DRET DE LEMPRESA I EL MERCAT M1

Dret ordenador de lactivitat econmica organitzada en forma dempresa i

que actua en el mercat. Quan parlem dactivitat econmica ens referim al
comer, comprs per lactivitat productiva, la prestaci de serveis i
lintercanvi de mercaderies (productes). Es tracta dun dret privat que
apareix a la Baixa Edat Mitjana degut a que el dret civil queda obsolet en
aquest mbit.
El dret mercantil es troba dividit en dret de lempresa i el mercat, dret de
societats i instruments del trfic empresarial.
1.1.- Naixement i evoluci histrica del dret mercantil
Hi ha 4 etapes:
A) Etapa formativa: el DM com a tal apareix a la BEM. Es tracta dun
dret consuetudinari ius mercatorum o dret dels comerciants.
B) Etapa de dret del comer a lEM: deixa de ser un dret de les ciutats,
no consuetudinari, i passa a ser legislat pels Estats.
C) Etapa de canvi econmic important, esdev la industria i la
codificaci mercantil. Amb la industrialitzaci el centre de leconomia
passa a ser la industria. DM (comer + industria) .
D) Etapa que ve amb la industrialitzaci, S.XX i les transformacions del
dret mercantil: unificaci del dret privat i unificaci internacional del
dret mercantil. Trnsit al S.XXI: desregularitzaci i globalitzaci
econmica.
A Roma, malgrat que van existir subjectes que professionalment es
dedicaven al comer, fins i tot agrupant-se en associacions professionals de
mercaders, el dret civil era suficient per adaptar-se a les exigncies del
comer, degut a la seva naturalesa dinmica i flexible dadaptaci a
qualsevol nova exigncia social. No va caldre la creaci dun dret especial
del comer.
A) El ius mercatorum; el Llibre del Consolat de Mar
Desprs de la caiguda de lImperi Rom leconomia retrocedeix fins que
arriba els excedents a les ciutats que tornen a comenar un altre cop. El
Dret rom queda anquilosat, el dret feudal que prov del dret germnic
irracional i insuficient i el dret eclesistic o cannic no sn suficients. En una
economia de subsistncia hi ha pocs intercanvis (puntuals) nomes en casos
dexcedents. Amb el desenvolupament econmic augmenta el nombre
dexcedent i sarriba a una economia dintercanvis (comer) que comporta
laparici dun nou subjecte, EL COMERCIANT, que assumeix riscos i opera

en base al crdit. El desenvolupament del comer martim i dels mercats

interlocals i internacionals i la incapacitat del dret com-civil de satisfer les
necessitats daquestes innovacions, son els fets determinants per a
laparici dun nou Dret propi de la nova classe social dels comerciants, lIUS
MERCATORUM. Aquest ius mercatorum s un dret propi de la nova categoria
social dels comerciants, per limitat en la seva aplicaci a lactivitat
professional daquests. En aquesta etapa ens trobem davant dun dret
estamental i innovador, comena a haver-hi les primeres codificacions com
a solucions ms gils i rpides alhora de duu a terme els intercanvis. El
focus de creaci daquest dret s el comer terrestre (Nord Itlia/Nord
Europa) i el comer martim (mar Mediterrani i mar del Nord dEuropa).
Aquest nou dret es definia per dues notes:
-

Autonomia: tant en el terreny de les:

o

fonts de producci del dret mercantil: son els propis comerciants

els que, de manera autnoma, creen aquest dret a partir dels seus
usos i costums: dret estatutari.

Com en el terreny jurisdiccional: plasmada als tribunals

corporatius o Consolats, als quals els pertanyia el coneixement
dels conflictes entre mercaders inscrits a la matricula de la
corporaci en litigis referits a matries prpies de lactivitat
comercial. Tot i que posteriorment sacceptaran litigis en els quals
noms una de les parts tingui la condici de comerciant (actes
mixtos) i tamb la consideraci de comerciants aquells que
exerceixin la professi comercial malgrat no estar matriculats.

Aix doncs, apareix aquest dret especial perqu els comerciants

demanen llibertat per crear els seus propis usos i per aplicar aquests
usos. Es dona la confiana als comerciants i per a que hi hagi confiana
hi ha dhaver responsabilitat. Hi ha una relaci dialctica entre llibertatresponsabilitat-confiana.
-

Uniformitat: el comer es duia a terme entre territoris distants i les fires

interlocals i internacionals a les quals acudien els comerciants de
diferents territoris exigien que que el nou dret fos uniforme.

INSTITUCIONS (que sorgeixen de la separaci del dret mercantil del dret

civil)
- Estatut del comerciant: matricula per poder desplegar una activitat
econmica i disciplina de la comptabilitat.
- Fallida: instituci per donar soluci quan una empresa entre en crisis, la
fallida es sancionava amb la pena de mort.
- No presumpci de gratutat.
- Contractes martims: compravenda, contracte de transport i assegurances.

- Societats mercantils: Compagnia i Commenda

- Societats de capitals: S.A, S.R.L, S. Comanditaria per accions.
Compangia: dna soluci sobre que passa amb lempresa amb la seva
successi.
Cum panem: societat que es formava entre els germans. Empremta
personalista i universal. No hi ha cap divisi de funcions, la mateixa
persona s treballador, gestor i soci o capitalista.
Hi ha una certa separaci de patrimonis, tots els socis aporten els seus
bns, el patrimoni de la societat respon davant els creditors, per el dels
socis noms subsidiriament, la responsabilitat s illimitada. Al tercer no li
s indiferent la identitat del soci, importa la persona. En el nom de la
societat hi ha dincloure el nom dels socis ms companyia. Aquesta
importncia de la persona del soci es deu a que aquesta t lobligaci de
respondre.
Commenda: apareix per fer front a la successi dempresa. Dos socis,
capitalista/prestamista (comendator) i l emprenedor i gestor (portator). El
soci capitalista exigeix una responsabilitat limitada (excepci al art.1911
CC)
23 de setembre 2013.
Apareixen els primers instruments, el ttol valor i la lletra de canvi.
La lletra de canvi s un document que incorpora un dret i apareix per evitar
que shagin de transportar diners en efectiu. Aquest mecanisme sarticula a
partir dun contracte de canvi a distncia. Un presta uns diners i un tercer es
compromet a pagar-los (seria com un crdit).
B) El dret del comer a l E
dat moderna; les Ordenances de Bilbao;
Leix del comer es desplaa del mediterrani cap a latlntic i neixen a
Europa els primers estats moderns de monarquia absoluta. Es recopila el
dret mercantil, que deixa de ser un dret de la ciutat i dels consolats a ser un
dret de lEstat. Els estats absoluts duen a terme una poltica dintervenci
en leconomia (mercantilisme) i aix fa que en aquesta etapa apareguin
noves institucions mercantils amb una forta empremta pblica.
El
sotmetiment a la sobirania del monarca sencara amb la concepci
dautonomia que es tenia sobre aquest dret. La creaci de fons deixa de ser
de producci autnoma i es cedeix els usos i els costums dels mercaders a
la Llei, com expressi de la voluntat sobirana.
Aquesta etapa es caracteritza per una tendncia a recopilar les normes del
trfic comercial dels diferents Estats per impuls real. Levoluci als diferents
estats s diferent, per exemple, Anglaterra i Holanda ja son pasos avanats,
a Anglaterra el dret civil general i el mercantil sunifiquen en alguns termes
(merchant law i common law es fusionen, es passa a un dret civil

mercantilitzat que sadapta a les exigncies mercantils). A Holanda, amb la

monarquia dels Orange, el dret civil tamb es mercantilitza, de fet,
actualment no disposen dun codi mercantil.
A Frana es produeix la unificaci territorial del dret mercantil. Es duu terme
una etapa de codificaci amb:

Lordenana del comer terrestre 1673, que recull tot el dret

mercantil vigent fins aquell moment. T una notable importncia
perqu ser el text sobre el qual desprs es redactar el primer codi
de comer.

Lordenana de la marina de 1681, que recull tot el dret mercantil

martim.

A Alemanya, que era un pas fragmentat territorialment i no estava gaire

desenvolupat industrialment, el dret mercantil era bastant local. No
obstant, a Prssia es redact una codificaci. Tot i aix aquesta codificaci
no es podia considerar moderna, que seguia basant-se en un dret
estamental pel qual el dret mercantil seria el dret de lestament dels
comerciants nicament.
A Espanya es van crear els principals consolats:

El consolat de Burgos. Burgos era el centre del comer de la llana.

El consolat de Bilbao. El 1737 es promulguen les ordenances de

Bilbao que, malgrat que no tenen res a veure amb les franceses, van
tenir una importncia perqu recollien tot el dret mercantil vigent a
espanya i eren superiors a totes les altres que shaguessin pogut
promulgar. Aquestes ordenances les van redactar comerciants, que
no eren juristes. Juntament amb el codi de comer francs de 1807,
van ser els textos de referencia bsics per redactar el primer codi
de comer espanyol de 1829, que t en compte el primer codi
de comer francs ms la tradici castellana que queda
reflectida a les ordenances de Bilbao.

El consolat de Sevilla. Va ser important perqu se li va atribuir el

monopoli del comer amb les ndies (Amrica). Tot el comer cap a
Amrica havia de passar necessriament pel consolat de Sevilla, fins
que el comer amb les ndies es va liberalitzar.

A ledat moderna, a ms daplicar-se els actes de comer i els actes mixtos,

el dret mercantil passa a aplicar-se tamb a relacions en que cap de les
parts s comerciants. Saplica a relacions entre productors o entre
consumidors, sempre i quan aquests realitzin un acte objectiu de comer.
Aquesta noci dacte objectiu de comer: dues persones que no son
comerciants utilitzen una instituci mercantil i sels aplica el dret mercantil,
perqu s lnic que regula aquesta instituci. Exemple: la regulaci
mercantil autoritza tothom a utilitzar la lletra de canvi, encara que no siguin

comerciants. Qui utilitzi la lletra de canvi haur de regir-se per la regulaci

de les lletres de canvi.
INSTITUCIONS que apareixen en aquesta poca:

Companyies privilegiades. Son lantecedent de la moderna Societat

Annima (S.A). La Societat Annima, aix com la Societat Collectiva i
la Comanditria simple son societats de persones, aquesta s una
societat de capitals (com la Societat Limitada, la societat de
Responsabilitat Limitada i la Societat Comanditaria per Accions). Les
companyies privilegiades apareixen a lEdat Moderna com un
instrument que forma part de la poltica mercantilista del monarca
absolut. Aix com la societat de persones son institucions que creen
els propis comerciants, aquestes formen part de la poltica
intervencionista del monarca com a legislador. En un primer moment
no hi havia una regulaci general, sin que el monarca les creava per
poder fer possible el comer amb les illes, que requeria reunir sumes
de diners molt abundants i que no estaven a labast de qualsevol
comerciant. Aquestes companyies les creava el monarca a partir dun
acte dautoritzaci: octruoi, en el que sestablien les
caracterstiques daquestes companyies, entre elles, la limitaci de
responsabilitat. En aquestes companyies tots els socis tenien
limitades les seves responsabilitats, tots els socis responen
limitadament. Aix suposa una excepci al principi del codi civil que
preveia la responsabilitat illimitada. I aquest s el pacte que feien els
comerciants amb el monarca per concedir-li a ell la redacci
daquestes companyies privilegiades. Si la companyia pateix
prdues, el comerciant noms hauria de respondre per la seva part
patrimonial, per aix es diuen companyies privilegiades, perqu
donen el privilegi de la limitaci de la responsabilitat. La companyia
privilegiada t el capital dividit en accions, per aix a la Societat
Annima en molts llocs sanomena societat per accions. La SA s una
societat amb molts socis, ara b, aquest principi de responsabilitat
limitada es va demanar per a les empreses amb menys socis i ms
petites, que es va concedir al que ara es diuen les Societats de
Responsabilitat Limitada. Aquesta ltima es diferencia de lannima
en que el capital esta dividit en participacions i no per accions. La
participaci del soci no s tan fcil com transmetre una acci. Son
els socis (de la SL o la SA) els que responen limitadament, per la
SOCIETAT
respon
sempre
illimitadament.
Les
companyies
privilegiades van ser una instituci determinant per la introducci del
capitalisme. Les primeres companyies privilegiades son les
holandeses (Oost-Indische Compagnie).

Les borses de valors. A lEdat Mitjana existien les fires i mercats, a

lEdat Moderna apareixen les primeres borses de valors a flandes i
holanda. En aquestes borses de valor es negocien ttols valor, lletres
de canvi, accions de les companyies privilegiades, etc. Apareixen els

primers estudis dels juristes de dret mercantil, destacant la doctrina

mercantil italiana amb Stracca com a autor que escriu un tractat dels
comerciants i del comer. Apareixen desprs tractats de diferents
sectors del dret mercantil, com ara el tractat de dret concursal de
Salgado de Somoza. Tamb cal fer referencia al tractat de dret
borsari de Jos de la Vega, el primer tractat de dret borsari.
C) La codificaci mercantil: El primer Codi de comer de 1829; el segon
Codi de Comer de 1885.
Etapa de canvi econmic important, esdev la industria i la codificaci
mercantil. Amb la industrialitzaci el centre de leconomia passa a ser la
industria. DM (comer + industria). Marcada tamb per la Revoluci
Francesa.
Es produeix un gran canvi en tots els mbits. Lexterioritzaci de les idees
de la Revoluci Francesa i de la Revoluci Industrial condueixen a:

Labolici dels gremis i les corporacions

concedits a les corporacions de mercaderes).

professionals

(privilegis

Constitucionalitzaci del principi de que tot ciutad pot lliurement iniciar

lexercici de qualsevol activitat econmica. El dret mercantils PASSA DE
SER UN DRET DELS COMERCIANTS A SER UN DRET DELS ACTES DE
COMER AMB INDEPENDNCIA DE LA CONDICI DE LA PERSONA QUE
REALITZI AQUESTS ACTES. Lnic que es requereix s que lactivitat que
es dugui a terme sigui un acte de comer, sigui qui sigui la persona.

Supressi de lintervencionisme estatal en leconomia.

Constitucionalitzaci de la propietat privada en els medis de producci.

Sinstaura un nou sistema econmic: el Capitalisme Industrial i Financer.

El segle XIX s el segle de la Codificaci, front a les recopilacions anteriors,
apareix el codi com un sistema de normes amb pretensions datemporalitat
i perpetutat. Apareix el primer Codi de Comer francs (1807) i comena
una etapa de codificaci del dret mercantil. Aquest Codi de Comer francs
fa que sadopti un nou criteri dimputaci de la matria mercantil: de ser un
dret professional (regulador duna classe social determinada en lexercici
del seu trfic, es passa a un dret de base objectiva, regulador duna classe
doperacions, els actes de comer, amb absoluta independncia del
subjecte que les realitzi: deixa de ser un Ordenament Jurdic subjectiu
per a passar a ser un OJ OBJTECTIU.
Aquest codi de comer francs suposa una srie de canvis que responen a
determinades qestions:
1. Es mantenen els Tribunals de Comer, sintenta evitar que la
jurisdicci consular aparegui com un ordenament privilegiat reservat
a una classe o grup social i, per aix, la seva competncia es basar

en criteris objectius. Larticle 1 del Codi de Comer definia al

comerciant com aquell que exerceix els actes de comer fent-ne
dells la seva professi habitual. Daquesta manera, sobre la
professi de comerciant a tots els ciutadans.
2. En virtut de levoluci econmica, va ser cada vegada ms freqent
la utilitzaci pels no comerciants de les institucions tradicionalment
mercantils. Es generalitzava el dret mercantil.
3. Es vol sotmetre a la jurisdicci mercantil aquells actes i institucions
generalitzats, utilitzats tant per comerciants com per no comerciants,
sense necessitat de presumir que els seus autors siguin comerciants.
Aquestes figures sanomenen ACTES OBJECTIUS DE COMER (lletres
de canvi, per exemple). s per una finalitat processal (estendre
els actes generalitzats a la jurisdicci mercantil) pel que
sorgeix al Codi francs lacte objectiu de comer.
El 1829 saprova el primer Codi de Comer espanyol, que segueix el codi
francs de 1807. Aquest codi encara exigeix la matricula obligatria, i
seguia en una posici subjectiva, tot i que hi ha tamb una tendncia a
regular els actes de comer. Daltra banda, aquest codi no va aconseguir
contenir totes les institucions mercantils, per aix apareixen lleis especials,
com ara la legislaci sobre banca; la legislaci sobre borsa, la regulaci de
les Societats Annimes.
Aquesta tendncia objectivadora va ser assumida pels posteriors codis de
comer, com ara lalemany (1861) o litali(1882). El primer codi de comer
alemany saplica a tots els ciutadans, regula els actes de comer. Tamb ho
fa el codi itali, regula els actes objectius de comer i imposa el principi
digualtat. Tot i aix si aquesta igualtat xoca amb els principis civils es passa
a tractar amb regles mercantils aquells que no son comerciants i es tracta
com a iguals aquells que no son iguals, i aquest principi digualtat es basa
en una desigualtat.
El segon codi de comer espanyol de 1885 (codi avui vigent) parteix de la
proclamaci definitiva al nostre pas del principi de llibertat dindstria i de
comer. Com el codi del 29 es basava en principis no liberals, simposa la
redacci daquest nou codi que suprimeix, per exemple, la matricula del
comerciant entre altres. Estem a un context a Europa en que es passa
definitivament a un sistema basat en els actes de comer, s a dir, en el
sistema objectiu. (tot i que s criticat: pgina 49 llibre).
30 de setembre 2013.
Com que la codificaci civil avanava molt lentament pel problema dels
drets forals, hi va haver matries civils que es van regular al codi mercantil.
No obstant, hi havia institucions comercials que no es regulaven al codi de
comer, com ara la regulaci de les borses. Es a dir, hi havia matries civils
que quedaven dins el codi de comer i matries mercantils que quedaven
fora. Eren codis de comer de primera generaci.

En una segona part del segle XIX venen els codis de segona generaci: el
codi alemany de 1897 i posteriorment el Codi itali de 1942 en els quals
sabandona la concepci objectiva del Dret mercantil per a codificar un nou
dret mercantil destinat a regular els que professionalment realitzen una
activitat econmica mercantil o industrial, acollint un sistema SUBJECTIU.
Cesare vivante va denunciar el que en base del principi digualtat es volia
aplicar la mateixa llei als que eren desiguals, per tant, la noci dacte
objectiu de comer generalitzava laplicaci dels usos dels comerciants als
qui no eren comerciants. Aquesta igualtat formal amagava una profunda
desigualtat pels no comerciants, que es trobaven en una situaci
dinferioritat. s per aix que es retorna al mtode subjectiu amb el codi de
comer alemany de 1897. El codi civil ja contenia de forma mplia les
institucions civils, per tant, el codi de comer era ms simple.
A Espanya, amb el triomf dels principis liberals del decret dunificaci de
furbs, es proclama la llibertat dindstria i de comer, que significa que no
ha dexistir un dret dels comerciants (sin un dret per tots) ni que aquests
shagin dinscriure en cap registre. Sinicia la redacci dun nou codi basat
en aquests principis, el Codi de comer de 1885 i saprova per un RD. En el
text definitiu del codi no hi va passar lexposici de motius, que finalment no
es va aprovar. En aquesta exposici quedava clar que es passava dun
sistema subjectiu a un sistema objectiu, per aix el text es basa en els actes
de comer. (en un moment en que a Itlia aquest sistema objectiu sestava
denunciant). EL CODI DE COMER ESPANYOL DE 1885:
Larticle primer del codi de comer defineix el comerciant. Larticle segon
defineix els actes de comer siguin o no comerciant el que els executi.
En matria dobligacions i contractes hem de tenir en compte el codi civil i
desprs veure si hi ha institucions mercantils. El que passa en dret mercantil
s que, per decidir quan un contracte s mercantil, el codi aplica criteris
diversos per a determinar-ho. El codi es va mantenir en una lnia intermitja.
DOBLE PROBLEMA: no podem arribar a definir lacte de comer; el codi no
regula les finances, que es faran amb lleis especials.
El primer llibre socupa dels comerciants en general i lestatut del
comerciant (estatut en sentit figurat). Es regula el registre mercantil i la
comptabilitat dels empresaris.
El llibre segon regula els contractes especials de comer, cont uns principis
mercantils especials per les obligacions, amb carcter general. Per no
especifica. Sota aquest ttol es regulen tamb les societats mercantils, que
son considerades com un contracte de companyia.
El llibre tercer regula el comer martim. (fa temps que selabora un projecte
de llei de navegaci).
El llibre quart regula la suspensi de pagaments, fallides i suspensions. Tot i
aix, aix tamb estava regulat al codi civil, per aix aquest llibre era nomes
aplicable pel comerciant i pels altres saplicava el codi civil. Estava previst,
tamb, una llei denjudiciament mercantil que no es va arribar a aprovar

mai i que anava a regular la fallida. Com aquesta llei no era segura, no es va
eliminar la regulaci de la fallida al codi de comer. Aquesta fallida va ser
derogada del codi del 85 per una llei concursal del 2003. La llei concursal el
que fa s suprimir la duplicitat del concurs pel deutor civil i una fallida pel
mercantil, ho regula tot la llei concursal. Tot i aix es veu una igualtat per
desiguals i es torna al conflicte de vivante. El tema del dret especial s un
tema que suposa molts maldecaps.
Desprs del codi es van aprovar una srie de lleis especials, com ara
la llei de societats annimes de 1951; la llei de societats de responsabilitat
limitada de 1953, que va introduir la figura de la SL que apareix com una
creaci dels notaris basada en el principi de llibertat de contractaci; ...A la
prctica, la majoria de les societats eren societats collectives o
comanditaries, desprs progressivament va passar a ser la SA, i la figura de
la limitada era menys abundant. Aquestes lleis regulaven les societats, per
faltava el desenvolupament reglamentari, que ho va fer el reglament del
registre mercantil de 1956, que van estar en vigor fins la llei 19/89, que
transposava unes directives i va modificar les lleis del 51, 53 i del
reglament.
1.2. La industrialitzaci i les transformacions del dret mercantil en el segle
XX: Unificaci del dret privat; Unificaci internacional del dret mercantil. (D)
Amb la industrialitzaci apareix la GRAN EMPRESA, que genera els abusos
per part de les grans empreses. El que succeeix s que lempresa i
lempresari industrial no t reflex al codi de comer sin a lleis especials.
Amb el Crack del 29 es passa a leliminaci del liberalisme i apareix
lintervencionisme i el dret del treball: el dret mercantil apareix ms amb
empremta pblica. A partir dels anys 60 es passa a lestat social i apareix
una protecci dels consumidors.
Es produeixen dos fenmens especfics:

Unificaci del dret privat: apareix una doctrina mercantil que, per
entendre-ho tot, posa al centre lempresa industrial. s aix com
aquesta idea passa a ser realitat a Itlia, el 1942 es promulga un codi
civil que deroga el codi de comer anterior i fa realitat la unificaci
del dret privat. A Espanya ocorre amb la unificaci del dret privat en
matria dobligacions i contractes. Front a la tradicional codificaci
del Dret mercantil es desenvolupa una manera diferent de legislar:
per regla general, la incorporaci de noves institucions sha dut a
terme no per la via de la reforma del Codi de Comer, sin per la via
de lleis especials. Aqu es veu la incapacitat o inadequaci dels codis
com a tcnica legislativa per a donar resposta a la dinmica realitat
objecte del Dret mercantil.

Unificaci internacional del dret mercantil. es fa efectiu a travs

de laparici de convenis internacionals referits a institucions
mercantils i laparici de lanomenada nova lex mercatoria. Des dels
seus orgens el dret mercantil s el dret del comer internacional, per
aix mai perd aquest carcter internacional malgrat shagi anat

convertint en un dret estatal. Al llarg del segle XX apareixen convenis

internacionals entre estats referits a matries mercantils. Avui en dia
existeix la lex mercatoria, s a dir, ha de ser lautor qui ha de tenir la
iniciativa en introduir noves institucions mercantils (ha de venir la
iniciativa dels comerciants o dels Estats) a la prctica s impossible,
per aix existeix aquesta lex mercatoria per la qual segueixen sent
els comerciants el qui, a traves dels seus contractes entre ells, donen
solucions per afavorir el comer. La funci que en el seu dia complien
els Tribunals Consulars, avui en dia s portada per les Corts o per
Cambres arbitrals de carcter privat (com ara la Cambra de Comer
Internacional).
1.3. El trnsit al segle XXI.
El trnsit del segle XX est marcat per dos fenmens:
1. Crisi de lestat intervencionista, triomf del neoliberalisme. Significa el
fracs de les economies centralitzades, es dona pas a la iniciativa
dels actors privats individuals i significa alhora la generalitzaci de les
economies de mercat.
2. Crisi econmica i financera iniciada el 2007 i que encara continua. Ha
posat de manifest el fracs de les poltiques de desregulaci (pgina
62 llibre). Es reclama ms regulaci, encara que sigui diferent.
El trnsit del segle XX t com a causa el canvi tecnolgic.
1.4. Evoluci doctrinal sobre el concepte: la teoria de lempresa i el dret del
mercat. (acabar formulant un concepte de dret mercantil). (53 i 54 llibre)
El dret mercantil s un dret dels actes de comer. Des del punt de vista de
la regulaci especial es va comenar a regular un concepte de dret
mercantil com un dret dempresa. La noci jurdica dempresari es
corresponia amb la noci econmica dempresari (persona fsica o jurdica
que en nom propi o per mitj dun representant, exercita de manera
organitzada i professional una activitat econmica dirigida a la producci o
mediaci de bns i serveis pel mercat) es prescindia del context en que
lempresari regulava la seva activitat, s a dir, el mercat. Aquestes eren les
mancances. Al nostre pas, lantecedent de lempresa eren els actes en
massa, i amb ladhesi europea es canvia la concepci del concepte
dempresa: des del punt de vista corporativista es passa forosament a una
concepci democrtica dempresa; la concepci dempresa ha de passar a
tenir en compte les noves doctrines econmiques, que tenen una concepci
millorada de lempresa. Aix es va comenar a definir el dret mercantil com
un dret de lempresa i del mercat que engloba aquestes unitats en un
sistema.
No obstant, no s correcte dir que el dret mercantil s un dret de lempresa,
ja que lempresa s una noci difcil de definir en aquest sentit (organitzaci
de capital i de treball destinada a la producci o mediaci de bns i serveis
pel mercat). De lempresa com a realitat socioeconmica sen ocupen
diverses branques del dret privat, com ara el dret del treball, etc. Dins de

lorganitzaci interna de lempresa cal distingir entre lorganitzaci de

capitals i lactivitat. De lorganitzaci de capitals sen ocupa el dret mercantil
i de lorganitzaci del treball sen ocupa el dret del treball.
Entre empresa i mercat hi ha una relaci dialctica, son conceptes que
sexigeixen mtuament, no poden viure un sense laltre.
1.5. concepte, contingut i caracterstiques del dret mercantil actual.
Quan diem que el dret mercantil era un dret ordenador de lactivitat
econmica organitzada en empreses que actuen en el mercat, no
especificvem gaire.
Actualment la doctrina defineix el dret mercantil com un dret privat
especial, on no opera el capitalisme no existeix el dret mercantil.
Per a diferenciar-lo amb el dret del
socupa de lorganitzaci de capitals
lorganitzaci del treball, de la que
mercantil juntament amb el dret civil
de les empreses en el mercat.

treball, direm que el dret mercantil

duna empresa, per no socupa de
socupa el dret del treball. El dret
socupa de regular lactivitat externa

El dret de la competncia supera la distinci entre dret privat i dret pblic. I

el mateix succeeix amb el dret del consum, pel que es va teoritzar sobre un
dret del consum que sindependitzs tant del dret civil com del dret
mercantil, per no es va aconseguir.
Categories del dret mercantil:

Dret mercantil com a dret empresarial.

Com a dret dels negocis (categoria ms informativa que jurdica).

Com a un dels drets econmics.

1 octubre 2013.
Caracterstiques del dret mercantil:
Apareix com una especialitat del dret privat per la demanda de flexibilitat
dadaptaci i amb lexigncia de major responsabilitat de lempresari. (Sha
de garantir la confiana del pblic i mantenir-se un equilibri per a que no es
converteixi en una desigualtat). Amb la crisi sha trencat la relaci entre
responsabilitat: la major llibertat no ha donat lloc a la responsabilitat: qui ha
pres decisions no nha resps. El que hauria de ser un cercle virtus ha
passat a ser un cercle vicis: hi ha llibertat, per sense responsabilitat i , per
tant, no hi ha confiana.
El juny de 2013 es va presentar una proposta de codi mercantil. aquesta
proposta cont 7 llibres:
Llibre 1: regula lempresari i lempresa. (es passa del comerciant i els actes
de comer a un sistema subjectiu basat en lempresari i lempresa com a
subjectes del dret mercantil).

Llibre 2: regula les societats mercantils. Es derogaria la llei de societats de

capital i la regulaci entraria en el codi.
Llibre 3: socupa del dret de la competncia i el dret de la propietat
industrial. Es codifica en part, perqu noms shi tracten alguns preceptes
fonamentals perqu el que hi ha s una remissi a les lleis. El dret de la
propietat intellectual queda al marge perqu sha considerat inscrita al dret
civil.
Llibre 4: obligacions i contractes mercantils en general. No es busca la
unificaci del dret dobligacions i contractes, com podem veure est tractat
aqu i tamb al codi civil parallelament.
Llibre 5: els contractes mercantils en particular. Regulaci actualitzada
moderna de la contractaci mercantil, tipifiquen els contractes, etc.
Llibre 6: socupa dels ttols valor i altres instruments de pagament. s una
matria que es codifica en aquest codi.
Llibre 7: Prescripci i caducitat.
El que ens crida latenci daquest projecte s que el dret concursal no entra
en el codi ja que s una matria que sha generalitzat, sha produt la
unificaci daquesta matria en una llei i queda al marge. El dret de la
navegaci tampoc est tractat, es descodifica aquesta matria i hi ha un
projecte de llei de la navegaci.

LLI 2. LES FONTS DEL DRET MERCANTIL.

2.1. La constituci econmica.
La doctrina en dret mercantil comena a estudiar quina s la constituci
econmica. s una expressi que prov del dret alemany i fa referncia a
tots els preceptes de la constituci que esta dispersos i fan referencia a la
organitzaci de leconomia. La noci de constituci econmica t els seus
orgens en la constituci alemanya de Weimar i a alemanya desprs de la
Segona Guerra Mundial, que determinaria en quina direcci shavia
dorientar leconomia alemanya desprs de la guerra. La constituci no
preveia el sistema econmic, era neutra. Ara b, a partir daltres
preceptes constitucionals (llibertat de professi), el sistema econmic
alemany es va orientar cap a un sistema capitalista o de mercat.
Sota aquesta rbrica es reprodueixen en el codi de comer i lleis
complementries els preceptes de la constituci que fan referncia a
aquesta matria econmica. (38 llibertat dempresa en el marc de
leconomia de mercat). Es va conduir a un procs de privatitzaci
dempreses pbliques i sectors econmics. La llibertat dempresa no es
reconeix en un marc com, sin que es garanteix en un marc de leconomia
de mercat. La Constituci reconeix que no s suficient amb preveure la
llibertat dempresa, sin que hi ha dhaver un dret de la competncia que
garanteixin els poders pblics. Larticle 38 de la CE s el centre de la

constituci econmica. Tot i aix, hi ha altres preceptes que tamb regulen

aquest tema.
La CE es promulga en un moment en que estvem entrant a la UE, pel que
ja preveu un sistema que sadapti al sistema europeu, per aix no s una
constituci neutra, sin que se situa en els sistemes deconomia de mercat i
desenvolupa un model deconomia social de mercat. A part daix hi ha
diversos preceptes que distingeixen: el sistema econmic i el model
econmic= constituci econmica formal i constituci econmica material.
El la Constituci econmica formal deriva de la constituci, no canvia
mentre no es modifiqui la CE (esquema rgid difcilment desenvolupable per
les lleis). La constituci material canvia, compren els preceptes
constitucionals en matria econmica ms tot el dret que desenvolupa
aquests preceptes, per aix va patint canvis al llarg de levoluci. La
constituci admet diversos sistemes econmics: admet des duna economia
liberal fins a una economia planificada. Lnic que exclou s leconomia
centralitzada. La CE preveu un model deconomia social de mercat,
caracteritzat fonamentalment per respectar la propietat i la iniciativa
privades, tot i que sotmeses a les exigncies de la clusula dEstat social i
democrtic de dret: fent un reconeixement igualitari de la propietat privada
i la iniciativa pblica en leconomia. En el cas de larticle 38 la garantia que
preveu la CE s larticle 52.1, de tal manera que el desplegament de larticle
38 noms es pot fer per llei i ha de respectar el contingut essencial de la
llibertat dempresa: s INTOCABLE.
2.2. La llibertat dempresa: contingut i lmits:
En la doctrina es fan unes distincions importants per a poder diferenciar el
contingut general i el contingut essencial: la llibertat dempresa t tres
dimensions:
1. Llibertat daccs al mercat vol dir llibertat de sector, llibertat
dentrada.
2. Llibertat dexercici:
empresarial.

desplegar

sense

impediments

lactivitat

3. Llibertat de sortida.
Aquestes llibertats formen la base del model econmic espanyol, per la
mateixa CE cont uns principis que limiten aquestes llibertats, que no son
absolutes. El que no pot fer una llei s eliminar el contingut essencial
daquestes tres llibertats, per s que sha de tenir en compte que ens
trobem davant una Constituci de base social i democrtica que forma un
model deconomia social de mercat, per tant la funci social, pblica i
linters general tenen un paper important que limita aquestes llibertats.
LMITS A LA LLIBERTAT DEMPRESA.
1. En la llibertat daccs entenem la llibertat daccedir a cada un dels
sectors econmics, i aquesta llibertat daccs esta limitada per les barreres
dentrada, s a dir, els impediments o costos per accedir a un determinat
sector, cost que no tenen aquells que han entrat anteriorment en aquell

determinat sector. Exemple: article 128.2: reserva al sector pblic de

recursos i serveis essencials. Sha de fer mitjanant una llei. i pot arribar a
limitar totalment laccs a un determinat sector, possibilita un monopoli
pblic en un determinat sector.
2. La llibertat dexercici significa que, un cop sha accedit al mercat ,sha de
poder desplegar lactivitat de manera lliure dins aquest sector. Tampoc s
absolut, ja que sha dadaptar a les limitacions que imposa el dret de la
competncia davant els abusos dels monopolis, sempre sense arribar al
contingut essencial de la llibertat dexercici. Exemple: 128.2 preveu la
intervenci dempreses prevista per una llei formal (reserva de llei).
3. La llibertat de sortida s la llibertat de tancar lempresa, cessar el
desplegament de lactivitat empresarial. El dret de societats o el dret
concursal a vegades obliguen a sortir del mercat, per tant hi ha vegades
que no hi ha total llibertat de sortida, no s una llibertat absoluta. Daix
sen diu barreres de sortida que, quan no tenen una justificaci impedeixen
el procs competitiu i poden arribar a afectar el contingut essencial
daquesta llibertat.
Quan sha tramitat una llei que es sospiti que pugui afectar el contingut
essencial daquesta llibertat ser tractat a POSTERIORI en el TC. Mai es
tractar a priori. Una mesura legislativa que afecti el contingut essencial de
la llibertat dempresa s inconstitucional.
Lmits al dret de propietat i la propietat privada de les empreses: Larticle
33.3 preveu lexpropiaci dempreses, que haur de ser sempre mitjanant
una reserva de llei.
La constituci en el seu article 38 preveu la iniciativa privada i admet tamb
la iniciativa pblica. La iniciativa privada s un dret dels ciutadans per a
crear empreses; la iniciativa pblica s la iniciativa de lestat per a crear
empreses pbliques. Aix com la iniciativa privada persegueix interessos
privats, la iniciativa pblica esta subordinada a linters general (article
128). Abans de la CE, durant el rgim franquista, la iniciativa pblica tenia
un rgim subsidiari a la privada. Desprs es preveuen les dues iniciatives en
igualtat de condicions. En el context del dret comunitari resulta la necessitat
de canviar la iniciativa pblica per una iniciativa privada quan es descobreix
que no hi ha certament un inters general. Larticle 128. 1 ens diu que tota
la riquesa del pas esta subordinada a linters general, sigui quina sigui la
seva titularitat. La iniciativa pblica s com un lmit i hem de distingir com
actua el lmit de linters general en el cas de la iniciativa pblica (lmit
intrnsec en el sentit que tota iniciativa pblica ha de tenir una JUSTIFICACI
en linters general) i en la iniciativa privada ( ha de ser un lmit extrnsec:
mxim: la iniciativa privada no ha destar justificada per un inters general,
persegueix fonamentalment lnim de lucre).
La iniciativa que preveu la CE condueix al que anomenem Economia mixta,
en la que les empreses es troben en un pla digualtat. Ara b, a partir de
ladhesi a la UE, el que canvia les coses s que la iniciativa privada queda
subjecte al dret de la competncia, perqu lexistncia de competncia fa

que les empreses hagin dajustar la seva conducta als interessos de la

competncia i de linters general. La iniciativa pblica t un doble lmit, a
ms de respondre a un inters general, tamb sha de subjectar al dret de la
competncia, que afecta tant el sector pblic com el privat.
Larticle 40 preveu la direcci global de leconomia: progrs econmic,
distribuci de la riquesa, estabilitat, plena ocupaci. Actualment aquests
objectius estan en crisi, tot i aix, s impossible arribar a aconseguir-los
tots, molts dells son incompatibles. Actualment estem en un equilibri
inestable amb un conflicte entre aquests elements.
Larticle 131 preveu la planificaci indicativa, que sha de reservar a llei. la
planificaci indicativa es basa en una planificaci mnima de lestat cap a
indicar cap on ha danar leconomia. Tamb existeix, encara que no la
preveu la CE, la planificaci imperativa, prpia de les economies de mercat i
en la qual lestat planifica totalment leconomia.

Altres lmits a la llibertat dempresa.

Drets dels treballadors: incideix sobre la organitzaci interna de

lempresa, sobre lorganitzaci del treball, de la qual sen ocupa el
dret del treball. Dins dels ddff: dret de sindicaci i dret de vaga; dret a
la negociaci collectiva; dret participaci dels treballadors en
lempresa (129.2 CE). Aquest ltim dret es pot dividir en diversos
graus de participaci:
o

Participaci informativa.

Dret a participar en la gesti. Trenca la relaci entre el que es

propi duna empresa capitalista: participaci en el capital

Dret a participar en lempresa. Una participaci infraparitaria

( de menys de la meitat) s perfectament constitucional, per
no ho seria una co-gesti, perqu contradiria els principis de la
societat capitalista. Actualment es parla dimplicaci dels
treballadors ms que participaci.

Dret dels consumidors. Larticle 51 declara que els poders pblics

garantiran la defensa dels consumidors i usuaris. Aquest article s el
fonament constitucional de la regulaci constitucional dels drets dels
consumidors i usuaris. Aix fa que en els actes de consum sapliqui
aquesta legislaci especfica, en comptes del codi de comer. El lmit
de la protecci dels consumidors i usuaris s un lmit extrnsec i, per
tant, la iniciativa privada no respon a un inters general. La llei
denjudiciament civil introdueix el terme dinteressos collectius o
difusos. En el cas dels treballadors, es tracta dinteressos collectius,
per en el cas dels consumidors i usuaris (s un rol que adopta
tothom en algun moment) la llei no es pronuncia sobre si son
collectius o difusos, per si entenem que s un rol, estaria ms a
prop didentificar-se amb els interessos difusos. Aquests interessos es

protegeixen a traves de la legislaci especfica i limiten la llibertat

dempresa. La norma fonamental s lestatut dels consumidors i
usuaris.
La doctrina del dret dels consumidors i usuaris s susceptible de ser
estudiada tant des del dret civil com des del dret mercantil.

Dret a la protecci del medi ambient. Pot entrar en conflicte amb els
drets anteriors. s un dret difs i queda protegit per larticle 45 de la CE.
Tracta dimplicar que els costos empresarials simputin a lempresa que
ha perjudicat el medi ambient.

2.3. La distribuci de competncies en matria mercantil a la Constituci.

La CE preveu una distribuci de competncies entre lEstat i les CCAA. Tot i
aix, els articles 148 i 149 CE no atorguen a les comunitats autnomes cap
competncia en lmbit del dret mercantil, sin que de fet estableixen com
a competncia exclusiva de lestat en matria de legislaci mercantil, a
ms de la competncia en matria de:

Legislaci sobre propietat industrial.

Bases dordenaci del crdit banca i assegurances.

Abanderament de buques.

Transports terrestres.

Tot i aix, les competncies de les CCAA no estan prpiament a la

Constituci, sin que es trobem als Estatuts dAutonomia i son diversos els
EA que atribueixen a les CCA competncies en matria mercantil.
En alguns sectors concrets existeix una potestat legislativa i dexecuci
compartida entre lEstat i les CCAA en matria jurdica-mercantil. En altres
sectors existeix noms en favor de les CCAA la competncia executiva
(exemple: propietat industrial i salvament martim). Tamb els poden ser
atribudes potestats legislatives o dexecuci que afectin mbits del dret
mercantil a les CCAA per mitj de lleis estatals. Hi ha matries que semblen
fer ms referncia a lmbit administratiu que no pas a lmbit mercantil,
per tant, si no es tracta de regulaci bsica, podrien ser competents les
CCAA.
LEA de Catalunya, 6/2006 distingeix entre les competncies exclusives,
compartides i executives.
Article 121: competncia exclusiva en matria de comer i fires: regulaci
administrativa de totes les modalitats de venda, i ventes promocionals.
Respectant en lexercici daquesta competncia el principi constitucional
dunitat de mercat (es troba a la jurisprudncia del TC).
Article 123: competncia exclusiva en matria de consum.
En matria dentitats financeres cal tenir en compte larticle 126: crdit,
banc, assegurances: competncia compartida. (no son bases)
En relaci amb les entitats de crdit: competncia exclusiva.

En relaci al mercat de valors (145): competncia compartida.

No obstant la sentncia, el govern entn que encara no esta garantida la
unitat de mercat i sest tramitant al congrs un projecte de llei dunitat de
mercat.

2.4. Constituci econmica europea i emergncia d un dret econmic

europeu.
La introducci dEspanya a la UE va suposar un gran canvi en lordenament
jurdic espanyol i, especialment, en lmbit del Dret mercantil. Els tractats
europeus desenvolupen la creaci dun mercat com i interior i duna uni
econmica i monetria, mitjanant el desenvolupament de les poltiques
comuns.
El Tractat de Funcionament de la UE estableix els principis de lliure circulaci
de mercaderies en el seu article 34 i 35. (Excepci: propietat industrial i
comercial). El principi de lliure circulaci de mercaderies es completa amb
les altres 3 llibertats, conjuntament amb les quals es forma la integraci del
mercat. Larticle 37 estableix que els Estats han dadaptar els monopolis
nacionals de carcter comercial.
En lmbit del Dret mercantil, en quant a lordenament jurdic dels
empresaris i de la seva activitat externa a travs de les empreses shan
dictat pels rgans competents de la UE nombroses normes jurdiques. Es
parla dun Dret mercantil comunitari que afecta especialment alguns
sectors, com ara de manera molt particular el dret de la competncia.
Aquesta referencia al dret de la competncia passa a figurar en el protocol.
Les normes sobre competncia es troben al ttol set del TFUE: articles 101 i
segents. Aquestes ltimes sapliquen a les empreses i tracten devitar que
la competncia entre empreses es vegi forcejada dins del mercat interior,
per aix estableix una igualtat (level playing field)
entre tots els
competidors. Les normes sobre competncia i sobre lliure circulaci actuen
com un nucli de constituci econmica europea. Aquest nucli s la base dun
dret econmic europeu administratiu i mercantil.
2.5. El Codi de Comer i les Lleis mercantils especials.
s competncia exclusiva de lestat la determinaci de les fonts del dret (el
mercantil incls). Saplica la jerarquia de fonts del dret civil tamb al dret
mercantil: la Llei, Costum i Principis generals del Dret.
Larticle 2 del codi mercantil, que defineix els actes de comer, sembla
establir una jerarquia de fonts en els actes de comer. Lapartat segon no
defineix lacte de comer, sin que ens diu que un acte de comer ho s el
que esta regulat en el codi de comer i estableix una clusula anloga (que
ens dona la dificultat destablir qu entendrem per quelcom anleg a acte
de comer).
Segons larticle 2 del Codi de Comer, als actes de comer sels aplicar:
1. El Codi de Comer o Llei mercantil.

2. Els Usos de comer generats a cada plaa. (costum en dret civil).

3. El dret civil. (dret com)
No obstant, larticle 50 del Codi de Comer estableix que prevaldran les
regles comuns (dret civil) sobre els usos de comer en matries relatives
al rgim jurdic general dels contractes mercantils. Tot i aix no es
considera el dret civil com a font o norma mercantil, sin que noms ser
daplicaci amb carcter supletori en absncia de normes estrictament
mercantils (remarcant el carcter especial del Dret mercantil).
A ms sha de tenir en compte, conjuntament amb el codi de comer, les
lleis mercantils especials. Les lleis mercantils especials ms rellevants son:
EMPRESARI I EMPRESA

Llei de condicions generals de la contractaci.

Llei orgnica per a la reforma concursal (que va modificar la LOPJ i va

crear els jutjats mercantils).

Llei darbitratge 60/2003.

Llei de mediaci 5/2012 en assumptes civils i mercantils.

Estatut del comer:

Reglament del registre mercantil.

Estatut de lempresari:

Llei de lauditoria de comptes 19/1988.

Estatut dels consumidors i usuaris:

Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (LCU) 16/84.

Actualment la llei per a la defensa de consumidors i usuaris s un Reial

Decret.

Llei 16/2011 de contractes de consum.

Llei 22/2010 del codi de consum de Catalunya.

PROPIETAT INDUSTRIAL
A la part del dret de la propietat industrial: aquesta matria es troba noms
a les lleis especials:

Llei de propietat de patents 11/86.

Llei de propietat intellectual.

Llei de protecci jurdica del disseny industrial.

Llei de marques 17/2001.

Reglament comunitari 6/2002.

Reglament sobre la marca comunitria.

DRET DE LA COMPETNCIA.

Llei de competncia deslleial 2/1991.

Legislaci especfica dhoraris comercials.

Llei dordenaci del comer minorista.

Llei general de publicitat.

Llei de defensa de la competncia 15/2007.

Llei de coordinaci de competncies entre Estat-CCAA 1/2002.

8 doctubre de 2013.
2.6. Els usos de comer.
Els usos son una norma jurdica no escrita i sidentifiquen amb el costum.
Tenen carcter dispositiu.
El paper dels usos en Dret mercantil, des del moment en que apareixen les
compilacions, retrocedeix molt. de ls: requisit material i requisit de
conscincia de lobligatorietat. Per considerar que un s s font del dret
sha de donar aquest segon requisit. Tamb existeixen usos
extracontractuals.
Funcions dels usos de comer:
1. Establir normes en defecte de la Llei mercantil. (emplenar els buits
que deixi el Codi mercantil).
2. Concretar el mandat contingut a la Llei.
3. Fixar el contingut del contracte, quan ni les parts ni la llei ho facin
expressament.
4. Resoldre dubtes en la interpretaci dels contractes.
Larticle 50 del codi de comer s la primera de les disposicions generals
sobre contractes mercantils. Saplica especficament noms pels contractes
mercantils. Sembla que aquest article s una excepci a larticle 2, que
estableix que en primer lloc saplica la llei mercantil, en defecte, els usos i
en defecte daquests, el dret civil. Larticle 50 diu que saplica en primer lloc
la llei mercantil i, en defecte, directament el dret civil.
Daix en traiem que larticle 50 s una excepci a larticle 2 i que, en els
contractes mercantils, el dret civil agafa rellevncia als usos. El dret civil en
matria de contractaci juga un paper ms important i integrador. Exemple:
un contracte de compravenda, el codi de comer no defineix els contractes,
es limita a donar els criteris dacord amb els quals un contracte definit al
Codi Civil s mercantil. en quant al rgim jurdic, acudirem tamb al dret
civil. En aquesta matria el dret civil s molt ms important.
A part daquests dos articles hem de tenir en compte larticle 59 del codi de
comer, que estableix el segent: si soriginessin dubtes que no poguessin
resoldres dacord amb el que estableixin els articles anteriors, es resoldr la
qesti a favor del deutor favor debitoris. Aquest article haur de remetre

a larticle 50, ja que ambds estan en matria de contractaci, per remet a

larticle segon en relaci als usos interpretatius.
Posteriorment, un autor va fer una lectura de la relaci entre els articles
citats. Al codi de 1829 contenia larticle 50 i no larticle 2. Daqu entn que
larticle 2 No estableix la jerarquia de fonts, noms socupa de determinar la
prelaci de les fonts de determinaci del contracte mercantil. venint a ser
lequivalent a larticle 1258 del Codi civil (que estableix les fonts del
contracte) ms que de larticle 1(que estableix les fonts del dret).
Aleshores a larticle 50 el codi fa referencia noms al dret civil imperatiu i a
larticle segon es fa referencia al dret civil dispositiu. Amb la qual cosa
haurem de concloure que en dret mercantil saplica en primer lloc: la llei
mercantil imperativa, en defecte, el dret civil imperatiu, en defecte, els usos
de comer i aquests van sempre per davant del dret civil dispositiu.
2.7. Altres possibles fonts. El cas de les condicions generals de contractaci.
Lautoregulaci.
Les condicions generals de la contractaci poden ser font del dret mercantil?
i poden ser-ho en tant que usos de comer? Les condicions generals de la
contractaci son aquelles clusules que els empresaris estableixen de forma
unilateral i volen aplicar als consumidors o usuaris amb els que es vol fer
contractes. El consumidor o usuari ho accepta o no, per no pot negociar-ho.
Aquestes condicions limiten la llibertat de negociar el contingut del
contracte, el marge de llibertat que t el consumidor o usuari s molt
limitat. Els contractistes solen fer contractacions en massa a efectes de
simplificar el contracte i oferir el servei. Si en un sector econmic hi ha
noms un monopoli o si hi ha oberta la competncia la cosa s diferent, ja
que si hi ha oberta la competncia, es dna ms llibertat al consumidor i
usuari.
El perill de les condicions generals de la contractaci son laparici de
clusules abusives. Avui en dia tenim una definici daquest concepte:
abans es distingia les condicions generals de la contractaci que es
donaven en el cas que totes les empreses dun sector establissin les
mateixes condicions i aix es distingia de les condicions generals del
contracte, fixades per una sola empresa i cada una nestablia unes de
diferents. Desprs hi havia les condicions generals de contractaci que
imposava ladministraci, que eren una autntica font del dret ,per les
dues anteriors condicions no quedava clar si eren font del dret. Per a
determinar-ho, calia veure si complien amb els requisits dels usos de
comer: es donava el primer requisit, perqu es repetia la mateixa clusula
peridicament; per el segon requisit dopini iuris no existia.
Un autor va considerar el carcter normatiu de les condicions generals. Des
del punt de vista civil, les condicions generals eren pures normes
contractuals per les quals no es proposaven les condicions sin que
simposaven. Avui en dia aquesta discussi sobre el carcter de les
condicions generals ha quedat resolta perqu la llei 7/99, que parteix
clarament de la naturalesa contractual de les condicions generals de la

contractaci. I dna una definici: son condicions generals de la

contractaci les clusules predisposades la incorporaci de les
quals en el contracte sigui imposada per una de les parts. Les
condicions generals del contracte son clusules predisposades que redacta
unilateralment lempresa abans de contractar. Aquestes condicions, quan el
consumidor o usuari signa, sincorporen al contracte en un annex a part i,
un cop shan incorporat dins el contracte, passen a ser clusules
contractuals. Son prpies de la contractaci en massa, no valdr si noms
es sapliquen a un sol contracte.
No son fonts del dret mercantil en quant a usos de comer, de fet, hi ha
autors que afirmen que ni tan sols son de naturalesa contractual perqu no
hi ha acceptaci, sin que hi ha imposici. A ms de no ser font del dret
mercantil, aquestes clusules poden ser abusives. Si ho son, son nulles de
ple dret i queden prohibides per la llei de consumidors i usuaris. No obstant,
seria pensable en les relacions entre les empreses que , mes enll de la
relaci contractual, si exists opini iuris, podrien arribar a considerar-se
usos.
Les clusules poden ser:
1. No abusives: perfectament lcites.
2. Abusives: son nulles de ple dret. Com a fonament legal hem de
distingir:
a. A les relacions entre consumidors i usuaris saplica la llei de
Consumidors i usuaris. Aquesta llei, en el seu article 82 dna
una definici de clusules abusives: totes aquelles
estipulacions no negociades individualment i totes aquelles
prctiques no consentides expressament que, en contra de les
exigncies de la bona fe, causin en perjudici del consumidor un
desequilibri important dels drets i obligacions que deriven de
les disposicions del contracte. s a dir, no hi ha negociaci
individual, sin que hi ha una oferta en massa i son abusives
quan van en contra de les exigncies de la bona fe.
Aquest article transposa una directiva comunitria. Aquesta
definici s molt genrica perqu remet a una noci molt
mplia que s la bona fe, entesa en sentit objectiu. s una
clusula general perqu remet a un ordenament extra jurdic, i
sha de distingir dun concepte indeterminat (concepte molt
flexible que lintrpret ha de concretar, per no remet a un
ordenament extra jurdic). La clusula general sempre remet a
un ordenament extra jurdic que contindr la definici del
concepte. La conseqncia de la declaraci duna clusula
abusiva s la nullitat de ple dret de la clusula concreta (no
del contracte sencer). La definici de larticle 82 afegeix que
son contraries a les exigncies de la bona fe el fet que es causi,
en perjudici del consumidor, un desequilibri entre els drets i
obligacions de les parts.

b. Si les dues parts son empresaris, saplica el dret de la

competncia: en concret, la prohibici dabs de posici de
domini.
Lautoregulaci.
A partir de letapa de desregulaci apareix una tendncia per a incitar als
operadors econmics a que sautoregulin. Son els propis operadors els qui
creen usos que desprs es trobaran o no amb una sanci legal. Aquest
fenomen es va produir en mbits com ara el dret de societats i tamb en el
sector de la publicitat. Es creen codis tics que no vinculen a tercers. Quan
sinfringeix una norma del codi, si les dues parts estan associades, una part
presenta la reclamaci i es decideix. Aquest fenomen dautocontrol t avui
la sanci, tamb, del dret comunitari.
Sha de diferenciar de larbitratge, que saplica a casos concrets i
lautoregulaci a casos generals.

2.8. els Jutjats mercantils especialitzats. Arbitratge.

La jurisdicci mercantil al nostre pas va desaparixer amb al revoluci
gloriosa.
Tradicionalment, malgrat lespecialitat del Dret mercantil, el coneixement
dels assumptes mercantils ha estat encomanat als tribunals ordinaris, sense
que existissin jutjats especials en per ra de la matria. Aquesta situaci ha
intentat canviar-se amb la reforma concursal de 2003.
Es fa la proposta de crear, dins de la jurisdicci civil ordinria, uns Jutjats
mercantils (no s jurisdicci mercantil especial) la llei orgnica 8/2003 per la
reforma concursal crea els Jutjats mercantils a traves duna reforma de la
LOPJ en els seus articles 86 bis i 86 ter. La idea inicial era la especialitzaci
en matria concursal, per es va entendre que seria convenient ampliar la
jurisdicci daquests jutjats a altres matries mercantils.
Cal aclarir que els jutjats mercantils no son sempre competents en
matries mercantils. Tenen les competncies taxades que fixen els
articles 86 bis i ter de la LOPJ. Algunes daquestes competncies sestenen a
lmbit civil, per exemple, propietat intellectual.
Competncies dels jutjats mercantils:
Article 86 bis: els jutjats mercantils dAlacant tenen competncies en totes
les matries de marques comunitries que estableixin els respectius
reglaments comunitaris. Els altres jutjats mercantils (incls els dAlacant)
tenen competncies:

en matria concursal.

Competncia deslleial.
Propietat industrial.
Propietat intellectual.

 Publicitat.
Defensa de la competncia.
Societats mercantils i cooperatives. (sempre i quan ho estableixi la
legislaci mercantil).
Transports.
Dret martim.
Recursos contra les resolucions de la direcci general de registres i
del notariat que resolguin recursos sobre la qualificaci del registrador
mercantil.
Larbitratge
s un mecanisme extrajudicial de resoluci de controvrsies que apareix
degut a la lentitud dels tribunals. s important en dret mercantil, ja que s
necessria una soluci gil de les controvrsies. Larbitratge intern dins dels
estats saplica, amb carcter general, la llei darbitratge 60/2003 i es basa
en una llei model dONFITRAL. tamb hi ha lleis especials darbitratge, per
exemple, en matria de consum, en matria de dret de societats.
Larbitratge internacional tamb s important, en el qual es destaca el
paper de la cambra de comer internacional i, dins, la cort internacional
darbitratge.
14 octubre (full i Ana)
LLI 3. EL COMERCIANT O EMPRESARI.
s sempre un subjecte: persona fsica o jurdica que sobliga jurdicament.
Lempresa s una comunitat o un objecte dorganitzaci o activitat
empresarial.
Lempresari s el titular de lempresa i, encara que no en sigui el titular, val
que desplegui lactivitat empresarial. s lempresari qui pren les decisions.
Lestabliment s la seu fsica de lempresa (=negoci). Lempresa pot tenir
diversos establiments.
El fons de comer s laptitud de lempresa per a tenir beneficis. (s un b
immaterial).
3.1. El comerciant o empresari individual en el Codi de Comer: La capacitat
per exercir el comer; Lexercici habitual del comer; adquisici i prdua de
la condici dempresari.
Definit al ttol I del Codi de Comer, sha substitut el terme comercial per
empresari mercantil. (exclou els empresaris civils).
El comerciant /empresari mercantil t la seva regulaci a lestatut del
comerciant. (en sentit figurat, perqu no existeix prpiament). Lestatut del
comerciant comprn les normes relatives als auxiliars, representants i
comptabilitat.

Per saber quan saplica lestatut hem de saber qui s lempresari mercantil,
noci definida a larticle 1 del codi de comer: son comerciants els qui,
tenint capacitat i lexercici del comer, shi dediquen habitualment + les
companyies mercantils o industrials que es constitueixin amb aquest codi.
Daqu en podem treure dues nocions:

1. Empresari individual. Compren dos requisits:

a. Capacitat legal per exercir el comer (article 4): cal que siguin
persones majors dedat i que tinguin la lliure disposici dels seus
bns. Els menors dedat, en principi, no poden iniciar una activitat
mercantil, tampoc els incapacitats que no tinguin la lliure
disposici dels seus bns. No obstant, larticle 5 del codi de
comer permet als menors i incapacitats continuar una activitat
mercantil ja iniciada anteriorment, amb lajuda dels seus
representants legals. Aquesta excepci es justifica amb la
necessitat de continuaci de lactivitat. La llei concursal ho va
modificar i finalment prohibeix noms els menors no emancipats
ser administradors duna societats de capital. Els emancipats s
que ho poden continuar. Tot i aix, si que sels permet als
emancipats realitzar puntualment actes de comer.
b. Exercici habitual del comer. Implica industria i serveis i exclou
activitats com agricultura, ramaderia, artesania, etc. larticle 325
ens diu quan una compravenda s mercantil i, al contrari, larticle
326 defineix les compravendes no mercantils:
i. Compres destinades al consum.
ii. Vendes que facin els agricultors i ramaders dels fruits de les
seves collites.
iii. Vendes que facin els artesans.
Agricultors, ramaders i artesans son empresaris civils. Tampoc son
empresaris els professionals liberals (arquitectes, metges,
advocats, etc.). no son ni empresaris civils, queden exclosos de
lestatut del comerciant. Sha dentendre en sentit estricte. Per poc
que, per exemple, un agricultor realitzi una mnima transformaci
que impliqui industria o comer, ja passen a ser empresaris
mercantils. Qui presenta un petit servei, per exemple un taxista, ja
s un empresari mercantil. lactivitat immobiliria s civil, la
compravenda dimmobles queda exclosa de larticle 325.
La doctrina afegeix un tercer requisit, lexercici del comer en
nom propi, per a poder diferenciar-lo de lempresari dependent,
per s irrellevant.
2. Empresari social:
Companyies mercantils o industrials. Sexigeix escriptura pblica i ingrs
al registre mercantil. Desprs de la dissoluci de la societat es duu a

terme la liquidaci que quedar finalment dissolta quan es produeixi la

cancellaci al registre mercantil.
En el cas de lempresa individual, ja sigui de forma voluntria,
lempresari pot veures obligat a liquidar. Aquests actes de liquidaci
tamb son actes de comer i per tant lempresari continua sent
empresari. Es deixar de ser empresari quan cessin els actes de
liquidaci.
El criteri de la mercantilitat per ra de la forma: les societats de capital,
sigui quin sigui el seu objecte, tindran carcter mercantil. no sexigeix que
sigui un objecte mercantil, cal que sigui LCIT. Pot tenir un objecte civil o
professional (exemple: bufet, societat, etc.)
Per a lexercici habitual del comer no s necessari autoritzaci. Podem
distingir entre:
Activitat
Organitzaci
Existeix una presumpci legal dexercici habitual del comer des de que la
persona es proposi a realitzar-lo i estableixi un local de comer. Quan passa
aix es presumeix que ja hi ha comer i per tant, s empresari.
La doctrina italiana es pregunta que quants actes de comer son necessaris
per saber que hi ha una activitat comercial: a partir de tres actes de
comer o dorganitzaci hem dentendre que estem davant dun
comerciant.
En el cas de la capacitat dels estrangers, lart. 15 distingeix quan a la
capacitat aplica la seva llei personal. En canvi a lactivitat sha destar a la
llei espanyola.
3.2. L activitat mercantil exercida per persona casada.
Al llarg de bastant temps, la dona casada no podia iniciar el comer, durant
el matrimoni, ni continuar lactivitat comercial iniciada quan era soltera,
sense lAUTORITZACI MARITAL.
Actualment aquesta autoritzaci marital ha desaparegut grcies a la
reforma operada per la llei del 2 de maig de 1975. Trobem el rgim jurdic
de la persona casada als articles 6-12 del Codi de Comer, per sobretot
veiem aquest canvi basat en larticle 66 del Codi Civil, que estableix que el
marit i la muller seran iguals en drets i deures
Daix sen desprn al Codi de Comer que:
1. El marit i la muller son iguals i lliures davant la llei per adoptar la
decisi diniciar lexercici del comer i per a continuar-lo durant el
matrimoni, sense necessitat de cap autoritzaci.
2. Per a determinar els efectes patrimonials que lexercici del comer
pot generar sobre els del matrimoni o sobre els de laltre cnjuge no
comerciant, es consagra el principi de llibertat de pactes entre marit i
muller.
3. El consentiment de laltre cnjuge no s necessari per a comerciar,
per s que determina el conjunt dels bns que queden afectats a les
responsabilitats front a tercers de lexercici del comer.
En resum, el consentiment del cnjuge del comerciant noms t sentit si

lexercici comercial t repercussions patrimonials en els bns comuns del

marit i muller.
Els articles 6-12 pressuposen la societat de guanys, s a dir, es fan comuns
pel marit i la muller els guanys o beneficis provinents de lactivitat mercantil
per qualsevol dells constant matrimoni. Distingeix entre els bens privatius i
els guanys o comuns. Com a regla general, del comer exercit per un
cnjuge noms en responen tots els bns privatius del cnjuge comerciant i
els que hagi adquirit mitjanant aquesta activitat.
Per a continuaci els art. 7 i 8 son casos de consentiment presumpte: ens
basem en la presumpci de consentiment per part del cnjuge en el cas que
no soposi de manera expressa a linici ni el contnuament lexercici del
comer: els seus bns quedaran junts pel cas que es casin dos comerciants.
Lart. 9 fa referencia dels bens propis del cnjuge no comerciant. El
consentiment haur de ser exprs perqu quedin obligats els seus bens
propis. Mitjanant aquest consentiment, si es presta, la responsabilitat pels
resultats del comer pots estendres, a ms de sobre els bns privatius del
comerciant, sobre els comuns que hagi obtingut en lexercici de la seva
activitat mercantil.
A mes el cnjuge tamb pot revocar el consentiment atorgat.
Els actes de consentiment, revocaci o oposici a afectes de tercers sha de
fer escriptura pblica i sha dinscriure al Registre Mercantil (art. 11)
Lart. 12 excepcions si hi ha pactes en contrari que es trobin inscrits en el
registre mercantil.
Per hi ha un problema: la oposici duna de les parts no es pot duu a terme
si laltre part no es troba inscrita al registre mercantil.
3.3. Prohibicions i incompatibilitats en l e
xercici del comer.
Existeixen supsits previstos per la llei en virtut dels quals persones fsiques
en ple gaudi de la seva capacitat dobrar no poden dedicar-se a lexercici
personal del comer o la industria.
-

Prohibici dexercir professionalment una determinada activitat

econmica en atenci a la illcita competncia que aix produiria a altres
empresaris mercantils. s el cas de la prohibici imposada al soci
collectiu; al Factor, a ladministrador duna societat de capital, que no
pot ser-ho duna altra societat competidora.
Inhabilitaci: El comerciant inhabilitat per ser deutor en concurs no pot
desplegar cap activitat mercantil durant un termini que va dels 2 als 15
anys, segons el cas. La conseqncia s que els actes que aquest dugui
a terme durant el perode dinhabilitaci son nuls.
Prohibicions o incompatibilitats per lexercici del comer: un i altre terme
son equivalents. En aquest cas es tracta duna prohibici a una
determinada perdona de desplegar qualsevol activitat mercantil per
raons del seu crrec, la seva funci o la seva condici. Estan previstes als
art. 13 i 14 del codi de comer. En el cas de larticle 13 sestn a tot el
territori de lestat. En canvi, larticle 14 es limita a la zona o territori on el
comerciant desplega lactivitat. La prohibici de competncia s molt

ms limitada i deriven del dret privat. En canvi les altres remeten al dret
pblic.
Pel cas de les incompatibilitats lacte s vlid pel cas de tercers, nomes
saplica la sanci corresponent.
15 octubre.
Article 14: no poden exercir el comer: jutges magistrats del ministeri
fiscal. Caps econmics o militars. Agents de canvi i borsa (desapareguts).
Els que , per lleis o disposicions especials, no poden exercir el comer.
Llei 5/2006 de conflictes dinteressos va tractar ms els conflictes
dinteressos. Aquesta llei estableix a larticle 5 que els alts crrecs han
de tenir dedicaci exclusiva durant lexercici del crrec. Han de fer una
declaraci dactivitats i de bns i drets abans de prendre possessi.
La llei fixa unes limitacions patrimonials quant a les participacions que
poden tenir les societats mercantils. Desprendres daquestes
participacions en el termini de 3 mesos.
Activitats compatibles: simple administraci del patrimoni personal o
familiar i la posici cientfica.
Larticle 7 fixa el deure dinhibici i abstenci en cas que hi hagi un
conflicte dinteressos. Aix afecta no noms a lalt crrec, sin tamb al
cnjuge i familiars fins els segon grau.
Aquesta llei va introduir una novetat, quan lalt crrec deixa dexercir la
seva feina i passa al sector privat. Per aix sestableix la incompatibilitat
als dos anys segents del cessament del crrec.

3.4. delimitaci del concepte de comerciant i empresari. A) Empresari

mercantil i civil; B) Empresari i professionals liberals; C) Empresari i
treballador autnom; els autnoms dependents.
El codi de comer va ser modificat per la llei 19/89 (llei molt important).
Aquesta llei va adaptar el dret espanyol a les directives de la CEE sobre
societats de capital. Va modificar moltes lleis de societat i en conseqncia
es va aprovar el reglament del Registre Mercantil. fins aquesta llei es
parlava indistintament de comerciant com dempresari mercantil, aquesta
reforma va modificar els ttols II (registre mercantil) i el ttol III
(comptabilitat) i el legislador va optar per eliminar daquests dos ttols el
terme comerciant i passa a anomenar noms empresari (elimina tamb el
terme mercantil). Tanmateix, la doctrina va arribar a la conclusi que el
canvi era purament formal, per que no hi havia cap canvi substancial, que
quan el codi parla dempresari sha dentendre implcit el terme mercantil.
Avui comerciant i empresari son el mateix i ambds equivalen a empresari
mercantil.
Son empresaris civils, per exemple, els que compren i venen immobles
(compravenda mercantil noms implica coses MOBLES), tamb els
agricultors, ramaders i artesans. Tamb els artistes i esportistes individuals.

Els professionals titulats: metges, advocats o arquitectes poden ser

professionals liberals, subjectes al seu rgim especfic, tot i que actuen
al mercat dels serveis professionals (per no son ni mercantils ni civil, per
tant no sels apliquen les normes). El dret de la competncia, per aix, s
que es aplicable a tots els subjectes que participen al mercat, incloent civil,
mercantil o professional. A tots els empresaris sels aplica lestatut de
lempresari, tamb els professionals.
Una societat limitada o annima, amb independncia de lobjecte, s
sempre mercantil, lnic que es requereix s que lobjecte sigui lcit.
El treballador autnom:
Podem distingir entre la gran empresa, mitjana i petita. La problemtica de
la petita empresa se situa en lmbit de facilitar lactivitat emprenedora, per
aix es demana ms protecci. Dins de la problemtica de la pyme hi ha el
que sanomena el treballador autnom, ms especficament, els
autnoms dependents. Quan parlem dautnoms ens referim a molt petites
empreses dirigides per empresaris (no son treballadors) que NO estan
subjectes a un empresari superior. (en dret del treball la noci dempresari
s diferent a la dempresari mercantil).
Pel dret mercantil els treballadors autnoms son simplement empresaris
mercantils o civils o professionals. La problemtica s que des del punt de
vista jurdic son empresaris individuals que actuen individualment i son
independents, per des del punt de vista econmic son dependents dun
altre empresari, per exemple, perqu tenen un contracte mercantil que
cobreix gran part de la seva activitat. Exemple: transportista propietari del
seu vehicle que desplega la seva activitat per un empresari. Ell s
independent per depn de lempresari que el contracta.
Des del punt de vista del dret, amb lexistncia dun gran nombre
dautnoms, el 2007 es va aprovar la llei 20/2007 de lestatut del
treballador autnom, amb la intenci de donar certa protecci als
treballadors autnoms. Article 1 dna la definici de treballador autnom:
persona fsica que realitza de forma habitual, personal, directa i per compte
propi i fora de lmbit de direcci i organitzaci duna altre persona, una
activitat econmica o professional a ttol econmic o lucratiu, doni o no
ocupaci a treballadors per compte daltre. Daix en traiem que el
treballador autnom:

s un empresari.

s una persona fsica, empresari individual. (no pot ser societat).

La llei saplica a TOTS els empresaris persones fsiques (empresaris,

professionals, etc.).

Poden tenir o no treballadors al seu crrec.

Concepte dautnom dependent: article 11: s aquell que, a banda dels

requisits generals de larticle 1, percep dun sol client almenys el 75%dels

seus ingressos (exemple transportista). I no t al seu crrec cap treballador.

Entre aquest treballador autnom i lempresari hi ha un contracte mercantil.
A la prctica, la problemtica es planteja amb els autnoms dependents.
Com que no tenen al seu crrec cap treballador, els hem de distingir de
les petites empreses:

Gran empresa: lempresari t al seu crrec ms de 250 treballadors.

Mitjana empresa: lempresari t al seu crrec entre 250 i 50

treballadors.

Petita empresa: lempresari t al seu crrec entre 50 i 10

treballadors.

Microempresa: lempresari t al seu crrec menys de 10 treballadors.

Autnom dependent: no t CAP treballador al seu crrec.

3.6. lempresa familiar.

Parlem dempresa familiar quan els socis o treballadors duna empresa
estan vinculats a traves de llaos de parentesc. No confondre amb
petita empresa. Hi ha empreses familiars que son petites empreses, aquest
cas seria una espcie dins de la petita empresa. Aqu als fills no sels
consideraria treballadors per compte ali, sin que son simples familiars
que queden fora del dret del treball. Son simples treballs familiars, excepte
que es demostri la condici dassalariats. Per familiars senten: cnjuge
ascendents o descendents fins al segon grau per afinitat o adopci,
sempre que, a ms, convisquin amb lempresari. Article 283 codi Civil
considera lempresa familiar com un gnere dins del rgim de la petita
empresa. Regula aquesta relaci com una relaci a mig cam entre una
relaci de treball i una relaci societria. En dret espanyol no existeix cap
regulaci particular de la petita empresa familiar. Seria possible provar
lexistncia duna relaci societria (si existeix un soci ocult duna societat
oculta, etc.)
3.7. Empresari individual i empresari social.
lempresari pot ser individual, per tamb social. Lempresari social existeix
quan dues o ms persones acorden posar en com diners o bns per
explotar una activitat econmica comercial o industrial amb la finalitat de
distribuir entre s els guanys que obtinguin. En aquest cas, lempresari
social no s un dels membres, sin que s la societat en s, la persona
jurdica.
Sels exigeix escriptura pblica i registre mercantil. Hi ha un contracte
privat que seleva a escriptura pblica i lescriptura pblica sha dinscriure
al registre mercantil, que es publicar al BORME. El moment en que sentn
constituda la societat de capitals s el moment dinscripci al registre
mercantil, que t efectes constitutius. (regeix el criteri de la mercantilitzat
per ra de la forma). La publicaci s a efectes del principi doposabilitat.

Abans de la inscripci, la llei de societats de capital distingeix dues

situacions:
1. Societat en formaci: En el cas que es respectin els terminis normals
de constituci duna societat. s una situaci normal.
2. Societat irregular: En el cas que la societat comenci normalment les
seves activitats i no sinscrigui al registre mercantil. s una patologia,
quelcom que no shauria de produir. Conseqncia: rgim
sancionatori en quant a la responsabilitat. Societat oculta: la societat
es mant oculta davant tercers.
En el cas de les persones jurdiques hi ha una separaci de patrimonis i de
personalitats, que s nomes relativa en el cas de les societats de persones,
a les quals sha dincloure els noms dels socis, que responen
subsidiriament. Aquesta separaci de patrimonis i persones s total a les
societats de capital, que son societats amb responsabilitat limitada dels
socis, per amb responsabilitat illimitada de la prpia societat.

3.8. Competitivitat vs. finalitat lucrativa.

Lactivitat lucrativa s prpia de la iniciativa privada. Es planteja la qesti
de si amb carcter general a la noci dempresa lnim de lucre s un
requisit general, a la qual contestarem que, evidentment, NO. El requisit
essencial podria ser lECONOMICITAT, es a dir, si b una empresa no t
perqu perseguir el lucre (obtenir beneficis repartibles), com a mnim
lactivitat empresarial ha de cobrir els costos de la prpia activitat.
Tamb podem parlar de COMPETITIVITAT, pel mateix fet de ser empreses,
han de ser competitives, ja que queden subjectes TOTES al dret de la
competncia.
En el concepte de societat mercantil lnim de lucre s un requisit
essencial? En dret civil sembla ser un requisit essencial. (codi civil, article
1665, els socis constitueixen la societat amb nim de partir entre ells els
guanys, dobtenir beneficis repartibles: nim de lucre que sembla un terme
essencial de la societat civil). Si anem al codi de comer, no regula amb
carcter general les societats mercantils, sin que regula les societats
concretes: a la definici de societat collectiva (116) ens diu que aquesta es
constitueix per obtenir lucre.
La legislaci especial planteja interrogants: les cooperatives tradicionalment
shan considerat societats. A la llei de SA del 1951 (derogada) hi havia la
possibilitat que les administracions constitussin SA, que forosament ha de
servir a linters general i no pot tenir una finalitat lucrativa (prova de que
lnim de lucre no s un requisit essencial). La doctrina va introduir la tesi
de la SA no lucrativa i de que la finalitat lucrativa no s un requisit
essencial. El tret essencial de la societat seria la FINALITAT COMUNA, per
no lnim de lucre.
Aix doncs, quant el concepte de societat hi ha dues tesis: tesi tradicional de
lnim de lucre com a requisit essencial. I la tesi mplia del dr giron que

entn que lnim de lucre no s un requisit essencial, sin la finalitat

comuna.
22 octubre 2013.
3.9. Direcci i risc empresarial; el problema de la limitaci de responsabilitat
de l empresari individual
Lempresari mercantil respon, com qualsevol persona, del compliment de les
seves obligacions amb tots els seus bns presents i futurs. (aquest rgim
saplica a qualsevol empresari, sigui persona fsica o jurdica).
Actualment safirma que lempresari ha de respondre fins i tot
objectivament davant els seus contractants i front a tercers, ja que la simple
explotaci de la seva activitat econmica amb nim lucratiu crea un estat
de risc del qual ha de respondre encara que no concorri la seva culpa ni
negligncia, ni li sigui imputable e dany causat. Exemples: lobligaci de
reparar els danys causats pels accidents en el trnsit aeri, malgrat hagin
ocorregut per fora major; o b la responsabilitat que contrau lempresari
que explota una central nuclear.
El risc de la infracapitalitzacio apareix quan es crea una societat amb pocs
socis i responsabilitat limitada. Aquests pocs socis poden determinar una
xifra de capital molt baixa amb la qual respondran. Els tercers no tindran
suficient per cobrar els crdits amb el capital de la societat, el risc
sexternalitzar, els tercers respondran dels deutes socials. Aquesta era la
situaci de les societats de convenincia.
Per es va preferir determinar a lempresari individual un determinat capital
amb el qual respon.
En el dret comparat es van oferir dues solucions:
Empresari individual que vol limitar la seva responsabilitat. No resol el
problema de la transmissi de lempresa, hi ha perill que es perdi valor en la
transmissi.
Societat unipersonal. Sha de distingir les societats de persones del
que serien les societats de capital. La societat de persones tenen una base
associativa, s impensable la unipersonalitat. En canvi, en el cas de les
societats de capital tenen la noci de capital, s un capital amb personalitat
jurdica, si que s pensable que el soci sigui nomes un. Daqu que no sigui
una contradicci el terme de societat unipersonal amb la societat de capital.
La societat unipersonal planteja problemes. s el cas de la
infracapitalitzacio. En el dret comunitari, la directiva numero 12 va obligar a
adaptar el dret espanyol de tal manera que reconegus la societat de
responsabilitat unipersonal limitada. Estableix garanties de cara a que els
tercers que contracten amb la societat tinguin garantit que es tracta duna
societat unipersonal.
La regulaci es troba a lart.4 de llei de capital amb el capital mnim duna
societat limitada i una annima. Art. 12 i ss regula la societat unipersonal.
Podem distingir 2 tipus de societats unipersonals:

Sobrevinguda: transmetien les participacions una vegada creada.

Lassemblea de socis (nomes una sola persona) com podia convocar-se en

junta, es va entendre en la practica que aix era admissible.

Inicial: una nica persona pugui constituir una societat de

responsabilitat limitada o annima unipersonal.
Des dels sectors de la petita empresa, els empresaris exigeixen un limitaci
de la responsabilitat de lempresari individual. Aquest mecanisme es faria
en la lnia dampliar els bens inembargables. En aquest sentit, va donar un
primer pas la llei del treball autnom i preveu que en cas de concurs de
lempresari individual no es pugui embargar la vivenda habitual o es pugui
embargar nomes si no hi ha cap mes be. Hi ha dhaver com a mnim un any
entre la notificaci de lembargament i la realitzaci material.
En aquest sentit ha aparegut la figura dels emprenedors. Es proposava
adoptar des del govern central mesures de protecci dels emprenedors,
igual que a les comunitats autnomes. Aquestes regulacions eren
bsicament beneficis fiscals i facilitaci del finanament. Finalment el
govern ha aprovat de manera general un llei (14/2013) de recolzament dels
emprenedors i la seva internacionalitzaci. Aquesta llei conte una srie de
mesures i en particular regula en el captol segon lemprenedor de
responsabilitat limitada. Aquesta llei no sha de confondre amb la llei
11/2013 que conte mesures referides a la fiscalitat, morositat, etc.
Llei de recolzament dels emprenedors (14/2013)
En el llenguatge normal abans daquesta llei podem distingir entre
empresari i emprenedor. La qualitat demprenedor depn del carcter de la
persona. La definici demprenedor es troba a larticle tercer i son aquelles
persones fsiques o jurdiques que despleguen una activitat empresarial en
els termes establerts en aquesta llei.
Lemprenedor de responsabilitat limitada (ERL): dacord amb aquesta llei
tota persona fsica pot limitar la seva responsabilitat. Se centra en la
vivenda habitual, lemprenedor individual pot limitar la vivenda habitual fins
a un determinat import (300000 amb carcter general i 450000 en
poblacions grans). Lemprenedor sha dinscriure al registre mercantil.
Preveuen que noms el comerciant es pugui inscriure en el registre
mercantil a efectes de limitar la seva responsabilitat. De la inscripci en el
RM sha de remetre la informaci al registrador de la propietat a efectes que
ho faci constar al Registre de la Propietat. Els deutors civils queden ms
protegits que no pas els empresarials. En tot cas aquest emprenedor ha de
fer constar la seva condici amb les sigles ERL.
En cas de declaraci de concurs, si el concurs es declara culpable tampoc es
poden atenir al benefici de limitaci de responsabilitat. Encara que hi ha una
excepci, als deutes de dret pblic no saplica el regim de limitaci de
responsabilitat. Han de passar dos anys des de la notificaci fins a la
realitzaci.
Sembla que introdueixi la novetat de lemprenedor de responsabilitat
limitada per tampoc s tant
noveds
perqu tracta dafavorir
lemprenedoria.
3.10. L activitat empresarial i la protecci dels consumidors; la
responsabilitat extracontractual per danys causats per productes o serveis
defectuosos.

Anem a incidir a les relaciones entre empresaris i consumidors. Aquesta

relaci pot ser contractual o extracontractual. Nosaltres ens referirem a la
extracontractual.
El que estableix el dret del consum s un regim especial de responsabilitat
extracontractual a diferencia del de el codi civil (art. 1902 CC el qui per
acci o omissi causi dany a un tercer intervenint culpa o negligncia queda
obligat a indemnitzar o rescabalar el dany causat. Els requisits son una
acci o omissi, un dany, antijuridicitat, una relaci de causalitat i la culpa
o negligncia). En el cas dun producte defectus que causa danys als
consumidors haurem dacudir a lart. 1902 per el problema s que a una
empresa s molt difcil provar tots els requisits, en especial la relaci de
causalitat entre lacci o lomissi i la culpa o negligncia. Per tant saplica
la responsabilitat objectiva, per la qual no caldr comprovar la
culpa o negligncia. Aix sha fet per raons de justcia i per raons
deficincia. s mes eficient indemnitzar al consumidor en comptes
dintentar que tots els productes siguin perfectes.
Hem de partir de la llei de consumidors i usuaris (Llei 26/84) que va establir
per primera vegada un regim especial de responsabilitat. El criteri general
va ser una soluci intermitja que va ser la de presumir la culpa de
lempresari, a menys que provs que no havia sigut culpable (inversi de la
carrega de la prova de la culpa), i en criteris excepcionals sintrodua el
criteri de la responsabilitat objectiva.
Aquesta llei estableix mbit daplicaci (art.2). a continuaci defineix el que
sentn per consumidor (de productes) i usuari (de serveis). Son persones
fsiques o jurdiques que actuen en un mbit ali a una activitat empresarial
o professional. Lart. 4 ens dona el concepte dempresari. Saplica a tots el
empresaris siguin civils o mercantils i tamb als professionals. Enumera els
drets basics dels consumidors i usuaris, la protecci dels interessos
econmics, la indemnitzaci, el dret a la informaci, a leducaci, consulta i
participaci.
3 fases de la responsabilitat:
1.
Anterior
2.
Simultnia
3.
Posterior/independent
PROTECCI SIMULTNIA
Mesures de protecci simultnia.
-El dret de desistiment: facultat del Consumidor o Usuari de deixar sense
efecte un contracte celebrat, notificant-ho dins del termini previst a la llei (7
dies hbils, sense penalitzaci ni cap despesa pel consumidor). Com a
conseqncia, les parts shan de restituir recprocament les prestacions.
Aquest dret esta previst per donar al consumidor desprs de ladquisici un
perode de reflexi. Esta previst als articles 68 i segents de la llei de
Consumidors i Usuaris (amb carcter general).per aquest dret noms esta
reconegut en supsits especfics, per exemple, saplica en cas de vendes a
distncia.

-protecci de les clusules abusives en els contractes amb

consumidors. Permet que, quan el consumidor ha signat el contracte,
posteriorment i malgrat que hagi acceptat, es pugui declarar que una
clusula sigui nulla. T els seus orgens en una directiva comunitria sobre
clusules abusives, transposada i que ha arribat fins la llei de C i U. Larticle
82 de la llei ens dna el concepte de clusules abusives: son les no
negociades individualment i que, en contra de les exigncies de la bona fe,
causin un perjudici. La bona fe ho s en sentit objectiu (no del oferent
empresari concret). La conseqncia s la nullitat de ple dret de la clusula
(article 83), NO de tot el contracte (principi de conservaci del negoci). Les
clusules abusives versen sobre condicions diferents al preu (el preu es
regula independentment). Les associacions de consumidors poden exercitar
les corresponents accions per declarar la nullitat. La llei de Consumidors i
Usuaris enumera una srie de clusules abusives :
1. Clusules que vinculin el contracte a la voluntat de lempresari. (85)
2. Clusules que limitin drets bsics dels C i U (86) (els drets son
irrenunciables)
3. Clusules abusives per manca de reciprocitat (87)
4. Clusules referides a garanties: imposici al consumidor dunes
garanties desproporcionades al risc que assumeix. (88)
5. Clusules que afectin al perfeccionament del contracte (imposar al
consumidor les conseqncies els errors administratius de
lempresari). (89)
6. Clusules abusives sobre competncia i dret aplicable: exemple
submissi a un jutge diferent al que correspon segons el domicili del
consumidor. (90)
Quan es dna la nullitat, aquesta sestn a totes les clusules paralleles
daltres contractes.
PROTECCI INDEPENDENT.
La jurisprudncia permet que si lusuari prova lantijuricitat de la conducta
de lempresari, es presumeix que lempresari s culpable o negligent i
nhaur de provar el contrari. Defectes de fabricaci: aquells que es
produeixen inevitablement en la producci en massa i en els quals davant
un dany, el cost de fabricaci s superior al cost dindemnitzaci. Directiva
sobre responsabilitat causada per danys defectuosos: responsabilitat
objectiva en la que no sha de provar la culpa o negligncia. La llei preveia
un sistema general de responsabilitat x culpa amb inversi de la crrega de
i desprs, excepcionalment, preveia un sistema de responsabilitat objectiva.
Amb la transposici de la directiva, el legislador espanyol preveu es dos
sistemes de responsabilitat de la directiva i de la llei.
Responsabilitat per productes defectuosos (128 a 148). La llei estableix uns
principis generals:

1. El C o U t dret a ser indemnitzat (per no sabem qui ser

lindemnitzador). La indemnitzaci cobreix danys personals,
patrimonials, etc. excepte els danys morals: legislaci civil. Queden
exclososos daquest regim indemintzatori els danys causats per
accidents nuclears.
2. Principi de responsabilitat solidria. Les persones responsables
responen solidriament. La llei estableix dos sistemes de
responsabilitat
a. Responsabilitat objectiva (135-145). Els productors son
responsables pels danys causats pels defectes dels productes:
el responsable no s amb carcter general lempresari, sin
que ho s noms el productor. Productor: (138) el fabricant
dun producte o limportador a espanya si sha fabricat a
lestranger. Pot ser dun producte acabat, dun component
integrat o duna matria prima. NO RESPON EL DISTRIBUIDOR
(qui ven). Si el consumidor o usuari no pot identificar al
productor respon el distribudor a menys que aquest, en el
termini de 3 mesos, identifiqui al productor. Producte: (136)
qualsevol b moble, encara que estigui incorporat a un
immoble i sinclouen el gas i la electricitat. El producte ha de
ser defectus. Defecte: entra en lloc de lacci/omissi i
shaur de provar la relaci de casualitat entre el defecte i el
dany fsic o patrimonial: un producte s defectus si no ofereix
la seguretat que es pot esperar legtimament ateses totes les
circumstncies i si no ofereix la seguretat oferta pels altres
exemplars de la mateixa srie. Aquest ltim incs fa referncia
als defectes de fabricaci, en el cas dels quals sentn que
SEMPRE hem dentendre que hi ha un defecte, en canvi,
lapartat primer inclou tots els exemplars defectuosos i pot
incloure dos tipus de defectes: els de concepci i els
dinformaci. (139 i 140) en cas de dany, el perjudicat (que pot
ser el consumidor o no) ha de provar tres coses:
i. El defecte.
ii. El dany.
iii. La relaci de causalitat entre defecte i dany. **
Sestableix un sistema de responsabilitat objectiva que no
obliga a provar la culpa o la negligncia. Causes dexoneraci
de responsabilitat: si es prova tot, el productor noms es pot
exonerar si prova alguna daquestes coses:
1. Que no va posar en circulaci el producte.
2. Que el defecte no existia quan va posar-ne circulaci el
producte.
3. Que el producte no havia estat fabricat per la venda

4. Que el defecte es devia al compliment de les normes

imperatives existents.
5. Que lestat dels coneixements cientfics i tcnics en el
moment e posada en venda el producte, no permetia
afirmar lexistncia dun defecte.
Sexclouen defectes dinformaci. en el cas dels
medicaments i dels aliments, per aix, no existeix
aquesta excepci.
Article 145 exclou o limita la responsabilitat en cas de culpa o
negligncia en casos en que surti el problema de latzar moral:
quan es causi un dany culpa de la vctima perqu no hagi pres
les mnimes mesures de prevenci. Aquest sistema s ms
just, perqu contribueix a que la vctima adopti unes majors
mesures de prevenci.
A partir daqu, la llei estableix una franqucia mnima de 390
euros. Tamb lmit global de responsabilitat del productor
b. Responsabilitat general (147-149) (rgim subsidiari).
i. Carcter general. 147: saplica en el cas dels serveis.
Son responsables, excepte que provin que han complit
les exigncies, requisits i diligncies: sinverteix la
crrega de la prova: la culpa es presumeix, per accepta
prova en contrari.
ii. Carcter especial: 148 saplica un sistema de
responsabilitat objectiva en el cas de reparaci i
manteniment electrodomstics, serveis sanitaris, etc. es
respon en cas que la vctima fa un s correcte.
** la prova de la relaci de causalitat entre el dany i el defecte s
complicada perqu a vegades es poden evidenciar els efectes al llarg dels
anys. Llei de responsabilitat general.

28 octubre 2013.
LLI 4. EL REGISTRE MERCANTIL.
Els empresaris individuals es PODEN inscriure voluntriament.
Les societats mercantils shan dinscriure OBLIGATRIAMENT.
Estudiarem el ttol II del llibre I, articles 16 a 24 del codi de comer. I
desenvolupament a traves del reglament del registre mercantil.
4.1. La publicitat legal.
Es fa efectiva en els registres oficials, i en dret mercantil la trobem en el
Registre Mercantil, que es regeix pel codi de comer i el reglament del
registre mercantil. el Registre Mercantil s de persones, en concret,
dempresaris mercantils. s una instituci administrativa que t per objecte

la publicitat legal dels empresaris i dels actes relatius a aquests empresaris.

El registre oficial s pblic, els tercers poden accedir al registre mercantil
sense necessitat dacreditar un inters legtim(Aix s el que es coneix com
a publicitat formal). La publicitat material t dos aspectes:
1. Publicitat material positiva: tot all que esta inscrit al registre
mercantil s oposable als tercers, es a dir, opera a favor de qui
inscriu. Principi de fe pblica registral.
2. Publicitat material negativa: tot all que no esta inscrit al registre de
la propietat no s oposable als tercers de bona fe. Opera a favor dels
tercers. Principi dinoposabilitat. Tot all inscrit al registre mercantil
es publica al BORME (semblant al BOE, per en dret mercantil).
La funci principal del Registre mercantil s dotar de publicitat legal els
actes i situacions que afectin als empresaris inscrits.
4.2. El Registre Mercantil: Organitzaci i funcions.
La publicitat legal esmentada abans a travs de la inscripci al Registre
Mercantil queda com una obligaci que simposa a lempresari mercantil
amb la finalitat de dotar de seguretat el trnsit jurdic i protegir les
persones que es relacionin o puguin relacionar-se amb lempresari mercantil
inscrit. Aquesta obligaci genera una presumpci de que els actes subjectes
a inscripci al Registre es consideraran coneguts per tots des de la data de
la seva inscripci, i per tant resultaran oposables sense poder allegar
ignorncia.
A partir de la reforma introduda per la llei 19/98 es canvia la data
doposabilitat i passa al moment de publicaci de lacte al BORME.
La llei 19/89 preveia que saprovs un nou reglament del registre mercantil
al de 1980. Aquest reglament va introduir altres novetats:

El Registre Mercantil va passar a regir-se pel sistema de full personal.

(abans hi havia tamb vaixells i aeronaus, ara previst a inscriures al
registre de bns mobles). Tamb va ampliar el nombre de subjectes
que es poden inscriure al Registre mercantil.

Els Registres Mercantils territorials (un per cada provncia + territoris

insulars) , a part de la funci de practicar inscripcions dels
empresaris que es trobin a una determinada provncia, passen a tenir
3 funcions ms:
o

Legalitzar els llibres dels empresaris. (els llibres comptables i

els llibres corporatius) es porta el Llibre de Legalitzacions.

Nomenar experts independents o auditors, quan ho preveu la

llei de societats de capital. Es porta el llibre de nomenament
dexperts independents i dauditors.

Rebre el dipsit dels comptes anuals i donar-ne publicitat. Es

porta el Llibre del dipsit de comptes.

La creaci del Registre Mercantil Central. Actualment hi ha els

registres mercantils territorials i el registre mercantil central. Aquest
ltim s de mer carcter informatiu i compleix unes funcions diferent
als RM territorials:
o

Publica el BORME, butllet oficial del registre mercantil, que es

va crear perqu una directiva ho exigia. Centralitza tota la
informaci essencial de les inscripcions realitzades als
Registres Mercantils Territorials i la publica.

Duu la secci de denominacions de societats i entitats

inscrites. Aquesta secci t per finalitat evitar que existeixin en
el trfic dues societats o entitats amb la mateixa
denominaci= evitar la confusi didentitats. Prohibicions a les
denominacions:
1) Les expressions contraries a la llei, lordre pblic i els
bons costums.
2) Prohibici de denominacions oficials. Es fa una
interpretaci no molt estricta, noms saplica en casos
molt extrems.
3) Prohibici de denominacions que indueixin a error en el
trfic mercantil.
4) Prohibici didentitat: prohibit utilitzar una expressi que
sigui idntica a una altra. Ara b, el concepte didentitat
ens el dna larticle 408, i s un concepte ampli. Si no hi
ha identitat el no-s-qu emet una certificaci negativa
en un termini determinat i aquesta certificaci negativa
tindr una validesa de 3 mesos: el notari no podr
autoritzar cap escriptura si no se li presenta aquesta
certificaci negativa.

Excepcionalment, duu el registre daquelles entitats que hagin

traslladat el seu domicili a lestranger, sense perdre la
nacionalitat espanyola.

Posteriorment, respecte de les SA, es va aprovar el text refs de la llei de SA

de 1951, per respecte de les SL es va aprovar la llei el 95. La llei 14/2013
preveu que en el termini de 6 mesos saprovar un nou reglament del
registre mercantil i altres modificacions.
El reglament del registre mercantil del 96 s un text molt extens, ja que
desenvolupa altres lleis especials. Quant e lestructura, el reglament t V
ttols:

Ttol I. Anomena els principis de publicitat registral, que tenen una

gran importncia perqu resumeixen el funcionament del registre
mercantil.

Ttol II. Socupa de les inscripcions dels empresaris. I, amb carcter

general, de les societats mercantils. Tamb regula la inscripci de
societats especials.

Ttol III. Regula les altres funcions dels registres mercantils territorials.

Ttol IV socupa de la regulaci del registre mercantil central.

El ttol V.

4.5. Subjectes inscrivibles.

La inscripci de lempresari individual s potestativa. A ms, produeix
efectes purament declaratius de la condici dempresari. (tot i que el
principi general s que la inscripci s constitutiva). La inscripci de
lempresari es practica a traves duna instancia que fa el mateix interessat.
No shi pot inscriure lempresari civil. Excepcions:
-

Cas de lempresari martim (navilier) s dinscripci obligatria al

registre mercantil, a efectes de que se li puguin aplicar els efectes de
limitaci de responsabilitat. El navilier no inscrit respon
illimitadament.

La llei 14/2013 ha passat a reconixer lempresari individual de

responsabilitat limitada. A efectes doposabilitat a tercers, sha
dinscriure, tamb al registre de la propietat. Aqu la inscripci s
obligatria i constitutiva. Loposabilitat sempre va referida al BORME.

Si lempresari individual opta per inscriures, els seus actes shan dinscriure
al registre. Si opta per no inscriures, en virtut del principi de tracte
successiu, la falta dinscripci de lempresari individual impedir la posterior
inscripci de qualsevol document o acte relatiu a aquest empresari.
s lempresari qui demana la inscripci (excepte cnjuge, menor o
incapacitat).
Tots els altres supsits que anomena larticle 16 son supsits dinscripci
obligatria:

Societats mercantils. (les societats civils no tenen accs al Registre

mercantil, noms les societats civils professionals). Les societats
annimes o limitades es consideren mercantils pel principi de
mercantilitzat per ra de lobjecte.

Entitats de crdit i assegurances. (tamb les caixes destalvis,

malgrat tenir carcter fundacional, mtues)

NO sinscriuen les cooperatives (sinscriuen en el registre de cooperatives),

les associacions (no son societats mercantils) ni les fundacions.

4.6. Els actes inscribibles.

En el cas de lempresari individual (article 22.1 full obert de lempresari):
en primer lloc, sinscriu la identificaci de lempresari: inscripci primera.

El contingut de la inscripci primera ens el diu larticle 90 del reglament,

identitat, estat civil, nacionalitat, domicili, etc. Si en t, cal donar el nom
comercial (signe distintiu que sinscriu al registre de marques) i el rtol
destabliment. Tamb el domicili de lestabliment. (establiment principal +
sucursals; si la sucursal esta en provncia diferent sha dinscriure de
manera doble). Tamb ha de figurar lobjecte de lempresa i la data de
comenament de les operacions. En el cas del menor/incapa que
continuen lactivitat empresarial cal la identitat del tutor. En el cas del
cnjuge, el lloc de matrimoni, rgim legal, etc. en el cas de responsabilitat
limitada sha dinscriure el b immoble privatiu o com que es preveu que
no quedi obligat. Loposabilitat s a partir de la inscripci al registre de la
propietat.
Desprs venen les successives inscripcions. Sha dinscriure els poders
generals, tamb la modificaci, revocaci i substituci daquests poders.
Tamb sinscriuen la declaraci de concurs i les situacions concursals. Amb
carcter general, qualsevol acte o contracte que modifiqui el contingut dels
assentaments practicats.
En el cas de lempresari social (article 22.2) sha de fer constar, en primer
lloc, lacte constitutiu de lentitat o societat. El contingut de la inscripci
primera s diferent per cada tipus de societat o entitat. Desprs sinscriu les
possibles modificacions del contracte, les modificacions de secretaris,
auditadors de les societats... els poders generals, els actes relatius a les
sucursals (obertura , tancament) les anomenades modificacions
estructurals (transformaci, fusi, escissi) tamb la liquidaci.
Els terminis per sollicitar la inscripci al registre son, per carcter general,
dun mes (article 83 reglament registre mercantil). Excepci: acords
inscrivibles de les societats o entitats: termini de 8 des a partir de
laprovaci de lacte. (26.3 codi de comer).
4.7 el procediment dinscripci.
Procediment dinscripci:
Abans, dacord amb larticle 86 del reglament del registre mercantil, sha
dhaver sollicitat la corresponent llicncia, sha dhaver liquidat els
impostos corresponents, etc. 1) inscripci al registre mercantil 2)inscripci
al registre administratiu 3) es fa constar la inscripci al registre mercantil en
aquest registre especial. La llei 14/2003, en el seu article 13 estableix els
punts datenci a lemprenedor, facilitant a lemprenedor la creaci de
noves empreses i introduint el document nic electrnic. Larticle 19, quan
a lorganitzaci del registre, preveu que en el termini dun any, el registres
es duran en format electrnic.

4.8 Els principis de la publicitat registral mercantil.

Condensen el sistema registral mercantil. 17-21 del codi de comer + 3-12
RRM.

La doctrina distingeix entre els principis pressupsits i els principis efecte.

Els principis pressupsit:
1. Principi del full personal.
2. Principi dobligatorietat de la inscripci. Article 19 cc i article 4 del
reglament del registre mercantil. La inscripci al registre mercantil s
obligatria a menys que una llei disposi el contrari. (noms pels
subjectes esmentats anteriorment).
3. Principi de titulaci pblica. La inscripci es practica a partir de
document pblic. 18.1 cc i 5 RRM. Excepte que la llei disposi una
altra cosa (exemple : cas de lempresari individual).
4. Principi de legalitat o qualificaci. Article 18.2 del codi de comer i
article 6 RRM. Els registradors qualifiquen sota la seva responsabilitat
la legalitat dels documents, la capacitat dels atorgants i la validesa
del contingut daquests documents. Com a conseqncia daquest
principi podem comenar a parlar dels principis efecte.
Els principis efecte:
a) Principi de legitimaci: el contingut del registre es presumeix exacte i
vlid, produeix els seus efectes mentre no es doni una declaraci
judicial dinexactitud o nullitat. Els tercers poden confiar en el
contingut del registre.
b) Principi de fe pblica. Com a conseqncia de la presumpci
dexactitud i validesa. article 20.2 cc i 8 del RRM. Estableix que una
declaraci dinexactitud o nullitat judicial no pot perjudicar els
tercers de bona fe que han confiat en el contingut del registre. Preval
aqu el contingut del BORME i el contingut del registre.
c) Principi doposabilitat. Article 21 cc i 9 RRM. Opera a favor de
lempresari que inscriu. Els actes inscrits nomes son oposables als
tercers de bona fe a partir de la publicaci al BORME. En el cas
doperacions realitzades dins dels 15 dies segents a la publicaci els
actes publicats no son oposables als tercers que els haguessin pogut
conixer: presumpci iuris tantum. A partir del dia 16, els tercers de
bona fe no poden allegar ignorncia. Si hi ha discordana entre el
contingut del BORME i del registre, els tercers de bona fe poden
allegar el contingut del BORME.
El reglament del registre mercantil preveu dos principis que no estan
inclosos al codi de comer:

principi de prioritat. Article 10. Si es presenta a inscripci un ttol

incompatible amb un de data anterior no es podr inscriure.

Principi de tracte successiu. Per poden inscriure un acte relatiu a un

subjecte s necessria la prvia inscripci del subjecte. Per inscriure
un acte modificatiu dun contracte anterior es necessria la inscripci
daquest contracte.

Dins dels principis pressupsits, a part hi ha el principi de publicitat formal.

Aquest principi consisteix en afirmar que el registre mercantil s pblic i que
qualsevol persona, sense necessitat dacreditar un inters legtim, pot
accedir al RM i consultar-lo. La publicitat es fa efectiva mitjanant nota
simple informativa, consulta electrnica, telemtica o la certificaci del
registrador, aquesta ltima s la nica manera dacreditar de manera no-squ el contingut del registre.
4.9. Altres registres.
Cal tenir en compte dos aspectes. Sha destar atent al rgim especial de
cada un daquests registres per veure els efectes de la inscripci en aquells.
Ens centrem en el registre de bns mobles. En el registre mercantil del 89
va excloure del registre els vaixells i les aeronaus. Es preveia la creaci dun
nou registre especial, el registre de bns mobles. Amb laprovaci de la llei
7/98 de condicions generals de la contractaci va crear un registre de
condicions generals de la contractaci, en desenvolupament daquesta llei,
el RD 1828/1999 va crear el registre de bns mobles. Aquest registre de BM
consta de diferents seccions.
-

Vaixells i aeronaus (secci primera).

Autombils i altres vehicles de motor.

Maquinaria industrial.

Establiments mercantils.

Garanties reals sobre drets de propietat intellectual i industrial.

Obres i gravacions audiovisuals.

Condicions generals de la contractaci. (malgrat que no son bns).

LLI 5. LA REPRESENTACI MERCANTIL.

5.1. Els auxiliars del comerciant i lapoderament mercantil.

Lempresari mercantil pot requerir lajuda dauxiliars o collaboradors que
podran ser, des dels seus empleats, tcnics, etc. fins els seus assessors
jurdics, econmics o financers.
En les relacions de collaboraci podem distingir entre el mandat i la
representaci.
o

Mandat: s la relaci interna que hi ha entre un empresari principal i

un apoderat. Lapoderat auxilia a lempresari principal en lactivitat
interna de lempresa, s a dir, ajuden a lempresari a produir els seus
bns.
La Representaci: sidentifica ms amb els efectes externs que
recauen sobre lempresari principal. Els representants ajuden a
lempresari a introduir els seus bns al mercat, promovent la seva
relaci amb els clients.

Dins de la representaci hi ha diverses classes dapoderaments, per a

classificar-los dalguna manera, podem distingir entre els representants
independents i els representants dependents.
1. Els representants INDEPENDENTS son subjectes que, sense
pertnyer a lempresa, s a dir, des de fora della, sense subordinaci ni
dependncia jerrquica de lempresari, collaboren amb ell per a
fomentar la seva activitat externa. Estan vinculats a lempresari principal
a traves dun contracte mercantil o civil dagncia, comissi, etc. Poden
ser tamb empresaris i no estaran mai lligats a traves dun contracte de
treball. Exemples: Agents Comercials, Agents mediadors collegiats,
comissionistes, etc.
2. Els representants DEPENDENTS poden definir-se com aquells
collaboradors que, de manera permanent, des de linterior de lempresa
i amb rgim de dependncia i subordinaci, realitzen o ajuden a realitzar
lactivitat econmica de lempresa i la posterior relaci de lempresari
amb el mercat. Estan vinculats a lempresari principal a traves dun
contracte de treball, s a dir, son treballadors i representants de
lempresari en una RELACI LABORAL DE DEPENDNCIA. Dins daquests
representants dependents de lempresari principal, trobem tres tipus:
a. El Factor o gerent. Es tracta dun apoderat general.
b. El

dependent.
Es tracta dapoderats singulars.

c. El mosso.
d. Els viatjants o representants de comer.
Aquests apoderaments son tpics i tenen un contingut mnim inderogable en
virtut del principi de protecci de la confiana dels tercers.

5.2. El factor o gerent com a apoderat general. Concepte i rgim jurdic.

mbit de poder de representaci.
El factor o gerent s un auxiliar de lempresari al qual se li confereixen
poders generals per a dirigir un establiment o sucursal com a director
general. Les facultats que li son donades han de ser suficients per
administrar, dirigir i contractar sobre tot el que formi part del gir o trfic de
lempresa. Al Codi de Comer, a larticle 283 estableix que ser un
apoderament amb ms o menys facultats, s a dir, hi ha la possibilitat de
limitar les facultats del gerent , segons la concepci llatina. Per tamb
existeix la concepci germnica que esta totalment en contra de les
limitacions a les facultats, que saplica noms en el cas del factor notori. En
aquest cas, hi ha unes facultats mnimes conferides al gerent (suficients per

administrar, dirigir i contractar sobre tot el que formi part del gir de
lempresa), que no es podran limitar excessivament ja que aleshores es
perdria la caracterstica dapoderat general i es passaria a ser particular per
actes concrets. Aix doncs, segons la concepci llatina, es podran establir
limitacions a les facultats del gerent, sempre i quan no es desnaturalitzi la
figura.
El factor o gerent ha de tenir:
la Capacitat per obligar-se (igual que el comerciant)
el poder de representaci conferit.
En principi, el factor ha de contractar en nom de lempresari principal
(article 284 CC) i en tots els documents ha dexpressar que ho fa amb coder
conferit. Com a conseqncia de lactuaci en nom de lempresari (285), les
obligacions que es generin de lactuaci del gerent recauran sobre el
principal i qualsevol reclamaci es far efectiva en el patrimoni daquest.
(excepte si hi ha confusi de bns del factor i del principal).
Deures del factor:
1. Deure de diligncia. (297): el factor ha de realitzar lencrrec de
manera diligent. Si infringeix, ell respon. Es vol comprar entre el
rgim del factor i el rgim de ladministrador de les societats.
2. Deure de no delegar lencrrec: lencrrec s personalssim, noms
es podr delegar si hi ha consentiment. Si no hi ha consentiment i es
delega lencrrec, el gerent respon de lactuaci del seu substitut.
3. Deure de no competir (298): els gerents no podran interessar-se en
negociacions digual gnere a les que fa el seu empresari principal. Si
infringeix aquest deure, els beneficis que obtingui del negoci seran
pel principal i les prdues seran a crrec propi. Seria com retornar
els beneficis que obt el factor actuant a costa del seu principal. Les
prohibicions de competir deriven del dret privat i son ms concretes:
es prohibeix que el factor es dediqui a la mateixa activitat comercial
que el principal, per no vol dir que no pugui desplegar una activitat
diferent que no generi competncia.
A les societats de capital existeix el deure de lleialtat, que tamb
inclou el deure de no competir. Al dret del treball tamb sestableix
una prohibici de competncia un cop finalitzada la relaci laboral.
Shaur desperar dos anys.
El factor t un poder en el temps, normalment, el mandat sextingeix amb la
mort del principal, per en el cas del factor el seu poder continua (article
290), en virtut del principi de continuaci de lactivitat de lempresa i
subsistir fins que el seu poder sigui expressament revocat.
Les actuacions del Factor tindran efectes pels tercers des del moment en
que aquests tinguin en tinguin coneixement. Si el factor esta inscrit al
Registre Mercantil, els seus poders tamb ho estaran. Quan finalitzi el

poder, noms produir efectes la revocaci quan aquesta es publiqui al

BORME. (article 291)

5.3. La figura del factor notori.

La regla general s que quan el factor actu en nom del principal, els efectes
de les seves actuacions recaiguin sobre el principal i quan actu en nom
propi, els efectes recaiguin sobre ell mateix. En el moment dadjudicaci del
contracte, el factor actua, i el seu atorgament de poder haur de realitzarse de manera expressa, mitjanant escriptura pblica al Registre Mercantil
en alguns casos.
Per tamb pot ser que lempresari principal hagus contractat el factor en
nom propi, que en aquests casis si al factor amb poder i no est inscrit al
Registre Mercantil, aquest queda obligat pel que fa. Aix es donava bastant,
EXCEPTE en els casos que el factor sigui notori: (notori = pblicament
conegut, que pertanyi a una empresa o societat conegudes):
Larticle 286 ens dna el supsit quan el factor pertanyi notriament a una
empresa o societat conegudes, els actes sentendran fets per compte de
lempresari. I aquesta afirmaci s aix encara que el factor no estigui
registrat ni hagi expressat el seu poder, en virtut del principi de la confiana
a laparena, que inclou la presumpci per part dels tercers de que el factor
notori esta actuant amb poder conferit. Aquest principi inclou tamb que el
factor quedi protegit per les actuacions que faci ms enll de les facultats
que li son assignades, sempre i quan no hi hagi limitacions expresses al
registre i sempre i quan les activitats recaiguin sobre el gir on trfic de
lempresa.
En aquest cas, leficcia de la revocaci dels poders del factor notori front a
tercers tindr lloc amb la deguda notificaci de la revocaci als clients de
lempresa.

5.4. La problemtica de lempresari ocult.

El factor pot ser contractat per actuar de tres maneres diferents davant els
tercers:
En nom del principal.
En nom propi.
En nom del principal, per sense expressar-ho: CALLA.
Aquest ltim supsit s el cas de lempresari ocult, en el que un factor est
actuant en nom dun empresari principal, per no ho expressa als tercers,
per tant, lempresari queda ocult. En aquest cas el factor s un empresari
aparent, per respondr igual que un empresari. Aix suposa una
problemtica, ja que no concorda amb el que diuen les normes del Registre

Mercantil sobre si el factor actua en nom del principal i est inscrit, ser el
principal el que quedaria obligat. Aquesta problemtica queda resolta per la
doctrina italiana, que deia que fer responsable al factor seria com fer un
regal als tercers, nega que hi hagi , ms enll de la protecci de la
confiana, una responsabilitat per la direcci. I aix ha de respondre a un
principi de responsabilitat per la direcci: a tot risc, lempresari ha de
respondre per la seva direcci, encara que la direcci sigui oculta. Per tant
sha arribat a la conclusi que en aquest cas respondran empresari ocult i
factor. Article 287: si lactuaci sha fet per compte del principal, la part
tercera es pot adrear contra el factor (respon per laparena) o contra el
principal (respon per la direcci). Aquesta responsabilitat no s solidria ni
subsidiria, sha de triar un o laltre.
En les societats, el principi de responsabilitat del soci ocult duna societat
oculta diu que si els factors contracten en nom del principal, ser aquest
ltim el que quedar obligat, a menys que els bns del principal i del factor
estiguin confusos. EXCEPCI A LA CONFUSI DE PATRIMONIS. El principal, a
vegades fa provisi de fons al Factor, quan no ho fa, pot autoritzar al Factor
per a que pagui amb el patrimoni del principal i a vegades amb el seu propi
capital. La confusi de patrimonis s un INDICI de que hi ha una societat
oculta irregularment constituda. Ser un Factor aparent i un principal
aparent traslladats en dret de societats a un soci ocult i un altre soci ocult,
que respondran per igual, alhora, en rgim de solidaritat. doctrina de
laixecament del vel de la personalitat dels socis de la societat. (article
285.2 codi de comer).

5.5. Els apoderats singulars: dependents i mossos de comer.

Son treballadors apoderats per lempresari, per en una relaci laboral de
dependncia. Son singulars perqu no tenen un poder general per dirigir tot
el trfic de lempresa com el Factor o gerent, sin que noms tenen conferit
poder per dirigir alguna/es gestions del trfic.

Dependents (292) socupen dalgunes de les gestions prpies del trnsit.

Duen a terme les seves funcions de forma permanent, en nom i per compte
de lempresari principal i en virtut del poder que sels hagi atorgat (noms
se lobliga dins de lmbit del seu poder). No es poden inscriure al Registre
Mercantil, per tant no regeix el principi doposabilitat registral. Els actes
dels dependents noms obliguen al principal respecte de les operacions
prpies del rang que els hagi estat encomanat. Tamb sintrodueix el
principi de protecci de laparena. Exemple de dependent: Cap de compres
o vendes de lempresa. Aquesta figura no existia al codi de comer del 29.

Mossos de comer (293-295) Tenen un mandat ms concret. No

sinscriuen al Registre Mercantil i estan protegits pel principi de protecci de
laparena. Estan autoritzats per vendre en un magatzem pblic en nom del
principal, aix com per cobrar a nom daquest i expedir els rebuts. No podran
vendre al fiat (a crdit), cobrar fora del magatzem o serveixin ni cobrar els
terminis de ventes fetes a crdit. Estan lligats a lempresari principal per un
contracte de treball de carcter ordinari i no obliguen al principal quan
actuen fora de les seves facultats. Hi ha tres classes de mossos de comer:
1. Mossos encarregats de la venda al menor: es presumeixen autoritzats
per cobrar rebuts vlids expedits en nom del principal (article 294.1).
2. Mossos encarregats de la venda al major: (294.2) estan autoritzats
per cobrar i els seus rebuts seran vlids, sempre que les vendes
siguin al comptat i els pagaments es realitzin dins del propi
magatzem. Per a cobrar fora del magatzem, realitzar vendes a plaos,
els rebuts es signaran pel principal o pel factor.
3. Mossos encarregats de la recepci de mercaderies: (295) la recepci
de mercaderies feta pel mosso tindr els mateixos efectes que si
lhagus fet el propi empresari principal.
5.6. Els representants o viatjants de comer.
Els empresaris mercantils es veuen obligats a estendre la seva activitat
econmica dins i fora de la seva empresa, per aix fan servir persones que
fomentin la captaci de clients. Aquesta activitat de foment pot realitzar-se
mitjanant la collaboraci de dues figures diferents, que poden ser els
Agents Comercials (veritables empresaris) o els Viatjants o Representants
de Comer.
Els Representants de Comer son auxiliars dependents de lempresari
principal (sels aplica per analogia larticle 292), al qual estan lligats per una
relaci laboral especial la seva funci depn del contracte, per normalment
consisteix en:
visitar clients fora de lempresa.
Fomentar les seves ofertes de contracte.
Recollir les comandes per a portar-les a lempresari principal.
Concertar contractes en nom del principal. (molt poc freqent).
Les seves facultats solen ser variades, segons la branca mercantil o la
naturalesa de lactivitat que desenvolupin. Normalment la seva retribuci
va acompanyada duna comissi.
Cal diferenciar aquesta figura dependent de lAgent Comercial. Els Agents
comercials no son una figura dependent, sin que son autntics empresaris
(persones fsiques o jurdiques) auxiliars i independents que solen prestar
els seus serveis a diferents empresaris sense estar lligats a cap dells per
un contracte de treball. La seva feina consisteix en captar clients per a que
lempresari contracti directament amb ells o b contractar el propi agent

amb ells en nom de lempresari. Normalment promouen la conclusi de

contractes de compravenda.
Per a diferenciar-los dalguna manera ms concreta, direm que els Agents
Comercials assumeixen el risc de les seves actuacions, encara que siguin al
servei dun altre empresari; en canvi, els Representants comercials o
viatjants noms assumiran el risc de les activitats que quedin fora de les
conferides per lempresari principal del que depenen. Aquests agents
comercials poden o no ser representants, si ho son, sels aplica per analogia
larticle 292.
5.7. La representaci de lempresari social.
La representaci de lempresari social s una representaci orgnica,: ha de
treballar a traves duns rgans dadministraci i representaci. Cal destacar
que, aix com en el cas del factor i altres auxiliars hi ha uns poders tpics
que es poden limitar a la concepci llatina, en aquest cas es respon a la
concepci germnica dimpossibilitat de limitar els poders. Article 234 del
text refs de la llei se societats de capital estableix un mbit tpic
inderogable del poder de representaci dels administradors que no es pot
limitar de cap manera, s a dir, no es pot limitar a traves de la publicitat
registral. la representaci dels administradors sestendr a tots els actes
compresos de lobjecte social delimitat als estatuts. Qualsevol limitaci
de les facultats representatives dels administradors, encara que es
trobi inscrita al Registre Mercantil, ser inefica enfront dels
tercers. Aqu hi ha una contradicci: si inscriu en el registre mercantil una
limitaci de facultats dels administradors i es publica en el BORME i passen
quinze dies i no hi ha presumpci iuris et de iure de que els tercers
coneixen, encara que sinscrigui, el poder de representaci no val res.

LLIO 6. LA COMPTABILITAT MERCANTIL.

Previst al TTOL III del Codi de Comer.
6.1 El deure de dur la comptabilitat.
Tots els empresaris mercantils han de dur comptabilitat. Histricament, hem
vist que la comptabilitat la duien els empresaris de manera voluntria.
Posteriorment, lestat va imposar la obligaci de dur una comptabilitat, ms
que res per raons fiscals. El Codi de Comer va ser reformat vares vegades
any 73 i 89, que va reformar molt a fons el rgim de la comptabilitat dels
empresaris. La llei del 89 va transposar 2 directives relatives a les societats
de capital (i una altra transposada a una altra llei), perqu el legislador
espanyol va considerar oport estendre algunes de les disposicions de les
directives a tot lOJ espanyol, tamb perqu una directiva anava referida als
grups de societats.

La primera directiva era la quarta directiva relativa a les societats de capital

sobre comptes anuals sobre determinades societats: aquesta la transposa la
secci II del Codi de Comer.
La segona directiva s la setena directiva relativa als comptes consolidats
dels grups de societats, que la transposa a la secci tercera.
La tercera directiva s la vuitena directiva, sobre control legal dels
documents comptables= auditoria1 dels comptes anuals. Aquesta
directiva la va transposar la llei 19/1988 dauditoria de comptes.
Llei 16/2007, de reforma i adaptaci de la legislaci mercantil en matria
comptable per la seva harmonitzaci internacional en base a la normativa
europea. Introdueix les normes internacionals de comptabilitat.
Desenvolupament reglamentari:
-

reial decret que desenvolupa el pla general de comptabilitat. Ha estat

modificat posteriorment pel:

reial decret 1514/20017 i pel pla general de les PIMES i mitjanes

empreses.

El sentit de la comptabilitat mercantil.

Aix com el registre mercantil i el BORME permeten tenir informaci legal
sobre les empreses mercantils, el rgim de la comptabilitat el que fa s
imposar la obligatorietat i estableix una manera de dur a terme els comptes
aplicant tots uns mateixos criteris. A final de cada exercici, totes les
empreses han de formular els comptes de lany. A partir daqu, els
empresaris socials ms grans han de sotmetre a auditoria els comptes per
un tercer. Tamb la llei exigeix que es dipositin els comptes al registre
mercantil. els comptes shan de dipositar al registre mercantil i, com aquest
s pblic, qualsevol de nosaltres pot accedir al RM i consultar els comptes
anuals dun determinat exercici. Els comptes anuals subministren informaci
econmica i financera duna empresa en el mercat. Es redueixen els costos
que es produirien si cadasc hagus de buscar la informaci de manera
autnoma. Daquesta manera, es beneficia a:
o

o
o

La prpia empresa mercantil, ser un element necessari per a tenir

un reflex fidel del patrimoni, la situaci financera i dels resultats de
lempresa.
LEstat, a lhora de concedir subvencions i per raons fiscals.
Als creditors de lempresari, que concediran o no crdit a lempresari
segons la seva situaci reflectida a la comptabilitat.

lauditoria de comptes s lactivitat consistent en la revisi i verificaci de documents

comptables. La seva finalitat s dictaminar si els comptes anuals reflecteixen la imatge fidel
del patrimoni i de la situaci financera de lentitat auditada dacord amb els principis de
comptabilitat.

6.2. la comptabilitat formal: llibres obligatoris i forma de dur els llibres. Dret
al secret de comptabilitat i lmits. Valor probatori dels llibres.
Article 25. tot empresari ha de dur una comptabilitat ordenada i adequada a
la seva empresa. La comptabilitat la duen directament els empresaris o
persones autoritzades per ells: la responsabilitat s de lempresari. Per a dur
a terme la comptabilitat formal, lempresari far servir una srie de llibres.
Hem de distingir els llibres comptables dels llibres corporatius, que no tenen
res a veure amb la comptabilitat mercantil, per estan regulats a la secci
de comptabilitat perqu sexigeix un requisit com: el requisit de la
legalitzaci, tots els llibres tant comptables com corporatius shan de
legalitzar.

Els llibres comptables:

Els llibres comptables son comuns i obligatoris per a TOTS els empresaris i
son de dos tipus:
El llibre diari (28.2) registra dia a dia totes les operacions comptables de
lempresa, encara que s vlid que sanotin les operacions conjuntes per
perodes no superiors al mes. Modificat per la llei 14/2003 demprenedors i
internalitzaci que amplia el termini mxim a tres mesos.
El llibre dinventaris i comptes anuals sobre amb linventari inicial de
lempresa. Trimestralment sha de transcriure els balanos de comprovaci i
al final linventari de tancament de lexercici. Es transcriuen els comptes
anuals dacord amb el que estableix la comptabilitat formal.
Els llibres corporatius:
A ms a ms dels llibres comptables, alguns determinats empresaris:
societats mercantils o empresaris mercantils collectius o socials hauran de
dur els llibres corporatius, que seran de carcter obligatori noms per a
determinades societats mercantils: han de dur llibres dactes on es
transcriuen els acords dels rgans collegiats de la societat. Les Societats
Annimes i les Societats Comanditaries per accions (SCPA) que tinguin les
accions representades a traves de ttols nominatius han de dur un llibre
registre daccions nominatives. Abans de lelectrnica, les accions de les
societats es representaven en ttols valors, que podien ser nominatius o al
portador, desprs apareixen les anotacions comptables (que no tenen res a
veure amb la comptabilitat) i actualment les actuacions de la societat son
simples anotacions electrniques. Les empreses que encara actuen a traves
de ttols, que poden ser al portador (no figura el nom del propietari en el
ttol) o nominatives. Com aix s nomes per accions, nomes les SA i les
SCPA tenen el capital dividit en accions i han de tenir aquest llibre registre
daccions nominatives. Les societats de responsabilitat limitada hauran de
dur el llibre de registre de socis.

Requisits formals de com sha de dur els llibres comptables i corporatius:

1. Requisits extrnsecs: LEGALITZACI. El llibres shan de dur a legalitzar
al Registre Mercantil del domicili de lempresari. La legalitzaci pot
ser anterior o posterior a la prctica de lanotaci. La legalitzaci
consisteix en que el registrador, en el primer full del llibre, posa una
diligncia i numera tots els fulls del llibre. (Article 27.1). Des de que
apareix la informtica es passa a permetre la legalitzaci posterior
(27.1): quan la comptabilitat es duu per procediments informtics,
primer es practiquen els assentaments. Un cop fets els assentaments,
senquadernen els fulls per formar els llibres obligatoris i es duen a
legalitzar dins dels 4 mesos segents al RM territorial, que posa una
diligncia en el primer full dient quants fulls t el llibre i posa el segell
a cada un dels fulls. A legalitzaci posterior havia quedat exclosa pels
llibres corporatius, per sha modificat amb una llei que ho permet.
2. Requisits intrnsecs. (Son noms pels llibres comptables) article 29.
Tota la comptabilitat sha de dur, amb claredat formal, per ordre de
dates, sense espais en blanc, sha de salvar a continuaci els errors i
no es poden utilitzar abreviatures o smbols inventats. Els valor
comptables shan dexpressar en euros.
Juntament amb aquests requisits, existeix un DEURE ADDICIONAL:
empresaris tenen el deure de conservar els llibres i tota documentaci
relativa al negoci durant 6 anys, comptats a partir de la data del darrer
assentament. INCLS encara que cessi la seva condici dempresari (el
deure sestn als hereus de lempresari o als liquidadors de lempresa
jurdica).
El dret al secret de la comptabilitat:
Tradicionalment sha dit que la comptabilitat dels empresaris s secreta
(article 32.1). No obstant, no es tracta dun secret absolut: lOrdenament
Jurdic t una tendncia a posicionar-se en contra del secret absolut de la
comptabilitat per interessos relacionats amb els competidors. Actualment el
secret de la comptabilitat t un lmit en la cultura de la transparncia. Els
casos en que el Codi del Comer permet, judicialment, laccs a la
comptabilitat aliena son els segents:
-

Comunicaci o reconeixement general dels llibres: afecta a tota la

documentaci comptable i tota la correspondncia i documents.
Noms es pot decretar dofici o a instancia de part en els cassos
taxats: successi universal, concurs, liquidaci societats, expedients
de regulaci, quan els socis tinguin dret a lexamen directe de la
comptabilitat.

Exhibici dels llibres i documents comptables. Noms la pot decretar

el jutge dofici o a instancia de part quan la persona a qui pertanyin
els llibres tingui inters o responsabilitat en lassumpte en que
procedeixi la exhibici. s un reconeixement parcial i puntual.

El codi diu que, en principi, el reconeixement general com lexhibici shan

de practicar en el propi establiment de lempresari.
Valor probatori dels llibres. Article 31 Codi Comer.
Tradicionalment els llibres comptables havien constitut un mitj de prova,
tot i que el Tribunal ho a estar restringit. Ara el codi de comer diu que el
valor probatori dels llibres comptables ser dacord amb els que estableixi la
LEC.
6.3. La comptabilitat material: els comptes anuals. Documents que integren
els comptes anuals. Principis comptables i regles de valoraci.
El Codi de Comer tamb estableix la obligaci de redactar els denominats
comptes anuals, que sintegren per una srie de documents. (previstos
tamb al ttol VII de la llei de societat de capitals, per a les SdC)
Els documents comptables abans eren 3 i ara son 5 (tot i que hi ha 3 que
son els ms importants). El tancament de lexercici dels comptes no
necessriament acaba el 31 de desembre, hi ha alguns sectors que acaben
diferent. Al final de cada exercici ,els empresaris han de formular els
comptes anuals en tres documents:
-

Balan: (35.1) comprn i enumera el valor dels bns i drets que

constitueixen lactiu de lempresa i, daltra banda, enumera el valor
de les obligacions que formen el passiu de lempresa, especificant-ne
el patrimoni net. El balan de cada exercici permet conixer la
situaci patrimonial de la societat en cada moment. (juntament amb
els balanos ordinaris hi ha els balanos especials, que es redacten
en determinades ocasions: balan final de la liquidaci de les
societats; balan de fusi, etc.). Ens ofereix una imatge esttica.

Compte de prdues i guanys (35.2): comprn els ingressos i les

despeses de lexercici anual i, per una altra banda, el resultat
(prdues i guanys) daquest exercici. Per a diferenciar-lo del balan,
cal dir que mentre que el balan ens mostra la imatge patrimonial de
lempresa en un moment concret, el compte de prdues i guanys
ofereix una visi dinmica de lexercici de lempresa. Larticle 36.2
ens diu quins elements integren el compte de prdues i guanys, que
son, ingressos (increments en el patrimoni net durant lexercici) i
despeses. Ingressos-despeses: resultat de lexercici.

Memria (35.5) : s un document que amplia, completa i comenta

la informaci continguda en el balan i el compte de prdues i
guanys, aix com la de lEstat de canvis en el patrimoni net i lEstat de
fluxos defectiu. La seva importncia s qualitativament menor, per
segueix sent obligatria, excepte en alguns casos. Es tracta dun
document ms b accessori.

Es va reformar el codi el 2007 i ara hi ha dos documents ms:

Estat de canvis en el patrimoni net (ECPN) (35.3): comprn els

ingressos i despeses generats per lactivitat de lempresa i els canvis
de patrimoni net derivats de les transaccions realitzades amb els
socis de lempresa o els canvis en criteris comptables, correccions
derrors i altres ajustaments. s obligatori per a totes les empreses.

Estat de fluxos defectiu (EFE) (35.4): noms lhauran de

formular aquelles empreses que no puguin formular el seu balan i
ECPN de manera abreujada (no s obligatori si ho estableix una
disposici legal). La seva funci s posar de manifest, degudament
ordenats i agrupats per categories o tipus dactivitats, els cobraments
i els pagaments realitzats per lempresa amb la finalitat dinformar
sobre els moviments defectiu produts en lexercici.

La llei de Societats de capital estableix una regulaci diferent segons la

mida de lempresa, pel qual el balan pot ser ple o abreujat. sestableixen
uns requisits per a que les societats puguin formular balan i estat de canvis
en el patrimoni net abreujat:

Les societats que, durant 2 exercicis consecutius reuneixin a la data

de tancament de lexercici, 2 dels segents requisits:
o

Que el total de partides de lactiu del balan no superi els 4

milions deuros.

Que limport net de la xifra anual de negocis sigui de 8 milions

deuros.

Que el nombre mitj de treballadors durant lexercici no sigui

superior a 50.

Les Mitjanes societats hauran de formular balan ple, ECPN ple i el Compte
de Prdues i Guanys abreujat. (article 258 LSC) Son les societats que
durant dos exercicis consecutius reuneixin en la data de tancament de
lexercici dos dels segents requisits:
o

Total de partides de lactiu no superi 11.400.000 euros.

Limport net de la xifra anual de negocis no superi els 222800

euros.

Que el nombre de treballadors no sigui superior a 250.

El petit empresari ha de presentar-ho tot abreujat i no presenta lECPN.

Article 260 de la llei de societat de capitals ens diu quin s el contingut de la
memria i la possibilitat de formular memria abreujada. Les petites
empreses podran formular la memria abreujada. (les mitjanes, no).
Aquests documents formen una unitat. Els comptes anuals shan de
redactar amb claredat i han de mostrar la imatge del patrimoni dacord amb

les disposicions legals. PRICIPIS COMPTABLES BSICS de la redacci dels

comptes anuals (comptabilitat material):

Claredat. Aquesta claredat s material, s a dir, exactitud.

Imatge fidel. Del patrimoni, la situaci financera i els resultats de

lempresa dacord amb les disposicions legals. Aquesta expressi, en
el seu moment, va ser una gran novetat en el dret de la comptabilitat
a nivell comunitari. Aquesta expressi prov del dret angls: true
and fair view.
Totes les normes del codi de comer i
desenvolupament reglamentari son concrecions del principi dimatge
fidel. La funci complementaria significa que si saplica tota la
legislaci en el moment de redacci dels comptes anuals, falta
alguna cosa o hi ha alguna divergncia entre la norma i el cas
concret, sha daportat tota la informaci complementria que sigui
necessria per assolir la imatge fidel. La imatge fidel ho ha de ser de:
o
o
o

patrimoni,
situaci financera
resultats.

34.3. per mostrar la imatge fidel no hi ha prou amb complir la llei.

34.4 en casos excepcionals, si laplicaci duna disposici legal fos
incompatible amb la imatge fidel, aquesta disposici no ser
aplicable. En aquests casos, a la memria sha de senyalar i motivar
aquesta manca compatibilitat.
Els comptes anuals han destar signats per una persona que respon de la
veracitat dels comptes. En el cas de les societats de capital, tots els
administradors han de signar els comptes anuals. En el cas de lempresari
individual ha de signar-ho.
Els criteris de valoraci
Fan referncia a com shan de valorar els elements del balan o del compte
de prdues i guanys. Per exemple: un immoble el podem sobrevalorar o
infravalorar. s un tema molt important. Per a la redacci dels comptes
anuals no son lliures, s necessari que els criteris o principis utilitzats siguin
els mateixos per a TOTS.
El Codi de Comer estableix en els articles 38 i 38 bis les regles de
valoraci. Larticle 39 estableix unes correccions valoratives. El registre i
valoraci de les diferents partides sha de realitzar amb els principis de
comptabilitat generalment acceptats: remet als usos de comer en matria
de comptabilitat: all que la majoria de comerciants entn que s com sha
de valorar s el que dicta i lempresari individual shi ha dadaptar. A part
daquest criteri general, sestableixen unes regles de valoraci:

1. Criteri dempresa en funcionament. Excepte pacte en contrari, es

presumeix que lempresa segueix en funcionament. Sha de prendre
el valor en funcionament (de lempresa en el seu conjunt).
2. Criteri duniformitat: no es poden variar els criteris de valoraci dun
exercici a un altre. Sha de ser coherent.
3. Principi de prudncia valorativa. (abans prevalia sobre qualsevol altra,
ara s un principi ms). Obliga a comptabilitzar noms els beneficis
obtinguts en la data de tancament del benefici. Sha de tenir en
compte tots els riscos (de prdues) de lexercici i dels exercicis
anteriors. Sha de tenir e compte el valor histric: si sha comprat un
valor immoble fa un temps i es vol vendre, sha de tenir en compte el
valor histric fins que no shagi venut per un altre preu (no fer-se
illusions).
4. Principi de venciment: simputen a lexercici les despeses i ingressos
que afectin aquell exercici.
5. Principi de no compensaci: no es poden compensar les partides de
lactiu i del passiu en el cas del balan. Es valoraran separadament.
Concreci al principi de prudncia: els actius es comptabilitzaran pel preu
dadquisici o pel cost de producci. I els passius pel valor de la
contrapartida rebuda a canvi dincrrer en deute, ....
Larticle 38 bis, que va introduir la reforma del 2007, introdueix amb
carcter especial per determinats actius uns criteris de valoraci especfics:

Criteri del valor raonable. Abandona el principi del valor histric i

adopta aquest principi pel cas dels actius i passius financers. Aquest
criteri consisteix en tenir en compte el valor de mercat, que permet
augmentar les valoracions quan el valor de mercat s superior al
valor histric. El valor de mercat ha de ser fiable i aix pressuposa
que ho sabem o que hi tenim confiana: depn de la confiana que
tinguem en els mercats, podrem aplicar aquest criteri o un altre.
Abans de la crisi es tenia confiana en els mercats, per a partir de la
crisi sha perdut aquesta confiana.

Larticle 39 cont uns criteris damortitzaci, que son unes correccions

valoratives.

Actius fixos i no corrents que tinguin una vida til limitada

temporalment shan damortitzar. Quan la vida til no estigui
temporalment limitada, sha dintroduir la correcci valorativa que
suposi el deteriorament del valor.

En matries primes

El fons de comer ( element immaterial de difcil valoraci que deriva

de tots i cadascun dels elements, per no es pot assignar a cada

element concret, sha danalitzar a part) podr figurar a lactiu del

balan sempre i quan sigui adquirit a ttol oners. Exemple: desprs
duna venda.
Aquest fons de comer pot perdre valor, no
samortitza, per sha daplicar les correccions de valor
corresponents a cada any en cas de deteriorament. Les correccions
valoratives tindran carcter irreversible.
6.4. Els comptes consolidats dels grups de societats.
Cada empresari ha de formular els seus comptes, reflectint la imatge fidel.
Tamb ho han de fer les societats. Quan hi ha una vinculaci entre
societats, estem davant duna problemtica, hi ha un grup de societats. El
codi de comer ens dna una definici de grups: grups horitzontals en que
hi ha varies societats, per cap delles s una societat limitat. Desprs hi ha
els grups de subordinaci en que hi ha una societat dominant i unes altres
dependents. En aquest cas, el que succeeix s que els comptes de cada
societat no donen una imatge fidel fiable, sobliga a consolidar els comptes
de totes les societats i aix ho ha de fer la societat dominant, que haur
de fer els seus propis comptes i els comptes anuals consolidats de
tot el grup. El codi de comer no especifica societat mercantil, aix que
entenem que tamb es aplicable a societats civils.
Grup: quan una societat ostenta o pot ostentar directa o indirectament el
control daltre o altres societats. Grup= control. 4 supsits en que es
presumeix el control, tenint en compte si es dona dret de vot i si es poden
nomenar els administradors:
1) Quan es t el 50% del capital.
2) Poder disposar en virtut dacords amb tercer, la majoria dels drets de
vot.
3) Tenir la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de
lrgan dadministraci.
4) Haver designat en la majoria dels membres de ladministraci en el
moment dassignar els comptes.
Els comptes consolidats comprenen el balan consolidat, compte de
prdues i guanys consolidat, memria consolidada, EFE, ECPN consolidats.
Shan de redactar amb claredat i reflectir la imatge fidel.
6.5. L auditoria dels comptes anuals. Els auditors de comptes: Exercici de l
activitat i responsabilitat.
Provinent del dret angls, es passa a una directiva i, finalment, es transposa
al Dret espanyol.
La llei 19/1998 dAuditoria de comptes, que incorpora la setena directiva
europea en matria de societats a lOrdenament Jurdic espanyol, ha estat

derogada pel RDL 1/2011, que aprova el text refs de la Llei dauditoria de
comptes de 2010.
Lauditoria de comptes consisteix en lactivitat de revisi i verificaci de
documents comptables amb la finalitat de dictaminar si els comptes anuals
reflecteixen la imatge fidel del patrimoni i de la situaci financera de
lentitat auditada dacord amb els principis de comptabilitat. TOT i aix no
tots els comptes anuals han de ser objecte dauditoria, s una possibilitat
que t tot empresari, per noms obligatria per a determinats casos:
1. Societats els ttols de les quals cotitzin en un mercat secundari oficial.
2. Societats de capitals que hagin de presentar balan ordinari (no
puguin presentar balan abreujat). **
** la llei demprenedors ha modificat aquest requisit (larticle 257 de la llei
de societat de capitals), ja que ha canviat els requisits per poder presentar
balan abreujat: elevant les xifres de lactiu i de negocis per a formular
balan abreujat; tot i aix mant eles xifres anteriors per no haver de
formular auditoria. 285000 euros, i 50 treballadors: si se superen aquestes
xifres, han dauditar els comptes.
Aquesta activitat pot ser exercida per aquella persona fsica o jurdica que,
reunint una srie de requisits. Fsica:
o de capacitaci (titulaci universitria, examen daptitud),
o es trobi inscrita al Registre Oficial dAuditors de Comptes del ICAC.
o Ha de ser una persona independent a lempresa auditada. Els
empresaris de la societat contracten als auditors, per tant, sha
destablir mecanismes per garantir la independncia dels auditors
(exemple: rotaci, que un auditor tingui uns terminis de nomenament
i se lobligui a rotar). Shan dabstenir dactuar quan la seva
independncia pugui ser compromesa. Article 13: casos en que
lauditor no es considera independent (quan t un inters financer
directe, vincles amb el soci principal, si presta serveis dabogacia
simultniament pel mateix client, etc.)
A les societats dauditoria (jurdica) la majoria de socis han de ser auditors i
han de tenir la majoria del capital social i la majoria dels drets de vot. Les
societats han de nomenar un auditor de comptes, que no ser un soci de la
societat. Per a les societats que cotitzin el nomenament no pot ser inferior a
3 anys ni superior a 9 (assegurant la rotaci). A les societats que no han
dauditar els comptes, s possible que una minoria que representi un 5%
del capital social demani una auditoria (265.2 LSC) daquell exercici en
concret. Tamb han de realitzar auditoria aquelles societats en que tots els
socis collectius siguin societats + requisits.
Al marge daquestes societats, el Jutjat pot acordar lauditoria dels comptes
anuals de qualsevol empresa a petici fundada de qui acrediti un inters
legtim
Un cop lauditor ha revisat els comptes anuals de lempresa, emet un
informe dopini que pot ser:
o Favorable (informe net).

o Favorable amb salvetats.

o Desfavorable.
o Amb reserves.
Per una altra part, linforme pot ser dopini denegada en els casos en que
lauditor sabstingui demetre una opini pel fet dexistir incerteses molt
significatives.
Els comptes anuals han de ser signats pel propi empresari individual, pels
socis que ostentin responsabilitat illimitada o per tots els administradors a
les SA o les SRL. La imputaci de la responsabilitat sobre el contingut i les
possibles inexactituds dels comptes es assumida pels signats pel simple fet
de firmar, encara que els comptes no hagin estat redactats per ells.
6.6 Dipsit dels comptes anuals.
Un cop elaborats i adoptats els comptes anuals, TOTES les societats
capitalistes (SA, SRL, SCPA) aix com les societats collectives i
comanditries simples es troben OBLIGADES a dipositar aquests comptes
(incloent el balan, el compte de prdues i guanys, lECPN, EFE i la
memria) juntament amb linforme de gesti i, en el seu cas, linforme dels
auditors, al Registre Mercantil. tamb estan obligades les sucursals
pertanyents a una societat estrangera. ELS EMPRESARIS INDIVIDUALS NO
ESTAN SUBJECTES A AQUEST DEURE.
Amb el dipsit dels comptes anuals es fa efectiva la publicitat dels comptes.
Lincompliment del deure de dipositar els comptes suposa un tancament
registral, de forma que no podr inscriures al Registre Mercantil en tant que
persisteixi lincompliment. Per una altra part, lincompliment donar lloc a la
imposici a la societat duna multa per part de lInstitut de Comptabilitat i
Auditoria de Comptes (ICAC).

LLI 7. LEMPRESA COM A OBJECTE DE LA PROTECCI I DE TRFIC JURDIC.

7.1. Empresa, establiment mercantil i fons de comer.
Lempresa s una universalitat que compren un conjunt organitzat de
capital i de treball destinat a la producci de bns i serveis pel mercat,
planificada dacord amb un criteri deconomicitat (obtenir beneficis
suficients per no perdre diners).
Lempresa t moltes accepcions. Des del Dret mercantil, hi ha dues visions
de lempresa:
1. Visi institucionalista: visi de lempresa com una organitzaci de
factors de producci. Ha de respectar els interessos pblics.
2. Visi contractualista: visi ms moderna que arrenca de la noci
econmica ms actual de lempresa. Empresa com un conjunt de

relacions contractuals en el mercat. Tradicionalment lempresa es

configurava sense tenir en compte el context econmic on naixia,
aqu ens fixem en un nexe de contractes.
Lempresa s el conjunt i s un objecte: es pot comprar i vendre. Els
elements personals (treball), materials i immaterials que la integren estan
units per lorganitzaci i per la finalitat econmica que persegueix el conjunt
de tots els seus elements. Aquests elements son de diferent naturalesa: hi
ha elements de naturalesa laboral ( relacions laborals entre empresari i
treballadors), elements de naturalesa civil (conjunt de bns materials
mobles o immobles). I elements de naturalesa mercantil, com son elements
patentables, marques, secrets industrials, etc.
Lempresa s una organitzaci productiva de tots aquests elements fins a
lextrem que aquesta posseeix un valor superior al de la simple suma dels
seus elements integrants. Aquest valor s el Fons de Comer i s un
element immaterial que no correspon amb cap element de lempresa.
Deriva del valor de la organitzaci i fa que lempresa tingui un valor superior
a tots els elements que la composen. Dins dels elements integrants de
lempresa pot haver-hi immobles, coses mobles, matries primes, etc.
Sumant el valor de tots aquests elements, si s una empresa que t un valor
igual a la suma daquests elements, aquesta tindr un fons de comer baix.
El fons de comer s un element immaterial, per no es localitza a cap lloc,
noms consta en moments , per exemple, de compravenda de lempresa i
noms pot constar a lactiu del balan en aquells casos en que shagi
adquirit a ttol oners.
7.2. Lestabliment principal i sucursals.
Lestabliment mercantil s la seu fsica de lempresa des don sexercita
lactivitat daquesta: pot ser una fbrica, local, magatzem, establiment obert
al pblic, etc. A la prctica, no sol haver noms un establiment, sin que hi
ha un establiment principal (head office) i un o diversos establiments
secundaria (sucursals o branch).
Les sucursals son establiments secundaris dotats de representaci
permanent i certa autonomia de gesti, a traves dels quals es desenvolupa,
total o parcialment, lactivitat de lempresa. Aquestes no tenen personalitat
jurdica prpia (no constitueixen una societat). Lapertura de noves
sucursals es una feina que correspon a la junta principal o als
administradors de la societat i caldr que la decisi sinscrigui al Registre
Mercantil i, si la sucursal es troba a una provncia diferent a la de
lestabliment principal, caldr inscripci en un foli separat.
7.3. Problemtica general de la transmissi de l empresa
Problemtica de la conservaci de lempresa: el codi de comer no regula
especficament la transmissi de lempresa, per s que ho fa la regulaci
mercantil italiana. La transmissi de lempresa pot ser:
o Plena
o Arrendament de lempresa.
o Per constituci de drets reals sobre lempresa.

La transmissi inter vivos de lempresa genera una problemtica que es veu

reflectida en unes situacions:
A) Cessi de crdits, deutes i contractes.
En dret espanyol hem dacudit al codi civil.
Cessi de crdits: no hi ha transmissi automtica, s necessari pacte entre
transmitent(creditor) i adquirent + notificaci al deutor. Si el D paga al
creditor abans de tenir coneixement de la cessi, queda alliberat.
En el cas dels deutes caldr el consentiment exprs del tercer Creditor per a
fer possible la novaci per la qual se substitueix el Deutor adquirent en el
lloc que ocupava el transmitent. Sense aquest consentiment, lassumpci
del deute noms tindr efectes entre transmitent i adquirent, per no front
el tercer Creditor. Excepcions: es preveu la transmissi automtica dels
deutes laborals i dels deutes fiscals.
En el cas dels contractes tampoc hi ha cessi automtica dels contractes.
En el projecte de codi mercantil s que hi ha cessi automtica dels crdits i
contractes, en cas de pacte. Les lleis especials estableixen diferents
supsits de transmissi automtica. En relaci a les marques, la llei de
marques, estableix que la transmissi de lempresa implica la transmissi
de les marques; tamb en el cas del factor davant la transmissi de
lempresa principal. FORA daquests supsits, en els contractes no hi ha
cessi automtica i, per tant, ha dhaver pacte i consentiment.
B) Prohibici de competncia
Aquesta prohibici es justifica per la necessitat de transmetre el fons de
comer, consistent en la clientela i les expectatives de lempresa. El
venedor t lobligaci de transmetre els elements de lempresa que estiguin
relacionats amb la clientela i les expectatives (per exemple, els locals de
lempresa) i estar obligat a entregar les llistes de clients, i a avisar-los de
la transmissi. Tot i aix, aquestes obligacions queden en un segon pla, el
principal medi per a que ladquirent adquireixi tamb la clientela i les
expectatives de lempresa consisteix en una obligaci negativa pel qual es
prohibeix al venedor fer la competncia a ladquirent. Aquesta obligaci de
no fer consisteix en:
o Prohibici de desplegar una activitat idntica, etc.
o Dintre de la zona on hi hagi competncia efectiva.
Lmit temporal: aquesta prohibici no pot ser indefinida. El criteri assenyat
s dir que ha de durar fins el moment en que la competncia que pot
provenir del transmitent sigui equivalent a la competncia que pot provenir
dun tercer. Existeixen determinades lleis que apliquen el termini de dos
anys itali: exemple: contracte dagncia- 2 anys en que lagent no pot fer
la competncia al principal. Aquesta limitaci de competncia tamb troba
lmits en el Dret de defensa de la competncia, de manera que a partir dun
termini de temps determinat, la restricci es podria entendre contraria a la
normativa de defensa de la competncia.

7.4. supsits especfics de transmissi.

Transmissi plena:

Inter vivos: Compravenda de lempresa: consisteix en la

transmissi de la titularitat de cada una de les relacions que lliguen a
lempresari venedor amb cada un dels elements que integren
lempresa, de forma que el comprador pot succeir el venedor en la
seva explotaci. La compravenda mercantil ha de ser de coses
mobles i lempresa no s una cosa moble, sin que s una unitat
funcional. s possible un contracte de transmissi plena de lempresa,
considerada com una unitat, per aquesta implica tamb la
transmissi de tots i cada un dels elements que la integren i, en el
moment dentrega de lempresa, aquesta no sentregar com una
unitat, sin que es transmetran individualment cada un dels seus
elements respectant la normativa especial en matria de circulaci
que regeixi per cada un dells (per exemple: els immobles segons la
seva llei de trnsit, etc.). el venedor no noms ha dentregar
lempresa, sin que a ms sha dabstenir de realitzar activitats
idntiques que originin competncia.

Mortis causa: empresari individual mort: problema de la continuaci

en la gesti: si lempresari ha nomenat un factor, no hi ha aquest
problema. Si no hi ha factor, si la successi es testada el testador pot
haver nomenat un marmessor que socupar de lempresa. En la
intestada el jutge pot nomenar un administrador judicial. Perill de
conservaci de lempresa: el testador pot disposar que sentregui
lempresa a un dels hereus i que als restants sels entregui la
legtima. Al codi civil catal el sectes de simple gesti fets pels
hereus, no impliquen lacceptaci de lherncia i les coses que perdin
valor en dividir-se shan dadjudicar necessriament a un hereu i
pagar als altres lexcs en diners. Si no hi ha cap interessat, es pot
vendre lempresa a un tercer i pagar als hereus posteriorment.

Transmissi limitada:
Arrendament de lempresa: cessi de ls limitada a canvi dun
preu cert. Planteja el problema en que larrendador ha de cedir la
cosa al inici i el moment en que larrendatari ha de retornar la cosa.
La condici dempresari passa a larrendatari durant el temps que
duri el contracte. Larrendament de lempresa no esta regulat
explcitament, sin que es confon amb larrendament de lestabliment
mercantil, regulat dins de la Llei darrendaments urbans com a
arrendament diferent del de la vivenda. Larrendament de lempresa
quedar regit pel principi de llibertat de pacte entre les parts i, en
defecte, saplicaran alguns preceptes de la LAU. Davant la falta de
definici daquest arrendament de lempresa la jurisprudncia
estableix que es constituir un arrendament dempresa:
1. Quan lobjecte arrendat sigui un local + el negoci o industria
instaurat.
2. Quan tot all constitueixi una unitat patrimonial dotada de
vida prpia.

3. Quan la finalitat de larrendament sigui la de continuar

lexplotaci de lactivitat econmica realitzada per
larrendador amb aquell conjunt organitzat i NO iniciar ex
novo per part de larrendatari lexplotaci duna activitat.
Una vegada constitut larrendament de lempresa, larrendador t
lobligaci de conferir a l'arrendatari el poder de disposici de
matries primeres i mercaderies necessries i estar al servei de
larrendatari per ajudar-lo en tot el que sigui necessari per a explotar
lempresa. Per una altra banda, larrendatari t lobligaci dexplotar
lempresa, de fer-ho amb la diligncia prpia dun ordenat comerciant
i t lobligaci de restituir lempresa al final de larrendament: es
pactar la indemnitzaci per clientela i es retornaran els elements
essencials, de forma que el conjunt tingui un valor similar al rebut a
linici de larrendament. Si la gesti de larrendatari s diligent, no
respondr. Si ha actuat de manera negligent, respondr.
Usdefruit:
El ttol constitutiu s nic, per un cop constitut,
lusdefruit es descomposa en un per cadascun dels elements que
formen lempresa. Lusufructuari passa a ser lempresari, gerent de
lempresa: article 480 codi civil.
Hipoteca sobre lestabliment mercantil. Llei dhipoteca mobiliria
del 54. Un empresari propietari dun local pot constituir una hipoteca
immobiliria sobre cadascun dels immobles. A part daix pot
constituir una hipoteca mobiliria sobre lestabliment mercantil, per
lobjecte daquesta no s limmoble, sin el dret darrendament sobre
el mateix. Hipoteca mobiliria: escriptura pblica+ inscripci al
registre de bns mobles: objecte: lobjecte essencial s el dret dus
sobre el local i les installacions. Objecte normal: drets de propietat
industrial intellectual, etc.
objecte convencional (pacte exprs)
mercaderies
i
matries
primes.
Objecte
per
subrogaci:
indemnitzacions. Obligacions de les parts: el deutor hipotecant mant
la gesti i continua lexplotaci de lempresa, informant al creditor del
funcionament empresa. El Creditor t dret a inspeccionar lactivitat i
comptabilitat.

Dimarts, 19 novembre 2013.

BLOC II. EL MERCAT.
LLI 8. LA PROPIETAT INDUSTRIAL. (I) LES PATENTS DINVENCI.
8.1. Llibertat d i ndstria i dret de la propietat industrial.
Si tots podem utilitzar la mateixa invenci s millor que si la pot inventar un
de sol. Tot i aix, aix desincentiva aquests creadors, que shauran de
guanyar la vida dalguna manera, hauran dobtenir una remuneraci. Si no
hi ha llibertat dempresa no hi ha aquest problema, s amb la llibertat
dindstria i comer quan es planteja aquest problema (segle XIX).
El dret de la Propietat Industrial arrenca amb la llibertat dindstria i
industrialitzaci (producci en massa). Es planteja el problema de protegir

els inventors enfront dels abusos en aquesta llibertat (tercer que copia un
producte, utilitza un signe igual que crea confusi) pel que es reconeixen
uns drets dexclusiva: lestat concedeix a aquells que a partir del seu
esfor obtenen una invenci susceptible de resoldre un problema tcnic que
tingui aplicaci industrial, un premi o un privilegi. Aquest premi o privilegi s
un dret dexclusiva o de monopoli que la Llei concedeix de forma absoluta
(exclusiva i excloent), tot i que s de naturalesa temporal. Hi ha una
protecci penal + una protecci civil. Aquest monopoli s de per s una
restricci a la llibertat de competncia en perjudici dels competidors que,
sense autoritzaci del titular no podien explotar la invenci.
A partir de la propietat privada, aquests drets dexclusiva passen a
consagrar-se en uns drets de propietat, per tant, ladquisici daquests
drets s en virtut del Registre de la Propietat.
Aquesta propietat sobre coses immaterials est limitada temporalment: un
dret dautor (propietat intellectual) dura tota la vida de lautor+ 70 anys.
Es van desenvolupar aquests drets de propietat en diferents vessants, la
propietat intellectual i la propietat industrial. Els diferents pasos van crear
lleis especfiques de protecci de propietat industrial (les primeres van ser al
nord dItlia, Anglaterra, etc.)
8.2. La internacionalitzaci del dret de la propietat industrial:
A) El Conveni de la Uni de Paris (CUP);
Al segle XIX es realitzen una srie de convenis internacionals:
1. Conveni de la Uni de Pars de 1883. (CUP). s un conveni per a la
protecci de la propietat industrial. Defineix qu comprn la propietat
industrial (patents, dissenys i la competncia deslleial: per ampliar la
protecci que confereix a la propietat industrial en sentit estricte:
imitaci de laparena). Aquest conveni va establir dos principis
importants:
a. Principi de tracte nacional. Va superar el principi de reciprocitat
(cada estat protegia els seus drets dins del seu territori, si
volies protegir un signe ho havies de demanar a cada estat, tot
i aix hi havia reciprocitat entre els estats). Aqu, un estat es
compromet a tractar els altres nacionals de mateixa manera
que els propis nacionals.
b. Principi de prioritat: un francs podia venir a espanya,
consultar el registre i desprs inscriure al registre a Frana.
Sestableix aquest principi per que la propietat s de 12 mesos
per a sollicitar registre de patents per als pasos del conveni. I
de 6 mesos per les marques.
2. Conveni de Berna de 1886 per a la protecci de les obres literries,
artstiques i cientfiques (propietat intellectual)
Posteriorment es va anar reformant el Conveni de Paris i es van anar
aprovant acords particulars en el marc del CUP:
1891 Conferncia a Madrid i saprova larranjament de Madrid sobre
marques internacionals.

Es va crear una oficina internacional per administrar el Conveni de Pars i

aquests altres convenis, que es va installar definitivament a Ginebra:
Conveni de la WIPO o OMPI (organitzaci mundial de la propietat
intellectual, organisme especial de Nacions Unides). Aquest any va
ser lltim que es va modificar el Conveni de Paris (acta dEstocolm).
A partir daqu interessa que els pasos es posin dacord per realitzar
revisions, sarriba a una situaci dimps, tot queda aturat i es revifa a
partir de la GLOBALITZACI.
La globalitzaci en propietat industrial comena amb les noves tecnologies
(invencions), s a dir, amb la caiguda del mur de Berln i anys 90, fracs de
les economies centralitzades i pas a les economies de mercat. La
globalitzaci marca definitivament, en aquest context deconomies de
mercat, una srie de negociacions adreades al comer internacional: els
pasos menys desenvolupats volien exportar productes agrcoles als pasos
ms desenvolupats. Els pasos desenvolupats exigien que cada vegada hi
havia ms pirateria per part dels no desenvolupats, i exigien el
reconeixement de la propietat intellectual i industrial. Els EEUU tenen la
iniciativa, on la concepci de la propietat intellectual s deutora del RU, que
t una concepci diferent al continent europeu: tenen una noci unitria de
propietat intellectual que comprn ambdues propietats. Els EEUU
introdueixen un factor, els pasos d hauran de reconixer aquests drets de
propietat intellectual, que sintrodueixen en aquestes negociacions.
B) L Acord TRIP s ADPIC
Acord de Marraqueix de 1994 que crea lOrganitzaci Mundial del Comer,
que introdueix lannex 1 C, conegut com Acord TRIPS (Acord AADPIC:
Aspectes dels Drets de Propietat Intellectual (en el sentit angloameric)
Relacionats amb el Comer). Aquest acord va establir uns nivells de
protecci ms elevats, ja propis de finals del segle XX: molts pasos que
formen part de lOMC passen a adaptar-se a aquests acords: tots els pasos
que formin part de lOMC han daplicar el CUP i conveni de Berna:
GLOBALITZACI DAQUESTS CONVENIS. Tamb va introduir un nivell de
protecci mnima ms elevat. El gran canvi ha arribat al Segle XXI, quan la
XINA ha entrat a la OMC. Els americans es van preocupar per lefectivitat
daquests acords, lacord trips es preocupa de lobservana o respecte dels
drets de propietat intellectual.
A partir daqu, totes les legislacions estan condicionades per aquest marc
mundial.
8.3. El marc comunitari.
1902: A Espanya es va aprovar la Llei de propietat industrial de 1902: era
com un codi de la propietat industrial al marge del Codi de Comer, que no
la regulava. En aquell moment la noci de propietat industrial vindria a ser
el dret del treball i el dret de propietat industrial.
Desprs daquesta llei, lany 1929 es va aprovar un Estatut de la Propietat
Industrial, inicialment era un RD que modificava la llei anterior y va
desembocar en aquest estatut. En alguns aspectes es va dir que encara era

ms defectus que la llei de 1902, per establia el sistema dadquisici de la

marca en virtut de ls (avui en dia sadquireixen a partir del registre). Al
nostre pas no hi havia cap regulaci civil de la competncia deslleial.
Amb el TRACTAT DADHESI A LA CEE 1986, es modernitza el dret de la
Propietat Industrial. El tractat dadhesi contenia el Protocol n8 sobre
patents espanyoles, que obligava a modificar en profunditat la regulaci de
les patents que contenia lEstatut- Conveni de Munich sobre la patent
europea (CPE) 1973, saprova a Espanya la Llei de Patents de 1986.
La llei de patents protegeix les INVENCIONS, que poden ser una patent (20
anys de protecci) o un model dutilitat (10 anys de protecci). i
No ha existit tradicionalment cap patent comunitria, el Conveni de la
patent europea no s dret comunitari. Sest establint actualment un procs
per a establir una patent comunitria, basat en el Conveni de la patent
comunitria de 1975, que mai va entrar en vigor, sobretot pel problema de
les traduccions. El que s que es duu a terme s la patent europea amb
efectes unitaris (prevista per lany vinent).
En dret comunitari no hi havia una directa imposici quant als altres drets
de propietat industrial, tot i aix es va a provar a Espanya una llei de
marques (32/98) abans que saprovs la directiva europea, per aix es va
haver daprovar una nova llei de marques (17/2001). Aquesta ltima va
derogar lEstatut sobre propietat industrial en relaci als signes distintius,
que passen a ser protegits per aquesta llei.
En dret comunitari hi ha tamb un reglament sobre la Marca Comunitria.
Marca que senregistra i protegeix a tota la UE. Aquesta marca comunitria
no va eliminar les marques dels Estats, sin que coexisteixin.
En dret angls el parla de disseny (design). En dret comunitari es va aprovar
una directiva i un reglament sobre dibuixos o models. La directiva shavia de
transposar i el reglament va crear un dibuix o model comunitari, que
coexistia amb el dels Estats. El legislador espanyol va aprovar la llei del
disseny 20/2003, que transposa la directiva i reconeix el disseny com a
equivalent als dibuixos o models.
El disseny es concedeix per 5 anys i pot arribar a un mxim de 25 anys. El
reglament protegeix el disseny no enregistrar per un perode de temps ms
breu. Aquesta llei del disseny va derogar lestatut en la part corresponent al
disseny.
Oficina comunitria de marques (OHAMI, OAMI) situada a Alacant (havia
destar a Barcelona).
8.4. significat i funci del sistema de patents.
Davant el concepte de patent hi ha diverses accepcions: patent com a acte
administratiu de concessi, que s reglat i obligatori si concorren els
requisits de patentabilitat. La patent com a ttol o certificat, que s el
document acreditatiu que expedeix de lAdministraci. La patent com a
dret, que s el conjunt integrat pels drets i deures que la Llei atribueix al
titular de la invenci patentable.

Amb la concessi de patents es concedeix al seu titular una compensaci

pel seu esfor realitzat, tamb, es concedeix perqu es veu com a la millor
manera de fomentar el progrs de la tcnica i de la industria (es fomenta la
competitivitat en el terreny de la invenci), possibilitant que les invencions
es facin pbliques passant aix a formar el que es denomina com estat de
la tcnica. Hi ha un inters protegit per la concessi de certificats
dinvenci que no s linters individual de linventor, sin que tamb es
busca elevar el nivell tecnolgic dun pas.
8.5. La Llei 11/1986 de Patents i lOficina Espanyola de Patents i Marques
(OEPM).
La Llei de Patents del 86 suposa la derogaci de lEstatut de la Propietat
Industrial en lo relatiu a les patents dinvenci. Aproxima la legislaci
espanyola a la legislaci dels pasos ms avanats dEuropa. Aquesta llei
parla de drets dexclusiva.
Tradicionalment qui concedia les patents i marques era el Registre de la
propietat industrial depenent del ministeri dindstria; actualment s
lOficina Espanyola de Patents i Marques, rgan administratiu que
sencarrega del que feia el Registre: far un examen dofici de la sollicitud
de patenti far un informe sobre lestat de la tcnica. Sencarrega de
qualificar la legalitat, validesa i eficcia de tots els actes que shagin
dinscriure al Registre de Patents. Tot el que sinscriu en aquests registres
es publica en el BOPI, Butllet Oficial de la Propietat Industrial i s una
inscripci constitutiva, s a dir, el que sinscriu al registre s oposable a
tercers des del primer moment.
El que protegeix la llei de patents s bsicament les Invencions. Les
invencions son tcniques.
A larticle 2 ens diu qui pot obtenir un dret de propietat industrial, que no
nomes seran els espanyols, sin els estrangers residents o comerciants que
tinguin un establiment comercial efectiu o qui gaudeixi dels beneficis del
Conveni de Pars (del principi de tracte nacional i principi de prioritat) .
8.7. Les patents.
Contingut llei de patents:
Regula els requisits per obtenir una patent o model dutilitat. En quant a
aquests requisits, podem distingir:
Requisits objectius (de patentabilitat en sentit estricte).
Requisits subjectius (qui t dret a obtenir la patent- titularitat),
Requisits formals (requisits de procediment que shan de seguir per
poder obtenir un dret dexclusiva). Aquests drets dexclusiva limiten
la llibertat dempresa dels tercers.
Contingut del dret de propietat o dret dexclusiva:
Fixa les limitacions.
Fixa les accions judicials que pot exercitar el protegit davant un tercer que
lesta pertorbant.
Regulen la transmissi dels drets de Propietat industrial. (llicncies).

Regulen la extinci dels drets de propietat industrial. Causes:

o Nullitat. (el dret dexclusiva no reuneix els requisits, s nul).
o Caducitat: la protecci s temporal.
A) Requisits de patentabilitat.
Requisits OBJECTIUS-positius: son els anomenats
requisits
patentabilitat. Requisits:

de

1. Ha de ser una Invenci. (requisit positiu absolut) La llei de patents

ens diu negativament el que NO es una invenci. (requisit negatiu)
article 4.4 llei de patents:

Descobriments, teories cientfiques i teoremes matemtics

(cincia). Diferncia entre descobriment o invenci, les
invencions que puguin sorgir del descobriment si que serien
patentables.

Obres
literries
intellectual)

Plans regles i mtodes per lexercici dactivitats intellectuals o

econmic-comercials.

Els programes dordinador. Una invenci que utilitza un

programa dordinador s que s patentable software patents.

Les formes de presentar informacions, per exemple una base

de dades.

Mtodes de tractament quirrgic o teraputic. Ara b, un

medicament o prtesi que sutilitzi s que s patentable.

artstiques,

cientfiques.

(propietat

2. Que sigui Susceptible daplicaci industrial. (requisit positiu

absolut- noms hem de tenir en compte la invenci) quan la invenci
es pot repetir indefinidament, s possible la producci en massa, la
indstria. Que lobjecte de la invenci pugui ser fabricat o utilitzat en
qualsevol classe dactivitat industrial, inclosa lagrcola i duna
manera repetible o executable en aquest procs industrial.
3. Ha de ser Nova (positiu relatiu). Ho ser quan no estigui compresa en
lestat de la tcnica, s a dir, quan no exists una patent igual anterior
sobre la mateixa invenci ni hagi estat divulgada abans de la data de
sollicitud ni a Espanya ni a lestranger, s una novetat absoluta o
mundial. Si es vol evitar que un tercer ho patenti abans, es pot
presentar una sollicitud. Tot i aix, a vegades la divulgaci no fa
desaparixer la novetat, article 7 estableix uns supsits que no es
tenen en compte per determinar la novetat:

divulgacions conseqncia dun abs enfront de linventor. (no

es t en compte sempre i quan es presenti la sollicitud en els 6
mesos segents).

Els assajos realitzats pel propi sollicitant, sempre que shagin

realitzat dins dels 6 mesos anteriors a la sollicitud de la patent.

Lexhibici de la invenci en una exposici, sempre que shagi

realitzat dins dels 6 mesos anteriors a la sollicitud de la patent.

4. Ha dimplicar una activitat inventiva. (positiu relatiu). Activitat

inventiva.= Salt inventiu. La invenci ha de resultar o deduir-se de
lestat de la tcnica duna manera evident per a un expert en
matria, s a dir, no pot derivar-se fcilment del conjunt de
coneixements tcnics coneguts en aquell moment. Tot i aix, no es
tindran en compte les eventuals sollicituds de patent que poguessin
formar part de lestat de la tcnica. Ha de donar un salt en lestat de
la tcnica.

Prohibicions de patentabilitat. (negatives)

Al marge de les realitzacions no considerades invencions, per tant, no
patentables de larticle 4.4 LP, existeixen una srie dinvencions que no
poden ser patentables.
Una invenci no s patentables si la seva explotaci comercial s
contraria a lordre pblic o els bons costums (article 5.1 LP). El fet que
no es pugui explotar comercialment per una Llei o reglament no vol dir que
no pugui patentar-se, noms no es podr explotar mentre no canvi la Llei o
el reglament. nicament no es podr explotar per ser contraria a lordre
pblic. Amb el naixement de la biotecnologia i el desenvolupament dels
productes transgnics es desenvolupen una srie dinvencions no
patentables:
5.1. a) Els procediments de clonaci dessers humans
5.1. b) Els procediments de modificaci de la identitat gentica germinal de
lsser hum.
51. c) La utilitzaci dembrions amb finalitats comercials per ser contraries a
lordre pblic.
5.1.d) en el cas dels animals, no son patentables els procediments de
modificaci de la identitat gentica dels animals que causin patiment als
animals sense que hi hagi un benefici o contrapartida (seria contrari a
lordre pblic).
Amb el naixement de la biotecnologia i el desenvolupament dels
transgnics, es va voler patentar tot dorganismes transgnics, que volien
protegir-se mitjanant una proposta de directiva comunitria que no va
prosperar un primer moment, per s en una segona directiva. Un vegetal s
patentable si reuneix els requisits de patentabilitat, en canvi, una variant
vegetal no s patentable, tot i que sadmet la patentabilitat dun vegetal o

animal quan el seu procediment dobtenci no sigui estrictament biolgic.

Un animal (ratol transgnic) s patentable, per una raa animal, no.
Pel dret de patents el cos hum i els seus components son un descobriment
(des de la fecundaci) i no s patentable. Ara b, a partir daquest
descobriment es pot arribar a una invenci (una seqncia total o parcial
dun gen, si no sabem per a que serveixen, son descobriments). NO
OBSTANT un element allat del cos hum o obtingut a partir dun
procediment tcnic (NO NATURAL) inclosa la seqncia total o parcial dun
gen, es una invenci patentable. (una prtesi, etc.).
B) Titularitat i invencions laborals.
Requisits SUBJECTIUS:
T dret a tenir la patent el primer sollicitant que sigui inventor, els seus
causahavents o les persones a les quals ell transmeti el dret a sollicitar la
patent (article 10 LP). (aquest dret s transmissible abans i desprs de la
sollicitud de patent, per tant, linventor i el titular del dret a sollicitar la
patents no tenen perqu coincidir en la mateixa persona). Tot i aix, tot
inventor t el dret moral de ser reconegut i mencionat com a
inventor. Si una invenci s realitzada per vries persones conjuntament,
es consideren coinventors. Si ho realitzen individualment, tindr la patent el
primer que solliciti.
Si linventor transmet la invenci, el que la rep la pot patentar. Si encara no
ha acabat el procediment de concessi i hi ha sentncia ferma, linventor
pot:

Subrogar-se en el sollicitant.

Demanar que es rebutgi la sollicitud.

Si la patent sha concedit a algun sollicitant que no tenia dret a obtenir-la,

qui tenia dret a la patent pot interposar lacci reivindicatria en el termini
de 2 anys a partir de la publicaci de la concessi al BOPI si shagus
sollicitat la patent de bona fe. Si passen els dos anys ja no es podr
exercitar lacci reivindicatria per si que es podria demanar la nullitat
(acci de nullitat) de la patent per la causa que qui la va sollicitar no tenia
dret a obtenir-la.
Rgim de les invencions laborals (15-20 llei de patents) sapliquen quan hi
ha un contracte de treball, per tamb quan hi ha una relaci civil o
mercantil. distingeix entre 3 tipus dinvencions laborals:
1) Invencions dencrrec: son les invencions realitzades per un
treballador durant un contracte per realitzar una investigaci
especfica. Lempresari t dret a assumir la titularitat i sollicitar la
patent. Linventor no t dret a sollicitar cap remuneraci per la

invenci a part de la que derivi del contracte de treball. Nomes si el

resultat inventiu excedeix el contingut del contracte.
2) Invencions de servei: invencions fruit de lactivitat que realitza el
treballador
a
lempresa,
valent-se
predominantment
dels
coneixements adquirits en lempresa. Lempresari t dret a assumir la
titularitat, en virtut dun dret de tanteig i linventor tindr dret a una
remuneraci justa. Rgim de conciliaci obligatria.
3) Invencions lliures: no concorren les circumstncies anteriors.
Linventor arriba a aquesta situaci en relaci a la seva activitat
privada. Obligaci de comunicar a lempresari quan sarriba a un
resultat inventiu.
C) procediment de concessi.
Requisits de sollicitud: (article 21):
1) Una instncia.
2) Una descripci de la invenci per la qual se sollicita la patent. Article
25 llei patents: sha de descriure de manera suficientment clara i
concreta per a que un expert en la matria pugui executar-la.
3) Reivindicacio/ns. Son un document essencial en la sollicitud, ja que
defineixen lobjecte pel qual es sollicita protecci. Sha de
fonamentar en la descripci. Si un 3r viola la patent, sha destar al
que diuen i com sinterpreten les reivindicacions.
4) Dibuixos.
5) Resum.
Presentat aquest document, comena el procediment administratiu, que
comprn un procediment general o un procediment especial.
El procediment general es caracteritza per ser ms complex i ms rpid
(per menys segur), sinicia amb un examen de la sollicitud per part de la
OEPM en la que es comprova que els requisits siguin correctes, sin no
sinicia el procediment. Posteriorment es fa un Informe sobre lestat de la
tcnica, per veure si la invenci compleix els requisits objectius de
patentabilitat. El sollicitant ha de demanar aquest informe, un cop sha fet,
es publica al BOPI i els tercers tenen 2 mesos per presentar observacions a
linforme. Aquest informe sobre lestat de la tcnica no determinar la NO
concessi de la patent, aquesta es satorgar amb independncia del
contingut de linforme. Si no es demana aquest informe, la patent es
concedeix sens perjudici de tercers i sense garantia de lEstat en quant a la
validesa de la mateixa i a la utilitat de lobjecte sobre la qual recau , per
desprs es podr declarar nulla per un tribunal. Es dna trasllat al
sollicitant de les observacions per a que en el termini de 2 mesos contesti a
les observacions.

Juntament amb aquest procediment general existeix el procediment

especial, a partir dun examen previ desprs de la publicaci al BOPI. A
partir de la publicaci al BOPI, el sollicitant t 6 mesos per sollicitar
lexamen previ o de fons. Si s opta per realitzar lexamen previ, es publica linforme al
BOPI i els tercers es poden oposar. Acabat el procediment la patent sinscriu al registre, publica
al BOPI i sedita un prospecte a efectes dinformaci a tercers. A diferncia del procediment
ordinari, en aquest procediment especial podria denegar-se la patent per la falta dalgun dels
requisits de patentabilitat, posada en relleu en lexamen prvi o en les oposicions dels tercers.
D) contingut del dret i lmits.
EFECTES DE LA PATENT

1) Efectes temporals. 49 llei de patents. La patent t una duraci de 20 anys

improrrogables. Aquests 20 anys es compten a partir de la DATA DE PRESENTACI
DE LA SOLLICITUD.

2) Efectes territorials. La patent espanyola produeix efectes al territori espanyol. La

europea produeix efectes als estats on shagi demanat protecci.

3) Efectes objectius. Es pot impedir durant aquest termini de 20 anys que

qualsevol altre persona que no sigui el titular o aquell que tingui una
llicncia dexplotaci (article 50) distingeix entre:
a. Si es una patent de producte (mquina, substncia qumica,
producte farmacutic, etc.)::

fabricar, oferir, introduir en el comer, utilitzar.

La importaci o possessi amb alguna de les 4 possibilitats

citades.

b. Si es una patent de procediment (quan no sadmetia la patent

de producte, la patent de procediment permetia obtenir aquella
mateixa substancia per utilitzar-la en un procediment
diferent.): es pot impedir:

Utilitzar el procediment.

Oferir la utilitzaci.

Si una patent t per objecte un procediment per fabricar un

producte nou, es presumeix que tot producte o substancia de
les mateixes caracterstiques ha utilitzat el mateix procediment
per a fabricar aquest producte. El fabricant haur de provar que
usa un altre procediment. Si no hi ha cpia de lobjecte per s
del procediment, es dna una Infracci per equivalent:
sinfringeix la regla dels tres passos (aquesta infracci conviu
amb la infracci directa).
No obstant, el dret del titular de la patent es troba sotms a una srie de
lmits.

Esgotament del dret de patent: El titulat de la patent no pot impedir els

actes relatius a una patent desprs de que el producte en qesti hagi
estat posat en el comer pel titular de la patent o amb el seu
consentiment. El dret del titular de la patent sesgota amb la primera
comercialitzaci pel titular de la mateixa o per una persona autoritzada.
Exemple: casos dels actes relatius a la matria biolgica obtinguda per la
reproducci o multiplicaci duna matria biolgica protegida per una
patent, desprs dhaver estat posada al mercat en la UE pel seu titular o
amb el seu consentiment.

El titular de la patent no podr impedir els actes(en relaci amb la seva

patent) realitzats en un mbit privat i amb finalitats no comercials.
(estudis o assajos realitzats per a lautoritzaci de medicaments genrics
a Espanya o fora).

No podr impedir la preparaci de medicaments realitzada a farmcies.

(receptes magistrals).

Limitaci temporal i espacial.

E) Accions per violaci; disposicions processals.

Per a tutelar els drets del titular de la patent, la Llei concedeix una srie
daccions exercitables davant els tribunals Mercantils. Sha de demanar
davant el Jutge de lo Mercantil de la ciutat seu del Tribunal de Superior de
Justcia de l a CCAA corresponent al domicili del demandat i es podr
sollicitar ladopci de les segents accions o mesures (que prescriuen als 5
anys des de que poden ser exercitades):
Cessament dels actes que lesionin el seu dret.
Indemnitzaci per danys i perjudicis produts. (comprn tant la
prdua efectiva que hagi patit el titular de la patent com els guanys
que hagi deixat dobtenir com a conseqncia de la violaci del seu
dret. Per a fixar la indemnitzaci pot triar: 1) les conseqncies
econmiques negatives que shagin causat, incloent els beneficis que
hauria pogut obtenir el titular si no shagus produt la violaci del
dret i els beneficis que linfractor hagi obtingut de lexplotaci de
linvent patentat+ danys morals. 2) la quantitat que linfractor hauria
hagut de satisfer per la concessi duna llicncia per a dur a terme
lcitament tals actuacions.)
Lembargament dels objectes produts o importats amb violaci de la
patent.
Latribuci en propietat dels objectes embargats.
Ladopci de mesures per evitar que la violaci es torni a produir , la
transformaci, inutilitzaci o destrucci dels objectes o medis
embargats.
Per una altra banda, tamb existeix una protecci provisional a linventor
sollicitant de la patent pel perode de temps entre que aquesta es sollicita
i aquesta s concedida. A partir del moment de publicaci de la sollicitud,

linventor podr exigir una indemnitzaci raonable i adequada a qualsevol

tercer que, entre la data de sollicitud i la data de concessi de la patent,
hagus dut a terme una utilitzaci de la invenci que estaria prohibida si la
patent estigus concedida.
F) Cotitularitat, cessi i llicncia de la patent.
Si una invenci s realitzada per vries persones conjuntament, es
consideren coinventors. Si ho realitzen individualment, tindr la patent el
primer que solliciti.
Cessi: La patent pot ser objecte de transmissi plena, s a dir, de cessi,
fet que produeix un canvi definitiu en la persona del titular.
Les patents poden ser objecte dusdefruit i poden ser donades en garantia,
per el ms freqent s el supsit de les llicncies. La llicncia de la patent
produeix una dissociaci temporal entre el titular de la patent (llicenciant) i
les facultats que integren el dret sobre la patent, que passen a una persona
diferent (llicenciatari).
Les llicncies poden ser de tres classes.
1. Contractuals.
2. De ple dret.
3. Obligatries.
Les llicncies contractuals tenen el seu origen en un acord ve voluntats
entre llicenciant i llicenciatari. (principi de lautonomia de la voluntat). Com
s un contracte, la llicncia ha de constar per escrit i haur de ser objecte
dinscripci al Registre de Patents per a que pugui tenir efectes front a
tercers. Poden ser exclusives (el llicenciant no pot concedir altres llicncies
en el territori assignat ni pot explotar per s mateix la invenci) o no
exclusives. Si res es pacta, sentn que la llicncia es NO EXCLUSIVA, per
tant, sestn a tot el territori espanyol i es poden concedir altres llicncies.
Cal que el llicenciant comuniqui al llicenciatari els coneixements tcnics
necessaris per a ladequada explotaci de la patent (amb el deure de
confidencialitat per part del llicenciatari). El llicenciant respondr
solidriament amb el llicenciatari de les indemnitzacions a les quals
shagus de fer front en virtut de la responsabilitat per danys causats a
tercers per productes defectuosos. Si els efectes que causen el dany son
deguts no a la invenci en si mateixa, sin a una defectuosa execuci, ser
el llicenciatari el que hagi dassumir la responsabilitat.
Les llicncies de ple dret son de naturalesa contractual, per es
caracteritzen per tenir el seu origen en un oferiment pblic realitzat pel
titular a la OEPM (noms ho podr fer si no hi ha llicncies exclusives ja
concedides). Un cop rebuda loferta, lOEPM la inscriur al Registre de
Patents per a publicitar-la i qualsevol interessat podr sollicitar i obtenir una
llicncia, que MAI ser exclusiva. La remuneraci o compensaci es ficar de
com acord entre llicenciant i llicenciatari i, si no hi ha pacte, podr
intervenir lOEPM fixant la compensaci. Si ning sinteressa en loferta, el
llicenciant podr retirar-la.
G) Lobligaci dexplotar la patent i les llicncies obligatries.

Existeix un deure defectiva explotaci de la patent, com a contraprestaci

al monopoli restrictiu que es reconeix a linventor de la patent. Sexigeix
una explotaci directament per part de linventor o per una persona
autoritzada en el termini de tres anys des de la concessi o 4 anys des de la
sollicitud. En el cas de no explotar-la o fer-ho de manera insuficient , la llei
estableix una srie de llicncies obligatries que es concedeixen sense
comptar amb la voluntat del seu titular. Per a poder-se concedir, shan
dajustar al procediment de concessi previst a la Llei, amb el requisit previ
que no existeixi cap previ oferiment de llicncies de ple dret i que es doni
algun daquests requisits:
Falta o insuficincia de lexplotaci en el termini de 2, 3 o 4 anys citat
abans.
Quan aix ho exigeixi, per Real Decret del Govern, un determinat
mercat dexplotaci.
Quan no sigui possible explotar linvent protegit per una patent sense
afectar els drets concedits per una patent anterior, el titular de la
patent posterior podr obtenir una llicncia obligatria amb el
contingut mnim imprescindible per a permetre lexplotaci de la
seva invenci, salvant daquesta manera la dependncia existent
entre ambdues patents.
Per motius dinters pblic. (quan lexplotaci de la patent sigui de
primordial importncia per a la salut pblica o per a la defensa
nacional. Shaur de declarar pel govern mitjanant Reial Decret.
H) Nullitat i caducitat.
Nullitat: Implica la declaraci per part de la jurisdicci civil que la patent,
malgrat haver estat concedida, mai ha estat vlida. La nullitat produeix
efectes retroactius, per no saplica als preceptes de lart. 114 de la llei de
patents. Aquesta declaraci tamb val per les marques i els dissenys. Les
causes de nullitat son a larticle 112 LP, i una de les ms destacables s
labsncia de qualsevol dels requisits de patentabilitat.
Lacci de nullitat pot ser exercitada tant per part dels perjudicats com
lAdministraci Pblica, que podr exercitar-se al llarg de tota la vida de la
patent i, fins i tot dins dels cinc anys segents a la seva data de caducitat.
Caducitat: Suposa la simple extinci duna patent que, fins aquella data, era
perfectament vlida i efica. Es declara per lOEPM quan concorri alguna de
les causes previstes a larticle 116 LP, la causa ms destacable s el
transcurs del termini pel qual es va concedir la patent (20 anys mxim).
Tamb en son causes la renuncia per part del titular, o la falta dexplotaci
de la patent en els 2 anys segents a la concessi de la llicncia. La
caducitat produeix efectes des del moment en que es varen produir els
corresponents fets i t com a conseqncia la incorporaci de lobjecte
patentat al domini pblic, podr ser lliurement usada per qualsevol i no
podr ser objecte de nova patent.
8.8 Els models dutilitat.
Est regulat molt breument a la llei de patents, supletriament saplica el
regim del patents dinvenci. Permet protegir petites invencions que, sent

noves i implicant una activitat inventiva, consisteixen en donar a un objecte

(utensilis, eines- han de ser objectes tridimensionals) una configuraci,
estructura o constituci de la qual resulti algun avantatge apreciable pel seu
s o fabricaci. Cal distingir-ho dels models industrials, que son simples
creacions esttiques inintroduibles en el sector del disseny industrial, per
sense una utilitat addicional. Per a distingir-les caldr acudir al criteri de la
inseparabilitat de la forma: noms si variant la forma externa sanulla el
resultat tcnic, ser possible protegir-lo per la via del model dutilitat.
Els requisits son:
Novetat. Nacional, no mundial (ms simple).
Activitat inventiva: que no resulti de lestat de la tcnica manera
MOLT evident per un expert en la matria.
El procediment de concessi tamb s ms simplificat, tot i que es
permeten les oposicions de tercers allegant la falta de qualsevol dels
requisits (cosa que no sempre succeeix en el procediment de concessi de
les patents).
El termini de protecci s la meitat: nomes 10 anys a partir de la data de
presentaci de la sollicitud. Els recursos son els mateixos.
8.9. El Tractat de Cooperaci en matria de patents, el Conveni sobre la
Patent Europea i el projecte de patent comunitria.
Existeixen una srie de textos internacionals en matria de protecci de les
invencions.
Lany 1883 es va crear el Conveni de la Uni Internacional per a la protecci
de la Propietat industrial. (habitualment conegut un a Uni de Pars, CUP) en
aquest conveni sestablien dos principis fonamentals en la matria: el
principi de tracte nacional (els nacionals de cada un dels Estats de la
Uni de Pars han de ser tractats en la resta de pasos com a nacionals) i el
principi de prioritat unionista ( els sollicitants duna patent en un pas de
la Uni de Pars gaudiran en tota la resta de pasos de la Uni de Pars dun
termini de 12 mesos des de la sollicitud per a reivindicar la denominada
prioritat unionista a efectes de sollicitar una patent per a la mateixa
invenci en un altre Estat sense por a que un altre sels avanci). El CUP ha
sofert nombroses revisions.
Lany 1973 es va dur a terme el Conveni de Munich sobre la Patent Europea.
Amb aquest conveni es crea una Oficina Europea de Patents amb seu a
Munich. LOEP s lencarregada de concedir la patent europea. Aquesta
patent europea, que coexisteix amb les patents nacionals formant-se a
partir daquestes en conjunt, permet que amb una sola sollicitud de patent
aquesta tingui validesa als Estats part en el Conveni que hagin estat
designats a la sollicitud de patent. Lxit de la patent europea s notable,
en perjudici de la patent espanyola sollicitada a la OEPM.
Lany 1975 es va elaborar un Conveni de Luxemburg sobre la patent
comunitria, que va intentar desenvolupar una patent comunitria que
tingus efectes a tot el territori de la UE amb una nica sollicitud. Tot i aix,
aquesta idea no va prosperar, per va haver nombroses propostes

normatives, que van acabar amb la creaci de la patent europea amb

efecte unitari. Per a que aquesta creaci tingui efectes sha redactat un
Reglament Comunitari pel que es permet, a partir de 2014, afegir a les
patents europees concedides en virtut del Conveni de Munich lefecte
unitari. Aquest efecte unitari shaur de sollicitar per part del titular de la
patent europea en el termini dun mes des de de publicaci de la nota de
concessi al BOPI.
Avantatges de lefecte unitari:
Confereix al seu titular el dret a impedir les vulneracions de la patent
en el territori de tots els EM en que tingui lefecte.
Sinstaura una jurisdicci prpia pel coneixement dels litigis relatius a
les patents europees, tinguin o no efecte unitari, que ser la del
Tribunal Unificat de Patents.
Simplificaci en matria lingstica i a reduir les despeses de
sollicitud de la patent, ja que la concessi de lefecte unitari a una
patent comunitria eximir el seu titular de la obligaci de traduir la
documentaci als idiomes oficials daquells pasos en els que es
vulgui validar la seva patent. La traducci noms ser precisa en cas
de litigi.
Espanya no ha volgut participar en el lacord de cooperaci reforada, qui
vulgui estendre lefecte de la patent europea al territori espanyol haur de
seguir, de moment, el procediment previst al Conveni de Munich i la prpia
legislaci interna.
Lany 1970 es va aprovar el Tractat de Cooperaci en matria de Patents
(TPC), amb entrada en vigor a espanya lany 1989. Aquest conveni intenta
facilitar la sollicitud i obtenci duna patent a diferents pasos
simultniament. La sollicitud internacional es presenta a les Oficines
nacionals i tira endavant mitjanant un procediment de recerca i dexamen
preliminar internacional per a que les oficines nacionals determinin si es
concedeix o no la patent. Amb aquest sistema sevita el fet dhaver denviar
vries sollicituds per cada pas.
8.10. Protecci d altres innovacions:
Hi ha un dret general de patents, i dins daquesta hi ha lleis especials:
A) Obtencions vegetals
El dret de patents exclou les varietats vegetals., aquestes son objecte duna
regulaci especial que ha anat variant al llarg dels anys. Llei 12/1975Llei
3/2000 del rgim jurdic de les obtencions vegetals (LOV)Llei 3/2002, que
reconeix a les CCAA la competncia per
a la tramitaci de ttols
dobtencions vegetals.
Tamb cal tenir en compte el Reglament 2100/94 del Consell, relatiu a la
protecci comunitria de les obtencions vegetals. Aquest text busca dotar
duna protecci uniforme a les obtencions vegetals en tot el territori de la
UE amb una nica sollicitud davant la Oficina Comunitria dObtencions
Vegetals.
Aquest tractament a part de les obtencions vegetals s degut a la seva
dificultat per adaptar-se al requisit de patentabilitat de ser susceptible

daplicaci industrial en el sentit que la repetici de les obtencions vegetals

s dificultosa de garantir. Per a poder gaudir duna protecci dacord amb la
Llei, s necessari que estiguem davant una varietat:
homognia
estable
nova
La competncia per a la concessi dels certificats dobtenci vegetal
correspon al Ministeri dAgricultura, Pesca i Alimentaci. I el dret tindr una
vigncia temporal de 25 anys, gaudint lobtenidor del dret dels segents
drets:
Dret de producci o reproducci de la varietat.
Dret de posada en venda i de realitzar qualsevol altre tipus de
comercialitzaci.
Dret dexportaci.
Lmits al dret de lobtenidor:
Hi ha la possibilitat de que qualsevol agricultor pugui utilitzar en la seva
prpia explotaci el producte de la seva collita per a la propagaci duna
varietat protegida, sempre que aquesta hagi estat adquirida de manera
lcita.
B) Topografies de productes semiconductors
Directiva del Consell de lany 1986, sobre la protecci jurdica de les
topografies de productes semiconductors, va ser incorporada a Espanya
mitjanant la Llei 11/1988. Aquesta llei intenta protegir la prpia disposici
original (topogrfica) o lesquema del tra de les peces dins dun circuit
integrat. (NO cada un dels elements del circuit). El dret de protecci dels
circuits es troba a mig cam entre el dret de les invencions industrials i el
dret de propietat intellectual. La durada del dret s de 10 anys i sha de
demanar a lOEPM.
8.11. la protecci del secret industrial.
El secret industrial, tamb conegut com a know how, s tota aquella
informaci o coneixements tcnics/industrials dels que disposa lempresari,
que no estan patentats ni son coneguts per tercers. Aquesta informaci t
un gran valor econmic, pot constituir en moltes ocasions el secret de lxit
de moltes empreses. El know how pot ser objecte de transmissi i llicncia,
per cal que sigui identificat.
El secret industrial pot ser no patentable per dues raons: perqu no
compleix els requisits que la llei imposa o b perqu el seu titular entn que
la millor forma de que es mantingui ocult s la no patentaci.
Aquest secret industrial, com no est registrat, no atorga un dret exclusiu al
seu titular, per tant, qualsevol persona pot utilitzar lliurement els secrets,
sempre que sarribi a ells per medis lcits. Es prohibeixen com a actuacions
de competncia deslleial tan ladquisici de secrets mitjanant espionatge
industrial, com la mera divulgaci de secrets industrials als quals shagi
tingut accs legtimament amb reserva del secret ( crrec a lempresa) o
illegtimament (espionatge).
LLI 9. EL DISSENY INDUSTRIAL.

9.1. Els dibuixos i models industrials. Sistemes de protecci.

Tradicionalment es parlava de dibuixos o models industrials i artstics. Els
models industrials eren objectes susceptibles de reproducci industrial
(prototips, models per fabricar productes exemple: forma duna cadira), que
es caracteritzen per la seva forma externa i pel seu carcter tridimensional,
cosa que sassimila molt als models dutilitat, per es diferencien en que
aquests ltims busquen produir un efecte tcnic o til. A vegades la forma
duna cadira podia ser artstica, si s una obra dart, queda protegida per la
propietat intellectual. Avui lartstica ha quedat suprimida, noms importa
laplicaci industrial i producci en massa. Per laltra banda, els dibuixos
industrials eren disposicions o conjunts de lnies i/o colors, aplicables amb
una finalitat comercial a la ornamentaci dun producte, aplicant qualsevol
medi manual, mecnic, qumic o combinat. (carcter bidimensional).
Actualment aquesta distinci queda abandonada i es passa a un disseny
industrial com objecte unitari de protecci, models i dibuixos formen part
dun nic concepte, el disseny industrial, sent indiferent el carcter bi o
tridimensional de lobjecte sobre el qual recaigui.
9.2. La Llei 20/2003 de Protecci del Disseny Industrial: B) Titularitat del
disseny C) Procediment de concessi D) Contingut del dret i lmits E)
Cotitularitat, cessi i llicncia F) Nullitat i caducitat G) Accions per violaci.
El dret del disseny industrial consisteix en uns drets dexclusiva regulats
actualment a la llei 20/2003, de Protecci del Disseny industrial (LDI).
Aquesta llei s la transposici de la Directiva sobre Disseny Industrial del 12
doctubre de 1998. La llei tamb deroga els articles de lEstatut de la
Propietat Industrial de 1929. Amb la llei 20/2003 es tanca el procs de
modernitzaci i adaptaci comunitria de la normativa sobre propietat
industrial a Espanya.
A) Concepte de disseny, requisits de protecci i causes de denegaci
El disseny industrial tracta de protegir les simples creacions esttiques o de
forma, que son susceptibles daplicar-se a la fabricaci de productes.
El requisits de protecci del disseny industrial son dos:
1. Novetat. Sentn que un disseny s nou quan cap altre disseny idntic
hagi estat accessible al pblic* abans de la data de presentaci de la
sollicitud de registre, o si es reivindica prioritat. (seran idntics
aquells dissenys que noms es diferencin en detalls irrellevants).
2. Carcter singular. Sentn que un disseny t carcter singular quan la
impressi general que produeix en lusuari informat es diferenci de la
impressi general produda en el mateix usuari per qualsevol altre
disseny que hagi estat accessible* abans de la data de presentaci de
la sollicitud de registre o abans de la data de prioritat.
* es considera que un disseny ha estat accessible al pblic quan ja ha estat
publicat, exposat, comercialitzat o divulgat dalguna altra manera abans de
la data de sollicitud, excepte si es prova que tals fets no podrien ser
raonablement coneguts pels cercles especialitzats en el sector del que es

tracti. No obstant, la llei estableix una srie de divulgacions inques que no

anticipen la novetat: son les divulgacions dutes a terme per lautor o
autoritzats en el termini de 12 mesos anteriors a la data de presentaci de
la sollicitud de registre.
Protegeix creacions. La diferencia s que les invencions son regles
tcniques, en canvi les creacions estem en lmbit de la cultura. La llei de
propietat intellectual exigeix que es tracti duna obra original = altura
creativa.
La protecci es fa mitjanant el sol fet de la creaci. Si un disseny t altura
creativa, queda protegit per propietat intellectual. El temps s de tota la
vida de lautor ms 70 anys. En canvi, la protecci que ofereix la llei al dret
del disseny s de 25 anys, i sha de sollicitar expressament. Sha de tenir
en compte que es poden acumular les proteccions.
La llei del disseny
En dret comunitari es parla de dibuixos o models en una Directiva (que
transposar la llei espanyola del disseny).
La Directa sadapta amb models o dissenys nacionals. Per tamb hi ha un
model o dibuix comunitari que produeix efectes a tota la UE (mitjanant un
reglament). El dibuix comunitari ladjudica lOAMI (amb seu a Alacant)
presentant una sollicitud. Es pot optar per un dibuix nacional o un de
comunitari. La directiva va ser anterior al reglament. Aquest dret protegeix a
tot el territori de la UE.
Lobjecte protegit s el disseny i el ttol tamb s el disseny. Disseny s
laparena de la totalitat o part dun producte. Producte s tot article
industrial o artesanal, pot ser tot un producte o un component o pea dun
producte. Sempre s tot all visible. Exclou els programes dordinador.
Requisits de protecci del disseny:

Dissenys que siguin nous (novetat). s nou quan cap altre disseny
idntic sha fet accessible al pblic abans de la data de presentaci.

Carcter singular: la impressi general que produeix a lusuari

informat s diferent a un altre usuari. Ha de diferir per un usuari informat
(=expert en la matria. Est entre el consumidor mitj i lexpert molt
informat).
Un debat en dret comunitari s si nomes shan de protegir els productes
simples o tamb els complexos.
En el sector de lautomoci, totes les peces dels autombils en les
carrosseries, es poden protegir si tenen els requisits que hem anomenat i
sobretot que siguin visibles durant ls normal del producte. Les peces que
estan sota el cap, per exemple, no es poden protegir.
El cas del disseny de productes complexos t un lmit: el titular del disseny
sobre un component no pot impedir la comercialitzaci daquest component
a efectes de reparaci.
Shan comenat a protegir disseny funcionals, llavors la relaci entre el
model dutilitat i lindustrial. Quan una funci no pot separar-se duna forma
nomes es protegible com a model dinvenci. Quan una funci admet varies
formes la forma de protecci s el disseny industrial. Per aix, lart.11 fa

referencia a la problemtica del disseny funcional. Quan es tracta dun

disseny funcional, s possible enregistrar el disseny per no hi ha un lmit.
En els sistemes modulars (ex: jocs lego) no sadmet la copia de les peces.
El procediment de concessi es fa a travs duna sollicitud, una vegada es
concedeix sobre un termini perqu els tercers es puguin oposar.
Contingut de la protecci:
Art.47 la protecci sestn a qualsevol altre disseny que no confereixi...
El reglament sobre el disseny comunitari regula el disseny comunitari
enregistrat (regulaci molt similar a lespanyol)
LLI 10. ELS SIGNES DISTINTIUS.
La marc es pot obtenir protecci illimitada en el temps.
Lobjecte de protecci al dret als signes s el signe distintiu. El dret
dexclusiva o de propietat s la marca o nom comercial.
Saprova la nova llei de marques per tal dajustar la legislaci espanyola a la
legislaci comunitria. La llei 32/88 reconeixia 3 signes distintius: marca,
nom comercial i rtol destabliment. La marca distingeix productes o
serveix. El nom comercial distingeix lactivitat empresarial com un tot. El
rtol distingeix lestabliment obert al pblic.
Per amb la llei 17/2001 els signes distintius noms son la marca i el nom
comercial. El nom comercial ha plantejat problemes amb la denominaci
social, s el nom de la persona jurdica que la identifica en el trfic, en canvi
el nom comercial s un signe distintiu. Des de que apareix internet, els
noms de domini no son signes distintius. Les denominacions dorigen dels
productes tradicionalment no son signes distintius per hi estan ben
emparentats. El signes distintiu ms important s la marca.
Llei 17/2001 de marques
En cas de les marques es basen en el criteri de territorialitat. Tot el dret de
marques tamb es basa en el principi despecialitat aix fa que els drets
dexclusiva hagin estat molt limitats. Vol dir que la llei atorga protecci per
un signe per no amb carcter absolut, sin nomes per aquell llistat de
productes o serveis, i una altre persona pot sollicitar per productes
diferents. Dos signes idntic poden coexistir si els productes son diferents.
Sistema del dret dadquisici del dret sobre la marca (Pot ser un signe que
no tingui un valor econmic):

En virtut de ls: el primer que utilitzi el signe t dret sobre el mateix.

Aquest sistema te lavantatge que protegeix als usuaris per s poc
transparent.

En virtut del registre: t dret a usar un signe qui primer lenregistra.

Sadquireix pel registre vlidament efectuat.
Si un registre es fa en frau dels drets dun tercer o en violaci duna
obligaci legal o contractual, el tercer pot interposar lacci reivindicatria,
dacord amb la llei, en el termini de 5 anys a partir de la data de publicaci
de la concessi en el BOPI.
El concepte de marca (art.4): s tot signe susceptible de representaci
grfica que serveix per distingir en el mercat el productes duna empresa
amb una altra empresa.

Requisits:
s un signe
Susceptible de representaci grfica
Ha de servir per distingir productes o serveis duna empresa
El que pot constituir signe en particular: paraules o combinacions de
paraules inclosos els noms de persones; imatges, figures, smbols o dibuixos
(marca grfica); lletres xifres i combinacions daquestes (marques
numriques); formes tridimensionals (marca tridimensional); signes sonor i
qualsevol combinaci (marques mixtes).
La llei tamb exigeix representaci grfica, per ms endavant aquest
requisit se suprimir.
Funcions de la marca:

Indicar la procedncia empresarial. No hi pot haver dues empreses

que utilitzin la mateixa marca per productes idntics o similars. La marca
indica que nomes hi ha una font empresarial. Garantia de la identitat
dorigen.

Funci publicitria o comunicativa. Garantia de la qualitat, sempre

que no senganyi al consumidor la qualitat pot variar.
3 desembre.
Prohibicions de registre.
article 5 llei de marca: no es poden enregistrar:
a) Signes que no corresponguin a la definici de marca.
b) ?
c) Signes exclusivament descriptius. (atribuirien una exclusiva sobre una
descripci).
d) Signes que es composin exclusivament d'indicacions que s'hagin
convertit en habituals. "signes vulgars".
e) Signes constituts per la forma en determinats supsits: formes
derivades de la naturalesa del producte, formes necessries x obtenir
un resultat tcnic, formes que aporten valor substancial al producte.
f) etc.
l'apartat 2 de l'article 5 estableix una excepci.
l'apartat 3 estableix una altra excepci, si un signe en el que concorren
diverses prohibicions en combinaci tenen carcter distintiu.
Signes Anteriors: marques (art 6) i noms comercials (article 7).
Hi ha el cas tamb la marca notriament coneguda (article 6 bis del conveni
de Pars). en aquest conveni tamb hi ha una protecci a l'article 9.1d) del
nom comercial.

Sentn per marques anteriors no noms les marques espanyoles, sin tb

les marques comunitries, tamb marques internacionals que produeixin
efectes a Espanya. no es poden enregistrar com a marca:

Signes que siguin idntics a una marca anterior que designin

productes/serveis idntics (principi d'especialitat). Existeix un conveni
internacional: classificaci per llista de productes o serveis. en cas de
doble identitat no cal provar el risc de confusi.

Identitat o semblana de signes o identitat/semblana de productes o

serveis. S'ha de provar que hi ha un risc de confusi dels consumidors o
usuaris. El risc de confusi inclou el risc d'associaci. (si volem
enregistrar dos sabons amb el mateix nom, es dna un risc de confusi
en sentit estricte- si volem enregistrar un sab i un llapis amb el mateix
nom, estem davant un risc de confusi ampli: risc dassociaci, es a dir,
no confondre els productes, per associar ambds productes a un mateix
fabricant).

Larticle 8 reconeix el principi despecialitat: un signe no es pot concedir,

encara que sigui per productes diferents. En un primer moment totes les
marques seguien aquest principi, actualment est ms apartat. Directiva i
reglament adopten un concepte diferent: un parla de marca notria o marca
renomenada : hi ha un signe anterior inscrit que es vol sollicitat per
productes diferents, per es pot provocar una confusi als consumidors, ja
que pot ser que el propietari del signe anterior vulgui dur a terme una
collecci de productes diferents als que originriament fabricava i aqu si
que es produeixi la confusi. Per tractar aquests problemes, (aix es podia
tractar per competncia deslleial) el dret de marques sha expandit ms
enll del principi despecialitat a aquests casos, sobretot a zones que no
tenen el dret de la competncia desenvolupat.
El legislador espanyol opta per distingir dues categories que no existeixen al
dret comunitari: marca renomenada (coneguda per TOT el pblic, decau
totalment el ppi despecialitat) marca notria (marca coneguda per una part
del pblic, el ppi despecialitat decau, per noms pel sector del pblic que
coneix aquell signe). quan ls de la marca pugui establir una connexi.
Aquest cas de la marca renomenada i la notria NO SHA DE CONFONDRE
AMB LA MARCA NOTORIAMENT CONEGUDA DE LARTICLE 6 del conveni de
pars. (error del legislador). La marca notriament coneguda, dins del
principi despecialitat, s una marca que pot estar registrada o no a
lestranger (protegida) per que NO est enregistrada a espanya. s usada i
s notriament coneguda. El dret espanyol shi ha dadaptar i lha de seguir
protegint, sempre que el provi ls i la notorietat.
ALTRES DRETS ANTERIORS.

Nom/imatge dun tercer.

Supsit dhomonmia: preval el que entengui la generalitat del pblic.

Signes que reprodueixin, imitin, transformin autoritzacions concedides

pels drets dautor.

Nom comercial:
Article 10. agent o representant que vol enregistrar amb el mateix nom...
Procediment de concessi. Requisits a larticle 12 (sollicitud, reproducci de
la marca i llistat de productes o serveis). Importa la data de presentaci de
la sollicitud i la data de prioritat (6 mesos per les maques i els dissenys). Hi
ha un primer procediment formal, sexaminen dofici les prohibicions
absolutes i de cara a les prohibicions relatives es fa una revisi per saber si
hi ha drets anteriors. Per tant les prohibicions relatives no sexaminen
dofici.
Contingut del dret de marca (ttol V de la llei)
El titular dun dret de propietat industrial t uns drets i unes crregues. De
cara als drets podem distingir entre els efectes territorials de la marca (la
marca espanyola produeix efectes a Espanya i la comunitria a la UE). La
marca registrada es concedeix per 10 anys, es pot renovar per perodes
successius de 10 anys. No hi ha lmit a les renovacions (al contrari del
disseny) els signes son el dret de propietat industrial en que es permet una
protecci illimitada en el temps. De cara a les obligacions, sha de pagar les
taxes de concediment i les de renovaci. Crrega: obligaci dusar la marca
en el termini de 5 anys des de la data de publicaci de la concessi (us
efectiu i real a Espanya per tots els productes o serveis que figurin al
llistat) , excepte el cas que existeixin causes justificatives del dess. Sense
una protecci mnima dels signes distintius no pot existir una economia de
mercat de competncia.
Efectes en sentit estricte del contingut del dret de marca: (article 34):
contingut positiu (el registre de la marca concedeix al titular el dret exclusiu
dutilitzar-la en el trfic). Contingut negatiu (el titular pot prohibir utilitzar el
signe en cas de doble identitat ; en cas de risc de confusi; en cas de signe
enregistrat notori o renomenat en el sentit de larticle 8 de la llei).
Marques de distribuci. El titular duna marca de fbrica pot impedir que els
comerciants la suprimeixin, per no pot impedir que colloquin una marca de
distribuci (exemple: marques blanques)
lmits del dret de marca

reproducci en diccionaris

principi de lesgotament- en el cas de la marca hi ha una excepci al

esgotament: quan existeixin motius legtims que estableixin que lestat
del producte ha estat alterat desprs de la distribuci)

supsits que son dutilitzaci no comercial.

Cas del sector de lautomoci: no poden ampliar la protecci, hi ha el lmit

de la reparaci. Fabricaci de components a efectes de reparaci s lcita i
la llei de marques ho complementa dient que s lcit indicar el dest
daquests components.
Accions en defensa de la marca(per violaci) es poen exercitar a partir de la
publicaci al BOPI. El nucli de protecci s un nucli penal, ms enll hem
dacudir al dret civil.
Secessi: dun acte que sha produt es pot repetir. Indemnitzaci de danys i
perjudicis (article 42) sistema dimputaci objectiva en cas de posar la
marca en els embolcalls i responsabilitat per culpa en els altres casos.
Clcul de la indemnitzaci (article 43). Especialitat, lapartat 5 va preveure
que sense necessitat de cap prova si es declara una infracci se lha
dindemnitzar per un 1% de la xifra dels negocis de nosqeue.
Indemnitzacions coercitives (44).
Termini de prescripci. 5 anys epr tots els dret de propietat industrial desde
la producci del fet. Noms es pot demanar indemnitzaci perls fets que
shagin produt dins daquests 5 anys.
La marca com a objecte de propietat:
Es pot cedit: compravenda de marca
Es pot llicenciar contracte de llicncia son llicncies voluntries. Classes
de llicncies. La cessi de la marca s lliure. En el dret espanyol sha de
cedir tota la marca i a la marca comunitria s possible la cessi parcial.
LLI 11. EL DRET DE LA COMPETNCIA. LA COMPETNCIA DESLLEIAL I LA
PUBLICITAT ILLCITA.
Dret de la competncia: vol garantir que hi hagi llibertat de competncia.
Dret de la competncia deslleial: vol prohibir la competncia deslleial.
11.1. Naixement i evoluci histrica. (en relaci amb la llei 3/88 General de
Publicitat, la Llei 3/1991 sobre Competncia Deslleial i la llei 29/2009
El Conveni de Paris (1883) contenia larticle 10 bis que prohibia la
competncia deslleial (denigraci, confusi, engany) Son actes contraris a
les normes de correcci i bons usos mercantils. Abans hi havia lleis
nacionals, el dret de la competncia deslleial va aparixer a Frana i
volia que no hi hagus abusos en la llibertat de competir, per tant, limita la
competncia quan hi ha abusos. Aquesta acci t uns requisits: ha de
ser un dret de responsabilitat extracontractual, pel que sexigeix:
acci/omissi (1)
un dany (2)
una relaci de causalitat(antijuridicitat) (3)
culpabilitat(4)

la conseqncia s la indemnitzaci i la legitimaci correspon

activament a la vctima i passivament al causant (legitimaci
individual). (5)
(1)En aquesta acci hi ha dhaver un Acte de Competncia, que pot ser una
acci u omissi (per exemple: publicitat enganyosa per omissi), per sha
de realitzar en el mercat en una relaci de competncia entre el subjecte
actiu i el subjecte passiu de lacte: noms es dna en les relacions entre
operadors econmics, NO entre consumidors.
(2)En el dany, s suficient el perill concret de dany. El perill abstracte no
s suficient, per s suficient la prova que amenaa concretament un dany
a efectes que es pugui dictar una ordre cautelar de cessament o prohibici
de la conducta. Si es produeix el dany, sindemnitzar.
(3)Lantijuridicitat, encara que no estigui prevista per cap llei, s la
deslleialtat: manifestaci de la prohibici dabs del dret. Aquesta
deslleialtat s una noci molt vaga, les lleis anomenen actes concrets de
deslleialtat, per hi ha diversos casos que queden al marge de tot intent de
tipificaci de la deslleialtat, per aix, el 1909 sestableix una clusula
general de deslleialtat contrarietat als bons costums. Aqu hi haur
una contrarietat del dret europeu amb el dret angls, que no admet aquesta
clusula general. Linconvenient daquesta clusula s que s
excessivament vaga i converteix el jutge en legislador, creant inseguretat
jurdica en les empreses. Els avantatges son que permet protegir en
supsits en que no hi ha regulaci especfica, degut a la seva flexibilitat.
Aquests bons costums passen al Conveni de Pars a traves de les normes
de correcci i bons usos mercantils. Els tribunals francesos, quan van veure
que hi havia un buit de protecci no van dubtar a considerar la conducta
deslleial a partir de la jurisprudncia, els alemanys tenien una llei i els
anglesos no tenien clusula general.
(4) La culpabilitat era entesa com una intenci, per part de qui comet lacte
deslleial, de produir un dany a alg, sent conscient datemptar contra la
bona fe i destar sent deslleial.
(5)s necessria la responsabilitat objectiva en cas de la cessaci del dany.
Lacci de cessament de la conducta passa en primer pla, si es produeix el
dany, es preveu la indemnitzaci. Si en un cas concret es produeix un dany i
noms condemnem a indemnitzar, lempresari pot continuar amb el dany
malgrat hagi de pagar la indemnitzaci, per aix condemnem tamb a
cessar.
Finalment, a la legitimaci activa individual safegeix una legitimaci activa
collectiva: les associacions dempresaris, que poden iniciar accions per
competncia deslleial en demanda del cessament de la conducta.
(interessos individuals + interessos pblics).
Aquestes normes evolucionen al Conveni de Pars. Es platejava si larticle 10
bis del Conveni de Pars (sobre prohibici de la competncia deslleial) era

aplicable directament, sense cap norma daplicaci. En dret espanyol, la Llei

de Propietat industrial de 1902 prohibia la competncia illcita i tipificava
uns actes castigats penalment (tipus penals), aquesta noci era molt
limitada. Desprs, es va aprovar la reforma del 1929, que va donar lloc a
lEstatut sobre propietat industrial de 1931, per en matria de competncia
illcita es va mantenir la regulaci penal. El 1963 saprova la primera Llei de
defensa de la competncia: la llei de prctiques restrictives de la
competncia, de 1963, que va fer referncia a una futura Llei de
competncia deslleial. Saprova lestatut de la publicitat, que cont la noci
de publicitat deslleial, i es tipifica per primera vegada civilment la publicitat
deslleial. Aquesta noci de deslleialtat ve a seguir la lnia del CdP, s a dir,
remet als usos de comer extracontractuals. A la determinaci de qu s
lleial i que no s lleial en la competncia, nomes compta la opini dels
empresaris mercantils.
Aix doncs, distingim 3 Etapes:
1. en el Model paleo-lliberal no hi ha dret de la competncia deslleial
o b, si nhi ha, no hi ha cap clusula general. (abans de la llei de
1909 i cas angls) La Llei de Marques del 88 liberalitzava prctiques
que els cercles dempresaris havien considerat deslleials. Exemples:
actes dimitaci, actes de comparaci (la publicitat comparativa, per
un competidor pot ser deslleial, per als consumidors els pot
interessar la publicitat comparativa per obtenir ms informaci).
Desprs de la Llei de marques es va aprovar la Llei General de
Publicitat, 34/88, que va seguir la llei de marques, i va derogar
lestatut de publicitat del 64 (q establia un sistema particular de
control pseudo-administratiu de la publicitat illcita) aquesta llei
seguia la clusula general de la llei de marques per a regular la
competncia deslleial. La Llei de competncia deslleial 3/91 podria
haver optat per derogar la LGP, per no ho va fer implcitament, va
deixar els articles relatius a la publicitat deslleial, per no queda clar
si son vigents o no. Per la publicitat deslleial es podia acudir a una o
altra llei indistintament.
2. Model professional es correspon pel cas que hi hagi una clusula
general, que malgrat que existia fa temps, no es va aplicar fins
posteriorment. Corresponen a aquest model lEstatut de publicitat de
1902. Tamb sha dincloure la primera normativa espanyola sobre
prohibici de competncia deslleial, establerta en un precepte de la
Llei de marques de 1988 (articles 87 i 88). Aquesta llei arribava tard i
posteriorment arriba la Llei 3/1991 de Competncia Deslleial. Aquesta
llei formula una clusula general neutre (regula lordre pblic
constitucional, no noms els usos mercantils exclusius dels
empresaris, sin que t en compte els interessos dels consumidors i
usuaris i interessos pblics, sempre que entre subjecte actiu i passiu
hi hagi una relaci de competncia). Amb aquesta Llei el dret de la
competncia deslleial i el dret de la protecci de la competncia

passen a complementar-se, perqu ambds regulen lodre pblic i els

interessos pblics, per noms es considerava deslleial tot
comportament que resultes objectivament contrari a les exigncies
de la bona fe.
3. Model social. Amb la reforma de operada per la Llei 29/2009, es
passa a considerar contrari a la bona fe, en les relacions entre
empresaris i consumidors, tot aquell comportament de lempresari
que no sigui diligent professionalment en relaci als consumidors i
que distorsioni o pugui distorsionar el comportament econmic del
consumidor mitj. Aix doncs, els interessos protegits no son noms
els dels competidors directament afectats, sin tamb els dels
consumidors malgrat no hi hagi una relaci de competncia entre
aquests. Per tant, la clusula general, que tamb opera a partir
daquesta llei, estableix una mesura de deslleialtat diferent segons si
estem davant comportaments en relacions entre empresaris o entre
algun daquests i consumidors.
11.3. Objecte i interessos protegits. mbit d aplicaci.
En un primer desenvolupament de la prohibici de la competncia deslleial
els interessos protegits eren els interessos privats dels empresaris, que
resultaven perjudicats pels actes deslleials. A finals dels anys trenta sestn
la idea de la protecci de la competncia lleial en el trfic mercantil, veient
necessria la protecci dels interessos dels consumidors i de la collectivitat
en general. Aquesta fase sidentifica amb el model Social exposat
anteriorment i es passa a afirmar que la prohibici de la competncia
deslleial no noms protegeix els empresaris des duna perspectiva
corporativa, sin que tamb tutela els interessos dels consumidors, que
poden veures afectats per moltes actuacions (actes de confusi, de
denigraci, dimitaci, etc). Aquesta protecci es plasma fonamentalment
en el reconeixement de la legitimaci activa en favor dels consumidors i les
reves respectives associacions per a iniciar accions contra linfractor.
La LCD saplica a determinats actes realitzats en el mercat per part dagents
econmics. Comprn lmbit objectiu i subjectiu, deixant enrere lmbit
territorial.
mbit objectiu: la LCD regula els actes de competncia: s necessari que
lacte de competncia deslleial sigui realitzat al mercat i amb finalitats
concurrencials, s a dir, que lacte sigui objectivament idoni per a promoure
o assegurar la difusi en el mercat de les prestacions prpies o dun tercer .
(ja no es busca la efectiva competncia entre linfractor i la vctima). Per una
altra part, no cal que aquest acte hagi causat efectivament un dany, sin
que s prou amb que lacte sigui susceptible de produir-lo. Lacte ser
deslleial des del moment que sigui potencialment idoni per causar el dany.
Exemple: els articles 5 i 6 LCD consideren deslleials els actes de confusi i
engany simplement si son susceptibles dinduir a error a alg, no cal provar

que linfractor
consumidors.

hagi

efectivament

indut

engany

confusi

als

mbit subjectiu: La llei saplica als empresaris professionals i qualsevol

persona fsica o jurdica que participi en el mercat. s suficient un acte de
competncia per participar en el mercat, no cal participaci continuada. El
captol segon saplica amb carcter general a tots els participants actius al
mercat. El captol tercer noms saplica a consumidors.
11.4. La clusula general.
La limitaci de la competncia davant abusos, s a dir, davant la deslleialtat
no quedava ben definida o ho era de manera molt vaga. La llei anomenava
actes concrets de deslleialtat, per nhi havia alguns que quedaven al
marge tot i lintent de tipificaci daquesta. Per aix, el 1909 sestableix
una clusula general de deslleialtat: contrarietat als bons
costums. Aqu hi haur una contrarietat del dret europeu amb el dret
angls, que no admet aquesta clusula general. Linconvenient daquesta
clusula s que s excessivament vaga i converteix el jutge en legislador,
creant inseguretat jurdica en les empreses. Els avantatges son que permet
protegir en supsits en que no hi ha regulaci especfica, degut a la seva
flexibilitat. Tot i aix, aquest sistema de clusula general no va
desenvolupar-se fins la creaci de la LCD (tant la de 1991 com a la reforma
del 2009), que la tracta en el seu article 4. Es tracta dun model de clusula
general prohibitiva de carcter neutre, que no remet als usos de comer,
sin a lorde pblic econmic. Amb la reforma del 2009 aquesta clusula
general es concreta duna manera ms diferenciada en el cas que es tracti
de comportaments en relacions entre empresaris o entre empresaris i
consumidors. Tot i aix, aquesta clusula no requereix que la conducta sigui
dolosa, sin que existeixi una conducta objectivament contraria a la
diligncia professional exigible que cre lacte de competncia deslleial.
Diem que s una clusula general perqu remet a un ordre diferent que la
prpia llei, no s un concepte indeterminat (donaria marge dinterpretaci)
sin que remet a una ordre constitucional. Linconvenient de les clusules
generals s la flexibilitat i la inseguretat jurdica, per que a aquestes
alades(1991) ja s una inseguretat jurdica molt controlada. Les clusules
generals compleixen una doble funci:

Funci concurrent: la infracci de qualsevol tipus concrets son a la

vegada infracci de la clusula general.

Funci complementaria: si una determinada conducta no esta

prevista en un tipus concret hem dacudir a la clusula general. Fins a
quin punt hi ha un buit de protecci o fins a quin punt el tipus
concret ja preveu els actes que queden prohibits i ms enll ja no
podem invocar la clusula general?? Hi ha gran dificultat per
determinar-ho.

A larticle 4 tamb es conte una clusula general aplicable noms a

qestions de consumidors i usuaris de cara a les clusules abusives. El
concepte de consumidor mitj lha definit la jurisprudncia comunitria, s
el consumidor normalment informat i raonablement atent i perspica no s
ni molt desprevingut ni molt atent. Aquesta noci pot variar atenent al
sector concret (sector infantil, etc.).
11.5. Els actes concrets. Classificaci:
La clusula general de larticle 4 LCD es complements amb una tipificaci
dels actes concrets de competncia deslleial ms freqents en la prctica.
Sanomenen en els articles 5 i segents, per tant, quan ens trobem davant
un acte susceptible de ser deslleial primer haurem datendre a aquests
articles i, en defecte, a la clusula general. Dins daquests actes concrets,
distingim els actes de competncia deslleial que perjudiquen els
professionals, els que perjudiquen els consumidors, i els que perjudiquen els
interessos generals del mercat.
A) Actes que perjudiquen els participants:
Es tracta dactes d aprofitament i dobstaculitzaci.

Actes daprofitament: (articles 6, 11, 12)

o

Article 6: actes de confusi: consisteixen en activitats idnies per

crear confusi en relaci amb lactivitat, les prestacions o
lestabliment ali. Estan relacionats amb els actes dimitaci de
larticle 11.2.

Article 11 diu imitaci, el principi s el de lliure imitaci que s un

acte en principi lcit, sempre i quant la imitaci sigui de
prestacions i iniciatives que no estiguin protegides per un dret
dexclusiva. Tot i aix es prohibir la imitaci que resulti idnia per
generar associaci (relacionat amb la confusi) o quan suposi un
aprofitament indegut de la reputaci o lesfor ali. Imitar s
competir en base als propis medis.

Article 12 prohibeix lexplotaci de la reputaci aliena, s a

dir, quan un competidor saprofita de la reputaci industrial,
comercial o professional adquirida per un altre en el mercat.

Actes dobstaculitzaci ( articles 9, i 10) s una categoria molt mplia

que considera la denigraci i la comparaci illcita.
o

Article 9. Els actes de denigraci son aquells que consisteixen en

la difusi de manifestacions aptes per menyscabar la bona fama
dun tercer en el mercat. NO es considera denigraci el fet de
realitzar afirmacions que siguin exactes, verdaderes i pertinents,
en favor de linters pblic de conixer. No son pertinents les

manifestacions relatives a condicions estrictament personals del

subjecte.
o

Article 10. La comparaci illcita va ser regulada molt aviat pel

dret comunitari es va situar a mig cam entre els pasos que
prohibeixen la publicitat comparativa i el model dels EEUU de
licitud prcticament total de la publicitat comparativa. (comparar
s competir en base als mrits) Sestableixen uns requisits
concrets molt estrictes que ha de complir la comparaci pblica
per a no ser deslleial: a) els bns o serveis comparats han de tenir
la mateixa finalitat, b) la comparaci sha de realitzar de manera
objectiva
entre
caracterstiques
essencials,
pertinents
i
verificables; c) per els productes amb denominaci dorigen la
comparaci noms podr fer-se amb altres productes de la
mateixa denominaci; e) la comparaci no podr ser enganyosa,
denigratria ni pot suposar un aprofitament de la reputaci aliena.
Larticle 10 avarca tota comparaci pblica: admet per exemple,
un test de productes als consumidors per elaborar una comparaci
objectiva entre caracterstiques essencials. Inicialment, si no es
complien els requisits, la publicitat es declarava illcita, per el
dret de marques sha expandit ms enll de ls a ttol de marca
cap a ls al trfic econmic, per tant deixa obert el cam a que es
pugui interpretar que si la comparaci s illcita sinfringeixi el
dret de marques.

Per una altra part, els articles 13 i 14 contenen ambds actes

(dobstaculitzaci i aprofitament). Larticle 13 s el fonament de la
protecci del secret i comprn tot secret empresarial (llistat de clients,
coneixements tcnics no patentats mantinguts en secret, etc. ) aquest
article dicta una norma de no fer que protegeix els secrets. No est
garantit en el dret comunitari. Es prohibeixen tres actes: quan un tercer
t coneixement dun secret, via legtima ( se li comunica) o illegtima
(espionatge) no pot:

divulgar-lo

explotar-lo comercialment.

Adquirir el secret industrial de manera illegtima

Larticle 14 tracta el tema de la inducci a la ruptura contractual, calculant

fins a quin punt s un problema la captaci de collaboradors (atraure part
dels treballadors duna altra empresa) es considera deslleial induir a
incomplir un contracte, etc.
(B) Els actes que perjudiquen els consumidors.
Preveu la prohibici dels actes dengany, previst a larticle 5. La reforma va
incloure larticle 7 omissions enganyoses, tamb larticle 8 prctiques
agressives.

Article 5. Els actes dengany son qualsevol conducta que contingui

informaci falsa, o vera que pugui induir a error als seus
destinataris. (engany= perill dinducci a error: ha de ser lengany
per induir a error al consumidor mitj del grup; no s un engany
objectiu, sin subjectiu.) per una altra part, lacte dengany ha
dincidir sobre alguns aspectes, com per exemple: el preu del
producte o el seu mode de fixaci; lassistncia postvenda al client i
el tractament de les reclamacions; els compromisos de lempresari o
professional, etc. Dins daquestes prctiques enganyoses, nhi ha
unes que, afectant tamb als competidors, nicament poden
perjudicar als seus destinataris quan son consumidors i usuaris.
o

Prctiques enganyoses per confusi (article 20).

Prctiques enganyoses sobre codis de conducta o altres

distintius de qualitat (article 21).

Prctiques promocionals enganyoses. (article 22)

Prctiques enganyoses sobre la naturalesa i les propietats dels

bns o serveis, la seva disponibilitat i els serveis de postvenda.
(article 23)

Prctiques de venta piramidal. (article 24)

Prctiques comercials encobertes (article 26)

Altres.

Article 7. Les omissions enganyoses consisteixen en una omissi o

ocultaci de la informaci necessria per a que el destinatari adopti o
pugui adoptar una decisi relativa al seu comportament econmic
amb el degut coneixement de causa. Exemple: supsits en que la
informaci s poc clara, ambigua, etc. Per determinar si un acte s
enganys o no, sha datendre al context en que es produeix.

Article 8. Les prctiques agressives constitueixen una nova

modalitat dactes deslleials introduda per la llei 29/2009, es
refereixen a les conductes susceptibles dafectar de manera
significativa la llibertat delecci o conducta del destinatari en relaci
al b o servei del que es tracti, sempre i quan la conducta es dugui a
terme mitjanant acusament, coacci, o influncia indeguda per
aprofitament de la posici de poder en la relaci amb el destinatari o
consumidor.
o

Prctiques agressives per coacci: fan creure al consumidor

que no pot abandonar lestabliment de lempresari fins haver
contractat.

Prctiques agressives per acusament. (visites realitzades per la

persona al domicili del consumidor, ignorant les seves
peticions per a que lempresari abandoni la seva vivenda;
propostes no desitjades i reiterades per telfon, fax o correu
electrnic.

Prctiques agressives en relaci amb els menors.

Altres prctiques agressives.

(C) els actes que perjudiquen els interessos generals del Mercat

Article 16, malgrat que preveu els actes de discriminaci dels

consumidors, en el seu segon apartat es prohibeix la explotaci per
part duna empresa duna situaci de dependncia econmica
en la qual es puguin trobar altres empreses, clients o provedors.
Larticle 102 TFUE prohibeix la posici de domini, larticle 16.2 no
reflecteix la posici de domini, per preveu situacions en que, per
exemple, hi ha dues empreses, una amb poder i una altra amb
situaci de dependncia econmica, pel que la poderosa saprofita
daquesta situaci

Article 17. Prohibeix la venda a prdua, tot i que en principi la

fixaci de preus s lliure, per aquesta prctica es considera deslleial
en tres supsits: quan sigui:
o

enganyosa (sigui susceptible dinduir a error als consumidors

sobre el nivell de preus daltres productes de lestabliment)

denigratria (desacrediti la imatge dun producte o establiment

ali)

quan formi part duna estratgia encaminada a eliminar a un

competidor o grup de competidors del mercat.

D) Infracci de normes:
Est prevista a larticle 15 LCD i consisteix en el fet de prevaldres dun
avantatge competitiu adquirit mitjanant la infracci de les lleis, sempre que
suposi avantatge significatiu. Exemple: Comerciant que obre el seu
establiment incomplint les normes en matria dhoraris. De manera
expressa es considera deslleial la contractaci destrangers sense
autoritzaci legal per a treballar a Espanya.
La Publicitat illcita com a acte de competncia deslleial.
La regulaci de la publicitat estava a la Llei General de Publicitat de 1988
(que va derogar lEstatut de Publicitat) La Llei de Competncia Deslleial va
passar a regular i tipificar la publicitat deslleial, sense derogar la part
corresponent a la LGP. Els actes de publicitat illcita estan regulats a larticle
18 de la LCD, per tant, davant un missatge publicitari illcit es podr acudir

a les accions derivades de la legislaci de competncia deslleial i publicitat

agressiva. Larticle enumera els casos en que ens trobem davant de
publicitat illcita.

Publicitat contraria a la CE.

Publicitat adreada als menors.

Publicitat subliminal. (no confondre amb la publicitat encoberta com a

missatge informatiu, cas de publicitat enganyosa)

11.6. Accions exercitables

La llei reacciona davant els actes de competncia deslleial sancionant amb
diverses mesures als subjectes que incorren en ells. Es concedeix al
perjudicat per lacte deslleial una srie daccions civils previstes a larticle
32 LCD. Malgrat ser civils, en seran competents els Jutjats Mercantils.
Accions:
1. Acci Declarativa: consisteix en demanar al jutge que declari que un
acte s deslleial, per tant, illcit.
2. Acci de Cessaci: pretn la cessaci a la prohibici de la reiteraci
futura dun acte deslleial. Per a sollicitar-la davant el jutge no s
necessari que la conducta ja shagi produt, s prou que existeixi el
risc potencial de que es cometr lacci deslleial. Tamb es pot
demanar la cessaci provisional de lacte presumptament deslleial
mitjanant mesures cautelars.
3. Acci de remocin dels efectes. Consisteix en eliminar els efectes
nocius produts pel comportament deslleial. Per exemple: la
destrucci detiquetes, imitacions de marques registrades, etc.
4. Acci de rectificaci. Per obtenir la rectificaci de les informacions
enganyoses o deslleials.
5. Acci dindemnitzaci per danys i perjudicis. Quan en la realitzaci de
lacte deslleial hagus intervingut dol o culpa per part de lagent
infractor.
6. Acci denriquiment injust. Noms procedir quan lautor de lacte de
competncia deslleial lesioni una posici jurdica de la vctima
emparada per un dret dexclusiva. Noms la pot interposar el titular
de la posici jurdica violada davant el beneficiari de lenriquiment.
Legitimaci activa: Qualsevol persona fsica o jurdica que participi en el
mercat i els interessos econmics de la qual hagin resultat directament
perjudicats o amenaats per la conducta deslleial. EXCEPTE en el cas de
lacci denriquiment injust, que noms podr ser interposada pel titulat de
la posici jurdica violada. Tamb son legitimades:

Associacions professionals representatives dinteressos afectats.

Associacions de consumidors i usuaris, sempre que reuneixin els

requisits.

Entitats de defensa dels interessos dels consumidors daltres Estats

membres de la UE.

El Ministeri Fiscal.

Legitimaci passiva: Contra qualsevol persona que hagi realitzat o ordenat

la conducta deslleial o que hi hagi cooperat. EXCEPTE en el cas de lacci
per enriquiment injust, que noms podr anar dirigida contra el beneficiari
de lenriquiment.
LLIC 12. DRET DE LA COMPETNCIA. LA DEFENSA DE LA COMPETNCIA.
12.1. La legislaci Antitrust: evoluci histrica i fonaments terics.
El desenvolupament de la llibertat dempresa implica una situaci de
competncia imperfecta (contraria a la idllica competncia perfecte en la
que cap empresa es trobava en situaci dinfluir sobre els preus, que seran
fixats pel mercat i els consumidors tindran lltima decisi). Amb el
desenvolupament dels nous sectors econmics i de les grans empreses
industrials (sobretot als EEUU), es desenvolupa un sistema de monopoli i
oligopolis que implica una srie dabusos i obstacles a aquesta llibertat
econmica. Aquests obstacles son de dos tipus:
Obstacles naturals, que sorgeixen de la prpia estructura del mercat,
com ara, laugment dels costos de la tecnologia o la creaci de les
grans empreses, ... que generen obstacles al no permetre alguns
competidors formar part del mercat per no reunir determinats
requisits.
Obstacles artificials, que son creats o imposats voluntriament per
part dels competidors per eliminar, limitar, restringir la competncia
en benefici propi o dels consumidors. Exemple: convenis entre
empresaris per fixaci de preus de mercat (trusts), abusos de posici
de domini, etc.
Davant aquests obstacles a la llibertat de competncia es va dur a terme
una legislaci per prevenir, reprimir i sancionar aquestes abusos que
constituen els obstacles: es va desenvolupar la Legislaci Antitrust. Aquesta
legislaci t el seu origen als EEUU i es desenvolupa principalment contra
aquests obstacles artificials esmentats abans. Posteriorment els pasos
europeus i altres van comenar a desenvolupar les seves prpies lleis
antitrust: a Espanya es va regular amb la Llei 15/2007 de Defensa de la
Competncia.
12.2. Dret de la competncia de la UE: Articles 101 i 102 TFUE.

Dins de la UE el dret de la competncia es regula pels articles de 101 a 107

del TFUE (dret originari) i pels reglaments comunitaris (dret derivat).
Larticle 101 del TFUE prohibeix els acords i prctiques
concertades entre dues o ms empreses per impedir, restringir,
falsejar la competncia dins el mercat. Dos requisits:
1. Ha de ser un verdader acord de voluntats entre empreses. Aquestes
empreses no tenen perqu ser competidores, poden ser acords
verticals (entre empreses de diferent categoria) o acords horitzontals
(entre empreses competidores).
2. La conducta perjudicial ha de tenir per objecte la restricci,
impediment, falsejament de la competncia dins el mercat com de
la UE. Si afecta noms el mercat dun Estat, ser daplicaci la
legislaci sobre defensa de la competncia que regeixi a tal estat.
Els acords prohibits son els que poden tenir per objecte:
La fixaci de preus de venda i altres condicions contractuals.
Limitaci o control de la producci.
Repartiment territorial i de les fonts dabastiment.
Aplicaci a tercers de condicions desiguals per prestacions
equivalents.
Tot i aix, aquestes prohibicions no tenen carcter absolut, larticle 10.3
preveu una srie de requisits, que si es donen sautoritza un acord
restrictiu:
Si t efectes beneficiosos que superin els efectes restrictius
(compensin).
Si els consumidors obtenen un benefici de la prctica.
Si son restriccions indispensables per aconseguir els objectius de
mercat.
Si amb ells no selimina totalment la competncia.
Larticle 102 del TFUE prohibeix labs de posici de domini per
part dUNA empresa. (Monopoli) Aquesta posici de domini en el
mercat com estar prohibida sempre i quan pugui afectar el comer
entre els EM. La jurisprudncia del TJUE ha definit la posici de domini
com una posici de fora econmica de la que gaudeix una empresa i
que li permet impedir el manteniment duna competncia efectiva en el
mercat, donant-li la possibilitat de comportar-se duna manera
independent als seus competidors i clients. Aquesta posici de domini
noms opera respecte un sector de productes i una rea geogrfica
concreta, per aix sha de determinar b quin s el mercat de referncia:
Comunicaci de la Comissi, que estableix que el mercat de referncia
comprn la totalitat dels productes i serveis que els consumidors
consideren intercanviables en ra de les seves caracterstiques (preu, us,
etc.). el marc geogrfic de referncia compren la zona en la qual les
empreses afectades desenvolupen activitats de subministrament dels
productes de referncia. t en compte el mercat geogrfic: si
saugmenta el preu per costos de transport, etc. tamb laspecte
temporal: si en aquell mercat hi ha o no barreres dentrada. A partir del

mercat de referncia es fixen les quotes de mercat. Sentn que una

quota a partir del 40% ja es pot entendre que hi ha posici de domini,
60% ja es presumeix. Aquesta prohibici de domini no est prohibida, el
que es prohibeix es lABS daquesta posici de domini.
Possibles abusos:
Imposici de preus de venda i de compra no equitatius.
Limitaci de la producci, el mercat o el desenvolupament tcnic en
perjudici dels consumidors.
Aplicaci a tercers de condicions desiguals per a prestacions
equivalents.
12.3. El Reglament del Consell 1/2003 general daplicaci. El sistema
dexempci legal.
Davant de les exempcions previstes a larticle 101.3 TFUE que podien
demanar-se a la Comissi Europea de manera individual si es complien els
requisits que establia larticle, el desenvolupament del reglament 1/2003 va
suposar una supressi de les notificacions a la Comissi, de manera que es
preveu una autoritzaci automtica daquells acords restrictius que
compleixin les condicions de larticle 101.3. Aix doncs, son les prpies
empreses involucrades les que hauran dexaminar si el seu acord ha de
considerar-se autoritzat pel fet de complir els requisits establerts:
Si t efectes beneficiosos que superin els efectes restrictius
(compensin).
Si els consumidors obtenen un benefici de la prctica.
Si son restriccions indispensables per aconseguir els objectius de
mercat.
Si amb ells no selimina totalment la competncia.
12.4. Reglaments dexempci per categories. A)Acords verticals, B) Acords
horitzontals, C) Acords de transferncia de tecnologia.
Aquestes exempcions no son de carcter individual, sin que es realitzen en
bloc, segons la categoria i suposen una agilitzaci del funcionament de les
autoritzacions quan es presentaven casos similars.
Reglament dels Acords verticals 1999 substitut pel reglament 330/2010
relatiu a laplicaci de larticle 101.3 del TFUE a determinats acords verticals
i prctiques concertades.
Reglament 772/2004 sobre determinades categories dacords de
transferncia de tecnologia.
12.5. La noci dempresa.
A efectes del Dret de la competncia, el concepte dempresa no t un sentit
tan ampli com el de la interpretaci per part del TJUE, sin que en aquest
cas no tindran consideraci dempresa:
o Les societats pertanyents a un mateix grup de societats
(sentn que la societat del grup no s autnoma en les seves
decisions).

Els agents comercials (malgrat ser empresaris independents,

constitueixen una prolongaci de lempresari principal en el
mercat).

12.6. La llei 15/2007 de defensa de la competncia.

En el dret espanyol, la matria sobre defensa de la competncia va intentar
ser regulada en la Llei sobre repressi de les prctiques restrictives de
competncia del 1963, per va resultar inoperant. Es va desenvolupar la
Llei 16/1989 de Defensa de la Competncia que ha desembocat en la vigent
Llei 15/2007 de Defensa de la Competncia. Aquesta llei protegeix la
competncia efectiva mitjanant la prohibici duna srie de conductes:
1. Conductes perjudicials: (article 1 LDC) es prohibeix tot acord, decisi
o recomanaci collectiva o prctica concertada que tingui per
objecte, produeixi o pugui produir un impediment, restricci o
falsejament de la competncia en tot o part del mercat nacional.
Exemple (igual article 101 TFUE) conductes que consisteixin en :
a. Fixaci de preus i altres condicions comercials.
b. Limitaci
o
control
desenvolupament tcnic.

de

la

producci,

distribuci,

c. Repartiment del mercat o de les fonts daprovisionament.

d. Aplicaci de condicions
prestacions equivalents.

contractuals

desiguals

per

Aquestes conductes perjudicials son nulles de ple dret.

2. Abs de posici de domini: (article 2 LDC) La LDC no prohibeix els
monopolis ni les posicions de domini dun o diversos empresaris, per
s que prohibeix lexplotaci abusiva daquesta posici exclusiva.
Requisits per a que es doni un abs:
a. Cal que existeixi una posici de domini unilateral o conjunta en
tot o part del mercat nacional.
b. Cal que sabusi daquesta posici mitjanant: imposici de
preus no equitatius; limitaci de la producci o el
desenvolupament tcnic; aplicaci de condicions contractuals
desiguals per a prestacions equivalents.
3. Falsejament de la lliure competncia per actes deslleials.(article 3
LDC) Actes deslleials que, pel fet de falsejar la lliure competncia,
afecten linters pblic i el funcionament competitiu del mercat.
Exemple: casos del dumping del venedor contra els seus
competidors; boicot; vendes a prdua per expulsar competidors.
Aquests casos fan plantejar la qesti de si per a sancionar aquestes

conductes, la Comissi Nacional de Mercats i Competncia ha de

qualificar-la prviament com a conducta de competncia deslleial.
Per aquesta feina s dels Tribunals mercantils, per tant, no cal
formalitzaci de la qualificaci de lacte com a competncia deslleial
per a que la CNMC pugui analitzar-lo, qualificar-lo i sancionar-lo com a
prctica o conducta prohibida.
Tot i aix, les prohibicions previstes als articles 1 i 2 LDC no tenen carcter
absolut, sin que hi ha diverses excepcions:
o

Conductes exemptes per llei: la prohibici no saplica a aquelles

conductes que, malgrat produir efectes anticompetitius, resultin
autoritzades per una Llei.

Conductes de menor importncia: conductes que, per la seva escassa

importncia, no siguin capaces dafectar de manera significativa la
competncia. Exemple: Acords amb quota de mercat que no
excedeixi el 10% dels mercats rellevants afectats en els acords
horitzontals i un 15% en els acords verticals.

Conductes prohibides autoritzades o autoritzables: b perqu aix ho

exigeixin raons dinters pblic o perqu produeixin altres efectes
ms beneficiosos sobre els consumidors. Sha passat a un sistema
dautoritzaci automtica quan els acords, decisions, recomanacions i
prctiques compleixin els requisits:

Permetin als usuaris participar de manera equitativa en els

avantatges de lacord.

No imposin a les empreses interessades restriccions que no siguin

indispensables.

12.7. rgans daplicaci i procediment.

A) Dret de la UE:
Tradicionalment ha estat la prpia Comissi Europea la que sencarregava
daplicar la normativa comunitria en matria de defensa de la
competncia (articles 101 i ss TFUE i Reglaments). No obstant, la seva
competncia sha vist afectada pels canvis que ha establert el Reglament
1/2003 del Consell, que va suprimir la necessitat de sotmetre a autoritzaci
prvia de la Comissi els acords i conductes perjudicials que compleixin els
requisits previstos a larticle 101.3, simplificant i descentralitzant laplicaci
dels articles 101 i 102. Daquesta manera, els acords o conductes contraris
a aquests articles son declarats automticament prohibits i alhora, les
conductes i acords que compleixin els requisits de larticle 101.3 es
declararan permesos automticament, sense requerir la decisi de la
Comissi.

Aix doncs, la Comissi passa a encarregar-se de la repressi de conductes

ms greus, amb amplssims poders dinspecci i dimposici de multes
coercitives i sancionadores segons el volum dafectaci. Tot i que, alhora,
tamb sha reforat les competncies de les autoritats i tribunals nacionals
en laplicaci del dret Comunitari, que podran aplicar els articles 101 i 102
TFUE davant els rgans jurisdiccionals nacionals (jutjats Mercantils), que no
es podran pronunciar mai en contra de les decisions prvies que hagus
adoptat la Comissi en la mateixa matria.
B) Dret Intern.
Tradicionalment, laplicaci del Dret de defensa de la competncia a
Espanya estava atribut al Servei de Defensa de la Competncia i al Tribunal
de Defensa de la Competncia. Amb lentrada en vigor la Llei 15/2007 de
Defensa de la Competncia es va passar a substituir aquests rgans per la
Comissi Nacional de la Competncia. Posteriorment, el 2013 sha passat a
unir la CNC i altres organismes reguladors dmbits sectorials, com ara la
Comissi Nacional dEnergia, Comissi del Mercat de les Telecomunicacions,
Comit de regulaci Ferroviria, ... en un organisme, la Comissi Nacional
dels Mercats i de la Competncia. Amb aquesta uni es pretn augmentar la
seguretat jurdica i disminuir els costos que suposava tal desplegament
drgans.
La Comissi Nacional dels Mercats i de la Competncia s un organisme
pblic que actua amb autonomia orgnica i funcional i amb plena
independncia del Govern, de les AP i dels agents del mercat. Es composa
per:

Quatre direccions dinstrucci. De les quals destaca la Direcci de

Competncia.

El Consell de la CNMC. s un rgan collegiat encarregat de la resoluci

dexpedients, format per 10 consellers i un President. Consta de dues
Sales: Sala de competncia i Sala dassumptes de supervisi regulatria.
La sala de competncia sencarrega denjudiciar els assumptes que li
atribueix la LDC. Els membres del Consell son nomenats pel Govern, a
proposta del Ministre dEconomia per un termini de 6 anys, sense
possibilitat de reelecci.

Funcions de la CNMC:

Instrucci i resoluci en matria daplicaci de la LDC relatives a

conductes prohibides, concentracions econmiques i ajudes
pbliques.

Aplicaci a Espanya de la normativa comunitria prevista als

articles 101 i 102 TFUE.

Vetllar per la correcta aplicaci uniforme de la normativa en

matria de competncia mitjanant la coordinaci dels rgans
autonmics amb lAGE i els rgans jurisdiccionals.

Altres funcions de promoci i elaboraci destudis i treballs

dinvestigaci en matria de competncia.

Per una altra banda, tamb es reconeix (a partir de la STC 208/1999) a les
CCAA competncies dexecuci en matria de defensa de la competncia,
sens perjudici de la competncia exclusiva de lEstat en matria de bases i
coordinaci de la planificaci general de lactivitat econmica. Es reserva a
les CCAA lexercici daquestes competncies en el seu territori en relaci
amb les conductes prohibides quan aquestes, sense afectar a un mbit
superior al de la CCAA o al conjunt del mercat nacional, alterin o puguin
alterar la lliure competncia en lmbit de la respectiva CCAA. Hi ha
diverses comunitats autnomes que han procedit a la creaci de tribunals
autonmics de defensa de la competncia: Autoritat Catalana de la
Competncia, Consell Gallego de la Competncia, Autoritat Basca de la
Competncia, etc. Tot i aix, la LDC ordena que es dugui a terme la
coordinaci de la Comissi Nacional dels Mercats i la Competncia amb els
rgans competents de les CCAA.
Procediment:
Les infraccions de la LDC son objecte del corresponent procediment
administratiu sancionador, iniciat dofici per la CNMC o per denuncia.
Existeix una fase diniciaci i instrucci de lexpedient, dirigida a
lesclariment dels fets (que correspon a la Direcci de la Competncia) i la
fase de resoluci de lexpedient davant el Consell de la CNMC. Contra les
resolucions de la CNMC noms es podr interposar recurs contencis
administratiu.
Una de les grans novetats que va introduir la llei 15/2007 s el denominat
procediment de clemncia, que consisteix en que la CNMC eximir el
pagament de la multa a aquella empresa o persona fsica que, formant part
dun crtel, denunci la seva existncia i aporti proves per a la investigaci.
12.8. Control de les concentracions.
A) Dret de la UE.
Les concentracions son operacions que duen a terme algunes empreses en
les que adquireixen un control sobre la totalitat o una part duna o vries
empreses mitjanant participacions en el capital, compra dactius o
contractes, fusions. Aquestes concentracions eren vistes de manera
negativa, suposaven un perill per la competncia efectiva, per aix
sexercia un control ex ante mitjanant el Reglament de 1989 per evitar que
es desenvolupessin. Pel contrari, amb el Reglament 139/2004 es passa a
considerar les concentracions com a necessries en lactual entorn
competitiu i globalitzat, ja que poden augmentar la competitivitat de la

industria europea. Tot i aix, aquestes concentracions segueixen sent

objecte de control per garantir que aquestes no suposin un obstacle
significatiu per a la competncia efectiva en el mercat com , per noms
son objecte de control per part de la Comissi les operacions de
concentraci de dimensi comunitria, que puguin afectar el mercat com
pel fet dinvolucrar empreses dEstats membres diferents i, a ms, sexigeix
que les empreses que participin en la concentraci en conjunt tinguin un
volum de negocis a nivell mundial de ms de 5.000 milions deuros i a nivell
de la UE, que almenys dues de les empreses tinguin un volum de negoci
individual superior als 250 milions deuros.
Per a poder realitzar les concentracions caldr sollicitud a la Comissi, que
decidir, desprs dun examen de la sollicitud, si declara la operaci
compatible o incompatible amb el mercat com.
B) Dret intern.
Les concentracions en lmbit de lestat espanyol queden regulades als
articles 7 a 10 LDC.
Cal una notificaci prvia a la CNMC per part dels interessats en la
concentraci i calda que es compleixi almenys un dels segents requisits:
Com a conseqncia de la operaci sobtingui una quota igual o
superior al 30% del mercat rellevant del producte o servei en lmbit
nacional.
Quan el volum global de vendes a Espanya del total dempreses
participants en loperaci superi en lltim exercici comptable els 240
milions deuros i que almenys dues de les empreses participants
realitzin individualment a Espanya un volum de vendes superior a 60
milions deuros.
Procediment: un cop notificada la CNMC sobre la sollicitud de concentraci,
la Direcci de Competncia de la CNMC dur a terme lexamen. Si no es
desestima per silenci administratiu, el Consell de la CNMC emetr una
resoluci per obrir un procediment daudincia pels afectats i adoptar la
decisi final, que podr ser estimatria o desestimatoria.
12.9. Control dels ajuts pblics.
El TFUE i el Dret de la competncia velen per lexistncia duna igualtat de
tracte entre empreses pbliques i privades, per aix el TFUE, en els seus
article 106 i 107 prohibeixen estrictament la concessi per part dels Estats
de determinades ajudes pbliques (dels fons pblics) a empreses concretes
o a sectors concrets de manera que discriminin la resta de competidors que
no es puguin acollir a tals ajudes. Aquestes ajudes poden ser des de
condonacions de deutes, avantatges fiscals, subvencions, prstecs amb
interessos ms baixos, etc.
Tot i aix, aquesta prohibici no s absoluta i existeixen alguns ajuts pblics
acceptats pel TFUE per ser compatibles amb el mercat com, com ara:
ajudes de carcter social concedides a consumidors individuals; ajudes
destinades a reparar perjudicis causats per desastres naturals, etc. Tamb
altres ajudes per les quals cal autoritzaci de la Comissi:

Ajudes per fomentar la realitzaci dun projecte important dinters

com europeu.
Ajudes destinades a afavorir el desenvolupament econmic de
regions on el nivell de vida sigui anormalment baix.
Altres ajudes que determini el Consell per decisi a proposta de la
Comissi.
A nivell nacional, larticle 11 de la LDC tamb tracta la matria en ajuda a
les empreses amb fons pblics, per en aquest cas no sestableix una
prohibici com es fa al TFUE, sin que es preveu que la CNMC pugui
analitzar els criteris de concessi dajudes i els efectes que aquestes tinguin
en les condicions de la competncia a fi demetre informes sobre la matria.
La CNMC haur de rebre comunicaci dels projectes dajudes pbliques que
siguin notificats a la Comissi Europea i haur demetre un informe anual
sobre les ajudes pbliques concedides a Espanya, sense perjudici de que els
rgans de defensa de la competncia autonmics puguin tamb participar-hi
a nivell local.