1

Es va asseure, per. La faldilla va enfilar-se-li genolls amunt i de nou vaig poder

contemplar-li les cames i, aquest cop, linici de les cuixes. La brusa se li esbocava una mica,
mostrant aix un tall profund que desapareixia entre les sines. Gaireb no vaig sentir la
pregunta que em feia:
T hora, vost?
Fragment de: Manuel de Pedrolo. Joc brut. ePubLibre, 1965-01-01. iBooks.

El seu somrs va endur-se tot

duna, sense deixar-ne rastre,
les cabries professionals que
mhavien turmentat tota la
setmana, i especialment aquell
mat, quan en Sorribes va tenir la idea genial denviar-me a un dels pocs safareigs pblics
que encara quedaven a la ciutat. Una marca de detergents tenia dificultats amb la venda dels
seus productes i, en lloc de pensar que potser fabricaven una barreja mal dosificada, sels
acud de consultar lagncia. En Sorribes va decidir immediatament que la culpa era de
lencapsat. La forma era poc simptica, els colors, mal combinats, ferien la vista en lloc
datreure-la
Fragment de: Manuel de Pedrolo. Joc brut. ePubLibre, 1965-01-01. iBooks.

Per continuo sense tenir telfon

Algun ve Quan vols telefonar, on vas?
De vegades, al principal. Sn els vens que coneixem ms.
Doncs ja nhi ha prou. Convindrem una hora, perqu siguis a casa.
Fragment de: Manuel de Pedrolo. Joc brut. ePubLibre, 1965-01-01. iBooks.

Vaig explicar-li la mena de feina que feia, vaig explicar-li tota la meva vida. Que tampoc jo
no era de Barcelona, que la mare i jo hi vam venir en acabar-se la guerra que va deixar-la
vdua, perqu el meu pare havia mort al front, al costat dels venuts, i mai no havem rebut
cap ajuda. Ella feia feines per les cases, vetllava malalts, jo havia treballat de grum en una

oficina, de corredor darticles electrodomstics, per no servia per a vendre,

potser no servia per a res.
Fragment de: Manuel de Pedrolo. Joc brut. ePubLibre, 1965-01-01. iBooks.