ACTIVITATS
ACTIVITATS PER AL PROFESSOR
1a sessi
Es tractar el concepte de physis a partir del pensament dels presocrtics per
tal de fer lalumnat prendre conscincia de les primeres formes de racionalitat
terica, distanciada ja del pensament mtic. No noms aix, sin que a aquest
concepte de racionalitat puramente terica es contraposa el concepte de
racionalitat prctica. Aix ajudar a comprendre la relaci del concepte de
veritat i de la descripci de la realitat mitjanant aquestes dos formes de
racionalitat al pensament de lAntiguitat.
2a sessi
Es tractar la relaci del concepte de veritat i lestudi de la realitat mitjanant la
racionalitat terica, tenint en compte el canvi a lhora de dur a terme la
descripci de la realitat mateixa des del punt de vista del paper de la filosofia
respecte de la fe. Ens aproparem a la visi escolstica del coneixement de la
realitat de les coses, de la materialitat a la immaterialitat i de la necessitat
dabstracci. Es tracta de mostrar tanmateix el canvi i levoluci en el
pensament escolstic i lintent de superaci del dogmatisme mitjanant la ra
com a nic sustent de la descripci de la realitat i dassoliment de la veritat.
Tamb aproparem lalumnat a la crtica empirista i a la solucin kantiana, que
tan prompte critica el dogmatisme que deifica la ra, com aprofita les tesis
humeanes recalcant la manca de confiana en un fet com s que lsser hum
coneix i es relaciona amb el mn, el qual pot descriure basant-se amb la seua
relaci amb ell i amb les categories racionals que lajuden a classificar-lo.
3a sessi
Hegel significa la soluci de lidealisme absolut, tractant de superar les
insuficincies de Kant pel que fa a la possibilitat de coneixement de lobjecte en
ell mateix. s la oposici al dualisme epistemolgic de les tradicions. Dins el
marc de lidealisme, Hegel tracta dassolir la veritat absoluta, essent la natura el
territori on la ra es desplega i duu a terme les seues aspiracions inagotables.
Per ms enll de Hegel trobem a finals del mateix segle XXI els positivistes,
criticant aquest modus operandi de la filosofia i admetent noms com a
vertaders els enunciats de la cincia al voltant de la natura. Sern els filsofs
del llenguatge els que completarn el discurs crtic davant les proposicions
filosfiques fins arribar a un Wittgenstein, el de les Investigacions que admet la
necessitat humana de formular una srie denunciats que li porten al discurs
filosfic.
4 sessi
Si Wittgenstein va significar el primer pas cap a una nova forma de concebir la
realitat, Heidegger va provocar finalment el canvi de paradigma mostrant el
paper consitutiu del llenguatge a lhora de pensar lsser hum el mn, la
realitat. Seguint el seu cam, aquesta realitat constituda lingsticament no pot
ser sin interpretada, segons Gadamer, qui proposar una hermenutica com
nica forma de comprensi de la realitat, tenint en compte la vinculaci
inevitable dels llenguatges, les cultures en les quals sinserten els ssers
s'enfronta amb la naturalesa amb la natura amb una pregunta terica: pretn
dir qu s.
QESTIONS
- Explica la idea general del text.
- Qu creus que s la physis i quin paper juga als primers filsofs?
- Investiga i explica qui fou Hesode. Cita al menys una dels seues obres.
diferents
de
substncies
estructuralment
distints:
el
gnere
2a sessi
Text de recolzament
Per una millor comprensi de la relaci veritat / realitat a lEdat Mitjana es
facilitar el segent text.
http://www.hottopos.com/mp2/verd_olvi.htm
Ser veritat s una cosa que es pot dir de pensament i d'idees, de frases i
d'opinions, per no de coses. El nostre judici sobre la realitat pot ser veritable
(o tamb fals), per qualificar les realitats mateixes de coses veritables s una
cosa que ens sembla absurda i sense sentit: les coses sn reals, per no
veritables. Si es considera aquest fet des del punt de vista histric, es veu que
es tracta d'una cosa ms que una simple renncia a la utilitzaci d'un
determinat concepte o d'un terme concret. No es tracta simplement d'una
absncia per aix dir-lo neutral, o d'una forma particular de veure les coses.
Sin que, aquesta no utilitzaci i aquesta absncia del concepte de veritat de
les coses, sn el resultat d'un llarg procs de pressions i fraus: o siga, per a dirlo de forma un poc menys agressiva, d'un procs d'eliminaci. I els grans
mestres de l'Edat Mitjana, especialment Toms dAquini a qui es pot qualificar
justament com a l'ltim magister que va tenir l'encara no dividida Cristiandat
Occidental i l'actualitat de la qual roman prcticament inagotada va
desenvolupar uns conceptes molt diferenciats per tal de concedir el lloc a
causa de les idees sobre la veritat de les coses, o sobre la veritat ontolgica
(aix es designa en la majoria dels casos); i per aquest motiu probablement
seria oport parlar de la veritat ntica, diferenciant-la de la veritat lgica o
cognoscitiva.
QESTIONS
- Compara aquest text amb daltres que has llegit al voltant dAristtil i Plat.
A continuaci redacta una dissertaci on es describeixen les semblantes i
diferncies de les doctrines dels autors, parant especial atenci a Toms
dAquini.
Text de recolzament
Per tal de comprendre la crtica a la concepci de veritat de les
coses facilitarem el segent text a lalumnat.
http://www.hottopos.com/mp2/verd_olvi.htm
La veritat s alguna cosa que existeix mitjanant l'acte d'un intellecte, amb
l'acte del coneixement espiritual. Per altra banda, la veritat guarda una
relaci essencial amb la realitat objectiva. No es pot parlar de deb, i
realment tampoc ho fa ning, si no es parla d'un subjecte que coneix: o b,
almenys d'un subjecte que s capa de conixer, d'una banda, i al mateix
temps d'alguna cosa real objectivament que pot ser objecte de
coneixement. La veritat s la relaci entre l'esperit coneixedor i la realitat
objectiva que t lloc mitjanant l'acte del coneixement. Doncs b, qu s el
que succex mentre coneixem? s a dir, quina diferncia existeix entre els
ens cognoscibles i els ens no cognoscibles? Respondr citant, gaireb
textualment, a Sant Toms de Aquini: els ens no cognoscibles s a dir, els
ens que per la seva naturalesa no sn aptes per a ser coneguts? estan
limitats a la seva prpia naturalesa i essncia; sn ells mateixos i no altra
del que els seus partidaris afirmen, est encara tan lluny de ser un fet, que ms
aviat s un camp de batalla realment destinat, pel que sembla, a exercitar les
forces prpies en un combat on cap dels contendents ha assolit mai conquistar
el ms petit terr ni fundar sobre la seva victria una possessi duradora. No hi
ha, doncs, dubte que la seva manera de conducta, ha consistit, fins a la data,
en un mer caminar a les palpentes i, el que s pitjor, a fora de simples
conceptes. A qu es deu llavors qu la metafsica no haja trobat encara el cam
segur de la cincia? s per ventura impossible? Per qu, doncs, la naturalesa
ha castigat la nostra ra amb l'afany incansable de perseguir aquest cam com
una de les seves qestions ms importants? Ms encara: quines pocs motius
tenim per a confiar en la ra si, davant un dels camps ms importants del
nostre anhel de saber, no noms ens abandona, sin que ens entret amb
pretextos vans i, al final, ens enganya! Potser simplement hem errat aquest
cam fins avui. Si s aix quins indicis ens faran esperar que, en una renovada
recerca, serem ms afortunats que uns altres que ens van precedir? Em
sembla que els exemples de la matemtica i de la cincia natural, les quals
s'han convertit en el que sn ara grcies a una revoluci sobtadament
produda, sn prou notables com per a fer reflexionar sobre l'aspecte essencial
d'un canvi de mtode que tan bons resultats ha proporcionat en ambdues
cincies, aix com tamb per a imitar-les, almenys a ttol d'assaig, dins del que
permet la seva analogia, quan coneixements de ra, amb la metafsica. S'ha
suposat fins ara que tot el nostre conixer ha de regir-se pels objectes. No
obstant aix, tots els intents realitzats sota tal supsit amb vista a establir a
priori, mitjanant conceptes, alguna cosa sobre aquests objectes alguna cosa
que amplis el nostre coneixement- desembocaven en el fracs. Intentem,
priori. Aquestes regles s'expressen en conceptes a priori als quals, per tant, es
conformen necessriament tots els objectes de l'experincia i amb els quals
han de concordar. Pel que es refereix als objectes que sn merament pensats
per la ra -i, a ms, com a necessaris-, per que no poden ser donats (almenys
tal com la ra els pensa) en l'experincia, diguem que les temptatives per a
pensar-los
(doncs,
per
descomptat,
ha
de
ser
possible
pensar-los)
proporcionaran una magnfica pedra de toc del que considerem el nou mtode
del pensament, a saber, que noms coneixem a priori de les coses el que
nosaltres mateixos posem en elles.
QESTIONS
-
3a sessi
Text de recolzament. Aquest text s pretn introductori per un
apropament al pensament de Hegel i aix a lidealisme del segle XIX.
Hegel es trobava evoltat per una filosofia i una teologia que procurava no tant
evidncia quant edificaci. La filosofia s'havia anat tenyint de vaga generalitat
fins a convertir-se en mer entusiasme i nebulositat. Aix s el que sembla
intolerable a Hegel. [...] La filosofia ha de guardar-se de ser edificant. [...] En la
Fenomenologia s'exposen les etapes successives de l'esperit fins arribar al
saber absolut; per una vegada que s'ha filosofat, aquest saber absolut ho
abasta tot i ho comprn tot, i entra com un moment d'ell en aquest esperit
hum amb totes les seues etapes. Apareix com un moment de la filosofia. Per
a Hegel, la realitat s l'absolut, que existeix en una evoluci dialctica de
carcter lgic, racional. Segons la seva famosa afirmaci, tot all real s
racional i tot el racional s real. Tot el que existeix s un moment d'aquest
absolut, un estadi d'aquesta evoluci dialctica, que culmina en la filosofia, on
l'esperit absolut es possex a si mateix en el saber.
http://www.monografias.com/trabajos10/geor/geor.shtml
el
seu
programa
filosfic,
tota
la
filosofia
posterior
tenia,
inevitablement, que partir d'ell. Kant era el punt de referncia inevitable, per,
alhora, tamb era superar algunes de les seves idees en alguns punts. Ser
Hegel qui aconseguisca superar el sistema de pensament kanti.
[]
Totes
les
nostres
especulacions,
qualsevols,
estan
subjectes
- Els segents texts es llegirn a casa, per tal dapropar lalumnat a la qesti
de la filosofia analtica.
QESTIONS
-
4a sessi
Text dintroducci a la qesti de la veritat consensual i els problemes
plantejats a rel del gir lingstic.
Doncs s noms a travs del llenguatge que sens apareix el mn, que el
mn sens fa clar i distint en tota la seua ilimitada diferncia i diferenciaci
del mostrar-se. La virtualitat de la paraula constitueix al mateix temps el
Da del Sein,lah del ser. Llenguatgitat, Sprachlichkeit, s lelement al
qual vivim, pel qual el llenguatge no s tant lobjecte com la realitzaci del
nostre ser-ah, de lah que som.
Hi ha una definici clssica proposada per Aristtil segons la qual lsser hum
s un sser viu dotat de logos. Aquesta definici s'ha conservat en la tradici
occidental sota aquesta frmula: l'home s lanimal rationale, l'sser viu
racional, que difereix de la resta dels animals per la seua capacitat de pensar.
Es va traduir la paraula grega logos per ra o pensament. [...] Pot pensar i
parlar. Pot parlar, s a dir, fer patent all no actual mitjanant el seu llenguatge.
[...] Tot aix va implcit en el simple enunciat que l'home s l'sser viu dotat de
llenguatge. [...] La veritat s que l'essncia del llenguatge no ha ocupat, ni molt
menys, el punt central en el pensament filosfic d'occident. [...] s veritat que
podem conixer en i per lespill del llenguatge les cosmovisiones dels pobles i
fins i tot l'estructura concreta de la seva cultura. [...] El llenguatge no s un mitj
QESTIONS
- Quina es pensava era la funci del llenguatge al llarg de la histria? Han
canviat? Com ha estat possible aquest canvi, en la teua opini?
- El llenguatge obri mn: qu significa aquesta expressi per a tu? Podries
relacionar-la amb un dels texts?
- Creus que hi ha una relaci entre la cultura i el llenguatge? Si s aix, en quin
sentit?
ACTIVITAT DE RECUPERACI
- Realitaci duna dissertaci al voltant de la racionalitat prctica, parant atenci
a levoluci del pensament des dels grecs fins a hui dia, aix com a la relaci
realitat/veritat/ mn. A aquesta dissertaci haur dacompanyar-la un mapa
conceptual que relacione els principals conceptes que hi subjeuen i els tractats
al llarg de les sessions.