Comentaris sobre el llibre de Joan Garriga "El buen amor en la pareja"

- Boris Cyrulnik y su teora sobre la resiliencia

- Fritz Perls creador de a terapia Gestalt
- Zygmunt Bauman filsofo
- Thich Nhat Hanh monje budista, prctica budista "tocar la tierra"
- Bert Hellinger padre de las Constelaciones Familiares

5 d'octubre del 2016

- Captol 3: "La mala notcia: nadie puede hacerte feliz":
pag. 2, pargraf 5
"A travs de la pareja nos sentimos acompaados y ahuyentamos la temida
soledad"
El fet que esmenti que la parella ens fa sentir acompanyats i espantar la temuda
soletata cas la soletat no s una por creada per la ment? Si s aix la identificaci
amb la ment s l'ego, que no s ms que el jo fals (Eckhart Tolle) no s la nostra
essncia espiritualel pensament no pot existir sense conscincia, per la
conscincia no necessita el pensament (Eckhart Tolle).
- Captol 4 : "Para qu, entonces, la pareja?":
pag. 1, pargraf 2
"Vamos hacia la pareja?"
Aix s una inferncia de caire fisiolgica, de la necessitat d'aparellar-se per
procrear i mantenir l'espcie, per no la veig en el sentit espiritual, d'estimar
incondicionalment sense aferrar-se a cap propsiten aquest cas a tenir parella
"En el plano de las pasiones humanas hay algo que debe ser calmado,
liberado o llenado"
No acabo de veure com el que esmenta de la necessitat de calmar, lliberar o omplir

el pl de les passions humanes, com necessitem trobar plenitud en les nostres

relacions i calmar la sed de donar i rebre amorcom aix ens f trascendir el jo
mitjanant la uni amb l'altrea cas la necessitat no neix de l'afecci (apego)?
Necessitat de calmar? Lliberar? Omplir? No sn totes aquestes accions una manera
d'evadir-se de la por al buit vital? Si, com s ben conegut en el mn diguem
espiritual o de conscincia, l'sser hum s complert en s mateix, no t la
necessitat de calmar-se, alliberar-se ni omplir-se a travs de l'altre, no?
pag. 2 pargraf 1
"Ahora necesitamos sentir esa pertenencia con otras persona, especialmente
con la pareja..."
El fet de pertnyer no s un acte de possessivitat, que no s ms que el reflex de la
por a no-ser?

pag. 3 pargraf 2
"Ya que en la pareja nos une justamente lo que nos separa"
Que vol dir amb aix? que ens separa la diferncia?
Enviat fins aqu a Mnica Caldern

6 d'octubre del 2016

5 condicions per el benestar de la parella:
1- Que sigui fcil, que flueixi sense massa esfor, sense malgastar gran quantitat
d'energia en emocions, quant les emocions flueixen sense grans daltabaixos i quant
la relaci s nutritiva pels dos. Ajuda el tenir estils afectius semblants o encaixin b.
2- Que tinguin naturaleses no gaire incompatibles, no massa diferents, que la
comprensi de l'altre no estigui ms enll de les nostres capacitats. Ajuda
conscienciar les diferrencies i encarar-les per gestionar-les b; saber que cap
relaci ho completa tot, sens dubte genera espais de vida a la vegada que sn
vetats altres (compartir gustos musicals, o no compartir tendresa per si sensualiat,
)saber que no tot cap a la relaci per aix i tot l'escollim per qu som capaos
de comprendre i respetatr el mn de l'altre tant com el propi.

3- Ser veritables companys, sentir-se acompanyat en un cam en com en els

assumptes i vicisituds de la vida, sentir-se comprs i comprendre l'altre.
4- Tenir fe i confiana plena el l'altre, que no sigui necessari tmer, desoncfiar o
protegir-se
per poder retrobar un cor inocent, tenir la convicci que l'altre no ens danyar.
Confiar significa tenir la certesa que l'altre vol el nostre b, pel contrari si no estem
segurs en generar por convertint-se en el pitjor enemic per obrir el cor.
5- Desitg espontani que l'altre estigui b per sobre de les nostres pors o carncies.
Normalment tenim l'impuls espontani de que l'altre ens faci feli i no de fer feli a
l'altre. Aix, consisteix en veure a l'altre amb la inteligncia del cor i no noms a
travs de les nostres projeccions i anhels, d'aquesta manera l'estimem tal i com s i
li donem all que necessita i espera rebre. Es tracta de trobar la prpia felicitat amb
la plenitud de l'altre.
6- Equilbri entre el donar i prendre (implica acci d'agafar all que et donen, mentre
rebre implica passivitat). Donar noms es culmina quant troba receptor). Es tracta de
donar all que tenim i podem i del que l'altre vol i pot rebre i s capa de compensarho d'alguna manera mantenit-se digne i lliure. s molt important donar-se compte
que en l'acci de donar i rebre des d'aquest punt de vista ens allibera o protegeix
dels jocs psicolgics que comporten petiment. Ans el contrari, si no trobem el mode
de compensar i equilibrar el vincle, ens sentim deudors o acreedors, fet que no ens
deixar mirar-nos als ulls confiadament. En una relaci ntima trobem intercanvis
positius, on donem i rebem algo bo que ens alegra, expandeix i suavitza el nostre
cor. Per tamb hi ha intercanvis negatius, on donem o rebem algo que danya o ens
danya i tensa el cos. Sempre t millor vida i pronstic les parelles on l'intercanvi
positiu s molt superior al negatiu.
Virginia Satir "En contacto ntimo", las 5 libertades:
1- libertad de ver y escuchar lo que est aqu en lugar de lo que se supone debera
estar.
2- libertad de sentir lo que se siente en lugar de lo que debera sentirse.
3- libertad de decir lo que uno siente y piensa si lo elige en lugar de impostarse.
4- libertad de pedir lo que se quiere en lugar de pedir permiso.
5- libertad de arriesgar en lugar de optar nicamente por estar seguro.