Unitat 7.

Morfologia verbal I
7.1 El verb. Introducci
El verb s la categoria gramatical o classe de paraula que fa la funci de nucli del predicat o
del sintagma verbal, i expressa o b l'acci que realitza o rep el subjecte, o b la seua
existncia o estat.
En el verb podem distingir dos components: el lexema verbal i la desinncia. El lexema s la
part fixa de cada verb i n'expressa el significat lxic (cant-). La desinncia, per contra,
expressa el temps, la persona, el nombre, el mode i l'aspecte. Tamb, atenent al fet que la
desinncia de l'infinitiu acabe en -ar, -er (o re-) o -ir, classifiquem els verbs en tres grups o
conjugacions: primera conjugaci (acabats en -ar), segona conjugaci (acabats en -er o re-) i
tercera conjugaci (acabats en -ir).
El temps verbal expressa el moment en qu t lloc l'acci expressada pel verb. Els temps
fonamentals sn:

present (expressa l'ara: jo passege)

passat o pretrit (expressa l'ahir o l'abans: jo passejava)
futur (expressa el dem o el desprs: passejar)

Hem de tenir en compte que de vegades utilitzem el present per a:

expressar fets passats com si tingueren lloc en el present (s l'anomenat present
histric): Ausis March mor (en comptes de va morir) l'any 1412.
expressar un futur prxim o immediat: Dem vaig (en comptes d'anir) al mercat.
expressar fets habituals: Tots els dies m'alce a les 8h.
El mode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Trobem bsicament tres
modes, encara que altres autors tamb inclouen el mode condicional:

Mode indicatiu, per a expressar un fet real, constatable: Sn les tres menys quart.
Mode subjuntiu, per a expressar un desig, temor; qualsevol idea marcada per l'actitud
subjectiva del parlant: M'agradaria que vingueres prompte.
Mode imperatiu, per a expressar un manament: Vine ac!

L'aspecte ens indica l'estat del desenvolupament de l'acci verbal, s a dir, si aquesta acci s
acabada o puntual (aspecte perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu). Per aix en els temps
del passat distingim els pretrits perfets (que indiquen, per tant, una acci acabada) dels
pretrits imperfets (que indiquen una acci inacabada).

Aspecte perfectiu: Va anar al cinema.

Aspecte imperfectiu: Llegia contes.

85

86

Quadern de Valenci Mitj

Us oferim un quadre amb la conjugaci regular abans d'estudiar la conjugaci irregular.

7.2 Models de conjugaci regular

TEMPS I MODES
Infinitiu
Gerundi
Participi
Present dindicatiu

Pretrit imperfet
dindicatiu

Pretrit perfet
simple
(indicatiu)

Pretrit perfet
perifrstic
(=perf. simple)
Futur simple
(indicatiu)

Condicional simple
(indicatiu)

Present de subjuntiu

Pretrit imperfet
de subjuntiu

imperatiu (present)

pretrit indefinit
(indicatiu)

1a AR
Cant-ar
Cant-ant
Cant-at

2a RE/-ER
Perd-re / Tm-er
Perd-ent
Perd-ut
INDICATIU
Perd-
(jo)
cant-e
-s
(tu)
-es
-
(ell)
-a
-em
(nos.)
-em
-eu
(vos.)
-eu
-en
(ells)
-en
perd-ia
(jo)
cant-ava
-ies
(tu)
-aves
-ia
(ell)
-ava
(nos.)
-vem
-em
(vos.)
-veu
-eu
-ien
(ells)
-aven
perd-
(jo)
cant-
-eres
(tu)
-ares
-
(ell)
-
-rem
(nos.)
-rem
-reu
(vos.)
-reu
-eren
(ells)
-aren
(jo) vaig, (tu) vas, (ell) va, (nos.) vam, (vos.) vau, (ells) van
+INFINITIU (cantar / perdre / tmer / servir / dormir)
Perdr-
temer-
(jo)
cantar-
-s
-s
(tu)
-s
-
-
(ell)
-
-em
-em
(nos.)
-em
-eu
-eu
(vos.)
-eu
(ells)
-an
-an
-an
Perdr-ia
temer-ia
(jo)
cantar-ia
-ies
-ies
(tu)
-ies
-ia
-ia
(ell)
-ia
-em
-em
(nos.)
-em
-eu
-eu
(vos.)
-eu
-ien
-ien
(ells)
-ien
SUBJUNTIU
perd-a
(jo)
cant-e
-es
(tu)
-es
-a
(ell)
-e
-em
(nos.)
-em
-eu
(vos.)
-eu
(ells)
-en
-en
perd-era/-s
(jo)
cant-ara/-s
-eres/-esses
(tu)
-ares/-esses
-era/-s
(ell)
-ara/-s
-rem/-ssem
(nos.) -rem/-ssem
(vos.) -reu/-sseu
-reu/-sseu
-eren/-essen
(ells)
-aren/-essen
IMPERATIU
cant-a (tu)
perd-
-e (ell/a, vost)
-a
-em (nosaltres)
-em
-eu (vosaltres)
-eu
-en (vosts)
-en
TEMPS COMPOSTOS
(jo) he, (tu) has, (ell) ha, (nos.) hem, (vos.) heu, (ells) han
+ PARTICIPI (cantat / perdut / temut / servit / patit)

3a incoatius/purs IR
Serv-ir / Dorm-ir
Serv-int
Serv-it
serv-isc
-eixes
-eix
-im
-iu
-eixen
serv-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
serv-
-ires
-
-rem
-reu
-iren

dorm-
-s
-
-im
-iu
-en

servir-
-s
-
-em
-eu
-an
servir-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
serv-isca
dorm-a
-isques
-es
-isca
-a
-im
-im
-iu
-iu
-isquen
-en
serv-ira/-s
-ires/-isses
-ira/-s
-rem/-ssem
-reu/-sseu
-iren/-issen
serv-eix-
-isc-a
-im
-iu
-isqu-en

dorm-
-a
-im
-iu
-en

Unitat 7. Morfologia verbal I

87

7.3 Concordana entre el subjecte i el verb

Com a norma general, el subjecte i el verb concorden en persona i nombre. Si una frase no t
el subjecte explcit, la persona i el nombre del verb ja indiquen la persona i el nombre del
subjecte.
Els meus amics mengen llepolies.
El xiquet juga al futbol.
Anem totes les setmanes de viatge.
Cal tenir en compte que quan el subjecte s un nom collectiu singular (equip, gent, etc.),
concorda amb el verb tamb en singular.
La gent s molt atrevida.
L'equip ha guanyat la copa.
Amb el verb haver-hi la concordana entre subjecte i verb sempre ha d'anar en singular, amb
independncia que el complement directe vaja en singular o en plural.
Hi ha mil persones que creuen en el dimoni.
Hi havia moltes mosques a la cafeteria.

7.4 Correlaci entre alguns temps verbals

7.4.1 Oracions condicionals
L'oraci subordinada introduda amb la conjunci si, quan expressa una condici no existent
en la realitat, es construeix preferentment amb pretrit imperfet de subjuntiu, seguida sempre
pel verb de l'oraci principal en un temps condicional, simple o compost.
Si estudiares ms cada dia, aprovaries amb facilitat.
Si hagurem arribat a temps, no haurem perdut el tren.
Aquesta mateixa correlaci entre temps verbals es dna tamb en frases com les segents, en
qu l'oraci subordinada no s introduda amb la conjunci condicional si.
M'agradaria que tots vosaltres llegreu els llibres recomanats.
[condicional simple- pretrit imperfet de subjuntiu]

88

Quadern de Valenci Mitj

RECORDEU LESTRUCTURA DE LES ORACIONS CONDICIONALS
Oraci condicional

Oraci principal

Present

Present
Si vns a casa

jo faig el sopar

Present

Futur
Si vns a casa

Imperfet de subjuntiu
Si vingueres a casa
Plusquamperfet de subjuntiu
Si hagueres vingut a casa

jo far el sopar
Condicional simple
jo faria el sopar
Condicional compost
jo hauria fet el sopar

Recordeu que en les oracions condicionals construdes amb temps compost, el temps que cal
usar en loraci principal s el condicional compost i no el plusquamperfet de subjuntiu.
Si hagueres estudiat, hauries tret bona nota.
Si hagueres estudiat, *hagueres tret bona nota.
Vicent hauria pogut arribar a temps si hi haguera fet un esfor.
Vicent *haguera pogut arribar a temps si hi haguera fet un esfor.
La histria shauria pogut contar a linrevs
La histria *shaguera pogut contar a linrevs

7.4.2 Perfet d'indicatiu i imperfet de subjuntiu

Quan hi ha simultanetat entre l'acci que expressa el verb de l'oraci principal i la que
expressa el verb de l'oraci subordinada, es produeix una correlaci entre el pretrit perfet
d'indicatiu (en l'oraci principal) i el pretrit imperfet de subjuntiu (en l'oraci subordinada),
Els alumnes van demanar que els donaren la bibliografia a comenament de curs.
Cal anar amb compte de no construir la frase en l'oraci subordinada amb un present de
subjuntiu (*donen).

7.5 Verbs irregulars de la primera conjugaci

La primera conjugaci t dos verbs irregulars: anar i estar. El verb anar presenta
irregularitats en els presents dindicatiu i de subjuntiu, el futur, el condicional i limperatiu. El
verb estar s irregular en els presents dindicatiu i de subjuntiu, el pretrit perfet simple, el
pretrit imperfet de subjuntiu i limperatiu. Els altres temps daquests verbs es conjuguen
seguint el model regular.

89

Unitat 7. Morfologia verbal I

ANAR

ESTAR

INDICATIU

SUBJUNTIU

INDICATIU

SUBJUNTIU

Present
vaig
vas
va
anem
aneu
van

Present
vaja
vages
vaja
anem
aneu
vagen

Present
estic
ests
est
estem
esteu
estan

Present
estiga
estigues
estiga
estiguem
estigueu
estiguen

Pret. perfet simple

estigu
estigueres
estigu
estigurem
estigureu
estigueren

Pretrit imperfet
estiguera /-s
estigueres /-esses
estiguera /-s
estigurem /-ssem
estigureu /-sseu
estigueren /-essen

Futur
anir
anirs
anir
anirem
anireu
aniran
Condicional
aniria
aniries
aniria
anirem
anireu
anirien
IMPERATIU
vs
vaja
anem
aneu
vagen

IMPERATIU*
estigues
estiga
estiguem
estigueu
estiguen

* Quan les formes dimperatiu

sn pronominals, en la 2a
persona del singular i del plural,
es prefereix est i esteu
respectivament:
est-te quiet
esteu-vos quiets

7.5.1 Exercicis
1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb anar:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)

Ara, mentre tu __________ a comprar, jo __________________ al dentista.

Divendres nosaltres ______________ al teatre.
Vigila que el teu fill no sen _______________ a dormir sense sopar.
Abans, ells ______________ amb cotxe; ara ____________ a peu.
Quan tu ___________ a lhospital, avisam; hi __________ amb tu.
Els seus pares sempre ___________ al treball ben prompte.
A aquesta hora, el professor sempre ____________ al despatx.
Magrada que els seus fills _______________ ms sovint a veurels.
Si tu _______________ a les festes dAlcoi, jo ________________amb tu.
Si ells no sen ________, men ____________ jo sol.

90

Quadern de Valenci Mitj

2. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb estar:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)

Aquest estiu, si tot va b, els pares s__________________ a Calp tot lagost.

M____________ sense fer res des de dilluns.
Mateu __________ cansat de veure aquesta pellcula.
Vull que el meu fill ____________ orgulls de mi.
La seua germana ____________ malalta; ell ja ho havia ______________.
Si no ______________ b en aquesta habitaci, ho dieu a recepci.
Voldria que _____________ ben preparats, tots vosaltres.
Ells shi ______________ tot el temps que vulguen, en aquest pis.
Per favor, _____________-vos callats duna vegada!
Rosa, ____________-te tranquilla que ja est tot solucionat.

Alteracions ortogrfiques
Recordeu que hi ha un grup de verbs que, tot i conjugar-se seguint el model regular,
presenten unes variacions en lescriptura, dacord amb les regles ortogrfiques.
Exemples:
passeja
passegem
toca
toquem
juga
juguem
caa
cacem
adequa
adeqem
Tot i que no sn verbs irregulars, conv recordar que en els verbs acabats en -iar com
canviar, estudiar, etc., cal pronunciar planes la 1a, 2a i 3a persona del singular i la 3a del
plural. Exemple: canvie, canvies, canvia, canvien.

3. Completeu aquestes frases amb la forma adequada del verb corresponent:

a)
b)
c)
d)
e)

No sc dels que ___________________(ENVEJAR) ning, les coses canvien.

Ens _________________(COLLOCAR) ac o ms endavant?
Si tu__________________(TRAAR) dues rectes paralleles, no es creuaran mai.
Les dones de la neteja______________(FREGAR) el pis cada dos dies.
Jo no em _______________(FICAR) en aquell pis tan brut!

91

Unitat 7. Morfologia verbal I

7.6 Verbs irregulars de la segona conjugaci

Els verbs irregulars de la segona conjugaci els dividirem en tres grups:
a. Verbs acabats en -crrer
b. Verbs acabats en ndre i en -ldre
1. Verbs velaritzats
c. Verbs acabats en -ixer
d. Verbs acabats en -ure

2. Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-ix, u) per sc (-squ)

3. Verbs especialment irregulars

7.6.1 Verbs velaritzats

Recordeu que diem que un verb s velaritzat quan la primera persona del present dindicatiu
acaba en c. Aquesta c es transforma en g en totes les persones dels temps segents: present
de subjuntiu, pretrit imperfet de subjuntiu i pretrit perfet simple, i tamb en el participi,
sempre que siga regular. Tanmateix, aquest canvi no t lloc quan la primera persona del
present dindicatiu dun verb acaba en sc.
Ex. Crrer
INDICATIU
Present
velaritzaci

correc
corres
corre
correm
correu
corren

SUBJUNTIU

Perfet simple

Present

Pretrit imperfet

corregu
corregueres
corregu
corregurem
corregureu
corregueren

crrega
crregues
crrega
correguem
corregueu
crreguen

correguera / s
corregueres / esses
correguera / s
corregurem / ssem
corregureu / sseu
corregueren / essen

PARTICIPI
corregut, correguda, correguts, corregudes

92

Quadern de Valenci Mitj

A. Verbs acabats en crrer: crrer, incrrer, recrrer, escrrer, ocrrer, transcrrer,

discrrer, etc.
Lnica irregularitat que presenten aquests verbs s la velaritzaci: jo crrec (pres.ind.),
jo crrega (pres. subj.), jo correguera (imp. subj.). No obstant aix, molts dells en
castell sn de la tercera conjugaci (transcrrer, escrrer, recrrer, ocrrer, etc.) no de
la segona, cosa que ens pot causar interferncies:
Ex.: No s qu fer. No se mocorre res.
No s qu fer. No se *mocurreix res.
Nosaltres sempre recorrem totes les sentncies.
Nosaltres sempre *recurrim totes les sentncies.
7.6.1.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
Joan avui ha ___________ (CRRER) com un campi.
s un ignorant, __________ (DISCRRER) menys que una mosca.
Ja fa temps que aix no ___________ (OCRRER).
El temps____________ (TRANSCRRER) i tu no em deies res.
Si et _____________ (RECRRER) en una vesprada totes les falles acabaries rebentat.
Continues ___________ (INCRRER) en els mateixos errors de sempre.
Tingu un accident i no el ___________ (SOCRRER) ning.
No sabem quants escriptors _____________ (CONCRRER) lany que ve als Premis
Octubre.
i) No crec que aix t ____________(OCRRER) molt sovint. Avui tha __________
(OCRRER) perqu no estaves preparat.
j) Coneguda la sentncia, s possible que els advocats ____________ (RECRRER) al
Tribunal Suprem.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)

B. Verbs acabats en ndre i ldre: romandre, aprendre, vendre, comprendre, fondre,

pondre, respondre, compondre, valdre, oldre, resoldre, moldre, etc.
A banda de la irregularitat de la velaritzaci, que trobarem en tot aquest grup, els verbs
que acaben en ndre o en ldre es caracteritzen per la prdua de la d en els temps
segents:

velaritzaci

Present dindicatiu

Pret. imperfet dindicatiu

aprenc
aprens
aprn
aprenem
apreneu
aprenen

aprenia
aprenies
aprenia
aprenem
apreneu
aprenien

prdua de la d

Gerundi

aprenent

Unitat 7. Morfologia verbal I

93

7.6.1.2 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a) Ell abans sempre ____________ (RESOLDRE) tots els problemes, per ara no en
___________ (RESOLDRE) cap.
b) Escriu-li ladrea perqu no es ____________ (CONFONDRE).
c) Jo volia que ell em ______________ (COMPRENDRE) per no em ____________
(COMPRENDRE) mai.
d) Jo sempre ____________ (PRENDRE) llet, per ell sempre _________(PRENDRE)
caf, encara que el metge li ha dit que no en ____________ (PRENDRE).
e) Si ell _____________ (COMPRENDRE) lexplicaci del professor, ____________
(RESOLDRE) correctament els problemes i ______________ (RESPONDRE) b totes
les preguntes.
f) Quan era jove ______________ (COMPONDRE) una can cada setmana, per ning
______________ (COMPRENDRE) les lletres.
g) Magrada assistir a aquest curs perqu ____________ (APRENDRE) ms del que
______________ (APRENDRE) en el que vaig fer lany passat.
h) Jo no ____________ (ENTENDRE) per qu vosaltres sempre _____________
(RESOLDRE) els vostres assumptes de la mateixa manera.
i) Ma tia _____________ (VENDRE) el seu pis per 10 milions, i jo __________
(VENDRE) el meu per 12, per crec que el seu __________ (VALDRE) ms que el
meu.
j) Fa temps que jo no ___________ (MOLDRE) caf. Vols que en ___________
(MOLDRE) ara un poc?
k) Crec que jo no ___________ (VALDRE) per a estudiar llenges. Si __________
(VALDRE) ms, ______________ (APRENDRE) alemany o rus.
C. Verbs acabats en ixer (conixer, parixer, aparixer, nixer)
No tots els verbs que acaben en ixer presenten el canvi c
g. En realitat noms el
presenten els verbs conixer i parixer (i derivats: reconixer, desconixer, aparixer,
comparixer...). Altres verbs que acaben en ixer, com ara merixer o crixer, no fan aquest
canvi, ja que la primera persona del present dindicatiu acaba en SC.
7.6.1.3 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
Lacusat ______________ (COMPARIXER) avui davant del jutge.
Laia _______________ (DESCONIXER) les intencions del seu company.
Jo encara no _______________ (CONIXER) la teua nvia.
Que aquella actriu _______________ (REAPARIXER) en aquell moment no va ser
estrany.
e) Jaume parla com si jo _____________ (CONIXER) el problema.
f) Anava tota maquillada. No ____________ (PARIXER) la teua germana.
a)
b)
c)
d)

94

Quadern de Valenci Mitj

D.Verbs acabats en ure (excepte veure i viure). Els verbs que acaben en ure es poden
dividir en dos grups:
d.1 Verbs que perden la U del radical davant de vocal: creure, caure, seure, jaure,
traure, riure... Ex.: CREURE
Present dindicatiu
crec
creus
creu
creem / creiem
creeu / creieu
creuen

velaritzaci

prdua de la u

ATENCI. La 1a persona del present dindicatiu del verb caure s caic i no *cac com seria
desperar si segurem exactament el model de creure. Per tant, el subjuntiu ser caiga i
caiguera. La resta de la conjugaci s que segueix el model de creure.
Molta atenci tamb al pretrit imperfet daquests grups de verbs. Excepte cloure, coure i
derivats, no porten diresi, ja que la vocal tnica no s la i:
Creure
creia
creies
creia
criem
crieu
creien

Pretrit imperfet dindicatiu

Traure
Caure
Cloure
cloa
treia
queia
cloes
treies
queies
cloa
treia
queia
cloem
triem
quiem
cloeu
trieu
quieu
cloen
treien
queien

sense diresi

Coure
coa
coes
coa
coem
coeu
coen

amb diresi

d.2. Verbs que canvien la u del radical per una v: el canvi es produeix en la 1a i 2a
persona del plural del present dindicatiu, i en totes les persones de limperfet dindicatiu i en
el gerundi. Sn verbs com: beure, deure, ploure, escriure... Ex.: BEURE
Present dindicatiu
bec
velaritzaci
beus
beu
canvi
bevem
U
V
beveu
beuen

Pret. imperfet dindicatiu

bevia
bevies
bevia
bevem
beveu
bevien

canvi U

Gerundi
bevent

Unitat 7. Morfologia verbal I

95

7.6.1.4 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a) Si vols que nosaltres t__________ (INCLOURE) en la llista electoral, n__________
(EXCLOURE) lltim i en pau.
b) Abans alguns reis, en fer-se vells, es __________ (RECLOURE) en un monestir.
c) Si analitzes b el problema ___________ (CONCLOURE) que t una soluci fcil.
d) Lacte s fcil que ____________ (CONCLOURE) abans de les deu de la nit.
e) Cada vegada que sospirava ___________ (CLOURE) els ulls democi.
f) Si tu ___________ (EXCLOURE) aquestes possibilitats no tenim res a fer.
g) Diu que than ___________ (INCLOURE) en la llista dadmesos?
h) Desprs de pelar a m un cabs dametles closes, he ___________________
(CONCLOURE) que cal comprar una mquina peladora.
2. Feu el mateix amb el verb TRAURE:
a) No tingues pressa que, quan arribe lestiu, ja ___________ (nosaltres) els banyadors de
larmari.
b) Qui no es ____________ el passi no podr entrar al futbol.
c) Si em _________ el carnet de conduir, em comprar un cotxe.
d) Ja han _________ les cadires al carrer?
e) Si poguera, el ___________dac.
f) Joan _________laigua del pou i Llus la tirava al dipsit
g) Si tu __________ el cotxe del garatge, podr agranar.
h) Per favor, __________-te les mans de la butxaca.
i) Ha _________ el cap per la finestra i sha fet mal.
j) El vaig veure __________ la roba de la llavadora.
k) Vosaltres ara __________ els gots? El que cal s que __________ les copes.
l) Magradaria que Pere ___________ algun dia el gos a passejar.
m) Vull que vosaltres _________ el fem cada dia.
3. Feu el mateix amb el verb CREURE:
Abans en aquest poble __________ en les bruixes, per ara ja no hi __________.
Jo no ho __________fins que no ho veja.
Sempre he __________que calia fer-ho millor.
Magradaria que vosaltres __________ el que us dic.
Tots nosaltres us _____________ si parlreu en un altre to.
Si no em _________ no et contar ms coses.
Quan ho __________convenient, ens comunicaran els resultats.
Nosaltres abans no els __________, per ara s que els __________.
Men vaig perqu tu no em _________; quan em _________, hi tornar.
Va morir __________ que tothom lapreciava.
Jo no __________ en miracles. No s com hi ha gent que s que hi _____________.
Si tu __________ ms en la seua capacitat, tot aniria millor.
Desprs del que heu vist, supose que ara us ___________ tot all que ahir no
_________.
n) Per ms que ens ho digueu, nosaltres no us _____________.
o) Pere ens ____________ si no li hagurem dit tantes mentides.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)

96

Quadern de Valenci Mitj

4. Feu el mateix amb el verb BEURE:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)

Jo abans __________ cervesa, i ara __________ vi.

Qu ests __________?
Ja has ___________ prou? No vols ___________ res ms?
Ui, Joan! Ara potser no _________ gaire, per quan el vaig conixer ____________
com una esponja.
Va, celebreu-ho! ___________ una mica a la meua salut!
Senyor, cregam: si no vol empitjorar, no _____________ tant.
El metge ja em deia que no ___________ tant, per no li vaig fer cas.
Maria i jo ara _________ poquet, per Rosa i Manel s que _________ molt.
Cambrer, per favor, ja pot retirar aquesta ampolla. Jo no en _______, de vi negre.
Jo els deia: _______! El rector els deia: No _______!, per ells ja estaven
__________.

5. Feu el mateix amb el verb RIURE:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)

Hem _________ tota la vesprada.

Es va enfadar perqu es pensava que ens _________ dell.
El primer que _________, rebr!
Si___________ de tant en tant, semblaries ms simptic.
Aneu a veure-la, que ________ una estona.
Us assegure que hui jo _________ per no plorar.
Abans tu sempre __________ per tot i ara no __________ mai.
Nosaltres ____________ si tingurem algun motiu per a fer-ho.
Magradaria que ells no es ___________ ms de tu.
Estava enfadat, per mho va dir tot __________.
Ser una festa molt divertida. Veniu-hi, que ________ molt.
No suporta que vosaltres __________ en les situacions ms serioses.
Ells _________ perqu estan contents.
Si __________ ms sovint, vosaltres, no tindreu aquestes manies.
Com ms _________ vosaltres, ms seris es posava Emili.

6. Feu el mateix amb el verb CAURE:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)

Tan jove com s i ja li __________els cabells.

Apuntala b lescala, no magradaria gens que___________.
Si no mires on poses els peus segur que __________.
Semblava que ell no ___________, per al final tamb _________, com tothom.
Feia temps que no __________ una nevada com la que ____________aquesta nit.
Agafem-nos fort, si __________ en aquest riu difcilment podrem eixir-ne.
Ahir de nit, en eixir del teatre, ___________ gotes.
___________ una pluja tan fina que sembla que no ploga.
Espere que ells no _________ en els errors en qu abans nosaltres sempre
___________.
Com que ning no sho espera, em sembla que la notcia __________ com una bomba.
Em va estranyar que en la cursa del diumenge aquell atleta no __________ cap vegada.
Aquell edifici s tan vell que est __________ a trossos.
Com que sou tan xarradors sempre__________b a tothom.
Alerta, xiquets, no _________ en el mateix lloc dahir.
No s per qu rieu tant, que no__________ tamb vosaltres quan apreneu a esquiar.

97

Unitat 7. Morfologia verbal I

7.6.1.5 Quadre resum dels verbs velaritzats
INFINITIU

PRESENT
INDICATIU

PRESENT I PRETRIT
IMPERFET SUBJUNTIU

PERFET
SIMPLE

GERUNDI I
PARTICIPI

(1a persona)

(totes les persones)

ATENDRE

atenc

atenga, atenguera

atengu

atenent, ats

PRENDRE

prenc

prenga, prenguera

prengu

prenent, pres

ENTENDRE

entenc

entenga, entenguera

entengu

entenent, ents

COMPRENDRE

comprenc

comprenga, comprenguera

comprengu

comprenent, comprs

TRAURE

trac

traga, traguera

tragu

traent, tret

CLOURE

cloc

cloga, cloguera

clogu

cloent, clos

RIURE

ric

riga, riguera

rigu

rient, rist / rigut

CAURE

caic

caiga, caiguera

caigu

caent, caigut

COURE

coc

coga, coguera

cogu

coent, cogut / cuit

CREURE

crec

crega, creguera

cregu

creent, cregut

BEURE

bec

bega, beguera

begu

bevent, begut

MOURE

moc

moga, moguera

mogu

movent, mogut

ESCRIURE

escric

escriga, escriguera

escrigu

escrivint, escrit

CRRER

crrec

crrega, correguera

corregu

corrent, corregut

pertanc

pertanga, pertanguera

pertangu

pertanyent, pertangut
/ pertanyut

CONIXER

conec

conega, coneguera

conegu

coneixent, conegut

PARIXER

parec

parega, pareguera

paregu

pareixent, paregut

PODER

puc

puga, poguera

pogu

podent, pogut

SER

sc

siga, siguera

fon / fui

sent, sigut

DUR

duc

duga, duguera

dugu

duent, dut

VENIR /
VINDRE

vinc

vinga, vinguera

vingu

venint, vingut

TENIR /
TINDRE*

tinc

tinga, tinguera

tingu

tenint, tingut

OBRIR

bric

briga, obrira

obr

obrint, obert

OMPLIR

mplic

mpliga, omplira

ompl

omplint, omplit

vull

vulga, volguera

volgu

volent, volgut

PERTNYER

**

VOLER

Tot i que linfinitiu que es recomana s TINDRE i VINDRE, els derivats daquests dos verbs es formen des de
TENIR i VENIR (ex: mantenir, contenir, convenir, prevenir...)

**

La primera persona daquest verb no presenta la velar c i s lnica forma del verb on apareix la ll.

98

Quadern de Valenci Mitj

7.6.2 Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-ix u) per sc (-squ)
El segon grup de verbs irregulars de la segona conjugaci el formen un seguit de verbs que
substitueixen el darrer so del radical (-ix u) per -sc (-squ), com s el cas de merixer,
crixer, nixer, viure i els derivats corresponents. Aquests verbs tenen dos radicals:
a) el pur, creixb) el velar amb sc: crescSobre el radical amb -sc es formen els temps i les persones segents:
CRESC
PARTICIPI
crescut

INDICATIU
Present

Perfet simple

cresc
creixes
creix
creixem
creixeu
creixen

cresqu
cresqueres
cresqu
cresqurem
cresqureu
cresqueren

SUBJUNTIU
Present
cresca
cresques
cresca
cresquem
cresqueu
cresquen

Imperfet
cresquera/s
cresqueres/esses
cresquera/s
cresqurem/ssem
cresqureu/sseu
cresqueren/essen

IMPERATIU
----creix
cresca
cresquem
creixeu
cresquen

La resta de formes i persones sn regulars i segueixen el model de la 2a conjugaci.

7.6.2.1 Exercici
1. Completeu els espais buits amb la forma corresponent del verb que hi ha entre
parntesis:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)

La rebesvia de Margarida ______________ (VIURE) a Beniparrell molts anys.

No ____________ (MERIXER) el tracte que em donen.
Larbre _____________ (CRIXER) si el regues.
Ja ha ______________ (NIXER) el fill de Laura.
No crec que la directora _________________ (MERIXER) aquest tracte.
Si ________________ (VIURE) a Mil no li agradaria.
Si freu ms seriosos __________________ (MERIXER) la meua confiana.
Jo encara ______________ (REVIURE) aquell moment cada dia.
Si ton germ i tu no _______________ (CRIXER) ms, us haur de veure el metge.
Amb el que han ________________ (DECRIXER) les vendes, ja poden preocupar-se.
_____________ (VIURE) els nuvis!
Quan jo ____________ (VIURE) a Pars, lany 53, conegu Maurice Chevalier.
Magrada que la natura __________________ (RENIXER) per primavera.
Vull agrair a lAcadmia aquest premi que no he __________________ (MERIXER)
ms que la resta de candidats.

99

Unitat 7. Morfologia verbal I

7.6.3 Verbs especialment irregulars de la segona conjugaci

Els verbs poder i voler tenen unes irregularitats molt semblants:
INDICATIU
puc
pots
pot
podem
podeu
poden

SUBJUNTIU

vull
vols
vol
volem
voleu
volen

puga
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen

vulga
vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen

IMPERATIU
--pugues
puga
puguem
pugueu
puguen

--vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen

Els verbs veure i fer tamb presenten diverses formes irregulars:

INDICATIU
present

imperfet

veig
veus
veu
veem / veiem
veeu / veieu
veuen

veia
veies
veia
viem
vieu
veien

perfet
simple6
viu
veres
viu/vu
vrem
vreu
veren

SUBJUNTIU
futur
veur
veurs
veur
veurem
veureu
veuran

condicional present
veuria
veuries
veuria
veurem
veureu
veurien

veja
veges
veja
vegem
vegeu
vegen

vera / veis
veres / veiesses
vera / veis
vrem / veissem
vreu / veisseu
veren / veiessen

INDICATIU
present

faig
fas
fa
fem
feu
fan

6
7

imperfet

feia
feies
feia
fiem
fieu
feien

perf. simp.

fiu
feres
fu
frem
freu
feren

imperfet

imperatiu
--veges
veja
vegem
vegeu
vegen

SUBJUNTIU
futur

condicional

far
fars
far
farem
fareu
faran

faria
faries
faria
farem
fareu
farien

present

faa
faces
faa
fem
feu
facen

Tamb sn admissibles les formes veieres, vei, veirem, veireu i veieren.

Recordeu que les formes *faja, *fages, *faja no sn admissibles.

imperfet

fes / fera
fesses / feres
fes / fera
fssem / frem
fsseu / freu
fessen / feren

imperatiu

--fes
faa
fem
feu
facen

100

Quadern de Valenci Mitj

7.6.3.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a) Digues-li a Maria que ____________ (FER) el dinar.
b) Quant de temps ____________ (FER) que no ens ____________ ! (VEURE)
c) Quan ____________ (VOLER) anar al teatre mho dieu.
d) Deixa que elles ho ____________ (FER) de la millor manera que ____________
(PODER)
e) Si tu ____________ (VOLER) que ____________ (VEURE) aqueixa pellcula, ho far.
f) Qu ____________ (VOLER 3a) que hi ____________ (FER) jo?
g) Com magradaria que ____________ (FER) tu i jo un creuer per la Mediterrnia.
h) Abans des daquesta finestra no es ____________ (VEURE) b el paisatge
Recordeu les irregularitats dels verbs segents:
SER:

-present de subjuntiu: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen

-imperatiu: sigues, siga, siguem, sigueu, siguen
-imperfet de subjuntiu: fra / fos; fores / fosses; fra / fos; frem /
fssem; freu / fsseu; foren / fossen

SABER: -present de subjuntiu: spia, spies, spia, sapiem, sapieu, spien

-imperatiu: spies, spia, sapiem, sapieu, spien
-imperfet de subjuntiu: sabera / sabs; saberes / sabesses; sabera /
sabs; sabrem /sabssem; sabreu / sabsseu; saberen / sabessen
HAVER: -present de subjuntiu: haja, hages, haja, hgem, hgeu, hagen
-imperatiu: hages, haja, hgem, hgeu, hagen
-imperfet de subjuntiu: haguera / hagus; hagueres / haguesses; haguera
/ hagus; hagurem / hagussem; hagureu / hagusseu; hagueren /
haguessen

2. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:

a) Que ____________ (HAVER-HI) persones aix no vol dir que tots siguem iguals.
b) No ____________ (SER) aix i fes el favor de portar-te b!
c) A mi no mimportaria que els seus parents ____________ (SABER) qu va passar
realment.
d) Vull que els meus fills ____________ (SER) capaos de saber moures pel mn.
e) Que ____________ (HAVER) passat aix no vol dir que vosaltres ____________
(HAVER) de tornar a repetir el treball.
f) Ell vol que tu ____________ (SABER) cosir i brodar i que, a ms, ____________
(HAVER) de fer-li el dinar tots els dies.
g) Fills meus, ____________ (SER) sempre educats i no feu mal a ning!

101

Unitat 7. Morfologia verbal I

7.7 Verbs irregulars de la tercera conjugaci

Constitueixen la tercera conjugaci tots aquells verbs linfinitiu dels quals acaba en IR.
Aquesta conjugaci, al seu torn, divideix els seus verbs en dos grups: purs i incoatius.
Recordeu que sn purs els verbs que segueixen la conjugaci del model SENTIR, i sn
incoatius els que es conjuguen com PARTIR.
La diferncia entre la conjugaci daquests dos tipus de verbs afecta tres temps verbals
nicament: PRESENT DINDICATIU, PRESENT DE SUBJUNTIU i IMPERATIU.
Us oferim el model daquests tres temps verbals perqu els recordeu.
Verbs purs (dormir, sentir8, munyir, cruixir...):
PRESENT
INDICATIU

IMPERATIU

SUBJUNTIU

sent
sents
sent
sentim
sentiu
senten

senta
sentes
senta
sentim
sentiu
senten

----------sent
senta
sentim
sentiu
senten

Verbs incoatius9:
PRESENT
INDICATIU
partisc o partesc
partixes o parteixes
partix o parteix
partim
partiu
partixen o parteixen

IMPERATIU

SUBJUNTIU
partisca o partesca
partisques o partesques
partisca o partesca
partim
partiu
partisquen o partesquen

-----o partix
o partisca
partim
partiu
partesquen o partisquen
parteix
partesca

Els verbs derivats de sentir tamb segueixen el model pur de conjugaci amb lexcepci dels verbs assentir i
dissentir, que es conjuguen amb la forma incoativa.
9
Les formes marcades en negreta sn les que recomanem en un text formal.

102

Quadern de Valenci Mitj

Alguns verbs, com el verb LLEGIR, poden conjugar-se indistintament segons el model pur o
lincoatiu. Aquests verbs sn: afegir, engolir, escopir, fregir, mentir, renyir, teixir, tenyir i
vestir.
LLEGIR
jo llig o llegesc (o llegisc)
tu lliges o llegeixes (o llegixes)
ell/a llig o llegeix (o llegix)
nosaltres llegim
vosaltres llegiu
ell /elles lligen o llegeixen (o llegixen)
Haureu danar amb compte, per, amb les irregularitats que presenta aquesta conjugaci. Els
verbs irregulars de la tercera conjugaci es divideixen en tres grups:
A) Verbs que canvien la vocal del radical: sn verbs que presenten una alternana
O/U, E/I en determinats temps verbals. El canvi es produeix quan la vocal del radical
esdev tnica. Fixeu-vos en lexemple:
cosir cus
per
cosim
llegir llija
per
llegim
tossir tus
per
tossiu
Els principals verbs en qu es produeix aquest canvi sn: afegir, collir, cosir, engolir,
escopir, fregir, llegir, renyir, tenyir, tossir, sortir i vestir.
B) Verbs velaritzats de la 3a conjugaci: sn els verbs obrir, omplir. Aquests verbs
presenten en determinats temps una consonant velar (C o G) que no apareix en el
radical. Aquesta irregularitat afecta tres temps verbals: present dindicatiu, present de
subjuntiu i imperatiu. Els altres temps es conjuguen seguint el model regular.
PRESENT
INDICATIU
bric
obris
obri
obrim
obriu
obrin

mplic
omplis
ompli
omplim
ompliu
omplin

IMPERATIU

SUBJUNTIU
briga
brigues
briga
obriguem
obrigueu
briguen

mpliga
mpligues
mpliga
ompliguem
ompligueu
mpliguen

------obri
briga
obriguem*
obriu
briguen

-----ompli
mpliga
ompliguem**
ompliu
mpliguen

* tamb sadmet la forma obrim

** tamb sadmet la forma omplim
C) Verbs especialment irregulars: eixir, tenir i venir.
Aquests tres verbs presenten diverses irregularitats difcilment classificables. Per
conixer la conjugaci d'aquests verbs, haureu de consultar-la.

Unitat 7. Morfologia verbal I

103

7.7.1 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb la forma conjugada dels verbs que hi
ha entre parntesis:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)

Els xiquets ______________ (TOSSIR) tant perqu estan refredats.

Si no tagrada, __________ (ESCOPIR) el que tens a la boca dins daquell got.
Si vols assistir al curs, demana-li que t______________ (AFEGIR) en la llista.
Ja est b, calla i __________ (LLEGIR).
No magrada que es _______ (TENYIR) els cabells de roig, per ell sels hi _______
(TENYIR).
Sempre ___________ (LLEGIR) novelles de terror, deu ser que li agraden molt.
___________-te (ENGOLIR) la cpsula amb un poc daigua.
Demana-li que _________(SORTIR) i nosaltres tamb ___________ (SORTIR).
Vosaltres, ____________ (OBRIR) la finestra i tanqueu la porta!
Voleu que _____________ (OBRIR) la boca i us diga tot el que s?
Mhan dit que ___________ (OMPLIR) el got daigua.
Els has demanat que ______________ (OBRIR) el correu a primera hora del mat?
No _____________ (OMPLIR) tant la piscina que no hi cap ms aigua.

2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent del verb EIXIR:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)

Jo __________ de casa cada dia a les vuit.

Si ____________ prompte del teatre, podreu passar per casa.
El gat ha __________ per aquell forat.
Fa tres hores que nest __________ aigua.
_____________ de seguida, que lautobs est esperant-vos.
s possible que nosaltres ___________ a passejar a poqueta nit.
Tu __________ dem prompte de la fbrica?
Vicent __________ a les cinc de Castell i arrib a Valncia a les cinc i mitja.
No sabia quan ___________ de la pres.
Em va preguntar si nosaltres encara ____________ junts lany passat.
Au, tu, _________, que es fa tard i ve plovent.
El sol __________ dem a les 7:13.
Ens va dir que dem ells ___________ de treballar a les 10 de la nit.
Leixida era a les nou, per nosaltres __________ amb un quart de retard.

3. Feu el mateix amb el verb TENIR:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)

Joan sempre guanya perqu __________ molta sort.

Si __________ una mica ms de pacincia, deixaries les coses millor acabades.
Aquest mat he estat tan enfaenat que no ____________ temps desmorzar.
___________ diners com en __________, no s de qu es queixen.
Si ____________ alguna cosa a dir, digueu-la, no __________ vergonya.
El meu avi, quan va morir _________ 92 anys.
Vam decidir que quan __________ temps i ganes, hi anirem.
Pere, ____________ present que encara que nosaltres no ___________ possibilitats
danar-hi, en ___________ tantes ganes com tu.
Si no tafanyes una miqueta, no ___________ temps dagafar el primer tren.
Encara que __________ diners de sobres, no mels gastaria en una cosa aix.
Qui __________ pressa, ja pot acabar.
Recorde que quan eres ms menut __________ un tren elctric precis.

104

Quadern de Valenci Mitj

4. Feu el mateix amb el verb VENIR:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)

Merc, no vull que__________ ms.

Si no tingurem tant de fred _________ ms sovint.
__________ cap ac he vist un accident.
Ja heu __________? Em pensava que arribareu ms tard.
Pere sempre __________ tard, per avui ha _________ d'hora.
Avui no puc ___________. Ja __________ dem.
No magradava que vosaltres ____________ junts.
Corre, afanyat. Si no ____________ aviat, semportaran tots els mobles.
Si vosaltres no __________ amb mi, jo tampoc ___________ amb vosaltres.
Aix s un cas; el dia que __________ jo, tu no _________; el dia que ________ tu,
sc jo qui no pot _________; i el dia que tant tu com jo __________, resulta que el qui
no ___________ s el jutge.

7.8 Remarques sobre l'imperatiu

Limperatiu s el temps verbal que utilitzem per expressar les ordres i els mandats en frases
afirmatives.
Es forma a partir del paradigma del present de subjuntiu i del present dindicatiu, segons
lesquema segent (aplicat al verb vendre):
PRESENT
DINDICATIU
venc
vens
ven
venem
veneu
venen

IMPERATIU
______
ven
venga
venguem
veneu
venguen

PRESENT DE
SUBJUNTIU
venga
vengues
venga
venguem
vengueu
venguen

Hi ha, per, uns pocs verbs que fan tot limperatiu sobre el present de subjuntiu i un (cabre)
que agafa tamb del subjuntiu la segona persona del plural.
CABRE
______
cap
cpia
capiem
capieu
cpien

ESTAR
______
estigues*
estiga
estiguem
estigueu*
estiguen

DIR
______
digues
diga
diguem
digueu
diguen

SABER
______
spies
spia
sapiem
sapieu
sapien

*quan es pronominal es prefereixen les formes est (tu) i esteu (vosaltres): est-te quiet; esteu-vos
callats.

105

Unitat 7. Morfologia verbal I

SER
______
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen

TENIR

PODER

VEURE

VOLER

______
tingues*
tinga
tinguem
tingueu**
tinguen

______
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen

______
veges
veja
vegem
vegeu
vegen

______
vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen

* sadmet tamb la forma tin

** sadmet tamb la forma teniu

Hi ha tamb uns quants verbs que presenten formes especials en la segona persona del
singular. Sn aquests:
Anar: vs (tu)

Dur: dus (tu)

Fer: fes (tu)

Venir: vine (tu)

Hem danar amb compte amb alguns verbs irregulars que presenten vacillacions en ls de
les formes de la segona persona del plural, pel que fa sobretot a laparici duna consonant
velar. Per a evitar els possibles dubtes cal que ens fixem en la forma que pren la segona
persona del singular: si no velaritza la segona persona del singular no ho far tampoc la
segona del plural.
pren preneu (no prengueu): Aquest no s el cam correcte, preneu-ne un altre.
beu beveu (no begueu): Beveu aquest beuratge i us trobareu millor.
Aquesta regla prctica es resumeix en lesquema segent:
SINGULAR
_____
2a
3a

PLURAL
1a
2a
3a

Aix:

velaritzat

SINGULAR

PLURAL

_____
sigues
siga

siguem
sigueu
siguen

velaritzat

per
SINGULAR

no velaritzat

______
beu
bega

PLURAL
beguem
beveu
beguen

no velaritzat

106

Quadern de Valenci Mitj

7.8.1 Exercicis
1. Feu limperatiu dels verbs segents:
ENCENDRE

ESCRIURE

BEURE

TRAURE

SER

A lhora de donar ordres, per a fer-ho correctament, hem de tenir en compte que limperatiu
susa nicament per als mandats afirmatius, mentre que les ordres en forma negativa les fem
amb el present de subjuntiu:
menja fruita
vine prompte
beveu aigua
escriviu una carta

per
per
per
per

no menges llepolies
no vingues amb presses
no begueu massa
no escrigueu amb bolgraf

2. Transformeu aquestes ordres en prohibicions:

a) Encn el foc!
No encengues el foc.
b) Fes el que the dit!
____________________________________________
c) Digueu-ho duna vegada!
____________________________________________
d) Trau la m de la butxaca!
____________________________________________
e) Beu-te la llet!
____________________________________________
f) Traieu un deu en lexamen!
____________________________________________
g) Veniu cap ac!
____________________________________________
h) Escriviu!
____________________________________________

Unitat 7. Morfologia verbal I

107

3. Completeu les frases segents amb la forma verbal que corresponga (imperatiu o
present de subjuntiu) dels verbs entre parntesis:
a) Vost bega (BEURE) sense por que no crema gens.
b) Vosaltres, ______________ (EIXIR) al carrer i busqueu el meu germ.
c) Demana-li que ______________ (FER) els deures i que ______________ (VINDRE)
prompte.
d) Per favor, ______________ (CONDUIR) amb precauci i ______________-vos
(POSAR) el cintur de seguretat. No magradaria que tingureu un accident.
e) (DUR) ______________-me un tren elctric, i us ho agrair moltssim.
f) Sempre ens deien: ______________ (ESCRIURE) cartes, per no les ______________
amb faltes dortografia.
g) ______________ (RESOLDRE) els vostres problemes i ______________ (FER) les
paus.
h) Tenim lobligaci de resoldre els dubtes dels nostres alumnes: ______________ -los!
(RESOLDRE).
i) Per favor, ______________ (SEURE) en aquestes cadires, tu______________
(SEURE) en aquella butaca i ells que ______________ (SEURE) on puguen.
j) Vosaltres, ______________ (EIXIR) del teatre quan sacabe la funci i
no______________ (FER) bestieses pel cam.
k) ______________ (VENDRE) la casa que tenim a la ciutat i ______________
(VINDRE) a viure al poble.
l) ______________ (SABER) una cosa: no us vull veure mai ms.
m) Quan salteu la lnia ______________ (CAURE) damunt del punt que hi ha pintat al sl.
4. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:
a) Tragueu el llibre i comenceu a treballar.
_____________________________________________________
b) Agafeu un bolgraf i escrigueu.
_____________________________________________________
c) Abans de fer el caf, molgueu-lo.
_____________________________________________________
d) Sabeu aix i podreu anar tranquils a lexamen.
_____________________________________________________
e) Beveu tot el vi que vulgueu.
_____________________________________________________
f) A s un atracament: tragueu la cartera.
_____________________________________________________