Anda di halaman 1dari 18

Num. 5518 / 23.05.

2007

Conselleria de Sanitat

20785

Conselleria de Sanidad

DECRET 74/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual


saprova el Reglament sobre estructura, organitzaci i
funcionament de latenci sanitria a la Comunitat Valenciana. [2007/6632]

DECRETO 74 /2007, de 18 de mayo, del Consell, por el


que se aprueba el Reglamento sobre es-tructura, organizacin y funcionamiento de la atencin sanitaria en la
Comunitat Valenciana. [2007/6632]

La Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat dOrdenaci Sanitria de la Comunitat Valenciana, atribux una funci essencial a la
conselleria de Sanitat com s el coneixement objectiu de les necessitats de salut percebudes pels ciutadans i la satisfacci equilibrada deixes necessitats aplicant racionalment els pressupostos disponibles.

La Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de Ordenacin


Sanitaria de la Comunitat Valenciana, atribuye una funcin esencial
a la conselleria de Sanidad como es el conocimiento objetivo de las
necesidades de salud percibidas por los ciudadanos y la satisfaccin
equilibrada de las mismas aplicando racionalmente los presupuestos
disponibles.
En dicha Ley se crea la Agncia Valenciana de Salut como organismo autnomo responsable de la gestin y administracin del Sistema Sanitario Valenciano.
Es un objetivo prioritario de la Agncia Valenciana de Salut la
mayor eficiencia en la gestin de sus recursos y la coordinacin de
todas las entidades administrativas con responsabilidad en el campo
de la salud.
A tal efecto, los centros para la prestacin de servicios asistenciales, pertenecientes a la Agncia Valenciana de Salut, podrn dotarse de
un nuevo modelo organizativo que permita una mayor descentralizacin y autonoma en la toma de decisiones y en la gestin de sus recursos, mayores cotas de participacin y corresponsabilidad por parte de
sus profesionales y una mayor orientacin hacia el paciente. Todo ello
en un entorno organizativo ms flexible y horizontal que permita la
coordinacin gil y rpida de todos los recursos utilizando las herramientas actuales de la gestin.
Esta nueva configuracin de la estructura y organizacin de los
servicios sanitarios adscritos a la Agncia Valenciana de Salut no slo
es necesaria y se justifica por la aparicin de las nuevas modalidades
asistenciales, sino tambin por la adaptacin organizativa de todos
los centros asistenciales al nuevo marco que supone la citada Ley de
Ordenacin Sanitaria, avanzando tanto en la descentralizacin de la
gestin sanitaria como en la integracin de los distintos niveles asistenciales, mediante la puesta en funcionamiento de los Departamentos
de Salud.
Los Departamentos de Salud se configuran como estructuras fundamentales del sistema sanitario valenciano, siendo stos las demarcaciones geogrficas en las que se ordena el territorio de la Comunitat
Valenciana a los efectos sanitarios y que equivalen a las reas de salud
previstas en la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad.
En el mbito de cada Departamento de Salud se tender a la mxima integracin de las acciones de promocin y proteccin de la salud,
de las de prevencin y curacin de la enfermedad y de rehabilitacin,
a travs de la coordinacin de los diferentes recursos existentes, de
manera que se posibilite la mxima eficiencia en la ubicacin y uso de
stos, as como el establecimiento de las condiciones estratgicas ms
adecuadas que garanticen una sanidad sin escalones, en consonancia
con los principios rectores de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la
Generalitat, de Ordenacin Sanitaria de la Comunitat Valenciana.
En el mbito de los Departamentos de Salud que adquieran el
carcter de universitarios de acuerdo con los correspondientes convenios con universidades y Agencias Pblicas de Investigacin, Desarrollo e innovacin, se integrarn plenamente las acciones asistenciales
con las de docencia e investigacin.
Adems del departamento de salud, configurado como estructura
fundamental del sistema sanitario valenciano, existen otros centros o
servicios que, por su propia naturaleza en la prestacin del servicio
de atencin sanitaria, han de ser tambin regulados en cuanto a su
estructura, organizacin y funcionamiento. Tal es el caso del Servicio
de Emergencia Sanitarias, el Centro de Transfusiones de la Comunitat
Valenciana, los Hospitales de Crnicos, o cualesquiera otros existentes
o que pudieran crearse.
La Ley 15/1997, de 25 de abril, sobre habilitacin de nuevas formas de gestin del Sistema Nacional de Salud, regula las diferentes
frmulas de gestin del Sistema Nacional de Salud, puestas en marcha
por las Comunidades Autnomas. Precisamente en este marco se ins-

En eixa llei es crea lAgncia Valenciana de Salut com a organisme autnom responsable de la gesti i administraci del sistema sanitari valenci.
s un objectiu prioritari de lAgncia Valenciana de Salut la major
eficincia en la gesti dels seus recursos i la coordinaci de totes les
entitats administratives amb responsabilitat en el camp de la salut.
Amb esta finalitat, els centres per a la prestaci de servicis assistencials, pertanyents a lAgncia Valenciana de Salut podran dotar-se
dun nou model organitzatiu que permeta una major descentralitzaci
i autonomia en la presa de decisions i en la gesti dels seus recursos,
majors quotes de participaci i coresponsabilitat per part dels seus professionals i una major orientaci cap al pacient. Tot aix en un entorn
organitzatiu ms flexible i horitzontal que
Esta nova configuraci de lestructura i organitzaci dels servicis
sanitaris adscrits a lAgncia Valenciana de Salut no sols s necessria
i es justifica per laparici de les noves modalitats assistencials, sin
tamb per ladaptaci organitzativa de tots els centres assistencials al
nou marc que comporta lesmentada Llei dOrdenaci Sanitria, avanant tant en la descentralitzaci de la gesti sanitria com en la integraci dels distints nivells assistencials, per mitj de la posada en funcionament dels departaments de salut.
Els departaments de salut es configuren com estructures fonamentals del sistema sanitari valenci i sn les demarcacions geogrfiques
en qu sordena el territori de la Comunitat Valenciana als efectes sanitaris i que equivalen a les rees de salut previstes en la Llei 14/1986,
de 25 dabril, General de Sanitat.
En lmbit de cada departament de salut es tendir a la mxima
integraci de les accions de promoci i protecci de la salut, de les
de prevenci i curaci de la malaltia i de rehabilitaci, a travs de la
coordinaci dels diferents recursos existents, de manera que es possibilite la mxima eficincia en la seua ubicaci i s, aix com lestabliment de les condicions estratgiques ms adequades que garantisquen
una sanitat sense escalons, dacord amb els principis rectors de la Llei
3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la
Comunitat Valenciana.
En lmbit dels departaments de salut que adquirisquen el carcter
duniversitaris dacord amb els corresponents convenis amb universitats i agncies pbliques dinvestigaci, desenvolupament i innovaci,
sintegraran plenament les accions assistencials amb les de docncia i
investigaci.
A ms del departament de salut, configurat com a estructura fonamental del sistema sanitari valenci, hi ha altres centres o servicis que,
per la seua naturalesa en la prestaci del servici datenci sanitria,
han de ser tamb regulats quant a estructura, organitzaci i funcionament. Eixe s el cas del Servici dEmergncies Sanitries, el Centre de
Transfusions de la Comunitat Valenciana, els hospitals de crnics, o
qualssevol altres existents o que pogueren crear-se.
La Llei 15/1997, de 25 dabril, sobre habilitaci de noves formes
de gesti del Sistema Nacional de Salut, regula les diferents frmules de gesti del Sistema Nacional de Salut posades en marxa per les
comunitats autnomes. Precisament en este marc sinscriuen tant la

Num. 5518 / 23.05.2007

constituci dels consorcis com de les concessions administratives a


travs de la figura del comissionat que, en definitiva, permet la correcta supervisi del servici pblic que shaja de prestar relatiu a lassistncia sanitria en la zona o, si s el cas, departament corresponent.
Aix mateix, en la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de
Salut Pblica de la Comunitat Valenciana, es produx una necessria
adaptaci dels seus recursos als previstos en la Llei 3/2003, de 6 de
febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat duna major eficincia dels distints recursos que
necessriament han dinteraccionar. En la Llei 4/2005, de 17 de juny,
de la Generalitat, de Salut Pblica de la Comunitat Valenciana, es definix la cartera de servicis de Salut Pblica amb la finalitat que existisca
un mnim de servicis i productes a oferir a la poblaci i es definixen
distintes estructures orgniques tant a nivell central com perifric amb
competncies per a garantir finalment a tota la poblaci el compliment
desta cartera amb criteris dequitat.
Indubtablement s necessria la coordinaci de les estructures
de salut pblica i atenci sanitria, fonamentalment en dos nivells,
els sistemes dinformaci i la introducci dobjectius de prevenci i
promoci de la salut en la cartera de servicis datenci sanitria. A
es preveu en el Pla Estratgic de Salut Pblica atenent una necessitat
detectada amb una transcendncia important en la qualitat dels servicis
que es presten a la poblaci.
Lentorn social i sanitari en qu es va basar la Llei 14/1986, de 25
dabril, General de Sanitat, i pel qual es va crear el Sistema Nacional
de Salut organitzant latenci sanitria en dos mbits, Atenci Primria i Atenci Especialitzada, hui s ben diferent de lexistent a finals
dels anys 80.
Els canvis produts en lescenari dels sistemes sanitaris, comuns en
els pasos occidentals, estan caracteritzats per un increment i modificaci de la demanda de servicis sanitaris que fan necessria una adaptaci de loferta a les noves necessitats provocades per un progressiu
envelliment de la poblaci i un canvi en el patr epidemiolgic.
El progressiu envelliment de la poblaci amb lincrement afegit de
malalties crniques i problemes de dependncia, unit a altres factors
com la creixent immigraci, fa que existisquen sectors de poblaci
cada dia ms amplis amb problemes en qu confluxen i al seu torn
sinterrelacionen factors sanitaris i socials. Aix exigix una actuaci
simultnia i sinrgica dels servicis sanitaris i socials, per a oferir una
prestaci de servicis tan integral com siga possible a fi de mantindre
en la poblaci un nivell de qualitat de vida acceptable.
Esta situaci exigix la implantaci de nous models organitzatius i
estructures que incorporen alternatives assistencials a lhospitalitzaci
tradicional, sota enunciats deficcia i eficincia, com ara: hospitals
de dia, unitats dhospitalitzaci a domicili, unitats mdiques de curta
estada i atenci sociosanitria, cirurgia major ambulatria, etc.
Igualment, en este perode els avanos en les tcniques de diagnstic i de tractament han creat en la poblaci unes majors expectatives quant a laccessibilitat a estes tcniques, situaci que ha portat
a una descentralitzaci dels equipaments dalta tecnologia sanitria.
Daltra banda, la implantaci de les noves tecnologies de la informaci est permetent la interrelaci assistencial en temps real entre els
centres sanitaris.
En este context s fonamental la plena integraci de nivells assistencials habilitant frmules que permeten la circulaci dels professionals pels distints dispositius existents amb lobjectiu que al pacient
se latenga en el lloc i pel professional ms adequat per al nivell de
complexitat de la seua patologia. A exigix frmules de gesti innovadores i flexibles que permeten satisfer estes noves necessitats.
Daltra banda, latenci a les urgncies, tant des de la perspectiva
assistencial prpiament dita com per limpacte social que representen,
mereix una consideraci especial, ja que cada vegada ms la poblaci
sollicita, davant duna urgncia, que se li done resposta en el menor
temps possible i amb la major capacitat resolutiva.

20786

criben tanto la constitucin de los Consorcios como de las concesiones


administrativas a travs de la figura del comisionado que, en definitiva, permite la correcta supervisin del servicio pblico que se deba
prestar relativo a la asistencia sanitaria en la zona o en su caso departamento correspondiente.
As mismo, en la Ley 4/2005, de 17 de junio, de la Generalitat,
de Salud Pblica de la Comunitat Valenciana, se produce una necesaria adaptacin de sus recursos a los previstos en la Ley 3/2003, de
6 de febrero, de Generalitat, de Ordenacin Sanitaria de la Comunitat
Valenciana, con la finalidad de una mayor eficiencia de los distintos
recursos que necesariamente deben interaccionar. En la Ley 4/2005, de
17 de junio, de la Generalitat, de Salud Pblica de la Comunitat Valenciana, se define la cartera de servicios de salud pblica con la finalidad
de que exista un mnimo de servicios y productos a ofertar a la poblacin y se definen distintas estructuras orgnicas tanto a nivel central
como perifrico con competencias para garantizar finalmente a toda la
poblacin el cumplimiento de esta cartera con criterios de equidad.
Indudablemente es necesaria la coordinacin de las estructuras de
salud pblica y atencin sanitaria, fundamentalmente en dos niveles,
los sistemas de informacin y la introduccin de objetivos de prevencin y promocin de la salud en la cartera de servicios de atencin
sanitaria. Esto se contempla en el Plan estratgico de Salud Pblica
atendiendo a una necesidad detectada con una trascendencia importante en la calidad de los servicios que se prestan a la poblacin.
El entorno social y sanitario en el que se bas la Ley 14/1986,
de 25 de abril, General de Sanidad, y por el que se cre el Sistema
Nacional de Salud organizando la atencin sanitaria en dos mbitos,
Atencin Primaria y Atencin Especializada, hoy es bien distinto al
existente a finales de los aos 80.
Los cambios producidos en el escenario de los sistemas sanitarios,
comunes en los pases occidentales, estn caracterizados por un incremento y modificacin de la demanda de servicios sanitarios que hacen
necesaria una adaptacin de la oferta a las nuevas necesidades provocadas por un progresivo envejecimiento de la poblacin y un cambio
en el patrn epidemiolgico.
El progresivo envejecimiento de la poblacin con el incremento
aadido de enfermedades crnicas y problemas de dependencia, unido
a otros factores como la creciente inmigracin, hace que existan sectores de poblacin cada da ms amplios con problemas en los que confluyen y a su vez se interrelacionan factores sanitarios y sociales. Ello
exige una actuacin simultanea y sinrgica de los servicios sanitarios
y sociales, para ofrecer una prestacin de servicios lo mas integral
posible a fin de mantener en la poblacin un nivel de calidad de vida
aceptable.
Esta situacin exige la implantacin de nuevos modelos organizativos y estructuras que incorporan alternativas asistenciales a la
hospitalizacin tradicional, bajo enunciados de eficacia y eficiencia,
tales como: hospitales de da, unidades de hospitalizacin a domicilio,
unidades mdicas de corta estancia y atencin socio-sanitaria, ciruga
mayor ambulatoria, etc.
Igualmente, en este periodo los avances en las tcnicas de diagnstico y de tratamiento han creado en la poblacin unas mayores expectativas en cuanto a la accesibilidad a las mismas, situacin que ha llevado a una descentralizacin de los equipamientos de alta tecnologa
sanitaria. Por otra parte, la implantacin de las nuevas tecnologas de
la informacin est permitiendo la interrelacin asistencial en tiempo
real entre los centros sanitarios.
En este contexto es fundamental la plena integracin de niveles
asistenciales habilitando formulas que permitan la circulacin de los
distintos profesionales por los distintos dispositivos existentes con el
objetivo de que al paciente se le atienda en el lugar y por el profesional ms adecuado para el nivel de complejidad de su patologa. Esto
exige frmulas de gestin innovadoras y flexibles que permitan satisfacer estas nuevas necesidades.
Por otra parte, la atencin a las urgencias, tanto desde la perspectiva asistencial propiamente dicha como por el impacto social que
representan, merece una consideracin especial, ya que cada vez ms
la poblacin solicita, ante una urgencia, que se le d respuesta en el
menor tiempo posible y con la mayor capacidad resolutiva.

Num. 5518 / 23.05.2007

20787

La introducci en totes les organitzacions de la filosofia de la qualitat comporta la posada en prctica dun conjunt dactivitats dirigides
al fet que estes organitzacions participen en el procs de millora contnua. En lmbit sanitari el principal objectiu de laplicaci desta filosofia s la gesti i millora dels processos assistencials que sens dubte
redundar en benefici dels pacients.
Els departaments de salut i centres integraran les funcions dinvestigaci i docncia dacord amb els objectius fixats per lAgncia
Valenciana de Salut i els acords que es fixen amb les entitats universitries i dinvestigaci.
En atenci de totes estes consideracions, sentides les entitats i
omplits els trmits previnguts en la Llei 9/1987, de 12 de juny (article
31.1, pargraf 2), per la qual es regulen els rgans de representaci,
determinaci de les condicions de treball i participaci del personal al
servici de les Administracions Pbliques, a proposta del conseller de
Sanitat, i conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat
Valenciana, i previa delieberaci del Consell, en la reuni de 18 de
maig de 2007,

Un paso importante ha supuesto la asignacin a la conselleria de


Sanidad de las competencias en materia de poltica socio-sanitaria y
drogodependencias en virtud del Decreto 116/2003, de 11 de julio, del
Consell, modificado por el Decreto 26/2005, de 4 de febrero. Ello permite maximizar la coordinacin de los servicios sociales y sanitarios
con la consiguiente racionalizacin de los recursos, con el objetivo de
abordar la problemtica del usuario desde las perspectivas sanitaria y
social ya que ambas estn ntimamente relacionadas en el proceso de
enfermedad y curacin.
La introduccin en todas las organizaciones de la filosofa de la
calidad conlleva la puesta en prctica de un conjunto de actividades
dirigidas a que estas organizaciones participen en el proceso de mejora
continua. En el mbito sanitario el principal objetivo de la aplicacin
de esta filosofa es la gestin y mejora de los procesos asistenciales
que sin duda redundar en beneficio de los pacientes.
Los departamentos de salud y centros integrarn las funciones de
investigacin y docencia de acuerdo con los objetivos fijados por la
Agncia Valenciana de Salut y los acuerdos que se fijen con las entidades universitarias y de investigacin.
En virtud de lo anterior, odas las entidades y cumplimentados los
trmites prevenidos en la Ley 9/1987, de 12 de junio (artculo 31.1,
prrafo 2), por la que se regulan los rganos de representacin, determinacin de las condiciones de trabajo y participacin del personal al
servicio de las Administraciones Pblicas, a propuesta del conseller de
Sanidad, y conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat
Valenciana, y previa deliberacin del Consell en la reunin de 18 de
mayo de 2007,

DECRETE

DECRETO

CAPTOL I
Marc general de lorganitzaci i funcionament
de lassistncia sanitria

Captulo I
Marco general de la organizacin y funcionamiento
de la asistencia sanitaria

Article 1. Departaments de Salut


1.1 El sistema sanitari valenci sordena en departaments de salut
que equivalen a les rees de salut previstes en la Llei 14/1986, de 25
dabril, General de Sanitat. Els departaments de salut sn les demarcacions geogrfiques en qu es dividix el territori de la Comunitat
Valenciana per a dur a terme una adequada gesti i administraci de
la sanitat valenciana. Constituxen la referncia geogrfica i poblacional en la qual sinterrelacionen els distints recursos del sistema sanitari
per a possibilitar la prestaci duna atenci sanitria integral, contnua
i continuada, basada en els principis dequitat i universalitat i coordinant tots els mbits dactuaci sanitria amb la sociosanitria i la salut
publica.
1.2. La delimitaci dels departaments de salut es fa, sense perju
de les excepcions a qu hi haguera lloc, tenint en compte els factors
geogrfics, demogrfics, socioeconmics, culturals, epidemiolgics,
laborals, climatolgics i de dotaci de vies i mitjans de comunicaci,
aix com de les installacions sanitries de cada departament de salut,
de manera que possibilite la soluci de la major part dels problemes de
salut de la poblaci.
1.3. LAgncia Valenciana de Salut determinar els departaments
de salut que, per mitj dels corresponents acords amb les universitats,
sacreditaran per a aconseguir la mxima integraci entre les missions
assistencial, docent i investigadora, adquirint la consideraci de departaments de salut amb carcter universitari.
1.4. El departament de salut, atenent els criteris de la mxima
integraci dels recursos assistencials, es dividix en zones bsiques de
salut. La zona bsica de salut s lmbit territorial bsic dactuaci de
lAtenci Primria.
1.5. En el departament de salut sintegren.
Els centres de salut i consultoris.
Les unitats de suport.
Centres sanitaris integrats
Hospitals i centres despecialitats.
Els dispositius i/o unitats de carcter docent i investigador que
els siguen assignats.

Artculo 1. Departamentos de Salud


1.1. El Sistema Sanitario Valenciano se ordena en departamentos de salud que equivalen a las reas de salud previstas en la Ley
14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad. Los Departamentos de
salud son las demarcaciones geogrficas en las que se divide el territorio de la Comunitat Valenciana para llevar a cabo una adecuada gestin y administracin de la sanidad valenciana. Constituyen la referencia geogrfica y poblacional en la que se interrelacionan los distintos recursos del sistema sanitario para posibilitar la prestacin de
una atencin sanitaria integral, continua y continuada, basada en los
principios de equidad y universalidad y coordinando todos los mbitos
de actuacin sanitaria con la socio-sanitaria y la salud publica.
1.2. La delimitacin de los departamentos de Salud se realiza, sin
perjuicio de las excepciones a que hubiera lugar, teniendo en cuenta
los factores geogrficos, demogrficos, socioeconmicos, culturales,
epidemiolgicos, laborales, climatolgicos y de dotacin de vas y
medios de comunicacin, as como de las instalaciones sanitarias de
cada Departamento de Salud, de tal forma que posibilite la solucin de
la mayor parte de los problemas de salud de la poblacin.
1.3. La Agncia Valenciana de Salut determinar los departamentos de salud que, mediante los correspondientes acuerdos con las universidades, se acreditarn para conseguir la mxima integracin entre
las misiones asistencial, docente e investigadora, adquiriendo la consideracin de departamentos de salud con carcter universitario.
1.4. EL departamento de salud, atendiendo a los criterios de la
mxima integracin de los recursos asistenciales, se divide en zonas
bsicas de salud. La zona bsica de salud es el mbito territorial bsico
de actuacin de la Atencin Primaria.
1.5 En el Departamento de Salud se integran:
Los centros de salud y consultorios.
Las unidades de apoyo.
Centros sanitarios integrados.
Hospitales y centros de especialidades.
Aquellos dispositivos y/o unidades de carcter docente e investigador que les sean asignados.

Un pas important ha suposat lassignaci a la conselleria de Sanitat de les competncies en matria de poltica sociosanitria i drogodependncies en virtut del Decret 116/2003, d11 de juliol, del Consell,
modificat pel Decret 26/2005, de 4 de febrer. Aix permet maximitzar
la coordinaci dels servicis socials i sanitaris amb la consegent racionalitzaci dels recursos, amb lobjectiu dabordar la problemtica de
lusuari des de les perspectives sanitria i social ja que ambdues estan
ntimament relacionades en el procs de malaltia i curaci.

Num. 5518 / 23.05.2007

20788

Els dispositius i/o unitats que per la seua naturalesa sassignen al


departament de salut.

Aquellos dispositivos y/o unidades que por su naturaleza se asignen al Departamento de Salud.

Article 2. Funcions dels servicis sanitaris.


2.1. Les funcions generals dels servicis sanitaris en la Comunitat
Valenciana sn:
a) Funcions datenci sanitria
Promoci de la salut.
Prevenci de les malalties per mitj de la intervenci en els factors de risc.
Detecci preco de les patologies de major incidncia i prevalena.
Diagnstic i tractament de la patologia somtica i psquica en
els diferents mbits dactuaci, basant-se en els protocols prviament
establits incloent les cures a pacients terminals.
Rehabilitaci fsica, psquica i funcional tant en processos aguts
com en situacions de cronicitat a fi de millorar lautonomia del pacient.
b) Funcions de gesti
Optimitzaci dels recursos disponibles per a garantir una adequada atenci sanitria.
Coordinaci entre tots els recursos sanitaris, aix com amb els
dispositius de salut pblica, els servicis socials i la inspecci de servicis sanitaris entre altres.
Emplenament dels registres bsics que permeten emetre el conjunt de dades sollicitades en els sistemes dinformaci sanitria per a
la planificaci i gesti dels servicis de salut.
En general, totes les funcions administratives i de gesti que es
deriven de lassistncia i totes les funcions que siguen necessries per
al desplegament dels plans de salut del departament.
c) Funcions medicolegals determinades per la legislaci vigent.

Artculo 2. Funciones de los servicios sanitarios


2.1. Las funciones generales de los servicios sanitarios en la
Comunitat Valenciana son:
a) Funciones de atencin sanitaria
Promocin de la salud.
Prevencin de las enfermedades mediante la intervencin en los
factores de riesgo.
Deteccin precoz de las patologas de mayor incidencia y prevalencia.
Diagnstico y tratamiento de la patologa somtica y psquica en
los diferentes mbitos de actuacin, basndose en los protocolos previamente establecidos incluyendo los cuidados a pacientes terminales.
Rehabilitacin fsica, psquica y funcional tanto en procesos agudos como en situaciones de cronicidad a fin de mejorar la autonoma
del paciente.
b) Funciones de gestin
Optimizacin de los recursos disponibles para garantizar una
adecuada atencin sanitaria.
Coordinacin entre todos los recursos sanitarios, as como con
los dispositivos de salud pblica, los servicios sociales y la inspeccin
de servicios sanitarios entre otros.
Cumplimentacin de aquellos registros bsicos que permitan
emitir el conjunto de datos solicitados en los sistemas de informacin
sanitaria para la planificacin y gestin de los servicios de salud.
En general, todas las funciones administrativas y de gestin que
se deriven de la asistencia y cuantas funciones sean precisas para el
desarrollo de los planes de salud del departamento.
c) Funciones mdico-legales determinadas por la legislacin
vigente.
d) Funciones de formacin, docencia e investigacin.

d) Funcions de formaci, docncia i investigaci.


Article 3. Organitzaci de lassistncia sanitria
3.1. En cada departament de salut es garantir una adequada organitzaci dels distints mbits dactuaci, assegurant la coordinaci de
latenci sanitria i sociosanitria en tots els processos de salut-malaltia a fi daconseguir la continutat assistencial. En tot moment sassegurar la prestaci assistencial utilitzant els recursos adequats independentment de la ubicaci a fi de garantir-ne la mxima eficcia. Els
recursos humans seran estructurats des dun enfocament multidisciplinari i flexible i basaran les activitats en la coordinaci i cooperaci de
tots els seus membres.
3.2. La histria clnica nica per pacient, entesa com el conjunt de
documents en qu est continguda tota la informaci dels processos
assistencials del pacient, es far sota criteris dunitat i integraci en
tots els centres i servicis sanitaris i estar disponible per a tots els professionals que intervenen en el procs assistencial. Amb esta finalitat
es tendir a la introducci de noves tecnologies de la informaci i la
comunicaci que permeten acostar latenci al pacient i interrelacionar
els distints professionals respectant sempre la intimitat i privacitat dels
pacients.
3.3. Lorganitzaci de tots els recursos i dispositius assistencials
garantir la cobertura sanitria a tota la poblaci segons criteris objectius que incloguen els factors geogrfics, demogrfics, epidemiolgics,
socioeconmics i culturals.
3.4. Es promour lactuaci sanitria en lmbit comunitari comptant amb la participaci efectiva de la ciutadania i utilitzant tots els
recursos disponibles.
3.5. Es potenciar lassistncia ambulatria i domiciliria a travs
de mecanismes com ara els programes datenci domiciliria, hospital
de dia, cirurgia major ambulatria i altres instruments de gesti clnica
que puguen habilitar-se.
3.6. Totes les activitats relatives a prevenci, promoci i educaci
sanitria es faran en coordinaci amb les estructures de Salut Publica dacord amb el marc orgnic i funcional previst i adaptat amb esta
finalitat.

Artculo 3. Organizacin de la asistencia sanitaria


3.1. En cada departamento de salud se garantizar una adecuada organizacin de los distintos mbitos de actuacin, asegurando la
coordinacin de la atencin sanitaria y sociosanitaria en todos los procesos de salud-enfermedad a fin de conseguir la continuidad asistencial. En todo momento se asegurar la prestacin asistencial utilizando
los recursos adecuados independientemente de su ubicacin con el fin
de garantizar la mxima eficacia. Los recursos humanos sern estructurados desde un enfoque multidisciplinar y flexible y basarn sus
actividades en la coordinacin y cooperacin de todos sus miembros.
3.2. La historia clnica nica por paciente, entendida como el conjunto de documentos en los que est contenida toda la informacin de
los procesos asistenciales del paciente, se realizar bajo criterios de
unidad e integracin en todos los centros y servicios sanitarios y estar
disponible para todos los profesionales que intervienen en el proceso
asistencial. Con esta finalidad se tender a la introduccin de nuevas
tecnologas de la informacin y la comunicacin que permitan acercar
la atencin al paciente e interrelacionar a los distintos profesionales
respetando siempre la intimidad y privacidad de aqullos.
3.3. La organizacin de todos los recursos y dispositivos asistenciales garantizar la cobertura sanitaria a toda la poblacin segn criterios objetivos que contemplen factores geogrficos, demogrficos,
epidemiolgicos, socioeconmicos y culturales.
3.4. Se promover la actuacin sanitaria en el mbito comunitario
contando con la participacin efectiva de la ciudadana y utilizando
todos los recursos disponibles.
3.5. Se potenciar la asistencia ambulatoria y domiciliaria a travs de mecanismos tales como los programas de atencin domiciliaria, hospital de da, ciruga mayor ambulatoria y otros instrumentos de
gestin clnica que puedan habilitarse.
3.6. Todas las actividades relativas a prevencin, promocin y educacin sanitaria se realizarn en coordinacin con las estructuras de
salud publica de acuerdo con el marco orgnico y funcional previsto y
adaptado para tal fin.

Num. 5518 / 23.05.2007

3.7. Els servicis i unitats podran configurar-se, dacord amb les


noves frmules organitzatives dintegraci dels recursos assistencials, com a rees Clniques i Unitats de Gesti Clnica, si ho autoritza
lAgncia Valenciana de Salut, segons el que establix larticle 41 de la
Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de
la Comunitat Valenciana.
3.7.1. Les rees clniques sn agrupacions de recursos assistencials
que provenen de distints servicis mdics, i/o quirrgics o de suport que
atenen patologies afins i garantixen una resposta integral al pacient.
3.7.2. Les unitats de gesti clnica sn unitats assistencials que
poden coincidir amb un servici clnic, amb una unitat funcional, una
rea de suport, o una unitat datencions, les activitats de les quals sarticulen segons criteris de gesti clnica.
3.7.3. Les rees clniques i les unitats de gesti clnica podran:
a) Constituir-se com a centres de gesti dels processos assistencials dotats dautonomia per a aix.
b) Estar integrades per professionals procedents de servicis ja existents amb activitat en els processos inclosos en la seua cartera de servicis.
c) Disposar dorganitzaci i normes internes prpies, el disseny
funcional del qual es fonamenta en models de gesti basada en lexcellncia o qualitat total.
d) Subscriure directament amb la direcci de lhospital lacord de
gesti .
e) Responsabilitzar-se de la gesti dels recursos assignats.
3.7.4. Reglamentriament sestablir el procediment de creaci de
les rees clniques i de les unitats de gesti clniques en els diferents
mbits.
Article 4. Gesti de centres sanitaris
4.1. La gesti dels centres i servicis sanitaris podr dur-se a terme,
directament o indirectament, a travs de qualsevol entitat de titularitat
pblica o privada admesa en dret i adequant-se a les garanties establides en la Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, i es podran
establir convenis amb persones o entitats pbliques o privades i frmules de gesti integrades o compartides.
4.2. Simpulsar lautonomia en la gesti clnica sanitria, configurant els centres sanitaris com a organitzacions autnomes amb
facultat de decisi, efectives i responsables, facilitant lextensi de les
noves formes de gesti a tota la xarxa dassistncia pblica i compatibilitzant lestabliment de garanties en la correcta prestaci del servici
pblic amb laplicaci de majors quotes dautonomia.
4.3. Lautonomia de gesti, ho s sense minva del carcter de servici pblic subjecte als criteris generals de planificaci de lAgncia
Valenciana de Salut, i es reforcen els principis de coordinaci i cooperaci entre els distints centres i mbits assistencials de manera que
sassegure plenament els drets dels ciutadans a la protecci de la salut.
4.4. Tots els departaments comptaran amb un pla estratgic, aprovat per la gerncia del departament i que estar dacord amb el pla
estratgic de lAgncia Valenciana de Salut. Els centres integrants
del departament ajustaran la seua actuaci a este pla, sense perju que
puguen desplegar els plans estratgics propis.
4.5. En cada departament se subscriuran acords de gesti que
garantisquen el desplegament de la cartera de servicis per a cada un
dels centres sanitaris i que comprometa estos centres en el desplegament del Pla Estratgic de lAgncia Valenciana de Salut. Els acords
de gesti sn elements diferenciadors en la consecuci dobjectius i
constituxen un factor motivador per als professionals i un comproms
amb lestratgia de lAgncia Valenciana de Salut.
Article 5. Funcionament dels centres sanitaris
5.1. Les activitats datenci sanitria tenen lloc al centre, al domicili del pacient i en lmbit de la comunitat per les estructures sanitries ms adequades. Estes activitats es poden fer a demanda de lusuari
o de forma programada pels professionals.

20789

3.7. Los servicios y unidades podrn configurarse de acuerdo con


las nuevas frmulas organizativas de integracin de los recursos asistenciales, como reas Clnicas y Unidades de Gestin Clnica, previa
autorizacin de la Agncia Valenciana de Salut, segn lo establecido
en el artculo 41 de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat,
de Ordenacin Sanitaria de la Comunitat Valenciana.
3.7.1. Las reas Clnicas son agrupaciones de recursos asistenciales que provienen de distintos servicios mdicos, y/o quirrgicos o de
soporte que atienden patologas afines y garantizan una respuesta integral al paciente.
3.7.2. Las Unidades de Gestin Clnica son unidades asistenciales,
que pueden coincidir con un servicio clnico, con una unidad funcional, un rea de apoyo, o una unidad de cuidados, cuyas actividades se
articulan segn criterios de gestin clnica.
3.7.3. Las reas Clnicas y las Unidades de Gestin Clnica
podrn:
a) Constituirse como centros de gestin de los procesos asistenciales dotados de autonoma para ello.
b) Estar integradas por profesionales procedentes de servicios ya
existentes con actividad en los procesos incluidos en su cartera de servicios.
c) Disponer de organizacin y normas internas propias, cuyo diseo funcional se fundamenta en modelos de gestin basada en la excelencia o calidad total.
d) Suscribir directamente con la Direccin del Hospital el Acuerdo
de Gestin .
e) Responsabilizarse de la gestin de los recursos asignados.
3.7.4. Reglamentariamente se establecer el procedimiento de
creacin de las reas Clnicas y de las Unidades de Gestin Clnicas
en los diferentes mbitos.
Artculo 4. Gestin de centros sanitarios
4.1. La gestin de los centros y servicios sanitarios podrn llevarse a cabo, directa o indirectamente, a travs de cualquier entidad de
titularidad pblica o privada admitidas en derecho y adecundose a las
garantas establecidas en la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de
Sanidad, pudindose establecer convenios con personas o entidades
pblicas o privadas y frmulas de gestin integradas o compartidas.
4.2. Se impulsar la autonoma en la gestin clnica sanitaria, configurando los centros sanitarios como organizaciones autnomas con
facultad de decisin, efectivas y responsables, facilitando la extensin de
las nuevas formas de gestin a toda la red de asistencia pblica y compatibilizando el establecimiento de garantas en la correcta prestacin
del servicio pblico con la aplicacin de mayores cuotas de autonoma.
4.3. La autonoma de gestin lo es sin merma del carcter de servicio pblico sujeto a los criterios generales de planificacin de la Agncia Valenciana de Salut, reforzndose los principios de coordinacin
y cooperacin entre los distintos centros y mbitos asistenciales de
modo que se asegure plenamente los derechos de los ciudadanos a la
proteccin de la salud.
4.4. Todos los departamentos contarn con un Plan Estratgico,
aprobado por la Gerencia del Departamento y que ser acorde con el
Plan Estratgico de la Agncia Valenciana de Salut. Los centros integrantes del departamento ajustarn su actuacin a dicho plan, sin perjuicio de que puedan desarrollar sus propios planes estratgicos.
4.5 En cada departamento se suscribirn Acuerdos de Gestin que
garanticen el desarrollo de la Cartera de Servicios para cada uno de los
centros sanitarios y que comprometa a dichos centros en el desarrollo
del Plan Estratgico de la Agncia Valenciana de Salut. Los acuerdos
de gestin son elementos diferenciadores en la consecucin de objetivos y constituyen un factor motivador para los profesionales y un
compromiso con la estrategia de la Agncia Valenciana de Salut.
Artculo 5. Funcionamiento de los centros sanitarios
5.1. Las actividades de atencin sanitaria se desarrollan en el centro, en el domicilio del paciente y en el mbito de la comunidad por
las estructuras sanitarias mas adecuadas. Estas actividades se pueden
realizar a demanda del usuario o de forma programada por los profesionales.

Num. 5518 / 23.05.2007

20790

5.2. Amb carcter general, lhorari de funcionament dels centres


sestablir dacord amb les indicacions segents.
Lhorari ordinari dels centres sanitaris ser de mat i vesprada,
per aix lactivitat programada ser de mat i de vesprada.
Les urgncies satendran durant les 24 hores del dia.
5.3. Per a mantindre lassistncia continuada dels malalts internats i prestar suport a latenci de les urgncies externes, el gerent
del departament de salut determinar la cobertura mnima per servici
durant tota la jornada.
5.4. En lorganitzaci de latenci a la urgncia es garantir laccessibilitat de la poblaci i la coordinaci de tots els recursos sanitaris
a fi de donar resposta amb la major resoluci en el menor temps possible.
5.5. A fi dassegurar una assistncia sanitria adequada, especialment en lmbit de la urgncia, es possibilitar la mobilitzaci de
recursos humans dins del departament de salut.
5.6. Per tal de complir les indicacions esmentades, en cada departament les rees durgncies i/o atenci continuada subicaran en les
unitats assistencials ms idnies i amb els recursos suficients per a
resoldre la demanda.
5.7. Latenci a la urgncia est incorporada dins de les funcions
assistencials dels professionals sanitaris tant dins com fora de lhorari
ordinari de funcionament del centre.

5.2. Con carcter general, el horario de funcionamiento de los centros se establecer de acuerdo con las indicaciones siguientes:
El horario ordinario de los centros sanitarios ser de maana y
tarde, por ello la actividad programada ser de maana y de tarde.
Las urgencias se atendern durante las 24 horas del da.
5.3. Para mantener la asistencia continuada de los enfermos internados y prestar apoyo a la atencin de las urgencias externas, el gerente del departamento de salud determinar la cobertura mnima por servicio durante toda la jornada.
5.4. En la organizacin de la atencin a la urgencia se garantizar
la accesibilidad de la poblacin y la coordinacin de todos los recursos
sanitarios a fin de dar respuesta con la mayor resolucin en el menor
tiempo posible.
5.5. A fin de asegurar una asistencia sanitaria adecuada, especialmente en el mbito de la urgencia, se posibilitar la movilizacin de
recursos humanos dentro del departamento de salud.
5.6. Con el fin de cumplir las indicaciones mencionadas, en cada
departamento las reas de urgencias y/o atencin continuada se ubicarn en las unidades asistenciales ms idneas y con los recursos suficientes para resolver la demanda.
5.7. La atencin a la urgencia est incorporada dentro de las funciones asistenciales de los profesionales sanitarios tanto en el horario
ordinario de funcionamiento del centro como fuera de ste.

Article 6. Accs als servicis sanitaris


6.1 Totes les consultes, excepte les urgents, hauran de concertar-se
per mitj de cita prvia, tal com regula la normativa en esta matria.

Artculo 6. Acceso a los servicios sanitarios


6.1. Todas las consultas, salvo las urgentes, debern concertarse
mediante cita previa, tal y como viene regulado en la normativa vigente en esta materia.
6.2. Las gestiones de ingreso, traslado y alta se realizarn a travs
de las unidades de admisin de los centros sanitarios.
6.3. El acceso a las consultas de Atencin Primaria, como puerta
de entrada al sistema, se realizar directamente por el usuario.
6.4. La atencin en las consultas de Atencin Especializada se realizar a instancia de los profesionales sanitarios de las distintas unidades competentes, exceptundose las especialidades y situaciones previstas en la normativa vigente.
6.5. El acceso a las diversas unidades de apoyo se regular en el
mbito del departamento atendiendo a las caractersticas y distribucin
de estos recursos, asegurando en todos los casos la mejor accesibilidad.
6.6. El acceso a los hospitales con reas de asistencia a crnicos y
de larga estancia y a hospitales monogrficos se debe realizar siempre
de forma programada y conforme a protocolos de ingreso o derivacin.
6.7. El acceso a otros recursos sociosanitarios ser facilitado y
coordinado por los trabajadores sociales como responsables de las
funciones de diagnstico y tratamiento de la problemtica social que
surge en torno al enfermo y a su familia.

6.2. Les gestions dingrs, trasllat i alta es faran a travs de les unitats dadmissi dels centres sanitaris.
6.3. Laccs a les consultes dAtenci Primria, com a porta dentrada al sistema, el far directament lusuari.
6.4. Latenci en les consultes dAtenci Especialitzada es far a
instncia dels professionals sanitaris de les distintes unitats competents, llevat de les especialitats i situacions previstes en la normativa.
6.5. Laccs a les diverses unitats de suport es regular en lmbit
del departament atenent les caracterstiques i distribuci destos recursos, i assegurant en tots els casos la millor accessibilitat.
6.6. Laccs als hospitals amb rees dassistncia a crnics i de
llarga estada i a hospitals monogrfics sha de fer sempre de forma
programada i segons protocols dingrs o derivaci.
6.7. Laccs a altres recursos sociosanitaris ser facilitat i coordinat pels treballadors socials com a responsables de les funcions de
diagnstic i tractament de la problemtica social que sorgix entorn del
malalt i la seua famlia.
Article 7. Coordinaci dels servicis sanitaris
7.1. Tots els professionals sanitaris del departament de salut estaran coordinats a fi dassegurar una oferta assistencial integrada que
definisca nous circuits datenci i nous mapes de processos assistencials que aborden lassistncia des duna perspectiva global i continuada.
7.2. Es potenciaran les interconsultes entre els diferents mbits
amb lobjectiu de fomentar el coneixement entre els distints professionals del departament, establir pautes dactuaci conjunta i definir uns
objectius comuns.
7.3. Es potenciar dins dels departaments la dispersi de determinats metges perqu actuen com a agents integradors, consultors
o denlla. El professional que actua denlla s un facilitador de la
labor del metge dAtenci Primria pel que fa a atenci ambulatria i
hospitalria.
7.4. Sarbitraran els mecanismes necessaris per a assegurar una
perfecta coordinaci amb la resta de recursos de salut pblica, servicis socials, inspecci de servicis sanitaris i tots aquells organismes que
tinguen competncies en lmbit sanitari i sociosanitari.

Artculo 7. Coordinacin de los servicios sanitarios


7.1. Todos los profesionales sanitarios del Departamento de salud
estarn coordinados a fin de asegurar una oferta asistencial integrada,
definiendo nuevos circuitos de atencin y nuevos mapas de procesos
asistenciales, que aborden la asistencia desde una perspectiva global y
continuada.
7.2. Se potenciarn las interconsultas entre los diferentes mbitos
con el objetivo de fomentar el conocimiento entre los distintos profesionales del departamento, establecer pautas de actuacin conjunta y
definir unos objetivos comunes.
7.3. Se potenciar dentro de los departamentos la dispersin de
determinados mdicos para que acten como agentes integradores,
consultores o de enlace .El profesional que acta de enlace es un facilitador de la labor del mdico de atencin Primaria en lo referente a
atencin ambulatoria y hospitalaria.
7.4. Se arbitrarn los mecanismos necesarios para asegurar una
perfecta coordinacin con el resto de recursos de salud pblica, servicios sociales,inspeccin de servicios sanitarios y todos aquellos organismos que tengan competencias en el mbito sanitario y socio-sanitario.

Num. 5518 / 23.05.2007

Article 8. Atenci i informaci al pacient


8.1. Lrea dAtenci al Pacient t assignades les funcions previstes en el Decret 2/2002, de 8 de gener, del Consell, pel qual es creen
els servicis datenci i informaci al pacient (SAIP). El seu objectiu
s atendre personalment el pacient, els seus familiars i, si s el cas, els
seus representants, informar-los dels seus drets i obligacions i orientarlos per a contribuir a millorar la seua atenci.
8.2. En cada departament existir un SAIP que dependr de la
gerncia del departament. Disposar dun coordinador que en ser el
responsable. El coordinador dependr de la gerncia del departament.
8.3. Les reclamacions i suggeriments dels pacients es tramiten a
travs desta rea dactivitat.
Article 9. Gesti de la qualitat
9.1. Les actuacions dels professionals dels centres sanitaris en cada
departament de salut sorientaran a la millora contnua de la qualitat
dels processos assistencials.
9.2. La gesti de la millora de la qualitat haur dincloure, entre
altres, les ferramentes segents:
Guies i vies de prctica clnica i assistencial per a la presa de
decisions clniques basades en levidncia cientfica, protocols dactuaci i derivaci que disminusquen la variabilitat en la prctica clnica.

20791

Artculo 8. Atencin e informacin al paciente


8.1 El rea de Atencin al Paciente tiene asignadas las funciones
previstas en el Decreto 2/2002, de 8 de enero, del Consell, por el que
se crean los servicios de atencin e informacin al paciente (SAIP). Su
objetivo es atender personalmente al paciente, sus familiares y, en su
caso, sus representantes, informndoles de sus derechos y obligaciones
y orientndoles para contribuir a mejorar su atencin.
8.2. En cada Departamento existir un SAIP que depender de la
Gerencia del Departamento. Contar con un coordinador como responsable del mismo. Dicho coordinador depender de la Gerencia del
Departamento.
8.3. Las reclamaciones y sugerencias de los pacientes se tramitan a
travs de esta rea de actividad.

Sistemes dinformaci que aporten indicadors que permeten


mesurar, comparar i avaluar la qualitat dels centres i servicis sanitaris
de forma homologada, aix com registrar les prctiques que inclouen
un valor afegit a la qualitat dels servicis.
9.3. En cada departament es constituir una comissi de qualitat
que dependr del gerent del departament i les funcions principals de
la qual sn:
Assessorar la gerncia del departament en matria de qualitat.
Donar suport i avaluar totes les accions relatives a la millora de
la qualitat tant assistencial com de la gesti i administraci dels servicis i unitats.
Coordinar els grups de millora de la qualitat establits en els centres.
Elaborar informes peridics sobre la situaci de la qualitat.
9.4, Dins del departament es potenciar lexistncia i funcionament de comissions clniques de garantia de qualitat. Hi haur dhaver,
com a mnim les comissions segents: Histries Clniques; Teixits i
Tumors; Mortalitat; Infeccions i Profilaxi; Poltica Antibitica, Farmcia i Teraputica; Docncia i Formaci, i Comits tics dInvestigaci
Clnica.

Artculo 9. Gestin de la calidad


9.1. Las actuaciones de los profesionales de los centros sanitarios
en cada departamento de salud se orientarn a la mejora continua de la
calidad de los procesos asistenciales.
9.2. La gestin de la mejora de la calidad deber contemplar entre
otras las siguientes herramientas:
Guas y vas de prctica clnica y asistencial para la toma de
decisiones clnicas basadas en la evidencia cientfica, protocolos de
actuacin y derivacin que disminuyan la variabilidad en la prctica
clnica.
Normas de calidad y seguridad para los centros y servicios sanitarios con el objetivo de garantizar la seguridad en la atencin sanitaria.
Sistemas de informacin que aporten indicadores que permitan
medir, comparar y evaluar la calidad de los centros y servicios sanitarios de forma homologada, as como registrar aquellas prcticas que
contemplen un valor aadido a la calidad de los servicios.
9.3. En cada Departamento se constituir una Comisin de Calidad
que depender del gerente del departamento y cuyas funciones principales son.
Asesorar a la gerencia del departamento en materia de calidad.
Apoyar y evaluar todas las acciones relativas a la mejora de la
calidad tanto asistencial como de la gestin y administracin de los
servicios y unidades.
Coordinar los grupos de mejora de la calidad establecidos en los
centros.
Elaborar informes peridicos sobre la situacin de la calidad.
9.4. Dentro del Departamento se potenciar la existencia y funcionamiento de Comisiones Clnicas de garanta de calidad. Debern
existir, como mnimo, las siguientes Comisiones: Historias Clnicas;
Tejidos y Tumores; Mortalidad; Infecciones y Profilaxis; Poltica Antibitica, Farmacia y Teraputica; Docencia y Formacin, y Comits
ticos de Investigacin Clnica.

CAPTOL II
Prestacions assistencials

CAPTULO II
Prestaciones asistenciales

Article 10. Marc General


10.1. LAgncia Valenciana de Salut establir les prestacions sanitries, servicis o conjunt de servicis preventius, diagnstics, teraputics, rehabilitadors i de promoci de salut, dins del sistema sanitari
valenci. El catleg destes prestacions es far efectiu per mitj de la
cartera de servicis que engloba les prestacions corresponents a Atenci
Primria, Atenci Especialitzada, atenci sociosanitria, atenci durgncies i emergncies i prestacions farmacutiques, ortoprottiques, de
productes diettics i de transport sanitari previstes en la Llei 16/2003,
de 28 de maig, de cohesi i qualitat del Sistema Nacional de Salut.

Artculo 10. Marco general


10.1. La Agncia Valenciana de Salut establecer las prestaciones
sanitarias, servicios o conjunto de servicios preventivos, diagnsticos,
teraputicos, rehabilitadores y de promocin de salud, dentro del Sistema Sanitario Valenciano. El catlogo de estas prestaciones se har
efectivo mediante la cartera de servicios englobando las prestaciones
correspondientes a atencin primaria, atencin especializada, atencin
sociosanitaria, atencin de urgencias y emergencias y prestaciones
farmacuticas, ortoprotsicas, de productos dietticos y de transporte
sanitario contempladas en la Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesin
y calidad del Sistema Nacional de Salud.
10.2 La provisin de estas prestaciones se llevar a cabo a travs
de los recursos asistenciales propios de la Agncia Valenciana de Salut,
o a travs de medios privados, concertados u otro tipo de medios y frmulas previstas en la Ley de ordenacin sanitaria y dems normativas
que se desarrollen.
10.3 La atencin sanitaria debe garantizar la continuidad de la
atencin a lo largo de toda la vida del paciente y se prestar en rgi-

Normes de qualitat i seguretat per als centres i servicis sanitaris


amb lobjectiu de garantir la seguretat en latenci sanitria.

10.2 .La provisi destes prestacions es dur a terme a travs dels


recursos assistencials propis de lAgncia Valenciana de Salut, o a travs de mitjans privats, concertats o un altre tipus de mitjans i frmules
previstes en la llei dordenaci sanitria i la resta de normativa.
10.3. LAtenci Sanitria ha de garantir la continutat de latenci
al llarg de tota la vida del pacient i es prestar en rgim ambulatori o

Num. 5518 / 23.05.2007

20792

en rgim dhospitalitzaci, en funci del grau de complexitat i/o especificitat del problema de salut.

men ambulatorio o en rgimen de hospitalizacin, en funcin del


grado de complejidad y/o especificidad del problema de salud.

Secci 1
Atenci ambulatria: Atenci Primria i Atenci Especialitzada

Seccin 1
Atencin ambulatoria: Atencin Primaria y Especializada

Article 11. mbit


Latenci ambulatria s aquella prestaci sanitria, de qualsevol
ndole, que es fa als pacients sense necessitat dinternament. Dins de
la modalitat datenci ambulatria t especial rellevncia, tant pel seu
volum com per ser la porta dentrada al sistema sanitari, lAtenci Primria de Salut. Latenci ambulatria ser prestada pels professionals
dAtenci Primria o pels professionals dAtenci Especialitzada corresponents a travs dels diferents centres o dispositius sanitaris existents en cada departament i que seran:

Artculo 11. mbito


La atencin ambulatoria es aquella prestacin sanitaria, de cualquier ndole, que se realiza a los pacientes sin necesidad de internamiento. Dentro de la modalidad de atencin ambulatoria tiene especial
relevancia, tanto por su volumen como por ser la puerta de entrada al
sistema sanitario, la Atencin Primaria de Salud. La atencin ambulatoria ser prestada por los profesionales de Atencin Primaria o por
los profesionales de Atencin Especializada correspondientes a travs
de los diferentes centros o dispositivos sanitarios existentes en cada
departamento y que sern:
Centros de salud y consultorios
Unidades de apoyo
Centros sanitarios integrados
Centros de especialidades y actividad ambulatoria especializada
Aquellos dispositivos y/o unidades que por su naturaleza se asignen al Departamento de Salud.

Centres de salut i consultoris


Unitats de suport
Centres sanitaris integrats
Centres despecialitats i activitat ambulatria especialitzada
Aquells dispositius i/o unitats que per la seua naturalesa sassignen al departament de salut.
Article 12. Centres de salut i consultoris
12.1. Els centres de salut i consultoris constituxen laccs inicial
al sistema sanitari. Ac sarticulen els recursos necessaris per a fer les
prestacions segents:
Latenci sanitria, a demanda, programada i urgent tant, en la
consulta com en el domicili del pacient.
Realitzaci dels programes de salut especfics relatius a la dona,
la infncia, els adults, la tercera edat, els grups de risc, els malalts crnics, els malalts terminals i tots aquells que sincorporen a la cartera
de servicis basant-se en el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
Promoci i educaci per a la salut en lindividu, famlia, grup o
comunitat per mitj dactivitats integrades en els programes de salut.
Latenci a la salut bucodental.
Latenci a la salut sexual i reproductiva.
La prevenci enfocada fonamentalment a la realitzaci dactivitats dirigides a la detecci preco de les patologies de major incidncia
i prevalena de la zona.
Atenci a problemes de salut mental i conductes addictives.
Rehabilitaci bsica.
Treball social.
Cirurgia menor.
Les prestacions dorde juridicolegal derivades de la legislaci
vigent.
Totes les funcions assistencials de major nivell de complexitat
que es determinen.
12.2. Els responsables destes prestacions sn els membres de
lequip dAtenci Primria (EAP), els professionals de les unitats de
suport i la resta despecialistes del departament que es determinen amb
fi dacostar els servicis a lusuari i que actuen tots ells de forma coordinada i integrada.
Article 13. Unitats de suport
13.1. Les unitats de suport actuen com a equips interdisciplinaris i han de coordinar-se adequadament amb els recursos socials del
seu mbit i prestar-los assessorament i suport quan procedisca. El seu
mbit territorial dactuaci supera la zona bsica de salut i actuen de
forma integrada i coordinada amb els recursos especialitzats del departament en lmbit corresponent a cada especialitat.
13.2. Tenen la consideraci dunitats de suport les segents: les
unitats bsiques de rehabilitaci, les unitats dodontologia, les unitats
de salut mental, les unitats de conductes addictives, les unitats de salut
sexual i reproductiva i les unitats de prevenci de cncer de mama.

Artculo 12. Centros de salud y consultorios


12.1. Los centros de salud y consultorios constituyen el acceso inicial al sistema sanitario. En ellos se articulan los recursos necesarios
para desarrollar las siguientes prestaciones:
La atencin sanitaria, a demanda, programada y urgente, tanto
en la consulta como en el domicilio del paciente.
Realizacin de los programas de salud especficos relativos a la
mujer, la infancia, los adultos, la tercera edad, los grupos de riesgo,
los enfermos crnicos, los enfermos terminales y todos aquellos que
se incorporen a la cartera de servicios en base al plan de salud de la
Comunitat Valenciana.
Promocin y educacin para la salud en el individuo, familia,
grupo o comunidad mediante actividades integradas en los programas
de salud.
La atencin a la salud bucodental.
La atencin a la salud sexual y reproductiva.
La prevencin enfocada fundamentalmente a la realizacin de
actividades dirigidas a la deteccin precoz de las patologas de mayor
incidencia y prevalencia de la zona.
Atencin a problemas de salud mental y conductas adictivas.
Rehabilitacin bsica.
Trabajo social.
Ciruga menor.
Aquellas prestaciones de orden jurdico-legal derivadas de la
legislacin vigente.
Todas aquellas funciones asistenciales de mayor nivel de complejidad que se determinen.
12.2. Los responsables de estas prestaciones son los miembros del
equipo de Atencin Primaria (EAP), los profesionales de las unidades
de apoyo y el resto de especialistas del departamento que se determinen con fin de acercar los servicios al usuario actuando todos ellos de
forma coordinada e integrada.
Artculo 13. Unidades de apoyo
13.1. Las Unidades de apoyo actan como equipos interdisciplinarios y deben coordinarse adecuadamente con los recursos sociales
de su mbito, prestndoles asesoramiento y apoyo cuando proceda. Su
mbito territorial de actuacin supera la zona bsica de salud y actan
de forma integrada y coordinada con los recursos especializados del
departamento en el mbito correspondiente a cada especialidad.
13.2. Tienen la consideracin de unidades de apoyo las siguientes:
las unidades bsicas de rehabilitacin, las unidades de odontologa, las
unidades de salud mental, las unidades de conductas adictivas, las unidades de salud sexual y reproductiva y las unidades de prevencin de
cncer de mama.

Num. 5518 / 23.05.2007

13.3. LAgncia Valenciana de Salut podr crear altres unitats de


suport per ra de les necessitats de salut de la poblaci.
13.4. Les unitats bsiques de rehabilitaci sn les responsables de
la prestaci de rehabilitaci i tenen com a objectiu lacostament de la
rehabilitaci bsica a la poblaci afectada per processos que limiten o
interrompen les activitats de la seua vida diria.
13.5. Les unitats dodontologia despleguen el programa de salut
bucodental lobjectiu del qual s la promoci, prevenci i millora de la
salut bucodental.
13.6. Les unitats de salut mental tenen com a prestacions bsiques
latenci integral al pacient en matria de salut mental, tant en rgim
de consulta com en rgim datenci domiciliria, aix com la rehabilitaci i integraci dels pacients en la Comunitat Valenciana.
13.7. Les unitats de conductes addictives tenen com a objectiu
bsic lassistncia sanitria a les persones amb drogodependncies i
altres addiccions en rgim ambulatori, sense perju de lexistncia
dunitats dingrs o llits per a desintoxicaci en els hospitals generals
i especialitzats de la Comunitat Valenciana. Complementriament collaboraran en aquells programes preventius dirigits a disminuir la incidncia del consum de drogues i el creixement daltres addiccions que
es donen en el seu mbit geogrfic. Podran especialitzar-se en latenci a un tipus daddiccions concret sobre la base de les necessitats
objectives datenci com s el cas de les unitats dalcohologia.
13.8. Les unitats de salut sexual i reproductiva tenen com a objectiu garantir el desplegament i implantaci de programes, activitats i
accions que faciliten la prevenci, promoci, informaci i atenci en
esta matria. Les prestacions especfiques destes unitats sn la informaci, assessorament, educaci i prestaci de mtodes anticonceptius;
latenci a la consulta preconcepcional; lassessorament i atenci a
lesterilitat i infertilitat; la prevenci i tractament de malalties de transmissi sexual; la prevenci de cncer de crvix; la informaci i assessorament en la interrupci voluntria de lembars; lassessorament i
terpia de problemes relacionats amb la sexualitat i les intervencions
comunitries dirigides a desplegar programes educatius en salut sexual
i reproductiva.
13.9. Les unitats de prevenci de cncer de mama estan regulades pel programa de prevenci de cncer de mama de la Comunitat
Valenciana amb lobjectiu de reduir la mortalitat per este tumor, fan
el cribratge mamogrfic de la poblaci dacord amb criteris i metodologia definits. En tot moment haur de quedar garantida la derivaci
daquelles dones amb sospita o troballa de malignitat als dispositius
especfics per a la seua confirmaci diagnstica i tractament en cas de
necessitat.
Article 14. Centres sanitaris integrats
14.1. Sn institucions sanitries que presten latenci a la poblaci, fonamentalment en rgim ambulatori, i que integren els professionals i les tcniques prpies dels centres de salut i de lhospital, amb
lobjectiu dacostar les prestacions ms especialitzades a lusuari.
14.2. Els centres sanitaris integrats compten amb una extensa
cartera de servicis que inclou tant prestacions prpies de lmbit de
lAtenci Primria com de lespecialitzada, i poden prestar atenci
dhospitalitzaci de curta estada i atenci quirrgica de cirurgia major
ambulatria.
Article 15. Centres despecialitats i activitat ambulatria hospitalria
15.1. Els centres despecialitats sn institucions sanitries que
presten latenci a la poblaci en rgim ambulatori, integrats totalment
en lhospital com una prolongaci de les consultes externes prpies.
El personal destos centres despecialitats, depn dels corresponents
servicis de lhospital en qu sintegren.
15.2. Els hospitals de dia presten atencions especialitzades ambulatries, bsicament dinfermeria i en collaboraci amb un ampli
ventall despecialitats. Les prestacions inclouen: valoraci i assessora-

20793

13.3. La Agncia Valenciana de Salut podr crear otras unidades


de apoyo en virtud de las necesidades de salud de la poblacin.
13.4. Las Unidades bsicas de rehabilitacin son las responsables
de la prestacin de rehabilitacin y tienen como objetivo el acercamiento de la rehabilitacin bsica a la poblacin afecta de procesos
que limitan o interrumpen las actividades de su vida diaria.
13.5. Las Unidades de odontologa desarrollan el programa de
salud bucodental cuyo objetivo es la promocin, prevencin y mejora
de la salud bucodental.
13.6. Las Unidades de Salud Mental tienen como prestaciones
bsicas la atencin integral al paciente en materia de salud mental,
tanto en rgimen de consulta como en rgimen de atencin domiciliaria as como la rehabilitacin e integracin de los pacientes en la
Comunitat Valenciana.
13.7. Las Unidades de Conductas Adictivas tienen como objetivo
bsico la asistencia sanitaria a las personas con drogodependencias y
otras adicciones en rgimen ambulatorio, sin perjuicio de la existencia
de unidades de ingreso o camas para desintoxicacin en los hospitales
generales y especializados de la Comunitat Valenciana. Complementariamente colaborarn en aquellos programas preventivos dirigidos a
disminuir la incidencia del consumo de drogas y el desarrollo de otras
adicciones que se desarrollen en su mbito geogrfico. Podrn especializarse en la atencin a un tipo de adicciones concreto sobre la base
de las necesidades objetivas de atencin como es el caso de las Unidades de Alcohologa.
13.8. Las unidades de Salud Sexual y Reproductiva tienen como
objetivo garantizar el desarrollo e implantacin de programas, actividades y acciones que faciliten la prevencin, promocin, informacin
y atencin en esta materia. Las prestaciones especficas de estas unidades son la informacin, asesoramiento, educacin y prestacin de
mtodos anticonceptivos; la atencin a la consulta preconcepcional; el
asesoramiento y atencin a la esterilidad e infertilidad; la prevencin
y tratamiento de enfermedades de transmisin sexual; la prevencin
de cncer de cervix; la informacin y asesoramiento en la interrupcin
voluntaria del embarazo; el asesoramiento y terapia de problemas relacionados con la sexualidad y las intervenciones comunitarias dirigidas
a desarrollar programas educativos en salud sexual y reproductiva.
13.9. Las Unidades de Prevencin de Cncer de Mama estn reguladas por el programa de prevencin de cncer de mama de la Comunitat Valenciana con el objetivo de reducir la mortalidad por este tumor,
realizan el cribado mamogrfico de la poblacin de acuerdo con criterios y metodologa definidos. En todo momento deber quedar garantizada la derivacin de aquellas mujeres con sospecha o hallazgo de
malignidad a los dispositivos especficos para su confirmacin diagnstica y tratamiento en caso de necesidad.
Artculo 14. Centros sanitarios integrados
14.1. Son instituciones sanitarias que prestan la atencin a la
poblacin, fundamentalmente en rgimen ambulatorio, integrando a
los profesionales y las tcnicas propias de los centros de salud y del
hospital, con el objetivo de acercar aquellas prestaciones mas especializadas al usuario.
14.2. Los centros sanitarios integrados cuentan con una extensa
cartera de servicios que incluye tanto prestaciones propias del mbito de la Atencin Primaria como de la especializada, pudiendo prestar
atencin de hospitalizacin de corta estancia y atencin quirrgica de
ciruga mayor ambulatoria.
Artculo 15.Centros de especialidades y actividad ambulatoria hospitalaria
15.1. Los centros de especialidades son instituciones sanitarias
que prestan la atencin a la poblacin en rgimen ambulatorio, integrados totalmente en el hospital como una prolongacin de las consultas externas del mismo. El personal de estos centros de especialidades
depende de los correspondientes servicios del hospital en el que se
integran.
15.2. Los hospitales de da prestan cuidados especializados ambulatorios, bsicamente de enfermera y en colaboracin con un amplio
abanico de especialidades. Sus prestaciones incluyen: valoracin y

Num. 5518 / 23.05.2007

20794

15.4. Totes estes alternatives, per al millor exercici de les seues


activitats, es coordinen funcionalment entre si aix com amb la resta de
les unitats i servicis de lhospital i resta de dispositius sanitaris existents, de forma especial, en latenci domiciliria.

asesoramiento; administracin de tratamientos; realizacin de pruebas


diagnstico-teraputicas de cierta complejidad y atencin a los pacientes para su adaptacin al medio tras haberles practicado alguna prueba
intervencionista o tras la realizacin de un procede de ciruga mayor
ambulatoria.
15.3. La ciruga mayor ambulatoria se prestar de conformidad
con el modelo organizativo de asistencia quirrgica multidisciplinar,
de forma efectiva, segura y eficiente, a determinados pacientes que
requieren cuidados postoperatorios poco intensivos y de corta duracin, sin necesidad de ingreso en una cama de hospitalizacin convencional.
15.4. Todas estas alternativas, para el mejor desarrollo de sus actividades, se coordinan funcionalmente entre s as como con el resto de
las unidades y servicios del hospital y resto de dispositivos sanitarios
existentes, de forma especial, en la atencin domiciliaria.

Secci 2
Atenci dhospitalitzaci

Seccin 2
Atencin de hospitalizacin

Article 16. mbit


Latenci dhospitalitzaci s la prestaci sanitria de qualsevol
ndole que es fa als pacients amb necessitat dinternament. Depenent
de les caracterstiques i el grau de complexitat de latenci requerida
ser prestada a travs dels diferents centres o unitats sanitries existents en cada departament i que seran:

Artculo 16. mbito


La atencin de hospitalizacin es aquella prestacin sanitaria de
cualquier ndole que se realiza a los pacientes con necesidad de internamiento. Dependiendo de las caractersticas y el grado de complejidad de la atencin requerida, ser prestada a travs de los diferentes
centros o unidades sanitarias existentes en cada departamento y que
sern:
Hospitalizacin convencional
Unidades de Hospitalizacin a domicilio
Unidades Mdicas de Corta Estancia

ment; administraci de tractaments; realitzaci de proves diagnosticoteraputiques de certa complexitat i atenci als pacients per a ladaptaci al medi desprs dhaver-los practicat alguna prova intervencionista
o desprs de la realitzaci dun procs de cirurgia major ambulatria.
15.3. La cirurgia major ambulatria es prestar dacord amb el
model organitzatiu dassistncia quirrgica multidisciplinria, de
forma efectiva, segura i eficient, a determinats pacients que requerixen atencions postoperatries poc intensives i de curta duraci, sense
necessitat dingrs en un llit dhospitalitzaci convencional.

Hospitalitzaci convencional
Unitats dhospitalitzaci a domicili
Unitats mdiques de curta estada
Article 17. Hospitalitzaci convencional
17.1. Lhospital s la instituci sanitria on satn la demanda de
la poblaci amb problemes de salut de major complexitat o especificitat o que requerix internament, actua com a suport daltres estructures
sanitries i garantix la continutat de latenci integral al pacient.
17.2. Els hospitals dependents de lAgncia Valenciana de Salut en
relaci amb la funci que fan i amb les unitats que tenen incorporades
es classifiquen en:
Hospitals generals, que, al seu torn, es classifiquen en:
a) Hospitals de departament
b) Hospitals amb servicis o unitats de referncia de la Comunitat
Valenciana.
c) Hospitals amb servicis o unitats de referncia multidepartamentals.
Hospitals complementaris de departament.
Hospitals datenci a malalts crnics, de mitjana i de llarga estada.
Hospitals monogrfics.
17.3. Els hospitals amb servicis o unitats de referncia, aix com
els hospitals datenci a malalts crnics, de mitjana i de llarga estada, donaran cobertura assistencial a aquelles demarcacions territorials
superiors al departament de salut, segons els criteris de planificaci
que sestablisquen. Els servicis constituxen les estructures fonamentals dels hospitals.
17.4. Sentn per hospitals complementaris els ubicats en el mateix
departament que altres hospitals generals als quals donen suport fent
activitats complementries a les habituals dun hospital general i en
els quals es poden desplegar dispositius i mecanismes dalta resoluci.
Article 18. Hospital a domicili
18.1. Les unitats dhospitalitzaci a domicili (UHD) presten Atenci Especialitzada de rang hospitalari en el domicili del pacient desprs duna primera fase destabilitzaci en lhospital, o quan, pel seu
estadi evolutiu, es considere el domicili particular com el millor lloc
teraputic, s a dir, aquell on els objectius teraputics saconseguiran
en el menor temps possible, amb menor nombre de complicacions i
menor cost social. Els pacients atesos en estes unitats es consideren

Artculo 17. Hospitalizacin convencional


17.1. El hospital es la institucin sanitaria donde se atiende la
demanda de la poblacin con problemas de salud de mayor complejidad o especificidad o que requiere internamiento, actuando como
soporte de otras estructuras sanitarias y garantizando la continuidad de
la atencin integral al paciente.
17.2. Los hospitales dependientes de la Agncia Valenciana de
Salut en relacin con la funcin que desarrollan y con las unidades en
ellos incorporados se clasifican en:
Hospitales Generales. stos, a su vez, se clasifican:
a) Hospitales de departamento
b) Hospitales con servicios o unidades de referencia de la Comunitat Valenciana.
c) Hospitales con servicios o unidades de referencia multidepartamentales
Hospitales complementarios de Departamento.
Hospitales de atencin a enfermos crnicos, de media y de larga
estancia.
Hospitales monogrficos
17.3. Los hospitales con servicios o unidades de referencia, as
como los hospitales de atencin a enfermos crnicos, de media y de
larga estancia, darn cobertura asistencial a aquellas demarcaciones
territoriales superiores al Departamento de Salud, segn los criterios
de planificacin que se establezcan. Los Servicios de los hospitales
constituyen las estructuras fundamentales de los mismos.
17.4. Se entiende por hospitales complementarios aquellos hospitales ubicados en el mismo Departamento que otros hospitales generales a los que apoyan realizando actividades complementarias a las
habituales de un hospital general y en los que se pueden desarrollar
dispositivos y mecanismos de alta resolucin.
Artculo 18.Hospital a domicilio
18.1. Las Unidades de Hospitalizacin a Domicilio (UHD) prestan Atencin Especializada de rango hospitalario en el domicilio del
paciente, tras una primera fase de estabilizacin en el hospital, o cuando, por su estadio evolutivo, se considere el propio domicilio como el
mejor lugar teraputico, es decir, aquel donde los objetivos teraputicos se van a conseguir en el menor tiempo posible, con menor nmero
de complicaciones y menor coste social. Los pacientes atendidos en

Num. 5518 / 23.05.2007

com a ingressats en lhospital a tots els efectes administratius i assistencials, incloses les prestacions farmacutiques i els tractaments i
atencions homlogues als dispensats en lhospital.
18.2. Es potenciar lactuaci integrada destes unitats dhospitalitzaci a domicili amb tots els agents que intervenen en latenci
domiciliria (equips datenci primria, unitats de salut mental, unitats
bsiques de rehabilitaci, servicis durgncies i emergncies extrahospitalries). Aix mateix, la cobertura de latenci a les urgncies que
necessiten els pacients atesos en rgim dhospitalitzaci domiciliria
es presta indistintament pels distints dispositius assistencials existents.

20795

estas unidades se consideran como ingresados en el hospital a todos


los efectos administrativos y asistenciales incluidas las prestaciones
farmacuticas, recibiendo los tratamientos y cuidados homlogos a los
dispensados en el hospital.
18.2. Se potenciar la actuacin integrada de estas Unidades de
hospitalizacin a domicilio con todos los agentes que intervienen en la
atencin domiciliaria (equipos de atencin primaria, unidades de Salud
Mental, Unidades Bsicas de rehabilitacin, servicios de urgencias y
emergencias extrahospitalarias). As mismo la cobertura de la atencin
a las urgencias que precisan los pacientes atendidos en rgimen de
hospitalizacin domiciliaria se presta indistintamente por los distintos
dispositivos asistenciales existentes.

Article 19. Unitats mdiques de curta estada


Les unitats mdiques de curta estada tenen com a funci la de
seleccionar, estabilitzar i posteriorment ubicar determinats pacients
amb processos susceptibles de solucions rpides al marge dels circuits
convencionals de lhospital, aix com la coordinaci amb els servicis
sociosanitaris de la Comunitat Valenciana per a la valoraci i atenci
integral dels pacients frgils, crnics de llarga evoluci i terminals
(programa PALET) que acudisquen a lhospital en demanda dassistncia sanitria, i tamb lobservaci de pacients mdics i quirrgics
que necessiten mitjans diagnstics i teraputics rpids per a definir la
seua situaci mrbida en un temps limitat.

Artculo 19. Unidades Mdicas de Corta Estancia


Las Unidades Mdicas de Corta Estancia tienen como funcin
la de seleccionar, estabilizar y posteriormente ubicar a determinados
pacientes con procesos susceptibles de soluciones rpidas al margen
de los circuitos convencionales del hospital, as como la coordinacin
con los servicios sociosanitarios de la Comunitat Valenciana la valoracin y atencin integral de los pacientes frgiles, crnicos de larga
evolucin y terminales (programa PALET) que acudan al hospital en
demanda de asistencia sanitaria, as como la observacin de pacientes
mdicos y quirrgicos que precisan de medios diagnsticos y teraputicos rpidos para definir su situacin mrbida en un tiempo limitado.

Secci 3
Altres prestacions

Seccin 3
Otras prestaciones

Article 20. Atenci sanitria a persones majors i atenci a la dependncia


20.1. Latenci sanitria a persones majors i a persones amb
dependncia comprn el conjunt datencions destinades a aquells
malalts, generalment crnics, que per les seues especials caracterstiques poden beneficiar-se simultniament i sinrgicament dels servicis sanitaris i socials per a augmentar la seua autonomia, palliar les
seues limitacions o patiments i facilitar la seua reinserci social. Els
collectius mes importants que es poden beneficiar desta sinergia sn
les persones majors en situaci de fragilitat vital, amb malaltia crnica evolucionada, amb malaltia en estadi terminal, amb trastorns mentals crnics, amb discapacitat fsica o mental, pertanyents a collectius
especfics o de major vulnerabilitat.
20.2. En lmbit sanitari esta atenci constitux una prestaci que
forma part de determinats recursos i servicis del sistema sanitari i que
comprn la valoraci i atenci integral del pacient per mitj de lelaboraci dun pla datencions aplicades per un equip multidisciplinari
enfocat a:
les atencions sanitries de llarga duraci.
latenci sanitria a la convalescncia.
la rehabilitaci en pacients amb dficit funcional recuperable.
les atencions palliatives.
20.3. La continutat del servici ser garantida a travs de ladequada coordinaci entre les administracions pbliques amb responsabilitat
en latenci a estos collectius. Des dels distints dispositius sanitaris
es disposaran els recursos necessaris per a prestar latenci sanitria
a les persones institucionalitzades en els servicis socials, sense perju
que en cas de tindre obligatriament personal sanitari, siga este el que
es faa crrec, en primera instncia, de latenci en el temps i la forma
que marque la legislaci.
20.4. Latenci mdica ambulatria i durgncies en els centres
especialitzats es prestar pels recursos sanitaris on radiquen els centres
especialitzats de la conselleria amb competncies en matria de benestar social.
20.5. Esta atenci mdica, preventiva, assistencial i rehabilitadora,
inclou latenci en consulta, latenci urgent i atenci domiciliria. Per
a aix, les residncies seran considerades domicili dels residents. En
funci del nivell de complexitat de la patologia, latenci es prestar
des dels dispositius sanitaris existents mes idonis.

Artculo 20. Atencin sanitaria a personas mayores y atencin a la


dependencia
20.1. La atencin sanitaria a personas mayores y a personas con
dependencia comprende el conjunto de cuidados destinados a aquellos
enfermos, generalmente crnicos, que por sus especiales caractersticas pueden beneficiarse simultnea y sinrgicamente de los servicios
sanitarios y sociales para aumentar su autonoma, paliar sus limitaciones o sufrimientos y facilitar su reinsercin social. Los colectivos mas
importantes que se pueden beneficiar de esta sinergia son las personas
mayores en situacin de fragilidad vital, con enfermedad crnica evolucionada, con enfermedad en estadio terminal, con trastornos mentales crnicos, con discapacidad fsica o mental, pertenecientes a colectivos especficos o de mayor vulnerabilidad.
20.2. En el mbito sanitario esta atencin constituye una prestacin que forma parte de determinados recursos y servicios del sistema sanitario y que comprende la valoracin y atencin integral del
paciente mediante la elaboracin de un plan de cuidados aplicado por
un equipo multidisciplinar enfocado a:
los cuidados sanitarios de larga duracin.
la atencin sanitaria a la convalecencia.
la rehabilitacin en pacientes con dficit funcional recuperable.
los cuidados paliativos.
20.3. La continuidad del servicio ser garantizada a travs de la
adecuada coordinacin entre las Administraciones pblicas con responsabilidad en la atencin a estos colectivos. Desde los distintos dispositivos sanitarios se dispondrn los recursos necesarios para prestar
la atencin sanitaria a las personas institucionalizadas en los servicios
sociales, sin perjuicio de que en caso de tener obligatoriamente personal sanitario, sea ste el que se haga cargo, en primera instancia, de la
atencin en el tiempo y la forma que marque la legislacin vigente.
20.4. La atencin mdica ambulatoria y de urgencias en los centros especializados se prestar por los recursos sanitarios donde radiquen los centros especializados de la conselleria con competencias en
materia de bienestar social.
20.5. Esta atencin mdica, preventiva, asistencial y rehabilitadora
incluye la atencin en consulta, la atencin urgente y atencin domiciliaria. A estos efectos, las residencias sern consideradas domicilio
de los residentes. En funcin del nivel de complejidad de la patologa,
la atencin se prestar desde los dispositivos sanitarios existentes mas
idneos.

Num. 5518 / 23.05.2007

20796

20.6. Les direccions dels departaments de salut arbitraran les


mesures oportunes per a afavorir la comunicaci i coordinaci adequades entre el personal sanitari dels recursos especialitzats dependents de
Benestar Social i els recursos propis.
20.7. Sassegurar la prestaci farmacutica en les seues distintes
modalitats en funci de les caracterstiques de les residncies sociosanitries, tal com preveu la Llei 6/1998, de 26 de juny, de la Generalitat, dOrdenaci Farmacutica de la Comunitat Valenciana.

20.6. Las Direcciones de los Departamentos de Salud arbitraran


las medidas oportunas para favorecer la comunicacin y coordinacin
adecuadas entre el personal sanitario de los recursos especializados
dependientes de Bienestar Social y los recursos propios.
20.7. Se asegurar la prestacin farmacutica en sus distintas
modalidades en funcin de las caractersticas de las residencias sociosanitarias, tal y como se contempla en la Ley 6/1998, de 26 de junio,
de la Generalitat, de Ordenacin Farmacutica de la Comunitat Valenciana.

Article 21. Urgncies i emergncies sanitries


21.1. Latenci a la urgncia est incorporada dins de les funcions
assistencials dels professionals sanitaris tant en lhorari ordinari de
funcionament del centre com fora deste. No obstant, donada la complexitat desta atenci, s fonamental assegurar una perfecta coordinaci dels distints dispositius on satn la urgncia a fi dassegurar una
resposta en el lloc idoni i en el menor temps possible.

Atenci i informaci sanitria.


Consulta i consell mdic.
Coordinaci de servicis sanitaris i durgncies.
Assistncia in situ.
Transport sanitari primari i secundari.
Assistncia i coordinaci en accident de mltiples vctimes
(AMV) i catstrofes.
Organitzaci de dispositius de risc previsible i cobertura a determinats programes o activitats.

Artculo 21. Urgencias y emergencias sanitarias


21.1. La atencin a la urgencia est incorporada dentro de las funciones asistenciales de los profesionales sanitarios tanto en el horario
ordinario de funcionamiento del centro como fuera de ste. No obstante dada la complejidad de esta atencin,es fundamental asegurar una
perfecta coordinacin de los distintos dispositivos donde se atiende
la urgencia a fin de asegurar una respuesta en el lugar idneo y en el
menor tiempo posible.
21.2. Los Centros de Informacin y Coordinacin de Urgencias (CICU) son centros reguladores en los que recae la direccin y
coordinacin de la atencin sanitaria urgente, con responsabilidad y
actuacin permanente sobre los dispositivos asistenciales destinados
a este tipo de atencin. Son servicios de mbito provincial, cuya funcin primordial es la atencin de todas las llamadas recibidas y la gestin y coordinacin de todos los recursos disponibles de atencin a las
urgencias y emergencias, atendiendo a criterios de gravedad, proximidad y disponibilidad, en coordinacin con el resto de dispositivos de
la cadena asistencial y con los centros de gestin y coordinacin de
emergencias no sanitarias.
21.3. Constituyen los Servicios de Emergencias Sanitarias los
recursos sanitarios de atencin a urgencias, emergencias y catstrofes, cuyo objetivo principal es dar respuesta a estas necesidades de la
poblacin, las 24 horas del da todos los das del ao, bajo la coordinacin de los Centros de Informacin y Coordinacin de Urgencias
(CICU).
21.4. La conselleria de Sanidad participa en los planes y procedimientos de emergencia de la Comunitat valenciana a travs de los
Centros de Informacin y Coordinacin de Urgencias que son centros
de coordinacin sanitaria y se sitan en un segundo escaln tras el
Centro de Coordinacin Operativa Integrada (CECOPI).
21.5. El Servicio de Ayuda Mdica Urgente (SAMU) est compuesto por unidades medicalizadas terrestres y areas u otros dispositivos destinados al efecto con personal especializado y entrenado en
la atencin a las urgencias vitales y catstrofes, que actan de manera coordinada con el resto de dispositivos de la cadena asistencial y
con las fuerzas y cuerpos de seguridad y rescate que participan en las
emergencias intersectoriales. En la asistencia sanitaria en accidente de
mltiples victimas y catstrofes, el mdico SAMU es el representante
de la conselleria de Sanidad en el Puesto de Mando Avanzado (PMA),
dirigiendo las actuaciones sanitarias en el lugar de la emergencia.
21.6. Las prestaciones de los servicios de emergencias sanitarias
son las recogidas en su cartera de servicios, entre las que cabe destacar:
Atencin e informacin sanitaria.
Consulta y consejo mdico.
Coordinacin de servicios sanitarios y de urgencias.
Asistencia in situ.
Transporte sanitario primario y secundario.
Asistencia y coordinacin en Accidente de Mltiples Vctimas
(AMV) y catstrofes.
Organizacin de dispositivos de riesgo previsible y cobertura a
determinados programas o actividades.

Article 22. Activitat hemoterpica


22.1. El Centre de Transfusi de la Comunitat Valenciana t com
a funcions aglutinar i coordinar tots els mitjans materials i humans de
qu disposa el sector pblic valenci dedicats a activitat hemoterpica
de tots els hospitals i centres sanitaris, pblics i privats, de la Comunitat Valenciana, dacord amb les seues necessitats. Tamb incorpora

Artculo 22. Actividad hemoterpica


22.1. El Centro de Transfusin de la Comunitat Valenciana tiene
como funciones aglutinar y coordinar todos los medios materiales y
humanos de que dispone el sector pblico de la Comunitat Valenciana
dedicados a actividad hemoterpica de todos los hospitales y centros
sanitarios, pblicos y privados, de la Comunitat Valenciana, con arre-

21.2. Els centres dinformaci i coordinaci durgncies (CICU)


sn centres reguladors en qu recau la direcci i coordinaci de latenci sanitria urgent, amb responsabilitat i actuaci permanent sobre els
dispositius assistencials destinats a este tipus datenci. Sn servicis
dmbit provincial la funci primordial del qual s latenci de totes
les telefonades rebudes i la gesti i coordinaci de tots els recursos
disponibles datenci a les urgncies i emergncies, atenent criteris
de gravetat, proximitat i disponibilitat, en coordinaci amb la resta de
dispositius de la cadena assistencial i amb els centres de gesti i coordinaci demergncies no sanitaris.
21.3. Constituxen els servicis demergncies sanitries els recursos sanitaris datenci a urgncies, emergncies i catstrofes, lobjectiu principal dels quals s donar resposta a estes necessitats de la
poblaci, les 24 hores del dia tots els dies de lany, sota la coordinaci
dels centres dinformaci i coordinaci durgncies (CICU).
21.4. La conselleria de Sanitat participa en els plans i procediments demergncia de la Comunitat Valenciana a travs dels centres
dinformaci i coordinaci durgncies, que sn centres de coordinaci sanitria i se situen en un segon escal desprs del centre de coordinaci operativa integrada (CECOPI).
21.5 El servici dajuda mdica urgent (SAMU) est compost per
unitats medicalitzades terrestres i aries o altres dispositius destinats
a aix amb personal especialitzat i entrenat en latenci a les urgncies vitals i catstrofes, que actuen de manera coordinada amb la resta
de dispositius de la cadena assistencial i amb les forces i cossos de
seguretat i rescat que participen en les emergncies intersectorials. En
lassistncia sanitria en accident de mltiples vctimes i catstrofes,
el metge SAMU s el representant de la conselleria de Sanitat en el
lloc de comandament avanat (LCA) i dirigix les actuacions sanitries
en el lloc de lemergncia.
21.6. Les prestacions dels servicis demergncies sanitries sn les
que recull la seua cartera de servicis, entre les quals cal destacar:

Num. 5518 / 23.05.2007

en la seua estructura el Banc drgans i Teixits i el Banc de Sang de


Cord Umbilical de la Comunitat Valenciana.
22.2. Entre les seues funcions principals destaquen: promoci de
la donaci, hemovigilncia transfusional, programaci i execuci de
les extraccions de sang per mitj dequips mbils, fraccionament de la
sang per a lobtenci dhemoderivats bsics i consegent abastiment
a tots els centres sanitaris de la Comunitat Valenciana i ser centre de
referncia de patologies relatives a la immunohematologia.

20797

glo a sus necesidades. Tambin incorpora en su estructura el Banco de


rganos y Tejidos y el Banco de Sangre de Cordn Umbilical de la
Comunitat Valenciana.
22.2. Entre sus funciones principales destacan: promocin de la
donacin, hemovigilancia transfusional, programacin y ejecucin de
las extracciones de sangre mediante equipos mviles, fraccionamiento
de la sangre para la obtencin de hemoderivados bsicos y consiguiente abastecimiento de los mismos a todos los centros sanitarios de la
Comunitat Valenciana y ser centro de referencia de patologas relativas
a la inmunohematologa.

Article 23. Prestaci farmacutica


23.1. La prestaci farmacutica comprn els medicaments i productes sanitaris i el conjunt dactuacions encaminades a fer que els
pacients els reben de forma adequada a les seues necessitats clniques,
en les dosis precises segons els seus requeriments individuals, durant
el perode de temps adequat i al menor cost possible per a ells i la
Comunitat Valenciana.
23.2. La regulaci i ordenaci de lactivitat i latenci farmacutica s la que establix la Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat,
dOrdenaci Farmacutica de la Comunitat Valenciana, amb lobjecte
de garantir la millor assistncia als ciutadans en condicions digualtat
i racionalitat.
23.3. Les oficines de farmcia, els farmacutics drea i els servicis de farmcia en centres hospitalaris i sociosanitaris garantiran
el suport i assessorament necessari als professionals sanitaris per tal
daconseguir, com a fi ltim, ls racional del medicament.

Artculo 23. Prestacin farmacutica


23.1. La prestacin farmacutica comprende los medicamentos y
productos sanitarios y el conjunto de actuaciones encaminadas a que
los pacientes los reciban de forma adecuada a sus necesidades clnicas,
en las dosis precisas segn sus requerimientos individuales, durante el
perodo de tiempo adecuado y al menor coste posible para ellos y la
Comunitat Valenciana.
23.2. La regulacin y ordenacin de la actividad y la atencin
farmacutica es la que establece la Ley 6/1998, de 22 de junio, de la
Generalitat, de Ordenacin farmacutica de la Comunitat Valenciana,
con el objeto de garantizar la mejor asistencia a los ciudadanos en condiciones de igualdad y racionalidad.
23.3. Las oficinas de farmacia, los farmacuticos de rea, los servicios de farmacia en centros hospitalarios y socio-sanitarios garantizaran el soporte y asesoramiento necesario a los profesionales sanitarios
al objeto de lograr como fin ltimo el uso racional del medicamento.

Article 24. Prestaci ortoprottica


La prestaci ortoprottica consistix en la utilitzaci de productes
sanitaris, implantables o no, la finalitat dels quals s substituir totalment o parcialment una estructura corporal, o b modificar, corregir o
facilitar la funci duna estructura corporal. Comprendr els elements
necessaris per a millorar la qualitat de vida i autonomia del pacient.

Artculo 24. Prestacin ortoprotsica


La prestacin ortoprotsica consiste en la utilizacin de productos
sanitarios, implantables o no, cuya finalidad es sustituir total o parcialmente una estructura corporal, o bien de modificar, corregir o facilitar
su funcin. Comprender los elementos precisos para mejorar la calidad de vida y autonoma del paciente.

Article 25. Prestaci de productes diettics


La prestaci de productes diettics comprn la dispensaci dels
tractaments dietoterputics a les persones que patisquen determinats
trastorns metablics congnits, la nutrici enteral domiciliria per a
pacients als quals no s possible cobrir les necessitats nutricionals, a
causa de la seua situaci clnica, amb aliments ds ordinari.

Artculo 25. Prestacin de productos dietticos


La prestacin de productos dietticos comprende la dispensacin
de los tratamientos dietoterpicos a las personas que padezcan determinados trastornos metablicos congnitos, la nutricin enteral domiciliaria para pacientes a los que no es posible cubrir sus necesidades
nutricionales, a causa de su situacin clnica, con alimentos de uso
ordinario.

Article 26. Prestaci de transport sanitari


El transport sanitari, que necessriament haur de ser accessible a
les persones amb discapacitat, consistix en el desplaament de malalts
per causes exclusivament clniques la situaci dels quals els impedisca
desplaar-se en els mitjans ordinaris de transport.

Artculo 26. Prestacin de transporte sanitario


El transporte sanitario, que necesariamente deber ser accesible a
las personas con discapacidad, consiste en el desplazamiento de enfermos por causas exclusivamente clnicas cuya situacin les impida desplazarse en los medios ordinarios de transporte.

CAPTOL III
Estructures directives

CAPTULO III
Estructuras directivas

Article 27. rgans de direcci del departament


27.1. En lmbit del departament de salut i dacord amb larticle
25 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci
Sanitria de la Comunitat Valenciana, sestablixen com a rgans de
direcci i gesti el consell de direcci del departament i el gerent del
departament.
27.2. El consell de direcci del departament s lrgan perifric de
direcci i gesti de lAgncia Valenciana de Salut. La seua definici,
composici i funcionament es recull en larticle 31 de la llei esmentada.
27.3. El gerent del departament s el responsable mxim de la
direcci i gesti de tots els recursos assistencials del departament de
salut. El nomena el conseller de Sanitat a proposta del director gerent
de lAgncia Valenciana de Salut, una vegada consultat el consell
dadministraci, ha de tindre titulaci superior universitria i exercix
les funcions que sestablixen en larticle 32 de la Llei 3/2003, de 6 de

Artculo 27. rganos de direccin del departamento


27.1. En el mbito del Departamento de Salud y de acuerdo con
el artculo 25 de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de
Ordenacin Sanitaria de la Comunitat Valenciana, se establecen como
rganos de direccin y gestin el Consejo de direccin del departamento y el Gerente del departamento.
27.2 El Consejo de direccin del departamento es el rgano perifrico de direccin y gestin de la Agncia Valenciana de Salut. Su
definicin composicin y funcionamiento viene recogida en el artculo
31 de la mencionada Ley.
27.3. El Gerente del departamento es el responsable mximo de la
direccin y gestin de todos los recursos asistenciales del departamento de salud. Ser nombrado por el conseller de Sanidad a propuesta del
director Gerente de la Agncia Valenciana de Salut, odo el Consejo de
Administracin. Deber estar en posesin de titulacin superior universitaria y ejercer las funciones que se establecen en el artculo 32

Num. 5518 / 23.05.2007

febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la Comunitat Valenciana.


27.4. En els departaments que existisca hospital amb servicis o
unitats de referncia multidepartamental o de la Comunitat Valenciana pot existir un director assistencial de departament, sota la dependncia directa del gerent del departament, amb la funci de coordinar,
dirigir i controlar les restants estructures directives assistencials del
departament, que substituir el gerent en els casos de vacant, absncia,
o malaltia. Ha destar en possessi de la llicenciatura en medicina i
cirurgia.
27.5. Sota la dependncia directa del gerent, o del director assistencial, si nhi havia, pot existir la figura de director mdic dhospital,
amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar el funcionament dels servicis assistencials corresponents a lmbit datenci especialitzada, tamb proposa al director assistencial les mesures necessries per al millor funcionament destos servicis i exercix les funcions
que expressament este delegue o encomane. Ha de ser llicenciat en
medicina i cirurgia.
27.6. Sota la dependncia directa del gerent, o del director assistencial, si nhi havia, existir la figura de director mdic dAtenci Primria del departament, amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar el funcionament dels servicis assistencials corresponents
a lmbit dAtenci Primria, tamb proposa al director assistencial les
mesures necessries per al millor funcionament dels servicis i exercix
les funcions que expressament este li delegue o encomane. Ha de ser
llicenciat en medicina i cirurgia.
27.7. Sota la dependncia directa del gerent o del director assistencial, si nhi havia, existir la figura de director dinfermeria de departament amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar les
activitats del personal sanitari no facultatiu de lmbit del departament, tamb proposa al director assistencial les mesures necessries
per al millor funcionament destes activitats i exercix les funcions que
expressament este delegue o encomane. Ha destar en possessi de la
diplomatura en infermeria o ATS.
27.8. Depenent orgnicament de la direcci dinfermeria del
departament pot haver-hi la figura de director dinfermeria dAtenci
Primria, amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar
les activitats del personal sanitari no facultatiu de lmbit dAatenci
Primria. Ha destar en possessi de la diplomatura en infermeria o
ATS.
Sense perju de la dependncia orgnica, el director dinfermeria
dAtenci Primria tindr una dependncia funcional de la respectiva
direcci datenci primria del departament.
27.9. En els departaments de salut amb consideraci duniversitaris, depenent orgnicament del gerent, poden existir les figures del
director de docncia i el director dinvestigaci que, en funci de les
caracterstiques de lactivitat existent, poden coincidir en la mateixa
figura.
27.10. Sota la dependncia directa del gerent del departament hi
ha la figura de director econmic de departament, amb les funcions
dorganitzar, dirigir, controlar i avaluar el funcionament de les unitats i
servicis no assistencials, tamb proposa al gerent les mesures necessries per a un millor funcionament. Ha destar en possessi de titulaci
superior universitria.
27.11. Depenent de cada direcci poden existir tantes subdireccions mdiques, dinfermeria i econmiques com es consideren necessries per al bon funcionament del departament, tenint en compte la
dimensi i complexitat del departament.
27.11.1. Correspon als subdirectors la substituci dels corresponents directors en els casos de vacant, absncia o malaltia, aix com
lexercici de les funcions que aquells expressament hi deleguen o
encomanen.
27.11.2. Depenent del director assistencial o del director mdic, en
els departaments de salut que no tinguen la consideraci duniversitaris, poden existir les figures del subdirector de docncia i del subdirector dinvestigaci.

20798

de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de Ordenacin


Sanitaria de la Comunitat Valenciana.
27.4. En aquellos departamentos que exista hospital con servicios o unidades de referencia multidepartamental y/o de la Comunitat Valenciana, podr existir un director Asistencial de Departamento,
bajo la dependencia directa del gerente del Departamento, con la funcin de coordinar, dirigir y controlar a las restantes estructuras directivas asistenciales del Departamento, que sustituir al Gerente en los
casos de vacante, ausencia, o enfermedad. Deber estar en posesin de
la licenciatura en medicina y ciruga.
27.5. Bajo la dependencia directa del Gerente, o del director Asistencial si lo hubiere, podr existir la figura de director Mdico de
hospital, con las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y evaluar
el funcionamiento de los servicios asistenciales correspondientes al
mbito de atencin especializada, proponiendo al director Asistencial
las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de dichos servicios y desempear las funciones que expresamente ste le delegue o
encomiende. Deber estar en posesin de la licenciatura en medicina
y ciruga.
27.6. Bajo la dependencia directa del gerente, o del director Asistencial si lo hubiere, existir la figura de director Mdico de Atencin
Primaria del Departamento, con las funciones de dirigir, supervisar,
coordinar y evaluar el funcionamiento de los servicios asistenciales
correspondientes al mbito de atencin primaria, proponiendo al director Asistencial las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de
dichos servicios y desempear las funciones que expresamente ste le
delegue o encomiende. Deber estar en posesin de la licenciatura en
medicina y ciruga.
27.7. Bajo la dependencia directa del gerente o del director Asistencial si lo hubiere, existir la figura de director de Enfermera de
Departamento con las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y evaluar las actividades del personal sanitario no facultativo del mbito del
Departamento, proponiendo al director Asistencial las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de dichas actividades y desempear
las funciones que expresamente ste le delegue o encomiende. Deber
estar en posesin de la diplomatura en enfermera o ATS.
27.8. Dependiendo orgnicamente de la Direccin de Enfermera
del Departamento podr existir la figura de director de Enfermera de
Atencin Primaria, con las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y
evaluar las actividades del personal sanitario no facultativo del mbito
de atencin primaria. Deber estar en posesin de la diplomatura en
enfermera o ATS.
Sin perjuicio de la dependencia orgnica, el director de Enfermera
de Atencin Primaria tendr una dependencia funcional de la respectiva Direccin de Atencin Primaria del Departamento.
27.9. En los Departamentos de Salud con consideracin de universitarios, dependiendo orgnicamente del gerente, podrn existir las
figuras del director de Docencia y el director de Investigacin que, en
funcin de las caractersticas de la actividad existente, podrn coincidir en la misma figura.
27.10. Bajo la dependencia directa del gerente del departamento existir la figura de director Econmico de departamento, con las
funciones de organizar, dirigir, controlar y evaluar el funcionamiento
de las unidades y servicios no asistenciales, proponiendo al Gerente
las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de las mismas.
Deber estar en posesin de titulacin superior universitaria.
27.11. Dependiendo de cada Direccin podrn existir tantas Subdirecciones mdicas, de enfermera y econmicas como se consideren
necesarias para el buen funcionamiento del departamento, teniendo en
cuenta la dimensin y complejidad del mismo.
27.11.1. Corresponde a los Subdirectores la sustitucin de los
correspondientes directores en los casos de vacante, ausencia o enfermedad, as como el ejercicio de las funciones que aquellos expresamente les deleguen o encomienden.
27.11.2. Dependiendo del director Asistencial o del director Mdico, en los departamentos de salud que no tengan la consideracin de
universitarios, podrn existir las figuras del Subdirector de Docencia y
del Subdirector de Investigacin.

Num. 5518 / 23.05.2007

20799

27.11.3. Els subdirectors sn designats amb el mateix procediment


i amb els mateixos requisits que els assenyalats per al nomenament
dels directors respectius.
27.12. En cada departament existir una comissi de direcci com
a rgan collegiat de lequip directiu. Esta comissi est composta pels
rgans unipersonals de direcci del departament i, si s el cas, pels
subdirectors. Estar presidida pel gerent del departament i t les funcions segents:
aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part
de les comissions clniques previstes en larticle 9.
estudiar els objectius sanitaris i els plans econmics del departament.
estudiar les mesures per al millor funcionament dels centres i
servicis en lorde sanitari i econmic aix com la millor ordenaci i
coordinaci de les distintes unitats.
establir les mesures previstes en este reglament amb vista a la
millora de la qualitat de lassistncia.

27.11.3. Los Subdirectores sern designados con el mismo procedimiento y con los mismos requisitos que los sealados para el nombramiento de los directores respectivos.
27.12. En cada Departamento existir una Comisin de Direccin
como rgano colegiado del equipo directivo. Dicha Comisin est
compuesta por los rganos unipersonales de direccin del departamento y en su caso por los subdirectores. Estar presidida por el Gerente
del Departamento y tendr las siguientes funciones:
aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de las comisiones clnicas contempladas en el artculo 9.
estudiar los objetivos sanitarios y los planes econmicos del
departamento,
estudiar las medidas para el mejor funcionamiento de los centros
y servicios en el orden sanitario y econmico as como la mejor ordenacin y coordinacin de las distintas unidades
establecer las medidas previstas en este reglamento en orden a la
mejora de la calidad de la asistencia

Article 28. Altres estructures del departament.


28.1. Les rees clniques a qu fa referncia larticle 3.7.1 compten
com a rgans de direcci amb un director i un comit de direcci:

Artculo 28. Otras estructuras del departamento


28.1. Las reas Clnicas a las que hace referencia el artculo 3.7.1
cuentan como rganos de direccin con un director y un Comit de
Direccin:
28.1.1. El director del rea Clnica ser su mximo responsable
y sus funciones sern desempeadas por un jefe de Servicio Asistencial, dependiendo directamente del director Mdico. Tendr capacidad
ejecutiva, excepto para las decisiones que correspondan al Comit de
Direccin del rea. El director del rea Clnica ser nombrado por el
Gerente del Departamento a propuesta del director Mdico y odo el
Comit de Direccin del rea. Ser evaluado anualmente en base a los
resultados globales obtenidos por el rea clnica en el marco del acuerdo de gestin del Departamento.
28.1.2. El Comit de Direccin del rea Clnica estar constituido, al menos, por el director del rea y los responsables de las Unidades Clnicas que la integren. Su funcin ser garantizar su correcto
funcionamiento y el de las unidades asignadas, la actividad del personal adscrito a ellas y la custodia y utilizacin adecuada de sus recursos.
28.2. Las Unidades de Gestin Clnica a las que hace referencia el
artculo 3.7.2 cuentan como rganos de direccin con un responsable
y, en su caso, un Comit de Direccin.
Las unidades de Gestin Clnica tendrn al frente un responsable y sus funciones sern desempeadas como mnimo por un Jefe de
Seccin Asistencial, que depender directamente del director del rea
Clnica de la que dependa o del director Mdico si no dependiera de
ninguna. Su funcin ser garantizar su correcto funcionamiento y la
custodia y utilizacin adecuada de sus recursos. El Responsable de la
Unidad de Gestin Clnica ser nombrado por el Gerente del Departamento a propuesta del director Mdico. Ser evaluado anualmente
en base a los resultados globales obtenidos por la Unidad de Gestin
Clnica en el marco del Acuerdo de Gestin del Departamento.
28.3. En el mbito del hospital, existir la figura de jefe de servicio
como responsable de una especialidad encargado del correcto funcionamiento del servicio y de la actividad del personal adscrito, as como
de la custodia y utilizacin adecuada de los recursos materiales que
tenga asignados. El jefe de servicio depender del director mdico y
su provisin se realizar de acuerdo a lo dispuesto en el captulo V del
Decreto 7/2003, de 28 de enero, del Consell, por el que se aprueba el
Reglamento de seleccin y provisin de plazas del personal estatutario
al servicio de instituciones sanitarias de la Generalitat.
28.4. Cada zona bsica de salud contar, al menos, con un Jefe de
Zona Bsica que depender directamente del director de Atencin Primaria y asumir la plena responsabilidad de la gestin sanitaria y del
personal de la zona bsica de salud que est asignado a su mbito de
Atencin Primaria, as como la responsabilidad de la custodia y utilizacin adecuada de los recursos materiales que tenga asignados y, en
particular:
Cumplir y hacer cumplir las directrices, acuerdos y ordenes de
los rganos de Direccin del Departamento.
Garantizar las relaciones de los profesionales sanitarios con los
rganos de gestin del Departamento, servicios de salud pblica, uni-

28.1.1. El director de lrea clnica ser el seu mxim responsable


i les seues funcions seran exercides per un cap de servici assistencial,
depenent directament del director mdic. Tindr capacitat executiva,
excepte per a les decisions que corresponguen al comit de direcci de
lrea. El director de lrea clnica ser nomenat pel gerent del departament a proposta de la directora mdica una vegada consultat el comit
de direcci de lrea. Ser avaluat anualment basant-se en els resultats
globals obtinguts per lrea clnica en el marc de lacord de gesti del
departament.
28.1.2. El comit de direcci de lrea clnica estar constitut,
almenys, pel director de lrea i els responsables de les unitats clniques que la integren. La seua funci ser garantir el seu funcionament
correcte i el de les unitats assignades, lactivitat del personal que hi ha
adscrit i la custdia i utilitzaci adequada dels seus recursos.
28.2. Les unitats de gesti clnica a qu fa referncia larticle 3.7.2
compten com a rgans de direcci amb un responsable i, si s el cas,
un comit de direcci.
Les unitats de gesti clnica tindran al capdavant un responsable i
les seues funcions seran exercides com a mnim per un cap de secci
assistencial, que dependr directament del director de lrea clnica de
qu depenga o del director mdic si no en depenguera de cap. La seua
funci ser garantir-ne el funcionament correcte i la custdia i utilitzaci adequada dels seus recursos. El responsable de la unitat de gesti
clnica ser nomenat pel gerent del departament a proposta del director
mdic. Ser avaluat anualment basant-se en els resultats globals obtinguts per la unitat de gesti clnica en el marc de lacord de gesti del
departament.
28.3. En lmbit de lhospital existir la figura de cap de servici
com a responsable duna especialitat encarregat del funcionament correcte del servici i de lactivitat del personal adscrit, aix com de la custdia i utilitzaci adequada dels recursos materials que tinga assignats.
El cap de servici dependr del director mdic i la seua provisi es far
dacord amb el que disposa el captol V del Decret 7/2003, de 28 de
gener, del Consell, pel qual saprova el Reglament de selecci i provisi de places del personal estatutari al servici dinstitucions sanitries
de la Generalitat.
28.4. Cada zona bsica de salut comptar, almenys, amb un cap de
zona bsica que dependr directament del director dAtenci Primria
i assumir la plena responsabilitat de la gesti sanitria i del personal
de la zona bsica de salut que estiga assignat al seu mbit dAtenci
Primria, aix com la responsabilitat de la custdia i utilitzaci adequada dels recursos materials que tinga assignats i, en particular:
Complir i fer complir les directrius, acords i ordres dels rgans
de direcci del departament.
Garantir les relacions dels professionals sanitaris amb els rgans
de gesti del departament, servicis de salut pblica, unitats de suport,

Num. 5518 / 23.05.2007

servicis hospitalaris, inspecci de servicis sanitaris i especialment amb


les institucions socials i sociosanitries de la zona.
Promoure el treball en equip entre els diversos professionals,
fomentant les reunions, sessions clniques, i totes aquelles activitats encaminades a la creaci duns objectius comuns per part de tot
lequip.
Garantir el desenvolupament de les funcions prpies de lmbit
dAtenci Primria com sn, a ms de les assistencials, la prevenci,
promoci, educaci per a la salut, treball amb la comunitat i docncia,
formaci i investigaci.
Garantir lestudi i vigilncia dels problemes de salut prioritaris
i especfics de la zona bsica en coordinaci amb els centres de salut
pblica.
28.5. Sota la dependncia del cap de zona bsica existir un coordinador dinfermeria amb la funci de garantir la programaci, execuci i avaluaci de les activitats de totes les activitats dinfermeria.
28.6. El cap de zona bsica i el coordinador dinfermeria seran
nomenats pel gerent del departament, dacord amb el que disposa el
captol VII del Decret 7/2003, de 28 de gener, del Consell, pel qual
saprova el Reglament de selecci i provisi de places del personal
estatutari al servici dinstitucions sanitries de la Generalitat.
Article 29. rgans de participaci del departament
29.1. El consell de salut del departament de salut s lrgan
de participaci comunitria per a la consulta i seguiment de la gesti de lAgncia Valenciana de Salut en el departament de salut. La
seua estructura i funcionament sn les que recull larticle 33 de la Llei
3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la
Comunitat Valenciana.
29.2. La junta de departament s lrgan collegiat dassessorament
dels rgans de direcci del departament quant a lactivitat assistencial,
docent i dinvestigaci, aix com de participaci dels professionals, en
el mecanisme de presa de decisions que afecten les seues activitats.
Funcionar per mitj de sessions plenries o a travs de la seua comissi permanent:
29.2.1 La composici del ple de la junta de departament ha de
garantir la representaci dels diferents mbits assistencials. Els vocals
sn triats per votaci directa per a un perode de quatre anys, sense
perju de la possible reelecci. El ple de la junta de departament tindr
la segent composici.
El gerent del departament, que en ser el president. En cas dabsncia ser substitut per un dels membres de lestructura directiva,
dacord amb lorde establit en larticle 27.
La resta de lequip directiu del departament.
Sis representants dels directors de les rees clniques, caps de
servici i caps de zona bsica.
Sis representants dels coordinadors dinfermeria i supervisors
dinfermeria.
Dos facultatius del departament triats per mitj de votaci per
tots els facultatius que no exercisquen direcci.
Dos facultatius en perode de formaci triats pel personal que es
trobe en esta mateixa situaci.
Coordinador del SAIP
Dos diplomats en infermeria o ajudants tcnics sanitaris del
departament, triats pel personal amb esta titulaci i funcions.
Dos auxiliars dinfermeria, triats pel personal amb esta titulaci
i funcions.
Dos tcnics especialistes, triats pel personal amb esta titulaci i
funcions.
Dos representants del personal no sanitari.
Un representant dels centres de salut pblica.
29.2.2. La junta de departament es reunir com a mnim amb periodicitat semestral i exercir les funcions segents:
Assessorar els rgans de direcci en tot el que es referix a la
prestaci de latenci als ciutadans.

20800

dades de apoyo, servicios hospitalarios, inspeccin de servicios sanitarios y especialmente con las instituciones sociales y socio-sanitarias
de la zona.
Promover el trabajo en equipo entre los diversos profesionales,
fomentando las reuniones, sesiones clnicas, y todas aquellas actividades encaminadas a la creacin de unos objetivos comunes por parte de
todo el equipo.
Garantizar el desarrollo de las funciones propias del mbito de
Atencin Primaria como son, adems de las asistenciales, la prevencin, promocin, educacin para la salud, trabajo con la comunidad y
docencia, formacin e investigacin.
Garantizar el estudio y vigilancia de los problemas de salud prioritarios y especficos de la zona bsica en coordinacin con los centros
de salud pblica.
28.5. Bajo la dependencia del Jefe de Zona Bsica existir un
Coordinador de Enfermera, con la funcin de garantizar la programacin, ejecucin y evaluacin de las actividades de todas las actividades
de enfermera.
28.6. El Jefe de Zona Bsica y el Coordinador de Enfermera sern
nombrados por el Gerente del Departamento, de acuerdo a lo dispuesto en el captulo VII del Decreto 7/2003, de 28 de enero, del Consell,
por el que se aprueba el Reglamento de seleccin y provisin de plazas del personal estatutario al servicio de instituciones sanitarias de la
Generalitat.
Artculo 29. rganos de participacin del departamento
29.1. El Consejo de salud del departamento de salud es el rgano
de participacin comunitaria para la consulta y seguimiento de la gestin de la Agncia Valenciana de Salut en el departamento de salud. Su
estructura y funcionamiento son las que recoge el artculo 33 de la Ley
3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de Ordenacin Sanitaria de
la Comunitat Valenciana.
29.2. La Junta de Departamento es el rgano colegiado de asesoramiento de los rganos de direccin del Departamento en lo relativo a
la actividad asistencial, docente y de investigacin, as como de participacin de los profesionales, en el mecanismo de toma de decisiones
que afecten a sus actividades. Funcionar mediante sesiones plenarias
o a travs de su Comisin Permanente:
29.2.1. La composicin del Pleno de la Junta de Departamento
deber garantizar la representacin de los diferentes mbitos asistenciales. Los vocales sern elegidos por votacin directa para un perodo
de cuatro aos, sin perjuicio de su posible reeleccin. El pleno de la
Junta de Departamento tendr la siguiente composicin.
El gerente del departamento, que ser el presidente. En caso
de ausencia ser sustituido por uno de los miembros de la estructura
directiva, de acuerdo con el orden establecido en el artculo 27.
El resto del equipo directivo del departamento.
Seis representantes de los directores de las reas clnicas, jefes
de servicio y jefes de zona bsica.
Seis representantes de los Coordinadores de Enfermera y supervisores de enfermera.
Dos facultativos del departamento elegidos mediante votacin
por y de entre todos los facultativos que no ejerzan jefatura.
Dos facultativos en perodo de formacin elegidos por y de entre
el personal que se encuentre en su misma situacin.
Coordinador del SAIP
Dos diplomados en enfermera o ayudantes tcnicos sanitarios
del departamento, elegidos por y de entre el personal con esta titulacin y funciones.
Dos auxiliares de enfermera, elegidos por y de entre el personal
con esta titulacin y funciones.
Dos tcnicos especialistas, elegidos por y de entre el personal
con esta titulacin y funciones.
Dos representantes del personal no sanitario.
Un representante de los centros de salud pblica.
29.2.2. La Junta de Departamento se reunir como mnimo con
periodicidad semestral y ejercer las siguientes funciones:
Asesorar a los rganos de direccin en todo lo relativo a la prestacin de la atencin a los ciudadanos.

Num. 5518 / 23.05.2007

Assessorar en lelaboraci del pla anual de necessitats, tenint en


compte, en tot cas, les disponibilitats pressupostries.
Assessorar en matria de formaci del personal, tenint en consideraci les necessitats existents.
Assessorar en matria dinvestigaci.
Garantir lefectiva integraci assistencial, proposant totes aquelles mesures tendents a afavorir-la.
29.3. En aquells departaments on el gerent aix ho determine, es
crear una comissi permanent de la junta, que estar composta per:
El gerent del departament, que ser el president. En cas dabsncia ser substitut per un dels membres de lestructura directiva,
dacord amb lorde establit en larticle 20.
Els membres de lequip directiu del departament designats pel
gerent.
Tres representants dels directors de les rees clniques, caps de
servici i caps de zona bsica.
Tres representants dels coordinadors dinfermeria i supervisors
dinfermeria.
Un representant de salut pblica.
29.3.1. Els vocals de la comissi permanent ho seran per a un perode dun any, amb la possibilitat de reelecci pels membres del ple de
la junta.
29.3.2. La comissi permanent tindr les funcions segents:
Aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part
de les comissions clniques no previstes en larticle 9.4.
Aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part
de les comissions clniques.
Assessorar permanentment els rgans de direcci del departament.
Totes les que li siguen encomanades o delegades pel ple.
29.4. Per a tot el que no regula expressament este article, en relaci amb el funcionament destos rgans collegiats, caldr ajustar-se al
que disposa el captol II del ttol II de la Llei de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.
Article 30. Altres rgans directius
30.1. En els departaments on la prestaci sanitria es faa en
rgim de concessi administrativa, existir la figura del comissionat
de lAgncia Valenciana de Salut amb funcions de control i supervisi
de la societat concessionria i que ostenta la direcci del personal de
lAgncia Valenciana de Salut no integrat en la concessi.
30.2. En els centres de treball que per la naturalesa del servici que
presten no estiguen integrats en un departament, existiran els segents
rgans de direcci:
director del centre.
director econmic.
director dinfermeria.
30.2.1. El director del centre s el responsable mxim de la direcci i gesti de tots els recursos assistencials del centre. Ser nomenat
pel conseller de Sanitat, a proposta del director gerent de lAgncia
Valenciana de Salut, desprs dhaver consultat el consell dadministraci. Ha de ser llicenciat en Medicina i Cirurgia.
30.2.2. Sota la dependncia directa del director del centre hi ha el
director econmic amb les funcions dorganitzar, dirigir, controlar i
avaluar el funcionament de les unitats i servicis no assistencials, tamb
proposar al director del centre les mesures necessries per a un millor
funcionament. Ha destar en possessi de titulaci superior universitria.
30.2.3. Sota la dependncia directa del director del centre, hi ha, si
es considera necessari, la figura del director dinfermeria amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar les activitats del personal sanitari no facultatiu del centre, tamb proposar al director del
centre les mesures necessries per al millor funcionament de les dites
activitats i exercir les funcions que expressament delegue o encomane.
Ha destar en possessi de la diplomatura en infermeria o ATS.

20801

Asesorar en la elaboracin del plan anual de necesidades, teniendo en cuenta en todo caso las disponibilidades presupuestarias.
Asesorar en materia de formacin del personal, teniendo en consideracin las necesidades existentes.
Asesorar en materia de investigacin.
Garantizar la efectiva integracin asistencial, proponiendo todas
aquellas medidas tendentes a favorecerla.
29.3. En aquellos departamentos donde el gerente as lo determine,
se crear una Comisin Permanente de la Junta, que estar compuesta
por:
El gerente del departamento, que ser el presidente. En caso
de ausencia ser sustituido por uno de los miembros de la estructura
directiva, de acuerdo con el orden establecido en el artculo 20.
Los miembros del equipo directivo del departamento designados
por el gerente.
Tres representantes de los directores de las reas clnicas, jefes
de servicio y jefes de zona bsica.
Tres representantes de los Coordinadores de Enfermera y supervisores de enfermera.
Un representante de salud pblica.
29.3.1. Los vocales de la Comisin Permanente lo sern para un
perodo de un ao, con la posibilidad de reeleccin, por y de entre los
miembros del pleno de la Junta.
29.3.2. La Comisin Permanente tendr las siguientes funciones.
Aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de las comisiones clnicas no contempladas en el artculo 9.4.
Aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de las comisiones clnicas.
Asesorar permanentemente a los rganos de direccin del departamento.
Cuantas le sean encomendadas o delegadas por el Pleno.
29.4. Para lo no regulado expresamente en este artculo, en relacin con el funcionamiento de estos rganos colegiados, se estar a lo
dispuesto en el captulo II del ttulo II de la Ley de Rgimen Jurdico
de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo
Comn.
Artculo 30. Otros rganos directivos
30.1. En aquellos Departamentos en donde la prestacin sanitaria
se realice en rgimen de concesin administrativa, existir la figura
del Comisionado de la Agncia Valenciana de Salut con funciones de
control y supervisin de la sociedad concesionaria y que ostenta la
jefatura del personal de la Agncia Valenciana de Salut no integrado
en la concesin.
30.2. En aquellos centros de trabajo que por la naturaleza del servicio que prestan no estn integrados en un Departamento, existirn
los siguientes rganos de direccin:
director del Centro.
director Econmico.
director de enfermera.
30.2.1. El director del centro es el responsable mximo de la
direccin y gestin de todos los recursos asistenciales del centro. Ser
nombrado por el conseller de Sanitat, a propuesta del director Gerente
de la Agncia Valenciana de Salut, odo el Consejo de Administracin.
Deber estar en posesin de la licenciatura en Medicina y Ciruga.9
30.2.2. Bajo la dependencia directa del director del centro existir
el director econmico con las funciones de organizar, dirigir, controlar
y evaluar el funcionamiento de las unidades y servicios no asistenciales, proponiendo al director del Centro las medidas necesarias para el
mejor funcionamiento de las mismas. Deber estar en posesin de titulacin superior universitaria.
30.2.3. Bajo la dependencia directa del director del Centro, existir, si se considera necesario, la figura del director de Enfermera con
las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y evaluar las actividades
del personal sanitario no facultativo del centro, proponiendo al director del Centro las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de
dichas actividades y desempear las funciones que expresamente este
le delegue o encomiende. Deber estar en posesin de la diplomatura
en enfermera o ATS.

Num. 5518 / 23.05.2007

20802

30.2.4. Depenent de cada direcci podran existir tantes subdireccions com es consideren necessries per al bon funcionament del centre
tenint en compte la dimensi i complexitat del centre.

30.2.4 Dependiendo de cada Direccin podrn existir tantas subdirecciones como se consideren necesarias para el buen funcionamiento del centro teniendo en cuenta la dimensin y complejidad del
mismo.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera
A partir de lentrada en vigor del present decret, les places del personal facultatiu especialista drea passaran a denominar-se de facultatiu especialista de departament.

Primera
A partir de la entrada en vigor del presente Decreto, las plazas del
personal facultativo especialista de rea pasarn a denominarse de
facultativo especialista de departamento.

Segona
Els nomenaments dels equips directius dels departaments sadaptaran al que estipula este decret.

Segunda
Los nombramientos de los equipos directivos de los departamentos
se adaptarn a lo recogido en este decreto.

Tercera
La coordinaci amb els equips i objectius de Salut Pblica es far
dacord amb el que preveu el Pla Estratgic de Salut Pblica a travs
dels objectius definits i comissions establides per a complir-los tant a
escala central com perifrica.

Tercera
La coordinacin con los equipos y objetivos de Salud Pblica se
realizar de acuerdo con lo previsto en el Plan estratgico de Salud
Pblica a travs de los objetivos definidos y comisiones establecidas
para el cumplimiento de los mismos tanto a nivel central como perifrico.

DISPOSICI DEROGATRIA

DISPOSICIN DEROGATORIA

nica
Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o
dun rang inferior soposen al que establix este decret.

nica
Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango
se opongan a lo establecido en el presente Decreto.

DISPOSICIONS FINALS

DISPOSICIONES FINALES

Primera
El conseller de Sanitat dictar totes les disposicions que siguen
necessries per al desplegament i aplicaci deste decret.

Primera
El conseller de Sanidad dictar cuantas disposiciones sean necesarias para el desarrollo y aplicacin de este decreto.

Segona
El que establix el present reglament sentn sense perju de les
competncies relatives al rgim de concerts entre les universitats i les
institucions sanitries, i les que corresponen als rgans competents en
matria deducaci.

Segunda
Lo establecido en el presente reglamento se entiende sin perjuicio
de las competencias relativas al rgimen de conciertos entre las universidades y las Instituciones Sanitarias, y las que corresponden a los
rganos competentes en materia de educacin.

Tercera
El present decret entrar en vigor lendem de la publicaci en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Tercera
El presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Valencia, 18 de maig de 2007

Valencia, 18 de mayo de 2007


El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Sanitat,
RAFAEL BLASCO CASTANY

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Sanidad,
RAFAEL BLASCO CASTANY

Anda mungkin juga menyukai