Artculo 5

La participaci deIs pares i mares o tutors legals deIs alumnes,

La participacin de los padres y madres o tutores legales de los

professorat, alumnat, personal d'administraci i serveis i ajunta

alumnos, profesorado, alumnado, personal de administracin y ser

ments en la gesti de l'institut d'Educaci Secundaria es fara, de

vicios y ayuntamientos en la gestin del instituto de Educacin

conformitat amb la Llei Organica Reguladora del Dret a l'Educaci

Secundaria se efectuar, de conformidad con lo previsto en la Ley

i amb la Llei Organica de la Participaci, l'Avaluaci i el Govern

Orgnica Reguladora del derecho a la Educacin y en la Ley Org

deIs Centres Docents, a travs del consell escolar de l'institut i de

nica de la Participacin, la Evaluacin y el Gobierno de los Centros

les altres vies de participaci que estableix aquest reglament.

Docentes, a travs del consejo escolar del instituto y de aquellos


otros cauces de participacin en que as se establezca en el presente
reglamento.

Article 6
1. Els organs de govern de l'institut vetlaran perque les seues

Artculo 6
l . Los rganos

de gobierno del instituto velarn porque las acti

activitats es desemotllen d'acord amb els principis i valors de la

vidades del mismo se desarrollen de acuerdo con los principios y

Constituci, per l'efectiva realitzaci deIs fins de l'educaci esta

valores de la Constitucin, por la efectiva realizacin de los fines

blits en les lleis i disposicions vigents, i per la qualitat de l'ensen

de la educacin establecidos en las leyes y las disposiciones vigen

yament, i contribuiran al desenvolupament de l'escola valenciana,

tes, y por la calidad de la enseanza, y contribuirn al desarrollo de

compromesa en la normalitzaci lingstica i cultural propia de la

la escuela valenciana, comprometida en la normalizacin lingsti

Comunitat Valenciana.

ca y cultural propia de la Comunidad Valenciana.

2. A rns, els organs de govern vetlaran per la protecci deIs

2. Adems, los rganos de gobierno velarn por la proteccin

drets de l'alumnat i pel compliment deIs seus deures i garantiran,

de los derechos del alumnado as como por el cumplimiento de sus

en l'ambit de la seua competencia, l'exercici deIs drets i deures del

deberes y garantizarn, en el mbito de su competencia, el ejercicio

professorat, pares i mares d'alumnes i personal d'administraci i

de los derechos y deberes del profesorado, padres y madres de

serveis. Aix mateix, afavoriran la participaci efectiva de tots els

alumnos y personal de administracin y servicios. Asimismo, favo

membres de la comunitat educativa de l'institut en la seua gesti i

recern la participacin efectiva de todos los miembros de la comu

avaluaci.

nidad educativa del instituto en su gestin y en su evaluacin.


CAPITOL II

CAPITULO II

Organs unipersonals de govern


Article 7
l . Els

titulars deIs organs unipersonals de govern constitueixen

l'equip directiu de l'institut.

rganos unipersonales de gobierno


Artculo 7
l . Los titulares

de los rganos unipersonales de gobierno cons

tituyen el equipo directivo del instituto.

2. L'equip directiu assessora el director o directora en les mate

2. El equipo directivo asesora al director o directora en las

ries de la seua competencia, elabora el projecte educatiu, coordina

materias de su competencia, elabora el proyecto educativo, coordi

l'elaboraci de la programaci general i de la memoria anual de

na la elaboracin de la programacin general y de la memoria anual

l'institut. Aix mateix, afavoreix la participaci de la comunitat

del instituto. Asimismo, favorece la participacin de la comunidad

educativa i coordina, si escau, les actuacions deIs organs de coordi

educativa y coordina, en su caso, las actuaciones de los rganos de

naci. Tot aixo sense perjudici de les competencies reconegudes

coordinacin. Todo ello sin perjuicio de las competencias reconoci

per la normativa vigent i aquest reglament al Consell Escolar i al

das por la normativa vigente y el presente reglamento al Consejo

Claustre de Professors.

Escolar y al Claustro de Profesores.

3. El mandat deIs organs unipersonals sera de quatre anys

3. El mandato de los rganos unipersonales ser de cuatro aos

comptats a partir del nomenament i la presa de possessi correspo

contados a partir de su nombramiento y correspondiente toma de

nent, llevat deIs centres de nova creaci, en que sera de tres anys en

posesin, excepto en los centros de nueva creacin, que ser de tres

el primer mandato

aos en el primer mandato.

Aixo no obstant, els titular s d'aquests organs continuaran en


funcions fins la presa de possessi deIs nous titulars.

No obstante lo indicado en el prrafo anterior, los titulares de


dichos rganos continuarn en funciones hasta la toma de posesin
de los nuevos titulares.

Secci

la

Seccin

El director o directora

Article 8
l . El director

o directora sera elegit pel consell escolar entre els

professors de l'institut que hagen sigut previament acreditats per a

la

El director o directora

Artculo 8
l . El director

o directora ser elegido por el consejo escolar de

entre aquellos profesores del instituto que hayan sido previamente

l'exercici d'aquesta funci i nomenat pel director o directora terri

acreditados para el ejercicio de esta funcin y nombrado por el

torial de Cultura i Educaci.

director o directora territorial de Cultura y Educacin.

14230

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

2. L 'elecci del director o directora sera realitzada pel consell

2. La eleccin del director o directora se efectuar por el conse

escolar en sessi extraordinaria celebrada a aquest efecte i amb

jo escolar en sesin extraordinaria celebrada al efecto y con ese

aquest nic punt de l'ordre del dia, desprs de la convocatoria de la

nico punto del orden del da, previa convocatoria de la Conselleria

Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia.

de Cultura, Educacin y Ciencia.

3. Si algun membre del consell escolar es presenta com a candi

3. Si algn miembro del consejo escolar se presenta como can

dat a director o directora, podra exercir el seu dret de vot, pero

didato a director o directora podr ejercer su derecho de voto, pero

haura d'absentar-se de la sessi durant la deliberaci que hi haja

deber ausentarse de la sesin durante la deliberacin previa a la

abans de la votaci.

votacin que, en su caso, se produzca.

Article 9

Artculo 9
l. Las personas

1. Les persones que presenten candidatura al carrec de director

que presenten su candidatura al cargo de direc

o directora hauran de ser professors funcionaris de carrera, en situa

tor o directora debern ser profesores funcionarios de carrera, en

ci de servei actiu, i complir els requisits segents:

situacin de servicio activo, y reunir los siguientes requisitos:

1. 1 Tenir una antiguitat almenys de cinc anys complets en el

1.1 Tener una antigedad de al menos cinco aos completos en

cos de la funci pblica docent des del qual opta i haver sigut pro

el cuerpo de la funcin pblica docente desde el que se opta y

fessor o professora, durant un perode d'igual durada, en un centre

haber sido profesor o profesora, durante un perodo de igual dura

que impartisca ensenyaments del mateix nivell i regim.

cin, en un centro que imparta enseanzas del mismo nivel y rgi


men.

1.2 Tenir destinaci definitiva a l'institut, amb un curs complet


de permanencia en aquest com a mnimo
1.3 Haver sigut acreditat per a l'exercici de la funci directiva
per l'administraci educativa competent.

1.2 Tener destino definitivo en el instituto, con un curso com


pleto de permanencia en el mismo, como mnimo.
1.3 Haber sido acreditado para el ejercicio de la funcin directi
va por la administracin educativa competente.

2. Als instituts en que el professorat no complisca els requisits

2. En los institutos cuyo profesorado no cumpla los requisitos

assenyalats en l'apartat 1.2, caldra ajustar-se al que disposa l'article

sealados en el apartado 1.2, se estar a lo dispuesto en el artculo

13 d'aquest reglament.

13 de este Reglamento.

3. No podran presentar-se com a candidats a la direcci:

3. No podrn presentarse como candidatos a la direccin:

3.1 Els professors que, per qualsevol circumstancia acreditada

3.1 Los profesores que, por cualquier circunstancia acreditada

fefaentment, no presten servei a l'institut el curs immediatament

fehacientemente, no vayan a prestar servicio en el instituto en el

segent a la presa de possessi com a director o directora.

curso inmediatamente siguiente a la toma de posesin como direc


tor o directora.

3.2 Els professors que hagen exercit el carrec de director o


directora en el mateix centre durant tres perodes consecutius.

3.2 Los profesores que hayan desempeado el cargo de director


o directora en el mismo centro durante tres periodos consecutivos.

A aquests efectes, es tindran en compte exclusivament els

A estos efectos, se tendrn en cuenta exclusivamente los perio

perodes per als quals hagueren sigut designats d'acord amb els cri

dos para los que hubieran sido designados de acuerdo con los crite

teris establits en la Llei Organica 9/1995, de 20 de novembre, de la

rios establecidos en la Ley Orgnica 9/1995, de 20 de noviembre,

Participaci, l'Avaluaci i el Govern deIs Centres Docents.

de la Participacin, la Evaluacin y el Gobierno de los Centros


Docentes.

4. A les zones rural s d'especials caracterstiques i als centres de

4. En las zonas rurales de especiales caractersticas y en los

huit unitats o menys, si no hi ha candidats, la Conselleria de Cultu

centros de ocho unidades o menos, si no hubiera candidatos, la

ra, Educaci i Ciencia determinara l'exempci deIs candidats del

Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia, determinar la exen

compliment d'algun deIs requisits deIs apartats anteriors.

cin de los candidatos del cumplimiento de alguno de los requisitos


de los apartados anteriores.

Article 10
1. El consell escolar de l'institut haura de conixer el programa

Artculo 10
l . El consejo

escolar del instituto deber conocer el programa

de direcci, que ha d'incloure la proposta deIs organs unipersonals

de direccin, que debe incluir la propuesta de los rganos uniperso

de govern, els merits deIs candidats acreditats i les condicions que

nales de gobierno, los mritos de los candidatos acreditados y las

van permetre'n l'acreditaci per a l'exercici de la funci directiva,

condiciones que permitieron su acreditacin para el ejercicio de la

amb una antelaci mnima de quinze dies respecte a la data de la

funcin directiva, con una antelacin mnima de quince das res

celebraci de l'elecci.

pecto a la fecha de la celebracin de la eleccin.

2. El programa de direcci contindra una analisi del funciona

2. El programa de direccin contendr un anlisis del funciona

ment i deIs principals problemes i necessitats de l'institut, els

miento y de los principales problemas y necesidades del instituto,

objectius que es pretenen aconseguir i les lnies fonamentals

los objetivos que se pretenden alcanzar y las lneas fundamentales

d'actuaci.
3. El claustre de professors, el consell de delegats de l'alumnat i

de actuacin.

les entitats determinades en el ttol III d'aquest reglament hauran de

nado y las entidades determinadas en el ttulo III de este Reglamen

ser informats de les candidatures i deIs programes presentats. A

to, debern ser informados de las candidaturas y de los programas

3. El claustro de profesores, el consejo de delegados del alum

aquest efecte, el consell escolar els enviara els noms deIs candidats

presentados. A tal efecto el consejo escolar remitir a los mismos

i els programes.

los nombres de los candidatos y sus programas.

Article 1 1

Artculo 1 1

L a votaci es fara mitjanyant sufragi directe i secret en el s i del

L a votacin s e efectuar mediante sufragio directo y secreto en

consell escolar, per a la qual es constituira la mesa electoral, i

el seno del consejo escolar, para lo cual se constituir la mesa elec

l'elecci es produira per majoria absoluta deIs membres del consell

toral, y la eleccin se producir por mayora absoluta de los miem

escolar amb dret a vot. Els representants de l'alumnat del primer

bros del consejo escolar con derecho a voto. Los representantes del

cicle d'Educaci Secundaria Obligatoria en el consell escolar no

alumnado de primer ciclo de Educacin Secundaria Obligatoria en

podran participar en l'elecci del director o directora.

el consejo escolar no podrn participar en la eleccin del director o


directora.

Si en primera votaci cap deIs candidats obt majoria absoluta,

Si en primera votacin ningn candidato obtuviera mayora

es fara una nova convocatoria en el termini de quaranta-huit hores,

absoluta, se proceder a una nueva convocatoria en el plazo de cua-

DOGV Nm. 3.073


-

1997

09

14231

08

en que la votaci es dirimid tamb per majoria absoluta. En el cas

renta y ocho horas, dirimindose tambin la votacin por mayora

que haja concorregut ms d'un candidat, el ms votat en la primera

absoluta. En el caso de que haya concurrido ms de un candidato,

votaci figurara com a nic candidat en la segona.

el ms votado en la primera votacin figurar como nico candida


to en la segunda.

Article 12

Artculo 12

La mesa electoral estara integrada pel president o presidenta i el

La mesa electoral estar integrada por el presidente o presidenta

secretari o secretaria del consell escolar, que hi actuaran com a tals,

y el secretario o secretaria del consejo escolar, que actuarn como

dos representants del professorat, dos representants deIs pares i

tales, dos representantes del profesorado, dos representantes de

mares d'alumnes i dos representants de l'alumnat, tots ells elegits

padres y madres de alumnos y dos representantes del alumnado,

per sorteig entre els components del consell escolar.

todos ellos elegidos por sorteo de entre los componentes del conse
jo escolar.

Article 13

Artculo 13

El nom del candidat que obtinga la majoria absoluta, i la pro

El nombre del candidato que obtenga la mayora absoluta, y la

posta de nomenament de l'equip directiu, sera notificat pel presi

propuesta del nombramiento del equipo directivo, ser notificado

dent o presidenta de la mesa electoral al director o directora territo

por el presidente o presidenta de la mesa electoral al director o

rial de Cultura i Educaci per al nomenament corresponent. El

directora territorial de Cultura y Educacin para su correspondiente

nomenament i la presa de possessi es realitzaran amb efectes de

nombramiento. El nombramiento y la toma de posesin se reali

l'1 de juliol segent a la celebraci de l'elecci.

zarn con efectos del 1 de julio siguiente a la celebracin de la


eleccin.

Aix mateix, s'enviaran al director o directora territorial les

Asimismo, se remitir al director o directora territorial las actas

actes corresponents del procs electoral.

correspondientes del proceso electoral.

Article 14

Artculo 14
l . En ausencia

1. En absencia de candidats, o quan no obtinguen la majoria

de candidatos, o cuando stos no obtuvieran la

absoluta, el director o directora territorial de Cultura i Educaci

mayora absoluta, el director o directora territorial de Cultura y

corresponent, desprs de la consulta al consell escolar de l'institut,

Educacin correspondiente, previa consulta al consejo escolar del

nomenara director o directora per un perode de quatre anys el pro

instituto, nombrar director o directora por un perodo de cuatro

fessor o professora que complisca els requisits 1.1 i 1.3 indicats en

aos al profesor o profesora que rena los requisitos 1. 1 y 1.3 indi

l'article 9, per a l'exercici de la funci directiva. Si al centre no hi

cados en el artculo 9, para el desempeo de la funcin directiva. Si

ha cap professor que complisca els requisits citats, el nomenament

en el centro no hubiera ningn profesor que rena los requisitos

podra recaure en un professor o professora funcionari d'un altre

citados, el nombramiento podr recaer en un profesor o profesora

institut que complisca aquests requisits.

funcionario de otro instituto que rena esos mismos requisitos.

2. El director o directora, d'acord amb el que estableix l'apartat

2. El director o directora de acuerdo con lo establecido en el

anterior d'aquest article, designara els restants membres de l'equip

apartado anterior de este artculo, designar a los restantes miem

directiu, llevat de l'administrador o administradora quan n'hi haja,

bros del equipo directivo, excepto al administrador o administrado

desprs de la comunicaci al consell escolar, per al nomenament

ra cuando lo hubiere, previa comunicacin al consejo escolar, para

pel director o directora territorial de Cultura i Educaci d'acord

su nombramiento por el director o directora territorial de Cultura y

amb el que estableix l'article 20 d'aquest reglament.

Educacin de acuerdo con lo establecido en el artculo 20 de este


Reglamento.

3. Als instituts de nova creaci, el director o directora territorial

3. En los institutos de nueva creacin, el director o directora

de Cultura i Educaci corresponent nomenara director o directora

territorial de Cultura y Educacin correspondiente nombrar direc

per un perode de tres anys, d'acord amb el que disposa l'apartat 1

tor o directora por un perodo de tres aos y de acuerdo con lo dis

d'aquest article, un professor o professora que complisca els requi

puesto en el apartado 1 de este artculo, a un profesor o profesora

sits 1. 1 i 1.3 de l'article 9 d'aquest reglament.

que rena los requisitos 1.1 y 1.3 del artculo 9 de este Reglamento.

Article 15

Artculo 15

Sn competencies del director o directora:


1. Dirigir i coordinar totes les activitats de l' institut cap a la
consecuci del seu projecte educatiu, d'acord amb les disposicions

Son competencias del director o directora:

l.

Dirigir y coordinar todas las actividades del instituto hacia la

consecucin del proyecto educativo del mismo de acuerdo con las

vigents i sense perjudici de les competencies atribuldes al consell

disposiciones vigentes y sin perjuicio de las competencias atribui

escolar de l'institut i al claustre.

das al consejo escolar del instituto y a su claustro.

2. Exercir la representaci del centre i representar l'administra

2. Ostentar la representacin del centro y representar a la admi

ci educativa a l'institut, sense perjudici de les atribucions de les

nistracin educativa en el instituto, sin perjuicio de las atribuciones

altres autoritats educatives.

de las dems autoridades educativas.

3. Complir i fer complir les lleis i restants disposicions vigents.

3. Cumplir y hacer cumplir las leyes y dems disposiciones


vigentes.

4. Col' laborar amb la Conselleria de Cultura, Educaci i Cien

4. Colaborar con la Conselleria de Cultura, Educacin y Cien

cia en tot allo relatiu a la consecuci deIs objectius educatius de

cia en todo lo relativo al logro de los objetivos educativos del insti

l'institut.

tuto.

5. Designar el cap o la cap d'estudis, el secretari o secretaria i

5. Designar al jefe o jefa de estudios, al secretario o secretaria,

qualsevol altre organ unipersonal de govern que puga formar part

as como a cualquier otro rgano unipersonal de gobierno que

de l'equip directiu llevat de l'administrador o administradora, pro

pueda formar parte del equipo directivo salvo el administrador o

posar-ne els nomenaments i cessaments a l'administraci educati

administradora, proponer sus nombramientos y ceses a la adminis

va, aix com designar i separar els caps de departament i els tutors,

tracin educativa, as como designar y cesar a los jefes de departa

d'acord amb el procediment establit en aquest reglament.

mento y a los tutores, de acuerdo con el procedimiento establecido


en este Reglamento.

6. Exercir la direcci de tot el personal adscrit a l'institut, aix


com dirigir la gesti deIs mitjans materials d'aquest.

6. Ejercer la jefatura de todo el personal adscrito al instituto, as


como dirigir la gestin de los medios materiales del mismo.

14232

1997

09

08

DOGV Nm. 3.073


-

7. Afavorir la convivencia al centre i imposar les correccions

7. Favorecer la convivencia en el centro e imponer las correc

que corresponguen, d'acord amb el que establisca la Conselleria de

ciones que correspondan, de acuerdo con lo establecido por la Con

Cultura, Educaci i Ciencia i en compliment deis criteris fixats pel

selleria de Cultura, Educacin y Ciencia, y en cumplimiento de los

consell escolar de l'institut.

criterios fijados por el consejo escolar del instituto.

8. Convocar i presidir els actes academics i les reunions de tots

8. Convocar y presidir los actos acadmicos y las reuniones de

els organs coHegiats de govern de l'institut, i executar els acords

todos los rganos colegiados de gobierno del instituto, y ejecutar

adoptats en l'ambit de la seua competencia.

los acuerdos adoptados en el mbito de su competencia.

9. Autoritzar les despeses d'acord amb el pressupost de l'insti

9. Autorizar los gastos de acuerdo con el presupuesto del insti

tut, ordenar els pagaments i visar els certificats i documents oficials

tuto, ordenar los pagos y visar las certificaciones y documentos ofi

de l'institut.

ciales del instituto.

10. Realitzar les contractacions d'obres, serveis i subministra


ments d'acord amb la legislaci.

10. Realizar las contrataciones de obras, servicios y suministros


de acuerdo con lo legalmente establecido.

11. Coordinar i fomentar la participaci deis diferents sectors

11. Coordinar y fomentar la participacin de los distintos secto

de la comunitat escolar i procurar els mitjans necessaris per a l'exe

res de la comunidad escolar, procurando los medios precisos para

cuci ms eficay de les seues atribucions.

la ms eficaz ejecucin de sus respectivas atribuciones.

12. Elaborar amb l'equip directiu el projecte educatiu i la pro

12. Elaborar con el equipo directivo el proyecto educativo y la

gramaci general anual de l'institut, d'acord amb les directrius i els

programacin general anual del instituto, de acuerdo con las direc

criteris establits pel consell escolar i amb les propostes formulades


pel claustre, l'associaci de pares i mares d'alumnes i el consell de

trices y los criterios establecidos por el consejo escolar, las pro


puestas formuladas por el claustro, la asociacin de padres y

delegats.

madres de alumnos y el consejo de delegados.


13. Promover las relaciones con los centros de trabajo para la

13. Promoure les relacions amb els centres de treball per a la


formaci de l'alumnat i la seua inserci professional.

formacin del alumnado y su insercin profesional.

14. Promoure l's vehicular i social del valencia en les activi

14. Promover el uso vehicular y social del valenciano en las

tats de l'institut, d'acord amb la Llei d's i Ensenyament del

actividades del instituto, de acuerdo con la Ley de Uso y Enseanza

Valencia i la normativa de desplegament.

del Valenciano y su normativa de desarrollo.


15. Impulsar y promover las relaciones del instituto con las ins

15. Impulsar i promoure les relacions de l'institut amb les insti


tucions del l'entorn.

tituciones de su entorno.

16. Presentar la memoria anual d'activitats i de la situaci gene

16. Presentar la memoria anual de las actividades y la situacin

ral de l'institut al director o directora territorial de Cultura i Educa

general del instituto al director o directora territorial de Cultura y

ci.

Educacin.
17. Garantir i facilitar la informaci sobre la vida de l'institut

17. Garantizar y facilitar la informacin sobre la vida del insti

als diferents sectors de la comunitat escolar i a les seues organitza

tuto a los distintos sectores de la comunidad escolar y a sus organi

cions representatives, lliurant copia deis documents que li siguen

zaciones representativas, entregando copia de los documentos que

requerits en els termes que estableix la Llei de Regim Jurdic de les

se le requieran en los trminos establecidos en la Ley de Rgimen

Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.

Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento


Administrativo Comn.

18. Garantir i facilitar el dret de reuni del professorat, alumnat,

18. Garantizar y facilitar el derecho de reunin del profesorado,

pares i mares d'alumnes i personal d'administraci i serveis,

alumnado, padres y madres de alumnos y personal de administra

d'acord amb la Llei Organica Reguladora del Dret a l'Educaci i la

cin y servicios, de acuerdo con lo dispuesto en la Ley Orgnica

legislaci vigent que regule els organs de representaci i la nego

Reguladora del Derecho a la Educacin y en la legislacin vigente

ciaci col, lectiva deis empleats pblics.

que regule los rganos de representacin y la negociacin colectiva


de los empleados pblicos.
19. Facilitar la adecuada coordinacin con otros servicios edu

19. Facilitar l'adequada coordinaci amb altres serveis educa


tius de la seua demarcaci.

cativos de su demarcacin.

20. Subministrar la informaci que li siga requerida per les


autoritats educatives competents.

20. Suministrar la informacin que le sea requerida por las


autoridades educativas competentes.

21. Proposar actuacions anual s al consell escolar i al claustre de

21. Proponer actuaciones anuales al consejo escolar y al claus

professors que despleguen les lnies basiques del programa presen

tro de profesores que desarrollen las lneas bsicas del programa

tat per a la seua elecci, i presentar una informe al final del curs

presentado para su eleccin, presentando un informe al final del

sobre la seua realitzaci.

curso sobre la realizacin de las mismas.

22. El director o directora i l'equip directiu realitzaran informes

22. El director o directora y el equipo directivo, realizarn

trimestrals de les activitats i de la situaci general de l'institut diri

informes trimestrales de las actividades y situacin general del ins

gits al claustre de professors i al consell escolar.

tituto dirigidos al claustro de profesores y al consejo escolar.

23. Qualsevol altra que legalment o reglamentariament li siga

23. Cualquier otra que legal o reglamentariamente se le atribu

atribuIda.

ya.

Article 16

Artculo 16

1. El director o directora de l'institut cessara en les seues fun

l. El director o directora del instituto cesar en sus funciones al

cions a l'acabament del mandat o en produir-se alguna de les cau

trmino de su mandato o al producirse alguna de las causas siguien

ses segents:

tes:

1.1 Renllcia motivada acceptada pel director o directora terri


torial de Cultura i Educaci, escoltat el consell escolar de l'institut.

1.1. Renuncia motivada aceptada por el director o directora terri


torial de Cultura y Educacin odo el consejo escolar del instituto.

1.2 Destituci o revocaci acordada pel director o directora

1.2. Destitucin o revocacin acordada por el director o directo

territorial de Cultura i Educaci en els termes que preveu l'article

ra territorial de Cultura y Educacin en los trminos previstos en el

17 d'aquest reglament.

artculo 17 de este Reglamento.

1.3 Concurrencia d'alguna de les causes que, d'acord amb

1.3. Concurrencia de alguna de las causas que, con arreglo a lo

l'article 9. 3 d'aquest reglament, haurien impedit la seua presentaci

dispuesto en el artculo 9. 3 de este Reglamento, hubiesen impedido

com a candidat.

su presentacin como candidato.

1.4 Trasllat voluntari o forys, pas a la situaci de serveis espe

1.4. Traslado voluntario o forzoso, pase a la situacin de servi

cials, excedencia voluntaria o foryosa i suspensi de funcions,

cios especiales, excedencia voluntaria o forzosa y suspensin de

d'acord amb el que disposa la legislaci vigent, o qualsevol altra

funciones de acuerdo con lo dispuesto en la legislacin vigente o

DOGV Nm. 3.073

1997

circumstmcia per la qual deixe de prestar serveis a l 'institut.

09

08

14233

por cualquier otra circunstancia por la que deje de prestar servicios


al instituto.

2. Si el director o directora cessa abans d'acabar el mandat per

2. Si el director o directora cesara antes de terminar su mandato

qualsevol de les causes enumerades en l'apartat anterior, el director

por cualquiera de las causas enumeradas en el apartado anterior el

o directora territorial de Cultura i Educaci, desprs de la consulta

director o directora territorial de Cultura y Educacin nombrar,

al consell escolar, nomenara un director o directora en funcions fins

previa consulta al consejo escolar, un director o directora en fun

la nova elecci en la convocatoria segent.

ciones hasta la nueva eleccin en la siguiente convocatoria.

3. Quan el director o directora d'un centre haja obtingut, encara

3. Cuando el director o directora de un centro haya obtenido,

que siga provisionalment, el trasllat a un altre centre o quan li reste

aunque sea provisionalmente, traslado a otro centro, o cuando le

menys d'un any per a arribar a l'edat de jubilaci, se celebraran

reste menos de un ao para alcanzar su edad de jubilacin, se cele

noves eleccions. El director o directora elegit prendra possessi

brarn nuevas elecciones. El director o directora elegido tomar

amb data 1 de juliol segent, moment en que cessara en el carrec el

posesin con fecha 1 de julio siguiente, momento en que cesar en

director o directora anterior, i el seu mandat s'estendra fins la pri

su cargo el director o directora anterior, y su mandato se extender

mera convocatoria ordinaria que es realitze.

hasta la primera convocatoria ordinaria que se realice.

Article 17

Artculo 17

L'administraci educativa competent podra:

La administracin educativa competente podr:

l. Destituir o suspendre en les seues funcions el director o

l. Destituir o suspender en sus funciones al director o directora

directora mitjanyant expedient administratiu, abans de l'acabament

mediante expediente administrativo, antes del trmino de su man

del mandat, quan incomplisca greument les seues funcions, desprs

dato, cuando incumpla gravemente sus funciones, previo informe

de l'informe raonat del consell escolar de l'institut i l'audiencia de

razonado del consejo escolar del instituto y audiencia de la persona

la persona interessada.

interesada.

2. Revocar-ne el nomenament a proposta raonada del consell

2. Revocar su nombramiento a propuesta razonada del consejo

escolar acordada per majoria de dos teryos deIs membres i desprs

escolar acordada por mayora de dos tercios de sus miembros y pre

de l'audiencia de la persona interessada. Per a tractar d'aquesta

via audiencia de la persona interesada. Para tratar de esta propuesta,

proposta, el consell escolar sera convocat amb caracter urgent i

el consejo escolar ser convocado con carcter urgente y extraordi

extraordinari sempre que ho sol, liciten per escrit un tery, almenys,

nario siempre que lo solicite por escrito, al menos, un tercio de sus

deIs components.

componentes.

3. D'acord amb l'article 12.1 de la Llei Organica 9/1995, de 20

3. Conforme a lo dispuesto en el artculo 12.1 de la Ley Orgni

de novembre, els alumnes del primer cicle d'Educaci Secundaria

ca 9/1995, de 20 de noviembre, los alumnos del primer ciclo de

Obligatoria membres del consell escolar no podran participar en les

Educacin Secundaria Obligatoria miembros del consejo escolar,

deliberacions i la votaci per a l'informe o la proposta de cessa

no podrn participar en las deliberaciones y votacin para informar

ment del director o directora.

o proponer el cese del director o directora.

Article 18

Artculo 18

En cas d'absencia o malaltia del director o directora, es fara

En caso de ausencia o enfermedad del director o directora, se

carrec provisionalment de les seues funcions el vicedirector o vice

har cargo provisionalmente de sus funciones el vicedirector o vice

directora, si n'hi ha, el cap o la cap d'estudis o, si no, el professor o

directora, si lo hubiere, el jefe o jefa de estudios o, en su defecto, el

professora que designe el director o directora, i caldra donar-ne

profesor o profesora que designe el director o directora, dndose

compte al consell escolar quan es preveja una absencia o malaltia

cuenta de ello al consejo escolar cuando se prevea una ausencia o

d'una durada superior a quinze dies. En cas que el director o direc

enfermedad con una duracin superior a quince das. En caso de que

tora no el designe, es fara carrec de les seues funcions el professor

el director o directora no lo designe, se har cargo de sus funciones

o professora ms antic a l'institut, i si n'hi ha diversos d'igual anti

el profesor o profesora ms antiguo en el instituto, y si hubiera

guitat, el de ms antiguitat en el coso

varios de igual antigedad, el de ms antigedad en el cuerpo.

Secci 2a

Seccin 2a

El vicedirector o vicedirectora, el cap o la cap d'estudis,

El vicedirector o vicedirectora, el jefe o jefa de estudios,

el secretari o secretaria i el vicesecretari o vicesecretaria

el secretario o secretaria y el vicesecretario o vicesecretaria

Article 19

Artculo 19

1. Les persones que ocupen el carrec de vice director o vicedi

1. Las personas que ocupen el cargo de vicedirector o vicedi

rectora, cap d'estudis, secretari o secretaria i vicesecretari o vicese

rectora, jefe o jefa de estudios, secretario o secretaria y vicesecreta

cretaria seran professors funcionaris de carrera, en situaci de ser

rio o vicesecretaria sern profesores funcionarios de carrera, en

vei actiu, amb destinaci definitiva a l'institut, designats pel direc

situacin de servicio activo, con destino en el instituto, designados

tor o directora, desprs de la comunicaci al consell escolar, i

por el director o directora, previa comunicacin al consejo escolar,

nomenats pel director o directora territorial de Cultura i Educaci.

y nombrados por el director o directora territorial de Cultura y Edu


cacin.

2. No podran ser nomenats vicedirector o vicedirectora, cap

2. No podrn ser nombrados vicedirector o vice directora, jefe o

d'estudis, secretari o secretaria ni vicesecretari o vicesecretaria els

jefa de estudios, secretario o secretaria ni vicesecretario o vicese

professors que es tro ben en la situaci prevista en l' apartat 3. 1

cretaria los profesores que se hallen en la situacin prevista en el

l'article 9 d'aquest reglament.

apartado 3. 1 del artculo 9 de este Reglamento.

Article 20

Artculo 20

El nomenament i la presa de possessi s'efectuara pel director o

El nombramiento y la toma de posesin se efectuar por el

directora territorial de Cultura i Educaci i es realitzaran amb efec

director o directora territorial de Cultura y Educacin y se reali

tes de l'1 de juliol segent a l'elecci del director o directora, llevat

zarn con efectos de 1 de julio siguiente a la eleccin del director o

del que preveu l'apartat 2 de l'article 24.

directora, excepto en lo previsto en el apartado 2 del artculo 24.

Article 21

Artculo 21

Als instituts que no disposen de professorat amb destinaci

En los institutos que no dispongan de profesorado con destino

14234

1997

09

08

DOGV Nm. 3.073


-

definitiva per ser de nova creaci o per altres circumstmcies,

definitivo por ser de nueva creacin o por otras circunstancias,

podran ser nomenats pel diractor o directora territorial de Cultura i

podrn ser nombrados por el director o directora territorial de Cul

Educaci, com a cap d'estudis, com a secretari o secretaria i com a

tura y Educacin, como jefe o jefa de estudios, como secretario o

vicesecretari o vicesecretaria, si escau, els professors que hi tinguen

secretaria o como vicesecretario o vicesecretaria, en su caso, los

destinaci provisional.

profesores que tengan destino provisional en el mismo.

Article 22

Artculo 22

Sn competencies del vicedirector o vicedirectora:


1. Substituir el director o directora en cas d'absencia o malaltia.

Son competencias del vicedirector o vicedirectora:


1. Sustituir al director o directora en caso de ausencia o enfer
medad.

2. Organitzar els actes academics conjuntament amb el director


o directora i amb el cap o la cap d'estudis.

2. Organizar los actos acadmicos conjuntamente con el direc


tor o directora y el jefe o jefa de estudios.

3. Vetlar, junt amb el cap o la cap d'estudis, pel compliment de

3 Velar, junto con el jefe o jefa de estudios, por el cumplimien

les especificacions del pla de normalitzaci lingstica pel que fa a

to de las especificaciones del plan de normalizacin lingstica en

l 's academic i social del valencia.

lo referente al uso acadmico y social del valenciano.

4. Coordinar la realitzaci de les activitats complementaries

4 Coordinar la realizacin de las actividades complementarias

extraescolars, segons les directrius aprovades pel consell escolar de

extraescolares, segn las directrices aprobadas por el consejo esco

l'institut.
5. Coordinar, quan no hi haja direcci d'estudis de Formaci

lar del instituto.


5. Coordinar, cuando no exista jefatura de estudios de Forma

Professional, el programa de formaci de centres de treball de

cin Profesional, el programa de formacin de centros de trabajo

l'alumnat que cursa cicles formatius o programes de garantia

del alumnado que cursa ciclos formativos o programas de garanta

social, junt amb el cap del departament de practiques formatives.

social, junto con el jefe del departamento de prcticas formativas.

6. Qualsevol altra funci que li siga encomanada pel director o

6. Cualquier otra funcin que le sea encomendada por el direc

directora, dins el seu ambit de competencies.

tor o directora, dentro de su mbito de competencias.

Article 23

Artculo 23

Sn competencies del cap o de la cap d'estudis:


1. Substituir el director o directora en cas d'absencia o malaltia.

Son competencias del jefe o jefa de estudios:

l. Sustituir al director o directora en caso de ausencia o de


enfermedad, de no existir vicedirector o vicedirectora.

2. Coordinar i vetlar per l'execuci de les activitats de caracter

2. Coordinar y velar por la ejecucin de las actividades de

academic, d'orientaci i complementaries del professorat, en cas

carcter acadmico, de orientacin y complementarias del profeso

que no hi haja vicedirector o vicedirectora, i de l'alumnat en relaci

rado, en caso de no existir vice director o vicedirectora, y del alum

amb el projecte educatiu de l'institut, els projectes curriculars i la

nado en relacin con el proyecto educativo del instituto, los proyec

programaci general anual.

tos curriculares y la programacin general anual.

3. Confeccionar els horaris academics de l'alumnat i del profes

3. Confeccionar los horarios acadmicos del alumnado y del

sorat, d'acord amb els criteris establits pel claustre de professors i


aprovats pel consell escolar i amb l'horari general inclos en la pro

profesorado, de acuerdo con los criterios establecidos por el claus


tro de profesores y aprobados por el consejo escolar y con el hora

gramaci general anual, aix com vetlar pel seu estricte compli

rio general incluido en la programacin general anual, as como

ment.

velar por su estricto cumplimiento.

4. Coordinar les activitats pedagogiques deIs caps de departa


ment.

4. Coordinar las actividades pedaggicas de los jefes de depar


tamento.

5. Coordinar l'acci deIs tutors, amb la coHaboraci, si escau,

5. Coordinar la accin de los tutores, con la colaboracin, en su

del departament d'orientaci i de la comissi de tutories i orienta

caso, del departamento de orientacin y de la comisin de tutoras y

ci del consell escolar de l'institut, i d'acord amb el pla d'orienta

orientacin del consejo escolar del instituto, y de acuerdo con el

ci i d'acci tutorial inclos en els projectes curriculars.

plan de orientacin y de accin tutorial incluido en los proyectos


curriculares.

6. Organitzar els actes academics.

6. Organizar los actos acadmicos.

7. Buscar l'aprofitament optim de tots els recursos didactics i

7. Buscar el aprovechamiento ptimo de todos los recursos

deIs espais existents a l'institut.

didcticos y de los espacios existentes en el instituto.

8. Fomentar la participaci deIs diferents sectors de la comuni

8. Fomentar la participacin de los distintos sectores de la

tat escolar, especialment pel que fa a l'alumnat, facilitant i orientant

comunidad escolar, especialmente en lo que se refiere al alumnado,

la seua organitzaci i donant suport al treball de la junta de dele

facilitando y orientando su organizacin y apoyando el trabajo de la

gats.

junta de delegados.

9. Vetlar, juntament amb el vicedirector o vicedirectora, pel


compliment de les especificacions del pla de normalitzaci lings

miento de las especificaciones del plan de normalizacin lingstica

tica pel que fa a l's academic i social del valencia.

en lo referente al uso acadmico y social del valenciano.

9. Velar junto con el vicedirector o vicedirectora por el cumpli

10. Coordinar les activitats de perfeccionament del professorat,

10. Coordinar las actividades de perfeccionamiento del profeso

aix com planificar i organitzar les activitats de formaci de profes

rado, as como planificar y organizar las actividades de formacin

sors realitzades per l'institut, tenint en compte les propostes i direc

de profesores realizadas por el instituto, teniendo en cuenta las pro

trius elaborades pel claustre i les propostes realitzades pels departa

puestas y directrices elaboradas por el claustro y las propuestas rea

ments didactics.

lizadas por los departamentos didcticos.

11. Qualsevol altra funci que li siga encomanada pel director o

11. Cualquier otra funcin que le sea encomendada por el direc

directora, dins el seu ambit de competencies.

tor o directora, dentro de su mbito de competencias.

Article 24

Artculo 24

Sn competencies del secretari o secretaria:


1. Ordenar el regim administratiu de l'institut, de conformitat
amb les directrius del director o directora.

Son competencias del secretario o secretaria:

l. Ordenar el rgimen administrativo del instituto, de conformi


dad con las directrices del director o directora.

2. Actuar com a secretari o secretaria deIs organs de govem

2. Actuar como secretario o secretaria de los rganos de gobier

coHegiats de l'institut, amb veu pero sense vot, estendre les actes

no colegiados del instituto, con voz pero sin voto, levantar las actas

DOGV Nm. 3.073


-

1997

09

08

14235

de les sessions i donar fe dels acords amb el vist-i-plau del director

de las sesiones y dar fe de los acuerdos con el visto bueno del

o directora.

director o directora.

3. Custodiar els llibres i arxius oficials de l' institut.

3. Custodiar los libros y archivos oficiales del instituto.

4. Expedir els certificats que requerisquen les autoritats i els

4. Expedir las certificaciones que requieran las autoridades y

interessats o els seus representants legal s en la llegua oficial que els

los interesados o sus representantes legales en la lengua oficial que

sol, liciten.

las soliciten.

5. Realitzar l'inventari de l'institut i mantenir-Io actualitzat,


amb la coHaboraci deis caps de departament.

5. Realizar el inventario general del instituto y mantenerlo


actualizado, con la colaboracin de los jefes de departamento.

6. Custodiar i organitzar la utilitzaci de la biblioteca, mitjans

6. Custodiar y organizar la utilizacin de la biblioteca, medios

audiovisuals, material didactic i qualsevol altre material inventaria

audiovisuales, material didctico y cualquier otro material inventa

ble.

riable.
7. Exercir, sota l'autoritat del director o directora, la direcci

del personal d'administraci i serveis adscrit a l'institut.

7. Ejercer, bajo la autoridad del director o directora, la jefatura


del personal de administracin y de servicios adscrito al instituto.

8. Elaborar el projecte de pressupost de l'institut.

8. Elaborar el proyecto de presupuesto del instituto.

9. Ordenar el regim economic de l'institut, de conformitat amb

9. Ordenar el rgimen econmico del instituto, de conformidad

les directrius del director o directora, segons el pressupost aprovat

con las directrices del director o directora, segn el presupuesto

pel consell escolar. Realitzar-ne la comptabilitat i retre'n comptes

aprobado por el consejo escolar. Realizar la contabilidad y rendir

davant el consell escolar i les autoritats corresponents.

cuentas ante el consejo escolar y las autoridades correspondientes.

10. Vetlar pel manteniment material de l'institut en tots els


aspectes.
11. Vetlar pel compliment de les especificacions del pla de nor
malitzaci lingstica pel que fa a l's administratiu del valencia.

10. Velar por el mantenimiento material del instituto en todos


sus aspectos.
11. Velar por el cumplimiento de las especificaciones del plan
de normalizacin lingstica en lo referente al uso administrativo
del valenciano.

12. Participar en l'elaboraci de la proposta de programaci


general anual, junt amb la resta de l'equip directiu.

12. Participar en la elaboracin de la propuesta de programa


cin general anual, junto con el resto del equipo directivo.

13. Donar a conixer i difondre de forma pblica i suficient a

13. Dar a conocer, difundir pblica y suficientemente a toda la

tota la comunitat educativa, la informaci sobre normativa, disposi

comunidad educativa, la informacin sobre normativa, disposicio

cions legal s i assumptes d'inters general o professional que arribe

nes legales y asuntos de inters general o profesional que llegue al

al centre.

centro.

14. Diligenciar, ordenar el procs d'arxivament i custodiar els

14. Diligenciar, ordenar el proceso de archivo y custodiar los

expedients academics, els llibres d'escolaritat i tots els documents

expedientes acadmicos, los libros de escolaridad y cuantos docu

oficials que siguen generats a l'institut.

mentos oficiales sean generados en el instituo.

14. Qualsevol altra funci que li encomane el director o la

15. Cualquier otra funcin que le encomiende el director o

directora, dins el seu ambit de competencia.

directora, dentro de su mbito de competencia.

Article 25

Artculo 25

1. El vice director o vicedirectora, el cap o la cap d'estudis, el

l. El vicedirector o vicedirectora, el jefe o jefa de estudios, el

secretari o secretaria i el vicesecretari o vicesecretaria cessaran en

secretario o secretaria y el vicesecretario o vicesecretaria cesarn

les seues funcions a l'acabament del mandat o en produir-se alguna

en sus funciones al trmino de su mandato o al producirse alguna

de les circumstancies segents:

de las circunstancias siguientes:

1. 1 Renncia motivada acceptada pel director o directora de


l'institut, escoltat el consell escolar.
1. 2 Concurrencia de les causes que, d'acord amb l'article 19
d'aquest reglament, haurien impedit el seu nomenament.

1.1. Renuncia motivada aceptada por el director o directora del


instituto, odo el consejo escolar.
1.2. Concurrencia de las causas que, con arreglo al artculo 19
de este reglamento, hubieran impedido su nombramiento.

1.3 El director o directora territorial de Cultura i Educaci sepa

1.3. El director o directora territorial de Cultura y Educacin

rara o suspendra qualsevol deis membres de l'equip directiu desig

cesar o suspender a cualquiera de los miembros del equipo direc

nats pel director o directora quan incomplisquen greument les seues

tivo designados por el director o directora, cuando incumplieran

funcions, desprs de l'informe raonat d'aquest i escoltat el consell

gravemente sus funciones, previo informe razonado del mismo y

escolar de l'institut, i de donar audiencia a la persona interessada.

odo el consejo escolar del instituto, dando audiencia a la persona


interesada.

1.4 Trasllat voluntari o forys, pas a la situaci de serveis espe

1.4. Traslado voluntario o forzoso, pase a la situacin de servi

cials, excedencia voluntaria o foryosa i suspensi de funcions,

cios especiales, excedencia voluntaria o forzosa y suspensin de

d'acord amb la legislaci vigent.

funciones de acuerdo con lo dispuesto en la legislacin vigente.

1.5 Quan cesse el director o directora que els va proposar i es


prodlsca el nomenament del nou director o directora.

1.5. Cuando, cese el director o directora que les propuso, y se


produzca el nombramiento del nuevo director o directora.

1.6 A proposta del director o directora mitjanyant informe rao

1.6. A propuesta del director o directora, mediante informe

nat, desprs de la comunicaci al consell escolar de l'institut i de

razonado, previa comunicacin al consejo escolar del instituto y

l'audiencia de la persona interessada.

audiencia de la persona interesada.

2. En cas de cessament del vicedirector o vicedirectora, cap

2. En caso de cese del vicedirector o vicedirectora, jefe o jefa

d'estudis, secretari o secretaria o vicesecretari o vicesecretaria per

de estudios, el secretario o secretaria o vicesecretario o vicesecreta

alguna de les causes assenyalades en el punt anterior, el director o

ria por alguna de las causas sealadas en el punto anterior, el direc

directora designara els nous titulars del carrec o carrecs vacants en

tor o directora designar los nuevos titulares del cargo o cargos

el termini d'un mes, d'acord amb el procediment i els criteris indi

vacantes en el plazo de un mes, de acuerdo con el procedimiento y

cats en l'article 19 d'aquest reglamento

criterios indicados en el artculo 19 de este reglamento.

Article 26

Artculo 26

1. En cas d'absencia o malaltia del cap o de la cap d'estudis, es

l. En caso de ausencia o enfermedad del jefe o jefa de estudios,

fara carrec provisionalment de les seues funcions el cap o la cap

se har cargo provisionalmente de sus funciones el jefe o jefa de

d'estudis de l'altre tom, si n'hi ha, que designe el director o direc

estudios del otro turno, si lo hubiera, que designe el director o

tora. Als instituts on no hi haja caps d'estudis d'altres toms, la

directora. En aquellos institutos donde no existan jefes de estudios

14236

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

designaci recaura en el professor que designe el director o directo

de otros turnos, la designacin recaer en el profesor que designe el

ra, desprs de la comunicaci al consell escolar de l'institut.

director o directora, previa comunicacin al consejo escolar del ins


tituto.

2. En cas d'absencia o malaltia del secretari o secretaria, es fara

2. En caso de ausencia o enfermedad del secretario o secretaria,

carrec de les seues funcions el professor que designe el director o

se har cargo de sus funciones el profesor que designe el director o

directora, desprs de la comunicaci al consell escolar de l'institut.

directora, previa comunicacin al consejo escolar del instituto.

Article 27

Artculo 27

1. Quan en un institut hi haja ms d'un o d'una cap d'estudis, el

1. Cuando en un instituto exista ms de un jefe o jefa de estu

procediment per a la seua elecci, nomenament i cessament sera el

dios, el procedimiento para su eleccin, nombramiento y cese, ser

que estableixen els articles 19, 20, 21 i 25 d'aquest reglament.

el establecido en los artculos 19, 20, 21 Y 25 del presente regla


mento.

2. Una vegada nomenats, els caps d'estudis adjunts formaran

2. Una vez nombrados, los jefes de estudios formarn parte del

part de l'equip directiu del centre.

equipo directivo del centro.

Article 28

Artculo 28

1. El cap o la cap d'estudis de Formaci Professional tindra,

1. El jefe o jefa de estudios de Formacin Profesional tendr,

entre altres, les segents competencies especfiques:


1. 1 Establir contactes amb els centres de treball de l'entom

entre otras, las siguientes competencias especficas:

relacionats amb els ensenyaments que s'imparteixen a l'institut, a fi

relacionados con las enseanzas que se imparten en el instituto, a

1.1. Establecer contactos con los centros de trabajo del entorno

de promoure les relacions que afecten la formaci practica de

fin de promover las relaciones que afecten a la formacin prctica

l'alumnat i la seua inserci professional i preparar, sota l'autoritat

del alumnado y a su insercin profesional y preparar, bajo la autori

del director o directora, els convenis de coHaboraci.

dad del director o directora, los convenios de colaboracin.

1.2 Coordinar l'actuaci deIs tutors deIs grups de formaci pro

1.2. Coordinar la actuacin de los tutores de los grupos de For

fessional respecte als mduls de formaci en centres de treball, a

macin Profesional respecto a los mdulos de formacin en centros

aquest efecte disposara deIs recursos necessaris per a fer-ne el

de trabajo, y a tal efecto dispondr de los recursos necesarios para

seguiment efectiu i la posterior avaluaci.

su efectivo seguimiento y posterior evaluacin.

1.3 Coordinar les activitats pedag giques deIs caps de famlia


professional i de practiques formatives.
1.4 Organitzar la utilitzaci i el funcionament deIs tallers i labo
ratoris d's com als diferents cicles formatius.

1.3. Coordinar las actividades pedaggicas de los jefes de fami


lia profesional y de prcticas formativas.
1.4 Organizar la utilizacin y el funcionamiento de los talleres
y laboratorios de uso comn a los diferentes ciclos formativos.

1.5 Elaborar i coordinar, amb els caps de departament de fam

1.5 Elaborar y coordinar con los jefes de departamento de fami

lia professional, les propostes de necessitats de material per a l'ela

lia profesional, las propuestas de necesidades de material para la

boraci del projecte de pressupost, que comunicara al secretari o

elaboracin del proyecto de presupuesto, que comunicar al secre

secretaria o a l'administrador o administradora.

tario o secretaria o al administrador o administradora.

1.6 Coordinar els professors tutors deIs diferents grups de


cadascun deIs cicles formatius, pel que fa a la realitzaci de la for

1.6 Coordinar a los profesores-tutores de los diferentes grupos


de cada uno de los ciclos formativos, en cuanto a la realizacin de

maci en centres de treball.

la formacin en centros de trabajo.

Secci 3a

Seccin 3"

L'administrador o administradora

El administrador o administradora

Article 29
l . La Conselleria

de Cultura, Educaci i Ciencia podra adscriu

Artculo 29
l . La Conselleria

de Cultura, Educacin y Ciencia podr adscri

re als instituts d'Educaci Secundaria que per complexitat ho

bir a los institutos de Educacin Secundaria que por su complejidad

requerisquen un administrador o administradora que, sota la

as lo requieran, un administrador o administradora que, bajo la

dependencia del director o directora del centre, assumira a tots els

dependencia del director o directora del centro, asumir a todos los

efectes les competencies del secretari o secretaria. En aquests insti

efectos, las competencias del secretario o secretaria. En estos insti

tuts no hi haura secretari o secretaria.

tutos, no existir secretario o secretaria.

2. La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia proveira els

2. La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia proveer los

llocs d'administrador o administradora mitjanyant concurs pblic,

puestos de administrador o administradora mediante concurso

basat en els principis de merit i capacitat entre els funcionaris del

pblico, basado en los principios de mrito y capacidad entre los

cos docent.

funcionarios del cuerpo docente.

Article 30

Artculo 30

Correspon a l'administrador o administradora dur a terme la

Corresponde al administrador o administradora llevar a cabo la

gesti de l'activitat econmica i administrativa de l'institut, sota la

gestin de la actividad econmica y administrativa del instituto,

supervisi del director o directora, i exercir, per delegaci d'aquest,

bajo la supervisin del director o directora, y ejercer, por delega

la direcci del personal d'administraci i serveis adscrit a l'institut

cin de ste la jefatura del personal de administracin y servicios

quan el director o directora ho determine.

adscrita al instituto, cuando el director o directora as lo determine.

Article 31

Artculo 31

Sn funcions especfiques d e l'administrador o administradora,

Son funciones especficas del administrador o administradora,

les previste s en aquest reglament per al secretari o secretaria i

las previstas en este Reglamento para el secretario o secretaria y

d'altres que li siguen encomanades pel director o directora de l'ins

aquellas otras que le sean encomendadas por el director o directora

titut o atribuldes per disposicions de la Conselleria de Cultura, Edu

del instituto, o atribuidas por disposiciones de la Conselleria de

caci i Ciencia.

Cultura, Educacin y Ciencia.

DOGV Nm. 3.073

1997

09

14237

08

CAPITOL III

CAPITULO III

Organs collegiats de govern

rganos colegiados de gobierno

Secci la

Seccin la

El consell escolar

El consejo escolar

Article 32

Artculo 32

1. El consell escolar de l'institut s l'organ de participaci deIs

l. El consejo escolar del instituto es el rgano de participacin

diferents sectors de la comunitat educativa en el govern deIs cen

de los diferentes sectores de la comunidad educativa en el gobierno

tres.

de los centros.

2. El regim jurdic deIs consells escolars sera l'establit en la

2. El rgimen jurdico de los consejos escolares ser el estable

Llei Org'mica 9/1995, de 20 de novembre, de la Participaci,

cido en la Ley Orgnica 9/1995, de 20 de noviembre, de la Partici

l'Avaluaci i el Govern deIs Centres Docents, en aquest reglament

pacin, la Evaluacin y el Gobierno de los Centros Docentes, en el

i en el captol II del ttol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,

presente reglamento y en el captulo II del ttulo II, de la Ley

de Regim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procedi

30/1992, de 26 de noviembre, de Rgimen Jurdico de las Adminis

ment Administratiu Com.

traciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn.

Article 33

Artculo 33

l. Als instituts de dotze o ms unitats, la composici del consell


escolar sera la segent:

l. En los institutos de doce o ms unidades, la composicin del


consejo escolar ser la siguiente:

1. 1 El director o directora de 1 'institut, que en sera el president.

1.1 El director o directora del instituto, que ser su presidente.

1.2 El cap o la cap d'estudis del tron d' alumnes ms nombrs.

1.2 El jefe o jefa de estudios del tumo de alumnos ms numeroso.

1.3 Un regidor o regidora o representant de l'ajuntament en el


terme municipal del qual es trobe radicat el centre.
1.4 Huit representants del professorat elegits pel claustre.

1.3 Un concejal o concejala o representante del ayuntamiento en


cuyo trmino municipal se halle radicado el centro.
1.4 Ocho representantes del profesorado elegidos por el claustro.

1.5 Sis representants deIs pares i mares d'alumnes, un deIs

1.5 Seis representantes de los padres y madres de alumnos, de los

quals sera designat per l'associaci de pares i mares d'alumnes ms

cuales uno, ser designado por la asociacin de padres y madres de

representativa del centre.

alumnos ms representativa en el centro.

1.6 Cinc representants d'alumnes.

1.6 Cinco representantes de alumnos.

1.7 Un representant del personal d'administraci i serveis.

1.7 Un representante del personal de administracin y servicios.

1. 8 El secretari o secretaria o, si s el cas, administrador o

1.8 El secretario o secretaria o, en su caso, el administrador o

administradora de l'institut, que hi fara de secretari o secretaria,

administradora del instituto, que actuar como secretario o secretaria,

amb veu pero sense vot.

con voz, pero sin voto.

2. Als instituts de menys de dotze unitats, el consell escolar


estara compost per:
2. 1 El director o directora de l'institut, que en sera el president.

2. En los institutos de menos de doce unidades, el consejo escolar


estar compuesto por:
2. 1 El director o directora del instituto, que ser su presidente.

2.2 El cap o la cap d'estudis del torn d'alumnes ms nombrs.

2.2 El jefe o jefa de estudios del tumo de alumnos ms numeroso.

2.3 Un regidor o regidora o representant de l'ajuntament en el

2. 3 Un concejal o concejala o representante del ayuntamiento en

terme municipal del qual es trobe radicat el centre.


2.4 Set representants del professorat elegits pel claustre.

cuyo trmino municipal se halle radicado el centro.


2. 4 Siete representantes del profesorado elegidos por el claustro.

2.5 Cinc representants deIs pares i mares d'alumnes, un deIs

2.5 Cinco representantes de los padres y madres de alumnos

quals sera designat per l'associaci de pares i mares d'alumnes ms

uno de los cuales ser designado por la asociacin de padres y

representativa del centre.

madres de alumnos ms representativa en el centro.

2.6 Quatre representants d'alumnes.

2.6 Cuatro representantes de alumnos.

2.7 Un representant del personal d'administraci i serveis.

2.7 Un representante del personal de administracin y servicios.

2. 8 El secretari o secretaria o, si s el cas, administrador o

2.8 El secretario o secretaria o, en su caso, el administrador o

administradora de l'institut, que fara de secretari o secretaria del

administradora del instituto, que actuar como secretario o secreta

consell, amb veu pero sense vot.

ria del consejo, con voz, pero sin voto.

3. Formaran part del consell escolar, amb veu pero sense vot, i

3. Formarn parte del consejo escolar con voz pero sin voto y

no comptaran per a determinar la proporcionalitat deIs diferents

no computarn para determinar la proporcionalidad de los distintos

sectors en el consell:

sectores en el consejo:

3. 1 En el cas d'instituts que impartisquen almenys dues famlies

3.1 En el caso de institutos que impartan al menos dos familias

professionals o en que almenys un 25% de l'alumnat estiga cursant

profesionales o en los que al menos el 25% del alumnado est cur

ensenyaments de Formaci Professional especfica, un representant


proposat per les organitzacions empresarials o entitats de caracter

sando enseanzas de Formacin Profesional especfica, un repre


sentante propuesto por las organizaciones empresariales o entida

laboral presents en l'ambit d'acci de l'institut, amb veu pero sense

des de carcter laboral presentes en el mbito de accin del institu

vot.

to, con voz, pero sin voto.


3.2 Els caps d'estudis, si s'escau.

3.2 Los jefes de estudios, en su caso.

4. Cap membre del consell escolar que no tinga dret a vot no

4. Ningn miembro del consejo escolar que no tenga derecho a

podra ser elegit o designat per a un altre lloc del consell per cap

voto podr ser elegido o designado para otro puesto del consejo por

sector.

sector alguno.

5. En cas d'inexistencia d'associaci de pares i mares d'alum

5. En caso de inexistencia de asociacin de padres y madres de

nes al centre, o que n'hi haja pero no efectue la designaci prevista

alumnos en el centro, o de que an existiendo no efecte la desig

en els apartats 1 i 2 d'aquest article, el lloc corresponent a aquest

nacin prevista en los apartados 1 y 2 de este artculo, el puesto que

representant sera elegit pel sector de pares i mares.

corresponde a dicho representante ser elegido por el sector de


padres y madres.

Article 34

Artculo 34

1. El procediment d'elecci deIs membres del consell escolar

1. El procedimiento de eleccin de los miembros del consejo

que no formen part de l'equip directiu de l'institut es realitzara

escolar que no forman parte del equipo directivo del instituto, se

14238

1997

09

08

DOGV Nm. 3.073


-

durant el primer trimestre del curs acadmico La Conselleria de

desarrollar durante el primer trimestre del curso acadmico. La

Cultura, Educaci i Ciencia fixara la data de celebraci de les elec

Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia fijar la fecha de cele

cions amb un mes d'antelaci, com a mnimo

bracin de las elecciones con un mes de antelacin, como mnimo.

2. El consell escolar es renovara per meitats cada dos anys de

2. El consejo escolar se renovar por mitades cada dos aos de

forma alternativa. Cada una estara configurada de la forma segent:

forma alternativa. Cada una de ellas estar configurada de la


siguiente forma:

2.1 Primera meitat: als instituts de dotze o ms unitats, quatre

2.1 Primera mitad: en los institutos de doce o ms unidades,

professors, tres pares i tres alumnes. Als instituts de menys de

cuatro profesores, tres padres y tres alumnos. En los institutos de

dotze unitats, quatre professors, tres pares i dos alumnes.

menos de doce unidades, cuatro profesores, tres padres y dos alum


nos.

2.2 Segona meitat: als instituts de dotze o ms unitats, quatre

2.2 Segunda mitad: en los institutos de doce o ms unidades,

professors, tres pares i dos alumnes. Als instituts de menys de dotze

cuatro profesores, tres padres y dos alumnos. En los institutos de

unitats, tres professors, dos pares i dos alumnes.

menos de doce unidades, tres profesores, dos padres y dos alumnos.

3. Les vacants que es produlsquen durant el mandat del consell

3. Las vacantes que se produzcan durante el mandato del conse

escolar, sense perjudici del que preveu el punt 2 d'aquest article,

jo escolar, sin perjuicio de lo previsto en el punto 2 de este mismo

seran cobertes segons preveu l'article 59.2 d'aquest reglament. En

artculo, sern cubiertas segn prev el artculo 59.2 de este Regla

cas que no hi haja ms candidats per a cobrir les vacants, aquestes

mento. En caso de que no hubieran ms candidatos para cubrir las

restarien sense cobrir fins la renovaci parcial del consell escolar.

vacantes, stas quedaran sin cubrir hasta la renovacin parcial del

No obstant aixo, els membres que hagen acabat el mandat conti

consejo escolar. No obstante lo anterior, los miembros que hayan

nuaran en funcions fins la presa de possessi deIs membres que

concluido su mandato, continuarn en funciones hasta la toma de

hagen de succeir-los.

posesin de los miembros que deban sucederles.

4. En el cas de centres de nova creaci en que es constitllisca

4. En el caso de centros de nueva creacin

en

los que se consti

per primera vegada el consell escolar, s'elegiran tots els membres

tuya por primera vez el consejo escolar, se elegirn todos los miem

de cada sector d'una vegada. Els electors de cada un deIs sectors

bros de cada sector de una vez. Los electores de cada uno de los

representats faran constar en la papereta, com a maxim, dos teros

sectores representados harn constar en su papeleta, como mximo,

del nombre total de llocs a cobrir. Si el nombre resultant s deci

dos tercios del nmero total de los puestos a cubrir. Si el nmero

mal, es prendra el segent nombre enter. En la primera renovaci

resultante fuera decimal, se tomar el siguiente nmero entero. En

parcial posterior a la constituci del consell escolar, s'elegiran els

la primera renovacin parcial, posterior a la constitucin del conse

llocs corresponents a la primera meitat establida en l' apartat 2.1

jo escolar, se elegirn los puestos correspondientes a la primera

d'aquest article, que afectara els representants que hagen obtingut

mitad establecida en el apartado 2. 1 de este artculo, afectando a

menys vots en l'elecci anterior.

aquellos representantes que hubiesen obtenido menos votos en la


eleccin anterior.

Article 35
1 . Per a

Artculo 35
l'organitzaci del procediment d'elecci deIs membres

l. A efectos de la organizacin del procedimiento de eleccin

del consell escolar, en cada institut es constituira una junta electoral

de los miembros del consejo escolar, se constituir en cada instituto

composta pel director o directora de l'institut, que en sera el presi

una junta electoral, compuesta por el director o directora del insti

dent o la presidenta, un representant del professorat, que hi fara de

tuto, que ser su presidente o presidenta, un representante del pro

secretari, un representant de l'alumnat, un representant deIs pares i

fesorado, que actuar como secretario, un representante del alum

mares i un representant del personal d'administraci i serveis; els

nado, un representante de los padres y madres y un representante

quatre darrers seran elegits per sorteig entre els membres ixents del

del personal de administracin y servicios; los cuatro ltimos sern

consell escolar. Els suplents seran elegits per sorteig entre els ins

elegidos por sorteo entre los miembros salientes del consejo esco

crits en els censos corresponents. Quan algun membre de la junta

lar. Los suplentes sern elegidos por sorteo entre los inscritos en los

electoral presente la seua candidatura, ces sara en aquella i hi sera

respectivos censos. Cuando algn miembro de la junta electoral

substitult pel vocal suplent corresponent al seu sector.

presente su candidatura, cesar en aquella, siendo sustituido por el


vocal suplente correspondiente a su sector.

2. Als instituts de nova creaci o en els casos que tots els mem

2. En los institutos de nueva creacin, o en aquellos casos en

bres ixents d'un sector siguen candidats, el sorteig per a designar

que todos los miembros salientes de un sector sean candidatos, el

els membres de la junta electoral es realitzara entre els inscrits en

sorteo para designar a los miembros de la junta electoral se reali

els censos electorals corresponents.

zar entre los inscritos en los respectivos censos electorales.

Article 36

Artculo 36

Seran competencies de la junta electoral:

l. Aprovar i publicar els censos electorals, que comprendran

Sern competencias de la junta electoral:

nom, cognoms i DNI deIs electors ordenats alfabeticament, i la

l. Aprobar y publicar los censos electorales que comprendern


nombre, apellidos y DNI de los electores, ordenados alfabticamen

seua condici de professor, professora, pare, mare, alumne, alumna

te as como su condicin de profesor, profesora, padre, madre,

o personal d'administraci i serveis.

alumno, alumna o personal de administracin y servicios.

2. Concretar el calendari electoral del centre, d'acord amb el


que estableix l'article 34 d'aquest reglament.

2. Concretar el calendario electoral del centro, de acuerdo con


lo establecido en el artculo 34 de este Reglamento.

3. Ordenar el procs electoral.

3. Ordenar el proceso electoral.

4. Admetre i proclamar les diferents candidatures.

4. Admitir y proclamar las distintas candidaturas.

5. Promoure la constituci de les diferents meses electorals.

5. Promover la constitucin de las distintas mesas electorales.

6. Resoldre les reclamacions presentades contra les decisions de


les meses electorals.
7. Proclamar els candidats elegits i enviar les actes correspo
nents a l'autoritat administrativa competent.
8. Adoptar mesures per a facilitar la maxima participaci de

6. Resolver las reclamaciones presentadas contra las decisiones


de las mesas electorales.
7. Proclamar a los candidatos elegidos y remitir las correspon
dientes actas a la autoridad administrativa competente.
8. Adoptar medidas para facilitar la mxima participacin de

tots els sectors en el procs electoral.

todos los sectores en el proceso electoral.

Article 37

Artculo 37

DOGV Nm. 3.073

1997

09

14239

08

Seran persones electores i elegibles tots els membres de la

Sern personas electoras y elegibles todos los miembros de la

comunitat escolar, pero sois podran ser elegits pel sector correspo

comunidad escolar, pero slo podrn ser elegidos por el sector

nent pel qual es presenten com a candidats.

aquest efecte, els

correspondiente por el que se presenten como candidatos.

estos

membres de la comunitat escolar podran ser candidats a representar

efectos, los miembros de la comunidad escolar podrn ser candida

un sol d'aquest sectors, encara que pertanguen a dos.

tos a representar a uno solo de dichos sectores, aunque pertenezcan


a doso

Article 38
1. La junta electoral sol, licitara a l'ajuntament en el terme
municipal del qual es trobe radicat el centre, la designaci del regi

Artculo 38
l . La junta

electoral solicitar del ayuntamiento en cuyo trmi

no municipal se halle radicado el centro, la designacin del conce

dor o regidora o representant seu que haja de formar part del con

jal o concejala o representante del mismo que haya de formar parte

sell escolar.

del consejo escolar.

2.

fi de facilitar la maxima participaci de tots els sectors en

2. Con el fin de facilitar la mxima participacin de todos los

el procs electoral, la junta electoral sol, licitara a les organitzacions

sectores en el proceso electoral, la junta electoral solicitar a las

empresarials o entitats de caracter laboral la designaci del seu

organizaciones empresariales o entidades de carcter laboral, la

representant en el consell escolar. La junta electoral sol' licitara

designacin de su representante en el consejo escolar. La junta

igualment la designaci deis representants corresponents a les asso

electoral solicitar igualmente la designacin de sus representantes

ciacions de pares i mares d'alumnes.

respectivos a las asociaciones de padres y madres de alumnos.


3. La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia, en el acto

3. La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia, en l'acte per


que es convoquen les eleccions al consell escolar, determinara les

por el que se convoquen las elecciones al consejo escolar, determi

institucions i organitzacions que poden sol, licitar la representaci.

nar las instituciones y organizaciones que pueden solicitar su


representacin.

Article 39
l . Els

Artculo 39
representants del professorat en el consell escolar seran

1. Los representantes del profesorado en el consejo escolar,

elegits pel claustre i en el si d'aquest. El vot sera directe, secret i no

sern elegidos por el claustro y en el seno de ste. El voto ser

delegable.

directo, secreto y no delegable.

2. Seran electors i elegibles tots els membres del claustre.

2. Sern electores y elegibles todos los miembros del claustro.

Podran ser elegits els professors amb destinaci al centre que s'hi

Podrn ser elegidos los profesores con destino en el centro que se

hagen presentat com a candidats.

hayan presentado como candidatos.

3. L'exercici d'un carrec directiu al centre s incompatible amb

3 El desempeo de un cargo directivo en el centro es incompa

la condici de representant electe de qualsevol sector del consell

tible con la condicin de representante electo de cualquier sector

escolar. En cas de concurrencia de dues designacions, el professor

del consejo escolar. En caso de concurrencia de dos designaciones,

o professora haura d'optar per l'exercici d'un deis llocs i el lloc

el profesor o profesora deber optar por el desempeo de uno de los

vacant es cobrira pel procediment que estableix aquest reglament.

puestos, debiendo proceder a cubrir el puesto vacante por el proce


dimiento establecido en el presente reglamento.

Article 40
A l'efecte

del que disposa l'article anterior, el director o direc

tora convocara un claustre, de caracter extraordinari, en que com a

Artculo 40
A efectos

de lo dispuesto en el artculo anterior, el director o

directora convocar un claustro, de carcter extraordinario, en el

nic punt de l'ordre del dia figurara l'acte d'elecci i de proclama

que, como nico punto del orden del da, figurar el acto de elec

ci deis professors electes.

cin y de proclamacin de los profesores electos.

Article 41

Artculo 41
l . En la sesin

1. En la sessi de claustre extraordinari a que es refereix l'arti

de claustro extraordinario a que se refiere el art

cle anterior, el director o directora llegira les normes d'aquest

culo anterior, el director o directora dar lectura a las normas de

reglament relatives al procediment d'elecci deis representants del

este Reglamento relativas al procedimiento de eleccin de los

professorat en el consell escolar i constituira la mesa electoral.

representantes del profesorado en el consejo escolar y constituir la


mesa electoral.

2. La mesa estara integrada pel director o directora de l'institut,

2. Dicha mesa estar integrada por el director o directora del

que hi actuara com a president, el professor o professora de ms

instituto, que actuar como presidente o presidenta, el profesor o

edat, i el de menys edat, que hi actuara com a secretari o secretaria.

profesora de mayor edad, y el de menor edad, que actuar como


secretario o secretaria.

Artculo 42

Article 42
El quorum necessari per a l'elecci deis representants del pro

El qurum necesario para la eleccin de los representantes del

fessorat sera el de la meitat deis components del claustre. Quan el

profesorado ser el de la mitad de los componentes del claustro.

nombre siga imparell, es considerara que la meitat s el segent

Cuando el nmero sea impar se considerar que la mitad es el

nombre enter que resulte de dividir per dos el nombre de membres

siguiente nmero entero que resulte de dividir por dos el nmero de

del claustre. En la convocatoria s'indicara que, si no hi ha quorum

miembros del claustro. En la convocatoria se indicar que, de no

en la primera sessi, la segona sessi se celebrara l'endema i sera

haber qurum en la primera sesin se celebrar la segunda sesin el

suficient la presencia d'un ter deis components del claustre.

da siguiente, siendo suficiente la presencia de un tercio de los


componentes del claustro.

Article 43
l . Cada

professor o professora podra fer constar en la papereta

com a maxim dos teros del nombre de representants d'aquest sec

Artculo 43
l . Cada

profesor o profesora podr hacer constar en su papeleta

como mximo dos tercios del nmero de representantes de este sec

tor en el consell escolar. Si el nombre resultant s decimal, es

tor en el consejo escolar. Si el nmero resultante fuera decimal, se

prendra el segent nombre enter.

tomar el siguiente nmero entero.

2. Si en la primera votaci no resulta elegit el nombre de repre-

2. Si en la primera votacin no resultara elegido el nmero de

14240

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

sentants del professorat que corresponga, es realitzara en el mateix

representantes del profesorado que corresponda, se proceder a rea

acte una segona votaci. Si realitzada aquesta no s'obt el nombre

lizar en el mismo acto una segunda votacin. Si realizada sta no se

esmentat, caldra atenir-se al que disposa l'article 61.2 d'aquest

consigue el mencionado nmero, se estar a lo dispuesto en el art

reglament.

culo 62.2 de este Reglamento.

Article 44

Artculo 44

La representaci deIs pares i mares en el consell escolar de

La representacin de los padres y madres en el consejo escolar

l'institut correspondnl a aquests o als tutors legals d'alumnes, siga

del instituto corresponder a estos o a los tutores legales de alum

quin siga el nombre de fills escolaritzats a l'institut. El dret a elegir

nos, cualquiera que fuere el nmero de hijos escolarizados en el

i ser elegit correspon al pare i a la mare o, si s el cas, als tutors

instituto. El derecho a elegir y a ser elegido corresponde al padre y

legals.

a la madre o, en su caso, a los tutores legales.

Article 45

Artculo 45

Per a l'elecci deIs representants deIs pares i mares, seran elec

Para la eleccin de los representantes de los padres y madres

tors i elegibles tots els pares, mares o tutors legals d'alumnes que

sern electores y elegibles todos los padres, madres o tutores lega

estiguen matriculats a l'institut i que figuren en el censo L'elecci

les de alumnos que estn matriculados en el instituto y que figuren

es produira entre els candidats admesos per la junta electoral a que

en el censo. La eleccin se producir entre los candidatos admitidos

es refereix l'article 35 d'aquest reglament. Les associacions de

por la junta electoral a que se refiere el artculo 35 de este Regla

pares i mares d'alumnes, legalment constituldes, podran presentar

mento. Las asociaciones de padres y madres de alumnos, legalmen

candidatures diferenciades.

te constituidas, podrn presentar candidaturas diferenciadas.

Article 46

Artculo 46
l. La eleccin

1. L'elecci deIs representants deIs pares i mares estara precedi


da de la constituci de la mesa electoral, que sera l'encarregada de

de los representantes de los padres y madres de

alumnos estar precedida por la constitucin de la mesa electoral,

presidir la votaci, conservar l'ordre, vetlar per la puresa del sufra

que ser la encargada de presidir la votacin, conservar el orden,

gi i realitzar l'escrutini.

velar por la pureza del sufragio y realizar el escrutinio.

2. L'elecci deIs representants deIs pares i mares es realitzara


en horari compatible amb la jornada laboral ordinaria.

2. La eleccin de los representantes de los padres y madres de


alumnos se realizar en horario compatible con la jornada laboral
ordinaria.

Article 47
l . Si el

consell escolar es constitueix per primera vegada, la

Artculo 47
l. Si el

consejo escolar se va a constituir por primera vez, la

mesa electoral formada per a l'elecci deIs representants deIs pares

mesa electoral formada para la eleccin de los representantes de los

i mares estara integrada per quatre pares, mares o tutors legals ele

padres y las madres, estar integrada por cuatro padres, madres o

gits per sorteig entre els qui figuren en el censo En els altres casos

tutores legales elegidos por sorteo entre los que figuren en el censo.

formaran part de la mesa electoral tres representants deIs pares,

En el resto de los casos formarn parte de la mesa electoral tres

mares o tutors legals de l'alumnat en el consell escolar ixent, ele

representantes de los padres, madres o tutores legales del alumnado

gits per sorteig.

en el consejo escolar saliente, elegidos por sorteo.

2. Hi faran de president o presidenta i de secretari o secretaria

2. Actuarn como presidente o presidenta y como secretario o

les persones designades pels membres de la mesa. La junta electo

secretaria las personas designadas por los miembros de la mesa. La

ral haura de preveure el nomenament de suplents, elegits tamb per

junta electoral deber prever el nombramiento de suplentes, elegi

sorteig.

dos tambin por sorteo.

3. Amb la finalitat d'aconseguir la major participaci possible

3. Con la finalidad de conseguir la mayor participacin posible

deIs pares i mares, la junta electoral establira per a aquest sector els

de los padres y madres, la junta electoral establecer para este sec

sistemes de vot per correu o similars que garantisquen el secret del

tor los sistemas de voto por correo o similares, que garanticen el

vot i la identificaci de l'elector. Els sobres, enviats a la mesa elec

secreto del voto y la identificacin del elector. Los sobres remitidos

toral per qualsevol deIs procediments fixats per la junta electoral,

a la mesa electoral por cualquiera de los procedimientos fijados por

aniran signats per l'elector en la solapa i contindran la copia del

la junta electoral, estarn firmados por el elector en la solapa y con

DNI, passaport o perms de conducci i un altre sobre tancat amb el

tendrn la copia del DNI, pasaporte o permiso de conduccin y otro

vot ems, i hauran de ser rebuts per la mesa electoral corresponent

sobre cerrado conteniendo el voto emitido, y debern ser recibidos

del centre abans del comenyament de l'escrutini.

por la mesa electoral correspondiente del centro antes del inicio del
escrutinio.

Article 48

Artculo 48

Podran actuar com a supervisors de la votaci per a l'elecci

Podrn actuar como supervisores de la votacin para la eleccin

deIs seus representants, els pares, mares o tutors legals de l'alumnat

de sus representantes, los padres, madres o tutores legales del alum

matriculat a l'institut que hagen sigut proposats per una associaci

nado matriculado en el instituto que hayan sido propuestos por una

de pares i mares d'alumnes del centre o avalats per a aixo per la

asociacin de padres y madres de alumnos del mismo o avalados

signatura de deu electors.

para ello por la firma de diez electores.

Article 49

Artculo 49

En l'elecci deIs representants deIs pares i mares, el vot sera

En la eleccin de los representantes de los padres y madres, el

directe, secret i no delegable. Cada elector podra fer constar en la

voto ser directo, secreto y no delegable. Cada elector podr hacer

papereta un maxim de dos teryos del nombre de representants

constar en su papeleta un mximo de dos tercios del nmero de

d'aquest sector en el consell escolar de l'institut. Si el nombre

representantes de este sector en el consejo escolar del instituto. Si

resultant s decimal, es prendra el segent nombre enter. Els elec

el nmero resultante fuera decimal, se tomar el siguiente nmero

tors hauran d'acreditar la seua personalitat mitjanyant la presenta

entero. Los electores debern acreditar su personalidad mediante la

ci del DNI, passaport o perms de conducci.

presentacin del DNI, pasaporte o permiso de conduccin.

Article 50

Artculo 50

DOGV Nm. 3.073


-

1997

Els representants de 1 'alumnat en el consell escolar seran elegits

09

08

14241

Los representantes del alumnado en el consejo escolar sern

pels alumnes matriculats a l'institut.

elegidos por los alumnos matriculados en el instituto.

Article 51

Artculo 51

En l'elecci deis representants de l'alumnat, seran electors i

En la eleccin de los representantes del alumnado, sern electo

elegibles tots els alumnes que estiguen matriculats a l'institut i que

res y elegibles todos los alumnos que estn matriculados en el insti

figuren en el censo L'elecci es produira entre els candidats adme

tuto y que figuren en el censo. La eleccin se producir entre los

sos per la junta electoral. Les associacions d'alumnes, les federa

candidatos admitidos por la junta electoral. Las asociaciones de

cions i les confederacions d'associacions d'alumnes legalment

alumnos, las federaciones y las confederaciones de asociaciones de

constitUides podran presentar candidatures diferenciades.

alumnos legalmente constituidas podrn presentar candidaturas


diferenciadas.

Article 52

Artculo 52

l. Si el consell escolar es constitueix per primera vegada, la

l. Si el consejo escolar se va a constituir por primera vez, la

mesa electoral formada per a l'elecci deis representants de l'alum

mesa electoral, formada para la eleccin de los representantes del

nat estara integrada per tres alumnes elegits per sorteig entre els qui

alumnado, estar integrada por tres alumnos elegidos por sorteo de

figuren en el censo En els altres casos formaran part de la mesa

entre los que figuren en el censo. En el resto de los casos formarn

electoral tres deis representants de l'alumnat en el consell escolar

parte de la mesa electoral tres de los representantes del alumnado

ixent, elegits tamb per sorteig.

en el consejo escolar saliente, elegidos tambin por sorteo.

2. Hi actuaran com a president o presidenta el director o direc

2. Actuarn como presidente o presidenta el director o directora

tora del centre i com a secretari o secretaria l'alumne o l'alumna de

del centro y como secretario o secretaria el alumno o alumna de

ms edat. La junta electoral haura de preveure el nomenament de

mayor edad. La junta electoral deber prever el nombramiento de

suplents, elegits tamb per sorteig.

suplentes, elegidos tambin por sorteo.

Article 53

Artculo 53

En l'elecci deis representants deis alumnes, el vot sera directe,

En la eleccin de los representantes de los alumnos, el voto ser

secret i no delegable. Cada elector podra fer constar en la papereta

directo, secreto y no delegable. Cada elector podr hacer constar en

un maxim de dos teryos del nombre de representants d'aquest sec

su papeleta un mximo de dos tercios del nmero de representantes

tor en el consell escolar de l'institut. Si el nombre resultant s deci

de este sector, en el consejo escolar del instituto. Si el nmero

mal, es prendra el segent nombre enter. La votaci es fara d'acord

resultante fuera decimal, se tomar el siguiente nmero entero. La

amb les instruccions que dicte la junta electoral.

votacin se efectuar de acuerdo con las instrucciones que dicte la


junta electoral.

Article 54

Artculo 54

Podran actuar com a supervisors de la votaci per a l'elecci

Podrn actuar como supervisores de la votacin para la eleccin

deis seus representants, els alumnes que siguen proposats per una

de sus representantes, los alumnos que sean propuestos por una

associaci d'alumnes de l'institut o avalats per la signatura de deu

asociacin de alumnos del instituto o avalados por la firma de diez

electors. Aix mateix hi podran actuar com a supervisors els alum

electores. Asimismo podrn actuar como supervisores los alumnos

nes proposats per les confederacions i federacions d'estudiants

propuestos por las confederaciones y federaciones de estudiantes

legalment constitUides, desprs d'acreditar la pertinenya a l'organit

legalmente constituidas, previa acreditacin de la pertenencia a su

zaci davant la junta electoral.

organizacin ante la junta electoral.

Article 55

Artculo 55

El representant del personal d'administraci i serveis sera elegit

El representante del personal de administracin y servicios ser

pel personal i entre el personal que realitza aquestes funcions a

elegido por y entre el personal que realiza estas funciones en el ins

l'institut, sempre que hi estiga vinculat per una relaci jurdica

tituto, siempre que est vinculado al mismo por relacin jurdica

administrativa o laboral. Tot el personal d'administraci i serveis

administrativa o laboral. Todo el personal de administracin y ser

del centre que complisca els requisits indicats t la condici d'elec

vicios del centro que rena los requisitos indicados tiene la condi

tor i elegible.

cin de elector y elegible.

Article 56

Artculo 56

Per a l'elecci del representant en el consell escolar del perso

Para la eleccin de la persona representante en el consejo esco

nal d'administraci i serveis es constituira una mesa electoral inte

lar del personal de administracin y servicios se constituir una

grada pel director o directora, que hi actuara com a president, el

mesa electoral, integrada por el director o directora, que actuar

secretari o secretaria que hi actuara com a tal o, si s el cas, l'admi

como presidente, el secretario o secretaria que actuar como tal o,

nistrador o administradora, i el membre d'aquest personal amb ms

en su caso, el administrador o administradora y el miembro del per

antiguitat al centre. Si el nombre d'electors s inferior a cinc, la

sonal mencionado con ms antigedad en el centro. Si el nmero de

votaci es realitzara davant la mesa electoral del professorat en una

electores es inferior a cinco, la votacin se realizar ante la mesa

urna separada.

electoral del profesorado, en urna separada.

Article 57

Artculo 57

1. En l'elecci deis representants del personal d'administraci i

l. En la eleccin de los representantes del personal de adminis

serveis el vot sera directe, secret i no delegable. Cada elector depo

tracin y servicios, el voto ser directo, secreto y no delegable.

sitara en la mesa electoral una papereta on fara constar el nom i

Cada elector depositar en la mesa electoral una papeleta en la que

cognoms de la persona a qui atorgue la seua representaci.

har constar el nombre y apellidos de la persona a la que otorgue su


representacin.

2. En el cas que hi haja un sol elector, aquest sera el represen


tant del personal d'administraci i serveis en el consell escolar.

2. En los casos en que exista un solo elector, ste ser el repre


sentante del personal de administracin y servicios en el consejo
escolar.

14242

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

3. Si alguna persona del sector del personal d'administraci i

3. Si alguna persona del sector del personal de administracin y

serveis, per malaltia o altres motius justificats, no pot estar present

servicios, por enfermedad u otros motivos justificados no puede

en l'acte de la votaci, podra deixar el vot sota la custodia del

estar presente en el acto de la votacin, podr dejar su voto bajo la

secretari o secretaria de l'institut. Per a aixo s'introduiran els noms

custodia del secretario o secretaria del instituto. A tal efecto se

deis candidats votats en un sobre tancat que s'introduira alhora en

introducirn los nombres de los candidatos votados en un sobre

un altre sobre amb les dades identificadores de l'elector i amb la

cerrado que a su vez se introducir en otro sobre con los datos iden

seua signatura i la del secretari o secretaria encreuades en la solapa.

tificativos del elector y su firma y la del secretario o secretaria, cru

Tamb es podra exercir el vot per correu d'acord amb la legislaci

zadas en la solapa. Tambin se podr ejercer el voto por correo de

electoral vigent

acuerdo con la legislacin vigente.


Secci 2"

Seccin 2"

Normes comunes a tots els actes electorals

Normas comunes a todos los actos electorales.

Artculo 58

Article 58
En cada un deis actes electorals, una vegada finalitzada la vota

En cada uno de los actos electorales, una vez finalizada la vota

ci, la mesa electoral corresponent procedira a I'escrutini deis vots.

cin, la mesa electoral correspondiente proceder al escrutinio de

Realitzat el recompte deis vots, que sera pblic, se n'estendra una

los votos. Efectuado el recuento de los votos, que ser pblico, se

acta que signaran tots els components de la mesa i on es faran cons

extender un acta que firmarn todos los componentes de la mesa y

tar els representants elegits, amb indicaci de les denominacions de

en la que se har constar los representantes elegidos, en su caso,

les associacions per les quals s'han presentat si s el cas, el nombre

con indicacin de las denominaciones de las asociaciones por las

de vots i les observacions que hagen pogut formular els supervi

que se han presentado, el nmero de votos y las observaciones que

sors. L'acta sera enviada a la junta electoral de I'institut per a la

hayan podido formular los supervisores. El acta ser enviada a la

proclamaci deis diferents candidats elegits i aquesta n'enviara una

junta electoral del instituto a efectos de la proclamacin de los dis

copia al director o directora territorial de Cultura i Educaci.

tintos candidatos elegidos y sta remitir una copia al director o


directora territorial de Cultura y Educacin.

Article 59
1 . En el

Artculo 59
cas que es prodlsca un empat en les votacions, l'elec

ci es dirimira per sorteig.


2. En previsi de substitucions futures deis candidats procla
mats, es faran constar en I'acta els noms de tots els candidats que
han obtingut vots i el nombre de vots que han obtingut. Aix
mateix, en el cas deis candidats proclamats de I'alumnat que
s 'hagen presentant per les seues associacions, federacions o confe
deracions, se'n faran constar les denominacions en les actes corres
ponents.

Article 60
1 . L'acte

de proclamaci deis candidats elegits sera realitzat per

la junta electoral de I'institut, desprs de I'escrutini efectuat per les


meses i la recepci de les actes corresponents. Contra les decisions
de la junta es podra interposar un recurs ordinari davant el director
o directora territorial de Cultura i Educaci, la resoluci del qual
posara fi a la via administrativa.
2. El director o directora territorial de Cultura i Educaci cons
tituira una comissi, en que estaran representats els sindicats de
professors, confederacions i federacions d'associacions de pares i
mares d'alumnes i d'associacions d'alumnes, si escau, que fara el
seguiment de les eleccions i assessorara les juntes i les meses elec
torals del seu territori en totes les consultes que li facen sobre el
procs electoral. Igualment informara sobre les reclamacions o
recursos que s'interposen davant el director o directora territorial
en relaci amb el procs electoral. La composici i el funcionament
d'aquesta comissi seran regulats per la Conselleria de Cultura,
Educaci i Ciencia.
3. Les despeses que originen les activitats electorals, llevat de
les ocasionades per la propaganda, seran sufragades a carrec deis

l.

En los casos en que se produzca empate en las votaciones, la

eleccin se dirimir por sorteo.


2. En previsin de sustituciones futuras de los candidatos pro
clamados se har constar en el acta los nombres de todos los candi
datos que han obtenido votos, as como el nmero de votos que han
obtenido. Asimismo, en el caso de los candidatos proclamados del
alumnado que se hayan presentado por sus asociaciones, federacio
nes o confederaciones, debern constar las denominaciones de las
mismas en las actas correspondientes.

Artculo 60
l . El acto

de proclamacin de los candidatos elegidos se reali

zar por la junta electoral del instituto, tras el escrutinio realizado


por las mesas y la recepcin de las correspondientes actas. Contra
las decisiones de dicha junta se podr interponer recurso ordinario
ante el director o directora territorial de Cultura y Educacin, cuya
resolucin pondr fin a la va administrativa.
2. El director o directora territorial de Cultura y Educacin
constituir una comisin en la que estarn representados los sindi
catos de profesores, confederaciones y federaciones de asociacio
nes de padres y madres de alumnos y de asociaciones de alumnos
en su caso, que realizar el seguimiento de las elecciones y aseso
rar a las juntas y mesas electorales de su territorio en cuantas con
sultas le dirijan sobre el proceso electoral. Igualmente informar
sobre las reclamaciones o recursos que se interpongan ante el direc
tor o directora territorial, en relacin con el referido proceso electo
ral. Esta comisin ser regulada en su composicin y su funciona
miento, por la Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia.
3. Los gastos que originen las actividades electorales, excepto
los ocasionados por la propaganda, sern sufragados con cargo a

credits assignats per al funcionament del centre.

los crditos asignados para el funcionamiento del centro.

Article 61

Artculo 61

Totes les persones electores i elegibles podran accedir als cen


sos i a la documentaci que genere el procs electoral.

Secci 3"
Constituci, funcionament i competencies del consell escolar

Article 62
l . El director

o directora convocara els diferents membres del

consell escolar per a la sessi de constituci d'aquest, que se cele-

Todas las personas electoras y elegibles podrn acceder a los


censos y a la documentacin que el proceso electoral genere.

Seccin 3"
Constitucin, funcionamiento y competencias del consejo escolar

Artculo 62
l . El director

o directora convocar a los distintos miembros del

consejo escolar para la sesin de constitucin de ste, que se cele-

DOGV Nm. 3.073


-

1997

09

14243

08

brara en el termini de quinze dies a comptar des de la data de pro

brar en el plazo de quince das, a contar desde la fecha de procla

clamaci deis candidats electes per la junta electoral.

macin de los candidatos electos por la junta electoral.

2. El consell escolar es constituira encara que algun deis sectors

2. El consejo escolar se constituir aunque alguno de los secto

de la comunitat escolar de l'institut no haja elegit tots o part deis

res de la comunidad escolar del instituto no haya elegido a todos o

seus representants per causes imputables a aquests sectors.

parte de sus representantes en el mismo por causas imputables a


dichos sectores.

Article 63
l . Les

reunions del consell escolar se celebraran en dia habil

per a les activitats docents, una vegada finalitzada la jornada esco

Artculo 63
l . Las reuniones

del consejo escolar se celebrarn en da hbil

para las actividades docentes, una vez finalizada la jornada escolar

lar i que permeta l'assistencia de tots els seus membres. Per a la

y que permita la asistencia de todos sus miembros. A efectos de

celebraci de sessions, deliberacions i presa d'acords, caldra la

celebracin de sesiones, deliberaciones y toma de acuerdos, ser

presencia del president o presidenta i del secretari o secretaria o, si

necesaria la presencia del presidente o presidenta y del secretario o

s el cas, de l'administrador o administradora o deis qui els substi

secretaria o, en su caso, del administrador o administradora o de los

tulsquen, i de la meitat, almenys, deis membres amb dret a vot.

que les sustituyan, y de la mitad, como mnimo, de los miembros


con derecho a voto.

2. El consell escolar es reunira com a mnim una vegada al tri

2. El consejo escolar se reunir como mnimo, una vez al tri

mestre i sempre que el convoque el director o directora o ho

mestre y siempre que lo convoque el director o directora o lo solici

sol, liciten almenys un tery deis membres, cas en que el consell se

te al menos un tercio de sus miembros, en cuyo caso, se celebrar

celebrara en el termini maxim de 10 dies. En tot cas, sera percepti

el consejo en el plazo mximo de 10 das. En todo caso, ser pre

va una reuni al comenyament de curs i una altra al final. En les

ceptiva una reunin a principios de curso y otra a final del mismo.

reunions de cada trimestre s'avaluara el grau de compliment de la

En las reuniones de cada trimestre se evaluar el grado de cumpli

programaci general anual i deis acords del consell escolar. En la

miento de la programacin general anual y de los propios acuerdos

primera sessi del curs s'establira el calendari de les reunions de

del consejo escolar. En la primera sesin del curso se establecer el

caracter ordinari, incloses les que s'establisquen en el pla de treball

calendario de las reuniones de carcter ordinario, incluyendo aque

del mateix consell escolar.

llas que se establezcan en el plan de trabajo del propio consejo


escolar.

3. El consell escolar adoptara els acords per majoria simple, lle


vat deis casos segents:
3. 1 Elecci del director o directora i aprovaci del pressupost i
de la seua execuci, que es realitzaran per majoria absoluta.

3. El consejo escolar adoptar los acuerdos por mayora simple,


salvo en los casos siguientes:
3.1. Eleccin del director o directora y aprobacin del presu
puesto y de su ejecucin que se realizar por mayora absoluta.

3.2 Aprovaci del projecte educatiu, del reglament de regim

3.3. Aprobacin del proyecto educativo, del reglamento de rgi

intern i de la programaci general anual, aix com de les seues revi

men interno y de la programacin general anual, as como sus revi

sions, que es realitzaran per majoria de dos teryos.

siones, que se realizar por mayora de dos tercios.

3.3 Acord de revocaci del nomenament del director o directo

3.3. Acuerdo de revocacin de nombramiento del director o

ra, que es realitzara per majoria de dos teryos.


4. Els qui acrediten la titularitat d'un inters legtim podran

directora, que se realizar por mayora de dos tercios.


4. Quienes acrediten la titularidad de un inters legtimo,

adreyar-se al secretari o secretaria del consell escolar perque els

podrn dirigirse al secretario o secretaria del consejo escolar para

siga expedit un certificat deis seus acords.

que les sea expedida certificacin de sus acuerdos.

5. No podra ser objecte de deliberaci o acord cap assumpte

5. No podr ser objeto de deliberacin o acuerdo ningn asunto

que no figure inclos en l'ordre del dia, llevat que siguen presents

que no figure incluido en el orden del da, salvo que estn presentes

tots els membres de l'organ col- legiat i es declare la urgencia de

todos los miembros del rgano colegiado y sea declarada la urgen

l'assumpte pel vot favorable de la majoria absoluta.

cia del asunto por el voto favorable de la mayora absoluta.

Article 64

Artculo 64

En les reunions ordinaries, el director o directora enviara als

En las reuniones ordinarias, el director o directora enviar a los

membres del consell escolar la convocatoria que contindra I'ordre

miembros del consejo escolar la convocatoria conteniendo el orden

del dia de la reuni i la documentaci que haja de ser objecte de

del da de la reunin y la documentacin que vaya a ser objeto de

debat i, si escau, aprovaci, de manera que aquests puguen rebre-Ia

debate y, en su caso, aprobacin, de forma que stos puedan reci

amb una antelaci mnima d'una setmana. A ms, es podran realit

birla con una antelacin mnima de una semana. Podrn realizarse,

zar convocatories extraordinaries, amb una antelaci mnima de

adems, convocatorias extraordinarias con una antelacin mnima

quaranta-huit hores, quan la naturalesa deis assumptes que caiga

de cuarenta y ocho horas, cuando la naturaleza de los asuntos que

tractar ho aconselle.

hayan de tratarse as lo aconsejen.

Article 65

Artculo 65
l . En el

1. En el si del consell escolar de I'institut es constituiran com a


mnim les comissions segents:

seno del consejo escolar del instituto se constituirn

como mnimo las siguientes comisiones:

- de convivencia,

- De convivencia.

- de tutoria i orientaci,

- De tutora y orientacin.

- economica,

- Econmica.

- permanent i de coordinaci pedagogica,

- Permanente y de coordinacin pedaggica.

- de menjador i cantina, als instituts que es preste el servei.

- De comedor y cantina, en aquellos institutos en que se preste


el servicio.

2. El consell escolar podra constituir altres comissions per a

2. El consejo escolar podr constituir otras comisiones para

assumptes especfics, respectant la composici general de les

asuntos especficos, respetando la composicin general de las

comissions. Les comissions informaran el consell escolar de I'insti

comisiones. Las comisiones informarn al consejo escolar del insti

tut trimestralment deis assumptes de la seua competencia, i les

tuto trimestralmente de los asuntos de su competencia, y sus reu

seues reunions se celebraran en un horari que possibilite I'assisten

niones se celebrarn en el horario que posibilite la asistencia de

cia de tots els membres.

todos sus miembros:

3. Les comissions del consell escolar de I'institut estaran com-

3. Las comisiones del consejo escolar del instituto estarn com-

14244

1997

09

08

DOGV Nm. 3.073


-

postes almenys pel director o directora, dos professors, dos pares o

puestas al menos por el director o directora, dos profesores, dos

mares d'alumnes, i dos alumnes elegits pel sector corresponent, i

padres o madres de alumnos, y dos alumnos elegidos por el sector

les seues competencies s'especificaran en el reglament de regim

correspondiente, y sus competencias se especificarn en el regla

interno En tot cas, la comissi permanent i de coordinaci pedag

mento de rgimen interno. En todo caso, la comisin permanente y

gica coordinara les altres comissions i vetlara per la coherencia

de coordinacin pedaggica coordinar el resto de las comisiones y

entre el projecte educatiu, el projecte curricular i la programaci

velar por la coherencia entre el proyecto educativo, el proyecto

general anual del centre.

curricular y la programacin general anual del centro.

Article 66

Artculo 66

La comissi econmica estadl integrada, a ms deis membres

La comisin econmica estar integrada adems de los miem

esmentats en l'article anterior, pel secretari o secretaria o, si no n'hi

bros mencionados en el artculo anterior, por el secretario o secreta

ha, per l'administrador o administradora, que en sera membre de

ria, o en su defecto el administrador o administradora, que ser

pie dret. La comissi econmica informara el consell escolar sobre

miembro de pleno derecho. La comisin econmica informar al

totes les materies d'ndole econmica que aquest li encomane. Les

consejo escolar sobre cuantas materias de ndole econmica ste le

seues reunions es realitzaran, com a mnim, una vegada al trimes

encomiende. Sus reuniones se realizarn, como mnimo, una vez al

tre.

trimestre.

Article 67

Artculo 67

Constitult el consell escolar de l' institut, els diferents sectors

Constituido el consejo escolar del instituto, los diferentes secto

d'aquest elegiran entre els seus membres els qui han de formar part

res de ste elegirn de entre sus miembros a los que deben formar

de les comissions damunt esmentades.

parte de las comisiones anteriormente mencionadas.

Article 68

Artculo 68

El consell escolar de l'institut tindra les atribucions que legal


ment li corresponguen i, especficament, les segents:

El consejo escolar del instituto tendr las atribuciones que


legalmente le correspondan y, especficamente, las siguientes:

1. Establir les directrius per a l'elaboraci del projecte educatiu

l. Establecer las directrices para la elaboracin del proyecto

de l'institut, aprovar-lo una vegada elaborat i avaluar-lo, sense per

educativo del instituto, aprobarlo una vez elaborado y evaluarlo, sin

judici de les competencies que el claustre de professors t atribul

perjuicio de las competencias que el claustro de profesores tiene

des en relaci amb la planificaci i l'organitzaci docent. Aix

atribuidas en relacin con la planificacin y organizacin docente.

mateix, establir els procediments per a la seua revisi quan l'ava

Asimismo establecer los procedimientos para su revisin cuando su

luaci interna ho aconselle.

evaluacin interna lo aconseje.

2. Elegir el director o directora del centre.

2. Elegir al director o directora del centro.

3. Proposar la revocaci del nomenament del director o directo

3. Proponer la revocacin del nombramiento del director o

ra, desprs de l'acord deis membres adoptat per majoria de dos

directora, previo acuerdo de sus miembros, adoptado por mayora

teros.

de dos tercios de stos.

4. Decidir sobre l'admissi de l'alumnat, amb subjecci estricta

4. Decidir sobre la admisin del alumnado, con sujecin estricta

al que estableix la Llei Organica 9/1995, de 20 de novembre i les

a lo establecido en la Ley Orgnica 9/1995, de 20 de noviembre y

disposicions que la desenvolupen.

disposiciones que la desarrollen.

5. Resoldre els conflictes i imposar les correccions amb finalitat

5. Resolver los conflictos e imponer las correcciones con finali

pedaggica que corresponguen a les conductes de l'alumnat que

dad pedaggica que correspondan a aquellas conductas del alumna

perjudiquen greument la convivencia al centre, d'acord amb les

do que perjudiquen gravemente la convivencia en el centro, de

normes que regulen els drets i deures d'aquest.

acuerdo con las normas que regulan los derechos y deberes del
mIsmo.

6. Aprobar el proyecto de presupuesto del instituto y su ejecu

6. Aprovar el projecte de pressupost de l'institut i la seua exe


cuci.

cin.

7. Adoptar criteris per a l'elaboraci de la programaci general

7. Adoptar criterios para la elaboracin de la programacin

anual de l'institut, aprovar-la i avaluar-la, respectant en tot cas els

general anual del instituto, aprobarla y evaluarla, respetando en

aspectes docents que competeixen al claustre de professors.

todo caso los aspectos docentes que competen al claustro de profe


sores.

8. Elaborar les directrius per a la programaci i la realitzaci de

8. Elaborar las directrices para la programacin y el desarrollo

les activitats escolars complementaries, aix mateix aprovar aques

de las actividades escolares complementarias, asimismo aprobar

tes activitats en el pla general anual i avaluar-les en la memria

dichas actividades en el plan general anual y evaluarlas en la

anual.

memoria anual.

9. Establecer relaciones de colaboracin, con fines culturales y

9. Establir relacions de col'laboraci, amb fins cultural s i edu


catius, amb altres centres, entitats i organismes.

educativos, con otros centros, entidades y organismos.


10. Promover la renovacin de las instalaciones y del equipa

10. Promoure la renovaci de les instaHacions i de l'equipa


ment escolar, aix com vigilar-ne la conservaci.

miento escolar, as como vigilar su conservacin.

11. Supervisar, analitzar i valorar l'activitat general de l'institut


en els aspectes administratius i docents.

11. Supervisar, analizar y valorar la actividad general del insti


tuto en los aspectos administrativos y docentes.

12. Emetre informe sobre la memria de les activitats i la situa

12. Informar la memoria sobre las actividades y la situacin

ci general de l'institut que amb caracter anual presente l'equip

general del instituto que con carcter anual presente el equipo

directiu.

directivo.

13. Analitzar i avaluar l'evoluci del procs d'ensenyament i

13. Analizar y evaluar la evolucin del proceso de enseanza y

aprenentatge al centre, a travs deis resultats de les avaluacions i de

aprendizaje en el centro, a travs de los resultados de las evaluacio

l'analisi que en aquest sentit realitze el claustre de professors.

nes y del anlisis que en tal sentido realice el claustro de profeso


res.

14. Analitzar i avaluar qualsevol informe i els resultats de les


avaluacions que sobre el centre realitze l'administraci educativa.

14. Analizar y evaluar cualquier informe y los resultados de las


evaluaciones que, sobre el centro, realice la administracin educati
va.

15. Conixer i emetre informe sobre els projectes de convenis

15. Conocer e informar los proyectos de convenios de colabora-

DOGV Nm. 3.073

1997

09

14245

08

de coHaboraci entre l'institut i els centres de treball en relaci

cin entre el instituto y los centros de trabajo en relacin a la for

amb la formaci de l'alumnat i la seua inserci professional.

macin del alumnado y a su insercin profesional.

16. Aprovar el pla de normalitzaci lingstica del centre i, si

16. Aprobar el plan de normalizacin lingstica del centro, y,

escau, el disseny particular del programa d'educaci bilinge que

en su caso, el diseo particular del programa de educacin bilinge

tinga autoritzat el centre.

que tenga autorizado el centro.

17. Establir els criteris sobre la participaci en activitats cultu

17. Establecer los criterios sobre la participacin en actividades

rals, esportives i recreatives, i tamb les accions assistencials en

culturales, deportivas y recreativas, as como aquellas acciones

que el centre puga prestar la seua coHaboraci.

asistenciales a las que el centro pudiera prestar su colaboracin.

18. Aprovar el reglament de regim interno

Article 69

18. Aprobar el reglamento de rgimen interno.

Artculo 69

De totes les decisions que es prenguen en el consell escolar,

De cuantas decisiones se tomen en el consejo escolar, se infor

caldra informar-ne els diferents sectors representats i s'exposara al

mar a los distintos sectores representados, exponindose en el

tauler d'anuncis un extracte deIs acords adoptats. A ms, en la pri

tabln de anuncios un extracto de los acuerdos adoptados. Adems,

mera reuni que es realitze al comenyament del curs, el consell

en la primera reunin que se realice al principio de curso, el conse

escolar decidira el procediment ms adequat per a garantir la maxi

jo escolar decidir el procedimiento ms adecuado para garantizar

ma difusi deIs acords presos. En tot cas, caldra informar el claus

la mxima difusin de los acuerdos adoptados. En todo caso, se

tre de professors, les associacions de pares i mares d'alumnes i les

informar al claustro de profesores, a las asociaciones de padres y


madres de alumnos y a las asociaciones de alumnos.

associacions d'alumnes.
Secci 4"

Seccin 4"

El claustre de professors

El claustro de profesores

Article 70

Artculo 70

El regim jurdic deIs claustres de professors sera l'establit en la

El rgimen jurdico de los claustros de profesores ser el esta

Llei Organica 9/1995, de 20 de novembre, de la Participaci,

blecido en la Ley Orgnica 9/1995 de 20 de noviembre, de la Parti

l'Avaluaci i el Govern deIs Centres docents, en aquest reglament i

cipacin, la Evaluacin y el Gobierno de los Centros Docentes, en

en el captol II del ttol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,

el presente reglamento y en el captulo II, del ttulo II, de la Ley

de Regim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procedi

30/1992, de 26 de noviembre, de Rgimen Jurdico de las Adminis

ment Administratiu Com.

traciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn.

Article 71
l . El claustre

Artculo 71
l . El claustro

de professors s l'rgan propi de participaci

de profesores es el rgano propio de participacin

d'aquests en el govern de l'institut i t la responsabilitat de planifi

de stos en el gobierno del instituto y tiene la responsabilidad de

car, coordinar, decidir i, si escau, informar de tots els aspectes

planificar, coordinar, decidir y, en su caso, informar sobre todos los

docents del centre.

aspectos docentes del mismo.

2. El claustre sera presidit pel director o directora i estara inte


grat per la totalitat deIs professors que hi presten serveis.

2. El claustro ser presidido por el director o directora y estar


integrado por la totalidad de los profesores que prestan servicios en
el mismo.

Article 72
Sn competencies del claustre de professors:
1. Realitzar propostes per a l'elaboraci i modificaci del pro
jecte educatiu de l'institut, de la programaci general anual, del pla

Artculo 72
Son competencias del claustro de profesores:

l.

Realizar propuestas para la elaboracin y modificacin del

proyecto educativo del instituto, de la programacin general anual,

de normalitzaci lingstica i de les activitats complementaries i

del plan de normalizacin lingstica y de las actividades comple

extraescolars.

mentarias y extraescolares.

2. Aprovar i avaluar els projectes curriculars d'etapa segons el


projecte educatiu del centre i decidir les modificacions posteriors.

2. Aprobar y evaluar los proyectos curriculares de etapa confor


me al proyecto educativo del centro y decidir sus posteriores modi
ficaciones.

3. Aprovar i avaluar els aspectes docents segons el projecte

3. Aprobar y evaluar los aspectos docentes conforme al proyec

educatiu del centre de la programaci general anual de l'institut i

to educativo del centro de la programacin general anual del insti

fer un informe sobre aquesta abans de la presentaci al consell

tuto e informarla antes de su presentacin al consejo escolar.

escolar.
4. Promoure iniciatives en l'ambit de l'experimentaci, la

4. Promover iniciativas en el mbito de la experimentacin,

investigaci i la innovaci pedaggica i de la formaci del profes

investigacin e innovacin pedaggica y formacin del profesorado

sorat de l'institut.

del instituto.

5. Elegir els seus representants en el consell escolar del centre.


6. Conixer les candidatures a la direcci i els programes pre
sentats pels candidats.
7. Establir els criteris per a l'assignaci i la coordinaci de tuto
ries i de les activitats d'orientaci de l'alumnat.
8. Establir els criteris pedaggics per a l'elaboraci deIs horaris
de l'alumnat.

5. Elegir sus representantes en el consejo escolar del centro.


6. Conocer las candidaturas a la direccin y los programas pre
sentados por los candidatos.
7. Establecer los criterios para la asignacin y coordinacin de
tutoras y de las actividades de orientacin del alumnado
8. Establecer los criterios pedaggicos para la elaboracin de
los horarios del alumnado.

9. Aportar a l'equip directiu criteris pedaggics sobre distribu

9. Aportar al equipo directivo criterios pedaggicos sobre dis

ci horaria del professorat i alumnat en general, i utilitzaci racio

tribucin horaria del profesorado y alumnado en general, y utiliza

nal deIs espais comuns i de l'equip didactic en general.

cin racional de los espacios comunes y del equipo didctico en


general.

10. Analitzar i avaluar l'evoluci del procs d'ensenyament i

10. Analizar y evaluar la evolucin del proceso de enseanza y

aprenentatge a l'institut a travs deIs resultats de les avaluacions i

aprendizaje en el instituto a travs de los resultados de las evalua

elevar-ne l'analisi al consell escolar, sense perjudici de les com-

ciones y elevar el anlisis al consejo escolar, sin perjuicio de las

14246

1997

petencies atribuIdes a aguest organ.

09

DOGV Nm. 3.073

08

competencias atribuidas a este rgano.

11. Analitzar i avaluar els resultats de les avaluacions que rea

11. Analizar y evaluar los resultados de las evaluaciones que,

litze l'administraci educativa, sense perjudici de les competencies

sobre el centro, realice la administracin educativa, sin perjuicio de

atribuIdes al Consell Escolar.

las competencias atribuidas al Consejo Escolar.

12. Informar sobre les relacions de l'institut amb les institu


cions de l'entorn i amb els centres de treball.
13. Aportar al consell escolar de l'institut criteris i propostes

12. Informar sobre las relaciones del instituto con las institucio
nes de su entorno y con los centros de trabajo.
13. Aportar al consejo escolar del instituto criterios y propues

per a l'elaboraci del reglament de regim interno

tas para la elaboracin del reglamento de rgimen interno.

Article 73

Artculo 73

El claustre es reumra, com a mmlm, una vegada cada dos

El claustro se reunir, como mnimo, una vez cada dos meses y

mesos i sempre que el convoque el director o directora o ho soHici

siempre que lo convoque el director o directora o lo solicite, al

ten, almenys, un ter deIs membres. Sera preceptiva una sessi de

menos, un tercio de sus miembros. Ser preceptiva una sesin de

claustre al comenament del curs i una altra al final.

claustro al principio del curso y otra al final del mismo.

Article 74

Artculo 74

L'assistencia a les sessions del claustre sera obligatoria per a


tots els seus membres.

TTOL III
Participaci deIs pares i mares d'alumnes
i de l'alumnat al centre
Article 75

La asistencia a las sesiones del claustro ser obligatoria para


todos sus miembros.

T TULO 111
Participacin de los padres y madres de alumnos
y del alumnado en el centro
Artculo 75

1. Als instituts d'Educaci Secundaria podra haver-hi les asso

l. En los institutos de Educacin Secundaria, podrn existir las

ciacions de pares i mares d'alumnes. Aquestes sn entitats per a la

asociaciones de padres y madres de alumnos. Estas son entidades

participaci i col'laboraci en el funcionament deIs centres educa

para la participacin y colaboracin en el funcionamiento de los

tius, a travs deIs organs que els sn propis:

centros educativos, a travs de los rganos que les son propios:

1.1 La presidencia de l'associaci de pares i meres d'alumnes


legalment constituIda al centre.
1.2 La junta directiva de l'associaci de pares i mares d'alum
nes legalment constitllida al centre.

1.1 La presidencia de la asociacin de padres y madres de


alumnos legalmente constituida en el centro.
1.2 La junta directiva de la asociacin de padres y madres de
alumnos legalmente constituida en el centro.

2. La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia regulara la

2. La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia, regular la

participaci i coHaboraci en el funcionament deIs centres, en el

participacin y colaboracin en el funcionamiento de los centros,

suposit que hi haja ms d'una associaci de pares i mares d'alum

en el supuesto de que exista ms de una asociacin de padres y

nes legalment constitllida o que els seus estatuts prevegen organs

madres de alumnos legalmente constituida o que sus estatutos pre

que no estiguen inclosos en els apartats 1.1 i 1.2 d'aquest article.

vean rganos que no estn contemplados en los apartados 1.1 y 1.2


de este mismo artculo.

Article 76

Artculo 76

1. Els presidents de les associacions de pares i mares d'alum

l. Los presidentes de las asociaciones de padres y madres de

nes, com a organs de l'entitat per a la participaci i coHaboraci en

alumnos, como rganos de la entidad para la participacin y cola

el funcionament del centre, treballaran de forma coordinada amb

boracin en el funcionamiento del centro, trabajarn de forma coor

l'equip directiu en l'exercici de les funcions a que es refereix l'arti

dinada con el equipo directivo del mismo en el desempeo de las

cle 78 d'aquest reglament.

funciones a que se refiere el artculo 78 de este Reglamento.

2. Les juntes directives de les associacions de pares i mares

2. Las juntas directivas de las asociaciones de padres y madres

d'alumnes, com a organs de l'entitat per a la participaci i coHabo

de alumnos, como rganos de la entidad para la participacin y

raci en el funcionament del centre, es regiran en el funcionament

colaboracin en el funcionamiento del centro, se regirn en su fun

intern, elecci i durada del mandat pel que establisquen els seus

cionamiento interno, eleccin y duracin de su mandato por lo que

estatuts i les disposicions legals vigents.

establezcan sus estatutos y las disposiciones legales vigentes.

Article 77

Artculo 77

A l'efecte de la participaci de les associacions de pares i mares

A los efectos de la participacin de las asociaciones de padres y

d'alumnes regulada en aquest ttol, la Conselleria de Cultura, Edu

madres de alumnos regulada en este ttulo, la Conselleria de Cultu

caci i Ciencia certificara, si cal, que els seus estatuts compleixen

ra, Educacin y Ciencia certificar, en su caso, que los estatutos de

els requisits legalment establits.

las mismas cumplen los requisitos legalmente establecidos.

Article 78

Artculo 78

El president o presidenta de l'associaci de pares i mares

El presidente o presidenta de la asociacin de padres y madres

d'alumnes, com a organ de l'entitat per a la participaci i coHabo

de alumnos, como rgano de la entidad para la participacin y cola

raci en el funcionament del centre, podra:

boracin en el funcionamiento del centro, podr:

1. Col'laborar amb l'equip directiu per al bon funcionament del


centre.

l. Colaborar con el equipo directivo para el buen funcionamien


to del centro.

2. Presentar al consell escolar propostes per a facilitar i fomen

2. Presentar al consejo escolar propuestas para facilitar y

tar la participaci coordinada de tota l'activitat educativa en la vida

fomentar la participacin coordinada de toda la actividad educativa

del centre.

en la vida del centro.

3. Participar, segons es determine, en els procediments d'ava

3. Participar, segn se determine, en los procedimientos de eva

luaci de les diferents activitats i projectes del centre i col' laborar

luacin de las distintas actividades y proyectos del centro y colabo

en les avaluacions externes del seu funcionament.

rar en las evaluaciones externas de su funcionamiento.

DOGV Nm. 3.073


-

1997

09

08

14247

4. Proposar a la comunitat escolar actuacions que afavorisquen

4. Proponer a la comunidad escolar actuaciones que favorezcan

les relacions entre els diferents col'lectius que la integren i milloren

las relaciones entre los distintos colectivos que la integran y mejo

la convivencia al centre.

ren la convivencia en el centro.

5. Facilitar l'execuci coordinada de les decisions del consell


escolar en l'ambit de la seua responsabilitat.
6. Proposar criteris per a l'elaboraci del projecte de pressu
post.
7. Elaborar propostes per al projecte educatiu del centre, la pro
gramaci general anual i la memoria de fi de curso
8. Altres funcions que s'establisquen reglamentariament.

5. Facilitar la ejecucin coordinada de las decisiones del conse


jo escolar en el mbito de su responsabilidad.
6. Proponer criterios para la elaboracin del proyecto de presu
puesto.
7. Elaborar propuestas para el proyecto educativo del centro, la
programacin general anual y la memoria de fin de curso.
8. Aquellas otras funciones que se establezcan reglamentaria
mente.

Article 79

Artculo 79

La junta directiva de l'associaci de pares i mares d'alumnes

La junta directiva de la asociacin de padres y madres de alum

del centre, com a organ de l'entitat per a la participaci i col'labora

nos del centro, como rgano de la entidad para la participacin y

ci en el funcionament d'aquest, podra:

colaboracin en el funcionamiento del mismo, podr:

1. Elevar al consell escolar la proposta per a l'elaboraci del


projecte educatiu i de la programaci general anual.

1. Elevar al consejo escolar propuesta para la elaboracin del


proyecto educativo y de la programacin general anual.

2. Informar el consell escolar deIs aspectes del funcionament

2. Informar al consejo escolar de aquellos aspectos del funcio

del centre que considere oportuns.


3. Informar els pares i mares de l'alumnat de les activitats que

namiento del centro que considere oportuno.


3. Informar a los padres y madres del alumnado, de las activida

estiga realitzant.

des que est desarrollando.

4. Rebre informaci del consell escolar deIs temes de que ha

4. Recibir informacin del consejo escolar sobre los temas tra

tractat, aix com rebre l'ordre del dia de les convocatories de les

tados en el mismo, as como recibir el orden del da de las convoca

seues reunions per a l'elaboraci, si fa al cas, de propostes.

torias de sus reuniones al objeto de la elaboracin, en su caso, de


propuestas.

5. Elaborar informes per al consell escolar a iniciativa propia o


a petici d'aquest.
6. Elaborar propostes de modificaci del reglament de regim
interno

5. Elaborar informes para el consejo escolar a iniciativa propia


o a peticin de ste.
6. Elaborar propuestas de modificacin del reglamento de rgi
men interno.

7. Rebre un exemplar del projecte educatiu, del projecte curri

7. Recibir un ejemplar del proyecto educativo, del proyecto

cular d'etapa i, si s'escau, de les seues modificacions, aix com un


exemplar de la programaci general anual.

curricular de etapa, y, en su caso, de sus modificaciones, as como


un ejemplar de la programacin general anual.

8. Fomentar la coHaboraci entre els pares i mares, alumnes i


mestres del centre per al bon funcionament d'aquest.

8. Fomentar la colaboracin entre los padres y madres, alumnos


y maestros del centro para el buen funcionamiento del mismo.

9. Participar, segons es determine, en els procediments d'ava

9. Participar, segn se determine, en los procedimientos de eva

luaci de les diferents activitats i projectes del centre i collaborar

luacin de las distintas actividades y proyectos del centro y colabo

en les avaluacions externes del seu funcionament.

rar en las evaluaciones externas de su funcionamiento.

10. Conixer els resultats academics i la valoraci que en fa el


consell escolar.
11. Rebre informaci sobre els llibres de text i materials didac
tics adoptats pel centre.

10. Conocer los resultados acadmicos y la valoracin que de


los mismos realiza el consejo escolar.
11. Recibir informacin sobre los libros de texto y los materia
les didcticos adoptados por el centro.

12. Utilitzar les instal' lacions del centre en els termes que

12. Utilizar las instalaciones del centro en los trminos que se

s'establisca.
13. Formular propostes per a la realitzaci d'activitats comple

establezca.
13. Formular propuestas para la realizacin de actividades com

mentaries que, en cas que siguen acceptades, hauran de figurar en

plementarias que, en caso de ser aceptadas, debern figurar en la

la programaci general anual.

programacin general anual.

Article 80

Artculo 80

Als instituts d'Educaci Secundaria podra haver-hi les associa

En los institutos de Educacin Secundaria podrn existir las

cions d'alumnes. Aquestes sn entitats per a la participaci

asociaciones de alumnos. Estas son entidades para la participacin

coHaboraci en el funcionament deIs centres educatius.

y colaboracin en el funcionamiento de los centros educativos.

Article 81

Artculo 81

A l ' efecte de la participaci de les associacions d ' alumnes

A los efectos de la participacin de las asociaciones de alumnos

regulada en aquest ttol, la Conselleria de Cultura, Educaci i Cien

regulada en este ttulo, la Conselleria de Cultura, Educacin y

cia certificara, si escau, que els seus estatuts compleixen els requi

Ciencia certificar, en su caso, que los estatutos de las mismas

sits legalment establits.

cumplen los requisitos legalmente establecidos.

Article 82

Artculo 82

Les associacions d'alumnes de l'institut, per a la participaci i

Las asociaciones de alumnos del instituto, en orden a la partici

col' laboraci en el funcionament del centre, podra, a travs deIs

pacin y colaboracin en el funcionamiento del centro podrn, a

organs que els sn propis:

travs de los rganos que le son propios:

1. Col'laborar en les activitats educatives de l'institut.

l. Colaborar en las actividades educativas del instituto.

2. Elevar al consell escolar propostes per a l'elaboraci del pro

2. Elevar al consejo escolar propuestas para la elaboracin del

jecte educatiu, de la programaci general anual i del pressupost del

proyecto educativo, de la programacin general anual y del presu

centre.

puesto del centro.

3. Informar el consell escolar i l'equip directiu deIs aspectes del


funcionament de l'institut que considere oportuns.
4. Informar tots els membres de la comunitat educativa de les
activitats que estiguen realitzant.

3. Informar al consejo escolar y al equipo directivo de aquellos


aspectos del funcionamiento del instituto que consideren oportuno.
4. Informar a todos los miembros de la comunidad educativa de
las actividades que estn desarrollando.

14248

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

5. Rebre informaci del consell escolar sobre els temes de que

5. Recibir informacin del consejo escolar sobre los temas tra

ha tractat, aix com rebre l'ordre del dia de les sessions del consell

tados en el mismo, as como recibir el orden del da de las sesiones

abans de la seua realitzaci, a fi de poder elaborar propostes.

de dicho consejo antes de su realizacin, con el objeto de poder ela


borar propuestas.

6. Elaborar informes para el consejo escolar a iniciativa propia

6. Elaborar informes per al consell escolar a iniciativa propia o

o a peticin de ste.

a petici d'aquest.
7. Elaborar propostes de modificaci del reglament de regim
interior.

7. Elaborar propuestas de modificacin del reglamento de rgi


men interior.

8. Rebre un exemplar del projecte educatiu, deis projectes curri

8. Recibir un ejemplar del proyecto educativo, de los proyectos

culars d'etapa i, si s el cas, de les seues modificacions, aix com

curriculares de etapa, en su caso, de sus modificaciones, as como

un exemplar de la programaci general anual.

un ejemplar de la programacin general anual.

9. Fomentar la coHaboraci entre pares i mares, alumnat i pro


fessorat de l'institut.

9. Fomentar la colaboracin entre padres y madres, alumnado y


profesorado del instituto.

10. Col'laborar amb l'equip directiu per al bon funcionament


del centre.

10. Colaborar con el equipo directivo para el buen funciona


miento del centro.

11. Participar, segons es determine, en els procediments d'ava

11. Participar, segn se determine, en los procedimientos de

luaci de les diferents activitats i projectes del centre i col' laborar

evaluacin de las distintas actividades y proyectos del centro y

en les avaluacions externes del seu funcionament.

colaborar en las evaluaciones externas de su funcionamiento.

12. Conixer els resultats academics global s i la valoraci que


en fa el consell escolar.

12. Conocer los resultados acadmicos globales y la valoracin


que de los mismos realiza el consejo escolar.

13. Rebre informaci sobre els llibres de text i els material s


didactics curriculars adoptats per l'institut.

13. Recibir informacin sobre los libros de texto y los materia


les didcticos curriculares adoptados por el instituto.

14. Utilitzar les instal' lacions del centre en els termes que
s'establisca.

14. Utilizar las instalaciones del centro en los trminos que se


establezca.

15. Formular propostes per a la realitzaci d'activitats comple


mentaries i extraescolars.

15. Formular propuestas para la realizacin de actividades com


plementarias y extraescolares.

TITOL IV
Organs de coordinaci docent

TTULO IV
rganos de coordinacin docente
CAPITULO 1

CAPITOL 1

Organs de coordinaci
Article 83
Als instituts d'Educaci Secundaria es consideraran organs de
coordinaci docent:

rganos de coordinacin
Artculo 83
En los institutos de Educacin Secundaria se considerarn rga
nos de coordinacin docente:

1. Departament d'orientaci.

l. Departamento de orientacin.

2. Departaments didactics: arts plastiques, clencies naturals,

2. Departamentos didcticos: artes plsticas, ciencias naturales,

educaci fisica i esportiva, filosofia, fsica i qumica, francs, geo

educacin fisica y deportiva, filosofa, fsica y qumica, francs,

grafia i historia, grec, angls, llat, llengua castellana i literatura,

geografia e historia, griego, ingls, latn, lengua castellana y litera

matematiques, msica, tecnologia, valencia i religi.

tura, matemticas, msica, tecnologa, valenciano y religin.

Als instituts que s'impartisca Formaci Professional especfica,


es constituiran els segents departaments didactics:

En los institutos que se imparta Formacin Profesional especfi


ca, se constituirn los siguientes departamentos didcticos:

- Un departament didactic per cada famlia professional.

- Un departamento didctico por cada familia profesional.

- Un departament didactic de formaci i orientaci laboral.

- Un departamento didctico de formacin y orientacin laboral.

- Als centres on no hi haja departament de famlia professional

- En aquellos centros donde no exista departamento de familia

administrativa o de comen,; i marqueting, es creara un departament

profesional administrativa o de comercio y marketing, se crear un

d'economia.

departamento de economa.

- Un departament de practiques formatives, quan hi haja dues o

- Un departamento de prcticas formativas, cuando existan dos

ms famlies professionals i per cada famlia, almenys, dos cicles

o ms familias profesionales y por cada familia al menos, dos

formatius.

ciclos formativos.

La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia podra constituir,

La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia podr consti

a rns, departaments d'altres llenges estrangeres quan siguen

tuir, adems, departamentos de otras lenguas extranjeras, cuando

impartides com a primera llengua i figure la dotaci en la plantilla

sean impartidas como primera lengua cuya dotacin figure en la

del centre, i tots els que s'establisquen reglamentariament.

plantilla del centro, y cuantos reglamentariamente se establezcan.

La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia adaptara el que

La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia adaptar lo dis

disposa aquest punt a les peculiaritats deis centres, d'acord amb la

puesto en este punto a las peculiaridades de los centros, de acuerdo

seua plantilla organica i els ensenyaments que impartisquen.

con su plantilla orgnica y las enseanzas que impartan.

3. Comissi de coordinaci pedagogica.

3. Comisin de coordinacin pedaggica.

4. Equip docent del grup, que estara compost pel conjunt del

4. Equipo docente del grupo, que estar compuesto por el con

professorat que imparteix docencia al grup o classe. Aquest actuara

junto del profesorado que imparte docencia al grupo o clase. ste

coordinadament per a establir els criteris necessaris que garantis

actuar coordinadamente para establecer los criterios necesarios

quen la convivencia, aix mateix s'ocupara de la resoluci deis pro

que garanticen la convivencia, asimismo se ocupar de la resolu

blemes que afecten el grup i de la informaci als pares, mares o

cin de los problemas que ataen al grupo y de la informacin a los

tutor s legals de I'alumnat. El professor o professora tutor coordi

padres, madres, o tutores legales del alumnado. El profesor o profe

nara I'equip docent del grup, que constituira la junta avaluadora

sora tutor coordinar al equipo docente del grupo, que constituir la

d'aquest.

junta evaluadora del mismo.


5. Departamento de actividades complementarias y extraescola-

5. Departament d'activitats complementaries i extraescolars.


res.

DOGV Nm. 3.073

1997

09

14249

08

CAPITOL II

CAPITULO II

Departament d 'orientaci

Departamento de orientacin

Article 84
El departament d'orientaci estara compost per:

Artculo 84
El departamento de orientacin estar compuesto por:

1. Professors del cos d'ensenyament secundari, entre els quals

l. Profesores del cuerpo de Enseanza Secundaria, entre los

n'hi haura almenys un de l'especialitat de psicologia i pedagogia, o

que habr al menos uno de la especialidad de psicologa y peda

que tinga la titularitat d'una playa d'aquesta especialitat, a l'empara

goga, o que tenga la titularidad de una plaza de esta especialidad,

del que estableix el Reial Decret 1701/1991, de 29 de novembre,

al amparo de lo que establece el Real Decreto 1701/1991, de 29 de

pel qual s'estableixen les especialitats del cos de professors

noviembre, por el cual se establecen las especialidades del cuerpo

d'ensenyament secundari, o un professor o professora especialitzat

de profesores de Enseanza Secundaria, o un profesor o profesora

en psicopedagogia amb destinaci definitiva a l'institut, d'acord

especializado en psicopedagoga, con destino definitivo en el insti

amb el que estableix la disposici addicional primera del Decret

tuto, conforme a lo establecido en la Disposicin Adicional primera

131/1994, de 5 de juliol, del Govern valencia, pel qual es regulen

del Decreto 131/1994, de 5 de julio, del Gobierno Valenciano, por

els serveis especialitzats d'orientaci educativa, psicopedaggica i

el que se regulan los Servicios Especializados de Orientacin Edu

professional. Tamb podran formar part del departament d'orienta

cativa, Psicopedaggica y Profesional. Tambin podrn formar

ci professors tecnics de Formaci Professional i, si escau, mestres

parte del departamento de orientacin, profesores tcnicos de For

i altres professionals.
2. Als instituts en que s'impartisca Formaci Professional

macin Profesional y, en su caso, maestros y otros profesionales.


2. En los institutos en que se imparta Formacin Profesional

especfica, un deIs professors que realitze les tasques de formaci i

especfica, uno de los profesores que realice las tareas de formacin

orientaci laboral s'incorporara al departament d'orientaci.

y orientacin laboral se incorporar al departamento de orientacin.

3. Als instituts inclosos en el programa d'integraci, i per a pro

3. En los institutos incluidos en el programa de integracin, y

grames especfics, s'incorporaran al departament d'orientaci els

para programas especficos, se incorporarn al departamento de

professors que determine la Conselleria de Cultura, Educaci

orientacin los profesores que determine la Conselleria de Cultura,

Ciencia, d'acord amb les necessitats peculiars de cada institut.

Educacin y Ciencia, de acuerdo con las necesidades peculiares de


cada instituto.

Article 85
Sn funcions del departament d'orientaci:

Artculo 85
Son funciones del departamento de orientacin:

1. Elaborar, d'acord amb les directrius establides per la comis

l. Elaborar, de acuerdo con las directrices establecidas por la

si de coordinaci pedaggica i en coHaboraci amb els tutors, les

comisin de coordinacin pedaggica, y en colaboracin con los

propostes d'organitzaci de l'orientaci educativa, psicopedaggica

tutores, las propuestas de organizacin de la orientacin educativa,

i professional, aix com del pla d'acci tutorial, i elevar-les a la

psicopedaggica y profesional, as como el plan de accin tutorial,

comissi de coordinaci pedaggica per a la seua discussi i poste

y elevarlas a la comisin de coordinacin pedaggica para su discu

rior inclusi en els projectes curriculars d'etapa.

sin y posterior inclusin en los proyectos curriculares de etapa.

2. Coordinar, d'acord amb el que estableixen els projectes


curriculars d'etapa, l'orientaci educativa, psicopedaggica i pro

2. Coordinar, de acuerdo con lo establecido en los proyectos


curriculares de etapa, la orientacin educativa, psicopedaggica y

fessional de l'alumnat, especialment pel que fa als canvis de cicle o

profesional del alumnado, especialmente en lo que concierne a los

etapa i a l'elecci entre les diferents opcions academiques, formati

cambios de ciclo o etapa, y a la eleccin entre las distintas opciones

ves i professionals.

acadmicas, formativas y profesionales.

3. Contribuir al desplegament del pla d'orientaci educativa i

3. Contribuir al desarrollo del plan de orientacin educativa y

psicopedaggica, aix com del pla d'acci tutorial, d'acord amb el

psicopedaggica, as como del plan de accin tutorial, de acuerdo

que estableixen els projectes curricular s d'etapa, i elevar al consell

con lo establecido en los proyectos curriculares de etapa, y elevar al

escolar una memria sobre el seu funcionament al final del curso

consejo escolar una memoria sobre su funcionamiento al final del


curso.

4. Elaborar la proposta de criteris i procediments previstos per a

4. Elaborar la propuesta de criterios y procedimientos previstos

realitzar les adaptacions curriculars apropiades per a l'alumnat amb

para realizar las adaptaciones curriculares apropiadas para el alum

necessitats educatives especials, i elevar-la a la comissi de coordi

nado con necesidades educativas especiales, y elevarla a la comi

naci pedaggica per a la seua discussi i posterior inclusi en els

sin de coordinacin pedaggica, para su discusin y posterior

projectes curriculars d'etapa.

inclusin en los proyectos curriculares de etapa.

5. Promoure la investigaci educativa i proposar activitats de


perfeccionament deIs seus membres.

5. Promover la investigacin educativa y proponer actividades


de perfeccionamiento de sus miembros.

6. Col' laborar amb el professorat de l'institut en la prevenci i

6. Colaborar con el profesorado del instituto en la prevencin y

detecci de problemes d'aprenentatge, i en la planificaci i realitza

deteccin de problemas de aprendizaje, y en la planificacin y rea

ci d'activitats educatives i adaptacions curriculars dirigides a

lizacin de actividades educativas y adaptaciones curriculares diri

l'alumnat que presente aquests problemes.

gidas al alumnado que presente dichos problemas.

7. Realitzar l'avaluaci psicolgica i pedaggica previa deIs

7. Realizar la evaluacin psicolgica y pedaggica previa de los

alumnes per als quals es proposen els programes de diversificaci

alumnos para los que se propongan los programas de diversifica

curricular i planificar en coHaboraci amb els departaments didac

cin curricular y planificar en colaboracin con los departamentos

tics aquests ensenyaments, d'acord amb el currculum d'Educaci

didcticos estas enseanzas, de acuerdo con lo establecido para el

Secundaria Obligatria establit a la Comunitat Valenciana.

currculo de Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunidad


Valenciana.

8. Assumir la docencia deIs grups d'alumnes que els siguen

8. Asumir la docencia de los grupos de alumnos que les sean

encarregats, d'acord amb les normes que es dicten amb aquesta

encargados, de acuerdo con las normas que se dicten con esta fina

finalitat.

lidad.

9. Participar en l'elaboraci del consell orientador que, sobre el

9. Participar en la elaboracin del consejo orientador que, sobre

futur academic i professional de l'alumne o alumna, ha de formu

el futuro acadmico y profesional del alumno o alumna, ha de for

lar-se a l'acabament de l'Educaci Secundaria Obligatria.

mularse al trmino de la Educacin Secundaria Obligatoria.

10. Als instituts on s'impartisca Formaci Professional Especi

10. En los institutos donde se imparta Formacin Profesional

fica, coordinar l'orientaci laboral i professional i col' laborar amb

especfica, coordinar la orientacin laboral y profesional y colabo-

14250

1997

altres administracions o institucions competents en la materia.

09

DOGV Nm. 3.073

08

rar con aquellas otras Administraciones o instituciones competentes


en la materia.

11. Elaborar propostes per al pla d'activitats del departament i,

11. Elaborar propuestas para el plan de actividades del departa

al final del curs, una memoria en que s'avalue el desenvolupament

mento y, al final del curso, una memoria en la que se evale el

d'aquest.

desarrollo del mismo.

Article 86

Artculo 86

1. El cap o la cap del departament d'orientaci sera designat pel

l. El jefe o jefa del departamento de orientacin ser designado

director o directora i exercira el dmec durant quatre cursos acade

por el director o directora y ejercer el cargo durante cuatro cursos

mics.

acadmicos.

2. La designaci del cap o de la cap del departament d'orienta

2. La designacin del jefe o jefa del departamento de orienta

ci recaura en un professor o professora d'aquest que es trobe en

cin recaer en un profesor o profesora de ste que se encuentre en

alguna de les situacions previstes a continuaci, atenent l'ordre

alguna de las situaciones previstas a continuacin, atendiendo el

segent:

orden siguiente:

2.1 Professors pertanyents al cos d'ensenyament secundari de

2.1 Profesores pertenecientes al cuerpo de Enseanza Secunda

les especialitats de psicologia i pedagogia amb la condici de

ria de las especialidades de psicologa y pedagoga con la condicin

catedratic. En cas que n'hi haja ms d'un, el de ms antiguitat en la

de catedrtico. En caso de haber ms de uno, el de ms antigedad

condici.

en la condicin.

2.2 Professors pertanyents al cos d'ensenyament secundari de


l'especialitat de psicologia i pedagogia.
2.3 Altres professors del departament.

2.2 Profesores pertenecientes al cuerpo de Enseanza Secunda


ria de la especialidad de psicologa y pedagoga.
2.3 Otros profesores del departamento.

3. Quan al departament hi haja ms d'un professor o professora

3. Cuando en el departamento haya ms de un profesor o profe

en condicions d'exercir les funcions de cap, segons l'ordre establit

sora en condiciones de ejercer las funciones de jefe o jefa, segn el

en el punt anterior, el director o directora designara el qui les haja

orden establecido en el punto anterior, el director o directora desig

d'exercir a proposta de la resta deIs membres del departament.

nar quien las haya de ejercer a propuesta del resto de los miem
bros del departamento.

4. El cap o la cap del departament d'orientaci actuara sota la

4. El jefe o jefa del departamento de orientacin actuar bajo la

dependencia directa del cap o de la cap d'estudis i en estreta

dependencia directa del jefe o jefa de estudios y en estrecha colabo

coHaboraci amb l'equip directiu.

racin con el equipo directivo.

5. El cap o la cap del departament d'orientaci cessara en les

5. El jefe o jefa del departamento de orientacin cesar en sus

seues funcions d'acord amb el que preveu l'article 93.

funciones, de acuerdo con lo previsto en el artculo 93.

Article 87

Artculo 87

Sn competencies del cap o de la cap del departament d'orien

Son competencias del jefe o jefa de departamento de orienta


cin:

taci:
1. Participar en l'elaboraci del projecte curricular d'etapa.
2. Redactar el pla d'activitats del departament i vetlar pel seu
compliment i la memoria de final de curso

l. Participar en la elaboracin del proyecto curricular de etapa.


2. Redactar el plan de actividades del departamento y velar por
su cumplimiento y la memoria de final de curso.

3. Dirigir i coordinar les activitats del departament.

3. Dirigir y coordinar las actividades del departamento.

4. Convocar i presidir les reunions ordinaries del departament i

4. Convocar y presidir las reuniones ordinarias del departamen

les que, amb caracter extraordinari, caIga celebrar.


5. Coordinar les activitats de suport i les adaptacions curriculars
necessaries per a alumnes amb necessitats educatives especials.

to y las que, con carcter extraordinario, fuera preciso celebrar.


5. Coordinar las actividades de apoyo y las adaptaciones curri
culares necesarias para alumnos con necesidades educativas espe
ciales.

6. Elaborar i donar a conixer als alumnes la informaci relati


va a les activitats del departament.
7. Promoure l'avaluaci de la practica docent del seu departa
ment i deIs diferents projectes i activitats d'aquest.

6. Elaborar y dar a conocer a los alumnos la informacin relati


va a las actividades del departamento.
7. Promover la evaluacin de la prctica docente de su departa
mento y de los distintos proyectos y actividades del mismo.

8. Col' laborar en les avaluacions que sobre el funcionament i

8. Colaborar en las evaluaciones que sobre el funcionamiento y

les activitats de l'institut promoguen els seus organs de govern o

las actividades del instituto promuevan los rganos de gobierno del

l'administraci educativa.

mismo o la administracin educativa.

9. Coordinar l'organitzaci d'espais i instaHacions; l'adquisici

9. Coordinar la organizacin de espacios, e instalaciones; la

i el manteniment del material i de l'equipament especfic assignat

adquisicin y el mantenimiento del material y del equipamiento

al departament, a fi d'obtenir la major rendibilitat deIs recursos


assignats.

especfico asignado al departamento, con el fin de obtener la mayor


rentabilidad de los recursos asignados.

10. Assumir la docencia deIs grups d'alumnes que se li assig

10. Asumir la docencia de los grupos de alumnos que se le asig

nen d'acord amb les instruccions que es dicten; aquesta docencia

nen de acuerdo con las instrucciones que se dicten; esta docencia

no suposara en cap cas disminuci de tasques assignades al depar

no supondr en ningn caso disminucin de tareas asignadas al

tament d'orientaci, que tindran caracter prioritario

departamento de orientacin, que tendrn carcter prioritario.

CAPITOL III

CAPITULO III

Departaments didactics

Departamentos didcticos

Article 88

Artculo 88

1. Els departaments didactics sn els organs basics encarregats

l. Los departamentos didcticos son los rganos bsicos encar

d'organitzar i desplegar els ensenyaments propis de les arees, mate

gados de organizar y desarrollar las enseanzas propias de las

ries o moduls formatius corresponents i les activitats que els siguen

reas, materias o mdulos formativos correspondientes y las activi

propies, dins l'ambit de les seues competencies.

dades que les sean propias, dentro del mbito de sus competencias.

2. Els departaments didactics estaran compostos per tot el pro

2. Los departamentos didcticos estarn compuestos por todo el

fessorat que impartisca l'ensenyament propi de les arees, materies o

profesorado que imparta la enseanza propia de las reas, materias

DOGV Nm. 3.073


-

1997

m6duls formatius assignats al departament. Estaran adscrits funcio

09

08

14251

o mdulos formativos asignados al departamento. Estarn adscritos

nalment a un departament els professors que, encara que pertan

funcionalmente a un departamento los profesores que, an pertene

guen a un altre, impartisquen alguna area o materia del primer.

ciendo a otro, impartan algn rea o materia del primero.

3. Els professors que POsselsquen ms d'una especialitat o que

3. Aquellos profesores que posean ms de una especialidad o

ocupen una playa associada a diverses especialitats pertanyeran al

que ocupen una plaza asociada a varias especialidades, pertene

departament a que corresponga la playa que ocupen per concurs de

cern al departamento al que corresponda la plaza que ocupan por

trasllats, amb independencia de l'adscripci funcional indicada en

concurso de traslados, con independencia de la adscripcin funcio

el punt 2.

nal indicada en el punto 2.

Article 89

Artculo 89

En els departaments en que s'integren professors de ms d'una

En los departamentos en que se integren profesores de ms de

de les especialitats establides, la programaci i la impartici de les

una de las especialidades establecidas, la programacin e imparti

arees, materies o mduls de cada especialitat correspondra al pro

cin de las reas, materias o mdulos de cada especialidad corres

fessorat respectiu.

ponder al profesorado respectivo.

Article 90

Artculo 90

Sn competencies deis departaments didactics:

Son competencias de los departamentos didcticos:

1. Formular propostes a l'equip directiu i al claustre relatives a

1. Formular propuestas al equipo directivo y al claustro relati

l'elaboraci del projecte educatiu de l'institut, la programaci

vas a la elaboracin del proyecto educativo del instituto, la progra

general anual, el reglament de regim intern i el projecte de regim

macin general anual, el reglamento de rgimen interno y el pro

econmic del centre.

yecto de rgimen econmico del centro.

2. Formular propostes a la comissi de coordinaci pedaggica

2. Formular propuestas a la comisin de coordinacin pedag

relatives a l'elaboraci i modificaci deis projectes curriculars

gica relativas a la elaboracin y modificacin de los proyectos

d'etapa, i per a fomentar l's del valencia com a llengua vehicular

curriculares de etapa, as como para fomentar el uso del valenciano

en les arees corresponents.

como lengua vehicular en las reas correspondientes.

3. Elaborar, abans del comenyament del curs academic, la pro

3. Elaborar, antes del comienzo del curso acadmico, la progra

gramaci didactica deis ensenyaments corresponents a les arees,

macin didctica de las enseanzas correspondientes a las reas,

materies i mduls integrats en el departament, sota la coordinaci i

materias y mdulos integrados en el departamento, bajo la coordi

direcci del cap o de la cap d'aquest, i d'acord amb les directius

nacin y direccin del jefe o jefa del mismo, y de acuerdo con las

generals establides per la comissi de coordinaci pedaggica. La

directrices generales establecidas por la comisin de coordinacin

programaci didactica incloura, per a cada etapa, els aspectes

pedaggica. La programacin didctica incluir, para cada etapa,

assenyalats en l'article 106 d'aquest reglament.

los aspectos sealados en el artculo 106 de este Reglamento.

4. Promoure la investigaci educativa i proposar activitats de

4. Promover la investigacin educativa y proponer actividades

perfeccionament deis seus membres, necessaries per a actualitzar la

de perfeccionamiento de sus miembros, necesarias para actualizar

metodologia i la practica didactica.

la metodologa y la prctica didctica..

5. Col'laborar amb el departament d'orientaci en la prevenci i


detecci de problemes d'aprenentatge, programar i aplicar, en

5. Colaborar con el departamento de orientacin en la preven


cin y deteccin de problemas de aprendizaje, programar y aplicar,

col' laboraci amb el departament d'orientaci, les adaptacions

en colaboracin con el departamento de orientacin, las adaptacio

curriculars per als alumnes que ho necessiten i determinar els con

nes curriculares para los alumnos que lo precisen y determinar los

tinguts curricular s basics per a l'elaboraci de programes indivi

contenidos curriculares bsicos para la elaboracin de programas

dualitzats de diversificaci curricular.

individualizados de diversificacin curricular.

6. Organitzar i realitzar activitats complementaries en col-labo


raci amb la direcci d'estudis.

6. Organizar y realizar actividades complementarias en colabo


racin con la jefatura de estudios.

7. Organitzar i realitzar les proves necessaries per a l'alumnat

7. Organizar y realizar las pruebas necesarias para el alumnado

de Batxillerat o de cicles formatius amb materies o mduls pen

de Bachillerato o de ciclos formativos con materias o mdulos pen

dents, aix com altres proves per a l'obtenci de ttols.

dientes, as como otras pruebas para la obtencin de ttulos.

8. Resoldre, en primera instancia, les reclamacions derivades

8. Resolver, en primera instancia, las reclamaciones derivadas

del procs d'avaluaci que els alumnes formulen al departament i

del proceso de evaluacin que los alumnos formulen al departa

dictar els informes pertinents.

mento y dictar los informes pertinentes.

9. Elaborar al final del curs una memria en que s'avalue el

9. Elaborar, al final del curso, una memoria en la que se evale

desplegament de la programaci didactica i els resultats obtinguts,

el desarrollo de la programacin didctica y los resultados obteni

de conformitat amb el que estableix la legislaci vigent.

dos, de conformidad con lo establecido en la legislacin vigente.

10. Proposar materies optatives dependents del departament,

10. Proponer materias optativas dependientes del departamento,

que seran impartides pel professorat d'aquest.

que sern impartidas por el profesorado del mismo.

Article 91
l . La direcci

Artculo 91
de departament sera exercida per un professor o

1. La jefatura de departamento ser desempeada por un profe

professora que amb la condici de catedratic hi pertanga durant

sor o profesora que pertenezca al mismo con la condicin de

quatre cursos academics.

catedrtico, durante cuatro cursos acadmicos.

2. Quan en un departament hi haja ms d'un professor o profes

2. Cuando en un departamento haya ms de un profesor o pro

sora amb la condici de catedratic, la direcci sera exercida pel de

fesora con la condicin de catedrtico, la jefatura del mismo ser

ms antiguitat en la condici. En el cas que concrrega la mateixa

desempeada por el de mayor antigedad en la condicin. En caso

antiguitat en la condici, la designaci correspondra al director o

de que concurra la misma antigedad en la condicin la designa

directora.

cin corresponder al director o directora.

3. En els departaments que no hi haja cap professor o professo

3. En los departamentos que no haya ningn profesor o profeso

ra amb la condici de catedratic o que n'hi haja i renuncien expres

ra con la condicin de catedrtico o el o los que haya renuncien

sament al seu exercici, el director o directora, escoltat el departa

expresamente a su desempeo, el director o directora, odo el

ment, designara un professor o professora del cos de professors

departamento, designar a un profesor o profesora del cuerpo de

d'ensenyament secundari que hi pertanga per a exercir la direcci

profesores de enseanza secundaria que pertenezca al mismo para

del departament.

ejercer la jefatura del departamento.

14252

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

4. El cap o la cap del departament de famlia professional sera

4. El jefe o jefa de departamento de familia profesional ser

designat pel director o directora, escoltat el departament, entre tot

designado por el director o directora, odo el departamento, de entre

el professorat numerari d'aquest.

todo el profesorado numerario del mismo.

5. El cap o la cap del departament de practiques formatives sera

5. El jefe o jefa del departamento de prcticas formativas ser

designat pel director o directora entre tot el professorat numerari

designado por el director o directora de entre todo el profesorado

que imparteix els cicles formatius que es facen a l'institut, escoltat

numerario que imparte los ciclos formativos que se impartan en el

el departament i el consell escolar del centre.

instituto, odo el departamento y el consejo escolar del centro.

Article 92

Artculo 92

l. Sn competencies deIs caps deIs departaments didactics:

l. Son competencias de los jefes de los departamentos didcti


cos:

1. 1 Participar en l'elaboraci del projecte curricular d'etapa,

1.1. Participar en la elaboracin del proyecto curricular de

coordinar i redactar la programaci didactica de les arees, materies

etapa, coordinar y redactar la programacin didctica de las reas,

o moduls que s'integren en el departament i la memoria final de

materias o mdulos que se integran en el departamento y la memo

curso

ria final de curso.

1.2 Dirigir i coordinar les activitats academiques del departa

1.2. Dirigir y coordinar las actividades acadmicas del departa

ment.

mento.

1.3 Convocar i presidir les reunions ordinaries del departament


i les que, amb caracter extraordinari, caIga celebrar.

mento y las que, con carcter extraordinario, fuera preciso celebrar.

1.3. Convocar y presidir las reuniones ordinarias del departa

lA Elaborar i donar a conixer a l'alumnat la informaci relati

lA. Elaborar y dar a conocer al alunmado la informacin relati

va a la programaci, amb especial referencia als objectius, als

va a la programacin, con especial referencia a los objetivos, los

mnims exigibles i als criteris d'avaluaci.

mnimos exigibles y los criterios de evaluacin.

1.5 Convocar i presidir, en coordinaci amb el cap o la cap

1.5. Convocar y presidir, en coordinacin con el jefe o jefa de

d'estudis, la realitzaci deIs exercicis corresponents a l'alumnat de

estudios, la realizacin de los ejercicios correspondientes al alum

Batxillerat o de cicles formatius amb materies o moduls pendents,

nado de Bachillerato o de ciclos formativos con materias o mdulos

alumnes lliures i de les proves extraordinaries, i avaluar-los en

pendientes, alunmos libres y de las pruebas extraordinarias, y eva

col- laboraci amb els restants membres del departamento

luarlos en colaboracin con los restantes miembros del departamen


to.

1.6 Vetlar pel compliment de la programaci didactica del


departament i la correcta aplicaci deIs criteris d'avaluaci.

1.6. Velar por el cumplimiento de la programacin didctica del


departamento y la correcta aplicacin de los criterios de evaluacin.

1.7 Coordinar l'organitzaci d'espais i instal-lacions, l'adquisi

1.7. Coordinar la organizacin de espacios e instalaciones, la

ci i el manteniment del material i de l'equipament especfic assig

adquisicin y el mantenimiento del material y del equipamiento

nat al departament per a un millor aprofitament d'aquest.

especfico asignado al departamento en orden a su mejor aprove


chamiento.

1.8 Promoure l'avaluaci de la practica docent del departament


i deIs diferents projectes i activitats d'aquest.

1.8. Promover la evaluacin de la prctica docente de su depar


tamento y de los distintos proyectos y actividades del mismo.

1.9 Col' laborar en les avaluacions sobre el funcionament i les

1.9. Colaborar en las evaluaciones que sobre el funcionamiento

activitats de l'institut que promoguen els seus organs de govern o

y las actividades del instituto promuevan los rganos de gobierno

l'administraci educativa.

del mismo o la administracin educativa.

1.10 Formular propostes a la comissi de coordinaci pedago

1.10.

Formular propuestas a la comisin de coordinacin

gica per a fomentar l's del valencia com a llengua vehicular en les

pedaggica para fomentar el uso del valenciano como lengua vehi

arees corresponents.

cular en las reas correspondientes.

1.11 Prestar suport a la formaci i a l'exercici de les funcions


deIs delegats d'aula.

1.11. Prestar apoyo a la formacin y al ejercicio de sus funcio


nes a los delegados de aula.

2. Els caps deIs departaments de famlia professional tindran, a

2. Los jefes de los departamentos de familia profesional

ms de les que s'especifiquen en el punt anterior, les competencies

tendrn, adems de las que se especifican en el punto anterior, las

segents:

siguientes competencias:

2.1 Coordinar la programaci deIs cicles formatius.

2.1. Coordinar la programacin de los ciclos formativos.

2.2 Col' laborar amb el cap o la cap d'estudis i amb els departa

2.2. Colaborar con el jefe o jefa de estudios y con los departa

ments corresponents en la planificaci de l'oferta de materies i acti

mentos correspondientes en la planificacin de la oferta de materias

vitats d'iniciaci professional en l'Educaci Secundaria Obligatoria

y actividades de iniciacin profesional en la Educacin Secundaria

i de materies optatives de Formaci Professional de base en el Bat

Obligatoria y de materias optativas de Formacin Profesional de

xillerat.

base en el Bachillerato.

2.3 Col'laborar amb l'equip directiu i el cap del departament de

2.3. Colaborar con el equipo directivo y el jefe o jefa del depar

practiques formatives en el foment de les relacions amb els centres

tamento de prcticas formativas en el fomento de las relaciones con

de treball que participen en la formaci practica de l'alumnat.

los centros de trabajo que participen en la formacin prctica del


alumnado.

204 Col' laborar amb el cap o la cap d'estudis en la realitzaci de

204. Colaborar con el jefe o jefa de estudios en la realizacin de

les proves d'accs als cicles formatius de grau mitja i grau superior.

las pruebas de acceso a los ciclos formativos de grado medio y


grado superior.

3. Competencies del departament de practiques formatives:

3. Competencias del departamento de prcticas formativas:

3.1 Coordinar la utilitzaci i el funcionament deIs tallers i labo

3.1 Coordinar la utilizacin y el funcionamiento de los Talleres

ratoris d's com als diferents cicles formatius.


3.2 Coordinar amb el secretari o secretaria la realitzaci de
l'inventari anual de les aules-taller i laboratoris.

y Laboratorios de uso comn a los diferentes ciclos formativos.


3.2 Coordinar con el secretario o secretaria la realizacin del
inventario anual de las aulas-taller y laboratorios.

3.3 Coordinar amb els caps de departament de famlia profes

3.3 Coordinar con los jefes de departamento de familia profe

sional les propostes de necessitats de material, per a l'elaboraci

sional, las propuestas de necesidades de material, para la elabora

del projecte de pressupost, en el cas d'absencia del cap o de la cap

cin del proyecto de presupuesto, en el caso de ausencia del jefe o

d'estudis de Formaci Professional.

jefa de estudios de Formacin Profesional.

304 Col' laborar amb el cap o la cap d'estudis en la coordinaci

304 Colaborar con el jefe o la jefa de estudios en la coordina

deIs professors tutors deIs diferents grups de cada un deIs cicles

cin de los profesores-tutores de los diferentes grupos de cada uno

DOGV Nm. 3.073

1997

09

14253

08

formatius en la realitzaci de la formaci en centres de treball. En

de los ciclos formativos, en cuanto a la realizacin de la formacin

absencia del cap o la cap d'estudis de Formaci Professional, assu

en centros de trabajo. En ausencia del jefe o la jefa de estudios de

mira aquesta competencia.

Formacin Profesional asumir dicha competencia.

3.5 Col' laborar amb el cap o la cap d'estudis en les relacions

3.5 Colaborar con el jefe o jefa de estudios, en las relaciones

amb les empreses encaminades a la inserci professional deis alum

con las empresas encaminadas a la insercin profesional de los

nes de Formaci Professional especfica i la realitzaci de practi

alumnos de Formacin Profesional especfica y la realizacin de

ques formatives.

prcticas formativas.

3.6 Informar el director o directora sobre el desplegament deis

3.6 Informar al director o directora, sobre el desarrollo de los

diferents convenis subscrits per a la realitzaci de practiques for

distintos convenios suscritos para la realizacin de prcticas forma

matives en centres de treball.

tivas en centros de trabajo.

3.7 Mantenir reunions peridiques amb els representants deis

3.7 Mantener reuniones peridicas con los representantes de los

alumnes de l'institut, a fi de valorar i analitzar el desplegament de

alumnos del instituto, con el fin de valorar y analizar el desarrollo de

les practiques formatives, en coordinaci amb els professors tutors.

las prcticas formativas, en coordinacin con los profesores-tutores.

Article 93
l . Els caps

Artculo 93
l . Los jefes

deis departaments didactics, de famlia professional

de los departamentos didcticos, de familia profe

i de practiques formatives cessaran en les seues funcions en pro

sional y de prcticas formativas cesarn en sus funciones al produ

duir-se alguna de les circumstancies segents:


1. 1 Acabament del mandat.

cirse alguna de las circunstancias siguientes:

1. 2 Quan, per cessament del director o directora que els va


designar, es produlsca la nova elecci de director o directora.

1.1. Finalizacin de su mandato.


1.2. Cuando, por cese del director o directora que los design,
se produzca la nueva eleccin de director o directora.
1.3. Traslado a otro instituto.

1.3 Trasllat a un altre instituto


1.4 Renncia motivada, acceptada pel director o directora.

1.4. Renuncia motivada, aceptada por el director o directora.

2. Aix mateix, els caps deis departaments didactics, de famlia

2. Asimismo, los jefes de los departamentos didcticos, de

professional i de practiques formatives podran ser separats pel

familia profesional y de prcticas formativas podrn ser cesados

director o directora de l'institut per incompliment de les seues fun

por el director o directora del instituto, por incumplimiento de sus

cions, desprs de l'audiencia de la persona interessada i escoltat el

funciones, previa audiencia del interesado y odo el departamento.

departament.
3. Prodult el cessament del cap o de la cap del departament, el

3. Producido el cese del jefe o jefa del departamento, el director

director o directora de l'institut designara el nou cap del departa

o directora del instituto proceder a designar al nuevo jefe o jefa

ment, d'acord amb el que estableix l'article 91 d'aquest reglamento

del departamento, de acuerdo con lo establecido en el artculo 91 de

La nova designaci sera pel mateix perode que reste al mandat del

este Reglamento. La nueva designacin ser por el mismo periodo

director o directora.

que reste al mandato del director o directora.


CAPITOL IV

CAPITULO IV

Comissi de coordinaci pedaggica

Comisin de coordinacin pedaggica

Article 94

Artculo 94

Als instituts d'Educaci Secundaria hi haura una comissi de

En los institutos de Educacin Secundaria existir una comisin

coordinaci pedaggica que estara integrada pel director o directo

de coordinacin pedaggica que estar integrada por el director o

ra, que en sera el president, el cap o els caps d'estudis i els caps de

directora, que ser su presidente, el o los jefes de estudios y los

departament. Hi actuara com a secretari o secretaria el cap o la cap

jefes de departamento. Actuar como secretario o secretaria, el jefe

de departament de menys edat.

o jefa de departamento de menor edad.

Article 95

Artculo 95

La comissi de coordinaci pedaggica tindra, en relaci amb

La comisin de coordinacin pedaggica tendr, en relacin

el regim de funcionament establit en aquest reglament, les com

con el rgimen de funcionamiento establecido en este Reglamento,

petencies segents:

las siguientes competencias:

l.

l.

Analitzar, des del punt de vista educatiu, el context cultural i

Analizar, desde el punto de vista educativo, el contexto cul

sociolingstic de l'institut a fi de proposar a l'equip directiu el pla

tural y sociolingstico del instituto a fin de proponer al equipo

de normalitzaci lingstica i el disseny particular del programa o

directivo el plan de normalizacin lingstica y el diseo particular

programes d'educaci bilinge que aplique el centre, per a la inclu

del programa o programas de educacin bilinge que aplique el

si en el projecte educatiu de l'institut.

centro, para su inclusin en el proyecto educativo del instituto.

2. Establir les directrius general s per a l'elaboraci i la revisi


deis projectes curriculars d'etapa, escoltat el claustre.

2. Establecer las directrices generales para la elaboracin y


revisin de los proyectos curriculares de etapa, odo el claustro.

3. Coordinar l'elaboraci i responsabilitzar-se de la redacci

3. Coordinar la elaboracin y responsabilizarse de la redaccin

deis projectes curriculars d'etapa i de les seues possibles modifica

de los proyectos curriculares de etapa y sus posibles modificacio

ClOns.

nes.

4. Analitzar i informar el claustre sobre la coherencia entre el

4. Analizar e informar al claustro sobre la coherencia entre el

projecte educatiu de l'institut, els projectes curriculars d'etapa i les

proyecto educativo del instituto, los proyectos curriculares de etapa

seues possibles modificacions, la programaci general anual i el

y sus posibles modificaciones, la programacin general anual y el

conjunt de programes d'atenci a la diversitat que el centre esta

conjunto de programas de atencin a la diversidad que el centro

blisca.

establezca.

5. Establir les directrius generals per a l'elaboraci de les pro

5. Establecer las directrices generales para la elaboracin de las

gramacions didactiques deis departaments, del pla d'orientaci edu

programaciones didcticas de los departamentos, del plan de orien

cativa, psicopedaggica i professional i del pla d'acci tutorial,

tacin educativa, psicopedaggica y profesional y del plan de

inclosos en el projecte curricular d'etapa.

accin tutorial, incluidos en el proyecto curricular de etapa.

6. Proposar al claustre de professors, per a la seua aprovaci,


els projectes curricular s i el pla d'avaluaci d'aquests.

6. Proponer al claustro de profesores, para su aprobacin, los


proyectos curriculares as como el plan de evaluacin de los mis
mos.

14254

1997

7. Coordinar el desplegament dels projectes curriculars d'etapa


en la practica docent de l'institut.
8. Promoure i col'laborar amb el cap d'estudis en la coordinaci
les activitats de perfeccionament del professorat.

09

DOGV Nm. 3.073

08

7. Coordinar el desarrollo de los proyectos curriculares de etapa


en la prctica docente del instituto.
8. Promover y colaborar con el jefe de estudios en la coordina
cin de las actividades de perfeccionamiento del profesorado.

9. Proposar al claustre la planificaci general de les sessions

9. Proponer al claustro la planificacin general de las sesiones

d'avaluaci, d'acord amb les decisions incloses en els projectes

de evaluacin, de acuerdo con las decisiones incluidas en los pro

curriculars d'etapa, i el calendari d'examens o proves extraordina

yectos curriculares de etapa, y el calendario de exmenes o pruebas

ries.

extraordinarias.

10. Promoure l's del valencia en totes les activitats que li com

10. Promocionar el uso del valenciano en todas las actividades


que le competen.

peteixen.

CAPITOL V

CAPITULO V

Tutors

Tutores

Article 96
1. La tutoria i l'orientaci de l'alumnat formen part de la funci
docent.
2. Als instituts d'Educaci Secundaria hi haura un tutor o tutora

Artculo 96
l . La tutora

y orientacin del alumnado forman parte de la fun

cin docente.
2. En los institutos de Educacin Secundaria habr un tutor o

per cada grup d'alumnes. El tutor o tutora sera designat pel director

tutora por cada grupo de alumnos. El tutor o tutora ser designado

o directora, a proposta del cap o de la cap d'estudis, preferentment

por el director o directora, a propuesta del jefe o jefa de estudios,

entre el professorat que impartisca docencia a tot el grup, d'acord

preferentemente entre el profesorado que imparta docencia a todo

amb els criteris establits pel claustre per a l'assignaci i la coordi

el grupo, de acuerdo con los criterios establecidos por el claustro

naci de les tutories i de les activitats d'orientaci de l'alumnat.

para la asignacin y la coordinacin de las tutoras y de las activi


dades de orientacin del alumnado.

3. El cap o la cap d'estudis coordinara el treball deis tutors i hi

3. El jefe o la jefa de estudios, coordinar el trabajo de los tuto

mantindra les reunions periodiques necessaries per al bon funciona

res y mantendr las reuniones peridicas necesarias para el buen

ment de l'acci tutorial.

funcionamiento de la accin tutorial.

Article 97

Artculo 97
l . El profesor

1. El professor o professora tutor exercira les funcions segents:

o profesora tutor ejercer las siguientes funcio

nes:
1.1 Participar en el desplegament del pla d'acci tutorial i en les

1.1. Participar en el desarrollo del plan de accin tutorial y en

activitats d'orientaci, sota la coordinaci del cap o de la cap

las actividades de orientacin, bajo la coordinacin del jefe o jefa

d'estudis i en col-laboraci amb el departament d'orientaci.

de estudios y en colaboracin con el departamento de orientacin.

1.2 Coordinar els professors del seu grup en tot allo referent al
procs d'aprenentatge de l'alumnat.

1.2. Coordinar a los profesores de su grupo en todo lo referente


al proceso de aprendizaje del alumnado del mismo.

1.3 Organitzar i presidir les sessions d'avaluaci del seu grupo

1.3. Organizar y presidir las sesiones de evaluacin de su


grupo.

1.4 Facilitar la integraci de l'alumnat en el grup i fomentar en


ells el desenvolupament d'actituds participatives.
1.5 Orientar i assessorar l'alumnat en els processos d'aprenen
tatge i sobre les seues possibilitats academiques i professionals.
1.6 Col' laborar amb el departament d'orientaci, en els termes
que establisca la direcci d'estudis.

1.4. Facilitar la integracin del alumnado en el grupo y fomen


tar en ellos el desarrollo de actitudes participativas.
1.5. Orientar y asesorar al alumnado en sus procesos de apren
dizaje y sobre sus posibilidades acadmicas y profesionales.
1.6. Colaborar con el departamento de orientacin, en los trmi
nos que establezca la jefatura de estudios.

1.7 Mitjanyar davant la resta del professorat i de l'equip direc

1.7. Mediar ante el resto del profesorado y del equipo directivo

tiu en els problemes que es plantegen a l'alumnat del seu grup, en

en los problemas que se planteen al alumnado de su grupo, en cola

col- laboraci amb el delegat i el subdelegat del grup corresponent.

boracin con el delegado y el subdelegado del grupo respectivo.

1.8 Informar els pares i mares, el professorat i l'alumnat del

1.8. Informar a los padres y madres, al profesorado y al alumna

grup al comenyament del curs deis objectius, programes escolars i

do del grupo al principio del curso de los objetivos, programas

criteris d'avaluaci, i tamb al llarg de I'any de tot allo que els con

escolares y criterios de evaluacin, as como, a lo largo del ao de

cernisca en relaci amb les activitats docents, amb el programa o

todo aquello que les concierna en relacin con las actividades

programes d'educaci bilinge que aplique el centre i amb el

docentes, con el programa o los programas de educacin bilinge

procs d'ensenyament i aprenentatge de I'alumnat del grup i de les

que aplique el centro y con el proceso de enseanza y aprendizaje

avaluacions obtingudes.

del alumnado del grupo y de las evaluaciones obtenidas.

1.9 Fomentar la cooperaci educativa entre el professorat i els


pares, mares o tutors legals de I'alumnat.
1.10 Coordinar les activitats complementaries deis alumnes del
grupo
1.11 Recollir les aspiracions, necessitats i consultes deis alum
nes.

1.9. Fomentar la cooperacin educativa entre el profesorado y


los padres, madres o tutores legales del alumnado.
1.10. Coordinar las actividades complementarias de los alum
nos del grupo.
1.11. Recoger las aspiraciones, necesidades y consultas de los
alumnos.

1.12 Informar els alumnes a principi de curs deis seus drets i


deures.

1.12. Informar a los alumnos a principio de curso de sus dere


chos y deberes.

2. En el cas deis cicles formatius de Formaci Professional, el

2. En el caso de los ciclos formativos de Formacin Profesio

tutor o tutora, a ms de la coordinaci del modul de formaci en

nal, el tutor o tutora, adems de la coordinacin del mdulo de for

centres de treball, assumira les funcions segents:

macin en centros de trabajo, asumir las siguientes funciones:

2.1 L'elaboraci del programa formatiu del modul, en col'labo

2.1. La elaboracin del programa formativo del mdulo, en

raci amb el responsable designat a aquest efecte pel centre de tre

colaboracin con el responsable designado a estos efectos por el

ball.

centro de trabajo.

D E
Any X X

L A

I JIARI FICIAI
G E N E R A L I T A T

VA L E N C I A N A

Dilluns, 8 d e setembre d e 1997 / Lunes, 8 d e septiembre d e 1997

Nm. 3.073

l. DISPOSICIONS GENERALS

l. DISPOSICIONES GENERALES

1. PRESIDENCIA I CONSELLERIES
DE LA GENERALITAT VALENCIANA

1. PRESIDENCIA y CONSELLERIAS
DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia

Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia

2365

(continuaci)

DECRET 234/1997, de 2 de setembre, del Govern


Valencia, pel qual s 'aprova el Reglament organic i
funcional deis instituts d 'educaci secundaria.
[97/10025]

2365

(continuacin)

DECRETO 234/1997, de 2 de septiembre, del


Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el
Reglamento orgnico y juncional de los institutos de
educacin secundaria. [97/10025]

2.2 Per a l'avaluaci d'aquest mdul s'haura de tenir en consi

2.2 Para la evaluacin de dicho mdulo se tendr en considera

deraci l'avaluaci deIs restants mduls del cicle formatiu i, sobre

cin la evaluacin de los restantes mdulos del ciclo formativo y,

tot, l'informe elaborat pel responsable designat pel centre de treball

sobre todo, el informe elaborado por el responsable designado por

per al seguiment del programa formatiu del mdul, sobre les activi

el centro de trabajo para el seguimiento del programa formativo de

tats realitzades per l'alumnat durant el perode d'estada al centre.

este mdulo, sobre las actividades realizadas por el alumnado


durante el perodo de estancia en dicho centro.

2.3 La relaci peridica amb el responsable designat pel centre

2.3 La relacin peridica con el responsable designado por el

de treball per al seguiment del programa formatiu, a fi de contribuir

centro de trabajo para el seguimiento del programa formativo, a fin

a fer que aquest programa s'ajuste a la qualificaci que es pretn.

de contribuir a que dicho programa se ajuste a la cualificacin que


se pretende.

2.4 L'atenci peridica a l'alumnat en l'institut durant el pero

2.4. La atencin peridica al alumnado en el instituto durante el

de de realitzaci de la formaci al centre de treball, per tal d'aten

perodo de realizacin de la formacin en el centro de trabajo, con

dre els problemes d'aprenentatge que es presenten i valorar el des

objeto de atender los problemas de aprendizaje que se presenten y

plegament de les activitats corresponents al programa de formaci.

valorar el desarrollo de las actividades correspondientes al progra


ma de formacin.

CAPITOL VI

CAPITULO VI

Departament d 'activitats complementaries i extraescolars

Departamento de actividades complementarias y extraescolares

Article 98

Artculo 98

l. En cada institut d 'Educaci Secundaria es constituid un

l. En cada instituto de Educacin Secundaria se constituir un

departament d'activitats complementaries i extraescolars que estad

departamento de actividades complementarias y extraescolares que

encarregat de promoure, organitzar i facilitar aquest tipus d'activi

estar encargado de promover, organizar y facilitar este tipo de

tats.

actividades.

2. Estad integrat pel vicedirector o vicedirectora, si no n'hi ha

2. Estar integrado por el vice director o vicedirectora, en su

el cap o la cap d'estudis, que sera el cap o la cap del departament,

defecto el jefe o jefa de estudios, que ser el jefe o jefa del departa

un membre, almenys, de cada departament didactic, per delegats de

mento, un miembro, al menos, de cada departamento didctico, por

l'alumnat i, si escau, per representants de les associacions d'alum

delegados del alumnado y, en su caso, por representantes de las

nes i de les associacions de pares i mares d'alumnes existents al

asocaciones de alumnos, as como de las asociaciones de padres y

centre.

madres de alumnos existentes en el centro.

SEGON FASCICLE

SEGUNDO FASCCULO

14256

1997

Article 99

09

DOGV Nm. 3.073

08

Artculo 99
El departamento de actividades complementarias y extraescola

El departament d'activitats complementaries i extraescolars

res tendr las siguientes funciones:

tindra les funcions segents:

l.

1. Elaborar la programaci anual d'activitats complementaries i

Elaborar la programacin anual de actividades complementa

extraescolars, en que es recolliran les propostes deIs diversos sec

rias y extraescolares en la que se recogern las propuestas de los

tors de la comunitat educativa.

diversos sectores de la comunidad educativa.


2. Elaborar y dar a conocer la informacin relativa a las activi

2. Elaborar i donar a conixer la informaci relativa a les activi

dades del departamento.

tats del departament.


3. Coordinar les activitats complementaries de cada departa

3. Coordinar las actividades complementarias de cada departa


mento didctico.

ment didactic.
4. Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives en
coHaboraci amb els diferents sectors de la comunitat educativa.

4. Promover y coordinar las actividades culturales y deportivas


en colaboracin con los distintos sectores de la comunidad educati
va.

5. Executar la distribuci deIs recursos econmics destinats pel


consell escolar a les activitats complementaries i extraescolars.

5. Ejecutar la distribucin de los recursos econmicos destina


dos por el consejo escolar a las actividades complementarias y
extraescolares.

6. Coordinar l'organitzaci deIs viatges d'estudis, els intercan

6. Coordinar la organizacin de los viajes de estudios, los inter

vis escolars i qualsevol tipus de viatges que es realitzen amb els


alumnes.

cambios escolares y cualquier tipo de viajes que se realicen con los

7. Organitzar els actes que es produlsquen a l'institut de carac


ter cultural recollits en la programaci anual.
8. Realitzar la memria final de curs de les activitats realitza

alumnos.
7. Organizar los actos que se produzcan en el instituto de carc
ter cultural recogidos en la programacin anual.
8. Realizar la memoria final de curso de las actividades realiza
das.

des.

TITOL V
Autonomia pedaggica i organitzativa deIs instituts
Article 100

TTULO V
Autonoma pedaggica y organizativa de los institutos
Artculo 100

Els instituts disposaran d'autonomia per a definir el model de

Los institutos dispondrn de autonoma para definir el modelo

gesti organitzativa i pedaggica, que haura de concretar-se en

de gestin organizativa y pedaggica, que deber concretarse, en

cada cas mitjanyant els corresponents projectes educatius i curricu

cada caso, mediante los correspondientes proyectos educativos,

lars i el reglament de regim interior.

curriculares y el reglamento de rgimen interior.

CAPITOL 1

CAPITULO 1

Projecte educatiu de 1 'institut

Proyecto educativo del instituto

Article 101
1. L'equip directiu coordinara l'elaboraci i es responsabilitzara
de la redacci del projecte educatiu de l'institut, d'acord amb les

Artculo 101
l . El equipo

directivo coordinar la elaboracin y se responsa

bilizar de la redaccin del proyecto educativo del instituto, de

directrius establides pel consell escolar i amb les propostes realitza

acuerdo con las directrices establecidas por el consejo escolar y con

des pel claustre de professors, l'associaci de pares i mares d'alum

las propuestas realizadas por el claustro de profesores, la asociacin

nes i el consell de delegats d'alumnes.

de padres y madres de alumnos y el consejo de delegados de alum


nos.

2. El projecte educatiu sera aprovat i avaluat pel consell escolar.

2. El proyecto educativo ser aprobado y evaluado por el conse


jo escolar.

3. El projecte educatiu del centre sera publicat en el tauler

3. El proyecto educativo del centro ser publicado en el tabln

d'anuncis de l'institut.

de anuncios del instituto.

Article 102
1. El projecte s'elaborara a partir de l'analisi previa de les

Artculo 102
l. El proyecto se elaborar a partir del anlisis previo de las nece

necessitats especfiques de l'alumnat i del context escolar, socioe

sidades especficas del alumnado y del contexto escolar, socioecon

conmic, cultural i sociolingstic de l'institut. Aquest ha de garan

mico, cultural y socio lingstico del instituto. Este ha de garantizar

tir que la intervenci pedaggica siga coherent, coordinada, pro

que la intervencin pedaggica sea coherente, coordinada, progresiva

gressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre.

y asumida por el conjunto de la comunidad escolar del centro.

En els municipis de predomini lingstic valencia, que figuren

En los municipios de predominio lingstico valenciano, que

en l'article 35 de la Llei d's i Ensenyament del Valencia, tots els

figuran en el artculo 35 de la Ley de Uso y Enseanza del Valen

centres aplicaran un o ms d'un deIs programes d'educaci

ciano, todos los centros aplicarn uno o ms de uno, de los progra

bilinge. Aix mateix, als centres deIs municipis de predomini

mas de educacin bilinge. Asimismo, en los centros de los muni

lingstic castella que reben alumnes majoritariament de municipis

cipios de predominio lingstico castellano que reciban alumnos

de predomini lingstic valencia, tamb els sera d'aplicaci el que

mayoritariamente de municipios de predominio lingstico valen

s'ha esmentat anteriorment. Aquests programes sn:

ciano, tambin ser de aplicacin lo anteriormente mencionado.


Estos programas son:

- programa d'ensenyament en valencia,

- Programa de enseanza en valenciano.

- programa d'incorporaci progressiva.

- Programa de incorporacin progresiva.

Els centres deIs municipis de predomini lingstic castella, que

Los centros de los municipios de predominio lingstico caste

figuren en l'article 36 de la Llei d's i Ensenyament del Valencia,

llano, que figuran en el artculo 36 de la Ley de Uso y Enseanza

poden aplicar, sempre que hi haja una voluntat explcitament mani

del Valenciano, pueden aplicar, siempre que haya una voluntad

festada pels pares i mares o tutors, qualsevol deIs programes d'edu

explcitamente manifestada por los padres y madres o tutores, cual

caci bilinge. Aquests es podran adoptar a iniciativa de l'adminis-

quiera de los programas de educacin bilinge. Estos podrn incor-

DOGV Nm. 3.073

1997

traci educativa, d'acord amb l'oferta institucional d'ensenyament


en valencia que es realitzara anualment.

09

14257

08

porarse a iniciativa de la administracin educativa, de acuerdo con


la oferta institucional de enseanza en valenciano, que se realizar
anualmente.

2. El projecte educatiu de l'institut incloura:

2. El proyecto educativo del instituto incluir:

2. 1 Els fins i les intencions educatives, d'acord amb la identitat

2.1 Los fines y las intenciones educativas, de acuerdo con la

de l'institut i atenent la consecuci deis fins que estableixen la Llei

identidad del instituto y atendiendo a la consecucin de los fines

Organica d'Ordenaci General del Sistema Educatiu i la Llei d's i

que establecen la Ley Orgnica de Ordenacin General del Sistema

Ensenyament del Valencia.

Educativo y la Ley de Uso y Enseanza del Valenciano.

2.2 El disseny particular del programa o programes d'educaci

2.2. El diseo particular del programa o programas de educa

bilinge que aplique el centre i el pla de normalitzaci lingstica

cin bilinge que aplique el centro y el plan de normalizacin

que recull els aspectes relatius a I'ensenyament i a I's de les

lingstica que recoge los aspectos relativos a la enseanza y al uso

llenges al centre, sense perjudici del que determina el punt 1

de las lenguas en el centro sin perjuicio de lo determinado en el

d'aquest article. En el pla de normalitzaci lingstica han de que

punto 1 de este artculo. En el plan de normalizacin lingstica

dar definits:

deben quedar definidos:

2.2.1 El tractament del valencia com a llengua vehicular


d'aprenentatge.

2.2.1 El tratamiento del valenciano como lengua vehicular y de


aprendizaje.

2.2.2 El procs d'ensenyament i aprenentatge del castella.

2.2.2 El proceso de enseanza y aprendizaje del castellano.

2.2.3 Les diferents opcions amb referencia a les llenges estran

2.2.3 Las diferentes opciones con referencia a las lenguas

geres.

extranjeras.

2.2.4 Els criteris generals per a les adequacions deis processos

2.2.4 Los criterios generales para las adecuaciones de los proce

d'ensenyament de les llenges a la realitat sociolingstica del cen

sos de enseanza de las lenguas, a la realidad sociolingstica del

tre globalment i individual.

centro global e individualmente.

2.3 Els criteris basics que han d'orientar:

2.3. Los criterios bsicos que han de orientar:

2.3.1 L'organitzaci de I'institut.

2.3.1 La organizacin del instituto.

2.3.2 La participaci deis diversos estaments de la comunitat

2.3.2 La participacin de los diversos estamentos de la comuni


dad escolar.

escolar.
2.3.3 El pla d'actuaci per a I'atenci de la diversitat.

2.3.3 El plan de actuacin para la atencin de la diversidad.

2.3.4 Les decisions sobre la coordinaci amb els serveis del

2.3.4 Las decisiones sobre la coordinacin con los servicios del

municipi i les relacions previstes amb institucions pbliques i pri

municipio y las relaciones previstas con instituciones pblicas y

vades, per a la millor consecuci deis fins establits.

privadas, para la mejor consecucin de los fines establecidos.

2.4 Les condicions de participaci en el consell escolar i en el


centre de tot I'alumnat.

2.4 Las condiciones de participacin en el consejo escolar y en


el centro de todo el alumnado.

2.5 El reglament de regim intern de I'institut, amb les normes


basiques de convivencia.

2.5 El reglamento de rgimen interno del instituto, con las nor


mas bsicas de convivencia.

CAPITOL II

CAPITULO II

Projecte curricular d 'etapa

Proyecto curricular de etapa

Article 103

Artculo 103

1. La comissi de coordinaci pedaggica coordinara I'elabora

l. La comisin de coordinacin pedaggica coordinar la ela

ci i es responsabilitzara de la redacci del projecte curricular per a

boracin y se responsabilizar de la redaccin del proyecto curricu

cada una de les etapes educatives que s'impartisquen a I'institut,

lar para cada una de las etapas educativas que se impartan en el ins

d'acord amb el currculum oficial de la Comunitat Valenciana i

tituto, de acuerdo con el currculo oficial de la Comunidad Valen

amb les propostes realitzades pels departaments didactics i les

ciana y con las propuestas realizadas por los departamentos didcti

directrius establides pel claustre.

cos y las directrices establecidas por el claustro.

2. En el procs de reflexi i discussi, la comissi de coordina

2. En el proceso de reflexin y discusin, la comisin de coor

ci pedaggica promoura i garantira la participaci de tot el profes

dinacin pedaggica promover y garantizar la participacin de

sorat de l'etapa.

todo el profesorado de la etapa.

3. Els projectes curriculars d'etapa i les seues modificacions

3. Los proyectos curriculares de etapa y sus modificaciones

anual s seran aprovats i avaluats pel claustre de professors i se'n

anuales sern aprobados y evaluados por el claustro de profesores,

lliurara una cpia als membres del consell escolar.

entregando una copia a los miembros del consejo escolar.

4. Una vegada aprovats, es faran pblics i restaran a la secreta

4. Una vez aprobados, se harn pblicos y quedarn en la secre

ria de I'institut a la disposici de qualsevol membre de la comunitat


educativa que ho sol licite.

taria del instituto a disposicin de cualquier miembro de la comuni


dad educativa que lo solicite.

Article 104

Artculo 104

Els projectes curricular s d'etapa concretaran i completaran el

Los proyectos curriculares de etapa concretarn y completarn

currculum oficial de la Comunitat Valenciana en el marc del pro

el currculo oficial de la Comunidad Valenciana en el marco del

grama d'educaci bilinge que cada centre tinga autoritzat, i

programa de educacin bilinge que cada centro tenga autorizado,

inclouran:

e incluirn:

1. L'adequaci deis objectius generals de l'Educaci Secunda

1. La adecuacin de los objetivos generales de la Educacin

ria Obligatria, del Batxillerat i de la Formaci Professional espec

Secundaria Obligatoria, del Bachillerato y de la Formacin Profe

fica al context escolar, socioeconmic, cultural i sociolingstic de

sional especfica al contexto escolar, socioeconmico, cultural y

I'institut i a les caracterstiques de I'alumnat.

sociolingstico del instituto y a las caractersticas del alumnado.

2. Criteris metodolgics de caracter general i d'organitzaci


espaciotemporal.

2. Criterios metodolgicos de carcter general y de organiza


cin espacio-temporal.

3. Decisions sobre el procs d'avaluaci, que comprendran pro

3. Decisiones sobre el proceso de evaluacin, que compren

cediments general s per a avaluar la progressi de I'alumnat en

dern procedimientos generales para evaluar la progresin del

I'aprenentatge i els criteris de promoci.

alumnado en el aprendizaje y los criterios de promocin.

14258

1997

4. Orientacions per a incorporar, a travs de les diferents arees i


materies, els temes transversals del currculum.

09

08

DOGV Nm. 3.073


-

4. Orientaciones para incorporar, a travs de las distintas reas


y materias, los temas transversales del currculo.

5. Determinaci de materies optatives que ofereix l'institut.

5. Determinacin de las materias optativas que ofrece el instituto.

6. Criteris i procediments previstos per a organitzar, en l'Edu

6. Criterios y procedimientos previstos para organizar, en la

caci Secundaria Obligatoria, el tractament de la diversitat en el

Educacin Secundaria Obligatoria, el tratamiento de la diversidad

marc del currculum ordinari, i per a realitzar les adaptacions curri

en el marco del currculo ordinario, as como para realizar las adap

culars significatives per a l'alumnat amb necessitats educatives

taciones curriculares significativas para el alumnado con necesida

especials i els programes de diversificaci curricular que l'institut

des educativas especiales y los programas de diversificacin curri

establisca.

cular que el instituto establezca.

7. Criteris per a avaluar i, si escau, revisar els processos


d'ensenyament i la practica docent del professorat.

7. Criterios para evaluar y, en su caso, revisar los procesos de


enseanza y la prctica docente del profesorado.

8. En el cas del projecte curricular de Batxillerat, l'organitzaci

8. En el caso del proyecto curricular del Bachillerato, la organi

deIs itineraris proposats en cada una de les modalitats impartides a

zacin de los itinerarios propuestos en cada una de las modalidades

1 'institut.

impartidas en el instituto.

9. El pla d'orientaci educativa, psicopedagogica i professional


i el pla d'acci tutorial.

9. El plan de orientacin educativa, psicopedaggica y profesio


nal y el plan de accin tutorial.

10. Les programacions didactiques deIs departaments, regula


des en els articles 105 i 106 d'aquest reglament.

10. Las programaciones didcticas de los departamentos, regu


ladas en los artculos 105 y 106 de este Reglamento.

11. La supervisi deIs projectes que hi haja al centre sobre

11. La supervisin de los proyectos que existieran en el centro

iunovaci i recursos didactics.

sobre iunovacin y recursos didcticos.

Article 105

Artculo 105

l. Cada departament elaborara la programaci didactica deIs

1. Cada departamento elaborar la programacin didctica de

ensenyaments que t encomanats, agrupats en les etapes correspo

las enseanzas que tiene encomendadas, agrupadas en las etapas

nents, seguint les directrius generals establides per la comissi de

correspondientes, siguiendo las directrices generales establecidas

coordinaci pedagogica.

por la comisin de coordinacin pedaggica.

2. Els professors que impartisquen els ensenyaments correspo

2. Los profesores que impartan las enseanzas correspondientes

nents a les diferents religions elaboraran la programaci didactica

a las distintas religiones elaborarn la programacin didctica de

d'acord amb el que estableix el punt anterior.

las mismas de acuerdo con lo establecido en el punto anterior.

Artculo 106

Article 106
La

programaci

didactica

de

cada

departament

incloura,

La programacin didctica de cada departamento incluir, nece

necessariament, els segents aspectes per a cada una de les arees,

sariamente, los siguientes aspectos para cada una de las reas,

materies i moduls assignats o integrats en aquest:

materias y mdulos asignados al mismo o integrados en l:

1. En el cas de l'Educaci Secundaria Obligatoria, l'adequaci

l. En el caso de la Educacin Secundaria Obligatoria, la ade

deIs objectius generals, deIs continguts i deIs criteris d'avaluaci de

cuacin de los objetivos generales, de los contenidos y de los crite

l'area o materia al cicle o curs i als alumnes amb necessitats educa

rios de evaluacin del rea o materia al ciclo o curso y a los alum

tives especials.

nos con necesidades educativas especiales.

2. En el cas del Batxillerat i deIs cicles formatius, els objectius,


els continguts i els criteris d'avaluaci per a cada curso

2. En el caso del Bachillerato y de los ciclos formativos, los


objetivos, los contenidos y los criterios de evaluacin para cada
curso.

3. La distribuci temporal deIs continguts curriculars.

3. La distribucin temporal de los contenidos curriculares.

4. La metodologia didactica a aplicar.

4. La metodologa didctica que se va a aplicar.

5. Els procediments i instruments previstos per a avaluar l'apre

5. Los procedimientos e instrumentos previstos para evaluar el

nentatge de l'alumnat i seguir la seua progressi, i tamb els criteris

aprendizaje del alumnado y seguir su progresin, as como los cri

de qualificaci i promoci que se seguiran, amb especial referencia

terios de calificacin y promocin que se seguirn, con especial

als mnims exigibles.

referencia a los mnimos exigibles.

6. Les activitats de recuperaci per a l'alumnat de Batxillerat

6. Las actividades de recuperacin para el alumnado de Bachi

amb assignatures pendents i els aprofundiments i reforyos per a

llerato con asignaturas pendientes y las profundizaciones y refuer

aconseguir aquesta recuperaci.

zos para lograr dicha recuperacin.

7. Els materials i recursos didactics a utilitzar, inclosos els


materials curriculars per a s de l'alumnat.
8. La concreci deIs temes transversals del currculum.
9. Les activitats complementaries i extraescolars que es prete
nen realitzar des del departament.
10. Els mnims que han de complir les adaptacions curriculars i

7. Los materiales y recursos didcticos que se vayan a utilizar,


incluidos los materiales curriculares para uso del alumnado.
8. La concrecin de los temas transversales del currculo.
9. Las actividades complementarias y extraescolares que se pre
tenden realizar desde el departamento.
10. Los mnimos que deben cumplir las adaptaciones curricula

els programes de diversificaci.

res y los programas de diversificacin.

Article 107

Artculo 107

1. Els professors programaran la seua activitat docent d'acord

l. Los profesores programarn su actividad docente de acuerdo

amb les programacions didactiques deIs departaments a que pertan

con las programaciones didcticas de los departamentos a los que

guen, incloses en el projecte curricular corresponent.

pertenezcan, incluidas en el correspondiente proyecto curricular.

2. En cas que algun professor o professora decidisca incloure en

2. En caso de que algn profesor o profesora decida incluir en

la seua activitat docent alguna variaci respecte a la programaci

su actividad docente alguna variacin respecto de la programacin

del departament, la variaci i la seua justificaci hauran de ser

del departamento, dicha variacin, y su justificacin, debern ser

incloses en la programaci didactica del departament. En tot cas,

incluidas en la programacin didctica del departamento. En todo

les variacions que s'incloguen hauran de respectar les decisions

caso, las variaciones que se incluyan debern respetar las decisio

generals adoptades en el projecte curricular d'etapa corresponent.

nes generales adoptadas en el proyecto curricular de etapa corres


pondiente.

DOGV Nm. 3.073

1997

09

14259

08

CAPITOL III

CAPITULO III

Programaci general anual

Programacin general anual


Artculo 108

Article 108
l. L'equip directiu coordinara l' elaboraci i es responsabilitzara

l. El equipo directivo coordinar la elaboracin y se responsa

de la redacci de la programaci general anual de l'institut, d'acord

bilizar de la redaccin de la programacin general anual del insti

amb els criteris adoptats pel consell escolar i amb les propostes rea

tuto, de acuerdo con los criterios adoptados por el consejo escolar y

litzades pel claustre de professors, i estudiara les propostes formu

con las propuestas realizadas por el claustro de profesores, y estu

lades pel consell de delegats i per les entitats de participaci

diar las propuestas formuladas por el consejo de delegados y las

coHaboraci que determina el ttol III d'aquest reglament.

entidades de participacin y colaboracin que determina el ttulo III


de este Reglamento.

2. La programaci general anual, amb l'informe previ del claus

2. La programacin general anual, previo informe del claustro

tre de professors, sera aprovada pel consell escolar de l'institut, que

de profesores, ser aprobada por el consejo escolar del instituto,

respectara en tot cas els aspectes docents aprovats pel claustre, aix

que respetar en todo caso los aspectos docentes aprobados por el

com les propostes que facen el consell de delegats d'alumnes i les

claustro, as como las propuestas que hagan el consejo de delega

associacions de pares i mares d'alumnes respecte a la programaci

dos de alumnos y las asociaciones de padres y madres de alumnos

general anual.

respecto de la programacin general anual.

Article 109

Artculo 109

l. La programaci general anual estara constituida pel conjunt

l. La programacin general anual estar constituida por el con

d'actuacions, derivades de les decisions adoptades en el projecte

junto de actuaciones, derivadas de las decisiones adoptadas en el

educatiu de l'institut i en els projectes curriculars, que es realitza

proyecto educativo del instituto y los proyectos curriculares, que se

ran cada curs academic.

realizarn cada curso acadmico.

2. La programaci general anual incloura:

2. La programacin general anual incluir:

2. 1 Les actuacions prioritaries en els segents ambits:

2.1 Las actuaciones prioritarias en los siguientes mbitos:

2.1.1 Desplegament del currculum i activitats escolars comple


mentaries i extraescolars.

2.1.1 Desarrollo del currculo y actividades escolares comple


mentarias y extraescolares.

2.1.2 Orientaci escolar.

2.1.2 Orientacin escolar.

2.1.3 La situaci del procs d'aplicaci del disseny particular

2.1.3 La situacin del proceso de aplicacin del diseo particu

del programa d'educaci bilinge a l'institut, tant pel que fa a

lar del programa de educacin bilinge en el instituto, tanto por lo

l'ensenyament del valencia i la seua incorporaci com a llengua

que se refiere a la enseanza del valenciano y de su incorporacin

vehicular, com a les activitats previstes durant el curs per estendre

como lengua vehicular, como las actividades previstas durante el

l's academic, administratiu i social del valencia, aix com una ana

curso para extender el uso acadmico, administrativo y social del

lisi de la situaci del procs d'aplicaci del pla de normalitzaci

valenciano, as como un anlisis de la situacin del proceso de apli

lingstica determinat en els apartats 2.2.2, 2.2.3 i 2.2.4 de l'article

cacin del plan de normalizacin lingstica determinado en los

102.

apartados 2.2.2, 2.2.3 Y 2.2.4 del artculo 102.

2.1.4 Programa anual de formaci del professorat.

2.1.4 Programa anual de formacin del profesorado.

2.1.5 Actuacions i programes per a l'atenci a la diversitat.

2.1.5 Actuaciones y programas para la atencin a la diversidad.

2.2 Procediments, calendari i terminis per a la realitzaci


d'aquestes activitats.
2.3 Horari general de l'alumnat i criteris pedagogics per a la

2.2. Procedimientos, calendario y plazos para la realizacin de


estas actividades.
2.3. Horario general del alumnado y criterios pedaggicos para
su elaboracin.

seua elaboraci.
2. 4 Una memoria administrativa que incloura el document

2.4. Una memoria administrativa que incluir el documento de

d'organitzaci del centre, l'estadstica de principi de curs i la situa

organizacin del centro, la estadstica de principio de curso y la

ci de les instaHacions i de l'equipament.

situacin de las instalaciones y del equipamiento.

Article 110

Artculo 110

1. Una vegada aprovada, la programaci general anual es fara

l. Una vez aprobada, la programacin general anual se har

pblica i restara a la secretaria de l'institut a la disposici de qual

pblica y quedar en la secretara del instituto a disposicin de

sevol membre de la comunitat educativa que la sollicite. Caldra

cualquier miembro de la comunidad educativa que la solicite. Un

enviar-ne un exemplar a la Direcci Territorial de Cultura i Educa

ejemplar de la misma ser remitido a la Direccin Territorial de

ci i al consell escolar.

Cultura y Educacin y al consejo escolar.

2. El consell escolar fixara els criteris per que ha de regir-se la

2. El consejo escolar fijar los criterios por los que debe regirse

programaci general anual en la primera setmana del curso En fina

la programacin general anual en la primera semana del curso. Al

litzar el perode lectiu, establit pel calendari escolar, el consell

finalizar el perodo lectivo, establecido por el Calendario escolar, el

escolar i l'equip directiu avaluaran el grau de compliment de la

consejo escolar y el equipo directivo evaluarn el grado de cumpli

programaci general anual. Les conclusions ms rellevants seran

miento de la programacin general anual. Las conclusiones ms

recollides en una memoria que s'enviara a la Direcci Territorial

relevantes sern recogidas en una memoria que se remitir a la

d'Educaci.

Direccin Territorial de Educacin.

TITULO VI
Consejo de delegados de alumnos

TITOL VI
Consell de delegats d'alumnes
Article 111

Artculo 111

Als instituts d'Educaci Secundaria h i haura u n consell d e dele

En los institutos d e Educacin Secundaria existir u n consejo

gats integrat per representants de l'alumnat deIs diferents grups,

de delegados integrado por representantes del alumnado de los dis

pels representants de l'alumnat en el consell escolar i per dos mem

tintos grupos, por los representantes del alumnado en el consejo

bres de l'associaci d'alumnes del centre.

escolar y por dos miembros de la asociacin de alumnos del centro.

14260

1997

Article 1 12

09

08

DOGV Nm. 3.073


-

Artculo 1 12

El consell de delegats podra reunir-se en pIe o, quan la naturale

El consejo de delegados podr reunirse en pleno o, cuando la

sa deIs problemes ho faya ms convenient, en comissions que aple

naturaleza de los problemas lo haga ms conveniente, en comisio

guen els delegats d'un curs o d'una de les etapes educatives que

nes que renan a los delegados de un curso o de una de las etapas

s'impartisquen a l'institut.

educativas que se impartan en el instituto.

Article 1 13

Artculo 1 13

1. Al comenyament del curs escolar cada grup d'estudiants ele

l. Cada grupo de estudiantes elegir, por sufragio directo y

gira, per sufragi directe i secret i per majoria simple, un delegat o

secreto y por mayora simple, al comienzo del curso escolar, un

delegada de grup que formara part del consell de delegats. S'elegira

delegado o delegada de grupo, que formar parte del consejo de

tamb un subdelegat o subdelegada que substituira el delegat o

delegados. Se elegir tambin un subdelegado o subdelegada que

delegada en cas d'absencia i li donara suport en les seues funcions.

sustituir al delegado o delegada en caso de ausencia y lo apoyar


en sus funciones.

2. Les eleccions de delegats seran organitzades i convocades

2. Las elecciones de delegados sern organizadas y convocadas

pel cap o per la cap d'estudis, en coHaboraci amb els tutors deIs

por el jefe o jefa de estudios, en colaboracin con los tutores de los

grups, els representants de l'alumnat en el consell escolar i les asso

grupos, los representantes del alumnado en el consejo escolar y las

ciacions d'alumnes.

asociaones de alumnos.

l'informe raonat dirigit al tutor o tutora, per la majoria absoluta de

3. Los delegados y subdelegados podrn ser revocados, previo


informe razonado dirigido al tutor o tutora, por la mayora absoluta

3. Els delegats i subdelegats podran ser revocats, desprs de


l'alumnat del grup que els va elegir. En aquest cas, es procedira a la

del alumnado del grupo que los eligi. En este caso, se proceder a

convocatoria de noves eleccions en un termini de 15 dies, d'acord

la convocatoria de nuevas elecciones en un plazo de 15 das, de

amb el que estableix l'apartat 2.

acuerdo con lo establecido en el apartado 2.

Article 1 14

Artculo 1 14

1. El consell de delegats tindra les funcions segents:

l. El consejo de delegados tendr las siguientes funciones:

1. 1 Elevar a l'equip directiu propostes per a l' elaboraci del

1.1. Elevar al equipo directivo propuestas para la elaboracin

projecte educatiu de l'institut i la programaci general anual.

del proyecto educativo del instituto y la programacin general


anual.

1.2 Informar els representants deIs alumnes en el consell esco


lar deIs problemes de cada grup o curso

1.2. Informar a los representantes de los alumnos en el consejo


escolar de los problemas de cada grupo o curso.

1.3 Rebre informaci deIs representants deIs alumnes en aquest

1.3 Recibir informacin de los representantes de los alumnos en

consell sobre els temes de que han tractat, i de les confederacions,

dicho consejo sobre los temas tratados en el mismo, y de las confe

federacions estudiantils i organitzacions juvenils legalment consti

deraciones, federaciones estudiantiles y organizaciones juveniles,

tldes.

legalmente constituidas.

1.4 Elaborar informes per al consell escolar a iniciativa propia o


a petici d'aquest.
1.5 Elaborar propostes de modificaci del reglament de regim
intern, dins l'ambit de la seua competencia.
1.6 Informar els estudiants de les activitats d'aquest consell.

1.4 Elaborar informes para el consejo escolar a iniciativa propia


o a peticin de ste.
1.5 Elaborar propuestas de modificacin del reglamento de
rgimen interno, dentro del mbito de su competencia.
1.6 Informar a los estudiantes de las actividades de dicho con
sejo.

1.7 Formular propostes de criteris per a l'elaboraci deIs horaris


d'activitats docents i extraescolars.

1.7 Formular propuestas de criterios para la elaboracin de los


horarios de actividades docentes y extraescolares.

1.8 Debatre els assumptes que haja de tractar el consell escolar

1.8 Debatir los asuntos que vaya a tratar el consejo escolar en el

en l'ambit de la seua competencia i elevar propostes de resoluci

mbito de su competencia y elevar propuestas de resolucin a sus

als seus representants en aquest.

representantes en el mismo.

2. Quan ho sol'licite, el consell de delegats, en pIe o en comis

2. Cuando lo solicite, el consejo de delegados, en pleno o en

si, haura de ser escoltat pels organs de govern i de coordinaci de

comisin, deber ser odo por los rganos de gobierno y de coordi

l'institut en els assumptes que, per la naturalesa, requerisquen la

nacin del instituto, en los asuntos que, por su naturaleza, requieran

seua audiencia, i especialment pel que es refereix a:

su audiencia y, especialmente, en lo que se refiere a:

2.1 Celebraci de proves d'examens.


2.2 Establiment i realitzaci d'activitats culturals, recreatives i
esportives a l' institut.
2.3 Presentaci de reclamacions en els casos d'aband o incom
pliment de les tasques educatives.
2.4 AHegacions i reclamacions sobre l'objectivitat i l'eficacia
en la valoraci del rendiment academic deIs alumnes.
2.5 Proposta de sancions als alumnes per la comissi de faltes
que comporten la incoaci d'expedient.
2.6 Altres actuacions i decisions que afecten de manera espec

2.1 Celebracin de pruebas de exmenes.


2.2 Establecimiento y desarrollo de actividades culturales,
recreativas y deportivas en el instituto.
2.3 Presentacin de reclamaciones en los casos de abandono o
incumplimiento de las tareas educativas.
2.4 Alegaciones y reclamaciones sobre la objetividad y eficacia
en la valoracin del rendimiento acadmico de los alumnos.
2.5 Propuesta de sanciones a los alumnos por la comisin de
faltas que llevan aparejada la incoacin de expediente.
2.6 Otras actuaciones y decisiones que afecten de modo espec

fica els alumnes.

fico a los alumnos.

Article 115

Artculo 115

Correspon als delegats d e grup:


1. Assistir a les reunions del consell de delegats i participar en
les seues deliberacions.
2. Exposar als organs de govern i de coordinaci didactica els
suggeriments i les reclamacions del grup que representen.

Corresponde a los delegados d e grupo:

l. Asistir a las reuniones del consejo de delegados y participar


en sus deliberaciones.
2. Exponer a los rganos de gobierno y de coordinacin didcti
ca las sugerencias y reclamaciones del grupo al que representan.

3. Fomentar la convivencia entre els alumnes del seu grupo

3. Fomentar la convivencia entre los alumnos de su grupo.

4. Col'laborar amb el tutor o tutora i amb els professors del

4. Colaborar con el tutor o tutora y con los profesores del grupo

grup en els temes que afecten el funcionament d'aquest.

en los temas que afecten al funcionamiento de ste.

DOGV Nm. 3.073

1997

5. Col'laborar amb els professors i amb els organs de govern de


l'institut per al bon funcionament d'aquest.
6. Col'laborar en la cura i la utilitzaci adequada del material i
de les instaHacions de l'institut.

09

14261

08

5. Colaborar con los profesores y con los rganos de gobierno


del instituto para el buen funcionamiento del mismo.
6. Colaborar en el cuidado y la adecuada utilizacin del mate
rial y de las instalaciones del instituto.

7. Els delegats de curs tindran dret d'assistencia a les sessions

7. Los delegados de curso tendrn derecho de asistencia a las

d'avaluaci en la fase on es realitzen o s'exposen les conclusions i

sesiones de evaluacin en la fase donde se realicen o expongan las

amllisis globals del funcionament del grupo

conclusiones y anlisis globales del funcionamiento del grupo.

8. Totes les funcions que establisca el reglament de regim

8. Todas aquellas funciones que establezca el reglamento de

interno

rgimen interno.

Article 116

Artculo 116

Els representants de l'alumnat no podran ser sancionats per


l'exercici de les seus funcions.

Los representantes del alumnado no podrn ser sancionados por


el ejercicio de sus funciones.

TITOL VII
Regim economic de l'institut
Article 117

TITULO VII
Rgimen econmico del instituto
Artculo 117

Els instituts d'Educaci Secundaria disposaran d'autonomia en

Los institutos de Educacin Secundaria dispondrn de auto

la gesti econmica, en els termes establits en la Llei Org'mica

noma en su gestin econmica, en los trminos establecidos en la

9/1995, de la Participaci, l'Avaluaci i el Govern deIs Centres

Ley Orgnica 9/1995 de la Participacin, la Evaluacin y el

Docents, en les lleis de pressupostos de la Generalitat Valenciana i

Gobierno de los centros docentes, en las Leyes de Presupuestos de

en la normativa complementaria per la qual es regule i desplegue

la Generalitat Valenciana y en la normativa complementaria por la

l'activitat i l'autonomia de la gesti econmica deIs centres docents

que se regule y desarrolle la actividad y autonoma de la gestin

pblics no universitaris de la Comunitat Valenciana.

econmica de los centros docentes pblicos no universitarios de la


Comunidad Valenciana.

TITOL VIII
Regim d'ensenyaments
Article 118

TITULO VIII
Rgimen de enseanzas
Artculo 118

1. Els instituts d'Educaci Secundaria que es determinen

l. En los institutos de Educacin Secundaria que se determine

podran impartir els ensenyaments de regim general i algun deIs

podrn impartirse las enseanzas de rgimen general y alguna de

ensenyaments de regim especial, en els termes establits en la le gis

las enseanzas de rgimen especial, en los trminos establecidos en

laci vigent.
2. Les persones adultes podran cursar el Batxillerat i la Forma

la legislacin vigente.
2. Las personas adultas podrn cursar el B achillerato y la For

ci Professional especfica als instituts d'Educaci Secundaria que

macin Profesional especfica en los institutos de Educacin

es determinen, sempre que tinguen la titulaci requerida, i hi

Secundaria que se determine, siempre que tengan la titulacin

podran disposar d'una oferta especfica i d'una organitzaci ade

requerida, pudiendo disponer para dichos estudios de una oferta

quada a les seues caracterstiques, tant en la modalitat d'educaci

especfica y de una organizacin adecuada a sus caractersticas,

presencial com a distancia. Excepcionalment es podran impartir

tanto en la modalidad de educacin presencial como a distancia.

aquests ensenyaments en centres especfics de formaci de perso

Excepcionalmente se podrn impartir estas enseanzas en centros

nes adultes que complisquen les condicions adequades.

especficos de formacin de personas adultas que renan las condi


ciones adecuadas.

3. Igualment, als instituts d'Educaci Secundaria que es deter

3. Igualmente, en los institutos de Educacin Secundaria que se

minen hi podra haver seccions lingstiques especialitzades. Als

determine podrn existir secciones lingsticas especializadas. En

instituts que hi haja aquestes seccions es podra impartir una part del

los institutos en que existan estas secciones se podr impartir una

currculum en la llengua triada i s'organitzaran les activitats com

parte del currculo en la lengua elegida y se organizarn las activi

plementaries necessaries per a aconseguir els objectius lingstics

dades complementarias necesarias para alcanzar los objetivos

pretesos.

lingsticos pretendidos.

Article 119

Artculo 119

Els ensenyaments previstos en l'article anterior seran aprovats

Las enseanzas previstas en el artculo anterior sern aprobadas

per ordre de la Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia, que

por orden de la Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia que

adoptara les mesures necessaries per a la seua posada en marxa, en

adoptar las medidas precisas para la puesta en marcha de las mis

particular les referides a dotaci de mitjans humans i tecnics sufi

mas, en particular las referidas a dotacin de medios humanos y

cients i convalidaci d'estudis o materies.

tcnicos suficientes y convalidacin de estudios o materias.

TITOL IX

TITULO IX
Evaluacin de los institutos

Avaluaci deIs instituts

Article 120

Artculo 120

l. Els instituts avaluaran el seu propi funcionament, cada un

l. Los institutos evaluarn su propio funcionamiento, cada uno

deIs programes i activitats que duguen a terme i els resultats acon

de los programas y actividades que se lleven a cabo y los resultados

seguits al final de cada curs escolar.

alcanzados al final de cada curso escolar.

2. Els rgans de govern i de coordinaci didactica de l'institut

2. Los rganos de gobierno y de coordinacin didctica del ins

impulsaran, en l'ambit de les seues competencies, la realitzaci de

tituto impulsarn, en el mbito de sus competencias, la realizacin

l'avaluaci interna.

de la evaluacin interna.

14262

1997

09

DOGV Nm. 3.073

08

3. El consell escolar de l'institut avaluara, a l'acabament de

3. El consejo escolar del instituto evaluar, al trmino de cada

cada curs, el projecte educatiu de l'institut i la programaci general

curso, el proyecto educativo del instituto, as como la programacin

anual, el desplegament de les activitats escolars complementaries,

general anual, el desarrollo de las actividades escolares comple

l'evoluci del rendiment escolar deIs alumnes i l'eficacia en la ges

mentarias, la evolucin del rendimiento escolar de los alumnos y la

ti de recursos, respectant en tot cas els aspectes docents que com

eficacia en la gestin de recursos, respetando, en todo caso, los

peteixen al claustre de professos. El consell escolar podra demanar

aspectos docentes que competen al claustro de profesores. El con

assessorament o informes als rgans de govern i coordinaci

sejo escolar podr recabar asesoramiento o informes de los rganos

docent i tamb a la inspecci educativa.

de gobierno y de la coordinacin docente, as como de la Inspec


cin Educativa.

4. El claustre de professors avaluara, a l'acabament de cada

4. El claustro de profesores evaluar, al trmino de cada curso

curs escolar, el projecte curricular de cada etapa i cicle que

escolar, el proyecto curricular de cada etapa y ciclo que se imparta

s'impartisca a l'institut, el procs d'ensenyament i l'evoluci del

en el instituto, el proceso de enseanza y la evolucin del rendi

rendiment escolar. Igualment, avaluara tots els aspectes docents

miento escolar. Igualmente evaluar todos los aspectos docentes

inclosos en el projecte educatiu i en la programaci general anual.

incluidos en el proyecto educativo y en la programacin general

La comissi de coordinaci pedaggica proposara al claustre el pla

anual. La comisin de coordinacin pedaggica propondr al claus

per a realitzar l'avaluaci.

tro el plan para realizar dicha evaluacin.

5. Per a facilitar l'avaluaci del funcionament deIs instituts, la

5. Para facilitar la evaluacin del funcionamiento de los institu

Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia elaborara models i indi

tos, la Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia elaborar

cadors d'avaluaci.

modelos e indicadores de evaluacin.

Article 121
l. La Conselleria

de Cultura, Educaci i Ciencia establira pro

Artculo 121
l. La Conselleria

de Cultura, Educacin y Ciencia establecer

grames d'avaluaci peridica deIs instituts, que hauran de tenir en

programas de evaluacin peridica de los institutos, que debern

consideraci les circumstancies en que es realitzen les activitats

tomar en consideracin las circunstancias en las que se desarrollan

educatives deIs centres i els recursos humans i materials de que dis

las actividades educativas de los centros y los recursos humanos y

posen.

materiales con los que cuenten.

2. Correspon a la inspecci educativa l'avaluaci externa deIs

2. Corresponde a la inspeccin educativa la evaluacin externa

instituts. Amb aquesta col' laboraran els rgans coHegiats i uniper

de los institutos. Con ella colaborarn los rganos colegiados y uni

sonals de govern, els rgans de coordinaci didactica i les entitats

personales de gobierno, los rganos de coordinacin didctica y las

que determina el ttol III d'aquest reglamento

entidades que determina el ttulo III del presente reglamento.

3. L'avaluaci deIs instituts haura de tenir en compte les con

3. La evaluacin de los institutos deber tener en cuenta las

clusions obtingudes en les avaluacions anteriors, els resultats de

conclusiones obtenidas en las anteriores evaluaciones, los resulta

l'avaluaci interna, aix com el context socioeconmic i els recur

dos de la evaluacin interna, as como el contexto socioeconmico

sos de que disposa. L'avaluaci es fara sobre els processos educa

y los recursos de que dispone. La evaluacin se efectuar sobre los

tius i sobre els resultats obtinguts, tant pel que fa a l'organitzaci,

procesos educativos y sobre los resultados obtenidos, tanto en lo

gesti i funcionament, com al conjunt de les activitats d'ensenya


ment i aprenentatge.

relativo a la organizacin, gestin y funcionamiento, como al con


junto de las actividades de enseanza y aprendizaje.

4. Els resultats especfics de l'avaluaci realitzada seran comu

4. Los resultados especficos de la evaluacin realizada sern

nicats al consell escolar i al claustre de professors de cada instituto

comunicados al consejo escolar y al claustro de profesores de cada

Es faran pbliques les conclusions generals derivades deIs resultats

instituto. Se harn pblicas las conclusiones generales derivadas de

de l'avaluaci deIs instituts.

los resultados de la evaluacin de los institutos.

5. A fi de millorar la qualitat educativa i el treball deIs profes

5. A fin de mejorar la calidad educativa y el trabajo de los pro

sors, la Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia elaborara plans

fesores, la Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia elaborar

per a la valoraci de la funci pblica docent.

planes para la valoracin de la funcin pblica docente.

6. En la valoraci de la funci pblica docent a que es refereix

6. En la valoracin de la funcin pblica docente a la que se

l'apartat anterior, els rgans unipersonal s de govern deIs centres

alude en el apartado anterior, los rganos unipersonales de gobierno

hauran de col' laborar amb els serveis d'inspecci, i, en els aspectes

de los centros debern colaborar con los servicios de inspeccin y,

que especficament s'establisquen, podran col' laborar els membres

en los aspectos que especficamente se establezcan, podrn colabo

de la comunitat educativa que es determinen en els plans a que fa

rar los miembros de la comunidad educativa que se determinen en

referencia l'apartat anterior. En tot cas, es garantira la participaci

los planes a que hace referencia el apartado anterior. En todo caso,

deIs professors en aquest procs.

se garantizar en este proceso la participacin de los profesores.

DISPOSICIONES ADICIONALES

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Primera

Aquest reglament tindra caracter supletori per a tots els centres

Este Reglamento tendr carcter supletorio para todos los cen

docents que impartisquen qualsevol deIs ensenyaments establits en

tros docentes que impartan cualquiera de las enseanzas estableci

la Llei Organica 1/1990 d'Ordenaci General del Sistema Educatiu.

das en la Ley Orgnica 1/1990 de Ordenacin General del Sistema


Educativo.

Segona

Segunda

La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia establira les

La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia establecer las

mesures necessaries per a fer compatibles els ensenyaments de

medidas necesarias para hacer compatibles las enseanzas de rgi

regim general amb els de regim especial o amb les activitats pr

men general con las de rgimen especial o aquellas actividades pro

pies deIs esportistes d'elit, a fi de permetre a l'alumnat l'obtenci

pias de los deportistas de lite con el fin de permitir al alumnado la

deIs ttols de Graduat en Educaci Secundaria, Batxillerat, Tecnic i

obtencin de los ttulos de Graduado en Educacin Secundaria,

Tecnic Superior de Formaci Professional especfica.

Bachillerato, Tcnico y Tcnico Superior de Formacin Profesional


especfica.

DOGV Nm. 3.073

1997

09

14263

08

Tercera

Tercera
La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia adequara el que

La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia adecuar lo

estableix aquest reglament a les caracterstiques, condicions i

establecido en el presente reglamento a las caractersticas, condicio

necessitats de la formaci de les persones adultes, tant en la moda

nes y necesidades de la formacin de las personas adultas, tanto en

litat d'educaci presencial com a distancia, fomentara en qualsevol

la modalidad de educacin presencial como de enseanza a distan

cas l'ensenyament presencial i garantira un nombre de llocs esco

cia, fomentando en cualquier caso, la enseanza presencial y garan

lars que permeta estudiar en aquest modalitat a totes les persones

tizando un nmero de puestos escolares que permita estudiar en esta

que ho sol liciten, d'acord amb les disposicions establides en la Llei

modalidad a todas las personas que lo soliciten, de acuerdo con las

de la Generalitat Valenciana 1/1995, de 20 de gener, de Formaci

disposiciones establecidas en la Ley de la Generalitat Valenciana

de Persones Adultes.

1/1995, de 20 de enero, de Formacin de Personas Adultas.

Quarta

Cuarta

El que estableix aquest reglament sobre avaluaci general deIs

Lo que se establece en este Reglamento sobre evaluacin gene

centres sera d'aplicaci als centres concertats en que s'impartis

ral de los centros ser de aplicacin a los centros concertados en

quen ensenyaments equivalents als instituts d'Educaci Secundaria,

que se impartan enseanzas equivalentes a los institutos de Educa

ubicats en l'ambit territorial de gesti que correspon a la Conselle

cin Secundaria, ubicados en el mbito territorial de gestin que

ria de Cultura, Educaci i Ciencia de la Generalitat Valenciana.

corresponde a la Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia, de la


Generalitat Valenciana.

Cinquena

Quinta

El que disposa aquest reglament s'entn sense perjudici de les

Lo dispuesto en este Reglamento, se entiende sin perjuicio de

peculiaritats deIs centres docents de titularitat de les administra

las peculiaridades de los centros docentes de titularidad de las

cions locals o d'altres institucions pbliques.

administraciones locales u otras instituciones pblicas.

Sisena

Sexta

Les referencies fetes en el reglament al projecte curricular


d'etapa

s'han

d'entendre

fetes,

indistintament,

l'Educaci

Las referencias hechas en el presente reglamento, al proyecto


curricular de etapa, deben entenderse realizadas, indistintamente, a

Secundaria Obligatoria, el Batxillerat i els cicles formatius de For

la Educacin Secundaria Obligatoria, el Bachillerato y los ciclos

maci Professional de grau mitja i superior.

formativos de Formacin Profesional de grado medio y superior.

Setena

Sptima

Podra haver-hi instituts pblics especfics de Formaci Profes

Podrn existir institutos pblicos especficos de Formacin Pro

sional. Se'ls aplicara aquest reglament, que es podra completar amb

fesional. Se les aplicar el presente reglamento, pudindose com

normativa especfica.

pletar con normativa especfica.

Vuitena

Octava

l. La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia podra crear i

l. La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia podr crear y

suprimir seccions d'Educaci Secundaria Obligatoria a les locali

suprimir secciones de Educacin Secundaria Obligatoria en las locali

tats que, per necessitats derivades de la planificaci educativa, siga

dades en las que, por necesidades derivadas de la planificacin educa

aconsellable, amb l'informe previ del consell escolar municipal.

tiva, sea aconsejable, previo informe del consejo escolar municipal.

2. Les seccions d'Educaci Secundaria Obligatoria dependran

2. Las secciones de Educacin Secundaria Obligatoria depen

d'un institut d'Educaci Secundaria. Aquestes seccions disposaran

dern de un instituto de Educacin Secundaria. Estas secciones

d'un vicedirector o vicedirectora i d'un cap o una cap d'estudis. La

contarn con un vicedirector o vice directora y un jefe o jefa de

Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia regulara la creaci, fun

estudios. La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia regular

cionament, ordenaci i participaci deIs diferents sectors de la

la creacin, funcionamiento, ordenacin y participacin de los dife

comunitat educativa en les seccions d'Educaci Secundaria Obli

rentes sectores de la comunidad educativa en las secciones de Edu

gatoria.

cacin Secundaria Obligatoria.

3. Les seccions d'educaci secundaria obligatoria podran dispo

3. Las secciones de Educacin Secundaria Obligatoria podrn

sar de plantilla organica propia i seran dotades del personal i

contar con plantilla orgnica propia, dotndolas de personal e insta

instal- lacions determinats en la LOGSE.

laciones determinadas en la LOGSE.

Novena

Novena

l. La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia podra crear

l. La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia podr crear

residencies per a atendre les necessitats d'escolaritzaci d'alumnes

residencias para atender las necesidades de escolarizacin de alum

quan la seua assistencia diaria a un institut no siga possible per ra

nos cuando su asistencia diaria a un instituto no sea posible por

de distancia al domicilio Podran estar vinculades a un o ms insti

razn de la distancia de su domicilio. Podrn estar vinculadas a uno

tuts.

o varios institutos.

2. A tots els efectes, el personal docent de les residencies sera

2. A todos los efectos, el personal docente de las residencias

considerat com a professorat del centre que es determine per a la

ser considerado como profesorado del centro que se determine, a

participaci en la seua organitzaci i funcionament.

efectos de participacin en su organizacin y funcionamiento.

3. La Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia regulara per

3. La Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia regular, por

ordre tots els aspectes relatius a les residencies deIs instituts d 'Edu

orden, todos los aspectos relativos a la o las residencias de los insti

caci Secundaria.

tutos de Educacin Secundaria.


DISPOSICIONES TRANSITORIAS

DISPOSICIONS TRANSITORIES

Primera

Primera

Aquest reglament s d'aplicaci als actuals instituts de Batxille

El presente reglamento es de aplicacin a los actuales institutos

rat i de Formaci Professional, que passen a denominar-se instituts

de Bachillerato y de Formacin Profesional, que pasan a denomi-

14264

1997

09

08

DOGV Nm. 3.073


-

d'Educaci Secundaria, i les seues extensions o seccions es conver

narse institutos de Educacin Secundaria y sus extensiones o sec

teixen en seccions d'Educaci Secundaria adscrites a l'institut

ciones se convierten en secciones de Educacin Secundaria adscri

corresponent. Aixo no obstant, aquests instituts i extensions o sec

tas al correspondiente instituto. No obstante, dichos institutos y

cions, segon corresponga a cada centre, continuaran impartint els

extensiones o secciones, segn corresponda a cada centro, seguirn

ensenyaments de Batxillerat Unificat Polivalent, Curs d'Orientaci

impartiendo las enseanzas de Bachillerato Unificado Polivalente,

Universitaria, Formaci Professional de primer i segon graus, fins

Curso de Orientacin Universitaria, Formacin Profesional de pri

que siguen substitUits per implantaci anticipada deIs nous ensen

mer y segundo grado, hasta que sean sustituidas por implantacin

yaments establits en l'artiele 17 de la LOGSE, o fins la seua extin

anticipada de las nuevas enseanzas establecidas en el artculo 17

ci segons disposa el calendari d'aplicaci del nou sistema educa

de la LOGSE, o su extincin conforme a lo dispuesto en el calenda

tiu.

rio de aplicacin del nuevo sistema educativo.

Segona

Segunda

l. Els centres de titularitat de la Generalitat Valenciana que

l. Los centros de titularidad de la Generalitat Valenciana que

impartisquen ensenyaments de BUP, COU i FP mantindran durant

impartan enseanzas de BUP, COU y FP, mantendrn durante el

el curs 1997-98 els organs de coordinaci didactica existents en el

curso 1997-98, los rganos de coordinacin didctica existentes en

moment d'entrada en vigor d'aquest reglament.

el momento de entrada en vigor de este Reglamento.

2. Els nous llocs que es determinen en aquest reglament s'ani

2. Los nuevos puestos que se determinan en el presente regla

ran cobrint progressivament en funci de les disponibilitats pressu


postaries.

mento, se irn cubriendo progresivamente en funcin de las dispo


nibilidades presupuestarias.

Tercera

Tercera

l. Durant el temps que en cada cas determine la Conselleria de

l. Durante el tiempo que en cada caso la Conselleria de Cultu

Cultura, Educaci i Ciencia, els col'legis d'Educaci Primaria

ra, Educacin y Ciencia determine, los colegios de Educacin Pri

podran impartir transitoriament el primer ciele de 1 'Educaci

maria podrn transitoriamente impartir el primer cielo de la Educa

Secundaria Obligatoria.

cin Secundaria Obligatoria.

2. A fi de garantir una adequada coordinaci deIs estudis

2. A fin de garantizar una adecuada coordinacin de los estu

d'Educaci Secundaria Obligatoria, la Conselleria de Cultura, Edu

dios de Educacin Secundaria Obligatoria, la Conselleria de Cultu

caci i Ciencia adscriura aquests coHegis a un institut d'Educaci

ra, Educacin y Ciencia adscribir los citados colegios a un institu

Secundaria i n'establira reglamentariament les formes de coordina

to de Educacin Secundaria, estableciendo reglamentariamente sus

ci.

formas de coordinacin.
3. L'alumnat, les associacions de pares i mares d'alumnes, els

3. El alumnado, las asociaciones de padres y madres de alum

pares i mares d'alumnes i els professors d'aquest ciele educatiu

nos, los padres y madres de alumnos, los profesores de este cielo

s'integraran en el coHegi d'Educaci Primaria, formaran part,

educativo se integrarn en el colegio de Educacin Primaria, for

segons corresponga, de tots els seus organs de govern i de coordi

marn parte, segn corresponda, de todos sus rganos de gobierno

naci docent i assumiran tots els drets i obligacions que els sn

y de coordinacin docente y asumirn todos los derechos y obliga

aplicables com a membres d'aquesta comunitat.

ciones que como miembros de esta comunidad les son aplicables.

Quarta

Cuarta

1. En els instituts d'Educaci Secundaria, els consells escolars

l. En los institutos de Educacin Secundaria los consejos esco

elegits abans de l'entrada en vigor d'aquest reglament continuaran

lares elegidos con anterioridad a la entrada en vigor del presente

realitzant les seues funcions fins la primera convocatoria d'elec

reglamento continuarn desarrollando sus funciones hasta la prime

cions a consells escolars que es realitze desprs de la publicaci del

ra convocatoria de elecciones a consejos escolares realizada con

decret pel qual s'aprova aquest reglament. Cada sector de la comu

posterioridad a la publicacin del Decreto por el que se aprueba

nitat educativa elegira tots els seus representants, d'acord amb el

este Reglamento. Cada sector de la comunidad educativa elegir a

que estableix aquesta norma, en les eleccions referides.

todos sus representantes, de acuerdo con lo que se establece en la


presente norma, en las elecciones antes referidas.

2. Els organs unipersonals de govern elegits abans de l'entrada

2. Los rganos unipersonales de gobierno elegidos con anterio

en vigor d'aquest reglament continuaran realitzant les seues fun

ridad a la entrada en vigor del presente reglamento continuarn

cions fins l'acabament del mandat, llevat que sobrevinga alguna de

desarrollando sus funciones hasta el trmino de su mandato, salvo

les causes de cessament previste s en aquest reglament.

que sobrevenga alguna de las causas de cese previstas en este


Reglamento.

Cinquena

Quinta

En la primera renovaci parcial que es produlsca en els consells

En la primera renovacin parcial que se produzca en los conse

escolars elegits de conformitat amb el que s'ha disposat en aquest

jos escolares elegidos de conformidad con lo dispuesto en el pre

reglament, s'elegiran els llocs corresponents a la primera meitat

sente reglamento se elegirn los puestos correspondientes a la pri

establida en l'apartat 2.1 de l'artiele 34, cosa que afectara els repre

mera mitad establecida en el apartado 2. 1 del artculo 34, afectando

sentants que hagueren obtingut menys vots en les eleccions. En cas

a aquellos representantes que hubieran obtenido menos votos en las

d'empat, els membres que hagueren de cessar s'elegiran per sor

elecciones. En caso de empate, los miembros que hubieran de cesar

teig. v

se elegirn por sorteo.

No obstant el disposat en el paragraf anterior, en el cas que hi

No obstante lo dispuesto en el prrafo anterior, en caso de que

haguera hagut vacants, la renovaci afectara preferentment aques

hubieran habido vacantes la renovacin afectar preferentemente a

tes.

stas.

Anda mungkin juga menyukai