Anda di halaman 1dari 16

Captol 1

An`
alisis vectorial
La propera secci
o es un rep`
as de coses ja sabudes per la majoria. Les altres parts son coses noves.

1.1

`
Algebra
vectorial

No es far`
a un desenvolupament axiom`
atic i molt formal (no es parlar`a despai vectorial com un grups commutatiu amb una operaci
o definida amb el cos del nombres reals que compleix determinades condicions),
sin
o de propietats u
tils en la pr`
actica.
Un escalar es una magnitud especificada per un nombre, per exemple: la temperatura, el pes,. . .
Un vector en lespai de tres dimensions est`a definit per un tros de recta amb una fletxa o especificant
tres nombres, que poden ser, per exemple, les tres components en coordenades cartesianes. Un vector te
un m`
odul i una direcci
o. Un exemple de vector es la velocitat, no es suficient dir els km/h o els m/s, cal
dir en quina direcci
o es mou lobjecte.
La posici
o tambe es un vector.

1.1.1

Coordenades rectangulars o cartesianes

En lespai euclidi`
a tridimensional triem tres rectes perpendiculars entre si que es tallen en un punt

Figura 1.1: Coordenades rectangulars segons la regla de la m`a dreta.

(sanomena sistema de coordenades rectangular o cartesi`a). Hi ha dues maneres dordenar els eixos x,
1-1

1-2

Captol 1. An`alisis vectorial

y i z; les dues maneres mai es poden fer coincidir fent una rotacio. Sempre es far`a servir lorientat a
dretes. Es pot recordar f`
acilment si es compara amb un objecte quiral (la imatge especular es diferent
del objecte real) com pot ser: la m`
a dreta, un cargol bover, un text escrit, etc.
Orientaci
o a dretes o est`
andard

Hi ha v`
aries maneres de saber si un sistema de coordenades rectangulars es de dretes (sempre es
compara amb un objecte quiral):
(a) Regla del palmell: leix x travessa el palmell de la m`
a dreta en direcci
o al dors, els altres 4 dits
en la direcci
o de y, i polze en z.
(b) Regla del brac: el brac dret coincidint amb x, els dits corbats en la direcci
o de y i el polze en
la direcci
o de z.
(c) Regla del tornavs: girar x fins y per on langle es mes petit, i lavancament dun llevataps o
tirabuix
o d
ona z.
(d) Regla del cargol bover: el cargol avanca en la direcci
o x, les banyes apunten en la direcci
oy i
la punta de la closca en la direcci
o z.
(e) Regla del tres dits perpendiculars. Ni ha moltes, una podria ser: ndex de la m`
a dreta en la
direcci
o de x, llarg y i polze en z.
Potser les preferibles son la primera i la segona.
Cal no abusar en dir la regla de la m`
a dreta, ja que hi ha moltes possibles assignacions de dits. Fins
i tot es podria fer amb la m`
a esquerra, si es canvia de manera convenient lassignaci
o de dits.

Figura 1.2: Formes daplicar la regla de la m`a dreta.


A partir daquests eixos podem determinar la posicio de qualsevol punt, P , de lespai per mitj`a de tres
n
umeros reals (x1 , x2 , x3 ) (x, y, z). El valor de x1 ve donat per la interseccio de leix x amb un pla
perpendicular a aquest eix x i que passa pel punt P . De manera semblant es determinen els n
umeros x2
i x3 .
Una manera descriure el vector es
~ (Ax , Ay , Az ).
A

1.1.2

Operacions entre vectors

Suma de dos vectors:


~ =A
~ + B;
~
C

Ci Ai + Bi (i = 1, 2, 3).

(1.1)

`
1.1. Algebra
vectorial

1-3

Figura 1.3: Sistema de coordenades


rectangulars segons la regla de la m`a
esquerra. No sutilitza.

~ = (4, 5, 3)
Figura 1.4: Vector A
4~ex + 5~ey + 3~ez .

La suma de dos vectors es un altre vector que sobte sumant component a component
Producte per un escalar:
~ (Ax , Ay , Az ).
A

(1.2)

Llavors dues maneres descriure un vector son


~ (Ax , Ay , Az ) = Ax~ex + Ay ~ey + Az ~ez ,
A

(1.3)

a on, ~ex , ~ey , ~ez , (~i, ~j, ~k o a vegades tambe x


, y
,
z) sen diuen vectors unitaris.
Producte escalar de dos vectors:
~B
~ Ax Bx + Ay By + Az Bz = AB cos
A

(1.4)

M`
odul dun vector:
~2A
~A
~ = A2x + A2y + A2z
A2 |A|

~ =
A |A|

q
A2x + A2y + A2z .

(1.5)

Es pot demostrar que


~B
~ = AB cos ,
A

(1.6)

Figura 1.5: Vector suma de dos


vectors a partir de la regla del
parallelogram.

1-4

Captol 1. An`alisis vectorial

a on es langle entre els vectors.


Producte vectorial de dos vectors:
~ A
~B
~ (Ay Bz
C

~ex

= Ax
Bx

Az By )~ex + (Az Bx Ax Bz )~ey + (Ax By Ay Bx )~ez



~ey ~ez
Ay Az ;
By Bz

(1.7)
(1.8)

a on el determinant es pot calcular per adjunts o per la regla de Sarrus1 . Tambe es pot escriure

Cx
Ax
Bx
Ay Bz Az By
0 Az
Ay
Bx
Cy = Ay By = Az Bx Ax Bz = Az
0 Ax By
Cz
Az
Bz
Ax B y Ay B x
Ay
Ax
0
Bz

(1.9)

Figura 1.6: Producte vectorial de dos


~ B.
~
vectors A

El m`
odul val
~ B|
~ = AB sin ,
|A

(1.10)

~ es als vectors A
~ i B.
~
i es la superfcie del parallelogram determinat pels dos vectors. La direccio de C
Com que nhi ha dues, es fan servir les mateixes regles que per determinar un sistemes de coordenades de
~ travessa el palmell en direccio al dors de la ma, els altres 4 dits
dretes (de fet ~ex ~ey = ~ez ): el vector A
~ i el polze en C;
~ girar A
~ fins B
~ 2 i el polze indica el sentit de C;
~ el dit ndex amb A,
~
en la direcci
o de B,
~ i el polze, perpendicular, dona A
~ B;
~ el cargol avanca en la direccio A,
~ les banyes
el dit del mig amb B
~ i la punta de la closca en la direccio C.
~
apunten en la direcci
oB
Vectors perpendiculars i parallels
Hi una manera molt senzilla se saber si dos vectors son perpendiculars ( = /2), el seu producte
escalar es zero. Pel contrari si s
on parallels ( = 0), es el seu producte vectorial que sanulla.

1 En

el cas dadjunts

~ex

Ax

Bx

~ey
Ay
By

~ez
Az
Bz

Per aplicar la regla de Sarrus es calculen



~ex
~ey
~ez
~ex
~ey

Ax Ay Az Ax Ay

Bx By Bz Bx By
2 El






= ~ex Ay

By



Ax
Az

~
e
y
Bz
Bx



Ax
Az

+
~
e
z
Bz
Bx


Ay
.
By

les diagonals descendents (signe positiu) i ascendents (signe negatiu) de





= ~ex Ay Bz + ~ey Az Bx + ~ez Ax By ~ez Ay Bx ~ex Az By ~ey Ax Bz .

~ fa un pols amb B
~ i el guanya. El polze indica el producte vectorial.
brac dret coincidint amb A

`
1.1. Algebra
vectorial

Producte exterior o di`


adic:

1-5

Ax B x
~B
~ Ay B x
A
Az Bx

1.1.3

Ax By
Ay B y
Az B y

Ax Bz
Ay B z
Az B z

(1.11)

Camps escalar i vectorial

Camp escalar : en cada punt de lespai hi ha associat un escalar (ex: temperatura, pressio, . . . ). La
manera mes correcta de representar un camp escalar es mitjancant la seva funcio matem`atica, per`o tambe
hi ha maneres intutives de fer-ho:
Escriure els escalars en alguns punts (per exemple: en els mapes del temps es posa la temperatura
en algunes ciutats).
Dibuixar superfcies (lnies si es en dues dimensions) a on la funcio es constant (per exemple: en els
mapes meteorol`
ogics es dibuixen les corbes amb pressio constant, is`obares; en un mapa topogr`afic
les corbes de la mateixa alcada, i en Electrost`atica les superfcies equipotencials).
Camp vectorial: en cada punt de lespai hi ha associat un vector (ex: velocitat, acceleracio, . . . ). La

Figura 1.7: Vectores en alguns punts


de un camp vectorial.

manera mes correcta de representar un camp vectorial es mitjancant la seva funcio matem`atica, per`
o
tambe hi ha maneres intutives de fer-ho:
Dibuixar els vectors en alguns punts (en els mapes meteorol`ogics es dibuixa una fletxa per indicar
la direcci
o del vent en el mar, i la cua indica la velocitat).
Dibuixar lnies tangents al vectors del camp, de manera que el nombre de lnies que travessen la
unitat de superfcie sigui proporcional al m`odul del vector (es mes intutiu, per`o te certes desavantatges).
Comentar el primer apartat de les f
ormules del final:

F.1--F.7

1-6

Captol 1. An`alisis vectorial

Figura 1.8: Lnies de camp per al


camp de la figura anterior.

1.2

Gradient

En una carretera es pot definir el pendent. En una funcio duna variable, el pendent es la derivada de la
funci
o. La variaci
o de la funci
o dun punt a laltre separats una dist`ancia dx, molt petita, es pot escriure
df =

df
dx.
dx

(1.12)

En una muntanya ja es mes complicat, ja que el pendent dep`en de la direccio en la que caminem. En
un camp escalar en tres dimensions, tambe cal calcular com varia el camp quan es va dun punt a un
~ = grad ) com un vector que multiplicat per d~l = ( dx, dy, dz) dona
altre. Es defineix el gradient (
la variaci
o de la funci
o entre (x, y, z) i (x + dx, y + dy, z + dz), es a dir
~ d~l grad d~l
d

(1.13)

El gradient indica la direcci


o de m`
axima variacio i es perpendicular a les superfcies de camp constant (en
una muntanya, el gradient de laltura indica la direccio en la que el pendent es mes important, apunta
cap al cim de muntanya i es perpendicular a les corbes de nivell). El gradient dun camp escalar es un
camp vectorial,ja que a cada punt shi associa un vector.
Concepte de derivada parcial
Amb una funci
o de varies variables es una mica mes complicat fer una derivada. Es defineix la derivada
parcial com la derivada respecte a una variable si les altres es mantenen constants, es pot interpretar
con el pendent en la direcci
o dun eix. Matem`
aticament es substitueix el smbol d pel (es una d
arrodonida, no es una delta grega, , ni una arrova, @), aix per a la funci
o f = x2 y 3 z
f
= 2xy 2 z,
x

f
= 3x2 y 2 z,
y

f
= x2 y 3 .
z

(1.14)

En coordenades rectangulars es pot demostrar que3


~ = grad = ~ex + ~ey + ~ez

x
y
z

(1.15)

a on es defineix loperador nabla com


~ ~ex + ~ey + ~ez

x
y
z
3 Cal

tenir en compte que


d =

~ d~l
dx +
dy +
dz =
x
y
z

(1.16)

1.3. Diverg`encia

1-7

Exemple
El gradient de la funci
o (x, y, z) = x2 y + xyz es
~ = ~ex + ~ey + ~ez = (2xy + yz)~ex + (x2 + xz)~ey + (xy)~ez .

x
y
z
Per a un edifici daltura h(x, y) = 25 x2 y 2 per |x|, |y| 5, les superfcies (lnies) daltura constant
s
on cercles x2 + y 2 = 25 h i la direcci
o de m`
axim pendent es
~ = 2x~ex 2~ey ,
h
que sempre es perpendicular als cercles daltura constant.

~ com un vector ja que A


~ A
~ = 0 per`o
~
~ no te per qu`e ser zero.
Compte en tractar

1.3

Diverg`
encia

El flux dun fluid a traves duna superfcie dep`en de lorientacio de la superfcie respecte a la velocitat
del fluid.
Fets
Si plou, per exemple, no es el mateix un full de paper a terra o vertical. Tampoc es mulla tant la roba
en un estenedor que la estirada a terra. Nosaltres ens mullem mes dels muscles que de lesquena.
Tampoc es la mateixa lenergia solar que arriba a Catalunya, per exemple, lestiu que lhivern. Langle
que fa el Sol es diferent, per aix`
o a lestiu fa mes calor encara que estem mes lluny del Sol (pel 4 de
gener es quan la Terra est`
a mes propera al Sol).

~ a traves duna superfcie S es defineix com:


El flux dun vector A
Z
~ ~n dS
A
=

(1.17)

a on ~n es un vector unitari perpendicular a lelement infinitesimal de la superfcie, dS. Cal fer la integral
(suma) si langle no es sempre el mateix, per exemple, al calcular la radiacio solar total rebuda per la
Terra (en diferents punts la inclinaci
o dels raigs de Sol es diferent.)
Integrals de superfcie
Una integral duna funci
o en una superfcie no es res mes que una suma, en superfcies molt petites,
dels valors de la funci
o multiplicada per la superfcie:
Z
X
f dS lim
fj Sj .
(1.18)
S

Sj 0

La t`ecnica per fer integrals de superfcie (es una integral m


ultiple) es similar a la de les integrals amb
una variable. Per exemple:
Z
Z
Z
Z
y2
x3 y 2
x2 y dx dy = dx dy x2 y = dx x2
=
(1.19)
2
3 2

1-8

Captol 1. An`alisis vectorial

El flux a traves duna superfcie tancada ens indica si hi ha flux sortint o entrant en el volum tancat per
la superfcie. Matem`
aticament es defineix la diverg`encia com
I
1
~
~
~
~ ~n dS
A div A lim
A
(1.20)
V0 V S
a on ~n es el vector unitari perpendicular a la superfcie i que apunta cap a lexterior del volum.
Saplica a un camp vectorial i d
ona un camp escalar. Si la diverg`encia es positiva es una font, si es
negativa es un claveguer
o. Si es dibuixen les lnies de camp, la integral de superfcie (flux del camp) es
proporcional al nombre de lnies que travessen la superfcie. En coordenades rectangulars

Figura 1.9: En el punt A la diverg`encia es positiva (les lnies de


camp surten) i en el punt B negativa
(les lnies de camp entren).

~ A
~ = div A
~ = Ax + Ay + Az

x
y
z

(1.21)

Exemple
Sigui el camp
~=
~ A
~ = 2x = 2;
div A
x
intutivament tambe es veu que la seva diverg`encia es no nulla.
~ 2x~ex
A

Sigui el camp
~ =
~ B
~ = y = 0;
div B
x
intutivament tambe es veu que la seva diverg`encia es nulla.
~ y~ex
B

La diverg`encia del gradient sen diu laplaciana


~
~
2
,

(1.22)

en coordenades rectangulars
2 =

2 2 2
+
+
.
x2
y 2
z 2

(1.23)

Sha emprat la notaci


o de Leibniz per a la derivada de la derivada (derivada segona):

x x

2

.
2
x2
(x)

Per a un vector en coordenades rectangulars, es defineix la laplaciana dun vector com la laplaciana de
cada component, es a dir,
~ 2 Ax ~ex + 2 Ay ~ey + 2 Az ~ez .
2 A
(1.24)

1.4. Teorema de la diverg`encia

1.4

1-9

Teorema de la diverg`
encia

Si en una casa hi ha aixetes obertes i desaig


ues, com podem saber si sortir`a aigua per les portes? Nomes
cal saber si el flux sortint de les aixetes es superior o inferior al flux entrant pels desaig
ues
Tambe sen diu teorema de Gauss i matem`aticament sescriu4
Z
I
~ A
~ dV =
~ ~n dS

A
V

(1.25)

Integrals de volum
De manera semblant a les integrals de superfcie, una integral duna funci
o en un volum no es res mes
que una suma, en volums molt petits, dels valors de la funci
o multiplicada pel volum:
Z
X
f dV lim
fj Vj .
(1.26)
Vj 0

La t`ecnica per fer integrals de volum (es una integral m


ultiple) es similar a la de les integrals de
superfcie. Per exemple:
Z
Z
Z
Z
Z
Z
Z
z4
y2 z4
x3 y 2 z 4
x2 yz 3 dx dy dz = dx dy dz x2 yz 3 = dx dy x2 y
= dx x2
=
.
4
2 4
3 2 4
Si es posen lmits dintegraci
o, es similar,
Z a
Z a
Z a
Z a
Z
dx
dy
dz x2 y z 3 =
dx
x=0

1.5

y=0

z=0

x=0

dy x2 y
y=0

a4
=
4

dx x2
x=0

a2 a4
a3 a2 a4
a9
=
=
.
2 4
3 2 4
24

Rotacional

Si anem en bicicleta en la direcci


o ~ex i fa vent de velocitat ~v , lajuda que fa el vent es proporcional a
~v ~ex , es a dir, si el vent ve per darrera ens far`a anar mes de pressa, si ve per davant, irem mes a poc a
poc i si ve de costat quasi no influir`
a. Si la carretera no es recta haure de sumar la influ`encia parcial en
~ al llarg de la corba C entre
cada tros, d~l, de la carretera. Es defineix la integral de lnia, Del camp A
dos punts ~r1 i ~r2 , com
Z ~r2
~ d~l
I=
A
(1.27)
~
r1

essent d~l un element diferencial de longitud pres sobre la recta tangent a la corba en un punt donat.
El rotacional saplica a un camp vectorial i dona un altre camp vectorial. Es defineix com
I
1
~
~
~ d~l.
( A) ~eS lim
A
S0 S C

(1.28)

El vector perpendicular a la superfcie, ~eS , i el vector tangent al circuit, d~l, no son pas independents.
Podem escollir el sentit de qualsevol dels dos, per`o no dels dos al mateix temps. Si el palmell apunta cap
a la part interna de la superfcie i el dors de la m`a dreta cap a la part externa, llavors el dit polze indica
4 Es
molt f`
acil de demostrar a partir de la definici
o donada aqu per a la diverg`
encia. Nom
es cal subdividir el volum
amb una suma de volums infinitesimals. En les superfcies comunes a dos volums les integrals de superfcie es compensen i
nom
es queda la superfcie exterior.
Z
I
X
XI
~ A
~ Vj =
~ ~
~ A
~ dV =
~ ~
lim

A
n dS

A
n dS
Vj 0

Sj

1-10

Captol 1. An`alisis vectorial

~eS i els altres dits d~l (aix`


o nomes es pot fer en superfcies orientables; la cinta de Mobius es un exemple
de superfcie no orientable).
El significat intutiu del rotacional es: en un camp de forces un molinet donaria voltes si el rotacional es
diferent de zero.
En coordenades rectangulars es f`
acil trobar un expressio diferencial,





~
~
~
A = rot A =


~ex

~ey

Ax

Ay


~ez







Az
Ay
Ax
Az
Ay
Ax

~ex +

~ey +

~ez .
=
z
y
z
z
x
x
y

Az
(1.29)

Exemple
Sigui el camp
~ 2x~ex
A





~
~
~
rot A = A =

~ex

x
2x

~ey

y
0

~ez

z
0





= 0;


intutivament tambe es veu que el seu rotacional es nul.


Sigui el camp
~ y~ex
B


~ex


~ =
~ B
~ =
rot B
x

y

~ey

y
0

~ez

z
0





= ~ez ;


intutivament tambe es veu que el seu rotacional es no nul.

Comentar apartat del operador nabla del final:

1.6

F.8--F.18

Teorema de Stokes

Si en una olla gegant hi ha v`


aries batedores el`ectriques i manuals (turmix, minipimer, etc.), com podem
saber cap quin costat girar`
a el lquid en les parets de lolla? Cal tenir en compte cap a quin costat girar
cada batedora i la potencia de cada una. Matem`aticament5
Z
I
~ A)
~ ~n dS =
~ d~l.
(
A
(1.30)
S

Superfcies no orientables
Tant el teorema de la diverg`encia com el de Stokes, estrictament nomes s
on v`
alids per a superfcies
5 La

demostraci
o es immediata a partir de la definici
o de leq. (1.28), i es fa duna manera semblant al teorema de la
diverg`
encia. Subdividint la superfcie en superfcies infinitesimals, aplicant la definici
o de rotacional en cada Sj i com que
pels circuits interiors les integrals de lnia es compensen
Z
I
X
XI
~ A)
~ ~
~ d~l
~ A)
~ ~
~ d~l
lim
(
n Sj =
A
(
n dS =
A
Sj 0

Cj

1.7. Teorema de Helmholtz

1-11

orientables, es a dir, en el que es pot definir ~n. En aquest curs mai les tindrem en compte, nomes
considerarem superfcies orientables.
Exemples de superfcies no orientables s
on la cinta de M
obius, i lampolla de Klein que es una
superfcie tancada (no te vores ni fronteres) en la que no es pot distingir lexterior de linterior.

1.7

Teorema de Helmholtz

Per a les lnies dun camp nomes hi ha dues possibilitats: comencen i acaben en algun punt, o estan
tancades sobre si mateixes. La primera possibilitat implica una diverg`encia no nulla i la segona un
rotacional diferent de zero. El rotacional tambe indica si es comprimeixen o es separen les lnies de camp.
Tot aix`
o es f`
acil de veure-ho. Si agafem un circuit amb dos costats parallels i dos perpendiculars a les lnies
de camp, el rotacional dep`
en de la variaci
o del camp en els costats parallels al propi camp (de com sacosten
o es separen les lnies de camp, ja que amb separaci
o m
es gran el camp
es m
es feble). En canvi si considerem
un volum tancat amb quatre superfcies paralleles al camp i dues perpendiculars, la diverg`
encia dep`
en de com
varia el camp en les superfcies perpendiculars (de si neixen o moren lnies de camp).

Matem`
aticament, si dun camp vectorial es coneix la seva diverg`encia i el seu rotacional, el camp est`
a
completament definit, es a dir,

~ F~ =

~ +
~ A
~
F~ =
(1.31)
~ F~ = J~

a on sha definit
(~r)
~ r)
A(~

(~r1 )
dV1
r ~r1 |
V |~
Z ~
J(~r1 )
1
dV1
4 V |~r ~r1 |
1
4

Comentar les f
ormules F.17 (rotacional del gradient)
i F.13 (diverg`
encia del rotacional)

1.8

Altres sistemes de coordenades

A vegades alguns c`
alculs matem`
atics es simplifiquen considerablement si es consideren sistemes de coordenades diferents de les rectangulars. Per exemple, un mariner en el mar te mes f`acil calcular la seva
posici
o a partir de la longitud i latitud que amb un sistema de coordenades cartesianes amb un origen
situat en el centre de la Terra.

Coordenades cilndriques
S
on una ampliaci
o en 3 dimensions de les coordenades polars en un pla. Venen donades per les seg
uents
definicions
x = r cos ; y = r sin ; z = z ~r = (r cos , r sin , z).
(1.32)
El vectors unitaris tenen la direcci
o que surt a lincrementar la coordenada corresponent. Per ex: ~er te
la direcci
o que resulta a laugmentar r i mantenir constants i z.

1-12

Captol 1. An`alisis vectorial

Figura 1.10: Coordenades cilndriques.


Si ho calculem matem`
aticament
1 ~
r
~er =
= (cos , sin , 0) ,
~

r r
r

1 ~
r

~e =
= ( sin , cos , 0) ,
~

r

1 ~
r
~ez =
= (0, 0, 1) ,
~

r z
z

Si mantenim r = constant i variem y z, es forma una superfcie Sr cilndrica. Si mantenim = constant


i variem r y z, es forma un pla, S , que passa per leix z. Si mantenim z = constant i variem r y , es
forma un pla, Sz , perpendicular a leix z.
El volum determinat per les 6 superfcies: Sr , Sr+ dr , S , S+ d , Sz , y Sz+ dz , es el diferencial de volum
en coordenades cilndriques i val
dV = r dr d dz.
(1.33)
Pel teorema de Pit`
agores, la diagonal principal daquest cos que sassembla a un paralleleppede, es:
p
dl = dr2 + (r d)2 + dz 2 .
(1.34)
Els diferencials de superfcie depenen molt de la superfcie que es consideri. Aix per una superfcie en el
pla z = 0 es: dS = r dr d.
`
Area
del cercle
Com a pr`
actica dintegrals dobles calcularem l`
area dun cercle de radi R,
Z
Z R
Z
Z R
S=
dS =
r dr
d =
dr 2 = R2
0

En coordenades rectangulars els c`


alculs, per suposat d
ona el mateix resultat, s
on una mica mes llargs:

Z R
Z
Z R
Z R2 y2
h p
p
y iR
dx = 4
dy R2 y 2 = 2 y R2 y 2 + R2 sin1
S=
dS = 4
dy
R 0
0
0
0
= 2R2 sin1 1 2R2 sin1 0 = R2
a on sha emprat leq. (o.2) de la taula dintegrals.

Exemples en coordenades cilndriques


Considerem el camp escalar en dues dimensions h(r, ) = 1000 r2 i avaluem-ne el gradient,
~ = h ~er + 1 h ~e = 2r~er
h
r
r

1.8. Altres sistemes de coordenades

1-13

Considerem ara varis camps vectorials diferents i avaluem la diverg`encia


~ 0 3~er
A

~ 1 3r~er
A

~ 2 3 ~er
A
r
3
~
A3 2 ~er
r

~ A
~ 0 = 1 (rAr ) =

r r
1
~
~
(rAr ) =
A1 =
r r
~ A
~ 2 = 1 (rAr ) =

r r
1
~
~
A3 =
(rAr ) =
r r

1
3
(3r) =
r r
r
1
2
(3r ) = 6
r r
1
(3) = 0
r r
1 3
3
= 3
r r r
r

Si es vol avaluar el rotacional de camps similars,


~ 0 3~e
B

~ 1 3r~e
B

~ 2 3 ~e
B
r
3
~
B3 2 ~e
r

~ B
~ 0 = + 1 (rB ) ~ez

r r
1
~
~
B1 = +
(rB ) ~ez
r r
~ B
~ 2 = + 1 (rB ) ~ez

r r
1
~
~
(rB ) ~ez
B3 = +
r r

1
3
(3r) ~ez = ~ez
r r
r
1
2
=
(3r ) ~ez = 6 ~ez
r r
1
=
(3) ~ez = 0
r r
1 3
3
=
~ez = 3 ~ez
r r r
r
=

En els dos casos la manera de variar del camp amb la dist`


ancia al centre fa que la diverg`encia o el
rotacional sigui positiu, nul o negatiu.

Coordenades esf`
eriques
S
on semblants a les geogr`
afiques de longitud i latitud per`o amb lorigen dels angles una mica diferent6 .

Figura 1.11: Coordenades esf`eriques.


Venen donades per les seg
uents definicions
x = r sin cos ;

y = r sin sin ;

z = r cos

~r = r(sin cos , sin sin , cos ),

(1.35)

a on 0 i 0 2. El vectors unitaris tenen la direccio que surt a lincrementar la coordenada


corresponent. Per ex: ~e te la direcci
o que resulta a laugmentar i mantenir constants i r.
6 La

latitud geogr`
afica
es langle amb el pla z = 0, i
es langle amb leix z, per aix`
o a vegades sen diu colatitud.

1-14

Captol 1. An`alisis vectorial

Si ho calculem matem`
aticament
r
1 ~
= (sin cos , sin sin , cos ) ,
~er =
r
~
r

r
1 ~
r
= (cos cos , cos sin , sin ) ,
~e =

~
r

1 ~
r

~e =
= ( sin , cos , 0) .

~
r

Si mantenim r = constant i variem y , es forma una superfcie Sr esf`erica. Si mantenim = constant


i variem r y , es forma una superfcie c`
onica, S amb el v`ertex a r = 0. Si mantenim = constant i
variem r y , es forma un pla, S , que passa per leix z.
El volum determinat per les 6 superfcies: Sr , Sr+ dr , S , y S+ d , S , S+ d , es el diferencial de volum
en coordenades esf`eriques i val
dV = r2 sin dr d d.
(1.36)
Pel teorema de Pit`
agores, la diagonal principal daquest cos que sassembla a un paralleleppede, es:
p
(1.37)
dl = dr2 + (r d)2 + (r sin d)2 .
Els diferencials de superfcie tambe depenen molt de la superfcie que es consideri.
Volum de lesfera
Com a pr`
actica dintegrals triples calcularem el volum duna esfera de radi R,
Z
Z R
Z
Z 2
Z R
Z
Z
V=
dV =
r2 dr
sin d
d = 2
r2 dr
sin d = 4
0

r2 dr =
0

4
R3
3

En coordenades rectangulars els c`


alculs, per suposat d
ona el mateix resultat, s
on una mica mes llargs:

Z
Z R
Z R2 z2
Z R2 z2 y2
Z R
Z R2 z2
p
V=
dV = 8
dz
dy
dx = 8
dz
dy R2 z 2 y 2
z=0

=4

y=0

x=0

z=0

 p
dz y R2 z 2 y 2 + (R2 z 2 ) sin1

z=0

=4



dz (R2 z 2 ) sin1 1 sin1 0 = 2

z=0

y
R2 z 2

z=0

y=0

R2 z2
y=0

z3
dz (R z ) = 2 R z
3
2

R
=
z=0

4
R3 ,
3

a on sha emprat leq. (o.2) de la taula dintegrals.

Laplaciana dun vector


En el cas de coordenades rectangulars, ja sha definit, eq. (1.24), la laplaciana dun vector com la
laplaciana de cada component, es a dir,
~ 2 Ax ~ex + 2 Ay ~ey + 2 Az ~ez
2 A

(1.24)

que es pot comprovar que coincideix amb lequacio


~ = (
~
~ A)
~
~
~ A
~ .
2 A

(1.38)

Aquesta darrera expressi


o es la que es fa servir per definir la laplaciana en coordenades cilndriques i
esf`eriques.

FORMULES
UTILS

1-15

Productes entre vectors


~a ~b ax bx + ay by + az bz = ab cos

~ex ~ey

~
~a b (ay bz az by )~ex + (az bx ax bz )~ey + (ax by ay bx )~ez = ax ay
bx by


a1 a2 a3


~a ~b ~c = b1 b2 b3 = ~b ~c ~a = ~c ~a ~b
c1 c2 c3

(F.1)

~ez
az = ab sin ~en
bz

(F.2)

(F.3)

~a (~b ~c) = ~b(~a ~c) ~c(~a ~b)

(F.4)

(~a ~b) ~c = ~b(~a ~c) ~a(~b ~c)

(F.5)



~ = (~a ~c)(~b d)
~ (~a d)(
~ ~b ~c) = ~a ~b (~c d)
~
(~a ~b) (~c d)








~ = ~c ~a (~b d)
~ d~ ~a (~b ~c) = ~b ~a (~c d)
~ ~a ~b (~c d)
~
(~a ~b) (~c d)

(F.6)

Operador nabla

(F.7)

~
~ +
~
()
=

(F.8)

~ a ~b) = (~b )~
~ a + (~a )
~ ~b + ~b (
~ ~a) + ~a (
~ ~b)
(~

(F.9)

1
~r ~r1
=
;
|~r ~r1 |
|~r ~r1 |3

~1

1
~r ~r1
=
|~r ~r1 |
|~r ~r1 |3

(F.10)

~ (~a) = ()
~
~ ~a)

~a + (

(F.11)

~ (~a ~b) = ~b (
~ ~a) ~a (
~ ~b)

(F.12)

~
~ 2

(F.13)

~ (
~ ~a) = 0

~ ~b = 0 ~b =
~ ~a

(F.14)

~ (~a) = ()
~
~ ~a)

~a + (

(F.15)

~ (~a ~b) = (~b )~


~ a (~a )
~ ~b + (
~ ~b)~a (
~ ~a)~b

(F.16)

~
~ =0

~ ~a = 0 ~a =
~

(F.17)

~
~ ~a = (
~
~ ~a) 2~a

(F.18)

Teoremes de integrals vectorials


Z

~ A
~ dV =

~ ~n dS
A
Z
I
~ A)
~ ~n dS =
~ d~l
(
A
V

(teorema de la diverg`encia)

(F.19)

(teorema de Stokes)

(F.20)

Teorema de Helmholtz
~ F~ =

~
F~ = J~

~ +
~ A;
~
F~ =

(~r)

1
4

Z
V

(~r1 )
dV1 ;
|~r ~r1 |

~ r) 1
A(~
4

Z
V

~ r1 )
J(~
dV1
|~r ~r1 |
(F.21)

FORMULES
UTILS

1-16

Coordenades rectangulars:

dl =

dx2 + dy 2 + dz 2 ;

dV = dx dy dz

~ = ~ex + ~ey + ~ez

x
y
z
A
A
A
y
z
x
~ A
~=
+
+

x
y
z






~ A
~ = Az Ay ~ex + Ax Az ~ey + Ay Ax ~ez

y
z
z
x
x
y
2
2
2

2 =
+
+
x2
y 2
z 2
2~
~
~ A)
~
~
~ A
~ = 2 Ax ~ex + 2 Ay ~ey + 2 Az ~ez
A = (

Coordenades cilndriques:

dl =

dr2 + (r d)2 + dz 2 ;

dl =

dr2 + (r d)2 + (r sin d)2 ;

(F.23)
(F.24)
(F.25)
(F.26)

dV = r dr d dz

~ = ~er + 1 ~e + ~ez

r
r
z
~ A
~ = 1 (rAr ) + 1 A + Az

r r
r
z






1
Ar
A
A
Az
1
Ar
z

~ A
~=

~er +

~e +
(rA )
~ez
r
z
z
r
r r



1

1 2 2
2 1
1 2 2
2 =
r
+ 2
+
=
+
+ 2
+
2
2
2
r r
r
r
z
r
r r
r 2
z 2
~ = (
~
~ A)
~
~
~ A
~
2 A

Coordenades esf`
eriques:

(F.22)

(F.27)
(F.28)
(F.29)
(F.30)
(F.18)

dV = r2 sin dr d d

~ = ~er + 1 ~e + 1 ~e

(F.31)
r
r
r sin

1 A
~ A
~ = 1 (r2 Ar ) + 1

(A sin ) +
(F.32)
r2 r
r sin
r sin







A
1
1 Ar

1
Ar
~ A
~= 1

(A sin )
~er +

(rA ) ~e +
(rA )
~e
r sin

r sin
r
r r

(F.33)




2
1

1

2 = 2
r2
+ 2
sin
+ 2 2
(F.34)
r r
r
r sin

r sin 2
~ = (
~
~ A)
~
~
~ A
~
2 A
(F.18)

c jcq, Unitat dElectromagnetisme (UAB), marc-2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


.......................