Avaluació Continua 1

Llengua 4 Recursos per a lavaluaci s una obra collectiva concebuda,
creada i realitzada en el Departament de Primria dEdicions Voramar, S. A. /

Santillana Educacin, S. L., sota la direcci dANTONIO BRANDI FERNNDEZ
i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA.
Text Avaluaci contnua: Gemma Avellan, Roger Sarri i Empar Tortosa
Illustraci: ngeles Jimnez
Text Avaluaci per competncies: Antonio Montero Alcaide, Marcelino Sanromn
Rodrguez,
Roger Sarri i Empar Tortosa
Illustraci: ngeles Jimnez
Correcci: ngels Campos
Composici, confecci i muntatge: Fran Ameixeiras
Edici: Empar Tortosa
Direcci i coordinaci editorial 2n cicle de Primria: Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
2012 by Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua
propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims
de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a
usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci
tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats
comercials.
CP: 371139
Depsit legal:
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Avaluaci contnua
Criteris davaluaci per a Valenci: llengua i literatura

Segon cicle de primria
1. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les
normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat i entonar
adequadament.
2. Expressar-se de forma oral utilitzant diferents funcions de comunicaci, vocabulari,
entonaci i ritme adequats, i una estructura narrativa coherent.
3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i les
secundries.
4. Llegir en silenci valorant el progrs i la velocitat lectores, memoritzar i reproduir
textos senzills.
5. Interpretar i integrar les idees prpies amb la informaci continguda en els textos
ds escolar i social, i mostrar la comprensi a travs de la lectura en veu alta amb
lentonaci i la fludesa adequades.
6. Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions
quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificaci i
revisi dels textos, tenint cura de les normes gramaticals i ortogrfiques i de la
calligrafia, lordre i la presentaci.
7. Llegir ben sovint i per prpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la
tradici oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conixer les
caracterstiques bsiques de la narraci i de la poesia i per a facilitar lescriptura
daquests textos.
8. Utilitzar estratgies (de lectura i descriptura) per a planificar treballs, localitzar i
recuperar informaci, realitzar inferncies, captar el sentit global, les idees principals
i secundries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes.
9. Usar la biblioteca daula i del centre, conixer els mecanismes dorganitzaci i
funcionament i les possibilitats que ofereix.
10. Observar per mitj dinsercions, supressions, canvis dordre, segmentacions o
recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensi i
lexpressi.
11. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingstica prpia del cicle en les
activitats de producci i de comprensi de textos.
12. Conixer i valorar la diversitat lingstica de la Comunitat Valenciana i dEspanya.
13. Estimar el valenci, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en
situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre.
14. Interpretar i traduir textos breus en situacions en qu el destinatari del missatge no
coneix la llengua del text.
15. Utilitzar textos de les diferents llenges del currculum, dacord amb la seua
competncia, per a elaborar un xicotet treball en una daquestes llenges.
16. Utilitzar programes informtics per a lelaboraci i la presentaci de textos.
101
Presentaci
Lavaluaci contnua permet controlar el procs densenyament i aprenentatge portant a
terme una comprovaci permanent del nivell dassoliment dels objectius, a fi de detectar
els factors interns o externs que afavoreixen o dificulten el progrs dels alumnes.
Amb la finalitat de donar suport a aquesta tasca davaluaci, en aquest material
sofereixen els recursos segents:
1. Avaluaci inicial. Es proposa una prova per a lavaluaci individual que permet
fer una valoraci de la situaci de partida dels alumnes en comenar el curs. Shi
inclouen tamb els criteris o indicadors per a la valoraci daquesta prova, aix
com les solucions.
2. Avaluaci de les unitats didctiques. Aquesta secci ofereix recursos per a
realitzar un seguiment dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat es
proporcionen els elements segents:
102
Control. s una fitxa de dues pgines amb deu activitats davaluaci sobre
els continguts essencials de la unitat.
Test. Es tracta duna fitxa duna pgina amb deu preguntes dopci mltiple
que permet efectuar una avaluaci rpida i habituar els alumnes a realitzar
un altre tipus de proves. Com que es tracta dun test, s ms fcil introduir-hi
preguntes sobre continguts conceptuals, encara que tamb hi ha preguntes
daplicaci prctica.
Criteris davaluaci. Per a cada unitat es proporciona una taula que

presenta els criteris davaluaci relacionats amb les activitats de les proves
plantejades.
Solucions. Shi inclouen les respostes a la fitxa de control i a la prova de

tipus test.
3. Avaluaci trimestral. Es proporcionen recursos per a avaluar els alumnes en

acabar cada trimestre. Com es fa en les avaluacions de les unitats didctiques,
shi inclouen els apartats segents:
Prova davaluaci trimestral. Es tracta duna fitxa de dues pgines amb

qestions sobre alguns dels continguts ms importants que shan treballat en
les cinc unitats didctiques del trimestre en qesti.
Test trimestral. Sn fitxes duna pgina dextensi, amb preguntes dopci

mltiple.
Criteris davaluaci i solucions. Es proporcionen els criteris davaluaci i

les solucions de les dues proves anteriors.
4. Avaluaci final. En aquesta secci sinclouen tamb dues proves, una amb
activitats de plantejament divers i una altra de tipus test, les dues adreades a fer
una avaluaci global en acabar el curs, en cas que el professor o professora ho
considere oport. De la mateixa manera que en els casos anteriors, sofereixen els
criteris davaluaci i el solucionari corresponent.
5. Quadres de registre. Shi inclouen diversos quadres de registre personal que
permeten arreplegar la valoraci de laprenentatge dels alumnes. En concret, es
proporciona una taula per a cada trimestre. Aquestes taules permeten valorar els
resultats de cada alumne de manera individual.
103
ndex
Avaluaci contnua
Avaluaci inicial
Prova davaluaci........................................8
Criteris davaluaci i solucions...................12
Avaluaci del primer trimestre

Recursos unitat 1.......................................14
Recursos unitat 2.......................................18
Recursos unitat 3.......................................22
Recursos unitat 4.......................................26
Recursos unitat 5.......................................30
Prova davaluaci trimestral.......................34
Avaluaci del segon trimestre

Recursos unitat 6.......................................38
Recursos unitat 7.......................................42
Recursos unitat 8.......................................46
Recursos unitat 9.......................................50
Recursos unitat 10.....................................54
Avaluaci del tercer trimestre

Recursos unitat 11.....................................62
Recursos unitat 12.....................................66
Recursos unitat 13.....................................70
Recursos unitat 14.....................................74
Recursos unitat 15.....................................78
Avaluaci final
Prova davaluaci......................................86
Criteris davaluaci i solucions...................92
Quadres de registre
Registre davaluaci primer trimestre .......94
Registre davaluaci segon trimestre.........96
Registre davaluaci tercer trimestre.........98
104
Avaluaci inicial
Control
Nom
1
Data
Marca la situaci en qu sempra el llenguatge i respon.

Buenos
das!
Bon dia!
Quines llenges es parlen en la segona illustraci?

2
Ompli els buits amb mb, mp, br i bl.

El co
Maco
any dHu
ert ha quedat el primer en el ca
anyes a co
gida sha co
rar un lli
rat una
cuina
usa de color
cot en pl
ganivet
olorar
xeringa
plat
au.
sentir
ous
esparadrap
tocar
llavor
pomada
forqueta
vore
Copia cada oraci separant les paraules. Desprs compta les paraules que t.
Lesgallinesdelgallinerestanesvalotades.
Marcvindravoreunaobradeteatre.
anca?
Ratlla la paraula que no pertany al grup en qu es troba.

xarop
e per a
ionat.
paraules
paraules
Encercla les paraules en qu sona la u.

caqui
guatla
paraiges
quadre
formigues
piragista
enquesta
falguera
ping
aquari
qestionari
105
AVALUACI INICIAL
6
Completa amb les vocals que falten.
str
7
ss
Ordena les sllabes i obtindrs dos noms danimals i dos de plantes.
SA
BO
RA
RON
GER
TA
VALL
CA
SE
RO
LLES
Ompli els buits del text amb g o j per a representar el so g de gelat.

Ai, Josep!
Aquest mat,
un
lia ha plantat al
esmiler, un roser i uns
ard uns
ira-sols per a men
quan cresquen. Per, de seguida ha arribat el seu

osep, sha posat a
eranis,
ar pipes
ermanet
ugar amb la pilota i ha xafat totes
les plantes. Quin desastre!
Relaciona cada paraula amb el tema a qu fa referncia.

guia
pont
les persones i el paisatge
10
106
serralada
bstia
fullet
loficina de turisme
semfor
el carrer
Ratlla, en cada cas, la partici incorrecta a final de lnia.

reina
re-ina / rei-na
guitarra
guitar-ra / guita-rra
paraigua
para-igua / parai-gua
tassa
tas-sa / ta-ssa
11
Encercla tots els substantius i classificals.
La meua amiga Merc.
El meu gos Roqui.
El meu germ Pep.
Propis
Comuns
12
Llig les definicions i escriu dues paraules amb h i dues sense h.

Pea redona de carn picada amb espcies.
Suc greixs que sextrau de les olives.
Cada una de les peces que formen lesquelet.
Nmero que va darrere del set.
13
Marca la qualitat que es correspon amb cada objecte.

(Dibu
pluma
de ave)
14
pesada
resistent
dura
lleugera
frgil
blana
Canvia de gnere aquestes expressions.

El lle afric
Una dona simptica
Aquest xiquet prim
Un cuiner bonssim
15
Escriu la diresi en les paraules que la necessiten.

pasques
formigues
pingu
guitarra
piraguista
esquimal
aqufer
llengues
guerrer
paraiguer
107
AVALUACI INICIAL
16
Encercla els possessius i subratlla els demostratius de cada oraci.

Aqueixa xiqueta s Magda, la meua germana.
Aquelles vacances les passrem a Mallorca, amb els nostres cosins.
Eixirs amb el teu gos aquesta vesprada?
El meu amic Xavi suspengu aquell examen.
17
Copia els verbs de les oracions anteriors i completa la taula.

Temps (present,
passat, futur)
Forma verbal
18
Conjugaci
(1a, 2a, 3a)
Infinitiu
Completa les paraules de cada grup amb les grafies indicades.
oo
po
ar
col
ca
ca
ola
ero
dot
s/z
curi
dan
estru
aber
ta
et
il
s / ss
ntim pin
Vi
ent can
c/
19
Copia les oracions corregint els errors dapostrofaci i contracci.

Nosaltres hem dut la aigua per el cam de el depsit.
La mare vol que tu vingues al hora de el concert.
Agafa el ou i jo et far la truita per a el esmorzar.
20
108
Copia els pronoms personals que trobes en les oracions anteriors.
Criteris davaluaci
Criteris
AVALUACI INICIAL
Activitats
Diferencia el llenguatge entre altres

formes de comunicaci i identifica
el valenci i el castell com
a llenges.
Comprn els conceptes de paraula

i oraci i separa les paraules que
formen una oraci.
Identifica les vocals que falten en

una paraula.
Ordena sllabes i forma paraules.
Reconeix substantius comuns

i propis.
11
Fa la concordana de gnere i nombre

entre determinants, substantius
i adjectius.
Identifica possessius, demostratius
i pronoms personals en oracions.
Identifica les formes verbals
i en reconeix el tipus de temps, linfinitiu
i la conjugaci corresponent.
Escriu correctament paraules amb
els grups mb, mp, br i bl i amb g/j,
c/qu, g/gu, h, s/z (so s sonora)
i s/ss i /c (so s sorda).
Comprn el funcionament de la diresi
en els grups qe, qi, ge, gi
i lescriu quan s necessria.
Sap partir paraules a final de lnia tenint
en compte els diftongs i els dgrafs.
Utilitza amb correcci larticle apostrofat
i les contraccions.
14
16, 20
17
Completeu lactivitat fent que indiquen les altres

formes de comunicaci representades: un so
i una imatge.
Proposeu-los que diguen altres noms
de llenges que coneguen.
Abans de fer lactivitat, escriviu a la pissarra
una paraula, per exemple, catifa, i una oraci,
Cludia ha netejat la catifa. Proposeu-los que
indiquen quina s la paraula i quina s loraci.
Per a treballar tots els tipus de lletres, podeu
proposar ms paraules amb les vocals posades,
perqu escriguen les consonants necessries.
Podeu preguntar-los de quin tipus s cada paraula
segons el nombre de sllabes: monosllaba,
bisllaba, etc.
Podeu ampliar lactivitat demanant-los ms
substantius comuns i propis, per concretant
si els voleu de persona, danimal, de cosa
Proposeu-los algunes imatges perqu formen
grups de determinant, nom i adjectiu variant
gnere i nombre.
Podeu recordar les diverses formes que t
cada tipus de paraula.
Repasseu els temps present, passat i futur
dalguns verbs: botar, crrer, batre, dormir, patir,
etc.
2, 5, 8,
12, 18
5, 15
Tamb podeu fer xicotets dictats

per a avaluar el grau dassoliment
dels continguts ortogrfics.
10
19
Identifica camps semntics.
3, 9
Dedueix la paraula que respon

a una definici senzilla.
12
Identifica qualitats dels objectes.
13
Coneix vocabulari bsic de camps

diversos.
Observacions i suggeriments
3, 6, 7, 9,
12, 13
Els fenmens de relaci semntica es treballen

de manera indirecta, mentre es recorden termes
del vocabulari bsic. Podeu treballar-los de
manera ms directa si esmenteu una paraula
i en demaneu un sinnim, un antnim, una altra
paraula de la famlia
Per a incidir ms sobre el lxic, podeu proposar-los
objectes propis dels distints camps treballats perqu
facen dibuixos allusius.
109
Solucions
AVALUACI INICIAL
1. Cal marcar la segona imatge. Es parlen el valenci i el castell.

2. El company dHumbert ha quedat el primer en el campionat. / Macompanyes a comprar
un llibre per a Blanca? / Brgida sha comprat una brusa de color blau.
3. Cal ratllar, respectivament, ous (no pertany al tema de la salut), esparadrap (no pertany
al tema del restaurant) i llavor (no pertany al tema dels sentits).
4. Les gallines del galliner estan esvalotades. 6 paraules.
Marc vindr a vore una obra de teatre. 8 paraules.
5. Cal encerclar: guatla, quadre, piragista, aquari, paraiges, ping, qestionari.
6. estrela / mussol / ratapenada / fanal.
7. rabosa / taronger / cavall / roselles.
8. Aquest mat, Jlia ha plantat al jard uns geranis, un gesmiler, un roser i uns gira-sols per
a menjar pipes quan cresquen. Per, de seguida ha arribat el seu germanet Josep,
sha posat a jugar amb la pilota i ha xafat totes les plantes. Quin desastre!
9. guia loficina de turisme / pont les persones i el paisatge / serralada les persones
i el paisatge / bstia el carrer / fullet loficina de turisme / semfor el carrer.
10. Indiquem lopci que cal ratllar en cada cas. re-ina / guita-rra / para-igua / ta-ssa.
11. La meua amiga Merc. / El meu gos Roqui. / El meu germ Pep.
Comuns: amiga, gos, germ. / Propis: Merc, Roqui, Pep.
12. hamburguesa / oli / os / huit.
13. lleugera / frgil / dura.
14. El lle afric La lleona africana / Una dona simptica Un home simptic /
Aquest xiquet prim Aquesta xiqueta prima / Un cuiner bonssim Una cuinera bonssima.
15. Porten diresi: pasqes / ping / piragista / aqfer / llenges / paraiger.
16. Possessius en negreta i demostratius subratllats.
Aqueixa xiqueta s Magda, la meua germana.
Aquelles vacances les passrem a Mallorca, amb els nostres cosins.
Eixirs amb el teu gos aquesta vesprada?
El meu amic Xavi suspengu aquell examen.
17. Forma verbal s, temps present, infinitiu ser o sser, 2a conjugaci.
Forma verbal passrem, temps passat, infinitiu passar, 1a conjugaci.
Forma verbal eixirs, temps futur, infinitiu eixir, 3a conjugaci.
Forma verbal suspengu, temps passat, infinitiu suspendre, 2a conjugaci.
18. zoo / posar / colze / casa / zero / dotze.
curis / dansa / cassola / saber / tass / osset.
estru / cntim / pina / Vicent / can / fcil.
19. Nosaltres hem dut laigua pel cam del depsit.
La mare vol que tu vingues a lhora del concert.
Agafa lou i jo et far la truita per a lesmorzar.
20. nosaltres / tu / jo.
110
UNITAT
Control
Nom
Data
Relaciona. Per a qu serveixen els substantius i els adjectius?

Els substantius
diuen com sn o com estan les persones, els animals i les
coses.
Els adjectius
2
anomenen les persones, els animals i les coses.
Escriu dos substantius per a cada indicaci; han de ser tots diferents.
Mascul singular
Mascul plural
Femen singular
Femen plural
Escriu un determinant i un adjectiu per a cada substantiu.
pasts
fruites
gelats
sopa
Explica per a qu serveix laccent grfic i quins tipus nhi ha.
111
Encercla la sllaba tnica de cada paraula.

5
112
fbrica
llibre
msic
paper
paraula
aix
cam
conixer
llapis
alfbega
grfic
suro
Control UNITAT 1
Digues quin tipus daccent pot dur cada vocal i escriu-ne un exemple.
a
e
o
Escriu laccent greu o agut que falta en cada paraula.

arros
maquina
cosi
creixer
fossil
carbo
comu
cinque
paciencia
passio
tonica
sinonim
mati
arab
Escriu el nom de cada utensili de cuina i usal en una oraci.
Explica el significat de lexpressi tindre la paella pel mnec.
JORNADES DE CINE
Presentaci de
les jornades
El fams director
Pere Pons parlar
sobre la importncia
del cine i presentar
els participants
en les Jornades.
JORNADES DE CINE
10:00 Presentaci de
les jornades
El fams director
Pere Pons parlar
sobre la importncia
els participants
en les Jornades.
JORNADES DE CINE
10:00 El fams director
Pere Pons parlar
sobre la importncia
els participants
en les Jornades.
113
Marca lestructura correcta duna programaci.

10
114
UNITAT
Test
1
Nom
Data
Encercla lopci correcta.

1. Els substantius poden tindre dos gneres:
a. mascul i femen.
b. singular i plural.
c. mascul i plural.
2. Sn utensilis que serveixen per a guisar:

a. el perol i el pitxer.
b. el perol i el cass.
c. el cass i la safata.
3. El substantiu serveix per a:
a. acompanyar ladjectiu.
b. dir com sn o com estan les persones, els animals i les coses.
c. anomenar les persones, els animals i les coses.
4. Cont un accent agut la paraula:
a. prctic.
b. ltim.
c. slid.
5. La sllaba tnica s:
a. la primera duna paraula.
b. la que sona ms dbil en una paraula.
c. la que sona ms forta en una paraula.
6. Elaborar una programaci consisteix a:
a. informar sobre una notcia que tindr lloc en el futur.
b. inventar un acte en un esdeveniment.
c. presentar els actes que es realitzaran en una celebraci.
7. Ladjectiu bones est en:
a. mascul i plural.
b. femen i plural.
c. femen i singular.
8. Els dos tipus daccent grfic sanomenen:

a. agut i greu.
b. agut i tnic.
c. agut i obts.
9. La paraula que els substantius solen portar davant s:

a. un adjectiu.
b. un verb.
c. un determinant.
115
10. Els utensilis que serveixen per a contindre aliments o lquids sanomenen:
a. instruments.
116
b. recipients.
c. ratlladors.
Criteris davaluaci i solucions

Criteris davaluaci
UNITAT 1
Activitats
1
Reconeix la funci dels substantius, els adjectius

i els determinants.
Identifica el gnere i el nombre dels substantius

i els adjectius.
Utilitza correctament els substantius, els adjectius

i els determinants.
T
C
C
10
T
T
C
C
T
Identifica la sllaba tnica de les paraules.

C
T
Coneix els tipus daccents i els utilitza correctament.

Coneix i utilitza diverses paraules i expressions
sobre la cuina.
Coneix la funci i lestructura duna programaci.
T
C
T
C
C: Control; T: Prova tipus test.
Control
1. Els substantius anomenen les persones, els animals i les coses.
Els adjectius diuen com sn o com estan les persones,
els animals i les coses.
Test
1.
a.
2.
b.
3.
c.
4.
b.
3. RM: Aquest pasts dol. / Unes fruites fresques. / Els gelats

saborosos. / Una sopa calenta.
5.
c.
6.
c.
4. Laccent grfic serveix per a marcar la sllaba tnica duna paraula.

Pot ser agut () o greu (`).
7.
b.
8.
a.
9.
c.
2. RM: home, arbre / llibres, papers / corda, tecla / xiquetes,

taules.
5. fbrica / llibre / msic / paper / paraula / aix /

cam / conixer / llapis / alfbega / grfic / suro.
6. RM per als exemples.
a greu: germ. / i agut: padr. / u agut: bstia.
e agut: angls; greu: cincia.
o agut: cami; greu: cmic.
10. b.
7. arrs / mquina / cos / crixer / fssil / carb / com /

cinqu / pacincia / passi / tnica / sinnim / mat / rab.
8. Cass RM: He posat el cass al foc.
Pitxer RM: Poseu laigua en el pitxer.
Safata RM: En la safata hi ha dues tasses.
9. Significa dominar una situaci.
10. Cal marcar el text del mig.
117
UNITAT
Control
Nom
Data
Completa. Qu indiquen els possessius?

Els possessius indiquen a quina persona o persones
un
o un
Ratlla els grups en qu els possessius siguen incorrectes.

les meus cadires
la teua mare
els seues amics
la nostra taula
el nostra diari
el vostre ordinador
la seu gossa
la meua amiga
el teu germ
Escriu correctament els grups que has ratllat en lactivitat anterior.
Subratlla les paraules que siguen agudes i completa.

escriure
pardal
cam
colnia
corral
terra
palau
histria
porter
pedra
carcter
soroll
Les paraules agudes tenen com a sllaba tnica

5
118
Escriu la paraula aguda que correspon a cada dibuix. Compte amb els accents.
119
Control UNITAT 2
6
Escriu laccent on corresponga.

La iaia ha tirat larros a la paella.
Dema anire a vore un partit de futbol.
Jo visc en un segon pis i el meu cosi viu en un cinque.
La mare explicara la llio a Lluis perqu no lenten.
Escriu una oraci amb la paraula aguda de cada parell.

quasi - tampoc
aniran - eren
Berln - Cadis
Digues en quina postura est cada xiquet.
Marca. Com sanomena cada part del cos?
turmell
10
cuixa
genoll
colze
muscle
Digues quines dades falten en aquesta invitaci.

Aniversari de Josep
Pau, et convide a la meua festa daniversari,
que celebrarem a la ludoteca Colorins.
Thi espere!
Hi falten el
i l
Josep
120
UNITAT
Test
2
Nom
Data

1. El colze s una articulaci que:
a. uneix el peu i la cama.
b. ajuda a doblegar el bra.
c. ajuda a doblegar la cama.
2. Sn paraules agudes:
a. les que tenen com a sllaba tnica lltima sllaba.
b. les que tenen com a sllaba tnica la primera sllaba.
c. les que tenen com a sllaba tnica la penltima sllaba.
3. El possessiu que pot portar lexpressi la mestra s:
a. nostre.
b. meua.
c. seu.
4. Est mal accentuada la paraula:

a. mantn.
b. estn.
c. Ramn.
5. Els possessius sn determinants:

a. quan van davant dels substantius.
b. quan van darrere dels substantius.
c. sempre.
6. El contrari de fort s:
a. dbil.
b. prim.
c. baix.
7. Una invitaci serveix per a:

a. demanar ajuda per a fer una festa.
b. demanar als amics que vinguen a una festa.
c. netejar en una festa.
8. Quan una persona va amb molt de compte, es diu que va amb peus:
a. de fusta.
b. de ferro.
c. de plom.
9. Hi ha un possessiu en lexpressi:
a. el cotxe gran.
b. el nostre cotxe.
c. aquest cotxe.
121
10. s una paraula aguda la paraula:

a. jugador.
122
b. carcter.
c. cartera.

Criteris davaluaci
Reconeix la funci dels possessius.
UNITAT 2
Activitats
1
10
Escriu correctament les diferents formes

dels possessius.
Identifica les paraules agudes.
C
T
Coneix les normes daccentuaci de les paraules

agudes i les aplica correctament.
sobre el cos.
T
C
T
Coneix la funci i lestructura duna invitaci.
C
C
C
C
T
T
T
C
C
Control
1. Els possessius indiquen a quina persona o persones pertany
un sser o un objecte.
2. Sn incorrectes: les meus cadires, els seues amics, el nostra diari,
la seu gossa.
Test
1. b.
2. a.
3. b.
3. les meues cadires / els seus amics / el nostre diari /

la seua gossa.
4. c.
4. Cal subratllar: pardal, cam, corral, palau, porter, soroll.

Les paraules agudes tenen com a sllaba tnica lltima sllaba.
6. a.
5. autobs / tobogan / trampol / lle.

6. La iaia ha tirat larrs a la paella.
Dem anir a vore un partit de futbol.
Jo visc en un segon pis i el meu cos viu en un cinqu.
La mare explicar la lli a Llus perqu no lentn.
5. a.
7. b.
8. c.
9. b.
10. a.
7. RM per a les oracions.

Joan no ha vingut a classe i Ester tampoc.
Els meus amics aniran al cine dem.
Berln s la capital dAlemanya.
8. agenollat / dret / assegut.
9. Turmell, genoll, colze.
10. Hi falten el dia i lhora.
123
UNITAT
Control
Nom
1
Data
Encercla els demostratius en aquestes oracions.

Aquesta
nit he somiat que viatjava a aquella illa tan meravellosa.
Aqueixes
Quan
2
sabates sn les que magraden, ms que aquestes botes.
arribeu a aquell riu, trobareu aquest pont del dibuix.
Marca la funci correcta dels demostratius.

Indicar la distncia entre dos punts.
Indicar la distncia entre la persona que parla i els objectes a qu es
refereix.
Indicar la relaci entre la persona que parla i uns objectes.
Completa cada oraci amb un demostratiu del tipus que sindica entre parntesis.
(Proximitat)
xiquets sn els meus germans.
(Llunyania)
motxilla s la teua?
La iaia mha regalat (proximitat)
bicicleta.
Per favor, agafa (distncia mitjana)

Crec que (llunyania)
4
autobs que ve per all s el nostre.
Copia noms els noms danimals que siguen paraules planes.
nec
124
plats i dus-los a la taula.
bfal
vaca
conill
hipoptam
cavall
125
Control UNITAT 3
5
Encercla la forma correcta de cada paraula i explica per qu porta accent o no.
fenomens / fenmens
sabia / saba
estveu / estaveu
telefon / telfon
crvol / cervol
Completa les oracions amb una paraula plana.

Hui hem tingut un
sorpresa de Matemtiques i mha anat b.
Anna i Jordi
a futbol en un club del seu barri.
De postres em menjar una
, per favor.
Nosaltres no vam poder anar al circ perqu no

7
8
8
Escriu les formes en plural. Vigila els accents.

Jo sabia
Nosaltres
Tu paties
Vosaltres
Jo anava
Nosaltres
Ell tornava
Ells
Escriu el nmero de cada verb al costat de lanimal que faa lacci que indica.
1. nadar
10
126
diners.
2. volar
3. arrossegar-se
4. crrer
Explica el significat de lexpressi ser un peix gros.
Digues per a qu serveixen els arguments.
UNITAT
Test
Nom
Data

1. Les paraules planes acabades en diftong:
a. saccentuen sempre.
b. no saccentuen mai.
c. saccentuen a voltes.
2. Quan una persona s molt peresosa, es diu que s:

a. un porc.
b. una gallina.
c. un gos.
3. Els arguments serveixen:
a. per a convidar els altres a una celebraci.
b. per a explicar als altres per qu pensem el que pensem.
c. per a atacar els que no pensen com nosaltres.
4. El demostratiu aqueix expressa:
a. proximitat.
b. distncia mitjana.
c. llunyania.
5. El bec s una part del cos que tenen:

a. les gallines.
b. els peixos.
c. les serps.
6. La paraula rgan:
a. du accent perqu s plana i acaba en -an.
b. du accent perqu s important.
c. est mal escrita, no ha de dur accent.
7. Quan volem referir-nos a una persona que est molt lluny, direm:
a. aquesta persona.
b. aqueixa persona.
c. aquella persona.
8. Per a defensar correctament una idea o una opini, necessitem:

a. fora.
b. arguments.
c. invitacions.
9. Entre aquestes accions, s prpia dels animals:

a. pasturar.
b. caminar.
c. menjar.
10. Els demostratius han destar:

a. en el mateix gnere que el substantiu a qu es refereixen.
b. en el mateix nombre que el substantiu a qu es refereixen.
c. en el mateix gnere i nombre que el substantiu a qu es refereixen.
127
UNITAT 3
Activitats
Criteris davaluaci
Reconeix els demostratius i sap quina funci tenen.
Utilitza els demostratius de manera adequada.
Reconeix les paraules planes.
10
C
C
Sap qu sn els arguments i quina utilitat tenen.

sobre els animals vertebrats.
T
C
Coneix les normes daccentuaci de les paraules

planes i les aplica correctament.
C
T
C
Control
Test
1. Aquesta nit he somiat que viatjava a aquella illa tan meravellosa.

Aqueixes sabates sn les que magraden, ms que aquestes botes.
Quan arribeu a aquell riu, trobareu aquest pont del dibuix.
2. Cal marcar la segona opci: Indicar la distncia entre la persona que
parla i els objectes a qu es refereix.
3. Aquests xiquets sn els meus germans.
Aquella motxilla s la teua?
La iaia mha regalat aquesta bicicleta.
Per favor, agafa aqueixos plats i dus-los a la taula.
Crec que aquell autobs que ve per all s el nostre.
4. Sn paraules planes: nec, bfal, vaca, hipoptam.
5. Fenmens Saccentua perqu acaba en consonant.
Sabia No saccentua perqu acaba en vocal (ia no s diftong).
Estveu Saccentua perqu acaba en diftong.
Telfon Saccentua perqu acaba en consonant.
Crvol Saccentua perqu acaba en consonant.
1. a.
2. c.
3. b.
4. b.
5. a.
6. a.
7. c.
8. b.
9. a.
10. c.
6. RM.
Hui hem tingut un examen sorpresa de Matemtiques i mha anat b.
Anna i Jordi juguen a futbol en un club del seu barri.
De postres em menjar una taronja, per favor.
Nosaltres no vam poder anar al circ perqu no tenem diners.
7. Nosaltres sabem / Vosaltres pateu /
Nosaltres anvem / Ells tornaven.
8. Cuc: 3 / guila: 2 / Guepard: 4 / Peix: 1.
9. Ser un peix gros significa ser una persona important.
10. Els arguments serveixen per a fer entendre als altres per qu
pensem el que pensem.
128
UNITAT
Control
Nom
1
Data
Completa la definici dels numerals i els indefinits.

Els numerals expressen
de manera
. Els indefinits expressen

de manera
2
Digues de quin tipus de quantificador es tracta en cada cas: ordinal (O),

cardinal (C) o indefinit (I).
algunes
trenta
cinqu
qualsevol
dotz
pocs
cent
primera
Llig el text i escriu amb paraules completes la posici de cada corredor.

Mart, el guanyador de la carrera
La carrera de hui ha sigut molt emocionant. Mart sha escapat
en lltima volta i ha arribat 1r. Joan anava lltim per
ha pogut remuntar fins a arribar 2n. Pel que fa a Carles
i a Eduard, els dos han fet un esprint en qu, finalment,
Carles ha arribat 3r i Eduard, 4t.
Carles
Mart
Eduard
Joan
Encercla lindefinit que millor es corresponga amb cada numeral.

dos mil
uns quants
molts
zero
cap
prou
deu
bastants
qualsevol
dos
molts
alguns
Explica qu sn les paraules esdrixoles i quan saccentuen.
129
Control UNITAT 4
6
Escriu les paraules esdrixoles representades.
Posa accent on siga necessari i classifica les paraules.

historia
mosquit
ciencia
fantastica
farieu
oracio
Agudes
dema
paella
tunel
Planes
Esdrixoles
Encercla els animals que siguen insectes.

llop
parotet
mula
peix
mosca
abella
papallona
pantera
marieta
sardina
Subratlla el verb adequat en cada oraci.

La papallona voleteja / sarrossega entre les flors del camp.
Els cucs xuplen / excaven una galeria en la terra.
Hui, per poc no mha xuplat / picat una abella al bra.
10
Encercla el text que sha escrit seguint les indicacions segents.

Ttol en majscules, negreta i centrat
Subttol en minscules i centrat
Text en minscules i alineat a lesquerra

ELS INSECTES AL
NOSTRE BARRI
Una presncia
abundant
Al nostre barri, la presncia
dinsectes de tot tipus s
nombrosa, i s interessant
conixer-los b.
130
ELS INSECTES AL
NOSTRE BARRI
Una presncia abundant
Al nostre barri,
la presncia dinsectes
de tot tipus s nombrosa,
i s interessant
conixer-los b.
ELS INSECTES AL
NOSTRE BARRI
Una presncia abundant
Al nostre barri,
la presncia dinsectes
de tot tipus s nombrosa,
i s interessant
conixer-los b.
UNITAT
Test
Nom
Data
1. Els quantificadors que serveixen per a expressar quantitats exactes sn:
a. els adjectius.
b. els numerals.
c. els indefinits.
2. Les paraules esdrixoles saccentuen:

a. noms quan tenen ms de tres sllabes.
b. noms quan tenen ms de dues sllabes.
c. sempre.
3. Dissenyar b un text amb lordinador ajuda a:
a. fer que la informaci del text siga ms clara.
b. diferenciar el nostre text del dels companys.
c. donar ms color al nostre text.
4. La paraula teoria s:
a. aguda.
b. plana.
c. esdrixola.
5. Linsecte de la dreta s:
a. una formiga.
b. una abella.
c. una papallona.
6. Lordinal que correspon al nmero 5 s:
a. cinc.
b. cinqu.
c. sis.
7. Per a donar format a un text a lordinador cal utilitzar:

a. la barra de ferramentes.
b. el regle.
c. el teclat.
b. algunes.
c. catorze.
8. s un indefinit la paraula:
a. xiquet.
9. El lloc on viuen les abelles sanomena:

a. formiguer.
b. galeria.
c. rusc.
10. La paraula cincia saccentua perqu:

a. s plana acabada en vocal.
b. s esdrixola.
131
c. s incorrecta, no sha daccentuar.
132

Criteris davaluaci
UNITAT 4
Activitats
1
Reconeix la funci dels diferents quantificadors.
Diferencia els numerals (ordinals i cardinals)

i els indefinits.
Utilitza correctament els ordinals, els cardinals

i els indefinits.
Reconeix les paraules esdrixoles i sap que
saccentuen sempre.
T
C
T
T

sobre els animals invertebrats.
10
T
C
T
T
T
C
Recorda les normes daccentuaci de les paraules

esdrixoles, planes i agudes.
Coneix la utilitat i la finalitat de les ferramentes

bsiques dun processador de textos.
C
T
C
T
C
Control
1. Els numerals expressen quantitat o ordre de manera precisa.
Els indefinits expressen quantitat de manera imprecisa.
2. algunes I / trenta C / cinqu O / qualsevol I /
dotz O / pocs I / cent C / primera O.
3. Carles tercer / Mart primer /
Eduard quart / Joan segon.
Test
1. b.
2. c.
3. a.
4. b.
5. c.
4. dos mil molts / zero cap /

deu bastants / dos alguns.
6. b.
5. Les paraules esdrixoles sn les que tenen lantepenltima sllaba

tnica i saccentuen sempre.
8. b.
6. termmetre / brixola / pirmide / ambulncia.

7. Agudes: mosquit, dem, oraci.
Planes: paella, fareu, tnel.
Esdrixoles: histria, fantstica, cincia.
7. a.
9. c.
10. b.
8. Parotet, mosca, abella, papallona, marieta.

9. La papallona voleteja entre les flors del camp.
Els cucs excaven una galeria en la terra.
Hui, per poc no mha picat una abella al bra.
10. Cal encerclar el text de la dreta.
133
UNITAT
Control
Nom
Data
Relaciona cada paraula amb la seua definici.

Verb
Conjunt
Conjugaci
Forma
Infinitiu
Paraula
de totes les formes dun verb.
que utilitzem per a anomenar un verb.

que serveix per a expressar accions.
Escriu tres exemples de verbs en cada cas.

Primera
conjugaci
Segona
conjugaci
Tercera
conjugaci
Encercla les paraules que siguen formes verbals del verb caminar.
caminem
caminet
caminal
caminava
camines
caminars
caminador
caminareu
camions
caminarem
Escriu V o F segons que les afirmacions siguen verdaderes o falses.

En acabant, reescriu correctament les oracions falses.
Els verbs tenen una sola forma verbal.
El verb moure pertany a la segona conjugaci.
Linfinitiu que correspon a la forma escrius s escrivint.
Les formes juguem i jugaria pertanyen al mateix verb.
134
Relaciona les formes que pertanyen al mateix verb.

dormir
ballaria
dormirem
sabran
ballar
sabem
ballen
dorm
saber
dormeu
saberes
ballava
Control UNITAT 5
6
Digues quin tipus de punt (punt i seguit, punt i a part o punt final) susa
en cada cas.
Per
a separar dos pargrafs.
Per
a separar dues oracions.
Per
a marcar el final del text.
Encercla els punts daquest text amb els colors indicats.

Punt i seguit
blau
Punt i a part
roig
Punt final
verd
Dos tipus de pescadors

El meu oncle Albert s un pescador molt valent. La setmana
passada, tot i les tronades que van caure, va eixir a pescar
tots els dies. A mi em feia molta por.
El meu oncle Joan, en canvi, no s tan atrevit: imagineu-vos
que noms que cauen quatre gotes ja es queda a port. I s que,
tot i ser germans, els meus oncles Albert i Joan sn molt diferents.
8
7
Escriu una oraci amb cada objecte relacionat amb la mar.
Explica el significat de lexpressi estar peix.
10
Marca. Quines dades sn necessries per a elaborar un cartell?

El nom de lesdeveniment, el lloc on se celebrar i lhora, les activitats
que shi faran i les persones convidades.
El lloc on se celebrar i lhora, les activitats que shi faran, les persones
que ho saben i el temps que far.
El nom de lesdeveniment, el lloc on es far, lhora aproximada
i les persones que no hi estan convidades.
135
UNITAT
Test
Nom
Data

1. El punt i seguit sutilitza per a:
a. separar dos pargrafs.
b. acabar un text.
c. separar dues oracions.
2. Els tres models de conjugaci sn:

a. verbs acabats en -ar, en -er i en -re.
b. verbs acabats en -ar, en -er i en -ir.
c. verbs acabats en -ar, en -er o -re i en -ir.
3. s un infinitiu la paraula:
a. tindre.
b. tendre.
c. tindr.
b. bus.
c. banyista.
4. Les aletes sn prpies del:

a. pescador.
5. En un cartell es pot incloure:

a. els motius pels quals paga la pena anar a la festa.
b. la recepta dels plats que shi menjaran.
c. la llista de les coses que cal comprar per a la festa.
6. El punt que sutilitza per a separar dos pargrafs s:
a. el punt final.
b. el punt i a part.
c. el punt separat.
7. Quan ens trobem molt a gust en un lloc podem utilitzar lexpressi:

a. estar com un peix a laigua.
b. estar com un peix a la peixera.
c. estar com un peix al mar.
8. Per a anomenar el verb utilitzem:
a. la conjugaci.
b. la forma verbal.
c. linfinitiu.
b. el far.
c. el polp.
9. s un tipus de vaixell:
a. el veler.
10. Escrivim un cartell quan volem:

a. fer un treball.
136
b. anunciar un festival.
c. demanar un favor.

Criteris davaluaci
UNITAT 5
Activitats
1
Reconeix les conjugacions, les formes verbals

i linfinitiu.
C
T
C
T
Reconeix els tres tipus de punts i la seua funci.

sobre el mar.
Sap quina s lestructura i la informaci que
ha de contindre un cartell.
10
T
C
T
C
T
C
T
C
T
Control
1. Verb Paraula que serveix per a expressar accions.
Conjugaci Conjunt de totes les formes dun verb.
Infinitiu Forma que utilitzem per a anomenar un verb.
2. RM.
Primera conjugaci tancar, parlar, cantar.
Segona conjugaci escriure, tmer, beure.
Tercera conjugaci dormir, servir, eixir.
3. Caminem, caminava, camines, caminars, caminareu, caminarem.
4. F, V, F, V
Els verbs tenen moltes formes verbals.
Linfinitiu que correspon a la forma escrius s escriure.
5. dormir, dormeu, dormirem, dorm;
ballar, ballaria, ballen, ballava;
saber, sabem, saberes, sabran.
Test
1. c.
2. c.
3. a.
4. b.
5. a.
6. b.
7. a.
8. c.
9. a.
10. b.
6. Per a separar dos pargrafs. Punt i a part.

Per a separar dues oracions. Punt i seguit.
Per a marcar el final del text. Punt final.
7. Punt i seguit: ...valent. / ...dies. / ...a port.
Punt i a part: ...molta por.
Punt final: ...diferents.
8. Far. RM: El mariner es guiava pel far que brillava en la costa.
Boia. RM: La boia indica que a partir dall no podem passar.
Vaixell. RM: Al port ha atracat un vaixell que ve dItlia.
9. Estar peix significa no saber res dalguna cosa.
10. El nom de lesdeveniment, el lloc on se celebrar i lhora,
les activitats que shi faran i les persones convidades.
137

Nom
Control
Data
Completa amb un substantiu o un adjectiu, segons corresponga.

la
oberta una xiqueta
les
2
els llibres
roges aquella
antiga moltes fulles
Agafa una paraula de cada tipus i escriu els grups que formes.
Determinants
Substantius
Adjectius
aquest
aquelles
amics
xiquet
bessona
angleses
la meua
els nostres
cuineres
germana
ros
mallorquins
En els grups anteriors, subratlla els demostratius i encercla els possessius.
Completa cada bafarada amb el numeral o lindefinit que hi vaja b.

deu
unes
primer
massa
Ac hi ha
Visca! Sc
el !
Per favor, donem

pastilles
per a la tos.
Ja tinc
anys!
gent!
Encercla els verbs i escriu, al costat, linfinitiu i la seua conjugaci (1a, 2a o 3a).
Marisa beu un got daigua.
Ma mare i la teua anaven juntes a escola.
Joel llegia cada nit el mateix conte.
138
Control AVALUACI DEL PRIMER TRIMESTRE
Encercla la sllaba tnica de cada paraula i digues si s plana (P), aguda (A)
o esdrixola (E).
memria
canvia
cincia
bsquet
telfon
crvol
cami
futbol
camis
fbrica
moneder
ptria
Posa accent on corresponga perqu la paraula siga del tipus indicat.

talla (aguda)
continua (esdrixola)
dormireu (plana)
compren (aguda)
fabrica (esdrixola)
marques (aguda)
microfon (plana)
massapa (aguda)
mascara (esdrixola)
Completa. Per a qu sutilitza cada tipus de punt?

El punt i seguit sutilitza
El punt i a part sutilitza
El punt final sutilitza
9
7
Relaciona cada expressi amb el seu significat.

Tindre la paella pel mnec.
Ser una persona important.
Anar amb peus de plom.
Trobar-se molt a gust.
Ser un peix gros.
Dominar la situaci.
Estar com un peix a laigua.

10
Anar amb molt de compte.
Ratlla la paraula que sobra en cada grup.
139
LA CUINA
EL COS
ELS
ELS INVERTEBRATS
EL MAR
VERTEBRATS
far
safata
genoll
banyador
alt
vaixell
farina
formiga
bec
cass
dret
serp
cua
140
parotet
abella
picar
perol
ona
gallina
polp

Nom
Test
Data

1. La paraula ben escrita s:
a. arros.
b. arrs.
c. arrs.
2. Pertany a un verb de la segona conjugaci la forma verbal:

a. bevem.
b. dormem.
c. estvem.
3. Una paraula que tinga com a sllaba tnica la penltima s una paraula:
a. esdrixola.
b. aguda.
c. plana.
4. Segons la pronunciaci, les vocals e i o poden ser:

a. grans o menudes.
b. obertes o tancades.
c. majscules o minscules.
5. Un pitxer s:
a. un insecte.
b. un recipient per als lquids.
c. una part del cos.
6. Sn determinants davant dels substantius:
a. els possessius, els demostratius i els quantificadors.
b. els adjectius.
c. els verbs.
7. Les vocals i i u poden tindre:
a. accent greu o accent agut.
b. noms accent greu.
c. noms accent agut.
8. La part del cos que uneix el peu i la cama sanomena:
a. colze.
b. turmell.
c. genoll.
b. substantiu.
c. determinant.
9. Larticle s un tipus de:

a. verb.
10. Si volem dir que alg s poregs direm que s:

a. un gallina.
b. un gos.
c. un peix.
141
AVALUACI DEL PRIMER TRIMESTRE

Activitats
Criteris davaluaci
Diferencia entre substantius i adjectius, i en reconeix

el gnere i el nombre per a fer la concordana.
10
Comprn el concepte de determinant i forma grups

correctes de determinant, substantiu i adjectiu.
Diferencia els possessius i els demostratius.
Discrimina i usa correctament els numerals

i els indefinits.
Identifica el verb i diferencia entre forma verbal,

infinitiu i conjugaci.
Identifica les paraules agudes, planes i esdrixoles.

Coneix les regles daccentuaci en la nostra llengua.
C
T
C
C
T
Recorda els usos bsics del punt.
Coneix i utilitza paraules i expressions relacionades

amb la cuina, el cos, els animals vertebrats,
els animals invertebrats i el mar.
C
T
Control
Test
1. RM: la porta oberta / una xiqueta menuda / els llibres vells /

les cireres roges / aquella taula antiga / moltes fulles seques.
1. b.
2. Aquest xiquet ros / La meua germana bessona /

Aquelles cuineres angleses / Els nostres amics mallorquins.
3. c.
3. Demostratius subratllats i possessius en negreta.

Aquest xiquet ros / La meua germana bessona /
Aquelles cuineres angleses / Els nostres amics mallorquins.
5. b.
4. el primer / unes pastilles / deu anys / massa gent.

5. beu Beure, segona conjugaci. / anaven Anar, primera
conjugaci. / llegia Llegir, tercera conjugaci.
6. memria E / canvia P / cincia E / bsquet P /
telfon P / crvol P / cami A / futbol A /
camis A / fbrica E / moneder A / ptria E.
2. a.
4. b.
6. a.
7. c.
8. b.
9. c.
10. a.
7. tall / contnua / dormreu / comprn / fbrica /

marqus / micrfon / massap / mscara.
8. El punt i seguit sutilitza per a separar dues oracions.
El punt i a part sutilitza per a separar dos pargrafs.
El punt final sutilitza per a marcar el final del text.
9. Tindre la paella pel mnec. Dominar la situaci.
Anar amb peus de plom. Anar amb molt de compte.
Ser un peix gros. Ser una persona important.
Estar com un peix a laigua. Trobar-se molt a gust.
10. Cal ratllar, respectivament: banyador, formiga, vaixell, perol, gallina.
142
UNITAT
Control
Nom
1
Data
Subratlla segons el codi de colors.

Primera persona
blau
Segona persona
Tercera persona
verd
nosaltres jugarem
ella treballa
jo escric
vosaltres cuineu
ells parlen
tu dorms
elles corren
ell neteja
Tria i completa les oracions amb la forma correcta del verb parlar.
parlem
parles
parleu
Miquel i Carles
parlen
parle
, nosaltres tescoltem.
La mestra
Jo
parla
per telfon tots els dies.
Quan tu
a classe davant dels alumnes.

quan puc, no quan vull.
No cal que Maria i tu

Nosaltres
3
roig
tan alt, que despertareu el beb!

amb els iaios sempre que podem.
Copia les formes verbals anteriors on corresponga.

Primera persona del singular
Segona persona del singular
Tercera persona del singular
Primera persona del plural
Segona persona del plural
Tercera persona del plural
Marca. En quins casos sescriu coma?

Per a separar els elements duna enumeraci.
Per a separar dues oracions en un mateix pargraf.
En les cartes, les postals, les notes, etc., desprs de cada pargraf.
En les cartes, les postals o les notes, desprs de la salutaci i del comiat.
143
Control UNITAT 6
5
Posa una barra ( | ) en el lloc on falte una coma en cada oraci.

Hui he de comprar taronges tomaques salm detergent i iogurts.
A la festa han vingut Carles Anna Pere els iaios i el meu ve Pau.
He demanat als Reis Mags un cotxe teledirigit un joc un estoig i un xandall.
Tria els elements i completa les enumeracions. Vigila les comes.

bolgrafs
pollastre
llapis
peix
fruita
gomes
pa
llibres
En el supermercat venen
En la papereria venen
7
Copia aquesta carta escrivint les comes on corresponga.

Senyora Carme
Li comuniquem que ja pot passar
per la botiga i recollir el seu vestit.
Atentament
Sara Gomis
8
7
Escriu el nom de cada objecte de la classe.
Marca les expressions que signifiquen el mateix que atendre.

Estar als nvols
Parar lorella
10
Posar-hi els cinc sentits.

Estar a la lluna.
Ratlla els dos errors daquesta definici i escriu-la de nou correctament.

Una cadira s un insecte que serveix per a menjar.
144
UNITAT
Test
Nom
Data

1. La forma verbal que falta en loraci Pau i Miquel ... a lhabitaci s:
a. estudia.
b. estudiem.
c. estudien.
2. Lexpressi Hola Joan, s de:

a. salutaci.
b. benvinguda.
c. comiat.
3. Per a escriure en la pissarra sutilitza:

a. el llapis.
b. el clari.
c. el bolgraf.
4. En una enumeraci, la coma sescriu:

a. noms desprs del primer element.
b. entre tots els elements.
c. noms desprs de lltim element.
5. Definir una paraula vol dir:
a. buscar-la en un diccionari.
b. escriure una oraci que la continga.
c. explicar-ne el significat.
6. La bossa on es guarden els llapis, la goma, els colors sanomena:
a. estuig.
b. estoig.
c. estutxe.
7. Quan el professor explica la lli, nosaltres:

a. atenem.
b. esborrem.
c. llegim.
8. Les formes verbals poden estar:

a. en 1a i 2a persona.
b. en 2a persona.
c. en 1a, 2a i 3a persona.
9. Quan definim una paraula, hem de dir:

a. el nom i les lletres que t.
b. el nom, qu s i qu la distingeix daltres paraules semblants.
c. el nom i qu s.
10. La forma verbal que correspon a nosaltres s:
a. cantarem.
b. cantareu.
c. cantaran.
145
UNITAT 6
Activitats
Criteris davaluaci
Comprn els conceptes de persona i nombre,

i identifica el nombre i la persona duna forma verbal.
Escriu verbs amb la persona i el nombre correctes.
Coneix els usos de la coma.
T
C
T
Escriu la coma en els llocs on correspon.

sobre la classe.
10
Sap quina informaci ha de contindre una definici

i redacta definicions correctament.
C
T
Control
Test
1. Primera persona (blau) nosaltres jugarem; jo escric.

Segona persona (roig) vosaltres cuineu; tu dorms.
Tercera persona (verd) ella treballa; ells parlen; elles corren;
ell neteja.
1. c.
2. a.
3. b.
2. Miquel i Carles parlen per telfon tots els dies.

Quan tu parles, nosaltres tescoltem.
La mestra parla a classe davant dels alumnes.
Jo parle quan puc, no quan vull.
No cal que Maria i tu parleu tan alt, que despertareu el beb!
Nosaltres parlem amb els iaios sempre que podem.
4. b.
3. parle / parles / parla / parlem / parleu / parlen.
8. c.
4. Cal marcar: Per a separar els elements duna enumeraci. /

En les cartes, les postals o les notes, desprs de la salutaci
i desprs del comiat.
9. b.
5. c.
6. b.
7. a.
10. a.
5. Hui he de comprar taronges | tomaques | salm | detergent

i iogurts. / A la festa han vingut Carles | Anna | Pere | els iaios
i el meu ve Pau. / He demanat als Reis Mags un cotxe
teledirigit | un joc | un estoig i un xandall.
6. En el supermercat venen pollastre, peix, fruita i pa.
En la papereria venen bolgrafs, llapis, gomes i llibres.
7. Senyora Carme,
Li comuniquem que ja pot passar per la botiga i recollir
el seu vestit.
Atentament,
Sara Gomis
8. estoig / pissarra / clari / motxilla.
9. Cal marcar: Posar-hi els cinc sentits. / Parar lorella.
10. Cal ratllar: insecte, menjar. La definici correcta s:
Una cadira s un moble que serveix per a seure.
146
UNITAT
Control
Nom
1
Data
Relaciona. Quin temps expressa cada forma verbal?

cantvem
TEMPS FUTUR
arreglaran
jugars
TEMPS PASSAT
escric
dormen
TEMPS PRESENT
Escriu on corresponga.
presents
parlreu
futurs
passats
Els temps
es refereixen a accions que ja han passat.
Els temps
es refereixen a accions que passen ara.
Els temps
es refereixen a accions que passaran desprs.
Completa les oracions lliurement.

La setmana passada, el meu germ i jo
El mes que ve, els meus iaios
Hui, la meua amiga Anna
Completa la taula amb formes de la segona persona del singular.

Passat
Present
Futur
caminares
parles
guanyars
147
Control UNITAT 7
5
Pinta la grafia que sescriu en cada cas i posa un exemple de cada.

Per a representar el so de la x de xandall, sescriu:
A principi de paraula
i desprs de consonant
tx
Exemple
A final de paraula
ig
Exemple
Entre vocals
tx
ig
Exemple
Endevina de quina paraula es parla en cada cas.

Mes que va entre abril i juny.
Recipient amb qu posem aigua al got.
Beguda que sobt de la xufa.
Escriu tres noms de cada tipus de planta.

Sn flors
Sn arbres
8
7
Escriu el nom de larbre que forma cada bosc.

palmerar
oliverar
pinar
tarongerar
garroferar
alzinar
Marca quatre paraules que serveixen per a enllaar oracions.

casa
10
ni
per
ahir
Tria i escriu lenlla que utilitzaries per a unir les oracions.

i
ni
Tinc ganes deixir al carrer,

Joan t molt de fred,
No vull tocar la guitarra
Voleu dinar
Dem anirem al circ
148
venia
per
per aix
ara plou massa i no puc.

sha posat una jaqueta.
cantar cap can.
encara no teniu fam?

soparem en un restaurant.
UNITAT
Test
Nom
Data
1. La persona que vigila el bosc sanomena:
a. vigilabosc.
b. guardacostes.
c. guardabosc.
2. Per a representar el so de la x de xandall podem escriure:

a. x, tx o ig.
b. x, tx o tg.
c. x, tj o ig.
3. Est en temps futur la forma verbal:

a. menjar.
b. menjava.
c. menja.
b. el porc.
c. lesquirol.
4. s un animal del bosc:

a. el bolet.
5. Els enllaos serveixen per a:

a. separar dues oracions en un text.
b. unir dues oracions en un text.
c. escriure b dues oracions en un text.
6. Els temps verbals poden ser:
a. masculins i femenins.
b. singulars i plurals.
c. passats, presents i futurs.
b. txufa.
c. jufa.
7. Est ben escrita la paraula:

a. xufa.
8. Un temps verbal s:
a. el dia en qu t lloc una acci.
b. un conjunt de formes dun verb que situen lacci en el mateix moment.
c. una forma verbal molt antiga.
9. La grafia ig noms es pot escriure:
a. entre vocals i darrere de consonant.
b. a comenament de paraula.
c. a final de paraula.
10. El llenyater fa servir:
a. una destral.
b. uns prismtics.
c. una cantimplora.
149
UNITAT 7
Activitats
Criteris davaluaci
Sap qu sn i quins sn els temps verbals.
Reconeix el temps que expressa una forma verbal.
10

sobre el bosc.
Escriu formes verbals en el temps adequat.

Coneix la norma descriptura de la x amb el so
de xandall (x/tx/ig) i laplica correctament.
Sap per a qu serveixen els enllaos i en reconeix

alguns.
C
T
T
C
T
C
T
C
Usa correctament els enllaos per a unir oracions.
Control
Test
1. cantvem temps passat / arreglaran temps futur /

jugars temps futur / escric temps present /
dormen temps present / parlreu temps passat.
2. Els temps passats es refereixen a accions que ja han passat.
Els temps presents es refereixen a accions que passen ara.
Els temps futurs es refereixen a accions que passaran desprs.
3. RM: La setmana passada, el meu germ i jo vam anar al cinema.
El mes ve que, els meus iaios se naniran de viatge.
Hui, la meua amiga Anna fa 10 anys.
4. caminares / camines / caminars /
parlares / parles / parlars /
guanyares / guanyes / guanyars.
1. c.
2. a.
3. a.
4. c.
5. b.
6. c.
7. a.
8. b.
9. c.
5. A principi de paraula i desprs de consonant: x. RM: xufa.

A final de paraula: ig. RM: roig. / Entre vocals: tx. RM: cotxe.
10. a.
6. maig / pitxer / orxata.

7. RM: Sn flors rosella, clavell, rosa.
Sn arbres pi, lber, freixe.
8. palmerar palmera / oliverar olivera /
pinar pi / tarongerar taronger /
garroferar garrofera / alzinar alzina.
9. Cal marcar: ni, i, per, o.
10. Tinc ganes deixir al carrer, per ara plou massa i no puc.
Joan t molt de fred, per aix sha posat una jaqueta.
No vull tocar la guitarra ni cantar cap can.
Voleu dinar o encara no teniu fam?
Dem anirem al circ i desprs soparem en un restaurant.
150
UNITAT
Control
Nom
1
Data
Ratlla en cada caixa el verb que no pertany a la primera conjugaci.

parlar
descobrir
estudiar
marxar
entendre
repassar
trencar
furtar
collir
estar
anar
llavar
Relaciona cada forma verbal amb el temps en qu est.

llavaran
present
guanyreu
futur
estudiaries
condicional
escoltem
passat simple
passava
imperfet
Completa amb les formes que falten.

Present
parlar
acabar
callar
crixer
Condicional
Imperfet
Jo parle
Jo
Jo parlava
Tu
Tu parlaries
Tu
Ell parla
Ell
Ell
Nosaltres
Nosaltres parlarem
Nosaltres parlvem
Vosaltres parleu
Vosaltres
Vosaltres parlveu
Ells
Ells parlarien
Ells
Encerca la forma verbal a qu fa referncia cada indicaci.

1a p. del singular del condicional de cantar
cantarem / cantaria / cante
2a p. del plural del present de jugar
jugareu / juguen / jugueu
3a p. del singular del passat simple de ballar
ball / balla / ballrem
2a p. del singular del futur de netejar
netejaran / netegeu / netejars
1a p. del plural de limperfet darribar
arribava / arribvem / arribem
151
Control UNITAT 8
5
Subratlla les paraules seguint les indicacions.

Blau
Contenen el so de la x de xarxa
Roig
Contenen el so de la x de xandall
vaixell
xocolate
caixa
xixonenc
xurro
dibuix
maduixa
xufa
eixir
baix
Recorda. En quin cas sescriu cada grafia per a representar la x de xarxa?

x
Exemple: xarop
ix
Exemples: reixa, peix
Escriu una oraci per a cada dibuix. Totes les paraules representades porten x o ix.
8
7
Digues qu fa cada treballador de la localitat.

policia
metge
mestre
Ratlla les paraules que no siguen un espai de la localitat.

plaa
10
comarca
avinguda
passeig
Marca lndex que siga correcte.

La ciutat de Valncia
1. La histria
1.1. De la fundaci
al segle XV
1.2. Del segle XV a ara
2. Els barris
152
pas
2. Ttol
2.1. De la fundaci
al segle XV
1. Resum
1. La histria
2.1. De la fundaci
al segle XV
4. Els barris
UNITAT
Test
Nom
Data
1. La grafia ix es pot escriure:
a. a principi de paraula i entre vocals.
b. entre vocals i a final de paraula.
c. a principi i a final de paraula.
2. Pertanyen a la primera conjugaci els verbs acabats en:
a. -ar.
b. -er.
c. -re.
3. Un espai ms gran que la ciutat s:

a. el carrer.
b. la comarca.
c. el barri.
4. Un ndex serveix per a:

a. dir quantes pgines t un treball.
b. resumir un treball.
c. mostrar els ttols dels principals apartats dun treball.
5. Les persones que caminen pel carrer sanomenen:
a. vianants.
b. ciclistes.
c. corredors.
6. La forma verbal acabares pertany a:

a. limperfet.
b. el passat simple.
c. el present.
7. Cont el so de la x de xarxa la paraula:

a. xiquet.
b. xinxeta.
c. xeringa.
8. Lndex ha daparixer:
a. al costat duna novella o un treball.
b. al comenament duna novella o un treball.
c. en les pgines del mig duna novella o un treball.
9. El rector treballa a:
a. lesglsia.
b. lajuntament.
c. lhospital.
10. Pertany a un verb de la primera conjugaci la forma:

a. dormiran.
b. sabran.
c. tornaran.
153
UNITAT 8
Activitats
Criteris davaluaci
Reconeix els verbs de la primera conjugaci.
Coneix els temps verbals simples i identifica

les formes que hi pertanyen.
10
T
C
Sap quina s la finalitat dun ndex i quina estructura

bsica ha de tindre.
T
C

sobre la localitat.
Diferencia el so de la x de xandall i el de la x
de xarxa.
Coneix la norma descriptura de la x amb el so
de xarxa (x/ix) i laplica correctament.
C
T
C
Control
Test
1. Cal ratllar, respectivament: descobrir, entendre, crixer, collir.

2. llavaran futur / guanyreu passat simple /
estudiaries condicional / escoltem present /
passava imperfet.
3. Present: Tu parles / Nosaltres parlem / Ells parlen.
Condicional: Jo parlaria / Ell parlaria / Vosaltres parlareu.
Imperfet: Tu parlaves / Ell parlava / Ells parlaven.
4. 1a p. del singular del condicional de cantar cantaria.
2a p. del plural del present de jugar jugueu.
3a p. del singular del passat simple de ballar ball.
2a p. del singular del futur de netejar netejars.
1a p. del plural de limperfet darribar arribvem.
5. So x de xarxa (blau): vaixell, caixa, xixonenc, dibuix, maduixa,
eixir, baix. / So x de xandall (roig): xocolate, xurro, xufa.
1. b.
2. a.
3. b.
4. c.
5. a.
6. b.
7. c.
8. b.
9. a.
10. c.
6. x A principi de paraula.
ix Entre vocals i a final de paraula.
7. RM: La bruixa vola sobre una granera.
El meu xilfon s de colors.
El calaix est ple de roba.
8. policia Vigila els carrers de la ciutat.
metge Cura els malalts.
mestre Ensenya els xiquets i les xiquetes.
9. Cal ratllar: comarca, pas.
10. Cal marcar lndex de lesquerra.
154
UNITAT
Control
Nom
1
Data
Encercla les formes verbals de la segona conjugaci i escriu linfinitiu corresponent.

El pare pensa que a la vesprada podr arreplegar-me.
Els alumnes aprenen la lli que els explica el mestre.
La taronja caigu de larbre perqu ja estava madura.
Pau em va assegurar que correria en la cursa del barri.
Copia les formes que has encerclat en les oracions anteriors on corresponga.
Present
Passat simple
Futur
Condicional
Ordena les lletres per formar verbs de la segona conjugaci i classificals.

VUREI
CRIXER
BERSA
DLRMOE
XENIR
PDENRER
RUECRE
FRESDE
Infinitiu acabat en -er
Infinitiu acabat en -re
Completa amb les formes adequades en 1a persona del singular.

Infinitiu
Imperfet
Futur
Condicional
vivia
batr
aprendria
podia
vencer
naixeria
155
Control UNITAT 9
5
Indica si sescriu v o b i relaciona amb lexemple corresponent.

Sescriu en limperfet (1a conj).
canviar
Sescriu davant de r i l.
embars
Sescriu darrere de m.
portava
Sescriu darrere de n.
abric, blat
Ratlla els errors daquestes oracions i copia-les de nou correctament.

Els pintors repassaben amb blanc les ratlles del pas zevra.
El revisor cobraba als passatgers que anaven al povle.
Relaciona cada vegetal amb el dibuix on apareix.

cigrons
espinacs
tomaques
cireres
taronges
fesols
8
7
Marca a partir dels dibuixos anteriors.

1
a
156
Sn verdures
Sn llegums
2
a
Sn fruites
Sn verdures
3
a
Sn fruites
Sn llegums
Digues una altra manera danomenar cada cosa.

lletuga
10
piment
prssec
Encercla loraci incorrecta en cada cas i subratlla els dos errors que hi ha.
Al mercat he comprat platans i taronges,
La mare bull bajoques i crelles.
Al mercat he comprat pltans i taronges.
La mare bull bajoques i bull creilles.
UNITAT
Test
Nom
Data
1. A lhora de revisar un text:
a. cal fixar-se en lordre, la puntuaci, els errors...
b. hem de fixar-nos en el tipus de paper.
c. sha de comprovar que no siga massa llarg.
2. Les formes de limperfet de la primera conjugaci sescriuen:
a. amb b.
b. amb v.
c. depn de la conjugaci.
3. Els infinitius de la segona conjugaci poden acabar en:

a. -ar o -er.
b. noms en -er.
c. -er o -re.
b. una verdura.
c. un llegum.
4. Les bresquilles sn:

a. una fruita.
5. Lerror que hi ha en la paraula cabas s:

a. de puntuaci.
b. daccentuaci.
c. de repetici.
6. La forma de la 2a persona del plural del passat simple de caure s:

a. caigurem.
b. caigueres.
c. caigureu.
b. canviava.
c. camviava.
b. venia.
c. vendr.
7. Est ben escrita la paraula:

a. cambiava.
8. El futur del verb vendre s:
a. vengu.
9. Escrivim la lletra b:
a. davant de r i l i darrere de m.
b. darrere de r i l i davant de n.
c. darrere de n i en les formes de limperfet.
10. La diferncia entre hort i horta s que:
a. un hort s un terreny menut i lhorta s un terreny extens.
b. un hort s un terreny extens i lhorta s un terreny menut.
c. volen dir el mateix, no hi ha cap diferncia.
157
UNITAT 9
Activitats
Criteris davaluaci
Reconeix els verbs de la segona conjugaci.

Coneix la norma descriptura de b i v i laplica

amb correcci.
C
C
10

sobre lhort.
C
T
Sap com sha de revisar un text perqu estiga

ben escrit.
T
C
Escriu infinitius i altres formes verbals de

la segona conjugaci.
T
C
T
C
T
C
Control
Test
1. El pare pensa que a la vesprada podr arreplegar-me. poder.

Els alumnes aprenen la lli que els explica el mestre. aprendre.
La taronja caigu de larbre perqu ja estava madura. caure.
Pau em va assegurar que correria en la cursa del barri. crrer.
1. a.
2. b.
3. c.
2. Present aprenen / Passat simple caigu /

Futur podr / Condicional correria.
4. a.
3. Infinitius acabats en -er: crixer, saber, nixer, desfer.

Infinitius acabats en -re: viure, moldre, prendre, creure.
6. c.
4. viure, vivia, viur, viuria / batre, batia, batr, batria / aprendre, aprenia,
aprendr, aprendria / poder, podia, podr, podria / vncer, vencia,
vencer, venceria / nixer, naixia, naixer, naixeria.
5. Sescriu en limperfet (1a conjugaci). v portava.
Sescriu davant de r i l. b abric, blat.
Sescriu darrere de m. b embars.
Sescriu darrere de n. v canviar.
5. b.
7. b.
8. c.
9. a.
10. a.
6. Errors de la primera oraci: repassaben, zevra.

Els pintors repassaven amb blanc les ratlles del pas zebra.
Errors de la segona oraci: cobraba, povle.
El revisor cobrava als passatgers que anaven al poble.
7. cigrons 1 / espinacs 2 / cireres 3 / tomaques 2 /
taronges 3 / fesols 1.
8. 1. Sn llegums. / 2. Sn verdures. / 3. Sn fruites.
9. lletuga encisam / piment pebre / prssec bresquilla.
10. Oracions incorrectes: Al mercat hem comprat platans i taronges,
(Errors: falta laccent de pltans i cal escriure punt al final, no coma.)
La mare bull bajoques i bull creilles.
(Errors: es repeteix bull i falta la diresi de crelles).
158
UNITAT
10
Control
Nom
1
Data
Encercla els verbs de la tercera conjugaci i copials on corresponga.

planxar
cosir
vendre
jugar
estendre
torcar
conduir
dormir
llegir
beure
anar
omplir
sentir
voler
Marca la forma que correspon en cada cas.

Present del verb complir
complia
compleix
complir
Passat simple del verb obrir
obr
obri
obria
Imperfet del verb eixir
eixiria
eix
eixia
Condicional del verb sentir
sentia
sentir
sentiria
Futur del verb repetir
repetir
repetia
repet
Completa les oracions amb les formes que has marcat en lactivitat anterior.
El pare
El mestre no
els regals just abans de dinar.

la pregunta si no estem callats.
Aquell presentador era tan fams que

Si tinguera temps
La meua cosina
4
per televisi cada nit.
ms msica, per no puc.

els anys el mateix dia que jo.
Escriu amb lletres.

75
49
52
24
159
Control UNITAT 10
5
Escriu una ratlla vertical ( | ) on haja danar guionet en aquestes paraules. Vigila,
perqu no totes en duen.
doscents trentacinc
Vilareal
matamosques
cent quaranta
paraxocs
Digues a quina paraula es refereix cada definici. Alerta amb el guionet.

Gran paraigua que usem per a parar el sol.
Aparell que compta els quilmetres recorreguts.
Vidre del cotxe que serveix per a parar la brisa.
Flor que gira seguint la llum del sol.
Subratlla el nom correcte.
taulell
provador
penjoll
tauler
emprovador
penjador
8
7
Forma noms de botiga a partir del nom de cada objecte.
Escriu el contrari de cada paraula.

pagar
10
comprar
Marca les recomanacions adequades per a fer un bon treball.

Seguir els apartats
esmentats en lndex.
Incloure definicions
de les paraules
importants.
Afegir-hi imatges.
Posar-hi una portada.
160
client
Fer bona lletra.

Subratllar la informaci
ms important.
Escriure cada apartat
amb un color diferent.
Crear un ndex en
apartats i subapartats.
Escriure el nom.
Escriure tot el treball
amb majscules
perqu es veja millor.
UNITAT
10
Test
Nom
Data
1. El dependent duna botiga:
a. compra.
b. atn.
c. semprova.
2. Pertany a la tercera conjugaci el verb:

a. lluir.
b. coure.
c. trencar.
3. Desprs dacabar un treball cal:

a. pintar-lo amb colors.
b. corregir-lo amb atenci.
c. guardar-lo en un lloc ben ordenat.
4. Les flors que hi ha en el dibuix de la dreta sn:
a. girasols.
b. gira-sols.
c. girassols.
5. La primera pgina dun treball s:

a. la portada.
b. lndex.
c. el pargraf.
b. seixanta huit.
c. seixanta-huit.
6. El nmero 68 sescriu:
a. seixantahuit.
7. El lloc on es mostra la roba perqu la gent la veja des del carrer sanomena:
a. taulell.
b. aparador.
c. emprovador.
8. Cal escriure guionet en les paraules formades per la uni de dues paraules:
a. una que acaba en vocal i una altra que comena en r, s o x.
b. una que acaba en r, s o x i una altra que comena en vocal.
c. una que acaba en vocal i una altra que comena en consonant.
9. La forma correcta de limperfet de llegir s:
a. llega.
b. llegia.
c. lleg.
10. La paraula DUC ens recorda que hem escriure guionet:

a. entre les desenes i una centena.
b. entre les unitats i la resta de les lletres del nmero.
c. entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.
161
UNITAT 10
Activitats
Criteris davaluaci
Reconeix els verbs de la tercera conjugaci.

Escriu formes verbals de la tercera conjugaci.
10
T
C
Coneix la norma descriptura del guionet i laplica

amb correcci.
sobre la botiga de roba.
C
T
T
C
T
Sap els passos que cal seguir per a elaborar

un bon treball.
C
T
T
C
C
Control
Test
1. De dalt a baix, seguint lordre de collocaci al costat del dibuixos:

llegir / sentir / dormir / omplir / cosir / conduir.
1. b.
2. Present del verb complir compleix.

Passat simple del verb obrir obr.
Imperfet del verb eixir eixia.
Condicional del verb sentir sentiria.
Futur del verb repetir repetir.
2. a.
3. El pare obr els regals just abans de dinar.

El mestre no repetir la pregunta si no estem callats.
Aquell presentador era tan fams que eixia per televisi cada nit.
Si tinguera temps sentiria ms msica, per no puc.
La meua cosina compleix els anys el mateix dia que jo.
6. c.
3. b.
4. b.
5. a.
4. setanta-cinc / quaranta-nou /
cinquanta-dos / vint-i-quatre.
7. b.
8. a.
9. b.
10. c.
5. dos|cents trenta|cinc (dos-cents trenta-cinc) / Vila|real (Vila-real) /

matamosques (no porta guionet) / cent quaranta (no porta guionet) /
para|xocs (para-xocs).
6. Gran paraigua que usem per a parar el sol. Para-sol.
Aparell que compta els quilmetres recorreguts. Comptaquilmetres.
Vidre del cotxe que serveix per a parar la brisa. Parabrisa.
Flor que gira seguint la llum del sol. Gira-sol.
7. taulell / emprovador / penjador.
8. sabateria / rellotgeria /
camiseria / perfumeria.
9. pagar cobrar / client dependent / comprar vendre.
10. Cal marcar el grup de recomanacions de lesquerra.
162
Control

Nom
1
Data
Subratlla els verbs seguint les indicacions.

De verd
1a conjugaci
ballar
seguir
2
2a conjugaci
saber
rascar
De blau
caure
3a conjugaci
fugir
Relaciona cada forma verbal amb el temps en qu est i la conjugaci a qu pertany.

entenem
present
arribaran
imperfet
primera conjugaci
serviries
passat simple
tercera conjugaci
segona conjugaci
condicional
caigureu
futur
patisc
De roig
Escriu una forma verbal per a cada indicaci.

Segona conjugaci, tercera persona, futur
Tercera conjugaci, plural, passat simple
Primera conjugaci, segona persona, imperfet
Segona conjugaci, primera persona, present
Primera conjugaci, singular, condicional
Marca. Quan escrivim la coma?

Al final duna enumeraci.
Entre els elements duna enumeraci.
Desprs duna salutaci i un comiat.
Desprs de la firma en una carta.
Completa cada paraula amb les dues lletres que hi falten. Vigila amb la b i la v.
163
ze
164
ga
entor
po
Control AVALUACI DEL SEGON TRIMESTRE

6
Completa aquestes paraules amb x, ix, tx o ig.
arop
sorte
ocolate
pan
ca
a
a
ops
fle
mare
re
co
Classifica. On podem trobar cada persona?
llenyater
vianant
client
guardabosc
dependent
policia
A la botiga
A la localitat
8
7
10
Al bosc
Relaciona amb fletxes. Qu s cada vegetal?
carrasca
bresquilla
cigr
tulipa
tomaca
FLOR
ARBRE
FRUITA
VERDURA
LLEGUM
encisam
fava
rosella
pi
cirera
Escriu el nom dels dos objectes que hi ha en cada dibuix.
Relaciona. Per a qu serveixen?

NDEX
Per a explicar el significat duna paraula.
DEFINICI
Per a corregir un text abans de lliurar-lo.
REVISI
Per a unir oracions en un mateix text.
ENLLA
Per a avanar el contingut dun treball.
165

Nom
Test
Data
1. La paraula tres-cents du guionet perqu:
a. sha descriure entre les desenes i les unitats.
b. sha descriure entre les centenes i les desenes.
c. sha descriure entre les unitats i les centenes.
2. El jardiner treballa:
a. a la localitat.
b. a la botiga.
c. al bosc.
3. Per a revisar b un treball cal:

a. dissenyar un ndex de colors.
b. comprovar que la informaci est ben explicada i que no hi ha faltes dortografia.
c. vigilar que els dibuixos sn bonics.
4. s un temps passat:
a. limperfet.
b. el present.
c. el condicional.
5. Limperfet de la primera conjugaci pot acabar en la terminaci:

a. -aba.
b. -ia.
c. -ava.
6. En el dibuix de la dreta hi ha:

a. una rotonda.
b. una avinguda.
c. una plaa.
7. La paraula per s un:
a. substantiu.
b. enlla.
c. temps verbal.
8. Un temps verbal que estiga en segona persona del plural acompanyar el pronom:
a. tu.
b. nosaltres.
c. vosaltres.
9. El dibuix de la dreta representa:

a. una txeringa.
b. una eixeringa.
c. una xeringa.
10. Quan donem diners a un dependent:

a. li paguem.
166
b. li cobrem.
c. el despatxem.

Criteris davaluaci
Diferencia les tres conjugacions verbals.
AVALUACI DEL SEGON TRIMESTRE

Activitats
1
10
Identifica el temps verbal i la conjugaci a qu

pertany una forma, i sap quin pronom li correspon.
Escriu formes verbals seguint indicacions respecte

a la persona, el nombre, el temps i la conjugaci.
Coneix els usos bsics de la coma i el guionet.
C
T
C
C
T
Coneix i aplica les regles ortogrfiques de b i v.

Sap quan sescriu x, tx i ig (so de xandall) i quan
sescriu x i ix (so de xarxa).
Identifica els enllaos.

Recorda paraules relacionades amb la classe,
el bosc, la localitat, lhort i la botiga de roba.
T
T
Coneix els recursos necessaris per a elaborar

un treball de classe.
T
C
Control
1. 1a conjugaci (verd): ballar, rascar.
2a conjugaci (roig): saber, caure.
3a conjugaci (blau): seguir, fugir.
2. entenem imperfet segona conjugaci. / arribaran futur primera
conjugaci. / serviries condicional tercera conjugaci. / patisc
present tercera conjugaci. / caigureu passat simple segona
conjugaci.
3. RM: cauran / dormrem / donaves / correm / caminaria.
4. Cal marcar: Entre els elements duna enumeraci. / Desprs
duna salutaci i un comiat.
5. zebra / gamba / inventor / poble.
6. xarop / sorteig / caixa / fletxa / reixa /
xocolate / panxa / xops / mareig / cotxe.
Test
1. c.
2. a.
3. b.
4. a.
5. c.
6. b.
7. b.
8. c.
9. c.
10. a.
7. A la botiga: client, dependent. / A la localitat: vianant, policia. /

Al bosc: llenyater, guardabosc.
8. carrasca ARBRE / bresquilla FRUITA / cigr LLEGUM /
tulipa FLOR / tomaca VERDURA / encisam VERDURA /
fava LLEGUM / rosella FLOR / pi ARBRE /
cirera FRUITA.
9. pissarra, clari / estoig, motxilla / cistella, tisores / maniqu, penjador.
10. NDEX Per a avanar el contingut dun treball.
DEFINICI Per a explicar el significat duna paraula.
REVISI Per a corregir un text abans de lliurar-lo.
ENLLA Per a unir oracions en un mateix text.
167
UNITAT
11
Control
Nom
1
Data
Pinta els temps verbals que siguen compostos.

present
futur
perfet
condicional
perfet
plusquamperfet
futur
perfet
imperfet
passat
anterior
passat
simple
condicional
Indica el temps compost a qu correspon cada forma verbal.

has telefonat
havies dit
haurs arribat
hauria caminat
hagureu anat
Completa cada oraci amb la forma verbal indicada entre parntesis.

Quan tu arribares, jo ja
Pau
lexamen. (acabar, plusquamperfet)

un jersei a la botiga perqu li venia gran. (tornar, perfet)
Jo
ahir al cine si haguera pogut. (anar, condicional perfet)
La setmana que ve ells ja
la pellcula. (vore, futur perfet)
Quan
4
el que pensava, el pare se nan. (dir, passat anterior)
Escriu la paraula que representa cada dibuix i encercla la lletra amb qu acaba.
home
p
168
Control UNITAT 11
5
Digues una paraula de la mateixa famlia que acabe amb b o p.

equipar
verbal
miopia
tombar
campal
sogorb
Busca entre les paraules que has escrit abans i anota un exemple de cada cas.
Paraula acabada en p perqu va darrere de vocal tnica.
Paraula acabada en p perqu les de la famlia sescriuen amb p.
Paraula acabada en b perqu les de la famlia sescriuen amb b.
Completa lencreuat amb les estances de la casa.

1. s la primera estana
de la casa, el lloc on rebem
4
les visites.
2. s el lloc on es guisa.
3. En aquesta estana s
on es troben els llits,
normalment.
5
1
2
3 H
4. Ac sempre hi ha una taula envoltada

de cadires.
5. Sol haver-hi una taula
i un ordinador per a treballar.
8
7
Relaciona. Qu vol dir cada oraci?

Aquest moble s del temps de la picor.
s un moble molt modern.
Aquest moble del menjador s lltim crit.

9
Encercla les paraules seguint les indicacions.

Amb blau
10
s un moble molt antic.
Sensacions positives.
Amb roig
Sensacions negatives.
delicis
fastigs
amarg
dol
lleig
bonic
content
trist
Escriu una oraci per a cada dibuix, utilitzant algunes paraules anteriors.
169
UNITAT
11
Test
Nom
Data
1. A final de paraula, darrere de vocal tnica sescriu:
a. generalment, p.
b. generalment, b.
c. p o b segons com sescriguen les paraules de la famlia.
2. Pertany a un temps compost la formal verbal:
a. plovia.
b. havia plogut.
c. plour
3. Significa el mateix que vell la paraula:

a. jove.
b. nou.
c. anci.
4. Per a explicar una sensaci negativa, podem utilitzar la paraula:

a. fastigs.
b. dol.
c. bonic.
5. La tercera persona del singular del passat anterior del verb parlar s:
a. hagu parlat.
b. hagueren parlat.
c. hagu parlat.
6. En un menjador podem trobar:

a. una tauleta de nit.
b. una taula.
c. un llit.
7. Lanimal que hi ha a la dreta s:

a. un llop.
b. un llob.
c. una llopa.
8. La paraula prncep sescriu amb p final perqu:

a. la p va darrere de vocal tnica.
b. les paraules de la famlia sescriuen amb p.
c. s incorrecta, sha descriure amb b.
9. Totes les formes verbals compostes estan formades per:
a. una paraula.
b. dues paraules.
c. tres paraules.
10. Les paraules com alegrar, amarg o trist ajuden a:

a. adornar en un text.
b. entendre la concordana.
c. expressar sensacions i sentiments en un text.
170

Criteris davaluaci
Sap qu sn els temps compostos i els identifica.
UNITAT 11
Activitats
1
Indica el temps compost a qu pertany una forma.
10
Escriu formes verbals en diferents temps compostos.

Coneix la norma descriptura de p i b a final de
paraula i laplica correctament.
T
C

relacionades amb la casa dels iaios.
C
T
Diferencia paraules que expressen sensacions

positives i negatives.
Sap qu cal fer per a plasmar sentiments

i sensacions en un text.
C
T
Control
Test
1. Cal pintar: futur perfet / condicional perfet / plusquamperfet / perfet /

passat anterior.
1. a.
2. has telefonat perfet / havies dit plusquamperfet /

haurs arribat futur perfet / hauria caminat condicional
perfet / hagureu anat passat anterior.
3. c.
3. Quan tu arribares, jo ja havia acabat lexamen.

Pau ha tornat un jersei a la botiga perqu li venia gran.
Jo hauria anat ahir al cine si haguera pogut.
La setmana que ve ells ja hauran vist la pellcula.
Quan hagu dit el que pensava, el pare se nan.
4. En negreta la lletra que cal encerclar.
corb (b) / xarop (p) / serp (p) / home calb (b).
2. b.
4. a.
5. c.
6. b.
7. a.
8. b.
9. b.
10. c.
5. equipar equip / verbal verb / miopia miop /

tombar tomb / campal camp / sogorb Sogorb.
6. RM: Paraula acabada en p perqu va darrere de vocal
tnica. equip. / Paraula acabada en p perqu les de la famlia
sescriuen amb p. camp. / Paraula acabada en b perqu les de
la famlia sescriuen amb b. verb.
7. 1. rebedor / 2. cuina / 3. habitaci / 4. menjador / 5. despatx.
8. Aquest moble s del temps de la picor. s un moble molt antic.
Aquest moble del menjador s lltim crit. s un moble molt modern.
9. Sensacions positives (blau): delicis, dol, bonic, content.
Sensacions negatives (roig): fastigs, amarg, lleig, trist.
10. RM: Miquel est content: el pasts s delicis.
Tomeu est trist perqu el xarop s amarg.
171
UNITAT
12
Control
Nom
1
Data
Subratlla els dos adverbis de cada oraci seguint les indicacions.

Joana es trobava malament ahir.
Blau
Adverbi de lloc.
Verd
Adverbi de temps.
Roig
Adverbi de manera.
Quedeu-vos amb mi, que fora fa ms fred.

Hui ens hem menjat un pollastre bastant gran.
Magrada molt viure tranquillament al camp.
Negre Adverbi de quantitat.
Prompte ser hora de marxar lluny.

2
Ratlla ladverbi intrs en cada caixa.
TEMPS
MANERA
LLOC
sempre
fora
aix
lluny
prop
dins malament
dem
aleshores
QUANTITAT
molt
ja
mig
prou
all
quasi
Copia les oracions canviant les expressions subratllades per ladverbi que toque.
malament
gens
all
mai
prou
En aquella casa fa molt de fred.

Ja en tinc una quantitat suficient.
Ho he fet de manera equivocada.
No ha deixat cap granet darrs.
No hem estat cap vegada a Pars.
4
Observa els dibuixos i completa els redolins amb paraules acabades en t o d.

La meua germana Judit
ha dormit tota la
Si no arribe massa tard,
jugar amb la diana i el
172
Control UNITAT 12
5
Emparella les paraules i afig-ne una altra de la mateixa

famlia acabada en t o d.
esportista
rpidament
recordar
recordatori
rapidesa
sorteig
sortejar
esportiu
rpid
Completa amb t o d.
ci
depsi
acor
nor
paque
ober
petar
pare
Copia davall de cada dibuix les paraules que shi relacionen.

fotografiar
netejar
excavar
pala
cmera
drap
8
7
Escriu dues oracions usant la paraula histria amb significats diferents.
Marca tres objectes que utilitza un arqueleg.

cabs
10
perol
cavallet
pinzell
metre
regadora
Completa les comparacions lliurement.

Maria s alta com
Els seus cabells sn negres com
Maria t uns ulls blaus com
173
UNITAT
12
Test
Nom
Data
1. s un adverbi de temps la paraula:
a. no.
b. encara.
c. davall.
2. La paraula que representa el dibuix de la dreta s:

a. bitllet.
b. bitlled.
c. bidlled.
3. Els adverbis sn paraules:

a. que no tenen significat propi.
b. que es relacionen amb els verbs.
c. que expressen circumstncies de temps, lloc, quantitat, manera...
4. El metre serveix per a:
a. mesurar.
b. excavar.
c. netejar.
5. Les comparacions sn tils a lhora de:

a. descriure una persona, un animal o una cosa.
b. corregir un treball.
c. parlar de loratge.
6. s un objecte antic:
a. un ordinador.
b. un carruatge.
c. un telfon mbil.
7. Per a dir que un pi s molt alt podem dir que sembla:

a. un gratacel.
b. una cabana.
c. una mar.
8. La paraula tranquillament s un adverbi:

a. de quantitat.
b. de temps.
c. de manera.
9. Les lletres t o d a final de paraula serveixen per a representar:

a. qualsevol so.
b. el so d.
c. el so t.
10. Es fa una comparaci en lexpressi:

a. Carles s molt alt.
b. Carles s alt com un pi.
c. Carles s un pi.
174
UNITAT 12
Activitats
Criteris davaluaci
Comprn el concepte dadverbi i els identifica

en oracions.
C
T
Identifica adverbis de lloc, temps, manera

i quantitat.
C
T
10
T
C
Utilitza els adverbis correctament.
T
C
Coneix la norma descriptura de t i d a final

de paraula i laplica correctament.
Coneix i utilitza diverses paraules relacionades

amb lexcavaci arqueolgica.
Sap en qu consisteixen les comparacions i quina

estructura tenen.
Escriu comparacions correctament.
C
T
T
C
T
T
C
T
Test
Control
1. Adverbis en negreta.
Joana trobava malament (manera, roig) ahir (temps, verd). /
Quedeu-vos amb mi, que fora (lloc, blau) fa ms (quantitat, negre)
fred. / Hui (temps, verd) ens hem menjat un pollastre bastant
(quantitat, negre) gran. / Magradaria molt (quantitat, negre) viure
tranquillament (manera, roig) al camp. / Prompte (temps, verd)
ser hora de marxar lluny (lloc, blau).
2. Cal ratllar, respectivament: sempre, dins, molt, all.
3. En aquella casa fa molt de fred. All fa molt de fred.
Ja en tinc una quantitat suficient. Ja en tinc prou.
Ho he fet de manera equivocada. Ho he fet malament.
No ha deixat cap granet darrs. No ha deixat gens darrs.
No hem estat cap vegada a Pars. No hem estat mai a Pars.
4. La meua germana Judit
ha dormit tota la nit.
1. b.
2. a.
3. c.
4. a.
5. a.
6. b.
7. a.
8. c.
9. c.
10. b.
Si no arribe massa tard,

jugar amb la diana i el dard.
5. esportista esportiu esport / recordar recordatori record /

rapidesa rpidament rpid / sortejar sorteig sort.
6. cid / depsit / acord / nord /
paquet / obert / petard / paret.
7. netejar, drap / fotografiar, cmera / excavar, pala.
8. RM: El pare mha contat una histria molt divertida.
A lescola hem parlat de la histria de Valncia.
9. Cal marcar: cabs, pinzell, metre.
10. RM: Maria s alta com un pi.
Els seus cabells sn negres com el carb.
Maria t uns ulls blaus com laigua de la mar.
175
UNITAT
13
Control
Nom
1
Data
Relaciona per a formar les definicions.

Les preposicions
uneixen paraules que no depenen entre si.
Les conjuncions
uneixen paraules que depenen les unes de les altres.
Subratlla les preposicions i encercla les conjuncions.

amb
per
de
per
ni
Copia les preposicions anteriors en loraci que corresponga.

Quan hem anat a Barcelona hem passat
Jo em menjar lentrep
damunt de lEbre.
maionesa, per favor.
Hui hi ha un partit interessant
el Valncia i el Vila-real.
El xiquet que hi ha a la porta

4
entre
lescola s amic meu.
Completa aquestes oracions lliurement, a partir de les conjuncions.

Ens havien dit que vindrien, per
El pare ha arribat a les dotze i
No s si jugar a futbol o
Diu que no vol llegir ni
Encercla les paraules que tinguen el so k a final de paraula.

amarg
capa
estoig
corc
arxiplag
enmig
psicleg
Escriu les lletres que falten en cada paraula.

Un especialista en biologia s un B
El lquid roig que tenim a les venes s la

La llengua que es parla a Galcia s el G
Un xic que viu a Noruega s un N
176
groc
N
LL
R
Control UNITAT 13
Escriu la paraula acabada en c o g que correspon.

Animal mar amb dues pinces.
Barreja de terra i aigua.
Home que ha patit un naufragi.

Marit de la duquessa.
8
7
Escriu el nom de lartista que elabora cada obra.
edifici
pintura
escultura
llibre
Copia cada oraci corregint lerror destacat.

El quadre est penjat en un pedestal.
El vigilant custodia la cermica que hi ha dins duna paret.
Han collocat una nova esttua sobre una vitrina.
10
Completa la informaci i escriu una personificaci a partir del dibuix.

Personificar s fer que
com si foren
actuen
. Per exemple, podem dir que les fulles
177
UNITAT
13
Test
Nom
Data
1. No pot funcionar com a enlla:
a. la preposici.
b. larticle.
c. la conjunci.
2. La paraula que no t el so k al final s:

a. roig.
b. blanc.
c. amarg.
3. Les esttues es colloquen:

a. dins duna vitrina.
b. penjades de la paret.
c. sobre un pedestal.
4. En un text, quan un animal parla i actua com una persona, diem que aix s:
a. una personificaci.
b. una definici.
c. una descripci.
5. Posar alg sobre un pedestal vol dir:

a. admirar molt aquesta persona.
b. ajudar aquesta persona a arribar a un lloc alt.
c. crear una escultura.
6. El xiquet de la dreta est tot brut de:
a. fank.
b. fang.
c. fanc.
7. Els enllaos que uneixen paraules que no depenen les unes de les altres sn:
a. les conjuncions.
b. les preposicions.
c. les comes.
8. Per a personificar la pluja, podem dir que:

a. plou molt.
b. hi ha molts nvols.
c. els nvols ploren.
9. La paraula llarg sescriu amb g final perqu:

a. va darrere de vocal tnica.
b. les paraules de la mateixa famlia sescriuen amb g.
b. les paraules de la mateixa famlia sescriuen amb c.
10. Lartista que fa escultures sanomena:
a. esculpidor.
178
b. arquitecte.
c. escultor.

Criteris davaluaci
Coneix la funci dels enllaos i els identifica.
Diferencia les preposicions i les conjuncions.
UNITAT 13
Activitats
1
C
T
10
T
C
Utilitza correctament les principals preposicions

i conjuncions.
Reconeix el so k a final de paraula i el representa
seguint la norma descriptura de c i g.

relacionades amb el museu.
C
T
Sap en qu consisteixen les personificacions

i com sescriuen.
C
T
T
C
T
C
Control
Test
1. Les preposicions uneixen paraules que depenen les unes

de les altres.
Les conjuncions uneixen paraules que no depenen entre si.
1. b.
2. Preposicions (subratllades): amb, per, de, entre.

Conjuncions (encerclades): o, ni, per, i.
4. a.
3. Quan hem anat a Barcelona hem passat per damunt de lEbre.

Jo em menjar lentrep amb maionesa, per favor.
En la televisi han fet un partit interessant entre el Valncia
i el Vila-real.
El xiquet que hi ha a la porta de lescola s amic meu.
4. RM: ...per al final no van poder.
...i hem anat a dinar fora.
...o si anar a patinar.
...ni mirar la televisi.
2. a.
3. c.
5. a.
6. b.
7. a.
8. c.
9. b.
10.c.
5. Cal encerclar: amarg, corc, arxiplag, groc, psicleg.

6. Un especialista en biologia s un BILEG.
El lquid roig que tenim a les venes s la SANG.
La llengua que es parla a Galcia s el GALLEC.
Un xic que viu a Noruega s un NORUEC.
7. Animal mar amb dues pinces. carranc.
Barreja de terra i aigua. fang.
Home que ha patit un naufragi. nufrag.
Marit de la duquessa. duc.
8. arquitecte / pintor / escultor / escriptor.
9. El quadre est penjat en una paret.
El vigilant custodia la cermica que hi ha dins duna vitrina.
Han collocat una nova esttua sobre un pedestal.
10. Personificar s fer que les coses o els animals actuen com si foren
persones. Per exemple, podem dir que les fulles ballen al ritme
del vent.
179
UNITAT
14
Control
Nom
1
Data
Ratlla les expressions que no siguen oracions. En acabant, reescriu-les de

manera que s que siguen oracions correctes.
Loncle Antoni el germ del pare.
La setmana que ve far sol.
Miquel i Carles sn germans.
Aquell s de la iaia llibre.
Relaciona cada concepte amb el seu significat.

Oraci
All que es diu sobre el subjecte.
Subjecte
Grup de paraules ordenades (amb almenys

un verb) que expressen una idea.
Predicat
La persona, lanimal o la cosa de qu es parla.
Subratlla de roig el subjecte i de blau el predicat daquestes oracions.

Corren molt de pressa, aquests cotxes de Frmula 1.
Nosaltres dormirem a lhabitaci del fons del corredor.
Els pares de la meua vena Valria viuen a Alemanya.
Completa les oracions amb un subjecte o un predicat, segons corresponga.

El capit daquell vaixell petrolier
va fer un pasts delicis.
El millor cavall de la quadra

5
Escriu una ratlla vertical ( | ) on hagen danar els dos punts en aquestes oracions.
El mestre ens va dir No us oblideu de fer els deures!.
Hem visitat algunes ciutats andaluses Sevilla, Cadis, Mlaga i Algesires.
180
Control UNITAT 14
Escriu una enumeraci a partir de la imatge. No toblides dels dos punts!
Introdueix cada citaci amb una oraci acabada en dos punts.
8
7
Quins macarrons ms bons!.
A quina hora arriba lavi?.
Assenyala amb una fletxa la part o lobjecte que sindica.

mariner
capit
cabina
tim
coberta
9
ncora
Completa les oracions amb lexpressi adequada.
navega a tots els vents

Joan
ha arribat a bon port

amb el seu negoci i ara li va molt b.
Maria
10
i no sap quina decisi prendre.
Completa aquest poema amb les paraules proposades, tenint en compte la rima.
sescapa
tanca
blanca
capa
Jo tinc una caseta

Jo tinc una caseta,
una caseta
T una teulada roja

;
que li fa de
t un caminal que hi porta
amb una xemeneia
i un jardinet amb
per on el fum
RAMON FOLCH I CAMARASA
181
UNITAT
14
Test
Nom
Data

1. Qui dirigeix un vaixell s:
a. el mariner.
b. el capit.
c. el passatger.
2. Tota oraci ha de contindre, almenys:

a. un verb.
b. un substantiu.
c. un adverbi.
3. El signe amb qu introdum una enumeraci s:

a. el punt.
b. la coma.
c. els dos punts.
4. La part del vaixell assenyalada en el dibuix sanomena:

a. proa.
b. popa.
c. babord.
5. Un vers s:
a. lltima paraula dun poema.
b. una paraula que acaba com una altra en un poema.
c. cada una de les lnies en qu es divideix el poema.
6. La persona, lanimal o la cosa de qu parlem en loraci s:
a. el subjecte.
b. el predicat.
c. el verb.
7. En loraci Maria va dir Hola!, cal escriure dos punts:

Hola
!
a. darrere de la paraula Maria.

b. darrere de la paraula dir.
c. Darrere de la paraula Hola.
8. Lexpressi arribar a bon port significa:
a. acabar b una cosa.
b. ser molt despistat.
c. arribar a casa puntual.
9. La paraula que acaba igual que gegant s:
a. estar.
b. gelat.
c. regant.
10. Les oracions se solen dividir en:

a. objecte i predicat.
182
b. subjecte i predicat.
c. subjecte i verb.
UNITAT 14
Activitats
Criteris davaluaci
Diferencia el que s una oraci i el que no ho s.
Sap qu sn el subjecte i el predicat, i els identifica

en les oracions.
10
T
Escriu subjectes adequats als predicats que

se li proposen i viceversa.
T
C
Coneix la funci dels dos punts i els utilitza de

manera adequada.
relacionades amb el vaixell.
T
T
Sap qu s un vers i comprn el concepte

de la rima.
C
T
C
T
T
T
C
T
Test
Control
1. Expressions incorrectes, transformades en oracions:
Loncle Antoni s el germ del pare.
Aquell llibre s de la iaia.
2. Oraci
Grup de paraules ordenades (amb almenys un verb)

que expressen una idea.
Subjecte La persona, lanimal o la cosa de qu es parla.
Predicat All que es diu sobre el subjecte.
3. Corren molt de pressa (P), aquests cotxes de Frmula 1 (S).

Nosaltres (S) dormirem a lhabitaci del fons del corredor (P).
Els pares de la meua vena Valria (S) viuen a Alemanya (P).
4. RM: El capit daquell vaixell petrolier dna ordres als seus
mariners. / La mare del meu amic Pere va fer un pasts
delicis. / El millor cavall de la quadra va guanyar la carrera.
1. b.
2. a.
3. c.
4. b.
5. c.
6. a.
7. b.
8. a.
9. c.
10. b.
5. El mestre ens va dir | No us oblideu de fer els deures.

Hem visitat algunes ciutats andaluses | Sevilla, Cadis,
Mlaga i Algesires.
6. RM: En aquesta estanteria hi ha moltes coses: ninos, pilotes,
peluixos, cotxets i molts llibres.
7. RM: El xiquet va exclamar: Quins macarrons ms bons!.
El iaio va preguntar: A quina hora arriba lavi?.
8. Resposta grfica.
9. Joan ha arribat a bon port amb el seu negoci i ara li va molt b.
Maria navega a tots els vents i no sap quina decisi prendre.
10.Jo tinc una caseta,
una caseta blanca;
t un caminal que hi porta
i un jardinet amb tanca.
T una teulada roja

que li fa de capa,
amb una xemeneia
per on el fum sescapa.
183
UNITAT
15
Control
Nom
1
Data
Relaciona. Amb quina intenci utilitzem cada tipus doraci?
Enunciatives
Per a fer preguntes.
Interrogatives
Per a donar ordres o per a prohibir.
Exclamatives
Per a afirmar o negar alguna cosa.
Exhortatives
Per a expressar sorpresa, alegria o tristesa.
Escriu el nmero corresponent. Quin tipus doraci utilitza cada personatge?

1
a
Joan, tanca
la finestra!
Enunciativa
2
a
Em pot dir
lhora?
Exclamativa
3
a
Fa molta
calor!
Interrogativa
4
a
Ahir vam
anar al cine.
Exhortativa
Escriu una oraci de cada tipus.
Exclamativa
Enunciativa
Interrogativa
Exhortativa
4
Completa la descripci amb una enumeraci incompleta.

La taula est plena de menjar: hi ha
No ens ho acabarem tot!

184
Control UNITAT 15
5
Encercla els punts suspensius i relaciona amb el que indiquen.

Marc deu tindre vora deu anys.
Dubte
Sorpresa
Comprar pomes, bresquilles, pltans, peres
Enumeraci
incompleta
A la cova vam descobrir pintures rupestres!
Escriu una oraci amb cada paraula.
televisor
7
7
televisi
Anota lacci que fa cada personatge.
Clap, clap!
Explica la diferncia entre la cmera i el cmera.
Copia loraci substituint els dos termes equivocats per dos dels que et proposem.
cmera
presentador
micrfon
altaveu
Quan va arribar el convidat, el tcnic de so agaf el focus per presentar-lo.
10
Ordena aquest poema tenint en compte que els versos 2 i 4 acaben igual.
ja ve lestiu!
Damunt
Miral com salegra:

el sol em mira i riu.
Damunt dels nvols
185
UNITAT
15
Test
Nom
Data
1. Els punts suspensius sn sempre:
a. tres: ...
b. dos: ..
c. quatre: ....
2. Per a explicar un fet utilitzem una oraci:

a. exhortativa.
b. enunciativa.
c. interrogativa.
3. Dos recursos que sutilitzen en els poemes sn:

a. les oracions exclamatives.
b. les personificacions i les comparacions.
c. els punts suspensius i els dos punts.
4. La persona que filma un programa s:
a. el tcnic de so.
b. el presentador.
c. el cmera.
5. Una de les funcions dels punts suspensius s:

a. introduir una enumeraci.
b. acabar una oraci interrogativa.
c. interrompre una oraci per expressar dubte.
6. Hi ha una personificaci en el vers:
a. el sol ens calfa.
b. el sol somriu.
c. el sol illumina.
7. Lobjecte dibuixat a la dreta s:

a. un televisor.
b. una televisi.
c. un altaveu.
8. s un exemple doraci exhortativa:

a. No es poden obrir les finestres.
b. No obriu les finestres.
c. Qui ha obert les finestres?
9. En una enumeraci incompleta, els punts suspensius sescriuen:
a. al comenament.
b. al final.
c. enmig de lenumeraci.
10. Serveix per a illuminar en un plat de televisi:

a. la cmera.
186
b. el micrfon.
c. el focus.

Criteris davaluaci
Coneix les diferents classes doracions que hi ha
i les identifica
UNITAT 15
Activitats
1
C
T
Escriu oracions de diverses classes de manera

correcta.
Sap quan sescriuen els punts suspensius
i els utilitza amb correcci.
10
T
C
Reconeix la intenci amb qu susen els punts

suspensius en una oraci.
Coneix i utilitza diverses paraules relacionades

amb el plat de televisi.
Sap els recursos que es poden emprar per a
escriure un poema.
T
T
C
T
Ordena els versos dun poema tenint en compte

la rima.
Control
1. Enunciatives Per a afirmar o negar alguna cosa.
Interrogatives Per a fer preguntes.
Exclamatives Per a expressar sorpresa, alegria o tristesa.
Exhortatives Per a donar ordres o per a prohibir.
2. Enunciativa: 4 / Exclamativa: 3 / Interrogativa: 2 / Exhortativa: 1.
3. RM: Exclamativa : Quin gol ms bonic!
Enunciativa: El meu equip ha marcat un gol.
Interrogativa: No saps que no pots xafar la gespa?
Exhortativa: No xafes la gespa, per favor.
4. RM: La taula est plena de menjar: hi ha ensalades, sopa,
verdures, carns, peixos, marisc... No ens ho acabarem tot!
5. Marc deu tindre... vora deu anys. Dubte.
Comprar pomes, bresquilles, pltans, peres... Enumeraci
incompleta.
A la cova vam descobrir... pintures rupestres! Sorpresa.
Test
1. a.
2. b.
3. b.
4. c.
5. c.
6. b.
7. a.
8. b.
9. b.
10. c.
6. RM: televisor: El televisor de la cuina no funciona b.

televisi: Hui fan una pellcula molt bona per televisi.
7. maquillar / aplaudir / filmar.
8. RM: La cmera s laparell per a filmar imatges i el cmera s qui
la fa servir.
9. Quan va arribar el convidat, el presentador agaf el micrfon
per presentar-lo.
10. Damunt dels nvols
el sol em mira i riu.
Miral com salegra:
ja ve lestiu!
187
Control

Nom
1
Data
Troba en el text dos exemples de cada tipus i copials.

El curs que ve
La classe de 5 de primria ha vingut a vorens hui
per contar-nos qu farem lany que ve a lescola.
Nosaltres havem sentit que era un curs molt difcil, per
ens han dit que ens ho passarem b i que aprendrem
moltes coses. Ja tinc ganes de comenar el nou curs!
Formes verbals simples
Formes verbals compostes
Adverbis
Preposicions
Conjuncions
2
Tria la paraula que falta en la definici i completa-la.

substantiu
adjectiu
adverbi
verb
Si els grups de paraules amb qu expressem idees

contenen un
, sanomenen oracions.
Relaciona per a formar oracions i subratllan els subjectes.

Els gossos de mon pare
un vaixell carregat de joguets.
Dem arribar a Valncia
han caat un conill enorme.
La cuina del collegi
els alumnes de lescola nova.
Han guanyat el partit
est plena de xiquets.
Escriu oracions que complisquen les caracterstiques indicades.

Una oraci interrogativa amb una forma verbal simple i un adverbi de temps.
Una oraci enunciativa amb una forma verbal composta i una preposici.
188
Control AVALUACI DEL TERCER TRIMESTRE

5
Observa els codis i completa les paraules.

pob
tod
cog
arra
ci
gro
ra
llar
pare
ata
cal
ver
prnce
ami
destor
for
nufra
mol
Relaciona cada signe de puntuaci amb els seus usos.

Per a deixar incompleta una enumeraci.
Dos punts
Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.

Davant duna enumeraci que sanuncia.
Punts
suspensius
7
8
7
Marca. On es pot trobar cada objecte?

altaveu
museu
plat de televisi rem
museu
vaixell
ncora
vaixell
plat de televisi vitrina
museu
excavaci
Completa les oracions amb els verbs del requadre.

excava
pregunta
Per a interrompre una oraci per expressar dubte, sorpresa...
El turista
al guia qui ha pintat el quadre.
La presentadora es
maquilla
Antoni
navega
Larqueleg
abans deixir al plat.

a tots els vents perqu s molt indecs.
Relaciona. Quin recurs sha emprat en cada cas?

El vent juga a acaar les fulles.
El seus cabells sn com fils dor.
10
en un jaciment prop del poble.
Comparaci
Personificaci
Ordena els versos del poema, sabent que acaben igual els versos 1-3 i 2-4.
laranya compta tranquilla
i les hores van passant;
Nit de juny. Laranya fila
i la tela es va fent gran.
J. M. GUASCH
189

Nom
Test
Data
1. Trobarem un tim:
a. en una botiga de roba.
b. en un vaixell.
c. en un plat de televisi.
b. un adverbi.
c. una conjunci.
2. La paraula aleshores s:
a. una preposici.
3. Per citar les paraules que ha dit alg escrivim:

a. un punt.
b. punts suspensius.
c. dos punts.
4. Si volem descriure com s un animal o un objecte:

a. podem fer un ndex.
b. podem comparar-lo amb una altra cosa.
c. podem escriure paraules que tinguen sensacions positives.
5. El predicat de les oracions:
a. s sempre la primera part de loraci.
b. s sempre la segona part de loraci.
c. s la part on es troba el verb.
6. Si diem que un telfon s lltim crit, volem dir:
a. que t massa volum.
b. que s molt antic.
c. que s molt modern.
7. En general, darrere de vocal tnica escrivim:
a. les lletres p, t i c.
b. les lletres b, d i g.
c. el punt final.
b. dels poemes.
c. de les comparacions.
8. Els versos formen part:

a. de les oracions.
9. Les paraules que expressen circumstncies de temps, lloc, manera... sn:

a. els adverbis.
b. les preposicions.
c. les conjuncions.
10. En una excavaci podem trobar:

a. un maniqu.
190
b. un cabs.
c. un menjador.
AVALUACI DEL TERCER TRIMESTRE
Criteris davaluaci
Activitats
1
Diferencia les formes verbals simples i compostes.
Coneix la funci dels adverbis, les preposicions

i les conjuncions, els diferencia i els usa b.
Comprn el concepte doraci i en coneix

els formants bsics: el subjecte i el predicat.
T
C
10
T
C
Coneix els diversos tipus doracions i nescriu

seguint diverses indicacions.
T
C
Coneix les regles descriptura de les grafies p/b,

t/d i c/g a final de paraula i les aplica correctament.
Sap en quins casos cal escriure dos punts

i punts suspensius.
Recorda paraules i expressions relacionades
amb la casa dels iaios, lexcavaci arqueolgica,
el museu, el vaixell i el plat de televisi.
Coneix diversos recursos estilstics.
T
C
Sap qu cal fer per a escriure un poema.
Control
1. RM: farem, era / ha vingut, havem sentit / hui, b / de, a /
per, i.
2. Si els grups de paraules amb qu expressem idees contenen un
verb, sanomenen oracions.
Test
1. b.
2. b.
3. c.
3. Subjectes en negreta. Els gossos de mon pare han caat

un conill enorme. / Dem arribar a Valncia un vaixell carregat
de joguets. / La cuina del collegi est plena de xiquets. /
Han guanyat el partit els alumnes de lescola nova.
4. b.
4. RM: Vindrs al partit de futbol dem? / Els iaios han arribat hui
de Mallorca.
7. a.
5. arrap / cid / groc / rab / llarg / paret / atac / calb /

verd / prncep / amic / destorb / fort / nufrag / molt.
9. a.
6. Dos punts Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg. /
Davant duna enumeraci que sanuncia.
Punts suspensius Per a deixar incompleta una enumeraci. /
Per a interrompre una oraci per a expressar dubte, sorpresa...
5. c.
6. c.
8. b.
10. b.
7. altaveu plat de televisi / rem vaixell /

ncora vaixell / vitrina museu.
8. pregunta / maquilla / navega / excava.
9. El vent juga Personificaci. / Els seus cabells Comparaci.
10. Nit de juny. Laranya fila / i les hores van passant; / laranya compta
tranquilla / i la tela es va fent gran.
191
Control
Avaluaci final
Nom
Data
Indica de quin tipus (substantiu, article, demostratiu, possessiu, indefinit, numeral,

verb, adverbi, adjectiu, preposici o conjunci) s cada paraula daquestes oracions.
El meu gos dorm en aquella vella caseta.
- El
- en
- meu
- aquella
- gos
- vella
- dorm
- caseta
Alguns pares i mares portaran dem dos regals.
- Alguns
- portaran
- pares
- dem
-i
- dos
- mares
- regals
Tria entre els tipus de paraules anteriors i digues quina compleix cada funci.
Explicar com s o com est una persona, un animal o una cosa.
Expressar circumstncies de temps, lloc, quantitat o manera.
Expressar quantitat de manera imprecisa.
Indicar a quina persona pertany un sser o un objecte.
Observa i escriu oracions amb formes verbals que responguen a les indicacions.
Futur, primera conjugaci, temps simple.
Passat, segona conjugaci, temps compost.
Present, tercera conjugaci, temps simple.
192
193
Control AVALUACI FINAL

4
Escriu una oraci de cada tipus afegint un predicat al subjecte que es dna.
Enunciativa
Els mestres
Interrogativa
La teua germana
Exclamativa
Lequip del barri
Exhortativa
Marc i Lloren,
Relaciona i digues en quina persona i en quin nombre estan el subjecte i el verb.

Vosaltres dos
est ple de papers.
El despatx del pare
estudiem alemany.
Manel i jo
heu arribat tard.
Escriu. Qu es cont en cada part de loraci?

Subjecte
Predicat
Corregeix les paraules segents, que estan mal escrites.

cantaba
pantxa
alberc
rap
estotx
canbiar
Digues el nom de cada signe de puntuaci i relacional amb la funci que fa.
Separa dues oracions.
Hola Marta,
Et convide a la meua festa
daniversari de divendres.
Vindran molts amics teus:
Miquel, Anna, ngels,
Carles... Si vns tho
passars molt b.
Dani
9
194
Introdueix lenumeraci.
Separa la salutaci del text.
Separa dins lenumeraci.
Marca el final dun text.
Enumeraci incompleta.
Posa laccent agut o greu a les paraules que el necessiten.

naixer
Ramon
timid
ancora
germa
aguila
nuvol
paciencia
portal
famos
examen
sabo
10
Digues qu ens recorda la paraula DUC a lhora descriure el guionet.
11
Explica per qu sha escrit, en cada paraula, el signe o la grafia destacats.

moble
para-xocs
pensaves
desembre
gira-sol
12
13
14
Llig i completa.
La tomaca s
Els nvols sn
de color
de color
A lestiu, les fulles sn
El pltan s
de color
de color
Ordena les lletres i escriu el nom de cada objecte.

C LAO S AS
C A I R L
USCOF
Q U M AI N
IMT
XETRPI
Relaciona. On pots trobar cada personatge?

bus
Passejant per la vorera duna avinguda.
llenyater
Caminant per la coberta dun vaixell.
vianant
Atenent darrere el taulell duna botiga.
dependent
Explorant el fons del mar.
capit
Assegut sota un arbre al bosc.
195
Control AVALUACI FINAL

15
16
Relaciona cada expressi amb el seu significat.

Tindre la paella pel mnec.
Ser molt vell o molt antic.
Anar amb peus de plom.
Dominar una situaci.
Ser de lany de la picor.
Actuar amb molta precauci.
Completa les oracions amb lacci adequada.

xupla
filma
17
El cmera
laranya amb molta cautela.
La mestra
la suma de la pissarra.
esborra
Larqueleg
excava
Labella
amb cura en el jaciment.

tot el nctar de la flor.
Marca. Per a quin text s adequat cada recurs?

Elaborar un ndex.
Poema.
Indicar els actes programats per a

una celebraci.
Treball de classe.
Cartell.
Dissenyar una bona portada.

Treball de classe.
18
Treball de classe.
Fer una personificaci.
Poema.
Invitaci.
Poema.
Explica breument per a qu serveix cada recurs.

Comparaci
Invitaci
Revisi
19
Subratlla del mateix color les paraules que acaben igual.

esquena
20
herbeta
caragol
poteta
esquirol
pena
Completa el poema amb dos parells de paraules que hages subratllat.

La mosqueta ha fet un bot
i ha caigut d
El caragol, que s bon doctor,

,
li ha vist la
una pota sha trencat:

Du meu, quina
diu que haur de descansar

!
en un llit d
ZOLTN KODLY (fragment)
196
Test
Avaluaci final
Nom
Data

1. Per separar els elements duna enumeraci escrivim:
a. dos punts.
b. punt suspensius.
c. coma.
2. El numeral que correspon a la quantitat 34 s:

a. trenta-quatre.
b. trentaquatre.
c. trentacuatre.
3. Definir una paraula vol dir:

a. explicar el significat que t.
b. explicar quin tipus de paraula s.
c. explicar en quin gnere i nombre est.
4. Estar als nvols vol dir:
a. volar en un avi.
b. tindre ganes de fer un viatge.
c. no atendre per estar despistat.
5. Un cartell serveix per a:
a. gravar un programa.
b. fer un treball.
c. anunciar un esdeveniment.
6. Daquestes paraules, est mal escrita:

a. roig.
b. acord.
c. girasol.
7. Els possessius han danar en el mateix gnere i nombre que:

a. el verb que acompanyen.
b. ladverbi que acompanyen.
c. el substantiu que acompanyen.
8. Per a enllaar dues oracions podem utilitzar la paraula:
a. dem.
b. i.
c. all.
b. donar.
c. comprar.
9. El contrari de vendre s:
a. cobrar.
10. Les paraules agudes acabades en vocal, en vocal seguida de s, o en -en, -in:
a. no saccentuen.
b. saccentuen.
c. no existeixen.
197
Test AVALUACI FINAL
11. Les lnies que componen un poema sanomenen:

a. versos.
b. oracions.
c. paraules.
12. Els verbs que acaben en -er pertanyen a:

a. la primera conjugaci.
b. la segona conjugaci.
c. la tercera conjugaci.
13. Lacci de tirar llavors al camp sanomena:
a. llaurar.
b. plantar.
c. sembrar.
14. Per separar dos pargrafs escrivim:
a. punt i seguit.
b. punt i a part.
c. punt final.
15. Pertany a un temps passat la forma verbal:
a. havies anat.
b. haurs anat.
c. anirs.
16. Les oracions que expressen sorpresa, alegria o tristesa sn:

a. enunciatives.
b. exclamatives.
c. exhortatives.
17. El lloc on el mestre escriu amb clari s:

a. el taulell.
b. la paret.
c. la pissarra.
18. En la paraula panxa, la x sona:

a. com la x de xandall.
b. com la x de xeringa.
c. com la s de casa.
19. En loraci Ja ha arribat Sara:
a. Ja ha arribat s el subjecte i Sara s el predicat.
b. Ja ha arribat s el predicat i Sara s el subjecte.
c. No hi ha predicat.
20. El dibuix de la dreta representa:
a. un focus.
b. una boia.
c. un far.
198
Criteris davaluaci
Criteris davaluaci
Identifica el tipus de paraula i en reconeix la funci.
AVALUACI FINAL
Activitats
1
Coneix les caracterstiques dels verbs i els conjuga

de manera correcta.
Distingeix subjecte i predicat, i reconeix la relaci

que mantenen.

t/d i c/g a final de paraula, i les aplica correctament.
Coneix la regla DUC del guionet en els numerals.
Coneix la utilitat i les caracterstiques de diversos tipus

de textos que shan treballat.
C
T
Sap que sescriu guionet en algunes paraules formades

per dos elements, quan el primer acaba en vocal i el segon
comena en r, s o x.
Recorda paraules i expressions de diferents camps

semntics treballats durant el curs.
11
C
Coneix les regles descriptura de les grafies b/v

i x/tx/ig, i les aplica correctament.

t/d i c/g a final de paraula, i les aplica correctament.
12
Diferencia els tipus doracions segons lactitud del parlant.

Distingeix subjecte i predicat, i reconeix la relaci
que mantenen.
13
14
15
16
17
18
19
20
Recorda paraules i expressions de diferents camps

semntics treballats durant el curs.
Identifica els signes de puntuaci treballats i sap

quina funci tenen.
Activitats
Sap que sescriu guionet en algunes paraules formades

per dos elements, quan el primer acaba en vocal i el segon
comena en r, s o x.
Coneix les caracterstiques dels verbs i els conjuga

de manera correcta.
Coneix les regles daccentuaci en valenci i les aplica

correctament.
Coneix la utilitat i les caracterstiques de diversos tipus

de textos que shan treballat.
Coneix les regles descriptura de les grafies b/v

i x/tx/ig, i les aplica correctament.
Criteris davaluaci
10
Diferencia els tipus doracions segons lactitud del parlant.
Identifica els signes de puntuaci treballats i sap quina

funci tenen.
C
T
T
C
T
C
T
T
T
T
199
Solucions
AVALUACI FINAL
Test
Control
1. El article / meu possessiu / gos substantiu / dorm verb /
en preposici / aquella demostratiu / vella adjectiu / caseta
substantiu. // Alguns indefinit / pares substantiu / i conjunci /
mares substantiu / portaran verb / dem adverbi / dos numeral /
regals substantiu.
1. c.
2. adjectiu / adverbi / indefinit / possessiu.
5. c.
3. RM: Marta passejar dem en bicicleta pel parc. / Latleta ha fet un

rcord en la marat. / El beb dorm tranquil al bressol.
6. c.
4. RM: Els mestres shan reunit a la sala. / La teua germana s aquella

xica del fons? / Lequip del barri ha quedat primer en el concurs! / Marc
i Lloren, veniu ara mateix!
5. Vosaltres dos heu arribat tard: 2a persona, plural.
El despatx del pare est ple de papers: 3a persona, singular.
Manel i jo estudiem alemany: 1a persona, plural.
6. Subjecte La persona, lanimal o la cosa de qu es parla en loraci.
Predicat All que es diu sobre el subjecte.
2. a.
3. a.
4. c.
7. c.
8. b.
9. c.
10. b.
11. a.
12. b.
13. c.
7. cantava / panxa / alberg / rab / estoig / canviar.
14. b.
8. coma Separa la salutaci del text. / punt i seguit Separa dues

oracions. / dos punts Introdueix lenumeraci. / coma Separa dins
lenumeraci. / punts suspensius Enumeraci incompleta. / punt final
Marca el final dun text.
15. a.
9. nixer / Ramon / tmid / ncora / germ / guila /

nvol / pacincia / portal / fams / examen / sab.
10. La paraula DUC ens recorda que cal escriure guionet, en els numerals,
entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
16. b.
17. c.
18. a.
19. b.
20. c.
11. Sescriu b davant de l. / Sescriu guionet perqu la primera paraula

acaba en vocal i la segona comena en x. / Sescriu v en limperfet
dels verbs de la primera conjugaci. / Sescriu b davant de r. / Sescriu
guionet perqu la primera paraula acaba en vocal i la segona comena en r.
12. roig / blanc / verd / groc.
13. CASSOLA / CLARI / FOCUS / MANIQU / TIM / PITXER.
14. bus Explorant / llenyater Assegut / vianant Passejant /
dependent Atenent / capit Caminant
15. Tindre la paella pel mnec. Dominar una situaci.
Anar amb peus de plom. Actuar amb molta precauci.
Ser de lany de la picor. Ser molt vell o molt antic.
16. filma / esborra / excava / xupla.
17. Elaborar un ndex: Treball de classe. / Indicar els actes programats per a
una celebraci: Cartell. / Dissenyar una bona portada: Treball de classe. /
Fer una personificaci: Poema.
18. RM: Comparaci Per a descriure una persona, animal o cosa
comparant-ne les qualitats amb les duna altra cosa. / Invitaci Per a
aconseguir que les persones vagen a un esdeveniment. / Revisi Per a
comprovar que un treball est ben escrit.
19. esquena pena / herbeta poteta / caragol esquirol.
200
20. La mosqueta ha fet un bot / i ha caigut desquena, / una pota sha trencat: /
Du meu, quina pena! / El caragol, que s bon doctor, / li ha vist la poteta, /
diu que haur de descansar / en un llit dherbeta.
201
ALUMNES
202
Identifica les paraules agudes, planes i esdrixoles.
i conjugaci.Identifica el verb i diferencia

entre forma verbal, infinitiu
Discrimina i usa correctament

els numerals i els indefinits.
Diferencia els possessius

i els demostratius.
Comprn el concepte de determinant i forma grups

correctes de determinant, substantiu i adjectiu.
el gnere i el nombre perDiferencia entre substantius

a fer la concordana.
i adjectius i en reconeix
Registre individual per a lavaluaci del primer trimestre

CRITERIS DAVALUACI
ALUMNES
els invertebrats i el mar.Recorda paraules i expressions relacionades amb la cuina,

el cos, els animals vertebrats,
Recorda els usos bsics del punt.
Coneix les regles daccentuaci

en la nostra llengua.
CRITERIS DAVALUACI
203
204
ALUMNES
Sap quan sescriu x, tx i ig (so de xandall) i quan sescriu x i ix (so de

xarxa).
Coneix i aplica les regles ortogrfiques de b i v.
Coneix els usos bsics de la coma i el guionet.
i la conjugaci.Escriu formes verbals seguint indicacions respecte a la

persona, el nombre, el temps
una forma, i sap quin pronom Identifica el temps verbal

li correspon.
i la conjugaci a qu pertany
Diferencia les tres conjugacions verbals.
Registre individual per a lavaluaci del segon trimestre

CRITERIS DAVALUACI
205
206
ALUMNES
de classe.Coneix els recursos necessaris

per a elaborar un treball
Recorda paraules relacionades amb la classe, el

bosc, la localitat, lhort i la botiga de roba.
Identifica els enllaos.
CRITERIS DAVALUACI
207
ALUMNES
208
Sap en quins casos cal escriure dos punts i punts suspensius.
a final de paraula, i les aplica correctament.Coneix les regles descriptura

de les grafies p/b, t/d i c/g
Coneix els diversos tipus doracions i nescriu seguint diverses

indicacions.
el subjecte i el predicat. Comprn el concepte doraci

i en coneix els formants bsics:
Coneix la funci dels adverbis,

les preposicions i les conjuncions, els diferencia i els usa b.
Diferencia les formes verbals simples i compostes.
Registre individual per a lavaluaci del tercer trimestre

CRITERIS DAVALUACI
209
ALUMNES
210
Sap qu cal fer per a escriure
un poema.
Coneix diversos recursos estilstics.
Recorda paraules i expressions relacionades amb la casa dels

iaios, lexcavaci arqueolgica,
el museu, el vaixell i el plat de televisi.
CRITERIS DAVALUACI
211

Avaluació Continua 1

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Avaluació Continua 1

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Llengua 4 Recursos per a lavaluaci s una obra collectiva concebuda,

creada i realitzada en el Departament de Primria dEdicions Voramar, S. A. /

2012 by Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Criteris davaluaci per a Valenci: llengua i literatura

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Criteris davaluaci. Per a cada unitat es proporciona una taula que

Solucions. Shi inclouen les respostes a la fitxa de control i a la prova de

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

3. Avaluaci trimestral. Es proporcionen recursos per a avaluar els alumnes en

Prova davaluaci trimestral. Es tracta duna fitxa de dues pgines amb

Test trimestral. Sn fitxes duna pgina dextensi, amb preguntes dopci

Criteris davaluaci i solucions. Es proporcionen els criteris davaluaci i

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci del primer trimestre

Avaluaci del segon trimestre

Avaluaci del tercer trimestre

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Marca la situaci en qu sempra el llenguatge i respon.

Quines llenges es parlen en la segona illustraci?

Ompli els buits amb mb, mp, br i bl.

ert ha quedat el primer en el ca

Ratlla la paraula que no pertany al grup en qu es troba.

Encercla les paraules en qu sona la u.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Completa amb les vocals que falten.

Ordena les sllabes i obtindrs dos noms danimals i dos de plantes.

Ompli els buits del text amb g o j per a representar el so g de gelat.

esmiler, un roser i uns

ira-sols per a men

quan cresquen. Per, de seguida ha arribat el seu

ugar amb la pilota i ha xafat totes

les plantes. Quin desastre!

Relaciona cada paraula amb el tema a qu fa referncia.

les persones i el paisatge

Ratlla, en cada cas, la partici incorrecta a final de lnia.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Encercla tots els substantius i classificals.

La meua amiga Merc.

El meu gos Roqui.

El meu germ Pep.

Llig les definicions i escriu dues paraules amb h i dues sense h.

Marca la qualitat que es correspon amb cada objecte.

Canvia de gnere aquestes expressions.

Escriu la diresi en les paraules que la necessiten.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Encercla els possessius i subratlla els demostratius de cada oraci.

Copia els verbs de les oracions anteriors i completa la taula.

Completa les paraules de cada grup amb les grafies indicades.

Copia les oracions corregint els errors dapostrofaci i contracci.

La mare vol que tu vingues al hora de el concert.

Agafa el ou i jo et far la truita per a el esmorzar.

Copia els pronoms personals que trobes en les oracions anteriors.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Diferencia el llenguatge entre altres

Comprn els conceptes de paraula

Identifica les vocals que falten en

Ordena sllabes i forma paraules.

Reconeix substantius comuns

Fa la concordana de gnere i nombre

Completeu lactivitat fent que indiquen les altres

Tamb podeu fer xicotets dictats

Identifica camps semntics.

Dedueix la paraula que respon